ELS FLUXOS MIGRATORIS
Anàlisi demogràfica sobre els
processos d’assentament territorial
de la població a Barcelona i la Regió
Metropolitana de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elaborat per KNOWLEDGE SHARING NETWORK, S.L. Equip tècnic: 
Miriam Durán Martínez  
Paula Salinas Peña 
 
Coordinat i supervisat per: 
Maria Nogué Galindo (Consell Econòmic i Social de Barcelona) 
Miguel Ángel Estefanía Hernández  (Consell Econòmic i Social de Barcelona) 
 
 
 
 
Enclavaments ètnics i fluxos 
 migratoris a Barcelona i la RMB 
 
 
 
 
ÍNDEX 
1. Introducció i objectius de l’estudi ......................................................................... 1 
2. Marc Metodològic.................................................................................................... 3 
Bloc d’anàlisi .............................................................................................................. 3 
Objectiu específic ....................................................................................................... 3 
Focalització ................................................................................................................. 3 
Principals eines i indicadors ...................................................................................... 3 
3. Fluxos migratoris i el seu impacte al creixement demogràfic (2002–2022) ........ 8 
3.1 Distribució de la població estrangera a la ciutat de Barcelona i la resta de la 
RMB ......................................................................................................................... 8 
3.1.1 La ciutat de Barcelona i la resta de la RMB a l’any 2022 ............................. 8 
3.1.2 Diversitat de la població estrangera als àmbits funcionals i municipis de la 
RMB a l’any 2022 ............................................................................................... 11 
3.2 Evolució de la població estrangera a la ciutat de Barcelona i la resta de la 
RMB (2002–2022) .................................................................................................. 17 
3.3 Contribució de la migració al creixement i l’estructura demogràfica a la ciutat 
de Barcelona i la resta de la RMB. ....................................................................... 20 
3.3.1 Components del creixement demogràfic a la ciutat de Barcelona i la resta de 
la RMB (2012–2022) ........................................................................................... 20 
3.3.2 Renovació demogràfica i contribució de la migració (2012–2022) .............. 24 
4. Els enclavaments ètnics a la ciutat de Barcelona i a la resta de la RMB. ......... 28 
4.1 Identificació i evolució dels enclavaments ètnics. ....................................... 28 
4.2 Els enclavaments ètnics a la ciutat de Barcelona ........................................ 31 
4.3 Els enclavaments ètnics a la resta de municipis de la RMB ........................ 35 
5. Estratificació social i mercat de treball a la ciutat de Barcelona i la RMB. ....... 41 
5.1 Estructura generacional i perfil sociodemogràfic de la població migrada . 41 
5.1.1 Estructura generacional segons edat, sexe i any d’arribada. ...................... 41 
5.1.2 El Perfil educatiu de la població estrangera ................................................ 45 
5.1.3 La distribució de la renda de la població estrangera ................................... 47 
5.1.4 Perfil de qualificació i distribució de la població estrangera ........................ 48 
5.2 Estructura generacional i perfil sociodemogràfic als enclavaments ètnics.
 ............................................................................................................................... 51 
 
 
 
 
Enclavaments ètnics i fluxos 
 migratoris a Barcelona i la RMB 
 
 
 
5.2.1 Comparativa demogràfica entre enclavaments ètnics i comunitats autòctones
 ............................................................................................................................ 54 
5.2.2 El perfil educatiu dels residents als enclavaments ètnics i les comunitats 
majoritàriament autòctones ................................................................................. 56 
5.2.3 La distribució de la renda de les famílies que habiten als enclavaments ètnics 
i les comunitats majoritàriament autòctones ........................................................ 57 
5.2.4 Situació laboral de les persones que habiten als enclavaments ètnics i les 
comunitats majoritàriament autòctones ............................................................... 64 
6. Recapitulacions finals i conclusions ................................................................... 75 
7. Referències ........................................................................................................... 79 
8. Apèndix ................................................................................................................. 80 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Els Fluxos Migratoris 
Anàlisi demogràfica sobre els 
processos d’assentament territorial a 
la ciutat de Barcelona i a la Regió 
Metropolitana de Barcelona (RMB) 
 
1. Introducció i objectius de l’estudi 
La migració constitueix un element clau per entendre l’evolució demogràfica i social de 
la ciutat de Barcelona i de la seva regió metropolitana. Al llarg del segle XX, l’arribada 
un creixement intens de la població dels municipis de la primera corona metropolitana. 
A partir de la dècada dels noranta, el procés es va internacionalitzar amb l’arribada de 
població de l'Amèrica Llatina, el Magrib, l’Àfrica subsahariana i l’Àsia, generant una 
diversificació ètnica sense precedents en l’estructura social del territori. Aquests 
processos han contribuït al creixement de la població, a la renovació de la força de 
treball i a la transformació dels equilibris territorials dins la ciutat i la seva regió. 
 
Aquesta nova configuració ha generat preguntes fonamentals sobre com s’organitzen 
els assentaments residencials, quins grups ètnics i  socials tendeixen a concentrar-se 
en determinades zones i com això es vincula amb les condicions d’accés al mercat de 
treball, el tipus d’ocupació exercida o a la renda.  
 
L’anàlisi dels assentaments territorials amb majoria de població nascuda a 
l’estranger anomenats a la literatura acadèmica com “enclavaments ètnics” esdevé clau 
per entendre com la migració contribueix no només al creixement, sinó també a les 
dinàmiques territorials i d’estratificació social. En aquest estudi, s’entén per enclavament 
ètnic una secció censal amb una elevada concentració de població nascuda a 
l’estranger procedent d’un mateix origen geogràfic1. La seva formació pot respondre tant 
a dinàmiques de localització voluntària com a processos de segregació residencial. Les 
característiques dels municipis receptors —com el mercat de treball, el parc d’habitatge 
o les xarxes socials prèvies— condicionen fortament aquesta distribució espacial i 
expliquen les diferències en la configuració dels enclavaments. 
 
 
1 Aquest estudi segueix la definició i metodologia per identificar els enclavaments ètnics aplicada 
per Galeano, Sabater i Domingo (2024) sobre dades de tota Catalunya a l’any 2011.  
1 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
Aquest estudi respon a l’interès del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) 
per aprofundir en les dinàmiques territorials vinculades a la diversitat demogràfica, els 
patrons d’assentament i renovació de la  força de treball dins la ciutat i la seva regió 
metropolitana. A través d’aquesta aproximació, l’informe contribueix a generar 
coneixement útil per a la formulació de polítiques públiques orientades a promoure la 
cohesió social, l’equitat territorial i la renovació de la força de treball. 
Amb aquesta perspectiva, l’informe analitza els processos migratoris i la seva incidència 
a partir dels canvis en la composició demogràfica de la ciutat de Barcelona i dels 
municipis de la seva regió metropolitana. El treball posa especial atenció en aquelles 
àrees amb presència significativa de població estrangera, en la configuració 
d’enclavaments ètnics i en les seves implicacions socials i econòmiques, especialment 
en relació amb el mercat de treball. 
 
Els objectius específics de l’estudi, són els següents: 
 
Analitzar l’impacte dels processos migratoris en la composició de la població a la 
ciutat de Barcelona i a la seva regió metropolitana entre els anys 2002 i 2022, 
diferenciant per lloc de naixement i  nacionalitat. 
Identificar i caracteritzar els enclavaments ètnics presents a la ciutat de Barcelona i 
als municipis de la RMB a l’any 2022, i descriure’n el procés de formació dels mateixos.  
Descriure les característiques sociodemogràfiques de la població estrangera i la 
població que resideix en enclavaments ètnics, analitzant variables com l’edat, el nivell 
educatiu, la situació laboral o la renda disponible, i comparant-les amb les comunitats 
majoritàries per explorar el seu impacte en el mercat de treball. 
 
L’informe s’estructura a partir d’aquests objectius. En primer lloc, s’estudia l’impacte dels 
processos migratoris en la composició poblacional. En segon lloc, s’identifiquen els 
enclavaments ètnics i s’analitza la seva distribució i evolució. Finalment, s’examinen les 
característiques sociodemogràfiques de la població resident en aquests enclavaments 
—edat, nivell educatiu, renda i situació laboral— i la seva relació amb el mercat de 
treball. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
2. Marc Metodològic 
El marc metodològic presenta l’estratègia d’anàlisi, els conceptes clau, l’abast territorial 
i temporal, i les fonts de dades utilitzades. Els detalls tècnics es recullen a l’Annex 
metodològic. 
 
ESTRATÈGIA D’ANÀLISI 
L’estratègia metodològica combina anàlisi quantitativa, comparativa i cartogràfica a 
partir de fonts públiques oficials. Els mètodes s’organitzen segons els tres objectius 
específics de l’estudi: 
 
*Figura 1: Estratègia metodològica i objectius de l’estudi 
Bloc 
Objectiu específic Focalització Principals eines i indicadors 
d’anàlisi 
1. Analitzar Taxa de Renovació Poblacional 
l’impacte dels Creixement (PTR) 
processos poblacional i 
Bloc 1 migratoris en la Proporció de Migració en la 
renovació 
composició de la Renovació (MST) 
generacional 
població (2002– Pes del creixement natural (NIST) 
2022) 
Presència, 
2. Identificar i 
concentració Classificació residencial 
caracteritzar els 
Bloc 2 i diversitat de (tipologies d’enclavament) 
enclavaments 
la població 
ètnics (2022) Present i evolutiu 
migrada 
3. Descriure les Anàlisi d’edat, nivell educatiu, 
Desigualtats 
característiques renda, situació laboral i tipus 
en educació, 
Bloc 3 sociodemogràfiques d’ocupació 
renda i 
de la població dels 
ocupació Comparació entre enclavaments i 
enclavaments comunitats majoritàries 
Nota: Els criteris tècnics de càlcul dels indicadors PTR, MST i NIST es detallen a l’Annex 
metodològic A. 
 
 
3 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
 
CONCEPTES CLAU  
Migració i creixement demogràfic 
El creixement de la població es pot explicar per dos components: el saldo natural 
(naixements i defuncions) i el saldo migratori (arribades i sortides de persones). A la 
ciutat de Barcelona i la RMB, el creixement recent s’explica sobretot per la migració. Per 
analitzar aquesta renovació demogràfica s’utilitzen tres indicadors: 
 
• La Taxa de Renovació Poblacional (PTR) mesura el grau de renovació de la 
població en un període determinat. Inclou totes les entrades (naixements i 
immigracions) i sortides (defuncions i emigracions). Aquest indicador permet 
captar la intensitat dels canvis demogràfics. 
• La Proporció de Migració en la Renovació (MST) indica quin percentatge de 
la renovació poblacional s’explica per la migració, ja sigui interna (dins de l’Estat) 
o internacional. 
• Finalment, la Proporció del Creixement Natural en la Renovació (NIST) 
complementa l’indicador anterior i mostra quina part de la renovació és deguda 
als naixements i defuncions. És útil per contrastar el paper dels processos 
naturals en comparació amb la migració.  
 
Podeu trobar més detalls sobre aquests indicadors a l’annex metodològic. 
 
Enclavament ètnic 
Àrees urbanes on una elevada concentració de població comparteix un mateix origen 
cultural o ètnic. Aquests espais poden resultar tant d’una elecció voluntària per part dels 
emigrants com de dinàmiques d’exclusió estructural que limiten la seva capacitat de triar 
la seva ubicació residencial.  
Per identificar aquests espais, l’estudi aplica una classificació residencial basada en el 
percentatge de persones nascudes a l’estranger dins de cada secció censal i en la 
presència o no d’un grup dominant. Aquesta classificació, inspirada en Galeano, Sabater 
i Domingo (2014), distingeix dos tipus de comunitats majoritàries i cinc tipologies 
d’enclavaments ètnics: 
 
 
 
4 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
*Figura 2: Classificació residencial. Tipologies de comunitats majoritàries i enclavaments 
ètnics 
% 
nascuts Altres 
Tipus d’àrea Definició 
a característiques 
Espanya 
Comunitats majoritàries (≥50% residents població autòctona o nascuda a 
Espanya) 
Comunitat Àrea on la gran majoria de Diversitat 
majoritàriament residents han nascut a     ≥ 80% migratòria molt 
autòctona homogènia Espanya baixa 
Comunitat Predomini de persones  
majoritàriament nascudes a Espanya, però Diversitat 
50–79% 
autòctona no amb certa presència de moderada 
homogènia població migrada  
Enclavaments ètnics (<residents població autòctona o nascuda a Espanya) 
Un o més grups 
Enclavament plural Diversitat elevada amb 
migrats ≥ 20%, 
presència significativa de 30–49% 
 tipus A però cap supera el 
grups emigrants 
60% 
Enclavament plural  Alta diversitat però cap grup Cap grup migrant 
30–49% 
tipus B migrant amb pes rellevant supera el 20% 
Predomini clar de població Diversos orígens, 
Enclavament mixt migrada, però sense un < 30% cap per sobre del 
grup dominant 60% 
Enclavament Predomini d’un sol grup Un grup migrant 
< 30% 
polaritzat migrant per sobre del 60% 
Grup majoritari ≥ 
Concentració molt elevada i 
Enclavament exclusiu 60% i molt 
aïllada d’un únic grup < 30% 
(gueto) localitzat en una 
migrant 
sola zona 
5 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
Nota: La classificació es basa en el percentatge de residents nascuts a Espanya i la 
concentració de grups d’origen immigrant en cada secció censal. Els criteris 
metodològics es poden consultar a l’Annex B. 
Per facilitar-ne la lectura i mantenir la comparabilitat amb estudis previs (Galeano, 
Sabater i Domingo, 2014), s’han agrupat els països d’origen en sis grans regions: 
Amèrica del Nord i Amèrica Llatina, Europa Occidental, Europa de l’Est, Àfrica, Àsia i 
Oceania. Tot i això, cal tenir en compte que dins de cada grup s’hi concentren realitats 
socials i migratòries molt diverses. 
Persona autòctona i estrangera 
Per coherència amb estudis previs (Galeano et al. 2014), en aquest treball es defineix 
com a persona autòctona d’una secció censal aquella que ha nascut a Espanya i té 
nacionalitat espanyola. Per tant, es consideren persones estrangeres totes aquelles 
nascudes fora d’Espanya, independentment de la seva situació jurídica, ja sigui amb 
nacionalitat estrangera o amb nacionalitat espanyola. 
Estratificació social 
Forma en què les persones i grups es distribueixen en estrats socials segons 
característiques com l’edat, l’educació, la renda o la situació laboral. L’estratificació es 
considera una estructura observable que organitza les oportunitats i posicions socials 
dins el territori.  
 
Aquest estudi analitza aquesta estratificació tant per a la població general com per als 
residents en enclavaments ètnics, mitjançant dades objectives. Les dimensions clau 
analitzades són: 
 
• Edat i gènere 
• Nivell màxim educatiu assolit, com a indicador clau del tipus de capital humà. 
• Renda mitjana i percentatge de llars amb ingressos baixos, per caracteritzar 
l’estructura econòmica. 
• Situació laboral i nivell de qualificació, per identificar patrons d’inserció i 
ocupació. 
 
Aquest enfocament permet observar com l’origen i les trajectòries migratòries 
condicionen les possibilitats d’inserció econòmica i social al territori metropolità. 
 
ABAST TERRITORIAL I TEMPORAL  
Aquest estudi analitza la ciutat de Barcelona i la seva Regió Metropolitana (RMB), un 
territori format per 164 municipis amb forts vincles socials, econòmics i laborals. La 
6 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
RMB inclou municipis de sis comarques: Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès 
Oriental, el Vallès Occidental, el Garraf i el Maresme. Per facilitar l’anàlisi, s’han agrupat 
els municipis en vuit àmbits funcionals, una classificació consensuada amb el Consell 
Econòmic i Social de Barcelona (CESB), que permet entendre millor les dinàmiques 
migratòries i residencials.  
 
Els àmbits són: 
• Ciutat de Barcelona 
• Baix Llobregat Nord 
• Baix Llobregat Sud 
• Barcelonès 
• Garraf-Penedès 
• Maresme 
• Vallès Occidental (Est i Oest) 
• Vallès Oriental 
 
La relació detallada de municipis es pot consultar a l’Annex metodològic C. 
Pel que fa a la dimensió temporal, l’estudi se centra en el període 2002–2022, 
coincidint amb l’etapa de màxima intensitat migratòria internacional i amb l’existència de 
dades harmonitzades. L’anàlisi distingeix tres subperíodes rellevants: 2012–2015: 
reactivació migratòria post crisi, 2016–2019: estabilització econòmica 
prepandèmica i 2020–2022: impacte i recuperació post pandèmia. 
 
FONTS DE DADES 
L’estudi es basa en dades oficials amb un alt nivell de desagregació territorial, 
principalment procedents del Padró Continu, de les estadístiques de migracions i dels 
registres socioeconòmics i laborals més recents.2 
 
 
 
 
2 En concret, s’han utilitzat: (1) el Padró Continu de l’INE, amb informació anual per lloc de 
naixement, nacionalitat i residència a escala municipal i censal; (2) les Estadístiques de 
Migracions i Variacions Residencials (EMR i EVR), que permeten analitzar fluxos interns i 
internacionals i calcular indicadors de renovació poblacional; (3) el Cens d’Educació i Ocupació 
2022, amb dades sobre nivell educatiu i situació laboral; (4) l’Atles de Renda de l’AEAT-INE, amb 
indicadors d’ingressos mitjans i desigualtats. 
7 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
3. Fluxos migratoris i el seu impacte al creixement 
demogràfic (2002–2022) 
Aquest capítol analitza l’impacte dels fluxos migratoris recents sobre l’evolució 
demogràfica i la composició de la població a ciutat de Barcelona i la seva regió 
metropolitana. En un context de baix creixement natural i envelliment de la població 
autòctona, la migració s’ha convertit en el principal motor de canvi demogràfic, 
incidint de manera directa tant en el creixement net com en la renovació generacional. 
Concretament, més del 90% de la renovació poblacional (PTR) de la ciutat de Barcelona,  
s’explica per l’arribada de persones migrades als últims anys.  
 
El capítol s’estructura en tres línies: (i) una caracterització de la presència estrangera a 
la RMB, (ii) es presenta breument les tendències dels últims anys i, finalment,  (iii) 
l’anàlisi de la contribució de la migració al creixement. 
 
