Núm. 2 Setembre 1986. Revista trimestral de l'Ajuntament de Barcelona.
METROPOLIS MEDITERRÀNIA
J .V. Foix. Les confessions d'un
candidat al Nobel.
Jujol, una insòlita capacitat per
aturar el temps.
Deltes ADIFAD 25 anys de
disseny industrial a Espanya.
Colita. Fotografiar la Festa.
La promoció del desenvolupament
tecnològic a l'àrea de Barcelona.
Quadern Central.
Barcelona i els Jocs Olímpics
de 1992
 
Editor: La Vila 69
Ajuntament de Barcelona EDITORIAL Olímpica
Àrea de Relacions Ciutadanes Oriol Bohigas
Plaça Sant Jaume, 1 Pasqual Maragall
Tel. 302 42 00 El nou Estadi de Montjuïc 72
08002 Barcelona REVISTA BREU Carlos Buxadé i Joan Margarit
Consell de redacció: Carles Santos: De Vinaròs a Barcelona,
Pasqual Maragall Berlín, New York... 7 El nou Palau d'Esports de Barcelona 76
Ramon Martínez Fraile Arata
Miquel Jurado Isozaki
Jordi Borja
M. Aurèlia Capmany Barcelona Miniatures 8 Facultat de 80
Joan-Anton Benach en l'Esport
Oriol Bohigas Anna Carles Prats Peter
Rey, Hodgkinson
Josep M. Canals
Santi Costa La de Voluntaris 84
BARCELONA ESTIL Campanya
Joaquim Horta Francesc
Deltes ADIFAD 25 de disseny Segura
Pep Subirós anys
Xavier Roig industrial a Espanya 10 Bit'92 89
Direcció: Sergio Vila-Sanjuan Jordi López Benasat
Joan-Anton Benach
Coordinació editorial: Zeleste, tretze anys i uns quants dies 15 Finançament i despeses dels Jocs Olímpics 93
Carme Anfosso Mingus B. Formentor Jordi Serra
Seccions fixes:
Josep M? Carandell Arquitectura esportiva: Cap a un «Estil Esports i proves actuals dels Jocs Olímpics 98
MIngus B. Fomentor Barcelona»? 18
Joaquim Dols Països que més mencions i medalles d'or
Carles Prats Otto Zutz, més que un club? 20 han aconseguit per a edició dels JJ.OO. 101
Sergio Vila-Sanjuan
Josep Martí-Gómez Mingus B. Formentor Els Jocs Olímpics (1896-1929) 102
Manuel Vllaseró
Passat, present i futur del Museu Marítim 22
Col·laboradors: ENTREVISTA
Marta Pessarrodona Joan Alemany, Àngels Casanovas
Pedro Palacios Lluís Pasqual 105
Margarida Roncero LA METRÒPOLIS Josep Martí-Gómez
Alfred Bosch
Clara Plasència La promoció del desenvolupament PATRIMONI
Mercè Beltran tecnològic a l'àrea de Barcelona 27
M. Carme Farré una insòlita
Xavier Estivill Jujol, capacitat
Miquel Jurado per aturar el temps 113
Xavier Estivill
Jordi Vizcaíno LA CIUTAT I L'HOME Josep M. Llinàs, arquitecte
Antoni Llagostera E1& ancians i el seu entorn social 32
Rosa Piñol A PEU DE PAGINA
Jaume Boix Jordi Vizcaíno Martí
a l'art i la literatura catalanes 117
Santiago Fontdevila Nadal L'esport
Joan Arnau OPINIÓ Francesc Miralles
Francesc Miralles Vellesa a la ciutat, vellesa de ciutat 37
Josep BIgordà RETRAT
Miguel Siquán Mercè Pérez i Salanova
J.V. Foix. Les confessions d'un
Josep M? Rueda
Fotografia: REPORTATGE candidat al Nobel 121
Pepe Encinas Barcelona, ciutat pilot per a la circulació Rosa Maria Piñol
Collta
Jordi Morera de l'any 2.000 39
Guillermina Puig Antoni Llagostera
Sergio Daho
Serveis Tècnics de Mitjans TOTS ELS NOMS DE BARCELONA
Audiovisuals i Disseny de
l'Ajuntament de Barcelona Notícies breus de cada districte 42
Traducció i correcció textos: MUSEUS DE
Alícia Molina LES MILLORS PECES DELS
Traducció i correcció textos BARCELONA
anglès: Els mosaic del Circ del Palau Reial,
Martín Perazzo
anomenat Menor, de Barcelona 45
Disseny:
Tone Hoverstad Teresa Carreres, Jordi Rovira, Lluïsa Vilaseca
Loni Geest
Compaginació Quadern QUADERN CENTRAL NÚM. 2
Central: BARCELONA I ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992
Núria Lorente De la Mítica Hel·lade a l'Anella
Fotomecánica:
Pairó Olímpica de Montjuïc 50
Fotocompisició i Impremta: Conrado Durantez
Font -I- DIestre, S.A. Les exposicions de 1888 i 1929 54
Administració, publicitat i
distribució: Jaume Sobrequés i Callicó
Patronat Municipal de Turisme.
Avinguda Paral·lel, 202 L'Anella Olímpica 59
Tel. 224 42 06 65
08015 Barcelona La ciutat i el projecte de Jocs Olímpics
Coberta; Banc dissenyat per Gaudí, amb mosaic de J.M. Jujol,
Dipòsit Legal: B-37.375-85 Lluís Millet
en el Parc Güell. Fragment fotografia. Jordi Morera.
FIRA DE BARCELONA
Barcelona, ciutat de moda 124
FUNDACIÓ JOAN MIRÓ
Poesia Visual de Joan Brossa 127
BARCELONA FESTA
Colita, fotografiar la Festa 129
Ignasi Riera
AGENDA
Barcelona a l'estiu 135
Josep M. Carandell
CÒMIC
Gallardo 142
Carles Prats
BARCELONA EN XIFRES
Servei d'estadístiques 144
ENGLISH TEXT 145
1
Servint a la cultura,
el^ervim a vostè.
CAIXA DE PENSIONS
laCaixa"
EDITORIAL
MÉS ENLLÀ DE LES
EXPECTATIVES
Darrerament he tingut oca- És a dir: no es tracta només
sió de referir-me al paper que de valorar els canvis més vi-
la ciència i la historia econò- sibles, més directament lligats
miques atorguen a les anome- a l'esdeveniment concret dels
nades «expectatives i desit- JJ.OO. com són les noves
jos» col·lectius com a motor infrastructures vials i urbams-
de desenvolupament. Des de tiques, les noves xarxes de
Keynes a les aportacions de la telecomunicacions, els nous
crítica marxista, els especialis- equipaments culturals i cí-
tes semblen estar d'acord en vies... El canvi més impor-
què els grans canvis a la his- tant s'ha de manifestar, s'ha
tòria dels països i de les ciu- manifestat ja, en la rever-
tats, es produeixen en sorgir, sió de la tendència al pessi-
tot sotraguejant el terreny misme que ha presidit les ex-
d'allò que és normalment pectatives de la nostra socie-
previsible i quotidià, aquella tat durant els anys de la crisi
fita excepcional que modifi- recent.
ca i amplia els objectius de progrés i genera En oferir en aquest número de «Barceló-
els instruments adeqüats per assolir-los. na. Metrópohs Mediterrània» un informe
Com sap prou bé el lector, m'he referit a amph sobre les Knies principals del projecte
aquesta qüestió en parlar de tantes il·lusions olímpic, em plau posar l'accent en l'esforç
aplegades i compartides al voltant de l'ho- global i mancomunat que s'ha esmerçat en
ritzó ohmpic de 1992. la racionahtzació, per acabar de dissenyar
Ara com ^ra, la il·lusió és, certament, la ciutat que volem i de la qual hem de fo-
una «expectativa», peró ella sola s'erigeix ja ragitar, definitivament, els problemes d'in-
en el fenomen més rotund de complicitat en- comunicació, de manca de serveis, d'aïlla-
tre ciutadania i poders poh'tics que s'ha pro- ment i de marginalitat urbamstica que la po-
duït en els darrers anys a Catalunya, si n'ex- htica regressiva de tants anys, va imposar
ceptuem la reivindicació de l'autonomia. d'una manera implacable. Vull dir amb aixó
Aquesta compUcitat, que no vol dir abandó que, al darrera de les perspectives estricta-
de cap exigència ni un desarmament crític ment «oKmpiques» i que susciten un movi-
de les forces ciutadanes, és la clau de volta ment exemplar i únic d'entusiasme i suport
que relhga aspectes fonamentals del futur col·lectius, Barcelona ja ha conquerit una
més iinmediat de Barcelona. I al front de tots voluntat de redreçament, plantejat amb am-
ells, em permeto de dir que n'hi ha un d'im- bició, amb rigor, inspirat en una línia de pro-
mesurable que no es pot quantificar ni reduir grés i que cap imponderable no ha de poder
a magnituds materials o pressupostàries. malmetre.
Revista Breu
«Mikado» ha estat el gran exit de la temporada del Grec 86. «Animacions per ordinador», és el reflex d'una realitat que s'escapa
ja dels tradicionals paràmetres.
Grec '86: Festival d'estiu Siggraph, 1985
En relació amb anys anteriors, pecte; l'opereta musical «Mikado» Del 26 de juny al 5 del proppas- de 5 hores de durada i material
la temporada d'estiu Grec-86 s'ha de Gilbert&Sullivan per la com- sat mes de juliol, se celebrà al Ca- procedent de 8 països —Estats
caracteritzat per una major inci- panyia «Dagoll Dagom» fou un sal dels Transformadors, centre Units, Japó, França, Gran Breta-
dència de l'oferta estrictament mu- gran èxit (11.000 espectadors en cultural dependent de l'Àrea de nya, Itàlia, Bèlgica, Brasil i Es-
sical. Nascuda com una témpora- una setmana); els Joglars amb Joventut de l'Ajuntament de Bar- panya—, material que conjugqva
da teatral estiuenca al Teatre Grec «Virtuosos de Fontainebleau»; els celona, l'exposició titulada A/tper obres de creació amb treballs pu-
de Montjuïc, la programació del dos programes de Martha Gra- ordiiïiador, la qual es componia blicitaris i caràtules de continuïtat
Grec, com se sap, s'ha anat am- ham Dance Company; Teatre per una banda, d'una selecció del segons aquest criteri tan saluda-
pliant vers altres activitats i altres d'Art amb «Cinecittà»; l'espec- catàleg del Siggraph de 1985 i ble, ni que sigui per analitzar
escenaris. Així, el darrer estiu s'ha tacle-concert de «The Brass Band» d'una altra, de la mostra titulada l'autèntica creativitat actual, la qual
pogut gaudir de recitals multitudi- dels Estats Units... La bonaacolli- Animacions per ordimador. cosa consisteix en premiar la imat-
naris en el marc del Poble Espa- da del públic i de crítica va ser la El Siggraph és actualment la fi- ge per damunt de tot, el seu con-
nyol de Montjuïc, on hi hagué l'ac- nota dominant del que s'oferí al ra més important que se celebra cepte, desenrotllament i realització
tuació d'«estrelles» internacionals principal recinte que dona nom a arreu sobre imatge electrònica i i, en canvi, no el contingut, la se-
de renom com Miles Davis, Al Jar- la temporada. computadoritzada, i es convoca va possible dependència comer-
reau, George Benson... Mentres- A la Casa de la Caritat, i dins una cada any en una població diferent cial o utilitària. Amb guió i muntat-
tant, al cor de la Ciutat Vella, a la programació nodrida i eclèctica dels Estats Units on es reuneixen ge de Xavier Berenguer, Roger
Plaça del rei, s'hi produïa la cita s'hi produïren espectacles sorpre- les millors obres de creació recent, Cabezas i Rafael Galdó, i produït
anual de cantants, de conjunts i nents per la seva dimensió inno- tant estàtiques com en moviment, per Animàtica, empresa comercial
d'instrumentistes i en la qual es vadera i, entre d'altres, els del és a dir, s'abasta treballs presen- de Barcelona dedicada a l'anima-
combinava l'atractiu popular del grup italià «Falso Movimiento» que tats sobre superfície bidimensional ció electrònica. Animacions per or-
programa amb la qualjtat i el bon presentà «II desiderio preso per la —fotografies, tot tipus de gravat, dinador, resultava un comple-
nivell artístic dels participants. coda» i «Coltelli nel cuore»; el del grafismes obtinguts per impresso- ment del Siggraph tan interessant
Aquesta vegada, Maria del Mar mim txec Bolek Polivka («El bufó ra o plotter i fins i tot, produccions com caòtic, ple a un temps d'en-
Bonet, una presència assídua en i la reina») o el del grup belga «Epi- plàstiques a base d'acrilic, pastís, giny i avorriment, grandeses i mi-
aquest espai, hi commemorà els gonenteater» («Incident»). llapis, carbonet, etc.—, instal·la- sèries, sensibilitat i adotzenament,
seus primers «10 anys a la plaça Com en edicions anteriors la dons —per tant, obres tridimen- justament, però, per això mateix,
del Rei»; Jordi Sabatés, Carmen música clàssica s'ha desenvolu- sionals, on s'empra qualsevol atractiu i simptomàtic, veritable re-
Bustamante i François Rabbath, pat en un programa intensiu de material—, performances —pro- flex d'una realitat que s'escapa ja
Brenda Wooton, Toti Soler i la Ban- concerts als Jardins de l'Antic vocativa trobada de la dansa, el dels tradicionals paràmetres. Art
da Municipal i la Cobla Ciutat de Hospital de la Santa Creu, d'acord teatre i l'animació computadorit- fora de l'art, dels límits de l'art, dels
Barcelona, foren, entre d'altres, amb l'organització cada vegada zada— i, finalment, vídeos. Del canals i processos de l'art habi-
elements destacats en aquest més exigent de Joventuts Musi- Siggraph. Produir, crear, generar tual, i al fons, les noves tecnologies
escenari. cals de Barcelona. En resum, en- imatges, noves imatges, i fer-lo que faciliten que provoquen un
Dins l'àmbit teatral —per bé que tre concerts i espectacles hi han amb el maneig de la tecnologia, canvi radical de visió i mètode. No-
alguns espectacles no respongué- hagut a la temporada del Grec, 63 d'una nova tecnologia, computa- ves tecnologies, nou ^hardware,
ren a les expectatives creades propostes diferents, 128 sessions doritzada, informàtica. per a la recuperació, tanmateix,
(Bob Wilson, o el «Coriolà» que i un total de 500 artistes partici- Animacions per ordénador, era, d'allò que ara s'anomena softwa-
s'havia estrenat al Festival de pants. Als recintes urbans habi- alhora, una panoràmica de la si- re i que, al capdavall, no es tracta
Mérida)— hi van destacar, al Tea- tuals s'hi ha afegit el del Poble Es- tuació actual en l'àmbit de la imat- de cap altra cosa que del valor
tre Grec, alguns muntatges verita- panyol i un escenari singular al car- ge programada en cinema, tele- clàssic del concepte, de la idea.
blement notables en un o altre as rer Pelai. visió i vídeo, una mostra de mes
4
I
amb l'edició del llibre de «Carmen. Exposicions
Ballet Antonio Gades», el qual ha Apel·les Mestres
estat realitzat sota la direcció artís- Del 27 de al 20 de
tica de Salvador Saura i Ramon maig juliol,
a la Sala de la Caixa de Barceló-
Torrente, amb fotografies de Fer-
na, romangué oberta una Ínteres-
ran Freixa i il·lustracions del pin- sant sobre
tor Antonio Saura. llibre, exposició monogràfica
Aquest Apel·les Mestres, un dels grans
que aparegué la proppassadatar- il·lustradors clàssics de l'escola
dor en català, castellà i també en
barcelonina decimonónica i ac-
edició alemanya —publicada per tualment reivindicat com un dels
l'Editorial Schuler—, ha estat dis-
històrics de la histo-
tingit amb una medalla de bronze precedents
rieta.
a «Els llibres més bells del món»
de la Fira Internacional de Leipzig Pluridisciplinar, inquiet, juganer.
'1986; el Trofeu Apel·les Mestres
també, (Barcelona
obtingué,
va fer de tot o
Laus'1985; ha estat considerat pel 1854-1936), gaire-
bé de
Ministeri de tot, dfns del món de l'art:
Cultura espanyol, com
el millor llibre editat de 1985 poesia, teatre, música, jardineria,
l'any il·lustracions
i ha rebut Menció d'Honor per a revistes i llibres,
dels ex-libris, pintures a l'oli i
Premis de la Literatura Catalana aquarel·la,
i de car-
de la Generalitat. escenografia figurins, jocs
tes i Christmas, auques i
Un altre esdeveniment també publicitat.
important; la presentació al Gran
Un llibre d'Edicions Eixample de Salvador Saura i Ramon Torrente. Teatre del Liceu d'Antonio Gades
i Cristina amb el
Edició Hoyos muntatge
de «Carmen» de Bizet, el qual ha
Un dels llibres més bells del món estat interpretat amb un mosaic de
música popular espanyola, tal i
Edicions Eixample, editorial i actualment sortirà l'edició france- com es va concebre per a la pel·lí-
creada l'any 1983 pels dissenya- sa realitzada per Edition Milan cula de Carlos Saura.
dors gràfics Salvador Saura i Ra- Toulouse. «Sol Solet» ha rebut les «Carmen», ja sigui la de Bizet,
mon Torrente, presentà el desem- següents distincions: «Millor llibre Merimée, Peter Brook, Gades,
bre çlel 83, la primera edició en ca- editat l'any 83» Premi Delta, «Ori- Saura o la del llibre que porta el
talà del llibre «Sol Solet» del grup tici in erba» 1985... Si la primera seu nom, té la forma del treball
teatral Els Comediants. El desem- experiència fou òptima, aquesta que esdevé art, gràcies a la relació
un dels
bre del 84 es publicà en castellà Apel·les Mestres,
segona vegada l'ha millorada d'amor entre l'obra i qui l'executa. grans
il·lustradors classics
Exposicions
Tom Carr fies retrats inspirats en la pintura essencialitat, són notes que ator-
clàssica flamenca. Tota aquesta guen a l'obra de Carr, un caràc-
D'ençà del proppassat mes de càrrega conceptual hi és present. ter particularment enigmàtic i in-
juny, es pot veure a la galeria Dau Emmarca les seves «Construe- quitant. Aquest primer esglaó de
al Set, l'exposició de Tom Carr dons imaginàries», bo i donant l'escala, el primer que cal pujar-hi,
«Construccions imaginàries», una pas, alhora, a l'expressió de con- és —per què?— molt més alt dels
de les propostes més coherents i tinguts emocionals i culturals més que li segueixen. Aquest «Díptic
originals de la jove pintura espa- profunds. circular», a la part superior del
nyola. En realitat, espanyola només Les construccions imaginàries qual, hom pot ascendir, marca un
a mitges: Carr, tot i que és nascut de Carr no existeixen, com el pro- passeig que queda —per què?—
a Tarragona (1956), els seus pa- pi títol ja indica, a la realitat. És a bruscament tallat com a navalla.
res eren dels Estats Units i ell hi va dir, són imaginàries, no impossi- A L'obra de Carr, construccions,
viure fins als disset anys; en bles, però, com els «trompe l'oeil» passeigs imaginaris, hi imposen
aquesta edat s'instal·là a Barceló- d'un Escher, davant els quals, un una pregunta existencial turmen-
na i s'hi formà artísticament. arquitecte se sentiria impotent. A tada una pregunta, a més, sense
Dins la trajectòria de Carr, la les pintures i escultures de Carr, la més mínima aparença de
qual s'inaugura el 1981 a l'Espai hi apareixen escales inopinada- resposta.
10 de la Fundació Miró, hi ha un ment interrompudes, torres inha- Carr nega ser un artista intel·lec-
interès inicial per allò que és tridi- bitades, rampes tallades sense un tualitzat i reivindica una certa vis-
mensional. Aquest interès es po- motiu clar. Totes aquestes cons- ceralitat en la seva pintura. Malgrat
sa de manifest, primer en experi- truccions apareixen descontextua- això, o precisament per això, hi ha
ments lumínics: «Posicions relati- litzades, autònomes. No són útils: ocasions que se li escapen de les
ves». Metrònom, 1982. Tot ni escales ni rampes menen en- mans símbols en estat pur: l'espi-
interposant-se davant de diversos lloc. D'altra banda, no pretenen ral («forma esquemàtica de l'evo-
focus de llum, el propi espectador ser susceptibles de salvar la dis- lució de l'univers», segons Cirlot),
dissenya i modifica el joc d'om- tància que separa el món imagi- la mateixa escala... Introduïda vo-
bres que es dibuixen a la paret. nari del real: pures en la seva tos- luntàriament o no, aquesta trans-
Més tard, les seves pintures ana- quedat, d'alguna manera essen- parença dels símbols és una da-
fòriques (les quals només oferei- dais, són alienes a allò que denota da més per tal de caracteritzar una
xen una imatge correcta des d'un confort, per pràctica, minuciositat pintura intranquil·litzadora, com-
punt de vista determinat): magní- d'un plànol. Inutilitat, autonomia. plexa, estimulant.
Carr, una pintura caracteritzada
com intranquil·litzadora, comple-
xa, estimulant.
i
Revista Breu
Jack Lang amb els barcelonins Publicacions
Jack Lang, sens dubte un dels desa, la gran interrelació de la cul- Barcelona a «L'Oeil» i «Translation»
personatges que ha sabut traves- tura amb els seus aspectes eco-
sar amb major brillantor la severa nòmics i, conseqüentment, el ca- D'entre l'allau d'informacions que taca el volum corresponent a la
frontera que separa política i so- ràcter inseparable entre ambdós. en les seves expressions mès di- primavera d'aquest any, dedicat
cietat, fou invitat per l'Ajuntament verses es publiquen d'un temps quasi íntegrament a la presenta-
barceloní per tal que pronunciés ençà en nombrosos mitjans de co- ció, en forma de traducció, dè
el pregó de les passades festes de municació estrangers sobre la ciu- breus antologies de destacats
la Mercè. tat de Barcelona i, per extensió, poetes i prosistes catalans con-
Amb una comunicabilitat irrefre- sobre Catalunya, hi ha dues apor- temporanis. Sota la selecció rea-
nable, l'ex-ministre de Cultura tacions d'última hora que convé litzada per David Rosenthal, gran
francès, calà en l'auditori la idea retenir-les, principalment pel seu coneixedor de la realitat, no tan
que les festes recuperades per caràcter tan oposat i per la seva sols literària de Catalunya, desfi-
Barcelona, la Festa Major de Bar- gran professionalitat amb què es- Ien Salvat-Papasseit, Mercè Rodo-
celona, són com un model per tan realitzades. reda. Brossa, Martí i Pol, Víctor Ca-
l'anomenada civilització de La imatge de Barcelona ès una talà, Monzó, Foix, Espriu, Parce-
retrobament. realitat perfectament exportable i risas. Perucho, Vinyoli, Calders i
Efusiu defensor del projecte po- enormement atractiva. A aquesta Ferrater.
lític i cultural dels socialistes fran- conclusió, arribà la direcció de la Si algú vol mès informació sobre
cesos. Jack Lang ha estat una de prestigiosa revista «L'Oeil», men- el tema, us anotem l'adreça de la
les primeres personalitats políti- Jack Lang estimula la relació hu- suari sobre el món de les arts que revista.
ques en entendre amb major agu- mana entre els països. s'edita a Lausanne i que compta
amb el seu centre d'operacions a Translation
París. En la seva edició de julioL The Translation Center
Còmic agost, i sota l'epígraf genèric de 307 A Mathematics BIdp.
Daniel Torres «Les arts a Barcelona» (Les arts à Columbia University
Dinou planxes originals del seu mic, la historieta, en part a través Barcelona»), l'esmentada publica- New York. NY 10027
darrer àlbum publicat, Saxxon d'elevar el seu caràcter intrínsec, ció presenta d'una manera ja ca-
(Norma Editorial, Barcelona, el seu llenguatge visual, pròpia- racterística en ella —reportatges
1986) componien l'exposició que ment dit, en part traslladant-la a luxosos i profusament il·lustrats,
Daniel Torres ha presentat a la sa- l'àmbit de l'art per antonomàsia, firmes de categoria contrastada,
la de Norma Còmics al llarg de tot quadres, murals, així com compaginació funcional i ele-
aquest estiu, concretament fins al introduint-la en la nova il·lustració, gant— un total de vuit pinzellades
23 de setembre. electrònica o gràfica. sobre diversos aspectes artístics
Línia clara que cada cop es fa Daniel Torres, dins d'aquest es- i visuals de Barcelona. Juntament
mès i mès geomètrica, mès i mès quema general, significa l'obra a unes paraules de presentació de
simplificada, els seus dibuixos, en ben feta, postmoderna i divertida, l'alcalde barceloní. Pasqual Mara-
són sempre de rotunds, nítids, ex- però, d'execució impecable, alho- gall, aparegueren per les pàgines
pressius, que conjuguen el plaer ra que el treball paral·lel en el sec- de l'Oeil», temes com l'art romà-
per l'acumulació de formes i de- tor dels cartells i les il·lustracions. nio, Picasso, Gaudí, el disseny ca-
talls en unes vinyetes, amb la sa- talà, la monumentalitat contempo-
viesa en el maneig del buit i l'elip- rània de la ciutat, la recuperació
si en altres, equilibri difícil entre del pavelló Mies van der Rohe o
l'abarrocament i el conceptualis- els futurs projectes auspiciats per
me visuals, la qual cosa ho èstam- l'eventualitat olímpica. Un desple-
bè l'art i el el Reproducció de laportada de la re-
entre disseny, que gament periodístic que la direcció vista «rOeil».
ès popular i el que ès refinat, el te- del semanari de Lausanne ha fet
bec i el còmic. coincidir amb la inauguració de
Autor d'èxit fulgurant en el mer- l'exposició «Trèsors de Barcelone»
cat europeu, Daniel Torres sinte- en l'esmentada localitat helvètica.
titza, en bona mesura, la realitat Una excel·lent manera de
actual d'un sector creatiu que es presentar-la.
troba en un delicat moment d'evo- La segona aportació esmenta-
lució, revolució potser, que lluita da al començament, ès diametral-
per aconseguir definitivament un ment oposada en la seva forma i
prestigi cultural i estètic que, òb- contingut. Considerada com a
viament, ningú no pot negar-li, tot modèlica en el seu gènere,
i que les convencions, però, enca- «Translation the Journal of Literary
ra vigents, segueixen entestades Translation», ès una publicació se-
en posar-li en dubte i això, malgrat mestral, editada a la Universitat de
que la via seguida, ès d'allò mès Colúmbia (Nova York), la qual té
moderada i tranquil·litzadora; l'art, com a fita, donar a conèixer al pú-
justament la via del propi art. blic nord-americà (a l'universitari
Llicenciats de les facultats de especialment), les millors aporta-
Belles Arts de mitja Europa, es de- dons fetes a la literatura, en altres
legen des de fa uns anys, cinc, sis, llengües diferents de l'anglesa. En
vuit atot estirar, en artistificar el cò- Daniel Torres aquest encomiadle esforç, hi des-
6
entre Vinaròs i de la
Carles Santos: L'autopista Bar- guardians nostra cultura ac-
eelona es fa llarga quan comen- captessin, no sense somriures ma-
ça la calor. En Carles Santos^ la lamagats de superioritat, l'existèn-
de Vinaròs a Barcelona^ coneix bé, l'ha feta milers de ve- eia i presència de la seva obra.
gades i mentre un racó del cervell Una història repetida, anys abans,
Berlínf New York.,, vigilava les ratlles de la vorera, l'al- Santos es veia obligat a editar el
tre racó, aquell que només posen primer disc amb les seves compo-
en marxa alguns privilegiats, sicions als Estats Units^.
s'obria pas entre mil somnis dife- La relaxació post-orgàsmica del
rents tot cercant nuvolades que seu triomf artístic, moral i personal
cristalitzessin en realitats musicals. al Palau, va durar poc, Santos ja
Santos no escriu mai a l'autopis- tenia l'equipatge fet per retornar
ta, li cal la tranquil·litat del seu re- cap a Berlín on gaudeix del que
fugi acollidor i el teclat del seu pia- mai no ha tingut a casa seva: una
no blanc, les seves neurones, pe- beca del govern alemany com a
rò, mai no paren quietes i la xafo- compositor resident —donada per
gor de l'aire calent entrant per la l'Acadèmia d'Arts berlinesa
finestreta, és capaç de revifar-li mil (DAAD). Un premi que comparteix
espurnes quimèriques^. amb Luigi Nono, l'altre europeu
Ara l'autopista s'ha allargat i guardonat. Una reconeixença in-
l'aire es refreda progressivament. ternacional que li servirà, entre
En aquests moments va des de Vi- moltes altres coses, per escriure
narós fins a Berlín i en Santos so- una òpera que el Kitchen novaior-
mia, desitja, que un dia es trans- quès, el més mític i important dels
formi en aigües clares per tal que lefts avantguardistes, li ha encarre-
la seva «Sargantanota» —aquella gat per estrenar a la primavera de
que fa servir per pescar bonítols— 1987^
amb el piano blanc a proa, les sol- L'autopista de Vinaròs s'allarga-
qui majestuosamente. rà aviat fins a New York i trencarà
En Carles Santos va deixar un les onades d'aquest oceà que la
dia, malgrat tot, el seu Vinaròs per «Sargantanota» mai no podria tra-
convertir-se en ciutadà de la gran vessar. Santos passarà tres mesos
urbs. Li ha costat més de 15 anys a la Gran Poma preparant l'estre-
que aquesta Barcelona ingrata li na de la seva òpera, un dels pocs
ofereixi l'escenari del seu Palau de estils que encara mai no havia
la Música —dita— Catalana, sanc- afrontat —primer va ser el piano,
tasantorum de la musicalitat ben després la veu (o qui sap si abans
pensant. El proppassat 15 de o al mateix temps), més tard el pia-
maig se li van obrir les portes ca- no i la veu, la dansa, el cinema, el
«Busco la meva identitat i a partir d'ella la comunicació. Faig servir tedralícies, les entrades es van ex- teatre municipal sense música, la
el teatre per visualitzar la música». Carles Santos. haurir i l'èxit romandrà sempre en música teatral sense actors i mil
el record. L'escàndoí que molts tres-centes quaranta-set coses dl-
esperaven per llançar-se a l'atac, ferents que li han configurat un ca-
no es va produir —si oblidem la Ini- mí ple de coherència i necessitat
cial prohibició, després revocada de trobar-se a ell mateix^—, i a la
per algú més intel·ligent, de ven- tornada no hi haurà milers de per-
dre, en el recinte del Palau, el seu sones esperant per aclamar-lo.
darrer disc per considerar-lo Carles Santos, però, sap que ni
indecords"*. New York ni Barcelona ni Berlín
Santos havia hagut de donar la són el final de la llarga autopista.
volta al món diverses vegades tot Encara queden centenars de qui-
actuant a les millors sales de con- lòmetres per recórrer milers i mi-
certs rebent les aclamacions del lers de viatges a Vinaròs per pes-
públic més divers
Portada i per tal que els car bonítols®.
contraportada del disc «Perturbación inesperada»
Linterna Música. Madrid-Barcelona 1986.
1. Carlos Santos és un compositor català, pianista la realitat. Fan una música avorrida, incapaç de sa- passen qúe segueix tots els esdeveniments cuitu- distància amb el piano, però no sóc un autor tea-
i intèrpret-vocal. nascut a Vinaròs el 1940. Després tisfer el desig de plaer o de simple curiositat. Han rals que va al cinema, al teatre, un públic integrat tral, faig servir el teatre per visualitzar la música».
de 8 anys d'estudis musicals al Conservatori de Bar- oblidat el factor lúdic, la font de plaer, la comuni- a la vida de la ciutat». (Carles Santos). (Carles Santos).
celona, el 1961 s'embarca en una carrera de con- cacló. Cal abandonar tots aquests plantejaments, 5. El primer disc amb composicions pròpies va ser 8. «Mai no he pogut guardar una partitura en un
certista de plano on guanya diversos premis inter- no són vàlids, no funcionen». (Carles Santos). Voicetracks, PATaylor(NewYork 1981). Després calaix, estic per la cuina ràpida: cuinar, servir ca-
nacionals i on presenta un repertori des d'Escar- 3. «Vull viatjar fins a Berlín amb la meva embarca- ha seguit Piano Track, Linterna Música (Madrid lent i ràpid —mai rescalfat—, consumir i a una altra
lati fins a Cage. El seu treball amb el poeta català ció, la «Sargantanota». El mar és el meu fort, la me- 1984) i Perturbación inesperada. Linterna Música cosa. Sóc mdt pragmàtic, no escriuré una òpera
Joan Brossa, el 1962, l'adreça cap a la música i va vocació. Dedico tantes hores al mar com a la (Madrid-Barcelona 1986). [Der guardar-la dins un armari. No crec en el con-
l'art d'avantguarda. Comença a especlalitzar-se en música. Visc a prop, molt a prop del mar; no po- 6. «El primer que va rebre aquesta beca va ser John cepte romàntic de la trascendènda a través del
la interpretació de peces contemporànies i en la dria ser d'una altra manera. Tinc una embarcació Cage. A Berlín no tinc cap obligació concreta i quan temps o de la justícia després de la mort. Dintre de
col·laboració amb artistes no musicals. Ha fet on- superpolida, en canvi el plano sempre està desa- no en tens és quan millor tretalles. A més de l'òpera 150 anys ja no hi seré i vull que se'm faci justícia
ze pel·lícules de les seves obres. Des del 1976 fins tès; qualsevol dia me'n compraré un de molt bo». vull preparar un espectacle amb músics i actors ale- ara. Vull viure de la meva música. No tinc el senti-
al 1979 va dirigir el Grup Instrumental Català de la (Carles Santos). manys i actuacions pels països de l'est i Alemanya. ment de posteritat, ja trobo insòlit el sobreviure amb
Fundació Joan Miró de Barcelona. Ha fet llargues 4. «Presentar coses al Palau dintre d'aquesta pro- El març passat vaig actuar dues vegades a Ber- un treball com aquest, funcionant a cavall entre el
gires on ha actuat en festivals I concerts d'Europa gramació tan seriosa, és una situació insòlita per lín, dintre del inventíonen Festival amb un èxit gran- món del teatre, la dansa i la música». (Cartes
i Nord i Sud-Amèrica. El 1977 Santos comença a a mi quan hauria de ser el meu espai per definició. diós que tins i tot em va sorprendre». (Carles Santos).
escriure composicions vocals... (Jackson Maciow, Crec que a Barcelona tinc un públic, un públic molt Santos). Les opinions de Carles Santos provenen de dues
notes per Vo/ce tracks, New York, 1981). barrejat, el mateix que s'interessa per les coses que 7. «Busco la meva identitat i a partir d'ella la comú- entrevistes fetes el 1985 i començaments del 1986.
2. «Els compositors d'ara i aquí estan deslligats de nicació. A vegades necessito mantenir una certa mençaments del 1986.
7
Revista Breu
Sense cap mena de dubtes el ment l'equip encapçalat per Ma- d'una de les fascinacions clàssi- l'últim va ser un resum titolat Ar- un índex final que relacionava
Barcelona miniatures qui quet de neu», encara que a la fi
programa més innovador i sorpre- nel Huerga —director— i Joan Bu- ques del tàndem Huerga-Bufill; el senal dArsenals— sota el lema eren els seus autors. s'acabi avant en molt de casos a
nent de TV-3 —i, curiosament, fill i Jordi Beltran —ideòleg—, ha- disc Miniatures óe Morgan-Fisher, Barcelona miniatures. Per a l'oca- El resultat final, si bé no va ser allò que ja és conegut.
amb un molt notable índex via demanat a gent ben diversa el qual era una recopilació de 51 Sió es va demanar visions de la molt brillant —moltes de les minia- Finalment es pot dir que la ini-
d'acceptació— ha estat Arsenal. fragments de pel·lícules familiars, peces musicals interpretades per ciutat —ja fossin realitzades en ví- tures van ser realitzades amb mit- dativa d'Arsenal va ser bona a l'in-
Aquest programa, sense durada viatges o divertiments particulars. personatges ben diversos, des de deo, cinema, muntatge fotogràfic jans força precaris—, va servir per centivar un treball no lucratiu, úni-
fixa, cada dilluns ens proposava A aquest material l'equip ó'Arse- músics d'avantguarda com Gavin o animació per ordinador— amb constatar la vitalitat creativa de la cament dirigit a passar-ho bé i a
un tema monogràfic —crits, spots na! afegí imitacions del cinema fa- Bryars o Robert Fripp, fins a un una durada màxima d'un minut. ciutat i, d'altra banda, mostrar" través del qual es podia sentir que
publicitaris, grups musicals, etc.— miliar fetes pels més prestigiosos poeta dadà com George Melly, o La participació fou massiva i des- l'àmplia gamma de possibilitats de la televisió no té perquè ser patri-
a base de muntatges copsadors noms de la indústria —des de I'antipsiquiatra, R.D. Laing i el seu prés d'una lleugera tria, l'equip veure, des del punt de vista per- moni dels funcionaris.
i opinions en blanc i negre. Wenders fins a Coppola—. fill. El resultat era un curiós collage. ó'Arsenal va disposar de 65 minia- sonal, allò que és Barcelona, més
El primer programa de la sèrie obtenint-ne un resultat excel·lent. Seguint el mateix concepte es tures que van ser numerades i enllà dels tòpics «Tibidabo», «Co- Anna Rey
va ser Souvenir. En aquell mo- La idea de Souvenir sorgia va confegir el penúltim Arsenal— emeses l'una darrera l'altra amb lom», «Sagrada Família» o «Fio- Carles Prats
Animàtica, S.A., Flavio, Moraes, Rafael « Vidres a trenc d'alba». David, Xavier, «Sagrat-Scacs». Equip Videografia. «Àpat». Xefo Guasch, Mireia Sentís, Terenci «Cow Boys de Barcelona». Aurelio Morata, R.C.R.
Galdo i Roger Cabezas. Pere, Pepa, Lluís, Lola, Maria, Ro, Willie. Moix, Romà Gubem, Zush, Marta Sentís. Manuel Otero.
Fotos: Jordi Morera
káW cl
^ A • 1 programa «Arsenal». Peret.
Encapçalament
X Flavio Moraes, Rafael
Cabezas.
Barcelona és una Galdo, Roger
-se
Pere Grima ,a,uma les ^^ves arruguespr^eparant
Carles «Puzzle Pop»- LT onss Negativos,
per assistí
h l'PiDort». Anna Rey, Sergi Gonzalez- Burruezo. Claustrofòbia.
«Endavant amb Méndez.
Ramon mia.E.a Tutti, uiuj, sabino
senyor. Maria,. Prats, Loquillo.
Mintening, Jaume OU ■
BARCELONA ESTIL
Deltes ADIFAD:
25 anys de disseny industrial a Espanya
El proppassat 12 de juny s'ator- Perquè òbviament, no hi ha indus-
gaven a T Hivernacle del Parc de trial que no compti amb el disseny
la Ciutadella, els premis Delta- a l'hora de plantejar-se la fabrica-
ADIFAD 1986. L'ocasió se cele- ció d'un nou producte... només
brà a cor què vols i amb assistèn- que potser no hi ha comptat prou
eia del «Tot Barcelona» del dis- fins que el públic li ho ha exigit,
seny, el periodisme, la cultura en no com a valor afegit, sinó quant
general: es tractava de festejar un a valor intrínsec de l'objecte. I
aniversari, els vint-i-cinc anys aquí ens trobem en aquest precís
d'edat d'aquests guardons que des moment. Es demana a la cosa no
de 1961 han mantingut,de vegades tan sols que funcioni o serveixi, si-
en solitari, la torxa del disseny in- nó també que formalment sigui
dustrial a Espanya. Els Deltes arri- ajustada i bella. Alguns, fins i tot,
baven a aquesta majoria d'edat in- es limiten a exigir-li la darrera ca-
discutida paral·lelament al fet de racterística. Paradoxes dels anys
fer-se pública la notícia que dos 80.
creadors afincats a Barcelona, el
català Oscar Tusquets i el valen-
cià Javier Errando Mariscal, ha- El pes de la tradició
vien estat seleccionats entre un Pel que fa al disseny, el cas ca-
nombre restringit de dissenyadors talà pot donar prou motius de sa-
mundials per a la present Docu- tisfacció als amants de Parqueo-
menta de Kassel. Pel fet de ser logia. No solament es compta amb
ambdós veterans dels premis Del- un gran prestigi al terreny de les
ta, elecció per a Kassel i efemèri- arts aplicades, amb el seu moment
des commemorativa, es fonjen en de màxim esplendor central en el
una sola imatge del disseny indus- Modernisme, sinó que alguns dels
trial català: encapçalar la moda mobles de Gaudí figuren entre els
del moment, sòlidament arrelat a precursors del disseny tan modern
un projecte històric, avança amb del mobiliari. Tanmateix, el pecu-
força vers el futur. Què més es pot liar procés d'industrialització es-
demanar? panyol i les conseqüències de la
El que és ben cert és que sem- Guerra Civil, foren determinants
bla viure's un moment òptim per del fet que fins als anys 50 no sor-
beneficiària Cadira de Mariscal-Corles. AKABA-1986.
a aquesta disciplina trampolí gís al país una certa «consciència
tant de la remenada «crisi de la de disciplina» (havia hagut una
modernitat» i la conseqüent ato- valorització estètica de l'objecte
mització de les categories cultu- industrial durant la dictadura de
rals, com d'una actitud cada cop D'entre els premis que atorga el FAD, el Primo de Rivera i un interès cul-
més receptiva per part d'una in- «Laus» tural vers el dels
dústria —disseny gràfic— o els premis disseny per part
que intenga fugir més en- racionalistes espanyols cap als
llà de les crisis tot lliurant les d'arquitectura i
se- interiorisme, triem, aquest anys 30, ni una ni altra, però,
ves batalles als terrenys delimitats cop, els que concedeix anualment aconseguiren de crear una verita-
pels pervindre de les modes socio- l'ADIFAD per tal de premiar els millors ble tradició). Pels volts dels anys
lògiques. Fins i tot els fabricants 50, alguns creadors aïllats miren
els
més conservadors s'han llançat dissenys industrials, quals acompleixen al seu voltant i tot és buit... fins
d'un temps ençà als braços amo- aquest any, la seva 25a. edició. que troben a un altre creador. Així
rosos del disseny i pensen que neix l'ADIFAD. El dissenyador
d'una altra manera els hagués anat André Ricard relata de la següent
tot si s'haguesSin decidit abans. manera la seva gestació:
10
«El moviment s'inicià entorn al Fits quotidians han estat membres per citar alguns noms,
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Ba- Identificar l'autor del disseny d'un cen- Antoni Fernández Alba, Marco Zanuso,
lears on, sota l'impuls d'Antoni Moragas, drer o una hamaca com si es tractessin Rafael Moneo, Ettore Sottsas, José An-
exigia un gran interès pel renaixement de d'un pintor i d'un quadre, és una pràcti- tonio Coderch, Hans Hollein, Alesandro
la nostra ensopida cultura. D'aquí sorgí ca socio-cultural relativament recent. El Mendini, J. Jean Baudrillard, Gae Aulen-
el primer intent de formar una institució dissenyador d'objectes industrials, per la ti, Ingo Maurer... Arquitectes, dissenya-
de disseny. S'anomenà IDIB (Institut de pròpia definició de la seva feina, està — dors i teòrics que any rera any i amb les
Disseny de Barcelona), però no va poder estava— condemnat a l'anonimat. Els inevitables polèmiques i ressentiments (el
arribar a formalitzar-se, per denegar-li el vint-i-cinc anys de vida dels Premis Delta món del disseny català és al capdavall tan-
permís el Govern Civil. No obstant això, i les seves vint concessions —quatre anys cat i petit) han anat clarificant una praxi
la notícia de l'intent de la seva fundació no hi va haver convocatòria i un any el sotmesa a alguns trontollaments.
havia arribat a la premsa. D'aquesta ma- Delta d'Or fou declarat desert— recullen
nera em vaig assabentar que havia, a Bar- multitud d'aquests objectes o enginys que
celona, altres persones interessades pel han passat a formar part del nostre pai-
disseny (...). Fins aleshores havia cregut satge quotidià, els usuaris dels quals, pe-
talment un Robinson Crusoe del disseny rò, acostumen a ignorar gairebé tot res-
que aquí no hi havia ningú més Ínteres- pecte al cervell que els va idear. Han es-
sat per aquesta nova disciplina creativa tat Deltes d'Or o d'Argent, entre altres:
(...). Quan vaig descobrir que havien més La motocicleta Impala de Leopoldo Mi-
habitants a la «meva illa», em vaig afa- là, la «Llum de sostre» de José Antonio
nyar per trucar a en Antoni de Moragas, Coderch, les setrilleres de Ricard Marqui-
a qui no coneixia, per fer-li saber el meu na, el tirabuixó d'André Ricard, la xeme-
interès pel tema. Quedàrem per veure'ns neia Capella de Correa-Milà-Coderch-
(...). Immediatament vam adonar-nos Valls, el penjador de E. Agulló (1965), el
que parlàvem el mateix llenguatge (...). balancí «Matacán» de V. Sánchez-
Vam unir els nostres esforços i il·lusions. Pablos, el cendrer «Copenhagen» d'An-
El projecte immediat era la possibilitat dré Ricard (1966), l'ampolla de llet Rà-
d'integrar-se al FAD (Foment de les Arts nia de Ricard, el fanal de M. Milà-J. Bo-
Decoratives) com una secció de disseny. net (1967), la màquina d'afaitar «Filomà-
Aquesta veterana institució ja comptava tic» d'Agulló-Martínez Costa, la moto-
amb altres agrupacions específiques que cicleta «Cota 247» de Leopoldo Milà
funcionaven i semblava que el govern ci- (1%8); la màquina d'escriure «Valentine»
vil no pensava dir res i potser ni arribaria de l'equipo Hispano Ohvetti i Ettore Sott- Entre moralistes i amoralistes
a assabentar-se'n. La idea va prosperar sas, jr., la dutxa telèfon de Berth Galí, G. Perquè la història d'ADIFAD té el seu
i el 16 de març de 1960, als locals del FAD, Bernal i R. Isern (1969); l'escorredor Ci- correlat internacional des del moment en
aleshores Cúpula del Coliseum, es funda- tromàtic de Dieter Rams-Braun espanyo- què és acceptada com a membre de ple
va la «Agrupació de Disseny Industrial del la, la paperera-jardinera «Bocazas» de dretalTCSlD, màxima agrupació mun-
FAD, l'ADl-FAD». (...) A més de dis- Bigas-Balcells (1970), les prestatgeries dial de disseny del qual André Ricard se-
senyadors novells i arquitectes veterans, «Hialines» de Tusquets-Clotet-Bohigas ria escollit vice-president el 1963, la qual
se'ns uniren fotògrafs, pintors, escriptors, (1974), la taula «Sevilla» de Bonet-Cirici, organitzaria un congrés a Eivissa el 1971.
industrials, artesans, «botiguers», tots ells el carret versàtil de TV de Clotet-Tusquets Voluntàriament projectat cap a l'exterior
simpatitzants de la mateixa idea, d'aquest (1976), la xemeneia de Miquel Milà (la qual cosa no vol dir que s'hi rebi), el
moviment a favor del disseny». (1977), la màquina d'escriure portàtil disseny industrial català ha experimentat
Aquest bigarrament professional del «Lettera 12» de Mario Bellini i Equip de en ell mateix els zumzeigs de la disciplina
primer ADIFAD el faria més endavant, Disseny, La campana extractora de al món. A finals dels 60 i principi dels 70,
inseparable d'una determinada imatge de Tusquets-Clotet (1979); el ganivet yacht- els teòrics radicals li negaven validesa per
modernitat europea a l'estil català, la ins- sman Aitor de Pedro M. Izaguirre, la considerar-lo el braç «aggiornat» de la in-
tantània més clara de la qual es produiria prestatgeria Hipòstila de Clotet-Tusquets dústria i, conseqüentment, un element
a finals dels seixanta amb la famosa «gau- (1980); un flascó per a colònia «Quorum» ofensiu més de la societat de consum. Més
che divine». Però això no ve ara a tomb. d'André Ricard (1984)... significatiu és, però, el replantejament,
De moment, els membres d'ADIFAD Però, modèstia a part, la pràctica to- per no anomenar-lo crisi, dels 80, és a dir:
optaren per tocar quantes més tecles mi- talitat d'obres sigiúficatives que el disseny l'actual. Ferm bastió del moviment mo-
llor amb la fi de difondre les seves activi- industrial ha donat a Espanya els darrers dern, el disseny industrial s'ha acostumat
tats. La primera, inspirada segons Ricard vint-i-cinc anys, però, han estat nomina- a moure per entre els ascètics paràmetres
en l'italià Compasso d'Oro i en el belga des per al Delta; algunes d'elles, amb els que responen a consignes com «allò que
Signe d'Or, fou la creació d'uns premis seus mèrits reconeguts extrainstitucional- és menys és més» o «l'ornament és delic-
anuals de disseny. El 1961, un jurat com- ment a través dels premis de lacrítica que te». La presentació a Milà del Grup de
post per personalitats de la vida barcelo- s'atorguen paral·lelament als oficials des Memphis, el 1981, encapçalat-per Ettore
nina, atorgava els quinze primers deltes del 1962 fins al 1979, en què són reempla- Sottsas Jr. i jugant la carta d'un disseny
d'Or. çats per un premi d'opinió. Un altre fac- lúdic, estetitzant i ben sovint brillantment
tor destacable dels Delta rau en el seu ju- afuncional, amb els seus conseqüents i po-
rat, format habitualment per tres perso- lèmiques seqüeles, ha posat en evidència
nalitats d'abats internacional i del qual aquests paràmetres. De la mateixa manera
Les setrilleres de Ricard Marquina, 1974,
foren en el seu moment, el primer disseny
industrial premiat.
11
La primera cadena
deis Grans Magatzems
a Espanya.
Av. Diagonal, 471
i Av. del Portal de l'Àngel, 19-21
GALRIAS
Prestatgeria Hialinas, dissenyada per a l'Estudi Per per B.D. Edicions de Disseny
I una lliçó similar es pot extreure de la lee-
tura del llibre «25 anys de disseny indus-
trial a Espanya» el qual, coordinat per Ju-
li Capella i Quim Larrea recull la història
delADIFAD i els Delta alhora que com- Fanal per a parcs. Delta d'Or, 1985.
memora el quart de segle d'ambdós. Martínez de la Peña, Torres y Viader.
Tot coincidint amb el lliurament dels
Delta (el d'Or correspongué aquest any
al fanal per a parcs, jardins i espais pú-
blics Lampelunas de Martínez Lapeña,
Torres i Viader), l'ADIFAD va voler
atorgar aquest any, un Delta de Deltes,
un Delta d'Or dels 25 anys de l'entitat a
l'objecte més significatiu d'entre els guar-
donats durant aquest període. La Junta
de lADI no va poder ajustar-se a la seva
pròpia proposta i oferí finalment, quatre
Butaca Vallvidrera de Carles Riart. Mobles
Cases. premis. Val la pena recollir-los aquí per
allò que tenen d'històric. Són els següents:
El llum de peu T.M.C., dissenyat per Mi-
quel Milà per a Polinax, «per la renova-
ció conceptual en aquest tipus d'objecte
que té avui, vint anys després, una vigèn-
eia i actualitat total». El cendrer Copen-
baguen, dissenyat per André Ricard per
a Flamagàs, «per la importància que ha
tingut com a pioner de la renovació de
l'entorn format tants petits
Motocicleta per
Cota 247 de quotidià,
Leopoldo Milà
seva i
per a Permanyer-Montesa, 1968. Premio objectes perfectes per la senzillesa
Delta de Deltas. funcionalitat». Motocicleta Cota 247, dis-
senyada per Leopoldo Milà per a
la pintura, la litera- Permanyer-Montesa, «per la creació
que l'arquitectura o
d'una nova tipologia dins el camp de mo-
tura, el disseny viu una època confusa i
tocicleta de muntanya, imitada per la res-
estimulant, marcada alhora per la lliber-
ta de mundials i totalment vi-
tat i desorientació tot i que, a diferència productes
avui dia».
de Hialinas, dis-
les altres Prestatgeries
disciplines amb l'espasa de gent
senyada per l'Estudi per a B.D. Edicions
Damocles industrial sempre pendent so-
de seu caràcter lúdic i recu-
bre les seves iniciatives. Així Disseny «pel
va quedar pa-
lès peració de l'esperit neoclàssic, fent pres-
a l'exposició Disseny-Espanya presen-
a mida tot assumint una tecnolo-
tat a Brussel·les dins tatges
Europàlia-85, orga- actual».
nitzada gia
per ADIFAD, ADG-FAD, ADP
i Barcelona Centre de Disseny, mostra a
la qual és obligatori remetre's si hom vol Sergio Vila-Sanjuan Tamboret Frenesí. Grup Transatlàntic.
traçar la història recent del disseny al país. Fotos cedides per la revista «De Diseño» AKABA, 1986.
Hi ha un "Tronera"
que surt
totes les nits.
Vol nocturn Madrid-Barcelona, Barcelona-Madrid.
Amb tarifa reduïda un 25%.
D'ençà del 1er d'abril, a les 115 hores de lo
matinada el ''Tronera" us ^pera per a tornor a
casa lunts. A Madrid i a Barcelona,
Un serve! complementari del Pont Aeri que us farà
guanyar temps í estalviar diners. Perquè en ésser
un vol nocturn lo seva tarifa es redueix un 25%,
Preneu-vos fot el temps que us oaigu i per fer els
vostres negocis perquè }a no hl fa res si la reunió
s'allarga o sí hí ha una altra gesflà per realitzar.
Ara teniu io nit, i la nit és llarga.
El "Tronera" vola de nou per a què torneu a
casa, amb tota la feina feta.
Amb aquest nou vol, IBERIA cobreix el servei
Madrid-Boroelona, Barcelona-Madrid, durant més
de IS hores. De dia i de nit.
Fins a arribar a ia vostra aitura.
UNIES AÈRÍES D'ESPAN VA
BARCELONA ESTIL
Zeleste,
tretze anys i uns quants dies
Si hi ha un local a Barcelona 0 bar a l'hora de les bruixes i trobar
que mereixi el qualificatiu de clàs- ^ a l'escenari l'Orquestra Platería,
sic entre els dedicats a hostatjar els ^ Luther Allison o Joselero o caure-
múltiples corrents possibles de la 1 hi de matinada a fer el que sigui
música popular, aquest és sens " amb el fons de qualsevol música,
dubte, Zeleste. El famós local del això sí, amorrats a la barra i a la
carrer Argenteria acaba de com- conversa pirotècnica. A la matei-
plir tretze anys i és a punt de defi- xa taula on de capvespre Joan de
nir el seu tercer look. Mentrestant, Sagarra havia escrit algun dels
Víctor Jou, propietari i promotor seus magistrals articles, podies
de la sala, ja té bona part de les se- sentir a la nit una retòrica sobre els
ves energies encarrilades cap a un encants de Menorca, la internado-
nou projecte: una vella fàbrica ra- nal situacionista, la platajunta o
cionalista ubicada al Poblenou va el noble art de la psicodèlia peri-
camí de convertir-se en un enjoy fèrica. Pels altaveus sonaba El ra-
center. Cal estimular la sòlida ton de Cheo Feliciano dia sí dia
inèrcia de Zeleste amb noves també i la clientela acabà conei-
aventures... xent tan bé la seva lletra com la
Aventurada, aventurera, fou la dels estatuts del Sindicat Demo-
idea de posar en marxa un espai cràtic de Estudiants de la Univer-
públic com Zeleste. No va respon- sitat de Barcelona.
dre a cap disseny premeditat Tot aquest aiguabarreig tenia
d'acord amb les benèfiques lleis com a catalitzador primordial l'es-
del marketing. Més aviat sorgí cenari, l'únic a Barcelona on gai-
com una floració semi-espontània rebé cada nit podies trobar-hi mú-
que va brotar en el moment just. sica en directe. Pop, rock, blues,
Dos arquitectes, Víctor Jou i Pepe Apon- mateixa hora, però ara no pertanyien als jazz, flamenc, orquestrines, rumba cata-
te, van arreplegar un crèdit de mig milió majoristes i botiguers de queviures sinó lana, fusió, cantautors, música hindú...
de pessetes de les de 1971 per enterrar-Ies als nou arribats noctàmbuls del barri de resulta difícil de pronosticar. L'eufòria
en un antic magatzem del tèxtil després Ribera que emprenien retirada cap als zelestial coincidí amb els anys de liquida-
de no pocs entrebancs en la consecució i seus respectius caus. No tardaria en sor- ció del vell règim, època de notable vita-
governatius. El que en va sortir, Zeleste, gir un bon grapat de negocis vinculats a litat als carrers barcelonins. Fou alesho-
obria les portes al públic el maig de 1973 les copes, la restauració o la música a res quan Zeleste creà un segell discogrà-
i no tardaria en convertir-se en la catedral l'ombra de les vellutades i rogenques cor- fic d'idèntic nom, una oficina de mana-
laica i nocturna dels fills del 68 amb més tines que tancaven el vestíbul del primer gement artístic, alhora que servia de cap
idees que possibles, gent que tot i com- Zeleste. de pont a un circuit marginal que afavorí
bregar amb el pensament d'esquerra no En segon lloc, estimulà el gust per una la consolidació de l'anomenada ona laye-
tenia prou calers o pedigrí per passar les estètica de melting pot amb la balança de- tana o música progressiva que hi ha per
nits divinament, per ser boccaccians. cantada cap al retro. Baquelita, marbre, a tots dos gustos. A Zeleste arrancaren fa-
Zeleste va sentar càtedra, va crear mar- vidre esgrafiat, fusta, eskai, mobiliari en ma i fortuna gent com Sisa, Gato Pérez,
ca, no a repèl de cap corrent dominant, bona part capturat als encants del Bell- Orquestra Plateria o Orquestra Mirasol.
sinó més aviat creant-ne un de nou que caire, llums abisals o clarors lletoses, es- S'hi forjà una moguda avant l'époque.
al cap de molt poc temps acabaria sent- pai segmentat ple de racons i amagatalls, Quan la societat democràtica hispana
ho. En primer lloc, obria barri, encetava representava en el fons i en la forma una va començar a moure's en la direcció que
el que acabaria essent un petit ecosistema veritable alternativa. A la proposta estè- ens ha portat fins avui, Zeleste va supor-
nocturn. Les remors d'alta matinada que tica s'unia una, diguem-ne, multifuncio- tar un primer canvi físic d'imatge. Tot es
posaven en marxa el món del Born —el nalitat. Tan aviat podies anar a posta de movia. Les afeccions també. Fredor no-
ventre de Barcelona— seguien produint- sol a prendre una copa i escoltar punxa- vaiorquesa i logotip cabalistic trenat amb
se uns metres més enllà si fa o no fa a la des de discos amb personalitat com arri- llums de neó, primer tot decorat de blanc
15
cru, després roig bordeaux. La moguda en la música que es crea a Zeleste. En
—l'autèntica, la movida— també va fer aquest moment el major títol de glòria PACO CONCERTS i
niu al segon Zeleste a través de la insòlita consisteix en tenir obert un escenari pel
i trencadissa gestió artística de Chema qual desfilen des de quartets de corda a
Campeón Fullana. l'avantguarda electrònica, passant pel
S'hi ha seguit barrejant dé tot; des d'un jazz llatí o el pop espanyol. Com al co-
dels darrers concerts que brodà el gran Bill mençament, més erudit, però, amb regust
Evans a plàstiques i transides vetllades de solera. Zeleste és un escenari conegut
ECM, des de conections tan insòlites com per tants grans músics d'arreu que mereix
l'establerta entre el guitarrita flamenc estar en una hipotètica Michelin de la res-
Juan Carmona i el trompeta de jazz Don tauració per via auricular.
Cherry a la darrera banda pop o rock for-
mada per uns xavals de Poble Sec o la
Verneda. A hores d'ara l'accent ja no rau Mingus B. Formentor
itsíuteiíntísd
Reportatge gràfic: Jordi Morera
Setnuvia del 5 al 8
Setnuvia del 12 al 15^
días 12 i 13/íí:
AiiueJe^JU diasMilñf^ 0-i,í í
Sctrmm del 19 al 22 '
„ ^
ikisHia) Ij-PUÍIJ^
d^.s2ii22 mmm
Si^itinaiia dd 26 al29,, ,
di.Ls:iii2,-
'■
ÈBS JÍÍ'Ífsí'ílí"
sesm 10 i 12 KIT ■
00p«s-^ 't-is 28i2;i - mfiml;.
STaida
Reserva Diss;ibte taicla i iiit 11 Ni
de taulas PLATERIA, 6S. Téls: 3198641131912 50
patrocinat per RJ 2
PACO CONCERTS i -ZJÉ/eAtfc
PRESENTEN
El maig del 73, Zeleste obria les seves portes al públic. Es varen donar a conèixer. Sisa, Gato Pérez, Zeleste és un escenari conegut per importants músics d'arreu
Una sala que es convertí ben aviat en la catedral laica i nocturna dels fills del 68 Orquestra Platería, Orquestra Mirasol...
BARCELONA ESTIL
Arquitectura esportiva:
Cap a un «estil Barcelona»?
FANTA
ma oRunim rTEEmj iK "laCaixa' rffoaiirà'coiwTREAuEíigaiMi^ i(,S
Pavelló Blaugrana
Eugeni Bofill, ens explica l'edifici i la seva estructura.
losofia de l'ordenament funcional i estè-
tic de la ciutat. El Velòdrom obté, en
aquest sentit, un caràcter emblemàtic i su-
posa la concreció d'aquest nou planteja-
ment, el qual, segons els projectes elabo-
rats, tindrà una clara continuïtat.
Cal assenyalar que, atesa la correcció
del disseny funcional de la gran majoria
Piscina Municipal. Totes les de les
fotografies han instal·lacions
estat realitzades durant els de ja existents,
mesos aquestes
novembre i desembre del 85, condicionant que es reflecteix en la llum dels exteriors. només necessitaran petits retocs per tal
d'adequar-les a les necessitats d'una com-
petició olímpica, especialment amb l'ob-
jectiu d'augmentar, de manera provisio-
nal, el seu aforament i una posta al dia
en tecnologia destinada a cronometratges,
informació, dispositius de seguretat, etc.
Per a alguns esports —bàdmiton, esgri-
ma, boxa...—, s'han seleccionat espais ar-
quitectònics, de manera que, per les se-
ves dimensions, resulti fàcil reconvertir-
los en escenaris de competició durant
l'etapa dels jocs. Així, per exemple, els pa-
laus de la Metal·lúrgia i Victòria Eugènia
de la Fira de Barcelona o les Arenes, se-
ran, per unes setmanes, palaus esportius
singulars i perfectament equipats, amb un
Vista general del Camp Nou Velòdrom mínim de cost.
Quan es plantejà la necessitat d'il·lús-
D'ençà que l'ex-alcalde Narcís Serra es- trar, amb fotografies, els textos que al
tengué la idea de proposar Barcelona com dossier de candidatura descriuen cadas-
a seu dels JJ.OO. de 1992, se n'ha parlat cuna de les instal·lacions ja existents,
molt, dels projectes arquitectònics i urba- l'Oficina Olímpica, decidí utilitzar mol-
nístics a realitzar i, potser, menys, de to- tes imatges en blanc i negre que realitzes-
ta la infrastructura esportiva de què Bar- sin el rigor tècnic amb el qual es planteja-
celona ja disposa. va tota aquesta problemàtica del disseny.
És inqüestionable que la ciutat comp- Aquests testimonis gràfics, exposats re-
ta amb una sèrie d'instal·lacions que pel centment al Col·legi d'Arquitectes de Ca-
seu disseny, estan perfectament prepara- talunya, foren recollits per Eugeni Bofill
des per tal de fer front al repte olímpic. amb el propòsit de destacar-hi els aspee-
No obstant això, molts dels equipaments tes funcionals de la instal·lació, així com
esportius barcelonins, ofereixen un inte- de l'arquitectura en ella mateixa.
rès arquitectònic convencional, en haver Les imatges que oferim, valen més que
estat pensats i dissenyats exclusivament qualsevol comentari amb el qual hom pu-
per a la pràctica esportiva, i s'obliden els gui argumentar el fet que, també en
aspectes monumentals que hauria de te- aquest tipus d'equipaments, comença a
nir tota construcció destinada a l'ús pú- existir ja, un genuí «estil Barcelona». En
blic. Aquesta situació ha quedat corregi- tot cas, el debat sobre les claus autòcto-
da en el darrer lustre, la qual ha generat nes o universals que incideixen en aquest
—com se sap—, un canvi radical en la fi camp, és enormement prometedor.
Palau de la Metal·lúrgia.
19
BARCELONA ESTIL
Otto Zutz, més que un club?
Els grans focus que il·luminen aquesta pista de ball, són un disseny de Guillermo Bonet, el qual aprofità la carcassa dels focus d'exterior que
il·luminaven la platja de la Concha de Sant Sebastià.
Pel que fa a locals de vida nocturna bar- és que la vox populi noctàmbula ha de- Beat, una programació de concerts prou
celonina, l'estrella de la temporada cantat el seu veredicte sense massa va- atractiva la que ha presentat Otto Zutz
1985-86 ha estat sens cap mena de dupte cil·lacions. durant la seva temporada inaugural. Amb
l'Otto Zutz. Aquesta laxa qualificació Instal·lat a les naus d'una vella indús- tot, l'escenari sobreposat ha anat rodo-
d'un local públic com a centre de vida tria tèxtil del carrer Lincoln, impulsats lant d'un lloc a l'altre fins a trobar el que
nocturna ho és tot menys capriciosa. Ara pels promotors d'un bar musical de sole- sembla que serà el seu lloc provisional-
com ara s'hi està una mica lluny del local ra (el Zig Zag), el club Otto Zutz celebrà ment estable. Desavantatges de treballar
específic. Avui, ni que sigui per una nit, el seu primer aniversari a mitjan del prop- en l'àmbit dels locals-jòquer, i aquí cal-
qualsevol lloc pot servir per a qualsevol passat mes de juny. La titularitat econó- dria afegirne altres de subsidiàries com les
cosa. Els locals són moltes coses alhora, mica del local l'ostenta una societat for- dificients sonoritzacions que hi suporten
però per damunt de totes —almenys si es mada per quinze membres. El projecte ha bona part dels concerts celebrats.
desitja que qualli als cercles de la moder- estat desenvolupat per Guillem Bonet, Decoració per absència, volums natu-
nor à la page— un bon local de nit con- Alícia Núñez i Jordi Parcerisas, implicats raiment suggeridors, ferro (columnes, ba-
temporani cal que tingui arquitectura i també en el disseny de l'esmentat Zig Zag. ranes, escales) a la llum de tonalitats fre-
gent. Otto Zutz té totes dues coses. Tres són les funcions primordials cober- des que no eliminen una sensació acolli-
La primera ha estat sens dubte la clau tes per Otto Zutz Club: discoteca, bar dora, un local de línia clara disseminada
de volta, el blanc de totes les lloances. Bé, d'altern modern i sala de concerts. Sem- en dues plantes i mitja. Un món on l'ho-
no pas de totes. Per exemple, no de les bla que totes tres eren previstes a l'hora ra la marca un rellotge propi i intransfe-
dels jurats encarregats d'atorgar els pres- d'obrir les portes, éncara que tot fa pen- rible. A visitar si la ruleta dels controls de
tigiosos premis FAD. Alguna que altra sar que l'última d'elles només ho estava porta us resulta favorable.
veu ha alçat un crit pel fet que el FAD hagi a mitges.
passat per alt l'existència de l'Otto Zutz Carmel, Green on Red, Animal Nigh- Mingus B. Formentor
a l'hora de proclamar els celebrats guar- tlife, Alal Vega, Jonathan Richman, An- Fotos: Sergio Daho
dons anuals d'interiorisme. Al marge, pe- ne Pigalle, The Blow Monkeys, Dissiden-
rò, de la seva consagració oficiosa, el cert ten, Jeffrey Lee Pierce, Paul Collins'
20
El nom d'Otto Zutzprové d'un òptic alemany que tenia el seu El rellotge de r«Otto», damunt el pati de llums de la planta superior.
establiment prop de la discoteca que ara porta el seu nom. La il·luminació aquí és més tènue i el so hi arriba més esmorteït.
La planta superior és una barreja de tonalitats blaves i magenta. Un mural de Vilaplana es reflecteix al mirall.
BARCELONA ESTIL
Passat, present i futur
del Museu Marítim
1877, les Drassanes eren senten- i a la construcció d'un petit palau
ciades a mort per l'anomenat «Pla pel rei. Potser coincideix amb
*
Baixeras». Aquest pla incorpora- l'únic cos de l'edifici construït en
va la via ja projectada per Ildefons dues plantes i coronat tot ell per
Cerdà l'any 1859, el qual anava merlets triangulars, que no va
desde la plaça Universitat fins al usar-se mai, però, com a palau.
i '
mar. Els segles següents acusen la de-
Per sort, el Pla no era d'actua- cadència de la marina catalana i
ció immediata. Les dificultats eco- les Drassanes, malgrat que conti-
■
nòmiques de l'empresa financera, i- f nuaren usant-se per a la finalitat
les veus que alçaren diverses enti- per la qual foren edificades, co-
tats ciutadanes contra el derroca- meneen a ser destinades a altres
ment de les Drassanes i l'experièn- serveis, principalment per a
eia viscuda en la urbanització l'allotjament de tropes. L'any
d'una altra de les vies que preveia 1653 s'inicien les obres d'habilita-
el Pla, menaren l'Ajuntament a ció per aquest fi. D'aquest segle
promoure un premi per a la millo- daten les ampliacions vers la Ram-
ra de la ciutat l'any 1927. Dos dels bla, i vers l'actual carrer del Por-
projectes presentats, els dels ar- tal de Santa Madrona, tot respec-
quitectes Adolf Florensa i Joa- tant, però, l'harmonia del con
quim Vilaseca, donaven a l'edifici tota la a indret on es podien aixoplugar a l'hivern junt. També, en aquesta època, es cobrí
rellevància que es mereixia. Les seves di- per tal de protegir-les del mal temps. el pati central i un segle més tard, es refo-
rectrius varen prevaler en la urbanització La documentació és ben precisa en nien les dues arcades centrals en una so-
definitiva del barri, tot destacant el con- aquest sentit. Es construí en vuit galeries la. Les dates esculpides en l'engegament
junt arquitectònic de les Drassanes. que besaven el mar; més tard, vuit gale- de les arcades i en l'interior de certs es-
Avui dia, qualsevol persona que es pas- ries més, al cantó de muntanya, separa- cuts, són el record d'aquestes obres.
segi pel capdavall de la Rambla, o per al- des per un gran pati central a fi que pu- Inapreciables testimonis iconogràfics
gun dels altres carrers que circumden guessin obrar-hi els mestres d'aixa. El d'aquests segles, resten encara pintats so-
l'edifici, es pot sorprendre per la seva conjunt estava flanquejat per quatre tor- bre les pilastres de l'anomenat edifici «Pe-
magnificència i no deixar d'interrogar-se res i més tard es va fortificar amb una mu- re IV». Galeres, foscament interpretades,
pels seus orígens. ralla i un fossar, on el rei va prohibir ex- ens recorden l'activitat principal de les
A la mateixa porta d'accés, hi obtenim pressament, de pescar els peixos que hi ha- Drassanes encara al segle xvi, i inscrip-
la resposta. Un magnífic escut ens parla vien a les seves plàcides aigües. cions de breus paraules, una altra de les
de la Catalunya medieval. Al seu campex seves funcions: la de magatzem dels per-
es distribueixen les quatre barres, coro- Un extraordinari edifici vora trets i armament de les galeres. De bàsica
nades per un casc amb la cimera en for- la mar importància donat el destí eminentment
ma de drac, símbol del rei Pere IV de Ca- Als seus antics murs, queda reflectit el guerrer d'aquestes naus que fins al segle
talunya i Aragó sota el qual les Drassa- sistema de finançament de la construcció. XVII tingueren una prevalença indiscuti-
nes obtingueren el seu màxim esplendor. Els escuts reials, de la ciutat de Barceló- da a la Mediterrània.
