INFORME DE SEGUIMENT 2024 Pla d’actuacions 2023-2026 Pla d’adolescència i joventut 2023-2030 Departament de Joventut Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida 1 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 3 2. EL SEGUIMENT I L’AVALUACIÓ ............................................................. 4 3. AGENTS .................................................................................................... 6 4. DADES DESTACADES 2024 .................................................................... 8 5. SEGUIMENT 2024 .................................................................................... 9 5.1 RESULTATS GENERALS ..................................................................................................................................... 9 5.2 EVOLUCIÓ ANUAL ............................................................................................................................................... 11 6. ÀMBITS TRANSVERSALS ..................................................................... 12 7. EIX 1 ........................................................................................................ 15 7.1 EDUCACIÓ ............................................................................................................................................................ 15 7.2 HABITATGE ........................................................................................................................................................... 19 7.3 SALUT I BENESTAR ............................................................................................................................................ 22 8. EIX 2 ........................................................................................................ 27 8.1 CULTURA I OCI ..................................................................................................................................................... 27 8.2 PARTICIPACIÓ I ACCIÓ COMUNITÀRIA ......................................................................................................... 31 8.3 ESPORTS .............................................................................................................................................................. 35 8.4 EMERGÈNCIA CLIMÀTICA ................................................................................................................................. 38 9. CONCLUSIONS ...................................................................................... 41 2 1. INTRODUCCIÓ El Pla #BCNJove2030 és l’instrument estratègic que defineix el marc de desenvolupament de les polítiques de joventut i n’estableix els objectius per al període fins l’any 2030. El Pla d’actuacions 2023-2026 (i el que el succeirà a posteriori) concreta els objectius en línies d’actuació específiques i tangibles. Els objectius marquen els horitzons i les línies d’actuació concreten el camí per arribar-hi. El Pla d’actuacions 2023-2026 concreta 190 línies d’actuació derivades dels 44 objectius Pla #BCNJove2030. Les actuacions vinculades a l'àmbit de treball s’articulen a través del Pla per a l’ocupació juvenil de qualitat 2024-2030. L’abril del 2025 es va presentar al Plenari del Consell Municipal la Mesura de Govern per enfortir l’associacionisme educatiu de base comunitària i voluntària a la ciutat 2025-2027., que dona forma i desplega l’objectiu 32 (Participació i acció comunitària), centrat en el lleure educatiu. Aquesta mesura té com a propòsit impulsar i consolidar el teixit associatiu educatiu amb arrelament comunitari a Barcelona durant els propers anys. El seguiment del Pla d’actuacions es duu a terme mitjançant diversos instruments i processos que permeten conèixer l’estat de compliment de les accions previstes. El seu objectiu principal és garantir el control i la rendició de comptes, així com disposar d’informació rellevant per avançar, reorientar o millorar les polítiques impulsades. Aquest seguiment assegura la continuïtat temporal del pla gràcies a un monitoratge anual que es manté estable des del seu inici i al llarg de tota la seva vigència. A més, permet analitzar el desplegament de les línies d’actuació de manera global i detallada, a través dels programes, els projectes i les accions concretes, així com dels resultats assolits. 3 2. EL SEGUIMENT I L’AVALUACIÓ El seguiment i l'avaluació són elements clau per garantir el control i la transparència, alhora que proporcionen informació clau per impulsar, ajustar o perfeccionar les polítiques establertes. El seguiment anual es basa en la valoració de l’estat d’execució de cada línia d’actuació, assignant un grau de desenvolupament entre el 0% i el 100%. Aquesta informació permet obtenir una visió clara sobre el seu progrés. A partir d’aquestes dades, i a través del càlcul de les mitjanes dels diferents estats d’execució, s’analitza el nivell global de desplegament de cada àmbit del Pla. Cada objectiu inclou una línia destacada ( ), seleccionada per la seva rellevància estratègica, que inclou indicadors de resultat per completar la visió del seu desplegament. Aquests indicadors proporcionen informació quantitativa i objectiva sobre les línies d’actuació, així com sobre les accions, programes o projectes específics vinculats. El Pla d’actuacions 2023-2026 és un document dinàmic que es pot actualitzar anualment per adaptar-lo a les necessitats emergents. El Departament de Joventut coordina reunions amb diversos agents implicats per valorar la incorporació, modificació o reformulació de línies d’actuació i indicadors de resultat. Fruit d’aquest procés, s’ha establert una nomenclatura específica per identificar els canvis acordats:  Ref. (Línia reformulada): línies d’actuació que han estat revisades o modificades.  R. (En revisió): línies d’actuació que estan en procés de reformulació.  NI. (Nou indicador): indicadors de resultat incorporats per primera vegada. L’informe de seguiment del 2024 s’inicia amb la presentació de les dades destacades, i incorpora elements gràfics que il·lustren i sintetitzen les tendències i informacions més rellevants. Seguidament, s’exposa l’evolució anual de les línies, mostrant la trajectòria del pla durant el seu període de vigència i identificant les principals novetats i actualitzacions introduïdes. 4 A continuació es detalla el progrés de cada àmbit, amb indicadors i observacions qualitatives que contextualitzen els resultats i en proporcionen una visió en profunditat. L’informe es tanca amb una secció de propostes i reptes de millora i es complementa amb un annex que recull, per a cadascuna de les línies, l’estat d’execució i els indicadors de seguiment corresponents als anys 2023 i 2024. 5 3. AGENTS El Departament de Joventut impulsa una part important de les polítiques de joventut municipals, i també s’encarrega de gestionar alguns serveis adreçats a les persones joves. Tot i això, la resposta a les demandes i necessitats juvenils s’articula des de múltiples àrees, direccions i departaments sectorials de l'Ajuntament. El pla reforça la col·laboració entre agents, promovent una visió estratègica compartida i una coordinació conjunta en les accions i projectes adreçats a la joventut. L’any 2024, un total de 29 els agents van assumir responsabilitats en el lideratge de les diferents línies d’actuació. A destacar, la reorganització interna que va comportar la fusió de les direccions de Democràcia Activa i d’Innovació Democràtica en la nova Direcció de Serveis de Participació i Innovació Democràtica. Com a resultat, el Departament d’Innovació Democràtica assumeix ara totes les línies vinculades a aquest àmbit. La distribució d’agents per àmbits no és homogènia, Cultura i oci i Salut i benestar són els àmbits amb més responsables municipals implicats, mentre que l’àmbit d’Esports està liderat principalment per l’Institut Barcelona Esports (IBE). Donada la multiplicitat d’agents, la recollida d’indicadors s’articula a través d’una eina informàtica que permet fer-ne el seguiment anual i tenir una visió global de l’estat de desplegament del pla. A més a més, amb l’objectiu d’enriquir el següent informe de seguiment, els agents han reportat un document en el qual han exposat de manera qualitativa la relació de cada línia amb el seu corresponent estat d’execució. 6 LÍNIES D’ACTUACIÓ QUE IMPULSA CADA AGENT EIX 1. Joventut protagonista EIX 2. Joventut cocreadora AGENTS Cultura Participació MUNICIPALS Salut i Emergència Educació Habitatge i i acció Esports benestar climàtica oci comunitària ASPB 9 9 Associacionisme i 3 3 acció comunitària Barcelona Activa 1 1 CBB 1 2 3 CEB 12 1 13 Ciència i innovació 4 1 5 CJB 2 3 4 9 Districtes 2 2 4 Drets humans i no- 2 1 1 1 1 6 discriminació Economia social i solidària i alimentació 1 1 sostenible Educació 5 1 6 Feminismes 3 4 7 Fundació BCN FP 3 3 GUB 1 1 IBE 21 21 ICUB 1 4 5 IMHAB 7 7 Institut Municipal de Persones amb 1 2 1 4 Discapacitat IMSS 1 1 4 4 10 Innovació 5 8 13 Democràtica Interculturalitat 1 1 Joventut 8 6 4 8 5 2 33 Medi Ambient i 4 4 Serveis Urbans Mobilitat 3 3 Pla de Barris 2 1 2 5 Promoció de la 1 1 2 infància Seguretat i prevenció 1 1 Salut 3 3 Salut mental 7 7 7 Total 4. DADES DESTACADES 2024 8 5. SEGUIMENT 2024 5.1 RESULTATS GENERALS La mitjana dels estats d’execució del conjunt de línies d’actuació ha estat del 66%, corresponent a un escenari consolidat. Respecte de l’any anterior, la mitjana d’execució ha augmentat un total de 18,6 punts percentuals. 1Tots els àmbits d’actuació han millorat la seva mitjana d’execució en relació amb l’any anterior. Destaquen especialment els increments registrats en els àmbits d’Educació, Esports i Interseccionalitat. L’àmbit d’Educació sobresurt ja que comprèn el major nombre de línies d’actuació i té una mitjana d’execució del 82,5%; situant-se en un escenari avançat, que reflecteix una trajectòria de desplegament sòlida. Per la seva banda, l’àmbit d’Emergència climàtica, amb una mitjana del 36,7%, es troba en una fase inicial de desplegament. 