Pla de Cultura del Districte
d’Horta – Guinardó
Desembre 2002
;
PLA DE CULTURA DEL DISTRICTE D’HORTA – GUINARDÓ
ÍNDEX
I. INTRODUCCIÓ 1
II. EL DIAGNÒSTIC 4
1. Característiques generals del Districte: el territori i la població 4
2. La xarxa de serveis bàsics 7
3. La política cultural del Districte 11
4. Les dinàmiques culturals del Districte 13
4.1. Identitat i cohesió en un espai de barreres físiques 13
4.2. La cultura, un àmbit amb poc pes en la centralitat i projecció del districte 14
4.3. Horta – Guinardó escenari de la creació jove 16
4.4. Natura, universitat, sanitat i esport les transversalitats del districte 17
4.5. La poca incidència del sector privat 18
4.6. De la tradició d’Horta a la Mostra d’Entitats 19
4.7. El treball en xarxa un repte pel districte 21
III. L’ESTRATÈGIA 22
5. Síntesi estratègica 22
5.1. Anàlisi externa 22
5.2. Anàlisi interna 23
6. Els reptes 26
7. Les propostes 27
8. Les potencialitats 31
I. INTRODUCCIÓ
El Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó s’insereix dins els Plans de cultura dels
altres nou districtes de la ciutat. Es tracta d’un estudi impulsat i finançat per l’Institut de
Cultura de Barcelona, arrel d’una de les conclusions del Pla estratègic del sector cultural 
de Barcelona que afirmava la necessitat de diagnosticar la situació de la realitat cultural 
en cada un dels territoris de la ciutat, per tal de definir les prioritats i estratègies culturals 
de cada districte.
Es tracta d’una anàlisi que posa la mirada sobre els límits territorials del Districte (el
districte com a territori), així com sobre aquella administració que hi té competències més
directes (el districte com a Administració). Quan parlem del Districte – territori tenim en
compte, també, les altres administracions que hi actuen, així com la resta d’agents. Val a
dir, però, que els límits administratius de cada un dels Districtes comprenen diferents barris
i zones. En aquells casos que la comprensió de la realitat passava per la consideració
d’aquestes unitats més petites s’ha dut a terme un estudi més micro, sense perdre de 
vista que l’objecte d’estudi és el Districte.
Aquest estudi s’estructura en dues parts ben diferenciades: el diagnòstic i l’estratègia.
El DIAGNÒSTIC es desplega a partir de quatre punts:
En un primer punt es duu a terme la presentació descriptiva del Districte des d’un punt de
vista territorial i poblacional. Això permet centrar les coordenades a partir de les quals es
desenvolupa posteriorment l’anàlisi.
En un segon punt s’analitza la situació dels serveis culturals bàsics. Aquests serveis
(majoritàriament concretats en un equipament) són els que de forma nuclear estan
destinats a la població del Districte. Per això s’han tingut en consideració els centres cívics,
les biblioteques i els arxius.
En un tercer punt es presenta i s’analitza la política cultural del Districte. Cal tenir present
que quan es parla de la política cultural del Districte es fa referència a com s’articula el
discurs, a com es defineixen les línies d’actuació, a quins són els fonaments de les
actuacions de l’administració més directament vinculada al territori.
El quart punt aborda set perspectives o mirades diferents sobre la realitat cultural del
Districte. Es tracta de set mirades complementàries sobre una mateixa realitat territorial,
que combinen de manera equilibrada l’exposició d’elements descriptius i d’elements
valoratius. Donat que la realitat que estudien és la mateixa, lògicament es produeixen
repeticions temàtiques. Per exemple, la tasca desenvolupada des dels centres cívics o des
de les entitats pot ser abordada més d’una vegada. Tanmateix, sempre es presenten des
d’òptiques diferents.
1
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
Aquestes set perspectives són les següents:
1. La cultura és identitat i cohesió social. La cultura ens defineix com a individus, 
a la vegada que ens situa en una comunitat de referència.
2. La cultura és centralitat i projecció, des d’un punt de vista intern es parla de quina 
és la centralitat cultural del Districte i des d’un punt de vista extern s’analitza fins a quin
punt el Districte juga un paper de centralitat cultural a la ciutat i, fins i tot, a l’àrea
metropolitana.
3. La cultura és creació i innovació. La cultura és l’expressió de les diverses
manifestacions artístiques.
4. La cultura es pot analitzar a partir de diverses trasnversalitats, és a dir, la cultura
s’expressa també en àmbits com l’educació, el medi ambient o els mitjans de
comunicació.
5. La cultura inclou l’estudi del sector privat, els agents que des de l’afany de lucre
juguen un paper clau en el desenvolupament cultural i territorial d’un territori.
6. La cultura és el teixit associatiu, les entitats que des de la seva labor despleguen una
funció bàsicament socio-comunitària, però també creadora, innovadora.
7. La cultura es pot analitzar des de les xarxes. Xarxes que articulen els agents del
territori des d’un punt de vista intern i xarxes que connecten el Districte amb l’exterior.
L’ESTRATÈGIA es desenvolupa en la segona part de l’estudi. En aquesta segona part del
Pla de Cultura d’Horta - Guinardó es presenten les línies estratègiques que, a partir del
diagnòstic de la realitat exposat, s’haurien de dur a terme a fi d’ordenar les actuacions en
matèria cultural. L’estratègia s’ordena, també, en quatre punts:
En un primer punt, es duu a terme una síntesi estratègica a partir d’una matriu DAFO.
Aquesta matriu inclou l’anàlisi externa (les oportunitats i les amenaces) i l’anàlisi interna
(les fortaleses i les debilitats). L’anàlisi externa té en compte els factors o bé no
específicament culturals o bé no específicament del districte, però que afecten directament
l’àmbit cultural del Districte. En canvi, l’anàlisi interna té per objecte el Districte (com a
territori i com a administració) des d’un punt de vista més específicament cultural.
En el segon punt, s’aborden els reptes que el Districte ha d’afrontar en el futur. Aquests
reptes, que s’han anat perfilant en el diagnòstic, recullen aquells aspectes que s’han
d’encarar, més enllà de les urgències quotidianes.
En el tercer punt, s’exposen les propostes. Les propostes s’agrupen a partir de les línies
d’actuació que, al seu torn, són la resposta als principals reptes que afronta el Districte. És
2
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
a dir, una línia d’actuació pot ser el resultat d’un o més reptes. Així mateix, en aquells casos
que sigui pertinent, per a cada línia d’actuació s’establirà un projecte estratègic. Els
projectes estratègics són aquells projectes emblemàtics, més singulars, que representen la
punta de llança de la línia d’actuació corresponent. I les propostes corresponen al conjunt
d’iniciatives que s’han de dur a terme en cada àmbit d’actuació.
En el quart punt, s’establiran les potencialitats que existeixen a l’hora de desplegar les
propostes. Aquí es recolliran les oportunitats que es presenten en forma de solars, edificis
sense projecte específic, canvis d’usos encara no concretats, etc.
Finalment, cal dir que aquest estudi s’ha basat en una metodologia que ha inclòs la
realització de diverses entrevistes en profunditat als agents públics i associatius més
rellevants que operen al territori, seguint els criteris del propi Districte, i també en l’anàlisi
de fonts secundàries, sempre insuficients per una anàlisi tan complexa.
3
II. EL DIAGNÒSTIC
1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DISTRICTE: 
EL TERRITORI I LA POBLACIÓ
El Districte d’Horta – Guinardó és el tercer en superfície de Barcelona i el quart en nombre
d’habitants, gairebé 170.000 habitants. El caracteritzen la seva situació perifèrica, l’ús
residencial i una orografia que dificulta greument la comunicació interna. La diferent
formació de cadascun dels nuclis territorials que s’identifiquen ha provocat l’existència
d’importants contrasts socials en diferents zones del territori.
L’existència d’unitats físiques com Collserola, Vall d’Hebron, els serrats de la Rovira 
o la riera d’Horta han estat determinants per la creació d’una estructura urbana molt
heterogènia. Una urbanització tardana respecte altres zones barcelonines: la major part 
del districte es va començar a urbanitzar als anys 50. L’ocupació que es va fer del sòl
combinava una edificació caòtica i el barraquisme amb la creació d’algunes àrees
residencials de qualitat.
Al Districte s’identifiquen dotze unitats territorials que es mostren independents les unes 
de les altres. Cadascuna amb la seva idiosincràsia i història pròpia. Ara bé, com a element
analític i de planificació, s’escau l’agrupament d’aquests barris en quatre zones: la Vall
d’Hebron, Horta, El Carmel i el Guinardó.
La primera zona és la del nord-oest del districte, la zona de la Vall d’Hebron. Es tracta d’un
dels espais amb menys densitat de població de Barcelona i aglutina uns 30.000 habitants.
El que caracteritza aquesta zona són els grans pendents, per estar situada a la vall de la
serra de Collserola, i la dispersió poblacional produïda per la gran ocupació de territori de 
la ciutat sanitària de la Vall d’Hebron i el parc que porta el mateix nom.
En aquesta zona s’identifiquen dues subzones dividides per la Ronda de Dalt. A l’oest els
barris de Sant Genís i Montbau, per sobre de la ronda. Montbau, a la vessant esquerra de
la vall d’Horta, tot i tenir una extensió important, compta amb nuclis urbans d’alta densitat.
Es tracta d’un sector que s’ha convertit en un campus universitari donat que la Universitat
de Barcelona hi ha instal·lat les facultats de Psicologia i Pedagogia, l’Escola Universitària
de Formació del Professorat i l’Institut de Ciències de l’Educació. Aquest entramat es
completa amb la Fundació Bosch i Gimpera, situada al Palau de les Heures.