Efectivament, les Drassanes o casa de na i de la Diputació del General, esculpits Al segle XVIII les Drassanes esdevenen
fabricació de naus, tal i com descriu la se- sobre les arcades que tancaven les gale- fortalesa militar, tot aprofitant les seves
va etimologia d'origen àrab, arrenquen de ries per la banda del pati central, ratifi- fortificacions i el seu immillorable empla-
l'època medieval. El moment de l'inici de quen la seva participació. La Concòrdia çament estratègic. Símbol del domini bor-
la seva construcció és del tot incert. Apa- de l'any 1378, especifica les respectives bònic, és el gran escut d'Espanya de mit-
reixen esmentades per primera vegada aportacions, que són de 10.000 florins per jan d'aquest segle, que es troba a la part
l'any 1243 en un document del rei Jaime la ciutat de Barcelona, 7000 per la coro- que tanca l'arcada major. El 1802 es con-
I, és al segle xiv, però, quan les referèn- na i no s'esmenta la quantitat exacta de vertí en Maestranza de Artilleria i el 1867
cies documentals són més freqüents. Fo- la Diputació. va passar a la categoria de parc. L'atza-
ren concebudes no solament com a lloc L'any 1390 es va projectar una nova rosa història de finals del segle xix i prin-
de construcció de naus, sinó també com ampliació destinada a allotjar 30 galeries cipis del present, finalitzà amb la consti-
El museu compta amb una biblioteca especialitzada de
14.000 volums i un arxiu amb 18.000 fotografies
22
tució del Museu Marítim de Barcelona. idea exposada en l'anterior escrit destinat El Museu Marítim té una gran accep-
a «Museu Naval» l'edifici de les antigues tació: amb 220.000 visitants, l'any 1985
Els orígens del Museu Drassanes. Per manca de mitjans, però, és el segon museu públic més visitat de
no es
Marítim comprometé a portar endavant les Barcelona. Sens dubte és el principal mu-
obres necessàries per fer realitat la pro- seu de temàtica marítima de tot l'àrea me-
Els orígens del Museu Marítim de Bar- posta. diterrània i malgrat que no és possible es-
celona que actualment ocupa bona part No fou fins poc després d'iniciada la tablir comparacions entre aquests tipus
de l'històric edifici de les Drassanes Guerra Civil quan es donaren uns nous d'institucions culturals, podria conside-
Reials, cal cercar-los en el petit Museu que passos per fer realitat el Museu Marítim. rar-se pel nombre de peces exhibides i la
va crear l'Institut Nàutic del Mediterra- En efecte, pel Decret de 19 d'agost de 1936 seva qualitat, com un dels més importants
ni. Aquesta entitat, regida per un Patró- (Diari Oficial de la Generalitat de Gata- d'arreu del món, sempre dins de la seva
nat presidit pel President de la Diputació lunya núm. 235) es dissolia la Junta del especialitat. Un museu, però, no és tan
de Barcelona, va ésser creada i regulada Patronat de l'Institut Nàutic i s'adscrivia sols un edifici i unes peces en exposició
pel Reial Decret del 14 de novembre de directament la Conselleria de Cultura, més o menys ben distribuïdes, sinó tam-
1929 i tenia per funció fer uns cursos com- les funcions del seu museu i biblioteca. bé ha d'ésser un centre d'investigació i un
plementaris de l'antiga i prestigiosa Es- Dos mesos després, pel Decret de 20 d'oc- centre de difúsió d'activitats culturals i en
cola de Nàutica de Barcelona, fundada el tubre (DOGC núm. 300), s'han de tras- aquest sentit, desafortunadament, el Mu-
1769. Hadar el taller i tots els serveis annexos del seu Marítim de Barcelona, no ocupa un
La Junta del patronat de l'Institut Nàu- museu de l'Institut Nàutic a les Drassa- lloc tan destacat a nivell internacional.
tic del Mediterrani va anar formant un pe- nes, així com tot el material i obres que Actualment, el Museu està dividit en un
tit museu marítim i una biblioteca espe- tinguin relació amb la cultura marítima conjunt de sales de temàtica més o menys
cialitzada amb les peces i obres que pro- que reculli l'Oficina del Servei del Patri- delimitada. Les principals són;
venien de les Escoles de Nàutica d'algú- moni Artístic, Històric i Científic de Cata-
nes poblacions costaneres catalanes, Naus centrals
com- lunya. medievals (arqueologia
pletades amb algunes adquisicions marina, armes, galera reial de Juan de
espe- Gràcies a aquest conjunt de disposi-
cífiques i donacions de naviliers catalans cions Austria, noves peces del
poder salvar Museu...)
es varen unes impor-
i de particulars. Quan, ell932, s'inaugu- Sala Capmany (marina de vela cata-
tants col·leccions i obres d'art de les des-
rà el nou edifici de l'Escola Nàutica al Pla truccions lana).
de la Guerra Civil. Un informe
de Palau (el mateix Sala Pere IV i instruments amb
que ocupa actual- intern del (art
Museu Marítim del d'abril pe-
10
ment) el Museu i la Biblioteca de l'Insti- tites sales annexes dedicades a
de 1939, indica que el nombre de cartogra-
peces re-
tut s'instal·laven a la seva planta baixa. ex-vots, de
collides fia, faquins
aquella data, de ribera).
en era 2000 i que
A l'any 1934, a partir d'un document Sala de Construcció naval.
durant el període de guerra es varen guar-
inclou inventari de les obres de Comillas de
que un que dar masia Marquès
en una de Seva. Algunes d'elles (marina pro-
posseïa l'Institut Nàutic, es pot compro- pulsió mecànica).
es retornaren als seus propietaris en els
var que el Museu tenia 125 objectes de- Pesca i esports nàutics.
anys següents.
gudament catalogats i la Biblioteca lli- Nau Santa Maria.
160 Totes les anteriors vicissituds varen im-
bres i documents. pedir, però, portar a terme l'exhibició de
El juny de 1935, les principals entitats A més
les disposa d'una important biblio-
peces (objectiu central de tot museu)
barcelonines relacionades amb la vida teca i arxiu i d'un taller amb es-
ma- i condicionar convenientment personal
les Drassa-
rítima i cultural, adreçaren escrit pecialitzat en el manteniment i restaura-
un a nes per a aquesta finalitat. No va ésser fins
l'Ajuntament (que aquell mateix ció de les obres del Museu.
any re- al 18 de gener de 1941 quan la Diputació
bia de l'Exèrcit, les Drassanes Reials) tot de Barcelona va poder inaugurar oficial-
sol·licitant la fundació d'un gran Museu ment, el Museu Marítim, qüestió que té Una nova a
Marítim d'acord amb la importància bis- concepció per
l'origen, com a mínim, una dotzena
tòrica la navegació i les activitats les Drassanes Reials i el
que ma- d'anys en una altra institució també vin-
rítimes havien tingut per la ciutat i per Ca- culada a la Diputació, el petit de Museu Marítim
museu
talunya. L'escrit, signat entre altres enti- l'Institut Nàutic del Mediterrani. La urbanització del moll Bosch i Alsi-
tats per l'Associació de naviliers del Me- na, el popular moll de la fusta, i l'orde-
diterrani. Associació de Consignataris, nació de la resta de la façana marítima ur-
Foment del Treball Nacional, Acadèmi- L'actualitat d'uns dels bana, i particularment, el tram de davant
ca de Ciències, Acadèmica de Belles Arts, millors marítims del el Museu, revaloritzaran l'entorn de les
Amics dels Museus, Clubs nàutics, museus
Fede- Drassanes i, per tant, també el seu conei-
ració de Yatching, Patronat de Turisme, món xement i accés. En aquest sentit, s'ha
etc., apuntava la necessitat de concentrar Diverses obres de millora i ampliació plantejat la remodelació urbanística ex-
en un sol Museu Marítim, la diversitat s'han anat realitzant des del gener de terior de les Drassanes d'acord amb els
d'objectes i obres d'art que es trobaven 1941, data d'inauguració del Museu Ma- nous plans d'ordenació, de manera que
disperses i sovint en condicions deficients rítim. Actualment exhibeix unes 5000 ressalti, encara més, tota la part exterior
a petits museus, ermites, corporacions lo- obres en exposició, té una biblioteca es- de l'edifici, qüestió que repercutirà, sens
cals, companyies navilieres, etc., tot con- pecialitzada de 14.(XX) volums, un arxiu dubte, en una major difusió de les prò-
tinuant la tasca iniciada per la Junta del de 18000 fotografies de documents, vai- pies activitats i, possiblement, en un in-
Patronat de l'Institut Nàutic del Medi- xells, etc. i una important col·lecció de crement del nombre de visitants.
terrani. cartes nàutiques i gravats. Les sales i els La rehabilitació de les Drassanes i la re-
L'Ajuntament de Barcelona en la seva serveis del Museu, ocupen una superfície modelació del Museu Marítim, és una
sessió del 12 d'agost de 1935, aprovà la aproximada de 13000 m^. ocasió extraordinària per tractar de resol-
23
Als Gasinos totés distinció
Des del primer moment.
La insòlita arquitectura
dels Casinos, llurs luxoses
dependències i el servei
elegant i amable
Tacompanyaran a vostè i els
seus convidats, tot
distingint la seva reunió
social o professional amb
Tambient selecte dels
Casinos de Catalunya.
Distinció a cada servei:
- Pàrking. Guardacotxes.
Guarda-roba.
- Bars. Snacks. Restaurants. Bufets.
Alta gastronomia nacional i
internacional. Sales amb capacitat
des de 10 persones a 800.
- Circuit tancat de TV. Sonorització.
Projeccions. Comunicació exterior
i interior.
- Traducció simultània. Hostesses.
També ens distingim per la nostra
Mecanògrafes. Estenotipistes. extraordinària relació preu/qualitat.
- Decoració. Exhibicions.
- impressió i disseny de materials
gràfics. ol·liciti el fullet
- Boite. Discoteques. Cabaret detallat
espectacle. Gales. Piano Bar. de cada Casino.
- Seguretat. Vigilants jurats.
CASINO LLORET DE MAR Camino iCd^tílIiit òelhéfiïNi
Sant Pltc de Ribes Girona Girona
Tel. 93-893 3666 Tel. 972-36 6512 Tel. 972-53 8125
És imprescindible ei D.N.I. per a entrar als Casinos.
dre la problemàtica interna i millorar la Canvis en les instal·lacions bàsiques la nostra història marítima i àdhuc el pa-
integració de l'edifici en el marc del seu (aigua, electricitat...), al sostre (facilitant per de la ciutat de Barcelona que quasi
espai urbà'. En el primer aspecte, el prin- la il·luminació natural) i al terra (ailla- sempre s'ha referit a tot estirar, al marc
cipal problema és la manca d'una orde- ment i calefacció). de Catalunya i d'Espanya oblidant-se
nació pedagògica que faciliti al visitant, Amb aquestes condicions infrastructu- l'important rol que ha jugat al Mediterra-
la comprensió dels principals aspectes de rals, els elements que possibilitaran la ni, a Europa i en les relacions exteriors
la història, la tècnica i les arts de la nave- consecució d'una nova concepció per a les amb la resta del món i, especialment amb
gació, alhora que se li ofereixen uns ser- Drassanes seran, sens dubte, les activitats Amèrica.
veis i unes activitats complementàries com que es programin i els serveis que s'ofe- Per últim, cal destacar-hi un cop més,
ho fan els principals museus del món. En reixin als visitants en general i als estudio- que la unitat de gestió de tot l'edifici de
el segon, és necessari ressaltar la presèn- sos i investigadors de temes marítims, en les Drassanes no tan sols és una qüestió
eia de l'edifici de les Drassanes i facilitar particular. L'orientació que es donarà, en imprescindible per poder dur endavant les
el seu accés. general a tota la nova activitat de les Dras- obres de rehabilitació, sinó, sobretot, per
Àdhuc considerant molt importants els sanes, és la màxima difusió entre el ma- portar a la pràctica aquesta nova concep-
dos objectius anteriors, es proposa no jor nombre de ciutadans. ció de la seva utilització futura com a gran
contentar-se amb una reforma que tracti L'ambiciós projecte per a les Drassa- centre de difusió de la història i cultura
exclusivament d'aconseguir-los. Per les nes i el Museu Marítim que es proposa, marítima de la nostre ciutat i del nostre
condicions de l'edifici i de les col·leccions és avui perfectament factible. És neces- Joan
exposades al Museu, Alemany
per la situació socio- sari, però, canviar la mentalitat localista Casanovas
econòmica i cultural Angels
de Barcelona al Me- que ha impregnat fins fa molt pocs anys Fotos: Oriol Clavell, Francisco Ruiz.
diterrani i a Europa, i pel paper que la ciu-
tat pot desenvolupar en un futur imme-
diat en aquests àmbits internacionals, la
Diputació de Barcelona aspira a molt més
i impulsa una nova concepció de les Dras-
sanes: es tracta de convertir aquest histò-
ric edifici en un gran centre cultural d'in-
vestigació i de difusió de totes les activi-
tats relacionades amb la mar i la navega-
ció. El Museu Marítim, estrictament con-
siderat, seria una part molt important
d'aquest gran centre cultural i, la base de
les seves activitats, no ho seria tot, però.
La reforma, actualment en projecte, de
les Drassanes i del Museu, possibilita la
realització pràctica d'aquesta nova con-
cepció. El Pla Director de Reforma i Res-
tauració de les Drassanes, realitzat pels ar-
quitectes Esteve i Robert Terrades, la pri-
mera fase d'execució del qual, ha estat ja
aprovada per la Diputació de Barcelona,
preveu un conjunt important de millores
per aquest extraordinari edifici. Sense
pretendre resumir aquest ampli i detallat És el principal museu de temàtica marítima de tot l'àrea mediterrània.
Pla, sí que s'hi poden destacar alguns ele-
ments bàsics que permetran una millor
adaptació de l'edifici a la seva funció ac-
tual, el Museu Marítim:
Nova entrada per l'Avinguda de les
Drassanes i àrea de recepció i serveis per
ais visitants.
Nou edifici al costat de l'entrada amb
Sala d'Actes, Biblioteca i Arxiu de ma-
jor capacitat i funcionalitat que els ac-
tuals.
Una o dues grans sales lliures per a ex-
posicions itinerants i activitats diverses,
amb entrada independent de la del Museu.
Nou edifici per a magatzem i taller de
restauració.
Nous serveis per als visitants (àrea de
recepció i venda de materials del Museu, Hom vol fer de les Reials Drassanes, un centre d'investigació i difusió de totes les
Cafeteria, Restaurant...) activitats relacionades amb el mar i la navegació.
25
A tots els països de l'anomenada «Europa pròspera» hi ha Gas canalitzat.
I en els projectes per a l'immediat futur, el Gas figura a primera línia, com
a energia imprescindible.
Nosaltres també treballem per a aquest futur que ja es configura,
conscients que l'energia-Gas serà decisiva en el programa de progrés
dels països que aspiren a augmentar la seva qualitat de vida.
Catalana de Gas y Electricidad, S.A.
Avda. Portal de lAngel, 22 - 08002 Barcelona
La Metròpolis
La promoció del
desenvolupament tecnològic
a l'àrea de Barcelona.
Robots de proves de màquines d'escriure
L'impacte socio-economic de la revo- fora de dubte la importància del seu im- la seva estructura productiva, la seva si-
lució tecnològica és un fet evident. L'es- pacte en l'estructura productiva del país tuació en relació a l'entorn europeu, el sis-
treta relació entre creixement econòmic i receptor. tema d'infrastructures de comunicació, la
desenvolupament tecnològic, està conso- L'àrea metropolitana de Barcelona disponibilitat d'oferta de sòl industrial,
lidant un nou model productiu. El nota- —com a totes les aglomeracions així com el grau de qualificació de la mà
ble increment de la productivitat, la crei- metropolitanes—, segueix gaudint d'obra i el nivell d'equipaments educa-
xent automatització dels processos de pro- d'atractiu locacional per a les inversions tius, són alguns dels elements bàsics de la
ducció i el desenvòlupament de les comú- multinacionals. Si bé fa uns anys, enmig seva oferta com a pol d'atracció
nicacions, genera una modificació de la de l'eufòria generada per la incipient re- internacional.
divisió internacional del treball, nascuda volució tecnològica, es teoritzà molt so- D'altra banda, les economies d'aglo-
com a resposta a la crisi estructural dels bre el seu impacte en un hipotètic canvi meració i difusió pròpies a totl l'àrea me-
anys setanta. L'estratègia de localització del model territorial, la realitat no ha es- tropolitana, representen, en el marc ac-
en països amb baixos costos salarials, és tat tan canviant. Evidentment, existeixen tual de proliferació de les noves tecnolo-
substituïda per una tendència creixent a canvis qualitatius en la demanda, però les gies, un lloc idoni per desenvolupar peti-
la localització productiva, articulada a la àrees metropolitanes segueixen oferint tes empreses lligades a les innovacions ge-
circumscripció del mercat. Malgrat que uns avantatges comparatius que els fa nerades en els centres d'investigació i re-
aquests processos ocasionals es caracte- mantenir l'atractiu que sempre han cerca, ubicats a la zona, així com per a
ritzen per una evident subordinació finan- tingut. la incorporació de nous processos tecno-
cera i tecnològica internacional, sembla En el cas de l'AMB, la composició de lògics als sectors productius tradicionals.
27
Tanmateix, la creació i instal·lació ta funció és el de connectar mútuament,
d'empreses de tecnologia avançada i la in- el món de la investigació i el món de
corporació de noves tecnologies als sec- l'empresa.
tors tradicionals, passa per una nova con-
cepció de la política industrial, molt di- Foment de la cooperació dins el desenvo-
ferent a les subvencions o incentius finan- lupament tecnològic
cers que han dominat fins ara. La utilització eficient els recursos in-
Un dels elements clau d'aquesta nova tel·lectuals i financers destinats al desen-
política, ha de ser la creació d'un entorn volupament tecnològic, pot ésser millo-
que faciliti les relacions i transferència rada mitjançant el foment de contactes
d'informació entre universitat-indústria- entre els agents implicats. La ODT haurà
sector públic. L'avenç tecnològic es fona- de promoure l'intercanvi d'informació i
menta cada cop més, en una estreta sim- la col·laboració entre universitats, centres
biosi entre recerca i comercialització que Robot de soldadura de planxa
forma el nucli central de les noves àrees
tecnològiques, les quals, sota noms ben
diferents —parc científic, parc tecnològic,
tecnòpolis...—, estan funcionant a dife-
rents països.
La Corporació Metropolitana de Bar-
celona, d'acord amb l'experiència d'altres
països sobre el nou paper de les autori-
tats locals en la dinamització econòmica,
ha promogut la creació d'un Parc Tecno-
lògic, en el qual han de participar les ins-
titucions públiques en estreta col·labora-
ció amb les empreses i les institucions re-
presentatives del món econòmic. Un pro-
jecte inter-institucional i de col·laboració
sector públic-sector privat, és l'únic ins-
trument que ens pot permetre competir en
el món de la nova tecnologia. Al marge
de l'oferta pròpia de sòl industrial urba-
nitzat, el Parc Tecnològic del Vallès,
compta amb un projecte de foment que
té com a elements centrals, la construe-
ció d'un «Business and Edifici d'oficines amb anunci lluminós Cadena de de circuits impresses
Technology Cen- muntatge
reflectit, a la Diagonal de Barcelona
ter», el qual portarà a terme un progra-
ma de creació i foment d'empreses, i la
creació d'una Oficina de Desenvolupa-
ment Tecnològic (ODT) que ofereixi un
accés eficient, tan localment com interna-
cional, a les tecnologies adequades per co-
mençar noves empreses o per millorar les
existents.
El programa de l'ODT
El pla d'actuació de l'Oficina de Desen-
volupament Tecnològic, recull les fun-
cions, l'estratègia i els recursos que dins
el tema de la tecnologia, desenvoluparà
el Parc Tecnològic. Les principals fun-
cions poden classificar-se en cinc àrees
d'actuació primordials:
Investigació i Desenvolupament (I -f- D)
Barcelona és un àrea amb una bona ba-
se universitària i rica en centres d'investi-
gació que poden ser de gran ajuda per al
desenvolupament industrial. Tanmateix,
moltes vegades existeixen iniciatives tec-
nològiques que podrien arribar a ser co-
mercialitzades, tot i que hi ha una manca
de recursos i capacitats per portar-ho a Port de Barcelona
terme realment. L'objectiu bàsic d'aques
28
 
de recerca i empreses amb uns objectius capacitat de promoció, per part de la
comuns centrats en àrees tecnològiques ODT, és el relacionat amb l'enginyeria
concretes. d'aplicació de la robòtica. L'elevada di-
Igualment, la ODT haurà de promou- versificació del teixit industrial, així com
re la cooperació internacional, especial- els importants recursos universitaris,
ment en tot allò relacionat amb els pro- obren un ampli camp al desenvolupament
grames de desenvolupament tecnològic de d'aquestes aplicacions.
la CEE. Això ha de significar un esforç
en establir relacions amb països i institu-
cions interessats en realitzar de Biotecnologia
programes La biotecnologia és una tecnologia «in-
cooperació amb nosaltres. terface» entre la química, la biologia, la
informàtica i l'enginyeria de processos.
Transferències de tecnologia Les àrees
de la ODT d'aplicació són: la salut, l'agri-
La tercera funció principal
se centra en l'àrea de la transferència de Aplicacions gràfiques per ordinador cultura, la ramaderia, la microbiologia in-
dustrial i
tecnologia. A l'enzimologia.
causa de la manca de tra-
Les relacionades amb la
dició empresarial existent en molts dels subtecnologies
cercles científics i investigadors, és impor- biotecnologia —bioquímica, genètica, enj;^
tant articular mecanismes per tal d'apro- d'investigació com del món empresarial. ginyeria química, microbiologia, nous
El segments tecnològics sobre els quals materials de síntesi— es troben en cons-
ximar la tecnologia als «entrepreneurs».
s'ha cregut convenient aprofundir, són: tant creixement i tenen un interès evident.
Al marge del contacte universitat-
En el nostre l'interès deriva de
empresa, la ODT ha de cas,
promoure una
universitari
xarxa internacional de transferència de Microelectrónica l'existència d'un bon suport
i d'un sector farmacèu-
tecnologia entre els diferents parcs tecno- La revolució microelectrónica és la base important químic,
tic i alimentari.
lògics mundials. del desenvolupament-de les noves tecno-
lògies de comunicació i informàtica. La
Serveis de consultoría potencialitat d'aquesta tecnologia es de- Telecomunicacions
En aquesta matèria, s'actuarà en dues fineix per la gran versatilitat del seu ele- L'existència d'algunes empreses espe-
direccions: ment clau: el microprocessador. La seva cialitzades en aquest sector, l'alt nivell
a) Assistència en tot allò relatiu al nou sis- difusió ha generat una millora de procés- d'investigació i recerca, així com les di-
tema de patents que, amb motiu de sos productius que, en major o menor verses iniciatives relacionades amb la can-
l'adaptació a la normativa de la CEE, grau, ha afectat a tots els sectors didatura olímpica de Barcelona, eviden-
s'haurà d'implantar a Espanya. econòmics. cien la important tasca a desenvolupar en
b) Consultoria per a creació i desenvolu- Al marge de l'evident importància de aquest segment tecnològic.
pament empresarial. La ODT ha de tenir la promoció i difusió de la microelectrò-
la capacitat de treballar amb un «entre- nica, cal destacar-hi el fet que dintre del
preneur» per tal d'avaluar la viabilitat del Nous materials
Pla Nacional de Microelectrónica, s'ha
mate-
projecte, desenvolupar un pla d'empresa creat Centre Nacional de IH- D, de L'objectiu de la tecnologia dels
un una
i sobre les vies de finançament. rials és tenir un coneixement de
assessorar les seccions del qual és ubicada la Uni- profund
a
les microestructures, per tal d'obtenir no-
vesitat Autònoma de Barcelona. La sec-
Formació i informació ves substàncies amb unes
ció de Barcelona disposarà d'un labora- propietats
La ODT serà un lloc de reunió, formació tori de disseny de circuits integrats, així físico-químiques específiques.
i intercanvi d'experiències. Mitjançant Entre els nous materials
d'un conjunt d'instal·lacions desti- desenvolupats,
com
l'organització de seminaris, conferències hi
nades a la fabricació de cir- ha els
de prototipus polímers, les ceràmiques d'alta
i cursets, la ODT s'apirà consolidant com cuits de silici. tecnologia, els materials
integrats biocompatibles,
un centre de posta al dia en els ràpids D'altra l'existència de la fibra òptica i la tecnologia de membra-
banda, progra-
avenços de les noves tecnologies. de la nes. Entre hom
tecnològics CEE, ESPRIT aquests, pensa aprofon-
mes com
dir en la de es-
i EUREKA, hi hauran de facilitar la trans- subtecnologia membranes,
Tot i que el Parc Tecnològic estarà ferència de raó de la seva
tecnologia. Els d'apli- pecialment per aplicació en
camps
obert a tot tipus d'implantacions relació- cació semblen més accessibles el
són els camp dels sistemes antipol-lució.
que
nades amb les noves tecnologies, la ODT de disseny i ensamblatge de components. Per acabar, la ODT iniciarà una línia
accentuarà les seves línies d'actuació tot de promoció del que s'ha anomenat «tec-
aprofundint en uns segments tecnològics nologies urbanes». La introducció de no-
considerats prioritaris. Això s'ha de tenir Automatització de la ves tecnologies en l'àmbit dels serveis ur-
present ja que, malgrat que totes aques- producció industrial bans —control circulació, mecanització
tes tecnologies tenen un camp d'amplia- Tot procés d'automatització abarca processos, residus sòlids, control
ció molt variat, no significa una especia- tres fases diferents;- captació de la infor- contaminació...— obre possibilitats d'ac-
lització sectorial sinó tan sols una concen- mació, processament de les dades i actua- tuació i transferència a l'exterior que, en
tració d'esforços, almenys en una prime- ció sobre el sistema. Els camps d'aplica- el cas concret de l'àrea de Barcelona, són
ra etapa d'actuació. La selecció d'aques- ció són: el control de processos continus, molt importants.
tes tecnologies prioritàries, s'ha iniciat a el control numèric, la robòtica, el disseny
partir de la formació de grups de treball, assistit per ordinador (CAD/CAM) i els
integrats per experts en el tema, proce- equips de mesura i test. Xavier Estivill
dents tant de la universitat i dels centres El segment tecnològic amb una major Reportatge gràfic; Xavier Miserachs
30
LA CIUTAT I L'HOME
Els ancians i el seu entorn
El maig de 1970 el gerontòleg francès Ives Pergaux, llegia Pa-
ris durant elprimer curs internacional de gerontología social, una
interessant comunicació sota el titol «Els ancians i la societat ac-
tual», on es remarcava amb especial èmfasi el fet que, en moltes
ocasions és la mateixa societat la causant d'una gran part delspro-
blemes de l'ancianitatja que la seva evolució és incompatible amb
la involució de les persones de la tercera edat. Aquest planteja-
ment sembla vàlidper intentar relacionar dos fenòmens caracte-
ristics del món occidental, com són ara, la creixent urbanització
i el progressiu envelliment de la seva població.
31
Algunes de les 4.000.000 de
portes que obre la Targeta Visa
del Banc de Bilbao.
BANCO DE BILBAO
En general s'entén per urbanització un litzacions, els seus problemes i frustra- adaptatiu, realment important, esforç que
procés a través del qual una proporció sig- cions. La ciutat constitueix la gran obra està considerat per molts autors, per da-
nificativament important de la població, de l'home, el màxim òrgan de la seva so- munt de la pròpia capacitat humana i que
té tendència a concentrar-se en grans ciu- cialització i el repertori de possibilitats vi- pot arribar a ser veritablement esgotador.
tats. Actualment es constata una accele- tals més concloent que la humanitat ha sa- El síndrome de Seyle —alarma, tensió,
ració constant del ritme d'urbanització but construir al llarg d'una dilatada his- esgotament...— amb les seves repercus-
arreu del món i, especialment, en aquells tòria d'encerts i errors i és per això que sions somàtiques nocives, trastorns
que són anomenats països desenvolupats representa la màxima possibilitat d'accés d'adaptació, malalties psicosomàtiques,
on per terme mig, més de la meitat de la a aquesta civilització. moltes formes de neurosi i de conductes
seva població habita a les ciutats. Tanmateix, dóna la sensació que la ciu- desviades i les ja existents malalties men-
Podem començar per preguntar-nos tat, l'obra que l'home ha creat, no sigui tals greus, es nodreixen en gran part, del
què és una ciutat? N'hi ha un munt de de- completament seva. Sembla haver adqui- que podríem anomenar «vocació estre-
fínicions. A grans trets podem distingir rit una estranya vida pròpia que no dóna sant» de la ciutat contemporània, a cau-
tres formes diferents d'acostar-se al con- treva ni descans als homes que s'hi allot- sa del gran esforç adaptatiu que la vida
cepte de ciutat. gen. Hi ha diverses opinions al voltant del a la ciutat exigeix als seus ciutadans. 1 si
Un dels procediments usuals per a la ca- concepte de la ciutat: els urbanistes l'ex- és així per a l'anomenament ciutadà mig,
racterització de la ciutat, consisteix en pressen d'una manera quixosa dient que què passa amb aquelles —en molts casos
apel·lar la seva densitat arquitectònica i se'ns ha escapat de les mans; per als pen- àmplies capes de la població— que estan
demogràfica. En aquesta línia és ben co- sadors més crítics, és alienant; els metges, per diferents circumstàncies en evidents
neguda la definició de Max Weber per a per una altra banda, constaten que és mal-
qui «la ciutat és una instal·lació de cases sana, que esgota, que destrossa els nervis
que confinen atapeïdament, tot consti- i que pot arribar a enfollir.
tuint un centre habitat, compacte i tan ex- De la manera com es produeix el pro-
tens que hi falta aquest coneixement in- cés d'urbanització en la nostra societat,
terpersonal directe dels habitants, carac- hom pot dir que hi presenta dimensions
terístic del veïnat». insanes no tan sols per raons econòmiques
La producció basada en la divisió del i ecològiques òbvies —suburbis mísers,
treball i el seu intercanvi per productes ah- pol·lució atmosfèrica, etc.— sinó que el
mentaris que es conreen, crien i pesquen, mateix ritme de vida que imposa, reque-
fora del lloc de residència, és un altre dels reix per part del ciutadà mig un esforç
criteris seguits amb freqüència per distin-,
gir allò que és urbà del que és rural. Al-
guns sociòlegs com Honaigsheim, pensen
que, juntament amb el fet de la contigüi-
tat de grans masses en àrees superpobla-
des, la major divisió del treball i la no pro-
ducció directa dels aliments que es con-
sumeixen és el que realment distingeix la
ciutat d'un altre tipus d'habitants.
Un tercer aspecte, bastant utilitzat per
emmarcar les característiques del que és
urbà a allò que és rural, fa referència a
la ciutat com el lloc on la civilització es
plasma més concretament en els seus di-
ferents aspectes: artístic, científic, cultu-
ral, institucional, etc. Hom pot acceptar
o no el fet que molts d'aquests caràcters
constitueixin un resultat més o menys se-
cundari de la infrastructura econòmica,
en tot cas, però, una descripció de la ciu-
tat on se'n prescindeixi, resulta indubta-
blement empobrida.
La urbanització
La interrelació d'aquests tres fenò-
mens, demogràfics, econòmics i culturals,
és el que permet parlar del «fenomen ur-
bà». La gran ciutat no és tan sols un es-
pai artificialment condicionat amb edifi- El canvi de rols familiars ha fet que els an-
cis, vies i serveis que imposa certes con- clans perdin la seva funció social anterior.
dicions de vida als seus habitants, sinó que
també és el que aquests fenòmens fan en
ella i amb ella, és el comportament dels La ciutat constitueix la gran obra de l'ho-
ciutadans, els seus projectes, les seves rea me. Representa la seva consolidació.
condicions d'inferioritat?, què passa per
exemple amb els ancians?, quina és la se-
va situació en una gran ciutat?
Abans de tractar aquestes qüestions,
potser sigui convenient comentar algunes
dades que ens ajudaran a situar la proble-
màtica en la seva magnitud més exacta.
L'envelliment de la
població
Per delimitar el concepte de vellesa per
tal que pugui permetre un apropament a
la problemàtica que representa el progres-
siu envelliment de la població en la socie-
tat occidental, cal considerar-lo no tan
sols com un fet biològic marcat pel pro-
gressiu deterior de la persona, sinó tam-
bé com un procés amb profundes reper-
cussions de tipus social.
La situació social en què es troba ac-
tualment aquest sector de la població en
les societats desenvolupades, sorgeix a
partir de l'expansió de la societat indus-
trial, durant la qual es produeixen canvis
que repercutiran sobre la consideració i
la situació de les persones de la tercera
edat.
Per una banda la societat moderna i in-
dustrialitzada, ha donat prioritat a certs
La societat moderna dóna prioritat a certs valors com són ara, la producció, l'eficàcia, valors com la producció, la rendibilitat.
l'audàcia... Davant els quals, les persones grans no poden competir.
Cada cop s'incrementa més el nombre de persones majors de 65 anys
34
l'eficàcia, l'audàcia, el consumisme, va població, és a dir, l'increment de les
l'afany de lucre, etc., davant les quals, els persones més grans respecte al total de la
ancians no es troben en condicions de població i tot fa pensar que aquest feno-
competir. men seguirà incrementant-se en un futur.
Paral·lelament durant aquest procés es Si el creixent envelliment de la nostra
produeix un canvi en la concepció fami- societat és una dada que cal tenir molt en
liar. De la família-clan i les relacions que compte, no és menyspreable considerar el
aquesta concepció familiar comportava, fet sobre l'envelliment de la població an-
es passa a la família nuclear, amb un nou ciana, és a dir, allò que fa que la pobla-
sistema d'interrelacions i un canvi dels ció de major edat hagi anat adquirint un
rols familiars que fan perdre a l'ancià la pes específic cada cop més elevat dins el
seva funció social anterior. El poder eco- grup de 65 anys per amunt. Això vol dir
nòmic i social que abans li corresponia que no solament l'índex de persones amb
com a cap del clan, passa amb la societat més de 65 anys és cada vegada més gran
industrial als membres productors de la en la nostra societat, sinó que aquest sec-
familia nuclear. Decau per tant la seva in- tor de població és cada cop més vell.
fluència i la consideració social que abans Si ambdós processos —la urbanització
posseïa i passa, a ser, progressivament, i l'envelliment de la població— són dos
una «càrrega dins la dinàmica social, més fenòmens de signe creixent en el món oc-
que no pas un membre integrat en ella». cidental, la conclusió sembla clara: les
El resultat de tot aquest procés és la se- nostres ciutats seran cada vegada més
va marginació econòmica i social per part grans i més envellides.
de la resta de la societat i tal com he dit En aquest moment crec que ha arribat
abans, hi ha una tendència progressiva de l'hora de replantejar-nos l'anterior pre-
considerar-lo com una càrrega que cal su- gunta: quina és la situació de l'ancià en
portar, més que com una part activa de la gran ciutat?
la dinàmica social.
Des del punt de vista demogràfic, un L'ancià i la ciutat
dels fets que ha caracteritzat més l'evolu- Tal com deia abans, la ciutat s'ha con-
ció dels països occidentals durant l'era vertit en la representació màxima de la ci-
contemporània, és l'envelliment de la se vilització occidental i això és així tant en Les persones grans són una part activa de
la dinàmica social.
\
La vivenda, de vegades agreuja la La comunicació és la major font d'energia Cada cop hi ha més persones grans que
problemàtica de la soledat. per a nosaltres. viuen soles.
35
els seus aspectes positius com en els ne- «geografia de l'ancianitat», és a dir, la tes tecnològics i econòmics en l'existèn-
gatius. La seva problemàtica, esbossada concentració en zones geogràfiques con- eia contemporània i l'extraordinària ve-
anteriorment en els seus aspectes més ge- cretes de població amb un elevat índex locitat de canvi, fan que l'experiència acu-
nerals, es veu en la majoria dels casos, in- d'envelliment, normalment, al voltant de mulada per generacions anteriors no ser-
crementada en la gran ciutat. Repassem les àrees més antigues i en unes vivendes veixi de gaire en la situació actual, on una
breument els seus trets més remarcables. que tot sovint no reuneixen les mínimes part molt considerable del que passa a ni-
Amb tota seguretat cap ésser humà ha condicions. La situació s'agreuja si tenim vell tecnològic, és precisament inèdit. La
estat mai envoltat de tanta gent i dotat de en compte que en la majoria de les oca- transformació incessant de la societat en
tants papers i documents d'identificació sions, es tracta de persones en edat avan- aquests aspectes, arrossega als altres i in-
com ho està l'habitant de les ciutats ac- çada molt desemperats econòmicament. valida la «saviesa» que en situacions més
tuals. I malgrat això o potser per la seva Un altre aspecte de la seva problemàti- estabilitzades conferia els pes dels anys.
causa, pocs homes s'han queixat tant com ca que normalment es veu aguditzada en La ciutat, com els homes que la fan,
ell d'ésser tractat com una simple xifra la gran urbs, és el de la pèrdua de la seva presenta dos vesants. El primer estaria re-
sense nom i de sentir-se profundament sol funció social anterior. El poder econòmic presentat per les immenses possibilitats
per entre una gran massa de persones des- i social que abans li corresponia com a cap culturals, artístiques, científiques, etc.,
conegudes. La soledat en la gran ciutat es del clan, passa amb la societat industrial que la ciutat com a màxima representant
fa especialment evident en el cas de l'an- als membres productors de la família nu- de la nostra civilització ofereix als seus
cià urbà, tant en l'exteriorització d'aquest clear i aquest fenomen a l'igual que altres ciutadans. L'altre representa el gran preu
sentiment per part seva com la pròpia so- aspectes de la nostra civilització occiden- que en moltes ocasions s'ha de pagar pel
ledat física deguda al creixent nombre de tal, és precisament en l'àmbit urbà on re- fet de ser ciutadans.
persones molt grans que hi acostumen a prèn major importància. A l'àrea econò- Aquest article pretenia ser una reflexió
viure sols. mica, l'ancià urbà també es veu relegat a sobre alguns dels aspectes de la relació de
Un segon aspecte a destacar-hi, el re- un segon terme, en ser el seu poder eco- l'home amb la ciutat i sobre el fet que en
presenta la problemàtica de la vivenda. nòmic normalment inferior al del cap de determinats col·lectius —els ancians en
Recordem per exemple que existeix ac- família. aquest cas concret— aquesta interrelació
tualment en les grans urbs, un ampli per- La pròpia estructura urbana és un me- es fa, de vegades, realment difícil.
centatge d'ancians que viuen en pisos alts di especialment hostil per a ell. Circula- És responsabilitat de l'home millorar-
(antigament eren més barats aquests que ció intensa, semàfors d'escassa durada, la. Qualsevol ciutadà, només pel fet de
no pas els baixos) desprovistos d'aseen- barreres arquitectòniques, voreres en mal ser-ho, està, d'alguna manera, implicat en
sor en nombroses ocasions, per la qual co- estat, carrers empedrats, massa claror o el procés d'intentar aconseguir ciutats més
sa, en molts casos, es tracta d'ancians po- poca, excés de soroll, sobrecàrrega d'es- humanes. Sembla evident que la ciutat fu-
tencialment aïllats, circumstància que tímuls, etc. tura hauria d'evitar els errors en què han
agreuja la problemàtica de la soledat. Pa- Per acabar, el «ritme urbà que ja exi- caigut les ciutats actuals. No es tracta, pe-
ral·lelament, diversos estudis sobre geix del ciutadà mig un esforç important rò, tan sols de subsanar-los, sinó de con-
l'allotjament de les persones grans en la d'adaptació, representa per a l'ancià un siderar molt profundament les premisses
gran ciutat, han posat de manifest (París obstacle en moltes ocasions insalvable. La d'on provenen.
1965, Barcelona 1976) l'existència d'una incidència cada cop més gran dels aspee- Jordi Vizcaíno Martí
Fotos: Colita
La ciutat ofereix moltes possibilitats per passar-ho bé
36
OPINIÓ
Situar el binomi vellesa/ciutat en nent de la nostra identitat, recupe-
una posició de mirall, ens ofereix rant-ne una percepció no assimila-
una composició imaginària que in- da estereotipadament a la inutilitat
clouria simultàniament l'evolució o a la dependència.
de la persona i les transformacions Els estereotips compleixen també
de la ciutat. en aquest tema unafunció obstacu-
Aquesta sinultaneïtat em sembla litzadora del coneixement i, per
especialment interessant en relació tant, inhibidora del
Mercè desenvolupa-
als atributs negatius que són ator- Pérez i Salanova ment humà. Moltes vegades són
gats homogèniament a la vellesa: la persones
Nascuda grans les que ensparlen de
inutilitat, la decadència, la a
passivi- Barcelona, el 20 de gener
de 1952. la vellesa tot reproduint els valors
tat o la malaltia. Tots ells són ele- Llicenciada en Psicologia.
Dedicada l'àmbit de la vellesa des de estereotipats que esmentàvem a
ments que articulen un discurs a
prou 1977, en diferents línies: assistencial, l'inici. En el mateix camí s'aplica-
estès en el teixit social. La vellesa es- institucional, docent i planificadora. rien les
Actualment és observacions
del recollides so-
devé aleshores dipòsit responsable progra-
o referència ma d'atenció a la vellesa de la Dipu- bre els beneficis —quant a subjecte
d'incapacitats, angúnies, patiments tació de Barcelona.
Ha d'atenció—
publicat articles en diferents revis- que pot reportar per a
i limitacions. Simbolitza condensa- tes especialitzades. Directora i coau- la persona gran, presentar-se com
dament, allò que dificulta Tinter- tora de la publicació De la gent gran
(Barcelona, 1985. Edit. Kairós, un malalt.
per a
canvi, la possibilitat de progrés o la Caixa de Pensions). Qualsevol concepció de ciutat que
l'aspiració de promoció. Sovint Fundadora i del
es- vice-degana Col·legi
Oficial de Psicòlegs d'Espanya hom tingui, condiciona també la
devé, en definitiva, una imatge que (1981/86). Presidenta de la Delegació possibilitat
de Catalunya institució d'incorporació o exclu-
exclou l'existència delplaer o de la d'aquesta en
el mateix període. sió de la vellesa. Els entramats re-
gratificació. Fundadora i degana del Col·legi Ofi-
cial lacionals,
de de des formatsperpersones, ob-
L'aplicació d'aquests valors el Psicòlegs Catalunya de
en la seva creació (octubre 1985). jectes, espais i temps, poden
procés de transformacions de la ciu- modificar-se, sens dubte; la modi-
tat, ens ha proporcionat pèrdues ficació, però, comporta un cost,
importants. Vellesa una dedicació més intensa
a per fer
Certament en l'experiènciaperso- propi allò que és nou. La disponi-
nal de cadascú de nosaltres, la con- la ciutat, bilitatper investir és més difícil si la
frontació amb la vellesa ens situa en situació ve acompanyada del senti-
la complexa —i conflictiva— cruï- vellesa de ment de pèrdua.
lla entre els nostres orígens i el nos-
la La
ciutat possibilitat d'aprendre, de-
tre futur. Aquest encreuament de mostrada en totes les edats de la vi-
camins es fa evident en el mirall de da, requereix del desig de fer-ho.
la ciutat. És a partir d'aquest reco- Per tal que això es doni, l'home ne-
neixement que podem sostenir la vigència de les cessita ser reconegut, disposar d'un lloc
idees de recuperació o manteniment, enteses crea- sustentat en les seves relacions més pròximes i en
tivament i clarament diferenciades delpensament les referències socials més generals. Entre aques-
nostàlgic, entès com un fre o un inhibidor de les tes, quines són les condicions urbanes o com és
idees noves o del progrés. visualitzada i transmesa la vellesa als seus habi-
L'admissió de la diferència, permet situar la ve- tants.
Ilesa com una etapa de la vida de cada persona que Els efectes d'aquesta anul·lació són immediats
a la vegada articula lapròpia identitat. Només mit- en els grups de ciutadans vells. Van, però, més en-
jançant una comprensió que inclogui la diversitat llà. La pèrdua d'un lloc de la vellesa significa tam-
—diversitat d'etapes vitals, diversitat de vivències bé l'abandó d'un component important del nos-
de vellesa—, podem reincorporar aquest compo- tre patrimoni vital col·lectiu.
37
Els qui saben apreciar la tradició
i el temps d'una cuvée clásica,
també saben que el final de BRUT BARROCO
sempre és el principi d'alguna cosa.
FREIXENET • BRUT BARROCO
REPORTATGE
BARCELONA,
CIUTAT PILOT PER A LA
CIRCULACIÓ DE L'ANY 2.000
Barcelona es una ciutat molt densificada que presenta
un problema únic al món.
Barcelona és una de les cinc ciutats important participació financera catala- sistema que permeti fer una prospectiva
europees escollides per realitzar les pro- na vehiculada per l'empresa municipal de la circulació previsible, atesa la infor-
ves d'uns nous instruments intel·ligents Iniciatives, S.A. mació rebuda mitjançant sensors connec-
que permetin informatitzar els vehicles L'objectiu del projecte «Europolis» és tats a una xarxa computeritzada.
dotant-los així d'elements que suposin un desenvolupar un sistema intel·ligent que Aquesta informació pot permetre adop-
avenç en els actuals sistemes de circula- permeti controlar la xarxa viària d'una tar automàticament decisions que es po-
ció i control viari. ciutat i donar informació als vehicles, tot den fer arribar als conductors per tal que
El projecte «Europolis», aprovada ja millorant les possibilitats d'ordenació de agafin trajectes alternatius, valorin les
la seva inclusió al programa «Eureka» de la circulació, possibilitats d'aparcament en una zona o
recerca i innovació tecrrològica europea «Europolis» proposa estudiar les pos- prenguin mesures d'opció personal da-
el passat mes de juliol, tindrà a més, una sibilitats de creació i comercialització d'un vant les perspectives analitzades,
39
El projecte «Europolis» vol investigar
nous sistemes de diagnòstic de circulació.
Punta de llança de la sadors, que millorin la fiabilitat de l'elec- peu destinat a mantenir la nostra compe-
tecnologia de la circulació trónica tradicional i la seva adaptació a titivitat respecte als Estats Units i el Japó.
la demanda de tràfic actual incidirà tam- Tots els projectes inclosos al programa
La nostra ciutat ha estat designada com bé en una economia energètica. «Eureka», han de suposar una investiga-
a ciutat pilot del projecte «Europolis» do- El pla MIS (Millora Instal·lació Sema- ció que desenvolupi la tecnologia a tra-
nat l'avançat sistema de control de la cir- fòrica) pretén ampliar la zona controla- vés de la cooperació industrial i científi-
enlació viària que posseeix i que el pro- da automàticament fins ara, fins als accés- ca i alhora, però, la fabricació de produc-
grama de Millora de la Instal·lació Sema-
sos a Barcelona i suposa un primer pas per tes, sistemes o serveis destinats a un am-
fòrica (MIS), actualment en marxa, en- tenir a punt els sistemes de control de trà- pli mercat.
cara potenciarà. fic de l'any 2.000. El projecte «Europolis» s'inclou din-
El fet que Barcelona sigui una de les Tot el pla suposarà ampliar els actuals tre del sector de «Eureka» que pretén mi-
ciutats europees escollides com a seu pi- detectors situats a les interseccions fins a llorar el diàleg de l'home amb Tordina-
lot del projecte «Europolis» respon tam- assolir 450 punts controlats. S'augmen- dor i el desenvolupament de la intel·ligèn-
bé, en gran mesura, al reconeixement in- tarà igualment fins a 20, les càmeres de eia artificial.
ternacional que té l'experiència barcelo- televisió que vigilen determinades cruïlles.
nina de control de tràfic. Dins del pla de millora de la instal·la-
Cal tenir present també, que és en es- El
ció semafórica ja col·locar als projecte «Europolis»
es preveu
tudi la instal·lació de cable de fibra òpti- com a ciu-
principals panels indicadors Les altres ciutats escollides
accessos, so-
ca a Barcelona, element imprescindible bre la situació del tràfic, indicacions tats són Vi-
so- pilot pel projecte «Europolis»
per aquest projecte. bre alternatives i les possibilitats tòria, Estrasburg, Copenhaguen, Florèn-
rutes
La Ciutat Comtal és a més, una ciutat d'aparcament a les àrees d'aparcament eia i Versalles.
re-
molt densificada que presenta una proble- guiat (zones blaves) o aparcaments sub- «Europolis» vol investigar les possibi-
màtica única al món. Per exemple, el trà- terranis. litats de nous instruments «astuts» que fa-
fic a Barcelona ha augmentat un 8 per cin un diagnòstic de la situació de la cir-
cent en els darrers tres anys, amb incre- Seu de culació sobre la base de la informació re-
ments de prop del 20 el simposiums
per cent en pas collida cada moment mitjançant una xar-
de vehicles a certs carrers de la ciutat, amb internacionals
xa de sensors instal·lada arreu la ciutat.
la qual cosa s'ha arribat a un grau molt La trajectòria d'automatització i con- Aquesta informació serviria perquè
proper a la saturació. La varietat de tipo- trol semafòric de Barcelona, que es re- centres d'intel·ligència zonal interconnec-
lògies urbanes, centres antics o Eixample, munta a l'any 1924, i la constant innova- tats per tota la ciutat avancessin unes pre-
donen peu també a variades possibilitats ció i progressió realitzada, és coneguda visions que podrien servir d'informació
d'experimentació. arreu. als conductors, facilitar noves rutes alter-
Barcelona, va aprovar el maig de l'any Com a mostra d'aquest coneixement natives, ajudar l'automobilista, de guia
passat, a proposta de l'àrea de Transport mundial de l'experiència barcelonina cal urbana, amb indicacions sobre la capaci-
i Circulació, amb mes de tin-
un pressupost de 1.700 assenyalar que el passat maig tat de les zones d'aparcament, ràdio-
milions de pessetes, a gastar en dos anys gué lloc a Barcelona un simposi sobre localització, ràdio-identificació i priorit-
i mig, la renovació i ampliació de la «Sistemes de Control de Tràfic» al
regu- qual zació del pas dels vehicles de servei públic.
lació automatitzada del tràfic de la ciu- assistiren els més importants experts del La proposta suposaria en el cas de Bar-
tat, que inclou el control de accessos, la món. celona, ampliar les actuals prestacions de
visualització mitjançant noves càmeres de les instal·lacions que té l'àrea de Trans-
El
televisió de cruïlles importants i la moder- projecte «Europolis» del
ports i Circulació amb una major rendi-
nització del Centre de Control de Tràfic programa «Eureka» bilitat del centre de control de tràfic mu-
Municipal. El projecte «Europolis» forma part del nicipal i un pas més que col·locaria Bar-
La millora de la regularització semafò- programa «Eureka», iniciativa de desen- celona a la punta de l'avenç tecnològic en
rica, amb la incorporació de microproces- volupament tecnològic independent euro- aquest camp.
40
El projecte pretén respondre de mane-
ra dinàmica a les necessitats del tràfic se-
gons les variacions del fluxe de vehicles
al llarg del dia.
Seria un sistema capaç de respondre de
forma automàtica les necessitats de la cir-
enlació, i podria preveure la situació fu-
tura d'una forma intel·ligent, sobre la ba-
se de les dades recollides cada moment i
l'experiència acumulada en la memòria
dels ordinadors perifèrics connectats a un
ordinador central.
El projecte «Europolis» tracta de crear
aquest sistema informàtic i d'analitzar les
possibilitats d'implantar massivament or-
dinadors als vehicles que puguin llegir i
usar aquesta informació.
El projecte té, en definitiva, la finali-
tat d'informatitzar el trànsit urbà i un mi-
llor equilibri entre l'ordenació viària i l'ús
del sòl a les ciutats.
Més de quinze mil milions
de pessetes d'inversió
El projecte «Europolis» té un pressu-
post de quinze mil milions de pessetes,
sense comptar el cost de les instal·lacions
d'infrastructura que s'hauran de fer a les
ciutats pilot, i en un termini no superior S'han gastat en dos an);s, 1700 milions de
a set anys caldrà tenir el producte a co- pessetes per a la regularització
mercialitzar. automatitzada del tràfic de la ciutat.
L'impulsor i promotor del projecte
«Europolis» ha estat Ingenieros y Con-
sultores, S.A. (ICSA) i hi participen, en
un 40 per cent, un grup espanyol compost
pel Banc de Bilbao, Fomento de Obras y
Construcciones (FOCSA) i Iniciatives,
S.A., empresa municipal que tindrà la
missió específica de coordinar la partici-
pació de diverses empreses catalanes en
punts concrets del projecte. L'Àrea de
Transports i Circulació de l'Ajuntament
de Barcelona, hi participa també.
Grups francesos amb representació
d'empreses automobilístiques o grans
multinacionals alemanyes participen tam-
bé en el projecte «Europolis».
Més del 70 per cent del cost del projec-
te «Europolis» serà finançat a través d'or-
ganismes oficials. El projecte compta amb
el suport del Centro de Desarrollo de Téc-
nica Informática (CEDETI).
Barcelona té pels promotors, un inte-
rés especial ja que la celebració dels Jocs
Olímpics de 1992 a la nostra ciutat, un any
després de la finalització del període d'ex-
perimentació i disseny, pot ajudar a la di-
vulgació i comercialització d'aquests nous
sistemes d'ajuda a la circulació.
Antoni Llagostera
L'experiència barcelonina sobre el control de tràfic, és reconeguda internacionalment.
41
Tots els noms de Barcelona
Secció coordenada per
l'equip Barcelona 10
Sarrià-Sant Gervasi Nou Barris
Un museu de portes i Via Jglia, un passeig
finestres del s. xvi a mida
L'Ajuntament ha decidit com- Nou Barris ha inaugurat aquest
prar la finca dels Sentmenat ubi- estiu la Via Júlia, una rambla que
cada al Desert de Sarrià. La qual s'ha convertit en un dels eixos ver-
ocupa una superfície de deu hec- tebradors d'aquesta zona de la
tàrees, on s'erigeix un gran edifi- ciutat, tan desestructurada urba-
oi amb dos torrellons, situats als nísticament.
extrems de la façana. Segons el Pla Comarcal, la Via
Els Sentmenat, quan s'hi van fer Júlia havia de ser un carrer de cir-
construir aquest palau hi van por- culació ràpida i amb gran quanti-
tar les portes i finestres de les dues tat de cotxes. Aquesta idea ha es-
cases que posseïen a la ciutat, da- tat substituïda en el projecte ac-
tades al segle xvi, així com una tual, pel concepte de passeig on
font de la mateixa època. En opi- s'ha donat prioritat al paper del via-
nió de l'historiador d'art Joan nant.
Ainaud, «la recuperació d'aques- Una gran «pastilla central» va
ta finca per al patrimoni de la ciu- des de la plaça de Llucmajor a la
tat és molt bona notícia, ja que es Via Favència. Hi ha una mica de
tracta d'un monument de gran in- tot: gespa, arbres, flors i una mar-
terès artístic; podríem dir que és quesina. A cada extrem, una es-
un museu de portes i finestres del cultura: «els nous catalans» de Ser-
segle xvi». gi Aguilar i l'altra, al capdavall de
El palau és voltat d'un jardífran- Via Favència, d'Antoni Roselló: un
cés i d'una gran pineda, la de més tub de llum amb voluntat de llen-
gran extensió del terme municipal çar al cel un feix de llum blanca.
de Barcelona. L'articulació de la Via en un ter-
Tot i que encara no s'ha decidit reny força trencat no ha estat gens
quin destí se li pensa donar, la in- fàcil. «Això ha estat com fer-li un
tendó inicial és que es faci servir tatxó a mida a una persona amb
per a activitats ciutadanes que ne- deformitats físiques», ha dit l'arqui-
cessitin d'un marc sumptuós. El tecte. El resultat ha estat un dis-
jardí, per altra banda restarà obert, seny integrador, una cosa similar
permanentment, a tots els a «l'estructura d'una embarcació
ciutadans. que recull dintre seu diferents
estances».
Finca de la família Sentmenat,
avui propietat de l'Ajuntament. Passeig Central de la Via Júlia
42
Restauració de la El Parc de la Pegaso Les casernes de la La Perona, adéu
Torre de les Aigües Han passat més de deu anys plaça Espanya seran La comissió de govern de
La recuperado de la Torre de des que l'Ajuntament de Barceló- de l'Ajuntament l'Ajuntament de Barcelona ja ha
les Aigües per a la ciutat, ja és un na va comprar els terrenys de la Les de les obres
casernes de la Policia Na- aprovat l'adjudicació
fet. La seva construcció, situada fàbrica Pegaso a Sant Andreu fins cional de la del pont sobre les vies del tren
plaça d'Espanya, pas- que
al pati interior de l'illa de cases for- que s'hi ha condicionat un parc unirà el carrer Bac de Roda amb
saran a
és obert els ciutadans. disposició de l'Ajuntament
mada pels carrers LIúria, Diputa- que ja a tots
en virtut d'un conveni el de II. La construcció d'a-
que signa- Felip
ció, Bruch i Consell de Cent, fou Els últims anys del franquisme, ran el ministeri de l'Interior i el Con- quest pont suposarà a més, la
la primera que es va començar a en plena època d'efervescència sistori barceloní. En realitat els edi- transformació urbanística d'un
edificar a l'Eixample. de les associacions de veïns, la ficis mai no han deixat de ser mu- ampli sector de la Verneda a Sant
La Torre es va fer per subminis- gent de Sant Andreu es va mobi-
1929 Martí de
van ser cons- Provençals, precisament,
trar aigua als nous habitatges. S'hi litzar per impedir que es fessin nicipals. L'any
pi- truïts amb motiu de a la zona on fins
l'Exposició l'any passat en-
elevava l'aigua d'una font que hi sos als terrenys de la fàbrica Pe- Universal i utilitzats cara hi havia
com a hotels. algunes de les barra-
havia allà mateix i d'aquesta ma- gaso. L'alcalde Enric Masó no va El del nucli de la el
tenir més remei projecte va ser realitzat, com la ques Perona, qual
nera s'aconseguia la pressió ne- que negociar amb estat
major part de les construccions de ha l'últim en desaparèixer de
cessària per subministrar-ne als pi- ENASA la seva compra per cent la
la ciutat.
milions. plaça d'Espanya, per l'arquitec-
sos més alts. te i paisatgista, Nicolau Maria Ru- Desaparegudes les barraques
La Torre va ser construïda el Va ser el primer ajuntament de- bió i Tudurí. entre el pont del Treball i el d'Es-
1867 —segons plànols de l'arqui- mocràtic, presidit per Narcís Serra, Durant el pronceda, s'hi ha urbanitzat la
la.república, municipi
tecte Josep 0. Mestres— i ha qui va aprovar el projecte dels ar- els destinà escoles fins Ronda de Sant Martí entre la via
a que, l'any i,
prestat servei, regentada per una quitectes Enric Batlle i Joan Roig del tren i la Ronda, s'hi
1934, un d'ells va ser cedit a la plantaran
companyia d'aigua privada. Enca- per convertir po-
aquells terrenys en licia. Concretament el que es tro- pollancres, plataners, palmeres,
ra es fa servir, barrejant les aigües un parc, l'estiu del 1982. Han es- ba entre el Paral·lel i la Gran Via: xiprers, oliveres i mimoses, a més
de la déu original amb les de la tat unes obres laborioses que han d'una zona de De
«Cuartel del Coronel Asensi», de- àmplia gespa.
xarxa general de la ciutat, ja que transformat en una gran zona ver- dicat gairebé exclusivament, la Ronda de Sant Martí, cantona-
a
d'una altra manera seria insu- da, amb un estany central, l'espai da amb Bac de
l'expedició de passaports. L'altre, Roda, hi sortirà el
ficient. d'una fàbrica de camions, el pro- situat entre Tarragona i Creu Co- pont que permetrà d'unir aquest
La companyia propietària va pietari del qual havia estat l'empre- barri amb els del Clot i el Quinar-
berta, va ser cedit a la policia el
vendre els terrenys del pati interior sa Hispano Suïssa, i on molt abans, 1939. Actualment, hi ha el «Cuar- dó, directament. En conjunt són
de l'illa de cases l'estiu del 1982 hi hagué instal·lat un forn de calç sis hectàrees de les
tel de Belchite» que acull forces de superfície que
a un particular, el qual volia fer-hi i una farinera. la i l'im- canviaran de cara. Unides al parc
reserva que comparteix
un aparcament. L'actuació muni- Sant forma-
moble amb l'Institut de
Municipal Martí, ja existent,
cipal va aturar les obres quan ja ran un veritable pulmó verd a un
d'Educació.
havien començat i després de la- hi in- barri que en tenia una necessitat
L'acord que se signarà,
borioses negociacions que han clou una clàusula segons la qual apremiant.
durat quatre anys, s'ha aconseguit la ciutat, a canvi de recuperar
arribar a un acord per salvar la Tor- aquestes dependències, cedirà a
re I convertir el pati interior en un la Policia Nacional un terreny de
espai públic. Aquesta primavera 20.000 metres quadrats, situat a
han començat les obres de reha- la Zona Franca.
bilitació.
43
Tots els noms de Barcelona
r
La Creueta del Coll, un El túnel del turó de la El Monestir de Un nou centre per
nou parc per a la ciutat Rovira Pedralbes, un aula millorar la qualitat de
Gràcia pot fruir ja d'aquest es- El túnel del Turó de la Rovira es- d'història l'ensenyament
tiu del nou Parc de la Creueta del tà foradat des de fa anys. La falli- Dos anys després d'obrir-se al Ciutat Vella disposa des del pas-
Coll. El mes de juliol es va inaugu- da de l'empresa constructora, va públic, el Monestir de Pedralbes sat mes de juny d'un dels dos cen-
rar la primera fase de les obres i deixar en punt mort la construcció ha cobert una important tasca de tres pedagògics creats a Barceló-
aquest any conclourà la segona. dels accessos i d'altra banda, els difusió cultural i artística. Durant tot na. L'objectiu d'aquest nou tipus
La zona acabada, disposa d'una veïns d'aquell sector del barri del aquest temps ha funcionat com un de serveis és donar suport i esti-
gran plaça amb arbres i d'un llao Guinardó van oomençar a qües- servei d'informació pedagògica mular la qualitat de l'ensenyament
molt especial. S'hi pot banyar tot- tionar seriosament el pas elevat que l'ha convertit en una aula cul- i potenciar iniciatives de treball a
hom; és com una petita platja dins que s'havia construït sobre la ram- tural per al barri i per al conjunt de l'escola.
de la ciutat. bla d'Alfons X i del qual haurien de la ciutat. El Centre de Recursos Pedagò-
El Parc de la Creueta ve a solu- partir els accessos al túnel. El Monestir de Pedrables és un gics té com a àmbit, a més de les
donar la manca d'espais verds en Un oop resolta la situaoió finan- dels conjunts més representatius escoles públiques i privades del
uns dels barris més densament cera de l'empresa TABASA, l'Ajun- de la millor arquitectura catalana Districte, tots els centres d'ense-
poblats de Barcelona —la Teixo- tament va negociar amb els veïns, medieval. Una visita al recinte pot nyament de l'Eixample. En total,
nera, Coll-Vallcarca i el Carmel—, un projecte que millorés les con- convertir-se, per si sola, en una lli- al voltant de 200 escoles tenen en
Quan estigui tot acabat, ocuparà dicions paisatgístiques de la zona, çó d'història. El servei d'informa- el nou centre un punt de referèn-
un total de setze hectàrees que el alhora que resolia els problemes ció pedagògica s'encarrega d'ex- eia que ofereix assessorament i
convertiran en el cinquè parc de de trànsit. Així, finalment, es va plicar directament als infants o ajut i que, d'altra banda, oanalit-
Barcelona, amb una extensió arribar a l'acord d'enderrocar el grups de visitants les seves carac- za iniciatives.
equiparable a la del Parc Güell. cantó que dóna al mar, del pas terístiques i al mateix temps, dis- Aquests nou tipus de centres,
La segona fase de les obres elevat del cinturó de ronda i fer els posa dels mitjans necessàris per- on col·laboren diverses institu-
contempla tota la zona de bosc. aocessos al túnel a partir d'aquest què els mestres o els guies, pu- dons —Generalitat, Ajuntament
El paro està construït encerclant plantejament. guin preparar-se abans d'anar-hi. central i Consell de Districte—,
l'antiga pedrera de la Creueta, de L'enderrocament va començar Des del 1327, data en què fou s'han creat com un instrument im-
manera que, la plaça i el llac s'han l'any passat i enguany han co- fundat per la reina Elisenda de prescindible per millorar la quali-
situat en el cràter, deixat per l'ex- mençat les obres dels accessos al Montcada, havia estat un convent tat de l'ensenyament. Un dels
plotació de la muntanya. La resta túnel, tant per la boca sud de clausura de l'orde de Santa seus objectius bàsics és el de la
del turó, amb un sòl més apte per —Guinardó— com per la nord Clara. En oferir l'Ajuntament un formació permanent del professo-
a la vegetació, serà cobert per un —Carmel—. Les obres de la bo- nou edifici a la comunitat clarissa, rat. Això es concreta amb l'orga-
arbrat integrat per una combina- ca sud són molt avançades i s'ha més adequat a les necessitats ac- nització de cursos, l'assessora-
oió equilibrada d'exemplars de fu- pres ja la decisió que l'edifioi cons- tuals, es van obrir al públic, ara fa ment pedagògic, el suport a acti-
lla caduca i perenne, completats truït sobre la boca, sigui ocupat dos anys, les dependències inè- vitats que poden servir per a altres
amb un conjunt molt nombrós de per la policia municipal. Possible- dites de l'antic monestir. escoles, etc.
mimoses. Les zones del parc més ment aquest mateix any s'acabin Un altre punt important, és la ca-
properes als barris comptaran, i les obres bàsiques i els cotxes pu- nalització de tota l'oferta pedagò-
de fet algunes ja hi compten, amb guin passar pel túnel. Caldrà, ales- gica adreçada a l'escola per totes
diverses instal·lacions de tipus es- hores, enllestir totes les obres les institucions pedagògiques, així
portiu i recreatiu. complementàries que transforma- oom la difusió de les investiga-
El Turó de la Creueta del Coll, ran radicalment les dues vessants dons i els avenços tècnics.
és un dels tres turons que discor- del Turó de la Rovira. El Centre de Recursos Pedagò-
ren paral·lelament a la Serra de gics de Ciutat Vella es troba al nú-
Collserola: el Carmel, el Turó de mero 28 del carrer de la Unió i el
la Rovira i la Creueta. Tots tres aca- seu equip pedagògic està format
baran formant un cinturó verd que per tres mestres de titularitat
serà el parc urbà més gran de la pública.
ciutat.
44
LES MILLORS PECES DELS MUSEUS DE BARCELONA
El mosaic del circ
del Palau Reial,
dit Menor,
de Barcelona
Vista general del Mosaic del Circ del Palau Reial, dit Menor, de Barcelona. Deiall de la part esquerra de l'espina
El mosaic amb escenes de circ que es
conserva al Museu Arqueològic de la Di-
putació de Barcelona, fou trobat el mes
d'abril de 1860 a l'antic Palau Reial, dit
Menor, d'aquesta ciutat.
Les dimensions del mosaic al moment
del seu descobriment eren de: 7,97 m de
llargada X 3,50 m d'amplada. El 29
d'abril de 1860 s'inicià el seu aixecament
sota la direcció de l'arquitecte Elies Ro-
gent i fou traslladat al Saló de Sant Jordi
de la Diputació de Barcelona. L'any 1879
es va tornar a traslladar, aquesta vegada
al Museo Provincial de Santa Agata, re-
centment instaurat. Finalment, l'any 1933
passà definitivament al Museu Arqueo- Detall de la tercera quadriga Detall de la quadriga guanyadora
lògic instal·lat a l'antic Palau d'Arts Grà-
fiques de l'exposició Internacional de
1929 a Montjuïc on, una vegada restau- kédcmb cabells molt llargs. Veiem ara, un moment de tirar un objecte. Després de
rat, fou col·locat en una de les parets de altre pont, aquesta vegada decorat amb l'espina trobem la Prima Meta, de base
la sala XXV amb el número d'inventari dos estendards. Al bell mig de l'estany se- semicircular on es representa la figura de
general 19.004. güent, hi apareix una altra, ara quadran- togat i al seu costat un animal. Finalment,
La seva composició es pot dividir en guiar amb un foc encès. Seguidament tro- a l'angle dret hi ha un personatge, Yapa-
dues parts: la superior ocupada per l'es- bem un altre pont de separació, al costat ritor que aclama a Eridanus, cavall gua-
pina, les metes d'arribada i un aparitor, del qual hi ha dues figures de captius o nyador.
i la inferior representada per una cursa de esclaus vestits amb túniques curtes i dues A la part inferior del mosaic podem
quadrigues. palmeres. Veure d'esquerra a dreta^ una quadriga
A l'espina, d'esquerra a dreta, hi po- En l'estany següent es representa la tombada de la qual només es conserva
dem veure: una estàtua masculina, tal ve- deessa Cibels damunt d'un lleó. A conti- una part de I'enganxament, al costat
gada un discòbol i al fons un altre amb nuació, un altre estany és ocupat per un veiem tres cavalls desbocats tot fugint cap
un disc. Hi segueixen dues columnes, pos- obehsc amb una escala de set graons que a l'esquerra i restes d'un quart cavall
siblement corínties, col·locades en l'inte- uneix la part alta de l'espina amb l'are- caigut.
rior d'un estany i rematades per un arqui- na. Al seu interior hi ha una sèrie de lie- Sobre un carro podem llegir: Botroca...
trau i damunt d'aquest, tres dofins. tres gregues que representen jeroglífics. i sobre els cavalls: Iscolasticus regnator
Al costat hi ha dues estàtues d'atletes, En aquest mateix estany es troben els famosas, separades les tres paraules per
l'una sense cap i l'altra molt poc clara. Se- ovaría, construcció de planta quadrada heredae. Suposem que és correcte inter-
guidament es representa un temple hexa- formada per un podi i quatre columnes pretar els tres noms com a indicació dels
gonal de dues plantes, construït sobre co- que sostenen els ova, utilitzats com a mar- noms dels cavalls. Aquesta quadriga és se-
lumnes i cobert a l'igual que un altre que cador de les curses. Al pont, hi són repre- guida per una altra, la qual segons sem-
es troba a l'extrem oposat de l'espina, sentats dos felins. Al penúltim estany apa- bla, pertanyia a la facció albata, hi veiem
amb un cúpula esfèrica. reix una Niké amb corona, col·locada da- un auriga que representa que miri el car-
En un petit pont o divisió, hi trobem munt una columna corintia i un temple ro anterior tombat, vestit amb túnica i
una estàtua d'Hèrcules i al seu darrera, semblant al descrit anteriorment. bracae blanques; al costat del cap de
una altra representant a Apol·lo. A con- En el petit pont de separació que hi ha l'auriga apareixen els noms dels cavalls:
tinuació, en un petit estany hi ha una co- abans del darrer estany, es veuen dues fi- Pyripinus, Arpastus, Eufrata i Eustolus.
lumna rematada per l'estàtua d'una Ni- gures nues, possiblement discòbols en el Aquests cavalls, al contrari dels anteriors.
