2025 MEDALLES D’HONOR DE BARCELONA 2025 2025 EDITA Ajuntament de Barcelona. Imatge i Producció Editorial DISSENY GRÀFIC Fuego Camina Conmigo FOTOGRAFIES Mariona Gil (excepte les fotografies de les pàg. 10, 12, 16 i la de la pàg. 18: Nicanor García, Monestir de Pedralbes, 2016). Dipòsit legal: B 20240-2025 SALÓ DE CENT © Ajuntament de Barcelona 10 de novembre de 2025 Com a alcalde de Barcelona és per a mi una gran satisfacció i un orgull presentar els guardonats i les guardonades amb la Medalla d’Honor de Barcelona 2025. Reconeixem 25 persones i entitats que han destacat per la seva trajectòria en la promoció dels valors cívics i de convivència: 20 proposats pels deu consells de districte i 5 per part del plenari de la ciutat. Les biografies que trobareu en aquestes pàgines són el millor exemple d’una Barcelona solidària, plural i diversa, ciutadans i ciutadanes que estimen la seva ciutat i s’esforcen i fan tot el possible perquè Barcelona sigui una ciutat extraor- dinària. Hi ha una representació del món de la cultura en els seus vessants més diversos, restauració, literatura, música i cultura popular, però també símbols de l’esport, la defensa dels drets de les dones, de la participació veïnal, de la inserció laboral o de l’atenció a persones amb discapacitat i en risc d’exclusió, entre d’altres. Tots ells i elles han posat el seu esforç i dedicació en la cura als altres, en la recupe- ració de la memòria històrica dels barris, en la millora de les condicions de vida dels seus conciutadans i conciutadanes o en projectes educatius, que ajuden a construir una ciutat més igualitària, inclusiva i cohesionada. Entre les distincions de l’àmbit de ciutat en trobem tres a títol pòstum: Fermí Puig, per la dignificació de la cuina catalana; Óscar Muñoz, pel seu treball pe- riodístic, i Montserrat Úbeda, per la seva contribució al món del llibre. Són per- sones que han deixat la seva empremta i el seu llegat a la ciutat i amb aquest reconeixement honorem la seva tasca i la seva memòria. Rafel Jordana, al cap- davant de la seva bodega, o la comunitat de Clarisses de Barcelona, amb prop de set-cents anys d’història a la nostra ciutat, completen la llista dels premiats en aquesta categoria. El conjunt de les medalles és un reflex de Barcelona: una ciutat que cuida, que escolta, i que s’implica. Una ciutat que no oblida la seva història, que celebra la seva diversitat i que treballa per seguir avançant sense deixar ningú enrere. Per tot això, vull felicitar els premiats i les premiades, per ser la inspiració i el model on emmirallar-se, i per afrontar els reptes que, com a ciutat, tenim al davant, amb confiança i passió. Jaume Collboni Cuadrado L’Alcalde de Barcelona 5 6 La Medalla d’Honor de Barcelona és una distinció que té per finalitat honorar aquells i aquelles que, amb el seu esforç, han contribuït al desenvolupament d’una consciència ciutadana i cívica, així com dels seus valors i virtuts. Anualment, l’Ajuntament pot aprovar la concessió de vint-i-cinc guardons, dels quals un màxim de cinc s’atorguen a proposta de la Comissió de Presidència, en l’àmbit de la ciutat, i un màxim de dos a proposta de cadascun dels districtes. El passat 25 de juliol, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la concessió de les Medalles d’Honor corresponents a 2025. 7 8 Àmbit ciutat 9 10 Fermí Puig i Botey Reconegut cuiner i referent indiscutible de la gastronomia catalana contemporà- nia, Fermí Puig ha deixat una empremta inesborrable en el panorama culinari del nostre país. Nascut l’any 1959 a Granollers i llicenciat en Dret i Filosofia per la Universitat Au- tònoma de Barcelona, Fermí Puig va ser un dels grans noms de la cuina catalana. Autodidacte en la formació culinària, va començar la seva trajectòria professional en cuines d’alta exigència. Va passar per les cuines de grans restaurants de Bar- celona i Catalunya, com El Bulli, el lloc que ell reconeixia com el seu inici profes- sional. També va fer carrera fora de Catalunya, a Andalusia i a les illes Canàries, on va destacar per la seva tècnica refinada, el seu respecte pel producte i la seva sensibi- litat per la tradició gastronòmica catalana. L’any 1999 obria les portes el restaurant Drolma, a l’Hotel Majestic de Barcelona, on va ser-ne xef director fins al 2011 i on va guanyar una estrella Michelin (2002). L’any 2013, després de dècades de reconeixement, va fer una aposta personal obrint el seu propi restaurant, el Fermí Puig, al districte de l’Eixample de Barcelo- na. Aquest establiment es va convertir en un espai de referència per als amants de la bona cuina, amb una proposta honesta, elegant i propera, basada en el producte de qualitat i el respecte per la tradició. Més enllà de les fites professionals, Fermí Puig va ser un defensor apassionat de la cuina catalana, de la seva dignitat cultural i del seu valor com a patrimoni viu. Amb un esperit pedagògic i una gran generositat, va participar en mitjans de co- Medalla d’Honor de Barcelona municació, iniciatives divulgatives i va fer de mentor de noves generacions de cui- A TÍTOL PÒSTUM ners i cuineres. Per la seva defensa de la cuina catalana, de la seva dignitat cultural i del seu valor com a patrimoni viu, Puig va ser un gran divulgador de la cuina catalana, amb la publicació de diversos amb un esperit pedagògic i una gran generositat. llibres com Cuinetes (Columna, 2009), Més cuinetes (Columna, 2011) o La pilota a CIUTAT l’olla (Enciclopèdia Catalana, 2019), on recollia les receptes de la seva secció set- manal al programa El món a RAC1. La seva mort, el 19 de juliol de 2024, va ser una pèrdua molt sentida dins el món gastronòmic i cultural de Barcelona, ciutat amb la qual sempre va estar profunda- ment compromès. 1111 12 Óscar Muñoz Sanz Nascut a Barcelona el 1971, es va llicenciar en Periodisme per la Universitat Autò- noma de Barcelona. Casat i pare de dues filles, la seva activitat professional va es- tar lligada a La Vanguardia, on va començar a treballar el 1995. Es va especialitzar en la informació local de Barcelona i va acompanyar la transformació de la ciutat durant tres dècades, des dels anys posteriors als Jocs Olímpics del 1992 fins a l’ac- tualitat. Va ser des de les pàgines de “Viure” de La Vanguardia on va exercir l’ofici de periodista amb el màxim rigor i sentit comú. Al llarg de tot aquest temps, des d’una posició crítica però alhora constructiva, Ós- car Muñoz va connectar amb la realitat dels barris, dels moviments socials emer- gents i del ric teixit associatiu de la ciutat. Es definia a ell mateix com “un animal de redacció” i la seva feina estava impreg- nada d’informació veraç, rigorosa i pulcra. La seva professionalitat i el seu taran- nà afable li van portar l’admiració dels col·legues de professió i dels representants de totes les formacions polítiques representades a l’Ajuntament de Barcelona. Gran coneixedor de la ciutat i amb experiència acumulada al llarg de tres dècades d’exercici, Muñoz era un model a seguir pel seu rigor a l’hora de tractar la infor- mació i per la seva amabilitat amb els companys, un exemple de professionalitat i, sobretot, d’humanitat. Especial menció mereix la tasca desenvolupada com a informador de les àrees de mobilitat, infraestructures i urbanisme, des de les quals, sempre amb el punt de pausa necessari, va saber trobar en totes les ocasions el to i les paraules adequades per explicar als lectors els canvis vertiginosos experimentats per la ciutat. En els Medalla d’Honor de Barcelona darrers temps ho va fer alhora que combatia una llarga malaltia, a la qual va plan- A TÍTOL