Barcelona i
els eixos comercials
 
«No es pot comparar Barcelona, ciutat comercial i industrial, amb Madrid, seu del
Govern Si hagués d'escollir-ne una, preferiria viure a Barcelona. El seu clima és
millor, els seus voltants, més riallers; té més animació, més vida, més activitat.»
A. L. A. Fée (1861), viatger francès
Sumari
Joan Clos 21 Eix comercial Gran de Gràcia 53 Nou Bulevards Centre Comercial
Un comerç dinàmic i proper al ciutadà Botigues amigues A punt per fer el salt
Plànol de situació 25 L'eix comercial del Poblenou 57 GracINova
Un diamant en brut amb molt de futur Centre comercial obert
6 Maravillas Rojo
Barcelona gaudeix d'una oferta rica i 29 El Cor d'Horta 61 Cor Eixample
plural, distribuïda per tota la ciutat, que El comerç capaç i amb empenta del Un eix que està de moda
facilita als ciutadans fer les seves compres popular barri d'Horta
prop de casa: són els eixos comercials. En 65 Maragall Zona Comercial
aquesta entrevista s'explica i valora com, 33 Sants-Creu Coberta La conversió d'un eix natural en un eix
per què i quin és el futur d'aquests eixos El carrer comercial més llarg d'Europa comercial
comercials a Barcelona.
37 Sarrià 69 L'eix de Sant Andreu
8 Barcelona i el Comerç El comerç tradicional avança cap a la Una oferta comercial molt completa
El comerç, un sector dinàmic de modernització
l'economia barcelonina. El comerç té un 73 La Rambla
paper molt important en la qualitat de 41 Eix comercial de Sant Gervasi L'espai emblemàtic de Barcelona
vida de Barcelona, en el seu atractiu per Comerç de qualitat a la part alta de la ciutat
viure i per treballar. La realitat comercial 77 Sant Antoni Centre Comercial
constitueix una de les principals activitats 45 Nou Drassanes Comercial La unió fa la força
econòmiques de la ciutat. La perfecta barreja entre tradició i
integració cultural
17 Passeig de Gràcia i Rambla de
Catalunya 49 Barna Centre
Dos eixos de comerç, art i cultura El passeig de les mil botigues
Aquest monogràfic sobre els eixos comercials de Barcelona és un dossier especial del núm. 57 de Barcelona. Metròpolis Mediterrània
Editor: Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat de l'Ajuntament de Barcelona. Edició: Imatge i Producció Editorial. Passeig Zona Franca, 60. 08038 Barcelona.
Tel. redacció: 93 402 31 04/05. Fax: 93 402 30 96. e-mail: bcnrevistes@mail.bcn.es (www.bcn.es. publicacions). Dossier: Fdicat, S.L. Disseny i Maquetació: Salvador Rivera.
Redacció: Susanna Cuadras, Pol Capdevila, Claudia Solé, Pere Tejedor. Fotografia: Manel Pérez Puigjané. Correcció i Traducció: Tau Traduccions (castellà i anglès), L'Apòstrof,
SCCL (català). Fotomecánica: Ivelcolor, S.L. Impressió: Impremta Municipal. Distribució: Direcció de Comerç i Consum. Tel. 93 402 78 43. Dipòsit Legal: B. 37.375/85
ISSN: 0214-6215 BARCELONA. Informació: Tel. 93 402 31 30
I «nrvLUSi
"La nostra és una ciutat on ve de gust passejar,
mirar i ser vistos, tenir a prop de casa una
completa oferta de comerç, de serveis i de lleure.
Aquest és un model que la ciutadania reconeix
i ha fet seu, i que dóna riquesa i vitalitat als
centres urbans. (...) No és estrany, doncs, que
Barcelona sigui la ciutat d'Espanya on els turistes
gasten més en compres"
A la pàgina anterior, Interior de ia
dinàmic llibreria de
i viatges Altaïr.
Un al ciutadà En aquesta pàgina, una
connerç proper panoràmica del Passeig de
Gràcia, un dels eixos comercials
més importants de la ciutat.
Els centres urbans creuen les portes del segle Barcelona és una ciutat mediterrània. Dna ciu-
pleta oferta de comerç, de serveis i de lleure. jecció dels comerciants mateixos associats amb un gran esforç de modernització i adequació de
XXI amb un renovat dinamisme. Queden lluny tat densa, diversa i vibrant. Queden molt lluny Aquest és un model que la ciutadania reconeix l'impuls de l'Ajuntament mitjançant operacions les instal·lacions, per tal de donar un servei mi-
algunes previsions que s'han mostrat equivo- els models de ciutats disperses, de ciutats mo-
i ha fet seu, que és més sostenible i que dóna de renovació urbanística que reforcen l'atractiu i llor a tots els seus clients.
cades, que parlaven del declivi de les ciutats notemàtiques, de ciutats amb mínims espais per riquesa i vitalitat als centres urbans. l'adequació dels
Mediterrània fa espais
la l'intercanvi i la sociabilitat. La públics. Avui Barcelona ha
en l'era de la informació. Ben al contrari, a
esdevingut un referent d'aquest urbanisme co- Aquesta concentració comercial i de serveis
nova economia basada en les xarxes, en els més de 2.000 anys que ha inventat aquests es-
Però no seria just que parléssim exclusivament mercial reconegut internacionalment. Així ma- afronta el futur amb solidesa per la seva capa-
fluxos de persones, mercaderies i, sobretot, in- pais, anomenats segons el lloc i el temps l'àgora, d'un únic centre de ciutat. Barcelona té diversos teix, comptem amb una de les ofertes comercials citat
el basar el d'adaptació als nous reptes i al seu entorn,
formació, ha reformat el paper dels nuclis ur- o mercat. Aquests són uns invents de
centres de ciutat, cadascun d'ells amb força ar- urbanes més àmplies d'Europa i amb una qua- i pels seus esforços per consolidar una oferta
bans compactes, de les ciutats que actuen com la nostra civilització mediterrània encara no su-
relament al seu entorn i amb una gran capacitat litat molt valorada. No és estrany, doncs, que completa i radicada per tota la ciutat. Els nos-
a nodes d'aquestes xarxes. Dins de les ciutats, d'atracció ciutadana. Aquesta és la conseqüèn- Barcelona sigui la ciutat d'Espanya on els turis- tres barris i els seus centres comercials urbans
els centres també manifesten un renovat dina-
eia del procés de desenvolupament singular de tes gasten més en compres i que es comprovi a cel obert han configurat una ciutat molt més
misme. Les crisis que els centres històrics de la ciutat. Barcelona va estar encotillada per les que la majoria d'aquestes es fan en establiments humana i molt més propera a la ciutadania, de
moltes ciutats -també Barcelona- van patir muralles fins ben entrat el segle XIX i, un cop de comerç a peu del carrer. tal manera que els ha facilitat la possibilitat de
en les dècades dels seixanta i setanta han en-
enderrocades, va assimilar ràpidament altres po- gaudir de tots els avantatges d'un gran centre
trat en una via positiva gràcies als ambiciosos blacions veïnes del seu pla, cadascuna amb la El comerç és, així mateix, una important font comercial al costat de casa, sense necessitat de
projectes de renovació urbans que han estat
TEXT seva pròpia morfologia urbana i la seva pròpia d'activitat econòmica i de riquesa per a la ciu- realitzar grans desplaçaments. Els barcelonins i
Joan Clos endegats per l'Ajuntament i amb la plena col- centralitat. Unes centralitats que, cent anys des- tat. Es també un dels elements que contribuei- barcelonines podem realitzar les nostres com-
Alcalde de laboració d'altres institucions, la iniciativa pri- conserven una forta vitalitat i xen a l'atractiu turístic de la a o en
Barcelona prés, personalitat significativament pres desplaçant-nos peu transport públic
vada i les associacions de comerciants i de i que conformen alguns dels centres comercials ciutat. L'atractiu de la ciutat no són solament fins a l'eix comercial que satisfà les nostres ne-
veïns. urbans que avui coneixem a alguns barris com, els seus museus, l'urbanisme i els monuments. cessitats. Aquest és un actiu de la nostra ciutat
per exemple, a Sant Andreu, a Sants o a Gràcia. Els turistes també ens valoren, i cada cop més, que seguirem potenciant.
Barcelona afronta aquest tercer mil·lenni amb
Aquest model de centralitats s'ha tam- com una ciutat de com una ciutat
un model de ciutat validat i reconegut inter- perats i que no volem perdre. Que és un model reproduït compres, per
bé a altres barris de nova construcció,
clarament de manifest apare- vagarejar,
és model de per gaudir de la gastronomia i de la La qualitat i la vitalitat del comerç és un ele-
nacionalment. El nostre un ciutat no superat es posa quan guts durant els anys seixanta o setanta i que no restauració. ment fonamental avançar en el model de
adaptada als nous paràmetres de la societat de observem que les noves àrees comercials i lúdi- per
comptaven amb la tradició i la història d'altres ciutat de qualitat que volem. Una ciutat amb
la informació, però també és el model d'una ciu- ques aspiren a reproduir aquests espais. nuclis tradicionals. Aquest és el cas, per exem- A aquest atractiu hi contribueixen els 31.000 es- qualitat de vida, atractiva i cohesionada. Se-
tat que vol seguir sent un referent de civisme, ple, dels bulevards de Nou Barris. tabliments comercials existents a la ciutat, els guirem treballant en l'impuls a la modernitza-
de solidaritat i de cohesió social. Construir la Defensem un model de ciutat on el comerç juga
més de 50.000 establiments de serveis de tot ti- ció del comerç i en la millora urbana. Els eixos
ciutat de les persones, una ciutat de qualitat de un paper important en la qualitat de vida. La
Els eixos comercials urbans parteixen d'aquest pus i els 12.000 establiments de restauració, bars comercials urbans són una de les millors garan-
vida, ha estat un dels objectius principals de la nostra és una ciutat on ve de gust passejar, mi-
substrat de centralitats existents a la ciutat al i restaurants, ubicats avui als nostres carrers. ties de futur
de per a aquesta Barcelona de la qual
nostra acció municipal. rar i ser vistos, tenir a prop casa una com
qual s'afegeix una voluntat de renovació i pro Establiments que -molts d'ells- estan realitzant ens sentim orgullosos.
2
1- Passeig de Gràcia 6- Sants-Creu Coberta Nou Bulevards Centre Comercial 16- La Rambla
2- Rambla de Catalunya 7- Sarrià 12- GraciNova 17- Sant Antoni Centre Comercial
3- Eix Comercial Gran de Gràcia Eix Comercial de Sant Gervasi Cor Eixample
4- L'Eix comercial del Poblenou Nou Drassanes Comercial Maragall Zona Comercial
5- El Cor d'Horta Barna Centre L'Eix de Sant Andreu
Els Eixos Comercials de Barcelona
fji
-^--rn-Q-··B···sà^<^A%'s·«i··ttiii isaafahB
~±-—*5 «asünjiMM:!
Metro
> Pàrquing
2000 metres > Zona Verda
r Mediterrània
Maravillas Rojo
regidora de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç
Quin és el pes del sector del comerç a la ciutat seva oferta, així com els serveis que ofereixen
de Barcelona? als seus clients. Al mateix temps, ban comen-
çat a treballar en comú, tant en l'àmbit sec-
El comerç ha esdevingut un deis sectors econò- torial com territorial. Cada vegada existeixen
mies amb més vitalitat a la ciutat de Barcelona. més cooperatives de compres i més associaci-
Les darreres dades disponibles sobre el sector ons territorials que es professionalitzen i fan
corroboren aquest dinamisme. Barcelona comp- campanyes promocionals dels seus "centres co-
ta amb 31.000 establiments de comerç minorista mercials urbans a cel obert". L'agrupació de
i 14.000 de comerç majorista. comerços en aquests eixos està facilitant una
oferta àmplia i competitiva.
El comerç de Barcelona va facturar 21.000 mi-
lions d'euros (3,5 bilions de pessetes) durant El comerç de Barcelona està afrontant els rep-
l'any 2000 i va créixer tres punts per sobre de tes de futur, actualitzant la seva oferta i adap-
riPC respecte de l'any anterior. El sector, a més, tant-la a les demandes dels consumidors. El
dóna feina a més de 161 mil persones i aporta creixement mitjà en la facturació del 6% anual
el 14% del PIB de la ciutat. en els darrers tres anys contribueix a facilitar
aquestes adaptacions i a possibilitar que "els
Com valoren els barcelonins i barcelonines centres comercials urbans a cel obert" en car-
l'oferta comercial de la ciutat? rers i barris de la ciutat siguin tan competitius
com qualsevol altre tipus d'oferta comercial.
Barcelona gaudeix d'una oferta rica i plural,
Maravillas Rojo és, des de 1999, regidora distribuïda per tota la ciutat i que facilita als Associacions de comerciants il·lusionades i amb
de Promoció Econòmica, Ocupació, Juris- ciutadans fer les seves compres prop de casa. projectes seriosos per potenciar els seus en-
me i Comerç de l'Ajuntament de Barcelona. El grau de satisfacció dels barcelonins i barce- torns són la clau per optimar la transformació
Amb una Marga i dilatada trajectòria en el lonines en relació amb l'oferta comercial de la comercial urbana de Barcelona. Els comerciants
món econòmic i comercial públic, la Sra. nostra ciutat és d'un notable alt i el percentat- estan plantejant propostes i projectes, plena-
Rojo impulsa i coordina la promoció ocu- ge de compres que es fan fora de la ciutat és ment conscients de la necessitat de construir el
pacional d'aquesta ciutat des de la presi- molt petit: 1% en el sector alimentari i 2% en futur en col·laboració.
déncia de Barcelona Activa, i l'Agència de el no alimentari. Això no seria així si l'oferta
desenvolupament local, entitat que pro- comercial global a tot Barcelona no fos equili- Com contribueix el comerç a la qualitat de
mou la cultura emprenedora, la inserció la- brada i diversificada. vida urbana?
boral i la captació d'empreses i inversors.
Maravillas Rojo és, a més, i entre d'altres Com veu el futur del sector comercial a Barcelona és una ciutat on conviuen activitats
càrrecs, vicepresidente de Mercabarna, vi- Barcelona? diverses, no és una ciutat monotemàtica. Es una
cepresidenta del Consell Econòmic i Social ciutat mediterrània que gaudeix d'uns espais ur-
de Barcelona i membre del Consell General Els comerciants de Barcelona ja fa un anys bans per al passeig i la sociabilitat que han me-
de Fira de Barcelona. que estan modernitzant, ampliant i millorant la rescut un reconeixement internacional. Es també
6
El comerç de Barcelona va facturar 21.000
milions d'euros (3,5 bilions de pessetes) durant
l'any 2000 i va créixer tres punts per sobre de
riPC respecte a l'any anterior. El sector, a més,
dóna feina a més de 161 mil persones i aporta
el 14% del PIB de la ciutat
els plans de dinamització dels "centres comer- Quines altres accions de promoció del comerç
cials urbans a cel obert" que les associacions urbà fa l'Ajuntament?
de comerciants proposen engegar per tal de
potenciar el seu comerç mitjançant la renova- L'acció municipal està dirigida a afavorir una
ció d'estructures de gestió comercial i la pro- oferta comercial àmplia, diversificada i de qua-
fessionalització de la seva gestió i actuació litat, una oferta distribuïda en els barris i que
col·lectiva. doni resposta a les necessitats ciutadanes.
Barcelona compta avui amb 17 eixos comerci- L'acció municipal té la voluntat d'estimular l'as-
una ciutat amb barris amb unes característiques als urbans distribuïts en diversos carrers i bar- sociacionisme comercial, la modernització i la
i una personalitat molt marcades. ris de la ciutat. Hi ba eixos més grans i més incorporació de les noves tecnologies. També
petits, amb més rodatge i amb menys, però hem fet un esforç molt important de difusió de
El comerç té un paper molt important en la ri- tots coincideixen en la voluntat dels comerci- l'euro entre el sector en què ban participat més
quesa, diversitat i atractiu de Barcelona com a ants de treballar en col·laboració per millorar de 5.000 comerciants.
ciutat per viure i per treballar i com a centre l'oferta, la professionalització i per fer la pro-
metropolità de compres. El comerç urbà dóna moció conjunta. Aixi mateix, es fan campanyes de promoció
dinamisme als barris i esdevé un element fona- conjunta del comerç a la ciutat com, per exem-
mental per al model de ciutat vibrant, activa i Es pot parlar d'un urbanisme comercial a ple, la campanya "Barcelona, la millor botiga
cohesionada que tots volem. Barcelona? del món".
Què són els eixos comercials urbans? L'urbanisme comercial és potser una de les con- Com es compara el comerç de Barcelona amb
tribucions més importants que podem fer des de el d'altres ciutats europees?
