Pla de Cultura del Districte
de Sarrià – Sant Gervasi
Desembre 2002
;
PLA DE CULTURA DEL DISTRICTE DE SARRIÀ SANT GERVASI
ÍNDEX
I. INTRODUCCIÓ 1
II. EL DIAGNÒSTIC 4
1. Característiques generals del Districte: territori i població 4
2. La xarxa de serveis bàsics 7
3. La política cultural del Districte 11
4. Les dinàmiques culturals del Districte 13
4.1. De la tradició dels municipis independents als barris residencials 13
4.2. La perifèria, espai per la centralitat 14
4.3. La creació plàstica, musical i escènica i el disseny innoven 15
4.4. L’educació, el lleure i els mitjans de comunicació locals transversalitats 
de la vida cultural del districte 17
4.5. El nivell econòmic i de formació dels habitants, clau de l’assentament 
d’oferta privada al districte 18
4.6. El teixit associatiu a un districte residencial 19
4.7. El Batec de les Cultures, l’exemple del treball en xarxa 21
III. L’ESTRATÈGIA 22
5. Síntesi estratègica 22
5.1. Anàlisi externa 22
5.2. Anàlisi interna 23
6. Els reptes 25
7. Les propostes 26
8. Les potencialitats 29
I. INTRODUCCIÓ
El Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi s’insereix dins els Plans de cultura
dels altres nou districtes de la ciutat. Es tracta d’un estudi impulsat i finançat per l’Institut 
de Cultura de Barcelona, arrel d’una de les conclusions del Pla estratègic del sector cultural
de Barcelona que afirmava la necessitat de diagnosticar la situació de la realitat cultural en
cada un dels territoris de la ciutat, per tal de definir les prioritats i estratègies culturals de
cada districte.
Es tracta d’una anàlisi que posa la mirada sobre els límits territorials del Districte 
(el districte com a territori), així com sobre aquella administració que hi té competències
més directes (el districte com a Administració). Quan parlem del Districte – territori tenim 
en compte, també, les altres administracions que hi actuen, així com la resta d’agents. Val 
a dir, però, que els límits administratius de cada un dels Districtes comprenen diferents
barris i zones. En aquells casos que la comprensió de la realitat passava per la
consideració d’aquestes unitats més petites s’ha dut a terme un estudi més micro, 
sense perdre de vista que l’objecte d’estudi és el Districte.
Aquest estudi s’estructura en dues parts ben diferenciades: el diagnòstic i l’estratègia.
El DIAGNÒSTIC es desplega a partir de quatre punts:
En un primer punt es duu a terme la presentació descriptiva del Districte des d’un punt de
vista territorial i poblacional. Això permet centrar les coordenades a partir de les quals es
desenvolupa posteriorment l’anàlisi.
En un segon punt s’analitza la situació dels serveis culturals bàsics. Aquests serveis
(majoritàriament concretats en un equipament) són els que de forma nuclear estan
destinats a la població del Districte. Per això s’han tingut en consideració els centres cívics,
les biblioteques i els arxius.
En un tercer punt es presenta i s’analitza la política cultural del Districte. Cal tenir present
que quan es parla de la política cultural del Districte es fa referència a com s’articula el
discurs, a com es defineixen les línies d’actuació, a quins són els fonaments de les
actuacions de l’administració més directament vinculada al territori.
El quart punt aborda set perspectives o mirades diferents sobre la realitat cultural del
Districte. Es tracta de set mirades complementàries sobre una mateixa realitat territorial,
que combinen de manera equilibrada l’exposició d’elements descriptius i d’elements
valoratius. Donat que la realitat que estudien és la mateixa, lògicament es produeixen
repeticions temàtiques. Per exemple, la tasca desenvolupada des dels centres cívics o des
de les entitats pot ser abordada més d’una vegada. Tanmateix, sempre es presenten des
d’òptiques diferents.
1
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
Aquestes set perspectives són les següents:
1. La cultura és identitat i cohesió social. La cultura ens defineix com a individus, a la
vegada que ens situa en una comunitat de referència.
2. La cultura és centralitat i projecció, des d’un punt de vista intern es parla de quina és
la centralitat cultural del Districte i des d’un punt de vista extern s’analitza fins a quin punt
el Districte juga un paper de centralitat cultural a la ciutat i, fins i tot, a l’àrea
metropolitana.
3. La cultura és creació i innovació. La cultura és l’expressió de les diverses
manifestacions artístiques.
4. La cultura es pot analitzar a partir de diverses trasnversalitats, és a dir, la cultura
s’expressa també en àmbits com l’educació, el medi ambient o els mitjans de
comunicació.
5. La cultura inclou l’estudi del sector privat, els agents que des de l’afany de lucre
juguen un paper clau en el desenvolupament cultural i territorial d’un territori.
6. La cultura és el teixit associatiu, les entitats que des de la seva labor despleguen una
funció bàsicament socio-comunitària, però també creadora, innovadora.
7. La cultura es pot analitzar des de les xarxes. Xarxes que articulen els agents del
territori des d’un punt de vista intern i xarxes que connecten el Districte amb l’exterior.
L’ESTRATÈGIA es desenvolupa en la segona part de l’estudi. En aquesta segona part del
Pla de Cultura de Sarrià – Sant Gervasi es presenten les línies estratègiques que, a partir
del diagnòstic de la realitat exposat, s’haurien de dur a terme a fi d’ordenar les actuacions
en matèria cultural. L’estratègia s’ordena, també, en quatre punts:
En un primer punt, es duu a terme una síntesi estratègica a partir d’una matriu DAFO.
Aquesta matriu inclou l’anàlisi externa (les oportunitats i les amenaces) i l’anàlisi interna
(les fortaleses i les debilitats). L’anàlisi externa té en compte els factors o bé no
específicament culturals o bé no específicament del districte, però que afecten directament
l’àmbit cultural del Districte. En canvi, l’anàlisi interna té per objecte el Districte (com a
territori i com a administració) des d’un punt de vista més específicament cultural.
En el segon punt, s’aborden els reptes que el Districte ha d’afrontar en el futur. Aquests
reptes, que s’han anat perfilant en el diagnòstic, recullen aquells aspectes que s’han
d’encarar, més enllà de les urgències quotidianes.
En el tercer punt, s’exposen les propostes. Les propostes s’agrupen a partir de les línies
d’actuació que, al seu torn, són la resposta als principals reptes que afronta el Districte. És
2
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
a dir, una línia d’actuació pot ser el resultat d’un o més reptes. Així mateix, en aquells casos
que sigui pertinent, per a cada línia d’actuació s’establirà un projecte estratègic. Els
projectes estratègics són aquells projectes emblemàtics, més singulars, que representen la
punta de llança de la línia d’actuació corresponent. I les propostes corresponen al conjunt
d’iniciatives que s’han de dur a terme en cada àmbit d’actuació.
En el quart punt, s’establiran les potencialitats que existeixen a l’hora de desplegar les
propostes. Aquí es recolliran les oportunitats que es presenten en forma de solars, edificis
sense projecte específic, canvis d’usos encara no concretats, etc.
Finalment, cal dir que aquest estudi s’ha basat en una metodologia que ha inclòs la
realització de diverses entrevistes en profunditat als agents públics i associatius més
rellevants que operen al territori, seguint els criteris del propi Districte, i també en l’anàlisi
de fonts secundàries, sempre insuficients per una anàlisi tan complexa.
3
II. EL DIAGNÒSTIC
1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DISTRICTE: TERRITORI I POBLACIÓ
El districte de Sarrià – Sant Gervasi és, amb 132.864 habitants, el quart menys poblat de
Barcelona i el que té menys densitat de població, ja que conté grans extensions de zona
verda a la serralada de Collserola. És un districte perifèric que fa frontera amb els municipis
de Sant Just Desvern, Molins de Rei, Sant Feliu del Llobregat i Sant Cugat del Vallès i els
Districtes de Les Corts, Eixample, Gràcia i Horta – Guinardó. Al seu interior s’identifiquen
tres nuclis territorials, els de Sarrià i Sant Gervasi, antics municipis independents i les
diferents urbanitzacions a la zona de Collserola.
Als habitants d’aquests tres nuclis els uneixen una sèrie de característiques com són la
joventut de la seva població, amb una mitjana d’edat per sota de la de Barcelona i amb
l’índex d’envelliment més baix; la formació, amb una mitjana de titulats superiors d’un
36,7%, més de vint punts per sobre de la de la ciutat; i finalment, l’alt poder adquisitiu, al
capdavant de l’Àrea Metropolitana, a excepció d’algunes bosses de pobresa localitzades 
a Vallvidrera i Les Planes. Per tant, es pot caracteritzar la població del districte com una
població jove, amb un alt nivell de formació i econòmicament benestant, amb l’excepció
feta.
Ara bé, tot i aquestes característiques poblacionals confluents, els tres nuclis territorials
conserven una identitat pròpia, heretada de la diferent conformació urbana i tradició
històrica de cadascun d’ells.
Sant Gervasi de Cassoles fou un municipi independent de Barcelona a la que s’annexionà
el 1897. Era un antic poble camperol que cresqué arran de la celebració de l’Exposició
Universal de Barcelona. És un indret caracteritzat per l’elevat nombre d’escoles, els
nombrosos edificis singulars i una alta densitat urbana.