Sant Genís té les característiques de barri residencial: poca vida comunitària i pocs serveis
de proximitat. La història més recent d’aquest barri està marcada per la duplicitat
urbanística, que es correspon amb la demogràfica. Així, es combinen els grans blocs
d’habitatges amb zones d’alta cotització del sòl on es troben habitatges d’alt standing.
L’avinguda del Jordà és la divisòria.
A la part est d’aquesta zona es troben tres barris: La Clota, Taxonera i la Vall d’Hebron.
4
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
Aquest últim acull la ciutat sanitària, una de les més grans i millor equipades de l’Estat
Espanyol. Ara bé, el que ha marcat els canvis més recents d’aquesta zona és la
reordenació urbana que es va dur a terme en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.
La gran extensió de descampats, barrancs, zones de barraquisme i horts il·legals, que
ocupaven gran part d’aquesta zona, s’han transformat en un parc equipat amb grans
instal·lacions esportives per a ús dels ciutadans. Es van construir els habitatges que van
ocupar periodistes i àrbitres dels Jocs Olímpics i que ara estan ocupats per barcelonins.
És per tant, un dels barris que més ha dignificat els seus entorns i que ha experimentat un
important augment de població.
La Taxonera i La Clota estan a l’est del Parc de la Vall d’Hebron i completen aquesta zona.
A la Taxonera s’ha desenvolupat una relació veïnal més pronunciada donat que la parròquia
de Sant Cebrià va exercir de centre social del barri quan mancaven equipaments i espais
físics que fessin aquesta funció. El Centre Cívic Taxonera es va inaugurar el 1995 al costat
de la parròquia.
La segona zona, Horta, concentra més població. S’hi troben els barris de la Font del Gos,
Horta i Font d’en Fargues. A la Font del Gos hi ha un nucli d’habitatges que es va construir
de forma independent al nucli d’Horta amb habitatges de construcció pròpia en els quals no
hi arribaren serveis bàsics com l’aigua i el telèfon fins el 1970. Actualment encara presenta
problemes d’accessibilitat. A l’altre extrem se situen els habitatges d’alt standing, situats al
barri de la Font d’en Fargues. La fotografia d’Horta, doncs, és plena de contrastos.
Horta és l’únic barri del Districte que havia estat municipi independent de Barcelona. Un
municipi que es conformava per dos nuclis importants, el de Sant Genís i el d’Horta. Quan
es referencia històricament aquest municipi, doncs, no es fa respecte el barri d’Horta sinó a
tota la vall d’Horta que avui es coneix com a Vall d’Hebron. Ara bé, el barri d’Horta sí que
ha conservat una certa cohesió, gràcies als seus orígens de municipi independent. És per
això que, en aquest barri, es pot parlar d’un nucli urbà definit ja que encara conserva un
casc antic. A l’est d’Horta, al barri de la Font d’en Fargues, es troben habitatges de qualitat
on hi viuen persones amb un nivell adquisitiu alt.
La tercera zona és el barri del Carmel, que és el barri més poblat. S’estén per les vessants
del turó que li dóna nom. Un turó que amb el de la Creueta del Coll, de la Piera i de la
Rovira separen Horta de Gràcia. Fins els anys cinquanta va ser un barri format per una
estructura de casetes i hortet. L’alta concentració que va suposar l’arribada de la immigració
dels anys 60 i 70, va canviar la fesomia del barri transformant-lo en una zona de grans
blocs d’habitatges. Actuacions urbanístiques com l’obertura del Túnel de la Rovira, la
Rambla del Carmel, i la posada en marxa d’escales mecàniques han connectat i dignificat
aquest entorn urbà. La composició social actual és hereua de la immigració, i per tant
segueix tenint un clar component obrer i popular.
La quarta zona és la que s’estén per la part oriental de la Muntanya Pelada, el Guinardó.
La realitat d’aquesta zona ve marcada per dues barreres que la separen en dues parts. El
5
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
Parc del Guinardó i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquest últim dota de 
personalitat i atorga centralitat a aquest territori donada la seva importància tan sanitària
com arquitectònica. Al nord d’aquesta divisió, hi ha el nucli del Guinardó, una zona amb un
clar caràcter residencial. Al sud Can Baró i el Baix Guinardó. En aquest últim, que té una
configuració d’eixample, es troba la Casa de les Altures, seu del Consell Municipal del
Districte. Can Baró, com altres barris del Districte, ha patit els efectes de l’especulació i
l’alta concentració d’immigració. Per tant, el caracteritzen carrers estrets i grans blocs
d’habitatges.
Els diferents processos urbans i la complexa topografia del territori marquen la realitat del
districte. Destaca també els contrasts d’estructura social i característiques de població en
les diferents zones. La inexistència d’una centralitat clara per a tot el territori del Districte
(tot i que el nucli antic d’Horta s’apunta com la principal centralitat) provoca que s’hagi de
parlar de dotze unitats territorials bàsiques, els barris històrics, que es poden agrupar en
quatre zones. Es tracta d’una agrupació que permet l’anàlisi dels equilibris o desequilibris
territorials dels serveis que es donen al Districte. Una agrupació feta en concepte d’àrees
d’influència que permeten una millor planificació.
6
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
2. LA XARXA DE SERVEIS BÀSICS
La xarxa de serveis bàsics culturals d’Horta – Guinardó està formada per: cinc centres
cívics (Centre Cívic el Carmel, Centre Cívic Guinardó, Centre Cívic Matas i Ramis, Centre
Cívic Taxonera i Centre Cívic Casa Groga), un espai per a joves (Boca Nord), dues
biblioteques (la Biblioteca Popular Montbau i la Biblioteca Mercè Rodoreda), i un Arxiu
Municipal.
L’oferta dels cinc centres cívics del districte és el pilar de la política cultural del Districte. Es
distribueixen territorialment amb els mateixos criteris que les biblioteques oferint serveis per
zones a la Vall d’Hebron, Horta, el Carmel i Guinardó.
A la zona de la Vall d’Hebron hi ha el Centre Cívic Casa Groga i el Centre Cívic Taxonera.
La Casa Groga té com a objectiu aglutinar i recolzar el teixit associatiu de la zona i oferir
serveis de formació i activitats culturals als habitants de la zona. És en aquest sentit que es
dóna suport a entitats amb cessions d’espai i recolzament logístic pel desenvolupament de
les seves activitats i de les que corresponen al calendari festiu. Es detecta una potencialitat
per una possible especialització en teatre, donat que hi assagen diferents grups. Destaca la
programació de la Mostra de Teatre a Horta – Guinardó que es desenvolupa als Lluïsos
d’Horta, amb companyies del Districte i a La Casa Groga, amb companyies del que s’ha
anomenat “teatre de compromís”.
El Centre Cívic Taxonera està al barri que li dóna nom. Ofereix els serveis característics
d’un equipament d’aquest tipus: tallers, cessió d’espais, suport a entitats, espais d’assaig,
etc. Es tracta d’un centre molt vinculat a la cultura andalusa, lloc d’origen d’una part
significativa dels habitants del barri. En aquest sentit destaca l’organització de Zona
Flamenca, el festival de flamenc del districte. Aquest centre cívic ha tingut l’avantatge
d’assentar-se en una zona on ja hi havia la tradició de trobada en un espai cívic. Una funció
que durant molts anys ha fet la parròquia de Sant Cebrià. Aquest nivell de cohesió s’ha
mostrat com un factor molt favorable a l’hora de buscar la complicitat veïnal.
El Centre Cívic Matas i Ramis s’ubica en un edifici cedit pels germans Matas i Ramis a
l’Ajuntament de Barcelona. És un clar exponent del modernisme hortenc i la seva façana
està catalogada com a patrimoni històric. Es tracta d’un autèntic centre cultural donada la
seva vinculació amb el seu entorn més immediat. És el centre cívic que presenta uns nivells
d’ocupació més elevats del districte. El servei de bar, un espai on s’hi programen activitats,
es mostra com un bon espai de trobada i dinamització. Ara bé, allò que li dóna una
projecció més enllà de les fronteres del districte és l’organització del Concurs de
Cantautors/es d’Horta-Guinardó.
El Centre Cívic del Carmel se situa molt pròxim al Centre Cívic del Coll, del Districte de
Gràcia. Tot i la presència d’aquests dos equipaments en una mateixa àrea d’influència, el
Centre Cívic del Carmel s’ha convertit en un espai de referència pel seu entorn. Així mateix,
el centre cívic s’ha de coordinar amb l’altre referent cultural del barri, l’Espai jove Boca
7
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
Nord. El cicle El Cel del Carmel és el gran projecte d’aquest centre cívic. Un projecte que
es desenvolupa entorn el mes d’octubre i que es realitza amb vocació de dinamització
literària i poètica. Es tracta d’una oferta temàtica d’activitats com conferències d’escriptors
de reconegut prestigi, exposicions, recitals poètics, musicals i espais literaris, concerts amb
cantautors, activitats infantils de dinamització de la lectura, etc. És un projecte que intenta
vincular tot el barri anant més enllà del centre cívic, buscant la col·laboració de les escoles.
D’aquest projecte destaca l’important lligam entre la seva oferta i la realitat del barri del
Carmel. No s’han buscat productes forans sinó que s’ha apostat per allò que té a veure
amb el barri com a un element de projecció. En resum, cal ressaltar la bona feina que
s’està duent des del Centre Cívic del Carmel, en un barri que a priori presenta unes
característiques físiques i socials més complexes que altres zones del Districte.
El Centre Cívic El Guinardó està situat entre els barris que conformen aquesta zona.
