PVP 450 Ptes.
dAvila
entre Cultural de la Fundació "la Caixa
Passeig de Sant Joan, 108
iiSiS BARCELONA
Del 21 de juny al 28 de juliol de 1996
Fundado "laGaixa'
REV I S T A
B R E m
L'arquitectura; protagonista Barcelona; capital mundial
dels drets lingüístics
El 6 de juny, i en el marc de la com col.lectius, sense distinció
Conferència Mundial de Drets entre les circumstàncies geogrà-
Lingüístics (CMDL) que s'ha fiques, polítiques o socials de les
celebrat a La Pedrera i que ha llengües, i demana el reconeixe-
aplegat més de 200 especialistes ment de la llengua pròpia com
d'arreu del món, s'ha aprovat a un dret consubstancial de la per-
Barcelona la Declaració Univer- sona. La CMDL, que ha comp-
sal de Drets Lingüístics. Aquest tat amb el suport de la Unesco,
text, fruit d'una iniciativa del la Unió Europea, la Fundació
Comitè de Traduccions i Drets Jaume Bofill i la Fundació pels
Lingüístics del FEN Club i del Drets Col.lectius dels Fòbies,
Centre Internacional Escarré per vol que aquesta declaració esde-
a les Minories Ètniques i les vingui complementària de la
Nacions-Ciemen, ha estat elabo- dels Drets Humans i que sigui
rat durant més de dos anys per adoptada per les Nacions Unides
Una imatge de l'exposició. Arquitectura -
europea 1984 1994 experts de diferents països, amb com a convenció signada per
la participació dels Centres FEN tots els països membres. Amb
L'arquitectura mundial se 25 ciutats. En el marc del i d'organitzacions jurídiques, aquest objectiu, la Conferència
cita a Barcelona del 3 al 6 de fòrum també s'exhibeixen els lingüístiques o sociològiques. ha constituït un Senat compost
juliol, arran del XIX Congrés millors treballs de l'arquitectu- La declaració, integrada per 51 per personalitats polítiques i de
de laUnió Internacional d'Arquitectes ra contemporània internacio- articles, proclama la igualtat de la cultura, que en promouran l'a-
(UIA). Són tres dies intensos en nal, i els projectes dels concur- drets lingüístics, tant individuals dopció.
activitats, on l'arquitectura sos convocats arran del con-
assumirà un protagonisme cul- grés: dos per a arquitectes, cen-
tural i social que, tradicional- trats en l'àrea logística del port
ment, ja té a Barcelona. Als barceloní i l'entorn del Camp 50 anys de Museu Marès
debats centrals del congrés es Nou, i un per a estudiants, amb El juny del 1946, es va obrir la la celebració del 50è aniversari del
piesenten les ponències dels aiquitec- robjectiu de dissenyar un edi-
primera sala del Museu Frederic Marès, un "museu de col.leccio-
tes més importants del moment actual. fici d'habitatges i un espai Mai'ès (MFM), a la qual s'accedia nista" conté el fons més
Rafael Moneo, Tadao Ando, públic a Ciutat Vella. Finalment, el que
a través del Saló del Tinell, des de d'escultura
Norman Foster Alvaro Siza fòrum ha diversos important hispànica -
o programat la plaça del Rei. Coincidint amb des de
els seminaris l'època romana fins al segle
figuren entre participants. que tracten temes
aquesta efemèrides, el MFM ha XX- de tot
Al voltant dels dos molt diversos: i Espanya. El programa
temes principals Arquitectura obert al públic un nou i bell espai: es va iniciar l'hivem amb la
de la trobada, s'han passat
organitzat sengles comunicació, Ciutats al límit o
l'estudi de Marès, on s'exposa part reobertura de la Sala Femenina del
exposicions al Centre de Cultura Noves visions de l'espai públic de la seva obra escultòrica i la seva Museu Sentimental, i continuarà,
Contemporània (CCCB); Present i privat. biblioteca privada, a més de mobi- d'aquí a uns mesos, amb la creació
i futurs. Arquitectura a les ciu- El congrés ha previst una
liari i altres objectes de l'artista. d'una sala d'exposicions tempo-
tats, i Barcelona Contemporcmia. sèrie de visites a edificis i
Gran de les Segons explica Filai" Vélez, direc- rals dedicada a escultura i col.lec-
part activitats zones emblemàtiques de
tora del
s'articulen centre, "en sala, cionisme. Arran de l'aniversari,
en un fòrum que Barcelona. Un aquesta
gran nombre
clou el circuit
acull, més d'entitats culturals que pel museu, ens l'Ajuntament ha presentat una
per exemple, de 500 de la ciutat hem
comunicacions d'arquitectes i coflaboien amb l'esdeveniment, permès recrear una mica els nova col·lecció editorial. Mis-
records personals de Marès, a tall cel.lània dels Museus de Bar-
col.lectius professionals de tots organitzant cicles de conferèn-
de i amb celona,
En l'apartat divulgarà les col.lec-
els països. á'Escoles cies i dotzena petit homenatge l'objec- que
una d'exposi- tiu els visitants puguin apro- cions dels centres barcelonins, i
d'arquitectura, grups de profes- cions sobre arquitectura, que
que
par-se a la figura del fundador del que s'inaugura amb el Museu
sors i estudiants analitzen el estaran obertes al llarg de tot
museu". acte forma de Mai'ès.
passat, el present i el futur de l'estiu. Aquest part
1
R . B R . B .
AQUEST NUMERO BREU DE BREUS
LESS IS MORE Vila do Conde, Portugal; Sir tectura va ser l'Equip 57, que va Una Nit al Museu és el nom
Less is More va ser un dels pocs Norman Foster & Partners, per agrupar l'escultor Oteiza, amb i cinema de la campanya que el Museu
eslògans pronunciats per l'ar- l'obra terminal de l'aeroport els arquitectes Juan Cuenca i De rius, arquitectes d'Història de la Ciutat organit-
quitecte holandès-alemany Standsted de Londres; Esteve Juan Serrano i el pintor Juan
za a estiu. El
Mies van der per aquest progra-
Robe. Si bé la Bonell i Francesc Rius, pel Duarte. L'Equip 57 va treballar
En ei moment mateix es va conèixer tantes L'opinió de sis ma permetrà conèixer i obser-
reflexió bàsica de que l'agita.
l'exposició se Pavelló Municipal d'Esport de un interessant vegades
constructivisme, que
centra en l'arquitectura, aquesta Badalona, i Nicolas Grimschaw tant a la pintura com al disseny l'acord que desbloquejava els problemes professionals de prestigi obre el debat de la var la ciutat i els seus monu-
ments il·luminats des d'indrets
es complementa amb referèn- & Partners, per l'Estació del mobiliari. principals per al desviament del Llobregat, publicació amb una panoràmica de ciutats
cies privilegiats: la Torre del Rei
a altres camps artístics i Internacional de Waterloo de Al Centre Cultural de la la vella pregunta sobre la capacitat de rege- europees on es plantegen els reptes d'ager- Martí, la muralla romana i les
culturals. Es presenten 111 Londres. En total hi ha 432 Eundació "la Caixa". Palau
barcelonins tornava a sor- manar el vell i el nou. i miradors de la Casa
obres galeries
emblemàtiques del mini- dibuixos, 25 maquetes i 120 neració dels rius
Macaya. Eins al 28 de juliol. Padellàs.
malisme: escultures de Donald fotografies i un vídeo que expli- gir, com sempre, ben angoixosa. I la nostra El congrés de la UIA té un dels centres
Judd, Sol Le Wit, Richard ca el premi Pavelló Mies van BARCELONA particular taula rodona (2x2=5) intenta neuràlgics a la Pedrera on s'ha culminat un EI CCCB acollirà, a de
Serra...; músiques de Ravel, der Rohe d'Arquitectura CONTEMPORÀNIA partir
donar-li una a veus. És la procés de restauració exemplar. El geni de setembre i fins al gener. La ciu-
PBhilipRGlEass,UJohn resposta quatre
CDage,EEuropBea. REUS 1856-1999
resposta que subministren persones qualifi- Gaudí presideix doncs, d'alguna manera, la tat de la diferència, una exposi-
Michael Nyman...; el disseny Eins al mes de setembre. El tema d'aquesta exposició és ció sobre el racisme i la xeno-
gràfic de Max Bill, la pintura de la construcció de la Barcelona cades que, per una raó o altra, es troben solemne trobada d'arquitectes. I la revista
fòbia, organitzada per la
Josef Albers... L'ARQUITECTURA contemporània. Els seus orígens implicades en el modest i ara como ara recull dues evocacions precises de la Fundació Baruch Spinoza.
L'arquitectura minimalista té I L'ART DELS ANYS se situen en el moment en què la fluvial De Pedrera, on el detall de la darrera inter- L objectiu de la mostra, comis-
una estètica basada en la simpli- CINQUANTA A MADRID ciutat antiga enderroca les degradat patrimoni metropolità.
seves sariada Manuel Delgado,
ficació de les formes, l'abstrac- A mitjans dels cinquanta muralles, el 1856, i s'enfronta la rehabilitació del Besòs i del Llobregat venció
anys a que s'hi ha fet és complementa per
serà lluitar contra el racisme
Ecuió, rlaogeopmeatria, Huna caertba friet- abes vlaecreaér asMaedrlid tunítmoovil- dle'exlpansió cap a l'exterior del dependrà, sens dubte, una qualitat amb una crònica molt generosa en dades
mitjançant argumentacions
dor emocion l i una valoració ment artístic que va generar una seu territori ja construït. mediambiental a la qual històriques ben suggestives.
intrínseca científiques i racionals.
Ir C deis materials. Dos arquitectura diferent i de gran L'exposició és com un viatge en
ha La commemoració dels cent
exemoplens gmorltédifserentsdel Cquoalitnsi ell de manera
at tenEir uropeelu explica el Barcelona cap primers
que es que va una gran temps que llarg
poden veure són la famosa casa influència a la resta del país. procés condueix fins de renunciar. anys de cinema català havia de tenir L'historiador Josep Benet
que ens a ha estat guardonat recentment
d'Adreqvidure ipteer a cla tdoectosra Edith
Farnsworth, a Fox River (Idlli- 'InL'arquitectura d
estcearacrteiroitzarp,'aqueqst període
la tinla -situació arquitectònica, urba- Els rius probable- el seu reflex a la revista amb un d'a- amb el Premi d'Honor de les
er recuonsetruc- nística i demogràfica actual ment no interessaran quells treballs que fan Lletres Catalanes que atorga
nois), construïda el 1950 per ció dels edificis deteriorats . amb un de l'à-
drà lloc Barce per Comença mapa de B.MM una de Omnium Cultural. Benet, autor,
Mies van deraRohe, i el en un
com- lolanGuaerra dCiveil, lles 2nov3es coansl- 2re5a de Barcelona que mostra el gaire congrés
entre d'altres obres, de Maragall i
plex comercial de L'Illa truccions impulsades per creixement de la ciutat des de extraordinari que és les fonts de docu-
la Setmana Tràgica (1973),
de sDieagotnealmreablitzartepe.r RLafaael trl'
Moneo i Manuel Solà-Morales coEsgblé
ials i easiadi leas instituciodnseofis- enl'antiguitat fins ara. Després a punt mentació
es Catalunya sota el règim fran-
l redescobriment e l'ar- d'a-questa introducció s'explica més so- (1973) i Barcelona a
el 1993. d'inau- quista
Al pavelló Loos, la quitectura popular. Es caracte- el període 1856-1939: es des- mitjan segle XIX. El moviment
volusevpa aarquriteàctura pearvliu el liven-oltríasticnt de el treball l.licitades
d'aquest període quatrtreueixen les muralles, es projec- gurar-se obrer durant el Bienni
guatge clàssic reduït a la seva comunitari de molts ar uitec- ta l'Eixample que es desvirtua En can- . Una vega-
mínima Progressista (1976) -escrita
conformat en del sòl i en
àrees; expressió, tes; així,
edificis dleavolsumoetricesisoimpclesultural, projectes que
. començava uon nels asca'baavanunalipte-r l'especulació és vi, de la da més, el conjuntament amb Casimir
aquesta època quan esclata la
cen- Martí-, va ser un dels impulsors
I, entre altres, les de
maquetes d'e- altre i, finalment, els construïa Setmana Tràgica. quadern
Després de la quahtat
d'aquest premi, que es va lliu-
dificis ede lTsadao Ando. límuintsaltre.dEera unlaaèpopcareàn qcuèticGauerra Civil, Barcelona és el urbana, se'n parlarà molt tral de B.MM
zaraSanla d'Exposicinous rar per primer cop el 1969.
ons del Col·legi els arquitectes intercanviaven punt d'arribada d'emigrants i és en aquesta assemblea. Prop intenta superar
d'Arquitectes. Fins a finals de els pocs llibres i revistes que quan sorgeixen barris amb 6.000 professionals de l'arquitectura i Fur- el caràcter efímer EI Museu Nacional d'Art
profjueliols. sional; d'innteonienviaecstudiióave,n cdonejundta-icaba-rraques. Es construeixen els
banisme de tot el món han estat convocats a del producte de Catalunya (MNAC)
ment projectes i realitzacions. primers polígons d'habitatges
periodístic presentai" seguirà l'exemple de l'Institut
da ARQmUITECTURA Molts dels
aterials i treballlsedesCoderch, que van servir per acollir tota Barcelona en les dates immediatament poste- en
Valencià d'Art Modern amb
aEUROPEA 1984-1994 nouAbsurre, Feranández del nAmoo,veaqsuesta població. Anys més riors a la sortida d'aquest número de B.MM. un inventari que aspira a ser d'una utilitat l'obertura d'un departament
La Fundació Joan Miró reuneix Aburto... són fruit d'aquestes tard hi ha un intent de raciona-
les obres El XIXè Congrés de la Unió Intemacional immediata. Per a la seva confecció, no pas de fotografia artística. El
tecnologguiaenyasdo;res i dunea intfenosesrrmelaciaonsc. ió, litzar el caos urbanístic i MNAC el fons fo-
selecció de les finalistes dels A l'any 1957, van néixer grupsquceomença el moviment modern d'Arquitectes (UIA) troba a la ciutat un marc fàcil, hem comptat amb nombroses col.labo- gestionarà
togràfic de la Generalitat amb
Premis Europeus d'Arquitec- d'artistes plàstics, un dels més en diferents punts de Barcelona. ple de referències importants per a la posada racions i ajuts d'especialistes, els quals han de una
aboturrad l'objectiu configurar
. La'exrpàosiciótaeplemga uen tsotal ccoohemrents valesersEl Paoso,pcocnstii-onI.sa partit del 1975, les reivindi- al dia de les grans intervencions en les trames expressat inequívocament la seva confiança col·lecció de la història de la
de 38 projectes que mostren els tuït pels pintors Saura. Millares, cacions de les Associacions de
materials urbanes històriques. Alguns treballs en la funció divulgadora que compleix la fotografia catalana.
existentosriginals que integren Canogar, Rivera. Feito, Chirino deVeïns es fan patents als nous
el procés de conceepcnió i exelc'ue- nisVioela,nl'eyscualtomr PabelonSertrano plalns urbanístics; de la
anys més monogràfics nosti'a revista, seran, entre publicació, una confiança que hem d'agrair i
EI Dia de la Música ha arribat
ció de l'obra, incloent-hi i els crítics Ayllón i Conde. tard. ens trobem amb la història molts d'altres, materials de reflexió que es que l'equip de redacció s'esforçarà a no
a Barcelona. Des del 1982, diver-
dissmeaquneteys,, esboissos i una L'únic arquitecte que va partici- més recent: els nous espais volen oferir al col.lectin la defraudar. ses ciutats europees celebren el 21
àmplia gamma de dibuliaxos de prpaor df'uenassion que representa
manera regular eln,les opnúblics, les obres olímpiques i de el Dia Intemacional de la
presentació i de construcció. Els reunions d'EL Paso les infraestructures viàries. UIA, responsable en bona mesura d'un urba- juny
va ser
s'ofgeuanryaidroràs de les panor Joan-Anton Benach Música. Barcelona s'hi ha afegit
quuatrne caonvo- Antonio Fernàánmdez iAclbaa. Un dAel Centre de Cultura Con- nisme progressista que sovint no té res a amb una fira que va
catòries del premi són: Alvaro altre important d'artistes temporània de Barcelona. Fins fonnalista Director de B.MM enguany
grup a veure amb la florida apologètica omplir la Rambla d'expositors i ac-
Banc i a
realSiiztaz, pael cioBonrgess Irmao plàstics relacionat amb
singulars Eurl'aorqpui finals del 1997.
a
2 a. 3
L'Art Multimèdia és una mica
més a l'abast del gran públic des
del mes de juny passat, quan la
Mediateca de la Fundació "la
Caixa" va presentar la base de
dades sobre Art Multimèdia
Internacional. Aquesta base de
dades ofereix una informació
exhaustiva sobre els autors i les
entitats més representatives de
l'art contemporani, i possibilita
l'accés a textos, imatges i sons
d'una manera interactiva.
EI cinema de gran format té
una cita a Barcelona el mes de
setembre vinent. Del 13 al 17 d'a-
quest mes, l'IMAX Port Vell aco-
llirà la 18a conferència del Con-
sorci Internacional de Cinemes
Espaials, que aplega els principals
professionals de la indústria
cinematogràfica de gran format. A
la conferència es farà un festival
de pel.líenles de gran format.
EI Centre de Cultura Con-
temporània de Barcelona
(CCCB) ha ampliat els seus
horaris d'obertura al públic als
diumenges. Des del 5 de juny,
obre cada diumenges de 10 a 15
h. A partir de setembre, l'horari
serà d"l 1 a 19 h.
L'arquitecte Rafael Moneo
serà el pregoner de les festes de la
Mercè. Moneo, professor de
l'Escola d'Arquitectura de
Barcelona durant vuit anys i autor
de l'Illa Diagonal i l'Auditori -
encara en obres-, va rebre el juny
el premi Pritzker, considerat el
Nobel de l'arquitectura mundial.
R . B R . B
Grec'96: la consolidació d'un festival Àmbit Serveis Editorials, tes. Marcada pel seu aspecte
SA, ha realitzat, al cap de sei- llampant i elitista, la revista
xanta anys, l'edició facsímil de L'elegància de D'ací i
era adquirida i contemplada
la tercera època de la revista amb veneració per un públic
En el vintè aniversari del Char (Piccoli/Blanc), Murx den Furopàer Bernat; L'alfabet de l'aigua. Quan les D'Ací i D'Allà. En
gotes no quatre d'allà, en edició facsímil benestant i culte que hi trobava
primer Grec democràtic, un (Volksbühne), Risotto (II Politécnico) i De poble en saben on caure, de Rafael Duran; tots ells amb volums -els dos han
una primers ja receptes de bon gust. En art,
altre motiu de celebració és poble (011è). L'adaptació dels clàssics última finalitat: qüestió les convencions estat presentats en societat-
com a exer- posar en moda, decoració, viatges, lleu-
poder assistir la consolida- cici de reconeixement de nosaltres mateixos en una teatrals en ús. s'apleguen els disset números magazín. Durant els anys tren- publicitària més moderna, pro-
a tracte mundà...
amb caràcter ta, el re,
estacional, magazín D'Ací i D'allà va postes de disseny esport,
avançat.
ció d'una fórmula de progra- perspectiva històrica. La duplicitat d'espectacles Donar a conèixer la transcendència de la poesia que, D'Ací i D'Allà ha estat, sens
el convertir-se
va de en el compendi Gran format, magnífiques por-
mació i de producció que (Romeo y Julieta, d'Ur Teatro i Romeo y Julieta, de escènica de Joan Brossa a través de quatre especta- publicar magazín dubte, la
d'un estil de vida refinat, edu- tades i, general, publicació periòdica
en una presen-
suposa completar el procés Ramon Oller i la companyia Metros; Richard III, eles coproduïts en sales alternatives de la Carles Soldevila entre 1932 i
quatre més ben editada amb
cat, tació què mai
renova- especta-
natural de vertebració duta- de Langhoff, i Richard III, de C. Bene, dirigit per ciutat. Anna i Brossa 11, de Joan Brossa i Anna 1936. ha comptat la cultura
de catalana,
dor, vega- cular, com-
dana del Festival. La Jordi Godall) i el desdoblament del mateix autor, Ricci; Brossa a la porta, del col·lectiu La I
Porta; La qualitat de la reproducció O'AC i és testimoni del clima cultu-
i la des i ESTIU el
col·laboració seva luxosa fan opulent, pletaven
a ral
gran escala Molière (Tartuf, de Margarita Mladenova, i L'avar, Poemes Visuals, de Jordi Bertran; Poemància, de presentació reclam. Sota excepcional que va produir-
sem-
entre les institucions piibliques i els culturals de Sergi Belbel), ofereixen de l'ampli catàleg Lluís Solà. justícia a uns gairebé
agents part originals que se a la Barcelona dels
pre elegant. la direcció de anys
privats optimitza l'oferta espectacular i la gestió de de lectures possibles dels clàssics. Una iniciativa insòlita: arquitectura i dansa units Alexandre Cirici considerava trenta. Ara, amb l'edició facsí-
A les pàgines Carles Solde-
recursos, i dóna peu a la plena incorporació de la Voluntat d'apropament la generació més jove experiència vol reflectir la maduresa de com uns dels més ben editats
a en una que mil, la
del món de la revista
el Els vila, D'Ací i queda assegurada
ciutat a la dinàmica del Grec a través de la xarxa de de la dramatúrgia catalana. Una mostra significati- la creació coreogràfica a Catalunya. Un desplega- en seu temps. memòria i el reconeixement
coincideixen D'Allà va sa-
teatres urbans i una extensa nòmina de creadors. estudiosos
va d'autors que dirigeixen els seus propis textos. ment coreogràfic sense precedents de l'art i la literatu- veritable
que ens permet les públic d'aquesta joia
Aquest és segurament el tret que més singularitza el Una oportunitat per copsar certs paral·lelismes en assolir a les diferents fases de creació d'un ra lleugera, de les arts
especta- gràfi- novetats ber navegar hemerogràfica.
de la de la tipogràfi- entre un cert
festival d'estiu de Barcelona en el context dels fes- el tractament de temes com el poder o les relacions cle coreogràfic des del primer assaig fins a l'estre- ques, fotografia,
de les ori- decadentisme
tivals europeus. M'agradaria afirmar que l'encert de de parella o el sexe. Clàssic, d'Alberto Bokos; Una na. La recuperació del patrimoni musical (un segle publicitat, l'arquitectura i ques,
entacions noucentista i Joan Manuel Tresserras
la programació del Festival d'enguany és haver historia d'amor (Anatomia del cor humà), de Roger de Lied català), la cançó d'autor i un nombrós enfi- l'interiorisme, de la moda... i,
estètiques la gran defen- Professor d'Història de lo
assolit un sensible equilibri entre l'heterogeneïtat lall de joves intèrprets musicals en les mani- en general, els interessats en la
seves Comunicació a la Universitat
de l'oferta i el criteri de coherència ha presidit festacions més diversificades donen fe del bon cultura sa
que que podran disposar racionalistes,
ara d'opcions
d'una via assequible d'accés al la fotografia avantguardis- Autònoma de Barcelona
la selecció en cada apartat artístic. Això fa que estat de salut de la música feta a Barcelona.
siguin perceptibles unes grans línies de força en Més enllà d'aquestes petites reflexions, segur
l'opció programàtica del teatre, la dansa i la músi- que cada espectador pot trobar en el nombrós con-
ca. text de la programació AGENDA ADRECES ÚTILS
aquelles ofertes CULTURAL
que facin
FI teatre com a reflex de la problemàtica euro- una vegada més que les nits de Barcelona siguin
-Ateneu Barcelonès. Caixa" (212 60 50). Teodor Roviralta. 55.
pea, tant a nivell ideològic (o filosòfic), és a dir, la cita obligada amb l'espectacle i la cultura a l'entorn Exposicions Festes populars
86 Canuda, 6. -Museu Clara
idea d'Furopa, com des d'un punt de vista històric d'un festival cada vegada més consolidat l'ima- -Fotomercè. Al Palau de la Virreina. -Festa
en Major (318 34).
de Barcelona Mercè'96.
-Arxiu Històric Casa de l'Ardiaca 40 Calatrava. 27-29.
Setembre. (203 58).
teatre, dansa,
(referit especialment al nostre segle). Hi ha tot un ginari de la ciutat. Castellers, gegants, música,
11 Santa 1. -Mu.seu Diocesà
-L'amoiir des villes. Al Centre de Cultura i altres activitats. Organitza: Icub, (318 95). Llúcia,
seguit d'espectacles que incideixen en aquesta -Biblioteca de 22 Santa Llúcia, s/n.
Contemporània de Barcelona (CCCB). Ajuntament de Barcelona. Informació: Catalunya (315 13).
temàtica: Richard III (Langhoff), Tartuf (Teatre Xavier Albert! 07 47. -Mu.seu
Fins al 15 de setembre. tel. 301 77 75. Del 20 al 24 de setembre. (317 78). Carme, Etnològic
Nacional de Bulgària), lectura de de René L'Avar va iniciar el Festival del Grec'96 •Fragments VI. Col·lecció Rafael Tous. A -Centre de Cultura Contemporània de 68
Director (424 07). Santa Madrona, s/n.
poemes del Festival Grec
Metrònom. Fins al 20 de setembre. Fires, mostres i Barcelona -Museu Gaudí
congressos
•George Roiisse. Sèrie Arles. Al Museu -Ilth. European Assotiation of Chinese (412 07 81). Montalegre. 5. (284 64 46). Parc Güell. Olot. s/n.
Andy Warhol, d'Art Contemporani de Barcelona Studies Conference. Congrés sobre la -Centre d'Art Santa Mònica -Museu de Geologia
Universitats d'Estiu DISCOS (Macba). Fins al 24 de setembre. Xina i el Món Exterior. A la Facultat (412 49 28). Rambla Santa Mònica. 7. (319 68 95). Parc de la Ciutadella.
•Autògrafs de personatges famosos del d'Humanitats de la Universitat Pompeu -Centre d'Estudis i Recursos Culturals (402 -Museu d'Història de la Ciutat
a la Fundació Miró
Durant el parèntesi estiuenc, el THE ALLIGATOR25TH RECORDS teres com Clarence Gatemouth Brown, món cultural, polític i social. A la Fabra. Del 4 al 7 de setembre. 25 65). (315 11 11). Plaça del Rei. s/n.
ANNIVERSARY COLLECTION Dr. James Biblioteca Nacional de -45a Fira del LUbre d'Ocasió Antic i Casa de la Caritat.
món universitari John, Cotton, Montalegre. 7. -Museu del Llibre i les Arts Gràfiques
presenta una Johnny Copeland, Cinc Catalunya.
anys després que l'obra Setembre-octubre. Modern. Al
de i Passeig de Gracia. Des de -Filmoteca (410 75 90). Av. Sarrià. 33. (426 19 99). Poble Espanyol.
extensa oferta cursos seminaris Alligator/DiscMedi Katy Webster, ban gravat per Alligator. d'Andy Warhol s'exposés per -Antoni Clavé a La Pedrera. Sala de setembre a mitjan d'octubre. -Fundació Caixa de Catalunya -Museu Frederic Mares
que ha crescut notablement els Bancelona és una ciutat que està ben principi
te- La seva gira de celebració els va portar a Barcelona d'Exposicions de la Fundado Caixa de -Gaudí Barcelona. Saló de moda i com- (488 00 01). Passeig de Gràcia, 92. (310 58 00). Plaça Sant lu. 5.
últims anys amb la irrupció de la lacionada amb el blues. No de Barcelona (Cars,
disposa cap a 1' 11 de juliol, al Port Vell, dins primer cop
Palau de la Virreina), la Catalunya. Setembre-desembre. plements Primavera-Estiu 97/98. A la -Fundació "la Caixa" -Museu Marítim
formació contínua. És el moment festival, però, regularment, els clubs i les el Grec 95. Va ser un bon moment per -Coya. Los caprichos. Sala Gaudí de la Fira de Barcelona. Del 14 al 16 de setem-
Fundado Miró (207 74 75). Passeig Sant
Joan inaugurarà Joan, 108. (318 32 45). Portal de la Pau, 1.
d'abordar aquells aspectes especia- viles del voltant pro- gaudir de la reina del Fundado Caixa de Catalunya (La bre. -Fundació Joan Miró -Museu del Monestir de Pedralbes (203 92
assíduament la blues de Koko el 19 de setembre una
litzats exposició Pedrera). De final de setembre al gener -Líber. Fira professional del Llibre. Fira 19 Parc de 82). Baixada del Monestir, 9.
que no cobreix el curs acadè- gramen Chicago (329 08). Montjuïc.
mic, molts dels quals són música de
d'estricta Muddy Wa- Taylor, el blues incendiari sobre aquest artista, considerat del 1997. de Barcelona. Del 24 al 28 de setembre. -Fundació Tàpies (487 03 15). Aragó. 255. -Mu.seu de la Música (416 11 57).
ters. Aquest doble CD de Lonny Brooks; el el pare del pop-art nord-ame- -Fons per a una col·lecció II. Al Museu -Mercat de les Flors
Al Diagonal, 373.
actualitat. costat de temaris més
que es ven a preu senzill blues del delta, el més ricá. La mostra, comissariada d'Art Contemporani de Barcelona Visites (426 18 75). Lleida, 59. -Museu Nacional d'Art de Catalunya
0 menys habituals, al menú d'estiu
conté inè- del novell (Macba). Fins al 6 de gener del 1997. •Una nit al Museu.. Visita amb guia al
tres Martin 71 Parc de
de les universitats barcelonines cançons camperol, per Schwander, -Museu Arqueològic (423 99). Montjuïc.
es presen- Museu d'Història de la Ciutat (MHC).
dites i un interessant Corey Harris, i, tarà seixanta (423 21 49). Passeig Santa Madrona, s/n. -Museu Picasso
pot trobar per unes
enguany cursos com EI peces -pintu- Música Finalitza amb una copa de cava al mira- 15-17.
llibret. Parc de 63 Montcada.
Alligator és un damunt de (319 10).
tots, Montjuïc.
aquest res i objectes-, provinents de -Cicle de concerts "L'hora del jazz." dor de la Casa Padellàs. Informació: tel.
conflicte a l'extingida Iugoslàvia, -Museu d'Art Contemporani de Barcelona -Museu Tèxtil i de la Indumentària
segell exclusiu de blues fenomen de la tradició col.leccions privades dels Estats Organitzat per l'Associació de Músics de 315 11 11, Dies 8, 12, 22 i 26 d'agost, 1 5,
Dret de les telecomunicacions o (412 08
1971 10).Ferlandina. 25. (310 45 16). Montcada, 12.
quenebtel perini- afroamericana que és Jazz de Catalunya. A la plaça Rius i 9 i 19 de setembre.
50 -Museu
L'impacte de la unió econòmica i i i dels del -MiLseu d'Arts Decoratives (280 24). Verdaguer
dativa de Bmce Units fons
Iglauer, Kenny Neal. Tots els d'Europa, Taulet. A partir de 1' 1 de setembre. -Viatgem per les Barcelonès. Itineraris
monetària (UIMP-UB); De Frankenst- Museu de Laussanne (Suïssa). Palau de Pedralbes-Diagonal s/n. (204 78 05). Ctra. Vallvidrera. km. 7.
un enamorat d'aquest citats i molts altres van -Concert de Tina Turner. Al Palau Sant comentats que mostren la vida quotidiana
-Museu de les Arts de -Museu de (319 69 12).
ein a Terminator. Física i Ciència art. No és una multinacional, ni cosa tocar durant quasi dos intenses hores de Entre les obres de Warhol l'Espectacle. Zoologia
que Jordi. 17 i 18 de setembre. a la Barcelona romana, la
cap medieval, i la
(317 39 78-268 20 78). Institut del Teatre. Parc de la Ciutadella.
Ficció (UPC); Multimedia i llibres li de blues al vint-i-cinc s'exhibiran figuren algunes seri- -Concert de Joaquín Sabina i Los renaixentista i barroca. Informació:
que se assembli; fet, en tot aquest llaig de anys. Aque.sta Nou de la Rambla, 3-5. -Oficina de Atención al Ciudadano.
electrònics, Mercè'96. Monumental. tel. 315 11 11. Dies 8, 12, 22 i 26
Obra audiovisual ipro- temps, amb unes tres-centes referències ressenya també vol aplaudir Discmedi, la grafies de les sèries sobre i mat- Rodríguez. Plaça MHC,
-Museu d'Aris. Indústries i Tradicions Sant 4 baixos (402 72 62).
20 de setembre. d'agost, i 5, 9 i 19 de setembre. Plaça Miquel,
pietat intel·lectual, Comunicació i publicades, la indústria del disc només li finna catalana que un bon dia al Midem, ges-icones de la comunicació de (423 69 54). Poble Espanyol. -Palau de la Virreina (301 77 75).
-Barcelona Acció Musical (BAM). -Visita comentada a la mostra Barcelona,
museus i Tècniques d'arts escèni- ha lliurat dos Grammy. En canvi, la co- a Cannes, va decidir importar el catàleg masses que el van fer famós, música independent. -Museu d'Art Modern La Rambla, 99.
Festival de en temps dels Àustries. Museu d'Història
i interpretació munitat blues l'ha amb dot- Alligator al nostre país. Robert 16
ques per a periodistes recompensat com les de la de la Ciutadella. -Palau (237 49).
sopa Campbell's, Mercè'96. Del 20 al 23 de setembre. de la Ciutat. Tel.: 315 11 11. (319 57 28).Parc
16 de Gràcia. 107.
(UPF); 0 Psicologia de la personali- zenes de W.C. Handy, el màxim guardó -Museu de Ceràmica (280 21). Pa.sseig
Mao o Mike líder dels
dins l'àmbit del blues. Miquel A. Queralt Jagger, Palau de Pedralbes. Diagonal s/n. -Palau de la Música Catalana
tat (UAB). Figures capdavan- Rolling Stones. 'Activitats culturals de la ciutat: Centre d'informació de la Virreina (301 77 75) -Museu de la Ciència de la Fundació "la (268 10 00). Sant Francesc de Paula. 2.
4
"Está situada esta noble ciudad entre dos ríos, Llobregat y Besòs, que rinden y tributan al
Mediterráneo sus cristalinos raudales" Carlos Marlell (1662).
1 Revista Breu 65 Des de lo frontero
OUIM TARRIDA. L'ART COM A
7 Corto oberto ALLIBERACIÓ PERSONAL
Pasqual Maragall Jaume Vidal
8 Debot 69 2 X 2 = 5
CINC CIUTATS D'ARQUITECTURA RIUS PER NO PLORAR
Irena Fialová, L V. Vavakin, Henrieta Francesc Forreras, Cristòfol Jordà, Pau
Hammer Moravdkova, Mafus Dalla, Esteban, Miquel Sodupe i Jaume Boix
Barbel Hoidn ¡ Josep Martorell
79 Tribuno de disseny -
19 Reportotge PEPE CORTÉS Num. 31 (2a. època.) Estiu 1996
RETROBAR EL GAUDÍ ORIGINAL COBERTA MÒBIL "CABRIOLÉ"
Juan José Lahuerta i Josep M. Fort
Daniel Giralt-Miráele Secció coordinada pel Centre de
Retrat de La Pedrera, una de les obres Documentació de Disseny Elisava
més emblemàtiques de Gaudí
83 Borcelono 2001
24 Les millors peces dels GLASGOW 1990
museus
de Borcelono. Macho Felicia Esquinas
"BLACK FLOWER", DE SICILIA
Miquel Molins 85 Rodiogrofies culturols
SARRIÁ-SANT GERVASI.
27 Borcelono Plotó DISTRICTE RIC,
ALBERT FORTUNY. DISTRICTE CULT?
UNA RELACIÓ Gabriel
FURTIVA Pernau
Santiago Sans 90 En trànsit
LA CIUTAT BARROCA
33 Quodern control Raimundo Amador
EL PRIMER SIGLE DEL CINEMA CATALÀ
Joan Francesc de Lasa, Miquel Porter, 92 Escenoris
Felicia Esquinas I Félix Riera TOT VINYETES
Diccionari bàsic de cent anys Antoni
de filmografia catalana Capilla
95 El
58 Per molts personotge
onys JOSEP MARTORELL
EL PAL DE FREGAR. L'OBJECTE QUE VA Llàtzer Moix
AIXECAR LA DONA DE TERRA
Juli Capella, Quim Larrea 97 English text
61 Turisme interior
RETORN A UNA RIBERA FASCINANT Portada:
Narcís Comadira Il·lustració: Alfons Sesé
Editor: Ajuntament de Barcelona. Carrer Ciutat, 9. 08002-Barcelona. Tel. 402 72 08. Fax: 402 72 09. Internet: http://www.bcn.es/. Consell editorial: Pasqual
Maragall, Lluís Armet, Oriol Bohigas, Joaquim de Nadal, Joan Fuster, Ferran Moscorell, Raimon Martínez Fraile, Joaquim Horta, Joan-Anton Benoch, Rafael Prados,
Pep Subiros, Xavier Roig, Eduard Delgado. Direcció: Joan-Anton Benoch. Coordinació editorial: Carme Anfosso. Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Antoni
Capillo. Seccions fixes: Juli Capella, Josep Moria Fort, Josep Moria Huertos, Jaume Vidal. Col·laboradors: Josep Martorell, Juan José Lahuerta, Daniel Girolt-Mirocle,
Miquel Molins, Santiago Sons, Joan Francesc de Loso, Miquel Porter i Moix, Fèlix Riera, Narcís Comadira, Jaume Boix, Llàtzer Moix. Selecció cito sumario: Lluís
Permonyer. Disseny original: Tone Hoverstod, Loni Geest. Maquetació: Elmonogròfic. Secretària de redacció: Moria Birulés. Fotografia: Anna Boyé, Moria Birulés,
Joan Guerrero, Albert Fortuny Marc Coromines, Christian Maury, Rafael Vargas. Il·lustració: Perico Pastor. Gràfics: Lauro Quesada. Correcció i traducció: Tou
Traductors, Àngels Vilano,-Lurdes Monguillot, Julio Martínez. Gael Bonet, Tou Traductors (anglès). Agraïments: Romà Oltro, arxiu fotogràfic de Joan Francesc de Loso,
arxiu fotogràfic del Departament de Cinematografia i Vídeo de lo Generalitat, Lauren Films. Edició: Regidoría d'Edicions i Publicacions. Fotomecánica i impressió:
Impremto Municipal. Distribució: ítoco. Av. Fernández Márquez, s/n. 08930 Sant Adrià del Besòs (Barcelona). Tel. 381 73 11. Administració: Regidoría d'Edicions i
Publicacions. Passeig Zona Franco, 56-66, 08038-Barcelona. Subscripcions: Tel. 223 23 53. Publicitat: Aquitànio S.A. Gran Via 608. 6è B. Tel. 412 79 80. Dipòsit
Legal: B. 37.375/85. ISSN:0214-6223.
Els articles de col.laboració que publica B.MM expressen l'opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.
6
CARTA OBERTA
La ciutat, eix d'un
gran debat internacional
La Conferència Hàbitat II s'ha Unides tingui una sola veu per tal que el diàleg amb
celebrat a Istanbul (vint anys des- d'altres instàncies internacionals es produeixi amb la
prés de la primera que es va realit- màxima fluïdesa. En aquest sentit, la reunió
zar a Vancouver el 1976), sota el d'Istanbul ha tingut una gran transcendència.
títol La cimera de les ciutats D'entre les conclusions de l'AMCAL es destaca la
(Cities Summit). Aquest cop s'ha sol·licitud formal a les associacions internacionals de
posat en relleu la complexitat dels municipis i autoritats locals de dotar-se, tan aviat com
problemes de les ciutats. sigui possible, d'un estatut que permeti alguna forma
En el marc dels fòrums intemacio- de federació que reuneixi el conjunt de les organitza-
nals que han tingut lloc a cions internacionals de ciutats i autoritats locals,
Instanbul, s'ha celebrat reconeguda institucionalment per Nacions Unides.
l'Assemblea Mundial de Ciutats i També s'acosta el moment de posar d'acord els lob-
Autoritats Locals (AMCAL), els Mes mundials i regionals de grans ciutats. El 1999, a
dies 30 i 31 de maig de 1996, la qual ha estat fona- Barcelona, tot això anirà cristal·litzant, amb motiu
mental per aconseguir l'entesa i la implicació entre del Congrés Mundial de Metròpolis, que és el més
Nacions Unides i Ciutats Unides. Per primera vegada important grup de Crans Ciutats del Món.
les ciutats han parlat a les nacions. Un mes després de Istambul, Barcelona té la satisfac-
Com a president del Consell de Municipis i Regions ció d'acollir el XIXè Congrés de la Unió
d'Europa i del Comitè de les Regions de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que té com a fina-
Europea vaig dir que fer ciutat no significa només litat la reflexió sobre l'arquitectura i el desenvolupa-
construir habitatges, sinó assegurar el conjunt de ser- ment urbà. L'escenari d'aquesta manifestació no pot
veis públics i d'atencions ciutadanes que configuren ser més adequat.
un hàbitat digne més enllà de les quatre parets de Com recordava el president del Comitè Organitzador
l'habitatge. del Congrés, Josep Martorell, en el número anterior
A Istanbul vaig voler recordar que hi ha un "dret a la d'aquesta revista, els arquitectes de tot el món se sen-
ciutat" i que aquest dret comporta l'obligació de tots ten "atrets per tocar directament la nostra ciutat, que
els poders públics a dur a terme polítiques urbanes a través dels Jocs Olímpics del 1992 s'ha fet conèixer
que creïn un marc cada cop més habitable. Polítiques per l'esforç de la seva transformació urbana". I no
que generin noves centralitats, és a dir, unes àrees que són, només, les conquestes més vistoses d'aquesta
articulin les diverses parts de les ciutats com un con- transformació, com les Rondes o la recuperació de la
junt, alhora que promoguin la cohesió de cadascuna façana litoral, el que pot interessar els professionals
de les zones. de l'arquitectura. Les àrees de nova centralitat o
Guiats pel principi de l'ambiciosa actuació a Ciutat Vella esdevenen opera-
subsidiarietat i con- cions emblemàtiques que se
vençuts que els governs situen al centre del gran
locals són els que solen debat internacional
gaudir d'una major en el qual Barcelona
identificació amb els té ja un paper dina-
governats, hem d'im- mitzador de primer
pulsar la cultura de la ordre.
cooperació entre ciu- Avui, doncs, la meva
tats que no exclou la cul- "carta oberta" vol
tura d'una competència expressar la més sin-
ben entesa. cera, cordial i espe-
Cooperant i competint rançada benvinguda
és com millor és pot als membres de la
fomentar la qualitat de UIA que han de
vida de la població de poder certificar i,
les grans ciutats i assolir alhora, consolidar a-
criteris homogenis per al questa vocació inter-
desenvolupament d'un nacional barcelonina.
urbanisme a escala hu-
mana. A partir d'ara,
sens dubte serà més fàcil Pasqual Maraqall
aconseguir que Ciutats Alcalae de Barcelona
DEBAT ^
Cinc ciutats d'arquitectura
Església parroquial de Vrakuna, Bratislava (1992-1994).
Praga. Casa Müller (1929-30), de l'arquitecte Adolf Laos. Edifici de la cadena nord-americana McDonald's a Moscou.
Durant una setmana, la primera de juííoí, Barcelona ha estat la capital mundial de
l'arquitectura. Deu mil arquitectes d'arreu del món s'hi han donat cita en el marc del
XIXè Congrés de lo Unió Internacional d'Arquitectes, organitzat pel
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L'objectiu d'aquesta multitudinària trobada de
professionals ho estat reflexionar sobre lo funció que l'arquitectura pot tenir en lo
transformació de les ciutats en aquest final de segle. Cinc especialistes en urbanisme
analitzen l'experiència particular de cinc ciutats europees: Praga, Moscou, Bratislava,
Berlín i Barcelona. Cinc punts de vista sobre ciutats que són més que arquitectura,
peró on l'arquitectura hi té un paper primordial.
8
<
Praga. Els '^diamants solitaris''
de la ciutat gòtica
Per tota una sèrie de món: l'edifici "Ginger i Fred", projectat per Milunic; de fet, era diferent de tot el que
raons, la ciutat histò- Frank Gehry per a Nationale-Nederlanden. s'hagués pogut imaginar com a futura part
rica de Praga té una Es en un solar que fa xamfrà, i dóna a una integrant del centre històric de Praga i, enea-
qualitat específica plaça, prop d'un pont a la riba dreta del riu ra pitjor, el projecte excedia tant l'extensió
que va ser reconegu- Moldau. Està situat dintre dels límits del cen- del solar com els límits fixats per la regla-
da de seguida pels tre històric de Praga, en connexió directa i mentació establerta per les autoritats de la
turistes que van arri- amb vistes al castell i altres monuments ciutat. Immediatament va esclatar el debat
bar-hi a partir de 1989 històrics. La casa original va ser fortament professional més llarg i de més àmplia res-
i, més tard i gradual- bombardejada per l'exèrcit nord-americà el sonància de tota la història de l'arquitectura
ment, pels seus matei- febrer del 1945. Es va trigar uns quants anys txeca. Aquest projecte va ser la caixa de sor-
xos habitants. Praga per treure totes les runes i el solar havia que- preses que es va obrir en la primera confron-
és una de les ciutats gòtiques més grans dat buit fins ara. En els anys seixanta es va tació pública que va tenir lloc al país, una
d'Europa. Després de conèixer un període tomar a constmir la cmïlla i els rails del querella del tipus "Internacional contra
d'esplendor gòtica durant el regnat de l'em- tramvia davant del pont, cosa que va reduir Txec", "Històric contra Modem", "Diners
perador Carles IV, va perdre el seu poder considerablement el solar. Durant els anys contra Ideals", "Simplicitat contra
polític i es va transformar al llarg de prop de següents, es van elaborar diversos projectes Exhibicionisme", "Límits fixats per les auto-
cinc-cents anys en una ciutat provinciana, per a l'ocupació del solar; un era obra de ritats contra Arquitecte". La commoció va
parapetant-se darrere de les seves fortifica- l'arquitecte Vlado Milunic (1990). La com- durar tot l'any 1993 i no es va apagar fins
cions. Des d'un punt de vista arquitectònic, posició del seu projecte es basava en una que finalment es va concedir el permís de
el període barroc va deixar una empremta oposició entre dos components de l'edifici - constmcció.
important i, sens dubte, el nou estat una torre interior vertical i unes façanes de Per entendre com d'aliè i estrany sembla-
democràtic de T. G. Masaryk va fer el mateix formes dinàmiques que s'abocaven en tres va el projecte de Frank Gehry en aquells
amb la seva arquitectura funcionalista de direccions-. Quan la companyia d'assegu- moments, es necessari explicar de manera
gran qualitat, entre la Primera i la Segona ranees Nationale-Nederlanden va comprar el global els punts de partida de la discussió. En
Guerra Mundial. Però, sortosament, mai hi solar, Vlado Milunic va ser convidat a parti- el context de tots els canvis esdevinguts des-
va haver prou diners o prou voluntat per can- cipar en el disseny del futur edifici, junta- prés de la revolució de 1989, es podien tro-
viar radicalment l'aspecte de la ciutat. Els ment amb un altre arquitecte estranger; el bar tres maneres ben diferenciades d'enfocar
canvis es van fer a petita escala, lentament, i soci triat finalment va ser Frank Gehry. El l'arquitectura:
a mitges, cosa que va anar dotant la ciutat seu projecte "Ginger i Fred" es va presentar - Continuar amb l'estil del període soda-
d'una qualitat que Christian Norberg Schulz al públic al final del 1992. Aquest projecte lista i modificar-lo una mica. Aquest enfoca-
va descriure tant bé a Genius Loci: "(•••) la era molt diferent de la idea original de ment era recolzat per les grans empreses
fascinació de Praga es desprèn, sobretot, constmctores que encara existien i per la
d'una insistent sensació de misteri. Hom té la mentalitat immutable dels funcionaris de
impressió que és possible penetrar cada l'administració municipal.
vegada més profundament l'interior de -
en Mirar cap a l'exterior i intentar copiar
les coses. Els carrers, els portals, els patis, les allò que passava en altres països, sense
escales porten cap a un cor infinit (...) Totes entendre realment el seu context.
les -
cases estan fortament arrelades en les Retomar al punt en què l'evolució de la
diverses capes de la història, es nodreixen ciutat havia quedat interrompuda i tomar a
d'aquestes arrels i els seus noms individuals començar des del funcionalisme dels anys
ens recorden el seu passat llegendari (...)". trenta, l'últim període durant el qual l'arqui-
Atès que només es van construir uns deu tectura txeca havia assolit un nivell intema-
edificis nous en el centre històric de Praga clonal. Aquest plantejament, per moltes crí-
des de la Segona Guerra Mundial, la conti- tiques que rebés dels arquitectes occidentals,
nuïtat d'aquelles capes d'història es va veure mostrava més que cap altre l'esforç conside-
interrompuda, la qual cosa va posar de relleu rabie que s'estava invertint en la recerca de
la qualitat específica de la ciutat i va crear la nova identitat txeca, en un intent per recu-
una situació extraordinàriament complexa a perar les qualitats -oblidades durant molt de
l'hora de dissenyar i fer realitat una nova temps- d'una artesania bàsica, era, potser, un
arquitectura. pas necessari per tal que poguéssim assimi-
D'aquí a uns mesos s'acabaran les obres lar tots aquells canvis aclaparadors: nous
del que és, sens dubte, la mostra més visible materials, noves tecnologies, noves possibi-
de la nova arquitectura en el centre històric litats de construir, nous clients, noves
de Praga, divulgada i comentada per les demandes i noves necessitats. Els arquitectes
revistes d'arquitectura més importants del més joves, que creien en les qualitats i les
Edifici "Ginger i Fred", de Gehry i Milunic.
9
►
formes pròpies del funcionalisme, eren, Disneylandiana de Václavské Náméstí) és que ens dirà si és alguna cosa més que un
sobretot, els que expressaven opinions més l'esdeveniment més malaurat que ha tingut disseny escenogràfic aclaparador, si va més
radicals sobre l'edifici de Frank Gehry. lloc a Praga des de la caiguda de l'antic enllà d'allò que és racional o si és, simple-
La manera com l'arquitecte Vlado Milunic règim." {Architect, 4/96, p. 8). ment, irracional.
va encarar la situació, malgrat que no estava Mirant el "Ginger i Fred" amb el coneixe- Tot i que tinc alguns dubtes sobre la quali-
acostumat a combatre l'opinió pública, va ment dels antecedents de la seva construcció, tat dels espais interiors, tinc confiança en
ser admirable. Des del principi va acceptai" crec que la importància d'aquest edifici per Eva Jiricná i Architecture Associates de
certes limitacions en treballar amb Frank Praga no només resideix en el seu aspecte Praga, els encarregats del disseny d'interiors,
Gehry. Amb grans mostres de tolerància i d'escultura optimista i plena de moviment. i confio en què el resultat serà tant bo com
humilitat, va contribuir a la viabilitat del pro- Tenint en compte la mentalitat i l'ambient sigui possible.
jecte en els moments més difícils, solucio- funcionalistes i força ascètics que imperen Petr Kratochvfl, un dels nostres crítics
nant nombrosos problemes pràctics de dis- en la Txèquia contemporània, l'edifici òsten- d'arquitectura, va expressar una opinió opti-
seny. Per tant, no hem d'oblidar el seu nom ta tanta confiança en si mateix que cap arqui- mista durant aquella època de discussions
com a coautor de l'obra. tecte txec hagués pogut crear-lo. Cap arqui- enardides: "Crec que l'edifici de Gehry i
Actualment, la part exterior del "Ginger i tecte txec no hagués pogut obtenir mai un Milunic assolirà en la història de Praga una
Fred" està acabada. Tal com els seus detrae- permís per construir una obra de disseny tan posició comparable a la que ocupen les cases
tors pensaven i temien, l'edifici sobrepassa polèmic. Cap arquitecte txec s'hagués atrevit cubistes construïdes al peu del turó de
els límits del solar i de la plaça, i no només a fer una cosa tan costosa, tan plena d'auto- Vyserhad o la casa de camp dissenyada per
físicament -és tan impressionant que obsta- satisfacció. El "Ginger i Fred" és com un Adolf Loos, unes obres que, per la seva ori-
culitza les vistes panoràmiques i els ritmes mirall que reflexa la tolerància de cadascú, ginalitat, no han estat mai imitades i han
de tota la riba del Moldau-. La controvèrsia no només per als arquitectes, sinó també per romàs al llarg del temps com a diamants
podria renéixer, tal com apunta una primera a tots els no professionals que passen pel seu solitaris de l'arquitectura. Però també té per
reacció negativa, la de Kenneth Frampton, costat, a peu o en cotxe; és una cosa impos- a la nostra arquitectura un significat més
que després de la seva visita a Praga, el sible de passar per alt. Després de molts anys general: ens mostra que el 'fons daurat del
desembre, va assenyalar tres mals exemples de vida previsible, plena d'actituds racionals, funcionalisme txec' no és l'única font d'ins-
arquitectònics de la ciutat: "Juntament amb ens trobem davant d'un edifici summament piració per al futur." {Architect, 15/1993).
l'hotel Don Giovanni (un descomunal diferent. Quan les obres estiguin completa-
gegant rosa a Praga, 10) i l'edifici 'Ginger i ment acabades, els espais interiors i les reia- Irena Fialová
Fred' de Frank Gehry, això (la zona peatonal cions interior-exterior seran la prova final Arquitecte
Moscou. Lo fi de lo uniformitat
Els evidents canvis positius que tant els capital i de l'àrea circumdant de Moscou. els sectors no industrials. El nombre de
habitants de la nostra capital com els visi- Avui podem constatar símptomes evi- professionals que treballen en les estructu-
tants han pogut constatar quant a la millora dents de regeneració de la vida a la capital res creditícies i financeres, a les es
de la quals
seva imatge i confortabilitat, que russa, alhora que albirem una via de sorti- concentra fins un vuitanta per cent del
s'han esdevingut en el rerefons global dels da a molts dels problemes que llargament moviment de capital de tota la Eederació
processos complexos i contradictoris que s'han anat acumulant sense trobar perspec- Russa, s'ha multiplicat per tres, la
han tingut lloc qual
a Rússia, poden resumir-se tives concretes de solució. Només cal cosa permet parlar d'una nova funció de
sense por a exagerar sota V epígraffenomen esmentar l'esforç per acabar amb el marcat Moscou com a capital de l'Estat. El desen-
moscovita. En aquesta difícil etapa de desequilibri territorial entre l'esfera indus- volupament de la petita ha com-
transformacions, empresa
Moscou ha aconseguit trial i la social. A la fi dels anys vuitanta, es portat l'augment del nombre de societats i
donar concreció pràctica al potencial calculava un total de quaranta milions de
intel.lectual organitzacions, que ha passat de 52.000 a
inherent a la capital i trobar un metres quadrats de superfície industrial a la 143.000, amb el consegüent increment dels
camí segur cap a les relacions econòmiques capital. A pesar de la categòrica prohibició llocs de treball en el comerç i el sector de
de mercat, conservant, sobretot, l'harmonia d'incrementar les construccions indus- serveis. La veracitat i el realisme dels
del seu conjunt arquitectònic. trials, llevat d'aquelles branques que ser- pronòstics fixats en el marc dels
En aquest sentit, els profunds
documents pro- vissin directament les necessitats urbanes, canvis esdevinguts en la vida econòmica i
gramàtics continguts en un pla de desenvo- les autoritats d'aleshores van arribar a pla- social de Rússia ha pres forma en virtut
lupament d'ampli abast representen un ele- nejar la construcció de vint milions més de d'una sèrie de factors. Les decisions reco-
ment decisiu en l'èxit de la política urba- metres quadrats mitjançant un seguit de Hides pel Pla General i per les Directrius
nística portada a terme pel govern de decisions preses amb caràcter excepcional, generals de no s'han
Moscou. Es d'un Desenvolupament
tracta nou Pla General de cosa que van fer sense cap mena de garan- basat en xifres imposades a l'arbitri d'un
Desenvolupament de Moscou i dels seus ties financeres, materials ni professionals i Pla General, com succeïa en
voltants i d'un temps
de passat,
programa recuperació del sense calcular les possibles conseqüències sinó en una anàlisi realista de la situació de
centre històric de la capital. L'elaboració ecològiques i socials, tot i sabent que la la capital. Com a base d'actuació es van
d'aquests documents en les noves condi- qualitat de la vida urbana empitjorava dia a les conclusions d'un d'ex-
cions existents adoptar
ha propiciat essencialment equip
dia. Actualment, gràcies a la reducció de en A amb
el naixement perts
d'una sociologia. més,
metodologia l'objecte
nova en la gairebé 250.000 llocs de treball en activi- de sotmetre a debat les de
projecció urbanística el perspectives
en marc d'un deter- tats industrials que s'ha enregistrat en els es va la
minat desenvolupament
projecte de requerir
desenvolupament de partici-
la darrers tres anys, ha crescut l'ocupació en pació d'un gran nombre de representats de
10
la vida pública, es van considerar les expe- un deu per cent ha procedit d'inversors
riències realitzades a l'estranger i també es estrangers.
va consultar un grup d'especialistes que Al compliment d'aquest programa ha
havien treballat en programes de desenvo- contribuït decisivament l'existència d'unes
lupament similars a Leningrad, Kíev, París directrius urbanístiques que es van formu-
i Berlín. Els objectius fixats en aquest pro- lar amb la participació d'un gran nombre
grama estratègic de desenvolupament i, en de representants de la vida pública, per la
concret, l'esforç per superar la tendència a qual cosa aquest projecte esdevé un autèn-
la crisi mitjançant un curs de formació i tic acord social, un programa consensual
sistemes de perfeccionament del nostre de regeneració de la vida urbana.
organisme municipal, es van convertir en el Arribats en aquest punt, hem proposat
pilar de la política urbanística de la ciutat, l'elaboració d'un projecte de remodelació
la qual avui és portada a terme amb èxit pel urbanística de les places que envolten el
govern de Moscou. La transformació de les centre de la ciutat, algunes de les quals,
superfícies bàsiques urbanes afavorida pel com ara la plaça Mánezhnaya, es troben ja
creixement de les àrees no industrials ha en fase de reconstrucció. S'han elaborat les
exercit una innegable influència positiva línies mestres d'un programa de recons-
des del punt de vista ecològic en haver-se trucció del barri de Kitái-górod i de gaire-
reduït la intensitat de la contaminació i, bé tots els microbarris continguts en l'ane-
òbviament, la quantitat de fonts nocives lla Sadovoe Koltsó. En la zona del centre
per al medi ambient. L'execució dels pro- històric, on es troben els edificis remode-
jectes de construcció de nous habitatges, lats, ocupen un lloc principal les construe-
paral·lela al desenvolupament de les activi- dons qualificades de singulars, com el
tats i del sector serveis, així com l'organit- temple de Crist Salvador, la galeria
zació racional dels llocs de treball en les la taxació dels recursos potencials que per- Tretiakov, el teatre Bolshói, el Museu
zones de recent urbanització i el desenvo- metrien d'augmentar l'espai vital de trenta d'Història i el Museu de Belles Arts. Així
lupament de les obres d'infraestructura de a quaranta m2 per persona, equiparant-lo, mateix, tenim en perspectiva elaborar un
transport, ha contribuït a incrementar con- per tant, al nivell europeu. pla d'aprofitament actiu dels espais subte-
siderablement la qualitat de vida. Frenar el Després d'efectuar un balanç de les rranis del centre de la capital.
creixement indiscriminat de la població actuacions concretes del Pla General en els Es tracta d'un dels nostres reptes socials
permet d'adaptar-se a les condicions de la seus tres anys d'aplicació, podem afirmar més importants. Actualment, la superfície
vida urbana a una gran massa de nous habi- que pràcticament tots els projectes i línies global destinada a l'habitatge a la capital és
tants que al seu dia van arribar a la capital. d'actuació definits en el programa es tro- de 169,1 m2, la qual cosa equival a un mit-
És especialment important l'orientació ben en un actiu procés de realització. jana de 19,6 m2 per persona. Amb tot,
específica de la política destinada a enfor- Aquests projectes se centren principalment encara hi ha un deu per cent de moscovites
tir i desenvolupar el nostre potencial cultu- en la transformació i l'harmonització de les que viu en un pis comunitari. Els barris de
ral i, en concret, el camí emprès amb vista estructures de l'economia nacional, l'aug- creació recent de la capital en què s'han
al renaixement espiritual basat en la ment del benestar social, la regeneració del construït habitatges nous, com Marin,
reconstrucció dels llocs de culte del nostre nostre llegat històric, l'adopció d'una polí- Bútovo, Mítino, Zhulévino, Novopodrézki,
poble, la qual cosa suposa alhora un ele- tica orientada en funció de criteris ecolò- Kúrkino i Sherbinka, difereixen notable-
ment estabilitzador en l'agitat clima polític gics, el desenvolupament de les infraes- ment del caràcter impersonal dels barris
i social de la vida de la capital. Moscou ha tructures de l'àrea perifèrica i la reorganit- urbanitzats als anys setanta i vuitanta. Els
començat a somriure, com va observar un zació de les obres públiques. En l'actualitat projectes de reconstrucció d'aquests barris
dels participants en els debats sobre arqui- s'estan elaborant les bases d'una regulació permeten d'incrementar considerablement
tectura fent al·lusió a la qualitat de les juridicoeconòmica de l'activitat urbanísti- l'espai per a l'habitatge i millorar-ne de
mesures de sanejament del centre històric ca encaminades a incentivar les inversions passada l'aspecte extern. En conjunt, tot
de la ciutat. tant nacionals com estrangeres. això possibilita duplicar el fons d'habitat-
La nova estructura administrativoterrito- L'activitat inversora destinada a la res- ges de Moscou sense ultrapassar els límits
rial i el sistema de gestió organitzat sobre tauració de certes construccions moscovi- pressupostaris.
la seva base, els quals han estat creats tes, escassament activa en els últims tres La reorganització de les zones industrials
recentment per encàrrec de l'alcalde de anys ja que es considerava a cop d'ull una de la ciutat és una de les principals reserves
Moscou en el marc del Pla General, han intervenció extraordinàriament lenta i en amb què compta la capital per cobrir la
jugat un paper fonamental en la superació general poc viable, ha començat a manifes- necessitat de construcció d'edificis desti-
de les dificultats del període de transició tar-se, sobretot, en el centre històric de la nats a oficines, centres comercials i habi-
cap al nou estil de vida de la capital russa. ciutat. Atès el seu estat ruïnós, la majoria tatges. A hores d'ara, el terreny que ocupen
Les directrius globals del Pla General han dels edificis d'aquesta zona van ser ame- les zones industrials està urbanitzat de
pres una orientació concreta d'acord amb naçats de demolició per l'antic pla general. manera ineficaç i caòtica, i a més suposa
les peculiars condicions de cada districte Des de l'any 1993, declarat Any del Centre una font d'agents contaminants del medi
administratiu. L'elaboració d'unes línies Històric per les autoritats municipals de ambient.
generals per al desenvolupament economi- Moscou, s'han anat reconstruint i remode- Una de les seccions principals del Pla
cosocial que afecten quasi setanta de les lant en els límits de l'anella Sadovoe General la constitueix el programa de
135 circumseripcions municipals s'ha con- Koltsó un gran nombre d'edificis i cons- desenvolupament de la infraestructura
cretat en un registre d'habitatges suscepti- truccions finançats principalment per d'enginyeria i transport, i mitjançant la
bles de reconstrucció. Un estudi detallat de inversions no estatals, de les quals un vui- seva aplicació ja s'ha abordat la solució de
cada àrea ofereix la possibilitat de revisar tanta per cent ha estat nacional i solament nombrosos problemes que avui es troben
Els magatzems CUM, a Moscou.
11
►
en vies de realització. El primer pas enea- construcció juga un paper de creixent ció de programes destinats a reorganitzar
minat a la resolució dels problemes ecolò- importància quant a l'augment de la com- els espais urbans segons els diferents
gics de la ciutat des del punt de vista urba- petitivitat professional i la major qualitat àmbits d'actuació (ecologia, transformació
nístic s'ha concretat en la renúncia formal de les propostes de resolució. A més, el de les bases urbanes, remodelació de la
a prosseguir l'expansió dels terrenys de gran nombre de tallers privats, petites indústria), l'execució dels projectes d'or-
LPZP a fi d'utilitzar-los per a altres neces- empreses i altres entitats no estatals que ganització de totes les circumscripcions
sitats de la ciutat, així com en el compro- presenten aquests projectes ha desbancat municipals i del projecte per a la formació
mís de conservar el cinturó verd de la ciu- l'anterior monopoli de les institucions esta- d'un sistema d'actuació conjunta en el
tat i d'explotar-ne econòmicament les tals. Com una de les principals peculiaritats complex Kremlin-Kitai-górod, l'elaboració
reserves interiors. La transformació de les de l'etapa d'aplicació del nou Pla General d'un projecte de construccions a les ribes
superfícies urbanes, queja s'ha iniciat, ofe- que ens ocupa, i que ha definit la ubicació del riu Moskva, la modernització dels
reix a més una aportació més que rellevant dels nous nusos urbans de futura construe- accessos a la ciutat tant per carretera com
amb vista al sanejament de la difícil situa- ció, cal remarcar l'àmplia gama d'estils per ferrocarril, i la consecució d'una efecti-
ció que avui dia viu Moscou. La política de dels treballs dels arquitectes, la qual cosa, vitat més gran en l'aprofitament dels recur-
canvi de la zonificació actual -concretada, unida a la diversitat de procediments arqui- sos del sòl, així com en la concepció gene-
per exemple, en la supressió del gegantí tectònics, augura l'abandonament definitiu ral sobre economia urbanística. Pel que fa
dipòsit de decantació dels Camps de de la impersonalitat que va marcar la vida específicament a la tasca de l'arquitecte,
Liublin, en l'enderrocament de certes plan- de Moscou en els anys de les urbanitza- entre les fites proposades figuren: posar al
tes industrials obsoletes i dels magatzems cions massives amb habitatges industrials dia l'activitat professional dels arquitectes
del moll fluvial Krasnoprésnenski per edi- d'aspecte uniforme i amb idèntic nombre de Moscou amb vista a trobar una línia
ficar la Moskovski City i en l'eliminació de de pisos. Aquest fet és especialment relie- arquitectònica contemporània, la qual alho-
les enormes cotxeres del carrer del zoolò- vant perquè concorda plenament amb un ra ha d'abraçar la riquesa de la tradició de
gic per construir-hi habitatges i oficines- dels trets característics que històricament l'arquitectura moscovita; implantar en la
contribuirà activament a la millora de han anat configurant l'aspecte de Moscou: pràctica projectual i arquitectònica una
Moscou des del punt de vista ecològic. el seu polifacetisme. actuació conjunta d'urbanització d'àrees,
Els canvis que s'esdevenen a la capital, i Quant a les actuacions urbanístiques, es artèries, places i centres socials; i, per
concretament l'aparició d'un gran nombre preveu dur a terme una avaluació global últim, concloure la creació d'un disseny
de nous clients inversors, han ampliat con- dels resultats concrets del Pla General amb urbà vàlid.
siderablement les perspectives de desenvo- l'objecte d'actualitzar les bases dels seus
lupament de l'activitat professional dels plantejaments i activar les intervencions al
arquitectes moscovites. La lluita per acon- centre urbà. Altres objectius són: la con- L.V. Vavakín
seguir, sobre la base d'una competència clusió dels programes relatius a 1'agióme- President del
lleial, les concessions Col.legi
dels d'Arquitectes
projectes de ració urbana, l'aprofundiment en l'elabora- de Moscou
Bratislava. El neomodernisme
ter únic resideix en el fet que, tanmateix, En el context del descobriment de l'ar-
mai n'ha estat lluny, d'aquests esdeveni- quitectura d'aquests sis darrers anys hem
ments. Només esmentem aquesta partícula- de respondre a la qüestió següent: Fins a
ritat per tal de descriure la situació perifèri- quin punt el procés de transformació social
ca d'una ciutat provinciana dintre d'un que es va iniciar al final de la dècada dels
estat petit. L'atmosfera urbana de vuitanta va influir en l'arquitectura? Es va
Bratislava s'ha caracteritzat des de la seva triar fer un pas decisiu cap a la llibertat i
fundació per una barreja d'influències -o una democràcia de
\ tipus occidental,
' però
L¿ ° ambicions- austríaques, hongareses i eslo- aquesta reorientació només va suposar un
vaques. Es imprescindible parlar, també, canvi subtil en el potencial creatiu
Bratislava ha estat cruïlla global.
sempre una del gran pes específic de les seves Al canvi va de
d'influències. podero- contrari, mani-
Es una ciutat aquell
situada posar
prop de ses comunitats catòlica, protestant i jueva. fest tota una sèrie de
diverses fronteres culturals i problemes, límits i
naturals, per Per la seva situació geogràfica, en el centre barreres tant en la comunitat
la al
qual món
cosa els moments de disturbi han lligada
del gresol on s'amalgamen les ètnies cen- de
arribat integrant de la l'arquitectura, com en la manera en
a ser part què
seva histò- treeuropees, Bratislava s'ha desenvolupat es va creant
ria. Que el símbol heràldic arquitectura i, per tant, de
seu inclogui una naturalment como una ciutat multinacio- dimensions
porta oberta no és cap coincidència. espirituals.
nal. El fenomen Bratislava s'ha anat con- Triar les tendències més
Bratislava en
és una ciutat força petita, significatives
formant enmig d'un
d'uns estrany procés d'esmi-
400.000 habitants, situada l'arquitectura de ciutat és una
a la riba qualsevol
colament i de difuminació de tot el
del Danubi, que era tasca complicada. Bratislava ha estat sot-
prop de les fronteres amb Àus- massa clar o complex. Això va ser una con- mesa a influències
tria i externes que han
Hongria. Bratislava ha eludit tingut
sempre seqüència de les eternes controvèrsies i de com a resultat una
els barreja de valors cultu-
grans esdeveniments històrics o les la incapacitat
situacions per trobar un modus vivendi, rals, els estrats dels
excep)cionals. Però el caràc quals s'encavalquen.
seu més que el resultat d'una resitència interna. Aquesta barreja, sempre de manera discre-
12
ta, però sovint amb èxit relatiu, va seguir el
desenvolupament progressiu dels centres
culturals mundials. El rerefons cultural de
Bratislava ha estat des de sempre molt
subtil, s'ha fonamentat més en una super-
posició d'estrats diversos que en uns con-
ceptes originals, ha preferit els contrastos a
la unitat, l'adaptabilitat a la determinació i
els ecos als crits.
La situació cultural de Bratislava és sem-
blant a la que es dóna en altres capitals
petites en zones perifèriques d'Europa.
Aquí, en la franja oriental d'Europa, l'ex-
pressió cultural es veu notablement afecta-
da pel combat de les nacions per la seva
integració a Europa, al mateix temps que
per un reconeixement permanent de les
seves diferències. Tanmateix, el paper més
important és el que exerceix l'eterna cons-
ciència que tenen de la seva pròpia imper-
fecció cultural.