Així doncs, es tracta d’una zona bàsicament d’ús residencial i de serveis, que concentra 
el 72% de la població del districte. Conté estructures urbanes diferents que es corresponen
als moments històrics de la seva urbanització. El nucli antic, a l’eix del Carrer de Sant
Gervasi entre les places Bonanova i Frederic Soler, donada la pressió urbanística que ha
suportat, no ha mantingut l’estructura urbana de casc antic. El barri del Putxet, s’eleva per
sobre del Ferró, part del primer eixample de Sant Gervasi que connecta amb l’antiga vila
de Gràcia. El segon eixample és el que es produí a ponent del Camí de Sant Gervasi, a
l’anomenat barri de la Forja. La zona que uneix Sant Gervasi amb Sarrià fou construïda
durant el segle XIX i correspon als barris i urbanitzacions d’Espanya, Santaló, Can Castelló
– Galvany, Ganduxer i Moragues. Altres zones que creixeren amb característiques pròpies
foren les dels grans terratinents, a banda i banda del nucli antic. Finalment, la urbanització
més recent és la de Turó Parc, entorn la Plaça Francesc Macià.
4
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
Sarrià també va ser un municipi independent. Ara bé, la seva annexió a Barcelona fou molt
més complicada. Sarrià quedà agregada a la ciutat per reial decret el 1921, a pesar de les
mobilitzacions ciutadanes. Va ser l’últim poble històric del pla a incorporar-se a Barcelona.
Sarrià, que concentra el 25% de la població del districte, ha mantingut viu aquest sentiment
d’independència i de poble. En el seu nucli hi ha carrers estrets amb petits comerços i
velles construccions que s’intercalen amb cases restaurades. L’accessibilitat al centre de
Barcelona i la tranquil·litat i qualitat de vida que caracteritza Sarrià ha provocat que el preu
del sòl hagi pujat, exponencialment, les últimes dècades. És per això, que en aquest nucli
s’hi poden trobar antics veïns, que han heretat el sentiment de pertinença característic del
territori, i nous residents que s’allunyen del l’alt nivell d’activitat de la gran ciutat.
A la zona de Collserola s’hi troben, a més de tot el complex del Tibidabo, nuclis urbans com
Vallvidrera i Les Planes. Ambdós eren pobles independents que s’annexionaren al municipi
de Sarrià. La rellevància d’aquesta zona es concentra en la seva vessant territorial més que
no pas poblacional, ja que només hi viuen unes 3.500 persones, que representen un 3% de
la població del districte. La vegetació i la importància natural, paisatgística i mediambiental
dels paratges de Collserola són els trets característics d’aquesta part alta del districte. Les
infraestructures com els túnels de Vallvidrera, que travessen la Serralada de Collserola, han
fet que aquest territori tingui una importància estratègica per la comunicació de la ciutat.
Pel que fa a l’accessibilitat i mobilitat del districte destaca l’existència d’eixos viaris
importants pel trànsit rodat. La Ronda de Dalt, la Via Augusta i la Ronda Del Mig o 
General Mitre divideixen el districte. Es tracta de tres eixos viaris que milloren la
comunicació exterior del districte, però que representen una barrera per la comunicació
interior. Per tant, han afectat directament la divisió territorial del districte, fent impossible
mantenir les velles divisions històriques, influint en la definició de les àrees de relació i
veïnatge del districte.
A Sarrià – Sant Gervasi hi ha l’índex de turismes per habitant més alt de tot Barcelona.
Un fet, que a més de caracteritzar com a econòmicament benestant la composició social
del districte, dóna pistes sobre els seus hàbits de mobilitat. Una xarxa de transports públics
relativament dèbil (les úniques parades de transport subterrani són les dels Ferrocarrils de
la Generalitat, que s’intenten compensar amb la xarxa d’autobusos) no es percep com una
gran debilitat respecte altres zones més cèntriques. Els ciutadans utilitzen, majoritàriament,
el districte com a espai de residència i es desplacen en transport privat allà on exerceix les
seves funcions productives.
Un altre aspecte que caracteritza la població d’aquest districte és el nombre de persones
rellevants, dedicades als àmbits polítics i intel·lectuals, que hi resideixen. Es tracta de
persones que, tanmateix, no han desenvolupat una relació directa amb el seu territori més
immediat. Per tant hi ha un potencial de capital humà que potser es podria vincular de
forma més directa a la vida cultural del districte.
5
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
En resum, l’ús residencial i de serveis, amb un alt pes dels educatius, descriu la realitat de
Sarrià – Sant Gervasi. Un territori que conté grans zones verdes en la seva part alta i dos
nuclis urbans caracteritzats per una tranquil·litat i qualitat de vida que no es troba a altres
zones de Barcelona. Unes característiques que comporten un alt grau de satisfacció
respecte l’ús residencial però que es mostren limitatives per la generació d’activitat
comercial i de serveis de proximitat. El reequilibri entre l’ús residencial i la proximitat
d’ofertes de serveis culturals i cívics és el repte que proposa la realitat territorial i social 
del districte.
6
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
2. LA XARXA DE SERVEIS BÀSICS
La xarxa de serveis bàsics culturals de Sarrià – Sant Gervasi està formada per tres centres
cívics (Centre Cívic l’Elèctric, Centre Cívic Vallvidrera i Centre Cívic Casal de Sarrià), un
centre cultural (Espai Cultural Pere Pruna), dues biblioteques (la Biblioteca Clarà i la
Biblioteca Collserola – Josep Miracle), i l’Arxiu Municipal.
Gran part de la política cultural del districte es desenvolupa als tres centres cívics dels que
disposa. Es tracta de tres centres que tenen unes àrees d’influència ben diferents donada
la seva ubicació. Així, el que presenta uns índexs d’ocupació més elevats és el del Casal 
de Sarrià, mentre que els de l’Elèctric, a Les Planes, i de Vallvidrera ofereixen serveis a 
una població més reduïda.
La zona amb més problemes d’accessibilitat donades les seves característiques
orogràfiques és la de Collserola. Allà, tant a Vallvidrera com Les Planes, es requeria 
un esforç per la posada en marxa de serveis de proximitat. Així ho contemplava el Pla
d’Equipaments aprovat pel districte, que a més del centre cívic existent, l’Elèctric, en
projectava un a la zona de Vallvidrera. Es tracta d’equipaments que no ocupen grans
superfícies, però que es mostren com a cohesionadors del territori on estan. Fan suport a
les entitats culturals i veïnals que hi ha a la zona, programen exposicions, tallers i activitats
de difusió cultural.
El cas del Centre Cívic de Vallvidrera és especial, en el sentit que comparteix espais 
amb la Biblioteca Collserola – Josep Miracle. La unitat física que conforma l’edifici
d’equipaments on es troben és un bon punt de partida per aprofundir en el treball coordinat
dels dos serveis.
El Centre Cívic Casal de Sarrià, situat a una antiga residència particular envoltada de jardí,
és un dels centres culturals més importants del districte. El diferencien dels altres dos la
proximitat a un entramat urbà que acull un gran nombre de població i que té una tradició
associativa prou potent com per generar multitud d’iniciatives.
El casal és seu de l’Arxiu del Districte, el Centre de Recursos Pedagògics, el Col·lectiu de
Gent Gran, l’Espai Jove de Sarrià, la Ludoteca el Jardí i el servei de bar. Hi ha una vintena
de grups o entitats que fan un ús regular de l’equipament.
Es tracta, doncs, d’un centre dinàmic en gran part gràcies a les iniciatives ciutadanes que
s’hi generen. En ell, a més dels tallers formatius i la cessió d’espais, s’aprofundeix en el
suport a la creació. En aquest sentit, destaca la cogestió dels bucs d’assaig que es fa amb
la Coordinadora de Rock de Sarrià i la programació d’exposicions promogudes per
l’associació artística Mestres Art Actual.
La mancança més greu que es detecta en pel que fa als centres cívics, i que comparteix
amb les biblioteques, és la inexistència d’equipaments a la zona de Sant Gervasi. També 
en aquest cas el Pla d’Equipaments preveu la construcció d’un centre cívic. L’emplaçament
7
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
escollit serà l’edifici de Vil·la Florida, al Carrer de Sant Gervasi de Cassoles, més coneguda
com l’Escola de Puericultura, que també acollirà la nova biblioteca. Es tracta d’un edifici
modernista, en transició cap al noucentisme, dissenyat per l’arquitecte Azemar el 1904, 
que per la seva importància arquitectònica és un bon marc per desenvolupar-hi activitats
culturals.
Una altra qüestió que es planteja en la definició dels serveis dels centres cívics és el nivell
d’especialització de cadascun d’ells. Cap dels centres cívics s’ha especialitzat en un
projecte o servei concret. Potser això ha dificultat la projecció dels centres cívics, pel que 
fa a la funció que despleguen i la programació cultural que s’ofereix.