1 Per calcular les mitjanes d’execució, només s’han tingut en compte les línies que tenen un percentatge assignat (entre 0% i 100%). No s’hi han inclòs les línies Finalitzades, En revisió i Desestimades. Aquestes línies no compten en la mitjana, però sí que es tenen en compte a l’hora de valorar com evoluciona el conjunt del pla. 9 Pel que fa a les mitjanes d’execució segons la tipologia de les línies, mostren un patró coherent a mesura que augmenta l’antiguitat de les actuacions mostra valors més alts. Les línies noves presenten una execució mitjana del 53,7%, les seminoves del 69,8% i les permanents del 74,5%. Això posa de manifest que les línies creades específicament en el marc del pla encara es troben en una fase de consolidació, mentre que les ja existents han pogut avançar més gràcies a una trajectòria prèvia. Tot i això, el progrés de les línies noves reflecteix una bona capacitat d’implementació en un període relativament curt. Mitjana estats d'execució per tipologia de línies 100 80 60 40 69,8 74,5 53,7 20 0 Nova Seminova Permanent S’observen diferències entre els dos eixos. L’Eix 1. Joventut protagonista presenta mitjanes d’execució més elevades en totes les tipologies de línies, amb una diferència especialment notable en les línies seminoves (80% vs. 59,6% ) i noves (61% vs. 45%). En el cas de les línies permanents, els valors són més propers (77,3% a l’Eix 1 i 71,9% a l’Eix 2). A l’Eix 1, la mitjana d’execució de les línies seminoves és lleugerament superior a la de les permanents, fet que representa una variació puntual respecte al patró general. EIX 1. JOVENTUT PROTAGONISTA EIX 2. JOVENTUT COCREADORA 100 100 80 80 60 60 40 80,0 77,3 40 61,0 71,9 59,6 20 20 45,0 0 0 Nova Seminova Permanent Nova Seminova Permanent 10 5.2 EVOLUCIÓ ANUAL A continuació es presenta una visió global de la distribució de les línies d’actuació segons el seu estat d’execució durant els darrers dos anys, amb l’objectiu d’identificar les tendències en el desenvolupament del pla i valorar-ne els avenços. La majoria de les línies es troben en estat consolidat o avançat. Concretament, l’any 2024, el 67,9% de les línies presenten un grau d’execució igual o superior al 50%, amb 48 línies en estat consolidat i 81 en estat avançat. 2024 7 9 29 48 81 12 4 2023 26 60 46 50 7 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Desestimat No iniciat Iniciat Consolidat Avançat Finalitzat En revisió Fruit del procés de revisió anual i de les reunions amb els diferents agents implicats, el seguiment del 2024 ha incorporat reformulacions de diverses línies per ajustar-les als objectius actuals i millorar-ne l’efectivitat. També s’han creat nous indicadors específics per reforçar el seguiment de determinades actuacions. Aquestes actualitzacions s’han concentrat principalment en l’Eix 2. Joventut cocreadora, sobretot en els àmbits de Cultura i oci, Esports i Emergència climàtica. El desplegament del pla mostra una evolució positiva, amb un increment significatiu de les línies en escenari avançat (+16,3%) i una reducció destacada de les línies en fase embrionària (de 86 el 2023 a 38 el 2024, −25,3%). Aquest avenç mostra la consolidació progressiva del pla i una major maduresa en l’execució de les actuacions. En aquest context, el 6,3% de les línies s’han completat íntegrament i es consideren finalitzades, havent assolit plenament els objectius previstos. Aquestes línies representen fites assolides que contribueixen a l’impacte global del pla. A més, un 2,1% de les línies es troben en revisió, en el marc del procés de millora contínua, mentre que un 3,7% no preveuen continuïtat, principalment per limitacions detectades durant el desplegament. Aquestes experiències han generat aprenentatges valuosos per a futurs dissenys i orientacions. 11 Total 6. ÀMBITS TRANSVERSALS Els àmbits transversals agrupen línies d’actuació que travessen tot el pla, i que aborden temàtiques clau com la interseccionalitat, l’espai públic i la comunicació, amb l’objectiu de garantir una mirada integral i inclusiva en el conjunt de les polítiques de joventut. INTERSECCIONALITAT Aquest àmbit inclou 84 línies d’actuació que aborden de manera integrada diversos eixos de desigualtat i discriminació, com ara el gènere, l’origen, la discapacitat o la situació socioeconòmica. El conjunt presenta un estat mitjà d’execució del 67,5%, amb un increment de 22,5 punts percentuals respecte a l’any anterior. Més de la meitat de les línies es troben en escenaris consolidats o avançats i deu ja s’han dut a terme íntegrament. En cinc casos, s’ha decidit no continuar amb el desplegament, en un exercici d’adaptació del pla a les necessitats i prioritats actuals. En el marc de l’Eix 1. Joventut protagonista, destaca el desenvolupament de programes per afavorir la continuïtat educativa de l’alumnat, sobretot entre col·lectius vulnerables. Aquest curs s’han impulsat dues recerques sobre l’abandonament escolar prematur, que es publicaran al web del Consorci d’Educació, amb l’objectiu de generar coneixement útil per a la millora de les polítiques educatives. En l’àmbit de l’habitatge, s’han subvencionat projectes que promouen la vida independent de joves amb discapacitat, amb un import total de 16.500 €, fet que contribueix a l’autonomia i la inclusió social. Referent a l’objectiu d’atenció a les violències, al llarg del 2024, s’ha acabat el Protocol d’actuació per a l’abordatge de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), elaborat en col·laboració amb la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI. Es tracta d’un document amb una doble funció: d’una banda, ofereix una guia per a les entitats juvenils que encara no disposen de protocol propi; de l’altra, estableix un marc d’actuació per a casos d’agressions que es puguin produir dins l’estructura tècnica i política del CJB, així com en activitats obertes al públic. Respecte a l’Eix 2. Joventut cocreadora, destaca la consolidació del projecte “Cooperem en la diversitat”, que promou la trobada entre joves i persones amb discapacitat a través d’activitats compartides, tallers i accions comunitàries. El projecte, amb més de deu anys de trajectòria, afavoreix la sensibilització, la convivència i la construcció d’una mirada inclusiva entre el jovent. Igualment, s’ha completat el diagnòstic de l’Estudi sobre els límits d’accés a drets de les persones joves d’origen divers, impulsat pel Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. 12 S’ha elaborat mitjançant un procés participatiu amb vuit grups focals i generarà propostes per millorar les polítiques públiques dirigides al col·lectiu. ESPAI PÚBLIC Aquest àmbit transversal inclou 22 línies d’actuació que tenen com a objectiu fer de l’espai públic un entorn més segur, inclusiu i accessible per a la joventut, tot promovent-ne l’ús, la participació, la creativitat, la diversitat i la convivència. La major part d’aquestes línies s’emmarquen en l’Eix 2. Joventut cocreadora i presenten un nivell mitjà d’execució del 56,5%. Entre les actuacions destacades hi ha l’exploració d’usos i espais a la via pública per a expressions artístiques juvenils, que obre oportunitats perquè els i les joves expressin la seva creativitat en l’espai comú. També s’ha ampliat l’horari nocturn de l’Espai Joc 0-99, un espai lúdic intergeneracional, fins a les 24.00 hores, i s’hi han incorporat jocs innovadors pensats específicament per a la població jove, vetllant per l’ús actiu i segur de l’espai públic durant les hores nocturnes. COMUNICACIÓ Aquest àmbit transversal inclou 28 línies d’actuació distribuïdes entre els set àmbits del pla, amb l’objectiu de millorar la informació i la comunicació dels serveis i projectes adreçats a la joventut. L’estat mitjà d’execució se situa en el 55,6%, amb avenços significatius en diverses línies. Durant el 2024, han avançat sobretot les accions orientades a millorar l’accés a informació sobre salut sexual i reproductiva, amb una comunicació més clara i adaptada als canals juvenils sobre mètodes anticonceptius i interrupció voluntària de l’embaràs. També s’han impulsat accions per visibilitzar i promocionar els joves creadors, amb l’objectiu de donar reconeixement públic al talent jove en l’àmbit artístic i cultural, i facilitar-ne la connexió amb espais de difusió i oportunitats. Aquestes accions contribueixen a reforçar l’autoestima, la projecció i la participació activa dels i les joves en la vida cultural de la ciutat. En el marc de la línia 28.5 s’ha iniciat el disseny d’una campanya comunicativa per sensibilitzar sobre l’adultocentrisme i la discriminació per edat, amb la voluntat de transmetre una mirada positiva sobre la joventut i destacar-ne les aportacions. Aquesta línia busca generar discurs i visibilitat sobre les vivències i perspectives dels i les joves. L’estratègia comunicativa de la marca Joves de Barcelona s’ha consolidat com a referent informatiu sobre recursos juvenils, amb una comunitat digital creixent —14.000 seguidors a Instagram i 7.000 a TikTok— que facilita la difusió de continguts útils i rellevants per al jovent. Per concloure, cal destacar les campanyes de sensibilització contra la violència en espais esportius, així com la difusió dels serveis municipals per a la transició energètica, l’estalvi i els 13 drets energètics, que faciliten l’accés de la joventut a recursos que promouen l’autonomia, la sostenibilitat i el coneixement dels seus drets. 14 7 . E I X 1 7.1 EDUCACIÓ L’àmbit d’educació destaca pel fet de ser el més avançat del pla, amb una aposta clara pel suport i l’acompanyament a les transicions i trajectòries educatives. L’objectiu és garantir un ensenyament creatiu, inclusiu i integral que afavoreixi el desenvolupament personal, acadèmic i social de la joventut al llarg del seu recorregut educatiu. Suport a trajectòries educatives Amb la voluntat d’avançar cap a la universalització dels estudis postobligatoris, s’ha ampliat l’Escola de Segones Oportunitats amb quinze noves places mitjançant la creació d’un grup a l’Espai Jove Les Basses (Nou Barris). Paral·lelament, el Consorci d’Educació ha impulsat dues recerques sobre l’abandonament prematur, que permetran implementar mesures concretes i propostes de millora per reforçar les trajectòries educatives. El programa PROMETEUS, destinat a facilitar l’accés i la continuïtat universitària de joves en situació de vulnerabilitat, està plenament consolidat: el 2024 s’hi han graduat 37 alumnes i hi han participat 301 joves. També destaca la participació de 297 joves en l’FP Dual (amb 21 perfils professionals diferents) i de 213 joves en el programa Erasmus+ en els nivells de PFI, grau mitjà i superior. 