Podem definir l'eix comercial com una concen- l'administració municipal per a l'impuls del co-
tració natural de comerç, territorialment localit- merç ciutadà. Barcelona és avui una de les grans ciutats co-
zat, amb una oferta comercial continuada, plural mercials d'Europa, amb una oferta àmplia, com-
i competitiva, en el qual hi ha hagut una sensibi- L'urbanisme comercial implica potenciaria con- petitiva i de qualitat. La nostra és una ciutat
lització per part dels comerciants per associar-se centració i la diversitat comercial en eixos co- amb una riquesa i una diversitat del teixit co-
i potenciar el seu eix, mitjançant la professió- mercials urbans i carrers comercials. En aquest mercial notables, on conviuen grans marques
nalització de la promoció, aixi com amb campa- camp s'inclouen actuacions destinades a fade- internacionals amb comerços que tenen un fort
nyes especifiques de captació i fidelització dels quació dels entorns urbans dels carrers i eixos arrelament ciutadà.
seus clients, constituint autèntics "centres co- comercials per fer-los més atractius i agrada-
mercials urbans a cel obert". És a dir, llocs on es bles com a zones de passeig i de compres, Barcelona ha esdevingut, per tant, una ciutat
pot passejar, badar, fer compres diverses, men- millorant la urbanització, l'enllumenat, el mo- de compres internacional. És la ciutat de l'Es-
jar, gaudir d'activitats de lleure, etc. biliari urbà, la senyalització, l'aparcament, etc. tat on els turistes gasten més en compres: més
Avui es pot dir que el model d'urbanisme co- de 402,7 milions d'euros (67.000 milions de
L'Ajuntament, amb la col·laboració de la Ge- mercial de Barcelona és un referent reconegut pessetes).
neralitat i la Cambra de Comerç, participa en internacionalment.
El comerç ha estat, des del naixement Barcelona, una llarga trajectòria el Tibidabo, la costa del Mediterrani i els dos rius mai imaginades. Durant l'època medieval, les nera, agrícola o ramadera, a Barcelona sorgí
de la ciutat, dels elements com a ciutat de
un comerç que els vorejaven, van crear una petita colònia transaccions amb altres territoris eren cada com un imperiós requeriment per seguir co-
que es dedicà a comerciar amb els seus veïns, tant més i habituals. Els artesans merciant. Els artesans no donaven la
fonamentals han el cop importants l'abast,
que permès El comerç ha representat històricament, a les del nord -natius, fenicis i grecs-, com del sud -na- compraven matèries primeres a l'exterior, les demanda era molt superior a l'oferta. Fabri-
desenvolupament econòmic i la ciutats mediterrànies, un capítol molt important tius inicialment i més tard romans. transformaven i les tornaven a vendre. Els in- caven el que ja tenien venut! Així que una
en el seu desenvolupament econòmic i, en con-
cohesió social de la La tercanvis comercials es feien a
població. través de trans-
seva vegada més, i gràcies, sobretot, a la vocació
seqüència, en el seu creixement. La bona, arre- Les guerres púniques no van afeblir la colò- ports marítims, la via més senzilla en aquella comercial del nostre poble, els barcelonins van
ciutat, l'espai social per excel·lència a lada i fructífera relació comerç, progrés i ciutat, nia, ans al contrari, sota la influència romana època, encara que plena de riscos. Els artesans fer, molt abans que els seus veïns, un pas ferm
és
de la intensitat recollida a les llegendes sobre la fundació
d'oportunitats va
causa continuar creixent. Barcino, nom romà de i comerciants, conscients d'aquests riscos i per i decidit cap a la industrialització. Aquesta pre-
de Barcelona. Rovira i Virgili explica a la seva Barcelona, era per aquell temps una ciutat tal de minimitzar els costos que aquests supo- visió de les necessitats del futur era la nostra
personals i de relacions socials, ha obra sobre la història de Catalunya, que fa uns molt activa, plena de comerciants, i amb una saven, van unir-se i van crear organitzacions riquesa i ha de continuar sent-ho.
trobat en el urbà 3.000 anys Hércules va en una
sempre comerç perdre tempesta creixent presència d'artesans que arribaven a corporatives que els garantien el repartiment
al Mediterrani Occidental una de les nou naus
de el aquest indret atrets per la gran vitalitat de la de les despeses en cas de pèrdua de les mer- Aquest tarannà emprenedor que els histori-
proximitat motor que dóna de la seva flota. El vaixell perdut es refugià en colònia. Els artesans es dedicaven a transfor- caderies. Eren, ni més ni menys, les entitats adors econòmics anomenen recentment "es-
vida als nostres carrers i una font un lloc arrecerat de la costa i els seus tripulants mar les matèries primeres arribades a la ciutat precursores dels actuals gremis i associacions perit de mercat" rau ben present en la realitat
s'instal·laren en on van formar un
important de treball, així aquella terra, procedents del comerç amb les terres de l'in- de comerciants i una mena d'assegurança per comercial urbana actual de la l'estruc-
com un ciutat,
petit nucli que es dedicava al comerç amb els terior i, també, de l'exterior per via marítima. facilitar el comerç. tura del seu comerç interior. Avui Barcelona,
element essencial per mantenir alta natius que els envoltaven. Quan Hércules els re- Aquestes noves activitats propiciaren, doncs, a diferència d'altres ciutats europees, no té
la qualitat del producte i del servei trobà anomenà l'assentament Barcanona. un considerable augment de les transaccions Aquell món artesanal i comercial de la ciutat un centre comercial únic, situat en el nucli
comercials amb altres pobles de la Mediterrà- de Barcelona va evolucionar, amb el transcurs urbà històric central, sinó que hi conviuen, a
al consumidor. La bona marxa del També la història recull l'afany comercial dels pri- nia, així com un important creixement a la du- del temps, cap a les grans indústries del sector més del centre històric i dels diferents cen-
comerç barceloní i la intensa i mers pobladors de la ciutat. Així, segons consta tat, que es configurava dia a dia com una de tèxtil, creades durant la primera meitat del se- tres de negocis, tota una sèrie de nuclis co-
en alguns documents, Barcelona va ser fundada les més fructíferes
fructífera del
relació histórica sud del continent. XIX. Ara mentre altres indrets mercials
entre gle bé, que en allunyats del centre geogràfic de la
fa més de 2.000 anys per uns viatgers aguerrits, aquestes indústries van aparèixer com una ne- ciutat, molt importants i d'un alt nivell tant
aquest i la ciutat ho corroboren. els cartaginesos. Els nouvinguts, aprofitant el re- Així, doncs, la ciutat creixia i l'activitat comer- cessitat de les noves classes acomodades per en quantitat com en la qualitat de l'oferta.
cer que els oferien les muntanyes de Montjuïc i cial començava a arribar a cotes fins llavors col·locar els seus excedents de producció mi La raó d'aquest fet cal buscar-la en la història
9
"* ~
- jí3iaíXtK ' CTM—ht
del creixement de la ciutat: allò que coneixem El comerç s'ha estès pels carrers, pels barris i Es tracta d'una activitat, doncs, molt visible i d'euros (0,78 bilions de pessetes), la qual cosa
avui per Barcelona era, fa poc més de cent ha conformat un model propi, profundament setes) a l'any 2000. En simbiosi amb altres sec- eficient tant del punt de vista econòmic com suposa que a Barcelona es genera una tercera
anys, un nucli urbà molt reduït que comença- interrelacionat amb la trama urbana. Així, l'àm- tors com el turisme, la cultura, l'hostaleria o la social. part del PIB de comerç de Catalunya.
va a créixer fora de les muralles, envoltat per plia i diversificada oferta comercial existent a restauració, genera atractivitat i contribueix a
municipis amb entitat pròpia que comptaven Barcelona, enriqueix i caracteritza el nostre mo- enfortir i ampliar el mercat. Volum de negoci i aportació L'ocupació en el comerç de Barcelona
amb el seu propi nucli comercial, organitzat del de ciutat. al PIB del comerç
normalment a l'entorn del mercat de la pobla- Els 6 milions de m^ de superfície que sumen els Un de cada sis llocs de treball existents a
ciò. Aquest comerç, al seu torn, rebia un flux El comerç, un sector dinàmic de locals majoristes i minoristes, i les més de 54.000 Dels prop de 21.000 milions d'euros (3,5 bi- Barcelona pertany al sector comercial, que
important de compradors provinent d'altres l'economia barcelonina llicències en alta al municipi es distribueixen en lions de pessetes) facturats a l'any 2000, un ocupa 161.415 persones, de les quals aproxi-
poblacions més allunyades, cosa que contri- una àmplia gamma de fórmules comercials que 60% correspon al comerç majorista i un 40% madament 100.000 corresponen al segment
buïa encara més al creixement i enfortiment La realitat comercial constitueix una de les prin- caracteritzen avui el sector de la distribució. Els al minorista. Sembla interessant, com a refe- minorista, i les altres 60.000 al majorista.
d'aquest comerç. L'imparable creixement de cipals activitats econòmiques de la ciutat, per nous comportaments, les noves estratègies cor- rent, deixar constància que les empreses de Tec-
la renovada capital va portar a l'annexiò per la seva contribució a la generació de llocs de poratives i espacials revelen l'adaptació als can- noiogia de la Informació han facturat 15.000 Una característica de la seva distribució és l'al-
part de Barcelona d'aquests municipis. Això, treball i pel pes que representa en l'estructura vis i la fortalesa del sector, amb una percepció milions d'euros (2,5 bilions de pessetes) en el ta proporció d'autònoms en la seva estructura
però, no va fer desaparèixer aquests nuclis productiva. Efectivament, el sector comercial empresarial de la situació actual i futura on des- mateix període a tot Espanya. El nivell assolit ocupacional. Un altre element distintiu és la
comercials, que s'han anat mantenint i po- ocupa un 17% de tots els afiliats a la Seguretat taca clarament la confiança, amb predomini de per la xifra de negocis és, doncs, realment sig- gran presència de dones, que apleguen més del
tenciant al llarg dels anys. Social i aporta un 14% del valor afegit que pro- les expectatives de creixement, fins i tot en els nificatiu, una aportació de primer ordre a l'ac- 62% dels assalariats en aquestes activitats.
dueix el conjunt de l'economia local. moments d'incertesa presents. tivitat econòmica. A això cal afegir que l'any
Així, configurant la nova Barcelona, segueixen 2000 ha crescut 3 punts per sobre la inflació, La creació neta d'ocupació en els últims 4
coexistint amb els nuclis comercials centrals de És un sector madur, però capaç de seguir el Vist des del prisma de subministrador de béns, amb un increment del 6,7%. anys ha estat d'un 21,4%, en sincronia amb
la ciutat (Ciutat Vella i l'Eixample) centres co- ritme excel·lent que ha mostrat l'activitat en del paper de proveïdor de les empreses i els l'intens creixement del conjunt de l'econo-
mercials molt importants en els antics munici- el últims anys. La creació neta d'ocupació l'úl- ciutadans de Barcelona, la seva adequació a la El pes del sector comercial respecte al PIB de la mia. Juntament amb l'estabilitat del volum
pis -avui barris de la ciutat- de Sants, Gràcia, tim quadrienni s'ha mogut en valors paral·lels demanda es reflecteix en la valoració que rep ciutat es manté en els darrers tres anys lleuge- de treballadors que presten servei en establi-
Sant Gervasi, Sant Andreu, Sarrià, Horta, Sant a la mitjana -un 21,4%-. La xifra de negocis d'aquests en les enquestes més recents i que rament per sobre del 14%, amb una percepti- ments destinats al consum final, es registra
Martí..., o fins i tot configurant nous nuclis co- ha experimentat taxes significatives -un 7,6% assoleix la qualificació de notable, un 7,4% en ble taxa de creixement del 7,3% l'últim exercici, una constant tendència a l'alça en l'ocupació
mercials en barris de molt més recent creació. l'últim any-, fins a assolir un volum de vendes una escala de l'I al 10. fins a assolir un valor estimat de 4.688 milions del comerç entre empreses.
10 11
La representació del sector sobre el conjunt de Quant a la distribució territorial, per districtes, de la ciutat i la qualitat de l'oferta. La continuï-
l'activitat econòmica és superior a Barcelona de els de l'Eixample i Ciutat Vella són els que acu- tat en el creixement de la despesa mitjana és un
la que es dóna per mitjana a Catalunya, Espa- llen una major proporció d'establiments, tant altre aspecte d'importància cabdal, una mostra
nya i Europa, com correspon al seu factor espe- en nombre absolut com per 1.000 habitants, de la simbiosi comerç-turisme que caracteritza
cífic de centralitat i al patró més generalitzat de en captar també compradors d'altres districtes cada cop més Barcelona com a ciutat de com-
les grans urbs. i concentrar la major part de la despesa de visi- pres a escala internacional.
tants i turistes. L'Eixample aplega més de 9.000
L'equipament comercial minorista altes, un 24% del total. Ciutat Vella, que es tro- Un estudi recent sobre els pagaments realit-
ba en segona posició, suposa amb 4.100 altes zats per turistes mitjançant les targetes de crè-
El comerç urbà presenta una dotació d'alt nivell ri1% del conjunt de la ciutat. dit més usuals posa de manifest que Barcelona
qualitatiu i quantitatiu al municipi de Barcelona. concentra la major despesa per turista d'Espa-
El cens del comerç a la menuda operatiu compta Els locals comercials radicats a la ciutat utilitzen nya i canalitza el 15% de la despesa de tot l'Es-
amb 37.193 llicències, amb una àmplia gamma de una superfície agregada que assoleix la xifra de tat, amb un volum superior als 402,6 milions
formes d'oferta. El nombre d'establiments mostra 3.317.187 mC Els establiments d'alimentació i d'euros (67.000 milions de pessetes) i amb un
una gran estabilitat en el temps. I la dimensió mit- parament de la llar són els que encapçalen el creixement del 35% en un sol any.
jana ha progressat en els últims 4 anys, mesurada rànking d'utilització de superfície per activitats.
en termes de persones ocupades per establiment. Per districtes, l'Eixample acapara 933.000 m^ i Un model de ciutat, un model de
ocupa el lloc d'honor amb diferència. Font: Padró d'Habitants 1996. lAE 2000 d'Estadística. comerç
Per grups d'activitat, Municipal Departament
s'observa una alta con- Explotació: Direcció Comerç i Consum
centració en el sector de l'alimentació (que re- Barcelona, ciutat de compres Per la seva condició de ciutat mediterrània,
cull 11.674 llicències) i en el del tèxtil, calçat i internacional Barcelona ofereix una convivència d'usos dins
pell (que en comptabilitza 7.218). La contínua de la trama urbana d'una elevada capacitat es-
aparició de nous productes i activitats fa créixer La marca Barcelona segueix la seva marxa as- tructurant, on coexisteixen residències, oficines,
la categoria d'"Altres" i la situa en tercer lloc cendent com a destinació turística i se situa en indústries i comerç. Aquesta presència d'esta-
amb més de 5.000 registres, seguida molt de un lloc de privilegi, tant en el nombre de visi- bliments comercials, escampats per tots els in-
prop per la de parament de la llar. tants com en l'opinió que els mereix l'atractiu drets, alhora que articula la ciutat és un element
% % Densitat
Districtes Població Població Llicències Llicències Hab/Llic.
1 ! 1
Ciutat Vella 83.829 5,6 1 4.103 11,0 20
1
Eixample 248.777 16,5 i 9.067 1 24,4 27
' 1[ 1
Sants-Montjuïc 167.390 11,1 3.684 9,9 45
i 1 !i
Les Corts ! 81.864 5,4 i 1.753 i1 4,7 47
1 I
Sarrià-Sant Gervasi 129.573 8,6 i 3.835 11 10,3 34
1
1
Gràcia 115.753 7.7 3.008 1 8,1 38
Horta-Guinardó 169.832 11,3 2.546 6,8 i 67
j 1
Nou Barris 170.849 11,3 2.761 7,4 62
Sant Andreu 135.579 9,0 2.435 6,5 i 56
1
Sant Martí 205.359 13,6 4.001 10,8 51
Total Barcelona 1.508.805 100 37.193 100 41
de vitalitat, de civisme, de qualitat de vida, que plicats i, al mateix temps, ha dibuixat una ofer- comprovar fàcilment que l'actuació municipal aplega aspectes com crear i difondre una mar- La voluntat d'entesa i de col·laboració entre
dinamitza la realitat econòmica i social i ajuda ta d'equipaments comercial de proximitat ha provocat també una resposta per part dels ca de la zona comercial que permeti donar una l'Ajuntament de Barcelona i les associacions de
a que
configurar tal com és l'actual model de ciutat. suposa una millora d'atenció als ciutadans-cli- comerciants. Aquests s'han implicat en la trans- imatge col·lectiva, senyalitzar la zona comerci- comerciants va desembocar en la creació del
i d'anàlisi i
ents de Barcelona. Amb diferents graus d'an- formació de l'entorn i així els establiments co- al, mantenir campanyes promocionals o fer ani- Fòrum Ciutat Comerç, plataforma
Aquesta activitat disseminada presenta concen- tiguitat en aquesta línia, els eixos comercials mercials situats en aquests carrers s'han renovat mació al carrer. planificació del futur del comerç de la ciutat
tracions força denses amb forta atractivitat; fortalesa del i i modernitzat, ampliant-se moltes ocasions, i, en el seu si, de la Comissió dels Eixos Co-
uns impliquen una comerç petit mit- en
i
carrers que s'erigeixen en centres comercials ar- jà amb vista al futur i són un exemple de fund- la qual cosa comporta una millora tant quan- Per tal d'engegar aquestes dinàmiques, associaci- mercials de Barcelona, lloc d'interrelació d'in-
relats i potents, que a Barcelona constitueixen onament pel qual s'han interessat moltes altres titativa com qualitativa de l'oferta comercial ons de comerciants en col·laboració amb l'Ajun- tercanvi d'experiències. També en els districtes,
una xarxa. Podem enumerar: Passeig de Gràcia, zones urbanes. existent i aconsegueix que la transformació de tament, la Generalitat de Catalunya i la Cambra donada la importància del treball conjunt amb
Rambla de Catalunya, Gran de Gràcia, Poblenou, l'entorn urbà sigui més completa. L'acció muni- de Comerç han establert plans de dinamització el comerç, s'han creat comissions permanents
l'Eix d'Horta, Sants-Creu Coberta, Sarrià, Barna- Des de fa anys, la política municipal es proposa cipal ha suposat un veritable model barceloní amb els objectius de professionalitzar el treball as- de gestió del carrer, formades per responsables
vasi-Galvany, Nou Drassanes, Barnacentre, Bu- reforçar explícitament aquest binomi comerç- d'urbanisme comercial que ha estat àmpliament sociatiu (amb mesures com la contractació d'un de serveis per part de l'Ajuntament i de respon-
levards de Nou Barris, GraciNova, Dreta de territori, partint de les polaritats ja existents. reconegut. gerent), fomentar la promoció i difusió de l'eix i sables de la gestió per part dels representants
l'Eixample, l'Eixde Maragall, l'Eix de Sant Andreu, L'Ajuntament ha dut a terme en molts d'aquests fidelitzar-lo entre els seus clients als qui s'oferei- del comerç.