A Bratislava, l'arquitectura moderna ha
estat el model en què l'arquitectura mai no
ha deixat d'inspirar-se, sempre l'ha consi-
derat com una font d'estabilitat. Aquests
retorns al modernisme, van ser més fre-
qüents a Bratislava que en altres indrets
d'Eslovàquia, o fins i tot que a la resta de
l'Europa central, com proven, per exemple,
els grans ressorgiments que van tenir lloc
al final de la Segona Guerra Mundial, des- senzilles parets llises, que alternen amb lees mostres més significatives de l'arqui-
prés del període d'arquitectura estalinista grandioses superfícies de vidre, separen tectura de Bratislava dels anys vint i trenta,
dels anys cinquanta, en la segona meitat de l'edifici dels espais que l'envolten i creen la seva qualitat tècnica i estructural i el seu
la dècada dels seixanta i, finalment, en els un contrast espectacular. L'interior de l'es- esperit artístic. La casa constitueix una uni-
vuitanta. Aquests ressorgiments van ser glésia consisteix en una gran sala amb un tat integrada, des de la composició arqui-
impressionants, perquè llavors existien cor que dibuixa una elegant corba. Aquest tectònica global fins a la perfecció de cada
diversos corrents d'opinió en contra del està soportat per una sèrie de columnes la un dels detalls. La naturalesa del terreny va
modernisme, com els es podien donar disposició de les quals copia la forma de la determinar la forma i la disposició de l'edi-
que
a qualsevol lloc, des d'un dirigisme polític paret rodona de vidre de la planta. Una fici. Però, malgrat que es disposava d'un
bàsic fins a les consegüents classificacions balustrada amb barrots de ferro delimita el solar de només 400 metres quadrats, el dis-
artístiques. Aquest tipus de modernisme, cor, tot creant la sensació de lleugeresa i seny de la casa és lliure i grandiós. La
renovat diverses vegades, va ser entès en espai. La connexió entre els espais de la construcció té dues ales que estan lleugera-
un context més ampli i els autors van poder nova església i de l'antiga culmina, natu- ment desnivellades. Aquestes dues ales es
reunir-se en el corrent sense més dificul- raiment, en un prisma blanc i uniforme, connecten per una escala una mica arqueja-
tats. Pel que fa a aquelles tendències, avui semblant a una casa dintre d'una altra. da. Vista des del carrer, la casa té dues
dia podem considerar l'arquitectura Aquesta construcció serveix de suport al plantes, mentre que la
que façana que dóna al
reflexa l'esforç per aconseguir un treball cor, al mateix temps que ofereix espai per a jardí en té quatre. L'arquitectura en conjunt
perfecte -començant per la qualitat tecnolò- una escala, una sagristia i un confessionari. i la disposició dels espais es caracteritzen
gica i acabant amb l'aspecte brillant i depu- L'arquitectura de l'església de Vrakuna per la senzilla elegància, la lleugeresa i la
rat del neomodernisme més purista i pode- torna a assumir la tradició de les modernes claror. Els mitjans i els elements utilitzats
rós-, com la més significativa per a la nova esglésies, de formes molt "civils", que van per trencar o dividir els diferents plans i
Bratislava. ser bastides a Bratislava a partir dels pro- supefícies, des dels barrots de ferro de la
Voldríem il·lustrar aquesta tendència jectes de Vladimir Karfik i Michal M. balustrada fins als esglaons de fusta, coe-
amb alguns dels estat
seus exemples més carac- Harminc. xisteixen en un extraordinari de per-
terístics. El primer és la petita església Un exemple representatiu de construcció fecte equilibri. S'ha aconseguit un admira-
parroquial de Vrakuna, construïda l'any individual utilitzada com a habitatge és la ble equilibri entre dos extrems: d'una
1994. Es l'obra d'uns Joves arquitectes de casa de camp que va ser construïda l'any banda, es fa patent la complexitat gairebé
Bratislava: Michal Bogár, Lubomir Králik, 1993 als afores de Bratislava, en la falda incontrolable del conjunt i, d'una altra, es
Ludovit Urban i Martin Kvasnica. del turó adjacent. Els arquitectes Jozaf percep una simplicitat provocativa. La
L'elegant massa arrodonida del nou santua- Ondrias i Juraj Závodny són els autors d'a- construcció demostra l'experiència adqui-
ri està connectada d'una manera molt pura questa casa que proclama fermament les rida en aquest final de segle. Quan s'exa-
i natural amb el nucli original de l'antiga extraordinàries qualitats arquitectòniques minen certs detalls, però, el disseny de la
església d'estil modernista. Volums de que impregnen no només les intencions casa apareix com un estudi retrospectiu de
línies puristes i clares formen uns "braços" dels arquitectes, sinó també la seva realit- l'arquitectura dels anys treinta (és per això
que s'obren cap a una petita plaça. Unes zació final. El projecte es va inspirar en que el autors l'anomenen fonèticament
Interior de l'església catòlica de Petrzolka (Bratislava, 1930-1932).
13
►
Srtis), dominada per la simplicitat, amb les Bratislava durant els anys treinta. L'últim tot aquesta solució té el seu corresponent
balustrades horitzontals i les parets de dels exemples que presentem aquí és el nou punt de referència en l'arquitectura moder-
vidre tan característiques de l'estil d'a- edifici destinat a allotjar les oficines cen- na de la Bratislava de principi de la dècada
quells anys. Un altre exemple interessant traís del principal banc eslovac, el VUB, un dels trenta: la seu del City Savings Bank
d'habitatge de la nova arquitectura de edifici en última fase de construcció, situat (Caixa d'Estalvis de la Ciutat), una obra de
Bratislava és la urbanització construïda en una bonica zona del centre de la ciutat. Juraj Tvarozak que va ser el primer edifiei
sobre el turó de Machnác pels arquitectes La forma d'aquest edifici ha estat determi- amb parets de "cortina" de vidre en tota
Juraj Hermann, Dusan Krepop i Stefan nada no només per la seva localització fora Eslovàquia. Cap d'aquests exemples és
Svetko. Després d'un llarg període de del comú, sinó també per la necessitat de absolutament conseqüent amb una concep-
construcció, va ser finalment acabada l'any subratllar la importància de la institució en ció purista. Però bé podria ser que aquest
passat. És l'única urbanització que s'ha si. Els autors d'aquesta torre cilíndrica de toc suau de complexitat i contradicció sigui
construït en la ciutat des de l'any 1989. Els 24 plantes són Ján Bahna, Lubomir justament la característica més especial del
arquitectes van aconseguir crear no només Zádovny, Igor Palco, M. Juráni i BOOS. modernisme de la nova arquitectura de
un conjunt d'habitages confortables, sinó L'edifici consta d'una planta baixa dividida Bratislava.
també una mostra racional d'arquitectura en tres ales que envolten el pati central. El
il.lustrada, sense pseudohumanització. seu aspecte és el que correspon típicament Henrieta Hammer Moravcikovo/
Aquí també podem establir un paral.lel a l'edifici d'una institució financera, amb Motus Dullo
amb els habitatges socials construïts a parets de vidre i formes moldejades. Fins i
Arquitectes
La caiguda del mur de Berlín, el novem- de Berlín hagués d'assumir la responsabili- característiques. Uns altres 2,5 milions de
bre de 1989, i la reunificació d'Alemanya, tat de resoldre els problemes polítics, admi- persones viuen en l'àrea circumdant.
el 1990, no van ser simplement expressions nistratius i urbanístics en un àmbit queja no Els canvis polítics van afectar les dues
d'un canvi real en l'estàtica de les forces era merament regional. La qüestió del rang parts de la ciutat amb la mateixa força i es
polítiques dels estats del bloc comunista, de Berlín com a futura àrea metropolitana va considerar que trobar "l'expressió teòri-
sinó que van significar, a més, un desafia- entre els centres urbans europeus ja exis- ca correcta" no era res més que una qüestió
ment fonamental i paradigmàtic per a l'au- tents o en vies de desenvolupament necessi- menor. Els problemes reals van arribar a
toafirmació dels alemanys i un canvi radical tava ser definida partint de zero. l'hora de concretar.
en les condicions de vida dels habitants de El Berlín reunificat cobreix una superfície Berlín occidental va anar perdent gra-
Berlín. de 880.000 quilòmetres quadrats i compta dualment el seu privilegiat catàleg de drets
La decisió presa pel Bundestag el 1991 amb 3,5 milions d'habitants, la qual cosa subvencionats i la seva identitat com a cen-
que Berlín tomés a ser la seu del Parlament col.loca la ciutat entre les deu més grans tre cultural poc convencional de l'antiga
i del govern, declarant la ciutat capital de d'Europa. Està dividida en 23 districtes Alemanya occidental. L'ampli ventall d'es-
l'Alemanya reunificada, va fer que el Senat autònoms que ostenten diferències molt deveniments i molts aspectes de la seva
"qualitat de vida", que estaven supeditats
als ajuts econòmics finançats amb diners
públics, es van veure, conseqüentment,
posats en dubte, de cop i volta, davant la
nova situació econòmica.
Es demanava a aquesta ciutat -que les cir-
cumstàncies històriques de la postguera
havien deixat sense importants fonts econò-
miques pròpies- que es transformés en una
entitat urbana "profesional" i econòmica-
ment independent i que, al mateix temps,
desenvolupés la capacitat gestora necessària
per aconseguir l'adaptació de la comunitat
de Berlín oriental al sistema administratiu
de l'antic Berlín occidental.
Per als habitants del Berlín oriental el
canvi era fonamental. A més dels conflictes
que poguessin existir davant les realitats del
món capitalista, aquest canvi significava, a
nivell administratiu, una reconstrucció total
del sistema de propietat privada vigent a
Berlín abans de la guerra, la privatització i
la modernització del sistema d'habitatges
de protecció estatal amb els preus simbòlics
Panoràmica de Berlín Est. El Berlín reunificat és una de les deu ciutats més grans d'Europa. dels seus lloguers i, també, un canvi com-
14
plet del sistema administratiu local i del seu la renovació de les àrees urbanes ja exis- m2. Aquest projecte va establir la pauta i,
personal. tents i la restauració d'uns 270.000 pisos en malauradament, les normes de qualitat per a
La desaparició de l'estat alemany oriental grups d'edificis alts. tota una sèrie de propostes d'empreses pri-
també havia provocat l'obsolescència de - Una estratègia urbanística que permeti vades per a la urbanització del cor històric
nombrosos edificis governamentals i de una concentració sostenible i una correcta de la ciutat, entre l'Alexanderplatz i la
molts programes urbanístics inacabats que distribució de les diverses zones comercials Postdamerplatz.
havien deixat grans àrees ermes en el cor de i d'oficines per tota la ciutat, respectant l'es- Si bé la validesa d'aquests projectes era
l'antiga capital de l'Alemanya oriental. tructura policèntrica de Berlín, una qüestió indubtable des d'un punt de vista econòmic,
L'organització de sectors com la sanitat, l'e- que ha esdevingut ja un dels problemes més plantejaven, tanmateix, molts problemes a
ducació i els afers socials també s'havia urgents que es plantegen en els actuals pro- nivell urbanístic. Era necessari, òbviament,
d'adaptar als models occidentals. cessos simultanis de planificació. establir reglamentacions i pautes d'actuació
De sobte, les dues meitats de la ciutat La necessitat d'una estratègia urbanística globals en matèria de planificació i desen-
competien l'una amb l'altra, ja que tot era es deu a algunes condicions pròpies del volupament urbanístics. Les qualitats urba-
duplicat: les universitats, les acadèmies, els Berlín de la postguerra. Quan es va iniciar nes del Berlín ja existent, amb les seves
museus, els teatres, les òperes, els centres el procés de desenvolupament de la ciutat, cases unifamiliars del segle XIX, d'ús mixt,
d'investigació mèdica, etc. L'establiment no es van aprovar ni fixar directrius per un que formen el teixit urbà dels diversos dis-
del pressupost públic i la futura supervivèn- programa d'urbanisme global. El procés de trictes de les parts oriental i occidental, es
eia d'aquestes institucions van adquirir, evi- planificació havia de córrer paral·lel al pro- van convertir en l'escala i la mesura en què
dentment, una dimensió simbòlica en el cés de construcció, ja que la pressió de les s'inspiraven els nous projectes per al centre,
debat polític de la ciutat. inversions exigia que les autoritats pren- els quals eren concebuts principalment d'a-
Tanmateix, l'expressió més visible dels guessin decisions pràcticament immediates. cord amb criteris monofuncionals i sense
canvis i els esforços duts a terme a Berlín va Les necessitats de la ciutat i els interessos tenir en compte la ubicació especial de les
ser una activitat febril en el camp de la privats havien d'assolir d'alguna manera un obres.
construcció es va iniciar gairebé inme- punt de trobada per tal de produir uns efec- L'anàlisi de la vitalitat i la bellesa
que origi-
diatament, el mateix 1990, avantçant-se a tes sinèrgics. Per exemple, els plans per al nals d'aquest centre, ja destruït i transfer-
les esperances i els somnis que havien de futur desenvolupament de la xarxa de metro mat, comú a les dues meitats de la ciutat i la
conformar la imatge, la funció i la identitat regional i la construcció de túnels per alieu- seva especial història d'ocupació política va
futures de la ciutat. Les inversions privades gerir el trànsit en el districte de Tiergarten arribar a constituir-se en el catalitzador
per a la construcció d'oficines, laboratoris, necessitaven ser coordinats amb els concep- natural del discurs públic amb els urbanistes
empreses industrials i habitatges s'han con- tes básicas de construcció continguts en el i els seus clients i entre els mateixos berli-
vertit en una de les fonts de finançament projecte Daimler-Benz. nesos.
més importants d'aquesta jove economia. Immediatament després de la reunifica- La reconstrucció de l'activitat comercial
Actualment, s'estan realitzant obres ció, hi va haver un debat intens -i altament en el centre, combinada amb una major qua-
corresponents a uns 310 projectes a gran polèmic- sobre quina havia de ser la direc- litat urbanística, és el tema central del deli-
escala i els inversors
que representen un total d'inversions ció bàsica del desenvolupament urbà en cat debat entre les autoritats
privades internacionals de prop de 50 aquesta regió de nova creació. que han assumit el paper de "productors de
bilions de i els quals hi treballen Gradualment, el debat va originar un esbós ciutat" en grans zones del centre.
marcs en
uns 150 arquitectes procedents de tot de projecte que, al seu tom, va dur a la cre- "La Ciutat Europea" com a model ha
Europa. Amb l'excepció dels projectes ació d'un pla per dividir el Berlín reunificat esdevingut el lema clau de la política de
d'habitatges, les obres de construcció com- en zones. Aquest pla va ser aprovat per el planificació urbana, la qual cosa implica
plexes estan concentrades en indrets cèn- Parlament el juny del 1994. No obstant conjunts de cases d'ús mixt, carrers públics
tries de la ciutat, com els districtes de Mitte, això, no era factible ni a nivell polític ni a clarament definits, places i parcs estricta-
Tiergarten i Charlottenburg. La zona amb nivell econòmic esperar tant de temps per ment separats de les àrees privades com a
més concentració d'obres és el centre histò- planejar les àrees destinades a la construe- garantia de qualitat urbanística. Això desen-
ric de l'antic Berlín oriental, a la rodalia de ció de nous habitatges i al desenvolupament tona moltes vegades amb el model contra-
la futura del comercial. dictori de programes de construcccions a
seu govern.
Aquest programa de construcció i urba- Un altre problema amb el qual s'enfron- gran escala, en combinació amb la creació
més, coberts
nisme públic se centra, a en aquests ten els urbanistes i els inversors és l'impre- de centres comercials i passatges
amb control de un
quatre punts: visible coeficient de creixement econòmic i privatitzats seguretat,
- La reorganització i la modernització demogràfic experimentat per la nova capital model que té el favor de la majoria dels
dels serveis i els anònimes.
transports (incloent les federal. Això explica l'onada de projectes constructors i fonts d'inversió
línies de ferrocarril i els trens de roda- entusiastes i altament especulatius promo- La decisió política de retornar les propie-
grans
lles, la de la zona oriental als seus antics
xarxa de metro, les carreteres i els guts per inversors privats que, en els pri- tats pro-
ponts, la xarxa de tramvia, el clavegueram i mers moments, va irrompre sobre el centre pietaris va donar una raó pragmàtica perquè
les telecomunicacions). històric de Berlín, fent que s'iniciés el debat es fixés una estratègia urbanística i va aju-
- La planificació de les instal·lacions i polític i urbanístic sobre el futur de "la dar a establir les pautes de construcció basa-
dels edificis repartits tot el centre histò- Ciutat Europea". des en l'urbanisme tradicional. El disseny
per
ric de carrers s'havia de
Berlín, que el nou parlament federal i El més important d'aquests projectes de històric dels respectar
el govern han d'ocupar, seguida d'un pro- primera hora és el projecte Daimler-Benz, perquè es pogués reconstruir el sistema de
m2 del Berlín de 1930.
grama d'habitatge per als funcionaris fede- amb una superfície útil de 340.000 parcel.lació propi
traslladar de Bonn sobre solar de 67.000 m2 situat en la D'una altra banda, la Llei sobre
rals que s'hauràn de a un
Berlín. Postdamer Platz, i els tres blocs de la Inversions Especials en la zona correspo-
- La creació d'habitatges i infraestrucu- Friedrichstrasse -els anomenats passatges nent a l'antiga R.D.A. i la Llei per a la
tres socials en els nous districtes suburbans Friedrichstad- que sumen una superfície Reglamentació dels Assumptes de Propietat
Tractat
situats a la perifèria de la ciutat, paral·lela a útil de 110.000 m2 sobre un solar de 16.000 Oberta, relacionades amb el
15
►
d'Unificació, van pennetre la venda de les nístic a llarg termini. Passa el mateix amb tructors del sector privat. L'objectiu fona-
propietats que pertanyien a l'estat, malgrat els ministeris, les ambaixades i els serveis mental del programa és crear una atmosfera
les reclamacions dels antics propietaris, d'informació que, fins fa ben poc, no sabien urbana. Per tant, al principi no hi ha cap pla
amb "fobjectiu de crear o garantir lloes de amb certesa quina seria la seva ubicació de parcel.lació ni de xarxa viària, sinó un
treball, en especial mitjançant la creació definitiva a la zona. model que delimita les zones públiques: els
d'instal·lacions de producció comercial o L'estratègia triada és prou forta com per contorns de les places, els camins, els parcs
d'una companyia de serveis" i "per satisfer supoitar la coexistència de diferents estils i els edificis serveixen per definir la identi-
una important demanda d'habitatges entre d'arquitectura que van des del modernisme tat de la nova unitat suburbana i donar-li una
la població". Així doncs, la col·laboració fins a l'eclecticisme. Aquest concepte urba- orientació característica, sustentada per la
dels inversors per fixar una estratègia de nístic ha resultat ser encertat, atès que és presència d'edifiícis públics, com escoles i
planificació pública/privada havia d'asse- capaç de combinar els diferents centres que parvularis, en llocs destacats. Unes unitats
gurar-se per mitjans més específics, la qual s'han bastit a redós d'una idea comuna d'habitatge distingibles i de diferents mides
cosa va conduir a l'establiment de directrius d'allò que ha de ser una ciutat, sense estar- ompliran aquesta estructura d'ordenació
més concretes en el camp de la construcció. se de sentir una emoció sorprenent i inno- pública. L'altura màxima dels edificis és de
Les directrius per a la utilització del sòl es vadora davant de qualsevol projecte nou, tal quatre plantes. Es dóna prioritat a la cons-
van establir primer per a àrees individuals i i com es predeia en el passat. trucció d'espais públics amb arbres i jar-
després per al centre en el seu conjunt; van La reconstrucció de la ciutat interior ten- dins.
ser adoptades a partir de la idea de "recons- deix a eclipsar la tasca encara més gran, Si bé la realització de molts
trucció d'aquests
crítica" que va servir de model sota però menys espectacular, de crear zones projectes és assumida per constructors del
els auspicis de la Fira Internacional de la residencials i establir nivells de qualitat de sector privat, les autoritats
Construcció públiques con-
de 1987, de la qual el professor vida comparables en ambdues parts de la serven el control global sobre la gestió. En
J. P. Kleihues n'era director de planificació. ciutat, en els districtes interiors i en la gairebé tots els casos, la realització pràctica
L'objectiu d'aquesta reconstrucció crítica perifèria. El sobtat desfasament entre la del model d'unitat suburbana no ha estat
no és recrear les condicions històriques o un oferta i la demanda d'habitatge va fer neces- assignada mitjançant concurs, sinó després
paisatge nostàlgic, sinó més aviat aconse- sari un programa d'ajut públic per a la cons- de converses obertes entre totes les parts
guir donar a la ciutat una estructura urbana trucció d'almenys 80.000 pisos en els interessades. El diàleg s'entaula com un
contemporània i diferenciada. El programa damers cinc anys per tal de contrarestar els procés d'intercanvi de coneixements entre
per a la utilització del sòl permet la cons- aspectes especulatius del mercat privat. arquitectes, constructors, clients i autoritats
trucció d'una gran varietat d'instal·lacions Sempre que sigui possible, les urbanitza- públiques, per la qual cosa continua essent
comercials, administratives, educatives i cions ja existents s'ampliaran i se'n aug- en tot moment un projecte obert.
culturals. Fomenta la idea de "barri urbà mentará la densitat. Malauradament, aquests projectes no poden
integral". Les regles fonamentals són les S'han posat en marxa uns acurats progra- encara servir de model global per a tota la
següents: mes de renovació urbanística per preservar ciutat en matèria de gestió, ni
El d'ajut per atu-
- disseny històric dels carrers i les les estructures urbanes i modernitzar els rar la urbanització irregular de la
línies de construcció perifèria,
han de ser respectats habitatges restaurats. Però les enormes basada en projectes no controlats.
i/o reconstruïts. necessitats financeres -els actuals pressu- Els experiments amb les tradicions
- L'altura màxima prò-
dels ràfecs s'estableix postos parlen d'uns 10.000 milions de pies de la ciutat han la ere-
en 22 esdevingut
metres i la força
dels careners en 30. marcs- signifiquen que caldrà fer un ús cada ativa més estimulant i més curiosa
Només per a les
- es concedirà un permís d'obres cop més gran dels capitals privats. El desa- activitats i les
si el estratègies dels arquitectes i
20%, aproximadament, de l'espai útil fixament intel·lectual més gran va ser, però, els urbanistes, al mateix
total temps
està destinat que marquen
a usos residencials. una idea urbanística per a les noves zones pautes de diàleg amb els seus col·legues
- Qualsevol construcció nova ha de tenir residencials. El Departament de internacionals
caràcter que treballen a la ciutat.
d'edifici urbà. Ha d'estar situat en Construcció i Habitatge del Senat va fer el Aparentment, ara resulta inevitable en
una sola parcel·la: la mida màxima autorit- 1991 un estudi de viabilitat que examinava aquesta recerca de la identitat futura de
zada de la parcel·la és el d'una illa urbana. la conveniència de cinquanta solars per a la Berlín -després de un de des-
La densitat gairebé
de construcció segle
no queda fixa- construcció d'habitatges. Aquest estudi va trucció física contínua i fonamentalment
da per llei, però és el resultat de la política afavorir la urbanització immediata d'un autoinfligida- deixar els
descrita més que pensaments
amunt, de la planificació de total de 27 zones residencials amb una capa- tomin a evocar una història que va ser enter-
l'ús del sòl i de la reglamentació en matèria citat de 50.000 a 70.000 pisos. rada viva, amb els seus fracassos i les seves
de construcció. Generalment, això permet El concepte urbanístic en què es basen virtuts, i que, en el procés, es faci front a
una densitat de l'entorn de cinc. aquestes noves construccions és anàleg al totes les preguntes incòmodes s'ama-
Seguint que
aquestes directrius, actualment que regeix la ciutat interior: un disseny de sota la
s'estan fent guen
obres superfície d'una
les metròpoli
en parts principals del ciutat densa, soeialment diferenciada i d'ús pròspera. Sense que, en un
centre històric. La començament,
primera fase d'inversions mixt, amb una clara separació dels espais es
ja ha finalitzat posés
i expressament en relleu
les perspectives són aquest
ara més públics i els privats. Aquest model no és ni tema,
fàcils de determinar; l'arquitectura ha
els esdevingut gradual-
programes funció- el de les urbanitzacions amb edificis alts, ni ment el de la seva
nals de principal
projectes són, missatger
nous així mateix, més el Siedlung homogeni dels anys vint, sinó importància i el dels valors
específics i diferenciats. representant
Ja no duen l'eti- un model d'unitats suburbanes d'uns 5.000 socials en el debat polític que continua
queta sense la veritable marca que portaven pisos. Cadascuna d'aquestes unitats subur- actualment obert en una ciutat i un país en
les primeres obres, fetes durant aquella banes formarà part de l'estructura urbana ja què encara coexisteixen dues mentalitats
mena de "febre de l'or". Els hotels, els llocs existent del Gran Berlín. Les bases i els diferents.
d'esbarjo, els mitjans utilitzats d'acord amb mètodes de producció són similars als que
un programa concret, es disposen ja a encai- es van utilitzar per a l'expansió de Berlín al Barbel
xar amb el Hoidn
eoncepte d'aquest projecte urba final del segle XIX, en associació amb cons Arquitecte
16
Barcelona. La "mutació" de Ciutat Vella
No sé si la primera ció del sòl, iniciades al final del segle XIX, havia una pedrera abandonada. Els pisos
intervenció del pri- agreujades després de la Guerra Civil pels d'un conjunt d'habitatges d'estàndard mitjà
mer ajuntament de- quaranta anys de franquisme, consolidades del costat del parc van triplicar el preu al
mocràtic de Barce- pel porciolisme grandiloqüent, sotmès abso- llarg del temps de les obres i tots els solars de
lona, dirigida a deixar lutament als interessos econòmics de la gent l'avinguda de Ntra. Sra. del Coll propers al
clara la seva intenció del diner i beneficiades pel Pla Soteras de parc van ser edificats). El llibre Plans i
de recuperar Ciutat 1953, van permetre un deteriorament i una Projectes per a Barcelona. ¡981/1982 publi-
Vella per a la ciutat, densificació de la ciutat, en contra dels inte- cat per l'Ajuntament ranyl983 és un primer
va ser o no l'enderroc ressos mateixos de la col.lectivitat barceloní- testimoni d'aquesta teoria que acabo d'expli-
d'una illa de cases per na i només en benefici dels negociants de car i de la voluntat d'eficàcia en la recons-
fer néixer la plaça de l'immobiliari. tmcció de Barcelona, tant al centre com a la
la Mercè. Sigui com vulgui, el que crec és El Pla General Metropolità de Barcelona perifèria, amb els cinquanta projectes d'in-
que podríem assenyalar-la com una acció de 1976, que corregia moltes de les barbari- tervenció en àrees diverses que conté per
significativa de tot el procés que ha anat tats del Pla de 1953 i feia previsions lúcides refer el mateix nombre de punts de la ciutat.
seguint. de futur, va fer de marc de referència de la Actualment crec que ningú no dubta ja de
Narcís Serra, primer alcalde elegit política urbana del primer ajuntament la bondat d'aquella decisió. L'eina eficaç va
democràticament a Barcelona el 1979, va democràtic. Una de les primeres decisions ser l'Oficina de Projectes Urbans, de nova
tenir l'encert de cridar Oriol Bohigas al seu del tàndem Serra/Bohigas va ser usar el pro- creació, que per primera vegada s'encarava
costat perquè l'ajudés a pensar i a estructurar jecte concret com a eina eficaç i fer que el als problemes de l'espai públic de manera
la nova política urbana. El bagatge de refle- protagonista de la reconstrucció de la ciutat unitària i global i que valdria la pena de
xions que Bohigas havia anat fent en veu alta fos l'espai públic. La intervenció en un espai seguir potenciant, ara que la ciutat es des-
a l'entom de la seva ciutat (des del primerenc públic a través d'un projecte global, amb una centralitza, com a garantia de qualitat i feina
Barcelona: del Pla Cerdà al barraquisme, visió arquitectònica que incorporés tots el ben feta, insistint en els mètodes del projec-
de 1962, passant per totes les seves col.labo- paràmetres tècnics imprescindibles, podia te i situant els plans especials als seus límits
racions a Destino, Serra d'Or, Quaderns convertir-lo en un punt fort urbà, a partir del d'insuficiència davant les necessitats projec-
d'Arquitectura, Revista Nacional de qual i per osmosi, s'aniria regenerant el tel- tuals.
Arquitectura, Arquitectura BIS, etc.) li havia xit urbà de tot l'entom. Aquest paper verte- La tasca de l'Ajuntament a través de
semblat a Serra -jo crec que encertadament- brador el juga l'espai urbà, l'espai buit, a Projectes Urbans -que treballa alhora amb
que podia permetre-li, home d'acció com partir de la iniciativa municipal. El completa l'equip d'arquitectes propis i amb encàrrecs
era, aportar a la política urbanística que el l'edificació, predominantment privada, que a d'altres arquitectes de fora- va ser recone-
nou ajuntament havia d'emprendre, una gaudeix ara de l'avantatge d'un espai públic guda intemacionalment l'any 1991 per la
dinàmica d'acció realista, recolzada en un qualificat i no pas d'un espai residual com Graduate School of Design de la Universitat
enorme coneixement de la ciutat i dels seus s'havia trobat durant el porciolisme. (Puc de Harvard amb el premi Príncep de Galles
problemes, en una reflexió sobre els camins contar l'anècdota viscuda personalment de Disseny Urbà, pel conjunt d'espais urbans
a seguir per a pal.liar-los i resoldre'ls i amb durant els dos anys que van durar les obres creats a Barcelona durant el període 1981-
una voluntat d'acció clara, arriscada potser, de constmcció del Parc de la Creueta del 1987.
però lliure de les indecisions que sovint Coll, a mitjan anys viutanta, on abans hi A Ciutat Vella ja hi va haver l'any 1980
dels
tenen els polítics professionals, de reconversió i utilització
per por del un projecte
què diran. L'any 1979, Narcís Serra encara edificis públics que existien, redactat per
no era un polític professional, i Bohigas, Lluís Clotet i Óscar Tusquets, que s'anome-
molt nava Del Liceu al Seminari, del una
menys -de fet no ho ha estat mai-. La qual
tasca del tàndem Serra/Bohigas (després bona part s'ha fet realitat: la transformació
del Hi ha un
Maragall/Bohigas) convent
crec de l'àrea del
que no està enlloc Àngels.
tan ben sintetitzada com en el llibre conjunt residencial amb un gran pàrquing al
Reconstrucció de Barcelona (1985) costat del grup escolar Milà i Fontanals; s'ha
que
redactar intuir de i del refetor
Bohigas va començar a en que fet la restauració l'església
ja feia nosa als polítics. En el llibre l'opció del convent; la constmcció d'un nou edifici
molt clara: el de la Barcelona encara no ocupat a la plaça on ja funciona el
queda cas
estricta, la queda dins del terme munici- també nou Museu d'Art
que Contemporani de
l'inici de la
pal, no tenia cap problema d'expansió -per Barcelona, de Richard Meier;
impossibilitat física- sinó un problema de transformació de la casa de la Misericòrdia
amb el Centre
reconstmcció. L'estmctura del teixit urbà de al carrer Elisabets,
la ciutat tenia immillorable punt de parti- d'Informació i Documentació de Barcelona
un
da: del la transfer-
la plana de Barcelona, maculada total- (CIDOB) i la llibreria Raval;
Casa de Caritat en diverses
ment per la trama Cerdà (1859) que relliga- mació de l'antiga
de Cultura
va la Centre
Barcelona vella, encerclada fins llavors institucions culturals (el
la facultat
de muralles, i les altres vil.les establertes en Contemporània, el Pati Manning,
pla (Gràcia, Sarrià, el Clot, Sant d'Imatge de la Universitat Ramon Llull i
aquest Edifici de Josep Llinàs al carrer d'en
Andreu, ...). Però les polítiques d'especula- Roig. l'antiga església convertida en parròquia).
17
►
Un gran solar al carrer Montalegre, davant jat a la plaça Pere Corominas anunciant un però sense cap prova de resultats concrets.
l'antiga Casa de Caritat, espera superar Pla Central del Raval, finançat pel Fons de He posat, també l'alarma sobre una bona
aquesta època de vaques magres per la cons- Cohesió de la Unió Europea, conté un dibuix direcció que ara em sembla que decidida-
trucció d'una facultat universitària. desconcertant: un enorme esventrament, que ment es torça. Hauríem de ser a temps a
La presència de totes aquestes institucions si bé deu aportar condicions de salubritat al redreçar-la. Podria ajudar-nos el concurs d'i-
culturals ja s'ha fet notar al barri. Amb la barri, en desvirtua totalment la seva identitat. dees per a la reconstrucció de quatre illes
nova placeta al carrer del Carme, al costat Perquè una operació d'aquest tipus pugui ser d'habitatges al Raval que el Congrés
del deliciós edifici neoclàssic de la Reial reeixida, és a dir, pugui portar el millorament Internacional d'Arquitectes Barcelona 96 ha
Acadèmia de Cirurgia i Medicina (1762) i de les condicions d'habitabilitat sense perdre organitzat per a estudiants?
l'endegament dels carrers del Carme, Dr. el caràcter del barri, necessita un esforç pro- M'agradaria acabar aquesta mena de crò-
Dou, Fortuny, dels Àngels, i de la plaça del jectual en la cura de la forma que en els car- nica, la meva, sobre la transformació de
Àngels, davant del Museu, l'ambient ha can- telis del carrer no hi és. I si no hi és en l'ins- Ciutat Vella amb una nota positiva, comen-
viat de to; els baixos de gairebé totes les trument de propaganda, on serà? Seria una tant i glossant breument una intervenció
cases de pisos -en general amb façanes ben llàstima que els bons hàbits inicials de d'habitatge feta darrerament i que crec signi-
composades, amb pedra de Montjuïc als bai- l'Oficina de Projectes Urbans s'haguessin ficativa per la seva qualitat arquitectònica i
xos i baranes de fosa als balcons- d'aquest abandonat! Per Ciutat Vella en seria la ruïna. pel fet que és molt recent: la casa feta a ini-
petit eixample del XDÍ que va omplir el buit A part de les intervencions de Del Liceu al ciativa de Promoció de Ciutat Vella, S.A.
deixat per la desamortització del convent del Seminari, esmentaré altres accions que crec amb el projecte de Josep Llinàs al carrer d'en
Carme, s'han convertit en galeries d'art o en que han estat molt positives. Una de les pri- Roig, cantonada carrer del Carme.
botigues diverses, però actives. meres, de l'any 1983, és tot l'entorn de les Aquesta casa no va obtenir el premi Ciutat
La idea d'un itinerari de cultura a través Basses de Sant Pere, amb un acuradíssim de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme
del Raval, propugnat a l'inici dels vuitanta projecte de Rafael Càceres; la plaça de la 1995 perquè si. Es una obra modesta, enor-
pel projecte Del Liceu al Seminari, s'ha fet Mercè, de l'any 1981 (que he assenyalat al mement rigorosa i, alhora, intel·ligentment
realitat i el barri n'ha estat beneficiat. començament d'aquest escrit com a inter- inspirada. M'agradaria assenyalar-ne els
Val la pena recalcar que aquesta transfor- venció significativa d'entrada), sorgida de la trets que a mi em semblen els més impor-
mació ("mutació" segons el llenguatge esta- decisió política d'enderrocar una illa sencera tants. El solar que ocupa és set o vuit vega-
blert pels debats del Congrés Internacional i seguida de la proposta concreta de des més gran que els de les parcel·les que
d'Arquitectes, Barcelona UIA 1996 que s'ha Sanabria-Casajoana-Rosa Clotet; l'actuació ocupen les altres cases del carrer d'en Roig.
celebrat a Ciutat Vella) s'ha fet a través de a l'entorn de Santa Maria del Mar, amb la L'arquitecte, en lloc de fer un projecte unita-
l'arquitectura i que ha estat possible perquè nova imatge del Eossar de les Moreres de ri o falsament mimètic del gra de les par-
hi ha hagut una clara voluntat política; les l'arquitecta Carme Fiol; el carrer Montcada, cel·les del carrer, fracciona el volum total en
diverses administracions (Ajuntament, amb les transformacions dels vells palaus per tres subvolums que ens acosten a l'escala de
Diputació, Generalitat, estat) han estat capa- acollir dignament el Museu Picasso a través les altres cases de pisos.
ces de sobreposar-se als tics del sectarisme del projecte Sòria-Garcés, i la remodelació Amb una planta baixa contínua al llarg de
partidista, que encara de vegades els surten, de la Plaça Reial, de Correa-Milà el 1982. I tot el carrer, però amb uns gestos que van
per a col.laborar a la una al barri mitjançant ja als anys noranta, la recuperació per a acti- obrint l'estret carrer d'en Roig, de només
la creació d'òrgans com l'Àrea de vitats cíviques i culturals del conjunt del Pati quatre metres d'amplada, quan es va acos-
Rehabilitació Integrada (ARI) o Promoció Llimona al carrer Regomir, d'Ignasi de Solà tant al carrer del Carme, aporta una enorme
de Ciutat Vella, S.A. (Procivesa), societat Morales; el pla de la Catedral, recuperat des- riquesa espacial sense perdre la identitat
anònima mixta, que han fet possible una ges- prés de la construcció d'un pàrquing a través urbana del carrer de cases arrenglerades.
tió eficaç, malgrat la seva complexitat. Els del projecte volgudament contingut de Les entrades a les tres cases que formen el
canvis de persones que han seguit l'empenta Rafael Càceres; el darrere de les muralles del conjunt es redueixen a dues i, així, l'entrada
inicial de Joan Clos, quan als anys vuitanta carrer de la Palla; les places del Pi i de Sant a la casa de la cantonada del carrer del
era regidor de Ciutat Vella, no han torçat la Josep Oriol i la placeta del Pi; la recuperació Carme, que es comparteix amb la primera,
línia de treball. per a activitats culturals dels palaus de la totalment situada al carrer d'en Roig, es fa a
Voldria assenyalar, també, altres accions Virreina, Marc i Moja; el Palau Nou de la través d'un espai obert, lluminós, expressiu i
que, ja des del començament del "reconstruir Rambla, del 1993 i d'iniciativa privada, que molt alegre.
Barcelona" del primer ajuntament democrà- recupera la dimensió tipològica d'aquests Les distribucions dels habitatges són sim-
tic fins a l'actualitat, han anat fent possible vells palaus i que ha permès la recuperació pies però gens vulgars, i la relació dels tres
tot aquest procés de transformació del cor de la presència del campanar del Pi amb l'o- volums, independents a partir del primer pis,
històric de la ciutat, que sense perdre la seva bertura del passatge d'Amadeu Bagués entre crea unes condicions d'habitabilitat bones i
identitat ha estat capaç d'assumir transfor- la Rambla i el carrer Cardenal Casañas; algú- modernes, sense fer perdre gens ni mica la
macions radicals de millorament de condi- na de les primeres operacions d'habitatge identitat del carrer d'en Roig, sinó tot el con-
cions de vida, de modemització i de dina- públic; l'endegament dels entorns de Sant trari, afegint-hi alegria a través de les pene-
mització econòmica. Abans, però, deixeu- Pau del Camp i del grup escolar d'avantgue- tracions dels rajos del sol. Aquesta casa d'en
me dir que cal no oblidar la forta política ini- rra Collaso i Gil, amb projecte de Lluís Pep Llinàs em permet acabar aquesta "meva
cial d'inversions municipals en la compra Nadal, i la plaça triangular a l'encontre dels crònica" amb un crit d'esperança: crec en
del sòl a través de l'immobiliari obsolet, que carrers Escudellers i de n'Arai. l'eficàcia de la bona arquitectura en la trans-
ha permès posseir un bagatge de sòl per L'enumeració que he fet de tantes inter- formació de la ciutat.
poder actuar i reconstruir. vencions puntuals, des dels primers projectes
No obstant això, estic una mica espantat dels anys vuitanta fins ara, no esgota ni molt
pel que pugui passar d'ara endavant, perquè menys tota l'acció a Ciutat Vella. L'he vol- Josep Martorell
la cura inicial en la transformació de Ciutat guda fer per fugir de generalitzacions, que Arquitecte. President del Comitè
Vella sense perdre la seva identitat em sem- haurien pogut semblar una mena de propà- Organitzador del XIXè
bla Congrés de lo Unió
que s'ha perdut. El cartell que hi ha pen- ganda de bones intencions de l'Ajuntament, Internacional d'Arquitectes
18
■ ■■ REPORTATGE ■■■
Retrobar el Gaudí original
Caixa de Catalunya va com- cions, ho adequat un audito-
prar la Pedrera el 1986 amb ri a la planta subterrània, ha
Mobjectíu de transformar-la recuperat les pintures dels
en un deis seus símbols patis interiors i lo planto de
d'identitat corporativa i res- les golfes, i ho restaurat el
taurar-la i rehabilitar-la. Deu terrat i tots els seus elements
anys després, acaba de cul- funcionals i ornamentals. 90
minar un ambiciós programa de restaura- anys després que Gaudí n'iniciés la cons-
ció que es va iniciar amb la neteja i la re- trucció, lo Pedrera comença una segona jo-
habilitació de la façana, que va perdre la ventut, fidel o les solucions i fórmules gou-
seva habitual negror i va recuperar el color diniones, o les textures, els materials i els
blanc propi de lo pedra calcària amb què colors primigenis. B.MM, que jo va dedicar
està construïda. La Pedrera ha recuperat un quadern central al modernisme borcelo-
les pintures dels vestíbuls, ha convertit lo ní (num. 16, 1990), retrato aquest nou fu-
seva planta principal en una sala d'exposi tur de l'edifici més emblemàtic de Gaudí.
El costellam de la Cosa Milà
En una famosa caricatura de Juncada de 1910 un nen exclama absoluta ingenuïtat, la foto de Desdevises du Dezert confirma
davant la Pedrera en construcció, envoltada encara per una tanca: aquella irònica metàfora.
"Papa, papa! Jo vull una mona grossa com aquesta!".El dibuix ens Salvador Dalí també deuria estar pensant-hi quan el 1933, men-
mostra l'extensa façana de fines cornises ondulants, amb uns buits tre treballava en l'esborrany d'un article per a la revista Mínotaure
encara sense fustams ni balustrades, els caires arrodonits de les que estaria il·lustrat amb una sèrie de fotografies fetes per Man
quals ens fan pensar en un edifici de pasta tova -banderole de bé- Ray, parlava de "1'architecture automatique de la patisserie 'Barce-
ton, en diria Careo uns anys més tard- en el qual, com si fos pa de lone'". En aquest article, Dalí reivindicava, enfront de la bellesa
pessic, algú hagués anat ficant els dits. Per damunt de la mansarda, convulsiva de Breton, una bellesa comestible: "De la beauté térri-
les blanques formes espirals de les sortides d'escala, els ventiladors fiante et comestible de 1'architecture Modern Style", n'era el títol.
i les xemeneies han esdevingut nata i sucre. El 1913, G. Desdevises La frase que acabo d'esmentar, però, no va aparèixer a la versió
du Dezert, al seu llibre Barcelone et les Grands Sanctuaíres Cata- publicada. Potser Dalí va pensar que el que s'havia de menjar no
lans, va publicar una fotografia de la façana de La Pedrera, a la estava fet, realment, de pa de pessic i nata.
qual terrat estava retocat a mà, sens dubte perquè havia estat realit- Entre 1910 i 1911, Brunet va publicar al suplement il·lustrat de
zada abans que s'hagués conclòs la construcció -a la porta princi- El Diluvio algunes caricatures dedicades també a la Pedrera, però
pal hom pot observar una persiana metàl·lica En
que espera ser molt més malintencionades que la de Junceda. una d'elles,
gran
substituïda pel portal de ferro i vidre. Al centre, el coronament en l'edifici de Gaudí s'ha convertit en casa quaresmal, les finestres i
creu de quatre braços de la sortida d'escala més visible ha desapa- els balcons són plens a vessar de cues i restes de peix, i sobre la
regut. L'espiral, molt marcada, s'estreny ràpidament cap amunt i cornisa un rètol anuncia: "Gran exposición y venta de tripas de
acaba en punta. No un pinzell, sinó una mànega de pastisser, li ha bacalao". En una altra, uns estranys Gaudí i Milà es barallen al cap-
donat aquesta forma. Així doncs, sense la intenció de Junceda, amb damunt d'una Pedrera transformada en niu de rates i cocodrils. En-
19
A dalt, dues imatges de les golfes de
la Pedrera, un cap restaurades i en
el seu estat original. A Posguerra,
un deis apartaments que s'hi van construir.
A sota i la dreta, il·lustracions, de Lloverías
(1911) i Escobar (1946), respectivament,
publicades a diferents edicions
del llibre "El gegant dels aires".
cara en una altra, els buits arrodonits de la façana han esdevingut mateix Dalí havia reivindicat per primer cop el Modern Style a un
foscos forats als quals entren, i en surten, tota mena de bèsties i fe- article titulat, precisament, L'àne pourri... Com ja vaig escriure en un
risteles: cocodrils i rates una altra vegada, però també serps, eri- altre lloc, el sentit religiós de La Pedrera és, de fet, el d'una vanitas.
çons, òlibes, monstres marins... Dues línies ondulants rematen I així ho van veure i ho van interpretar, cadascú de la seva manera,
l'edifici, que es perfila sobre un cel del tot negre. Per damunt, al molts. Brunet i Dalí entre d'altres.
terrat, les xemeneies, els ventiladors i les sortides d'escala han dei- La pedra de la façana de La Pedrera ha perdut les qualitats tectòni-
xat de ser muntanyes de nata i s'han transformat en sinistres pirà- ques i llisca portada per la gravetat, com si fos lava. Aquest lliscament
mides de calaveres. "Modelo de arquitectura/ medieval/ entre nido fa sorgir pel capdamunt el que hi ha dins, que encara conserva la dure-
y sepultura/ que no me parece mal", escriu al peu del seu dibuix sa: al terrat, el marbre i la ceràmica blancs o ebumis que cobreixen les
Brunet. mansardes, els cupulins, les sortides d'escales... es mostren com la
Entre niu i sepultura... Però la mateixa sepultura és un niu de cucs. primera visió de l'esquelet. "Los huesos por fuera", deia Dalí quan
Les bèsties i les feristeles de Brunet no són altra cosa que la seva exposava la seva teoria del comerç entre el que és tou i el que és dur.
imatge. Per tant, no serà superflu recordar una vegada més que Gaudí Així, no resulten estranyes aquelles piràmides de calaveres.
i Jujol havien pintat a les parets del tocador de la senyora Milà la frase Però el que es manifesta fora solament és un indici. La Pedrera
"memento homo qui pulvis eris et in pulvis reverteris" [sic], ni que el parla de la seva constitució més pura allí, precisament, on res no
20
A l'esquerra i
a la dreta, dues
caricatures de Brunet
(1910). Més a la
dreta, visió de les
golfes de l'edifici en
el seu estat primigeni.
A sota, el nou Espai
Gaudi, habilitat a les
antigues golfes de la
Casa Milà, i que ha
estat pensat perquè
els visitants puguin
arribar a unes
conclusions pròpies
i entenguin
l'arquitectura de
Gaudí per la via del
coneixement històric i
del raonament.
vientes de una catástrofe aérea lo utilizan para evadirse colocando
en la carcasa del fósil los restos del motor y diversos accesorios del
avión destruido. Recuerdo, en la época en que este cuento me fue
leído en voz alta por mi madre en el curso de una convalecencia,
que me impresionaron diversas descripciones del crepúsculo, el
descubrimiento extremadamente trastomador del fósil y el naci-
miento de una nueva vida".
Dalí es refereix a El gegant dels aires, publicat en dos volums el
1911 i reeditat més tard gran nombre de vegades. Això no obstant,
és ben probable que, tant o més que el relat, les il.lustracions de
Llaverías que acompanyaven el text l'impressionessin. Una d'e-
lles, la més tenebrosa, és la del descobriment de l'esquelet. La llum
d'una llanterna solament deixa veure, enmig de la foscor de la
cova, les blanques costelles i la desproporcionada calavera punxe-
guda del gran animal. Aquí dins, efectivament, en aquella seca
caixa toràcica o en el buit d'aquell crani, s'hi pot estar; i això ho
demostren les il.lustracions següents, en les quals l'espectral fòssil,
sembla exhibir-se, sota el terrat, a l'interior ombrívol de les gol- gràcies al motor, a les hèlices, al timó del vell aeroplà, toma a
fes. Les successions diafragmàtiques d'arcs parabòlics recorren volar.
el perímetre ondulant de l'edifici. Units per una contínua, llar- "El nacimiento de una vida nueva...", escriu Dalí. Uns anys més
guíssima, espina dorsal, formen la caixa toràcica més impressió- tard, però, a la portada de l'edició de 1946 de la novel·la, una mag-
nant. En aquesta ondulació s'amaga la serp que sorgeix pels buits nífica aquarel·la d'Escobar representa els protagonistes de l'aven-
de la façana a les caricatures, ara terribles, de Brunet. O es troba, tura tancats a l'interior molt reduït d'un costellam ovoide, del tot
allí i a cada una dels centenars d'espirals que hi ha a l'edifici, la espellat i buit, sense cap rastre d'aquella estranya ortopèdia de què
serp que duu una poma entre les dents.Però aquest és, sobretot, el parlava el conte. Sembla que el fòssil s'ha resistit, que els ha tan-
ventre de la balena, cos i sepulcre alhora. En aquestes golfes s'ha- cat en una presó suspesa a l'aire. Sense gravetat. Flotant.
via d'estendre la roba perquè s'assequés. Es fàcil d'imaginar els El costellam de La Pedrera va estar habitat per alguns supervi-
llençols penjant dels cordills, moguts pel corrent d'aire que tra- vients que encara avui dia ens somriuen des de també flotants foto-
vessa l'espai contínuament, sense aturar-se mai, entre les fines- grafles de colors esmorteïts, mostrant les dents al costat de l'apa-
tretes de grans viseres, pensades segurament, a l'origen, sense rell de ràdio o el blanc frigidaire, o mirant-se amb la copa de
cap mena de tancador. Teles agitades suaument a la penombra, brandy a la mà. Però Gaudí, que sabia que el bol d'una caldera és
com les algues i les xarxes dels pescadors que la balena ha engo- el d'una calavera, havia abandonat aquell animal en el moment de
lit. Abisme i víscera, on hom espera la resurrecció. fossilitzar la seva mateixa fossilització. El temps de la resurrecció
Un costellam gegantí i buit apareix també a alguns records atà- en què Gaudí pensa és infinitament llarg. Jonàs ni tan solament
vies de Dalí. A Le mythe tragique de l'Agelius de Millet, escrit a podria somiar, no sols a sortir, sinó a entrar en aquest ventre.
mitjan anys trenta, hom pot llegir: "Un lamentable escritor de
cuentos para niños llamado Folch i Torres ha conseguido, aban-
donándose a la idea, imaginar el descubrimiento de los restos de
un inmenso pájaro teciario en una isla abandonada. Los supervi Juan José Lohuerta
21
Veure i viure la Pedrera
La Pedrera sempre ha estat el centre de la mirada dels barcelo- moni Artístic des del 1914; la de l'estat, perquè va ser declarada
nins i d'aquells que visiten Barcelona, perquè, com ha dit Joan Monument Històricoartístic el 1969; i la internacional, perquè va
Bassegoda Nonell, "és un edifici sorprenent es miri des d'on es ser enregistrada per la UNESCO Bén Cultural del Patrimoni Mun-
miri". A les estadístiques que els periodistes acostumen a fer sobre dial el 1984.
els edificis més valorats. La Pedrera ocupa el primer lloc, junta- La Pedrera, promoguda per Pere Milà i la seva muller. Roser Se-
ment amb la Sagrada Família. Aquesta preocupació dels ciutadans gimon, es mantingué en l'àmbit privat fins el 1986, quan la Caixa
per la Casa Milà no és nova, ja que des dels seus ongens ha intri- de Catalunya decidí adquirir aquest immoble amb el compromís de
gat i ha despertat la curiositat dels vianants, i quan va ser bastida, restaurar-lo i rehabilitar-lo per obrir-lo al públic i transformar-lo en
entre el 1906 i el 1911, ja va ser objecte de comentaris diversos, un dels seus símbols d'identitat corporativa. Després de vuitanta
tant per part de la premsa humorística com per part dels mateixos anys d'existència. La Pedrera patia els senyals del desgast i de l'en-
ciutadans, que van donar-li el sobrenom de La Pedrera, atesa la velliment i reclamava una intervenció urgent, per la qual cosa, i de
quantitat de pedra que s'hi utilitzava. comú acord amb les institucions, la Caixa de Catalunya endegà un
En aquesta obra. Gaudí sintetitzà la seva experiència constructi- programa ambiciós que ha culminat deu anys més tard. La prime-
va en cases d'habitatges de l'Eixample i aplicà un model on els ele- ra iniciativa va ser la neteja i la restauració de la façana, una actua-
ments estrictament funcionals esdevenen un fenomen plàstic es- ció que va provocar una gran expectació ciutadana, en fer desa-
pectacular per la seva contundència formal. Potser per aquest mo- parèixer l'habitual negror de la façana i recobrar la blancor pròpia
tiu és un dels pocs edificis de Barcelona que deté totes les classifi- de la pedra calcària. Progressivament van ser recuperades les pin-
cacions possibles: la de la ciutat, ja que figura al catàleg del Patri- tures dels vestíbuls, es va transformar la planta principal en una
sala d'exposicions de 1.000 m^ es va adequar un auditori a la plan- escales i finestres). Aquests elements també van estar afectats per
ta soterrània (en el lloc que ocupaven en el projecte original les cot- les intervencions dels anys cinquanta, una operació que era tan
xeres) i es van recuperar les pintures dels patis interiors. Així necessària per recuperar aquest espai com per les considerables
mateix, s'ha restaurat el terrat i tots els seus elements funcionals i patologies que sofria aquesta part de l'edifici, les quals fins i tot
ornamentals, s'ha consolidat l'estructura de la planta de les golfes afectaven la seva seguretat. El projecte s'ha portat a terme
i s'ha reconstruït la totalitat dels arcs parabòlics que havien estat reconstruint la geometria i la textura de l'estat inicial de tots els
anul.lats o afectats per les intervencions dels anys cinquanta. I si elements que integraven les golfes i buscant solucions que en
aquestes són les actuacions visibles, també n'hi ha hagut d'ocultes, milloressin la solidesa i l'estabilitat.
tan o més importants, com ara les que han permès de renovar totes El conjunt format per les golfes recuperades i la terrassa res-
les instal.lacions d'aigua, gas, electricitat de l'edifici i d'adaptar a taurada es convertia en el marc ideal on presentar una exposició
les normatives actuals els equipaments comunitaris de l'immoble. permanent dedicada a l'autor de La Pedrera: l'espai Gaudí, que
Una restauració que ha estat presidida per la fidelitat a les solucions ha estat pensat perquè els visitants puguin arribar a unes conclu-
i a les fórmules gaudinianes, als plànols i documents existents i a sions pròpies i entenguin l'arquitectura de Gaudí per la via del
les textures, als materials i als colors primigenis. coneixement històric i del raonament. Mitjançant dibuixos,
Allò, però, que potser sorprendrà més el visitant de La Pedrera és maquetes, fotografies i audiovisuals realitzats especialment per a
la transformació del terrat, la part més singular de l'edifici, i la des- aquest projecte, s'exposa la vida d'aquest arquitecte, el seu con-
coberta de les impressionants naus de les golfes, formades per 270 text històric i cultural i els valors artístics i les innovacions tècni-
arcs parabòlics de totxo, que suporten el teulat. Pel que fa al terrat, ques de la seva obra. La pluralitat d'aspectes de l'arquitectura
no solament s'han restaurat els elements arquitectonicoescultòrics, gaudiniana s'explica a través de dos grans eixos: el tècnic i l'ar-
sinó que també han estat eliminades aquelles xemeneies afegides tístic, amb el propòsit d'evidenciar la seva indestriable unitat,
posteriorment que trencaven la visió de conjunt de la coberta i s'ha perquè les formes que utilitza, tot i que puguin ser originals o atí-
portat a terme una transformació cromàtica dels elements que no piques, estan basades en una reflexió morfològica o plàstica i
estaven recoberts amb trencadís o marbre; el marró granatós que obeeixen alhora a una lògica matemàtica i estructural.
apaivagava la llum ha estat substituït per un ocre groguenc d'in- L'espai Gaudí atorga especial atenció a la utilització que Gaudí
tensitat vigorosa que ha canviat radicalment la percepció de l'en- fa de la geometria reglada, una de les seves grans aportacions al
Dues imatges actuals del pati de la Pedrera, que ha estat objecte d'una profunda rehabilitació.
torn. I aquesta no ha estat una decisió arbitrària, sinó el resultat
d'una recerca intensa dels tècnics que, mitjançant successius
decapatges dels revestiments, han descobert la primera coloració
de l'edifici, molt més gaudiniana per la seva audàcia i gosadia.
Tots els badalots o caixes d'escala, les torres de ventilació, les
xemeneies i els cupulins del camí de ronda han estat acuradament
restaurats amb els materials originaris -marbre, pedra, ceràmica,
fragments de vidre verd- i han recuperat els volums, les formes i
els colors primitius.L'actuació a les golfes ha tingut com a objec-
tiu obrir a la visita pública un dels espais de personalitat més acu-
sada de tota l'arquitectura de Gaudí. El programa de restauració
incloïa el reforçament del sòl, la consolidació dels forjats i de
l'estructura dels arcs parabòlics, realitzats en maó pla, i la recu-
peració dels elements originals de les golfes (torres d'escales.
món de les estructures. Maquetes, xarxes polifuniculars i imatges
realitzades amb ordinador permeten d'entendre les solucions i els
mètodes de treball.
Una anàlisi en profunditat de La Pedrera, la seva construcció,
la seva evolució i la seva restauració constitueix l'última etapa
del recorregut per les golfes, que es complementa amb un passeig
de lliure circulació per la terrassa. Tot plegat, un circuit que per-
met als visitants veure, viure i entendre l'arquitectura d'un dels
més originals i admirats arquitectes del nostre segle.
Daniel Giroit-Mlracle
Fotos; Ramon Monent
23
LES MILLORS PECES DELS
MUSEUS DE BARCELONA
"La llum pot ser negra, presentants més signi-
l'espai de la llum pot ser Les ''Black Flower" ficatius de la
El m'ínteres- pintura
negre. que
deia José espanyola de la dèca-
sa", María Si- da. Des de la seva arri-
cilia a la darreria dels bada a Sicilia
anys vuitanta, "és França,
trobar de Sicília treballa en for-
la llum grans
que s'obre cap a mats. A les seves
les pri-
coses i que, alhora, meres obres hom
tanca un espai fosc. Una pot
llum, doncs, en sempre ha estat només un pretext:
trànsit. contemplar imatges tractades en un
I saber, també, que quan s'atura allò que és veritablement important estil proper a l'anomenada Bad Pain-
en un punt o en una ombra, malgrat que per a ell és la pintura en el més ampli ting. Després vénen les sèries de les
pugui semblar quelcom precís o exacte, sentit del terme. La pintura, dirà, "té naturaleses mortes, en les
és, només, efecte quals el
com un màgic, una in- a veure amb l'emoció, sigui figurati- motiu -eines, o
fmitat de És figuratiu instruments,
plans. a dir, la línia entre va o abstracta. La figuració o l'abs- objectes que es troben al seu estudi-
els espais de diferents colors és infmi- tracció només són mitjans per trans- són representats sota la forma de l'a-
ta". Llavors, José Maria Sicilia posa metre aquesta emoció". rabesc,
referència pintat, cavat en la matèria o
com a Zurbarán, l'aura de les José Maria Sicilia resideix a París ben treballat en el seu gruix. Més
coses en la pintura de l'andalús, la llum des de 1980. Amb Miquel Barceló i tard, amb Miguel Àngel
suspesa en les seves imatges. Miguel Ángel Campano,
Campano, que també decideix anar al Bois de i
Per a José Maria Sicilia, el motiu viuen Boulougne
a París, apareix com un dels re pintar paisatge sobre el motiu. Això
24
no obstant, els paisatges més relie-
vants resulten ser paisatges urbans,
vistes de Madrid i París, especialment
dels barris on Sicilia viu i treballa.
A mitjan anys vuitanta aconsegueix
el reconeixement internacional. En
dos anys, de 1985 a 1987, quan es
trasllada a Nova York, la seva pintura
evoluciona a l'entorn del motiu de la
flor cap a l'abstracció. El motiu, lla-
vors, deixa de ser una possible metà-
fora narrativa i esdevé un element in-
tegrat a la forma. Sicilia ho comenta-
va així: "amb les flors hi ha una sim-
plificació progressiva a través de la
definició de la forma i de la pèrdua de
representació de la realitat. Assajo de
mantenir-me el més lluny possible de
la metàfora narrativa, és el nivell
existencial de la forma el que trans-
met el tema". Seguint l'exemple de
Malevitx i de la tradició constructi-
vista, com s'ha assenyalat repetida-
ment, José María Sicilia integra la
flor, representada sovint pel quadrat,
a la forma general de la representa-
ció. No és una renuncia al subjecte,
perquè la referència a Malevitx, sota
la forma d'un signe pictòric, el qua-
drat, esdevé el subjecte mateix de la
pintura, i perquè a través de la refe-
rència a Malevitx és la pintura com a "Black Flower". 1987. Procedència FMAC.
subjecte el que Sicilia aborda.
A partir del moment en què deixa ha estat qualificat de tenebrista. I és tura, és, a més, característica del rera-
de banda el motiu figuratiu, abandona veritat que l'anàlisi de la forma i de fons més essencial de la creació euro-
també la manera expressionista -ter- l'estructura del quadre li ha de per- pea dels anys vuitanta.
me que l'incomoda- deis anys vuitan- metre expressar una sensació de pro-
ta. A més, amb l'abstracció, els em- funditat, d'infern, de tortura, una es- Miquel Molins i Nubiola
pastaments no seran els de l'oli sinó sencial dimensió existencial de la for- Director del Museu d'Art
els de la pintura acrílica. Amb aquest ma. Però Sicilia ha evolucionat en un Contemporani de Barcelona
nou mitjà, els colors que predominen context diferent al de la tradició (AMCBAI .
-grisos, ocres, marrons- s'associen espanyola. Hi té un lloc, com el té el
més eficaçment als colors forts: sentit del seu treball, i això no obs-
blanc, negre, vermell. tant, l'abstracció li permet escapar
Si la forma del quadrat fa pensar d'aquesta situació local i integrar-se
inevitablement en Malevitx, en una en l'escena internacional. La llum pot Títol: Black flower
referència abstracta i internacional, ser negra, i cadascun dels motius, una Autor: José Maria Sicilia
els colors, els ocres, els negres, ens aparició entre les tenebres. Però, com
Any: 1987
remeten a la pintura espanyola. Com va explicar José Maria Sicilia a la Tècnica: Acrflic sobre tela
ja s'ha dit, Sicilia anomena sovint presentació d'una mostra de les seves Mida: 300 x 300 cm
Zurbarán. I també Tàpies, una refe- pintures al Japó, a l'origen de les se- R. 88.31 (blanc)
rència que, segons diu, és més in- ves pintures hi ha, sobretot, la temp- Procedència: Fundació Museu d'Art
tel.lectual, té a veure amb els mate- tació del color blanc, del blanc: "era Contemporani
rials, amb la textura. La sèrie de les el blanc de la balena el que em perse-
flors, com ell va dir, és la més espan- guia". Títol: Black flower
yola: "tots els ocres, colors relació- José Maria Sicilia troba el seu llen- Autor: José Maria Sicilia
nats amb la terra, són els que es tro- guatge en refer el recorregut de la
Any: 1987
ben a les ciutats del sud d'Espanya. història de la pintura moderna i en Tècnica: Acrílic sobre tela
L'excés de roig, ocre i groc, i els tornar a plantejar la qüestió del sub- Mida: 300 x 300 cm
blancs i els negres, hi són pertot". jecte en la pintura. A cavall entre la R. 88.31 (ocre)
A causa del color i de la llum que tradició nacional i el referent interna- Procedència: Fundació Museu d'Art
surt del negre i juga en un fort con- cional, la seva pintura, pel fet de re- Contemporani
trast amb els colors del fons, Sicilia prendre la vella qüestió sobre la pin-
25
BARCELONA ES POSA GUAPA
Grades a
^ F. CLOSA
^nnp ALEGRET,■ S.A.
EMPRESA CONTRACTISTA D'OBRES
La Campanya per a la Millora L'edifici està estretament
del Paisatge Urbà ha aconseguit, relacionat amb l'art català
mitjançant la col·laboració de principis de segle
amb entitats públiques o privades, ja que fou la seu del
la restauració d'un bon nombre Cercle Artístic de Sant Lluc.
de monuments i edificis de
Barcelona. E CLOSA ALEGRET, SA
ha patrocinat, també,
En aquest cas, l'empresa la restauració de la Portalada
E CLOSA ALEGRET, SA del Museu d'Art Modern,
especialista en la restauració la Restauració de l'esglesia
i rehabilitació d'edificis, edificis de la Mare de Déu del Carme,
artístics i monuments, assumeix i ha col·laborat amb l'exposició
el Patrocini i la realització de les "Picasso i Els Quatre Gats".
obres de restauració de la façana
de la Casa Martí, també coneguda Amb aquests acords, Barcelona
com "Els Quatre Gats". recupera unes peces importants
del seu patrimoni arquitectònic.
Aquest edifici, és obra de
Josep Puig i Cadafalch
i constitueix la primera obra Gràcies a
important de l'arquitecte. E CLOSA ALEGRET, SA
BARCELONA
lir Ajuntament ffl de Barcelona POSA'T GUAPA
R CLOSA ALEGRET, S.A. 291 50 50
"María Rosa", d'Àngel Guimerà, dirigida per John Strasberg a! Teatre Condal (1983).
Una relació furtiva
Teatre Lliure, Comediants, Dagoíí Dagom, Flotats... són els noms propis de Pesceno
barcelonina dels darrers anys. Una escena que, tot i els seus alts i baixos, ho sabut
mantenir encesa una espurna d'innovació i qualitat de la qual ha estat testimoni
el fotògraf Albert Fortuny, que ho dedicat més de quinze anys a fotografiar estrenes.
Santiago Sons ens ofereix una evocació de la relació personal i passional
de Fortuny amb el teatre, una relació sovint furtiva que el fotògraf ha recollit,
no fa gaire, en el llibre Un segon de moltes taules,
27
L'espia de l'escenari
Diuen que els navaho -poble que habita en grans reserves de O no? I si doncs la imperfecció fos, No em
New Mexico i Arizona- teixeixen precisament,
els aquí?
seus tapissos mirant de dei- refereixo ara a l'eventual
xar-hi imperfecció dels natural-
sempre una petita espectacles,
imperfecció per tal que l'ànima del teixi- ment, que parlem del
dor fotògraf. Vull dir si la tara d'en no
no hi quedi empresonada. Em sembla Fortuny
tot un detall, un perfec- fos altra que la seva passió per l'art contaminat del teatre. La tara
te detall que ens diu que res perfecte no és perfecte. No ho és la que el fa i el perfà. La tara que li allibera l'ànima.
natura, efectivament, tan perfecte, ni la bellesa, que ens atrau més No, no és una mera sortida. La passió de l'Albert teatre és
desproveïda d'aquesta deficiència pel
-manca de tara- dita perfecció una tara de les que marquen de debò, no en va hi ha més
que tant empresona les ànimes. perdut
hores i humors que n'ha tret.
Em deixo assaltar compensacions Però, malgrat els
per la llaminera paradoxa, hi rumio, mentre miquels rebuts, com si d'una amant es
m'entretinc observant tractés,
les desdenyosa
fotografies de l'Albert lluny
Fortuny sobre de desdenyar-la ell també, enamorat, tarat, l'Albert va i s'hi
teatre -furtades, diríeu millor, al apos-
teatre, a l'espectacle- que el fotò- ta tan a prop com pot... i Esdevé de
graf recollir fa l'espia. l'espia enamorat l'es-
va uns mesos en el llibre Un segon de moltes tau- cenari -i el nostre confident. I ens parla de les seves
les, beutats, ocul-
algunes de les quals, tes -ail- rera
recollides el
aquí, gest sovint
ara aquest
escrit disgraciós, de la seva ten-
tracta d'acompanyar. dresa, malgrat l'aire
Vaig rumiant vani-
i observant
i... tós
Permeteu-me: ai carai! que adopta sovint, de
la seva sensibilitat i
On, dimoni, fins
amagarà el di- -ai!- del seu
moni d'en Fortuny -el enginy.
seu Ai! De tant
teixit d'ombres i colors, regirar en
d'intencionades l'escenari, la càmera
composi- -l'ull-
cions- de
la l'Albert
petita ha
imperfecció vist,
en més
imprescindible efecte, que no es
perquè les
veu a
seves fotos ull nu: el no es
ens captivin que
veu hi és. curiós:
com ens captiven? però (Es
l'Albert
Conec va dedicar el lli-
l'escrupolositat,
la bre abans
i esmentat
el "als
cura encara perfec-
cionisme sense
de l'Albert la que ser-hi, hi són", i
en
feina, i fins el Sciascia,
seva veig parlant de l'art
ca-
de la
paç de deixar-hi la pell, fotografia, diu
pe- que
rò -a través del non
no el aquest
crec tan ruc com
per deixar-s'hi l'ànima. plus ultra de visibilitat-
"Maquillaje", d'Hisashi Inaue. Companyia Núria
Entenguem-nos. Hi Espart, al Teatre Lliure (1990).
deixa pot ser una fugida cap a
esclats, el
representacions de l'invisible;
la seva ànima, naturalment, que, traduït
però mai a l'escenari, seria una
l'ànima fugida enllà de la
mateixa, Fortuny la duu tramoia). Ai!, enllà de la
que en sempre posada i, de vega- tramoia habiten el dolor, la joia, l'humor i
des, la el vi més ben
en mesura que la seva generositat envellits;
(sense manques, això és: hi habiten Otel.lo, el misantrop Alceste, Cirano i
un punt avara) i el tants altres
seu pudor (ítem, això és: que
un punt desvergonyit), en Fortuny arrenca dels plecs de
de vegades, l'escenari. Però
dic, la vet
en mesura que la seva generositat aquí
i el que...
seu pudor vet aquí que, en el revelatge, li
li ho surten -ai!- amb
la altres, manlleva-
permeten, quan conversa s'esplaia redimint la paraula, te des, faccions.
l'ensenya, l'ànima. L'ànima que anima el ninot Albert Fortuny, La no
el que
ninot, més petita imperfecció, deixa de
de dur-lo allà on
a també per lògica ser-ho,
sempre posat, l'Albert l'ensenya havíem arribat, o allà on havia arribat
sempre. Ninot amb càmera. Ninot l'Albert,
amb càmera i que ara, lògica-
sense ninotaire. ment a més d'enamorat
Però deixem també, està
ara el ninot. Parlàvem gelós
de d'aquests rostres, ell,
l'ànima, una eina enca- un dos
ra més És el
delicada, punt misantrop, punts
tant, Cyrano. mal de tots els
que si no és cosa de vendre-la al primer qui
l'enamorada.
dimoni espien tant el
que passi, o al com
primer D'aquí que sedueixi, l'esce-
que passi vestit de diu,
dimoni, tampoc nari de la
no ho és de deixar-se-la just després tan de
en la pròpia representació,
tasca, per més atapeït
pròpia i noble presències...
sense tramoia. dia ens la
que aquesta sigui. Aleshores? Algun
On farà, foto, la foto darrera
amagarà el dimoni aquesta
d'en Fortuny i definitiva -sense
la petita imperfecció petites
imprescindible imperfeccions-
perquè...? Observo per deixar-hi l'ànima.
i observo Per lliurar definitivament
i l'ànima
llegeixo a l'ànima
el llibre de de
fotos, l'escenari, la seva
seu mes tot el que aconsegueixo - enamorada.