15 El servei de sales d’estudi ha rebut una valoració molt positiva per part dels usuaris, fet que posa de manifest la importància de disposar d’espais tranquils, accessibles i amb horaris ampliats per facilitar l’estudi. Informació i orientació Per acompanyar la joventut en la definició del seu itinerari acadèmic i professional, s’ha desplegat una nova edició de la campanya In-forma’t, amb 8.715 usos. Aquesta iniciativa facilita l’accés a informació actualitzada sobre estudis postobligatoris i recursos formatius, cosa que ajuda els i les joves a prendre decisions més fonamentades i segures. També s’han desenvolupat programes territorialitzats com Explora (267 participants), Decideix (570 participants) i Enllaça (6 joves vinculats a 6 mentors), que ofereixen orientació personalitzada i suport en moments clau de transició educativa o professional. Des de la plataforma Joves de Barcelona, s’han realitzat més de 2.600 atencions personalitzades en tràmits clau com beques i preinscripcions, i s'ha reforçat l’acompanyament directe en processos que poden generar dubtes o dificultats. A més, el districte de les Corts s’ha incorporat al nou model de serveis d’informació juvenil, i s’ha reforçat la integralitat del servei a Sarrià - Sant Gervasi, ampliant l’abast territorial i la capacitat d’atenció. Aquest conjunt d’actuacions contribueix a reduir la incertesa en les etapes de decisió, a millorar l’accés a oportunitats educatives i a enfortir l’autonomia dels i les joves en el seu projecte de vida. Motivació i l’empoderament Per reforçar el paper actiu de les famílies en l’acompanyament educatiu dels seus fills i filles, s’han dut a terme 8 tallers en el marc de la campanya In-forma’t, impulsats pel CAAJ (Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves) i el Centre per a Famílies amb Adolescents. Aquests espais han facilitat eines i recursos per a la presa de decisions educatives compartides, afavorint la confiança i la comunicació entre joves i famílies. Igualment destaca el programa En Cercle, centrat en l’acompanyament emocional i la cultura restaurativa, que ha arribat a 44 centres educatius. El treball amb grups de joves i equips docents ha contribuït a millorar el clima escolar, a prevenir conflictes i a promoure espais de diàleg i reconeixement mutu, amb un impacte directe en el benestar i la participació dels adolescents. Equitat i inclusió Amb l’objectiu de garantir que cap jove quedi enrere en el seu recorregut educatiu, durant el 2024 s’han desplegat diversos programes específics adreçats a joves en situació de vulnerabilitat, que han sumat un total de 3.731 usos. Aquests programes ofereixen itineraris personalitzats, oportunitats formatives i espais d’acompanyament emocional i professional, fet que contribueix a reforçar l’equitat i la inclusió educativa. 16 Entre les actuacions, el programa Èxit ha ofert suport intensiu a joves amb risc d’abandonament escolar, mentre que Enginy ha fomentat vocacions tecnològiques i científiques entre joves amb menys oportunitats, a través de tallers pràctics. El programa “Estada a l’empresa” ha facilitat l’apropament al món laboral mitjançant pràctiques en entorns reals, i Speak Up ha treballat les habilitats comunicatives i l’empoderament personal en joves amb dificultats d’expressió o baixa autoestima. Aquestes accions no només proporcionen recursos educatius, sinó que també enforteixen la confiança, la motivació i el sentiment de pertinença dels i les joves, la qual cosa n'afavoreix la inclusió social i educativa. En el marc de la campanya In-forma’t, s’ha mantingut la jornada específica adreçada a joves amb necessitats educatives especials, amb 44 participants. Aquesta jornada representa un espai clau per visibilitzar la diversitat de necessitats i oferir respostes adaptades, amb la col·laboració de 9 entitats (associacions i fundacions) que van participar en la fira de tancament. Educació integral L’educació integral és un objectiu clau, ja que promou el desenvolupament global de la persona més enllà dels continguts curriculars, tot fomentant la convivència, la creativitat, l’autonomia i la participació activa dels joves. Dins d’aquest context, s’ha ampliat el programa Patis oberts a centres de secundària, incorporant maletes amb jocs i recursos per a un ús autònom. Aquesta iniciativa afavoreix l’ús educatiu i comunitari dels espais escolars fora de l’horari lectiu, fomentant la convivència, el joc cooperatiu i la cohesió social entre iguals. Igualment s’han desenvolupat dos projectes BiblioLab centrats en la lectura crítica de la informació i la creació de continguts, amb un total de 8 activitats i 279 joves participants. Aquests projectes promouen l’esperit crític, la creativitat i l’alfabetització mediàtica, tot connectant els joves amb les biblioteques com a espais de coneixement i innovació. A escala internacional, destaca el programa singular de Garantia Juvenil a Alemanya, que ha permès que 60 joves es graduïn el 2024. Aquest programa ofereix una oportunitat formativa i laboral a joves amb dificultats d’inserció, mitjançant una experiència internacional que en reforça les competències professionals i personals. A més, des de l’assessoria en mobilitat internacional, s’han realitzat 177 atencions, 376 assessoraments individualitzats i 54 activitats informatives sobre les diferents possibilitats de fer una estada d’estudis, treball o voluntariat a l’estranger. Aquest servei contribueix a obrir horitzons i a fomentar la ciutadania global entre la joventut. 17 Cultura, art i ciència L’accés a la cultura, l’art i la ciència és fonamental per a una educació transformadora i equitativa. Per això, s’ha potenciat la creació cultural, artística i científica des dels centres educatius, establint vincles amb equipaments de referència i ampliant l’oferta de programes que connecten els joves amb la creació i el pensament crític. Un total de 12.769 alumnes han participat en programes com En Residència, Tot Dansa, Caixa d’Eines, Escena Pilot, Temps d’Art, En Directe, Cinema en Curs, Fotografia en Curs, Òpera al Liceu i “Crea el teu festival”. Aquests programes promouen l’expressió artística, la participació activa i el diàleg entre joves, artistes i docents, tot enriquint l’experiència educativa. El programa En Residència s’ha estès a quatre municipis de l’àrea metropolitana i ha col·laborat amb DANSA Metropolitana, vinculant artistes del festival amb 220 alumnes d’11 instituts. Aquesta col·laboració ha permès apropar la creació contemporània als centres educatius i fomentar processos de creació col·lectiva. En el marc de la Biennal Nòmada Europea Manifesta 15, el programa ha protagonitzat el cicle Ressonàncies, amb la participació de 1.800 persones (adolescents, artistes, docents i equips de mediació artística), i s'ha consolidat com una experiència de referència en la intersecció entre educació i cultura. El projecte EscoLab ha mantingut la seva trajectòria d’èxit, amb la participació de 50 centres de recerca, 151 activitats realitzades en 131 centres educatius i més de 6.800 alumnes participants. Aquesta iniciativa acosta la recerca científica a l’alumnat, de manera que desperta vocacions i fomenta l’interès per la ciència i la innovació. Finalment, s’ha celebrat una nova edició de la campanya del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11F), amb una gran repercussió. Aquesta acció contribueix a trencar estereotips de gènere i a fomentar les vocacions científiques entre les noies, tot promovent la igualtat d’oportunitats en l’àmbit CTEM. 18 7.2 HABITATGE Facilitar l’emancipació de les persones joves és un dels grans reptes actuals, i el Pla d’adolescència i joventut 2023-2030 recull un conjunt d’actuacions orientades a millorar l’accés a l’habitatge. Aquestes actuacions inclouen l’increment de l’oferta d’habitatge assequible, la promoció de models alternatius, la garantia de reserves específiques per a joves i el suport informatiu i personalitzat per facilitar l’accés als recursos disponibles. Accions específiques Al llarg del 2024, s’ha adjudicat una promoció específica de 24 habitatges per a joves al carrer de Binèfar, que incorpora criteris d’accessibilitat i inclusió. Aquesta actuació s’emmarca en l’estratègia d’incrementar l’oferta d’habitatge públic destinat a la joventut, amb l’objectiu de facilitar-ne l’estabilitat residencial i el desenvolupament d’un projecte de vida autònom. Reserva jove El pla estableix dues línies de reserva d’habitatge per a joves: la reserva del 30% en les adjudicacions d’habitatge de lloguer i dret a superfície i la reserva del 25% en l’oferta de la borsa d’habitatges de lloguer en què intervé l’Ajuntament. 19 Les dades recollides mostren que les reserves establertes pel pla s’han aplicat amb normalitat segons el procés d’adjudicació. Els habitatges adjudicats a població jove representen el 28% 2, concretament el 27% en el cas del règim de lloguer assequible i el 32% en dret a superfície, amb un total de 133 unitats de convivència beneficiàries. La borsa de lloguer de l’Ajuntament ha ofert 32 habitatges a persones joves dels 109 habitatges totals. Cal tenir en compte que aquests percentatges no reflecteixen un incompliment de les reserves establertes, sinó que responen a la dinàmica del procés d’adjudicació. Quan es publica una promoció, se n’informa a tots els joves inscrits en el Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona, i són ells qui decideixen si volen optar-hi. En alguns casos, hi pot haver renúncies per motius diversos, com la ubicació dels habitatges, fet que pot afectar el percentatge final d’adjudicacions. Tot i això, les places reservades per a joves es mantenen disponibles i s’ofereixen d’acord amb els criteris establerts. Nous models d’habitatge Des de l’assessoria d’habitatge dels serveis de Joventut, s’han impulsat dues accions informatives sobre cooperatives en cessió d’ús, amb l’objectiu de donar a conèixer models alternatius d’accés a l’habitatge que promouen la sostenibilitat, la comunitat i l’estabilitat residencial. A més, tal com recull la línia 13.2 del pla, s’ha garantit la participació activa dels agents juvenils en l’elaboració i seguiment de les polítiques municipals d’habitatge. El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ha continuat formant part de la Comissió Permanent del Consell d’Habitatge, assumint el seguiment de dos grups de treball estratègics: el del nou Pla d’habitatge i el de regulació dels lloguers. Inclusió Per donar suport en les dificultats d’emancipació i combatre les discriminacions en l’accés al mercat de l’habitatge, hi ha línies d’actuació com el 5% de reserva per a joves amb discapacitat, aplicada a promocions com la del carrer de Binèfar. En paral·lel, s’han destinat 16.400 € en subvencions a projectes que promouen la vida independent de joves amb discapacitat, en el marc de la línia 14.2 del pla. 2 No inclou les promocions específiques per a joves. Si s’hi incloguessin, el valor correspondria a una reserva del 40,5% per a joves. 