PÒSTUM tar cara fins a l’últim minut. Va treballar sense desànim malgrat l’adversitat, amb Pel seu llegat dins el periodisme, com a model la mateixa passió pel periodisme que havia marcat la seva carrera. de bones pràctiques, i per la seva contribució en l’àmbit de la informació local, com a espai privilegiat en els mitjans de comunicació. CIUTAT 1133 14 Rafel Jordana Farré Les bodegues populars són molt més que establiments gastronòmics: són espais de memòria, convivència i identitat col·lectiva. A Barcelona, aquests locals han contribuït històricament a la cohesió social dels barris, mantenint viva la cultura popular i les tradicions. Un exemple emblemàtic n’és la Bodega d’en Rafel, situada al barri de Sant Antoni, i gestionada durant més de 35 anys per Rafel Jordana Farré. Nascut el 1957 a Astell, un poble de la Vall Fosca, en Rafel es va formar en internats maristes i, posteriorment, es va traslladar a Barcelona per estudiar Relacions Pú- bliques. Va treballar en una empresa de roba per a motoristes i organitzava curses i esdeveniments esportius. Tot i això, la malaltia del pare de la seva dona el va portar a fer-se càrrec d’una bodega familiar, feina que inicialment havia de ser temporal, però que va esdevenir la seva vocació i compromís durant dècades. La Bodega Terra Alta, fundada als anys seixanta, es va convertir en la Bodega d’en Rafel el 1987. En un context de gentrificació i transformació urbana, en Rafel ha resistit les pressions comercials, i ha sabut mantenir l’esperit de barri i fer de la bodega un lloc de trobada obert i acollidor. Ha promogut la inserció social, oferint menjar i feina a persones en situació de vulnerabilitat, i ha convertit la bodega en un espai de suport comunitari. La seva cuina, centrada en plats tradicionals catalans com el capipota, els seitons o l’esqueixada, ha estat un pilar en la preservació del patrimoni gastronòmic local. A més, la bodega ha estat un espai viu de cultura popular. Hi han passat músics com Peret i escriptors com Miqui Otero, i s’hi han viscut vermuts i tertúlies que han teixit vincles veïnals i memòria col·lectiva. Fidel als productes de proximitat i al consum responsable, en Rafel ha apostat per una economia local i sostenible. Medalla d’Honor de Barcelona Per la seva tasca al capdavant de la Bodega d’en Rafel, En un entorn cada cop més dominat per franquícies impersonals, la Bodega d’en que constitueix una aportació fonamental al patrimoni Rafel representa una forma de resistència cultural i un model d’autenticitat, arre- cultural, social i gastronòmic de Barcelona. lament i servei comunitari. Un veritable tresor del patrimoni barceloní. CIUTAT 1155 16 Montserrat Úbeda i Pla Montserrat Úbeda i Pla va néixer el 9 d’octubre de 1964 a Barcelona, en el si d’una família compromesa amb la cultura catalana. Filla de Joaquima Pla Buye i de l’edi- tor Jordi Úbeda i Bauló, un dels fundadors de la Llibreria Ona, va créixer envoltada de llibres, fet que va marcar la seva trajectòria personal i professional. Des de molt jove, va demostrar una sensibilitat especial per la difusió de la llengua i la literatu- ra catalanes, i va heretar la passió pel llibre que va transmetre-li el seu pare. La seva carrera es va desenvolupar gairebé en la totalitat a la Llibreria Ona, ori- ginalment a la gran via de les Corts Catalanes. Ona va ser un dels baluards del llibre en català, una eina de combat per normalitzar la literatura catalana, sobretot durant el franquisme, quan venia exemplars d’amagat. Montserrat Úbeda hi va començar a treballar amb només 16 anys i va assumir la direcció de l’establiment durant l’última dècada, abans del seu tancament, l’any 2010. El 2013 va liderar la reobertura d’Ona Llibres a la Vila de Gràcia, i aquest nou espai es va convertir en un punt de trobada per a lectors, autors i agents culturals. El maig de 2020 va inaugurar un tercer local al carrer de Pau Claris, amb l’empenta de Tatxo Benet, que integrava també un centre d’activitats culturals i de reflexió sobre el patrimoni literari català. Montserrat Úbeda també va destacar com a activista cultural i independentista. El 2018 va rebre el premi Vila de Gràcia i el 2019, en reconeixement de la seva tra- jectòria, va rebre la Creu de Sant Jordi per “la seva feina de difusió cultural a través del llibre i la lectura i per la seva aposta decidida per preservar i difondre els valors de la literatura i de la llengua catalanes”, així com per la seva dedicació incansable Medalla d’Honor de Barcelona com a prescriptora cultural des d’Ona Llibres. A TÍTOL PÒSTUM En reconeixement de la tasca proactiva al capdavant de El 26 d’abril de 2025, Montserrat Úbeda va morir a Barcelona a causa d’un càncer. la Llibreria Ona, i per la seva defensa per la supervivència Va deixar un llegat sòlid de compromís cultural i de defensa de la llengua catalana dels llibres en català, de la llengua catalana i de les i del país. llibreries com a espai de cultura, coneixement i identitat. CIUTAT 1177 18 Comunitat de Clarisses del Monestir de Santa Maria de Pedralbes Segons la tradició, la presència de monges clarisses a Barcelona data del 1233, quan van arribar a la ciutat Agnès de Peranda d’Assís i Clara de Jànua, enviades per la mateixa santa Clara. En un primer moment es van establir en una petita ermita vora el mar, consagra- da a sant Antoni Abat. El 1236 hi ha constància escrita de la fundació del monestir al barri de la Ribera, prop de Santa Maria del Mar, sota l’advocació de sant Antoni i santa Clara, on actualment hi ha el parc de la Ciutadella. El 1327, una catorzena d’aquestes monges clarisses van fundar el monestir de Pe- dralbes, que havia fet construir la Reina Elisenda de Moncada. A partir d’aquest moment, el monestir de Santa Maria de Pedralbes establiria una connexió molt estreta amb la ciutat de Barcelona per dos factors importants: acollir dins la co- munitat les filles de famílies provinents dels diferents estaments socials de la ciutat i pel suport que el Consell de Cent, antecessor de l’actual Ajuntament, li va oferir al llarg de la seva existència. Gràcies a aquesta protecció i a la que li blindaria la Generalitat republicana en el decurs de la guerra Civil, el monestir de Pedralbes va poder preservar i conservar bona part del seu tresor artístic. Els vincles del monestir de Pedralbes amb la ciutat de Barcelona, iniciats en temps de la reina Elisenda i interromputs arran del Decret de Nova Planta (1715), es van reprendre formalment el 1972. Aquell any es va signar un conveni amb l’Ajunta- Medalla d’Honor de Barcelona ment de Barcelona i la comunitat va cedir l’ús dels espais històrics del monestir Per la seva tasca comunitària lligada a la ciutat de per dedicar-los a un museu. Gestionat pel mateix Ajuntament, el museu programa Barcelona, durant prop de set-cents anys, com a pilar un ventall d’activitats diverses dins el recinte medieval, obert a tots els ciutadans. espiritual del monestir de Pedralbes. La comunitat s’ha dedicat a preservar el llegat espiritual, històric i artístic del Reial CIUTAT Monestir de Santa Maria de Pedralbes. La disminució del nombre de germanes les ha portat a traslladar-se a un altre monestir de clarisses el febrer del 2025. Mal- grat això, en les seves oracions tenen molt present la ciutat de Barcelona i la seva ciutadania. 