Dictamen sobre mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona Aprovat pel plenari del Consell de Ciutat el dia 16 de desembre del 2025 Índex de continguts 1. Introducció .......................................................................................................... 3 2. Recomanacions .................................................................................................. 5 Recomanacions destacades que no es contemplen d’una forma explícita al pla d’habitatge 2026-2033 ............................................................................................................. 5 Regulació del lloguer d’habitacions .......................................................................................... 5 Planificació urbanística i nous barris ......................................................................................... 9 Línies estratègiques en matèria de rehabilitació i sostenibilitat ............................................... 10 Joves i emancipació ............................................................................................................... 10 Sensellarisme i exclusió residencial ....................................................................................... 11 Mesura del 30% d’habitatge assequible .................................................................................. 12 Seguiment del pla d’habitatge 2026-2033 ............................................................................... 12 Recomanacions que ja es contemplen en el pla d’habitatge 2026-2033 ............................ 12 Regulació i control del mercat ................................................................................................. 12 Habitatge públic i social .......................................................................................................... 12 Rehabilitació i sostenibilitat .................................................................................................... 13 Joves i emancipació................................................................................................................ 13 Sensellarisme i exclusió residencial ....................................................................................... 13 Accessibilitat i col·lectius en situació de vulnerabilitat .............................................................. 14 3. Detall de les reunions i temàtiques tractades ................................................. 15 4. Composició del Grup de Treball ...................................................................... 17 5. Annex 1: Relació de recomanacions dels dictàmens dels Consell de Ciutat que han estat incorporades al pla d’habitatge 2026-2033 .............................. 19 2 1. Introducció La temàtica de l’habitatge és una de les més candents a Barcelona i gairebé una de cada tres persones que viu a la ciutat considera que l’accés a l’habitatge és el problema més greu que té la ciutat (Baròmetre Municipal de Barcelona, 2025). És per això el Consell de Ciutat ha considerat pertinent tractar-la i fer recomanacions polítiques. Tot i que en els anys anteriors el Consell ha aprovat alguns dictàmens al respecte1, el context ha canviat molt i els recents canvis legislatius, així com socials i econòmics, fan indispensable repensar les polítiques d’habitatge amb una mirada actual i de futur, donant així un impuls i fent noves propostes que puguin complementar les recomanacions anteriors. A més a més, aprofitant que el Consell de l’Habitatge Social està duent un procés per configurar el nou pla d’habitatge 2026-2033, s’ha coordinat algunes de les reunions amb aquest òrgan per assegurar que les recomanacions que ja va expressar el Consell de Ciutat al passat estiguin reflectides en ell i, a més a més, fer noves propostes per informar la redacció del nou pla. Així, en el marc de l’elaboració del dictamen del Consell de Ciutat sobre l’habitatge a Barcelona, s’ha desenvolupat un procés de col·laboració molt enriquidor amb el Consell de l’Habitatge Social, que actualment impulsa la redacció del Pla d’Habitatge 2026-2033. Aquesta col·laboració ha permès compartir coneixement, contrastar mirades i generar sinergies entre dos espais de participació amb àmbits d’expertesa complementaris. En primer lloc, el Consell de l’Habitatge Social va presentar davant el plenari del Consell de Ciutat els eixos principals del futur pla i el procés participatiu associat, en una sessió oberta a totes les persones membres del plenari. Aquesta trobada va permetre conèixer de primera mà les línies d’actuació previstes i obrir un espai de diàleg obert i constructiu. En segon lloc, representants del Consell de Ciutat han participat activament en dues sessions participatives del procés del pla d’habitatge: una centrada en la rehabilitació d’habitatges, i una altra en què es van abordar altres eixos estratègics del pla (Eix A- Ampliar el parc assequible; Eix B- Atendre la Vulnerabilitat; Eix D - Crear sistema públic Habitatge). Aquest intercanvi ha contribuït a enriquir les reflexions de totes dues parts i a reforçar el treball compartit en favor d’una política d’habitatge més integral. Volem expressar un agraïment sincer i profund al Consell de l’Habitatge Social per la seva disponibilitat, obertura i voluntat de cooperació al llarg de tot aquest procés. La seva tasca ha estat essencial per construir ponts entre espais de participació ciutadana i per fer possible una mirada comuna sobre els reptes de l’habitatge a Barcelona. Des del Consell de Ciutat, valorem molt especialment la seva feina, el seu compromís i l’esforç d’identificació de quines de les recomanacions dels dictàmens recents del Consell de Ciutat en matèria d’habitatge —incloent-hi el present document— han estat incorporades o contemplades en el nou pla (Annex 1). A partir d’aquest, hem decidit organitzar les recomanacions del present dictamen en dos apartats diferenciats: 1) Recomanacions destacades que no es contemplen d’una forma explícita al Pla d’Habitatge 2026-2033, i 2) Recomanacions que ja es troben contemplades en el Pla d’Habitatge 2026- 2033. Amb aquesta estructuració, es vol facilitar la lectura i la traçabilitat de les aportacions, alhora que es reforça la voluntat compartida de continuar treballant de manera coordinada entre els diferents consells de ciutat, aprofitant les sinergies i complementarietats entre els seus respectius àmbits d’actuació i expertesa, amb l’objectiu comú de garantir el dret a l’habitatge per a tothom. 1 “Dictamen sobre l’habitatge destinat a polítiques socials” (2023); algunes mesures al “Dictamen sobre la Barcelona Postpandèmia” (2022); “Dictamen sobre emergència habitacional a la ciutat de Barcelona” (2020). 3 És important remarcar que l’habitatge és un dret constitucional2, que, com a tal, el Consell de Ciutat considera imprescindible que es facin tots els esforços necessaris per garantir-ne el compliment. Així, la ciutadania de Barcelona hauria de tenir accés a habitatges: - A l’abast de tothom. És imprescindible garantir els instruments per assegurar que les persones puguin accedir a un habitatge, o en règim de lloguer o de compra, sigui quina sigui la seva situació socioeconòmica. Així, les polítiques haurien de tenir el caràcter redistributiu per assegurar que les persones que tenen més dificultats econòmiques rebin més suport en el moment d’accedir als habitatges. A més a més, moltes famílies destinen una part molt important dels seus ingressos a pagar les qüestions relacionades amb l’habitatge. Per tant, reduir el cost d’aquests conceptes incrementaria d’una forma important la qualitat de vida de la resta de facetes vitals. - Dignes i habitables: Més enllà de garantir les condicions de seguretat i higiene dels immobles, els habitatges han de promoure una qualitat de vida que respecti la diversitat de les persones que els habiten. No es tracta només de disposar d’un sostre, sinó de garantir un espai segur i saludable, que permeti