46
 
duen plomalls i els jous porten la marca on es realitzava introduint-hi escenes de
Concor de la seva ramaderia. gust o preferència local.
A continuació, una nova quadriga, el El seu estil és eminentment detallista
nom dels cavalls de la qual no s'han con- amb una acurada i complexa descripció
servat sencers car només resten els acaba- dels diferents motius que coexisteixen sen-
ments, ...isvs, ...ivs, ...vs, i... nor. L'auri- se seguir un procés evolutiu. Són ben pa-
ga apareix realitzant una maniobra difí- leses les seves tendències naturalistes en
cil, frenar i parar els cavalls per tal que la representació de masses i volums, al-
no topin amb la quadriga guanyadora; hora que el seu aspecte clarament narra-
aquest auriga vesteix túnica vermella amb tiu que l'acosta a models oficials i tra-
mànigues blaves i casquet de color gris. dicionals.
Els cavalls estan encabritats i amb tota El mosaic del Palau Reial, dit Menor compta amb paral·leles temàtiques i esti-
una varietat de posicions. que acabem de descriure, s'inscriu en el
El darrer grup que hi trobem, és el for- marc d'una sèrie de mosaics de temàtica a altres museus d'arreu d'Euro-
mat per la quadriga guanyadora, aques- de circ i jocs ben corrents en el món romà lístiques
ta pertany a la facció prassina. L'auriga alt i baix imperial. No cal dir que al cos-
aixeca amb el braç dret, la fusta com a tat de l'altre mosaic famós trobat a Bell- pa i Nord-Àfrica. Si triem alguns exem-
gest de victòria. Darrera de l'auriga veiem lloc (Gironès, Girona), constitueixen
els noms dels cavalls: Eridanus, Ispumo- ambdós un bon exemple d'aquest art mu-
sus, Pebops i Lucxur (losus, el funal dret sivari que arriba amb el temps a estereo- pies com són ara Balil, Barral o Gentili,
porta la marca del ramader: Nicet (I). En- tipar escenes i composicions. Sí que cal
front de la quadriga hi ha la figura d'un resaltar, però, que aquest mosaic consti- veiem que mosaics similars
sparser segons sembla per l'àmfora que tueix una de les peces de musivària més procedeixen
porta a la mà. interessants del Museu Arqueològic, tant
Tot el conjunt del mosaic es troba em- pel tema com per la composició i la infor- d'itàlica. Paradas (Sevilla), de Gafsa,
marcat per una orla molt simple: entre mació implícita que suposadament conté
dues sèries de llaços ondulats, apareix un sobre les activitats en favor dels esports
grapat de motius o elements florals. Els i els jocs de la família de Minici Natal. Dugga i Gabés (Tunis), els veiem també
colors utilitzats són: el vermell i el blanc- En tot cas, és un dels pocs mosaics fi-
groc per a les cintes o llaços i el vermell i el guratius i amb escenes complexes dels al museu a Lió i a
verd per a les flors. conservats al museu que conté, en canvi, Lateranense, (França)
Aquest mosaic té la seva inspiració en una bona quantitat de mosaics amb de-
un repertori temàtic molt ampli. El car- coracions geomètriques i ocasionalment, la Villa Imperial de Piazza Armerina (Si-
tró que serví de model, contenia per una amb figures humanes i animalístiques:
banda elements copiats del Circ Màxim peixos, dofins o motius vegetals.
de Roma i per l'altra, s'adapta a l'ambient D'altra banda, el mosaic del Palau cília, Itàlia).
Així doncs, el mosaic amb carreres de
circ d'el Palau és una mostra important,
Museu Arqueològic Parc de Montjuïc
Barcelona no només de l'activitat dels musivaris de
Diputació de Barcelona
la primera meitat del segle iv de l'Era si-
Datació:
S. IV nó també de la preocupació de la Dipu-
Títol:
Mosaic del circ del Palau Reial Menor de Barcelona tació de Barcelona la
Tècnica/Matèria: per protecció del pa-
Mosaic
Dimensions en cm: trimoni artístic i arqueològic del país. En
3,50 mx7,97 m
Lloc d'origen: el mosaic de la seva des-
Barcelona (Barcelonès) Palau Reial Menor de Barcelona efecte, després
Procedència, mode i data d'accés:
Trobat a l'antic Palau Reial Menor de Barcelona l'any 1860, coberta fou objecte d'una proposta d'ad-
des de l'any 1933 es troba instal·lat al Museu Arqueològic de
Barcelona, Sala XXV. quisició l'any 1861 per part de la Diputa-
ció de Barcelona per la quantitat de 16000
duros i d'aquesta manera contribuí a la
seva recuperació en una època en la qual
tot just començava a desvetllar-se l'inte-
rès per la conservació del nostre patrimoni
arqueològic, i arquitectònic, després de la
constitució l'any 1844 de la «Comissió
Provincial de Monuments».
Teresa Carreras i Rossell
Jordi Rovira i Port
Lluïsa Vilaseca i Borràs
Detall de la «meta prima»
48
QUADERN CENTRAL
Una gran oportunitat històrica
BARCELONA I ELS JOCS
OLÍMPICS DE 1992
El repte olímpic implica per a Barcelona la posta en marxa
d'un seguit d'ambiciosos projectes, orientats per tal de
promoure aspectes fonamentals en la formació i
desenvolupament de la vida ciutadana (el lleure, l'esport,
l'esbarjo, la comunicació interactiva, etc.), així com una
complexa estratègia urbanitzadora. Amb això s'intenta
racionalitzar la ciutat, reduir i eliminar les insuficiències
pel que fa als equipaments de tota mena i, integrar,
plenament, al ritme ciutadà, àrees que fins ara, han estat
desconnectades entre elles.
Aquests objectius són els que es troben implícits en el projecte
olímpic, els elements principals del qual, es resumeixen
dins l'informe que presentem.
I
49
Breus apunts d'una gran aventura humana
De la mítica Hèl·lade a l'anella
ohmpica de Montjuïc
Conrado Durantez, President de rAcadèmica Olímpica Espanyola
Les ruïnes d'Olimpia, Els deus habitaven en la gran Vall Olímpica. Les flama de la pira és un destacat honor que cal re-
vestigis d'un lloc de culte seves presències etèries es feien tangibles als indrets glamentar equitativament i la decisió es confia a
i peregrinació. Aquestes més bells de la mítica Hèl·lade on els devots mor- una cursa on els alineats, els qui volen aspirar a
columnes foren l'aixopluc tals els brindaven culte i feien sacrificis al seu ho- l'anhelada distinció, han de triomfar per damunt
de l'origen de les
nor. Per això fou considerada com dels seus i arribar el al lloc on
competicions esportives. Olimpia sempre competidors primer
a lloc de culte i de peregrinació. En èpoques histò- dempeus i amb una torxa a la mà, hi espera un sa-
riques que es perden en la boirina dels temps, al cerdot. Aquesta pràctica fou el germen o l'inici dels
cim de la petita muntanya Cronos, bucòlica talaia Jocs Olímpics impregnats en el seu origen d'una
de la fèrtil plamiria, els Sacerdots «Basiles» feien essència rituària d'estremidora senzillesa.
sacrificis en honor de Cronos. Amb el pas del L'any 776 un fet prodigiós es produeix en la gran
temps, però, les migracions centreuropees impor- festa, l'origen o inici de la qual no ha estat desvet-
taran nous deus que enriquiran la ja complexa mi- llat a la història. En aquest any, els sacerdots
tologia grega i els belicosos i conqueridors doris im- d'Olímpia anoten la victòria de Corebos en la cur-
posen a la Vall Olímpica el culte a Zeus. El nou sa de l'estadi, únic concurs en què es dóna compe-
patró del Santuari és poderós i justicier; també, pe- tició. És aquesta la primera Olimpíada històrica de
rò, comprensiu i paternal. És pare de deus i homes què es té notícia i de la qual arrenca el calendari
i els seus atributs són el tro, l'àliga i el raig. Quan dels Jocs de l'Antiguitat, tot i que a Olimpia de-
els peregrins que arriben periòdicament a Olimpia gueren desenrotllar-se competicions en èpoques
volen honrar-lo, ho fan amb l'esplendor litúrgic properes al segle x a.d. JC. La data sobrepassa la
d'un gran sacrifici en què els presents que li ofe- simple trascendència esportiva, per repercutir de
reixen, són cremats en una gran foguera. Calar la forma decisiva, en el pervindre del poble hel·lènic.
50
el qual, entre altres coses, estrena a partir d'ales-
hores, un nou calendari que comença a mesurar els
períodes de temps per grups de quatre anys o Olim-
píades. Pierre Louys en un article publicat a la re-
vista «L'auto», ho comenta amb aquestes parau-
les: «Mentre els romans consideraren com el seu
primer any la fundació de Roma, els cristians el del
naixement de Crist, els musulmans el de l'origen
de l'Islam i els revolucionaris el de la proclamació
de la República, els grecs començaren a comptar
a partir del dia en què els sacerdots d'Olímpia fe-
ren gravar el nom de Corebos damunt les planxes
de la glòria. Ja no saben en quin any conqueriren
Troia ni quan guanyaren als atrides ni en quin se-
gle visqué Homer, però escriureu en marbre blanc
i ens transmeten la victòria de Corebos sobre 192,27
metres. I és que els Jocs Olímpics eren per als grecs
una solemnitat que nosaltres no podem trobar avui
dia cap equivalent per enlloc. L'essència de Lour-
des i la Meca són els peregrinatges religiosos, la de
Bayreuth la musical, la de Deauville l'esport mun-
dial, l'exposició de París no és més que artística,
d'atracció de gent forana. Olimpia era tot això i
molt més...
Olimpia: auge i mort
Des del 776 a.d. JC, amb una matemàtica pe-
riodicitat quadriennal, els grecs es reuneixen a
Olimpia durant tot el llarg espai històric de 1.170
anys fins al 394 de la nostra era en què són supri-
mits els Jocs per un edicte de Escultura de
l'emperador Zeus
hispano- raptant
Ganimedes. L'escultura
romà Teodosi.
es conserva a l'actual
L'evolució de l'ideal olímpic a l'Antiguitat, passa museu d'Olímpia.
per una transició que va des de la simple demos-
tració litúrgica a la següent fase agonística o com- L-M!NICIO'C
petitiva en què els concursants imbuïts dels seus
ideals religiosos, pretenen a més, demostrar davant GAL'NATA 11
.
l'assemblea dels seus germans de raça, ser el mi-
llor entre els primers. El guanyador O'lVf^llORl
olímpic al QVADR ONIOVIT
se-
gle VI i V a.d. JC és l'encarnació viva d'un ideal rOA'AVGVRl T
ètic i físic. El '
participant de l'Olimpíada conjuga - -
r a; ■ J;K VIN "lAE-AS! i 'Ai f f AV "i
la Kalocagathia (Kalós: bell, agathós: bo) i és ad- [■ ■■"V-nC'Al *M-^>[-4AL-i54FT.r-í
"
f'VPf I .A'AI/- ."Vi AÏ-VIAl • FI AMIN
mirat arreu de Grècia amb una popularitat que arri- ''p G F • ALIAVL Fx-;ATV->'AVCVÓTV.' | EC- Vl-YICTRIC
ba a la veneració. D'ençà de l'era cristiana les com- ÍhTí' flANNlA PR-TF-rt-C: rN' 1!WO-G^At.'RDATO
■
peticions d'Olímpia són ja tan sols de trascendèn- 0!V! I iADSmn 'AVCV5T1 -rf-EOtiFAG
eia esportiva; reduïda TZ
purament base idealista ¡M.CAE
que I>fO-CE505
RACf >^í L
amb EN1-P15-5Vi ^
l'impacte mercantilista TR-MII
i professional han de PF'ÍTFM-IFG
portar a la ruptura interna i la subsegüent desapa- X W CEM-R/ÍAfU^ vrCTR- U'lT'\U·VA·/·f·F
rició de la seva institució. - íni
s
Mentre fS05
Olimpia, però, mantingué l'auge ■;
espor- .v;
f
, ?t3LON üARt'i j EX'HISI'AN Làpida que ens assabenta
tiu LAFC 5
i cultural, fou, -
segons frase de Carl Diem, la pyrts-QrtvvsJe de Lucius Minicus
'
gran Escola d'Esports del Mediterrani i la crida de *E-PRÚÏASyMf^ví^ci P.OMN ISR Natalis, Ciutadà de la
■
la seva filosofia agonística, amarà i k-O:-
profundament Barcino romana del s. ii i
M OE CVRI i/N l iS·^-6 r:vAPí'F,fsT,E S ERyiHT'STFv-GVfc?'^ -Ï
a les ciutats més populars la í j Xv>AT£K^^OS·AV■CV;>TAHfí-Ò guanyador olímpic a la
que jalonaven gran l SJtóVL-XT
conca del vell mar de mil·lenàries cultures. ?.R^J'ÓS■D9^^AAaVy¿lL^V.i'LR·^AAXVSCE{^O;ïR'E£S■JS:■^VCAó^ííí:ï^^ cursa de quadrigues
■ >PsMEP 1 Lt Si-
·,»iVip.'V·/\/?:V-X·tS\Ví;»''.i>5«·AR·C!yAÍAW celebrada 129 a
f. - l'any
Grècia. El nom de
Barcelona es troba unit al
Oblit i transició de la història de les
. if lililí ■ Olimpíades.
Amb la desaparició d'Olímpia com un gran cen-
tre espiritual del món antic i fins i tot en la seva L'agonalisme o competició esportiva és la lluita
dimensió física o ubicació geogràfica, un silenci contra l'adversari sotmesa a regles, i aquesta su-
molt dens durant alguns segles s'apoderà d'aquell posa sempre la glòria del guanyador. Alhora, pe-
ideal de la competició on l'atleta conjuminant la rò, la consideració i el respecte per al vençut, fou
seva doble condició física i espiritual, lluitava amb una part més del ric bagatge històric que va llegar
un entusiasme intrèpit per aconseguir la victòria Grècia a la nostra cultura occidental.
com un bé ideal i superior. Amb el transcurs lent del temps, l'oblit d'Olím-
51
La noció de competivitat pia en la seva essència i significat, va comportar, però no pas tirans ni dictadors i l'autoritat de qui
es traduí en escenes que paral·lelament, el de la tècnica i modalitats espor- mana resta sempre sotmesa a aquells qui se le va-
guarniren els objectes tives que serví de base al calendari agonistic de les ren confiar.
d'ús quotidià a la Grècia Olimpiades. Els torneigs medievals de batussa ca-
clàssica. valleresca on l'art de competició rau primordial-
ment, en l'hàbil maneig de la llança, la maça, l'es- Coubertin: la de
pasa... conjuminats tots amb l'habilitat de l'equi- força rolimpisme
tació, són alhora els únics passatemps competitius, En aquest ambient internacional favorable, sor-
no exempts de perill, que agraden i diverteixen a geix la figura decisiva del noble francès Pierre de
la nova societat i on per la brutalitat de la seva ac- Fredy, Baró de Coubertin (1863-1937) el qual, for-
ció, de vegades perd la vida algun dels concursants, tament influït per la dimensió espiritual dels Jocs
com passà el 1559 amb el Rei de França, Enric II. de l'antiga Olimpia, de la cavallerositat de les jus-
A finals del segle xviii un conjunt de pedagogs tes medievals i al capdavall, pel sistema pedagògic
i educadors han de preparar amb la divulgació de anglès i el mètode educatiu implantat per Arnold,
les seves ensenyances basades en l'educació físico- proposa el 26 de novembre de 1892 en una reunió
esportiva de l'individu, la restauració dels Jocs realitzada a la Universitat de la Sorbona, la restan-
Olímpics. A Espanya, és Francisco Amorós i On- ració dels Jocs Olímpics. Ningú no el va compren-
deano. Marquès de Sotelo (1767-1848), qui propug- dre, malgrat que tots l'aplaudissin. En una nova
na la necessitat dels exercicis físics adaptats als nous reunió, al mateix lloc, el 21 de juny de 1894, es vo-
sistemes pedagògics. A Alemanya, Luis Jahn ta per unanimitat la seva restauració i es constituí
(1778-1852) recomana els exercicis amb aparells, el Comitè Olímpic Internacional i es decidí la ciu-
vida sana a l'aire lliure i exercicis gimnàstics de ten- tat i la data en què havia de tenir lloc l'Olimpíada
sió i força. A Suècia, Per Henrik Ling (1776-1839) de l'època moderna, la qual se celebrà a Atenes i
basa la seva metodologia en exercicis gimnàstics, es desenrotllà la jornada inaugural el 15 de març
rítmics, lents naturals i còmodes. de 1896.
Qui més influiria, però, encara que indirecta- Amb la primera Olimpíada Moderna s'inicia la
ment, amb les seves idees en la restauració dels Jocs marca actual de la vella institució. El Baró de Cou-
Olímpics, seria el pastor Anglicà Thomas Arnold bertin, però, arribà a la seva idea restauradora dels
el qual utilitza l'esport de competició com a ele- jocs, a través de la incessant recerca d'un mitjà que
ment bàsic de sistema educador. Per a ell, una as- permetés una millor formació integral de l'indivi-
sociació esportiva és una societat en petit. Un equip du i que alhora fos un poderós vehicle de compren-
de futbol, un diminut exèrcit. Hi ha caps visibles. sió i companyonia internacional, un aglutinant de
52
la voluntat pacífica de la joventut del món, una de-
fensa poderosa contra la incomprensió i el tràgic
fantasma de la guerra. Tota la variada gama de la
rica filosofia que s'amaga en els seus escrits, intenta
trobar en l'olimpisme modern, la clau present i fu-
tura d'un món pacífic a través de les alegres conte-
ses de l'esport; i conceptes com la «religió athete»,
«el respecte mutu», «la lluita a l'esport i a la vi-
da», els beneficis psíquics de l'explosió museu-
lar»... són conceptes programàtics esbossats sola-
ment per ell i avui dia examinats acuradament —
per la seva fondària— pels més qualificats filòsofs
especialitzats.
Passant per davant del seu temps, Coubertin es-
crivia el juliol de 1920, una definició de l'olimpis-
me que, davant els esdeveniments recents, podria
estar datada en aquesta dècada. L'Olimpisme —
deia el 1920— és una gran maquinària silenciosa,
les rodes de la qual no grinyolen i no cessa mai el
seu moviment, a pesar dels grapats de sorra que
alguns li llencen en contra, amb tanta perversitat
com falta d'èxit per intentar impedir el seu funció-
nament. Quan arriba el moment que el Comitè In-
ternacional ha de prendre una decisió, ho fa sense
preocupar-se de cap altra cosa que no sigui el be-
nefici de la institució, el destí de la qual li ha estat
confiat. Després els esdeveniments li donen la raó
quan hom s'adona que el camí cercat per ell era,
precisament, el millor. D'aquesta manera s'han
franquejat les diferents etapes de la restauració
olímpica, i el món modern ha estat invitat a solem-
nitats cada quatre anys on s'evocava cada cop més,
l'antic ideal hel·lènic. Les arts, les lletres, un ceri-
monial grandiós, el contacte de la religió, les invi-
tacions cada cop més ardents al noble esperit ca-
valleresc —base de tota activitat esportiva, dura-
dora i pura— i per acabar, les manifestacions pe-
dagògiques destinades en posar en evidència, d'una
manera sempre creixent, el paper educatiu tan im-
portant tenir l'exercici físic intensiu; panya: Barcelona, una
que pot més,
aquest vegada aquest cop, Cartell anunciador dels
és el més és una candidata seriosa als Jocs de Jocs de
programa que s'ha realitzat, aquests són que mai, primers Olímpics
els
cims Darrera
l'olimpisme ha escalat des de la l'Olimpíada. d'aquest nou intent, Barce- l'època moderna celebrats
que seva a Atenes el 1896.
resurrecció». lona ha anat entreteixint en la història de la seva
vocació una
Avui cadena
dia la força del moviment olímpic ha olímpica, llarga de sòlids me-
acon- reixements i com
seguit el d'un primer ordre dins els que en aquest breu examen s'ha
rang grans cor-
a ella ha
rents sociològics de referir-se tam-
i culturals del començat
atribolat per Olimpia,
nostre se- bé el
gle XX. Després d'haver sobrepassat els dramàtics protagonisme olímpic barcelonès, ja que l'any
esculls ais
de dues Jocs de la 227 un noble cinta-
guerres mundials, així 129,
l'impacte Olimpíada,
com dà de Barcino
assassí de la amb els seus cavalls una
tara terrorista o els absurds, però guanyava
greus corona de tiomf en el concurs
maneigs dels boicots de Amb
internacionals, l'olimpisme quadrigues.
el
amb la restabliment dels Jocs als
seva crida quadriennal temps moderns. Bar-
a una joventut del celona en
món la seva vocació i in-
sense cap tipus de barrera, segueix europeista projecció
acaparant,
dins el ternacional, sol·licita reiteradament del C.I.O. la
pòdium mundial, el primer rang. Es pot dir
hi concessió de seu i tant
que ha 1924 com el
algun altre corrent sociològic de caràc- olímpica l'any
1972, veu frustrades
ter cultural, els seus
polític, econòmic, 1936, 1940,
artístic, religiós apassio-
o
científic d'una nats, però alhora, meditats i programats intents.
que manera precisa reuneixi en un
lloc el 1992 i es torna a fer
concret del planeta, data Ara, per
indicada cinquena vegada
en una a un
un nou
mosaic tan divers d'idees, assaig. Mèrits? Mèrits, tots. La concessió
races, llengües, religions
i dels Jocs a
tendències Barcelona
polítiques econòmiques les pel 1992 seria fer justícia his-
o com que
cada tòrica a la història La nostra ciutat ha
quatre anys reuneix la convocatòria dels olímpica.
Jocs
Olímpics? Esperem i postulat cinc cops la seva candidatura durant sei-
desitgem que l'olimpisme i la xanta anys, la
filosofia qual cosa no s'ha donat mai.
seva segueixin fermament el camí dels seu
destí històric Barcelona per Espanya espera amb confiada
pel bé de la Humanitat. il·lusió el proper 17 d'octubre...
Els mèrits de Barcelona
L'any 1992 tindrà lloc els Jocs de la XXV Olim-
piada Moderna. En aquestes dates d'estiu de 1986,
una il·lusionada inquietud bull per entre els medis
socials i especialment esportius dels pobles d'Es-
53
Projecció i impuls urbà a la història de Barcelona
Les exposicions de 1888 i 1929
Jaume Sobrequés i Callicó, historiador
i
54
Qualsevol tipus de valoració que hom pugui fer havia perdut definitivament des de feia més d'un
dels resultats estrictament econòmics de les expo- segle i mig el poder polític peninsular, la capital eco-
sicions que Barcelona organitzà el 1888 i el 1929, nòmica d'un estat que travessava aleshores una si-
no hi ha cap mena de dubte que ambdues tingue- tuació certament difícil.
ren unes conseqüències clarament positives pel que
fa al desenvolupament urbanístic de la ciutat i a
la projecció exterior, en l'àmbit català, espanyol
i mundial que Barcelona aconseguí durant aquells Renaixença, modernisme, burgesia
anys. D'alguna manera pot afirmar-se que les ex-
posicions representaren una consolidació del puixant
pres-
tigi que la Ciutat Comtal havia aconseguit com a Pel que fa a l'exposició universal de Barcelona
capital econòmica peninsular i com a urbs que as- de 1888, arrencà en un moment en què el moviment
pirava, de la mà d'una burgesia que, sense oblidar, cultural de la Reinaxença i el corrent modernista
com és natural, els seus interessos de classe, prete- que havia començat a produir fruits molt remar-
nia impulsar una política de modernitat i de pro- cables (inici de la Sagrada Família el 1882, la Casa
grés. La topografia urbana actual de Barcelona Vicens, 1883-1885; el Palau Güell, 1885, totes elles
Foto pág. anterior:
deu, doncs, molt, a les realitzacions empreses per obra d'Antoni Gaudí, o l'Editorial Montaner i Si-
al muntatge de les esmentades exposicions mon, 1881-1885, de Lluís Domènech i Montaner) L'eix central de
de
internacionals. havien contribuït l'Exposició
a crear un clima nou a la ciutat. 1929 durant els dies de la
Quan el 1887 l'Ajuntament de Barcelona, diri- La industrialització, que portava escassament cin-
seva inauguració. A la
git per Francesc de Paula Rius i Taulet, alcalde de quanta anys d'existència, havia consolidat algunes banda esquerra de la
la ciutat en quatre períodes diversos des de 1872, empreses i havia donat vida a una burgesia que as- imatge, detall del
assumí la tasca de tirar endavant l'organització pirava a assumir un lloc de major prestigi social monument de la Plaça
d'una exposició universal, que fins aleshores ha- i de més pes econòmic en el mercat «nacional» es- d'Espanya, obra de
via impulsat privadament Eugenio R. Serrano de panyol i en l'internacional. Tot i que l'exposició l'arquitecte Josep M.
Casanovas —fracassat promotor del projecte—, no barcelonina no assolirà la projecció d'altres mos- Jujol.
feia altra cosa que tractar d'inscriure Barcelona en tres europees semblants (la de 1889 de París serà
un corrent europeu que arrencava almenys de l'ex- la de més prestigi de la dècada), sí que serà una gran
posició universal de Londres de 1851 i que havia ocasió —aprofitada només de
en part— per obrir Bar- L'Exposició
un
tingut continuïtat a altres ciutats del continent (Pa- celona al món 1888,
en un moment particularment deci- suposà gran
impuls urbanístic per a la
ris, 1855, 1867, 1878; Viena, 1873; Liverpool, siu de la seva història. ciutat. Vista parcial de
1886); a la mateixa capital anglesa (1862) i a Amè- Allò que avui m'interesa remarcar de l'exposi- l'Exposició, obtinguda
rica (Filadèlfia, 1876). Els jerarques municipals, ció de 1888 és, d'una banda, la projecció espanyo- des del Palau de la
pretenien així mateix, fer de Barcelona, ciutat que la i mundial que donà a Barcelona, i de l'altra, l'im- Indústria'.
55
Una petjada positiva i visible
L'exposició també contribuí, però, a impulsar
la urbanització d'una part important de la Barce-
lona de fi de segle: la que vorejava el Parc de la
Ciutadella, començat a construir quan, després de
la Revolució de setembre de 1868, el general Prim
donà a Barcelona (desembre de 1869) 600.000 me-
tres quadrats del terreny que ocupava la fortalesa
bastida per Felip V amb la finalitat que hom po-
gués construir-hi un parc públic.
Arranz, Grau i López han escrit referint-se a
aquesta aportació urbam'stica de l'exposició: «Amb
la prolongació radial a l'entorn de l'àrea central
del Parc, vers l'Eixample a través del Saló de Sant
Joan, vers la ciutat antiga del passeig de la Duana
fins al flamant monument a Colom i vers el mar
amb la denominada secció marítima. Rius i Tau-
let i Rogent» —l'arquitecte Elies Rogent fou qui
tingué cura del projecte urbanístic de l'exposició—
«acompleixen el propòsit, també explícit, d'oferir
tota Barcelona com a objecte d'exhibició i retro-
ben les idees de la connexió entre el Parc i la ciutat
(...)».
Així, doncs, l'exposició de 1888 deixà una em-
premta molt notable a la ciutat. Deixant de banda
aquelles construccions que foren derruïdes uns anys
El Gran Cafè Restaurant puis urbanístic que, en una zona vital de la ciutat, després, no poden deixar d'esmentar que fou so-
de la Ciutadella. L'edifici conferia a la capital catalana. Més enllà d'allò que bretot gràcies a aquella efemèrides que es bastí l'es-
aconseguiria un notable de positiu tingué en l'aspecte econòmic, aquest és mentat Arc de Triomf; que s'impulsaren les obres
protagonisme a la el llegat més perdurable que l'exposició deixà a la dels mercats de Sants i de la Concepció o s'alçà el
historia política de Barcelona
l'època. contemporània. monument a Colom (1882-1886); que es prosseguí-
En el primer aspecte, cal tenir present que, d'una ren les obres de la Presó Model (1881-1904); que
manera o altra, estigueren presents a l'exposició de- s'inicià el Palau de Justícia (1888-1908) i l'Hospi-
legacions europees (Àustria, Alemanya, Itàlia, tal Clínic (1888-1907) o que el gran arquitecte mo-
Rússia, Anglaterra, Portugal, Suïssa, Holanda, dernista Lluís Domènech i Montaner deixà a Bar-
Bèlgica i Hongria), americanes (Estats Units, Bo- celona el magnífic edifici del restaurant del Parc,
lívia, Uruguai, Equador, Hondures, Paraguai i Xi- avui seu del Museu de Zoologia.
le), assiàtiques (Xina i Turquia) i africanes (Tuní- En síntesi, l'impuls generat per l'exposició de
sia); que els delegats que hom envià a diversos paí- 1888, el projecte de la qual havia produït al princi-
sos per tal de promoure l'Exposició (a París, Ber- pi algunes opinions adverses, fou positiu per a Bar-
lín, Londres, Viena, Liverpool, Estats Units, en- celona i Catalunya. Fins i tot aquells autors que,
tre d'altres) contribuïren a fer conèixer Barcelona; com Josep Fontana, han emès un judici en gene-
que els més de dos milions de visitants catalans, es- ral crític d'allò que representà per a Barcelona l'ex-
panyols i d'arreu del món i la visita de nombrosos posició de 1888, no han pogut deixar d'afirmar que
jerarques estrangers, així com la distribució de mi- contribuí a un millor coneixement de Catalunya
lers de cartells anunciadors de l'exposició, ajuda- arreu de l'Estat espanyol, i del món. Cal afegir-hi,
ren també a aquesta tasca de difusió de la imatge que donà feina a un proletariat que no en tenia i
de la Ciutat Comtal. «ajudà a alleujar les conseqüències d'un moment
de crisi econòmica i serví d'estí-
Aquesta obertura de Barcelona al món, quedà força greu», que
ben simbolitzada els relleus de l'Arc Triomf mul per a una economia que patia una forta reces-
en de
sió des de 1882.
que representen el suport d'Espanya a l'exposició
i la gratitud de Barcelona a tots els països que fo-
ren presents a la ciutat en ocasió de la mostra uni-
versal. Contra allò que en diversos Un canvi de trascendental
períodes histò- segle
rics ha succeït, una bona part de la premsa madri- Entre 1888 i 1929, any d'inauguració de la nova
lenya donà suport al fet que l'exposició se celebrés Exposició Internacional de Barcelona, succeïren
a Barcelona. Un testimoni adduït per J.M. Garrut, coses importants a la ciutat. Assenyalem, en pri-
que recull un fragment d'un article aparegut a «La mer lloc, que els 553.000 habitants que tenia el 1900
Epoca» el 12 d'agost de 1886, permet tenir un tes- s'havien pràcticament doblat el 1930 que fou quan
timoni clar d'aquest suport a Barcelona. «Sempre Barcelona superà, per primera vegada, el milió
hem cregut», escriu l'esmentat diari de Madrid, d'habitants. Hi contribuí un fet que ha tingut una
«que si algun dia havia de celebrar-se a Espanya importància cabdal en la història contemporània
una Exposició Universal, hauria de verificar-se a de la ciutat. Motivacions de caràcter urbanístic,
Barcelona». 1 el mateix diari afirma, el 13 de fe- econòmic, de racionalització dels serveis i, sovint,
brer de 1887: «La facilitat per als transports per purament expansionistes, produïren l'agregació a
mar, el seu caràcter essencialment industrial i mer- Barcelona d'un seguit de municipis independents
cantil, la seva riquesa i la seva bellesa i envejable que havien crescut prop de la ciutat. Així, el 1887
situació topogràfica, donen preferència a Barce- hom annexionà les Corts de Sarrià, Gràcia, Sant
lona per a tais concursos». Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles,
56
Sant Martí de Provençals i Sants. El 1904, Horta. Inauguració oficial de
El 1920, la zona franca de l'Hospitalet de Llobre- l'Exposició Internacional
gat. El 1921, Sarrià. El 1929, el marge dret del riu del 1929, el 19 de maig.
de Sant Adrià de Besòs.
Tot i que la voluntat de fer una nova exposició
es manifesta pràcticament l'endemà de la clausu-
ra de la de 1888, no fou fins el 1901 que es féu de
■f'ié manera implícita en el programa municipal de la
Lliga i fins als anys de la Dictadura que es concre-
tà en un projecte que finalment seria realitzat. L'es-
dat de la guerra mundial havia
1 impedit que hom
celebrés a Barcelona, el 1917, una Exposició Inter-
nacional d'Indústries Elèctriques i les seves apli-
cacions, i alhora una Exposició General Espanyo-
la, bé que els treballs preparatoris contribuïren a
millorar alguns aspectes, com el de la jardineria,
de la muntanya de Montjuïc: parc Laribal, la Ro-
saleda, la Font del Gat (1916-1918). Les obres de El pavelló Mies
preparació no es deturaren, peró, i així, el 1923, «original», reconstruït
ja eren enllestits els amb
palaus d'Art Modern, avui de tota fidelitat el 1986.
Victòria Eugènia, i de l'Art Industrial, avui d'Al-
fons XIII, obra de Puig i Cadafalch, que acolliren
el 1923, en una mena d'assaig, l'Exposició Inter-
nacional del Moble i Decoració Interior.
Primo de Rivera, en un intent clar d'apropiar-
se, en benefici polític del nou règim sortit del cop Montjuïc, la gran beneficiada
d'Estat de 1923, donà suport a la idea de l'exposi-
ció, la el 1929
qual cosa permeté que finalment Alfons XIII
la inaugurés el 19 de maig de 1929. Fou, peró, la muntanya de Montjuïc la part de
L'Exposició Internacional de 1929 tingué tam- Barcelona que experimentà, com a resultat del
bé conseqüències importants en la millora de la ciu- muntatge de l'exposició, un canvi més profund.
tat, sobretot en el sector de la muntanya de Mont- S'hi bastiren el Palau Nacional, que acollí la mag-
juïc i de la plaça d'Espanya. El 1926 s'inaugurà l'es- nífica mostra de l'Art a Espanya (4.899 objectes)
tació del metro transversal d'aquesta plaça i pels i que el 1934 esdevingué seu del gran Museu d'Art
mateixos anys es crearen noves línies d'autobusos de Catalunya; el Palau d'Arts Gràfiques, avui seu
i de tramvies i s'avançà notablement en l'enllume- del Museu Arqueològic; el Palau de l'Agricultu-
nat i en la pavimentació de molts carrers. També ra, convertit més tard en Mercat de les Flors i des
avançà considerablement la urbanització de la Dia- de 1983 seu del nou Teatre Municipal; les fonts mo-
gonal i de la plaça de Catalunya. numentals, obra de Carles Buigas; les torres d'ac-
57
cés; el Teatre Grec i diversos palaus, així com al- rà, allò que hom intentà fou «completar el Pla Ger-
guns pavellons de delegacions estrangeres, entre els dà, revaloritzant els terrenys on aquell no havia
quals hom ha de remarcar el d'Alemanya, disse- arribat, consolidar la infrastructura... Tot plegat
nyat per Mies van der Rohe. per preparar, sense vacil·lacions. Vassall metropo-
Una de les realitzacions més singulars de la re- lità de la ciutat comtal, una tasca que no es pogué
forma de Montjuïc, fou la construcció del Poble consolidar fins a la dècada dels cinquanta, just
Espanyol, que és encara avui un centre important quan aquestes millores urbanes quedaren
d'atracció dels barcelonins i dels forasters que vi- esllestides».
siten Barcelona. Tota la ciutat experimentà un autèntic esclat de
L'exposició tingué encara conseqüències socials vida durant l'Exposició: els espectacles de tota me-
molt importants en l'estructura de la població bar- na, la màgia de llum i color de les fonts, brolla-
celonina, perquè de 1924 a 1930 la ciutat rebé prop dors i cascades, i dels diversos pilars enllumenats,
de 200.000 immigrats, que se sentiren atrets per la la serenor i la pau del Poble Espanyol, les diverses
creació dels llocs de treball que generà la construe- exposicions artístiques, els nou reflectors que sor-
ció dels palaus, pavellons, hotels, i de les obres pú- tien del darrera de la cúpula del Palau Nacional i
bliques (ferrocarril metropolità sobretot) que hom que es projectaven al cel barceloní, contribuïren a
impulsà. mitigar un clima polític que, com a conseqüència
Els objectius de l'exposició, que finalment de la Dictadura, ja agonitzant, vivien amplis sec-
s'inaugurà el 1929, havien quedat definits molts tors de Barcelona.
•anys abans, el 1908, en una de les memòries que Malgrat tot, el balanç de l'Exposició Internacio-
hom elaborà quan encara es pensava poder nal del 1929, fou inequívocament positiu per a Bar-
inaugurar-la el 1914. «En primer terme», diu l'in- celona, tot i que als ulls de grups polítics naciona-
forme del 1908, «Exhibir, donar a conèixer dins listes i democràtics aparegué, perquè ho era, com
i fora d'Espanya, els progressos realitzats per les un intent del règim de rentar-se la cara, i malgrat
indústries nacionals; en segon lloc, estudiar els in- que la crisi mundial que esclatà aquell mateix any
vents i perfeccionament que els puguin ser aplicats reduí considerablement els beneficis econòmics que
i, en tercer lloc, dotar la nostra població, d'una hom podia esperar, en no anar a Barcelona algú-
gran quantitat de treball i determinar amb l'afluèn- nes empreses que ho havien anunciat, l'herència ur-
eia de forans, el foment del comerç i de la riquesa banística que deixà és encara viva als nostres dies,
interior, tot donant, alhora, impuls a les obres d'ur- com ho és la que ens llegà l'exposició de 1888. El
Una bella perspectiva de banització de Barcelona, dotant-la de serveis pú- present d'una ciutat és, certament, la suma de molts
les fonts i ornaments blics i de serveis urbans dels quals té necessitat ab- anys d'història, però és bastit també, sobretot, de
lluminosos del recinte de soluta». Aquests objectius difereixen poc, com és les il·lusions col·lectives que hom vol projectar cap
l'Exposició del 1929. fàcil de constatar, d'aquells que serviren d'impuls al futur. I el futur de Barcelona és exclusivament,
(Fotos: Institut Municipal a l'exposició de 1888. àdhuc més enllà de decisions que hom prendrà lluny
d'Història) Com ha assenyalat recentment Josep M. Rovi- de la ciutat, a les mans dels barcelonins.
58
■4
Un projecte actual i respectuós del seu entorn
L'Anella Olímpica
Federico Correa, arquitecte
L'Anella Olímpica és l'àrea de Barcelona destí- Palau Nacional, obra de l'arquitecte Lluís Domè-
nada als edificis on s'han de realitzar les principals nech Roura. El Palau tanca de manera escenogrà-
proves esportives durant els Jocs Olímpics de 1992 fica la perspectiva de l'Avinguda, la simetria de la
per als quals la ciutat ha formulat la seva opció. qual, s'erigeix al llarg dels diferents terrassaments.
L'Estadi Olímpic i el Palau dels Esports són els A la part superior, mitjançant els edificis, graona-
principals edificis que emergeixen com a peces prin- des i fonts —projectes de Puig— més la gran font
cipals del conjunt per les seves dimensions i afora- central de Carles Buïgas, i a la part inferior, per
ment. La piscina Olímpica, l'edifici del Centre mitjà d'un seguit d'edificis de diferents autors, avui
d'Educació Física, el Camp d'Hoquei Pau Negre transformats o substituïts per altres d'edificació re-
i el Pavelló d'Hoquei-Sala, constitueixen la resta cent. L'axialitat de l'avinguda s'accentua quan es
d'equipaments d'aquesta àrea. S'hi manté un pe- troba amb la Plaça Espanya per les seves dues tor-
tit jardí Botànic existent. res altes que identifiquen el final de l'eix longitu-
Ubicada a la part alta de Montjuïc, en una si- dinal abans d'arribar a la font monumental de l'ar-
tuació de privilegi visual, l'Anella és envoltada pel quitecte Jujol, situada al bell mig de la circumfe-
parc i emplaçada damunt un altiplà obert vers l'ho- rència que forma la Plaça d'Espanya.
ritzó del Mediterrani. L'escenografia d'estil barroc francès, es perfila
La Muntanya de Montjuïc, d'importància cap- mitjançant un seguit de penetracions transversals,
dal a la història de Barcelona, és destinada en la la primera de les quals, constitueix l'inici del recor-
seva major part a parc circumdat avui, pràctica- regut general del parc, l'Avinguda de Montjuïc,
ment, per la ciutat. projecte de l'arquitecte Josep Amargós que con-
El castell que s'alça al cim, constitueix la relí- dueix lateralment i d'una forma paisagística, més
quia d'èpoques pretèrites on jugà un paper defen- naturalista, vers les parts superiors de la muntanya.
siu, de guaita del port de la ciutat. El Parc travessat per aquesta Avinguda, es rea-
Tanmateix, l'episodi més remarcable de les in- litza segons projecte de J.N. Forestier, arquitecte
tervencions a la Muntanya de Montjuïc, és consti- paisatgista francès, reintroductor al seu país del dis-
tuït per la creació de l'àrea on es dugué a terme seny de jardins del Gran Segle, autor, entre altres
l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. del Jardí de Roses del Bosc de Bolònia a París. Fo-
Per aquest motiu es procedí a la seva urbanització restier accepta com a ajudant, al jove N.M. Rubió
i al bastiment d'una sèrie de rellevants edificis, l'efí- i Tudurí qui continua l'obra del mestre quan la fei-
gie dels quals, és encara avui dia per al barceloní, na és abandonada per ell abans de la inauguració
una potent imatge de Montjuïc. de l'Exposició.
La intervenció de 1929 prové de fet, d'un pro- Una altra intenció del primer projecte de Puig
jecte anterior que ralitza el 1917 l'arquitecte Josep de l'any 1917 és la creació d'un segon eix monu-
M. Puig i Cadafalch per a una exposició d'indús- mental a la part superior de la muntanya, justa-
tries Elèctriques, la qual, per un seguit de dificul- ment, aquella que mena a l'Avinguda de Montjuïc,
tats, no es portà a terme. la qual serpenteja pintorescament, els diferents tos-
No obstant això, s'hi manté l'estructura urba- sals que hi troba.
nística general amb l'immens eix de l'actual Av. Aquest segon eix monumental que es planteja
de Maria Cristina la qual, des de la plaça Espanya amb independència del primer de M. Cristina, des-
s'endinsa, primer, als terrenys plans i després, als crit anteriorment, feia un recorregut per un altiplà
abruptes, per arribar a un planell on es col·loca el inclinat, segons un pendent relativament uniforme.
el qual culminava en un edifici focal, on l'any 1929
s'hi erigeix l'Estadi Monumental que encapçala la
zona on precisament avui es projecta l'Anella
Olímpica.
Un projecte que recull directrius
històriques
El projecte actual de l'Anella és producte d'un
concurs restringit, realitzat el 1983, en què, a més
del meu equip (Correa, Milà, Margarit i Buxadé)
foren convidats els de Coderch, Sainz de Oíza i Mo-
neo i Bofill d'Espanya i Stirling, Isozaki, Gregotti
i Weidel respectivament d'Anglaterra, el Japó, Ità-
lia i Alemanya.
El jurat del concurs dóna a conèixer al gener del
84, el veredicte a favor del nostre projecte de l'Ane-
lla Olímpica i decideix encarregar els edificis prin-
cipals als arquitectes Isozaki (Palau dels Esports),
Bofill (I.N.E.F.) i Gregotti amb el meu grup en
col·laboració (Estadi Olímpic).
Arquitectònicament, el projecte de l'Anella
Olímpica es proposa recollir les directrius històri-
ques dels anteriors projectes de Montjuïc. Princi-
palment, les del segon gran eix, projecte de l'orde-
nació de Puig i Cadafalch, esmentada anterior-
ment, on és ubicat.
L'arquitectura del primer gran eix de l'Avingu-
da M. Cristina, respon al criteri noucentista de
l'època en què fou realitzat. El Noucentisme, pe-
ríode català que precedeix al tan caracteritzat Mo-
dernisme, es distingeix per un intent de retornar a
l'ordre classicitzant d'aspiració mediterranista.
Com a tots els moviments, hi apareixen arquitec-
tures amb més o menys qualitat. A més dels eixos
principals amb les seves graonades i fonts, els edi-
ficis com els actualment. Palaus de Victòria Eugè-
nia i d'Alfons XIII, també palesen l'alta capacitat
creativa de Puig i Cadafalch, considerat ja alesho-
res, mestre del Modernisme. Una altra figura del
mateix moment J. Jujol, el qual realitza la font neo-
barroca de la Plaça d'Espanya, de gran coherèn- De l'Exposició del 29,
eia i finor. Malauradament, hom no pot jutjar de Barcelona en conservà
la mateixa manera el Palau Nacional de Domènech uns elements
Roura on un eclecticisme incoherent ens diu ben monumentals que han
poca cosa dels mèrits del seu autor, fill del gran Do- arribat a ser un element
mènech i Montaner mestre del Modernisme. Tam- d'identificació urbana.
poc les dues torres d'ingrés, ingènuament mimèti-
ques del Campanile de St. Marc ni els anònims pa-
vellons que flanquejaven l'Avinguda, actualment
enderrocats o reformats, són dignes d'encomi. Al
bell mig de l'Avinguda, la gran font de Carles Buï-
gas, única al món, continua il·luminant i colorant
les seves cabrioles aquàtiques com a relíquia ex-
traordinària de l'Art Deco, la qual cosa omple de
goig als barcelonins d'avui dia. El mateix goig feien
les lluminàries prismàtiques de vidre, ja desapare-
gudes, que la flanquejaven simètricament.
Actualment, cal destacar-hi també, la intel·ligent
i respectuosa remodelació del passeig, projecte de
l'arquitecte Lluís Cantallops i el també respectuós
i eficaç projecte per a la Plaça de l'Univers de l'ar-
quitecte Pep Bonet; ambdues són les intervencions
més recents a l'eix de M. Cristina. La resta d'edi-
ficis, realitzats en temps del Dictador, hi compar-
teixen el caràcter anodí de les arquitectures que ni Aquest serà l'eix de
el temps implacable, ha estat capaç de remeiar. l'Anella Olímpica. A la
La intervenció de N. Forestier a la muntanya, banda superior de la
marca unes pautes que fins i tot avui podem reco- foto, l'estadi ert obres.
Perspectiva panoràmica néixer, en contemplar els petits i agradables jardins El terreny sembla encapçalat a la part est, per
de la maqueta del de la Font del Gat, a l'igual que en altres zones on la mola de l'Estadi i, segons hom baixa, els límits
projecte. la idea del paisatgisme de Le Notre és aplicada amb laterals formen un altell arbrat a la part nord i una
eficàcia. La incorporació de les perspectives de depressió forta del terreny que obre les seves vis-
l'horitzó a la composició geomètrica d'allò que ha tes fins a l'horitzó a la part sud.
estat realitzat per l'home tot introduint-se a la lli- situació d'asimetria l'eix
bertat naturalista del bosc, es trasllada des dels Aquesta segons prin-
de L'Ille de France la de Mont- cipal vingué accentuada per Domènech Roura en
parcs a Muntanya
juïc de la mà d'un Forestier qui, dels proveir a la façana de l'Estadi d'una torre
després Olímpi-
seus
ca situada a la
treballs contemporanis al Parc de M. Lluïsa de Se- part esquerra sense posar-ne una al-
tra a la dreta.
villa, matisa els seus projectes amb un toc espa- Hi ha un transversal més
nyol mediterrani. El bellíssim jardí del Teatre Grec doncs, segon pendent
accentuat encara
resultaria la
extemporani la Lenotriana Oran- que longitudinal que ha estat
no a determinada a l'hora de definir
de el projecte de
gerie -Versailles. l'àrea.
El tossal nord amarat d'arbres, separa aquesta
L'avinguda de Montjuïc, una via àrea de l'Avinguda de Montjuïc, via principal de
circulació de la muntanya. La situació tangencial
de serveis de l'avinguda, permet quatre penetracions d'accés
El successiu a una fluïdesa
segon eix del parc on ubiquem l'Anella Olím- que atorguen l'àrea, gran
pica, situa sobre de circulació.
se un tossal dominat per l'Edifici
de l'Estadi. Aquesta àrea, tangent l'Av. de Mont- És justament la circulació la que determina l'ex-
a
juïc, d'uns 600 metres de llargada baixa des de la tensió de l'Anella Olímpica. A més de l'Avinguda
cota 98 en què es troba l'Estadi, fins a la cota 76, de Montjuïc que la limita pel Nord, es crea una via
on és l'actual plaça de la Hidràulica, de realitza- que l'envolta pel Sud. Aquesta via de servei durant
ció més recent. Durant l'exposició de 1929 fou els Jocs
ocu- Olímpics per a accés dels esportistes, or-
pada desigualment per una sèrie de Pavellons i un ganitzadors i autoritats, restarà després, com a via
jardí, ambdós enderrocats actualment i dissenyat, divisòria entre l'Anella i el futur Parc del Migdia.
aquest darrer, per Rubió com un descens terrassat A l'interior se situa l'Esplanada Olímpica sobre
anomenat per ell mateix com una cascada de flors. l'eix longitudinal de la façana i terrassa en sentit
Malgrat que pot semblar estrany, ni els Pavellons descendent, segons tres nivells principals que de-
ni el jardí es col·locaren segons l'eix de la façana terminen l'accés als edificis de l'Anella, adosats a
de l'Estadi que correspon al traçat al·ludit de Puig l'Esplanada i oberts a la vegetació que els envolta
i Cadafalch. L'abandonament de la zona després vers el Sud.
de l'enderrocament dels Pavellons, els quals dei- L'Esplanada és encapçalada per l'Estadi Olím-
xaren solament un forat rectangular, actualment pic, la imatge externa del qual, considerada avui
aprofitat per a modestos camps esportius, i la de- com a posseïda de la memòria històrica de Barce-
saparició de la cascada de flors, de la qual resta tan lona, es manté íntegrament, mentre s'intenta una
sols, la doble filera d'arbres que la flanquejava remodelació total del seu interior per tal d'adaptar-
(malauradament fora de l'eix amb la façana de lo a les necessitats olímpiques actuals i augmentar
l'Estadi), culminà la seva degradació en destinar- considerablement el seu aforament.
se el vessant sud del tossal com a abocador i inci- Els tres terrassaments principals formen les se-
nerador d'escombraries. ves corresponents places, limitades cada una supe-
62
riorment i inferior per Ies penetracions transver- manté com a pas per a persones minusvàlides i ve- El tractament dels grans
sals d'accés. hieles rodats d'emergència. Aquesta rampa volte- espais oberts, palesa el
L'estadi que connecta directament amb l'Avin- ja l'arbreda contigua, també mantinguda. relleu arquitectònic de les
guda de Montjuïc, és envoltat per una àmplia ane- instal·lacions esportives.
lla circulatòria notablement eixamplada pel límit
superior fins a l'Est on es crea un àrea d'accés per Una composició d'acord amb
als espectadors. En un futur, després dels Jocs, l'estètica
hom la del nostre
farà servir d'estacionament en ocasions d'ús segle
sectorial de l'edifici. Entre l'arbreda i l'Avinguda se situa a l'Oest, la
El primer terrassament correspon al Palau dels Piscina Olímpica i a l'Est, el jardí d'aclimatació
Esports on es forma una plaça d'accés limitada per que és sotmès a una redefinició en el disseny.
cascades i graonades, amb una zona de gespa cen- El segment de l'Avinguda de Montjuïc que vol-
tral, per dessota del nivell uns 80 cm, travessada teja l'Anella se significa per mitjà d'una llarga fi-
per un estany segons l'eix longitudinal de l'Espia- lera de màstils amb les banderes dels països parti-
nada. cipants als Jocs i abasteix des de la primera trans-
El segon terrassament, també forma una plaça versal d'accés fins a la darrera juntament a l'Estadi.
limitada superiorment i inferior per cascades i grao- A la meitat del recorregut i davant les banderes,
nades amb una anàloga zona verda interior i el seu se situa el pòrtic monumental, indicatiu de l'entra-
estany corresponent. En aquesta plaça es projecta da a l'Anella Olímpica on tindrà lloc part del ceri-
un Monolit commemoratiu dels Jocs Olímpics — monial inauguratiu.
estructura cilíndrica de 105 m d'alçada de formi- La circulació de vehicles privats serà prohibida
gó armat, situada a l'extrem Sud sobre el bosc—. a l'Avinguda de Montjuïc durant el període dels
La piscina Olímpica tindrà el seu accés en aquesta Jocs Olímpics. L'accés de públic a la zona es rea-
plaça, a través d'un pòrtic monumental situat so- litzarà mitjançant una cadena d'autobusos que,
bre l'extrem N-^rd sortiran de la Plaça d'Espanya i pujaran la mun-
El tercer i darrer nivell de planta circular sepa- tanya fins a aturar-se davant el portal Olímpic. El
rat de l'anterior, també per una gran cascada i grao- tram final del recorregut, es realitzarà mitjançant
nada monumental, constitueix el límit inferior de un carril especial per als autobusos construït a un
l'Esplanada Olímpica que funcionarà com a accés nivell inferior de l'Av. de Montjuïc. D'aquesta ma-
principal de vianants de la zona per tal que hom nera s'evita les aglomeracions de gent que produïa
pugui passejar pel parc des de l'Av. de M. Cristi- la sortida dels espectadors de l'Estadi i els que feien
na i des del seu ingrés principal per la Plaça cua a la parada d'autobús. El lloc on pararan es
d'Espanya. troba sobre un terrassament avui existent, preci-
El centre de la plaça és format per una zona de sament a nivell d'uns quatre metres inferior al de
gespa circular que envolta l'estany central, també l'Avinguda. Des d'aquí una graonada monumen-
circular. Des d'aquesta plaça i mitjançant un altre tal permetrà l'ascens al Pòrtic Olímpic.
pòrtic monumental de planta corba, s'arriba a La sortida del públic pot realitzar-se, bé per la
l'edifici del INEF. Finalment, una graonada cor- mateixa línia d'autobusos en el seu sentit deseen-
ba perimetral descendent, mena a l'estadi d'Ho- dent, com per les diferents escales, actualments
quei Pau Negre, situat a la zona de bosc al Sud i existents pel Parc, les quals es connecten a l'Avin-
al contigu pavelló d'Hoquei-Sala. guda, mitjançant ponts sobre el carril especial
Una rampa, avui existent, la qual recorre l'Es- d'autobusos.
planada d'Est a Oest, en el seu extrem Nord, es La via de comunicació a la part sud de l'Anella
63
rò, la realització de la cascada serà en sentit invers,
dreta-esquerra. El Pòrtic d'accés a la Piscina Olím-
pica és aquest cop a l'esquerra. Finalment, el dar-
rer nivell és el corresponent al Palau dels Esports;
en aquest cas la situació dels elements torna a ser
invertida. El pòrtic aquest cop apareix a la dreta,
parcialment encastrat a la façana del Palau. Aquest
acte integrador del seu autor, Arata Isozaki, és molt
apreciable i és un reflex de la seva actitud conside-
rada vers el projecte de l'Anella.
Entretant, els elements centrals, tant l'estany cir-
cular i la seva corresponent corona cònica inverti-
da de gespa del primer nivell descrit com els rec-
tangles solcats coberts de
"S \ gespa, envoltats per gra-
des, travessats per estanys longilinis i flanquejats
per tarongers plantats dins dos grans caixes cúbi-
ques damunt els altres dos nivells, romanen sobre
l'eix longitudinal de la zona.
Aquesta composició que podríem anomenar he-
Damunt l'eix longitudinal es reserva durant els Jocs per a accés als edificis licoïdal o de simetria asonant, es reforça amb la
de la zona, hom preveu olímpics de participants, organitzadors i autoritats. col·locació del Monolit Olímpic situat a la part in-
instal- lar-hi uns estanys La configuració arquitectònica de la zona res- ferior dreta de l'Esplanada on juga un paper de
flanquejats per tarongers, pon a l'anàlisi de les constants que s'estableixen en contrapunt a la Torre, a la banda superior esquer-
plantats al damunt de tot el que s'ha
caixes cúbiques. esdevingut en aquest camp fins avui ra sobre la façana de l'Estadi.
grans dia. El caràcter del segon eix monumental del parc, La il·luminació es realitza principalment, per
determinat per Puig i Cadafalch, es conjuga aquí mitjà d'unes lluminàries dissenyades especialment,
amb la implantació paisatgística de Forestier. D'ell
en forma de torres còniques translúcides de 14 m
se'n recull el principi que pren de Le Notre, en es- d'alçada i que tenen certa semblança de les desa-
tablir l'Esplanada segons una geometria precisa i paregudes de 1'Av. M. Cristina. Els pòrtics monu-
elemental contraposada a la llibertat naturalista del mental posseeixen il·luminació pròpia, la qual co-
bosc. Aquesta Esplanada, fermament determina-
sa contribuirà també a la general de l'Esplanada,
da amb els seus elements i terrassaments, permet a l'alternança ascendent dels altres elements, de
com a la de M. Cristina, la incorporació dels dife- manera que, si a la plaça circular es troben a l'es-
rents edificis que constitueixen els locals olímpics querrá, al nivell següent seran a la dreta... Així
encapçalats per l'Estadi, aquí, com els de l'Expo- doncs el conjunt de la il·luminació contribuirà a
sició ho foren pel Palau Nacional, temps ençà. accentuar la idea general compositiva.
Pel que fa al disseny de l'Esplanada, no s'ha do- A la plaça del Palau dels Esports i davant ma-
nat cap situació mimètica de llenguatges pretèrits. teix de l'edifici, s'hi omplirà l'hipotètic buit d'un
Els principis esmentats anteriorment, constitueixen pòrtic omès, amb una escultura lluminosa de grans
només les bases de partida per a un projecte cons- dimensions de l'escultora japonesa Aiko Miya-
cient del moment històric actual, alhora que res- waki.
pectuós del seu entorn preexistent. A la Plaça del Monolit Olímpic i allà on l'eix
És precisament als plantejaments de l'axialitat transversal que aquest determina, talla el mur de
de l'Esplanada on l'abandonament de l'eix barroc contenció, sota l'edifici de la Piscina, s'hi col·loca
dóna peu a una composició més complexa i més
una font en exedra de l'artista Sergi Aguilar. Fi-
acord amb les preocupacions plàstiques del nostre nalment, al centre de l'estany central de la plaça
segle. El terreny on ens situem no és simètric se- circular, hi ha previst col·locar-hi una escultura de
gons l'eix longitudinal que determina el focus de Xavier Corberó.
la façana de l'estadi. El vessant nord s'alça cobert La pavimentació ha estat objecte d'un estudi
d'arbres espessos mentre el vessant sud oposat, bai- acurat, donades les condicions d'ús interiorment
xa bruscament tot obrint la seva perspectiva a l'ho-
a què estarà sotmès el terra de l'Esplanada. Peces
ritzó de la Mar Mediterrània. Aquest fet juntament de ciment colorat, juntament a rectangles de ciment
a la situació d'asimetria que determina la Torre de abocat «in situ», componen un dibuix esquemàtic
l'Estadi, ja esmentada, comporten una disposició que reforça la voluntària geometrització de l'arqui-
de l'Esplanada de manera que, mentre van baixant tectura d'aquest sòl. Els colors dins la gamma dels
els seus terrassaments dels elements que la confi- torrats, ocre i rosat, contribueixen a un cert aire
guren, només romanen sobre l'eix, els centrals, la de ceràmica tradicional del jardí mediterrani alhora
resta va situant-se alternativament a la dreta o a que ajuda al control de la reverberació de la forta
l'esquerra de cada terrassa successiva. Des de la pla- llum solar.
ça circular que iniciaria el recorregut dels vianants, L'Esplanada Olímpica es proposa en el seu con-
hi trobem la graonada a la dreta, mentre la casca- junt no solament com l'espai on accedir als Edifi-
da és situada d'esquerra a dreta i acaba en un cas- cis Esportius de les grans proves, sinó com una àgo-
tellet de planta semicircular que envolta l'escalina- ra representativa dels propis jocs. Després roman-
ta. El pòrtic d'accés al INEF, es troba dar- drà com a lloc de celebracions i manifestacions
rera, a la nostra detra. ciutadanes.
L'Anella Olímpica amb el seu bosc i la seva Es-
planada es planteja com un altre àmbit més, de l'es-
Lluminàries còniques traslúcides timat parc de Montjuïc, per a la quotidianitat del
Si pugem al següent nivell, la propera escalinata barceloní sota el signe commemoratiu del Mono-
divisòria és situada a l'esquerra de l'eix, aquí, pe lit Olímpic, recordatori dels Jocs Olímpics de 1992.
64
Quatre zones urbanes seran les grans beneficiades
La ciutat i el projecte
de Jocs Olímpics
Lluis Millet, arquitecte
wJr·í··? ,í
'pIMmi*':
SíiW-T
»•.'«'M.'^^À
fme^^iríi4f;i'rvénlHü^|^iK
:^W»íïí
S^Í^'«>»*;í»;V'*J" '''¡fí•-V«'í« lí
» éH
aKí4ïSWí·íïi«ílíïfí^iíf???>:-T-'
¥
-»íí.;-:í'.'?!:ísr;ní tíï£43£lïïíí
áía'íííWí5»-S'?;íí^^^
^BBi*ï3lïÍíÏ.íÍi4íí5?«.íS-tí5?í;.-«í ?:i
r -
.
Reinventar Barcelona d'aquestes àrees té una superfície considerable Les quatre àrees que
—entre 140 i 210 Ha— i també importants dota- han d'aixoplugar les
Les actuacions previstes en el projecte de Jocs cions esportives, edificis culturals, institucionals o diverses disciplines dels
Olímpics per Barcelona, constitueixen un sistema representatius, així jardins i espais de Jocs, estaran
com parcs,
operatiu de comunicades
propostes que, desenvolupant el pla- lleure. per
artèries vials.
nejament existent, es concreten en projectes ple- L'actuació sobre Montjuïc suposa completar la importants
nament executables, la magnitud dels quals, pro- urbanització de la muntanya començada a princi-
duirà, sens dubte, importants efectes no només so- pis de segle, consolidant la seva vocació de gran
bre la ciutat, sinó també sobre el territori parc central de Barcelona. Les dotacions esporti-
metropolità. ves quedaran definitivament establertes amb la re-
Les principals actuacions es concentraran, com modelació de l'Estadi, la construcció del nou Pa-
és ja conegut, en quatre àrees estratègicament si- lau d'Esports i la de l'Institut d'Educació Física,
tuades al voltant de la ciutat: Montjuïc, Diagonal- aplegades dins l'anomenat «Anella Olímpica». La
Pedralbes, Vall d'Hebron i Poblenou. Cada una remodelació de les actuals piscines Picornell o la
En el mateix sentit, les actuacions —no «olím-
piques», però coincidents en el temps— sobre els
equipaments culturals com són la reconstrucció del
Pavelló de Mies Van der Rohe o la rehabilitació
del Palau Nacional, milloraran l'interès i atracció
de l'actual parc.
Diverses obres viàries per millorar l'accessibili-
tat i el possible traçat d'un nou transport urbà, so-
terrani o aeri, facilitaran un accés massiu de les ins-
tal·lacions de la muntanya.
A l'àrea de la Diagonal, les actuacions se cen-
tren principalment sobre l'espai públic encara no
urbanitzat. Es consoliden, amb lleugers retocs en
els límits de les parcel·les, les actuals dotacions es-
portives: F.C. Barcelona, C.E. Laietà, R.C. de Po-
lo, R.C. Tenis Turó, instal·lacions esportives uni-
versitàries. L'única peça esportiva de nova cons-
trucció serà el complex poliesportiu municipal de
l'Hospitalet, ja iniciat. Aquesta gran àrea de qua-
si dos quilòmetres de llargada en què s'han anat
msÈ construint, amb bastant desordre, els complexos
esportius que abans citàvem, està mancada de les
necessàries vies d'accés que la facin permeable, tant
des de Barcelona, com principalment des de l'Hos-
ígir/«ia pitalet. Aquestes noves vies i el nou parc que s'ha
de construir a cavall de la Nacional, a la zona deli-
Parc Parc Parc mitada per les parcel·les del Polo i les instal·lacions
Cervantes Esportiu Pedralbes Zona Universitària
esportives universitàries, constituiran el teixit con-
juntiu que relligarà i donarà sentit global a la ur-
banització de la zona feta, fins ara, a pedaços. Ope-
racions de menor importància com per exemple la
permeabilització dels jardins de la Maternitat o la
urbanització i ajardinament dels espais lliures en-
tre les Facultats Universitàries, completaran les ac-
ana mum bbbsd tuals dotacions d'espais públics.
L'àrea de la Vall d'Hebron suposarà la creació
d'un dels parcs més importants per a la ciutat: si-
tuat en una posició estratègica, al bell mig de bar-
ris tan congestionats com La Clota o el Carmel,
amb una immillorable accessibilitat tant des de la
Ronda de muntanya com a partir del túnel de la
Rovira, concentrarà les dotacions esportives de cai-
re urbà o metropolità de la zona nord-oriental de
la ciutat. L'actual Velòdrom municipal, diversos
camps d'esport a l'aire lliure —futbol, tenis, tir a
l'arc— espais informals pel lleure, grans superfí-
cies ajardinades perimetrades per dues importants
vies-parc, permetran la superació de l'aïllament
d'aquesta zona des del centre urbà.
Finalment, l'àrea del Parc de Mar. El Poblenou,
representa el repte més important del projecte olím-
pic i l'operació més ambiciosa pel seu abast terri-
torial i per l'impacte sobre tot el front marítim de
Barcelona. La construcció de la Vila Olímpica al
front del mar i al costat del parc de la Ciutadella,
i totes les operacions urbanístiques prèvies neces-
sàries per solucionar la connectivitat de la zona i
la supressió de les barreres actuals vitalitzant un
reconstrucció de la vella piscina municipal teixit urbà obsolet i definiti-
cons- ofegat, integrant-lo
Àrea de Diagonal. truida l'any 1929 i d'altres obres de millora adap- vament a la ciutat, seria una
o operació que per si
tació de les instal·lacions existents, completaran les sola justificaria —des del punt de vista territorial—
actuacions sobre l'equipament esportiu. Tant més tot el
o projecte de Jocs Olímpics.
important que aquestes obres, però, serà el tracta- Darrera d'aquestes propostes hi ha una clara vo-
Àrea de Montjuïc. ment de l'espai situat entre aquests edificis i l'ajar- luntat de reequilibrar la ciutat de llevant i la de po-
dinament de la quasi meitat de la muntanya enca- nent. Les actuacions al Parc de la Vall d'Hebron
ra no urbanitzada: el nou parc del migdia, presidit i al Poblenou, a més de corregir dèficits urbanís-
per les grans places-mirador des d'on s'accedirà a tics del propi entorn o d'impulsar processos de re-
l'Estadi i Palau Olímpics, consolidarà la utilitza- qualificació urbana, són fonamentalment el con-
ció de Montjuïc com el parc urbà més important trapès d'actuacions ja consolidades com les de
de Barcelona. Montjuïc o Diagonal.
66
L'eix institucional de Carles I, el futur Centre
de Convencions o els possibles hotels de la costa,
acabaran sent tan importants com l'eix Numància-
Tarragona. La futura estació de la Sagrera tindrà,
a llevant, una repercusió similar a la que ha tingut y
Sants a ponent. Moltes altres actuacions que gra-
viten sobre la zona de llevant, podrien confirmar
la tendència d'establir aquesta doble polaritat. Les
conseqüències són encara difícils de preveure, pe-
rò es presumible que s'hi indueixi una millora de
tot el centre i eixample de Barcelona.
Requalificació del sistema esportiu
Una de les parts més febles de l'actual sistema
esportiu, és la manca d'instal·lacions qualitativa-
ment adequades a funcions d'ensenyament, entre-
nament i competició. Els equipaments esportius de
la ciutat són, en termes generals, espais amb baixa
qualitat técnico-esportiva. Hi manquen també
grans instal·lacions de lleure que facin més agra-
dable la vida a la ciutat: espais interns o pròxims
que millorin la qualitat de vida urbana tot evitant
la fugida massiva dels seus habitants cada cap de
setmana.
La Candidatura de Barcelona en aquest sentit, Parc de la Groga Parc del Laberint Parc Vall d'Hebrón
suposa un esforç per redreçar la situació, tot cen-
trant les actuacions en la construcció o millora dels
equipaments de caire metropolità, amb una bona Club Natació Barceloneta Palau d'Esports Mercat del Peix Vila Olímpica Piscjna Olímpica
accessibilitat des de tot el territori, instal·lacions
molt diversificades, adequades a tipus d'esport
molt poc practicats que han d'actuar com a gene- ui T-1,1
radors *-"
i ".«ra
impulsors de noves activitats esportives.
Això comportarà una qualificació generalitza-
da dels espais esportius que corresponen a nivells
de servei urbà o metroplità, i una adequació de les
instal·lacions al seu nivell de servei, completant-
les o millorant-les en els aspectes més importants.
Per cloure aquestes breus notes, cal subratllar-
hi la importància que a nivell cultural i represen-
tatiu tindrà per a Barcelona la construcció d'un
conjunt com el de l'Anella Olímpica, amb edificis
projectats per arquitectes del prestigi de Isozaki, !• rijM jnK'i i!
Gregotti, Correa o Bofill, els quals, seran incor-
porats al patrimoni que quedarà sotmès a les ten-
sions d'aquests dos eixos d'atracció.