Una situació privilegiada per intentar assumir una certa centralitat. Dels serveis que ofereix
destaca el de les exposicions. S’ha erigit com un centre d’exposició artística amb un nivell
de qualitat acceptable. També destaca la funció formativa, ja que els seus tallers són els
que reben més usuaris de tots els centres cívics del districte. En el seu calendari anual les
dates importants són les del Stripart, per primavera, ja que acull les propostes plàstiques i
escèniques de la mostra.
Un recorregut pels serveis culturals de proximitat no pot defugir de fer referència de l’espai
per a joves Boca Nord. Tot i que es tracta d’un equipament per als joves del districte,
35.000 aproximadament, és a dir, amb uns serveis que no s’orienten a tota la ciutadania, 
la seva oferta el situa també com a servei cultural de proximitat.
Es tracta d’un equipament de 2.300 metres quadrats, que tal i com s’anuncia en la seva
publicitat és “dels joves i per als joves”. Disposa d’importants recursos per oferir espais i
programacions altament singularitzades. En la seva vessant cultural destaquen projectes
com Escena Còmica, Canal Drop mostra d’àudio-visual jove, i una programació musical
amb una oferta molt variada. Treballa conjuntament amb el Centre Cívic Guinardó en el
projecte Stripart. Un projecte que té com a objectiu el suport a la creació jove. Un suport
que també es dóna durant tot l’any amb els bucs d’assaig i el laboratori d’imatge tradicional
i vídeo digital.
Boca Nord va ser un dels centres emmarcat dins el projecte que pretenia instaurar Centres
de noves tecnologies per a joves arreu de la ciutat i que finalment no va acabar de
funcionar. Tot i que l’especialització en noves tecnologies no ha acabat mai d’arrencar, Boca
Nord presenta una situació favorable pel seu desenvolupament futur. La seva accessibilitat
millorarà ostensiblement gràcies a la prolongació de la línia 5 de metro, que serà operativa
d’aquí a tres anys. Així mateix, existeix la voluntat de tirar endavant un projecte potent per 
a convertir Boca Nord en un espai de referència a la ciutat.
Situat a prop de Boca Nord es troba un edifici singular (la seva forma cilíndrica el fa
particularment atractiu des d’un punt de vista arquitectònic) que encara no disposa d’un ús
8
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
específic i que cal tenir en compte per les necessitats que en termes d’equipaments es
puguin presentar al Districte.
Els Centres Cívics d’Horta – Guinardó apareixen com un servei ben distribuït territorialment
que contribueixen a la consolidació d’una certa cohesió i centralitat a les diferents zones del
districte. Pel que fa al recolzament al teixit associatiu de les zones on s’ubiquen, aquest
servei es presenta com una prestació de serveis quan en molts casos es podria assumir
una responsabilitat de lideratge actiu.
La manca d’una especialització clara en cada un dels centres provoca problemes de
visualització de la seva tasca de dinamització cultural. Tot i així, l’acollia i consolidació
d’alguns projectes que es realitzen esdevenen una potencialitat a desenvolupar en aquest
sentit. Aquest és el cas dels cicles Zona Flamenca, que es realitza en diversos centres
cívics però que té un major pes a Taxonera, de El Cel del Carmel que es realitza al Centre
Cívic del Carmel, La Mostra de Teatre d’Horta – Guinardó al Centre Cívic Casa Groga i el
Concurs de Cantautors al Centre Cívic Matas i Ramis.
Pel que fa a les biblioteques, està en fase de desenvolupament el Pla de Biblioteques de
Barcelona. En aquest sentit, l’esforç se centra en el desplegament de la xarxa de
biblioteques, que ha rebut l’últim impuls important amb l’obertura de la Biblioteca Mercè
Rodoreda. La propera obertura de la Biblioteca del Carmel i la previsió de la construcció
d’una biblioteca a Horta completarien el desplegament que proposa el Pla.
La biblioteca Mercè Rodoreda, al Guinardó, va rebre 267.000 visitants el 2001 fet que la
situen com la biblioteca més visitada de Barcelona. Aquesta biblioteca de Districte s’ha
transformat en el centre cultural de més importància del seu entorn. L’aposta per
l’especialització en poesia l’ha significat de la resta de biblioteques i l’ha obert a la
coordinació amb l’Aula de Poesia de Barcelona. Una coordinació que s’ha basat en la
programació d’activitats entorn la poesia a la sala d’actes de la Biblioteca. Les activitats de
poesia es combinen amb altres disciplines. El 2001 es van celebrar exposicions, xerrades,
activitats musicals i infantils que van gaudir d’importants èxits d’assistència.
La Biblioteca Montbau es presenta com a centre cultural del barri, funció que ve reforçada
pel model de gestió que s’ha optat per aquest equipament. La Biblioteca Montbau es
gestiona compartidament amb l’Associació de Veïns de Montbau. Tot i les dimensions
reduïdes que li corresponen com a biblioteca de barri, ofereix serveis infantils, una sala
polivalent, un fons especialitzat sobre cooperativisme i una àrea d’adults amb consulta a
internet.
De l’anàlisi que es pot fer actualment de les biblioteques destaquen dues característiques.
Per un costat, la importància i centralitat que ha cobrat la Biblioteca Mercè Rodoreda al
barri del Guinardó, fet que apunta que es tracta d’un servei molt ben acollit pels habitants
del Districte. Per l’altra, el desequilibri territorial existent, tot i que si es compleix el Pla de
Biblioteques desapareixerà.
9
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
Així doncs, a la part alta del Districte, a la zona de la Vall d’Hebron el servei es cobreix amb
la Biblioteca Montbau. A la part central, actualment no s’ofereix aquest servei, però es
preveu la construcció de la biblioteca d’Horta i la del Carmel. L’èxit de la Biblioteca Mercè
Rodoreda, que cobreix la zona del Guinardó, fa preveure uns resultats similars per la
biblioteca del Carmel, també de grans dimensions, que complirà un important funció
d’equilibri territorial, donat que és un barri amb molta concentració de població i necessitat
d’equipaments.
L’oferta es completa amb les sales de lectura dels centres cívics. Cal tenir en compte, però,
que aquestes despleguen bàsicament una funció de suport escolar. Un cop es faci realitat
el desplegament de les biblioteques caldrà fer una reflexió al voltant del sistema de lectura
pública al districte. Les seves característiques físiques obliguen a fer un plantejament més
enllà de l’habitual mapificació que es fa d’aquests serveis. Així, cobra sentit treballar per
una xarxa entre les biblioteques de cadascuna de les quatre zones.
L’Arxiu Municipal del Districte juga un paper cabdal en la preservació de la memòria
històrica d’Horta – Guinardó. Dóna suport a les investigacions històriques que afecten al
territori del Districte i fomenta el coneixement d’aquest amb l’edició de la col·lecció
“Quaderns de l’Arxiu”. Per tant, es tracta d’un bon servei com a centre de documentació. Tot
i així, no s’ha erigit com a centre cultural d’influència per als habitants del territori. No s’ha
apostat clarament per la dinamització d’activitats amb voluntat de donar a conèixer i acostar
al ciutadà la història del territori.
Una de les característiques dels centres culturals de proximitat del districte que destaca per
sobre de qualsevol consideració és la coordinació que es dóna en projectes i cicles
temàtics. En aquest sentit cal remarcar el cicle Clàssica a Horta-Guinardó. En aquest cicle
es programen concerts als cinc centres cívics, a la Biblioteca Mercè Rodoreda i a la Seu
del Districte.
De tota l’anàlisi sobre els serveis culturals bàsics es detecta una mancança que limita el
treball d’apropament d’expressions culturals que es fa en tots els centres: l’espai. La
necessitat d’un auditori polivalent que pugui acollir propostes d’una envergadura superior a
les que actualment s’estan oferint es palesa quan es vol donar un pas endavant i fer un salt
qualitatiu en l’oferta d’activitats de divulgació cultural.
10
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
3. LA POLÍTICA CULTURAL DEL DISTRICTE
Els eixos de treball de la política cultural del Districte són: el suport a entitats i grups
culturals; el suport a la creació; el calendari festiu, cultura popular i festes majors; la difusió 
i divulgació cultural; l’oferta de tallers de formació; i les biblioteques i sales de lectura.
Els centres cívics, les biblioteques i l’Espai Jove Boca Nord són els centres culturals del
districte. Per tant, els agents que han de desenvolupar aquests eixos de treball. Les
característiques orogràfiques del territori i les dificultats d’accessibilitat d’algunes zones, 
fa que sigui d’una gran importància el desplegament d’aquests serveis de proximitat, donat
que els habitants del districte no tenen un accés fàcil a l’oferta de la resta de la ciutat.
La pressió de la demanda cultural, a més, recau tota en aquests centres donada la poca
incidència d’iniciatives privades. A tot això se li afegeix la poca articulació d’un discurs
coherent i global per als diferents projectes culturals del Districte que debiliten els itineraris
formatius i de suport a la creació que es puguin arribar a oferir.
El suport a les entitats es fa a través de subvencions i convenis i de la cessió d’espais i
suport infraestructural i logístic pel desenvolupament de les activitats que organitzen.
S’estableix, per tant, una relació que té els riscos d’esdevenir dependent. Una orientació
que només pot ser canviada si es revisen les relacions entre els centres cívics i les entitats
que hi treballen o les de l’entorn més immediat. Per això, caldria una nova orientació que
situés els centres cívics com a agents actius en el seu entorn i com a aglutinadors i
promotors de les iniciatives que sorgeixin.
El suport a la creació se centra sobre tot en la població jove. En aquest sentit destaca 
la tasca de l’Espai Boca Nord, que ofereix bucs d’assaig, espais i assessorament en
processos creatius. Les mesures de suport que es fan des dels centres cívics són les
cessions d’espais i les exposicions.