la Rambla i Sant Antoni Centre Comercial. eixos comercials una remodelació urbana, que La dinàmica de dinamització dels eixos comerci- xen serveis postvenda, d'aparcament, etc., que les
a més d'aconseguir una regeneració urbanísti- als també ha comportat que els mateixos comer- empreses no podrien assolir sense aquests instru- El comerç té un paper molt important en la
Es en el seu atrae-
tracta de respondre, a través de concentra- ca dels espais, ha esdevingut un motor per a ciants es posessin d'acord per tal de planificar ments. L'aplicació d'un pla d'aquest tipus no és qualitat de vida de Barcelona,
urbà di-
dó amb diversificació de l'oferta, a una de- la modernització del teixit comercial existent. temes tan importants com impulsar la creació de factible si no hi ha una oferta comercial plural, tiu per viure i per treballar. El comerç
manda cada namitza el teixit econòmic i ciutadà dels barris
cop més exigent i sofisticada, i Com a exemple tenim les darreres actuacions zones de lleure i restauració a la trama urbana continuada i concentrada, així com un associació-
i esdevé un element fonamental al model
a canvis constants en les fórmules de la dis- urbanístiques realitzades al Bulevard de Fabra i dels eixos o crear un sistema de gestió col·lectiva nisme actiu a la zona. per
tribució. Amb aquesta finalitat, els comerci- Puig, al Gran de Gràcia, al Gran com si es tractés de superfícies unitàries. de ciutat mediterrània, vibrant, diversa i cohesi-
carrer o carrer
ants ubicats comercials de Sant Des del 1998 s'han signat plans de dinamitza- onada que volem.
en aquests centres a Andreu, entre tantes altres. Després
cel obert han desenvolupat un sistema de col- de la intervenció urbanística i de l'adequació Aquesta acció col·lectiva implica, d'una banda, ció dels eixos comercials de Sant Andreu, Sant
laboració entre ells, i dels seus representants d'aquests espais urbans (amb ampliació de vo- impulsar la modernització de la gestió comerci- Antoni Centre Comercial, Maragall-Trinxant, la
amb l'administració, que s'ha mostrat inductor reres, soterrament de serveis, renovació d'en- al i dels serveis col·lectius i, de l'altra, impulsar- Dreta de l'Eixample, GraciNova i Nou Barris i
d'una gran vitalitat per als establiments im llumenat públic i del mobiliari urbà), es pot ne la promoció. La promoció d'un eix comercial Cor d'Horta, i altres estan en estudi.
15
0
1- Passeig de Gràcia 7- Sarrià 13- Cor Eixample
2- Rambla de Catalunya 8- Eix Comercial de Sant Gervasi 14- Maragall Zona Comercial
3- Eix Comercial Gran de Gràcia 9- Nou Drassanes Comercial 15- L'Eix de Sant Andreu
4- L'Eix comercial del Poblenou 10- Barna Centre 16- La Rambla
5- El Cor d'Horta 11- Nou Bulevards Centre Comercial 17- Sant Antoni Centre Comercial
6- Sants-Creu Coberta 12- GraciNova
kSSEIGoEGRAClA,NMOO
L'emblemàtic Passeig de Gràcia i la no menys
^ reconeguda Rambla de Catalunya són,
sens dubte, dos dels eixos vertebradors
2^ "^és importants de la ciutat de Barcelona.
n
h J^mw cultura, la història i, naturalment,
~
el comerç conviuen en aquests dos carrers,
! convertits des de ja fa molts anys en
'
^ símbols inequívocs de la ciutat. Algunes de
f les més prestigioses firmes internacionals,
així com alguns dels comerços amb més
renom de Barcelona es reparteixen al
llarg d'aquests dos excel·lents passeigs d'on
han sorgit algunes de les idees i projectes comercials més
arrer d'Aragó
importants i amb més repercussió a la ciutat.
ran Via de les
Corts Catalanes
laça de Catalunya
L'Associació El Tomb d'Or, entitat que aglutina ja que es troba en ple centre de la ciutat, i en- nombroses oficines i despatxos que hi ha a la
els comerços de la Rambla de Catalunya, va ser cara es veurà més afavorida amb la nova estació zona també el poden aprofitar. I si aquestes
la pionera a Barcelona en crear el que avui dia del TGV del carrer Mallorca/Passeig de Gràcia. compres són abundants, l'Associació compta
denominem "centre comercial a cel obert". Tot amb un servei de repartiment propi que porta
just havien finalitzat els Jocs Olímpics del 92 i D'aquest nou punt d'arribada de viatgers a la du- els paquets a casa dels clients.
a Barcelona s'havien inaugurat diversos centres tat també es beneficiarà l'altra associació que
comercials de grans dimensions. Per fer front comparteix protagonisme a la zona, els Amics del El potencial d'aquests dos eixos. Rambla de
a aquesta nova competència, els comerciants Passeig de Gràcia. Aquesta entitat, que el 2002 Catalunya i Passeig de Gràcia, és doncs, evident
de la Rambla de Catalunya es van unir per no compleix 50 anys d'història, aposta fort amb vis- i, per augmentar-lo encara més, els seus comer- El 90% de! 3"
perdre clients i atreure'n de nous. En aquell ta al futur i no estalvia esforços a l'hora de col- ciants treballen intensament i continuadament.
obre en
Passeig de Gràcia i Ramblade Catalunya
Lluís Sans, vicepresident
d'Amics del Passeig de Gràcia
Lluís Sans és gerent de l'establiment Santa Eulàlia i
vicepresident d'Amics del Passeig de Gràcia. L'any passat la
seva associació va atorgar un premi històric, una rajola del
moment engegaren tot un seguit d'accions co- laborar i fomentar el projecte de remodelació del
mateix Passeig, a la Pedrera com a símbol d'agraïment pel molt
mercials, culturals i lúdiques que encara avui Passeig de Gràcia. Per als comerciants, aquestes
continuen. obres són molt importants, per tal de mantenir el que està fent per l'Eix, "La Pedrera és un dels monuments
paper de lideratge en botigues de més alt nivell més visitats de la ciutat, un excel·lent reclam de turistes i
Així, l'Eix de la Rambla de Catalunya va ser dels aconseguit per aquest Eix des de gairebé sem- un immillorable símbol promotor de l'Eix". Per tal de facilitar les compres dels
primers en qué es va "instaurar" l'horari comer- pre. A aquesta concentració de comerços d'elit clients, l'Associació té previst posar properament en funcionament un servei de
cial continuat. La idea va sorgir, explica el se- cal afegir-hi l'atractiu natural i arquitectònic del :
consigna per tal que la gent pugui deixar els seus paquets mentre passeja o
nyor Benito Garcia, president de l'entitat, per Passeig, la qual cosa el fan únic no solament a
continua
evitar el client marxés la franja horària nostra, sinó tot Europa. comprant.
que en casa a
del migdia. Al principi, com a prova, els dijous
era el dia que no es tancava, peró ara ja s'ha Malgrat tenir una clientela de tot tipus -hi ha |
estés aquest costum a tots els dies de la set- botigues per a qui es vulgui gastar molts di- |
mana, i el dissabte és el dia preferit per als cli- ners i d'altres per poders adquisitius menors-, Benito
I Garcia,
el és de les més fonts president de
ents per efectuar les compres. Gràcies a aquest turista una importants
plantejament, la Rambla de Catalunya "es pot d'ingressos. I és les millors botigues i les i l'Associació Tomb d'Or
a que
passar el dia sense deixar de fer res" explica el marques internacionals més importants atreuen í
Benito Garcia és el president de
president; "pots passejar-hi, tens establiments molta gent i, també, com s'ha demostrat en els ^
l'Associació Tomb d'Or des es Ei toAlb DOI*
on esmorzar, dinar, berenar i sopar, les millors darrers anys, altres firmes que volen lluir la seva I que
botigues fer despatxos professi- marca en aquest passeig. I va fundar,
per compres, l'any 1992. Es mostra
onais d'innombrables disciplines... i si et sobra com una persona apassionada per la
temps, pots anar ai cinema i". Una altra de les més preuades característiques | teoria del comerç: "M'agrada conèixer tots els estudis
d'aquest Eix és que el 90% del seu comerç obre | i tendències sobre el comerç a cel obert, encara
Els clients de la Rambla de Catalunya tenen un en horari continuat. Aquest fet els és molt be- | que aquesta no és una tasca fàcil, ja que és un món poc estudiat.
poder adquisitiu mitjà, mitjà-alt i procedeixen neficiós, i és que no tan sols els turistes aprofi- | Fruit manca de referències és la dissociació actual entre els
tant de tot Barcelona com d'altres punts de ten l'horari relativament més tranquil del migdia 1 d'aquesta
Catalunya. La zona està molt ben comunicada. per comprar, sinó que els treballadors de les j; botiguers que no saben la teoria i els teòrics que no saben la pràctica",
explica Benito Garcia.
Passeig de Gràcia
i Rambla de Catalunya Dades
[D aa 11.919
C
CU
o
o directius, empleats i adm. públiques
"u tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius 13,35
fü professional
treballadors, comerç i serveis ■ 6,08
artesans, treball, indust. i comerç 13,43
operadors i manipuladors 14,06
altres Ji6,69
o
alimentació Total 1998
oi tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
E oficina
llibres
O Comerç al detall material de nens 0-14
transport
u productes químics i farmac.
joguines i esports 15-24
floristeries joves
o joieria, rellotgeria
"u Habitants
altres adults 25-39
rü Total
adults 40-64
O grans 65 i +
índex capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
restauració, bars i hotels
reparacions
transports
finances i
Serveis assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
20
El carrer Gran de Gràcia forma part
del principal eix central de la ciutat,
que, perpendicular al mar, comunica
el port i els seus barris més propers
amb els barris a tocar de la serra
de Collserola. El fet de ser una zona
comercial li ve de lluny, ja
k que era el carrer principal i
amb més
ambla del Prat botigues de l'antiga
Vila de Gràcia. Avui dia
^ continua sent l'eix comercial
més important d'aquesta part de
Barcelona.
ravessera de Gràcia
L'any 1983 es va formar l'Associació de Comer- ries i les botigues de moda i d'objectes deco- de l'Eix i donar a conèixer la seva oferta, amb
ciants del Carrer Gran de Gràcia amb l'objectiu ratius. Les botigues, que en un 80% són de l'objectiu d'atreure més clients d'altres zones
de promoure el comerç del carrer. Començaren comerç tradicional, ofereixen una imatge mo- de la ciutat.
les activitats, com gairebé totes les associaci- derna i els aparadors molt ben presentats. La
ons de comerciants, il·luminant el carrer per les superfície mitjana dels comerços se situa a l'en- Actualment un dels objectius de l'Eix és conver-
festes nadalenques, però ja des de bon comen- torn dels 150 mC tir-se en una extensió de la zona turística cen-
çament van engegar diverses accions promo- tral de Barcelona, de manera que els visitants
cionals per atreure i fidelitzar els clients. L'Eix Comercial del Carrer Gran té al seu en- forans que passegen i compren pel centre de la
torn una magnifica i diversificada oferta gas- ciutat continuïn fent-ho de manera natural fins
tronómica, la cual cosa afavoreix el trànsit de a Gran de Gràcia.
Eix Comercial Gran de Gràcia
Carles Camps, president de l'Associació
de Comerciants del Carrer Gran de Gràcia
"És necessari i bàsic fer publicitat per potenciar el
comerç del barri, a més de tenir un contacte amb
La manca d'unes infraestructures urbanes útils i persones. També està molt ben comunicat per ^fj^B l'Ajuntament per millorar aspectes com la neteja, la
viables per desenvolupar adientment les tasques transport públic, amb diverses línies d'autobu-
il·luminació o la seguretat. Les botigues s'han de renovar
comercials comportaven una dificultat molt im- sos i metro i, per als qui prefereixen el vehicle
i modernitzar atreure clients. Nosaltres tenim un
portant per dinamitzar el comerç de la zona. privat, l'Eix ha signat acord amb tots els per
un
Les voreres eren estretes i sense mobiliari urbà, aparcaments de la rodalia, pel qual tots els es- .. eslògan que diu "botigues obertes, botigues amigues".
els vehicles congestionaven la zona, tant per tabliments adherits ofereixen als seus compra- No volem ser un carrer de pas, sinó un carrer on es vingui a comprar, a
l'excés de circulació com per la manca d'apar- dors hores d'aparcament gratuït. passejar i a menjar. Aquí es pot trobar de tot, es pot passejar, comprar i
caments. Així doncs, van proposar a l'Ajunta- passar-ho bé. En definitiva, això és el que pretenem: fidelitzar uns clients
ment la remodelació de tot el carrer, obra que La majoria dels clients d'aquesta zona comer-
que, al mateix temps que troben qualitat i bon preu, s'ho passin bé i marxin
es va acomplir ara fa sis anys. cial prové del mateix barri o dels barris veïns,
contents amb les seves compres i amb el tracte que han rebut.
però també hi ha un flux important de clients D'aquesta
Actualment el carrer Gran de Gràcia compta de la resta de la ciutat, especialment el dissab- manera, segur que tornaran"
amb unes voreres amples, amb arbres i altre te. Els compradors són de totes les edats, però
mobiliari urbà, i amb la circulació de vehicles des de fa un temps s'ha detectat un important
controlada. S'ha convertit, de nou, en un carrer grup de clients joves, segurament perqué en els
amb totes les característiques necessàries per al darrers anys s'està produint un important canvi
comerç. Ara, aquest eix està positivament valo- generacional al barri i molta gent jove s'ha tras-
rat, està de moda i molt ben catalogat pel que lladat a viure a Gràcia.
fa a qualitat. Els resultats d'aquella remodelació
s'han traduït en un increment de les vendes i en L'Associació de Comerciants té un ampli i in-
un augment de noves botigues. tens programa d'activitats per incentivar els L'Eix Comercial del Carrer Gran té al seu entorn una
clients a visitar les botigues de l'Eix i comprar-
L'Associació de Comerciants ha anat desenvolu- hi. A més dels vals d'aparcament, es fan sor- magnífica i diversificada oferta gastronòmica, fet que
pant-se fins a convertir-se en un veritable cen- teigs periòdicament, campanyes de falques
tre comercial a cel obert: l'Eix Comercial del a la ràdio i publicitat als cinemes, i promo- afavoreix el trànsit de
Carrer Gran. Compta amb 132 comerços adhe- uen diferents actes de tipus ludicocultural, persones
rits, els quals tenen una oferta molt àmplia i aixi com unes Jornades de Comerç al Carrer
atractiva, on predominen sobretot les sabate- que serveixen per promoure els establiments
22 23
Eix Comercial
Gran de Gràcia Dades
BOTIGUES AMIGUES
03
CD
C
(D
O
O
■ ■»■■■
U
03
O
índex capacitació 1996
econòmica i familiar
(Barcelona base =100)
alimentació Total 1998
tèxtil, calçat, pell
cu parament de la llar
E oficina
llibres
O nens 0-14
Comerç al detall material de transport
u productes químics i farmac.
joguines i esports joves 15-24
floristeries
o joieria, rellotgeria
"u altres Habitants adults 25-39
03
E adults 40-64
restauració, bars i hotels
reparacions
O 65 i
transports grans +
finances i assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres directius, empleats i adm. públiques
tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
professional treballadors, comerç i serveis
artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
altres
24
I
•i'. .
^ 3
UN DIAMANT EN BRUT AMB MOLT DE FUTUR
L'Associació de Comerciants i Amics de la Rambla
del Poblenou és la portadora de l'estendard d'eix
comercial d'aquest nou i renovat barri olímpic de
Barcelona. En aquesta feina de dinamització, però, no
està sola, l'acompanyen quatre entitats més; el Cor
Comercial (corresponent al carrer de Marià Aguiló),
les associacions dels carrers Amistat i Castanys, els
I comerciants del Mercat de la Unió i l'Associació
Comerç Tradicional del Poblenou. Entre totes cinc
sumen més de 200 comerços, així com moltes il·lusions i
projectes per convertir el comerç del barri en un referent
important del comerç de la ciutat.