1199 20 Àmbit districtes 21 22 Escola Vedruna Àngels L’Escola Vedruna Àngels celebra enguany 150 anys d’història al servei de l’educa- ció i de la comunitat al barri del Raval. Aquesta efemèride representa molt més que una xifra: simbolitza un llegat de compromís, arrelament i dedicació. Fundada l’any 1875 per dues germanes carmelites com una obra de caritat i edu- cació, l’escola s’ha mantingut fidel a la seva vocació social. Al llarg d’un segle i mig, ha sabut evolucionar i adaptar-se a les transformacions del barri, tot mantenint intactes els seus valors essencials: inclusió, respecte i formació integral de l’alum- nat. Amb seu a la històrica casa d’orfes, Vedruna Àngels continua sent un punt de referència per a moltes famílies del Raval. L’escola destaca per la seva capacitat de generar convivència i cohesió social en un entorn marcat per la diversitat cultural, religiosa i d’origen. Sense renunciar a la seva identitat, ha estat sempre oberta i acollidora, promovent valors universals com la solidaritat, la tolerància i la pau. És també una escola catalana, però amb una mirada global i un fort compromís amb la innovació educativa, la sostenibili- Medalla d’Honor de Barcelona tat (com a escola verda) i els principis de la UNESCO. En el seu 150è aniversari, pel seu compromís històric, Un tret distintiu de Vedruna Àngels és el seu caràcter generacional. Alumnes, social i educatiu amb el barri del Raval. exalumnes i famílies s’hi mantenen vinculats, i molts membres del claustre, in- CIUTAT VELLA clòs el director, hi han viscut el seu propi recorregut com a estudiants. Aquesta continuïtat consolida un fort sentiment de comunitat i fa de l’escola un veritable pilar del Raval. En un context sovint marcat per les desigualtats, Vedruna Àngels ha mantingut una mirada compromesa i una oferta educativa assequible i de qualitat. La seva trajectòria exemplar està marcada per la seva capacitat d’adaptació i pel seu com- promís amb l’educació com a eina de transformació social. 2233 24 Maite Roca Riba Maite Roca Riba (Móra d’Ebre,1944) és una figura àmpliament coneguda en el teixit comunitari i cultural del Raval. Amb una trajectòria marcada pel compro- mís, la proximitat i la perseverança, ha estat durant dècades una referent en la defensa de la cultura popular i la memòria col·lectiva del barri. Va arribar al carrer de la Cera fa més de seixanta anys arran d’un negoci familiar, quan residia a la Barceloneta. Des de principi de la dècada dels noranta, el seu ma- rit i ella estaven molt implicats en algunes entitats del barri. Ha estat vinculada, per exemple, a la Taula del Raval o a l’Associació de Veïns i Comerciants del Carrer de la Cera. De mica en mica, es va anar implicant en el món de la cultura popular fins a es- devenir la presidenta de l’Associació Institut de Promoció de la Cultura Catalana, entitat de la qual formen part els Bastoners del Raval, l’Esbart Santa Eulàlia i les figures dels Bouets i la Vaqueta. Com a presidenta de l’Associació, Maite Roca ha liderat projectes que connecten generacions i enforteixen els vincles veïnals. La seva dedicació als Jocs Florals del Raval, que enguany van celebrar el 35è aniver- sari, ha estat clau per consolidar aquest esdeveniment com una expressió viva de la creativitat i la identitat del barri. La seva tasca ha transcendit l’àmbit festiu. A través de Mediateca Ràdio, Maite Roca ha contribuït a preservar la memòria oral del Raval, per compartir relats per- sonals, històries de vida i testimonis valuosos, que han ajudat a construir un relat coral d’un barri ple de contrastos i riquesa humana. Amb la seva veu, ha donat va- lor al passat i ha contribuït a dignificar la història de persones com, per exemple, Maria Casas i Mira, activista veïnal del Raval, de qui era amiga íntima. Medalla d’Honor de Barcelona Com a figura clau del teixit social i cultural del Raval, Sempre present en actes com la revetlla de Sant Joan a la rambla del Raval o en per la seva trajectòria vital compromesa amb la activitats educatives i interculturals, Maite Roca representa l’essència del Raval comunitat, la defensa de la memòria històrica i la compromès, creatiu i solidari. promoció activa de la cultura popular i participativa. CIUTAT VELLA 2255 26 Josepa Serra Ribes Pepa Serra va néixer a Barcelona el 1947. Va cursar la primària i el batxillerat a les Dominiques de la Presentació, a la casa Golferichs. Va estudiar Magisteri i, un cop acabada la carrera, va fer pràctiques a tres escoles del Col·lectiu d’Escoles per l’Es- cola Pública Catalana (CEPEPC), que va combinar amb els cursos de Rosa Sensat. El curs 1969-70 va començar a treballar a l’Escola Elaia, escola del CEPEPC, fins al curs 1985-86 que va passar a formar part de la xarxa pública, amb el nom d’Escola Joan Miró. Després de 40 anys de treball a la mateixa escola, es va jubilar l’any 2009. La seva vida associativa es va iniciar l’any 1974 quan es va casar i es va traslladar a viure al barri de Sant Antoni. Va entrar a formar part de l’Associació veïnal, va ser vocal de la junta i també va treballar a les vocalies de Socials, Ensenyament i Feminisme. El curs 1998-99 l’Escola Joan Miró engegà el projecte “Camí amic”. Pepa Serra va aconseguir implicar l’Associació veïnal i també l’Escola Ferran Sunyer, amb l’ob- jectiu de treballar amb representants dels claustres i de les associacions de fa- mílies, per demanar millores urbanístiques i fer més amable i segur el camí dels infants per anar a l’escola. L’any 2000 va iniciar des de l’Associació veïnal, amb dues persones més, el pro- jecte REIS (Reforç Escolar Inserció Social), adreçat a filles i fills de famílies ateses pels Serveis Socials, amb l’objectiu de reforçar-ne l’autoestima i afavorir-ne la in- tegració escolar i social. Medalla d’Honor de Barcelona Actualment, i des de fa quatre anys, treballa des de la vocalia de dones de l’Asso- Per la seva contribució a la participació veïnal, amb iniciatives ciació veïnal de Sant Antoni en el projecte “Totes som Punts Liles”. Un projecte de adreçades al benestar infantil, com a presidenta del Camí Amic, i prevenció, sensibilització, detecció i acompanyament comunitari, per a dones que també en defensa dels drets de les dones, des de la vocalia han viscut violència masclista. En aquest moment són 48 els punts liles al barri. de dones de l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Pepa Serra participa en el Consell Escolar de Districte des del 1990, des d’on ha EIXAMPLE treballat a la Comissió de Mapa Escolar, per reclamar una escola pública al barri de Sant Antoni. Actualment, hi assisteix com a representant de l’AVV de Sant Antoni. 2277 28 Esbart Gaudí L’any 1949 un grup de nois i noies amants de la dansa va fundar l’Esbart Gaudí al Casal Parroquial de la Sagrada Família. Aquest nom va ser escollit pel fet que l’en- titat estava situada al barri de la Sagrada Família i en honor a l’arquitecte Antoni Gaudí. Es van formar diverses seccions com són: teatre, futbol, muntanya, colònies, bàs- quet, ping-pong, etc. També es van organitzar diferents actes entre els quals cal destacar: campionats socials, recollida de cartes per part dels Reis d’Orient, festes de Carnestoltes, sopars de germanor, ofrenes florals a Antoni Gaudí, balls de saló, exposicions, paneres de Nadal, tallers de dansa, etc. Amb el pas dels anys, l’entitat ha organitzat festivals i recitals de danses, mostres de balls tradicionals i populars, on destaquen els festivals organitzats a la plaça de la Sagrada Família o a la plaça Gaudí, i on es conviden altres esbarts i grups folklòrics del país, amb gran afluència de públic. Molts han estat els dansaires que al llarg del temps han passat per l’Esbart per Medalla d’Honor de Barcelona aconseguir la màxima expressivitat de la dansa i crear un espectacle de ballet ba- En el seu 75è aniversari, per la seva trajectòria dedicada a la sat en diferents varietats coreogràfiques. A la vegada s’ha confeccionat un extens recuperació, manteniment i difusió de les danses populars i les i ric vestuari per a cada tipus de ball, que és propietat de l’Esbart i que té un gran tradicions folklòriques catalanes. valor. EIXAMPLE L’Esbart ha donat a conèixer el nostre folklore arreu de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Ha actuat al Palau de la Música Catalana, a l’estadi del FC Barcelona, a la inauguració dels Jocs Olímpics del 92 i a la dels Paralímpics, al Festival Internacio- nal de Música Cantonigròs, a les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalun- ya (JIF), entre d’altres. Amb més de 75 anys d’història, l’Esbart Gaudí presenta un extens repertori de danses de Catalunya, les Illes i el País Valencià, així com danses de nova creació. Una trajectòria que homenatja la cultura i la dansa catalana i que continua treba- llant per difondre la riquesa del folklore de casa nostra. 