Els nous centres metropolitans per
l'esport i el lleure
Des dels anys 50 fins ben entrats els 70, els equi-
paments de tot tipus, però especialment les àrees Parc de la Ciutadella Hospital de) Mar Parc del Mar
de lleure, els parcs, els equipaments culturals o els
esportius, varen ser sistemàticament marginats del
procés de creixement de la ciutat, confinats en es-
pais residuals, oblidant que formen part de la ciu- Els projectes de les quatre àrees «olímpiques»
tat i la qualifiquen. suposa la generació de l'oferta més important Area de la Vall
Assistim a una nova manera d'entendre, de pro- d'equipaments pel lleure de tot el territori metro- d'Hebron.
duir i de consumir la cultura i el lleure; fenòmens polità, en excel·lents condicions d'accessibilitat tant
de participació massiva com espectacles i festes des de Barcelona com de la majoria dels municipis
multitudinàries eren molt poc freqüents a Barce- de la Corporació Metropolitana.
lona; ara són un fet quotidià. El consum d'espais El front de mar, concebut com un
lliures gran parc equi- Àrea del Parc de Mar.
i d'activitats del lleure s'han fet extraordi- pat amb diferents atractius focals i el front de mun-
nàriament populars i n'hi ha prou amb fer una pas- tanya —façana alhora de la ciutat i del gran parc
sejada pels nous parcs de Barcelona per copsar de Collserola—, constituiran, en el futur, un veri-
aquest fet. L'augment de mobilitat ha canviat tam- table cinturó verd i equipat, amb fortes
bé repercus-
hàbits i costums. sions sobre tot l'entorn metropolità.
67
La Ciutadella forma part
del complex urbanístic
del Parc del Mar.
El que és específic del projecte olímpic és la fac-
tibilitat simultània i a curt termini de tota la
proposta.
Una gran quantitat d'obra pública serà execu-
tada en poc temps: grans vies de connexió ^rondes
de mar i muntanya— millores, generals o localit-
zades, de la connectivitat viària; augment d'acces-
sibilitat d'àrees concretes; importants obres de mi-
Hora de la xarxa de clavegueres i sistemes de depu-
ració; defenses de la costa i assentament del front
marítim; obres de preparació i d'urbanització d'im-
portants quantitats de sòl dins el perímetre urbà,
i per tant, inici de processos de requalificació ur-
bana; modificació i millora del sistema portuari
amb la possible requalificació comercial i tercià-
ria d'una part de l'actual port; adopció d'un es-
quema de principis en el desenvolupament de la
xarxa i estacions de tren i alhora, inici d'obres molt
importants de reestructuració del sistema actual;
L'Àrea de modernització i
Diagonal ampliació dels serveis de l'aero-
registra un excel·lent port; urbanització, ajardinament i equipament de
equipament esportiu. nombrosos espais urbans de petita o gran entitat;
operacions de renovació i requalificació de l'actual
patrimoni d'edificis públics...
Aquesta llista tot i no ser exhaustiva, dóna una
idea de la magnitud de treballs que a partir de la
nominació de Barcelona com a ciutat seu dels Jocs,
tindran un termini fix d'execució arquitectònica de
Barcelona, un conjunt monumental que represen-
L'obra pública, motor de la tarà una fita històrica. Igualment, la construcció
renovació urbana de la Vila. Olímpica i el projecte d'ordenació rea-
litzat per Oriol Bohigas suposaran, no només una
Podríem dir que el projecte dels Jocs Olímpics millora urbana, sinó també una importantíssima
per Barcelona no inventa res de nou que no hagués aportació a la cultura urbanística i arquitectònica
estat ja pensat o planificat en propostes anteriors. de Barcelona.
68
Un barri marítim de nova planta
La Vila Olímpica
Oriol Bohigas, arquitecte
Un deis encerts bàsics de Turbanisme realitzat aquests últims anys per l'Ajuntament de Barceló-
na, ha estat el que en podríem dir el «mètode estratègic». En comptes de fer plans molt generals
i de proposar grans esquemes de transformació sistemàtica i globalitzadora, ha realitzat i està
realitzant una sèrie d'operacions puntuals molt concretes i escollides estratègicament perquè, un
cop acabades dins d'uns terminis assequibles, actuïn com a punts de regeneració del teixit urbà
veí i r«infectin» d'una nova urbanitat.
Com era natural, aquest mètode va començar a realitzar-se en operacions de petita escala: unes
places d'especial identitat, uns buidats en els barris vells aglomerats, una rehabilitació d'un con-
junt d'habitatges, una col·locació d'un nou monument, un embelliment d'un conjunt històric,
un nou equipament de barri, etc. Molt aviat, però, varen ser enfocats temes de majors dimensions
que depassaven fins i tot el quadre veïnal. La zona del voltant de l'Estació de Sants, el Moll de
la Fusta o els nous parcs de la perifèria, en són exemples prou significatius, perquè, amb aquest
mateix mètode, estan tenint un poder de transformació urbsma que afecta Uocs i vivències que
s'hi relacionen d'una manera més complexa i menys immediata. Diríem, d'una manera més
«metropolitana».
La Vila Olímpica cal que
suposi la remodelació
d'una àmplia zona de la
costa.
A la pàgina següent, zona
actual on es construirà la
nova urbanització
marítima.
69
És evident, però, que el mètode estratègic, l'ur-
banisme de la «metastasi», no ve pas limitat ni tan
sols en aquesta escala mitjana. Les dues Exposi-
cions Universals de Barcelona, en són un bon exem-
ple. Després del Pla Cerdà, que fou, aquest sí, un
projecte generalitzador i total de gran abast, les
dues grans transformacions de la ciutat es deuen
fonamentalment a la seva estratègia. La del 88 no
tan sols va consolidar com a parc la vella i odiada
Ciutadella, sinó que va posar en marxa la poten-
ciació de la zona N.E. de la ciutat i va afermar la
dreta de l'Eixample. La del 29 va donar una estra-
bada cap a l'altre cantó, fent com una segona ope-
ració paral·lela: la urbanització d'una vessant al
peu del castell de Montjuïc, l'altra fortalesa odia-
da pels barcelonins, i la potenciació de la ciutat cap
al S.O. Aquesta expansió és un dels exemples més
contundents d'una estratègia urbanística que tras-
passa les fronteres immediates i encara avui en vi-
vim. La Barcelona moderna floreix per aquell cantó
des de la Plaça d'Espanya a la Diagonal i la pròxi-
ma reurbanització de l'eix Tarragona-Numància,
articulat a l'entorn de l'Estació de Sants, serà l'ex-
pressió contundent d'aquest fet, unint orgànica-
ment uns centres que semblaven autònoms i que
avui, al cap de prop de 60 anys, hom pot llegir com
una conseqüència de la gran estratègia de l'Expo-
sició del 29.
Per això, pel convenciment i l'experiència posi-
tiva d'aquest urbanisme, podem pensar que avui,
després de l'escala petita i la mitjana, Barcelona
ha d'empendre el mateix mètode en l'escala gran,
en la transformació metropolitana. I aquesta oca-
sió l'ha de donar l'oportunitat d'uns pròxims Jocs
Olímpics que, com les Exposicions, ordenaran una
sèrie d'objectius urbans. El fet que l'Anella Olím-
pica s'ubiqui al cim de Montjuïc i la Vila Olímpica
al costat de la Ciutadella, ja és prou significatiu.
Vol dir unir en un nou esforç vitalizador els cen-
tres de les dues Exposicions. I
Barcelona recuperarà la seva
imatge marítima
Ara, robjectiu no és potenciar una expansió si-
nó afermar una reconstrucció de l'àmbit central de
la ciutat, ben d'acord amb els nous models de l'ur-
banisme europeu, quan el tema de l'expansionis-
me ha estat substituït pel de la transformació i la
rehabilitació.
La reurbanització de Montjuïc, la plantació del
nou Parc del Migdia, el Moll de la Fusta i la recon-
versió del vell port, el millorament de la Barceló-
neta i el seguit d'operacions que ha de comportar
la Vila Olímpica, donaran una nova interpretació
de la Barcelona central i la faran un autèntic nucli
metropolità. I tot això, a la vora del mar. Després
de tants segles, Barcelona tornarà a ser una ciutat
d'imatge marina, una ciutat mediterrània.
L'element més innovador serà la Vila Olímpica
pel grau de transformació que comunicarà a un sec-
tor immens de la ciutat. Potser per primera vega-
da una Vila Olímpica no serà un guetto aïllat, sinó
un barri integrat profundament a la continuïtat de
la ciutat. I un barri barceloní autènticament
marítim.
La seva ubicació és extraordinàriament oportú-
70
na. El triangle Carles I-Bogatell-platges ha estat
fins ara una illa antiurbana, no sois pel seu nor-
mal procés de desindustrialització, sinó per les bar-
reres que el segregaven: les dues vies de ferrocar-
ril, l'amenaça d'unes autopistes i la degradació fí-
sica de les platges. El projecte preveu l'anul·lació
d'una de les vies i el soterrament de l'altra, la con-
versió del projecte d'autopistes en una gran Avin-
guda del Litoral i la transformació de tot el sector
en un àrea residencial d'usos complexos tal com
correspon a un autèntic barri urbà.
Les platges seran defensades i reordenades en-
tre els espigons dels sobreixidors que seran ampliats
i millorats per evitar els actuals problemes d'inun-
dació del Poblenou. Al final del Passeig de Carles
I hi haurà un petit port d'escala que empararà un
gran centre de Convencions enmig del mar. Hi hau-
rà un Passeig Marítim arran de platja per a via-
nants, amb un centre d'activació comercial a l'en-
torn d'hotels i equipaments que donaran un nou
skyline a Barcelona. L'Avinguda del Litoral serà
una doble via amb un gran parc central i amb una
façana contínua, ordenada arquitectònicament,
que marcarà el límit de l'Eixample Cerdà. El Parc
de la Ciutadella s'estendrà més enllà del Passeig de haurà deixat de ser una barrera i la circulació es Al nou front marítim,
Carles I, limitat per una gran corba edificada i em- difuminarà per tal que la platja i els serveis costa- s'hi ubicarà un
bolcallarà els equipaments que resultin de la reuti- ners siguin un nou centre urbà, viu i pletòric. equipament esportiu i
lització de les velles casernes i el Mercat del Peix. Una bona part de tot això serà hoteler
una adequada re- complet.
L'àrea residencial tindrà una estructura tradició- sidència pels atletes del 1992. Després, però, serà
nal de carrers amb façanes contínues, seguint la un nou barri de Barcelona, ancorat al mar, obert
imatge més permanent de Barcelona, fent, però, a la confortabilitat i als usos festius populars. El projecte aprofita i
unes illes de cases prou grans per inserir-hi unes uni- Si les dues Exposicions van senyalar amb llur es- potencia, sempre que és
tats d'habitatge amb tipologies més modernes, en- tratègia dues línies d'expansió ordenada, els Jocs possible, la infrastructura
tre jardins i instal·lacions esportives. El Bogatell Olímpics de 1992 senyalaran una transformació de vial bàsica de la zona,
serà un passeig arbrat per a vianants que es pun- la Barcelona tradicional: la faran, altre cop, una rehabilitada en tots els
tualitzarà amb un itinerari monumental. El tren ciutat mediterrània. seus aspectes.
i
71
Símbol i emblema de la Barcelona olímpica
El nou Estadi de Montjuïc
Carles Buxadé i Joan Margarit, arquitectes
Maqueta del nou estadi. Un parc frondós i extens en una muntanya, vo- na olímpica, per l'edifici de l'Estadi, la gran rea-
ra el mar i al bell mig d'una gran ciutat, ha convo- lització esportiva de l'Exposició del 1929. El res-
cat totes les imaginacions arquitectòniques catala- pecte per aquesta memòria i aquest sentiment, ha
nes a Montjuïc des de l'inici del desvetllament de aconsellat el manteniment de la imatge de l'esmen-
Barcelona com a potència demogràfica, cultural i tat edifici en el punt més alt de l'Esplanada Olím-
industrial. pica, la qual, amb un lleuger pendent, davalla des
Aquesta situació privilegiada, podria proporcio- de la terrassa que resta situada a la zona davant
nar tota la indubtable bellesa de l'entorn del parc la façana oest de l'Estadi, fins al pla de la Hidràu-
al gran esdeveniment olímpic del 1992 i a la poste- lica, uns 700 m més enllà.
rior utilització de l'àrea com a zona esportiva de La conservació de l'actual imatge de l'estadi s'as-
la ciutat. També, la qualitat de l'emplaçament pre- soleix alhora que el necessari millorament de la se-
vist és tal, que la zona olímpica, concebuda har- va capacitat per realitzar les seves funcions: visuals,
mònicament amb el caràcter ajardinat i monumen- de comoditat, de servei, de comunicacions, etc.
tal de la muntanya, perfà la pròpia estructura pai- L'atenció principal ha estat, doncs, en l'adequa-
satgística i arquitectònica de Montjuïc. En aquest ció de tots els canvis i suplements que calguin per
sentit, cal tenir en compte que la zona olímpica rea- a l'increment d'aquesta capacitat funcional, man-
litza la unió entre el Montjuïc del passat, el Mont- tenint,"en qualsevol cas, l'aspecte general que ha
juïc de l'Exposició Universal, amb el Montjuïc del tingut sempre l'edifici.
demà, representat pel parc del Migdia. Les façanes principals i les dimensions fixades
La presència de la memòria i del sentiment a la planta per elles mateixes, constitueixen, bàsi-
col·lectiu a la muntanya, resta simbolitzat, a la zo cament, la imatge de què parlàvem suara i, per tant.
72
Tribuna de Tantic estadi:
una imatge per a la
historia.
són considerades com invariants en el plantejament d'honor, arriben al davant dels seus accessos a l'in-
d'aquest projecte d'estadi olímpic que, tant per ca- terior de l'estadi, mitjançant una penetració subter-
pacitat com per condicions generals, pot allotjar- rània per dessota de l'actual terrassa principal que
hi la cerimònia d'inauguració olímpica. s'hi conserva.
Descripció del projecte Justificació de mides i pendents de
Concepte general les grades
L'adaptació de l'Estadi als requeriments actuals, El
precisa ampliació de la superfície de grades, plantejament singular d'aquest estadi roman
una
en el caràcter inamobible de la línia de i la
la qual cosa s'aconsegueix enfonsant el façana
terreny de d'un nombre de seixanta mil es-
pistes i jocs, i ampliant-les, doncs, necessitat, alhora,
per la seva part
inferior. pectadors asseguts. La forma de les grades per tal
de garantir una perfecta visualització des d'arreu
ha de
Característiques generals del projecte: complir l'equació següent:
a) Manteniment de tota la façana de l'edifici i d'una
Z
part de l'ala monumental actual, amb la =(a/d)-(m-l-n)-(log. nep. [(m-l-n]/n)-l-p-m/n)
correspo-
nent remodelació i canvi de la gran coberta de les
on:
grades i de les zones interiors. Manteniment de les
n = distància des de la a la
entrades originals a l'estadi. Enderrocament de to- pista primera grada,
tes les en
grades actuals, inclosa l'estructura de pilars planta.
= de la
de la m en des
zona sud. distància, planta, primera grada
a la grada que s'utilitza i de la qual cerquem
b) Enfonsament el valor Z.
del nivell de pistes, de la costa ac-
= distància vertical de la al nivell
tual, 98,60 m, a 87,50 m uns 11 aproximada- p primera grada
m
de la
ment. Ampliació de tota la superfície de grades, pista.
a =
les distància de la línia dels ulls a la
quals seran de nova planta amb la inclinació part superior
del
convenient, fins a una distància entre 7,90 i 8,70 cap (s'utilitza 11,8 cm),
=
del d distància entre dos en
m perímetre actual de l'edifici. Hi ha, doncs, espectadors, planta.
Z = distància vertical entre el nivell de la
unes grades inferiors i primera
unes superiors al llarg de tot
el i el de la s'analitza.
perímetre de l'estadi. grada grada que
c) Establiment, dessota de les grades i de l'ala mo- Aquesta expressió reflecteix els problemes que
numental que s'hi conserva, de tots els serveis ne- apareixen quan no es poden moure els límits pos-
cessaris, així com una circulació general d'atletes, teriors de les grades. Si aquestes s'inicien molt a
organitzadors, manteniment i serveis tècnics que, prop del camp de joc, la seva corba es verticalitza
des de l'exterior, entra enterrada a l'estadi per l'eix (en el límit, si comencéssim les grades a la pròpia
de la façana sud i abasta tota la zona oest, tot per- vora de les pistes, la seva corba seria la vertical per
metent entrar els vehicles d'atletes, premsa, segu- tal que el primer espectador no tapés la visualitza-
retat, manteniment, etc. Pel que fa als convidats ció dels altres). Enllà dels 40 graus, no és convé-
73
l'estadi olímpic de Munich de 84.000 espectadors
i acabat el 1970, els estadis d'Atenes (90.000 espec-
tadors), Split (50.000 espectadors) tots dos acabats
el 1983 i l'estadi de Mònaco (20.000 i no acabat en-
cara) són tots ells, estadis amb 80 cm d'amplària
entre les grades.
Capacitat (amb tots els espectadors asseguts)
Grada superior
La capacitat de la zona oest (els 11 sectors cen-
traís, cada sector definit d'eix a eix dels elements
estructurals) és de 7.009 espectadors.
Zona est (11 sectors): 7.805 espectadors.
Zona nord (8 sectors): 5.810 espectadors.
Zona sud (9 sectors): 6.110 espectadors.
TOTAL: 26.734 espectadors.
Grada inferior
Zona oest (11 sectors): 10.534 espectadors.
Zona est (11 sectors): 12.070 espectadors.
Zona nord (8 sectors): 10.565 espectadors.
Zona sud (8 sectors): 10.430 espectadors.
TOTAL: 43.599 espectadors.
Capacitat total: 70.000 espectadors
Panoràmica recollida a nient de construir-ne per problemes d'utilització.
«ull de peix» de l'estadi A més, en acostar-se a la pista l'inici de les grades, Circulació
en obres que duu a terme aquesta verticalització obligada, va acompanyada S'estableix una circulació general interior horit-
l'empresa «Dragados y d'un increment en l'alçària de les darreres (la dife- zontal al voltant de l'estadi a la cota 98,15. En ge-
Construcciones, S.A.» rència de dos valors de Z consecutius augmenta). neral, a aquesta anella s'hi accedeix des de l'exte-
Tampoc és lògic admetre-hi més de 60 cm d'alçà- rior i pràcticament és al costat de les façanes nord
ria en una grada per a espectadors asseguts. D'al- i oest. Des de la façana sud s'hi accedeix, des de
En la remodelacíó de tra banda, la influència del paràmetre d, distància la cota 105,35, mitjançant les corresponent escales.
l'antic estadi s'hi entre elles, es també molt important, ja que el seu Des d'aquesta anella situada a la cota la
conserven alguns dels 98,15,
elements increment suposa allunyar altra vegada, l'inici de qual és el nivell superior de les
seus grades inferiors,
arquitectònics més les grades de la pista per tal que s'acompleixin les s'accedeix també a les grades superiors i als serveis,
definitoris. anteriors premises respecte a «d», la seva inclina- situats, aquests, a les cotes 95,75 i 100,75. Al pro-
ció i alçària (no sobrepassar els 40 graus ni els 60 pi nivell 98,15 hi ha els serveis de minusvàlids. A
cm respectivament, tot mantenint la visibilitat). la zona sud, aquestes mateixes escales de què es par-
Això vol dir que amb una distància entre elles de lava suara, permeten accedir als nivells inferiors si-
85 cm, es perd un 10 % de la capacitat. Aquest fet, tuatí a les cotes 89,75,90,05 i 92,75 destinats a ad-
unit a la consideració que els darrers estadis i re- ministració i premsa.
glaments ho accepten, en general, ha portat a ad- En la façana oest, al centre i als extrems nord
metre 80 cm com a distància entre una i altra. Com i sud del seu cos central, se situen els nuclis de co-
a dades en aquest sentit, pot tenir-se en compte que municació vertical amb ascensors que comuniquen
entre sí les plantes inferiors de vestuaris i accessos Accés que tanca l'eix
i les plantes intermèdies i altes de premsa i perso- longitudinal de l'Anella
nalitats. Aquestes personalitats accedeixen a l'es- Olímpica.
tadi amb vehicle, en direcció sud-nord, per desso-
ta la terrassa davant la façana principal (Oest), en
cota 90,05. Els atletes hi accedeixen en el seu ori-
gen pel mateix camí que, en arribar davant de l'es-
cala de periodistes i per dessota d'aquest nucli, gi-
ren cap a l'interior de l'estadi on poden entrar di-
rectament a les pistes o anar cap als vestuaris.
Buidats
Zona oest
Arribada més desfavorable a la cota 98,15:
— des de la grada inferior: 6,5 minuts.
— des de la grada superior: 4,56 minuts.
Buidat general: 2,44 minuts.
Zona sud
Arribada més desfavorable a la cota 98,15:
— des de la grada inferior: 8,75.
— des de la grada superior: 5,40 minuts.
Buidat general:
— amb escales de 3 m d'ample: 11,05 minuts.
— amb escales de 3,2 m d'ample: 10,36 minuts.
Buidat parcial més desfavorable:
— amb escales de 3 m d'ample: 13,17 minuts.
— amb escales de 3,2 m d'ample: 12,35 minuts.
Zona est:
Arribada més desfavorable a la cota 105,35: 5,66
minuts.
Sortida a la cota 102,95: 6,78 minuts.
Buidat general zona est: 4,82 minuts.
Zona nord
Arribada més desfavorable a la cota 98,15: 8,7
minuts.
Buidat general zona nord: 5,43 minuts.
Buidat general de tot l'estadi: 8,17 minuts.
Descripció de l'estructura
Estructura de les grades inferiors:
Es conforma mitjançant murs pantalla i pilars
de formigó armat de 60 x 90 cm de secció, dispo-
sats, en planta, perpendicularment a les línies de
les grades. Defineixen els murs pantalla principals,
cada 15 cm aproximadament, perpendiculars a les
esmentades línies. Les grades seran prefabricades
de formigó armat en forma de T de 80 cm de can-
teli i gruixària de 10 i 20 cm a l'ala i l'ànima. Les
juntes de dilatació s'estableixen definint zones de
30 a 50 m i el lliure moviment s'assoleix per suport
en forma d'esgraonat dins d'una jàssera i suport
de neoprè pels elements prefabricats de grada da-
munt dels pilars. La junta esgraonada sense doblar
pilars, es considera admissible per tres motius:
ler. Pel baix grau sísmic de la zona (VII).
2on. Pel baix període d'ús global de les grades per
part de públic massiu.
3er. Perquè, malgrat els punts anteriors, les jàsse-
res de la junta es dimensionaran tenint en compte
l'efecte tralla del sísmic.
Estructura de les grades superiors:
Es conforma mitjançant la disposició, cada 13
o 18 m de grans angulars de formigó armat com-
postos per un pilar de 50 x 320 cm de secció situat
75
a 2,40 m de la façana i una jàssera en voladís que amb unes triangulacions de cantell variable, per tal
suporta les grades, aquestes amb obertures de 30 d'adaptar-se al motlluratge i lliga el mur esmentat
cm a l'ala. amb doble tauló de fusta a les dues bandes. La bas-
Aquests pòrtics d'un sol pilar es disposen per- tida és ancorada al terra amb micropilots.
pendicularment a la línia de grades. Aquesta bastida és, avui, construïda i pot veu-
re's, de color roig, engir de l'edifici,
Estructura de la coberta: b) Enderroc interior de tot el vell estadi, acurat a
Es conforma mitjançant una gran biga metàl·li- la zona on s'enllaça amb la façana que es vol man-
ca, paral·lela a la façana, de 4,5 m de cantell su- tenir i convencional a la resta. Aquesta fase ja s'ha
portada en dos pilars extrems i un de central de for- dut a terme.
migó. Penjada d'aquesta biga hi ha l'estructura de
la coberta, també metàl·lica, amb un voladís de c) Excavació interior fins al nivell de les pistes i ins-
30 la direcció perpendicular tal·lacions de
a la gran biga, projecte, amb maquinària conven-
m en
i ancorada amb cables al extrem cional i voladures el
seu corresponent segons projecte.
a la façana. Aquesta fase s'està duent a terme durant l'estiu del
86.
Procés constructiu d) Construcció del nou edifici esportiu i recalça-
a) Construcció d'una bastida perimetral exterior ment del mur del vell estadi.
a tota la façana de l'estadi, composta d'una estruç- e) Restauració de la façana del vell —ara nou—
tura espacial amb nusos esfèrics que arriba als murs estadi.
Alçats Nord i Sud
corresponents al nou
Estadi.
Un recinte per a 17.000 espectadors
El nou Palau d'Esports
de Barcelona
Arata Isozaki, arquitecte
Maqueta del nou Palau
d'Esports de Barcelona.
La gran coberta, amb
una sofisticada estructura
de malla metàl·lica,
tindrà 136,80 m de
llargada, 110,40 m
d'amplada i, en el seu
punt central, una alçària
de 45 m.
77
■
Una secció del Palau
d'Esports que permet
veure la instal·lació de la
pista central i de les
grades.
La idea que vaig presentar amb motiu del con- sent la seva capacitat total de 17.000 seients per a
curs convocat l'any 1983, sobre el conjunt d'ins- qualsevol altre tipus d'esport indoor o espectacle.
tal·lacions esportives per a la possible Olimpíada En primer lloc, s'encetà amb la projecció de la
de Barcelona per celebrar l'any 1992, consistia en coberta del Palau d'Esports on es desenrotllà la lliu-
cobrir tant el Palau d'Esports com el Pavelló Po- re curvatura tal i com estava ideada al concurs, des-
livalent o pavelló per a l'entrenament, amb una co- prés, però, hom conclogué amb la valoració que
berta única de lliure curvatura constituïda per ma- per la seva exagerada dimensió, alguns punts de la
lles especials. Aleshores es presentava el problema curvatura on es concentraven les càrregues, aques-
d'una gran i complexa varietat d'angles que per la tes sobrepassaven els límits de la capacitat actual
incidència de barres sobre els nusos de la malla es- del sistema de malles espacials. Des d'aleshores es
pacial, es va poder solucionar mitjançant un ro- desenvoluparen successivament, tants càlculs com
bot connectat amb lectura numérica d'ordenador. caigueren, fins que sorgí la forma actual, sens dubte
Després del veredicte del Concurs de l'Anella la més racional, econòmica i alhora, la més facti-
Olímpica de Montjuïc, es van produir un seguit de ble d'executar. Aquesta fou una raó més per l'apor-
canvis substancials al Palau d'Esports, quant a tació de noves idees al projecte.
l'emplaçament, ja que l'equip guanyador del con- Tradicionalment, per al muntatge d'aquest tipus
junt de la urbanització, tenia una altra idea sobre de cobertes, es construeixen bastimentades de ti-
el plantejament general de l'Anella Olímpica. En pus convencional. En el cas del Palau d'Esports,
primer lloc, el Palau d'Esports se col·loca perpen- la seva alçada interior que arriba fins als 45 m. a
dicular a l'eix de l'Estadi i com un element indivi- més d'existir-hi importants acabats i instal·lacions
dual. Després a la fase de Projecte Bàsic, hi hagué penjades de la malla espacial, fa necessari el mun-
un canvi a l'emplaçament previst per al Palau, do- tatge d'una bastimentada d'aquest tipus. Per
nada la dificultat d'evacuar-hi els residus sòlids ur- evitar-ho, l'estructura de la gran coberta es munta
bans dipositats, tot aprofitant els desnivells pro- al terra, juntament amb els acabats i les instal·la-
duïts per l'antiga pedrera de sauló que arribava a cions corresponents, i s'eleva posteriorment mit-
una profunditat de l'ordre de 30 metres. La solu- jançant un sistema de gats hidràulics, fins a arri-
ció fou la de desplaçar el Palau cap a l'Estadi, on bar a l'alçada definitiva de 45 m. Després de cosir
els residus tenien menor fondària i un àrea més re- els gallons on ha estat necessari subdividir la ma-
duïda. Degut a aquest canvi d'emplaçament, el lla per a la seva elevació, la coberta formarà una
Projecte patí una modificació total en la seva fo- cúpula estàtica sostinguda per 62 columnes verti-
namentació i estructura inferior, on s'interrelació- cals ubicades en el seu perímetre. Aquest sistema
nava directament amb el terreny. anomenat PANTADOME, neix del mecanisme
El Palau d'Esports té una coberta de 136,80 m PANTOGRAFO dels trens elèctrics, i n'existeix ex-
de llargada per 110,40 m d'amplada i un volum to- periència al Japó per haver estat ja utilitzat. Ate-
tal interior de 346.340 m^ i està alhora preparat ses les enormes dimensions del Palau, la fase d'ele-
per col·locar-hi 13.000 seients fixos quan estigui vació serà d'una gran espectacularitat.
muntada la pista d'atletisme indoor de 200 m, es
78
Inspirat en el GARAN
A més del Palau d'Esports, hi ha un pavelló ano-
menat Polivalent, capaç d'encabir-hi quatre pistes
de bàsquet amb una forma de simple caixa. La se-
va coberta, però, té un sistema molt peculiar de bi-
gues, la geometria de les quals, reflecteix de ma-
nera clara, la transmissió de les tensions i compres-
sions pròpies del seu càlcul. La gran coberta està
conceptualment ideada per una sèrie de grans on-
dulacions que integren i relacionen l'edifici amb les
suaus curvatures de la muntanya de Montjuïc.
Aquesta idea també es reflecteix a la coberta bai-
xa del Palau d'Esports, la qual té una escala més
íntima, concebuda en forma de ràfec. El joc de les
dues cobertes, gran coberta i coberta baixa, és tra-
dicionalment utilitzat entre les diferents dependèn-
cies dels temples japonesos (GARAN), per acon-
seguir majors efectes de proximitat i llunyania. Per
aquesta mateixa raó, s'hi utilitzà aquesta idea.
L'estructura es projectà pensant en les tecnolo-
gies o mitjans més avançats, mentre que en els aca-
baments, s'empren materials tradicionals. Al can-
tó intermedi de la gran coberta s'empra la ceràmi-
ca vidrada usada tradicionalment en els acaba-
ments externs de les cúpules, mentre que la part su-
perior o cúpula i la coberta baixa, estan constituí-
des per fines planxes de zinc, un material també
tradicional. Per als pòrtics cúbics situats a la faça-
na principal, els quals són davant la gran esplana-
da de l'Anella i són també els que marquen les en-
trades, a més de ser el motiu principal en tot el re-
cinte de la pastilla, s'empra la pedra de Banyoles.
També s'utilitza al prosceni del Palau d'Esports,
per donar major contrast a la resta de parets de for-
migó vist o de totxo vist a zones de menor impor-
tància.
Per tant, el principal objectiu del Projecte del
Palau d'Esports, és aconseguir la conjugació de les
avançades tecnologies actuals amb els materials i
sistemes tradicionalment emprats i coneguts. Amb
aquest criteri, crec que he aconseguit un nou dis-
seny que no és un «International STYLE», ni tam-
poc un estil regionalista.
Axonometría seccionada
de l'interior del Palau
d'Esports.
Perspectiva de conjunt
que ofereix el projecte
d'A rata Isozaki.
Per a l'estructura s'han
emprat els mitjans més
avançats, mentre que
per als acabats
s'utilitzen els materials
tradicionals.
79
Montjuïc: un entorn adient per a l'estudi
Facultat de l'Esport
Peter Hodgkinson, Taller d'arquitectura Ricardo Bofill
Dibuix de l'entrada
principal de l'INEF,
Facultat dedicada a
l'estudi integral de tots
els esports.
La facultat per a l'Institut Nacional d'Educació Alguns dels interrogants que es plantejaren eren:
Física —dependent de la Generalitat—, s'utilitza- què és exactament una Facultat de l'Esport?; qui-
rà durant els Jocs Olímpics per a la realització de nes són les seves relacions amb els esports en gene-
les competicions de lluita i per a algunes funcions ral i amb el complex de Montjuïc en particular? i,
de processament de dades de comunicacions. quin impacte cultural i sociològic pot esperar-se que
El programa i el disseny es desenrotllaren durant generi dins l'àrea?
molts mesos i canvià de tres edificis diferents a un Si comencem per la pròpia Facultat pot assumir-
i, tant l'emplaçament com les configuracions del se que sigui un centre de graduats i post-graduats
volum, canviaren, a causa de les pressions exerci- on es formen mestres dedicats a l'estudi integral,
des fonamentalment, per les difícils condicions del a la comprensió i pràctica de tots els esports, amb
subsòl. La situació final de l'edifici de la Facultat, el fi de formar-hi un cos pedagògic capacitat per
es trobava a més de mig quilòmetre d'ençà dels seus catalitzar l'educació física a tots els estrats de la
inicis, sobre un àrea molt restringida quant a ter- societat de Catalunya. És, per tant, un edifici uni-
mes geològics, assentada exactament al damunt de versitari amb més d'un miler d'estudiants que es-
l'extrem de l'eix que regeix l'Esplanada Olímpica. tudien esports durant el curs acadèmic. Hi ha, tan-
De fet, el solar i l'emplaçament dels penya-segats mateix, una certa dicotomia pel que fa a l'ús de
de les velles pedreres i l'aprofitament de l'aboca- l'edifici, ja que les pròpies instal·lacions per a la
dor, només permetien la utilització d'una forma pràctica d'esports (pistes, gimnasos, piscines, etc.),
rectangular de planta, realitzada per un dels pro- també hom les cedeix a federacions i col·legis quan
jectes anteriors que millor respongués a les exigèn- els estudiants no les utilitzen. Aquestes activitats
cies del programa. es realitzen, generalment, a les tardes i en períodes
80
de vacances i poden ser tan nombroses i fins i tot tes biològics, els quals suposen un ajut tant per al La façana interior ha
més concorregudes que les pròpies activitats d'es- metge com per a l'atleta, per tal d'aconseguir una estat tractada com una
tudiants, tot i que no haurien d'afectar la privad- compenetració que meni a una actuació òptima. façana urbana amb els
tat o seguretat dels locals teòrics i socials de la Lfn atractiu addicional mateixos
ésser l'ús plafons
Facultat. podria perma-
nent de les prefabricats de
zones de bar i restaurant, les pedra.
quals
compten amb una vista privilegiada damunt els ter-
En un lloc privilegiat renys de joc fins al Mediterrani, i fan del lloc un
punt de reunió per a tots els atletes visitants.
És perfectament emplaçada per tal d'aprofitar Totes aquestes activitats suposarien un al·licient
les nombroses instal·lacions esportives de Mont- per tal que el públic general utilitzés l'edifici i ani-
juïc, ja sigui les que existeixen en l'actualitat o bé més la zona, particularment a les tardes i nits quan
que es trobin en projecte. En tot cas, la presència la pròpia Facultat s'infrautilitzi.
de aquestes instal·lacions hauria d'oferir animació Aquestes intencions i les guies del programa,
a l'entorn, amb estudiants, espectadors i partici- contribuïren en l'aspecte que el concepte del dis-
pants, tot i que a causa de la seva pròpia planifica- seny de l'edifici es nuclearitzés al voltant d'un «par-
ció de programació, resulta evident que molts ti» (configuració d'un planejament) molt clar i de
d'aquests espais asignats a aquestes activitats, s'han fàcil identificació, en què es palesava la idea d'una
vist duplicats. tipologia de «col·legi universitari», d'edificis agru-
Els avantatges socials i culturals de la Facultat, pats a l'entorn d'un pati, units per una arcada
han pro-
de ser desenrotllats amb el temps. Tanmateix, tectora (en el fons provablement un derivat del
tant l'estudiant com el cos de professors, podrien claustre eclesiàstic), per tal de solucionar les exi-
convertir-se en animadors rellevants en l'ambient gències del programa. Les diferents àrees de joc i
posterior dels Jocs Olímpics, especialment, si hi els gimnasos, estan distribuïts dins de dos quadrats
oferissin programes culturals mitjançant la utilit- que formen patis coberts de 50 m x 50 m cada un,
zació dels espais de què es disposa per dur a terme emplaçats a ambdós costats del vestíbul central. Al
exposicions, esdeveniments esportius i de comuni- voltant dels seus perímetres hi ha una arcada i als
cacions (amb la cobertura a través de grans panta- laterals, per davant i al fons, se situen
lles quatre ales
de televisió per satèl·lit de tots els successos re- destinades a elements i materials auxiliars de ser-
ferents a temes esportius de transcendència mun- vei. L'eix Est-Oest dels edificis, és la continuació
dial), conferències i espectacles de música; també, de l'eix principal de tot el Complex Olímpic i és di-
amb la instal·lació d'una biblioteca de l'esport de vidit al centre del vestíbul per l'eix Nord-Sud, el
primera categoria i un centre de dades, amb el su- qual conforma la geometria bàsica de la composi-
port d'una copisteria i d'una videoteca. La Pro- ció dels edificis.
ductora de Vídeo cobriria els principals esdeveni- Hi ha un fort pendent Nord-Sud d'emplaça-
rnents esportius amb el fi de realitzar una distribu- ments que s'utilitza avantatjosament amb la plani-
ció pedagògica arreu del país. Els laboratoris són ficació de dos pisos en direcció Nord i quatre vers
a disposició per a l'estudi i investigació dels efec el Sud, amb els quals s'anivella l'alçària.
81
L'edifici és decididament
modern dins la tradició ministració, productors de vídeos i laboratoris en
clàssica minimalista. direcció Nord.
La circulació al llarg de les galeries permet una
vista ininterrompuda de les sales de competició en
què les diverses activitats responen a la pràctica,
a allò que s'aprèn a les aules.
Els patis poden dividir-se en diferents espais que
estiguin separats visualment i física, mitjançant l'ús
de cortines acústiques.
La lleugera coberta inferior del sostre, actua com
a font controlada de llum natural i també com a
base per a tota la il·luminació artificial i sistemes
de comunicació.
Maqueta del projecte de
la Facultat de l'Esport,
presentada per Ricardo Un edifici decididament modern
Bofill.
L'aproximació a l'estètica de l'edifici suposà per
al Taller, veure's involucrat en un seguit de debats
d'una escala noble que baixa fins a l'auditorium semàntics interrelacionats, a través dels quals se construcció si s'hi emprés un sistema que prèvia- Les terrasses i les escales
i un altre accés directe cap a la sala de conferència cercava un equilibri que satisfés els màxims crite- ment hagués estat aprovat per constructors locals són de lloses de pedra
i les portes principals del hall de la Facultat. Això ris de disseny. competents, abans d'incórrer el risc d'importar- artificial; s'hi
en utilitza la
permet que, tant l'auditorium com les sales de con- El debat primordial girà entorn al llenguatge ar- hi tecnologia de color
estrangera amb els problemes inhe- pedra fabricada,
ferències, puguin ser emprats a la nit quan roman quitectònic i de jardineria que identifica indubta- arena clara de
rents de costos suplementaris i «know-how». Montjuïc.
tancada la resta de la Facultat. El «hall» principal blement Montjuïc, l'anomenat «Noucentisme», un S'ha intentat conservar els materials dins la ma-
Un espai amb diferents volums és el veritable centre de totes les activitats de con- neoclàssic romàntic i eclèctic, fet amb un conside-, jor beneitura i puresa possibles. El volum de tre-
articulats tacte social i hi té vistes elevades sobre els dos pa- rabie mal gust en alguns casos, malgrat que conti- ball, però, exigeix un rendiment molt alt i per tant,
tis de pistes de competició que són emplaçades a nua essent l'estil prioritari arreu la muntanya. costos més elevats. La pedra prefabricada, de co-
El tema de la tipologia de «col·legi universita- un nivell inferior. El «hall» pot utilitzar-se per a Aquest «esperit» de disseny pot ser per una banda lor arena clara de Montjuïc, ha estat contrastada
ri», contribuí a resoldre una limitació important reunions, inauguracions, exàmens, balls i festes, ignorat i per una altra, plagiat o purificat. amb la fusteria d'alumini lacat i amb vidrats fu-
quant a la planificació del pavelló d'esports, on la etc., així com per a exposicions de tota mena. En S'escollí aquesta darrera via, la purificació de les mants reflectants a la llum solar. Totes les terras-
magnitud del pavelló de jocs, empetiteix, invaria- direcció Sud, hi apareix un porxo obert i una ter- intencions clàssiques i l'ús de tecnologia avança- ses i escales són de lloses de pedra artificial. Els in-
blement, les àrees auxiliars d'elements de servei de rassa mirador amb grans escales que baixen fins da, en aquest cas, plafons prefabricats de pedra teriors són de parquet de fusta barnisada, llàmi-
recolzament i té tendència a forçar una imatge fun- als terrenys de joc, les quals s'empraran com a lloc (formigó arquitectònic), amb relleus minimalistes nes de suro o de ceràmica. Tots els cels rasos hi
cional i utilitària al conjunt de l'espai, la qual cosa per seure i xerrar i des d'on hom podrà contem- i conceptuals per tal d'insinuar, molt tímidament, duen plafons acústics lleugers, color arena alter-
resulta completament inusual amb allò que era con- piar els jocs i gaudir-hi del sol. El Bar Restaurant el llenguatge arquitectònic. El resultat és un edifi- nats en un sistema modular amb vidrats i difusors
siderat com un llenguatge arquitectònic ideal per és ubicat sota l'escala i dóna a la terrassa inferior ci modern molt sobri, integrat a l'ambient visual. per a llum natural, a més de la resta de connexions
al marc de Montjuïc. des d'on hom pot arribar fins a la biblioteca, per El «parti» de les columnes al voltant de les sales suplementàries rera unes reixes d'alumini lacat, es-
Amb aquesta solució, les façanes del bloc didàc- una entrada separada, la qual està constituïda per de competició que suporten el sostre i les galeries pecialment dissenyades.
tic en direcció Sud (amb la gran escala que baixa una gran sala informal de lectura i altres sales, més de comunicació entre la façana interior i les colum- Els terrenys de joc a l'aire lliure, traçats com una
als terrenys de joc) i el bloc d'administració i de- petites, per a activitats audiovisuals. També hi ha nes suara esmentades, donen un patró de compo- prolongació del volum de l'edifici, són la resultant
partaments en direcció Nord, hi absorbeixen i hi un àrea de vestuaris per a col·legis visitants, la qual sició i proporcions a les verticals de les finestres, de la mateixa geometria. Rauen en un gran camp
amaguen de manera efectiva, la major part de les cosa permet l'accés a través de l'entrada de servei portes, columnes, pilastres i sòlids, mentre que la d'herba central amb els marges formats per dos
sales de competició de 9 metres d'alçària, alhora que és situada a la tanca que envolta els terrenys façana interior és tractada com una façana urba- boscos (parking) i es complementa amb pistes fer-
que deixen les façanes Est i Oest com a galeries de joc. El nivell superior és ocupat, completament, na amb els mateixos plafons prefabricats de pedra. mes per a tenis i Cadascun ter-
obertes, en arcades vidrades que fan llum diürna hoquei. d'aquests
per vestuaris que donen directament sobre les pis- Les horitzontals resultants del canvi de nivell de renys, són al damunt d'una plataforma alçada del
a les activitats dels patis i hall. D'aquesta manera tes cobertes, a les quals hom pot accedir lateral- Nord a Sud, produeixen un basament de dues plan- terra, envoltada per una tanca i amb
conti- plantacions
pot tractar-se el conjunt del volum com una ment i des d'un nivell d'entresol fins al complex tes amb un ordre senzill de columnes al damunt que d'arbres mediterranis.
nuïtat homogènia més que no pas com una col·lec- de piscina el qual és un volum separat en direcció envolta tot l'edifici i acaba en un fris per al sostre Malgrat el gran volum que significa l'edifici, s'ha
ció de volums articulats de diferents mides. Est, unit a la Facultat mitjançant la paret de la ba- de coure. dissenyat de manera tan proporcionada, per tal que
L'entrada principal de l'edifici de la Facultat, se i una pèrgola de l'esplanada circular de la «Pla- La tecnologia dels sistemes de prefabricació té s'integri al context general de la muntanya i els seus
prové de l'avinguda enllaçada amb arbres, la qual ça d'Europa». les seves pròpies regles, especialment per a les jardins, de manera que pugui semblar que ha estat
descriu una corba vers el Nord del solar i s'hi ex- Damunt les àrees de vestuaris i al fons del nivell unions, treballs de relleu i reproducció de peces dins formant part del paisatge durant molt de temps,
pressa mitjançant un porxo, amb un frontó on se principal del hall, es troben els salons d'ensenya- una economia de matrius, tot i que la resta de l'edi- alhora que se li ha intentat donar la sensació de ser
situa la taula de control i l'àrea de consergeria. ment, sales de conferències i sales de seminaris en fici és tradicional. Hom ha pensat que es podria un edifici decididament modern dins la tradició
Hi ha un «foyer» independent amb accés des direcció Sud i els departaments de professors, ad aconseguir un petit progrés en la tecnologia de la clàssica minimalista.
La campanya de voluntaris |
!
En pocs mesos s'hi han inscrit més de 60.000 persones
Francesc Segura, Director Tècnic de l'Oficina Olímpica
84
Una esperança col·lectiva que vulgui reunir cer-
tes garanties d'èxit, ha d'assegurar un element cru-
cial: el suport popular.
La Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics
de 1992, sens dubte una iniciativa brillant i engres-
cadora per a tot el país, ha comptat sempre amb
el recolzament cívic i l'entusiasme necessari entre
els mateixos ciutadans.
Els promotors de la proposta barcelonina han
tendit, des d'un inici, a enfortir el teixit social de
suport, i especialment pel que fa als sectors de la
població més directament implicats, al món de l'es-
port als futurs protagonistes dels Jocs de 1992, és
a dir els joves d'avui.
L'interès per la Candidatura Olímpica que ha
sorgit des del primer moment d'una forma un tant
espontània i incondicional, ha anat madurant i pre-
nent cos a l'entorn de dues campanyes específiques:
el viatje itinerant de l'«01ímpic Bus» i la campa-
nya de captació de voluntaris.
L'Oficina Olímpica de Barcelona ha endegat les
dues iniciatives amb la idea de materialitzar el su-
port popular, de conduir-lo amb èxit cap a l'ob-
jectiu que, al capdavall, era prioritari des que es
va formalitzar la petició de la ciutat: la nominació
olímpica. En aquest sentit, no es pretén generar su-
port artificial, sinó que s'aspira simplement a re-
collir l'ambient favorable que ja existeix, tot
omplint-lo de contingut (o sigui, informant els sec-
tors interessats) i conferint-li força participativa
(oferint la possibilitat de col·laborar en l'esforç
col·lectiu històric).
L'«01ímpic Bus»
La vessant informativa que a nivell local havia
quedat prou coberta per la dinàmica premsa bar-
celonina i per pura proximitat física als organis-
mes de promoció, es convertí al llarg de 1984 i 1985,
en una necessitat cada cop més urgent per als ciu-
tadans de fora de Barcelona. Les diverses comuni-
tats autònomes de l'Estat, les grans ciutats, recia-
maven constantment informació sobre el projecte
olímpic, per tal de transformar una simple il·lusió
en una empresa compartida.
Cal insistir, doncs, que r«01ímpic Bus» és un
resultat directe de la creixent demanda d'informa-
ció relacionada amb la proposta olímpica barce-
lonina. Així, l'exposició itinerant que viatja en
aquest camió, ve a satisfer les inquietuds de bona
part de la societat espanyola. L'orientació és neta-
ment divulgativa, ja que s'intenta donar a conèi-
xer els principis essencials de la candidatura, tam-
bé, però, algunes nocions bàsiques sobre l'olimpis-
me i l'esport en general.
Es tracta d'un vehicle de grans dimensions que
en arribar als llocs de destinació desplega el tràiler
i ofereix espai suficient per a una sala d'exposi-
cions, un vestíbul i una sala de projeccions, amb
un total d'uns 100 metres quadrats.
Cal destacar que tant el disseny —particularment
modern i atractiu— com les solucions tècniques
complexes i avançades, no han impedit una clare- ment els joves— connectin amb l'esperit olímpic. L'«Olímpic Bus» ofereix
dat meridiana en l'exposició. La profusió de foto- L'exposició ha recorregut les 17 comunitats autò- prou espai per a una sala
grafies, mapes, maquetes i elements audiovisuals, només espanyoles, aturant-se a cada una de les ca- d'exposicions, un vestíbul
fan arribar el projecte de forma senzilla i directa pitáis. La seva presència es combina amb un seguit i una sala de projecció.
al visitant. metres
d'actes de suport i de celebracions total d'uns 100
esportives Un
que
La intenció és que 1'«Olímpic Bus» actuí com a li donen un relleu més ampli. Més de 600.000 quadrats.
per-
element dinamitzador de la societat espanyola, i sones han visitat r«01ímpic Bus», durant la seva
que a través d'ell, els ciutadans —molt especial gira espanyola.
85
Els voluntaris olímpics de Cal tenir en compte que l'esmentada exposició sitant. En altres paraules, es pretén que el conei-
Barcelona'92, practiquen itinerant no és ni única ni excepcional dins les acti- xement del projecte es produeixi sense mediació,
esports. La majoria són vitats informatives de la candidatura barcelonina. que el ciutadà pugui accedir als plans de Barceló-
estudiants, parlen tres Hi ha
idiomes hagut precedents importants en altres expo- na '92, a través, bàsicament, dels mateixos elements
i les seves edats sicions puntuals, i en els constants contactes amb que informen a la premsa internacional o a la Fa-
oscil·len entre els 16 i els
els
24 anys. mitjans de comunicació que manté l'Oficina mília Olímpica.
Olímpica, uns 50,000 joves han visitat personal-
ment la seu de l'Oficina Olímpica a Barcelona, du-
rant els primers mesos del 86. Els
Potser el més característic de voluntaris
r«01ímpic Bus» olímpics
resulta l'especial atenció que dedica al món de La campanya dels voluntaris olímpics és una via
l'olimpisme en general, més enllà de l'explicació per impulsar, essencialment, els desigs de partici-
pormenorizada del projecte olímpic per a 1992. pació de la ciutadania. Els voluntaris que signen
No cal dir que aquí la candidatura de Barcelona a favor de la Candidatura barcelonina es disposen
acompleix un paper que ben poques vegades ha as- a col·laborar desinteressadament, l'any 1992, en
sumit cap altra ciutat peticionària. El missatge i la qualsevol de les tasques preparatòries o organitza-
informació subministrada per Barcelona apunten tives dels Jocs Olímpics.
a la concepció de l'esport i del moviment olímpic Cada voluntari olímpic, el qual especifica en la
com a estímul per la fraternitat i la concòrdia butlleta de pre-inscripció la seva identitat, edat i
universal. aptitud professional, avança en realitat un vot de
Un altre aspecte destacable de r«01ímpic Bus» confiança, i el seu particular suport actiu, davant
és que, a part de comptar amb la participació acti- l'eventualitat de la gran efemèrides esportiva a Bar-
va de les diverses institucions i organismes oficials, celona d'aquí sis anys.
la informació va adreçada, de forma directa, al vi- La incidència de la campanya, doncs, és múlti-
86
ple. Per una banda, es recullen i s'articulen els mi-
lers de sol·licituds individuals que rebia la Candi-
datura de forma dispersa, canalitzant-les, ara, en
una acció participativa coordinada. D'altra ban-
da, s'aconsegueix donar una mostra exacta i rotun-
da del suport popular que la proposta olímpica de
Barcelona està generant al nostre país, tenint molt
en compte aquelles persones de la comunitat inter-
nacional que poden influir en l'elecció final de seu
olímpica, el proper 17 d'octubre de 1986.
L'únic precedent organitzat, quant a la creació
d'un cos de voluntaris olímpics, el trobem l'any
1984, durant els Jocs olímpics de Los Angeles. En
aquell cas, però, els col·laboradors s'inscrigueren
un cop ja s'havia atorgat la seu i per tant amb més
proximitat a la seva celebració.
A Los Angeles, seleccionats d'entre un total de
45.000 persones que havien presentat les seves ins-
cripcions, hi participaren 28.742 voluntaris.
Aquests ajudaren en diverses tasques, notablement
en assistència a les competicions esportives (apro-
ximadament la meitat), i en àrees com sanitat,
premsa, acompanyament, acreditacions... L'espe-
rit cívic i entusiasta dels voluntaris fou, potser, la
nota més original dels Jocs de Los Angeles.
Les previsions de Barcelona, sis anys abans dels
Jocs i amb alguns mesos de campanya, ja desbor-
den amb escreix l'èxit de Los Angeles. A finals de
juny d'aquest any, se superava la xifra d'inscrits
dels darrers Jocs Olímpics (és a dir, 45.000 perso-
nes), i el ritme d'inscripció prornetia arribar ben
aviat als seixanta o setanta mil. És evident que els
pronòstics més optimistes han estat superats.
En la captació de voluntaris hi ha tingut un pa-
per destacat, com és natural, la pròpia iniciativa
dels interessats, també, però, l'acció decidida dels
organismes esportius i de les institucions que s'hi
sentien implicades. L'Oficina Olímpica ha procu-
rat, ampliant la informació disponible sobre el pro-
jecte de Barcelona, i entroncant amb accions di-
vulgatives com ara r«01ímpic Bus», fomentar la
participació. La xarxa associativa de clubs i enti-
tats juvenils i esportives, tan tradicional a Catalu-
nya, així com la Creu Roja, els centres d'ensenya-
ment o els mitjans de comunicació, han col·labo-
rat activament a la campanya de voluntaris.
És obligat d'esmentar l'acollida i el ressò que ha
tingut l'acció entre els esportistes, començant pels
atletes d'élite que recolzaren la iniciativa des d'un
bon principi, fins als atletes del futur, als joves de
tot el país que s'han apuntat amb il·lusió a partici-
par en una empresa col·lectiva. En aquesta línia,
els professionals de l'ensenyament esportiu —
educadors físics, entrenadors, tècnics...—, s'han
constituït en divulgadors de l'ideal olímpic, i l'han
popularitzat a través d'un anhel concret.
Una primera mostra dels voluntaris olímpics de
Barcelona'92, ha palesat diverses coses. Primer,
que els voluntaris practiquen algun esport, prefe-
rentment l'atletisme, el bàsquet, la natació o el fut-
bol, o tots quatre alhora. La majoria són estudiants
encara, i parlen més de tres idiomes (prioritària-
ment l'anglès o el francès, a més del català i caste-
llà). Les edats oscil·len entre els 13 y els 80 anys,
però amb una forta concentració entre els 16 i 24
anys. Finalment, s'ha detectat en les inscripcions
gairebé el doble d'homes que de dones.
Altres dades curioses són, per exemple, que s'han
apuntat nombroses persones de mitjana edat, en-
tre les quals podem trobar advocats, metges, pro-
fessors, etc.; o que, malgrat una clara majoria de
gent procedent de Barcelona, un percentatge molt Primers atletes en oferir el seu
elevat dels pre-inscrits procedeixen d'arreu d'Es- suport a la campanya de
panya. Els voluntaris de fora de Barcelona han sig-
nat la butlleta, bàsicament, amb l'esperança de voluntaris de Barcelona '92
par-
ticipar en la preparació dels relleus de la torxa olím- Xabier Azkagorta. Entrenador R.C.D. Espan-
pica, assegurant la seva circulació per tot el terri- yol (Futbol).
tori espanyol. Xabier Urruticoechea. Porter F.C. Barcelona
Per concloure podem dir que la proposta de Bar- (Futbol).
celona, tècnicament reeixida i completa, ba acon- José Manuel Abascal. Bronze 1.500 metres
seguit un perfecte contrapunt en el suport popular JJ.OO. Los Angeles (Atletisme).
de tota la societat. Sis anys abans d'acollir els Jocs Jordi Llopart. Plata 50 Km. marxa JJ.OO.
de la XXVa. Olimpíada, la ciutat està preparada: Moscou 80 (Atletisme).
preparada quant a recursos materials i logístics, Josep Marin. Plata 50 Km. marxa Campionat
també, però, quant a recursos humans. Mundial Helsinki-83 (Atletisme).
El resultat de les diverses campanyes de divul- Carles Trullols. Ex-porter F.C. Barcelona Hoc-
gació i de participació així ens bo confirma. L'ac- kei Patins.
ceptació col·lectiva i la bona disposició dels ciuta- Manuel Delgado. Ex-porter selecció nacional
dans en general, són crèdits extraordinaris per a de Waterpolo.
Barcelona, i van molt més enllà de la pura oratòria. Ramon Maria Calderé. Centrecampista F.C.
En conseqüència, la candidatura barcelonina es Barcelona (Futbol).
col·loca una vegada més al capdavant de la cursa Luis Doreste. Or classe «470» de vela JJ.OO.
per a la nominació olímpica, i s'anticipa com a seu Los Angeles 84 (Vela).
potencial, com a comunitat harmoniosa i plena- Sito Pons. Motociclista participant del Cam-
ment capacitada, ja en l'actualitat, per acollir els pionat del Món (Motociclisme).
Jocs Olímpics. En una perspectiva de futur cada Harry Garmendia. Nedador olímpic JJ.OO. de
cop més sòlida i versemblant, s'ba comprovat que Los Angeles 84 (Natació). 200 m papallona i
l'organització dels Jocs de 1992 a Barcelona és real- 200 m estils.
ment un objectiu de tothom. Herminio Menendez. 3 medalles olímpiques
(Montreal i Moscou) (Piragüisme).
Manolo Orantes. Tenista.
Jordi Villacampa. Ràfec Ron Negrita - Joven-
tut de Badalona (Bàsquet).
Tota competició esportiva
ciutadana, implica un
estímul col·lectiu.
88
Informàtica i telecomunicació davant el repte olímpic
BIT'92
Jordi López Benasat, Enginyer de telecomunicacions
Un esdeveniment esportiu
el qual obliga de tenir
una gran tecnologia en
comunicacions.
Barcelona ha acceptat el repte d'organitzar uns nica i l'Ajuntament de Barcelona, i la col·labora-
Jocs Olímpics, l'esdeveniment esportiu de major ció de la Generalitat de Catalunya i Corporació Me-
intensitat tecnològica en informàtica i telecomu- tropolitana de Barcelona, amb una durada de dos
nicacions, la qual cosa obliga unes actuacions es- anys i realitzat en l'Oficina Olímpica per un equip
pecials i tiniques a la ciutat que vulgui organitzar- interdisciplinar d'experts, ha aconseguit els seus ob-
los amb garantia d'èxit. jectius bàsics:
Plenament conscients de la importància essen- If Respondre adequadament a les exigències del
cial de l'àrea de tecnologia pel que fa als Jocs i dins Comitè Olímpic Internacional tot demostrant que
el marc que anomenem BIT'92 —Barcelona Infor- Barcelona està en bones condicions tècniques i que
màtica i Telecomunicacions 1992— es desenvolu- és capaç de donar suport a tan rellevant esdeve-
pà el projecte de «Planificació de les Necessitats niment.
Informàtiques i de Telecomunicacions per als Jocs 2?" Planificar les accions necessàries per tal que
Olímpics de 1992», amb el patrocini de la Direc- s'adeqüin a les necessitats futures de la ciutat i la
ció General d'Electrònica i Informàtica, Direcció seva àrea d'influència, maximitzant el benefici
General de Correus i Telecomunicacions, Telefò- social.
89
Les necessitats de la
informació han permès
d'identificar-hi 55
sistemes de comunicació
per tal de satisfer-les.
El projecte s'estructurarà en tres fases:
la. FASE. Anàlisi de necessitats
— Es determinará l'organització i els seus objec-
tius que apareixen al quadre. En un projecte tan
ambiciós no fou una tasca gens fàcil trobar inte-
ressos comuns i assumibles per a tots els organis-
mes implicats.
— Per tal de trobar les necessitats d'informació i
telecomunicació, primer calgué inventariar les ins-
tal·lacions —125— i usuaris —150.000, en 255
grups—. De l'estudi de l'organització dels Jocs, en
sorgeixen les funcions a realitzar —999— i les ne-
BIT'92 ha contemplat i cessitats d'informació associades.
estudiat l'esquema intern — Les necessitats d'informació estructurades ma-
del CIR —Centre tricialment en punts origen-destí varen donar lloc
Internacional de a les necessitats de comunicació, agrupades en cinc
Radiotelevisió—.
suports bàsics: veu, dades, textos, imatge i control.
— Abans d'entrar en el detall tècnic de les solu-
cions per al 1992 —les quals es troben a una dis-
tància temporal de 7 anys— hom va creure imprès-
cindible tenir disposats dos estudis de base:
1. Anàlisi històrica dels anteriors Jocs Olímpics,
per tal d'obtenir paràmetres de disseny de les
xarxes i sistemes amb valors quantitatius com
a base de futures previsions de necessitats. Els
resultats qualitatius obtinguts de les memòries,
revistes tècniques i resums d'anteriors Jocs, va-
ren ser d'una importància capdal, en canvi els
quantitatius, per manca de dades suficientment
referenciades i fiables, no reuneixen aquestes
característiques.
2. Anàlisi de les tendències de la tecnologia, els tres
apartats de les quals: Informàtica, Telecomu-
nicacions i Radiotelevisió, varen donar marc a
les posteriors configuracions tècniques adopta-
des. Amb això la planificació té garanties de ple-
na vigència durant els anys que es dugui a ter-
me fins al 92, tot servint d'estímul al desenvo-
lupament tecnològic.
90
— Aquesta primera etapa es completà amb un es- L'agrupació per característiques homogènies
tudi deis sistemes d'informació i les infrastruc- dels sistemes, segons els components necessaris per
tures existents o previsibles, susceptibles de ser a cada un d'ells, determinà quatre grans grups, els
utilitzades per a l'organització i la celebració quals seran suportats, d'una manera natural, per
dels Jocs. quatre arquitectures hardware:
la. Arquitectura. Formada per un gran ordenador
2? FASE. Estratègies per a gestió general.
L'elaboració d'estratègies, és a dir, el fet de sa- 2a. Arquitectura. Formada per un gran ordenador
ber com han de satisfer-se les necessitats anterior- per a gestió olímpica.
ment detectades, s'estructurarà en cinc àrees: 3a. Arquitectura. Xarxa de miniordenadors per als
serveis d'informació i comunicació.
Estratègia d'aplicacions 4a. Arquitectura. Xarxa dispersa de terminals in-
L'agrupació homogènia de les necessitats d'in- tegrats, estacions de treballs i ordenadors
formació permeté identificar 55 sistemes d'infor- personals.
mació aconsellables per tal de satisfer-les. S'agru-
paren en 6 conjunts: Estratègia de Comunicacions
Hom estudià per a cada grup d'ubicacions, la se-
1. Grup de sistemes de gestió empresarial. va arquitectura de comunicacions amb el següent
2. Grup de sistemes d'organització d'esdeveni- esquema: terminals, serveis, mòduls de commuta-
ments. cions i xarxes.
3. Grup de sistemes de comunicació i informació. El model anterior s'estudià de manera integra-
4. Grup de sistemes de serveis. da per a tots els suports, els quals seran integrats
5. Grup de sistemes de suport. a commutació i transmissió, llevat el senyal de ví-
6. Grup de sistemes de seguretat. deo estàndard integrat tan sols en transmissió.
Arran de la importància de l'àrea de Radiotele-
Es va descriure per a cada sistema el model de visió s'estudià i detallà l'esquema intern del GIR
dades, les funcions que cobreix, les seves caracte- —Centre Internacional de Radiotelevisió—, veri-
rístiques principals i les entrades i sortides més im- table puntal de les transmissions radiotelevisives.
portants. S'hi identificaren un total de 259 entitats
de dades que s'agruparen en 14 bases de dades Estratègia d'Organització
conceptuals. S'hi identifiquen els requeriments funcionals i
els procediments adients per al desenvolupament
Estratègia de Hardware i Software i control dels projectes executables.
Es descobrireu els requeriments de hardware,
software de base, automatització d'oficines i trans- Estratègia d'Implantació
missió de dades. Per a cada un d'aquests concep- Cal tenir en compte la definició del Pla de segu-
tes es detallaren els seus components: minis, mi- retat, els seus requeriments i els condicionants del
cros, terminals, etc. i es determinà posteriorment, calendari o interacció entre els projectes necessaris.
els components necessaris per a cada sistema D'una manera natural, amb les estratègies defi-
d'informació. nides i amb coneixement —gràcies a la fase
t i '
anterior— de les necessitats dels Jocs Olímpics, s'hi ment temporal del cost, el resum pels cinc concep-
identificaren 99 projectes per desenrotllar. tes de cost: Informàtica, Radiotelevisió, Telecomu-
Un primer estudi dels projectes permeté deter- nicacions. Marcadors i Instruments de Pista i el re-
minar que l'aproximació del cost total de recursos sum per partides pressupostàries: Inversió, Mate-
se situa al voltant dels 59.000 milions de pessetes rial. Serveis i Recursos Humans.
(de 1985). De manera paral·lela s'emitiren unes recomana-
Per tal de finalitzar aquesta etapa, hom tractà cions per a l'aprofitament posterior de recursos i
de determinar les principals oportunitats que es pre- sistemes i un Pla de suport i promoció de la inves-
senten per a la indústria electrònica espanyola, així tigació aplicada, on s'inclouen les possibilitats d'ac-
com un conjunt d'accions de prestigi a l'àrea de ció als plans europeus abans esmentats.
tecnologia que poden potenciar la imatge de la Val la pena comentar que dins l'estudi es consi-
ciutat. deraren 44 projectes com a imprescindibles (dins
els 99 esmentats anteriorment com a convenients)
3a. FASE. Desenvolupament de Plans dels quals, hom determinà que tres són aconsella-
En aquesta darrera etapa es determinaren les fa- bles d'iniciar-los, independentment de l'adjudica-
ses dels desenrotllaments de projectes: ció dels Jocs.
— Planificació — Estudi de viabilitat d'una torre de Telecomuni-
— Definició cacions a Barcelona. Estudi que s'està desen-
— Disseny rotllant actualment.
— Instal·lació
— Desenvolupament d'una xarxa experimental de
Per a cada projecte es consideraren i descrigué- banda ampla a Barcelona. Actualment és en fa-
ren les parts següents: se d'estudi com una ret de Teledistribució.
— Nom, codi i grup al qual pertanyen. — Definició de normes i recomanacions
— Objectius fonamentals i necessitats cobertes. tecnològiques.
— Usuaris i funcions relacionades.
— Assoliment i requisits previs. Per acabar, podem afirmar, doncs, que Bar-
— Recursos necessaris i costos previstos. celona pot respondre a les tendències tecnolò-
— Possibles fonts de finançament extern. giques de futur i disposa, amb el projecte
Dins el Pla final d'informació i de comunica- BIT'92, d'un instrument eficaç per a l'organit-
Les necessitats de la
comunicació traben cions es troba la
es seqüència d'implantació de zació dels JJ.OO. de 1992.
pro-
agrupades en cinc suports jectes, la proposta de calendari d'actuacions, els
bàsics: veu, dades, textos, requeriments de recursos i personal que hom cal-
imatge i control. cula en uns set-cents anys/home, el desenvolupa
92
Previsió d'ingressos
Finançament i despeses
dels Jocs Olímpics
Jordi Serra, Director Coordinador de l'Oficina Olímpica
El pressupost presentat per la Candidatura de
Barcelona respon a una sèrie de criteris:
1. La creació dels Jocs no haurà de significar la
creació de nous impostos.
2. Hom no considera lògic que els Jocs generin be-
neficis econòmics. Si n'hi ha, han de reinvertir-
se.
3. El conjunt de les inversions s'ha plantejat de ma-
nera que maximitzin els beneficis socio-
econòmics.
Aquestes premisses marcaven d'una forma clara
i contundent el projecte que havia de plantejar-se.
No en seria pas de privat tipus Los Angeles, tam-
poc estatal a l'estil de Moscu. Les nostres possibi-
litats i la nostra situació socio-política aconsellen
un projecte mixt on el seu finançament és fruit de
l'esforç conjunt del pressupost del Comitè Orga-
nitzador i de l'administració pública central, auto-
nòmica i local, amb ingressos substancials provi-
nents de la venda dels drets de televisió o de l'es-
ponsorització i un cop fixades les directrius, actuar
amb criteris empresarials.
L'evolució dels pressupostos de les anteriors edi-
cions dels JJ.OO. ens proporciona dades Ínteres-
sants i significatives tot marcant diferències impor-
tants a l'enfocament per a la captació de recursos,
així com al volum de les despeses generades.
Si prenem com a exemple les quatre darreres ce-
lebracions dels JJ.OO., veiem com als dos primers,
els ingressos més importants provenen de l'emis-
sió de monedes i de la venda de loteria, mentre que,
posteriorment l'increment dels ingressos proce-
dents de la cessió de llicència i de la venda dels drets
de TV. esdevenen conceptes més importants en el
capítol d'ingressos.
L'evolució dels ingressos en les darreres candi-
datures pot veure's al gràfic 1 on, com a dades més
significatives cal observar-hi:
— L'emissió de monedes i loteries cobrí el 45 <^0
de les despeses totals a Munich'72 i el 22 a
Montreal'76, singularment, les monedes a Mu-
nich i les loteries a Montreal.
sar que per als Jocs de Seül, no és previsible que Els JJ.OO. de Moscou
— Els JJ.OO. de Moscou de 1980 tingueren com s'incrementin de manera substancial. tingueren com a principal
a principal font de finançament els ingressos És molt difícil preveure l'escenari amb què font d'ingressos les
procedents de les loteries que es varen vendre
ens trobarem el 1992. Si per una banda pot ser loteries, les quals es
en molts països de l'àrea política de la Unió en molts
Soviètica. prudent pensar que l'aportació de les cadenes vengueren
de l'àrea política
americanes difícilment superarà els nivells ac- països
de la Unió Soviètica.
— La venda dels drets de televisió ha evolucionat tuals, sembla pausible que la televisió europea,
de forma progressiva des del 1972, Jocs de Mu- amb un mercat superior al nord-americà, pu-
nich, fins als Jocs de Los Angeles de 1984. A gui augmeiitar la seva quota de participació, de
partir d'aquest any sembla que hagin frenat el tal forma que, en conjunt, és lícit pensar que
seu extraordinari impuls ascendent i, tot fa pen- es mantindrà el nivell actual.
93
— El tema de I'explotació de la imatge deis Jocs dir, generats pels Jocs amb la consegüent dismi-
ha evolucionat també d'una manera sorprenent. nució de l'aportació del sector públic. No hi ha cap
Als de Los Angeles, els ingressos corresponents mena de dubte que aquesta és la causa de l'incre-
a aquest concepte, superaren els 100 milions de ment de les candidatures de cara a la celebració dels
dòlars, a més de l'aportació de materials per va- Jocs.
lor de 40 milions. A Seül, a través de progra-
mes internacionals en col·laboració amb el COI
tenen previstos uns ingressos per valor de 180 El pressupost de Barcelona
milions de dòlars.
La proposta de la Candidatura de Barcelona és
Com a conclusió d'aquest estudi comparatiu po- una síntesi dels diferents models de finançament
dem deduir l'increment dels ingressos propis, és a estudiats i adoptats a les possibilitats i necessitats
del nostre país i la nostra ciutat.
El finançament dels JJ.OO. de 1992 és fruit de
l'esforç conjunt del COJO, de l'administració pú-
EVOLUCIÓ INGRESOS DRETS TV blica central, autonòmica i local, els quals assumei-
(en dòlars USA) xen aspectes concrets del conjunt de les instal·la-
cions i de la iniciativa privada que entraria en el
finançament de determinades parts de la Vila
Olímpica.
El pressupost preparat per al COJO inclou els
costos d'organització i aspectes tecnològics dels
Jocs, així com les inversions al seu càrrec de les ins-
tal·lacions esportives i del condicionament de les
àrees urbanístiques en les quals es localitzen.
Aquest pressupost es financia en gairebé tres
quartes parts, a partir dels propis ingressos del CO-
JO, mentre que en la resta dels recursos, prové de
la canalització d'ingressos públics generats amb la
finalitat específica dels Jocs o de transferències del
sector públic central.
