Curs 2024-2025 
Dia: 10 març 2025 
7a SESSIÓ GRUP DE TREBALL DROGODEPENDÈNCIES Hora: 16:30 
Ubicació: Sala C. València Entresol Espai 1 
 
ORDRE DEL DIA 
 
1. Treball en definició de propostes referides a sessions anteriors: Atenció famílies i consum de 
substàncies; Espais segurs en el consum i reducció de danys en cànnabis; Alcohol i menors: Llei 
i dificultat. Prevenció. Abordatge 
2.  Valoracions i suggeriments a la proposta objectius Nou Pla de d'Acció drogues de Barcelona 
 
PERSONES ASSISTENTS 
Carvajal, Raúl Guàrdia Urbana Oficina de Proximitat 
Delgado, Cristina Projecte Home Catalunya 
Gonell Doñate, Esther Fundació privada Esportsalus 
Martí i Carrasco, Víctor Institut Genus 
Naranjo, Elsa Corporativa de la Línia Verda 
Ollé, Marta Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona 
Pasarin, Maribel Agència de Salut Pública de Barcelona 
Pérez i Antón, Felisa Federació Catalana de Drogodependències 
Puigdomènech, Elisa Servei de prevenció de drogodependències ASPB 
Sanjuan, Judith Federació Catalana de Drogodependències 
Santana González, Carmen Experta 
Suárez i Vázquez, Rosa Centre d’Estudis sobre Promoció de la Salut 
Rovira Guardiola, Josep Coordinadora del grup de treball 
Aguilera, Penélope Coordinadora del grup de treball 
Caballero, Eva Tècnica referent Consell Municipal de Benestar Social 
 
S’EXCUSEN 
Abia, Manuel E. Comissions Obreres Barcelonès 
Berenguer, Marta Projecte Home Catalunya (delega en Cristina Delgado) 
Blázquez, Francisco Asociación Alejop 
Carbonell Viscasillas, José Asociación de Pacientes Dependientes a Opiáceos 
Gallego Cuevas, Antonio Guàrdia Urbana (delega en Raúl Carvajal) 
Larrañaga, Carlos Fundació Salut i Comunicat 
Parera, Andreu Cap del Departament Participació Social 
 
RESUM EXECUTIU 
 
  
 1 
 
 
 
 
Es va abordar l'elaboració i revisió del pla d'acció en l'àmbit hospitalari i d'urgències, amb un 
enfocament especial en la resposta als consums problemàtics de drogues, com el cànnabis i la 
metanfetamina. Es van recopilar diverses propostes de millora a partir de les sessions 
anteriors, amb l'objectiu de prioritzar-les i integrar-les en una comunicació conjunta per a la 
redacció final del pla. Es va destacar la necessitat de concretar més les propostes, 
especialment en temes com la cura, benestar i formació de professionals, així com les 
condicions laborals. Entre aquestes, l'equiparació salarial i la retenció de talent com a factors 
clau per millorar la qualitat assistencial. 
Es va discutir la diversificació de punts de consum inhalat i la creació de sales d'inhalació, 
considerant l'augment del consum de metanfetamina. També es va abordar la necessitat 
d'ampliar i adaptar els espais de consum segons les necessitats, amb una perspectiva d'equitat 
territorial. Es va evidenciar la manca de serveis adequats per a les dones consumidores de 
drogues, destacant la necessitat d'invertir en programes específics de reducció de danys i el 
manteniment del programa Housing First, tot i que es va assenyalar que aquest no és adequat 
per a persones amb un consum problemàtic sense un seguiment més intensiu. 
Finalment, es va posar èmfasi en la necessitat de millorar la coordinació entre serveis socials i 
sanitaris per garantir una atenció integral a les persones consumidores de drogues, així com en 
la importància de desenvolupar campanyes informatives i de prevenció per a les famílies, tot i 
que es va considerar que aquestes haurien d'anar acompanyades d'una acció concreta i un 
suport professional adequat. La sessió va concloure amb la decisió de prioritzar aquestes 
propostes per a la seva inclusió en el pla final, amb l'objectiu de millorar l'atenció i els serveis 
en aquest àmbit crític. 
 