L’Espai Cultural Pere Pruna, que es va inaugurar l’any 2000, completa el mapa de centres
culturals de proximitat del districte. Està situat al carrer Ganduxer, on anteriorment hi havia
la capella de l’antic convent de les Monges Reparadores. A l’interior s’han mantingut els
vitralls i les pintures de l’artista Pere Pruna, catalogades com a patrimoni de la ciutat. El
centre té vocació de punt de trobada per acollir manifestacions artístiques i culturals de
grups, entitats i col·lectius. Compta per això amb diversos espais independents: a la planta
baixa hi ha una sala d’actes, una sala d’exposicions i una sala de dimensions més
reduïdes; al primer pis, hi ha la sala que es correspon a l’antic cor de la capella.
La seva programació acull sessions de música, teatre, conferències, etc. També s’hi
desenvolupen activitats promogudes per entitats, algunes de les quals fan un ús força
habitual de l’equipament. Es tracta d’un espai singular, d’un centre que té vocació de ciutat.
De l’oferta cultural d’aquest espai destaquen les exposicions resultat d’una certa voluntat
d’especialització. No obstant, aquest espai no està complint les expectatives dipositades 
ni aprofitant les potencialitats que gaudeix. Una de les possibles interpretacions d’aquesta
situació és la manca d’un projecte cultural sòlid. Tot això es visualitza amb la falta d’una
definició clara del tipus d’exposicions que oferta el centre. La posada en marxa d’espais 
com el Centre Cívic de Vallvidrera i el futur de Puericultura han de suposar una derivació 
a aquests centres d’exposicions de menor volum. L’alliberament de l’espai Pere Pruna de
segons quines demandes ha d’anar acompanyat, però, d’una millor definició de l’oferta.
L’especialització en exposicions de nivell i de llarga durada es presenta com el camí a seguir
si es vol que l’espai gaudeixi d’un major prestigi i pes en la centralitat cultural del districte.
Pel que fa a les biblioteques, fins al moment s’han complert els terminis que marca el Pla
de Biblioteques de Barcelona sobre el desplegament del servei. La recent inauguració de 
la Biblioteca Josep Miracle suposa un pas endavant, però la culminació del procés serà
efectiva quan es posi en marxa una biblioteca a Sant Gervasi, que ha de complir les
funcions de biblioteca de districte. El Districte disposa d’una Comissió de Lectura pública 
en la qual hi són presents les biblioteques, les sales de lectura, l’arxiu, les biblioteques
escolars, etc. Aquest organisme vetlla per la planificació al territori dels serveis de lectura
pública, considerant les necessitats que presenta cada zona, a la vegada que coordina les
actuacions que es duen a terme en aquest àmbit.
8
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
La Biblioteca Clarà fou la primera de titularitat municipal de Sarrià – Sant Gervasi. Està
situada a l’antic taller de l’escultor Clarà, del que es poden veure quatre escultures al jardí
d’aquest espai. És al barri de les Tres Torres, a la zona de Sarrià, i s’inaugurà el 25 de
febrer de l’any 2000. Té les dimensions que corresponen a una biblioteca de barri. Entre els
serveis que ofereix destaca el Fons Clarà i l’abundant documentació sobre noucentisme,
que corresponen a la seva especialització. Programa activitats culturals de foment de la
lectura tot seguint la política del Consorci de Biblioteques de Barcelona de fer, de les
biblioteques, uns centres culturals de proximitat dinàmics.
La Biblioteca Collserola – Josep Miracle, està al mateix edifici que el Centre Cívic de
Vallvidrera, ocupant la planta semisoterrània. És una biblioteca de petites dimensions, 
460 metres quadrats, que dóna serveis als veïns de Vallvidrera i Les Planes. Per tant, tot 
i ser oberta al públic en general, la seva ubicació fa que sigui un centre cultural amb una
incidència limitada, ja que a aquesta zona només hi viuen unes 3.500 persones molt
disperses per tot el territori.
Així doncs, la zona que actualment té un dèficit més greu en serveis bibliotecaris és la 
de Sant Gervasi. Per tant, la zona més poblada (Sant Gervasi té 95.000 habitants
aproximadament) és la que pateix la mancança més destacable. Tant el Pla de Biblioteques
de Barcelona com el Pla d’Equipaments de Sarrià – Sant Gervasi projecten la construcció
d’una biblioteca, catalogada com de districte, a aquesta zona. Per tant, es tracta d’una
biblioteca que hauria de tenir una superfície mínima de 2.000 metres quadrats i un fons
inicial de 30.000 volums tal com estableix el Pla. Ara bé, aquesta és una actuació que no
es desenvoluparà a curt termini donat que no existeixen estudis previs i que en el Pla de
Biblioteques es planifica per al tram final del desplegament que arriba al 2010.
Encara és prematur valorar el treball en xarxa de les biblioteques del districte, tenint en
compte la joventut de la Biblioteca Collserola – Josep Miracle, i la manca d’una biblioteca
de districte (tot i que ja s’està treballant en el projecte que l’ha de situar a l’antiga escola 
de Puericultura) que ha de ser el nòdul coordinador de la xarxa. No obstant, cal assenyalar
l’aposta decidida del Districte perquè aquests equipaments esdevinguin vertaders centres
de referència pels ciutadans. Donat que al districte hi ha altres centres culturals de
proximitat el que es pot provar d’afavorir és una millora en la coordinació entre els diferents
centres culturals, coordinació que actualment no es troba excessivament articulada. En
aquest treball en xarxa també s’hi haurien d’incorporar les biblioteques.
L’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià es troba al Casal de Sarrià, a la segona planta hi ha
l’Arxiu Històric i al soterrani l’Arxiu Administratiu. Aquesta doble funció fa que el seu fons
conservi tant la documentació generada pels antics pobles agregats que conformen el
districte com la documentació que generen els diferents òrgans municipals del districte. Els
fons documentals estan dividits en els fons municipals, àudio – visuals, gràfics i cartogràfics,
el centre de documentació i l’Hemeroteca. A més dels serveis de consulta del fons històric i
la biblioteca auxiliar, i de reprografia, l’Arxiu organitza activitats de difusió cultural com
l’edició de la col·lecció Quaderns de l’Arxiu, exposicions, itineraris, tertúlies i conferències.
9
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
L’Arxiu, doncs, és un servei per la recerca i la recuperació de la memòria històrica. Des del
mes de maig l’Arxiu s’ha incorporat a la Comissió de Lectura pública i d’aquesta manera ha
millorat, ostensiblement, la seva coordinació amb els altres equipaments i serveis dedicats
a la informació. Les exposicions, conferències i itineraris es mostren sovint com una bona
manera de fer conèixer les possibilitats d’un servei com l’Arxiu a tota la ciutadania.
Efectivament, el treball, en aquest sentit, i la coordinació amb els altres centres culturals 
de proximitat ha suposat una obertura de l’Arxiu, i un aprofundiment en el foment de la
memòria històrica com a element representatiu dels diferents nuclis urbans del districte.
El Pla d’Equipaments del districte preveu que aquest servei es traslladi a un nou
emplaçament dins la zona de Sarrià. Un trasllat que es mostra com una bona oportunitat
per la redefinició de l’oferta que fa l’Arxiu, entenent que l’aposta per una major obertura i
lligam amb el seu entorn immediat pot rebre un impuls important amb les perspectives de
futur que oferirà aquesta nova etapa.
El repàs de l’estat actual de la xarxa d’equipaments bàsics porta a una primera conclusió:
hi ha un desequilibri territorial de serveis que afecta clarament a la zona de Sant Gervasi.
Es tracta d’un barri residencial amb unes característiques poblacionals i econòmiques molt
determinades que es tradueixen en un tipus de concret de demanda. Es tracta d’una
demanda no explícita d’espais públics en el sentit d’espais relacionals. Donada la manca 
de places i carrers que exerceixin aquesta funció de relació i, per tant de cohesió social,
l’oferta d’equipaments culturals compliria, a més dels serveis que li són propis, una funció
de centre de trobada i de relació veïnal que els atorgaria un valor afegit.
El Pla d’Equipaments del districte, que s’allarga temporalment fins al 2004, està a mig
compliment. Les actuacions que manquen pel que fa a l’àmbit d’equipaments culturals, 
se centren, gairebé totes, en aquesta zona: la Biblioteca de districte, el Centre Cívic
Puericultura i l’Espai polivalent Calatrava. Cal apuntar que aquest és el nom que reben 
en el Pla d’equipaments i que, per tant, és susceptible de ser canviat.
Un cop es posin en funcionament tots els equipaments caldrà impulsar el treball en xarxa.
És a dir, l’existència de diferents centres culturals en un territori és condició necessària,
però no suficient, per la configuració del treball en xarxa. Actualment no es dóna una
coordinació que uneixi la tasca d’aquests centres i ni un projecte clar que ajudi a visualitzar
la xarxa.
10
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
3. LA POLÍTICA CULTURAL DEL DISTRICTE
Els eixos de treball de la política cultural del Districte són: el suport a entitats i grups
culturals; el suport a la creació; el calendari festiu, cultura popular i festes majors; la difusió 
i divulgació cultural; l’oferta de tallers de formació; i les biblioteques. Aquests últims tenen
una relació directa i depenent de la xarxa d’equipaments, però el Districte hi té un paper
força actiu. De les ofertes de tallers val a dir que el Casal de Sarrià és el centre amb una
oferta més àmplia, i de les biblioteques destaca el fet de la recent inauguració de la Josep
Miracle.