Pel que fa a les festes, al districte s’han celebrat durant el 2002, tretze festes majors de
barri, que sumades a la desena de festes corresponents al calendari festiu, dóna comptes
del pes que tenen aquestes manifestacions per la vida cultural del districte. Tot i això, cap
de les festes té una projecció més enllà del propi districte i en la majoria de casos del propi
barri.
La difusió i divulgació cultural es fa des dels centres cívics. A part de la programació que
puguin tenir cadascun d’ells cal remarcar la programació d’alguns cicles i la coordinació en
alguna d’aquestes programacions. Els cicles que tenen un pes important són: la Mostra de
Teatre, el Concurs de Cantautors, Zona Flamenca, el Cel del Carmel i el cicle Clàssica a
Horta Guinardó.
El cicle Clàssica a Horta Guinardó és l’exponent més clar de la voluntat de coordinació i 
de fer una oferta conjunta per tot el territori del districte. La Seu del Districte, els Centres
Cívics, la Biblioteca Mercè Rodoreda i l’Espai Boca Nord, són els espais on es pot gaudir
11
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
de les propostes del cicle. Un cicle que a més dels concerts ofereix activitats
complementàries com tallers o actuacions especials a les escoles.
L’anàlisi fet fins al moment constata que la política cultural i d’equipaments s’ha fet amb una
vocació clara d’equilibri territorial. Una vocació que respon a la resposta d’unes necessitats
donades les característiques topogràfiques del territori que, per les dificultats de connexió,
té unitats territorials molt diferenciades. Ara bé, el pas endavant, a part d’una millora dels
serveis i el desplegament de les biblioteques, pot ser l’oferta d’algun producte cultural
centralitzat amb vocació de projecció per tota la ciutat i, per tant, amb un efecte directe
sobre el districte. Tot i que esdeveniments com la mostra Stripart i el Concurs de
Cantautors/es tenen un cert grau d’incidència, cal una aposta que representi un salt
qualitatiu.
Una resposta a aquest pas endavant es pot trobar en la reformulació d’alguna de les
activitats que es desenvolupen, en la utilització d’espais existents que no tenen un ús
cultural o en la construcció de nous. Per tant, caldrà una atenció especial als pavellons que
quedin lliures a l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que trasllada part dels seus serveis
a un nou edifici. A Boca Nord encara hi ha espais que no estan utilitzats, uns espais que
expressen potencialitats interessants. Per últim, l’actuació de nova construcció aniria
vinculada a la construcció de l’auditori al Turó d’en Melis. Un auditori que si ha de tenir
alguna projecció caldrà estudiar-ne un ús especialitzat en algun projecte que es pugui
combinar amb l’activitat d’entitats i esdeveniments culturals de districte.
12
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
4. LES DINÀMIQUES CULTURALS DEL DISTRICTE
4.1. Identitat i cohesió en un espai de barreres físiques
La pròpia formació del districte d’Horta – Guinardó és un handicap per la preservació
d’elements d’identitat històrica, cultural i social per a tot el territori. Per tant, el sentiment de
pertinença i veïnatge es vincula, amb diferents nivells i matisos, als barris històrics que el
conformen.
Els salts geogràfics, la manca d’una centralitat clara de districte i l’alta densitat de població
d’algunes zones, provocada per la immigració dels 60 i 70, marquen l’esdevenir d’una
identificació fragmentada. Una mostra d’aquesta fragmentació és la proliferació de festes
majors a diferents territoris sense que cap d’elles, tot i que la d’Horta té una mica més de
ressò, tingui un pes significatiu i una projecció més enllà del seu públic més proper.
El nucli en el qual es pot trobar un sentiment identitari més arrelat i vinculat a la memòria
històrica és el barri d’Horta. Allà, a més d’un nucli urbà amb forma de casc antic, s’hi
conserven algunes masies i conjunts arquitectònics importants per la seva història. És el
cas de les cases de les bugaderes d’Horta. Les masies, que s’estenen per tot el territori de
l’antic municipi independent d’Horta, donen comptes del passat agrícola d’aquesta zona. Es
conserven una desena de masies, totes de propietat privada, moltes de les quals, després
del període de decadència de la vida rural, inicis del segle XVIII, es reconvertiren en cases
senyorials d’estiueig.
Les masies es troben repartides també per la resta del territori. Entre les que acullen nous
usos destaquen Can Miralletes, actualment correspon a les instal·lacions de l’IES Josep de
Calassanç, la Torre Garcini, que acull la biblioteca privada de Ramon d’Alòs – Moner i Can
Mascaró, on avui dia se situa una escola d’educació especial. La preservació de les masies
i el seu entorn (moltes d’elles disposen d’amplis jardins) per a un ús públic ha estat motiu
de mobilització veïnal, fet que denota la importància en termes identitaris que aquests
espais tenen pels ciutadans del Districte. Efectivament, la plataforma veïnal Salvem Can
Fargas reivindica la conservació d’aquesta masia per al barri, en la qual es vol situar un
geriàtric privat. Gràcies a les converses engegades entre l’Ajuntament i les dues
immobiliàries propietàries de Can Fargas i Can Mariner, aquestes masies podrien convertir-
se en nous equipaments per Horta – Guinardó.
Les cases de les bugaderes d’Horta, que es conserven al carrer d’Aiguafreda, són una
mostra de la famosa “Indústria de les bugaderes d’Horta”. A la part posterior d’aquestes
cases encara es poden trobar els pous d’aigua i els safareigs que les bugaderes feien
servir per rentar la roba de les famílies benestants de Barcelona.
La memòria històrica d’altres zones com el Carmel, Taxonera, Can Baró, el Guinardó i
algunes zones de la Vall d’Hebron té relació amb esdeveniments més recents. Els
processos migratoris i l’especulació del sòl caracteritzen el naixement de molts dels barris
13
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
del districte. Zones de residència de treballadors industrials i de la construcció. Moltes de
les manifestacions culturals que s’hi donen tenen a veure amb aquest passat, amb el lloc
d’origen dels primers immigrants del sud d’Espanya i de Galícia que s’assentaren en
aquests barris. La necessitat de subsistència que provocava la precarietat econòmica amb
la que vivien els habitants d’aquests assentaments, mal comunicats i amb pocs serveis,
estan en la base dels processos socials i culturals d’aquests territoris. En un context en
principi advers s’hi han anat desenvolupant moviments socials força actius que demostren
l’existència d’uns barris vius i amb possibilitats d’evolució positiva.
En aquest sentit, destaca la tasca de cohesió i recolzament del teixit associatiu que es
desenvolupa des dels centres cívics. Una tasca de gran importància pel desenvolupament
comunitari de les diferents zones on es troben. Algunes de les quals pateixen els efectes 
de la concentració d’altes densitats i que, per tant, necessiten espais públics i equipaments
de serveis.
Aquesta tasca de cohesió en els diferents territoris tenia en el projecte El so de les cultures
un bon aliat. No obstant, aquest no va acabar de quallar i va desaparèixer. El relleu l’ha
pres el cicle Clàssica a Horta-Guinardó, que suposa l’únic projecte de dimensió de Districte
que va més enllà de les lògiques de cada un dels barris. Aquest tipus d’activitat és un
element que permet la visualització de tot el territori del districte com una unitat, com un
únic escenari. Una activitat d’aquest tipus, doncs, a més de la funció de divulgació cultural
té un pes com a potenciadora de la cohesió. Ara bé, hi ha una manca d’elements, activitats
o projectes culturals significatius que tinguin tan projecció interna, que representi un orgull
per als habitants del districte, com externa, que s’exporti com una imatge de marca.
4.2. La cultura, un àmbit amb poc pes en la centralitat i projecció del districte 
De les activitats culturals que es desenvolupen en el territori destaquen per la seva
projecció la mostra de joves creadors Stripart i, en un segon nivell el Concurs de
Cantautors/es d’Horta. Aquests són els esdeveniments culturals que es presenten amb una
vocació de projecció més enllà del propi districte. Ara bé, val a dir que no han assolit una
centralitat remarcable en la realitat cultural metropolitana.
Sanitat, educació universitària, esport i natura són els àmbits temàtics que atorguen
centralitat al districte. Horta – Guinardó ha estat històricament una reserva important de sòl.
Un fet que ha provocat que s’assentessin en aquest territori equipaments amb vocació de
servei per la ciutat. El primer d’aquestes característiques fou l’Hospital de Sant Pau i la
Santa Creu. Després tota la ciutat sanitària de la Vall d’Hebron, el Campus Mundet de la
Universitat de Barcelona i finalment, tots els equipaments esportius vinculats als Jocs
Olímpics, entre els que destaca el Velòdrom d’Horta. Aquests serveis de ciutat tenen una
projecció important que comparteixen amb espais verds com el Parc del Tres Turons, el
Laberint d’Horta i El Parc de Collserola, el pulmó de l’Àrea Metropolitana.
14
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
Alguns d’aquests elements tenen en el seu aspecte cultural un valor afegit. És el cas de
l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, d’alguns centres d’investigació i universitats o
d’espais naturals i esportius que es presenten com potencialitats per ser entorns idonis pel
desenvolupament d’activitats culturals.
La seu de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu constitueix el conjunt civil més gran del
Modernisme català. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va dissenyar una sèrie de naus
que expressen, amb estil propi, la riquesa del modernisme. Des del 1997 aquest conjunt és
Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, fet que exalça la seva importància, però que
accentua la necessitat de fer-hi un manteniment constant i tenir una cura especial, que en
molts casos és incompatible amb l’activitat pròpia d’un centre hospitalari. Per aquest motiu,
i per la pèrdua d’operativitat que suposa una estructura amb pavellons independents,
l’Hospital està construint dins el mateix recinte un nou edifici.
