Debats, propostes  
i accions des de Barcelona  
en el marc de  
MONDIACULT 2025
Debats, propostes  
i accions des de Barcelona  
en el marc de 
MONDIACULT 2025
Esdeveniment paral.lel  
a MONDIACULT 2025
ÀGORACÍVICA
 
 6
14
32
50
62
74
86
105
109
Introducció  6 Entre els dies 29 de setembre i  1  d’octubre de 2025, Barcelona va 
ser la seu de la tercera edició de MONDIACULT, la Conferència 
a l’ÀGORA Mundial sobre Polítiques Culturals i  Desenvolupament Sostenible, 
 CÍVICA organitzada per la UNESCO i acoll ida , en aquesta edició, per l ’Estat 
espanyol a través del Ministeri  de Cultura . Es tractava d’una ocasió 
única per a la ciutat,  en un moment clau del debat internacional 
sobre el paper de la cultura en la construcció social i  l ’abordatge de 
grans reptes globals,  com ara l ’emergència climàtica , els conflictes 
armats, les desigualtats econòmiques i  socials,  o el  rebuig de l ’altre.
Les edicions anteriors de MONDIACULT constitueixen moments 
cabdals de la relació entre la cultura i  el  desenvolupament en el món 
contemporani.  L’any 1982 Ciutat de Mèxic va ser la seu de la primera 
edició d’aquesta trobada , que va servir per remarcar la importància 
de la cultura per al  desenvolupament i  per oferir una definició de 
“cultura” que encara perviu avui en dia:  la cultura com a conjunt dels 
trets distintius, espirituals i  ambientals,  intel· lectuals i  afectius que 
caracteritzen una societat o un grup social,  i  que inclou, a més  
de les arts i  les l letres, les formes de vida , els drets fonamentals,  
els sistemes de valors, les tradicions i  les creences. 
MONDIACULT no es va tornar a celebrar fins a quaranta anys Per tal  de complementar aquests diàlegs amb un ventall  més ampli 
després: en el marc de l ’ impacte de la covid-19 en la vida cultural,  de reflexions, provinents de Barcelona , Catalunya , la resta de 
el govern mexicà i  la UNESCO van acordar recuperar la idea , i  Ciutat l ’Estat i  altres territoris,  i  amb un pes més gran de la ciutadania  
de Mèxic va ser novament seu, la tardor del 2022, de la segona i  els professionals de la cultura i  d’altres sectors que hi tenen relació, 
conferència MONDIACULT. Aquesta segona trobada va remarcar  l ’Àgora Cívica va proposar un programa paral· lel ,  gratuït i  obert a 
la centralitat dels drets culturals,  va fer una crida a incloure la cultura tothom, d’activitats de debat,  divulgació, presentació d’experiències 
en les futures agendes globals sobre desenvolupament sostenible i  espectacles de petit  format. 
i  va demanar que MONDIACULT esdevingués una conferència Aquesta publicació recull  les principals idees debatudes en el 
periòdica . Així,  MONDIACULT 2025, a Barcelona , era la primera transcurs de les activitats de l ’Àgora Cívica , que va tenir l loc entre 
edició d’aquesta nova etapa de trobades recurrents. el 26 de setembre i  l ’1  d’octubre de 2025 en diversos equipaments 
L’agenda de MONDIACULT 2025 plantejava debats al  voltant de del centre de Barcelona: el  Centre de Cultura Contemporània de 
diverses qüestions importants en el moment actual:  els efectes Barcelona (CCCB), el  Museu d’Art Contemporani de Barcelona 
de la intel· l igència artif icial  en la vida cultural,  la relació entre la (MACBA), l ’ Institut d’Estudis Catalans (IEC), el  Centre d’Estudis  
cultura i  l ’educació, així  com entre la cultura i  la pau, o el  rol dels i  Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona i  diversos 
agents culturals en l ’acció climàtica , entre d’altres. L’agenda de la espais públics de l ’entorn. 
trobada oficial  dissenyada per la UNESCO i el  Ministeri  comptava L’Àgora Cívica va néixer amb l ’objectiu d’establir  ponts, des de les 
principalment amb veus institucionals,  de ministres i  representants pràctiques i  les reflexions locals,  amb les temàtiques tractades 
d’organismes internacionals,  així  com amb algunes aportacions a MONDIACULT, tot connectant d’aquesta manera les accions 
d’entitats de la societat civil  internacional i  personalitats invitades. 
locals i  els debats internacionals.  Per això, el  programa de l ’Àgora El caràcter excepcional de la celebració de MONDIACULT 
Cívica es va estructurar en una sèrie d’eixos temàtics que tenien explica que l ’Àgora Cívica fos també fruit de l ’acord entre diverses 
una estructura relativament similar a la de MONDIACULT, però administracions: l ’Ajuntament de Barcelona , la Diputació de 
que alhora reflectien mirades específiques. Els sis eixos temàtics Barcelona , la Generalitat de Catalunya i  el  Ministeri  de Cultura 
tractats a l ’Àgora Cívica , i  que estructuren aquesta publicació final, d’Espanya . A partir  d’un acord establert a principi del 2025 es va 
són els drets culturals;  la diversitat cultural i  l ingüística; la dimensió encarregar a un equip de comissariat independent el  disseny dels 
cultural de les tecnologies i  la intel· l igència artif icial;  la relació eixos del programa i  la coordinació amb les propostes provinents  
entre la cultura i  la pau; el  paper de les ciutats i  la proposta per de diverses institucions. 
tenir un objectiu centrat en la cultura en les agendes globals;  i  els A l ’Àgora Cívica s’hi  integren, d’aquesta manera , iniciatives diverses, 
ecosistemes de la cultura . Cada eix incloïa diverses sessions, que, en una confluència de temàtiques i  reflexions que alhora garanteix  
en conjunt,  van permetre aprofundir en les temàtiques tractades i la diversitat d’aportacions i  mirades. En concret,  en el marc de 
conèixer experiències concretes. La publicació sintetitza els debats l ’Àgora Cívica va tenir l loc l ’XI edició de la conferència “Cultura  
i  les propostes que en van sorgir,  i  i l · lustra les reflexions amb alguns i  ciutadania” que organitza anualment el  Ministeri  de Cultura i  que 
projectes i  activitats concretes. Finalment,  s’hi  ha afegit una guia se centra en el paper de la ciutadania en la vida cultural i  en les 
de lectura , per tal  de poder aprofundir en les temàtiques tractades, transformacions dels ecosistemes culturals.  Així  mateix,  la Diputació 
mitjançant diversos textos seleccionats. de Barcelona va organitzar-hi la segona edició de CULTUROPOLIS, 
una trobada internacional que busca situar,  debatre i  avançar en  
un nou marc de diàleg i  pràctiques al voltant dels drets culturals.  
Finalment,  la Cimera de Cultura de l ’organització mundial de Ciutats  
i  Governs Locals Units (CGLU) es va programar en el marc de Barcelona, bressol  
l ’Àgora Cívica , per tal  d’aprofundir en el rol dels governs locals  dels debats sobre  
i  en la proposta per fer de la cultura un objectiu central en les les polítiques culturals
agendes globals de desenvolupament sostenible. 
Aquestes aportacions queden reflectides en les properes pàgines. 
També s’hi  han inclòs diverses activitats celebrades en l ’anomenada 
“Àgora en xarxa”,  el  programa paral· lel  d’activitats impulsades de 
manera independent per altres entitats i  institucions coincidint amb 
l ’Àgora Cívica i  que en compartien els objectius. 
En conjunt,  aquestes activitats van contribuir a traduir i  interpretar, 
des de Barcelona i  Catalunya , els debats internacionals sobre 
cultura i  desenvolupament, fent-los més concrets i  aportant-hi 
visions crítiques i  propostes. Una de les vocacions de l ’Àgora Cívica 
era també deixar un l legat,  en forma de connexions i  al iances 
creades, propostes per seguir avançant i  una publicació, aquesta , 
que reflecteix la riquesa de les converses i  experiències i  que 
esperem que contribueixi a prosseguir-les.
La cultura és un dels principals elements que caracteritzen la ciutat de Barce-
lona i per les quals és reconeguda arreu del món. El paper que les expressions 
culturals tenen en el seu espai institucional, econòmic i social està estretament 
associat amb la lluita per les llibertats i la democràcia, i la defensa de la llen-
gua catalana, i ha estat impulsada des de totes les instàncies de la societat civil 
i des de l’Ajuntament.
L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) és el principal òrgan impulsor de les 
polítiques culturals de la ciutat, que busquen garantir l’accés a la cultura a tot-
hom, en col·laboració amb els grans equipaments, les xarxes de proximitat i els 
centres d’ensenyaments artístics. L’excel·lència artística, el suport a la innova-
ció i la recerca, la relació entre patrimoni i avantguarda i un treball estable amb 
les diferents xarxes internacionals són eixos principals de l’acció. Barcelona 
és membre fundador de la Comissió de Cultura de CGLU, des d’on ha treballat 
en l’impuls de Cultura 21 com a proposta fundacional des de les ciutats per al 
desenvolupament cultural. L’any 2021, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar 
un Pla de drets culturals, que es pot considerar pioner en aquest àmbit. Cons-
cient del nous reptes, i amb l’horitzó fixat a 2035, Barcelona està realitzant un 
treball intens per relacionar la reflexió sobre els drets culturals i els valors amb 
la producció i la participació cultural, amb programes i projectes concrets. 
Drets 14 ÀGORACÍVICA Aquest eix tenia com a objectiu aprofundir en  
el  debat sobre els drets culturals com a marc  
de referència per orientar pràctiques i  polít iques 
culturals culturals.  Atès l ’ampli  abast del concepte,  
les sessions es van centrar en tres àmbits clau:  
els marcs legals i  polít ics que garanteixen l ’exercici 
efectiu dels drets culturals;  les connexions entre 
la cultura i  altres dimensions de la vida social, 
sobretot l ’educació i  la salut;  i  les desigualtats  
que encara condicionen l ’accés, la participació  
i  el  reconeixement en l ’àmbit cultural.
El primer bloc es va obrir amb la conferència 
inaugural d’Alexandra Xanthaki,  relatora especial 
de les Nacions Unides en matèria de drets 
culturals,  que va situar la cultura com un dret 
fonamental estretament vinculat als principis 
d’universalitat i  diversitat.  La seva intervenció 
va ser clau per comprendre el significat dels 
drets culturals i  la seva traducció en polít iques 
públiques arreu del món, destacant l ’equil ibri  entre 
el seu caràcter universal i  el  reconeixement de 
la pluralitat de formes de vida i  d’expressió. Des 
d’aquesta perspectiva internacional,  també es va 
reflexionar sobre la Declaració de Friburg sobre 
Drets Culturals,  amb una mirada retrospectiva 
però orientada als reptes presents i  futurs.
Aquest marc es va concretar amb la presentació 
d’experiències d’implementació a diferents 
escales, com el Pla de drets culturals del Ministeri 
de Cultura  i  diverses iniciatives autonòmiques 
impulsades per la Generalitat de Catalunya , 
el  Govern de Navarra , el  País Basc i  les I l les 
Canàries. Aquestes experiències van evidenciar 16 Es va destacar el  paper de l ’educació com a pont 
la capacitat del paradigma dels drets culturals per transmetre una concepció àmplia i  diversa de 
d’adaptar-se a contextos territorials diversos.  la cultura , fomentar la participació cultural i  generar 
En aquest mateix bloc es va presentar  connexions amb la creació, la sostenibil itat i  la 
la Declaració de Barcelona pels Drets Culturals, innovació social.  També es va subratllar el  potencial 
que reivindica la dimensió cultural d’altres drets de la cultura , l ’art i  la creació —sovint amb una 
fonamentals —com l’habitatge, la salut,  la migració, dimensió crítica o contestatària— per qüestionar 
la diversitat,  el  feminisme, les ruralitats,  la transició dinàmiques establertes, obrir espais de l l ibertat  
ecològica justa o la democràcia econòmica—  i  afavorir la transformació social,  contribuint  
i  defensa la cultura no com un àmbit sectorial,  a una ciutadania activa , crítica i  compromesa  
sinó com una condició essencial per garantir  amb el canvi.
una vida digna i  imaginar futurs més justos. Aquest bloc va incloure una reflexió específica 
El bloc va concloure posant en relleu la confluència sobre la contribució de l ’art i  la cultura al  benestar 
de tres processos internacionals:  la Declaració de físic,  mental i  social.  L’Àgora Cívica va oferir la 
Friburg, actualment en procés d’actualització; presentació del resum executiu de l ’ informe Culture 
la Declaració de Barcelona; i  el  Laboratori and Health: Time to Act ,  promogut per la Comissió 
Nòmada pels Drets Culturals a l ’Amèrica Llatina , Europea , que proposa l ínies d’acció per reforçar  
impulsat per xarxes d’organitzacions i  institucions el paper de la cultura en les polít iques de salut.  
comunitàries. Tots tres van coincidir en una El debat va posar l ’accent en una concepció 
convicció compartida: els drets culturals són holística de la salut,  al ineada amb el model 
indispensables per a una democràcia viva , una biopsicosocial de l ’Organització Mundial de la 
transició ecològica justa i  la construcció col· lectiva Salut,  i  en la idea que cultura i  salut —arts i  salut,  
de la salut i  el  benestar.  La trobada va subratllar  o creative health— componen un ecosistema  
la necessitat de transversalitzar la dimensió divers que inclou persones, comunitats, 
cultural en totes les polít iques públiques, teixir institucions, administracions públiques, xarxes  
aliances per fer front als retrocessos i  impulsar i  pràctiques molt diverses. 
pràctiques de justícia ,  reconeixement, resistència  També es van presentar projectes concrets que 
a l ’homogeneïtzació i  transformació social, demostren com les arts i  la cultura poden millorar  
garantint la participació ciutadana i  la cohesió la salut i  el  benestar,  convertint la cultura en  
comunitària . una autèntica “recepta per a la salut” i  oferint 
El segon bloc es va centrar en les relacions entre espais de l l ibertat,  expressió i  comunitat.  Es va 
cultura , educació i  salut,  i  en com aquests àmbits posar de manifest la necessitat de reconeixement 
s’entrellacen i  es reforcen mútuament.  