2299 30 Diego García Egea Diego García Egea va néixer l’any 1943 a les Cases Barates de la Marina, un barri amb un fort esperit de comunitat, on els veïns i veïnes s’ajudaven com una gran família. Aquest ambient de proximitat on va viure la seva infantesa el va impreg- nar d’uns valors que l’han acompanyat tota la vida. Des de ben jove, s’ha distingit per la seva generositat, sempre disposat a ajudar els seus veïns i veïnes, responent amb entrega i discreció a les necessitats del barri. El seu compromís amb el teixit associatiu va començar als anys seixanta a l’As- sociació de Veïns de les Cases Barates, de la qual, durant un temps, en va ser pre- sident. Més endavant, sense deixar la Marina, es va traslladar a viure a Estrelles Altes, on va ser un dels fundadors de l’Associació de Veïns d’Estrelles Altes, de la qual va ser vicepresident. Uns anys més tard, amb un grup de mares de l’escola Seat que volien participar en el carnaval del barri, van decidir constituir l’associació cultural Amics de la Mari- na, amb l’objectiu d’aglutinar activitats de caire popular al barri. I, paral·lelament, es va començar a implicar i a col·laborar amb el Centre Cultural Estrelles Altes. Actualment, quan pensem en les festes populars de la Marina —el Carnestoltes, el pessebre vivent, la Festa Major, la Festa de la Primavera, les Carteres Reials, el cagatió, la Cavalcada de Reis— ens ve al cap el gran treball de les entitats que ho fan possible, però també de la tasca del Diego, una persona discreta, amable, dis- posada sempre a ajudar dedicant hores i esforç, fent allò que més li agrada: el tre- ball artesà. Persones com ell són fonamentals per a un barri, però també per a tota una ciu- Medalla d’Honor de Barcelona tat. La seva entrega i dedicació demostren que el teixit social es construeix amb Pel seu compromís amb el teixit comunitari del barri l’esforç de molts, amb gestos quotidians que, sumats, fan de la ciutat un lloc més de la Marina i la seva entrega i dedicació, per fer proper i més cohesionat. de la ciutat un lloc més amable i cohesionat. SANTS-MONTJUÏC 3311 32 Associació de Veïns Badal-Brasil- Bordeta L’Associació de Veïns Badal - Brasil - Bordeta és l’entitat veïnal degana dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Va néixer l’any 1970 arran de la construcció del cinturó de ronda, que fracturava el barri en dues meitats al llarg dels carrers de Badal i Brasil i, al mateix temps, marcava unes afectacions urbanístiques en cen- tenars d’habitatges a banda i banda del carrer de Badal. Finalment, aquestes afec- tacions urbanístiques han entrat en un procés imparable de desafectació i, d’altra banda, la cobertura del carrer del Brasil ja es va resoldre durant la dècada dels no- ranta amb la interposició d’un aparcament al bell mig de la rambla del Brasil i una coberta transitable per a la ciutadania. Altres lluites reivindicatives de l’Associació han estat: la reconversió de la fàbrica Serra i Balet en una instal·lació esportiva; la recuperació de l’antiga fàbrica Celo- graf a la plaça de l’Olivereta; la cobertura de les vies del tren, que va donar lloc a la rambla de Sants; la compra de l’Ajuntament a l’exèrcit d’uns locals al carrer de Roger on es van aixecar tant el nou CAP com una instal·lació esportiva; o la re- cuperació de l’espai de l’antiga fàbrica Virutex, convertida en equipament on hi haurà una presència estable de les associacions del barri. A més de les reivindicacions per aconseguir millores per al barri, en l’àmbit de la cohesió social, l’associació ha organitzat cursos de català, ballades de sardanes o el Carnaval de Sants, amb més de 35 edicions. També participa en activitats com el Cros Popular de Sants, una de les curses més arrelades i amb més tradició de les que es disputen a Barcelona. Medalla d’Honor de Barcelona Al llarg de la seva trajectòria, l’entitat ha comptat amb el treball de molts veïns i Per la seva trajectòria dedicada a la lluita veïnal veïnes, que han fet possible l’activitat als carrers i les lluites per a la recuperació del i a les reivindicacions per a la recuperació del patrimoni industrial i cultural per al barri. Noms com els de Joan Caballé, Eugeni patrimoni del barri per a usos veïnals, així com per la seva tasca de cohesió dels barris. Giralt, Pepo Mediavilla i Alfredo Martínez formen part d’aquesta història que s’ha construït a cop de campanyes i del treball tenaç de moltíssimes persones. SANTS-MONTJUÏC 3333 34 ADECO Catalunya (Amistad, Desarrollo y Cooperación con el tercer mundo) ADECO és l’acrònim d’“Amistat, Desenvolupament i Cooperació” i es tracta d’una associació sense ànim de lucre, creada el 1991, que pertany a la Congregació Pas- sionista de Santa Gemma. La seva missió és donar resposta a les necessitats dels més desafavorits, mitjançant accions concretes de suport, tant a escala nacional com internacional. La seva obra social es plasma en un seguit de projectes realitzats per voluntaris i voluntàries, que amb el seu treball desinteressat i la seva il·lusió col·laboren per construir un món més just. L’entitat fa una tasca d’acció directa i de sensibilització de la nostra societat sobre les dificultats que afecten la gent del nostre entorn. La seva tasca es materialitza en projectes com “Cap família sense menjar”, on les persones voluntàries fan la recollida d’aliments a l’entrada dels supermercats i els Medalla d’Honor de Barcelona distribueixen entre les famílies necessitades, sempre en coordinació amb els Ser- veis Socials de la zona. Per la seva tasca en favor de les persones en risc d’exclusió, infants i famílies, com a entitat de Des de l’any 2012, en col·laboració amb la Fundació La Caixa i l’escola Turó de Ro- referència en tasques d’acció social i assistencials. quetes, l’entitat desenvolupa el projecte “Fem els deures i berenem”, un reforç es- LES CORTS colar per a aquells alumnes que presenten problemes de dèficit alimentari, afectiu o amb baix nivell acadèmic. ADECO Catalunya organitza els tallers dels dijous, per als mercats ambulants de Nadal i de Santa Gemma, venda de llibres per Sant Jordi, i col·labora amb l’ONG “Reis Mags de veritat”. En el seu vessant més internacional, ajuda i col·labora amb el Camerun o Haití, sempre en el compliment del seu lema: “Passió pels últims”. A més de totes aquestes activitats, donen ajudes puntuals per a diferents causes com, per exemple: beques menjador per a alumnes de col·legis públics, ajudes a famílies sense sostre o el pagament puntual del lloguer d’habitacions. Per tot això, ADECO Catalunya s’ha convertit en un referent d’acció social i ajuda els més necessitats a casa nostra. Amb la seva tasca desinteressada, contribueix a destacar la necessitat de teixir xarxes de suport per no excloure els més desafa- vorits. 