S’obre, d’aquesta manera, una oportunitat per redefinir l’ús dels pavellons que quedaran
buits d’activitat sanitària. Una oportunitat per al districte i per a Barcelona. Si l’activitat que
es desenvolupi en aquests espais té un caràcter artístic, l’equipament pot esdevenir el
centre de projecció cultural que, ara com ara, manca al districte. El fet d’estar en aquest
recinte ja serà un bon punt de partida per projectar l’activitat que es desenvolupi.
El Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona es troba
al Pavelló de la República del parc de la Vall d’Hebron. És un centre cultural i de recerca
històrica que posseeix fons documentals de gran rellevància per l’estudi de la història
moderna d’Espanya. La Biblioteca Josep Mª Figueras, que pertany al CEHI, està oberta a
estudiosos i investigadors. El seu fons documental està centrat en materials sobre la
Segona República i la Guerra Civil Espanyola. L’interès arquitectònic i històric d’aquest
equipament és indiscutible, però el dinamisme cultural que s’ha desenvolupat al seu voltant
és escàs i amb poca incidència per a l’entorn més proper.
Els Jardins del Laberint d’Horta és un excel·lent exponent dels jardins neoclàssics.
Probablement és el jardí més antic de la ciutat. Ara bé, el jardí no s’ha significat com a
espai per al desenvolupament d’activitats culturals. Es tracta, doncs, d’un espai que
gaudiria d’una major projecció si esdevingués un escenari d’activitats culturals.
El Velòdrom d’Horta és un dels equipaments esportius que es construí en motiu dels Jocs
Olímpics de Barcelona. Es tracta d’un equipament de dimensions importants que va jugar
un paper important durant els Jocs Olímpics però que actualment està desaprofitat. A
diferència dels equipaments esportius de Montjuïc, no acull activitats culturals per gran
quantitat de públic. En aquest sentit, es tracta d’un espai desaprofitat des del punt de vista
cultural ja que podria esdevenir un pol d’atracció important per esdeveniments que tenen
lloc a la ciutat i que, de retruc, situarien el Districte al mapa.
D’aquest breu recorregut per alguns dels espais que donen centralitat a Horta –Guinardó
se’n treu una conclusió: la cultura gairebé no té cap pes en els factors de centralitat del
15
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
districte. Tot i així, una mirada des d’una perspectiva cultural a tots aquests elements
apunta una sèrie de potencialitats per possibles usos culturals de les diferents
instal·lacions.
4.3. Horta – Guinardó escenari de la creació jove 
A Horta – Guinardó no hi ha grans equipaments públics ni iniciatives privades que
assumeixin cap pes pel que fa al suport a la creació artística. Un fet que provoca que tota
la responsabilitat recaigui en els centres culturals de proximitat que hi ha al districte. De les
activitats orientades a aquest tipus de suport destaquen, en primer lloc, la mostra de joves
creadors Stripart i, en un segon terme, els festivals musicals (Zona Flamenca i Concurs
Femení de Fandango, Concurs de Cantautors), mostres de teatre (Mostra de Teatre de
Compromís) i exposicions que organitzen els centres cívics.
Pel que fa a l’oferta dels centres cívics ha agafat una especial projecció el Concurs de
Cantautors/es d’Horta-Guinardó que té l’objectiu de promoure la música d’autor dels joves
creadors de la ciutat de Barcelona. El 2002 s’ha celebrat la sisena edició. S’hi ha presentat
109 propostes de les que la meitat eren de Barcelona i algunes de fora de Catalunya. El
concurs, que dóna un premi en metàl·lic, la gravació d’un CD promocional i la possibilitat
d’actuar al Barnasants, el coorganitzen el Centre Cívic Matas i Ramis i l’Associació de
Cantautors Taller Autònom (ACTA). Compta amb el patrocini de COM Ràdio i la Societat
General d’Autors i Editors. El prestigi d’aquest esdeveniment ha assolit un alt nivell arrel 
de l’èxit d’Estopa, guanyadors de la segona edició.
L’espai de joves Boca Nord és el principal referent de la creació i innovació artística del
districte. Compta amb espais dissenyats per facilitar la creació jove. Tot i l’afiançament de
l’oferta actual que fa, el que li depara el futur també es presenta força interessant. L’edifici
de Boca Nord encara conserva un espai d’importants dimensions sense utilitzar. Un espai
estratègic per l’esdevenir del centre. Una aposta pel disseny d’un espai vinculat a propostes
culturals, amb tècniques i estètiques innovadores, milloraria ostensiblement l’oferta actual 
i situaria aquest centre a l’avantguarda de l’experimentació en creació cultural.
Boca Nord organitza, en coordinació amb el Centre Cívic El Guinardó la mostra de joves
creadors Stripart. Una mostra que es realitza des del 1996, quan el Districte d’Horta –
Guinardó va apostar per oferir espais on els joves creadors poguessin interactuar amb 
el públic.
Es tracta d’una mostra interdisciplinar en la que es proposen obres artístiques inèdites de
joves creadors de tota la ciutat. Es combina fotografia, pintura, escultura, poesia visual,
instal·lacions, curtmetratges en vídeo, animació per ordinador, pàgines web, teatre, dansa,
performances, maquillatge corporal i disseny de moda. En l’última edició van participar uns
150 artistes que van portar propostes arriscades que ompliren durant quinze dies el Centre
Cívic del Guinardó i l’Espai Boca Nord.
16
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
La interdisciplinarietat de la mostra és un factor potenciador de l’intercanvi artístic però
limitador de la visualització que pot tenir l’esdeveniment. El que uneix les diferents
propostes és més el fet de ser de joves creadors que no pas un llenguatge o disciplina
artística. Aquesta poca especialització, i la competència d’altres mostres de l’estil, ha
comportat una disminució de públic i artistes participants significativa en comparació amb
l’èxit d’edicions anteriors. Cal, doncs, una revisió des de tots els punts de vista del projecte
donada l’evolució dels llenguatges artístics i els hàbits de consum cultural canviants als
quals s’ha de respondre amb rapidesa.
4.4. Natura, universitat, sanitat i esport les transversalitats del districte
Natura, educació universitària, sanitat i esport són els pilars de la projecció d’Horta
–Guinardó i transversalitats que afecten a tots els àmbits marcant el ritme diari del districte.
Una altra transversalitat, amb menys pes, però que afecta de forma directa la realitat
cultural, són els mitjans de comunicació locals.
La vessant natural d’Horta – Guinardó es reparteix per tot el territori. A la part alta del
districte es troba el Parc de Collserola, el més gran de l’Àrea Metropolitana. Ocupa una
superfície de 8.000 hectàrees distribuïdes en nou municipis. La importància del patrimoni
natural, l’estratègica situació en una zona densament poblada, els valors paisatgístics i el
valuós patrimoni construït al llarg de la història són motius per la seva preservació. El
Consorci del Parc de Collserola és l’organisme responsable de la seva gestió des de 1987.
Altres parcs i jardins d’importància menor però que es presenten com a cabdals de
l’esponjament urbà del districte són el Parc de la Vall d’Hebron, el dels Tres Turons o el
Laberint d’Horta. Tots ells, sumats al de Collserola, configuren grans àrees de lleure que 
cal considerar com elements d’abast ciutadà.
L’activitat universitària se centra en titulacions sanitàries i educatives. De les primeres hi ha
dues escoles universitàries d’Infermeria: a l’Hospital de Sant Pau l’adscrita a la UAB i al Baix
Guinardó la de la Universitat Ramon Llull. A la Vall d’Hebron es troben la Facultat de Medicina
i l’Escola Universitària de Medicina de l’Institut Català de la Salut, adscrita a la UAB.
Respecte les titulacions educatives cal parlar del campus Mundet de la UB on s’hi troba a
més dels centres universitaris el Palau de les Heures, seu de la Fundació Bosch i Gimpera.
En els edificis que conformen el campus s’ofereixen titulacions de diferents àmbits i nivells
educatius. La importància d’aquest recinte es palesa amb l’ús diari que en fan els
aproximadament 10.000 usuaris, entre alumnes, professors i personal d’administració i
serveis.
Gran part de l’activitat universitària està totalment vinculada a l’activitat sanitària. Aquesta
té dos pols importants en el districte. A la part alta, la ciutat universitària de la Vall d’Hebron
és un dels referents de la sanitat catalana. A la zona del Guinardó, l’Hospital de Sant Pau i
17
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
la Santa Creu també es presenta com a referent, pel seu servei, la seva història i
l’arquitectura modernista de les seves naus.
Les instal·lacions esportives de la Vall d’Hebron són una oferta oberta també a la ciutat.
La construcció d’aquestes instal·lacions en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona suposà
una dotació d’equipaments que va canviar la realitat del districte. Es poden trobar a l’àrea
olímpica grans equipaments com el Velòdrom d’Horta, el Centre Municipal de Tennis o el
Palau Municipal d’Esports de la Vall d’Hebron.
Tots aquests espais naturals, universitats, hospitals i instal·lacions, provoquen que al
districte arribin diàriament milers d’usuaris dels diferents serveis que hi ha. Aquesta activitat
es concentra clarament en uns espais, però influeix, en alguns casos més que altres,
l’activitat dels barris propers. Tota aquesta realitat és un potencial generador de sinèrgies
que el districte ha d’aprofitar. Un exemple, a un nivell de poc abast, però extrapolable, és la
col·laboració de la Biblioteca Mercè Rodoreda amb l’Aula de Poesia, que té la seu al
Campus Mundet.