Hec Mentrestant, gaudirem de les les
menys en teatre altres, ens
que en fotografia- és recordar les que
més cap-
o tiven per la seva lluita amb la tramoia. I així com
menys petites imperfeccions dels Nabokov deia
muntatges que se no li
de m'apareixen que els comunistes
nou rera la seva càmera. agradaven la idea tenien de
I la la
culpa és doncs per que
seva si ara em pre- si seran molts els
gunto (perquè fotografia, un
sé qui sap dia
que, a diferència que diran els
d'altres, que
en Fortuny treballa agra-
da el teatre la idea en donen
sempre amb la mateixa les
il.luminació per que fotografies d'en
de l'espectacle): Fortuny.
tan ben
il.luminats estaven? I tan..., tan ben animatsl Potser eren, doncs,
millors del que recordo?
Santiago Sans
28
"¿es fres germanes", d'Anton Txèkhov, dirigida per Pierre Romans. Companyia Flotats (1990).
"El Lliure al Grec'92.
misantrop", de Molière. Fabià Puigserver va dirigir aquesta representació del Teatre
29
"O mozo que cheogu de ionxe", de JM. Synge. Dirigida per Mario Cas i representada al Teatre Romea (1988).
lo marquesa Rosalinda", de Ramón María del Valle-Inclán. Teatre Romea (1988).
30
"1980", de Pina Bausch. La Tanzfheafherwupperfal la va representar el 1985 al Mercat de les Flors.
Albert Fortuny premsa - a les revistes Por Catalunya, realitzades per
Favor, Muchas Gracias, encàrrec de la Comissió
Nascut Barcelona el Bocaccio- i a editorials Catalunya i Amèrica. El
a
1946, Albert Fortuny inicia {Història Gràfica de Gata- 1995 és el fotògraf de l'ex-
la aju- lunya, dia a dia; El gran posició Catalunya i Ultra-
seva carrera com a
dant del fotògraf Roca Ju- arte de la arquitectura; mar. A més a més, Albert
nyent. Els primers anys, Modernismo vienen.).Entre Eortuny ha exposat al Tea-
entre 1966 i 1970, treballa la seva obra publicada des- tre Màlic (1970), a la Sala
com a foto fixa cinemato- taquen La cuina de mar i del Prado a El Vendrell
gràfic. El 1970 participa en muntanya. La cuina cata- (1990) i a la Sala Tartessos
una exposició sobre Gaudí lana d'ahir i avui. Barra- {Primavera Fotogràfica,
que organitza el Museu del des i Catalunya i les Amè- 1992). L'any 1994 va pu-
Louvre. Des d'aleshores, riques, les col.leccions pre- blicar el llibre Un segon de
taules.
comença a publicar a la colombines del museus de moltes
31
Ideas muy claras.
CONTENUR, líder en la fabricación
y comercialización de productos
para la recogida de residuos y mobiliario
urbano, pone a su disposición
toda su estructura para resolverle
TODOS sus problemas de limpieza y
mobiliario. Para ello:
INVESTIGAMOS cada necesidad
y cada producto.
DISEÑAMOS para dar soluciones
a sus necesidades.
Papeleras PLANIFICAMOS para cada núcleo
urbano un planteamiento.
FABRICAMOS con la tecnología
más avanzada en el sector y con los
materiales más adecuados científicamente.
SERVIMOS comercial y técnicamente
poniendo a su disposición todos
nuestros recursos.
CONTENUR
Sede Central:
Bancos C/ Torneros, 3. Pol. Industrio! Los Angeles.
28906 Getafe (Madrid)
Tel.: (91) 682 72 63. Fax: (91) 682 39 98
Delegaciones:
Andalucía Occidental Tel. (95) 4Ó8 01 34
Andalucía Oriental Tel. (958) 26 55 37
Canarias Tel. (928) 46 39 55
Castilla-La Mancha Tel. (91) 682 72 63
Castilla-León Tel. (91) 682 72 63
Cataluña Tel. (93)451 27 96
Ceuta Tel. (956) 50 18 00
Centra Tel. (91) 682 72 63
La Coruña Tel. (981) 61 07 50
Galicia-Asturias Tel. (986) 48 66 02
Levante Tel. (96) 192 10 92
Norte Tel. (94) 486 23 11
Sur-Oeste Tel. 22 77 56
Parques Infantiles (959)
Zaragoza Tel. (976) 35 73 08
CONTENUR Ka URAUTA
QUADERN
CENTRAL
El primer segle del
cinema català
Es van bufar les espelmes del
centenari, i el cinema català
va viure l'efemèride des de la
incertesa alimentada per una
llarga crisi. La revista
Barcelona, Metròpolis Medi-
terrània , que al Debat del
número 26 va abordar la
conjuntura actual del sector,
després que o lo primera
etapa dediqués un Quadern
central al cinema fet o lo nos-
tro ciutat {Barcelona, ciutat
"El sino manda" (1917), una de les pel·lícules més ambiciases de Fructuós Gelabert, lluny de la seva temàtica habitual.
^
de cinema. Número 6, 1987),
cedeix oro de nou el protogonisme o lo cinemoto- 1930 i lo década dels noranta. El productor Félix
grafia catalana per mostrar el que han estat, pel Riera hi poso punt i final amb uns apunts sobre lo
que fa al volum de producció, aquests cent anys. situació present, on la promoció del sector audio-
Lo reflexió teórico l'han aportada Joan Francesc visual ho esdevingut "una estratègia cultural irre-
de Loso, que ofereix una visió del que van ser els nuncioble". Amb aquestes i altres contribucions
inicis del cinema català fins o l'orribodo del sonor, d'especialistes, crítics i estudiosos s'ho elaborat
i Miquel Porter Moix, una de les figures històri- aquest informe. És el testimoni d'un segle de cine-
ques de l'estudi de lo nostra cinematografia, que ma català. Una història que encaro espera un
ho fet una síntesi del període comprés entre el final feliç.
33
QC
Els pioners
Joan Francesc de Loso (Barcelona/ 1918), especialista en cinema mut ha estat el responsable de l'article i de la
liicenciat en Dret, és autor de vuit obres selecció filmogràfica corresponents a aquesta època, que a Catalunya
sobre cinema, entre les quals figuren El món arriba fins als anys trenta. I diem selecció perquè, per raons d'espai,
de Fructuós Gelabert (premi de la no era possible incloure-hi tota l'extensíssima producció silent, espe-
Generalitat a la millor contribució cultural en ciolment lo que va des dels orígens fins o 1920-21, anys que marquen
matèria cinematogràfica 1990) i Aquell pri- un moment de gran activitat a la indústria local.
mer cinema català. Els germans Baños A partir d'aquesta data i fins a l'any 1930, "hi ha molt poca pro-
(1996), per esmentar dues de les més ducció, i només es destaquen les pel·lícules que realment valen la
recents. Joan Francesc de Lasa l·ia exercit de pena", indica Joan Francesc de Lasa, que ha triat els noms més repre-
crític cinematogràfic o lo premsa i a la tele- sentotius i lo filmografia fonamental dels inicis del cinema català. Joan
visió, i ha rodat diversos documentals, com Francesc de Lasa també ha ressenyat alguns documentals histàrics,
oro Si la Rambla pudiera hablar (premi com ara els primers reportatges de Fructuós Gelabert, qui, per exem-
Ciutat de Barcelona 1954), Josep Maria de Sucre (1964), premi del ple, va rodar l'arribada de la reina Maria Cristina i el rei Alfons XIII o
Festival de Salerno) o L'últim pioner. Ramon de Baños (1972). Aquest Barcelona a la fi del segle passat.
Arreu del món, el cinema ha tingut els cinema català, sinó fins i tot -com reconei- també, per què no?- de vegades merave-
seus pioners. Cal distingir, però, entre els xeria el critic castellà Carlos Fernández llosa fàbrica de somnis. No hi ha dubte
precursors, els grans inventors i els pio- Cuenca- "fundador de la industria cinema- que Fructuós Gelabert va demostrar una
ners, ja que aquests foren -senzillament- tográfica española". qualitat humana realment excepcional, que
els primers que s'arriscaren a fer cinema Per la meva banda, des de les primeres Marro posseïa una intuïció sorprenent, que
en condicions més aviat migrades, i fins i passes que vaig fer dins de la crítica de Chomón va tenir fusta d'innovador, que
tot al.lucinants. cinema, vaig reaccionar contra aquella Gual -un gran home de teatre- va maldar
Vull dir amb això que els nostres pioners injustícia i aquella absurda manca de gra- (encara que sense èxit) per la creació d'un
-en bona part entusiastes fotògrafs que titud, vivament apassionat per saber qui autèntic cinema català, i que Ricard de
després es van passar al conreu de les eren i com havien treballat aquells pioners, Baños es va lliurar en cos i ànima a l'es-
imatges en moviment- no assoliren en cap tan menyspreats en general com esmaper- tructuració d'una producció amb res-
moment la talla dels Edison, els germans duts i mancats de recursos enfront de la sonàncies més enllà de les nostres fronte-
Lumière, Le Pince, Friese-Greene, o constant evolució d'una tècnica que porta- res... I que, amb tots ells, Gaspar, Murià,
Méliès, per esmentar-ne només alguns ria al cinema des del balboteigs de les Togores, Abadal, Ceret, Codina, Cuyàs,
dels més importants. Els pioners del pri- pures imatges a la revolució de l'especta- Solà i tants d'altres assentaren amb més o
mer cinema produït a Catalunya (i faré cle sonor, tot sovint traït a Hollywood pels menys fortuna els fonaments del nostre
només l'excepció de l'aragonès Segundo mil i un comerciants de la monstruosa -i propi cinema, fins avui mai no definit estè-
de Chomón, que treballà molt de temps a ticament i per al qual desitjo un avenir
Barcelona i que fou un autèntic creador, el bastant més clar que el que ara albirem,
qual trobarem justament esmentat a totes mig perdut com està -malgrat unes quantes
les enciclopèdies de cinema) no van ser individualitats remarcables- dins les con-
més que mers artesans -això sí, sovint ins- tradiccions d'una malaguanyada protecció
pirats i d'indubtable enginy- que ens van oficial, i també d'una estranya política
explicar tota mena d'històries fetes d'i- televisual.
matges que gairebé sempre es basaren en Sigui com vulgui, jo opino que no hem
models estrangers, si bé alguns intel.lec- d'ésser del tot pessimistes. En el nostre
tuals com Adrià Gual i Togores, o eficients temps bufen uns vents de cultura i d'afir-
tècnics com ara Ricard de Baños, van mació social i tecnològica que tenen molta
assolir en llurs pel.lícules un respectable més força que aquells que a començament
nivell humanístic i professional que els va de segle van deixar els nostres pioners
fer mereixedors d'un estudi aprofundit. És orfes d'ajuts socials i industrials de tota
evident, però, que fins fa molt pocs anys a mena. És un fet, però, que sense la vàlua
casa nostra no se'ls van reconèixer els humana d'aquells homes, segurament avui
seus grans mèrits. I és ací on recordo que no podríem atalaiar un futur horitzó.
al darrer número (commemoratiu del 25è No oblidem mai, doncs, els nostres pio-
aniversari) de la revista Arte y Cine- ners. Perquè, com va dir l'Anna Solà,
matografía, publicat a les acaballes del "sense referents, no hi ha res, sinó silenci".
1935, no hi havia cap article que parlés de
Gelabert, no només pare indiscutible del Fructuós Gelabert. Joan Francesc de Lasa
34
Filmografia fonamental de l'etapa muda
(1897-1929)
FRUCTUÓS GELABERT (1874-1955) Lucha fratricida / Nobleza ara-
gonesa
1897 Baralla en un cafè Los pobres de levita
1898 Visita de la Reina Maria Una farsa de colas
Cristina i Alfons XIII a Bar- 1911-12 Excursión a Mont-
celona serrat
1901 Visita de l'esquadra an- Barcelona, ciudad principal de
glesa a Barcelona Cataluña
La casa de los duendes
Soñar despierto
Tísica diabólica
Pulgarcito
El gusano solitario
ADRIÀ GUAL (1872-1943)
1914 El Alcalde de Zalamea
Misteri de dolor
TridoUn
La
"Baralla en un cafè" gitanilla
(1897). "Los misterios de Barcelona" (191 ) d'Albert Marro.
Los cabellos blancos
1905 Els "guapos" de la va- Linito por el toreo Ricard de Baños) RICARD DE BAÑOS
queria del parc El calvario de un héroe (Los 1910 Baixant de la Font del (1882-1939)
1906 Cervesa gratis dos sargentos franceses) Gat (amb Ricard de Baños) 1906 La Costa Brava
1907 Terra baixa Un drama de amor Don Joan de Serrallonga (amb El Carnaval de Niza
1908 Maria Rosa Ricard de Baños) 1907 Inundacions a Lleida
Amor mata ALBERT MARRO (1878-1956) Justicia de Felipe II (amb Concurso de
que globos aerostáti-
Els primers calçotets d'en Toni 1904 Visita a Montserrat Ricard de Baños) eos en Barcelona
1909 Guzmán el bueno Viaje a Italia 1911 Don Pedro el Cruel (amb 1908 Entierro del Cardenal
1912 Mala 1905 Gira al Parque Güell Ricard de
raza Baños) Casañas
1914 Ana Kadova (con Otto (amb Ricard de Baños) Carmen, la hija del bandido / Entierro del Rey de Portugal y
Mulhauser) Cásate y verás (amb Ricard de Carmen o la hija del contraban- coronación de su hijo
1917 El sino manda Baños) dista (amb Ricard de Baños) Don Juan Tenorio (amb Albert
1927 La puntaire 1908 Don Juan Tenorio (amb Celos gitanos (amb Ricard de Marro)
1952 Baralla en un café (muda; Ricard de Baños) Baños) Advertiment: Des d'aquest
reproducció del seu primer 1909 Locura de amor (amb Los amantes de Teruel (amb darrer film fins a Sacrificio o
filme) Ricard de Baños) Entre ruinas de Tany 1914,
1912 Doña Laura y sus preten- Ricard de Baños va compartir
SEGUNDO DE CHOMÒN (1871-1929) dientes (amb Ricard de Baños) la direcció amb Albert Marro.
Nascut o Tero!. 1913 Amor andaluz (amb Per tant, ja que coincideixen
Filmografia fonamental dels films que Ricard de Baños) del tot ambdues fimografies,
rodo o Barcelona. Magda (amb Ricard de Baños) vegeu-ne la d'aquest darrer
1902 Choque de trenes 1914 Rosalinda (amb Ricard de pioner.
1905 Los guapos del parque i Baños) 1914 La malquerida
L'hereu Pruna Sacrificio i Entre ruinas (amb 1916 El idiota i El idiota de
Los sitios de Chile Ricard de Baños) Sevilla
Juanito el forzudo 1915 El beso de la muerta La cortina verde
El hotel eléctrico Los muertos hablan Juan José
1910 Los de Barce-
guapos 1916 Los misterios 1917 Euerza i nobleza
El puñao de rosas lona (amb Joan María Codina) 1918 Los arlequines de seda y
La gratitud de las flores Alexia o la niña del misterio oro (després llançat de nou
La expiación 1917 El testamento de Diego com La Gitana blanca)
Justicias del rey don Pedro Rocafort 1921-22 Don Juan Tenorio
La hija del guardacostas La secta de los misterios (segona versió)
Pildoras maravillosas 1918 El manuscrito de una 1928 Testes de Mataró-Ho-
La banda de la bastardía Adrià Gual. madre menatge a Clavé
35
QC
Altres directors i films 1916 Alma torturada
d'aquest període El beso de la muerte
La reina joven
BALTASAR ABADAL (1887) CIBE MODERNO 1918 Vindicator
1906 Bodas del Rey Alfonso
XIII JOAN PALLEJÀ
1919 Sueño o realidad 1922 Lidian (presentada com a
1920 Los buitres de la aldea
El £sco|iOos estrenos de bonito
oprobio argumento producte americà)
El rey de la montaña JOAN SOLÀ I MESTRES
El próximo sábado y domingo, días 20 tendrá lugar otra
1923 y 21,
Ellas y ellos aioi^Eivtivio A 1912 Excursión a
O A.FitTri»nrioA. Montserrat
1929 El Nando va a Barcelona :on el grandioso estreno de la reducción cinematográfica de la popular obra de 1915 Emboscada trágica
D. ANGEL GUIMERÀ. 1918 La herencia del diablo
JOSEP AMICH BERT(ComaAmichatis) Lía Fieina (amb Domènec Ceret)
1927 La moza del cántaro JToven
la Mefisto (amb Joan Maria
catalana
Baixant de la nterpretada por gran
Font del Gat / La trágica Codina)
Marieta de l'ull viu MARGARITA XIRGU
Queda reservado el derecho 1921 en el
de alterar el programa. Imp. Boüceda. España Riff
1929 Caramelles (muda, però
presentada com a sonoritzada) JOSEP DETOGORES
Programa de mà an s'anuncia "La reina ¡aven" (1916). 1914 La festa del blat
LLUC ARGILES El de bodas
1929 L'auca del 1930
senyor Esteve Barcelona regalo
y su puerto Los sucesos de Barcelona 1915 El cuervo del
(Setmana Tràgica) campamento
DOMÈNEC CERET La
BAÑOS pescadora de Tossa
RAMON DE (1890-1980) (1865-1922) 1920 Biografía y muerte de Los muertos viven
1909 Homenatge a Guimerà 1915 Sèrie Cuentos baturros Joselito
1916 Un drama en la montaña
Barcelona en tranvía 1916 Pasa el ideal La toma de Xexauen
Flor de arroyo
Sucesos en Barcelona (La Setma- I dudo.
- jCI Noche de estreno El
Las joyas de la condesa La pollo tejada
na Tràgica) (amb Ricard de virgen bruja 1918 El
Baños) La loca del monasterio 1922 Viajes aéreos golfo
por las eos-
1914 La danza fatal (dir. tècnic) 1917 Regeneración tas catalanas
1916 Vida de Cristóbal Colón y Humanidad ANTONI DEP.TRAMULLAS
su descubrimiento de América La herencia del diablo ALBERT GASSET 1896 Treballa com a muntador i
del cinematò-
(primer operador) 1927 La señorita del exprés operador primer
1921 Don Juan Tenorio JOAN MARIA CODINA graf estable dels Germans
a Barcelona.
(guionista i operador) 1908 Maria Rosa (amb MASSÓ I VENTOS Napoleón
1898 Hom li atribueix diversos
1929 Pellicula oficial de Gelabert) 1917 La verdad
TExposició Internacional de 1911 Amor sobretot
que mata reportatges,
Barcelona 1913 Lluita de cors Desembarco de las
MAGÍ tropas llega-
MURIA
1915 Lfl pasionaria das a Cuba.
1915 El nocturno de
El signo de la tribu Chopin 1909 La guerra del Rijf
1916 Los misterios de
Barcelona (amb Albert Marro)
1918 Codicia
Mefisto (amb J. Solà i Mestres)
1919 El otro
El protegido de Satán
1920 El botón de fuego
El león
Mátame
NARCÍS CUYÀS
1910 El amor heroico
El curioso impertinente
Don Alvaro o la fuerza del sino
La exclusa
Mar i cel
Violante
JOSEP GASPAR
1907 Fiesta de sardanas en el
parque Güell
1909 Flors de cingle Ramon de Baños va escriure el guió de "Don Juan Tenorio" (1921).
Ricard de Baños.
36
Seixanta anys dimatges
(1930-1990)
Miquel Porter i Moix les avantguardes artístiques, ha publicat mateix, Porter ho estat cap del Servei
(Barcelona, 1930) és diverses obres, com ara Historia del cine ruso Cinematogràfic de lo Generalitat i fundador
un dels noms imprès- y soviético. Vol. I (1968), Las claves del cine de lo Filmoteca de Catalunya, i també ho
cindibles en l'estudi de (1989), Historia del cinema a Catalunya exercit com o crític cinematogràfic. El 1992,
lo cinematografia cota- (1991) i La filmoteca ideal (1995). va ser guardonat amb el premi Nocional de
lona. Especialitzat en Miquel Porter és catedràtic d'Histària de Cinema de lo Generalitat. En aquest article,
història dels cinemes l'Art de la Universitat de Barcelona, on l'historiador fa un breu recorregut histàric pel
català, espanyol, rus, imparteix classes d'història, estètica i sociolo- cinema fet o Barcelona entre el 1930 i el
dels països eslaus i de gio de lo cinematografia des del 1969. Així 1990.
Quan la tecnologia incipient va arribar Maria Castellví, Ignasi F. Iquino o Antoni rregar de posar en marxa la productora de
a la Península hi va haver un cert moment Momplet, però cap d'elles es va fer en documentals Laia Films i la distribuïdora
de desconcert, però, a la fi, com era d'es- català. Catalonia Films, com a resposta als pri-
perar, la millor disposició tecnològica de La rebel·lió militar contra la República mers noticiaris realitzats per la CNT i,
la Ciutat Comtal va fer que en poc temps i la temptativa revolucionària subsegüent sovint, en col·laboració amb Popular
la capitalitat estatal de la producció, per- van tenir conseqüències negatives per a la Films, d'inspiració marxista. Una quarta
duda durant els anys vint, li fos retornada. producció cinematogràfica de llargme- productora. Edicions Antifeixistes, va
Aquest fet positiu, de totes maneres, no tratges. La fugida dels productors i les completar el panorama informatiu amb
ho va ser tant perquè, en una lògica mer- confiscacions no van adobar el terreny, ni cintes tan impressionants com Catalunya
cantilista, les realitzacions no van ser en tampoc les baralles entre sindicats, mal- sota les bombes. Els noms de Manuel P.
català, llengua pròpia però amb poques grat l'aparent unitat del Sindicat Únic de de Somacarrera, Albert Gasset i Nicolau i
possibilitats internacionals, sinó en cas- l'Espectacle i la fundació de la producto- Ramón Biadiu s'inscriuen en una cons-
tellà. Això, tot i que sigui ben explicable, ra S.I.E. Films. En canvi, pel que fa al tel.lació que mereix un record admirat.
va significar una tendència que ha perdu- cinema documental, l'esforç realitzat va Si en un primer moment la repressió va
rat fins avui. La realitat del cinema par- ser formidable. Per primera vegada i de ser terrible i bona part dels cineastes van
lant, atesos els avantatges lingüístics manera sistemàtica, s'utilitzava el cinema emprendre el camí de l'exili o van ser
majoritaris, havia de convertir en molt com a informador gràfic d'uns fets histò- depurats, la maquinària confiscada i els
difícil la normalització no pas d'una rics. Des del Comissariat de Propaganda estudis tancats, ben aviat les iniciatives
indústria catalana, sinó d'un cinema en de la Generalitat de Catalunya es va insti- privades van aconseguir de reprendre la
català. tuir un Comitè de Cinema que es va enca- producció i, en pocs anys, treballar més
Una sèrie d'esdeveniments, com els
cursos organitzats a la Universitat de Bar-
celona, el naixement del Comitè del
Cinema de la Generalitat el 1933 i, l'any
següent, la seva transformació en Comi-
ssió Executiva Oficial de la institució per
a qüestions cinematogràfiques i la inau-
guració oficial dels Estudis Orphea, sem-
blaven encaminar el cinema vers el futur.
Deixant de banda alguns doblatges i sub-
titulats i alguns curtmetratges, el català
continuava sent absent de la producció
fins que, el 1933, es realitza el Cafè de la
Marina de Domènec Pruna, en una adap-
tació de l'obra homònima de Josep Maria
de Sagarra.
Malgrat l'aprovació de l'Estatut, la si-
tuació política i econòmica va empitjorar
arrel del 6 d'octubre del 1934. Tot i això,
el nombre de produccions continuava
augmentant -disset llargmetratges el
1935-, amb nous directors com ara Josep "Noches de vino tinto" (1966), de José JA. Nunes, un film de l'Escola de Barcelona.
37
QC
És clar que, amb aquesta quantitat, es
pot separar el gra de la palla i que, per
exemple, hi ha una entrada d'aire renova-
dor amb cintes de Bellmunt {L'orgia,
1978), Josep J. Bigas Luna {Bilbao, 1978)
i Pep Salgot {Mater amatísima, 1980).
Les idees sobre recuperació històrica
van perdurar encara un temps, sempre
amb una certa timidesa no exempta de
temor. Al mateix temps es va afermar una
línia que hom volia que fos més segura,
aquella que recorria a la literatura, en un
desig d'assegurar-se la qualitat argumen-
"L'orgia" (1978), de Francesc Bellmunt. "La ciutat cremada" (1976), d'Antoni Ribas. tal. La plaça del Diamant (1982) de
Francesc Betriu, Bearn (1983) de Jaime
que en els períodes anteriors. Per ínteres- (1966) de Josep Maria Nunes, Fata Chávarri, La veritat oculta (1987) de
sos de l'anomenada autarquia, el cinema Morgana de Vicente Aranda, Cada vez Carles Benpar, Laura a la ciutat dels
va gaudir d'ajudes estatals com mai no que... (1967) de Garles Duran i Dante no sants (1987) de Gonçal Herralde, La pun-
havia tingut, i si bé la producció havia es únicamente severo (1967) de Jacint yalada (1989) de Jordi Grau, Solitud
d'afrontar les dificultats econòmiques de Esteva i Joaquim Jordà. En una posició (1992) de Romà Guardiet, entre d'altres,
la postguerra i les múltiples barreres de la molt propera a VEscuela però amb carac- són pel.líenles representatives d'aquesta
censura, els estudis van ser reoberts, tot i terístiques pròpies caldria situar-hi a Pere mena de filmografia. Aquesta fallera va
que la llengua catalana hi era prohibida i Portabella -Nocturno 29 (1968)-, Gonzalo esdevenir-se com a conseqüència de les
que, per tant, els films resultaven provin- Suárez -Ditirambo (1967) i alguns dels noves normes que pretenien, per a tota la
cians del castellà. treballs de Jordi Grau. producció espanyola, afavorir la qualitat
De la desena escassa de films dels pri- D'altra banda, cal remarcar que, per bé més que no pas la quantitat i que van girar
mers anys es va arribar a una mitjana de que tímidament, comencen a aparèixer al voltant del decret llei espanyol de Pilar
quinze als anys cinquanta. A part alguns títols en llengua catalana: Maria Miró.
d'Iquino, van sorgir noms nous, com els Rosa (1964) d'Armand Moreno, En El fet cert va ser que la quantitat va
de Ramon Quadreny, Gonzalo Delgrás, Baldiri de la Costa (1968) de Josep M. minvar i, en canvi, la qualitat només va
Juli Salvador, Ricard Gascón i Francesc Font Espina o Laia (1970) de Vicent millorar quant a l'aspecte tecnològic, la
Rovira Beleta. D'altra banda, a partir del Lluch, entre d'altres. qual cosa va comportar un augment de
1949, Barcelona va deixar de ser un mer El darrer quinquenni del franquisme es costos però, en realitat, no va tenir resul-
escenari i els temes catalans, malvistos defineix per la permissivitat de la censura tats gaire brillants, comercialment
fins par-
aleshores, van tornar a la pantalla, tot en aspectes de moral sexual, tot i que el lant, tret d'en el
i terreny de la comèdia en
que, naturalment, només en llengua cas- control ideològic encara és dur i no aca- què, a més de Bellmunt, s'hi va distingir
tellana, amb l'única excepció, i encara barà realment fins als primers anys de la Ventura Pons amb Puta misèria (1989) i
relativa, á'El Judes (1952) d'Iquino. dècada següent. Val a dir que, després de va començar la seva carrera Rosa Vergés,
la mort del Dictador, a cavall entre els amb Boom, boom (1990). D'altra banda,
Els anomenats Feliços Seixanta partidaris de la ruptura i els de la transi- cal dir que els films de voluntat experi-
ció democràtica, apareixen tendències, mental van abundar més del compte i que
La política d'estabilització i els poste- àmpliament seguides durant uns anys, van tenir bona crítica i poca resposta per
riors planes de desarrollo van contribuir a representades per films de o sobre la recu- part del públic.
una certa normalització i fins i tot a una peració de la memòria històrica, com La El que ha seguit és lamentable: cada
expansió productiva, així com a una inci- ciutat cremada (1976) d'Antoni Ribas, La vegada menys films i, al mateix temps,
pient però innegable obertura ideològica. ràbia (1978) d'Eugeni Anglada o
menys èxits públics. Barcelona, ciutat i
Fruit d'això, es van observar quatre Companys, procés a Catalunya (1979) de conurbació, Catalunya com a plató conti-
tendències en el si de la producció: els Josep M. Forn. nuen estant disponibles. Actors, actrius i
films que seguien els paràmetres anteriors Cal fer esment especial, dins aquesta tècnics no en manquen. Realitats
-folklore, tempta-
mitohistòria, comèdia escapis- mateixa dimensió, dels documents de mun- dores
films per inspirar tampoc. Però manca
ta-; de gran pressupost, a la manera tatge, a la manera de La Nova Cançó (1976)
de les esperit d'iniciativa productora, especial-
superproduccions espectaculars de Francesc Bellmunt, Informe general ment al sector privat. La televi-
estrangeres; films de caràcter temptació
realista, en (1977) de Joan B. Bellsolell, La vieja siva i la seva competència, tot i no
certs casos, crítics, i films que
de ruptura. En memoria (1978) de Jaume Camino o han estat determinants, han condicionat, i
els dos darrers grups hi ha una mena d'en- Catalans Universals {19^0) d'Antoni Ribas. caldrà que un dia o un altre la iniciativa
frontament posicional en què cintes com Bona part de la feina és dedicada a sub- econòmica es decideixi a interve-
ara Los atracadores privada
(1961) de Rovira productes que no mereixen entrar a la histò- nir. Altrament, el cinema català conti-
Beleta. El último sábado (1966) de Pere ría, llevat com a exemples d'allò que no té nuarà
Balañá, La vegetant.
piel quemada (1966) de Josep altra explicació que la necessitat de treballar
María Fom i Mañana será otro día s'opo- en el que sigui. Són anys en què es produeix
sen a les de l'anomenada Escola de molt quasi per no res i s'encalcen més de
Barcelona, com Noches de vino tinto trenta títols. Miquel Porter i Moix
38
A la recerca d'una identitat
A la darrera cerimònia dels Oscar, una depèn dels índex de recaptació i no pas de hom, i que possibiliten que un film com
pel·lícula rodada en italià es va col·locar les etiquetes culturals, però que donen Sentido y sensibilidad ens remeti a la
entre el grup reduït de les cinc que la més d'un maldecap en situar-se en un pla millor tradició del cinema britànic en la
poderosa Acadèmia de Hollywood selec- teòric· Quan, des d'aquesta publicació, i línia de James Yvory, encara que estigui
ciona cada any per optar al reconeixement seguint el vestigi del Centenari del dirigit per un taiwanès, Ang Lee· Això
de millor obra de la temporada· Era El Cinema, ens vam plantejar aplegar, de la només és possible en cinematografies for-
cartero (y Pablo Neruda), que havia diri- forma més exhaustiva que ens fos possi- tes, fructíferes, i, malauradament, i al
git el britànic Michael Radford· Poc ble, el que havia estat la producció cine- igual que succeeix a la major part dels
abans, i a causa d'aquesta circumstància, matogràfica catalana en aquest llarg perí- països europeus, no és el nostre cas·
l'Acadèmia Italiana de Cinema l'havia ode, va sorgir la pregunta ineludible, ine- El productor Joan Antoni González i
rebutjada per representar el seu país en vitable: què és el cinema català? Una Serret, comissari del Centenari del
l'apartat de films en parla no anglesa· La qüestió que s'ha de matisar per fer un tre- Cinema, explica que els criteris acceptats
paradoxa es va arrodonir quan ball d'aquestes característiques: què ente- als certàmens internacionals per establir
Hollywood, seduït per l'èxit que carter i nem per cinema català? Òbviament, de la l'origen d'un film són els econòmics· "De
poeta havien aconseguit arreu dels Estats resposta que es doni depenen els resultats• fet, la nacionalitat la proporciona el país
Units, li va reservar un espai al costat dels Però, quin ha de ser el barem? L'empresa que produeix la pel·lícula· El director no
films d'idioma anglès en una de les cate- que fa possible el producte? El director, deixa de ser un tècnic, que es pot contrac-
gories estrelles dels guardons cinema- considerat com a màxim responsable tar per fer una obra i punt· Per exemple.
togràfics més cobejats· I també va nome- artístic? La llengua, com a un dels princi- Tierra y libertad, dirigida pel britànic Ken
nar com a candidat a millor actor el seu pals vehicles d'expressió cultural? D'altra Loach, i que ha rebut fa poc temps el
protagonista, l'actor italià Massimo banda, i en termes generals, quan es parla Premi Sant Jordi de Cinematografia, està
Troisi, que havia mort immediatament del cinema d'un lloc determinat, coproduïda per una empresa catalana· Als
després de finalitzar el rodatgc· Sense s'al·ludeix també a una idiosincràsia, un festivals, s'admet la doble o triple bande-
gaire esforç, només fent una mica de llenguatge, una manera de fer o un uni- ra en funció dels països productors"^ Com
memòria, recuperaríem de seguida moltes vers configurat al voltant d'aquesta cine- apunta Joan Antoni González, factors
històries semblants, tan habituals al món matografia, que li dóna singularitat i la fa com la nacionalitat del director o la llen-
del cinema· Per exemple, la polèmica que reconeixedora· Al menys així succeeix gua en que s'enregistra el film no han de
es va aixecar a França el 1992 quan es van quan algú descriu una pel·lícula com a ser necessàriament definitoris· Un direc-
modificar les normes de competició dels típicament anglesa o francesa, o s'esmen- tor nascut a Catalunya pot desenvolupar
Cesar i es va establir que només podien ta el poderós cinema nord-americà· Es la seva carrera fora d'aquf I, a l'inrevés,
concursar com a millors films els rodats tracta de referències que són al cap de tot- un autor forani pot fer-hi part de la seva
originàriament en llengua francesa· El obra· La llengua, tot i que la seva
tenir
amante, de Jean-Jacques Annaud -una de importància no admet dubte, pot en
les més taquilleres d'aquell any al país certs casos un paper accessori· La segona
veí-. Herida, de Louis Malle, i Lunas de pel·lícula d'Isabel Coixet, Things I never
híel, de Roman Polanski, van quedar fora told you (estrenada com Cosas que nunca
dejoc· te dije) va ser rodada en anglès a Oregó
La complexitat del producte fílmic és amb actors nord-americans, en el marc
un dels obstacles principals que sorgeix dels circuits cinematogràfics indepen-
quan s'aborda l'estudi o classificació de dents dels Estats Units, després d'haver
qualsevol cinematografia· Definir la fracassat en els intents d'aconseguir una
nacionalitat d'una pel·lícula sembla més subvenció·
senzill en la teoria del el factor econòmic
que ho és en la Així mateix, tampoc
pràctica· O, dit amb altres paraules, ¿d'on no s'escapa de les objeccions, doncs pre-
és el film dirigit per un autor alemany, que senta paradoxes tan significatives com
ha estat rodat a la Costa Brava, en idioma que un film fet per un director català, amb
anglès, interpretat per un galant francès, equip tècnic i artístic catalans, basat en
una seductora debutant italiana i un bata- una novel·la d'un autor català i rodat en
lló de secundaris portuguesos, magnífica- territori català, però finançat per una
ment il·luminats per un director de foto- empresa de fora, no es pugui considerar
grafia cubà, amb guió d'una escriptora un producte de la nostra cinematografia·
australiana, i produït amb capital rus, En fi, fa poc temps, la productora barce-
nord-americà i xinès iguals? Són lonina Isona Passola declarava al diari La
a parts
consideracions que no afecten el funció- Vanguardia (26 d'abril del 1996): "El
nament de la indústria, la salut de la qual cinema és equip· Si hi ha un lloc on
"los Tarantos" (1963), de Rovira Beleta.
QC
dades que provenen de tres fonts. La
informació sobre cinema sonor, que
arrenca als trenta, s'ha extret bàsicament
del llibre Seixanta anys de cinema català
(1930-1990), un estudi de Romà Oltra
publicat per l'Institut del Cinema Català
(ICC), tot i que a partir del 1987 s'ha
completat amb dades provinents dels
catàlegs Catalan Films & Television del
Servei de Cinematografia i Vídeo del
Departament de Cultura de la Generalitat.
Oltra, que tot just acaba d'enllestir un tre-
ball semblant sobre el cinema a Espanya,
Seixanta-sis anys de cinema espanyol
(1929-1995), i també prepara un catàleg
sobre cinema estranger a Barcelona, va
abordar el primer volum d'aquesta sèrie
amb l'objectiu de fer una recopilació de
totes les pel.lícules que integraven la
cinematografia catalana, tot omplint un
buit informatiu que encara no s'havia
cobert. No obstant això, l'autor defineix
la seva obra com "un intent" de recopila-
ció, "sempre corregible i ampliable". Una
afirmació que té molt a veure amb la seva
visió del sector. "El cinema, a hores d'ara,
no es
"Pepi, Lucí Bom otras chicas del montón", producció catalana dirigida Almodóvar. pot entendre en un sentit autòcton -
, y i per
assegura-. A tots els països, directors i
Europa és una realitat, és al cinema. He ciliades a Catalunya. No cal dir que no productors treuen els diners d'on poden.
tingut rodatges on es parlava set llengües tots els especialistes i/o estudiosos com- A més a més, jo entenc el cinema com un
i no passava res. I quan parlo amb pro- parteixen aquesta línia de treball, que - art col·lectiu, on es produeix una barreja
ductors alemanys veig que tenen els tomem a insistir-hi- suposa restriccions artística, tècnica, industrial... Per totes
mateixos problemes que nosaltres". Les com el fet que Los Tarantos (1963) del aquestes raons, crec que no es pot definir
fronteres, els encasellaments, no lliguen cineasta català Francesc Rovira Beleta, d'una manera taxativa".
bé amb un art de les característiques del ambientada a Barcelona i protagonitzada B.MM tan sols reprodueix un extracte
cinema. per la bailaora catalana Carmen Amaya, de la intensa tasca de recerca portada a
El criteri econòmic és el que fa servir no pugui figurar entre les obres autòcto- terme per Romà Oltra. El seu llibre deta-
també el Departament de Cultura de la nes perquè és una producció madrilenya. lla també els films catalans revisats per la
Generalitat per confeccionar els catàlegs 0 que tampoc no ho faci, per les mateixes censura franquista, les dates de registre i
promocionals Catalan Films & raons, Antártida (1995), l'òpera prima de d'estrena comercial de cada pel·lícula -o
Television, que publica des del 1986, i on Manuel Huerga, amb guió de l'escriptor els casos en què no han estat estrenades a
apareixen les produccions i coproduc- barceloní Francisco Casavellas i protago- Barcelona-, les condicions econòmiques i
cions realitzades per empreses catalanes, nitzada per Ariadna Gil. La dita línia de tècniques en què es van realitzar. I es
independentment de la procedència del treball, a més, sorprèn amb tota mena de tanca amb un apèndix sobre el cinema
director, de l'equip artístic i tècnic, o de situacions inesperades per al profà. Per català a la televisió autonòmica, que
l'idioma emprat al rodatge. Així ho assen- exemple, comprovar que una obra tan inclou la cronologia d'emissions i els
yala el delegat de Cinematografia i Vídeo madrilenya -per continuar amb els films produïts per i per a aquest mitjà,
de la Generalitat, Antoni Kirchner, a l'úl- paral.lelismes- com Pepi, Luci, Bom y entre altres dades que el lector interessat
tim d'aquests catàlegs, corresponent a la otras chicas del montón, de Pedro hi pot consultar. Finalment, els rodatges
temporada 1995-1996, tot observant que Almódovar, és fruit d'una producció cata- dels últims sis anys han estat facilitats,
"els films detallats en aquest llibre es con- lana; que la nostra industria ha contribuït principalment, pel Servei de Cinematografia
sideren catalans des d'un punt de vista a realitzar dos deis grans èxits-Trueba del i Vídeo de la Generalitat i per l'arxiu per-
industrial". Fins i tot, afegeix, hi figuren cinema espanyol recent. Belle Epoque i sonal de Romà Oltra. També s'han con-
aquells casos "on la contribució ha estat Two Much', o que les Campanadas a sultat els catàlegs publicats pel Ministeri
més petita". medianoche del gran Orson Welles for- de Cultura.
A partir d'aquestes consideracions, i men part de la història del cinema català. El resultat és aquest dossier, un recorre-
atès que la matèria primera amb què hem L'heterogeneïtat i versatilitat de la indús- gut per la producció cinematogràfica cata-
treballat ha estat recollida també segons tria que fabrica somnis poden jugar més lana durant cent anys -parlem també de
aquests barems, hem fet la classificació d'una mala passada. l'època muda, encara que es publiqui a les
dels films segons el punt de vista indus- En qualsevol cas, l'objectiu d'aquest pàgines anteriors- que vol ser una guia
trial. Es a dir, publiquem aquelles monogràfic no és teoritzar, sinó informar. informativa del que ha estat aquest art i
pel.lícules produïdes per empreses domi 1 amb aquest ànim es presenten unes aquesta indústria a Catalunya. L'integren
40
tots els llargmetratges fets en aquest peri- serva la de la temporada a la qual pertany tria esquifida, sembla que els directors no
ode, ja siguin de ficció o documentals. No el film, segons els catàlegs del acaben de trobar el seu lloc, la manera de
hi figuren els curtmetratges, per la senzi- Departament de Cultura del govern projectar el seu treball, no sols arreu del
11a raó que aquest tema necessitaria, ell autonòmic. També cal destacar que, en el món, sinó simplement a la península. La
sol, un monogràfic específic. Som cons- moment de tancar aquesta edició (17 de marca de la casa no s'ha sabut exportar
oients que, segons quin sigui el punt de maig del 1996), algunes de les produc- com s'ha fet amb el disseny o l'arquitec-
vista del lector, pot faltar algun nom o cions incloses en els catàlegs es troben tura, per exemple. Els diaris expliquen
potser sobrar un altre, però no parlem de pendents d'estrena. que els directors necessiten uns èxits que
matemàtiques pures, i ja hem vist que les Quant al títol de les pel·lícules, en el no arriben -i posen els ulls a Madrid-,
singularitats del sector obliguen a treba- material recollit per Romà Oltra es res- però un cineasta com Mariano Barroso ha
llar amb aquest tipus de limitacions. El pecta el de l'estrena comercial a fet dues pel·lícules notables. Mi hermano
material s'ha classificat en quatre apar- Barcelona. Quan l'estrena s'ha fet del alma (1993) i Éxtasis (1995), sense
tats. Al primer d'ells es troben les pro- simultàniament en castellà i català, l'autor que ningú destaqués que l'autor és barce-
duccions fetes per empreses catalanes, dona preferència a la primera versió "per loní, tot i que els films no siguin produc-
encara que s'hagin rodat fora del territori, una raó quantitativa, ja que fins al 1980, cions catalanes. Potser s'ha de trobar la
en altres ciutats o països. El segon està aproximadament, el cinema s'ha fet majo- manera d'aprofitar els èxits, encara que
dedicat a les coproduccions, ja sigui amb ritàriament en castellà i llavors, al meu siguin comptats, que sí han arribat, com el
la resta d'Espanya o amb l'estranger. parer, la versió catalana existeix a més a de Ventura Pons amb El perquè de tot ple-
També apareixen aquells films on el capi- més de la castellana", explica. En aquests gat, i treure partit de noms de la talla de
tal català ha estat majoritari, amb la parti- casos, o en els d'estrenes cinematogràfi- Bigas Luna, Guerin, Villaronga, Vergés,
cipació d'altres societats espanyoles o ques en català realitzades a posteriori de Manuel Huerga i altres "que están a Tal-
estrangeres. Les pel.líenles on l'aportació les estrenes en castellà, el títol de la ver- tura dels directors bascos o madrilenys,
econòmica catalana -també tècnica o sió catalana se cita a continuació. però que ni se'n parla ni es promocio-
artística en alguns casos- és minoritària Finalment, quan una pel·lícula disposa de nen", opina Fèlix Riera.
s'han aplegat al tercer apartat. Hi ha un títols alternatius -diferents per les estrenes En el futur, el sector audiovisual experi-
quart punt amb la denominació de de Madrid i Barcelona, o que consten mentará un creixement espectacular i
Temàtica catalana, que el mateix Romà simultàniament als catàlegs de referència- segur. Quan les estadístiques constaten
Oltra fa servir al seu llibre per presentar apareixen separats per un guió. Pel que fa que només la demanda europea de pro-
alguns dels títols més significatius referits a la filmografia compresa entre el 1990 i ductes de ficció s'ha apujat de forma ver-
o relacionats amb la cultura, o l'imagina- el 1996, es reprodueixen els títols que tiginosa i continuarà fent-ho, és el
ri català en el seu sentit més ampli, sense consten als catàlegs de la Generalitat. moment de plantejar-se quines fórmules
caure en el folklore o l'antropologia, tal El productor Fèlix Riera tanca aquestes poden ajudar a consolidar la nostra cine-
com assenyala l'autor al pròleg. pàgines amb una reflexió sobre l'estat matografia. A les conclusions de les jor-
Per presentar aquest informe s'ha optat actual de la indústria cinematogràfica, on nades Iniciatives per a un nou sector
per un format de diccionari de directors, demana als directors, als creadors, que audiovisual català organitzades per
fórmula que en facilita la consulta. Cal prenguin la paraula. Riera parla del silen- l'Associació Catalana de Productors
tenir en compte que no tots els cineastes ci dels directors. I és que, enmig del Cinematogràfics i Audiovisuals
que apareixen són catalans, especialment maremàgnum de problemes d'un indús- (ACPCA), que es van celebrar el passat
els que figuren al capítol dedicat a les mes de març a la Universitat Pompen
coproduccions. D'altra banda, els autors Fabra, T ACPCA afirmava que "les sorti-
es poden repetir als diferents apartats, des que calen al cinema català són acon-
d'acord amb el règim de producció de seguir mercat, en primer terme l'espanyol
cadascuna de les seves obres. Com que, a en el seu conjunt i després els mercats
més, l'índex només recull els treballs exteriors", i indicava que "cal enfortir la
finançats per productores catalanes, cal nostra indústria, dissenyar un nou marc
indicar que no necessàriament es tracta de normatiu i definir un mercat capaç de sos-
les filmografies completes dels directors. tenir una creació i producció rendible cul-
En el cas de la informació que prové del turalment i econòmica" per tal que el
llibre Seixanta anys de cinema català cinema arribi a ser "un dels motors de les
(1930-1990), els anys que acompanyen indústries culturals de Catalunya".
els films són els de registre de la llicència Mentrestant, i a tall de petit i modest
d'exhibició comercial del Ministeri de homenatge,5.MM ha demanat a un grup
Cultura. Aquesta data no ha de coincidir de crítics i especialistes que triïn les obres
forçosament amb la de la producció, ja més representatives del cinema català, i la
que, per exemple, els films registrats als selecció es publica a continuació d'aquest
primers mesos d'un any acostumen a ser diccionari. Són els fruits del primer segle
produccions de l'anterior. A partir de d'una cinematografia que no vol renun-
1990, i atès que els catàlegs de la ciar a ser present també a la celebració del
Generalitat no especifiquen l'any de pro- segon centenari.
ducció fins la temporada 1995-96, aques-
ta dada s'indica només quan s'ha pogut
conèixer. En la resta dels casos, es con "Cosas que nunca fe dije", d'Isabel Coixet. Felicia Esquinas
41
QC
DICCIONARI BÀSIC DE LA FILMOGRAFIA CATALANA
PRODUCCIÓ CATALANA 1964 Brillante porvenir enganyen la menor y el travestí
1966 Fata Morgana 1993 Mal d'amors (com a Al Bagran)
Abril i Pons, 1969 Las crueles 1995 Assumpte intern 1983 Julieta
Joan Albert 1912 La novia Balañá i Bonvehí, Pere (com a Al Bagran)
1982 El viatge a l'última ensangrentada 1960 El casco blanco 1983 Las viciosas y la
estació 1980 La muchacha de las (amb Toni Saitor) menor (com Al Bagran)
1989 L'home de neó bragas de oro 1966 El último sábado Balcázar Granda,
1993 La recerca de la 1986 Tiempo de silencio Balcázar Granda, Jaime Jesús
felicitat 1987 El Lute: Camina o Alfonso 1969 Españolear
Aguado, Victorio revienta 1958 Buenos días, amor 1970 £■/ misterio
1959 El amor empieza en 1988 El Lute: Mañana (amb Franco Rossi) de la vida
sábado seré libre 1960 ¿Dónde vas, 1979 Inés de Villalonga,
Aguirre Fernández, 1989 Si te dicen que caí triste de ti? 1870
Javier Arbó i Subirats, 1960 Sueños de mujer Balducci, Riccardo
1967 Los chicos con las Sebastià 1961 Los castigadores 1973 Demasiado bonitas
chicas 1981 Viaje al más allá 1961 Solteros de verano para ser honestas
Aibar, Óscar 1982 El ser 1962 La bella Lola Baños, Ricardo de
1995 Atolladero 1984 Acosada-El hombre 1962 Al otro lado 1933 El relicario
Alberich, Salvador que regresó de la muerte de la ciudad Bardem Muñoz-
1935 El secreto de 1986 Más allá de la 1962 Cena de Sampedro,
Ana María muerte / matrimonios Juan Antonio
1936 El deber Més enllà de la mort 1964 Piso de soltero 1960 A las cinco
1936 Nuevos ideales 1989 Sopar d'assassins 1972 Las juergas de de la tarde
Alberich i Gran, Enric Arévalo, Carlos "El señorito "
Barrera Rodríguez,
1990 Visions d'un estrany 1944 Arribada forzosa 1974 Los inmorales Víctor Manuel
Aller, Lluís 1945 Su última noche (com a Al Bagran) 1978 E/ terrorista
1991 Barcelona, lament Argemí i Fontanet, 1974 El derecho a la vida (com a Vic Winner)
Almeida Domínguez, Josep Maria 1974 Las primeras expe- Bartolomé Pina, Cecilia
Sebastián 1959 Cristina riendas 1978 ¡Vámonos, Bárbara!
1959 El emigrante 1960 Gaudí (com Al Bagran) BatlIebó-CoII, Marta
Almiñana, Manel Arlan, Richard 1975 Pubertad, adoles- 1995 Costa Brava
1995 El clot del Grau 1933 La viuda quería cencia, la edad difícil (Family album)
Almodóvar Caballero, emociones 1977 Eroticón Bauer, James
Pedro (amb Francisco Elias) 1982 Las colegialas 1935 No me mates-Eos
1980 Pepi, Luci, Bom y 1933 Odio lesbianas y misterios del barrio chino
otras chicas del montón Armiñán Oliver, el placer de pervertir (amb Pedro Puche)
Amadori, Luis César Jaime de 1983 Ltí ingenua. Bayona i Url, Jordi
1958 ¿Dónde vas. 1974 El amor del capitán la lesbiana y el travestí 1981 Putapela
Alfonso XII? Brando (com Al Bagran) 1987 Material urbà
Amo Algara, 1975 ¡Jo, papá! 1983 El marqués. Behrendt, Hans
Antonio del 1987 Mi general
1952 Puebla de las Aured Alonso, Carlos
mujeres 1972 El espanto surge de
1954 El pescador la tumba
de coplas 1974 La noche de la furia
Amorós i Ballester, 1974 Los ojos azules de
Jordi la muñeca rota
1978 Historias de amor y Aznar Fusac, Adolfo
masacre (d.a.) 1936 La casa de la Troya
1990 Despertaferro! (d .a.) (amb Joan Vilá Yilamala)
Andreu i Moragas, Joan Bagran, Al
1933 El fava d'en (vegeu Balcázar, Alfonso)
Ramonet Balagué i Mazon, Caries
(amb Lluís Martí) 1980 Denver
Anglada i Arboix, 1981 ¡Viva la pepa! í
Eugeni Mel i mató
1978 ràbia 1986 Adela
1982 Interior roig 1988 L'amor és estrany
Aranda Ezquerra, Vicente 1991 Les aparences "Brillante porvenir" (1964), de Vicente Arando.
42
1934 Doña Francisquita Bigas Luna, Josep Joan de Cristóbal particular
Bellmunt 1976 Tatuaje / Tatuatge 1976 Cuando Conchita 1978 La vieja memoria
Moreno,Francesc 1978 Bilbao / Bilbao se escapa, (doc.)
1974 Robin Hood 1979 Caniche no hay tocata 1986 Dragon Rapide
nunca muere 1986 Lola 1978 La ciudad maldita 1988 Luces y sombras i
1976 Lú! Nova Cançó (doc.) 1987 Angoixa 1979 Cuarenta años Llums i ombres
1976 Canet Rock (doc.) 1992 Jamón, jamón sin sexo Campos Boloix,
1978 L'orgia 1994 La teta i la lluna Boyce José Antonio
1979 Salut i força Blanco i Martínez, Josep (vegeu Díaz Ulloque, 1977 Vivir a mil
al canut María José María) Camus García, Mario
1980 La quinta del porro 1978 Óscar, Kina y el Buchs Echeandía, José 1963 Los farsantes
1984 Pa d'àngel láser i Óscar, Kina i el 1940 En poder de 1963 Young Sánchez
1984 Un parell d'ous làser Barba Azul Cañete, José María
1986 La ràdio folla 1987 Bo i tendre com un Buendía, Arturo 1985 Cinco maneras de
1988 El complot àngel 1959 Taxi Key (episodi ver el placer (com a J.M.
dels anells Lafont)
1988 Un negre amb 1985 Si el matrimonio
un saxo funcionase (com a J.M.
1990 Rateta, rateta Lafont)
1992 Monturiol, Casanova, Francesc
el senyor del mar 1992 No et tallis ni un pèl
1995 Escenes d'una orgia Castellví, Josep Maria
a Eormentera 1933 Mercedes
Bellsolell i Vilella, 1934 ¡Viva la vida!
Joan-Baptista 1939 La linda Beatriz
1977 El món de Pau 1940 Julieta y Romeo
Casals (doc.) Celler, Martin
Benavides, Alfonso (vegeu Martínez,
1936 Amor gitano Francisco)
Benito Para, Carles Chávarri de la Mora,
1981 La sombra de los Jaime
gigantes -Soplo de 1971 Pastel de sangre
esplendor (com Maria
a Carles (amb Josep Vallès,
Benpar) Juan Echanove i Mercè Pons ("Rateta, rateta"), al costat de Bellmunt. Emilio Martínez-Lázaro i
1983 Escapada final Francesc Bellmunt)
(com a Carles Benpar) Bodegas Rojo, Roberto Sombras de un sueño) 1984 Las bicicletas son
1983 De mica en mica 1975 La adúltera Buñuel Portolés, Luis para el verano
s'omple la pica Bonete, Joan Caries 1978 Ese oscuro Chavarrías i Ocaña,
(com a Carles Benpar) 1990-91 Nunca estás en objeto del deseo Antoni
1987 La veritat oculta casa Cadena i Casanovas, 1989 Una ombra al jardí
(com a Carles Benpar) 1992-93 Un único deseo Jordi 1993 Uenfonsament del
1990 El capità Bosch i Palau, Joan 1977 L'obscura història Titànic
Escalaborns (com a 1958 Sendas marcadas de la cosina Montse 1995 Susanna
Carles Benpar) 1959 A sangre fría 1981 Objetivo: Sexo (amb Chevalier, Raymond
1993 El caçador furtiu 1961 Regresa un deseo- Domènec Font, Octavi 1934 ¡Dále de betún!
Benpar, Carles nocido Martí y Ramon Sala) 1935 El tren de las 8'47
(vegeu Benito Para, 1961 El último en el
verano 1987 La señora / 1935 Sesenta horas
Carles) 1962 Bahía de Palma / La senyora cielo
Benson, Paul Badia de Palma 1988 "Es quan dormo Ciano, Silvio
(vegeu Guevara, Enrique) 1965 El castigador que hi veig clar" (vegeu Cloche, Maurice)
Berlanga, Luis G. 1967 El terrible de 1991 Els papers d'Aspern Coixet i Castillo, Isabel
(vegeu García-Berlanga, Chicago Cahén Salaberry, 1988 Massa vell per
Luis) 1968 La viudita ye-yé Enrique morir jove
Betriu i Cabeceran, 1969 Chico, chica, 1958 Parque de Madrid Judith Colell/Isabel
Francesc ¡boom! Callis i Figueras, Pep Gardela/Núria Olivé-
1975 Furia española 1970 Investigación crimi- 1981 Naftalina Bellés/Teresa de
1982 La Plaça del nal Camino Vega de la Pelegrí/Maria Ripoll
Diamant 1972 La dels
caza del oro Iglesia, Jaime 1995 El domini
1988 Sinatra 1974 La muerte llama a 1964 Los felices 60 sentits
Bianchi, Roberto las diez 1967 Mañana será ColJectiva
(vegeu Montero, 1975 Exorcismo otro día 1936 Diecinueve de julio
Roberto -Dinou de
B.) 1975 La dudosa virilidad 1972 Mi profesora juliol (doc.)
QC
Coll i Claramunt, Juli 1967 Hola, señor Dios i
1955 Nunca es demasiado L'estel de Betlem
tarde 1969 Agáchate,
1957 La cárcel de cristal
que disparan
1957 Distrito Quinto 1970 Veinte pasos
1959 Un vaso de whisky para la muerte
1959 El traje de oro 1972 Horror
1961 story
Los cuervos 1973 Los Kalatrava con-
1962 La cuarta ventana tra el imperio del kárate
1963 Los muertos no 1975 El despertar de
perdonan los sentidos
Coll Espona, Joaquim 1977 Más allá del
1973 Las delfín
correrías del mundo - Espectro / Més
vizconde Arnau enllà de la fi del món -
1975 Mi adúltero esposo Espectre
1975 Los casados y la 1978 Trampa sexual
menor 1980 Viciosas al desnudo
1976 Las camareras 1981 Sexo
1977 Las locuras de sangriento
Jane 1981 Pomo: situación
1978 £■/ fascista, la beata límite / Pomo:
y su hija desvirgada 1935 Currito de la
situació límit Cruz 1963 La revoltosa
1979 Jugando a papás 1982 El EJE yDel OTO
1980 Los embarazados Esteban, Manuel
1981 Cebrián de
Lfl gran quiniela í elgado Díaz
1990 Els del Sud Ulloque, José
mars
La gran travessa 1993 Historias de
1982 El feixista, la Pura i la mili Lara, Luis María María
el merder de l'escultura puta
Esteva
Comeron Grewe, Jacinto
i Martin, 1967 Dante no es
Lluís 19úni6ca-
Josep 9 Mi marido sus 1987 El
mente severo y
1963 Escuadrilla (amb gran
de Serafín
vuelo
1974 La noche Joaquim Jordà)
larga de 1968 del diluvio
julio / La llarga nit de Despuéscomplejos
1971 (com a
Lejos de los Boyce)
juliol árboles
1977 Una familia decente (doc.)
1971
1981 Lfl rebelión de Metamorf1osis974 Onofre Duran i
los Tejido, Caries
/ Fàbregas i Simó
pájaros La revolta Terés,
1982 Entre
dels ocells parDènteesislgrás, Gonzalo Pardo 1967 Cada vez
1983 Un Faidella, Joan que...
geni amb 1935 Error de -
l'aigua al coll juventud
Error 1939 La tonta del bote
1986 Puzzle i Puzzle judicial 1971 Liberxina 90
Héctor
Contel i Faver,
Ferreres, Raül 1987
1983 L'acte
L'home ronyó Feliu i 1943 La boda
1983 Crits sords Nicolau, Jordi de Quinita Fceiza Sansinenea,
1974
1988 Gent de fang Barça-75 años de
historia
Corral, Josep (doc.)Flores
1978 Antxón
en
1942 Alicia
Se ha la
perdido España
un de las
cadáver maravillas / Alicia
(amb Josep a rEspanya de1les944 Altar
Gaspar) mayor 1963 El
"Cada vez que..." (1967), dirigida Caries meravelles próximo otoño
Costa i Musté, Pere per Duran.
1982 Som i
1984 serem
El caso Almeria 1959 (doc.)
Charlestón 1966 El tesoro de 1944 Ni
Fenollar ni
1987 Redondela Ticio, Augusto tuyo mío
1960 Hay alguien detrás Fguíluz,
Makuba Enrique
1967 La
Cucca, tía de
Tonino Carlos en
de la puerta
1994 Escobar, José
Instinto sensual minifalda 1944
Densalat Un de
Melció, 1950 novios
Erase de
una vez (d. a.) Fernández
(com Antony Keen) Alvarez, viaje López
a Joaquim Escobar Ramón
Cussó-Ferrer, Manuel Kirpatrick,
1987 Waka waka Luis
1989 1970
Entreacte ¿Quién s1oy y9o?46 El misterioso 1971 Misión
Dexter, Joe secreta
1950 La honradez de la
1992 1974 Cómo
L'última matar a
frontera (vegeu papá
Iquino, Ignasi F.) cerradura sin
Dawn, hacerle
Vicent daño
Diamante Stihl, Julio Esteba i Gallego, Fernández Alvvarieaz, Tjero del
ito Clipper en el Caribe
(vegeu Mattel, Bruno) 1970 Helena y Eernanda Manuel
Delgado, Fernando (Amadeo Ramón)
- Neurosis 1967 El
1934 Doce hombres aprendiz de 1970 "El seño1rito9" y4la
1974 6s Los
Sex habitantes de
o la
no sex clown / L'aprenent de Elias
seductoras Riquelme,
y una mujer Díaz Morales, José clown Fernández Arcdaavíns, a deshabitada Francisco
1947 Trece onzas de oro 1933 Boliche
1947 Oro y marfü 1933 La viuda quería
1949 El hombre que veía emociones
la muerte (amb Richard Arlan)
1950 La mujer de nadie 1935 Rataplán
1951 Bajo el cielo de 1937 Bohemios
Asturias 1937 ¡No quiero! ¡No
Demicheli, Tullo quiero!
1956 La herida luminosa 1955 Marta - Los diez
/ La ferida lluminosa mandamientos
1959 Las locuras de Florrieta de Lacy,
Bárbara José María
44
Eusebio 1952 María Morena García-Berlanga 1955 Los agentes del
1950 Vértigo (amb Pedro Lazaga) Martí, Luis Quinto Grupo
Fernández Durà, Lluís 1964 Vacaciones para 1961 Plácido 1956 Pleito de sangre
1987 Comando terrorista Ivette 1978 La escopeta 1956 Atacando el peligro
(com a Luis Colombo) 1968 ¡Dame un poco nacional 1957 El aventurero
Ferré i Sardà, de amoor! 1981 Patrimonio nacional (amb Kenneth Hume)
Ignasi Pere Fortuny i Mariné, Joan 1985 La vaquilla 1981 Su Majestad la Risa
1982 Morbus, o bon profit 1942 Legión de héroes García i Nicolau, Albert Gaspar i Serra, Josep
1987 Qui t'estima, Babel? (amb Armand Seville) 1959 Taxi Key (episodi 1934 El niño de las coles
1991 Un submarí a les 1950 Unas páginas en La mano cortada) 1934 ¡Qué tío más
estovalles negro (amb Armand García i Vidal, Angel grande!
1992 Un plaer Seville) 1989 Peraustrínia 2004 1941 Sol de Valencia
indescriptible 1953 Huyendo de sí (d.a.) 1942 Se ha perdido un
Ferren, Marco mismo Gargallo, Francesc cadáver
1960 El cochecito 1955 La melodía 1934 Sor Angélica (amb Josep Corral)
Finley, George misteriosa 1940 Eran tres hermanas 1944 La llamada del mar
(vegeu Stegani, Giorgio) 1956 Delincuentes 1941 El sobre lacrado Gigo, George
Florio, Aldo 1959 Taxi Key (episodi Garrido Ramis, Martín (vegeu Gigó, Jordi)
(vegeu Balcázar, Alfonso) La casa del lago) 1982 El último penalty Gigó i Aznar,
Fogués, Joan Josep 1962 Palmer ha muerto Garrone, Sergio Jordi Lluís
1944 Una mujer 1973 Las ratas 1974 Tequila 1973 La perversa
en un taxi no duermen de noche (com a Will S. Regan) caricia de Satán
1955 Cumbres luminosas 1977 El pobrecito Gary, Romain (com a George Gigo)
Pomo
- Montserrat Draculín 1972 Kill 1983 girls
Font, Jesús Franco Rubio, Ricardo Gascon i Ferré, Ricard (com a George Lewis)
1993 Caramboles Gil, José
Font, Josep Lluís 1981 Las alumnas de
1963 Vida de familia madame Olga
Font i Blanch, Domènec Gil Alvarez, Rafael
1981 Objetivo: Sexo (amb 1960 Siega verde /
Jordi Cadena, Octavi Verd madur
Martí i Ramon Sala) Girbau Massana, Josep
Font Espina, 1995 Nínive
Josep Maria Gisbert, Francesc
1968 En Baldiri 1942 Melodías prohibidas
de la Costa Goday, Jacinto
1969 L'advocat, 1946 Aventuras del
el batlle i el notari capitán Guido
Forn i Costa, Gómez Bascuas,
Josep Maria Enrique
1955 Yo maté 1951 Mi hija Verónica
1960 Muerte al amanecer 1951 Dulce nombre
1961 L<3 vida privada de 1952 Persecución
Fulana de Tal Fotograma de "Plácido" (1961), de Luis García-Berlanga. en Madrid
1962 ¿Pena de muerte? Gómez Muriel, Emilio
1962 Los culpables 1970 El desastre de 1946 Un ladrón 1962 Dos años de
1962 La ruta de los Annual de guante blanco vacaciones
narcóticos Gaja, Xavi 1947 Cuando los ángeles González, Valentín R.
1963 José María (el 1994 El temps de les duermen 1936 Nosotros somos así
Tempranillo) sargantanes 1947 Conflicto Gormezano i Monllor,
1964 La barca sin Gamboa Sánchez- inesperado Gerard
pescador Barcáiztegui, José Luis 1948 Don Juan de 1988 El vent de Tilla
1967 La piel quemada 1951 Perseguidos Serrallonga / Don Joan 1994 Ombres paral·leles
1975 La respuesta / Garay, Jesús de Serrallonga Gottlieb, Franz Josef
M'enterro en els (Fernández) 1949 Ha entrado 1966 El ataque de
fonaments 1980 Manderley un ladrón los kurdos
1979 Companys, procés 1987 Més enllà de 1949 La niña de Luzmela Grau i Solà, Jordi
a Catalunya la passió 1949 El hijo de la noche 1989 La punyalada
1991 Ho sap el ministre? 1990 La banyera 1950 L/ correo del rey Graziani, Antonio
Forqué Galindo, García-Berlanga, 1951 El final de una 1934 Aves sin rumbo
José Maria José Luis leyenda 1936 La Alhambra - El
1951 Niebla y sol 1987 Barrios altos 1953 Misión extravagante suspiro del moro
QC
Grémillon, Jean 1953 Euego en la sangre
1934 La Dolorosa 1953 El golfo que vio a
Guardiet, Romà una estrella
1990 Solitud 1954 La pecadora -
1993 El somni de María de Magdala
Maureen 1955 Good-bye, Sevilla
Güell, Xavier 1955 Camino cortado
1935 El paraíso recobra- 1956 Quiéreme con
do (film naturista) música
Guerin Carroggio, 1957 Los ángeles del
José Luis volante
1983 Los motivos 1958 Secretaria para todo
de Berta 1959 El niño de las
1990 Innisfree monjas
Guevara Gatica, 1959 Buen viaje, Pablo
Enrique 1961 Juventud a la
1977 Una loca extrava- intemperie
ganda sexy "Quiéreme con música" (1956), un film d'ignasi F. ¡quino. 1962 Las travesuras de
(com a Paul Benson) Morucha
1977 Jill 1982 Colegas Iquino, Ignasi Ferrés 1962 Trigo limpio
1978 £■/ último pecado 1983 El pico 1935 El diputado 1965 Un rincón para
de la burguesía 1984 El pico 2 1936 Diego Corrientes querernos
1979 Cariño, ¿qué has Iglesias i Bonns, Miquel 1937 Paquete, fotógrafo 1966 07 con el 2 delante -
hecho? 1942 Su Excelencia el público núm 1 (mm.) Agente Jaime Bonet
1980 En qué lío me has Mayordomo 1940 ¿Quién me compra 1966 El primer cuartel
metido 1944 Adversidad un lío? 1968 La minitía
1981 Un permiso 1947 Las tinieblas 1941 Alma de Dios 1968 De picos pardos a
para ligar quedaron atrás 1941 El difunto es un vivo la ciudad
1981 El mundo sexual 1950 Ley del mar 1942 Los ladrones somos 1971 Un colt por cuatro
de la pareja 1954 El fugitivo gente honrada cirios
1982 En busca del polvo de Amberes 1942 El pobre rico 1972 Busco tonta
1955 El para
perdido fin
cerco 1942 La culpa del otro de semana
1982 Las aventuras de 1956 Heredero en apuros 1943 Boda accidentada 1972 La liga no es cosa
Zipi y Zape / Les aventu- 1956 No estamos solos 1943 Un enredo de familia de hombres
res de Zipi i Zape 1956 Los ojos en las 1943 El hombre de los 1972 Los
Gutiérrez fabulosos de
Aragón, manos muñecos Trinidad
Manuel 1956 Un tesoro en el 1943 Viviendo al revés 1973 Aborto criminal
1978 Sonámbulos cielo 1943 Ein de curso 1974 Chicas de
Herralde Grau, Gonzalo 1960 Tu marido alquiler
nos 1944 Turbante blanco 1975 Las
\ 975 La del marginadas
muerte engaña 1944 Hombres sin honor 1976 La máscara
escorpión 1961 Carta a una mujer 1944 Una sombra 1976 La zorrita en bikini
1977 Raza, el espíritu 1965 Muerte en en la ventana 1976 Fraude matrimonial
de Eranco (doc.) primavera 1944 Cabeza de hierro 1978 Los violadores del
1978 £/ asesino de 1965 Después del gran 1945 El obstáculo amanecer
Pedralbes (doc.) robo 1945 ¡Culpable! 1978 Emmanuelle y Carol
1987 Laura a la ciutat 1970 Presagio 1945 Ni pobre ni rico, 1978 Las a
dels que empiezan
sants 1973 Tarzán y el misterio sino todo lo contrario los años
1992 La febre d'or de la selva quince
1946 Aquel viejo molino 1979 La basura está
Herrera i Torrent, 1974 La diosa salvaje 1946 Borrasca de celos en el ático
Francesc 1975 La maldición 1947 Sinfonía del hogar 1979 con
1982 Los locos, locos, de la bestia ¿Podrías
1947 Noche sin cielo cinco chicas a la vez?
carrozas i Els bojos, 1975 Kilma, reina de las 1947 El ángel gris 1980 Un millón
bojos carrosses amazonas 1948 El tambor del Bruch
Herreros, 1976 por tu historia
Enrique Desnuda inquietud 1948 Canción mortal 1980 Dos
García 1978 La isla pillos
de las y pico
1949 La familia Vila 1980 La caliente
1948 La muralla feliz vírgenes ardientes 1950 Historia de una niña Julieta
Hudson, Jeff 1981 Violación escalera 1981 La desnuda
(vegeu Simonelli, Gianni) inconfesable 1950 Brigada Criminal chica del relax
Iglesia, Eloy Germán 1984 Una rosa al viento 1951 El sistema Pelegrín 1981
de la Jóvenes
1985 El lío de papá 1952 L/ Judas i El Judes
1978 £■/ buscan
diputado 1988 Barcelona amiguitas
connection placer
1952 La danza del 1981
1980 Inclinación sexual
Navajeros ¡Barcelona connection corazón al desnudo
46
1981 Los sueños húmedos Lara Polop, Francisco stop 1977 Memoria
de Patrizia 1975 Virilidad a la espa- Llucb i Tamarit, Vicenç Madrid de la Viña, José
1982 Esas chicas tan pu... ñola 1969 El certificado Luis
1982 Secta siniestra (com Larraz Gil, José Ramón 1970 Laia 1963 La gran coartada
a Steve McCoy) 1977 El fin de la inocen- Locaccio, Franco
1983 Hombres que rugen cia 1990 La señora del
1984 Yo amo la danza Lazaga Sabater, Pedro Orient Express (com a
(com a Steve McCoy) 1948 Campo bravo Frank Lucas)
Isasi-Isasmendi Lasa, 1951 María Morena (amb Loma Hernández, José
Antonio José María Porqué) Antonio de la
1954 Relato policiaco 1956 El frente infinito 1957 Manos sucias
1955 La huida 1959 Miss Cuplé 1959 Un mundo para mí
1957 Pasión bajo el sol 1969 El otro árbol de 1961 Euga desesperada
1957 Rapsodia de sangre Guernica (amb Robert Vernay)
1959 Diego Corrientes Linares Capel, Andrés 1964 Vivir un largo
1960 La mentira tiene 1987 Así, como habían invierno
cabellos rojos sido 1966 ¿Por qué seguir
1960 Sentencia contra Lladó i Bausili, Joan matando ?
una mujer 1954 Los gamberros 1969 Golpe de mano
1961 Tierra de todos 1955 El ceniciento 1972 Amor prohibido -
1962 Vamos a contar 1956 El difunto es un vivo Timanfaya
mentiras Lladó i Ferrer, Jordi 1972 La redada - Razzia
1965 Estambul 65 1969 Amor adolescente 1973 El último viaje
1975 Rafael en Raphael Llagostera i Coll, 1974 Metratella Stein
(doc.) Ferran 1976 Las alegres chicas 1965 Tumba para un
"
1988 L'aire d'un crim 1987 Bar-Cel-Ona de "El Molino forajido
Jordà i Català, Joaquim 1991 Terranova 1978 Nunca en horas de 1966 La muerte llama
1967 Dante no es única- Llobet-Gràcia, Llorenç clase otra vez
mente severo (amb 1947 Vida en sombras - 1979 Perros callejeros 2 1966 La vuelta
Jacinto Esteva) 1980 Los últimos golpes 1968 OK, Yestushenko
Joseph i Mayoi, Miquel de "El Torete" Madrid Ortega, Miguel
1936 La canción de mi 1985 Perras callejeras 1974 El asesino de muñe-
vida 1985 Yo, el Vaquilla cas (com a Michael
Jover i Rivart, Caries 1988 Oro fino Skaife)
1979 Serenata a la luz de 1989 Passió d'home Mangrané Mangrané,
la luna / Serenata a la 1991 L'afer Lolita Daniel
claror de la lluna (amb 1995 Tres dies de llibertat 1951 Parsifal (amb
Josep Antoni Salgot) López Ramírez, Pedro Carlos Serrano de Osma)
Keen, Antony (vegeu Ramírez, Pedro 1953 El duende de Jerez
(vegeu Cueca, Tonino) L.) Marimon i Marimon,
Klimovsky Dulfán, León López Valcárcel, Juan Fermí
1960 Un bruto 1941 Pimentilla 1978 L'exhibidor
para
Patricia 1942 Cuando pasa el Marsal, Paul
1964 Escala en Tenerife amor (vegeu Verdaguer,
1973 Una libélula para Lorente Guasch, Antoni)
cada Lluís
muerto Germán Martí,
1974 El mariscal del 1962 Antes de anochecer 1933 El fava d'en
infierno 1964 Noches del Ramonet (amb Joan
Knox, Werner Universo Andreu i Moragas)
(véure Mattel, Bruno) Hechizo 1964 Donde tú estés Martí i Coll, Octavi
Lafont, JM. Llucb i Suñé, Miquel 1965 Playa de Tormentor 1981 Objetivo: sexo (amb
(vegeu Cañete, José 1953 La montaña sin ley 1968 Sharon, vestida de Jordi Cadena, Domènec
María) 1955 Sitiados en la ciu- rojo Font i Ramon Sala)
Lapeira, Marià dad 1975 Sensualidad 1989 Verònica L (Una
1935 Amor en maniobras 1960 Los claveles Lucia i Mingarro, Lluís dona al meu jardí) (amb
Lapeira i Gimeno, 1960 Las estrellas 1948 Noche de reyes Antoni Padrós)
Santiago 1960 Botón de ancla 1958 Lrz muralla Martí i Gelabert,
1983 Asalto al Banco 1963 Un demonio con Macian i Blasco, Alexandre
Central ángel Francesc 1968 Elisabet
1983 El invernadero 1963 Crimen 1966 El mago de los sue- Martí i Gicb, Antoni
1990 1963 Mujeriego ños (d. a.) / £■/ màgic dels 1982 Contes de la vora
Perfidia
1992 Blue gin 1964 La chica del auto somnis del foc
"Yo, el Vaquilla" (1985).