La inversió necessària per a la construcció d'al-
gunes de les instal·lacions més significatives serà
realitzada per l'administració pública, amb parti-
cipació del nivell central, autònom i local. També
serà al seu càrrec la urbanització de les àrees desti-
nades a la localització de les instal·lacions llevat
d'aquells aspectes específics dels JJ.OO. i el desen-
volupament de les infrastructures de viabilitat, co-
I I I I municacions i
MUNICH 72 MONTREAL 76 MOSCOU transports. Tanmateix, en els casos
80 LOS ANGELES 84
esmentats en darrer lloc, es tracta d'una adapta-
La venda dels drets de
televisió ha evolucionat
de manera progressiva
des de l'any 1972 fins al
1984.
La Candidatura de
Barcelona estableix com a
xifra a aconseguir per la
cessió dels drets de ràdio
i televisió arreu del món,
400 milions de dòlars.
94
ció a la convivència dels JJ.OO. dels plans d'in- inversions que els JJ.OO. suposaran en aquest
versió pública que haurien de ser realitzats a camp. Efectivament, algunes de les instal·lacions
ultrança. significatives ja existeixen o han estat assumides per
Per acabar, podem afirmar que els costos deri- l'administració pública amb càrrec al seu pres-
vats directament de l'organització dels JJ.OO. se- supost.
ran assumits directament pel COJO mentre que la Com a criteri general en aquest terreny, el CO-
resta, provenen d'inversions previstes que readap- JO assumeix, gairebé en la seva totalitat, el condi-
taran la seva programació per tal d'acabar-los el cionament necessari de les instal·lacions esportives
1992. per a la celebració dels JJ.OO., així com el cost del
material esportiu que hagi d'usar-se. Els costos de
les noves edificacions o de reforma i ampliació, se-
Aspectes generals del pressupost ran a càrrec del COJO, només parcialment, igual
del COJO que per als seus titulars o, de les administracions
públiques, d'acord amb els convenis que s'hi
El pressupost del COJO es presenta equilibrat, formulin.
de manera que hom preveu que els ingressos gene- El model de finançament que proposa la Candi-
rats poden arribar a cobrir les despeses totals pre- datura de Barcelona per al COJO, prové de la dis-
vistes. Formalment, el pressupost del COJO ha es- ponibilitat d'un volum d'ingressos molt important,
tat realitzat en pessetes de 1985, és a dir, atès el càl- propis d'aquest comitè, procedent, fonamental-
cul de les despeses d'ingressos a preus d'aquest any. ment, de la cessió dels drets derivats de la celebra-
El volum més important de les despeses, és el des- ció dels JJ.OO. i d'altres aspectes relacionats amb
tinat a l'Organització dels JJ.OO., és a dir, a aque- ells. Aquests ingressos es complementaran amb els
lles activitats creades per fer possible la realització de les participacions d'ingressos no fiscals de l'Ad-
dels JJ.OO. amb les millors garanties d'èxit. La ministració Pública, establerts específicament per
part del pressupost que reflecteix la inversió en ins- als JJ.OO., i amb transferències procedents de
tal·lacions esportives, n'és únicament una, de les l'Estat.
PRESSUPOSTOS DEL COMITÈ ORGANITZADOR
(A preus constants, en unitats monetàries de 1985)
Milions Milions Milions Milions
Despeses de pts. US$ Ingresos de pts. US$
I. Organització 70.254 439,1 I. Ingresos propis 70.212 438,8
Personal 13.706 85,6 Entrades 2.895 18,1
Compra de bens y serveis 42.156 263,5 Olímpica 735 4,6
Inversions 14.392 90,0 Programes, cartells i litografies 225 1,4
Cesio de llicències 15.000 93,7
Drets RTV 46.900 293,1
Prestació de serveis 4.457 27,9
11. Instalacions 18.235 114,0 II. Participacions 20.710 129,4
Competició 10.380 64,9 Loteries 7.000 43,7
Entrenament 7.125 44,5 Traveses 7.750 48,4
Complementàries 730 4,6 Segells de correus 990 6,2
Monedes 4.970 31,1
III. Actuaciones en àrees 9.294 58,1 III. Transferències 9.500 59,4
Costos bàsics —
— Del l'Estat 9.500 59,4
Costos d'acondicionament 9.294 58,1
IV. Imprevistos y diversos 8.938 55,8 IV. Altres ingressos 6.299 39,4
Interesos, imprevistos, etc. 8.938 55,8 Venda d'actius 6.299 39,4
TOTAL 106.721 667,0 TOTAL 106.721 667,0
DESPESES D'ORGANITZACIÓ DELS JJ.OO.
; (milions de pessetes de 1985)
i
Personal Serveis Material Inversions TOTAL Aportacions COJO
Col·laboracions
Administració 2.075,0 3.922,5 1.081,7 1.023,8 8.103,0 351,1 7.751,9
Tecnologia 2.040,1 14.713,7 6.705,4 16.714,4 40.173,6 10.527,9 29.645,7
Serveis 2.825,5 5.480,1 880,2 795,5 9.981,3 449,4 9.531,9 El volum més important
de les despeses és el
Premsa i publicacions 1.074,1 1.075,8 200,1 — 2.350,0 — 2.350,0 destinat a l'organització
Imatge 255,5 4.573,8 389,0 — 5.218,3 — 5.218,3 dels Jocs Olímpics. Els
Control noves
Tec.-Urbanístic 265,7 —
— — 265,7 — 265,7 costos de les
instal·lacions o de
Seguretat 798,4 870,8 148,3 63,6 1.881,1 — 1.881,1 reforma i ampliació seran
Vila —
Olímpica 1.215,5 939,0 1.952,5 1.592,0 5.699,0 5.699,0 solament, en part, a
Esports 3.242,1 —
— 14,0 3.256,1 412,6 2.843,5 càrrec del COJO i,
complementàriament,
Cerimònies 303,1 1.511,6 451,5 — 2.266,2 — 2.266,2 dels seus titulars o de
Activitats culturals 211,6 2.450,0 —
— 2.661,6 — 2.661,6 les administracions pú-
Campament Joventut 105,0 7,0 4,0 138,6 — 138,6 bliques, d'acord amb
22,6
els convenis
TOTAL 14.329,2 35,642,3 11.829,7 20.193,3 81.994,5 11.741,0 70.253,5 que
s'estableixin.
95
les competicions olímpiques cal, per altra banda,
condicionar les instal·lacions i dotar-les dels ma-
terials de competició adients per a cada esport.
La distribució per agents del cost de les inver-
sions a les instal·lacions esportives, ha exclòs del
pressupost del COJO, aquelles obres de nova cons-
trucció, l'import de les quals, ha estat ja progra-
mat per algun dels agents de l'administració pú-
blica, o està previst que ho sigui d'una manera im-
mediata. Pel que fa a la resta d'instal·lacions es-
portives, hom estableix la previsió de convenis amb
els seus titulars i amb les administracions públiques
interessades en el seu ús.
Quant a la construcció de les instal·lacions com-
plementàries, bàsicament de caràcter residencial,
hom compta amb un important concurs de la ini-
ciativa privada amb vistes al seu finançament, do-
nat el seu destí posterior. Es tracta d'edificacions
estructurades amb vivendes, les quals seran desti-
nades durant el període dels JJ.OO. a residència
d'atletes i acompanyants o de membres dels mit-
jans de comunicació, la reutilització posterior de
les quals, però, serà com a vivendes privades.
El pressupost del COJO inclou, al capítol de des-
peses d'organització, les dotacions necessàries per
al lloguer de les edificacions, així com per a la seva
adaptació a les necessitats dels JJ.OO. i la seva pos-
terior readaptació a l'ús com a vivendes privades
al qual haurien d'ésser destinades.
c) Inversions a les àrees urbanes
Les actuacions que cal realitzar a les àrees on es
localitzaran les principals instal·lacions esportives
i residencials, passen, per dotar-les dels equipa-
ments urbanístics necessaris per tal que puguin ser
destinades a l'ús previst. El pressupost del COJO
assumeix, en aquest cas, els costos de condiciona-
ment de la majoria de les àrees, tant el de caràcter
permanent, com el destinat exclusivament a la se-
va utilització als JJ.OO. Els costos bàsics d'urba-
nització seran assumits, com s'ha indicat, per l'ad-
ministració local responsable de l'àmbit urbà en
què es realitzin les obres, o bé pel sector privat, en
aquells en què estiguin plenament compreses en un
àmbit urbà d'ús residencial privat.
L'emissió de monedes i
loteries, cobrí el 45 %
de les despeses totals a
Munich '72. Previsió d'ingressos
Els ingressos que preveu la Candidatura de Bar-
celona per al COJO, s'engloben en dos grans grups.
En primer lloc, els ingressos, el procés de gestió dels
quals, depèn exclusivament del Comitè Organitza-
dor, amb les úniques limitacions derivades de la
Carta Olímpica i de les clàusules del contracte a
subscriure amb el COL En segon terme, els ingrés-
sos que han de ser obtinguts a partir de l'autorit-
zació i col·laboració del Govern Espanyol, sense
que hi pugui influir decisivament en el seu rendi-
ment, la gestió del COJO. En aquest cas, s'hi tro-
ben tant les participacions en ingressos no fiscals,
com les transferències pressupostàries establertes
als pressupostos de l'Estat.
a) Ingressos propis
Els ingressos propis més importants, provenen
de les llicències i dels drets de difusió per ràdio i
TV dels JJ.OO.
La cessió de les llicències per a l'explotació dels
emblemes i símbols olímpics, on s'inclou la mas-
cota dels JJ.OO. de 1992, és previst que suposi per
Previsió de les despeses
a) Organització deis JJ. GO.
Les despeses d'organització dels JJ.OO. previs-
tes al pressupost del COJO, es classifiquen en dot-
ze conceptes que hi integren agrupacions de des-
peses de naturalesa homogènia. El pressupost del
COJO corresponent a les despeses d'organització
dels JJ.OO. és brut, és a dir, que no n'han estat
deduïts els ingressos generals per activitats o ser-
veis, el cost dels quals, s'inclouen en aquestes
despeses.
Pel que fa al total de les despeses d'organització
dels JJ.OO. s'han establert previsions d'aporta-
cions i col·laboracions, les quals consisteixen en les
contribucions del personal voluntari i en l'aporta-
ció de serveis i materials o cessió temporal de béns
realitzats per empreses i institucions col·laborado-
res en l'Organització dels JJ.OO.
b) Inversions en instal·lacions
La realització dels JJ.OO. en condicions òpti-
mes, suposa la construcció d'algunes instal·lacions
esportives de gran envergadura (Estadi i Palau
Olímpic), així com la reforma o ampliació d'altres
instal·lacions existents. Per al desenvolupament de
96
al COJO uns ingressos de 15.000 milions de pesse- El programa d'ingressos derivats de les traves-
tes. L'experiència dels darrers JJ.OO. i el desen- ses contempla l'establiment d'un càrrec a favor del
volupament i consolidació del programa interna- COJO sobre cada aposta.
cional de Marketing que contribueix a finançar, a El programa d'emissió de segells, és considerat
nivell mundial, la comercialització de la imatge dels d'especial importància per al COJO, atès la seva
JJ.OO., donen suport a la previsió establerta. Hom capacitat per difondre la imatge dels JJ.OO. en
considera que aquests ingressos són els que poden l'àmbit internacional. Hom estableix, en aquest
obtenir-se un cop deduïda la participació dels CON cas, una sobretaxa voluntària a favor del COJO,
a les vendes d'articles, emprats per les llicències als tal com preveu l'Ordenança Postal Espanyola.
països respectius. El programa d'emissió de monedes, de la ma-
La Candidatura de Barcelona estableix com a xi- teixa manera com passa a l'emissió de segells, té
fra a copsar per la cessió dels drets de ràdio i tele- un interès especial, a causa de la seva capacitat di-
visió, a tot arreu, 400 milions de dòlars, on s'uti- fusora dels JJ.OO.
litza com a referència, l'experiència dels darrers
JJ.OO. D'acord amb la clàusula 33 del Contracte c) Transferències de l'Estat
a subscriure entre el COI, el COE i la Ciutat de Bar- La previsió de transferències directes de l'Estat,
celona, la distribució dels ingressos per la cessió dels per al COJO, és un concepte que s'estableix amb
drets de difusió per ràdio i televisió, serà la que s'in- caràcter residual per tal de cobrir les necessitats del
dica a continuació: seu pressupost.
L'aportació d'aquestes transferències es fona-
Milions $ USA menta en l'increment dels ingressos fiscals de l'Es-
Previsió d'ingressos bruts 400 tat, el qual, es produirà a conseqüència de la ren-
Compensació del COJO de serveis da generada per l'activitat
costos econòmica derivada dels
per a
JJ.OO.
premsa, ràdio i TV (20 % de 400) 80
Ingressos del COI (1/3 de 320) 106,7
Ingressos del COJO (2/3 de 320) Estudi
213,3 de viabilitat financera
Ingressos totals del COJO 293,3 Barcelona ha estudiat la viabilitat del programa
financer dels JJ.OO., a través de l'anàlisi de «Cash-
flow», generat pels mateixos Jocs. El finançament
b) Participació en ingressos de les necessitats de tresoreria, resultants, és ini-
El programa de loteries previst per al COJO, es cialment garantit per diverses institucions finance-
basa en la celebració de diversos sorteigs extraor- res, de la mateixa solvència, que corroboren la via-
dinaris. bilitat del pla de tresoreria.
Dates i dades de les Olimpíades modernes
Esports i proves actuals
dels JJ.OO.
Atletisme Bàsquet
Homes Homes
100 m Dones
200 m
400m
800 m
1500 m
Boxa
3000 m obstacles
5000 m Pesos minimosca
10000 m Pesos mosca
Marató Pesos gall
110 m tanques Pesos ploma
400 m tanques Pesos lleugers
20 km marxa Pesos semiwelter
50 km marxa Pesos welter
4xl00m Pesos superwelter
4 x 400 m Pesos mitjans
Salt d'altura Pesos semipesants
Salt amb perxa Pesos pesants
Salt de llargada Pesos superpesants
Triple salt
Llançament de pes
Disc
Martell
Javelina Piragüisme
Decatló Homes
Caiac 1500 m
Dones Caiac 2500 m
100 m Canoa canadenca 1500 m
200 m Canoa canadenca 2500 m
400m Caiac 11000 m
800 m Caiac 21000 m
1500 m Caiac 41000 m
3000 m Canoa canadenca 21000 m
Marató
100 m tanques Dones
400 m tanques Caiac 1500 m
4x 100 m tanques Caiac 2500 m
4x100 Caiac 4500 m
4x400
Salt d'altura
Salt de llargada
Llançament de pes
Disc Ciclisme
Javelina Homes
Heptahló 1000 m contrarellotge
Velocitat
4000 m persecució
Carrera per punts
Tir amb 4000 m
arc persecució per equips
Prova en ruta
Homes 100 km prova per equips
Dones Prueba en ruta
Hipisme Judo
Ensinistrament individual Pesos Superlleugers
Ensinistrament per equips Pesos semilleugers
Concurs complet individual Pesos lleugers
Concurs complet per equips Pesos semimitjans
Salts d'obstacles individual Pesos mitjans
Salts d'obstacles per equips Pesos semipesants
Pesos pesants
Categoria oberta
Esgrima
Homes Pentatló modern
Floret individual
Sabre individual Competició individual
Espasa individual Competició per equips
Floret per equips
Sabre per equips
Espasa per equips
Rem
Dones
Floret individual Homes
Floret per equips Un remador
Dos remadors en scull sense timoner
Dos remadors en punta sense timoner
Dos remadors en punta amb timoner
Quatre remadors en scull sense timoner
Quatre remadors en punta sense timoner
Quatre remadors en punta amb timoner
Vuit remadors en punta amb timoner
Dones
Una remadora
Dues remadores en scull sense timoner
Homes Dues remadores en punta sense timoner
Competició per equips Quatre remadores en scull amb timoner
Concurs múltiple individual Quatre remadores en punta amb timoner
Excercicis a terra Vuit remadores en punta amb timoner
Cavall amb arcs
Anelles
Salt sobre cavall
Barres paral·leles Tir
Barra fixa
Homes
Dones Fossa olímpica
Competició por equips Skeet
Concurs multiple individual Pistola de tir rapid
Salt sobre cavall Pistola lliure
Barres asimètriques Blanc mòbil
Barra d'equilibri Carabina de calibre petit
Exercicis a terra Carabina de calibre petit, anglesa
Gimnàstica rítmica Carabina d'aire comprimit
Dones
Carabina d'aire comprimit
Handbol Carabina standard de calibre petit
Pistola de tir esportiu
Homes
Dones
Natació
Hoquei ■^1 Homes
100 m estil lliure
Homes 200 m estil lliure
Hones 400 m estil lliure
'
1500 m estil lliure
100 m esquena
200 m esquena
Futbol
Homes
Gimnàstica
100 m braça 200 m quatre estils
200 m braça 400 m rellleus quatre estils
100 m papallona 4x 100 m relleus estil lliure
200 m papallona Salts de trampolí
200 m quatre estils Salts de palanca
400 m quatre estils Sincronitzada individual
4x 100 m relleus quatre estils Sincronitzada a duo
4x100 m relleus estil lliure
4 x 200 m relleus estil lliure
Salts de trampólí
Salts de palanca Waterpolo
Dones Homes
100 m estil lliure
200 m estil lliure
400 m estil lliure
800 m estil lliure Voleibol
100 m esquena
200 m esquena Homes
100 m braça Dones
200 m braça
100 m papallona
200 m papallona
Halterofília
Pesos mosca
Pesos gall
Pesos ploma
Pesos lleugers
Pesos mitjans
Pesos semipesants
Pesos pesants-mitjans
Primer pes pesant
Segon pes pesant
Pesos superpesants
Lliure 48 kg
Lliure 52 kg
Lliure 62 kg
Lliure 68 kg
Lliure 74 kg
Lliure 82 kg
Lliure 90 kg
Lliure 100 kg
Lliure +100 kg
Greco-romana 48 kg
Greco-romana 52 kg
Greco-romana 57 kg
Greco-romana 62 kg
Greco-romana 68 kg
Greco-romana 74 kg
Greco-romana 82 kg
Greco-romana 90 kg
Greco-romana 100 kg
Greco-romana -F100 kg
Soling
Flying dutchman
Star
Finn
Tornado
470
100
Països que han aconseguit més
mencions i medalles d'or per edició
dels JJ.OO.
vo oo oq <0 oo oq no oo no c5 oo
on 04 no <o '*?í-
ro ro l·tn no 3 no
oo on on on r— oo oo
on on on On on on on on on on On On on on on on TOTAL
Alemanya 6 2 4 3 5 10 3 33 • 6 12 10 94
Austràlia 2 3 • 3 1 3 • 2 6 13 7 6 5 8 • 2 4 65
Austria 2 • • • • • 2 1 2 1 • • 1 • • • • 1 1 11
Bulgària • • • • • 1 1 3 2 6 6 8 27
Dinamarca 1 I • 1 3 2 3 • • 4 2 1 2 2 1 1 1 2 • 27
Estats Units 11 27 76 21 23 41 46 23 41 25 37 39 32 35 37 45 37 34 83 713
França 5 22 5 5 9 14 6 10 7 10 5 4 • 1 7 2 2 6 5 125
Gran Bretanya 3 20 • 50 18 15 9 3 4 4 3 1 6 2 4 5 4 3 5 6 154
Grècia 9 • I • 1 • • • • • 1 • • 1 • • • • 1 • 14
Hongria 2 1 2 3 3 2 4 6 10 10 15 8 6 10 10 6 4 7 109
Suècia • 8 24 19 4 7 9 5 14 12 7 1 2 2 4 4 3 2 129
Suïssa 1 5 • • 2 7 7 • 1 5 2 • • 1 • • 1 2 • 34
Bèlgica 5 • I 2 13 3 • • • 2 2 • • 2 • • • 1 1 32
Canadà I 4 3 3 3 1 4 2 1 • 1 • 1 1 • • 10 37
Cuba I 5 • • 3 6 8 23
Holanda 1 • • 3 4 6 2 5 3 • • • 2 3 2 • • 5 36
índia (2) • • • 1 1 1 1 1 1 • 1 • • • 1 • 8
Itàlia • 2 3 13 8 7 11 8 8 8 13 10 3 5 2 8 14 131
Noruega • • 2 4 12 5 1 • 1 1 3 1 1 • 1 2 1 • 35
Unió Soviètica (3) • • • 22 34 41 30 29 50 49 80 335
Sud-àfrica 1 4 3 1 1 2 • 2 2 • • 16
Australàsia (I) 1 2 3
Finlàndia 1 9 15 14 8 5 7 6 4 3 1 3 1 3 4 3 4 91
Turquia • • • • 1 6 • 3 7 2 2 • • • 21
Egipte • • • 2 2 2 • 6
Japó • • • 2 7 6 1 4 3 16 11 14 9 10 83
Luxemburg • • • • • • 1 • • • • • • • • 1
Portugal 1 1
Argentina • 1 3 3 2 3 1 • 13
Brasil 1 • • • • 1 1 2 1 6
Espanya (4) • • 1 • • • • • • • • • 1 1 3
Estònia (1) 1 1 2 • 2 6
Iugoslàvia • 2 1 • • • 1 • 1 2 3 2 2 2 7 23
Nova Zelanda • • 1 • 1 • 1 2 3 1 1 2 • 8 22
Txecoslovàquia • 1 2 1 2 4 7 1 4 5 7 2 2 2 40
Eire • 1 2 • • 1 • • • • • • • 4
Mèxic • • • • 2 • 1 • • 3 • 1 • 2 9
Polònia • 1 2 • • 1 1 4 7 5 7 7 3 38
Romania • • • 1 4 3 1 4 3 4 6 20 46
Uruguai 1 1 • 2
Zimbabwe (5) • • • 1 • 1
Xina • • • 15 15
Perú • 1 •
Iran • • 2 • • 2 • • 4
Jamaica 1 2 • • • • 1 • • 4
Pakistan • • • 1 • 1 • • 1 3
Trinitat Tobago • • • • • • 1 • • 1
Atletes i països participants
Els Jocs Olímpics
(1896-1984)
N? Atletes N? Països
Primera Carta Olímpica 1986 Estiu participants participants
Esports que han de figurar al programa olímpic.
Al programa oficial dels Jocs de l'Olimpíada, seran inclosos, com a mínim,
quinze dels esports següents: Homes Dones
Estiu:
Atletisme, bàdminton, bàsquet, hàndbol, boxa, canoa, ciclis1m8e9,6equitació, Grècia Abril 6-15 311 0 13
esgrima, futbol, gimnàstica, haltrofflia, hoquei, judo, lluita, natació, pentAattlóennes,
modern, rem, tenis, tenis de taula, tir, tir amb arc, vela i vole1ib9o0l.0 Paris, França Maig 20-Octubre 28 1319 11 22
Hivern
Al programa oficial dels Jocs d'hivern, podran incloure-s'hi1: 9B0ia4tlon, Sant Lluis, U.S.A. Juliol 1-Novembre 23 681 6 12
bobsleigh, esquí, hoquei sobre gel, patinatge i trineu de cursa.
1906 Atenes, Grècia Abril 22-Maig 2 877 7 20
1908 Londres, Gran Bretanya Abril 27-Octubre 31 1999 36 23
1912 Estocolm, Suècia Maig 5-Juliol 22 2490 57 28
1916 Berlín, Alemanya Cancel·lat a causa de la guerra - - —
1920 Amberes, Bèlgica Abril 20-Setembre 12 2543 64 29
1924 París, França Maig 4-Juliol 27 2956 136 44
1928 Amsterdam, Holanda Maig 17-Agost 12 2724 290 46
1932 Los Ángeles, U.S.A. Juliol 30-Agosto 14 1281 127 37
1936 Berlín, Alemanya Agost 1-16 3738 328 49
1940 Tokyo, Japó; Helsinki, Finlàndia Cancel·lat a causa de la guerra - - -
1944 Londres, Gran Bretanya Cancel·lat a causa de la guerra - - -
1948 Londres, Gran Bretanya Juliol 29-Agost 14 3714 385 59
1952 Helsinki, Finlàndia Juliol 19-Agost 3 4407 518 69
1956 Melbourne, Austràlia* Novembre 22-Desembre 8 2958 384 67
1960 Roma, Itàlia Agost 25-Setembre 11 4738 610 83
1964 Tokyo,Japó Octubre 10-24 4457 683 93
1%8 Mèxic DF, Mèxic Octubre 12-27 4750 781 112
1972 Munich, Alemanya Agost 26-Setembre 10 5848 1299 122
1976 Montreal, Canadà Juliol 17-Agost 1 4834 1251 92
1980 Moscou, URSS Juliol 19-Agost 3 4265 1088 81
1984 Los Angeles, U.S.A. Juliol 28-Agost 12 5458 1620 140
Hivem N? Atletes N? Països
participants participants
Homes Dones
924 Chamonix, França Gener 25-Febrer 4 281 13 16
928 St. Moritz, Suïssa Febrer 11-19 468 27 25
932 Lake Placid, U.S.A. Febrer 4-15 274 32 17
936 Garmisch-Partenkirchen, Alemanya Febrer 6-16 675 80 28
940 Sapporo, Japó; St. Moritz, Suïssa;
Garmisch-Partenkirchen, Alemanya Cancel·lat a causa de la guerra - -
—
944 Cortina d'Ampezzo, Itàlia Cancel·lat a causa de la guerra - -
-
948 St. Moritz, Suïssa Gener 30-Febrer 8 636 77 28
952 Oslo, Noruega Febrer 14-25 623 109 30
956 Cortina d'Ampezzo, Itàlia Gener 26-Febrer 5 686 132 32
960 Squaw Valley, U.S.A. Febrer 18-28 521 144 30
964 Innsbruck, Austria Gener 29-Febrer 9 986 200 36
968 Grenoble, França Febrer 6-19 1081 212 37
972 Sapporo, Japó Febrer 3-13 1015 217 35
976 Innsbruck, Austria Febrer 14-23 900 228 37
980 Lake Placid, U.S.A. Febrer 14-23 833 234 37
984 Sarajevo, Iugoslàvia Febrer 7-19
OUMPÍADA
Estem treballant en una de les fases més
Importants per a la consecució de les
Olimpiades del 1992.
Dragados assoleix la més perfecta
realització valent-se de la més acurada
tècnica I d'uns professionals de
primera línia.
S'està fent el remodelatge de
l'Estadi de Montjuíc.
Amb l'esperit de Barcelona'92, Dragados
s'encarrega de convertir en realitat els més
complexos projectes arquitectònics.
Un gran equip ai vostre servei
DRAGADOS
Y CONSTRUCCIONES, S.A.
CATALUNYA
Via Laietana, 33, T - Tel. (93) 310 51 50 - 08003 Barcelana - Tèlex: 51756 DYCSA-E.
Lluís Pasqual, un dels directors amb més prestigi a a nivell internacional. Des de 1976, és fundador,
Europa, vinculat al projecte del teatre d'Europa de membre i director de la «Societat Cooperativa
Giorgio Strehler, responsable de l'estrena mundial Teatre Lliure». És director del Centre Dramàtic
de «El Público» al Teatre Piccolo de Milà, el Nacional de Madrid. El 1984, Premi Nacional de
proper mes d'octubre, és, sens dubte, el la Generalitat de Catalunya i la Diputació de
professional que ha aconseguit a una prompta Barcelona. El 1985, «Cavaller de les Arts i les
edat, una activitat teatral que ha estat reconeguda Lletres», guardó atorgat pel Govern francès.
ENTREVISTA
Lluís Pasqual
Cada dia esfa més difícil recór- són un pretext, les paraules són un
rer a la frase tòpica dels dies de pretext. El teatre no és altra cosa
l'estrena, «en aixecar-se el te- que un pretext per tal de
Ió...», perquè cada dia hi ha comunicar-se amb la gent. A mi
menys muntatges amb teló... no m'agrada parlar de crisi, no
m'agrada parlar de mort, perquè
El teló neix en un moment his- penso que qualsevol element que
tòric concret, quan neix el teatre procedeix de la humanitat es con-
burgès i, aixecar-lo era obrir una servarà, sempre que tingui un sen-
caixa de sorpreses: el món màgic tit necessari per a l'home.
que hi ha al seu darrera, tan allu-
nyat de la gent que seu al pati de On radica la clau per aconseguir
butaques. Ara el teló a vegades aquesta comunicació?
s'aixeca, a vegades no. Actual-
ment es fa teatre al carrer, al pati Si jo ho sabés! Si ho sabés al-
de butaques, en un magatzem, en gú! No s'hauria escrit pas el
una piscina, en una església... Per «Faust». El secret, sortosament,
què? Perquè és cert que el teatre no el tindrà mai ningú. És com el
passa moments d'incomoditat. És secret de la vida o de la mort. Què
un temps de neurosi: és el temps és el que busca la persona que va
de recerca per tal de trobar l'espai al teatre? doncs, que uns altres in-
físic que li pertoca dins la societat. dividus com ell, es pintin, es dis-
I això condueix a un altre interro- fressin, facin veure que són dife-
gant: què és avui el teatre?, algú- rents per poder explicar-se la prò-
na cosa gairebé inútil. Inútil en el pia història. Hi ha molt d'efecte
sentit més mercantil del mot. El psiquiàtric, i a aquest psicodrama
teatre, aquesta cosa destinada a un hi contribueix l'entorn.
grup reduït d'espectadors, no té
avui un lloc concret. No hem in- Com?
ventat encara res de millor que el teatre temps d'una altra veritat. Al teatre li res-
del segle XIX. Seguim buscant una nova ta una cosa que no li podrà treure ningú: Imagineu un estadi de futbol. Una
relació amb la gent i per tant una nova re- l'emoció del directe a través d'un altre és- construcció perfecta. Tan perfecta com
lació d'espai. ser humà que satisfà la curiositat, que tots perquè cent mil persones puguin seguir les
portem a dins, de saber què hi ha a l'inte- evolucions d'una pilota de diàmetre ben
Aquesta crisi d'identitat, és també la rior d'un altre individu i, mitjançant reduït. La gespa verda fa ressaltar les evo-
pròpia de la societat a la qual serveix el aquesta experiència, descobrir allò que hi lucions dels jugadors darrera la pilota. Hi
teatre... ha dins d'un mateix. El teatre, quan es fa ha unes regles de joc que són conegudes
malament, és la cosa més espantosa del de tothom... El futbol, un espectacle que
Evidentment. El teatre està lligat amb món, i quan es fa bé, és extraordinari, per- abomino amb totes les meves forces, re-
l'evolució de la societat i em sembla que, què s'aconsegueix la comunicació de l'ac- conec que té un entorn que el converteix
de debò, la societat d'Occident està im- tor amb l'espectador, a través del que si- en un espectacle contemporani perfecte.
mersa en una crisi. Perduren estructures gui: d'anar disfressat o de no anar-hi, Sense l'entorn del gran estadi, sense la ges-
que ja no ens serveixen. No hi ha res que amb una obra absolutament contempo- pa verda, no seria el mateix. Tot això és
correspongui al seu origen. Es viuen rània o amb una obra-clàssica... Les obres molt important. El mateix passa amb el
105
«Luces de Bohemia» de Ramón M." del Valle Inclán, estrenada al Théatre de l'Europe —Théàtre Odeon— París, 1984.
teatre. Un no explica de la mateixa ma- aquella espectadora que li expliquessin al- més han passat un parell de minuts. Això
ñera una historia divertida que una bis- guna cosa per mitjà del teatre. és una convenció. Com ho és el fet que
tòria trista. Un parla amb volums de veu l'espectador estigui disposat a acceptar
diferents si és de dia o si és de nit. Cada Estàs d'acord amb allò que deia Brecht que la Traviata, tot i estar tuberculosà,
civilització, cada moment estètic o ideo- que l'important és que l'actor representi mori cantant, i cantant un si bemol, agut,
lògic crea la seva forma especial de comu- i no que visqui el seu paper? o com és possible que posin música a la
nicació. El teatre busca l'entorn màgic. història d'un negre anomenat Otelo per-
Tanmateix, no rau aquí el secret de la co- Aquesta dicotomia em sembla que és què la canti un blanc amb la cara embe-
municació; n'és només una part, talment un tòpic per explicar una cosa que és inex- tumada i la gent s'emocioni? Només amb
com n'és una part l'estadi de futbol o una plicable. Els bons actors, els que valen la una convenció pot fer-se creíble l'increï-
església. Al teatre, allò que és més impor- pena, sòn, com l'ésser humà, actors amb ble ritual que és el teatre.
tant —la part elèctrica, energètica, mis- molta mentida i amb molta veritat. A mi
teriosa, que no es pot mesurar—, ho dò- m'agrada més fer servir la paraula «con- Quan Lluís Pascual elegeix un muntat-
na l'actor, el «mèdium» que va a veure vèncer». Crec que un actor ha d'ésser con- ge, ho fa seguint una necessitat interior,
l'espectador i amb qui estableix el contac- vincent: ha de mirar de convèncer l'espec- una pista del que elpúblic està demanant,
te. Els altres som gent que fem possible, tador sobre allò que es proposa d'ex- un...?
amb un llum, un color, un matís, etc., que plicar-li. No es tracta de vèncer. Es trac-
la història que s'explica arribi a l'espec- ta de convèncer l'espectador que aquella El que intento, i de fet és quan em sen-
tador. Recordo una anècdota. Quan vam història, tràgica, lírica o romàntica, és ve- to més bé si ho aconsegueixo, és fer coin-
estrenar, amb la Núria Espert, «Medea» ritable. Dins d'una convenció, certament: cidir la meva necessitat interior amb la ne-
al Teatre Grec, la gent començà a fer cua la del teatre. Com ho aconseguirà això un cessitat que intueixo en la gent. És la si-
sota un sol de justícia a les quatre de la bon actor? Tant se me'n dóna. M'és igual, tuació ideal, no sempre s'aconsegueix, pe-
tarda i l'espectacle començava a les deu si, de fet, arriba a convèncer. Dins d'una rò. El que sí miro de fer, perquè altrament
de la nit. La Núria i jo vam arribar al tea- convenció, és clar, perquè si la conven- em sentiria incapacitat de contar una his-
tre a les set de la tarda. En passar pel cos- ció no hi fos, el teatre seria la vida, i el tòria, és que no falli mai la necessitat in-
tat de la cua que s'havia format, vaig sen- teatre no és la vida, sinó una metàfora de terior, emocional, política o la que sigui.
tir una dona que deia: «Mira que en sòc la vida. Hi ha una explicació molt senzi-
de beneita, estic aquí des de les quatre per lla: es trenquen les regles del temps, de tal La incapacitat de contar una història,
veure una dona que no m'agrada gens». manera, que la gent està disposada a ac- la pot suplir l'ofici, en la hipòtesi que no
Era ben estranya la necessitat que sentia ceptar que han passat vint anys, quan no se senti la necessitat interior?
106
«Un dels últims vespres de Carnaval», de Cario Goldoni, Teatre Lliure de Barcelona, 1985
Sí. I s'hi dóna una paradoxa: es nota pressió. Com un gran buit interior. Una
molt quan només hi ha ofici, però a la mi- obra és, per a mi, un procés de coneixe-
llor l'obra resulta un èxit perquè, en de- ment d'una faceta de l'ésser humà. Pot-
finitiva, un director d'escena és tan sols ser si jo sabés, abans de començar-la a
una part de l'obra, controlada ja pel pú- contar, com es fa una obra, no la faria,
blic. Sobre això en guardo un record. Per perquè el que resulta apassionant és anar
a «Leonci i He lena», vaig idear un de- descobrint al llarg d'un període d'assaigs
corat absolutament irònic que em feia riu- allò que hi ha darrera de tot allò, verifi-
re cada cop que el veia al llarg dels assaigs. car el que fins aleshores només havien es-
La gent el trobà preciós. «No és possible tat intuicions. Tot això s'acaba amb l'as-
que a la gent li agradi això, que no s'ado- saig general. Aquell dia s'acaba el teu tre-
ni que hi ha ironia», em deia a mi mateix. ball, s'acaba l'emoció diària de descobrir
«Preciós, un decorat preciós», comenta- una altra cosa, una cosa petita si vols. Pot
ven. Què és el que vull dir, en recordar semblar que tot plegat no té cap sentit,
l'anècdota?, doncs, senzillament que no- perquè és a partir d'aquest moment, del
saltres proposem l'obra; tanmateix és el moment en què amb l'obra ja muntada
públic el que l'acaba. podries començar a explicar-la, quan
I sent el director l'obra acaba- t'adones que ja és tard. Per això no miro
que per
da, quan la mira després de l'estrena? mai, però mai, una obra que hagi dirigit.
La sento des del despatx, per mitjà d'un
No la miro. Trobo admirable el direc- seguiment sonor, perquè sentint-la m'a-
tor que la segueix, que controla les suc- dono com va, com respira a través de les
cessives representacions, que observa des- seves pauses, com estableix relació amb
viacions, que corregeix defectes, que dó- el públic que, juntament amb els actors,
na notes als actors... Sóc incapaç de fer esdevé propietari d'una obra que ja no em
tot això. pertany i respecte de la qual, per tant, no
em considero amb dret de poder-hi
Quan abandona l'obra? intervenir.
Quan acaba l'assaig general. Aquell dia Aquesta depressiópre-estrena, com es
m'agafa una cosa que en podrien dir de- manifesta?
107
Sec davant un televisor deu hores dià- I a la vida, també se'n planteja molts dubtablement. Són un element viu i molt
ríes durant tres o quatre dies. M'ho em- d'interrogants. més misteriós.
passo tot: pel·lícules, informatius, dibui-
xos animats. M'és indiferent el que Sí. També. Miro d'interrogar-me tant Parlant de misteris: diuen que vostè cal-
programin. com puc. Quina sort tenen els qui se sen- ça uns mocassins artesanals fets pel ma-
ten segurs de tot, oi? De vegades penso: teix sabater que serveix els cardenals de
/ s'assabenta del que veu? «Si ara resant un Parenostre em quedés la Cúria Romana...
tranquil, quina sort». El meu Parenostre
Crec que sí. El masoquisme televisiu és el teatre, una activitat com una altra És veritat, però no hi ha cap mena de
m'agafa sobretot quan estreno una òpera. on m'ho passo bé o m'ho passo mala- fetitxisme en aquest fet. És només la con-
ment, però que és el meu refugi. Un refu- seqüència de calçar un 42 i de necessitar
Aïllat aleshores davant el televisor? gi on, sortosament, imposo jo els horaris unes sabates molt còmodes i d'exigir que
de treball i, on puc restar-hi hores i ho- aquestes sabates no facin soroll, perquè
Jo vaig a la meva: contemplar la pan- res; un refugi que em permet, a través de si alguna cosa no puc suportar és que du-
talla del televisor. Tant se me'n dóna el les obres que dirigeixo i per la veu de la rant l'assaig els actors tinguin referència
qui passi per davant o per darrera de la gent que més ha dubtat en el món i que d'on sóc pel cloc-cloc de les meves petja-
butaca on estic assegut. Només tinc ulls més s'ha aproximat a la veritat a partir des. Em vaig assabentar que aquell arte-
per a ell. dels seus dubtes, buscar resposta a molts sà fabricava uns mocassins còmodes i si-
dels interrogants que em plantejo. lenciosos, i li vaig encarregar uns per a mi.
El dia de l'estrena, també ho passa «De color lila, morat, vermell?», em va
malament? Quina gent? preguntar. «Negres», li vaig respondre.
Les estrenes són sempre mentida. Una Els poetes, i, entre els poetes, hi incloc No s'ha sentit mai temptat d'escriure
estrena és com fer l'amor per primera ve- Shakespeare, i sobretot els músics. Jo alguna obra i portar-la després a l'esce-
gada: no pots judicar com serà en dies sempre em definiré com un músic nari?
successius la relació sentimental i física. frustrat.
Les estrenes no em serveixen. El que En vaig escriure tres, ja fa alguns anys,
compta són els dies posteriors. El dia de De la música hom diu que és un art sen- quan no tenia el coratge de muntar obres
l'estrena, òbviament, m'agrada que el pú- se compromís... d'altres i pensava insensatament que era
blic ompli el pati de butaques, però em millor muntar les obres que escrivís jo ma-
fa ràbia que, assegut allà, m'arrabassi el Música és el fenomen pel qual un se- teix. No hi he reincidit.
lloc que fins aleshores, al llarg dels as- nyor, amb una posició gairebé grotesca
saigs, havia estat meu de manera exclu- i tocant amb una cosa feta de pèls de porc Per a un home del carrer, les manies
siva. o d'un animal semblant, un instrument de d'un director d'escena li han de semblar
proporcions lletges com és ara un violí, les d'un home carregat depunyetes...
Sembla vostè un home obert a la produeix uns sons que et posen la pell de
inseguretat... gallina. A mi això em produeix un respec- Una mica sonat?
te absolut. Total: la música no és un com-
Sí. Sóc enormement insegur. Les me- promís militant, però és un compromís Una mica sonat, sí.
ves acotacions al quadern d'assaig de molt més universal. Em fascina la músi-
l'obra que dirigeixo, estan plenes d'inter- ca, sí, com em captiva la veu humana ca- És provable. Em sembla, però, que mi-
rogants. paç de fer música. Un quaranta per cent tifiquem l'home del carrer, que també té
dels assaigs els dirigeixo amb els ulls clucs; manies pròpies d'un sonat, tot i que pot-
l'obra m'entra musicalment per l'oïda. ser més generalitzades. Pensem: quina és
Per això preferiria quedar-me cec a una de les manies del ciutadà anònim?
quedar-me sord. Tot i que la gent diu que Cada diumenge, a la tarda, a la mateixa
els meus espectacles són visualment molt hora, necessita reunir-se amb 99.999 in-
bonics, cosa que no sé què vol dir exac- dividus, anònims com ell, i cridar contra
tament. vint-i-dos desgraciats que claven punta-
des de peu a una pilota de cuir. Això ho
L'òpera, seria la síntesi perfecta entre trobo molt gros, eh? La gent tendeix cap
el teatre i la música, l'espectacle total? a l'estandarització més estranya.
i L'òpera és l'espectacle modern que ha Amb la mania que sent vostè pel fut-
creat Occident. És un espectacle perfec- bol, mai muntarà «L'angoixa del porter
te, molt bastard, fàcilment intel·ligible per davant el penal»?
l'espectador. Si s'aconsegueix un gran
'
Don Giovanni, de Mozart, es troba tota Potser sí. I a la millor em sortiria bé jus-
la síntesi d'Occident. tament per la gran mania que sento vers
el futbol. Són curioses les manies de la
Un violí, un oboè, les cordes vocals de gent, el seu gregarisme... La nit que van
Maria Callas..., amb què es queda? passar per la televisió «Allò que el vent
«Jo sempre em definiré com un músic s'endugué», pel·lícula que gairebé tothom
frustrat» Amb les cordes vocals de la Callas. In ja havia vist i que tornà a veure, però, per-
108
«Luces de Bohemia» de R.M." del Valle Inclán, un deis espectacles més comentats de l'any 1984.
Lluís Pasqual durant l'assaig d'«Un dels últims vespres de Carnaval». Premi Ciutat de Barcelona ¡985.
109
Fira de Barcelona^^^
CALENDARI DE MANIFESTACIONS 1986
«Plelespaña-86» 17/20 «lnformat-86» 13/17
Saló de la Moda d'Ant Gener Saló d'Informàtica Maig
Napa i Double Face
Gaudí Home 28/30 54a. Fira Internacional 7/15
Prét-á-Porter Gener de Mostres Juny
Tardor/Hivern 86/87
24è. Saló Nàutic 1/9 Gaudí Home Setembre
Internacional i 9è. Sector Febrer Prét-à-Porter
Caravaning Primavera/Estiu 87
11a. Mostra Filats 13/15 «Sonimag-86» 15/21
Edició Febrer Saló Internacional de la Setembre
Primavera/Estiu 87 Imatge, el So
i l'Electrònica
Gaudí Dona 4/6 «Expohogar-86» 17/22
Prét-à-Porter Març Setembre
Tardor/Hivern 86/87
<<Aiimentària-86» 8/13 «Liber-86» 23/28
Saló Internacional Març Saló Internacional Setembre
per a l'Alimentació del Llibre
«Sport-86» 5/8 i 10/13 Gaudí Dona Setembre
Saló de l'Esport Abril Prét-à-Porter
Primavera/Estiu 87
11a. Mostra Teixits 9/12 12a. Mostra Filats 25/27
Edició Abril Edició Setembre
Primavera/Estiu 87 Tardor/Hivern 87-88
7a. Mostra de Maquinària 9/12 «Sport-86» 4/7 i 9/12
per a ia Confecció Abril Saló Esport i Càmping Octubre
«Rodatur» 86 9/13 «Barnajoya-86» 11/15
Saló Internacional Abril Saló de Joieria, Octubre
del Turisme Rellotgeria, Argenteria,
Maquinària i Afins
«Cosmo-86» 22/27 12a. Mostra Teixits 15/18
Saló Internacional Abril Edició Octubre
Aerospacial i de la Defensa Tardor/Hivern 87-88
«Expomòbii-86» 26 Abril «Expominer-86» 14/16
Exposició Internacional 1 Maig Borsa-Exposició de Novembre
d'Equips i Components Minerals y Fòssils
per a l'Automoció
X Saló d'Antiquaris 9/18 Mercat del Vehicle 22/30
a Barcelona Maig d'Ocasió Novembre
«Expotrònica-86» 13/17 24 Festival de la 26 Desembre
Saló d'Electrònica Maig Q Infància i ia Joventut 5 Gener 1987
Professional, Equips
i Components
Informació
Fira de Barcelona^^^
Av. Reina M.® Cristina s/n. Delegació a Madrid
Tel. 223 31 01 P.° de la Castellana, 153-4.° B
Tèlex 50458-FOIMB-E Tel. (91) 279 19 04/03
08004 Barcelona - Espanya 28046 Madrid - España
què s'havia anat creant un masoquisme
col·lectiu en aquest sentit, al carrer no hi
havia ningú. Era el dia perfecte per a un
cop d'Estat, encara que penso que no
s'hauria pogut portar a terme perquè els
«colpistes» tampoc no s'haurien volgut
perdre «Allò que el vent s'endugué». Sóc,
ho reconec, un tipus rar, condicionat pel
meu ofici, però els altres són també molt
especials, molt especials, eh? Només cal
pensar que tota la televisió que m'empas-
so jo els dies de depressió, no arriba al deu
per cent de la televisió que la gent s'em-
passa normalment.
En aquest món tan estandaritzat, un es-
pectacle teatral necessita publichat per a
la seva consolidació?
Hi ha dues classes de teatre: el que es
«Al
munta com un negoci i que pot tenir, d'al- vostre gust» de W. Shakespeare, fou traduïda al català per J.M. de Sagarra.
tra banda, la millor qualitat del món, i el
que s'anomena teatre públic, que respon
a unes necessitats de la societat, prescin-
dint d'alló que hom coneix com a con-
sum. Quan els dos factors coincideixen,
fantàstic, perfecte: és quan coincideixen
les teves necessitats amb les de la socie-
tat. Una cosa així, a mi m'ha passat un
parell de vegades: amb «La setmana trà-
gica», que s'havia previst de representar-
la durant tres dies i va durar un any, i amb
«Luces de Bohemia» que, certament, va
comptar amb un major suport publicita-
ri. Amb tot, no considero fonamental la
publicitat pel que fa a l'èxit d'una obra
teatral. Hi ha obres que comencen del no
res i es consoliden amb un gran èxit, i n'hi
ha que ho tenen tot al començament i,
tanmateix, acaben amb un gran fracàs.
«Al vostre gust» de W. Shakespeare, dirigit per Lluís Pasqual, l'escenografia fou de Fabià
Puigserver. Premi de la Crítica Serra d'Or, 1983-84.
«Un dels últims vespres de carnaval» de C. Goldoni. Premi «Serra d'Or», 1986.
Abans, ha parlat de la seva passió per temps. Ve dominat per la informació: són (ha d'ésser fascinant la sala de planxa de
la música, de l'òpera com a síntesi, que anys en què tenim capacitat de saber-ho l'avió!) o que Reagan organitzi l'espec-
molts dels seus espectacles són definits pràcticament tot sobre l'avui i sobre el tacle de cent anys de Llibertat tres dies
com estèticament molt bells... Calpensar passat. Ningú que arribi avui a Venècia després de la llei sobre la intimidació se-
en una referència a Luchino Visconti? no ho fa sense saber prèviament com és xual (la qual cosa és una gran ironia o una
Venècia. Desastrós?, potser sí, no ho sé. gran cara dura). Jo espero que la huma-
No. Durant molts anys em va captivar En tot cas, és així. Són anys de ruptures, nitat reaccioni davant la tempesta de cas-
la part externa de l'espectacle. Aleshores, d'acumulació de tendències, de crisi pa que estem patint.
la bellesa d'un decorat em podia arribar d'avantguardes, d'abandonament de co-
a enlluernar. Ara, difícilment. Això no ses que ja no serveixen, de recuperació On radica aquest punt d'optimisme?
vol dir que renuncïi a un bon decorat si d'altres que creiem que es poden salvar.
d'aquesta manera s'explica més bé la bis- Quan tot això estigui acomodat, sortirà L'única confiança que tinc —idea, d'al-
tòria. En el teatre, sóc dels partidaris que una nova avantguarda. Avui per avui, em tra banda, que comença a estar una mica
tot ha d'estar molt bé i que, per tant, és sembla que l'avantguarda no existeix i no gastada de fer-la servir—, és Europa.
absurd renunciar a la bellesa. També con- em causa massa dolor el fet que sigui així, Europa com a col·lectivitat que ha inven-
sidero, però, que agafar la bellesa com perquè hi ha dues paraules que mai no tat, que ha lluitat per uns ideals, que ha
una fixació, com una finalitat, és tan ab- m'han agradat: «avantguarda» i «labo- estat bressol d'una poesia. Mentre espe-
surd com renunciar-hi. No. Un decorat, ratori». Sempre m'ha agradat molt més ro aquesta reacció d'Europa, confesso
avui, per molt bonic que sigui, no m'in- la paraula «ofici»; potser perquè durant que poder arribar a ésser més anònims
teressa si no em serveix per explicar-me els anys que es parlava d'avantguardes i que ara, més manipulats que ara, és
la història. L'atractiu del món de Viscon- laboratoris teatrals, jo pensava que la pa- impossible.
ti, és que el seu món està ple, que és un raula «avantguarda» significava que hi
món que per a ell volia dir moltes coses. havia una base sòlida al darrera, i que la Josep Martí-Gómez
Jo he estat a casa seva de vacances. El lu- paraula «laboratori» era mentida perquè
xe d'aquella casa, Visconti no el va arri- d'experiments, en fem tots cada dia. En
bar a mostrar mai en les seves pel·lícules. canvi, el que jo volia era aprendre bé el
A mi m'agrada més un món més simple, meu ofici i em feia vergonya no saber co- Muntatges realitzats
més despullat. ses que havia de saber.
1968 Antígona, de Salvador Espriu. La
Un món semblant a quins creadors? Hi ha alguna cosa que avorreixi vostè Tartana-Teatre Estudi. Reus.
més que no pas el futbol? 1971 Cançons perdudes, d'Alexandre Balles-
Per vies diferents, com dues cares d'una ter. La Tartana-Teatro Estudi. Reus.
mateixa moneda, admiro dos homes fo- I tant! Veure Reagan i Wojtyla junts, 1972 Reus, París i Londres, de Lluís Pas-
namentalment: Streller i Peter Brook. per exemple. És una de les imatges més qual. Teatre Fortuny. Reus.
repulsives que he patit darrerament. «De 1975 Camí de nit, 1884, de Lluís Pasqual.
Al dels deuen parlant?» De mi, és clar; Teatre Lliure. Barcelona.
marge moments d'espectador què estar
1977 Leonci i de Büchner.
depressiu, li ha interessat mai la de mi i de tots els altres! El dominar Lena, George
no per Teatre Lliure. Barcelona.
televisió? dominar, el poder pel poder, ho trobo 1979 Les tres germanes, de A.P. Txékhov.
abominable. Teatre Lliure. Barcelona.
Si algun cop m'arriba a interessar, se- 1980 El balcó, de Jean Genet. Teatre Lliu-
rà per a un treball periodístic, per realit- El fet que aquestes dues persones tin- re. Barcelona.
zar un reportatge. Fer un dramàtic per a guin carisma, representa que la societat 1981 Medea, d'Eurípides-Séneca. Adaptació
la televisió ha d'ésser una cosa absoluta- viu perillosos moments de retrocés? Juan Germán Schròeder. Companyia
ment avorrida. de Núria Espert. Teatre Grec. Barce-
Sí, això és indubtable. Els dos lona.
perso-
En aquesta època de crisi, de han entrat la societat través 1982 Primera història
recerca natges en a d'Esther, de Salvador
Teatre Lliure/Centre Dramà-
d'identitats, què és ser avantguarda?, del món de la forma, a més Espriu.
a més. La mis-
tic de la Generalitat. Teatre Romea.
quan les avantguardes duren amb prou sa de Palestina de Wojtyla o les festes del Barcelona.
feines uns mesos, unes setmanes? centenari de l'estàtua de la llibertat, les 1983 La vida del rey Eduardo II de Inglate-
mires amb ulls de professional i et dius: rra, de Marlowe/Brecht. Centre Dra-
No ho sé. El que sí crec és que ens hem «La mare que els va parir! que n'està de màtic Nacional. Teatre Maria Guerre-
equivocat gastant tant les paraules. La pa- ben fet». Wojtyla, i aquesta és una dada ro. Madrid.
raula avantguarda, per exemple. El sol fet que cal tenir present, és un senyor que 1984 Luces de Bohemia, de Ramón M.® del
de pronunciar-la ens endinsa en una me- acomiadà Franco Zefirelli com a assessor Valle-Inclán. Théátre de l'Europe.
na de ressaca. La crisi de l'avantguarda artístic del Vaticà. L'acomiadà perquè Théàtre Odeon. Paris.
afecta el món del teatre, el dels pintors, Wojtyla considerava sabia més, i 1985 Un dels últims
que en vespres de carnaval,
el dels Lliure.
escriptors... de Cario Goldoni. Teatre
Penso que en el mo- és cert. Reagan i Wojtyla són dos mestres
Barcelona.
ment que un esdevé conscient que és de l'engany a través de la forma. Veure
1985 La verastoria. Llibret d'Italo Calvino,
avantguarda, es produeix com un desas- els seus espectacles produeix astorament. música de Luciano Berio. Teatre de
tre, com un contrasentit. Em sembla que Jo crec que el Vaticà i la Casa Blanca es l'Òpera. Paris.
no vivim una època de crisi, sinó d'assi- deuen passar els vídeos dels espectacles 1985 Chiediamo l'Europa, «1000 artistes per
milació. L'any, l'etapa, el segle (què és respectius, mentre la societat s'ho empas- a la festa d'Europa». Plaza del Duo-
avui un segle?). Fa quinze anys un segle sa tot: que Wojtyla baixi de l'avió després mo. Milà.
era un segle. Avui és una altra mesura de dels seus llargs viatges sense cap arruga
112
PATRIMONI
Detall de la Sala de les Columnes del Pare Güell
Jujol, una insòlita capacitat
per aturar el temps
Els Pallaresos. Tarragona, 1914
Després d'esmorzar al pati de la casa, resten damunt la taula, buits, tots aquests objectes nets i col·locats correctament en el lloc que els
lleugerament bruts, amb taques de cafè, tasses, bols, gots, plats, bo- correspon a cada un a la cuina, als armaris i als pretatges.
cinets de pa, potser mitja galeta o la punta d'un croissant. Hi resten L'arquitecte Josep M. Jujol, que realitza obres a la casa, se n'ado-
també, tovallons arrugats, algun tomàquet mig aixafat, un setrill i na i s'acosta amb curiositat a la taula. La vaixella desordenada, des-
un porró. Tot això damunt les tovalles d'una taula de tisores i l'ini- arrenglerada, es veu ara com una agrupació d'objectes que, desvin-
cial ordre de col·locació de la vaixella —els plats davant les cadires, culats del seu ús, tan sols mostren les seves peculiaritats físiques.
els coberts flanquejant els plats, els gots davant els plats, les safates, Una tassa resta inclinada damunt el plat en una posició inestable;
ampolles i el porró al mig— ha estat trastocat, com gairebé tot, dei- Jujol l'agafa per l'ansa, l'aixeca i se l'acosta als ulls per observar-la
xat caure com a l'atzar sobre el cercle o el quadrat definit per les de prop: que n'és de llis i brillant aquest material, que n'és de regu-
tovalles. lar la forma del recipient i alhora canvia radicalment si es mira des
La senyora ho mira per uns instants i només s'adona amb una de dalt o arran d'ulls... la colpeja amb suavitat contra la superfície
mica d'irritació de la brutícia i la falta d'ordre; immediatament subs- de la taula i es produeix un batec sord, apagat; a continuació ho
titueix mentalment el que realment té davant seu per la imatge de fa contra una altra tassa o un plat i s'adona amb creixent interès
113
de la diferent qualitat del so. Hi toma a colpejar amb més força,
repetidament, la tassa es trenca i fragments de diferents mides s'es-
campen i ballen damunt la taula. Tan sols s'ha quedat amb la nansa
a la mà i això li permet alçar-la fins als ulls, situar-la amb el blau
del cel com a fons i descobrir que n'és de suggerent i singular el seu
perfil. Tot engrescat, continua trencant plats, tasses, safates i les to-
valies es cobreixen progressivament amb els fragments estesos, ja-
cents de la vaixella. En un dels platets ha quedat una mica de llet
que ha vessat de la tassa a la qual servia de base. No el pot trencar
perquè en cauria tota i s'entreté una estona observant com el h'quid
es desplaça en moure'l, com es concentra en un cantó quan es dese-
quilibra en una direcció, com es formen ones i turbulències, però...
atenció! acaba de veure un dels pocs objectes que encara resten in-
tactes damunt la taula, d'una mida sensiblement major, d'un mate-
rial transparent i que alhora reflecteix tot el que hi hia al seu voltant,
amb una inquietant forma com la carabassa amb una llarga protu-
berància abotzinada. És un porró.
Recull les restes de la vaixella, el plat, i puja a la coberta en cons-
trucció de la Casa BofaniU. Els enganxa a la superfície i els fa encai-
xar com si es tractés d'un trencaclosques i amb això queda resolt
el problema, la coberta es troba ara revestida i protegida. El porró
el situa (en la mateixa posició que tenia damunt la taula) al centre
del faldó que s'orienta cap al camp, cap a les vinyes, amb la qual
cosa assenyala, de les quatre direccions que té la coberta, la que està
més estretament relacionada amb els habitants de la casa i els pro-
pietaris dels camps. Baixa el porró, col·loca el platet intacte i com
el lloc al qual se subjecta té la inclinació de la coberta, sempre reté
una mica d'aigua de pluja sigui de dia, de nit o encara que faci un
sol esplèndid.
El porró al bell mig de la coberta, en la part més alta de la casa
per a sempre, passi el que passi en l'interior de la llar, el porró per
al vi davant les vinyes, el platet també per a sempre amb alguna co-
sa d'aigua de pluja, la mateixa que fa créixer les vinyes. Ja no són
les restes de l'esmorzar, són un pont alçat entre la casa i les vinyes,
un vincle permanent que explica la pertinença redproca i fraternal
entre habitants i camp.
Quan la senyora recupera l'alè i es refà de la impressió causada
en descobrir el nou emplaçament de la seva vaixella, se la mira amb
atenció, ja no ho fa, però, com abans quan substituïa el seu estat
real en aquell moment i en aquelles circumstàncies per una abstrae- de la Casa Bofarull és allò que és, no el que respon al nom de
ció: un conjunt d'objectes agrupats ordenadament segons les seves porró. Magritte amb altres mitjans, en un quadre on sota del di-
similituds i diferències, englobats tots ells en una unitat, la cuina. buix d'una pipa, escriu: «Ceci n'est pas une pipe» està també
Descobreix tot el que havia vist Jujol per entre les restes de obrint una escletxa entre realitat i representació, entre l'objecte
l'esmorzar: la llisor de la pista, el suggerent perfil de l'ansa d'un i el seu nom. Un nen que es tanca en una habitació amb una cor-
bol, la mida i la forma del porró, la gruixària dels plats, la part da i una capsa de cartró i en surt tirant d'un gos lligat a una cor-
inferior de les tasses, la variable lluentor del material segons el da, actua de la mateixa manera; si és un gos, a qui li importa
grau de concavitat i la superfície dels fragments, com i de quina que tingui forma de capsa de cartró?
manera un material líquid pot ésser recollit. A Bonastre, Jujol fa un Sagrari a partir de la forma d'un con-
L'arquitecte ha fet desaparèixer el sistema que substituïa la rea- teñidor industrial i al poble se l'associa a una bombona de butà.
litat sensible, ha liquidat la memòria acumulada sobre els objec- Si és un Sagrari, a qui li importa que tingui forma de bombona
tes, ha fet volar la cuina pels aires, ha destrontollat la forma del de butà ? La mateixa capsa de sabates que és un gos per al nen,
món i sobre el terra es veuen les restes, reduïdes a la seva estricta podria ser la utilitzada per l'arquitecte com a capitell en el ram-
condició material, a la fi tangibles, fàcils de reconèixer, visibles, pell de la volta de l'escala de la Casa Negre , pintada i guarni-
prodigioses i arbitràries, es mostren solament als sentits. L'ex- da amb benes enguixades; les peces que hi difonen el llum elèc-
cepcional mirada de Josep M. Jujol, la mirada d'algú que dedi- trie, són grans petxines de musclos o d'un animal semblant; les
caria idèntica atenció a un üngot d'or, atent tan sols a reconèixer- ventoses dels pops de la Sala Hipòstila del Parc Güell, són tasses
los d'acord als seus atributs perceptius, retrotreu el món a la se- o plats; la tribuna de la Casa Negre és mitja carrossa completa,
va condició original, anterior al coneixement i no existeix mit- sostinguda a l'aire.
janceria entre realitat i representació. Esbellega el Vel de Bot i Des d'aquesta òptica, l'arquitectura no es pot fer ja amb ele-
darrera els desfets siliconats de conceptes, sistemes d'ordre i co- ments de composició, amb sistemes constructius o amb la His-
dis interpretatius, emergeix com un immens abocador que es per- tòria de l'Arquitectura; tot això se n'ha anat a un altre lloc, amb
fila per entre el blau del cel del Camp de Tarragona. I les coses la cuina.
ja no tenen perquè semblar el que són, no tenen perquè L'arquitectura es fa, per exemple, amb salses. A la Casa Ma-
representar-se a elles mateixes. El porró de la coberta de la torre nyac, una botiga ja desapareguda ubicada en un local del carrer
La Casa Planells, flameja com una bandera empesa per les ràfegues
del vent.
114
f
Jujol i Gaudí, treballaren plegats en diferents projectes, entre ells. Tribuna de la Casa Negre, la forma de la qual, és la de mitja
el del Parc Güell de Barcelona. carrossa completa, sostinguda a Taire.
Ferran de Barcelona, destinada a la venda de caixes de cabals sorprenent naturalitat, s'hi barregen imatges religioses i profà-
i manyeria en general, l'interior, segons paraules de Jujol, devia nes, àngels mantinguts a l'aire que empunyen torxes que es mouen
estar fet com «amb salses que xoquen i coets que esclaten». La en la nit, núvols o fum, estels o bombetes; la nit, la volta celeste
mirada, aquí, s'hauria detingut observant expectant les violen- és el blavet amb què es pinten parets i sostre que queden fosos
tes reaccions que es produeixen en barrejar-se al plat, per exem- en un ambient ingràvid i sense contorns juntament amb imatges
ple, salsa maonesa i salsa de tomàquet, superfícies ondulants que i símbols religiosos, esglaons i persones; les vuit torxes, al ma-
avancen i reculen en relació a una frontera canviant i sinuosa que teix temps que capitells i que fons de les vuit lletres que formen
deixa restes ameboides d'una o altra salsa en el territori de la con- les paraules Ave Maria, són capses de cartró pintades de roig i
trària. Encara a aquesta imatge se li afegeix una altra de la ma- porpra, els mànecs són perfils metàl·lics que sustenten la volta
teixa famflia, la del fons del mar vist des de la superfície, on tot de la caixa de l'escala que, en moviment deixen rera seu, volutes
s'estira, es mou i es deforma sota la transparència de les aigües, de fum que més tard s'adhereix a lluernes i arestes. I en l'espai
imatge que també l'arquitecte volia evocar expressament, a l'in- buit d'aquesta figura en moviment, com en el centre de l'objec-
terior de la tenda. Si a tot això se li suma l'explosió de coets, l'ex- tiu d'una màquina fotogràfica, sobre un fons blanc, es perfila
posició de caixes de cabals, el talent i la sensibilitat de Jujol i ens un àngel penjat pels bolquers al qual se senyala d'aquesta mane-
imaginem el resultat —les caixes de cabals al fons del mar, entre ra com a origen i responsable de la transformació de l'escala en
algues i estels, entre salses i focs d'artifici—, aquesta botiga po- una estança de la seva pròpia vivenda.
dria haver estat certament el refugi d'Adam extraviat en l'acla- Tot és permès en l'arquitectura de Josep M. Jujol. Tot allò
parament del Casc Antic de Barcelona; no gaire diferent, per al- que pot recollir o recordar, al camp, a casa, al carrer, a les cune-
tra banda, del paper que hi juguen actualment algunes perruque- tes, ferralla, joguines abandonats, plats, salses, cordes, fum, àn-
ries, bars o sales de festa. gels, lleons, plats, somiers, ossos, cartró, coets, cavallets, l'aire
La Casa Planells, una casa convencional, estàtica, en què la i el foc, insectes, benes, muntanyes, arades, bolets, cintes i enca-
façana que dóna a l'avinguda Diagonal flameja com una bande- ra quan arriba a l'obra, reprodueix amb rapidesa i energia, pin-
ra impulsada per ràfegues de vent que vénen de Pedralbes, es mou ta damunt les parets amb les seves pròpies mans, fulles de parra,
amb suavitat juntament al pal (el límit de la casa veïna) i inten- raïm; ocells, coloms, omple les parets de missatges religiosos i
sament i lliure a l'extrem oposat, la cantonada del carrer Sicília. frases de devoció a la Verge. Jujol quan mira ho fa amb els ulls
La fornia de la casa no és més que qualsevol de les infinites que d'Adam, però quan actua ho fa amb les mans de Noé i un món
genera el moviment ondulant a partir del pal i el perfil de les se- entranyable i fugisser resta tancat per entre les parets dels seus
ves tribunes i balcons, hauria de canviar a cada instant, tot de- edificis, els quals se salven d'aquesta manera, del naufragi de
terminant noves superfícies corbes incessantment. l'oblit i la mort i aquest és el consol que es brinda als supervivents.
Si a qualsevol casa, allò que és habitual és que sembli ancora- Molt poques vegades l'arquitecte ha recollit del seu temps un
da a terra, subjecta a lleis estàtiques consubstancials a l'arqui- fragment íntegre d'allò que no passa a la història, la realitat viva
tectura, a la casa Planells, allò que és extraordinari, es descobri- sens menyscapte de cap dels seus atributs. El prodigi Jujolià: la
ria dia rera dia en la mateixa posició, bo i respectant estricta- seva insòlita capacitat per fer aturar el temps, per congelar a l'aire
ment els límits del solar, del carrer, de les cases veïnes. tot el que és al seu abast, sense jerarquies ni interpretacions i fer
L'arquitectura es fa també amb muntanyes, amb les de Mont- desembarcar davant nostre, com un mag que salva, un altre tes-
serrat. Concretament a Montferri, el Santuari de la Verge de timoni de l'existència del Paradís terrenal.
Montserrat, obra on la iniciació de la qual, es deu a la voluntat
popular i on Jujol havia dipositat grans esperances. Segurament
havia d'haver estat la seva personal Sagrada Família. Es decidí
per ella, precisament pel culte al qual anava destinat: que el Tem- Apunts biogràfics trets del llibre «La Arquitectura de Josep
ple recordés en la seva forma i en la seva silueta a les muntanyes M. Jujol». Autor: Josep M. Jujol, fill
de Montserrat. L'obra es va interrompre el 1935 i ja mai més es 1879 Neix a la ciutat de Tarragona, Jo- 1920 Construcció definitiva de l'Ajun-
tornà a emprendre, però tant la part que s'arribà a construir com sep M. Jujoli Gibert. tament i Escoles a Els Pallaresos
els dibuixos originals que àvançaven la forma del Temple, man- 1897 Ingressa a l'Escola Provincial (Tarragona).
1927 de la casa
tenen explícita l'evocació de Montserrat. d'Arquitectura. Ampliació Esperanza
Queden dempeus en 1906 Títol d'Arquitecte (18/5). Xaus, al carrer Verdaguer. Sant
l'actualitat, restes ruinoses damunt un petit turó, emmarcades Col·labora amb Gaudí a la Casa Joan Despí.
en un dels més bells paisatges del Camp de Tarragona. Batlló del Passeig de Gràcia. 1927 Exposició Universal de Barceló-
1907 Inicia la seva col·laboració amb
La precarietat de na. Palau del Vestit. Col·labora-
mitjans econòmics, reduïts fonamentalment Gaudí a la Casa Milà de Barce- ció amb l'arquitecte Calzada.
a préstecs personals i la sempre sorprenent capacitat de Josep lona. Plaça d'Espanya/Gran Via
M. Jujol, li menà utilitzar somiers abandonats 1910 Models
dels de mosaics per a la Casa
a com armat (transformat).
Escofet de Barcelona.- 1928 Inici de les obres de la Font Com-
murs, els quals, construïts en part, devien limitar el.recinte. I, Col·labora amb Gaudí en la res- memorativa de l'Exposició, Pla-
precisament, la flexibilitat del somier, la capacitat d'aquesta an- tauració de la Catedral de Palma. ça d'Espanya, Barcelona.
dròmina enfonsar-se 1913 Torre de la
i funció Creu al carrer Cana- 1929 Finalització Font Conmemorati-
per alçar-se en del pes de la perso- lías, 12, Sant Joan Despí (Barce- va de l'Exposició de 1929.
na que la utilitzi, peculiaritat que, un altre cop, podria haver re- lona). 1932 Torre pròpia al carrer Verda-
conegut l'arquitecte quan en alguna ocasió, potser, 1914 Casa Ximenis
es al
va veure Passeig de Saa- guer/L·lobregat, Sant Joan Des-
obligat dormir vedra, 17, Tarragona. pí (Barcelona).
a en un llit turc, és recollida en la solució concre- Comencen les obres a la Casa Bo- 1941 Comença la restauració de l'es-
ta dels murs, sotmesos a abonyegaments cap a dintre i cap a fo- farull. Els Pallaresos (Tarra- glésia de Bonastre (Tarragona)
ra, cap amunt i cap avall, com si algú hagués estat saltant alegre- gona). fins al 1945.