L’altra transversalitat, que està a un nivell diferent, però que afecta, fins i tot més
directament, la realitat cultural del districte són els mitjans de comunicació. Al districte es
gaudeix de la informació de premsa, ràdio i televisió. Pel que fa a la premsa, el Ciutat Nord,
que es publica mensualment té una rellevància especial donat que arriba a tot el territori.
Es tracta d’un producte de qualitat, consolidat i que a més de la funció informativa és un
element de visualització important del territori del districte com a una unitat. A més, és una
de les eines bàsiques pel que fa a la difusió de l’agenda cultural del districte.
La ràdio local també s’ha assentat en el territori. Ràdio Horta té un abast local, mentre 
que ràdio el Carmel emet per tot Barcelona. Aquesta té una programació amb vocació
clarament cultural. La seva seu és a l’Espai Jove Boca Nord. Barcelona Televisió també
juga un paper important en la informació i difusió de les activitats del districte.
4.5. La poca incidència del sector privat
Una de les característiques de la cultura del districte d’Horta – Guinardó és la poca
incidència d’iniciatives privades d’empreses del sector cultural. Una incidència que es limita
als pocs centres formatius privats i a una col·lecció privada de còmic poc coneguda, però
que es mostra amb una certa capacitat en l’àmbit cinematogràfic.
Les arts plàstiques, la música, i les arts escèniques viuen realitats paral·leles. Pel que fa 
a les arts plàstiques només hi ha dos iniciatives privades a destacar: La Nau, taller d’arts
plàstiques i l’Associació Xerrac – Centre d’ensenyaments artístics. No hi ha cap galeria
d’art en tot el districte. Tampoc hi ha teatres. L’oferta privada, en l’àmbit musical, també es
limita a escoles privades com l’Acadèmia Musical Santa Cecília Institut Ardèvol o l’Escola
de Música Pausa.
18
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
El poc pes del comerç cultural, botigues de discs i llibreries contrasta amb la importància
del petit comerç en l’estructura econòmica de la zona. Aquest fet fa pensar que els
comerciants culturals no han apostat per aquesta zona per no comptar amb un potencial
mercat de consumidors. Ara bé, la importància de la dinàmica universitària de la zona
podria esdevenir un revulsiu per aquest tipus de comerç.
S’escapa d’aquest panorama l’activitat de la cooperativa Rocaguinarda. Una cooperativa
cultural que ja té una certa tradició, que combina la tasca de llibreria amb l’oferta de serveis
i activitats culturals. Dins la cooperativa hi ha seccions d’excursionisme, una coral, una
secció de tertúlies, una de cursos i tallers i una secció d’història d’Horta – Guinardó.
La mancança d’ofertes també es troba en les propostes museístiques. Només es pot
mencionar la tasca que desenvolupa el Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona, 
el primer obert a Espanya de les seves característiques. En el limitat espai que ocupa
conserva un fons composat per milers d’originals aportats per col·leccionistes i editorials,
entre ells hi ha des del còmic més antic editat a Espanya, fins a revistes i àlbums actuals.
A més de l’exposició permanent, el museu ofereix monogràfics tant per la visita del públic
en general com per ser exportats si els demana alguna institució.
La disciplina artística que ha rebut un major recolzament de la iniciativa privada ha estat 
el cinema. L’oferta que fan els cinemes Lauren Horta, amb 8 sales, omple un buit molt
important al districte. L’èxit de públic que tenen demostra que es poden desenvolupar
iniciatives privades d’aquesta envergadura al districte.
En l’àmbit formatiu, però en la mateixa disciplina, hi ha el Centre d’Estudis Cinematogràfics
de Catalunya, al costat dret de l’hospital de Sant Pau. Aquest centre formatiu i la productora
Cinema Art, que comparteix seu, han consolidat aquest espai com un centre unificat de
producció, investigació i promoció de nous realitzadors, guionistes, tècnics i actors.
S’ofereix una formació que combina la teoria amb la pràctica, mirant de fer front a la
necessitat d’una formació especialitzada.
La pobra aportació del sector privat a la cultura d’Horta – Guinardó provoca que tota 
la pressió i demanda dels prop de 170.000 habitants caigui sobre el Districte. Aquest 
fet s’agreuja si es té en compte l’absència d’ofertes culturals públiques d’altres 
institucions.
4.6. De la tradició d’Horta a la Mostra d’Entitats 
La tradició associativa del districte es troba força localitzada al barri d’Horta. En ell s’hi
troben entitats històriques com el Centre Parroquial dels Lluïsos d’Horta, l’Ateneu Cultural
Hortenc i el Foment Hortenc. A altres zones del districte també hi ha entitats, però no hi ha
una cultura associativa tan estesa. La diferent formació dels barris i per tant de l’entramat
social ha condicionat l’arrelament de diferents tipus d’entitats. Així, als barris nascuts per
19
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
efectes de la immigració dels 60 i 70, el tipus d’associacionisme encara té un marcat
caràcter regional i folklòric.
Al Guinardó les entitats s’agrupen sota la Coordinadora d’entitats del Guinardó, que fa de
nexe d’unió i de suport a les activitats que duen a terme les associacions. La constitució
d’aquesta plataforma ha estat cabdal per a l’articulació de l’associacionisme en aquests
barris on no existia un entramat històric d’entitats.
A Horta, una de les disciplines artístiques que ha tingut una tradició important és el teatre.
El Grup d’Estudis Teatrals d’Horta és una de les seccions dels Lluïsos, una entitat que acull
representacions de la Mostra de Teatre d’Horta. Aquesta tradició teatral es manté viva al
districte gràcies a la vitalitat d’aquest centre, però també a l’existència de grups de teatre
amateur, alguns dels quals assagen a diferents centres cívics. La Casa Groga ha adquirit
un cert protagonisme en aquest recolzament.
Una altra disciplina de tradició és el cant coral. La trobada de Corals és l’activitat anual que
uneix aquestes entitats en un espai per l’intercanvi. Més d’una desena de corals de tot el
districte mostren part del seu repertori en un acte que se celebra en el Saló de Cent.
Pel que fa a l’associacionisme artístic només funciona una entitat, el Col·lectiu d’Artistes
d’Horta, que coordina amb el Centre Cívic Matas i Ramis la mostra Horta Expo Art.
Les entitats del districte tenen un punt de trobada biennal: la Mostra d’Entitats. Aquesta 
és la gran festa de l’associacionisme del districte. Durant la Mostra, les entitats tenen
l’oportunitat de presentar-se a la ciutadania i d’aprofitar la proximitat i complicitat per
aprofundir en l’intercanvi i coneixement amb altres entitats. La gran quantitat de parades
d’entitats, i d’activitats programades, sumats a la gran afluència de públic fan que aquesta
mostra es presenti com la festa més important del districte.
La mostra se celebra a l’Avinguda Vidal i Barraquer on també es troba la Torre Jussana, 
un espai municipal que dóna servei a totes les associacions de Barcelona. És el gran espai
associatiu de la ciutat i el seu pla de treball està dissenyat a través de les propostes
sorgides de les associacions, moltes de les quals pertanyen al Consell Municipal
d’Associacions de Barcelona.
El Fòrum d’Horta – Guinardó és l’espai de participació que el Districte obre a les entitats 
i ciutadans interessats. En el Fòrum es debaten les propostes per millorar el districte 
en comissions de treball. Són propostes que serveixen als responsables públics 
per copsar quines demandes hi ha i quines són les prioritats dels ciutadans del 
districte.
En resum, la realitat associativa cultural d’Horta – Guinardó té un focus d’activitat important
a Horta i menys desenvolupat a la resta de barris. Les tradicions teatrals i de cant coral es
mantenen, sense que hi hagi noves expressions o entitats que agafin suficient embranzida
20
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
per fer un relleu efectiu. Els punts de trobada de les entitats culturals les facilita el Districte,
i són el Fòrum d’Horta – Guinardó i la Mostra d’Entitats.
4.7. El treball en xarxa, un repte pel districte 
En qualsevol territori l’àmbit cultural es desenvolupa conformat xarxes de relació tan
internes com externes. Ara bé, hi ha excepcions a aquesta dinàmica que responen a
característiques molt concretes del territori. En àmbits com el sanitari, l’educatiu, l’esportiu
o el mediambiental, Horta – Guinardó és un nòdul important de grans xarxes urbanes i
supraurbanes. En canvi, en l’àmbit cultural la inexistència d’equipaments significatius o
d’esdeveniments culturals de gran projecció fan que Horta – Guinardó quedi fora de les
xarxes culturals rellevants.
L’accidentalitat topogràfica del districte es mostra com una limitació en molts casos, també
ho fa en la construcció de xarxes de treball i relació internes. El policentrisme del districte,
amb dotze unitats territorials bàsiques, no té un lligam més enllà de l’Administratiu. Així, les
úniques xarxes culturals internes que funcionen són les que tenen a veure amb apostes
directes de l’administració.
Els centres cívics són una clara mostra de voluntat de treball en xarxa. Un treball al que
també s’incorpora la Biblioteca Mercè Rodoreda, la de Montbau i l’Espai Jove Boca Nord.
Aquest és el capital cultural més important actualment del districte: el desplegament dels
centres culturals de proximitat i el seu treball en xarxa. Una manera de treballar que es fa
palesa en els diferents cicles de divulgació cultural que es programen, però que té una
visualització més clara amb el Clàssica a Horta-Guinardó.
Aquesta intencionalitat del Districte, de posar els serveis en xarxa, no es tradueix en les
dinàmiques associatives que es generen. Tot i l’aposta per l’intercanvi i el coneixement
mutu amb plataformes com la Mostra d’Entitats, les entitats del districte desenvolupen les
seves tasques vinculades a les realitats territorials més pròximes.