NEWFOUNDLAND
"Terranova" (1991).
47
QC
1987 Una nit a 1965 Morir en España
Casa Blanca 1966 Hoy como ayer
Martin, George 1967 Crónica de nueve
(vegeu Martínez, meses
Francisco) 1967 Cuarenta grados a
Martin i Farrero, la sombra
Andreu 1977 Cuentos de las
1990 Sauna sábanas blancas
Martín García, Miguel 1988 Veneno que
1963 La cuarta carabela me dieras
Martínez Celeiro, 1989 Los obsexos
Francisco 1989 La chica de Tahiti
1973 Demasiadas 1989 Pareja enloquecida
muertes para Tex busca madre de alquiler
(com a Martin Celler) Padrós, Antoni
1975 Los hijos de 1989 Verònica L (Una
Scaramouche dona al meu jardí) (amb
(com a Martin Celler) Octavi Martí)
Masllorens, Raimond Palacios Martínez,
1993 Ni un pam de net Fernando
Mattei, Bruno 1963 OperacióMn olina, Josefina contradicció
19S0 Apocalipsis caníbal Embajada
(com a Vincent Dawn) 1965 La familia
Merino Boves, Fernando 1993 La Lola se va a los Navarro
J uno más Cano, Agustín
1969 Turistas y bribones Parellada, Joan
1973 El padrino y sus 1936 Incertidupmbure (eamb
ahijadas Isidre Socias) rtos 1961 Cuidado con las
Merino Boves, José Luis 1936 Usted tiene ojos de
1973 Juegos de sociedad mujer fatal Molino Rojo, Antonio personas
1990 formales
Superagentes en 1940 Gloria del Moncayo
Mallorca 1942 Alas de paz
Mihura Santos, 1982 Siete calientes Neville de
1942 Mosquita en palacio Romree,
Jerónimo Pascual Aguilar, Jesús
1948 En un rincón de 1957 Mañana 1956 Escuela dse uecas en Ibiza
España 1961 No dispares periodismo Edgar
1949 Despertó mi contra mí 1957 El azar se(dcivioerte
corazón 1966 Noches de vino tinto 1958 L/ ángel que estám a Red Mills) 1931 Yo
1949 adorado quiero que me
Mi Juan 1967 Biotaxia en la cumbre
1950 El señorito Octavio 1976 Iconokaut 1966 La bandaMdel Pecas
1951 Me quiero 1977 lleven a
casar Autopista A 2-7 Pérez de Rozas, J. Louismplet Guerra, Hollywood
contigo 1983 En secret, amor 1956 Cuando el valle se
1952 Muchachas de 1983 Gritos a ritmo cubra de nieveAntonio
Bagdad Nossek, Mario
fuerte 1960 El puente de la ilu-
(amb Edgar G. Ulmer) Ontañón, Santiago sión - Los abanderados
Milis, Red 1935 Los claveles de la providenc1ia 935 Hombres contra 1935 Poderoso caballero
(vegeu Molino Rojo, Ordóñez de Barriacua, Pérez-Dolz i Riba,
Antonio) Manuel Francesc
Minguell i Soriano, Joan hombres
1938 Opera en el Liceo 1963 A tiro limpio Nostro, Nick
1981 Lfl batalla del porro (doc.) Pérez i Ferré, 1Ca9ries
Mira i Franco, Caries Orduña i Fernández 1982 Héctor, 36 La millona
1978 La portentosa vida Sbaw, Juan de F.)
Testigma de la (vegeu Iquino, Ignasi
por
del padre Vicente 1949 Tempestad en el 1987 Quimera
1985 Karnabal (amb alma Perla Juderías1, 953 La hija del mar Nunes, José María
Comediants) Ossorio Rodríguez, Alejandro
1988 Dàniya, jardí Amando de 1950 A punta de
de Tharem látigo
1973 Las garras de Perojo, Benito
Miró, Maria Lorelei 1933 5^ ha fugado un
1994 Els baguls del 1974 La noche de los preso
retorn brujos 1933 Susana tiene un
Miró Romero, Pilar 1975 La noche de las secreto
1981 El crimen de gaviotas 1933 El hombre que se
Cuenca Ozores Pucbol, Mariano reía del amor
"Escuela de periodismo'' (1956), de Jesús Pascual.
Monfà i Escolà, Ramon
1980 Cara quemada - El
valle del sosiego
Montalat i Cufí, Josep
1989 El Teatre Museu
Dalí es tanca a les set
Monzó, Germán
1988 El poder de la ven-
ganza
1988 Magic London
Mora, Toni
1992 Escarabats
Moreno i Gómez,
Armand
1964 María Rosa /
Maria Rosa
Moreno i Salvador,
Artur
1945 Garbancito de la
Mancha (d. a.)
1948 Alegres vacaciones
(d. a.)
Most, Jacob
(veur Puig, Jaume J.)
Mulà i Hernández,
Isabel
1983 Els nous curanderos
Muñoz i Torres, Tomás
1989 Garum. Estranya
48
1934 El negro que tenía 1940 La alegría 1983 Victòria! (tres parts; 1955 Los ases
el alma blanca de la huerta La gran aventura d'un buscan la paz
Pi, Rosari 1940 Muñequita poble. La disbauxa del 17 Saguer, Albert
1935 El gato montés 1941 Ell3.000 i El seny i 1993 Culpable
1937 Molinos de viento 1942 Sangre en la nieve la rauxa) d'innocència
Polis, Manuel 1943 La chica del gato 1985 El primer Sala i Noguer, Ramon
1990-91 The jungle 1944 Mi enemigo y yo torero pomo 1981 Objetivo: Sexo
Pomés, Félix de 1944 Angela es así 1990 Dalí (amb Jordi Cadena,
1941 Pilar Guerra 1946 Eres un caso Ribera Perpiñá, Xavier Octavi Martí
1941 La madre guapa Ramírez, Pedro L. 1995 Tot verí i Domènec Font)
Pomés, Leopold 1959 Llama un tal Rodjara Salgot i Vila,
1978 Ensalada Esteban (vegeu Rodríguez Josep Antoni
Baudelaire 1962 ¿Dónde pongo este Domínguez, Manuel) 1979 Serenata a la luz de
Pons i Sala, Ventura muerto? Rodríguez, Azucena la luna i Serenata a la
1978 Ocaña, retrat 1972 Ninguno de los tres 1995 Puede ser divertido claror de la lluna (amb
intermitent (doc.) se llamaba Trinidad Rodríguez Domínguez, Carles Jové)
1981 El vicari d'Olot Recha, Marc Manuel 1980 Mater amatísima
1986 La rossa del bar 1991 El cielo sube 1981 Dimorfo 1989 Estació central
1989 Puta misèria (com a Rodjara) Salvador i Valls, Juli
1990 Què t'hi Jugues, 1983 El pequeño 1945 Se le fue el novio
Mari Pili? vagabundo 1950 Apartado de
1991 Aquesta nit o mai (com a Rodjara) (d. a.) correos 1.001
1993 Rosita, please! Rodríguez Esteban, 1951 Duda
1994 El perquè de Javier 1957 Juanillo, papá y
tot plegat 1973 Demasiada gente mamá
Porchet, Arthur para un fin de semana (amb Juan Alberto Soler)
1935 El octavo manda- Rodríguez Fernández, 1958 1Í2 tenemos coche
miento Francisco 1961 Han matado
1936 Hogueras en la 1975 La casa grande a un cadáver
noche Roldán, Fernando 1962 La boda era
Portabella i Ràfols, Pere 1934 Yo canto para ti a las doce
1968 Nocturno 29 Román, Antonio 1965 ¡Arriba las mujeres!
1977 Informe general (doc.) (Fernández García 1913 La tumba de
1989 El pont de Varsòvia de Quevedo) la isla maldita
Pruna i Ozerans, 1949 Pacto de silencio Sàlvia Jiménez,
Domènec 1950 L/ pasado amenaza Rafael Julià
1933 El Cafè de la 1950 Lafuente enterrada 1952 Concierto mágico
Marina 1951 La forastera 1956 Pasaje a Venezuela
Puche Lorenzo, Pedro 1961 Mi mujer San Martín, Carlos
1935 No me mates - Regan, Will S. me gusta más 1932 L/ canto
Los misterios (vegeu Garrone, Sergio) Romero-Marcbent del ruiseñor
del barrio chino- Regnant, Ricard Canales, Joaquín Luis San Miguel Querejeta,
(amb James Bauer) 1982 Sueca bisexual 1954 Sor Angélica
1939 Manolenka necesita semental (com a 1955 Eulano y Mengano
1937 Barrios bajos Richard Yogue) Rovira i Beleta,
1941 Una conquista 1983 No me toques el Francesc d'Assís
difícil pito, que me irrito (com a 1948 Doce horas de vida
1942 Mi adorable Richard Yogue) 1951 Luna de sangre
secretaria 1991 Escrit als estels 1953 Hay un camino
Puig i González, Regueiro Bravo, a la derecha
Jaume J. Francisco 1954 Once pares de botas
1970 La mujer celosa 1963 El buen amor 1955 El expreso de
1981 Perversión en el Ribas i Piera, Antoni Andalucía
Paraíso (com a Jacob 1967 Las salvajes en 1969 Altas Variedades
Most) Puente San Gil 1961 Los atracadores
1983 La selva está loca, 1969 Palabras de amor 1965 La dama del alba /
loca, loca 1970 Medias y calcetines La dama de l'alba
(com a Jacob Most) - Amor y medias 1967 El amor brujo
Puigcerver, Josep Maria 1972 La otra imagen Ruiz-Castillo y Basala,
(Martínez López) 1916 La ciutat cremada Arturo
1983 Alcamir 1980 Catalans Universals 1951 Catalina de
Quadreny, Ramon (doc.) Inglaterra
Lucia Basé en ''Nocturno 29".
"Estació central", de J.A. Salgot.
49
QC
Santiago en negro 1943 ¡Quéfamilia! Winner, Vic
1985 Crimen en familia (amb Joan Fortuny) 1944 Tambor y cascabel (vegeu Alcázar, Víctor)
Santillán Esteban, Skaife, Michael 1945 Estaba escrito Winsterstein, Franz
Antonio (vegeu Madrid, Miguel) 1945 Es peligroso 1952 Sueños de Tay-Pi (d.a.)
1945 La noche del martes Sodas, Isidre asomarse al exterior Young, Dave
1951 Almas en peligro 1936 Incertidumbre 1948 La casa de (vegeu Chenal, Pierre)
1954 El presidio (amb Joan Parellada) las sonrisas Xiol Marchal, Joan
1954 Sucedió en mi aldea 1937 Las cinco Ulloa Blancas, José
1955 El ojo de cristal advertencias de Satanás 1974 El refugio del miedo
1956 Hospital de Soler, Juan Alberto Ulmer, Edgar Georg
urgencia 1957 Juanillo, papá y 1952 Muchachas de
1957 Cuatro en la mamá (amb Juli Bagdad
frontera Salvador) (amb Jerónimo Mihura)
1958 Cita imposible Soto, Helvio Ungría Oviés, Alfonso
1962 Trampa mortal 1980 La triple muerte del 1971 Tirarse al monte
1963 Senda torcida tercer personaje Vajda Weisz, Ladislao
San Olite, Antoni Sterling, Simon 1943 Doce lunas de miel
1937 Aurora de 1967 Agente 3S3 - Valentí, Salvio
esperanza Pasaporte para 1944 Retorno
el infierno Valls i Julià, Josep Lluís
Suárez Morilla, Carlos 1987 Tempesta d'estiu
1984 El jardín secreto Verdaguer i Serra,
Suárez Morilla, Gonzalo Antoni
1967 Ditirambo 1982 Las calientes orgías
1969 El extraño caso de una virgen
del doctor Eausto (amb Paul Marsal)
1970 Aoom 1987 L'escot Sergi Mofeu a "Boom boom
1972 Morbo 1990 La teranyina
1972 Al diablo, con amor 1992 Havanera 1946 El castillo de
Tamayo Castro, Manuel 1994 Don Jaume el Rochal
1948 El hombre Conquistador 1947 Ramsá
de mundo 1995 Parella de tres 1954 ¿Milagro en
1950 Un soltero difícil Vergés i Coma, Rosa la ciudad?
Targarona, Mar 1993 Souvenir 1957 Avenida Roma, 66
1995 Mor, vida meva! Vernay, Robert 1960 La extranjera
Tharrats i Vidal, 1961 Euga desesperada 1961 Sendas cruzadas
Joan Gabriel (amb José Antonio 1970 Las piernas de la
"La teranyina" (1990). 1980 Cinematógrafo 1900. de la Loma) serpiente
Homenaje a Segundo Viciana i Monfort, 1975 El precio del aborto
1946 Alma baturra de Chomón Josep Lluís 1976 Sexy, amor y
1947 La gran barrera Thorry, Juan Carlos 1987 La tribu dels aurons fantasía
Saura Atares, Carlos 1958 Los cobardes (titelles animades) 1979 Señora necesitada
1961 Los golfos Torrado Estrada, Vidal, Armand busca joven bien dotado
1993 Marathon (doc.) Ramon 1936 Los héroes Zayas, Lluís
Serrano de Osma, 1950 Debía, la virgen del barrio 1993-94 Bufons i reis
Carlos gitana 1940 Mari-Juana
1946 Abel Sánchez Torres, Joaquim 1941 Un marido barato COPRODUCCIONS
1946 Embrujo 1994 Cadáveres Vidal Paz, Alberto CAPITAL CATALÀ
1947 La sirena negra para el lunes 1975 Relación MAjORITARI
1951 Rostro al mar Tourjansky, matrimonial y
1951 Parsifal Wiatcheslaw (Víctor) otras cosas Albertini, Vitto
(amb Daniel Mangrané) 1949 Si te hubieses Vila i Coll, Pere 1969 Los diablos
1960 La rosa roja casado conmigo 1982 Com un adéu de la guerra
Setó i Casanova, Xavier Trotz, Adolf Vilà i Vilamala, Joan Alcázar, Víctor
1952 Mercado prohibido 1933 Alalá 1936 La casa de la Troya 1978 £■/ terrorista
1953 Bronce y luna Trochado Reyes, José (amb Adolfo Aznar) Angelucci, Gianfranco
1953 Eantasía española 1974 Tarzán y Villalba Campos, José 1981 Dulce piel de
1968 mujer
Long Play el tesoro Kawana 1980 Consultorio Anua, Claude d'
Seville, Armand Trueba, Fernando sexológico 1984 Círculo de
1942 de héroes pasiones
Legión 1980 La mano negra Villaronga i Riutort, Aranda
(amb Joan Ezquerra,
Fortuny) Ulloa, Alejandro Agustí Vicente
1950 Unas páginas 1942 La niña está loca 1986 Tras el cristal 1977 Cambio de sexo
50
1984 Fanny "Pelopaja" 1970 Abre tufosa, Corbucci, Sergio España (doc.)
1993 El amante bilingüe amigo... llega Sabata 1967 Joe, el Implacable Frank, Hubert
1994 La pasión turca 1970 La diligencia Crea, Gianni 1980 Patrizia
1996 Libertarias de los condenados 1970 Todos o ninguno 1985 Locas vacaciones
Arocbi, Bosco 1974 Dallas De Martino, Alberto Freda, Riccardo
1990 Lucrécia Brass, Tinto 1966 Sangre sobre Texas 1967 Entre las redes
Balcázar Granda, 1967 El yanqui Decoin, Henri Fulci, Lucio
Alfonso Buchs García, Julio 1963 Noches de 1983 La conquista
1965 Pistoleros 1971 Alta tensión Casablanca de la tierra perdida
de Arizona Cabal, Fermín Delgado Cebrián de 1986 La miel del diablo
1966 ¡Viva Carrancho! 1985 La reina del mate Lara, Luis María Gaiguaire, Claude
1966 Doc, manos de plata Cadena i Casanovas, 1965 La dama de Beirut 1991 Els fills del diable
1967 Clint, el Solitario Jordi Drove Fernández-Sbaw, Garay, Juan
1967 Los cinco de la ven- 1981 Barcelona Sud Antonio 1993 Els de davant
ganza(com a Aldo Florio) 1992-93 Nexe 1980 La verdad sobre García-Berlauga Martí,
1969 Sonora Camino Vega de la el caso Savolta Luis
'Beam o la sala de las muñecas" (1983), de Jaime Chávarri.
1972 La casa de las Iglesia, Jaime Ercoli, Luciano 1982 Nacional 3
muertas vivientes - 1969 Un invierno 1972 La muerte acaricia Garrido Ramis, Martín
Las noches del escorpión en Mallorca a medianoche 1989 Simpáticos
1973 Le llamaban 1991 El llarg hivern Esteba i Gallego, degenerados
Calamidad Campogalliani, Cario Manuel Girolami, Romolo
(com a Al Bagran) 1961 Roma de mis 1972 Una cuerda al 1966 Siete pistolas
1976 Deseo amores amanecer para Timoty
Balcázar Granda, Campoy, Eduardo Estelrich i Marcb, Joan Gottlieb, Franz Josef
Jaime Jesús 1990 A solas contigo 1976 El anacoreta 1966 El salvaje Kurdistan
1965 Oklahoma John Carreras, Enrique Farré, Antoni A. Graugier, Gilíes
1965 Tierra de juego 1966 Del brazo y 1995 Raons sentimentals 1966 Trampa bajo el sol
1966 Cuatro dólares por la calle Faver, Héctor Grau, Jordi
de venganza Casamitjana, Sergi 1992 La memòria de 1969 Historia de una
1967 El hombre 1995 Andrea l'aigua chica sola - La cena
del puño de oro Castellari, Enzo G. Fernán-Gómez, Gran, Pan
1968 Crónica de 1979 Diabla / Diabla, Fernando 1981 Los violadores
un atraco la senyora del llac 1977 Mi hija Hildegart Gregorio, Gregori
1981 La playa azul Cazals, Felipe Forqué Galindo, 1971 Los héroes
Bellmunt i Moreno, 1981 Las siete cucas José Maria del patíbulo - Ruppel
Francesc Cbávarri de la Mora, 1965 Yo he visto Guerriui, Nino
1971 Pastel de sangre Jaime la muerte 1967 Agente End
(amb Josep Maria Vallès, 1983 Beam o la sala de Franco Manera, Jesús Hansel, Marion
Emilio Martínez Lázaro i las muñecas / Beam o la 1990 La bahía esmeralda 1992 Entre el cielo
Jaime Chávarri) sala de les nines Franco Rubio, Ricardo y la tierra
Bengoa Blázquez, 1993 Tierno verano de 1994 ¡Oh, cielos! Herralde Gran, Gonzalo
Manuel lujurias y azoteas Frank, Louis 1980 Vértigo en
1970 Santo contra los Cbavarrías, Antonio 1938 Amanecer sobre Manhattan - Jet lag
asesinos de la mafia 1991 Manila
Béraud, Luc Christian-Jaque
1981 Huida al Sur - 1964 La cena de los
La desbandada cobardes
Bergonzelli, Sergio Chevalier, Pierre
1967 El tigre de los siete 1971 Orloffy el hombre
mares invisible
1967 Tormenta sobre Cicero, Fernando
el Pacífico 1968 Los profesionales
Betriu i Cabeceran, de la muerte
Francesc 1969 Dos veces Judas
1980 Los fieles sirvientes Coixet, Isabel
Bigas Luna, Josep Joan 1995 Cosas que nunca
1981 Renacer te dije
1993 Huevos de oro Condroyer, Philippe
Billington, Kevin 1968 El acecho
1971 La luz delfín Corbucci, Bruno
del mundo 1967 Una ladrona
Bosch i Palau, Joan para un espía
51
QC
1984 Últimas tardes muertas (amb Josep Maria Vallès, el Oeste
con Teresa Lane, Mark Francesc Bellmunt i Rocha, Gláuber
Hung, Sammo 1983 Depravación Jaime Chávarri) 1970 Cabezas cortadas
1985 Los supercamorristas Larraz Gil, José Ramón Martini, Luigi Rochat, Eric
Iglesias i Bonns, Miquel 1972 La muerte incierta 1967 La mujer del 1984 Historia de O
1968 Destino: 1980 Estigma desierto (2" part)
Estambul 68 Lazaga Sabater, Pedro Masó Paulet, Pedro Rodríguez Domínguez,
1980 Primavera mortal 1967 Los chicos de Preu 1971 Las Ibéricas, F C. Manuel
(amb Stefan Petrovic) Llagostera, Ferran Mattei, Bruno 1982 Sábado, sabadete
Iquino, Ignasi Ferrés 1988 Gran Sol 1987 Venganza india Ronet, Maurice
1965 Oeste Nevada Joe Loma Hernández, (amb Werner Knox) 1965 La vida es
(amb Joe Dexter) José Antonio de la Mimet, François magnífica
1965 El triunfo de los 1965 Totó de Arabia 1985 La joven y Ros, Mireia
diez gladiadores 1976 La nueva Marilyn la tentación 1996 La Monyos
(amb Nick Nostre) 1982 Jugando con la Mira i Franco, Caries Rotaeta, Félix
1965 Espartaco y los diez muerte 1981 Jalea real 1991 Chatarra
gladiadores 1984 Goma 2 Miró Romero, Pilar Sacristán, José
(amb Nick Nostre) 1987 Esquadró- 1980 Gary Cooper, que 1986 Cara de acelga
1965 Un dólar de fuego Counterforce estás en los cielos Salviani, Vicenzo
(amb Nick Nostre) Losey, Joseph Montero, 1988 El vuelo de Venus
1967 Superargo, el hom- 1978 Las rutas del sur Roberto Bianchi San Miguel Querejeta,
bre enmascarado Lucidi, Maurizio 1966 Superespectáculos Santiago
(amb Nick Nostre) 1982 ¿Por qué no del mundo 1990 Solo o en
1971 Carmen Boom (amb hacemos el amor? Navarro Cano, Agustín compañía de otros
Nick Nostre) Madrid de la Viña, 1968 Camino Santillán Esteban,
1977 ¿Yahora qué, José Luis de la verdad Antonio
señor fiscal? 1966 La venganza de Nunes, José María 1966 Una ráfaga
Isasi-Isasmendi Lasa, Clark Harrison 1966 Superespectáculos de plomo
Antonio 1967 La balada de del mundo Scott, Ridley
1972 Un verano Johnny Pingo (amb Roberto Bianchi) 1991 1492. La conquista
para matar Makris, Dimitri Orth, Jacques del paraíso
Jurick, Klaus 1993 Sense malícia 1983 Fuga de Ceilán Selander, Lesley
Pedreaux, Maurice 1966 Texas Kid
1974 Pasos de danza Sequi, Mario
sobre el filo de 1967 El Cobra
una navaja Siciliano, Mario
Pérez, A. Carlos 1980 Las verdes vacado-
1982 ¡biza al desnudo nes de una familia bien
Périer, Etienne Simonelli, Gianni
1968 Rublo de dos caras 1981 Atraco a sexo arma-
Petroni, Giulio do (amb Jeff Hudson)
1970 Tepepa Simonelli, Giorgio
Petrovic, Stefan 1966 Dos vivales en
1980 Primavera mortal Fuerte Alamo
(amb Miquel Iglesias) Solivellas i Ballester,
Puig i González, Joan Francesc
Jaume J. 1984 Un, dos, tres,
1982 Bacanales romanas ensdímades i res més
(amb Jacob Most) Stegani, Giorgio
1982 Una virgen 1968 Gentleman Joe
'Últimas tardes con Teresa" (1984), de Gonzalo Herralde. para Caligula (amb George Finley)
(amb Jacob Most) Suárez Morilla, Gonzalo
1985 Bacanales romanas 1992 La reina anónima
1983 Sin bragas y Malasomma, Nunzio 2 (amb Jacob Most) 1994 El detective
a lo loco 1961 La rebelión de los Ramírez, Pedro L. y la muerte
Kaleya, Tana esclavos 1972 Judas, Summers Rivero,
1983 Mujeres Marcellini, Siró ¡toma tus monedas! Manuel
Kennedy, Burt 1971 Aquel maldito día Regueiro Bravo, 1966 Juguetes rotos (doc.)
1967 El regreso de los Margheriti, Antonio Francisco Tessari, Ducio
siete magníficos 1966 Operación Colman 1965 Amador 1965 Una pistola para
Klimovsky Dulfán, León Martínez Lázaro, Emilio Ricci, Tonino
1972 Pingo
La rebelión de las 1971 Pastel de sangre 1974 La ley del kárate en 1966 El retorno de Pingo
52
1991 Dancing Machine 1981 Las aventuras de
Betancor, Antonio José Enrique y Ana
1978 Sentados al borde Florey, Robert
de la mañana y con los 1930 El amor solfeando -
pies colgando El profesor de mi mujer
Bianchi, Giorgio Forqué Galindo,
1957 El conde Max José María
Blasetti, Alessandro 1966 Las viudas
1969 Simón Bolívar (amb Juli Coll i
Borau Moradell, Pedro Lazaga)
José Luis 1967 Un millón
1986 Tata mía en la basura
Buñuel Portolés, Luis 1968 La vil seducción
1977 Viridiana 1969 Pecados conyugales
Capitani, Giorgio 1970 El triangulito
1966 Combate de 1976 Vuelve, querida Nati
gigantes Franco Manera, Jesús
Carreras, Enrique 1970 F/ castillo de
1966 De profesión, Fu-Manchú
1967 Kiss kiss bangsosbpechoso Franco Rubio, Ricardo
Cerio,aFenrrugccio 1978 LAos regstosudeil rre Fernández,
1949 Cito con mi naufragio
El Tricicle viejo corazón Fulci, Lucio
Chabrol, Claude 1974 CJolmaillovbliaencor
1966 El tigre se Galvao
Gràcia/Paco 1Te9les7,
Luis
(Joan perfuma con dinamita 1992 Album de fa0miliaDe
Chávarri de la Mora, Garci (García) Muñoz, profesión:
Mir/Caries Sans) Jaime José Luis
1986 El río de oro 1983 Esl curacsk 2 labores
Chenal, Pierre García-Berlanga Martí,
1995 Palace 1973 Las bellas Luis
(amb Dave Young) 1977 Ta1ma9ño7na0turalF/ astronauta
Maurice García Sánchez,
Trueba, Fernando Cloche,
1966 Operación silencio José Luis Patrick
(amb Silvio Ciano) 1986 HAay less
que deshacear ndrin,
1995 Two Much Colizzi, Giuseppe la casa
1968 Tú perdonas... yo no 1987 D1ivin9as9pa5labraMs ujeres a flor
Coll i Claramunt, Juli Gottlieb, Franz Josef
Vallès i Torner, 1966 Las viudas 1968 Mdañeana os besará
(amb Pedro Lazaga i la muerte piel
José María
Maria Porqué) Grau i
ASolà, Jordi
Josep 1971 La Araucana - 1985 El exltrmanjer-oh!dde óvar Caballero,
Conquista de gigantes la calle Cruz del Sur
1971 Pastel de Colomo Gómez, GuevaPra Geatidca,
sangFerrenando Enrique ro
1980 La mano negra 1981 Orgasmo caliente
(amb Emilio 1982 Estoy en crisis Hume,1Ke9nn8eth8 Mujeres al borde de
1988 Bajarse al moro 1958 F/ aventurero
Pedro (amb Ricard Gascon)
Martínez-Lázaro, Costa,
1995 Una casa Iglesiasui nBonns, Miquel de nervios
en las afueras 1963 Las hijasadeltCaidque
Francesc Bellmunt iDemicheli, Tullo 1978 DAeseo carnal -
1972 Coartada en Bastardo randa Ezquerra,
disco rojo Iquino, Ignasi Ferrés
Jaime Chávarri) De Mitri, Leonardo 1966 AVs deipcice- nte
1959 Cadetes del aire Operación
Drove Fernández-Shaw, contraespionaje
Vari, Giuseppe Antonio 1969 La1ba9nd8a d2e losAsesinato en el
1976 Nosotros, que tres crisantemos
1958 S'm propio desftuiimnosotan felices Isasi-Isasmendi Lasa,
Fernández Alvarez, Tito AntoniCo omité Central
(Amadeo Ramón) 1968 Las Vegas,
Vergés i Coma, Rosa 1993 Intruso
1990 Boom boom Armiñán Oliver,
Villalba Campos, José Jaime de
1977 Vivir a mil 1977 Nunca es tarde
Villiers, François Aured Alonso, Carlos
1964 Un balcón sobre 1977 Susana quiere
el infierno perder eso
Wallerstein, Maurice Balcázar Granda,
1980 Historias de mujeres Alfonso
Walthard, Hans R. 1959 La encrucijada
1981 Los amores 1967 Dinamita Jim
impuros de Sybille 1967 Con la muerte a la
Xiol Marchal, Joan espalda
1965 Cinco pistolas 1973 El retorno de Clint,
para Texas el Solitario
1966 Río Maldito (amb Al Bagran)
1968 El hombre Balcázar Granda,
de Caracas Jaime Jesús
1972 Los farsantes 1982 Catherine Chérie
del amor Bardem Muñoz-
Zurli, Guido Sampedro,
1967 Thompson 1880 Juan Antonio
1959 Aventuras del
marqués de Bradomín-
PARTICIPACIÓ Sonatas
ECONÒMICA Behat, Gilíes
QC
500 millones 1972 Las colocadas Lawrence Huntington) de amor
Lara Polop, Francisco Mattel, Bruno Sánchez Valdés, Julio 1981 La leyenda del
1982 Le llamaban J.R. 1986 Apache Kid (com a 1985 De tripas corazón tambor / El timbaler del Bruc
1983 J.R. contraataca Vincent Dawn) San Mateo, Josecho Marquina, Luis
Larraz Gil, José Ramón Mercanti, Pino 1982 Percusión 1968 Tuset Street
1979 El periscopio 1958 Te doy mi vida San Miguel Querejeta, Massats Tarter, Ramon
1992 Sevilla Connection Mira i Franco, Carles Santiago 1970 Topical Spanish
Lazaga Sabater, Pedro 1980 Con el culo al aire 1981 La casa del paraíso McBride, Jim
1966 Las viudas (amb 1983 Que nos quiten Sardà, Alain 1994 La tabla de Elandes
Juli Coll i José María lo bailao / "Que nos quiten 1989 El ladrón de Neville de Romree, Edgar
"
Porqué) lo bailao guante blanco 1947 Nada
1967 Novios 68 Miró Romero, Pilar Suárez, Carlos 1948 El señor Esteve
1968 No desearás la 1982 Hablemos 1992 Makinavaja, Olea Retolaza,
mujer de tu prójimo esta noche el último choriso Pedro María de
1968 La chica Montero, Roberto Tanner, Alain 1978 Un home anomenat
de los anuncios Biancbi "
1993 El diari de Lady M. "Flor de Otoño
1969 Las secretarias 1966 Agente Z-55 - Tessari, Duccio Pérez Ferré, Carlos
1970 Por qué pecamos a Misión Hong-Kong 1989-90 Cuarenta 1991 Tramontana
los cuarenta Mulargia, Edoardo camaradas Rovira i Beleta,
Leduc, Paul 1971 El puro se sienta, Trueba, Fernando Francesc d'Assís
1990 Latino Bar espera y dispara 1992 Belle Époque 1958 Historias
Liu, John Ozores, Mariano Ulloa Blanca, José de la Feria
1982 Made in China 1968 ¡Cómo está el 1977 La amante ingenua 1963 Los Tarantos
Lladó i Bausili, Joan servicio! Urbizu, Enrique 1970 La larga agonía de
1954 La canción del Palacios Martínez, 1994 Cómo ser infeliz los peces fuera del agua i
penal (amb Jean Sacha) Fernando y disfrutarlo La llarga agonia dels
1971 El más fabuloso 1962 La gran familia 1994 Cuernos de mujer peixos fora de l'aigua
golpe del Ear-West Pellegrini, Glauco Villaronga, Agustí 1985 Crónica sentimental
Loach, Ken 1958 Tal vez mañana 1995 El passatger clandestí en rojo
Porto Rodríguez, Welles, Orson Sáenz de Heredia y
Juan José 1965 Campanadas Osio, José Luis
1980 Morir de miedo a medianoche 1947 Mariona Rebull
Real, Antonio del Zorrilla Alvarez, José Stillman, Whit
1994 ¡Por fin solos! Antonio 1995 Barcelona
1994 Los hombres 1991 El invierno en Lisboa
siempre mienten
Real Sánchez de Puerta, TEMÀTICA CATALANA
Cayetano del
1981 La cripta Aured Alonso, Carlos
Reinl, Harald 1981 De niña a mujer i
1965 El último mohicano Adéu, nina
Rocha, Luis Filipe Camino Vega de la
1993 Amor y deditos delpie Iglesia, Jaime
Rossen, Robert 1976 Las largas
1956 Alejandro el Magno vacaciones del 36
Rossi, Franco Escrivà i Soriano, Vicent
1958 Buenos días, amor 1978 L/ virgo de Visanteta
"El passatger clandestí" (1995). (amb Alfonso Balcázar) 1979 Visanteta,
Rotaeta Otegui, Félix esta-te quetá!
1995 Tierra y libertad 1988 El placer de matar Fleschner, Julio
Loma Hernández, Rouffio, Jacques 1946 Tormenta de almas -
José Antonio de la 1976 Siete muertes por Costa Brava
1977 Perros callejeros prescripción facultativa Frank, Hubert
Lorente Guasch, Sacha, Jean 1986 La chica que
Germán 1954 La canción del cayó del cielo
1969 Las nenas del penal (amb Joan Lladó) Grau i Solà, Jordi "Las 500 millones" (1968),
mini-mini Salvador i Vegas,
Valls, Juli 1963 Noche de verano ¿'Antonio Isosi-lsosmendi.
Masó Paulet, Pedro 1955 Contrabando (amb 1966 Una historia
ABREVIATURES I NOTES:
Doc.: documental D.a.: dibuixos animats Mm.: migmetratge
54
Per un lloc comú
"Per fer una pellicula d'un cuirassat, pri- per començar a delimitar els compromisos de conciliar l'expressió de l'obra i el pro-
mer cal tenir la convicció interior d'expli- necessaris per impulsar una nova política ducte, sinó de l'abandonament per part dels
car una història sobre un cuirassat; des- audiovisual a Catalunya. La situació actual directors del territori de les paraules.
prés es necessita un cuirassat". es pot sintetitzar en la necessitat de con- Altrament, s'esdevindria una discussió
sensuar un acord que contempli el futur del continuada amb la realitat cinematográfica
S.M. Eisenstein sector d'una manera consistent i evolutiva. de Catalunya i s'iniciaria una revisió críti-
Ara bé, a fi que els acords que es pro- ca que avui ens donaria la mesura històrica
Les jornades sobre l'audiovisual català, dueixin siguin integrals i es consolidin cal del nostre cinema i salvaria del ostracisme
Iniciatives per a un nou sector audiovisual una pol.lítica que dinamitzi el sector, que un bon nombre de directors -Bigas Luna,
català, celebrades fa aproximadament dos recolzi decididament la creació audiovisual Agustín Villaronga, Jesús Garay, José Luís
mesos i organitzades per l'Associació de i en permeti el creixement, tant industrial- Guerin, Rosa Vergés, entre d'altres- que
Productors de Catalunya, han significat ment com creativament, envers una pròpia han demostrat amb el seu cinema que
una rigorosa introspecció de les necessitats entitat cinematogràfica. Tanmateix, perquè Catalunya ha de reclamar un lloc preferent
del sector i han constatat la importància del això sigui possible cal reclamar als direc- a la indústria i la política cinematogràfica
retard, tant per part de la nostra indústria tors catalans que tomin a ocupar el seu lloc nacional. Per tal de recuperar l'entitat del
com per la de les institucions, en el desen- en la discussió sobre el nostre futur cine- nostre cinema cal que els nostres directors
volupament d'una legislació homologable matogràfic, trencant el seu silenci, el seu siguin capaços de reprendre la seva veu, i
a la resta d'Europa que permeti al nostre aïllament; un silenci que expressa a la despertar la nostra consciència amb el seu
sector corregir la seva manca de competiti- societat la idea d'un cinema català sense cinema.
0
<
b
o
Bigas Luna.
vitat i han comprès el paper dinamitzador uns ideals per defensar, en crisi. En aquest sentit, demanaria als directors
que significa per a una cultura moderna Les causes d'aquest prolongat silenci són catalans i principalment als nous directors -
disposar d'un sector audiovisual competí- degudes principalment a la pèrdua gradual com deia Godard "de fet, no faig cinema
tiu. D'altra banda, l'opinió pública ha de conviccions estètiques i conceptuals només quan filmo, sinó quan somnio, quan
pogut certificar, i així ho expressen els arti- d'una bona part dels nostres directors, les esmorzo, quan llegeixo, quan parlo amb
eles publicats sobre les jornades, un canvi quals permeten diferenciar i legitimar l'ex- vostè"- que reclamin veu pròpia, que pro-
dialèctic amb el nostre entorn, que ha pas- pressió d'una cinematografia, tot renun- posin un cinema propi, no només parlant a
sat del victimisme a una rigorosa posició ciant a fer partícip a l'espectador de l'arbi- través de les seves pel·lícules, sinó també
de clarificació i reconstrucció crítica del trarietat de les seves decisions. La man- en el dia a dia d'un debat, que els produc-
nostre cinema; una nova dialèctica que cança de grans afirmacions creatives que tors catalans hem iniciat amb les jornades,
comporta la necessitat d'assolir un acord tesin el nostre àmbit, que declarin la seva que ens permeti d'assolir un compromís
integral amb les institucions, no només hegemonia a través de la seva forma, ens durador amb les administracions per
obeint exclusivament qüestions conjuntu- està desposseint de la confrontació creati- fomentar la creació i la indústria. Ja que,
rals sinó dotant al nostre cinema de l'esce- va, tan necessària per a la consolidació per poder implicar les institucions, aques-
nari adient per a la seva reconversió. En d'un mitjà, i es corre el perill de convertir tes han de percebre que directors i produc-
aquest aspecte, el mateix títol de les jorna- el cinema català en una manifestació artís- tors estem decidits a assolir un lloc cine-
des posava sobre la pista els responsables tica perifèrica de la nostra cultura. Aquesta matogràfic comú.
de Cultura de la Generalitat, l'Ajuntament pèrdua de conviccions no només és pro-
i les televisions públiques de la determina- ducte de la manca d'estructures producti- Félix Riera
ció de la indústria a prendre la iniciativa ves competitives i de productors capaços Productor
José Maria Nunes. Rosa Vergés.
55
QC
Les pel·lícules de la crítica
Aquests són els resultats de l'enquesta ra de les revistes Fotogramas i Fantastic l'origen, la procedència i de l'idioma dels
realitzada entre diversos especialistes de Magazine-, Edmon Orts, fundador de la seus productors, tècnics, intèrprets i direc-
cinema, professionals i crítics d'alguns revista Dirigido por, crític i autor de tor". Les pel·lícules s'han ordenat d'acord
dels mitjans de comunicació principals de diverses obres sobre cinema; Esteve amb els vots acumulats per cadascuna d'e-
la ciutat. Barcelona. Metròpolis Medi- Riambau, professor d'Història del Cinema lles, la qual cosa, atès que no es demana-
terrània ha sol·licitat la seva participació a la UAB, historiador cinematogràfic i crí- va cap ordre de prioritat, no permet, és
en aquest dossier perquè seleccionin les tic á'Avui i Dirigidido por, Miguel F. Ruiz clar, equiparar la relació adjunta amb les
deu obres més emblemàtiques del cinema de Villalobos, periodista i crític de cinema preferències qualitatives dels enquestats.
català en aquests cent anys. Aquesta a Ràdio Nacional i Imágenes de actuali- Finalment, i arrodonint les xifres, han
empresa ha estat possible gràcies a la dad-, l'escriptor Joaquim Romaguera i estat -esperem que el gremi no sigui
col·laboració de Jordi Bailó, professor de Ramió, vicepresident de la Societat supersticiós- tretze les obres més votades.
Comunicació Audiovisual de la Univer- Catalana de Comunicació (filial de També publiquem la resta de les pel.lícu-
sitat Pompeu Fabra (UPF); Lluís Bonet l'Institut d'Estudis Catalans) i director de les esmentades pels especialistes. Algunes
Mojica, periodista i crític cinematogràfic la Mediateca ESCAC (Escola Superior de d'elles no apareixen al nostre diccionari,
del diari La Vanguardia-, Quim Casas, crí- Cinema i Audiovisuals de Catalunya); bé perquè es tracta de produccions televi-
tic d'El Periódico i Fotogramas', Fèlix Anna Solà, directora de Drac Màgic; Jordi sives {Vampir / Cua-de-cuc, de Portabella,
Fanés, professor d'Història de l'Art de la Torras, historiador del cinema i fundador o Gaudí, de Huerga), de productes no
Universitat Autònoma de Barcelona deis premis Sant Jordi de Cinematografía cinematogràfics (Noticiaris de Laia
(UAB); Jaume Figueras, cronista cinema- (1956), i Casimiro Torreiro, crític d'Fl Films) o perquè són obres amateurs, fetes
togràfic; Domènec Font, director de cine- País i professor d'Història del Cinema a fora dels circuits professionals (Shirley
ma i cap de l'Àrea d'Història de la UAB. Jordi Torras ha volgut especificar Temple Story, de Padrós). D'altra banda,
l'Audiovisual de la Facultat de el seu punt de vista a l'hora de fer la selec- Sierra de Teruel és, segons explica Jordi
Comunicació Audiovisual de la UPF; ció: "Considero que són films catalans Torras, una producció de Laia Films,
Ramon Font, coordinador de la Filmoteca totes aquelles produccions rodades a rodada per André Malraux durant la
de la Generalitat; Elisenda Nadal, directo Catalunya, amb total independència de Guerra Civil.
LES MÉS VOTADES
"Vida en sombras" (1947), "La vieja memoria" (1978),
Llorenç Llobet-Gràcia. Jaime Camino (doc.).
"La
jj ple! quemada" (1967), Josep Maria Forn. "A firo limpio" (1963), "El perquè de fot plegat"
Francesc Pérez-Dolz. (1994), Ventura Pons.
56
"Innisfree" (1990), "Los Tarantos" (1963), "Bilbao" (1978), "Noches de vino tinto"
José Luis Guerin. Francesc Rovira Beleta. Bigas Luna. (1966), José M. Nunes.
Parsifal'' (19511 atracadores^'
B^'Lo (1961), "Apartado de "Mater amatísima" (1980),
Carlos Serrano de Osma ; Frasncesc Rovira Beleta. Correos 1.001" (1950), Josep Antoni Salgot.
Daniel Mangrané. B Juli Salvador.
Fata Morgana (1966), del Diamant) (1982), Francesc El cerco (1955), Miquel Iglesias La ciutat cremada {La ciudad
Vicente Aranda. Betriu. Quiéreme con música (1956), quemada) (1976), Antoni Ribas.
Ditirambo (1967), Tras el cristal (1986), Agustí Ignasi F. Iquino. Ocaña, retrat intermitent
Gonzalo Suárez. Villaronga. Mañana (1957), José María {Qcaña, retrato intermitente)
Dante no es únicamente severo El pont de Varsòvia [El puente Nunes. (1978), Ventura Pons.
(1967), Jacinto de Varsòvia) (1989), Pere La cárcel de cristal (1957), Juli La muchacha de las bragas de
Esteva i Joaquim Jordà. Portabella. Coll. oro (1980), Vicente Aranda.
Nocturno 29 (1968), Solitud (1990), Romà Vida de familia (1963), Josep L'orgia {La orgia) (1978),
Pere Portabella. Guardiet. Lluís Font. Francesc Bellmunt.
Vampir / Cua-de-cuc (1970), I El difunto es un vivo (1941), Young Sánchez (1963), Mario Companys, procés a Catalunya
Pere Portabella Ignasi F. lauino. Camus. (1979), Josep Maria Forn.
(producció televisiva). Mariona Rebull (1947), José Luis Las crueles (1969), Vicente Manderley (1980), Jesús Goroy
La teta i la lluna {La teta y la luna) Sáenz de Heredia. Aranda. Los motivos de Berta (1983),
(1994), Bigas Luna. La familia Vilo (1949), Ignasi F. Shirley Temple Story (1975), José Luis Guerin.
Iquino. Antoni Padrós. Lq señora (1987), Jordi Cadeno.
Gent i paisatge de Flay un camino a la derecha Poetes catalans (1975), Pere "Es quan dormo que hi veig
mm Catalunya (1924), José (1953), Francesc Rovira Beleta. Portabella. clar" (1988), Jordi Cadeno.
Gaspar (muda). Peraustrínia 2004 (1989),
1^1 Noticiaris de Iaia Films Àngel García (d.a.).
(Generalitat republicana). Despertaferro! {La fiebre de oro)
Sierra de Teruel (Despair) (1990), Jordi Amorós (d.a.).
(1938), André Malraux. Boom boom (1990), Rosa Vergés.
Brigada Criminal (1950), Ignasi La febre d'or (1992), Gonzalo
F. Iquino. Herrolde.
El Judos (1952), Ignasi F. Iquino. Cosas que nunca te dije (1995),
Distrito Quinto (1957), Juli Coll. Isabel Coixet.
Plácido (1961), Luis García- Gaudí,
Berlanga. Manuel Huerga (TV).
Noche de verano (1963), Jordi Expedido catalana
Grau. a l'Everest.
El asesino de Pedralbes (1978), Aresta W. Primer intent
Gonzalo Herrolde (doc.). català al Sostre del Mán (1982)
La Plaça del Diamant (La plaza "Dante no es únicamente severo" (1967). (doc.), Jordi Pons.
Aquest monogràfic ha estat realitzat amb la col.laboraciá de l'Institut del Cinema Català (ICC); la Direcció General de Promoció
Cultural/Cinematografia i Vídeo de la Generalitat de Catalunya; Joan Antoni González i Serret, productor i comissari del Centenari del
Cinema; Romà Qltra, autor de l'estudi "Seixanta anvs de cinema català" (1930-1990); Joan Francesc de Lasa, Miquel Porter i Fèlix Riera, aue
han elaborat els articles d'opinió que acompanyen la filmografia; i els historiadors, crítics i professionals que han participat en la selecció de
les obres més significatives del cinema català.
51
PER MOLTS ANYS
L'objecte que va aixecar
la dona de terra
L'inventor del pal de fregar encara és viu, es diu Manuel Jalón ser una escoba provista
Corominas i va ajudar perquè les dones espanyoles s'aixequessin de de unos flecos largos de
terra a finals dels anys cinquanta. Jalón era comandant de l'exèrcit algodón intercambiables,
i treballava com a enginyer aeronàutic a la base militar de que hacen las veces de
Saragossa. Un dia, un familiar seu, precisament un català, li va dir: bayeta. Complemento
"Per què no et deixes de romanços d'invents per als avions i fas indispensable de esa escoba
alguna cosa pràctica, per exemple, que aquesta dona que treballa es un cubo con dos rodillos en
ajupida -assenyalant una dona de fer feines agenollada, que neteja- su parte superior". Tot l'equip
ba l'hangar de les immenses naus per als avions- ho faci dreta, amb complet costava el preu no gens
més comoditat". despreciable de 385 pessetes de l'època.
Així va néixer el pal de fregar o fregona, encara que Jalón vol L'any 1959, Jalón va registrar el model d'uti-
matisar que ell no va ser l'inventor sinó l'innovador i difusor d'a- litat número 74.587 de pal de fregar tipus
quest objecte al nostre país. Fins aleshores, les dones netejaven age- embut, paral.lelament a un altre de similar, de
nollades a terra amb una baieta, i la bursitis, una malaltia reia- Joan Gunfaus, fabricat per l'empresa de
donada amb la inflamació dels genolls, era molt fre- Terrassa Mery, amb registre número 75.168,
qüent. Era l'any 1956, i, a partir d'uns models ame- que va ser la marca que veritablement va comer-
ricans i unes patents franceses, Jalón va crear l'em- cialitzar amb èxit el pal de fegrar fins avui en dia
presa Rodex per fabricar el que s'anomenava a Catalunya. Tant, que fins i tot molta gent l'ano-
"baieta-escombra", és a dir, el pal de fregar o menava amb el nom comú de "mery", com qui
mocho, amb un cubell i dos corrons per escó- diu un "danone" per designar un iogurt, o "celo"
rrer-lo. Va ser la primera empresa europea per a la cinta adhesiva. I encara que eren com-
fabricant de pals de fregar, encara que a petència directa, Jalón i Gunfaus es reunien de tant
Espanya ja hi havia hagut dues patents, una en tant i fixaven els preus del mercat dels seus
de 1936 pro-
i una altra de 1953, de models que mai ductes, tot fent un àpat amistós. Encara que Mery va
es van arribar a explotar comercialment. Als fer suspensió de pagaments l'any passat, ja
seus prospectes publicitaris, Rodex hi explicava ha superat la sotragada i continua la seva
l'ús de l'aparell i amb una creu vermella ratllava expansió per mig món -Sud-amèrica i
una dona ajupida i una altra netejava elegantment I i» Àsia-, on encara s'escorre a mà. En
el seu terra dreta i sense mullar-se. Un article del ' ■■ aquest moment, líder del
diari Ya l'empresa
comentava la novetat d'aquesta "escoba mercat europeu i espanyol es l'em-
ultramoderna destinada a ser usada por cualquier presa alemanya Vileda, que amb el
miembro de la familia, de estas familias destinadas seu invent que substitueix els cordons
a arreglárselas sin la tradicional chacha", presen- de cotó per tires absorbents té una
tada a la Eira de Mostres de Barcelona: "Viene a -líPlI quota de mercat per damunt del 50%.
58
La següent fita realment important de l'inquiet Aymerich i que ara es dedica a res-
Jalón va ser la patent com a invent taurar castells medievals abandó-
absolut d'un cubell de generatriu nats. Fins i tot es va atrevir l'any
corba, més resistent, amb menys gruix 1970 a patentar als Estats Units
de plàstic i amb la cistella per escórrer una escorredora de corrons amb
d'una sola peça, tal com la coneixem pedal. Després de quaranta anys,
ara. Els cubells tradicionals cilíndrics o Jalón se sent orgullós d'haver
trococònics acabaven aixafant-se per la ajudat a dignificar la feina de la
pressió a l'escórrer el mocho, o bé neces- neteja amb un objecte tan
sitaven molt més gruix per resistir. modest i econòmic, a l'abast de
Aquest model és encara líder nacional i tothom. La seva aportació
internacional, està registrat a França, Itàlia demostra que el disseny és una
i Bèlgica i es ven a quaranta països. No era bona eina per a la societat: fa
un model d'utilitat, sinó que va ser registrat guanyar diners als empresaris
i admès com a patent d'invenció absoluta a i fa servei als usuaris. El
tot el món. De fet. Espanya ha sigut el difu- mateix Jalón ha calculat que
sor Europa d'aquest invent, i era habitual l'ús del pal de
a fegrar pot a
veure alguns turistes emportant-se cap a casa més arribar a estalviar a
"la fregona espanyola" després de passar un Espanya 20.000 milions de
estiu al nostre país. pessetes a l'any: representa
Jalón va fer molts diners, fabricava tres un estalvi de deu minuts
milions de pals de fregar a l'any, però finalment en la neteja domèstica
va vendre la seva empresa a la multinacional durant 270 dies a l'any per
holandesa Curver, un
que encara avui en continua a un milió i mig de persones, calculant
la producció. L'aventura següent va ser aplicar la modest cost de 300 pessetes l'hora.
tecnologia del plàstic prim i resistent per dissen- Acostumats a parlar del vistós disseny de mobiliari, de cotxes
yar una xeringa que fos més transparent, lliscada i d'un sol ús. flamants o de roba sofisticada, resulta edificant posar els ulls en
Amb la seva empresa Fabersanitas, des del 1973, ha fabricat, aquesta mena d'objectes senzills, barats, sovint anònims i vul-
fins amb troballes recents
a l'any 1995, 8.000 milions d'unitats, amb fàbriques a gars. Després de tant de bombo i platerets
l'Iran, l'Iraq, Rússia, l'índia i Turquia. de dissenys d'ús incert i gust dubtós, és just fer un homenatge a
Sempre ha invertit els seus guanys en nous reptes i de vegades aquesta mena de petits grans objectes que ens fan més agradable
amb poca fortuna "només m'han anat bé els negocis amb socis la vida quotidiana. Això també és disseny, i del bo.
catalans", ha confessat aquest peculiar personatge que estiueja a
Tossa de Mar en un espectacular xalet de l'arquitecte Bosch Juli Capella
59
□Valentine
Servicio Atención Clientes; 93 - 575 25 56
CASA DECOR 43 ESPACIOS FIRMADOS POR VALENTINE
Personalizamos con el color la decoración de 500.000 hogares españoles al año
Sistema Multicolor de Valentine
TURISME INTERIOR
Retorn a una Ribera fascinant
La visita a ia Barcelona dels anys quaranta tenia alguna cosa de meravellós.
L'escriptor Narcís Comodira (Girona, 1942) es deixava enlluernar en cada visita
pel zoològic, els tramvies, els cafès de la plaça de Catalunya, l'hotel Orient i
l'estació de França, amb un vestíbul que semblava un palau. I va ser just fora de
l'estació on va descobrir el meravellós teixit de carrers i carrerons que envolten
lo nou de Santo Maria del Mar. Comodira, autor entre altres obres d'Enigma i
En quarantenOf passejo per aquest barri, testimoni d'una altra Barcelona que
ja ha passat i que encara el fascina. Un barri espiritual i de mercadeig, de diners
a la Llotja; d'instint de supervivència al vell mercat del Born; de gent i trofegueig,
de moviment i colors i olors barrejades. Un barri que té racons encantats,
que encara té llavor de vida, i que en tindrà més.
61
a un nen gironí dels anys quaranta, la visita a Barcelona els lleons ni les Tres Torres -amb un jardí ple de testos amb gar-
Petrenia alguna cosa de meravellosa. Per començar, Barcelona dènies florides-, ni el monument a Colom, no, la impressió forta,
era molt lluny, molt més que no pas ara que les autopistes i i inoblidable, va ser l'estació de tren. Aquell cobert immens,
les velocitats dels cotxes i dels trens elèctrics han posat les dues aquell doble túnel de vidre, aquella corba elegant. I que fos un fi-
ciutats a menys d'una hora de viatge. Llavors, anar a Barcelona nal. Que les vies s'acabessin allà va impressionar fortament un
era un llarg trajecte de més de dues hores en uns trens xerricadors nen que estava acostumat a veure els trens senzillament passar.
de fusta, mal il·luminats, freds i amb aquella inconfusible ferum Barcelona havia de ser molt important, doncs, perquè els trens
de carbonissa. O era un viatge agitat per carretera, fent totes les s'hi acabaven. Allò era l'objectiu de tanta via, de tanta estació, de
corbes del Maresme, en uns autos antiquats que funcionaven amb tant dipòsit, de tants canvis d'agulla, de tantes paletades de carbó,
uns enormes dipòsits de gasogen al darrera. Barcelona era lluny. de tants esbufecs de vapor, de tants xiulets. Tot tenia un sentit, tot
Enormement lluny. I per això les parades de trens i cotxes eren anava dirigit a allà; a aquell palau de vidre una mica brut, no cal
llargues. El tren parava a Cardedeu una estona, suficient per bai- dir-ho, però era una brutícia absolutament comprensible, ja que
xar a comprar borregos. Els cotxes paraven a Arenys per baixar a els trens anaven amb carbó, tirats per aquells monstres de les
comprar ametlles, uns confits grossos com ous de colom amb locomotrius -en dèiem, simplement, màquines-, negres, totpode-
regust de poncem. Quan els pares o els avis dels nens gironins roses, de pistons greixats i lluents. I el munt de gent que s'hi
dels anys quaranta anaven a Barcelona tenien l'obligació de dur o movia, ferroviaris, mossos amb carretons, camàlics amb mundos,
borregos de Cardedeu o ametlles d'Arenys, a més d'alguna altra soldats, molts soldats, monges i capellans, senyors amb barret i
cosa -una joguina- pròpiament barcelonina. Barcelona era una cartera, homes amb gavardina i maletes, cistells, caixes, recaders
mena de cova d'Alí Babà plena de tresors i quan algú en tomava amb el farcell...
sempre donava proves de la seva estada. A casa meva, quan jo era I aquell vestíbul que semblava un palau, amb aquell gran res-
molt petit -parlo de l'any quaranta-sis o quaranta-set- era l'avi qui taurant a l'esquerra. I, més enllà, el carrer, un carrer amb nom de
anava a Barcelona de tant en tant. Hi anava per qüestions de feina. marquès, ple de vida, de cotxes i carros i tramvies i gent, molta
Teníem una botiga de roba i, a la postguerra, no hi havia de res. gent, perquè allò era, llavors, un dels nuclis vitals de Barcelona.
No hi havia gènere per vendre, sobretot roba de casa una mica Potser em ve d'aquella primera impressió que m'agradi tant
bona, llençols, estovalles o tovalloles. Calia implorar els fabri- aquesta zona de Barcelona que s'obre davant de l'estació de
cants que te'n venguessin d'amagat -d'estraperlo, se'n deia- per França, aquest meravellós teixit de carrers i carrerons que envoi-
poder acontentar els vells clients de tota la vida. Calia anar a la ten la nau de Santa Maria del Mar, amb el Born a la dreta i la
font, no com ara que els venedors et persegueixen. Calia molta Llotja a l'esquerra -estic parlant encara des de l'estació. Ara l'es-
influència per obtenir llençols de la viuda Tolrà, o popelín del fi tació ja no és ni una ombra del que era, pel que fa a vitalitat. El
o, fins i tot, allò que en dèiem mercat del Born tampoc no hi
teixit -del voraviu verd, en llen-
guatge d'abans de la guerra; de
Vorillo verde Carol, com se'n Tornar al Born és, amb tot el que allò volia dir
de gent i trafegueig, de movi-
ment i colors i olors barrejades.
deia a l'Espanya "renascuda". Sense aquests dos pols d'agita-
Tot el que no era això, tota la roba que era a l'abast, no era altra ció, el barri, a vegades, sembla esmorteït, trist, sense que acabin
cosa que borres i regenerats i s'obtenia i es venia amb cupons del d'aixecar-hi el vol les noves orientacions turístico-galerístico-
racionament. Però, a Barcelona, s'hi anava per l'estraperlo. Pel lúdiques que se li han volgut donar. Hi queda Santa Maria del
mercadeig furtiu, per obtenir privilegis. Per a un nen gironí dels Mar, com un vaixell ancorat enmig de la trama densa de carrers i
anys quaranta, Barcelona era el paradís. de vida popular, testimoni d'una altra Barcelona queja ha passat
El meu avi va decidir dur-me al paradís quan jo tenia cinc anys i que encara va poder fascinar-me. Però veig que em poso trist i
i ho va fer amb una certa solemnitat. Ell solia anar i venir en un no pot ser, perquè el barri encara hi és i és una meravella. Encara
dia, però aquella vegada, a més de la feina, m'havia de dur al té racons encantats, encara té llavor de vida. I en tindrà més.
zoològic -que llavors es deia, simplement, el Parque- a veure els Així com Charles Péguy es va empescar un oceà de camps de
elefants i els lleons. També m'havia de dur en tramvia i m'havia blat solcat per pobles i esglesioles i una nau capitana, la catedral
de fer seure en una terrassa de la plaça de Catalunya -llavors plena de Chartres, reial i pagesa alhora, a mi m'agrada veure Santa
de bars i restaurants- a veure dues coses meravelloses: els anun- Maria del Mar com un vaixell navegant sobre aquest entramat
cis lluminosos de la publicitat -llavors en dèiem propaganda- i els gremial dels carrers que l'envolten: carrer dels Mirallers, carrer
focs d'artifici que feien els tròleis dels tramvies quan trobaven de l'Argenteria, carrer dels Sombrerers, carrer de l'Esparteria. I el
nusos al circuit o bé quan, a final de trajecte, els giraven amb una de l'Espaseria i el de la Vidriería i el de la Formatgeria. I el dels
corda de cànem. Tot això passava a la plaça de Catalunya i era Flassaders, el dels Cotoners, el de la Peixateria... Noms que vénen
gratis. Per fer tantes coses és evident que no n'hi havia prou amb de lluny i que encara guarden alguna botiga que hi té relació, com
un dia, i l'avi va decidir que n'hi estaríem tres: un per la feina, un una fascinant vidriería del carrer d'aquest nom. Santa Maria del
pel nen -que era jo- i un altre per anar a les Tres Torres -que lla- Mar navega sobre el Fossar de les Moreres -que no vol cap traí-
vors era molt lluny, calia agafar el tren de Sarrià!- a veure un dor-, monument d'herois passats, i alhora navega sobre el pobre
germà de la meva àvia, que hi vivia. Per tant, també vindria l'à- sabateret que dóna nom a un carrer o sobre el desgraciat o des-
via. Tres dies volia dir dues nits. I dues nits volia dir un hotel. Va graciada que no sabia ni fer un ou passat per aigua i que ha d'ha-
ser l'hotel Oriente, a la Rambla, llavors amb tot l'esplendor que ver donat nom a un carrer que sempre m'ha intrigat: el de
suggeria el seu nom i que l'època permetia. En tinc un vague Malcuinat. I perquè un gironí s'hi senti com a casa, fins i tot hi ha
record del menjador, amb una gran claraboia, perquè vaig menjar- un carrer de les Mosques. Santa Maria del Mar és un dels edifcis
hi una cosa estranya, vermella i tova i dolcenca que se'n deia més bonics de Barcelona, joia d'això que en diem el gòtic català
remolatxa i que, a Girona, segur que ningú no havia menjat mai. i que no és altra cosa que una simplificació despullada d'orna-
La impressió més forta de Barcelona, però, no va ser ni l'hotel ments del gòtic veritable, que és el francès. Però la pobresa, a
Oriente, ni el restaurant Glacier, ni la plaça de Catalunya amb vegades -jo crec que més sovint del que avui dia els es
anuncis polítics
lluminosos i guspireig de tròleis, ni l'elefanta del parc ni pensen-, juga a favor de les obres i així, sense luxes, depurat.
62
estructural, pur com un cristall, tenim aquest tresor una mica rús- bonic i així es converteix el temple en escenari, en plató; i cada
tic, de cobertes planes, sense agulles, sense enfarfecs, del nostre dia s'hi fan més concerts; o sigui que cada dia es dedica més al
gòtic. Santa Maria del Mar n'és el millor exemple, sens dubte. mercadeig sociocultural, diguem-ho així.
Geometria i teologia i estàtica es converteixen en un teorema es- A quatre passos del Born, però, hi ha un teatret, el Malic. I un
tètic -i, per tant, moral- de senzilla i profunda solució: hi entrem, altre, el Tantarantana. I tot voltant s'hi han obert galeries d'art -
hi som posseïts, hi acceptem qualsevol dogma que, a fora, ens pot que només fan la viu-viu i és una llàstima- i restaurants i bars. Hi
semblar absurd; naveguem amb la nau per un cel impol·lut, crè- ha tallers amagats, botigues secretes, fogons de sempre que saben
duls, impassibles, talment aquells núvols que, per un celatge de fer una carn d'olla. Això és la vida real del barri i la que manté el
posta, es desplacen desmenjats, lentament, com una ramada de seu interès. Per això m'agrada tornar al Born. Veig l'estació de
cetacis flonjos. Un miracle? Exactament. Santa Maria del Mar és lluny estant i recordo aquell dia que, de la mà de l'avi, vaig posar-
un miracle. La pura vida espiritual, més enllà de tot. hi els peus per primera vegada. Passejo pels carrerons, compro
Potser per compensar tanta espiritualitat, al barri hi havia dos ametlles torrades i pinyons i avellanes, vaig a fer tapes a la casa
centres absolutament terrenals: la Llotja i el Born. A la Llotja s'hi basca, m'assec en un banc del passeig, hi compro un diari, entro
mercadejava amb el diner, és a dir, amb l'abstracció de l'ambició a Populart i miro ceràmiques i, si hi ha alguna bona exposició -
mundana, i potser com és habitual-
per compensar a- m'arribo fins al
questa activitat peca- museu Picasso. El
miñosa s'hi ensenya- barri és ple de gent,
va art, com si l'art d'aquí i de fora. Al-
pogués redimir d'al- guns esmorzen al
guna cosa. La Llotja pati del Museu d'In-
encara hi és. Al Born dumentària, altres
s'hi mercadejava fan el vermut -amb
amb l'instint de anxoves- al Xam-
supervivència i, en- panyet. Altres s'atu-
cara que per sobre- ren davant d'una
viure cal molt poca galeria -i no hi
cosa i allà s'hi venia entren. I així, malgrat
abundantment de tot que al Born ja no hi
-també exòtiques su- ha el vell mercat,
perfluïtats-, com que sempre hi torno.
sembla que la gola- Buit, tancat, espera
freria, si és que és sang nova i vida
pecat, és un pecat nova -ni que sigui
lleu, no s'hi ensenya- virtual- i hi dono vol-
va res. De fet, les tes. Em miro i remiro
funcions naturals ja els edifcis potents de
comporten la seva Eontserè, les baranes
càrrega d'humiliació de ferro colat, els
fisiològica i s'autore- grans portals, els
dimeixen de qualse- motius decoratius.
vol excés. I així els Vaig fins a la casa
magatzems de gra, Plandiura i provo de
d'ultramarins i colo- veure la deessa
nials perfumaven el d'Enric Casanovas.
barri de cafè i de A vegades tinc sort,
garrofa; les bacalla- el portal és obert i
neries i pesca salada, d'olor de salmorra, d'arengada i anxova. Els veig que ella encara és allà, una mica empolsada, quieta, esperant
de fruita, amb l'olor penetrant dels cítrics. Les especieries, de també el despertar universitari del barri, amb el seu mercadeig
canyella i vainilla-i caiena. I, a tot això, s'hi afegia l'espectacle intel·lectual, hormonal i sentimental.
dels munts de verdura i les peces de vedella i els xais i l'aviram i Callada Athenea, sorgida del cap de Zeus, no nascuda de mare,
els ous, sempre envoltats de palla. D'aquestes coses ja no en vetlla des de la teva retirada fomícula aquest retorn del barri a la
queda res. Només en queden rastres: un sotrac de canyella que ve vida, que no es perdi. I quan tinguis els joves aquí, porta'ls, sense
del carrer de la Princesa, una alenada estimulant de cafè que ve que se n'adonin, cap a Santa Maria del Mar, fes-los entendre el
del de l'Argenteria o del dels Sombrerers -on hi ha encara un mes- teorema, i si han de negociar amb realitats virtuals -és la fruita del
tre torrefactor que hi torra ametlles i avellanes. temps, què hi farem!- que no perdin mai de vista la seva alta geo-
Per sort, l'antiga estructura del mercat del Born encara es con- metria. I, posats a demanar, fes que el cor gòtic de la Llotja escal-
serva, malgrat que no serveix per gaire res. I si realment algun dia fi la fredor de la seva closca neoclàssica, que el diner es torni una
s'hi instal·la la Facultat d'Audiovisuals de la Universitat Pompen mica humà -ja sé que és impossible, no en va, a la Llotja, hi regna
Fabra, la realitat virtual haurà substituït l'altra, i un canvi signifi- una Lucrècia morta-, només una mica, el suficient perquè, escam-
catiu tindrà lloc: el Born es convertirà en el temple de la creença pant-se pel barri, al Born, haguem de tornar-hi sempre.
moderna i Santa Maria del Mar tindrà una competència, més
potent que la teològica, que la inclinarà totalment -i fatalment- a Narcís Comedirá
activitats comercials -de fet, cada dia s'hi casa més gent perquè fa ll.lustració:Perico Pastor
63
Seguimos siendo los primeros
apoya en nuestra experiencia
Bxisa
DIRECCIONES
Central Fax 25 69 06 Tel. (95) 425 28 18 Tel. (96) 35615 75
BARCELONA -Omi Polígono Barcelona)-08907
Ind. Zona Franca Fax 451 88 18 Fax 356 07 01 Tel.