desenvolupar una vida plena, amb estabilitat, confort i respecte per la diversitat de situacions personals, familiars i socials. És, en definitiva, una peça clau per garantir la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats. Així mateix, el dret a l’habitatge no es pot entendre sense una gestió pública que sigui transparent i accessible per a tothom. La disponibilitat d’informació clara i detallada sobre el parc d’habitatge, els processos urbanístics, les polítiques implementades i els recursos disponibles és una condició indispensable per garantir la confiança de la ciutadania. Per això, cal reforçar el compromís institucional de publicar informes regulars i comprensibles que permetin fer seguiment, detectar mancances i avaluar l’impacte de les polítiques públiques en matèria d’habitatge. El Consell de Ciutat denuncia fermament la persistència del sensellarisme, l’exclusió residencial i l’infrahabitatge com a realitats inacceptables dins de la ciutat de Barcelona. Aquestes situacions no només vulneren els drets humans, sinó que agreugen les desigualtats socials i marginen les persones que ja viuen en circumstàncies de gran vulnerabilitat. És urgent i imprescindible que la ciutat actuï de manera decidida per erradicar aquestes condicions, que no haurien de tenir cabuda en una societat justa i en cap cas normalitzar aquests fenòmens. En aquest sentit, volem expressar que les mesures contingudes en aquest dictamen en cap cas volen contribuir a la normalització d’aquestes situacions, sinó que suposen passos decidits per fer-los-hi front. En aquest sentit, és especialment preocupant la creixent vulnerabilitat de famílies obligades a viure en habitacions rellogades dins pisos compartits per l’impossibilitat d’accedir a un habitatge digne. Aquestes situacions, sovint acordades verbalment i sense garanties, vulneren drets bàsics com poden ser la intimitat, estabilitat residencial, empadronament i accés a educació i sanitat. Partint que cap família hauria d’acabar en una habitació, i que és necessari intensificar la difusió d’eines de denúncia i perseguir abusos — sovint vinculats a màfies—, advertim que regulacions precipitades podrien empitjorar la situació. És per això que, abans de legislar, cal un estudi exhaustiu de pràctiques i infraccions en el lloguer d’habitacions. Finalment, el Consell de Ciutat reivindica la importància del diàleg continu i estructurat entre tots els agents implicats: administracions, entitats socials, veïnat, sindicats, cooperatives, propietaris i professionals. Només amb una escolta activa i una voluntat 2 Tal com és recull a l’article 47 de la Constitució espanyola, “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.” 4 compartida de col·laborar podrem construir respostes realment transformadores davant els reptes complexos que planteja l’habitatge a la ciutat. Aquesta mirada plural i col·lectiva és el cor del present dictamen i el valor afegit del procés participatiu que l’ha fet possible. El dictamen i les recomanacions resultants van ser aprovades pel Plenari del Consell de Ciutat el 16 de desembre de 2025 amb 38 vots a favor, 4 abstencions i 1 vot en contra. 2. Recomanacions Recomanacions destacades que no es contemplen d’una forma explícita al pla d’habitatge 2026-2033 En primer lloc, i de manera transversal, considerem necessari reforçar la difusió i la comunicació de totes les mesures vinculades a l’habitatge, en tots els seus àmbits (accés, rehabilitació, planificació, etc.). És fonamental que aquesta informació arribi al conjunt de la ciutadania a través de diversos canals, per tal de garantir l’exercici efectiu d’aquest dret, especialment en aquells contextos on resulta més difícil assegurar-lo. Regulació i control del mercat Prohibició de la compra especulativa. Creiem que s’hauria de dur a terme accions més contundents per limitar l’accés especulatiu a l’habitatge, especialment per part de grans fons. Estudiar l’accés al mercat d’habitatge. Cal estudiar com es garanteix l’entrada al mercat ordinari d’habitatge d’una forma accessible, quins son els requeriments i les barreres que afecten el dret a l’habitatge. Regulació del lloguer d’habitacions Cal evidenciar que un nombre creixent de famílies es veuen forçades a viure en habitacions rellogades dins d’habitatges compartits, com a conseqüència directa de la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne. Aquesta situació, que sovint es produeix en règim verbal i sense garanties legals, comporta vulneracions greus de drets fonamentals com la intimitat, l’estabilitat residencial, l’empadronament i l’accés a serveis bàsics com l’educació i la sanitat. En aquest sentit, volem deixar clar, en primer lloc, que s’ha de vetllar perquè cap família es vegi obligada a viure en una habitació. Partint d’aquesta premissa, i reconeixent les causes estructurals que originen aquesta realitat, presentem un conjunt de recomanacions per tal d’abordar-la. És imprescindible intensificar la difusió de les eines de denúncia existents per identificar i perseguir les situacions d’abús en el lloguer d’habitatges, remarcant que moltes vegades existeixen màfies organitzades que actuen en aquest camp. Alhora, cal advertir que es tracta d’una qüestió especialment sensible, amb el risc que determinades mesures puguin acabar empitjorant, de manera indirecta, les condicions de les famílies afectades. Per aquest motiu, reclamem que, abans d’impulsar qualsevol regulació, es realitzi un estudi exhaustiu sobre les situacions i infraccions que es produeixen en el lloguer d’habitacions, amb l’objectiu de dissenyar estratègies d’intervenció que protegeixin realment els drets de les famílies. 5 Tot i així, de manera preliminar, proposem algunes mesures que considerem útils i que podrien ser implementades mitjançant una regulació específica —bé adaptant la normativa actual sobre el preu del lloguer, bé mitjançant una nova norma ad hoc—. Aquesta regulació hauria de garantir 1) Que les habitacions llogades compleixin unes condicions d’habitabilitat adequades; 2) Que el preu d’accés sigui raonable i accessible; 3) Que la suma del preu de les habitacions rellogades dins un pis no superi el cost total del lloguer de l’habitatge; 4) Que existeixin contractes específics per a aquesta tipologia d’arrendament; 5) Que aquests contractes assegurin el dret a l’empadronament. En conseqüència, instem a facilitar una regulació del lloguer d’habitacions que garanteixi unes condicions mínimes de dignitat i estabilitat per a les persones i famílies que es veuen obligades a recórrer a aquesta fórmula residencial. Així mateix, considerem imprescindible establir mecanismes de control i seguiment estrictes de la normativa, mitjançant la creació o el reforç d’un cos d’inspecció específic. Habitatge públic i social Reserva d’habitatge protegit per a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Proposem establir una quota d’habitatge assequible per a joves, persones amb situació de carrer en les noves promocions i, en general, persones en risc d’exclusió social i residencial. Pel que fa a les persones joves, s’haurien de prioritzar mesures adreçades a les persones joves arrelades i vinculades a la ciutat de a Barcelona, per evitar la gentrificació i que aquestes no hagin de marxar del seu barri o ciutat. És necessari destinar més recursos a les persones amb discapacitat, més enllà del percentatge ja assignat per llei, amb una especial atenció als casos de discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, és fonamental implementar mesures que millorin la gestió de la difusió, la recollida de sol·licituds i la tramitació dels habitatges adaptats per a persones amb mobilitat reduïda en les promocions d'HPO. Actualment, molts d’aquests habitatges queden buits, tot i que existeix una gran demanda. En cas de no ser ocupats, és imprescindible que aquests habitatges no es destinin al mercat lliure, sinó que siguin reassignats a altres col·lectius en situació de vulnerabilitat. A més, aquesta reserva hauria