3355 36 Grup Mou-te les Corts El Grup Mou-te Les Corts és una associació fundada l’any 1996 al barri de les Corts, a Barcelona, amb l’objectiu de promoure la salut física i emocional de les dones a través del moviment i l’activitat comunitària. Va començar amb una trentena de dones fent gimnàstica i natació, i amb els anys ha crescut fins a reunir més de 280 sòcies. Actualment ofereixen activitats com ara gimnàstica, estiraments, música i moviment, ball en línia, taitxí, sevillanes, castanyoles, teatre i natació. La majoria d’aquestes activitats es duen a terme en espais com els centres cívics Tomasa Cuevas (en el gimnàs que comparteix amb l’Escola Tres Fonts) i Pere Quart, així com la piscina de l’Euròpolis. A més de fomentar l’exercici físic, el grup ha esdevingut un espai de socialització i suport mutu, especialment pensat per a dones de més de 40 anys. Participen ac- tivament en esdeveniments del districte, com la rua de Carnaval, la Mostra d’En- titats i actes contra la violència masclista. El seu lema, “Moure’s és fer salut”, reflecteix el seu compromís amb el benestar Medalla d’Honor de Barcelona integral de les dones a través del moviment i la participació activa a la comunitat. Per la seva promoció de la salut física i emocional Moltes de les integrants del grup hi arriben després de passar una malaltia, enviu- de les dones, a través del moviment i l’activitat comunitària, i per oferir un espai de socialització dar o jubilar-se i necessiten sentir-se acompanyades en una nova etapa. i suport mutu. La seva activitat ha estat reconeguda per diverses organitzacions i ha rebut pre- LES CORTS mis, com el IX premi Dona i Esport de l’Ajuntament de Barcelona al millor club esportiu. El reconeixement de la Generalitat per la trajectòria de 25 anys (Insti- tut Català de les Dones) i el XVII premi M. Aurèlia Campmany, també atorgat per l’Ajuntament de Barcelona. El ball en línia, el taitxí, la piscina, la gimnàstica i les sevillanes són les eines per cosir aquest grup, que va més enllà, perquè a través del moviment han trobat una família i una xarxa teixida a base de sororitat, suport i bon humor. 3377 38 José Luis Lorente Alonso Nascut a Barcelona l’any 1952, en el si d’una família treballadora, va realitzar es- tudis fins al batxillerat superior. Posteriorment, va compatibilitzar feina i estudis i va obtenir la llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat i l’Enginyeria en Electricitat, especialitat Electrònica Industrial. Va ser funcionari de carrera de l’Institut d’Estadística de Catalunya i del Departa- ment d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, durant 40 anys i fins a la seva jubilació. Implicat en temes laborals, ha transitat per diverses lluites a UGT i CCOO, però sobretot ha destacat per la seva tasca al capdavant dels veïns del barri del Rectoret. La seva vida associativa dels barris de muntanya del Districte de Sarrià - Sant Gervasi està vinculada als records d’infantesa, quan els seus pares van comprar un solar a Can Rectoret en els difícils anys cinquanta. Des de l’any 1984, Lorente va prendre part de l’Associació Administrativa de Pro- pietaris del Polígon Baixador de Vallvidrera - Les Planes, que tenia per finalitat re- gularitzar la situació urbanística dels barris del Rectoret, Mas Sauró i Mas Guim- bau. Ja instal·lat definitivament al barri des de l’any 1990, va arribar a ser-ne el president (1992-1996). L’any 1993 va contribuir a l’aprovació del Conveni urbanístic del Projecte d’urba- nització dels barris de les Planes, peça clau per donar una solució definitiva a la si- tuació urbanística i determinar el finançament de les obres d’urbanització. Arran de l’incendi forestal del 1994, va recollir la preocupació veïnal i va liderar la imple- Medalla d’Honor de Barcelona mentació dels plans d’autoprotecció dels barris de les Planes, on el del Rectoret va Per la seva trajectòria dedicada a la lluita veïnal ser un dels més avançats. en favor del desenvolupament d’equipaments recursos dels barris de muntanya, en particular Des de l’any 1998 és president de l’Associació de Veïns i Propietaris de Can Rec- al barri del Rectoret. toret i durant dos anys va ser vicepresident del Consell de Barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. El seu compromís amb el barri és ben conegut i s’expressa SARRIÀ-SANT GERVASI a través de la defensa del que considera just, la queixa quan cal, i amb propostes i solucions, sempre que pot. 3399 40 Associació Veïnal Sant Gervasi- La Bonanova L’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles es va fundar el 1975 per defensar els interessos dels veïns i les veïnes davant del creixement urbanístic i les noves necessitats socials. Durant cinc dècades, l’entitat ha treballat per millorar la qualitat de vida de les veïnes i els veïns, així com dels comerciants del barri. El seu objectiu és fomentar un model de convivència basat en el respecte, l’educació, el civisme, la tolerància a la diversitat i el desenvolupament d’hàbits sostenibles. L’Associació ha defensat edificis històrics com la Torre Bellesguard, Can Castelló i la Vil·la Florida. També ha impulsat la catalogació d’elements històrics per preser- var el llegat del barri. Al llarg dels anys, l’Associació ha treballat per la creació d’equipaments públics com Can Castelló i la Biblioteca Joan Maragall; la conservació d’edificis emblemà- tics, com l’antic Auditori Manent i la Rotonda; la remodelació d’espais públics com la plaça de Joaquim Folguera, la plaça de la Bonanova, la ronda del General Mitre i el carrer de Balmes; l’ampliació d’espais verds, com el parc de La Tamarita i la preservació del Ginjoler; la millora del transport públic, incloent-hi el bus de barri i l’ascensor de l’estació de FGC del Putxet, o la promoció d’activitats culturals i so- lidàries, com la festa major, les sardanes, la cavalcada de Reis, els primers llums de Nadal i la creació dels premis Personatge de l’Any. L’Associació continua tenint un paper fonamental en la vida del barri, amb la re- Medalla d’Honor de Barcelona presentació dels veïns i les veïnes davant les administracions públiques, la iden- En el seu 50è aniversari, per la seva tasca en favor tificació de necessitats en àmbits com ara la mobilitat, la seguretat, la salut i els de la millora de les condicions de vida dels veïns i equipaments, l’actuació en iniciatives socials com la Taula de Salut Comunitària les veïnes, des del foment de la convivència, i el Consell de Salut de Sarrià - Sant Gervasi, la col·laboració amb altres entitats el respecte i la sostenibilitat. veïnals i amb els òrgans de participació del Districte. SARRIÀ-SANT GERVASI L’any 2025, l’Associació Veïnal Sant Gervasi - La Bonanova celebra el seu 50è ani- versari amb el compromís de “Fer un barri millor” i de seguir treballant per un barri més sostenible, cohesionat i accessible per a tothom. 