3.1 Distribució de la població estrangera a la ciutat de 
Barcelona i la resta de la RMB 
 
3.1.1 La ciutat de Barcelona i la resta de la RMB a l’any 2022 
Aquest primer bloc presenta una visió de conjunt de la diversitat demogràfica a la Regió 
Metropolitana de Barcelona (RMB), comparant la ciutat de Barcelona amb la resta del 
territori metropolità amb una perspectiva històrica. L’anàlisi combina dos indicadors 
complementaris de l’origen de la població —el lloc de naixement i la nacionalitat— i 
incorpora la regió de naixement per captar la composició migratòria recent 
 
PER LLOC DE NAIXEMENT 
El 2022, la RMB registrava 1.119.144 persones nascudes a l’estranger, un 21,5% del 
total poblacional. D’aquestes, Barcelona concentrava 477.724 persones (29,2% de 
la seva població), mentre que la resta de municipis de la RMB acollia 641.420 
residents (18,0%). Aquesta distribució mostra una forta concentració migratòria a la 
capital, amb una presència rellevant també a la perifèria. 
 
 
 
 
8 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
*Figura 3: Percentatge de població estrangera per lloc de naixement. Ciutat de 
Barcelona i resta de la RMB (2022) 
 
 
PER NACIONALITAT 
Quan es considera la nacionalitat, la proporció de població estrangera es redueix al 
15,7% de la població total de la RMB. A Barcelona, el 22% dels residents tenia 
nacionalitat estrangera (359.480 persones), davant del 12,9% a la resta de la RMB 
(459.780 persones). Aquesta diferència reflecteix processos de nacionalització i la 
presència de persones nascudes a l’estranger amb nacionalitat espanyola. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura 4: Percentatge de població amb nacionalitat estrangera i espanyola. Ciutat de 
Barcelona i resta de la RMB (2022) 
 
 
PER  REGIÓ D’ORIGEN 
Quan s’analitza l’origen geogràfic de la població nascuda a l’estranger, s’observa una 
distribució diferenciada entre la ciutat de Barcelona i la resta de la Regió Metropolitana 
de Barcelona (RMB). 
 
A la ciutat de Barcelona, el col·lectiu majoritari és el d’origen americà, amb 249.178 
residents (15,2% de la població total), principalment procedents de Colòmbia, 
Hondures, Perú i Veneçuela. El segueix la població d’origen asiàtic amb 82.100 
persones (5,0%), amb presència destacada de comunitats de Pakistan, Xina i 
Filipines. La població originària de països de la Unió Europea (UE27) suma 76.304 
residents (4,7%), mentre que les persones nascudes en altres països europeus són 
37.785 (1,1%). El col·lectiu d’origen africà representa 31.483 persones (1,9%) a la ciutat. 
 
A la resta de la RMB, la composició és diferent. Tot i que la població nascuda a Amèrica 
continua sent la més nombrosa amb 315.040 persones (8,8%), hi ha una presència més 
elevada de persones originàries d’Àfrica, amb 140.531 residents (3,9%), principalment 
del Marroc i Senegal. També hi ha 75.527 persones d’origen asiàtic (2,1%), 70.920 de 
la UE27 (2,0%) i 38.825 d’altres països europeus (2,3%). 
 
 
 
10 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura 5: Percentatge de població estrangera segons regió d’origen. Ciutat de 
Barcelona i resta de municipis de la RMB (2022) 
 
Nota: Per a una síntesi detallada dels valors absoluts i relatius per lloc de naixement i 
nacionalitat, vegeu la Taula D1 de l’Annex. 
 
Aquestes dades posen de manifest contrastos clars entre Barcelona i la seva regió 
metropolitana. La capital destaca per una elevada concentració de persones nascudes 
a l’estranger i amb nacionalitat estrangera, especialment d’origen americà i asiàtic. Per 
contra, la perifèria presenta una distribució més equilibrada amb presència significativa 
de població africana i europea no comunitària. Aquesta diferenciació constitueix una 
primera aproximació a les dinàmiques de diversitat metropolitana, que s’analitzen amb 
més detall a continuació. 
 
 
3.1.2 Diversitat de la població estrangera als àmbits funcionals i 
municipis de la RMB a l’any 2022 
 
L’any 2022, residien a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) un total de 1.119.144 
persones nascudes a l’estranger (un 21,5% de la població total), de les quals 641.420 
residien fora de la ciutat de Barcelona. Aquesta distribució territorial mostra que dos de 
cada tres persones estrangeres resideixen fora de la capital, tot i que amb fortes 
diferències entre àmbits i municipis. 
 
 
11 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
ÀMBITS FUNCIONALS 
La Figura 6 mostra el percentatge de nascuts a l’estranger per àmbit funcional de la 
RMB. Desprès de la ciutat de Barcelona, destaca l’àmbit funcional del Barcelonès amb 
172.417 persones nascudes a l’estranger (26,8%), que inclou municipis densament 
poblats com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Altres 
àmbits amb presència elevada de població estrangera són el Vallès Occidental Oest, 
amb 74.532 persones (18,7%), i el Garraf-Penedès, amb 48.147 persones (18,1%).  
També sobresurten el Maresme i el Baix Llobregat Sud, amb més de 75.000 i 112.000 
persones respectivament, i percentatges per sobre del 16%. La resta d’àmbits presenten 
una representació de la població migrada més modesta amb una representació inferior 
al 15%. 
Aquestes dades evidencien una distribució relativament homogènia de la presència 
migratòria a les zones perifèriques de la RMB, més enllà de les ciutats llindars a la ciutat 
de Barcelona. 
 
*Figura 6: Percentatge de població estrangera i nascuda a Espanya per lloc de 
naixement a la RMB. Àmbits funcionals de la RMB (2022) 
 
 
 
 
12 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
En termes de nacionalitat, la mitjana de la regió metropolitana es situava en el 15,7%. 
Només la ciutat de Barcelona i el àmbit del Barcelonès superen aquesta xifra clarament, 
amb un 22,0% i un 19,3%, respectivament. Àmbits com el Garraf-Penedès (13,8%) i el 
Vallès Occidental Oest (13,6%) també presenten valors elevats de població amb 
nacionalitat estrangera.  
 
Quan comparem amb els percentatges de nascuts a l’estranger, observem que a la 
majoria d’àmbits el percentatge de població amb nacionalitat estrangera és bastant 
inferior al que indica el lloc de naixement, fet que reflecteix la presència de processos 
de nacionalització i major antiguitat migratòria. Aquesta diferència és especialment 
notable al àmbit del Barcelonès on el percentatge de persones amb nacionalitat 
estrangera es un 40% més baixa que la xifra de nascuts a l’estranger. 
 
*Figura 7: Percentatge de població amb nacionalitat estrangera i espanyola a la RMB. 
Àmbits funcionals de la RMB(2022) 
 
 
Pel que fa a la distribució de la població estrangera per regió d’origen, la Figura 8 
mostra com la presència de població americana (principalment de Sud-Amèrica i el 
Carib) destaca especialment a la ciutat de Barcelona: el 15, 2% de la població ha 
nascut en aquesta regió (davant del total 29,2% de nascuts a l’estranger). La població 
asiàtica i europea es situa al voltant del 5% de la població total, dades per sobre dels 
valors mostrats a la resta d’àmbits funcionals (a excepció del Barcelonès, tal com 
s’analitzarà a continuació).  
13 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
A la resta de la RMB, la representació de població de Sud-Amèrica i el Carib és 
generalitzada, amb valors que superen el 5% sobre el total de la població. Els 
percentatges més alts es registren al Barcelonès (14,6%; 93.698 persones) i al Baix 
Llobregat Sud (13,8%; 41.547 persones), seguits pel Maresme (11,8%; 29.147 
persones) i el Vallès Occidental Oest (9,4%; 37.640 persones). 
 
La població africana presenta una distribució més concentrada, destacant 
especialment al Baix Llobregat Nord (5,5%; 9.217 persones), al Maresme (5,1%; 
24.279 persones) i al Vallès Occidental Oest (5,0%; 20.250 persones). En canvi, la 
població asiàtica es concentra majoritàriament al Barcelonès (6,0%; 38.456 persones) 
i, en menor mesura, al Baix Llobregat Sud (4,0%; 18.564 persones). 
Pel que fa a la població europea, tant la procedent de la UE-27 com de la resta 
d’Europa, té una presència significativa en àmbits del litoral sud. Al Garraf-Penedès, 
representen conjuntament prop del 5,4% de la població total (amb 8.424 persones de la 
UE-27 i 4.609 de la resta d’Europa), mentre que al Maresme, el conjunt europeu suma 
un 4,4% (13.815 i 6.392 persones, respectivament). 
 
*Figura 8: Percentatge de població nascuda a l’estranger per regió d’origen sobre el total 
de la població per àmbits funcionals (2022) 
 
 
14 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
Els valors absoluts i relatius per àmbit funcional i regió d’origen s’inclouen de forma 
detallada a la Taula D2 de l’annex, que permet identificar amb més precisió les 
diferències territorials 
MUNICIPIS DE LA RMB 
L’anàlisi per àmbit ha mostrat contrastos clars en la localització de la població 
estrangera. La Figura 9a representa el percentatge de població estrangera segons lloc 
de naixement: L’Hospitalet (33,1%), Sitges (31,6%) i Barcelona (29,2%) encapçalen 
la classificació, seguides de Castelldefels, Santa Coloma, Olivella i Canovelles, totes 
per sobre del 27%. Aquest patró combina grans nuclis urbans i municipis mitjans o petits, 
reflectint la interacció entre la mida municipal, l’estructura del parc residencial i les 
xarxes d’acollida. Els valors més baixos (menys del 7%) es concentren en municipis 
petits (Collbató, Rellinars o Matadepera, entre d’altres) caracteritzats per un teixit 
residencial consolidat, baixa densitat i escassa atracció migratòria. 
 
La Figura 9b mostra la distribució segons nacionalitat. Tot i el patró similar, es detecten 
divergències com el cas de L’Hospitalet de Llobregat, amb un 33,1% de població 
nascuda a l’estranger però només un 21,9% amb nacionalitat no espanyola, en contrast 
amb municipis com Sitges (24,7%) i Olivella (23,0%), on predomina una població 
estrangera no nacionalitzada. 
 
*Figura 9): Percentatge de població estrangera per municipi de la RMB (2022) 
a) Per lloc de naixement  
 
 
 
 
15 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
b) Amb  nacionalitat estrangera  
 
 
Els rànquings detallats dels deu municipis amb major proporció de població estrangera 
per lloc de naixement i nacionalitat es presenten a l’annex D3 i D4. En aquest rànquings,  
s’inclouen municipis petits amb presències significatives de població estrangera. 
 
Tanmateix, l’anàlisi per regió d’origen evidencia una forta segmentació territorial a 
escala municipal: 
 
• La població nascuda a Amèrica Llatina és present a gairebé tot el territori, però 
assoleix els valors més alts a Barcelona, L’Hospitalet, Castelldefels i Sitges, 
on supera el 15% del total, motivat pel seu dinamisme econòmic, les xarxes 
d’arrelament i alta connectivitat. 
• La població d’origen africà mostra una presència destacada als municipis 
perifèrics del nord i oest metropolità. Canovelles acull 8.645 persones d’origen 
africà (el 29,2% de la població total), principalment originàries del Marroc. A 
Martorell, la població africana representa el 13,6% ( 8.645 africans), dels quals 
7.269 son marroquins. 
• La població d’origen asiàtic presenta valors generals inferiors al 5% a la majoria 
de municipis. Com s’ha mencionat anteriorment destaca Santa Coloma de 
Gramenet (8,8%) amb comunitats especialment nombroses de Pakistan (3.000 
persones) i Xina (4.119 persones). 
 
La distribució municipal per regió de procedència es pot consultar a  l’annex D5.  
 
16 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
3.2 Evolució de la població estrangera a la ciutat de 
Barcelona i la resta de la RMB (2002–2022) 
 
Entre els anys 2002 i 2022, la ciutat de Barcelona ha experimentat una transformació 
demogràfica marcada per la pèrdua progressiva de població nascuda a Espanya i el 
creixement continuat de la població d’origen estranger. La població total de la ciutat ha 
augmentat lleugerament, passant d’1.527.190 a 1.636.193 persones (+7,1%), però 
aquest increment amaga una pèrdua acumulada de més de 226.000 persones nascudes 
a Espanya i una triplicació de la població nascuda a l’estranger, que ha passat de 
142.267 a 477.724 persones. Aquest patró s’ha concentrat en dues etapes clau: un fort 
creixement entre 2002 i 2010, i una nova onada migratòria a partir del 2017, després 
d’un període d’estancament, tal com s’observa a la Figura 10: 
 
 
*Figura 10: Evolució de la població nascuda a Espanya i l’estranger. Ciutat de Barcelona 
i resta de municipis de la RMB (2002-2022) 
 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022). Les dades absolutes i 
les variacions interanuals es poden consultar a l’Annex D6-D7. 
 
17 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
Situant aquestes dades en el conjunt metropolità, s’observa que la població total de la 
Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) ha crescut de 4,48 milions a 5,20 milions de 
persones entre 2002 i 2022, un increment del +16,2% clarament impulsat per la 
migració internacional. Aquest creixement supera amb escreix l’augment registrat a la 
ciutat de Barcelona (+7,1%) i reflecteix dinàmiques de redistribució interna i una 
expansió demogràfica més intensa a la perifèria. De fet, la resta de la RMB (és a dir, 
tota la regió excepte Barcelona) concentra el gruix d’aquest creixement, passant de 2,96 
a 3,57 milions d’habitants (+20,8%), amb un augment molt notable de la població 
estrangera, que s’ha multiplicat per 3,5: de 179.736 a 641.420 persones.   
 
Les dades de variació anual (Figura 11) confirmen aquestes tendències. Barcelona 
mostra una caiguda gairebé continuada de la població nascuda a Espanya, mentre que 
la resta de la RMB manté un creixement positiu fins a 2019. En ambdós territoris, la 
població estrangera creix de manera sostinguda, amb ritmes més intensos a Barcelona 
en determinats períodes:  
 
*Figura 11: Comparatiu taxes de creixement interanuals. Barcelona i resta de la RMB  
(2002-2022) 
 
 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
 
18 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
L’anàlisi per regions d’origen mostra també diferències significatives entre Barcelona 
i la resta de la RMB. A Barcelona, el grup més nombrós al llarg de tot el període és el 
de persones procedents d’Amèrica, que han passat de 109.576 el 2002 a 249.178 el 
2022 (+127%). També destaquen els increments de la població de la UE sense Espanya 
(+148%), la població asiàtica (+192%), i especialment la de la Resta d’Europa (+336%). 
La població africana creix un +53%, assolint 31.483 persones el 2022. En conjunt, la 
ciutat presenta una diversificació sostinguda dels orígens migratoris. 
 
A la resta de la RMB, la població americana també és majoritària, però l’increment ha 
estat encara més intens: de 109.000 a 315.000 persones (+188%). La població asiàtica 
s’ha multiplicat per cinc (+400%), i la població africana ha crescut un +91%. Els 
increments de la població de la UE (+65%) i de la Resta d’Europa (+362%) també són 
destacables. Aquesta dinàmica evidencia que la perifèria metropolitana ha esdevingut 
un espai de diversificació i assentament creixent de nous perfils migratoris. 
 
 
*Figura 12: Evolució de la població nascuda a l’estranger per regió d’origen. Ciutat de 
Barcelona i resta de la RMB (2002-2022) 
 
 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022). Fins al 2020 Regne Unit 
s’inclou com població de la UE. Posteriorment, es classifica com “Resta d’Europa”. 
19 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
3.3 Contribució de la migració al creixement i 
l’estructura demogràfica a la ciutat de Barcelona i la 
resta de la RMB. 
 
Les transformacions exposades fins ara evidencien una reconfiguració sostinguda de 
Barcelona i el mapa demogràfic metropolità: la població nascuda a l’estranger ha 
augmentat de manera continuada, mentre que el percentatge de població autòctona s’ha 
reduït o estancat, especialment a la capital. No obstant això, aquest creixement no 
informa per si sol de quins components l’han generat,  ni tampoc amb quina 
intensitat s’ha produït aquesta renovació poblacional. 
 
Aquesta secció analitza la contribució diferencial de la migració al creixement 
demogràfic de la ciutat de Barcelona i la resta de municipis de la RMB durant el període 
2012–2022, posant especial èmfasi en dos aspectes: (1) els components del 
creixement (saldo natural i saldo migratori), i (2) la capacitat de renovació 
poblacional, a partir d’indicadors com el PTR, MST i NIST. 
 
3.3.1 Components del creixement demogràfic a la ciutat de 
Barcelona i la resta de la RMB (2012–2022) 
 
Com hem introduït abans, entre 2012 i 2022, el creixement demogràfic a la ciutat de 
Barcelona i la seva Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) ha estat impulsat gairebé 
exclusivament per la migració, especialment a la capital.  
 
A la ciutat de Barcelona, el saldo natural acumulat—la diferència entre naixements i 
defuncions acumulades al període—  ha estat clarament negatiu (–31.165 persones, 
amb un saldo natural per mil habitats mitjà de –1,73‰), reflectint una natalitat baixa. 
Només el saldo migratori i administratiu, amb +70.344 persones (3,90‰ anual de 
mitjana), ha permès mantenir un creixement modest (2,17 habitants per cada mil 
habitants). 
 
En canvi, els municipis de la resta de la RMB han compensat parcialment aquest 
descens natural amb un saldo natural lleugerament positiu (+33.005 persones, +0,88‰ 
anuals) i un creixement net més elevat (+4,80‰ anuals), sostingut per una aportació 
migratòria i un saldo administratiu a prop de 4 cada 1.000 habitants, 
 
 
 
20 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
*Figura 13. Components del creixement demogràfic acumulat a la ciutat de Barcelona i 
a la resta de la RMB (2012–2022) 
Saldo Saldo Creixement 
Saldo 
Saldo migratori i  Creixement migratori i Total per 
Natural 
Àrea Natural administratiu Total administratiu mil 
per mil 
acumulat* Acumulat* acumulat* per mil (mitjana) 
(mitjana) 
(mitjana) 
Barcelona –31.165 70.344 39.179 –1,73‰  3.90‰ 2,17‰ 
Resta 
33.005 152.903 185.908 +0,88‰ 3.91‰ 4,80‰ 
RMB 
Total RMB 1.840 223.247 225.087 -0,424‰   3.91‰ 3,48‰ 
*Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Naixements i Defuncions de 
l’IDESCAT, l’Estadística de Variacions Residencials (EVR), l’Estadística de Moviments 
Comunitaris Registrats (EMCR) i el Padró Continu de l’INE. Període 2012–2022. 
 *Notes 1-33 
En conjunt, el creixement natural de la RMB ha estat pràcticament neutre, amb només 
+1.840 persones acumulades en una dècada, mentre que el saldo migratori i 
administratiu ha aportat més de 223.000 persones al període. Aquesta dada posa de 
manifest el paper central que exerceix la migració en el manteniment i creixement de la 
població metropolitana. 
 