d’anar acompanyada de mecanismes d’ajut pel diferencial de renda per a les persones vulnerables, assegurant la seva viabilitat econòmica. A més a més, fora necessari revisar els criteris d’accés i prioritat per adaptar-los a la diversitat de situacions econòmiques, ja que el barem actual pot excloure persones amb ingressos lleugerament superiors al límit, però amb dificultats per accedir a l’habitatge. Cal remarcar que aquesta mesura té a veure amb habitatge protegit, i en cap cas dotacional, del qual ja es consideraran mesures específiques més endavant. Prioritzar la concessió de llicències per la construcció d’habitatge públic a entitats sense ànims de lucre. Això asseguraria que el prioritza el benefici social per davant del l’econòmic, evitant-ne la mercantilització, i potenciant l’arrelament comunitari. Augmentar el parc d’habitatges de la Xarxa d’Habitatges d’inclusió social de Barcelona (XHIB). Per fer-ho, es proposa augmentar el nombre d’habitatges adquirits per part de l’Ajuntament de Barcelona (compres o cessions) i cedir-los en dret d’ús de superfície a entitats socials per períodes de 15 anys. Expropiació i sanció de pisos buits. S’ha de fer efectiva l’aplicació de la Llei 1/2022 per expropiar habitatges que romanen desocupats de manera permanent i injustificada durant més de dos anys, amb l’objectiu de destinar-los al lloguer social per a persones en situació d’exclusió residencial. Fora necessari crear un grup d’estudi dels habitatges que puguin 6 incorre en aquesta situació, que estableixi criteris solvents i consensuats (ja que hi ha una gran diferència segons les fórmules de càlcul), i reforçar els mecanismes legals per fer més àgils les expropiacions. Més control sobre els habitatges socials. Cal garantir un control més estricte sobre els habitatges socials, tant pel que fa a les rehabilitacions amb diners públics com a noves promocions. Entre d’altres, s’hauria de fer a través de la prolongació o perpetuació de la qualificació d'habitatge protegit sense poder-lo vendre al mercat lliure, per evitar l'especulació. Transformació del sostre de les estacions de Renfe en habitatge públic. Es proposa instar a l’administració competent a impulsar els canvis de planejament necessaris per destinar aquests sòls a habitatge protegit, especialment en situacions d’emergència habitacional, transformant l’extensió del sostre de l’estació de Renfe a Sagrera (aproximadament 259.000 m²) en habitatge públic i/o protegit assequible. A més a més, es demana que es reclami més finançament a altres administracions (més enllà de l’Ajuntament) per soterrar les vies del tren i millorar així la connectivitat i l’accessibilitat dels barris afectats, sense que això suposi una despesa excessiva en les arques municipals. Creació d’habitatges dotacionals Amb relació a la creació d’habitatge dotacional, valorem positivament les actuacions incloses en el pla, entre elles, l'actuació A1.3 Mobilització de sòl extern, preveu ""Donar suport al desenvolupament d’allotjaments dotacionals en sòl privat. Tot i això, és necessari tenir en compte les següents especificacions en el moment de desenvolupar allotjaments dotacionals per a persones en situació de vulnerabilitat, problemes de salut greus i persones en risc d’exclusió social i residencial, com a alternativa a l'alberg d'emergència. En la mesura del possible, aquests allotjament haurien d’estar integrats a habitatges ordinaris. En el seu atorgament, s’ha de respectar el lloc de residència habitual de les persones a les quals se’ls hi atorga. Per altra banda, aquests allotjaments s’han d’ajustar als estàndards mínims d'habitabilitat que regeixen tot el parc residencial, d’un mínim de 36m² (establert per la Generalitat de Catalunya), evitant així el risc que es perpetuïn i s’acabin institucionalitzant situacions l'infrahabitatge. És important que aquests allotjaments comptin amb serveis integrats, o, en cas de no ser possible, que aquest habitatges estiguin vinculats estretament a serveis comunitaris o equipaments socials, com centres de salut o educatius, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen. En aquest sentit, s'hauria de contemplar especialment els següents serveis: 7 8 Planificació urbanística i nous barris Mixtura social. Cal impulsar polítiques urbanístiques que promoguin activament la convivència de perfils socioeconòmics i culturals diversos, amb l’objectiu de prevenir la segregació i reforçar el teixit comunitari. Aquestes dinàmiques de mixtura social ja s’han aplicat amb èxit en determinats barris de la ciutat, especialment en aquells amb una major presència de població amb rendes baixes, on el menor cost del sòl ha facilitat la construcció d’habitatge de protecció oficial. Tanmateix, per garantir una ciutat cohesionada i equilibrada, és necessari estendre aquestes polítiques a la totalitat del territori. Proposem, en aquest sentit, una segmentació urbanística més acurada per barris, que permeti orientar el planejament i les intervencions públiques cap a una distribució més equitativa dels habitatges assequibles i dels equipaments. Només així podrem avançar cap a una ciutat inclusiva, amb una planificació urbanística que afavoreixi la diversitat i la igualtat d’oportunitats arreu del seu àmbit. Construcció d’equipaments prioritaris. És necessari donar veu als consells de barri i districte per prioritzar quins equipaments (ex: CAP, escoles, piscines municipals) es construeixen en primer lloc als barris on s’estan duent a terme planificacions urbanístiques. En el cas del barri de la Marina del Prat Vermell, es considera prioritari impulsar el Centre d’Atenció Primària. Revisió de les densitats urbanes. S’ha de vetllar per tal d’evitar que l’increment de densitat redueixi la qualitat de vida o d’habitabilitat dels habitatges construïts. Edificació provisional (model APROP): S’hauria de considerar la construcció d’habitatge provisional per a col·lectius en espera, com joves, persones amb discapacitat física o intel·lectual, que estan en processos de transició cap a una vida independent, persones sense llar o persones en llista d'espera de mesa emergències per evitar estades en pensions sense condicions, només en aquells casos on la inversió sigui molt menor als habitatges previstos, complint en tot moment les condicions d’habitabilitat establertes per la llei. En aquests casos, s’ha d’assegurar que la mesura és només de caràcter estrictament provisional. Fomentar models com els pisos amb suport, el cohabitatge, les cooperatives o models tipus “hub” amb serveis centralitzats en els quals les entitats del sector de la discapacitat intel·lectual ofereixin els suports necessaris per garantir la vida independent de 9 la persona amb discapacitat intel·lectual. Transparència en l’edificabilitat. És imprescindible que quan hi ha processos de requalificació dels usos del sòl i d’edificabilitat, aquests es promocionin d’una forma adequada per garantir processos clars i accessibles a la ciutadania. Regulació la construcció de piscines en habitatge individuals. Recomanem que es reguli la construcció de piscines en habitatges individuals per fer front al canvi climàtic. Línies estratègiques en matèria de rehabilitació i sostenibilitat Creació d’una finestreta única de rehabilitació. Tot i que sabem que existeix una oficina específica de rehabilitació, creiem que és necessari centralitzar la informació, l’assessorament l’accés als ajuts, i la simplificació i unificació dels tràmits per facilitar el coneixement dels procediments i les opcions de finançament per dur a terme rehabilitacions per part de la ciutadania. A més a més, caldria millorar la difusió i la presència d’aquest servei per arribar a més persones. Finalment, creiem que les oficines de districte haurien de realitzar un seguiment més exhaustiu en l’acompanyament de les ajudes a la rehabilitació. Garantir finançament per a la rehabilitació en cas d’impagaments de comunitats de propietaris. Valorem positivament el paper de l'Ajuntament de Barcelona com