Larrer del Taulat
Els comerciants del Poblenou són conscients del eia, hi ha el Centre Glòries. Una mica més xim aquest canvi, la majoria de comerciants té
seu gran potencial de projecció comercial i des lluny es troba La Maquinista i molt aviat s'in- molt clar que el futur passa per unir-se i profes-
deja fa temps s'han concentrat en la promoció augurarà al límit de la seva zona comercial, Di- sionalitzar totalment la gestió de l'Eix. No en va,
del seu eix comercial. I és que, tal com reconeix agonal Mar. Si bé al principi els comerciants tal com afirma el president Bellart, "Poblenou
Antoni Bellart, president de l'Associació de Co- del Poblenou veien en tots aquests centres és un dels pocs indrets de la ciutat on queda
merciants i Amics de la Rambla del Poblenou, una amenaça directa, confien que oferint una una rambla natural que convida al passeig i a
"pocs barris tenen un futur tan esperançador bona i variada oferta comercial podran assolir les compres. A més, juntament amb Gràcia, te-
com aquest, una zona de la ciutat que cada dia una convivència, encara que forçosa, que sigui nim la sort de ser barris on a la gent li agrada
creix més". Així, si l'adequació de les platges i equilibrada. Per aconseguir-ho, els comerciants viure i fer-hi les compres, i no haver de marxar
l'entorn més proper amb motiu dels Jocs Olím- de l'Eix, consideren que és necessari reforçar a altres zones".
L'Eix comercial de Poblenou
Antoni Bellart, president dels comerciants
de la Rambla del Poblenou
~
Des de fa set anys, Antoni Bellart és el president de
l'Associació de Comerciants i Amics de la Rambla del
pics del 92 ja van aconseguir la redescoberta el transport públic amb més línies d'autobús
dels barcelonins Poblenou, una entitat en
d'aquesta desenvolupament. "Tenim molt
part de la ciutat, i i ple
metro (actualment només arriba a l'Eix una
tant també del el a és el de Barna Centre, crear una
per comerç del Poblenou, l'ac- línia de clar model
metro). De l'Ajuntament han seguir
aconse- que
tual urbanització de Diagonal Mar està portant guit, de fer
moment, el compromís de construir federació que ens permeti anar tots a una, promocions
i portarà nous veïns i nous clients. un nou aparcament que complementarà l'ofer- o campanyes publicitàries conjuntes. Estem a una zona
ta de l'altre pàrquing construït fa un temps i amb força potencial, en ple creixement. La nostra clientela s'ha rejovenit, i
Aquesta dinàmica constant de canvi, de crea- ara ja insuficient, encara més d'encà que es va
augmenta progressivament amb la construcció de nous habitatges al barri i la
ció i adequació de nous i vells espais, fa que urbanitzar la Rambla.
la clientela d'aquest eix recuperació de vells
sigui molt variada. Hi espais per a equipaments per la ciutat. Sembla evident,
ha qui s'apropa aprofitant la seva jornada de Actualment, a la zona de l'Eix del Poblenou hi doncs, hem d'aprofitar aquest moment i afermar els fonaments per a una
que
platja, també hi ha els veïns de tota la vida, els ha una bona oferta de locals disponibles, cosa nova i potent zona comercial".
que acaben d'aterrar fa poc al barri -general- que fa preveure noves inversions de cara al fu-
ment gent jove d'un nivell intel·lectual i econò- tur. La crisi postolímpica, que va fer baixar les
mic mitjà alt- i nombrosos barcelonins i veïns vendes, s'ha anat normalitzant a poc a poc i
i veïnes de poblacions properes que, encurio- des de fa un temps el mercat s'ha revitalitzat.
sits i atrets per l'atractiva combinació de tra- De fet, ja són unes quantes les cadenes i les
dició i modernitat que es respira al barri, es franquícies que han començat a aterrar al bar-
deixen seduir pels carrers i passeigs ombrívols ri, on podem trobar locals grans i espaiosos
que configuren l'Eix comercial del Poblenou. Si com el de l'antic cinema de la Rambla de 600
la clientela és variada, el seu poder adquisitiu metres quadrats. tan
també ho Pocs barris tenen un futur
és.
Segons un estudi recent encarregat per l'Eix,
Al voltant de
d'aquest Eix, una zona
en poc temps s'han encara han de com
passar un parell d'anys perquè esperançador aquest,
obert diferents superfícies comercials. A deu l'Eix del Poblenou faci el salt definitiu. Fins que
minuts caminant, uns 300 metres de distàn- arribi aquest moment i per tal d'afavorir més
al mà- la ciutat que cada dia creix
26 27
L'Eix comercial
del Poblenou Dades
UN DIAMANT EN BRUT AMB MOLT DE FUTUR
rp Total 1998
oi nens 0-14
c joves 15-24
Habitants adults 25-39
cu adults 40-64
grans 65 i +
o directius, empleats i adm. públiques
'u tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
05 professional treballadors, comerç i serveis
artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
O altres
índex capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
alimentació \é
oi tèxtil, calçat, pell
parament de la llar Ho\"
E oficina 17
O Comerç ai detall material de transport 14
u productes químics i farmac. 'WttKM
joguines i esports i 4
o floristeries 13
joieria, rellotgeria 4 7
"u altres 24
fü Total
E restauració, bars i hotels
reparacions
O transports
Serveis finances i assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
28
.i¿-
■- jí • x-'*?
m clj', ^ ^ ■:
~
f I ■ siC·'H^^^
'
ÇP -. í :w J
El Gor d'Horta
EL COMERÇ CAPAÇ I AMB EMPENTA DEL POPULAR BARRI D'HORTA
/^- r^7
k-l Fins a principis del segle XX, Horta va ser una zona
í- sïf?'-- Si ■* "* eminentment agrícola, on gairebé tot el que es cultivava
> É p í,.
>■. t.í> : s'utilitzava per al consum dels mateixos hortencs. No
^
va ser fins que aquesta exvila del Pla de Barcelona
s'annexionà a la ciutat, i va iniciar-se la urbanització al
voltant de les places de les Santes Creus i Eivissa -al
centre de la qual va estar instal·lat durant molt de temps
el mercat municipal- que es va començar a configurar
un important teixit comercial a la zona, del qual és
hereu l'actual Eix del Cor d'Horta. Aquesta aparent
joventut, però, no ha estat cap impediment per al
desenvolupament del comerç d'aquest barri.
/ \ \\ ^ laça d'Eivissa
' //'/ \ \\
Tajo
Des d'abril del 2001, les tres associacions de co- Majoritàriament, els clients del Cor d'Horta són moltes iniciatives per afavorir el comerç, s'han
merciants del barri d'Horta -El Cor d'Horta, el veïns de l'entorn i de zones properes com la Vall plantejat la necessitat de crear un parc-guar-
Centre Comercial d'Horta i el Mercat- formen d'Hebron, Montbau, Turó de la Peira i el Car- dèria on els pares pugin deixar als seus fills
l'Eix comercial El Cor d'Horta, creat amb el clar mel. Aquests darrers solen arribar al barri bé mentre compren; alhora que han encarregat
objectiu de potenciar el comerç de la zona i caminant o amb transport públic, autobús i mi- un estudi exhaustiu sobre la situació comercial
atreure nous clients i nous negocis que permetin crobusos -un servei ben pràctic que apropa les d'Horta per tal de definir, de la forma més con-
oferir l'oferta més variada i completa possible. zones més allunyades a aquest centre comer- cisa possible, les directrius bàsiques d'un futur
cial. A més, el Cor d'Horta compta amb una pla de dinamització comercial que no sols ha
A l'Eix d'Horta conflueixen els quatre carrers estació de metro i dues línies d'autobús que vé- d'afavorir els comerços, sinó també i sobretot
principals del barri -Tajo, Dante Alighieri, Hor- nen del centre de Barcelona. els compradors.
El Cor d'Horta
Manuel Arias, president de
l'Eix El Cor d'Horta
"Hem d'aconseguir que la gent passegi per
l'Eix. Aquesta és la millor forma que coneguin
ta i Baixada de la Plana- i les dues places més La mitjana d'edat dels clients de l'Eix supera els les nostres botigues. El comerciant s'ha de
populars -Eivissa i Santes Creus-, De cap a 45 anys, encara que en els darrers anys el barri preocupar del seu negoci, actualitzar-lo quan
cap d'aquest eix natural es distribueix una va- s'ha començat a rejovenir, sobretot gràcies a faci falta, tenir cura dels aparadors amb
riada oferta de botigues, la majoria de caràc- l'arribada de nous veïns. El nivell socioeconomic
una bona
ter familiar, i d'establi- presentació i dotar-los d'una bona
un important conjunt de la clientela és de classe mitjana i entre els as-
Cal el client marxi content
ments de restauració que, juntament amb pectes afirmen valorar més del de il·luminació per cridar l'atenció. que
que comerç
una sala de multicinema, aporten bon l'Eix destaca el de trobar allò
un tracte personalitzat, que ha afa- després de fer les seves compres i per fer-ho, a més
nombre de passejants i afavoreixen l'activitat vorit, fins i tot, la creació de determinats vincles que vol, s'ha de sentir còmode, així quan
comercial de l'Eix. d'amistat entre comerciants i clients, així com la hagi fer compres pensarà en El Cor d'Horta
que noves
plena integració del comerç del barri en la vida nosaltres. És feina de l'Eix aconseguir i
Sens dubte, el Mercat és un altre dels principals sociocultural d'Horta.
uns i
pols d'atracció. afavorir
Amb més que altres, comerciants i
de 50 anys d'història
actua com un veritable motor comercial, ja que Malgrat tot, des de l'Eix es té el convenciment clients, es trobin a gust"
la gent, en el seu camí cap al mercat, passeja que l'obertura de noves botigues, així com de
i compra a les botigues que hi ha al voltant. El conegudes franquícies, sobretot de roba de
mateix succeeix amb les galeries comercials que dona, facilitarien encara més la dinamització
uneixen la plaça Eivissa amb el carrer Tajo. comercial de la zona. Així mateix, i entre altres La mitjana d'edat dels clients de l'Eix supera
els 45 anys, encara que en els darrers anys el
barri s'ha començat a rejovenir, sobretot gràcies a
l'arribada de nous veïns
30 31
El Cor d'Horta Dades
EL COMERÇ CAPAÇ I AMB EMPENTA DEL
POPULAR BARRI D'HORTA
rp Total 1998 ^■113.422
oi nens 0-14 -^11,00
C joves 15-24 m 9,65
Habitants adults 25-39
QJ ^■121,23
adults 40-64 IHBHH 31,92
O grans 65 i «■■20,74
O directius, empleats i adm. públiques 3
"u tècnics i professionals
Ocupació
fO empleats administratius "16,64
professional treballadors, comerç i serveis flü 13,72
artesans, treball, indust. i comerç 11,53
operadors i manipuladors M 10,49
o altres í 5,90
f— índex
c capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
alimentació
tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
E oficina
llibres
O Comerç al detall material de transport.:
u productes químics i farmac.:'
joguines i esports
floristeries
o joieria, rellotgeria
■ mmamm
U altres
03 Total
E restauració, bars i hotels "TM·····l 57
reparacions mi
O transports mi
^ . finances i
Serveis assegurances «■■23
c act. immobiliàries «■■26
ensenyament ■■15
perruqueries «■118
serveis fotografia i fotocòpia 14
altres ^■■22
Total v;
32
L'Eix Comercial de Sants-Creu Coberta es va crear el 14 de juliol de l'any 1999 i l'integren
les associacions de comerciants de Creu Coberta i Sants Establiments Units. Situat al districte
de Sants-Montjuïc, concretament al llarg dels 4 km que separen la plaça d'Espanya de la
Carretera de Collblanc, és considerat el carrer comercial més llarg d'Europa. Actualment,
és una de les zones més dinàmiques de la ciutat, i la seva llarga tradició
comercial -més de 200 anys- ha convertit aquests dos carrers, que de fet és
un de sol, en un dels més concorreguts de Barcelona. Hi ha més de 500
botigues -300 estan adherides a l'Eix-, nombrosos establiments de restauració, '
dos mercats municipals i molts altres serveis (oficines bancàries, biblioteques,
centres cívics...) que fan d'aquest llarg carrer comercial l'eix vertebrador del
® barri de Sants.
stació dè Sants
laça'de Sants
laça d'Espanya
El comerç de l'Eix és bàsicament familiar, amb Per accedir a la carretera de Sants i Creu Co- A més, com a eix, fan promocions a ràdio i tele-
botigues no gaire grans i amb una marcada es- berta hi ha un bon sistema de serveis públics: visió, col·laboren en diferents actes ludicocuitu-
pecialització en productes tèxtils, sabates, perfu- 18 línies d'autobusos urbans, 3 línies de metro, rals del barri, ofereixen als clients una targeta
merla i marroquineria. En els darrers anys, però, ferrocarrils (incloent-hi la línia que arriba fins a de compra de pagament ajornat, reparteixen
s'han instal·lat a l'Eix moltes franquícies i cade- l'aeroport) i diferents autocars interurbans. A bosses amb el logotip de l'Eix, organitzen acti-
nes. Ho han fet en locals amb superfícies sen- més, però, es pot accedir amb transport privat. vitats relacionades amb la tradició cultural de la
siblement més grans que la mitjana, i la seva L'Eix té la titularitat d'un dels 7 pàrquings de ciutat i el país, etc.
especialització ha seguit la mateixa línia de la la zona, i les botigues adherides obsequien els
dels comerços més petits. seus clients amb vals gratuïts d'aparcament.
Sants-Creu Coberta
Llorenç Porxas, president de
"Sants Establiments Units"
CARRER "Quins són els objectius de l'Eix?
Fer que la gent visqui el comerç de barri. Per fer-ho,
Bona part dels clients de l'Eix de Sants-Creu L'arquitectura de l'Eix és totalment lineal, amb cal oferir al client les màximes comoditats -botigues
Coberta són veïns del mateix barri, que hi van voreres amples i més d'un centenar de plata- i accessibles, nova oferta comercial, carrers
a comprar. Ara bé, per la seva situació (molt a ners distribuïts banda banda al agradables
a i i llarg d'amb-
encara més més
prop de les vies de comunicació amb el amb voreres
Baix dós carrers, la cual cosa atorga la f amples per passejar,
a zona una
Llobregat), la seva accessibilitat, la fesomia típicament de bulevard. aparcament-, així com garantir-los
seva tradició i, naturalment, per la millor qualitat, tant en servei i tracte, com en SANB
la seva gran oferta, aquest Eix L'Eix està format per les associacions de comerci- productes". ■ESTABtIMENTS UNITS"
és un pol d'atracció molt impor- ants de Creu Coberta i Sants Establiments Units.
tant de clients no solament de Cada una d'aquestes entitats fa accions de dina-
la resta de la ciutat, sinó també mització comercial de forma individual, alhora Joan Samsó, president de l'Associació de
de la conurbació de Barcelona. que conjuntament i sota l'aixopluc de l'Eix -di- Comerciants de Creu Coberta
S'ha calculat que 6 milions rigit per una junta mixta amb membres d'amb-
de persones visiten l'Eix anual- dues associacions- en fan unes altres a escala "lln dels trets principals de la zona
ment. Aquest flux de clients és general. Així, per exemple, l'Eix s'ha adherit a
comercial és la facilitat de comunicacions i
especialment important el dis- la campanya de la "Q" de qualitat, que identifi-
els
sabte, el els aparcaments que estan estratègicament
en què es quadriplica ca comerços compromesos amb uns paràme-
nombre de clients dels altres tres, prèviament predeterminats, sobre qualitat SÉ col·locats. Això fa que l'Eix sigui molt
dies de la setmana. de servei, qualitat de productes, etc. - accessible tant amb el vehicle privat com
Les voreres amples donen al client una sensació de passeig
Ei de l'Eix és bàsicament agradable i tranquil i un espai per comprar productes molt
comerç variats on s'ajusten molt bé la qualitat i el preu.
familiar i amb una marcada Tots els establiments disposen de la "Q" de ^ssoojggáSSSüS^^
qualitat. Pensem que el més fonamental és donar
~
especialització en productes tèxtils, qualitat als nostres clients".
sabates, perfumeria i marroquineria 35
Sants-Creu Coberta
[D
oi
CU
O CARRER COMERCIAL MÉS l
O directius, empleats i adm. públiques
"u tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
professional treballadors, comerç i serveis
E artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
O altres
alimentació Total 1998
tèxtil, calçat, pell
parament de la llar ,
E oficina'
llibres,
O Comerç al detall material de transport í 4 nens 0-14
u productes químics i farmac.l
joguines i esports 'i 5
floristeries dB joves 15-24
o joieria, rellotgeria V Ha23 bitants
"u adults 25-39
03 Total
E adults 40-64 ;
O grans 65 i +|-
H—
c
índex capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
restauració, bars i hotels
reparacions
transports
Serveis finances i assegurances
act. immobiliàries
ensenyamentí
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres:
Total
36
BLAUET
Sarrià va ser el darrer poble del Pla
de Barcelona annexionat a la ciutat.
Als seus carrers encara es respira
l'antiga flaire de vila, i encara
són molts els que quan s'apropen
al centre de la ciutat, conserven
l'expressió de "baixar a
Barcelona". Aquesta, però, no és
l'única reminiscència de l'època
independent de Sarrià. El seu
I comerç familiar i tradicional és
® un altre exemple clar.