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ 
Es va abordar la qüestió de la reducció de danys i la diversificació de punts de consum inhalat, 
destacant la necessitat de concretar més les accions a realitzar, subratllant la realitat del 
consum de metanfetamina i la necessitat d'adaptar els espais de consum a les necessitats de 
les persones consumidores, amb una perspectiva d'equitat territorial. 
Respecte de la situació de les dones consumidores en situació de carrer i la falta de serveis 
específics per a aquest col·lectiu, es va incidir en la necessitat d'implementar polítiques 
adequades que reconeguin la inversió en prevenció com a estalvi a llarg termini. Es va 
mencionar el programa Housing First per adaptar-lo persones sense llar amb trastorns per 
consum de substàncies, destacant la importància d'un equip de supervisió potent per a la 
població consumidora de drogues, destacant la dificultat de gestionar casos amb aquest 
enfocament quan es depèn exclusivament de recursos limitats. Es va mencionar la 
problemàtica de derivar casos d'urgència quan les places estan ocupades i la necessitat 
d'alternatives per a persones que no compleixen amb els criteris d'abstinència. Una de les 
propostes recull l'ampliació de recursos d'higiene, especialment dutxes i espais de consigna, 
per a persones en situació de llar i exclusió social amb consum problemàtic de drogues, o la 
necessitat d'un centre de dia com a continuïtat de les àrees de consum, donada la limitada 
oferta actual per als usuaris que consumeixen i les dificultats que això representa tant per a 
ells com per al veïnat. 
  
 2 
 
 
 
 
Es va tractar el problema del padró, específicament la dificultat per empadronar la població 
vulnerable, amb el tràmit gestionat entre SASSEP i Serveis Socials. Es va destacar la necessitat 
d'un circuit més àgil i ràpid per professionals que treballen amb aquests usuaris per no 
interrompre el treball en reducció de danys.  
Es va proposar prioritzar propostes de treball en futures sessions, incloent la revisió de 
polítiques municipals per prioritzar la salut pública i la justícia social, evitant un excés de 
mesures punitives. Existeix una preponderància del discurs de la seguretat en la comunicació 
sobre drogues i la necessitat d'un equilibri amb la perspectiva de salut pública i justícia social: 
la problemàtica de la delinqüència associada a la drogoaddicció ha de ser paral·lela a la 
necessitat d'enfocar les polítiques no només en el control del delicte sinó també en les causes 
subjacents que porten a les persones a cometre delictes menors per supervivència. 
Respecte dels serveis d'atenció a les famílies, s’han de crear serveis de resposta immediata i 
flexible per a les famílies en crisi, així com coordinar i enfortir el programa d'atenció a famílies 
dins els serveis públics. Es va ressaltar la necessitat de formació i capacitació del personal 
sanitari i social per donar suport a les famílies, així com el desenvolupament de campanyes 
informatives i de prevenció. Cal veure la família no només com a receptor de serveis, sinó com 
a subjecte amb necessitats pròpies que requereixen atenció específica, promovent 
intervencions de teràpia individual, familiar i grupal com a complement a la intervenció 
principal. 
Es va assenyalar la importància d'oferir una cartera de serveis ampliada i coordinada per a les 
famílies afectades, incloent atenció individual i grupal, tant amb la presència de l'usuari com 
sense. Es va reconèixer la diversitat de situacions familiars, des de joves que prefereixen no 
involucrar a la seva família fins a persones sense llar amb conflictes familiars significatius. Es va 
mencionar la història d'èxit en la creació de grups de suport per a famílies abans de la 
pandèmia, tot i que es va admetre que la implementació d'aquests grups pot ser desafiadora. 
Durant la reunió, es va destacar la importància de la difusió dels serveis disponibles per al 
públic, especialment referint-se a la línia verda gestionada per la Generalitat. Es va reconèixer 
que, malgrat els esforços de difusió realitzats en el passat, encara hi ha persones que 
desconeixen aquests serveis, una situació que es podria millorar amb la implementació de més 
estratègies de difusió, com ara l'ús de fulletons i cartells en espais com escoles i altres llocs 
públics. 
Pel que fa al cànnabis, es va parlar sobre la necessitat de monitoritzar i regular les bones 
pràctiques dels clubs de cànnabis, incloent inspeccions acurades a les botigues especialitzades 
per controlar l'impacte en la salut pública. Es va debatre sobre l'aproximació a la regulació, 
l'evitació de la criminalització generalitzada, i la formació i capacitació del personal d'atenció. 
També es va mencionar la creació d'espais de comunicació amb els clubs privats de cànnabis i 
la importància de vetllar per la salut pública.  
Es va discutir l'enfocament cap a la inspecció i el control dels clubs de cànnabis, amb opinions 
dividides sobre la prioritat d'aquestes accions. La controvèrsia entorn de la facilitació estatal 
de l'activitat dels clubs de cànnabis i la seva regulació també va ser un punt de debat. 
  