a avalador en aquests casos, una pràctica que considerem fonamental per assegurar l'èxit de les intervencions en rehabilitació. A més, creiem que és necessari mantenir i, fins i tot, ampliar aquesta funció de suport per garantir la viabilitat econòmica dels projectes. En aquest sentit, proposem dues mesures concretes: d’una banda, que una entitat bancària o un organisme públic o privat assumeixi temporalment els impagaments dels propietaris, evitant així que aquests afectin la comunitat i obstaculitzin els processos de rehabilitació; d’altra banda, proposem la creació d’un fons municipal específic que cobreixi possibles impagaments, oferint seguretat financera i assegurant l’èxit de les intervencions projectades. Implementar mesures derivades dels aprenentatges la Covid. És essencial aprofitar els aprenentatges obtinguts durant la pandèmia de la Covid-19 per millorar la qualitat dels espais residencials i garantir la salut i benestar de les persones. En aquest sentit, es proposa que l’Ajuntament de Barcelona impulsi una revisió i actualització de la normativa de construcció d’habitatges, amb l’objectiu de incorporar aspectes clau que es van evidenciar com a necessaris durant la crisi sanitària com poden ser: 1) Banys adaptats: Garantir que els habitatges amb tres o més habitacions disposin de dos banys per millorar la funcionalitat i la intimitat dels residents; 2) Balcó de sortida: Incorporar un balcó de sortida en nous habitatges i rehabilitacions per afavorir la ventilació natural i l’accés a espais exteriors; 3) Ventilació creuada: Dissenyar els habitatges amb ventilació creuada per assegurar una bona qualitat de l’aire interior i protegir la salut respiratòria dels habitants. Joves i emancipació Foment del cooperativisme juvenil. És necessari impulsar el suport institucional a les cooperatives d’habitatge per a joves mitjançant la cessió de sòl municipal, finançament específic i oficines municipals d’assessorament. Aquesta mesura contribuiria a la creació d’habitatges assequibles i sostenibles per a la gent jove, facilitant la seva emancipació. Incidir en la regulació de l’oferta de residències universitàries. Es proposa buscar fórmules d’incidència per avançar en la regulació d’aquesta modalitat d’habitatge per garantir preus assequibles, evitar abusos i assegurar condicions d'habitabilitat adequades. Això protegeix els estudiants, especialment els de recursos limitats, i prevé pràctiques discriminatòries. D’aquesta forma també es fomenta l'accés habitatges dignes. 10 Joves sense llar. Tenir en compte la situació actual de molts joves en condicions de vulnerabilitat social i en situació de sensellarisme, s’haurien de plantejar noves mesures per ajudar i cooperar amb aquests joves per evitar que la situació es torni crònica. Sensellarisme i exclusió residencial Les mesures contemplades en aquest apartat tenen com a objectiu revertir la normalització que s’ha produït en relació amb el sensellarisme i l’exclusió residencial, dues situacions anòmales que no haurien d’existir a Barcelona. Tot i això, reconeixem que per combatre la normalització d’aquestes realitats cal actuar des de diversos fronts i amb accions diverses que garanteixin la protecció mínima de les persones afectades, mentre treballem per erradicar aquestes situacions de manera definitiva. Diagnosi de la situació de les persones sense llar. És fonamental dur a terme una diagnosi detallada de la situació actual de les persones sense llar, per poder implementar mesures adequades per a la seva inserció social, laboral i accés a l’habitatge. És important establir un bon vincle amb les persones sense llar per arribar a conèixer les necessitats específiques de la persona observant les seves característiques i demandes concretes per evitar un resultat erroni i no efectiu. Cal, a més, realitzar una quantificació rigorosa de les necessitats específiques de cada col·lectiu, així com dels recursos i ajuts necessaris per atendre-les, per poder dimensionar adequadament la resposta que cal activar i garantir-ne l’eficàcia. Potenciar el model “Primer la Llar” (Housing First). Considerem prioritari promoure la lògica del Housing First, que impliquen la construcció d'habitatge social permanent per a persones crònicament sense llar mitjançant mètodes de construcció modular, com a alternativa als albergs temporals. Ajuts econòmics complementaris a les entitats gestores de la Xarxa d’Habitatges d’Inserció de la Generalitat de Catalunya. S’ha d’incrementar el suport econòmic a les entitats que gestionen habitatge d'inserció i allotjament dotacional per a persones en situació de sensellarisme o vulnerabilitat. Una xifra que sembla pertinent és complementar amb uns 1.800€ anuals els ajuts econòmics a les entitats gestores d’habitatges d’inserció. Accessibilitat i col·lectius en situació de vulnerabilitat Gestió directa d’habitatges per part d’entitats especialitzades. Es proposa que les entitats que ofereixen serveis i suports a persones amb discapacitat intel·lectual assumeixin la gestió directa d’habitatges, amb l’objectiu de proporcionar a aquestes persones un entorn més adequat i integrat a les seves necessitats. Aquesta gestió ha de garantir la qualitat de vida i l’autonomia de les persones que requereixen un suport continuat per viure de manera independent. Promoure la creació d’incentius fiscals per afavorir els projectes de vida independent Es recomana crear incentius fiscals i mecanismes de finançament que afavoreixin la creació de projectes de vida independent per a persones amb discapacitat intel·lectual. Aquestes mesures podrien estar dirigides a aquells que acreditin tenir un familiar amb discapacitat intel·lectual i que desitgin adquirir un habitatge per dur a terme un projecte de vida independent, ja sigui per viure-hi sols, compartir-lo amb altres persones amb discapacitat intel·lectual o en una casa d’herència. 11 Mesura del 30% d’habitatge assequible S’ha de garantir que els plans d’ordenació urbanística municipal reservin, com a mínim, el 30% del sòl residencial de nova implantació per a habitatge assequible, incloent-hi habitatges de protecció oficial de venda i lloguer, i incorporar explícitament aquestes reserves dins dels Sistemes Urbanístics Generals i Locals per assegurar l’accés a l’habitatge a col·lectius vulnerables. Aquesta recomanació es fonamenta en la Llei d’Urbanisme 2012 (art. 57.3) i en les aportacions del COAC sobre l’Article 34 dels Sistemes Urbanístics Generals i Locals. Seguiment del pla d’habitatge 2026-2033 Es considera pertinent que sigui el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona qui s’encarregui del seguiment del Pla d’Habitatge 2023-2033 per controlar-ne l’evolució i impulsar millores, però és necessari posar l’accent en la pluralitat dels sectors representats i en la transparència dels resultats, amb informes periòdics de seguiment. Recomanacions que ja es contemplen en el pla d’habitatge 2026-2033 Regulació i control del mercat Regulació del preu del lloguer. Considerem molt pertinent la declaració de Barcelona com a zona tensionada i la conseqüent regulació del preu dels lloguers. Per això creiem que aquesta mesura s’ha de mantenir el període que sigui necessari per garantir el dret a l’habitatge de forma accessible. És necessari, també, que els habitatges en règim de lloguer de temporada s’incloguin dins aquesta regulació, per tal de prevenir fraus i protegir els drets dels llogaters. No renovació de les llicències de pisos turístics. Creiem que l’anunci de la no renovació de llicències de pisos turístics a partir de l’any 2028 és una bona mesura. Tot i això, s’haurà de vetllar pel seu compliment, a través d’un cos jurídic inspector especialitzat per evitar pràctiques fraudulentes. Habitatge públic i social Increment del parc d’habitatge públic i de promoció social. Tot i que l’acció de govern ja va en aquesta línia, considerem essencial continuar augmentant el parc d’habitatge públic a preus assequibles, en dret d’ús de superfície, el que suposa una mesura estructural per combatre l’exclusió residencial i garantir l’accés a l’habitatge a aquelles persones que no poden fer front al mercat immobiliari lliure i especialment per persones en risc d’exclusió social i residencial. Millor eficiència en totes les fases del procés de planificació i construcció d’habitatge públic. Cal continuar millorant l’eficiència en la concessió de llicències, la planificació i l’execució de les obres de manera coordinada per accelerar els processos i garantir que la construcció d’habitatges sigui més ràpida i eficaç. Potenciar els acords amb la SAREB per augmentar el parc públic i cooperatiu. 