metròpolis mediterrània g
'
* * LA PREGUNTA
*
el liceu i l'auditori
i' —,
a l'abast de tothom?
Y BARCELONA. MEMÒRIA D'UN SEGLE
1910-1919.
.Ém"-
. quan mataven pels carrers
L'ENTREVISTA
joan batlles,
el capellà que va saber
entendre els laics
EN TRÀNSIT
manuel rivas
QUADERN CENTRAL
comprar
al carrer
guia de fires i mercats
B.MM MAIG JUNY PVP 450 PTES.
Institut de
cultura FESTIVAL D'ESTIU DE BARCELONA
I TEATRE, DANSA, MÚSICA, CINEMA
2004
de Barcelona
revistabreu
Propera creació del
Consell Metropolità
de les Arts I la Cultura
A la tardor es crearà el Consell Metropolità de les Arts I la Cultura, un organis- El Jardí Botànic, la nova
me mixt de cooperació, amb representants públics I privats de l'àmbit cultural porta verda a Montjuïc
de la regió metropolitana. L'Ajuntament de Barcelona Iniciarà properament els
contactes per constituir aquesta entitat, ¡'objectiu de la qual és la posada en Aquest estiu és una bona ocasió
marxa del Pla Estratègic del Sector Cultural de Barcelona I l'articulació d'es- per gaudir a fons de la nova gran
tratègies culturals d'abast metropolità. El Consell és un dels prop de cent pro- zona verda de Barcelona: el Jardí
jectes que formen part d'aquest pla impulsat per l'Ajuntament a través de Botànic de Montjuïc. Situat al carrer
l'Institut de Cultura. El Pla Estratègic ofereix "un punt de trobada entre els del Doctor Plus Font I Quer, rere
agents econòmics, socials i culturals per tal de dibuixar el futur cultural de la l'Anella Olímpica, el nou Botànic
ciutat, la Barcelona del coneixement", segons el seu coordinador, Jordi Martí. ocupa una superfície de catorze
Més de 350 persones de diferents àmbits culturals han treballat durant un any hectàrees on s'han plantat 75
I mig en l'elaboració del pla. El Pla proposa, com se sap, sis línies estratègi- espècies provinents de vuit zones
ques d'actuació: enfortir Barcelona com a factoria de producció de continguts de clima mediterrani de tot el món:
Austràlia, Xile, Califòrnia, Àfrica del que ha rebut 700 milions de pesse-
Sud i del Nord, Canàries, la tes de la Unió Europea, es comple-
Mediterrània Oriental i la península taran als propers anys amb un la-
Ibèrica. L'objectiu és que, d'aquí a boratori, hivernacles, una biblioteca
deu anys, el jardí disposi d'un total especialitzada, un museu, un her-
de 10.000 espècies. El Botànic ha bari i un auditori. La seva obertura,
estat dissenyat per l'arquitecte l'abril passat, és un altre pas per fer
Carlos Ferrater, un projecte on han de Montjuïc un dels espais naturals
col·laborat, entre d'altres, el biòleg més Importants de la ciutat.
Joan Pedrola I la paisatgista Beth L'Ajuntament ha presentat un pro-
Figueres. Al jardí també es troba jecte perquè el 2004 la muntanya
l'Institut Botànic, un edifici finançat s'integri definitivament a Barcelona
pel Consell Superior com un pulmó verd de 100 hpctà-
d'Investigacions Científiques i dotat rees, des de Miramar fins al Fossar
d'un centre de recerca i experimen- de la Pedrera, del qual formaran
tació. Les instal·lacions del jardí, part els jardins ja existents.
Les obres per acabar ció d'altres 1.500 milions per part del
el MNAC, després Ministeri d'Educació i Cultura.
de l'estiu Aquesta segona etapa de les obres,
que hauria de començar l'any 2000,
culturals; Incentivar la cultura com a element clau de cohesió social; Incorpo- Les obres per acabar la remodelacló permetrà la instal·lació dels fons dels
-és a del
rar Barcelona als fluxos de la cultura digital; dinamitzar el conjunt patrimonial del Museu Nacional d'Art de segles XVI al XX dir,
de la ciutat; vertebrar Barcelona com a espai cultural singular I metropolità i, Catalunya (MNAC) s'iniciaran des- Renaixement fins a Dau al Set-, així
per últim, projectar la ciutat com a plataforma de promoció Internacional. Entre près de l'estiu. El patronat del MNAC com el trasllat al Palau Nacional de
el centenar de projectes que inclou, hl figuren la creació d'una agència mixta va aprovar la decisió a principi de Montjuïc del Museu d'Art Modern
de suport a les Indústries culturals i d'un fons de risc per a iniciatives innova- juny, desprès que l'Ajuntament de (col·leccions dels segles XIX i XX) de
dores, o la celebració d'una Triennal Internacional d'art contemporani, la pri- Barcelona I la Generalitat de la Ciutadella, de la Biblioteca dels
mera edició de la qual tindria lloc l'any 2001 I la coincidiria amb el Catalunya acordessin aportar a parts Museus situada al Convent de Sant
segona
Fòrum Universal de les Cultures 2004. Altres propostes són impulsar un cen- iguals 3.000 milions de pessetes per Agustí, i del Gabinet Numismàtic que
tre de les cultures del món, un museu Internacional del disseny, un centre del executar l'última fase del museu. La ara allotja el Palau de la Virreina. Tots
circ i les arts parateatrals, la campanya Cap butaca buida, el Festival de major part d'aquesta quantitat aquests fons se situaran a la planta
Cultura Digital o l'oflcIna Creat a Barcelona, de mentre les
per promoure internacionalment -2.000 milions- es destinarà a con- superior l'edifici, que
i
els productes culturals i artístics barcelonins. El Pla Estratègic es va presentar solidar el Palau Nacional. De mo- sales destinades al Renaixement el
el passat mes de maig a l'Auditori. A la fotografia, el centre Tecla Sala de ment, el projecte arquitectònic i mu- Barroc s'habilitaran al voltant del Saló
L'FlospItalet, un dels equipaments culturals de l'àrea métropolitana. seogràfic queda pendent de l'aporta- Oval.
breu de breus exposicions
L'editor Jorge Herralde ha L'"ATLAS" DE RICHTER
obtingut el premi al millor edi- UAtlas de Gerhard Richter
tor literari europeu de l'any, (Dresde, 1932) és un gran arxiu
que concedeix el diari italià La personal fet amb fotografies, re-
Stampa, amb el nom Targa tails de diaris i revistes i dibuixos.
d'Argento. Una obra en evolució constant,
que a hores d'ara està integrada
Josep Lloret és el nou di- per més de 650 plafons amb
rector de l'Auditori de 5.000 imatges. Richter, considerat
Barcelona des de principis de un dels artistes més significatius
maig. Miquel Lumbierres conti- del segle XX, agrupa aquestes
nua en el càrrec de gerent, i TRACEY MOFFATT imatges de forma temàtica: esce-
Víctor Blanes, de director de Primera exposició a Espanya de nes familiars, pornogràfiques, es-
recursos. l'austraiiana Tracey Moffatt deveniments històrics i socials,
(Brisbane, 1960), una de les artistes paisatges, flors, vistes de ciutats,
Abaixadors és ei nom de amb més projecció internacionai habitacions... Un gegantí àlbum vi-
ia nova saia alternativa EL COLOR DE RAOUL DUFY actualment. S'exposen sis de ies sual on no falten apunts biogrà-
situada en el carrer del mateix Ei Museu Picasso exposa una gran sèries fotogràfiques més importants fies. L'exposició organitzada pel
nom. Té una capacitat de 120 retrospectiva dei francès Raoul Dufy de Moffatt (Cicatrius per a tota la Macba, on s'han incorporat imat-
localitats i acollirà obres de te- (1877-1953), un deis grans virtue- vida, Dalt del cel) i dos dels seus ges noves, constitueix la primera
atre i actuacions musicals. sos dei color dei segle XX. És ia treballs com a cineasta indepen- ocasió en què el material de
mostra més gran sobre l'artista que dent, Plors nocturns i Paradís. l'Atlas s'exhibeix amb les pintures
Els artistes de Ciutat es presenta a Espanya, i també la Mostra organitzada per ia Fundació de l'artista alemany. ]
Veiia han tornat a obrir les primera retrospectiva de Duty que "la Caixa" i el Centre National de la Museu d'Art Contemporani de
portes dels seus estudis els organitza un museu des de la que Photographie de París. Barcelona. Fins al 4 de juliol.
dies 5, 6, 12 i 13 de juny per va tenir iioc a Bordeus el 1970. Centre Cultural de la Fundació "la
mostrar les seves obres. Els Influenciat per l'impressionisme, el Caixa". Fins al 18 de juliol. JOAN COLOM
Tallers Oberts s'han celebrat fauvisme i el cubisme, Raoul Dufy Entre el 1958 i el 1960, Joan
en col.laboració amb el FAD. va sintetitzar aquestes tendències Colom (Barcelona, 1921) va foto-
en un estil propi, més lliure, plasmat grafiar, amb una tècnica de càme-
L'exposició fotogràfica en un món colorista i vibrant de ra oculta, l'entorn de la prostitució
"La imatge de l'aitre", un iium. L'exposició ha estat organitza- al Barri Xino. Aquest treball, nas-
debat d'intel.lectuals i un cicle da pel Museu Picasso i el Musée cut al context de la nova avant-
cinematogràfic van servir per de Beaux Arts de Lió, i es compon guarda fotogràfica, es va mostrar
assajar el Fòrum 2004, el pas- del 50 obres, entre pintures, dibui- ei 1961 a ia Sala Aixeià de
sat dia de Sant Jordi, just cinc xos, ceràmica, obres gravades i Barcelona amb el títol El carrer.
anys abans de la cita. també teles i teixits estampats. El MNAC ha reconstruït íntegra-
Aquests últims s'exhibeixen al ment aquesta exposició -l'única
Ei metro de Barcelona ha Museu Tèxtil i de la Indumentària. feta per Colom abans de retirar-se
celebrat el 75è aniversari de la "Raoul Dufy 1877-1953". Museu ei 1964-, amb les peces originals,
seva entrada en funcionament Picasso I Museu Tèxtil I de la que són propietat de l'Agrupació
amb l'edició d'un bitllet com- Indumentària. Fins a l'li de juliol. Fotogràfica de Catalunya.
memoratiu i una exposició al Museu Nacional d'Art de
vestíbul de la parada EL JARDÍ D'EROS Catalunya. Fins a l'H de juliol.
d'Universitat. La xarxa de Un centenar d'obres d'inspiració
metro es perllongarà 35 quilò- eròtica, provinents de col·leccions APEL·LES FENOSA
metres als propers deu anys. privades europees, integren aques- Coincidint amb ei centenari del nai-
ta mostra comissariada per Victòria xement de l'escultor Apel·les
L'últim poema visual de Combalia. Entre els artistes repre- Fenosa (Barcelona, 1899-París,
Brossa es va inaugurar a la sentats, figuren creadors de ia talla 1988), es presenta aquesta exposi-
façana de l'Espai Escènic que de Picasso, Klimt, Daií, Magritte, ció sobre l'artista. Més d'un cente-
porta el nom del poeta, amb Man Ray, Rodin, Ingres, Duchamp, nar d'escultures i dibuixos mostren
una performance ideada per Gericault o Bonnard. la trajectòria de Fenosa, que ais
Xavier Olivé i amb la col·labora- Palau de la Virreina. Des de príncT anys trenta va ser considerat un
ció, entre d'altres, de Carlota pis de juliol fins al setembre. dels grans valors de la jove escuitu-
Soldevila i Carles Santos. ra catalana. Fenosa es va allunyar
dels corrents artístics per crear un
La circulació és el principal llenguatge propi, cada cop més ex-
problema de Barcelona, segons pressionista, que va culminar amb
una enquesta municipal realitza- una obra escultórica on les figures
da a 800 persones. Segueixen es transformen en elements vege-
al problema del trànsit la falta tals o minerals.
d'aparcament, les obres i la MNAC-Museu d'Art Modern. Fins al
brutícia. 22 d'agost.
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
aquest número breu de breus
El de carrer a veure amb el clima i la fesomia, amb la llum i el
comerç Barcelona ha declarat el
color del paisatge urbà, a banda, és clar, del desenvo- 2002 Any Gaudí per comme-
lupament econòmic de cada país. Des de la riba sud morar el 150è aniversari del nal-
Des del segle XIII, quan el Consell creat per Jaume I del Mediterrani, paradís de socs bigarrats i sorollo- xement del genial arquitecte. El
va garantir l'arribada de tota mena de subministra- sos, fins a la frontera centreeuropea oberta als països comissari de la celebració, que
ments bàsics al cap i casal de Catalunya, fins a mitjan del fred, l'activitat comercial de carrer és l'indicador inclourà exposicions, simposis,
segle XIX que es començaren a construir els mercats d'un estil de vida urbana arrelat al tarannà d'una po- publicacions i rutes, serà Daniel
coberts que avui coneixem, els carrers i les places de blació que es resisteix a diluir-lo, alhora que el fa Giralt-Miracle i estarà organitza-
la ciutat van ser l'escenari natural on tenia lloc gran compatible, allà on és possible, amb l'orgull de la da per l'Institut de Cultura de
part de l'activitat mercantil barcelonina. La llotja, pel modernitat i del progrés tecnològic. Barcelona.
que fa al comerç majorista, i la botiga com a centre Sense cap mena de fascinació per un pintoresquisme
tradicional i especialitzat en la venda al detall —i tronat, B.MM intenta avui elaborar l'inventari de les El Palau de la Música ha aco-
d'un prestigi creixent des de l'aparició dels gremis— fires i els mercats que se celebren a la ciutat, unes ma- llit la primera mostra de flamenc
no deixen de ser institucions modernes que alliberen nifestacions que són un signe d'aquell equilibri con- Ciutat de Barcelona, entre el 4 i el
l'espai públic de taulells i mercaders que d'una ma- fortable Nord - Sud del qual gaudeix Barcelona en 6 de juny, organitzada per
nera progressiva feien més i més engavanyat el tràfec tants altres terrenys. Aquest és el tema del Quadern l'Asociación de Amigos del Arte
quotidià i el trànsit de persones i vehicles. Central que presentem, objecte d'un treball de camp Flamenco de Cataluña, i amb una
A Barcelona, però, la benignitat mediterrània man- meticulós i complex, atesa la varietat de manifesta- especial atenció pel flamenc que
tindria sempre una població transeünt, poc apressa- cions que cal incloure sota l'epígraf genèric de com- es fa a Jerez. A finals de maig es
da, nodrida en bona mesura de compradors poten- prar al carrer i la mobilitat d'alguns sectors firaires continua celebrant el Festival
cials, als quals calia apropar aquells articles i produc- que sorgeixen o desapareixen per pures motivacions Flamenc de Ciutat Vella.
tes susceptibles de satisfer necessitats molt sentides o oportunistes. Tot i la provisionalitat que necessària-
d'altres que es desvetllaven de sobte davant d'una ment tenen algunes de les dades recollides, la revista El "Missale consuetudinem
oferta que es podia analitzar sense que el passejant o ha volgut oferir la guia més completa editada fins ara monachorum congregationis
el badoc sentís l'obligació de convertir-se en client. El en aquesta matèria. de Valladolid" és el primer llibre
comerç al carrer, les fires i els mercats, han enregis- sortit de la impremta de l'Abadia
trat a les grans ciutats un flux i un reflux que té molt Joan-Anton Benach Director de Montserrat, l'any 1499. Per ce-
lebrar aquest 500 aniversari s'ha
organitzat una exposició comme-
morativa en col.laboració amb el
En record de Jordi Museu d'Història de Catalunya.
Maragaii i Noble Restarà oberta fins al 12 de se-
tembre en el museu.
L'ex senador socialista Jordi
Maragaii i Noble, fill del poeta Joan La plaça Virrei Amat torna a
Maragall i pare de l'ex alcalde de estar oberta als veïns des de prin-
Barcelona Pasqual Maragall, va cipis de maig. Ocupa 14.000 me-
morir al final de maig, a 88 anys. tres quadrats, cinc vegades més
Llicenciat en Filosofia i Dret, Jordi que abans de la reforma.
Maragall va ser director general del
Cultura de la Generalitat presidida Una escultura de set metres
per Josep Tarradellas. El 1985 va ha estat instal·lada al Parc Carles
publicar les seves memòries. El que I, a la cruïlla Marina-avinguda
passa i els qui han passat. Icària, en homenatge a Santiago
Roldàn, que va ser rector de la
Universidad Internacional
Un "pis d'època" a la Menéndez Pelayo i responsable
Pedrera de les inversions dels Jocs
Olímpics de Barcelona, mort fa
Un pis d'època recrearà a la Pedrera dos anys. L'obra és de l'artista
l'estil de vida d'una família burgesa Eduardo Úrculo, que considera
de Barcelona a principi del segle XX. l'escultura un monument al cul.
El nou espai museístio, que ia
Fundació Caixa Catalunya inaugu- L'Ajuntament de Barcelona
rarà el juliol, reconstruirà fideiment un es proposa recuperar el barri jueu
model d'habitatge burgès, amb mo- de la ciutat. El projecte, en el qual
bles i complements originals, alhora col·labora l'Associació del Call,
que permetrà conèixer els interiors disposa d'una aportació inicial de
de l'arquitectura de Gaudí. Una ex- 20 milions. La sinagoga major de
posició introductòria situarà aquell Barcelona, del 1262, és la més
període històric, entre la Setmana antiga d'Espanya i una de les més
Tràgica (1909) i l'Exposició antigues d'Europa. Els jueus
Internacional del 1929, tot just quan constituïen el 10% de la població
el modernisme va entrar en crisi. catalana als segles XIII i XIV.
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
Art contemporani ais Museu Frederic Marès. Thomas
museus municipais Grünfeld, Susana Solano, Jean
Michel Othoniel, Jana Sterbak o
La iniciativa Dobles vides ha portat Perejaume són alguns dels crea-
l'art contemporani a quinze museus dors partiolpants. La mostra estarà
municipals, una experiència fins ara oberta fins al 26 de setembre.
inèdita en l'àmbit internacional. Un
total de 23 artistes espanyols i es-
trangers ha fet intervencions al vol- Recuperats sis
tant de les ool.leccions que es tro- quilòmetres de
ben en aquests centres i que s'han ia llera del Besòs
situat als mateixos museus, des del
Barbier-Mueller fins al de Zoologia, El que va ser una claveguera a cel
l'Arxiu Històric de la Ciutat o el obert i el riu més contaminat de
Catalunya comença a esdevenir
un parc ple de natura. Unes
40.000 persones van assistir a
mitjan maig a la Inauguració del
parc metropolità de Can Zam i del
parc fluvial que s'ha construït a la
riba del Besòs. La rehabilitació de
6,2 quilòmetres de la llera del riu
ha costat uns 4.000 milions de
pessetes, finançats en un 80%
amb fons europeus. Està prevista
la desaparició de les torres d'alta
tensió que creuen el municipi de
Santa Coloma, que anirà a càrrec
d'Endesa, amb un cost de 7.000
milions. Pel que fa a la construe-
ció de ia primera fase del parc de
Can Zam, ha costat 600 milions, i
ha afectat una superfície de
110.000 metres quadrats.
L'"Arlecchino" del Piccolo Al capítol de coproducolons, es pre-
senta La cita, de Lluïsa Cunillé, I
i Festival de The Specuiator, de David
un nou Greig
-ambdós en col.laboració amb el
Cinema, al Grec'99 Festival d'EdImburg- o l'últim treball
del coreògraf Wim Vandekeybus, In
spite of Wishing and Wanting.
El mític Arlecchino, servitore di due un lloc destacat al festival, que per L'apartat de dansa es completa
padroni del Piccolo de Milà, un dels primer cop a la seva història s'inau- amb el Ballet del Kremlin, el
muntatges fonamentals del teatre gura amb un cantautor, Raimon, Nacional de Cuba i formacions lo-
del segle XX, és una de les cites Im- que ofereix tres recitals al Teatre cals com Búbulus o Nat Nus. Van
prescindibles del Grec'99, la princi- Grec. El Festival també ofereix les Morrison, Johnny Winter, Rubén
pal novetat del qual és la creació del actuacions de Paco Ibáñez, Maria Blades, Cesària Evora I, per primera
Festival de Cinema d'Estiu Net, de del Mar Bonet I la mexicana Lila vegada a Barcelona, la cantant
caràcter competitiu, on s'exhibiran Downs. Des del final de juny fins al nord-americana Rickle Lee Jones
films Inèdits a Barcelona de nous re- 19 d'agost, el Grec presenta 127 són els grans noms que posaran
alitzadors europeus i que tindrà lloc espectacles I arriba a deu ciutats de música a les nits d'un Grec on s'a-
a l'Audltorl Winterthur. El Grec'99 vol l'àrea metropolitana. A més del posta també pel flamenc, amb figu-
ser un aparador de la memòria "del Piccolo, altres grans cites teatrals res com Duquende, Potito o Niña
que ha estat, creativament parlant, són els belgues Needcompany, que Pastori. En cinema, una altra nove-
el segle", segons ha manifestat porten el Calíguia de Camus al tat: un cicle de pel.lícules sovléti-
Xavier Albertí, que en aquesta edioió Macba, o el Hamiet Impulsat per ques d'avantguarda al Macba. El
s'acomiada com a director del cer- Lluís Homar I plat fort de l'extens festival té un pressupost de 1.100
tamen. La cançó d'autor també té menú shakespearlà del certamen. milions de pessetes.
Oasi Albertí Un altre any, un altre estiu, un altre Grec. En tot cas, com brar l'entrada del nou el gener que ve, sinó sobretot —
sempre, un aparador per a Barcelona, amb les connota- i dic sobretot, ja que aquesta és una dada força menys
cions de frescor, de lleure, de creativitat inherents a la nit circumstancial— perquè aquest és l'últim Grec de Xavier
mediterrània, tot i que ara sigui sense la combativitat o la Albertí I marca el final d'una etapa de quatre anys que
utopia dels temps que van veure néixer el festival. Al cap- s'ha caracteritzat per un seguit d'apostes. En definitiva,
davall, la porta oontinua Igualment oberta a l'esperança. O d'apostes per la oreaoió; de vegades, fins I tot rupturis-
fins i tot més, vist que ara hi ha més fils en joc I una peça ta. Informalment sense forma aparent, amb riscos. S'ha
o altra de roba en sortirà. L'oferta és prou variada. Hi tro- fet així quan s'ha apostat per creadors joves amb per-
bem ei diàleg necessari amb clàssics universals, de sonalitats pròpies oom Lluïsa Cunillé, Roger Bernat,
Shakespeare, Lope de Vega o Goldoni a Dostojevskij, Tomàs Aragay, Carlota Subirós, etc. I ha estat Igualment
Dylan Thomas, Saint-Exupéry, Italo Calvino o Patrick motivadora l'opció per creacions de tipus pluridiscipli-
Süskind, entre altres. HI ha noms de directors de referèn- nari o experimental. La dansa contemporània —una de
eia, de Giorgio Strehier a Jan Lauwers. Hi ha creadors es- les manifestacions més vives i creatives d'aquests
trangers de la categoria revulsiva del clown Jango anys— és un dels sectors que s'ha beneficiat d'aques-
Edwards. I fins I tot hi ha—gràcies, senyor!— revisions de ta alternativa.
textos catalans contemporanis que ens poden permetre Potser hi ha qui podria acusar els darrers festivals del
anar traient la pols a una tradició recent guardada amb Grec de no lluir grans fites. Jo en faria una lectura en
massa pressa al calaix, I potser mig oblidada després per clau positiva. Les fites, els cims, els arbres només resui-
mandra. Penso en noms com el de Joan Oliver — Pere ten evidents sobre les planicies ermes. I per bé que a
Quart—, 0 el de Joan Brossa. I sl bé és veritat que darre- Arizona el perfil d'un cactus o dels altiplans aïllats fa
rament aquest s'ha retrobat sovint amb els escenaris, no bonic, alguns —què voleu que us digui— preferim el
oblidem que va ser precisament en el context del primer conjunt d'una serralada o la densitat del bosc. Destaca
Grec comandat per Xavier Albertí que les sales alternatives menys, però impressiona més. I és que, d'altra banda,
es van encarregar de donar-ll l'empenta que ara porta. no hl ha bons plats sense hores de cuina. I, en tot cas,
Joaquim Ñeguere No és, però, qualsevol any més. I no pas perquè sigui al final, sempre és millor poder menjar-se'ls tranquil, a
Crític teatral l'últim festival del mil·lenni, sl tothom s'ha decidit a cele- l'ombra, en la calma d'aigua d'un petit oasi.
Un adéu a Tone Juntament amb Loni Geest, Tone Catalunya que dos anys consecu-
Hoverstad Hoverstad va ser la responsable tius va atorgar a B.MM el Gremi
del projecte gràfic de B.MM i va d'Indústries Gràfiques. Nombroses
Tone Hoverstad (Oslo, 1944), pro- intervenir, doncs, decisivament en creacions editorials del país han
fessional del disseny gràfic amb la definició del model de la publl- assumit un deute amb Tone
una llarga trajectòria i un prestigi cació, així com en el disseny dels Hoverstad, per tal com va contri-
molt sòlid, morta inesperadament números editats entre 1986 i buir al llarg de trenta anys a la re-
aquesta primavera, té avui un 1997. novació de la tradició gràfica cata-
espai obligat en aquesta secció de A Tone Hoverstad i Loni Geest co- lana amb una dedicació professió-
la revista que li vol retre el petit ho- rresponen, de fet, els premis a la nal, amb una barreja singular, Ino-
menatge d'un record emocionat. Millor Revista Periòdica editada a blldable, d'exigència i cordialitat.
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
cc •
agenda cultural
Música • La Praga de Kafka, dins del cicle de la constitució del municipi de Quimi Portet:
• XXXIV Jornades Internacionals de Les ciutats I els seus escriptors. Al Barcelona: privilegis de 1249. El 24 Cançoner electromagnètic
Cant Coral. Al Palau de la Música I a CCCB a partir del 20 de juliol. de setembre. Lloc per determinar. Quisso Records / Chrysalis
la parròquia de Santa Anna del 6 al • Standby. Espai, producte, media. • 1939. Barcelona, any zero. Al
10 de juliol. Al Museu d'Arts Decoratives fins al Museu d'Història de la Ciutat fins al El Cançoner electromagnètic és,
• Paco Ibáñez. Els dies 7, 8 I 9 de 31 de juliol. 30 de novembre. en teoria, el tercer disc en solitari
juliol a la Plaça del Rel. • Jeff Wall. A la Fundació MIes Van de Quimi Portet. En teoria, cal in-
• Audicions al Museu de la Música. der Rohe fins al 31 de juliol. Teatre sistir-hi, perquè els dos volums
El 18 de juliol. • El triomf de taula, de Damià • Las bizarrías de Bellsa. Al Teatre anteriors d'aquest vigatà univer-
• Elèctric Cafè. Durant el mes de ju- Campeny Al Museu Frederic Marès Prinolpal fins al 31 de juliol. sal van ser concebuts en plena
llol al CCCB. fins al 29 d'agost. • Hamlet, dirigida per Lluís Homar. existència d'El Último de la RIa,
• Donació Penosa. Al Museu d'Art Al Teatre Crec del 27 de juliol a l'I la banda de molt èxit que com-
Exposicions Modern fins al 31 d'agost. d'agost. partia amb Manolo García. De
• El jardí d'Eres. Espai 2 del Palau • Parvine Curie. Al monestir de • Tanca la porta que tinc Freud. Al més a més, en el present Cançó-
de la Virreina. A partir de juny. Pedralbes fins al 15 de setembre. Teatre Romea fins a l'I d'agost. ner electromagnètic Quimi Portet
• Stripart. Al Centre Cívic Guinardó • Els fruits del silenci. Al Museu ha dut a l'extrem l'art de fer un
del 2 al 10 de juliol. Barbier-Muller fins al 19 de setem- Dansa disc en solitari, tocant tots i cada
• Mireia Masó I Erancesc Ruiz. A la bre. • Tom Sawyer, pel Ballet del un dels Instruments audibles en
Capella de l'Antic Hospital de la • Cartells de les Exposicions Kremlin. Al Teatre Victòria fins a l'11 les setze peces de l'àlbum.
Santa Creu fins a l'11 de juliol. Internacionals. Al MNAC fins al 30 de juliol. A banda d'una destresa musical
• Esther Chacón. Al Museu Tèxtil I de setembre. • Dies de dansa. De l'I al 31 de ju- que no sovinteja precisament a
de la Indumentària a partir del 15 de • Escultures del foc. Al Museu de liol. Lloc per determinar. casa nostra, el nou treball de
juliol. Ceràmioa fins al 10 d'octubre. • Espectacle d'Anna Hubers. A la Portet destaca per la qualitat li-
• Leila Méndez. A Metrònom fins al Sala Metrònom del 13 al 24 de juliol. terària dels seus textos. Cançons
15 de juliol. Cinema • String's'. Al Teatre Nou on el músic mostra facetes ben
• Tracey Mcffatt. Al Centre Cultural • Centenaris Laughton, Cukor I Tantarantana fins al 31 de juliol. diverses, molt sovint conjurant
de la Fundació "la Caixa" fins al 18 Cagney. A la Filmoteca durant el els diables que fan tan dura
de juliol. mes de juliol. Altres aquesta trista vida terrenal. Així,
• L'Ebre, camí d'aigua. Al Museu • Cinema soviètic d'avantguarda. • La Pedrera de nit. De l'I de juliol al al costat de temes que blasmen
d'Història de Catalunya fins al 18 de Al Pati de les Dones del 26 al 30 de 30 de setembre. la Vida social o la Propaganda,
juliol. juliol. Quimi Portet revela mostres d'un
• Tresors del Museu Tervuren. A la altre món en l'orientalitzadaÀi-
Fundació Caixa de Catalunya a par- Espectacles Aotivitats culturals de la ciutat: gels, o ens arriba a l'ànima amb
tir del 19 de juliol. • Diada de la Mercè. Clausura de Centre d'Informació de la Virreina les Estampes de sants que Ini-
• Món TV. Al CCCB fins al 25 de juliol. les exposicions del 750è aniversari (93 301 77 75). cien el present viatge sonor. A di-
ferència del que va succeir amb
el seu àlbum anterior, Portet ha
adreces útils resolt donar suport al seu nou
disc amb actuacions en directe.
Ateneu Barcelonès Museu d'Art Contemporani de Museu del Llibre
T. 93 318 86 34. Canuda, 6 Barcelona I les Arts Gràfiques Lluís Liach:
Arxiu Històric Casa de i'Ardiaca I. 93 412 08 10. Plaça dels Àngels, 1 T. 93 426 19 99. Poble Espanyol Kosovo
T. 93 318 11 95. Santa Llúcia, 1 Museu d'Arts Decoratives Museu Frederic Maròs Picap
Biblioteca de Catalunya T. 93 280 50 24. T. 93 310 58 00. Plaça de Sant lu, 5
T. 93 317 07 78. Carme, 47 Palau de Pedralbes. Diagonal, s/n. Museu Marítim
Centre En el moment de redactar
de Cultura Contemporània Museu de les Arts de l'Espectacle T. 93 301 18 71. Portal de la Pau, 1
de Barcelona T. 93 309 91 58-268 20 78. Institut del Museu del Monestir de Pedralbes aquestes línies, l'actualitat als
T. 93 306 41 00. Montalegre, 5 Teatre. Nou de la Rambla, 3-5 T. 93 203 92 82. Baixada del Monestir, 9 Balcans continua tenyida de
Centre d'Art Santa Mònica Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Museu de la Música sang, entre la gairebé unanimitat
T. 93 412 49 28. Rambla Santa Mònica, 7 I. 93 423 69 54. Poble Espanyol T. 93 416 11 57. Diagonal, 373 de l'estament polític i el desacord
Centre d'Estudis i Recursos Culturals Museu d'Art Modern Museu Nacional d'Art de Catalunya de molts ciutadans. Ciutadans
T. 93 402 25 65. Casa de la Caritat. T. 93 319 57 28. Parc de la Ciutadella T. 93 423 71 99. Parc de Montjuïc
Montalegre, 7 Museu com Lluís a la situació
de Ceràmica Museu Picasso Uach, qui
Filmoteca I. 93 280 16 21. T. 93 319 63 10. Montcada, 15-17 ha esperonat a escriure un parell
T. 93 410 75 90. Av. Sarrià, 33 Palau de Pedralbes. Diagonal, s/n. Museu Tèxtil I de la Indumentària de cançons urgents a propòsit
Fundació Caixa de Catalunya Museu de la Ciència de la Fundació T. 93 310 45 16. Montcada, 12 d'aquest conflicte, publicades
T. 93 488 00 01. Passeig de Gràcia, 92 "la Caixa" Museu Verdaguer sota el nom genèric de Kosovo.
Fundació "la Caixa" T. 93 212 60 50. Teodor Poviralta, 55 T. 93 204 78 05. Otra. Vallvidrera, km 7
T. 93 207 74 75. Al disc hi Un himne no
Passeig de Sant Joan, 108 Museu Diocesà Museu de Zoologia figura per
Fundació Joan Miró T. 93 315 22 13. Santa Llúcia, s/n. T. 93 319 69 12. Parc de la Ciutadella guanyar que més d'un uniformat
T. 93 329 19 08. Parc de Montjuïc Museu Etnològic Oficina d'Atenció al Ciutadà —^tant d'una banda com de l'al-
Fundació Tàpies T. 93 424 68 07. Santa Madrona, s/n. T. 93 402 72 62. PI. Sant Miquel, 4, baixos tra— faria bé d'escoltar. Un
T. 93 487 03 15. Aragó, 255 Museu Gaudí Palau de la Virreina himne —diu el cantant— "que
Mercat de les Flors T. 93 284 64 46. Parc Güell. Olot, s/n. T. 93 301 77 75. La Rambla, 99
un / infants
T. 93 426 18 75. Lleida, 59 sigui prec pels que
Museu de Geologia Palau Robert
Museu Arqueològic han
T. 93 319 68 95. Parc de la de
Ciutadella T. 93 237 16 49. Passeig de Gràcia, 107 perdonar-nos".
T. 93 423 56 01. Passeig de Santa Madrona, Museu d'Història de la Ciutat Palau de la Música Catalana
s/n. Parc de Montjuïc T. 93 315 11 11. Plaça del Pel, s/n. T. 93 268 10 00. Sant Francesc de Paula, 2 Donat Putx
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
'■i
í-
"(Barcelona) És una ciutat petita i bella (...).
Hi acudeixen amb mercaderies comerciants
de tot arreu: de Grècia, de Pisa, de Gènova,
de Sicília, d'Alexandria d'Egipte, de Terra
Santa, d'Àfrica i tots els seus voltants".
Benjamí de Tüdela (1173)
RABÍ
Barcelona. Metròpolis Mediterrània
número 46 maig-juny 1999 1 REVISTA BREU
EdItoR Ajuntament de Barcelona
Carrer Paradís, 14. 08002-Barcelona.
Tel. 93 319 48 50 / 93 310 14 04.
Fax i mòdem: 93 319 48 04
e-mail: bmm@intercom.es
(www. ben .es/publicaclons/bmm)
Direcció: Joan-Anton Benach.
Coordinació editorial: Carme Anfosso.
Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau.
Seccions fixes: Donat Putx, Núria Escur,
Enric Franch, Véronique Brom, Jaume Vidal,
Josep M. Huertas, Jaume Fabre, Rafael Pradas.
Col·laboradors: Ferran Mascarell, Montserrat
Vives, Agustí Fancelll, Antoni Capilla, Karies
Torra, Danielle Provansal, Carmen Luque,
Vicenç Altaió, Antònia M. Perelló, Marcos
Ordóñez.
Consell de Redacció: Pilar Parcerisas,
Josep M. Fort, Jaume Boix, Juli Capella,
Margarita Obiols, Josep M. Balcells, TonI Puig,
Xavier Pericay, Joan-Anton Benach.
Selecció citació sumari: Lluís Permanyer.
Disseny original: Guim Pintó,
Montse Fabregat.
Maquetacló: Jordi Rnós.
Secretària de redacció: Maria BIrulés.
Fotografia: Maria BIrulés, Eduard Olivella,
Manfred Vollmer, Anna Boyé, Eva Guillamet,
Lluís Sans, Joan Guerrero, Carme Tudel, Albert
Fortuny, Rocco RIccI, Josep Gol, Antoni Bofill.
Arxius: Arxiu Huertas, Arxiu Històric de la Ciutat
de Barcelona-Arxiu Fotogràfic, Oficina Tècnica
d'Imatge de l'Ajuntament de Barcelona.
Il·lustració: Gloria Zemborain.
Correcció I traducció: Tau Traductors,
L'Apòstrof, SCCL. Tau Traductors
i Gael Bonnet (anglès).
Edició: Direcció de Serveis Editorials.
Fotomecánica I Impressió:
Impremta Municipal.
Administració: Passeig de la Zona Franca,
56-66, 08038-Barcelona.
Subscripcions: Tel. 93 310 14 04.
Dipòsit legal: B. 37.375/85 ISSN: 0214-6223
Barcelona. Metròpolis Mediterrània s'edrta en
castellà I català I es distribueix a les principals
llibreries i quioscos.
Informació: Tel. 93 310 14 04.
Els articles de col.laboració que publica B.MM
expressen l'opInló dels seus autors, la qual no
ha de ser necessàriament compartida pels
responsables de la revista.
Josep Maria Huertas, Jaume 73 BARCELONA. MEMÒRIA D'UN SEGLE.
Fabre, Rafael Pradas 1910-1919. Quan mataven pels carrers }
Portada:
Fotografies: Eva Guillamet. Joan Clos 7 CARTA OBERTA
Disseny: Guim Pintó, Montse Fabregat, 89 ENGLISH TEXT
Jordi Pinós.
Ferran Mascarell, Montserrat 8 lA PREGUNTA. Ei Liceu I l'Auditori a l'abast de tothom?
Vives, Agustí Fancelli
Antoni Capilla 15 REPORTATGE. Generació "Poble Nou"
Karies Torra 22 REPORTATGE. Pipa Club, Jazz que se'n va com el fum
Núria Esour 25 L'ENTREVISTA.
Joan Batlles, el capellà que va saber entendre els laics
Danielle Provansal, Carmen 33 QUADERN CENTRAL.
Luque, Gabriel Pernau, Comprar al carrer. Guia de fires i mercats
Felicia Esquinas
Vicenç Altaió 51 TURISME INTERIOR. La plaça Sant Felip Neri
55 A TOTA PÀGINA. Barceiona en 740 gravats
Antònia M. Perelló 58 LES MILLORS PECES DELS MUSEUS DE BARCELONA.
"Postaler" de Perejaume, del Museu d'Art Contemporani
de Barcelona (Macba)
Véronique Brom, Enric Franch 60 UE: NOUS ESPAIS DE CULTURA.
IBA Emscher Park. Fàbriques, parcs i natura industriai
al Ruhrgebeit
Gabriel Pernau 66 ESCENARIS. La Borsa no té parquet
Felicia Esquinas 68 EN TRÀNSIT. Manuel Rivas
Jaume Vidal 70 DES DE IJ\ FRONTERA. El tecnodisseny dels 90
Marcos Ordóñez 72 EL PERSONATGE. José Sanchis Sinisterra
7 CARTA OBERTA
Inconformisme
i estratègia
cultural
Aquesta voluntat de fugir del conformisme, juntament amb la ca-
pacitat de suscitar projectes compartits, és el gran secret de
Barcelona.
És en aquesta línia com cal entendre el Pla Estratègic de Cultura
que Barcelona acaba d'aprovar, un conjunt de propostes exhausti-
vament i col.lectivament treballades per situar la cultura com un
dels eixos bàsics per a una Barcelona socialment cohesionada, de
progrés i de qualitat.
Cohesió, perquè aquesta és una conseqüència que, entre d'altres
factors, es deriva del fet de convertir els equipaments culturals en
autèntiques escoles de ciutat, espais que permetin a la cultura de-
senvolupar el seu paper de redistribuïdora de coneixements,
capaç d'evitar fractures socials entre aquells que poden accedir-hi
Fa noranta anys -així ho reoorda el nou oapítoí de la "Memòria d'un i aquells que poden quedar-ne fora.
Segle" que B.MM ens anima a recórrer- Barcelona començava a Progrés, per la capacitat potencial de la cultura de generar ocupa-
banyar-se a les platges i encetava la urbanització de Montjuïc. Ara ció i activitat econòmica, aportar valor afegit a l'entorn on s'inscriu
que som a les portes del nou segle, aquells episodis, aquelles expe- i actuar com a dinamitzadora en molts sectors.
riències, se'ns fan entranyables i, tot i la distància en el temps, els Qualitat, perquè cultura és sinònim de benestar i condició ineludi-
sentim ben propers. ble per a unes ciutats que tenen en la seva qualificació un ele-
És una familiaritat que prové no sols de la identificació amb aquests ment vital.
indrets -les platges i Montjuïc són avui espais àmpliament utilitzats-, Enfortir Barcelona com a factoria de producció de continguts cul-
sinó també de l'actitud que intuïm en els ciutadans i ciutadanes d'a- turáis. Fer de la cultura un element clau de cohesió social.
leshores, persones mogudes pel neguit de conèixer alló que Incorporar Barcelona en els fluxos de la cultura digital. Dinamitzar
Barcelona els oferia, per la necessitat de descobrir cadascun dels el conjunt patrimonial de Barcelona. Vertebrar Barcelona com un
racons de la ciutat. Aquesta inquietud per palpar els canvis, per co- espai cultural singular i metropolità. Projectar Barcelona com a
lonitzar la ciutat, és ara tant o més intensa i s'ha convertit en un fet plataforma de promoció internacional. Aquestes són les línies
comú entre tots aquells que viuen c vénen a Barcelona. Es podria mestres d'un Pla que aconsegueix de combinar creativitat i indús-
dir que és una qüestió de caràcter, peró fóra més encertat dir que tria, equipaments i projectes, polítiques públiques i iniciatives pri-
obeeix a la capacitat de sorprendre que Barcelona té. vades, patrimoni i internacionalització, perspectiva local i enfoca-
Trepitjar la Diagonal prolongada fins al mar, admirar el Jardí Botànic, ment metropolità.
constatar gairebé incrèduls la llera del Besòs regenerada. Veure com L'estratègia cultural de Barcelona esdevé així una responsabilitat
creixen els habitatges al Front Marítim, passejar per la Ronda del compartida, que neix amb l'impuls de l'Ajuntament, peró la virtuali-
Mig ara coberta o per la rambla del Raval, fer un tomb pel parc cen- tat del qual és la capacitat de generar participació i complicitats
tral de Nou Barris. Els exemples són molts i diversos, grans i petits, positives entre tots els sectors i agents implicats.
peró sempre marcats per l'empremta de la novetat, per la transfer- Barcelona ha esdevingut una marca distintiva en molts terrenys, i
mació. cada vegada més en el cultural. Creativitat, innovació, modernitat
Els barcelonins i les barcelonines s'han acostumat a viure la ciutat són conceptes que permeten identificar a Barcelona una realitat
com un indret que els satisfà tal com està, peró que alhora es medi- cultural viva i diversa. Partint dels actius que la ciutat té, volem
fica constantment. La conclusió sembla clara: la ciutat pren tot el donar-li la màxima força possible.
sentit quan consolida quotes de progrés i al mateix temps fa créixer
la seva vocació d'obrir-se a noves millores, de voler anar a més. Joan Clos Alcalde de Barcelona
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
Octubre de 1998^
Remodelació de la CASA de I'ArdiaCA, seu áe
Dipòsit de la memòria institi
de tots els barcelonins
'à^
arxiu histióric
Ajuntament \ de Barcelona
LA PREGUNTA
a rabast
de tothom?
Els preus de les entrades dels nous
equipaments musicals barcelonins han
aixecat certa polèmica sobre la política que
seguiran l'Auditori i el Liceu. Hem plantejat
la qüestió a Ferran Mascaren, director de
riCUB, al periodista i crític musical Agustí
Fancelli i a la liceísta Montserrat Vives, que
responen a la pregunta que se'Is proposa
des de punts de vista i d'una manera molt
diferents. En el rerefons deis raonaments
bateguen qüestions com: qui paga la
cultura?, fins on pot arribar el negoci
privat en un equipament públic?
FOTOS Eduard Olivella
o LA PREGUNTA
pràcticament mai del fet musical en viu, tot en nom, i amb els impostos, de tots els du-
un extens sector de ciutadans que gairebé tadans l'han fet possible.
diria que per ell mateix justifica plenament L'obligació de l'Administració pública és ob-
la construcció d'un gran equipament nou tenir el màxim rendiment social dels equipa-
com l'Auditori. A ell, cal dirigir-s'hi, enten- ments. Aquest objectiu no és en absolut in-
dre les seves demandes i atendre-les. I això compatible, sinó més aviat al contrari, amb la
reclama una gestió presidida per una gran participació del sector privat en l'ús d'aquests
ambició cultural i una clara obertura de espais. Estem assistint a un moment de grans
mires. Ni aquest sector de públic potencial canvis que modificaran en pocs anys i d'una
ni ningú podria entendre de cap manera manera profunda el panorama de les músi-
que un nou establiment musical no fos go- ques a tot el món. La música és un fenomen
vernat amb la màxima ambició i coopera- de globalitat, cada dia més transcultural. És
ció entre les administracions públiques que un sector on participa un nombre creixent
Per a tothom,
naturalment
Ferran Mascarell director gerent de
l'institut de cultura de barcelona
A l'abast de tothom? Naturalment. Liceu,
Auditori i Palau i tots els altres equipaments
culturals públics, és a dir, per a tots els pú-
blics. Qualsevol equipament, vell, nou o re-
novat, s'ha de fixar uns objectius i ha d'em-
prendre una gestió acurada. Un dels
objectius fundacionals de l'Auditori -i
també un dels objectius del nou Liceu- és
no solamentmantenir el públic, sinó també
ampliar-lo obrint-se a la recerca de públics
nous, cosa que implica estar molt atents a
les noves demandes que es van produint i
actuar en conseqüència a l'hora de respon-
dre-hi, és a dir, en programar l'oferta.
Tots dos equipaments estan treballant d'a-
cord amb aquesta perspectiva, és a dir,
tenen clars els objectius esmentats i comen-
cen a aplicar una política de gestió -amb
programes d'abonaments i diverses fórmu-
les, cada un en el seu àmbit i a la seva ma-
nera- encaminada a trobar aquests públics
nous. On és aquest públic? A la ciutat, és
clar. Hi ha tota una generació de creadors
de músiques cultes o populars, tota una ge-
neració d'intèrprets, de promotors, i sobre-
tot un gran nombre d'aficionats a la músi-
ca i de persones que no han pogut gaudir
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
LA PREGUNTA
d'agents amb interessos de vegades coinci-
dents, però sovint divergents. Els creadors, els
intèrprets, els promotors, els representants,
els editors, els executius propietaris de les
cases discogràfiques, els directors de festivals,
els gestors dels establiments públics... És un
sector on tradicionalment els grans mitjans
"Un dels
audiovisuals com la ràdio i la televisió hi objectius
fundaclonals de l'Audltorl,
tenen interessos de naturalesa diversa, i ara I també del nou Liceu, és
no solament mantenir el
molt especialment condicionat per les noves públic, sinó també
tecnologies que sens dubte donaran ampliar-lo obrint-se a la
enormes
recerca de públics nous.
facilitats al consum massiu de música enre- Tots dos equipaments
estan treballant d'acord
gistrada i afectaran d'una manera o altra els amb aquesta perspectiva"
hàbits de consum de música en viu. És un s'estenen als centres cívics i socials, als distric- Aquests objectius són clars: Liceu i Auditori
sector en el qual les relacions entre allò que és tes i als barris, perquè tinguin eficàcia i facin a l'abast de tothom, és a dir, de tots els pú-
públic i allò que prové de la iniciativa privada realment un servei. blics, vells i nous, i també dels creadors i de
tindran moltes possibilitats d'ampliar les Tenim tres equipaments de primer ordre, el tots els agents que d'una manera o altra són
seves respectives àrees de presència. Tota. Palau, ampliat, el Liceu reconstruït i protagonistes del sector. La política de les ad-
aquesta revolució està canviant molts hàbits i l'Auditori de nova planta, i d'ells es deriva ministracions responsables ha de saber tro-
formes de creació, producció i consum; mo- una densitat demogràfica determinada -per bar les vies per aconseguir que aquests ob-
difica les relacions entre creadors, programa- cert, i contra el que preveien alguns pessi- jectius siguin realitats, es converteixin en
dors, promotors, intèrprets i públic. És en mistes, l'altíssima ocupació de totes les sales resultats. De la capacitat de gestió, de l'efi-
aquest context -i no pas en esquemes o judi- de l'Auditori els primers mesos no ha fet ciència, l'adaptabilitat i els reflexos d'una
cis previs fixats en altres èpoques- on s'han perdre assistència al Palau- d'acord amb la gestió sensible al context de canvis que es
d'inserir les polítiques de difusió musical, que qual es basteixen les polítiques de gestió més produeixen i es produiran en el sector musi-
no es limiten als grans equipaments, sinó que eficients per assolir els objectius fixats. cal dependrà, per tant, l'èxit de l'empresa.