Tels. 412 (93) 335 25 39/335 43 95
(93) 22 66 Fax 412 39 82 Ronda de Vigilancia s/n° Avda. Innovación Edif. Convención Planta Poeta Durán y Tortajada 7 1°1° Fax 335 40 70
Diputación 256 bis 7°2^ ANDALUCIA ORIENTAL (Granada)-18005 2® módulo 208 y 209 A/Oflir(Bilbao)-48009 Cromo 60
Tel. (958) 26 31 63/26 31 69 CENTRO fMadridí-28009 Tel. (94) 423 87 40 AfOfíOESTC (Cviedol-33001
Delegaciones Fax 26 58 07 Duque de Sesto 7. Fax 423 34 15 Tel. 521
ANDALUCIA OCCIDENTAI (98) 58 38/521 52 98
(Cádiz)-11011 San /tntón 72. 6° Pl. Oficina 20 Tels. (91) 435 35 90 Fax 435 17 82 Alameda Mazarredo 39 8°A Fax 521 14
Tels. (956)26 50
72 50/271703 ANDALUCIA CENTRO (Sevilla)-41025 LEVANTE (Valencia)-46022 NORESTE (Hospitalet de Llobregat- Foncalada4 1°Dcha.
DCS D[ LA FRONTERA
Quim TarridO/
L'art com a alliberació personal
L'acte de crear implica per sí mateix anímica com física. Tarrida no solament mica, l'espectador rebia, a través d'una
que l'artista assumeixi una part del dolor. utilitza l'art com a mitjà d'expressió sinó escletxa, un petit gravat de l'artista; Tarrida
La tensió que genera el procés de donar també com una forma de teràpia que ajuda es transformava en una màquina expenedo-
forma a un sentiment o a una idea s'alli- a contrarestar les contradiccions personals. ra d'un producte de consum.
bera finalment quan el creador conclou la "Sóc, generalment, una persona que sol Amb aquesta acció, l'artista feia una crí-
seva obra. Aquest conflicte intern, que tenir dolors físics. Els meus amics sempre tica al mercat de l'art, un món ple de grans
subjau en tota creació artística, és ironitzen sobre les meves molèsties. El fet contradiccions. Sovint, l'artista ha de pas-
habitualment una alteració animi- que en les meves accions romangui sar molts anys de penúria econòmica fins a
ca. Però, ¿què passa quan l'artis- durant hores en espais tancats i de arribar al triomf -si hi arriba. La fama i la
ta converteix el sofriment, l'o- dimensions reduïdes em produeix, celebritat comporten immediatament un
pressió física o l'enclaustra- un cop acabades, una sensació canvi d'actitud. La mateixa obra canvia
ment, en el contingut artístic * d'alliberament i de descans", ràpidament de cotització i l'artista es troba
de la creació?. explica l'artista. catapultat a un món de dependències
¿Què motiva Quim Efectivament, la sensació d'a- comercials. La presa de posició de Tarrida
Tarrida a enterrar el seu lliberament devia ser per a contra el mercantilisme de l'art també va
cos a terra durant sis Tarrida molt gratificant quedar reflectida a la mostra Todo a cien,
hores deixant només quan va sortir, després d'u- en què un grup d'artistes oferien les seves
el cap lliure? ¿Per nes quantes hores, d'un obres a preus irrisoris. "L'artista sol tenir
què un artista pateix forat que havia cavat mala relació amb els diners; quan se li
en una situació en sota terra i que havia comença a reconèixer el seu treball, la
què les seves cobert amb una planxa seva actitud se sol transformar", afirma
necessitats biolò- de metacrilat o, per l'artista.
giques queden exemple, quan va Quim Tarrida ha incidit diverses vegades
alterades? concloure el seu en la denúncia del mercat de l'art. També
¿Comprèn el concert de música juntament amb Miquel Baixas, va realitzar
significat del electrònica, amb la a Granada una acció itinerant. Tots dos
seu treball o és, participació de artistes van recórrer la ciutat amb un ase
simplement, un Miquel Baixas, en que arrossegava una banyera plena d'arròs
espectador H uns serveis d'un bullit, on hi havia submergit Tarrida.
desaprensiu I;.' metre quadrat de L'arròs adquirirà el simbolisme d'aliment
qui li crida: "Et superfície per dos essencial, tant de les classes desafavorides
donaria una d'altura. com de molts artistes. El procés global del
puntada de peu Una altra de les seu treball ha estat definit per Quim Tarrida
com si fossis seves accions més com "món subcutani". Una teoria que l'ar-
unaj3Ílota"? curioses és la que tista posa en pràctica en cada un dels seus
¿És, potser, va realitzar tancat treballs i que encara continua present en el
més lúcid el en una caixa. Dins procés de desenvolupament de cada una de
nen que crida: d'una simple caixa les seves obres: "El 'món subcutani' fa
"Mama, ma- de cartró, de les que referència a tot allò que succeeix sota la
ma, un cap en- s'utilitzen per nostra pell".
ganxat a te- embalar electro- Aquesta és una de les obsessions de l'ar-
rra"? No són domèstics, Tarrida tista. Per a Tarrida, el compromís de l'ar-
disquisicions te- es va introduir junt tista exigeix mostrar tot el seu sentiment
òriques, és el treball real amb un equip de llums i so. interior i aconseguir així una mena d'alli-
de Quim Tarrida. L'espectador, a l'exterior, havia d'intro- berament personal: "Amb el meu treball
Quim Tarrida ha recollit la tradició del duir-hi una moneda perquè es posés en intento despullar-me, mostrar tot allò
body-art i de la performance per realitzar marxa el mecanisme. A través d'una espie- ocult". Amb aquesta idea incideix en la
unes accions que comprimeixen la seva ra, el públic observava l'interior: llums i necessitat que el patiment creatiu sigui
ànima mateixa, i la finalitat de les quals música interpretada pel mateix artista. finalment una manera d'alliberar tot el seu
representa per a l'autor una alliberació tant Com a pagament a la seva aportació econò ésser.
65
Una de les peces d'"Artesanio subcutània" (1995). "Adiós a mi pequeño huesecifo" (1991 j.
Procedent del camp del dibuix i del obra és un homenatge als nens".
còmic, camps artístics que el van dur a De fet, un nino petit trobat en un aboca-
la pintura, Tarrida reflecteix també dor ha servit a Tarrida com a emblema de
plàsticament tot el "món subcutani" la seva teoria del "món subcutani". El nen,
que expressa amb el seu cos. Amb abandonat i sense cap tipus de protecció,
petites caixetes de metracrilat, l'artista ha de crear les seves pròpies defenses. Per
barceloní fa petites composicions amb això, Tarrida hi col·loca unes espines com
dibuixos propis, fotografies familiars a protecció. Dolor, autodefensa, nostàlgia
i petits objectes que evoquen ràpida- infantil i pobresa de materials: la síntesi del
ment l'univers infantil. treball i l'actitud de Tarrida.
Un món de records de sensacions i de Juntament amb els objectes trobats,
nostàlgia que l'artista projecta a l'ex- Tarrida és un defensor de la utilització de
terior. materials poc nobles a les seves obres, una
L'art com a teràpia, com a allibe- espècie d'art pavera de la cultura del con-
rament personal, continua funció- sum. Als seus quadres no utilitza mai pig-
nant amb aquestes obres. "En el ments, s'estima més fer servir rotuladors
fons sóc una persona tímida, i amb barats, laca d'ungles o subratlladors fosfo-
les meves obres trec tot allò que rescents. Junt amb la rapidesa de l'asseca-
duc a dins i que normalment ment, l'artista defensa la utilització d'a-
em costaria mostrar". quests materials per la seva característica
Tarrida reivindica el món infan- artificial, per l'absència d'aquests colors a
til com a exponent de l'auten- la naturalesa: "Quan era petit, aquests
ticitat de l'individu. Per a colors no existien, ara els nens estan fami-
l'exposició Artesania suhcutà- liaritzats amb aquests colors. Les seves
nia, celebrada a L'Artesà de motxilles, les seves sabatilles esportives
Gràcia, Tarrida va encarregar a són de colors fosforescents. Per a ells han
coneguts i amics la realització de deixat de ser artificials, existeixen en el seu
caixetes. "Em va sorprendre el fet que món. Es el mateix que va passar quan Van
els nens i gent no professional desenvo- Gogh va pintar una habitació de color ver-
lupessin bones idees de manera ràpida. mell, que, per a la gent d'aquella època, era
Amb els artistes vaig tenir molts pro- una cosa totalment inconnexa".
blemes", explica l'artista, que es decla-
ra un defensor total dels nens: "La meva Jaume Vidal
LA RUTA DELS FRONTERERS
Quim Tarrido Tarrida exhibeix un objecte
petit que consisteix en un vàter
Va néixer a de joguina que, quan se n'o-
Barcelona el bre, la tapa expulsa semen de
23 de març l'artista.
de 1967. Homo praecoupatus. Tarrida i
Veí de Nou Baixas realitzen múltiples
Barris, T- interpretacions de Vhomo pra-
arrida va es- ecoupatus, una variació de
tudiar als Sa- Vhomo sapiens que es caracte-
lesians. Als ritza per un estat mental domi-
tretze anys va nat per la preocupació.
descobrir el 1995. Benvinguts (sala Mas
rock i va Fonollar, Santa Coloma de
tocar en dife- Gramenet). L'artista va tapiar
rents grups l'accés d'entrada a la seva
musicals. exposició. Amb el pagament
Apassionat previ de cent pessetes, el
dels còmics, es matricula a Tes- públic podia escoltar una gra-
cola Joso. La disciplina necessà- vació en què, en forma de mis-
ria per a la creació d'un còmic satge publicitari, es criticava
l'aclapara, encara que reconeix les intervencions institucionals
la seva importància per al en el món de l'art.
desenvolupament del seu treball Subciitanian Box. (Pati Manning,
plàstic posterior. Barcelona). Durant sis hores,
Quim Tarrida es tanca en una Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona
caixa de cartró, a l'interior de Montalegre 5
la qual interpreta música. 08001 Barcelona Exposició presentada amb motiu del XIX Congrés
Informació activitats: 93. 481 00 69 de la Unió Internacional d'Arquitectes
Artesania subcutània (L'Arte-
sà de Gràcia, Barcelona).
L'artista realitza unes compo-
sicions amb petites caixetes de
metacrilat en què introdueix
diversos objectes. Encarrega la
realització de les caixetes a
nombroses persones.
Subcutani és subcutani. En el
marc de l'exposició sobre el
grup Eluxus, recrea l'acció de
Yoko Ono Conversation Piece.
La pintura el fascina, perquè Tarrida va ser embenat ínte-
aglutina tot el seu treball ante- grament. El seu aspecte de
rior: el dibuix, la vibració de la mòmia feia al·lusió a Tanqui-
música i el còmic. Passa el ser- losament de certes institucions
vel militar estudiant les tècni- artístiques.
ques de la fotografia i del cine. Món subcutani (galeria Dada
Després de la mili es matricula Art, Granollers). Exhibeix les
a la Eacultat de Belles Arts, on seves caixetes de metacrilat.
realitza la seva primera acció.
Exposicions i accions:
1991. Adiós a mi pequeño hue-
secito (Eacultat de Belles Arts,
Barcelona). Quim Tarrida va
romandre enterrat durant sis
hores. RtòTAURANT
1992. Arrossegant (carrers de
Granada). Juntament amb Miquel
Baixas, va realitzar un recorre- PAS5ADI5 DtL PEP
gut amb un ase que arrossega-
va una banyera plena d'arròs PLA DEL PALAU, N° 2 - 08003 BARCELONA
bullit.
1993. Tant semen dona. En TELS. 310 10 21 / 268 12 11 - FAX 319 60 56
aquesta exposició, Quim
67
 
2x2 = 5
Francesc Farreras Cristòfol Jordà Pau Esteban Miquel Sodupe
Enginyer. Cap del servei Enginyer agrònom. Director Biòleg. Cap de la secció de Arquitecte. Director tècnic de
d'estudis i planificació de la general de Patrimoni Natural Medi Ambient de Barcelona Regional SA,
Direcció General d'Obres del Departament de Medi l'Ajuntament del Prat de agència pública metropolitana
Hidràuliques de la Ambient de la Generalitat. Va Jaume Boix Angelats Llobregat. Codirector del Pla de desenvolupament urbanís-
Generalitat. Es responsable, ser el responsable de l'estudi Especial d'Ordenació de tic i d'infraestructures. Es
entre d'altres, del projecte de d'impacte ambiental durant la Periodista. Responsable de la l'Espai Natural del PEIN (Pla autor, entre d'altres, del pro-
desviament del riu Llobregat. construcció dels Túnels de secció de comunicació i d'Espais d'Interès Natural) jecte d'ampliació de l'aero-
Vallvidrera (TABASA). radiotelevisió de l'edició de del delta del Llobregat. port i coordinador dels pro-
Catalunya del diari EI País. jectes d'adaptació per a l'ús
Professor associat d'edició públic de la llera i del front
periodística a la Universitat litoral del riu Besòs.
Autònoma de Barcelona.
Rius per no plorar
Pot tornar o haver-hí vida als dos rius de Barcelona, que acumulen índexs de
contaminació dels més alts d'Europa? "Després del mar i la muntanya, ara toca els
rius", va dir l'alcalde Maragall per marcar el tercer objectiu imprescindible per la
millora de la qualitat de vida de l'àrea de Barcelona. De fet, pels rius contínua
baixant-hi de tot, fins i tot, en alguns moments, alguna cosa semblant a l'aigua.
Ara que, finalment, hi ha projectes en marxa -el Pla del Delta del Llobregat,
importantissim; l'acondíciament de la ribera del Besòs, més modest però també clau-,
hem volgut posar-los sobre la taula i veure quines possibilitats donen els experts a la
revitalítzacíó d'aquests dos rius, i sí és raonable l'esperança de molts barcelonins de
poder tenir algun dia uns rius sans i practicables, nets. Uns rius per no plorar.
69
En vint anys de democràcia i d'autonomia i en disset de anat a pescar al Llobregat amb el meu pare, concretament a Molins
democràcia ¡ocal no hem estat capaços de netejar els rius. Això, a de Rei, i em faria il·lusió poder tornar-hi. Curiosament, les genera-
més de molt desagradable, és força sorprenent si intentem veure- cions que no han viscut ni vist situacions d'aquestes són les que
ho amb una certa perspectiva històrica i sobretot amb la sensibili- més protesten, perquè s'adonen del que han perdut, i això és bo.
tat actual per la defensa de la qualitat del medi ambient i del patri-
moni natural. Segurament hi havia una gran dosi d'ingenuïtat, als Li faria il·lusió tornar a pescar, però, ¿ho veu possible?
darrers anys del franquisme, que podia portar a molta gent la Cristòfol Jordà: Penso que és perfectament possi-
il·lusió que la democràcia ho arreglaria tot, però és un fet que en ble arribar a una situació molt més favorable que la
les mobilitzacions contra la dictadura hi havia bona part de lluita que tenim ara. El que no podem pretendre és entrar
contra els efectes del desarrollismo i l'especulació que va deixar al túnel del temps i tenir uns rius com als anys vint o
pobles, ciutats, costes, paisatges del país en un estat lamentable. I trenta. La població ha crescut, la indústria s'ha mul-
és un fet, d'altra banda, que la democràcia municipal i autonòmi- tiplicat, la xarxa viària també i hem de buscar l'e-
ca ha fet possible canvis substancials, millores indiscutibles i fins quilibri. La nostra actitud davant els rius la resumim
i tot exemplars que han transformat notablement el país. El cas de amb una trilogia: els rius han de ser segurs hidràulicament, no
Barcelona és ben clar. Però això, precisament, fa més xocant, més poden posar en perill la seguretat de ningú en cas de revingudes,
dolorós, l'abandó que hi ha hagut pel que fa als rius. No ha estat perquè fa dos mil anys que vivim al costat dels rius i sabem que hi
la política de sanejament, pel que fa a les aigües, una prioritat. No ha un perill cert. Però han de ser segurs respectant el patrimoni
ho sembla, almenys. Eins i tot hi ha gent que dubta que es puguin natural: no s'hi val a formigonar-los de dalt a baix. En molts paí-
recuperar mai, concretament el Besòs. M'agradaria saber, si és sos europeus han començat a veure que és pitjor el remei que la
possible, per què s'ha avançat tan poc en aquest camp, és a dir, per malaltia, en molts casos, i així, a Holanda i a Alemanya, estan des-
què costa tant avançar, què és el que ho impedeix. I si creuen que canalitzant rius i aplicant tècniques més toves; van a les causes de
es podran recuperar el Besòs i el Llobregat, ¿s'hi podrà, per dir- les revingudes i no només als efectes.
ho així, tornar a pescar algun dia? I en aquest cas, ¿quin tipus
d'intervencions calen?, i ¿en quin horitzó es pot esperar aquesta De quina manera es va a les causes?
recuperació? Cristòfol Jordà: Doncs preguntant-nos per què l'aigua té una
Cristòfol Jordà: És complicat respondre perquè no n'hi ha una velocitat d'escorrentia tan elevada, per què no hi ha boscos, per què
de sola, sinó un conjunt de causes. Fa quinze anys, la consciència s'han substituït pastures tradicionals per monocultius intensius...
que podia tenir un ciutadà sobre el medi ambient no tenia res a Més causes: les urbanístiques. Hem anat guanyant terreny als rius
veure amb la que té ara. Ara hi ha molta més consciència i, per tant, i el riu passa factura periòdicament, potser triga cinquanta anys,
molta més sensibilitat per part dels polítics, que són un reflex de la però, al final, acaba recordant-nos fins on arriba el seu terreny, i
societat. La conselleria de Medi Ambient es va crear el 1991, va ser després vénen les desgràcies. És a dir, reprenent el fil, el riu ha de
la primera de l'Estat i al seu darrera n'han anat tenint totes les ser segur hidràulicament, però la seguretat ha de respectar el patri-
comunitats autònomes. Els països de la Unió Europea també en moni natural del riu, que, a més, té una especificitat: em sap més
tenen, però, fa vint anys, tota aquesta consciència simplement no greu que es cremi una hectàrea de bosc de ribera que una d'alzinar,
existia. Moltes vegades tendim a pensar que els problemes perquè el bosc de ribera és allà i no se'n pot trasplantar ni desplaçar
mediambientals es resolen amb tecnologia, i no és això. Són pro- la flora i la fauna a cap més lloc.
blemes tècnics, però, sobretot, culturals. La clau de la qüestió és
que la cultura és al darrera de tot tema mediambiental. Ara la gent Seguretat i respecte són dos elements de la trilogia que, com
comença a ser conscient del que es perd amb els rius, i això permet deia, resumeix la posició de Medi Ambient davant els rius. Quin és
un caldo de cultiu que en propicia la recuperació. Jo sí que havia el tercer?
D esquerra a dreta, Pau Esteban, Francesc barreras, Cristòfol Jordà i Jaume Boix Angelots. Miquel Sodupe, absent en el moment de fer la foto.
70
Cristòfol Jordà: És l'ús social. Ens hem girat d'esquena als rius passa molt les capacitats, els àmbits d'influència, les disponibilitats
moltes vegades i això ha estat així a molts llocs o a tot Catalunya. financeres i de tot tipus dels mateixos ajuntaments. Jo parlo, per
Però el que a mi m'interessa és que ara es vol canviar progressiva- exemple, des de l'experiència d'un municipi que està al final de tot
ment i no només a les zones més urbanitzades, sinó a tot arreu. El d'un riu, al capdavall d'un dels rius mès contaminats del país i que
que no podem tenir és un riu que simultàniament sigui seguríssim, en el seu estat actual ens passa factura, com deia abans Jordà, d'una
tingui un patrimoni natural intocat i un gran ús social. manera claríssima, que es tradueix en la realitat social, ambiental i
territorial del municipi. En aquests moments, tenim el trist honor,
Doncs si això no pot ser, com s'ha defer? al Prat, de ser l'únic municipi del país amb una costa extensa, de
Cristòfol Jordà: Actuant per trams, buscant l'equilibri a cada vuit quilòmetres, la més llarga de l'àrea metropolitana, en què les
tram de cada riu. A cada tram ha de pesar més un d'aquests aspee- mesures sanitàries més suaus impedeixen que la gent s'hi pugui
tes o un altre; aquesta és la nostra opció. banyar. Això diu molt sobre les conseqüències d'aquesta degene-
ració i de la magnitud del problema a què ens enfrontem: vuit
Molt bé: la conclusió, i perdoni, sembla que és que als trams de quilòmetres de línia costanera absolutament exclosa de qualsevol
l'àrea de Barcelona dels dos rius no hi pesa cap d'aquests aspee- possibilitat d'ús públic per falta de sanejament. Crec que és cert
tes, fins ara, que comença a haver-hi projectes. que hi ha un retard considerable en les previsions inicials del Pla
Cristòfol Jordà: Deixi'm dir, primer, que no té sentit tirar enda- de Sanejament i coincideixo en el que diu Jordà: això és una assig-
vant grans projectes de transformació de l'entorn del riu si la qua- natura pendent que ens queda per aprovar. Voldria afegir un altre
litat de l'aigua és un desastre. Imagineu-vos rius amb una riquesa factor a tenir en compte i que en el cas del Llobregat és especial-
natural impressionant pels quals no passa aigua sinó un caldo de ment greu: no només hi ha un problema gravíssim de qualitat d'ai-
cultiu. Això no té sentit. Per tant, la primera cosa que s'ha de fer és gua, és a dir, d'una contaminació i pol·lució de les aigües que té
millorar la qualitat de l'aigua. Amb el Pla de Sanejament tothom l'origen, com s'apuntava, en la contaminació urbana -fàcil de
està d'acord que hi ha hagut un punt d'inflexió, però també tothom detectar i tractar-, la industrial -cada cop més difícil de tractar a
està d'acord que ens queda molt a fer. Som al davant de moltes causa de la multiplicitat de focus- i una contaminació difosa agrí-
I regions mediterrànies i europees, però ens queda moltíssim a fer. cola que crea problemes greus en un àmbit més global. No només,
Això és nota, sobretot, als rius que estaven pitjor. Dieu que encara deia, hi ha el problema de la qualitat de l'aigua, sinó que el pro-
estan fets un desastre. Home, això depèn: a la Muga i el Fluvià blema és també, i molt important, la quantitat d'aigua; aquest, al
s'està tirant endavant una campanya de reintroducció de la llúdria, Llobregat, és absolutament clau.
que s'havia extingit als anys seixanta, perquè els biòlegs del parc
de l'Empordà han vist que l'aigua ja permet que hi visquin. Ara bé, Vol dir que el cabal és insuficient?
són rius que no estaven tan malament com el Besòs i el Llobregat, Pau Esteban: Vull dir que pot arribar a ser-ho de
ni de bon tros. Vol dir que aquí trigarem més anys i que s'hauran manera molt preocupant. Fixem-nos què passa amb la
de fer més coses i, fins i tot, que no podran tornar a ser com el depuradora; un cas ben clar i paradoxal. S'està plan-
'I Besòs i el Llobregat del segle XVIII. tejant la construcció de la macroestació depuradora
del Llobregat -una inversió monstruosa de 40.000
í (| I Hi ha d'haver prioritats, per tant. I tot i que aquests dos rius nos- milions de pessetes que ocuparà quaranta hectàrees,
^
tres són els del país que congreguen més gent al seu voltant, no amb una planta industrial de quasibé un quilòmetre i
í| sembla pas que la intervenció hagi estat prioritària. mig de longitud, és a dir, amb unes dimensions fora d'escala, que
I Cristòfol Jordà: Déu n'hi do el que s'ha fet, s'hi ha invertit costa d'imaginar. Aquesta planta haurà de tractar les aigües resi-
molt. El problema és que trigues molt més a veure els efectes de la duals de tot el tram final del riu, les del Prat, les de Sant Boi, les de
inversió. En un país com Catalunya, hem tingut fins fa quatre dies Cornellà, les de l'Hospitalet, les de part de Sants-Montjuïc i les de
una ciutat com Sabadell -200.000 habitants- amb una depuració tan la Zona Franca, és a dir, un volum de població important que no
precària que la situació era insostenible. I a moltes altres regions, rebia aquest tractament de sanejament de les aigües i que l'ha de
no necessàriament de l'Estat espanyol, tenen avui coses pitjors. rebre. IDoncs bé, ens podria passar -i és una de les qüestions que
Vull dir que partíem d'una situació pèssima. Aquests quinze anys alguns experts ja avisen-, podria passar que, atès que el tractament
han estat importants, però ens havien deixat un país fet un cromo. de la depuradora es basarà en la derivació dels abocaments fecals
Costarà molt temps arreglar-ho, i als rius que estan pitjor, més d'aquests nuclis de població cap al Llobregat, resulta que sostrau-
temps encara. Hi ha en aquest entorn diversos temes a tractar: rem al Llobregat un cabal que en molts mesos de l'any és bona part
I depuració d'aigües residuals urbanes, aigües industrials i contami- del cabal que veiem circular pel riu. Per tant, no només ens ha de
nació difosa o agrícola; són tres problemes distints que a cada riu - preocupar la qualitat sinó també la quantitat d'ajgua. Una planta
|: encara més, a cada tram de cada riu- presenten una especificitat. així pot portar la paradoxa que el riu, durant bona part del temps,
,r Considerant la conca globalment, tots els problemes, per exemple no porti aigua, estigui sec en aquest tram final, perquè la depura-
de salinitat per sals potàssiques que té el Llobregat per Súria i dora va acompanyada d'un sistema de col·lectors a banda i banda
Cardona, al Besòs no hi són i plantegen necessitats concretes. El que recullen els abocaments que ara es fan al riu i que formen una
col·lector de salmorres està funcionant molt bé, per exemple, i amb part significativa del cabal del Llobregat. Des del moment que
això sol Déu n'hi do el que hem guanyat. Ara bé, hem de saber que existeix la potabilitzadora de Sant Joan Despí, que abasteix l'àrea
partim d'una industrialització molt gran. El que és important jo metropolitana, i altres concessions d'aigües amunt que deriven un
diria que és que en aquests rius es comencen a notar canvis. La volum importantíssim d'aigua del riu per diversos usos (a vegades
situació dels rius en conjunt no és tan nefasta com la que pugui poc explicables, cal dir-ho), tot això pot portar a reduir-ne enorme-
tenir un tram concret. Per exemple, el Besòs. Els ajuntaments ja ment el volum.
ens demanen que declarem reserva natural el tram de Mogent,
entre La Roca del Vallès i Vilanova, on hi ha un tros de ribera, Aquest problema quina solució pot tenir?
fauna, riquesa natural, i no és una zona de curs alt. És important Francesc Farreras: El problema de la falta d'aigua es va veure
això. La participació dels ajuntaments és bàsica i capital. Si els des del primer moment que es va estudiar el desviament del
ajuntaments no copsen aquesta sensibilitat de la població i aquesta Llobregat. Jo vaig ser dels primers ^ue ho va plantejar, com a
demanda, perquè en el fons és una demanda, malament. director del projecte del desviament. És un problema simptomàtic
Pau Esteban: La sensibilitat, com a mínim des dels ajuntaments el del Llobregat. És el problema de la falta de recursos hidràulics
de la democràcia, hi és. El que passa és que, de vegades, el proble- que tenim a les conques internes de Catalunya i sobretot a la regió
ma, vist des de la perspectiva municipal, té una dimensió que ultra centre, és a dir, les del Besòs i del Llobregat. Hi ha una demanda
71
És una mica sorprenent que la irregularitat de la conca es pre-
senti encara com un problema. Vull dir que, com deia abans Jordà,
fa més de 2.000 anys que vivim a la conca mediterrània i és clar
que les gotes fredes i les pluges violentes no les han inventat fa
quatre dies. No sembla que hagi servit de gaire Vexperiència ni
que haguem sabut adaptar-nos amb intel·ligència al nostre entorn
físic...
Francesc Farreras: Sí, però fa 2.000 anys, cada vegada que es
desbordava el Llobregat no passava res, perquè la gent ja se
n'havia anat a viure a la muntanyeta o al turó. Ara no, ara hem
envaït absolutament el patrimoni del domini públic hidràulic. Hem
baixat a la plana i com més a prop del riu millor, perquè així és més
barat agafar aigua. Les indústries, els nuclis urbans, les urbanitza-
cions, tothom ha envaït el terreny del riu. Què va passar el 1962?
Que les lleres dels rius estaven ocupades: van desaparèixer barris
sencers. Després del 1962, es va començar a fer endegaments i a
separar una mica, però de revingudes del Besòs i el Llobregat n'hi
ha hagut després del 1962 -els anys 1969, 1971, 1982, 1983,
El Besòs, escumós, al seu pas per Santa Coloma de Gramenet. 1986... Vull dir que a Catalunya tenim cada any cinc o sis inunda-
cions fortes -recordeu el Lrancolí a Tarragona, l'any passat. Hi ha
de recursos que supera les quantitats d'aigua de què realment dis- una altra qüestió, aquí, que és la de la responsabilitat civil. Hi ha
posem. Això comporta que l'ús de les aigües superficials i sub- una desgràcia després de fer una obra i el primer que es mira són
terrànies sigui molt elevat i superi la possibilitat d'obtenir recursos. els càlculs. Si em permeteu la caricatura, els que fem obra hidràu-
Tots sabeu que part de l'aigua que es consumeix a l'àrea metròpoli- lica ens trobem sota la pressió dels jutges i la d'aquests senyors de
tana es porta del Ter i que és una part molt significativa -jo diria que Medi Ambient que ens demanen endegaments tous, corredors
un 55% de l'aigua que consumim a l'àrea metropolitana. El proble- biològics i tot això. Jo els he de dir: "molt bé, però m'acompanya-
ma és, òbviament, molt greu i ve de lluny. Hi ha una gran quantitat reu a la presó?".
de concessions, que es van atorgar fa molts anys, i no n'hi ha cap de
moderna. Durant molt de temps, el sistema de cessió hidràulica no 7 ells diuen que sí, suposo.
havia fet un càlcul dels recursos reals existents i, a més, les conces- Francesc Farreras: Es clar, és clar. Però, parlant
sions es feien d'una manera molt curiosa: permetien prendre tants seriosament, vull dir que amb Jordà ens entenem bé.
metres cúbics per segon sempre que el riu els baixés, de manera que Hem fet conjuntament la primera experiència pilot -
l'Administració no estava obligada a donar aigua si el riu no en duia que no s'ha dut a terme perquè la revinguda de la tar-
i, és clar, tothom anava tirant de veta mentre hi havia aigua i, si no, dor passada la va frenar-, que és un estudi de l'ende-
mala sort. Les coses han canviat. Ara, com s'ha dit, la gent s'ha ado- gament del Francolí a la zona de Tarragona, el més
nat que el riu és una cosa feta per baixar-hi aigua. En els plans tou possible, i són obres que presenten moltes com-
hidrològics que redactem ara diem, d'una manera una mica grandi- plicacions: estabilitzar la llera, fer els murs de contenció, treure
loqüent, que el riu s'ha de mantenir com un corredor biològic. Això formigó, un sistema nou de malles. Però crec que els resultats seran
és molt bonic, és clar, però els que hem de fer enginyeria hidràuli- positius.
ca ens trobem que el més difícil és posar-hi aigua, al riu, quan no
n'hi ha, i aguantar-la quan en sobra. Perquè, afegit al dels usos i les Han sortit dues qüestions que em semblen interessants. Una, la
concessions, hi ha un altre problema, que és la irregularitat de la que deia Jordà que no serveix de res fer un parc en un riu que no
conca. Aquest és un tipus de conca que fa que el cabal mitjà del porti aigua. Ualtra, la que ha posat damunt la taula Pau Esteban,
Llobregat, per exemple, sigui baixíssim; però, si agafem l'aportació el problema del cabal del riu derivat de la del
mitjana depuradora
anual del riu i la dividim pel nombre de dies, trobem que Llobregat. Què hi té a dir el responsable de Barcelona Regional,
ens hi baixaria diàriament aigua per sobre dels vint metres cúbis per que n'està fent els projectes?
segon; un volum important, perquè la realitat és que molts dies és Miquel Sodupe: Permeteu-me, abans, faci conside-
difícil que algunes
que n'arribi a baixar un sol metre cúbic per segon. La irregu- racions sobre les qüestions més
laritat generals que s'han
és plantejat.
un problema. Per exemple, jo, que dirigeixo el projecte Coincideixo en la major part dels aspectes esmentats sobre els
d'endegament pro-
del Llobregat -del tram ja construït des de Molins de blemes dels rius, tant pel que fa a la seguretat, és a dir, a la
Rei fins al capaci-
pont de Mercabama, i ara del desviament-, puc donar una tat hidràulica, com pel que fa al del
dada: respecte patrimoni natural,
el però
nostre projecte de càlcul és per aguantar el pas de fins a voldria afegir-hi alguna cosa. Primer, hem de
4.000 cúbics parlar de respecte,
metres per segon, i això és mil vegades més el cabal però també de reconstrucció
hi baixa d'aquest patrimoni, perquè avui hi ha
que algunes vegades. Mil vegades més! Sembla una exa- molts indrets prou alterats perquè les intervencions no es
geració, però no podem arriscar-nos puguin
a tenir un ensurt. Això no passa limitar als aspectes de conservació. Segon, sovint aquests dos
en cap riu de fora d'Espanya. A Lrança o a Alemanya, el tractament aspectes
és -seguretat i respecte al natural- han
molt diferent, el patrimoni comportat
perquè dia que tenen una pluja grossa i puja el posicions enfrontades i en certa manera irreconciliables. Hi ha
riu un metre, s'inunden. Aquí ens inundem el dia que puja cinc raons que ho expliquen, això: d'una banda, una tradició
metres, però és que puja cinc enginyeril
metres el dia que menys t'ho esperes. només preocupada per la
La seguretat, que ha
mediterrània, desenvolupat
amb projectes
conca gotes fredes i pluges instantànies amb tractaments durs, que no hi ha el de res-
impressionants, produeix això. integrat component
D'altra banda, si voleu un problema pecte a la natura; i de l'altra, aquesta contradicció és també fruit de
més, doncs hi ha una cosa que ara els hidròlegs veuen i que els la falta
enginyers feia d'espai. L'actual llei
dèiem i d'aigües, per exemple, només
és plante-
temps que que treballem amb unes dades ja la protecció de l'espai del riu contra ocupacions desavinents
estadístiques molt curtes i generalment força errònies, a partir de les quan aquestes afecten la
quals fan capacitat de
extrapolacions desguàs. Si aquesta qüestió es
es impossibles. Nosaltres treballem amb resol, de la manera
dades que
estadístiques de sigui, no hi ha problema. I així, avui, tenim
quaranta anys i fem extrapolacions de 500 les zones pròximes als rius, el que podríem anomenar la
Ho dius llera
anys. a un estadístic i es posa les mans al cap, però és que ampla, el territori del riu, eom en diu
no tenim més eina Farreras, ocupat per indús-
cap que aquesta. tries, residències i altres usos, amb un canal de circulació d'aigües
72
tan restringit que, pràcticament, no permet en molts trams cap més
tipus de tractament que el dur. I, el que és pitjor, seguim insistint
en aquesta greu irresponsabilitat de no protegir més generosament
l'espai fluvial com a únic mecanisme per poder efectuar projectes
que integrin tots dos aspectes.
Vol dir que la llei no dóna opcions per canviar aquesta situació?
Miquel Sodupe: És clar. Vull dir, concretament, que el Pla
Territorial General de Catalunya, que ha fixat les directrius sobre el
desenvolupament urbanístic dels sòls, no ha establert cap norma
general respecte a això. D'altra banda, com diu Pau Esteban, qua-
litat als nostres rius vol dir també afrontar el problema de la quan-
titat d'aigua i, en el fons, això vol dir fer balanç entre els recursos
i la demanda de consum; i treure'n conclusions tant pel que fa al
país, Catalunya, com pel que fa a cada riu o a cada conca en parti-
cular. El Pla General Territorial de Catalunya tampoc fa aquest
balanç. El va deixar pel Pla Sectorial, que el fa, però només en treu
conclusions o directrius de caràcter molt genèric, sense quantifica-
cions. Sobre la qualitat de l'aigua jo també crec que cal reconèixer, Projecte de rehabilitació del tram final del Besòs (fotomuntatge).
com diu Cristòfol Jordà, que hem avançat i que anem avançant,
però també cal subratllar el que ens falta fer. A vegades penso que i que, fins i tot, ha estat objecte de regulació per llei. És una cosa ben
hi ha un cert possibilisme legal i un conformisme social que poden curiosa que s'hagin de fer lleis perquè als rius hi baixi aigua...
portar a situacions absurdes. Per exemple, la darrera sentència
sobre delicte ecològic per haver vessat contaminants al Besòs. En canvi no en fem perquè no hi baixin altres coses.
Deveu recordar que la sentència deia que no hi havia delicte per- Cristòfol Jordà: No, no és així. Som un dels països amb més
què com que el riu és irrecuperable i està en pèssimes condicions regulació legal. Per lleis no quedem. I la veritat és que els índexs de
ambientals no hi ha lesió al medi natural. Avui els tramps finals del qualitat de l'aigua del Besòs i el Llobregat tots van a l'alça per pri-
Besòs i del Llobregat no són, segons el Pla de Sanejament elaborat mer cop en quaranta anys. No hem de ser optimistes perquè sí, però
per la Generalitat en aplicació de la directiva comunitària 271/91, tampoc pessimistes perquè sí. Si anem més o menys de pressa
"zones sensibles"; i pot ser que, en termes estrictes, no ho siguin dependrà dels recursos que la societat hi vulgui posar. Sense oblidar
perquè no tenen una importància ecològica fonamental (almenys el un tema molt important que és que la qualitat de les aigües no la
Besòs), i tampoc se'n treu aigua per a la potabilització. En aquest solucionen les depuradores. Com en el cas de la medicina, que la
sentit, el pla compleix estrictament la norma, però, per evitar preventiva és la millor i la més barata. Les depuradores són cirurgies.
sentències com aquella, convindria no perdre l'ambició de recupe- D'acord. Les hem de fer perquè aquests rius estan malament i reque-
rar la qualitat de les aigües dels trams baixos del Besòs i del reixen una operació immediata, però queda molta més cosa a fer, per
Llobregat, més enllà dels tractaments secundaris de les depurado- exemple: el problema de la contaminació difosa agroramadera, la
res. I, segurament, no cal pensar en grans instal·lacions terciàries, sensibilització de la població, determinades pràctiques industrials
molt costoses, sinó en tractaments més tous. poden estalviar molta contaminació amb les tecnologies netes que
gasten menys aigua, produeixen menys residus i permeten obtenir
Està pensant en el seu projecte per al Besòs? Compleix aquestes productes a menys cost. Tot això és el que donarà solucions d'aquí a
condicions ? uns anys. Ara bé, tampoc podem passar a l'aire extrem. Hi ha molt
Miquel Sodupe: Sí. Sempre hi ha hagut una tradició savi que diu que la depuradora és un error i que el que cal fer és pre-
d'aproximació als rius per gaudir-ne, normalment, en venir. Però, a un pacient amb un quadre agut no li pots fer prevenció,
un espai artificial i amb una reduïda pressió l'has d'operar i salvar-li la vida, i després ja li direm que faci bondat.
poc
humana. Avui això ha canviat. Els rius, en molts Tomant als cabals. Estem consumint tanta aigua que no deixem que
casos, estan dins de les ciutats i sota una gran pressió en baixi pels rius. Bé. Com deia abans Earreras, això aquí ho com-
humana; en altres, mantenen un cert marge de joc, plica el règim climàtic particular. Diuen els climatòlegs que tenim
tant per l'espai de què disposen com pel que fa a una pluviometria "histèrica" i és una veritat com una casa. A
mantenir-hi unes condicions de naturalitat. Aquest és el cas del Barcelona hem observat que a l'eix de Collserola es registren unes
tram final del Besòs, de Montcada a Santa Coloma, més obert, i de pluges com les que hi ha a París, però els 650 litres per metre qua-
Santa Coloma al mar, absolutament encaixonat per les ciutats que drat i any a París cauen molt ben repartits al llarg de tot l'any i aquí
l'envolten. El projecte de Barcelona Regional aborda els tres prin- pot ser que 300 caiguin en un sol dia. Això és terrorífic, perquè pot
cipis enunciats d'erosió
per Jordà en començarxapacitat hidràulica-segure- provocar desgràcies a causa, per exemple, dels problemes
tat; conservació -en aquest cas cal dir reconstrucció- d'un patrimo- en zones forestals i agrícoles. Aquest mal repartiment fa que el con-
ni natural; i ús social. I, no podia ser d'altra manera, ho fa segons cepte de cabal ecològic que és el que es calcula com a mínim que ha
les característiques dels trams, del
que en el fons defineixen demandes de baixar per un riu per anar bé, a casa nostra sigui molt diferent
i capacitats. Que el riu té poca aigua és ben cert, però hi ha meca- que poden tenir a altres països com el Canadà, els Estats Units,
nismes del projecte que permeten que hi sigui present. Que l'aigua Alemanya o a Astúries mateix -que aquí van ser dels primers que van
no és avui en condicions, també és veritat, però confiem que el Pla legislar, perquè les conques atlàntiques tenen una regularitat que
de Sanejament es completarà i que les intervencions de vigilància aquí no tenim. Nosaltres, finalment, hem desenvolupat amb la
i control dels vessaments es faran amb prou eficàcia, perquè la qua- Direcció General d'Obres Hidràuliques -l'estem acabant d'ultimar,
litat de l'aigua arribi als mínims que fixa el Pla de Sanejament. Jo però està molt avançada- una metodologia de càlcul de cabals
també penso, finalment, que en aquest tram hem de partir de trac- mínims adaptats a casa nostra. El que hem fet ha sigut incloure
taments terciaris tous, perquè a l'entorn més immediat viu un milió aquesta metodologia al pla hidrològic de les conques internes, que la
de Generalitat ja ha aprovat i ara és a Madrid per ser
persones. integrat al Pla
Cristòfol Jordà: La qüestió de la quantitat d'aigua que planteja Hidrològic Nacional.
Pau Esteban és el problema que en diem dels cabals mínims o ecolò-
gics. És complicat. És un concepte a què s'ha arribat recentment arreu En què consisteix aquesta metodologia?
73
Cristòfol Jordà: Doncs que no té sentit parlar d'una molts problemes perquè com que està tan contaminat i no podem
fórmula màgica que ens doni el cabal del Llobregat i gastar aquella aigua, ara el nivell puja molt perquè no se'n fan
que també s'apliqui a l'Ebre i et doni el cabal a Flix extraccions i s'inunden sovint soterranis i línies de metro.
o a Girona i a la Pobla de Mafumet. Cada riu s'ha Senzillament, perquè tota aquella aigua, que hi és, no la podem uti-
d'estudiar individualment, i cada tram de cada riu, litzar perquè està contaminada.
també. El que fem amb els hidràulics és un pla sec- Miquel Sodupe: Però, al Llobregat, per exemple, els recursos
torial de cabals mínims per a tots els rius de superficials regulats actualment són de 119 hm3/any i arribaran,
Catalunya de què té competència la Generalitat. El pla estudia, en amb les intervencions previstes, a 200 hm3/any. Els de l'aqüífer del
primer lloc, quina és la situació ideal de cada riu, quanta aigua hi Delta són de 115-116 hm3/any. Altres exemples: regar amb aigua
baixaria en condicions naturals, quanta n'hi baixa en aquest tractada de depuradora redueix les demandes sobre els cabals del
moment, quines concessions hi ha donades i quanta aigua hi hauria rius i sobre l'aqüífer. Incorporar els efluents derivats del tractament
de baixar d'acord amb la situació actual. Aquest últim és el pro- secundari de les depuradores al curs del riu amb intervencions que
blema més difícil de resoldre; determinar el cabal necessari per propiciïn un tractament terciari tou que afavoreixi l'autodepuració
aconseguir l'objectiu que aquell riu continuï albergant la vida que del riu, la qual cosa, com deia Jordà, millorarà el cabal en qualitat
tenia. Aquest encefalograma de cada riu l'hem de mantenir, enca- i en quantitat. És clar que el problema no és tan senzill ni jurídica-
ra que una mica per sota, perquè necessitem aigua per a les nostres ment ni econòmicament, però crec que ens ho hem de mirar en
necessitats. Així, tenim rius pels quals baixa aigua suficient i no aquesta direcció. Cabals mínims, sí; balanç hidràulic i criteris d'in-
permeten donar més concessions, i trams on hi ha donades més tervenció en el conjunt del sistema, també.
concessions que l'aigua que hi hauria de baixar. El Pla Sectorial de Cristòfol Jordà: Hi ha un tema interessant en què coincidim
Cabals Mínims, per tant, estableix unes prioritats i uns calendaris absolutament amb El Prat. Imaginem-nos que en un horitzó proper
per anar rescabalant aquestes concessions i anar tomant al riu el ja s'ha desviat el riu. Imaginem-nos que la depuradora està en
seu caràcter. Com es pot aconseguir això? De diverses maneres. marxa i que tenim una quantitat d'aigua amb una qualitat accepta-
Una és retornant aigües depurades al riu. Quin inconvenient té? ble que es barreja amb la del mar, que tenim una zona d'aigües
Que convertim el riu en una mena de canal per accés d'aigua, enca- salubroses. Doncs hem plantejat a la comissió permanent del con-
ra que sembli una broma. Quan parlàvem del cas de la depuradora veni del delta del Llobregat que aquest àmbit es destini a zona
del Llobregat, el primer que es va dir -i no van ser els biòlegs, és natural. És el mínim que podem esperar com a compensació que la
clar- va ser això: "Tenim aigua depurada, doncs cap a la reserva!". zona quedi com a reserva natural.
I no, perquè no té sentit enviar aigua carregada de nutrients a unes
reserves que són autròfiques, és a dir, que tenen un excés de Plantejat, però, ¿acceptat?
nutrients. Les malmetríem. Si aquestes aigües les utilitzes en part Cristòfol Jordà: De moment, plantejat. Queden per resoldre
per restituir al riu un cabal que li has tret i, paral·lelament, estudies molts problemes importants, de caràcter tècnic: quina amplada s'ha
amb quina regularitat, ¿quin perill corres? El de convertir un riu de donar a la desembocadura, si es desborda; tot això que ara dis-
irregular -que prové d'una pluviometria "histèrica"-, en un riu cutíem amigablement però que s'ha de fer amb estudis d'impacte
regular, un canal amb precisió suïssa. Això és absurd. En tot cas, damunt la taula i avaluant les dades amb tranquil·litat i rigor.
en el que insistim molt des de Medi Ambient és que abans d'anar Miquel Sodupe: Jo crec que la Comissió del Delta veu bé un
repartint aquesta aigua es pensi en el riu. Plantejàvem, per exem- tractament de la llera que en permeti la incorporació d'una part a la
ple, que aquesta aigua es bombegés aigües amunt del Llobregat, de reserva natural de Ca l'Arana. En qualsevol cas, crec que hem
manera que circulant per la llera tindríem un riu molt més pròxim d'entendre el riu amb un caràcter asimètric: un marge esquerre que
al que havia estat, i, a més, tindríem l'ús terciari de franc. Vull dir podríem dir-ne dur, perquè és el contorn d'una zona industrial i de
que si deixem que hi hagi vegetació natural amb una gestió acura- la depuradora, que és una instal·lació tècnica prou contundent; i un
da, això fixa el fòsfor, el nitrogen i no dic que sigui automàtic pero marge dret tou, perquè és la voravia d'una zona agrícola i de la
sí que amb una mica de cura es pot arribar a tenir una aigua força reserva ratural de Ca l'Arana. Aquesta situació de partida, si més
interessant. no, obliga a plantejar-se un marge esquerre diferent, amb un caràc-
ter menys convencional, íntimament relacionat amb la zona humi-
Això, quin temps significaria? da i probablement formant-ne part. Caldrà plantejar temes d'inun-
Cristòfol Jordà: A partir del moment en què la depuradora esti- dabilitat controlada, de control de les condicions naturals de les
gui en marxa i tinguem l'aigua bombejant riu amunt, pots àrees de reserva, així com la visita pedagògica, etc. Tots són temes
començar a gestionar la llera amb aquests criteris. d'un gran interès que cal abordar sense prejudicis, amb l'objectiu
d'aconseguir unes zones humides de qualitat, raonablement esta-
La depuradora començarà a construir-se al 1997? bles, o si més no, de variabilitat assumible, en els seus condicio-
Cristòfol Jordà: No se sap encara. nants ambientals, visitables i amb un paisatge bell. Crec que tot
Miquel Sodupe: Les previsions són que es comenci el 1997. En això és pot aconseguir sense reducció de les condicions de segure-
aquest moment no té previst el tractament terciari, i caldrà trobar tat de la canalització. Caldrà veure com
fórmules s'incorporen aquests
per a la reutilització dels efluents de manera racional. objectius al projecte definitiu.
Però sobre la quantitat d'aigua voldria afegir una cosa: quan par- Francesc Farreras: Hi ha una cosa mot clara: el
lem primer
de projec-
cabals mínims, de rescabalar concessions i tot això, amb te de desviament que es va fer, que no és l'actual -es va
estic començar
què d'acord, crec que no hauríem de parlar només del riu, sinó l'any 1974-, s'acabava en un punt determinat de la
del cicle de platja del Prat.
integral l'aigua al llarg de la conca o del sector i, per Nosaltres ara l'hem fet pujar dos
És quilòmetres i mig aigües amunt
tant, incorporar-hi l'aqüífer. a dir, no tan sols els recursos super- d'aquella zona. El primer projecte nou que es va fer, és a dir, el
ficials, sinó també pro-
els soterrats, a més d'altres intervencions com la jecte intermig, es va acabar l'any 1986. Del 1986
reutilització de cap aquí, l'hem
les aigües de les depuradores per a usos determi- retocat cinc vegades, i cada vegada l'hem anat estovant més, és a
nats, com deia Jordà. Pensem que el balanç hidràulic és la suma de dir, hem anat traient-ne més formigó.
tots els elements, tant pel que fa als recursos com a la demanda, i Cristòfol Jordà: Hi ha un aspecte que m'agradaria precisar. És
que no patim tan sols de falta de quantitat d'aigua als nostres rius el del cost econòmic de la
sinó tenim recuperació de les aigües. Hi ha una
que els aqüífers molt sobreexplotats i en molts casos tendència a pensar que això és caríssim, i no és així. la
contaminats. Recuperar
qualitat de
És l'aigua pot resultar car,
Francesc però recuperar les condicions
Farreras: un problema greu, el dels aqüífers. naturals d'un riu és baratíssim. El problema és quina velocitat
Desgraciadament, ens hem carregat el del Besòs i ara ens ocasiona triem. A la natura, quan li dónes una oportunitat quedes parat de
74
veure amb quina faciliat recolonitza un espai d'on se l'havia tret.
És important que se sàpiga i vull dir-ho perquè si no la gent asso-
eia que la restauració d'espais naturals degradats s'ha de fer amb
uns costos brutals. En absolut. El que costa moltes vegades és assu-
mir aquesta relativa simplicitat. El que m'esgarrifa sovint són els
megamaxiprojectes.
El del delta del Llobregat ho és.
Cristòfol Jordà: Sí. Desviar el riu segurament requereix un
superprojecte, pero jo dic el mateix: l'àrea metropolitana es plan-
teja en un moment donat la necessitat que té -l'àrea i un bon tros
de Catalunya-, que el port de Barcelona creixi i expandeixi el con-
junt de serveis logístics. Molt bé. Quin problema tenim? Ens fa
nosa el riu. No pateixi, ara l'hi canvio de lloc... ¡Caram! Si que
anem forts!, no? En canvi, quan tenim una reserva i, miri, només
que poguéssim fer això... ¡Ui, no. Això és caríssim!... Aquestes
coses passen així, i per això des de Medi Ambient sempre insistim
molt que, atès que agafem una part del territori i li donem la volta
com un mitjó, canviem el riu i, si fa nosa una muntanya, la reta- La desembocadura del Llobregat, candidata a reserva natural.
Hem, nosaltres insistim que tot aquest esforç intel·lectual, tecnolò-
gic, econòmic, polític també s'utilitzi per a la natura, que és el nos- el Conveni del Delta, malgrat aquesta i d'altres insuficiències, no
tre patrimoni. Ho demanem sovint perquè sovint s'oblida. La natu- n'és el pitjor exemple, ni de lluny, i s'hi han incorporat elements
ra és molt agraïda i es recupera fàcilment i sense grans projectes. d'interès ja des de bon començament.
Durant els últims tres anys hem subvencionat més de seixanta pro- Cristòfol Jordà: El que reclamem és que tot aquest esforç s'em-
jectes de recuperació d'àrees naturals degradades en zones humi- pri no només per minimitzar l'impacte. Hi ha tres possibilitats: pre-
des i trams de rius. Son miniprojectes d'ajuntaments escampats per venir l'impacte, que és l'única que ens agrada; si no es pot preve-
tot Catalunya, consells comarcals, grups ecologistes, projectes nir, doncs medicina curativa, mesures correctores; i, finalment, in
petits -recuperar un aiguamoll, una llacuna, un tros de riera- que extremis, les mesures compensatòries. Això últim és una mica
li farem
sorprenen per la seva simplicitat i poc cost. I una altra cosa que made in Hollywood: ens carreguem el Remolar però una
hem après és a desconfiar sistemàticament dels projectes cars. llacuna i ja veurà vostè que bonic. Home, no. Nosaltres hem de
Això sí, estic parlant des de la perspectiva de Patrimoni Natural. Jo pensar primer què diuen els estudis d'impacte, després escurar al
comprenc que canviar un pont de ferrocarril o desviar un riu són màxim les mesures preventives i regeneratives i, si de cas, al final
operacions costoses. ja parlarem de compensacions. Bé, d'algunes ja en podem parlar:
si es fa el desviament, doncs, reserva natural a canvi.
Però des de Patrimoni Natural, com es veuen els projectes con-
crets del Besòs i el Llobregat? / pel que fa al Besòs?
Cristòfol Jordà: Del Llobregat ja he fet el resum: agafem aquest Cristòfol Jordà: Aquí la lectura que en faig és diferent. Així
tros de territori, li donem la volta, però ningú es recorda de la natu- com al Llobregat tot el factor natural hi és subjacent i se'n parla
ra, i quan algú se'n recorda és per dir bestieses: no pateixi, ja li força, amb el Besòs això no passa. Com si ja haguéssim assimilat
posaré uns ànecs més avall; faré la tercera pista de l'aeroport sobre que el concepte natura no té res a veure amb el tram final del Besòs
pilons perquè hi passin les bestioles -això s'ha dit i ha sortit publi- i que el que hem de fer allà és una mena de parc aventura fluvial.
cat i tot. Això o
no em sembla rigorós. Jo no tinc res en contra que es pugui anar amb submarí, globus
Miquel Sodupe: És evident que des de la perspecti- telefèric pel Besòs, però encara penso que es pot fer molt per la
va del medi natural, en els projectes de transformació natura del riu. Perquè no cal convertir el Besòs -no podríem, no és
del territori hi ha una mesquinesa generalitzada, no raonable- en un paradís natural, però, en canvi, tampoc cal que
només en el cas del Llobregat, sinó a tot arreu. I no renunciem als petits canvis que són molt adequats. Fa poc hem
és tan sols una mesquinesa econòmica, que també ho difós un fulletó amb la revista de la Unió de Pagesos que parla dels
és, sinó intel·lectual o de mètode, com ho reflecteix marges i vores que són refugis de vida i diversitat. A països més
el fet d'abordar el tema mediambiental com una transformats que el nostre com Anglaterra, s'han adonat que en
reparació posterior. En general, les intervencions quasi mai es plan- aquests retallets de vegetació que queden entre els camps de con-
tegen com una proposta de futur global sobre el territori que pretén reu, s'hi refugia una quantitat impressionant de sers vius que man-
aconseguir qualitat ambiental i eficàcia econòmica i social. Pensem tenen aquesta riquesa en diversitat biològica. Pensem el mateix. És
que fins i tot aspectes aparentment tan senzills com els d'integrar evident que al tram final del Besòs, no podrem trobar-hi gran quan-
les diferents propostes no s'arriben a fer del tot. Posaré algun titat d'animals, però no hem de renunciar a un mínim. Per sort, hi
exemple. Des del punt de vista de l'eficàcia de les infraestructures ha ajuntaments com el de Santa Coloma o el de Montcada que ho
que arriben a la plataforma logística del Delta, podem concloure tenen clar i que intenten buscar un mínim de solució de compro-
que és necessari que pel corredor del Llobregat hi baixin quatre mís. És clar que el riu ha de ser segur, però també ho és que és un
vies fèrries i s'hi incrementi l'accés viari donant continuïtat a la riu molt transformat i que la gent té ganes de passejar a l'ombra
Nacional II. Alguna incidència hi deuran tenir aquestes infraes- d'un arbre de ribera o, a l'estiu i en època de migració, veure els
Besòs es
tructures, tant pel que fa al consum d'espai en un marc geogràfic ocells o les papallones. Poder veure papallones al pot
estret i escàs com pel que fa a la recàrrega de l'aqüífer del Delta. aconseguir sense necessitat que siguin de plàstic.
Doncs bé, propostes d'integrar el canal ferroviari i viari en un sol
passadís de baixada no han arribat a consolidar-se. Les inèrcies de Amb el projecte que hi ha, hi esteu d'acord?
treball dels de carreteres i dels ferroviaris fan que no hagin volgut Cristòfol Jordà: Només el fet de fer un projecte ja és positiu.
o que no hagin estat capaços de coordinar-se. Aquesta manca d'in- Ara, potser s'ha fet massa cap a una banda. El factor natural no
tegració projectual dels temes quan se situen damunt del territori és n'ha de ser el protagonista, perquè ja està tot massa constreny it,
el que em sembla més important, i reflecteix la consideració de industrialitzat, d'acord. Però encara s'hi pot fer força i no en
més
torna fins fa havia un riu dels
que tenen els temes mediambientals. Voldria dir que en això podem prescindir. El Besòs poc sigut
75
interessants de Catalunya des del punt de vista natural, amb una
zona extensíssima de margalls i aiguamolls que era un sistema
natural molt important de la Catalunya litoral. No es tracta de tor-
nar cinquanta anys enrera ni encara menys a l'època medieval, no
es tracta de fer un discurs demagògic d'aquesta mena, però pensem
que si el futur tecnològic no implica tenir una qualitat de vida no
és futur ni tecnològic ni res.
Francesc Farreras: El Besòs és un riu molt dur. I
això que quan se'n va fer l'endegament no es va
cobrir tota la llera de formigó, com se solia fer a l'è-
poca. La llera és de terra, però té un canal central de
formigó i aquelles enormes parets que es convertei-
xen en les pancartes més potents en èpoques electo-
rals.
Quan la Direcció General de Patrimoni Natural diu que no està
d'acord amb la duresa dels projectes, ¿què vol dir: que té alterna-
tives, que podrà modificar-los?
Cristòfol Jordà: Pensem que són qüestions que s'han de parlar Indústries al costat del al Prat de
perquè aquests grans temes s'han de fer amb A mi m'a- riu, Llobregat.
consens.
grada, en el cas del Llobregat, el grau de diàleg que hi ha. En el passeig de ribera. No s'hi preveu un ús a l'interior, per la reduïda
Besòs aspirem al mateix com a mínim i pensem que hi serà, perquè pressió humana de l'entorn. Sí, en canvi, que donem importància
ja ens n'han manifestat la voluntat des de Barcelona Regional i des al fet de recuperar una qualitat de les aigües admissible a través de
de l'Ajuntament de Barcelona. S'ha de treballar en equip. tractaments terciaris (avui no previstos pel Pla de Sanejament) de
Nosaltres podem dir que és un projecte dur, però es pot justificar el caràcter tou, mitjançant aiguamolls a la sortida de les depuradores.
que l'ha fet dur. N'hem de parlar. Al tram final, de Santa Coloma al mar, el projecte preveu l'am-
Miquel Sodupe: Bé, parlem-ne. Hi ha coses que diu Jordà en pliació del canal d'aigües baixes per millorar-ne la capacitat
què no estic d'acord, com això d'explicar el projecte que hem plan- hidràulica. Per tal de garantir la presència de l'aigua en l'espai de
tejat com si fos un parc aventura fluvial o com quan diu que és un la llera, hi ha un sistema de preses inflables que permeten recupe-
projecte massa dur. Potser és degut al fet que no l'hem sabut expli- rar la totalitat del cabal en moments de revinguda. Té andanes late-
car prou bé. Nosaltres hem plantejat un projecte atenent els tres rals amb prat fluvial i passejos durs al costat dels murs. El projec-
paràmetres centrals que definia Jordà al començament. D'una te inclou també la retirada de les torres d'alta tensió en el marc de
banda, la capacitat hidràulica associada als problemes de seguretat. la reordenació de la xarxa que ja s'està estudiant. En aquest tram
Hem de pensar que el Besòs recull bona part de les aigües del d'alta pressió humana i dèficit de zones verdes, es planteja la pos-
Vallès i que aquesta zona ha experimentat un procés d'impermea- sibiliat de baixar a la llera, per passejar, sense cap mena de frivoli-
bilització del territori a causa de la urbanització que ha agreujat el tat, amb la seguretat garantida mitjançant un sistema d'alertes
problema dels cabals punters del riu. Al mateix temps, hi ha inci- hidrològiques, que ara no ve al cas explicar amb detall. Per tant, ni
dit negativament la construcció dels nous ponts en el tram final. parc d'aventura ni oblit dels aspectes naturals. Crec que el projec-
Com a conseqüència d'això, avui el cabal que pot venir és més gran te, pel qual ja s'ha demanat finançament europeu, aborda els dife-
que temps enrera i el tram canalitzat des de can Zam fins al mar rents aspectes que requereix el tractament del Besòs i no renuncia
engoleix menys. Això vol dir que, en la mesura del que es pugui, a convertir el riu quan passa pel bell mig de la zona urbana en l'e-
hem de millorar la capacitat hidràulica del riu, i així ho plantegem lement articulador i rehabilitador de la ciutat.
en l'últim tram, eixamplant el canal d'aigües baixes que hi ha. En Pau Esteban: Hi ha una paraula clau aquí -i molt llarga- que és
segon lloc, quant a la qualitat ambiental, ja he dit abans que no la interdisciplinaritat. S'utilitza sovint i es comprèn molt poc, però
podem parlar només de conservar el patrimoni natural, perquè està dóna la clau quasi sempre per desbloquejar els problemes. Molt
molt malmès, sinó de reconstruir-lo. I pel que fa al tercer punt, l'ús sovint els projectes s'aborden des d'una perspectiva limitada, uni-
social, aquest darrer tram del riu no passa pel mig de camps o bos- dimensional. Diem que els rius han de complir aquests tres requi-
cos, sinó que es troba al bell mig d'una àrea on viu un milió de per- sits, ja que un projecte que no ho faci és un projecte coix.
sones, amb uns dèficits clamorosos de zones verdes. En aquesta Francesc Farreras: Un projecte coix no es pot presentar avui
situació, el riu esdevé un espai estratègic per a aquestes ciutats. dia a la societat. No és acceptable. És difícil presentar-lo a
Entenem que els tres aspectes poden ser compatibles si hi posem l'Administració quan compleixi les tres condicions, però a la socie-
èmfasis diversos a cada un, segons els trams. En general, partim tat és impresentable. La societat vol que sigui
d'un segur, que per
riu amb sigui
poca aigua -a l'estiu la que hi baixa és pràcticament al lleure i que estigui en condicions. L'administració hidràulica hi
només la dels efiuents de les depuradores-, que té una qualitat molt posa pegues: si voleu que sigui segur i que sigui lloc de lleure, això
pobra i un alt contingut de nutrients. Al tram de Santa Coloma fins ja no lliga tant. Compte...
al mar, el riu circula completament canalitzat, de manera dura, Cristòfol Jordà: A veure. La societat et pot demanar un
envoltat impos-
per les ciutats. A més a més, té a la llera les torres de sible, per exemple, l'aigua seca. Vull dir que el
de que és uti error és
suport les línies elèctriques d'alta tensió que arriben fins a les que en un mateix lloc hi hagi les tres condicions. Ara, que en un
tèrmiques que hi ha arran de mar. Al tram de Montcada fins a Santa mateix riu hi hagi àrees on es prioritza un o un altre és
Coloma, el aspecte
riu pos-
passa per un espai més obert, que es connecta amb sible i, com dèiem abans, és per aquí per on cal anar. Hi ha
les serres de expe-
Collserola i Sant Mateu. Allà el riu té una canalitza- riències interessants. Per exemple, a Molins de
ció Rei, entre
menys dura. A cada un dels trams la intervenció és diferent. l'Ajuntament, una aportació nostra al finançament i una associació
ecologista que va trobar
Però patrocini d'una empresa privada, s'han
no les podem conèixer amb més detall? restaurat deu hectàrees a tocar de riu en una zona
Miquel Sodupe: d'aiguamolls.
Resumint-les breument. Al tram Montcada- Havia sigut un meandre del riu
Santa que als anys seixanta va ser
Coloma l'èmfasi objec-
posem en la restauració d'un paisatge més te d'unes extraccions d'àrids molt fortes, i des de llavors no es va
natural, amb prat fluvial a la llera i arbustatge sotmès a les limita- recuperar. Últimament hi havia una
cions plantació de
hidràuliques pollancres que no
que no puguin compensar-se. Donem valor al hi anaven bé i com que era una zona pública es va poder fer. I ara
76
hem guanyat una àrea d'aiguamolls que són els tercers en dimen-
sió del Llobregat i que amb un mínim d'infraestructura permeten
una cosa molt important: que la gent de Molins que vulgui passe-
jar per allà ho pugi fer, perquè la zona és segura, i a més hi veurà
ocells. Un exemple de canvis que no han comportat grans inver-
sions ni macroprojectes.
Al Prat quines qüestions us preocupen més dels projectes en
curs?
Pau Esteban: Ens preocupa tot. Bàsicament, que les
^plÜlk infraestructures que es facin es plantegin des d'a-
Pi questa perspectiva multidisciplinària. El projecte de
|-.l desviament creiem que compleix només una de les
condicions: cobreix les necessitats hidràuliques, però
cap més. Respecte als altres projectes, la complexitat
HHHHlij és un primer factor a tenir en compte. El marc del Pla
del Delta hauria de permetre avançar en aquesta línia de visió de
conjunt, que és la idea que va aportar l'Ajuntament quan va signar
el conveni. El tema de l'aeroport és paradigmàtic en aquest sentit:
la tercera pista pot satisfer qualsevol perspectiva de creixement
aeronàutic, les necessitats de l'aeroport en un termini molt llarg,
però té un impacte territorial, natural i social molt greu, en les con-
dicions que en aquests moments es planteja la tercera pista des del
ministeri.
Miquel Sodupe: L'ampliació de l'aeroport i la construcció d'una
tercera pista és una qüestió especialment complexa i difícil.
Barcelona, la seva àrea metropolitana i Catalunya disposen d'un Una pendent: recuperar la qualitat de les aigües del Besòs.
aeroport amb un tràfic de passatgers de prop de dotze milions assignatura
a
l'any 1995. Es el dissetè d'Europa i està situat al tercer grup d'ae- ners de Catalunya. Si no fem aquest esforç d'anàlisi i de compro-
roports europeus, darrera dels més grans (Londres, París i mís entre els dos sistemes, ens veurem abocats al conflicte, i, guan-
Frankfurt) i del segon grup (Amsterdam, París, Roma). Té una yi qui guanyi, el territori i els país en sortiran perdedors. Hem de
posició geogràfica estratègica al Mediterrani occidental i té bones trobar, però, una solució de compromís amb uns mínims de quali-
possibilitats de desenvolupament com a porta d'Europa al tat, i jo crec que això és possible si fem aquest esforç d'anàlisi i
Mediterrani occidental. No cal insistir gaire en la importància proposta. Si d'aquests estudis, que avui no penso que s'estiguin
econòmica que tenen avui els aeroports, tant pel que fa als aspee- fent amb el detall necessari, se'n deduís que no hi ha uns mínims
tes de la càrrega aèria -avui el 25% en valor de les mercaderies que per als dos sistemes, caldria escollir; i és ben cert que no seria una
es transporten internacionalment als països desenvolupats viatja en decisió gens fàcil. De tota manera, estic convençut que trobarem
avió-, com pel que fa als passatgers i la seva importància en la loca- una fórmula de compatibilitat amb nivells de qualitat suficients per
lització d'empreses, obertura comercial del país, turisme, etc. Avui, als dos sistemes esmentats.
la majoria de les àrees metropolitanes posen èmfasi especial en el
valor del seu aeroport com un dels elements crucials per al desen- Quin balanç feu des del Prat del que s'està aconseguint?
volupament regional i metropolità. París, per exemple, el situa dins Pau Esteban: Hi ha una situació de consens i de diàleg que per-
dels cinc grans eixos de desenvolupament de la regió. L'aeroport met introduir modificacions. L'alternativa seria un enfrontament
de Barcelona té un marge de creixement fins al 2001-2005, on que- que no portaria enlloc. La situació és extraordinàriament compli-
darà absolutament saturat. La discussió aeroportuària és molt llar- cada perquè ens passa una cosa evident: nosaltres rebem una mul-
ga i jo no voldria estendre-m'hi, però sí que he volgut subratllar tiplicitat d'afectacions, de factors que incideixen sobre el territori,
que no en podem menystenir la importància i que es tracta d'una molt gran. Som un ajuntament amb un terme municipal cobejat per
qüestió estratègica per al nostre país. El mateix passa si parlem de un seguit d'administracions supramunicipals molt més potents que
les humides del Remolar i de la Ricarda i Ca 1'Arana. Es la nostra -no deixa de ser curiós que l'administració més
zones petita
tracta d'unes humides importants dins del sistema d'aigua- sigui la que demani més visió global. Jo crec que hi ha a la realitat
zones
molls costaners de Catalunya, juntament amb el delta de l'Ebre i actual un factor que no acaba de clarificar el tema i és la falta de
els de LEmpordà. El seu interès natural, malgrat les incidències reflexos, de costum de l'Administració per treballar d'aquesta
negatives reben, no es pot menystenir. No podem parlar, com manera. L'Administració, sobretot la gran, està acostumada a tre-
que
a vegades fan els aeroportuaris, de "basses", ni dir que no tenen ballar des de la lògica sectorial. En el moment en què es planteja
valor. Som, tant, davant un tema complex i difícil perquè una operació en què s'ha de tenir en compte un entramat d'interes-
per
aquests dos elements importants competeixen pel mateix territori, sos diversos i els actors no són subordinats sinó que seuen a la
que malgrat la seva extensió és petit. Crec i surten
que no podem renunciar mateixa taula, les coses comencen a trontollar de vegades
dels dos objectius, i es fa necessari buscar una solució de dificultats imprevistes. Aquesta és una de les raons d'una de les
a cap que
compatibilitat. No podem aplicar solucions a l'engròs, com quan preguntes que molt sovint es fa: ¿el Pla del Delta està parat, va
ens sobra l'espai, sinó hem de fer anàlisis molt detallades i pre- endavant, què passa, es fa res? Evidentment, va mot lent -i
que per sort,
i
cises, tant pel unes obres d'una enorme
que fa als aspectes aeronàutics -avaluant aquelles vistos els precedents. Són complexitat
opcions menys clàssiques però més respectuoses amb el patrimo- és imprescindible que es reflexioni conjuntament. En el cas del
ni-, a les zones naturals. No ens podem permetre tampoc el Delta, la sort i la diferència que hi ha
com respecte a fa cinc o deu anys
luxe de dir: "no, i
no toquem res", entre altres coses perquè aquestes és que per primera vegada els temes ambientals territorials
zones tampoc estan prou bé. Jo crec que hem de considerar-ne les comencen a tenir el mateix pes o, com a mínim, estan a la mateixa
possibilitats de modificació i restauració, en les àrees actuals, fins taula de discussió que la resta de consideracions.