1915 i reforma de la Casa 1942 Reformes de Can Soler «Els Pa-
ment sobre els somiers Ampliació
que constitueixen el seu armat, en el mo- Negre (Torrent del Negre/carrer llaresos» Tarragona.
ment de la seva execució. Llobregat), Sant Joan Despí, 1943 Altars a l'església de la Colònia
A la Casa Negre una escala interior condueix les golfes, (Barcelona). Güell (1943-48).
que a 1917 Campanar de l'església de Crei- 1947 Ampliació del Col·legi de les Do-
sense gairebé llum natural, un espai fosc, secundari, en què et xell de Mar (Tarragona). minicanes de l'Anunciata al car-
mous ascendint, que es veu d'avall cap amunt, es converteix 1918 Inicia
en l'Església de Vista Bella de rer Doctor Dou, Barcelona.
una peculiar i fascinant Tarragona. 1949 Mor
representació del món celestial l'arquitecte Jujol.
on, amb
116
A PEU DE PÀGINA
L'esport a l'art i la
literatura catalanes
Joan Rebutí: El descans deis ciclistes
Amb motiu de la promoció de la candidatura de Barcelona com tenen un pes determinat en la vida pública catalana. És per tot
a seu dels Jocs Olímpics del 1992, la Diputació de Barcelona ha això que a través de l'antologia de J. Molas l'esport es conver-
fet una singular aportació al tema esportiu: ha editat «Passió i teix en un tema «habitual» del nostre art i la nostra literatura:
mite de l'esport», una antologia sobre el tema esportiu —sub- sembla com si tothom, una o altra vegada, hagués escrit a l'en-
titulada «un viatge artístic i literari per la Catalunya torn d'un tema esportiu, hagués pintat, dibuixat o modelat al-
contemporània»—, antologia que ha realitzat Joaquim Molas. guna obra que fa referència a un esport. Se'ns dóna el fet espor-
L'edició d'aquesta obra té un remarcable interès per diversos i tiu com quotidià, amb amplitud, fruit d'una educació elevada.
variats motius. El volum està ben resolt a nivell gràfic: Enric Satué ens ha man-
En primer lloc cal esmentar el llibre per ell mateix. Joaquim tingut la tipografia original dels textos literaris tot donant així,
Molas ha fet una selecció de textos i d'imatges que cal agrair: un regust del moment; ha solucionat amb correcció, el sempre
ha sabut trobar l'equilibri entre el temps d'abans de la guerra difícil problema de donar tres traduccions d'un mateix text; ha
i el temps actual, entre els artistes d'estil tradicional i els avant- numerat les planes amb números digitals com si fossin de rellot-
guardistes, entre els artistes i literats de renom i els més descone- ge de control; ha procurat una portada divertida i engrescadora.
guts; ha sabut evitar el protagonisme d'entitats esportives que
117
A Paris
en un cenaryabrir de ojos.
BonaNitBarfehaa.
El llibre m'agrada perquè tot és ben fet
i ens dóna aquesta normalitat de país cul-
te. A nivell plàstic —que és el que jo més
conec—, és gratificant veure aplegats, en
un llibre sobre esport, a un Pere Ynglada
junt a Joan Miró, a Antoni Tàpies junt
a Ricard Opisso, a Pablo Picasso junt a
Josep Aragay, a Salvador Dalí i Antoni
Clavé junt a Feliu Elias i Emili Grau
Sala...
Des de la «Pindàrica primera» d'Euge-
ni d'Ors fins a r«Oda sextina a uns cata-
lans intrèpids perquè la diguin al cim de
l'Everest», de Joan Brossa, passant per
l'«Himne de l'Olimpíada popular» de Jo-
sep M. de Sagarra, cants i proses ens des-
cobreixen un tema àmpliament tractat
pels literats catalans. Fet que pot sorprèn-
dre si no tenim present que Carles Sindreu
era afeccionat al tenis, Josep Pla jugava Ismael Smith: Concurs nacional d'esgrima Cesc: Sense títol
a futbol, Josep M. de Sagarra s'entusias-
mava amb la boxa... Cants i proses ens
descobreixen la passió d'uns, la ironia dels
altres; com la de Pere Quart, que escriu:
«Perillosament —oh sí,
que en I'aire sobreneda
un pensament de pluja—,
catòlics de debò,
Croats unànims,
com
un
sol
home,
van a l'estadi nou, van a l'estadi.»
Aquest llibre m'ha servit, també, per
fer una reflexió sobre un aspecte molt
concret que té lloc en el camp de la plàsti-
ca, en l'actualitat. Quan, diferents orga-
nismes públics i entitats, convoquen bien- Pablo Picasso: Footballeur Josep Masana: Arquer
nals i premis sobre temes esportius, tot se-
guit hi ha un clam dels teòrics i crítics en
contra, pel fet que es condiciona l'artista
tot imposant-li una temàtica. En el fons
el que es rebutja és la unió de la plàstica
amb l'esport, que sembla superada en
aquest moment. Quan un observa, però,
les obres d'un Miró, d'un Tàpies, d'un
Clavé, d'un Picasso... s'adona que els ar-
tistes actuals poden dir moltes coses pel
que fa al tema de l'esport. I que la me-
diocritat dels concursos no ve imposada
pel tema sinó pels artistes.
El President de la Diputació de Barce-
lona, Antoni Dalmau, en el pòrtic al vo-
lum, diu que, amb l'edició d'aquest llibre,
es fa una contribució a la causa de l'es-
port i a la causa del projecte olímpic de
Barcelona. També, però, es fa una con-
tribució a la cultura catalana en general.
Francesc Miralles. Pere Ynglada: Tres joqueis
Estem al vostre servei
j)ik
CAIXA D'E5TALVI5 DE CATALUNYA
LA CAIXA DE TOT5
RETRAT
Als seus lúcids noranta-tres anys, Jo- fiquen. En art hi ha una influència de les
sep Vicenç Foix, el patriarca de les lletres escoles. En literatura és diferent
catalanes, considera acabat perquè
el seu «excep- l'escriptor ja té una personalitat defini-
cionalment llarg i fecund» període de da, es modifica a través de la lectura,
creació. No és per-
casual que aquest final de què la seva feina és un
trajecte literari llegir permanent.
«'L'estació' n'ha estat la L'evolució de les idees és evident, i
darrera l'adap-
mostra» hagi coincidit pràctica- tació, de vegades és difícil. Hi ha certes
ment amb la pèrdua de la visió en un grau normes de conducta dels intel·lectuals que
prou important com per impedir-li la lec- costa d'entendre».
tura, la seva gran afecció de sempre. Foix, L'escriptor procura aclarir els aspectes
però, a desgrat d'aquest obstacle, manté d'aquesta evolució personal als visitants
viva la seva proverbial curiositat per tot que li ho demanen. «La meva norma és:
el que s'esdevé «la política n'és una de les la ment clara i el cor obert. Això em per-
poques excepcions: ha desaparegut de la met de posar atenció a amics, col·labora-
meva activitat mental», confessa el poe- J.V. FOIX dors o visitants que intenten aclarir si es-
ta, per totes les novetats que es produei- tem d'acord. Quan parles amb elles, ja en-
xen en el món de la cultura («m'exalta el devines que voldrien estar d'acord amb
nou», comença un dels seus versos més tu, i entre tots ens
Les confessions ajudem. Miri, el meu
coneguts), per les opinions de les perso- d'un lema és 'Viure i deixar viure.,, i, de tant
nes que l'envolten o que el visiten. De fet, en tant, somriure».
el diàleg «Foix ha candidat al
estat Nobel.
sempre un gran Al pis de Foix hi va gent de la més va-
conversador» és ara la seva ocupació pre- riada condició: escriptors, estudiants, in-
ferida. Un plaer que el poeta alterna amb vestigadors de la seva obra, que volen
llargues estones de meditació, sobre la
condició «La
humana, sobre la la
mort i el més llengua y pàtria són l'esperit il·luminar aspectes que encara en tenen
que foscos o de la trajectòria vital
i cal desvetllar del poeta.
enllà... ens mou, l'esperit» Ell es complau en el diàleg i de vegades
Vestit de forma impecable (hom ende- fins i tot se'n sorprèn. Com en una oca-
vina en Foix una certa coqueteria) i amb n'hi ha per tant! Em penso que això deu sió recent, quant van visitar-lo-un grup
un somriure als llavis, el poeta ens rep al ser una mena de contagi entre uns i altres. d'alumnes del col·legi del Sagrat Cor que,
seu pis de Sarrià («Seixanta-quatre es- Si ve algú a demanar-me conferències o un cop van ser en presència del poeta, el
glaons», avisa a tots els qui l'han de visi- lectures, al cap de quinze dies, com per van saludar repetint a cor el seu vers «És
tar), un refugi no massa gran, però força una mena de mimetisme, ve algú altre quan dormo que hi veig clar».
acollidor, on l'acompanya des de fa amb una petició similar. Jo procuro Repetidament guardonat —la darrera
trenta-cinc anys la seva serventa Gaudio- acontentar-los i satisfer algunes coses que distinció important ha estat el Premio de
sa. A la sala menjador es palesen les dues voldrien saber. Molts dels qui vénen a las Letras Españolas—, Foix creu, en can-
grans afeccions del poeta: la literatura i veure'm, ho fan per aclarir la posició in- vi, que al poeta se l'ha de reconèixer per
les arts plàstiques. Molts llibres, curosa- tel·lectual o espiritual de l'escriptor. Du- la seva obra. Ara, però, són moltes les
ment relligats, i algunes pintures escolli- rant el curs d'aquesta vida —que ja va es- veus que s'alcen proposant la seva candi-
des: Obiols, Sunyer, Gausachs, Mompou, sent més llarga del que acostuma—, he es- datura per al Premi Nobel de Literatura.
Tàpies, Ponç, Torres Garcia... Al men- tat testimoni de trasbals polítics i també L'autor de «Sol, i de dol» diu modesta-
jador, a més, un tapís de Miró, gran amic intel·lectuals. He passat tres o quatre eta- ment que aquest tema el fa «envermellir»,
de l'escriptor, i una col·lecció de pedres pes, en les quals no sempre he anat en pa- admet, però, que l'acceptaria per amor i
del serrat de Cap de Creus, amb curioses ral·lel a la situació viscuda, però he pro- servei a la llengua catalana. «En aquest
formes figuratives naturals. curat mantenir una actitud de reserva i de cas concret, seria un premi atorgat a la
Foix es presta de bon grat al diàleg. dignitat». cultura i a la llengua catalanes —re-
L'encetem parlant dels nombrosos reco- «Hi ha un fet que sovint s'oblida —re- coneix— i la concessió podria fer que les
neixements i homenatges de què és objec- flexiona Foix—, i és que l'artista i l'escrip- altres cultures fixessin l'atenció en una
te. El dia de la nostra conversa justeunent tor evolucionen adaptant-se al temps que cultura minoritària com és la catalana».
acabava d'assistir a dos actes consecutius passa i, molts dels criteris que alguns ar- Una cultura que, en opinió de Foix, és
organitzats en honor seu. La veritat, no tistes tenien fa trenta anys, ara els modi- encara de difícil accés per a les altres. Ell
121
Apunt biogràfic
El crític i acadèmic Pere Gimferrer ha dit de Foix: «Poeta
d'idees, i d'imatges que en són el reflex, la seva obra resta un
dels punts més alts d'elaboració i exigent domini verbal que
hagi assolit la literatura catalana posterior als clàssics
del segle XV».
Nascut l'any 1893, va començar apu- bonell), en la qual coincidien els seus an- l'escriptor, «Cròniques de l'ultrason»
blicar abans de la guerra, tot i que no va hels nacionalistes i la millor informació (1985), és també un conjunt de proses
ser reconegut com a gran poeta en llen- de l'avantguarda internacional. Foix va poètiques.
gua catalana fins als anys cinquanta. desenvolupar també una àmplia tasca al Pel que fa als poemaris, la producció
L'obra de Foixpalesa elseu profund co- diari «La Publicitat», en el qual va po- s'enceta el 1947, amb l'aparició del vo-
neixement i gustper clàssics com Ramon pularitzar el pseudònim «Fòcius». I lum de sonets «Sol, i de dol», d'una per-
Llull i Àusias March, per la poesia tro- l'any 1934 fundà la «Revista de feccióformal inqüestionable i considerat
badoresca, elfuturisme i el surrealisme, Catalunya». el seu llibre més unitari. Hi seguirà, dos
entre d'altres corrents». La producció literària de Foix s'inau- anys després «Les irreals omegues», un
Afeccionat des de molt jove a la lec- gura amb el gènere de prosa poètica. llibre clau per entendre la poètica de
tura, als deu anys ja publicava contes a L'any 1927 apareix el seu recull «Ger- l'autor. Més tard apareixeran «Còpia
la revista infantil «El Patufet». El 1917 trudis», queformaràpart de l'extens die- d'una lletra tramesa a Na Madrona Puig-
s'inicia la seva carrera periodística, amb tari «Diari 1918», amb textos escrits al nau, de Palau Ca Verdera» (1951), «On
la seva incorporació a «La Revista», que llarg de cinquanta anys: «KRTU» he deixat les claus?» (1953), «Onze Na-
dirigia Josep M. López-Picó. Foix va (1932), «L'estrella d'en Perris» (1963), dais i un Cap d'Any» (1960) i «Desa
promoure, entre d'altres publicacions, «Darrer comunicat» (1969), «Allò que aquests llibres al calaix de baix» (1969).
el «Monitor de les Arts i de les Lletres» no diu 'La Vanguardia'» (1970) i «To-
(fundada el 1921, junt amb Josep Car- cant a mà» (1972). El darrer llibre de
creu que s'hauria d'intensificar l'esforç està al nivell que voldríem. Té llibertat per tament propi. «Jo vaig viure un Sarrià vi-
per elevar el seu nivell i situar-la a l'alça- emprar la llengua que vol, però hi ha re- latà, separat quasi de Barcelona, a 8 qui-
da d'altres europees. «L'esforç hi és serves en certes situacions. Hi ha lliber- lòmetres i, malgrat tot, hi havia els grups
—diu—, els resultats, però, encara no els tat, però es publiquen molt pocs diaris en d'obrers que es llevaven d'hora per anar
tinc previstos. Hi manquen revistes d'in- català... Mentre no hi hagi el fonament a peu a llurs treballs de Barcelona. I els
formació i de creació, i periòdics oberts escolar, no es pot exigir res de ningú». estudiants, també hi anàvem tots. Jo vaig
a les diferents tendències. L'escola no és S'atura un moment i després afirma, ca- fer el batxillerat a peu. Quan era pre-
encara catalana i la universitat, tampoc. tegòricament: «Però la llengua no és el adolescent, recordo que hi havia un con-
Cal que tots ajudem per aconseguir que tot, no és l'absolut. Ni la pàtria ho és. La tractista que tenia uns tallers de picape-
a Catalunya es realitzi, en els diversos or- llengua i la pàtria són l'esperit que ens drer a Barcelona. Quan plegaven a les
dres —artístic i literari— una cultura que mou, i cal desvetllar l'esperit». vuit, tant l'amo com els treballadors, pu-
pugui ser considerada d'una'possible uni- La conversa deriva cap a l'activitat ac- javen de les Corts a Sarrià a peu i resant
versalitat. Ja tenim alguns noms univer- tual de l'escriptor, les seves actuals preo- el rosari. Aquí a Sarrià no hi ha hagut cap
sals. Un escriptor de categoria, però, en- cupacions... Des de primers d'aquest any, indústria, totes han estat a Barcelona».
cara que escrigui en català, a l'exterior Foix quasi no passeja. Aquesta era una Pel que fa a l'aparença del barri, Foix diu
passa com un escriptor espanyol». activitat que el poeta practicava de for- que molts dels carrers mantenen el seu as-
A Foix no li agrada que hom el consi- ma quotidiana des de la seva joventut, que pecte de fa anys. «Sobretot alguns del Sar-
deri pessimista respecte al futur de la llen- ara, però, ha hagut d'abandonar. «Jo, rià vell. I és que l'Ajuntament té interès
gua catalana. Sí que és realista, però, en d'adolescent, anava cada dia amb el pin- a mantenir-los bé», precisa el poeta.
considerar que cal la col·laboració de tots tor Josep Obiols a Vallvidrera. Ens llevà- Foix afirma que coneix poc Barcelona,
per assegurar aquest futur. «L'important vem a dos quarts de sis del matí i a les vuit tot i que en els temps d'estudiant hi ana-
és que el català sigui una llengua prou vi- ja érem de retorn a Sarrià, per anar ca- va diàriament, primer a l'institut, després
va per mantenir tot el cabdal de vocabu- dascú a la seva feina. A les tardes, anava al col·legi Ibèria de Gràcia, més tard a la
lari que té, perfectament vàlid per realit- a fer excursions pels voltants: Vallvidre- universitat i també a una foneria tipogrà-
zar totes les activitats de l'esperit». En tot ra, les Planes... Sempre he caminat molt. fica que havia adquirit el seu pare. De més
cas, en el tema lingüístic, Foix és contra- M'agrada repetir aquesta divisa: llegir, gran, però, les seves «baixades» a Barce-
ri a les actituds d'imposició i, en canvi, llegir, llegir; estudiar, estudiar, estudiar; lona es van fer més escaudusseres i només
es mostra partidari de la convicció. caminar, caminar, caminar». per necessitats concretes. «Vivint aquí i
«Si de vegades la nostra cultura —re- Per altra banda, el Sarrià d'avui no és hi tenint la feina, no tenia gaire temps de
flexiona— no té la fortitud que desitja- el que va conèixer l'escriptor en la seva fer viatges», diu.
riem, es deu al fet que la del ciutadà no infantesa, una vila aleshores amb Ajun- Això no obstant, ja de molt jove li agra-
122
L escriptor ha dit en alguna ocasió que
«la poesia es fa per enyorança d'un pas-
sat o d'un futur». Ara, però, en aquests
lúcids noranta-tres anys, què enyora
Foix? «Enyoro quan tenia quaranta anys,
perquè aquell va ser un moment de pleni-
tud. Miri, jo he tingut una vida bastant
normal, m'ha vingut tot bé. Hi va haver
una etapa d'activitat quasi només in-
tel·lectual, a 'La Publicitat'. Després, a
l'època posterior, llegia molt... Una de les
coses que enyoro és el temps que tenia
aleshores». «Miri —afegeix—, ja fa molts
anys em vaig fer aquest raonament: has
vingut a un planeta que no t'has triat; for-
mes part d'una família que no t'has triat;
has de parlar amb una llengua que no
t'has triat... Ja tindràs feina. I és veritat:
si el meu pare s'hagués establert a Mar-
sella, potser la meva vida s'hauria desen-
volupat d'una altra manera. En definiti-
va, tot és atzar».
Entre les qüestions que actualment
preocupen el poeta hi ha el tema de la
mort i el més enllà. Un tema —reflectit
en textos com 'L'estació' en el qual en-
tren també en conflicte, la raó i el senti-
ment. «És difícil parlar del més enllà
—diu Foix—, els meus binocles no hi arri-
ben. Alguns metges o capellans potser ho
podrien explicar. Al començament, però,
de l'agonia no hi ha registre del que es
produeix a l'interior de la vida de l'home.
El problema de la mort és latent en totes
dava de seguir revolució arquitectònica d'una corbata i amb un vestit de la vora, les filosofies. 'Morta la cuca, mort el ve-
de la ciutat. «Quan era gairebé adolescent tot fent dibuixos amb els colors del pú- rí', diu la filosofia popular, i hi ha filò-
—recorda—, si algú em deia, per exem- blic. En canvi, recordo que al meu cos- sofs materialistes que ja ho accepten. Els
ple, que al carrer de Provença es feia una tat, hi havia un afeccionat que estava dret, qui especulen, però, si són espiritualistes,
casa nova, jo me n'hi anava. Seguia amb va treure el paper i el tabac per fer un ci- ja saben quina conclusió en treuen. La
fervor les innovacions arquitectòniques, garret i es va passar el partit embadalit, pre-mort porta una carència mental.
per la meva ciutat es construïa de casa en amb el paper a la mà sense acabar de fer- L'home se n'adona, però ja no en parla.
casa, després, però, ha estat més difícil lo». Miri, el meu pare, en el moment de mo-
perquè el seu desenvolupament ha estat El darrer llibre de Foix, publicat l'any rir, es va alçar un moment i em va dir: 'No
molt fort...» passat, ha estat «Cròniques de l'ultra- dec res a ningú'. La naturalesa accepta la
El poeta recorda que fa molts anys va son», un conjunt de quinze proses poèti- mort amb una certa naturalitat. Jo, quan
escriure un article on demanava la des- ques que es completen amb la seva obra vaig a dormir no penso que demà no em
aparició de la Rambla i hi suggeria que, «L'estació». Aquests textos, que el poe- desvetllaré. T'adorms com si tinguessis
al seu lloc, es construís una gran avingu- ta anomena «somnis diürns», no van ser unes vacances llargues».
da triomfal que anés del port a la plaça escrits sinó dictats. Des d'aleshores, Foix Ara, més que mai, adquireix valor
de Catalunya. «Allò eren ideals d'adoles- no ha compost poesia, llevat del petit poe- l'afirmació foixiana « viure l'instant i
cent —diu l'escriptor—. Potser ara ho mi- ma que, fet en col·laboració amb Lluís captar les deixes del somni». «Sí, és molt
raria d'una altra manera». Josep Vicenç Serrahima, va convertir-se en l'himne del important viure intensament l'Instant,
Foix creu que l'afecció per la ciutat no es Segon Congrés de la Llengua Catalana. amb majúscula. Hi ha un vers meu que
palesa a la premsa. «Hi ha pocs periodis- De moment, dóna per acabada la seva diu 'Sóc etern en el minut de la dansa'.
tes que dediquin la seva atenció a la ciu- producció, desenvolupada al llarg de qua- Fins i tot en la dansa física hi ha un ins-
tat, al desenvolupament urbà. És un te- si seixanta anys. tant d'eternitat, i s'han de viure tots els
ma en el qual la premsa hauria d'insistir». Tota la seva obra ha estat presidida per instants. Aquest pot ser una emoció es-
Parlant de la seva afecció per les arts una dialèctica entre raó i sentiment, en- tètica, plàstica, musical. Es pot arribar
plàstiques, Foix recorda una curiosa anèc- tre somni i realitat, entre tradició i mo- a copsar l'absolut. És com si visquessis
dota de fa ja bastants anys. «Jo no ana- dernitat, cap, però, d'aquests elements, l 'eternitat. Hem de tenir present, però,
va mai al futbol, una vegada, però, en n'ha pesat més que l'altre. En el conflic- que els instants no es poden repetir».
temps d'en Samitier, m'hi van portar. te entre raó i follia, el poeta està conven-
Doncs em vaig passar l'estona mirant el çut d'haver aconseguit una síntesi d'amb- Rosa Maria Piñol
vermell d'un jersei que enllaçava amb el dós elements. Fotos: Colita
«La poesia es fa per enyorança d'un passat ò d'un futur» comentà una vegada Foix.
123
Fira de Barcelona
BARCELONA,
CIUTAT DE MODA
La moda, aquest fenomen so- La modernització del
cial que fa que prenguem actituds
i que les demostrem vestint-nos sector
d'una altra ha trobat El sector tèxtil, sumit a una pro-
o manera, a
funda crisi des dels afron-
Espanya 70,
grans creadors. Noms anys
Reconver-
d'un gran prestigi han accedit tà
a l'any 1981 un Pla de
les millors i les més sió en què, amb una inversió de
passarel·les a
154.000 milions de s'hi
importants revistes internacionals pessetes,
de la moda. acolliren 557 empreses (el 61 per
cent localitzades a
Espanya ja no és un país a la sa- Catalunya).
ga d'Itàlia o França pel que fa a Aquest Pla, avui dia pràcticament
creativitat i disseny. Hi ha estil conclòs, ha
un provocat la pèrdua de
propi. La milers de llocs de
gran categoria en el ta- treball per una
Hat de les de roba, banda i
seves peces per una altra, però, l'adap-
la de la moda tació de les indústries a les
marca pauta en un exigèn-
àmbit social des dels moderns. Avui els
en què el dissenyador temps
són un instrument
interpreta la tot allò ordinadors
a seva manera ja
que sent i esdevé al voltant. de treball habitual i les velles mà-
seu
La ciutat de Barcelona ha rea- quines han deixat pas a les moder-
litzat nes
un paper molt important en tècniques de producció.
aconseguir conjuntar al El tèxtil,
seu en- però, ha de fer front, en-
bon nombre de condi- cara, a un bon nombre de desa-
torn, un
cions que l'han convertida fiaments. Entre cal citar la re-
en un ells,
de referència cent
punt no solament incorporació d'Espanya a la
amb l'eliminació de drets
com a capital de la moda espa- CEE,
sinó també Els salons Gaudí s'han convertit en els certàmens
nyola, com a platafor- aranzelaris; la renovació de
més
ma de projecció vers els mercats prestigiosos d'Espanya. l'Acord Multifibres que obligarà a
internacionals. duplicar la importació de produc-
La reivindicació La tradició dels salons cions han estat el punt de troba- tes tèxtils de
d'aquesta capi- països no comunita-
talitat es recolza, entre altres No
raons, gens menyspreable, com a da dels teixidors, filadors i fabri- ris; i el previsible augment en el
de
en el fet que a Catalunya estigui argument pes, és la tradició de cants més destacats per tal de do- nostre mercat d'articles confecció-
localitzat el 70 cent de les la capital catalana en l'organitza- nar a conèixer les perspectives co- nats en zones amb mà d'obra ba-
per
aproximadament 7.000 ció dels salons de el mercials de cada La rata. darrer és evident
empreses moda, primer temporada. Aquest risc,
que integren el sector del tèxtil. De dels quals se celebrà a la Fira de seva continuïtat i el creixement si considerem que Espanya té un
totes elles, al voltant de 2.000 de- Barcelona fa més de 20 anys. que any rera any aconsegueix ca- consum per càpita de fibres tèx-
diquen la seva activitat la D'un temps ençà, els salons Gau- da una de les seves edicions pel tils que equival a la meitat de
a con-
fecció, amb volum de negoci dí, per a les col·leccions d'home que fa al nombre de
un visitants i ex- l'europeu.
que al 1985 va aconseguir la xifra i dona, s'han convertit en els cer- positors, confirmen el rellevant pa- Per fer front a aquests i altres
de 835.000 milions tàmens més
de pessetes. prestigiosos d'Espa- per de la ciutat de Barcelona com reptes, la indústria d'aquest sec-
La radicació de la i
major part de nya, exigeixen als seus partid- a seu principal de les trobades tor, ha d'establir noves estratègies.
la indústria tèxtil a Catalunya ha pants, l'acompliment d'una sèrie professionals del sector tèxtil. Actualment ja no serveix exportar
implicat de de
que un gran percentatge requisits qualitat i disseny En aquest sentit, la capital cata- productes a bon preu si els man-
de la mà d'obra Per les
especialitzada seves desfilades han pas- lana ha arribat a ésser la possei- ca el valor afegit de la
en qualitat i la
confecció, s'hagi educat l'àm- sat els millors dissenyadors del dora del
en protagonisme aconseguit creativitat que exigeixen els mer-
bit català. Aquesta és una de les país, els models més cotitzats del en moments en què el sector, amb cats exteriors. Per aquest motiu, la
expliquen l'aparició de mercat i desenes de milers de una crisi molt
raons que greu, ha patit una indústria i els dissenyadors han de
noves generacions de dissenya- compradors que, amb la seva pre- prolongada letargia. Amb tot, se- treballar en estreta ool-laborado
dors afincats Barcelona sència, acrediten la rellevància ria
a un error afirmar
on una que la seva re- per tal de trencar aquesta barre-
majoria ha sabut salons de Fira de
gran capissar ha estat fet aïllat
un d'aquests cuperació un a ra que continua separant-los.
bon mercat a l'interior del país i Barcelona. Catalunya. Cal emmarcar el seu Aquesta situació s'ha resolt sen-
han conquerit A cal
un considerable més, afegir-li, com a expo- dinamisme actual en el saneja- se cap problema en altres països
prestigi en els fors internacionals nent de la seva tradició tèxtil, la ment de la indústria tèxtil espan- com és ara Itàlia, on empresaris i
de la moda. continuada celebració de les Mos- yola i en l'enlairament del disseny, creadors de moda han entès la ne-
tres de Teixits, Filats i de Maqui- amb l'aparició d'importants nuclis cessitat de conjuminar esforços
nària per a la Confecció. Des dels de creadors i estilistes de moda amb el fi d'aconseguir un produc-
seus inicis, aquestes manifesta d'arreu la península. te millor.
124
El disseny, un bon possible endevinar vers on s'adre-
aliat ça. Amb tot, és evident que el pro- Salons de Fira de Barcelona
El disseny s'ha convertit en un pi ritme del segle xx exigeix a la
Home
dels millors aliats per a la conques- moda una sèrie de condicions. Gaudí
Saló de Moda. Primavera-Estiu 87
ta del canvi. D'acord amb aques- Una d'elles, potser la més impor-
comoditat. 1/3 de setembre
ta filosofia, el Pla de Promoció de tant, és la
Disseny i Moda del Ministeri d'In- Els dissenyadors coincideixen Sonimag-86
dústria i Energia, ha destinat més en dir que aquest requisit és indis- Saló Internacional de la Imatge, el So i l'Electrònica
de 18.000 milions de pessetes per pensable per a l'èxit d'una peça 15/21 de setembre
.millorar el nivell creatiu i la quali- de vestir. No obstant això, aques-
tat del producte tèxtil espanyol. ta exigència no va desunida amb Expohogar-86
Saló del Regal i Parament de la llar
D'ençà de la seva entrada en vi- la sofisticació, la qual, amb tota la
17/22 de setembre
gor, el 1984, els dissenyadors es- seva força, hi serà sempre
panyols han trobat un suport efec- present. Liber-86
tiu per part de l'Administració Cen- Ambdós ingredients, combinats Saló Internacional del Llibre
tral i Autonòmica. La promoció i de manera adient, tendeixen a 23/28 de setembre
l'empenta que n'han rebut, han fet marcar la línia futura de la moda,
Dona
possible que les seves col·lec- la qual evolucionarà, alhora, Gaudí
Saló de Moda. Primavera-Estiu 87
dons desfilin als certàmens de d'acord amb la creativitat dels tei-
21/23 de setembre
moda nacionals i estrangers. Avui xits i amb la incorporació de no-
els seus noms s'associen a quali- ves tècniques aplicades en la 12a. Mostra de Filats
tat i originalitat i els seus dissenys indústria. Edició Tardor-Hivern 87-88
han captat l'atenció de les grans Tot i així, no s'ha d'oblidar la in- 29 de setembre/1 d'octubre
potències de la moda. fluència que exerceixen sobre
Tanmateix, no hi ha cap dubte aquest fenomen, determinades Sport-86
de i
que existeix un altre factor deter- coses que es troben al Saló
nostre l'Esport Camping
en-
4/7 i 9/12 d'octubre
minant en el rellançament de la torn. La indumentària de les pel-li-
moda espanyola. Darrerament es cules d'èxit, n'és un exemple que Barnajola-86
contempla un considerable canvi caracteritzen aquesta influència Saló de Joieria, Rellotgeria, Plateria, Maquinària i semblants
d'actitud i una major preocupació, com a temporal i efímera. 11/15 d'octubre
tant masculina com femenina, per Una prestigiosa dissenyadora 12a. Mostra de Teixits
l'estètica del vestir. Això s'associa, de moda de Barcelona manté la
Edició Tardor-Hivern 87-88
tot i que sigui només en part, a la idea que a l'any 2.000 es portaran 15/18 d'octubre
creació d'una bona imatge. els vestits antinuclears. El seu pre-
La moda, que per naturalesa és sagi fa palès el fet que la moda no Exposalut-86
canvi i renovació, imposa avui dia és aliena a allò que ens envolta Saló de la Salut, la Vida els Productes Naturals
unes modificacions tan ràpides en perquè la seva essència ve a ser 23/26 d'octubre
el temps que és pràcticament im el reflex de la nostra pròpia vida.
125
LAFRIMERA
cacraoBEBm
ACATALUNYA.
^ Fundada en 1844.
LULTIMA
Entre la primera i l'última hi ha 141 anys.
La primera s'inaugurà el 1844. L'última el
1985.
En aquests anys, res ha canviat de la nostra
vocació de servrei. Comptem amb la
tecnologia més moderna. Però no hem
perdut allò primer. El tracte humà de
Caixa de Barcelona. Especialment ara
quan els nostres caixers sòn automàtics.
Seguim amb les nostres previsions.
Estenent-nos per tot Catalunya per
arribar a tothom. Sense aturar-nos. Amb
tenacitat. Amb el mateix afany de servei.
Pensant que aquests 141 anys han passat
amb la velocitat d'una fletxa. Que sempre
ha anat, i continuarà anant, cap a on
assenyala. Cap amunt.
Fundació Joan Miró
Abans d'iniciar la seva nova i activíssima temporada d'exposicions,
la Fundació Miró decidí el seu XXV Premi Internacional de Dibuix.
Dels 813 artistes participants se'n varen seleccionar 335 per a
la seva exposició pública.
La Fundació Joan Miró presen- A finals de setembre, la Funda-
ta el primer trimestre del curs ció Joan Miró inaugurarà una ex-
1986-1987, que s'inicia a partir del posició dedicada al poeta Joan
mes de setembre, un variat pro- Brossa. Amb aquesta mostra, que
grama d'exposicions als seus aplegarà més d'un centenar de
espais. peces, la majoria inèdites, la Fun-
Oberta al públic el pasat 10 de dació vol donar a conèixer una
juliol, l'exposició dels dibuixos se- vessant poc coneguda de la crea-
leccionats del XXV Premi Interna- ció brossiana: la seva poesia vi-
clonal de Dibuix Joan Miró, 1986, sual i els poemes objecte.
pot ser visitada fins a finals del mes
de setembre.
Joan Brossa
Amb la convocatòria de 1986,
Joan Brossa, nascut a Barceló-
aquest premi ha complert la seva
na a de és
vint-i-cinquena edició. La partici- principis l'any 1919, un
ha de dels més rellevants cata-
pació estat 813 artistes, dels poetes
lans. Realitzà els
quals 335 han estat seleccionats seus primers tre-
balls literaris durant la Guerra Ci-
per a l'exposició. Les obres, ac-
vil. No fou
tuals i com a
inèdites, d'artistes d'arreu conegut, però,
i
el món han de l'art
fet mostra d'un ampli escriptor impulsor
ventall de fins a la dècada de
tendències i estils —des d'avantguarda
1940. És en
del dibuix figuratiu, a llapis, els aquest període que
co-
llages, les a Joan J.V. Foix i
aquarel·les orientals, els conegué Prats,
Joan Miró.
dibuixos de textures, i els coloris-
La
fins als seva el du-
tes, que empren tècniques força impulsora
amb
fotogràfiques, etc.— on descriuen gué, conjuntament Tàpies,
Tharrats i a
una interessant Cuixart,
panoràmica del Ponç, Puig,
que avui l'aventura de la de
es realitza en el camp del publicació
«Dau al Set», malgrat les conside-
dibuix.
Al rabies dificultats d'ordre
costat dels artistes del nostre polític,
cultural i material que es vivien
país, hi han participat artistes a
de
la la Catalunya de la
República Federal d'Alemanya, postguerra.
Àustria, «Dau al Set», tot i
Itàlia, Irlanda, Polònia, l'obligat tiratge
reduít i un destí va és-
Txecoslovàquia, Estats Units, Ca- minoritari,
ser plataforma i refugi de l'avant-
nadà, Mèxic, Cuba, Argentina, Ja-
pó, Xina, França, d'entre molts guardisme. Artistes plàstics i lite-
raris
altres. s'aplegaven a l'entorn de la
revista.
El Jurat seleccionador va ator-
Joan Brossa ha
el estat relacionat
gar passat 9 de juliol, el Primer
sovint amb el corrent surrealista
Premi a Juan Francisco Martínez i,
pel que fa les
Urrios a seves obres tea-
de Barcelona.
Han estat conoedíts també traís, amb lonesco, Beckett i el tea-
qua- tre de l'absurd.
tre Bàsicament Bros-
mencions als dibuixos de Ro-
sa és un
bert Schad escriptor polifacètic i
(República Federal
anticonvencional.
Alemanya, la. Menció), Jeffrey La seva amistat amb artistes
Gunn (Estat Units, 2a. plàs-
Menció), tics l'ha a cel·la-
Antonio Angel González portat freqüents
(Badajoz,
3a. boracions amb pintors —Tàpies i
Menció) i Norman Narotzky amb músics —Mestres
(Barcelona, 4a. Miró—,
Menció). Quadreny i Carles Santos—, i ha
col·laborat també en la realització
de guions cinematogràfics: «No
compteu amb els dits», de Pere
Fins a mitjan novembre, Portabella.
l'exposició de Poesia Visual i Brossa, però, ha destacat per
Poemes objecte de Joan Brossa damunt de tot per l'influx original
127
ró des de finals de novembre de o construcció de places, parcs o lom i Moll Bosch i Alsina, a càrrec
1986 fins al mes de gener de vies urbanes. de l'arquitecte Manuel de Solà
1987, és el recull de 25 exemples Entre els 25 exemples que es Morales, amb obres dels escultors
d'espais públics representatius presentaran hi figuren obres ja Blay i López; també hi figura el
que s'han projectat i construït a realitzades com la reestructuració projecte del Paro de la Creueta del
Barcelona en els darrers anys. de la Plaça dels Països Catalans Coll, per part dels arquitectes Mar-
La mostra pretén donar a oonéi- (Estació de Sants), a càrrec dels torell i Mackay, amb intervenció
xer el model d'intervenció realitzat arquitectes Piñón i Vilaplana; altres dels artistes Chillida, M. Valdés i
en aquests darrers anys a la ciu- que estan per finalitzar com el Roy Lichtenstein; la futura remede-
tat, a través de l'actuació sobre Paro de l'Escorxador, a càrrec lació del passeig de Reina Maria
l'espai públic tant dels arquitectes dels arquitectes Solana, Galí i Cristina-Plaça Univers, a càrrec
i urbanistes com dels artistes que Quintana, amb l'obra escultòrica dels arquitectes Cantallops, Simon
han intervingut en la remodelaoió de Joan Miró, o el Passeig de Co- i Bonet, o el tan comentat Túnel de
i innovador que ha aportat a les di- la Rovira.
verses facetes de l'art literari. És Distribuïda en quatre grans
sentit cal situar els blocs: Nous
aquest jardins i parcs. Noves
en que
seus poemes visuals i els places, remodelaoió i/o restaura-
poemes
ció de i remodelaoió de
objecte. L'any 1941, ja escrivia els places
vies
seus primers poemes visuals i, urbanes, aquesta exposició
l'any 1956 realitzava una informació
un poema aportarà oomple-
ta i detallada de cadascun dels
objecte en un aparador d'una sas- es-
treria barcelonina. Fins al darrer pais urbans. A les maquetes dels
s'hi
poema visual transitable, realitzat conjunts afegiran els dibuixos
en pedra l'any 1984, situat al i dels
parc peces originals arquitectes,
del Velòdrom de la Vall d'Hebron escultors i artistes que hi han in-
a Barcelona, Brossa ha cultivat tervingut, a més de la memòria
aquest gènere tota la i crítica de cadascun
seva vida. descriptiva
dels exemples, a càrrec de la Di-
La seva poesia visual es basa
recoló de Urbans de
fonamentalment en la imatge, i Projectes
no
de
en la semàntica de les l'Ajuntament Barcelona,
paraules. junta-
Els ment amb fo-
poemes objecte són, com el plànols, reportatges
seu nom indica, objectes entre els togràfics i altres documents
quals s'estableix relació inu- explicatius.
una
Amb
sual permet formular contin- aquesta mostra,
que malgrat
Tant que no recull la totalitat de l'extens
guts no corrents. en uns com
els Brossa volum d'urbanització s'ha
en altres. parteix de la que rea-
creació de litzat
l'enigma i estableix en aquests darrers anys, es
confrontacions de manifest l'alt nivell d'es-
entre elements posa
quotidians amb el propòsit de pro- pals públics produïts i les seves
duir perplexitat i reflexió. Plens peculiaritats característiques.
ironia i La voluntat dels
d'espontaneïtat, imagina- organitzadors
els és la de destinar
ció, seus poemes es troben aquesta mostra
Plaça de la Palmera. Un dels 25 exemples que es presentaran a
interrelacionats no només als especialistes de l'ar-
gairebé sempre l'exposició «Espais i escultures». Barcelona 1982-1986».
amb el nostre i la quitectura i de sinó
present nostra l'urbanisme,
història. també, als de la cultura urbana i
Una bombeta la ins- de l'art en un sentit
que porta ampli.
cripoió «POEMA», unes ulleres També a partir de primers d'oc-
amb una lluna, dos daus dins un tubre, s'iniciarà el cicle d'exposi-
porró, un martell i una carta, són cions a l'Espai 10. Com en els
objectes que ens provoquen de anys anteriors, aquesta sala aoo-
forma sensible i intel·lectual. Tal llirà exposicions, instal·lacions i ac-
com ho fan també els seus poe- tivitats d'artistes joves que treba-
mes escrits com: «L'estoig/ és pla, llen en el camp de l'experimenta-
la tapa/ és igual que la caixa,/ l'in- ció i dels nous llenguatges.
terior folrat de negre./ Les joies./ El cicle, que comprendrà el pe-
Aquest poema té doble fons». ríode octubre 1986/juliol 1987, es-
Aquesta mostra de poesia vi- tarà organitzat de nou amb la
sual i de poemes objecte restarà col·laboració de la crítica d'art Gló-
oberta fins a mitjans de novembre ria Picazo i de l'escriptor Vicenç Al-
de 1986. taió, donant així continuïtat a
aquesta darrera temporada. El te-
ma central, a l'entorn del qual es
Espais i escultures. perfila la programació, és l'objec-
Barcelona 1982-1986 te, com a nucli de les més diver-
L'exposició «Espais i escultures ses manifestacions artístiques.
Barcelona 1982-1986», organitza L'acte d'inauguració del curs
da en col·laboració amb l'Àre, 86/87, estarà complementat amb
d'Urbanisme i Obres Públiques d l'espectacle, també elaborat a par-
l'Ajuntament de Barcelona, i qu^ Parc de l'Espanya Industrial, obra de l'arquitecte Luís Peña tir del tema de l'objeote, que ha
s'exhibirà a la Fundació Joan M Ganchegui. Premi EAD d'Arquitectura, 1985. preparat el grup de dança Heura.
128
Colita va néixer a Barcelona, l'agost de l'any 40, al bell
mig de l'Eixample. Es considera deixeble d'Oriol Maspons
i Xavier Miserachs, amb els quals aprengué l'ofici de
la fotografia.
És difícil trobar una publicació amb què no hagi
col·laborat en els gairebé 20 anys de professió. Ha
realitzat prop de 30 exposicions, entre individuals i
col·lectives, de les quals li agrada destacar:
La gauche qui rit (1971 Sala Aixelà)
Tarja d'identitat (1975 F.A.D.)
Confesiones de una diva (amb Xavier Olivé, 1977 Sala Vinçon)
Breve lección de zoología (1978 Mèxic)
A rose is a rose... (1979 Fundació Miró, amb Xavier Olivé)
10 anys als escenaris de Catalunya (1980 Carcassonne, França)
Tots sants amb Pilar Aymerich (1981 Museu Marès, amb
escenografia d'Isidre Prunés i Montse Amenós)
i la darrera
«Gente con muchas tablas» («Casa de l'Ardiaca», 1985)
Ha publicat diversos llibres. Entre altres:
Una tumba amb text de Juan Benet
Luces y sombras del Flamenco, amb text de
J. Caballero Bonald
La Antifémina, amb text de M. Aurèlia Capmany
Els cementiris de Barcelona juntament amb Pilar Aymij
i text de Carme Riera L'Eixample amb Pilar Aymeri»
J.M. Carandell J
Ignasi Riera va néixer a Barcelona, al
barri de Vallcarca, l'any 1940. Des del
1969 viu a Cornellà de Llobregat. Ha
fet de mestre d'adults, de redactor edi-
torial, de responsable de col- leccions
i de comentarista a la premsa escrita i
a la ràdio. Ha guanyat elspremis An-
dròmina i Ramon L·lull de novel- la. Els
seus darrers llibres: Esposa al forn
(amb cebes), relat a favor del caniba-
lisme de rostre humà, i Pàries. Sindi-
calistes. Demagogs, meditació perillosa
sobre el present i el futur del sindica-
Fotografiar la festa lisme. És secretari de l'Associació d'Es-
criptors en Llengua Catalana.
 
FOMENTO
>-0
®
0
> o»
DE OBRAS Y CONSTRUCCIONES
VA COMENÇAR CONSTRUINT AQUEST SEGLE.
(1900-1980)
Des de la col·locació de la universitets, habitatges... En
nostie primera pedra ja ha definitiva I dia rera dia
passatgairebé un segle. Han continuem bastint el futur, un
canviatmoltes coses iamb el futurque ha nascut de
nostre esforç i entusiasme l'experiència d'un segle
desitgem haver contribuïta gairebé.
aquesta evolució. Construïm
autopistes, carreteres, obres
hidràuliques, hospitals.
Indústries, oficines, escoles.
#/CFDEOOBRAS Y COmNSTRUCCIONiES SlA
°
00"0° °
'
0 Oo
0 Oo
0 ^
0 .
'"0o» oo0 o
0 ® 0
°
0 0 0
0® 0
0 Oo
-
, °"oO»
0 00
0® 0
0 0 0
'«'""oo
0 0 0
o»o°°
Oo 0
«... jo que voldria cara sentit en una societat industrial, d'horaris parcel·lats per la
aturar tants moments de cada dia dictadura de l'agenda o dels programes de la tele? ¿Com pot ce-
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!» lebrar la ciutat, la festa pensada al camp, sorgida en contacte
amb una naturalesa que sabem que existeix gràcies a les pel·lícu-
El desig del Cant espiritual de Joan Maragall podria semblar les? No ho sé gaire. Sí que la festa recuperada, però —mai no
l'anunci d'una màquina de fer fotos, de 'retratar', com deien a ho agrairem prou als ajuntaments democràtics, que fins i tot s'han
casa. La passió per fixar l'instant, revela la fràgil, mòbil, estruç- cruspit el veritable fons antiautoritari de tot folklore— ha man-
tura de la realitat. Heràclit, patró laic —és una proposta— dels tingut l'eix de tota festa: la festa són els qui la viuen, els seus
fotògrafs, sabia bé que mai cap instant no serà com l'anterior, protagonistes. En un món on tothom fa de tot fronteres, la festa
que tot instant és irrepetible. Encara més: cada instant ha estat és un argument a favor del contacte efectiu de les pells, de la tro-
vist, caçat, des d'una òptica humana distinta. Les possibilitats bada eufòrica en un espai prèviament pactat o designat. Gràcies
són infinites, com l'estultícia humana, com les imatges que mai a la festa concelebrada ens sabem molts i diversos: estalvia tan-
no han estat percebudes. tes hores de psiquiatra, la festa viscuda a cor què vols, descor-
Contra la degradació ecològico-fotogràfica del paisatge, que dats, sense la càrrega habitual d'imperatius categòrics!
ja denunciava la lúcida Susan Sontag, el/la fotògraf com a res- A més, la festa ens ajuda a vèncer la por. La por a la ciutat,
posta i com a proposta, gràcies a un procés de selecció, de tria, que és un dels invents més brutals de la dècada. (I això que les
de destil·lació, propi de l'art (i dels bons brandys). Entre, aquests ciutats havien estat inventades per vèncer la por!). Recórrer car-
fotògrafs, Colita. En efecte, Colita ha estat capaç de convertir- rers i places sense cotxes, perseguit per un drac ferotge que no-
ho tot en rostre humà..., bo i atorgant a l'adjectiu el sentit d'un més tem els heroics unidimensional, com el possible Sant Jor-
humanisme ben poc pedant. La persona humana és, per a Coli- di, et reconcilia amb la ciutat, amb l'asfalt, amb la sorpresa sem-
ta, un ésser fascinant i contingent, digne de ser estimat, sí, amb pre oberta de les ciutats, que és el lloc on la cultura, amiga del
ironia, però. Un ésser capaç de posar en joc tots els sentits, ca- frec a frec, s'hi troba i s'hi troba bé.
paç de dir paraules; fins i tot, algun cop, d'escoltar-ne. La gran- Colita ha fet, en aquest reportatge fotogràfic, un petit home-
desa i la misèria de la persona ha de quedar reflectida en un gest natge a la festa. I al foc. I a la ciutat. I a la música dels grallers.
sense esclat, en una mitja rialla, en el paisatge desolat de la pell, I a les mans. I als braços poderosos. I al teixit de la pell dels ge-
en la indecisió d'una mirada intel·ligent, en uns dits manyacs, gants. I als contrastos entre la gent que se sap, per unes hores,
d'ungles brutes, potser. Insisteixo: Colita ha estat capaç de a casa d'amics, sota la vigilància d'uns gegants amb ulls de lla-
convertir-ho tot en rostre humà: els cementiris barcelonins o els dres de fruita o d'autoestopistes clandestins, i sota el darrer dels
cantants de la Nova Cançó, el món de Carmen Amaya o la visió vigilants de tota vida humana, que és el rellotge, ull de Polifem
zoològica de la gent d'esquerres d'un país sempre fascinat pels al bell mig d'un rostre de pedra gòtica. (Ep! El reportatge de Co-
mites més conservadors. lita servirà també per engrescar el ram dels barreters: vés a saber
Colita ha demostrat, en tot cas, que el de la fotografia no és si gràcies als dracs que treuen foc pels queixals, tornarem a por-
mai un art ingenu. La realitat que ella tenia al davant, mai no tar barret). L'homenatge a la festa culmina amb l'homenatge als
sabrem com era. I en canvi, sí que coneixerem aquesta realitat castellers: tot és prosaic (braços, mans, malucs), en canvi, però,
filtrada pels seus ulls tan intel·ligents com ràpids, de veritable el resultat és màgic. I és que aquest és, al capdavall, el doble efecte
pistoler eficaç, d'un oest urbà i salvatge. de la festa i de la fotografia: destil·lar la realitat quotidiana per
En aquesta ocasió, Colita ha fotografiat aspectes de la festa. fer-ne un beuratge màgic que emboirarà el cap, massa ple de dog-
I de la festa gran a la ciutat gran. Parlem-ne. La festa... ¿té en mes i que ens embriagarà els sentits.
Ignasi Riera
Exposicions
1964 El retablo de Carmen Amaya. Amb el
pintor August Puig. Col·legi
d'Arquitectes.
1965 El Modernismo (col·lectiva d'artistes i
fotògrafs). Col·legi d'Arquitectes.
1966 Homenaje a Rafael Alberti. (Col·Iec-
tiva d'artistes, escriptors i fotògrafs).
Col·legi d'Arquitectes.
1969 Miró, otro. Amb l'Estudi PER d'Ar-
quitectura. Col·legi d'Arquitectes.
Wi \Le gauche qui rit. Individual. Retrats
dels components del moviment in-
tel·lectual dels anys 71 a Barcelona, ba-
tejat amb el nom de «Gauche Divine».
Sala Aixelà.
1974 Los retratos de Colita. Individual. Sant
Sebastià (Euzkadi).
1975 Tarja d'identitat. Individual. Retrats
del món artístic de tot l'estat espa-
nyol. Foment de les Arts Decoratives.
1977 Confesiones de una di\a. Amb muntat-
ge i escenografia de Xavier Olivé, so-
bre el personatge creat per Pavlovsky.
Sala Vinçon.
1978 Breve lección de zoología. Sobre la do-
na i el sexe. Participant en la primera
«Muestra de Fotografía Contemporá-
nea Latinoamericana». Galeria Peca-
nine. Mèxic.
\919 A rose is a rose is a rose... Amb Xavier
Olivé. Retrats d'una nova estètica bar-
celonina. Fundació Miró.
1980 10 anys als escenaris de Catalunya. In-
dividual. Breu recorregut històric i in-
formatiu sobre aquests 10 anys i les ma-
nifestacions artístiques i socials més re-
llevants. Festival de Carcassonne. Tea-
tre Municipal. França.
1981 «Tots sants». Museu Marès. Amb Pi-
lar Aymerich. Escenografia de Mont-
se Amenos i Isidre Prunés. Ajuntament
de Barcelona.
1982 «Tretze que canten». Caixa de Catalun-
ya. Saló Sant Jordi. Sobre els princi-
pals representants de la «Nova Cançó»
catalana. Amb escenografia d'Isidre
Prunés i Montse Amenos.
1983 «Situació límit de la marginació de la
dona». Itinerant. Serveis Socials de
l'Ajuntament de Barcelona.
Llibres publicats
1973 Habanera. Poemes d'Anna M. Moix.
Tiratge limitat i numerat de 50
exemplars.
1981 Barcelona secreta. Text de J.M. Caran-
dell. Editorial Martinez Roca.
1982 Tretze que canten. Text de J.R. Mai-
nat. Editorial Mediterrània.
1983 L'eixample de Barcelona. Amb Pilar
Aymerich. Text de J.M. Carandell.
Editorial H.M.B. per La Caixa de
Barcelona.
134
 
UN VIATGE ARTÍSTIC I LITERARI PER LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA
AGENDA
Barcelona
a l'estiu 31 més avançats. No seria impossi-
s ble! Sempre he pensat que és un
Si el I gran error creure que per ser tan
en meu primer article en dur l'hivern al Nord, els seus ha-
aquesta revista deia que Barceló- bitants esperen amb candeletas
na d'ençà de la recuperado de la l'estiu per a viure. Ans
democracia començar
ha passat de ser una al contrari; la meva
ciutat segons
morta expe-
a l'estiu, a omplir-se riència, els nòrdics estan molt més
d'activitats públiques de tota me- actius a l'hivern nosaltres,
na, hauré que
d'afegir-hi que, en els ja
que aquí, amb una mica de fred
darrers anys s'han fet tots els pos- i humitat ja ens refredem i ens tan-
sibles per donar-li un aspecte de
quem a la cambra on hi ha l'estu-
ciutat de mar i, concretament, de fa. Allà «dalt» agafen l'abric i la bu-
mar Mediterrània. La lenta, però fanda i es passegen per la neu per
segura recuperació de la façana veure com corren els cérvols de
de mar com a tal, amb el Passeig fràgil figura, a les sis del matí.
del Moll de la Fusta, la creació de Afortunadament, però, Barceló-
platges a llevant i els projectés per na també està sortint de
al l'ensopi-
Passeig Nacional de Barcelona, ment que s'inicia qn la tardor. Fa
la construoció de la Vila Olímpica feredat —segons
i l'expressió dels
altres obres, va acompanyada de
pagesos d'abans— la quantitat de
la mediterranització d'aquestes i festes,
altres competicions, exposicions,
millores com es pot compro- conferències i d'altres que s'nun-
var en l'estil de les urbanitzacions cien per al setembre i per a tota
i, simbòlicament, en l'ús de les pal- la tardor.
meres. Des de fa deu anys he po- Jo gairebé sento desigs de
sat en circulació la fórmula que quedar-me a casa en veure tantes
Barcelona és una ciutat nòrdica possibilitats, escudant-me en la
del Sud i una ciutat meridional del sensació que em roda pel cap i
Nord, de manera que tan unilate- amb l'argument que la quantitat és
ral em sembla dir que la nostra du- incompatible amb la qualitat. Sé,
tat és l'Hamburg o el Milà del Sud però, que acabaré participant en
(si s'oblida que també és el Mu- una 0 en diverses festes del dia de
nio 0 el Nàpols del Nord) com a la Mercè i que, en algunes d'e-
l'inrevés. La gràoia de Barcelona lles, baixaré de la carrossa on
rau en la combinació d'aquests sóc, per participar-hi activament.
dos termes oposats, gràoies a la I que aconsellaré als amics i cone-
seva condició burgesa, industrial guts que vagin a veure la tradició-
i europea per una banda, i popu- nalíssima «Travessa del port» o el
lar, tradicional i mediterrània, per Trofeu «Comte Godó» de tenis;
l'altra. La meva formulació inclou, El bany del ciclista a la Barccloncta que assistiré al Cicle Internacional
a més, el vector «horitzontal»; Bar- de teatre «Memorial Regàs» i a la
celona és una ciutat occidental i Mostra de Vins de Catalunya; i pot-
hispànica del Mediterrani —ca- molt més tradicionals i arrelats en agost. Pensem en el torneig de fut- ser, a algun dels «salons» de mo-
tólica, austera, trascendent— i una la comunitat. Fins i tot un home tan bol «Joan Gamper» o en el «Oiu- da o d'articles per a la llar, ara que
ciutat oriental i mediterrània de la universal i nord-occidental com tat de Barcelona», en la festa dir llar ja no resulta tan vergonyós
Península Ibèrica —pagana, este- Xavier Rubert de Ventós, ha estat —festes— de Gràcia i de Sants, en com abans; i qui sap si trobaré
ticista, possibilista. descobert en el fons, com a tradi- els diversos espectacles i actua- molts amics a la Sala Parés amb
A l'estiu podem oomprovartant clonal i catòlic per Harvey Cox, cions del «Grec»; en les Serenates motiu del Premi de Pintura Jove
l'aspecte nòrdic de la nostra oiu- professor nord-americà de Har- d'Estiu; en les exposicions ocasio- i a moltes altres exposicions, i et-
tat com el seu aspecte meridional. vard: «de fet moltes vegades he nals o permanents; en els Con- cètera de setembre. I vindrà l'oc-
L'extraordinària sèrie d'aotivitats sospitat que només una persona gressos. Internacional d'Espeolo- tubre, el millor mes de l'any, i hau-
que ha tingut lloc en aquests tres amb una ferma —tal volta incons- gia. Mundial d'Estètica i Cosmèti- rem d'escollir entre cent cinquan-
mesos —de caràcter artístic, es- oient— fe en déu o en la providèn- ca. Internacional de Geografia; ta actes més, en particular el Fes-
portiu, cultural, firal i comercial, oia, pot permetre's estar tan obert afegim-hi les moltes altres compe- tival Internacional de Música, la Fi-
etc.— ens situa en la línia de les a la incoherència i a l'ambigüitat ticions esportives de caire mariner, ra del Llibre d'Ocasió o el Saló de
ciutats septentrionals d'Europa, com Rubert». les ballades de sardanes, les oca- Tardor al Tinell.
mentre que la formidable presèn- Malgrat tot, oal remarcar el fet sionals festes de barri, les conte- I serem feliços si, de cada deu
eia del turisme nòrdic ens recor- de la multiplicitat d'actes que han rències, etc., etc., i, hi trobarem manifestacions, n'hi ha una que
da que, per a aquest, som un po- tingut lloc a la ciutat. N'he comp- que l'agost barceloní reuneix més ens complau realment, ja que,
ble de sol, de lleure i de fàcil apro- tat un centenar i mig d'importants activitats que totes les que se ce- també individualment, només es-
ximació física i espiritual. Oferim per al mes de juny i això sense te- lebren anualment al Marroc, per tem satisfets de tant en tant amb
activitats com a Londres o París. nir en compte que per a Sant posar-hi un exemple de país no les nostres obres, i per això tenim
Els estrangers, però, descobrei- Joan, per exemple, un acte equi- nòrdic. tanta raó quan critiquem allò que
xen que nosaltres no mantenim les val a deu o dotze de caràcter La nostra ciutat s'ha llançat a no ens agrada, per recordar-nos
distàncies socials, burgeses que públic: «revetlla de Sant Joan», omplir l'estiu de tal manera que, massa els nostres fracassos. I tal
caracteritzen les seves relacions quants actes particularitzats supo- fins i tot sospitem que són les al- dia farà un any.
interpersonals. Individualistes i sa? I gairebé el mateix es pot dir tres tres estacions anuals que coi-
moderns com ells, som, en canvi. del juliol i, fins i tot, del més fluix xegen en relació amb els països Josep Maria Carandell
137
AGENDA
El Grup de Sòria, ha mantingut un sentit tan
progressista com el propi grup.
Bloomsbury: Ens referim, naturalment, al fet
un comentari que, a començaments del nostre
segle, els seus membres (homes,
Aquest nom, atorgat a un grup les dones encara no tenien dret al
d'escriptors, pintors, crítics d'art i vot) votaven liberal, més enda-
un economista, va néixer com a vant, laborista i ja els fills del Grup,
denominació despectiva (fet habi- per dir-ho d'alguna manera, van
tual amb altres moviments artís- ser comunistes i, en alguns casos,
tics) i sense cap premeditació, van van morir a la nostra Guerra Civil,
començar a reunir-se al 46 de Ger- lluitant a favor de la causa repu-
don Square del barri londinenc de blicana. (La qual cosa no va impe-
Bloomsbury des del 1905 fins al dir que Virgínia Woolf es mostrés
1912, sense tenir-ne consciència burleta respecte a aquests «fills» «i
i sense adonar-se que passarien els fes obrir els ulls sobre el fet que
a la fiistòria com el Grup de no arribarien a canviar el món
Bloomsbury. A partir de 1920, senzillament pel fet de parlar dels
arran del desacord que els supo- problemes del «proletariat» als
sava aquesta denominació, van tat i intentaren d'assolir una certa de Bloomsbury»). I, encara, si el seus versos i novel·les: vegeu «La
deixar de funcionar com a tal i van perfecció amb alló que era el seu nostre interès se centra cap a torre inclinada», dins el volum del
engegar un seguit de reunions es- métier. Així doncs, si parlem de re- l'economia o la política, també ens mateix títol, inclòs a la bibliografia).
poràdiques, sota el nom de fvle- novació de la novel·lística ens en- hi entrebanquem, gràcies a Key- No obstant això, l'actualitat del
moir Club, a partir de les quals ens trabanquem amb el Grup, ès a dir, nes i Leonard Woolf. tema en aquesta dècada, crec
explicaran què Ini va passar entre hi trobem la figura d'una deies se- Per altra banda, els trets que el que ve donada, per la publicació
les dates suara esmentades. ves components: Virgínia Woolf; si caracteritzaven —contestació a la el 1972, de l'excel·lent biografia de
Segurament, l'interès que po- ens aturem en la biografia, també societat victoriana, homosexuali- Virgínia Woolf, obra d'un «fill» de
dem sentir per ell actualment, ve ens passa el mateix per obra i grà- tat, amor lliure i suïcidi—, ens re- Bloomsbury, Quentin Bell, nebot
donat, precisament, pel fet que eia de Lytton Strachey; si volem sulten d'una actualitat absoluta, i de l'autora i de la qual avui tenim
com a grup no van fer cap ni una mesurar els trets de la pintura an- més amb les derivacions que hi una versió castellana. A l'àrea an-
de les coses que s'hii acostuma a glesa contemporània, sorgeix el podem trobar. (No hi ha cap dub- glosaxona, el tema el va obrir el
fer (com tenir una publicació prò- Grup gràcies a un Duncan Grant, te que la «moda» Virgínia Woolf, primer estudi sobre el Grup de
pia 0 redactar un manifest), sinó un Roger Fry o una Vanessa Bell. per exemple, té. un gran deute Johnstone i, especialment, la bio-
que es van limitar a conservar ca- Tots ells en formaven part (vegeu: amb el feminisme contemporani) grafia de Lytton Strachey de finals
dascun d'ells, la seva individuali el full repartit al seminari, «La gent Mentrestant, la seva línia succés- de la dècada de 1960 (pensem
Exposicions
Lola Anglada. A l'Ateneu Bar-
celoní (Canuda, 6), s'hi exposa
«La guerra civil». La majoria
d'aquests dibuixos foren realitzats
entre juliol de 1936 i març de
1937. Fins a mitjan de novembre.
Pep Camps presenta les seves
obres més recents, sota el títol
«Les frontières». Pep Camps, ar-
tista molt jove, ha experimentat en
el camp de les accions i el mun-
tatge. Aquest cop, reuneix una se-
lecció d'obres que giren a l'entorn
del tema del viatge on es reflecteix
una reflexió íntima sobre el món
real i l'imaginari. Carrer Montcada,
14. Fins al 19 d'octubre.
Mateo Vilagrasa, exposa un
gran mural de 240 metres qua-
drats a l'interior de l'illa de la Ca-
sa Elizalde. El tema del mural, ès
estrictament urbà, tractat en forma
de tríptic, el qual transforma un
àmbit interior en un mirador de
conjunt sobre la ciutat. Valencia,
302.
Darío de Regoyos (1857-1913). Quim Corominas, ès el pintor te, Manuel Angeles, Bardasano,
És el primer pintor espanyol mo- gironí que obre un nou espai bar- Pelegrin, Horacio Ferré... Rambla,
dern que, arran de les seves es- celoní per a exposicions. Artual es 99. Fins a mitjan de novembre.
tances a París i sobretot a Brus- troba al carrer Fussina, davant la
sel les, es vincula amb l'avant- sala Metrònom. Aquest nou espai
guarda internacional de comença- ha estat llançat per sis creadors, VI Biennal de Barcelona —jove
ments de segle. Darlo de Rego- els pintors Lluís Capçada, Marta pintura contemporània— Una
yos, és el pintor espanyol més Castelas,. Enric Mauri i Jordi Aü- mostra de 86 obres selecciona-
qualificat del postimpressionisme. guè, l'escultora Glòria Ortega i des, de les quals, Charo Pradas
Centre Cultural de la Caixa de la teòrica d'art Mercè Alzina. En n'ha rebut el primer premi. Sala
Pensions. Passeig de Sant Joan, l'acte d'inauguració es presentà d'exposicions de la Caixa de Bar-
108. Fins al 9 de novembre. Artual —revista de propostes celona a la plaça Sant Jaume. Fins
artístiques—. al 30 d'octubre.
Artistes Barcelona/Nova York. Mariscal i les seves «Escultures
Organitzat per la Càtedra Bar- avançades en el nou estil postbar-
celona - Nova York. Des del 14 roc», reinauguren la sala d'expo-
d'octubre fins al 8 de novembre. sicions ubicada a la botiga Vinçon.
Casa Elizalde. València, 302 Un local d'avantguarda on es pre-
sentaren vuitanta exposicions al
llarg de tres etapes.
«Els Ibèrics. Art de guerra en Mariscal exhibeix galls, cafete-
el Pavelló de París de 1937». res, xemeneies, gossos, cadires
S'exhibiran a la Virreina, unes seí- de braços, senyores, rellotges,
xanta obres que estigueren al Pa- portes... Tot això presentat amb un
velló de la República Espanyola a estil més o menys figuratiu, amb
París, el 1937. Entre els artistes influències barroques, modernis-
que s'hi mostraren, cal destacar- tes cubistes... Aquesta ès la prime-
hi a Picasso, Miró, Calder, Gonzá- ra col·lecció d'escultures d'aquest
Darío de Regoyos lez, Arturo Souto, Eduardo Vicen- dissenyador, qualificat en una
138
AGENDA
que a l'època, encara hi vivien al- Museu esportiu
guns dels seus membres; Lee-
nard Wccif i Duncan Grant, i a la casa modernista
alguns amics del Grup encara Colet
vius, com pet ser el cas de E.M.
Fcrster). A la casa Colet, una atractiva
L'actualitat del tema a nivell in- edificació modernista obra de l'ar-
ternacicnal, també es pct explicar quitecte Puig i Cadafalch, s'hi pct
a partir de l'interès que tenen per veure una exposició dedicada a la
un públic ccntempcrani. Interès història del bàsquet, des que es va
que es ta evident en alguns dels iniciar a Catalunya el 1929 fins als
seus membres, la qual cesa pct nostres dies. La visita, si es vol, pct
donar compte del fet que, entre la ser comentada per un especialis-
massa de volums referits a alguns ta en el tema, sempre que anterior-
d'ells, es publiquin, cada any, ment, es demani hora.
obres com el Grup de BIccmsbury
i l'andrcginia, per pcsar-hi un A partir del dia 2 d'octubre s'hi
exemple. També, centrats en l'ac- exposa Foto Esport 86, on per
tualitat del tema, podríem pensar aquesta vegada, l'art fotogràfic es
que la fama tardana que han as- posa a disposició de l'esport per
sclit alguns dels seus components tal de mostrar-nos tots els angles
(i Virgínia Wccif n'és un cas fia- artístics que pct tenir un esport
grant), també influeixi en la boga determinat.
actual. En tot cas, nc és la prime-
ra vegada (i, provablement nc se- La casa Colet, situada al carrer
rà la darrera) que un grup de per- de Buenos Aires/Casanovas, fou
sones s'apleguin per uns Ínteres- inaugurada el darrer mes de maig
sos comuns i, d'aquesta mera tro- com a centre d'estudis esportius
bada, en treiem profits notables i futur museu. Actualment dispc-
dins la història de la cultura. Sala sa d'una biblioteca que compta
d'Exposicions de la Caixa de Pen- amb 5.000 volums dedicats a te-
sicns. Via Laietana, 56. Fins al 15 mes relacionats amb l'esport i
de novembre. l'educació física. És un local pú-
blic, obert a qualsevol consulta.
Marta Pessarrcdcna
Música Òpera Seminaris
XXIV Festival Internacional de Al Gran Teatre del Liceu, 6, 9, Curs d'iniciació a la lectura de
Música. Dins d'aquest marc, que 12 i 15 de novembre, Don Quiche- la narrativa contemporània, a càr-
finalitza a finals d'octubre, volem te de J. Massanet. Director Or- rec de l'escriptor Humberto Lob-
fer referència a les darreres actua- questra, Alain Guingal. -Ruggerp bosco. Cada dimarts i dijous a les
cions: Els Percussionistes d'Stras- Raimon i -Gabriel Bacquier - Ma- 19,30. Casa Elizalde. València,
burg (17); l'Academy of St. Martin- ra Senn. 302. Organitzat per Amics de
in-the-Fields (25 i 26); l'Orquestra 22, 25, 27, 30 de novembre, l'Eixample i l'Associació Cultural
Filarmónica de Liedge i la Comú- Gótterdàmmerung de R. Wagner, Quimera.
nitat Francesa, dirigida per Pierre Director Orquestra: Pinchas Stein- A partir de setembre i durant tot
Bartholemee (27); l'Orquestra Sim- berg. -Williams Johns -Anthony el curs, seminaris organitzats pel
fónica de Bourremouth, sota la di- Bafell -Manfred Schenk -Jeannine Col·legi de Filosofia. Casa Elizal-
recció de Rudolf Barshai (28) i la Altemeyer -Sabine Mass-. de. València, 302.
The Nash Ensemble of Londonel, 6, 9, 11 i 14 de desembre, Ar-
el 31 d'octubre, amb la qual es mide de Ch. W: Gluck. Director
tanca l'edició d'aquest Festival In- d'Orquestra; Manfred Ramin. Teatre
ternacicnal de Música. Palau de - Montserrat Caballé - Martha Szir- «La senyora de Sade» de Yukio
la Música, Amadeu Vives, 1. may - Enric Serra - Verianc Luchet- Mishima dirigida per Jordi Mesa-
ti - Carlos Chausscn. lles i interpretada per Rosa Novell,
21, 23, 27, 29 de desembre. Julieta Serrano, Anna üzaràn,
Luís Eduardo Aute, farà uns re- Carmen de G. Bizet. Director d'Or- Emma Vilarasau i Carlota Soldevi-
ocasió, com el dissenyador més citáis per al proper mes de novem- questra: Ralf Weikerr - Agnes Bait- la. Teatre lliure. Des de el 15
ràpid d'Europa. bre per tal de presentar el seu do- sa - Josep Carreras - Joana Bo- d'octubre.