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
12 LA PREGUNTA
mediata i raonada del primer.Molt bé, ara ja l'Orquestra Simfònica de Barcelona i
tenim les cadires, i més que en tindrem d'a- Nacional de Catalunya, malgrat el barro-
qui a poc temps. Què en farem? Tot just ara quisme del nom que podria dur-nos a pen-
comencem a parlar-ne. sar una altra cosa, són a preus ben ajustats, i
es tracta d'un conjunt professional de nivell
PROGRAMACIÓ força acceptable.
Els promotors privats de concerts de la ciu-
tat tenen una resposta lògica: llogarem les EL DEBAT INEXISTENT
cadires per fer els nostres concerts i gua- Potser el que ha passat en aquest país és que
nyar-nos la vida, nosaltres i els artistes que el diàleg entre l'esfera pública i la privada ha
representem, amb el preu de les entrades i estat deficient, ple d'incomprensions, mal-
les minses subvencions que rebem de les ad- fiances i estranyes pors. La mateixa paraula
ministracions. És una resposta típica d'em- subvenció està absolutament desprestigiada
presari. A l'altre extrem de l'escena tenim en el llenguatge comú, entre uns perquè,
hi
L'espai de la música entrades de platea a 23.000 pessetes i això, així que la senten, sospiten que trampa i
que constitueix un rècord entre les ciutats entre altres perquè la consideren una engru-
entre el sector privat i espanyoles, escandalitza, crea fins i tot certa na que no els fa sortir d'un mal pas. Recels
el públic alarma social. La veritat és que sona molt com aquests fan molt difícil l'establiment
malament, perquè la frase políticament co- d'un terreny neutral fèrtil perquè hi broti la
rrecta diu que la música és un bé cultural flor d'hivernacle més delicada de la condició
d'interès general; o sigui, que hauria d'estar humana: l'entesa sense renunciar als propis
a l'abast de tothom. Ara bé, la música, cal interessos, la negociació oberta, l'establi-
pagar-la: ho han de fer uns o altres, però cal ment d'un programa d'objectius assolible
pagar-la. Afegim immediatament, a fi de no per una banda i per l'altra.
caure en falses demagògies, que cap concert I malgrat tot, les condicions per dur a terme
del país ni de la seva capital té aquests preus aquest diàleg no semblen les més dolentes.
Agustí Fancelli periodista i crític musical desorbitats. Els molts concerts que fa Hi ha avui molta més oferta, tant de con-
L'obertura de l'Auditori de Barcelona el
març passat ha modificat sensiblement el
mapa de l'oferta de música a Barcelona,
molt especialment pel que fa a l'àmbit de la
música clàssica. Dues mil places més a la
sala gran -finalment no hi van entrar les al-
tres 337 inicialment planificades per ordina-
dor, però incompatibles amb la realitat-, a
les quals cal afegir les 400 de la sala poliva-
lent i, per a la temporada 2000-2001 si es
compleixen les previsions, les 700 de la sala
de cambra. Al Palau de la Música, n'hi caben
2.000 més, i al Liceu, que s'inaugurarà a la
tardor, 2.324. Això sense comptar altres es-
pais que també programen aquesta música,
algun d'ells tan notable com el Teatre
Nacional de Catalunya, al qual, cal suposar,
s'afegirà en el futur la Ciutat del Teatre.
La pregunta que cal fer-se és ben òbvia: dis-
posem de mitjans per tenir en marxa tot
això? I mitjans aquí vol dir tot, començant
per uns pressupostos raonables per crear
nous públics, amb una tasca divulgativa i
promocional adequada, i omplir aquests
nous espais. Barcelona té la tendència sis-
temàtica a crear l'òrgan abans que la funció.
I no sempre aquesta és una derivada tan im
© Antoni Bofill
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
LA PREGUNTA 13
certs com de llocs per convocar-los. Hi ha
més públic: de tant en tant mirar de recor-
dar com eren les coses vint anys enrere aju-
daria a asserenar moltes vehemències. Que
cal crear nous públics? I tant. Però aquest,
precisament, és un interès que compartei-
xen promotors privats i administradors pú-
blics. Si aquests darrers tenen l'obligació
legal de fer-ho, especialment a través de l'e-
ducado, els primers també han d'estar-hi
implicats, si és que són bons professionals,
per estrictes raons de mercat de futur.
Les administracions controlen els espais: hi
programen espectacles i els lloguen per tal
de mantenir-los. La primera activitat té un
contingut clarament cultural, la segona és
d'ordre estrictament econòmic i, per tant, el
mercat està autoritzat a dir-hi la seva: si hi
ha més oferta de places, en principi els llo-
haurien d'abaratir-se. No s'hi val "L'aplicació d'una tarifa de
guers que, lloguer baixa a canvi d'unes
pel fet que les administracions estan alhora entrades assequibles seria
en aquest cas una forma
manant als mateixos llocs, es posin d'acord i de subvenció indirecta
el mercat quedi exclòs, sense capacitat d'in- potser més efectiva que
les que estan funcionant
fluir. Cada centre ha d'estar regit per criteris actualment i que tan poc
satisfan a uns i altres".
gerencials per tal d'aprofitar els recursos de A la pàgina anterior,
la millor manera i espavilar-se perquè la representació d'"Aiclna",
una producció del üceu,
seva oferta de serveis sigui més atractiva que al TNC.
les altres.
Imagino la cara somrient dels promotors què hi farem- podrien venir altres formes més o menys sonaria així: "Com que tu has
després d'haver llegit aquest darrer paràgraf. de col.laboració igualment amb beneficis programat enguany això que no s'havia fet
M'agradaria molt que continuessin som- recíprocs. Lawrence Foster es queixava l'al- mai a Barcelona (o a Catalunya, o a
rient quan les administracions els demanes- tre dia, en la presentació de la propera tem- Espanya: és un exemple), la propera tempo-
sin rebaixar els preus de les entrades a canvi porada de l'OBC, de les dificultats que tenia rada jo faré allò altre, que en certa manera
d'un lloguer inferior. Aquestes tenen tot el per aconseguir que bones batutes interna- dóna continuïtat al discurs encetat".
dret a fer-ho en virtut de la seva primera cionals passessin pel pòdium barceloní, per- S'imaginen? Semblaria un país normal. Però
obligació, la que s'ocupa que vagi per bé el què es tracta d'una formació amb poca pro- permetin-me que els digui que això acabarà
nivell cultural i musical de la població. jecció internacional. Cal preguntar-se pel passant. La música d'aquest país i el país
És obvi que aquest augment de nivell no que fa a això si els contactes entre l'orques- d'aquesta música acabaran sent normals. I
passa només per una política de preus, però tra pública i els promotors privats locals han és que no hi ha cap altre camí possible al'-
que també hi passa és indiscutible. I les ad- estat prou fluids per mirar de resoldre el horitzó més que el de l'entesa mútua entre
ministracions regides amb criteris valents problema. Per exemple: s'han aprofitat els l'esfera pública i la privada.
de gestió pública estarien perfectament legi- bons contactes internacionals del director I a qui es pregunti allò de per què ell ha de
timades per establir tarifes de lloguer dife- d'Ibercàmera Josep Maria Prat? L'empresari pagar una cosa tan elitista com la música
rents segons el preu al qual sortirien a la podria ser un bon mediador. Hi té legítimes clàssica no cal respondre-li que tots hem
venda les localitats. L'aplicació d'una tarifa expectatives de benefici com a representant pagat el Velòdrom d'Horta, els que no anem
de lloguer baixa a canvi d'unes entrades as- d'un artista que podria actuar a Barcelona. en bicicleta tant com els que sí ho fan. Els
sequibles seria en aquest cas una forma de Però l'orquestra també tindria el benefici: maximalismes no fan més que fomentar
subvenció indirecta potser més efectiva que un altíssim benefici en motivació artística; i monòlegs.
les que estan funcionant actualment i que el públic: als preus de sempre podria escol-
tan poc satisfan a uns i altres. tar una batuta de prestigi reconegut.
I si volem fer volar encara més la utopia pot-
LA UTOPIA? ser algun dia públics i privats podrien
Potser a partir d'aquesta primera negociació posar-se d'acord sobre programacions,
sobre diners que podria fins i tot satisfer les igualment sobre la base del benefici mutu.
parts implicades -avui em sento optimista. Un diàleg, amb música pastoral de fons, que
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
14 LA PREGUNTA
El Liceu pot ser un teatre d'òpera a l'abast funcionat; que ho facin amb altres, sobretot
de tothom que tingui interès a anar-hi, si amb les noves figures. Que la gent aliena a
aconsegueix treure's de sobre aquest tòpic la lírica vegi que les sopranos, els barítons i
que arrossega des de fa anys: que és un tea- els baixos són joves com ells, macos i prims,
tre car i elitista. Hi ha gent que arrufa el nas que els divos vells i panxuts són un tòpic. I
quan li parlen del nostre Teatre, i és que es que al Liceu i allí on es fa òpera hi va gent
deu creure que només hi van marquesos i jove, professional i moderna. Que no és un
fabricants de teixits. Per començar, de mar- reducte de gent antiquada i gran... carrega-
quesos n'hi ha ben pocs a Catalunya, i de da de joies.
fabricants de teixits, cada dia menys, per En el cas del nou Liceu es pot fer molta d'a-
desgràcia. questa labor, i estic segura que es farà, per-
Jo vaig començar a anar-hi als quinze anys, què el porten persones joves i que no estan
i érem una colla ben nombrosa de joves que aviciades. No diré que l'òpera sigui un gè-
"La direcció actual del
Liceu ha creat torns fora
d'abonament, d'altres a
preus reduïts, minlabona-
ments... També hl haurà
Montserrat Vives Maiondro representacions a bon preu
al 'foyer', a les onze de la
ASSÍDUA DEL LICEU DES DE FA QUARANTA ANYS nit, per als que pleguen
tard, I fins I tot els diumen-
I MEMBRE DEL GRUP DE LIGEISTES DEL QUART
ges al matí, per a les orla-
I CINQUÈ PIS tures.".
© Antoni Bofill
L'Auditori és un espai gran, amb bona visi- anàvem a fer cua al carrer Sant Pau per nere condemnat a l'extinció, però alguna
bilitat gairebé per a tothom i amb preus as- tenir un bon lloc a general, aquesta general òpera sí que ho està. Obretes tipus Linda de
sequibles, encara que les entrades més ba- tan injustament abolida. I no érem milió- Chamounix, amb aquella orquestració més
rates són precisament les de visió reduïda. naris ni fills de magnats del comerç. Ens aviat minsa i aquelles melodies de pa sucat
Que hi hagi localitats d'aquesta classe en agradava l'òpera i no ens frenaven els sacri- amb oli, no les salven ni les pirotècnies
una sala del segle XXI és inacceptable. Se'm ficis per veure els nostres ídols. d'una Gruberoba. Però n'hi ha moltes altres
dirà que al Palau de la Música tampoc no es Si es vol atreure els joves als espectacles cul- que no es fan i podrien elevar el nivell, per
veia bé des de tot arreu, però no oblidem turáis i no s'acaba d'aconseguir, no es pot exemple moltes de Meyerbeer. Si no surten
que era una sala amb forma de ferradura i dir que és perquè els espectacles culturals autors nous, que es revisi bé l'armari i segur
de principis de segle. El públic ho sabia i ho són cars. Estic farta d'aquest tòpic. Que cal- que se'n troben d'interessants, encara que
acceptava, però en una construcció moder- culin el que es gasta un xicot o una noia en siguin antics.
na, això no es pot tolerar. Pel que fa al un cap de setmana, entre tabac, discote- Ara tenim espais a l'abast de quasi tothom.
Liceu, va deixar d'estar a l'abast de tothom ques, copes i benzina. Si no van als concerts Sabria greu que no se'ls aprofités.
el dia que un director general anterior al de música clàssica o a l'òpera és perquè no
que hi ha ara va tenir la idea lluminosa i de- els interessa. Manca una bona educació
mocràtica de numerar els seients de general musical a l'escola, una bona difusió als mit-
i destinar-los per a abonats, o sigui, que es jans de comunicació (quan programen
va carregar els únics seients lliures del tea- òpera sembla que ho facin d'amagat i a
tre. La direcció actual sembla que ha fet el hores ben tardanes per no molestar l'au-
possible per contrarestar iAesmenapr aquest dièn
disbarat mitjançant la creació de torns forra oeconfciai) tiatambér, natueralmelnt,spreusòmics. Però falten, sobretot, caldo denous
d'abonament, d'altres a preus reduïts, mi- cultiu i espectacles atractius.
niabonaments... També hem pogut veure Cal que les televisions i les cadenes de ràdio
que hi haurà representacions a bon preu al donin notícies i facin crítiques de les òpe-
foyer, a les onze de la nit, peer alssquepple-ares,iesntrevistes amb els cantants, reportat-
guen tard, i fins i tot els diumenges al matí, ges que els facin populars entre la gent del
per a les criatures. poble. Ho han fet amb els tres tenors i ha
B .MM Número 46 Maig-Juny 1999
15 REPORTATGE
TEXT Antoni Capilla
Generació "Poble Nou"
Entre els embolics de faldilles de "l'Antòniu"
("Poble Nou"), els dubtes existencials de
la Dolors ("Secrets de família") i les mil
desgràcies dels Montsolís ("Nissaga de
poder"), els guionistes s'han fet un lloc
en el panorama audiovisual. L'èxit de les
telenovel.les del canal autonòmic TV3 ha
desencadenat la febre del guió televisiu i ha
convertit els seus autors en els escriptors
més "llegits" del país. Aquesta és la
generació "Poble Nou".
© Maria Birulés
REPORTATGE
Barcelona és una ciutat d'escriptors. Alguns
dels més llegits del país, un grup de profes-
sionals, anònims confessos, que es dedi-
quen a fer i desfer les històries que ens ame-
nitzen les sobretaules televisives, viuen i
treballen aquí. Se'ls coneix com a guionis-
A la pàgina anterior, els tes, una espècie professional que fa relativa-
guionistes Xesc Barceló,
ment pocs anys -quinze- malvivia en la
Xavier Borràs, David
Castillo, Carme Fernández modèstia de la televisió i la ràdio locals i en
I Enric Gomà.
A la dreta, l'equip del la quasi inexistència de la indústria cinema-
programa "Oh, Bongònial",
A actors togràfica catalana. Fins que es va inaugurar
de TVS. baix, els
Jordi Dauder i Emma el canal autonòmic, TV3, amb els seus con-
Vilarasau, de la popular
sèrie "Nissaga de poder". cursos, programes infantils, magazins, mu-
sicals... i, finalment, els seus programes
dramàtics. Així, entre els embolics de faldi-
lles de l'Antòniu (Poble Nou), els dubtes
existencials de la Dolors (Secrets de família)
les mil desgràcies dels Montsolís (Nissaga
de poder) i les obsessions freudianes dels
Aymerich i els Padrós (Laberint d'ombres),
els guionistes s'han fet un lloc en el panora-
ma cultural del país.
L'obligada radiografia d'aquesta nova pro-
fessió (de moda, com cal) exigeix un viatge
en el temps fins a mitjan anys vuitanta. Fa
catorze anys gairebé no hi havia guionistes,
i ni de bon tros tallers especialitzats, ni cur-
sos d'escriptura televisiva. Ni els mateixos
responsables televisius sabien per a què ser-
via un guionista. Els pocs professionals que
feien aquesta tasca eren periodistes desen-
ganyats, escriptors amb sobredosi de voca-
ció i castigats amb sous d'administratius.
L'arribada de TV3 i Catalunya Ràdio va cal-
mar una mica les coses, però fins al 1992 la
situació no va començar a canviar. Va ser
aleshores que pels despatxos de TV3 co-
mençava a circular el resum argumental de
la que seria la primera telenovel.la catalana.
Aquesta primera experiència de programa
dramàtic va tenir un nom. Poble Nou, i uns
protagonistes: l'escriptor Josep Maria Benet
i Jornet i vuit guionistes més, els quals es
van posar ràpidament a escriure el material
necessari per emetre cinc capítols setma-
nals. Allò que en principi no havia de ser
més que un tímid experiment (l'únic objec-
tiu era liderar una modesta franja horària,
la de sobretaula) va superar totes les previ-
sions amb audiències superiors a les
800.000 persones i shares propers al 40%.
Els 120 capítols previstos inicialment van
esdevenir gairebé 200. L'èxit de Poble Nou
va descobrir unes possibilitats insospitades
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
REPORTATGE
en el gènere en un univers mediàtic domi- cinquanta. La resta sobreviu", puntualitza. nisèrie Arnau, un dels primers exercicis
nat pels reality show i els concursos. Les condicions contractuals dels guionistes dramàtics del canal autonòmic (1993) i en
Una vegada oberta la porta, tot va ser més no són tan bones com seria desitjable. Xesc la qual va compartir feina amb el mestre
fàcil. Després del costumisme de Poble Nou, Barceló ho sap prou bé. La gènesi de l'es- Doc Comparato.
va venir l'intimisme malaltís de Secrets de criptura de guions catalana es remunta a Barceló sosté que els guionistes no són un
família, la maldat familiar de Nissaga de mitjan anys setanta ( Terra d'escudella, TVE) col·lectiu de privilegiats. "És cert que quan
poder i els embolics empresarials de i es personalitza en un home, Barceló, que els guionistes treballen guanyen molts di-
Laberint d'ombres. Un èxit que ha fet dels ha influït directament en la majoria dels ners. Però també és cert que tenen doble i
seus autors i guionistes els escriptors més guionistes catalans avui dia en actiu. La triple horari. I quan no treballen, no gua-
llegits del país, però també els que tenen firma Barceló ha estat en els crèdits de nyen res". Que ningú no oblidi que la im-
l'obra més efímera, un sospir que s'emet i molts programes que ha emès TV3 durant mensa majoria dels guionistes són treballa-
s'oblida. Un mitjà fugaç que dóna per viure, els quinze anys d'història, com ara els em- dors autònoms, treballadors pel seu
cosa que no es pot dir en el cas de la indús- blemàtics Oh Bongònia! i Fes Flash o la mi- compte. Que cobren per guió escrit i espe-
tria cinematogràfica del país. En pocs anys,
la situació professional dels guionistes ha D'esquerra a dreta, plató
canviat radicalment. Segons explica Enric de "La vida en un xip" I
escena de "Fes Flash",
Gomà, avui dia guionista de Laberint d'om- tots dos programes de
Televisió de
bres i Catalunya.
anteriorment de Nissaga de poder, el A baix, Eduard Farelo i
que realment s'ha produït "ha estat un Àngels Sánchez,
dos dels protagonistes del
canvi de mentalitat. Els directius televisius i culebro "Nissaga: l'herèn-
els ela".
productors s'han adonat que el guió és
una peça clau".
Fruit d'aquest canvi de mentalitat és la mi-
Hora de les condicions econòmiques del
col.lectiu. Ser guionista a Catalunya és una
feina relativament ben pagada. Per exefn-
ple, un guió de Todos los hombres sois igua-
les es paga a un milió i mig de pessetes (que
cal repartir entre tot l'equip); un de
Laberint d'ombres, a 400.000 pessetes; els
d'Estació d'enllaç, a un milió, i les sitcoms
{Plats Bruts), a 700.000. Unes quantitats
molt superiors a les 2.500 pessetes que va
cobrar Lluís Arcarazo, guionista de La
memòria dels Cargols i president de
Guionistes Associats de Catalunya (CAC),
símil de col·legi professional dels escriptors
televisius, pel seu primer guió per al pro-
grama Fes Flash. "El tòpic que els guionis-
tes, com els poetes, ens morim de gana co-
mença a esvair-se, tot i que viuen bé uns
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
REPORTATGE
televisió hi ha més equilibri, més diàleg, les britàniques dels últims anys, com Café
més respecte i menys perversió megaloma- Irlandés o Full Monty, van ser concebudes
níaca vestida de cinema d'autor", apunta originàriament per a la televisió". I mentre
Gomà. aquest apropament no arriba, els guionistes
Solucions? Gomà aposta per un exercici catalans, desenganyats del cinema, miren
d'humilitat i d'apropament del cinema ca- cap al teatre. "Millor escriure una obra, que
talà a la societat en què viu. "Hi ha més qua- tindràs més possibilitats d'estrenar, que un
litat literària i més ficció en potència en vint guió de cinema de futur incert i desagrada-
minuts de Vides privades que en vint anys ble", asseguren Gomà i Arcarazo.
de cinema català", assegura rotundament Els qui no aconsegueixen obrir-se camí a la
Arcarazo. I posa exemples de cap a on hau- primera divisió de l'escriptura cinematogrà-
ria de mirar la cinematografia local: "Cap al fica o televisiva (telenovel.les, comèdies...)
Regne Unit. Algunes de les millors pel.lícu- ho fan en altres àmbits. Xavier Borràs també
rant nous projectes, noves sèries, nous epi-
sodis per escriure. Una generació, en defini-
tiva, que escriu sobre vides alienes i que ne-
cessita molta disciplina i moltes hores de
temptatives fallides, de converses telefoni-
ques, de revisions, de crítiques, de proble-
mes informàtics.
El guionista barreja literatura i televisió. Un
còctel que sedueix, que porta a cents de
joves a buscar sort com a faedors d'histò-
ries. En 625 línies. "Vivim una situació òp-
tima, però hem d'estar alerta. La televisió és
molt traïdora. Qualsevol dia podem tornar
als concursos", avisa Barceló. "De moment,
hi ha més oferta que demanda, com en totes
les professions. Però sempre hi ha una
mena de selecció natural que dicta quins
professionals triomfen i quins no. I no per
més o menys qualitat; de vegades influeixen
decisivament altres circumstàncies tan alie-
nes com haver de pagar una hipoteca i ne-
cessitar ingressos fixos. No es pot dir que si-
guem la professió del futur. Seria crear unes
expectatives falses. Cada any hi ha feina per
a un parell de guionistes nous, no per a
trenta ni per a cent".
"Què podem fer davant un desastre d'a-
questa magnitud?" es pregunten a l'uníson
Lluís Arcarazo i Enric Gomà. Parlen de la
situació actual del cinema català, que havia
de ser el gran motor de la indústria audio-
visual catalana. Una indústria que encara és
a les beceroles i "en la qual gairebé no hi ha
guionistes i que, quan en troba un, l'exilia a
Madrid com va fer amb Joaquim Oristell".
Una situació absurda agreujada pel divorci
entre cinema i televisió. "Hi ha més talent a
la televisió que al cinema. A Catalunya
només Ventura Pons ha tingut vista. Els di-
rectors i productors de cinema només et
demanen perquè els facis la feina bruta. A la
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
REPORTATGE
A la pàgina anterior,
escena de la sèrie
"Laberint d'ombres".
En aquesta pàgina,
de dalt a baix, els
protagonistes d"'Estació
d'enllaç";
dos dels actors del culebro
"Nissaga: l'herència";
Nina, presentadora de
"Bojos pel ball";
i els dibuixos animats
"El patito feo", de
la productora
Neptuno Films.
és guionista. No escriu ni serials, ni maga- dia per l'altre. Al seu moment, el boom dels
zins musicals, ni dramèdies. Borràs, perio- reality show i dels talk show ens va obligar a
dista de formació i dibuixant d'story-boards reconvertir-nos en documentalistes. Fins
de vocació, treballa com a freelance per a que van arribar les telesèries. Què vindrà
Neptuno Films, una productora especialit- després? No ho sap ningú", assegura Cas-
zada en sèries de dibuixos animats {El pati- tillo. De moment, com que val més preve-
to feo. Los tres ositos...). "Una bona escola per nir, Castillo, que es va estrenar a la ficció
aprendre l'ofici i començar a guanyar una amb Les Teresines, s'ha reciclat i treballa de
mica de diners escrivint", assegura. Borràs coordinador de guions de la sèrie de TVE-1
és un guionista modest. Un simbòlic per- Calle Nueva.
centatge de drets d'autor i un sou de Els guionistes pertanyen a una professió
100.000 pessetes per cada capítol de 25 mi- que s'organitza. A la darreria de l'any 1991
nuts que escriu. A pàgina per minut, més o van constituir una secció especialitzada al si
menys. de l'Associació d'Escriptors en Llengua
No tots els guionistes treballen escrivint Catalana (AELC). Sis anys després, a la fi de
dramàtics de luxe i modestos guions de sè- 1997, els guionistes van decidir separar-se
ries d'animació. També n'hi ha molts (la amistosament de l'AELC i crear GAC amb
majoria periodistes) que escriuen guions de robjectiu de defensar els seus drets i vetllar
programes especialitzats i magazins televi- per la seva figura en la incipient indústria
sius. Un d'ells és David Castillo {Bojos pel audiovisual catalana. "Hem elaborat un
ball), el qual, menys per a Canal -F, ha tre- contracte marc que serveix per mantenir
ballat per a totes les televisions del país. relacions laborals amb les empreses que ens
Molt abans, Castillo va treballar com a pe- contracten dins d'uns marges de dignitat",
riodista al Diari de Barcelona, fins que un explica el president. Lluís Arcarazo. El GAC
dia, passejant per la Rambla, es va trobar té 140 membres. La meitat treballa com a
amb Cesc Barceló. "'Vols ser guionista?', em guionista full time i la resta intenta obrir-se
va preguntar. Vaig dir-li que sí. Mai no camí.
havia escrit una frase en català, però vaig Però, d'on surten tants guionistes i aspi-
estudiar de valent tota la gramàtica i ho rants a guionistes? De quatre grans camins.
vaig fer. I des d'aleshores visc d'això", expli- La majoria de la literatura i el teatre, del pe-
ca Castillo. riodisme i de la formació més o menys au-
Els guions de programes són tan impor- todidacta. Així, entre els membres del GAC
tants o més que els de ficció. "És la millor hi ha des d'escriptors de renom com Josep
escola. Els programes permetien, fins fa Maria Benet i Jornet i Jaume Cabré fins a
poc, uns riscos i una experimentació que a nous i joves valors de la dramatúrgia catala-
la ficció era impossible. El risc, però, ha de- na com Jordi Sánchez {Krampak) o Jordi
saparegut i s'ha reduït a excepcions com Galceran {Dakota) i periodistes que han
Caiga quien caiga o L 'illa del tresor", critica abandonat la seva professió per dedicar-se a
Gomà. Igual que els guionistes de dramà- l'escriptura televisiva com Carme Fernán-
tics, els guionistes de programes viuen pre- dez {Estació d'enllaç). Airy Maragall {El joc
ocupats pel futur. "Tot es pot acabar d'un de viure) o Carles Capdevila, que ha canviat
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
20 REPORTATGE
tat i un instrument bàsic per crear els pro- formació acadèmica era, fins fa poc, inexis-
fessionals que la futura indústria audiovi- tent. No hi havia cap opció. El primer gran
sual del país necessita", apunta Gomà. De taller d'escriptura de guió que es va fer a
moment, ja s'ha fet el primer pas. Els guio- Catalunya va ser el que va organitzar el crí-
nistes saben fer melodrama, però encara no tic cinematogràfic Jordi Bailó a l'Oficina del
gosen fer la prova del foc; la comèdia de si- Festival del Cinema de Barcelona del 1990.
tuació. "Les sitcoms encara són molt lluny. Després d'aquest taller, que va tenir la
Miquel Calzada, Necessitem més tècnica, però, sobretot, més presència del guionista americà Frank
presentador del programa temps per crear personatges, escriure gags, Daniel {Blade Runner) com a estrella invita-
"Persones humanes",
I els dibuixos animats afirma Arcarazo. da, els cursos i seminaris sobre l'escriptura
"Detective Bogey". tímidament en
A la pàgina següent, I com s'aprèn? Escrivint mil i un gags en televisiva es van reproduir
els guionistes Josep Maria
tota mena de programes. Un entrenament iniciatives aïllades com la que va portar a
Benet I Jornet, Sergi Belbel
I Lluís Arcarazo. fàcil abans de l'arribada de les privades. I Barcelona grans mestres del guió interna-
tot un luxe avui dia. "Trobem a faltar els cional, com Robert Macke {Babylon 5) i
programes menors com ara Oh, Bongònia! Doc Comparato.
que et permetien avesar-te a aquesta profes- La situació, però, ha començat a canviar els
sió. Però entenem que la lluita per l'audièn- últims anys. L'èxit dels dramàtics de pro-
eia ho fa inviable. I això és dolent. Els in- ducció pròpia de TV3 ha revalorat la figura
dexs d'audiència i els shares fan que tots els del guionista com a professional. I la seva
guionistes, fins i tot els novells, haguem de necessitat de formació. La Universitat
lluitar per ser líders de les nostres franges Pompen Fabra i la Ramon Llull inclouen el
horàries, i potser alguns no hi estan prepa- guió com una de les matèries de les carreres
rats. Si no es canvia aquesta situació, es cre- de Comunicació Audiovisual. D'altres com
maran molts professionals", profetitza l'Autònoma organitzen un màster d'escrip-
Arcarazo. tura televisiva. Una altra aposta important
La majoria dels guionistes catalans ha après ha estat la del programa Pilots, impulsat per
l'ofici de manera gairebé autodidáctica. La la Media Business School, la Generalitat i
la informació cultural pels guions d'El
Terrat, la productora d'Andreu Buena-
fuente, i d'alguns dels programes més vistos
de Catalunya {Sense títol, Malalts de tele.
Efectes secundaris i el ja mític Persones
Humanes, presentat per Mikimoto).
"La matèria de treball de tots aquests pro-
fessionals (no importa la procedència), el
guió, és l'últim (perquè és nou, no per valo-
ració) dels gèneres literaris", defèn Gomà.
Segons aquest guionista, "no és just que es
doni més importància a una novel·la que
amb prou feines ha venut 5.000 exemplars
que a una sèrie que és vista cada setmana
per 800.000 persones". Arcarazo li dóna la
raó. "Catalunya viu en un estadi pretelevi-
siu i ja és hora que s'afanyi per integrar-se
al món audiovisual". Mentre arriba la nor-
malització, una pregunta a l'aire: qui sap el
nom de la resta de guionistes que col.labo-
raven amb Cabré a Estació d'enllaçl
Aquesta normalització ha de començar per
la mateixa definició del gènere preferit dels
guionistes catalans. No digueu serial, di-
gueu telenovel.la. "fil ha qui s'entesta a sa-
tanitzar-lo sense tenir en compte que és el
primer pas per tenir una televisió de quali-
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
REPORTATGE
TV3 amb l'objectiu de millorar la qualitat ser guionista, que és molt fàcil. T'ensenyen Però també exporta sistema de treball. Amb
de les sèries produïdes a Europa. els trucs, no a dissenyar moments dramà- la idea original -escrita per un autor de
Aquest programa, que es va iniciar el 1993, tics ni a lluitar contra les teves pròpies inca- renom com Josep Maria Benet i Jornet
reuneix anualment a Sitges durant tres set- pacitats literàries", apunta Enric Gomà. {Poble Nou, Nissaga de poder), Maria Mercè
manes seguides guionistes i productores D'altres com Xesc Barceló van més lluny: Roca {Secrets de família), Jaume Cabré
d'una dotzena de projectes televisius. "Són una moda pseudopicaresca, com les {Estació d'enllaç) o Andreu Martin
L'objectiu? Ser examinats per un tribunal escoles que t'ensenyen a ser novel.lista o {Laberint d'ombres)- en la mà, un adapta-
d'especialistes internacionals del guió que dramaturg". dor dramàtic s'encarrega de teixir les tra-
ajuden a reescriure diàlegs, millorar escale- L'aprenentatge que proposen les escoles se mes. Per a això compta amb l'ajuda de dos
tes i variar trames argumentáis. I també en- centra, bàsicament, "a exercir la imaginació escaletistes que transformen la idea origi-
senyen a vendre les sèries a les cadenes i, creativa per vertebrar històries", tal com nal, bíblia en argot, en seqüències, deu per
fins i tot, com analitzar els estudis d'au- diuen els fullets de propaganda. És a dir, la capítol de trenta minuts, de manera que
diència per encertar-ne els gustos. Per descripció dels diferents formats de guió tingui intensitat i coherència argumental.
aquesta dura revàlida han passat entre d'al- (europeu i americà) i dels principals gèneres Un cop aconseguida aquesta quadratura del
tres l'emblemética Poble Nou (mare de tots de la ficció televisiva (dramèdia, sitcom). Tot cercle, les escaletes viatgen a casa dels dialo-
els serials del canal autonòmic català) o la en dos anys lectins i amb una inversió de guistes, que tenen una setmana per escriure
comèdia costumista Los ladrones van a la 575.000 pessetes que el futur guionista con- un capítol. Cinc guionistes, cinc capítols.
oficina (Antena 3). verteix en l'adaptació d'un text literari a cin- Una setmana en antena. Així de fàcil, i de
La febre del guió televisiu s'ha estès també a quanta seqüències (un llarg o cinc episodis complicat.
la iniciativa privada. Aula de Lletres, Rodar de telenovel.les) amb la inestimable ajuda
i Rodar i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu d'una de les bíblies de l'escriptura de guions,
Barcelonès són acadèmies en les quals els el llibre Com convertir un bon guió en un
futurs guionistes aprenen les claus teòri- guió excellent, de Linda Seger. Llibre de lec-
ques bàsiques de l'escriptura televisiva. Es tura obligada per als alumnes que estudien
tracta d'iniciatives que desperten més d'una per ser, algun dia, guionistes.
suspicàcia. "Poden resultar enganyoses, pot Mentre uns es formen i altres lluiten amb
semblar que amb un curs n'hi ha prou per l'audiència, Catalunya exporta guionistes.
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
REPORTATGE
text Karles Torra fotos Carme Tüdel
Jazz que se'n va com el fum
Ei Pipa Ciub s'ha acomiadat de ia piaça
Reiai. Per raons de seguretat, ia seva
programació musicai s'ha trasiiadat de ia
seu de i'Associació de Fumadors en Pipa ai
teatre Maiic. Queden enrere vuit anys de
briiiant tasca jazzística que han fet dei ciub
un punt de trobada de músics i aficionats
d'arreu dei món.
REPORTATGE
El somni musical del Pipa Club s'ha esvanit
de la plaça Reial. D'ara endavant, el club
prosseguirà fent les tertúlies literàries dels
divendres, els campionats de fumada lenta i
la resta d'activitats de l'Associació de
Fumadors en Pipa a l'apartat entresòl situat
damunt, però per raons de seguretat no
podrà tornar a acollir la programació de-
música en viu, que s'ha traslladat al teatre
Malic. Així es clou una etapa de vuit anys de
brillant tasca jazzística, en què el Pipa ha es-
devingut un agradable punt de trobada per
als músics i aficionats d'arreu del món.
Amb una mitjana anual de tres-centes ac-
tuacions i gairebe seixanta mil espectadors,
el club ha viscut un darrer trienni espien-
dorós. Segons Alix Levy, responsable de la
programació en aquest temps, bona part de
la feina ja estava feta: "Mesos abans de la
meva arribada al Pipa es va fer un gran es-
forç per programar un jazzman de primera
categoria com Tete Montoliu, en gran, en
les condicions dels millors clubs". Durant
una setmana, el pianista va poder variar
cada dia de formació, tocant amb els mú-
sics que va voler: des dels habituals Horacio
Fumero i Peer Wyboris fins als menys fre-
A dalt, i d'esquerra a dreta, qüents Nono Fernández i Pau Bombardó, pel Pipa Club com a factor de dinamització
Alix Levy, responsable de
la programació musical del sense que se'ns quedi al pap el suggeridor de l'escena del país. "No hem fet altra cosa
Pipa Club des de fa tres duo que va fer amb el contrabaixista Mario -sosté Alix acollir tots els músics
anys, I actuació d'AlexIs Levy- que
Cuadrado al local de la Rossy. "De més, en el 95 -afegeix Levy- va i creadors, joves i inquiets, que no disposa-
plaça Reial.
A la pàgina anterior, el actuar Brad Mehldau amb el seu trio, cosa ven de cap espai on poder-se expressar lliu-
desaparegut Tete Montoliu
que el Festival de Jazz de Barcelona encara rement. El poc respecte que acostumen a
en un dels seus concerts al
Pipa, acompanyat pel avui no ha aconseguit". No cal dir que la co- mostrar la resta de clubs o festivals pel jazz
contrabaix de Mario
Rossy. tització -quatre anys després- d'aquest d'aquí ens ha facilitat molt la feina".
magnífic pianista nord-americà s'acosta ja Alix Levy, que sap per experiència pròpia de
als sis zeros. què va la cosa, també té en compte altres
Però a banda de les contínues aparicions factors a l'hora de valorar les claus de l'èxit:
d'artistes de l'altra riba de l'Atlàntic, cal fer "No podem oblidar que a la llista de preus
un esment especial al treball desenvolupat del club es trobin tipificades tres categories.
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
L'Andzrej Olejniczak
Quartet és una de les for-
macions que tia passat per
aquest espai a la seva da-
rrera etapa. Des del 1997,
el Pipa Club ha acollit una
mitjana de tres-cents
concerts anuals.
Sota aquestes línies,
cartell del II Festival Jaco
Pastoríos de Barcelona,
una de les Iniciatives més
brillants que ha aixoplugat
el club.
amb un preu per als socis, un altre per als A diferència d'altres clubs en què el jazz està
músics i un tercer per als no músics. I no et forçat a conviure amb sessions de discoteca, o
creguis que sigui una jugada per guanyar emparedat entre diversos gèneres, al Pipa es
públic fàcilment. El cert és que, com a podia ensumar l'aroma d'aquesta música a
músic que sóc, em veig obligat a oferir des- cada instant. "L'essencial -explica Levy- és
comptes a les copes, perquè la dignificació tenir sempre a l'abast un equip bàsic, que
de la figura del jazzman també passa per no consisteix en un piano, una bateria, un am-
arruïnar-lo cada nit". No té res d'estrany plificador de guitarra i un altre de baix. Això
que a altes hores de la matinada convergis- permet que puguin organitzar-se jam-session
sin sempre al Pipa bona part dels músics a qualsevol hora. Els músics vénen perquè
que estaven actuant en altres locals de la saben que s'hi trobaran altres músics i esta-
ciutat i es muntessin unes jam-session deli- ran a gust. És una roda". I quin percentatge
rants. en la creació d'aquest clima s'ha d'adjudicar
al decorat? "El Pipa és un local exagerada-
ment ranci, o extremament kitsch, com vul- incorporar al sen catàleg un testimoni de la
guis, on el jazz s'ha impregnat molt bé. Potser tasca que s'ha fet al club".
calgui atribuir part de l'èxit al seu mobiliari Per desembussar li demano que m'expliqui el
noble. No és el mateix veure un concert asse- detall més surrealista que hagi viscut en
gut en una butaca que en una d'aquestes ca- aquests tres anys d'eufòria jazzística del Pipa.
dires de plàstic tan habituals". "Recordo que un cop -i encara riu- va pujar
La fama de l'establiment ha traspassat fronte- una noia a preguntar si veníem pipes, de les
res, no debades ha estat recomanat diverses de menjar, és clar".
vegades per la prestigiosa guia francesa del
Routard, tota una institució en l'àmbit de 1'- UN FESTIVAL AMB VIDA PRÒPIA
hostaleria. Per a molts visitants de fora, era Una de les iniciatives més brillants que ha ai-
un lloc de pelegrinatge anunciat després d'- xoplugat el Pipa Club ha estat el Festival Jaco
haver trepitjat Barcelona. S'explica l'anècdota Pastorius de Barcelona, que ja va per la seva
d'una sobtada i inquietant invasió de teutons tercera edició. Amb aquest festival es pretén
que va durar aproximadament quinze dies. honrar la memòria del més genial deis bai-
Intrigat, l'encarregat del club va poder saber xistes elèctrics i, albora, oferir una sèrie de
finalment que es tractava de lectors de l'edi- concerts i activitats culturals que puguin ser
ció alemanya de la revista GEO, on s'acabava tan originals i rupturistes com va ser la músi-
de publicar una nota gràfica sobre el Pipa. ca de Pastorius. Sota la direcció de l'incom-
Els comiats sempre són menys tristos del que bustible Alix Levy, els jazzistes més avançats
es diu, però Alix Levy, tenint 24 anys, va viure es troben en aquest certamen de tardor.
el del dia 28 de febrer com una gran festa: "es
van ajuntar tots els músics habituals de la
casa i la van armar". Aviat es publicarà un
disc amb aquest material. "Cal agrair-ho
-postil·la- a Jordi Pujol, de Fresh Sound
Records, que va mostrar un gran interès per
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
25 L'ENTREVISTA
Joan Batlles i Alarm
sacerdot que va saber
entendre els laics
entrevista Núria Escur fotos Anna Boyé Encara que ha lliurat moltes batalles,
mossèn Joan Batlles passarà a la història
per una en especial: haver estat l'apòstol
defensor de la intervenció dels seglars
a l'Església. Roman en el magma de la
memòria d'aquells que un dia van ser joves
i van voler canviar el mòn amb una manera
diferent de veure la religió, ja fos des de
l'obrerisme, l'esoGltisme, la política o la
pedagogia activa. Aquest home de 81
anys té moltes coses per explicar a les
noves generacions.
26 L'ENTREVISTA
Fa sis anys que viu a la rectoria de Santa I quan mossèn BatUes, de 81 anys, mira I fixi's que en això no he inventat res. He
Maria del Pi, on el va acollir mossèn Josep enrere, creu que ha arribat on volia dins estat un aprenent. En aquella línia innova-
M. Vidal. Va arribar-hi després de ser di- l'Església? dora en què ens vam ficar alguns quedava
rector del Centre d'Estudis Pastorals i des- Bé, és que mai no em vaig proposar arribar clar que el món dels laics havia de trobar el
prés del tancament de portes de la a res. Sempre creia que seria la vida la que seu lloc dins l'Església. Durant la República
Balmesiana, la casa on havia viscut durant em portaria per on el meu destí i els meus vam crear, encara que va tenir poca vida.
tantíssims anys. Aquí comparteix els seus superiors decidissin. Tot va començar l'any Joves Cristians de Catalunya. I allò va ser un
dubtes, que els té, i les seves conviccions, 1929, en el seminari de Barcelona. veritable planter de cristians laics. Homes i
que defèn a ultrança, amb altres eclesiàs- dones amb esperit crític.
tics.Aquímenja en comimitat. Pel balcó es Com sap un nen de dotze anys que la seva
filtra l'enrenou dels turistes que discutei- vocació religiosa és autèntica? Coneix cap laic que es preocupi més per la
xen a les terrasses de la plaça, els crits dels Pel que sembla, van veure en mi un noi rehgió que un creient?
quals sembla que vulguin desmuntar la pietós. El rector va dir: "Aquest que té veu És que si se'n preocupa, ja no és estrictament
pau ecumènica que respira aquesta habi- d'espavilat podria llegir a l'església. laic. Avui dia hi ha molta gent que creu en
tació amb balancí i azalea. Aquest noi servirà". I va comentar: "Tu l'Evangeli, però no en l'Església. I aquest és un
Però a aquest home que un dia va ser Creu seràs el meu petit hereu". I llavors vaig diàleg difícil però convenient. A Barcelona
de Sant Jordi, fill de laGarriga i la infante- saber que volia ser sacerdot, però amb mateix hi ha persones que professen religions
sa més pietosa, gairebé res no aconsegueix aquella claredat de l'infant, la claredat molt diferents, cosa que ens estimula a valo-
d'arrabassar-li el gest concUiador. Per això sense reflexió. rar la profunditat en les nostres conviccions. I
és conegut com el refigiòs que va voler això també passa en política: és la legítima di-
apropar-se als seglars des de dues premis- Les circumstàncies històriques que van versitat. I és evident que hi ha un munt de
ses irrenunciables: la catalanitat i el sentit viure els de la seva generació, els van fer persones de molt bona fe que no es declaren
de la llibertat. Encara que el distreguin, madurar més de pressa? cristianes.
sempre torna a la seva idea inicial. Sens dubte. Sentíem als grans, durant la
No és un sacerdot convencional. Es nota República, sentíem com es dividien entre La fe, però, no és im do, un estat de gràcia, al
en tot, des de la seva manera d'adreçar-se els mateixos catòlics. Aquí, a Catalunya, qual un no pot arribar només desitjant-ho?
a qui li parla aguditzant la seva mirada molts havien seguit les directrius del bisbe No té fe qui vol sinó qui pot?
blavenca fins a la manera de no sorprèn- de Vic, Torras i Bages, un home de talent. Això és cert. Però hi ha un component ra-
dre's per gairebé res. Si tots els homes En vam aprendre que l'Església catalana cional, tenim raons humanes que ens fan
d'Església fossin com ell, juro que aug- està molt arrelada al país. No sap ni vol ac- decantar-nos per la fe. A la vida quotidiana
mentarla el nombre de creients. Ara bé, tuar al marge de la seva gent. també prenem opcions que no responen a
mossèn Batlles és hermètic pel que fa a les la química i a la matemàtica. L'amor, per
seves coses, com si tota lavida li haguessin Quin sector de l'Església recelava més d'a- exemple.
importat més els altres que ell mateix, i en quest ideari torrasià?
aquest aspecte sembla que no canviarà El sector integrista carií, que recelava de les Algú va dir a Brossa una vegada: "Vostè està
pas. idees renovadores. Veia en la República un molt a prop de Déu, però d'esquena".
enemic per al catolicisme. Aquest és el prototipus de no creient amb el
Com haig de dir-li: mossèn, reverend, doc- qual es troben?
tor...? Quan es consulten referències seves, sem- Ens trobem amb persones llunyanes a la nos-
Amb el tractament més simple: per a la gent pre es troba un denominador comú: "l'e- tra ideologia, però pensem que, pel seu com-
jo sóc mossèn Batlles. clesiàstic que més ha fet pels laics". portament, deuen complaure molt Déu. I en
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
L'ENTREVISTA
"Avui dia hi ha molta gent que creu en
l'Evangeli, però no en l'Església. I aquest és
un diàleg difícil però convenient. A
Barcelona mateix hi ha persones que
professen religions molt diferents, cosa que
ens estimula a valorar la profunditat en les
nostres conviccions. I això també passa en
política: és la legítima diversitat".
canvi, en el gremi... trobem gent que no ens
satisfà.
No ha tingut ni una crisi de fe?
Dubtes, sí. Vacü.lacions, sí. Obscuritats, sí.
Qui digui que no les ha tingudes mai és que
viu a la Uuna o que menteix. El que passa és
que, de vegades, cal distingir això de la vida
de fe, que és una qüestió merament vital i que
depèn d'una intervenció misteriosa. Els del-
xebles de Jesús, però, no tenien res de miste-
riós, eren humans, estaven plens de defectes i
alguna virtut.
El Concili Vaticà II va llançar una frase al
món: "L'Església és santa i pecadora".
El món és ple de sants, és a dir, de bones per-
sones, i de pecadors perquè fem coses molt
grosses. I és en aquesta barreja on rau l'essèn-
eia humana per definició. Cal assumir-ne els
errors.