L'Eix de Sarrià és el més jove de
tots els eixos comercials de Barcelona.
Creat de forma natural al voltant de
Major de Sarrià, el carrer principal
_
— de l'antiga vila aglutina una bona
oferta comercial de botigues no gaire grans
en superfície, però amb una correcta i variada
oferta.
L'Eix ocupa una superfície de 15.000 m^, amb sevol producte que el seus clients puguin ne- convertir-la en un veritable pol d'atracció, i que
un total de 440 comerços, una bona part d'ells, cessitar i així aconsegueixin afermar amb el gent d'altres punts de la ciutat, i fins i tot els
189, adherits a l'Associació de Comerciants de comprador uns vincles estrets de confiança i visitants forans, s'apropin a aquesta zona.
Sarrià, entitat encarregada de la gestió de l'Eix. fidelització.
Per facilitar aquest acostament, s'ha inaugurat
El comerç de la zona destaca pel seu marcat Malgrat tot, i conscients de la necessitat recentment un aparcament que dóna respos-
caràcter tradicional. Moltes botigues encara d'evoiucionar, això sí, sense deixar de banda ta a les necessitats dels compradors externs.
conserven la fisonomia de fa quaranta o cin- cap dels valors que tant els caracteritza, l'As- A més, Sarrià compta amb diverses línies d'au-
quanta anys i la majoria dels comerciants es sociació de Comerciants de Sarrià ha iniciat tobús que el connecten amb el centre de la
resisteixen a fer grans canvis o transformaci- una intensa campanya dinamitzadora que ha ciutat i amb altres barris com les Corts, Sant
Jordi Parell, president de l'Associació
de Comerciants de Sarrià
"Creiem que la captació de nous clients ha
ons, ja que precisament creuen que la conser- i aconseguit, de moment i entre moltes altres Gervasi o Gràcia, i una línia de ferrocarril urbà de venir donada pel coneixement de la bona
vació d'aquest esperit tradicional, tant pel que : coses, una tímida però constant expansió del que no solament porta clients de Barcelona, oferta comercial que oferim, així com a través
fa als seus establiments, com al tipus de negoci i comerç. En aquest sentit, des de l'Eix creuen sinó també de les diverses poblacions del de la potenciació d'altres aspectes més lúdics i
i productes de qualitat, ha estat i és una de les ; que una bona empenta a aquest nou feno- Vallès per on passa. culturals. Sarrià té molts atractius: es troba
claus per aconseguir la fidelització i l'èxit co- i men seria que hi obrissin comerços les em-
de
mercial del natural més
entre els seus clients. preses que ja tenen botigues al centre de als peus parc important
Barcelona, moltes de les quals ja es nodrei- Barcelona, Collserola; manté el caliu creatiu que va aconseguir que
Segons estudis recents del comerç de la zona, : xen, en part, de clients de Sarrià. antigament es concentressin en aquesta zona el 70% d'artesans
l'Eix té 21.000 clients potencials. Majoritària- I de la ciutat, i per descomptat ofereix una oferta comercial de
ment són gent del barri i de zones del voltant | A més, l'arribada d'aquest tipus de negocis qualitat. Som conscienSts, però, que els negocis s'han
com Les Tres Torres, Les Planes o Vallvidrera. i solucionaria també el greu problema a què de continuar endavant. Tots tenim
La d'edat del | s'enfronta professionalitzar per
mitjana comprador tipus està si- aquest eix i que no és altre que la
el haurem
tuada a l'entorn dels 45 50 moltes de fer coses per millorar comerç;
a ■anys. I el seu manca de continuïtat familiar en alguns es- ganes
perfil socioeconomic tabliments, fet malauradament n'aboca de fer un gran esforç i, en aquest sentit, l'Eix ha d'actuar
correspon a una perso- que
na benestant, molt ben posicionada i amb un : molts al seu tancament. de locomotora del tren on pugin totsaels comerços"r. rià
tarannà clàssic.
Un altre dels principals objectius de l'Associació
D'acord amb aquest caràcter marcadament tra- i de Comerciants és potenciar els nombrosos ar-
dicional, el tracte al client és especialment per- ; tesans que hi ha al barri. Volen convertir Sarrià Segons estudis recents del comerç de la zona,
sonalitzat i familiar. És molt habitual que les : en bressol d'artistes urbans i aprofitar la mag-
botigues facin mans i mànigues per trobar qual- I nitud i transcendència d'aquesta activitat per l'Eix té 21.000 clients potencials. Majoritàriament
són gent del barri i de zones del voltant com Les
Tres Torres, Les Planes o Vallvidrera
39
Sarrià Dades
directius, empleats i adm. públiques
tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
professional treballadors, comerç i serveis
artesans, treball, indust, i comerç
operadors i manipuladors
altres Total 1998
nens 0-14
joves 15-24
Habitants adults 25-39
alimentació adults 40-64
tèxtil, calçat, pell 59
parament de la llar 'BHi 65 i +
oficina 9 7 grans
llibres -9 8
Comerç al detall material de transport 12
productes químics i farmac. -*10
joguines i esports 9 5
floristeries 5
joieria, rellotgeria -1 6
altres -iH 14
Total
índex capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
restauració, bars i hotels
reparacions
transports
finances i
Serveis assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
40
COMERÇ DE QUALITAT A LA PART ALTA DE LA CIUTAT
* L'Eix Comercial de Sant Gervasi
laça de la Bonanova
ocupa al llarg d'uns dos
n\ "
quilòmetres, a ambdós costats,
\ longitudinal natural del
g.\ carrer Muntaner, al bell mig
^«1 comunica la
part més alta de la ciutat, a
tocar a la serra de Collserola,
"
del ^ amb el centre. Sant Gervasi té
onda
General Mitre gairebé 90.000 habitants, de
classe mitjana alta, el 52 %
0^^ deis quals efectuen les seves
compres al mateix barri. És,
després de l'Eixample, la zona de Barcelona
amb més metres quadrats destinats al comerç
minorista, amb més de 263.000 m^ i compta
amb quasi el 10 % del total de comerços de
la ciutat.
L'oferta comercial de Sant Gervasi és molt Les comunicacions que arriben a Sant Gervasi emblemàtics com el mateix carrer Muntaner, el
completa i diversa. Fins fa uns anys, les boti- són moltes i variades. S'hi pot accedir fàcilment de Mandri, Balmes, Craywinckel, Via Augusta,
gues d'aquesta zona eren, pràcticament en la en autobús tant des del centre de la ciutat com plaça i passeig de la Bonanova i d'altres. Gal-
seva totalitat, de caràcter familiar. En els dar- des d'altres barris més allunyats, així com des de vany Comerç, format ara fa 10 anys, agrupava
rers temps, però, s'ha implantat un nombre poblacions properes a Barcelona, molt especial- comerços del quadrat format pels carrers Mun-
força significatiu de botigues pertanyents a di- ment des de les situades a la banda Llobregat taner. Via Augusta, Calvet i Travessera de Grà-
ferents cadenes comercials. És especialment de la ciutat. Així mateix, per Sant Gervasi pas- eia. La unió d'aquestes dues associacions ha
remarcable el nombre d'empreses dedicades sen dues línies urbanes dels Ferrocarrils de la permès tenir el potencial necessari per desen-
a les noves tecnologies que s'han instal·lat a Generalitat i està previst que, en un termini de volupar accions de més importància i transcen-
Sant Gervasi. cinc anys, hi arribi també el metro, concreta- dència per promoure l'Eix i el seu comerç. I
Eix comercial de Sant Gervasi
Salvador Albuixech, president de
Barnavasi-Galvany Comerç
>- Salvador Albuixech, economista i editor, va ser president de
Barnavasi i, des de la fusió amb Galvany Comerç, ho és
El comerç de l'Eix es nodreix de clients del ma- ment la nova línia 9, que no solament travessarà també, a més, la unió ha potenciat, sens dubte, de l'Associació Barnavasi-Galvany Comerç, promotora de l'Eix
teix entorn i de l'important nombre de perso- el barri, sinó que també el posarà en contacte la negociació amb l'Ajuntament per a l'adequa- Comercial de Sant Gervasi.
nes que diàriament s'apropen a Sant Gervasi, directe amb les poblacions de la banda Besòs ció i la molt necessària remodelació de les infra-
tant per raons professionals, com mèdiques o de Barcelona i amb l'aeroport, on aquesta nova estructures viàries i de mobiliari urbà, perfer-les "Sant Gervasi és un barri amb particularitats molt peculiars. D'una
escolars, entre d'altres. I és que en aquest barri línia tindrà l'inici i el final. útils per desenvolupar les tasques comercials. banda, és un barrí considerat com a benestant, és a dir, de gent
hi ha un gran nombre de professionals liberals En aquest sentit, ja s'estan començant les obres
ben acomodada, però tenim uns carrers i uns serveis molt degradats; de l'altra, els
i oficines centrals d'empreses, així com impor- Accedir-hi en cotxe tampoc no representa cap de remodelació d'un bon nombre de carrers
comerços, molt nombrosos i estesos per tot el territori, són relativament petits i
tants centres mèdics i hospitalaris de reconegut problema, encara que aparcar té les mateixes que formen part de l'Eix, així com de l'esmen-
prestigi internacional, més de Sant dificultats la resta de Barcelona. No obs- tat soterrat de la plaça de la Bona- aparentment d'estructuració fràgil, però es defensen molt bé davant de les cícliques
a comptar. que a aparcament
Gervasi, amb la concentració més alta d'Europa tant aixó, en els darrers anys s'ha incrementat nova. Hi ha altres accions previstes per al futur crisis, 0 de les agressions comercials d'altres formes de comerç, com les grans
de col·legis d'ensenyança. el nombre d'aparcaments en zona blava i s'està proper. Un cop acabades, no tan sols els poten- superfícies o les noves concentracions espúries de comerç. I per què succeeix
construint un aparcament soterrat de 330 pla- dais clients accediran a Sant Gervasi pels seus això? Doncs, per la solidesa d'una bona part dels comerços i dels comerciants, per
Aquest important flux de clients potencials són, ces a la part alta de l'Eix. A més. Sant Gervasi particulars motius, sinó que a més podran pas- assenyada i adient de l'oferta a la demanda, per la renovació de les
en una bona part, d'alta capacitat económica, ha estat el barri pioner en l'habilitació de car- sejar i gaudir d'una zona comercial atractiva i l'adequació
de botigues i de les seves estructures internes i, per molts més motius que seria llarg
la mateixa manera que ho és el veïnat del rils multiserveis, que permeten transformar, se- moderna.
del
barri. En efecte, la renda amb dues dades: més
per càpita dels veïns les necessitats del moment, determinats d'explicar, però que es poden resumir
gons
de Sant Gervasi, i per tant el seu nivell adqui- carrils, en vies de circulació, càrrega-descàrrega 50 % dels veïns són clients de les nostres botigues, i només
sitiu, és sensiblement superior al de la mitjana o aparcament, la qual cosa facilita l'accés de cli- I'l % són compradors habituals de les grans superfícies. Ens
de la ciutat. D'aquesta situació, evidentment ents a les botigues de l'Eix. agrada pensar, creiem, que això és així perquè troben el que
positiva, han sabut beneficiar-se els comerços, busquen i reben el tracte que desitgen o esperen."
que han adaptat la seva oferta a les demandes Barnavasi-Galvany Comerç és l'associació de
d'aquesta tipologia de clients. No obstant aixó, comerciants que promou i porta a terme les
l'extensió del barri i la important quantitat de accions dinamitzadores i mobilitzadores que
persones que hi viuen, amb la lógica diversitat desenvolupa el col·lectiu de comerciants de flux de clients
de potencials són,
disponibilitat económica, fan conviure esta- l'Eix. Aquesta Associació és el resultat de la fu- Aquest important
bliments de la més alta especialització i cate- sió, ara fa cinc anys, de les dues existents, ales- en una bona d'alta econòmica, de
goria amb les tradicionals botigues dels barris, hores, al barri. Barnavasi, la més antiga, amb 17 part, capacitat
cosa que fa realitat l'esiógan que al barri hi ha anys de vida, desenvolupava la seva tasca a la del barri
de tot i per a tothom. és el veïnat
part alta de Sant Gervasi, agrupant carrers tan la mateixa manera que ho
Dades
Total 1998
nens 0-14
joves 15-24
Habitants adults 25-39
adults 40-64
grans 65 i +
directius, empleats i adm. públiques
tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
p^ rofessional ^trebi.alulad^ors, comerç i serveis
artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
altres
alimentació
tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
oficina
llibres
Comerç al detall material de transport
productes químics i farmac.
joguines i esports
■
floristeries «ïí!
joieria, rellotgeria
altres
Total
restauració, bars i hotels
reparacions
transports
finances i
Serveis assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
índex capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
44
Nou Drassanes Connercial
L'històric i popular barri del Raval, a
Ciutat Vella, emmarca l'Eix Nou Drassanes
Comercial. El Raval és una de les àrees
que més ha millorat en els darrers
^ anys. Aquesta tendència renovadora, en
la vessant del comerç, ha mogut els socis
de l'Associació de Comerciants del Raval
a formar l'Eix Nou Drassanes, amb 490
comerços adherits -dels gairebé 2.000 que
hi ha a la zona- sobre una superfície
de més de 7.000 m^ L'aspecte essencial
d'aquest eix és que no està format per un
o dos carrers en línies contínues, sinó que són
diversos eixos agrupats en un de sol i que tenen,
cadascun, una oferta específica.
El Raval és un deis barris que més profunda- Carme, Sant Pau, Marqués de Barberà, les pla- de la zona, que la connecta amb la resta de la
ment ha canviat en els darrers anys, ja que està ces de Pedró i de Sant Agustí, i les avingudes de ciutat, amb línies d'autobús, metro i tren.
rebent una de les inversions municipals i priva- Drassanes i del Paral·lel.
des més substancioses per tal de restaurar-lo i L'agrupació dels carrers en aquest Eix és molt
modernitzar-lo. No únicament s'ha de tenir en L'Eix Nou Drassanes Comercial acull una àmplia recent, però ja s'estan planificant les primeres
compte les campanyes de restauració de molts oferta gastronómica àrab, marroquina, hindú, actuacions de promoció conjunta. En aquest
edificis antics i de construcció de nous i l'obertu- pakistanesa, xinesa, entre d'altres. En els dar- sentit, consideren com a objectius prioritaris
ra d'avingudes importants al bell mig del barri, rers temps s'ha incrementat l'oferta destinada donar a conèixer la rejovenida imatge del barri
sinó que també cal destacar l'important capaci- als estrangers àrabs i orientals quant a botigues a la ciutat de Barcelona i renovar l'aspecte ex-
tat d'integració de cultures i immigració que fa de vestir, basars i perruqueries. Són productes terior i interior dels establiments comercials.
Nou Drassanes Comercial
Enric Sánchez, president de
Nou Drassanes Comercial
"Tenim un comerç viu í actiu que hem de potenciar i
incrementar. La creació de l'Eix ha de facilitar la promoció
del Raval una de les àrees amb més riquesa i va- i serveis que des de l'Eix es volen promoure, del barri. És un barri desconegut que volem promoure,
rietat social de Barcelona. És una zona en què peró pensen que s'ha de mantenir un equilibri de trobar en
les relacions no són fàcils
personals, també en l'activitat ofereix
eco- amb el comerç tradicional que
i que és necessari perquè productes
un
nòmica, i
juguen un molt important. altres barris. La idea és organitzar el
paper ens assessori, de personalitzada i comerç, deñnir-lo
que manera
individual, aquest tipus de mi- IB aclarir al potencial comprador on es troben els diferents
comerç, perquè
La majoria del comerç és de tipus familiar i tra- llori i modernitzi la seva imatge. articles, perquè no es perdi dins el barri i pugui anar directament a comprar
dicional. Són botigues obertes des de fa molts
allò vol.
anys i que ofereixen al client que
un tracte de res- L'interès dels nous comerços en instal·lar-se al
pecte humà i familiar. Al Raval hom hi troba de barri és rebut pels associats a l'Eix com a posi- la unificació del comerç és important, ja que repercuteix en més guanys
tot, i és de primer interès l'oferta d'alguns car- tiu, perquè enriqueixen i potencien la varietat de per al futur i en la creació d'un barri més segur emparat per un —
rers, especialitzats en productes concrets. la zona comercial. A la part nord de l'Eix s'han bon comerç. Es respira un encant especial on conviuen comerços
col·locat darrerament cadenes i franquícies i a de
Un diversos del món i una oferta
dels més d'altres països, artesania punts
carrers importants a Barcelona res- la part sud, concretament al carrer Nou de la Drassanes
crea una miscel·lània
pecte a la música és el carrer Tallers. A Nou Rambla, s'han instal·lat artística i artesana molt
14 du- important, que Comercial
nous comerços
de la i tots els visitants". Federació de
Rambla, hi ha un comerç tradicional on rant l'any 2001. especial interessant per a Comerciants del Raval
predomina la confecció i les sabateries. El Car-
rer Unió és conegut per la venda de productes La clientela de l'Eix inclou altres grups, a més de
d'impremta, joguines i llibreria a l'engròs. El la gent que hi viu. Molts barcelonins es despla-
carrer Hospital és molt semblant a Nou de la cen expressament al Raval buscant un producte L'Elx Nou Drassanes Comercial acull una
Rambla, però predominen les botigues que es determinat. El fet que el Raval es trobi al cor
dediquen a la venda d'articles de pell. El comerç de la ciutat, rodejat de vies molt concorregudes oferta àrab, marroquina,
alternatiu de venda d'articles de segona mà i La àmplia gastronòmica
com Rambla, Pelai o la Ronda Sant Antoni,
de música es troba al carrer Riera Baixa. Altres propicia que molts turistes hi comprin. Aquest i xinesa, entre d'altres
carrers que conformen l'Eix són Joaquim Costa, fet té el de hindú,
suport l'important xarxa de transport pakistanesa
46 47
iJÀ
Nou Drassanes Comercial Dades
alimentació Total 1998
tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
oficina
llibres nens 0-14
Comerç ai detall material de transport
productes químics i farmac.
joguines i esports joves 15-24
floristeries
joieria, rellotgeria Habitants
altres adults 25-39
Total adults 40-64 í
restauració, bars i hotels
reparacions grans 65 i +
transports ;
.