20 Igualment es mantenen en funcionament els serveis residencials per a joves en situació de sensellarisme, que han atès 88 homes durant el 2024. Aquests recursos ofereixen allotjament temporal, acompanyament social i suport a la reinserció, fet que contribueix a garantir el dret a l’habitatge i la dignitat de la joventut més vulnerable. Accés a la informació L’accés a la informació és clau per facilitar l’emancipació. Des de Joves de Barcelona, s’ha reforçat la difusió de recursos d’habitatge a través de canals com TikTok i Instagram, amb continguts adaptats a les necessitats i llenguatges de la joventut. De la mateixa manera, des de l’assessoria d’habitatge, s’ha ofert suport personalitzat en tràmits d’ajudes i subvencions, facilitant l’accés als recursos disponibles. En total, s’han atès 2.356 consultes en matèria d’habitatge als serveis d’informació juvenil de la ciutat, la qual cosa evidencia la importància de continuar oferint informació clara, accessible i útil per a la presa de decisions en el procés d’emancipació. 21 7.3 SALUT I BENESTAR L’àmbit de benestar i salut del Pla d’adolescència i joventut 2023-2030 aborda de manera integral les necessitats emocionals, físiques i socials de la joventut, amb l’objectiu de garantir-ne el benestar global i afavorir una vida saludable i plena. El seu desplegament durant el 2024 mostra un estat consolidat, amb resultats positius en diverses línies que contribueixen a construir una ciutat més atenta, inclusiva i compromesa amb la salut i el benestar de les persones joves. Benestar emocional Amb l’objectiu de reforçar la capacitació dels professionals que treballen amb adolescents i joves, línia d’actuació 16.2, s’han organitzat dues jornades formatives des del Centre per a Famílies amb Adolescents. La primera, centrada en l’acompanyament davant la pressió estètica, va comptar amb la participació de 59 professionals; la segona, dedicada a la comunicació no violenta i les pràctiques restauratives, va reunir 77 participants. Els temes abordats en aquestes formacions responen a necessitats expressades pels mateixos equips professionals, que identifiquen aquestes qüestions com a reptes emergents en el treball amb joves, sobretot en un context marcat per l’impacte de les xarxes socials, l’augment de malestars emocionals i la necessitat de generar entorns educatius més segurs i respectuosos. Paral·lelament, des dels punts Aquí t’Escoltem s’han impulsat els Diàlegs ATE, trobades adreçades a professionals de l’àmbit socioeducatiu amb l’objectiu de generar espais didàctics i participatius per a l’intercanvi d’experiències i el debat al voltant de la pràctica professional. 22 Durant el 2024, s’han realitzat tres sessions centrades en els discursos d’odi a l’adolescència, amb una participació total de 178 professionals:  “(Des)cabdellar els discursos d’odi”. Com acompanyar emocionalment els discursos d’odi a l’adolescència (42 participants)  “(Anti)feminisme i adolescència. Com acompanyar(-nos) emocionalment? Bandera o escut”. Comprensió, introspecció i recursos (78 participants)  “Racisme i adolescència. Canviem la narrativa”. Com acompanyar emocionalment adolescents davant dels discursos d’odi racistes (58 participants) Aquestes sessions han permès abordar temàtiques complexes i actuals des d’una perspectiva emocional i educativa, dotant els equips d’eines per a una intervenció més conscient, empàtica i transformadora. De la mateixa manera es manté una aposta clara pel treball en xarxa i la coordinació territorial, amb la participació activa dels referents de benestar emocional comunitari a les taules de salut mental dels districtes, des d’on s’impulsen accions específiques adreçades a grups de joves. Aquest enfocament comunitari permet adaptar les intervencions a les necessitats de cada territori i reforçar la detecció precoç de malestars. Igualment es consoliden les estratègies per a l’abordatge de la soledat no volguda entre joves, amb serveis d’escolta individual i espais col·laboratius com els Espais Compartim, que promouen la vinculació i el suport mutu. En aquest marc, destaca la jornada “La soledat no és cap joc”, organitzada a l’Espai Jove Les Basses, que va oferir recursos professionals per a la detecció i prevenció de la soledat en infants, adolescents i joves, a través de la cultura i el lleure. Salut mental Per tal de millorar l’atenció psicològica especialitzada a infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, s’ha posat en marxa una nova unitat de tractament psicoterapèutic adreçada a joves atesos pel Servei especialitzat d'atenció a la infància i a l'adolescència (SEAIA), que intervé en casos de risc social i protecció. Aquesta nova unitat permet oferir una resposta més específica i intensiva a les necessitats emocionals d’aquests joves, reforçant la xarxa de suport psicològic en contextos de més complexitat. A la ciutat, hi ha serveis d’escolta i atenció psicològica disponibles a tots els districtes, amb punts ubicats en espais pròxims als entorns habituals de relació i activitat dels joves. Els serveis Aquí t’Escoltem, Konsulta’m i Konsulta’m+22 han atès 22.325 joves, oferint suport emocional, orientació i acompanyament en moments de vulnerabilitat. Aquests serveis es caracteritzen pel fet de ser accessibles, confidencials i adaptats a les realitats diverses del jovent, i contribueixen a la detecció precoç de malestars, a la prevenció de situacions de risc i a enfortir el benestar emocional. 23 El xat de suport emocional i el telèfon de prevenció del suïcidi es mantenen actius, com a recursos que complementen l’atenció presencial i ofereixen canals immediats i confidencials per a joves que necessiten ajuda. Durant el 2024 s’ha celebrat la cinquena edició de les formacions en prevenció del suïcidi, adreçades a professionals, amb l’objectiu de reforçar la capacitat preventiva del sistema i millorar la detecció i intervenció en situacions de risc. Salut i drets sexuals Per tal de promoure els drets sexuals i afectius de la joventut i garantir una educació sexual integral, s’ha desenvolupat el projecte “La sexualitat travessa les nostres vides”, un programa d’educació afectivosexual que, tot i no assolir l’abast territorial previst, s’ha consolidat com a experiència de referència al barri del Poble- sec. Aquest projecte contribueix a generar espais de reflexió i aprenentatge sobre la vivència de la sexualitat des d’una perspectiva de drets, plaer, respecte i diversitat. A més, s’han dut a terme 6 accions específiques per millorar l’accés a mètodes anticonceptius i a la interrupció voluntària de l’embaràs, amb una àmplia distribució de materials informatius: 5.800 tríptics sobre anticoncepció, 8.000 preservatius, 3.600 fullets i pòsters de la campanya “Visca el sexe lliure (d’infeccions)” i 41.000 tríptics sobre l’avortament. Aquestes accions contribueixen a garantir el dret a la informació i a una sexualitat segura, lliure i informada, sobretot entre els col·lectius més joves. Consum de drogues i addiccions Les actuacions per reduir els riscos associats al consum de drogues i les addiccions, especialment d’alcohol, cànnabis i joc d’apostes, han mostrat una evolució positiva durant el 2024. El Servei d’Orientació sobre Drogues ha atès 6.431 joves, oferint informació, orientació i suport personalitzat, amb una mirada preventiva i no estigmatitzadora. Amb la voluntat d’abordar noves formes d’addicció vinculades a l’entorn digital, s’ha posat en marxa la Mesura de Ciutat pel Benestar Digital, que té com a objectiu prevenir l’abús de pantalles i els seus efectes en la salut emocional i les relacions socials dels joves. També es mantenen actius programes consolidats com Contracorrent, per a la prevenció del consum de tabac, alcohol i cànnabis, i s’ha avaluat el nou programa Cara i Creu, centrat en la prevenció del joc d’apostes, una problemàtica creixent entre la població adolescent. Finalment, s’ha aprovat la Mesura de govern sobre salut comunitària i atenció primària de salut 2024- 2030, que preveu l’ampliació del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB) a onze territoris més de la ciutat, reforçant l’equitat territorial i l’accés a la salut des d’una perspectiva comunitària. 24 Cos, alimentació i pressió estètica Per donar resposta a la promoció de l’autoconeixement, l’autocura, l’autoestima i l’acceptació del propi cos, així com els mecanismes per contrarestar la pressió estètica, s’han realitzat més de 370 activitats sobre pressió estètica des dels serveis juvenils (Joves de Barcelona i SAIF), amb una participació de més de 5.500 joves. Aquestes accions, desplegades a instituts, punts joves i serveis per a famílies i professionals, responen a una demanda creixent de suport davant els efectes de la cultura de la imatge i les xarxes socials en la salut mental i corporal dels joves. Simultàniament, s’ha reforçat la detecció precoç i la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària mitjançant programes d’atenció directa a joves, que permeten una intervenció adaptada a les seves necessitats. Durant el 2024, aquests programes han atès 6.193 joves, oferint suport emocional, orientació i seguiment personalitzat. Aquest enfocament facilita una identificació més ràpida de situacions de risc, millora l’eficiència de la resposta i contribueix a reduir l’impacte d’aquests trastorns en la salut física i emocional de la joventut, tot promovent hàbits saludables i una relació positiva amb el propi cos. Atenció violències Amb la finalitat de garantir vides lliures de violència entre la joventut, s’han desplegat actuacions específiques per abordar les violències sexuals, de gènere i LGTBI-fòbiques en l’àmbit juvenil, tant des de la prevenció com des de l’atenció directa. Aquestes actuacions responen a la necessitat de disposar de recursos especialitzats i adaptats a les realitats i vulnerabilitats que afecten adolescents i joves. Una de les iniciatives destacades és la consolidació de la consultoria “Batolla el masclisme”, impulsada pel Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ), que ofereix assessorament especialitzat a entitats juvenils per abordar situacions de violència, conflicte i discriminació. El servei incorpora una mirada feminista i interseccional, que permet treballar les violències des de la complexitat i la diversitat de les experiències juvenils. També s’ha elaborat el Protocol d’actuació per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI- fòbiques del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), que estableix criteris d’intervenció, circuits d’actuació i eines de suport per a les entitats juvenils. D’altra banda, s’ha elaborat la Guia per detectar i atendre violències sexuals en dones joves amb discapacitat intel·lectual, presentada el març del 2025. Aquesta guia representa un recurs pioner que contribueix a millorar l’accessibilitat i la qualitat de l’atenció, garantint una resposta més inclusiva i adaptada a les necessitats específiques d’aquest col·lectiu. Respecte a l’ampliació de l’oferta de serveis d’atenció i recuperació per a joves que pateixen violència masclista, es preveu dur-la a terme el 2026, aprofitant el desdoblament físic del centre SARA. Aquesta ampliació permetrà millorar la capacitat d’atenció, reduir els temps d’espera i reforçar l’accessibilitat territorial del servei, tot avançant cap a un model de resposta més integral i eficaç. 