Això mateix opina el bisbe Casaldàliga
quan enumera els defectes de l'Església:"A
mi l'Església em dol perquè l'estimo".
He llegit el llibre d'Escribano que ha fet
sobre ell, el premi Gaziel. I és absolutament
recomanable. Estic d'acord amb Casaldàli-
ga perquè el deure d'aquells qui estimem
l'Església és mantenir una actitud de discer-
niment (etimològicament, capacitat de dis-
cernir és esperit crític). En el Concili es va
encunyar una frase: "L'Església ha de reno-
var-se sempre", cosa que significa que no
solament hem d'escoltar les crítiques que
vénen de fora, sinó que, de tant en tant,
hem de preguntar-nos: "Creieu de veritat
que ho estem fent bé? Segur que el nostre
llenguatge és adient al temps d'avui? De
debò són aquests els problemes que senten
les persones?...".
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
28 L'ENTREVISTA
Si depengués de mossèn Batlles modificar conferència episcopal ha de fer la seva feina, tió també es poden trobar ombres no resol-
alguna cosa de l'Església catòlica actual, però no ha de fer de portaveu. tes. Però aquell home va ser un gegant. Eins i
què canviaria demà mateix? tot a voler abans que ningú una Església par-
Això ho he pensat, no ho improviso: m'a- Quina opinió li mereix el Papa actual? ticipativa.
gradaria que l'Església deixés participar L'inconvenient és que fins i tot el Papa està
més a les persones. No em refereixo a parti- sotmès a les opinions que es creen al seu vol- Doncs sembla que no va poder resoldre-ho,
cipació quant a accions. Abans es creia que tant. Si vas cap enrere i mires el que hauria de perquè vostès encara estan lluitant per això.
el seglar podia ser un mer executor d'idees, ser un papa veus la figura de sant Pere. Ell va convocar el Concili perquè va adme-
però sempre que fossin les que decidien els Compari. tre que no es veia capaç de fer-ho tot sol. I
seus superiors. D'aquí va sortir aquella convidar els seus "germans de professió" a
frase: "Acció Catòlica és la llarga mà de la En aquest sentit preferiria Joan XXIII. aquesta decisió va ser d'una categoria extra-
jerarquia". Joan XXIII ens va seduir, les coses com són. ordinària. En aquests sentit, "visca el papa
Ens va seduir a tots encara que en la seva ges Joan".
Llavors el que vostè no pot suportar és la
imatge d'una Església classista.
Classista al seu si, on coexisteixen diverses
categories. Avui dia ja hi ha la intenció de
vèncer això. Si ho preguntes als bisbes, tots
et diran que sí, és clar, que s'ha de posar fi a
aquesta idea classista... però no acaben de
saber com fer-ho.
No és una conseqüència lògica, fins a cert
pimt, que un organisme tan complex com
l'Església generi certa superposició de
poder i un organigrama on ims guanyen i
altres perden?
Però ens obliga a tantes comissions, a tants
grups, a tants organismes... que de vegades
es perd l'essencial pel camí. Els muntatges
prenen massa protagonisme.
Vostè va escriure una vegada "molts pro-
tocols i solemnitats que ens envolten no
tenen res a veure amb l'exercici propi del
nostreministeri". Quin d'aquests gestos el
molesta més encara avui?
A mi em molesta molt el concepte d'Església
jeràrquic. Crec que és absolutament neces-
sari que anem modificant el concepte
d'Església, perquè l'Església no és ni el Papa
sol ni els bisbes sols.
Església som tots?
És clar. La comunitat. Però per això em mo-
lesta que diguin, de vegades, els mitjans de
comunicació: "L'Església ha dit, l'Església
ha opinat... tal cosa". No senyor, haurien de
dir: "El Papa ha dit" o "tal bisbe ha opinat".
Perquè no m'agrada que es posi en veu
d'una sola persona el criteri general.
Li desagrada que parlin en nom de tots?
És clar, perquè no és veritat i la gent s'ho
creu. Un senyor que fa de secretari d'una
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
L'ENTREVISTA 29
"Tractàvem que els joves pensessin a partir
de la seva realitat, la realitat del món obrer. I
a partir d'aquí fer-los reflexionar: això lliga
amb l'Evangeli? Veure, jutjar i actuar,
aquesta era la trilogia. Els 'cursets de
cristiandat' no eren el meu estil. Això no
construïa persones. Era el mateix
funcionament que el d'una secta".
Quan l'Església s'estableix com a poder, Doni'm un consell. Cada vegada que sento
comença a corrompre's? parlar de la manca de vocacions religioses
Adopta del poder molts avantatges i mol- em convenço més que si no fos obligatori
tíssims defectes. Per exemple, em molesta el celibat, el nombre de persones que dedi-
una cosa de la qual no tenen la culpa ni el carien la seva vida al sacerdoci augmenta-
Papa ni els bisbes: que es faci creure a l'opi- ria. Estic equivocada?
nió pública que els grans actes i les mani- En absolut. És una opinió que compartim
festacions multitudinàries faran avançar molts, però cal reflexionar-hi; és una qües-
l'Evangeli. tió que no es pot prendre a la lleugera. Però
els problemes de fe no estan absolutament
Sens dubte, l'escenari de l'Evangeli és molt lligats a l'existència del celibat. Si reduïm el
més sobri. concepte d'Església al de clergue, llavors sí
És l'escenari del desert! I quan a Jesús li ofe- que en falten, molts.
reixen temptacions d'aquesta mena, respon
amb frases emblemàtiques: "Tots els regnes Si no sorgeixen més vocacions, caldrà
d'aquest món no m'interessen, us els podeu plantejar-se un nou paper del sacerdot?
quedar". I que quedi ben clar que això hau- Una vegada vaig participar en un seminari
riem d'aplicar-nos-ho tots, jo el primer. Un a la Universitat de Prada. En una sessió el
ha de xiular-se a si mateix si veu que no va vicari general de Perpinyà ens va explicar la
pel camí recte. seva experiència: "Una vegada, en el semi-
nari -va dir- vam començar a resar perquè
I quan les dones podrem ser sacerdots? hi hagués més i millors sacerdots. Ho hem
No hi ha cap raó bíblica que ho prohibei- anat fent cada any. I ara ens hem adonat
xi. que, des que vam començar a resar per les
Cap ni una. El fet que Jesús escollís homes vocacions... les vocacions han anat dismi-
com a deixebles té una raó cultural. I dotze, nuint! Vejam, què passa? És que Déu ens té
perquè eren les dotze tribus d'Israel. Però, abandonats? No pot ser. Potser no sabem
de la mateixa manera algú podria haver dit: resar? Tampoc no és això. Conclusió: pro-
"Ei... ell només va escollir jueus, per tant els bablement Déu ens està demanant un altre S'acceptamillor que anar al front?
apòstols d'ara només podran ser jueus". tipus de sacerdot". No tot és culpa del celi- Jo vaig ser uns mesos al front. I vaig ser dels
Segons el meu parer, crec que aquesta en- bat, quan es viu com a opció pensada. El ce- que vam dir: "A la guerra? Jo no". El que ara
cara no és una qüestió prioritària. libat és elogiable. se'n diu ser objector de consciència i llavors
denominàvem emboscats. Vam decidir fugir i
Què és prioritari per a vostè? Permeti'm que li pregunti si vostè mai no amagar-nos.
Entendre que hem de ficar-nos al cap que és s'ha enamorat.
diferent l'Església al Japó que l'Església a Vejam. És clar que alguna vegada vaig pen- Va arribar a agafar un fusell?
Catalunya o l'Església a Castella.,Parlar de la sar, sobretot d'adolescent, "caram, aquesta Sí, sí, però mai no vaig saber fer-lo servir.
Conferència Episcopal Catalana no és cap noia, que n'és de bonica, que simpàtica, que
banalitat, no. Per respondre als problemes agradable... Si jo hagués de casar-me, li ani- El van trobar?
d'una terra cal palpar-la. I això no es resol ria al darrere". Sí, això sí. Però no em deixa- Sí, i vaig estar a la presó. I vaig sortir-ne grà-
des de Madrid. va captivar. El celibat s'accepta. cies a una amnistia.
Número 46 Maig-Juny 1999 B .MM
L'ENTREVISTA
També s'ho deuria passar malament quan, de vicari de parròquia, una època tranquil.la.
en nomenar-lo el 1953 conciliar diocesà Després de la victòria de Franco, l'Església va
d'Acció Catòlica, el van acusar de ser massa poder tornar a viure, però era una Església
renovador. que ens feia patir molt. Per exemple, veten el
La veritat és que ho teníem molt negre. cardenalVidal i Barraquer perquè consideren
que el seu catalanisme és un perill per a la
Vostè havia estudiat Teologia a Roma (on es unitat nacional.
va ordenar el 1943) i, per amolts, el seu nom
era garantia de noves idees, renovadores, Quin panorama es troba a Barcelona el
europees, que podien aplicar-se aquí. 1953, quan se li encarrega reorganitzar la jo-
També vaig ser present en el primer bombar- ventut, tornar-la a engrescar?
deig de la Guerra Mundial, no em vaig lliurar L'Església triomfalista s'havia desinflat, i els
ni d'això. Torno a Barcelona i passo uns anys joves amb ella. Alguns s'havien cregut que la
victòria de Franco havia portat també la
victòria de Crist Rei. I la joventut dels anys
cinquanta ja no era la dels anys trenta, era la
gent d'escoles com Virtèlia. La cosa estava di-
fícil perquè tot el que feia olor de catalanitat
estava prohibit. Gent com el doctor Modrego
pensava que això no podia ser, "tan dirigits
per Madrid". Algú els va xiular el meu nom.
Ells esperaven un messies i jo vaig tenir l'en-
cert de començar a generar contactes amb
bisbats i reunions amb sacerdots i gent jove.
Expliqui'm què era el mètode jocista que
van aplicar amb els joves d'aquí.
Va ser un gran encert pedagògic.Va ser el mè-
tode que va orientar els moviments de laics, a
Europa, a partir dels anys vint. Es tractava de
fer que els joves pensessin a partir de la seva
realitat, normalment la realitat del món
obrer. I a partir d'aquí, fer-los reflexionar:
això lliga amb l'Evangeli? Veure, jutjar i ac-
tuar, aquesta era la trilogia.
I els cursets de cristiandat als quals aconse-
guien emportar-se a Mallorca nois incrè-
duls que tornaven absolutament creients?
Jo vaig ser molt crític amb això, perquè no se-
guien la línia d'encarnar el sentiment religiós.
Resultava buit.
Els rentaven el cervell?
Si fa no fa. Els convencien a través d'un siste-
ma impositiu. Tot i que tenia els seus efectes,
que els funcionava, no era el meu estil. Això
no construïa persones. Era el mateix funció-
nament que el d'una secta que imposa els
seus llaços afectius.
Aquells joves eren diferents dels d'ara?
No jutjaré els d'ara perquè no els conec tant.
Però tinc por, molta por. Por a la superficiali-
B.MM Número 46 Maig-íuny 1999
L'ENTREVISTA
"Penso sovint en la mort. No temo el que
vingui després perquè tinc la sort
de creure en la resurrecció, encara
que com deia el poeta Maragall:
'Què mès ens podeu donar en una altra
vida si el món ès ja tan formós?".
tat, que siguin autòmats. I Jesucrist va venir a digui'm el més peculiar que li han confés-
fer persones lliures, no autòmats. Llibertat sat mai.
il.lustrada. Doncs, sincerament, el que passa és que les
confessions de la gent són d'allò més superfi-
Quin va ser el seu pitjor enemic, en la seva cial que es pugui imaginar. Quan sents algú
actuació com a conciliar dels joves? que et demana perdó i se sent culpable perquè
El règim franquista veia amb mal ull la nostra no va resar en llevar-se o perquè no va fer el
tasca renovadora. senyal de la creu... Uavors et convences que no
ho han entès, que no ens hem sabut explicar.
El van amenaçar alguna vegada? N'hi ha per dir-li: "No calia que vingués per
Recordo que telefònicament. Ens acusaven, això, home, vagi-se'n tranquil". O et deien:
primer, de catalanistes. Després tenien mal- "Es que vaig tenir distraccions involuntàries
sons amb el fantasma del comunisme. Els que mentre resava". Jo també, home, jo també.
em trucaven es feien dir Cruzados de Cristo
Rey i deien coses com ara "t'està esperant el Quin és el despertador infalible que indica
dipòsit de cadàvers". I això va durar fins a la on comença el pecat?
mort de Franco. Les altres persones. Quan fa mal a una altra
persona.
Digui'm el seu pitjor pecat venial.
Tenint en compte que els pecats mortals I si fa mal a immateix?
només els sap Déu... Passa que tots som un Això passa quan confessen coses que tenen a
popurri, no ens entenem, perquè si no n'hi veure amb la sexualitat, per exemple. No en-
hauria prou de seguir el que ens diu la cons- tenen que emborratxar-se de plaer va contra
ciència. A mesura que vaig envellint, el que un mateix. De vegades descobreixen que han
més em dol és haver pecat per omissió. transgredit una norma però no aproftmdei-
xen, ni se n'assabenten, de la naturalesa del
Llavors es penedeix més del que no va fer pecat.
que del que ha fet.
De vegades penso que hauria d'haver interce- Mossèn BatUes té por de la mort? No li agradaria morir-se sense haver fet...
dit en favor d'algú. O que quan vaig tenir un Sí. Perquè m'agrada fer coses com la que fem Això m'inquieta molt. Em diuen que hauria
càrrec important en lloc de callar-me, hauria ara, conversar, anar més enllà. Penso sovint en d'escriure els meus records, les meves
d'haver estat més valent i denunciar coses que lamort. No temo el que vingui després perquè memòries i a mi em fa molta mandra.
vaig veure en el funcionament intern de tinc la sort de creure en la resurrecció, encara Perquè posaria mil coses i no me'n surt ni
l'Església. que com deia el poetaMaragall: "Què més ens una. Jo no tinc la satisfacció dels que creuen
podeu donar en una altra vida si el món ja és que ja ho han fet tot en la vida i que poden
Posi-me'n un exemple. tan formós?" Però pensar en això no és bo ni morir-se tranquils.
Haver defensat més algun sacerdot. I si per et treu la por. Si llegim l'Evangeli ens adonem
culpa meva algun sacerdot es va secularitzar? que al mateix Jesús la mort li va fer molta por. Un sacerdot, internament, no es jubila
Conclusió: a mesura que envelleixo crec que mai...
Ja sé que el secret de confessió existeix, hauria d'anar més al gra, que no em queda Jo no em jubüaré mai ni com a cristià ni com
però sense donar-me pistes del pecador. gaire, que haig d'actuar, fer coses... a humà. És de l'única cosa que estic segur.
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
Col·lecció
Disseny
Industrial
■^—1 930 1 990
Museu de les
Arts Decoratives
Palau Reial de Pedralbes - Diagonal 686
Ajuntament de Barcelona
Barcelona viu des de fa uns anys una
proliferació de mercats de tot tipus sobre
la via pública. A la tradicional Fira de Sant
Ponç, la del Dia del Llibre o les fires de
Nadal, als comerços sorgits al voltant de
molts mercats tradicionals, s'hi han afegit
les fires de brocanters, d'antiquaris,
d'artesans, de coLleccionistes o de
productes naturals. En certs aspectes,
el comerç sembla enyorar els seus orígens
més remots i el lloc que durant molt temps
va ser el seu escenari natural: el carrer.
No és perqué sí que molts barcelonins
diuen que van "a plaça" quan es dirigeixen
al mercat. Per copsar l'abast d'aquesta
realitat que envaeix passeigs i voreres, a
"Barcelona. Metròpolis Mediterrània" hem
fet un cens que vol aplegar la totalitat de
fires i mercats que, al llarg de l'any, es fan a
la ciutat. N'hi ha un centenar llarg. La raó
del fenomen? Potser, com diu l'antropòloga
Danielle Provansal, autora de l'article
introductori, cal buscar-la en la societat
mateixa i en una "sana complicitat entre
tots els qui es resisteixen a ser les
víctimes passives dels estudis de mercat".
QUADERN CENTRAL
immemorials, simbolitza la ciutat sencera i la seva principal voca-
ció: ser el nexe central de xarxes comercials terrestres i marítimes.
Per bé que al llarg de la història la ciutat hagi tingut altres vocacions
econòmiques com ara ser centre industrial i més recentment esde-
TEXT Danielle Provansal Antropòloga de la Universitat venir capital de serveis, la primera continua sent summament im-
de Barcelona i autora del llibre "Els mercats de Barcelona" portant i constitueix una de les més entranyables senyes d'identitat
de la ciutat, ja que compleix múltiples funcions. En efecte, a més del
seu evident rol econòmic, tots mercantils
Mercats, parades aquests espais responen a
altres funcions profundament imbricades entre elles que s'actualit-
de barri, llaminers
zen en les pràctiques quotidianes o periòdiques de la gent i que,
d'alguna manera, reflecteixen l'afecciò dels ciutadans vers el seu en-
I curiosos torn urbà. Fins i tot els mercats quotidians que compleixen neces-
sitats trivials no deixen de ser llocs eminentment culturitzats: n'hi
El mòn, el nostre mòn, es converteix en una gegantina i cada vega-
da més atapeïda xarxa de transaccions de tota mena: mercaderies,
informació i coneixements, creences i símbols. Llocs remots s'apro-
pen a nosaltres i esdevenen familiars, mentre consumim, veiem i
admirem les mateixes coses en diferents punts del planeta. El mòn,
el nostre mòn, sembla haver-se reduït, fins al punt que ara se'n diu
el veïnatge universal, mentre els usos i els gustos semblen unifor-
mitzar-se més. En efecte, creiem que això és el que succeeix quan
observem les anades i vingudes dels capitals, de les persones i de les
imatges. És, però, una percepció astronòmica de la realitat. Si ens
^ropem a les ocupacions de la gent, als seus espais viscuts o som-
ts, aquesta mateixa realitat apareix molt més complexa, subtil i
rsa. Ens podem preguntar si una de les respostes col·lectives a
-sta estandardització generalitzada pròpia del veïnatge univer-
stà constituïda per les múltiples expressions d'afirmació local i, ha prou amb veure la magnificència de les parades de fruites i de
particular, per les formes recuperades o alternatives d'intercan- verdures al passadís principal de la Boqueria, la profusió de colors a
1. Davant la figura del consumidor anònim induïda per les grans la rotonda central reservada a les parades de peix i marisc o la fila
cadenes de distribució i les grans superfícies comercials que, de de parades de carn de caça abans de les festes nadalenques per com-
Nova York a Singapur passant per Londres i Ciutat del Cap, impo- provar que el menjar i el beure són un pretext per a molts altres pla-
sen els criteris de gust, apareix cert eclecticisme, certa recerca d'allò ers, on l'estètica i el bon gust del paladar es barregen amb l'afany
que és propi i, fins i tot, una sana complicitat entre tots els qui es re- d'exotisme i amb certa capacitat lúdica. A més, els mercats són, com
sisteixen a ser les víctimes passives dels estudis de mercat. Durant ho era l'àgora, espais de trobada i de circulació de la informació, so-
els últims anys han aflorat a Barcelona nous espais mercantils a cel bretot d'aquelles notícies locals o tafaneries entre veïns que no in-
obert: mercats, parades de barri i fires que confereixen a la ciutat el teressen al gran públic i no surten a la premsa, però que contri-
seu caràcter festiu, alegre i pintoresc. Al mateix temps, s'han anat bueixen a forjar una comunitat viva i activa dotada de la seva iden-
conservant o recuperant altres espais d'intercanvi que formen part titat pròpia.
de la mateixa història de la ciutat. Aquesta profusió de creacions lo-
cals és sens dubte la resposta més imaginativa i més viva a l'estan- ELS MERCATS QUOTIDIANS
dardització que ens amenaça. La inventiva no té límits, i tampoc no Avui dia, Barcelona té 41 mercats coberts disseminats pel teixit urbà
els té el nostre desig, per definició, mai prou satisfet de descobrir i que constitueixen una referència ineludible per als habitants del
experimentar coses noves. barri. D'una banda, són una referència topogràfica; de l'altra, ar-
quitectònica, com és el cas dels mercats de l'època modernista, i fi-
"BARCELONA ÉS BONA..." nalment, simbòlica, que es trasllueix a través d'algunes designa-
Tothom coneix aquesta dita. Parla d'una ciutat amena per a tot- cions familiars com ara el Ninot o la Boqueria. La plaça, com s'a-
hom, pobres i rics, però la seva formulació ens indica indirectament nomena familiarment el mercat cobert d'aliments a Barcelona, és
que els diners són una de les preocupacions bàsiques dels ciutadans, alhora el ventre i el cor del barri; però, a més, a l'imaginari popular
els diners que guarden provisionalment en una bossa perquè esti- és testimoni de l'últim vincle visible que la nostra societat conserva
guin immediatament disponibles per a qualsevol tipus de transac- amb la natura, en aportar, davant la producció alimentària indus-
ció; en suma, diners fets per circular. Una altra dita tan coneguda trial, certa referència ecològica. Finalment, una de les funcions dels
com la primera en reafirma el sentit: "Roda el món i torna al Born". mercats coberts, el valor dels quals ha augmentat els últims anys, ha
El Born com a cor de la vella ciutat i plaça de mercat, des de temps estat el seu potencial lúdic. Efi influeixen, per cert, els bars o altres
B .MM Número 46 Maig-Juny 1999
QUADERN CENTRAL 35
comerços de venda al detall pròxims, que donen als voltants molta Drassanes. Però el lloc més emblemàtic en aquest sentit és la Fira
animació; però sobretot hi contribueixen els actes festius que s'or- dels Encants, el nom propi de la qual ja és tota una promesa d'a-
ganitzen en el mateix recinte: la loteria de Nadal, les botigueres i els ventura. Ens evoca, a més, aquells horitzons llunyans o llocs exòtics
botiguers disfressats per carnaval, les roses amablement regalades que potser hem travessat durant algun viatge o aquelles èpoques re-
per la compra el dia de Sant Jordi o el cava repartit entre venedors motes tal com les han configurat les nostres lectures infantils.
i clients la vigília de Sant Joan en alguns mercats. Alternativament soc magribí, basar oriental, mercat africà o fira de
Dos grans cicles conformen el ritme dels mercats al detall: un cicle principi de segle, els Encants són una font inesgotable d'ocasions
curt, de cadència nocturna i diürna, i un de més llarg, més imper- per meravellar-se i inventar-se, a través d'objectes inútils però com-
ceptible, que inclou el primer i que segueix el canvi de les estacions. movedors -velles joguines, fotografies esgrogueïdes de sers deseo-
És així com es retroben encavalcades en un doble moviment les al- neguts, vestits de núvia, barrets antiquats-, un altre passat, uns al-
ternances de la natura i la cadència de les activitats humanes, a les tres records plens de nostàlgia. A l'hora del regateig, quan els curio-
quals es superposen periòdicament, com notes de crescendo, tant sos aniran a voltar pel laberint dels Encants a la recerca d'un tresor,
l'efervescència de les festivitats religioses o profanes com els des- el seu tresor, d'un fragment de la vida de persones desconegudes i
cansos deguts al calendari laboral i a les grans migracions estiuen-
A la
ques. pàgina anterior,
parada de brocanters.
La trama contínua de la quotidianitat i de les seves diferents se- En aquesta pàgina, parada
(seqüència de la distribució i del cicles relació- de simbombes de ia Fira
qüències consum, de Santa Llúcia, i venda
nats amb les funcions alimentàries) coexisteix amb un altre periple de peix al mercat de ia
Boqueria. La plaça, com
més capritxós que tot i no estar vinculat a necessitats bàsiques no és s'anomena familiarment ei
imperiós perquè està impulsat passió tan secreta mercat cobert d'aliments
menys per una
a Barcelona, és alhora ei
com irresistible: la del col.leccionista. A Barcelona, com a qualsevol ventre i ei cor del barri.
altre gran urbs, tot, o pràcticament tot, és adquirible o intercanvia-
ble: vells segells i monedes, com a la Plaça Reial els diumenges al
matí; vells discos o cassets, vídeos, llibres i postals antics al mercat
de Sant Antoni els diumenges al matí; mobles i objectes antics els
dijous al matí a l'avinguda de la Catedral, un altre dia de la setma-
na a la plaça de Sarrià i els dissabtes i diumenges al Moll de les
© Rafael Escudé
probablement desaparegudes, aquesta apropiació imaginària
el seu preu, que el venedor sabrà calcular hàbilment i que no és
que el preu de l'emoció que ha suscitat en el comprador.
Hi ha altres periples setmanals tan lúdics com els del col·leccionis-
ta, tot i que no fan frisar tant el possible comprador, perquè no són
animats per l'obsessió de trobar, apropiar-se i conservar. Són peri-
pies que introdueixen en els plaers dels sentits, en particular de l'ol-
facte, del paladar i de la vista, en recórrer fires artesanals instal·lades
en diversos punts de la ciutat on es ven mel, formatge fresc, mel-
melada i dolços casolans, herbes aromàtiques, curatives o culinà-
ries. Algunes són recents, perquè cada barri vol tenir la seva, i altres
són tradicionals, però totes aporten el testimoni de l'època en què
els pagesos duien directament a la ciutat els productes dels seus
camps i de la seva mestria casolana. El retorn a la natura és un tema
de moda que està envaint progressivament les modalitats del con-
sum alimentari i que s'associa amb el desig de convertir la compra
diària en un plaer ple de sensualitat. Això explica perquè cada 11 de
maig la fira de Sant Ponç, la més antiga de les fires artesanals, atrau
cada vegada més gent, i gent més variada, tant de tots els sectors so-
cials, turistes i estrangers que viuen a la ciutat, com persones de
qualsevol edat.
RITUALS I FIRES
Finalment hi ha les fires religioses o profanes, el poderós simbolis-
me de les quals fa que s'assemblin a veritables ritus col·lectius. La
fira de Santa Llúcia, associada oficialment al cicle nadalenc, està tra-
dicionalment dedicada a la venda de tots els accessoris imprescin-
© Leopoldo Samsó
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
QUADERN CENTRAL
dibles per a unes festes rutilants: arbres de Nadal, tires de bombetes Un mercat efervescent
de colors, estrelles de pessebre i ornaments diversos. El seu origen
és probablement més antic i es vincula al solstici d'hivern, a aquells L'efervescent sector de fires i mercats al carrer és d'una gran
rituals estacionals de les antigues societats agràries els cultes de les volatilitat. Tret d'excepcions, els mercats es fan i es desfan
quals servien per assegurar la reproducció de les condicions natu- amb una facilitat sorprenent. La fira que la setmana passada
rals, de les estacions i del grup. És, com suggereix el seu nom, la festa es feia a la plaça X, demà es farà al carrer Y, i en lloc d'obrir
de la llum. Més a prop de nosaltres, i dins de les creences populars de nou a tres, tindrà un horari de deu a dues. En altres casos,
que es desprenen del seu caràcter religiós, la fira de Santa Llúcia mercats que s'havien fet durant dos o tres anys desapareixen
anuncia el Nadal posant a la venda les figures de fang que represen- definitivament amb motiu d'una reforma urbanística, per un
ten els personatges del pessebre i aquells truculents i irreverents canvi d'activitat dels firaires o simplement perquè no funciona-
com el caganer, que tradueixen el geni popular. Avui dia, però, la ven, mentre que altres de nous prenen el relleu. Els canvis de
matèria plàstica ha envaït insidiosament la fabricació d'aquestes fi- dates són també freqüents. Un mercat pot obrir el maig en
gures, fent que perdessin la seva força evocadora. lloc del juny com havia fet sempre, o senzillament deixar de
funcionar una setmana a causa del mal temps o de qualsevol
La Festa de la Diversitat, contingència. Altres canvien de dates quan arriba l'estiu, i gai-
més soiidària que
comercial, recorda als rebé tots amplien horaris i dates durant les festes de Nadal,
barcelonins la vocació Setmana Santa, Sant Jordi o la Mercè.
cosmopolita de la ciutat.
El vianant atent, a més, observarà que els firaires que, per
exemple, dilluns troba a Sarrià poden ser els mateixos que
potser l'endemà s'han instal.lat a Ciutat Vella.
Per totes les raons exposades, creiem que és el nostre deure
advertir el lector que quan aquesta publicació arribi a les
seves mans alguna dada que hem recollit sobre el terreny
haurà canviat. Serà una prova més de la vitalitat del sector.
En plantejar-nos l'elaboració d'aquest Quadern Central, a
Barcelona. Metròpolis Mediterrània volíem realitzar un estudi
que ens semblava interessant i que fins aquest moment era
© Eva Guillamet inèdit. Es tractava de reunir de forma rigorosa tot el comerç
..s.fires de caràcter religiós i popular tenen lloc al llarg de l'any, instal.lat als carrers de Barcelona, un fenomen que lliga amb
ara la fira de Reis, tradicionalment instal.lada a la Gran Via, o els orígens mateixos del comerç, a l'edat mitjana, i, vist amb
fira de les palmes, abans de diumenge de Rams, la qual ha perdut, perspectiva actual, amb la tendència a recuperar les tradicions
per contrast amb d'altres, molta lluïssor ateses certes noves tendèn- i una cosa vaga, però molt present, que es qualifica ú'autènti-
cies com ara la de fugir de la ciutat durant les vacances escolars. Són ca, i que també es dóna en països del nostre entorn des de fa
diverses les que han aparegut per prendre el seu lloc d'espai festiu. algunes dècades.
Hi ha les festes que són més recreatives i menys comercials i que Hem dividit els mercats i les fires en sis grans grups:
tenen la finalitat d'expressar una solidaritat, com la Festa del Treball
o la Festa de la Diversitat, que recorda als barcelonins la vocació • 1 Mercats de mercat, que són el conjunt de parades que
cosmopolita de la seva ciutat. Això no obstant, l'esdeveniment més funcionen al voltant de la majoria de mercats municipals.
notable de tots els que hem esmentat, perquè és alhora religiós i • 2 Parades de barri, o els mercadillos de tota la vida.
profà, fira i festa, i el més entranyable per als habitants de Barcelona • 3 Fires tradicionals, com Sant Jordi o Sant Ponç.
és la fira del llibre i de la rosa, que té lloc el dia de Sant Jordi. La na- • 4 Les especialitzades, que poden ser-ho en art, artesania o
tura a través de les roses, el fruit del treball sobre la natura a través de brocanters.
de les espigues que es barregen amb les flors i la cultura a través dels • 5 Fires de col.leccionistes.
llibres esdevenen els emblemes singulars de la història d'un poble i • 6 Altres, epígraf que inclou els capítols més diversos,
d'una ciutat que posseeix el seu destí. com fires alternatives o d'entitats.
El present treball, doncs, no vol ser més que una foto fixa del
comerç al carrer a Barcelona en un moment puntual, i com a
tal s'ha de prendre, perquè aquest és el seu valor.
Per aconseguir dades més específiques d'alguna de les fires i
els mercats de Barcelona i dels canvis eventuals, el lector es
pot dirigir al servei d'informació telefònica 010 o a les seus
dels districtes.
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
QUADERN CENTRAL
INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ 1 TREBALL DE CAMP
Gabriel Pernau, Felicia Esquinas, Carmen Luque
1. Mercat de mercats
Són les petites parades que envolten la major part de mercats munici- sum tradicional: sabatilles, bates, espardenyes, estris de cuina, plantes,
pals. En els mercats més antics, com el de la Llibertat (de l'any 1875), camises a bon preu...
les parades es troben a l'exterior, mentre que en el cas dels complexos L'estat de salut dels mercats varia molt d'un barri a l'altre. Un barem
construïts a la segona meitat d'aquest segle, com el de la Vall d'Hebron, per mesurar el rendiment d'un mercat és la quantitat de brossa que ge-
es va optar per instal.lar-los dins del recinte. nera. El de la Sagrada Família, per exemple, produeix una mitjana de
Les parades no alimentàries es van incorporar als mercats amb la vo- 10.595 quilos per establiment i any, mentre que el del Port es queda en
luntat d'oferir un ventall ampli de productes a la clientela que acudia 3.320 quilos. Els mercats, malgrat tot, són encara centres vitals de la
als que durant molt temps van ser els principals punts de proveïment vida comercial de molts barris. Al seu voltant prolifera una extensa ac-
familiar. Aquests petits punts de venda han passat de pares a fills du- tivitat en forma de botigues de tot a cent, d'ultracongelats, cansalade-
rant generacions i constitueixen una segona font d'ingressos per a les ries i venedors ambulants (de llimones o de cupons).
economies domèstiques dels centenars de famílies que els regenten. Però aquest és un món en procés de canvi. La competència i el ca
El seu horari acostuma a ser idèntic al dels mercats i ofereixen un pro- de costums del ciutadà hi obliguen. En mercats com el del Clot
ducte bastant estàndard adreçat a la clientela d'aquests centres de con- aparegut parades més apropades al concepte de botiga -àmplies,
ben il.luminades i amb productes de marca- que a la vella parada
sostre d'uralita que venia roba interior a preus de tot a cent. La in
nent obertura a les tardes donarà un nou impuls a la renovació
quests centres de consum de tota la vida.
La renovació, però, encara no ha arribat a tots els mercats, com testi-
monia l'existència de nombroses persianes bancades als mercats de
Felip II o de la VaU d'Hebron. Els mercats ja no són els únics llocs on
es pot comprar barat. Grans superfícies, botigues de tot a cent i de sal-
dos són alguns dels noms propis de la nova competència. Amb tot i per
tot, a la vista de l'aspecte que ofereixen alguns mercats com Felip II o
Santa Caterina, sembla que els polítics del pròxim segle s'hauran de
buscar un altre lloc per a les seves campanyes electorals. Potser hauran
d'anar al Continente o al Pryca a buscar els electors, les mestresses de
casa, les botigueres, els jubilats i els nens amb qui fotografiar-se.
MERCAT DE SANT ANTONI coneguda com de Sant Antoni,
Lloc: entre els carrers Tamant, d'on sortia la carretera de
Mansc, Urgell I Borrell. Collblanc, era un dels accessos
Construcció: 1882. més transitats. Un lloc, per tant,
És el primer mercat de Barcelona ideal per al comerç.
construït fora de les muralles, just El reointe, obra de la Maquinista
després del seu enderroc I quan la Terrestre y Marítima, va costar un
ciutat planejava l'EIxample. Va ser milió de pessetes, i l'any 1882 va
el mateix Ildefons Cerdà qui el va ser inaugurat per l'alcalde Rius i
concebre. Els mercats de la Taulet.
Boqueria, el Born i Santa Caterina L'obertura va permetre desembús-
eren Insuficients per a una sar el mercat del Pedró. La mar-
Barcelona que, al final del segle quesina que envolta el mercat de
XIX, neoessitava espais nous. seguida va ser utilitzada per a un
El seu emplaçament no es va es- comerç complementari al d'all-
collir a l'atzar. La porta de muralla ments, que es realitzava a l'inte-
© Lluís Sans
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
QUADERN CENTRAL
tents són de roba, sl bé també Després de celebrar el 150 aniver-
n'hi ha de dolços, de música o sari, el mercat de Santa Caterina
d'estris de cuina. La major part de serà totalment rehabilitat, que
parades es concentra sota la mar- bona falta II feia. Serà la primera
quesina del mercat, remodelat reforma des dels anys trenta, quan
l'any 1982 amb motiu de la cele- es va renovar la coberta.
braciò del centenari. Però també El mercat és el més vell de
n'hl ha als carrers Tamarit, Manso I Barcelona. Va ser Inaugurat el
Borrell. 1848, quan Barcelona encara es-
tava emmurallada, I donava servei
Mercat del llibre vell a mitja ciutat.
Horari: diumenges de 9 a 14 El mercat està tancat mentre és ob-
hores. jecte d'una profunda reforma. Els fre-
A més de les parades de llibres balls duraran dos anys i suposaran la
-unes 150-, revistes I documents completa renovació de l'interior de
antics, l'entorn del mercat és punt Santa Caterina, que incorporarà un
© Lluís Sans
de trobada i intercanvi de cromos, supermercat. Mentre durin les obres,
rior. Els dilluns, dimecres i diven- al mateix temps en garanteixen la còmics manga, videojocs, progra- els venedors continuaran en un co-
dres es feien els Encants, la venda continuïtat, perquè reforoen la vita- mes d'ordinador... Es calcula que bert provisional a Arc de Triomf.
de productes nous i d'ocasió que, litat del barri. unes 15.000 persones passen pel Santa Caterina abastirà els
al cap dels anys, acabaria traslla- El mercat de roba I de llibre vell mercat cada diumenge. 120.000 habitants dels barris de la
dant-se a la plaça de les Glòries. atrauen clientela fins I tot de fora Ribera, Sant Pere i el Raval.
El sector de la roba es convertiria, de Barcelona. Sant Antoni ha tin- MERCAT DEL NINOT
així, en l'amo I senyor del comerç gut fama d'oferir, a millor preu, els Lloc: entre els carrers Casanova, MERCAT DE LA
de la zona, tal com el coneixem mateixos productes que moltes Viiiarroei i Mallorca. BARCELONETA
avui. botigues. Construcció: 1933. Lloc: entre els carrers Baluard,
El comerç d'Encants, però, havia De fet, els articles procedeixen Horaris: de 3 a 14 hores, dimarts Maquinista i de ia Font.
arrencat abans que existís el mer- dels mateixos proveïdors. també de 17 a 20 i divendres inin- Construcció: 1334.
cat. Sembla que el 1875 ja hi Però la frontera entre botigues i terromput de 7 a 20 hores. Horaris: de 9 a 14.30; divendres
uns 150 venedors coneguts parades és, avui, més difosa. Unes noranta parades. La majoria també de 17 a 20 i dissabtes de 9
a drapaires, mentre que els Cada cop resulta més habitual tro- són botigues de roba, però també a 14.30 hores.
sols eren cinquanta, bar productes de marca en ple n'hi ha d'estris de cuina, de vetes, Mercat popular i tradicional amb
de Bellcaire era la fira de lli- mercat o suposats saldos a preu fils I botons; de mitges i roba inte- parades als carrers de la Font,
que se celebrava els diu- sense competència en un comerç
I dies festius al matí. Un estable.
molt sorollós, segons que El futur de les 600 parades del
les cròniques. Tant, que mercat I botigues que hl ha a l'en-
1920 els van fer fora de Sant torn no està clar. En el conjunt
Antoni i els van traslladar al dels mercats barcelonins, els In-
Paral·lel. Però no per gaire temps; gressos han davallat un 30%, tot i
el 1936, i per la mateixa raó, els que el darrer any, a Sant Antoni,
van retornar a Sant Antoni. Alià, s'ha notat una recuperació. "El pú-
els compradors més matiners hl bllc jove encara és la nostra assig-
podien comprar les peces més natura pendent", es lamenta Joan
preuades que les famílies benes- Damià, director del mercat.
tants es treien de sobre.
L'àrea d'influència de Sant Antoni Mercat de roba
és immensa. Els seus benefiois Horari: dilluns, dimecres, divendres
s'escampen fins a la Ronda, fins al i dissabtes de 8 a 20 hores.
carrer Floridablanca pel costat El 90% dels 250 comerços exis-
muntanya I quasi fins al Paral·lel
pel costat mar. El oomerç prolifera rior; de carteres; de plantes, i de Baluard i Maquinista. Hl ha para-
al voltant d'una zona molt transita- llibre vell. Accepten les targetes des de tovalloles, de roba, de bos-
da: bars i restaurants, matalasse- 4B, Mastercard, Visa I 6000. Hl ha ses de mà, de vetes i fils, un
ries, forns, sastreries, floristeries, parades que es traspassen. Als quiosc... És el mercat més antic
cases de llums, parades de carrers Casanova, Villarroel i de la ciutat després dels de Santa
l'ONCE, sabateries... Són co- Mallorca, hl ha nombrosos co- Caterina, la Llibertat I Sant Antoni.
merços populars adreçats a la merços que es beneficien de la Té 32 parades.
clientela, generalment femenina I proximitat del mercat. L'entorn és el vertader centre del
de mitjana o avançada edat, que barri. Aquí hl ha un restaurant amb
va i ve del mercat. Però al seu MERCAT DE SANTA fama a tota la ciutat. Can
costat sorgeixen també botigues CATERINA Ramonet; una llibreria tan repre-
maques de mobles, per exemple. Lloc: avinguda Francesc Cambó. sentativa de la Barceloneta com
El Centre Comercial Sant Antoni té Construcció: 1343. La Carba; un oomerç fundat el
uns 200 comerços associats. Són Horaris: de 7 a 15 hores; dimarts, 1901, la Cooperativa Obrera
establiments que es beneficien de dijous i divendres també de 17.30 Popular El Siglo XX, I el bar
l'atractiu de les parades, però que a 20.30. L'Estibador.
© Lluís Sans
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
© Lluís Sans
QUADERN CENTRAL 39
mercat de galvany
Lloc: entre els carrers Santaió i
Amigó, i entre Calaf i Madrazo.
Construcció: 1927.
Horari: de 8 a 14 hores. No obre a
la tarda.
Una vintena i escaig de parades
no alimentàries en un dels cinc
© Lluís Sans mercats que hi ha a Sarrià-Sant
mercat de la unió Gervasi. L'oferta és prou variada,
Lloc: plaça de la Unió. especialitzada fins i tot. Hi ha pa-
Construcció: 1889. rades-perfumeria; parades de
Horaris: de 9 a 14.30, divendres marcs, de plantes, d'estris de
també de 17 a 20.30 i dissabtes fins cuina; restauradors de mobles, i
ales 15 hores. les inevitables botigues de roba.
La rehabilitació del petit mercat del Té aparcament propi vigilat.
Poblenou -construït el mateix any
que el del Clot- no ha aoonseguit
mantenir tot l'antic comerç d'una
zona amb ambient de barri popular i
mariner. Conserva la vella taverna de
tota la vida, la botiga de queviures, la
granja, la minúscula fruiteria o enti-
tats centenàries amb cartells que
acumulen un dit de pols... Les para-
des no alimentàries de la Unió són © Uuís Sans
només set, totes elles de roba. mercat d'hostafrancs
L'encant de la zona, situada en una Lioc: carrer Creu Coberta, 93.
illa de vianants, és innegable. Construcció: 1888.
Horari: cada dia de 10 a 14
mercat del clot de 17.30 a 20 hores.
Lloc: plaça del Mercat. Mercat més petit que el de
Construcció: 1889. tot i estar teòricament situat
Horaris: de 9 a 14, divendres de 17 © Uuís Sans
lloc més cèntric, però força
a 20 i dissabtes de 17.30 a 20.30 23 parades molt variades: n'hi ha bijuteria... Accepten targetes de mat, també, amb públic
hores. de plantes, de flors, de roba inte- crèdit. durant les hores que funciona.
El mercat ha estat rehabilitat a fons i rior (calces i calçotets a 150 pes- Els carrers del voltant (Travessera i 53 parades que envolten el
incorpora novetats, com el super- setes), de llibres i còmics, de pija- PuigmartO són plens de botigues han estat recentment renovades.
mercat dins del recinte o les parades mes, de parament de la llar, de populars que s'aprofiten del tràfec Els establiments són de dimen-
exteriors de fruita. També les para- menjar per a animals... L'entorn és de gent que va i ve i ofereixen uns sions superiors a la mitjana. La
des no alimentàries, dotze, són poc viu, fins i tot els dies que obre a la productes sovint semblants als que majoria ocupa més d'un número.
convencionals. No són els típics es- tarda. L'àrea d'influència arriba fins es venen en el mercat. N'hi ha de
tabliments petits que venen un tipus a Gai.la Plaoídia i fins a Gran de tresillos, tot a cent, d'ultraconge- mercat de sants
de producte estàndard, que tant Gràcia. Les botigues són a peu del lats, de cafè, una vella bacallaneria, Lloc: Carrer Sant Medir cantonada
abunda en alguns mercats. Sports carrer i s'aprofiten que tota la zona botigues de queviures amb altíssi- carrer Càceres.
Carme, Rellotgeria Joan, Bolsos és per a vianants. mes piles de llaunes i cridaners Construcció: 1892.
Teresa, Gènere de Punt Mariona, Les parades van ser instal·lades fa cartells amb les millors ofertes... Horaris: de 9 a 14 hores, dimarts
Llenceria Manolia són el prototip de 25 anys i una part es va reformar Tot plegat, un complex comercial també a ia tarda de 17 a 20 hores
parades del pròxim segle: espaioses, el 1994. N'hi ha que es traspas- ple de vida i competitiu, que conti- i divendres ininterromput fins a les
modernes i fins i tot amb rètols llumi- sen. Fins fa uns anys, els nous ve- nua atraient la gent del barri. 20 hores.
nosos... El que mai no s'ha vist en nedors estaven obligats a mantenir 61 parades envolten per les quatre
un mercat. Són quasi una botiga, el tipus de comerç que hi havia bandes un dels mercats més fre-
però amb l'avantatge que tenen un anteriorment. Avui, tenen llibertat qüentats de Barcelona, especial-
peu al carrer, al costat de la gent. La per muntar qualsevol negoci. ment els dissabtes al matí. La zona
clientela, del barri i nombrosa, conti- d'influència és gran i enllaça amb
nua freqüentant una plaça que con- mercat de l'abacería el molt comercial carrer Sants. És,
serva l'atractiu comercial. L'illa de central per tant, un focus d'atracció per a
vianants propera convida a passejar Lloc: Travessera de Gràcia, 196. venedors de cupons o de La
(i a gastar). Construcció: 1892.
Horari: cada dia, de 7 a 14 hores i
mercat de la llibertat de 17.30 a 20 hores.
Lloc: plaça de la Llibertat. Sols els mercats de Sants,
Construcció: 1875. d'Hostafranos, del Ninot i de Sant
Nombre de parades: 23. Antoni tenen més parades no ali-
Horaris: de 7 a 15 hores, divendres mentàries. Les 44 parades exis-
de 7 a 20 hores i les tardes dels di- tents venen roba, vetes i fils, plan-
jous a l'hivern. tes, camises, sabates, moneders.
© Uuís Sans © Uuís Sans
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
40 QUADERN CENTRAL
© Lluís Sans
Farola. El comerç de l'entorn es MERCAT DE FELIP 11
complementa amb els negocis del Lloc: carrer Felip II, 118.
mercat: congelats, ferreteries, ba- Construcció: 1978.
sars, botigues de tot a cent, etc. Horaris: de 9 a 14 hores I divendres
fins a les 20 hores sense interrupció.
MERCAT DE PORT Gairebé totes les 25 parades són de
Uoc: carrer Energia, s/n. roba. Es troben enfront del meroat,
Construcció: 1973. formant un ombrejat oarrer de via-
Horaris: de 9 a 14 hores i divendres nants. L'excessiva amplada dels oa-
de 9 a 19 hores. rrers i la proximitat de la Meridiana no
El desmantellament de la fàbrica Seat afavoreixen l'existència de botigues a
el consegüent despoblament d'a- prop del mercat. Com la majoria de
barri-dormitori van afectar el mercats, els dilluns ofereix un aspeo-
que el 1998 va celebrar el 25 te desolador, amb aproximadament
Amb tot, els darrers anys la meitat de les parades tancades.
una certa recuperació,
parades vint-, © Lluís Sans
-unes MERCAT DE CIUTAT
per tendáis blaus, estan s'anuncia com "el més modern". vendres a la tarda fins a les 20 hores. MERIDIANA / MARE DE DÉU
Per tipus de producte L'any 1993 va ser reformat. Disposa Segurament és el mercat amb més DE NÚRIA
té molt en comú amb els de supermercat interior, galeria co- encant de Barcelona, per les seves Lloo: oarrer Costabona, 4.
de barri. marcial, guarderia infantil i aparca- reduïdes dimensions, per la seva si- Construcció: 1978.
ment per als clients. A més, ofereix tuació al mig de la porxada plaça Horaris: de 9 a 14 hores i divendres
MERCAT DE LA SAGRADA el transport de la compra a casa. Mercadal, perquè es troba en un barri també de 16.30 a 20 hores.