Sf. erveis finances i assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres directius, empleats i adm, públiques
Total
tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
professional treballadors, comerç i serveis;
artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
altres
índex capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
El Barri Gòtic és una de les àrees més
carismàtiques de Barcelona. La seva tradició com
a casc antic de la ciutat i el seu caràcter
en continu desenvolupament configuren un
centre de gran moviment social i comercial.
Barna Centre, l'associació de comerciants
laça de Catalunya ío' ! d'aquest barri, va néixer l'any 1973 amb
á un grup de comerciants preocupats per
fj regenerar la zona i amb la voluntat
de promoure les seves històriques
potencialitats. Aquella primera associació s'ha
convertit ja en una federació que agrupa les
18 associacions de comerciants dels 25 carrers i
places d'aquest barri. La zona aplega més d'un miler
de botigues que ocupen una superfície de gairebé
vinguda 60.000 metres quadrats i que donen feina a 4.000
de la Catedral
persones.
arrer de Jaume
El barri Gòtic, situat al bell mig del centre bar- o perquè hi ha molt d'ambient", comenta Maria per a sol·licituds de permisos o altres temes
celoní, està delimitat pel popular passeig de la Lluïsa Coll. Per últim, afirma que Barcelona està a l'Ajuntament o altres administracions públi-
Rambla, per un costat, i la Via Laietana, per de moda i és estrany que un turista no passegi ques. Però també promou continuadament l'Eix
l'altre. És un barri amb una alta densitat co- pel barri Gòtic i de pas compri alguna cosa. Això i el seu comerç, mitjançant campanyes pro-
mercial i d'oferta variada. No sense raó, la Fe- fa que algunes botigues s'hagin especialitzat en mocionals i publicitàries. En aquest sentit és
deració que agrupa les diferents associacions productes adients per a aquest tipus de client. interessant remarcar que aquesta estructura
de comerciants de la zona, Barna Centre, ha professional ha aconseguit que Barna Centre, a
creat l'eslògan publicitari de "Barna Centre, el La immillorable comunicació en transport públic més de ser el nom de la Federació, sigui conegu-
passeig de les mil botigues", que entre elles del centre de Barcelona facilita molt l'atracció da i reconeguda pels clients com el de la zona
ofereixen a hores d'ara un total de 101 especi- de clients. Moltes línies de metro i d'autobús comercial primordial del centre de Barcelona.
Barna Centre
Emili Sarrión i Avinent, president de
Barna Centre
Emili Sarrión és, des de fa més de set anys, president
de Barna Centre, encara queja abans va ocupar diversos
alitats diferents, oferta bon
a la qual cada any s'in- inclouen Barna Centre directives. És
en el càrrecs directius a les anteriors
seu recorregut, a S juntes
corpora alguna de nova. més d'arribar-hi també el tren, que aporta els coneixedor de la importància que ha tingut i que té Barna
clients de la rodalia de la ciutat. Amb tant de Centre en el desenvolupament del comerç, tant del barri
També es troben a la vora els grans magatzems transport públic, s'aconsegueix resoldre molt Gòtic com en el de tot Barcelona. "Des de l'inici, ara faja
d'El Corte Inglés. Aquesta gran superfície co- bé les mancances d'aparcament de l'àrea, que 28 anys, la vocació de Barna Centre ha estat donar servei als comerciants i
mercial, lluny de perjudicar el petit comerç, el encara que n'hi ha molt I molt ben situat, no és
el centre comercial a cel obert de la nostra
beneficia molt. Maria Lluïsa Coll, la gerent de suficient per atendre les necessitats de la potenciar primer
zona.
Barna Centre, explica que '7a gent Un altre factor cabdal la millora del ciutat, i convertir-lo en un lloc a l'activitat
que compra per a co- privilegiat per
en aquests magatzems sap que, si no troba un merç de Barna Centre ha estat la important re- comercial. Hem aconseguit que la nostra zona sigui, dia a
producte, ei trobarà segur a ies nostres boti- forma urbanística portada a terme els darrers dia, mes a mes, any a any, cada vegada més reconeguda i DomO
gues i viceversa. D'aquesta manera, formem un anys i la restricció del trànsit rodat, que ha con- visitada- Centre
bon tàndem que ens aporta moita ciienteia. vertit el Barri Gòtic en una illa ideal per passejar-
hi i per comprar.
1.200.000 persones visiten la zona setmanal-
ment. Un recent estudi encarregat per Barna El notable impuls que, comercialment, té Barna
Centre revela que gran part de la clientela de Centre, ha fet visiten la zona setmanalment.
que, tot i mantenint moltes boti- 1.200.000 persones
l'Eix és fidel, la freqüència de la clientela habi- gues "de tota la vida", s'hagin instal·lat moltes
tual és alta, i un percentatge molt significatiu de les més Importants firmes comercials multi- Un recent estudi encarregat per Barna Centre
el visita i compra cada quinze dies. La tipologia nacionals. Maria Lluïsa Coll comenta que "s'hi
de comprador és d'allò més variada, tot i que han instal·lat perquè ei centre barceloní fundo- revela que gran part de la clientela de l'Eix és
hi destaca la classe mitjana i mitjana-alta i el jo- na molt bé".
vent. Molts botiguers de la zona comenten que fidel, la freqüència de la clientela habitual és
als barcelonins els agrada molt venir a comprar Barna Centre, com a federació, ha creat la seva
per aquest Eix, especialment en algunes èpo- pròpia estructura professional per oferir serveis alta, i un percentatge molt significatiu el visita i
ques de l'any. "Ai Nadal, per exemple, hi ha una a les seves entitats associades i als comerciants
llarga tradició de venir ai centre, ja sigui per ia que en formen part. Per exemple, ofereix asses-
fira dies
de Santa Llúcia, per ies cada
botigues de torrons sorament, així com gestió i tramitació, si cal. compra quinze
51
Dades
Total 1998
O) nens 0-14
C joves 15-24
Habitants adults 25-39
O» adults 40-64
O grans 65 i -i-
O
"u
fX3
E
O
H—
c
alimentació
oi tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
E oficina
llibres
O Comerç al detall material de transport
u productes químics i farmac.
joguines i esports
o floristeries
joieria, rellotgeria
"u altres
rü Total
E
O
directius, empleats i adm. públiques
tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
professional treballadors, comerç i serveis
artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
altres
índex capacitació
econòmica 1 familiar 1996
(Barcelona base =100)
restauració, bars i hotels
reparacions
transports
finances i
Serveis assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
52
El Districte Municipal de Nou Barris correspon a
una zona situada al nord de la ciutat. Fins els
anys cinquanta estava poc habitat, però entre
aquells anys i l'actualitat s'ha convertit en el
tercer districte per nombre d'habitants, amb
més de 170.000 persones i una densitat de
^
veïns per Km^ molt superior a la mitjana de
Barcelona.
El comerç està estès per tota la zona i es no- xat uns carrers amb voreres amples, nova 11- D'un total de 500 botigues que hi ha a la
dreix, quant a clientela, del mateix veïnat, de luminadó i mobiliari urbà, la zona ha guanyat zona, gairebé la meitat, és a dir, unes 200,
les poblacions properes amb les quals forma un molt i pot competir amb avantatge amb les ja estan associades. En aquest aspecte, hi
continu urbà i dels barris veïns. És un districte grans superfícies comercials. ha persones com Rosa Maria Ortega, del car-
ben comunicat, amb tres línies de metro i un rer Doctor Pi i Molist, que són contundents;
gran nombre d'autobusos urbans i metròpoli- La gran assignatura pendent és l'aparcament. "Sempre faig campanya per tal que la gent
tans. El comerç, amb un gran potencial, és en Telia considera que a la zona s'han fet actuad- s'associï, perquè quan surt el sol, surt per a
un 60% d'estructura familiar, amb una oferta ons urbanístiques que l'han millorat molt, però tothom". Però la tasca continua i confien que
molt completa i competitiva i els establiments que li han fet perdre places d'aparcament. "Ens amb les accions futures de l'Eix el nombre
presenten una fisonomia moderna i atraient. han aixecat el carrer en dues ocasions I ens han d'associats s'incrementi.
Nou Bulevards Centre Comercial
Carles Telia, representant de l'Eix
Nou Bulevards Centre Comercial
Carles Telia és president des de fa tres anys de
l'Associació de Comerciants del carrer de Fabra i Puig.
Les associacions de comerciants de Fabra i Puig, deixat una vorera molt bona i molt ample per És també representant de TEix Nou Bulevards Centre
Doctor Pi i Molist, Verdum i Via Júlia s'han unit passejar, però la gent no sap on aparcar", as- Comercial. Està casat, té dues filles i 52 anys. És una
per esdevenir el motor dinamitzador de la zona, segura Rosa Maria Ortega, comercianta del car-
conformant amb moltes afeccions, li viatjar, llegir, fer
l'Eix agrada
Nou Bulevards Centre Comer- rer Pi i Molist. "Hem persona
perdut molta clientela, no
cial. havia treballat
L'actuaciò De
de l'Eix ja ha anar al al teatre... jove
començat, acaben tant de la resta de la ciutat, sinó de les poblad- T esport, cine,
de realitzar un estudi de viabilitat que analitza ons del voltant, ha deixat una i
que de venir a com- en companyia d'assegurances després en un banc, però la seva vida
la situació comercial de la zona, prefixa les ne- prar. De tota manera, això canviarà en el futur, laboral pràcticament l'ha dedicada al comerç.
cessitats internes d'estructuració i planifica un estem pressionant el Districte perquè creï zones
Pla comercial
de un
Dinamització curt i mitjà termini Manifesta que Nou Bulevards és un eix amb
a blaves", explica Telia. potencial
que
ha de servir per desenvolupar el de tot bastant bo i estan molt engrescats a promoure accions
comerç que potenciïn la
el territori i potenciar el coneixement d'aquest L'Eix no aturarà les accions promocionals zona i desvirtuïn l'acció de les grans superfícies comercials. Volen que
que
comerç, amb l'objectiu de fidelitzar els clients ja feien separadament les associacions que el l'Ajuntament els ajudi amb el tema de l'aparcament i que hi hagi més
actuals i captar-ne de nous. conformen, ans al contrari, les potenciarà i en flexibilitat part dels agents de la Guàrdia Urbana. "Ens caldria també la
per
crearà altres de conjuntes. "En dos anys hem
El creació d'alguna zona lúdica, la no només vingui pel comerç, sinó
representant de l'Eix i que gent
president de l'associa- creat una bona estructura de comerç -diu Paco
dó de Fabra i també per l'oci. Volem també portar l'art al
Puig, Carles Telia, ho té molt clar: carrer,
Herrero, amb establiment a la Via Júlia-, però
"Hem de mirar de donar el màxim de serveis hem . >»«,\
ara pogut conèixer, gràcies a l'estudi que els pintors exposin en espais oberts
que
possible perquè la gent no marxi a les grans su- hem fet, on tenim les fugues o quines són les
perficies comercials'.' Telia explica que aquests nostres mancances. Nosaltres serem molt bons
grans centres ofereixen al client un aparcament comprant o venent, però necessitem dels pro- L'Eix no aturarà les accions
i la facilitat promocionals que
proper de passejar sense el neguit fessionals per saber cap a on hem d'anar". No
del trànsit, "el valor afegit, però, el gran avan- hi manquen les accions tradicionals com l'en-
del ja feien separadament les associacions que el
tatge comerç urbà radica en la proximitat i llumenat de Nadal o la participació a la Ca-
en la seva professionalitat, ja sigui a nivell d'as- valcada de Reis. Cada carrer ha fet accions les i en
sessorament al
o bé d'atenció", afirma el ans contrari,
presi- individuals, promocions i publicitat a través de conformen, potenciarà
dent. A més, ara, després de la remodelació la ràdio. L'any passat van col·laborar també a
de les infraestructures municipals, que han dei- les festes del districte. crearà altres de conjuntes
Dades
A PUNT PER FER EL SALT
alimentació Total 1998
tèxtil, calçat, pell
VJLx parament de la llar
E oficina
llibres nens 0-14
O Comerç al detall material de transport
I 1 productes químics i farmac.
joguines i esports joves 15-24
floristeries
joieria, rellotgeria Habitants adults 25-39
altres
rQ Total adults 40-64
restauració, bars i hotels
reparacions 65 i +
transports grans
finances i
Serveis assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres directius, empleats i adm. públiques
Total
tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
professional treballadors, comerç i serveis
artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
altres
índex capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
GraciNova Centre Comercial Obert és un col·lectiu d'establiments
situat a l'anomenat barri de Gràcia Nova, tocant al nucli antic de
Gràcia, a la part alta de la ciutat. És un barri relativament
recent i modern que ha desenvolupat el seu propi
f
^ caràcter i una important activitat
comercial. De les 712 llicències de
comerços que té la zona, 400
^ participen en l'activitat a l'entorn
l··
^ promou des
-w
de l'Associació de Comerciants i
Msfi Professionals de Gràcia Nova. L'Eix
B I
ocupa una superfície de 32.000 m^ i
«
% als seus carrers viu una població activa
^ •' £ 1
m \ * de 24.000
- persones.
'aça de
Joaníc
Mentre el barri de Gràcia era als anys 30 una una clientela d'entre 40 i 50 anys i amb un ni- que estudia, valora i porta a terme projectes de
densa zona fabril i de residència proletària, el vell econòmic mitjà. Per a molts, comprar és millora amb l'objectiu de planificar la proposta
territori que ara coneixem com a Gràcia Nova encara un acte social en qué es troben veïns comercial. D'aquesta manera es pot oferir, en
estava format bàsicament per camps de masi- i coneguts, i la relació entre clients i comerci- lloguer, no tan sols el local, sinó també un pro-
es pairals. D'una banda, l'esperit gracienc dels ants és de confiança. jecte concret.
seus habitants ha afavorit molt el comerç tra-
dicional; de l'altra, la moderna urbanització El transport públic de l'àrea -metro, autobús i En general, les accions promocionals van diri-
del barri ha convidat força a l'obertura d'esta- bus de barri- atrau compradors de zones veïnes gides tant al comprador com al comerciant. Es
bliments més grans que a la resta de Gràcia i amb una oferta comercial baixa. Alhora Graci- realitzen periòdicament promocions directes de
de cadenes comercials. Nova vol potenciar el coneixement de l'Eix i la viatges i sorteigs, organitzen la festa del co-
GraciNova
José Luis Sánchez,
president de GracilMova
"EI dia a dia indica que la zona comercialment
funciona molt bé. Les botigues tenen un rendiment
Els carrers perimetrals de l'Eix GraciNova -Es- facilitat d'accedir-hi, com a mitjà d'atracció de merç al carrer i patrocinen els castellers de Gra- bo. Intentem donar un bon servei al client i
corial, Sardenya, Camèlies, Pi i Margall- són clientela d'altres punts més llunyans de la ciutat. eia. Per als comerciants, s'organitzen cursos de
qualitat en els nostres productes. Hem aconseguit
els més densos en oferta comercial, tot i que Amb el mateix objectiu, s'estàn fent accions per preparació i millora i s'ofereixen serveis com
els objectius que ens hem proposat i en
la de molts transversals és alguns
carrers també molt ampliar molt l'oferta d'aparcament. per exemple la compra conjunta de material de
abundant i diversa. L'alimentació és l'activitat casos els hem
merchandising (per donar notorietat de marca superat.
comercial més potenciada, especialment la del L'Eix està promogut per l'Associació de Comer- a la zona), assegurances, serveis financers, te-
Diàriament incorporem nous establiments a l'Eix i és important perquè el
producte fresc (en un 97%), distribuït per un ciants i Professionals de Gràcia Nova, que l'any lefonia, serveis de gestió, etc., funcionant com
creixement ens a millorar notablement la nostra zona. Com més
gran nombre de supermercats que funcionen 1995 es va crear amb ajudarà
l'idea d'organitzar con- una empresa de serveis.
com a punts d'atracció per a tot el comerç de juntament la il·luminació per les festes de Nadal comerciants s'involucrin al projecte, més força tindrem a tots nivells.
la zona. Seguidament, hi ha molt bona oferta i promoure el comerç, tot i establint un pla de Tots necessitem fer un gran esforç econòmic, personal i social, no
de comerços de tipus tradicional: begudes i lla- dinamització comercial i de professionalització solament de enfora sinó també de portes endins. Jo estic convençut
minadures, mobiliari i decoració per a la llar, de la gestió de l'Eix. A portes
partir d'aquell moment
botigues de moda i confecció, a tot millorar i
centres de per- les accions s'han està
encaminat a millorar la gestió que el nostre col·lectiu disposat per
ruqueria i estètica i perfumeria, així com també dels establiments, augmentar les vendes i donar sortida al comerç. Tenim els ingredients suficients
am-
de salut i dietètica. pilar la difusió de la zona comercial. per fer un còctel que sigui llaminer per al comprador".