institucional i  d’un canvi de paradigma: entendre 20 sensibles al  gènere arreu del món. Una altra eina 
la salut no només com l ’absència de malaltia ,  sinó significativa en aquest àmbit és el  Decàleg de 
com una construcció col· lectiva que integra cultura , CulturaCoop, una eina col· lectiva per orientar les 
relacions i  experiències vitals.  Entre les reflexions polít iques culturals des d’una mirada cooperativa , 
f inals sorgides del diàleg amb el públic,  van feminista i  ecosocial,  que destaca l ’experiència 
destacar la necessitat d’integrar sabers indígenes  del cooperativisme cultural i  que aposta per  
i  perspectives descolonials,  antiracistes i  de gènere la descentralització des d’una òptica no només 
en la formació mèdica i  en els debats sobre salut, territorial  sinó també de pluralitat cultural  
així  com la rellevància en aquest àmbit de la crisi i  d’orígens. 
ambiental i  la justícia climàtica , i  el  paper de la En el conjunt dels debats va emergir amb força  
cultura popular i  patrimonial en la salut col· lectiva . la idea que la cultura és un determinant essencial 
També es va assenyalar el  repte d’implicar de la salut i  del benestar,  inseparable de les 
l ’educació, consolidar aquests camins i  dissenyar condicions materials de vida com l ’habitatge,  
polít iques públiques intersectorials estables que el treball  o el  temps disponible.  Es va subratllar  
connectin cultura , educació i  salut. la necessitat de generar marcs de reconeixement 
El tercer bloc es va centrar en les desigualtats que inclusius que evitin estigmatitzacions i  garanteixin 
persisteixen en l ’accés i  la participació cultural.  que la cultura sigui un dret efectiu i  no un privilegi, 
El debat va girar al  voltant de preguntes com qui té preservant memòries i  pràctiques que neixen en 
realment accés a la cultura , qui hi  pot treballar  contextos socials diversos. Des d’una perspectiva 
i  quines històries es representen o quines queden ambiental,  es va insistir  a situar els sabers 
fora . Es va analitzar com opera l ’exclusió dins del comunitaris i  intergeneracionals en el centre de 
sistema cultural,  des de l ’accés a estudis i  feines les polít iques culturals i  cl imàtiques, així  com a 
en l ’àmbit artístic f ins a la valoració de pràctiques incorporar la joventut com a subjecte protagonista 
i  expressions culturals.  La desigualtat de gènere davant la precarietat i  els efectes del canvi climàtic. 
va ocupar un espai central,  posant de manifest En síntesi,  el  debat va reafirmar la cultura com un 
la infrarepresentació de les dones i  les persones espai clau de reconeixement, dignitat i  esperança , 
de gènere divers en rols clau, les barreres que indispensable per imaginar futurs justos  
afronten i  les mesures necessàries per revertir i  sostenibles.
aquesta situació. En aquest marc es va presentar 
l ’estudi promogut per la UNESCO Culture for All :  
A Toolkit  for Gender Equality in Policymaking ,  
i  es va tancar la sessió amb una crida a reforç ar 
les polít iques basades en dades, potenciar la 
col· laboració intersectorial  i  implementar mesures 
La relatora de les Nacions Unides  22 En la seva ponència inaugural, Alexandra Xanthaki va destacar els punts se-
güents:
en l’esfera dels drets culturals · E l lideratge de les institucions convocants de l’Àgora Cívica en aquest àmbit, 
atès que totes quatre, Ajuntament, Diputació, Generalitat, i Ministeri, estan 
emmarcant les seves polítiques públiques en els drets culturals.
·  El contrast d’aquest lideratge amb un context internacional marcat pel crei-
xement dels discursos d’exclusió i odi.
· H i ha marcs culturals opressius, i justament una política centrada en els drets 
culturals garanteix el caràcter dinàmic de la cultura, la inclusió de les veus 
silenciades i sobretot les creences, les pràctiques, les esperances i les elec-
cions de les dones.
·  La prevenció en la utilització dels conceptes: els drets culturals no poden ser 
una marca passatgera, una moda per fer “business as usual”.
· E ls drets culturals no es despleguen només amb programes d’accés (que 
gairebé tots els països duen a terme), sinó també amb programes culturals 
centrats en la participació, que donin veu i agència a qui més els necessita, 
és a dir, les persones més desafavorides: les dones, els migrants i les perso-
nes sense recursos econòmics.
·  Avui, la prioritat sobre els drets culturals és la seva implementació. Amb 
diversos exemples: (a) l’estat ha de protegir el patrimoni cultural i també 
Alexandra Xanthaki, l’actual relatora especial de les Nacions Unides en l’esfera ha de promoure l’accés i la participació de tothom en la definició de què 
dels drets culturals, va ser la ponent inaugural de l’Àgora Cívica, el divendres és patrimoni, i com aquest patrimoni és viu i útil per a tothom; (b) l’estat ha 
26 de setembre de 2025 al matí, amb la ponència “Els drets culturals, el pont d’actuar contra els discursos d’odi d’una part dels mitjans de comunicació, 
entre la universalitat i la diversitat”. Aquesta figura, la relatora especial, forma i de l’esfera pública, que deshumanitza els migrants; (c) els patronats de les 
part dels procediments especials del Consell de Drets Humans de les Nacions grans institucions culturals poden incloure les persones de col·lectius vul-
Unides, és a dir, experts independents en drets humans amb mandats per in- nerables; (d) les instàncies de decisió de la UNESCO poden incorporar de 
formar i assessorar sobre els drets humans des d’una perspectiva temàtica o manera sistemàtica els pobles indígenes; i (e) les empreses d’intel·ligència 
de país, que no estan remunerats i que compten amb el suport de l’Oficina de artificial poden orientar els seus programes cap al respecte i la promoció 
l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. dels drets humans i de la creativitat. 
En aquest marc, des del 2009 el Consell de Drets Humans de les Nacions La relatora va acabar la seva ponència amb tres crides: a l’existència d’un Ob-
Unides té una posició dedicada als drets culturals; aquest càrrec ha estat ocu- jectiu Cultura en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), a passar 
pat per la sociòloga pakistanesa Farida Shaheed (2009-2014), i per la jurista ràpidament de l’acceptació a la implementació concreta dels drets culturals 
algeriano-americana Karima Bennoune (2015-2020). Des del 2021, la jurista a tot arreu, i a la necessitat que les reunions oficials de MONDIACULT pren-
Alexandra Xanthaki, grega i resident al Regne Unit, on treballa com a profes- guessin nota de tots els debats de la societat civil a l’Àgora Cívica.
sora de Dret a la Universitat Brunel de Londres, és la relatora especial. Al llarg 
de la seva carrera acadèmica, Alexandra Xanthaki havia publicat sobre els 
drets culturals de les minories i els pobles indígenes, la diversitat cultural, el 
patrimoni cultural, l’equilibri dels drets culturals amb altres drets, i el multicul- 
turalisme i la integració en el dret internacional dels drets humans.
Patrice Meyer-Bisch 24 Pla de drets culturals 
i la Declaració de Friburg del Ministeri de Cultura
El filòsof Patrice Meyer-Bisch va ser el protagonista de dues sessions de Durant la celebració de l’Àgora Cívica, i en el marc de l’XI trobada Cultura 
l’Àgora Cívica, com a impulsor de la Declaració de Friburg sobre els drets i Ciutadania, es va presentar el Pla de drets culturals, una iniciativa clau de- 
culturals. La declaració aplega vuit drets culturals i té una vocació pedagògi- senvolupada des de la Direcció General de Drets Culturals del Ministeri de 
ca molt clara. Aquest document de la societat civil, presentat l’any 2007 a les Cultura d’Espanya, que es concep com una estratègia i una guia per garan-
Nacions Unides, és el resultat del treball d’un grup internacional d’experts que, tir que tota persona pugui participar plenament en la vida cultural, accedir-hi 
entre el 1991 i el 2007, va redactar i aprovar el primer text de referència sobre i transformar-la en condicions d’igualtat. En l’acte hi van participar Ernest 
els drets culturals, basant-se en els elements dispersos existents en el dret Urtasun Domènech, ministre de Cultura; Jazmín Beirak Ulanosky, directora 
internacional. La declaració de Friburg ha estat utilitzada arreu del món, general de Drets Culturals; i Alexandra Xanthaki, relatora especial de les 
per col·lectius de la societat civil, universitats, ciutats i governs, i ha inspirat cen- Nacions Unides en l’esfera dels drets culturals. Durant la presentació es van 
tenars de processos participatius a escala local. Per la seva feina com a impulsor exposar les principals línies del pla, que inclou 146 mesures que apunten cap 
i referència de la Declaració, Patrice Meyer-Bisch havia estat distingit amb a cinc horitzons prioritaris: garantir la democràcia cultural; potenciar la cultura 
el Premi internacional Cultura 21 de CGLU l’any 2020. A l’Àgora Cívica, com a eina per abordar els reptes contemporanis; promoure la sostenibilitat 
Meyer-Bisch va exposar la vigència de la Declaració de Friburg, i els treballs i independència de l’ecosistema cultural; consolidar els drets culturals com a 
en curs a l’Observatori per la diversitat i els drets culturals, en dues direccions: marc d’acció pública; i articular una Administració pública compromesa amb 
un treball d’actualització i precisió d’algunes definicions per al 20è aniversari la garantia dels drets culturals i sensible a les seves necessitats.
de la Declaració, el 2027, i una nova declaració sobre la dimensió cultural dels 
drets humans que sistematitzarà la recerca i metodologia dels grups de treball 
iniciats l’any 2023.
Projecte de Llei 26 Declaració de Barcelona 
de drets culturals de  pels Drets Culturals
Catalunya
A principi de setembre del 2025, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pro- La Declaració de Barcelona pels Drets Culturals representa una aportació fo-
jecte de Llei de drets culturals, després d’un ampli procés de consultes i de- namental dins de l’Àgora Cívica i del programa CULTUROPOLIS 2025, i fixa 
bats. El projecte reconeix nombrosos drets culturals de totes les persones que un nou rumb per a les polítiques culturals. Fruit d’un llarg procés de codisseny 
viuen a Catalunya, com ara el dret a la identitat cultural i a formar part de la cul- i debat que va implicar més de 50 agents culturals i socials —artistes, activis-
tura catalana, el dret d’accés a la cultura, de participació cultural, d’expressió tes, educadores, gestores, científiques, productores i veïnes organitzades—, 
i creació cultural, el dret a l’educació i la formació artística, així com els drets la Declaració articula els drets culturals com a part integral dels drets humans 
laborals i econòmics de les persones que treballen al sector cultural. Per tal i dels drets col·lectius, reconeixent la centralitat de la cultura en la vida co-
de fer efectius els drets, el projecte també estableix obligacions clares per als munitària, la democràcia, la pau, la justícia social i la transició ecològica justa. 
poders públics i per a les entitats i els equipaments que integren el sistema Més que un text normatiu, la Declaració vol ser una eina de transformació 
cultural de Catalunya. Així mateix, s’estableix un sistema d’informació cultural política: proposa ampliar l’ambició de les polítiques culturals, situant-les com 
per garantir la difusió de l’oferta, la transparència i l’accés a les dades culturals. a instruments per defensar la vida, la diversitat, la sostenibilitat i la cohesió 
El Projecte de Llei, que es va exposar en el marc de l’Àgora Cívica, es troba en social, i com a espais que potencien la capacitat col·lectiva de construir futurs 
l’actualitat en debat al Parlament de Catalunya, i s’espera que es pugui aprovar desitjables i nous marcs de convivència mitjançant l’acció cultural. CULTURO-
en el decurs de l’actual legislatura. POLIS 2025 i l’Àgora Cívica van permetre posar en pràctica aquests principis, 
generant experiències artístiques per enfortir la capacitat comunitària de ga-
rantir drets humans, ambientals i culturals. En aquest sentit, la Declaració no 
només fixa un marc de referència, sinó que convida a repensar la cultura com 
un eix polític de primer ordre, capaç de marcar rumb en temps de crisi, amb 
profunditat, ambició i compromís amb els drets col·lectius.
De Campinas a Barcelona:  28 El vincle entre la cultura  
Teixint noves xarxes iberoamericanes i la salut, en la recerca  
de punts de cultura i en la pràctica
En el marc de l’Àgora Cívica i CULTUROPOLIS 2025 va tenir lloc una troba- L’eix de drets culturals de l’Àgora Cívica va incloure diverses activitats relacio-
da coorganitzada amb el programa IberCultura Viva de la Secretaria General nades amb el vincle entre la cultura i la salut. D’una banda, es va celebrar una 
Iberoamericana (SEGIB), per tal de repensar la cooperació internacional en sessió d’exposició i intercanvi de projectes amb el títol “Cultura, la millor recepta 
matèria de drets culturals des de l’experiència dels Punts de Cultura. Un movi- per a la salut”, amb diverses experiències que participen en el camp d’inno-
ment que, nascut al Brasil sota el lideratge de Gilberto Gil, s’ha convertit en un vació sobre cultura i salut establert en el marc de l’Estratègia RIS3CAT 2030 
referent global de polítiques publico comunitàries i de democràcia cultural. La per a l’especialització intel·ligent de Catalunya, amb suport de la UE. Aquest 
sessió va reunir veus imprescindibles d’aquest ecosistema: Alexandre Santini, camp d’innovació té com a objectiu contribuir a la integració de la cultura 
Diego Benhabib, João Pontes, Luisa Velásquez, Flor Minici i Márcia Rollemberg, en el sistema sociosanitari, mitjançant la valoració del potencial transforma-
que van compartir metodologies, pràctiques i reptes d’un model que articula dor de les entitats culturals en la salut i el benestar. De l’altra, la taula rodona 
comunitats, institucions i projectes culturals arrelats al territori. Com a amfitri- “El valor de la cultura en la salut i el benestar” va servir per exposar els con-
ons, hi van participar Daniel Granados, director de CULTUROPOLIS i delegat tinguts de l’informe europeu Culture and Health: Time to Act, que el mateix dia 
de Drets Culturals de la Diputació de Barcelona, i Inés de Egaña, representant s’havia presentat en primícia en el marc de MONDIACULT i que recull nom-
del Ministeri de Cultura d’Espanya, dues institucions que avui dissenyen estra- brosos exemples del vincle entre les pràctiques artístiques i culturals, la salut 
tègies per adaptar i desplegar aquestes xarxes al món local. El debat va girar i el benestar, provinents de tot Europa, a partir d’un grup de treball establert 
entorn de preguntes clau: què fa que un projecte sigui un punt de cultura? Com per la UE el 2024.
s’activa i se sosté una xarxa? Quins marcs institucionals poden potenciar-la? 