Les accions de promoció i suport a les entitats culturals tenen el doble objectiu de recolzar
les entitats existents i de promoure l’associacionisme i fomentar la participació. El Districte
ofereix tres tipus de suports: l’econòmic, a través de subvencions i convenis, el de cessió
d’infraestructura, i finalment, el de difusió del teixit associatiu mitjançant campanyes de
divulgació. L’any 1999 van ser 42 entitats les que van rebre una subvenció, amb una
mitjana de 1.082  per subvenció.
El suport a la creació s’adreça prioritàriament als joves. En aquest tipus d’acció té una
rellevància especial els espais d’assaigs que hi ha al Casal de Sarrià, on la Coordinadora
de RocK de Sarrià cogestiona els bucs d’assaig i programa concerts.
Pel que fa al calendari festiu, cultura popular i festes majors el Districte treballa en dues
línies. La primera correspon als programes d’identificació cultural als territoris i a les
programacions de cultura popular de periodicitat anual. En aquest eix d’actuacions destaca
per sobre de les altres la Festa Major de Sarrià, a la que es destina un 40%
aproximadament del pressupost d’aquesta línia de treball, i que acull anualment unes
15.000 persones de públic, convertint-se en l’activitat de més pes del calendari cultural i
festiu del districte.
La segona línia de treball, dins d’aquest mateix eix, és el recolzament a les diferents fires
anuals que se celebren al territori. Aquest és el cas de la Fira de Nadal o les Fires de Sant
Ponç de Sarrià i de Sant Gervasi. En aquesta línia també es fa recolzament a les mostres
d’art, comercials o d’entitats que sorgeixin des d’iniciatives de la societat civil.
Els programes de divulgació cultural també estan dividits en dues línies de treball. Per un
costat hi ha els festivals, temporades i cicles i, per l’altra, les exposicions que s’organitzen
al districte. Totes aquestes activitats es desenvolupen als centres culturals de proximitat
amb els que compta el Districte. Les gairebé tres-centes activitats que es van programar
durant el 2001 van rebre un total de 13.500 assistents,  aproximadament. Les exposicions
tenen diverses línies de programació, segons l’espai. Així, la Seu del Districte acull
exposicions de caràcter institucional, els centres cívics exposicions amb força diversitat de
temàtiques depenent de l’entitat o persona que la promociona, i finalment, l’Espai Pere
Pruna que exerceix una certa centralitat en aquest tipus d’oferta.
11
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
El que es desprèn d’aquest desglossament de serveis culturals és que s’acompleixen els
serveis bàsics. Ara bé, no hi ha prou productes culturals centralitzats que ofereixi el
Districte i que escampi per tot el territori, a part del Dia de la música. Un producte d’aquest
tipus, afavoreix la visualització del territori com a una unitat, un escenari per l’activitat d’un
cicle o festival.
Així mateix, cap dels centres culturals que hi ha, objectes de la política cultural del districte,
ha aconseguit tenir una centralitat clara. Així,  tot i la potencialitat de l’Espai Pere Pruna, hi
ha una certa dispersió en l’oferta cultural i no hi ha una perecepció clara dels referents
culturals del districte.
S’entén que la prioritat d’actuació és l’acabament del desplegament de centres culturals.
A partir d’una única intervenció urbanística es dotarà el Districte de dos nous equipaments,
ubicats en el mateix edifici: la biblioteca de Sant Gervasi i el centre cívic Puericultura. Un
cop es compti amb aquests espais el mapa d’equipaments culturals estarà acabat i llavors
serà el moment de fixar-se nous objectius en el sentit de coordinació, treball en xarxa i
l’oferta de productes centralitzats.
12
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
4. LES DINÀMIQUES CULTURALS DEL DISTRICTE
4.1. De la tradició dels municipis independents als barris residencials
El Districte de Sarrià – Sant Gervasi és hereu d’antics municipis independents amb uns
nuclis de més rellevància a Sarrià i a Sant Gervasi. Una herència que està en el substrat
del sentiment identitari que hi ha al territori. Un sentiment que s’ha perdut a Sant Gervasi,
però que es manté viu a Sarrià.
La diferència del sentiment identitari a aquestes dues zones ve provocada pels diferents
processos urbans que han patit. Ambdues són zones molt valorades com a espais de
residència, perquè, a més de la qualitat dels seus habitatges, ofereixen una tranquil·litat
difícil de trobar a Barcelona. Ara bé, tot i que els promotors immobiliaris d’alt stànding han
apostat per aquests nuclis urbans, Sarrià ha mantingut un nucli, un casc antic, que li ha
permès mantenir viva la història urbana d’aquest antic municipi.
A Sarrià, dos elements han estat el pilar del manteniment de la memòria històrica. Per 
una banda l’estructura de carrers del nucli antic, molts d’ells vianalitzats, que recorden
constantment que es tracta no d’un barri nou, sinó d’una antiga vila amb identitat pròpia.
Per altra banda, la tasca de les entitats i societat civil per mantenir un teixit associatiu
vinculat al territori, a la seva història i identitat actual.
En aquest sentit, hi ha un espai temporal anual que es mostra com l’expressió col·lectiva,
cultural i festiva d’aquest sentiment: la Festa Major de Sarrià. L’organitza una comissió de
festes que troba la col·laboració, a diferents nivells, d’una quarantena d’entitats. Es
programen més de seixanta d’activitats culturals i lúdiques en les que hi participen prop 
de 15.000 persones.
A un altre nivell, se celebren festes majors a Sant Gervasi, les Tres Torres, Vallvidrera, Can
Caralleu i a la Font del Mont. Aquestes festes són organitzades per les associacions de
veïns dels territoris, excepte la de Sant Gervasi que compta amb una comissió de festes.
Una bona manera de preservar la memòria històrica dels nuclis urbans acostuma a anar
vinculada al manteniment i divulgació del patrimoni arquitectònic i urbà. Recentment, s’han
editat les publicacions Itineraris, que proposen uns circuits urbans que ressalten el
patrimoni històric i cultural de les diferents zones del districte. Es tracta d’unes eines
bàsiques pel coneixement de la història dels edificis singulars del districte, que completa 
la tasca que es fa des de l’Arxiu Històric.
La divulgació d’aquest patrimoni i de la història dels municipis independents, sumats a les
expressions festives vinculades al territori són els pilars del manteniment del sentiment de
pertinença als diferents nuclis que es troben al districte. La preservació d’un sentiment que
es troba en la dialèctica que proposa l’ús marcadament residencial  que es dóna a zones
com Sant Gervasi. Les dinàmiques d’un barri residencial, amb poca activitat comercial i
13
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
cultural són una barrera per la cohesió social del territori. Una barrera que només es pot
trencar apel·lant a la història i trobant un Projecte Cultural que compleixi la doble funció 
de ser l’orgull dels habitants i la carta de presentació de la projecció del territori.
4.2. La perifèria, espai per la centralitat
Hi ha una sèrie d’espais, equipaments i projectes que doten el districte Sarrià – Sant
Gervasi d’una certa projecció que fa que tot i ser un districte perifèric tingui un pes
remarcable en l’estructura policèntrica de Barcelona.
El primer grup d’elements, que no s’adscriuen a un àmbit estrictament cultural, són els 
que tenen a veure amb Collserola i els diferents equipaments i espais lúdics que s’hi poden
trobar. La serralada de Collserola ja és per a sí mateixa un element de projecció, donada la
importància natural i mediambiental que té a l’ésser el pulmó de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, a més d’un gran espai lúdic.
Una mirada des dels barris del districte cap aquesta serralada ofereix una de les postals
més reconegudes de Barcelona. S’identifiquen enmig de les muntanyes, la Torre de
Collserola i el Tibidabo. La primera, que acaba de complir deu anys d’existència, fou
dissenyada per l’arquitecte britànic Norman Foster. Aquesta és la infraestructura més
important de les telecomunicacions catalanes, doncs, el 100% de la televisió analògica
terrestre i el 90% de les ràdios es difonen des de la torre. A més, la torre disposa d’un
mirador, situat a la desena planta, a 115 metres del terra i 560 sobre el nivell del mar, que
permet tenir una visibilitat de 70 quilòmetres de radi, fet que l’ha convertit en una important
atracció.
L’altre complex que s’identifica en aquesta postal de Collserola és el Parc d’Atraccions del
Tibidabo, situat al punt més alt de la serralada. El seu accés des del peu de la muntanya
compta amb dos dels mitjans de transport més emblemàtics, el Funicular del Tibidabo i el
Tramvia Blau, ambdós amb més d’un segle d’existència. El Tibidabo, a part de les
atraccions, acull el Museu dels Autòmats.
El Museu dels Autòmats forma part del Catàleg de museus de la Ciutat de Barcelona. És el
més important del món en aquesta especialitat i té l’especificitat de ser un dels pocs en els
quals es pot veure funcionar els autòmats contínuament.
El segon grup d’elements de centralitat el conformen els equipaments culturals de ciutat
que tenen una projecció més enllà del territori del districte. Hi ha el Museu de la Ciència, 
la Casa – Museu Verdaguer, i l’Espai de Música i Dansa.
El Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa s’ha convertit en un referent bàsic com a
espai de divulgació del coneixement científic. Actualment està en fase de remodelació amb
la previsió que acabin les obres a finals del 2003. Una remodelació que el convertiran en un
dels museus més grans i moderns del seu gènere. El nou equipament comptarà amb
14
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
47.600 metres quadrats dels quals 30.000 seran d’accés públic. L’equip científic i tècnic del
museu està treballant en un projecte museogràfic d’acord amb la filosofia del centre que es
basa en què qualsevol tema es pot tractar amb mètode científic.
La Casa – Museu Verdaguer, que depèn del Museu d’Història de la Ciutat, està situat a
l’antiga masia anomenada Vil·la Joana. En ella hi morí mossèn Cinto Verdaguer, el 10 de
Juny del 1902, i encara s’hi conserven les estances que ocupà durant els darrers dies de la
seva vida. La celebració de l’Any Verdaguer, que s’allarga fins al juny del 2003, ha ressaltat
la importància d’aquest equipament en el que s’han programat activitats remarcables del
calendari de commemoració dels cent anys de la seva mort. Per a la celebració d’aquest
esdeveniment cultural, i des d’un punt de vista del Districte, cal assenyalar la important
tasca que s’està duent a terme des de les biblioteques, que estan participant de l’Any
Verdaguer a través de les seves activitats, fet que ha servit per acostar aquesta
commemoració als ciutadans del Districte. El museu, més que l’escriptor, evoca l’home,
mantenint, a més de les estances, un espai narratiu que dóna unes breus pinzellades a dos
indrets de referència de la vida de l’escriptor: Folgueroles, on va néixer i Vil·la Joana, on va
morir. Mitjançant fotografies, documents o diorames s’apropa l’obra literària de l’escriptor.
L’Espai de Música i Dansa completa aquest grup d’equipaments de ciutat que es troben al
districte. És un teatre – auditori de la Generalitat de Catalunya que acull una programació
continuada de música i dansa contemporània. Pel que fa a la música, aquest espai té el
doble objectiu de fer una oferta de divulgació de diferents estils musicals i de recolzar els
treballs de grups musicals catalans que assoleixen un cert nivell i capacitat de projecció.
Pel que fa a la dansa contemporània, cal remarcar que aquest ha estat un espai que s’ha
arriscat i ha apostat sempre per un llenguatge artístic que no mou gran quantitat de públic,
però que marca noves tendències escèniques i que és un vehicle per la innovació constant.
Així doncs, al districte trobem equipaments culturals i complexos lúdics i de comunicació
que tenen una projecció important i es mostren com a elements bàsics en la centralitat d’un
districte geogràficament perifèric. La vinculació d’aquests espais amb l’entorn més proper
és una tasca a desenvolupar ja que a més del privilegi de comptar amb ells, alguns
expressen potencialitats com a centres culturals del territori del districte. És el cas de la
Casa – Museu Verdaguer i de l’Espai: el primer, tant per la masia com pel jardí, com un
entorn perfecte per desenvolupar activitats culturals i, el segon, com l’equipament escènic
més ben dotat tècnicament del districte.
4.3. La creació plàstica, musical i escènica i el disseny innoven
En el territori del districte es troben quatre espais importants de creació i un que presenta
unes bones perspectives de futur. Es tracta dels espais d’assaig del Casal de Sarrià, l’Espai
de Música i Dansa, l’Escola d’Arts Plàstiques i Disseny, coneguda com La Llotja, i el centre
Eina – Escola de Disseny i Art. El que obre perspectives de futur és l’espai Calatrava.
15
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
Al Casal de Sarrià hi ha uns bucs d’assaig musical que cogestiona la coordinadora de Rock
de Sarrià. En ells, durant l’any 2001 es van realitzar 544 assaigs, dada que demostra el
dinamisme d’aquest centre.
L’Espai de Música i Dansa és una sala d’actuacions estable per a aquestes dues
disciplines. Té l’objectiu d’afavorir la consolidació de la música i la dansa actuals a
Catalunya i pal·liar, així, les dificultats professionals de les dues disciplines. A l’Espai, situat
a la Travessera de Gràcia, hi ha el Centre de Promoció de la Dansa, Endansa, i el Centre
de Promoció de la Música, Ressons. Els dos depenen de la Generalitat de Catalunya. Es
tracta d’un centre de difusió important, però que no té una vinculació directa amb el territori.
Per tant, no desplega la funció d’espai de creació pels artistes del Districte, no és un lloc de
referència per ells, ja que està dirigit, de forma genèrica, als creadors professionals o en
fase de professionalització de Catalunya.
L’Escola d’Arts Plàstiques i Disseny, anomenada familiarment la Llotja, es va establir l’any
1775 amb el patronatge de la Junta de Comerç de Barcelona. És un centre d’ensenyament
concertat amb la Generalitat de Catalunya que gaudeix del prestigi que li donen els 225
anys d’activitat acadèmica i el fet que per ell hagin passat pintors com Lorenzale, Fortuny,
Lluís Labarta, Apel·les Mestres, Anglada Camarasa, Nonell, Mir, Torres – Garcia, Sunyer,
Picasso, Francesc Labarta, Miró, Guinovart o Muxart; escultors com Damià Campeny, els
germans Vallmitjana, Josep Llimona, Pau Gargallo o Frederic Marès; arquitectes com César
Martinell i Òscar Tusquets; moblistes com Joan Busquets; dissenyadors industrials com
Gabriel Teixidó; dissenyadors gràfics com Josep Artigues, Ricard Giralt Miracle i Antoni
Clavé, i teòrics com A. Cirici i Pellicer i Arnau Puig, entre molts altres destacats artistes.
En el camp del disseny, el districte també és privilegiat al trobar-se en el seu territori el
centre Eina – Escola de Disseny i Art. Aquest és un centre vinculat a la Universitat
Autònoma de Barcelona que ofereix estudis de nivell superior, recollint la tradició de
l’ensenyament del disseny i de l’art de la Bauhaus. És un espai de referència en el món 
del disseny tant per la seva activitat formativa com creativa, i perquè per ella han passat
dissenyadors de renom.
Així doncs, tant la Llotja com Eina són centres de referència que es troben al districte i 
que a més de centres d’ensenyament, cal valorar-los en clau d’espais de creació. Els seus
alumnes provenen de tota Catalunya, però tenen un lligam especial amb el seu entorn. Una
mostra d’això són les exposicions d’estudiants als diferents centres culturals del districte.
L’espai Calatrava és un antic edifici fabril que es vol reconvertir en plataforma de creació
artística i cultural. Tot i que el Pla d’Equipaments del Districte no es defineix sobre els 
usos a donar a aquest espai, sí que apunta algunes possibilitats relacionades amb
representacions teatrals en tot tipus de format (titelles, ombres, etc.). El mètode de
funcionament d’aquest centre s’acordarà entre entitats i el Districte, amb règims de cessió
pel treball creatiu i l’experimentació.
16
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
Dels cinc centres o espais de creació que s’han definit només n’hi ha un, el del Casal de
Sarrià, que tingui com objecte de la seva oferta els habitants del districte, amb el benentès
que es prioritza el sector més jove d’aquesta població. Cal veure l’orientació que finalment
agafarà l’espai Calatrava. Tot i així, l’existència dels altres centres és un valor afegit de gran
importància en la vessant creativa de la cultura del districte.
4.4. L’educació, el lleure i els mitjans de comunicació locals transversalitats 
de la vida cultural del districte
En totes les realitats culturals territorials hi ha una sèrie de factors que es creuen i que les
matisen i ponderen. En el cas de Sarrià – Sant Gervasi, la proximitat dels nuclis urbans
amb Collserola i el Tibidabo, el gran nombre i importància dels centres educatius que s’hi
troben, i la tasca dels mitjans de comunicació locals, són els factors transversals que
s’identifiquen.
Collserola és un parc que, a més de tenir una importància cabdal en l’àmbit natural i
mediambiental, s’ha destacat per ser un gran centre lúdic d’abast metropolità. La zona de
Collserola ocupa més de la meitat de la superfície del districte, fet que provoca que les
actuacions al Parc tinguin una gran importància per aquest. En aquest sentit, es va redactar
el Pla Integral de la Zona de Collserola i es va nomenar un Comissionat. L’objectiu és fer
compatible l’ús residencial amb l’oferta d’espais de passeig, circuits, centres d’importància
natural, i activitats que es desenvolupen a la zona.
L’espai que rep més visitants de la zona de Collserola és el Parc d’Atraccions del Tibidabo.
Un parc que té una llarga tradició ja que és dels més antics d’Europa. Els més de cent anys
d’història del Tibidabo fan que sigui un dels referents més importants, per moltes
generacions, de les activitats de lleure que ofereix Barcelona. Es tracta d’un parc
d’atraccions que ofereix quelcom més que els grans parcs temàtics que es construeixen
actualment. El seu caràcter d’espai de referència simbòlic per a moltes persones, potenciat
per l’existència d’atraccions emblemàtiques com l’Avió, el Ferrocarril Aeri, o la Talaia, li
atorguen un valor que va més enllà del que altres puguin oferir. És, doncs, un espai lúdic
familiar adient per l’intercanvi intergeneracional, ja que la seva antiguitat possibilita que els
visitants adults puguin referenciar-lo als més joves.