No obstant, les dinàmiques de creixement natural i els fluxos d’arribada i sortida 
presenten dinàmiques importants al llarg del temps. La Figura 24 mostra l’evolució per 
trams temporals (2012–2015, 2016–2019 i 2020–2022), que s’analitzen a continuació 
amb comparació directa entre Barcelona i la resta de la regió: 
 
Nota 1. Les taxes per mil representen la mitjana aritmètica de les taxes anuals entre 2012 i 
2022. Aquest càlcul permet identificar millor les tendències interanuals que l’ús de valors 
acumulats o estandarditzats. 
Nota 2. El saldo migratori i administratiu inclou també les altes i baixes padronals per motius no 
estrictament migratoris.  
Nota 3. Les dades utilitzades provenen d’una explotació pròpia dels fitxers de microdades del 
Padró Continu de l’INE, que constitueixen la font oficial de població municipal i permeten la 
comparabilitat interterritorial. Aquestes xifres poden diferir lleugerament de les lectures 
padronals internes d’alguns municipis, com el fet per l’Oficina de dades de la ciutat de 
Barcelona, les quals són utilitzades per l’Ajuntament per a informes anuals propis. 
21 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
• 2012–2015: A Barcelona, saldo natural de –0,95‰ i migració exterior de +2,79‰. 
A la resta de la RMB, destaca el Baix Llobregat Sud amb saldo natural de 
+2,64‰ i migració interior positiva, reflectint una recuperació inicial post-crisi 
amb desplaçaments cap a zones periurbanes. 
• 2016–2019: El saldo migratori exterior a Barcelona s’accelera fins a +18,59‰ el 
2019. Al Vallès Occidental Oest, el creixement també es consolida amb saldo 
natural positiu i migració exterior de +8,81‰, mostrant una forta atracció cap a 
l’interior metropolità. 
• 2020–2022: La pandèmia intensifica les diferències. Barcelona registra el mínim 
saldo natural (–3,34‰) i una sortida neta de població cap a l’exterior (saldo 
interior: –9,93‰). En canvi, com al Maresme, el saldo migratori interior es manté 
positiu, reforçant el creixement de zones residencials perifèriques. 
Podeu consultar els saldos específics per àmbit territorial i període al apèndix D8. 
  
22 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura 14: Components del creixement demogràfic per període a Barcelona i la resta 
de municipis de la RMB (%o) 
 
 
*Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Naixements i Defuncions de 
l’IDESCAT, l’Estadística de Variacions Residencials (EVR), l’Estadística de Moviments 
Comunitaris Registrats (EMCR) i el Padró Continu de l’INE. Període 2012–2022. Les 
taxes per mil han estat calculades com a mitjanes anuals de cada component (saldo 
natural, saldo migratori interior i exterior) per a cada període temporal, utilitzant les 
dades anuals per calcular la mitjana dels tres anys de cada tram temporal (2012–2015, 
2016–2019, 2020–2022). 
23 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
3.3.2 Renovació demogràfica i contribució de la migració (2012–
2022) 
Més enllà del creixement net, la renovació demogràfica permet entendre com canvia la 
població d’un territori, ja sigui per naixements, defuncions o moviments migratoris, és a 
dir, mesura les entrades i sortides de població a nivell absolut. A la ciutat de Barcelona 
i la seva regió metropolitana, aquests canvis han estat cada vegada més intensos,, 
especialment a partir del 2016. Per analitzar aquesta dinàmica, es mesura la taxa de 
renovació demogràfica (PTR) i es distingeix quin percentatge del recanvi s’explica per 
migració o mobilitat intermunicipal (MST) i quin per dinàmica natural de naixements i 
defuncions (NIST). 
 
L’anàlisi s’estructura en tres trams temporals diferenciats, que responen a contextos 
demogràfics i socioeconòmics específics: 
• 2012–2015: fase de reactivació migratòria post crisi 
• 2016–2019: etapa de consolidació econòmica i estabilització prepandèmica 
• 2020–2022: impacte de la pandèmia i recuperació amb canvis territorials 
 
2012-2015: RENOVACIÓ CONTINGUDA I DEPENDÈNCIA MIGRATÒRIA EN EL POST CRISI 
 
Durant el període 2012–2015, la ciutat de Barcelona presenta una taxa de renovació 
demogràfica (PTR) de 127 cada 1.000 habitants (127,2‰), una xifra lleugerament 
inferior a la mitjana metropolitana (130,4‰) i que reflecteix una rotació poblacional 
moderada en un context encara marcat pels efectes de la crisi econòmica. La renovació 
es produeix principalment a través de moviments migratoris, que compensen un saldo 
natural persistentment negatiu. 
El 85,4% dels canvis demogràfics registrats a Barcelona durant aquest període es deuen 
a la migració, mentre que només el 14,6% s’expliquen per naixements i defuncions. 
Aquesta distribució reflecteix el pes creixent de la mobilitat com a factor de recanvi i 
posa de manifest la limitada capacitat de regeneració natural en una ciutat amb una 
població envellida i baixa fecunditat.  
A la resta de la regió metropolitana, la renovació poblacional era lleugerament 
superior: 130,5 nous habitants per cada 1.000. El percentatge de renovació atribuïble a 
la migració era molt similar al de Barcelona (86,5%). La diferència principal es deu a 
un nombre més alt de naixements, especialment en municipis com Sabadell, Sant 
Cugat del Vallès o Mataró, on la població és més jove i la natalitat més elevada que la 
mitjana metropolitana. 
 
24 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
*Figura 15: Intensitat i composició de la renovació demogràfica a la RMB (2012-2015) 
a) PTR (‰ tants per mil)                                                  b) MST (%) 
 
Nota: Els valors del component natural (NIST) no es mostren explícitament, ja que són 
complementaris del MIST (NIST = 1 – MIST). Els valors desagregats per municipi es poden 
consultar a l’annex D9. 
 
 
2016-2019: REACTIVACIÓ ECONÒMICA I AUGE DE LA RENOVACIÓ MIGRATÒRIA 
 
Amb la recuperació econòmica, el període 2016–2019 es caracteritza per una 
acceleració de la renovació demogràfica tant a la ciutat com a la regió metropolitana 
de Barcelona.  
A Barcelona, la renovació poblacional se situa en 135,4 habitants per cada mil, 
lleugerament per sobre de la mitjana metropolitana (134,6‰) . El pes de la migració en 
la renovació poblacional arriba al 86,6% (un punt percentual per sobre de la xifra del 
període anterior).  
A la resta de la RMB, s’observa una intensificació dels fluxos migratoris (un 87% de la 
renovació), especialment cap a municipis amb millor accés a habitatge i bona connexió 
metropolitana. Municipis com Sitges (170‰), Calella (167,5‰) i L’Hospitalet de 
Llobregat (167‰)  .presenten renovacions poblacionals superiors als 150 nous 
habitants per cada mil il·lustrant aquest fenomen. També destaquen municipis de menor 
grandària llindars de la RMB com Cubelles o Olivella amb renovacions poblacionals per 
sobre de 190‰ degudes en més del 90%  al component migratori.  
 
 
25 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
*Figura 16: Intensitat i composició de la renovació demogràfica a la RMB (2016-2019) 
a) PTR (‰ tants per mil)                                                      b) MST (%) 
 
 
Nota: Els valors del component natural (NIST) no es mostren explícitament. Els valors 
desagregats es poden consultar a l’annex D8. 
 
2020-2022: RECONFIGURACIÓ POST PANDÈMICA I CONSOLIDACIÓ DE LA RENOVACIÓ 
MIGRATÒRIA  
El període 2020–2022 està marcat per l’impacte demogràfic de la pandèmia i la represa 
ràpida de la mobilitat a l’any 2021. La renovació poblacional mitjana puja fins als 139 
habitants de cada mil (138,8‰), el valor més alt del període estudiat. Aquesta 
intensificació es produeix tant per la renovació poblacional de les defuncions, agreujat 
per l’envelliment i l’efecte de la COVID-19 com per les moviments migratoris interiors i 
internacionals post-pandèmia. 
A Barcelona, la renovació poblacional és de 146 habitants per cada mil (deu habitants 
més per cada mil respecte al període 2016-2019). El component migratori creix de 
forma sostinguda explicant  el 87,4% de la rotació poblacional.   
A la resta de la RMB, la renovació també s’intensifica, impulsada per un augment 
dels desplaçaments residencials, en part associats a noves preferències sorgides 
arran de la pandèmia: teletreball, cerca d’espais oberts i zones amb menor densitat. En 
aquest context, el 88% de la renovació s’explica per la migració, i diversos municipis –
com Sant Just Desvern o Sitges– registren PTRs superiors als 170‰, reflectint una 
redistribució parcial cap a entorns més residencials.  
26 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
En alguns casos puntuals, com al Montseny, la renovació supera els 200‰, tot i que 
aquests moviments tenen un pes estructural menor en el conjunt de la regió 
metropolitana. 
*Figura 17): Intensitat i composició de la renovació demogràfica a la RMB (2020-2022) 
a) PTR (‰ tants per mil)                                                     b) MST (%) 
 
 
Nota: El component natural (NIST) és el complementari del MST i no es representa 
explícitament (NIST = 1 – MST). Els valors detallats per municipi es poden consultar a 
l’apèndix. 
 
Conclusió 
En aquest capítol, hem aprofundit en els canvis demogràfics que ha viscut la ciutat de 
Barcelona i la seva regió en les darreres dues dècades. La població nascuda a 
l’estranger ha crescut de manera sostinguda, els orígens s’han diversificat, i la renovació 
demogràfica s’ha accelerat progressivament, depenent cada cop més dels fluxos 
migratoris, tant interns com internacionals. 
El capítol següent explora aquestes transformacions des d’una perspectiva territorial. 
S’hi analitza com s’ha distribuït la població d’origen estranger al llarg del temps i com 
han aparegut o evolucionat els patrons d’assentament, tant pel que fa a la concentració 
com a la diversitat. 
 
 
27 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
4. Els enclavaments ètnics a la ciutat de Barcelona 
i a la resta de la RMB. 
Aquest capítol mostra com es distribueix la població d’origen estranger a la ciutat de 
Barcelona i la seva regió metropolitana, posant el focus en els enclavaments ètnics, 
és a dir, àrees on es concentra un mateix grup de població migrada -nascuts a 
l’estranger independentment de la seva situació jurídica-. A partir de les dades 
disponibles, es descriu on es troben aquests espais, com han canviat en l’última dècada 
i quines diferències hi ha entre municipis. 
 
Els resultats s’organitzen en tres blocs. El primer identifica i descriu els enclavaments 
ètnics existents a la RMB l’any 2022, indicant-ne els tipus, la distribució territorial i 
l’evolució. El segon se centra en els enclavaments dins de la ciutat de Barcelona, mentre 
que el tercer examina els situats a la resta de la regió metropolitana, amb l’objectiu 
d’entendre com s’han format i com ha arribat la població migrada en els darrers deu 
anys. 
4.1 Identificació i evolució dels enclavaments ètnics. 
Tal com s’ha vist al capítol anterior, la població d’origen estranger ha crescut de manera 
sostinguda a la RMB en els últims anys, en un context de creixement natural molt limitat. 
El 2022, aquest creixement ja no es concentrava només a Barcelona, sinó també en 
municipis com l’Hospitalet de Llobregat (33,1%), Sitges (31,6%), Santa Coloma de 
Gramenet (27,7%) o Castelldefels (27,8%), amb percentatges que superen la mitjana 
metropolitana (vegeu Figura 9). 
 
Ara bé, més enllà del volum, cal preguntar-se com es distribueix aquesta població 
dins dels municipis. Per respondre-hi, aquest apartat analitza els enclavaments ètnics: 
seccions censals on una mateixa comunitat migrada és majoritària. 
 
LA DISTRIBUCIÓ I EVOLUCIÓ DELS ENCLAVAMENTS ÈTNICS A LA RMB (2012-2022) 
Segons la definició adoptada en aquest estudi —seccions censals amb una població 
estrangera majoritària procedent d’una mateixa agrupació ètnica—, l’any 2022 es 
registraven 98 enclavaments ètnics a la RMB. Aquesta xifra suposa un increment del 
165% respecte al 2012, quan només se’n comptabilitzaven 37. L’augment ha estat 
especialment marcat a Barcelona (de 23 a 63) i a L’Hospitalet de Llobregat (de 4 a 28), 
que concentren més del 90% dels enclavaments identificats el 2022. 
28 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
*Figura 18: Classificació per tipus residencial per municipi de la RMB (2022) 
 
La resta de municipis amb presència d’enclavaments presenta dinàmiques més 
moderades. A Badalona, s’ha passat d’un a dos enclavaments, localitzats al districte 
09. A Terrassa, es manté un únic enclavament estable a Ca n’Anglada. En canvi, Santa 
Coloma de Gramenet mostra una lleugera reducció (de 6 a 4), mentre que municipis 
com Mataró o Cornellà de Llobregat, tot i mantenir altes taxes de població migrada 
(entre el 40% i el 50%), han deixat de reunir els criteris tècnics per ser considerats 
enclavaments, fruit d’una major diversificació interna. 
 
*Figura 19: Evolució dels enclavaments ètnics a la RMB (2012-2022) 
Enclavaments Enclavaments % Creixement / 
Municipi 
2012 2022 Disminució 
Ciutat de Barcelona 23 63 +174% 
Badalona 1 2 +100% 
Cornellà de Llobregat 1 0 -100% 
L’Hospitalet de Llobregat 4 28 +600% 
Mataró 1 0 -100% 
Santa Coloma de Gramenet 6 4 -33% 
Terrassa 1 1 0% 
Total RMB 37 98 +165% 
29 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
Aquestes transformacions evidencien un doble procés: d’una banda, l’expansió d’àrees 
amb elevada concentració migrada, principalment per l’augment d’habitatge assequible 
i la presència de xarxes comunitàries; de l’altra, la transició d’antics enclavaments cap 
a comunitats més diverses, on cap col·lectiu és clarament majoritari, tot i que la 
presència de població estrangera continua essent significativa. 
TIPUS D’ENCLAVAMENTS ÈTNICS A LA RMB 
El creixement dels enclavaments ha estat notable, però no uniforme. El 2012, la majoria 
d’aquests espais eren enclavaments plurals de tipus A (34 de 37), on un grup migrat 
representa entre el 20% i el 60% de la població. El 2022, aquesta tipologia ha crescut 
fins a 91, consolidant-se com el patró predominant (Figura 20). També han crescut els 
enclavaments de tipus B, més diversos, on cap grup supera el 20%. Aquest tipus ha 
passat de 3 a 6 en deu anys, apuntant a una major pluralitat interna en alguns barris. 
 
Per primer cop, s’ha identificat un enclavament ètnic mixt a Barcelona, on conviuen 
diversos col·lectius sense que n’hi hagi cap de clarament dominant. Aquesta nova 
configuració reflecteix formes de convivència més compartides i complexes. 
 
*Figura 20: Comparació enclavaments ètnics per tipus a la RMB (2012 i 2022) 
 
 
  
30 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
4.2 Els enclavaments ètnics a la ciutat de Barcelona 
L’any 2022, Barcelona comptava amb 63 enclavaments ètnics distribuïts entre les 
seves 1.068 seccions censals, el que representa gairebé dos terços del total identificat 
a la Regió Metropolitana de Barcelona (64%). Tot i això, la seva distribució dins la ciutat 
és molt desigual: Ciutat Vella n'acull el 75% (47), mentre que la resta es reparteixen, 
de forma més dispersa, entre altres districtes. 
 
Pel que fa a la tipologia, dominen clarament els enclavaments plurals de tipus A (55 
casos), on un sol grup migrat representa entre el 20% i el 60% de la població. També 
s’han identificat 6 enclavaments de tipus B, amb una composició més diversa —cap 
grup supera el 20%, però la suma de col·lectius estrangers és superior al 50%—, i un 
enclavament mixt, ubicat a Ciutat Vella, amb més del 60% de població nascuda a 
l’estranger. La distribució d’aquests enclavaments es detalla a continuació: 
 
*Figura 21:  Classificació residencial per seccions i districtes censals a la ciutat de 
Barcelona (2022) 
 
 
En la darrera dècada, la proporció de població nascuda a l’estranger a Barcelona ha 
augmentat notablement, passant del 9,32% el 2012 al 29,2% el 2022 (Vegeu les xifres 
absolutes de població a l’apèndix taula D6). Aquest increment ha anat acompanyat d’un 
augment del nombre i la diversitat d’enclavaments ètnics, com es pot veure a la Figura 
21. 
31 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
En comparació amb el 2012, el nombre d’enclavaments gairebé s’ha triplicat (de 23 a 
63), reflectint un increment sostingut de la població d’origen estranger (del 27,6% 
al 41,2%) i una redistribució progressiva de la diversitat ètnica cap a districte perifèrics 
(Figures 22 a-b) A més, han disminuït les seccions amb comunitats autòctones 
homogènies (en verd clar), i han augmentat les comunitats no homogènies, mostrant 
una ciutat més plural i diversa: 
 
*Figures 22 a)-b): Comparació enclavaments ètnics per tipus a la ciutat de Barcelona 
(2012 i 2022). 
 
 
 
 
DISTRIBUCIÓ I ANÀLISI PER DISTRICTE 
Tot i que 7 dels 10 districtes de Barcelona compten amb almenys un enclavament ètnic, 
la seva distribució és molt desigual. El districte de Ciutat Vella concentra el 75% dels 
enclavaments de la ciutat (47 de 63), mentre que a l’Eixample, Sants-Montjuïc, Nou 
Barris, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sant Martí el nombre d’enclavaments és molt 
menor (entre 1 i 6). Aquesta baixa incidència, en relació amb el total de seccions 
censals, suggereix una integració més dispersa de la població migrada en aquests 
territoris.  
 
En canvi, districtes com Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia no registren cap 
enclavament, tot i la presència de comunitats majoritàries no homogènies, que apunten 
a formes de convivència més diverses però menys concentrades. 
 