I com podem traslladar aquesta experiència al context català i barceloní? Més 
que una sessió tècnica, va ser un exercici d’aprenentatge mutu entre el sud 
i el nord, que reafirma la cultura com a dret i com a bé comú, i que obre la porta 
a noves aliances per enfortir els drets culturals localment i internacionalment.
Transformar la cultura: estratègies 30 Culture 21 France: els programes 
per a la igualtat de gènere Paideia i Dédale
en les polítiques públiques
En el marc de l’Àgora Cívica, l’eix de drets culturals va oferir la sessió “Igualtat L’ Àgora Cívica va comptar amb la participació de les activistes Christelle Blo- 
de gènere al cor de les polítiques culturals”, on Anna Villarroya va presentar uët i Anne Aubry, que van exposar els treballs de la xarxa francesa Culture 21, 
Culture for All: A Toolkit for Gender Equality in Policymaking, el nou estudi im- i especialment dels programes Paideia i Dédale. Des de l’any 2009, i amb la 
pulsat per la UNESCO. Es tracta d’una guia pràctica dissenyada per ajudar Declaració de Friburg sobre els drets culturals i l’Agenda 21 de la cultura de 
governs, institucions i agents culturals a convertir els seus compromisos en CGLU com a inspiració, la xarxa francesa Culture 21 ha liderat el debat sobre 
polítiques efectives. El toolkit ofereix orientacions pas a pas per integrar la l’aplicació dels drets culturals a la república francesa i altres territoris francò-
perspectiva de gènere en totes les fases de les polítiques culturals i, alhora, ac- fons d’Europa. Paideia és un programa de capacitació sobre els drets culturals, 
tua com a eina de sensibilització i capacitació per a institucions, professionals i i ha estat utilitzat per governs locals, institucions culturals i associacions de la 
organitzacions que treballen pels drets de les dones. El document subratlla que societat civil. Dédale és un kit pedagògic que serveix per explicar els drets cul-
incorporar el gènere no és només una obligació en matèria de drets humans turals als infants i els joves. A l’Àgora Cívica, els treballs de Culture 21 France es 
sinó també una oportunitat per reforçar el paper transformador de la cultura en van presentar en un taller organitzat per la Diputació de Barcelona, en el marc 
el desenvolupament sostenible. A més, ofereix eines concretes, exemples ins- de CULTUROPOLIS. El taller va comptar amb la presència d’entitats i associa- 
piradors i recomanacions per afrontar reptes persistents com la bretxa salarial, cions, així com d’activistes i acadèmics. Tant Paideia com Dédale poden estar 
la infrarepresentació de les dones en càrrecs de lideratge o les formes espe- a la base dels nous programes sobre drets culturals que vol impulsar la Diputa-
cífiques de violència i assetjament en línia que afecten les professionals del ció de Barcelona amb el Pla Cultura 311+.
sector. Entre les bones pràctiques destacades hi ha el Plan de Igualdad en Cul-
tura d’Espanya 2024–2026, que combina mesures transversals amb accions 
específiques per avançar cap a una igualtat efectiva.
Diversitat 32 ÀGORACÍVICA La suma de debats que van tenir l loc a l ’Àgora 
Cívica dibuixa un escenari complex però 
esperançador sobre el futur de la diversitat 
cultural i cultural i  l ingüística a Catalunya i  en un marc 
global.  Les converses mostren que la l lengua , 
la cultura i  les pràctiques comunitàries estan 
canviant ràpidament, i  que aquests canvis només 
lingüística seran positius si  sabem abordar-los amb mirada 
sistèmica , valentia polít ica i  capacitat d’escolta .
Un dels primers grans eixos analitzats va ser  
la relació entre l lengua , joventut i  entorns digitals. 
La creació cultural en català viu un moment de  
gran efervescència a internet,  però aquesta vitalitat 
contrasta amb la davallada de l ’ús social de  
la l lengua . Els debats coincideixen que el problema  
no és de competència , sinó de necessitat  
i  legitimitat:  si  el  català no sembla imprescindible  
per viure, treballar o socialitzar,  els joves no  
el  prioritzen. Per reforçar-lo no n’hi  ha prou amb 
discursos normatius; cal generar un ecosistema 
digital  viu,  que ofereixi  referents, comunitats actives 
i  espais d’expressió l l iures de purismes. S’hi  suma 
la necessitat d’incentius estructurals —educatius, 
culturals i  tecnològics— que donin valor real a 
crear i  consumir en català .  També s’assenyala la 
urgència de tenir infraestructures pròpies que evitin 
la dependència d’algoritmes i  plataformes globals, 
sovint poc favorables a les l lengües minoritzades.
En paral· lel ,  els debats sobre diversitat l ingüística 34
a escala global recorden que la pèrdua de l lengües 
és un procés profundament polít ic.  La majoria 
de l lengües minoritzades no estan en risc per 
causes naturals,  sinó per l ’efecte acumulat de 
colonitzacions, desigualtats socials,  nacionalismes 
uniformitzadors i  models econòmics que premien 
l ’homogeneïtat.  Les converses remarquen que 
preservar una l lengua no és un gest folklòric,  sinó 
una tasca democràtica i  ecològica: cada l lengua 
és una manera única de percebre, narrar i  viure  
el  món. La tecnologia pot esdevenir aliada  
—traducció automàtica , eines de veu, plataformes 
pròpies— però només si  s’articula amb respecte  
i  amb la participació real de les comunitats que en 
són titulars.  El missatge central és que cap l lengua 
es pot salvar sense els seus parlants i  sense que  
el  seu ús sigui valorat socialment.
Aquesta mirada crítica sobre la diversitat connecta 
directament amb la revisió del concepte de 
mestissatge. Diverses intervencions posen  
en qüestió el  relat tradicional que el pinta com  
una trobada harmònica de cultures. L’anàlisi 
mostra que sovint ha servit per amagar la violència 
colonial i  per dissoldre identitats minoritzades 
sota una identitat nacional dominant.  La categoria 
de “mestís” ha funcionat com a instrument per 
naturalitzar la substitució l ingüística i  per justif icar 
jerarquies racials i  culturals.  Lliçó central:  sense 
revisar els relats fundacionals,  la diversitat queda 
atrapada en mites que impedeixen abordar les 
desigualtats estructurals.  Cal una educació que 
expliqui la història amb rigor,  sense romanticismes 
que tapin conflictes i  despossessions.
També pren força el bloc dedicat a la cultura 36 Un altre pilar fonamental és el  paper de les  
feminista i  les tensions contemporànies. cultures comunitàries i  territorials.  Els projectes 
Les converses indiquen que els avenços en que treballen des de les arrels locals,  amb parti-
representació no sempre s’han traduït en canvis cipació horitzontal i  creació col· lectiva , són  
materials.  L’excés de polít ica simbòlica ha buidat els que generen més cohesió, més inclusió i  més 
de contingut algunes l luites i  ha facil itat que democràcia quotidiana . Aquests models posen 
moviments reaccionaris guanyin espai emocional en evidència que la cultura és molt més que 
prometent seguretat,  ordre i  identitats estretes.  programació: és relació, identitat i  cura social.  
Els debats apunten que la cultura feminista només Tot i  l ’ impacte, aquests projectes viuen en pre-
pot tenir impacte real si  torna a posar el  cos,  carietat estructural.  Els debats reclamen una 
el conflicte i  la comunitat al  centre. Això vol dir fugir aposta pública clara que entengui la cultura com 
del punitivisme, prioritzar la reparació, redistribuir un dret i  un bé comú, no com un producte o una 
poder i  recursos, i  evitar que el feminisme  indústria que només es valora pel rendiment 
es converteixi  en un simple producte cultural.  econòmic. Els projectes de base comunitària 
La transformació requereix incomoditat, demostren que la diversitat cultural no és una 
compromís i  pràctiques col· lectives sostingudes. qüestió d’integració, sinó de reconeixement  
mutu i  convivència real.
Finalment,  els debats sobre la cultura catalana en 
transició mostren un ecosistema que es transforma 
a gran velocitat.  La cultura catalana és més diversa , 
més digital  i  més desacomplexada que mai,  però 
també més exposada a les lògiques globals que 
tendeixen a uniformitzar.  Les conclusions apunten 
a la necessitat de reforçar la sobirania cultural,  
tant en infraestructures digitals com en espais  
de governança . La diversitat no pot quedar l imitada 
a la representació superficial:  ha de formar part 
dels l locs on es decideix què s’explica , què es 
publica i  què es projecta . També hi ha un consens 
creixent que cal recuperar el  carrer com a espai 
natural per fer cultura , com un l loc on la creativitat 
és accessible,  quotidiana i  compartida .
De tots aquests blocs en sorgeixen unes conclu- 38
sions transversals que funcionen com una brúixola 
comuna . La primera és que la diversitat cultural  
i  l ingüística és una condició per a la democràcia . 
Les societats que uniformitzen la seva expressió 
cultural tendeixen a ser més rígides, més excloents 
i  menys imaginatives. La segona és que la repre-
sentativitat,  per si  sola ,  no transforma res: sense 
redistribució de poder i  recursos, la diversitat  
és només decorativa . En tercer l loc, es remarca 
la necessitat de construir ecosistemes —digitals, 
territorials,  institucionals— que garanteixin  
la biodiversitat cultural i  l ingüística en l loc  
de deixar-la en mans de lògiques mercantils.  
La quarta conclusió és que la comunitat és  
el  centre de qualsevol canvi significatiu:  allà on  
la cultura arrela ,  les persones també hi arrelen.  
La cinquena és que el progrés exigeix assumir  
la incomoditat,  perquè evitar el  conflicte perpetua 
l ’statu quo. I  la sisena: la cultura només és viva quan 
circula pel carrer,  per les escoles, per les xarxes, 
per les places i  pels espais compartits.
En conjunt,  els debats de l ’Àgora Cívica en clau de 
diversitat cultural i  l ingüística dibuixen un marc clar: 
per garantir un futur culturalment ric,  democràtic 
i  plural,  cal apostar per ecosistemes que facin 
possible que totes les comunitats —lingüístiques, 
identitàries, territorials i  socials— puguin crear, 
decidir i  viure plenament en les seves pròpies 
formes d’expressió. La diversitat no és només 
una realitat:  és un projecte polít ic que requereix 
compromís, imaginació i  valentia col· lectiva .



La diversitat lingüística 46 El mite  
en el món d’avui del mestissatge
En el marc de l’eix sobre diversitat cultural i lingüística de l’Àgora Cívica, el De- En el marc de l’Àgora Cívica, i dins el programa de l’XI trobada de Cultura i 
partament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya va organitzar Ciutadania, la conferència “El mite del mestissatge” va servir per inaugu-
tres sessions centrades en la gestió de la diversitat lingüística al món, cele- rar la participació de Yásnaya Elena A. Gil en el programa Resident CCCB, 
brades a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La jornada va constatar que la una col·laboració entre el CCCB i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 
gestió de la diversitat lingüística és un repte compartit a moltes societats, però amb el suport de la Fundació Mir-Puig. La lingüista, escriptora i investigadora 
que es manifesta de maneres diferents. Un exemple n’és la diversitat lingüís- Yásnaya Elena Aguilar Gil, referent en la defensa de la diversitat lingüística 
tica a les aules: els reptes i els models de cada país són diferents, tot i algunes i cultural, reflexiona sobre la necessitat d’establir “els processos de mescla” 
iniciatives similars per fomentar l’aprenentatge de la llengua per part de l’alum- com una categoria diferent dels “processos de mestissatge”. La conferència 
nat nouvingut, per exemple. Aspectes com ara la formació del professorat en va analitzar els mecanismes que sostenen aquestes narratives i de quina 
la gestió de la diversitat, l’adaptació dels models a la realitat de cada centre o manera la mescla cultural i poblacional s’arriba a convertir en una categoria 
un millor ús de la recerca també apareixen com a estratègies útils per als pro- política. La sessió va seguir amb una segona taula de debat sobre la diversitat 
pers anys. Els debats van subratllar que respectar els drets lingüístics és alhora lingüística, en la qual l’autora va estar acompanyada de Mario Obrero, poeta 
un principi democràtic, un factor de cohesió social i una aportació a polítiques autor d’obres com Con e de curcuspín: cartas a las lenguas, en el qual reivindi-
públiques més eficaces, amb un cost modest si es compara amb altres inver- ca una realitat plurilingüe i diversa; David Harrison, professor de Lingüística a 
sions. També es va destacar el Pacte Nacional per la Llengua com una aposta l’Swarthmore College; i Ona de Gibert, doctoranda en Traducció Automàtica 
consensuada a escala de país, a partir d’un diagnòstic acurat sobre reptes, a la Universitat de Hèlsinki, en la qual es va analitzar de quina manera es pot fer 
amenaces i oportunitats per la llengua catalana. que les llengües visquin, resisteixin i dialoguin en un món que encara pot ser 
plural, més inclusiu i veritablement divers.
Fomentar l’ús social del català 48 Activitats de la Mercè vinculades  
mitjançant les polítiques públiques a MONDIACULT
i els continguts digitals
En el marc de l’Àgora Cívica, la coincidència de la Mercè amb MONDIACULT 
va propiciar un programa artístic i cultural original, promogut per l’Ajuntament 
de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Aquesta programació especial de 
la Mercè va destacar el patrimoni cultural material i immaterial de Catalunya 
 i la seva vinculació amb la UNESCO:
 El Park Güell va oferir l’espectacle Immaterial, de la Cia Voël, un muntatge poètic 
i visual de gran força que retia homenatge a les falles del Pirineu, els castellers, 
la Patum de Berga, el toc de campanes manual i la construcció en pedra seca, 
que són les manifestacions catalanes declarades patrimoni immaterial per la 
UNESCO.
La Diada Històrica Castellera va aplegar la colla amfitriona dels Castellers de 
Barcelona i tres colles catalanes de gran prestigi i altíssima gamma, els Mi-
nyons de Terrassa, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, 
en una diada que marcava el 15è aniversari del reconeixement dels castells 
com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.
