Direcció de Serveis a les Persones i al Territori Districte de Sant Martí Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme Assumpte Resum d’acords Lloc Sala d’actes de la seu del Districte de Sant Martí (pl. Valentí Almirall, 1) Data i hora Dimecres, 11 de març de 2026 Persones assistents Montserrat Surroca, comissionada de Convivència David Escudé, regidor del Districte Daniel Calvo, president del Consell Nil López, conseller tècnic del Districte Josep Garcia, gerent del Districte Domènec Escarré, intendent de la Guàrdia Urbana (GUB) David Sánchez, intendent del Cos de Mossos d’Esquadra (CME) Ordre del dia 1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2. Presentació del Consell Sectorial. 3. Presentació de la Comissionada de Convivència. 4. Presentació de l’estat de la prevenció, seguretat, convivència i civisme al districte. 5. Torn obert de paraules. 1. Aprovació de l’acta de la darrera sessió. A proposta del president del Consell, s’aprova l’acta de la darrera sessió sense cap comentari. 2. Presentació del Consell Sectorial. El president presenta el Consell i dona la paraula al regidor del Districte, que presenta la comissionada de la Convivència, de qui destaca el seu paper en l’impuls de la modificació de l’Ordenança de la Convivència que ha entrat en vigor el dia 15/02/26. 3. Presentació de la comissionada de Convivència. La comissionada agraeix les aportacions fetes per la ciutadania de Sant Martí en el procés de participació previ a l’aprovació de la modificació de l'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona (en endavant OMC). L’OMC es constitueix com eina jurídica que permet als agents de l’autoritat exercir la seva autoritat a l’hora de vetllar per la convivència en els espais públics de la ciutat. L’OMC ha entrat en vigor el dia 15 de febrer. Ja fa temps que s’està fent una campanya informativa a nivell ciutat per informar i sensibilitzar tota la ciutadania. A més de la campanya feta en els suports i mitjans habituals (agents cívics, cartelleria, desplegables, anuncis en premsa i ràdio...) es faran dues actuacions de suport a la difusió de l’OMC tals com: - Campanya a l’aeroport destinada a sensibilitzar a les persones visitants estrangers sobre quines són les normes de conducta a la ciutat de Barcelona. - Sessions de formació als Consells de Barri. Resum d’acords del Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme pàg. 1 Una nota distintiva de l’OMC és el grau d’autoexigència de l’Ajuntament en quant al seu grau d’aplicació. Cada dos mesos es convocarà una Taula de Seguiment amb tots els grups municipals per veure quin està sent el nivell d’aplicació de l’OMC. La primera sessió es va celebrar just 15 dies desprès de la seva entrada en vigor. 4. Presentació de l’estat de la prevenció, seguretat, convivència i civisme al districte. I) Intendent del Cos de Mossos d’Esquadra L’intendent fa una lectura que considera positiva però no satisfactòria del balanç de dades delinqüencials en el Districte de Sant Martí durant l’any 2025. L’any 2025 han baixat respecte al 2024 el número de delictes, la seva gravetat i el nivell de violència emprat en la seva comissió. Es posa en valor en la baixada dels delictes la tasca dels altres actors de l’administració, tant a nivell assistencial com educatiu. S’explica el funcionament de l’ABS (agents de carrer uniformats, investigació, agents de paisà, grups d’atenció a les víctimes, Oficina de Relacions amb la Ciutadania, Oficina d’Atenció a la Ciutadania). S’explica l’existència d’altres recursos més especialitzats que funcionen a nivell ciutat i assisteixen les ABS només quan resulten necessaris (furgonetes d’ordre públic, investigadors especialitzats...). Pel que fa a les infraccions penals a Sant Martí durant l’any 2025, hi ha hagut 20972 fets coneguts dels quals s’han resolt 361 i han suposat 3457 detencions. D’aquestes dades resulta que s’han conegut un 7,7 % menys de delictes que l’any passat però s’han produït un 10 % més de detencions. Pel que fa a l’època amb més índex de delictes, l’intendent explica que a l’estiu és quan hi ha més gent al carrer i que els i les delinqüents van a on hi ha més gent. Pel que fa als tipus d’infraccions, la gran majoria són delictes contra el patrimoni (17776), seguits dels delictes contra les persones (1820) i dels delictes contra la seguretat vial (523). Es fa menció a part dels delictes contra la llibertat sexual que pugen fins a 187 (29 més que l’any passat). La lectura que es fa sobre aquesta xifra és que no vol dir que s’hagin produït més agressions i altres delictes de naturalesa sexual, sinó que ha