FAMÍLIA Uns avantatges que la clientela de poc transitat que conserva el seu Les escales mecàniques solament
Uoc: carrer Padilla, 255. la dreta de l'Eixampla aprecia, com caràcter i on tothom es coneix... Sota ajuden a superar una part del dur
Construcció: 1944. es dedueix per com n'és de fre- els porxos se segueixen muntant les pendent que du al mercat d'aquest
Horaris: de 9.30 a 14.30 hores i di- qüentada. Menys públic atreu la parades de fruites i verdures. A qua- allunyat barri. El recinte és petit. Les
marts i dissabte de 17 a 20 hores. galeria comercial. tre passes, es conserven velles car- parades, de roba la majoria, es tro-
Una desena de variats establiments nisseries amb les parets de marbre i ben a la part posterior, formant un
es reparteixen les prop de trenta MERCAT DE SANT ANDREU neveres encastades amb grans por- estret passadís. Estan ben proveí-
parades que hi ha a la façana exte- Uoc: plaça fdercadal, s/n. tes blanques. És també, i potser com des (senyal inequívoc que funció-
rior del carrer Padilla. Es comple- Construcció: 1923. a conseqüència de tot l'anterior, un nen). Les botigues del barri i els sú-
menta així l'oferta d'un mercat que Horaris: de 9 a 14 hores I dimarts I dl- dels mercats on se sent més xivarri. pers es concentren entre el mercat i
La vintena de parades no alimentàries la plaça Roja.
tenen trenta anys d'antiguitat.
MERCAT DE LA VALL
MERCAT DEL BON PASTOR D'HEBRON
Lloc: carrer Sant Adrià, 135. Lloo: passeig de la Vall d'Hebron,
Construcció: 1975. 130-136.
Horaris: de 8 a 14 hores i divendres Horaris: de 7 a 14 hores, dijous
també a la tarda. també de 17 a 20 hores I divendres
Un dels mercats amb més parades ininterromput de 7 a 20 hores.
no alimentàries, unes trenta, tot i les No hi ha parades, sinó botigues. El
reduïdes dimensions del recinte i del mercat s'ha modernitzat. Hi ha caixer
barri on es troba. Potser pel fet de automàtic, carrets de compra, apar-
trobar-se en una zona aïllada de la cament per als clients... A les portes
resta de la ciutat, són força del mercat, per exemple, no hi han
freqüentades, quasi com si fos un posat una cosa tan elemental com
meroadillo. Les botigues del barri se els horaris. Té ben poca activitat a les
situen al voltant. tardes.
© Uuís Sans
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
QUADERN CENTRAL 41
2. Parades de barri
Fan les funcions del comerç estable. Són botigues ambulants que
s'instal.len en barris generalment apartats del centre on gairebé no
hi ha comerç. S'assemblen com dues gotes d'aigua als mercadillos
que es troben en els pobles. Els firaires arriben a les set o les vuit del
matí amb les seves furgonetes velles, munten les parades i s'asseuen
a esperar una clientela, generalment de classe humil i d'edat
avançada, força fidel, que prefereix comprar a prop de casa. Les pa-
rades de barri acostumen a vendre productes senzills a preus
econòmics: roba interior, jocs de llit, texans sense marca, tres parells
de mitjons de tennis pel preu d'un... La majoria de mercadillos es
troben en zones com Nou Barris o Zona Franca, que el transport
públic cobreix amb dificultats. El regateig entre compradors i vene-
dors és la norma.
ENCANTS NOUS (EIXAMPLE) MERCADILLO DEL BESÒS MERCADILLO DE
Lioc: carrer València, 534. (SANT MARTÍ) PROVENÇALS (SANT
Horaris: de dilluns a dissabte de 9 Lioc: carrer Jaume Huguet, 38 (a Lloc: carrer Menorca, 19.
a 19 hores, i fins a les 20 hores de l'aparcament del mercat municipal Horari: tots els dimecres no
març a setembre. del Besòs). de 8 a 14 hores.
Unes 110 botigues. Recinte tan- Horari: divendres i dissabtes de 9 Mercat molt freqüentat per la gent
cat. S'hl troba tot tipus de produc- a 14 hores. del barri, situat darrere del camp
te no alimentari. L'origen del mer- Es coneix com el mercat de la de futbol.
cat són els Encants. Després del Mina. Roba, llenceria, sabates, bosses i
trasllat de l'avinguda Mistral a la bijuteria.
plaça de les Glòries l'any 1929 MERCADILLO DE
amb motiu de l'Exposició Universal CANYELLES (NOU BARRIS) MERCADILLO TRINITAT
i d'un altre canvi d'ubicacló el Lioc: carrer Antonio Machado, 12. NOVA (NOU BARRIS)
1930, un grup d'encantistes va es- Horari: dimecres de 8 a 15.30 Hoc: carrer Xafarines, 21.
tabllr-se pel seu compte, en el hores. Una cinquantena de para- Horari: dimecres de 8 a 15 hores.
solar del camp de futbol del des amb tot tipus de productes.
Martinenc. Els últims els © Eva Guillamet
anys, MERCAT DE VIA FAVÈNCIA
Encants Nous tian patit una dava- Parades especialitzades en el sec- (NOU BARRIS)
liada per la competència del com- tor de la confecció amb ofertes Lioc: avinguda Favència.
plex Barcelona Glòries. d'allò més variades (roba Interior, Data: tots eis dissabtes.
Nombroses botigues estan tanca- vestits, roba esportiva, abrics, Molt petit, amb parades de roba.
des. bosses de mà...). Més de 200 pa-
rades.
MERCADILLO EDUARD
AUNÓS ZONA FRANCA MERCADILLO DE LA ZONA
(SANTS-MONTJUÏC) NORD (NOU BARRIS)
Lioc: plaça del Nou entre eis ca- Lioc: avinguda Rasos de Peguera,
rrers Ferro, Plom i Ciseii. 172.
Horari: diumenges de 9 a 14 Horari: divendres de 9 a 15 hores.
hores. Unes setanta parades de produc-
Es el mercadiiio de venedors am- tes no alimentaris: flassades, roba,
büiants I de productes diversos no sabatilles, música, ulleres de sol,
alimentaris de les Gases Barates. texans...
© Eva Guillamet
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
42 QUADERN CENTRAL
3. Fires tradicionals
Lligades a festivitats de tipus religiós o a rituals profans. Algunes de
les més populars, com ara Sant Jordi, Santa Llúcia o Sant Ponç, tra-
dicionalment arrelades al cor històric de Barcelona, s'han estès a al-
tres indrets de la ciutat, sovint impulsades per les associacions de
comerciants.
ESPECIAL SANT JORDI AL catalana i l'ofrena de roses. La fira
MERCAT GÒTIC (CIUTAT de roses es coneix des de fa cinc
VELLA) segles, i fins al 1840 va tenir lloc al
Lloc: plaça Nova (enfront de la carrer del Bisbe i a la plaça de Sant
Catedral). Jaume. Era coneguda com a fira
Data i horari: 21, 22123 d'abril de 10 dels enamorats, ja que, llavors com
ES DE PALMES I RAMS a 21 hores. avui, els homes regalaven un ram
B^aacquestes fires s'hi poden trobar palmes, palmons, llorer i tot tipus d'orna- Eis brocanters dei Mercat Gòtic cele- de roses a les seves companyes.
^meennttació, des dels típics rosaris de sucre fins a cintes de colors, per a la ce- bren una edició especial amb motiu La fira de llibres és més recent.
ilebraició del Diumenge de Rams. de Sant Jordi. Alguns autors ia situen a principi
Tot i que conserva ia seva oferta ha- dels anys vint, i d'aitres, a principi
FIRA DE PALMES (CIUTAT FIRA DE RAMS A RAMBLA bituai (vegeu i'apartat de fires espe- dels trenta. A més, ei 23 d'abril és
VELLA) CATALUNYA (EIXAMPLE) ciaiitzades), el mercat fa especial també l'aniversari de ia mort de
Lloc: al voltant de la Catedral. Lloc: Rambla Catalunya. atenció ai món editorial amb una se- Cervantes.
Horari: setmana anterior al DIumen- Data: setmana anterior al Diumenge ieoció de volums descataiogats i
ge de Rams de 10 a 20 hores. de Rams. peces d'interès per ais bibliòfils. FIRA DE SANT JORDI (SANTS-
MONTJUÏC)
FIRA DE RAMS (SANTS- FIRA DE RAMS A LA FIRA DE SANT JORDI (CIUTAT Lloc: plaça de Sants, passeig
MONTJUÏC) SAGRADA FAMÍLIA VELLA) Fructuós Gelabert I plaça Bonet i
Lloc: plaça Bonet I Mulxí. (EIXAMPLE) Lloc: la Rambla, plaça de Sant Mulxí.
Data: setmana anterior al Diumenge Lloc: plaça de la Sagrada Família. Jaume. Data: 23 de abril.
de Rams. Data: setmana anterior al Diumenge Data: 23 d'abril. Més de seixanta parades. Eis últims
Té entre deu i quinze parades. de Rams. La Rambla, artèria vital de Barcelona, anys han proliferat una sèrie de para-
Se celebra des de fa cinc anys. és l'escenari per antonomàsia de des que ofereixen roses amb les pre- © Eva Guillamet
Sant Jordi. Any rere any, les seves sentacions més diverses. A més,
parades de llibres i roses atreuen mi- unes cinquanta llibreries s'apunten a
iers de barcelonins. la festa. Les que ho sol.liciten
Els orígens d'aquesta celebraoió es instal.len una parada de llibres davant
remunten al segle XIV. Ei 1378, ei mateix de l'establiment.
Consell de Cent va declarar dia fes-
fiu ei 23 d'abril, i el Parlament català FIRA DE SANT JORDI (NOU SANT JORDI
ho va ratificar el 1459. Ei seu sim- BARRIS)
bolisme patriòtic no arribaria fins ai Lloc: a la marquesina de la Via Júlia.
1714, amb ia dissolució de la Data: 23 d'abril. La festivitat dei patró de Cataiunya, d'origen aristocràtic, és una de les més
Generalitat després de ia Guerra de Unes vint parades de llibres i roses.
Successió. Cada cop hi ha més llibreters dei antigues de caràcter oficial. Cada Sant Jordi coincideix amb ia ce-
No se sap com es va establir ei lli- barri que instal.len parades davant de any, -que
gam entre ei patró de ia cavalleria les botigues.
lebració dei Dia dei Liibre- omple de roses i llibres eis carrers de Barcelona.
Una tradició admirada que fins i tot s'ha exportat ai Japó. Segons dades dei
Gremi de Liibreters, a i'edició dei 1999 s'ha posat a ia venda un fons de
180.000 títois -50.000 dels quals eren novetats editorials-, amb un volum
d'ingressos d'uns 3.000 milions de pessetes ai conjunt de Catalunya, la qual
cosa representa el 10% de la facturació anuai del sector. A Barcelona ciutat
es van instai.iar 367 parades de llibres.
QUADERN CENTRAL 43
© Eva Guillamet © Image, Manuel Ortega
SANT PONÇ SANTA LLÚCIA
El cuite a Sant Ponç, advocat contra les xinxes i patró dels herbolaris, es La Fira de Santa Llúcia anuncia l'arribada de les festes nadalenques, per a les
barreja amb els cultes agraris ancestrals que se celebraven a la primavera. quals ofereixen tota mena d'elements decoratius: des de pessebres fins a ar-
En aquest dia es posen a la venda herbes aromàtiques I curatives I confl- bres de Nadal I els ornaments per guarnir-los. També hl ha algunes fires de
terla tradicional, com ara arrops I fruita en almívar o gebrada. Els últims galls I galls dindi per proveir els àpats típics d'aquestes dates. Completen
anys, però, la Fira de Sant Ponç ha esdevingut també un aparador de tota aquest apartat les fires de Reis, un tradicional aparador de joguines.
mena de productes ecològics. Sota la marca de la garantia biològica i ar-
tesanal, a les parades es pot trobar un gran assortiment de mel i els seus FIRA DE SANTA LLÚCIA Arbres de Nadal I ornaments de
derivats, confitures, caramels, condonyats, gelees, pastissos i altres llami- (CIUTAT VELLA) l'època. Prop de vint parades.
nadures. Lioc: plaça Nova, avinguda Catedral
i rodalies. FIRA DE NADAL (SANTS-
una benedicció d'herbes a les set Data i horari: del 8 ai 23 de desem- MONTJUÏC)
del matí. El 1871 I el 1883, al Diari bre de 9 a 22 hores. Lioc: plaça de ia Marina (Zona
de Barceiona apareix esmentada Unes 391 parades, de les quals Franca).
una fira "de rams, flors I herbes re- 146 són de figures, 126 d'arbres I Data: del 5 ai 24 de desembr
meieres I oloroses" que es feia a "la plantes nadalenques, 115 d'arte- Unes vint parades d'arbres nai
vora dreta" del carrer Hospital, on sania i 4 de simbombes. És la fira lenes i ornaments de l'època
es continua celebrant. Altres distric- de pessebres més important que
tes de la ciutat s'han afegit a la tra- se celebra en aquestes dates. La FIRA DE NADAL (SANTS-
diclò. referència més antiga que es co- MONTJUÏC)
neix data del 1786. El que és Lioc: avinguda Paral.iei, enfront del
FIRA DE SANT PONÇ (SANTS- segur és que a final del segle pas- Molino.
MONTJUÏC) sat aquesta fira tenia lloc a la plaça Data: del 5 ai 24 de desembre.
Lloc: carrer Biai. Nova juntament amb la fira de bro- Deu parades d'arbres de Nadal i
Data: 10 i 11 de maig. canters, de la qual era una part ornaments.
Assortiment de productes típics de molt petita. Tot i estar dedicada a
la festivitat. Té entre cinc i deu pa- l'ornamentació nadalenca, els úl- FIRA DE SANTA LLÚCIA
rades. Molts forns del barri de tims anys ha anat creixent el nom- (NOU BARRIS)
Sants omplen els aparadors amb bre de parades d'artesania, situa- Lioc: a ia marquesina de ia Via
dolços i pastissos típics. des al voltant de la Catedral, que Júlia.
FIRA DE SANT PONÇ (CIUTAT conformen una oferta comple- Data: del 5 ai 23 de desembre.
VELLA) FIRA DE SANT PONÇ mentària d'objectes de regal per a Tot allò relacionat amb l'ornamen-
Lloc: carrer Hospital. (SARRIÀ-SANT GERVASi) les festes. Durant la fira se cele- taciò nadalenca.
Data i horari: 11 de maig de 9 a 21 Lioc: plaça Mañé i Fiaquer i plaça bren un seguit d'activitats culturals: A les principals parades d'avets i
hores. de Sarrià. la Diada de Tradicions i Costums arbres típics s'hi han afegit para-
Gairebé 200 parades amb els pro- Data: 11 de maig. Nadalenques, una cercavila de des especialitzades en figures de
ductes típics de la jornada, plenes a Assortiment de productes típics. grallers i Carassa, concursos de pessebres, garlandes i ornaments
vessar de colors i aromes. Aquesta Una dotzena de parades. pessebres i exposicions. florals de tot tipus. Entre quinze i
fira es coneix al carrer Hospital des vint parades.
del 1871. Al segle XVI, els cronistes FIRA DE SANT PONÇ (NOU FIRA DE NADAL SAGRADA
ja esmenten una fira d'herbes que BARRIS) FAMÍLIA (EIXAMPLE) FIRA DEL GALL DINDI
es feia davant de l'església de Sant Lioc: a ia marquesina de ia Via Lioc: avinguda Gaudí. (CIUTAT VELLA)
Miquel, i que algun autor lligava Júlia. Data: del 4 ai 23 de desembre. Lioc: passeig de Pujades (a ia
amb l'època romana i les festes de- Data: 11 de maig. Arbres i productes de Nadal. porta del Parc de ia Ciutadeiia).
dicades a Flora, deessa de la vege- Té unes deu parades. A més de Data i horari: del 20 ai 23 de de-
taciò. El Costumari català recull les parades específiques, alguns FIRA DE NADAL (SANTS- sembre, tot ei dia.
que, a principi del segle XIX, es retia forns I botigues de queviures MONTJUÏC) Des de fa vuit o nou anys, sols
culte a Sant Ponç a l'antiga església posen parades amb els productes Lioc: plaça Bonet i Muixí. queden dues parades, que oferei-
de l'Hospital de la Santa Creu amb típics del dia. Data: del 5 ai 24 de desembre. xen gall dindi, capons, cabrits, co-
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
44 QUADERN CENTRAL
nills, ànecs. Són els vestigis de CAMPANYA DE REIS (SANTS- Tot tipus de joguines i dolços. Entre
i'antiga fira que abans anava des MONTJUÏC) deu I vint parades.
de i'Estació de França fins a i'en- Lloc: plaça de Sants, Cotxeres I
trada principal del Parc de ia plaça Bonet I Mulxí. FIRA DE REIS DE LA GRAN VIA
Ciutadella, Aquestes dues parades Data: del 2 al 5 de gener. Lloc: Gran Via, entre Entença I
s'hi intai.ien des de fa quaranta i Recollida de tot tipus de joguines i Muntaner.
31 anys, respectivament. material escolar. Unes deu parades. Data: del 23 de desembre al dia de
Diverses entitats i organitzacions Rels.
FIRA DEL GALL DINDI socials s'encarreguen de coordinar Unes 150 parades. Per a moltes fa-
(SARRIÀ-SANT GERVASi) la recollida de tot tipus de material mílles barcelonines, segueix sent el
Lloc: plaça de Sarrià. lúdic I didàctic. lloc tradicional per comprar les últl-
Data: cap de setmana anterior al mes joguines per al dia de Reis.
dia de Nadal. FIRA DE REIS (NOU BARRIS) Malgrat la competència de les grans
Entre deu i quinze parades d'a- Lloc: Via Júlia. superfícies, manté bona part de la
questa au típica dels àpats nada- Data: del 24 de desembre al 5 de seva activitat. En la data clau, resta
iencs. gener. oberta fins a altes hores de la nit.
4. Fires
^peciaiitzades
A Anda de l'oferta relacionada amb les tradicions, durant tot l'any
hMa fires especialitzades. Les solen organitzar gremis i associacions
plegats en trobades anuals o periòdiques, però també els comer-
ciants d'un barri que surten al carrer per apropar els seus articles als
vianants. Cal destacar que bona part d'aquests mercats tenen lloc a
Ciutat Vella. Dos són els principals factors que expliquen aquest fet:
l'afluència contínua de públic al centre de la ciutat i el seu entorn
històric i arquitectònic, que fa que la compra al carrer sigui un
atractiu lúdic més per a ciutadans i turistes.
Hi ha fires especialitzades en art, llibres, música, ceràmica, alimen-
tació o antiguitats. Les més esteses, però, són les d'artesania, amb
un mostrari de productes molt heterogeni sota un denominador
comú: l'elaboració pròpia, el segell/eí a mà. Tant aquest sector com
el de l'alimentació o la ceràmica ofereixen la possibilitat d'adquirir
articles fets pels mateixos venedors. És a dir, articles amb l'encant
de la singularitat i allò autèntic enfront de la producció uniformit-
zada de la indústria. De la mateixa manera que ha succeït a fires tra-
dicionals com ara Santa Llúcia, l'artesania s'ha anat introduint en
mercats que tenen una altra especialització i on moltes vegades es
poden trobar algunes parades amb tota mena d'articles manufac-
turats.
D'altra banda, en l'apartat de mercats especialitzats en figuren dos
de prou coneguts i emblemàtics: els de flors i ocells de la Rambla.
© Eva Guillamet
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
QUADERN CENTRAL 45
ART ARTESANIA
MOSTRA D'ART SANT JOSEP costat dels pintors del barri: des FIRA DEL COL·LECTIU FIRA DE CERÀMICA
ORIOL (CIUTAT VELLA) de productes d'artesania llatino- D'ARTESANS I CREADORS CREATIVA (CIUTAT VELLA)
Lloc: plaça Sant Josep Oriol. americana i africana fins a souve- SANT JORDI-GRUP FÈMINA Lloc: Portal de l'Àngel.
Horaris: dissabtes d'l 1 a 22 hores nirs per als turistes que visiten la (CIUTAT VELLA) Data I horari: del 23 de desembre
I diumenges de 10 a 15 hores. Sagrada Família. Lloc: plaça de la Vila de Madrid. al 5 de gener -tret de festius- de
Creada el 1977, és una de les més Dates i horari: tots els dissabtes de 10 a 21 hores. El dia d'inici varia
veteranes d'aquest àmbit. Està es- MOSTRA D'ART DELS l'any -tret dels mesos de juliol I segons el calendari nadalenc.
pecialitzada en pintura, amb cin- PRESOS DE CATALUNYA agost- d'11 a 20.30 hores. També Quaranta parades amb productes
quanta parades i una oferta hete- (CIUTAT VELLA) és oberta de Nadal a Reis. que es venen directament del taller
rogènia de tota mena d'estils I tèc- Lloc: Moll de la Fusta. Són entre sis i vuit parades que al comprador.
ñiques. També hi ha una parada Data: de l'I al 30 de maig. venen tota mena de productes arte- Qrganitza l'Associació de
d'escultura. L'emplaçament accen- Organitzada per la Direcció sanals: argent (penjolls, arraca- Ceramistes de Catalunya.
tua l'encant d'una fira d'artistes. General de Serveis Penitenciaris. des...), ceràmica, petits objectes de
fusta, espardenyes, roba (fundes FIRA DE COMERCIANTS I
MOSTRA D'ART (SARRIÀ- nòrdiques, samarretes, bolquers, ARTESANS DEL BARRI DE
SANT GERVASI) davantals, agafadors per a la cuina) SANT JUST (CIUTAT VELLA)
Lloc: plaça de Sarrià. etc. Les artesanes fan els produc- Lloc: plaça de Sant Just.
Horari: primer diumenge de cada tes a la parada, davant del públic. Data I horari: el primer dijous de
mes de 10 a 14 hores. Aquest col.lectiu també s'instal.la al cada mes de 10 a 20 hores.
Els pintors del districte mostren les Moll del Dipòsit, al Portal de l'Àngel L'Associació de Comerciants i
seves obres en aquarel·la, oli, I a la plaça de Joaquim Folguera. Artesans del Barri de Sant Just-
guaix... Tot tipus d'obres. Entre Han deixat d'acudir temporalment a Catedral organitza aquesta pet-
© Eva Guillamet cinc i deu parades. la plaça de Sarrià, a causa de les Ita mostra on es pot trobar antigui-
MOSTRA DE PINTURA DE obres que es fan en aquest espai. tats, llibre nou i de segona
L'ASSOCIACIÓ DE PINTORS FIRA DE PINTURA PORT mà, ceràmica, articles per a
DEL PORT VELL (CIUTAT OLÍMPIC (CIUTAT VELLA) FIRA DEL COL·LECTIU col·leccionistes de postals i car-
VELLA) Lloc: Port Olímpic. D'ARTESANS I CREADORS telis, joieria, puntes de coixí, per
Lloc: plaça ¡taca (Maremàgnum). Dates I horari: dissabtes i diumen- SANT JORDI-GRUP FÈMINA fums, mobles i objectes d'
Dates I horaris: dissabtes d'l 1 a ges, sense un horari fix. Als mesos (CIUTAT VELLA) tori 0 obra gràfica.
18.30 hores (hivern) i de 10 a d'estiu, tardes i nits. Lloc: Moll del Dipòsit, al costat del
20.30 hores (estiu). Diumenges I Palau de Mar. FIRA DE NOVA ARTESAN
festius de 10 a 14.30 hores. Dates I horari: tots els diumenges (CIUTAT VELLA)
Mercat de pintura que es fa des (hivern), tots els dissabtes I diumen- Lloc: Rambla Santa Mònica.
de l'octubre del 1995. Vint para- ges (a partir de Setmana Santa) I Dates i horaris: dissabtes de 1
des amb obres de tots els estils i tots els dies durant els mesos de 22 hores. Diumenges, vigílies de
tècniques. juliol I agost. D'l 1 a 20.30 hores. festius I festius d'l 1 a 22 hores.
Es tracta de la mateixa oferta I el De Nadal a Reis, obert cada dia
MOSTRA DE PINTORS mateix col.lectiu descrits a la fitxa d'l 1 a 22 hores.
AFICIONATS (EIXAMPLE) anterior. La fira és més gran: unes Extensa oferta artesanal que
Lloc: plaça de la Sagrada Familia, divuit parades. forma ja part del paisatge de la
entre Sardenya y Sicilia. zona baixa de la Rambla. Uns
Horari: dissabtes, diumenges I fes- FIRA DEL COL·LECTIU quaranta punts de venda envoltats
tius de 10 a 15 hores. D'ARTESANS I CREADORS de l'aroma I l'estètica hippy.
Entre deu i vint parades d'olis, llto- SANT JORDI-GRUP FÈMINA Joieria i bijuteria, ceràmica, roba,
grafies, aquarel·les... HI ha altres (CIUTAT VELLA) samarretes, bosses de mà, jogui-
parades d'allò més variades que Lloc: Portal de l'Àngel. nes i petits objectes de fusta,
exposen la seva mercaderia al Data i horari: del 8 al 27 de març complements...
© Eva Guillamet d'l 1 a 20 hores.
FIRA D'ART (SANTS- Entre 20 I 24 parades. Es tracta
MONTJUÏC) de la mateixa oferta i el mateix
Lloc: plaça Bonet i Muixí (Sants). col.lectiu descrits a les fitxes ante-
Data: primer diumenge de cada mes. riors. Aquesta fira s'organitza des
L'associació d'artistes de Sants de fa cinc anys amb motiu de la
exposa les seves obres. Formats i celebració del Dia de la Dona, el 8
tècniques d'allò més variats. Entre de març.
deu i quinze parades. Abans se
celebrava al Parc de l'Espanya FIRA DE CERÀMICA I
Industrial. TERRISSA (CIUTAT VELLA)
Lloc: Portal de l'Àngel.
MOSTRA D'ART PARC GÜELL Data: durant les festes de la Mercè.
(GRÀCIA) Quaranta parades, una d'elles dedi-
Lloc: carrer Olot, 7. cada a un tema monogràfic que
Horari: dissabtes I diumenges de canvia a cada edició; el setrill, la
10 a 14 hores. ceràmica del Marroc, etc.
© Eva
© Eva Guillamet Guillamet
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
46 QUADERN CENTRAL
FIRA DE SANT ELOi (CIUTAT vidre, ceràmica, fusta, paper o FIRA D'ARTESANIA ROSA DE
VELLA) roba. També hi ha miralls, antigui- MAIG (SANT ANDREU)
Lloc: carrer Argenteria. tats, essències aromàtiques, sa- Lloc: plaça Orfiia.
Data i horari: 1 de desembre de marretes, espelmes... Els artesans Data: primer dissabte de cada
10 a 20 hores. treballen de cara al públic. Entre mes.
És la primera mostra d'artesania vint i trenta parades.
popular de la Ribera. Unes vint pa- FIRA DEL TREBALL ARTÉSÀ
rades de botiguers del barri on s'hi FIRA DEL COL·LECTIU (SANT ANDREU)
venen gravats, productes aiimen- D'ARTESANS I CREADORS Lloc: passeig Onze de Setembre.
taris, puntes de coixí, vidre, res- SANT JORDI-GRUP FÈMINA Data: de i'l ai 30 de juny.
tauració, pintura, roba, artesania (SARRIÀ-SANT GERVASI) Organitzada per l'Associació de
d'Àfrica... Tot fet a mà. Lloc: plaça de Joaquim Foiguera. Comerciants de Sant Andreu-
Horari: tots els dijous d'l 1 a 20.30 Sagrera.
MERCAT DE PRODUCTES hores.
ARTESANS DE LA SAGRADA De sis a vuit parades. Joieria, cerà- FIRA D'ARTESANS DEL CLOT
FAMÍLIA (EIXAMPLE) mica, objectes de fusta, esparde- (SANT MARTÍ)
© Eva Guillamet
Lloc: carrer Padiiia, davant de ia nyes, roba (fundes nòrdiques, sa- Lloc: plaça Font i Sagués.
Sagrada Família. marretes, bolquers, davantals, mes de 9 a 21 hores. Horari: segon dissabte de cada
Horari: de dilluns a diumenge, matí draps i agafadors per a la cuina). Productes d'alimentació, mel, her- mes de 9 a 21 hores.
i tarda. Les artesanes fan els productes a bes medicinals, caramels, petites Ceràmica i peces d'artesania.
Organitza l'Associació de la parada, davant del públic. joguines i estris de cuina de fusta. Entre cinc i deu parades molt di-
Venedors Ambulants de la Plaça Aquest ool.lectiu també s'instal.la verses.
del Mirall. Té entre deu i dotze pa- al Moll del Dipòsit, al Portal de FIRA D'ARTESANS DE NOU
rades. Els venedors es queixen l'Àngel i a la plaça Vila de Madrid. BARRIS FIRA D'ARTESANS DEL
que els botiguers de la zona els Han deixat d'acudir temporalment Lloc: plaça Francesc Layret. POBLENOU (SANT MARTÍ)
impedeixen vendre souvenirs als a la plaça de Sarrià, a causa de les Horari: primer dissabte de cada Lloc: Rambla del Poblenou, 72,
turistes. Els horaris són molt varia- obres que s'hi estan fent. mes de 10 a 20 hores. entre Pujades i Ramon Turró.
bles segons l'època de l'any i del Entre cinc i deu parades d'objec- Horari: primer dissabte de cada
clima. FIRA D'ARTESANIA (GRÀCIA) tes de decoració, estris de cuina... mes de 9 a 21 hores.
Lloc: plaça de ia Triiia. Molt petit.
D'ARTESANS Data: primer divendres de cada FIRA D'ARTESANIA ROSA DE S'hi ven bijuteria, ceràmica, fer-
lMPLE) mes. MAIG (SANT ANDREU) matges, ametlles garapinyades,
carrer Rogent, 28. Ceràmica de tot tipus, des d'orna- Lloc: plaça del Comerç, 1. mel, fruits secs...
■ últim dissabte de cada mes Horari: primer dissabte de cada
a 14 hores. mes de 9 a 20.30 hores.
sania i alimentació. S'alterna amb la Fira d'Artesania'
de Sant Andreu.
IRA DEL DIA DE LES
COMARQUES CATALANES FIRA D'ARTESANIA DE SANT
(EIXAMPLE) ANDREU
Lloc: carrer Urgell, 2, ai costat del Lloc: plaça del Comerç.
mercat de Sant Antoni. Horari: els dissabtes no festius de
Horari: ei segon divendres i dis- © Eva Guillamet 9 a 20.30 hores, excepte l'estiu.
sabte de cada mes de 10 a 21 ments fins a vaixelles. Entre cinc i Tot tipus d'artesania, des de decc-
hores. deu parades. De vegades s'hi ins- ració fins a objectes d'allò més va-
La fira pretén potenciar la cultura tal.Ien parades d'aliments caso- riats. Unes deu parades. L'oferta
popular catalana, però sobretot els lans. varia segons els expositors, que
productes artesans de les comar- prevenen de l'Escola de
ques (formatges, mel, perfums, FIRA D'ARTESANIA (GRÀCIA) Foment i Estudi de Belles Arts
plantes...). Lloc: plaça Rovira i Trias. Rosa de Maig.
Data: quart divendres de cada © Eva Guillamet
mes.
FIRA DE PRODUCTES Productes de decoració, estris de
ARTESANALS (SANTS- cuina i aliments artesanals. Entre
MONTJUÏC) cinc i deu parades.
Lloc: plaça de Sants.
Data: primer dijous de cada mes. FIRA DE LUTHIERS I
Essències aromàtiques, mel, for- ENCANTS FOLK (GRÀCIA)
matge, pa i pastes d'elaboració Lloc: plaça Anne Frank.
artesanal. Entre cinc i deu para- Data: 7 de març.
des. Organitzada pel Centre Artesà
Tradicionàrius.
ARTESANTS (SANTS-
MONTJUÏC) FIRA D'ARTESANIA
Lloc: Estació de Sants. POPULAR CATALANA PLAÇA
Horari: cada dijous i diumenge de EIVISSA (HORTA-GUINARDÓ)
10 a 21 hores. Lloc: plaça Eivissa.
Tot tipus de decoració en metall. Horari: tercer divendres de cada
© Eva Guillamet
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
QUADERN CENTRAL 47
set del matí se subhastaran. Un
BROCANTERS cop adquirits els lots complets, els
El terme brocanter prové dels termes francesos brocanteur I brocant. En prin- venedors Inicien la venda al públic
clpl, els brooanters es diferencien dels antiquaris perquè tracten en gènere en general. De set a vuit del matí hi
amb menys de cent anys, però els límits nc són tan precisos. Eventualment, ha una majoria de compradors pro-
un brocanter pot vendre una peça del segle XIX, I un antiquari, un objecte art fessicnals. És la millor hora per tro-
déco. La diferència, en algun tipus de mercaderia, està relacionada amb ei bar ocasions. Un altre bon moment
valor de la peça. Els antiquaris acostumen a tractar en gènere anomenat d'a/- ès al migdia, quan els articles que
ta època: peces selectes I mès cares. els antiquaris nc han comprat bai-
xen considerablement de preu.
MERCAT GÒTIC (CIUTAT antiga i de segona mà, pins, premsa,
VELLA) imatgeria militar, etc. Una parada ven FIRA DE BROCANTERS DE LA
Uoc: plaça Nova, enfront de la reproduccions de peces arqueclògi- GRAN VIA (EIXAMPLE)
Catedral. ques i escultures de civilitzacions anti- Uoc: Gran Via amb Rambla de
Horari: dijous de 9 a 20 hores. gues (Grècia, Roma, Egipte, Mèxic). Catalunya.
Gairebé trenta parades de compra- Els brccanters es queixen que a poc Data: al setembre, durant les festes
venda de tota mena de gènere antic. a poc s'Ini han afegit parades de vi- de la ©
Mercè, del 17 al 27. Eva Guillamet
Porcellanes, bibelots I bescults (por- decjccs, roba, bijuteria i altres pro- Unes trenta parades. Organitzada per Francesc Macià I Beethoven.
cellana crua sense envernissar); cà- ductes, que desvirtuen el caràcter l'Associació Professional de Data: del 4 al 14 de març I una set-
meres fotogràfiques; joies isabelines i original de la mestra. Brccanters. mana abans de Nadal.
modernistes; moble auxiliar; joguines Són trenta parades cobertes.
de col·leccionista; mantens de ENCANTS DEL GÒTIC (CIUTAT MERCAT DEL VELL ESTACIÓ Organitza l'Associació Professional
Manila; puntes; postals I documents; VELLA) DE SANTS (SANTS-MONTJUÏC) de Brccanters.
gravats; objectes d'escriptori (màqui- Lloc: plaça George Om/ell. Uoc: Estació de Sants.
nes d'escriure, plomes); sifons; llibres; Horari: dissabtes d'11 a 21 hores. Horari: dilluns, dimecres I divendres FIRA DE BROCANTERS DE
rellotges; vaixelles; talles; pintura ca- Artesania i antiguitats. Una desena de de 10 a 21 hores. SARRIÀ (SARRIÀ-SANT
talana de l'Escola d'Olot... parades que ofereixen des de llibres Unes vint parades. Abans s'ancme- GERVASO
Els orígens del mercat daten de l'edat fins a roba de segona mà, joguines, nava Mercat de Brccanters. Uoc: plaça de Sarrià.
mitjana: estaria relacionat amb el cromos, discos, maquetes de vaixells Data I horari: els dimarts de 9 a 18
mercat de mobles I objectes vells que i tota mena d'objectes antics. ELS BROCANTERS DE LA hores. A l'agost no es fa.
llavors se celebrava, a la plaça Nova. DIAGONAL (SARRIÀ-SANT Quinze parades. Organitzada per
Va subsistir amb la Fira de Santa ENCANTS VELLS (EIXAMPLE) GERVASI) l'Associació Professional de
Uúcia fins a final del segle passat. Fira Bellcaire (fundada el 1375). Uoc: avinguda Diagonal entre Brccanters.
Lloc: plaça de les Glòries I carrer
Dos de Maig.
Parades: 1.100 punts de venda FLORS
(uns 500 venedors).
Horari: dilluns, dimecres, divendres I MERCAT DE LES FLORS DE FIRA DE SANTA RITA (CIUTA'
dissabte de 8 a 16 hores. LA RAMBLA (CIUTAT VELLA) VELLA)
Articles nous I vells (mobles, ma- Lloc: Rambla Sant Josep. Lloc: plaça de Sant Agustí.
quinària, roba, articles de ferreteria, Horaris: de dilluns a dissabte de 9 a Data: 22 de maig.
d'esport, elèctrics...). És el lloc de 21 hores I diumenges de 9 a 15 La plaça de Sant Agustí va ser un
© Eva Guillamet Barcelona per excel·lència per tro- hores. centre de reunió dels pagesos dels
però pràcticament com a mercat de bar mobles vells. Però també s'hi L'origen d'aquest mercat, actualment pobles del Baix üobregat. Fli venien
llibres. El 1978, l'associació de cc- poden trobar els productes mès in- integrat per setze establiments, pc- fruita a l'engrós i herbes, i intercan-
merciants Barnacentre el va recupe- versemblants, des d'una pastera dria remuntar-se al segle XIII, època viaven bestiar, entre d'altres tran-
rar com a mercat dels antiquaris del de pagès amb cent anys d'antigul- en què ja hl havia dones venent flors saccicns comercials. D'aquest mer-
carrer de la Palla, però la Iniciativa nc tat, un gramòfon de maneta, un a la part baixa de la Rambla. cat va derivar la Fira de Santa Rita,
va reeixir i a poc a poc va esdevenir motor, un telescopi, una cabina an- Els establiments fixos es van inau- una fira de flors originada al voltant
una fira de brccanters. Quan se cele- glesa de telèfon c un forçat de gurar el 1853. de les ofrenes a la santa.
bra la Fira de Santa Uúcia es traslla-
da a un altre emplaçament, que a
hores d'ara nc ès fix. L'any passat va
ser l'avinguda Portal de l'Àngel. Torna
a la plaça Nova del 28 de desembre
al 7 de gener. També fa edicions es-
pecials per Sant Jordi i la Mercè.
FIRA DE BROCANTERS MOLL
DE LES DRASSANES (CIUTAT
VELLA) © Eva Guiiiamei
Uoc: Portal de la Pau, al costat de les pagès romà fins a la mès moderna
Golondrinas. mountain bike.
Horari: dissabtes I diumenges d'l 1 a A les 4.30 hores de la matinada,
21 hores. una setantena de drapaires arriben
Brccanters i col·leccionisme: jegui- al recinte amb els seus camions i
nes, monedes, minerals, discos, roba munten els lots que a partir de les
© Jordi Morera
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
QUADERN CENTRAL
MUSICA MENJAR i BEURE
MOSTRA EL PLANTER DEL FIRA DEL COL·LECTIU guns dels plats més típics de fondes
TRADICIONÀRIUS (GRÀCIA) D'AR-TESANS DE catalanes sense necessitat de des-
Lloc: plaça Rius I Taulat. L'ALIMENTACIÓ (CIUTAT piaçar-se. Els plats costen 500 pes-
Data I horari: 21 de març a partir VELLA) setes; les postres, 350, i la beguda,
de les 11 hores. Lloo: plaça del PI. 150.
Mostra de centres escolars, grups, Dates i horari: primer I tercer diven-
persones i entitats que treballen dres, dissabte i diumenge de cada MOSTRA DE CUINA
en l'ensenyannent de la música mes, de 10 a 22 hores. També obren BARCELONINA
tradicional. per Santa Eulàlia, Sant Jordi, la Lloc: per determinar.
Mercè i Rels. Dates: del 16 al 26 de setembre.
FIRA DE LA MÚSICA (NOU Fa quinze anys que funciona. Les Organitzada pel Gremi de
BARRIS) dotze parades ofereixen un extens i Restauració de Barcelona.
Lloc: a la marquesina de la Via variat assortiment d'aliments d'eiabo- Degustació de plats (de pagament).
© Eva Guillamet
Júlia.
Data: 21 de juny. MOSTRA DE MUSICA A LA
Les actuacions en viu per celebrar PLAÇA MASADAS (SANT
el Dia de la Música es completen ANDREU)
amb una àmplia oferta de discos Lloc: carrer Moniau, 54.
de pollvinil i compactes. Unes deu Data I horari: 20 de març a partir de
parades. És un dels certàmens les 11 hores.
més joves. Organitzada per BON Fusió.
OCELLS I ANIMALS DE COMPANYIA
ERCAT DELS OCELLS DE 21 hores I diumenges de 9 a 15
RAMBLA (CIUTAT VELLA) hores.
la Rambla, 132. A principi del 1999 es van renovar els
Ho/Wis: de dilluns a dissabte de 9 a dotze quioscos de venda d'animals.
© Eva Guillamet
ració artesana. Formatges, iogurts, MOSTRA DE TASTETS AL
BRES patés i embotits, mel i derivats MERCAT DE SANT ANDREU
-també cosmètica i espelmes-, re- Lloc: plaça Mercadal, 41.
IRA DEL LLIBRE ANTIC A FIRA DEL LLIBRE DE bosteria, caramels, herbes, tes, Data: de l'I al 30 de novembre.
CIUTAT VELLA BARCELONA (EIXAMPLE) espècies, codonyat, geiees, melme- Degustació de plats (de pagament).
Lloc: Portal de l'Àngel. Lloc: Passeig de Gràcia. iades, olives, conserves de tomà-
Data I horari: del 5 al 16 de maig, Data i horari: del 27 de maig al 6 quet, galetes, pastissos, xocolata i FIRA TRADICIONAL DE
de 10 a 21.30 hores. de juny, de 10 a 21 hores. derivats, vins i vinagres. PRODUCTES NATURALS
Aquesta fira de recent creació -la Després d'una edició fallida ai Moll SAGRADA FAMÍLIA
del 1999 ha estat la segona edi- de la Fusta, la fira ha tornat a la MOSTRA DE VINS I CAVES DE (EIXAMPLE)
ció- és l'única dedicada exclusiva- seva tradicional ubicació a CATALUNYA (CIUTAT VELLA) Lloc: avinguda Gaudí.
ment ai llibre antic. Catorze para- i'Eixampie. Lloc: Port Vell. Horari: primer I tercer diumenge de
des, on també es pot trobar gra- Entre 150 i 160 punts de venda. Data: del 19 al 26 de setembre. cada mes de 9 a 21 hores.
vats, postals, documents... Se celebren activitats paral.leles: Degustacions de pagament. Orga- Aliments i altres productes artesa-
un cicle de conferències i ei Dia de nitzat per l'institut Català de la Vinya. nais. Organitza ei Coi.iectiu Artesà
l'Autor. de Productes Naturals.
FIRA DE PRODUCTES
MERCAT DE LLIBRES ALIMENTARIS (NOU BARRIS)
DIPUTACIÓ (EIXAMPLE) Lloc: a la marquesina de la Via Júlia.
Lloo: carrer Diputació, 230. Data: del 2 al 6 de juliol.
Horaris: de dilluns a divendres de Tot tipus de productes agroaiimenta-
10 a 14 I de 16 a 20 hores. ris que tenen en comú una elabora-
Dissabtes fins a les 14 hores. ció casolana i artesanai. Des de for-
matges fins a rebosteria. Una dotze-
FIRA DEL LLIBRE D'OCASIÓ na de parades.
J. V. FOIX (SARRIÀ-SANT
GERVASI) MOSTRA DE CUINA DE CASES
Lloc: plaça de Sarrià. DE FONDA DE CATALUNYA
Horari: tots els divendres de 9 a (GRÀCIA)
20 hores. Lloc: plaça Gal. la Placídia.
Entre cinc i deu parades de llibres Data I horari: de l'li al 24 de juny, de
de segona mà. 13 a 16 hores I de 17.30 a 23 hores.
Deu parades. Possibilitat de tastar ai-
© Eva Guillamet Eva Guillamet
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
QUADERN CENTRAL 49
5. Mercats de
col·leccionista
Els mercats de col.leccionista es trepitgen amb els especialitzats.
De fet, la llista podria ser més àmplia si s'hi incloguessin brocan-
ters, antiquaris o fins i tot els aficionats a col·leccionar llibres vells.
Amb tot, Barcelona conserva fires que, setmanalment o un cop
l'any, congreguen col.leccionistes de punts de llibre, pins, segells o
joguines.
© Eva
FIRA DE "PINS" (CIUTAT Mercat de compra, venda I
VELLA) canvi. És el lloc Ideal per als
Lioc: passeig Liuís Companys, ai clonistes de maquetes I objectes
costat de i'Arc de Triomf. mecano. S'hl poden trobar peces
Horari: diumenges de 9 a 15 hores. recanvis d'avions, trens, cotxes... I
tot tipus de figures en miniatura. HI
MOSTRA DE MINERALS I fia unes deu parades I alguns partí-
FÒSSILS (CIUTAT VELLA) culars que venen pel seu compte.
Lloc: Portal de Santa Madrona.
Data: diumenges i festius.
MERCA HOBBY (SANT
ANDREU)
Lioc: piaça Masadas, 1.
Horari: primer diumenge de cada
mes de 9 a 14 hores.
© Eva Guillamet
MERCAT DE SANT ANTONI Alguns venedors de roba aprofiten
(vegeu mercat de Sant Antoni, la fira per exposar les seves mer-
dins l'epígraf "Mercat de mer- cadenes.
cats").
TROBADA DE COL.LECCIO-
FIRA DE FILATÈLIA I NISTES DE PUNTS DE LLIBRE
NUMISMÀTICA (CIUTAT (CIUTAT VELLA)
VELLA) Lioc: Museu Marès.
Lloc: Plaça Reial. Dates: 23 d'abrii.
Data i horari: diumenges de 9 a
14.30 hores. TROBADA DE COL.LECCIO-
Se celebra des de fa més de sel- NISTES (CIUTAT VELLA)
xanta anys. Segells I monedes, tot Lioc: Museu Marès.
i que també hl fia parades de re- Data: 19 de setembre.
vistes de segona mà. Aplega un Adreçada a col.leccionistes en
gran nombre de col.leccionistes. general. © Eva Guillamet
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
50 QUADERN CENTRAL
6. Altres mercats
Hi ha fires i mercats que, per la seva temàtica o el piíblic al qual es
dirigeixen, resulten difícils de classificar. Són certàmens peculiars
dels quals gairebé no n'hi ha dos d'iguals a la ciutat.
© Eva Guillamet
DEL COMERÇ A MOSTRA D'ENTITATS DEL MERCAT ALTERNATIU PER A Fira de pagament (1.000 pessetes),
ANDREU NUCLI ANTIC (CIUTAT VELLA) JOVES RIERA BAIXA a la segona planta del centre co-
per determinar, Lloc: per determinar. (CIUTAT VELLA) mercial.
del 15 al 30 de juny. Data: de l'I al 30 de juny. Lloc: Riera Baixa, 1.
Organitza l'Associació de Més informació a la seu del distric- Horari: primer dissabte de cada MOSTRA FLOTANT DEL
Comerciants de Sant Andreu- te de Ciutat Vella. mes de 10 a 20 hores. VAIXELL D'OCASIÓ AL PORT
Sagrera. Proposa ser una alternativa per a VELL (CIUTAT VELLA)
FESTA DE LA DIVERSITAT gent jove, pel que fa a articles Lloc: Port Vell.
DIADETA. MOSTRA (CIUTAT VELLA) d'interès per a la joventut, com Data: del 8 al 16 d'abril.
D'ENTITATS DE LA Lloc: Moll de la Fusta. ara roba, complements, música,
BARCELONETA (CIUTAT Data: del 7 al 9 de maig. articles reciclats i artesania de ore- FIRA PER LA TERRA (CIUTAT
VELLA) Organitzada per SOS Racisme, aoió. Organitzat pels comerciants VELLA)
Lloc: per determinar. amb parades musicals, degustació del carrer Riera Baixa. Lloc: Parc de la Ciutadella.