La manca d’iniciatives privades, com sales de teatre, de concerts i llibreries provoca que 
no es pugui parlar de cap xarxa comercial vinculada a la cultura. Això fa, que les poques
iniciatives que hi pugui haver, estan condemnades a una relació amb les coordinadores 
o organitzacions comercials i no amb establiments que tinguin un projecte cultural a
desenvolupar.
21
III. L’ESTRATÈGIA
5. SÍNTESI ESTRATÈGICA
5.1. Anàlisi externa
Oportunitats
La situació estratègica. La compactació de la ciutat real ha obert noves possibilitats als
districtes perifèrics. Per un costat són punts estratègics de desenvolupament de la gran
ciutat i zones que es prefiguren com a prioritàries en planificacions de millores urbanes i de
serveis. Per l’altre, han passat de ser perifèria de la ciutat a ser el seu lligam amb la resta
de l’Àrea Metropolitana, fet que fa que tinguin un paper important pel que fa a la cohesió
d’aquesta.
El pes poblacional del districte. El desenvolupament de polítiques d’igualtat d’oportunitats
en l’accés als serveis té en compte l’assignació d’unes ratios poblacionals per l’oferta que
es fa en els territoris. El fet de ser un territori molt poblat suposa també ser un territori amb
gran demanda de serveis. És per això que en una política d’assolir millor accessibilitat als
serveis, territoris com el districte d’Horta-Guinardó es prefiguren com a espais d’inversió
prioritària.
El Pla Integral de Collserola. Part del parc de Collserola, el pulmó de l’Àrea Metropolitana,
es troba en el districte. El desenvolupament del Pla Integral del parc pot suposar un millor
lligam entre la realitat social i cultural del districte i el caràcter d’espai natural, amb els
valors que porta implícits, que li atorga tenir part del parc en el seu territori.
L’activitat universitària. La consolidació de l’oferta del Campus de les Llars Mundet i la
tradició de l’oferta d’ensenyaments sanitaris universitaris a la Vall d’Hebron i l’Hospital de
Sant Pau i la Santa Creu, comporta l’arribada diària de milers d’estudiants al districte. Tot i
no ser residents són potencials usuaris dels serveis que s’hi ofereixen i per tant, s’han de
tenir en compte com a una tipologia de demanda que valora la qualitat i la innovació de
l’oferta.
Amenaces
La situació perifèrica del districte. La situació perifèrica d’alguns territoris ha provocat
que s’hi combinessin processos característics d’aquestes zones de creixement de les grans
ciutats: la construcció de grans equipaments de serveis, la proliferació de barris residencials
de treballadors, amb alta densitat de població, combinat amb zones de gran dispersió de la
població i la divisió territorial que suposen els grans eixos viaris. Són actuacions planejades
des d’un punt de vista de creixement de la ciutat però que tenen el resultat, a escala de
districte, de descompactació i contrastació de la realitat territorial.
22
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
La manca d’una centralitat que identifiqui el districte dins l’Àrea Metropolitana. La
densificació de l’Àrea Metropolitana ha provocat que no hi hagi una divisió clara entre
Barcelona i els municipis de l’entorn. Aquest fet ha suposat que els districtes hagin hagut
de desenvolupar polítiques de cohesió interna per tal de mantenir-se com a unitat territorial
real. La divisió d’Horta-Guinardó en dotze unitats territorials, que respon a les diferents
conformacions dels seus barris, dificulta la seva identificació com a unitat territorial.
La inexistència d’una imatge o element de projecció que signifiqui el districte en una
dinàmica policèntrica. La construcció d’elements de centralitat dispersos per a tot el
territori proposa una visió policèntrica de l’Àrea Metropolitana. En aquest sentit, destaca el
valor afegit d’allò que atorga centralitat a cada territori que en forma part. Tot i la centralitat
d’equipaments, sobretot sanitaris, el districte no té un producte de projecció interior i
exterior, que el signifiqui amb valors positius de la resta.
La polarització social. Els processos de canvi social com l’envelliment de la població i
l’arribada de persones nascudes a l’estranger, han provocat processos de polarització
social en diferents territoris. Ara bé, si el territori ja s’ha vist afectat per processos de canvi
en altres moments històrics i encara no ha aconseguit un bon grau de cohesió social, les
possibilitats de donar resposta a la nova situació és més difícil.
5.2. Anàlisi interna
Fortaleses
La projecció dels cicles Stripart i Concurs de Cantautors/es. La projecció, a diferents
nivells, d’aquest dos cicles situen el districte en el calendari d’esdeveniments culturals de la
ciutat. Es presenten com un bon punt de partida per a intervencions futures de cara a la
projecció de districte des de la seva vessant cultural.
La bona acceptació de l’oferta de la Biblioteca Mercè Rodoreda. La consolidació
d’aquesta biblioteca com a centre cultural de referència al Guinardó augura un bon futur en
el desplegament d’aquest servei per tot el territori. A més, l’especialització en poesia s’ha
mostrat com un bon encert que la significa i la vincula amb l’entitat Aula de Poesia que té la
seva seu al districte.
L’experiència del cicle Clàssica a Horta-Guinardó. Aquest és l’únic cicle de la
programació cultural del districte que concep el territori com a un únic escenari. Projectes
d’aquest estil mostren com a través de cicles de divulgació cultural es pot cosir el territori
aconseguint que es visualitzi com a unitat.
La centralitat, pel que fa a patrimoni arquitectònic de la ciutat, de l’Hospital de Sant
Pau de Lluís Domènech i Muntaner. Aquest edifici modernista que està catalogat com a
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es presenta com un espai a explotar tant per la
23
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
seva projecció com pel trasllat d’activitat sanitària, que alliberarà nous espais, al nou edifici
que s’està construint en el mateix recinte.
La potencialitat d’explotar la vessant natural del districte. Els espais verds, i el Laberint
d’Horta en concret, són espais a explotar i on es possibilita la simbiosi entre cultura i
natura.
L’Espai Jove Boca Nord. Aquest ha estat un centre pioner en l’oferta d’espais per a la
creació juvenil. Aquest fet li ha donat projecció dins la ciutat. Ara bé, la proliferació d’ofertes
similars de proximitat en altres zones demana un debat sobre l’oferta que es fa al Boca
Nord i la possible especialització dels espais, encara sense utilitzar, d’aquest equipament.
El bon desplegament de mitjans de comunicació locals. Al districte es compta tant amb
premsa escrita com amb ràdios d’àmbit local, a més del reforç que suposa Barcelona
Televisió. Això fa que la informació de les activitats culturals que s’hi desenvolupin tinguin la
possibilitat d’anunciar-se en les agendes d’aquests mitjans i tinguin un ressò mediàtic intern
important.
La tradició teatral d’Horta. El barri d’Horta s’ha significat tradicionalment per una forta
implantació de l’afició teatral. En aquest sentit, la Mostra de Teatre, que organitzen la Casa
Groga i el Grup d’Estudis Teatrals dels Lluïsos d’Horta, respon a aquesta tradició. Però cara
al futur, cal tenir en compte aquest bagatge per tal d’aprofitar-ne les potencialitats.
La participació de les entitats. El Fòrum d’Horta-Guinardó i la Mostra d’Entitats s’han
configurat com dos espais participatius en els quals les entitats tenen l’oportunitat d’incidir
en la política del districte en el primer cas, i de mostrar les seves activitats i objectius a la
resta de la ciutadania en el segon.
Debilitats
La fragmentació territorial per les barreres orogràfiques que caracteritzen el districte.
Aquestes realitats dificulten la creació de productes culturals per a tot el territori i estan en
la base de la diferent composició i contrasts socials que s’hi troben.
L’existència de zones que acumulen un retard en el desenvolupament de serveis. La
difícil accessibilitat i l’alta densitat de població d’alguns barris, que tenen un retard històric
en la dotació de serveis, els situen en desavantatge respecte altres realitats per un
desenvolupament futur.
La manca de projectes culturals de projecció. No hi ha un projecte cultural o un
equipament que acompleixi una doble funció de projecció externa i de cohesió interna de la
cultura del districte.
24
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
El desequilibri territorial en el servei de biblioteques. Tot i l’assoliment de les ratios
proposades, el futur desenvolupament del Pla de Biblioteques no és suficient perquè aquest
servei es pugui considerar de proximitat per a tot el territori. Les característiques d’aquest
fan que l’accessibilitat no estigui del tot garantida, i que cobri sentit la planificació de la
lectura pública més enllà de la construcció de les dues noves biblioteques al Carmel i a
Horta.
El grau d’especialització dels centres cívics. Tot i que cadascun dels centres cívics del
districte participa o organitza un o dos projectes que l’identifiquen, cap d’ells ha
desenvolupat una especialització clara que es combini amb els serveis de proximitat.
Manca d’espais amb dimensions suficients per acollir grans esdeveniments culturals.
No hi ha espais tancats que puguin acollir propostes d’important producció que es dirigeixin
a un públic nombrós. Aquest fet limita el tipus de política de difusió cultural que es fa al
districte.
El poc pes de la iniciativa cultural privada. La inexistència de centres privats de difusió i
comerç cultural, a excepció d’un cinema, provoca que tot el pes de la demanda de
productes culturals recaigui sobre els agents públics locals, ja que tampoc altres
administracions han fet inversions en equipaments culturals al districte.
25
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
6. ELS REPTES
Els processos de conformació urbana i social de les diferents unitats territorials del districte
el caracteritzen com un territori heterogeni, de contrasts, però alhora com un espai
estratègic per a la intervenció pública. Aquesta diversitat, que ve acompanyada per la
complexa orografia del districte, és una riquesa però alhora està en l’arrel dels reptes de
futur en matèria cultural que ha d’assumir Horta-Guinardó.