32 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
La Figura 23 mostra la classificació de totes les seccions censals segons el seu perfil 
residencial, i permet observar l’evolució entre 2012 i 2022, tant pel que fa als 
enclavaments com a les comunitats no homogènies: 
 
 
 
*Figura 23:  Classificació per tipus residencial als districtes censals a Barcelona (2012-
2022) 
Comunitats Total 
Comunitats 
majoritària Enclavaments seccions 
Districte majoritària 
no totals censals 
homogènia 
homogènia 
Any 2012 2022 2012 2022 2012 2022 2012 2022 
Ciutat Vella (01) 1 0 33 7 21 47 55 54 
Eixample (02) 52 4 121 167 0 2 173 173 
Sants-Montjuïc (03) 47 14 67 97 0 6 114 117 
Les Corts (04) 48 33 8 24 0 0 56 57 
Sarrià-Sant Gervasi 98 98 
90 50 8 48 0 0 
(05) 
Gràcia (06) 54 12 33 75 1 0 88 87 
Horta-Guinardó (07) 97 33 26 89 0 1 123 123 
Nou Barris (08) 63 30 53 85 0 2 116 117 
Sant Andreu (09) 75 47 20 46 0 2 95 95 
Sant Martí (10) 88 38 54 106 1 3 143 147 
Barcelona 615 261 423 744 23 63 1061 1068 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
Aquestes dades posen de manifest una tendència clara cap a la redistribució de la 
diversitat ètnica cap altres districtes. Entre 2012 i 2022, s’han multiplicat els 
enclavaments a Sants-Montjuïc (de 0 a 6), Sant Martí (d’1 a 3), l’Eixample (de 0 a 2) i 
també n’han aparegut a Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó. Paral·lelament, les 
comunitats majoritàries no homogènies han augmentat significativament a Gràcia 
(+525%), l’Eixample (+38%) i Sant Martí (+96%).  
 
33 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
CIUTAT VELLA: EL PRINCIPAL FOCUS D’ENCLAVAMENTS ÈTNICS A BARCELONA 
El districte de Ciutat Vella destaca clarament com l’epicentre dels enclavaments ètnics 
a Barcelona i a la RMB. Amb 47 de les 63 seccions censals classificades com a 
enclavaments a la ciutat (un 75% del total barceloní), concentra gairebé la meitat dels 
identificats a tota la regió metropolitana. Aquests enclavaments es localitzen 
majoritàriament als barris del Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, 
mentre que a la Barceloneta, tot i no registrar-se enclavaments estrictes, diverses 
seccions superen el 20% de població migrada. 
Tipològicament, predominen els enclavaments plurals de tipus A (44), on una 
comunitat d’origen migrat representa entre el 20% i el 60% de la població, però amb una 
composició diversa. També s’hi troben dos enclavaments de tipus B, més heterogenis, 
i un enclavament mixt, que reflecteix la convivència equilibrada de diverses comunitats 
sense cap dominància clara. Aquestes tendències queden recollides a les Figures 24a i 
24b, que comparen l’estructura residencial del districte el 2012 i el 2022:  
*Figures 24 a) -b): Comparació enclavaments ètnics al districte de Ciutat Vella (2012 i 
2022) 
 
 
Entre 2012 i 2022, la població total del districte s’ha mantingut estable (de 103.529 
a 105.221 habitants), mentre que la proporció de població nascuda a l’estranger ha 
passat del 48% al 60%. En paral·lel, el nombre de seccions censals classificades com 
a enclavaments ha augmentat de 21 a 47, cobrint gairebé tot el territori del districte (tal 
com s’observa al mapa amb una expansió de (seccions censals en groc al gràfic 
anterior). Aquest increment s’ha produït tant per l’arribada de nova població migrada 
com per la reducció del pes de la població autòctona. 
 
34 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
Aquest procés es pot associar a un canvi en l’estructura demogràfica interna, on el 
creixement dels col·lectius migrats s’ha combinat amb una disminució relativa de la 
població d’origen nacional. Aquest fenomen, conegut com a “efecte substitució”, s’ha 
produït en un context de mobilitat residencial, pressió sobre l’habitatge i transformacions 
de l’ús del sòl a l’entorn del centre històric. 
 
 
4.3 Els enclavaments ètnics a la resta de municipis de la 
RMB 
 
Més enllà de la ciutat de Barcelona, s’identifiquen un total de 35 enclavaments ètnics 
als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, xifra que representa el 36% del 
total registrat l’any 2022. Aquests enclavaments es concentren en només quatre 
municipis: L’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet —tots tres 
situats a l’àmbit del Barcelonès— i Terrassa, al Vallès Occidental Oest. 
 
A continuació, s’analitza la localització d’aquests enclavaments i les seves principals 
característiques territorials i demogràfiques, començant per L’Hospitalet de Llobregat, el 
municipi amb més concentració després de Barcelona. 
 
L’ HOSPITALET DE LLOBREGAT 
L’any 2022, L’Hospitalet de Llobregat comptava amb 28 enclavaments ètnics repartits 
entre 195 seccions censals, fet que representa prop del 29% del total identificat a la 
RMB. Aquesta elevada incidència fa de L’Hospitalet el segon municipi metropolità amb 
més enclavaments després de Barcelona.  
 
Tots els enclavaments detectats són de tipus A, caracteritzats per una proporció de 
població migrada entre el 20% i el 60% i una composició interna diversa. En aquestes 
seccions, destaca especialment la presència de col·lectius d’Amèrica Llatina, que 
superen el 30% de la població en la majoria de casos. També hi conviuen poblacions 
asiàtiques i magrebines, amb percentatges rellevants però més dispersos. 
 
A nivell residencial, la ciutat presenta un teixit heterogeni amb predomini de comunitats 
no homogènies i enclavaments als barris del nord, mentre que la meitat sud manté una 
major estabilitat en termes de composició. Entre 2012 i 2022, el nombre d’enclavaments 
a L’Hospitalet ha passat de 4 a 28, multiplicant-se per set. Paral·lelament, les 
comunitats autòctones homogènies s’han reduït de 83 a 59 seccions censals, i han 
crescut les comunitats no homogènies (de 139 a 108), tal com es mostra al següent 
gràfic: 
35 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
*Figures 25 a)-b): Comparació enclavaments ètnics a l’Hospitalet de Llobregat (2012 i 
2022) 
 
Durant aquest període, la població total ha passat de 257.057 a 265.444 habitants, però 
aquest increment ha estat degut exclusivament al creixement de la població d’origen 
estranger, que ha augmentat del 26,2% al 33,1% (de 67.278 a 87.912 persones). 
Aquesta evolució evidencia un efecte substitució parcial, amb una transformació 
progressiva del teixit demogràfic urbà. 
 
*Figura 26: Evolució de la població total i estrangera a l’Hospitalet de Llobregat (2002-
2022) 
 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
 
36 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
ANÀLISI PER DISTRICTES I EVOLUCIÓ 
Els enclavaments ètnics a L’Hospitalet de Llobregat es concentren principalment als 
districtes del nord del municipi. La Torrassa i Collblanc (Districte 02) és el que 
registra més enclavaments l’any 2022, amb un total de 12, seguit de La Florida i les 
Planes (Districte 04) amb 11 i Can Serra i Pubilla Cases (Districte 05) amb 5. Aquests 
tres districtes concentren la totalitat dels enclavaments del municipi i són també els 
que han experimentat una transformació més significativa respecte a l’any 2012. En 
tots tres casos, s’ha produït una reducció o desaparició de les comunitats autòctones 
homogènies i un augment notable tant de les comunitats no homogènies com dels 
enclavaments, en un context de creixement sostingut de la població estrangera, 
especialment, procedent de l’Amèrica Llatina.  
 
Per contra, a districtes com Santa Eulàlia i Gran Via Sud (03), Gornal i Bellvitge (06) 
o Centre, Sanfeliu i Sant Josep (01), no es detecta cap enclavament ètnic. Tot i això, 
aquests àmbits presenten una presència significativa de comunitats no 
homogènies, especialment al districte 01, on hi ha 15 seccions amb aquest perfil. Tal 
com es mostra a la Figura 27,  la comparació entre 2012 i 2022 evidencia un patró de 
canvi clarament concentrat al nord del municipi, amb una forta substitució de les 
comunitats homogènies per formes més diverses de composició residencial: 
 
*Figura 27:  Classificació per tipus residencial de les seccions i districtes censals a 
L’Hospitalet de Llobregat (2012 i 2022) 
Comunitats Comunitats Total 
Enclavaments 
Districte majoritària majoritària no seccions 
totals 
homogènia homogènia censals 
Any 2012 2022 2012 2022 2012 2022 2012 2022 
Centre, Sanfeliu i Sant Josep 
35 26 5 15 0 0 40 41 
(01) 
La Torrassa i Collblanc (02) 2 0 47 25 0 12 49 37 
Santa Eulàlia i Gran Via sud 
13 8 12 21 0 0 25 29 
(03) 
La Florida i les Planes (04) 0 0 38 20 4 11 42 31 
Can Serra i Pubilla Cases 
7 5 31 20 0 5 38 30 
(05) 
Gornal i Bellvitge (06) 26 20 6 7 0 0 32 27 
L’Hospitalet de Llobregat 83 59 139 108 4 28 226 195 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2012-2022) 
37 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
BADALONA 
El cas de Badalona presenta una presència moderada d’enclavaments ètnics. Al 
districte 09, s’identifiquen dues seccions censals (la 37 i la 38), situades als barris de La 
Salut i Artigas, respectivament. L’any 2022, ambdós àmbits són classificats com a 
enclavaments, en contrast amb 2012, quan només La Salut (secció 37) reunia les 
condicions per ser considerada com a tal. 
 
Aquests enclavaments es caracteritzen amb una presència de població estrangera 
superior al 50%, però es distribueix entre diversos orígens, la qual cosa configura 
enclavaments plurals de tipus A. La comunitat asiàtica és l’única que supera el 20% 
en ambdós casos, mentre que la resta de col·lectius —africans, americans i europeus— 
es mouen entre el 5% i el 17%. Aquestes proporcions apunten a una diversitat interna 
elevada, sense una dominància aclaparadora d’un sol grup. 
 
Aquest patró de distribució indica una concentració moderada i una convivència 
plural, on diferents comunitats comparteixen espais residencials de manera menys 
segregada. A més, la comparació amb l’any 2012 suggereix una diversificació de la 
presència migrada al municipi, amb un augment relatiu de les comunitats no 
homogènies en seccions censals de zones limítrofes amb Barcelona. 
 
*Figures 28 a) -b):  Classificació residencial per seccions i districtes censals a Badalona 
(2012 i 2022) 
 
 
 
 
38 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
SANTA COLOMA DE GRAMENET 
El municipi de Santa Coloma de Gramenet comptava amb quatre enclavaments ètnics 
l’any 2022, tots localitzats al barri de Fondo. Aquests representen un 4,5% del total 
de les 88 seccions censals del municipi. A diferència de la tendència general observada 
en altres municipis de la RMB, Santa Coloma de Gramenet mostra una lleugera 
reducció del nombre d’enclavaments (de 6 a 4 entre 2012 i 2022). Aquest descens 
s’ha produït en paral·lel a una diversificació del teixit residencial en altres zones del 
municipi, on creix el nombre de seccions amb comunitats majoritàries no homogènies 
(indicades en verd fosc als mapes). Aquest fenomen és especialment visible als barris 
de Santa Rosa, El Raval, Singuerlín o Llatí, zones properes a la frontera amb Barcelona. 
 
Els enclavaments del barri de Fondo presenten una elevada presència de població 
estrangera, per sobre del 50%, i una clara diversitat d’orígens. Tot i això, destaca el 
pes específic de la comunitat asiàtica, que oscil·la entre el 24,5% i el 34% segons la 
secció censal, convertint-se en el grup predominant dins d’aquests espais. Aquesta 
configuració reflecteix un patró mixt: concentració elevada en un àmbit concret del 
municipi, però també dispersió creixent i convivència plural en altres zones urbanes, fet 
que apunta cap a una transició progressiva del model de concentració cap a formes més 
híbrides de presència migratòria. 
 
*Figures 29 a )- b):  Classificació residencial per seccions i districtes censals a Santa 
Coloma de Gramenet (2012 i 2022) 
 
 
 
 
 
39 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
TERRASSA 
L’any 2022, Terrassa manté un únic enclavament ètnic plural de tipus B, localitzat a 
la secció censal 2 del districte 2, corresponent al barri de Ca n’Anglada. En aquesta 
secció, amb 1.484 habitants, es registren 866 persones d’origen estranger, el 58% del 
total. Dins aquest col·lectiu, destaca la població d’origen africà, amb 766 persones (52% 
del total), principalment procedents del Marroc i de països subsaharians. La població 
d’origen llatinoamericà representa el 5%, mentre que la resta de col·lectius, com 
l’europeu o asiàtic, tenen una presència menor. 
 
Aquest enclavament es manté estable respecte al 2012, tant pel que fa a la seva 
localització com a la seva composició. No s’identifiquen altres enclavaments al municipi 
segons els criteris definits. 
Tot i això, els mapes de classificació residencial mostren un canvi en la distribució 
interna de la població entre 2012 i 2022. Destaca l’augment de seccions censals amb 
comunitats majoritàries no homogènies, especialment a la zona est i sud-est de la 
ciutat. Aquestes seccions han guanyat pes respecte a les comunitats autòctones 
homogènies, que eren majoritàries fa una dècada. 
 
*Figures 30 a)-b):  Classificació residencial per seccions i districtes censals a Terrassa 
(2012 i 2022)  
 
L’anàlisi dels enclavaments ètnics a la Regió Metropolitana de Barcelona ha permès 
identificar patrons de concentració territorial de la població d’origen estranger i la seva 
evolució durant l’última dècada. Tot i això, la dimensió territorial no es pot analitzar de 
manera aïllada. Per completar el diagnòstic, el següent capítol se centra en les 
característiques sociodemogràfiques de la població, amb l’objectiu d’identificar 
possibles formes d’estratificació social associades a l’origen, la renda, l’educació o 
l’activitat laboral. 
40 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
5. Estratificació social i mercat de treball a la 
ciutat de Barcelona i la RMB. 
Els capítols anteriors han mostrat com la població d’origen estranger es distribueix de 
manera desigual al territori metropolità, amb una concentració creixent en determinades 
àrees. Aquest capítol posa el focus en les condicions socials i laborals d’aquesta 
població, per entendre com es relaciona la seva situació amb el lloc on viuen.  
L’anàlisi es divideix en dues parts. La primera ofereix una mirada general sobre 
l’estructura per edat, nivell educatiu, renda i ocupació de la població migrada a la RMB. 
La segona compara aquests mateixos indicadors entre els enclavaments ètnics i la 
resta de comunitats, per identificar possibles desigualtats i patrons de segregació 
socioeconòmica.  
5.1 Estructura generacional i perfil sociodemogràfic de 
la població migrada 
5.1.1 Estructura generacional segons edat, sexe i any d’arribada. 
L’anàlisi de la composició poblacional per l’any d’arribada permet identificar les 
principals onades migratòries que han contribuït a composició poblacional de la ciutat 
de Barcelona i a la resta de la Regió Metropolitana. Aquesta mirada ofereix una primera 
aproximació a les dinàmiques de renovació poblacional i als perfils d’edat que nodreixen 
el mercat de treball. 
 
COMPOSICIÓ PER ANY D’ARRIBADA 
Una part significativa de la població considerada avui autòctona a Barcelona i la resta 
de municipis de la RMB (arribada abans de 1981) prové de les migracions internes del 
segle XX, especialment durant les dècades d’industrialització. Aquest rerefons ajuda a 
explicar el perfil demogràfic més estabilitzat dels municipis metropolitans, que van rebre 
una immigració sostinguda procedent de la resta de l’Estat abans dels anys 80 amb una 
posterior desacceleració del ritme d’arribada.  
 
En canvi, les onades migratòries dels darrers vint anys —tant nacionals com 
internacionals— han tingut una intensitat clarament superior a la ciutat de Barcelona, 
que concentra una proporció més elevada de població nouvinguda en els períodes 
recents: entre 2001 i 2010 hi va arribar el 13,2% de la població estrangera actual, entre 
41 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
2011 i 2020 un 9,2%, i entre 2020 i 2022 un 4,5%. A la resta de la RMB, els percentatges 
corresponents són del 7,7%, 6,7% i 1,8%, respectivament.  
 
*Figura 31: Distribució de la població per any d’arribada a la ciutat de Barcelona i la resta 
de la RMB (2022) 
 
 
Aquesta distribució temporal de les arribades es reflecteix clarament en les piràmides 
de població per edat, sexe i any d’arribada, que permeten aprofundir en l’estructura 
generacional de la població migrada. A la infància i adolescència continua predominant 
la població autòctona, mentre que les persones nascudes a l’estranger es concentren 
sobretot en les franges d’edat potencialment activa (25–44 anys), especialment entre 
aquelles arribades des de 2011. Aquesta concentració és encara més acusada a 
Barcelona, on també s’observa una presència creixent de fluxos posteriors a 2020, 
visibles tant entre joves adults com entre infants. 
D’altra banda, les piràmides permeten identificar cohorts d’arribada més antigues, 
com les anteriors a 1981, que es localitzen principalment entre les persones majors de 
55 anys. Aquestes trajectòries, majoritàriament masculines corresponen a fluxos 
migratoris previs a les grans onades del segle XXI i es troben tant a la ciutat de 
Barcelona com als municipis industrials de la RMB amb més de 50.000 habitants, on 
aquest perfil migratori històric també té una presència consolidada com part del procés 
d’industrialització de les àrees del Vallès Oriental, Vallès Occidental i el Baix Llobregat 
(Nord i Sud). 
42 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
*Figures 32 a)-b): Piràmide de població per any d’arribada: Homes i Dones (2022). 
a) Ciutat de Barcelona 
 
 
b) Municipis de la resta de la RMB amb més de 50.000 habitants. 
 
 
Nota: Homes al costat esquerre (valors negatius), dones al dret (positius). Categories 
temporals agrupades per facilitar la comparació. 
43 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
COMPOSICIÓ PER SEXE I RÀTIO DE MASCULINITAT 
El rati de masculinitat indica el nombre d’homes per cada 100 dones en una població 
determinada. Aplicada a la població migrada, aquesta mesura permet identificar 
desequilibris de gènere associats a les diferents onades migratòries i a les posteriors 
trajectòries d’arrelament. 
L’any 2022, les cohorts d’arribada més recents (2020–2022) mostren una composició 
gairebé paritària a Barcelona (100,8 homes per cada 100 dones). En canvi, a la resta 
de municipis de la RMB amb més de 50.000 habitants, el mateix període reflecteix una 
major presència masculina (103,9 homes per cada 100 dones). 
Les cohorts arribades entre 2016 i 2020 evidencien un lleuger desequilibri a favor de 
les dones a Barcelona (96,0 homes per cada 100 dones), mentre que a la resta de 
municipis de mida mitjana-gran de la RMB el rati continua sent lleugerament favorable 
als homes (103,4). Aquest patró es manté en cohorts anteriors: a mesura que 
retrocedim en el temps, el perfil de la població arrelada a Barcelona tendeix a ser més 
femení, mentre que a la resta de la RMB predominen ràtios més masculinitzades, 
especialment en els períodes d’arribada més recents. 
*Figura 33: Rati de masculinitat per any d’arribada i cohort de edat, RMB i resta de 
municipis amb més de 50.000 habitants a la RMB (2022). 
 Any Barcelona Resta municipis (>50.000 habitants) 
d'arribada al 
municipi Homes Dones Rati Homes Dones Rati 
2020–2022 77.994 77.340 100,8 132.710 127.684 103,9 
2016–2020 9.727 10.136 96,0 17.314 16.747 103,4 
2011–2015 45.607 47.259 96,5 71.067 70.254 101,2 
2001–2010 56.756 60.779 93,4 100.929 102.025 98,9 
1991–2001 22.509 25.934 86,8 57.440 58.687 97,9 
1981–1991 15.368 18.871 81,4 42.913 44.840 95,7 
Abans de 
77.396 118.369 65,4 151.783 196.813 77,1 
1981 
Autòcton 462.652 488.427 94,7 383.472 381.362 100,6 
*Nota: Elaboració pròpia a partir del Cens Anual de població publicat per l’INE (2022) 
Aquestes diferències apunten a un patró migratori diferencial segons territori: als 
municipis metropolitans amb tradició industrial, els primers fluxos han estat 
principalment masculins, sovint vinculats a projectes laborals o processos 
44 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
d’instal·lació inicial. Amb el temps, aquests moviments han estat seguits per processos 
de reagrupament familiar i estabilització residencial que han afavorit una feminització 
progressiva. A Barcelona, en canvi, les ràtios més equilibrades en les arribades recents 
podrien reflectir perfils migratoris més diversos, amb una presència destacada de dones 
tant en sectors de cures com en ocupacions qualificades. 
 