La vessant cultural de l’oferta del parc d’atraccions fa referència als diferents espectacles
que s’ofereixen. Al Marionetàrium, un centre dedicat a les titelles, a més de visites i l’oferta
d’espectacles, es duu a terme una feina continuada de formació i s’ha convertit en l’únic
centre de docència de titellaires estable des de la desaparició del Departament de Titelles
de l’Institut del Teatre. Altres espectacles que s’han incorporat recentment són de caire
infantil i de cultura tradicional, com és el cas del correfoc que tanca la jornada del parc
d’atraccions a càrrec dels Diables del Tibidabo.
Pel que fa a l’educació, al districte es troba una concentració molt elevada de centres
educatius, dels quals la majoria són privats o concertats. Hi ha 45 centres de secundària
17
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
dels que 5 són públics i una trentena de centres universitaris tots privats excepte la seu de
la Universitat Oberta de Catalunya a l’avinguda del Tibidabo. Aquesta gran quantitat de
centres d’educació provoquen que al districte arribin diàriament milers d’estudiants, fet que
té conseqüències en la vida diària del districte. De tots els centres n’hi ha dos que ofereixen
formació en disciplina artística: l’Escola d’Arts Plàstiques i Disseny, coneguda com La Llotja
i l’escola de disseny Eina.
En molts aspectes, l’àmbit educatiu i el cultural s’influencien de manera determinant,
compartint funcions i objectius. Una zona com aquesta, on es troben gran quantitat de
centres educatius, és una zona amb un públic potencial important per expressions culturals.
Per tant, un territori on diàriament es concentren persones disposades a adquirir
coneixements (culturals). D’altra banda, la infraestructura d’aquests centres educatius
acostuma a incloure sales d’actes o petits teatres. Tota una sèrie d’espais que els centres
dinamitzen amb activitats pròpies o acostant als alumnes espectacles amb un alt contingut
didàctic. Aquests fluxos de persones i d’activitats educatives i culturals són una realitat que
cal tenir en compte en una anàlisi complerta de la cultura del districte.
Els mitjans de comunicació locals es mostren com una bona eina de difusió de les activitats
que es desenvolupen al districte i com un factor decisiu en el foment de la identitat
territorial. Pel que fa a premsa escrita, al districte hi ha la revista Zona Alta, la revista La
Veu de Sarrià, que edita l’Associació de Comerciants, i Sant Gervasi Informació. No hi ha
cap ràdio local i com en la resta dels districtes, Barcelona Televisió fa una cobertura
descentralitzada de la informació del districte.
4.5. El nivell econòmic i de formació dels habitants, clau de l’assentament d’oferta
privada al districte
El sector privat cultural ha apostat pel districte de Sarrià – Sant Gervasi tant pel que fa a 
la formació com a la difusió cultural. Centres d’ensenyament de diferents disciplines
artístiques, les sales de cinema, espais de música en directe i galeries d’art conformen
l’oferta privada cultural del districte. L’existència d’un mercat de potencials consumidors,
amb un nivell de formació acadèmica i de capacitat adquisitiva alts, ha provocat que a
Sarrià – Sant Gervasi, un districte aparentment perifèric, aparegui una oferta privada força
complerta tot i la mancança en arts escèniques.
Pel que fa a la formació al districte hi ha, a més d’una quinzena d’escoles d’ensenyament
no reglat de música i arts plàstiques, entre les quals destaquen l’Escola d’Arts Plàstiques 
i Disseny, coneguda com La Llotja, i l’escola de disseny Eina. Es tracta de dos centres
d’important prestigi per ser capdavanteres en l’oferta formativa actual. Ambdós són punts
de referència de la creació actual ja que en ells estudien part dels futurs creadors del país.
Pel que fa al cinema el districte es pot dir que és privilegiat per la quantitat de sales que hi
ha. Als Cinemes Gran Sarrià Multicines del grup Balañà hi ha 8 sales i al Cinesa Diagonal
18
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
11. Ara bé, aquests cinemes ofereixen un tipus de pel·lícules molt determinat, seguint
criteris més comercials que no pas d’aposta per llenguatges arriscats i innovadors. Això fa
que malgrat tenir una gran quantitat d’oferta, els habitants del districte han de desplaçar-se
quan volen gaudir d’ofertes no tan comercials.
Luz de Gas i la seva Sala B, juntament amb La Boite, són dels referents imprescindibles de
l’escena musical barcelonina. La Boite, és al districte de l’Eixample, tot i que la proximitat
amb Luz de Gas fa que s’hagi de parlar com a un únic eix referencial. Luz de Gas fa una
doble oferta a la sala que porta aquest nom i a la Sala B. Ambdues es troben al Carrer
Muntaner i fan una programació estable de música en directe.
Hi ha una quinzena de galeries d’art al districte. Una gran quantitat d’oferta que competeix
amb les galeries de l’eix que conformen el Consell de Cent i La Rambla Catalunya. El
prestigi del districte i la capacitat adquisitiva dels seus habitants ha provocat que les
galeries s’establissin allà on tenen un mercat potencial de consumidors més proper. Ara bé,
es tracta d’uns establiments orientats bàsicament al comerç d’obra plàstica que no han
estat generadors de grans dinàmiques culturals al seu entorn. El ciutadà no les percep
com a espais d’exposició oberts al públic, i per tant, funcionen únicament encarades a la
venda a grans col·leccionistes.
Pel que fa al comerç cultural de llibres o compactes musicals no hi ha cap establiment que
destaqui per tenir un projecte cultural clar al darrera. La manca de comerços és general en
moltes zones del districte donat que el tipus de construcció de blocs d’habitatges separats
ha provocat que no es creïn grans eixos comercials.
Així doncs, la bona salut en oferta d’arts plàstiques, cinema i formació, contrasta amb la
manca de comerços culturals i teatres privats. Unes mancances que s’expliquen per la
realitat econòmica i urbanística de la zona. Els primers per l’estructura comercial i urbana
del districte i els segons per la impossibilitat de construcció d’equipaments escènics a la
zona, donat l’elevat preu del sòl.
4.6. El teixit associatiu a un districte residencial
Sarrià – Sant Gervasi és un districte format per barris residencials, a excepció del nucli
antic de Sarrià. Això fa que el lligam amb el territori no s’hagi desenvolupat gaire al districte,
i per tant, que no hi hagi una consciència de veïnatge massa interioritzada entre els seus
habitants. S’ha demostrat, en moltes ocasions, que precisament aquest sentiment de
veïnatge i pertinença està en la base de la formació del teixit associatiu. En el districte hi 
ha un clar exemple d’això: a Sarrià, que és on tradicionalment ha existit un sentiment de
pertinença més fort, és on hi ha un teixit associatiu més compacte.
Tot i així, aquestes circumstàncies, que apareixen com a handicap, permeten fer una
valoració més positiva de la tasca que desenvolupen les entitats que existeixen, doncs
19
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
juguen amb els factors en contra. En aquest sentit, destaca la tasca lligada als diferents
nuclis territorials: Vallvidrera i Les Planes, a la zona de Collserola, a Sarrià i Sant Gervasi.
L’expressió d’aquesta tasca de cohesió territorial té un important moment d’expressió en les
diferents Festes Majors que se celebren al districte. Cal destacar el nivell d’assistència que
té la Festa Major de Sarrià que, amb uns 15.0000 espectadors o participants, s’ha fiançat
com la més important del districte.
L’associacionisme cultural del districte Sarrià – Sant Gervasi es pot dividir en dues
tipologies: per una banda, hi ha les entitats lligades a expressions culturals d’arrel
tradicional i, per l’altra, les relacionades a expressions artístiques de diferents disciplines.
Respecte les primeres destaquen els Castellers de Sarrià, les colles geganteres i les que
treballen al voltant de la imatgeria festiva que surten per festes majors. Pel que fa a
l’associacionisme artístic, pel lligam que tenen amb els diferents centres culturals de
proximitat, destaquen la coordinadora de Rock de Sarrià i l’Associació “Mestres de l’Art
Actual”. Aquestes entitats, i d’altres que treballen al districte, intenten mantenir un nivell
d’activitat alt enfrontant-se a les condicions d’un entorn social poc procliu a la participació
associativa, fet que encoratja encara més la tasca voluntària dels seus integrants.
Per l’exercici del 2002, 35 entitats van presentar 40 projectes en la convocatòria de
subvencions que va fer el Districte en la línia de promoció i acció cultural. Sense fer una
anàlisi en profunditat de la distribució de les subvencions es contrasta la importància de les
manifestacions de cultura tradicional i de les d’un clar caràcter territorial.
Les entitats o associacions artístiques tenen una vinculació més directe amb els centres
culturals. Per tant, reben un recolzament més orientat a la cessió d’espais i al
desenvolupament de projectes en comú que no pas en un règim de subvenció.
Una característica de l’associacionisme cultural del districte és la poca coordinació interna
que existeix. No hi ha coordinadores d’entitats culturals que desenvolupin projectes per tot
el territori. Tot i així hi ha una experiència que es mostra com en exemple de treball
coordinat: El Batec de les Cultures que organitza la Plataforma d’Entitats Solidàries Sarrià –
Sant Gervasi. Una experiència que s’ha consolidat com la gran campanya cultural i de
sensibilització social que es desenvolupa en tot el territori del districte, que es transforma
en un únic escenari el temps que dura la campanya.