GRACINOVA
La implantació de noves botigues és constant Per fidelitzar els clients s'ha creat una targeta
des de fa anys, fet que s'ha notat en l'augment que permet acumular punts per cada compra
del preu dels lloguers i els traspassos. Als car- i canviar-los per pessetes. La novetat és que
rers més importants de l'Eix hi ha pocs locals aquest canvi es pot fer a qualsevol dels establí-
per llogar, però sí que se'n troben als carrers ments adherits. Actualment hi ha 3.000 targe-
transversals, on la superfície és més gran, arri- tes en funcionament. Alhora GraciNova vol potenciar el coneixerrient de
bant fins i tot als 300 i 600 ml S'ha de tenir en
compté" que la mida mitjana dels establiments Un dels reptes amb què s'enfronta GraciNova l'Eix i la facilitat d'accedir-hi, com a
és d'uns 80 ml és el mitjà d'atracció de
problema de la continuïtat generacional.
Per evitar que molts establiments morin amb la més de la ciutat
El 60% de la gent que viu al barri fa clientela d'altres
sempre jubilació dels seus propietaris es va crear una punts llunyans
les seves compres a l'Eix. Majoritàriament és societat d'inversió, pionera en eixos comercials.
58 59
ir >-4 GraciNova Dades
CENTRE COMERCIAL OBERT
rp Total 1998; mmmm32 .2^2
oi nens 0-14 mi 11,30
C joves 15-24 4 11,52
Habitants adults 25-39 Jl·l·l
O» 21,46
adults 40-64 JHaai 32,70
o grans 65 i + JHH 21,11
o directius, empleats i adm. públiques ^ 12,44
"u tècnics i professionals 55,48'í
Ocupació
fX3 empleats administratius fl5,69
professional treballadors, comerç i serveis a 9,63
artesans, treball, indust. i comerç ■ 6,53
operadors i manipuladors ■ 6,20
altres ■
O 3,91
índex
c capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
alimentació
tèxtil, calçat, pell
O) parament de la llar
E oficina
llibres
O Comerç al detall material de transport
U productes químics i farmac.
joguines i esports
floristeries
-O joieria, rellotgeria
"u altres
fo Total
restauració, bars i hotels
reparacions
O transports
f— finances i
Serveis assegurances
c act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
60
senvcis
TMPneses
fí/////////////
f/////////jm^A
Cor Eixample és la marca distintiva de l'Eix promogut per
l'Associació de Comerciants i Professionals de la Dreta de
l'Eixample. Situat en una de les zones més emblemàtiques
de Barcelona, al bell mig del centre comercial de la ciutat,
representa una oportunitat única de fer compres envoltat
de meravellosos edificis, molts dels quals es troben
inscrits al catàleg del patrimoni arquitectònic de la
ciutat. A més, aquest eix compta amb altres
^ pols d'atracció importants, com són algunes
—' botigues úniques a Barcelona -Can Múrria,
de
c Plec..." o els despatxos professionals
; ^ liberals que porten a l'Eix clients de tota
^ la ciutat i rodalia, els quals després de fer
O)
^ les consultes o gestions al metge, advocat,
— ^ notari, etc., aprofiten la variada oferta
comercial de la zona per fer compres.
ran via de les Corts Catalanes
L'Associació de Comerciants i Professionals Dre- per tal d'Incloure el nostre eix dins el recor- molts establiments dedicats a la restauració.
ta Eixample va néixer l'any 1994 com a fruit del regut del bus turístic. AIxI mateix, I per encàr- Tots tenen feina I sempre estan plens de gent.
neguit d'un grup de botiguers que volien pro- rec dels hotels, s'està ultimant un tríptic molt Al migdia, perquè és una zona d'oficines I, de
moure la zona. Començaren la seva singladura pràctic amb els monuments I els llocs d'Interès nit, perquè la zona s'ha posat de moda"
amb algunes activitats a la Casa Elizalde. L'èxit de la zona, on no mancarà una completa guia
de participació en aquestes primeres iniciatives dels comerços de l'Elx. És una Iniciativa, sens A hores d'ara, els comerciants de l'Eix Cor de
fou considerable, així que de seguida van tenir dubte, que beneficia totes dues parts, perquè l'Eixample veuen el futur amb molt d'optimis-
clar que s'havien de constituir en associació. Des als turistes sempre els agrada anar de compres me. Creuen que la progressiva arribada de gent
del primer moment, i a diferència d'altres enti- I pregunten als hotelers on poden fer-ho" jove al barri és un bon senyal i una excel·lent
tats d'aquest tipus, l'Associació de Comerciants garantia. A més, confien a guanyar la "batalla"
Les iniciatives per potenciar l'Eix, però, no sols
Cor Eixample UN EIX QUE ESTÀ DE MODA
de les zones verdes i crear al barri avingudes i
espais verds on la gent pugui passejar. De mo-
ment, a finals del 2001 es renovarà i millorarà
la il·luminació de bona part de l'Eix.
Carme Izquierdo, presidenta de
l'Associació de Comerciants i
Professionals Dreta Eixample
Carme Izquierdo és la presidenta de l'Associació de
i Professionals Dreta Eixample s'ha caracteritzat se centren en els turistes, sinó en molts més Comerciants i Professionals Dreta Eixample des del
per una presència remarcable de professionals àmbits, i és que aquesta ha estat, des dels seus començament, l'any 1994, motiu pel qual ha estat
liberals entre els seus associats (actualment re- inicis, una de les associacions més dinàmiques
una d'excepció de l'evolució d'aquesta
presenten el 15% del cens de l'entitat). I és que, de la ciutat. Així, per exemple, des de fa espectadora
ja un
tal des de encara relativament no té
com expliquen la mateixa Associació, temps els comerços funcionen matei- entitat, que que jove, por
sota una
"l'Eixample és un barri que s'ha posat de moda, imatge de i tan sols veu
xa marca conjunta. Cor Eixample; a de les grans superfícies comercials, ni
on els despatxos professionals hl han tornat, més han inaugurat un lloc web amb tot tipus m els eixos del voltant una competència molt directa, ans el contrari.
atorgant a la zona molt dinamisme I una Imatge d'informació relativa a l'Eix, alhora que han sig- 'Barna Centre és un model a copiar per tots. Porten ja 25 anys, han
de modernitat molt especial". A més, la creixent nat convenis de col·laboració amb el Mercat
apostat per una pauta i els ha sortit bé, i van començar de zero com
presència de turistes a la zona ha contribuït als de la Concepció i un altre amb Pro-Eixample, nosaltres. De la mateixa manera
excel·lents 4o hem fet
resultats de que
l'any 2000, quan, se- per dinamitzar el barri. A més, s'han aconse-
de
gons l'informe del Departament de el
Comerç de guit 300 places d'aparcament de blaves i ha funcionat Passeig Gràcia, nosaltres també
zones
l'Ajuntament de Barcelona, la zona de l'Eixam- a través de Barcelona Activa, els botiguers han funcionem i funcionarem", afirma amb rotunditat
ple va registrar el volum de vendes més impor- pogut assistir a cursos gratuïts sobre internet. Carme Izquierdo. ■ ^
tant de la ciutat. ASSOCIACIÓ D£
COMERCIAKTSI PROFESSIONALS
Aquestes i moltes altres iniciatives, com les cul- DRETA EIXAMPLE
La clientela de la zona té un poder adquisitiu turáis, són, doncs, alguns exemples de les acti-
alt, igual que els veïns d'aquesta part del bar- vitats que s'impulsen des de l'Eix per promoure
ri, que representen una de les principals font la zona i és que tothom és molt conscient de les
de clients de les botigues de l'Eix. A més immillorables possibilitats de projecció comerci- L'Associació de Comerciants i Professionals Dreta
d'aquests, tal com comenta Carme Izquierdo, al que té l'Eixample. "Això abans era una zona
presidenta de l'Associació, "darrerament s'ha tèxtil i encara avui hi ha molts locals disponi- s'ha caracteritzat
Incrementat d'una per una presència remarcable
manera considerable el fe- bies, la superfície mitjana dels quals els Eixample
supera
nomen del turisme. Tant és aixl que ja hem Ini- 100 metres quadrats -explica Carme Izquierdo-. de professionals liberals entre els seus associats
dat les converses amb Turisme de Barcelona En els darrers anys s'han obert, per exemple.
62
Cor Eixample
UN EIX QUE ESTA DE MODA
[D
C
O)
o
O directius, empleats i adm. públiques
"u tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
03 professional treballadors, comerç i serveis
O
f—
C
alimentació Total 1998
oi tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
E oficina
llibres
O nens 0-14
Comerç al detall material de transport
U productes químics i farmac.
joguines i esports joves 15-24
floristeries
O joieria, rellotgeria Habitants
"u altres adults 25-39
03 Total
adults 40-64
O grans 65 i -i-
índex capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
restauració, bars i hotels
reparacions
transports
finances i
Serveis assegurances
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
64
Maragall Zona Comercial es va crear l'any
1996 amb la voluntat de promoure el
comerç de l'eix natural que transcorre
al llarg dels dos quilòmetres dos-cents
metres que hi ha entre els carrers Sant
Antoni Maria Claret i Frederic Rahola.
Aquest Eix travessa tres districtes -Sant
Andreu, Nou Barris i Horta- i en poc més
de cinc anys ha aconseguit reunir més de
210 comerços. Entre els seus principals
objectius hi ha, a més de promoure
arrer de la Mare la seva zona comercial, oferir tot tipus de
de Déu de Montserrat
facilitats i avantatges als comerços adherits.
onda del
Guinardó
^ laça de
Maragall
arrer de Sant
Antoni Maria Claret
! í
Els entorns de l'actual passeig de Maragall eren àrees d'aquest passeig amb el centre de la Els comerciants de Maragall Zona Comercial con-
fins a principis del segle XX una zona rural ple- ciutat, així com amb altres barris. fien poder acabar de consolidar el seu Eix en poc
na de masies i camps de conrreu. El passeig i la temps i estan convençuts que la remodelació
plaça del mateix nom van començar a urbanit- El comerç de Maragall Zona Comercial és emi- del Passeig Maragall, prevista per a principis del
zar-se el 1911 sobre l'antiga carretera d'Horta a nentment familiar, encara que les noves ten- 2002, esdevindrà clau en l'afermament del co-
Barcelona, i ja a mitjan segle passat, en urbanit- dències, i sobretot la coincidència en el temps merç. Mentrestant, peró, ja han previst una am-
zar-se els barris de Vilapicina i el del Guinardó, de l'arribada a l'edat de jubilació de molts co- biciosa campanya per tal de promoure la nova
va convertir-se en el centre de l'activitat comer- merciants, han permès en els darrers anys que imatge corporativa de Maragall Zona Comercial,
cial i social de la zona. algunes franquícies i cadenes hagin obert les se- que els ha de servir per donar a conèixer el seu
ves botigues en els locals que han quedat buits. Eix i el comerç que hi està instal·lat.
Maragall Zona Connercial
Fina González, presidenta de l'Fix
Zona Comercial
Actualment cada dia passen o passegen per Aquests espais de superfície mitjana -aproxima- Maragall
l'Eix de Maragall Zona Comercial 160.000 per- dament 80 m^- es lloguen i venen a uns preus
^— Fina González és des de mitjan any 2001 la nova
sones. D'aquestes gairebé la meitat són clients prou assequibles en comparació d'altres punts I
presidenta de l'Eix Maragall zona comercial. Tant
potencials. La majoria viuen al barri, tenen un de la ciutat.
seva junta s'han marcat com a
-
nivell d'adquisició mitjana i superen la cinquan-
tena d'anys. Entre els objectius de l'Associació el tradicional
Després de fer un estudi exhaustiu sobre la ^ principal objectiu posicionar comerç
hi ha rebaixar aquest marge d'edat. Per aixó no realitat comercial del barri i les seves possi- I primordial que li correspon. Per fer-ho,
només promouen accions comercials i culturals bilitats, a l'any 1999 van engegar un pla de di- . volen potenciar i divulgar els múltiples avantatges
dirigides a fidelitzar i atreure aquest tipus de namització amb la col·laboració de la Generali-
que ofereix un comerç com aquest -tracte personalitzat,
clients, sinó que es vol estimular l'ocupació dels tat de Catalunya i l'Ajuntament. Des d'aleshores
especialització, assortit ampli i complementari...-, alhora que
aproximadament 3.000 habitatges buits que hi l'Eix funciona sota la direcció d'una oficina de
s'han proposat convertir el
ha actualment al barri del Guinardó, des d'on el pla de comerç de la zona comercial de
per part gestió operativa, es gestiona
MARAGALL
de gent jove i parelles amb fills petits. A més, la dinamització, que inclou entre altres moltes Ini- Maragall en un dels principals motors dinamitzadors de la
direcció de l'Eix creu que l'obertura de botigues datives una targeta de fidelització de clients, vida social del barri.
de música i esports -tipus d'establiments molt una publicació mensual dedicada a l'Eix, una
difícils de trobar ara en aquesta àrea- contribu- colla d'actes lúdics i culturals al carrer, així com
iria també a l'arribada de clients més joves dels un interessant servei d'assessoria adreçat als es-
que actualment tenen. tabliments associats i a través del qual aquests Des de l'Eix funciona sota la direcció d'una
poden aconseguir crèdits baix habitat- 1999,
a cost,
La zona està molt ben comunicada mitjan- ges i locals a preus més econòmics, subven- oficina de gestió operativa, des d'on es e
çant nou línies d'autobusos urbans i dues pa- cions, fins i tot a fons perdut, per remodelar gestiona
rades de metro, que uneixen les diferents establiments, etc.
pla de dinamització
66 67
Maragall
Zona Comercial Dades
LA CONVERSIÓ D'UN EIX NATURAL
EN UN EIX COMERCIAL
fü Total 1998
QJ nens 0-14
joves 15-24
Habitants adults 25-39
QJ adults 40-64
O grans 65 i -i-
directius, empleats i adm. públiques 10,96
"u tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
03 *6,03
professional treballadors, comerç i serveis m 11,25
E artesans, treball, indust. i comerç 419,25
operadors i manipuladors S9,09
O altres 14,60
índex capacitació
econòmica i familiar 1996 102,66
(Barcelona base =100)
alimentació
oi tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
E oficina
llibres
o Comerç al detall material de transport
u productes químics i farmac.
joguines i esports ■ 5
floristeries
o joieria, rellotgeria
"u altres
03 Total
restauració, bars i hotels
reparacions
O transports
finances i
Serveis assegurances
c act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
68
Situat al nord de la ciutat de Barcelona, Sant Andreu és un dels
barris anomenats històrics. Antic poble, annexionat a Barcelona
fa una mica més d'un segle, ha mantingut una personalitat
pròpia, alhora que totalment integrada a la idiosincràsia de la
ciutat. La filosofia dels comerciants de Sant Andreu
-la mateixa de la majoria dels seus veïns- segueix el
model de ciutat mediterrània. Volen un barri on la
gent pugui viure, treballar, comprar i divertir-
ÍJlfc se, i és que tenen tots els ingredients per
dur-ho a la pràctica i aconseguir-ho.
La idea de crear l'Eix va néixer fa uns sis anys fet de ser voluntan, no és un tema consolidat. afecta gaire el tema de les superfícies comer-
aproximadament, quan les tres associacions de Avui hi ha un president i demà n'hi ha un altre, i dais, encara que estan veritablement rodejats
la zona (les dues del carrer Gran i la de la Ram- això confereix poques possibilitats d'establir es- per aquestes. La clientela és majoritàriament del
bla de Fabra i Puig) van decidir unir els seus tratègies de futur", afirma Mateu. barri, però cada cop s'apropa més gent de l'en-
esforços en veure que l'activitat comercial s'es- torn, per exemple, matrimonis o parelles d'en-
tava descompensant. El consum d'oci augmen- Els comerciants de la zona consideren que l'Eix tre 30 o 40 anys que hi passegen. Flan tornat
tava cada cop més i les superfícies comercials està funcionant molt bé. El nombre de persones també els clients de les poblacions del voltant,
apareixien com a bolets, mentre que el pastís a que hi passegen, per tant de clients potencials, com pugui ser Montcada, Santa Coloma, Sant
repartir continuava sent el mateix. s'ha gairebé triplicat. Això ha estat afavorit per Adrià, etc. L'actitud de la clientela, segons expli-
la reforma urbanística que s'ha fet del carrer. ca Mateu, ha canviat per causa dels sistemes de
L'Eix de Sant Andreu
venda de les grans superfícies comercials. "La
relació ciient-botiguer ha canviat i ha de canvi-
ar. Ai dient no ii agrada sentir-se pressionat. Ei
futur suposarà ia substitució del servei perso-
naiitzat per l'eficàcia", assegura Mateu.