12 Considerem positius els acords signats entre ambdós ens, però creiem que s’ha de potenciar aquesta mesura més enllà dels prop de 200 habitatges que s’han incorporat fins al moment. Donar continuïtat i ampliar el conveni ESAL per mobilitzar finques tancades de l’Ajuntament de Barcelona per fer habitatge social. Ús del dret de tempteig i retracte. Demanem a l’Ajuntament de Barcelona fer ús actiu i decidit d’aquest dret per incrementar el patrimoni públic d’habitatge. Rehabilitació i sostenibilitat Impuls a la rehabilitació integral. És necessari impulsar aquesta tipologia d’intervenció, donant prioritat als barris més vulnerables, amb un diagnòstic previ i un acompanyament tècnic mixt. En fer-ho, s’ha d’assegurar l’habitatge provisional (pisos pont) per a persones sense la possibilitat d’acollir-se a una llar alternativa mentre es duen a terme aquestes rehabilitacions. Buscar alternatives de finançament als fons Next Generation. És necessari buscar la forma per millorar l’accessibilitat al finançament per dur a terme rehabilitacions i desenvolupar noves fórmules de finançament similars a aquests fons, que van ser útils per impulsar la rehabilitació. Seguiment Guia Urbanew per a la descarbonització i altres proves pilot. Considerem pertinent les recomanacions incloses a la Guia Urbanew per implementar criteris de sostenibilitat en la rehabilitació urbana (materials, eficiència energètica, etc.). Creiem que l’Ajuntament hauria de vetllar per tal que aquestes es complissin i impulsar proves pilot per testejar fórmules alternatives de reduir la petjada de carboni quan es duen a terme rehabilitacions. A més a més, és necessari garantir una coordinació eficient entre els agents implicats per unificar criteris i actuacions. Reforçar la transparència i l’accessibilitat a les dades. És imprescindible que es publiquin dades en obert com el nombre de finques a rehabilitar o l’estat de les rehabilitacions en curs, així com el nombre de rehabilitacions a les quals se’ls aplica la reserva del 30% d’habitatges destinats a polítiques socials. Joves i emancipació Ajuts econòmics més enfocats a les demandes de la gent jove de la ciutat. Augmentar els ajuts econòmics específics per a joves per facilitar l’accés a l’habitatge, com ara subvencions per al lloguer o ajuts per a la compra d’habitatge (com ara facilitar un fons públic per fer front a l’entrada), tenint en compte la renta d’aquests i aquestes. Sensellarisme i exclusió residencial Protocol transversal de serveis socials, salut i habitatge. És necessari desenvolupar protocols conjunts i integrats entre serveis socials, salut i habitatge per atendre persones amb problemes greus de salut i sensellarisme, amb una especial atenció al sensellarisme femení i invisible, adaptant les polítiques a les diverses formes de sensellarisme i a les necessitats concretes dels diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat. Això implica redefinir els protocols per atendre situacions de transició ubicacional i refinar els protocols amb aquelles persones amb situació de vulnerabilitat greu que surten del CAP, UCI, entre d’altres. Cal revisar si hi ha seguiment i identificar correctament els casos de risc. Tot i que ja existeix un eix d’actuació que preveu “preveu "Refoçar la coordinació entre Serveis Socials i 13 Habitatge per atendre l'emergència habitacional", es proposa que la coordinació sigui més explícita i inclogui la participació dels serveis de salut. Barreres al lloguer per motius racials o de diversitat. És imprescindible vetllar per la denuncia de les barreres al lloguer a les persones migrants i amb diversitat funcional. Ens sembla apropiat, tal com es contempla amb el pla, incorporar l’Oficina per la No Discriminació com a òrgan que dugui a terme accions en aquest sentit. Accessibilitat i col·lectius en situació de vulnerabilitat Promocions adaptades a persones amb discapacitat. És necessari fomentar la construcció d'habitatges dissenyats específicament per als diferents col·lectius amb diversitat funcional, amb l'objectiu de garantir un projecte de vida independent. Per aconseguir-ho, és necessari establir incentius fiscals i regulacions més estrictes, especialment quan es planifiquen grans promocions d’habitatge. A més, cal garantir que es disposi dels recursos adients per proporcionar els suports necessaris per al desenvolupament d’aquests projectes de vida independent, en particular per a les persones amb discapacitat intel·lectual. 14 3. Detall de les reunions i temàtiques tractades 15 16 4. Composició del Grup de Treball Consell de Ciutat Sessions Nom i Cognom Entitat o adscripció 1,3 Juan Cabanas Vicepresidencia Distr. Consell Ciutadà Del Districte10 - Sant Martí 7 Francesc Xavier González Vicepresidencia Distr. Consell Ciutadà Del Districte10 - Sant Martí 2,3,4 Carolina Torredemer Vicepresidencia Distr. C. Ciutadà Del Districte 5 - Sarrià Sant Gervasi 1 Luis Lumbreras Vicepresidencia Distr. Consell Ciutadà Del Districte 6 - Gràcia 1,2,3,4,5,6,7,8 Sergi López-Grado Consells Sect. De Ciutat. Consell ciutadà de sostenibilitat 1,2 Albert Recio Institucions Més Significatives de la Ciutat. FAVB 1 Lourdes Borrell Institucions Més Significatives Ciutat. Taula d'entitats Tercer Sector 2,5,6,8 Mª José Polanco Institucions Més Significatives Ciutat Taula d'entitats del Tercer Sector 3 Oriol Companyon Institucions Més Significatives Ciutat Taula d'entitats del Tercer Sector 2,3,4,5,7 Manel Pulido Institucions Més Significatives de la Ciutat. CCOO 1 Janet Catalan Institucions Més Significatives de la Ciutat. CJB 2,3,4,5,6,8 Yosef Bakali Institucions Més Significatives de la Ciutat. CJB 1 Javier Garcia Institucions Més Significatives de la Ciutat. FEDELATINA 1,3,4,5,6,7 Montserrat Morera Institucions Més Significatives de la Ciutat. CAB 1 Lidia Marqués Institucions Més Significatives de la Ciutat. AFACC 1 Alejandro Moyano Fitxer General D'entitats. FECARECAT 1,2 Enrique Delgado Fitxer General D'entitats. Taula d'Entitats de Sarrià 1,2,4,5,6 ,8 Jordi Durà Fitxer General D'entitats. DINCAT 1,2,3 Jordi Romero Fitxer General D'entitats. FATEC 2 Lucia Mendoza Fitxer General D'entitats. Fundació Migra Studium 1,2,5,6,7,8 Irene Agudo Registre Ciutadà 3,4,7 Pedro Aguilera Comissionat de Participació 1,2,3,4,5,6,7,8 Eva Albaladejo Secretaria CdC 1,2,3,4,5,6,7,8 Guillem Palà Secretaria CdC 1,2,3,4,5 ,6,7,8 Caterina Guardiet Secretaria CdC 3 Sebastián Justicia Secretaria CdC 6 Lua Aregay Secretaria CdC 17 Convidades i convidats Sessions Nom i Cognom Entitat o adscripció 4,7 Joan Ramon Riera Comissionat del Consell d’Habitatge Social 4 Jordi Paris Consell d’Habitatge Social 4 Lisa Marrani FAVB 4 Cossima Cornado Escola d'Arquitectura BCN, Grup de Recerca REAR 2 Maria Rosa Pons ICAB 1 Laura Gogni ASSIS 2,7 Guillem Fernàndez Fundació Arrels 2 Anna Fundació Arrels 3 Camilo Ramos FAVB 3 Aurora Lòpez IMPD 3 Arantxa Garcia IMPD 2 Neus Plens 6,8 Eva Moreno Som Habitatge 7 David Guàrdia Habicoop 7 Jordà Escolà Habicoop 7 Jordi Gálvez Habicoop 7 Aïna Pluma Diputació de Barcelona 7 Jordi Bosch Secretaria d’Habitatge 7 Aleix Arcarons Observatori Metropolità de l’Habitatge 7 Mireia Sender Observatori Metropolità de l’Habitatge 7 Juli Carrere Agència Salut Pública 7 Meritxell Jané INCASÒL 7 Josep Maria Puig FIBS 7 Jaume Artigues FAVB 7 Gloria Rubio La Dinamo 7 Rubén Domínguez Federació ECOM 7 Carolina Pallàs