Així doncs, cal parlar d’una certa feblesa del teixit associatiu cultural del districte amb
l’excepció de l’associacionisme vinculat a la zona de Sarrià. Una feblesa, però, que no és
un problema intrínsec de les entitats sinó que ve marcada per la realitat social i urbana.
L’aposta per fomentar la participació en les Festes Majors i la tasca dels centres cívics són
pilars importants pel manteniment del nivell d’associacionisme actual. Un associacionisme
cultural que es pot emmirallar en la tasca de les entitats solidàries en la programació de 
El Batec de les Cultures, que es mostra com a exemple a seguir de treball en tot el territori.
20
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
4.7. El Batec de les Cultures, l’exemple del treball en xarxa 
Les xarxes culturals que hi ha al districte de Sarrià – Sant Gervasi tenen un caràcter
clarament de planificació administrativa. Pel que fa a les xarxes culturals externes, és a dir,
les que posen el districte en relació amb la resta de Barcelona o Àrea Metropolitana,
només es pot destacar el cas de la Casa – Museu Verdaguer. Aquest museu, que forma
part del Museu d’Història de la Ciutat, s’ha convertit en un nòdul cabdal per la celebració 
de l’Any Verdaguer, que posa en xarxa les diferents ciutats a les que Verdaguer va quedar
vinculat durant la seva vida.
Pel que fa a les xarxes internes, l’actual situació de desenvolupament del Pla
d’Equipaments, provoca que encara no es pugui parlar d’un treball en xarxa massa definit
dels centres culturals de proximitat.
El treball en xarxa en un districte policèntric es mostra com una bona eina de visualitzar la
totalitat del territori com una unitat. Així ho ha entès la Plataforma d’Entitats Solidàries de
Sarrià – Sant Gervasi que durant la tardor programen el projecte sòcio-cultural de més
envergadura que es desenvolupa en el districte i que compta amb el recolzament de
l’administració del Districte.
El Batec de les Cultures és un projecte que té el doble objectiu de posar en comú el treball
de les 11 entitats solidàries de la plataforma, i de fer una campanya de sensibilització
solidària i social. Per tirar endavant aquests objectius es programen activitats com taules
rodones, videofòrums, xerrades, exposicions i activitats culturals i festives que intenten
apropar les diferents realitats culturals i econòmiques que hi ha al món als habitants de
Sarrià – Sant Gervasi.
A més del contingut de les propostes d’aquesta campanya solidària, aquesta experiència
ha suposat un pas endavant en les fórmules de treball dins el districte. La tasca de la
Plataforma, a més de donar un bon resultat en la programació, es mostra com a exemple 
a seguir en altres àmbits de treball. El plantejament de les entitats de mantenir la seva
identitat i aportar a la xarxa, és a dir a la plataforma, part del seu temps i de la seva tasca,
ha resultat del tot fructífer.
Una altra qüestió remarcable i que s’ha aconseguit amb el desenvolupament d’aquest
projecte és el fet que en tots els centres culturals de proximitat del districte s’hi programen
activitats de El Batec de Les Cultures fet que ajuda a que es visualitzin com una autèntica
xarxa.
21
III. L’ESTRATÈGIA
5. SÍNTESI ESTRATÈGICA
5.1. Anàlisi externa
Oportunitats
La situació estratègica com a nexe de l’Àrea Metropolitana. Sarrià – Sant Gervasi 
és un districte d’entrada a Barcelona a través dels túnels de Vallvidrera, que travessen la
serralada de Collserola. La situació perifèrica del districte fa que tingui una importància
estratègica en quant a la compactació de l’Àrea Metropolitana.
La composició social. En qualsevol àrea metropolitana es creen zones urbanes
residencials amb diferències de capacitat econòmica i capital social dels seus habitants
respecte els de les altres zones. Totes aquestes zones expressen potencialitats diferents
donada la seva composició social. En el cas del districte de Sarrià-Sant Gervasi el nivell de
formació, la joventut i la capacitat adquisitiva dels seus habitants fa que es pugui parlar
d’una població amb un perfil potencialment consumidor de productes culturals.
El Pla Integral de Collserola. Sarrià-Sant Gervasi és el districte de Barcelona que conté
més territori del Parc de Collserola i, per tant, el més afectat pel desenvolupament del Pla
Integral de Collserola. Aquest pla, a més de disposar objectius per consolidar el Parc de
Collserola com a pulmó de l’Àrea Metropolitana, posa en relació els districtes que en
contenen una part amb les poblacions de l’altra banda de la serralada.
L’activitat educativa. El desenvolupament tradicional d’activitat educativa en el districte, en
el qual s’han establert centres universitaris de gran prestigi, li donen un caràcter diferenciat.
Els valors positius que s’associen a l’educació, s’associen també al lloc on es desenvolupa.
A més, la presència de centres d’ensenyament artístic i de disseny accentuen el caràcter
cultural de l’oferta educativa del districte.
Amenaces
L’elevat cost del sòl. Sarrià-Sant Gervasi s’ha significat dins l’Àrea Metropolitana com a
espai residencial de qualitat. Aquest fet ha provocat que el preu del sòl del districte estigui
força per sobre de la resta de districtes de Barcelona i ciutats de l’Àrea Metropolitana.
Aquesta és una circumstància de caràcter urbanístic però té una repercussió immediata en
la planificació cultural. Augmenta el cost de l’adquisició de parcel·les on es pugessin
construir nous equipaments culturals.
Un transport públic millorable. Sarrià - Sant Gervasi és l’únic districte de Barcelona que
no compta amb cap parada de metro en el seu territori. Tot i el desplegament d’altres
22
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
serveis de transport públic i l’ús habitual del transport privat dels ciutadans del districte,
aquest és un desequilibri comparatiu. A conseqüència d’això, a més de no oferir-se aquest
servei als ciutadans del districte, es dificulta la possibilitat de generar elements de
centralitat.
Processos d’individualització que s’accentuen en zones residencials. Les societats
urbanes contemporànies es caracteritzen per una creixent individualització. Aquest fet es fa
més evident en les zones residencials. En aquests espais, poc cohesionats socialment, això
es manifesta en la manca d’iniciatives sorgides des de la societat civil i la desestructuració
del teixit associatiu. El districte de Sarrià – Sant Gervasi, tot i el manteniment de nivells de
cohesió social i activitat associativa d’alguns barris, és un reflex d’aquesta realitat.
5.2. Anàlisi interna
Fortaleses
El Pla d’Equipaments del Districte. Aquest pla contempla la construcció d’una biblioteca
i un centre cívic a Sant Gervasi, i per tant, l’actual situació de desequilibri té una solució
prevista.
El bon funcionament del Casal de Sarrià i l’acord amb la Coordinadora de Rock de
Sarrià. Aquest centre cívic pot aprofitar les potencialitats que té com a centre de creació
musical aprofundint en la dotació de serveis per aquesta disciplina artística.
La Festa Major de Sarrià i el dinamisme de les entitats del barri. Aquesta festa s’ha fet
un lloc entre les Festes Majors de barri que es fan a Barcelona. Pot tenir una projecció més
important i es pot explotar més l’encant del casc antic de Sarrià com a aspecte identitari del
barri.
Els centres de creació del districte. Al Districte hi ha escoles de formació de prestigi pel
que fa a les arts plàstiques i el disseny, com La Llotja i l’escola Eina, a més de l’Espai de
Música i Dansa, que acull l’Endansa i el Ressons, centres de promoció de la dansa i la
música respectivament.
Una oferta privada significativa. El districte concentra una important oferta de galeries
d’art. Així mateix, La Boite i Luz de Gas són unes peces importants en el panorama
musical de la ciutat.
El Batec de les Cultures. Aquesta iniciativa, promoguda per la  Plataforma d’Entitats
Solidàries de Sarrià-Sant Gervasi, ha assolit un ressò important i es destaca com l’únic
cicle que es desenvolupa conjuntament en tot el territori i posa en xarxa els diferents
centres culturals.
23
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
Debilitats
Poca relació dels elements de centralitat i projecció amb l’entorn. Tot i que al districte
hi ha elements de referència per la ciutat, i fins i tot a nivell nacional, com és el cas del
Museu de la Ciència o el Tibidabo, no es tracta d’equipaments que hagin consolidat una
relació directa amb el territori que els envolta.
El Centre Cultural Pere Pruna. El Centre Cultural Pere Pruna no ha assolit el grau de
projecció que inicialment s’esperava, tot i que es tracta d’un centre amb importants
potencialitats. Cal una redefinició dels serveis, una línia de programació expositiva, així com
el disseny de polítiques per atraure al seu públic potencial.
Poca capacitat de l’Arxiu com a agent actiu. Els arxius històrics dels districtes que
provenen d’antics municipis independents, donat el valor de la seva documentació i
l’important llegat històric dels antics municipis, han de ser pilars en el manteniment de la
memòria històrica. Per fer-ho cal una actitud activa i una relació fluida amb els centres
culturals de proximitat.
Desequilibri territorial en serveis de proximitat. Sant Gervasi, que compta amb el 72%
de la població del districte, actualment no disposa de cap centre cívic ni biblioteca.
La manca d’especialització dels centres cívics. La poca accessibilitat i els pobres
nivells d’ocupació del Centre Cívic l’Elèctric denota que cal repensar els seus usos.