El juliol del 2025 l’Ajuntament de Barcelona va crear el càrrec de la Comis-  La sardana i la rumba catalana són actualment aspirants a rebre la mateixa 
sionada d’Ús Social del Català, per tal de contribuir a l’ús del català a la ciutat consideració de patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, i van ser 
i combatre’n el retrocés. Les funcions d’aquest càrrec posen l’accent en el pa- protagonistes d’aquesta programació amb un concert d’homenatge al cente-
per de la llengua en la cohesió social, el foment de l’ús del català entre els joves nari d’El Pescaílla.
o la voluntat de crear nous continguts digitals en català. En aquest marc, la nova 
comissionada, Marta Salicrú, va participar en la sessió “La creació en català  El passeig de Gràcia, cor del modernisme barceloní reconegut per la UNESCO, 
a internet” de l’Àgora Cívica, on va remarcar el potencial de creixement dels va oferir l’espectacle itinerant El batec de la memòria, de la companyia In- 
continguts digitals en català, tant entre les persones que habitualment utilitzen sectotròpics, una lectura del patrimoni modernista amb els llenguatges de la 
la llengua catalana com entre les que en són coneixedores però la utilitzen poc, imaginació i de l’art. 
i la necessitat de conscienciar sobre la importància de l’entorn digital a l’hora 
de difondre continguts i arribar a nous públics. També va presentar el projecte 
de la Casa de la Creació Digital en Català, que s’inauguraria dos mesos des-
prés i que vol donar suport als creadors, fomentar la indústria de continguts 
digitals en català i generar nous referents per a infants i joves. 
Tecnologies 50 ÀGORACÍVICA L’Àgora Cívica va abordar,  en diverses sessions 
de debat,  presentacions de projectes i  alguns 
espectacles, les transformacions que la 
i intel·ligència intel· l igència artif icial  (IA) i  la digitalització 
provoquen en la vida cultural.  D’una banda , 
es van analitzar els efectes en àmbits com la 
creació, la producció, la distribució o l ’accés  
artificial a la cultura i ,  de l ’altra ,  els reptes de tipus ètic,  
legal,  econòmic i  polít ic que se’n desprenen,  
així  com les respostes que caldria donar-hi  
tant des de les institucions com des dels  
sectors culturals.
Una gran part de les idees recoll ides en aquest 
àmbit es formulen des del neguit ,  davant la 
percepció de molts reptes que han irromput de 
manera accelerada i  que ofereixen poc marge 
per reflexionar i  per a una adaptació conscient 
i  planificada . Per a aquells que han observat 
l ’evolució d’internet al  l larg de les últimes 
dècades, hi  ha també la percepció d’una promesa 
incomplerta: allò que havia de ser un accés  
obert i  l l iure al  coneixement ha esdevingut  
cada cop més tancat i  centralitzat,  a mans de 
poques grans empreses. Avui tots contribuïm,  
ben sovint involuntàriament i  inconscient,  a 
entrenar models d’IA amb les nostres recerques 
i  consums, i  a canvi rebem continguts esbiaixats: 
aportem a la indústria ,  però els beneficis de la 
tecnologia no són compartits.
En l ’àmbit de la creació, una de les transformacions 
clau que exerceix la IA és la dissipació del 
concepte d’autoria ,  quan els models d’IA 
52 s’entrenen a partir  de creacions ja existents sense 
autorització i  produeixen noves obres sintètiques, 
i  la incapacitat de la normativa en matèria de 
propietat intel· lectual de fer-hi front de manera 
adequada . Alhora , hi  ha noves creacions humanes 
que uti l itzen la tecnologia amb vocació artística , 
generant expressions noves a partir  de continguts 
preexistents, i  que provoquen dubtes sobre 
l ’aplicabil itat dels drets d’autor.  En un moment  
de canvis ràpids, però, no sembla que hi hagi  
prou consensos socials i  polít ics per establir 
normatives adequades en aquest àmbit.
Les tecnologies digitals i  la IA no són neutres,  
sinó que tendeixen a reproduir els biaixos  
i  prejudicis existents en les societats que les 
han dissenyat.  Així,  la IA actua com un mirall 
distorsionat de les nostres estructures socials, 
econòmiques i  simbòliques, i  distorsiona  
i  intensifica els desitjos i  les narratives.  
Entre els riscos que se’n deriven hi ha la  
priorització de la quantitat per sobre de la qualitat 
en les expressions culturals,  la fragmentació 
i  descontextualització dels continguts i  la pèrdua 
de la traçabil itat pel que fa a l ’origen dels textos,  
les imatges i  els significats. 
Algunes aportacions fetes durant els debats 
remarquen que molts agents culturals,  i  la mateixa 
ciutadania , és corresponsable d’aquesta realitat: 
com a generació, hem preferit  la comoditat,  i  els 
resultats immediats i  ràpids, encara que això 
suposés entregar el  control sobre les nostres 
dades, identitats i  expressions, i  perdre sobirania . 
En cultura , tant des de la creació i  la producció com 54 dimensions menys conegudes i  aportant-hi mirades 
des de l ’accés, sovint hem preferit  els continguts  des de la justícia social i  ecològica .
en sèrie,  acomodats als algoritmes, i  hem sacrificat Juntament amb els reptes, la tecnologia també 
la singularitat a canvi de visibil itat. ofereix oportunitats.  En algunes sessions de l ’Àgora 
Assumir que la tecnologia no és neutra comporta Cívica es van exposar projectes que fan servir la 
entendre que aquest és un camp polític,  de disputa . IA per recoll ir  la memòria oral,  generar imatges 
Això es fa palpable en les crides a fer visibles a partir  dels records de la gent gran o innovar en 
els biaixos i  qüestionar-los, en la privatització processos creatius experimentals i  participatius. 
progressiva dels continguts que formen part de Demostren, en conjunt,  el  potencial de ressignificar 
la memòria pública , així  com en els efectes que la tecnologia , si  s’uti l itza des de la sensibil itat i  amb 
té la IA en les l lengües i  cultures minoritàries. perspectiva crítica , inclusiva i  respectuosa amb 
En general,  com que hi ha menys continguts per la diversitat,  per tal  d’obrir la imaginació a partir 
entrenar els models,  la IA és menys precisa en d’idees noves i  relats alternatius que sovint han 
català o en basc que no en anglès, per exemple, estat poc visibles. Calen marcs polít ics i  normatius 
un fet que, per bé que pugui oferir més autonomia , que reconeguin i  acompanyin processos d’aquest 
també pot l imitar el  dret d’uti l itzar la l lengua pròpia tipus.
en l ’àmbit digital  i  reduir l ’ imaginari  cultural. En conjunt,  aquestes reflexions suggereixen la 
Els efectes de les tecnologies en la vida cultural necessitat que el món de la cultura assumeixi 
tenen derivades en altres àmbits.  En termes una posició activa i  de l ideratge, tot evitant que 
econòmics, per exemple, l ’automatització de l ’única autoritat sobre la IA recaigui en els experts 
processos en molts sectors creatius (disseny en tecnologia , perquè tothom hi està implicat. 
gràfic,  redacció, creació audiovisual,  producció Així,  els sectors culturals poden assumir un rol 
musical,  etc.)  posa molts professionals en una de “mediació crítica” davant els avenços de la IA , 
situació de creixent vulnerabil itat,  mentre el que ajudi a modular la potència de la tecnologia , 
poder es concentra cada cop més en unes comprendre’n les lògiques i  els efectes socials, 
poques empreses, en l ’anomenat “capitalisme de ecològics, econòmics i  polít ics i ,  d’aquesta manera , 
plataformes”.  D’altra banda , la demanda d’energia contribueixi a definir per què i  com s’uti l itza . 
i  altres recursos per sostenir el  desenvolupament Això es pot traduir en la creació d’espais 
tecnològic i  els centres de dades que l ’acompanyen d’experimentació comunitària que aprofitin la IA  
té uns efectes mediambientals molt importants, en benefici  dels drets,  els afectes i  les memòries,  
que es perceben especialment en països del Sud i  en processos de reflexió al  voltant de la dimensió 
Global.  Davant d’aquests reptes, la cultura pot ser ètica i  social de la IA i  els seus efectes en l ’autoria , 
un espai de crítica i  reflexió, fent visibles aquestes la sostenibil itat i  la comunitat.  La mirada ètica  
i  crít ica que podrien assumir els sectors culturals  56
en aquest context hauria de passar també per 
accions pedagògiques i  d’alfabetització crítica ,  
i  pel foment d’usos més conscients de la IA , 
promovent per exemple “indicacions” o prompts 
inclusius, que permetin l imitar els biaixos  
i  fomentin narratives diverses.
Davant de la temptació dels continguts fàcils, 
ràpids i  en sèrie,  cal apostar per la complexitat i  la 
profunditat.  En una perspectiva global,  això també 
porta a demanar que s’articulin espais per a una IA 
diferent,  basada en valors democràtics i  culturals: 
Europa , que disposa d’una xarxa d’universitats  
i  centres culturals que han reflexionat sobre aquestes 
qüestions, podria oferir una alternativa a la IA que 
proposen els EUA i  la Xina , apostant per l ’existència 
d’infraestructures públiques i  evitant la vulneració de 
drets i  la privatització de la memòria col· lectiva , en la 
l ínia del que ja fan projectes com Europeana . 
Per sostenir aquesta acció cultural i  la formulació 
d’alternatives democràtiques, diverses aportacions 
van demanar noves regulacions i  polít iques que 
garanteixin que la IA està al  servei de les persones, 
i  no al revés, ni  perpetua les desigualtats sinó 
que produeix narratives diverses i  matisades que 
respecten la creativitat de totes les persones,  
com proposa l ’últim informe de la relatora especial  
de l ’ONU sobre els drets culturals. 
Calen l leis que assegurin que la IA no suprimeix 
els drets culturals de la ciutadania ni  els drets dels 
creadors, i  que adaptin els mecanismes de protecció 
de la propietat intel· lectual a la realitat tecnològica 
d’avui i  dels propers anys. Així  mateix,  caldria 58 L’usuari  
promoure el dret d’accedir i  uti l itzar la IA en i la bèstia
l lengües diverses, incrementar la transparència 
en l ’ús de dades de la ciutadania i  promoure la 
negociació col· lectiva en sectors rellevants per 
a l ’ús de la IA , com l ’audiovisual.  Atesa la realitat 
global de molts d’aquests reptes, alguns d’aquests 
nous instruments haurien de tenir caràcter regional 
i  internacional,  com en la proposta d’un protocol 
que adapti  la Convenció de la UNESCO sobre la 
Diversitat de les Expressions Culturals a l ’entorn 
digital. 
La velocitat de les transformacions tecnològiques 
i  la multitud de reptes que generen expliquen que 
aquest resum no sigui sinó una visió molt reduïda 
de les múltiples converses registrades durant 
l ’Àgora Cívica . Es tracta d’un diàleg que, sens 
dubte, prossegueix dia a dia i  que, a més d’exposar La conferència performativa “L’usuari i la bèstia”, de Joana Moll, presentada 
per Tere Badia, va ser un dels moments més reveladors de les jornades 
les urgències, també va definint les respostes CULTUROPOLIS 2025. L’artista i investigadora Joana Moll, reconeguda per 
necessàries per fer-hi front. analitzar l’impacte social, polític i ambiental de les tecnologies digitals, va oferir 
una immersió crítica en les lògiques opaques que governen internet i les plata-
formes. La peça explorava com les galetes (cookies), aparentment inofensives, 
operen com una maquinària publicitària destinada a rastrejar i aprofitar-se de 
cada gest digital. Moll hi va mostrar un diàleg profundament desigual: d’una 
banda, l’usuari, reduït progressivament a dades; de l’altra, la “bèstia”, aquest 
entramat tecnocorporatiu que creix i s’enriqueix a partir de la nostra activitat 
en línia. A través de relat, imatges i acció performativa, l’artista va evidenciar un 
desplaçament inquietant: mentre el nostre cos físic es fa més petit en relació 
amb la velocitat de les plataformes, la nostra presència virtual s’expandeix 
i esdevé un recurs explotable. La sessió va obrir un debat imprescindible sobre 
cultura digital, sobirania tecnològica i drets culturals. Va plantejar preguntes 
fonamentals: qui controla la infraestructura del nostre imaginari col·lectiu? 
Quins límits té la vigilància comercial? I com podem defensar els drets cul-
turals quan els algoritmes responen a interessos corporatius? “L’usuari i la 
bèstia” va ser, així, una invitació a recuperar l’agència i a imaginar ecosistemes 
digitals més justos i democràtics.
Informe de la UNESCO 60 EUNIC i l’Institut Ramon Llull 
sobre IA i cultura debaten sobre la cultura  
i els reptes globals
Els reptes que la IA planteja en la vida cultural, a múltiples nivells, va ser tam- En el marc de les activitats de l’“Àgora en xarxa”, l’Institut Ramon Llull i la xarxa 
bé un dels eixos centrals dels debats de la conferència intergovernamental European Union National Institutes for Culture (EUNIC), amb la col·laboració 
MONDIACULT 2025. En aquest marc, la UNESCO va presentar un informe de la Comissió Europea, van celebrar una jornada titulada “Els instituts cultu-
elaborat per un grup d’experts independents, que analitza set reptes plante- rals aborden reptes globals”. S’hi van tractar, d’una banda, els reptes existents 
jats per la IA, entre els quals hi ha els drets culturals en l’era digital, l’impacte en l’ensenyament de llengües estrangeres en l’era de la intel·ligència artificial 
de la IA en la cadena de valor cultural i l’economia creativa, l’educació i forma- i com fer front a la manca de matisos culturals en els continguts generats 
ció cultural, el potencial de la IA per contribuir a la conservació i la resiliència per la IA. D’altra banda, també es va debatre el paper del diàleg intercultural 
del patrimoni en perill, o la llibertat i la sobirania cultural en temps d’IA. L’infor- i la cooperació entre els instituts nacionals de cultura en un món en conflicte, i 
me planteja tres imperatius per contribuir a un desenvolupament ètic de la IA a l’hora d’abordar qüestions com els atacs a la diversitat i la mirada descolo-
per a la cultura: garantir la sobirania cultural, contrarestar l’homogeneïtzació nial. En les dues taules rodones hi van participar representants de diversos 
algorítmica i el domini de les plataformes, i prioritzar l’agència creativa dels instituts membres de la xarxa EUNIC, com el Goethe-Institut, el British Coun-
humans tot evitant l’ús indegut de les obres. A partir d’aquestes observacions, cil, l’Institut Ucraïnès, l’Institut Français, l’Instituto Cervantes o l’Institut Cultural 
l’informe també planteja diverses recomanacions per a l’acció futura de la Romanès, a més de representants de l’Institut Ramon Llull, la Comissió Euro-
UNESCO i els seus estats membres en aquest àmbit. pea i experts independents. 