25 I per acabar, la diagnosi en equipaments juvenils per a la prevenció de les violències sexuals en la infància i l’adolescència, corresponent a la línia 21.4, es troba actualment en fase de revisió. Aquesta revisió es deu a l’entrada en vigor de la LOPIVI (Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència), que estableix nous requeriments normatius i operatius per als ens locals. En aquest nou marc legal, es prioritza el desplegament de la figura del delegat/ada de protecció a la infància i adolescència als equips municipals, tal com estableix la Llei. Aquesta tasca implica una reorganització interna i una redefinició de les actuacions vinculades a la protecció, motiu pel qual la línia 21.4 queda descartada en la seva formulació actual. El treball es redirigeix cap a l’adequació dels serveis municipals a les exigències de la LOPIVI, amb l’objectiu de garantir una resposta integral, coordinada i especialitzada en la prevenció i detecció de situacions de violència envers infants i adolescents. 26 8 . E I X 2 8.1 CULTURA I OCI L’àmbit de cultura i oci, primer de l’Eix. 2 Joventut cocreadora, recull el conjunt d’actuacions orientades a fomentar la creació artística, la participació cultural i l’accés a un oci alternatiu, segur i inclusiu per part de la joventut. Aquestes línies de treball tenen com a objectiu reconèixer i potenciar la capacitat creadora de les persones joves, així com garantir el seu dret a una vida cultural activa, diversa i significativa. A més, es promou un oci nocturn saludable, lliure de violències i discriminacions, mitjançant la implementació de punts liles, circuits segurs i itineraris amb perspectiva feminista i intercultural, que contribueixen a generar espais de confiança i respecte. Aquestes actuacions també tenen com a finalitat legitimar l’ús de l’espai públic per part de la joventut, afavorint la seva presència activa i la seva vinculació amb el territori. Globalment, les accions desenvolupades en aquest àmbit contribueixen a enfortir el vincle entre joventut i ciutat, tot afavorint la seva autonomia, expressió i implicació en la vida cultural i comunitària. Creació Al llarg del 2024 s’ha continuat impulsant la creació emergent a través de convocatòries públiques de suport. S’han atorgat 14 beques (Montserrat Roig, Carme Montoriol i BCN Producció – La Capella). El percentatge de persones joves en residències artístiques a Fàbriques de creació ha estat el 48% per a projectes individuals i el 57% per a projectes col·lectius. 27 Amb l’objectiu de reconèixer el talent jove i promoure la participació activa, el festival Llum BCN ha mantingut els premis Talent Jove, amb la implicació de 17 escoles. També s’ha obert una nova convocatòria del premi Joves Creadores, impulsat per La Bonne, amb 19 projectes presentats sota el lema “Les nostres genealogies”. A més, s’ha celebrat la novena edició del Premi Jove de Còmic Sant Martí, centrat en la prevenció i erradicació de les violències masclistes, a través de la creació gràfica. A més, es fomenta l’autonomia de la joventut en l’organització i programació d’activitats culturals, amb voluntat d’evolució per adaptar-se a noves realitats i inquietuds. Un exemple destacat és la Lali Jove, que el 2024 s’ha replantejat amb un enfocament més polític sota el lema “Desemmascarem l’extrema dreta”. Des dels Espais Joves s’han impulsat tallers i activitats responent a les necessitats i els interessos dels mateixos joves. La programació trimestral es construeix a partir dels formularis que responen els participants de les activitats, de l'enquesta d'interessos que fan Joves de Barcelona als centres de secundària, i de les propostes que sorgeixen en espais de participació dels equipaments. Destaquen iniciatives com els workshops participatius a Les Basses i Garcilaso, el festival Kapura —un festival amb perspectiva comunitària d’autoconeixement de joves i per a joves que combina tallers i espectacles—, o el projecte de jocs de taula organitzat per joves de Casa Sagnier, que fomenta la creació d’espais de trobada i lleure alternatiu. Accés i pràctica cultural Garantir l’accés equitatiu i la participació a la cultura és una prioritat. El Festival Grec ha incorporat un itinerari específic per a públic jove i les entrades amb descompte juvenil han representat el 10,3% del total venut. Als museus, el 6,2% de les visites han estat de joves. El festival literari Món Llibre ha programat per primera vegada activitats exclusives per a joves de 12 a 16 anys i el Barcelona Dibuixa ha ofert tallers nocturns per a persones de més de 16 anys. El Quadern Cultura ha facilitat entrades gratuïtes per a l’alumnat de 1r d’ESO, afavorint l’accés a l’oferta cultural des de l’etapa educativa. Alhora les biblioteques han programat 670 activitats destinades a públic juvenil amb la participació de 13.556 persones joves. Destaquen el cicle “Elles parlen, elles canten” amb actuacions d’artistes joves, i els clubs de lectura juvenil actius a set biblioteques, alguns d’ells de lectura especialitzada, anime, manga o lectura en anglès. Pel fa a la línia 23.3., les dades mostren que els i les joves prefereixen formats audiovisuals i socials, valoren l’atenció humana i empàtica i no fan un ús habitual de bots de conversa (assistents de veu) per informar-se. En aquest context, la presència activa i propera de Joves de Barcelona a les xarxes socials es consolida com un canal efectiu de comunicació directa, adaptat als seus interessos i maneres de relacionar-se digitalment. Per tant, s’ha apostat per continuar reforçant els canals existents i adaptar-los de manera constant a les formes 28 habituals de comunicació de la joventut, desestimant la creació d'un xatbot per donar a conèixer l'oferta cultural i d'oci de la ciutat dirigida a la població jove. Oci alternatiu Al llarg del 2024, amb l’objectiu de fomentar la participació activa i el lleure comunitari, s’han celebrat 121 festes de barri amb implicació directa de joves. També s’ha elaborat un estudi sobre la cultura friqui, per visibilitzar la diversitat d’interessos culturals i d’oci, i s’ha iniciat la coordinació amb comerços del triangle friqui per organitzar una jornada el 2025, coincidint amb el Dia de l’Orgull Friqui. Es consolida l’oferta de lleure socioeducatiu per a adolescents a la Xarxa de Centres Oberts, amb un enfocament en el benestar emocional, l’autoconeixement i la vinculació amb l’entorn, sobretot per a joves en situació de vulnerabilitat. També es manté el suport a entitats d’oci i lleure inclusiu, amb finançament per a activitats que garanteixin l’accés a l’oci i al lleure a joves amb discapacitat. Oci segur En relació amb l’oci segur, saludable, accessible i lliure de discriminacions hi ha 4 itineraris fixos amb perspectiva feminista i intercultural. Pel que fa als punts lila —espais d’atenció i prevenció de violències en contextos festius— s’ha centralitzat tota la informació al web, on també s’ofereix la Guia fàcil dels punts lila que incorpora la informació sobre el seu funcionament i els elements clau per a la seva organització des de les entitats juvenils. Cultura i oci digital Per fomentar l’oci digital, dues biblioteques disposen ja de zones gaming específiques i la resta ofereixen espais específics per a jocs de taula i de rol. A més, per continuar treballant en la capacitació de l’ús de competències digitals, des del Canòdrom - Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, s’han ofert de manera estable i a demanda activitats, formacions i xerrades per a famílies i professionals sobre privacitat digital i ús responsable de les tecnologies, amb l’objectiu de promoure un oci digital lliure i segur, i la protecció de dades. Espai públic i territori Amb la voluntat de millorar el benestar adolescent a l’espai públic, s’han celebrat 3 sessions de treball de la Taula Tècnica d’Adolescència i Espai Públic, impulsada per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, amb la col·laboració de la Direcció d’Infància, Joventut i Persones Grans i la Direcció d’Estratègia Urbana de l’Ajuntament. 29 Respecte a les pràctiques lúdiques, culturals i socials a l’espai públic ressalta la participació de 60 joves participants en el projecte artístic Música al carrer, que promou l’expressió creativa en l’espai públic. En aquest marc, s’han identificat 43 espais per a la pràctica musical, que contribueixen a facilitar l’accés a l’expressió artística en entorns oberts i accessibles. Addicionalment, amb la missió d’aprofundir en la comprensió de les dinàmiques d'oci i socialització de les persones joves a l'espai públic, es presenta l'informe "On són els i les joves?" per conèixer la seva vinculació amb els serveis territorials i les seves necessitats. Aquesta mirada territorial permet ajustar les polítiques públiques a les realitats diverses de la joventut. En l’àmbit de la intervenció social, s’ha consolidat el Grup de Participació del Servei de Detecció d’ infants, adolescents i joves (SDI), i a finals d’any s’ha iniciat un nou plec per reforçar la figura psicològica en l’atenció a joves en situació de sensellarisme, millorant l’acompanyament emocional en contextos d'alta vulnerabilitat. Per concloure, s’ha posat en marxa el Consell de la Nit de Barcelona, creat l’octubre del 2024 com a resultat del Pla d’acció de la Taula Ciutadana per una Nit Cívica i Segura. Aquest nou òrgan de governança nocturna promou la participació, el diàleg i la coordinació entre tots els actors vinculats a la vida nocturna de la ciutat, amb l’objectiu de construir una nit més cívica, segura i compartida, on la presència juvenil sigui reconeguda i respectada. 