augmentat la conscienciació social i que cada cop les víctimes es veuen més protegides a l’hora de denunciar. Es resolen entre un 85 i un 90 % dels delictes d’agressió sexual, ja que els autors acostumen a pertànyer al cercle de la víctima. Els casos en què l’agressor és desconegut es treballen per una unitat especialitzada. Quant als delictes contra el patrimoni destaquen els furts (9830); els robatoris amb força a les cases (1975, que suposen una baixada del 20 %); els robatoris amb violència a les persones (1372, que suposen una baixada del 0,5 %). Es destaca que quasi totes les estafes (1505) s’estan realitzant en l’entorn virtual i que 1381 d’elles són estafes bancàries. El nombre de detencions realitzades pels cossos policials durant l’any 2025 és de 3467, que suposen un increment del 10 % respecte a les practicades l’any 204. Resum d’acords del Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme pàg. 2 Un 77 % de les detencions van ser practicades pel CME, i el restant 23 % per la GUB. Es destaca la col·laboració entre CME i GUB, amb qui s’han fet 51 operatius conjunts durant l’any 2025 entre els que destaquen DAGA (contra armes blanques); TRAMALL (contra persones multireincidents) o LIMIT (en cooperació a Policia Local de Barcelona i Sant Adrià de Besòs). Pel que fa a les infraccions administratives es destaca per la seva rellevància les intervencions contra la infracció per tinença d’arma blanca. Pel que fa a les relacions amb la comunitat, s’expliquen les funcions de l’ORC, entre les que destaquen les relacions amb col·lectius susceptibles de certs delictes (joves, gent gran, treballadors/ores, empresaris/àries, menors, comerciants...); la difusió de consells de seguretat entre el conjunt de la ciutadania i la seva funció com a policia de proximitat. L’intendent finalitza la seva intervenció esmentant que l’amenaça terrorista segueix vigent però no s’ha registrat cap incidència durant l’any 2025 atesa les feines de contenció que es realitzen des dels cossos policials. II) Intendent de Guàrdia Urbana de Barcelona Pel que fa a la sinistralitat al Districte de Sant Martí (rondes excloses), assenyala que, respecte l’any 2024 han augmentat els accidents (un 12,16 %), el número de ferits (un 15 %) i els morts (100 %). Es destaquen les dades de 987 persones ferides i dues persones mortes. El perfil del col·lectiu més accidentat és el d’home entre 24 i 35 anys conductor de motocicleta. La implicació de patinets en sinistre s’ha reduït molt. Les causes més freqüents d’accident són la manca d’atenció i desobeir els semàfors. Els delictes en matèria de seguretat viària s’han vist reduïts en un 20,67 % respecte l’any 2024 (han passat de 658 a 532). En destaquen la conducció sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies i la conducció sense carnet de conduir. Es destaca que el Districte de Sant Martí és en el que es fan més detencions per conduir sense carnet i el segon de la ciutat on es fan més proves d’alcoholèmia. Respecte a les incidències comunicades a través del 112, durant l’any 2025 se n’han registrades 76312. El temps de resposta en resposta a incidents crítics va ser de 10 minuts. L’intendent explica a grans trets el funcionament del 112: les trucades arriben a una centraleta atesa per una operadora que deriva les trucades, els cossos policials es troben a una Sala Conjunta, de manera que si GUB o CME no disposen d’efectius per realitzar una intervenció poden demanar suport a l’altre Cos per donar resposta a la incidència. En el camp de la convivència, durant l’any 2025 s’han realitzat més de 23.000 denúncies per infraccions de l’OMC, que suposen un increment del 26 % respecte al període 2024. Els dos grans grups de sancions corresponen a la venda ambulant -sobretot en zona de platges- (10745) i al consum de begudes alcohòliques en l’espai públic (9503), seguides de lluny per la realització de necessitats fisiològiques a l’espai públic (1670). Des que va entrar en vigor la nova OMC fa menys d’un mes, ja s’han denunciat 1400 fets contra els seus preceptes. En el camp de la Policia Administrativa es destaquen les 231 inspeccions realitzades a locals, en 174 de les quals s’han detectat incompliments normatius. La majoria dels incompliments s’han detectat durant la realització d’obres o en activitats de concurrència pública. Resum d’acords del Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme pàg. 3 Es destaca la tasca de GUB en el suport als actes populars, com ara Festes Majors, activitats esportives, religioses o culturals. L’any 2025 va donar cobertura a 256 activitats. Pel que fa a les tasques