4411 42 Club Bàsquet Coll El Club Bàsquet Coll va néixer l’any 1975, a través de l’Associació de Veïns del Coll, i amb l’objectiu de formar infants i joves en la pràctica esportiva del bàsquet. En els inicis es tractava d’una iniciativa de barri modesta, que tenia únicament un equip masculí i un de femení i que s’entrenaven al Col·legi Mare de Déu del Coll. Amb els anys, el club ha anat creixent gràcies a la implicació i ajuda de moltes famílies del barri, dels jugadors i les jugadores, de l’equip tècnic i de les diferents juntes directives que han dirigit l’entitat. Formen part del Club tot de persones vo- luntàries, que donen el millor de si mateixos perquè estimen el bàsquet i estimen l’entitat. Gràcies a tots ells, avui tenen vint equips de competició, una escoleta de bàsquet i un equip de veterans. Entre les seves files, més de tres-cents jugadors i jugadores han disputat la temporada 2025-2026. El seu objectiu ha estat sempre desenvolupar i formar jugadors i jugadores com a esportistes, però també com a persones, d’acord amb els valors del compromís, la humilitat, la inclusió, la solidaritat i la cooperació. A través del bàsquet ha aconse- guit inculcar entre els seus membres els valors de l’esport, basats en el respecte, el treball en equip i l’esforç personal. A més, el Club ha estat capaç de teixir una gran xarxa amb les escoles del barri del Coll i dels barris propers, que els ajuda a nodrir el seu planter de jugadors i jugado- res i a desenvolupar la seva activitat, amb la cessió i lloguer dels seu espais. La trajectòria del Club l’ha convertit en referent del bàsquet al barri del Coll i tam- Medalla d’Honor de Barcelona bé al districte de Gràcia, pel seu compromís comunitari i per fomentar els valors En reconeixement de la seva trajectòria exemplar de l’esport. i el seu ferm compromís amb els valors cívics, la cohesió social i el desenvolupament comunitari al barri del Coll. GRÀCIA 4433 44 Elvira Altés Rufias Elvira Altés Rufias (Barcelona) és llicenciada en Antropologia per la Universitat de Barcelona (1988-1993), Màster de Recerca en Periodisme i Ciències de la Comuni- cació per la UAB, ha treballat com a periodista a la ràdio, a la premsa i en revistes, i ha estat professora del Departament de Periodisme de la UAB. El 1983 va dirigir i va presentar a Ràdio 4 un dels primers programes de ràdio fe- minista, Les dones. També va presentar i va dirigir la sèrie Elles també hi eren, a partir de biografies de dones pioneres en tots els camps. És coautora de l’estudi Images of women in the media, publicat per la Unió Europea el 1997. Del 2001 al 2009 va ser directora de la revista Dones, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, organització de la qual va ser sòcia fundadora i que va presidir entre el 2001 i el 2003. Els anys 2005 i 2010 va coordinar el seguiment a mitjans de comunicació a Espanya, que es duu a terme cada cinc anys a escala mundial, en el The Global Media Monitoring Project (GMMP). Del 2010 al 2014 va integrar l’equip directiu de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG). Ha investigat sobre com es representen les dones i el gènere en els mitjans de comunicació i quina influència se’n deriva en la cons- trucció d’identitat, i ha publicat llibres i articles sobre la història de les dones a la premsa, Les periodistes en el temps de la República (2007) i a la ràdio: Dones a les ones: la història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones (2020). Ha estat comissària de diverses exposicions: “Dones a les ones” (2020), per al Mu- seu d’Història de Catalunya; l’exposició “Maria Matilde Almendros: Una veu i dues passions” (2022). També ha comissariat el Centenari de Victòria Pujolar Amat Medalla d’Honor de Barcelona (2021), l’exposició itinerant i ha escrit la biografia Victòria, la irreductible: Victòria Com a referent en l’àmbit dels mitjans de Pujolar Amat. comunicació, la docència i la investigació, sempre des del compromís amb la defensa Elvira Altés, actualment, lidera l’espai de recerca “Dones a les ones”, projecte que dels drets de les dones. desenvolupa conjuntament amb Sandra Balagué i Josep Maria Adell. Compost per GRÀCIA una exposició, un llibre i una pàgina web, l’espai conté el Banc de Veus amb més de 400 enregistraments i perfils de les dones que han treballat a la ràdio com a locutores, actrius, editores i periodistes a Catalunya. 4455 46 Xarxa de Dones Cosidores Creada el 2019, la Xarxa de Dones Cosidores és una iniciativa comunitària que aposta per l’autoocupació de dones de grups de la ciutat i rodalia, en l’àmbit de la costura. L’entitat buscava donar resposta a necessitats comunes de dones, que vo- lien emprendre un projecte socioeconòmic compartit i crear un model productiu que posés les persones al centre. Va ser la Fundació Pare Manel i la Cooperativa Etcèteres, entre d’altres, les que van impulsar aquest projecte compartit amb set grups de costura, formats per dones de la ciutat. Des de l’inici, l’objectiu va ser generar una xarxa de suport mutu que, a més, tingués un enfocament econòmic per a dones que, per diversos motius, es trobessin fora del mercat laboral ordinari. Les uneix el fet de ser dones, d’origen nacional i ètnic divers, apassionades per la costura i amb voluntat de generar espais segurs per a elles i per a altres dones, tant en l’àmbit econòmic com el comunitari. Gràcies al seu treball fan possible una alternativa de consum responsable i de Medalla d’Honor de Barcelona proximitat a la ciutat. Ofereixen serveis de confecció, serigrafia i dinamització Per la seva tasca integradora en favor d’espais tèxtils, amb materials majoritàriament reciclats. Amb el seu treball en de les dones, desenvolupada a través xarxa donen valor i posen preu al treball en el sector tèxtil, es fan visibles, donen d’un espai d’inserció laboral comunitari. vida als barris i comparteixen coneixement i experiències. HORTA-GUINARDÓ El 2021, la Xarxa de Dones Cosidores es va traslladar a l’espai del carrer del Canigó, 137, cedit per Patrimoni Ciutadà, on van crear la Casa de la Costura Comunitària. Aquest espai alberga dos projectes comunitaris: el Repunt d’Horta i el Jardí de les Remeieres, però també moltes altres activitats, que apleguen setmanalment més de seixanta dones dels diversos barris del districte i de la ciutat. Avui dia, l’entitat continua assolint els seus objectius i es manté com un espai se- gur de trobada per moltes dones, a la vegada que treballa per obrir-se cada cop més a la resta del teixit associatiu i del veïnat del barri d’Horta. 4477 48 Antonio Novalbos Fernández Nascut a Puertollano, província de Ciudad Real, l’any 1941, es va traslladar a la ciu- tat de Barcelona amb 22 anys. Va començar a treballar com a ebenista, ofici que va aprendre al seu poble natal, en un taller com a oficial de primera i, al cap de cinc anys, ja era encarregat. L’any 1975 va decidir muntar, juntament amb el seu germà i un amic, un taller al barri de Sant Andreu. Posteriorment, també va treballar en una empresa de cap d’obres com a mestre industrial. Des de la seva arribada a Barcelona sempre ha viscut a Horta-Guinardó, i durant tots aquests anys ha participat activament en la vida associativa del barri, alhora que compaginava aquesta activitat amb la seva feina (sempre amb el suport in- condicional de la seva dona Rosa). L’any 1998 va ser requerit per un usuari de l’Associació de Persones amb Discapa- citat del Carmel-Teixonera perquè donés un cop de mà a l’entitat. Des d’aleshores, ha treballat incansablement per eliminar les barreres en un barri i en un districte amb una orografia complexa. Ha lluitat perquè esdevingui un territori accessible, i amb aquesta motivació ha arribat a ser president de Sense Traves, entitat que defensa els drets de les persones amb discapacitat i els ofereix informació i asses- sorament sobre els seus drets, serveis i prestacions al seu abast. Ha estat membre fundador del Consell de Persones amb Discapacitat del Car- mel-Teixonera i vicepresident del Consell de Persones amb Discapacitat del dis- tricte, des d’on ha ajudat a la preparació i realització de diferents mostres d’enti- tats. Medalla d’Honor de Barcelona En reconeixement de la seva tasca A més, l’any 2002 va formar part del grup fundador del Consell Ciutadà d’Hor- en l’àmbit de la participació ciutadana ta-Guinardó i, el 2013, se li va atorgar el premi Horta-Guinardó en reconeixement al barri del Carmel, en especial, en favor del seu treball de dinamització i millora de la vida ciutadana, sociocultural i cívica de les persones amb discapacitat. en aquest districte. HORTA-GUINARDÓ Actualment, manté la seva voluntat de contribuir a la millora de la ciutat i continua lligat a la vida associativa del barri. És membre del Comitè Ciutadà per l’Homenat- ge a Salvador Allende, fundador i tresorer de l’associació coordinadora d’entitats del Carmel, tresorer de les festes del Carmel, membre del Consell del Centre Cívic del Carmel i membre de la Comissió de Seguiment del barri. 