Retrats; Anna
assolir nivell de qualitat raonable i un com a mínim Boyé
a un paper
Foto$:Juan Guerrero
equivalent al que avui tenen dins del sistema d'aiguamolls costa
LA PUBLICIDAD EXTERIOR
TIENE UN LÍDER INDISCUTIBLE,
UNA EMPRESA QUE HA
CONSEGUIDO SER EL N^ 1
DE NUEVO EN EL AÑO 1995,
GRACIAS A SU PROFESIONALIDAD
Y A LA OFERTA DE PRODUCTOS
CON lA GARANTÍA
DE MÁXIMA CALIDAD.
ESA EMPRESA ES
AVENIR ESPAÑA, S.A.
ESTE LIDERAZGÜ SE DEBE TAMBIÉN,
A LA COLABORACIÓN DE TODAS LAS
EMPRESAS ASOCIADAS A AVENIR
QUE APORTAN SU CONOCIMIENTO DEL
MEDIO EN SUS ZONAS RESPECTIVAS.
GEMINIS
DURANTE EL AÑO 1996, AVENIR
SERÁ MÁS LÍDER, AL MEJORAR
SUS SERVICIOS Y CONTAR CON IMAGEN CLAVE
NUEVAS EMPRESAS ASOCIADAS
QUE AÑADEN SUS ÁREAS
GEOGRÁFICAS Y COMPLETAN MÒDUL ASSOCIATS
LA OFERTA Y lA CALIDAD DE
LOS PRODUCTOS AVENIR
PLAKA
PUBLIANTON
PUBLINOSTRA
SERCOVAL
VAMEX
ESPACIO
LIDERES EN PUBLICIDAD EXTERIOR
"Hi deu haver un component lúdic en tot producte. TRIBUNA
No s'oconsegueix sempre,^ però s'ho de buscar^ conscients
que és fàcil coure en lo vulgoritot quon es treballo
perseguint,^ únicament, l'ospecte pretesoment actual del producte."
DISSENY
Un disseny tranquil
És un fet que la mateixa realitat quoti- s'ha de buscar, conscients que és fàcil
diana, sotmesa a diversos factors, de tipus caure en la vulgaritat quan es treballa per-
econòmic fonamentalment, imposa un fil- seguint, únicament, l'aspecte pretesament
tre a la línia dels productes. A pesar de tot, actual del producte. Cada dia crec més en
Pepe Cortés
de vegades s'ha de fomentar l'aspecte es- el disseny racional i tranquil, perquè s'a-
(Barcelona, 1946)
teticista en el disseny d'objectes, perquè llunya de criteris exclusivament formalis- Estudia a Eina, on més
tard exercirà de
es tracta que se'n parli. En professor.
aquests casos, tes que atorguen als productes una vida
A principis dels anys 70,
s'ha de distingir entre els encàrrecs la fina- molt curta. Sempre que puc procuro deixar realitza el disseny de les
Oriol i Cúbic, la
litat dels quals és proporcionar objectes dormir els projectes una temporada, per joieries
botiga discogràfica
destinats a aparèixer publicats -encara veure com resisteixen el pas del temps. Wemer i les oficines
Als
de venguin-, i els Això proporciona una major perspectiva Poliglàs. anys 80 tre-
que, fet, gairebé no es balla en dos projectes
que impliquen un verdader ús. Hi ha certs per valorar-ne els resultats. Cada vegada amb Óscar Tusquets: el
Azulete i el
productes que tenen com a autèntica fina- m'interessa més l'estudi de les restaurant
propor- pavelló de mobles Casas,
litat proporcionar una imatge al productor cions, la permanència, la subtilesa; idees a Milà. A partir del 1981
una labor
i facilitar la venda d'altres productes més més de fons crec. Alliberar-se a través de comença pro-
fessional amb Javier
normals. En contraposició, també hi ha les formes és important, però no pots basar Mariscal i col·labora
també amb Taula de
empresaris que exigeixen un producte re- la professió de dissenyador en el pur for-
Disseny per a Telefònica;
sistent, actual, que es pugui produir en malisme. amb Eduard Samsó, a les
sèrie i emmagatzemar, que sigui còmode, D'altra banda, l'enginy em continua botigues de Francisco
Valiente de València; amb
vendible i tota una sèrie semblant molt important. Alfred Arribas al bar
de qüestions afegides És fonamental hi hagi Gambrinus i amb
que Francisco Salas en les ofi-
que, al concebre una pe- alguna cosa d'invent en cines de Daniel Hetcher.
El restaurant Tragaluz
ça, s'han de plantejar tots els dissenys. La meva
figura como una de les
prèviament. obsessió és la següent: seves grans obres dTnte-
riorisme. Actualment tre-
Però no sempre es tre- produir nous mecanis-
balla en l'habitatge unifa-
balla a partir d'encàrrecs. mes, una idea desconegu- miliar de Josep Carreras a
aplicació Tamariu
da, un (Girona). Premis
A vegades, quan penso una en
i seleccions FAD d" inte-
en una necessitat i m'a- altre context; crear noves riorisme: Poliglàs. 1976;
associacions, plan- Azulete, 1983;
al nous Tejidos
dono que cap element Sivila, 1986; A/2, 1987;
mercat li dóna resposta, tejaments; obtenir pro- Tragaluz, 1990. Premis i
ductes però seleccions FAD de dis-
proposo una solució a les serens, que
seny: moble Roberto.
empreses i procuro dur-la comuniquin alguna cosa, 1984; làmpada Araña,
fanal Tatí, sofà M.O.R
a la pràctica, mentenint objectes que funcionin i
Sillóiv, cadira Trampolín,
l'equilibri entre formalis- que sintonitzin amb la 1986; làmpada Tea i taula
me i utilitat. Hi ha d'ha- gent; això és molt impor- Zahra, 1988. Produeix
mobles per a BD
ver un component lúdic tant. Ediciones de Diseño,
Akaba. Artespaña, Grupo
en tot producte. No s'a- T, Signes, Amat i
consegueix sempre, però Pepe Cortés Technal.
79
El producte no és un intent d^industriaützar un element arquitectònic
per motius ideològics, sinó que es tracta d'aprofundir en una bona solució
constructiva resolta i comprovada anteriorment.
Coberta mòbil Cabriolé
Le Corbussier va construir el anomenat Cabriolé, es fonamenta en aquest d'uns mòduls de
Quan tancament mòbils, com a
seu pavelló a l'Exposició Interna- tipus de plantejament. En comparteix els guies del sistema de protecció social i
cional celebrada a París el 1925, una principis, però, com il·lustren aquest tipus suport de la mateixa
de les preocupacions va consistir en la uti- de producte, el temps no ha passat en va. No
lització de materials i elements produïts en es tracta simplement d'un intent ben
sèrie per la indústria de l'època. Le intencionat
Corbussier evocava, tant en les seves obres
com en els seus escrits.
estructura del local.
Un concepte senzill que va funcionar
d'indus- magníficament.
trialitzar un element arqui- A partir d'aquesta experiència es va
tectònic per motius ideològics, sinó que es desenvolupar el projecte Cabriolé, que
la mística de la tracta d'aprofundir en una bona solució consta, a més del sistema de guies -en
maquinària i la bellesa de les for- constructiva resolta i comprovada anterior- aquell cas d'alumini extrusionat-, de dues
mes simples com a camí vers l'objecte uni- ment, incorporant-la a un sistema de pro- parts complementàries. D'una banda hi ha
versal. La convicció que la indústria podia ducció industrial i possibilitant, així, la seva els tancaments: uns mòduls mòbils opacs o
proporcionar certes formes tipus que, un aplicació a molts altres casos. vidriats que actuen com a coberta i separen
cop trobades, durarien per sempre, per- l'interior de l'exterior. De l'altra, tro-
metia argumentar la superació de les bem la protecció solar, mitjançant ten-
limitacions de l'estil i l'obtenció de dalls també mòbils. Tots dos elements
formes definitives. Malgrat això, l'a- es mouen de manera motoritzada.
propiació de la màquina per part de Le Aquest fet permet amb faci-
Corbussier desplaçar
i els seus seguidors es va litat superfícies de dimensions relati-
produir, de fet, més en un sentit vament grans, i
metafòric proporciona diferents
que no pas literal: els seus possibilitats per assolir voluntària-
mobles són elements singulars, més ment condicions climàtiques variades
que no pas productes socials i de gran a l'espai interior, jugant tant amb la
consum. I, en els seus edificis d'aquell llum com amb la temperatura.
període, l'execució sovint no està a La suma dels -anomenats
l'alçada de la perfils
concepció. Mainel- amb es munta
En molts què pràctica-
casos, els defectes tècnics ment la coberta, i d'un extens
perjudiquen al conjunt
plantejament arqui- d'accessoris, dóna lloc a un
tectònic, i introdueixen complet
una important joc de muntatge. El sistema
diferència permet
entre aquest i el resultat resoldre cobertes mòbils, fàcilment
construït. S'adopten solucions tècnica- a les diferents necessitats
ment discutibles adaptables
o, també, s'experimenten La proposta consisteix en un sistema de del muntador, de a cobrir, del clima
nous sistemes insuficientment l'espai
provats. perfils metàl·lics i accessoris que permeten exterior, i de l'ambient interior Tot
Així, tot i l'aparent fonament desitjat.
de les propos- resoldre la construcció de sostres retràctils es resol
les incorporant un factor de
tes en possibilitats industrials, seguretat
no es trac- inclinats. Es a dir, permet resoldre edificis que garanteixi, en
d'unes qualsevol cas, una
ta possibilitats reals sinó potencials. descapotables. L'antecedent ve donat per la correcta resistència, aïllament
Es qüestió de principis, atès estanqueïtat,
que, fins i tot en coberta del restaurant Tragaluz, i
els dissenyat funcionament, tant de les fixes com
casos més evidentment parts
singulars, Le anteriorment per Pepe Cortés. Aquest ele- de les mòbils.
Corbussier Això, amb la faci-
no renuncia considerar juntament
a les pro- ment proporcionava un sostre amb trans- litat de muntatge i la senzillesa de manteni-
postes com a prototipus aptes per ser repro- parències i moviment resolt mitjançant una ment fan la màxima de la
duïts indús-
en sèrie. que
Insisteix posar
en la defensa de la estructura de bigues metàl·liques especial- tria al servei de
producció l'usuari,
seriada, associada, que en Le
inevitable- ment dissenyades i construïdes per al cas. Corbussier sovint era més
ment, a la concepció industrial i hipotètica
aplicada, que
en Aquestes bigues, en aquell cas d'acer ple- real, en industrials,
aquest als elements adquireixi
cas, arquitectònics. productes
gat, incorporaven tres carrils superposats i com el sistema
El Cabriolé, una notable madu-
producte dissenyat per Pepe Cortés, actuaven com a guies per al desplaçament resa final.
80
La passió racional
l'hora d'enfrontar-se amb un pro-
A jecte existeixen diverses possibles
actituds per part del dissenyador.
Un primer factor de diversitat parteix de
les circumstàncies prèvies vinculades al
projecte. Gran part de les conductes pro-
jectuals neixen de les nombroses condi-
cions objectives amb què s'enfronta el dis-
senyador. En el cas del dissenyador indus-
trial, la més important de totes possible-
ment sigui la relació amb la mateixa indús-
tria; relació que sovint condueix a una
incòmoda tensió entre el projectista i la
voluntat del productor. Normalment, qui
produeix intenta afavorir la demanda, en la
lògica d'un consumisme cada vegada més
gran. Quan el dissenyador s'adequa a
aquest comportament, no treballa per
millorar la qualitat, sinó pel lucre, i no fa
cap esforç per modificar positivament
l'entorn en què actua.
Si s'hi intervé en un altre sentit, una acti-
tud projectual més positiva implica una
reacció del dissenyador en relació amb les
premisses dictades per la producció estric-
ta. Apareix un comportament més fèrtil,
que fomenta la crítica i el debat positiu
amb el client, i el fa participar en el procés
d'investigació projectual. En aquest sentit,
el projecte incorpora, necessàriament, un
factor de negació o contestació d'allò que
ja existeix, i la seva qualitat, entesa en un
sentit social, es pot mesurar per la seva
capacitat d'innovació. Cal puntualitzar que
ser innovador mai implica, més aviat es
contraposa a la recerca banal de l'única D'esquerra a dreta, i de dalt a baix, aigu-
novetat formal o comercial, i se centra en nes de les obres de Pepe Cortés:
la troballa i en la incorporació d'algun la làmpada "Pekín" (B.D., 1983);
nivell real d'invenció en la proposta. Es la cadira "Trampolín" (Akaba, 1986);
tracta de la tendència natural a arribar sem- la làmpada "Olvidada" (B.D., 1975);
pre una mica més enllà, d'assolir un nivell
i el tamboret alt "Jamaica" (Amat, 1911).
que superi les expectatives tant del client
com del mateix mercat.
La tasca del dissenyador configura, aquests impliquen. La seva
es trajectòria ha tracta d'una estètica conceptual, on funció
d'aquesta la d'un investiga- passat per diferent etapes, però en totes ha i forma es converteixen en deixen de
manera, com mitjà,
dor permanent, que evoluciona a partir estat marcada per la professionalitat, ente- ser la finalitat. Totes les necessitats tenen
dels canvis en el context social, cultural i sa en un sentit de compromís amb les pro- resposta satisfactòria amb facilitat, però el
econòmic en què viu immers. D'altra postes, de responsabilitat pel que fa al pro- principal repte és aconseguir fer un pas
banda, en l'obra del dissenyador -amb una ducte que es posa a disposició de l'usuari més. Aquell pas que, de fet, ningú li ha
problemàtica més complexa la d'un final.
que Lògicament, com en tota trajectòria demanat, però que la mateixa definició de
artista plàstic, perquè no és només seva- hi professional, les seves propostes han dissenyador implica.
ha una llibertat relativa, sotmesa a madurat, han guanyat equilibri o, més ben
sempre D'aquesta manera, la investigació es
un context ple de limitacions, la dit, han perfeccionat l'equilibri que sempre converteix en una constant. Encara
acotat per que no
funció, els pressupostos, el mercat i les cir- han tingut, però la capacitat per mantenir és tracta aquí d'una investigació teòrica o
cumstàncies. En intel·lectual.
aquest sentit, és fonamen- tensa la relació entre l'autor i l'obra s'ha de caràcter estrictament Pepe
tal una contínua capacitat crítica, el fa
una mantingut intacta. Cortés és conscient que dissenyador
àmplia disponibilitat davant la complexitat Una part molt important del seu treball les propostes, però que els productes utilit-
de la realitat i una acurada i encertada reso- s'ha desenvolupat en el terreny de l'inte- zats pels usuaris són sempre obra dels
lució dels projectes d'acord amb aquella riorisme. Nombrosos locals comercials, industrials. D'aquesta manera, els indus-
realitat en què s'han d'inserir i modificar. show-rooms, espais d'oficina o habitatges trials que intervenen en les seves obres
L'actitud de Pepe Cortés en relació amb li han permès elaborar una estètica partien- participen activament, a petició seva i d'a-
el disseny coincideix amb amb les seves en la
aquests plante- lar. No es tracta, però, d'una estètica for- cord indicacions,
jaments, assumint tota la complexitat que mal, ni tampoc estrictament funcional. Es investigació sobre noves solucions o mate-
81
D'esquerra a dreta, i de dalt a baix, la
raconera "Roberto" (B.D., 1983); el banc
"Gràcia" (Punt Mobles, 1992); el sofà
"M.O.R. Sillón" (Akaba, 1986); el penjador
"Aboco" (Artespaña, 1988); i el tamboret
baix "Jamaica" (Amat, 1991).
rials. Recordo un comentari sobre alguns racionalitzables, però d'altres no. Després forma la que transmet el missatge, sinó que
d'aquest industrials: "... els industrials que d'uns inicis amb productes com la làmpada s'ha trobat la manera de transmetre emoti-
treballen amb Pepe Cortés només saben tre- Olvidada, que rememora plantejaments vitat mitjançant un objecte, de racionalitzar
ballar bé". A partir d'aquesta premissa neoplàstics molt propers a l'estricte ració- els instints sense inhibir-los. Passió que pot
fonamenta el seu treball. Les coses han de nalisme, la col·laboració amb un professió- ser compartida o no per l'usuari però que,
funcionar, només així és possible la innova- nal en sintonia però complementari com en tot cas, el producte incorpora. A partir
ció, la invenció necessària perquè un pro- Mariscal va permetre, possiblement a tots d'aquest moment, es produeix un domini
ducte aporti alguna cosa més. dos, canalitzar les passions, traspassar-les sobre allò que s'està proposant. Es disposa
Repassant la seva activitat com a dissen- als productes i, alhora, satisfer les necessi- de possibilitats que s'utilitzen voluntària-
yador industrial, trobem que Pepe Cortés tats que les justifiquen. ment segons les circumstàncies, la situació
valora especialment la col.laboració amb Ja sense la participació de Mariscal apa- o, fins i tot, l'estat d'ànim, en cada cas. En
Mariscal, que va durar més de dos anys i reixen productes com la lluminària Pekín o aquest moment és quan, veritablement,
que va donar lloc a productes com les llu- el fanal Tatí, entre altres, on s'ha perdut la s'està en disposició de decidir quin és el
minàries Araña i Rocafort, la cadira por a les formes. S'utilitzen mecanismes camí que es desitja seguir, en quin sentit es
Trampolín o el sofà M.O.R. Sillón. Un dels que permeten transmetre, mitjançant uns vol continuar avançant. En el cas de Pepe
perills de la racionalitat se situa en la possi- objectes, referències personals a coses que Cortés i els resultats s'expliquen sols, el
ble autolimitació que el mateix autor exer- no ho són, com una ciutat o un actor de camí escollit és el de la passió racional.
ceix sobre la varietat i diversitat dels resul- cinema. No es tracta d'una simple divagació
tats assolibles. Alguns paràmetres són formal o estilística, encara que sigui la Josep M- Fort
82
BARCELONA
2001
Glasgow'90
L'expressió d'una renaixença
Glasgow, la ciutat més gran tes), que es van canalitzar direc-
d'Escòcia, va ser designada tament als actes patrocinats. El
Capital Cultural Europea el 13 quadre de finançament es com-
de novembre del 1986, després pleta amb les contribucions pro-
d'un fort procés competitiu amb vinents de les autoritats nació-
altres ciutats britàniques que nals -92 milions de pessetes- i la
també aspiraven al títol, com ara Comissió Europea -gairebé
Bath, Bristol, Cambridge, quinze milions de pessetes-, a les
Cardiff, Liverpool o fins i tot la quals s'ha d'afegir els 28 milions
capital escocesa, Edimburg. de pessetes donats per 1'Scottish
D'entrada, l'èxit semblava Tourist Board, i la participació
garantit. Glasgow posseïa un significativa dels instituts i
conjunt excepcional d'institu- governs estrangers, amb 110
dons culturals en el camp de l'ò- milions de pessetes.
pera, el teatre, la dansa, les arts Glasgow'90 va suposar un
plàstiques i la música (la ciutat increment de la despesa pública
disposava de 39 museus i gale- en cultura del 118 %, la major
ríes, 49 entitats artístiques i dues Com a capital cultural, Glasgow volia mostrar una imatge nova. part del qual va correspondre al
orquestres simfòniques), la pro- programa central d'actes (és a
jecció de les quals anava més una consigna: les arts serien eren confeccionar el programa dir, 4.949 milions de pessetes).
enllà de les fronteres del país. La l'expressió de la renaixença d'actes, dirigir els projectes que En màrqueting i relacions públi-
seva experiència organitzativa urbana. Glasgow va fer servir la estructuraven l'any i impulsar el ques es van invertir uns 900
estava provada per les nombro- capitalitat per afermar-se a si patrocini. Palmer es va posar en milions de pessetes (el quinze
ses trobades d'abast intemacio- mateixa, finalitat que fins i tot es contacte amb Amsterdam i per cent del pressupost). Un dels
nal que s'hi havien portat a remarcava a la seva definició de Berlín, que havien estat capitals principis de la capitalitat era evi-
terme al llarg dels anys vuitanta. cultura, entesa com a "qualsevol culturals el 1987 i el 1988, res- tai" que els grans esdeveniments
I, a més, havia mostrat la seva manifestació que converteix pectivament, per conèixer la (teatre, música, etc.) acaparessin
capacitat per promocionar un Glasgow en allò que és: història, seva experiència. En general, la tots els recursos, i en conseqüèn-
concepte com el de Capital disseny, enginyeria, educació, política del Festivals Office va eia es van destinar prop de 681
Europea de la Cultura en cele- arquitectura, construcció de vai- obeir a dues directrius: expandir milions de pessetes a programes
bracions com la campanya Mites xells, religió i esport, tant com la el sistema cultural local i proveir educatius i socials.
Better (1982) o el Glasgow música, la dansa, les arts visuals Glasgow de nous tipus de pro-
Garden Festival (1988). i el teatre". Per assolir aquest gramació que no s'hi trobaven Espais
Amb una forta tradició indus- objectiu, es va optar per dissen- regularment, tot originant noves Com que un dels objectius
trial, comercial i financera, yar un programa amb un nivell cèl·lules creatives al seu teixit bàsics de la capitalitat era desen-
Glasgow volia detenir el títol de alt d'activitats culturals, i per cultural. Una tasca a la qual van volupar l'estructura cultural de
capital cultural per mostrar una consolidar estructures que contribuir grups de voluntaris, la ciutat, es va portar a terme una
imatge nova com a ciutat postin- podien tenir un impacte positiu agències públiques, associacions estratègia per recuperar alguns
dustrial, tot posant a punt els en l'entorn cultural, social i professionals i el sector privat. dels seus espais més emblemà-
mecanismes per enfortir el seu econòmic de la ciutat a llarg ter- En total, van ser més de 700 les tics. La primera pedra es va
sector terciari. De fet, Glasgow mini. Un aspecte que va caracte- organitzacions que van partici- posar el 1983, amb el nou
havia experimentat un gran res- ritzar Glasgow'90 és que, per par en l'esdeveniment. emplaçament de la Burrell
sorgiment cultural en les últimes primer cop en una capitalitat cul- Collection, i a continuació es va
dècades. El 1988, un informe del tural, el calendari d'actes ocupa- Pressupost reubicar el Museum of Trans-
Policy Studies Institute va posar va els dotze mesos de l'any. El sector públic va aportar uns port. Altres actuacions van ser el
de manifest la importància de la Per coordinar la celebració, el ingressos de 32'7 milions de bastiment de la seu nova de la
cultura com a component de l'e- Glasgow District Council va lliures esterlines (uns 6.017 Royal Scottish Academy of
conomia local, on generava un crear el 1987 el Festivals Office, milions de pessetes) (1). Del pri- Music and Drama, i les millores
2'3 % de l'ocupació. Des d'a- dirigit per Robert Palmer. Les vat es van obtenir 6'5 milions de fetes als edificis del Kings
quest punt de vista, es va establir funcions d'aquest organisme lliures (1.196 milions de pesse Theatre, el Citizens Theatre i el
83
Third Eye Centre Tramway. Així presentar a Amsterdam'87 i Impacte/valoració després de Londres i Edimburg.
mateix, aman de la celebració es Berlín'88. Glasgow'90 va superar els El turisme cultural va tenir molt
va enllestir el Royal Concert Respecte al contingut, i segons vuit milions de participants. a veure amb aquest canvi. Els
Hall i es va rehabilitar les les institucions organitzadores, L'increment de l'oferta cultural al·licients culturals de la ciutat i
MacLellan Galleries amb l'ob- "1990 va oferir una plataforma va obtenir una resposta paral·lela la promoció de la capitalitat van
jectiu de presentar-hi exposi- per a l'heterogeneïtat cultural de en l'assistència a teatres, museus ser assenyalats com els factors
cions de nivell intemacional. La Glasgow, i va intentar" ignorar les i galeries, que va créixer un qua- més importants a l'hora de deci-
construcció del segon auditori obsessions típiques per Yalta i la ran ta per cent. L'impacte social dir-se a visitar Glasgow pels
del Glasgow Film Theatre i la baixa cultura. Com a termes, van va ser notable. Més de la meitat turistes. També va créixer el
reconstrucció de 1'Scotland ser irrellevants durant un any dels habitants de la regió van volum d'un altre tipus de viat-
Street School com a Museum of que va presentar la cultura de anar al teatre o a un concert com gers. Durant aquell any, la ciutat
Education també figuren en Glasgow com un fet viu, cosmo- a mínim un cop durant l'any, i un va acollir prop de 120 congres-
aquest apartat. polita i enèrgicament plural". 61 % va visitar un museu o gale- sos i/o conferències, més del
D'aquesta aproximació va resul- ria. L'augment d'assistència doble dels celebrats un any
Programa tar un calendari certament local va ser especialment signifi- abans. Bona part d'ells van ser
El programa de Glasgow'90 impressionant, que es va cloure catiu en la franja de població atrets per la designació de
estava basat en la promoció de amb 220.000 activitats organit- compresa entre els quinze i els Glasgow com a Capital Cultural.
les institucions i les activitats zades per la comunitat i esporti- 34 anys. En termes econòmics, la cele-
que eren un element constant i ves, o amb 650 iniciatives en el La valoració de l'esdeveni- bració va generar uns guanys de
definitori de la vida cultural de la camp de l'educació, entre les ment per part dels ciutadans va 10'3-14'1 milions de lliures
ciutat, de manera que va abraçar- quals destaca el Strathclyde ser positiva. Gairebé tots ells esterlines (entre 1.895 i 2.594
ne totes les manifestacions al Concertos, un programa de com- coincidien en el fet que la capita- milions de pessetes) a l'econo-
llarg de l'any. Aquest calendari posició musical per a nens. litat "havia millorat la imatge mia regional i va proporcionar
regular es va realçar amb la pro- Només el Region's Social Work pública de Glasgow", i dues ter- un lloc de treball a un 2'8 % de
gramació preparada pels orga- Department va portar a terme un ceres parts considerava que la població activa. Les indústries
nismes més significatius, com total de 267 projectes entre el "havia convertit la ciutat en un culturals, des de les arts plàsti-
per exemple les exposicions 1988 i el 1990 a tota la regió. lloc més agradable per viure-hi". ques al disseny, la música o el
internacionals a la fundació L'anàlisi de la cultura europea, L'estimació més generalitzada sector audiovisual, van ser una
Burrell, els concerts extraordina- tot i ser present a la celebració, és que l'any va ser "bo per a la de les àrees principals de creixe-
ris a rScottish Opera, la recerca no en va ser un dels aspectes més música pop i la gent jove", i els ment. Tot i això, la conseqüència
artística portada a terme per destacats. La dimensió interna- concerts a l'aire lliure del Big més remarcable de la capitalitat
rScottish Ballet o les témpora- cional va tenir com a espai Day figuraven entre els actes no es va correspondre amb cap
des intemacionals que van tenir alguns programes d'intercanvi, més citats com a destacables categoria quantificable. El llegat
lloc al Theatre Royale {Five com l'efectuat amb Berlín a fi de pels ciutadans. de Glasgow'90 va ser una millo-
Theatres of the World, preparar peiforniances de dansa Els festeigs de la Capital ra substancial de la percepció de
International Dance Season, amb estudiants o el dedicat a les Cultural Europea van tenir una la ciutat, del fet que "estava can-
actuació de 1'Stuttgart Ballet). arts visuals, que va involucrar influència benèfica en l'expan- viant ràpidament per millorar".
Altres actes importants van ser la més de trenta creadors. Això no sió del mercat turístic. La Els efectes de Glasgow'90 han
visita de 1'Opera Bolshoi, el con- obstant, el 1990 Glasgow va ser presència de visitants va aug- perdurat en el temps, tal com
cert de Frank Sinatra, el cicle la primera ciutat de les illes mentar un 81 % respecte al s'havia proposat a les línies
Orquestes del Món, tota la britàniques que va gaudir dels 1986, últim any estudiat segons d'acció en el moment d'organit-
coproducció intemacional que plans del programa Euro- aquests paràmetres. Mentre que zar l'esdeveniment. Sis anys
va passar pel centre Tramway o Creation per a artistes menors de el 1990 els viatges a Escòcia van després de la celebració, la ciutat
l'exposició Glasgow's Glasgow. 35 anys. I aquell any, també per experimentar una forta davalla- continua recollint els seus fruits.
En l'apartat de produccions primer cop, la Biennal de da, Glasgow va pujar al tercer Glasgow ha consolidat el seu
independents, es van presentar Venècia va reservar un apartat lloc com a destinació turística paper com a "centre creatiu"
nombrosos projectes especials específic per a l'art escocès. urbana de les illes britàniques. d'interès intemacional, a l'igual
de teatre, dansa, música i arqui- del seu status com a punt de tro-
tectura, els quals van donar lloc bada per a Europa (un cop fina-
a entitats i certàmens com litzat l'any, es va crear un
Chorus Internacional, Call that Comitè d'Assumptes Europeus).
Singing o V Scottish Inter- En general, ha augmentat el
national Early Music Festival. recolzament privat a les arts i la
També es van celebrar actes gra- imatge de la ciutat s'ha transfor-
tuïts a l'aire lliure, com ara el mat, tant entre els ciutadans com
Big Day, un concert de pop que entre els estrangers. En aquest
es va realitzar simultàniament en sentit, l'objectiu de Glasgow de
diferents llocs de la ciutat. Una comunicar la seva regeneració i
nota diferenciadora i original de iniciar un nou periple com a
Glasgow'90 va ser el programa "Gran Ciutat Europea", tot
previ portat a terme entre el 1988 obrint-se a noves oportunitats,
i el 1989. Durant aquest període, ha estat assolit plenament.
la ciutat va acollir la major part
de les activitats i els projectes
per tal de valorar les reaccions Felicia
del públic i tenir Esquinas
experiència en 1 ] Totes les estimacions s'hon calculat segons
el moment de l'execució veri ta-
ble. El Un
programa també es objectiu de la cotització de la lliura esterlina
Glosgow'90 el 31 de
era
va expandir el sistema cultural local. desembre del 1990.
84
• RADIOGRAFIES CULTURALS •
Sarrià - Sant Gervasi
Districte
hSii
¿T*"SS S' J
PRINCIPALS EQUIPAMENTS CULTURALS DE SARRIÀ - SANT GERVASI
EQUIPAMENTS PÚBLICS. 1 Centre Cívic Casal Sarrià. 2 Centre Cívic l'Elèctric. 3 Centre Serveis Vallvidrera. 4 Casal de Joves
Sant Gervasi. EQUIPAMENTS PRIVATS. 5 Biblioteca "la Caixa" Sarrià. 6 Biblioteca "la Caixa" Vallvidrera. 7 Associació Sofia
Puche de Joves Intèrprets. 8 La Ludo de Sarrià. 9 Joventut Alegre Sarrià. 10 Auditori l'Antàrtida. 11 Traç. 12 L'Arc. 13 Centre
Amalgama d'Estudis Musicals. 14 Musicart Sarrià. 15 Confluència. 16 Ballet Folklòric Sarrià. 17 Artesans del carrer Canet. 18
Casal Via Augusta. 19 Centro Aragonès de Sarrià. 20 Centre Excursionista Els Blaus. 21 Asociación Cultural Cetres. 22 Associació
de Veïns Sarrià. 23 Associació de Veïns Sant Gervasi. 24 Associació Amics Mozart. 25 Associació per al CAD Jazz. 26 Club Aeri
Herzegovino. 27 Escola d'Art de Sarrià. 28 Auditori Cercle Eqüestre. 29 Grup Entitats Catalanes. 30 Llar Club Juvenil. 31 L'Espai.
32 Auditori Museu de la Ciència. 33 Parròquia de Sant Vicenç.
85
Sarrià-Sant Gervasi és el dis- venir a treballar a la construe-
tricte més ric de Barcelona. La ció. El centre funciona com la
seva renda familiar és la més majoria de cases regionals,
alta de Barcelona; la superfície organitza activitats per als seus
mitjana dels seus habitatges és 400 socis, tot i que, a vegades,
de 119 metres quadrats; hi ha col·labora en activitats del
una taxa de 596 cotxes per cada baiTi. El seu nou local es va
1.000 habitants, i la seva densi- finançar amb aportacions dels
tat de població és cinc vegades socis, amb subvencions i amb
inferior a la d'un districte cèn- el bingo que, amb aquest objec-
trie i superpoblat com pot ser tiu, van muntar al centre. La
l'Eixample. Tots aquests indi- seu disposa d'una sala d'actes i
cadors estan a l'alçada dels paï- d'una d'assajos. El Centro
sos més industrialitzats Aragonés acull el grup de jota
d'Europa. Però, i l'oferta cultu- Los Tarantos, denominació que
ral, en quina situació es troba? engloba tant un grup que actua
Per respondre a aquesta pre- en nombrosos festivals folklò-
gunta cal veure quins barris i rics com l'escola. Altres activi-
quines realitats inclou aquesta tats són exposicions, una coral,
divisió administrativa. misses baturres, a més d'altres
Normalment, quan es pensa de més festives com sopars,
en Sarrià-Sant Gervasi es pensa balls, calçotades o sortides a El
en les cases senyorials que hi Molino.
ha al voltant del passeig de la
Bonanova, en les zones àmplia- El teatre del carrer Major
ment urbanitzades de Pedralbes
i Tres Torres, en clubs de tennis En temes culturals, també es
i en les escoles religioses que nota cert ambient de decadèn-
es troben a prop de la ronda de eia en la parròquia Sant Vicens,
Dalt. Els que coneguin una segons reconeix el propi rector.
mica més la zona citaran el Disposa d'un teatre amb 300
nucli antic de Sarrià, de cases butaques i amfiteatre construït
velles i de carrers estrets. Però el 1932 a semblança del
Sarrià-Sant Gervasi és molt Romea. El local, situat al carrer
més que això. El districte arriba El carrer Canet s'ha transformat en un centre d'artesania. Major, no es pot aprofitar al
fins a la Diagonal, al tram que màxim a causa del seu estat de
va de la Gala Placídia a l'avin- però, rarament, al nucli antic de l'atenció del moviment asso- conservació, encara que s'hi
guda de Sarrià; i engloba dos Sarrià. ciatiu del districte són les han fet algunes reformes. El
barris d'autoconstrucció com Aquest petit nucli antic és el poques entitats històriques que grup de teatre Bambalina
les Planes i Can Caralleu, que, rovell de l'ou del districte. S'hi hi ha, així com les dificultats Negra hi representa Els
pel seu nivell socioeconòmic, troben la majoria d'entitats i que tenen per tirar endavant. Pastorets, que el Nadal vinent
són més a prop de Nou Barris dels equipaments existents. Es En aquesta situació es troba el arribarà a l'edició número 90.
que del territori al qual, de fet, a dir, que molt del que s'hi cou Centre Excursionista els Blaus, També hi actuen el Ballet
pertanyen. Tampoc es pot igno- té lloc a Sarrià. I això que que el 1995 va complir el seu Folklòric de Sarrià, una coral,
rar l'existència d'un barri des- només hi viu una tercera part 75 aniversari. Jordi Jové -pin- la companyia Assignatura
penjat com és Vallvidrera, amb de la població. Aquest desequi- tor i decorador jubilat- té el car- Pendent i un grup de sordmuts.
una problemàtica específica, libri és fruit de la pràctica desa- net número 1. En va ser l'arxi- Tot i així, són nombroses les
derivada de la seva situació parició de l'antic nucli de Sant ver des de l'any 1953 fins fa veus que lamenten que l'espai
geogràfica. Gervasi i del seu moviment as- poc temps. Trenta anys abans, de la parròquia estigui infrauti-
Com passa a quasi tota la ciu- sociatiu. Això, almenys, és el el seu pare n'havia estat presi- litzat, especialment perquè és
tat, no es pot parlar d'un dis- que pensa Imma Noguera, res- dent. Jové recorda que Els l'únic teatre de Sarrià-Sant
tricte únic i homogeni, sinó de ponsable dels equipaments Blaus "agrupava des d'empre- Gervasi que es pot utilitzar lliu-
diversos barris que compartei- públics de la zona. En opinió saris fins a obrers; s'hi feien rement. De públic, no n'hi ha
xen serveis i equipaments dins de Noguera, la renda dels seus moltes activitats, i hi venia gent cap.
d'uns límits traçats amb certa habitants era inferior al de important com Apel.les Als anys 60 i 70, la parròquia
arbitrarietat. Sols així s'explica Sarrià, de manera que el crei- Mestres, Guimerà o J.V. Foix havia tingut un paper destacat
que el monestir de Pedralbes, xement de la ciutat, amb la Ara està una mica somort; en la defensa de la cultura cata-
des d'on a l'Edat Mitjana es construcció d'immobles i de durant l'aniversari es van or- lana. Una funció semblant va
nomenava l'alcalde de Sarrià, grans vies de comunicació, va ganitzar alguns actes, però...". protagonitzar el convent dels
pertanyi, avui, a les Corts. A arrasar tot el que hi havia. "Si Jové acudeix a Els Blaus de Caputxins, seu de la famosa
més, són molt freqüents els ara podem parlar de la persona- tant en tant, perquè diu que no caputxinada antifranquista,
casos de persones que deseo- litat de Sarrià és perquè es va hi troba coneguts, que a Sarrià avui més centrada en activitats
breixen a quin districte pertan- conservar el nucli històric", ja queda molt poca vida de religioses. El seu petit teatre
yen el dia que els toca anar a afirma Manel Punsoda, respon- barri. havia acollit sessions de cine.
pagar la contribució a la plaça sable dels equipaments de També té una llarga trajectò- Ara, que no està en les millors
del Consell de la Vila. Aquests Sarrià. El repte és intentar ree- ria el Centro Aragonés de condicions, només és escenari
ciutadans despistats solen viure quilibrar la situació. Sarrià, fundat l'any 1929 pels d'algunes festes internes, el
a Sant Gervasi, a Pedralbes..., Un dels trets que més crida treballadors maños que van que no és poc atesa la quantitat
86
de 400 nens i 200 joves que Cívic Casal de Sarrià. d'un ampli ventall d'edats.
cada setmana trepitgen les Una iniciativa peculiar és Dins d'un primer grup s'hau- La feblesa de
seves dependències. El que sí l'associació que agrupa els rien d'integrar totes les que no
que continua funcionant és la artesans del carrer Canet. La tenen cap vinculació amb el Sant Gervasi
Coral Stella, un grup d'afielo- iniciativa va sorgir el 1986, barri. Senzillament, troben en
nats a l'art romànic, i un museu després que l'Ajuntament de aquesta zona un bon mercat per
Dels sis del pla que
etnogràfic de cultures amazòni- Barcelona rehabilités un con- vendre el seu producte, gràcies pobles
el 1897, que ve farà un
ques, format a partir de les junt de cases antigues i les llo- que hi ha molta gent que sent l'any
es van annexionar a
adquisicions realitzades pels gués a diferents professionals interès per la cultura i que, a segle,
Gervasi de
missioners franciscans al sud perquè hi muntessin els seus més més, la pot Són Barcelona, Sant
a pagar.
Cassoles és el ha
de Colòmbia. El museu és al tallers. La iniciativa néixer centres culturals privats amb que perdut
va
de Pómpela, la amb molta empenta. En la tran- finalitats estrictament privades. més la personalitat. Hi han
convent a
contribuït elements molt
Diagonal, i les visites es fan quil.litat d'aquests petits diversos: el poc pes que
amb cita prèvia. espais, ubicats en un carrer de
200 escoles com a poble independent
També tenen un lloc destacat vianants, hi realitzen la seva
tenia Sant Gervasi, equipa-
a Sarrià les entitats relaciona- tasca especialistes en art floral, A la bona acollida d'aquests Les la
des amb les arts i l'artesania. Es en costura, teixit, restauració espais contribueix de rabie només a
manera Corts;
feblesa de les seves entitats
la conseqüència del passat d'obres d'art, de llibres i de tin- notable el fet que a la zona
i la
històric d'aquest antic muñid- tura. I, per les festes assenyala- existeixin més de 200 escoles, socials i, tot que menor,
molts des, Sant Jordi, la Festa generalment privades, que ofe- desaparició física de l'edifi-
pi, on durant anys va com
ei on
estar prohibit que s'hi Major o per Nadal, treuen el reixen des dels estudis primaris s'hostatjava l'ajunta-
ment
instal.lessin indústries. Allà seu treball al carrer. Una altra fins als universitaris. Molts independent.
Sant Gervasi tenia un
vivien o estiuejaven molts bar- d'aquestes ocasions és la fira estudiants, residents fora del
territori molt amb
celonins benestants, però de Brocanters i Antiquaris de districte, extens,
en acabar l'horari
nuclis vius: el ver-
també hi treballaven una gran Sarrià, que té lloc un diumenge docent als Salesians, als tres que
tebrava el carrer Saragossa,
quantitat de paletes, fusters, al mes a la plaça. La cita con- Maristes o als Jesuïtes, es que-
el subsistia al voltant
ebenistes o ferrers. La seva grega els diferents especialistes den al barri per fer-hi activitats que
hi perviu. I és en mobles i objectes antics que extraescolars. L'Escola d'Art del carrer que du el nom del
empremta encara poble i que arribava fins a la
que, com diu Cèlia Bruguera,, hi ha al barri. de Sarrià, per exemple, es dedi-
Bonanova i la zona de Gal-
casada amb un pintor, "a Sarrià, Cobrint les mancances de les ca a formar professionals en el
amb un mercat com a
qui no és artista és Intel.lec- entitats més típiques, ha sorgit món del dibuix, la pintura i vany,
d'atracció. La festa
tual". Actualment, hi ha el els últims anys a Sarrià un l'escultura. I Visbell té des pol
de Sant Gervasi es va
Col.lectin d'Artistes de Sarrià. corrent de petites societats de d'una escola de dansa fins a un major
encara amb
L'associació va néixer fa vuit professionals relacionats amb petit taller de restauració. En el celebrar força
els trenta, i mig segle
anys i avui ja acull més d'un la cultura, anys
que han instal·lat camp de la música, hi ha el
més tard encara s'organitza-
centenar de pintors i escultors. aquí els seus petits negocis, taller de música l'Arc. El cen-
va al voltant del carrer
El primer diumenge de cada relacionats amb la música i les tre és gestionat per una funda-
des de fa 30 Saragossa, al barri del
mes una trentena d'artistes arts plàstiques. En general són ció privada que
Farró, nom antic
a la plaça de Sarrià, i galeries d'art (n'hi ha una dot- anys fomenta la música i les d'aquell
exposen sector. Era un signe de
cada quinze dies inauguren una zena) o petites escoles priva- arts plàstiques. Des del 1992,
alumnes els musicals es fan a supervivència de l'esperit
exposició als locals del Centre des, que ensenyen a cursos
de bam.
El pas del temps no ha
ajudat gens Sant Gervasi
que, fins i tot, es va dotar
d'una associació de veïns en
els temps més favorables al
moviment urbà, que publi-
cava El tramvia blau, una
revista de barri. D'aquell
moviment breu però intens
va sortir un casal de vells,
Can Castelló, i un bon regi-
dor, Josep Maria Serra
Martí. El barri estava massa
trossejat, obert en canal per
la Ronda del Mig, per poder
revifar amb força. A dife-
rència de Sarrià, el seu
germà gran al districte que
porta el nom de tots dos
barris, la vida cultural ger-
vasienca és poc consistent.
Revifar-la passaria per
retrobar senyals d'identitat.
J.M. Huertos
Traç ofereix fof tipus de cursos, des de pintura fins o aeromodelisme.
87
Can Ponsich, en virtut d'un Mateu també es lamenta que a
conveni signat amb l'Ajunta- Sarrià-Sant Gervasi s'invertei-
ment per de deu anys. xin els mateixos diners que en
A l'Arc reben classes de sol- un districte molt més petit com
feig i d'instruments clàssics és el de les Corts, i, en to desa-
280 alumnes de totes les edats. fiador, recorda que anys enrera
Si la xifra no és superior és per- es va proclamar la "república
què l'espai disponible no dóna independent" de Sarrià. Amb
per a més. Actualment, per aquella declaració van voler
assistir als seus cursos cal proclamar el fet diferencial de
apuntar-se a una llista d'espera. Sarrià respecte al mateix Sant
Es per això que Maria Dolors Gervasi, però també protestar
Bonal no té cap inconvenient a que se senten menystinguts per
afirmar que la seva és "la pri- les institucions.
mera escola de música de Aquest malestar apareix
Sarrià i quasi de Barcelona". entre molts veïns. Agustí
De tota manera, no és l'única Rodes, de l'Associació de
de què disposa el barri. També Veïns Sant Gervasi, exposa que
hi ha. entre altres. Amalgama, Els tallers d'arts plàstiques són una de les ofertes lúdiques de Sarrià. "l'alcalde quan ve per aquí diu
que compta amb un centenar que ens queixem per vici, que
d'alumnes, i Musicart Sarrià, socis, el 90% dels quals són a faltar que iniciatives com la vivim molt bé, però ignora que
que tot just va començar a fun- dones. Campos indica que "ens seva no rebin subvencions les coses no són tan fàcils per a
cionar el 1995. Segons els mes- han acusat que som elitistes, públiques. Especialment per- tothom". En el mateix sentit,
tres que hi treballen, si aquests però, als llocs de cultura, què ells són dels que s'impli- Mariano Messeguer, de
espais funcionen és, primer, només hi ve la gent que té cul- quen en la majoria de festes l'Associació de Veïns de
perquè hi ha moltes escoles a la tura; els nostres socis han rebut populars i d'activitats del barri, Sarrià, afirma que "Nou Barris,
vora; segon, perquè hi ha set de una educació alta, estan acostu- a més d'haver impulsat la recu- avui, no està tan desguarnit
música; i tercer, "i sobretot, mats a anar al Palau... Hem peració de tradicions populars com fa uns anys, i ja tocaria
perquè el nivell de vida que hi provat de fer cursos més barats, com els geganters de Sarrià, tal invertir en altres barris; nosal-
ha al barri ho permet". però ens hem adonat que ens com havia fet l'escola Orlandai tres vam haver de suportar una
Dins d'aquest mateix grup de venia la mateixa gent". amb els diables. Figueres pressió molt forta amb motiu
centres privats-privats es troba- Al costat d'aquests centres, també es mostra queixosa pels de les obres dels Jocs Olímpics,
ria un curiós espai de jocs per a n'hi ha uns altres tres que es pocs diners que s'inverteixen al i, en canvi, no hem rebut cap
nens i nenes, que s'anomena La destaquen de la resta. Són Traç, districte: "Els veïns de Sarrià contrapartida".
ludo de Sarrià. El curiós no és l'Antàrtida i Vàrium, una esco- són uns grans consumidors de El predomini del sector pri-
el que ofereix, que va des de la de dansa que col.labora en cultura, van al Grec, a con- vat a Sarrià-Sant Gervasi és
classes d'anglès, fins a reforç actes del barri. Per la implica- certs..., però ho han de fer fora evident. De set museus -
escolar o l'organització de fes- ció de tots tres en la vida asso- del barri, perquè aquí no s'ha Verdaguer, autòmates del
tes infantils. El que xoca és que ciativa, es podrien catalogar de fet cap teatre ni cap biblioteca. Tibidabo, Antic Car Club,
una ludoteca com aquesta, val a privats-públics. Mercè Figue- Hi hauria d'haver més vida, Ciència, cultures amazòniques,
dir que sense gaires preten- res, al/na mater de Traç, recor- perquè si no s'acabarà conver- Ceràmica i Arts Decoratives-
sions, estigui muntada des de la da que, quan va començar, ja fa tint en un barri dormitori". sols dos són públics. També hi
iniciativa privada, amb la 21 anys, no tenia cap mena de Per evitar que s'arribi a ha onze auditoris, privats, tot i
intenció, no tant de fer diners, competència. Ara, tot i que la aquest extrem. Traç i que algun, com el de l'Institut
sinó, almenys, de no perdre'n. situació és diferent, té més de l'Antàrtida impulsen un pla que d'Estudis Nord-americans, fan
Espais com aquest, en la majo- 500 alumnes cada any. A la pretén aglutinar interessos dels actes oberts. O un planetari, de
ria de districtes, només poden nova seu, estrenada recentment diferents col.lectins entorn la Fundació Mediterrània, que
funcionar gràcies a les inver- en una antiga fàbrica d'agulles d'àmbits com la cultura o l'ur- va haver de tancar.
sions públiques. de cosir, s'ofereix una varietat banisme. La iniciativa, bateja- L'escassedat de locals pú-
Un capítol apart mereix el de cursos poc habitual, adreçats da com Sarrià 2000, dóna una blics s'ha fet més urgent per les
centre cultural Cetres, a Sant a nens, adults i mestres. idea aproximada de les motiva- dificultats que darrerament han
Gervasi. Aquesta societat té L'oferta abraça des de pintat cions que mouen els impulsors posat algunes institucions pri-
una llarga llista d'activitats que sobre seda, fins a aeromodelis- d'aquests dos centres, en teoria vades per acollir activitats alie-
es podrien catalogar d'alta cul- me, còmic, caixes de cartró, privats, però que, a la pràctica, nes. Uns anys enrera, les enti-
tura: una vintena de cursos, restauració de mobles, nines de demostren ser més oberts que tats que volien fer teatre o dis-
miniseminaris, conferències, porcellana, aparadors o gra- moltes entitats que es declaren posar d'una sala amb condi-
presentacions de llibres i sopars vats. públiques. "Ho fan per interès, cions acudien a la Salle, on
tertúlia. Tin Campos, impulso- però també perquè afavoreix la també es feia cine i altres acti-
ra del centre, destaca que els
Una rica oferta privada seva imatge de cara al barri", vitats de portes obertes. Ara,
convidats són "sempre de pri- revela Manel Punsoda. aquesta possibilitat sols és pos-
mera línia, perquè la cultura Mercè Figueres té clar que Oriol Mateu coincideix en sible si es lloga la sala
amb prèvia-
mitjanies no funciona". A aquestes mateixes propostes moltes coses amb Mercè ment.
més, programa viatges en com- estarien condemnades al fracàs Figueres. Fa vuit anys que va Per Manel Punsoda, la
panyia d'experts i gran
organitza en altres barris de Barcelona, i posar en marxa l'Antàrtida, un quantitat d'escoles que hi ha al
sortides a totes les exposicions posa com a exemple la centre musical i de teatre per a districte amb 2.000
antològiques -alguna
que es fan a Barceloneta. "Es el peix que es nens i joves. Dins la seva pro- alumnes- "hi atrauen molta
Europa i concedeix les seves mossega la cua", diu amb gramació inclou audicions per de tota l'àrea
pròpies gent
beques. Cetres té 500 metropolita-
resignació. Malgrat això, troba a escoles, una coral i colònies. na, però hi reporten pocs bene-
ficis". Per aquesta raó, Imma noies de 6 a 18 anys, classes
Noguera comenta que, en el particulars, més activitats de
futur, "s'haurà de tenir imagi- cap de setmana i colònies, a
nació i aconseguir més compli- més de gestió familiar i cursos
citat entre els sectors públic i d'humanitats per a mares.
privat", perquè al preu que està Depèn de la prelatura de
el sòl tampoc creu que es pugui l'Opus Dei.
arribar a construir-hi gaire.
Dalt de lo muntanya
Només un centre cívic
Les Planes i Vallvidrera són
Ara per ara, el principal equi- dos casos apart dins del dis-
pament públic és el Casal de tricte. LI fet de sumar menys
Sarrià, inaugurat el 1983 com de 5.000 habitants i d'estar
un dels primers centres cívics allunyats del casc urbà els
de la ciutat. En una primera atorga unes característiques
etapa va ser gestionat per les especials. I mentre a
entitats veïnals. Posteriorment, Vallvidrera hi viuen molts pro-
va ser assumit per la regidoría El teatre de la parroquia de Sant Vicenç, un espai infrautilitzat. fessionals liberals que fan
del districte, que va tractar de poca vida de barri i molta gent
programar les activitats que els amb una entitat de la zona del fet algunes experiències de gran, a les Planes domina la
sarrianencs demanaven, com Turó Parc. Ln conjunt, oferten tallers de teatre al carrer, de població de classes treballado-
exposicions, videofòrums, jocs cursos populars. Dintre del paper reciclat i de jocs mala- res. Un dels inconvenients dels
de sala per a gent gran, visites a capítol de les previsions muni- bars. A l'hora d'escriure aques- dos barris de Collserola és la
museus, conferències col.loqui, cipals s'ha de citar la compra tes línies figurava entre els seus dificultat per desplaçar-se, que
tertúlies i alguns pocs cursos, de l'antiga església de les objectius ocupar una casa, però afecta especialment els joves.
impartits algunes vegades per a Reparadores, que operarà com eren nombrosos els coneixe- Roser Argemí, de l'Associació
particulars, com succeeix amb a centre cultural i acollirà dors de la idea que es mostra- de Veïns Mont d'Orsà-
els cursos d'icones i el titulat l'Arxiu Històric. La presidèn- ven escèptics que una acció Vallvidrera, considera priorità-
"La veu en l'òpera". eia del districte té la intenció d'aquesta mena arribés a qua- ria la millora del transport
Al Casal hi ha l'Arxiu que esdevingui l'embrió d'un llar en una zona poc acostuma- públic i dotar la zona d'un
Històric i l'única sala pública futur centre cívic de Sant da als sobresalts com és Sarrià. equipament que satisfagui les
de lectura del districte. L'espai Gervasi. A més de la televisió, el dis- seves necessitats. Un article
és reduït i resulta quasi impos- Al Casal de Sarrià hi ha dos tricte compta amb diverses publicat a La Vall de vidre
sible trobar-hi seient una hora bucs d'assaig musical. Al publicacions. La més destaca- manifestava que "la sovint
després que se n'obrin les por- mateix edifici hi té el seu des- ble és Sarrià, que edita esmentada situació privilegia-
tes. Des de la biblioteca es du a patx l'animador juvenil del dis- l'Associació de Veïns. Ha da de Vallvidrera sembla com
terme un servei novedós: dur la tríete, Robert Pranco. Part de la superat el número 100, tot un si hagués d'excusar els lie-
lectura a casa de persones grans seva feina consisteix a tirar rècord en les revistes de barrí, i brencs dels costos afegits que
0 incapacitades, a càrrec de tres endavant un projecte que mobi- té un contingut literari notable. s'han de pagar per viure-hi".
objectors de consciència. litza 24 grups de rock i gràcies Menys cultural és Zona Alta de Vallvidrera disposa d'un
També existeixen dues peti- al qual s'ha editat un disc com- Barcelona, revista que es petit centre de serveis que fun-
tes biblioteques de la Caixa, a pacte. Pranco explica que els declara "empresa periodística". ciona tant de consultori com de
la plaça de Sarrià i a joves de Sarrià-Sant Gervasi La realitat és més comercial, seu de reunions de les poques
Vallvidrera. "Molt poc per a un "estan més dedicats a estudiar, com acredita la quasi inexistèn- entitats locals (dues corals i un
districte tan lector", denuncia l'atur els afecta menys i la eia d'articles. Tot i així, la seva grup de dones). L'Associació
Amèlia Pobes, la bibliotecària. situació econòmica la tenen tirada de 27.000 exemplars és de Veïns té un petit barracó
Altres les sales de lectura més ben resolta que en altres de les més elevades de la ciutat que, segons Argemí, no permet
accessibles per al gran públic districtes. Dediquen el temps en el seu tipus. Altres revistes mantenir una programació
són la de l'Institut Montserrat i lliure al tema relacional i no són La Vall de vidre, de estable. LI Centre Cívic
algunes de privades. estan per a reivindicacions. Tot l'Associació de Veïns Mont l'Elèctric és l'únic espai públic
Més crònic és el dèficit d'es- està més atemperat, però també d'Orsà-Vallvidrera, de caràcter de les Planes. De caràcter poli-
pais culturals públics a Sant tenen problemes, i molts". reivindicatiu, i La veu de valent, és una mena de delega-
Gervasi. Sols té un petit casal TV Sarrià-Sant Gervasi ha Sarrià, de l'Associació de ció municipal en un barrí de
de joves a la plaça Lrederic estat muntada per joves estu- Comerciants. cases disperses on fins fa uns
Soler, que s'ha hagut d'ampliat diants o professionals del Més atípica és Ràdio Bona anys no arribaven alguns ser-
amb la dependència que ha periodisme i de la imatge i so. Nova, única emissora del dis- vels bàsics. L'edifici va ser
cedit l'Associació de Veïns, a Aquesta cadena local realitza tricte i dependent de la confés- inaugurat pel rei Alfons XIII
banda de dos casals de gent sis programes setmanals, amb sió protestant Quatre Esglésies com un hotel on estiuejaven
gran on es fan cursos. Asoculca reportatges de carrer i temes Evangèliques, de programació veïns de Sarrià. Ln l'actualitat,
1 Confluència són dos equipa- d'entreteniment diversos. Un bàsicament musical. També de és l'escenari de tallers, exposi-
ments privats del barri amb els col.lectiu ben diferent és La tipus religiós és l'anomenada cions i festes majors. Segons
que l'Ajuntament té subscrits Ploma, de caràcter alternatiu, i Llar Club Juvenil, que té una Eusebi Manén, el seu director,
acords de col.laboració. Les que proposa una forma de vida espaiosa seu al carrer l'Elèctric és "el vertebrador de
programacions respectives diferent, al marge dels diners, Milanesat. LI visitant que hi les Planes".
estan molt en la línia dels cen- de l'especulació immobiliària acudeix demanant informació
tres cívics, fins i tot en preus. que afecta el veïnat i de les ins- és obsequiat amb una extensa Gabriel Pernau
Així mateix, hi ha conveni titucions existents. Pins ara han explicació: fan estudi a Fotos; Moria Birulés
un per
89
EN TRANSIT
Raimundo Amador
La ciutat barroca
A la Mercè del 1995, un ruixat va frustrar la presentació del seu primer disc en solitari, "Gerundina",
i ha hagut d^esperar el Festival de Guitarra d^aquest any per fer-ho al Palau de la Música,
Raimundo Amador (Sevilla, 1959) va escriure una de les pagines de la música moderna espanyola
amb els grups Veneno i Pata Negra, i ha deixat el rastre màgic de la seva guitarra en més de trenta
discos, al costat d^artistes de la talla de Camarón o B,B, King. Amador és un vell hoste d'aquesta ciu-
tat, on va arribar per primera vegada als quatre anys, amb la seva mare. Peró, quan era
adolescent, va tornar-hi, ja com a guitarrista i amb la familia Montoya, per actuar a l'antic Zeleste.
"I vaig al·lucinar", diu. La seva Barcelona és ciutat de mar, maca i barroca.
TERCER GRAU
1. ¿Com va conèixer Barcelona? Devia tenir setze anys, setze o (un dels integrants de Big Chief). Bé, doncs s'hi assembla, per-
Hi vaig arribar per prunera disset. I vaig al·lucinar. Estava què és humit. I, encara que no
vegada quan tenia quatre o encantat de conèixer Bar- 3. ¿Quina relació té actualment és un bon clima, jo hi estic
cinc anys, perquè la meva mare celona. amb la ciutat? acostumat. I res, ¡que m'hi
hi va venir a veure el seu pare Una relació molt bona, de trobo bé aquí home! I, a més a
-el meu avi-, que viu aquí. Els 2. ¿Quins records conserva debò, t'ho juro. més, és que m'agrada.
meus cosins, la meva gent, d'aquella època? M'agrada Barcelona. Tot: la
viuen aquí Hi vam venir des de ¡Uf! Jo he viscut força temps en 4. ¿Hi ha algun aspecte o gent, la ciutat, que és maca...
Sevilla, i almenys vam estar un aquesta ciutat. Ara vaig més a característica de Barcelona que
mes a la ciutat. O més d'un Madrid, però hi ha hagut tem- l'atregui de manera especial? 5. ¿De quin color és Barcelona?
mes: ¡Temps! I després hi vaig parades, com quan tocava amb Primer, m'agrada molt perquè Gris. El color del cel, ¿no?
tornar ja de gran, amb guita- Big Chief, en què sempre era té mar. Després, el clima d'a-
rra, amb la família Montoya. aquí. Em passava setmanes i qui és molt semblant al de 6. ¿De què fa olor?
Tocàvem a Vantic Zeleste. setmanes a casa de Xavier Mas Sevilla. ¿Has anat a Sevilla? Ea olor de fum, i de ciutat.
90
7. ¿Quin sabor deixa? 11. El seu escenari favorit. bailaoras molt bones:
Bo, bo. Sempre m'agrada Home, el favorit és segura- Angelito Vargas, Carmelilla
venir-hi. ment el Palau de la Música, Montoya, la Tolea... Però s'ha
que és la cosa més maca que de reconèixer que encara no
8. Un carrer, un edifici, una he vist jo en teatre. El Lope de ha aparegut cap dona que
plaça o un espai públic de la Vega de Sevilla també és molt balli com Carmen Amaya.
ciutat. guapo. Però el Palau de la
(Es gira cap a la representant Música el veus i t'impressió- 15. ¿Quins artistes coneix del
de la discogràfica) On vam na. panorama flamenc barceloní
anar a menjar amb el senyor actual? 17. ha artista barce-
Antonio... ¿Com se'n diu? Al 12. Una virtut i un defecte dels He fet de company de Juan ¿Hi algun
Port Olímpic, és clar, allí. barcelonins. Manuel Cañizares, i del seu
Està molt bé. (Somrient) S'hi No ho sé. Eins aquí no arribo. germà també, encara que loní amb li treba-
menja pescados i tot això. I la menys. Després, l'altre dia qui agradaria
Plaça Reial. Quan vaig venir- 13. La Barcelona mestissa: vaig conèixer Duquende. Ens
hi l'altra vegada de promoció ¿tòpic o realitat? vam trobar i ens vam abraçar, llar?
(durant el BAM'95, en el marc Es real, ¿no? Integradora. Pel perquè no ens havíem vist mcd,
de les festes de la Mercè, de que sembla, aquí hi ha molts ¿saps? Però ell em va conèi-
l'any passat), hi vaig tocar andalusos... xer a mi i jo el vaig conèixer a Sí, Albert Pla volia que toqués
amb Javier Mas. Ens vam ell. Llavors ens vam saludar i
veure i vam treure la Gerun- 14. ¿Creu que és més receptiva nosaltres mateixos ens vam un petit tema amb ell... No ens
dina (la seva guitarra, que al flamenc que altres ciutats? presentar. També conec molta
dóna nom al disc) i vam Home, crec que ara, sobretot gent d'aquí però que ara no
començar a tocar. ara, fins i tot a Madrid i a són tan famosos ni tan popu- hem vist gaires vegades, però li
València i a tot arreu agrada lars.
9. ¿Als Tarantos? el flamenc. Està repartit. El el i a mi el
Sí, al costat dels Tarantos, en que passa és que a Barcelona 16. Duquende el comparen agrada que faig,
una terrassa. hi ha molta tradició flamenca, amb Camarón.
que no ve d'ara ni de les Aquesta pregunta ja me l'han que fa ell. Em sembla un xaval
10. Una obra d'art. modes, sinó de l'època de fet dues vegades avui i no la
Es de Gaudí... La Sagrada Ea- Carmen Amaya. Barcelona és tornaré a contestar un altre
mília, per exemple, l'he vist i més veterana, ha tingut una cop (molest). No ho sé. A mi força interessant. Crec que tre-
també m'agrada. Però m'esti- Carmen Amaya. Amb ella no m'ho sembla, jo no el com-
mo més La Pedrera, que és passa el mateix que amb pararia amb Camarón. Du- ballarem dia d'a-
molt al·lucinant. Aquesta sí Camarón: encara no n'hi ha quende és un altre, una altra junts algun
que em sembla una obra d'art. hagut cap altra d'igual. I hi ha persona.
quests. Però encara no hi ha
MOLT PERSONAL res de concret.
-¿Per què ha escollit aquest que passa és que ara ja no Amb Veneno ens vam avançar
moment el seu podré col·laborar-hi tantes quinze o vint anys. I el ara
per gravar que
primer disc en solitari, vegades com abans, però, sí, fa Kiko o el que faig jo doncs 18. és el barcelo-
Gerundina, i no s'ha esperat vull continuar fent-ho, perquè, és just música d'aquest ¿Com públic
fíns als quaranta anys, com si no, m'avorreixo. M'agrada moment, vaja.
sempre deia que volia fer? tocar amb la gent. ní?
-Perquè crec no m'ha cal- -Si deixa la
que música, ¿què?
gut esperar. També vaig arribar -De totes les col·laboracions -¡I ara!, ¡i ara!... Mai, mai, mai
"home, a veure si que ha fet, ¿quines són les hi he pensat. Alguna vegada, En general, el públic de Ba-
a pensar:
m'esperaré fins als quaranta que més coses li han aportat? quan t'ha vingut una ratxeta
anys i perdo el temps, si ho puc -Veneno, la família Montoya i dolenta, potser sembla que t'ho
vols Però de seguida et rcelona és bo a tot el
fer ara". Està bé gravar el pri- Pata Negra, sobretot. I ho pensar. per que
mer disc a l'edat en què ho he recordo bonic, bonic, i el que pica un altre cop el cuquet. Un
fet. He tingut pel mig una encara enyoro és tocar amb no pot viure sense música. Ni bona música. El que
carrera força àmplia. I des de fa José, amb Camarón, al cel sense fer-la ni sense escoltar- sigui
un temps em sento més centrat. sigui. Me'n recordo molt d'ell. la. He d'escoltar música cada
Per a mi, gravar un disc era una dia, per dormir, per despertar- passa és que aquí no aguanten
cosa seriosa, que es queda aquí -¿No ha pensat mai dedicar- me, per a tot... La veritat és
tota la vida. I treballar se al flamenc pur, a l'orto- que, al plàstic, escolto poc fia-
per a la música més... més mediocre.
amb l'ajuda d'algú, amb Kiko, dox? menc. El flamenc el visc a
la Rosariyo, Pata Negra... és -Deixem-nos d'etiquetes, ¿no? Sevilla, amb la meva gent. Ara
més fàcil. Un n'hi posa un tros- Jo sempre pensava fer aquesta menys perquè tinc menys
música, barreges, ni rock temps. Però jo me'n vaig allà, Quan hi ha música de qualitat,
set, l'altre n'hi posa un altre. sense
Però quan fas el teu disc ets tu and roll ni res. És el que havia al meu barri, al polígon, amb
qui hi posa coses tota l'estona. fet des de petit. Però després els meus col·legues i sempre endavant; l'aprecien, l'escol-
Crec que n'he après cada cop vaig descobrir altres músiques porten una guitarra. I comença
més fins a poder arribar a fer- i m'han anat molt bé, la veritat. la festa. ten i s'ho passen estupenda-
ment.
19. ¿Quina música li posaria a
aquesta ciutat?
Una música barroqueta. Una
mica clàssica, però amb fia-
menc. Ho dic perquè Kiko té un
tema tipus barroc i jo el toco
moltes vegades. Crec que li
aniria bé. Es molt bonic.
8.MM
lo. Però, potser, si hagués gra-
vat abans també hauria fet un
bon treball.
-¿L'experiència de treballar
en solitari posarà un punt i a
part a la seva carrera?
-Jo vull seguir en solitari, però
tampoc vull deixar de col·labo-
rar amb altres artistes, perquè
això és el que m'ha donat el
que sé. Sempre n'aprens. El
91
ESCENARIS
No és la primera llibreria especialitzada en còmic, però sí que va ser la primera a
transformar una aficiò en un negoci estable. Durant tretze anys. Norma Comics ha
esdevingut el millor aparador per saber què es trama al mòn de la historieta. Parlar
de còmic a Barcelona és parlar d'aquesta llibreria.
Barcelona és la capital espanyola del cò- llavors poc coneguda al particular món del mic, que deixés de ser contracultura i acon-
mic, i Rafael Martínez n'és el profeta. For- còmic espanyol. seguir un major respecte per als seus lec-
mat a les catacumbes de la historieta, a Rafael Martínez encara recorda la gènesi tors i autors".
l'ombra de l'editor Josep Toutain, Martí- de la seva llibreria. "Quan vaig obrir Nor- Norma Comics no té res a envejar a les
nez va descobrir ben aviat que podia con- ma Comics no hi havia cap llibreria que grans llibreries tradicionals del centre de la
vertir la seva afició al novè art en el seu oferís una presència adequada per al públic ciutat. Prestatges ben ordenats per edito-
modus Vivendi. L'any 1977 fundava Norma genèric. Fins llavors, el còmic era exclusiu rials i col.leccions, un ampli taulell de no-
Editorial que, amb el decurs dels anys, ha dels aficionats més radicals. Calia obrir uns vetats i mil i un racons per als amants de
esdevingut una de les empreses capda- establiments com els que van sorgir a París les curiositats, ja siguin fanzines, recargo-
vanteres en l'edició de còmics a Espanya. a la fi dels setanta i al principi dels vuitan- lades històries de
Sis superherois o obsessives
anys després, el 1983, convençut que ta, unes llibreries cuidades, professionals, edicions de manga
calia japonès, se succeeixen
tancar el cercle perquè tots dos nego- on els aficionats entressin no només a com- en les dues plantes de la botiga del
cis passeig
es consolidessin, Rafael Martínez va prar àlbums, sinó també objectes de regal de Sant Joan, presidida per una imatge i
decidir crear la llibreria Norma Comics, es- relacionats amb els seus personatges prefe- unes làmines de Tintín, el cèlebre personal-
pecialitzada en historieta. No va ser la pri- rits", explica Martínez. Els objectius de ge d'Hergé que fa de patró de la historieta.
mera llibreria consagrada exclusivament al Norma Comics, però, anaven més enllà. Un personal
món jove i bon coneixedor del que
del còmic, però si que en va ser la pri- "La llibreria va néixer amb la intenció de ven completen els ingredients que han con-
mera amb una estructura empresarial, fins netejar la imatge que aleshores tenia el cò solidat Norma Comics com l'epicentre.