fetes per GUB davant del fenomen del sensellarisme s’explica que aquest problema és comú a totes les grans ciutats d’Europa i que a Barcelona els serveis es coordinen per evitar la degradació d’algunes zones. S’explica que GUB actua conjuntament amb Neteja en l’anomenat Operatiu Civitas, que consisteix en passar pels punts de pernocta a l’espai públic amb aquestes finalitats: identificar les persones estadants; comunicar-los que han de retirar les tendes a primera hora del matí i no ubicar-les novament fins al vespre; netejar l’espai, i passar les dades de les persones en situació de carrer als serveis d’assistència social. Pel que fa a la tasca de GUB en l’entorn escolar es refereix l’existència d’un protocol d’intervenció a les escoles que s’ha activat 27 cops durant l’any 2025 i que durant aquest període GUB ha realitzat 767 actuacions de protecció escola. A més s’han fet conjuntament amb CME sessions formatives a 600 estudiants estrangers per informar-los sobre la normativa vigent a Barcelona i per sensibilitzar-los en temes com el respecte a la neteja de l’ambient urbà o el respecte al descans del veïnat en horari nocturn. L’intendent acaba la seva intervenció explicant que l’Equip de Policia de Barri s’ha reforçat amb 20 efectius. 5. Torn obert de paraules. Sr. C.D. - Les terrasses generen perjudicis perquè pertorben el dret al descans. Caldria fer un protocol d’actuació de GUB en aquests casos que inclogués el mesurament de l’espai ocupat i la distància a façanes, així com l’aixecament d’acta de totes les intervencions. També caldria que la patrulla acudís quan es truca al 112 per aquest tema. Sr. E.V. del Poblenou - Proposa que s’aprovi un Pla d’autoprotecció i emergència en centres de concurrència pública i en equipaments municipals. - Troba a faltar la presència d’SPEIS en aquest Consell. Sra. M. de Via Trajana - Hi ha un semàfor sense línies pintades. - Hi ha planxes del terra fetes malbé. - No reben resposta a les demandes. Sr. M. R. de la Verneda i La Pau - Considera que les dades s’haurien de donar per barris, no a nivell del Districte, per saber quina és la veritable problemàtica de cada zona. - A la plaça de la Pau hi ha un senyor en situació de carrer a qui li han retirat el matalàs en diverses ocasions. S’hauria de fer un altre tipus d’intervenció amb aquest col·lectiu. Sr. R. de l’AVV Barri La Pau. - Es queixa que si l’edat dels que provoquen accidents segons les dades facilitades per GUB és de 24 a 35 anys, la DGT endureixi les mesures per renovar el carnet de conduir a les persones majors de 65 anys. Resum d’acords del Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme pàg. 4 - Al barri de la Pau hi ha un problema d’aparcament perquè els caps de setmana ve gent de Sant Adrià de Besòs que estaciona a la zona de carretera de Mataró. S’hauria de prendre alguna mesura per afavorir l’estacionament del veïnat. A.V.V. Sant Martí de Provençals - A Treball / Andrade hi ha un bar amb la terrassa plena que funciona fins molt tard a la nit. Els dies que hi ha futbol treuen el televisor a la vorera. S’han produït enfrontaments amb persones que han sortit a cridar-los l’atenció. Dels quatre bars que hi ha en aquell tram del carrer només hi ha un que compleixi la normativa. - La cruïlla de Gran Via / La Selva de Mar és molt perillosa. - A rbla. Prim / Agricultura la gent entra pel carril destinat a vianants per sortir en direcció Gran Via i provoquen embussos de trànsit. A.V.V. Barri La Pau - A l’estiu les places s’omplen de gent jove fins les 3 o les 4 h del matí, fan botellot i xivarri. Quan truquem al 112 no ve ningú. A.V.V. La Verneda Alta - En les dades de relació d’atenció al veïnat caldria posar la categoria de les entitats contactades i una comparativa amb les gràfiques de l’any anterior. - Caldria potenciar la figura dels agents cívics per resoldre els conflictes de convivència abans que passin a la via policial. - Caldria més transparència respecte a aquestes sessions. Les actes s’haurien de publicar a la web municipal. El Síndic de Greuges ja va fer una resolució al respecte. - En qüestions de sensellarisme, s’ha parlat de sensibilitat però desprès només s’ha centrat el discurs en el tema de la neteja. Sra. sense identificar - Caldria controlar més les obres que es fan en edificacions antigues. S’està permeten l’enderroc d’envans de forma indiscriminada i en les finques antigues això pot fer que es ressenti l’estructura de l’edifici. Les respostes per part de l’intendent de GUB han estat les següents: Trucades a 112 Si be és cert que moltes trucades no es poden respondre instantàniament amb presència