L'Eix organitza múltiples i continuades activitats Joan A/lateu, president de l'Eix
promocionals, com per exemple a la primavera Comercial de Sant Andreu
d'enguany van organitzar un concurs, amb un
extraordinari de tal de lliu- Q i I ^ Joan Mateu, president de l'Eix Comercial de Sant
èxit participació, per
rar un milió de pessetes en vals de compra per Andreu, abans de ser comerciant havia estat
^ promotor
"Nosaltres no podem controlar que apareguin També es va iniciar una campanya de millora
gastar en un sol dia. A més, participen a totes cultural. Ara dedica la major part de les hores del dia
més botigues o més superfícies comercials, però de la imatge de les façanes que ha motivat que les activitats culturals del Districte Municipal de continuar el de barri i
sí que podem potenciar ei comerç d'una zona moltes botigues fessin un rentat de i refor- ^ ^ comerç
cara L potenciant
Sant Andreu.
'
determinada, tai atregui més clients, messin el interior. per vendre aquesta idea. "A Sant Andreu trobem un
per que seu
en detriment d'una altra que no estigui tan ca- J projecte col·lectiu, que beneficia a tots els botiguers,
pacitada. És aqui quan apareix l'Eix", explica el Tot i ser una zona molt ben comunicada per queja està en marxa i amb molt de futur. Nosaltres oferim el mateix
president de l'Eix Comercial de Sant Andreu, transports públics -tres parades de metro, deu
que les grans superfícies, però tenim l'avantatge d'estar en un espai
Joan Mateu. línies d'autobusos i dues estacions de tren-, vet-
obert. Crec que s'està fent una bona tasca, la prova és que les grans
llen perquè la gent hi pugui anar també en
comencen a desembarcar al nostre barri i estan
El projecte de l'Eix, però, va començar a fun- cotxe i afavoreixen la creació de empreses disposades
noves zones
donar d'una si això ha estat
manera real fa quatre i des blaves. a
anys pagar lloguers molt elevats", afirma. Considera que
del primer moment va comptar amb el suport possible és perquè les associacions han tingut un paper molt primordial
de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament A l'Eix s'hi pot trobar de tot, assegura el seu en la supervivència del comerç de la ciutat. Posteriormenitt, només els
de Barcelona i de la Cambra de Comerç. El seu president. "Res d'especialitzacions, volem que ha calgut l'empenta de la professionalitzaciò. Ara, són
model de gestió s'ha basat en tres aspectes fo- hi hagi una oferta molt completa i variada, que conscients que els cal anar mantenint i creant tots els
namentals: una millor oferta comercial, la crea- ia gent no hagi de marxar del barri per consu-
necessaris tal la no marxi a
dò d'una imatge de marca i, el més important, mir oci". En aquest sentit, la Rambla de Fabra i ingredients per que gent
la professionalitzaciò de la gestió. Però si hi ha Puig els ha ajudat molt amb el seu gran nombre altres zones comercials. ^^L'EIX
una cosa que diferencia aquest projecte és la de restaurants, bars i terrasses. A COMERCIAL
més, aquesta deSant .Andreu
creació d'una Societat de Gestió de l'Eix Co- oferta es completarà ben aviat amb noves sales
mercial, una societat limitada. Els comerciants de cinema i una de teatre.
tenen molt clar que és l'única manera de con- El seu model de gestió s'ha basat en tres aspectes fonamentals:
figurar un programa a llarg termini de professi- Les vendes o bé s'han mantingut o bé han aug-
onalització de la gestió. "L'associacionisme, pel mentat. El president de l'Eix creu que no els una millor oferta comercial, ia creació d'una imatge de marca i,
el més important, la professionalitzaciò de la gestió
70 71
Dades
UNA OFERTA COMERCIAL MOLT COMPLETA
fO Total 1998
CU nens 0-14
15-24
d joves
Habitants adults 25-39
cu adults 40-64
o grans 65 i -i-
o directius, empleats i adm. públiques
"u tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
fü professional treballadors, comerç i serveis
E artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
altres
o
H— índex
c capacitació
econòmica i familiar 1996
(Barcelona base =100)
alimentació
tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
oficina 23
llibres mm 15
Comerç al detall material de transport 1 3
productes químics i farmaci'
joguines i esports -^11
floristeries 415
joieria, rellotgeria SH 16
Total
restauració, bars i hotels
reparacions 'SHi 22
transports 918
finances i
Serveis assegurances
act. immobiliàries
ensenyament ;'9··19
perruqueries VBHi 25
serveis fotografia i fotocòpia M 7
altres
Total
laça de
Catalunya La Rambla és un dels indrets de Barcelona on
bull més activitat, una ciutat dins d'una altra
ciutat. "És la sala d'estar de Barcelona, és
una mica propietat de tots els ciutadans i
de la gent que ens visita de fora, no
només patrimoni de les persones que
^ hi viuen i que hi treballen", afirma
el president de l'Associació d'Amics,
Veïns i Comerciants de la Rambla, Ignasi
Torralba. Conscient que la Rambla és un
carrer conegut internacionalment, Torralba
creu que l'aspecte de neteja i seguretat que
proporcioni, així com els serveis que ofereixi
han de ser exemplars. "Hi ha estrangers que
només hi són de pas, però no volen marxar
de Barcelona sense veure la Rambla, per això és
important la imatge que s'enduguin de la nostra ciutat", diu
el president.
laça de Colom
Els comerciants de l'Eix consideren que, tot i Pel que fa a les grans superficies comercials, té una certa capacitat d'autoregulació, però no
que l'oferta que ofereix la zona és relativament Torralba creu que aquest és un tema que afecta
es pot regular el que és irregulable", afirma el
bona, la diversitat comercial encara pot conti- negativament tot el comerç de la ciutat. El pre- president.
nuar creixent. Ignasi Torralba, president de l'Eix, sident explica que aquests centres tenen sentit
apunta que encara hi ha un excés d'oferta de a països on la climatologia és més adversa, però Ignasi Torralba està convençut que el futur de
comerços de "souvenirs", oberts de cara als es- no a Barcelona on el temps és més benigne. la Rambla és retrobar el seu passat: "ha de ser
trangers, però que no reporten cap servei als "No hi ha millor superfície que ei carrer de Peiai, acollidora, patrimoni de tothom i no potestat
ciutadans. La gerent de l'Eix, Maria Dolors ÁI- la Rambla, ei carrer Gran de Sant Andreu o ei
d'uns quants", afegeix. "Cal posar molta cura
varez, explica que aquestes botigues, però, han carrer de Sants. A més, tenen l'avantatge de ser
perquè tot estigui net i en ordre, els equips de
anat modificant el seu contingut. "Per sort, avui entranyables, autèntics, no són cap cosa artifi-
neteja i de vigilància no sols ofereixen un servei
La Rambla
Ignasi Torralba, president de l'Associació
d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla
Als seus 54 anys, Ignasi Torralba, casat i amb dues filles,
dirigeix el restaurant Amaya de la Rambla, una empresa
dia també hi pots trobar elements artístics amb cial, sinó natural. Barcelona ja ofereix tot el que a/s comerciants de la zona, sinó a tota la ciutat. és amb la seva mare.
motius decoratius de Miró o d'altres artistes de donar al consumi- familiar de la
qualsevol superfície pot qual propietari juntament
gran Des de les administracions hi ha d'haver una es-
renom, no únicament els tipies souvenirs", ma- dor", afegeix. Aquesta incorporació al món de la restauració va tenir lloc
pedal atenció perquè no és com un altre carrer
tisa Maria Dolors Alvarez. ' 1980. Anteriorment, havia treballat en una multinacional
el d'obrir qualsevol", explica el president. s.
Torralba pensa que gran avantatge un L farmacèutica. És president de l'Associació des de l'any 1996
El col·lectiu de quioscos de la Rambla aporta ac- negoci a la Rambla és la quantitat de gent que i, tot i que té intenció de continuar, considera que amb el temps convindrà
tivitat comercial d'una manera ininterrompuda. pot passar al llarg del dia per la zona. En aquest
un relleu generacional. És també vicepresident del Gremi de Restauració de
Sòn els únics establiments que tenen obert les sentit, considera que el nombre de visitants deu
24 hores del dia durant els 365 dies de molt semblant al de Barna Centre. "La Barcelona i del Grup 25 de Restaurants de Barcelona.
l'any. ser Ram-
"Aquest col·lectiu col·labora molt per tal que bla té una mica de tot, una oferta adequada al
aquest eix estigui bategant contínuament A més públic que té, però especialment tres o quatre Té molt clar que la finalitat d'un president és la de coordinar un equip. "Això,
de comprar un diari o una revista pots arribar focus d'activitats que donen molt bon servei: una persona sola no ho podria fer. Em sento molt a gust i molt
a trobar altres productes quan la resta d'esta- una acurada oferta de restauració, el mercat recolzat, em sento part d'un equip i és aquest equip el que
bliments romanen tancats", explica Torralba. En de la Boqueria, el Liceu i una bona oferta tèx-
decideix a on anem. La direcció d'una associació ha de ser
aquest sentit, l'Associació ha defensat la llibertat til: roba i complements", cap
explica el president.
d'horaris les de la "La A la Rambla hi els una cosa
per característiques zona. tampoc no col·legiada".
manquen esta- Rambla
Rambla té unes característiques de zona turística bliments tradicionals, els de tota la vida, com
-argumenta el president- superiors a una pobla- és el cas de Casa Joan, el Núria, el Cosmos
ció amb molts estrangers com és el cas de les o l'Amaya. "Malauradament han desaparegut
de la costa on els establiments obren i tanquen més dels que queden", diu. Estan amoïnats per
a les hores que volen". L'Administració, però, no la dinàmica dels traspassos dels locals, perquè Els comerciants de l'Eix consideren que,
ho veu tan clar. Els comerciants, que no hi veuen són conscients que determinats grups econò-
cap problema, consideren que qualsevol zona mics tenen la Rambla dins de les seves priori- tot i que l'oferta que ofereix la zona és
que tingui unes característiques tan especials ha tats. "S'estan sentint quantitats desorbitades, ei
de tenir aquesta llibertat d'horaris. limit és la imaginació, i això és dolent. El mercat relativament bona, la diversitat comercial
encara pot continuar creixent
74 75
S-; Dades
L'ESPAI EMBLEMÀTIC DE BARCELONA
[D
oi
C
CD
O
O
"u
CD
£
O
H— índex
c capacitació 1996
econòmica i familiar
(Barcelona base =100)
alimentació Total 1998
tèxtil, calçat, pell
parament de la llar
E oficina
llibres
O Comerç al detall material de nens 0-14
transport
U productes químics i farmac.
joguines i esports 15-24
floristeries- joves
joieria, rellotgeria Habitants
altres adults 25-39
C VJ Total
^ adults 40-64
restauració, bars i hotels
reparacions
0 transports grans 65 i +
1 _ . finances i
Serveis assegurances
C act. immobiliàries
— ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres directius, empleats i adm. públiques
Total
tècnics i professionals
Ocupació empleats administratius
professional treballadors, comerç i serveis
artesans, treball, indust. i comerç
operadors i manipuladors
altres
El SACC (Sant Antoni Centre Comercial) és un Eix
amb una particularitat que el diferencia d'altres zones
comercials; ser tot un barri que conforma un Eix.
Hi ha més de 1.000 establiments comercials i de
serveis associats amb una oferta molt completa
i variada. La unió de 8 associacions (Associació
ran Via de les de Veïns del barri de
Corts Catalanes
Antoni, Associació
i I .i <>■ de Comerciants de la
; "1 7 Ronda Sant Antoni,
j Associació de
777 7 y Comerciants del carrer
del Comte Urgell, Associació
j .7,^ de comerciants de la Ronda de
ncants del ,
Mercat de ° Sant Pau, Associació
Sant Antoni d'Empresaris de
Comerç i de Serveis del carrer Parlament,
Associació de Venedors dels Encants de Sant
Antoni, Associació de Venedors del Mercat de
Sant Antoni, Associació Mercat del Llibre i Filatèlia
Mercat de Sant Antoni) va fer néixer l'any 1995
aquest eix amb l'objectiu de promoure la zona,
fomentar la competitivitat i oferir el millor servei
als clients, tot enmig de l'ambient de barri que es
respira.
El SACC, des de bon començament, ajuntar mà, filatèlia, monedes, còmics, video- que va a comprar al SACC és del mateix barri i
va segona
les inquietuds i els esforços, els jocs informàtica. Un espai envaït milers l'altre 50% dels barris veïns: el Poble
apartant perso- o per Sec, l'Es-
nalismes, de cada una de les associacions de les parades, pot i querrá de l'Eixample i Ciutat així com
que persones on, a es remenar Vella,
conformen l'Eix, tal de desenvolupar trobar antigues edicions de revistes i productes també de la resta de la ciutat i de les comar-
per una
única estratègia i poder fer actuacions molt bon de
a preu. ques Barcelona. Per tal de promoure la zona
promo-
donáis i publicitàries conjuntes. En definitiva, es i d'ampliar el nombre de clients, l'Eix organitza
tractava de crear i desenvolupar un ens que re- El SACC, per la seva particularitat d'estar con- accions promocionals, com sorteigs de viatges
presentés i agrupés els quatre col·lectius format tot el barri, és Eix ofereix i altres premis entre els
grans per un que clients, i campanyes de
existents al barri, és dir: el Mercat, els En- continuïtat comercial, té dife- publicitat a emissores de ràdio. A més, edita
a una però que
cants, el Dominical i els establiments comercials rents subzones "universos" una revista mensual i un full informatiu.
que anomenen per
Sant Antoni Centre Comercial
Vicenç Gasea, president del SACC
"La formació de l'Eix ha estat important, perquè d'un comerç junt
s'ha passat a un comerç unit. 1 estant units es poden fer moltes
dels carrers. Això va significar una aposta im- la seva especificitat. Se senten orgullosos de coses. Ens podem ajudar, i es poden portar a terme projectes que
portant per la unió de tots els establiments co- tenir una sectoritzaciò dels comerços i és un individualment serien impossibles de fer. Volem englobar la màxima
mercials i de serveis del barri de Sant Antoni, fet que volen potenciar. Els "universos" es di- oferta possible i donar tots els serveis que són necessaris perquè el
cosa que va fer possible portar a terme les acci- videixen en carrers o zones on el establiments client es trobi a gust i trobi tot allò que busca. Hem professionalitzat
ons necessàries per a la dinamitzaciò comercial comercials estan especialitzats en equipament
la gestió del centre comercial a través d'un pla de dinamitzaciò amb
de l'Eix del SACC. l'objectiu de
per a la persona, hi-fi, electrònica i informàtica,
equipament per a la llar, mobles, serveis (brico- potenciar el comerç desenvolupant campanyes adreçades tant al comerciant com al
Segons explica el seu president, Vicenç Gasea, latge, tallers de cotxes...), comerç de proximitat consumidor final, així com per informar el comerciant de tot el que ha de fer per
"una de les peculiaritats del SACC és el Mercat i una àrea de lleure amb una amplia oferta gas- estar al dia, per fer front a la competència i la comunicació al consumidor final.
de Sant Antoni; és el motor de l'eix, el pal de tronòmica i d'oci. Volem aconseguir dos objectius clars: una major participació activa
paller". I és que aquest Mercat és camaleònic.
dels establiments adherits i fidelitzar els clients dels establiments i
A banda del mercat del fresc que és el cor del El SACC té 8 quilòmetres quadrats on viuen
mercat (obert tots els dies diumenge), 36.000 i tot està concèntric. S'hi aconseguir-ne de nous".
menys persones on ❖
hi trobem tots els dies a excepció de dimarts, pot trobar una diversitat d'oferta ja que hi ha sacc
dijous i diumenges, "els encants", que ocupen de tot, amb una alta qualitat i un servei i un sant antom
centre comercial
els voltants del mercat i dels carrers de l'entorn, preu equilibrat. El petit comerç pot competir
i que estan especialitzats a vendre equipament amb les grans superfícies per l'esforç realitzat a
per a la persona en un 90% de les parades. l'hora de fer les compres conjuntes, la qual cosa
El mati El la seva d'estar conformat tot
diumenge al el "dominical" s'apodera els ha per
ajudat a poder oferir els seus productes SACC, per particularitat
del mercat amb una àmplia oferta de llibres de a preus molt competitius. Un 50 % de la gent el barri, és un eix que ofereix una continuïtat comercial, però
que té diferents subzones que anomenen "universos" per la
seva especificitat
79
k
Dades
LA UNIÓ FA LA FORÇA
[D Total 1998 mm^m36A79
oi nens 0-14 «9,59
joves 15-24 «8,57
Habitants adults 25-39 aiH 20,43
CD adults 40-64 «Hi 31,33
grans 65 i + 9999i 26,59
directius, empleats i adm. públiques 13,76
"u tècnics i professionals 50,96
Ocupació empleats administratius 16,15
fü professional treballadors, comerç i serveis m 10,93
E artesans, treball, indust. i comerç 9 6,59
operadors i manipuladors 9 6,20
altres ■ 5,35
O
índex capacitació 1996 199,45
econòmica i familiar
(Barcelona base =100)
alimentació
tèxtil, calçat, pell
oi parament de la llar
E oficina
llibres
O Comerç ai detall material de transport
U productes químics i farmac.
joguines i esports
floristeries
O joieria, rellotgeria
"u altres
03 Total
restauració, bars i hotels
reparacions
O transports
finances i assegurances
Serveis
act. immobiliàries
ensenyament
perruqueries
serveis fotografia i fotocòpia
altres
Total
80