30 8.2 PARTICIPACIÓ I ACCIÓ COMUNITÀRIA Al llarg del 2024 s’han impulsat múltiples iniciatives per fomentar la participació activa, l’empoderament juvenil i l’acció comunitària, per contribuir a enfortir el teixit associatiu i la implicació dels i les joves en la vida col·lectiva de la ciutat. Participació activa i empoderament Els serveis d’informació i dinamització fomenten i promocionen la participació juvenil en 86 centres educatius de secundària i estudis postobligatoris. També s’ha avançat significativament en iniciatives com la campanya comunicativa "Les joves fan coses", amb l’inici del disseny d’una campanya sobre adultocentrisme i discriminació per edat. Paral·lelament, s’ha arribat a la fase final de l’estudi diagnòstic per identificar els límits de la població de joves migrants en l'accés als diferents àmbits que afecten el seu desenvolupament. L’estudi s’ha elaborat mitjançant un procés participatiu amb vuit grups focals de joves d’origen divers i donarà lloc al desenvolupament de propostes de millora en les polítiques públiques. Respecte a l’elaboració d’una guia per a la identificació de les decisions municipals en les quals promoure la participació juvenil amb una mirada interseccional, corresponent a la línia 28.8, es troba actualment en fase de replantejament. L’actual revisió respon a la voluntat d’ajustar les actuacions a les necessitats actuals del col·lectiu juvenil i seguint el marc estratègic municipal en matèria de participació. 31 En aquest sentit, s’està treballant en l’elaboració d’una nova Mesura de Govern sobre participació, prevista per al 2025, que inclourà un apartat específic dedicat a la participació juvenil. Aquesta mesura permetrà definir actuacions més actualitzades, viables i alineades amb la realitat de la joventut. La línia 28.8 s’integrarà en aquest procés de revisió estratègica, amb l’objectiu de garantir una política de participació juvenil més coherent, efectiva i adaptada als nous reptes. Canals de participació La plataforma digital Decidim s’ha consolidat com a eina clau per fomentar la participació juvenil i es manté plenament operativa. Està previst un nou procés participatiu amb joves el 2026. El Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) ha donat suport a 722 entitats, de manera que ha incrementat la xifra respecte a l’any anterior i ha reforçat el seu paper com a espai de referència per a l’associacionisme juvenil. En paral·lel, dues línies vinculades a l’objectiu d’oferir canals i òrgans de participació municipal —la 29.2 (Diagnosi participativa sobre els canals municipals de participació amb una mirada jove) i la 29.1 (Celebració d’un procés participatiu per i amb joves a cada mandat)— han estat objecte d’anàlisi en el marc del seguiment. La línia 29.2 es troba en procés de revisió per tal d’alinear-la amb el nou marc estratègic que proposarà la Mesura de Govern sobre participació. Pel que fa a la línia 29.1, es preveu el seu desplegament en coherència amb aquesta nova Mesura, que l’integrarà com a actuació. Reconeixement de l'associacionisme Al llarg del 2024 s’han consolidat els espais de treball amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, mantenint una interlocució fluida i estable que permet avançar en la definició compartida de les polítiques juvenils. Aquesta col·laboració reforça el paper d’aquestes entitats com a agents clau en la representació, l’organització i la dinamització de la joventut a la ciutat. Dins d’aquest context, s’ha formalitzat un conveni de col·laboració amb l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, amb una subvenció de 15.000 euros destinada a donar suport als projectes que impulsen els casals juvenils. Així mateix, s’ha unificat en un únic conveni la tramitació de les subvencions del CJB amb els diferents departaments municipals, facilitant la gestió administrativa i millorant l’eficiència del suport institucional. El Departament de Joventut manté els convenis de col·laboració amb subvenció amb les set federacions de lleure educatiu de base voluntària i comunitària que actuen a la ciutat. Aquests convenis reconeixen la tasca essencial que desenvolupen les federacions en el suport als esplais i caus, espais on infants, adolescents i joves aprenen a gestionar la seva autonomia, conviure, participar i desenvolupar projectes en grup, a través d’activitats com trobades setmanals, excursions, campaments o colònies, i amb una forta implicació als barris. 32 Simultàniament, en el marc de la convocatòria ordinària de subvencions, el Departament disposa d’una línia específica destinada a donar suport al funcionament ordinari de les entitats juvenils. Aquesta línia contribueix a garantir la sostenibilitat de les entitats, enfortir la seva capacitat d’acció i consolidar el seu arrelament als barris, afavorint la participació activa i l’organització col·lectiva de la joventut. Els premis Barna Jove, impulsats per reconèixer i visibilitzar l’associacionisme i les iniciatives juvenils transformadores, s’han consolidat com una eina de reconeixement públic plenament desplegada. En canvi, la festa de l’Associa’t s’ha suprimit definitivament per la disminució sostinguda de l’interès i la participació juvenil. Suport a l'associacionisme S’ha donat suport a quatre noves iniciatives juvenils associatives sorgides als territoris, tres al districte de Nou Barris i una al de Sant Martí, reforçant el compromís amb l’associacionisme de base i la dinamització comunitària. L’equipament juvenil Les Basses ha desenvolupat processos participatius amb joves i entitats, i ha iniciat la construcció del Projecte integral vertebrador de l’espai jove (PIVE), que redefineix l’organització interna per potenciar la participació juvenil i els projectes comunitaris. A les Taules Joves del Turó de la Peira i Can Peguera, s’ha donat suport metodològic per definir els objectius i les estratègies dels projectes que s’hi impulsen. A la Taula Jove de la Trinitat Nova, també s’ha realitzat un acompanyament metodològic per incorporar la perspectiva comunitària i cocrear projectes amb els i les joves. A la Verneda, s’ha impulsat la dinamització i el suport a l’espai jove, fomentant l’organització i l’autogestió del grup juvenil. Lleure educatiu Al llarg del 2024 s’ha desenvolupat el procés d’elaboració de la Mesura de govern 2025-2027 per enfortir l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària, amb l’objectiu de consolidar el suport institucional a aquest àmbit clau per al desenvolupament integral de la infància, l’adolescència i la joventut. El procés ha estat compartit amb les entitats de lleure educatiu, mitjançant espais de treball, sessions de contrast i recollida de propostes, que han permès identificar reptes i definir línies d’actuació de manera col·lectiva. La mesura es va presentar públicament en plenari el 18 de desembre de 2024, i dona continuïtat a les accions iniciades el 2014 i el 2018. S’estructura en tres eixos: facilitar l’accés al lleure educatiu, afavorir el reconeixement de les entitats i millorar el dia a dia de les organitzacions. En total, s’hi aborden 8 reptes principals a través de 18 línies d’actuació i amb accions específiques. Aquest treball ha permès reforçar el reconeixement del lleure educatiu com a eina educativa, social i comunitària, i ha posat les bases per garantir-ne la sostenibilitat i l’enfortiment en els propers anys, amb una mirada compartida entre l’Ajuntament i el lleure educatiu de base comunitària i voluntària. 33 Territori i espai públic Des dels districtes, es manté una comunicació pròxima amb les entitats juvenils a través dels tècnics i tècniques de joventut i/o de barri. Aquest vincle facilita la tramitació de permisos, la cessió d’infraestructures i l’ús de l’espai públic per a activitats diverses, com ara actes, aniversaris d’entitat o trobades juvenils. Les dinamitzacions juvenils impulsades pels equips tècnics s’han mantingut amb èxit, cosa que demostra que és possible treballar amb la joventut sense disposar necessàriament d’un espai físic específic. Aquest model flexible ha permès arribar a més joves i adaptar-se millor a les realitats territorials. El projecte JOC 0–99, ubicat a la Clariana del parc de les Glòries, s’ha consolidat com un espai de joc compartit, intergeneracional i comunitari. Durant el 2024, s’hi han incorporat 430 nous jocs de taula i s’han implementat dues accions proposades directament per joves, adaptant l’espai als seus interessos i inquietuds. També s’ha ampliat l’horari d’obertura fins a les 24.00 hores, amb vetllades nocturnes que han permès arribar a un públic jove més ampli. Aquest espai ofereix als i les joves un entorn segur i obert per jugar, socialitzar i participar activament en la vida comunitària, recuperant l’espai públic com a lloc de trobada i convivència. 34 8.3 ESPORTS L’àmbit vinculat a l’esport entre la població juvenil avança cap a una consolidació progressiva amb millores significatives en l’accessibilitat, la diversificació de propostes i la incorporació de criteris amb perspectiva de gènere i inclusió. El 2024, la mitjana d’execució de les línies d’aquest àmbit s’ha situat en un 71%, de manera que ha millorat notablement respecte al 33% del 2023. La majoria d’actuacions es troben ja en fases avançades o consolidades, la qual cosa evidencia un progrés sòlid en la promoció de l’esport juvenil. Promoció de l’esport Durant el 2024 s’ha reforçat l’oferta esportiva en contextos educatius, amb l’ampliació de les activitats en horari lectiu als centres de secundària. Aquesta actuació ha passat d’un estat quasi consolidat a avançat, cosa que evidencia una aposta clara per integrar l’activitat física en el dia a dia dels adolescents, afavorint hàbits saludables i la vinculació amb l’esport des de l’etapa formativa. També s’ha reformulat la línia 34.2 del pla, orientada a promoure activitats esportives per a joves mitjançant l’atorgament de subvencions a entitats. Aquesta modificació té com a objectiu centrar els esforços en el suport directe a les entitats que treballen en l’àmbit esportiu juvenil, com a mesura per incentivar la participació activa, regular i inclusiva dels joves en la pràctica esportiva. 