Mariscal exposarà l'abril del 87 ble àlbum discogràfic «Veinte can- ro \A/ska. «El despertar de la primavera» de
al Centre Pompidou, dins de «Der- cienes de amor y un poema de- 5,8, 11, 15 de gener, Aida de Frank Wedekin, dirigida per Josep
niers Tendances du fin du Siècie» sesperado». Luís Eduardo Aute, G. Verdi. Director d'Orquestra; Ro- M. Flotats, escenografia de Serge
i el juny del 87, a la Documenta de treballa musicalment des de ta mano Gandolfi. -Maria Chiara Marzioff i Alain Poisson —estre-
Kassel. Sala Vinçon, Passeig de temps, amb el grup Suburbano - Fiorenza Cossoto - Lando Barto- nada la temporada passada—.
Gràcia, 96. Fins a mitjan d'octu- que lidera el guitarrista Lluís lini - Alberto Rinaldi - Ivo Vinco - «Infantillatges», un monòleg de
bre. Mendo. Franco de Grandis. Raymond Cus, dramaturg i actor
139
AGENDA
francès, interpretat per Pep Cruz postmoderns i folklòrics que es bre de poemes de Salvador Es-
qui representa un nen que expli - Memorial barregen i donen a la dansa, un priu «Setmana Santa», escrit el
ca les seves vivències amb els alt tecnicisme i un gran poder 1971. Am b el seu estudi i el conei-
adults; i «Per un sí o per un no», «Xavier Regàs» evocador. xement del folklore català. Majó
de Nathalie Sarraute, amb Josep The Elisabethan Phrasing of the construeix aquest espectacle. Hi
M. Flotats i Juanjo Puigcorbé, són late Albert AyIer, és l'obra conjunta compta amb la col·laboració de
les tres peces teatrals que obriran Una petita companya «filial» del cé- del pintor David Salle i Karole Ar- l'Esbart Dansaire de Rubí, d'acre-
simultanèament la temporada al lebre i prestigiós.Thèàtre National de mitage. Aquest ballet, com altres ditada trajectòria artística; del 22
Teatre Poliorama, Antoine Vitez i
a partir del 28 Chaillot que dirigeix que l'autora ha coreografiat en d'octubre al 2 de novembre.
d'octubre. destinada a itinerar per diversos paí- aquests darrers anys, continua es- El Memorial Regàs es tanca al
«Rostres és la
ooneguts, sentiments sos que inicia la present nove- perant un nou estil de classicisme Centre Dramàtic de Catalunya,
de
ambigus», de Internacional
Bortho Strauss, in- na edició del Cicle americà. Aquest classicisme està amb «El Tango de Don Joan» de
Teatre Memorial Xavier amb
terpretada per Rosa Morata, Ra- Regàs, unit a la tradició del ballet, però po- Quim Monzó, sota la direcció de
mon Vila, Montse Albàs... dirigida «Arlequí polit per l'amor» de Mari-
sa un gran èmfasi en l'articulació Jerome Savary. Aquest és, potser,
de Le-
per Joan vaux i «El
Anguera. Companyia (1720) cap negre» i l'expressivitat. l'espectacle del Memorial que sus-
teatral la Gàbia. ambdues
Espectacle estre- sage (1721) dirigides per La Companyia d'Enric Majó, cita més novetat, per les caracte-
nat la Fira de Teatre de Daniel Soulier.
a Tàrrega presenta al Mercat de les Flors, rístiques innovadores d'aquest bi-
d'enguany i que es presenta a la També, en el marc del Centre «Setmana Santa», de Salvador Es- nomi que formen l'escriptor Mon-
Sala Villarroel fins a finals d'octu- Dramàtic, la companyia La Cuba- priu, dirigida pel propi Enric Majó zó i el director Savary, ambdós co-
bre. «Hot & Neon» i «Ale-Hop», na presenta «La Tempestad» de i amb coreografia d'Albert Sans. neguts i valorats pel públic cata-
són els altres dos espectacles que W. Shakespeare, adaptació de J. Enric Majó assumeix, per primer là, el qual, sempre que pot, acut
cobriran la programació d'aquest Millan, J. Perea i V. Plana. Aquest cop, la responsabilitat de dirigir un a la cita literària o teatral que pro-
primer trimestre. espectacle fou estrenat la prima- espectacle teatral. Ha escollit el lli posen tots dos separadament.
«David Rei» de Jordi Teixidor vera passada al Festival de Tea-
—premi Ignasi Iglesias, 1986— tre de Sitges i fa poc, es va pre-
presentada pel GAT de l'Flospita- sentar al Festival de Teatre al Car-
let, dirigida per Enric Flores i Inter- rer de Tàrrega. Espectacle pelé-
pretada per Nadala Batiste i Ra- mic, però sens dubte, interessant
mon Teixidor, inicia la temporada i ple d'al·licients; del 26 de setem-
al teatre Regina. La companyia La bre al 5 d'octubre.
Cubana, presentarà partir de El teatre Estable del País Valen-
a no-
vembre, «La cià, sota la direcció d'Albert Boa-
tempestad», adapta-
ció lliure de la tragèdia de W. delia, presentarà «Visanteta de Fa-
Shakespeare. vara», del propi Boadella, el qual
utilitza textos de la Bíblia, Josep
Bernat i Baldoví, Calderón i Sha-
kespeare. «Visanteta de Favara»,
Telèfons importants és una singular història de Valèn-
Serveis Municipals eia, des de la creació del fins
010: Ei telèfon que ho contesta món,
tot a un futur indeterminat. Arran de
Seguretat Ciutadana la seva estrena, Boadella comen-
Policia Governativa, Tel. 091 tà: «és un espectacle que reflec-
Guárela Urbana. Tel. 092 teix la sana obscenitat, l'actitud an-
Accidents de Trànsit de
Carretera. timística, el paganisme i la profun-
Tel. 352 61 61 da vinculació amb el món de l'hor-
Telèfons d'utilitat ta que són característiques del po-
Informació Aeroport. ble valencià». Centre Dramàtic de
Tel. 370 10 11 - 325 58 29 la Generalitat, del 7 al 26 d'octu-
Informació RENFE. bre.
Tel. 310 72 00- 317 64 82
Taxis. Tel. 330 08 04 321 88 33 En el nou marc teatral del
- Mer-
Telegrames per telèfon 332 20 00 cat de les Flors, del 8 al 12 d'oc-
Informació Estat Carreteres. tubre, el Théàtre du Soleil
Tel. 204 22 presenta
47 - 254 50 05 «La historia terrible pero inacaba-
Institucions culturals
Centre da de Norodom
Cultural de de
la Virreina. Sihanouk, rey
Rambla, 99. Tel. 301 77 75 Camboya» d'Hélene Cixous, diri-
Fundació Joan Miró. Parc de gida per Ariane Mnouchkine, fun-
Montjuïc. dadora de la companyia el 1964.
Tel. 329 19 26
Institut Municipal d'Història de la Aquest muntatge, estrenat el
Ciutat. 1985, ha merescut a França, uns
Tel. 247 41 64 immillorables comentaris.
Museu d'Art de Catalunya. També al Mercat de les Flors,
Parc de Montjuïc. Palau Nacional.
Tel. 223 18 84 Carole Armitage presenta «The Eli-
Museu d'Art Modern. zabethan Phrasin of the late Albert
Parc de la Ciutadella. Ayier», amb coreografia de Caro-
Tel. 310 56 19 le Armitage, qui inicià la seva vi-
Museu Etnològic. Parc de da de ballarina en els ballets de Gi-
Montjuïc. Tel. 224 68 07
Museu Picasso. Montcada, 15. nebra de George Balanchine. La
Tel. 319 63 10 seva coreografia es caracteritza
per una fusió d'estils clàssics. Thèatre National de Chaillot. El teatre d'arlequí.
140
AGENDA
Cine Ferran Llagostera, Antoni Martí repte. Es tracta d'un encàrrec nyar-se que
i aquest home de cine-
Nous directors Antoni Verdaguer, són tres dels d'Antoni Pérez Giner, productor, ma, les obsessions del qual
onze
jove cinema català. membres del col·lectiu pene-
Nous i és
per a un protagonitzada per Laura tren en el més racó de la
Directors profund
Catalans, constitu'ít fa Conti, una brasilera que treballà al naturalesa humana i on la darre-
El deprimit panorama cinema- aproximadament un any per tal de grup de teatre Macunaima; Ferran ra aventura del qual fou la passió
togràfic català, minvat fins a l'indi- possibilitar el rodatge d'onze llarg- Rañé, de Dagoll Dagom; i Jaume («Lola»), s'hagi deixat seduir
cible per la per
manca de prcduccicns metratges en els dos anys pro- Valls, actor al «Cyrano» de Flotats. una sensació de la qual, cap és-
i la fugida d'actcrs i tècnics, darre- pers. El guió ha respectat la substància ser humà pot la i,
ra l'cferta defugir-hi; por,
laboral madrilenya, sem- «Bar-cel-ona», és una comèdia del relat, però, li ha donat una tra- conseqüentment, vulgui aterrir la
bla que comença a engrescar-se. urbana basada en la novel·la de ma més extensa i un argument platea.
Una bona prova d'això és la deci- Pep Albanell «El barcelonauta». La més sòlid. Aquesta comèdia eró- «Angoixa», no és tan sols una
dida voluntat dels nous realitza- pel·lícula està pensada com un tica, narra una quinzena de la vi- pel·lícula. En són dues. La prime-
dors per tal de trobar els mitjans viatge d'un dia i la seva nit a tra- da de Marta, una noia indepen- ra transcorre en una ciutat euro-
financers necessaris per als seus vés de la ciutat. Una jove actriu, dent, decidida, per a qui els ho- pea sense nom, en un
així temps in-
rodatges, com la tímida reac- Begoña Martínez i un jove actor, mes «són com el mocadors: determinat. Bigas Luna ha trobat
ció institucional als estímuls que Ramon Madula, la protagonitzen. s'usen i es llencen». dins la personalíssima arquitectu-
aquells han endegat. Per a ambdós, es tracta de la se- ra de Gaudí, els motius
En els que van
darrers quatre mesos, va primera experiència cinemato- Bigas Luna: «Angoixa» d'acord amb la seva intenció. La
s'han realitzat c s'estan rodant en gràfica feta d'una manera seriosa. segona part —o pel·lícula—, trans-
l'actualitat, quatrp llargmetratges: Madula prové de la companyia L'expectació d'aquells qui ha- corre en una sala d'un carrer de
«La rossa del bar», de Ventura Josep Maria Flotats i interpretà el gin pogut penetrar, ni que sigui la popular'ciutat nord-americana
Pons, pràcticament finalitzada i paper de Cristian al «Cyrano de uns centímetres, al secret d'«An- de la costa oest. Los Angeles. El
pendent d'estrenar-se en aques- Bergerac». goixa», amagat tan gelosament, fa rodatge s'ha realitzat a la nostra
ta «rentrée» de tardor; «Bar-cel- La pel·lícula d'Antoni Martí, «Una palès allò d'ambiciós que té la dar- ciutat i en un plató construït en un
ona», de Ferran Llagostera, en fa- nit a Casablanca», entra de ple en rera pel·lícula de Bigas Luna, l'es- solar de Mercabarna en què es re-
se de muntatge; «Una nit a Casa- el gènere de l'anomenat cinema trena de la qual, és prevista pel creava aquest mateix carrer de la
blanca», d'Antoni Martí; i «L'escot» de carretera. Emma Vilarasau, a proper mes de desembre. ciutat nord-americana.
—títol encara provisional— de Toni qui podem recordar per la seva re- Bigas Luna va escriure el guió A totes les pel·lícules d'intriga hi
Verdaguer, totes dues en rodatge. cent interpretació a «La Ronda», d'«Angoixa», fa uns tres anys als ha un assassí. A «Angoixa» també,
El tercer llargmetratge de Ven- presentada pel Centre Dramàtic Estats Units. La idea remangué és millor, però, no delatar-lo
tura Pons —«Ocaña retrat intermi- de la Generalitat, i Carles Pontgi- adormida en un calaix, tot i que encara.
tent» (1978), «El vicari d'Olot» loppi, debutant en aquests menes- sempre es mantingué viva al cap Bigas Luna s'ha envoltat del
(1981)— és protagonitzat per En- ters, protagonitzen l'aventura del director, tot esperant un temps mateix equip tècnic que li acom-
ric Majó, Núria Hosta i Ramoncín. d'una parella al llarg de la carre- més abellidor. L'espera tingué la panyà als seus dos darrers tre-
La pel·lícula dóna compte de la tera nacional de Barcelona a Va- seva recompensa i, finalment, balls, «Lola» i la sèrie de televisió
història d'un home solitari, immers léncia. La pel·lícula es roda a Platja aquest any, Bigas Luna es va unir «Kiu y sus amigos». Al repartiment,
en un medi marginal inhòspit. El d'Aro, Barcelona i el Delta de a Pepón Coromina per tal de fer ha assajat un cop més la fórmula
director, alhora que descobreix a l'Ebre. La «Casablanca» existeix i possible allò que ambdós consi- que li va donar tants bons resui-
través de la càmera, eixa Barceló- és una finca situada al mateix deren la primera gran pel·lícula es- tats a «Lola» i a una
na de que permet
carrers bruts i estrets que delta. panyola de gran impacte en el pel·lícula espanyola gaudir d'ex-
configuren el districte conegut po- El projecte de rodar «L'escot», sentit que es tracta d'una produc- pectatives en els difícils mercats
pularment com a barri xinès, mos- basada en el relat de Maria Jaén ció amb model americà i no europeu i, per què no, nord-
tra una galeria de personatges «Amorrada al piló», ha suposat per espanyol. americà. Així, doncs, Bigas Luna
que es desenrotllen en aquest a Antoni Verdaguer, consumat Aquells qui coneixen la feina de escollí per a «Angoixa» una
context petita
ciutadà. ajudant de direcció, un veritable Bigas Luna no podran pas estra actriu, de cara amable, d'intenció,
però, desconcertant, Zelda Ru-
binstein, la mèdium de «Polters-
geit»; a Michael Lerner, l'advocat
de la versió de Bob Rafel, són de
«El cartero siempre llama dos ve-
ces»; a una preciosa nina rossa
nord-americana, Talia Paul; a una
catalana joveneta educada a
USA, Clara Pastor; i, evidentment,
a Àngel Jové, amb qui el director
ha treballat ja a «Bilbao» i a «Ca-
niche».
Juntament a l'elenc, una costo-
sa producció en què els efectes
especials tenen també, un paper
estel·lar. El rodatge durà vuit set-
manes. El muntatge, especialment
afanyós, ha finalitzat fa alguns
dies. Ja falta menys perquè pu-
guem sentir «Angoixa».
Enric Majó, Núria Hosta i Ventura Pons, protagonistes i director de la pel·lícula «La rossa del bar»,
estrenada el mes de setembre. Santiago Fontdevila Nadal
141
CÒMIC
Miguel Gallardo b
Miquel Gallardo, nascut a Lleida fa 31 anys, és el dibuixant beos» espanyols, i l'humor culte, ple d'acudits privats, malicio-
que potser emblematitza millor tots els aspectes pels quals s'ha ses bromes pel que fa al concepte de «modern» i constants refe-
mogut l'avantguarda historietística barcelonia d'ençà la meitat rències a la cultura popular de postguerra, elaborats en sèries com
de la passada dècada. Gallardo ha participat a totes les revistes Pepito Magefesax. Gallardo, per tant, ha participat en els dos
que han abordat des de Barcelona la regeneració dels còmics, tot corrents bàsics de l'avantguarda barcelonina: la «línea chunga»
esdevenint-hi la primera figura. Un any després d'instal·lar-s'hi, i l'esteticisme parent de la «línea clara» franco-belga. Juntament
alhora que continuava amb els seus estudis de Belles Arts ini- amb això i basant-se en el seu excel·lent registre tècnic, hi tro-
ciats a Lleida a l'Escola Massana, començà a publicar a Star, bem el seu interessantíssim treball en gouache, en creixent esti-
avantguarda del «underground» i de la maledicció urbana, on lització, la qual cosa li ha permès continuar —lloc comú de la
destaca per la seva neteja al treball tot bastint un pont cap al «un- generació— una notable carrera d'il·lustrador en què destaquen
derground» europeu de Joost Swarte més que no pas cap a l'om- els seus cartells per a l'Ajuntament de Barcelona. Justament és
nipresència de l'escola americana de Robert Crumb. en els seus treballs de color on la seva tendència pel «pastische»
A partir d'aquest moment el seu registre estètic s'amplia no- —aquí preferentment pictòric i cinematogràfic—, ha aconseguit
tablement i, a partir d'un influx central de Segar —el creador la seva formulació més acabada.
de Popeie— realitza una acurada tasca de síntesi d'estètiques i Essent un dibuixant de síntesi —en ell es barregen les herèn-
narratives, amb constants incursions al «pastiche» d'historietis- cies historietístiques americanes i europees—, la seva obra no ha
tes clàssics, des de Ray Moore — l'home emmascarat—, fins a estat compresa fora d'Espanya. Per tant, àlbums com Los cris-
Hergé — Tintin—, passant per El reporter Tribútete del genial tianos mettent les bouts, publicat per Artefact, tan sols han ser-
Cifré. La seva petjada per les revistes El Víbora, Bésame mu- vit perquè la crítica internacional descobrís en ell a un hereu de-
cho, Cairo, Makoki, Complot!'\ T.B.O. —última época—, mos- lirant del «underground» americà.
tra un doble interès pel que fa a la narrativa: l'humor brutal i
marginal característic de la sèrie Makoki —realitzada juntament
amb Juanito Mediavilla— un autèntic «best seller» dels nous «te- Carles Prats
142
 
Barcelona en xifres
Moviment migratori, 1985
Explotació del Padró municipal d'habitants 1980.
Lloc de procedència
Percentatges per cada districte
Any arribada i coneixement català
Percentatges per cada districte
Districtes Població Nascuts a % dist. Nasc. Rest. % dist. Nasc. Rest. % %
(31-3-81) Barcelona dist.
Catalunya Espanya Cat. + Esp.
1. Ciutat Vella 118.409,00 61.031,00 51,54 10.119,00 8,55 44.332,00 37,44 45,99
2. Eixample 300.723,00 172.276,00 57,29 38.868,00 12,92 81.180,00 26,99 39,92
3. Sants-Montjuïc 188.521,00 105.709,00 56,07 16.817,00 8,92 62.318,00 33,06 41,98
4. Les Corts 84.259,00 48.299,00 57,32 10.214,00 12,12 22.343,00 26,52 38,64
5. Sarrià-St. Gervasi 149.738,00 93.712,00 62,58 18.759,00 12,53 29.633,00 19,79 32,32
6. Gràcia 141.380,00 84.443,00 59,73 16.096,00 11,38 37.201,00 26,31 37,70
7. Horta-Guinardó 201.310,00 104.646,00 51,98 14.570,00 7,24 77.998,00 38,75 45,98
8. Nou Barris 207.110,00 97.540,00 47,10 11.199,00 5,41 94.531,00 45,64 51,05
9. St. Andreu 153.552,00 82.873,00 53,97 12.372,00 8,06 55.692,00 36,27 44,33
10. St. Martí 223.184,00 118.602,00 53,14 17.589,00 7,88 83.077,00 37,22 45,10
Total 1.768.186,00 969.131,00 54,81 166.603,00 9,42 588.305,00 33,27 42,69
Nivell d'instrucció
Percentatges per cada districte
Districtes Població Primària % dist. Títol Grau % dist. Títol Grau °/o
(31-3-81) dist.
completa Mig Superior
1. Ciutat Vella 118.409,00 27.241,00 23,01 2.831,00 2,39 3.089,00 2,61
2. Eixample 300.723,00 62.091,00 20,65 20.167,00 6,71 23.712,00 7,88
3. Sants-Montjuïc 188.521,00 44.588,00 23,65 6.073,00 3,22 4.948,00 2,62
4. Les Corts 84.259,00 15.344,00 18,21 5.992,00 7,11 8.656,00 10,27
5. Sarrià-St. Gervasi 149.738,00 23.289,00 15,55 12.702,00 8,48 22.318,00 14,90
6. Gràcia 141.380,00 29.702,00 21,01 8.183,00 5,79 8.834,00 6,25
7. Horta-Guinardó 201.310,00 45.543,00 22,62 7.342,00 3,65 5.889,00 2,93
8. Nou Barris 207.110,00 50.488,00 24,38 4.054,00 1,96 2.465,00 1,19
9. St. Andreu 153.552,00 36.876,00 24,02 5.471,00 3,56 3.387,00 2,21
10. St. Martí 223.184,00 53.888,00 24,15 6.339,00 2,84 4.243,00 1,90
Total 1.768,186,00 389.050,00 22,00 79.154,00 4,48 87.541,00 4,95
Districtes Població Immigració % dist. Immigració Desconeix
(31-3-81) abans 1940 % dist. %
desp. 1960 dist.
català
1. Ciutat Vella 118.409,00 18.202,00 15,37 29.389,00 24,82 15.005,00 12,67
2. Eixample 300.723,00 39.043,00 12,98 71.275,00 23,70 22.654,00 7,53
3. Sants-Montjuïc 188.521,00 19.270,00 10,22 52.188,00 27,68 23.670,00 12,56
4. Les Corts 84.259,00 6.503,00 7,72 25.072,00 29,76 8.662,00 10,28
5. Sarrià-St. Gervasi 149.738,00 12.861,00 8,59 34.207,00 22,84 12.079,00 8,07
6. Gràcia 141.380,00 14.908,00 10,54 33.921,00 23,99 11.223,00 7,94
7. Horta-Guinardó 201.310,00 11.672,00 5,80 73.442,00 36,48 36.463,00 18,11
8. Nou Barris 207.110,00 9.592,00 4,63 86.342,00 41,69 54.377,00 26,26
9. St. Andreu 153.552,00 9.895,00 6,44 52.353,00 34,09 26.766,00 17,43
10. St. Martí 223.184,00 16.512,00 7,40 74.669,00 33,46 37.627,00 16,86
Total 1.768.186,00 158.458,00 8,96 532.858,00 30,14 248.526,00 14,06
144
«I^KCELOAU
METRÒPOLIS MEDITERRÀNIA
Number 2. September 1986
English text
Page 3 Page 7
Notes on Carles Santos
Carles
Beyond expectation Carles Santos: Santos is a Catalan
From Vinaròs to composer, pianist and
vocal interpreter. He was born in 1940 in the small
Barcelona, Berlin, New York town of Vinaròs. After eight years of musical stu-
Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona Miquel Jurado dies at the Barcelona Conservatory, in 1961 he em-
Lately I have had the opportunity to speak about barks on a carreer as concert pianist and wins va-
the role which economic science and history attri- The highway linking Vinaròs and Barcelona be- rious international a
bute to the so-called collective and prizes, presenting repertory
«expectations de- comes long during the hot summer months. Carles which ranges from Scarlatti to
sires» as a motor for Cage.
development. From Keynes to Santos knows the road well- he's driven it thousands His work with the Catalan poet Joan
contributions from Marxist Brossa, in
critics, specialists seem of times. While a small corner of his mind 1962, draws him into the world of music and avant-
to agree that the great changes in the history of keeps
coun- watch on the road, the rest of his mind garde art. He begins to
tries and cities with the of opens way specialise in the interpreta-
occus appearance a spe- among a thousand different dreams a tion of contemporary pieces and the collaboration
cial type of goal, outside surrounding
the domain of the fore- hazines which crystallize into musical realities. San- with artists outside the music field. He has made 11
seeable and day-to-day world, which modifies and tos never writes music when he's on the
widens the objectives of and the highway — films of his works. From 1976 to 1979, he directed
progress generates for that he needs the warmth and of his the Grup Instrumental Català (Catalan Instrumen-
instruments necessary to attain tranquility
them. As the reader
cozy refuge and his white piano— but his brain cells tal Group) at Barcelona's Joan Miró Foundation.
well knows, I have referred to this subject while spea- are never still. He has gone on long road tours, at festivals
king about all of the hopes and shared acting
dreams which One day. Carles Santos left his beloved Vinaròs throughout Europe, North and South America. In
loom upon the 1992 Olympic horizon. (though never fod good) for the great
At metropolis. 1977 Santos begins to compose vocal pieces... (Jack-
present, these hopes are just an «expectation», It has taken over 15 years for the ungrateful city to son MacLow, notes for Voices Tracks, New York
but this in itself is the most resounding phenome- open to him the doors of the Palau de la Música (Mu- 1981).
non of cooperation between general public and po- sic Palace), that sanctuary for sensible
litical forces musicality.
to occur in recent years in Catalonia, Last May I5th, the Cathedral doors were
with the opened.
exception of the drive for our autonomy The tickets sold out rapidly, and the show Page 10
was a me-
a decade ago. This cooperation is the cornerstone morable success. The scandal, which everyone ex-
which ties together the fundamental aspects of Bar- pected to break out, did not occur unless we count Deltas ADIFAD: 25
celona's immediate future. years of
And at the head of all the detail of the initial prohibition (later revoked)
these, I must say that there is one unmeasurable industrial
as- of the sale design in Spain
of Santos' latest record at the Palace be-
pect which cannot be quantified nor reduced to ma- cause it was thought to be «indecorous». On June the
terial 12,
or budget-related magnitudes. In other words: 1986 edition of the Delta-
Santos had to travel around the world several ADIFAD
value is given the visible prizes were held in the Cindadela
not only to Park.
more changes, times, playing in the most renowned concert halls and The occasion was
those closely related to the concrete event of sumptuously celebrated, with
more the
attaining high acclaim from the most diverse audien- guaranteed assistance of a
the veritable
Olympic Games «Who's Who»
(such as new urban and road ces, before the guardians of our culture accepted, of Barcelona's and
layout infrastructures, design, press cultural
new telecommunications net- general
not without smug shows of superiority, the existence This the were
works, new cultural spheres. year
and civic The prizes
centres, etc.). most especially signifi-
of his work. Year before, Santos was forced to cut cant, because it marked the 25th
important change is already being seen in the anniversary of those
rever- his first album in the United States. pioneers who, since have to
sal of the tendency towards pessimism which 1961, had
has do- go it alone
The post-orgasmic relaxation of his artistic, mo- at times to the torch of
minated the keep industrial
expectations of our city and Spanish
our society ral and personal triumph at the Palau lasted a very
the crisis design.
during recent years. short time; Santos already had his bags packed for It seems that we are now boom times in
This edition of this
«Barcelona, Metròpolis Medite- living
his return to Berlin, where he enjoys something that sector, which has benefited from the atomisation
rrànea» offers of
a thorough report on the principal he has never had at home: a grant from the Berlin cultural categories as well as from
outlines a more
of the and and more
Olympic project, it pleases me Academy of Arts (DAAD) as a resident composer. attitude on the of an which
to emphasize on the global and unified effort which receptive part industry
This constitutes a high international recognition for is trying to keep a step ahead of the crisis
has been employed in its rationalisation, in order by fight-
his works. In Berlin, he will write an opera entrus- ing its battles on terrain delimited
to finish the
designing the by
city we love and to eliminate, goings-
ted to him by the New York Kitchen, that mythical on in the field of
for good, the problems of incommunication, lack sociological trends. In this man-
avant-gardist loft to which all artists in his field as- ner, even the most conservative manufacturers
of ha-
services, isolation and urbanístic marginality pire, for the Spring of 1987. ve thrown themselves into the amorous
which arms of de-
the regressive policies of so many years have The Vinaròs highway will stretch all the way to sign. Obviously, this arises out of the fact that no
so relentlessly imposed. In other terms, behind the New York, clearing a path through the waves that industrialist can with when
strictly «Olympic» perspectives which have aroused dispense design studying
even «Sargantanota», his boat, could not cross. San- the of a new it is
a singular and manufacturing product;
exemplary possibly
movement of collective ent- tos will spend three months in the Big Apple prepa- as a result of not giving design its deserved
husiasm and support, Barcelona has impor-
already con- ring for opening night. But Carles Santos knows that tance until the consumer has demanded it from
quered a will to reform and redress; set forth with neither New York, nor Barcelona or Berlin, are at them, not as an additional detail but as an intrinsi-
ambition and rigour, inspired by a line of progress, the end of that long highway— he still has hundreds cal value of the
unstoppable by any imponderable. object.
of miles to travel and thousands of fishing trips to
Vinaròs before him.
145
The weight of tradition nia tlag, crowned by a helmet with a dragon-shaped Museum's pieces.
In the case of design, the Catalonian situation gives crest —symbol of King Pere IV of Catalonia and
much motive for satisfaction for the lovers of ar- Aragón, under whose reign the Atarazanas reached A new conceptfor the RoyalA tarazanas andMari-
chaeology. Not only is there a secular prestige in the its highest splendor. time Museum
/ield of applied art, with its moment of maximum In effect, the Atarazanas («ship-building house» The urbanisation of the Bosch i Alsina Pier and
splendor centred on the Modernist current, but we in its Arabian meaning) were built in Medieval ti- the popular Moll de la Fusta (Fusta Pier), in addi-
also have the furniture created by Gaudi, one of the mes. The first record of its existence is a document tion to the coordination of the whole urban seafront
precursors of modern furniture design. Neverthe- signed by King Jaume 1 in 1243 A.D., but documen- façade, will have a great impact in the Atarazanas
less, Spain was undergoing a peculiar process of in- tal reference is more frequent from the XlVth. cen- area-thus facilitating knowledge of and access to it.
dustrialisation, coupled with the consequences of the tury on. The atarazanas were conceived not only as For this purpose, the exterior of the Atarazanas will
Spanish Civil War. For these reasons, it wasn't un- a place for the building of ships, but also for their be remodeled, with the intention of making the struc-
til the 1950s when a certain «conscience of discipli- storage in winter to protect them from the weather. ture stand out even more than it does at the present.
ne» arose throughout the ocuntry. At this time, In the XVIlth. century, as a result of the decline The changes planned for the new Atarazanas are:
many creators looked around themselves and all they of Catalonia's seafaring supremacy, many of the — New entrance along Atarazanas Avenue, with Re-
could perceive was a huge void, an empty space complex's structures were dedicated to other uses, ception and Service Areas for visitors.
which needed to be filled. And thus the ADIFAD mainly as a training ground for troops. In this cen- — New building adjacent to this entrance, with lec-
was born. The architect André Ricard describes it tury, the Atarazanas also expanded toward the Ram- ture hall, as well as library and archive with larger
in the folowing fashion; bias and the present Puerta de Santa Madrona Street, capacity than those presently in use.
«The movement was spumed in the College of Ar- and the central patio was covered. — One or two large halls which will be dedicated
chitects of Catalonia and the Balearic Islands where, By the XVlIIth. century, the Atarazanas became to temporary exhibits and various related activities,
with the initiative of Antoni de Moragas, lay a great a full-fledged military fortress. Full use was made with entrance independent from that of the Museum.
interest for the rebirth of our lethargic culture. of its fortifications and its strategically unsurpas- — New building for storage and restoration
As a result, the first attempt at organising a Design sable location. In 1802 it was converted into the Ar- workshop.
Institute was carried out. Under the acronym of tillery riding grounds, and in 1867 it was given park — New services for visitors (reception area, souve-
IDIB (Barcelona Design Institute), the first attempt status. Finally, the Atarazanas became the Barce- nir shop, cafeteria, restaurant...)
was launched, but failed after having been denied lona Maritime Museum in 1935. But only a small — Changes in basic installations (water, electricity...),
the corresponding permit by the civil Government. part of the complex was dedicated to the Museum roof (enabling natural illumination) and floor (in-
Nevertheless, news of the effort reached the press, at the time, and the expansion projects had to be sulation, heating).
and that is how 1 found out that there were other put off due to the outbreak of the Spanish Civil War. This ambitious project for the Atarazanas and
people in Barcelona that were interested in design Thanks to a coordinated effort, most of the collec- Maritime Museum is, today, perfectly feasible. But
(...). 1 immediately telephoned Antoni de Moragas, tions and works of art were saved from the destruc- it is necessary to dispel the localist mentality which
whom 1 did not personally know, to let him know tion of the war; they were transported to a farm- has impregnated our maritime hitory until a very
that 1 was extremely interested in the subject. We house in the small village of Seva. short time ago. It must be emphasized once more
got together, and immediately 1 saw that we were It wasn't until January 18, 1941, that the Mariti- that the unity of management of the entire Atara-
on the same wavelength (...). We decided to join for- me Museum was finally inaugurated as such. At the zanas building is not only indispensable for the re-
ces, and the immediate result was the opportunity time, the Museum had a collection of over 2,000 habilitation work to go on, but it is also essential
of incorporating our forces into the FAD (Fomen- pieces. in order to carry out this new concept for its future
tation of Art Deco) in the form of a section design. use.
The idea prospered, and in the month of March, One of the best maritime museums in the world
1960, in the FAD, the «Agrupación de Diseño del Since its inauguration in 1941, the Maritime Mu-
Industrial» (Industrial Design Group), denomina- seum has undergone a number of improvements and Page 27
ted ADIFAD, was constituted. has expanded considerably. Currently, there are over
(...) In addition to down-and-out designers and 5,000 pieces in exhibit; the Museum also houses a The promotion of Technological
architects, all types of enthusiasts, from the fields 14,000 - volume library, an archive with over 18,000
of and de- of Development in the Barcelona
architecture, photography, publishing, photographs documents, ships, etc., and an im-
cided to place their confidence in this new movement portant collection of nautical charts and engravings. Area
in favor of the design concept. The galleries and services of the Museum occupy a Xavier Estivlll i Sancho
total floorspace of 13,(K)0 m^. With over 220,000 Depairtment of Programming and Financial Services
visitors in 1985, it is the second most-visited public BARCELONA
Page 22 museums in Barcelona. Without a doubt it is the METROPOLITAN CORPORATION
principal museum of its type in the Mediterranean
Past, present and future of the area, and keeping in mind the number of pieces and The socio-economical impact of the technologi-
their quality, it is safe to say that it ranks among cal revolution is an evident fact. The close relation-
Maritime Museum
the most important in the world, always within its ship between economic growth and technological de-
specialty. But a museum is not only a building with velopment seems to be consolidating a new model
An extraordinary building by the Sea pieces on exhibit; it also has to be a centre for in- of production. The notable increase in productivity,
In 1877, the «Atarazanas» received its death sen- vestigation and for propagation of cultural activi- coupled with the growing automation in the fields
tence with the creation of the «Baixeras Plan». This ties... and, unfortunately, the Barcelona Maritime of production processing and the development of
plan projected the inclusion of an avenue, previously Museum lags behind its overseas partners in this communications, generates a modification of the in-
conceived by Ildefons Cerdà in 1859, which would aspect. ternational work division (sic), created in response
run from Plaza Universidad all the way to the sea. At present the Museum is divided into a series of to the structural crisis undergone in the 1970s. The
Fortunately, this plan did not foresse immediate ac- salons, or galleries, each with a more or less de- strategy of locating an industry in countries with low
tion due to the economic troubles of the financing fined theme. The principal galleries are: salary costs is substituted by a growing tendency to-
firm and the protests raised by numerous citizens's — Central Medieval naves (marine archaeology, wards productive localisation, articulated to the
groups against the destruction of this landmark. The weaponry. Royal Gallery of Juan de Austria, new boundaries of the market. Its impact in the produc-
Ayuntamiento finally discarded the plan and later Museum pieces...). tion capacity of the receptor country is indisputable.
decided to sponsor a prize for plans dedicated to the — Sala Capmany (Catalonian sailing Vessels). The Barcelona Metropolitan Area, like many oth-
city's improvement. Two of the projects, presented — Sala Pere IV (art and instruments, with small an- er metropolitan agglomerations, continues to of-
by the architects Adolf Florensa and Joaquim Vi- nex rooms with displays of cartography, knots, etc.) fer a great attraction to multinational investment.
laseca, gave the building the importance it deserved. — Sala de Construcción Naval (Naval Construction Whether or not the speculations which were raised
Today, anybody who strolls along the Rambla's Gallery). years ago, at the beginning of this technological re-
southern reaches, or any of the other streets which — Marqués de Comillas (mechanically-propelled volution, have centred on its impact on a hypothe-
border it, can contemplate its surprising magnifi- craft). tical change of the existent territorial model, rea-
cence, which inspires curiosity in the beholder as to — Fishing and Water Sports. lity has shown that this change need not be so dras-
its origin. — Nave Santa Maria. tic. Obviously, there have been qualitative changes
At the entrance itself, we find the answer to this In addition, it houses an important library and in the field of demand, but metropolitan areas con-
enigma. A grand coat of arms throws us back to Me- archive, as well as a workshop with personnel spe- tinue to offer the comparative advantages which help
dieval Catalonia; on it, the four bars of the Catalo- cialised in the maintenance and restoration of the them to maintain their attractiveness towards
146
investors. solid waste, pollution control...) opens up possibi- The possibility of learning, proven in all stages
In the case of the Barcelona Metropolitan Area, lities of action and transfer towards abroad which, of human life, requires a desire to do so. In order
some of the basic elements which constitute its sta- in Barcelona's particular case, are very important. for this to occur, man needs to be recognised; he
tus as an international attraction in the field of de- needs a sustained place in his closest relationships
mand are: its location, with respect to the European and in the more general social references. Among
market, the system of communications infrastruc- Page 31 these, what are the urban conditions? How is age
tures, the availability of industrial space, and the looked upon, and in what way is it transmitted to
qualification of its manual labor corps and the le- Aging in the city, of the inhabitants?
vel of educational installations. aging
the city The effects of this obliteration are immediate in
In Barcelona, the creation and installation of
by Jordi Vizcaíno older age groups, but they don't stop there. The loss
advanced-technological enterprises and the incor- of a place for our elderly also signifies the abando-
poration of new technology into the traditional sec- In May of of an
1970, the French ning important component in our vital collec-
Ives
tors is filtered through in industrial Gerontologist
a new concept tive
Pergeaux read interesting communiqué those patrimony.
an to
policy, which is very different from the policy of fun-
and financial incentives assisting the first International Congress on Social
ding which have domina- Page 37
ted the field until Gerontology, entitled «The elderly and today's so-
now.
One of the ciety». This report a special on the
key elements of this placed emphasis
new policy is the fact that society is, occasion, the of Mercè Pérez i Salanova
on cause a
creation of an atmosphere which facilitates the large
re-
part of the elderly's troubles, due the fact that Born January 20, 1952, in Barcelona.
to
lationship and transfer of information between the its evolution is incompatible with the involution of Degree in Psychology.
university, the industry and the public sectors. Tech- the latter. This viewpoint seemed valid Dedicated to the world of the since
nological advance bases itself and enough for elderly 1977.
more more on a relate At
me to to for the Barcelona
two characteristic of present, responsible Dipu-
close try
symbiosis between research and commerciali- phenomena
the Western world: the growing urbanisation and tación's elderly attention programme.
sation which form the central nucleus of the new the progressive of the population. Has had articles published in different special-
technological areas, which, under different aging
deno- The urban structure itself is a hostile ised Directed and co-wrote Delia gent
en- magazines.
minations —scientific specially
park, technological park, vironment for the Intense traffic, gran (Barcelona, 1985. Kairós Publishers, for the
technopolis...— in working order in different elderly. streetlights
are
with a short architectural Caixa de
countries. very duration, barriers, Pensions).
deficient sidewalk condition, cobblestone Founder and «vice-dean» of the Spanish Official
The Barcelona streets,
Metropolitan Corporation, taking lack of illumination, excess noise levels, etc... all of College of Psychology (1981-86). President of the
into account the experience of other countries in the these and contribute Catalonia
more to making the city a Delegation at this same institution
very during
matter of the new role of local authorities in the difficult place for the the same period.
«dynamisation» of the elderly.
economy, has promoted the The city, like the who built it, has both head Founder and dean of the Catalonia Official Co-
men a
creation of a Technological Park, in which there is and a tail (there are two sides to coin). Heads liege of Psychology since its creation (October,
a close collaboration every
between the public institutions could be represented by the enormous cultural, scien- 1985).
and those enterprises and institutions which are re- tifie, and artistic possibilities which a city offers its
presentative of the private economic world (sic). The citizens maximum Page 39
as representative of our civilisa-
«Vallés Technological Park» has a promotional pro- tion. Tails are the high price which must be for
ject which paid
has, as its principal elements, the cons- Barcelona: for circulation
the simple fact of being a citizen. Every citizen is pilot
tructuion of a «Business and Technology Center», involved, to a certain degree, in the of trying in the year 2,000
which will process
carry out a programme of creation and to achieve more human cities. Doubtlessly, our fu- by Antoni Llagostera
promotion of new enterprises, as well as the crea- ture cities will have learned from the errors of our
tion of an Office of Technological Development present cities, and will become more pleasant pla- Barcelona is one of six live European cities cho-
(ODT), which can offer efficient access, both locally ces to live and work. sen to carry out testing on new intelligent instruments
and internationally, to the technologies which are If we were to place the binomial age/city in a mir- which will allow the computerisation of vehicles,
necessary in order to create new firms or improve ror position, we would get an imaginary composi- thus giving them elements which constitute an im-
those already in existence. tion which would simultaneously include the evo- portant breakthrough in the present systems of cir-
The «gameplan» of the Technological and Deve- lution of the person and the transformations of the culation and traffic control.
lopment Office covers the functions, strategies and city. This project, named «Europolis», included last
resources which, in the field of technology, the Tech- This simultaneous relationship seems to me espe- July in the «Eureka» (European research and tech-
nological Park plans to develop. The principal func- cially interesting in relation to the negative attri- nological innovation) project, shall also receive an
tions of the Office can be summarized and classi- butes which are given unanimously to the elderly: use- important financial participation on the part of the
fied into five areas of primordial action (sic): lessness, decadence, passivity or sickness. Each one Catalonian municipal enterprise «Iniciativas, S.A.».
of these are elements which form an extensive The objective of the «Europolis» project is to de-
a) Access to experts in Research and Development
(R&D) «speech» on the social fabric. Age thus becomes a velop an intelligence system which is capable of con-
b) Promotion of or
cooperation in technological receptacle reference of incapacity, anguish, suf- trolling the traffic network of a city and relay in-
In a formation to the vehicles, improving the possibili-
development fering and limitations. condensed way, this
c) Transfer of technology symbolises the element which makes interchange dif- ties of a successful traffic coordination. It propo-
ficult, as well as the possibility of progress and ses to study the possibilities of creating and com-
d) Consultations services
d) Formation and information hopes of promotion. In fact, an image which excludes mercialising a system which will allow previsions for
the existence of pleasure or gratification is often traffic based on information received by way of sen-
sors connected to a computerised network.
Even though all of these technologies have a given.
very
It is true that, in the personal experience of each This information will allow the adoption of auto-
wide field or application, this does not mean a sec-
and every one of us, our confrontation with matic decisions which would be relayed to drivers
torial specialization is in order; it will only be age pla-
ne-
ces us in the complex and conflict-raising transition so that they can choose alternative routes, evaluate
cessary to join forces and efforts, at least during the
our future. This crossroad the possibilities of parking in a determined area, or
first stage of action. The selection of these priority between our origins and
take personal options based on the analysed
technologies begins by the formation of work- is especially manifest in the mirrors which consti-
our It is this
integrated by tute cities. from
experts in the field which come recognition that we perspectives.
groups,
from the sustain the
university and can
centres for investigation, as validity of ideas regarding recupe-
well from the business world. ration or maintenance, clearly and creatively under- Spearhead in traffic technology
as
as to which Our city has been chosen as a pilot-city for the
The technological many
aspects which it has been dee- stood, opposed nostalgic thoughts,
times serve as a brake or inhibitor of new ideas con- «Europolis» project due to the advanced traffic-
med necessary to develop are: microelectronics,
automation of industrial production, biotechnology, cerning control system which is in use here, and which the
progress.
Stereotypes also play their role in this matter as «Mejora de la Instalación Semafórica» (M.I.S.)
telecommunications, and new materials.
for obstacles to knowledge and, as a result, inhibitors (Traffic-light Installation Improvement) pro-
In conclusion, the ODT (Office Technologi-
times it is the gramme will facilitate even further. This choice is
cal Development) plans to carry out a line of of human development. Many elderly
pro-
motion denominated «urban The in- themselves who speak to us about old age, repro- also due in large part to the international recognition
technologies».
we men- which the Barcelonese traffic-control experience en-
troduction of new technologies in the field of ducing the
ur- stereotyped values which have
tioned The in Bar-
bim services (traffic control, at the joys. installation of fibre-optic cables
process mechanization. beginning.
celona, an indispensable element for the achievement
147
of this advanced system, is now in the project phase. 200 schools a valuable reference point which offers necessary material at hand to help the guides or
Barcelona, due to its incredible density, presents assessment and aid, in addition to the channeling teachers prepare themselves beforehand.
problems that are unique in the world today. For of initiatives.
example, the traffic volume has increased approxi- The Centre is located at no. 28 Union Street, in
mately 8 percent in the last three years, with increa- the Ciutat Vella District, and its pedagogical staff Sarrià-Sant Gervasi
of nearly 20 % of traffic volume registered in comprises three teachers with public credentials.
ses A museum of With.- century doors and windows
certain streets, leading to a state of near-saturation The City Council has decided to acquire the Sent-
and gridlock. menat property, located in the «Desert» of Sarrià.
In May of 1985, the Area of Traffic and Trans- L'Eixample The property has an area of ten hectares, and there
portation approved the renovation and extension of Restoration of the «Torre de Ies Aigües» (Water is a large building with two towers located at the
the city's automated traffic regulation, which in- Tower) extrems of the facade. The Sentmenat family, which
eludes the control of accesses to the city, the insta- The recuperation of the «Torre de les Aigües» for built this mansion in Sarrià, used in its construction
Uation of new television cameras at key intersections, the city is already a reality. It is located in an inte- all of the doors and windows of the other two hou-
and the modernisation of the Municipal Traffic Con- rior patio, at the centre of the block comprised by ses which they owned in Barcelona, which date from
trol Centre. Lauria, Diputación, Bruch and Consell de Cent the sixteenth century. According to the art historian
The improvement of the traffic-light coordina- Streets, which was the first block to be constructed Joan Ainaud, the recuperation of this mansion for
tion, along with the incorporation of microproces- under the innovative «Eixample» plan in the 1860s. the city patrimony is very good news. He says, «It
sors which will improve the dependability of tradi- The tower was built in 1867 by the architect Jo- is a monument of great artistic value; we could even
tional electronics and its adaptation to the present sep O. Mestres, and is still in service, though incor- state that it is a museum of sixteenth-century doors
traffic demand, will also have its impact on energy- porated into the general network of the city; other- and windows».
conservation policies. wise, it would now be insufficient for the present The palace is surrounded by a French garden and
The whole (M.I.S.) plan will signify an increase demand. a vast pine grove, the largest within the municipal
of detectors placed at strategic intersections, and the The water company which owned the interior pa- boundaries of Barcelona. It has hot yet been deci-
control of 450 points is foreseen. The number of ca- tio sold it to a private owner in 1982, who was inte- ded to what purpose the palace will be dedicated,
meras which survey determined areas will also in- rested in building a carpark on the grounds. Muni- but the initial intention is to use it as setting for citi-
crease, up to a total of twenty. cipal action, though, halted the work which had al- zens' activities which require a sumptuous environ-
Within the M.I.S. plan, signs will be posted in the ready commenced for this purpose, and after four ment. The garden, however, will remain perma-
principal accesses to the city, informing the driver
years of arduous negotiations, reached an agreement nently open to the public.
of alternate routes and the possibilities of regula- in order to save the tower and convert the interior
ted parking in the assigned areas (blue zones) or in patio for its destination as a space for public gather-
underground car parks. ing. The renovation work has started this past Gràcia
Spring. The «Creueta del Coll», a new park for the city
The «Europolis» project In July, the first phase of this new park was inau-
All of the projects included in the Eureka pro- gurated, with the rest to come by the end of the year.
-
gramme are destined to provide investigation which Sants Montjuïc The finished area includes a large open space with
will help develop technology through industrial and
The sentry-boxes located at Plaza España, property numerous trees, as well as a very special lake. The
scientific cooperation, but at the same time they are
of the Ayuntamiento lake is open to the public for swimming —it's like
aimed at the manufacture of products, systems or
The sentry-boxes located at Plaza
market. España, until a small beach in the middle of the city!
services for a very large now property of the National Police, will «Creueta» for the
Barcelona's pass over The park compensates previous
The «Europolis» project, in particular to the Ayuntamiento as part of an accord which will lack of green space in one of the most densely po-
case, is a way of responding dynamically to traffic
be signed by the Interior Minister and the Barceló- pulated areas of the city. When it is completed, it
needs according to the flow of traffic throughout na City Council. These boxes, along with the head- will occupy a total of sixteen hectares, making it the
the day. It is a step which will consolidate the city's quarters located at one side of the Plaza, were built fifth in size of all the parks which lie within the city
place among the most advanced in this particular in 1929 for the International Exposition, and the boundaries.
field. buildings were originally used as hotels. The buil- The «Creueta del Coll» hill is one of the three hills
dings were converted into barracks for the reserve which run parallel to and alongside the Collserola
Over 15 billion pesetas in investment
forces, and one of the sentry-boxes was used for the Ridge. Soon, all three of these hills will be linked
The project has a budget of 15 billion pesetas, not
issuing of together , forming a green «belt» which will become
counting the cost of the installation of the infra- passports.
The agreement, soon to be signed, includes a clause the largest park in the city.
structure necessary for the pilot cities. The other ci-
in which the city, in
the Vito- exchange for the recupera-
ties chosen for the project are following: tion of these dependencies, shall yield a 20,000 m^
ria, Strasburg, Copenhagen, Florence and Versal-
property to the National Police for the purpose of Horta Guinardó
lles. More than 70 percent of the cost of this opera- installing there its new Reserve Operational Centre.
financed official organisms. The «Turó de la Rovira» tunnel
tion will be through
Barcelona has interest for the The hole excavated for the Rovira tunnel has been
a special promo-
of this plan, because the celebration of the 1992 in place for many years now. Unfortunately, the
ters Les Corts
Games in city, only af- construction
Summer Olympic our a year company in charge of the tunnel went
on construction of
ter the completion of the experimental and design The Monastery of Pedralbes, a history lesson bankrupt, halting all work the
would the promotion and commercia- Two years after opening its doors to the public, the north and south accesses. This, coupled with
period, help pro-
lisation of these traffic-aid the Monastery at Pedralbes has been able to assume tests from the neighbours, have
new systems. kept the tunnel pro-
an important task in the field of cultural and ar- ject on hold for years.
tistic promotion. During all this time, its function Once the financial situation of the TABASA cons-
Page 42 has been that of a pedagogic information service, truction company was resolved, the City Council set
acting as a cultural classroom for the neighbourhood out to elaborate a project, together with the neigh-
Ciutat Vella and the entire city. hours, for the purpose of enhancing the landscape
The Monastery is one of the most representative of the area. Once agreement with the neighbours was
A new centre dedicated to improving the quality of structures of the highest form of Medieval Catalan reached, the pedestrian bridge, which had already
education architecture. A visit to the structure becomes a ve- been built, was torn down and the work was begun
Since June of this year. Ciutat Vella can boast ritable history lesson in itself. Since the year 1327, on the accesses to the tunnel, both from the south
about the presence of one of two new pedagogical date in which it was founded by Queen Elisenda de (Guinardó) and the north (Carmel). The building
centres created in the city of Barcelona. The objec- Monteada, it has been a convent for the Saint Clare situated above the southern mouth will be destined
tive of this new type of service is to support and sti- order. When the City Council offered a new build- to the Municipal Police, and it is foreseen that by
muíate the quality of our education, and to foster ing to the nuns, more adequate to their present the end of this year the first automobiles will be able
foment work-related initiatives in the schools. needs, the road towards opening the sanctuary to to cross through the tunnel. Nevertheless, there is
The «Centre for Pedagogical Resources» has un- the public was cleared. still a ways to go on the project, because it includes
der its jurisdiction, in addition to the public and pri- The information service at the Monastery is in the landscaping operation which will be carried out
vate schools of the District, all of the teaching cen- charge of explaining its characteristics directly to the in the surroundings terrain of the «Rovira» hill.
tres located in the Eix^ple area, thus giving nearly children or tour groups, at the same time, it has the
148
Ciutat Nord The object of all these projects is to rationalise themselves on the individual's physical and sports
the city, reduce and eliminate the shortages in all education, a group of educators set out to
Via Julia, a promenade «made to recupe-
measure» types of equipment, and integrate areas, which un- rate the Games. The
This Olympic of this
summer. Nou Barris person
han inaugurated the Via group
til now had been isolated from each other, into the who exercised the most influence directed
Julia, towards
a promenade which is destined to become one city's rhythm. Such objectives comprise the Olympic reviving the Games was an
of the major hubs in this Anglican pastor, Thp-
urbanistically unstruc- Project, of which the principal elements are sum- mas Arnold, who saw
tured competition sports as a basic
sector of the city. marised in this report. element of the educative For
Originally, the system. him, a
Via Julia sports
had been conceived as association was a small in in which
a high-speed society
throughfare itself,
capable of handling a large there are bosses but not and
volume of traffic. tyrants
But later this dictators,
on, concept was Page 50 and the authority of those who rule
switched are
to one where the pedestrian's role has always
been submitted to those who this
given the granted
highest priority. The authority.
present Via Julia
stretches from Lluchmajor Brief notes
Square to the Via on a
Faven- great human adventure
cia, and one can find a little of everything down the From the ancient, mythical Coubertin and the strength of the Olympic spirit
central promenade —grass, trees, flowers, and even Hellas to the
canopy-covered stretch. At each end of Montjuïc Olympic The stage was set for the appearance of a French
a the prome- nobleman, the Baron de Coubertin (1863-1937),
nade, a sculpture: «the new Catalans» by Sergi Agui- Ring who, strongly influenced by the spiritual dimension
lar, and work by Antoni Roselló which by Conrado
a consists Durante/, President of the Spanish of the ancient Olympian games, the courtesy of the
of a light-tube which seems to launch skyward a flash Olympic Academy Medieval jousts and the British pedagogical system,
of white light. with the educative methods implanted by Arnold,
Due to the irregular construction and The Gods inhabited
terrain, the the great Olympic Valley. proposed the recuperation of the Games at a meet-
adaptation of the Via has been Their ethereal
not by presences became
any means tangible in the most ing held at the Sorbone University the 26th of No-
job. «It's beautiful
an easy a little like tailor-making suit and scenic
a region of the mythical Hellas, vember, 1892. Nobody undertood him, but everyone
for with physical and there
someone a deformity», all the devout
according mortals worshipped them applauded the idea. At a new meeting in 1894, the
to the architect. But the end result and offered
has been them
inte- sacrifices to honor them. For
an this, International Olympic Committee is born out of a
grating design which sticks to its original has
goal, that Olympia always been known as a place of wor- unanimous vote, and the city which was to hold the
of creating a with the and
pedestrian in mind. ship pilgrimage. In ancient
space times, the priests first Olympic Games of the modern era waschosen.
made sacrifices to their god Chronos. But later on, On march 15, 1896, the Athens Olympic Games are
the belligerent Doric conquerors imposed the worship inaugurated.
Sant Andreu of Zeus in the Olympic Valley. Nowadays, the strength of the Olympic movement
The new of the
The «Parc de la patron
Pegaso» (Pegaso Park) Sanctuary was powerful ahs occupied a relevant place among the great so-
and but at the same time
More than a decade has passed since the just,
Barce- comprehensive and ciological and cultural currents of our century. It
paternal. He was the father of all
lona City Council the and
bought the stretch of land in Sant gods men, has undergone and survived two World Wars and
and his attributes
Andreu were the
belonging eagle, thunder
to the Pegaso truck and
factory and light- has been the object of terrorist attacks and sense-
When the
began to convert it into ning.
parkland which is pilgrims who arrived periodically less
now boycotts, but every four years it calls out
open to thou-
wanted to honour their
to the public. god, they did it in the form sands of youths all over the planet, regardless of
of a
The in which
first democratic those who
City Council after the great sacrifice, of-
death present race, political belief or any other barrier, and conti-
fered themselves to him were
of Franco, which headed burned in a huge bon-
was by then-mayor Nar- nues to draw the attention of millions of people. For
fire. Lighting the fire a
CÍS was
Serra, approved and to
a project in 1982 which planned great honour, the good of Humanity, we hope that the Olympic
decide this honour a
to convert this parcel into park. The factory fairly, great race was
a orga- spirit and its philosophy continue to walk down the
nised. The first to reach the
was torn down, and in its who a
place now stands Priest, held torch of historic
a man- path destiny set out for it.
in his was the fortunate
made lake; the rest of the land contains wide swaths hands, sacrifice-giver. This
of and practice was the germ or beginning of the
grass shady trees. Olympic Barcelona's merits
Games, impregnated from their origin by a ritual In the year 1992, the XXVth modern Olympic
essence of moving simplicity. Games will be held. At present, a hopeful anxiousness
Sant Martí has taken hold in social and especially in sports-
Olympia: rise and fall related circles of once but this time with
Goodbye, La Perona Spain: more,
From the year 776 B.C., in which the first Olym- more chances than Barcelona is a serious can-
The City Council's ever,
Government Commission has pic victory was recorded, and for a period of 1,170 didate for the celebration of these Games.
already approved the concession Olympic
for the construe- years, the Greeks met every four years in Olympus. With the reestablishment of the modem
tion of Games, Bar-
a bridge which crosses the railway line, con- But by the first century B.C. the litúrgic aspect of celona has the I.O.C. for the
necting the Bac de Roda with repeatedly petitioned
Phillip II Street. The the Games had been left behind, replaced by the host duties of an In and
construction of this will Olympiad. 1924, 1936,1940
bridge also give an impulse purely athletic characteristics of the competition. 1972, Barcelona has had to with the frustra-
to the urbanístic transformation of wide cope
a sector in This reduced base, with its mercantilist and profes- tion of that its dreams have
the been
Verneda seeing
neighbourhood. The Olympic
Ronda de Sant sional impact, was destined to crack the institution waylaid. Now, the fifth has been consoli-
Martí runs parallel to the train attempt
tracks, and the area and provoke its subsequent disappearance. dated. The concession of the 1992 Games to Barce-
between will be planted with all types of trees, from lona would that historical has been
palm signify justice
trees to mimosas. Oblivion and transition attained. Barcelona has itself five times
In the future, one will be able presented
to cross from the With the disappearance of Olympia as a great spi- in for this a fact which
Ronda de sixty unique honour,
Sant Martí years
to the neighbourhoods of Clot ritual centre of the ancient world, a thick silence of has hardly been recognised. We now await October
and Guinardó, which lie on the other side of the rail- centuries overcame that ideal of competition in 17th with the highest possible confidence and
The work also the hope
way. means disappearance of the which the athlete, uniting his physical and spiritual for this
shacks which lined unequalled
the opportunity.
railway at La Perona. conditions, battled with unending enthusiasm to
achieve victory as an ideal and superior good. The
agonism or athletic 54
competition in which the battle Page
against the adversary is submitted to rules, which
Page 49 always grants the glory to the victor but at the same Urban projection and impulse in Barcelona's history
time consideration and respect for the defeated, was The 1888 and
Barcelona 1929
and the 1992 Olympic just one more element of the rich historic legacy Expositions
Jaume i historian
Games which Greece has contributed Sobrequés Calicó,
to modem-day society.
With the slow passing of time, this spirit was bu- Regardless of the conclusions that could be
ried in the reached
For the of deepest darkness. The Medieval
city Barcelona, the Olympic jousting
challenge on a strictly economic the
tournaments became the form basis,
only of expositions
means undergoing series of ambitious competition
a projects which Barcelona in 1888 and
attained organised by in 1929
a
aimed nearly artistic dimension, but due again
at enhancing fundamental aspects in the for- have had, without a
to the doubt, conse-
mation and roughness of the clearly positive
development of competition,
the Barcelonese occasionally
life- quences in terms of the city's urbanistic
one of the participants ended his development
style as
(leisure, sports activities, up losing life,
relaxation, amusement, and its
occurred with foreign projection achieved those
interactive II, of during
in 1559.
communication, Henry King France,
etc.) as well as of a com- years. Barcelona's urban
Towards the end of the present
XVIIIth. topography ower
plex urbanisation century,
strategy. basing practically all to the progresses achieved during the
149
organisation of the aforementioned international dition, the construction of the Graphic Arts Palace of the slight incline, in which the Monumental (la-
expositions. (today home of the Archaeological Museum), the ter Olympic) Stadium stands.
Agricultural Palace, the worldfamous fountain of
Reinaxença, modernism, bustling bourgeoisie Montjuic, the access towers, the Greek Theatre and A project which follows historical guidelines
The 1888 International Exposition coincided with various pavilions, dedicated to foreign delegations, The present «Ring» project is the result of a res-
the surge of the «Renaixença» (Renaissance) cultu- transformed the aspect of this venerable mountain. tricted contest held in 1983, in which, in addition
ral movement and the modernist current, which was The whole city underwent an authentic explision to my team (Correa, Milà, Margarit and Buxade),
already producing marvelous works, such as the Sa- of life immediately before and during the Exposi- Coderch, Sainz de Oiza and Moneo Bofill from
grada Familia, the Vicens house and the Güell Pa- tion, which helped to mitigate a political climate Spain and Isozaki, Sterling, Gregotti and Weidel,
lace these three the works of the famous Antonio which, due to the dictatorship, deeply affected the from Japan, the U.K., Italy and Germany, respec-
Gaudí. The industrialisation, barely fifty years in population. tively, were invited.
existence, had consolidated some enterprises and gi- The present of a city is, without a doubt, the sum In January 1984 our project for the Olympic Ring
ven birth to a new bourgeoisie which aspired to at- of many years of history; but it is also built upon was chosen, and the construction of the principal
tain a higher social and economic prestige, both in the collective hopes of a whole people which wants structures is entrusted to the architects Isozaki
the national and international spheres. Strangely to project itself into the future. And the future of (Sports Palace), Bofill (l.N.E.F., or Physical Edu-
enough, Barcelona's bid for the 1888 Exposition re- Barcelona lies exclusively in the hands of its own cation Institute) and Gregotti with the collaboration
ceivecd the full support of Madrid's bureaucratic inhabitants. of my group (Olympic Stadium).
class and its all-important press. Architecturally, this Olympic Ring project has
been conceived keeping in mind the preservation of
A positive, tangible mark Page 59 the historical guidelines set out by previous projects
The 1888 exposition left a mark upon the city on the mountain, in particular those concerning the
which has lasted to the present. An important ur-
A modern with for its second great hub.
on
ballistic growth took place result of the project, emphasis respect
as a conces- The architectural style which characterises the first
sion of the exposition. Among the constructions surroundings
hub (the Maria Cristina Avenue) responds to the
which were built as a direct result of the Exposition, The Olympic Ring «Noucentista» criteria which prevailed at the time
there are relevant structures which still stand today, Federico Correa, architect of its construction. The «Noucentist» era is precise-
such as the Arch of Triumph, the Sants and Con- ly the one which appeared after the characteristic
ception markets, the monument to Columbus, the The Olympic Ring is the area designated by the modernism, and its goals consisted in an attempt to
Palace of Justice, the Clinical Hospital, and a long city of Barcelona to house the facilities where the
return to the «classicist» order of Mediterranean as-
list of etceteras. principal competitions during the 1992 Olympics, pirations. Puig i Cadafalch, already a master of Mo-
In short, the impulse which was generated as a for which the city has placed its bid, are foreseen dernism gave life to this new stylistic manifestation
result of the 1888 Exposition produced positive re- to be held. The Olympic Stadium and the Sports Pa- with his potent line of the principal hubs, as well
suits for the city of Barcelona and for Catalonia as lace are the principal structures which, due to their
as with the two palaces, in which one can observe
a whole, not to mention the fact that it contributed size and capacity, stand out above the rest of the Puig's incredibly high creative capacity. Another im-
towards a better understanding of Catalonia and its Ring. The Olympic Swimming Pool, the building portant architect of the time, J. Jujol, was the crea-
particularities in the rest of Spain and the world. which houses the Centre for Physical Education, the
tor of the neo-baroque fountain which lies at the cen-
Pau Negre Hockey Field and the Indoor Hockey Pa- tre of Plaza España, a work exhibiting a great co-
An important turn of the century vilion constitute the rest of the facilities which herence and class. In the centre of the Avenue, the
During the years between 1888 and 1929, many share the area with the two aforementioned stadiums.
great fountain created by Carlos Buigas, unequalled
important events occurred in Barcelona, producing Located on the upper reaches of this historically stra- in the world, still continues to illuminate and colour
a vital change in the city. The population doubled, tegic mountain, the Olympic Ring enjoys a privi- its aquatic pirouettes as a relic from the days of Art
from 553,000 to over a million, in less than thirty leged view of the city and its surroundings. There is Deco, to the delight of Barcelona's inhabitants and
years. Urbanistic, economic and even purely expan- a castle which stands at the peak of the mountain, visitors.
sionist motives led to the incorporation of a num- a relic from the old times when it was necessary to
her of independent districts which had sprouted near maintain such an imposing fortification so near to
the city. In this fashion, towns such as Las Corts the port. Montjuïc Avenue and the Ring
de Sarrià, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Nevertheless, the most outstanding episode in the The second hub, site of the Olympic Ring, was
Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals and development of this mountain came about in the virtually abandoned after the 1929 Exposition, and
Sants were annexed by the city in 1887. In 1904, Hor- 1920s, for the occasion of the 1929 International Ex- the discreet pavilions which lined the Montjuic Ave-
ta was added to the list, and in 1921 Sarrià fell un- position. The facilities which were built for the oc- nue for a stretch of approximately 600 metres dis-
der the sway. casion were conceived by the architect Josep M.® Puig appeared and gave way to sports pitches and
Immediately after the conclusion of the 1888 Ex- i Cadafalch originally in 1917, for the purpose of parkland.
position, Barcelona professed its desire to host ano- an exposition which, for diverse reasons, were ne- The eastern sector of this parcel is dominated by
ther of these important reunions. The outbreak of ver held. the Stadium, and as one goes westwards from this
war foiled Barcelona's plans for celebrating an In- But the general urbanistic layout was maintained point, the lateral borders are formed by a wooded
ternational Exposition of Electrical Industries in for 1929, with the grandiose hub of Maria Cristina hillock on the northern fringe and a steep depres-
1917, although the works started for this purpose Avenue which stretches from the Plaza España to sion on the southern side, from which the view
contributed to the improvement of certain aspects. the steps which lead up to the elevated plateau in stretches out over the sea towards the horizon.
The dictator Primo de Rivera, always conscious which the National Palace is located. The Palace This irregular, asymmetric disposition was fur-
of the political benefits and prestige, took upon him- forms a scenic close to the Avenue's perspective, in her emphasized by Domènec Roura, who provided
self the promotion of the Exposition during the which its symmetry is enhanced by the terrace ef- the stadium with an Olympoc tower on the left side
1920s, and thanks to his support, regardless of the feet at the Palace end. The axial aspect of the ave- but did not construct another on the opposite side.
underlying intentions, the International Exposition nue is accented at the point of intersection with the The Montjuïc Avenue runs alongside the trees lin-
was inaugurated on May 19,1929. This Exposition Plaza España by two high towers which signal the ing the northern edge of the promenade. The tan-
also had important consequences for the city, and end of the longitudinal axis before reaching the foun- gential location of the road permits the opening of
especially for the area in which it was held, on the tain, designed by Jujol, which lies àt the centre of four successive access penetrations, giving the traf-
mountain of Montjmc and at Plaza España. A new Plaza España. fic maximum fluidity. As a matter of fact, traffic
subway line was inaugurated in 1926, and impor- The scenery, with a distinct Frene Baroque touch, has been a primary concern in the design, which pro-
tant improvements were carried out in street light- takes shape through a number of transversal cros- vides for another road which will surround the com-
ing and paving, along with the creation of several sings, the first of which constitutes the starting point plex from the southern side. This will basically be
new bus and trolley lines. of the Montjuic Avenue, which winds upwards used as a service road diuing the Olympic Games, re-
through the park to the higher reaches of the served for the express use of athletes, organisers and
mountain. suthorities. The road will later serve as a dividing
Montjuïc, the most benefited in 1929 Once on the mountain, one finds that the road line between the Ring and the future Midday Park.
The mountain of Montjuic was the part of Bar- snakes its way picturesquely up the mountain to a In the centre of the Ring, the Olympic Esplanade
celona which benefited the most from the 1929 Ex- second hub, totally independent from the first, lo- runs over the longitudinal axis of the façade, stretch-
position. The National Palace, which later housed cated on a relatively flat stretch near the top. This ing west from the Stadium. The Olympic Stadium
the Catalonian Museum of Art, was erected; in ad hub also points to a focal point which lies at the top itself has preserved its exterior appearance, a very
150
familiar figure to the inhabitants of this city, while and access to the respective buildings by participants, will be consolidated, with slight touches and work
the interior is undergoing a process of total remo- organisers and authorities alike. done around the perímetres. The only new sports
deling in order to adapt it to the present needs and Of we were to take a walk from the lower level facility in the area is the Hospitalet Municipal Sports
considerably increase its spectator capacity. of the Olympic Ring up to the top, we sould find Complex, which is already under construction.