4499 50 Sandor Martín Clemente Sandor Martín Clemente (Barcelona, 1993) és un dels grans noms de la boxa es- panyola contemporània. Criat al districte de Nou Barris, és fill de Rafael Martín, exboxejador, entrenador i propietari del gimnàs KO Verdun, i d’Inmaculada Cle- mente, propietària d’una botiga d’esports. Va començar a competir amb només 6 anys i va tenir una prometedora trajectòria amateur, abans de debutar com a professional amb 18 anys. Amb un estil esquerrà i gran intel·ligència dins el ring, va esdevenir el campió d’Espanya més jove del pes superlleuger, en derrotar el 6 de juliol de 2013 per de- cisió unànime el cantàbric Daniel Rasilla al pavelló del Bon Pastor. El 27 de juliol de 2019 es va imposar a Andrea Scarpa en el novè assalt i va obtenir el títol de cam- pió europeu de l’European Boxing Union (EBU), que posteriorment va defensar i retenir contra Joe Hughes, el desembre del 2019, i contra Kaye Prospere, l’abril del 2021. Un any més tard, es va proclamar campió internacional de la World Boxing Asso- ciation (WBA) en la categoria de pes superlleuger, en imposar-se al mexicà José Félix Jr. en combat disputat al pavelló de la Vall d’Hebron. També el 2022, es va en- frontar a Teófimo López en una polèmica derrota per decisió dividida al Madison Square Garden de Nova York. El juliol del 2023 es va convertir en aspirant oficial al títol mundial del World Bo- xing Council (WBC), i el març del 2025 es va enfrontar al vigent campió del pes superlleuger, el dominicà Alberto Puello, de nou sobre el ring del Madison Square Garden i una altra vegada amb derrota per decisió dividida, malgrat exhibir un millor percentatge de cops que el seu rival. Medalla d’Honor de Barcelona Per la seva carrera com a boxejador, marcada Gràcies a anys d’esforç i dedicació, Sandor Martín s’ha consolidat com un dels mi- per l’esforç i la superació, i que ha projectat llors boxejadors de la seva categoria, amb un rècord professional de 46 combats, el nom de Nou Barris arreu. 42 victòries (15 per KO) i només 4 derrotes. NOU BARRIS A més de dedicar-se a la seva carrera esportiva, ha estudiat un grau superior d’Educació Física i s’ha format en diferents cursos de ciències de l’esport. Actual- ment, compagina la seva trajectòria professional amb la tasca d’entrenador i pro- motor com a CEO de les BCN Boxing Nights. 5511 52 Alberto Vila Costas Alberto Vila és enginyer tècnic en Informàtica de Gestió per la Universitat Poli- tècnica de Catalunya (UPC). Va néixer a Barcelona i resideix al barri de Mas Sauró de Barcelona. Amb una trajectòria professional sòlida en el sector tecnològic, ha treballat tant en entorns públics com privats. Durant més d’una dècada, ha estat vinculat a projectes de consultoria tecnològica, sobretot en àmbits estratègics com el sector bancari i els sistemes de ticketing. La seva tasca ha inclòs el disseny i desplegament de serveis al núvol, administració de xarxes, optimització de siste- mes i assessorament directe a equips directius, on ha aportat una visió transversal entre tecnologia, processos i gestió. El 2018 va assumir la direcció de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), centre creat al barri de la Trinitat Nova del districte de Nou Barris. Des d’aleshores, ha liderat el seu creixement fins a convertir-lo en un referent estatal en l’àmbit de les tecnologies de la informació. L’ITB ha estat reconegut com a centre d’excel·lèn- cia estatal pel Ministeri d’Educació i FP, i centre integrat d’FP per la Generalitat de Catalunya. A més, ha rebut distincions com el premi Cercle d’Economia a la transformació educativa, el Premi de la Federació Catalana d’Empreses de Teleco- municacions pel projecte Nuvulet, premi #FPCAT de la Generalitat de Catalunya i diversos guardons CaixaBank Dualiza. Aquests èxits han estat possibles gràcies al compromís i talent col·lectiu de l’equip de l’ITB, sota el lideratge actiu d’Alberto Vila. En l’àmbit institucional, destaca com a coordinador del Sector de Transformació Digital a l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalun- ya, des d’on impulsa la connexió entre formació professional i el sector productiu. Medalla d’Honor de Barcelona També ha liderat la creació de xarxes de formació digital amb empreses tecnolò- Per la seva tasca al capdavant de l’Institut Tecnològic de giques. Barcelona, un projecte educatiu que aposta per la formació professional i per acostar la tecnologia als barris del districte, Amb una àmplia experiència docent en programació, anàlisi i disseny d’aplica- especialment de la Trinitat Nova. cions, ha integrat sempre l’ensenyament amb la realitat corporativa. Complemen- ta la seva trajectòria amb formació contínua en qualitat, prevenció de riscos i cer- NOU BARRIS tificacions TIC. Com un pont entre l’educació i la innovació, Alberto Vila connecta la formació professional amb la realitat tecnològica i impulsa la transformació digital amb vocació de servei públic i impacte social. 5533 54 Centre d’Estudis Ignasi Iglésias L’any 1982 un grup de veïns i veïnes van fundar l’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar. Entre els fundadors hi trobem Martí Pous —president de l’entitat fins a la seva mort el 1997—, Joan J. Busqueta, Josep Bota, Jordi Sacasas, Jaume Seda, Carme Brossa, Manuel A. Raigada o Núria Postíco. L’associació s’hostatjava en una de les sales del Centre Cívic de Sant Andreu i tenia com a finalitat l’estudi i salvaguarda del patrimoni historicoartístic de l’antic mu- nicipi de Sant Andreu de Palomar i el Pla de Barcelona. Amb la creació de la xarxa d’arxius municipals de districte el 1987, l’entitat va canviar de nom i passà anome- nar-se Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, en honor del dramaturg i poeta andreuenc. Entre les primeres activitats que va desenvolupar l’entitat hi ha l’exposició sobre les indústries andreuenques, realitzada al Centre Cívic a mitjans dels anys vuitan- ta, i la mostra sobre el rec Comtal, duta a terme l’any 1987 a les antigues cotxeres del carrer de les Monges, amb la qual es va iniciar la recuperació i dignificació del llegat de la séquia d’origen medieval, però amb antecedents romans. Medalla d’Honor de Barcelona Des de l’any 1989 el Centre edita la revista Finestrelles i el monogràfic Llibre de Fi- Pel fet de ser un pilar fonamental de la memòria nestrelles, una eina de divulgació científica de primer ordre en l’àmbit local. Tam- històrica del districte, com a referent de la cohesió bé, ha organitzat conferències, cursos d’història i d’humanitats, itineraris guiats i de la identitat del districte de Sant Andreu. per historiadors del centre i exposicions, entre les quals destaquen les dedicades SANT ANDREU a la nevada del 1962; a la festa major de la població; a la guerra de Successió es- panyola arran del 300 aniversari del setge de Barcelona del 1714 i a la figura de l’historiador i capellà Joan Clapés en els 75 anys de la seva mort. L’entitat commemora cada 9 d’octubre l’efemèride de la mort d’Igna- si Iglésias i des de l’any 2011 és l’encarregada d’organitzar els actes de l’11 de Setembre a Sant Andreu de Palomar. El Centre ha rebut diversos pre- mis (San Andreu, 2014; Recercat, 2023) per la tasca de difusió i salvaguar- da de la memòria històrica i del patrimoni historicoartístic de Sant Andreu de Palomar. 