35 Respecte a l’oferta d’activitats esportives d’estiu adreçada a adolescents i joves, es manté en un estat consolidat. Al llarg del 2024, 11.414 joves han participat en aquestes activitats, que combinen lleure, salut i convivència, i que contribueixen a garantir espais de socialització positiva durant el període de vacances escolars. Accés universal a la pràctica esportiva S’han fet avenços destacats en l’accessibilitat. La tarifa jove als centres esportius municipals fins als 18 anys es troba en fase avançada de desplegament. A més, el catàleg de serveis per a la inclusió de joves amb diversitat funcional ha assolit un desplegament complet, amb 5 serveis actius. Durant el 2024, 71 joves han rebut suport a través del servei de monitoratge i 25 mitjançant el servei d’auxiliar de vestidor, cosa que ha facilitat la seva participació en activitats esportives en condicions d’equitat. Diversitat de pràctiques i modalitats S’ha consolidat la reutilització d’espais educatius de centres de secundària per a la pràctica esportiva, amb 62 centres disponibles, ampliant l’oferta d’espais accessibles per a l’activitat física juvenil. Tot i això, continua pendent la revisió del reglament d’ús de les instal·lacions esportives, una acció clau per garantir una gestió més eficient i equitativa dels espais. Pel que fa a la diagnosi sobre la dansa urbana com a pràctica esportiva, finalment no s’ha desenvolupat. Aquesta actuació ha quedat descartada en aquesta etapa, en el marc de les prioritats actuals de treball. Espai públic i l’esport jove Tot i que el desplegament d’espais per a modalitats urbanes emergents encara està pendent, s’ha iniciat el cens d’espais existents i s’ha impulsat la formació dels educadors i educadores de carrer del Servei de Gestió de Conflictes, per millorar l’acompanyament als joves en la pràctica esportiva informal a l’espai públic. Projecte vital i associacionisme esportiu Hi ha hagut una evolució significativa en la participació juvenil en espais de formació vinculats a l’esport. El 31% de les persones assistents a les formacions ofertes des de l’Oficina de l’Esport de Barcelona han estat joves, fet que evidencia l’interès creixent del col·lectiu en l’àmbit esportiu com a projecte vital i professional. En canvi, l’impuls del sector Sport Tech, vinculat a itineraris professionals en l’àmbit esportiu, no s’ha desenvolupat. Aquesta actuació ha quedat descartada en aquesta fase, sense previsió de desplegament a curt termini. 36 Esport femení Amb l’objectiu de visibilitzar les dones en l’àmbit esportiu, s’ha posat en marxa el cicle “Dones amb impacte”, que inclou entrevistes i xerrades amb dones referents en centres educatius. Aquesta iniciativa, adreçada a estudiants de 3r i 4t d’ESO, promou la igualtat d’oportunitats i genera debat sobre les sortides professionals en l’esport femení, contribuint a trencar estereotips i ampliar les perspectives de les joves. Prevenció de violència i assetjament En el marc de la prevenció de violències en l’àmbit esportiu, s’ha mantingut la línia 40.3 del Pla d’actuacions, centrada en la difusió i visualització dels premis de valors per reconèixer esportistes, grups i equips amb bones conductes en la pràctica de l’esport. Aquesta línia inclou el premi Semàfor de Valors, impulsat pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) i l’Institut Barcelona Esports (IBE), que destaca actituds positives, joc net i comportaments respectuosos entre esportistes, entrenadors, tutors de joc i públic. El projecte promou una pràctica esportiva educativa i segura, centrada en el foment de l’esforç, la implicació i el respecte més enllà dels resultats. La iniciativa “Compta fins a 3”, orientada a la gestió de conflictes i la prevenció d’agressions, es troba pendent de reformulació per tal de millorar-ne l’enfocament i l’impacte. D’altra banda, s’han dut a terme 5 accions específiques contra les violències LGTBI-fòbiques en espais esportius, reforçant el compromís municipal amb la inclusió, la diversitat i la garantia d’un entorn segur per a tots els joves 37 8.4 EMERGÈNCIA CLIMÀTICA L’àmbit d’emergència climàtica, integrat dins l’Eix 2. Joventut cocreadora, es troba encara en una fase inicial de desplegament amb una mitjana d’execució del 37%, tot i que el 2024 ha permès consolidar diverses iniciatives en àmbits com ara l’alimentació sostenible, els hàbits de consum, la mobilitat i la corresponsabilitat en la cura del medi ambient. Aquestes accions contribueixen a promoure una consciència ecològica entre la joventut i a fomentar el seu paper actiu en la transició cap a una ciutat més sostenible. Mobilitat sostenible i segura El programa educatiu “Transformem la mobilitat”, desenvolupat amb el suport d’Escoles+Sostenibles —una xarxa que promou l’educació ambiental als centres educatius—, ha acabat el seu recorregut el curs 2023-2024. Aquest programa ha treballat la reflexió crítica sobre els models de mobilitat urbana i ha promogut alternatives més sostenibles entre l’alumnat. Tot i que no continuarà en cursos posteriors, ha contribuït a sensibilitzar sobre la mobilitat segura i respectuosa amb el medi. Respecte als aparcaments per a vehicles de mobilitat personal (VMP), s’han anat incorporant a l’espai públic a través de projectes de reurbanització, manteniment i actuacions de districte. Tot i que actualment no es disposa de dades específiques sobre la seva proximitat als equipaments juvenils o educatius, està prevista una nova contractació per ampliar-ne la instal·lació, i millorar així l’accessibilitat i la seguretat en la mobilitat dels joves. 38 Alimentació sostenible S’han dut a terme sessions formatives per a adolescents dins del programa TransformESS, que promou el consum conscient i l’economia social i solidària. També s’ha organitzat un show cooking (cuina en directe) sobre la prevenció del malbaratament alimentari, liderat per joves professionals, en el marc de la festa Terra i Gust, una iniciativa que promou l’alimentació sostenible i de proximitat. En aquesta edició, s’ha posat especial èmfasi en el públic adolescent, afavorint la seva implicació activa en la transformació dels hàbits alimentaris. Transició ecològica En el marc de la promoció de la sostenibilitat als equipaments juvenils, destaca l’exemple de l’Espai Jove La Fontana, que ha impulsat diverses accions per esdevenir un espai més conscient i compromès amb el medi ambient. Aquestes accions han promogut bones pràctiques tant entre el personal com entre les persones usuàries, i inclouen el següent:  El projecte Consums més Sostenibles, que fomenta la reducció de l’impacte ambiental en el dia a dia.  La participació en la Marató d’Emergència Climàtica i la Verdinada, iniciatives ciutadanes de sensibilització ambiental.  El projecte Robacoop, que promou la reutilització de roba en clau cooperativa.  La programació del “Renova la roba jove”, que facilita l’intercanvi de roba entre joves. Aquestes accions exemplifiquen com els equipaments juvenils poden incorporar la sostenibilitat en la seva activitat quotidiana i en la relació amb el jovent. En el cas del “Renova la roba jove”, durant la primavera hi van participar 4 equipaments i 42 joves; a la tardor, 5 equipaments i 33 joves. Simultàniament, el programa “Renova la teva roba a l'escola”, adreçat a centres educatius, ha comptat amb la participació de 13 centres, 1.512 alumnes i la recollida de 5.402 peces de roba. Cal destacar la implicació activa de dos centres amb alumnat amb diversitat funcional, cosa que ha reforçat la dimensió inclusiva de la iniciativa. Hàbits sostenibles El curs 2024-2025 ha marcat l’inici del desplegament del nou Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible (2024-2034), que reorganitza la participació dels centres educatius en tres espais: Ens Connectem, Actuem i Liderem. A finals del 2024, un total de 396 centres s’hi han adherit, amb 84 en el primer espai, 297 en el segon amb un pla d’acció propi, i 15 en el tercer, que promou el lideratge en sostenibilitat. 39 En aquest marc, 10 centres han participat en el repte Descarbonitzem-nos, orientat a reduir les emissions, i 25 en el repte d’estalvi d’aigua, que promou un ús més responsable dels recursos hídrics. En conjunt, aquestes accions han implicat 111.520 alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius. La seva participació activa ha contribuït a consolidar hàbits sostenibles en el dia a dia, a fomentar la consciència ambiental i a reforçar el compromís del jovent amb la cura del planeta. Pel que fa a les accions de corresponsabilitat en la cura de l’entorn natural i en l’espai públic, en el marc de campanyes i projectes, el 2024 destaca l’experiència de dos centres educatius que han impulsat iniciatives d’aprenentatge i servei orientades a fomentar la implicació activa del jovent en la millora del seu entorn. L’Institut Manyanet (Sant Andreu) ha organitzat tres jornades de recollida de residus a Collserola, amb un total de 82 quilos recollits, treballant temes com envasos, roba i dispositius electrònics. Per la seva banda, el Col·legi Amor de Dios ha celebrat una jornada al parc del Turó de la Peira amb punts informatius, tallers i itineraris per sensibilitzar sobre el bon ús, la biodiversitat i la història del parc. Aquestes accions enforteixen el vincle dels joves amb el seu entorn natural i promouen actituds responsables, crítiques i transformadores envers el medi ambient. 