Cultura  62 ÀGORACÍVICA Mitjançant diverses taules rodones, presentacions 
de projectes i  espectacles, l ’Àgora Cívica va 
explorar les múltiples interrelacions entre la cultura 
i  la pau. En un context internacional marcat pel 
i pau genocidi a Gaza i  els atacs als drets humans  
i  als baluards de la solidaritat,  la cooperació i  el 
diàleg internacionals,  però també amb l ’evidència 
d’exemples que han incorporat la cultura en la 
construcció i  el  manteniment de la pau, aquestes 
activitats van recordar que el conflicte és un 
element inherent a les societats humanes, i  que 
com a tal  es reflecteix en la cultura . Alhora , van 
servir per remarcar les diverses maneres en les 
quals la cultura pot contribuir a evidenciar les 
problemàtiques, construir espais de trobada , 
fomentar consensos i  establir  bases per a la pau.
Els debats actuals remarquen que la pau no és  
un estat f ix,  sinó un procés dinàmic, en construcció 
permanent.  En aquest sentit ,  l ’art i  la cultura poden 
tenir diversos rols,  des de la denúncia i  la prevenció 
de l ’escalada dels conflictes, f ins a la memòria 
i  la reparació, passant per la construcció de la 
convivència i  els significats compartits i  l ’abordatge 
de les desigualtats en una òptica de transformació 
social. 
El rol polít ic de molts artistes, iniciatives culturals 64 La recoll ida de veus o memòries dels conflictes,  
i  elements patrimonials els converteix sovint en diversos l lenguatges, tant descriptius com 
en víctimes dels conflictes. Així,  la censura i  la creatius, tant textuals com orals,  audiovisuals  
destrucció de la cultura formen part,  des de fa o en altres formats, ha estat un pas important, 
anys i  encara avui,  del repertori  d’armes uti l itzades en països com Colòmbia , perquè les comunitats 
en la guerra , amb l ’objectiu d’arrasar no només reinterpretessin les experiències de patiment, 
les vides i  els territoris,  sinó també les memòries, per fer visibles narratives diverses, i  per abordar 
les identitats i  les formes d’expressió individual el  trauma en una òptica constructiva . Les 
i  col· lectiva . Aquest fet hauria de comportar víctimes poden esdevenir,  així ,  agents actius en la 
una major atenció a la dimensió cultural dels construcció de la pau, a partir  del diàleg, un fet que 
conflictes, la repercussió d’aquests atacs en la també contribueix a donar visibil itat a comunitats 
vida cultural i  l ’establiment de mecanismes de històricament marginades. Quan aquestes 
protecció adequats, tant en els mateixos territoris pràctiques tenen l loc de manera col· lectiva ,  
en conflicte com mitjançant l ’establiment d’espais amb múltiples aportacions, les narratives sobre  
segurs a l ’estranger per als artistes perseguits. el  conflicte esdevenen més complexes, matisades 
Alhora , a Palestina i  en molts altres contextos,  i  inclusives, i  poden servir per superar els 
les institucions i  els projectes culturals esdevenen estereotips envers l ’altre.  En darrera instància , els 
espais de resistència i  de resil iència i  construcció processos de memòria ofereixen molt més que una 
comunitàries. Hi ha nombrosos exemples en els visió retrospectiva: poden ser un mecanisme de 
quals la creació artística esdevé una oportunitat cura i  de mirada endavant,  per prevenir la repetició 
per relatar el  conflicte i  fer-hi front,  i  com d’aquesta dels conflictes. Aquesta és una altra de les funcions 
manera pot esdevenir un espai de memòria i , que la construcció cultural pot assumir en el foment 
alhora , de dol i  de resistència . Fer visibles les de la pau.
experiències de qui viu els conflictes, i  sobretot de Atès que molts conflictes es recolzen en pautes  
grups sovint oblidats, com les dones, és clau per de desigualtat i  discriminació, les reprodueixen  
a la memòria col· lectiva i  per construir solucions i  les reforcen, la cultura també pot tenir un paper 
sostenibles. Alhora , les expressions culturals a l ’hora de combatre el substrat de la violència . 
nascudes dels conflictes els fan més humans i , Nombrosos projectes de documentació i  creació 
d’aquesta manera , poden servir perquè altres contribueixen a posar de manifest les històries 
societats hi  empatitzin o s’hi  emmirall in,  un aspecte oblidades del passat i  el  present i  integrar les veus 
que pot tenir un rol educatiu o de reflexió sobre  i  el  patrimoni que hi té relació en els discursos 
la realitat pròpia . històrics; en són exemples els projectes al voltant 
del poble gitano o sobre les poblacions indígenes 66 derivades dels projectes colonials que encara 
i  els països colonitzats.  L’art i  la cultura poden, marquen les estructures socials i  culturals 
d’aquesta manera , contribuir a fer front a les contemporànies i  participant en la construcció 
violències sistèmiques i  reforçar el  teixit  social: d’alternatives més justes.
això ens recorda el paper polít ic de la creació Alhora que destacaven el potencial de la cultura 
artística i  la cultura , en la transformació dels relats en el tractament dels conflictes i  la construcció 
i  les percepcions, i  la necessitat de descolonitzar de la pau, diversos debats també van subratllar 
les narratives culturals,  qüestionant les herències la responsabil itat ètica de l ’art i  la cultura , i  dels 
agents culturals,  en aquests contextos. Els 
processos artístics poden denunciar,  cuidar, 
transformar i  construir comunitats,  però, en 
fer-ho, han d’evitar caure en la mercantil ització 
del patiment,  o la construcció de narratives 
publicitàries a partir  del dolor d’altri .  També 
cal ser conscients que hi ha conflictes que 
instrumentalitzen les diferències culturals.  
Per això, cal una reflexió constant,  i  pautes que 
ajudin a delimitar allò que construeix i  al lò sobrer.
Lluny de ser un debat abstracte, la relació entre 
cultura , conflicte i  pau és tangible a molts territoris, 
i  fa que emergeixin moltes solucions i  propostes. 
Les converses de l ’Àgora Cívica van servir,  així , 
per demanar en primer l loc que els processos 
institucionals de prevenció de conflictes, memòria , 
reconcil iació i  construcció de la pau, i  la recerca 
que hi fa referència , donin a la cultura el seu l loc 
degut,  que moltes vegades s’oblida . 
D’altra banda , cal donar suport als artistes i  els 
projectes culturals que construeixen comunitat, 
com una inversió de fons, vàlida en qualsevol 
situació. En els contextos de conflicte armat,  
això també ha de comportar una aposta pels 
formats artístics participatius, que permetin 
el treball  col· lectiu al  voltant de narratives i 
memòries complexes, amb la implicació de 
víctimes i  comunitats en processos de creació  
i  documentació. En aquest sentit ,  cal reconèixer  
les pràctiques artístiques comunitàries com a 
formes legítimes de memòria ,  art i  reparació, 
evitar-ne la instrumentalització i  reconèixer-ne el 
potencial en termes de construcció de narratives 
més inclusives i  de construcció de la pau.
Aquestes reflexions tenen una dimensió educativa 
clara . Cal,  així ,  integrar l ’art en contextos educatius, 
institucionals i  comunitaris,  com a pràctica de 
cures i  prevenció de conflictes, sobretot si  es posa 
l ’accent en la dimensió participativa i  col· lectiva  
de les activitats artístiques. Així  mateix,  cal que  
les accions culturals adreçades a infants, joves  
i  comunitats en risc entenguin la creativitat com  
a forma d’expressió i  de resistència .
Finalment,  en un marc com el de l ’Àgora Cívica , 
de trobada de veus provinents de diversos països 
i  continents, i  en un context global marcat per 
múltiples conflictes, es fa palesa la necessitat 
d’impulsar la solidaritat i  la cooperació. Cal,  per 
exemple, reforçar els marcs internacionals de 
protecció i  suport als artistes en risc, oferint-los 
espais segurs on poder viure i  desenvolupar la seva 
professió, i  donar suport a les entitats i  projectes 
culturals que treballen en contextos de conflicte. 
Finalment,  cal fer conèixer les experiències de 
tractament dels conflictes i  construcció de la 
pau des de la cultura , com a font d’aprenentatge, 
reconeixement i  inspiració. 
Gegants de Pau 70 Dream  
of the Land
“Gegants de Pau” va ser l’acció performativa que va donar inici a CULTURO- Fruit del marc de la Declaració de Barcelona pels Drets Culturals i del pes 
POLIS 2025, la segona edició d’unes jornades dedicades a reivindicar els que situa en la cultura de la pau, CULTUROPOLIS i l’Àgora Cívica van voler 
drets culturals com a pilar essencial de la democràcia i dels drets humans, refermar el seu compromís amb aquests principis i denunciar el genocidi a 
celebrades en aquesta ocasió en el marc de l’Àgora Cívica. Aquest ball de ge- Palestina amb Dream of the Land, una proposta de dansa que, precisament, 
gants —encarnats en Donald Trump i Xi Jinping— recupera la força simbòlica busca fusionar tradició i contemporaneïtat com a forma de resistència cultural. 
de la cultura popular i tradicional per situar al centre del debat social i mediàtic La peça va apropar el públic a la cultura palestina combinant el folklore local 
els grans temes que ens interpel·len. En aquest cas, la representació d’aquests i la dansa d’arrel catalana amb la dansa contemporània. El Dabke, dansa tra-
dos líders mundials, actors clau d’un in crescendo bel·licista global, serveix dicional palestina, esdevé símbol de la memòria i de la resistència del poble 
per recordar que també disposen del poder i els recursos per impulsar pro- palestí, teixint un diàleg amb la corporalitat catalana que fa de fil conductor 
cessos de pau justos i duradors. L’acció, impulsada per l’ONG NOVACT, amb de l’experiència. Sharaf DarZaid, coreògraf i ballarí palestí, va dirigir aques-
la participació de la Colla Gegantera de Sant Andreu i dels ponents i públic ta col·laboració entre artistes de Palestina i Catalunya, mostrant la unitat de 
de la trobada, va esdevenir un ball reivindicatiu a favor de la cultura de pau. les lluites humanes i el poder transformador de l’art per visibilitzar injustícies. 
A través de Laura Grau, Martí Sales, Los Sara Fontán i membres del Grup La iniciativa forma part del programa Som Constructores, coordinat per l’Asso- 
Llavor i l’Espai Cultiu, va obrir el marc per presentar la Declaració de Barce- ciació Catalana per la Pau amb el suport del Programa d’Impuls de la Fira 
lona pels Drets Culturals (vegeu el requadre dins l’apartat “Drets culturals”), Mediterrània de Manresa, i va esdevenir una crida des de l’art per la pau, la jus-
un document nascut de mesos de trobades, reflexió col·lectiva i espais de dis- tícia i la memòria compartida, construint un pont cultural que supera fronteres.
seny cooperatiu.
Joventut i patrimoni  72 La protecció dels artistes 
en el marc de les relacions en risc i els drets culturals
mediterrànies, a debat
En el marc de les activitats de l’“Àgora en xarxa”, l’Institut Europeu de la Me- La Càtedra UNESCO Pau Casals, nascuda de la col·laboració entre la Fun- 
diterrània (IEMed) i la Fundació Anna Lindh van organitzar dues activitats dació Pau Casals i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), vetlla per pro-
orientades a situar la cultura i la societat civil com a eixos centrals del diàleg moure la recerca, el coneixement, la difusió i el debat contemporanis sobre 
euromediterrani. D’una banda, es van lliurar els premis de l’edició 2025 del con- la dimensió musical i humanística de Pau Casals, el seu llegat i els valors que 
curs “Un mar de paraules”, una iniciativa que promou la participació juvenil de va defensar al llarg de la seva vida. Entre altres qüestions, promou la recerca 
joves dels països euromediterranis a través de la creació literària. Sota el lema i el coneixement al voltant de la cultura de la pau i el paper de la música 
“La Mediterrània que imaginem”, la iniciativa convidava els joves autors a ima- en la cohesió social i la prevenció de conflictes. Com a part d’aquesta tasca, 
ginar futurs alternatius davant els conflictes, les desigualtats i la crisi climàtica. en el marc de l’Àgora en xarxa i les activitats paral·leles de MONDIACULT, es 
L’acte d’entrega dels premis, celebrat al Born, va incloure un debat i un concert, va celebrar un debat per sensibilitzar sobre els efectes dels conflictes armats 
afavorint l’intercanvi entre cultura, pensament i societat civil. D’altra banda, en la vida cultural i en aspectes com la persecució dels artistes o la destrucció 
a la seu de l’IEC, es va celebrar el seminari “Cultura, patrimoni i crisi a la del patrimoni. S’hi va presentar un informe publicat per la Càtedra, i elaborat 
Mediterrània: acció col·lectiva per la pau i la sostenibilitat”, per tractar com el per Laurence Cuny, sobre els mecanismes internacionals de protecció dels 
canvi climàtic, la inestabilitat política, les tensions socials i els desplaçaments músics en risc. En la mateixa jornada, la Fundació Gabeiras va organitzar una 
forçats amenacen la diversitat cultural i el patrimoni a la Mediterrània, i quines sessió sobre la cultura com a bé públic mundial i la seva relació amb els drets 
estratègies poden fer-hi front. La trobada, en la qual van participar nombrosos culturals.
experts de tot l’espai euromediterrani, va posar en relleu la necessitat d’una 
acció col·lectiva, inclusiva i transnacional, amb la participació de la societat civil. 