 3 
 
 
 
 
Finalment, es va parlar sobre la creació d'un observatori per a la gestió de les pràctiques dels 
clubs de cànnabis, amb l'objectiu de promoure una pràctica responsable i l'atenció als 
membres, així com la importància de mantenir un enfocament en la salut pública mitjançant 
l'avaluació de les pràctiques responsables. Aquest Observatori hauria de promoure la reducció 
de riscos, la lluita contra l’estigma i la formació específica per als professionals del sector. A 
més, es planteja com una eina de col·laboració entre entitats i administracions per impulsar 
polítiques basades en la salut pública i la regulació responsable, reforçant el lideratge de 
Barcelona en aquest àmbit. 
Entre els seus objectius estaria vetllar per la salut pública a través de l’avaluació del cànnabis 
distribuït i pràctiques de responsabilitat en termes de salut vers als seus associats i assegurar la 
informació en reducció de riscos per als usuaris i promoure polítiques basades en l’evidència. 
 
ACORDS I PROPOSTES 
Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona 2025-28: es va acordar enviar per correu 
si hi ha més propostes i/o idees. 
Informe d’incidència: es va acordar seguir treballant sobre la selecció de les propostes que es 
presentaran a l’informe. Hi ha temps per a enviar esmenes per correu respecte de la redacció 
de les propostes que es llisten tot seguit: 
1. Comunicació: 
Proposem un enfocament comunicatiu sobre el consum de drogues i les polítiques 
associades que recuperi l’equilibri entre la seguretat i la salut pública, així com el respecte 
als drets. L’èmfasi excessiu en la seguretat i les mesures punitives ha desplaçat el focus de 
les polítiques cap a una perspectiva més restrictiva, reforçant l’estigma. Per això, instem a 
revisar la comunicació i les polítiques en aquest àmbit, promovent un discurs més 
equilibrat, centrat en la salut i la justícia social. 
2. Atenció famílies 
Cal garantir un suport integral a les famílies afectades pel consum de drogues en persones 
majors de 21 anys, assegurant una resposta adequada a les situacions de crisi i un 
acompanyament coordinat i adaptat a les seves necessitats. Actualment, mentre que el 
SOD ofereix orientació fins als 21 anys, hi ha una manca de recursos específics per a les 
famílies de persones adultes. Per abordar aquesta situació, és imprescindible millorar la 
coordinació i enfortir el programa d'atenció a famílies dins dels serveis públics, així com 
ampliar i reforçar la cartera de serveis dels CAS, dotant-los de més capacitat per oferir 
atenció especialitzada i un acompanyament continuat a les famílies. 
Impulsar la formació i capacitació del personal sanitari i social per garantir una atenció 
especialitzada a les famílies afectades pel consum de drogues. Aquesta formació ha 
d’assegurar que els professionals estiguin preparats per oferir suport emocional, 
informació i orientació adaptada a cada cas, tenint en compte les dinàmiques familiars i 
l’impacte global del consum en l’entorn. És fonamental integrar un enfocament sistèmic 
  
 4 
 
 
 
 
en l’atenció, que permeti comprendre i abordar les necessitats de la família en la seva 
totalitat, promovent intervencions coordinades i efectives.   
3. Cànnabis 
Proposem la creació d'un Observatori del Sector del Cànnabis a Barcelona amb l'objectiu 
de monitoritzar i promoure bones pràctiques als Clubs Socials de Cànnabis de la ciutat. 
Aquest observatori hauria de facilitar la creació d'un cens d’aquests clubs, establir 
indicadors de qualitat i bones pràctiques, i garantir una gestió responsable basada en la 
salut pública i la reducció de riscos. A més, serviria com a espai de col·laboració entre 
entitats i administracions per impulsar polítiques basades en evidència, fomentar la 
formació específica per a professionals del sector i lluitar contra l'estigma associat al 
consum de cànnabis. 
 
  
 5