Tant a Barcelona com a la resta de la RMB, les cohorts més antigues mostren un clar 
desequilibri a favor de les dones. Les persones arribades abans de 1981 presenten 
una ràtio de només 65,4 homes per cada 100 dones a Barcelona i 77,1 a la resta de 
municipis mitjans-grans de RMB, un fet atribuïble tant a la major longevitat femenina. 
 
5.1.2 El Perfil educatiu de la població estrangera  
L’anàlisi del nivell educatiu posa de manifest una estratificació interna dins del 
col·lectiu estranger i clares diferències territorials entre Barcelona i la resta de la RMB:  
*Figures 34 a)- b): Nivell educatiu assolit de la població autòctona -nascuts a Espanya-
4 i estrangera a la ciutat de Barcelona i a la resta de municipis de la RMB (2022) 
 
 
4 Seguint Galeano, Domingo i Sabater (2014), es considera població autòctona aquella nascuda 
a Espanya, d'acord amb la definició utilitzada per a la delimitació dels enclavaments ètnics. En 
conseqüència, es defineix com a població estrangera totes les persones nascudes fora 
d’Espanya, amb independència de la seva nacionalitat actual. Veure Secció 2 de la metodologia 
per més detall. 
El nivell màxim educatiu s’agrupa com estudis primaris complets o inferiors (CNED-2014 dígits 
0-1, Secundària de primera etapa (dígit 2), educació secundària de segona etapa o educació post 
secundària no superior (3-4) i educació superior (5-8). 
45 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
 
A la ciutat de Barcelona, gairebé la meitat dels estrangers (49,2%) té estudis 
superiors o terciaris, superant fins i tot la població autòctona o espanyola (46,4%). Per 
contra, a la resta de municipis de la RMB, només el 28,7% dels estranger han 
completat estudis superiors, quatre punts percentuals per sota de la població espanyola. 
Als nivells formatius més baixos, també hi ha diferències notables entre la ciutat i la resta 
de la RMB. Només l’11,3% dels estrangers residents a Barcelona té com a màxim 
estudis primaris, mentre que aquest percentatge s’enfila fins al 18,4% a la resta de la 
RMB. Entre la població autòctona o espanyola, la tendència es repeteix: el 13,3% dels 
residents fora de Barcelona presenta un nivell educatiu baix, davant de l’11,7% dels 
barcelonins. 
Aquest patró territorial reforça la hipòtesi d’una atracció diferencial de perfils: Barcelona 
actua com a pol d’atracció de talent internacional altament qualificat, mentre que els 
municipis del seu entorn acullen un volum més elevat de població amb nivells formatius 
més diversos, sovint vinculats a processos migratoris més vulnerables. 
 
 
LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA AMB ESTUDIS SUPERIORS  
El mapa bivariant (Figura 35) mostra la distribució per secció censal del percentatge de 
població estrangera i el percentatge d’estrangers i estrangeres amb estudis superiors. 
La combinació d’ambdues dimensions permet identificar diferents perfils al territori. 
Les seccions en to fosc (categoria 3-3) indiquen zones amb alta presència 
d’estrangers i alta qualificació, com diversos barris de l’eix central de Barcelona i 
municipis com Castelldefels, Sitges o Sant Cugat del Vallès. En canvi, les àrees amb 
tons clars (categoria 1-1) mostren baixa presència estrangera i baixos nivells educatius, 
i solen correspondre a barris perifèrics o municipis menys densos. 
També es detecten zones amb alta presència d’estrangers però baixos nivells 
d’estudis superiors (categoria 3-1), com algunes seccions de Mataró (més del 50% 
d’estrangers i menys del 6% amb educació superior), Terrassa (68% d’estrangers i 7% 
amb estudis superiors), Santa Coloma de Gramenet i Canovelles. 
 
 
 
46 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura 35: Mapa bivariant de presència de població estrangera i població estrangera 
amb estudis superiors a la RMB (2022) 
 
Aquest patró territorial reflecteix la diversitat interna del col·lectiu estranger i la seva 
distribució desigual, amb àrees associades a perfils professionals més qualificats i 
d’altres més vinculades a processos d’instal·lació recent o accés a habitatge assequible. 
 
5.1.3 La distribució de la renda de la població estrangera  
Tot i que les fonts oficials no proporcionen dades de renda a nivell individual o per 
persona, els mapes bivariants a escala de secció censal ofereixen una eina valuosa per 
detectar patrons territorials i correlacions entre aquestes dimensions socials.  
 
En aquest cas, la combinació entre la renda mitjana per unitat de consum 
(classificada en quartils) i el percentatge de població estrangera -nascuts fora 
d’Espanya- permet identificar espais urbans amb perfils clarament diferenciats en el 
marc de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). La renda mitjana per unitat de 
consum s’ha dividit en quartils, utilitzant com a referència totes les seccions censals 
de la RMB amb dades disponibles: 
• Quartil 1 (Q1 – baixa renda): fins a 19.620€ per U/C. 
• Quartil 2 (Q2 – renda mitjana-baixa): de 19.620€ a 23.250€ per U/C. 
• Quartil 3 (Q3 – renda mitjana-alta): de 23.250 € a 27.250€ per U/C. 
• Quartil 4 (Q4 – alta renda): superior a 27.250 € per U/C. 
 
D’altra banda, El percentatge d’estrangers també s’ha agrupat en tres nivells: baix, mitjà 
i alt. La Figura 36 mostra aquesta distribució creuada: 
47 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura 36: Mapa bivariant de presència de població estrangera i renda mitjana 
distribuïda per quartils a la RMB (2022) 
 
 
Els resultats evidencien l’estratificació social del territori metropolità, amb realitats molt 
contrastades. Les seccions amb alta presència d’estrangers i renda baixa (classe 3-
1) es localitzen a barris com el Raval, el Besòs, Maresme (Barcelona), La Florida i Can 
Serra (L’Hospitalet), Ca n’Anglada (Terrassa) o el Fondo (Santa Coloma), zones també 
associades a baixos nivells educatius. En canvi, les seccions amb alta presència 
estrangera i altes rendes (classe 3-4) es concentren a la Vila Olímpica, Diagonal Mar, 
parts de l’Eixample i municipis com Sant Cugat, Sitges o Castelldefels. En aquestes 
àrees, la immigració prové principalment de països europeus i es caracteritza per alts 
nivells educatius i professionals.. 
 
 
5.1.4 Perfil de qualificació i distribució de la població estrangera  
Els mapes bivariants de la Figura 37 permeten analitzar com es distribueixen 
territorialment els diferents perfils ocupacionals de la població estrangera a la ciutat 
de Barcelona i la regió metropolitana, així com la seva associació amb el nivell educatiu 
i les condicions socioeconòmiques del territori.  
 
 
 
L’ús de la CNO-11 agregada a 1 dígit, tal com la proporciona el propi INE, permet 
identificar tres grans perfils de qualificació: directius i tècnics (CNO 1–4), treballadors 
qualificats i operaris (CNO 5–8) i ocupacions elementals (CNO 9). Aquesta classificació 
48 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
garanteix la comparabilitat entre seccions censals, tot i que no permet vincular formació 
i ocupació individualment.  
Els resultats mostren una associació territorial clara entre el tipus d’ocupació i la 
presència de població estrangera (Figures 37 a-c): 
 
*Figures 37: Mapa bivariant de presència de població estrangera i percentatge per perfil 
de qualificació a la RMB (2022) 
a) Directors/es, gerents/es i personal tècnic mitjà o alt. 
 
 
b) Treballadors qualificats i operaris de nivell baix. 
 
 
 
 
49 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
c) Ocupacions elementals 
 
*Les dades d’ocupació analitzades provenen del fitxer censal publicat pel INE amb la 
classificació ja reagrupada en grans grups ocupacionals, d’acord amb la CNO-11 a 1 
dígit.  
Els directius i tècnics estrangers es concentren en zones de renda mitjana-alta i 
alta, amb una presència destacada de persones amb estudis superiors, com l’Eixample, 
Vila Olímpica o Diagonal Mar, i municipis com Sant Cugat, Sitges o Castelldefels.  
Els perfils intermedis —com operaris, tècnics de suport o oficis industrials— tenen una 
distribució més dispersa i heterogènia. Són comuns a barris amb teixit productiu 
consolidat i zones industrials de la segona corona metropolitana, com Cornellà de 
Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Montcada o Ripollet, sense associació clara amb el 
nivell de renda.  
Les ocupacions elementals es concentren en seccions amb alta presència 
d’immigració i baix nivell educatiu, com el Raval, el Besòs, Can Serra o el Fondo, i 
municipis com Santa Coloma de Gramenet, L’Hospitalet o Mataró, destacats en rosa 
fosc a la Figura 37 c. 
Conclusió 
Les desigualtats observades en la distribució de la formació, l’ocupació i la renda 
mostren una segmentació clara del mercat laboral migratori, tot i que no impliquin 
una relació causal directa. Per entendre millor com aquestes desigualtats es tradueixen 
en termes espacials, el següent capítol analitza les condicions demogràfiques i 
socioeconòmiques de les persones que resideixen en enclavaments ètnics de la RMB, 
tant d’origen estranger com autòcton. Això permet avaluar fins a quin punt aquestes 
50 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
concentracions residencials reforcen patrons de vulnerabilitat o reflecteixen altres 
dinàmiques d’organització urbana. 
 
5.2 Estructura generacional i perfil sociodemogràfic als 
enclavaments ètnics. 
LA POBLACIÓ QUE RESIDEIX ALS ENCLAVAMENTS: BARCELONA I LA RMB 
L’any 2022, a la ciutat de Barcelona, 68.053 persones residien en enclavaments 
ètnics, xifra que representa un 4,2% de la població total. La resta de la població es 
distribuïa entre comunitats majoritàriament autòctones (845.232 persones) i comunitats 
majoritàriament no homogènies (722.908 persones), que inclouen àrees més diverses 
en termes d’origen. 
En comparació amb l’any 2012, s’observa un lleuger increment en la proporció de 
població que viu en enclavaments ètnics, que ha passat del 3,2% al 4,2% (+15.500 
persones). Aquest augment s’emmarca dins un procés més ampli de relocalització 
poblacional, en què també destaca l’increment de la població resident en comunitats no 
homogènies, que ha crescut un 5,5% (+37.000 persones), indicant una major pluralitat 
residencial. En canvi, el nombre de persones que resideixen en comunitats 
majoritàriament homogènies ha disminuït un 4,3%, passant de 882.837 a 845.232 
residents. 
*Figura 38:  Distribució de la població total per classificació residencial a la ciutat de 
Barcelona (2012-2022) 
Població 
% Població % Variació 
Classificació residencial total 
2012 total 2022 2022 (12-22) 
2012 
Comunitats majoritàriament  
882.837 54,46% 845.232 51,66% -4,26% 
homogènies 
Comunitats majoritàriament  
685.560 42,29% 722.908 44,18% 5,45% 
no homogènies 
Enclavament ètnic 52.546 3,24 % 68.053 4,16% 29,51% 
Total 1.620.943 100% 1.636.193 100% 0,94% 
 
Aquestes dades mostren una lleugera tendència a la diversificació de les 
comunitats residencials a la capital, amb un increment relatiu de les àrees més mixtes 
i dels enclavaments ètnics. Ara bé, si ens fixem específicament en la composició per lloc 
d’origen, la població estrangera resident a Barcelona s’ha concentrat territorialment, 
amb una presència cada cop més concentrada en els enclavaments ètnics. 
51 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
En només deu anys, el nombre de persones estrangeres que hi resideixen ha crescut 
un 35,5%, passant de gairebé 30.000 a més de 40.000. Aquest augment contrasta amb 
el creixement molt més moderat del conjunt de la població estrangera a la ciutat (+2,4%) 
i amb la davallada registrada en les comunitats majoritàriament autòctones, on el 
nombre de residents estrangers ha disminuït un 8,6%. 
 
*Figura 39:  Distribució de la població espanyola i amb nacionalitat estrangera per 
classificació residencial a la ciutat de Barcelona (2012-2022) 
 
Població total Població total  
Classificació 2012 2022 Variació 
 
residencial població 
Espanyol Estranger Espanyol Estranger 
estrangera 
Comunitats 
majoritàriament  752.014 130.823 725.638 119.594 -8,58% 
homogènies 
Comunitats 
majoritàriament no 495.189 190.371 523.382 199.526 4,81% 
homogènies 
Enclavament ètnic 22.754 29.792 27.693 40.360 35,47% 
Total 1.269.957 350.986 1.276.713 359.480 2,42% 
 
 
EL CONJUNT DE LA RMB 
Pel que fa al conjunt de la RMB, només un 1,4% de la població total (73.193 persones) 
residia en enclavaments ètnics a l’any 2022, mentre que la majoria vivia en 
comunitats majoritàries homogènies (74,01%; 3,8 milions) i la resta en comunitats 
majoritàriament espanyoles no homogènies (24,6%; 1,2 milions).  
 
En comparació amb el 2012, la proporció de població que habita a enclavaments ètnics 
s’ha mantingut estable en nivell relatiu (1,4% de persones hi habiten), mentre que el 
nombre de persones que habiten en comunitats majoritàriament homogènies ha 
incrementat de forma lleugera (70,9% a 74,0%), a diferència de a la ciutat de Barcelona 
on aquesta proporció s’ha reduït.  
 
 
52 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
*Figura 40:  Distribució de la població total per classificació residencial a la RMB (2012-
2022) 
 
 
Dins la població nascuda a l’estranger a la RMB (1.119.144 persones), 38.310 
persones estrangeres viuen en enclavaments ètnics, fet que representa 
aproximadament un 4% del total de persones estrangeres i gairebé la meitat de les 
persones que resideixen en enclavaments. En comparació amb l’any 2012, el 
percentatge de persones estrangeres que habiten en enclavaments ètnics s’ha reduït 
lleugerament, passant del 4,4% el 2012 al 4% el 2022 en el conjunt de la RMB. El 
nombre de persones estrangeres (tant per lloc de naixement com per nacionalitat) que 
resideixen en comunitats no homogènies ha augmentat, tot i que en menor mesura que 
a la ciutat de Barcelona. 
 
A continuació, es presenta una comparativa en detall entre les persones que resideixen 
en enclavaments ètnics i en altres tipus de classificacions residencials, posant el focus 
en aspectes com l’edat, el nivell educatiu, la renda, la desigualtat i la situació laboral. 
L’objectiu és entendre si els patrons residencial influeixen en les condicions socials i 
econòmiques, i si viure en un enclavament pot suposar una desavantatge addicional —
tant per a les persones nascudes a l’estranger com per a les nascudes a Espanya.  
53 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
5.2.1 Comparativa demogràfica entre enclavaments ètnics i 
comunitats autòctones 
Les piràmides de població (Figures 41a i 41b) mostren dues estructures molt diferents. 
Mentre els enclavaments ètnics concentren una població jove i en edat de treballar, 
les comunitats autòctones presenten una població envellida, amb moltes persones de 
més de 65 anys. 
*Figures 41 a) i b): Piràmides demogràfiques per sexe i grups quinquennals a la RMB 
(2022): 
a) Enclavaments ètnics 
 
b) Comunitats majoritàriament autòctones 
 
 
54 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
A partir d’aquesta comparativa, es poden destacar quatre diferències principals: 
 
i. Estructura d’edat i envelliment. 
Als enclavaments ètnics, la població es concentra en edats de treball, 
especialment entre els 30 i 50 anys, com a resultat de dinàmiques migratòries 
recents. En canvi, les comunitats autòctones presenten una estructura més 
envellida, amb gran presència de persones en edat de jubilació. 
 
ii. Transicions per edat  
Una diferència destacada és l’augment sobtat del nombre de joves entre els 15–
19 i els 20–24 anys en els enclavaments ètnics. Aquest patró pot atribuir-se a 
l’arribada de joves en edat activa, però també al fet que molts fills de persones 
migrades, ja nascuts aquí, són computats fora dels enclavaments, cosa que 
minva la presència aparent de menors en aquests espais. 
 
iii. Diferències en la distribució per sexe. 
En els enclavaments s’observa un cert desequilibri amb sobre representació 
masculina entre els 30 i 44 anys, típic de molts processos migratoris on els 
homes migren primer i les dones s’hi reagrupen posteriorment5, especialment en 
contextos industrials. En canvi, en les comunitats autòctones, les dones són 
clarament majoritàries a les edats avançades, a causa de l’esperança de vida 
més alta6 
  
iv. Retorn migratori i absència de població gran 
La baixa presència de persones majors de 65 anys en els enclavaments pot 
explicar-se pel retorn al país d’origen un cop finalitzada la vida laboral o per 
processos de reagrupament familiar7. Per contra, la població gran autòctona 
tendeix a romandre al territori, contribuint a l’envelliment estructural. 
 