Ciutats 74 ÀGORACÍVICA L’eix de l ’Àgora Cívica sobre les ciutats i  l ’Objectiu 
Cultura es va construir en bona part sobre la 
Cimera de Cultura de CGLU, celebrada a Barcelona 
del 26 al 28 de setembre de 2025. La Cimera  
i Objectiu és el principal punt de trobada a escala mundial  
per a les ciutats,  els governs locals i  les xarxes 
culturals que treballen en la intersecció entre  
Cultura els drets culturals i  la sostenibil itat,  i  s’havia 
celebrat en edicions anteriors a Bilbao l ’any 2015,  
a Jeju l ’any 2017, a Buenos Aires l ’any 2019, a 
Esmirna l ’any 2021 i  a Dublín l ’any 2023. D’alguna 
manera es podria dir que la Cimera de CGLU  
és el MONDIACULT de les ciutats. 
La Cimera de Barcelona es va adaptar al  context 
específic de la ciutat en aquest extraordinari  mes 
de setembre del 2025, marcada per MONDIACULT 
de la UNESCO i la mateixa Àgora Cívica . En d’altres 
paraules, la Cimera de ciutats i  governs locals, 
organitzada per CGLU, va tenir un format molt  
més curt que en ocasions anteriors,  per adaptar-se 
als debats i  a les trobades que ja estaven  
previstes o s’estaven organitzant en el mateix 
MONDIACULT.
Els debats de la Cimera es van concentrar a 
presentar la proposta d’Objectiu Cultura per  
als ODS i  a destacar dos temes d’avantguarda  
en les polít iques i  els programes de les ciutats 
sobre drets culturals i  sostenibil itat:  d’una banda ,  
la relació entre els drets culturals i  les polít iques de 
benestar i  cures, i ,  de l ’altra ,  la dimensió cultural 
de l ’acció climàtica . La Cimera va incloure també 
un taller amb Carmen Zapata , comissionada de 
la Nit de Barcelona , i  es va cloure amb una sessió 
extraordinària amb alcaldes i  t inents d’alcaldia , 76
presidida per Maria Eugènia Gay, segona tinenta 
d’alcaldia de l ’Ajuntament de Barcelona .
La 6a Cimera de Cultura de CGLU es va titular  
“La cultura sempre forma part de la resposta”,  
i  el  seu programa anunciava que, en aquest context 
de reptes crítics que afronta la humanitat,  els 
debats culturals hi  han de ser presents de manera 
explícita .  La crisi  cl imàtica i  els seus múltiples  
i  variats impactes, l ’exclusió social i  la pèrdua  
dels valors compartits,  l ’accés l imitat als serveis 
bàsics i  als drets humans, els conflictes armats  
i  les disrupcions i  transformacions sense 
precedents generades per la tecnologia i  per 
debats polít ics que inciten a la polarització, tots 
aquests reptes tenen una base o un component 
que remet al  món de la cultura . Alhora , els debats 
culturals més “clàssics”,  com la importància de 
la memòria ,  la protecció del patrimoni,  l ’accés a 
processos creatius, la promoció de la diversitat 
o la validesa del coneixement crític i  basat en les 
evidències científiques, s’han situat també al centre 
del debat sobre el present i  el  futur de les nostres 
societats.
Aquest és un context que suscita incertesa ,  
por i  desconfiança . Ara , també tenim el treball  
i  el  compromís de moltes ciutats i  comunitats  
locals que amb energia i  determinació imaginen  
i  construeixen un futur més just,  solidari  i  sostenible 
per a totes les generacions. En altres paraules,  
és a les ciutats,  pobles i  altres assentaments 
humans on les comunitats i  els governs locals  
i  regionals actuen per afrontar els reptes actuals i 78 culturals i  les Agendes Locals sobre els Objectius 
aconseguir una transformació sistèmica . de Desenvolupament Sostenible de les ciutats  
La introducció de la Cimera es demanava si de Baie-Mahault,  Cuenca , Sanliurfa ,  Niterói  
“es pot aconseguir el  desenvolupament si  no i  Estrasburg, entre d’altres.
es permet que tothom doni sentit  als l locs que La Cimera va oferir també la presentació de Cultura 
habita”,  si  podem ser humans “sense les històries 21 Plus, el  nou marc de CGLU sobre drets culturals, 
i  les maneres de ser nostres i  diverses, que ens l ’evolució i  actualització de l ’Agenda 21 de la cultura 
inspiren i  ens permeten expressar emocions, afecte (2004) i  de Cultura 21 Accions (2015).  Aquest nou 
i  cura , i  aprendre dels altres”,  i  si  pot sobreviure marc permet a les ciutats fer una autoavaluació 
la humanitat si  no es reconeixen adequadament de l ’estat actual de les polít iques culturals locals 
les diverses formes de vida , coneixements i i  dissenyar nous programes basats en els drets 
aspiracions existents arreu del món, que impliquen culturals i  la sostenibil itat.
camins diversos cap a la sostenibil itat. La declaració final de la Cimera va ser presentada 
La Cimera va donar veu als projectes innovadors el 27 de setembre de 2025, i  mirava a la gran 
que posa en pràctica la ciutat de Terrassa  conferència de la UNESCO; que començava 
amb el nom de “GAS – Gènere, Accessibil itat  l ’endemà: “Fem una crida a tots els agents implicats 
i  Sostenibil itat”,  als programes sobre igualtat  a MONDIACULT 2025 perquè siguin ambiciosos 
de gènere i  a la l luita de les activistes de Bogotà , i  audaços, i  que tinguin cura de les persones i  el 
Alqosh i  Ciutat de Mèxic, als programes de planeta . Necessitem que les promeses fetes fa tres 
protecció del patrimoni de l ’estat de Califòrnia i  de anys, a MONDIACULT 2022, es facin realitat”. 
les ciutats de Balikesir,  Douala , Sanliurfa i  Buenos Aquesta crida aplegava dues reivindicacions 
Aires, i  al  compromís amb els drets culturals  importants del moviment municipalista .  D’una 
de Jeonju, Bilbao, Esmirna , Maricá i  Brazzavil le. banda , la necessitat que les polít iques culturals 
La Cimera també va destacar l ’activisme sobre nacionals s’actualitzin com “un entorn propici per 
acció climàtica de Manchester,  l ’ Institut Català al  respecte i  l ’exercici  de tots els drets humans, en 
de les Empreses Culturals,  el  Climate Heritage particular dels drets culturals”,  centrant-se en les 
Network, la xarxa de Julie’s Bycicle i  la xarxa sis àrees prioritàries identificades a MONDIACULT 
alemanya 2N2K, els programes que vinculen drets 2022: plena participació en la vida cultural per  
humans i  pobles indígenes, exposats per Dominic a tothom; drets econòmics i  socials dels artistes; 
WY Kanak, representant les Primeres Nacions l l ibertat artística i  l l ibertat d’expressió; diversitat 
del Pacífic;  l ’èmfasi en els drets de les noves l ingüística i  cultural;  drets dels pobles i  les 
generacions del País de Gal· les i  del Quebec,  comunitats a la seva identitat i  patrimoni culturals, 
i  la vinculació orgànica entre les polít iques  incloent-hi les expressions de les cultures dels 
pobles indígenes; i  protecció, retorn i  restitució dels 80 Cultura i activisme 
béns culturals.  Actualment,  molt poques polít iques climàtic a la COP 30
culturals nacionals respecten la subsidiarietat. 
CGLU demana que aquestes sis prioritats “s’han 
de desplegar amb polítiques transparents, ben 
dotades de recursos i  a diverses escales, amb un 
conjunt d’indicadors per mesurar el  seu impacte 
en els drets culturals i  la sostenibil itat,  creades 
conjuntament amb els governs locals i  regionals,  
la societat civil  i  totes les parts interessades clau”.
D’altra banda , la urgència d’obtenir un Objectiu 
Cultura específic a l ’Agenda post-2030 de les 
Nacions Unides. CGLU forma part de la campanya 
“Culture 2030 Goal” i  la Cimera afirmava que 
“aquesta no tan sols és una proposta factible 
i  creïble,  sinó essencial per localitzar totes les 
agendes”.  La Cimera demanava a la UNESCO  
i  als ministres de cultura aplegats a MONDIACULT 
“que facin realitat aquest objectiu específic ( . . .) ,  L’Àgora Cívica va oferir una sessió sobre la cultura com a element clau de 
que comparteixin aquesta proposta amb els l’acció climàtica, amb veus vehements que descriuen el canvi climàtic no no-
més com a una crisi ecològica o econòmica, sinó també cultural. Des de les 
ministres d’Afers Exteriors i  els ambaixadors a Nova Primeres Nacions del Pacífic que veuen els seus cementiris submergits i s’en-
York” i  que es comprometin a fer que “la proposta fronten a la pèrdua d’accés a les tradicions ancestrals, fins a les vides nòma-
d’un Objectiu Cultura sigui òbvia per a tothom el des amenaçades a la regió d’Euràsia, juntament amb veus joves que demanen 
2027, quan el Fòrum Polític d’Alt Nivell  comenci  una acció cultural comunitària i les comunitats ugandeses que regeneren els 
paisatges a través de símbols culturals i el diàleg intergeneracional, el missatge 
els debats sobre l ’Agenda post-2030 de l ’ONU”. és clar: com a guardians de la memòria, la identitat i els drets culturals, els 
Així,  l ’Àgora Cívica , amb l ’eix dedicat a les ciutats  governs locals i regionals han de garantir un paper clau per a la cultura en 
i  l ’Objectiu Cultura va realitzar una contribució la configuració de l’agenda climàtica. La sessió formava part de la Cimera de 
Cultura de CGLU, que treballa aquest tema de manera explícita des de l’infor-
molt clara a la mateixa MONDIACULT i ,  també,  me sobre Cultura i Desenvolupament Climàtic Resilient (així com amb el seu 
va reforçar la capacitat de totes les persones  curs en línia o MOOC homònim) i, més recentment, amb l’aprovació del marc 
i  institucions que treballen o pertanyen als  Cultura 21 Plus. La sessió va acabar amb una crida perquè les considera- 
governs locals. cions culturals s’integrin plenament en la governança climàtica en el camí cap 
a la COP30 de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic 
(amb la campanya WeMakeTomorrow, entre d’altres) i més enllà i per l’adopció 
d’una governança multinivell que connecti explícitament acords internacio-
nals amb marcs nacionals i realitats locals.
Un Objectiu Cultura 82 “adopció voluntària” de l’Objectiu Cultura, és a dir, que l’incorporin com si ja 
fos una realitat, tant en les seves polítiques com en l’explicació d’aquestes 
en els ODS en els Fòrums d’Alt Nivell de les Nacions Unides que vetllen per l’assoliment 
dels ODS. Aquesta estratègia d’adopció voluntària ja està sent emprada 
per ciutats com Estrasburg i països com Hawaii o Euskadi. Amb motiu de la 
celebració a Barcelona de MONDIACULT 2025, la campanya Culture 2030 
Goal va rebre el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de 
Catalunya per a la redacció dels documents, un suport paral·lel al rebut 
per altres institucions com el Consell Nòrdic o la xarxa Culture Next.
L’acte de presentació del document “L’Objectiu Cultura, de la necessitat a 
la realitat” es va realitzar el dissabte 27 de setembre de 2025, i va comp-
tar amb el discurs inaugural de Sònia Hernàndez, consellera de Cultura 
de la Generalitat de Catalunya, i de tots els líders de la campanya. Durant 
la cloenda van tenir lloc els agraïments dels ministres de Cultura del Brasil 
i d’Espanya, així com de la relatora de les Nacions Unides sobre els Drets 
Culturals i el director general adjunt per a la Cultura de la UNESCO. El do-
cument “L’Objectiu Cultura, de la necessitat a la realitat” va ser celebrat 
de manera gairebé unànime pels participants de l’Àgora Cívica. També, els 
debats sobre l’Objectiu Cultura van protagonitzar diverses sessions oficials 
de MONDIACULT i, de fet, la declaració final de MONDIACULT inclou una 
menció explícita a l’Objectiu Cultura: “Reconeixem que, en un futur marc de 
desenvolupament decidit pels estats membres mitjançant els mecanismes 
L’Àgora Cívica va aplegar les xarxes culturals del món en la presentació del de les Nacions Unides, la cultura s’hauria de considerar un objectiu inde- 
document “L’Objectiu Cultura, de la necessitat a la realitat”. El document pendent per dret propi”. 
presenta com hauria de ser un Objectiu Cultura en els ODS, amb deu metes 
concretes dedicades als drets culturals, el patrimoni material i immaterial, els 
pobles indígenes, la mobilitat artística, els drets dels professionals de la cultura, 
la dimensió cultural de l’acció climàtica, la cultura de la pau, la diversitat de les 
expressions culturals, les institucions culturals i la transversalitat de la cultura. 
A més, cadascuna d’aquestes metes té associats diversos indicadors, tant 
quantitatius com qualitatius. El document és el resultat dels treballs de la cam-
panya Culture 2030 Goal, que aplega la Federació Internacional de Bibliote-
ques (IFLA), el Consell Internacional de Museus (ICOM), la Federació mundial 
de Coalicions per la Diversitat Cultural (FICDC), el Consell Internacional de 
Monuments (ICOMOS) i altres xarxes de la societat civil, a més de l’organitza-
ció internacional de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU).