Prohabitatge 7 Fermina Gómez Provivienda 18 7 Francisco Hurtado PAH 7 Oscar Gorgues Cambra de Propietat Urbana 7 Bernat Navarro CATEB 7 Natalia Centella Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) 7 Josep Barrafot Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona 7 Joana Amat Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona 7 Ada Rafalli Consell Assessor de la Gent Gran 7 Eladio de Miguel Consell Assessor de la Gent Gran 7 Joan Martínez Consell Assessor de la Gent Gran 7 Josep Maria Boronat Grup Municipal ERC 7 Eva Baró Grup Municipal ERC 7 Núria Colomé Celobert 7 Joan Recasens Secretari Consell de l’Habitatge Social de Barcelona 7 Beth Pujol Secretaria Consell de l’Habitatge Social de Barcelona 7 Manuel Mateos Secretaria Consell de l’Habitatge Social de Barcelona 5. Annex 1: Relació de recomanacions dels dictàmens dels Consell de Ciutat que han estat incorporades al pla d’habitatge 2026-2033 Volem expressar un agraïment sincer i profund al Consell de l’Habitatge Social per la seva disponibilitat, obertura i voluntat de cooperació al llarg de tot aquest procés. La seva tasca ha estat essencial per construir ponts entre espais de participació ciutadana i per fer possible una mirada comuna sobre els reptes de l’habitatge a Barcelona. Des del Consell de Ciutat, valorem molt especialment la seva feina, el seu compromís i l’esforç d’identificació de quines de les recomanacions dels dictàmens recents del Consell de Ciutat en matèria d’habitatge —incloent-hi el present document— han estat incorporades o contemplades en el nou pla, que és el que es podrà consultar en el següent annex. 19 INCLUSIÓ DE RECOMANACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT AL PLA D’HABITATGE 2026-2033 LLEGENDA ES CONTEMPLA ALGUNA MESURA PARCIAL RELACIONADA NO ES CONTEMPLA NO ÉS COMPETÈNCIA MUNICIPAL Emergència habitacional a la ciutat de Barcelona Febrer del 2020 Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Creació de Taules d’Habitatge a cada districte per coordinar respostes Ja existeixen prèviament al Pla. a la crisi habitacional. Obrir les Taules d’Habitatge a associacions veïnals i ciutadania No es preveu incrementar les existents. organitzada. Creació d’una Oficina Antimobbing per centralitzar casos No es preveu oficina específica. Es preveu el reforç de ls disciplina. d’assetjament immobiliari i oferir suport legal. Actuació D3.3 Disciplina d'habitatge. Aplicació de sancions severes a propietaris que practiquin assetjament Actuació D3.3 Disciplina d'habitatge. immobiliari. Utilització de mecanismes legals com el tanteig i retracte per ampliar el Actuacions A3.1 Extensió de l’aplicació del dret del tanteig i retracte i parc d’habitatge social. A3.2 Adquisició directa d’habitatge Accions contra els desnonaments oberts i millora de la coordinació Actuacions B1.3 Millora del funcionament de la Mesa d'Emergències i entre serveis socials i judicials. B2.1 Prevenció de situacions d'emergència. Establir un sistema de recopilació i publicació de dades sobre Actuacions D3.1 Millora dels sistema d'indicadors i D4.3 Creació i l’emergència habitacional. difusió del coneixement Millorar les condicions d’accés als ajuts al lloguer i evitar exclusions Actuació B1.4 Reforç dels ajuts al pagament del lloguer. per ingressos. Actuacions A4.1 Control dels lloguers i A4.2 Regulació dels habitatges Promoure reformes legislatives per millorar la protecció dels llogaters. no permanents i els processos vinculats a la residència no habitual Actuació A1.1 Redacció de planejaments i gestió urbanística, acció Garantir el termini indefinit per als habitatges protegits. "Garantir la qualificació indefinida de l'HPO sobre sòls inicialment no qualificats". Actuacions de l'eix D2 ALIANCES AMB AGENTS PÚBLICS, SOCIALS, Planificació metropolitana i regional per abordar la crisi d’habitatge COOPERATIUS I PRIVATS: D2.1 Coordinació amb el Consorci més enllà de Barcelona. Metropolità de l'Habitatge; D2.2 Coordinació amb la Generalitat de Catalunya. La Barcelona postpandèmia (2022) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Convertir habitatge ja construït (especialment d’entitats financeres) Actuació A3.3 Captació d’habitatge privat amb destí a lloguer en parc de lloguer social, gestionat pel sector públic o per assequible i social. organitzacions sense ànim de lucre. Es preveuen mesures diverses per ampliar el parc assequible i social i Ampliació del parc d’habitatge social amb lloguers que es per facilitar l'accés a persones amb baixos ingressos. Línies d'actuació corresponguin amb el 20% del sou i amb contractes de 5 anys i que A1. MOBILITZACIÓ DE SÒL; A.2 PROMOCIÓ D'HABITATGE. No es siguin rotatius. preveu limitar l'estada a les persones que mantinguin les necessitats d'habitatge. Totes les actuacions de l'eix C. MANTENIR, REHABILITAR I MILLORAR Impulsar la rehabilitació d’habitatges. EL PARC D'HABITATGES, persegueixen aquesta finalitat. Les actuacions de l'eix A AMPLIAR EL PARC ASSEQUIBLE: Creació d’un parc de lloguer assequible. UNIVERSALITZAR EL DRET A L'HABITATGE es complementen amb les previstes a la línia estartègica D1 GESTIÓ DE L'HABITATGE PÚBLIC. La línia d'actuació B.3 ESTADIS VITALS I PROCESSOS D'EMANCIPACIÓ preveu l'atenció als diferents col·lectius amb necessitats d'habitatge i Pensar polítiques a mig termini per altres col·lectius afectats per la inclou les actuacions següents: B3.1 Atenció a la infància i crisi com joves o classe mitjana. l'adolescència; B3.2 Atenció a les persones grans; B3.3 Suport a l'emancipació juvenil; B3.4 Suport a l'emancipació de les persones amb discapacitat. Habitatge destinat a polítiques socials (2023) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Mesures que estan funcionant i cal mantenir Continuar amb els ajuts al lloguer. Actuació B1.4 Reforç dels ajuts al pagament del lloguer. Actuació A1.1 Redacció de planejaments i gestió urbanística, acció Blindar la qualificació permanent dels HPO. "Garantir la qualificació indefinida de l'HPO sobre sòls inicialment no qualificats". Habitatges finalitzats per la promoció directa i la promoció delegada Incrementar o com a mínim mantenir el ritme de creixement del parc entre 2016 i 2024 (9 anys): 2.843 habitatges. Previsions del Pla públic d’habitatge. d'habitatge 2026 - 2033 (8 anys): 10.000 habitatges. Finalitzar l’aprovació de l’ordenança de tanteig i retracte. Actuació A3.1 Extensió de l’aplicació del dret del tanteig i retracte. Actuació A3.3 Captació d’habitatge privat amb destí a lloguer Reforçar programes de captació i posterior rehabilitació d’habitatges. assequible i social. Continuar donant compliment al conveni ESAL, agilitzant l'adjudicació Actuació A2.3 Promoció delegada, acció "Reforçar el conveni amb de sol prevista. entitats sense ànim de lucre (ESAL)". Analitzar l’impacte de les Golden Visa i fons d’inversió en el mercat de La Llei orgànica 1/2025 (disposició final 21) ha eliminat la modalitat de lloguer. visat de residència per a inversions. Habitatge destinat a polítiques socials (2023) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Propostes municipals Actuació A3.2 Adquisició directa d’habitatge. Accions: "Adquirir herències intestades i impulsar donacions a l'Ajuntament" i "Adquirir Destinar els edificis públics sense ús a polítiques socials. edificis d'altres administracions o institucions per facilitar distribució territorial habitatge assequible". El pla preveu que es generin entre 2026 i 2033 uns 26.500 nous Ampliar el parc d’habitatge social fins al 10% en quatre anys. habitatges asequibles, 21.000 en sòl públic (inclou adquisicions i captacions) i 5.500 en sòl privat. Reduir el temps entre l’assignació de solars i la finalització Actuació A2.1 Mesures per agilitzar i millorar la promoció. d’habitatges socials. Reforçar les línies d'inspecció i sanció. Actuació D3.3 Disciplina d'habitatge. Identificar les propietats de grans institucions públiques per tal que Actuació A3.2 Adquisició directa d’habitatge. Accions: "Adquirir aquesta dada