40 9 . C O N C L U S I O N S L’any 2024 ha marcat un avenç destacat en l’execució del Pla d’actuacions 2023-2026 del Pla #BCNJove2030, i s'ha assolit una mitjana global d’execució del 66%, fet que el situa en un escenari consolidat i evidencia una evolució positiva respecte al 2023 (+19 punts percentuals). Pel seguiment del 2024 s’han introduït reformulacions i nous indicadors per millorar l’adequació del pla a les necessitats actuals. S’evidencia, també, una reducció de línies en escenari inicial i un augment en l’estadi avançat. Educació L’àmbit educatiu ha esdevingut un eix vertebrador del pla, amb el desplegament més sòlid, impulsant actuacions orientades a garantir la continuïtat formativa, l’equitat i l’accés a oportunitats per a tot el jovent, independentment de la seva situació d’origen o condició. Programes com l’Escola de Segones Oportunitats, PROMETEUS o l’FP Dual han facilitat itineraris personalitzats per a joves en situació de vulnerabilitat, oferint-los suport, orientació i acompanyament emocional en moments clau de la seva trajectòria. Aquestes iniciatives han reduït el risc d’abandonament escolar, han incrementat la motivació i han contribuït a reforçar l’autonomia i la confiança personal. Els programes d’orientació territorialitzats (Explora, Decideix, Enllaça) i la campanya In-forma’t han facilitat l’accés a informació clau per a la presa de decisions educatives, mentre que les activitats de foment de la lectura, la ciència i les arts han enriquit l’educació integral. L’educació s’ha desplegat com un espai de reconeixement i desenvolupament global, destacant el potencial i les capacitats dels i les joves. Habitatge Tot i ser un àmbit estructuralment limitat per les competències, el pla ha impulsat accions que han contribuït a fer efectiu el dret a l’habitatge per a la joventut. El 2024 ha estat marcat per avenços importants, com la promoció específica de 24 habitatges per a joves, la implementació d’una nova ordenança de preus assequibles i el reforç dels serveis d’acompanyament i informació. Aquestes actuacions han contribuït a generar condicions més favorables per a la vida independent, sobretot per a col·lectius amb més dificultats, com els joves amb discapacitat o en situació de sensellarisme. L’atenció personalitzada i la difusió per canals digitals han estat clau per garantir l’accés a recursos, reduir la desinformació i facilitar una presa de decisions més segura. A més, el suport a projectes cooperatius i la inclusió de la joventut en espais de participació sobre polítiques d’habitatge reforcen el dret a decidir sobre el propi projecte de vida. 41 Salut i benestar El 2024 els serveis Aquí t’Escoltem, Konsulta’m i la nova unitat psicoterapèutica per a joves vulnerables han garantit un acompanyament accessible, confidencial i adaptat a les realitats juvenils. Les activitats per abordar la pressió estètica, els trastorns de la conducta alimentària, la soledat no volguda i la salut sexual han tingut una gran acollida, fet que mostra la capacitat del pla per donar resposta a reptes emergents. El treball amb famílies i professionals ha contribuït a generar entorns més segurs, empàtics i coeducatius. Aquest conjunt d’actuacions ha suposat una millora directa en la qualitat de vida del jovent, promovent hàbits saludables, l’autoestima i el suport mutu. Cultura i oci La cultura i l’oci s’han abordat com a drets fonamentals i com a espais de construcció de significat, identitat i comunitat. El suport a la creació emergent, els festivals i les residències artístiques ha permès a molts i moltes joves desenvolupar els seus projectes amb reconeixement i visibilitat. El foment d’un oci alternatiu, segur i accessible, mitjançant punts liles, espais de joc compartit i activitats comunitàries, ha ampliat l’oferta i ha diversificat els formats, de manera que ha respost millor als interessos de la joventut. Iniciatives com el projecte Kapura o el treball amb la cultura friqui han trencat estereotips i han legitimat noves formes de participació cultural. Aquest àmbit ha contribuït a reforçar el sentiment de pertinença, la creativitat i la connexió amb el territori. Participació i acció comunitària El 2024 ha demostrat el compromís creixent del jovent amb la vida col·lectiva. L’enfortiment del teixit associatiu, els espais de participació territorials i temàtics i les iniciatives com Decidim o els premis Barna Jove han facilitat la implicació activa i han reconegut el valor transformador de les accions juvenils. El suport als casals, l’acompanyament metodològic a projectes comunitaris i el treball compartit amb entitats clau com el CJB o les federacions de lleure han consolidat una política de joventut participativa, arrelada i dinàmica. Aquests espais són fonamentals per fomentar la corresponsabilitat, la democràcia i la cohesió social. Esports L’àmbit esportiu és el que ha experimentat l'increment d’execució més gran, i s'ha consolidat com una eina per promoure la salut, la inclusió i la cohesió social entre la joventut. Al llarg del 2024, s’ha produït un salt qualitatiu en el desplegament de programes que han impulsat la pràctica esportiva com a via d’inclusió, benestar emocional i convivència, garantint l’accés equitatiu sobretot per a joves amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat. 42 Les activitats esportives d’estiu, l’obertura d’espais escolars, la visibilització de l’esport femení i les campanyes de prevenció de violències han contribuït a reforçar valors com l’esforç, el respecte i la cooperació. L’esport s’ha consolidat com un espai de trobada, relació positiva i trencament d’estereotips, afavorint el desenvolupament integral de la joventut. Emergència climàtica Tot i trobar-se en una fase inicial, l’àmbit d’emergència climàtica ha activat la consciència ambiental i la corresponsabilitat juvenil. Accions com el “Renova la roba”, els reptes de descarbonització o els projectes d’aprenentatge i servei han implicat milers d’alumnes i joves, promovent hàbits sostenibles i una mirada crítica sobre el consum i el medi ambient. Els equipaments juvenils s’han començat a transformar en espais sostenibles, i les activitats liderades per joves en fires i jornades han destacat la capacitat transformadora del col·lectiu. Aquest àmbit mostra un alt potencial de creixement i alineació amb els valors de la joventut actual, compromesa amb el futur del planeta. Interseccionalitat S’han desplegat accions que incorporen la diversitat i combaten les discriminacions, des de l’educació fins a l’habitatge i la participació. El pla avança en una mirada estructuralment inclusiva. Espai públic Les actuacions s’han centrat a promoure un ús segur, creatiu i inclusiu dels espais públics, fomentant així la participació activa i el benestar de la joventut de la ciutat; avançant cap la presència activa, creativa i segura del jovent a l’espai públic, reconeixent-lo com un espai de convivència, expressió i vinculació. Comunicació La marca Joves de Barcelona s’ha consolidat com a referent digital i informatiu, cosa que ha contribuït a augmentar la visibilitat i la difusió dels serveis i recursos entre les persones adolescents i joves. Les diferents campanyes comunicatives sobre salut, creació i drets han ajudat a trencar estereotips sobre la joventut i a projectar-ne una imatge més positiva. 43 MIRADA DE FUTUR El Pla #BCNJove2030 s’ha consolidat com una eina de planificació estratègica eficaç per a l’impuls de les polítiques municipals de joventut. La seva estructura flexible i el sistema de seguiment per indicadors han permès orientar les actuacions cap a la millora de les condicions de vida de la població jove amb impactes mesurables en àmbits com ara l’educació, la salut, l’habitatge, la participació i el benestar emocional. Les accions desenvolupades durant el 2024 han contribuït a ampliar l’accés als drets, reforçar l’autonomia, millorar la qualitat dels serveis i promoure la participació activa del jovent en diversos àmbits. La consolidació d’indicadors, la reformulació de línies i la incorporació de nous instruments de seguiment han reforçat la coherència tècnica del pla i la seva capacitat d’incidència territorial. Durant el 2024, s’han desplegat mesures de govern específiques que reforcen el pla, com la Mesura pel benestar digital, o la Mesura de Govern per enfortir l’associacionisme educatiu de base comunitària i voluntària a la ciutat 2025-2027. Aquestes mesures aporten una base tècnica i institucional sòlida, alineada amb els objectius del pla, i permeten consolidar actuacions amb continuïtat, transversalitat i capacitat d’incidència territorial. En paral·lel, s’està treballant en l’elaboració de dues noves mesures de Govern que reforcen el Pla #BCNJove2030. D’una banda, la Mesura de Govern sobre participació, impulsada per la Direcció d’Innovació Democràtica i Participació, prevista per al 2025, inclourà un apartat específic dedicat a la participació juvenil. Aquesta mesura permetrà revisar i actualitzar les actuacions municipals en aquest àmbit, amb la voluntat de garantir canals més accessibles, representatius i alineats amb les realitats actuals del jovent. D’altra banda, el setembre del 2025 s’iniciarà el treball per a l’elaboració de la Mesura de Govern pel foment del pensament crític i la sensibilització sobre la desinformació (fake news) entre infants, adolescents i joves, amb horitzó 2026-2030. Aquesta mesura, impulsada per la Direcció de Serveis a la Infància, Joventut i Persones Grans, té com a finalitat dotar el jovent d’eines per interpretar la informació de manera crítica, promoure l’alfabetització mediàtica i prevenir els efectes de la desinformació en la seva participació social i política. A més, un altre fet rellevant previst per al 2025 és la reorganització dels serveis d’atenció emocional i psicològica adreçats a adolescents i joves. Es preveu la integració dels serveis Aquí t’Escoltem i Konsulta’m en un únic dispositiu, amb la creació d’una porta d’entrada unificada a l’atenció emocional i la salut mental juvenil. Aquesta reorganització permetrà unificar criteris d'accés i atenció, reduir la confusió generada per serveis amb funcions similars, millorar l’acollida i la continuïtat dels processos d’atenció, i establir un referent professional únic d’entrada. També cal destacar que el 25 de maig de 2025 s’ha celebrat per primera vegada el Dia de l’Orgull Friqui a Barcelona, una jornada que ha destacat la cultura friqui com a espai de creativitat, comunitat i expressió lliure. L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Joventut, ha comptat amb una àmplia participació juvenil i ha reforçat la presència de la cultura alternativa en l’agenda municipal. 44 Finalment, al llarg del 2025 es durà a terme l’Enquesta de la joventut de Barcelona, una eina quinquennal que permet conèixer la realitat juvenil de la ciutat i orientar les polítiques públiques. L’enquesta proporcionarà dades actualitzades sobre les condicions de vida, les expectatives, les necessitats i les percepcions del jovent, aportant coneixement clau per orientar i reforçar la planificació i l’execució del Pla #BCNJove2030. Amb la mirada posada en el 2030, cal continuar avançant en el desplegament d’una política de joventut coconstruïda, basada en dades, orientada a resultats i alineada amb els principis d’equitat, inclusió i sostenibilitat. El repte és mantenir l’impuls, garantir la continuïtat de les accions efectives i assegurar que les polítiques públiques responguin de manera integral a les necessitats reals de la joventut. 45