policial, aquestes suposen un petit percentatge del total de trucades. Sobretot en torn de nit els efectius és destinen a qüestions urgents i els petits conflictes no es poden atendre en el mateix moment, però tot queda registrat i es fa seguiment a posteriori. És important que quedin trucades registrades perquè això permet fer la planificació posterior dels serveis destinats a cada espai. Terrasses En horari nocturn, és un tema que resulta prioritari. Es posen moltes denúncies per aquest tema. De vegades s’han de prioritzar unes actuacions sobre unes altres. Sobre el tema de sorolls a terrasses sabem que és un problema que pot afectar la salut a llarg termini, però no se li pot donar la consideració d’emergència. Quant a la possibilitat que els agents facin mesures dels espais i sonometries, l’Ajuntament disposa de serveis especialitzats i amb la formació necessària. Des de GUB ens limitem a comprovar que disposin de les taules i cadires autoritzades i que funcionin dins dels horaris permesos. No podem entrar a fer mesuraments de distàncies ni sonometries. Quan Resum d’acords del Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme pàg. 5 comprovem infraccions fem acta per al Departament de Llicències, des d’on s’inicien els procediments sancionadors que es consideren pertinents. En tot cas, és un tema que ens preocupa i dels que més recursos destinem. Bombers Els bombers han participat en aquest Consell en diverses ocasions. Es pot considerar la possibilitat de convidar-los novament. Senyalització Les decisions sobre senyalització es prenen a la Taula de Mobilitat. Si presenten la seva sol·licitud per registre es pot analitzar el tema a la Taula. Cruïlla La Selva de Mar / Gran Via: sabem que és un punt que ha sortit recentment als mitjans per ser una cruïlla especialment conflictiva. Ja fa temps que vaig anar personalment a la Taula de Mobilitat per exposar aquest problema, i s’ha increment el nivell de controls en aquest punt i s’està millorant la senyalització. Dades per barris És cert que hi ha moltes diferències entre els diferents barris del Districte, tant a nivell social, econòmic, urbanístic i convivència. A la Verneda i la Pau es dona la circumstància que és un dels barris on hi ha més sensació d’inseguretat, però en canvi, segons les estadístiques, és un dels més segurs. Persones sense llar i sensibilitat: no és funció de la GUB informar de que fan els serveis d’atenció social tals com l’IMSS, el CUESB, el SASSEP... Ens hem centrat en el tema de la neteja perquè és el que correspon per evitar problemes de salut pública. La sensibilitat cap aquest col·lectiu per part del conjunt dels serveis municipals és molt gran. Conductors de més de 70 anys La GUB no és competent en tema de renovació de carnet de conduir. No juguem cap paper a l’hora de fixar els criteris de la DGT. No podem donar resposta al seu neguit. Les respostes per part de l’intendent de CME han estat les següents: Relacions amb entitats Tota la relació bidireccional amb associacions no està explotada en la presentació. Es fan moltes coses que no queden reflectides en el document. La relació bipart ens serveix per millorar l’eficàcia de les actuacions, i a Sant Martí s’han doblat els efectius de personal destinat a aquestes qüestions. Percepció d’inseguretat Han baixat els delictes i els danys a les víctimes però en canvi està augmentant la sensació d’inseguretat. La percepció d’inseguretat no es basa en les dades estadístiques. Serveis de prevenció El CME col·labora amb molts actors i actua coordinada amb molts equips que fan feina que no pot fer la policia. Categories dels col·lectius Sobre les categories dels col·lectius amb els que es relaciona l’ORC, venen prefixades estadísticament, si les modifiquéssim no podríem comparar-les amb les d’anys anteriors. Resum d’acords del Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme pàg. 6 Les respostes per part del conseller tècnic han estat les següents: Transparència de les sessions De tots els consells hi ha l’ordre del dia i l’acta a la web. La resposta per part de la Comissionada de Convivència han estat les següents: Serveis de Prevenció Hi ha molts serveis destinats a la prevenció i a vetllar per la bona convivència. Alguns funcionen a nivell de ciutat i depenen de la Direcció de Serveis de Prevenció, i uns altres funcionen a nivell del Districte i depenen del Tècnic de Prevenció i Convivència. Lluís Isern i Pons Secretari del Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme Barcelona, 12 de març de 2025 Resum d’acords del Consell de Prevenció, Seguretat, Convivència i Civisme pàg. 7