sigui pública i transparent, i explorar possibilitats per herències intestades i impulsar donacions a l'Ajuntament" i "Adquirir destinar-lo a habitatge vinculat amb les polítiques socials. edificis d'altres administracions o institucions per facilitar distribució territorial habitatge assequible". L'actuació A1.1 Redacció de planejaments i gestió urbanística preveu "Avaluar possibles modificacions de planejament per ampliar el parc Redactar MPGM per destinar a allotjament dotacional part de les d’HPO. Més enllà dels planejaments ja previstos, caldrà avaluar la reserves d’equipaments sense un ús definit. possibilitat de modificar aquells planejaments en que les reserves d’habitatge protegit no s’adeqüen als requeriments legals vigent, o en aquells casos en que es poden incloure reserves per a allotjaments dotacionals". Actualitzar i publicar les dades referents a pisos buits. Actualment la Generalitat ja publica les dades relatives a grans tenidors. Potenciar l'actuació del Consorci de l'Habitatge com a òrgan de Actuació D2.2 Coordinació amb la Generalitat de Catalunya. col·laboració entre Ajuntament i Generalitat. Habitatge destinat a polítiques socials (2023) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Propostes per a col·lectius vulnerables Millorar l’adaptabilitat dels habitatges per a persones amb Dins de la línia d'actuació D1. GESTIÓ DE L'HABITATGE PÚBLIC es discapacitat. preveu l'actuació D1.5 Millora de l'accessibilitat. Actuació B1.2 Acceleració dels processos d'adjudicació d'habitatge Recollir en el RSHPOB si la persona té algun tipus de diversitat diferent protegit, acció "L’ampliació de les dades en relació al perfil de les als problemes de mobilitat. persones sol·licitants, entre les quals el tipus de discapacitat, si s’escau". Actuació B1.6 Establiment d'itineraris de sortida dels recursos residencials temporals, accions: "Ampliar els recursos per a persones Facilitar la sortida dels habitatges d’inclusió social. que surten de recursos d’urgència" i "Ampliar recursos per a persones han finalitzat procés a XHIB o altres recursos atenció persones sense llar". Augmentar més enllà del 5% els habitatges destinats a persones amb No es preveu l'ampliació més enllà del 5% si que es preveu el destí discapacitat i facilitar l'accés a persones amb discapacitats diferents a d'un mínim de l'1% (inclòs en el 5% total) amb altres persones amb la motora. discapacitat, preferentment intel·lectual. La línia d'actuació B.3 ESTADIS VITALS I PROCESSOS D'EMANCIPACIÓ preveu l'atenció als diferents col·lectius amb necessitats d'habitatge i inclou les actuacions següents: B3.1 Atenció a la infància i Ampliar l'habitatge assequible a tots els perfils. l'adolescència; B3.2 Atenció a les persones grans; B3.3 Suport a l'emancipació juvenil; B3.4 Suport a l'emancipació de les persones amb discapacitat. Habitatge destinat a polítiques socials (2023) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Propostes per a col·lectius vulnerables Actuació B1.3 Millora del funcionament de la Mesa d'Emergències inclou Garantir l’accés a habitatges de la mesa d’emergències. l'acció "Impulsar un Pla de xoc per reduir la llista d’espera per accedir a un habitatge de la Mesa d'Emergències". Actuació B2.1 Prevenció de situacions d'emergència, acció "Reforçar i Potenciar i dotar de més recursos al servei de mediació. millorar els serveis de mediació". Valorar l’aplicació de mesures relacionades amb el “Dret del retorn”, No es preveu amb l'ampliació de recursos per aplicar l'ORPIMO. Facilitar l’accés a habitatge per a joves i famílies en risc de Actuació B3.1 Atenció a la infància i l'adolescència. desnonament. Habitatge destinat a polítiques socials (2023) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Millora de la col·laboració publicoprivada Actuació A2.3 Promoció delegada, acció Reforçar el conveni amb entitats Fomentar les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. sense ànim de lucre (ESAL). Actuació A2.3 Promoció delegada, acció "Mantenir l'actuació Articular millor la figura de l'operador público-privat. d'Habitatge Metropolis Barcelona (HMB)". Crear “Associacions d’Habitatge” per gestionar l’habitatge social, seguint No es preveu tot i que el Tercer Sector ja gestiona habitatge social models europeus. Habitatge destinat a polítiques socials (2023) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Reivindicacions d’àmbit estatal Augmentar el pressupost d’habitatge fins a l’1,5% del PIB. El Pla d'Habitatge de Barcelona 2026- 2033 no pot incidir-hi. "Actuació A2.1 Mesures per agilitzar i millorar la promoció preveu ""Impulsar la millora de la fiscalitat de l’adquisició, promoció i gestió d’habitatge protegit de lloguer. Aplicar un IVA reduït (4%) a la construcció d’HPO. — Coordinació amb les entitats que promouen i gestionen habitatge protegit de lloguer a la ciutat. — Elaboració d’una proposta per impulsar el canvi de la legislació estatal que permeti modificar la interpretació d’Hisenda"". " Actuació A3.2 Adquisició directa d’habitatge preveu "Ampliar els drets d'usdefruit o adquisició permanent. Impulsar la cessió definitiva a Incorporar els habitatges de la SAREB al parc públic. l’Ajuntament dels habitatges propietat de la Sareb o altres entitats financeres que ja han estat cedits a l’Ajuntament per tal que s’incorporin de manera definitiva al parc públic". Habitatge destinat a polítiques socials (2023) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Reivindicacions d’àmbit autonòmic Augmentar el pressupost d’habitatge fins a l’1,5% del PIB. El Pla d'Habitatge de Barcelona 2026- 2033 no pot incidir-hi. Actuació A3.2 Adquisició directa d’habitatge preveu "Adquirir herències intestades i impulsar donacions a l'Ajuntament. Caldrà Que els habitatges que queden sense hereus passin directament al impulsar establir un conveni amb la Generalitat de Catalunya que parc públic i no passin a subhasta. habiliti el traspàs d’aquestes herències a l’Ajuntament amb destí a habitatge protegit". Actuació D2.2 Coordinació amb la Generalitat de Catalunya preveu Avaluar el Programa Reallotgem.cat. l'acció Millorar la coordinació en relació a la captació. Actuació A2.4 Promoció d'altres agents públics inclou l'acció Impulsar la construcció d’habitatge social des de la Generalitat. Coordinació amb l’Incasol. Habitatge destinat a polítiques socials (2023) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Altres temes acordats no relacionats amb l’objecte del dictamen Mantenir, com a mínim, i augmentar la quantia dels ajuts a la Es mantindran les convocatòries d'ajuts a la rehabilitació rehabilitació. Vetllar pel compliment de les condicions mínimes de ventilació, llum i No es competència del Pla d'Habitatge, garantir el compliment dels salubritat en la concessió de llicències. criteris legals d'habitabilitat en la concessió de llicències. Estudiar la possibilitat que l’Ajuntament creï un segell o estàndard No es preveu ambiental. Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Regulació i control del mercat Regulació del preu del lloguer. Actuació A4.1 Control dels lloguers Actuació A4.2 Regulació dels habitatges no permanents i els Prohibició de la compra especulativa. processos vinculats a la residència no habitual, inclou l'acció "Avaluar la possibilitat de limitar les compres d'habitatges si no es destini a la primera residència". Actuació A4.2 Regulació dels habitatges no permanents i els No renovació de les llicències de pisos turístics. processos vinculats a la residència no habitual, inclou l'acció "Erradicar els Habitatges d'Ús Turístic (HUTS) a la ciutat". Estudiar l’accés al mercat d’habitatge. No es preveu Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Regulació del lloguer d’habitacions Difusió de les eines existents de denúncia Es mirarà d'introduir al text Estudi profund abans de la regulació del lloguer d'habitacions No es preveu Actuació A4.2 Regulació dels habitatges no permanents i els Regulació específica processos vinculats a la residència no habitual, inclou l'acció "Impulsar aprovació definitiva legislació catalana i normativa municipal que permet regular habitatge temporal". No es preveu. Les funcions s'inclouen a l'actuació D3.3 Disciplina Cos d'inspecció propi d'habitatge. Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Habitatge públic i social Es preveuen mesures diverses per ampliar el parc assequible i social. Línies d'actuació A1. MOBILITZACIÓ DE SÒL; A.2 PROMOCIÓ Increment del parc d’habitatge públic. D'HABITATGE. No es preveu limitar l'estada a les persones que mantinguin les necessitats d'habitatge. Reserva d’habitatge protegit per a col·lectius en situació de Actuació B1.1 Revisió dels criteris d'adjudicació per a contingents vulnerabilitat. Millor eficiència en totes les fases del procés de planificació i Actuació A2.1 Mesures per agilitzar i millorar la promoció. construcció d’habitatge públic. Prioritzar la concessió de llicències per la construcció d’habitatge Actuació A2.3 Promoció delegada, acció "Donar suport tècnic a la públic a entitats sense ànims de lucre. promoció delegada". Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Habitatge públic i social Actuació B1.6 Establiment d'itineraris de sortida dels recursos Augmentar el parc d’habitatges de la Xarxa d’Habitatges d’inclusió residencials temporals, preveu l'acció "Ampliar recursos per a persones social de Barcelona (XHIB). han finalitzat procés a XHIB o altres recursos atenció persones sense llar". Expropiació i sanció de pisos buits. Actuació D3.3 Disciplina d'habitatge. Potenciar els acords amb la SAREB per augmentar el parc públic i Actuació A3.2 Adquisició directa d’habitatge, preveu l'acció "Ampliar cooperatiu. els drets d'usdefruit o adquisició permanent". Més control sobre els habitatges socials tant pel que fa a les No es preveu específicament, tot i que està dins dels objectius interns rehabilitacions amb diners públics com a noves promocions. de l'IMHAB. El Pla d'Habitatge no preveu actuacions amb aquest nivell de detall, ja Transformació del sostre de l'estació de Renfe de la Sagrera en que requereixen de modificacions específiques de planejament per habitatge públic. fer-se efectives. Actuació A2.3 Promoció delegada, acció "Reforçar el conveni amb Donar continuïtat i ampliar el conveni ESAL entitats sense ànim de lucre (ESAL)". Ús del dret de tempteig i retracte Actuació A3.1 Extensió de l’aplicació del dret del tanteig i retracte. Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 "L'actuació A1.1 Redacció de planejaments i gestió urbanística preveu ""Avaluar possibles modificacions de planejament per ampliar el parc d’HPO. Més enllà dels planejaments ja previstos, caldrà avaluar la possibilitat de modificar aquells planejaments en que les reserves Creació d’habitatges dotacionals d’habitatge protegit no s’adeqüen als requeriments legals vigent, o en aquells casos en que es poden incloure reserves per a allotjaments dotacionals"". L'actuació A1.3 Mobilització de sòl extern, preveu ""Donar suport al desenvolupament d’allotjaments dotacionals en sòl privat""." Planificació urbanística i nous barris: Mixtura social; Construcció d’equipaments prioritaris; Revisió de les densitats urbanes; Edificació provisional (model APROP); Fomentar models com els pisos amb suport, No és competència del Pla d'habitatge concretar els criteris del el cohabitatge, les cooperatives o models tipus “hub” amb serveis desenvolupament urbanístic. centralitzats; Transparència en l’edificabilitat; Regulació la construcció de piscines en habitatge individuals. Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Rehabilitació i sostenibilitat Totes les actuacions de l'eix C. MANTENIR, REHABILITAR I MILLORAR EL Impuls a la rehabilitació integral. PARC D'HABITATGES, persegueixen aquesta finalitat. Creació d’una finestreta única de rehabilitació. Ja existeix una Oficina específica de rehabilitació. Buscar alternatives de finançament als fons Next Generation. Actuació C3.5 Millora del finançament i la fiscalitat de la rehabilitació. L'actuació C3.4 Millora del coneixement del parc d'habitatges preveu Seguiment Guia Urbanew per a la descarbonització i altres proves pilot. "Definir les solucions tècniques adequades per la rehabilitació a Barcelona". L'actuació C3.5 Millora del finançament i la fiscalitat de la Garantir finançament per a la rehabilitació en cas d’impagaments de rehabilitació preveu "Explorar noves fórmules per facilitar el propietaris. pagament i finançament de la rehabilitació". L'actuació C3.4 Millora del coneixement del parc d'habitatges preveu Reforçar la transparència i l'accessibilitat a les dades. "Crear una base de dades unificada dels edificis residencials de la ciutat". Implementar mesures derivades dels aprenentatges la Covid: dos banys a partir de les tres habitacions, un balcó de sortida i la ventilació creuada. Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Joves i emancipació Foment del cooperativisme d'habitatge juvenil. Actuació B3.3 Suport a l'emancipació juvenil. Ajuts econòmics més enfocats a les demandes de la gent jove de la Actuació B1.4 Reforç dels ajuts al pagament del lloguer. ciutat. Fiscalitzar l’oferta de residències universitàries. No es preveu No és competència municipal l'allargament de la durada dels Contractes indefinits i renovació automàtica d’aquests. contractes. Les actuacions B1.5 Implantació d'un model d'atenció integral a l'exclusió residencial i B2.2 Atenció a l’emergència, preveuen mesures Joves sense llar. per donar resposta a les situacions de pèrdua de l'habitatge, no obstant, no s'incluen mesures específiques adreçades a les persones joves. Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Sensellarisme i exclusió residencial Diagnosi de la situació de les persones sense llar. No es preveu. L'actuació B1.6 Establiment d'itineraris de sortida dels recursos Potenciar el model “Primer la Llar” (Housing First)” residencials temporals preveu "Ampliar recursos per a persones han finalitzat procés a XHIB o altres recursos atenció persones sense llar". Ajuts econòmics complementaris a les entitats gestores de la Xarxa No es preveu. d’Habitatges d’Inserció de la Generalitat de Catalunya. L'actuació B2.2 Atenció a l'emergència preveu "Refoçar la coordinació Protocol transversal de serveis socials, salut i habitatge. entre Serveis Socials i Habitatge per atendre l'emergència habitacional". L'actuació A4.1 Control dels lloguers preveu "Enfortir l'actuació de Denunciar les barreres al lloguer per motius racials o de diversitat. l'Oficina per la no discriminació en l'accés a l'habitatge (Oficina No discriminació CRDH)". Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona (2025) Actuacions proposades Incorporació al Pla d'Habitatge de Barcelona 2026 - 2033 Accessibilitat i col·lectius en situació de vulnerabilitat Es preveuen 2 actuacions en aquest sentit: B3.4 Suport a l'emancipació de les persones amb discapacitat preveu "Garantir l’accessibilitat als Promocions adaptades a persones amb discapacitat habitatges del parc públic"; D1.5 Millora de l'accessibilitat (dins la línia estratègica D1. GESTIÓ DE L'HABITATGE PÚBLIC). Les entitats que atenen aquests habitatges ja formen part de la XHIB i Contemplar la gestió directa d’habitatges per part d’entitats que poden ser receptores d'habitatges de titularitat pública per a la seva presten serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual. gestió. Promoure la creació d'incentius fiscals i finançament per afavorir No es preveu. projectes de vida independent. Seguiment del pla d’habitatge 2025-2033 Creació d’una comissió de seguiment independent. El seguiment del pla es fa a través del CHSB DICTAMEN 2020 EMERGÈNCIA HABITACIONAL A LA CIUTAT DE BARCELONA FEBRER DEL 2020 90% ACCEPTAT DICTAMEN 2022 BARCELONA POSTPANDÈMIA 80% ACCEPTAT - 20% PARCIAL DICTAMEN 2023 HABITATGE DESTINAT A POLÍTIQUES SOCIALS 55% ACCEPTAT - 22% PARCIAL DICTAMEN 2025 MESURES RELACIONADES AMB L’HABITATGE A BARCELONA 44% ACCEPTAT - 29% PARCIAL