 
5 Boyd, M. & Grieco, E. (2003). Women and migration: Incorporating gender into international 
migration theory. Migration Information Source. Els autors expliquen que molts fluxos migratoris 
segueixen patrons inicialment masculins, amb processos posteriors de reagrupament familiar 
que incorporen les dones i els fills en contextos industrials 
6 Instituto Nacional de Estadística (INE, 2024). Esperanza de vida a los 65 años, per sexe. Les 
dones a Espanya viuen, de mitjana, 5 anys més que els homes. 
7 King, R. (2000). Generalizations from the history of return migration. El retorn a l'origen després 
de la jubilació és freqüent en contextos migratoris del sud d’Europa, associat a la recepció de 
població amb un fort arrelament amb el país d’origen (Amèrica Llatina i el Carib). 
55 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
5.2.2 El perfil educatiu dels residents als enclavaments ètnics i 
les comunitats majoritàriament autòctones 
 
L’anàlisi del nivell educatiu màxim assolit (Figura 42) mostra diferències clares entre 
enclavaments ètnics i comunitats majoritàriament autòctones. Mentre que més del 
37% de la població en aquestes darreres té estudis terciaris, als enclavaments la xifra 
baixa al 32,7%. A més, el 17,9% dels residents en enclavaments només té estudis 
primaris o inferiors, davant del 13,4% a les comunitats majoritàries. Aquests resultats 
posen de manifest diferències en els perfils educatius segons el context residencial, que 
podrien reflectir diversos factors socials i territorials. 
 
*Figura 42: Distribució de la població segons el nivell d’educació màxim assolit en 
enclavaments ètnics i comunitats majoritàriament autòctones (2022) 
 
 
En aquest context, resulta rellevant aprofundir en la composició interna dels 
enclavaments ètnics per analitzar si aquestes diferències educatives s’expliquen per 
l’origen o l’estructura residencial. La Figura 43 examina com es distribueix el nivell 
educatiu màxim assolit dins dels enclavaments, distingint entre població nascuda a 
Espanya i població nascuda a l’estranger. 
 
Tant en la població nascuda a Espanya com en la nascuda a l’estranger, els nivells 
educatius són més baixos dins dels enclavaments. Per exemple, només el 31,4% de la 
població autòctona en enclavaments té estudis superiors, mentre que fora d’aquests 
arriba gairebé al 37%. En el cas de la població estrangera, els percentatges també són 
lleugerament inferiors (33,6% dins dels enclavaments, 37,6% fora).  
56 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
A més, les proporcions amb només estudis primaris són més elevades dins dels 
enclavaments, tant per a població autòctona com estrangera. 
 
*Figura 43: Distribució de la població autòctona i estrangera segons el nivell d’educació 
màxim assolit en enclavaments ètnics i comunitats majoritàriament autòctones (2022) 
 
 
 
Conclusió 
En conclusió, les dades indiquen que el context residencial influeix de manera rellevant 
en els perfils educatius: majoritàriament viure en un enclavament ètnic s’associa amb 
un nivell de formació mitjana inferior, independentment de l’origen de les persones que 
hi viuen. Això no contradiu el fet que s’hagin detectat perfils educatius molt elevats dins 
de la població migrada que és distribueix pels municipis, tal com s’ha mostrat a la secció 
5.1.2 Els resultats apunten a que la concentració residencial dels nascuts fora 
d’Espanya pot limitar la continuïtat educativa, especialment en contextos de 
vulnerabilitat socioeconòmica. 
 
5.2.3 La distribució de la renda de les famílies que habiten als 
enclavaments ètnics i les comunitats majoritàriament 
autòctones 
En aquest apartat es compara la renda mitjana per unitat de consum entre les seccions 
censals classificades com a enclavaments ètnics i aquelles amb predomini de població 
autòctona a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). També s’analitza el 
percentatge de llars amb rendes molt baixes, per sota dels 5.000 euros anuals per unitat 
57 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
de consum, com a mesura de vulnerabilitat econòmica severa com aproximació de les 
condicions socioeconòmiques de cada tipus residencial. 
 
RENDA MITJANA PER UNITAT DE CONSUM A LA LLAR 
Les dades mostren que, de mitjana, les famílies que viuen en comunitats 
majoritàriament autòctones disposen de 24.553 euros per unitat de consum, mentre 
que als enclavaments ètnics aquesta xifra és de 17.135 euros, una diferència del 
30% que és estadísticament significativa.8 
A més, la variabilitat interna també és diferent: a les comunitats autòctones la renda és 
més desigual i dispersa, mentre que als enclavaments hi ha menys variació entre 
seccions censals (7,2 vs. 4,0 desviacions estàndard respectivament), com es mostra a 
la següent figura: 
*Figura 44: Distribució de la renda mitjana per unitat de consum per les persones que 
habiten a enclavaments ètnics i comunitats majoritàries (2022) 
 
*Nota: Comparació de la funció de densitat ajustada a la distribució de la renda 
observada. El paràmetre “bandwidth” o finestra d’estimació és per defecte i s'utilitza una 
distribució gaussiana per a l'estimació de la densitat. 
 
8 La diferència en el nivell de renda entre els enclavaments ètnics i la resta del territori és 
estadísticament significativa al 5%. 
58 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
Els mapes municipals confirmen la tendència observada a escala metropolitana: la 
major part dels enclavaments ètnics presenten rendes mitjanes més baixes que 
les zones veïnes. Aquest patró és especialment visible als enclavaments ètnics de la 
ciutat Vella de Barcelona (Figura 45); i en diversos barris llindars a la capital (Figures 46 
a–d). 
A Barcelona, cap enclavament supera la mitjana de ciutat (27.189 €), tot i que alguns, 
com els de l’Eixample o Sant Pere i Santa Caterina, se situen per sobre dels 22.500 €, 
molt per damunt de la mitjana dels enclavaments (17.135 €). A Ciutat Vella, però, la 
renda mitjana cau fins als 18.543 €, un terç per sota del valor mitjà de la ciutat, tal com 
s’indica al mapa en verd fosc. 
*Figura 45: Renda mitjana per unitat de consum per unitat censal a la ciutat de Barcelona 
(2022) 
 
*Nota: Cada secció censal s’acoloreix la renda mitjana per unitat de consum a la llar  (en 
milers d’euros). Els contorns negres indiquen les seccions classificades com a 
enclavaments ètnics. 
A la resta de la RMB, les diferències són encara més marcades. A l’Hospitalet de 
Llobregat, per exemple, la mitjana municipal és de 18.835 €, mentre que als 
enclavaments baixa fins a 11.000–11.500 €. A Santa Coloma de Gramenet, els 
enclavaments es situen entorn dels 11.900 €, també per sota de la mitjana local (17.848 
euros). 
Un cas destacat és el barri de Ca n’Anglada a Terrassa, on les últimes dades 
disponibles (2021) situen la renda per càpita en 6.891 € i la renda per unitat de 
59 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
consum en 12.115 €, gairebé la meitat dels valors mitjans del municipi (13.875 € i 
20.969 €, respectivament). Aquest cas reflecteix una vulnerabilitat socioeconòmica 
consolidada. A l’any 2022, no n’hi ha dades disponibles per aquest enclavament, tot i 
que les comunitats no homogènies del centre i l’est de la ciutat mostren aquest patró: a 
més percentatge de població estrangera 
 
*Figures 46 a)–d). Renda mitjana per unitat de consum als municipis de la RMB amb 
enclavaments ètnics (2022): 
 
a) Badalona · b) L’Hospitalet de Llobregat · c) Santa Coloma de Gramenet· d) 
Terrassa 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
*Nota: la 
secció censal s’acoloreix la renda mitjana 
per unitat de consum a la llar  (en milers d’euros). Els contorns negres indiquen les 
seccions classificades com a enclavaments ètnics. 
60 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
FAMÍLIES SOTA EL LLINDAR DE 5.000 EUROS ANUALS PER UNITAT DE CONSUM 
Tot i que la renda mitjana és un bon punt de partida per entendre les diferències 
territorials, pot ocultar situacions de vulnerabilitat quan es considera de forma agregada. 
Per això, resulta útil analitzar també el percentatge de llars amb ingressos molt baixos. 
En aquest cas, es pren com a referència el llindar dels 5.000 euros anuals per unitat 
de consum, indicador habitual de pobresa econòmica severa. 
La Figura 47 mostra aquesta realitat a la ciutat de Barcelona i la seva regió 
metropolitana, destacant el percentatge de llars per sota d’aquest llindar en cada secció 
censal. Els tons més foscos indiquen valors més alts de pobresa severa i, en la majoria 
dels casos, coincideixen amb seccions delimitades amb contorn negre, que 
corresponen a enclavaments ètnics (zones amb elevada presència de població 
nascuda a l’estranger). 
 
*Figura 47:  Distribució territorial de la pobresa severa (<5.000€/UC) a la RMB (2022). 
Centroides per secció censal. 
 
*Nota: Cada secció censal s’acoloreix segons el percentatge de llars amb ingressos per 
unitat de consum inferiors al llindar de 5.000 euros  (%). Els contorns negres indiquen 
les seccions classificades com a enclavaments ètnics. 
Les Figures 48 a–d permeten observar aquesta realitat en detall per la ciutat de 
Barcelona i dels principals municipis amb més  enclavaments ètnics a l’any 2022: 
Badalona, L’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. 
 
 
 
61 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figures 48 a)–d)Percentatge de la població que viu en situació de pobresa severa 
(<5.000€/UC)  
a) Barcelona,  b) Badalona, c) L’Hospitalet de Llobregat i d) Santa Coloma de 
Gramenet. 
 
 
*Nota: Cada secció censal s’acoloreix segons els llars amb ingressos per unitat de 
consum inferiors al llindar de 5.000 euros  (%). Els contorns negres indiquen les seccions 
classificades com a enclavaments ètnics. 
L’anàlisi territorial revela que aquests enclavaments tendeixen a concentrar una 
proporció més alta de llars amb ingressos molt baixos. En molts d’aquests espais, 
més del 10% de les llars es troben per sota del llindar dels 5.000 euros, una xifra 
que gairebé duplica la registrada a les comunitats majoritàries (entre el 4% i el 6%). 
Aquest patró és especialment visible a barris com el Raval, el Gòtic Sud, Llefià, Sant 
Roc o el Fondo. 
 
62 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
Ara bé, aquest patró no és uniforme. Alguns enclavaments mostren nivells de 
vulnerabilitat més reduïts. És el cas de certes seccions censals de Sants o l’Eixample 
Dreta, amb més del 60% de població estrangera però amb menys del 4% de llars per 
sota del llindar. Aquests exemples suggereixen que la concentració de població 
migrada no implica necessàriament pobresa severa, i que factors com l’accés a 
l’ocupació, la localització urbana o les xarxes socials poden afavorir una inserció 
econòmica més estable.  
També es constaten casos de vulnerabilitat persistent, com Ca n’Anglada 
(Terrassa), on, segons dades de 2021, el 4,8% de les llars es trobaven sota el llindar 
dels 5.000 euros, i el 17,2% per sota dels 10.000 euros, valors clarament inferiors a 
la mitjana municipal. 
En definitiva, tot i que la major part de la població migrada no viu en situació de pobresa 
severa, les dades suggereixen que el risc de vulnerabilitat econòmica és més elevat 
quan es resideix en un enclavament. Aquesta associació apunta al rol del context 
residencial com a factor addicional de risc.  
Conclusió 
Les dades analitzades mostren que els enclavaments ètnics, tant a la ciutat de 
Barcelona com a la resta de la RMB, es caracteritzen per rendes mitjanes 
significativament més baixes que les comunitats majoritàriament autòctones, així com 
per una major concentració de llars en situació de vulnerabilitat econòmica. Tot i que 
aquest patró no és del tot homogeni —i existeixen alguns enclavaments amb nivells de 
renda relativament més elevats—, viure en un enclavament comporta, de mitjana, un 
risc més alt de situar-se per sota del llindar de pobresa severa – llars amb menys de 
5.000 euros per unitat de consum-. 
Concretament, a la ciutat de Barcelona, el 92,1% dels enclavaments ètnics presenten 
un percentatge de llars en pobresa severa superior a la mitjana municipal: només 5 de 
63 enclavaments es troben per sota o igual a aquesta mitjana. A la resta de la RMB, la 
situació és encara més clara: tots els enclavaments dels quals es disposa de dades per 
al 2022 mostren nivells de pobresa severa superiors a la mitjana de la resta del territori 
metropolità.9 
 
9 El percentatge de llars sota el llindar de la pobresa severa a Barcelona va situar-se al 4,4% 
(INE Atles de Renda, 2022). Per la resta de municipis de la RMB, s’ha computat el percentatge 
de llars sota aquest llindar a partir de les dades municipals de la regió metropolitana, sense 
63 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
Aquesta associació entre localització residencial i renda posa en relleu el pes del context 
territorial com a factor clau de desigualtat, més enllà de les característiques individuals. 
En aquest sentit, qualsevol anàlisi de l’estratificació social a Barcelona i a la seva regió 
metropolitana ha de tenir en compte la dimensió espacial de la pobresa, reconeixent que 
la concentració de desavantatges socioeconòmics pot afectar tant a la població migrada 
com a l’autòctona. 
 
5.2.4 Situació laboral de les persones que habiten als 
enclavaments ètnics i les comunitats majoritàriament 
autòctones 
SITUACIÓ LABORAL  
L’anàlisi de la situació laboral revela diferències importants entre els residents dels 
enclavaments ètnics i els de les comunitats majoritàriament autòctones, tal com 
s’observa al següent gràfic: 
 
*Figura 49: Distribució de la població que resideix a enclavament ètnics i comunitats 
majoritàriament autòctones segons la seva situació laboral (2022) 
 
 
 
incloure la ciutat de Barcelona (2,94%). En tot cas, tots els enclavaments de la resta de la RMB 
superen amb escreix aquests dos llindars de referència. 
64 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
Tot i que la taxa d’ocupació als enclavaments de tota la regió metropolitana (47,2%) és 
lleugerament inferior a la registrada fora d’aquests (52,4%), la diferència és molt més 
significativa quan es considera la situació d’inactivitat no vinculada a atur o jubilació. Un 
39,8% de les persones que viuen en enclavaments es troba en “altres situacions 
d’inactivitat”, -que inclouen situacions diverses de desvinculació del mercat laboral, 
situació administrativa irregular, treball de cures o voluntariat, entre d’altres- davant d’un 
32,3% fora dels enclavaments.  
 
També es detecta una menor proporció de persones amb prestacions de jubilació o amb 
incapacitat (3,2% als enclavaments vs. 4,2% fora), el que suggereix trajectòries laborals 
més precàries o fragmentades als enclavaments. D’altra banda, part d’aquesta 
diferència ve explicada per l’estructura d’edat: als enclavaments predomina la població 
en edat potencialment activa, mentre que la presència de persones en edats avançades 
és molt reduïda. 
 
A més de les diferències generals entre enclavaments i comunitats autòctones, resulta 
rellevant analitzar la situació laboral segons l’origen de la població i el sexe segons  el 
tipus de context residencial. En el cas de la població nascuda a l’estranger, s’observa 
una certa estabilitat en els índexs d’ocupació entre els dos tipus d’entorns: el 47,2% de 
les persones estrangeres que viuen en enclavaments estan ocupades, enfront del 
52,0% de les que resideixen en comunitats majoritàriament autòctones. 
 
En canvi, l’índex d’ocupació és significativament més baix entre la població nascuda a 
Espanya que resideix en enclavaments ètnics. En aquest grup, només el 43,0% es 
troba ocupat, mentre que una part important —fins al 28,4%— rep prestacions per 
jubilació, prejubilació o incapacitat. A més, les situacions d’inactivitat i d’atur també són 
més freqüents entre la població autòctona que viu en enclavaments. Aquesta 
combinació de baixos nivells d’ocupació i alts nivells d’inactivitat posa de manifest que 
la precarietat laboral dins dels enclavaments no es vincula únicament amb la condició 
d’ estranger/a,, sinó que també impacta de manera notable el col·lectiu autòcton que hi 
resideix, tal com s’observa a la Figura 50a. 
 
Pel que fa al sexe, observem que la bretxa de gènere a la taxa d’ocupació és compartida 
tan a les comunitats majoritàriament autòctones com als enclavaments, tot i que la 
diferència es menor en aquest últim tipus residencial. La taxa d’ocupació de les dones 
és 7 punts percentuals més baixa que la de les homes a les comunitats majoritàriament 
autòctones (48,1% dones, 55,23% homes), mentre que a les enclavaments ètnics 
aquesta bretxa es redueix a 5 punts percentuals (42,8% dones, 48,1% homes), tot i que 
a nivell absolut, la participació laboral és més baixa en aquest tipus residencial.  
 
65 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
Les taxes d’atur i inactivitat durant la edat potencialment activa mostren un 
comportament similar: tot i que la mitjana de ambdues és més alta als enclavaments 
ètnics mostrant major desvinculació amb el món laboral per tota la població, en general 
i homes i dones, en particular, les bretxes de gènere són menys notables als 
enclavaments. De fet, el percentatge de dones que es troba en situació de atur (7,2%) 
o inactivitat (32,8%) és 0.5 i 3.6 punts percentuals més elevat que les homes als 
enclavaments ètnics, en comparació a 1,3 (a la taxa d’atur) i 10  punts percentuals 
(d’inactivitat) entre les dones (Figura 50b). 
 
*Figura 50: Distribució dels residents als enclavaments ètnics i a les comunitats 
majoritàriament autòctones segons la seva situació laboral (2022) 
a) Per origen: població autòctona i estrangera 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
66 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
b) Per sexe: homes i dones 
 
 
 
Com hem vist al capítol 4, la majoria d’enclavaments ètnics es concentren a la ciutat de 
Barcelona. Aquesta distribució territorial té implicacions importants per a la lectura 
agregada de les dades: sovint, les dinàmiques específiques de la capital poden 
predominar sobre les dinàmiques pròpies del tipus residencial. 
 
 
SITUACIÓ LABORAL ALS ENCLAVAMENTS DE BARCELONA I LA RESTA DE LA RMB 
A continuació, se exposa l’anàlisi per tipus residencial tant a la ciutat com a la resta de 
la seva regió metropolitana, en aquest sentit s’explora la influència del tipus residencial 
en les trajectòries de les persones migrades i d’homes i dones de forma diferenciada: 
 
 
 
 
 
 
 
 
67 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura 51 a) i b): Distribució de la població autòctona i estrangera que resideix a 
enclavament ètnics i comunitats majoritàriament autòctones segons la seva situació 
laboral (2022) 
 
a) Ciutat de Barcelona 
 
 
b) Resta de municipis de la RMB (sense Barcelona) 
 
 
68 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
• A Barcelona, la població estrangera presenta una taxa d’ocupació superior a 
la de la població autòctona tan dins dels enclavaments (45,8% vs. 44,4%) 
com, sobretot, a les comunitats majoritàriament autòctones (54,2% vs. 48,8%). 
A més, la població autòctona que resideix en enclavaments registra percentatges 
més elevats de percepció de prestacions per jubilació (28%) i d’atur (7,4%), així 
com un 15,1% en altres situacions d’inactivitat. Aquesta combinació apunta a 
una presència significativa de persones en edats avançades o desvinculades del 
mercat laboral dins dels enclavaments barcelonins, mentre que la població 
estrangera manté una inserció laboral notable. Tot i això, gran part dels 
estrangers en edat potencialment activa que habiten a enclavaments 
s’identifiquen com inactius (41%), suggerint situacions de baixa intensitat del 
treball o treball no remunerat com el de cures. 
• En canvi, a la resta de la RMB, les diferències per origen són encara més 
marcades als enclavaments ètnics. Els estrangers treballen més que els 
autòctons dins dels enclavaments (50,9% vs. 39,6%). Els enclavaments 
metropolitans també mostren una vinculació molt més feble amb el mercat de 
treball que la resta de tipus residencials, concentrant un alt percentatge de 
població estrangera en altres situacions d’inactivitat (fins a un 35,3%), fet que 
reflecteix formes de desvinculació diverses amb el mercat de treball (baixa 
intensitat del treball, cures no remunerades, entre d’altres) i un percentatge 
elevat de perceptors d’ajuts de jubilació i incapacitat (29,3% i 18%). 
 