El document, també, esbossa un pla d’acció per arribar amb solidesa al debat 
sobre la futura agenda mundial del desenvolupament, una negociació que no 
començarà fins al juliol del 2027. Així, el document proposa ampliar les bases 
de suport a l’Objectiu Cultura i impulsar un grup de països líders que facin una 
Informe mundial de la UNESCO 84 Aliança Catalunya 2030:  
sobre polítiques culturals.  Impulsar la cultura, 
La cultura: l’ODS absent transformar el món
La Declaració final de MONDIACULT 2022 va demanar a la UNESCO que L’Aliança Catalunya 2030 és una coalició d’actors públics i privats creada 
elaborés de manera periòdica un informe global sobre polítiques culturals, l’any 2020 arran d’un mandat del Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de 
amb l’objectiu de disposar d’una anàlisi concreta de la situació en relació amb treballar conjuntament per assolir els ODS. Coordinada pel Consell Assessor 
els diversos reptes identificats en aquell moment, com ara les garanties dels per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat, l’Aliança inclou 
drets culturals, les polítiques de suport a l’educació cultural, el paper de la cul- actualment 95 organitzacions i, des del 2025, disposa d’un grup de treball 
tura en el foment de la pau o el vincle entre cultura i crisi climàtica. Tot i que específic sobre cultura i sostenibilitat. En el marc de l’“Àgora en xarxa”, 
la UNESCO publica regularment informes centrats en àmbits concrets de la l’Aliança va celebrar la jornada “Impulsar la cultura, transformar el món” (en 
cultura, l’Informe mundial de la UNESCO sobre polítiques culturals. La cultura: podeu trobar l’enregistrament aquí), concebuda com un espai de reflexió 
l’ODS absent, presentat el setembre del 2025 a Barcelona, es pot conside- sobre la vinculació entre els drets culturals i la sostenibilitat. A l’acte hi van 
rar el primer document amb aquest ampli abast temàtic publicat per aquesta participar expertes locals i internacionals, que van enriquir el debat amb 
organització des de fa 25 anys. Com suggereix el seu títol, l’informe també punts de vista complementaris. La jornada s’emmarca dins d’un projecte 
destaca per fer una crida a l’acció, tot demanant especialment que l’Agenda amb el mateix títol que té per objectiu elaborar una carta de compromisos 
global post-2030, que haurà de substituir els actuals ODS, inclogui un objec- per situar la cultura com a dret fonamental i element estructural de la sos-
tiu específic centrat en la cultura, i entenent la cultura no només com un mitjà tenibilitat a Catalunya. Aquesta reflexió també vol contribuir als esforços 
per assolir altres dimensions del desenvolupament, sinó com un aspecte inhe- globals per reconèixer el paper de la cultura en els ODS i en les futures agen-
rent, distintiu, en el desenvolupament sostenible. des sobre desenvolupament sostenible.
Ecosistemes  86 ÀGORACÍVICA Els ecosistemes culturals contemporanis habiten 
un moment de canvi profund en què es redefineixen 
els marcs simbòlics, les pràctiques socials i  les 
de la cultura infraestructures que sostenen la vida cultural.  
La digitalització, els canvis en les pràctiques 
socials,  la redefinició dels drets culturals,  la 
concentració de poder en les plataformes i  la 
fragil itat creixent dels models econòmics existents 
han transformat radicalment el  terreny que habita 
la cultura . Les converses de l ’Àgora Cívica mostren 
que ja no és adequat parlar de “sector cultural” 
com un conjunt d’activitats delimitades, sinó que 
cal entendre la cultura com una constel· lació 
d’interdependències que inclouen producció, 
mediació, circulació, governança i  comunitats. 
Aquesta perspectiva reclama una mirada sistèmica 
i  relacional,  capaç de superar compartiments 
estancs i  d’articular respostes coordinades 
als reptes actuals.  A partir  de les aportacions 
recoll ides, es poden identificar tres grans 
dimensions que permeten interpretar i  projectar  
el  futur dels ecosistemes culturals.
La primera dimensió se centra en la transformació 
dels entorns culturals i  la consolidació d’una 
ecologia híbrida . La distinció entre espai f ísic  
i  espai digital  ha perdut rellevància , ja que 
els públics es mouen amb naturalitat entre 
experiències presencials i  remotes, entre 
pràctiques col· lectives i  formes d’interacció  
en xarxa . El l lenguatge digital  impregna la 
quotidianitat i  els públics ja no es classifiquen 
segons la seva presència o la seva virtualitat,  
sinó que emergeixen com a subjectes híbrids  
amb expectatives diverses i  canviants. En aquest 88 salut,  urbanisme i  cohesió social,  generant 
escenari,  els equipaments culturals —museus, centres impactes directes i  perdurables. 
d’arts digitals,  equipaments de proximitat o espais En aquest marc, els públics adquireixen un 
comunitaris— necessiten convertir-se en espais porosos protagonisme decisiu:  ja no es tracta de 
i  permeables, on es combinin la presencialitat i  la destinataris que reben una programació, sinó  
dimensió digital  sense jerarquies. La immersió cultural de ciutadania activa que legitima , orienta i  participa 
adquireix noves formes, no necessàriament vinculades en la definició cultural del territori .  Això requereix 
a la tecnologia , sinó a la capacitat de generar rituals enfortir  la mediació, l ’educació cultural i  les 
compartits,  experiències memorables i  processos de polít iques d’accés universal,  així  com desplegar 
reconeixement mutu. L’expansió del que s’ha anomenat instruments que incorporin la cultura com a principi 
“quart espai digital”  transforma comportaments  d’acció pública . Quan la cultura es reconeix com 
i  maneres de construir identitats i  relacions, intensificant a espai de drets,  els continguts, les institucions 
la interdependència entre pràctiques culturals,  consums i  els processos prenen una nova rellevància , ja 
digitals i  dinàmiques socials.  Aquesta nova realitat exigeix que intervenen en la construcció d’identitats,  en 
formes de mediació renovades, una governança flexible el  benestar emocional,  en la cohesió comunitària 
i  criteris de disseny cultural orientats a les persones, de i  en la capacitat crítica necessària per afrontar 
manera que la hibridació reforci la dimensió comunitària les transformacions globals.  Cal situar també 
i  no acceleri  desigualtats preexistents. La cultura pot l ’educació al  centre d’aquesta infraestructura , 
actuar així  com a contrapès crític en un entorn digital integrant polít iques culturals i  educatives que 
sovint governat per lògiques extractives i  opaques. fomentin la creativitat,  la mediació i  el  pensament 
La cultura com a infraestructura de transformació crític des de les primeres etapes de la vida  
democràtica i  territorial  compon la segona dimensió. i  al  l larg de tot el  cicle vital.
Les converses evidencien que la cultura aporta capacitat Aquesta dimensió s’entrellaça amb els models  
narrativa , relacional i  crít ica , i  que aquestes dimensions de governança col· lectiva vinculats a la cultura 
són essencials per orientar transicions ecològiques, com a bé comú. Les pràctiques comunitàries 
socials i  digitals.  La cultura no ha de ser concebuda mostren que la cultura pot funcionar com un recurs 
com un instrument subordinat a altres polít iques, sinó compartit  que es gestiona des de la proximitat, 
com un element estructural capaç d’articular vincles basant-se en valors de corresponsabil itat,  cures  
socials,  generar capacitats i  construir sentit  compartit  en i  confiança . L’èmfasi no es posa en la 
moments d’incertesa . Les transicions culturals només es infraestructura física o en el resultat f inal,  sinó en 
poden materialitzar si  es reforça la capacitat d’acció dels el  procés i  en els vincles que es generen durant el 
governs locals,  ja que és en l ’àmbit territorial  on es poden desenvolupament d’un projecte. La cultura entesa 
articular polít iques transversals entre cultura , educació, com a comú possibil ita formes d’autogestió que 
90
democratitzen la presa de decisions i  reforcen l ’arrelament 92 En paral· lel ,  es constata la necessitat d’eco- 
territorial,  oferint un model alternatiu a les lògiques sistemes de creació que articulin temps, espais  
jeràrquiques o mercantil itzades. Aquest tipus d’iniciatives i  suport mutu. La creació contemporània  
demostren que la participació ciutadana en la cultura no es caracteritza per la intermitència i  la fragil itat,  
només millora l ’accés, sinó que incrementa la capacitat  i  requereix estructures flexibles que donin suport 
de les comunitats per definir les seves pròpies necessitats a la recerca , a l ’experimentació i  a la col· laboració. 
i  per construir institucions culturals més resil ients i  més Les residències i  els programes de mobil itat tenen 
coherents amb els valors del territori .  En aquest sentit ,  sentit  quan es conceben com a laboratoris de 
la cultura es converteix en una infraestructura relacional transformació, no com a plataformes productives 
que opera com a espai de reconeixement, de mediació  intensives. La cura —entenent-la com a condició 
i  de transformació social. material,  emocional i  relacional— s’ha de considerar 
La tercera dimensió posa el focus en la necessitat un principi estructural de sostenibil itat,  no un 
d’imaginar nous models econòmics i  de governança element accessori.  El  futur de la creació passa 
cultural que permetin afrontar els desequil ibris generats per configurar una “xarxa de xarxes” que combini 
per la digitalització i  per l ’expansió de les plataformes, arrelament local i  connexió internacional,  que 
garantint una distribució més justa del valor i  una estableixi  vincles entre institucions i  col· lectius 
sobirania cultural efectiva en l ’entorn digital.  Tot i  que les diversos i  que asseguri continuïtat més enllà de 
eines digitals han democratitzat la producció i  la difusió projectes puntuals.  Aquesta lògica enforteix la 
cultural,  no han democratitzat la remuneració ni  l ’accés als cohesió del sistema cultural i  contribueix a una 
beneficis.  L’ecosistema digital  tendeix a concentrar valor distribució més equitativa de les oportunitats  
en poques corporacions, mentre que creadors, col· lectius i  dels recursos.
i  organitzacions de proximitat afronten noves formes de La síntesi d’aquestes tres dimensions mostra que 
precarietat.  El poder que acumulen les plataformes —a la cultura s’ha convertit  en un element central per 
través d’algoritmes opacs, recopilació massiva de dades  comprendre i  gestionar les grans transformacions 
i  criteris de recomanació no transparents— planteja  del temps. Ja no es tracta només de produir 
un risc directe per a la diversitat cultural i  per a l ’equitat continguts o de gestionar equipaments, sinó de 
del sistema . Davant d’això, es fa imprescindible imaginar construir infraestructures que possibil it in vincles, 
marcs reguladors i  models de sobirania cultural digital sobiranies, relacions de confiança i  capacitat 
que garanteixin transparència , redistribució del valor crítica . Els ecosistemes culturals,  entesos com  
i  protecció dels drets culturals en l ’entorn virtual.  Les a relacions culturals multidimensionals,  reclamen 
institucions culturals poden tenir un paper central com  polít iques públiques valentes, una governança 
a espais de reintermediació justa , aportant criteris  oberta i  models econòmics que reforcin el  valor 
de qualitat,  diversitat i  responsabil itat que contrarestin  públic de la cultura . El futur exigeix imaginar formes 
les lògiques de mercat pur.
de convivència que combinin tecnologia i  proximitat,  drets 94 i  la descoberta dels continguts. En tercer l loc, 
i  innovació, experimentació i  comunitat,  i  que permetin que es recomana enfortir  ecosistemes de creació 
les pràctiques culturals continuïn actuant com a espai de flexibles i  sostinguts, amb residències concebudes 
significació col· lectiva en un món altament interconnectat. com a espais de recerca , polít iques de mobil itat 
En aquest escenari,  la cultura pot esdevenir un més accessibles, i  xarxes de suport basades  
laboratori  de futur,  capaç d’anticipar canvis,  de proposar en la cura , la mediació i  el  retorn comunitari .  
imaginaris alternatius i  d’oferir metodologies per abordar Això implica impulsar polít iques culturals que 
reptes complexos —des de la sostenibil itat f ins a la treball in de manera coordinada amb l ’educació, 
cohesió social,  des de la digitalització fins a la justícia la salut,  l ’urbanisme i  la cohesió social, 
territorial.  Les institucions, les comunitats i  els creadors generant impactes que transcendeixin els l ímits 
hauran d’aprendre a treballar des de la cooperació i  la administratius tradicionals. 
corresponsabil itat,  compartint recursos, ampliant les Per acabar,  cal reforçar la cultura com a 
xarxes de cura i  garantint que ningú no quedi exclòs  infraestructura democràtica , dotant la ciutadania 
de les oportunitats i  dels beneficis de la vida cultural.  d’oportunitats reals de participació, codisseny 
En definitiva , el  futur dels ecosistemes culturals i  corresponsabil itat,  i  assegurant que la cultura 
dependrà de la capacitat col· lectiva per transformar la estigui present en les agendes de salut,  educació, 
cultura i  la seva governança en un espai d’acció pública , sostenibil itat i  cohesió territorial.  Aquestes l ínies 
d’experimentació democràtica i  d’ imaginació compartida , d’acció, tot i  la seva brevetat,  dibuixen un horitzó 
capaç de sostenir un projecte de societat més just,  més compartit:  un ecosistema cultural més just,  més 
plural i  més resil ient. resil ient i  més alineat amb les necessitats d’un futur 
A partir  del conjunt de converses, emergeix un acord profundament híbrid i  interdependent.
implícit  sobre les l ínies d’acció que poden enfortir 
els ecosistemes culturals en aquest moment de 
transformació accelerada . En primer l loc, calen 
instruments de cooperació estable entre administracions, 
agents culturals,  comunitats i  tercer sector,  superant la 
fragmentació institucional que encara l imita la coordinació 
entre àrees i  actors, fent possible una acció pública més 
transversal.  En segon l loc, és imprescindible avançar cap 
a models econòmics i  digitals més justos, que garanteixin 
transparència algorítmica , redistribució del valor generat 
per les plataformes i  protecció efectiva dels drets culturals 
en entorns híbrids; això inclou explorar infraestructures 
públiques o cooperatives que assegurin la diversitat  

Reimaginar la cultura: 98 EN RESiDÈNCiA  
de la producció  Artistes als Instituts
al valor social
En el marc de l’XI trobada Cultura i Ciutadania i l’Àgora Cívica, Justin O’Connor, El programa “EN RESiDÈNCiA. Artistes als instituts” va ser posat en marxa 
professor d’Economia Cultural a la Universitat d’Adelaide, va compartir amb a Barcelona el setembre del 2009, en el marc del desplegament del Pla Es-
Pau Rausell Köster, professor titular d’Economia Aplicada de la Universitat tratègic de Cultura Nous Accents i de la creació del Consell de la Cultura de 
de València i director de l’Àrea de Recerca en Economia de la Cultura i Turis- Barcelona. És un programa que vincula cultura i educació. EN RESiDÈNCiA 
me, un diàleg amb el títol “Reimaginar la cultura: de la producció al valor social”. introdueix els processos de creació artística als centres públics d’educació 
Una conversa que va invitar a revisar de manera crítica alguns dels models secundària obligatòria (ESO). Al llarg de tot un curs, i dins de l’horari lectiu, 
i categories que han orientat les polítiques culturals en les últimes dècades, els i les artistes desenvolupen un procés de creació propi, conjuntament amb 
així com a repensar els marcs des dels quals concebem la producció i el valor l’alumnat i els seus docents, i amb l’acompanyament dels equips de media- 
cultural. Les trajectòries d’ambdós participants van ser clau per ampliar la re- ció, experts en el comissariat i la coordinació de cada procés de creació. 
flexió sobre cultura i societat, aportant una mirada històrica i política a l’hora Des de la primera edició del programa, s’han realitzat un total de 273 residèn-
d’abordar les tensions entre valor cultural i valor econòmic, explorant camins cies, en 73 instituts, amb l’acompanyament de 325 artistes i 265 docents, 
per pensar la cultura més enllà de la seva possible instrumentalització, des i amb la participació de 4.800 alumnes. Al llarg dels anys, EN RESiDÈNCiA 
de la necessitat urgent d’imaginar altres futurs possibles per a la construcció ha desbordat el seu àmbit territorial; actualment, en cooperació amb el 
d’un ecosistema cultural comú. Per això, es va proposar replantejar les nostres Consorci del Besòs i la Generalitat de Catalunya, també es realitza a ciutats 
formes d’organitzar, valorar i sostenir la producció cultural, posant al centre de l’àrea metropolitana de Barcelona (Badalona, l’Hospitalet de Llobre-
la seva dimensió social, la seva capacitat transformadora i el seu paper essen- gat, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet), 
cial en la construcció de ciutadania. Amposta i Lleida. EN RESiDÈNCiA es va presentar dins del marc de les 
activitats de l’Àgora Cívica.