5555 56 Antònia Luengo Sojo Antònia Luengo va iniciar els seus estudis musicals al llavors Conservatori Supe- rior Municipal de Barcelona, on va obtenir diverses titulacions superiors: Acordió; Pedagogia musical; Solfeig, teoria de la música, transposició i acompanyament; Harmonia, contrapunt, composició i instrumentació; Musicologia. Va estudiar també piano i guitarra i va aconseguir els Premis d’Honor d’Acordió (1984) i Peda- gogia musical (1985). La seva trajectòria ha estat sempre lligada a la música. Va aconseguir diversos pre- mis i medalles per les seves actuacions musicals i va realitzar concerts dins i fora d’Espanya com a solista i com a integrant del Quintet Fisarmonia i de la plantilla titular de la Banda Simfònica Roquetes - Nou Barris de Barcelona. Es va doctorar en Geografia i Història - Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1998) i va ser coordinadora i part del professorat del curs d’extensió universitària “La música i els seus oficis: tècniques historiogràfiques i sortides professionals”, a la mateixa universitat. També ha format part de projectes d’in- vestigació de la UB i des de l’any 1987 va exercir la docència a secundària com a agregada i com a catedràtica de música. Va ser professora associada de la UB (His- tòria de l’Art) entre el 1996 i el 2005. Ha fet diverses publicacions musicals de caire didàctic i històric en revistes, diccionaris, actes de congressos i ha publicat dos llibres de temàtica musical. La seva empenta la va portar a fundar l’Associació Musical Andreuenca i a dirigir la Banda Simfònica Manyanet Sant Andreu (2015) i de les seves derivades: Jove Banda Simfònica de Barcelona i Banda Simfònica de Barcelona, de la qual és ac- Medalla d’Honor de Barcelona tualment la directora titular. Amb ella reivindica la importància de l’activitat fe- menina musical en un programa anual anomenat “Amb nom de dona”. Per la seva carrera, que ha impulsat la música contemporània, i per destacar el paper de les dones Com a defensora dels drets de les dones, ha estat la creadora i coordinadora del I a la música, des de la direcció de la Banda de Dones de Catalunya i la Simfònica de Barcelona. Congrés per a la Recuperació, Foment i Divulgació de l’Activitat Musical Femenina a Catalunya (Barcelona, maig del 2023) i és la directora artística i musical de la SANT ANDREU Banda de Dones de Catalunya, primera banda simfònica de Catalunya integrada cent per cent per dones i que va debutar el 2023. 5577 58 Mercedes Alvira Latorre Nascuda a Monzón (Osca), l’any 1960, es va formar en Magisteri i Psicologia i es va especialitzar en Psicologia Comunitària. Entre els anys 1988 i 1991 va impartir un seminari a la Universitat de Psicologia al Departament de Comunicació Social. El seu compromís amb la feina social i el treball amb la comunitat es va consolidar l’any 1991 en guanyar una oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Va començar tre- ballant com a educadora al Centre de Serveis Socials de la Verneda i, un any més tard, va assumir la direcció del Centre de Serveis Socials del Poblenou. Del 1995 al 2001 va exercir com a cap de nucli al Raval i a la Barceloneta, com a responsable dels sectors de la gent gran i dels feminismes. La direcció d’equips i de recursos i la gestió de projectes socials amb entitats li va permetre una intervenció social més transversal. El 2001 va passar a formar part de l’Àrea de Benestar Social com a coordinadora de Xarxes de Participació Social, on va treballar com a directo- ra del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones i va impulsar, amb més de tres-centes entitats, l’acord ciutadà contra la violència de gènere. També va pro- moure la Xarxa d’Empreses d’Usos del Temps. El 2009 es va incorporar al barri de Sants com a tècnica de barri per fomentar la participació ciutadana amb la constitució del primer Consell del barri de Sants. Més tard, va arribar a ser directora de Serveis a les Persones, i el 2014, com a cap de Departament de Casals de Barri, va contribuir a la creació del primer catàleg de serveis dels 42 casals de barri de Barcelona. El 2016, i fins a febrer del 2025, va ocupar el càrrec de cap de Departament de la Franja del Besòs de Sant Martí, des d’on va donar suport i va posar en marxa projectes socials, culturals i educatius conjuntament amb les associacions, entitats, equipaments i serveis als barris de Medalla d’Honor de Barcelona la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme. Pel seu compromís amb la feina social i el treball amb la comunitat, des de la seva ocupació pública, Referent de servei públic, la seva trajectòria és un exemple de dedica- per construir una ciutat més igualitària, inclusiva ció, compromís i passió per construir una ciutat més igualitària, inclusiva i cohesionada. i cohesionada. SANT MARTÍ 5599 60 Comissió Memòria i Gènere La Comissió Memòria i Gènere és un col·lectiu que promou la memòria històrica a través de l’anàlisi dels fets amb l’impacte de gènere. El seu nucli inicial es va crear el 2006 com a fruit de la confluència de projectes i treballs fets col·laborativament entre diverses entitats i col·lectius de dones. Es configura amb una estructura oberta i flexible a partir d’una forma de treball des d’un model horitzontal, participatiu, col·laboratiu i compromès. Es tracta d’un espai de reflexió i recerca que té com a principal objectiu recuperar la memòria històrica de les dones. Amb aquest punt de partida es desenvolupa una tasca de recerca i divulgació, que permet tenir una mirada de la història de les dones, que sovint ha estat silenciada i oblidada. Aquesta mirada ha de contribuir a seguir construint un futur en pau, de respecte dels drets humans, que faci front al feixis- me. Feminitzar la memòria és també fer-la visible a l’espai públic. La Comissió Memòria i Gènere treballa per fer que els carrers de la ciutat tinguin nom de dona, fet que han aconseguit a molts espais del districte de Sant Martí. Amb les publica- cions Els carrers parlen de dones (2008) o Més carrers parlen de dones (2023) han Medalla d’Honor de Barcelona creat una eina pedagògica i de divulgació per donar a conèixer el que les dones que En reconeixement de la seva tasca per restablir formen part del nomenclàtor han representat a la societat. la memòria històrica de les dones, fent-la visible a l’espai públic i generant coneixement. Durant aquests 19 anys de treball, el projecte ha crescut i també ha crescut el tre- SANT MARTÍ ball de cooperació amb altres persones, entitats i col·lectius. Ha permès generar complicitats, compartir inquietuds, reflexió, documentació, crear espais comuns per tirar endavant idees i projectes, tot constituint una comunitat de transferència de coneixements, experteses i recursos. Amb la seva tasca, la Comissió vol preservar la justícia social a través de la recupe- ració de la memòria històrica i democràtica, sobretot amb les dones, en un context com l’actual on aquests valors estan en qüestió. 6611 62