Així, el territori marca diferències clares: mentre a Barcelona les condicions laborals 
entre grups són més properes, en altres municipis de la RMB s’observa una bretxa més 
acusada entre la població autòctona i estrangera dins dels enclavaments. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
69 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
*Figura 52 a) i b): Distribució de la homes i dones que resideixin a enclavament ètnics i 
comunitats majoritàriament autòctones segons la seva situació laboral (2022) 
 
a) Ciutat de Barcelona 
 
 
b) Resta de municipis de la RMB (sense Barcelona) 
 
 
  
70 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
• A Barcelona, la bretxa de gènere a la taxa d’ocupació del 2022 era de 6,1 punts 
percentuals (47% dones, 53,2% homes). En línia amb la tendència observada al 
conjunt dels enclavaments de la RMB, aquest tipus residencial presenta taxes 
d’ocupació més baixes tant per als homes (47,4%) com per a les dones (42,8%), 
amb una diferència de 4,5 i 6,4 punts percentuals, respectivament, en 
comparació amb les comunitats majoritàriament autòctones. Tot i això, les 
bretxes de gènere es redueixen lleugerament dins dels enclavaments: la 
diferència en la taxa d’atur entre homes i dones és de 4,6 punts als 
enclavaments, mentre que s’amplia fins als 6,4 punts a les comunitats amb 
majoria de població nascuda a Espanya. 
• A la resta de municipis de la RMB, la bretxa de gènere és encara més acusada: 
la taxa d’ocupació es 7,4 punts percentuals superior (48,4% dones i 55,7% 
homes). El nivell d’ocupació és igualment més baix pels homes i dones que 
habiten als enclavaments (46,4%, vs. 52,1% a la resta de tipus residencial, però 
la bretxa de gènere es manté similar en tots els tipus residencials. 
 
Les taxes d’inactivitat són lleugerament més elevades a Barcelona que a la mitjana de 
la resta de municipis de la RMB, tan per homes com per dones. Com a principal 
diferència destaca la participació laboral activa dels homes als enclavaments dels 
municipis de la RMB (50%), notablement per sobre  dels registrats a Barcelona per 
aquest tipus residencial (47,4%). En canvi, la taxa d’ocupació es manté al voltant del 
42,8% per les dones que viuen a enclavaments, independentment de la seva localització 
geogràfica. 
 
TAXA D’OCUPACIÓ 
Les diferències laborals també tenen una dimensió territorial. El mapa de la taxa 
d’ocupació per secció censal (Figura 53) mostra una concentració de valors baixos 
en enclavaments situats a la segona corona metropolitana —com Santa Coloma, 
Badalona i L’Hospitalet— i als barris del Raval i el Gòtic Sud de Barcelona. En canvi, 
altres zones amb alta presència de població estrangera —com l’Eixample o la 
Barceloneta— mostren taxes d’ocupació relativament altes. Aquesta variabilitat 
territorial indica que la relació entre enclavaments i ocupació no és directa, i està 
condicionada per factors com l’estructura productiva local, l’accessibilitat al transport 
públic, entre d’altres. 
 
 
 
 
 
 
71 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
*Figura 53: Distribució territorial de la taxa d’ocupació per secció censal a la RMB (2022) 
Cada punt representa una secció censal, acolorida segons la taxa d’ocupació (%) 
 
*Nota: Els contorns negres indiquen les seccions classificades com a enclavaments 
ètnics. 
A continuació, es presenten les taxes d’ocupació per secció censal en detall, per la ciutat 
de Barcelona i la resta de municipis de la RMB amb presència d’enclavaments (Figures 
54 i 55): 
A Barcelona, moltes seccions del districte  de Ciutat Vella presenten nivells d’ocupació 
molt inferiors a la mitjana municipal, especialment als barris del Raval o el Gòtic Sud. 
No obstant això, també s’identifiquen enclavaments ubicats en zones amb ocupació 
moderada o fins i tot relativament elevada, com és el cas de la Barceloneta, els 
enclavaments de l’Eixample Esquerra i el situat al barri de Sants.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
72 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
 
 
*Figura 54. Taxa d’ocupació per secció censal i enclavaments ètnics a Barcelona (2022) 
 
*Nota: Cada secció censal s’acoloreix segons la seva taxa d’ocupació (%). Els contorns 
negres indiquen les seccions classificades com a enclavaments ètnics. 
• A la segona corona metropolitana, municipis com Santa Coloma de Gramenet, 
Badalona i L’Hospitalet de Llobregat mostren patrons compartits en la 
relació entre enclavaments ètnics i participació laboral. En els tres casos, els 
enclavaments se situen principalment en barris densament poblats amb 
ocupació mitjana o baixa, on la presència de població migrada és elevada. Ara 
bé, també es detecta variabilitat interna: alguns enclavaments es troben en 
zones amb ocupació moderada, tal com s’indica en taronja més intens. Per 
exemple, alguns enclavaments situats al sud de Badalona (barri de Llefià) o a 
l'entorn de Sant Adrià.  
• El municipi de Terrassa presenta un únic enclavament ètnic, localitzat al barri 
de Ca n’Anglada (Figura 55d), una zona amb una llarga trajectòria migratòria i 
indicadors socioeconòmics desafavorits. Tot i això, aquest enclavament mostra 
una taxa d’ocupació relativament elevada.  
 
 
73 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
 
*Figures 55 a)-d). Taxa d’ocupació per secció censal als municipis de la RMB amb 
enclavaments ètnics (2022) 
a) Badalona, b) L’Hospitalet de Llobregat, c) Santa Coloma de Gramenet i d) 
Terrassa. 
 
*Nota: Cada secció censal s’acoloreix segons la seva taxa d’ocupació (%). Els contorns 
negres indiquen les seccions classificades com a enclavaments ètnics. 
 
Conclusió 
La situació laboral als enclavaments revela desigualtats marcades segons l’origen, el 
sexe i el territori. A Barcelona, la taxa d’ocupació de la població estrangera és superior 
a la de l’autòctona tant dins dels enclavaments com fora, però tots dos col·lectius 
mostren nivells d’ocupació relativament similars. En canvi, a la resta de la RMB, les 
diferències s’accentuen: dins dels enclavaments, els estrangers treballen més que els 
autòctons (50,9% vs. 39,6%), mentre que fora la tendència s’inverteix. En tots els tipus 
residencials, entre la població autòctona hi ha un volum important de perceptors de 
pensions de jubilació, prejubilació e incapacitat, reflectint trajectòries laborals més 
74 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
formals i l’estructural poblacional més envellida. En general, no existeix un patró sistèmic 
entre taxa d’ocupació i el tipus residencial, hi existeixin enclavaments amb altes taxes 
d’ocupació, especialment, entre població estrangera com el barri de la Barceloneta o 
l’enclavament de Sants.  
6. Recapitulacions finals i conclusions 
Aquest informe ha analitzat els principals patrons de la migració internacional, la 
formació d’enclavaments ètnics i les patrons d’estratificació social a la ciutat de 
Barcelona i a la seva regió metropolitana. Els resultats obtinguts posen de manifest una 
realitat metropolitana diversa, marcada per una elevada diversitat demogràfica, una 
distribució territorial desigual de la població migrada i amb pautes d’assentament 
vinculades tant a les característiques individuals com al context socioeconòmic. 
FLUXOS MIGRATORIS I TRANSFORMACIÓ DEMOGRÀFICA 
La migració internacional ha esdevingut el principal motor del creixement 
poblacional net a la ciutat de Barcelona i als grans municipis de la RMB durant les 
darreres dues dècades. El 21,5 % de la població havia nascut a l’estranger l’any 2022, 
amb una presència especialment elevada a Barcelona (29,2 %) i a municipis com 
L’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.  
L’origen de la població migrada mostra un patró diversificat: mentre els col·lectius 
llatinoamericans són predominants a Barcelona, altres municipis de la RMB concentren 
població africana (Vallès Oriental o Baix Llobregat) o asiàtica (Barcelonès), i la població 
europea, sovint amb perfils altament qualificats, es localitza a zones com Sitges, 
Castelldefels i la Vila Olímpica. 
Entre 2012 i 2022, la ciutat de Barcelona ha experimentat una renovació demogràfica 
intensa i sostinguda, marcada per l’envelliment estructural de la seva població i una 
creixent dependència del component migratori. Al llarg del període, la taxa de renovació 
poblacional (PTR) ha passat de 127,2‰ el 2012–2015 a 146,0‰ el 2020–2022, amb un 
creixement acumulat de gairebé 19 nous habitants per cada mil. Aquesta evolució 
reflecteix l’augment progressiu dels moviments migratoris, que han compensat la 
persistència d’un saldo natural negatiu (–1,73‰ de mitjana anual al conjunt del període). 
El component migratori ha estat clau per sostenir el recanvi demogràfic: entre el 85% 
i el 87% de la renovació a Barcelona s’explica per la migració, tant nacional com 
internacional, mentre que el pes del component natural ha estat residual i decreixent. 
Aquest patró s’emmarca dins una tendència metropolitana més àmplia. En el conjunt de 
la RMB, el 99% del creixement net de població durant la darrera dècada s’explica per la 
75 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
migració. Tot i que el saldo natural ha estat negatiu a Barcelona i gairebé neutral a la 
resta de la regió, la taxa de renovació demogràfica s’ha accelerat fins a assolir els 
138,8‰, amb un 90% atribuït al component migratori, tan interior com exterior. 
Paral·lelament, s’observa una redistribució progressiva de la població de la ciutat de 
Barcelona cap a la perifèria metropolitana, amb increments destacats en municipis del 
Vallès Oriental i del Garraf-Penedès, on la població nascuda a l’estranger s’ha multiplicat 
per quatre en dues dècades. 
ENCLAVAMENTS ÈTNICS I CONCENTRACIÓ RESIDENCIAL 
Aquesta dinàmica migratòria també es reflecteix en una distribució desigual dins del 
territori metropolità. L’any 2022 es van identificar 98 enclavaments ètnics a tota la regió 
metropolitana, repartits exclusivament entre Barcelona (63), L’Hospitalet (28), Santa 
Coloma (4), Badalona (2) i Terrassa (1). Els enclavaments concentren el 1,4 % de la 
població total i un 4% de la població estrangera, evidenciant un patró de concentració 
geogràfica. 
El nombre d’enclavaments s’ha gairebé triplicat entre 2012 i 2022, principalment a 
Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. La majoria són plurals, amb diversitat d’orígens i 
sense una nacionalitat predominant, tot i que també es detecten casos amb presència 
majoritària de col·lectius com el marroquí a La Florida o el pakistanès al Raval. Aquests 
espais es localitzen habitualment en barris densos, amb escassetat d’habitatge 
assequible i alta rotació residencial. 
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL  
La població migrada presenta una estructura d’edat més jove que l’autòctona. Als 
enclavaments ètnics predominen les franges de 25 a 44 anys (edat potencialment 
activa) i és baixa la presència de persones de més de 65 anys. A Barcelona, el 4,5 % 
dels residents han arribat després de 2020, més del doble que a la resta de la RMB 
(1,9 %). 
En l’àmbit educatiu, es constata una forta polarització dins la població estrangera: el 
37,8 % té estudis superiors, mentre que el 15,4 % té estudis primaris o inferiors. Els 
nivells de formació i qualificació són diversos entre la població migrada: existeixin 
perfils qualificats i amb rendes elevades que es concentren a la Vila Olímpica, Sitges o 
Castelldefels, mentre que barris com el Raval, La Florida o Ca n’Anglada presenten un 
predomini de nivells educatius baixos i ocupacions elementals. Als enclavaments ètnics, 
el 32,7 % de la població té estudis superiors i el 17,9 % té estudis primaris o inferiors, 
enfront del 37,1% i el 13,4 %, respectivament a la resta de tipus residencials). Aquesta 
diferència es manté tant en la població estrangera com autòctona, suggerint un 
desavantatge educatiu associat al context residencial, més enllà de l’origen. De fet, el 
76 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
17,5% de la població autòctona -nacionals nascuts a Espanya- que viu a enclavaments 
ètnics només ha completat estudis primaris o inferiors (5 punts per sobre del percentatge 
registrat en les comunitats on majoritàriament resideixen persones nascudes a Espanya.  
 
La renda mitjana als enclavaments és de 17.135 €, un 30 % inferior a la de les 
comunitats majoritàries (24.553 €), i en molts dels, més del 10 % de les llars hi viuen 
amb menys de 5.000 € anuals. La taxa d’ocupació és del 47,2 %, inferior al 52,4 % 
d’altres zones, amb una major incidència d’inactivitat no protegida (39,8 %) i un 
accés més reduït a prestacions per jubilació (3,2 %). 
MERCAT DE TREBALL 
La situació laboral als enclavaments mostra desigualtats marcades segons l’origen -o 
lloc de naixement- i el territori. De mitjana, les taxes d’ocupació són més baixes als 
enclavaments ètnics que a las comunitats majoritàries de la ciutat de Barcelona (45,3% 
vs.50,3%) i el conjunt la RMB (47,2% vs. 52,4%), però això no s’explica directament 
pel percentatge de població estrangera. De fet, en la majoria de casos, la població 
nascuda a l’estranger presenta millors dades d’ocupació que la població nascuda a 
Espanya, fet que s’explica en gran part per un perfil més jove. La diferència entre 
nascuts a Espanya ocupats i estrangers és especialment significativa als enclavaments 
ètnics de fora de la capital: un 50,9% dels estrangers estan ocupats, vint punts 
percentuals per sobre dels nascuts a Espanya. 
Les desigualtats de gènere també són significatives, però les bretxes són 
lleugerament més estretes dins dels enclavaments. A les comunitats majoritàriament 
autòctones, la taxa d’ocupació de les dones és del 48,1%, mentre que la dels homes és 
del 55,2% (una bretxa de 7,1 punts). En canvi, als enclavaments, les taxes d’ocupació 
són més baixes per a tots dos sexes (42,8% dones i 48,1% homes), però la diferència 
entre sexes es redueix a 5,3 punts percentuals. Aquesta menor bretxa s’observa 
també en les taxes d’atur i inactivitat: entre les dones dels enclavaments, l’atur se situa 
en el 7,2% (vs. 6% fora) i la inactivitat en el 32,8%, només 3,6 punts per sobre de la taxa 
masculina, mentre que fora dels enclavaments aquesta bretxa arriba als 10 punts. 
Des del punt de vista territorial, les desigualtats per origen dins dels enclavaments 
varien segons la ubicació. A la ciutat de Barcelona, les diferències entre població 
autòctona i estrangera són relativament reduïdes: dins dels enclavaments, la taxa 
d’ocupació és del 45,8% per a la població estrangera i del 44,4% per a la població 
autòctona. En canvi, a la resta de la RMB, les diferències són molt més marcades: dins 
dels enclavaments, els estrangers tenen una taxa d’ocupació del 50,9%, mentre que 
entre els autòctons només arriba al 39,6%. 
77 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
Aquestes desigualtats laborals es combinen amb nivells elevats d’inactivitat, 
especialment entre la població nascuda a l’estranger (fins al 41,5% a Barcelona) i 
amb una forta dependència de prestacions (jubilació, incapacitat) entre la població 
autòctona dins dels enclavaments, que pot arribar al 28% a la ciutat i fins al 29,3% en 
alguns municipis de la RMB. 
Pel que fa a la perspectiva de gènere en clau territorial, s’observen matisos rellevants 
entre Barcelona i la resta de la RMB. A Barcelona, la bretxa de gènere en la taxa 
d’ocupació és de 6,1 punts percentuals (47,0% dones vs. 53,2% homes), mentre que 
als municipis de la resta de la RMB, aquesta diferència és encara més acusada, arribant 
als 7,4 punts (48,4% dones vs. 55,7% homes). Aquesta desigualtat es manté dins dels 
enclavaments, però la ocupació femenina és especialment baixa en tots els 
contextos residencials, estabilitzant-se al voltant del 42,8% tant a Barcelona com a la 
resta de municipis. En canvi, els homes mostren una participació més alta als 
enclavaments de la RMB (50%) que als de la capital (47,4%). Això suggereix que les 
dones en contextos de concentració residencial de població migrada es veuen afectades 
de manera transversal, mentre que els homes presenten comportaments més sensibles 
al territori. 
Tot plegat indica que el tipus d’espai residencial té un paper clau: les característiques 
individuals, com l’edat, el sexe i l’origen, són determinants rellevants en la vinculació al 
mercat de treball, però també hi incideixen els processos de concentració i segregació 
residencial, que afecten tant a població migrada com no migrada. 
En conjunt, les dades exposades evidencien com la migració ha esdevingut un element 
central en l’evolució demogràfica, social i econòmica de la ciutat de Barcelona i la seva 
regió metropolitana. La seva contribució al creixement poblacional, a la renovació de la 
força de treball i a la cobertura de perfils de qualificació diversa, així com els reptes 
socials que suposen la seva segregació residencial per les persones migrades i no 
migrades.  
78 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
7. Referències 
 
Agencia Tributaria & Instituto Nacional de Estadística. (2022). Atlas de distribución de renta de los 
hogares (2020) [Base de datos geoespacial]. 
https://ine.es/dyngs/INEbase/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177088&menu=resultados&id
p=1254735976608 
 
Bayona-i-Carrasco, J., i Domingo, A. (2022). Immigració i acceleració demogràfica a l’àrea 
metropolitana de Barcelona. Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans.  
 
Billari, F. C. (2022). The pace of demographic change: Rapid demographic change and its implications. 
 
Boyd, M., & Grieco, E. (2003). Women and migration: Incorporating gender into international migration 
theory. Migration Information Source. 
 
Damoun, A. (2025). The Geography of Demographic Turnover in Spain. MIG Working Paper 2025_05. 
 
Galeano, J., Sabater, A., i  Domingo, A. (2014). Formació i evolució dels enclavaments ètnics a 
Catalunya abans i durant la crisi econòmica. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(2), 261-288. 
 