Igualment, ni el Centre Cívic de Vallvidrera ni el Casal de Sarrià estan especialitzats en cap
projecte concret que es combini amb els serveis de proximitat.
La feblesa del teixit associatiu. En termes generals, i com a conseqüència de la realitat
socio-econòmica del districte, la societat civil està poc estructurada. Aquest fet s’accentua
si l’analitzem des d’una perspectiva estrictament cultural.
24
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
6. ELS REPTES
La fotografia actual del districte de Sarrià-Sant Gervasi defineix un territori dividit en tres
zones diferenciades caracteritzades per un bon nivell de qualitat de vida tot i l’existència
d’unes determinades manifestacions de desigualtats importants. Sarrià – Sant Gervasi és
un districte considerat com a zona residencial de prestigi. El desenvolupament urbanístic
està lligat a un moment històric d’eixamplament de la gran ciutat. Ara cal identificar quins
són els principals reptes de futur per al desenvolupament social i cultural del districte.
Associar la qualitat de vida del districte a nous aspectes. El prestigi del districte com 
a espai on viure s’acostuma a associar a la qualitat de les promocions immobiliàries, a la
seva bona comunicació i al bon estat de l’entorn urbà. Ara bé, hi ha una sèrie d’aspectes
que no es veuen del tot potenciats i que tenen en la base les relacions humanes. La poca
presència d’espais relacionals, vinculats a l’activitat cívica i cultural, deshumanitzen un
entorn, funcional com a “barri residencial”, però mancat d’una activitat rica en continguts.
La política cultural, que no ha de respondre a demandes explícites sinó identificar les
implícites i crear hàbits, és el pilar que pot impulsar la consolidació d’espais relacionals.
Un bon desplegament de centres culturals de proximitat i la programació de cicles de
divulgació cultural poden jugar un paper clau per aconseguir que la qualitat de vida del
districte s’associï a aspectes més humans que l’habitatge o les bones comunicacions.
Definir nous elements de projecció del districte. La projecció del districte dins l’Àrea
Metropolitana va molt lligada a les característiques de la seva composició social. No
s’associa, doncs, a possibles agents actius generadors de dinàmiques positives com poden
ser els importants centres lúdics i museístics que s’hi troben. Afrontar-se a aquesta realitat
suposa aconseguir una major identificació d’aquests agents amb el Districte i apostar per
nous projectes dinàmics que el valoritzin com a centralitat cultural significativa.
25
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
7. LES PROPOSTES
Línia d’actuació 1. Potenciar la programació d’expressions culturals com a serveis de
qualitat per als ciutadans.
Dotar de centralitat a l’oferta cultural com a valor afegit de la qualitat de vida del districte.
Apostar per les expressions que difonen la memòria històrica i són generadores d’un
sentiment de pertinença.
Projecte estratègic
– Especialització del Centre Cultural Pere Pruna. Fer d’aquest centre un espai de
referència dins el districte i la ciutat. Programar-hi exposicions d’arts plàstiques d’un nivell
de qualitat alt. A més de la programació estable potenciar un projecte anual que el situï
dins el calendari d’esdeveniments culturals relacionats amb les arts plàstiques a nivell de
ciutat. Aconseguir un bon nivell de relació amb les galeries d’art del districte per projectar
actuacions conjuntes. Dotar-lo d’un projecte consistent i sòlid.
Propostes
– Creació d’un cicle de difusió cultural centralitzat. Oferir als ciutadans del districte un
cicle temàtic que es concentri en unes dates determinades i s’adigui a les inquietuds dels
potencials consumidors. La gran quantitat d’espais verds que hi ha al districte es poden
convertir en escenaris de vetllades culturals de qualitat. Vincular a aquest cicle els agents
privats que operen en el territori.
– Foment de les expressions culturals arrelades al territori. Tenir en compte criteris de
desenvolupament de la memòria històrica i sentiment de pertinença en la programació
d’activitats culturals a cada barri.
– Fer de l’Arxiu un agent actiu en la dinàmica cultural del districte. Aprofitar el trasllat de
la seu de l’Arxiu per donar un nou impuls a aquest servei. Assolir un major grau de relació
amb l’important nombre de periodistes i fotògrafs de la zona per iniciar projectes comuns.
– Millora dels sistemes de publicitat i informació de l’activitat cultural del districte.
Crear una agenda única per a tot el districte. Aprofitar els mitjans de comunicació locals
com a eina de difusió de les activitats.
Línia d’actuació 2. Crear espais relacionals entorn a la cultura.
Potenciar els serveis de proximitat com a xarxa d’espais relacionals del districte. Oferir punt
de trobada i treball en comú dels habitants i entitats del districte entorn a projectes
culturals.
26
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
Projecte estratègic
– Construcció d’un Centre Cívic a Sant Gervasi. Desenvolupar el Pla d’Equipaments del
districte amb la construcció d’un centre cívic a l’edifici de Puericultura. Fer d’aquest nou
centre un espai de referència per Sant Gervasi, i un agent dinamitzador del teixit
associatiu i de la realitat cultural de la zona.
Propostes
– Finalització del desplegament de biblioteques. Construcció de la biblioteca de districte
a Sant Gervasi, que exercirà de biblioteca de referència per la resta d’equipaments
bibliotecaris del Districte.
– Especialització de les biblioteques. Les biblioteques de Sarrià – Sant Gervasi s’han
d’especialitzar responent a elements característics de la zona. Aquestes especialitzacions
han de funcionar com a reclams per atraure un nombre major d’usuaris, així com per
vincular-se més estretament a l’entorn més proper.
– Productes culturals que posin en xarxa els centres culturals de proximitat del
districte. Assolir un major grau de relació entre els centres culturals de proximitat,
treballant conjuntament per l’aposta per un objectius comuns.
– Assoliment de majors graus d’especialització dels centres cívics. Apostar
decididament pel Casal de Sarrià com a centre de creació i recursos culturals entorn a
expressions musicals. Encetar un debat sobre el futur del Centre Cívic l’Elèctric i crear un
projecte anual de ressò al Centre Cívic de Vallvidrera.
Línia d’actuació 3. Potenciar elements de projecció.
Aconseguir que la projecció del districte s’associï a la seva capacitat de creació i innovació
amb propostes culturals que li atorguin un major grau de centralitat.
Projecte estratègic
– Fer de l’Espai Calatrava un centre de creació de referència per la ciutat.
Especialitzar aquest centre en projectes de creació vinculats espectacles de titelles,
teatre d’objectes, ombres, etc., amb un clar caràcter experimental i innovador. Aconseguir
una vinculació i aprofitament de sinergies entre aquest centre i el Marionetarium del
Tibidabo.
27
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
Propostes
– Establiment aliances amb el Museu de la Ciència i la Tècnica. Aconseguir que la
projecció d’aquest centre tingui una vinculació territorial, i que la seva dinàmica
repercuteixi més en la realitat cultural del districte.
– Vinculació del Tibidabo. Influir perquè l’oferta d’aquest parc lúdic tingui un perfil més
cultural i el signifiqui com a oferta de qualitat.
– Fer del Batec de les Cultures un projecte amb més projecció. Aconseguir una major
repercussió interna i externa d’aquest projecte aprofitant el bon nivell de
desenvolupament en el que es troba.
– Promoció de la Festa Major de Sarrià com a producte de marca per aquest barri i el
districte. Posar aquesta festa major al nivell d’altres festes majors de barri que es fan a
Barcelona i que tenen una projecció de ciutat. Vincular la seva programació amb
expressions culturals del territori. Apostar per la modernització de la seva oferta.
– Centres educatius. Aconseguir la participació activa dels centres educatius (tenint en
compte tant els centres escolars com els centres de formació artística) en les iniciatives
culturals del Districte. Aquests centres han de ser un dels instruments destacats per la
projecció del Districte.
– La porta d’entrada a Collserola. El Districte de Sarrià – Sant Gervasi és el que disposa
de més territori dins el Parc Natural de Collserola, així com també del Centre
d’informació del Parc. S’ha d’aprofitar aquesta situació privilegiada per convertir aquest
parc en un espai educador, sobretot pel que fa als temes relacionats amb la sostenibilitat
i el medi ambient. El Centre Cívic l’Elèctric, el Centre Cívic Vallvidrera i la Biblioteca
Collserola poden convertir-se en les portes d’entrada de Barcelona al Parc.
28
Pla de Cultura del Districte de Sarrià – Sant Gervasi ;
8. LES POTENCIALITATS
Al districte es palesa una necessitat d’habilitació d’equipaments culturals, tant pel que fa a
l’equilibri territorial d’aquests com per comptar amb espais que puguin donar projecció als
esdeveniments culturals. El Pla d’Equipaments de Sarrià-Sant Gervasi ja apunta possibles
usos per l’Espai Calatrava i l’edifici de Puericultura, i en aquest mateix document s’ha
avançat en la definició d’aquests.
– Cal identificar nous espais o replantejar usos dels existents, com és el cas del Centre
Cívic Elèctric.
– Un espai que pot jugar un paper fonamental pel futur desenvolupament cultural del
districte és el Centre Parroquial de Sarrià. Es tracta d’un espai a recuperar per al districte
ja que s’hi denoten potencialitats per fer-ne un auditori que pugui acollir propostes
dirigides a un públic ampli.
29