Cohesionar social i territorialment el districte. El districte funciona com a unitat
administrativa però no com a una unitat social i territorial real. Les característiques de
l’estructura social i urbana del districte fan que aquest hagi d’afrontar importants reptes pel
que fa a la seva cohesió social i territorial. La cultura pot jugar un paper fonamental pel que
fa a la creació de xarxes i circuits que ajudin a visualitzar el districte com a unitat. Una de
les motivacions que provoca que el districte tingui una visualització difícil com a unitat és la
manca de referents de centralitat. No existeixen espais, centres comercials, equipaments o
serveis, que es concebin internament com a centralitat del districte. Sí que n’hi ha que es
corresponen amb centralitats de barri, però de cap d’ells emana una força centrípeta que
aglutini tot el districte. L’extensió de serveis culturals en el territori pot jugar un doble paper:
per una banda, reforçar les centralitats de cada barri, i per l’altra, crear espais de centralitat
per a tot el districte.
Fer de la cultura un element de projecció del districte. Els elements de projecció del
districte són bàsicament de caràcter sanitari i universitari. Són elements que no permeten
una projecció molt concreta i limitada. En aquest sentit, la projecció a través
d’esdeveniments culturals permet la incorporació d’elements que destaquin la realitat social
i històrica del districte, i per tant, s’ofereixen com a pilars de la imatge que es pugui
projectar, a més de ser elements d’orgull per als habitants del territori.
26
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
7. LES PROPOSTES
Línia d’actuació 1: Crear espais de centralitat cultural per a tot el districte.
Crear referents culturals que representin la imatge interna del districte, i que facin un efecte
de cohesió per a tot el territori.
Projecte estratègic
– Construcció d’un auditori i una escola de música al Turó d’en Melis. Aquesta
actuació està prevista per l’Administració del districte i es construiran un equipament 
de 4000 metres quadrats. Aquest està cridat a ser el centre cultural de referència del
districte. Cal, però, que tingui la capacitat d’acollir activitats proposades per la societat
civil i que requereixin aquest tipus d’espai, i a l’hora, d’especialitzar la seva línia de
programació. Aquest element és essencial a fi que el nou equipament tingui un pes
remarcable en el panorama musical de la ciutat. Es pot formar un eix cultural important
donada la proximitat del Centre Cívic Guinardó i de l’Hospital de Sant Pau que es poden
afegir a la projecció d’aquest centre cultural.
Propostes
– Potenciació de l’Espai Jove Boca Nord. Redefinir el projecte del centre. Fer d’aquest
espai un vincle estratègic entre el districte i la modernització de les propostes culturals
que s’esdevenen a Barcelona. L’experimentació, el risc, els nous llenguatges creatius que
estan protagonitzant els joves creadors de la ciutat han de trobar resposta en aquest
centre.
– Hospital de Sant Pau i la Santa Creu. Posar l’accent sobre el valor arquitectònic de
l’Hospital. En aquest sentit, s’ha d’explotar aquesta riquesa patrimonial convertint l’antic
edifici en un dels símbols del Districte, clarament identificable pels ciutadans.
– Dinamització cultural del Parc del Laberint d’Horta. Programar cicles de divulgació
cultural en l’entorn natural del parc. Projectar aquest espai com a punt de simbiosi entre
cultura i natura.
27
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
Línia d’actuació 2. Potenciar el caràcter actiu dels centres culturals de proximitat.
Fer d’aquests equipaments els principals referents culturals per a cada barri. Enfortir-los
com a agents actius de desenvolupament cultural i comunitari del seu entorn.
Propostes
– Finalització del desplegament de biblioteques. Construcció de les biblioteques de
barri al Carmel i Horta. Obrir un debat sobre les necessitats de lectura pública donada la
dificultat d’accessibilitat d’algunes zones.
– Comissió de lectura pública. Posar en funcionament una Comissió de lectura pública
en la qual hi siguin presents les biblioteques públiques, les escolars, les sales de lectura i
els arxius. Aquest organisme ha de detectar les necessitats existents en cada una de les
zones en matèria de lectura pública i coordinar els diversos agents per tal que aquestes
necessitats es cobreixin convenientment.
– Assoliment de majors graus d’especialització dels centres cívics. Aprofitar les
potencialitats que expressen cadascun d’ells, tant pel que fa als projectes que han
desenvolupat fins al moment com per les característiques de l’entorn social. Crear una
xarxa consolidada per a tot el territori, amb més interrelació pel que fa a informació i
recursos entre els centres culturals de proximitat.
– Aposta per productes culturals que posin en xarxa els centres culturals de
proximitat del districte. Consolidar i millorar l’oferta del cicle Clàssica a Horta-Guinardó.
Aprofundir en el treball conjunt entre els centres culturals del districte en la programació
de cicles de divulgació cultural.
– Vinculació amb els mitjans de comunicació locals. Aconseguir una relació més fluida
i traspàs d’informació amb els mitjans de comunicació locals. Significar-los com a
elements de cohesió territorial del districte.
Línia d’actuació 3. Recolzar l’associacionisme cultural i territorial.
Fer de l’associacionisme un factor clau de cohesió social del districte. Recolzar les
iniciatives ciutadanes, assolint millors nivells de qualitat, modernització i professionalització
de les propostes.
Propostes
– Promoció de la creació d’entitats de segon grau i recolzar les existents. Crear nous
espais de comunicació entre entitats i de les entitats amb l’administració. Promoure la
professionalització dels serveis de les entitats de segon grau.
28
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
– Priorització de fórmules conveniades més que subvencionades en el recolzament a
les entitats. Aconseguir introduir criteris de corresponsabilitat davant la societat d’allò
que s’ofereix des de les entitats i l’administració.
– Potenciació de la Mostra d’Entitats. Dotar de centralitat a la celebració de la mostra 
en el calendari d’activitats del districte. Assolir millores de qualitat en l’oferta que s’hi fa.
Consolidar l’oferta com a expressió de la centralitat simbòlica del districte, punt de
trobada i suma de diferents sinergies.
– Recolzament de les Festes Majors dels barris. Vincular la seva programació amb
expressions culturals del territori. Apostar per la modernització de la seva oferta.
– Foment de les expressions culturals que es fonamentin en la memòria històrica 
de cada barri. Aconseguir una major repercussió i difusió dels cicles El Cel del Carmel 
o Zona Flamenca. Difondre la memòria històrica del barri d’Horta i del seu passat de
municipi independent. Dinamitzar l’Arxiu del districte com a agent cultural actiu.
Línia d’actuació 4. Dotar de major projecció els esdeveniments culturals amb més
potencialitats.
Aconseguir que alguns esdeveniments que es realitzen en el districte tinguin capacitat
d’atracció per la resta de la ciutat. Associar la imatge externa del districte a projectes
moderns en clau d’actualitat.
Projecte estratègic
– Donar un nou impuls al Stripart. La proliferació d’ofertes de suport a la creació cultural
juvenil en altres projectes que es desenvolupen a la ciutat ha fet perdre centralitat al
Stripart en les últimes edicions. El nombre de participants ha baixat respecte als seus
inicis, fet que indica la necessitat d’una reformulació. La multidisciplinarietat de la mostra
fomenta l’intercanvi d’experiències i la posada en relació de joves artistes. Ara bé, també
suposa una dificultat de definició del producte que s’ofereix. La mostra Stripart es va
crear per ser una oferta pionera, doncs bé, per continuar sent-ho necessita una major
definició del públic al qual es dirigeix i arriscar, com ho va fer de principi, en els
llenguatges que proposa. Les noves tecnologies, la creació multimèdia, la fusió de
disciplines artístiques obren nous camps d’exploració creativa.
Propostes
– Aconseguir que el districte sigui marc pel desenvolupament d’esdeveniments
culturals de ressò. Obrir a usos culturals espais i equipaments que hi ha al districte que
puguin acollir esdeveniments culturals dirigits a un públic massiu.
29
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
– Modernització del Concurs de Cantautors/es d’Horta Guinardó. Significar aquest
concurs respecte a altres concursos del mateix estil. Promocionar la fusió, el mestissatge
i l’experimentació en aquest estil musical.
30
Pla de Cultura del Districte d’Horta – Guinardó ;
8. LES POTENCIALITATS
El districte d’Horta-Guinardó compta amb un bon desplegament de centres culturals de
proximitat, ja que donades les dificultats d’accessibilitat que provoquen els accidents
orogràfics, aquesta ha estat l’aposta prioritària. Ara bé, un cop consolidats, cal potenciar un
altre tipus d’oferta. Calen centres especialitzats que creïn públics i que signifiquin el territori
dins la ciutat pel que fa a la seva oferta cultural.
– El Velòdrom d’Horta, que va ser construït amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics
de Barcelona, es mostra com un equipament infrautilitzat. La seva capacitat el fan adient
per acollir esdeveniments culturals dirigits a un gran nombre d’espectadors. No seria una
novetat l’explotació d’equipaments esportius per realitzar-hi activitats culturals ja que les
seves dimensions i el fet de poder fer un bon control d’entrada els situen com a espais
adients per aquestes finalitats.
– Un edifici, que per les seves característiques, també es mostra com a potencialitat és
l’edifici cònic que hi ha a la Rambla del Carmel a l’alçada del Carrer Lisboa. Aquest pot
ser un bon centre de creació o d’exposicions.
– A causa del trasllat de l’activitat sanitària de l’Hospital de Sant Pau i Santa Creu al nou
edifici, els antics pavellons de l’hospital poden ser utilitzats per ubicar-hi algun servei o
equipament cultural.
31