Data: 11 i 12 de setembre. de menjars típics i venda de pro- Data i horari: del 23 al 25 d'abril de
Més informació a la seu del dis- ductes artesanals de països de tot INTERMERCADILLO (CIUTAT 10 a 21 hores.
tricte de Ciutat Vella. el món. VELLA)
Lloc: Centre Cultural Imaginari MOSTRA D'ENTITATS DE LA
Kiku MIstu, carrer Palau, 5. ZONA NORD A LA PLAÇA
Horari: primer dissabte de cada ROJA DE CIUTAT MERIDIANA
mes de 17 a 21 hores. (NOU BARRIS)
Es bescanvien tot tipus d'objec- Lloo: avinguda Rasos de Peguera, 1.
tes, sempre que no sigui a canvi Data: del27 de setembre a l'li de
de diners. Per exemple, llibres a novembre.
canvi de discos, o cintes de vídeo Organitzada per la Coordinadora
a canvi de roba, o objectes de de- d'Entitats de Zona Nord.
coració.
FIRA DE PRODUCTES
FIRA EXPO-ALTERNATIVA AL ETIQUETATS EN CATALÀ
MAREMÀGNUM (CIUTAT Lloc i data: per determinar.
VELLA) Més informació a la seu del districte
Lloc: Moll d'Espanya. de Ciutat Vella.
Data i horari: del 26 al 28 de fe-
brer d'l 1 a 23 hores.
© Eva Guillamet
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
51 TURISME INTERIOR
text Vicenç Altalo il·lustració Gloria Zemborain
La plaça Sant Felip Neri
És un espai gairebé amagat, amb vocació
hermètica. Un anell de pedra al voltant
d'una font, el miratge perfecte de la
immobilitat. El poeta i assagista Vicenç
Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1945)
aixeca aquest teló d'harmonia per recórrer
la història de la plaça, el cementiri dels
canonges sota les llambordes del paviment,
les cicatrius que la Guerra Civil va deixar al
mur de l'esglèsia... Altaió ès autor dels
reculls poètics "Biathànatcs c l'elogi del
suïcidi" (1982) i "Groc el ventríloc c la
indigestió de la veu" (1984). Amb J. M.
Sala-Valldaura ha publicat els assajcs "Les
darreres tendències de la poesia catalana
1968-78" (1980) i "Tràfic d'idees" (1985).
52 TURISME INTERIOR
Substrats, commoció
i desplaçaments
Baixava a peu, com cada capvespre, des de xant, músic, poeta, comediògraf, contista, dos plafons de pintura religiosa i teatral
la Catedral dels Pobres cap a l'Oratori de traductor i biògraf que allí habità, el darrer, que aquest dedicà a sant Felip Neri: coro-
Sant Felip Neri l'arquitecte Gaudí, on acu- a l'hort de la casa dels arquitectes Mestres, nat, escoltant un infant a Sant Onofre, a
dia a l'oració i a les lletanies, quan fou atro- mestres majors durant cinc generacions de l'aire lliure, entre els pins, amb la cúpula de
pellat per un tramvia. Era un dilluns de la Catedral fins a ell. Tot hi reposa en els Sant Pere i l'urbs de Roma al fons, enmig
juny de 1926. Aquell home humil i pietós anys de les pedres allà aixecades, a la super- d'una rotllana de nens amb instruments de
compartia per igual la febrosa dedicació a fície: la façana renaixentista de l'immoble música i jocs; i celebrant l'eucaristia, aixe-
la construcció del temple del Camp de del Gremi de Mestres Sabaters, la façana de cat uns pams de terra i enmig d'una lluïssor
l'Arpa amb la confessió freqüent i l'eucaris- caire goticista de la Casa del Gremi de encesa, il.luminat. La fesomia del sant cor-
tia diària. El barbut auster, que s'alimenta- Calderers, la façana de l'església de l'Oratori respon a Gaudí amb barba blanca, a l'edat
va amb fulles d'enciam sucades al cafè amb de Barcelona (sobre la cornisa de la forníeu- de cinquanta anys. Se'l pot veure damunt la
llet, no arribaria al final del seu trajecte. la una orla emmarca la data de construe- porta de la capella de l'Oratori i sobre la
Magnitud inacabada, les obres del temple ció, 1750, i unes volutes vegetals, la data porta de la sagristia, al fons del creuer de
de la Sagrada Eamília prossegueixen encara d'acabament, 1752) i la portada de la Casa l'església. L'obra, penjada el 1902, costà
avui, amb falsificacions i afegitons i tot, així de la Congregació (té esculpida la data de 2.000 duros i fou pagada en la seva major
com el procés de santificació. 1777). part per un dels pares de la congregació.
En el barri dit gòtic, a la Barcelona vella, Llegeixo encara en semicercle els signes vi- Josep de C. Laplana, excepcional coneixe-
lleugerament apartada de l'epicentre polític suals cisellats a la pedra: un lleó, distintiu dor de la microhistòria de l'Oratori, confir-
i religiós, desviant-nos cap al centre del de l'evangelista sant Marc que convertí sant ma que, en l'escultura de sant Felip Neri a
nostre laberint metafòric, es troba la plaça Anià, sabater d'vVlexandria. Unes sabates. la fornícula de la façana de l'església, "la
Sant Eelip Neri. Som a la falda nord-occi- Un cor inflamat. I a la part baixa de l'esglé- cara quadrada, la barba discreta, els cabells
dental del Mons Tàber, a 5,30 m de la línia sia, el mur clivellat per la metralla d'una curts repartits en flocs indiquen un cert co-
on passava la muralla romana, damunt el bomba de les grosses, de les dites de 500 k, neixement de la fesomia del sant, vulgarit-
fossar de Montjuïc del Bisbe. No hi ha cap que ho va esbotzar tot, ensorrant cases. La zada en estampes". També opina que en
altra caixa de buit, de silenci buit i de quie- porta grossa, folrada de ferro, va anar a l'escultura policromada i berninesca de
tud, que aparenti millor la immobilitat. I parar al fons de la nau, al presbiteri, a l'altar sant Felip Neri, atribuïda a l'escultor valen-
tot i així, l'harmonia pervinguda és el resul- major. El bombardeig de l'aviació franquis- cià Ignasi Vergara (1715-1776), que es
tat d'una aparença. Substrats, commoció i ta del 30 de gener de 1938 va buidar la fe- troba a la capella a ell dedicada, "la fesomia
desplaçaments són atributs que mereixen i somia d'aquell indret. del sant correspon a la vera effigies. Per la
desxifren l'aparent tranquil.litat d'un recer Però és escrit que el novembre d'aquell ma- qual cosa creiem que l'escultor estava ben
lloat per la seva pau i fidelitat estilística. teix any un obús destruí una vintena de informat sobre la iconografia de sant
Com si res s'hagués mogut de lloc. nens i adolescents de Protecció de Menors, Felip". He pogut contrastar que ell també
Sóc al bell mig de la plaça, a tocar de la font procedents del Asilo de la Paloma de ha trobat en els rostres de sant Felip Neri
que fa de centre. Cauen damunt meu les Madrid, que es refugiaren al soterrani de pintats per Llimona una semblança sorpre-
llavors de dues acàcies les arrels de les quals l'escala de la sagristia. (Silenci compungit. nent amb l'arquitecte Gaudí.
es nodreixen, sota el paviment de llambor- Deixo d'escriure. Deixem de llegir. La pràctica habitual de posar rostres cone-
des, del terra fermentat del que fou allí el Tornem-hi.) Eou trossejat, també, el plafó guts -el bisbe, l'arquitecte i el qui paga-
cementiri dels canonges de la Catedral i de de La missa de sant Felip Neri de Joan enmig d'escenes de representació proto-
l'hort de la casa dels arquitectes Mestres. La Llimona. col.lària cal no confondre-la amb la tècni-
terra reposa en un somni d'agonia, que Devem al pintor naturalista Joan Llimona, ca surrealista del collage, ni amb la tècnica
diria l'Apel.les Mestres, artista pur, dibui director del Cercle Artístic de Sant Lluc, els d'usurpació de la identitat pròpia del post-
B.MM Número 46 Maig-Jnuy 1999
TURISME INTERIOR
"Devem al pintor naturalista Joan Llimona,
director del Cercle Artístic de Sant Lluc, els
dos plafons de pintura religiosa i teatral que
aquest dedicà a sant Felip Neri. La fesomia
del sant correspon a Gaudí amb barba
blanca, a l'edat de cinquanta anys".
modernisme. El que en un cas és associació central d'energia renovadora de Manresa, i fundacions la casa on començà l'Oratori.
lliure, o en l'altre ironia, aquí és identifica- les visions matèriques transcendentals L'entesa sobre donacions econòmiques, in-
ció literal, per bé que ningú no negarà que d'Antoni Tàpies amb l'èxtasi de santa closa la deposició del cadàver del bisbe,
es tracta d'una falsificació idèntica del real Teresa d'Àvila. anava en llatí. La part reial, i naturalment la
amb finalitats morals diferents. El MDCLXXIII la reina regent s'adreçà, en hisenda reial, es certificava en llengua caste-
Si hem lligat Gaudí amb sant Felip Neri llengua castellana, al bisbe de Barcelona re- llana. Els pactes, instàncies i contractes es
també podem associar altres figures emi- comanant la fundació de l'Oratori. El con- redactaven indistintament en llatí o en ca-
nents de l'espiritualitat barroca, canonitza- sell de la ciutat, atenent la lletra que en llen- talà.
des conjuntament amb solemnes festes gua castellana els adreçà la reina, deliberà, De l'església vella n'han perdurat dues por-
l'any 1622 amb artistes de la postguerra eu- en llengua catalana, sobre l'assistència a l'e- tes gòtiques, més tard enguixades i pintades
ropea.Així s'encreuen el concepte d'art am- recció i nova fundació de l'Oratori. El bisbe simulant fusta i més tard encara repicades.
pliat de Joseph Beuys amb els exercicis es- ho aprovà en llatí. S'assentà, redactat en Avui les trobem com a portes col.laterals a
pirituals de sant Ignasi de Loiola, a la llengua catalana, al Llibre de possessions i la capella del santíssim de la nova església.
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
54 TURISME INTERIOR
valor, nega els altres tot assumint-los, únic present de la imatge del real. Els in-
queda en blanc. La realitat substitueix la re- fants de l'escola allí entaforada, que ignoren
alitat i és el primer pla del no-res. Hauria el el que trepitgen si no els ho han ensenyat,
present de tenir la capacitat d'interrogar el juguen, innocents i sense terror, damunt el
simulacre de la realitat. La carta del damunt cementiri on eren enterrats els clergues de
de la pila és el present que ens confon men- la Catedral. Colpegen la història amb la pi-
tre que el passat, tapat, se'ns revela com un Iota fent de porteria les portes tancades del
present insòlit, més increïble que la previ- Museu del Calçat, de l'escala de veïns, de
sió incerta de l'avenir. Hauria de ser tasca l'església i de l'Oratori de Sant Felip Neri. Si
de la literatura donar al mot tot el seu po- alguna d'aquestes portes s'obrís els naixeria
tendal, fer sortir per damunt de la pell del la meravella del misteri i la inquietud de la
llenguatge tot el que la comunicació amaga. profanació, l'avidesa pel saber en el seu es-
Més he d'expressar que informar; més he devenir. Altres descreients i descreguts,
d'investigar que comunicar. Si pogués saber apartats de la gent i fora del temps visual
De la mateixa manera, de la vella Casa de la per no haver de dir sinó el silenci. Calla la referencial, allí s'agrupen amb les xeringues
Congregació, n'ha quedat un portal que plaça, però no me'n refio. He de provar en un estat de somnolència i al.lucinació.
avui es queda al carrer de la Palla, pie d'an- d'escriure el seu silenci, la fressa que el si- Veuen altrament alguns dibuixants que
tiquaris. lenci ha escrit damunt les pedres, el movi- prenent apunts del natural amb carbó pro-
L'església de l'Oratori ha fet altres serveis ment que les pedres callen. ven de fixar i ratificar amb línies el visible
que els fundacionals de llar de vida devota La Casa del Gremi de Mestres Sabaters va ser del real. Una altra espècie s'hi deixa caure,
segons el que les vicissituds de la història li aixecada el 1565 al carrer de la Corríbia, gai- turistes badocs, atrevits, desviats del recor-
atorgaren: central de Los Estudios Genera- rebé al davant de la Catedral. El 1943 van regut oficial, que descobreixen un paratge
les de Segunda y Tercera Enseñanza, Uni- traslladar la façana a la plaça Sant Eelip Neri, pintoresc, l'autèntic -explicaran.
versidad Literaria, magatzem d'andròmines on es pot visitar elMuseu del Calçat. La Casa Hi ha llocs que tot i trepitjant-los, s'igno-
de l'Ajuntament, capella de la colònia ffan- del Gremi de Calderers que tinc al davant, ren. Qui més qui menys un dia o altre hi ha
cesa, seu de la Congregació de la Bona façana clavada entre l'església i el passatge de anat a parar, però pocs hi saben tornar. Hi
Mort, oficina de reserva de l'exèrcit, local Montjuïc del Bisbe, havia estat projectada en ha llocs que s'amaguen d'ells mateixos. Més
de l'Associació Internacional deis Treba- el segle XVI per a la famíliaMora en el carrer es tanca una façana amb hermetisme, més
lladors (AIT), cau de beates, seu de la Lliga de la Bòria. Quan es van fer les obres que van interior s'hi amaga. Innocència, al.lucina-
Eucarística Sacerdotal, magatzem de mo- obrir la Via Laietana, la façana va ser traslla- ció, hiperrealitat i pintoresquisme són les
bles. Avui, ultra el cuite i concerts que s'hi dada, el 1911, a la plaça Lesseps. A causa de mirades que hi poden habitar. Tanmateix,
fan, hi assaja la coral Sant Jordi i és la seu de la reurbanització de la plaça Lesseps va ser aquesta plaça és pura inactivitat. Els vivents
l'Associació Catalana de l'Orgue. A l'Ora- traslladada de nou a la plaça actual. La faça- hi som espectres davant d'una realitat que
tori viuen cinc sacerdots quan el nombre na del gremi de calderers se sobreposà a un no arriba a ser real.
ordinari de la congregació dels anomenats edifici de nova planta en forma d'ela, cons-
felipons era de dotze pares i tres germans truít els anys cinquanta, de planta baixa,
Uecs. dues plantes pis i terrat accessible. L'Escola
Es mouen les imatges, les llengües, les pe- Sant Felip Neri va ser fundada el 59 de l'ac-
dres i llurs usos. La realitat és, d'una baralla tual segle i mil.lenni que s'acaba.
de naips, el comodí que, sense imatge, val La plaça és buida, gelada com una càlida fo-
per tot. El jòquer, rebent ocasionalment un tografia en blanc i negre que congela un
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
i
55 A TOTA PÀGINA
TEXT Gabriel Pernau
Barcelona en 740 gravats
"Mai no hauria imaginat la immensitat del que
hi havia". Ramon Soley n'és el primer sorprès.
Feia trenta anys que col.leccionava gravats
històrics. Però va ser a partir de 1992, quan
es va submergir a plena dedicació en els
"inferns" dels arxius de tot Europa, que es va
adonar de la magnitud de la seva obra. En sis
anys de recerca, sovint detectivesca, va
descobrir 740 gravats sobre Barcelona, 400
dels quals eren inèdits. Editorial Mediterrània li
acaba de publicar "Aties de Barcelona", dos
luxosos toms que aquest erudit de mirada
fugissera està convençut que esdevindran
"imprescindibles" per als estudiosos que
vulguin conèixer la història de la ciutat.
I
X A TOTA PÀGINA
"És la primera vegada que es fa l'aties ico- Soley parla amb el posat del tímid i el rigor notícies de peces úniques que gairebé tot-
nogràfic i històric d'una ciutat", declara del científic. Diu el que pensa, tot i el risc de hom desconeixia; els professors universitaris
Ramon Soley. El repte d'ajuntar en un llibre ser mal interpretat. Ho fa, per exemple, quan li parlaven de gravats que mai no havien vist;
tots els gravats sobre Barcelona era gran. Ell afirma que les referències sobre gravats pu- els directors de museus i biblioteques li asse-
creia que la recopilació es limitaria als qua- blicats fins ara en els llibres d'història eren guraven que allà no trobaria res de Barce-
ranta o cinquanta exemplars coneguts, més incomplets o, senzillament, erronis. lona, però tot i així el deixaven passar.
uns quants més. No sospitava que la xifra es Per tirar endavant la seva obra, no es confor- Amb la constància del col·leccionista, amb la
multiplicaria per quinze. mava a veure reproduccions dels docu- convicció de l'expert, Soley anava comple-
"Del setge del 1714, en coneixíem cinc o sis ments. Necessitava el contacte directe. Va de- tant la seva obra. El trucaven de Munic per
gravats, però n'han aparegut quasi cin- manar permís per consultar el que ell comunicar-li que havia aparegut un nou
quanta, ja que van ser traduïts a altres idio- qualifica d"inferns" del Louvre i de la gravat, i ell agafava l'avió i se n'hi anava. Era
mes. Aquests gravats van tenir tanta im- Biblioteca Nacional de París. Estava con- una peça única, i no es refiava ni de correus.
portància a tot Europa que la imatge del vençut que els almanacs alemanys i ffance- El fet de conèixer els principals marxants
setge de Barcelona va ser utilitzada després sos dels segles XVII i XVIII reproduïen imat- d'art i la generositat dels col·leccionistes,
per representar els setges de ciutats com ges de Barcelona, encara que les fitxes "sempre gelosos de les seves obres", li van fa-
Dresden", revela. informatitzades indiquessin el contrari. cilitar les coses.
La investigació ha estat una feina feixuga, I tenia raó. En un angle d'un document "fi Un cop es va desesperar perquè l'única còpia
obsessiva. El seu autor havia estudiat els com el paper de fumar", que mesurava d'un almanac del 1645 era a París, però no es
clàssics, tenia coneixements de psicologia, quasi un metre, hi havia una representació podia reproduir. Van haver de passar mesos
sociologia, art i història, durant anys va de Barcelona que no feia més de cinc centí- abans que aparegués una segona còpia.
treballar com a conseller i investigador metres. "És un miracle que s'hagin conser- Fins i tot al final, quan l'obra ja era a im-
per als principals marxants d'art d'Euro- vat -emfatitza-. Els almanacs eren peces efí- premta, va fer aturar les màquines. Hi havia
pa... Ramon Soley està convençut que sols meres fetes per durar un any. Per això sols hi un gravat sense documentar, i ell es resistia
era possible afrontar l'obra des de la con- ha una col·lecció, la Rotschild, que està dipo- que, en una obra que pretenia ser "de rigor
fluència de coneixements diversos. "D'una sitada en el Louvre". científic" i "per sempre més", aparegués una
altra manera, estava condemnat al fracàs", La llista no deixava de créixer. Una troballa fitxa amb l'etiqueta "anònim". Va fer ges-
diu. portava a una altra; els marxants li donaven tions i trucades, però ningú no era capaç de
A la pàgina anterior, gravat
francès d'Ambroise Tardieu,
del 1822,
En aquesta pàgina, a dalt,
setge de Barcelona vist pel
gravador L.J. Mondhare (J.
Rigaud), del 1780,1 la
Rambla de les Flors, se-
gons dibuix de J.L. Pellicer,
reproduït per "La Ilustración
Española y Americana" el
1892. A la dreta, el gravat
de G. Braun I F. Hogenberg
(Colònia, 1572) és el més
antic que es coneix de la
ciutat. Es va Imprimir en
llatí, francès I alemany.
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
A TOTA PÀGINA 57
mentre declara un amor que se suposa classe a l'aties, i quan els alumnes van anar
etern. a buscar-lo no el van trobar enlloc. Com
És la peça preferida de Ramon Soley. Per a pot ser que les biblioteques no puguin com-
ell, els gravats són les vertaderes fotografies prar una obra que consideren fonamental?
del segle XVI, les que permeten veure i Siguem clars: ja no es pot estudiar la histò-
imaginar com era Barcelona fa 400 anys. ria de Barcelona sense passar per aquest
Una ciutat que, segons l'autor, apareix en aties. La història de la ciutat hi queda re-
D'esquerra a dreta, "Plan aquest cas representada de forma profana, flectida d'una manera tan clara...", i Soley
de la Vílle et CItadelle de
no i en la són els ho diu amb tota la modèstia de ha
Barcelone. Vllle Capitale religiosa, qual l'important qui pas-
de la principauté de carrers i les persones, no pas els sants. sat trenta anys d'arxiu en arxiu.
Catalogne", segons gravat
de G. Ballleul (París, 1726), La majoria de gravats representen fets histò- I quants gravats s'han quedat per descobrir?
I setge de Barcelona pel rics transcendentals, però també hi ha peti- "En principi, cap -respon convençut-. En un
Duc de Vandosme. Gravat
de P. Houllller (París, 1697). tes làmines que servien per il.lustrar obres any encara ningú no s'ha documentat l'e-
fAKCtLOmyjllj Capita i* tv
pArttUraar J
tbriu/0!·*veeuvídatitrXllf^^ f g J
dir-li de quin llibre havia estat retallada la là-
mina. A Itàlia li asseguraven que procedia de
la Barcelona de Sicília, però ell estava con-
vençut que era de la seva Barcelona.
Finalment, un diumenge de ple estiu, va
arribar el fax d'un professor italià amb qui
havia intentat contactar. Li donava una re-
ferència exacta. I, efectivament, pocs dies
vf U Per t trvm/ifS *fmn€9i
després Soley viatjava a Madrid per trobar el iSfiitftèfPprttííe ttttf
\çS'Hier«ntit\o·^e duttluít
jThiH' ¡itSett euiBnu \fí3^bQit iiuletmitt
sisè volum d'un llibre sobre història de la in-
dumentària en el qual apareixia la imatge en
qüestió. d'altres temàtiques. S'han exclòs dibuixos i xistència de cap altre. Tant de bo en sortissin
Els dos volums del seu aties sumen gairebé pintures, que l'autor considera visions massa més".
1.100 pàgines i dotze quilos de paper. Són parcials, i els gravats que, segons Soley, ofe- La col.lecció de Soley consta, avui, de 400
pàgines plenes d'història, es passen reixen un aspecte poc general de la ciutat. gravats. El seu valor és incalculable, i ell hoque
lentament, quasi més que si continguessin L'autor d'aquesta petita gran joia que és sap. Hi ha col.leccionistes que pensen que el
text escrit. Aties de Barcelona es mostra satisfet d'un millor que es pot fer, quan una obra d'aquest
La primera làmina és de l'any 1572. Ofereix llibre que val 145.000 pessetes, però no pot tipus està més o menys acabada, és despren-
una visió enlairada de la ciutat, presa des dir el mateix de la difusió. "Tothom diu que dre-se'n. Ell encara no sap què fer. L'únic que
de Montjuïc, amb un minúscul port i uns és indispensable, però l'Ajuntament i la té clar és que vol oblidar-se de gravats i de
quants vaixells a hi poden trobar Generalitat han comprat cinc o sis exem- ciutats durant una bona
que penes temporada. Els prò-
protecció, amb les drassanes a primera plars cadascú. Hi ha empreses, que solen ser xims anys, els dedicarà a investigar la histò-
línia de i les costes del Maresme que es més intel.ligents, que n'han adquirit quinze ria dels Estats Units a partir dels documentsmar
perden per l'horitzó. És aquesta una o vint, suposo que per regalar. Una empre- relacionats amb l'esclavitud. És de suposar
Barcelona amb les dues muralles, de les sa va voler comprar els mil exemplars de que ho farà amb la mateixa mirada poètica
quals sobresurten els campanars de les es- l'edició, però no teníem assegurat que arri- amb què els últims anys ha tractat els gravats
una
glésies, un Raval encara ocupat pels horts i bés a tothom. El meu interès és que l'aties de Barcelona: "La manera com es mira
els llauren la terra amb l'ajuda estigui a les biblioteques, a l'abast de pro- ciutat transforma les vistes i els plànols en
pagesos que
de bestiar. En primer pla, un cavaller amb fessors i estudiants. S'ha donat el cas d'un una determinada impressió que resta besant
espasa sosté la mà d'una dolça damisel.la professor d'història que va dedicar una els ulls del record durant anys".
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
58 LES MILLORS PECES
DELS MUSEUS DE BARCELONA
TEXT Antònia M. Perelló
El Postaler de Perejaume
del Macba
L'any 1985 Perejaume va presentar la seva La varietat de mitjans utilitzats per El postaler, en la seva condició d'objecte
obra Postaler (1984) en una exposició del Perejaume té un dels seus exemples en la unitari que cohesiona i reuneix un conjunt
mateix títol a la Sala Montcada de la Fun- tria d'un objecte com és el postaler per a la de fragments, actua com un aparell o mà-
dació la Caixa de Barcelona, ocasió en la realització de la seva obra. El caràcter ob- quina de fabricar collages i dóna cos a una
qual també mostrava treballs realitzats jectual d'aquesta obra ens porta a establir de les preocupacions bàsiques de Pere-
amb postals i una videoinstal.lació. relacions amb el món del poema objecte i a jaume; la necessitat d'ordenar i donar co-
Postaler (1984), obra pertanyent a la evocar la producció de Marièn, Broodtha- herència a un món que n'està mancat. El
col·lecció del Macba, era una peça clau dins ers o Brossa, els quals són paradigmàtics postaler, amb la seva fragmentació, és alho-
l'exposició i, amb el temps, s'ha convertit exemples d'aquest univers situat a la carena ra metàfora del món, de la vida real.
en una obra paradigmàtica de la producció de l'art i la poesia, de l'objecte i la literatu- Els miralls que substitueixen les postals
de Perejaume, ja que sintetitza bona part ra... La latència del ready-make, de les asso- originàries reflecteixen fragments de natu-
dels conceptes que caracteritzen la seva ciacions inesperades, connecta l'obra d'a- ra que per uns instants resten units, encara
obra. quests artistes amb el món del surrealisme. que no fixats, i alhora per aquesta qualitat
LES MILLORS PECES DELS MUSEUS DE BARCELONA 59
Els miralls que
substitueixen les postals
originàries reflecteixen
fragments de natura que
per uns instants queden
units, encara que no fixats,
al "Postaler",
de reflex, l'objecte postaler es fon, es con- poemes inèdit. Postaleda (1983-84), llegim: tit. El collage de postal de Perejaume comp-
fon amb el seu entorn, amb el seu marc. Els "Arriba fins aquí el so del mar i gira el ta així mateix amb l'auxili de la pintura so-
fragments de mirall es converteixen en cantó pàl.lid de les fulles com qui gira una breposada. No hem d'oblidar que Pere-
postals de subjecte canviant, en trompe l'o- postal per escriure-hi darrere". jaume és per damunt de tota consideració
eil de postals. El paisatgisme està propiciat En llegir aquests textos resulta inevitable d'especialització un pintor, un poeta. És un
pels miralls que permeten les postals de sostreure's a la imatge del postaler, amb artista amb mirada de pintor.
tema variable, atès que el postaler viatja, miralls en lloc de postals, girant i reflectint
amb el seu creador, des de Sant Pol de Mar un paisatge mòbil, canviant a cada tomb.
fins al cim del Bassegoda, del bosc de El postaler convertit en pintura giratòria,
Ribelles al Canigó... en el pelegrinatge que en collage de fragments de paisatge que va-
connecta d'alguna manera amb els de lan rien, en metàfora de la natura, sempre di-
Hamilton Einlay o de Richard Long... Les versa, sempre fragmentada i mancada
imatges, doncs, no són retingudes pels mi- d'ordre...
rails, sinó que rellisquen damunt la seva L'obra de Perejaume conté, a més, una di-
polida superfície. mensió temporal que ve donada pel movi-
FITXA TÈCNICA
A més d'aquest moviment peripatètic del ment que implica, una mena de màquina Postaler, 1984
postaler, que viatja a les espatlles de l'artis- del temps: "Els físics actuals ens expliquen
ta i va del mar a la muntanya, de la platja al que el temps i l'espai són tot u. Recorre- Postaler de ferro, llauna, fusta i lletres de plàstic
adhesiu. Sis fotografies en blanc i
mecànic té negre
bosc, aquest giny en un altre: el guem una distància adequada a la velocitat
emmarcades. 120 miralls.
giratori... El postaler conté, en la seva con- suficient i ens trobarem a l'ahir, o potser a • Postaler: 197 x 56 x 50 cm.
dició de mòbil, la possibilitat de gir. En el un milió d'anys llum del present [...]. Com • Fotografies: 29,5 x 138,5 cm.
•
llibre El rodó (1995), podem l'espai entre el futur i el Miralls: 10 x 15 cm i 14 x 9 cm.
paisatge és concreta- mesurar
• Coi.iecció Macba.
ment al capítol "L'espectre de Brochen", present?, quina longitud té la línia que Fundació Museu d'Art Contemporani.
Perejaume es refereix a la condició corba, connecta el passat i el futur en el mapa de • Procedència: coi.iecció de l'artista.
de gir, inherent al paisatge i a la seva fasci- la nostra vida, quants quilòmetres?" Sant Pol de Mar / Galeria Joan Prats, Barcelona.
nació per tot el que és fugisser, transitori... L'obra Postaler ens remet als treballs realit-
"Ben sovint el paisatge sembla una cosa ho- zats per Perejaume amb postals. Les postals
ritzontal, plana, absolutament apaisada si com a element viatger. Com a element de
no és que, en les ratlles d'aquest apaïsa- memòria que reuneix moments geogràfics
ment, ja hi observem, per lleu que sigui, i temporals allunyats. Diu Perejaume: "Els © Josep Gol
aquella fracció de corba que hi disposa homes hem après a allisar la terra en un
l'horitzó real [...]. Potser és per no topar les paper, tot inventant el paisatge portàtil, el
unes amb les altres que les coses giren, o bé paisatge de mà, el record passat a net amb
perquè la vida no li fugi que el món les fa una llum diferida..." La postal, fragment de
rodar. Potser la meva inclinació, que hau- paisatge, conté bona part de les inquietuds
reu notat propensa a les deambulacions, és de Perejaume, inquietuds que es concreten
el resultat d'aquesta mena de gir. El cas és en la visió de la postal com a reproducció
que el paisatge és rodó". L'artista encara de la natura, del paisatge i com a fragment
dirà: "La cosa és girar. Allò que segueix gira de la mateixa natura. Les postals són utilit-
o sembla girar-se per tal de sostreure's a la zades per realitzar collages i és a través d'a-
voluntat de l'observador...". En un llibre de quest mitjà que la fragmentació troba sen-
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
60 UE: NOUS ESPAIS DE CULTURA
IBA Emscher Park
Fàbriques, parcs i natura
industrial al Ruhrgebeit
La IBA Emscher Park va fer deu anys el
passat 17 d'abril. Amb aquest motiu, fins
al mes d'octubre s'hi celebren seminaris,
conferències, festes, exposicions de prestigi
com ara "Sol, Lluna i Estrelles" i diversos
col·loquis. B.MM ofereix la segona entrega
sobre el revolucionari parc erigit en la
industrialitzada conca del Ruhr, un
projecte que recupera un espai degradat i
l'integra al seu entorn amb nous usos.
FOTOS Manfred Voiimer
De les múltiples realitzacions que ha incor- mentats per aquesta regió d'Alemanya. El l'armadura geomètrica, les lluminàries cui-
porat la IBA Emscher Park al seu programa 1932 va ser anomenada, una vegada acaba- dades i les àmplies avingudes de circulació
durant deu anys d'activitat, hem volgut des- da, "la mina més maca del món". Els arqui- interna formen un conjunt que, fins que es
tacar la rehabilitació i restauració de la Mina tectes que van realitzar l'obra, Fritz Schupp va tancar definitivament el 1986, no havia
Zollverein Pou XII, "convertida des d'ales- i Martin Kremmer, acabaven de complir necessitat cap obra de restauració especial.
hores en un símbol del canvi radical de les quaranta anys quan van finalitzar els tre- La Mina va ser declarada paratge protegit el
estructures de la regió", el Landschaffspark balls de construcció. Amb aquesta obra, van 1986 i al cap de poc temps es va posar en
de Duisburg-Meiderich i, finalment, la crea- donar a l'arquitectura industrial de tot el marxa un programa de reestructuració.
ció del parc de Gelsenkirchen. Cadascuna món una de les peces més importants. Van Amb la finalitat que el programa fos recone-
d'aquestes realitzacions són baules de la ruta saber innovar, optant per la integració enca- gut per l'IBA -que feia poc que s'havia ins-
de l'arquitectura i de la natura industrial. ra poc explorada en aquella època de l'ar- tal.lat a la regió- i n'obtingués el suport, el
La Mina Zollverein Pou XII ha esdevingut quitectura i l'enginyeria. Les façanes de me- projecte de l'equip de Zollverein havia de
un dels símbols dels canvis radicals experi tall amb maçoneria feta amb mitjos maons. complir amb dos requisits: restituir de ma-
B .MM Número 46 Maig-Juny 1999
UE: NOUS ESPAIS DE CULTURA 61
nera original la història de la indústria i contribuirà d'aquesta manera a reforçar la ment de la llum, va realitzar una intervenció
crear nous llocs de treball. nostra comprensió de tots els grans canvis espectacular sobre el gran entramat d'acer,
En iniciar el programa es va pensar en la d'aquest segle. tubs i calderes, escales i ponts. Ara es pot vi-
feina artística. Així doncs, l'escultor Ulrich La segona intervenció, projecte de la ciutat sitar el parc il.luminat els divendres i els dis-
Rückriem va fer als tallers de la Mina unes de Duisburg i la Societat de Desenvolupa- sabtes i els dies festius fins a la matinada.
escultures per a la Documenta IX i va deci- ment Regional del Land Nord-Westfàlia, Els gegantins espais del parc, a disposició
dir presentar-les fora dels murs de Kassel. converteix una antiga siderúrgia i els seus dels molts interessats, són utilitzats cada ve-
D'aquesta manera Zollverein es converteix voltants en un parc paisatgístic extraor- gada més: la central elèctrica, les complexes
en el lloc d'exposició reconegut al món ar- dinàriament singular. naus de bufar el vidre i la nau de colada.
tístic internacional. Després, la ciutat Els integrants de la Convenció del Parc del
d'Essen opta per instal.lar el Design EL LANDSCHAFTSPARK Nord, que agrupa un gran nombre d'asso-
Zentrum (Centre de Disseny) a l'antiga La planta de Thyssen aDuisburg havia iniciat ciacions i de particulars, són també els usua-
farga de la Mina i esdevé la seva seu. Serà ni la seva activitat el 1908 i havia produït 57 mi- ris habituals de totes les instal.lacions.
més ni menys Sir Norman Foster qui es farà lions de tones de ferro brut en 82 anys quan Totes les tasques de manteniment les realit-
càrrec de l'habilitació de l'espectacular espai el 4 d'abril de 1985 va deixar de produir. zen persones aturades sota els auspicis dels
interior del Design Zentrum. El parc situat entre els barris de Hamborn, Centres de Formació del Ram de la Cons-
L'art i el disseny s'estableixen a Zollverien i Meiderich i Neumühl té prop de 200 hectà- trucció de Krefeld.
la Mina adquireix una nova identitat. Altres rees i ofereix, a més d'unes quantes sorpre- El parc, a més de la seva singularitat, pre-
iniciatives s'han dut a terme a Zollverein. ses, espais per a escaladors, llocs on es pot senta una àmplia oferta: un recorregut de
S'ha habilitat, per exemple, una sala de con- fer submarinisme i decorats privilegiats per dues hores pel nucli central amb cartells in-
certs en la qual assaja l'orquestra d'Essen. a companyies de teatre i conjunts musicals. formatius i fullets; una ruta a través de la
Empreses i agències privades van escollir L'objectiu principal del projecte és conver- planta siderúrgica en desús centrada en la
instal.lar-hi el local desitjant beneficiar-se tir l'espai industrial originari en una gran seva història industrial, amb plaques infor-
de l'esperit d'emulació que genera el lloc i zona verda. matives i fullets guia i la possibilitat de
de contribuir a reforçar-lo. Ara s'està elabo- El principi que configura i fa atractiva la pujar a la torre dels alts forns de més de se-
rant un projecte per instal.lar-hi una de- proposta és fer créixer un parc paisatgístic tanta metres d'altura; unes exposicions a
pendència de la Universitat d'Essen. I, és enmig d'una zona industrial en guaret sense l'Antiga Administració i a l'Associació per
clar, tot això no pot funcionar correctament perdre la referència a la realitat anterior. al Foment i Integració de Discapacitats;
sense un lloc de restauració i de festes: així En el procés de planificació van intervenir l'exposició Camins cap al ferro sobre la
doncs, un restaurant de renom, Le Casino, cinc equips que van assumir l'encàrrec d'or- història de la planta a l'antic edifici-magat-
acaba d'obrir les portes als espais de l'ampli ganitzar un concepte general de desenvolu- zem; dos restaurants amb cerveseria, un al
edifici industrial. Hem de destacar, sobretot, pament i configuració de l'entorn. Els grups magatzem i l'altre al pati de la farga; jardins
que una gran part de la Mina s'està trans- de planificació van elaborar in situ els seus d'escalada de la Unió Alemanya dels Alps;
format en museu del carbó sota l'impuls projectes en el transcurs de sis mesos. Una un centre de busseig de la Unió de
dels mateixos miners que hi van treballar. comissió va avaluar les propostes i va selec- Bussejadors del Parc Nord; una granja d'a-
S'hi podrà seguir el recorregut del carbó, des donar el projecte de l'equip dirigit per l'ar- prenentatge i ensenyament de la Benefi-
de l'extracció fins al rentatge i l'emmagatze- quitecte Peter Latz. El mèrit de la proposta és cència Pública al Treba-llador, i, finalment,
matge. És així com la història dels homes el tracte respectuós de la realitat preexistent i visites guiades els caps de setmana, macro-
que al llarg de quasi cent anys van fundar l'aprofitament de tot el potencial anterior. discoteca, lloguer de bicicletes i cadires de
l'era industrial, treballant en unes condi- El desembre de 1996, l'artista britànic rodes i un gran nombre de petites activitats
dons extremes, podrà ser-nos més familiar i Jonathan Park, especialitzat en el tracta d'entretemiment.
A la pàgina anterior, el
Tetraedre a Bottrop,
una torre d'observació
en el punt més alt
d'un abocador de runa,
que s'ha convertit en
la marca de l'IBA.
D'esquerra a dreta,
Landschaftspark
Duisburg-Nord il.luminat
de nit per l'artista britànic
Jonathan Park i intervenció
d'Herman Prigan a
Rheinelbe, una mostra
d'integració entre art,
natura i construcció,
alhora que un Intent de
recuperar la memòria
de la cultura industrial.
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
UE: NOUS ESPAIS DE CULTURA
"El paisatge industrial és un embull d'es- En aquests sòls s'implanten espècies capa-
tructures residencials diferenciades, barreja- ces de tirar endavant en aquestes condi-
des amb restes de paisatge preindustrial i cions. Solen ser espècies rares i exòtiques
solcades per les inffaestructures de trànsit amb nombroses variants tant vegetals com
de tota una aglomeració humana. Enmig animals i moltes en fase d'extinció.
del caos es troben els productes immediats L'entorn d'aquestes zones adquireix un ex-
de la configuració industrial del paisatge, traordinari interès perquè en moltes hi crei-
com ara els terrenys industrials en desús i el xen boscos industrials salvatges. Del con-
runam. Amb el parc paisatgístic d'Ems, es trast entre el passat industrial i la natura
treballa des de fa deu anys per revalorar recuperada, en sorgeix una atmosfera espe-
aquest paisatge industrial des dels punts de cial i esglaiadora que recorda una selva
vista ecològic i estètic i per habilitar-lo com verge enmig de la ciutat. En aquest entorn
a àmbit d'esbarjo." (Extracte del programa amb ben pocs recursos és possible dirigir
de presentació de La Final). l'atenció de les persones cap a la bellesa es-
El paisatge industrial, com altres àrees for- pecífica d'aquestes zones inactives. tica del bosc industrial salvatge en les zones
mades per la intervenció de l'home, posse- La ruta de la natura industrial suposa una de la indústria siderúrgica abandonada. A
eix unes característiques especials d'hàbi- aportació extraordinàriament rellevant i l'exposició aquest autor presenta els seus
tats amb les seves respectives fauna i flora. particularment important dins del marc de treballs, en els quals, fruit de la seva volun-
En aquest marc sorgeix el concepte de na- la IBA. tat de subvertir mitjançant l'art la natura,
tura industrial, que designa aquells hàbitats La Casa de Connexions de Baixa Tensió, introdueix insòlits senyals en tota l'àrea,
determinats per la presència de la indústria que es troba al costat de l'estació forestal de mostrant el passat i el present de la zona,
i l'evolució dels quals està condicionada per Rheinelbe, a Gelsenkirchen, és un punt im- mitjançant materials de rebuig i subtils re-
la seva activitat. La composició natural del portant d'aquesta ruta. A l'antiga casa de verències al rastre de la història.
sòl d'aquests nuclis és completament dife- connexions s'han creat àmbits fixos d'expo-
rent de l'habitual; es donen casos molt ca- sició. Les sales acullen el treball de l'artista Verónique Brom
racterístics segons la branca productiva alemany Hermann Prigann, que des de
amb què ha entrat en contacte. l'any passat s'ocupa de la remodelació artís-
El guardabosc persones reaccionaran dient: 'Alça! Aquí està d'apropar-nos als joves. I els expliquem què
passant alguna cosa, algú s'està ocupant va passar, el que encara està passant, i, so-
Potser allò que il·lustra millor avui dia el d'aquesta zona'. bretot, el que més ens importa és poder fer-
caràcter de les intervencions en l'entorn na- "L'objectiu no és fer que a tothom li agradi los reflexionar sobre com podrien contribuir a
tural en el Ruhrgebeit són els directes oc- l'art contemporani a qualsevol preu, peró l'art retornar a aquesta natura la seva netedat i el
mentaris que en va fer el guia-guardabosc instal.lat d'aquesta manera enmig de la natu- seu atractiu.
que ens va acompanyar mentre passejàvem ra exerceix una funció simbólica: és el que "Disposem als nostres edificis d'una aula en
pel nou paisatge de natura industrial, prop de busquem. la qual podem fer classe. Els professors con-
l'estació forestal de Rheinelbe a "Parlem ara de la natura. Aquí el sól és pobre fien en nosaltres i ja hem obtingut bons resui-
Gelsenkirchen. i està contaminat, és un sól que subministra tats. En particular un, que apreciem especial-
"Aquesta zona no pertany a ningú, no està poc aliment. Podem veure com els arbres i ment: els nens tornen aquí per jugar al bosc i
controlada per ningú. Antany, solament hi les plantes s'han adaptat a aquest tipus de els pares organitzen dinars campestres.
havia fàbriques i, des que van tancar les por- sól. Fins i tot descobrim nous tipus de "L'eix principal de la nova política sobre medi
tes, la natura ha tornat a apoderar-se de la vegetació procedent d'Àfrica del Sud o del ambient és deixar que la natura torni a ser
zona. Peró, com que no hi ha ningú que Canadà, resultat de les peregrinacions dels espontània: deixem fer i observem. No hi ha
controli tot aixó oficialment, la gent creu que homes. Hi ha arbres completament defor- programes ni de plantacions, ni de tracta-
s'hi pot fer el que et doni la gana, tirar-hi es- mats producte de l'anomenat càncer de la ments específics del bosc, tal com es fa en
combraries... Un exemple molt característic pol.lució. altres llocs. Esperem pacientment la segona
és el que passa no gaire lluny d'aquí: hi ha "Un dels punts més importants del nostre generació d'aquell bosc espontani. D'aquí a
una pista de tennis que es neteja cada any i, programa de sensibilització és fer que la gent vint anys, podrem analitzar aquest nou tipus
amb tota naturalitat, les escombraries es llen- torni a prestar atenció al seu medi ambient, de boscos.
cen directament al bosc. ja que vam adonar-nos que la gent no feia "Mentrestant, fem tot el que podem per sen-
"Volem demostrar que algú s'ocupa d'aquest cas d'aquella natura malalta i deformada. sibilitzar els ciutadans, des dels més joves
lloc, cosa que es pot fer entendre gràcies a "Elaborem programes de col.laboració amb fins als grans, perquè entenguin que tots no-
l'art. Tothom pot veure les escultures i moltes les escoles i els professors, amb la finalitat saltres podem contribuir al seu renaixement."
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
UE: NOUS ESPAIS DE CULTURA 63
Cultura moderna i industrial, centre de França en un important punt car-
una realitat única bonífer. Inclou una part del Canal du
No hi ha dubte que industrialització i mo- que garanteixen la cohesió dels grups als
dernització són dos processos íntimament quals Centre i
pertanyem. nombroses unitats productives de
lligats que es confonen per donar un caràc- En aquest marc, i gràcies a l'interès per tots
ter específic a la cultura dels homes que du- aquests aspectes, especialment pels processos diferent naturalesa.
rant els últims 250 anys han viscut a productius s'ha estimulat la recuperació de
l'Occident del planeta. fàbriques i edificis industrials, i els molins, el
No és estrany que la nostra visita a la regió món dels teixits, la mineria i els ferrocarrils El punt de partida del projecte és reconstruir
del Ruhr, una de les àrees més industrialit- han estat objecte d'una atenció creixent.
zades del món, hagi posat sobre la taula La voluntat per recuperar continguts i conti-
moltes qüestions sobre la naturalesa de la la identitat
nent ha fet possible la conservació de cultural de la comunitat mit-
gran
nostra identitat. Preguntes que, a més, nombre d'edificis antics a tot el món indus-
tenen un particular interès per a nosaltres, trial, amb interpretacions més o menys afor- jançant l'activació d'un procés de coneixe-
que vivim en la comunitat més industrialit- tunades.
zada d'Espanya, i que sentim una particular La preocupació per presentar els objectes i
inquietud per conèixer els subtils mecanis- edificis en el seu context original i el deseo- ment i de requalificació de l'ambient, estimu-
mes que actuen en els processos que defi- briment del territori entès com un marc
neixen la nostra cultura. ampli on interactuen natura i activitat hu-
Davant l'objectiu de land i del programa de la mana, industrial deixar les lant la
(cal a la reflexió sobre
coses prop gent l'especificitat
IBA del Ruhrgebeit "retornar la dignitat a la de la mateixa comunitat que les va pro-
comunitat", intuïm la importància que tenen duir), ha fet que territori, continguts i con- del fenomen industrial i sobre els seus efectes
els factors dinàmics de la cultura per als ac- tenidors s'entenguin com una globalitat
tors que actuen en cada Uoc i en cada mo- que cal no destruir.
ment concret. Aquesta tendència de conservació in situ ha en el paisatge i la cultura. Es posa l'atenció
L'enfonsament del grup humà que va ser revitahtzat la tradició de museus a l'aire lliure
capaç de construir amb el seu treball una i és per això que avui trobem en aquesta di- sobre
regió, un país capdavanter en el món, que recció moltes tots els
iniciatives, algunes de les quals components materials del patri-
va trobar-se finalment en una situació on poden presentar-se com a paradigmàtiques.
les fabriques més importants tancaven, on E'Ironbridge George Museum a Telford al moni industrial, mantenint-los en el seu lloc
la degradació del seu entorn es feia palesa Regne Unit n'és una.
sobtadament, on l'índex d'atur arribava a Aquest museu anglès indaga les noves reia-
nivells extraordinaris i molts homes i dones cions entre els homes i la naturalesa que sor-
de totes les edats es trobaven en una situa- geixen amb la revolució industrial i amplia
ció de marginació que havien de compartir l'àrea de trobades de diversos tipus de mate-
amb un gran nombre d'estranys amb for- rials oferint un ampli ventall de documents i
mes de vida molt diferents, ens evidencia testimonis conservats i presentats en el seu
els íntims lligams existents entre l'activitat lloc original i habitual. Posa també l'atenció
productiva, les formes d'associació, d'orga- sobre les grans infraestructures industrials.
nització familiar i d'oci, així com la percep- A França, l'Ecomuseé du le Creusot-
ció que tenim dels iguals i dels que són di- Montceau-Ees mines es refereix a un extens
ferents i els valors que regeixen els nostres procés d'industrialització que s'inicia al
comportaments individuals i col·lectius i segle XIX i que converteix aquest entorn del
Número 46 Maig-Juny 1999 B .MM
A la pàgina anterior, una
de les torres més
emblemàtiques de la mina
Zollverein, Pou XII, just a la
porta d'entrada del recinte.