Tot vinyetes
92
El còmic japonés ha dut una nova generació de lectors a les llibreries especialitzades.
com la referència de la historieta a Barce- mercat, en un gènere d'art i assaig, només tat ambienta acalorades discussions sobre
lona. per a minories. Autors com Tardi o Moe- la decadència d'algunes sèries de superhe-
L'èxit de Norma Comics no té secret. En bius fa temps que van deixar de ser rendi- rois que no han sabut tenir una mort digna,
primer lloc, un ambient de complicitat amb bles". la innocència d'Astèrix i Tintin, l'embran-
el comprador. Gadgets, pòsters, samarre- I és que el comprador del còmic ha can- zida, sembla que definitiva, de la indústria
tes, mitjons, pins i tota mena de productes viat. Ja no són els fills del Maig del 68 qui japonesa, i la lloable iniciativa dels editors
bombardegen els aficionats que entren a la s'interessen pels àlbums d'historietes. Els espanyols independents, com ara Cama-
llibreria en la qual mana més la imatge, el nous aficionats han nascut i crescut al cos- león, que produeixen àlbums a imatge i
merchandising, que els mateixos àlbums de tat de la televisió i dels inefables dibuixos semblança dels manga i els tebeos nord-
còmics. Agradi o no, la venda d'àlbums animats japonesos. Històries apocalípti- americans. I és que, ja se sap, si es pot vèn-
només representa el cinquanta per cent del ques, sexe a dojo i elevades dosis de vio- cer l'enemic, el millor és aliar-s'hi.
total de vendes de la llibreria. I és que la lència són els ingredients que, convenient- Els nous aficionats són, en definitiva,
historieta és un riu amb poca aigua. La fòr- ment utilitzats, sedueixen els nous lectors més joves, més fidels, però també tenen
mula ha funcionat. A la botiga del passeig de còmics. Rafael Martínez gosa fer el re- menys recursos. Rafael Martínez no creu,
de Sant Joan, se li "La
van afegir dues més, al trat robot del nou comprador d'historietes: però, que això sigui un inconvenient.
carrer Rosselló i al carrer del Pi; i una ter- "té al voltant de vint anys, sap perfecta- gent jove, malgrat tenir menys diners, és
cera a Alacant, que va obrir el camí a la de- ment el que vol i coneix perfectament el més interessant per a nosaltres que no pas
sena de franquícies que actualment funció- medi. No són compradors esporàdics, sinó un senyor de quaranta anys que guanya
nen a tot Espanya. que s'acosten al que, exagerant una mica, 400.000 pessetes però que ha perdut l'afí-
Els temps canvien, i la llibreria ho fa podríem dir-ne col.leccionistes compulsius. ció pel còmic o li fa vergonya comprar-los
amb ells. Ja no mana el còmic francobelga, Si els agrada el manga compren tot el que ara, que està ben situat i té una posició so-
ni la historieta underground nord-america- surt, si els agrada un determinat personatge cial que potser no lliga massa amb aquesta
na dels anys setanta. El còmic actual es de Marvel, no s'aturen fins tenir totes les afició. A Norma Comics, li interessen més
mou en clau d'infatigables superherois seves aventures. Només els falta el fetit- els joves que només disposen de 2.000 pes-
americans, japonesos i fanzines al- xisme dels japonesos per ser uns bojos del setes però que se les gasten en còmics.
manga
ternatius. La llibreria Norma Comics, com còmic". Naturalment, per conquerir aquest públic
tot negoci que es vani de ser-ho, va ser la Norma Comics ultrapassa, en aquest sen- hem de donar-li el que realment li agrada".
primera a adaptar-se. "El gros de les nos- tit, la seva funció estricta de llibreria espe- Norma Comics, però, no es conforma a ser
tres vendes prové del còmic japonès i nord- cialitzada i esdevé un lloc de trobada d'a- una botiga més. La darrera fita de la llibre-
americà. El còmic ha perdut l'atracció que quells que els japonesos anomenen otakus, ria no ha estat obrir una nova botiga, sinó
tenia fins fa uns anys. Ara la gent se sent és a dir, malalts del còmic. Bona part d'a- ampliar la casa mare amb una sala d'expo-
més a prop del cinema, per això el còmic quests aficionats de dits tacats de tinta són sicions on es reivindica una de les obsés-
amb més sortida és el que imita descarada- fidels a les improvisades tertúlies que se sions de Martínez: aconseguir que la histo-
ment els d'art.
processos narratius cinematogrà- celebren entre els prestatges de la llibreria. rieta tingui tractament
fies, és a dir, el còmic de superherois i el Entre àlbum i àlbum, molts clients han es-
manga japonès. El còmic europeu, al qual tablert les bases d'una peculiar amistat,
dediquem una atenció i un espai preferen- plena de complicitats i referències. La flai- Antoni Capilla
cials, s'està transformant, FotosiMarc Coromina
per les lleis del re a tinta, dissolvent i paper de baixa quali
Norma té una petita sala d'exposicions.
93
10 ANYS DE "BARCELONA POSAT GUAPA"
Pavelló Rosa (Barcelona)
'
« S\ií
Edific, Olimpia (Barcelona)
En el mon de la rehabilitació hi ha una empresa que s^ha destacat tradicionalment
per escometre grans reptes:
AGROMAN
Des de fa mes c/e 10 ANYS estem POSANT GUAPA BARCELONA
sEONets
àBROHtH
Sabino Arana, 32 - Tel.: (93) 330 89 51 - Fax: (93) 330 32 84 - 08028 BARCELONA
EL PERSONATGE
Josep Martorell
Soci d'Oriol Bohigos i de David Mackay des del 1961, l'arquitecte Josep Martorell
(Barcelona, 1935) és autor, entre altres moltes intervencions, del projecte de la Vila
Olímpica de Barcelona i del Pabellón del Futuro a l'Exposició Universal de Sevilla.
En la seva llarga trajectòria professional, Josep Martorell ha realitzat projectes
per a Berlín, Maastricht, Florència, Cardiff, Salern i Pescara, i ha estat guardonat
amb diferents premis, com el FAD d'Arquitectura, que li ha estat concedit
diverses vegades. Josep Martorell és el president del XIX Congrés de la Unió
Internacional d'Arquitectes que se celebra a Barcelona.
La vida de Josep Martorell està indissolublement dels que té. Tímid, reservat i cautelós, Martorell és major part de les seves hores hàbils al despatx profes-
lligada a la d'Oriol Bohigas. 1 viceversa. Les seves també una persona perdudament enamorada de la sional de la Plaça Reial, Martorell no descura la seva
existències han discorregut en paral·lel, des que van seva professió, dotada d'extraordinària capacitat de passió per la lectura, ni l'afició blau-grana, ni els
coincidir a l'Institut Escola fins a l'actualitat. I això treball i d'insospitats dots persuasius. comentaris irònics, ni la pràctica esportiva, clau de la
inclou seva vitalitat.
ja un llarg reguitzell de llocs i activitats, com En el transcurs de gairebé mig segle de labor pro- seva bona forma física i de la
l'Institut Menéndez Pelayo, el servei militar, l'Escola fessional juntament amb Bohigas, Martorell s'ha for- Franquejada ja la barrera dels setanta anys, Martorell
la fundació del Grup R l'estudi jat, base d'idees, rigor i sistema, una fama d'arqui- continua jugant a tennis cada setmana i cabussant-se
d'Arquitectura, o pro- a
fessional que tots dos van crear el 1951 i on més tard tecte tot terreny. Amant de la fase projectual -que els regularment a les piscines Picomell, de les quals és
s'incorporarien com a associats David Mackay i Al- membres de la firma MBM desenvolupen conjunta- soci de primera hora, cosa que li permet presumir,
bert Puigdomènech. Fins al punt Oriol Bohigas ment, "només amb un llapis", segons fonts acostades amb bon humor, "ser
que olímpic". Quan arriba la calor,
considera Josep Martorell no ja un amic o un soci - a l'empresa-, Martorell s'ha encarregat també sovint el nedador Martorell canvia la piscina pel mar de
que ho és i, en tots dos casos, des de fa molts anys-, de seguir i de conduir les construccions a peu de bas- Menorca, illa en què estiueja des de fa anys i amb què
sinó algú / quelcom tan entranyable com una de les tida, cosa que, sens dubte, ha contribuït al seu bron- ha establert una fructífera relació. L'illa li va donar
seves pròpies vísceres. 1 que Martorell, segons els zejat facial perpetu. En aquest sentit, les obres de la alè per preparar la Guia d'arquitectura de Menorca
seus acostats, defensa invariablement Bohigas, fins i Vila Olímpica de Barcelona constitueixen un altíssim (1977), probablement una de les seves produccions
tot no té raó. De tota manera, mentre exemple de la capacitat constructiva de Martorell, i editorials més 1 a l'illa hi ha deixat la seva
quan sap que personals.
Bohigas es convertia en polemista intrèpid, en també un excel·lent colofó professional: "alliberat" empremta, amb obres firmades per MBM -però amb
referència intel·lectual i en celebritat social, Martorell durant dos anys pels seus companys de despatx de accent agut sobre la primera M-, com el nou port de
i de les necessitats
ha aconseguit passar per la vida amb sigil i discreció, qualsevol altra tasca, Martorell va supervisar al detall Maó. Fi analista de la realitat
esquivant el canó de llum que persegueix les estrelles l'execució de totes les obres de superfície del nou constructives, professional intel·ligent, metòdic, te-
damunt l'escenari. Cosa estat i és dor-
que ens du a preguntar-nos: barri: "a la Vila Olímpica no hi ha ni un sol arbre que naç i incansable, Martorell ha l'espina
Qui és Martorell? El mateix Oriol Bohigas, al seu vo- no tingui el vist-i-plau de Martorell", afirma un dels sal d'un despatx al voltant del qual s'ha organitzat i
barcelonina de la
lum de memòries Combat d'incerteses, ens ofereix seus col·legues. sustentat gran part de l'arquitectura
una primera, encara que indirecta, resposta a l'afir- Als ha servit
seus dots com a polifacètic de l'arquitectura, segona meitat del segle XX. Un despatx que
"No sé què hauria fet sense Martorell, un home Martorell uneix una capacitat d'organització notable, de
mar: plataforma de llançament internacional per a
La realidad del
que ha treballat molt més que jo i que sempre ho ha que, sens dubte, ha propiciat la seva elecció com a Bohigas, i que Philip Drew, autor de
fet sense aspirar ni lluïment ni al protagonisme". president del comitè organitzador del XIX Congrés espacio, ha retratat amb l'afortunada imatge següent:
Josep Martorell Codina, nascut a Barcelona el de la Unió Internacional d'Arquitectes a Barcelona, "Bohigas és la campana que sona, i Martorell, l'es-
1925, fill del pedagog Artur Martorell, és avui un igual que abans va propiciar la seva presidència del glésia".
cavaller alt, prim i fibrós, d'ulls vius i d'abundants Congrés d'Arquitectes de Catalunya 1980-81, i altres
Moix
cabells blancs, que aparenta uns quants anys menys nombrosos compromisos gremials. Si bé es passa la Llàtzer
95
Después de cierto tiempo... algunas realizaciones
vuelven a brillar.
Por la pureza de sus lineas y la modularidad de las estruc- en el documento TEXTURA Y COLOR para que el pro
turas, el aluminio es el material idóneo para la fesional pueda elegir el más adecuado.
rehabilitación: conjuga, mejor que ningimo, la
I* .
calidIadI I /
con la estética. TECHNAL hace posible los proyectos de pro
fesionales, no sólo por sus productos , si no tam-
Technal va más allá. Confiere al aluminio una bien por sus Servicios.
personalidad propia al permitirle encajar en el
entorno arquitectónico, coinbinar con elemen- El Departamento de Obras y la Oficina Técnica
tos naturales como la piedra, mármol, vidrio... de Technal pueden acompañarle en todas las eta-
pas del proyecto, asesorándole, informándole,
El color, como elemento imprescindible en la ayudándole.
Arquitectura, también ha sido tenido en cuen- ■|TJ|H
ta por Technal al ampliar su variada gama de Consúltenos, nuestro objetivo es hacer realidad
colores : anodizados, lacados, mates y brillan- los proyectos de profesionales como Usted.
tes, exclusivos, texturados especiales... todos se presentan
TECHNALTS
Zona Industrial Sector Autopistas. 08150 PARETS DEL VALLES (Barcelona) TeL 93) 573 00 00. Fax 93) 562 22 50
Number 31. 1996
English Text
Page 3 its readers two precise evocations of the environment. Policies that would foster the deve-
"Pedrera" house, in which a detailed description lopment of new urban centres, this is to say areas
OF RIVERS, ARCHITECTS AND CINEMA of the works recently carried out inside the buil- around which the different sections of a city
by Joan-Anton Benach. ding is complemented by a chronicle rich in could be structured to make up an integrated
Managing Editor. highly interesting historical data. whole, while also favouring the cohesion of each
And B.MM could not fail to echo the comme- of those areas.
From the very moment the agreement that moration of the hundredth anniversary of Catalan Guided by the principle of government aid and
unblocked the procedure aimed at solving the cinema through one of those articles which make convinced that local governments are the public
main problems involved in the diversion of the our publication one the most sought-after sources bodies which usually better identify with the citi-
course of the Llobregat river was made public, of documentation. Once again, the central sec- zens, we ought to promote a culture of co-opera-
the old question regarding the regeneration capa- tion of B.MM endeavours to transcend the ephe- tion between cities, which would not exclude a
city of the rivers in the Barcelona area came to meral nature of journalistic production by pre- culture of fair competition. Making co-operation
the surface again, as distressing as ever. So, our senting an inventory which is intended for imme- and competition compatible is the best way to
particular round table (in the 2x2=5 section) diate use. In order to complete such an inventory, improve the quality of life among residents in
focuses attention on posible answers to those which was far from an easy task, we have relied large cities and to establish homogeneous criteria
problems in a four-voice discussion. These ans- upon numerous contributions from specialists in order to encourage the development of town-
wers have been brought forwards by fully quail- who have unequivocally expressed their trust in planning on a more human scale. Taking such a
fied people who, in one capacity or another, are the informative functions performed by our line as a starting point, it would undoubtedly be
now involved in the preservation of our modest - magazine. We thank them most sincerely for easier for the members of United Cities to speak
and presently rather degraded - metropolitan their collaboration and we shall do our best not to and act in unison, providing that there might be
waterways. The recovery in the standard of envi- disappoint them. an equally flowing and effective dialogue with
ronmental quality, which Barcelona should in no other international organizations. To this effect,
way relinquish, undoubtedly depends on the Page 7 the Istanbul meeting turned out to be a real
upgrading and rehabilitation of the Besòs and milestone in the organization's history. It is worth
Llobregat rivers. THE CITY AS THE FOCAL POINT OF A pointing out that, among the conclusions reached
But the state of our rivers is an issue that is not LARGE-SCALE INTERNATIONAL DEBA- during the Congress, there was a formal request
likely to be of any great interest for the extraor- TE addressed to the International Associations of
dinary congress which is just about to be held in by Pasqual Maragall. Municipalities and Local Authorities, urging
our city. On the other hand, a matter that the par- Mayor of Barcelona. them to provide themselves with proper statutes
ticipants are bound to discuss at length is the as soon as possible, so that they might set up
quality of urban life. Because approximately The World Congress of Cities and Local some sort of federation, formally recognized by
10.000 professionals currently working in the Authorities, which was held in Istanbul on the the United Nations.
field of architecture and town-planning will be 30th and 31st of May 1996, has been a funda- One month after the World Congress of Cities,
coming from all parts of the world to attend the mental step towards achieving a greater unders- Barcelona has the pleasure and the honour of
meeting that will take place in Barcelona in the tanding and a mutual pledge of support between being the host city for the XIX Congress of the
days immediately following the publication of the United Nations and the United Cities. Within International Architects' Union (lAU) which, to a
the present issue of B.MM. The XIX Congress of the framework of the different international large extent, is aimed at arousing a thorough
the International Architects' Union (lAU) will forums organized in Turkey, the "Habitat 11" reflection on architecture and urban develop-
find in Barcelona an appropriate setting as well Conference - twenty years after the first gathe- ment. No other city could have provided a more
as important points of reference for updating ring of that kind held in Vancouver in 1976 - has suitable setting for this event. As Josep
policies regarding large-scale interventions in emphasized the real complexity of the problems Martorell, President of the Congress Organizing
historical urban areas. Some of the monographic which converge to hinder an effective housing Committee, reminded us in the previous issue of
articles published in our magazine could, among policy, not only as regards the decent living con- this magazine, the architects from all over the
many other documents, provide reflection-arou- ditions all citizens should be assured of, but also world really feel "enticed by the opportunity of
sing material at the disposal of the lAU's mem- where its repercussions on the urban tissue - in coming into direct contact with our city which,
bers, who form a collective that is to a large old and new cities alike - are concerned. And this thanks to the 1992 Olympic Games, has become
extent responsible for establishing a progressive is a question which requires measures to be taken famous for its town-planning attainments and
town-planning strategy which, in many cases, and co-ordinated at all levels. urban transformation." And these experts in
does not have anything to do with the florid, for- As the President of the European Council of architecture are not only interested in the most
malist apologetics by which the sector is so often Municipalities and Regions, I considered that it spectacular achievements within that transforma-
affected. The opinions expressed by six presti- would be appropriate to point out before the tion process - such as the construction of the ring
gious professionals open up the debate recorded World Congress that the concept of urbanization roads or the recovery of the city's waterfront -.
in the central section of our magazine by presen- does not necessarily coincide with the concept of The newly-created urban centres and the ambi-
ting a panoramic view of some of the European city-making. Real city-making does not only tious works carried out in the "Ciutat Vella" dis-
cities which are currently facing the challenge of imply the construction of buildings, it also pre- trict also appear as emblematic operations which
having to combine old and new architectural ele- supposes the existence of a whole network of have become the focus of interest and discussion
ments. public services and other facilities orientated in that large-scale international debate in which
In this respect, the lAU's Congress will find towards the welfare of the citizens, which would Barcelona is already playing an important, ener-
one the city's landmarks in the "Pedrera" buil- assure city residents of decent housing and living gizing part. That is why, today, in my "Open
ding, whose present aspect is the culmination of conditions. In Istanbul, 1 wished to remind all the Letter", I would like to extend a most sincere,
a recently completed, exemplary restoration pro- participants that there is something called "the warm and hopeful welcome to the members of
cess. We could therefore say that, somehow, right to a city", and that such a right obliges all the lAU who now have the opportunity to assert
Gaudi's genius will be presiding over that solemn public authorities to pursue town-planning poli- and consolidate their vocational interest in
gathering of architects. So, our magazine offers cies aimed at creating a more habitable urban Barcelona.
97
Page 9 the regulation limits established by the city aut- would have been able to create it. No Czech
horities. Immediately, one of the most resounding architect would have been granted the building
NEW ARCHITECTURE IN HISTORICAL and long-lasting debate in the history of Czech permit for such a controversial design. No one
EUROPEAN CITIES. PRAGUE architecture broke out. This project was the jack would have ever dared to project something so
by Irena Fialová in the box which prompted the first public con- expensive and so complacent. The "Ginger and
Architect. frontation in the country on themes like : "The Fred" building is like a mirror which reflects
International versus the Czech", "The Historical one's tolerance, not only for architects, but also
For a number a reasons, the historical city of versus the Modern", "Money versus Ideals", for all the unprofessional people driving or wal-
Prague has a specific quality that was recognized "Humbleness versus Exhibitionism", "The Limits king by; it is impossible to overlook it. After
very quickly by the tourists who flocked to the established by the City Authorities versus the years of a predictable life, full of rational attitu-
city after 1989 and, later and more slowly, by its Architect". It lasted for the whole year of 1994 des, we are now faced with an extremely different
inhabitants. Prague is one of the largest Gothic and died out only once the building permit had building.
cities in Europe. After a grandiose Gothic period been issued. When the works will be completed, the interior
under Emperor Charles IV, it lost its political In order to understand how alien Frank Gehry's spaces and the inside/outside relations will be the
power and was transformed, over nearly 500 design appeared at that time, it is necessary to final proof that will tell us whether it is really
years of containment within its fortifications, into explain, at least in general terms, the starting more than an overwhelming scenographic design
a provincial town. From an architectural point of points of the discussions : in the context of all the and whether it is more than just rational or simply
view, the Baroque period left a strong imprint changes that had taken place after the 1989 revo- irrational. Although I have some doubts about the
here and so did, without a doubt, the new T.G. lution, three distinguishable approaches to new qualities of the inner spaces, I also have confi-
Masarik's democratic state with its top quality architecture could be recognized: dence in Eva Jiricná and "Architecture
functionalist architecture between the first and -to continue with the socialist style, while Asociates", Prague, commissioned with the inte-
the second World War but, thankfully, there was slightly modifying it. This approach was suppor- rior design, and I trust that the result will be as
never enough money - or will - to modernize and ted by the still existing large building companies good as possible.
change the city radically. Changes were compro- and the city administration officers' immutable Petr Kratochvil, one of our architecture critics,
mises, small in scale and slow, which ultimately way of thinking. made an optimistic statement during that period
endowed the city with a quality which Christian -to look toward the outside and try to copy of heated discussions : "... I believe that Gehry
Norberg Schulz described so well in "Genius what is going on in other countries without really and Milunic's building will reach such a position
Loci": "... the fascination of Prague comes above understanding the context. in the history of Prague's architecture as the one
all from an urgent feeling of mystery. Here you -to return to the point where the evolution of achieved by the cubist houses built below
get the impression that it is possible to penetrate the country was interrupted and restart from there Vysehrad Hill or Adolf Loos's villa which, becau-
always deeper into the interior of things. The stre- - from the funcionalism of the 1930s, the last se of their originality, have never been imitated
ets, entrances, courtyards, staircases take you into period when Czech architecture attained an inter- and have remained, in the course of time, archi-
an infinite heart... All houses are deeply rooted in national level. Even though it was much critici- tectural "solitaires". But its significance for our
the layers of history, they grow up from these zed by western architects, this approach showed, architecture is also more general: it shows us that
roots and their individual names remind us of more than any other, the considerable effort "The Golden Fund of Czech Functionalism" is
their legendary past...". which was being made in search of the new not the only source of inspiration for the future
As no more than ten new buildings have been Czech identity, in an attempt to revive long-for- ..." (Architect. 15/1993).
build in the historical center of Prague since the gotten qualities of basic craftsmanship, which
second World War, the continuity of those layers was perhaps a necessary step so that we might Page 10
of history was interrumpted, which emphasized assimilate all those overwhelming changes : new
the specific quality of the city and led to an unu- materials, new technologies and building possibi- MOSCOW TODAY
sually complex situation when it comes now to lities, new clients, new requirements. It was more by L.V. Vavakin.
designing and realizing new architecture here. especially the younger architects who believed in Chairman of the Moscow College ofArchitects.
Within a few months, what is undoubtedly the the qualities and forms of funcionalism the ones
most visible example of new architecture in the who expressed more radical opinions concerning The improvements in the image and comfort of
historical center of Prague, publicized and discus- Frank Gehry's building. the capital which have taken place against the
sed by the leading architecture journals throng- The way Vlado Milunic, not being trained in backdrop of the complex and contradictory pro-
hout the world, will be completed : Frank Gehry's fighting public opinion, dealt with the whole cesses affecting Russia, and which are obvious to
"Ginger and Fred" building for the Nationale situation was admirable. Right from the begin- both inhabitants and visitors alike, can be sum-
Nederlanden company. The building site is a cor- ning, he accepted certain limits while working med up, without fear of exaggeration, in the phra-
ner site facing a city square and a bridge on the with Frank Gehry. With extreme tolerance and se "the Moscow phenomenon". In this difficult
right bank of the river Moldan. It is within the humility, he carried the project through the roug- phase of transformations, Moscow has managed
boundaries of the historical center of Prague, with hest times, solving many practical problems to put its inherent intellectual potential to good
direct connections and views to the Castle and regarding the design, and we should not forget his practical use and steer a safe course towards a
other historical monuments. The original house name as coauthor. system of market economic relations while pre-
was heavily bombed by the U.S. Army in At the present time, the exterior of the "Ginger serving the harmony of its architectural heritage.
February 1945. It had taken several years to have and Fred" is completed. As critics thought and The programmatic documents contained in a
the rubble taken away and the site had stayed feared, the building did indeed exceed the limits comprehensive development plan have played a
empty until today. In the sixties, the crossroad of the site and the adjacent square, and not only decisive role in the success of the Moscow local
and the tram tracks on the foreground of the brid- physically; it is so impressive that it disturbs the government's town planning policy. I am refe-
ge were rebuilt, reducing the size of the building panoramic views and the rhythms of the whole rring to the new General Development Plan for
site considerably. During the following years, Moldau banks. The debate might start again, as Moscow and its neighbouring districts and a
several projects for the site were elaborated. One pointed out by a first negative reaction : Kenneth refurbishment plan for the capital's historic city
of them was brought forward by the architect Frampton, after his visit to Prague in December, centre. The preparation of these documents in the
Vlado Milunic (1990). The composition of his mentioned three bad examples in the city's archi- new conditions existing in Russia has helped to
project was based on an opposition between two tecture : "... Beside the "Don Giovanni" hotel (an bring into being a new methodology for urban
different parts of the building : a vertical inner overscaled pink giant in Prague 10) and Frank planning within the framework of a specific deve-
tower and dynamically shaped façades leaning Gehry's "Ginger and Fred", this (the Dysneyland lopment project for Moscow and the surrounding
out in three directions. After the Nationale pedestrian zone of Václavské Námestí) is the area.
Nederlanden Insurance Company had bought the most unfortunate event that occurred in Prague Today we can see clear signs of regeneration in
site, Vlado Milunic was asked to collaborate in since the fall of the past regime". (Architect. 4/96, the life of the Russian capital, while it is also pos-
the building design with a foreign partner archi- p.8) sible to glimpse a way out for many of the pro-
tect, and Frank Gehry ultimately got the assign- Looking at the "Ginger and Fred" building with blems that have been building up for a long time
ment. Their "Ginger and Fred" project was pre- the knowledge of its background, I think that the without any concrete prospect of resolving them.
sented to the public at the end of 1992. This pro- importance of this building for Prague does not Suffice it to mention the effort to put an end to the
ject was very different from Milunic's original only lie in the fact that it is an optimistic sculptu- marked territorial imbalance between the indus-
one; in fact, it was different from anything any- re full of movement. In the context of the rather trial and the residential areas. By the late eighties,
body would have imagined could be built in the ascetic and funcionalist contemporary Czech there were estimated to be 40 million square
historical center of Prague and, even worse, the mentality and environment, the building displays metres of industrial land in the capital. Despite a
project exceeded the building site's extension and so much self-confidence that no Czech architect complete ban on new industrial building, except
98
for those branches directly serving urban needs, difficulties of the transition period towards a new of the estates which were developed in the seven-
the local authorities at the time went as far as lifestyle in the capital of Russia. The General ties and eighties. The projects for redeveloping
planning the construction of an additional 20 Plan's overall guidelines have been given a speci- these areas have been instrumental in conside-
million square metres by taking decisions suppo- fic interpretation depending on the particular con- rably increasing the amount of space given over
sed to be of an exceptional nature. Furthermore, ditions in each administrative district. The dra- to housing while taking advantage of the situation
they did so without any kind of financial, material wing up of a set of general guidelines for social to improve its external appearance. This set of
or professional guarantee and without any heed to and economic development affecting 70 of the measures will enable Moscow to double its hou-
the possible environmental and social consequen- 135 municipal constituencies has led to a register sing stock without overrunning its budget.
ces, even though they were well aware that the being made of dwellings that could be rebuilt. A Redeveloping the industrial estates is one of
quality of life in the city was getting worse day by detailed survey in each area holds out the possi- the main reserves available to the capital to meet
day. bility of revising the valuation of potential resour- its need for putting up new buildings for use as
Now, due to a reduction of 250,000 jobs in ces which would allow living space per person to offices, shopping centres and homes. So far the
industry in the last three years, employment has be increased from thirty to forty square metres, land occupied by these estates has been built on
grown in non-industrial sectors. The number of thereby bringing it up to European standards. in an inefficient and chaotic fashion, added to
professionals working in the credit and finance Flaving taken stock of the actual measures which they are a source of contamination for the
houses, which account for as much as eighty per taken under the General Plan in the three years it environment.
cent of all capital movements in the Russian has been applied, we are now in a position to state One of the most important parts of the General
Federation, has tripled, so we can talk of Moscow that almost all the projects and lines of action Plan is the programme for developing enginee-
having a new function as capital of the State. The contained in the programme are in the process of ring and transport infrastructure as a way of tac-
development of small businesses has given rise to being actively put into practice. These projects kling numerous problems and it is already under
an increase in the number of firms. In fact these mainly have to do with transforming and harmo- way.
have shot up from 52,000 to 143,000, bringing nising the national economic structures, impro- The first step towards solving the city's envi-
with them more jobs in the retail and service sec- ving social welfare, regenerating our historical ronmental problems in regard to urban develop-
tors. The accuracy and realism of the forecasts heritage, adopting a policy based on ecological ment was a formal decision not to go ahead with
made in the context of the profound changes criteria, developing infrastructure in the outlying the proposed expansion of LPZP land but to use
occurring in Russia's economic and social life areas and reorganising public works. The founda- it instead to satisfy other needs such as the com-
have been borne out as a result of a series of fac- tion is currently being laid for regulating town mitment to conserve the city's green belt and to
tors. The decisions contained in the General Plan planning activity economically and legally in a make fuller economic use of its inner reserves.
and the General Development Guidelines were way that will encourage both domestic and The transformation of urban areas already in pro-
not based on figures arbitrarily imposed from foreign investment. gress is another major contribution to turning
above by a general plan, as happened in the past, There has been little investment in restoring round the difficult situation Moscow is going
but on a realistic analysis of the capital's situa- certain buildings in Moscow in the last few years through today. The policy of overhauling the
tion. The conclusions of a team of sociology as it was considered, prima facie, something that current division of the city into zones - as seen,
experts were taken as a starting point for deciding would take an extremely long time and scarcely for example, in the closure of the huge decanting
what to do. Besides with a view to opening up be viable. However it has recently perked up, tank in Lublin Fields, the demolition of certain
development prospects to debate, a large number especially in the city's historical centre. Most of obsolete industrial plants and the warehouses on
of representatives from public life were called in, the buildings in the area were so run down that the Krasnopresnensky river jetty to make way for
experiences abroad were studied and a group of they were threatened with demolition under the the building of Moskovski City, and the clearan-
specialists that had worked on similar redevelop- old General Plan. But since 1993, declared Year ce of the enormous bus depot near the zoo in
ment programmes in Leningrad, Kiev, Paris and of the Historical Centre by Moscow's municipal order to put up flats and office blocks in their
Berlin was consulted. The objectives laid down in authorities, a large number of buildings on the place - will actively help to improve Moscow
this strategic development programme, partien- edge of the Garden Ring (Sadovoye Koltso) have from the ecological point of view.
larly the effort to stem the tendency towards cri- been rebuilt and remodelled, funded mainly by The changes taking place in the capital, parti-
sis by laying on a training course and introducing non-state investment, eighty per cent of which cularly the appearance of a large number of new
systems for improving our local government, has come from domestic sources and only ten per investors, have considerably broadened Moscow
became the cornerstone of the town planning cent from foreign investors. architect's professional prospects. The struggle,
policy which is today being successfully imple- The success of this programme has been deci- in fair competition, to win contracts for building
mented by the Moscow City Council. The trans- sively determined by the existence of planning projects is playing an increasingly important part
formation of fundamental areas of the city guidelines which were drawn up with the partici- in enhancing professional competitiveness and
brought about by the growth of non-industrial pation of a large number of representatives from the quality of the proposals being put forward.
spaces has had an unquestionably positive ecolo- public life so that the project constitutes a real Besides, the proliferation of private workshops,
gical impact by cutting down the amount of social agreement, a programme for the regenera- small firms and other non-state organisations pre-
pollution and, obviously, the sources of environ- tion of the city enjoying the most widespread sup- senting projects has put an end to the monopoly
mentally harmful waste. The quality of life has port. At this point we put forward the idea of pre- of the state-run institutions. One of the chief fea-
been considerably enhanced by the completion of paring a project for remodelling the squares tures of this stage of execution of the General
new house-building projects together with the surrounding the city centre, some of which, such Plan, which has defined the location of the new
development of shops and services, a more ratio- as Manezhnaya Square, are already being rebuilt. key city sites to be built, is the wide range of sty-
nal organisation of jobs in the recently built-up The broad outlines have also been laid down for les used by the architects and the great diversity
areas and work on the infrastructure necessary for a programme to rebuild the Kitay-gorod district of architectural procedures. When taken together,
decent transport. Putting a stop to the indiscrimi- and almost all the tiny little districts within the this spells out the end, once and for all, of the
nate growth of the population is a way of alio- Garden Ring. Pride of place in the historical cen- impersonality that characterised Moscow life in
wing a huge number of newly arrived inhabitants tral area where the refurbished buildings are to be the years of massive housing developments with
to adapt more easily to the conditions of urban found are the constructions regarded as unique, industrial blocks of uniform appearance and
life. Of special importance is the specific policy such as the church of Christ the Saviour, the exactly the same number of flats in each one. This
approach designed to strengthen and develop our Tretyakov Gallery, the Bolshoi Theatre, the is extremely important because it fits in very
cultural potential and, in particular, the steps History Museum and the Museum of Fine Arts. neatly with one of the most characteristic features
taken to stimulate a spiritual renaissance based on We are also thinking about formulating a plan to that have historically shaped Moscow's appearan-
the reconstruction of our people's places of wors- make use of the underground spaces in the city ce: its multifaceted nature.
hip, which at the same time acts as a stabilising centre. An overall assessment of the actual results of
force in the turbulent social and political climate This is undoubtedly one of the major social the General Plan is going to be made with a view
pervading the capital. As one of the participants challenges facing us. At the present time the to updating the information it was based on and
in the architectural debates observed, referring to amount of space in the capital allocated to dwe- setting in train the work in the city centre. Other
the quality of the measures taken to refurbish the llings is 169.1 square metres, which works out at objectives include completing the programmes to
city's historical centre, Moscow has begun to an average of 19.6 square metres per person. But relieve overcrowding, making further headway
smile. even so, ten per cent of Muscovites still live in with working out programmes for reorganising
The new district-based administrative structure communal flats. The recently created suburbs in urban spaces according to the different spheres of
and the management system founded on it which the capital where new homes have been built, action (environment, transformation of the city's
have recently been put in place by the mayor of such as Marin, Butovo, Mitino, Zhulevino, basic structure, reoganisation of industry), imple-
Moscow in the framework of the General Plan, Novoprodezki, Kurkino and Sherbinka, are menting the projects for organising all the muni-
have played an essential role in overcoming the notably different from the impersonal character cipal districts and the project for setting up a joint
99
action system for work on the Kremlin-Kitay- de cultural centres. Bratislava's cultural back- a nearby hill. Jozef Ondrias and Juraj Závodny
gorod complex, preparing a project for putting ground has always been quite subtle, based rat- are the architects who designed this villa which
up
buildings on the banks of the river Moscova, her on an overlap of varied layers than on single evidences consistent, first-rate architectural qua-
modernising the city by both road and original conceptions, preferring contrasts to lities, not only where the architects' is
access to design
and achieving efficiency in making unity, adaptability to determination and echoes concerned, but also in the finished construction
rail, greater
the most of the land resources and the overall to shouts. itself. This house is inspired by Bratislava's most
conception of the economics of town planning. Bratislava's cultural situation bears resem- significant architecture of the 1920s and 193Gs,
As regards the role of architects in all this, their blance to that of other small capitals in periphe- its construction and technological qualities as
job is to update their professional activity in order ral parts of Europe. Here, on the Eastern edge of well as its architectural spirit. The villa forms a
to find a modem architectural approach incorpo- Europe, cultural expressions are significantly single integrated unit, from its overall architec-
rating the wealth of Moscow's architectural tradi- affected by the nations' battle to really belong in tural composition down to the smallest, perfectly
tion; introduce into projects and architectural Europe as well as by a permanent assertion of fitting details. The nature of the grounds deter-
plans a joint approach to developing quarters, their differences. The most important factor mined the design and disposition of the house.
thoroughfares, squares and social centres; and. nevertheless remains a deeply rooted conscious- Even though the building site was only a 400
lastly, put the finishing touches to the creation of ness of their own cultural imperfections. square metres plot, the villa's design is free and
a valid urban design. In Bratislava, "modernist" architecture has grandiose. The two-wing construction is compri-
served as a model to which architecture has sed of two slightly out-of-level parts. These two
Page 12 always turned because it appeared as a source of wings are connected by a staircase which forms
stability. Such "en masse" returns to modernism a smooth curve. Viewed from the street, the
NEW ARCHITECTURE IN BRATISLAVA have been more frequent in Bratislava than in house appears to be two-storey high, while the
by Henrieta Hammer Moravcikova. any other part of Slovakia or even of Central side facing the garden rises to four storeys. The
of
Architect. Europe as a whole, as illustrated by the major whole architecture, as well as the disposition
comebacks which that style respectively made at the different spaces, is characterized by its sim-
Bratislava has always been a cross-roads of the end of World War II, after a period of pie elegance, lightness and clearness. All the ele-
influences. It is situated near various cultural Stalinist architecture in the Fifties, in the late ments used to mark off or divide planes and spa-
and natural borders, that disturbances have Sixties and, finally, in the Eighties. These come- ces - the iron bars of the balustrade or the woo-
so
become because were den stairs - achieve an
part of the city's historical picture. It is backs were indeed impressive they extraordinarily perfect
therefore not a coincidence that an open city gate paralleled by powerful anti-modernist currents balance. A fine state of equilibrium between two
should be its heraldic symbol. of opinion which found expression at all levels, extremes has been reached : on the one hand,
Bratislava is quite a small town of approxima- from a basic political planning to the resulting you can feel an almost uncontrollable comple-
tely 400.000 inhabitants, built on the banks of artistic classifications. This type of repeatedly xity and, on the other hand, a provocative sim-
the Danube river, not far from the Austrian and renovated modernism was understood in a broa- plicity. The whole construction has fed on the
a
Hungarian borders. Bratislava has somehow der context, so that the different authors could experience gained in the past. When studying
always kept away from major historical events join in the stream very easily. In connection with series of details, you can see that the design of
and breakthroughs. But its uniqueness lies in the these trends, we can today consider that archi- the villa is based on a "retrostudy" of the archi-
fact that it has nonetheless been far tecture which reflects the effort to achieve per- tecture of the Thirties (that is why the authors
never very
from these events. A fact which we mention in fection, starting with technological quality and phonetically called it "Srtis"), dominated by
order to illustrate the peripheral situation of a ending in the brilliant designs of a powerful, simplicity, and in which horizontal balustrades
provincial town belonging to a small state. Over puristical "new modernism", as a most signifi- and glass walls were characteristic stylistic ele-
the years, the urban atmosphere of Bratislava cant frame of reference for the new Bratislava. ments.
has distinguished itself by a characteristic mix- By way of illustration, we shall now mention Where construction works for residential pur-
ture of Autrian, Hungarian and Slovak influen- a few of the most characteristic examples of that poses are concerned, another interesting exam-
ces - or ambitions -. However, another influence architectural style. The first of them is the small pie of Bratislava's new architecture is the hou-
should not be omitted, that of its strong Catholic, parish church which has been erected in Vrakuna sing estate built on the Machnác Hill by the
Protestant and Jewish communities. Because of in 1994. It is the work of four young architects architects Dusan Krepop and Stefan Svetko. The
its peculiar geographical position, right in the from Bratislava : Michal Bogár, Lubomir Králik, works lasted for a long time and were finally
centre of a melting pot of Central European eth- Ludovit Urban and Martin Kvasnica. The ele- completed last year. It is the only housing estate
nic is
groups, Bratislava has naturally developed gant rounded mass of the new sanctuary con- built in the city since 1989. The architects have
into a multinational city. The phenomenon of nected in a very pure and natural way with the succeeded not only in providing comfortable
Bratislava's evolution has led to a strange disin- original core of the old "modern-style" church. accomodation, but also in creating a rational
tegrating and blurring process affecting anything Pure and clear architectural lines form two example of enlightened architecture without any
that proved either too clear or too complex. This "arms" which open to embrace a small square. pretence of pseudo-humanization. We can again
was a kind of
consequence of many everlasting contro- Simple smooth walls alternating with grandiose draw a parallel between this architecture
versies and the incapacity to reach a proper plate-glass surfaces mark off the church bull- and the social housing works carried out in
modus Vivendi, rather than the result of some ding, creating a dramatic contrast with its Bratislava in the 1930s.
inner resistance. surroundings. The interior of the church is com- The last example that we wish to mention is
In the context of the city's new architecture, prised of a great hall with a chancel that stret- the new building which is to serve as headquar-
i.e. created over the last six years, we should ches in an elegant curve. This structure is sup- ters for Slovakia's largest bank, VUB, a building
first answer the following question : to what ported by a series of columns, the disposition of which is soon to be completed on an attractive
extent has the social transformation process which echoes the rounded shape of the ground- downtown site. The design of this edifice was
which started at the end of the Eighties influen- floor glass wall. A balustrade made from iron determined not only by its extraordinary loca-
ced architecture ? A decisive step towards free- bars marks the boundaries of the chancel area tion, but also by the need to emphasize the
dom and western-style democracy was taken, while creating a feeling of lightness and space. importance of the institution itself. "The authors
but this re-orientation only altered the overall The connection between the old church area and of this 24-storey cylindrical tower are Ján
creative potential in subtle ways. On the other the newly constructed parts naturally culminates Bahna, Lubomir Závodny, Igor Palco, M. Juráni
hand, this change spotlighted a number of pro- in a white and smooth prism-like structure, and BOOS. There is a three-wing ground floor
blems, limitations and barriers within the archi- something like a house within another house. surrounding the central yard. The building's
tectural community itself and in the way in This construction also serves as a support for the outer structure - with its plate-glass walls and
which architecture is being created in a wide- chancel, providing at the same time space for a moulded shapes - follows the trend typically
ranging display of constructions and, conse- staircase, the priest's room and a confessional favoured by financial institutions. Even this
quently, of spiritual dimensions. box. The architecture of the Vrakuna church solution has its equivalent in Bratislava's moder-
To chose the most significant examples of reverts to the tradition of those modernist nist architecture of the early Thirties, namely the
architectural trends is a complicated task in any churchs, structured into very "civil" shapes, City Savings Bank building designed by Juraj
town. It is even more so in a city like Bratislava which were erected in Bratislava according to Tvarozek, the first construction ever to include
which has been exposed to variegated external projects by Vladimir Karfik and Michal M. glass curtain walls in Slovakia.
influences that have resulted in a mixture of cul- Harming. None of the mentioned ecamples is absolutely
tural values laid out in overlapping layers. This An extraordinary consruction that exemplifies consistent with a puristic architectural concep-
mixture, always rather inconspicuously but often Bratislava's new architecture insofar as indivi- tion. But this subtle whiff of complexity and
relatively successfully, has followed the patterns dual houses are concerned is the villa which was contradiction might precisely be the most special
set by the progressive development of worldwi built in 1993 at the city's edge, on the slopes of characteristic of Bratislava's new architecture.
100
Page 14 and the survival of these different institutions in federal capital. This explains the early flow of
the future took on symbolic dimensions in the enthusiastic, highly speculative large scale pro-
BERLIN. URBAN DESIGN AND ARCHI- political debate conducted in the city. jects financed by private investors that focused on
TECTURE The most visible expression of the changes and the historical centre of Berlin and gave rise to the
by Barbel Hoidn. efforts made in Berlin is nevertheless the hectic present political and urbanistic debate about the
Architect. building activity which started almost immedia- future of "The European City".
tely in 1990 and anticipates all the hopes and The most prominent of those early projects is
The fall of the Berlin Wall in November 1989 visions of the future image, function and identity the project for the Daimler-Benz complex which
and the reunification of Germany in 1990 were of the city. Private investments in office blocks, is to be comprised of a 340.000 square metre
not merely spectacular expressions of real change laboratories, industrial facilities and housing floor area on a 67.000 square metre site on
in the statics of political forces in the states of the areas turned out to be among the most important Potsdamer Platz and of the three blocks located
communist block, but they also meant a funda- financing sources for this young economy. on Eriedrichstrasse, the so-called "Eriedrichstadt
mental and paradigmatic challenge to the self- Work is currently being carried out on some passages", with a global 110.000 square metre
assessment of the German people and a radical 310 large scale projects involving international floor area on a 16.000 square metre site. This
-
change in the living conditions of the inhabitants private investments accounting for about 50 major project which was conceived during the
of Berlin. billion German Marks and the collaboration of period between the fall of the Berlin Wall and the
The decision taken by the Bundestag in 1991 to some 150 architects from all parts of Europe. constitution of the first common Berlin Senate in
restore Berlin as the seat of the German parlia- With the exception of housing construction 1991 - negated not only the actual dimensions of
ment and but also the scale of the blocks
government while declaring it the works, these complex building activities are con- the building plot,
Capital of Reunited Germany, pushed the Senate centrated in downtown areas such as the in the historical Eriedrichstadt. They set the pace
of Berlin into the role of solving political, admi- boroughs of Mitte, Tiergarten and and, unfortunately, the standards for a whole
nistrative and urbanístic problems on a level Charlottenburg. The focal point remains the his- series of proposals from private developers for
which was no longer merely regional. Nothing torical centre of Berlin, situated in the former the historical heart of the city, between
less than the question of Berlin's rank as future East Berlin, adjoining the future government Alexanderplatz and Potsdamerplatz.
metropolitan region the already existing headquarters. While there was no doubt about the financial
among
or developing European centres needed to de Furthermore, the public city-planning and buil- validity of such a project, it posed many problems
defined from scratch. ding programme focuses on four main points : in terms of urban planning. There was a clear
Reunited Berlin -
covers an area of 880 for and
square The reconnection and modernization of trans- need regulations general guidelines regar-
kilometres and houses 3,5 million inhabitants, ports and services (including the mainline and ding city planning and development. The urban
which puts it among the ten largest cities in suburban railway network, the underground sys- qualities of the existing city of Berlin, with its
It is subdivided into 23 autonomous tem, roads and bridges, the tramway network, and mixed-use, 19th century single-unit houses that
Europe.
boroughs which display quite characteristic diffe- the sewerage and telecommunications facilities). shape the urban fabric of the different districts of
rences. Some 2,5 million people more live in the The focal point is the decision to build a new East and West Berlin, became the scale and the
were orienta-
region surrounding Berlin. Central Railway Station right in the topographic measure of the new projects, which
The political changes hit both parts of the city centre of Berlin and to connect it with the ted towards a monofunctional development, wit-
with charac-
equal strength, and the finding of "the right European railway system. hout taking into consideration the special
artificial expression" for the transformation - each site.
pro- The planning of the facilities which are to ter of building
cess ahead was considered but a minor problem. house the new federal parliament and government The analysis of the original vitality and beauty
The real cen-
problems arose when trying to give it a departments, paralleled by the renewal of already of the now destroyed, transformed common
concrete shape. existing urban areas and the refurbishment of tre of the two halves of Berlin, along with its spe-
West Berlin gradually lost its privileged, subsi- some 270.000 flats in panel-system high-rise cial history of political occupation, became the
dized catalogue of rights. Its identity betwe-
as the buildings. natural catalyst for the public discussions
unconventional cultural centre of the former West - The establishment of an urbanistic strategy en city-planners and clients, as well as amongst
German state, hosting a varied the Berliners.
range of events, as which would allow the sustainable concentration
well as many aspects of its standards of living and correct distribution of offices and commer- The reconstruction of commercial facilities and
linked in in combination with the
were to a state-supported scheme which, cial areas throughout the city, while respecting activities the centre,
of
because it was financed by public money, was all the polycentric structure of Berlin, a question gains in urban quality, is the focal point the
of a sudden questioned due to the new economic which has become the most urgent problem delicate debate between the authorities and the
situation. brought by all these simultaneous planning pro- investors, who have taken over the role of "city
centre. The
The city, that has been left by post-war history cesses. producers" in large sections of the
without really important financial resources of its The need for an urbanistic strategy is a result of "European City" as a model has become a key
requested to transform itself into a pro- the peculiar situation which had developed in word for the city planning policy, requiring
own, was
fessional, financially independant city defined streets,
system post-war Berlin. When the development process mixed-use houses, clearly public
and, at the same time, to develop the necessary started, no global urban planning guidelines had squares and parks, scrupulously separated from
abilities the adjustment of been approved. Planning and building processes private areas in order to guarantee overall urban
management to prompt
the community of East Berlin to the administrati- had to be conducted in parallel, since the pressu- quality. This often clashed with the contradicting
in the former West Berlin. re for investments forced the authorities to take model of large scale building programmes, inclu-
ve system prevailing covered
Eor the East Berliners, the change was a funda- almost immediate decisions. The city's needs and ding shopping malls and privatized pas-
mental one. Besides occasioning mental conflicts private interests had to be somehow reconciled in sages with security-orientated control, a model
order to create synergetical effects. For instance, which most developers and anonymous investors
with the achievements of the capitalistic world,
the process involved, at an administrative level, a the plans for the future regional subway network favoured.
complete reconstruction of the private property and the tunnel system destined to ease the traffic The political decision to return properties
structures of pre-war Berlin, the privatization and situation in the Tiergarten needed to be co-ordi- situated in East Berlin to their former owners
modernization of the state-run housing system nated along with the establishment of a basic provided a pragmactic reason for adopting an
with its symbolic rentals, and complete trans- building concept for the Daimler-Benz project. urbanistic strategy and contributed to the esta-
a
formation of the local administrative Immediately after the reunification of the blishment of building guidelines that are based on
system The historical
-
along with a replacement of the existing staff. country, there was an intense and highly contro- traditional city planning concepts.
The end of the East German State had also ren- versial debate about the street patterns of the centre had to be respected so
-
of Berlin in the
dered obsolete a mass of government buildings basic direction of urban development in the that the peculiar parcelling system
and several unfinished city-planning newly constituted region. Gradually, the debate 1930s
program- might be reconstructed.
which left large of wasteland in the for- gave rise to the outline of a plan which, in turn, On the other hand, the Law governing Special
mes areas
capital of East Germany. led to the creation of a zoning programme for reu- Investments in the area corresponding to the for-
mer
The GDR and the Law
social, educational and health-care sys- nited Berlin that was approved by parliament in mer regulating Open Property
tems needed to be adjusted in order to meet June 1994. However, it was neither politically nor Questions in connection with the Unification
economically feasible to wait for such a long time Treaty, allowed the sale of state-owned
Western standards. proper-
as new in of the claims of former owners, "for
The two halves of the city were all of a sudden before designating some parts of the city ties, spite
competing with each other because everything housing areas or commercial development zones. the purpose of creating or guaranteeing jobs,
was duplicated : universities, academies, Another problem that city-planners and inves- especially so through the creation of commercial
of a service and
museums, theatres, opera houses, medical rese- tors are facing is the unpredictable rate at which production facilities or company"
arch centres, etc ... Of course, public budgeting economy and population are growing in the new "to meet a significant demand for housing among
the population". Thus, the collaboration of the capitals. However, the intellectual challenge was Page 17
investors on a public/private city planning stra- to find an urbanistic concept suitable for the new
tegy had to be assured with more specific means residential areas. In 1991, the Senate's Building MY CHRONICLE OF THE TRANSFORMA-
and orientated towards specific building guideli- and Housing Department carried out a feasibility TION OF "CIUTAT VELLA "
nes. study regarding Housing Strategies, which exa- by Josep Martorell.
Guidelines for the utilization of land were mined the siutability of fifty potential building Architect.
drawn up first for individual areas and later for sites. This study led to the immediate develop-
the whole central zone, stemming from the idea ment of a total of 27 housing areas with a 50.000 I do not know whether or not demolishing a
of "Critical Reconstruction" that served as a con- - 70.000 appartment capacity. whole block of buildings to make way for a new
ceptual model under the aegis of the 1987 The urbanistic concept which sets the pattern square, Plaça de la Mercè, was the first step taken
International Building Exposition, with Prof. J.P. for these new settlements is similar to the idea by the first democratically elected City Council
Kleihues as Planning Director. underlying the inner city development, i.e. of Barcelona to signal its intention to recover
The purpose of that "critical reconstruction" is mixed-u,se housing, a dense and socially diffe- Ciutat Vella, the original old quarter, for the city.
not to recreate historical conditions or a nostalgic renciated city pattern which clearly separates At all events, however, I think we can safely say
landscape, but rather to achieve a differentiated, public and private spaces. The chosen model is it was significant of everything which has happe-
contemporary urban structure. The Land neither a highrise-orientated development nor the ned since.
Utilization Plan allows a wide variety of com- homogeneous "Siedlung" of the twenties, but a When Narcís Serra was elected mayor of
mercial, administrative, educational and cultural suburban unit comprised of about 5.000 appart- Barcelona in the first democratic local elections
facilities. It promotes the idea of the integral ments. in 1979, he had the magnificent idea of summo-
urban quarter. The main rules are : Each suburb will become a new part of the ning the architect Oriol Bohigas to help him work
- The historical street patterns and building existing urban structure of Greater Berlin. out and put in place a new town planning policy.
lines must be respected and/or reconstructed. Financing sources and production techiques are Serra thought - quite rightly in my opinion - that
- Maximum eaves height : 22 metres. similar to those involved in the city extensions the wealth of reflections Bohigas had been saying
Maximum ridge height : 30 metres. planned in Berlin at the end of the 19th century, out loud about the city, from his early contribu-
- A building permit will be granted only if in partnership with private developers. The main tion Barcelona: del Pla Cerdà al Barraquisme,
approximately 20% of the overall floor space is objective of the current plan is to create a truly which appeared in 1962, to his many articles in
destined for residential accomodation. urban atmosphere. So, as a starting point, there is Destino, Serra d'Or, Quaderns d'Arquitectura,
- The building density is not prescribed, but it no zoning plan or technical road system, but a Revista Nacional de Arquitectura, Arquitectura
is a result of the aforementioned policies, the model showing the different public areas: the BIS, etc., would enable him, as a man of action,
planned utilization of the land and the building layout of squares, pathways, parks and buildings to bring to the town planning policy the new
regulations in force. Generally, the density is defines the identity of the new suburb and provi- Council was bound to undertake, a realistic action
around five. des a characteristic orientation, further supported plan that drew on his vast knowledge of the city
- Any new construction must retain the charac- by the planned creation of public buildings, such and its problems. He would be able to give due
ter of an urban building. It must be located on a as schools and kindergartens, in prominently thought to the best way of going about attenua-
single plot and the maximum plot size permitted located sites. Single, distinguishable housing ting and solving these problems with a clear
is the urban block. units in different shapes and sizes will fill up the willingness to get the job done which, risky
In accordance with these guidelines, contruc- marked areas within this framework of public though it might be, would not be hamstrung by
tion works are now being carried out in the main infrastructures. Regulations determine that hou- the indecision that bedevils politicians for fear of
sections of the historical centre. The first invest- ses may not have more than four storeys. The what people might say. In 1979, neither Narcís
ment phase is over and expectations have beco- development of public tree-lined areas and gar- Serra, nor Oriol Bohigas, were professional poli-
me more definable, the functional programming dens is given priority. ticians. In fact, Bohigas has never been one. I
of new projects is now more specific and diffe- While a large number of these projects are believe the task facing them (and later Maragall
renciated. The works no longer bear that "no- being undertaken by developers from the private and Bohigas) has nowhere been more neatly sum-
name" label which characterized the first "rush- sector, public authorities are retaining overall med up than in the book Reconstrucció de
for-gold" development stage. Hotels and enter- control regarding their management. In almost Barcelona (1985) that Bohigas began writing
tainment facilities follow a concrete programme every case, the practical works to be carried out when he began to realise he was getting in the
which makes them fit into that long-term urba- on the basis of the suburb model have been assig- politicians' hair.
nistic project. The same is true of the ministeries, ned not through competitions, but as the result of In this book he makes his view quite clear.
embassies and information services whose defi- open discussions involving all the parties concer- Barcelona proper, i.e. the part lying within the
nitive location within the area was, until recently, ned. This dialogue is conducted as an instructive official municipal boundaries, did not have an
rather uncertain. exchange of views between architects, develo- expansion problem (ruled out in practice by phy-
The chosen strategy is compact enough to pers, clients and public authorities, and it remains sical restraints) but a reconstruction problem. The
allow the coexistence of different architectural therefore an open project. For the time being, this city's urban fabric provided an excellent starting
styles, from modernism to eclecticism. As an programme is unfortunately not ready to serve as point: the area known as the plain of Barcelona,
urbanistic concept, it has already proved success- a citywide model for project management which totally covered by the 1859 Cerdà plan linking
ful, given that it has the capacity to combine the would help putting a stop to the wild urban the old part of Barcelona, hitherto surrounded by
different centres which have emerged under the sprawl of the periphery of Berlin which is being walls, and the other small towns of the plain such
umbrella of a common city-planning idea, wit- currently prompted by uncontrolled projects. as Gràcia, Sarrià, El Clot and Sant Andreu.
hout preventing that sense of thrill brought by Experiments rooted in the city's own tradition However the land speculation beginning at the
innovative and surprising new projects, as pro- have now been turned into a most challenging end of the 19th century, aggravated following the
mised in the past. and peculiar creative force which influences the Civil War by forty years of Francoism, reinforced
The reconstruction of the inner city tends to programming activities of architects and city- by the grandiloquent style of Porcioles, the mayor
overshadow the enormous but less spectacular planners, at well as a hallmark in the dialogue for a large part of this period, completely subor-
task of providing housing in residential areas and with their foreign colleagues who are working in dinate to the economic interests of the wealthy,
creating comparable standards of living in both the city. and accentuated by the "Soteras Plan" of 1953,
parts of the city, in the inner areas and on the It now seems unavoidable in that search for the led to deterioration and overcrowding which went
outskirts. future identity of Berlin - after almost a century against the interests of the vast majority of the
The sudden gap between housing supply and of continuous self-inflicted physical destruction - city's inhabitants while benefitting only money-
demand required a programme for at least 80.000 that people should look back on a history which grubbing estate agents.
appartments to be built with public support over has been buried alive, reflect on its failures and The Barcelona General Metropolitan Plan of
the past five years, in order to compensate for the successes and, in the process, face all those une- 1976 rectified many of the worst excesses of the
speculative aspects of the private market. asy questions that lie hidden beneath the surface 1953 Plan as well as making a number of farsigh-
Wherever possible, existing residential areas will of a prospering metropolis. ted forecasts concerning future developments and
be extended and their density increased. Careful Without placing at first any express emphasis thus served as the framework for the first demo-
urban renovation programmes have been desig- on this subject, architecture has gradually beco- cratic City Council's urban policy. One of the first
ned to preserve urban structures and to moderni- me the leading supporter of its significance and decisions taken by the Serra/Bohigas team was to
ze and refurbish dwelling places. But the enor- the representative of social values in the political make use of specific projects as a policy tool and
mous budgeted costs - current estimates talk of debate which is currently being conducted in a have public spaces play a leading part in the
some 10.000 million German Marks - mean that city and in a country where two different menta- reconstruction of the city. Intervening in a public
increasing use will have to be made of private lities are still coexisting. space through a global project, with an architec-
tural conception including all the essential techni- many of the streets -El Carme, Dr. Dou, Fortuny, extremely well-thought out project by Rafa
cal parameters, could make it into a key pole for Angels and Plaça dels Angels - being smartened Càceres concerning the area surrounding the
renewal which, by a process akin to osmosis, up, the atmosphere has changed for the better. Basses de Sant Pere; another. Plaça de la Mercè
would gradually regenerate the urban fabric all Now the ground floor premisses of almost all the (which I quoted right at the beginning of this arti-
around it. And as a result of the Council's initiati- blocks of flats - mostly boasting well designed cle as signifying the start of the transformation
ve, urban spaces, open spaces, have indeed come façades, with Montjuïc stone at the bottom and process) which grew out of a political decision in
to play this central role. This was supplemented cast iron railings on the balconies - of this small- 1981 to knock down a whole block of buildings
by building, mostly private, which could now scale 19th century urban development that filled and a subsequent concrete proposal by
take advantage of properly regulated public spa- the gap left by the expropriation and sale of the Sanabria/Casajoana/Rosa Clotet; the work done
ces compared to the leftovers with which they Convent del Carme have become art galleries or around the church of Santa Maria del Mar, inclu-
had had to make do under Porcioles. (Let me tell shops of all kinds whose most salient feature is ding a new image for the historical symbol of the
you a little story about something I personally that they are actually functioning. Fossar de les Moreres by the architect Carme
witnessed in the middle of the eighties. During The idea of a cultural itinerary stretching from Fiol; Carrer Montcada, involving the conversion
the two years it took to build the Pare de la one end of the Raval district to another, put for- of some old palaces into a decent home for the
Creueta del Coll where there had previously been ward in the early eighties by the project "Del Picasso Museum thanks to the project by Sòria-
a disused quarry, the flats in a series of average- Liceu al Seminari", has now become reality and Garcés; the refurbishment of Plaça Reial by
quality blocks next to the park tripled in price, the area is much better off for it. Correa-Milà in 1982; and in the nineties, the fit-
while buildings were put up on all the empty sites It is worth stressing that this transformation (or ting out of the buildings in Carrer Regomir,
in Avinguda de Ntra. Sra. del Coll, also near the "mutation", according to the language used in the known collectively as Pati Llimona, for civic and
park.) The book Plans i Projectes per a Barcelona. debates of the forthcoming International cultural activities, projected by Ignasi de Solà
1981^982 (Plans and Projects for Barcelona. Architects Conference/Barcelona UIA 1996, due Morales; the recovery of Pla de la Catedral folio-
1981/1982), published by the Council in 1983, to be held in Ciutat Vella) has been brought about wing the construction of an underground car park
was the first token of the theory I have outlined through architecture and was made possible in accordance with a deliberately restrained pro-
here and of the determination to be effective in because there existed the political will to carry it ject by Rafa Càceres; the last of the walls in
reconstructing Barcelona. It described fifty pro- out and because the different governments invol- Carrer de la Palla; Plaça del Pi, Plaça de Sant
jects for revamping different points all over the ved (the City Council, the Provincial Council, the Josep Oriol and Placeta del Pi; the refurbishment
city, including both the centre and the outlying Catalan Government and the Spanish of the Virreina, Marc and Moja Palaces to be used
districts. Government) were able to overcome their own for cultural activities; Palau Nou de la Rambla, a
Nowadays I do not think there is anyone who narrow party-political interests (although secta- private initiative in 1993 restoring the typological
doubts the wisdom of that decision. The tool for rian reactions still surface every now and again) dimension of such palaces and allowing the Pi
putting it into practice was the newly created and all work together in the district through the church tower to be seen from the Rambla by ope-
Urban Projects Office which for the first time set various bodies which were set up, such as Area de ning up Passatge Amadeu Bagués, a small passa-
about tackling the problems of public spaces in a Rehabilitació Integrada (ARI) and the partly geway, between the Rambla and Carrer Cardenal
unified, global fashion. Now that the city is being public, partly privately-owned company Casañas; some of the first public housing sche-
decentralised, it would be useful to continue such Promoció de Ciutat Vella, S.A. (PROCIVESA), mes; the tidying up of the area round Sant Pau del
an approach as a way of ensuring quality and gua- and which, in spite of their complexity, have alio- Camp and the pre-war Collasso i Gil school bull-
ranteeing the job is done properly. This could be wed affairs to be managed efficiently. The people dings in accordance with a project by Lluís
achieved by insisting on the project method and coming after Joan Clos who got the whole thing Nadal; and the triangular "square" where Carrer
bringing the special plans face to face with their going in the eighties when he was the local coun- Escudellers meets Carrer de n'Arai.
limitations as regards the project requirements. cillor, have stuck close to the original idea. This list I have made of so many different pro-
The work done by the Council through the I would also like to mention some other actions jects affecting Ciutat Vella, spanning the period
Urban Projects Office, using its own team of - from the beginning of the "rebuilding from the early eighties to the present time, is by
architects as well as architects from outside, Barcelona" campaign by the first democratically no means comprehensive. My purpose in produ-
received international recognition in 1991 when elected Council to the present day - which have cing it is to steer clear of generalisations which
the University of Harvard Graduate School of also helped to make possible this whole process might have seemed like a sort of well-intentioned
Design awarded it the Prince of Wales prize for of transforming the historical centre of the city in publicity for the Council without any hard evi-
urban design for all the urban spaces created in such a way that the radical improvements in the dence of concrete results. I have also raised the
Barcelona in the period 1981-1987. living conditions, modernisation and economic alarm with regard to the correct line which had
As early as 1980 there was a project in Ciutat regeneration have not blotted out its identity. previously been followed but which is now defl-
Vella for refurbishing and making use of existing Before I do so, however, just let me say we must nitely going off the rails. We ought to be in time
public buildings. Drawn up by Lluis Clotet and not forget that these were preceded by an energe- to put it back on track. Perhaps the competition
Oscar Tusquets under the name of Del Liceu al tic policy of buying up obsolete property by the for students organised by the International
Seminari (From the Liceu to the Seminari), a Council to make available a large stock of land to Architects Conference inviting ideas for rebuil-
large part of it, particularly the transformation of build on. ding four blocks of flats in the Raval district will
the Convent of the Angels, has actually been None the less, I am rather afraid of what might be able to help us.
completed. Next to the Milà i Fontanals school happen from now on because I have the feeling I would like to end this chronicle, my particu-
there are blocks of flats and a large car park, the that the care with which the transformation pro- lar chronicle, of the transformation of Ciutat Vella
church and the convent refectory have been res- cess in Ciutat Vella was initially carried out in on a positive note by commenting briefly on a
tored, a new, as yet unoccupied building has been order to protect its identity has now been lost. The housing project which I regard as significant due
put up in the square where the also new poster hanging in Plaça Pere Corominas announ- to the quality of its architecture and the fact that
Barcelona Contemporary Art Museum by cing a Central Plan for the Raval district, financed it is extremely recent. I am talking about the
Richard Meier is already and
open to the public, work by the European Union Cohesion Fund, displays block of flats designed by Josep Llinàs built
has begun on renovating the Casa de la a rather disconcerting diagram showing a massi- by Promoció de Ciutat Vella, S.A. on the corner
Misericordia in Carrer Elisabets, starting with the ve disembowelling operation which, although it of Carrer d'en Roig and Carrer del Carme.
Barcelona Information and Documentation will most likely make the area more salubrious, This block was awarded the 1995 Barcelona
Centre (CIDOB) and the Raval bookshop, the will also completely destroy its identity. For an City Prize for Architecture and Town Planning
former Casa de la Caritat has been converted to operation of this kind to succeed, that is, for it to and the choice was not at all arbitrary. It is a
house a number of cultural institutions (the make the area more habitable without it losing its modest, extremely rigorous piece of architecture,
Contemporary Culture Centre, the Manning character, requires an effort into the project taking yet one that is cleverly inspired. I would like to
Courtyard, the Image Faculty of the Ramon Llull pains over the way things are done which is mis- point out the features which to my mind are the
University and the old church transformed into a sing from the posters in the streets. And if it is most important.
parish church). A huge site in Carrer Montalegre missing from the advertising material, where is The site it occupies is seven or eight times the
opposite the former Casa de la Caritat is waiting going to be found? size of the plots of land on which the other blocks
for more prosperous times so that a new univer- It would be a great pity if the sound initial of flats in Carrer d'en Roig stand. Instead of
sity faculty can be constructed on it. habits of the Urban Projects Office were to be coming up with a project that is all of a piece or
The presence of all these cultural institutions cast aside! It would be the ruin of Ciutat Vella. tries to ape the stone frontage of the other buil-
has already made itself felt in the district. With In addition to the interventions under the aegis dings in the street, the architect has broken up the
the new square in Carrer del Carme, next to the of Del Liceu al Seminari, 1 shall mention some of overall volume into three smaller volumes, which
lovely neoclassical building of the Royal the other actions I regard as having had a very brings it closer to the scale of the other blocks of
Academy of Surgery and Medicine (1762), and positive effect. One of the first, in 1983, was an flats.