But going back to the Esplanade, it is designed the first staircase on our right side, with the cas- The Valle de Hebrón area is one of the city's most
on three different levels, to borrow the old farming ade flowing from left to right and ending in a minia- important parks. It is located in a strategic area, be-
tactic of terracing. Each of the three terraces limit- ture castle which surrounds the stairway. The cur- tween two deselypopulated neighbourhoods. Clot
ed at their upper and lower ends by the transversal ved Portico which leads to the INEF facilities would and Carmelo. Located on the park grounds is the
accesses. be behind and to the left of us. Municipal Velodrome, with additional sports fad-
The first terrace corresponds to the Sports Palace, lities nearby, such as an archery range, football field
and it forms an access to the same which is bor- Translúcid conical lights and tennis courts. The area enjoys problem-free ac-
dered by waterfalls and staircases. A sunken (80 cm. Climbing up to the second level, the next dividing cess, both from the dty centre and outlying suburbs.
from the level of the square) grassy area occupies staircase would be located to the left of the axis, while Finally, the Parque de Mar area, in the Pueblo
the center, and within this area there will be a pond here the flow of the waterfall would be opposite Nuevo zone, is the most important challenge to the
which runs in the direction of the hub of the to that of the one below, that is from right to left. project, as well as the most ambitious operation,
Esplanade. The Portico which signals the entrance to the Swim- both in its territorial reach and its impact on the coast-
The second terrace also forms a square enclosed ming Complex would be on our left side. Finally, al area of Barcelona. The Olympic Village will be
in the lower and upper border by cascades and stair- if we were to rise up to the third level, that of the built by the Mediterranean, with the Ciutadella Park
cases, with an analogous green area in the center and Sports Palace, the placement of the different ele- bordering it on the south. The project will also break
the pond running through it. Projected for this square ments is once again inverted. This time the Portico down the barriers now existing between the Poble
will be a Monolith commemorating the Olympic appears to our right, partially incorporated to the Nou neighbourhood and the city (the railway line
Games. The monument will be a 105 mtre-high cylin- façade of the Sports Palace. This distribution, which is the most important of these barriers, and the pro-
drical concrete structure, ans will be located on the we could call helicoidal or asonant symmetrical, is ject proposes to solve the problem by digging an un-
southern fringe of the terrace, alongside the forest. reinforced by the placement of the Olympic Mono- derground stretch for the trains linking Barcelona
The Olympic Swimming Pool will have its access on- lith at the lower right end of the Esplanade, acting to the north).
to this terrace, by way of a monumental portico lo- as a counterpoint to the Stadium Tower, located at The institutional hub, running along Carlos I
cated on the northern edge of the square. the upper right end. Street, the future convention centre and the possi-
The third and last level is circular, and it is also The illumination will be done primarily by way ble construction of hotels along the coast, will give
separated from the other levels, by way of a great of specially-designed lights, which will be in the form the eastern side of the city an area as important as
cascade and monumental stairway. This level cons- of 14-metre-high coinical translucent towers. The the Numancia-Tarragona Street in the west. The fu-
titutes the lower limit of the Olympic Esplanade, and Porticos will contain their own illumination, which ture Sagrera train/subway/bus station will have as
will serve as the principal pedestrian access to the will enhance the general lighting of the Esplanade. much relevance to the sector as the Sants station in
ring. At the centre of this level is a circular patch The lights will also alternate from side to side de- the western portion of the city.
of grass, with its corresponding circular pond. From pending on the level, reinforcing in this way the ge-
this level, and by means of another monumental por- neral compositive idea. Conclusions
tico, one gains access to the INEF (National Insti- In conclusion, the Olympic Ring, with its Espla- The interesting point about the Olympic project
tute for Physical Education) building. Finally, a pe- nade and forest, has been conceived as one more space is the simultaneous and short-term feasibility of the
rimetral descending curved staircase leads from this of our beloved Montjuïc mountain for use in the whole proposal. A large amount of public works will
level to the Pau Negre Hockey Stadium and the ad- day-to-day lives of the inhabitants of Barcelona un- be carried out in a remarkably short period of time:
jacent Indoor Hockey Pavilion, located in the wood- der the commemorative sign of the Olympic Mono- highways lining both the Sea and the mountaing
ed area to the south. lith, reminder of the 1992 Olympic Games. range; improvements in traffic coordination, depu-
A ramp, which is already in existence, runs along rification systems and sewage network; preservation
the Esplanade along its northern border, will be re- of the coast and development of the seafront; com-
served for use by the handicapped and for emergency Page 65 mercial and tertiary modifications at the port; mo-
vehicles. dernisation and increase of services at the Interna-
tional Airport; façade renovation... the list goes on
A composition in accordance with 20th-century The city and its Olympic Games and on.
esthetics project
Between the hillock and the Avenue he the Swim- Lluis Millet, architect
ming Complex and the Acclimatization Garden. The
segment of the Montjuïc Avenue which borders the Page 69
The principal interventions foreseen in the Olym-
Ring will be distinguishable by its long fow of masts, pic Games project will be concentrated in four stra-
with the flags of all the participating nations. The tegically located areas of the city: Montjuïc, The
flags will run from the first transversal Olympic
road Village
access Diagonal-Pedralbes, Valle de Hebron and Pueblo Architect: Oriol Bohigas
to the Stadium. The monumental portico indicating Nuevo. Each of these areas has a considerable sur-
the entrance to the Ring will be located about half- fàce —between 140 and 210 hectares— and impor- One of the basic successes in the field or urbanism
way between the Stadium and the aforementioned tant sports facilities, cultural and institutional build- carried out in recent years by the Barcelona
access road, and will be the site for City
part of the Open- ings, and parks, gardens and leisure space. Council consists of what we call the «strate-
ing Ceremonies. might
On the mountain of Montjuïc, the sports facili- gic method».
The circulation of vehicles on Montjuïc Avenue ties are either already in existance or being built, re- Instead of and
will be proposing very vague
prohibited for the duration of the generalised
Games, gardless of the decision in Lausanne, Switzerland plans and large-scale systematic and
and access to the area will be provided globalising
by a bus ser- this autumn. The complex, denominated «Olympic transformation schemes, it has carried out still
vice which will (and
run from Plaza España to the Olym- Ring», houses the Olympic Stadium (now under re- is doing so) a number of very concrete
pic Ring. Upon arriving the the bus operations,
at complex, route novation), the site of the future Sports Palace and strategically chosen so that, once finished within rea-
will go off Montjuïc Avenue and onto a parallel the Institute for Physical Education (INEF), in ad- sonable deadlines, they can act as
road, built at a lower level than the regeneration points
Avenue, the- dition to the Picornell Swimming Complex and the for the urban structure and infect it, so to
reby avoiding conflict caused by a confluence speak,
of pe- old Municipal Pool. with a new urban consciousness.
destrian and vehicle traffic. The area designated for But as important or even more so as the sports Naturally, this method was applied at first on a
the bus stop is a few metres below the Avenue, alt- facilities is the development of the space located be- small-scale level: squares with a special bar-
hough joined to the latter identity,
and the Olympic Portico tween these buildings and the conversion of nearly ren lots in the more populated older
of wide neighbour-
by way a staircase, which is already in place. half the mountain (the unexploited half) into a new hoods, rehabilitation of housing units, placement
The bus line will also ferry people back down to park. This will consolidate the mountain's position of new monuments, new neighbourhood equipment,
Plaza España, although the public can also choose as the most important of Barcelona's parks. etc. Very soon, though, the Council began to focus
to exit by way of stairways which are already in exist- In the Diagonal area, work is centred on public on subjects of a larger dimension, which exceed the
ence in the Park, which cross by way of pedestrian space which has not been urbanised. The present neighbourhood scale. The area surrounding the Sant
bridges above the bus route. The southern access will sports facilities in the area —F.C. Barcelona, C.E. train station, the Moll de la Fusta, or the new parks
be reserved during the Games for the exclusive use Laietà, R.C. Polo Club, R.C. Turó Tennis Club— in the outskirts are very significative examples, be-
151
cause by the same method, they have a power of ur- beaches was, until now, an anti-urban island, due The presence of collective sentiment and memory
ban transformation which affects places and expe- to its normal «de-industrialisation» process as well is symbolised, in the Olympic zone, by the
riences which interrelate in a much more complex as to the barriers which have segregated it: the two Stadium— the great sports accomplishment of the
yet less immediate fashion. In a more «metrópoli- train tracks, the threat of superhighways, and the 1929 Exposition. The respect for this memory and
tan» fashion, so to speak. physical degradation of the beaches. The project fore- this feeling has advised the maintenance of the afore-
But it is evident that the «strategic method», the sees the elimination of one of the rail lines and the named structure's exterior image, dominating the
«metastasi» urbanisation, is not limited, even at this burying of the other (the line will run underground highest point of the Olympic esplanade which, with
medium scale. The two Universal Expositions held through this stretch, emerging to ground-level in the a slight slope, descends from the terrace located on
in Barcelona are a good example. After the Cerdà outskirts), the exchange of the superhigway project the western façade of the Stadium towards the «Hi-
Plan, which was, in effect, a total, generalised and for a grand «Avenida del Litoral» (Coastal or Lit- draulica» plain, some 750 yards away.
far-reaching project, the two great transformations toral Avenue), and, in addition, the transformation The conservation of the Stadium's outer image
of the city come about, fundamentally, as a result of the whole sector into a residential area with com- is achieved, as well as the necessary improvement
of the strategy of these operations. The 1888 Expo- plex uses, as corresponds an authentic urban of the capacity to fulfill its functions: comfort, ser-
sition not only consolidated the venerable and hat- neighbourhood. vices, communicational, visual, etc. Therefore, the
ed Ciutadella as a park of great dimension, but it The beaches will be defended and regrouped be- principal attention has been directed towards the ad-
also brought about the «potentialisation» of the tween the jetties, which themselves will be widened justing of all the changes and supplements which are
northeast sector of the city, reaffirming the right side and improved in order to avoid the flooding prob- necessary in order to increase this functional capa-
of the Ensanche (or Eixample) area. The exposition lems in the Poblenou sector. At the end of Carlos city while maintaining the general aspect that the
held in 1929 turns toward the other side of the city, 1 Avenue there will be a small Marina partially sur- building has always had.
carrying out a second, parallel operation: the deve- rounding a great Convention Centre, which just out The principle façades and the dimensions im-
lopment of the hillside at the foot of the Montjuïc into the Sea. There will also be a coastal esplanade posed by them on the interior constitute, basically, the
Castle, the other fortress hated by the Barcelonese reserved for pedestrians along the beach, with a cen- image which we have just mentioned. Therefore,
inhabitants, and the opening up of the city towards tre for commercial activation in the field of hotels they are considered as invariants from the standpoint
the southwest. This expansion is one of the most elo- and equipment services, giving a new skyline to Bar- of this project for the stadium which, as much for
quent examples of an urbanístic strategy which goes celona. The «Avenida del Litoral» will have lanes its capacity as for its general conditions, is fully ca-
beyond the immediate frontiers. Even now, we live in both directions, with a large central park and a pable of being the site of the Opening Ceremony.
under this expansive push. Modern Barcelona is continuous façade, architecturally ordered, which
sprouting in the area which runs from Plaza Espa- will mark the boudary of the Ensanche Cerdà. The Description of the project
ña to the Diagonal Avenue, and the upcoming re- Cindadela Park will stretch beyond Carlos 1 Ave-
urbanisation of the Tarragona-Numancia Streets nue, and the residential area will have a traditional General concept
«hub», articulated around the Sants station, will be structure of continuous streets and façades, folio- The general adaptation of the Stadium to present
the definitive expression of this fact, organically join- wing the most permanent image of Barcelona, but requirements includes sinking the field to increase
ing separate autonomous centres. Today, nearly enlarging the blocks so that they can include habi- the stand surface.
sixty years after the Exposition, one can see the con- tat units with more modern typologies, intersper-
sequences of the great strategy which was begun in sing them among gardens and sports facilities. The General characteristics of the project
1929. Bogatell shall be a tree-lined pedestrian promenade, a) Maintenance of the whole façade of the edi-
Basing ourselves on conviction and on the posi- spinkled with occasional monuments. The train fice and of the present monumental wing, with its co-
tive experience of this urbanism, we can allow our- will no longer be a barrier, and the traffic on some rresponding remodeling and change of the interior
selves to think that areas and of the Maintenance of the
now, after dealing with the small streets will be cut off and re-routed, so that the beach great canopy.
and medium scales, Barcelona should employ the and coastal services can become a new urban cen- stadium's original entrances. Demolition of existing
same method on a large scale, aimed at the metro- tre, alive and plethoric. stands, including the pillar structure in the southern
politan transformation. And this opportunity has A good part of all this will be adequate quarters sector.
been offered by the possibility of hosting the 1992 for the athletes of 1992. But after, it will be a new b) Sinking of the field level approximately 11 me-
Games, which, the Expositions did in their time, Barcelonese neighbourhood, anchored to the Sea tres.
as Increase of stand capacity, with the appropriate
will direct a series of urban objectives. and open to comfort and popular festive uses. inclination, up to a distance of between 7.90 and 8.90
The fact that the Olympic Ring is located at the If the two Expositions held in Barcelona have sig- metres from the building's present perimeter. There
top of Montjuïc and that the Olympic Village will nailed with their strategy two lines of expansion, the will be, therefore, two separate sections of stands,
be placed beside Cindadela is in itself very signifi- 1992 Olympic Games will signal a transformation one lower and another upper, throughout the entire
cant. It represents uniting the centres of the two Ex- of the traditional Barcelona: they will make it, perimeter of the Stadium.
positions in a new, revitalising effort. once again, a Mediterranean city. c) Establishment, under the stand area and the
monumental wing, of all the necessary services, as
Barcelona to recuperate its coastal image well as of the general flow of athletes, organisers,
Now the objective is not to foment an expansion maintenance and service technicians who, by the
—it is to assure the reconstruction of the central en- southern façade, penetrate the building by way of
Page 72
vironment of the city, according to the new Euro- an underground tunnel and gains access to all of the
pean models of urbanism. The concept of western
expan- zone, permitting the entry of all types of ve-
sion has been substituted by one of transformation Symbol and Emblem of Olympic Barcelona hides (maintenance, security, press, etc.). As regards
and rehabilitation. The new Montjuïc Stadium the honourable guests, they can arrive at their ac-
The re-urbanisation of Montjuïc, the planting of Carlos Buxadé and Joan cesses in the interior
architects of the Stadium
Margarit, by way of an
the new Migdia (Midday) Park, the Moll de la Fus- underground penetration, which runs under the prin-
ta, the reconversion of the Old Port, the improve- An extensive, luxiriant park, on a mountain cipal concourse.
by
ment of the Barcelona area, and the diverse opera- the Sea and in the middle of a great city, has sparked
tions required by the Olympic Village... all will con- all of Catalonia's architectural imaginations since
tribute to the definition of Barcelona's downtown, Barcelona's awakening as a demographic, cultural Page 77
converting it into an authentic metropolitan nucleus. and industrial power.
And all of this, so close to the Sea. After all these This priviledged situation can provide all the un- A pavilion with a for
centuries, Barcelona will capacity 17,000 spectators
once again become a city doubted beauty of the park setting for the 1992 Olym-
with a sea —oriented image— a Mediterranean city. pic Games and its The new
posterior Barcelona
use as a sports centre Sports
The most innovative element is the Olympic Vil- for the city. In addition, the quality of the foreseen Palace
lage, because of the degree of transformation that location is such that the Olympic Ring, conceived Architect and author: Arata Isozaki
it will give to an immense segment of the city. It may in harmony with the mountain's gardens and mo-
come about that for the first time, an Olympic Vil- numents, completes the landscape and architectu-
lage is not an isolated «gheto» but becomes a neigh- ral structure of Montjuïc. In this sense, it has to be The idea whici 1 presented for the occasion of the
bourhood, deeply integrated into the continuity of taken into account that the Olympic zone performs contest held in 1983 in order to decide the architect
the city. And an authentically maritime Barceló- the union between the Montjuïc of the past, the of the group of sports facilities which make up the
nese neighbourhood at that. Montjuïc of the Exposition, with the Montjuïc of possible site for*the 1992 Summer Games, consis-
Its location is extraordinarily opportune. The tomorrow, represented by the Migdia (Midday) ted in covering the both the Sports Palace and the
triangle formed by Carlos 1 Avenue-Bogatell Street- Park. Polyvalent or training Pavilion with a single free-
152
curving canopy formed by spatial meshes. There- in the shape of an eave. The interplay of the two the mountain and its gardens. At the same time, it
fore, the problem of a large and complex variety of canopies (upper roof, lower ceiling) is traditionally has been designed to give the impression of being
angles that arose which, by way of the incidence of employed between different portions of Japanese a decidedly modem building, within the classical mi-
bars over the knots in the spatial mesh, was solved temples (GARAN), its purpose being to achieve great- nimalist tradition.
utilizing a robot connected to a computer's nume- er effects of nearness and farness. Precisely for this
rical reading. reason, the aforementioned idea was employed in
84
After the decision of the Olympic Ring Contest, the project. Page
there were substantial changes with respect to the The structure was projected with the most ad-
location, due to the fact that the winning team of vanced means and technologies in mind, whereas in In just a few months, over 60,000 people have
architects had different ideas about the general lay- the finishes, traditional materials will be used. For signed up
out of the Ring. In the first place, the Sports Palace the middle of the canopy, glass ceramic is used, while The Volunteer Campaign
is placed perpendicular to the Stadium axis, and the upper part or cupola and the lower ceiling are Francesc Segura,
as an individual element. Then, during the Basic Pro- constituted by fine sheets of zinc, also a traditional Technical Director at the Olympic Office
ject phases, the site foreseen for the Palace was material. Rock from the Banyoles quarry is being
changed, given the difficulty posed by the removal employed in the cubical porticos located on the prin- The «Olympic Bus»
of the solid urban refuse (sic) deposited at the site, cipal façade. These porticos face the great Espla- The informative side of the Olympic Project,
taking advantage of the slope in the terrain caused nade of the Olympic Ring; they mark the entrances which at a local level was adequately supplied by Bar-
by the old sanstone quarry, which at some points and are the principle motif in the pill-shaped enclo- celona's dynamic press, became a more urgent need
reached 30 metres in depth. The solution consisted sure. The aforementioned rock is also employed in in 1984 and 1985 for the citizens outside of Barce-
in moving the site of the Palace nearer to the Olympic the proscenium of the Sports-Palace to enhance the lona. The different autonomous communities which
Stadium, where the residue (sic) was not as deep and contrast with the rest of the walls, which are of con- make up the Spanish State and the large cities
covered a smaller surface than the original site. Crete and brick. throughout our geography constantly demanded in-
Owing to this change in location, the Project had In conclusion, it is evident that the primary ob- formation about the Barcelona project, transfer-
to undergo a total modification of its foundations jective of the Sports Palace Project is to achieve the ming it from a simple hope into a shared enterprise.
and lower structure, which beforehand was directly conjugation of present advanced technology with The «Olympic Bus» is a direct result of this in-
interrelated with the terrain. the materials and systems which are traditionally em- creasing demand; in this way, the Exhibit which oc-
The Sports Palace has a canopy which measures ployed. With this criterion, I beheve thát I have been cupies its interior is able to criss-cross the country,
136.8 m by 110.4 m, and its total interior volume able to create a new design, which is neither «Inter- visiting even the most remote areas of our geography
is 346.340 cubic metres. It is prepared in such a way national Style» nor regionalist style. and satisfying the thirst for more in-depth informa-
as to house 13,000 fixed seats when the 200 metre tion about the Project. The intention is that the Olym-
long indoor track is in place; its total capacity for pic Bus allow the people —and especially our
any other indoor sport or event is for 17,000 Page 80 youth— to connect with the Olympic spirit. By the
spectators. end of its first tour, in which it has visited all the
At first, the canopy of the Sports Palace began
Montjuïc: a propitious site for studying regional capitals, over 600,000 people have visited
to project itself in the development of free curvature, the Olympic Bus.
just as it had been conceived for the Contest. But Sports Faculty
later, the team realized that, due to its exaggerated Peter Hodgkinson, from the Ricardo Bofill Archi- The Olympic volunteers
dimension in some points, where the bulk weight was tecture Workshop The Olympic volunteer campaign is a form of ful-
concentrated, these surpassed the capacity limits of filling the citizens' desire to participate in the Olym-
the present spatial-mesh systems. Since them, all the The faculty of the National Institute for Physi- pic enterprise. They will participate, in 1992, in
necessary calculations were successively developed, cal Education, run by the Generalitat, will be used all of the preparatory and organisational aspects of
giving birth to the present form - without a doubt for the Olympic Games as the setting for the wres- the Games.
the most rational, economic and at the same time tling competition, as well as for certain communi- In the Los Angeles Games, 28,742 volunteers were
feasible to carry out. This was one more reason for cations and data-processing functions. chosen out of a total of 45,000 apphcants. These vo-
the presenting of new ideas in the project. Some of the questions which we asked ourselves lunteers participated in many, ir not all, of the acti-
Traditionally, a conventional-type scaffolding is from the beginning were: What exactly is a Sports vities related to the Games. The civic spirit and en-
built for the assembly of these types of canopies. Faculty? What are its relationship with sports in ge- thusiasm of these volunteers was perhaps the most
In the case of the Sports Palace, with an interior neral and with the Montjuïc complex in particular? original note provided by the 1984 Games.
height reaching 45 metres at the top, it would be ne- and - What cultural and sociological impact can it
A first study of the Barcelona '92 Olympic vo-
cessary to construct an enormous scaffolding. In or- be expected to generate within the area? lunteers allows us to make our first statistical analysis
der to avoid this, the structure of the great roof will If one starts by the faculty itself, one sees that it
of the participants. Firstly, the volunteers practice
be mounted on the floor, along with the correspond- is a graduate and post-graduate centre in which are
some kind of sport, preferably athletics, basketball,
ing finishings and installations, and then lifted by formed teachers, dedicated to the integral study as
swimming or football, or a combination of these.
means of a network of hydraulic jacks to a height well as understanding and practice of all sports. Its
The majority are still students and speak at least
of 45 metres. After sewing the slits —it is necessary objective is to form a teaching body capable of ca-
three languages (the priorities in foreign languages
to cut the roof into segments for its elevation—, the talysing physical education in all of Catalonia's so-
are English and French, in addition to Catalan and
roof will form a static dome held up by 62 vertical cial stratuses. There is, however, a certain dichotomy Spanish). The ages oscillate between 13 and 80, but
colums lining its perimeter. This system, denomi- as regards the use of the building, since its facilities with a strong concentration in the 16-24 age group.
nated PANTADOME, derives from the PANTO- for the practice of sports (fields, gymnasiums, swim-
Finally, it has been observed that there are roughly
GRAPH mechanism in electric trains, which has al- ming pools, etc.) are «loaned» to federations and
twice as many men as women volunteers.
ready given proven results in Japan. Given the enor- schools when its students are not making use of it.
In conclusion, we can say that Barcelona's pro-
mous dimensions of the Palace, the elevation phase An additional attraction could be the preserva- posal, technically sound and complete, has achieved
will surely be a spectacular sight to see. tion of the existing Bar&Restaurant, which is blessed
a perfect counterpoint in the popular support of the
with a priviledged view of the facilities to the Medi-
whole society. Six years before the celebration of
Inspired by Garan terranean Sea beyond, converting it into a meeting- the Games, the city is prepared —both in terms of
Apart from the Sports Palace, there is a Pavilion place for all of the visiting athletes. material and logistical resources and human
which is called Polyvalent, for the many uses it can The open-air playing-fields are designed as the
resources.
adapt itself to. It has enough floor-space for four prolongation of the considerable volume of the build-
basketball courts placed in a square, but its ceiling ing itself, and are the results of the same geometry.
has a very peculiar systems of beams, the geometry There is a great central field, with small, shaded spa-
of which clearly reflects the transmission of tensions ces lining it for parking purposes; this is complemen-
and compressions inherent to its calculations. ted by paved areas for tennis and roller-hockey. All
The great ceiling is devised conceptually by a se- of these pitches are located on an elevated earth plat-
ries of large undulations which integrate as well as form, enclosed by a hedge and containing patches
relate the building with the smooth curvatures of the of mediterranean trees.
mountain of Montjuïc. In like fashion, this idea is In spite of the extraordinary volume of the struc-
also reflected in the lower, interior ceiling of the Pa- ture, it has been designed in such a way as to com-
lace, which gives it a more intimate scale, conceived pletely integrate itself within the general context of
153
Page 88 local governments on the other. tion with the spectator. And this, to me, is the heart
The evolution of the budgets of previous editions of the theatre... plays are a pretext for communica-
The Computer Science and Telecommunications of the Games has provided us with interesting and ting with other people.
fields, facing the Olympic challenge significant data, highlighting the different viewpoints J. - What is the secret to achieve this communica-
BIT '92 regarding fund-raising, as well as differences in the tion?
volume of expenditure generated. P. - If I only knew! If only anybody knew! «Faust»
by Jordy López Benasat,
evolution of revenues in the wouldn't have been written. Nobody, fortunately,
Telecommunications The past Olympiads
Engineer
shows some interesting particularities: will ever know the secret. It's like the secret of life
— Lotteries and the issuing of coins accounted for and death. What does a
of person look for when he
Barcelona has accepted the challenge organi-
the with the 45 % of the total expenditure of Munich 72, and goes to the theatre? Very simply, he wants others
sing an Olympic Games, sporting event
science 22 % in Montreal 76. to dress up and put on make-up in order to tell a
highest technological intensity in computer
— The 1980 Games in Moscow had as its story. There is a good deal of psychology interve-
and telecommunications, which requires special in- principal
which source of funding the proceeds from lotteries which ning in the theatre, and the setting contributes to
terventions and works in any city wants to
were sold in countries that fall under the this psychodrama.
host the Games successfully. many
Soviet Union's J. - How?
Fully conscious of the importance of the techno- political sphere.
— sale of television has P. - a football stadium. A perfect construe-
logical field in the of the Olympics, the The
hosting pro- rights progressively Imagine
of Sci- evolved during the period between Munich 72 and tion. So
denominated «Planification Computer perfect as to permit a hundred thousand
ject
Telecommunications Needs for the 1992 Los Angeles 84. From this moment on, though, this people to follow the coming and going of a relati-
ence and
effect within the global source of income seems to have reached its peak, vely small ball. The green grass emphasizes the ac-
Olympic Games» was put into
call BIT'92 so so an increase in this is not tion of the on the field. The game rules are
setting of what we have come to (Bar- much that department players
Soeul known by I have to admit that football,
celona Informàtic and Telecommunications 1992). probable for 88. everyone...
As a conclusion of this comparative study, one for all that I
is local and regional despise the sport, has a setting which
Funding provided by govern-
can observe the increase of revenue generated by the converts it into a perfect contemporary show. Wit-
ment, as well as by the telephone and mail services,
Games, with the consequent reduction of funding hout the green of the field and the stadium su-
both Stateowned. The basic objectives which great
two
from the sector. this is a rrounding it, it wouldn't be the same, and the same
were established at the beginning have already been public Undoubtedly, good
the explanation for the increase in the number of Olym- goes for theatre. One doesn't tell a sad tale the sa-
reached. They are following:
the demands of the pic bids in recent
1. To respond adequately to years. me way one would tell a joke; one changes the vo-
lume of one's voice civilisation,
International Olympic Committee, showing that constantly. Every
Financial every esthetic or ideological moment creates its spe-
Barcelona is in good technical shape and is capable viability study
Barcelona has studied the
of living to such a relevant happening. viability of the Games' cial form of communication. The theatre searches
up
an of the cash- for
2. To plan the actions in order for them funding programme, through analysis magical surroundings. In the theatre, the most
necessary
same. which
to accommodate the future needs of the city and flow generated by the Funding of Treasury important part —electricity, energy, mystery,
to
needs is several financial in- cannot be pleasured— is given by the actor. The rest
its area of influence," maximizing the social benefit. initially guaranteed by
stitutes of the
The project structured in three phases, the highest solvency, which corroborate of us are people who make it possible, with a light,
was
the viability of the Treasury plan. a color, a detail, etc., for the story that is told
first of which consisted of the being
analysis of these needs.
to reach the
The second spectator.
phase, under the headline of «Strate-
J. - Do you agree with Brecht's belief that what is
gies», maps out the various strategies applied toward
their needs in wide Page 105 important is that the actor represent and not live his
achieving respective a very num-
ber of aspects. The third phase, denominated «Plan part?
P. -1 think
involves the de- that this is a cliché which tries
Development», planning, definition, Interview with Lluís Pasqual dichotomy
to explain the Good
and installation of the valua-
sign projects. unexplainable. actors,
Journalist - It's becoming more and more diffi- ble should be like human actors
As occurs with many articles in this magazine, the actors, just beings:
cult to use the topic opening-night phrase «when the with a lot of lies and a lot of truths. I don't
English Text is a summary of the original Spanish really
curtain rises», because every day there are less and like to the
version. For the sake of brevity, the details of BIT'92 employ term, but an actor must convin-
less theatres with curtains... ce. How does a good actor achieve this? I
be don't
cannot reproduced in the English version. But Pascual - The curtain was born at a very concrete as as he's Within a
given the information contained in the care,
original ar- long convincing. convention,
historical moment, along with the bourgeois thea- the
tide, one can safely state as a conclusion that Bar- though, type of convention which allows one to
tre, when rising the curtain meant opening up a
celona is in line with the technological tendencies jump thirty years in the space of a few seconds...
surprise-box, where the audience watched this ma- conventions if didn't
of the future, and that in BIT'92 Barcelona has which, they
an exist, neither would
gical world from a great distance. Nowadays, the
efficient instrument for the hosting of the theatre.
1992 curtain sometimes rises, sometimes not. We do thea- J. - And what does a director feel
Games. for the finished
tre in the street, a warehouse, a swimming pool, a work, looking back at its debut?
church... Why? Because it is true that the theatre P. -1 don't watch it. I find a director who does fol-
Page 93 is now undergoing uncomfortable times. These are low a play admirable. I am incapable of performing
times of neimosis, for searching for the physical space all the necessary duties: control the successive re-
which belongs to it within our society. This leads
Revenue forecasts presentations, observe derivations, correct defects,
to another question: What is theatre today? Some-
Olympiad funding and give pointers to the actors, and on and on...
expenses thing that is practically useless, in the mercantile sen- J. - Would you consider Opera the perfect synthe-
Jordi Serra, Coordinador Director, se of the term. We still haven't invented anything sis of theatre and music, the «total» art?
Olympic Office better than 19th-century theatre; we're still rearching P. - Opera is a modern type of spectacle crea-
for a new relationship with the people, and conse- ted by the West. It is a perfect meld, very absurd
The budget submitted by the Barcelona Candi- quently for a new spatial relationship. but easily comprehensible to the audience. If we were
dacy responds to a number of criteria: J. - This identity crisis, is it also true of the society to watch an especially good representation of,
1. The of the Games shall say,
hosting not result in which the theatre serves? Mozart's Don Giovanni, we sould see a complete
the creation of new taxes. P. - Evidently. Theatre is linked to the evolution of synthesis of Western
2. is society.
It not considered logical for the Games to society, and I truly believe that Western society is J. - What would you prefer, a
economic violin, an oboe, or
generate benefits. If there are any bene- in a very deep crisis. Structures which are no longer Maria Callas' vocal chords?
fits, they shall be re-invested. of any use to us are still maintained, but there is one P. - Callas' vocal chords, without a moment of
3. Investment as a whole is oriented towards ma- thing in the theatre which nobody can steal from us: doubt. Vocal chords are live elements, and there-
ximizing the socio-economical benefits. the emotiont)f acting live through another human fore are much more mysterious than instruments.
These premises clearly outlined the project which being, something which satisfies the curiosity which J. - For «the man in the
undertaken. street», don't the eccentri-
was It would be neither a private pro- all of us have about what it would be like to know cities of a stage director give him the idea of a man
ject, as in Los Angeles, nor a Stated-funded one, how somebody else feels. This experience helps us who is loaded with obsessions...
as in Moscow four years earlier. Our possibilities to find out what's inside ourselves, and the feeling P. - A little abnormal, you mean?
and oiu" socio-political situation advise a mixed pro- one gets is indescribable. When theatre is done P. - A little abnormal, yes.
ject, in which the funding of the Games is fruit of poorly, it can be one of the worst experiences in the P. - It's probable, but I think that we
the the
joint effort on the part of the Organising Com- mythify
world. But when it is well done, it is extraordinary, man on the street, who's also got his own little ab-
mittee, on one hand, and the national, regional and becaue the actor opens up a beautiful communica normal eccentricities, though maybe a little more ge-
154
neralized. Let's see... what could be one of the gjnal condition, before the birth of knowledge, where the least. This signifies the elimination of import du-
idiosyncracies of the anonymous citizen? Every Sun- there is no mediation between reality and repre- ties and the entry of foreign products, with its con-
day afternoon, at the same time, he needs to join sentation. And things no longer have to seem what sequent high competition, into the Spanish market.
99,999 other individuals —anonymous like they are, there is no need for them to represent them- But this situation has already occurred in other
himself— who shout at twenty-two poor, unfortu- selves; the objective is to widen the slit between and countries, and they seem to have hit on the formula
nate souls, condemned to kick around a leather ball. object and its name. A child who enters a room whit for success in the fashion world. In Italy's case, for
People tend to standardize in the strangest way. a cardboard box and a piece of rope and later example, both businessmen and fashion creators
J. - Is there anything in the world you abhor more leaves, pulling behind him a dog tied to a rope, acts have understood that it is necessary to join forces in
than football? in the same fashion; if it is a dog, then who cares order to achieve a better product. The results have
P. - Of course! Watching Reagan and Wojtyla to- whether it has the shape of a cardboard box? proved that, in order to survive, it is necessary to
gether, for example. It is one of the most repulsive From this point of view, architecture can no long- come to some type of understanding.
scenes I have had to suffer lately. «What might they er be done with compositional elements, with con-
be talking about?», I have asked myself. About me, struction systems or with the History of Architec-
naturally; about me and everyone around me! Do- ture... all of that has gone somewhere else, along Page 121
minating for domination's sake, power for the sa- with the breakfast table.
ke of more power... I find it abominable! (...) chan- Everythin is used in Jujol's architecture, every-
ging the subject, I have placed all the confidence I thing that he could collect or recall, from the coun- Interview with J.V. Foix
have got in Europe. Europe as a whole, which has tryside, the street, his house, a ditch: scrap metal, Comments from a
invented, fought for its ideals, been the cradle of Nobel
abandoned Prize candidate
toys, plates, ropes, angels, lions, ducks,
a poetry. While I await this from Rosa Maria Piñol
reaction Europe, sofas, bones, cardboard, rockets, a merry-go-round,
I confess that it is impossible for us to be more the air and fire, insects, mountains, mushrooms...
anonymous or more manipulated than at the J.V.
present. it is the of Catalan
Jujol's consi-
prodigiousness, his Fobc, patriarch literature,
uncanny capability ders his
to freeza in mid-air «exceptionally long and fertile»
all that is within his of
reach, leav- period
creation over
ing aside hierarchies at the lucid of In
and interpretations. If house age ninety-three. part,
a
the
is end of this
expected be anchored the long literary road is due to the fact
Page 119 to firmly to ground, the
that Foix's vision has
with deteriorated to the that
exact opposite occurs Jujol's work-one is point
sur-
he can no which
prised he has dedi-
to see it in the same place day aTter day, longer read, something
res-
Josep M. Jujol cated his whole life to.
pecting the limits But this
imposed upon it by the the despite
road, obstacle, Foix
still maintains an active for
After breakfast in the patio, there are dirty plates, neighbouring houses, etc. curiosity everything that
surrounds him... with the notable exception of po-
glasses and spoons; an occasional bread-crumb, litics. The poet confesses: «Politics have disap-
maybe a half-eaten cookie, wrinkled napkins, and peared from my mental activity». He expresses a spe-
a number of other objects. The woman looks at the Page 124 cial interest for all that occurs in the cultural world,
scene for a moment, and only perceives the dirti- for the opinions of those who surround him or who
ness and lack of order; she immediately replaces the
Barcelona, fashionable city visit him.
a In fact, dialogue (he has always been a
scene mentally with one of order, with all the plates great conversationalist) is at present his favourite
and bowls in their respective cupboards and the ta- Fashion, that social phenomenon which makes us occupation. A pleasure which the poet combines
ble wiped clean. adopt attitudes which manifest themselves through with long periods of meditation about the human
The architect Josep M? Jujol, who is doing re- the way we dress, has found great creators in Spain. condition, about death and what lies beyond...
novation work at the house, sees the breakfast re- Names of great prestige have gained access to the Dressed impeccably (one descries a certain amount
mains and approaches the table with interest and cu- best fashion shows and the most important inter- of coquetry in Foix) and with a smile on his lips,
riosity. The untidy scene at once becomes a group national fashion magazines. the poet receives us in his Sarrià apartment («sixty-
of objects which, freed from their functions, only The city of Barcelona has played an important role four steps» is the warning he gives to all visitors),
show their physical peculiarities. in the relaunching of the Spanish industry, given the where he has been living together for thirty-five years
A coffee cup is lying on its side, resting next to fact that it gathers a large number of conditions with his maid, Gaudiosa. In the dining room, the
the plate where it should have been placed. Jujol which have converted it into a reference point, not two great interests of the poet are evident: litera-
picks it up by the handle and raises it in order to only as the Spanish fashion capital, but also as a ture and plastic arts. Numerous carefully-bound
observe it more closely: the fine, smooth material; launch-pad for its projection into the international books, and well-chosen paintings: Obiols, Sunyer,
the regular form of the recipient, which changes so markets. Approximately 70 % of the nearly 7,000 Gausachs, Mompou, Tàpies, Ponç, Torres García...
radically when looked from above or from the side. Spanish textile industries are located within the In addition, the dining room has a tapestry made
He taps the table softly with the cup and hears bounds of California. Of these, about 2,000 dedi- by Miró, a great friend of the poet's, and also a rock
the hollow, mute sound it produces; He then grabs cate their activity to confection, with a trade vo- collection from the Cap de Creus Ridge, with cu-
another cup, then a plate, and then another plate, lume which in 1985 reached the figure of 835,000 rious natural figurative forms.
and tests them all against the table to verify the dif- million pesetas. Foix is amiably willing to converse. We begin by
ferent qualities of sound. He hits the objects hard- No less important is the tradition which the Ca- talking about the numerous shows of homage and
er against the table, and a cup breaks, leaving him talan capital has accumulated as a leader in the host- tribute of which the is the object. On the same day
with just the handle grasped between his fingers. He ing of fashion «salons», or shows, the first of which of our conversation, he has assisted two different
lifts the handle to eye-level and, with the blue sky was held at Barcelona's Fair over twenty years ago. acts in his honour. «The truth is, it's excessive! I
as background, discovers the suggestiveness and sin- More recently, the Gaudi «salons», for both wo- think that this must be some kind of contagion passed
gularity of its profile. Enthused, he proceeds to break men's and men's collections, have become the most from some people to others. Many people come
dishes, cups, trays... prestigious fashion events in the country, to the point to me for advice, in order to clear up in their minds
When the woman recovers from the shock of that they demand a number of prerequisites concern- the intellectual or spiritual position of the author.
seeing the mess left by the architect, she also begins ing quality and design from the participants. During the course of this long life —which is already
to discover all that Jujol had seen in the breakfast longer than normal— I have witnessed the upheaval
remains: the smoothness of the porcelain, the sug- Modernisation of the field in om country's politics, as well as in the intellectual
gestive profile of a cup-handle, the size and shape The textile industry, immersed ina deep crisis since class. I have gone through three or four stages, in
of a pitcher, the thickness of the plates, the varia- the early seventies, embraced a government- which I haven't always run parallel to the situation
ble reflection of the material, depending on its con- sponsored reconversion plan in 1981. In sum, over which I was living. But I have always tried to
cavity and the surface of the fragments. 60 % ofCatalonia's textile enterprise adhered to this maintain an attitude of reserve and dignity.» (...)
The architect has eliminated the system which plan, which today is almost completed. The plan has (...) There is an oft-forgotten fact, and it is that
substituted the sensible reality, the accumulated me- signified the loss of jobs for thousands of workers, both artist and writer evolve adapting themselves to
mory of the objects... on the floor lie the remains, but it meant a necessary adaptation to the demands the times in which they live, and that the criteria
reduced to their purely material state; at last tangi- of the modern-day market. Today, computers are adopted by some artists thirty years ago are now to-
ble, recognisable, visible, prodigious and arbitrary, commonplace in the textile industry, and the old tally different. In art, the influence comes from the
they reveal themselves only to the senses. The ex- looms have given way to the modern production different schools. But in hterature, it is different be-
ceptional look of Jujol, the look of someone who techniques. But the industry has a great number of cause the writer has a defined personality, modified
would pay the same amount of attention to a brick challenges in the near future, among which the re- by way of reading- because his job is to convert it
than to a gold bar, carries the world back to its ori- cent entry of Spain in the Common Market is not (reading) into a permanent act. The evolution of
155
ideas is manifest, and adaptation at times is diffi- youth, but has now had to abandon. «When I was this work, Foix has not returned to composing
cult. There are certain norms of conduct for intel- in my teens, I would visit the painter Josep Obiols, poetry- with the special exception of the poem which
lectuals which are difficult to understand.» (...) who lived in Vallvidrera (*), every day. We would became, with the music of Lluís Serrahima, the an-
The author tries to explain the aspects of this per- get up every day at 5.30 in the morning and be back them of the Ilnd Catalan Language Congress.
sonal evolution to all the visitors who ask. (...) «My at Sarrià by eight o'clock, ready to to our res- All of Foix's work has been
go presided by a dialec-
motto is: clear mind and heart. This allows pective jobs. In the afternoons, I would for long tic between reason and sentiment, between dream
open me go
to pay attention to my friends, partners or visitors walks through the outskirts: Vallvidrera, Les Pla- and reality, between tradition and modermty... but
who attempt to make clear whether we agree or not. nes... I have always walked a great deal. I have al- none of these elements has weighed more than any
When you speak with them, you can already guess ways followed these maxims: read, read, read; study, of the others. In the conflict between reason and in-
whether they want to with or not, study, study; walk, walk, walk.» (...) sanity, the is convinced that he has achieved
agree you so we poet
help each other. Look, I like the motto 'live and let The Sarrià of today is not the Sarrià which the a synthesis of both elements.
live'... and smile once in a while»(...) author came to know and love in his childhood; it The writer once said that
every «poetry is created by way
All a or a
types of people to Foix's apartment: wri- was a village, with its own town hall. «I lived in the of longing for past future». But now, at his
go
ters, students, investigators of his work... many of town of Sarrià, at the time 8 km. from Barcelona. ninety-three years. What does J.V. Foix long for?
them want to illuminate aspects which are still not Nevertheless, there «I
were for the when I was about
groups of workers who long days forty years
clear to them about the vital trajectory of the poet. would get up early and walk to their jobs in Barce- old, because that was my peak age. Look, I've led
He is overjoyed with the dialogue and, at times, is lona, just like the students. I walked to school all a relatively normal life, things have gone well for
even surprised-like the time, not too long ago, when the way through secondary. As a little boy, I remem- me. There was a period in my life of solely intellec-
a group of students from the Sagrado Corazón (Sa- ber there was a contractor who had some stonecut- tual activity, in «La Publicitat». After that, in a la-
cred Heart) School saluted him by reciting his own ting workshops in Barcelona. When the whistle blew ter period, I read a lot. One of the things I most miss
verse: 'It is while I slepp that I see most clearly'». (...) at eight p.m., the owner and the workers would walk is the time which I had on my hands then». (...)
A multiple prizewinner —his last important dis- up the hill from Les Corts to Sarrià, reciting the Ro- «Look», he adds, «I arrived at this reasoning years
tinction being the «Letras Españolas» (Spanish Li- sary. There was never industry here in Sarrià... ago: 'You have come to a
any world you didn't ask for;
terature) Prize, Foix thinks that the poet should be all of them were in Barcelona». When asked about you form part of a family you didn't choose; you
known and recognised for his work, not for the pri- the appearance of the neighbourhood, Foix replies have to speak a language that is chosen for you...
zes he has received. But nowadays there are many that most of the streets have conserved their You'll find
origi- work.' And it's true: if my father were
voices that are being raised to propose him as can- nal aspect. «Especially to to
some streets in the older move Marseilles, for example, maybe my life
part
didate for the Nobel Literature Prize. The autor of of Sarrià. And this is because the City Council is would have been totally different. Truly, it's all a
«Sol, i de dol» modestly affirms that the subject interested in upkeeping them.» (...) matter of chance.» (...)
«embarrasses» him, but he also admits that he would Foix admits to not knowing Barcelona well, des- Among the subjects which worry the writer, we
accept the Prize out of love and servitude towards pite the fact that when he student he would find the of death and the A
was a subject beyond. subject
the Catalan language. In this particular case, he re- descend daily to the city, first to the Iberia school —reflected in works like 'L'estació». («The
cognizes, it would be a «Prize given to the Catalan in the neighbourhood of Gràcia, later the univer- Station»)— in which reason
to and sentiment are also
culture and tongue, and its concession would help sity and to a type foundry which his father had in conflicting positions. «It's difficult to speak about
for other cultures to fix their attention on a mino- bought. But as he grew older, his «descents» to Bar- what lies beyond death... my binoculars don't reach
rity culture such as ours.» (...) celona became less frequent. «Living and that far. doctor
working Some or priest might be able to ex-
A culture which, in Foix's opinion, is of difficult here, I didn't have very much time for trips», he plain it, but at the beginning of the agony, there is
access to outsiders. He thinks that efforts should be manifests. no perception of what occurs within the interior of
intensified towards elevating its level and situating Nevertheless, at a he would fol- a man's life. The problem of death is latent in
very young all
age
it alongside other European cultures. (...) «The ef- low the architectural evolution of the city. «When of the philosophies. 'Once the dog dies, so do the
fort is there, but I haven't yet seen the results. We I was just a bou, if someone said, for example, that rabies' is a bit of popular philosophy, which is al-
need creative and informative magazines, and news- a new house was under construction on Provenza ready accepted by some materialist philosophers. But
those who if are
papers which reflect different tendencies. Neither Street, I would run right to it. I fervently observed speculate, they spiritualists, know
the schools nor the universities are fully Catalan as all the architectural innovations, owing to my ten- already the conclusion at which they will arrive.
of yet. It is necessary for all of us in Catalonia to dencies towards architecture and the plastic In «Pre-death» carries
arts. with it a mental incapability.
get together, in the different orders (artistic and li- those days it was easy to follow the developments, Man realizes it, but he no longer speaks. My fa-
terary), in order for it to have a culture that can be because the city was being built house by house; la- ther, upon dying, sat up and said to me: 'I don't owe
recognised as a possible universality. We already ter on, it was more difficult because the building anything to anybody'. Nature accepts death with a
have some universal names, but a good writer, even boom was certain
very abrupt...». naturality. When I go to sleep, I don't think
if he writes in Catalan, is still considered a Spanish The poet recalls writing an article about not
many years ago waking up in the morning. You just drop
writer abroad.» (...) in which he asked for the elimination of the «Ram- off as if you were going on a long vacation.» (...)
Foix doesn't like being seen as a pessimist regar- bias», and in which he suggested that a great, trium- Now, more than ever, Foix's statement «live the
ding the future of the Catalan language, but he phant avenue miming from the Port to the Plaza Ca- moment and capture the remains of dreams». «Yes,
thinks it realistic to consider necessary the collabo- talunya be built in its place. «Those were the ideas it's very important to live the Moment, with a capi-
ration of all to assure this future. «The important of an adolescent», retorts the writer- «Maybe tal
now 'M', intensely. A verse of mine says: 'I am eter-
thing is that Catalan be a language which is alive I would look at it from a different viewpoint». Jo- nal in the minute of dance'. Even in physical dance,
enough to maintain the luxuriant vocabulary it has, Sep Vicenç Foix believes that the love for the city there is an instant, a moment of eternity —and all
perfectly valid to carry out all the activities of the is not evident in the press. «There are few jour- moments have to be lived. This could be an
very aesthe-
spirit». (...) By any means, Foix is against any atti- nalists who dedicate their attention to the city, to tic, plastic, or musical emotion. The absolute can
tude of imposition on a linguistic level, favoring the urban development. This is a subject which should be attained. It's as if you were living in eternity. But
terrain of conviction in this aspect. be stressed in the press.» (...) we have to keep in mind that instants cannot be
(...) «If at times our culture doesn't have the Speaking about his love for the plastic arts, Foix repeated.»
strength which we desire for it, it is because the citi- recalls a curious anecdote from several The critic and academician Pere Gimferrer has
years ago.
zens' culture is not at the desired level. They have «I would never go to the football matches, but I described Foix in the
re- following fashion: «A poet
the right to use the language of their choice, but there member going once, in Samitier's made of ideas
era. I spent the up and images which are his proper re-
are reservations when faced with certain situations. whole time watching a red sweater which matched flection. His work signifies one of the highest points
There is freedom, but there are too few newspapers with a dress or a tie next to it; I was making dra- of elaboration and demanding verbal domination
published in Cateilan. As long as there is no base at wings with the colors of the public. I remember just which Catalan literature has enjoyed since the great
the educational level, one can't demand anything as clearly, though, the man who was standing classics of
next the XVth. century».
from anyone.» He stops talking for a while, then to me. He took out his tobacco pouch and Born in he to his works
paper 1893, began publish be-
states, categorically: «But language isn't everything, in order to roll a cigarette, and he spent the whole fore the Spanish Civil War, although he did not re-
it's not absolute. Neither is the «Motherland». Lan- game with a stupefied look in his face and half- ceive recognition as a
a great poet in the Catalan lan-
guage and patriotism are the spirit which moves us, rolled cigarette in his hands.» (...) guage until the 1950s. Foix's work demonstrates his
and it's important to awaken this spirit.» (...) Foix's last book, published a year after this inci- profound knowledge of and taste for the classics in
The conversatin derives towards the author's pre- dent, was «Cròniques del Ultrason» (Ultrasound this language, like Ramon LluU and Ansias March,
sent activities, his worries... Since the beginning of Chronicles), a collection of 15 poetic as well as
prose works. fqr futurism, surrealism and other
this year, Foix has hardly never taken a walk. This These texts, which the poet calls «daydreams», currents.
we-
was an activity which the poet has enjoyed since his re not written-they were dictated by the writer. Since A lover of books from early in his life, Foix began
156
to publish works at the age of ten in the children's collaboration with painters —Tapia and Miró— — La gauche qui rit (1971, Sala Aixelà)
magazine «El Patufet». In 1917, he begins his jour- and musicians —Mestres Quaderny and Carles — Tarja d'identitat (1975, F.A.D.)
nalistic carreer, in Josep M? López-Picò's newspa- Santos—, and he has also taken part in film-making — Confesiones de una diva {yáih.Xa.v\erO^\é, 1977,
per «La Publicitat», in which he used the popular («No compteu amb els dits», by Pere Portabella). Sala Vinçon)
pseudonym «Focius» for the first time. In 1934, Foix Brossa, nevertheless, stands out most for the ori- — Breve lección de zoología (1978, Mexico)
founds the «Revista de Catalunya» magazine. ginal and innovative influence brought by him to — A rose is a rose... (1979, Miró Foundation, with
Foix's literary production begings in the field of diverse facets of literary art. In 1941, he wrote his Xavier Olivé)
poetic prose, in the year 1927. Among the works first visual poems, and in 1956 he performed a work — 10 anys als escenaris de Catalunya (1980, Car-
which follow, his best-known works are: KRTU of poem-objects in the bay-window of a Barceló- cassone, France)
(1932), L 'estrella d'en Ferris (1963), Darrer Comú- nese tailor's shop. Brossa has cultivated this —
genre Tbtóíowtó with Pilar Aymerich (1981, Marès Mu-
nicat (1969) and Cròniques de I'ultrason (1985). all of his life, and the last show of his transitable seum, with setting by Isidre Prunès and Montse
His work in the field of poetry began in 1947, with visual poem is a work done in stone, in 1984, loca- Amenès)
the appearance of the book of sonnets «Sol, i de ted at the Velodrome in the Barcelonese neighbour- — Gente con muchas tablas (Casa del Ardiaca,
dol», considered his most «unitary» book. Two hood of Vail d'Hebron. His visual poetry is based 1985)
years later, he published «Les irreals omegues», a fundamentally on the image, and not on the seman- She has published a number of books. Among
key book for understanding the author's poetic phi- tics of words. others:
losophy and style. After this book of poems, he has Brossa's «poem-objects» are, as the name indi- — Una Tumba, with text by Joan Benet
written, on and off, the following: «Còpia de una cates, objects between which exists —
an unusual re- Luces y Sombras del Flamenco, with text by J.
lletra tramesa a Na Madrona Puignau, de Palau Ca lationship which permits the formulation of non- Caballero Bonald.
Vedera» (1951), «On he deixat les claus?» (1953), current contents. In both types of works. Brossa —
re- La Antifémina, text by M? Aurèlia Capmany.
«Onze nadals i un cap d'any» (1960) and «Desa curs to the creation of enigma, and establishes —
con- Els Cementiris de Barcelona, together with Pi-
aquests llibres al caíais de baix (1969). frontations between everyday elements with the aim lar Aymerich and with text by Carme Riera.
of producing perplexity and reflection. Full of —
spon- L'Eixample, with Pilar Aymerich and J.M.
(*) Translator's Note: Vallvidrera is a neighbourhood of taneity, irony and imagination, his are almost Carandell.
Barcelona, perched poems
atop the CoUserola Ridge above Sarrià. always interrelated to our present and our history.
This exhibit of visual poetry and pqgm-objects will Photographing the «Fiesta»
run until mid-November. Ignasi Riera
127 «...if
Page only I could/capture so many moments of
Espais i Escultures (Spaces and Sculptures). every day/and make them eternal within my heart!».
Barcelona 1982-1986 The wish expressed in Joan Maragall's Cant Espi-
The exhibit «Spaces and
The Sculptures. Barcelona ritual may seem like an advertisement for a came-
Joan Miró Foundation 1982-1986», organised with the collaboration of the ra. The passion for capturing the instant reveals the
The Joan Miró Foundation presents a varied pro- Urbanism and Public Works Area of the Barceló- fragile, mobile structure of reality. Photographers
gramme of exhibits for the first semester of its na City Council, will occupy the Miró Foundation know very well that one instant can never be just
1986-1987 season. from mid-November until January 1987. It is a ré- like another one, that all instants are unrepeatable.
Before the beginning of this new season, though, sumé of 25 representative examples of public spa- The possibilities are infinite, like the images which
and until the end of September, visitors can contem- ces which have been planned and constructed in Bar- have never been perceived.
plate the exhibit of selected drawings from the celona in the past years. The photographer is the answer, thanks to a pro-
XXVth Premi Internacional de Dibuix Joan Miró Divided into four large blocks: new gardens and cess of selection, electin and distillation, to the
1986 (XXVth Joan Miró International Drawing parks, new squares, remodeling/restoration of squares photographical-ecological degradation of a land-
Prize). and restoration of urban roadways, this exhibit scape. Among these photographers, Colita. Colita is
In the XXVth anniversary of this prize, 813 ar- is aimed at giving complete and detailed informa- capable of converting anything into a human face...
tists have participated. Out of these, 335 works have tion about these urban spaces. Along with the scale giving to the adjective a humanistic meaning. The
been selected for the Exhibit. These works from models of these spaces, we will also be able to see human being is, for Colita, a fascinating being-
artists around the world have given show of a wide the original designs and blueprints by the architects, worthy of being loved, yes, but with irony. A being
rainbow of tendencies and styles, fully summarizing sculptors and artists who have intervened in the 25 capable of putting all its senses to work, capable of
an interesting panorama of what is being done at works. putting words together, capable (at times) of liste-
present in the design and painting world. The objective of the organisers has been to destine ning to these words.
Besides artists from our countries, the Exhibit this exhibit not only to specialists in architecture Colita has demonstrated, in any case, that the art
shows works by artists from other countries, such and urbanism, but also to the general public. Also, of photography is never a banal art. Noone will ever
as the Federal Republic of Germarfy, Italy, Ireland, beginning in the month of October, there will be a know the reality which stood before her. But we will
Austria, Poland, Checoslovaquia, the United States «cycle» of exhibits at «Espai 10» (Space n? 10), be able to perceive this reality filtered through her
of America, Canada, Mexico, Cuba, Argenti- which will last until July, 1987. The central theme intelligent and quick eyes, the eyes of a far-West
na, Japan, China, France... among many others. of this cycle is the object, as nucleus of the most di- gunfighter.
Incidentally, the First Prize was won by Joan Fran- verse artistic manifestations. On this occasion, Colita has photographed aspects
cisco Martínez Urriòs, from Barcelona, and four The inauguration ceremony for the 1986-87 sea- of the «Fiesta», or festival, and a big festival in the
Special Mentions were given to works by: Robert son will be complemented by a show, prepared by big city, at that. Let's see... the festival. Does it still
Schad (Germany, First Mention), Jeffrey Gunn the Heura dance group, which has also been elabo- have any meaning in our industrialized society, in
(United States, Second Mention), Antonio Angel rated upon the basis of the object as the centre of* a society dictated by rigid work schedules? How can
González (Badajoz, Spain, Third Mention) and Nor- attraction. the city celebrate a festival created for the coun-
man Narotzky (Barcelona, Spain, Fourth Mention). tryside, bom out of contact with nature that, thanks
Towards the end of September, the Miró Foun- to the movies, we know exists? I don't really know.
dation will inaugurate and exhibit dedicated to the But we can never thank our democratic local admi-
poet Joan Brossa. With this exhibit, the Founda- nistrations enough for the
129 role they have played in
tion wants to reveal a little-known vessant of Bros- Page
bringing the festivals back to the cities. In a world
sian creation: his visual poetry and his «poem- in which all is frontiers, the «Fiesta» is an argument
objects». in favor of effective skin-contact, of a euphoric en-
Colita counter in a pre-established or constructed space.
Joan Brossa Colita was born in Barcelona in August, 1940, in Thanks to the «Fiesta», we know that we are many
Joan Brossa was born in Barcelona in 1919, and the heart of the Eixample neighbourhood. She con- and varied: it saves us a few hours of psychoanaly-
is one of Catalonia's most relevant poets. He did siders herself a disciple of Oriol Maspens and Xa- sis, allowing us to let ourselves go, forgetting the
not become known as a writer and avant-garde art vier Miserachs, with whom she learned the trade of usual weight of categorical imperatives!
connoisseur until the 1940s, although he had already photography. In addition, the «Fiesta» helps us overcome our
written his first literary works during the Spanish Rare is the publication in which she has not col- fears. Especially our fear of the city, one of History's
Civil War. He has been frequently related to the sur- laborated in her twenty years in the field. She has most brutal inventions (and to think that cities were
realist current, and his theatre pieces show an in- had over thirty exhibits, coimting both personal and created originally with the intention of overcoming
fluence by lonesco, Beckett and the «Absurd» Thea- collective shows, of which she likes to recall the our fears!).
tre. his friendship with many artists led him to close following: Colita has paid, in her photographic report, a
157
small homage to the «Fiesta». And to the city. And ture, exhibits, commerce, etc., places us on a par crossing) or the «Conde de Godó» tennis tourna-
to fire. And to hands. And to strong arms. And to with the northern European cities, while the formi- ment; I know that I will visit the International «Me-
the cloth which composes the «Gigants»' (Giants) dable volume of Nordic tourism reminds us that, for morial Regás» Theatre Festival and the Catalonian
skins. The homage to the «Fiesta» culminates with them, we are a people of sun, leisure and physical, Wine Fair; or maybe I'll pass by one of the fashion
a homage to the «Castellers» (*): everything is pro- as well as spiritual, approximation. We offer acti- salons or the household goods fair. And who knows
saic (arms, hands, hips) but the result is magical. vities on a level with cities like London and Paris, if I'll meet friends of mine at the Parés Gallery dur-
And this is because of the double effect of «Fiesta» but foreigners discover that we have not preserved ing the Young Painter's Exhibit... all during the
and photography: to distill everyday reality in or- the social, bourgeois distances which characterise month of September. And then after comes Octo-
der to prepare a magic potion, which will cloud our their interpersonal relationships. Although we are ber, the best month of the year, and we will have
heads, so full of dogmas, and stimulate our senses. as individualist and modern as they, we are much to choose from 150 new events, among which we
more traditionalist and value the roots which tie us can find the International Music Festival, the Used
(*) Translator's Note: the «castellers» are groups of young to our community. Even such a universal and «north- Book Fair or the Autumn Gallery at the Tinell.
men and boys who form human pyramids at the different
western» man as Xavier Rubert de Ventos, was des- And we will all be happy if out of every ten events
«Fiestas». The object is to see which of these «castellers»
reaches the height. cribed by Harvey Cox, Professor at Harvard Uni- we find just one to our liking because, as on an in-
greatest
versity, as being traditional and Cathplic deep down: dividual level, we are only satisfied every once in a
«... in fact, many times I have suspected that only while with our works; therefore, we're always in the
Ignasi Riera
someone with an authentic —albeit unconscious— right when we criticise something which we don't
Ignasi Riera was born in Barcelona, in the Vail-
faith in God and Providence such as Rubert's can like, because it reminds us terribly of our own fai-
carca neighbourhood, in 1940. Since 1969, he has
permit himself such openness towards incoherence lures. And that day will be worth a year.
lived in Cornellà de Llobregat, a suburb of Barce-
and ambiguity».
lona. He has worked as a schoolteacher, an edito-
Be ast it may, it is necessary to point out the mul-
rial writer, and a commentator in the written press titude of events which have taken place in the city
and in radio, he has won the «Andròmina» and «Ra-
this summer. I have counted over 150 important
mon Llull» Prizes in novel-writing. His most recent
events during the month of June alone, and that is
books are: Esposa alforn (amb cebes), a story which
without taking into account that, for example, one
gives arguments in favor of human cannibalism, and
event such as the festivities of San Juan comprises
Pàries, Sindicalistes, Demagogs, a dangerous work
hundreds of smaller events. One can say almost the
of meditation about the present and future of syndi-
same for July and the usually sluggish month of
calism. Riera is also secretary of the «Catalan-
August. If we take into account the different foot-
language Writers' Association». ball tournaments, such as the «Joan Gamper» or
the «Ciutat de Barcelona», the neighbourhood fes-
tivities of Gràcia and Sants, the diverse shows and
performances which fall under the «Grec» Summer
Page 139
Programme, the «Summer Serenatas», the perma-
nent and not-so permanent exhibits, the Internatio-
nal Congresses (Speleology, Cosmetics and Geo-
Summer in Barcelona graphy), and we add to this the innumerable aqua-
by Josep María Carandell tic competitions, the «Sardana» dances, the local
neighbourhood festivals, the conferences, etc., etc.,
If in the first article that I wrote for this maga- we can begin to see how there are more activities in
zine I affirmed that since the recuperation of our de- Barcelona during the month of August than in, say,
mocracy Barcelona has passed from being a dead Morrocco (to put a non-Nordic country as an exam-
city during the summer months to a city which is pie) throughout a whole year.
bustling with all types of public activities, then now Our city has set itself out to fill in the summer
I shall have to add that in recent years, everything months to such an extreme that we are beginning
possible has been done to give Barcelona the aspect to suspect that the other three seasons are the ones
of a coastal city - and, more concretely, a Mediter- which are lacking when compared to the more ad-
ranean city. The slow but sure recuperation of the vanced countries. The idea in itself is not so far-
seafront as such, with the Moll de la Fusta thorough- fetched, because I have always considered it erro-
fare, the creation of beaches in the eastern area and neous to think that, as a result of the extreme harsh-
the projects for the Barceloneta coastal highway, the eness of northern winters, the inhabitants of the-
construction of the Olympic Village and other se countries wait anxiously for the summer months
works, is accompanied as well by the «Mediterra- in order to come out of their hibernation and start
nisation» of these, in addition to other improve- to live. On the contrary: based upon my personal
ments, which are manifest in the particular style of experience, the northerners are much more active
the urbanisations and the symbolic significance of during the winter months than we are. Here, with
the palm trees. Ten years ago I launched my perso- the first signs of frost and cold humidity, we lock
nal formula, in which Barcelona is a northern city ourselves inside and snuggle up to the heater, while
located in the south and, at the same time a meri- «up north» the people put on their scarves and over-
dional city of the north; so that it appears to me ter- coats and go out at six a.m. into deep snowdrifts
ribly unilateral to state that our city is the Ham- to watch the deer scamper about. But, fortunately,
burg or Milan of the south (and forget that it is also Barcelona is also shedding itself of the sluggishness
the Munich or Naples of the north) or vice-versa. which sets in at the beginning of Autumn. It gives
Barcelona's charm lies in the fact that it is a combi- me immense pleasure to see aU of the festivities, com-
nation of these two apparently opposite terms, due petitions, exhibits, conferences and such that have
to its being bourgeois, industrial and European on been programmed for the month of September and
the one hand and popular, traditional and Mediter- the rest of the Fall. Faced with all of these possibi-
ranean, on the other. (My concept includes the «ho- lities, it almost makes me feel like staying at home
rizontal vector» as well: Barcelona is a hispànic city and shielding myself behind the sensation which runs
located on the western fringes of the Mediterranean around inside my head, with the excuse that the
—Catholic, austere and transcendent— and on the quantity does not correspond with the quality. But
eastern and Mediterranean fringes of the Iberian Pe- I know that I will end up participating in one or more
ninsula —pagan, esthetic and resourceful). of the festivities held during the «Mercè» Day, and
During the Summer we can contemplate the Nord- that in at least one of these, I will get down off of
ic aspect of our city as well as its meridional cha- the float which I am riding to participate in a more
racteristics. The extraordinary number of activities active fashion. I am also sure that I will be recom-
which have taken place throughout these three mending my friends to visit this or that activity, to
months, whether in the field of the arts, sports, cul- go see the traditional «travesía del puerto» (Harbour
158
BARCELONA:
The Grand Europeanlerrace
Founded in the east of Spain, the The Rambla of Flowers stadiums and Because every year this terrace of Europe
warmest and sunniest country of old
that sports also becomes a for
Europe. Barcelona, great terrace of grounds. great platform
Because of its international commerce.
Looking out on a calm and good-natured Europe, is full of flowers. And gaity. And < ^privileged Every year, Barcelona Fair opens the doors
sea, blue and familiar. life. Like the Ramblas themselves.
Its famous position facing the sea. But also because of its 28 monographic halls to the world,
Wrapped in the magic and luminous of the very character and
Ramblas de las disposition of serving as a meeting point for supply and
Mediterranean atmosphere. its citizens. demand at a world level.
Part of the future new Europe, Flores. A great Apart from such important events as the That's why Barcelona, the great terrace of
now more united than ever. boulevard 82 World Football Cup, Barcelona is is also a
famous all Europe, great platform for business.
Laid out like a magnificent over
a constant
the world for platform for sport. The great platform.
terrace with room for Its official
its and candidacy for the 1992 Olympic
everything. And from which beauty Games is the clearest
colour. proof of its sporting And the life
everything can be seen against a vocation. night
brilliant background of sea and And for being Because if Barcelona is spectacular
That's Barcelona, the great terrace in a city famous all over the world for its The Picasso at the itself becomes the
museum by day, night city
of Europe... atmosphere and its people: Barcelona. visitor's best
Because, apart from the fact that the best entertainment. A variety
The temple of Gaudi Museum dedicated to Picasso is in
The Mediterranean Barcelona, show, bright, gay, lively,
port the city itself was a source of inspiration sensuous. At night, this
Because Barcelona lives for the The Sagrada Familia is in Barcelona.
sea and for the brilliant
Without doub^t the famous church painter. It is enough to enormous terrace
from the most
sea. Looking out on a Mediterranean the flight of a single dove in any corner sparkles in its own
sea whose beauty and appeal have few rivals, designed by Antonio Gaudi. of the Gothic Quarter to see that Barcelona light. From the
whose culture But Barcelona itself a
and history have is temple which
none. pays has the same style and colour as Picasso. gentle hills
From its to the and of the famous
great terrace under the homage figure style
sun, surrounding it
Barcelona looks the modern-style architect. And where his most
out on sea. And the sea The great business platform -especially from the Tibidabo or from
is reflected in Barcelona. Because it is outstanding work can be admired. More than
a great Montjuïc- you can tell Barcelona's got a
one in Barcelona conceals the as far as business is
port. And a great gateway wide balcony magic Because, concerned,
open to great night life. Where there's room for all
business, tourism and and unmistakeable of Gaudi's work. Barcelona is a
sport. style capital. kinds of entertainment: cinema, theatre,
Barcelona has always had a thriving economic music, cabaret, music hall... / Spectacular
Olympic games life. The most important sectors of Spanish Barcelona'
-and internatio-
Because every day Barcelona nal- commerce
wakes up to sport. It is like a party and industr}'
where everyone joins in. Old are concen-
and young. Professionals and trated here. %
amateurs.
Barcelona City Hall Barcelona is a sporting city.
Barcelona Tourist Office Because of its many facilities. .SPAIN. EVERYTHING UNDER THE SUN
Servei de Cultura
Els museus,
un patrimoniviu
i de tots.
L'Area de Cultura de la Diputació de Museu Arqueològic (Barcelona) Museu «Maricel de Mar» (Sitges)
Barcelona aglutina un conjunt de Parc de Montjuïc Cl Fonollar, s.n.
Serveis i de Seccions entre els quals Tel. (93) 223 21 49 Tel. (93) 894 03 64
cal destacar els Museus. Horaris; 9,30 a 13 i 16 a 19 h. Horaris: 10a13i16a18h.
Diumenges i festes: 10 a 13 h. Diumenge i festes: 9 a 15 h.
Si en ei seu conjunt fornnen un bloc
«Cau Ferrat» Museu Marítim (Barcelona)
divers alguns d'elis contenen Museu (Sitges)
0/ Fonollar, s.n. Porta de la Pau, 1.
col·leccions úniques, l'interès de les
894 03 64 Tel. (93) 301 18 71
quals és d'abast internacional. Tel. (93)
Horaris: 10a13i16a18h. Horaris: 10.a 14 i 16 a 19 h.
Entre les activitats dels a 14 h.
museus cal Diumenges i festes: 9 a 15 h. Diumenges i festes: 10
destacar les exposicions -convertides Museu Monogràfic d'Empúries Nau Santa Maria
en itinerants com a servei als Ruïnes d'Empúries (Empúries-l'Escala). Horaris: 9 a 15 i 16 h. fins a la posta del sol.
Ajuntaments-, les publicacions i el Tel. (972) 77 02 08 Museu «Mas Manolo» (Caldes de Montbui)
programa «El Museu i l'Escola», a Horari d'hivern; 10a13i 14a17h. Tancat per reformes.
través del qual tots els escolars de Museu l'Enrajolada Santacana (Martorell) Museu Monogràfic d'Olèrdola
Catalunya poden conèixer la seva Cl Santacana, 15.
història sessions (Sant Miquel d'Olèrdola)
mitjançant Tel. (93) 775 07 95 Tel. (93) 890 14 20
monogràfiques i fullets explicatius Horaris: Hores convingudes. Horaris: 9 a 14 i 16 a 19 h.
dels temes escollits.
de Museu de l'Institut de
Museu «Enric Monjo» (Vilassar Mar) Paleontologia (Sabadell)
C/ Escola Industrial, 23
Camí Ral s.n.
Tel. 726 17 69
Tel. (93) 759 36 39 (93)
Horaris: 18 a 20 h.
Horaris: Hores convingudes. Dissabtes, 17 a 20 h.
Diumenges i festes, 11 a 14 h.
Museu Romàntic (Can Llopis)
Sitges
Cl Sant Gaudenci, 1
Tel. (93) 894 29 69.
Museu Romàntic (Can Papiol)
Vilanova i La Geltrú
Cl Major, 32
Tel. (93) 893 03 82
Horaris: 10 a 13,30 i 16 a 18 h.
Museu Tèxtil (Terrassa)
Cl Salmerón, 19-21, Parc Vallparadís
Tel. (93) 785 72 98
Horaris: 10 a 13 i 17 a 20 h.
Diumenges i festes: 10 a 14 h.
Casa-Museu «Torres Amat» (Sallent)
Tel. (93) 837 03 13
Horaris: Hores convingudes.
Dilluns: Museus tancats.
INFORMACIONS:
Secció de Museus
St. Honorat, 7, ler. la.
08002 Barcelona
Horari: de 9 a 14,30 h.
Diputació de Barcelona
ABAECELOM,
L'ESPECTACLE
MENYS COMÚ
D'EUROPA
A SCALA PODRÀ COMBINAR
L'ESPECTACLE MÉS FASCINANT
AMB UN SOPAR EXQUISIT, 0 SI HO
PREFEREIX, ADMIRAR-LO COMODAMENT
MENTRE PREN UNA COPA.
L'ESPECTACLE MENYS COMÚ
D'EUROPA EL TÉ AQUÍ.
ESPECTACLE REALITZAT I PRODUÏT
PER RAMON RIBA I ANTONI RIBA
Barcelona
CADA NIT, INOBLIDABLE.
PASSEIG SANT JOAN, 47-49 - TEL. 231 63 63 - BARCELONA