A dalt, torre I cintes
elevades transportadores
de mineral. Avui, la mina
és la Imatge més real del
mite de "Metròpolis".
UE: NOUS ESPAIS DE CULTURA
de producció i d'utilització i presentant-los in
situ, mitjançant exposicions temporals i per-
manents. El museu vol fer palesa la necessitat
fonamental d'una memòria de l'home tan
global com sigui possible.
Finalment no voldríem deixar de mencionar
encara que sigui molt breument el Centrum
Industriekultur de Nuremberg dirigit per
Klaus-Jürgen Sembach, amb el seu treball de
recerca i de preparació d'exposicions, algunes
molt controvertides com Prusia, i altres de Vista aèria de l 'antiga
siderúrgia Thyssen de
gran èxit popular, com la gran exposició Duisburg, convertida en un
sobre l'aniversari del ferrocarril. Sobretot cal grandiós parc industrial.
destacar-ne l'impuls per conèixer i divulgar el
que significa la cultura industrial, en aquest apropament nostàlgic i per tant subjectivis- la importància de les fonts d'energia en
cas específicament a Alemanya. ta i idealitzador més que una reflexió críti- aquest procés.
El panorama resulta ric i engrescador, però la ca respecte a la interpretació del nostre pas- Finalment voldríem tornar a l'inici del nos-
dimensió, la potencialitat i l'abast que té la in- sat immediat. En el nostre país, aquesta tre discurs, per tal d'insistir en la necessitat
tervenció en el Ruhr posa de manifest tot un situació es concreta d'una manera partien- d'un apropament a la nostra història més
seguit de qüestions que voldríem fer notar: larment preocupant, primer per la tímida recent, que tracti globalment la doble di-
• En general, les aproximacions teòriques i les activitat en el sector implicat comparativa- mensió modernitat-industrialització.
actituds metodològiques que han estat domi- ment amb la resta d'Europa; segon, per la Modernitat i industrialització no es poden
nants en la reflexió sobre aquest àmbit de la manca de compromís real que existeix en veure com dos aspectes diferents, encara
nostra història que tant ha influït en nosaltres els sectors polítics amb relació a aquesta que s'expliquin com interrelacionats, sigui
defineixen un marc massa estret, tant pel que problemàtica. dialècticament o en relacions de causa i
fa al seu coneixement com per les possibilitats Aquesta tendència es pot concretar amb efecte, sinó que s'han de comprendre veient
que ofereixen amb relació a la intervenció pa- més detall en constatar-se la manca de tre- cada situació concreta, atenent els grups i
trimonial. balls aprofundits que interrelacionin recer- descobrint les relacions i direccions que hi
• L'arqueologia industrial en la pràctica s'ha ca històrica, anàlisi de la cultura, gestió pa- actuen i sabent que sempre són diferents i
centrat massa en la recuperació i l'anàlisi ti- trimonial i comunicació i disseny; així com que es presenten en cada cas de manera
pològiques, la qual cosa ha propiciat sobre- la falta de polítiques concretes, amb recur- particular.
tot la recuperació de restes físiques i en sos adequats per estimular l'estudi rigorós Només si aconseguim entendre el que hi ha
molts casos després de la seva reutilització. de l'activitat patrimonial i la divulgació. de nou i el que es manté d'específic en els
En aquest sentit ha dominat finalment la En aquest panorama ressalta el projecte del homes i les dones que han viscut aquests
lògica de la revitalització econòmica del te- Museu de la Ciència i de la Tècnica de anys podrem adquirir els instruments im-
rritori i ha deixat moltes, massa, vegades de Catalunya i el seu sistema, proposta extra- prescindibles per superar les contradiccions
banda la recerca i el coneixement de la so- ordinàriament interessant, però que cal ul- que es manifesten en la nostra cultura.
cietat i la cultura que els va produir. Així timar amb la coherència i el nivell que la En aquesta direcció caldria estimular més
doncs, l'arqueologia industrial ha estat més seva qualitat demana. aproximacions des d'una antropologia de
un mitjà per al desenvolupament que font En una altra direcció i amb altres objectius, les societats contemporànies per tal de
d'autèntic coneixement social. En aquest podem destacar el projecte del pla integral posar sobre la taula els aspectes més interns
cas, també, l'atenció sobre el territori és de recuperació del riu Ripoll engegat per i profunds que han fet de l'home modern
més creació de producte per la indústria l'Ajuntament de Sabadell. un home lligat a la producció industrial, un
cultural que recerca d'alternatives equili- També, i en un context diferent, hem de home d'aquesta època.
brades per enfrontar-se a la tensió entre mencionar la inauguració del Museo del És només així, connectant amb els meca-
cultura i natura, entre passat i futur, entre Ferrocarril de Asturias, centrat en el patri- nismes íntims que funcionen en la col.lecti-
història i vida. moni ferroviari i orientat tímidament però vitat, que la nostra activitat pot esdevenir
• En un altre pla, cal dir que els corrents ra- obertament al territori i a la història social. transformadora i modificar els aspectes ne-
dicals, si bé han estat extraordinàriament En aquest sentit, és potser el més important gatius que han portat els canvis radicals
fructífers en l'àmbit de l'explicació de la i innovador d'Espanya. dels últims centennis convertint-los en
història, han estat poc actius i coherents a No podem oblidar tampoc d'esmentar l'ex- eines positives per poder enfrontar-nos als
l'hora d'actuar en la producció de patrimo- posició Catalunya, la fàbrica d'Espanya. reptes d'aquest traspàs de segle. La IBA i la
ni i de la seva presentació. 1833-1939, que el 1985 es va muntar a l'an- feina al Ruhr ho intenten.
• Ha predominat una sensibilitat on la re- tic mercat del Born, l'esforç més important
cuperació de la memòria ha propiciat un per explicar l'evolució industrial del país i Enric Franch
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
i
ESCENARIS
text Gabriel Pernau fotos Joan Guerrero
La Borsa no té parquet
Els jugadors de borsa arriben al número 19
del Passeig de Gràcia tan tranquils, com si
anessin al mercat. De fet hi van, al mercat,
al mercat de valors, allà on es compren i es
venen porcions de companyies, empreses i
multinacionals de tots els sectors i volums.
La paradoxa d'aquest mercat és que els
clients es gasten grans sumes de diners,
però en surten amb les mans buides.
r ESCENARIS
números, percentatges, paraules estrangeres
indesxifrables...
-Doncs, saps que Cajamadrid recomana Tele
Pizza? -comenta un d'ells.
Sí, al 0,5 i 0,7.
-Ha, ha, hal, riu l'altre.
"La marxa de la Borsa no té res a veure amb
el bon o mal funcionament d'una empresa.
Per
Les pantalles, petites i entendre'ns, és especulació", comenta
grans, omplen l'estança l'Oriol, un jove inversor que juga cada any
principal de la Borsa de
Barcelona. El públic, més 200.000 o 300.000 pessetes per pur diverti-
divers del que es podria ment. I les coses no li van malament del tot.
preveure, no les
perd de vista. Explica que l'any passat va guanyar 30.000 o
40.000 pessetes cada mes, encara que aquest
Al coliseu financer barceloní es paguen -A veure, escolteu -es fa sentir la Núria-. Bon 1999 "no sé, no sé...". Per ara, poc benefici,
sumes grans o ridículament petites per un dia i benvinguts a la Borsa de Barcelona. sembla.
producte que mai no s'arriba a veure o a Algú sabria dir-me què s'hi fa, aquí? La Núria segueix parlant d'Ibex 35, de MID
tocar. No és un mercat convencional, per Silenci a la sala durant uns segons llargs fins 50, de números vermells, grocs o verds, men-
tant. Al número 19 del Passeig de Gràcia no que algú, des de la segona fila, xiuxiueja: tre assenyala una pantalla del centenar llarg
es fabrica ni comercia res tangible. I malgrat "Cotitzen valors". que omplen l'estança. Ara es refereix a
això, tothom en parla. -Què ha dit? -es pregunten dues noies que Telefónica, BCH o Acesa. Ho fa amb la ma-
El que passa a la borsa és important per al van agafadetes del braç. teixa naturalitat que una peixatera es refereix
país i per a l'economia, diuen. Els informa- La Núria dóna unes nocions bàsiques per in- al llenguado o al rap. "Mira, mira; ara pugen",
tius parlen cada dia del que ha pujat l'índex tentar fer entendre, si és que això és possible, fa veure. I algú, des del fons, diu "aaahl".
Nikkei o de l'evolució de Wall Street. Cada què passa a la borsa. Parla d'ampliació de ca- "Hi ha preguntes fins ara? Ha quedat tot ela-
ics mesos, quan les coses van malament, la pitáis, de dividends, de compra i venda d'ac- ríssim?", pregunta. I els nois, que se la miren,
televisió ens mostra uns senyors de coll cions, de cotitzacions, de la llei de l'oferta i la tracten de no posar cara de lluç. "Això sem-
blanc que ho passen malament de veritat, i demanda... De fons, se sent una remor de bla un manicomi", fa notar una noia en veu
criden molt i molt donant ordres de com- gent que parla en veu baixa, faxos que es baixa. Té part de raó. En la mirada de la ma-
prar o de vendre. En dies així, els brokers posen en marxa automàticament, mòbils joria dels presents es percep una inquietud,
semblen més clients de la Boqueria que musicals que algú ha deixat al damunt d'un un saber com ha començat el dia però una
màsters de l'univers. taulell. La clientela d'aquest mercat no és incertesa total per com pot acabar. Més d'un
Per als no iniciats, la borsa és un misteri. El ben bé com un esperava. Hi ha colls blancs jugador ja marxaria cap a casa, però... i si
neòfit s'hi acosta amb por de si el deixaran i corbates, sí, i molts, però també jubilats Wall Street obre amb pèrdues? Quin dilema!
passar, i descobreix amb sorpresa que sols ha vestits amb abric del mercat o amb boina, Ja se sap: la borsa és així. Avui ets ric, però
d'ensenyar el deneí. La segona sorpresa -oh, mestresses de casa que han decidit passar demà, si bades, potser no tindràs ni cinc.
horror!- és que el terra no és de parquet, com per aquí abans d'anar al súper i algun jove Al bar de la Borsa segurament es decideixen
recalquen repetitivament els analistes, sinó modern que ornamenta la solapa amb un més coses que en el suposat parquet. Una
d'una irreconeixible matèria plàstica. Tant pin en forma de fulla de marihuana. vintena de pantalles envolten les taules, ro-
sentir a parlar del parquet de la Borsa de Aquest públic, en general, s'està a la part dones i grans. Tot està pensat per poder con-
Barcelona i et trobes això. Algú ha comentat central, assegut en dos rengles de cadires o tinuar el treball fins i tot a l'hora del cafè. A
que ara és un parquet electrònic, peròmillor dempeus amb la mirada fixa a les pantalles. la taula de la dreta seu un home, d'esquena a
no enredar-ho més. Es tracta d'un personal divers que un no la barra, que no perd de vista la pantalla
La Núria fa de guia d'un grup d'estudiants, sap si és aquí per fer diners, per passar l'es- plena de números que té al davant. Més ocu-
de 16 i 17 anys. Són els mateixos que fa una tona o perquè ha substituït el vici de les pada està la taula de l'esquerra. L'omplen
estona esperaven al carrer, fent grupets, màquines escurabutxaques per aquest més nou homes que semblen fets amb fotocopia-
amb els nois a una banda i les noies a l'al- complex i potser encara més incomprensi- dora. El més jove no deu baixar de 60 anys.
tra, amb el mateix desinterès que si espe- ble joc que és la borsa. Tots vesteixen americanes i camises de
ressin per visitar una fàbrica de salsitxes o A banda i banda de la sala principal, recolzats marca, i sols un d'eUs conserva cabell a la co-
per assistir a un concert al Palau. Sols algun en els taulells de les agències i societats de va- roneta. Al que presideix li mostren uns plà-
despistat girava l'esquena per fixar-se en lors, hi ha els professionals, els brokers que nois, mentre, a l'altre cantó de la taula, n'hi
un home encorbatat que anotava alguna mostren les pel·lícules. Avui, semblen tran- ha un que llegeix el diari i un altre que bada-
cosa en un paquet de Dunhill en sortir del quils. Llegeixen el diari, fan servir la calcula- lla. Sembla que en un bar del Passeig de
recinte. dora d'euros, fan tertúlia... Xerren en veu Gràcia és a punt de decidir-se on s'erigirà el
Ens apuntem a la visita. baixa, però quan passes pel seu costat sents pròxim projecte immobüiari.
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
orsa ae oarceioiia
RIRS-Tesoro ai
R1RS^^0CUS^E
moao: timtioo
Ut-Mí
63 EN TRÀNSIT
Manuel Rivas
"Com Bloom jo també vaig tenir
ia meva tempesta a Barcelona"
Manuel Rivas (La Corunya, 1957) ha
participat en el cicle de trobades literàries
"El temps de les paraules", de la Fundació
"la Caixa". Poeta i periodista, a més
d'escriptor, va guanyar el premi Nacional de
Narrativa de 1996 amb el llibre de relats
"Què vols de mi, amor?", del qual forma
part el captivador "La llengua de les
papallones". La seva última novel.la és
"El llapis del fuster" i está preparant "Ella,
maldita alma".
TEXT Felicia Esquinas fotos Joan Guerrero
"Manuel Rivas i la seva bugada", el van paleta, de la dona que estén la roba neta, i raula. Per a mi, Barcelona pertany a aques-
presentar en el Centre Cultural de la que passa normalment inadvertida. "Veure ta ruta de ciutats mite. Cada un ha de tro-
Fundado "la Caixa". Ell va fer apagar els un estenedor de roba és com contemplar bar-les, per descomptat, i no ha de coinci-
llums i va llegir amb cadència sedosa els una pintura en moviment, una pintura de dir. necessàriamen. Són ciutats que, més
seus relats. Darrere seu penjaven un la vida", assegura. que una singularitat urbanística o històri-
llençol, una catifa, una samarreta... Part de Manuel Rivas és mariner i paleta, sabater i ca, tenen una atmosfera que podríem defi-
la roba que va portar de casa seva per pintor. Rivas agafa el seu bolígraf de fuster nir com una realitat intel·ligent, com una
construir "un escenari molt senzill, un es- i dibuixa muntanyes en les dedicatòries volta d'invenció. Barcelona la té".
tenedor. Ho vaig fer per protegir-me, per dels seus llibres. Ara mateix, mentre parla, I explica que, fa anys, va tenir la sensació
tenir alguna cosa propera aquí". A l'escrip- fa gargots amb insistència en els marges de viure aquí la nit que passen Leopold
tor gallec el fascina l'estètica de les coses d'un diari. "Tota ciutat és una invenció", Bloom i Stephen Dedalus en el Dublin de
quotidianes. La voluntat d'estil, conscient assegura. "Però només unes quantes ciu- Joyce, "una d'aquestes nits que valen per
o inconscient, que emergeix del gest del tats són literàries en el bon sentit de la pa tota una vida. I fixa't que a Ulisses tot can-
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
EN TRÀNSIT 69
via en el moment en què esclata una tem- aquest nom que el convertia automàtica- molt difícil de trobar i que aquí continua
pesta. Doncs bé, jo també vaig tenir la ment en sospitós des que era infant". "Hi existint". De les aigües de la Rambla ha
meva tempesta a Barcelona i va passar al- ha gent que et deixa cicatrius", continua begut una història. La d'un personatge
guna cosa". No vol dir què. l'escriptor. "Som obra dels altres en gran marginal que passa allí tota la seva vida,
part, som construïts pels altres. I això és des de nen, venent un diari anarquista.
LIBERTO, QUE VA CANVIAR una cosa vinculada a la meva pròpia con- "I el que flueix davant seu és la història de
86 VEGADES DE NOM cepció literària. No crec que el d'escriptor la humanitat", afegeix. Manuel Rivas la
Rivas va néixer a la Corunya. El seu barri, sigui un ofici estrictament solitari. Els al- convertirà en relat. No diu si el protago-
el Peñón Libertario. Les seves coordenades tres t'ajuden, escrius amb moltes mans". nista s'anomena Liberto.
vitals, tres: "Aixecaves el cap del bressol i
allà hi havia el far d'Hèrcules, l'última RIUS I RIEROLS OCELLS A LA MALETA
llum de Galícia que veien els qui emigra- Si no fos pel mareig, tothom seria mariner. Rivas opina que hi ha tradicions de les
ven. A la seva esquerra, la presó, concorre- Ho va escriure Darwin mentre el Beagle el quals val la pena alliberar-se i tradicions
guda en aquella època. A la dreta, el ce- conduïa vers les Galápagos, assenyala que mereixen la pena. Les primeres són ca-
mentiri. Per això, quan de petits ens Rivas. Ell, igual que l'autor de Vevolució de denes que lliguen la persona. Les segones
preguntaven què volíem ser de grans, res- les espècies, opina que tots duem un nave- la deixen volar. "Per això a mi no m'agrada
poníem: 'Emigrants!'". gant dintre. Quan trepitja Barcelona, a l'ús únic de les paraules. Les paraules s'han
L'escriptor explica que si Barcelona té l'escriptor gallec se li impregna la brúixola de posar a sobre de la taula. El nacionalis-
força com a mite per a ell és per l'emigra- del salnitre, "que és l'olor de la pell també", me pot significar una cosa i la contrària.
ció. Un mite que prengué el relleu i l'olfacte el duu inevitablement cap al Pot ser un bastó per colpejar els altres o un
d'Amèrica fa quaranta anys, quan el camí mar. "Sempre tens por d'utilitzar aquestes paraigua per protegir-se", afirma.
al paradís ja no apuntava cap a l'oest i els paraules perquè corres el risc de caure en L'escriptor considera que Sant Jordi és una
gallecs van canviar el rumb cap a Europa. la postal, però Barcelona és una ciutat sen- tradició que mereixeria ser universal. I li
"I deien, i encara diuen, que anaven a sorial, extremament sensual. Crec que és agradaria que a Galícia es fes una cosa sem-
Suïssa o a Alemanya, o a qualsevol altre perquè l'atmosfera està molt present a tra- blant. "M'agradaria que el Dia das Letras
lloc, però mai es parlava de ciutats. Llevat vés de l'olor, de la llum, de la humitat. Ho Galegas es regalessin llibres, no amb roses
de Barcelona. I els qui ens vam quedar allà noto moltíssim". sinó amb taxes -la flor de Galícia-. Ho vaig
vam viure el mite d'Amèrica -on tots Però aquí l'escriptor és també mariner proposar en un article fa dos anys. I cada
tenim parents- i el de Barcelona, terra d'aigua dolça. En el centre de la seva geo- vegada hi ha més gent que ho fa".
promesa dels anys seixanta". La mirada de grafia barcelonina hi ha un riu. Un riu Rivas va portar la bugada a la maleta i ara
Rivas sobre Barcelona es deté en una altra humà, la Rambla. "És curiós com un espai se l'enduu carregada de poemes. No és una
dimensió essencial: "el seu caràcter de du- que podia convertir-se en tòpic es defensa metàfora. En les poques hores que ha pas-
tat llibertària, associada a la llibertat, la a si mateix", reflexiona. "És un paisatge sat a la ciutat li han regalat diversos llibres
República, la del poble al carrer". La ciutat físic i mental alhora. I quan passa això, de poesia. Un d'ells és una recopilació de
popular abans que burgesa. quan tots dos paisatges es creuen, és quan versos de Salvador Puig Antich, l'anarquis-
Una vegada, Rivas va venir a Barcelona per es produeix una cosa nova, una invenció ta executat a la Model el 1974, que li ha
escriure un reportatge sobre vells anar- que val la pena". aconseguit un amic. "Crec que està bé,
quistes. Llavors va conèixer Liberto, el qual També li interessen molt els afluents, "els no?", somriu. "Que vinguis a una ciutat i
vol ara recordar. Liberto havia canviat 86 rierols que duen cap al Barri Xino, cap al tornis a casa amb l'equipatge ple d'ocells".
vegades de nom. "Va haver de lluitar tota la Raval. Aquesta presència de barris popu-
vida per poder dir-se així, per poder dur lars en el centre de la ciutat, cosa que ja és
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
70 DES DE LA FRONTERA
TEXT Jaume Vidal
El tecnodisseny
deis 90
En els darrers sis o set anys, el disseny gràfic un moment transcendental. El punt exacte
ha experimentat una important embranzida on ja no li calgué utilitzar un ròtring. Com
a l'àrea de Barcelona. Sobretot en l'àmbit de altres dissenyadors de mitjan dels 90, el rato-
la creació desvinculada de les estratègies de lí de l'ordinador ha estat bàsicament el seu
màrqueting i publicitat. La cultura tecno, Ui- llapis. Tot i ser fill de la cibernètica, no la té
gada principalment a la música electrònica gens mitificada: "La informàtica ha estat un
de ball, conduïda bàsicament per discjòqueis parany per al disseny gràfic, ja que ha apor-
en clubs juvenüs, ha estat l'eix vertebrador tat, amb resultats enlluernadors, certes solu-
d'una nova estètica. L'edició de publicacions dons d'aplicació fàcil, i per aquest motiu ha
de revistes gratuïtes que han difós la nova pogut enganyar. Però finalment, l'ordinador
estètica ha estat un dels elements que han també posa les coses al seu lloc, ja que els
consolidat aquest corrent. Tanmateix, el su- errors queden molt més evidents". També
port que ha bellugat l'estètica tecno d'un lloc pensa que la creativitat no està en l'eina, sinó
a l'altre ha estat el flyer, un petit fullet, dis- JIMITENOR en la persona.
senyat de manera ràpida, que ha servit d'ele- Posats a trencar mites, trenca el del seu
X. propi
ment de comunicació entre els joves tot treball: "No hem d'oblidar que els flyers
anunciant concerts, sessions a clubs i mogu- anuncien festes i discoteques i que el seu im-
des juvenils diverses. pacte és bàsicament estètic. Amb el temps
Juntament amb el relleu generacional, que s'ha banalitzat, perquè tot va molt ràpid i no
sempre va acompanyat d'una nova imatge, la hi ha un gran concepte a expressar, ja que
causa d'aquest canvi estètic ha estat la incor- estem parlant de diversió". Ell mateix es posa
poració de l'ordinador al disseny gràfic. Un WeeoUiti» com a exemple d'aquesta fugacitat creativa:
exemple de dissenyador gràfic nascut amb els "Tan sols fa tres anys, jo començava dissenyar
sons de les noves músiques i amb les disbau- flyers per a festes d'amics. Ara m'interessa
xes gràfiques cibernètiques ha estat el barce- més el que puc dir en el camp de les publica-
loní Sergio Ibáñez (1973), actual dissenyador cions". La fugacitat de la cultura dels flyers és
de la revista Abarna -tot un símbol de la també una de les característiques d'aquest
nova generació-, portadista de discos i dis- tipus de creació. Aquest caràcter efímer es va
senyador de flyers. començar a tenir en compte quan van aparèi-
Va començar a estudiar disseny a les escoles xer els col·leccionistes, que aplegaven i guar-
Bau i Massana, però aviat les classes li van daven tots els que trobaven. "Però no hem
quedar curtes. La seva escola estava en el dis- d'oblidar que estan pensats perquè la majoria
seny ràpid i bellugadís dels flyers que feia per vagin a parar a terra i siguin trepitjats".
anunciar les festes dels seus amics. Ell mateix Ibáñez reconeix que la major part d'elements
va començar a organitzar festes amb Guille que hi apareixen són manllevats d'altres pu-
Subirats. Sense saber-ho, tots dos estaven blicacions. "En la mateixa essència del flyer
marcant les pautes del que seria la cultura ju- està el fet que ha de ser dissenyat gairebé
venil dels anys propers. Sergio es convertiria sense temps", diu.
en dissenyador i Guille, en discjòquei. Ibáñez creu que des del món institucionalit-
Sergio Ibáñez va néixer com a dissenyador a zat del disseny s'ha donat massa importàn-
l'època en què la professió estava passant per eia a aquest corrent. "Em sorprèn que, des
/
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
DES DE LA FRONTERA 1
ELBS'RON GROUP
Una mostra dels treballs de
Sergio Ibáñez. D'esquerra a
dreta, grafisme de la
pel·lícula de Francesc
Bellmunt "Gràcies per la
propina" I alguns dels
"flyers" creats pel
dissenyador barceloní.
A la pàgina anterior,
portades de la revista dj's residents; iui,' borja i kosmos
"Abarna" I del desplegedle
"Píccolino".
de la part més consolidada de la professió, que el nou jovent no fa gaires escarafalls a la moda i publicitat dirigida al públic juvenil.
com és la que formen els dissenyadors que cosa pública, si aquesta entra en sintonia Aquesta mena de publicacions ha fet tronto-
tenen estudis, dels quals rebem encàrrecs amb el seu món. Amb aquesta activitat llar el mercat de les revistes musicals i, tot la
importants, s'hagi atacat aquest treball. Per complementa la celebració, cada any, del seva aparença alternativa, estableix com-
a mi no és tan important perquè es faci tant festival de música tecno Sonar, també al petència directa amb els suplements juvenils
rebombori", diu. La causa d'aquesta preocu- CCCB. de premsa. El logotip de la discoteca i de la
pació del sector fort del disseny la troba en Aquesta singular barreja de cosa alternativa revista és un treball de Charlie Brown, un
una mena de relació d'amor i odi: "Tot i les i institucionalitzada es dóna també en l'àm- dels primers creadors de flyers a Barcelona i
crítiques, ens han copiat molt; per això ens bit de les publicacions de distribució gratuï- actualment un dels més actius portadistes
ataquen: per posar-hi una cortina de fum". ta, tot un fenomen a la Barcelona dels dar- de discos per a segells independents. Té una
Tot i que hi ha una estètica molt lligada a la rers anys i amb un impacte tan fort en els visió alternativa del que han fet els dissenya-
cibernètica, Sergio Ibáñez es considera un joves que la majoria de diaris importants dors que provenen del món del flyer. "Hi ha
amant del pop. Els seus flyers recullen la fas- l'han volgut copiar als seus suplements juve- un món a part del meu, que és el dels grans
cinació per una estètica pop ja tardana. En nils, per atreure un sector nou de lectors. A dissenyadors i els grans estudis, que ni tan
elles es barregen tant les icones de la cultura Abarna, són presents les principals marques sols consideren els flyers. No fa gaire, una
televisiva, com ara Mazinger Z, com la ico- publicitàries que ofereixen els seus produc- persona que fa classes de disseny desqualifi-
nografia deis cartells de pel·lícules de Peret, tes al jovent. Les companyies discogràfiques cava els flyers perquè estan fets en un format
Manolo Escobar i Alfredo Landa. És a dir, el també, ja que la publicació és un bon apara- no homologat". Charlie Brown es mou per
pop evolucionat -o degradat, segons com es dor per a la seva oferta. Tot i aquest marcat un desig més aviat estètic i considera el seu
miri- de tota la cultura londinenca de caràcter comercial, la revista és un mirador treball com una mena de creació artística i
Carnaby Street. Ibáñez ven ara un canvi ge- escaient per detectar les darreres tendències no pas com un procés inclòs en una estratè-
neralitzat de referència plàstica. "Després de i el darrer moment de la joventut. gia de màrqueting.
mirar els anys 60 i 70, hi ha una tendència a Ibáñez també participa, com a dissenyador En el cas d'Ibáñez, la seva voluntat és man-
l'estètica dels 50", explica. gràfic, a la revista Florida Dance Music tenir-se en aquesta franja que, sense perdre
Ibáñez ha creat també el grafisme de (FDM) que edita la discoteca Florida que, el caràcter independent del treball, li per-
l'Elèctric Cafè, una mena de festa tecno que tot i el seu nom, s'ha convertit en una re- met entrar en contacte amb altra mena
se celebra al Centre de Cultura Contem- ferència del tecno a una gran part d'encàrrecs molt més lligats al món profes-
porània de Barcelona (CCCB) cada mes. d'Espanya, ja que es troba situada a Osca, sional. Un dels treballs en aquest àmbit ha
Aquest esdeveniment és una interessant re- concretament a la ciutat de Eraga. FDM és estat el disseny del grafisme i el cartell de la
ferència de la música electrònica de ball a també de distribució gratuïta, se'n pot sol.li- pel·lícula de Francesc Bellmunt Gràcies per
Barcelona, ja que representa tota la para- citar l'enviament i també es troba a la disco- la propina. També per a Bellmunt, està pre-
fernàlia del corrent tecno en un centre pie- teca. El plantejament és similar a Abarna: re- parant els títols de crèdit d'una sèrie de te-
nament institucional, la qual cosa vol dir portatges de tendències, molta música. levisió.
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
EL PERSONATGE
TEXT Marcos Ordóñez
Sanchis Sinisterra,
la paradoxa del sant Perdedor
José Sanchis Sinisterra (València, 1940) va fundar el 1977
a Barcelona el Teatre Fronterizo, absoluta "rara avis" en
l'escena de l'època. Com a pedagog, a Sanchis Sinisterra
se'l considera el "pare" dels dramaturgs catalans dels
noranta (Belbel, Cunillè, Peyró...). De la seva extensíssima
producció dramàtica cal destacar "Ñaque c de piojos y
actores" (1980), "Ay, Carmela" (1986), "Mísero Próspero"
(1992), "El Cerco de Leningrado" (1993), "Marsal Marsal"
(1994) i "El lector por horas" (1999).
Perfil: Hi ha alguna cosa en Sanchis Sinisterra dones, sospitós. Guanyar era rebaixar-se, "fer Paradoxa tres: La seva tasca com a pedagog,
del professor de literatura (més ampli: d'hu- concessions". Fn un dels textos fundacionals unànimement reconeguda com a decisiva i
manitats) que alguns vam ser afortunats de del Teatro Fronterizo, Sanchis va col·locar, nascuda amb vocació gairebé "catacúmbica"
tenir, al final dels anys seixanta o comença- com a declaració d'intencions, aquestes frases ("Una opció dura, radical, rigorosa per la
ment dels setanta: l'època en què, segons de l'autor de Fin departida: "Ser artista es fra- feina artística menys complaent amb les
sembla, encara era possible creure que es po- casar como ningún otro osa fracasar..., el fira- sol.licitacions de la indústria cultural i els re-
dien canviar les coses. L'època en què, segons caso constituye su universo...". clams del mercat") en uns modestíssims ta-
Handke, "desitjar encara era útil". Als meus A la Uum d'aquest firontispici, la historia de llers d'escriptura dramàtica, ha acabat 1) per
ulls, Sanchis Sinisterra segueix tenint la cara i Sanchis Sinisterra és pròdiga en paradoxes. estendre els seus tentacles (llegiu influència) a
el perfil (l'aura) d'un professor d'aquella Paradoxa u: Aquest apòstol del text elusiu, mig Amèrica Llatina i 2) ha engendrat, lite-
època, d'un roig de llavors, amb un peu a la dels metallenguatges, del criptodiàleg i de la raiment, les principals lluminàries de la Nova
Institución Libre de Enseñanza i l'altre en la "desquantificaciò de la noció de públic", obté Dramatúrgia Catalana, els top of the pops de la
nostàlgia eterna, activa, del Gran Canvi. Fins el seu èxit més gran, nacional i internacional, nostra escena, fins i tot a escala internacional:
i tot les seves fòbies segueixen sent "les de lla- amb Ay, Carmela (1986), possiblement la Sergi Belbel triomfant als escenaris de mitja
vors". "A vegades, mig en broma -declarava a seva obra més "popular" i potser la que Europa, Lluïsa Cunillé inaugurant el proper
Santiago Fondevila-, em dic que les meves menys tingui a veure amb les seves fórmula- Festival d'Fdimburg.
fòbies sòn Y american way of life, el Papa, la dons teòriques. Definició: Meitat profeta, meitat Talp, sant
Coca-Cola i la televisió." I, com es deia ales- Paradoxa dos: Sanchis "triomfa" a Barcelona (laic) Perdedor que, per una combinació de
hores, la "integració". justament quan acaba de traslladar-se a tenacitat i atzar, acaba -jugada mestra- gua-
Ideari: Per això, des del començament, Madrid, després d'anys i anys de veure igno- nyant amb les seves pròpies regles, José
Sanchis va buscar col.locar-se al marge. Fren rada la seva producció dramàtica tant pels te- Sanchis Sinisterra és, més que un dramaturg
els anys en què la intel·lectualitat d'esquerres atres "oficials" com per l'escena privada. De a l'ús o un professor a l'ús, una combinació
(aclariment: no n'hi havia una altra) havia nou, irònicament, el seu triomfi es produeix transcendida d'ambdues coses: un catalitza-
gravat a foc el lema "Visca el Perdre!" en el seu amb El lector por horas (1999), un (fiormida- dor. Un d'aquests personatges que "com
escut d'armes, sobretot en el camp teatral. ble) text en castellà que es converteix en l'èxit Fabià Puigserver -assenyalava fa poc Josep M.
"Guanyar", allò que es diu guanyar, tan sols més gran de la temporada del TNG..., temple Benet i Jornet- sorgeixen en el moment
guanyava el "teatre comercial". Guanyar era. i bastió de la dramatúrgia en llengua catalana. històric precís".
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
Quan mataven pels carrers
La dècada dels anys deu va estar marcada
per la injustícia i la violència, que es van ac-
centuar en acabar la Primera Guerra
Mundial i augmentar el preu de les sub-
sistències. Cap altre títol s'escau més que
Quan mataven pels carrers, títol de la
novel·la de Joan Oller, per definir el que va
succeir a Barcelona en aquella època, uns
fets que si haguessin passat als Estats
Units hauríem tingut desenes de films expli-
cant-los, com va passar amb la lluita dels
gàngsters a Chicago. A la ciutat dels anys
deu conviu la misèria dins de les cases de
molts amb el descobriment del temps d'oci
per les classes mitjanes i altes. És l'època
daurada del Paral·lel, es creen els primers
parcs d'atraccions, es construeix la
Monumental i els frontons bullen de gent.
Són també els anys de les primeres escoles
municipals, d'epidèmies de tifus que cau-
sen milers de morts i del naixement de l'ae-
report del Prat.
TEXT Josep M. Huertas i Jaume Fabre
El naixement de la CNT
Les males condicions de vida laboral van que més se significaven. També va espero- de anarquista de Badalona dels anys trenta:
dur els obrers a organitzar-se, el 1910, en un nar la creació dels Sindicats Lliures, en rea- "la sang obrera era la més barata del món".
sindicat anarcosindicalista, la Confederació litat un sindicat groc amb un altre estol de En total, comptant vianants i altres, 307 as-
Nacional del Treball (CNT). Vagues que pistolers. Des del Govern Civil, Severiano sassinats que justifiquen de sobres el títol de
uns cops aconseguien resultats concrets i Martínez Anido completava, a partir del Quan mataven pels carrers.
d'altres només frustració van anar radicalit- 1920, el règim de terror ideant la llei de fu-
zant l'actitud d'alguns militants, que van gues: deixaven anar, sempre de nit, uns sin-
optar per la violència. dicalistes detinguts per qualsevol motiu i
La patronal, per la seva banda, va contrac- els tirotejaven unes quantes cantonades
tar Rudolf Stallmann, un aventurer ale- més enllà.
many que emprava el fals títol de baró de Així van morir en set anys, els que van del
Kónig, que va organitzar un grup de pinxos 1916 al 1923, 27 patrons, 27 encarregats i
que es van dedicar a donar mort als obrers 229 obrers. Ja ho diria Joan Manent, l'alcal
© Arxiu Edicions 62
23 d'abril Queda inaugurada Juliol Funcionen els primers
la Biblioteca Popular de la Dona taxis a la ciutat.
al carrer Sant Pere Més Baix. 5 de juliol És concedit el
8 de maig S'inaugura al Parc permís per a la Casa Milà (la
de la Ciutadella, durant els Jocs Pedrera), obra d'Antoni Gaudí,
Florals, el bust de Víctor ja pràcticament enllestida, tot i
Balaguer, obra de Manuel Fuxà. que vulnera les ordenances
23 de juny Obre el bar municipals.
London al carrer Nou de la 24 de juliol Obre al carrer
Rambla. Sant Pau el bar American
29 de juny Se celebren unes Soda.
regates internacionals per aju- 31 de juliol És inaugurat el
dar l'Asil Naval. Patronat d'Obreres del Poblet.
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
1910
11 de febrer Es fa el primer
vol en aeroplà a Espanya a
l'hipòdrom de Can Tunis.
17 de febrer Josep Roig i
Bergadà és el nou alcalde.
6 de març Obre el cinema
Kursaal a la Rambla de
Catalunya. Tancarà el 1965.
A l'abril obren al públic els jar-
—Però si tot fast wme
asomar!.., rP han a ■
deixada dins Laribal, a Montjuïc.
© Arxiu Huertas
D'esquerra a dreta, l'alcalde Josep Collaso
I Gil, que va ocupar tres vegades l'alcaldia
durant la dècada dels anys deu; cartell
commemoratiu del 25 aniversari de la
Biblioteca de la Dona; I parada de taxis
en un carrer de l'Eixample.
- -i3 MEMÒRIA D'UN SEGLE
cans, perquè han col·locat
aquests uns manubris que
toquen constantment la
Marsellesa davant les seus
d'aquells.
13 de juny Es constitueix
la Mancomunitat Catalana. És
necessari que el Govern es-
panyol l'aprovi.
18 de juny És inaugurada la
cripta del Sagrat Cor al
Tibidabo.
23 de juny Obre el cinema
© AHCB (Segarra) Iris al carrer València.
30 d'octubre Se celebra el Pere Falqués acaba la Casa de 12 de febrer Per primer cop 6 de juliol Es reconstrueix
congrés obrer, del qual neix la la Vila de l'EIxample, al carrer una dona, Elena Dutrieu, so- una part del temple de Sant
Confederació Nacional del Bruc cantonada Aragó. brevola Barcelona. Pere de les Puelles, cremat
Treball (ONT). 22 de febrer Es construei- durant la Setmana Tràgica.
13 de novembre És inaugu- xen les
1911 primeres sis cases per 11 de juliol Neix l'Escola de
rat a la plaça de la Universitat a obrers al passeig Maragall, Perits Agrícoles a l'Escola
el monument al doctor Robert, costejades per "la Caixa". Industrial.
obra de Josep Llimona. 6 de gener Neix la Volta 22 de febrer Mor el pintor 16 de juliol Té lloc un míting
17 de desembre Obre les Ciclista a Catalunya. Isidre Nonell. al Teatre Circ Barcelonès con-
portes un nou cabaret, el 11 de gener És enterrat a la 22 d'abril Obre a la Gran Via tra la guerra del Marroc. Hi as-
Moulin Rouge, obra de Manuel Catedral l'alcalde Domingo el cinema Ideal. La seva faça- sisteix Pablo Iglesias.
Raspall, que serà conegut com Sanllehy. na guanya el concurs anyal de 19 de juliol Obre les portes
El Molino després del 1939. 20 de gener Té lloc el lliura- l'Ajuntament. el casino de l'Arrabassada.
ment de l'Hospital de Sant
Pau, a mig fer, a la Junta de
l'Hospital de la Santa Creu.
20 de gener És inaugurat el
Museu Social a l'Escola
Industrial. Durarà fins al 1920.
31 de gener Uns pescadors
nàufrags són recollits a Can
Tunis.
Febrer Apareix el primer nú-
mero de la revista Barcelona
Atracción.
6 de febrer És adjudicat el
primer solar de la Reforma.
© Jordi Bellver ©AHCB © AHCB (Francesc Serra)
25 d'abril Es confecciona el
De dalt a baix, a dreta,
reglament municipal sobre oir- d'esquerra
inauguració del monument al doctor
culació. Robert; sortida de la primera edició de la
Volta Ciclista a Catalunya; l'actual cabaret
10 de maig El Palau de la El Molino era conegut com Moulin Rouge,
Generalitat la in- a principis de segle; Elena Dutrieu es va
recupera seva
convertir, el 1911, en la primera dona que
tegritat en ser traslladada defi- sobrevolava Barcelona; Isidre Nonell en el
seu taller, set anys abans de la seva mort;
nitivament l'Audiència, ara que vaga metal·lúrgica a La Maquinista; portada
disposa del Palau de Justícia. de la revista "Barcelona Atracción".
25 de maig Cbren a la
Ciutadella les atraccions del
Saturno Park.
26 de maig Es produeixen
incidents entre carlins i republi-
© AHCB (Segarra) © Arxiu Huertas
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
BARCELONA
Les fonts del tifus
"En començar les primeres humitats de la gües d'una font del carrer d'Aristòtil, a Sant 2.036 van morir (d'altres fonts rebaixen la
tardor, una tragèdia local vingué a rebaixar Andreu, a mitjan setembre de 1914. xifra a 1.877). El 28 de novembre es conside-
les sangs i a condensar l'atenció de la gent L'octubre es va dictaminar que l'aigua proce- rava dominada l'epidèmia.
dins el desastre de les pròpies alcoves. Les ai- dent de Montcada no podia beure's perquè No va acabar aquí el flagell de les epidèmies,
gües de Barcelona van infectar-se i esclatà portava el tifus. La por de suspendre el sub- que tant van marcar la Barcelona del segle
una de les més implacables epidèmies de tifus ministrament va fer vacil.lar l'Ajuntament. XIX. Una grip fortíssima va causar, durant la
que mai s'hagin registrat en el nostre país". Turró, davant la greu situació i l'augment de tardor de 1918, un total de 1.554 morts.
Així recordava una de les pàgines negres de la la mortalitat, va optar per pintar amb una
ciutat Josep Maria de Sagarra en les seves creu vermella les fonts que no podien ser uti-
esplèndides memòries. litzades. Cal tenir present que molta gent no
El doctor Ramon Turró, que dirigia el tenia aigua corrent i feia servir la de les fonts.
Laboratori Municipal, va detectar l'inici de Els resultats finals van ser esfereïdors: 9.278
l'epidèmia en la infecció observada a les ai persones van estar contaminades, de les quals
1 ■' t 1, \ H Ü que serà coneguda històrica-
n-ílliít lli- \ V-yA l' A l HrU'c. íitruí' \'is!.l ui'Itcnll
ment com La Canadenca.
15 de setembre Debuta ai
teatre Arnau Raquei Meiier.
17 de setembre Fracassa
una vaga generai contra ia gue-
rra dei Marroc.
12 de novembre Se ceiebren
unes eieccions municipais en
què es produeix un empat entre
ierrouxistes i regionaiistes.
7 de desembre Obre ei cine-
ma Triiia, després Seiecto i pos-
©AHCB teriorment Fontana, ai © AHCB
carrer
27 d'agost Se ceiebra una Gran de Gràcia.
D'esquerra a dreta, vista general del manifestació contra ia pena de 17 de desembre Obre ei ci- laJlcraalidad
Casino de l'Arrabassada; l'actriu Raquel
Meller envoltada d'admiradors; I mort. nema Exceisior a ia Gran Via.
embarcament en el port d'una de les 5 de setembre Tenen iioc eis 20 de desembre Mor ei
calderes destinades al cuirassat "España".
intents de cremar i'Flospitai de poeta Joan Maragaii.
Sant Liàtzer, ai Pedró, i ei con- 23 de desembre S'inaugura
vent de ia Divina Pastora, a ei mercat de Sarrià.
Sants. 28 de desembre Es produeix
8 de setembre Se ceiebra ei un escàndoi en concedir eis ra-
primer congrés de ia ONT, que dicais, ei darrer dia dei seu man-
dura tres dies. dat, i'eiectricitat púbiica a una
12 de setembre És fundada empresa reiacionada amb eiis, ia
a Toronto ia Barceiona Traction, Barceionesa de Eiectricidad.
© Arxiu Huertas
B .MM Número 46 Maig-Juny 1999
MEMÒRIA D'UN SEGLE
regidor de la Lliga Francesc
Carreras Candi.
4 de febrer L'Institut
d'Estudis Catalans fixa les ncr-
mes crtcgràfiques que regiran
la llengua catalana.
Adrià Gual crea l'EsccIa
Catalana d'Art Dramàtic, futur
Institut del Teatre.
27 de febrer Es tanquen cc-
merges en senyal de protesta
per l'acord sobre l'aigua de
Dosrius.
© Arxiu Huertas © Arxiu Huertas
29 de desembre Joaquim 7 d'abril El Barcelona accn- Càntir a la plaça d'UrquInaona
Sostres és nomenat nou segueix la Copa del Rei de fut- I la Granota a Diagonal canto-
alcalde. bol en guanyar la Sociedad nada Còrsega.
S'acaben dues noves cases Gimnasia de Madrid. 29 de desembre S'Inaugura
de Puig i Cadafalch: la fàbrica 5 de maig S'inaugura al Parc la línia Barcelona-Martorell
Casarramona (Montjuïc) i la de la Ciutadella el bust de (el carrilet dels Ferrocarrils
Company (carrer Casanova). Teodor Llorente, obra d'Eusebi Catalans) i l'estació de
Arnau. Magória.
18 de maig Obre el cinema Es construeix'la Casa de la
1912 Royal, més tard Central, al Papallona al carrer Entença,
carrer Aribau. obra de Josep Graner.
22 de gener Obre el primer 24 de maig Obre al carrer És oberta al trànsit l'avinguda
menjador de Maternitat, al car- Sant Pau el cinema Diana. Mare de Déu de Montserrat.
rer del Peu de la Creu. Juny ©AHCB
S'inaugura el Turó Park.
5 de febrer Els industrials 22 de juny Obre el cinema
dels pobles agregats demanen Catalunya.
que la contribució no pugi, com 10 de juliol Es constitueix el
s'ha establert, el 10%, sinó el Golf Club de Pedralbes.
2%. HI ha una manifestació pa- 12 de juliol És inaugurada
cífica per visitar les autoritats. l'església de Sant Antoni de
22 de febrer Comença les Pàdua, obra d'August Font, al
classes l'Escola d'Arts i Oficis camp d'en Galvany.
de Sants. El primer director és 24 de setembre S'inicia la
Carles Pi Sunyer. vaga ferroviària que durarà fins
27 de febrer S'estableix al 7 d'octubre.
el servei militar obligatori a 12 d'octubre August
causa de la guerra del Marroc. Font inaugura una altra
© Arxiu Huertas
església, la de la Casa de
Caritat, que ara regenta 1913 D'esquerra a dreta i de dalt a baix, el
l'Opus Dei.
Turó Park, Inaugurat el 1912, era molt més
12 de novembre És assas- gran que els jardins actuals; els soldats van
haver de descarregar els vagons durant
sinat el cap del Govern, José 8 de gener El Col·legi de la vaga ferroviària de la tardor; vista de la
Canalejas. Metges declara no potables primera exposició de cotxes organitzada a
Barcelona, precedent del Saló de
23 de novembre Obre el ci- les aigües de Dosrius que vol l'Automòbil; repartiment de racions en un
barri humil; l'estació de tren de Magória
nema Frégcli, més tard cinema comprar l'Ajuntament. estava Inacabada el desembre de 1912,
Cervantes, després sala Scala 20 de gener Té lloc la pri- quan es va inaugurar.
i ara bloc de pisos. mera jura d'escoltes catalans
Desembre Són ccl.Iccades al Palau de Belles Arts.
als carrers tres fonts de Josep 24 de gener És aprovada la
Campeny: el Trinxa a la Ronda compra d'aigua de Dosrius. Hi
de la Universitat, el Noi del vota en contra l'historiador i
© Arxiu Huertas
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
El dia 8 de maig de 1914 l'Ajuntament va
obrir la primera escola moderna, l'Escola
del Bosc. La majoria de les classes es feien a
l'aire lliure, i l'expressió corporal i la músi-
ca hi tenien un paper important.
L'experiència va animar a crear altres cen-
tres, un a la platja i un altre al Guinardò, en
el segon parc municipal fet a Barcelona.