The ground floor unbroken along the stre- beauty; its title was : "De la beauté terrifiante et at times emerges from the façade's holes in
runs to join
et but as it approaches Carrer del Carme certain comestible de I'architecture Modern Style" ("Of Brunet's nightmarish caricatures. Or it is there -
features begin to Carrer d'en Roig, which the terrifying and edible beauty of Modern style and in each of the hundreds of spirals to be found
open up
is only four metres wide, so that it provides an architecture"). At any rate, the aforementioned within the building - that dwells the fabled snake
enormous spatial richness without spoiling the sentence was not included in the version which with an aple in its mouth.
identity of the street full of neatly lined up buil- was ultimately published. Maybe Dalí thought But that inner space is, above all, the belly of
dings. twice about it and realized that what had to be the whale, a body and at once a sepulchre. It was
There are actually only two entrances to the eaten here was not actually made of sponge cake on the top floor that people used to hang out their
three blocks which make up the whole. The block and whipped cream. linen to dry. It is easy to imagine how bed-sheets
on the comer of Carrer del Carme shares its Between 1910 and 1911, in the supplement of hanged on the lines, streaming in the draughts
entrance with the first block entirely situated in "El Diluvio", Brunet published a few caricatures that were constantly blowing through the attics,
Carrer d'en Roig so that it becomes an open, which also contained references to the "Pedrera" unceasingly flowing in through the small win-
bright, expressive and very cheerful space. building, but his renderings were by far more ill- dows shaded by overhangs but originally desig-
The layout of the flats is simple, but not at all intentioned than Junceda's. In one of them, ned without any kind of shutters. Pieces of cloth
common, and the relationships between the three Gaudi's building has been converted into a "casa softly waving in the shade like algae, or like the
blocks, which are separate from each other from caresmal" ("Lent house"); its windows and baleo- nets of those fishermen swallowed by the whale.
the first floor up, creates good-quality, modern nies are overloaded with fish tails and leftovers An abyssal world, a visceral world, where men
living conditions without detracting from the and, hanging up on the cornice, there is a sign are waiting for the resurrection. (...)
identity of Carrer d'en Roig. Just the opposite, in which advertises : "Great exhibit and sale of cod- But the waiting period before the resurrection
fact, as it adds a touch of gaiety by letting in rays fish guts". In another, strange representations of Gaudi had in mind is infinitely long. Jonas could
of sunlight. Gaudi and Milà are fighting on the rooftop of a not even have dreamt of getting into the belly of
This building by Pep Llinàs allows me to finish "Pedrera" house transformed into a lair full of rats that whale, let alone of getting out.
off my chronicle with a cry of hope: I believe in and crocodiles. In a third caricature, the rounded
the effectiveness of good architecture in transfor- openings in the façade appear as dark holes
ming the city. though which all kinds of horrible animals and VIEWING, LIVING AND BREATHING THE
creatures are flowing in and out : crocodiles and PEDRERA" HOUSE
Page 19 rats again, but also snakes, hedgehogs, bam owls, by Daniel Giralt-Miracle.
sea monsters, etc... Two undulating lines crown
THE SKELETON OE THE MILA HOUSE the building which is oulined against an absolu- The "Pedrera" building has always had a mag-
by Juan José Lahuerta. tely black sky. At the top, the cupolas, chimneys, netic appeal for Barcelona residents as well as for
ventilators and staircase exits are no longer the tourists who visit the city, because, as Joan
In a famous caricature done by Junceda in shown as heaps of whipped cream, they are now Bassegoda Nonell said : "It is an amazing buil-
1910, you could see a child standing in front of depicted as sinister pyramids of skulls. ding, whatever the angle you look at it from". (...)
the "Pedrera" building, then under construction Underneath the drawing, Brunet wrote the folio- In this work. Gaudi has synthetized the experien-
"
and still surrounded by a fence, and exclaiming : wing caption : Model example of mediaeval ce that he had previously gathered while building
"Daddy, daddy ! I want a "mona" (Easter cake) as architecture, halfway between a nest and a houses in the "Eixample" district, and applied a
big as this one!" sepulchre, which does not seem that bad to me." model in which strictly functional elements are
The drawing displayed the large façade of the Halway between a nest and a sepulchre ... But shaped into forceful manifestations of a spectacu-
building, with its slender, undulating cornices, the sepulchre itself is a nest of worms. Brunet's lar kind of plastic art. This may be the reason why
and a series of empty spaces into which the woo- ghastly creatures do not represent anything but the "Pedrera" house is one of the few buildings in
den frames and balustrades had still to be fitted his own image. Therefore, it is not superfluous to Barcelona which have been considered worthy of
and whose rounded shapes remind us of a buil- recall once again that Gaudi and Jujol had painted being scheduled as part of our art heritage at all
ding made of soft paste - Careo would call it on the walls of Mrs. Milà's dressing room the possible levels of official recognition : by the city
"banderole de béton" ("concrete streamer") a few following sentence : "memento homo qui pulvis itself, as it is a main feature in the catalogue of
years later -, as if it were a huge sponge cake in eris et in pulvis reverteris" (sic), and that Dalí its Artistic Heritage since 1914; by the State,
which someone had poked holes with probing himself had vendicated "Modern style" architec- which scheduled it as a National Ancient
fingers. Above the top floor, the white spiral sha- ture for the first time in an article whose title was Monument in 1969; and at an international level,
pes of the staircase exits, the ventilators and the precisely "L'àne pourri" ("The rotten dunkey") ... since it was registered as a Cultural Element of
chimneys appeared as sugar and whipped cream As I have already written in some other item, the our World Heritage by the UNESCO in 1984.
trimmings. religious meaning of the "Pedrera" building is, in The "Pedrera"house, whose construction was
In 1913, G. Desdevises du Dezert, in his book fact, that of a "vanitas". And many people - promoted by Pere Milà and his wife. Roser
"Barcelone et les Grands Sanctuaires Catalans" Brunet and Dalí, among others - have arrived, Segimon, was a privately owned building until
("Barcelona and the Great Catalan Shrines"), each in his own peculiar way, at the same percep- 1986, when the "Caixa de Catalunya" savings
published a photograph of the façade of the tion and interpretation. bank decided to buy the whole house, also giving
"Pedrera" building, in which the silhouette of the The stone of which the façade of the "Pedrera" a clear commitment to restore and rehabilitate it
rooftop had been retouched by hand, probably house is made has lost its tectonic properties and with a view to opening it to the general public
because the photograph had been taken before the now slides down as if it were lava. Such a pheno- while transforming it into one of the symbols of
completion of the construction works - blocking menon makes the inner elements, which still its corporate identity. Over its eighty years of
off the main door, you can see a large metal slat- retain their strength and hardness, come to the existence, the "Pedrera" house had been suffering
ted shutter which was later to be replaced by an surface : on the roof, the white or eburnean mar- the gradual effects of erosion and ageing, and it
iron and glass portal -. In the middle of the roof- ble and ceramic pieces which cover the mansards, was obvious that urgent action had to be taken;
top, the cross-shaped crown of the most visible small cupolas, staircase exits, etc... appear as a so, by common consent with the different public
staircase exit has disappeared. The spiral, heavily more basic vision of the building's skeleton. institutions, "Caixa de Catalunya" started work
marked, gets narrower as it goes upwards and "Bones on the outside", Dalí said when he on an ambitious project which, ten years later, has
ends in a point. It looks as though it had been sha- expounded his theory about the relationship bet- now been completed. The first undertaking was
ped by means of a pastrycook's sleeve rather than ween "hard" and "soft" elements. In this context, to clean and restore the façade, an operation
outlined by a paintbrush. So, without sharing a representation displaying pyramids of skulls is which caused great expectation among the citi-
Junceda's purposefully barbed outlook and in an not that surprising. zens, since it soon freed the building of its grimy
absolutely ingenuous manner. Desdevises de But that phenomenon which manifests itself on blackness and made it recover the shining white-
Dezert's photograph corroborates the caricatu- the outside is nothing more than a sign. The ness characteristic of the limestone it is made of.
rist's ironical metaphor. Salvador Dalí must also "Pedrera" building shows the purest expressions Gradually, the paintings adorning the vestibule
have followed a similar line of thinking when, in of its constitution precisely where they do not were also restored, the first floor was converted
1933, while he was working on the draft of an seem to be displayed on purpose, that is to say into a 1.000 m2 exhibition hall; an auditorium
article for the "Minotaure" magazine, which was under the roof, in the shady interior of the top was set up in the basement (in the space which
to be illustrated by a series of photographs by floor. There, diaphragmatic successions of para- had been intended to serve as a garage according
Man Ray, he mentioned "I'architecture automati- bolic archs give shape to the undulating perimeter to the original project), and the paintings of the
que de la patisserie 'Barcelone'" ("the automatical of the building. United by a long, uninterrupted inner patio were repaired. (...)
architecture of 'Barcelona' pastry-making"). In spinal column, they form a thoracic cavity of the However, the sight that might come as a major
that article, Dalí - against Breton's advocacy of a most impressive kind. And it is behind those surprise to the people now visiting the "Pedrera"
convulsive beauty - vindicated a kind of "edible" wavy shapes that there is a snake in hiding, which house is the transformation undergone by its roof
104
- the most singular part of the building - and the themes and kept evolving towards abstract THE PIONEERS
discovery of the impressive structure of the attics, forms. It was then that, for him, the subject cea- by Joan Francesc de Lasa
formed by 270 parabolic archs made of brick sed to be a potential narrative metaphor to beco-
which support the roof. Insofar as the roof itself is me an element integrated into his world of sha- Thoughout the world, the cinema industry has
concerned, the remodelling works have not only pes. Sicilia pointed out that "with flowers, a pro- had its pioneers, among which we ought to make
meant the restoration of the architectural and gressive simplification takes place though the a distinction between the precursors, the great
scuptural elements, but also the removal of those definition of graphic shapes and the withdrawal inventors, and the pioneers in the proper sense of
chimneys which had been added at a later period from the representation of reality. I try to stay as the word, that is to say - to put it more simply -
and were breaking the overall silhouette of the far away as possible from narrative metaphor, it the first men who took the risk to make films in
rooftop. A chromatic transformation of the ele- is at a pure existential level that form transmits conditions which were at best uncomfortable and
ments which were not covered by marble or cera- ideas". at times staggeringly difficult.
mic pieces has also been carried out : that dark What I mean is that our pioneers - for the most
reddish brown which dulled the light has now Page 27 part, professional photographers who enthusiasti-
been replaced by a bright yellow ochre which has cally veered to the budding "moving pictures"
radically changed the way the whole environment THE STAGE SPY trade - did not in any way rise to the kind of pro-
is perceived. This is not the result of an arbitrary by Santiago Sans minence achieved by men like Edison, the
decision, but the fruit of a thorough technical Lumière brothers, Le Prince, Friese-Greene or
research which has permitted, through a process It is said that when the Navaho - a people who Méliès, to mention only some of the most impor-
of scouring and scraping, to remove unwanted live in huge reserves in New Mexico and tant names.
coatings and to rediscover the primary colours of Arizona - weave their cloth, they make sure it has The pioneers of Catalonia-based film produc-
the building, whose boldness and liveliness are a small imperfection to prevent the weaver's soul tion (with the only exception of the Aragon-born
truly Gaudian. All the stairwells, ventilation from becoming trapped in it. This little story tells filmmaker Segundo de Chomón who worked for
shafts and chimneys, as well as the small cupolas us that nothing perfect is actually perfect. Nature a long time in Barcelona and was an authentic
built on the parapet, have been accurately resto- is not really so perfect, nor is beauty, which creator whose name is deservedly to be found in
red by using the same materials they were origi- attracts us more when it does not have such a every encyclopedia on cinema) were no more
nally made of - marble, ceramic, fragments of defect absence of blemish -
- called perfection, than mere artisans, though often inspired and
green glass... - and they have fully recovered their which has the capacity for trapping souls. I allow undoubtedly ingenious, who told us all kinds of
initial volumes, shapes and colours. myself to be assaulted by this delicious paradox, stories made from images which were almost
The works carried out on the top floor were I think it over, while I amuse myself looking at always inspired by foreign models, even though a
intented to allow the public to visit that place of the photographs by Albert Fortuny on the subject few intellectuals such as Adrià Gual i Togores, or
great character which is one of the most outstan- of the theatre - or perhaps it would be more accu- efficient technicians such as Ricard de Baños,
ding examples of Gaudi's architecture. The resto- rate to say stolen from the theatre, show business have attained a respectable level of humanistic
ration programme included the strengthening of - compiled by the photographer in a book that and professional quality which made them the
the floors, the bracing of the wrought-iron ele- appeared a few months ago entitled Un segon de worthy subjects of thorough studies. However, it
ments and of the structure of the parabolic archs, moltes taules (A Second of Many Stages). Now is obvious that, until very recently, Catalan
constructed of flat brick, as well as the recovery some of them are reproduced here and the idea is society had not really acknowledged their great
of the original elements of the top floor (stair- for this short piece to accompany them. 1 conti- merit, (for instance, I recall that, in the last issue
wells, staircases and windows). These elements nue thinking and looking. Allow me ... bloody of the "Arte and Cinematografía" magazine,
had also been affected by the works carried out in hell! Where the devil has that devilish Fortuny which was published at the end of 1935 as a com-
the nineteen fifties, an operation which was abso- hidden that tiny imperfection so that his photos - memoration of its twenty-fifth aniversary, there
lutely necessary not only for rehabilitating purpo- his cloths woven from shadows and colours and was not a single item mentioning Gelabert, a man
ses, but also as a safety measure, in view of the carefully studied composition - are able to capti- who is not only the undisputed "founding father"
-
severely damaged state of that part of the bull- vate us the also as the cri-
way they do? of Catalan cinema, but Castilian
ding. The project involved the reconstruction of tic Carlos Fernández Cuenca would later recogni-
the initial geometry and texture of all the ele- Page 33 ze - "the founder of the Spanish cinema
ments integrated into the layout of the top floor as industry").
well as an improvement in their solidity and sta- A CENTURY OF CATALAN CINEMA As far as I am concerned, right from the time
bility. (...) when I was making my first moves as a film cri-
We have just blown out the candles lighted to tic, I have reacted against such an injustice and
Page 24 celebrate the hundredth anniversary of the absurd lack of gratitude, precisely because 1 was
Catalan film industry, but the event was oversha- passionately interested in the personalities and
SICILIA'S "BLACK FLOWER" dowed by a sense of uncertainty, caused by a working techniques of those pioneers who, gene-
by Miquel Molins i Nubiola. long-standing crisis. While the sector is studying rally speaking, were as underrated then as they
Director of the Museu d'Art Contemporani de several formulas which could help it to confront had been overwhelmed in earlier times when, lac-
Barcelona (Macha). the future with a certain optimism, "Barcelona, king the necessary guidelines and resources, they
Metrópolis Mediterrània" has chosen to place it were confronted with such a constant process of
For José María Sicilia, the subject has always in the spotlight so that these central and in a technical
pages might change development system
been a mere pretext; what is truly important for be used give detailed of which was to take the film industry from the
by experts to a account
him is in the broadest of the word. film has developed in Catalonia silent, flickering images of its infancy to the
painting sense how production revo-
In his own words, "painting, whether figurative over the last hundred Theorical reflection lution of talking cinema, while it was often betra-
years. whole of
or abstract, has much to do with emotion. fell to Joan Francesc de Lasa - who presents us yed on the Hollywood scene by a swarm
Figurative and abstract forms with of the times when Catalan cine- gain-orientated businessmen who had
art are no more a panorama already
than means to convey emotion". Since 1980, José ma was just beginning to develop, until the overrun that monstruous - and also, why not say
-
María Sicilia has lived in Paris. Together with advent of talking pictures and Miquel Porter it? at times marvellous dream
- factory.
Barceló and Campano, who also residents in of the key historical figures But there is no doubt now that Fructuós
are Moix, one among
Paris, he is considered as one of the most signifi- cinema scholars, who has written a synthesized Gelabert evidenced
- really exceptional human
cant Spanish painters of this decade. Since arri- chronicle of the period which from 1930 to qualities, that Marro possessed a surprising sense
runs
ving in Paris, Sicilia has been inno-
working on large the nineteen nineties. The producer Felix Riera of intuition, that Chomon was made of truly
-
formats. His earliest works display images the finishing touch this review by provi- vative stuff, that Gual one of the great theatrical
puts to
-
whose stylistic treatment is reminiscent of the so ding us with some information about the present- figures of his time fought hard, even though it
called "bad painting" trend. Later on, he swit- day situation, now that the audio-visual create an authentic
sector proved to be a losing battle, to
ched series of still lifes in which the figura- has become the basis for "an unavoidable cultu- Catalan cinema, and that Ricard de Baños devo-
to a
tive subjects - tools or other objects which are to ral strategy". The following himself and soul to
report has been ted body structuring our film
our bor-
be found in his studio - are represented in the made with their help and the contribution of production so that it would echo beyond
Murià,
shape of arabesques which .... and
are either painted, other ders
experts, critics and scholars. It bears wit- that, along with them, Gaspar,
carved on the material, or worked in deeper ness to the events that have marked one century Togores, Abadal, Ceret, Codina, Cuyàs, Solà and
and in
relief. In the mid nineteen eighties, Sicilia achie- of Catalan cinema, in different
most of which have taken so many others have, degrees
ved international recognition. Over the following the foundations of our own
place in Barcelona. And to a history which, for different ways, laid
been
two years, from 1985 cinema thus has never
to 1987, and after moving the time being, is still in search of a happy cinema, a which, far,
New York, his paintings centered in terms of aesthetic criteria, but
to. on floral ending. patently defined
105
which I hope is heading for clearer perspectives hand, where documentary films were concerned, "Barcelona School", but placing more emphasis
and an escape from its present state of confusion the production effort was extraordinary. For the on truly Catalan aspects, we could situate works
which in spite of the endeavours of a few remar- first time ever, cinema was systematically used as by directors like Pere Portabella - "Nocturn 29"
-
kable individual talents - has been aggravated by a means of graphic information to illustrate (1968) -
-, and Gonzalo Suarez "Ditirambo"
inconsistencies in the official protection program- actual historical events. Thus, the Catalan (1967) - as well as part of Jordi Grau's produc-
me and an awkward television policy. Generalitat's "Comissariat de Propaganda" foste- tion.
In any event. I think that we should not feel red the creation of a Cinema Committee which At another level, we could underline the fact
altogether pessimistic. Winds of cultural, techno- was in charge of setting up a documentary film that titles in Catalan were now starting to make a
logical and social assertiveness are now blowing production studio called "Laia Films" and the few noteworthy although still timid appearances
with a greater strength than in the past, when our "Catalonia Films" distribution company, in order on the screen : "Maria Rosa" (1964), by Armand
poor pioneers had to work without any kind of to counteract the influence of the first newsreels Moreno, "En Baldiri de la costa" (1968), by Josep
industrial or social support. But the fact is that, made by the CNT anarchist movement, at times maria Font Espina, or "Laia" (1970), by Vicents
without the humanistic values and achievements in collaboration with the marxism-orientated Lluch, among others.
of those daring men, there would surely be little "Popular Films" studios. A fourth production The last five years of Franco's regime were
prospect of a better future nowadays. So we company, "Edicions Antifeixistes", completes the characterized by the censors' greater permissive-
should not forget the role played by our pioneers. information panorama with such impressing ness regarding some aspects of sexual morality;
Because, as Anna Solà pointed out. "without documentary films as "Catalunya sote les bom- however, strong-arm ideological control was
points of reference, there is nothing but silence"... bes". The names of Manuel P. de Somacarrera. maintained and would not disappear until the
Albert Gasset. Nicolau and Ramón Biadiu, were early seventies. As it was to be expected, after the
A PANORAMIC VIEW OF SIXTY YEARS thus entered in the register of cinema history and dictator's death, different tendencies arose - as if
(1930-1960) we should remember them as men worthy of our bridging the gap between the advocates of a radi-
by Miquel Porter i Moix admiration. cal "breakaway" from the past and those of a
Although, at the beginning. Franco's regime set "democratic transition" -, and were widely echo-
When the newly-developed techonology of tal- out on a terrible policy of repression that forced ed by film production over the next years. Let's
king pictures was introduced into the Iberian many film directors to go into exile while others mention, for instance, films inspired by or dealing
Peninsula, Spanish cinema went through a certain were "purged" from the industry, equipment was with the recovery of our historical memory, such
phase of confusion but. ultimately, as it was to be impounded and studios were shut down, it did not as "La Ciutat Cremada" (1976), by Antoni Ribas,
expected. Barcelona, thanks to its more techno- take long for private initiatives to resume produc- "La Ràbia" (1978), by Eugeni d'Anglada, or
logy-orientated disposition, won back the rank of tion and. within a few years, the film industry was "Companys, procés a Catalunya" (1979), by
capital of the film industry, which it had lost in more active than it had ever been in previous Josep Maria Forn. We should also make special
the nineteen twenties. However, this positive rea- periods. Because it was meant to serve the so- mention of some documentaries such as "La
lity was somewhat downgraded by the fact that, called "autarchy's" interests, cinema suddenly Nova Cançó" (1976), by Francesc Bellmunt,
on account of a logically mercantile-minded benefited from greater state support and, even "Informe General" (1977), by Pere Portabella, "El
orientation, the films were not in Catalan a Ian- though film production had to overcome financial Món de Pau Casals" (1977), by Joan B.
-
guage which, though it was the local vernacular, difficulties characteristic of any post-war period Bellsolell, "La Vieja memoria" (1978) or
had little international appeal - but in Spanish. as well as the numerous obstacles put by censors- "Catalans Universals" (1980), by Antoni Ribas.
This fact, though easily explicable, marked a ten- hip, Catalan studios open their doors again but, However, most of the works produced during
dency which has lasted until today. The reality of since the Catalan language was officially banned those years were mere by-products which do not
talking cinema, by playing up the advantages of from the industry, the films they produced were deserve to go down in history, were it not as
following the majority linguistic tide, was also all provincial versions in Castilian. examples of the kind of production one can only
hindering not so much the normalization of a From ten films per year during the first years, explain by the fact that people need to work and
Catalan film industry as that of a real Catalan production rose to an average rate of fifteen films take whatever job comes up. Those were times
cinema with a language of its own. per year in the nineteen fifties. Apart from Iquino, when production was plentiful - up to more than
A series of events, such as the training courses new names emerged : Ramon Quadreny, Gonzalo thirty films a year - but did not really amount to
organized by the University of Barcelona, the ere- Delgrás, Juli Salvador, Ricard Gascón and anything at all. Evidently, with so many products
ation of the first Cinema Committee by the Francesc Rovira Beleta. On the other hand, from to choose from, we can still separate the wheat
Generalitat's autonomous government in 1993, 1949 onwards, Barcelona ceased to me a mere from the tares and, for instance, a few films res-
and. the following year, the transformation of this film set and Catalan themes, which were frown pectively directed by Bellmunt ("L'Orgia", 1978),
Committee into the institution's Executive upon in previous years, were again used in sere- Josep J. Bigas Luna ("Bilbao", 1978) and Pep
Commission on Cinematographic Affairs, as well enplays, even though, naturally, Castilian was Salgot ("Mater Amatissima", 1980), were like
as the official inauguration of the Orphea Studios, still the only allowable vehicle of expression, gulps of fresh air in that stale atmosphere.
seemed to augur well for the future. However, with the sole - and relative - exception of "El "The trend associated with the idea of historical
with the exception of a few shorts and a number Judes" (1952), directed by Iquino. recovery persisted for a while, but its expressions
of dubbed or subtitled films, the Catalan langua- The prevailing policy of economic stability and were always rather hesitant, never free of a cer-
ge continued to be ignored by the production sys- subsequent "Development Plans" contributed to a tain fear. At the same time, another line of pro-
tem until 1933, when Domenec Pruna's "El Cafè certain normalization and even to an expansion of duction was gathering momentum, based on a
de Marina", a cinematographic adaptation of the film production, paralleled by an incipient but literature-orientated approach that responded to
homonymous play by Josep Maria de Sagarra, undeniable broadening out of ideological hori- the wish to find quality scenarios to work on.
was produced. zons. As a result, four thematic tendencies could Among many other adaptations of literary works,
In spite of the passing of the "Estatut" Act now be distinguished in the sphere of production worthy of note are "La Plaça del diamant" (1982),
which granted Catalonia a special domestic statu- : besides the films that still fell within customary by Francesc Betriu, "Beam" (1983), by Jaime
te, the political and economic situation got worse parameters - folklore, myth and history, "esca- Chavarri, "La veritat oculta" (1987), by Carles
from the 6th of October 1934 onwards. pist" comic stuff -, there now were big budget Benpar, "Laura a la ciutat dels sants" (1987), by
Nonetheless, the number of productions kept films - after the fashion of those spectacular, Gonçal Herralde, "La Punyalada" (1989), by
increasing - seventeen feature films in 1935 - and foreign superproductions -, realistic films - some Jordi Grau, and "Solitud" (1992), by Romà
new directors were emerging on the Catalan of which even expressed critical views -, and Guardiet. This stylistic reorientation was a conse-
scene - such as Josep María Castellvé, Ignasi E. more radical "breakaway" films. Regarding the quence of newly introduced production standards
Iquino or Antoni Momplet - but still not a single last two groups, there was a kind of "postural" which were intended to promote quality rather
film was produced in Catalan. confrontation between films like "Los than quantity and had been established on the
The militar rebellion against the Republican Atracadores" (1961), by Rovira Beleta, "El últi- basis on Pilar Miró's decree-law. The truth is that
government and the following revolutionary mo sábado" (1966), by Pere Balañá, "La piel que- quantity was effectively reduced but quality only
attempts had very negative side-effects on featu- mada" (1966), by Josep Maria Forn, and improved insofar as technological aspects were
re film production. The producers' flight from the "Mañana será otro día", by Jaume Camino, which concerned, which entailed an increase in costs
disturbances, along with the confiscation of were in opposition to the so-called "Barcelona that, from a commercial point of view, was not
equipment and facilities, did not help to prepare School" whose production includes films like compensated by really brilliant results, with the
the ground for a blooming industry, and neither "Noches de vino tinto" (1966), by Josep Maria exception of comedies, a field in which, along
did the fights among syndicates which jeeringly Nunes, "Fata Morgana", by Vivente Aranda, with Francesc Bellmunt, Ventura Pons was parti-
counteracted the apparent unity of the "Sindicat "Cada vez que .." (1967), by Carles Duran, and cularly successful with "Puta miseria" (1989),
Unic de l'Espectacle" and the setting up of the "Dante no es únicament severo" (1967), by Jacint and Rosa Vergés's career as a filmmaker started
"S.l.E. Eilms" production company. On the other Esteva and Enric Jordà. In a position closer to the with "Boom Boom" (1990). Besides, there was an
106
overflow of "experimental" films which were the idea that Catalan cinema is burdened by crisis he is not the inventor of this household imple-
praised by the critics but rather coolly received by and the lack of ideals. ment, but rather the man who innovated and
the general public. The reasons for such a long-drawn-out silence introduced it into our country. Until then, Spanish
The following period is marked by a down- are principally linked with the gradual loss of women used to clean the floor with a washcloth
wards spiral in cinematographic activity : film aesthetic and conceptual convictions on the part and they often suffered from bursitis, an ailment
production keeps decreasing and, at the same of many Catalan directors, when it is precisely linked with the inflammation of the joints, in par-
time, the number of successful films dwindles these convictions which allow filmmakers to dif- ticular the knees. In 1956, using some American
steadily. Barcelona, the city and its conurbation, ferentiate between issues and legitimate their models and French patents as starting points.
as well as Catalonia as a giant film set, are still cinematographic expression, avoiding burdening Jalón set up his "Rodex" company in order to
available for making films. We've got many good the audience with arbitrary opinions. This lack of manufacture a product which was called a "bale-
actors, actresses and technicians here. There is no forceful, creative assertions which would energi- ta-escombra" (literally "washcloth-broom"), this
scarcity of enticing realities whose inspirational ze the sector, declaring their hegemony through is to say our "fregona" mop. (...)
value is undeniable. But what is lacking is a spi- distinctive forms, is depriving us of the creative
rit of initiative in the field of production, espe- confrontation that is necessary to consolidate any Page 61
cially where the private sector is concerned. artistic medium, so that there is a real danger that
Television '
as a tempting alternative and a compe- Catalan cinema might become but a peripheral GOING BACK TO THE "BORN DISTRICT
titive medium may not have been an entirely artistic manifestation of our culture. That loss of by Narcís Comadira
determining influence, but it has undoubtedly convictions is not only a result of the lack of com-
conditioned the whole situation, so that, one day petitive production infrastructures as well as of There was something marvellous about his stay
or another, private financiers will have to make producers capable of reconciling artistic expres- in the Barcelona of the nineteen forties. So the
up their minds and intervene; otherwise, Catalan sion with commercial production, but also a con- writer Narcís Comadira (Girona, 1942) allowed
cinema will continue to stagnate. sequence of the Catalan directors' unwillingness himself to be bewitched by each visit to the zoo,
to speak up and prompt a regular debate on the the tramways, the cafés around Plaça de
TRYING TO FIND A COMMON GROUND actual cinema situation in Catalonia, starting a Catalunya, the Orient Hotel and the "Estació de
by Félix Riera critical revision that would give us the historical França" railway station, whose foyer looked like
measure of our film industry and save many a palatial hall. And it was precisely across this
Initiatives for a new Catalan Audio-visual directors - such as Bigas Luna, Agustin railway station that he discovered the wonderful
Sector the seminar centred around the Catalan Villaronga, Jesus Garay, José Luis Guerin and web of streets and alleys which surrounds the
audio-visual industry which took place a couple Rosa Vergés, among others, who have demons- Santa Maria del Mar chuch. Now, Comadira, who
of months ago and was organized by the trated through their works that Catalonia ought to is the author of "Enigma" and "En quarentena",
"Asociación de Productores de Cataluña" occupy a privileged place within the national among other works, returns to that district to take
(Catalonia's Association of Producers) has cinema industry and policy-making circles - from a stroll as a reminiscent witness to a different,
brought about a rigorous, introspective examina- ostracism. So that Catalan cinema might recover long-vanished Barcelona that still fascinates him.
tion of the sector's requirements, acknowledging its significance, our directors ought to raise their This is a spiritual and at the same time business-
the current situation of backwardness and under- voice while continuing to stir up our conscience orientated district, which displays its money at
development which affects our industry as well as through their films. the "Llotja" and its instinct for survival at the old
our institutions, and the lack of a proper legisla- To that effect, I would remind Catalan filmma- "Bom" market; a district full of busy people
tion comparable to that which has been introdu- kers, and more especially young directors, of which appears as a medley of movements,
ced in other European countries and which could what Godard said : "In fact, I do not make films colours and smells; a district which still contains
serve as a framework for our audio-visual sector only when I am shooting, but also when I am dre- some spell-casting spots; a place where the seeds
to rectify such a lack of competitiveness and aming, eating, reading or even talking to you", of life have been sown and will keep on growing.
recognize the energizing role that a truly compe- and I would ask them to make their own voice
titive audio-visual sector could play in a modern heard and to lay the foundations of their own Page 65
culture. On the other hand, public opinion has had cinema, no only through their films but also in the
the opportunity to verify - through the different day-to-day development of the debate which the QUIM TARRIDA, ART AS A MEANS OF
articles on the seminar published in the press - the Catalan producers' recent seminar has started, so PERSONAL LIBERATION
dialectic change which has taken place within our that we might reach a durable agreement with the by Jaume Vidal
professional environment where people have different public administrations in order to pro-
switched from an attitude of alleged victimization mote creativity and industrial growth. Because, if Any act of creation implies in itself that the
to a rigorous, active position orientated towards we want to get a clear commitment from these artist takes on a certain load of pain. The tension
the clarification and critical reconstruction of our administrations, we have to make them unders- generated by the process of translating a feeling
film industry. This new dialectic takes into tand that we are all - directors and producers alike or an idea into form is ultimately released when
account the need to achieve an integral agreement - determined to find a common ground upon the creator completes his work. This state of inner
with the institutions, not only on circumstancial which our cinema could be based. conflict, which underlies any kind of artistic ere-
matters, but also with a view to granting our cine- ation, is usually a psychical alteration. However,
ma a new framework appropriate for its recon- Page 58 what happens when the artist converts his fee-
version. From this point of view, the name given lings of pain, physical oppression or claustropho-
to the seminar was explicit enough to put the peo- THE MOP, THE OBJECT WHICH HAS bic discomfort into the artistic content of the ere-
ple in charge of cultural affairs within the HELPED WOMEN TO GET UP OFF THEIR ation process ? What is motivating Quim Tarrida
Generalitat, City Council and Public Television KNEES to lie for six hours with his body buried in the
governing bodies on the right track, as it declared by Juli Capella and Quim Larrea earth, leaving only his head free ? Why is an artist
the industry's determination to take the initiative willing to suffer in a situation in which his biolo-
and start securing the necessary commitments to The inventor of the famous Spanish "fregona", gical requirements are altered ? Does the specta-
promote a new audio-visual policy in Catalonia. a mop with a long handle for cleaning the floor, is tor who exclaims : "I could kick you as if you
Following the seminar, the present situation can still alive. His name is Manuel Jalón Corominas were a ball" understand the meaning of his work,
be synthesized into the need to reach overall agre- and, at the end of the nineteen fifties, he helped or is he merely being inconsiderate ? Is the child
ements that would establish consistent and pro- Spanish women to get up off their knees. At that who shouts : "Look Mummy, look, there is a head
gressive guidelines for the future of the sector. time, he was an army officer working as an aero- glued to the ground" possibly more lucid ? But
However, so that these agreements might be nautic engineer at the military base located in these are not theorical digressions, we are talking
achieved within an integral and consolidated fra- Saragossa. One day, it happened that one of his about Quim Tarrida's actual work.
mework, it is necessary to institute a policy that relatives - a Catalan, actually -told him : "Why Quim Tarrida has drawn upon the tradition of
could inject new dynamism into the sector and don't you stop playing at inventing plane parts "body-art" and "performance-art" in order to
foster audio-visual creation, ultimately purposing and other trifles and design something practical, carry out "actions" which put pressure upon his
to develop an industrial as well as creative cine- for example, something that might make the work very soul and whose completion represents for
ma infrastructure of our own. In any event, in of that woman over there, kneeling on the floor, the author a liberation that is psychical as well as
order to make it possible, we have to demand that easier ?". He was pointing at a cleaning woman physical. Tarrida uses art not only as a means of
Catalan film directors resume their rightful place who was toiling on her knees, scrubing the floor expression, but also as a form of therapy which
and participate in the debate about the future of of the large hangar in which aircraft were kept. So helps him to counteract his personal contradic-
our cinema, breaking their current silence and that's how the "fregona" was created, even though tions. "Generally speaking, I am a man who is
isolation. Because this silence is giving society Jalón wishes to point out that, strictly speaking. prone to physical pain; my friends are always tea-
107
sing me about my ailments. The fact that, in my In twenty years of democracy and autonomy tors are to he found in the reaches of the two
"actions", I remain for hours in small confined and seventeen years of democracy at the local rivers in the Barcelona area. At least not until
spaces arouses feelings of liberation, relief and level, we have been incapable cleaning up our now, with various projects being brought to
rest in me when it's over", the artist explains. rivers. This makes the lack of attention to our hear.
The overall scope of his work has been defined rivers all the more shocking and distressing. -Cristòfol Jordà: 1 should just like to point
as a "subcutaneous world". This is a theory which Policy directed at cleaning up our water supply out, first of all, that it is pointless to carry out
the artist puts into practice in every one of his has not been a priority. At least it does not appe- grand projects for transforming the areas borde-
works or performances and which is still in a pro- ar to have been. Some people even believe that ring the rivers if the quality of their water is a
cess of development. Tarrida states that "this these rivers are beyond recovery, especially the total disaster. Just imagine rivers with impressive
"subcutaneous world" refers to everything that Besòs. I should like to know, if you can tell me, natural surroundings on their banks and waters
happens underneath our skin". This is one of the why so little progress has been made in this res- resembling nothing so much as a culture medium.
artist's obsessions. For Tarrida. the artist's com- pect. why it is so difficult to accomplish anything, The idea is absurd. The first thing that has to be
mitment implies displaying all his inner feelings, what is standing in the way. And also if you think done is improve the quality of the water in the
thus achieving a kind of personal liberation. that the Besòs and the Llobregat can be rehabili- rivers. In this respect we are farther ahead than
"Through my works, I try to take off all my clot- tated. To put it another way, will we ever be able many other Mediterranean and European regions,
hes and show everything which is kept hidden". to fish again in these rivers?. And if so, just what but we still have a long way to go. The improve-
On the basis of this idea, he insists on the neces- will have to be done and how long will this reco- ment is most obvious in the rivers which were the
sity of creative suffering as an ultimate way to very take? worst off. Now, you may say: but they are still in
free his whole being. -Cristòfol Jordà: It is a difficult question to terrible condition. Well, that is a moot point: the
His earlier works in the artistic field of drawing answer because there is not just one cause of the Muga and the Fluvià are now being repopulated
and comic strips eventually led him to enter the problem, but rather a whole series of causes. with otter, an animal that had disappeared from
world of painting. Through his plastic works, Fifteen years ago, the average citizen's awareness them in the sixties, because the biologists of the
Tarrida also reflects that "subcutaneous world" of the environment bore no resemblance whatso- Empordà park believe that the water is now clean
that he expresses with his body. To construct his ever to the average citizen's awareness today. enough for them to be able to survive. It is true,
compositions, fitted into small metacrylate boxes, People are much more aware now and politicians, though, that they were not in anywhere near such
this Barcelona-born artist uses his own drawings, who are an accurate reflection of society, are the- terrible condition as either the Llobregat or the
as well as family photographs and small objects refore much more sensitive to the issue. Besòs. But this just means that here, it will take
which evoke a children's universe. A world of We often tend to think that technology will longer and we will have to make a greater effort,
memories, feelings and nostalgia which the artist provide solutions for environmental problems, and also that they will not go back to how they
projects outwards. Art as a therapy, as a means of but this is not the case. Environmental problems were in the 18th century.
personal liberation, proves again to be effectual in are technical problems, but they are, above all,
these works. "Deep down, I am a very shy person; cultural problems. The whole issue revolves -This means that priorities have to he set.
it is through my works that I display all those fee- around the fact that cultural factors are behind all And in spite of the fact that these two rivers
lings which surge up inside me and which I would environmental problems. People are now beco- are the ones with highest population density
normally find very hard to show." ming aware of what we lose when we lose our around them in the country, action in this
(...) Tarrida defends the merits of using not rivers and this will lay the groundwork for their regard does not seem to he of any priority at
very "noble" materials in his works, vindicating a recovery. I myself used to go fishing in the all.
kind of "arte povera" of our consumer culture. In Llobregat with my father, at Molins de Rei as a -Cristòfol Jordà: A great deal has been done
his paintings, he never uses pigments; he prefers matter of fact, and I would like to be able to do it already and we have made substantial invest-
to use cheap felt-tipped pens, nail varnish or fluo- again. Oddly enough, it is the younger genera- ments. The problem is it that takes longer to noti-
rescent markers and highlighters. If the artist tions, who have never had such opportunities, ce the results of an equivalent effort. Here in
favours these materials, it is not only because who are protesting the most, because they realise Catalonia, up until very recently, we had a city
they dry very quickly, but also because they are what we have lost, and I think that that is a good like Sabadell, with a population of 200,000, and
artificial and therefore allow him to obtain thing. such precarious water treatment facilities that the
colours that are nowhere to be found in nature. situation was untenable. And in many other
"When I was a child, these colours did not exist, -You would like to be able to fish there regions, not just in Spain, the situation today is
but nowadays children are quite familiar with again, but do you think it is possible? even worse. What 1 am getting at is that we star-
them. Their satchels, their sneakers flare with -Cristòfol Jordà: I think that it is perfectly ted off in terrible condition. The past fifteen years
fluorescent colours. For them, these colours are feasible to make great improvements on the situa- have been crucial, but we had inherited a disaster
not artificial anymore, they truly exist in their tion as it is today. What we cannot expect is to be area. It will take a long time to fix it, and even
particular world. Something similar occurred able to turn back the clock and have rivers like we longer in the case of the worst rivers. There are
when Van Gogh painted a bedroom red; for his had in the twenties or thirties. The population has many different issues to be dealt with here: treat-
contemporaries, this bore absolutely no relation grown, industry has multiplied, as has the high- ment of urban and industrial wastes, and wides-
to reality". way system, and we have to strike some sort of pread pollution from agriculture. These are three
balance. Our attitude towards the rivers is sum- separate problems that have to be dealt with
69 spe-
Page med up in a trinomial: our rivers must be safe in cifically in each river - and in each reach of each
hydraulic terms; we cannot put anyone in danger river.
RIVERS WORTHY OF THE NAME from floods, because we have been living by -Pan Esteban: The awareness, at least among
by Jaume Boix Angelats these rivers now for two thousand years and we the municipal governments established since the
know that the danger exists. But they have to be return of democracy, is there. What happens, in
Can Barcelona's two rivers, among the most safe in ways that respect our natural heritage: we many cases, is that when you look at the problem
polluted in Europe, be brought back to life? "We cannot just line them with concrete from head to from a municipal point of view, it is so immense
are looking after the sea and the countryside, it's foot. that it is beyond the different Town Councils'
time now we took care of our rivers" stated capacity, ability and financial and other means to
Barcelona's mayor. PasqualMaragall, setting the -Safety and respect for nature are two ele- deal with them. 1 am speaking here on the basis of
third indispensable goal for improvement of the ments of the trinomial that, as you said, sum the experience of a Town Council situated at the
quality of life in the greater Barcelona area. In up the Environment Department's approach mouth of a river, at the mouth of one of the
fact, almost anything at all can be found in these to rivers. What is the third? country's most heavily polluted rivers, which, in
rivers, even, at times, something resembling -Cristòfol Jordà: Civic use. We have often its present condition, is having unmistakable
water. Now that several projects are, at last, turned our back on our rivers, and this has been repercussions in social, environmental and muni-
under way - the crucially important Llobregat the case in many different places, throughout cipal terms.
Delta Project and the somewhat less ambitious, Catalonia. Now, what 1 find important is that
but nonetheless fundamental plan for cleaning up there is a wish to make progress gradually, not -Do you mean that there is not water
the banks enough
of the Besòs - we wanted to take a do- only in the most built-up areas, but throughout the in the river?
ser look at them and find out what the experts whole territory. What we cannot aspire to are -Pau Esteban: 1 mean that this could be the
think of the possibility of rehabilitating these rivers that are safe, that have their natural case, in a rather frightening manner. Just look at
rivers. We wanted to find out if Barcelona's citi- surroundings intact and that are subject to inten- what is happening with the sewage treatment
zens might reasonably hope one day to have sive civic use. plant. Since the treatment plant works in such a
healthy, clean, useful rivers. Rivers worthy of the -Very well, then: the conclusion, if you will way as to divert the flow of sewage from these
name. excuse me, seems to he that none of these fac urban agglomerations to the Llobregat, it is remo-
ving a sizeable portion of what is at certain times up to a point, irreconcilable positions. There are water that Pau Esteban raised has to do with what
the main source of the water flowing through the reasons for this: on the one hand, we have a cer- we call the problem of minimum or ecological
river. So we have to consider not only the quality tain engineering-oriented tradition, which is flow. This a complex issue, a very new concept
of the water, but also the quantity. A treatment strictly concerned with safety and which has been which everyone has arrived at and which has
plant like this produces the paradoxical result responsible for projects based on "hard" solutions been legislated. It seems strange, to have to make
that, during a significant part of the year, the river with no allowance made for environmental pro- laws for rivers to have water in them.
would dry up in its final reach, because the plant tection. On the other hand, this confrontation is
comprises a system of sewers on both sides of the also the result of a shortage of space. If this issue -And yet, we do not make laws so that they
river that channel the wastes that at present flow is resolved, regardless of the solution, the pro- do not have other things in them.
directly into the river and make up a significant blem disappears. And so, what we have today are -Cristòfol Jordà: No, that is not the case at all.
proportion of the water in the river. the areas bordering on the river, what one might Ours is one of the countries with the most laws on
call the wider riverbed, the river's domain, as Mr. the subject. We have no shortage of laws. And it
-And what solution could there be to this Farreras said, occupied by industry, housing and is also true that the quality of the water in the
problem, then? other uses, with such a restricted area left for Besòs and in the Llobregat is improving for the
-Francesc Farreras: The problem of a lack of water that, in many reaches, practically the only first time in forty years. The rate at which we are
water was foreseen right from the beginning of possible solution is the "hard" alternative. progressing depends on the resources our society
the initial studies of the diversion of the decides to dedicate to this purpose. And we
Llobregat. It is a problem arising from the lack of -Do you mean to say that the law offers no should not forget one very important point here,
resources suffered by the inland basins in option for changing the situation? and that is that sewage treatment plants are not
Catalonia and particularly in the central area, in -Miquel Sodupe: Of course. What I mean to the key to water quality. As in medicine, preven-
other words, the drainage basins of the Llobregat say is that, in particular, Catalonia's General tion is the best and least expensive approach.
and the Besòs. Demand for resources outstrips Territorial Plan, which has set guidelines for land Treatment plants are the equivalent of surgery.
the amount of water that we actually have at our development, does not provide any sort of regula- Very well: we have to have them because these
disposal. One problem is irregularity. In France or tions in this regard. rivers are in terrible condition and demand imme-
Germany, treatment is different because when On the other hand, quality in our rivers also diate action, but there is still a lot more to be
they have heavy rains and the water level in rivers means dealing with the problem of the amount of done, for example, there is the problem of wides-
rises by one metre, they flood. Here, they only water and, in the end, this means striking a balan- pread agricultural pollution, the need to raise
flood when the water level rises by five metres, ce between available resources and demand for public awareness, certain industrial processes that
but it rises by five metres just when you least consumption, and also reaching conclusions valid can greatly reduce pollution through the use of
expect it. This is typical of the Mediterranean for the whole of Catalonia as well as for each clean technologies that use less water, produce
basin, with its sudden and torrential storms. individual river or basin. Catalonia's General fewer effluents and lower production costs. These
Territorial Plan does not provide for this sort of are the basis for the solutions of the next twenty
-It is a bit surprising that wide fluctuations balance either. years. We are consuming so much water that we
in the drainage basin should still present a pro- As far as water quality is concerned, I think are not leaving any in our rivers.
blem. I mean, as Mr. Jordà pointed out earlier, one has to admit that progress has been and con- -Francesc Farreras: The problem of water-
we have been living in tbe Mediterranean tinues to be made, but we also have to emphasise tables is a serious one. Unfortunately, we have
basin for well over two thousand years and it the great deal of work that remains to be done. At not depleted the Besòs water-table and it is now
is obvious tbat sudden and torrential storms present, the final reaches of the Llobregat and the causing a lot of problems because it is so polluted
are not a recent invention. Our experience Besòs, under the Recovery Plan drawn up by the that we cannot use the water, the level is rising
does not seem to have done us much good and Generalitat in compliance with Community because no water is being extracted and cellars
we do not seem to have been able to adapt very Directive 271/91, are not classified as sensitive and the underground lines are constantly being
intelligently to our physical surroundings .... areas and, strictly speaking, they may not be, flooded. For the simple reason that there is all this
-Francesc Farreras: Yes, but two thousand since they lack any fundamental ecological water and we cannot use it because it is polluted.
years ago, whenever the Llobregat breached its importance - at least the Besòs - and they do not -Miquel Sodupe: But in the case of the
banks, it was not a problem because at the time, serve as sources for drinking water. Llobregat for example, the surface resources
people lived on high ground. This is not the case regulated at present amount to 119 hm3/year and
now, because we have expanded right into the -Are you referring to your project for the after the planned actions have been carried out.
rivers' domain. We have moved down into the Besòs? Does it meet these conditions? this will increase to 200 hm3/year. Resources
lowlands, and the closer to the rivers, the better, -Miquel Sodupe: Yes, it does. People have from the water table amount to 115-116
because that makes it cheaper to take water from always tended to be drawn to rivers as recreatio- hm3/year. Some other examples: using water
them. Industry, urban agglomerations, residential nal areas, normally as areas with few artificial from treatment plants reduces the pressure on the
developments, everyone has invaded the rivers' aspects and a sparse human presence. This is no rivers and water tables.
terrain. What happened in 1962? The river beds longer the case. In many instances, rivers flow Of course the solution is not so simple, either
were inhabited and whole neighbourhoods were through cities and are subjected to intense pressu- in legal terms or in economic terms, but I believe
swept away. Afterwards, channelling projects re from the human population; in other instances, that this is the approach we have to follow.
were undertaken and people began to withdraw a they still maintain a certain leeway, not only Maintenance of minimum flows, a hydraulic
little, but the Besòs and the Llobregat have floo- because of the space which they occupy but also balance and criteria for intervention in the system
ded since 1962: in 1969, 1971, 1982, 1983, 1986 because they are still reasonably unspoilt. The as a whole.
and so on. What I mean to say is that we have Barcelona Regional Corporation's project takes -Cristòfol Jordà: There is an interesting issue
heavy flooding in Catalonia every five or six into account the three factors mentioned at the on which we are in total agreement with El Prat.
years. Just think back to the Francolí in Tarragona outset by Mr. Jordà: safety and hydraulic capa- Just imagine that the Treatment Plant is in opera-
last year. city, conservation - in this case we have to speak tion and we have a sufficient amount of water of
instead of recovery - of the natural heritage and adequate quality and it mingles with sea water,
-I think that several interesting issues have civic use. And, of course, it necessarily does so what do we have then? A salt marsh. Well, we
been raised. One is that it is pointless to esta- on the basis of the characteristics of the final rea- have proposed to the standing committee of the
blish a park on banks of river where there is ches of these rivers, which, in the end, define Llobregat Delta Commission that this area be set
no water. Another one is the problem of the demand and capacity. It is undeniable that the aside as a nature reserve. It is the least we can ask
water diverted by tbe Llobregat sewage treat- rivers carry very little water, but there are ele- in return. For the area to be set aside as a nature
ment plant. What does the director of the ments of the plan that permit water to be there. It reserve.
Barcelona Regional Corporation have to say is also true that the condition of the water is, at
on these subjects? What is happening with present, unacceptable, but we are confident that You have made the proposal. Has it been
these projects? the Recovery Plan will be fully implemented and approved?
-Miquel Sodupe: First of all, we have to look that supervision and control of effluent dumping -Cristòfol Jordà: For the moment, we have
not only at respect for our natural heritage but will be carried out efficiently enough to bring made the proposal. There are still a lot of major
also at reconstruction of that heritage, but as it water quality up to at least the minimum stan- technical problems to be solved: how wide the
stands today, there many areas that have been so dards called for by the Plan. I also believe that, in mouth of the river should be, what is to be done
heavily altered that we cannot simply limit our these stretches, we have to apply soft, tertiary in case of flooding, all of these issues which we
actions to conservation. Secondly, these two solutions, because there are around a million peo- have been discussing here but which have to be
aspects - safety and respect for our natural herita- ple living in the immediate vicinity. examined thoroughly and without haste, on the
ge - have in many instances led to opposing and. -Cristòfol Jordà: The issue of the amount of basis of impact studies.
109
-Miquel Sodupe: I believe that Delta simple and inexpensive. We have also learned to our coastal ecosystem. Of course we cannot try to
Commission would be in favour of a solution be systematically wary of expensive projects. turn the clock back fifty years, let alone to the
which would allow a part of the river to be incor- Speaking from the point of view of the Natural Middle Ages, we are not interested in that sort of
porated into the Ca la Arana nature reserve. In Heritage Authority, of course. I fully understand demagoguery, but we believe that if our technolo-
any case, I think that we have to arrive at an that moving a railway bridge or diverting a river gical future cannot ensure a certain quality of life,
asymmetrical concept of the river; with a left are costly operations. then it is neither a future, nor technological, nor
bank that you could call "hard", because of the anything worth having.
presence of industry and the Treatment Plant, -But how does the Natural Heritage -Francesc Farreras: The Besòs is a tho-
which in itself is quite an imposing technical ins- Authority view the Besòs and Llobregat pro- roughly "hard" river. Even so, when it was diver-
tallation, and a soft right bank, because of its pro- Jects in particular? ted, they did not cover the whole riverbed in con-
ximity to land under cultivation and to the Ca la -Cristòfol Jordà: As far as the Llobregat is Crete, as they usually did at the time. The riverbed
Arana nature reserve. This initial configuration concerned, I have already summed up our view; is earth, with a central concrete channel and those
requires, at the very least, envisioning a different we are taking this part of our country and turning extensive embankments become the most effecti-
sort of left bank, following a less conventional it on its head and nobody gives a thought to the ve hoardings available for political propaganda at
approach, having it closely linked to the wetlands environment, and if anyone does give it a election time.
and probably even forming a part of them. Such thought, they come up with such edifying ideas
issues as controlled flooding, control of the as, not to worry, we can just add a few ducks a lit- -When the Natural Heritage Department
untouched areas in the reserve, educational uses, tie farther down the coast, or, not to worry, we can say that they are not in agreement with the
etc. will have to be dealt with. just build the third runway at the airport on pillars "hardness" of the projects, what are they
-Francesc Perreras: One thing is quite clear; so that the little darlings can go underneath - peo- implying? That they have alternatives? That
the first diversion project that was drawn up, ple have actually said things like this in public they can be modified?
which is not the current one - it was started in and they have even been printed in newspapers. -Cristòfol Jordà: We feel that these are issues
1974 -, placed the mouth of the river at a point on Not what I would call taking the matter very that have to be discussed, because these impor-
El Prat's beach. We have moved it two and a half seriously. tant projects have to be consensus-based. In the
kilometres upstream from there. The first project -Miquel Sodupe: It is obvious, from the envi- case of the Llobregat, I am very pleased with
drawn up subsequent to that, the intermediate ronmental point of view, that projects calling for amount of dialogue that is happening. We hope
project, was finished in 1986. Since 1986, we substantial transformations are characterised by that at least the same can be done in the case of
have modified it five times and each time we an all round parsimony, not just in the case of the the Besòs and we have reason to believe that such
have softened it, eliminating a certain amount of Llobregat project, but every project. And it is not a dialogue will come about, since both the
concrete each time. just a case of financial parsimony, which is of Barcelona Regional Corporation and the
-Cristòfol Jordà: There is one point I should course there, but also intellectual or procedural Barcelona Town Council have expressed their
like to make here, and that is the cost of water parsimony, and this is evident when environmen- willingness. What is needed is teamwork. We
rehabilitation. People tend to think that it is extre- tal issues are framed in terms of subsequent reco- may say that the project is too "hard", but the peo-
mely expensive, but in fact, it is not. very. As a rule, interventions are almost never ple who drew it up should have a chance to jus-
Rehabilitating water quality may be expensive, planned as proposals affecting the overall future tify it. We have to talk.
but recovering a river's natural conditions is very of the territory with the objective of attaining -Pan Esteban: There is one very important
inexpensive. It all depends on how fast we want environmental quality and social and economic term here, and it is a long one - interdisciplinary.
to move. When you give nature a chance, it is efficacy. We feel that even such apparently sim- It is often used and rarely understood, but it
amazing how fast it will recolonise an area from pie procedures as the integration of different pro- almost always holds the key to overcoming obs-
which it had been excluded. This is an important posáis are never carried through. tacles. Projects are often undertaken with a very
element and people should be aware of it, which limited, one-dimensional focus. We say that our
is why I wanted to bring it up, because if not, they -And as far as the Besòs is concerned? rivers have to meet three requirements. Well,
associate the rehabilitation of damaged ecosys- -Cristòfol Jordà: I interpret this differently. then, any project that does not meet them is defi-
tems with very high costs. Nothing could be furt- With the Llobregat, the natural aspects are there cient.
her from the truth. What is difficult, at times, is and are the subject of rather a lot of discussion, -Francesc Farreras: A deficient project can-
coming to terms with this relative simplicity. I am but this not the case with the Besòs. There is no not be presented to today's citizens. It is simply
often very much taken aback at maximegapro- need to convert the Besòs into some sort of natu- not acceptable. It is questionable enough to pre-
jects. ral paradise - it would be impossible, no one sent one to the Government when it does not meet
could reasonably expect such a thing - but, on the all three requirements, but it simply" cannot be
-The Llobregat Delta Project is one. other hand, we do not have to deny ourselves a presented to society. Society demands that it be
-Cristòfol Jordà: Yes, it is. Diverting a river number of minor changes, which would be more safe, recreationally useful and in good condition.
safely requires a superproject, but even so, I must than worthwhile. The Water Authorities find objections; if you
insist; the Greater Barcelona area - not to mention Of course, in the lower reaches of the Besòs we want it to be safe and recreationally useful, there
a substantial part of Catalonia - has reached a will not be finding much wildlife, but we can at is a basic contradiction.
point where it has decided that the Port of least strive to attain certain minimum levels. -Cristòfol Jordà: Just a minute. Society can
Barcelona must expand and increase its offer of Fortunately, various Town Councils, such as demand the impossible, for example, dry water.
logistic services. Very well. So, what is the main Santa Coloma and Montcada, have some clear What I mean to say is that the mistake here is to
obstacle? The river happens to be in the way. No ideas on the subject and are making an effort to think that you can meet all three demands in one
problem, we can just move it. A bit over the top, come up with at least a very basic compromise spot. But, for one river to have different areas
wouldn't you say? On the other hand, say we solution. It is obvious that the river has to be safe, where one aspect or another is dominant is quite
have a nature reserve and we just want to do this but it has been heavily modified and the people feasible, and as we said earlier, that is the appro-
one little thing and not a chance! Far too would like to be able to walk in the shade on the ach we will have to take. There have been some
expensive! This is always the way it happens and riverbank, or, in the summertime or at migration interesting experiments so far. For example, in
that is why in the Environmental Department we time, see birds or butterflies. We can make it pos- Molins de Rei, between the Town Council, a con-
always insist - since we are taking a part of our sible to see butterflies on the banks of the Besòs, tribution on our part and an ecologist group who
country and turning it on its head, we divert rivers and they can be real ones, not plastic. obtained funding from a private company, ten
and if a mountain gets in our way, we just level it hectares of marshland by the river have been res-
- that all this intellectual, technological, financial -Are these Town Councils in agreement with tored. It had been a meander where large amounts
and political effort also be used for the good of the project as it stands? of landfill had been excavated in the sixties, and
the environment, our natural heritage. We often -Cristòfol Jordà: The simple fact of drawing it had never recovered.
have to insist because this is often forgotten. up a project is positive in itself. Now, perhaps it
Nature itself responds quickly and recovery is places a little too much emphasis on one aspect. -In EI Prat, which issues are you most con-
fast and does not require sophisticated projects. The environmental element cannot be dominant cerned about, with regard to the projects
Over the past three years we have subsidised because the river is now far too encroached upon, under way?
more than sixty projects for recovery of ecosys- too industrialised, I grant that. But there is still a -Pan Esteban: We are concerned about all of
tems in damaged wetlands and rivers. They were lot than can be done and we have to do whatever the issues. Principally, we want all of the infras-
miniprojects drawn up by Town Councils from all we can. Not so long ago, the Besòs was one of tructure work to be approached from an interdis-
around Catalonia, Local Area Councils, ecologist Catalonia's most interesting rivers, from a natural ciplinary standpoint. We feel that the diversion
groups, very small projects - rehabilitation of heritage standpoint, with a very extensive area of scheme only meets one of the conditions, that it
marshes, ponds, streams, all of them surprisingly marshlands and swamps, forming a key part of only covers hydraulic requirements and nothing
110
else. As for the other projects, a prime factor to Designers do not always succeed in integrating it for relatively large surfaces to be quite easily shif-
bear in mind is their complexity: the framework into their creations, but they should keep trying to ted into different positions, thus changing the
for the Delta Plan should make it possible to and be aware that it is quite easy to lapse into vul- environmental conditions in the inner spaces at
make progress in this line of a global focus, garity when a design is exclusively targeted on will, while playing with light as well as with tem-
which was the Town Council's position when the so-called "trendy" aspects of the product. (...) perature.
they signed the Agreement. The airport question On the other hand, I think that creativeness is still The combination of the profiles used to cons-
is paradigmatic in this sense: the third runway a very important factor. It is essential that there truct the roof and the wide-ranging collection of
different
may be quite adequate to cover the airport's long- be a touch of inventiveness in every design. I available accessories allows many pos-
term needs, in terms of forecast growth, but its have an obsessional need to create new mecha- sible assemblages. (...) This ductility and the fact
regional, social and environmental impact is nisms, to find novel ideas, a different application that the assembling process is quite easy and
immense, in the form that the Ministry has fra- in some other context. To originate new associa- maintenance is simple, make it possible for the
med the question. tions of ideas, new approaches. To obtain unob- maxim which states that industry ought to be put
-
-Miquel Sodupe: The plan for expanding the trusive products which nonetheless communicate at the service of the users which, in Le
airport and building a third runway is a particu- something. Objects which function well and are Corbusier's works, often was more a hypothetical
larly complex and thorny issue. Barcelona, its in tune with the users. This is the most important lemma than a reality - to achieve an oustanding
surrounding area and Catalonia have an airport thing. level of realization and maturity in industrial pro-
serving approximately 12 million passengers ducts such as the "Cabriolé" system.
yearly, according to 1995 figures. It is the seven- THE "CABRIOLE" MOVABLE-MODULE
teenth largest airport, in terms of traffic, in ROOF RATIONAL PASSION
Europe and is classed in the third group of air- by Josep Maria Fort By Josep Maria Fort
ports, behind the giants - London and Frankfurt -
and behind the second group - Amsterdam, Paris, (...) Le Corbusier used to invoke the mystics of When confronted to a given project, the desig-
Rome. It is strategically situated, in geographical machinery and the beauty of simple forms as the ner may choose between different possible attitu-
terms, in the Western Mediterranean and has route leading to the creation of universal objects. des. The first elements of choice to be taken into
excellent potential for development as the His conviction that industry could produce pat- consideration are the antecedents and circumstan-
Western Mediterranean's gateway to Europe. We tern-setting forms which, once created, would last ces which affect the project. In the case of indus-
do not have to go into much detail as to the eco- forever, allowed him to assert the possibility of trial design, the most important factor is perhaps
nomic importance of airports in today's world, overcoming style-related limitations and achie- the connection with the industry itself. Normally,
not only in terms of freight - twenty five per cent, ving definitive forms. As a matter of fact, howe- manufacturers try to favour demand for a given
by value, of all international shipment of goods the commendation of machinery on Le type of product, following the logic dictated by an
ver,
between developed countries is now by air - but Corbusier's part was more metaphorical than lite- increasingly consumption-orientated system.
also in terms of passengers, and their influence on ral : his pieces of furniture are singular elements When the designer adapts himself to this appro-
the location of businesses, countries' economic rather than social products destined for mass con- ach, he does not work to improve quality but rat-
development, tourism, etc. Most metropolitan sumption. And, as far are the buildings he desig- her to foster profit, and neither does he make any
areas today place a great deal of emphasis on ned at that time are concerned, execution often effort for his product to have a positive impact on
their airports as crucial factors for metropolitan fails to measure up to conception. (...) So, even the environment in which it is meant to be used.
and regional development. Paris, for example, though his proposals are apparently founded on (...) From that angle, the designer's task appe-
has situated its airport in one of the five major industrial possibilities, we should in fact be tal- ars as the work of a permanent researcher whose
axes for the region's development. Barcelona's king of potentialities rather than of actual possi- evolution is conditioned by the social and econo-
airport has potential for growth up to 2001 - 2005, bilities. It is really a question of principles given mic context in which he has become immersed. In
when it will be completely saturated. The airport that, even in the most patently singular cases, Le these circumstances, it is essential that designers
issue is a very extensive one and we cannot go Corbusier does not forego considering his propo- adopt a permanently critical, open-minded appro-
into it at any length here, but I think it has be sals as prototypes eventually suitable for mass- ach when confronted to a complex reality and that
emphasised that we cannot underestimate its reproduction (..) they have the capability to find an accurate and
importance and it is one of our strategic issues. The product called "Cabriolé", designed by skilful way of carrying out their own projects in
The same is the case when discussing the Pepe Cortés, is based on a similar approach. It relation to this reality which they have to integra-
wetland areas of El Remolar, La Ricard and Ca la shares the same principles but, as this kind of pro- te into and eventually modify.
Arana. They are key wetlands in the Catalonia's duct plainly illustrates, time has not passed in Pepe Cortés's attitude insofar as design is con-
coastal marsh ecosystem, along with the Ebro vain. We are no longer merely talking of a well- cerned coincides with such an approach and assu-
delta wetlands and those in the Empordà. In spite intentioned attempt to industrialize an architectu- mes the complexity that implies. As it is logical in
of the pressure they are subjected to, we cannot ral element for ideological reasons, but we now any lasting professional trajectory, his works
underestimate their ecological importance. We are dealing with a thorough follow-through of a have matured, gained equilibrium or, we should
cannot follow the example of the airport people good construction pattern whose suitability has rather say, perfected the equ'^'brium which they
and speak of them as "puddles" and we cannot been checked at an earlier stage, and its incorpo- have always evidenced, while his capacity to
deny that they have any value at all. ration into an industrial production system in maintain a tight relationship between the author
What we have here, then, is complex and order to make its practical application workable and his works has been kept intact.
thorny issue, because these important elements in many other cases. An important part of his career has developed
are competing for the same space, which, in spite The "Cabriolé" system consists of a series of in the field of interior designing. His successive
of its size, is really quite limited. I do not think metal profiles and accessories which can be used works in commercial establishments, showro-
either of the objectives is expendable and we to construct slanting retractable roofs. There is an oms, offices or private houses, have allowed him
two
have to find a solution compatible with both. antecedent, the roof of the "Tragaluz" restaurant, to elaborate a peculiar aesthetic expression.
also designed by Pepe Cortés, where a modular However, it is neither a formal nor a strictly func-
79 made it possible to construct a ceiling tional aesthetic expression. It is a conceptual aest-
Pag system
whose transparencies and movements are orches- hetic expression in which form and function are
AN UNOBTRUSIVE DESIGN trated by means of a structure of metal girders no longer primary objectives, but rather the
by Pepe Cortés especially designed and manufactured according means to an end. In his works, every requirement
to the requirements of this particular project. (...) is satisfactorily met. with a surprising ease, but
It is a fact that day-to-day reality, subordinated The whole construction is based on a simple con- the main challenge is for him to keep carrying his
it is to different factors, most of them of an cept which, as such, turned out to work very well. ideas one
as step further. A step forwards which, in
economic nature, acts as a filter which imposes its Taking this experience as a starting point, the fact, nobody asks him to take but which, for him.
a
own colour on most lines of products. "Cabriolé" project - which is comprised of two is part of the definition of designer's duty. (...)
-
Nevertheless, there are occasions when it is con- complementary parts was later developed. On
venient to emphasize more strictly aesthestic the one hand, we have the roofing elements them- Page 83
aspects in the design of objects, because the pri- selves, i.e. movable modules which form the cei-
mary objective is to make people talk about them. ling and serve to separate the inner spaces from GLASGOW '90: AN AFFIRMATION OF
(...) Some products are aimed at providing their the outside. On the other hand, there is an also REBIRTH
manufacturer with a highlighted image which movable structure of canvas covers which are by Felicia Esquinas
will implicitly boost the sales of other, more "nor- meant to protect the inner spaces from the sun.
mal" products. (...) There ought to be a recreatio- The movements of both parts of the system are Glasgow, Scotland_s largest city, was named
nal, humorous element in every product. powered by motors. This device makes it possible European Cultural Capital on November 13 1986.
ill
With a long history as an industrial, commercial thirty records, performing with such outstanding is today a tall, slim, sinewy gentleman with spar-
and financial centre. Glasgow wished to obtain musicians as Camarón or B.B. King, the last of kling eyes and a shock of white hair who looks a
this distinction in order to present a renewed his talented collaborators. Raimundo Amador is good few years younger than he actually is. Shy,
image as a post-industrial city and put the finis- a veteran guest in our city, to which he first arri- reserved and cautious, Martorell is also a person
hing touches to its efforts at strengthening its ter- ved with his mother when he was only four years who is in love with his profession, endowed with
tiary sector. The arts were to serve as an affirma- old, on a visit to his grand-father. But he came an extraordinary capacity for work and unexpec-
tion of urban rebirth. Glasgow used its status as back as a teen-ager - then already a fully-fledged ted powers of persuasion (in fact he was the per-
capital to reaffirm itself. In order to attain this guitarist - to perform at the old "Zeleste" night- son ultimately responsible for Bohigas becoming
objective, they decided to put together a pro- club with the Montoya family. "It really blew my an architect, persuading the young Bohigas, who
gramme with a large number of cultural events mind" - he says - "Your Barcelona is a seafaring, at the time was a budding historian, to enrol in
and to consolidate a number of facilities which beautiful and Baroque city". the School of Architecture).
would have a favourable and lasting impact on Over almost half a century of professional
the city_s cultural, social and economic circums- Page 92 work with Bohigas, Martorell has built up for
tances. One of the unique aspects of Glasgow '90 himself a reputation as a versatile architect
was that for the first time ever in a Cultural NOTHING BUT COMICS through his ideas, rigour and systematic appro-
Capital, the programme of events extended over a by Antoni Capilla ach. He particularly enjoys the project stage,
whole year. which the members of MBM (Martorell, Bohigas
It was not the first bookshop in Barcelona to and Mackay) work on together "with a single
Page 85 specialise in comics, but it was the first to trans- pencil", according to sources close to the firm,
form a hobby into a steady business. Over the but he has also often taken charge of following
WEALTHY DISTRICT, CULTURED DIS- last 13 years Norma Comics has become the best up projects and seeing them right through to
TRICT? place to find out what is going on in the comic completion on the building sites, which no doubt
by Gabriel Pemau world. To talk about comics in Barcelona is to partially accounts for his perpetually tanned
talk about this bookshop. Barcelona is the complexion. The Olympic Village is a prime
"Sarrià-Sant Gervasi" is the wealthiest district Spanish comic capital and Rafael Martinez is its example of Martorell's constructive capacity as
in Barcelona. Its household income per capita is prophet. Having learned his trade on the lowest well as a brilliant culmination of his career.
the highest in the city; the average area of its hou- rungs of the comic business ladder under the "Released" by his partners from all other tasks
sing units is 119 square metres; there are 596 cars publisher Josep Toutain, Martinez soon discove- for two years, Martorell supervised the execution
for every thousand inhabitants, and its density of red he could turn his hobby into the ninth art and of all the above ground work on the new district
population is five times higher than that of an a way of life. In 1977 he founded Norma down to the very last detail. "There is not a sin-
overpopulated, downtown district such as the Editorial which in time has become one of the gle tree in the Olympic Village which has not
"Eixample", for instance. All these basic indica- leading comic publishers in Spain. In 1983, per- been 'okayed' by Martorell", said one of his
tors are on a level with those registered in the suaded of the need to close the circle as a means colleagues.
most advanced, highly-industrialized countries in of strengthening all his businesses, Rafael In addition to his versatile skills as an archi-
Europe. However, what is the actual situation Martinez decided to open the Norma Comics tect, Martorell also possesses considerable orga-
regarding the district's cultural offer ? So that we bookshop as a specialist retail outlet for comics. nisational talents, a fact which doubtless had a
may truly answer this question, we should first It was not the first of its kind, but it was the first bearing on his election as chair of the organising
specify which sections of the city and which dif- to have a proper business structure, something committee for the 19th Conference of the
ferent realities are in fact included within that that had not previously been very common in the International Union of Architects in Barcelona
administrative division. Because, normally, when peculiar world of Spanish comics. just as it had previously led to his being chosen
we think about the "Sarrià-Sant Gervasi" district, as chair the Catalan Congress of Architects in
the images that come into our mind are those of Pag 95 1980-81 and numerous other positions in profes-
the stately homes along "Passeig de Bonanova", sional bodies.
the elegantly urbanized areas of "Pedralbes" and JOSEP MARTORELL Although he spends most of his working hours
"Tres Torres", the exclusive tennis clubs and the By LLàtzer Moix in his architect's office in Plaça Reial, Martorell
denominational private schools in the neighbour- also manages to find time for his passion for rea-
hood of the "Ronda de Dalt". Those with a -
Josep Martorell's life is indissolubly linked ding even if the books do pile up on his bedsi-
somewhat better knowledge of the area will also with that of Oriol Bohigas. And vice versa. Their de table - and to support the Barcelona football
mention Sarrià's old central quarter, a cluster of two existences have run along parallel tracks team, indulge in ironic comments and practice
ancient buildings bordering narrow streets. But ever since they first met at the Institut Escola. sport, the key to his physical fitness and vitality.
"Sarrià-Sant Gervasi" is much more than that. And by now this common path has covered a Despite being over seventy, he still plays tennis
The district reaches as far as the Diagonal avenue host of places and activities such as the every week and regularly goes for a swim in the
and includes the area which streches between the Menéndez Pelayo secondary school, their mili- Picornell baths of which he has been a member
Gala Placidia square and the Sarrià avenue, as tary service, the School of Architecture, the since they first opened, a fact allowing him to
well as two seedier "self-constructed" sections, founding of Grupo R and the professional studio boast, tongue in cheek, about "being Olympic".
"Les Planes" and "Can Caralleu", whose .socioe- which they set up together in 1951 and in which When the hotter weather arrives, Martorell the
conomic conditions remind us more of "Nou they were later joined as partners by David swimmer swaps the baths for the sea of Minorca
Barris" than of the district which they actually Mackay and Albert Puigdomènech. where he has spent his summers for many years
belong to. Neither can we omit to mention the This link is so strong that Oriol Bohigas looks and with which he has developed a fruitful rela-
existence of such an "outlying" section as on Josep Martorell not so much as a friend or a tionship. The island inspired him to write Guia
"Vallvidrera", which evidences specific problems partner, although he is both those things, but as d'arquitectura de Menorca (Guide to
derived from its peculiar geographical situation. someone who means as much to him as part of Architecture in Minorca) which was published in
himself. And Martorell, according to those do- 1977 and is probably one of his most personal
Page 90 sest to him, always sticks up for Bohigas even books. And he has also left his mark on the island
when he knows he is not completely right. with works, such as the new port of Mahón, bea-
RAIMUNDO AMADOR: THE BAROQUE Nevertheless, whereas Bohigas became a bold ring the MBM stamp, but with particular empha-
CITY polemicist, an intellectual reference point and a sis on the first M.
social celebrity. Martorell has managed to go A shrewd analyst of reality and of building
During the 1995 "La Mercè" Festival, a heavy through life quietly and discreetly, keeping out of requirements, an intelligent, methodical, tena-
downpour spoiled the public presentation of his the spotlight that chases the stars while they are cious and untiring professional, Martorell has
first record as a soloist. "Gerundina". and he had on stage. So. we might ask: who is Martorell? been, and still is. the backbone of an office that
to wait until this year's "Festival de Guitarra" Oriol Bohigas himself, in his book of memoirs has been at the centre of a large part of Barcelona
(Guitar Music Festival) before he could actually entitled Combat d'incerteses (Combat of architecture throughout the second half of the
present it to a live audience at the "Palau de la Uncertainties), provides us with a first, albeit 20th century. An office from which Bohigas
Mijsica". Raimundo Amador (Sevilla. 1959) has indirect, answer when he says "I do not know launched his international career and which
written a significant chapter in the history of what I would have done without Martorell, a man Philip Drew, author of The Reality of Space, a
Spanish modern music while playing in bands who has worked a lot harder than me without monograph dealing with MBM's architecture,
like "Veneno" (with Kiko Veneno) and "Pata seeking the limelight or the chance to show off. published in Spanish by Gustavo Gili in 1993,
Negra" (with his brother Rafael), and he has left Josep Martorell Codina, born in Barcelona in has described with this happy phrase: "Bohigas is
the magical imprint of his guitar on more than 1925, son of the educationalist Artur Martorell, the bell that rings: and Martorell, the church".
i feliç viatg
I si ha de
viatjar de dia
BIODRAMINA
CAFEÍNA
Biodrarrnna
J, URIACH&Cia.. S.A
Degà Bahj. 59-67
Manteniu els medicaments fora de l'abast dels nens. 08026 Barcelona
i
i
■ 4
1
Barcelona,
de guapa a
guapíssima.
Agència del Paisatge Urbà
1986 - 1995
1
Ajuntament de Barcelona
!