Instituto Nacional de Estadística. (2023). Estadística de Variaciones Residenciales (EVR), año 2002-
2021 [Base de datos]. INEbase. 
https://ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177013&menu=resultados
&idp=1254734710990 
 
Instituto Nacional de Estadística. (2022a). Padrón continuo. Datos a 1 de enero de 2002-2023 [Base 
de datos]. INEbase. 
https://ine.es/dyngs/INEbase/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177011&menu=resultados&id
p=1254734710990 
 
Instituto Nacional de Estadística. (2022b). Censo anual de población (Educación y Relación con la 
actividad) 2021-2022 [Base de datos]. INEbase. 
https://ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=10607&capsel=10607 
 
Instituto Nacional de Estadística. (2022d). Estadística de Variaciones Residenciales (EVR), año 2002-
2021 [Base de datos]. INEbase. 
https://ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177013&menu=resultados
&idp=1254734710990 
 
King, R. (2000). Generalizations from the history of return migration. In B. Ghosh (Ed.), Return 
migration: Journey of hope or despair? (pp. 7-55). International Organization for Migration. 
 
Sabater, A., Domingo, A., i Bayona, J. (2013). Enclavaments ètnics: Una aproximació sociodemogràfica 
a les concentracions ètniques a les ciutats espanyoles. Migraciones, 34, 113-136.  
  
79 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
8. Apèndix  
A. FORMULACIÓ TÈCNICA DELS INDICADORS 
Aquest estudi utilitza el marc conceptual de la renovació poblacional per analitzar la 
intensitat dels canvis demogràfics a la Regió Metropolitana de Barcelona (Billari, 2022; 
Damoun, 2025). S'han calculat tres indicadors principals per al període 2012–2022: 
• La Taxa de Renovació Poblacional (Population Turnover Rate, PTR), definida 
com el volum total de moviments poblacionals (naixements, defuncions, 
immigracions i emigracions) respecte a la població mitjana del territori en un 
període determinat. La PTR s’ha calculat com s’indica a continuació: 
 
o (1) 
 
• Per a un municipi “j” en un període “t”, la PTR es calcula com la suma de la taxa 
bruta de natalitat nj, la taxa bruta de mortalitat  mj, la taxa bruta d’immigració iⱼ -
tant internacional com nacional intermunicipal-; i la taxa bruta d’emigració eⱼ -tan 
internacionals com intermunicipals -.  
 
• La Proporció de Migració en la Renovació (Migration Share of Turnover, MST) , 
tal com hem introduït anteriorment, aquesta proporció quantifica el pes específic 
dels moviments migratoris en el conjunt del canvi demogràfic d’un territori. Es 
calcula mitjançant la fórmula següent: 
 
o (2) 
 
• Per un municipi “j” iⱼ representa la taxa d’altes padronals (immigració exterior i 
moviments d’entrada intermunicipal) i eⱼ representa la taxa de baixes padronals 
(emigració). La PTRⱼ és la Taxa de Renovació Poblacional, que recull la magnitud 
total dels canvis demogràfics i es calcula seguint l’expressió (1). 
 
• D’altra banda, el pes del creixement natural en la renovació (Natural Increase 
Share of Turnover, NIST) es calcula de forma anàloga, però considerant 
únicament els processos vitals. Aquesta taxa reflecteix la contribució relativa dels 
naixements (nj) i defuncions (mj) respecte al total de renovació poblacional: 
 
(3) 
 
 
 
80 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
B. LIMITACIONS I DECISIONS TÈCNIQUES 
Aquest estudi adopta la metodologia de Galeano, Sabater i Domingo (2014), que 
defineix els enclavaments ètnics com àrees residencials amb una elevada concentració 
de població nascuda a l’estranger. Aquesta classificació permet captar tant la intensitat 
com la diversitat de la presència migrada i es basa en la composició poblacional de cada 
secció censal i el grau de concentració ètnica dins del municipi. 
B1. DEFINICIÓ DE POBLACIÓ ESTRANGERA PER LA LOCALITZACIÓ D’ENCLAVAMENTS ÈTNICS 
La definició de població estrangera es realitza en base al lloc de naixement en comptes 
d’emprar la nacionalitat, amb l’objectiu de donar visibilitat a la presència de persones 
que, al llarg de l’última dècada, han adquirit la nacionalitat espanyola (Galeano, Sabater 
i Domingo, 2014). Aquesta elecció incrementa significativament el nombre 
d’enclavaments detectats a l’any 2022: a l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, se’n 
detecten 28 si es considera el lloc de naixement, i cap si només es considera la 
nacionalitat. 
 
Tot i ser més ajustada a la realitat demogràfica, aquesta aproximació presenta 
limitacions: pot agrupar persones amb situacions administratives molt diferents (des de 
ciutadans nacionalitzats fins a persones en situació irregular) i exclou col·lectius 
rellevants, com els fills d’immigrants nascuts a Espanya o les persones no 
empadronades. 
 
B2. AGRUPACIÓ DE REGIONS D’ORIGEN. 
Per garantir la comparabilitat amb estudis previs, l’anàlisi dels enclavaments ètnics 
segueix la classificació per regions d’origen utilitzada per Galeano, Sabater i Domingo 
(2014) i Sabater, Domingo i Bayona (2013). S’han definit sis grans grups: Amèrica 
Llatina (Amèrica del Sud, Amèrica Central i el Carib), Europa Occidental (països de la 
UE i altres de la regió), Europa Oriental (Romania, Bulgària, Polònia, Ucraïna, etc.), 
Àfrica (Magrib i Àfrica subsahariana), Àsia (Xina, Pakistan, Índia, Bangla Desh, Filipines) 
i altres regions (Amèrica del Nord i Oceania). Aquesta agrupació permet capturar 
dinàmiques migratòries i d’assentament segons proximitat cultural, legislació i mercat 
laboral. 
 
Aquesta classificació facilita la detecció d’enclavaments, però pot ocultar diferències 
internes importants. Per aquest motiu, mentre les agrupacions s’utilitzen per a la 
identificació territorial, l’anàlisi de les persones que hi resideixen es fa a nivell de país 
d’origen, per obtenir una caracterització socioeconòmica més precisa. 
81 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
  
82 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
B3. LIMITACIONS TÈCNIQUES DE L’ESCALA CENSAL 
L’anàlisi es realitza a escala de secció censal, la unitat amb major nivell de desagregació 
disponible. Tanmateix, això implica tres limitacions: 
 
• Els límits censals poden variar amb el temps, dificultant comparacions entre 
períodes. 
• Les seccions no sempre reflecteixen divisions territorials reals, fet que pot 
provocar que un mateix enclavament quedi fragmentat o barrejat amb àrees amb 
dinàmiques diferents. 
 
Per mitigar-ho, l’estudi combina l’anàlisi censal amb eines cartogràfiques i dades a 
escala inframunicipal que permeten interpretar millor la distribució i concentració de la 
població migrada.
83 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
C. RELACIÓ TERRITORIAL 
*Figura C1: Municipis i àmbits funcionals de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) 
Àmbits funcionals Municipis 
Ciutat de Barcelona Barcelona 
Baix Llobregat Nord Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Cervelló, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant 
Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires 
Baix Llobregat Sud Begues, Castelldefels, Corbera de Llobregat, Cornellà  de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Olesa de 
Bonesvalls, Palma de Cervelló, La, Papiol, El, Prat de Llobregat, el, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant 
Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de 
Llobregat, Vallirana, Viladecans 
Barcelonès Badalona, Hospitalet de Llobregat, L', Sant Adrià  de Besós, Santa Coloma de Gramenet 
Garraf-Penedès 
Avinyonet del Penedès, Cabanyes, Les, Canyelles, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Cubelles, Font-rubí, Gelida, 
Granada, La, Mediona, Olivella, Olèrdola, Pacs del Penedès, Pla del Penedès, el, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat 
Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí­ Sarroca, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí­ de 
Mediona, Sant Sadurní­ d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Sitges, Subirats, Torrelavit, Torrelles de 
Foix, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilobí­ del Penedès 
Maresme Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, 
Malgrat de Mar, Masnou, El, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià  de Dalt, Premià  de Mar, Sant Andreu de 
Llavaneres, Sant Cebrià  de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, 
Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Òrrius 
Vallès Occidental Est Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Gallifa, Matadepera, Montcada i Reixac, Palau-
Solità  i Plegamans, Polinyà, Rellinars, Ripollet, Sabadell, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de 
Mogoda, Sentmenat, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls 
1 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
Vallès Occidental Oest Rubí, Sant Cugat del Vallès, Terrassa 
Vallès Oriental Aiguafreda, Ametlla del Vallés, L', Bigues i Riells del Fai, Caldes de Montbui, Campins, Canovelles, Cardedeu, Castellcir, 
Castellterçol, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, Franqueses del Vallès, Les, Garriga, La, Granera, 
 Granollers, Gualba, Llagosta, La, Llinars del Vallès, Lliçà  d'Amunt, Lliçà  de Vall, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, 
 Montornès del Vallès, Montseny, Parets del Vallès, Roca del Vallès, La, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de 
 Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de 
Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent, Vallgorguina, Vallromanes, Vilalba Sasserra, 
Vilanova del Vallès 
 
 
2 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
D. ALTRES RESULTATS  
 
*Figura D1: Taula síntesis dels indicadores percentatge de població estrangera segons 
regió d’origen. Ciutat de Barcelona i resta de municipis de la RMB (2022) 
Total Total (% Principals 
(% nascuts 
Àrea nascuts a nacionalitat nacionalitat nacionalitats (>15% 
l’estranger) 
l’estranger estrangera estrangera) total estrangers) 
Barcelona 477.724 29,2% 359.480 22,0% Amèrica, Àsia, UE-27 
Resta RMB 641.420 18,0% 459.780 12,9% Amèrica, Àfrica 
Total RMB 1.119.144 21,5% 819.260 15,7% Amèrica, Àsia, Àfrica 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura D2: Total població nascuda a la regió indicada i percentatge sobre la població 
nascuda a l’estranger. Detall per àmbit funcional (2022) 
Àmbit Resta Altres Total 
Àfrica Amèrica Àsia UE-27 
funcional Europa regions estrangers 
Baix 8.984 8.529 (38,0%) 1.555 2,539 855 8 22,470 
Llobregat (40,0%) (6,9%) (11,3%) (3,8%)  (0%) (100%) 
Nord 
Baix 18,812 59,793 (53,1%) 10,174 15,905 7,843 100 112,627 
Llobregat (16,7%) (9,0%) (14,1%) (7,0%) (0,1%) (100%) 
Sud 
Barcelona 31,483 249,178 82,100 76,304 37,785 874 477,724 
(6,6%) (52,2%) (17,2%) (16,0%) (7,9%) (0,2%) (100%) 
Barcelonès 22,629 93,997 (54,5%) 38,797 9,093 7,845 56 172,417 
(13,1%) (22,5%) (5,3%) (4,5%) (0,0%) (100%) 
Garraf- 11,032 19,866 (41,3%) 2,792 9,330 5,047 120 48,187 
Penedès (22,9%) (5,8%) (19,4%) (10,5%) (0,3%) (100%) 
Maresme 23.776 28.714 6,230 10,224 6,108 102 75.146 
(31,6%) (38,2%) (8,3%) (13,6%) (8,1%) (0,1%) (100%) 
Vallès 15,990 39,327 (52,5%) 7,060 8,400 4,107 45 74,929 
Occidental (21,3%) (9,4%) (11,2%) (5,5%) (0,1%) (100%) 
Est 
Vallès 20,111 37,662 (50,5%) 4,951 8,054 3,674 80 74,532 
Occidental (27,0%) (6,6%) (10,8%) (4,9%) (0,1%) (100%) 
Oest 
Vallès 19,207 27,150 (44,4%) 3,968 7,375 3,346 66 61,112 
Oriental (31,4%) (6,5%) (12,1%) (5,5%) (0,1%) (100%) 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
*Figura D3: Els deu municipis amb major proporció de població nascuda a l’estranger 
de la RMB (2022). 
Percentatge 
Rànquing Municipi Total estrangers 
estrangers 
1 L’Hospitalet de Llobregat 87.912 33.1% 
2 Sitges 9.865 31.6% 
3 Barcelona 477.724 29.2% 
4 Castelldefels 18.733 27.8% 
5 Santa Coloma de Gramenet 32.721 27.7% 
6 Olivella 1.189 27.4% 
7 Canovelles      4.533 27.0% 
8 Calella 4.904 25.3% 
9 Martorell                  6.876 24.0% 
10 Cornellà de Llobregat             20.241 22.7% 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura D4: Els deu municipis amb major proporció de població amb nacionalitat 
estrangera a la RMB (2022) 
Total  Percentatge 
Rànquing Municipi nacionalitat nacionalitat 
estrangera estrangera 
1 Sitges 7.722 24.7% 
2 Olivella 999 23.0% 
3 Barcelona 359.48 22.0% 
4 L’Hospitalet de Llobregat 58.037 21.9% 
5 Santa Coloma de Gramenet 25.47 21.6% 
6 Castelldefels 14.474 21.5% 
7 Canovelles      3.151 18.8% 
8 Calella 3.588 18.5% 
9 Martorell                  5.283 18.4% 
10 Caldes d’Estrac             534 17.0% 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
4 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
 
*Figura D5: Percentatge de població nascuda a les regions següents (2022): 
a) Amèrica                                                          b) Àfrica 
 
 
c) UE-27                                                          e) Àsia 
 
 
d) Altres (Oceania)                                        e) Resta d’Europa. 
 
 
  
5 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura D6: Evolució de la població nascuda a Espanya i l’estranger. Ciutat de 
Barcelona. Total i variació interanual (2002-2022). 
% Variació Població % Variació 
Població Població % Variació 
Any interanual total interanual 
espanyola estrangera interanual 
2002 1,384,923   142,267  1,527,190   
2003 1,384,815 -0.01% 197,923 39.12% 1,582,738 3.64% 
2004 1,358,272 -1.92% 220,274 11.29% 1,578,546 -0.26% 
2005 1,340,386 -1.32% 252,689 14.72% 1,593,075 0.92% 
2006 1,325,249 -1.13% 280,353 10.95% 1,605,602 0.79% 
2007 1,308,454 -1.27% 286,656 2.25% 1,595,110 -0.65% 
2008 1,296,748 -0.89% 319,160 11.34% 1,615,908 1.30% 
2009 1,285,885 -0.84% 335,652 5.17% 1,621,537 0.35% 
2010 1,279,809 -0.47% 339,528 1.15% 1,619,337 -0.14% 
2011 1,273,594 -0.49% 341,854 0.69% 1,615,448 -0.24% 
2012 1,269,957 -0.29% 350,986 2.67% 1,620,943 0.34% 
2013 1,260,629 -0.73% 351,193 0.06% 1,611,822 -0.56% 
2014 1,254,497 -0.49% 347,889 -0.94% 1,602,386 -0.59% 
2015 1,251,316 -0.25% 353,239 1.54% 1,604,555 0.14% 
2016 1,247,166 -0.33% 361,580 2.36% 1,608,746 0.26% 
2017 1,238,710 -0.68% 382,099 5.67% 1,620,809 0.75% 
2018 1,227,613 -0.90% 392,730 2.78% 1,620,343 -0.03% 
2019 1,215,807 -0.96% 420,955 7.19% 1,636,762 1.01% 
2020 1,202,222 -1.12% 461,960 9.74% 1,664,182 1.68% 
2021 1,178,518 -1.97% 458,214 -0.81% 1,636,732 -1.65% 
2022 1,158,469 -1.70% 477,724 4.26% 1,636,193 -0.03% 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
6 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura D7: Evolució de la població nascuda a Espanya i l’estranger. Municipis de la 
RMB sense la ciutat de Barcelona. Total i variació interanual (2002-2022). 
% Variació Població % Variació 
Població Població % Variació 
Any interanual total interanual 
espanyola estrangera interanual 
2002 2.775.697   179.736   2.955.433   
2003 2.794.113 0,66% 241.406 25,55% 3.035.519 2,64% 
2004 2.808.677 0,52% 286.425 15,72% 3.095.102 1,93% 
2005 2.830.679 0,78% 346.426 17,32% 3.177.105 2,58% 
2006 2.842.414 0,41% 393.349 11,93% 3.235.763 1,81% 
2007 2.845.802 0,12% 415.667 5,37% 3.261.469 0,79% 
2008 2.853.265 0,26% 459.679 9,57% 3.312.944 1,55% 
2009 2.866.873 0,47% 503.783 8,75% 3.370.656 1,71% 
2010 2.882.188 0,53% 511.436 1,50% 3.393.624 0,68% 
2011 2.898.057 0,55% 515.676 0,82% 3.413.733 0,59% 
2012 2.909.713 0,40% 520.846 0,99% 3.430.559 0,49% 
2013 2.917.415 0,26% 512.036 -1,72% 3.429.451 -0,03% 
2014 2.924.649 0,25% 499.674 -2,47% 3.424.323 -0,15% 
2015 2.929.850 0,18% 493.853 -1,18% 3.423.703 -0,02% 
2016 2.936.312 0,22% 501.685 1,56% 3.437.997 0,42% 
2017 2.941.016 0,16% 515.970 2,77% 3.456.986 0,55% 
2018 2.945.484 0,15% 541.089 4,64% 3.486.573 0,85% 
2019 2.943.912 -0,05% 574.500 5,82% 3.518.412 0,90% 
2020 2.945.255 0,05% 616.945 6,88% 3.562.200 1,23% 
2021 2.934.001 -0,38% 624.948 1,28% 3.558.949 -0,09% 
2022 2.928.514 -0,19% 641.420 2,57% 3.569.934 0,31% 
*Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Continu (2022) 
 
 
 
 
7 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura D8: Saldo natural, migratori exterior i interior per àmbit de la RMB: 
a) 2012-2015 
 
b) 2016-2019 
 
 
 
 
 
8 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
 
c) 2020-2022 
 
 
*Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Naixements i Defuncions de 
l’IDESCAT, l’Estadística de Variacions Residencials (EVR), l’Estadística de Moviments 
Comunitaris Registrats (EMCR) i el Padró Continu de l’INE. Període 2012–2022. Les 
taxes per mil han estat calculades com a mitjanes anuals de cada component (saldo 
natural, saldo migratori interior i exterior) per a cada període temporal, utilitzant les 
dades anuals per calcular la mitjana dels tres anys de cada tram temporal (2012–2015, 
2016–2019, 2020–2022). 
  
9 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB 
 
 
 
 
*Figura D9: Pes del creixement natural sobre la renovació poblacional a la RMB (NIST): 
a) 2012-2015 
 
b) 2016-2019 
 
c) 2020- 2022 
10 
 Fluxos migratoris i assentaments territorials 
a la ciutat de Barcelona i a la RMB