També en el camp dels parvularis
Les primeres l'Ajuntament va optar per una línia avança-
da. Després d'enviar mestres becats a
va crear
escoles municipals aprendre el mètode Montessori,
dos centres que l'apliquessin, la Casa dels
Nens, al carrer Aribau, 155, i l'Escola
L'ensenyament no s'havia considerat seriosa- El punt de partida va ser el progressista Montessori del carrer Ataülf, 12.
ment, fins al segle XX, responsabilitat dels pressupost de cultura que l'Ajuntament Va ser l'inici d'una política que va intercom-
poders públics. L'oferta pública era ridícula i havia aprovat el 1908. La importància que pre la dictadura, però que va ser recuperada
el sistema es basava en centres privats i reli- havien pres moviments pedagògics com per la República. Una política escolar amb
giosos. Els índexs de desescolarització eren l'Escola Moderna i els centres escolars vin- unes bases tan fortes que ni el franquisme la
esfereïdors. La Lliga, des de la Mancomunitat culats als ateneus havia creat una oferta va poder destruir del tot. Les escoles muni-
i des de l'Ajuntament de Barcelona, va co- amb uns continguts ideològics que no po- cipals, sobretot les quatre més antigues, po-
mençar a considerar la qüestió escolar com a dien satisfer la burgesia industrial, i aquesta sades en marxa abans de la dictadura de
cosa pròpia a partir del 1914. La presència a va considerar convenient oferir places gra- Primo de Rivera, van ser als anys quaranta i
l'Ajuntament, amb un pes important de regi- tuïtes i de qualitat. Això va ser possible per- cinquanta un oasi quasi increïble on es feien
dors republicans preocupats per la pedago- què van existir mestres com Rosa Sensat, algunes classes en català i on s'aplicaven mè-
gia, va convertir el tema escolar en un dels Pere Vergés o Josep Puig, que hi van aportar todes pedagògics completament allunyats
eixos de la política municipal. tot el seu esforç. de l'autoritarisme propi de l'època.
23 de març El Barça torna a da que afecta 105 fàbriques i 2 de setembre Els depen-
guanyar la Copa del Rei. prop de 20.000 vaguistes. dents aconsegueixen que al-
26 d'abril Es fa un homenatge 1 d'agost Milloren els serveis guns botiguers acceptin tancar
als regidors que es van oposar de neteja a Barcelona. a les 8 els comerços.
a l'acord de l'aigua de Dosrius, 5 d'agost Té lloc una mani- 11 de setembre Té lloc la pri-
al Palau de Belles Arts. festació d'obreres en vaga per mera manifestació al Fossar de
Maig Neix l'Escola d'Oficis de la Rambla. les Moreres, organitzada pels
la Dona. 25 d'agost Els obrers tornen Néts dels Almogàvers, grup na-
1 de maig Arturo Elizalde co- a la feina quan el Boletín Oficial cionalista de joves del Clot.
mença a fabricar cotxes. del Estado publica la reducció 9 de novembre Se celebren
2 de maig S'inaugura el mer- de jornada fins a seixanta hores eleccions municipals i es pro-
cat de Sants. setmanals. La patronal protesta dueix un nou empat entre radi-
4 de maig S'inaugura el menu- i publica un manifest. cals i regionalistes.
© Arxiu Huertas ment a Joan Maragall, durant la
festa dels Jocs Florals, a la Ciu-
A dalt, Inauguració de les obres de la tadella. És obra d'Eusebi Arnau.
tèrmica de Sant Adrià. Coneguda com
La Catalana, donaria nom al barri nascut al 22 de maig Se celebra el
seu voltant. A la dreta, manifestació primer Saló de l'Automòbil, al
d'obreres en vaga per la Rambla.
Turó Park.
21 de juny Obre l'església
dels claretians a l'avinguda Sant
Antoni Maria Claret.
22 de juny Se celebra el pri-
mer Congrés de Metges en
Llengua Catalana.
29 de julioi Es fa una vaga
al sector tèxtil amb una atura
© AHCB
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
6 d'abril Prat de la Riba és 2 de juliol Guillem de Bola-
nomenat president de la deres és nomenat nou alcalde.
Mancomunitat. 5 de Juliol S'inaugura l'edifici
10 d'abril Obre una nova plaça del Reial Club Marítim.
de toros a Barcelona: la Sport. 2 d'agost Arriben a l'Estació
2 de maig Es procedeix a la de França treballadors espa-
benedicció de l'església dels nyols repatriats a causa de la
Salesians al barri de Sant Primera Guerra Mundial.
Antoni. Hi tenen també un 5 d'agost Es prohibeix posar
col·legi. a les portes dels diaris pissar-
8 de maig És inaugurada res on es doni informació de la
l'Escola del Bosc, primera es- marxa de la guerra per evitar
cola municipal moderna. aglomeracions i conflictes.
©AHCB
11 de novembre Joaquim
Sagnier Villavechia és nomenat
nou alcalde.
16 de novembre El bisbe
Laguardia inaugura la nova es-
glésia del Carme, obra de
Josep Maria Pericas.
19 de novembre Un noi mor
atropellat pel tren de Sarrià, fet
que provoca una protesta popu-
lar, sobretot d'estudiants.
3 de desembre Es dóna per
acabada la Via Laietana.
Mor el bisbe Laguardia. © Arxiu Huertas
15 de desembre Neix l'Asso- 11 de maig L'alcalde 17 d'agost Els botiguers són
ciació d'Esgrima de Barcelona. Sagnier plega des de Madrid obligats a posar els preus als
21 de desembre És aprova- per carta. queviures per evitar l'especu-
da la Llei de Mancomunitats. 24 de maig L'Escola del lació.
25 de desembre Neix el Treball és inaugurada dins el 11 de setembre En el
Barcelona Boxing Club. complex de l'Escola Industrial. segon centenari de l'Onze
És construïda la torre del Frare 28 de maig Obre la Biblioteca de Setembre, l'estàtua de
Blanc, obra de Joan Rubió i de Catalunya, primer instal·lada Rafael Casanova és trasllada-
Bellver, a l'avinguda del a la Generalitat, desprès a da a la cruïlla entre el carrer
Tibidabo. Ara és un restaurant. l'Hospital de la Santa Creu. Atí Bel i la Ronda de Sant
Obrers de la Maquinista creen 29 de maig Es col·loca la Pere.
el segon club de natació de primera pedra del monument a 2 d'octubre Se celebra una
Barcelona, l'Atlètic. Verdaguer. manifestació obrera per reivin-
© Jordi Bellver
AHCB (Gaspar)
1914 De dalt a baix I d'esquerra a dreta,
manifestació al carrer Pelai per reclamar la
Mancomunitat; l'Escola del Bosc va ser la
18 primera escola municipal moderna; primeres
de gener L'Acadèmia de classes a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic,
Ciències i Arts fa 150 futur Institut del Teatre, creada per Adriàanys.
Gual; el rellotge astronòmic Billeter, de la
8 de març La Lliga guanya Reial Acadèmia de Ciències i Arts; vista
les àeria de la
eleccions Corts. plaça de toros Monumental.
a
26 de març El valencià Enric
Reig és el nou bisbe de
Barcelona.
29 de març Es construeixen
noves cases obreres, fetes
també per "la Caixa".
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
813 BARCELONA
ser triats el 1913 per organitzar, quatre anys
més tard, una Exposició d'Indústries
Elèctriques. Un reial decret va autoritzar
l'Ajuntament a expropiar els terrenys, de-
clarats d'utilitat pública. Es van encarregar
projectes d'urbanització a alguns dels més
importants arquitectes del moment i les
obres van començar amb molta empenta el
18 de juny de 1915, amb una festa popular.
Així va posar-se la primera pedra de la ur-
banització de Montjuïc, la domesticació
d'una muntanya. La guerra europea va
La domesticació de Montjuïc aconsellar ajornar l'Exposició d'Indústries
Elèctriques, però les obres no es van aturar
De hi havia hagut tradició d'anar a va donar de
sempre peu a una de les més populars i van servir el 1923 per a una exposició
Montjuïc a passar estones de lleure. Les er- cançons catalanes. mobiliari i el 1929 per a l'Exposició
mites de con- Internacional. de Porcioles
que hi havia eren llocs de romiatge i El tràfec de les pedreres i els camps L'Ajuntament
les excursions solien acabar amb fonta- i en
una reu de blat convivien amb indrets tranquils, ho va fer servir de calaix de sastre, co-
da. Es afegir a les ermites els menjadors amb prats i boscos de pins on els lerrouxis- mençar l'última dècada del
van segle, uns Jocs
a l'aire lliure, sempre prop de les fonts. S'hi tes feien els seus aplecs a començaments de Olímpics foren l'excusa per relligar l'amun-
anava el diumenge i hi havia ball sota l'om- segle. Aquest paradís va deixar de ser-ho tegament de coses disperses i completar-ne
bra basardosa del castell. La nit de Sant quan financers barcelonins molt lligats a la urbanització.
Joan, sobretot, les fonts deMontjuïc es con- l'Ajuntament i a les naixents companyies
vertien en el lloc preferit de les revetlles, productores i distribuïdores d'electricitat,
perquè a la muntanya hi creixia la berbena van posar-hi els ulls per convertir-lo en el
i aquell era el dia ideal per agafar-ne un millor aparador publicitari dels seus inte-
pom i oferir-lo a la xicota. La Font del Gat ressos. Els terrenys verges de Montjuïc van
dicar més llocs de treball da- ques I vehicles i que causa la slstorl, en el qual són majoria,
vant de l'Ajuntament. mort d'algunes persones. com a protesta.
24 d'octubre Comença l'e- 15 de març L'Ajuntament I 16 d'abril Neix l'editorial
pidèmia de tifus a causa del Foment d'Obres I Construe- Labor.
mal estat de l'aigua. Són clau- dons arriben a un aoord per- 18 d'abril Eduardo Dato, cap
surades les fonts pijbllques què aquesta firma reculli les del Govern, posa la primera
que porten aigua de Montcada. escombraries de la ciutat. pedra de la VII.la de Salut
15 de novembre El doctor 31 de març L'alcalde l'Aliança.
Ramon Turró recorre la ciutat Boladeres es nega a ratificar 6 de maig Mulei Hafid, ex-
marcant de vermell les fonts l'acord municipal de permetre soldà del Marroc, regala l'ele-
públiques contaminades. circular els dies de Dijous Sant fanta Júlia al Zoo.
23 de novembre Posen una I Divendres Sant. Radicals I re- 9 de maig Dimiteix l'alcalde
font amb aigua de Montcada a gionallstes abandonen el con- Boladeres.
la plaça de Catalunya per de-
mostrar que ha passat l'epldè-
A dalt, caricatura sobre l'epidèmia de tifus mia de tifus.
a "L'esqueiia de ia Torratxa"; "un suïcidi
barato, o en aquest món avui hi som i demà 28 de novembre Acaba
tampoc". A ia dreta, primera festa de ia
bandereta de ia Creu Roja a la plaça de l'epidèmia, que ha provocat
Catalunya per ajudar els soldats ferits. 2.036 morts. S'Inaugura el
mercat de Sant Andreu.
1915
28 de febrer HI ha un huracà
a Barcelona que provoca la cal-
guda d'algunes xemeneies, tan
© AHCB
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
MEMÒRIA D'UN SEGLE
© Arxiu Huertas ©AHCB
S'inaugura l'edifici de la 24 de febrer Són tancades
Protecció de Menors al carrer les societats de paletes.
Wad Ras, del Poblenou, obra 25 de febrer El marquès
d'Enric Sagnier. d'Olèrdola ès nomenat nou al-
Una taverna de la cruïlla dels ca- calde. És el fill de Rius i Taulet.
rrers Escudellers i Nou de Sant 27 de febrer És reoberta la
Francesc passa a ser una fonda plaça de toros Sport, obra de
amb el nom de Los Caracoles. M.J. Raspall, amb el nou nom
de Monumental, desprès de
l'ampliació I la reforma dels ar-
1916 quitectes Ignasi Mas I
Domènec Sugrañes.
1 de gener Sarrià s'annexio- 6 de març Se suspèn la rua
©AHCB
na un tros de Santa Greu de Carnaval a causa de la
13 de maig Se celebra la Se celebra una manifestació d'Olorde. vaga de la construcció.
primera festa de la bandereta de ciclistes a la plaça de Sant Té lloc un homenatge a la llen- 18 de març Una persona
de la Creu Roja per ajudar els Jaume per demanar la rebaixa gua catalana. mor com a conseqüència de la
soldats ferits a la guerra d'Àfri- de l'impost de bicicletes. Febrer El francès Jean- vaga de la construcció.
ca i a la Guerra Mundial. 7 de novembre S'inaugura Claude Forestler enllesteix el 19 de març Es fa una mani-
11 de juny Obre el teatre de un museu d'art i arqueologia a seu projecte de parc per a festació per la puja del preu
la Natura a Vallvidrera. la Ciutadella. Montjuïc. del gas.
Al juliol, darrera collita de blat 21 de novembre És inaugu- 1 de febrer Tres treballadors 24 de març Moren el compo-
a Montjuïc. rat el monument al pintor esquirols són ferits en el con- sitor Enric Granados I la seva
15 de juliol És Inaugurada la Vayreda, al Palau de Belles filote de la Hispano Suiza. muller en ser torpedinat el val-
Borsa Oficial de Barcelona. Arts. Desprès de la Guerra 13 de febrer Obre al xeil Sussex pels alemanys.
18 de juliol Comencen les Civil, anirà a la Ciutadella. Tibidabo un museu sobre la 8 d'abril S'arriba a un acord
obres de l'Exposició d'Indús- 28 de novembre Es dedica Gran Guerra. en el conflicte de la construe-
tries Elèctriques de Montjuïc. un carrer de Sant Andreu al
22 de juliol Antoni Martínez mestre tèxtil Ramon Batlle.
Domingo ès nomenat al- 8 de desembre l'al- De dalt a baix, d'esquerra a dreta, les
nou Plega planes de Uedó, a Montjuïc, oferiren per
calde. oalde Martínez Domingo. darrera vegada aquest aspecte, durant
l'última collita de blat a la muntanya;
11 de setembre Es posa 15 de desembre Neix manifestació de ciclistes davant de
una plaoa commemorativa al l'Institut de l'Habitació Popular, l'Ajuntament per reclamar una rebaixa
d'arbitris; la cavalcada dels Tres Tombs, a la
Fossar de les Moreres. precedent del Patronat Rambla, agraeix a Mulel Hafid, exsoldà del
l'elefanta havia
19 de setembre Es col·loca Marroc, regalat al zoo;
Municipal de l'Habitatge. que
façana del cine Bohemia. Els anys deu van
la primera pedra del monu- 27 de desembre Una eslla- viure el naixement de nombrosos cinemes.
ment a PI I Margall. Es pro- vissada de roques a Montjuïc
duelx una baralla entre radicals causa la mort de dues dones i
I regionalistes. una nena.
3 de novembre El foo des- 28 de desembre Torna a ocu-
trueix el teatre Principal. par l'alcaldia Josep Collaso i Gil.
©AHCB
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
BARCELONA
© Arxiu Huertas 15 de maig S'inaugura la a Rafael de Casanova, obra de seus famosos Pastorets al co-
desviació del Rec Comtal al Josep Llimona. liseu Pómpela de Gràcia.
'PllZlKTmiMOHDMEmL' barri de la Sagrara. 18 d'octubre Comencen les 31 de desembre Es fa un
DOMINGO 23 ABRIL DE 1918 21 de maig Se celebra un obres per posar una canonada homenatge a Josep Anselm
míting regionalista al Paro de ferro per a les aigües de Clavè. Es posa el seu nom a
Güell, amb 5.000 assistents, Montcada, com a conseqüèn- un carrer del barri de la Mercè.
pel triomf electoral de la eia de l'epidèmia de tifus. S'obre el passeig del Doctor Pi
Lliga. 21 d'octubre Obre el Grill i Molist, dit primer del
9 de juliol Josep Llimona Room, restaurant modernista, Manicomi.
dóna un grup escultório a al oarrer d'Escudellers. Obre portes el bar Canaletes.
l'Escola del Bosc. Novembre Forestier dissenya Carreras Candi publica La
13 de Juliol És inaugurada a el jardí situat al davant del Ciutat de Barcelona, el millor
Aribau, 155 l'Escola futur Parlament de Catalunya. llibre sobre el tema.
Montessori, que serà conegu-
da com la Casa dels Nens.
6 d'agost El marquès de 1917
Foronda dóna un xalet d'Horta
a la Cooperativa de Periodistes. 7 de febrer 150 persones es
7 de setembre S'inaugura la queden sense oasa després
Jack JohDsoe primera Escola d'Aviació, a la de les tempestes al barri de
ütocfTCi «u» X1.0 Ksioe
y ol campeón ouropnn Volatería del Prat. barraques del Somorrostro.
Arthur Craïan 8 de setembre És inaugurat Al març esclata una vaga al
BLa.1200 I±m loS míos
ram de serà
Eu este mnUA so disputarà una bolsa de 50.000 el Centre Aragonès al carrer l'aigua, que llarga.
para el veuoedor.
VOia.n.e* profrnxxirut Ponent, que canvia el nom per 2 de març Els propietaris del
PRECIOS {imdukloa los ira^nuistofi)
Joaquín Costa. Rec Comtal acorden cedir-lo a
11 de setembre S'inaugura l'Ajuntament de Baroelona.
el nou pedestal del monument 18 de març Es construeix el
© AHCB
nou temple de Sant Francesc
ció, que ha durat cent dies. 1 de novembre És beneïda al Poblenou.
11 d'abril L'Ajuntament la nova església de Santa 1 d'abril Queda enllestit l'edi-
acorda donar el nom d'Enric Madrona, refeta després de la fici de "la Caixa" a la Via
Granados al carrer de la Setmana Tràgioa, al Poble Laietana, obra d'Enric Sagnier.
Universitat. Sec. 24 d'abril Obre la primera
18 d'abril Neix ai bar Oro del 28 de novembre El tren de escola d'infermeres
Rhin la Penya Rhin, grup que Sarrià arriba per primer cop a d'Espanya, la de Santa
promourà durant anys les cur- les Planes. Madrona.
ses de cotxes. 18 de desembre Hi ha una 5 de maig Per primer cop un
24 d'abril Té lloc el gran vaga obrera per l'encariment català, Eduard Feliu, sobrevola
combat de boxa a la nova de les subsistències. Barcelona.
Monumental entre Arthur 24 de desembre Josep 6 de maig S'instal.la al Saló
Gravan i Jack Johnson. Maria Folch i Torres estrena els de Sant Joan l'escultura dedi-
De dalt a baix I d'esquerra a dreta, cartell
anunciant el combat de boxa entre Arthur
Cravan i Jack Johnson a la Monumental;
Josep Maria Folch I Torres; cartell
anunciador d'una cursa organitzada per la
Penya Rhin; inauguració d'una
cooperativa d'obrers i empleats de
la Junta d'Obres del Port.
©AHCB
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
Tibidabo-, el Paral·lel viu la seva màxima
expansió -l'any 1911 obre portes El Molino
i Raquel Meller debuta a l'Arnau-, i s'inau-
guren el nou teatre Tívoli, moltes sales de
cinema i alguns bars que esdevindran mí-
tics, com el Zurich, l'American Bar, el
Canaletes o el London.
No deixa de ser xocant que uns anys tan
plens de tensions socials fossin també els
que van fer entrar el temps de lleure en una
nova època. Anys plens de vida, en què el
Temps d'oci carrer pren protagonisme i la nit es confi-
gura com un nou espai per fer coses. Anys
en què la repressió eclesiàstica sobre els cos-
Barcelona no va tenir només uns feliços anys de l'esclat de noves formes d'oci dels tums plega veles. I anys de grans contrastos,
vint, sinó també, i sobretot, uns feliços deu. barcelonins. Més enllà de les festes majors, en què el soroll i els llums de la diversió
Ja a partir del 1915 aproximadament els di- les fontades o les processons, que tenien tapen la misèria de dins de casa i sobretot la
ners corrien amb facilitat, com ho demos- caràcter gratuït, la segona revolució indus- de més amunt del Pirineu.
tra que es creessin al casino de l'Arrabassa- trial va proporcionar als barcelonins noves
da el frontó Principal Palace i l'hipòdrom maneres de passar l'estona, però pagant. O
de Can Tunis per als aficionats a les apostes. dit d'una altra manera, va haver-hi qui va
Però si els anys de la Gran Guerra i els fe- descobrir la manera d'incorporar l'oci a la
liços vint que van seguir van ser-ho sobre- societat de consum.
tot per als que s'havien enriquit ràpidament Els anys deu, durant els quals es construei-
amb els negocis vinculats a la contesa, els xen la plaça de toros Monumental i els pri-
feliços deu van tenir, pel que fa a la diversió, mers parcs d'atraccions -el Turó Park, el
un caràcter més democràtic. Van ser els Saturno Park, a la Ciutadella, i el del
cada a Pau Claris, obra de 3 de juny Es col·loca la làpida
Rafael Atché. commemorativa a la casa on va
17 de maig Santiago Rusiñol viure Joan Maragall, al carrer
estrena al teatre Victòria Alfons Xll.
L'auca del senyor Esteve. 12 de juny Dimiteix el marquès
22 de maig Els solars de les d'Olèrdola, alcalde de Barcelona.
casernes de Sant Pau, la 18 de juny És assassinat l'en-
Barceloneta, el Bonsuccés, carregat de la ferreteria Los Dos
Santa Madrona i el Pes de la Leones. Comença el llarg perío-
Palla passen a ser municipals de d'atemptats per les lluites so-
després de pagar al Ram cials (1917-1923).
de la Guerra 2.130.721,43 pes- 25 de juny Són suspeses les
setes. garanties constitucionals.
26 de juny Antoni Martínez
A de 'L'auca
Domingo torna alcalde. l'esquerra, representació
a ser
del senyor Esteve" al teatre Victoria.
5 de juliol És convocada A dalt, el parc d'atraccions del Tibidabo.
l'Assemblea de Parlamentaris
Catalans.
7 de juliol El Govern espa-
nyol condemna l'Assemblea de
Parlamentaris. Arriben tres re-
giments a Barcelona. És sus-
pesa la publicació de La Veu
de Catalunya.
17 de juliol Se suspèn el diari
El Baluarte de Sitges, que subs-
©AHCB
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
■? BARCELONA
El 1934 la Generalitat de Catalunya va ad-
quirir els terrenys i el va convertir en un
servei públic. Per la seva banda, els militars
havien creat, a uns dos quilòmetres de l'a-
eròdrom esportiu Canudas, un aeròdrom
militar. Va ser sobre aquesta base de pistes
mínimament condicionades al Prat que el
govern franquista va encarregar, l'any 1944,
el projecte d'un aeroport internacional,
inaugurat l'any 1949 amb el nom d'aero-
El naixement port Muntadas, en honor d'un dels amos de
del Prat l'Espanya Industrial, Carles S. Muntadas
de l'aeroport Prim, mort durant la Guerra Civil quan
combatia amb l'aviació franquista. Aquell
El primer aeròdrom va tenir Barcelona viació catalana, l'Escola Catalana d'Aviació. El aeroport ha anat creixent fins a la realitat
que
fou l'anomenat La Volatería, situat en ter- primer aviador que hi va obtenir el títol fou actual, que poca cosa té a veure amb aque-
renys del Prat de Llobregat. Era un nom irò- Josep Canudas, que procedia del periodisme lla Volatería del 1916.
nic, que jugava amb el doble sentit dels avions esportiu, igual que altres pioners de l'aviació
voladors i de les granges de gallines que ha- catalana, com el fotògraf Josep Maria Co de
vien caracteritzat des de feia molts anys l'acti- Trióla i Josep Maria Armangué. Armangué va
vitat econòmica del Prat. morir en un accident amb el seu avió, on vo-
L'aeròdrom de La Volatería va ser establert lava junt amb Manuel Hedüla, el 30 d'octubre
l'any 1916 per l'empresa industrial Pujol, de 1917.
Comabella i Companyia, que s'havia creat D'aquell prehistòric aeroport va sortir el 1919
tres anys abans amb la finalitat de construir el primer vol regular, que va unir Barcelona
els primers avions nacionals. En els terrenys amb Tolosa de Llenguadoc, i l'any següent el
de La Volatería hi van crear, els pioners de l'a que va unir Barcelona amb Mallorca.
tituïa La Veu de Catalunya. És
suspès també el diari La Lucha.
Reapareixeran nou dies des-
prés.
19 de juliol Comença
i'Assembiea de Parlamentaris.
És suspesa pel governador
civil.
20 de juliol Dimiteix i'aicaide
en solidaritat amb els paria-
mentaris catalans.
Lluís Duran i Ventosa és i'aicai-
de accidental.
© Arxiu Huertas © A.
30 de juliol Acaba ia Lajusticla
vaga del
ram de l'aigua, que ha durat 19 d'agost Acaba ia vaga Negret a ia Diagonal i ia
A dalt, el radical Juan José Rocha va ser dinou setmanes. general: 33 morts només a Pagesa a ia plaça Letamendi).
el primer alcalde democràtic de Barcelona;
a la dreta, l'estàtua "El desconsol", 2 d'agost Mor Enric Prat de ia Barceiona. 1 d'octubre Són detinguts
de Llimona, és Instal·lada a la Ciutadella.
Riba. 8 de setembre És inaugura- dos lleters per apujar ei preu
11 d'agost Comença ia vaga da ai Guinardó i'esgiésia dels de ia llet.
de ferroviaris. Mínims. 14 d'octubre S'inaugura ai
13 d'agost La vaga és gene- 17 de setembre Hi ha Parc de ia Ciutadella ei bust
rai. Només surten dos diaris, restriccions de gas per manca de de Pepita Teixidor.
Diario de Barceiona i Ei Correo carbó. 18 d'octubre És detinguda
Catalán. És detingut ei diputat Octubre Són inaugurades una banda que robava les pun-
republicà Marcel·lí Domingo. tres noves fonts públiques, tes de platí dels parallamps.
La gent circula amb un moca- obra d'Eduard Aientorn (ia 30 d'octubre Moren els
dor blanc pels carrers. Tortuga a ia plaça Goya, ei aviadors Armangué i Manuel
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
MEMÒRIA D'UN SEGLE
Hedilla en estavellar-se el seu
avió al Prat.
Novembre Neix el club de
futbol Martinenc.
2 de novembre Hi ha una
manifestació de cambreres i
cantants per impedir que el joc
s'elimini dels cafès, per por
que tanquin.
29 de novembre Josep
Puig i Cadafalch és nomenat
nou president de la
Mancomunitat.
6 de desembre El radical
Juan José Rocha és el primer 21 de març Es constitueix el 9 de juliol Mor Eusebi Güell,
alcalde democràtic de nou govern d'unitat nacional comte de Güell.
Barcelona. Ja no és de reial amb Maura i Cambó. 15 de juliol És inaugurat el
ordre, sinó representant del 5 d'abril Mor Narcís Verdaguer Hotel de Vianants i Immigrants
partit guanyador de les elec- i Callis, prohom de la Lliga. per acollir pobres.
cions. 7 d'abril És aixecat l'estat de 1 d'agost Es posa un bust
12 de desembre Es traslla- guerra. de Prat de la Riba al Pati dels
den els primers malalts a la 21 d'abril S'inaugura a la Tarongers en l'aniversari de la
Vil.la de Salut l'Aliança, acaba- plaça Sant Agustí el bust dedi- seva mort.
da d'inaugurar. cat a l'actor Iscle Soler, obra 20 d'octubre L'epidémia de
22 de desembre El de Pau Gargallo. grip a Barcelona causa 1.554
Desconsol, de Llimona, és ins- 9 de juny Una noia mor atro- morts. Es munta un campa-
tal.lat al Parc de la Ciutadella. pellada pel tren al carrer Balmes. ment sanitari al Morrot.
27 de desembre S'inaugura
el Parc d'Atraccions del 8 de gener És assassinat
Tibidabo. l'industrial Josep A. Barret, di-
28 de desembre Es crea el rector de l'Escola Industrial de
Consorci de la Zona Franca. Barcelona i fabricant d'armes.
El francés Forestier fa el Parc 9 de gener Els carboners es
del Guinardó. El seu deixeble, neguen a vendre el carbó al
Nicolau M. Rubió i Tudurí, és preu fixat per les autoritats.
nomenat director de Parcs i 10 de gener Surt per primera
Jardins als 26 anys. vegada la revista D'Ací i d'Allà.
Obre la Colònia Industrial del 15 de gener Les dones in-
Port, per a nens i vells. tenten assaltar el Govern Civil
Entra en funcionament l'esta- per protestar contra l'augment
ció de mercaderies del Morrot. del cost de la vida.
© AHCB
Comencen a funcionar les pri- 25 de gener Es declara l'es-
meres línies d'autobusos que tat de guerra a Barcelona. 21 de juny Brabo Portillo,
a dreta, de dalt a baix, cua
uneixen Sant Adrià de Besòs i 16 de febrer Té lloc la pri- de Policia de Barcelona, D'esquerra
cap davant d'una carbonería l'hivern de 1918,
Santa Coloma de Gramenet mera exposició de Joan Miró. és detingut per espiar a favor durant els dies que els carboners es van
negar a vendre al preu fixat per les
amb Barcelona. 17 de febrer L'Espanyol es dels alemanys. autoritats; portada de la revista "D'ací i
de 23 de juny Un d'Horta d'allà" del 1932 però creada el 1918;
proclama campió Catalunya carrer
Jacint Verdaguer; i vaga de carters.
de futbol. passa a dir-se Peris Mencheta.
1918 24 de febrer La Lliga gua- 28 de juny Neix el Sindicat
nya les eleccions a Corts. Únic al Congrés de Sants.
i de gener Manuel Morales 5 de març Un tramvia i un 7 de juliol Se celebra
Pareja, radical, és nomenat tren xoquen a la carretera de una gran festa a Montjuïc per
nou alcalde de Barcelona. Ribes. Moren cinc persones. ensenyar als barcelonins l'a-
Venç per 26 a 24 vots al can- 10 de març Tres nois moren venç de les obres de la mun-
didat de la Lliga. ofegats a la platja de Can Tunis. tanya.
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
BARCELONA
^L-ESaUELLA Obre l'Hotel Majestic. glésia de Sant Martí, al Clot.
s
&úL·lAÏORRm\ Obre el primer centre sanitari Destruït durant la guerra, serà
antituberculós. Es tracta del refet més tard pel mateix
centre de Sant Josep, a la Marés.
Barcelcneta. 1 d'octubre Comença a apli-
Per primera vegada s'avança car-se la jornada laboral de
una hora l'hora oficial sobre vuit hores, aconseguida amb la
l'hora real. vaga de la Canadenca. La pa-
trcnal s'hi oposa.
10 d'octubre Neixen els
1919 Sindicats Lliures, de tendència
groga.
Gener S'inaugura a Sant 15 d'octubre Obre l'Hotel
©AHCB Andreu el carrer Malats. Ritz, enmig d'una vaga
6 de novembre Cau el go- 8 de febrer Comença la d'hcstaleria.
vern d'unitat nacional. vaga de la Canadenca, que 26 de novembre
11 de novembre Acaba la durarà 44 dies. la Casa
© Arxiu Huertas L'Ajuntament compra
Primera Guerra Mundial. 21 de febrer Neix el Cercle de l'Ardiaca per fer-la servir
16 de novembre Té lloc una Catòlic de Sant Andreu. d'Institut Municipal d'Història.
manifestació per demanar l'au- Març Es constitueix la Societat 2 de desembre És inaugurada
tcncmia de Catalunya. Anònima Sant Pere Màrtir per al davant del Ritz la Font de
17 de novembre Es posa la intentar fer una ciutat jardí. Diana, de Venanci Vallmitjana.
primera pedra de l'escola mu- 20 de març És inaugurat el 17 de desembre Són as-
nicipal La Farigola, a Vallcarca. nou teatre Tívcli, obra de sassinats dos guàrdies civils a
21 de novembre Reobre Miquel Madcrell. martellades.
portes, després de l'incendi, el Maig S'avara el vaixell Olesa És traslladada a Montjuïc la
teatre Principal. a les drassanes de Can Tunis. Font de Ceres, de Celdcni
©AHCB
16 de desembre Se celebra
un míting de Francesc Cambó
al teatre del Bosc, on diu la fa-
mesa frase: "¿Monarquia?
¿República?; Catalunya".
21 de desembre Obre el
frontó Principal Palace.
És construïda la Casa Manuel
Sayrach, obra d'ell mateix, a
Diagonal cantonada Enric
Granades.
Es reprenen les curses de ca-
valls a l'hipòdrom de Can Tunis,
interrompudes des del 1896.
©AHCB
7 de maig Antoni Martínez 19 de juiioi És assassinat a Guixà, que era al Poble Sec.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Domingo és de nou alcalde, Torre Baró el dirigent sindical Lluís Soler funda el Museu
"Alto! Por orden del ministro queda detenido
sesenta minutos", diu l'acudit, en referència ara per la Lliga. Pau Sabater, el Tero. Pedagògic de Ciències
a l'avançament de l'hora oficial sobre l'horari
Es declara Naturals al carrer Raurich. El
solar; Pau Sabater, el Tero, un dirigent 22 de maig Neix el Banco 29 de juiioi d'in-
sindical assassinat a Torre Baró; Urquijc Catalán. terès públic l'aigua de la Font 1926 passa a la Plaça Reial,
la campana era el tradicional reclam perquè
els treballadors de les fàbriques acudissin a 19 de juny Té lloc el primer d'en Fargas. com a botiga de taxidermista,
la feina; Inauguració del correu aeri als
de Turisme. 1 de setembre Té lloc el
tallers aeronàutics Hereter; el 8 de febrer Congrés pri-
va començar la vaga a la Canadenca, 14 de juliol Es crea la mer vol regular internacional
que va durar 44 dies.
Companyia General de que uneix Barcelona i Tolosa.
A la pàgina següent, la Fonda del Coll, Ferrocarrils Catalans, 24 de setembre S'inaugura
on tenien lloc les trobades fraternals que ges-
dels radicals lerrouxistes. ticna els carrilets i ferrocarrils el monument al canonge
que van cap a Martorell, Rodó, obra de Frederic Marés,
Igualada i Manresa. a la plaça de davant de l'es-
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
©AHCB
Vida
quotidiana
POR A LA MALALTIA
Els barcelonins del segon decenni del segle
tenen, amb raó, molta por de les malalties,
sobretot de grans passes o epidèmies de
tifus o de còlera, com les que s'han viscut
el passat segle i encara presents a la
memòria popular. L'octubre de 1918 es de-
clara una forta epidèmia de grip que afecta
150.000 persones i que provoca nombro-
ses morts. La causa cal trobar-la en condi-
cions higièniques i sanitàries molt precàries
que s'agreugen amb els focus d'infecciò
apareguts a Europa arran de la Gran
Guerra.
La malaltia més temuda és la tuberculosi, la
tisi, que causa estralls als barris populars de
la ciutat i entre les persones més joves. El
1913 es crea el Sanatori Marítim de Sant
Josep, a la Barceloneta, per atendre nens i
adolescents escrofulosos, raquítics i tuber-
culosos, i la Junta de Protecció a la Infància
s'encarrega d'organitzar estades a pagès
de nens que tenen perill de contraure la tu- © Arxiu Huertas
berculosi pel seu contacte amb malalts de ganitza classes per ensenyar a cosir, brodar veïns d'aquest barri parlaven d'anar a
la família. La mala alimentació, la manca i fer puntes. Saber cosir permet, de vega- Barcelona) s'hi desplacen barcelonins d'al-
d'aire lliure, de sol i d'hàbits higiènics, els des, que moltes dones puguin tenir una tres indrets, que s'acosten també a
habitatges humits i insalubres, són els mi- feina autònoma, alliberant-se d'altres tas- Badalona i Montgat.
llors aliats de les malalties. La tuberculosi ques més pesades a la fàbrica o al taller. Prendre banys de mar no vol dir haver de
estarà present a Barcelona fins a la dècada Les modistes, a més, tenen prestigi social i prendre el sol, perquè, sobretot entre les
dels cinquanta. es configuren com el que avui en diríem un classes altes, la pell blanca és sinònim de
grup de pressió, com demostra el ressò de bellesa i de distinció i per això les dones
LA MÀQUINA DE COSIR la seva festa, el dia de Santa Llúcia. van a la platja amb para-sol. L'important no
Encara que la màquina de cosir és un in- és el sol sinó els banys d'aire de mar, de
vent de mitjan segle XIX, es popularitza a ELS PRIMERS BANYS DE MAR gran reputació pel seu iode.
Barcelona durant aquests anys. Un cert Els banys de mar, gràcies a les recomana-
augment del nivell de vida la fa més asse- cions dels metges higienistes, guanyen Rafael Pradas
quible, parlant sempre en termes molt reia- adeptes. Ja no són simples pensades dels
tius, ja que, sovint, la seva adquisició com- joves ociosos de l'alta burgesia, els primers
porta molts sacrificis i estalvis. que es llancen, també, a la pràctica d'es-
La màquina de cosir és un instrument im- ports exòtics com el tennis o el futbol.
prescindible a les cases populars, on es Els banys de Sant Sebastià són els primers
talla i es cus bona part de la roba que porta que hi ha a Barcelona. Abans de transfer-
la família. A les cases amb possibles no hi mar-se en un balneari de luxe són una platja
falta tampoc l'aparell per quan s'hi desplaça lliure, sense fer distinció entre homes i
la modista o la cosidora. Anar a classes de dones, i això provoca un cert escàndol. Els
corte y confección és, durant molt de de La Deliciosa, Neptuno i Tritón són només
temps, una assignatura obligatòria per a les per a homes. La Junta de Dames té un es-
noies, independentment de la seva classe tabliment per a dones i famílies i La Sirena
social. El 1916, el Patronat d'Obreres, del admet solament dones. A la platja de la Mar
Poblenou, una institució d'origen catòlic, or Bella, al Poblenou (en una època en què els
Número 46 Maig-Juny 1999 B.MM
BARCELONA 1910-1919
LIT.HENRICH YCr^ARCELONA
B.MM Número 46 Maig-Juny 1999
ENGLISH TEXT
englishtext Barcelona. Metròpolis Mediterrània
Number 46. 1999
PAGE 7 capacity to start up joint projects, is Barcelona's PACE 18
great secret.
NON-CONFORMISM It is in this light that we should understand the SHOULD ADMISSION TO THE LICEU
AND CULTURAL STRATEGY Strategic Plan for Culture recently passed by OPERA HOUSE AND THE AUDITORIUM BE
BY Joan Clos Barcelona. It is a exhaustively and collectively WITHIN EVERYBODY'S REACH?
mayor of barcelona constructed set of proposals aimed at making cul- by Ferran Mascarell, managing director
ture one of the main focal points for a Barcelona of the barcelona institute of culture
Ninety years ago - or so we are told in the latest marked by social cohesion, progress and quality.
instalment of the Report of the Century that we Cohesion, because this is a consequence which, The admission fees to Barcelona's newest musical
are offered in B.MM. - Barcelona was starting to among other factors, is derived from the fact of facilities have triggered off a certain swirl of polemic
take up bathing on its beaches and was under- turning cultural facilities into nothing less than regarding the policy to be followed by the
taking the development of Montjuïc. Now, on the schools for the city, in the sense of places where Auditorium and the Liceu opera house in the near
threshold of a new century, these episodes, culture can develop its role as a re-distributor of future. We therefore decided to bring up the mat-
these experiences, are close to our heart, and in knowledge, capable of avoiding social fractures ter to three interested parties - Ferran Mascarell,
spite of all the time that has passed we feel they between those with access to it and those wit- managing director of the Barcelona Institute of
are still part of us. hout. Culture, musical critic Agustí Fancelli, and opera
This familiarity comes not only from being able to Progress, because of the potential capacity cul- lover and regular "Liceu-goer" Montserrat Vives -
identify with these spots (today, Barcelona's be- ture has to generate employment and economic who, being widely different in their respective ap-
aches and Montjuïc are highly frequented) but activity, contribute added value to its surroun- preaches, gave us widely contrasting answers.
also from the attitude we can sense in the citi- ding area, and act as a catalyst in many sectors. However, the background to their lines of reaso-
zens of those days: they were motivated by the Quality, because culture is synonymous with ning echoes with questions such as : Who is - or
desire to get to know what Barcelona had to wellbeing, and an uneludable condition for any should be - actually paying for culture? What is the
offer, by the need to discover the city in each and city that considers itself to have an ingredient of limit to be set on private business manoeuvrings
every corner. This appetite for feeling the chan- vitality. within public cultural facilities?
ges, for "colonizing" the city, is as intense now as To strengthen Barcelona as a factory producing Within everybody's reach? Naturally. The Liceu
it was then, if not more so. It has become a com- cultural content; to make culture a key element opera house, the Auditorium, the Palau de la
mon feature of everyone who lives in or comes to for social cohesion; to incorporate Barcelona Música concert hall, as well any other public cuitu-
Barcelona. It could be understood as a matter of into the flows of digital culture; to give dynamism ral facility, ought to be within reach of all segments
character, but it would be more accurate to say to Barcelona's heritage; to provide a structure for of the public. Any such facility - either new, old or
that it has to do with Barcelona's capacity to sur- Barcelona as a singular metropolitan cultural renovated - should set itself an aim and undertake
prise. centre; to project Barcelona as a platform for in- to pursue an appropriately coherent managerial
Standing on Avinguda Diagonal, newly extended ternational promotion. These are the main guide- policy. Cne of the constituent objectives of the
to the sea; admiring the Botanical Carden; se- lines of the Plan, which aims to combine creati- Auditorium - as well as one of the objectives set by
eing for oneself - but hardly believing - the reha- vity and industry, facilities and projects, public the new Liceu opera house - is not only to keep
bilitated bed of the River Besòs; seeing the hou- policies and private initiatives, heritage and inter- their regular audience interested, but also to inore-
sing developments grow on the Sea Front; nationalization, a local perspective and a metro- ase the number of concert goers by introducing in-
taking a stroll along the now covered Ronda del politan approach. novations aimed at winning over new audiences, a
Mig ring road, or down the Rambla del Raval, or Barcelona's cultural strategy thus becomes a course of action that obviously implies that the
round Nou Barris central park. shared responsibility, originating from the impe- management must pay close attention to the latest
The examples are plenty and varied, big and tus of the City Council, but depending for its vir- tendencies and the evolution of demand among
small, but always bear the hallmark of novelty tual existence on the capacity to generate parti- music lovers, and act accordingly when preparing
and transformation. cipation and positive complicity among all the their programme of musical events.
The people of Barcelona have come to regard sectors and agents involved. That is a perspective both institutions identify with
the city as a place that satisfies them the way it Barcelona has become a landmark in many in their planning patterns, which is to say that they
is, yet at the same time is constantly changing. areas, and increasingly so in that of culture. have a clear vision of the aforementioned objecti-
The conclusion seems clear: the city comes into Creativity, innovation and modernity are con- ves and that - through season ticket offers and dif-
its own when it consolidates progressive sche- cepts that reveal a living and diverse cultural re- ferent other formulas, each of them within its own
mes and at the same time this stirs its vocation ality in Barcelona. Using the city's existing as- sphere of activity - they have undertaken to pursue
to open up to new improvements, to aim higher. sets, we are striving to provide it with the a managerial policy aimed at winning over new au-
This will to shun conformism, together with the maximum possible strength. diences. And where are these new audiences to be
Number 46 May-)une 1999 B.MM
90 ENGLISH TEXT
found? Within the city, obviously enough. There is peculiar fears. The word "subsidy" itself has beco- were quite aware of that shortcoming and accep-
a whole generation of creators of cultured or po- me absolutely discredited in common language, as ted it. However, such conditions should not be to-
pular music, there is a whole generation of inter- some people suspect that a lot of fiddling is going lerated in a modern building.
preters and promoters and, above all, there are on in that particular sphere, whereas others consi- As regards the Liceu opera house, it actually cea-
large numbers of music lovers and people who der that subsidies are mere crumbs which are not sed to be within everybody's reach the day a for-
have had very few opportunities to enjoy live music sufficient to get anyone out of a really difficult si- mer managing director had the bright and quite
performances and who account for such a sizea- tuation. (...) "democratic" idea of numbering the seats in the
ble segment of the population that this fact would The administrations control public equipment and so-called "general" rows and reserving them for
suffice in itself to justify the construction of a large facilities, they make decisions concerning the pro- season ticket holders, a decision that, for all prac-
new building like the Auditorium. Those are the pe- grammes of musical events and eventually hire out tical purposes, resulted in the suppression of the
opie to whom musical institutions should be direc- the buildings to cover care and maintainanoe only free seats to be found within the theatre. The
ting their attention, taking their requirements and costs. The former activity serves clearly cultural current management team seems to have done its
wishes into consideration and making efforts to ful- purposes while the latter is an operation of a strictly best to counteract and right that wrong by offering
fil them. This requires a type of management driven financial nature. The people who form the music alternatives suoh as turns of attendance for non-
by high cultural ambitions and a genuine open- market as such should be allowed to express their subscribers, cut-price tickets and "mini-suscrip-
mindedness. Neither that segment of potential au- own views about the matter; if there is an increa- tions" for shorter periods of time... We have also
dience nor anyone else would understand or agree se in the number of seats on offer, then, in prinoi- been informed that there will be reasonably priced
to a situation in which a new musical establishment pie, prices should be lowered. It is not right that, tickets for special performances held in the
of that importance would not be managed accor- because the different administrations are currently "Foyer", at eleven p.m. for late-working people and
ding to the highest standards and aspirations, and in power in the same spheres, they should decide even on Sunday mornings, for children.
through true co-operation between the public ad- to come to an agreement that would exclude the (...) If there's a will to attract young people to cuitu-
ministrations that, on the citizens' behalf and using market itself, leaving potential customers without ral spectacles and current attempts are not coming
public revenue, have made its construction possi- the capacity to exert influence over the situation. anywhere close to success, you oannot say that it
ble. (...) Every cultural centre should be run according to is beoause it is expensive to attend oultural events.
managerial criteria aimed at making the maximum I am pretty fed up with that cliché... Just do a rapid
use of existing resources and finding ways to ren- calculation about the amount of money a young
The space for music between the private der its service offer more attractive than the others. boy or girl spends in one weekend on cigarettes,
and the pubiic sector I can easily picture the private promoters' delighted discotheques, drinks and petrol. If they don't go to
by Agustí Fancelli, journalist and music critic grin after reading this last paragraph. I would be classical music concerts or to the opera, it is be-
delighted myself if they would continue to smile if oause they are not interested. Schools ought to
(...) The private promoters who organize concerts the Administrations asked them to lower the prices provide an appropriate musical education, there
in Barcelona have a logical answer ready : we shall of the tickets in exchange for a reduction in hire should be a better diffusion of cultured music by
hire seats to the public wishing to attend our con- charges. Public Administrations are perfectly enti- the media (because, when they eventually broad-
certs so that we and the artists we represent might tied to make that request by virtue of their first cast an opera, they seem to do it on the sly, quite
be able to earn a living on the receipts from ad- mandate, the objective of which is, among other late at night, as if they did not want to annoy their
mission fees and the paltry subsidies provided by things, to improve the cultural and musical stan- regular audience) and, of oourse, prices should
the public administrations. This is a typical entre- dard of the population. also be more reasonable. But, above all, what is
preneur's answer. On the other hand, there are (...) And to those who are wondering why they lacking here is a truly attractive offer and the right
seats in the stalls for which you have to pay 23.000 should pay for such "elistist" events as classical "culture medium" on whioh the youths' interest in
pesetas, a record high where prices in Spanish ci- music concerts, I would just point out that, for ins- music might grow. (...)
ties are concerned and something considered so tance, the construction of the Horta Cycling Track
scandalous by the locals that it is a cause for "pu- has also been financed with public money, so that
blio concern". The truth is that the whole thing we all contributed money to it, including those who PAGE 20
sounds awfully wrong, more particularly so at the have never ridden a bicycle in their lives. Such mo-
present time, when the politically correct approach nolithio attitudes carried to extremes can only re- THE POBLE NOU GENERATION
it to view music as a cultural good of general inte- suit in futile monologues. by Antoni Capilla
rest, which is to say that it should be put within
everybody's reach. However, someone has to pay Barcelona is a city of writers. Some of the writers
for music; whether the public institutions or the or- Making the maximum use of new who are at present enjoying the widest audience in
dinary citizens, someone has to bear the costs of facilities our oountry, a group of self-confessed anonymous
musical events. And, as we do not want to lapse Montserrat Vives Malondro, professionals who devote themselves to weaving
into misleading demagogy, we'd also like to point a liceu opera house habituée for the last forty and unweaving the stories that liven up our after-
out that, in fact, the great majority of concerts held years and a member of the "grup de ligeístes del lunch times of rest in front of the television, live and
in our country or in its capital city are not so ex- quart i cinquè pis" (association of regular "liceu- work in Baroelona. They are in fact known by the
horbitantly priced. The many concerts given by the goers" with seats on the fourth and fifth floor). name of "scriptwriters", a professional species
"Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de that, but a relatively short time - some 15 years -
Catalunya" (the Barcelona-based Catalonia The Auditorium is a large concert hall in which ago, used to struggle to make a modest living by
National Symphony Orchestra), in spite of its bare- practically all spectators have a good view of the working for local television and radio stations and
que high-sounding name that could lead us to stage and ticket prices are reasonable, even were praotioally ignored by the Catalan film in-
think otherwise, offer very reasonable prices, and though the cheapest seats are precisely those dustry. But that state of affairs radically changed
we are talking about a group of professional musi- from which visibility is poorer. But that there should after the inauguration of TVS, the first Catalan au-
clans whose performances are of quite a high still be such seats in a 21st century concert hall is tonomous television channel, with its quiz pro-
standard. unacceptable. It is true that there are also seats grammes, its talk shows, its musioal programmes
It is possible that what is happening in this country that do not command a good view of the stage at and, last but not least, its looally produoed drama
is in part a consequence of a long-standing lack of the famed Palau de la Música, but we ought to re- serials. Thus, through the family tribulations
dialogue between the public institutions and the member that the Palau is a horseshoe-shaped the- brought by Antoniu's womanizing (in "Poble Nou"),
private sector, whose relationship has always been atre which was built at the very beginning of the the doubts and existential questions that plague
plagued by misunderstandings, suspicions and 20th century, at a time when concert audiences Dolors (in "Secrets de Familia") and the never-en-
B.MM Number 46 May-June 1999
ENGLISH TEXT 91
ding series of misfortunes suffered by the powerful As a result of this change in attitudes, there has alert. Television is a very treacherous medium.
Montsolis family (in "Nissaga de Poder"), those been a significant improvement in the scriptwriters' There might be a change in trends at any time, and
scriptwriters have now made themselves a place financial situation. In Catalonia, scriptwriting is now quiz shows could be the next in thing." - Barceló
within the cultural scene In our country. a relatively well-paid job. To mention a few exam- warns - "For the time being, the balance of de-
If we are to give a true picture of the background pies, a script for "Todos los hombres sois iguales" mand and supply is tipping in our favour, as it may
to that new profession (quite in fashion lately, as it is paid one million and a half pesetas per instal- happen in any other profession, but there is always
was only to be expected), we shall have to travel ment (to be shared out among the whole team of a kind of natural selection process that determines
back to the eighties. Fourteen years ago, there scenarists); one for "Nissaga de Poder", 400.000 which professionals will be successful and which
were very few scriptwriters In Catalonia, and even pesetas; one for "Estació d'enllaç", one million pe- won't. It is not really a matter of higher or poorer
less specialized workshops or training courses in setas; and one for sitcoms such as "Quico el quality; at times, seemingly irrelevant circumstan-
television drama serial scriptwriting. Not even tele- Progre", 700.000 pesetas. These figures are ob- ces - such as the burden of mortgage repayments
vision programme managers knew which uses viously considerably higher than the 2.500 pesetas or the need for a steady income - have a decisive
scriptwriters could exactly have. The few scrlptwrl- that LIuls Arcarazo - co-ordlnator of "Nissaga de influence. Anyway, we cannot say that ours is a
ters who worked as such were In fact desillusioned poder" and current president of the G.A.C. profession with a great future. This would amount
journalists and eager, over-driven novelists con- ("Guionistas Associats de Catalunya", I.e. the to creating false expectations. Each year, there is
demned to live on an office worker's salary. The ap- Catalan Association of Scriptwriters that serves as work for a couple of new scriptwriters, but not for
pearance of local media such as TV3 and a kind of professional college for television writers) 30 or 100."
"Catalunya Ràdio" made things a little better for - received for his first script for the programme "What can we do in order to come to grips with a
them, but they had to wait until 1992 for a real "Fes Flash". "The old cllchéd image people had disaster of such magnitude?". Lluís Arcarazo and
change to take place. That was when the early that scriptwriters, just like poets, are condemned Enric Gomà wonder in unison. They are referring to
draft of the scenario that would be the basis of the to live in poverty, is starting to loose credibility. But, the current Catalan cinema situation and the crisis
first Catalan television drama serial started to cir- in all truth, there are only some 40 scriptwriters that is affecting a sector that was meant to be the
culate through the offices of TV3. who are really living well. The rest of them Is just principal driving force within the Catalan audlo-vi-
This first experience in television drama production struggling to keep going", he points out. sual industry. An "industry" - in a manner of spea-
had a name, "Poble Nou", and several protago- The contractual conditions under which scriptwri- king - which is still In Its infancy and "in which there
nists : the writer Josep Maria Benet I Jornet (who ters work are not as favourable as they ought to are very few scriptwriters. And, when one stands
had already tried his hand at scriptwriting for the be. Xesc Barceló Is quite aware of It. The genesis out, he promptly finds himself exiled to Madrid, as
micro-sitcom "La Granja" that was part of the pro- of scriptwriting in the Catalan language dates back it happened to Joaquim Oristrell." This is an absurd
gramme "La vida en un xip"), along with a team of to the mid-seventies (it started with "Terra situation made worse by the present "divorce" bet-
eight other scenarists who hastened to get down d'Escudella", shown on the Spanish state televi- ween cinema and television. "There is more writing
to work, diligently writing the story line and dialo- slon channel TVE) and the man who best personi- talent in television than in the film industry. In
gue necessary for the production of five episodes fies it is precisely Barceló, who has had a direct in- Catalonia, only Ventura Pons has shown signs of
per week. What started on principle as a shy ex- fluence on most of the Catalan scriptwriters who real farsightedness. Here, film directors and produ-
periment (whose sole objective was to gain ground are professionally active these days. Barceló's cers only call on you to do their dirty work. In the
In the ratings battle within the after-lunch time slot) name has been a constant feature In the credits of television world, there Is more equilibrium, more
surpassed all forecasts, reaching audiences of many of the programmes broadcasted by TV3 dialogue, more respect and less megalomaniac
more than 800.000 people and near to 40 per cent over Its fifteen years of history, such as the emble- perversion masquerading as the mark of cinematic
"shares". The initially planned number of episodes, matic shows "Ch Bongònia!" and "Fes Flash" or creativity." Gomà points out.
120, was eventually extended up to nearly 200. the mini-sltcom "Arnau" - one of the first drama se- Are there solutions? For Gomà, the best bet would
The unexpected success of "Poble Nou" revealed rials produced by the Catalan autonomous chan- be the practice of humility among those in charge
the potentialities of this new genre of drama serial nel - in which Barceló worked collaboratively with and a will to foster a rapprochement between the
In a television Industry dominated by "reality the "master" Doc Compárate. Catalan film world and our society at iarge. "There
shows" and quiz programmes. Xesc Barceló claims that scriptwriters do not cons- are better standards of literary quality and a grea-
This opened the door to a new situation, smoot- titute a collective of "privileged" professionals. "It Is ter potential for creative fiction in twenty minutes of
hing the path of subsequent TV3 productions. The true that, when scriptwriters are working, they nor- "Vidas privadas" than in twenty years of Catalan ci-
"literature of manners" narrative structure of "Poble mally earn a lot of money. But It is no less true that nema", Arcarazo states categorically. And he gives
Nou" was succeeded by the morbidly Intimlst at- they have a busy schedule that doubles and at examples of attitudes from which the local film in-
mosphere of "Secrets de familia", the hard-nosed times triples normal working hours. And, when dustry ought to derive inspiration : "Look at what is
saga of a family moved by evil forces in "Nissaga they are not working, they do not earn any money", happening in the United Kingdom. Some of the
de poder", and the narration of business intrigues he says. Because nobody should forget that the best British films of the last years, such as "Irish
and dark passions in the recently launched great majority of scriptwriters are self-employed Coffee" or "Full Monty", were originally conceived
"Laberint d'ombres". The succés of "Poble Nou" people who do "freelance" work. Which means for television". In the meanwhile, since the desira-
has also made of Its authors and scenarists the that they have no steady income but are paid for ble rapprochement mentioned by Gomà is nowhe-
writers who can boast the widest "readership" in each piece of work they do. Their professional fu- re on the horizon, many Catalan scriptwriters, disi-
our country. But, at the same time, their works are ture constantly depends on the availability of new llusioned with cinematic ventures, turn their
of a most ephemeral nature, like a light that flashes projets, new drama serials, new episodes to be attention to the theatre. "It is much better to write
brightly but briefly onto the screen and soon dl- written. All things considered, they are a generation a play, which has a good chance of being perfor-
sappears into oblivion. A short-lived medium that of authors who write about others' lives and whose med, than to work on a film script whose future is
nevertheless allows authors to make a decent II- work requires great discipline, as well as many unpleasantly uncertain", assert Gomà and
ving, which is not aiways the case with those who hours wasted on unsuccesful attempts or spent Arcarazo.
work in our country's film industry. Over the last few making phone calls, editing and revising scripts, Those who do not succeed in gaining entrance
years, the scriptwriters' professional situation has absorbing criticisms, dealing with computing pro- into the "First Division" of the film and television
indeed changed radically. As Enric Gomà - who blems, etc... scriptwriters' league (drama serials, comedies,
collaborated on "Nissaga de poder" and is now Scriptwriters combine literature and television in a etc...) turn to other fields of activity. Xavier borràs is
writing scripts for "Laberint d'ombres" - points out cocktail which seduces people, leading hundreds also a scriptwriter, although he does not write text
; "there has been a real change in attitudes. of young would-be writers to try their luck as for soap operas, musical programmes or sit-coms.
Television managers and producers have become "story-makers". In 625 lines. "At the moment, we Borràs, a journalist by training and a story-board
aware that the script is a key element". are In an Ideal situation, but we must remain on the sketcher by vocation, is working freelance for
Number 46 May-June 1999 B.MM
92 ENGLISH TEXT
"Neptuno Films", a producing company speciali- those of the best olubs". Thus, during one week, you have that almost nothing can surprise him. if all
zing in animated cartoons ("Ei patito feo", "Los tres the great pianist had the opportunity to be accom- the churchmen were like him, I swear that the
ositos", etc...). "It is a good training ground where panied by a different band every day and to choo- number of Christian believers would increase. But,
you can iearn the tricks of the trade and start ma- se the musicians he wished to play with: from re- to tell the whole truth. Father Batlles also becomes
king some money from writing", he says. Borras is guiar accompanists such as Horacio Fumero and rather impenetrable where more personal matters
a modest scriptwriter. He receives a symbolical Peer Wyboris to less habitual ones such as Nono are conoeroerned. As though he had always cared
percentage by way of royalties and a pay packet of Fernández and Pau Bombrdó, not forgetting the more about other people than about himself and,
100.000 pesetas for each 25-minute episode he exciting duet he played together with contrabassist in this respect, he does not seem to be ready to
writes (at a working rate of one page of text per mi- Mario Rossy. "Besides, in 1995, - Levy adds - Brad change his ways. (...)
nute, approximately). (...) Mehldau and his trio came to give a performance • When Father Batlles, eighty-one years of age,
The scriptwriters who write for television shows are at the Club, something that even the Barcelona looks back on his trajectory, does he consider that
at least as important as those who write for fiction Jazz Festival has not achieved up to now". he has achieved his Intended aim within the
serials. "This is the best training school. Until very Needless to say that today - four years later - this Church?
recently, television shows allowed scriptwriters highly talented American pianist's renown has Well, as a matter of fact, I never intended to achie-
room for creative risk-taking and the kind of expe- spread to such an extent that his fee now is in the ve any particular aim. I have always thought that life
rimentation which fiction does not permit. six zeros range... itself would lead me where my destiny and my su-
However, creative risk-taking has been curtailed la- However, apart from the regular appearances of periors would decide I shoud go. Everything star-
tely, with a few exceptions such as the weekly pro- artists from the other side of the Atlantic, special ted in 1929, when I entered the seminary in
grammes "Caiga quien caiga" and "L'illa del tre- mention should be made of the role played by the Barcelona. (...)
sor"", Gomà comments critically. Just like the "Pipa Club" as an influential agent in energizing the • Have you ever met a non-believer more concer-
drama serial scriptwriters, television show scena- national musical scene. As Alix Levy states: "We've ned about religion than the believers themselves?
rists feel a worm of unease and worry about the fu- just always been willing to open our doors to all the If someone is concerned about religion, then he
ture. "All this could burst like a bubble any day eager young musicians and creators who could cannot be considered a non-believer, strictly spea-
now. A few last years ago, the "reality-shows" and not find any available space in which to express king. And, nowadays, it is evident that there are
"talk-shows" sudden boom obliged us to retrain as themselves freely". (...) many people who believe in the Gospels, but not
documentarists. Until soap operas became the in Saying goodbye is always less sad than it is said to in the Church. This situation brings forth a difficult,
thing.. What will be next? Nobody knows", Castillo be, but twenty-four years old Alix Levy's perception though desirable, dialogue. In Barcelona, there are
points out. For the time being, as prevention is bet- of the farewell celebration held on February 28th many people who profess very different religions.
ter then cure, Castillo - who made his debut as a was that of a boisterous great party. "Well, all the For us, this is a stimulating reality that prompts us
fiction scriptwriter in "Les Teresines" - has opted to musicians who had been regular performers at the to take stock of the strength of our own convic-
retrain anew. At present, he is working on the not Club gathered together, and they really whooped it tions. The same occurs in the world of politics, be-
yet released serial which is being produced by up!", she says. A compaot disc with a compiiation cause it is the manifestation of a legitimate diver-
"Antena 3": "Sociedad Anónima". (...) of performances recorded that day will soon be put sity. And it is obvious that there are many sincerely
on sale. In relation to it, Aiix points out: "We've got good people who do not profess Christianity.
Jordi Pujol, from Fresh Sound Records, to thank • But don't they say that "faith" Is In fact a gift, a
PAGE 22 for that disc, because he showed a truly keen inte- state of grace that one cannot achieve by merely
rest in including a sample of what was going on wishing for It? That you have faith because you are
THE PIPA CLUB: musically at the Club in his catalogue". (...) able to, not because you want to?
JAZZ MUSIC THAT ENDED IN SMOKE This is true. However, there is also a rational aspect
BY Karles Torra to it, and we do have human reasons for which we
PAGE 25 choose to have faith. In everyday life, we also make
The musical dream of the "Pipa Club" has dissol- choices which are not based on chemical or mat-
ved into thin air. Or, at least, it will have to be re- JOAN BATLLES I ALERM hematical criteria. Where love is concerned, for ins-
composed somewhere else, away from that pea- BY Núria Escur tance.
ceful entresol located on Plaza Real. From now • Someone once told Brossa: "You are very close
onwards, the Club will continue to organize literary Even though he has fought on many other battle- to God. But you are turning your back on Him.". Is
gatherings on Fridays, as well as the slow-smoking grounds. Father Joan Batlles will go down in his- this the epithome of a non-believer according to
contests and other activities peculiar to the tory for the very special role he played as a staunch your own experience?
"Asociación de Fumadores en Pipa" (Association defender of the laymen's right of intervention in the We meet peopie whose ideology widely diverges
of Pipe Smokers), however, for safety related rea- affairs of the Church. He still stands out in the from ours, but we think that, considering their atual
sons, it will not be allowed to host live concerts magma-like memory of those who were young behaviour, they must be pleasing God. On the
anymore. This brings to a close a brilliant eight- once and wanted to change the world starting off other hand, within our own community, we meet
year period of jazz performances during which the with a new approach to religion, though within dif- people who make us feel dissatisfied. (...)
"Pipa Club" had become a recognized, quite cosy ferent frames of reference: the Labour Movement, • If It rested with Father Batlles to modify somet-
meeting place for jazz lovers and musicians from all Scout Associations, politics or active pedagogy. hing within today's Catholic Church, what would
parts of the world. Now 81 years old. Father Batlles still has a lot to he change Immediately?
Boasting an average of three hundred performan- say to the youth of today. This is something I have long reflected over, so I don't
ces per year for the benefit of a total audience of (...) He is known as the priest who strived to effect need to improvise an answer: I would like the Church
almost sixty thousand people, the Club has parti- a real rapprochement with laymen, adopting an to give people more opportunities to participate. I am
cuiariy flourished over the last three years. approach based on two unchallengeable premi- not referring to participation in terms of tasks and ac-
According to Alix Levy, who has been in charge of ses: the existence of a Catalan national identity and tions. In earlier times, most people thought that the
the Club's programme of concerts during that pe- a certain sense of freedom. You may distract his layman could be a mere executant of ideas, as long
riod, the work had in large part already been done: attention for a while, but he will always revert to his as these ideas were dictated by his superiors. Hence
"Months before my arrival, the Pipa Club had made initial idea. the sentence: "the "Acción Católica" movement is the
a great effort to include the performance of a first- He is not an ordinary priest by any manner of far-reaching hand of the hierarchy".
class jazzman such as Tete Montoliu into its pro- means. And it shows in everything he does, from • Then what you dislike Is that Image of a conser-
gramme, doing things on a truly grand scale and the way he talks to his interlocutors, looking right at vatlvely minded, class-conscious organization that
offering him to work under conditions that equalled them with slanting bright blue eyes, to this feeling the Church projects.
B.MM Number 46 May-June 1999
ENGLISH TEXT
The organization of the Church itself is olass-cons- of Church to that of Priesthood, I must say that we for you at the city morgue". It went on until
clous, as it is comprised of different categories. need more priests, many more indeed ... Franco's death. (...)
But, nowadays, people are willing to overcome this • If no new vocations arise, does It mean that the • / know that there Is what we call the seal of con-
situation. If you ask the bishops about it, they will Church should approach the subject of the priests' fesslon. But, without revealing the sinner's name,
all tell you that it is necessary to abandon that idea social role from a new perspective? could you tell me which Is the most peculiar sin
of a olass-orientated Church, but they do not really I once took part in a seminary held at the University ever confessed to you?
know how to do it. (...) of Prades. During a session, the vicar-general of Well, sincerely, I must say that people's confes-
• Does the Church represent us all? Perpignan told us about an earlier experience: "On sions are usually utterly superficial. When you hear
Of course it does. It represents the community. one occasion, at the seminary, - he said - we star- people asking for forgiveness because they feel
That is why I feel annoyed when I sometimes see ted praying that there would be more and better guilty about forgetting to say their morning prayers
press reports that read: "The Church said ..., the new priests. And we have continued to make that or to cross themselves when they were expected
Church thinks... such and such". Well, that is not same prayer every year. But now we have come to to..., then you come to realize that they have not
right. They should write: "The Pope said ..." or realize that, since we started praying for an inore- understood anything about religion, that we have
"Bishop So-and-so thinks ...". Because I don't like ment in new vocations, their number has kept de- failed in our attempt to explain what it is about. I
it when they report the utterances of an individual creasing even further I... So, what is happening? used to feel like telling them: "you really did not
as if he were voicing a general opinion. Has God forsaken us? This is quite unthinkable... need to come to see me for that, go in peace".
• You don't like It when someone talks on behalf of Maybe we don't know how to pray anymore? This Others would confess: "I had involuntary moments
a whole community? cannot be true either. Conclusion: it is possible that of distraction while I was praying". Well, so do I at
Of course I don't, because it is not the truth and God might be asking for a "different type" of times, so do I... (...)
people believe it is. Someone who acts as secre- priests". But the blame for the crisis cannot be im- • In his heart of hearts, a priest never really goes
tary in an episcopal conference ought to do his job, puted entirely to celibacy, when celibacy is viewed Into retirement.
but his duties do not include those of a spokes- as a thought-over, personal option. Celibacy is a I myself shall never retire, neither as a Christian, nor
man. laudable choice. as a human being. That is the only thing I feel quite
• Which opinion do you have of the current Pope? • Did you, may I ask, ever fall In love? sure about.
It is a shame that even the Pope should be subject Let's see. Of course, there were times in my life,
to the opinions that are created around him. If you more particularly when I was a teenager, when I
look back and reflect on the kind of person a Pope would think things like: "Goodness me I What a PAGE 33
ought to be, the figure of Saint Peter springs to beautiful girl I She looks so nice, so likeable..., if I
mind. Just compare. had to marry someone, I would go and court her". SHOPPING IN THE STREETS
• In that sense, I would prefer John XXIII. That kind of thought did on occasions cross my
John XXIII seduced us, there is no doubt about mind, but I have never let myself yield to tempta- Over the last years, Barcelona has witnessed a
that. He seduced us all, even though his pontifiate tion. Celibacy is something that you just accept. proliferation of open-air markets of all kinds on pu-
is not entirely free of the taint of some unresolved (...) blic thoroughfares. Apart from the different fairs tra-
issues. However, that man was a giant. Even in the • Which kind of situation were you faced with In ditionally held at fixed dates - Sant Ponç honey and
pioneer role he played in advocating a participa- 1953, when you were entrusted with the task of re- candy stands, the book fair on Saint George's day,
tion-orientated Church. (...) organizing the youth movement and injecting new Christmas street markets, etc.. -, there are more
• And when will women be allowed to become enthusiasm Into It? and more outdoor exhibitions of goods available
priests In this country? There Is no passage In the The formerly triumphalist Church had got down for buying insofar as antiquarians, dealers in se-
Bible that actually forbids It. from its high horse. And young people had folio- cond-hand goods, artists, craftmen and collectors
None whatsoever. The fact that Jesus chose only wed suit. Some of them had sincerely believed of all types, or small-scale producers of natural
men as his disciples is based on culturally determi- that Franco's victory would also be the victory of foods, organize their own fairs. In some aspects,
ned reasons. And they were twelve because the "Cristo Rey" (Lord Jesus Christ). And the youth of the trade world seems to be acting out its longing
tribes of Israel were also twelve. In any event, by the fifties was not anymore that of the thirties, they for its remotest beginnings and for the space that
the same process of extrapolation, someone could had gone to schools of a new kind, such as had for so long been the natural setting for its de-
have said: "He chose only Jews, so only Jews Virtèlia. Besides, the situation was truly difficult in- velopment: the city's squares and streets. In this
have the right to be his apostles today". However, sofar as anything that had a Catalanist ring was respect, it is not by mere chance that many
from my point of view, this is not a priority issue yet. forbidden. There were people, among them Barcelona residents still use the colloquial expres-
• What Is for you a priority Issue? Doctor Modrego, who considered that things sion "anar a la plaça" (i.e. to go to the town squa-
Well, to make people understand that it's time for could not remained as they were, "so forcefully di- re, in the original acceptation of the word) when
us to fully acknowledge that the Church in Japan is reefed by the powers that be in Madrid". Someone they are going to market.
different from the Church in Catalonia or the mentioned my name to them. They were waiting In an attempt to ascertain the actual scope of that
Church in Castile. So, when we talk about the ore- for a messiah and I somehow managed to do the new reality that is periodically invading our streets
ation of a Catalan Episcopal Conference, it is not a right thing at the right time when I started fostering and pavements, "Barcelona. Metròpolis mediterrà-
trivial proposal. If you want to be in a position to contacts with bishops and meetings with priests nia" has carried out a survey with a view to taking
face up to the problems of a given land, you have and young people. (...) a census of all the fairs and markets held in our city
to be close to it. And our problems cannot be sol- • Who was your worst enemy when you were tr- all through the year. The fact is that they currently
ved from Madrid. ying to carry out those conciliatory Initiatives on be- add up to a good one hundred. But what are the
• Now I have to ask you for advice. Every time I half of the youth? reasons for such a phenomenon? They might ac-
hear people talking about the so-called religious Franco's regime looked unfavourably upon our re- tually lie - as anthropologist Danielle Provensal,
vocation crisis, It serves to further convince me novating efforts. author of the introductory article, advances -, in a
that. If It were not obligatory to take vows of cell- • Did you ever received threats of reprisal? deep-seated tendency within society itself and in a
bacy there would be more young people willing to I remember some nasty phone calls... First of all, "healthy complicity among all the people who refu-
devote their lives to priesthood. Am I wrong? they accused us of being Catalanists. Later, they se to be the passive victims of market surveys".
No, you're not. This is an opinion that many of us became haunted by the ghost of Communism. We have divided these markets, fairs and bazaars
share, but it is also an issue that requires a lot of re- The people who made those phone calls went by into six large groups: market bazaars (comprised
flection and that cannot be treated lightly. Anyway, the self-appointed name of "Cruzados de Cristo of all the stalls positioned around the municipal
the current faith crisis is not absolutely linked with Rey" ("Crusaders of Lord Jesus Christ") and they markets): district stands (i.e. those which are life-
the issue of celibacy. But if we reduce the concept hurled abuse and threats such as: "they're waiting long features of the different neighbourhoods); tra-
Number 46 May-June 1999 B.MM
94 ENGLISH TEXT
ditional fairs (such as those held on Saint Ponç or money people carry with them in a purse, imme- and nature, therefore appearing as a contributing
Saint George's day); markets specializing in hand- diately available for spending should an occasion factor to the maintenance of a certain ecological
made articles, art works or auctions; collectors' for some kind of transaction arise; in summary, the frame of reference, as opposed to the industrial
fairs; and "others" (an epigraph that includes the kind of money which is actually meant to circulate. production of processed food. Finally, among the
most diverse events, such as alternative fairs or Another equally popular saying - "Roda el mon i functions performed by covered markets, an as-
those organized by private or public bodies). torna al Born" (roam the world and come back to pect that has been particularly emphasized over
the Born) - reaffirms that message. The "Born", vie- the last years is their potential as forums for lei-
wed as the heart of the old city and Its central mar- sure activities. Nearby establishments such as
Markets, bazaars, gourmands ket place, has since time immemorial been a major the bars and retail shops that liven up the neigh-
and onlookers, saunterers. symbol of the city as a whole and, more partlcu- bourhood have something to do with it, but what
by Danielle Provansal, university of Barcelona larly, of its first vocation: to be the central nexus contributes most directly to bring new life to the
within a spreading system of land and sea busi- place Is the organization of diverse festive events
The world, our world, is becoming a gigantic. In- ness routes. within the premises of the markets: the special
creaslngly dense network of channels of transac- And, even though there have been later moments Christmas draw, the Shrove Tuesday carnival
tlon for all kinds of products: merchandise, infer- In Its history when Barcelona has opted for diffe- when shopkeepers come to work In fancy dress,
mation and knowledge, beliefs and symbols. rent economic orientations, fulfilling other ambi- the celebrations on Saint George's day - when
Distant areas seem to draw nearer and nearer, be- tions first as an industrial centre and, more re- customers are rewarded with the gift of a red
coming familiar to us, as people use, see and ad- cently, as a capital of the service sector, that first rose - or on Saint John's Eve - when, in some
mire the same things in many different places on vocation as a trading centre continues to be very markets, shopkeepers have a glass of "cava"
the globe. The world, our world, appears to have much alive and important, and it still appears no- with their customers -, etc...
shrunk in size, to the extent that it is now referred wadays as one of the most deeply ingrained dis- Two major cycles mark the rhythm of district mar-
to as "the global village", while habits and tastes tinguishing features of our city, where It performs ket places: the short cycle of day and night acti-
seem to be becoming more and more standardi- multiple functions. In effect, apart from their ob- vities, and a longer, more Imperceptible sequen-
zed. Actually, that it the vision we might initially Infer vious economic role, all those trading spaces fulfil ce that covers the first one and follows the
from the observation of the incessant movements other deeply interconnected functions that are pattern set by the alternation of seasons. In this
of capitals, people and Images. However, It is but constantly brought up to date through the daily or double movement, there Is a combination and an
an "astronomical" perception of reality. If we look at periodical practices of the people, and that some- overlap between the changing course of nature
it from closer quarters and consider the way peo- how reflect the city residents' attachment to their and the rhythm of human activities on which Is
ple go about their everyday business, the things urban environment. Even daily markets Intended periodically superimposed the pattern of effer-
their lives and dreams are made of, that same rea- to satisfy people's most basic, ordinary needs are vescent, crescendo notes of profane or religious
lity appears to be much more complex, subtle and places that brim with cultural components: you festivals, alternating with silences due to pauses
diverse. We may ask ourselves whether one of the merely have to take a look at the fruit and vegeta- in the work calendar and the great summer ml-
collective responses to the generalized standardi- ble stalls along the main pathway at the Boqueria grations. The continuous weaving process of
zation characteristic of "the global village" is not market, at the profusion of colours within the cen- everyday life and its different sequences (distribu-
evidenced by the multiple expressions of local self- tral rotunda reserved for the seafood and fish tion and consumption, cycles connected with fe-
assertion and, more particularly, by the recourse to stands, or at the rows of special pieces of game eding functions) is paralleled by a more whimsical
newly recovered or alternative forms of trade and and venison on display at Christmas time, to un- Itinerary that is not regulated by the rhythm of our
exchange. Running counter to the figure of the derstand that eating and drinking are pretexts for basic necessities, but rather by a passion as se-
anonymous consumer induced to buy indiscrimi- experiencing many other pleasures In which aest- oret as irresistible: the urge to collect things, in
nately by the big chains of stores and to the omni- hetic appeal and gourmet sense of taste are min- Barcelona, as in any other large olty, everything,
presence of large shopping centres which, from gled with the pursuit of exoticism and a certain ca- or practically everything, can be bought or ex-
New-York to Singapour and from London and pacity for playful behaviour. Moreover, present-day changed: old coins or stamps as at Plaza Reial
Gape Town, impose their criteria in matters of ha- markets are public places where. In the tradition of on Sunday morning; old records or cassettes,
bits and tastes, we see the appearance of a certain the Agora in ancient Greece, people meet and In- books and postcards at Sant Antoni market, also
eclecticism, a certain search for individuality and teract with each other and Information circulates, on Sundays In the morning; pieces of furniture,
even a healthy complicity among all the people more particularly those looal pieces of news or antiques or simply old objects, every Thursday
who refuse to be the passive victims of market sur- gossip that are of no interest to the general public morning on the avenida de la Catedral, some
veys and strategies. and are not considered worthy of press coverage, other day of the week on Plaza de Sarria and, on
Over the few last years, new open-air shopping but which nevertheless contribute to the develop- Saturdays and Sundays, at the Moll de les
areas have flourished in many parts of Barcelona: ment of an active and lively society with an identity Drassanes. However, the most emblematic place
markets, bazaars and looal fairs that give the city of its own. is still the "FIra de los Encantes", Barcelona's
quite a festive, joyful and colourful atmosphere. At main flea market, whose name is in itself a pro-
the same time, other trading spaces that form part Daily markets mise of adventures for bargain hunters. Its at-
of the city's commercial history have been preser- At the present time, Barcelona boasts 41 cove- mosphere conjures up Images of remote horizons
ved or restored for public use. That profusion of lo- red markets that are scattered across the city and those exotic places we might have once tra-
cally created shopping areas is undoubtedly the and that are obligatory points of reference for the veiled through, or those far-distant times we
most lively and inventive response to the process inhabitants of the different districts. These mar- might have known in our imagination through the
of standardization that Is threatening us. There is kets are social points of reference not only in to- stories we heard or read in our childhood. Taking
no limit to inventiveness, as we are boundless in pographical and architectural terms, but also be- on different aspects - Maghrebian souk, oriental
our - by definition, never satisfied - urge for disco- cause of their symbolic significance, which is bazaar, African outdoor market, or old-fashioned
verles and new experiences. shown through the familiar names by which peo- fair with a turn-of-the-century flavour -, the "Fira
"Barcelona es bona si la bossa sona" (Barcelona is ple call the most popular ones, such as "El NInot" de los Encantes" is an inexhaustible source of
pleasant If you've got money In your purse). or "La Boqueria". The covered food market, oportunitles to marvel and reinvent our past, ore-
Everybody knows that popular saying. It is a testi- known in Barcelona by the generic name of "la ating other memories, nostalgic evocations we
mony to the character of a oity which is amiable to plaza", is at the same time the bowels and the find in quite useless though deeply touching ob-
everyone, the poor and the rioh alike, but its very heart of the neighbourhood but, furthermore, jects: old toys; photographs of unknown people,
formulation shows us indirectly that money is a where popular imagery is concerned, it is a testi- yellowed with age; old-fashioned wedding gowns
matter of great importanoe in our city, the kind of mony to the last visible link between our society and hats, etc...
B.MM Number 46 May-June 1999
ENGLISH TEXT
PAGE 51 "Collage" creation, which allows us to analyze unity people pay ridiculously low, or notably high, prices
as a paradoxical sum of diversities, advances in for products that they will never actually see or
THE PLAÇA SANT FELIP NERI parallel with the emergence of "metaphor", and touch. Therefore, It Is not a conventional market. In
by Vicenç Altalo these are are precisely two essential elements In the financial coliseum that stands at number 19 on
this artist's vocabulary. In this respect, Alexandre Passeig de Gràcia, no tangible product is either
The plaça Sant Felip NerI Is an almost hidden place CIrlcl, In a written Introduction to an exhibition of manufactured or marketed. Nevertheless, every-
which conveys an atmosphere of secretlveness. A Perejaume's works at the Joan Prats galery In body talks about It. (...)
ring of stone surrounding a fountain. The perfect ml- 1980, had already underlined the fact that a large
rage of Immobility. Poet and essayist Vicenç Altalo part of this artist's work was characterized by the
(Santa Perpètua de Mogoda, 1954) draws baok use of visual metaphors that made It equally parta- PAGE 68
that curtain of seoret harmony, Inviting us to travel ke of the nature of poetry and that of the "object-
through the history of that square, unveiling the ca- poem". (...) MANUEL RIVAS: "LIKE BLOOM,
nons' oemetery burled under the paving stones and 1 TOO BRAVED MY OWN STORM
the scars left by the Civil War engraved on the walls IN BARCELONA"
of the church... Altalo Is the author of two collec- PAGE 60 by Felicia Esquinas
tions of poems entitled "Blathànos o l'Elogi del
Suïcidi" (Blathànos or an eulogy on suicide) (1982) THE EMSCHER PARK IBA PROJECT. Manuel RIvas (Corruna, 1957) has recently partid-
and "Groc el ventríloc o la Indigestió de la veu" (Groc FACTORIES, PARKS AND INDUSTRIAL pated In a series of meetings centred around lite-
the ventriloquist or the Indlgestlon-glving voice) NATURE IN THE RUHR VALLEY rature, "El tiempo de las palabras" (Time for
(1984). Together with J. M. Sala-Valldaura, he has by Enric Franch and Veronlque Brom words), organized by the "La Calxa" Foundation. A
published essays such as "Les darreres tendències journalist, poet and writer, RIvas was awarded the
de la poesia catalana 1968-78" (The latest tenden- The Emscher Park IBA project turned ten on the "Premio Nacional de Narrativa" (National Literary
des in Catalan poetry, 1968-78) In 1980 and "Tràfic 17th of past April. The diverse celebrations mar- Prize) In 1996 for his collection of short stories
d'Idees" (Traffic of Ideas) In 1985. king this anniversary will last until next October: se- "¿Qué me quieres, amor?" (Do you truly love me,
minars, conferences, festivities, prestigious exhibí- darling?), which includes the captivating narrative
tions such as "Sun, Moon and Stars", and different entitled "La lengua de las mariposas" (The langua-
PAGE 58 colloquies that will be centered around "the rose ge of the butterflies). Fils last published novel Is "El
and spontaneous Nature". In this Issue, B.MM pre- lápiz del carpintero" (The carpenter's pencil) and he
PEREJAUME'S "POSTALER" sents Its readers with the second chapter of a se- Is currently working on a new book - "Ella, maldita
AT THE MACBA ries of articles on the revolutionary park newly alma" (Fler, damned soul) -. (...) Manuel RIvas Is a
by Antonia M® Perelló constructed in the heavily Industrialized landscape sailor and a bricklayer, a shoemender and a pain-
of the Ruhr valley, a project aimed at restoring a ter. Manuel RIvas takes his carpenter's pencil and
In 1985, Perejaume presented a work called degraded space and Integrating It back Into Its su- draws pictures of mountains as part of the dedica-
"Postaler" (1984) at an exhibition bearing the same rroundlngs by putting It to new use. tory messages he writes on the first page of his
title held at the Sala Monteada, a galery run by the Among the numerous concrete works carried out books. At this very moment, while talking, he Is in-
"la Calxa" Foundation, together with other collages within the framework of the Emscher Park IBA pro- sistently scribbling In the margins of a newspaper
made up of postcards as well as a "video-lnstalla- gramme over Its ten years of active Involvement In page. "Every city Is an Invention" - he forcefully sta-
tion". the area, we have chosen to place special empha- tes - "But only a few cities are literary In the best
The variety of media used by the artist on that occa- sis on the rehabilitation and restoration of the sense of the word. For me, Barcelona Is one of the
slon was by no means an exceptional fact as It can Zollverein Mine, Shaft XII, a place "which has since places that stand out as landmarks on that route of
be considered a constant, distinguishing feature of then become a symbol of the radical transforma- mythical cities. Each of us has to discover his own
his artistic production. It has been said that tlon that the structures of the region have under- route of special cities, of course, and there Is no re-
Perejaume's work Is that of a poet with an extensive gone", the laying out of the Landschaftspark of ason why we should all coincide. We are talking
vocabulary that Includes not only words, but also ob- Dulsburg Gelsen and, finally, the creation of the about cities that, rather than merely display an ur-
jects, paintings, postcards, photographs, etc... The Gelsenklrchen park. Because each of these achle- banlstic or historical singularity, emanate an at-
richness and range of the media used by Perejaume vements is a significant stage along the new route mosphere which we could define as an intelligent
have helped him to create a vast poetic universe,"... that has been traced through a landscape shaped reality, a life that develops under a vault of Inven-
a personal, subtle and metaphorical language (...). A by Industrial nature and architecture. (...) tlon... Barcelona has this kind of atmosphere". And
language which at times displays the mark of "Dada" he explains how, years ago, he once had the sen-
and Surrealist Influences and, at a more palpable satlon that he was reliving here the night Leopold
level, that of Conceptual Art, and which has succee- PAGE 66 Bloom and Stephen Dedalus spent In Joyce's
ded In reincorporating the spirit of Romanticism and Dublin, "one of those nights which are worth a
Landscape-painting into a multiplex, pyrotechnlcal THERE iS NO PARQUET FLOOR AT THE whole life. And just remember how. In "Ulysses",
range of -isms ...", as Vicenç Altaló commented In STOCK EXCHANGE everything suddenly changed the very moment a
the Introduction he contributed to the catalogue of by Gabriel Pernau storm broke. Well, likewise, I too braved my own
Perejaume's exhibition at the Ceret Musée d'Art storm In Barcelona, and something happened".
Moderne In 1994. The speculators on the Stock Exchange arrive at But he does not want to tell us what It was. (...)
Perejaume, who takes an active Interest in the se- number 19 on Passeig de Gràcia showing as cool
arch for proposals and lines of performance that a demeanour as If they were going to market to do
might allow him to create some sort of "order" In their everyday shopping. Well, as a matter of fact, PAGE 70
realities that are diverse and disconnected and they are going to market, in this case to the "stock
thus make them more Intelligible, refers to collage market", a place where people buy and sell stocks THE TECHNO-DESIGN OF THE NINETIES
as an art form which. In a world full of fragmented and shares In national as well as multinational com- by Jaume Vidal
Images, serves as a "saving synthesis" that can panles of all sizes and from all the sectors of the
act as a bonding agent. Collage as a means of ex- country's economy. The central paradox of that Over the last six or seven years, graphic design
presslon Implies the creation of "bridges" that market lies In the fact that Its customers spend production has gathered great momentum within
allow us to cross the different spaces, landscapes huge amounts of money, but leave the place with Barcelona's metropolitan area. (...) The appearan-
and realities that surround us. empty hands. On the Barcelona Stock Exchange, ce of a so-called "techno culture", principally linked
Number 46 May-June 1999 B.MM
ENGLISH TEXT
with the upsurge of electrònic dance nnusic and Demonstration against the death penalty. 1916
basically promoted by disc jockeys in youth clubs, Foundation of the "Barcelona Traction" - histori- Opening of a museum on the Creat War at
has been the real backbone of the development of cally known as "La Canadiense" - in Toronto. Tibidabo.
a new set of aesthetic values. The production and Failure of a general strike called in protest against The parties involved in the 100-day long conflict af-
distribution of free publications intended to diffuse the war in Morocco. fecting the building industry finally reach an agree-
techno aesthetics have been major contributing Death of poet Joan Maragall. ment.
factors to the consolidation of that current. Creat boxing match between Arthur Oravan and
Likewise, another material medium of promotion 1912 Joack Johnson at the new "Monumental".
that has served to foster the circulation of techno National service is declared compulsory because Inauguration of the first Flying School at the
aesthetics is the so-called "flyer", a little, hastily de- of the war in Moroooo. Volatería d'FI Prat.
signed leaflet which is used as a means of com- The Barcelona Football Club wins the "Copa del Forestier designs the garden located in front of the
munication among young people as well as to ad- Rey" (King's Cup) after beating the Gimnàstica of future Parliament of Catalonia.
vertise concerts, music sessions and diverse other Madrid in the final. Carreras Candi publishes "La Ciutat de
events of interest to the youth. (...) Creation of the Pedralbes Coif Club. Baroelona", the best book ever written about the
The epithome of a graphic designer whose career Assassination of the head of government José city of Barcelona.
has advanced to the rhythm of the new techno Canalejas.
tunes into the frenzied world of cybernetical grap- Inauguration of the railway line from Barcelona to 1917
hies is Barcelona-born Sergio Ibañez (1973), the Martorell (the famous "carrilet" (small train) run by Heavy storms devastate the slum area of
current chief designer at "Abarna" - a magazine Ferrocarrils Catalans) and the Magòria station. Somorrostro, making 150 people homeless.
which is an acknowledged symbol of the new ge- Santiago Rusiñol's play "L'auca del senyor Esteve"
neration - as well as the author of different CD co- 1913 is performed for the first time at the Victoria thea-
vers and flyers. (...) The Institute of Catalan Studies establishes the tre.
spelling rules that will govern the Catalan langua- Meeting of the Catalan "Assemblea de Parlamen-
ge. taris". It is interrupted on the orders of the provin-
PAGE 72 Adrià Cual sets up the "Escola Catalana d'Art cial governor.
Dramàtic" (Catalan School of Dramatic Art), that As a result of a general strike, 33 people are killed
JOSÉ SANCHIS SINISTERRA will later develop into the "Institut del Teatre" in Barcelona. Cnly two newspapers are allowed to
by Marcos Ordóñez (Theatre Institute). come out and Republican member of Parliament
Foundation of the "Escola d'Oficis de la Dona", a Marcelli Domingo is arrested by the police. People
In the year 1977 in Barcelona, dramatist José school meant to provide women with better occu- walk in the streets holding a white handkerchief.
Sanchis Sinisterra (Valencia, 1940) founded the pational options. Aviators Armangué and Manuel Hedilla are killed as
"Teatro Fronterizo", an independent theatre com- First Motor Show at the Turó Prk. their plane crashes at El Prat.
pany with a special interest in formal aspects and Workers go back to work after the Government's Cpening of the amusement park at the top of the
scenic commitment, an unheard-of approach that publication of a reduction in working hours down Tibidabo hill.
made it an absolute "rara avis" in the world of thea- to 60 hours a week in the Official Gazette.
tre at that time. As a pedagogue, José Sanchis is 1918
considered to be the "father" of the Catalan playw- 1914 Assassination of industrialist Josep A. Barret, di-
rights of the nineties (Belbel, Cunillé, Reyró, etc...). A new bullring, "El Sport", is erected in Barcelona. rector of Barcelona's Industrial School and arma-
Among his quite extensive production of dramatic Two years later, after some remodelling, it will be ments manufacturer.
works, we'd like to place special emphasis on plays rechristened the "Monumental". Women gather in an attempt to assault the provin-
such as "Ñaque o de piojos y actores" (1980), "Ay, Inauguration of the "Escola del Bosc", the first mo- cial government house in protest against the sharp
Carmela" (1986), "Mísero Próspero" (1992), "El dern municipal school. increase in the cost of living.
Cerco de Leningrado" (1993), "Marsal Marsol" Opening of the "Biblioteca de Oatalunya" (Library A state of war is proclaimed in Barcelona.
(1994) and "El lector por horas" (1999). of Catalonia), initially located in the Generalitat buil- First exhibition of Joan Miró's works.
ding, then moved to new premises at the Santa The "BCD Espanyol" wins the Catalan football
Oreu Hospital. championship.
PACE 73 The Spanish workers who had been repatriated on Horse races, interrupted since 1896, are resumed
account of the outbreak of the First World War arri- at the Can Tunis racetrack.
1910-1919: WHEN THEY WERE KILLING ve at the "Estació de França". For the first time, the official time is advanced by
PEOPLE IN THE STREETS Start of a typhus epidemic caused by the conta- one hour in relation to real time.
by Josep Maria Huertas and Jaume Fabre mination of water. It will eventually kill 2.000 peo-
ple. The authorities decide to close off all the pu- 1919
1910 blic drinking fountains carrying water from Holding of the first Congress on Tourism.
First flight in an aeroplane in Spain, at the Can Tunis Montcada. Setting up of a new company, the "Companyia
racetrack. General de Ferrocarrils Catalans", that takes over
Inauguration of the bust of Victor Balaguer, a statue 1915 the management of the "carrilets" and railway lines
by Manuel Fuxà, in the Ciutadella Park, during the A hurricane strikes Barcelona, knocking down from Barcelona to Martorell, Igualada and
traditional poetry competition called "Joes Florals". some chimneys, fences and vehicles and causing Manresa.
Holding of the congress of workers that saw the a few casualties. First regular international flight between Barcelona
birth of the arnarchist union "Confederació Nacional Mayor Boladeres refuses to ratify the municipal and Toulouse.
del Treball" (CNT). agreement allowing road traffic on Maundy First steps towards the implementation of the
Thursday and Good Friday. The Radicals and agreement on an eight-hour working day that was
1911 Regionalists leave the City Council, in which they reached after the strike at the Canadiense com-
For the first time, a woman, Elena Dutrieu, flies an are in the majority, in protest at the Mayor's attitu- pany. The measure still meets with strong oposi-
airoraft over Barcelona. de. tion from the employers.
Setting up of the "Mancomunitat Catalana", pen- First Red Cross Flag Day, organized to help the Cpening of the Ritz hotel, in the middle of a strike
ding an official approval from the Spanish govern- soldiers injured during the African War and the First called by the hotel trade workers.
ment. World War. Two civil guards are beaten to death with a hammer.
B.MM Number 46 May-June 1999
H
BARCELONA,
POSA'T GUAPA
JA TÉ 13 ANYS
I ja ho veieu: està guapíssima
i amb ganes de celebrar-ho.
Perquè ja fa tretze anys
que l'Ajuntament de Barcelona
va posar en marxa la campanya
Barcelona, posa't guapa.
Una campanya gestionada per
l'Institut Municipal del
Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
que avui. tretze anys després,
continua donant suport
a tots aquells ciutadans que vulguin
rehabilitar les seves façanes,
parets mitgeres o terrats, enjardinar
9 espais, instal·lar ascensors,
eliminar barreres arquitectòniques,
unificar les antenes de televisió,
adequar els rètols de les botigues
i fins a trenta programes més.
I ara, com fa tretze anys,
només cal que ens truqueu al
93 270 20 20,
i ens ocuparem de tot.
Jfík
Ajuntament de Barcelona Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida ^
número 46
maig-juny 1999
pvp 450 ptes.
Ajuntament de Barcelona