Un decàleg per la dignitat laboral 100 Carta de la  
i professional en la gestió cultural Cultura Justa
Darrerament ha augmentat la conscienciació sobre la precarietat laboral L’any 2024 es va publicar la Carta del Moviment de la Cultura Justa, una ini-
i professional en molts sectors, com ara la gestió cultural: sovint, les persones ciativa internacional, sorgida de la col·laboració entre nombroses institucions, 
que hi treballen han de conviure amb categories laborals i salaris inadequats, xarxes i experts, per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment 
un excés de tasques i funcions, horaris que dificulten la conciliació personal dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes 
i familiar, licitacions inadequades, etc. Davant d’això, l’any 2024 l’Associació i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i in-
de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) va impulsar tercanvis culturals més equilibrats. La Carta s’emmiralla en el moviment del 
un procés de reflexió que conduiria a la publicació, el setembre del 2025, del “comerç just” i n’adapta la fórmula a la realitat de les pràctiques culturals. Per 
Decàleg per la dignitat laboral i professional de la gestió cultural a Catalunya. això, planteja vuit principis orientadors, relatius, entre d’altres, a les condicions 
El Decàleg analitza les causes, les conseqüències i les males pràctiques que de treball, el dret a accedir a expressions culturals diverses, la igualtat de gè-
generen la precarietat tant en l’àmbit laboral (persones assalariades) com nere, l’ètica digital, el respecte pel medi ambient o la conscienciació pública 
professional (persones autònomes o empresàries), i planteja deu eixos de al voltant de la cultura justa. La Carta, que fins ara s’ha traduït a una desena 
millora, des de reconèixer la vàlua de la cultura fins a la igualtat de drets i deures de llengües i ha rebut l’adhesió de més de 170 institucions i persones, va ser 
laborals, sense cap tipus de discriminació, passant pel reconeixement dels presentada a Barcelona, per part de la Comissió Alemanya per la UNESCO, 
títols acadèmics, el dret de treballar en equips complets, qualificats i compe- la seva principal institució promotora, en una sessió de l’Àgora Cívica i en altres 
tents o el reconeixement de les propostes tècniques enfront de la proposta activitats paral·leles de la conferència MONDIACULT. 
econòmica en les licitacions públiques. En una de les sessions de l’Àgora 
Cívica, centrada en la lluita contra la precarietat, hi va participar l’APGCC, que 
hi va presentar el Decàleg.
Òh!pera 102 Manchester  
a Barcelona
El programa Òh!pera va ser un dels projectes culturals innovadors seleccio- Amb motiu de les festes de la Mercè, Barcelona convida cada any una al-
nats per la UNESCO per a la seva explicació en un esdeveniment paral·lel en tra ciutat del món a participar-hi; ciutats com Medellín, París, Roma, Istanbul, 
el programa oficial de MONDIACULT 2025. Es tracta d’un projecte de crea- Dakar, Quito o Beirut han estat ciutats convidades a la Mercè en anys anteriors. 
ció de microòperes contemporànies impulsat pel Disseny Hub Barcelona i el L’any 2025 la ciutat convidada va ser Manchester, amb la qual Barcelona 
Gran Teatre del Liceu, i amb la implicació de les escoles de disseny de la ciutat. comparteix el passat industrial, la importància del moviment obrer, i una gran 
El principal objectiu és que el llenguatge operístic incorpori tendències del riquesa cultural vinculada a les indústries creatives. En la preparació de la 
disseny contemporani. Cada edició promou la creació de tres microòperes Mercè, i coincidint de manera molt significativa amb l’Àgora Cívica de MON-
originals al llarg d’un procés d’un any i mig, que va des de la pàgina en blanc DIACULT, Manchester i Barcelona van compartir un procés de treball artístic 
fins a l’estrena. Les microòperes tenen una durada aproximada de 30 minuts, conjunt per intercanviar experiències, adquirir aprenentatges i traçar compli- 
un màxim de sis intèrprets i es representen en espais no convencionals del citats entre artistes, companyies i agents culturals d’una i altra ciutat. En aquest 
backstage del Liceu, oferint un recorregut immersiu. Les temàtiques són ple- context, el 26 de setembre es va organitzar una jornada professional amb 
nament actuals: estètica i pressió social, canvi climàtic, diversitat, identitat el títol “Comunitat, diversitat i representació a l’espai públic”, que va posar el 
o intel·ligència artificial. Des del 2021, Òh!pera ha produït 14 microòperes, ha focus en la diversitat i la construcció comunitària, tenint en compte que aquest 
involucrat més de 200 estudiants i ha rebut més de 4.500 espectadors, amb és un element molt present en les polítiques culturals de les dues ciutats. 
reconeixements com els premis LAUS i ESENCIALES. Actualment forma L’activitat va ser coorganitzada amb l’Institut Català de les Indústries Culturals 
part del Grec Festival de Barcelona i busca expandir-se internacionalment (ICEC) i l’Ajuntament de Manchester, i amb Without Walls, Xtrax, Arts Council 
a través de coproduccions i intercanvis artístics. England, Unlimited i British Council Spain.
El CoNCA acull la trobada  104
a Barcelona dels membres  
de la xarxa IFACCA Guia de  
lectura
El recull de referències bibliogràfiques que 
presentem a continuació comprèn textos que 
permeten aprofundir en els sis eixos temàtics 
de l’Àgora Cívica. S’hi han inclòs algunes 
publicacions que es van presentar o es  
van debatre en el marc de l’Àgora Cívica  
o de MONDIACULT, així com altres referències 
rellevants en cadascuna de les temàtiques.  
La selecció vol oferir una orientació general  
i  no pretén ser exhaustiva.
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya (CoNCA) és mem-
bre associat de la Federació Internacional de Consells de les Arts i Agències 
Culturals (IFACCA), una xarxa que reuneix gairebé un centenar de ministeris 
i agències de suport a la cultura d’arreu del món. Aprofitant la presència a Bar-
celona, en el marc de la conferència MONDIACULT, de més de 80 delegats de 
47 dels països membres d’IFACCA, el CoNCA va donar suport a l’organització 
d’una sessió de treball de la xarxa. En aquest marc, el CoNCA va presentar la 
seva línia de treball en arts i educació, amb iniciatives com el Fòrum de les Arts 
a l’Educació i la Carta de les Arts a l’Educació, i va proposar la creació d’un grup 
de treball d’IFACCA en aquest àmbit. D’altra banda, el CoNCA també va traduir 
al català el dossier “Traçant el futur: la cultura és la nostra brúixola”, elaborat per 
la IFACCA per als debats de MONDIACULT i que aborda qüestions com els 
drets culturals o la presència de la cultura a les agendes globals.
Drets culturals Diversitat cultural 106 Tecnologies Cultura i pau
i lingüística i intel·ligència artificial
Ajuntament de Barcelona (2021). Fem Baltà, Jordi (2021). Cultural Relations:  
Cultura: Pla de Drets Culturals de Barcelona . A. Gil, Yásnaya Elena (2023). Ää: manifiestos Ginsburg, Jane C. (2025). “Humanist Key Approaches in Fragile Contexts.  
Disponible a https://www.barcelona.cat/ sobre la diversidad lingüística .  Almadía. Copyright”. Journal of Free Speech Law ,  How Cultural Relations Can Enhance Peace 
barcelonacultura/sites/default/files/fem_ vol. 6. Disponible a https://papers.ssrn.com/ and Stability .  EUNIC, British Council i Institut 
cultura._pla_drets_culturals_de_barcelona_.pdf Baltà Portolés, Jordi; Bobes González, J.; sol3/papers.cfm?abstract_id=5170170 für Auslandsbeziehungen (ifa).  
Mestres, À. (2024). El tractament  Disponible a https://eunic.eu/news/cultural-
Ajuntament de Roma i Ciutats i Governs de la diversitat cultural a les institucions Kulesz, O.; Allen, J. P.; Basanta, A.; relations-key-approaches-in-fragile-contexts-
Locals Units (CGLU) (2020).  La Carta  culturals catalanes.  Consell Nacional Bensamoun, A.; Brin, C.; Jacquier, Y.; report-available 
de Roma 2020: El derecho a participar libre de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Rankin, V.; Myles, B.; Guèvremont, V. (2025). 
y plenamente en la vida cultural es vital para Disponible a https://drac.cultura.gencat.cat// Interdisciplinary Dialogues: Rethinking Culture Cuny, Laurence (2024). The evolution of 
nuestras ciudades y comunidades .  handle/20.500.12368/33846#page=1 in the Age of AI .  Obvia. Disponible a  international protection mechanisms for 
Disponible a https://agenda21culture.net/es/ https://doi.org/10.61737/DQDB9915 musicians at risk. A historical perspective 
documentos/la-carta-de-roma-2020 Generalitat de Catalunya (2025).  exploring Pau Casals’ legacy .  Càtedra 
Pacte Nacional per la Llengua.  Relatora especial de l’ONU en l’esfera  UNESCO Pau Casals.  
Comissió Europea (2025). Culture and Health: Disponible a https://llengua.gencat.cat dels Drets Culturals (2025). Inteligencia Disponible a https://www.catedra.paucasals.
Time to Act .  Disponible a https://op.europa.eu/ /ca/pactenacionalperlallengua/inici/ Artificial y creatividad. Assemblea  eu/levolucio-dels-mecanismes-internacionals-
en/publication-detail/-/publication/be89805d- General de l’ONU. Disponible a  de-proteccio-dels-musics-en-risc-una-
9cf8-11f0-97c8-01aa75ed71a1/language-en UNESCO (2001). Declaració Universal  https://www.ohchr.org/es/documents/thematic- perspectiva-historica-que-explora-el-llegat-de-
de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural. reports/a80278-report-special-rapporteur- pau-casals/
Diputació de Barcelona (2025). Declaració Disponible en català a https://irla.cat/wp- field-cultural-rights-alexandra 
de Barcelona pels Drets Culturals: La content/uploads/2015/11/TP8-diversitat.pdf Diversos autors (2021). Col·lecció Futuro 
cultura és la llavor dels drets col·lectius. i en altres llengües a https://www.unesco.org/ UNESCO (2025). Report of the Independent en Tránsito  (13 volums). Comisión para el 
Disponible a  https://www.diba.cat/ca/web/ es/legal-affairs/unesco-universal-declaration- Expert Group on Artificial Intelligence  Esclarecimiento de la Verdad, la Convivencia 
culturopolis#DECLARACIO cultural-diversity and Culture .  Disponible a https://www.unesco. y la No Repetición [Colòmbia] i Rey 
org/en/articles/new-expert-report-explores- Naranjo Editores. Disponible a https://web.
Grup de Friburg (2007). Declaració de Friburg UNESCO (2005). Convenció sobre la how-ai-transforming-culture comisiondelaverdad.co/futuro-en-transito 
sobre els Drets Culturals .  Disponible en català Protecció i la Promoció de la Diversitat de les 
a  https://irla.cat/wp-content/uploads/2015/11/ Expressions Culturals .  Disponible en català Diversos autors (2024). Collective Study 
TP8-diversitat.pdf i  en altres llengües a  a https://interaccio.diba.cat/sites/interaccio. in Times of Emergency .  L’internationale. 
https://www.unifr.ch/ethique/en/research/ diba.cat/files/convencio_diversitat.pdf i  en Disponible a https://www.internationaleonline.
publications/fribourg-declaration.html altres llengües a https://unesdoc.unesco.org/ org/publications/collective-study-in-times-of-
ark:/48223/pf0000246264_spa.locale=en emergency/ 
Ministeri de Cultura (2025). Pla de  
Drets Culturals 2025-2030 .  Disponible a  UNESCO (2025). Report of the Independent 
https://planderechosculturales.cultura.gob.es/ Expert Group on Culture for Peace .  
consulta-el-plan/descarga-el-plan.html Disponible a https://www.unesco.org/en/
mondiacult/culture-peace 
Shaheed, Farida (2021). Acciones culturales 
para impulsar la igualdad de genero en las 
ciudades y territorios .  CGLU. Disponible a 
https://agenda21culture.net/sites/default/
files/2025-05/report_9_-_cultural_policies 
_and_gender_equality_-_es.pdf
Villarroya, Anna; Ollé, Berta (2026). Cultura 
para todas y todos: guía para promover 
la igualdad de género en la elaboración 
de políticas .  UNESCO. Disponible a 
https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/
pf0000395704
Ciutats i Objectiu Cultura Ecosistemes de la cultura 108 Crèdits
Brennert, Kai; Gesuri, D. I.;  Giliberto, F.; Associació de Professionals de la Gestió 
Hodgkinson, K.; i  Ivo Franco, P. A. (2023).  Cultural de Catalunya (APGCC) (2025). 
The Missing Foundation: Culture’s Place  Decàleg per la dignitat laboral i professional L’Àgora Cívica és una iniciativa  Relatories i síntesis utilitzades 
Within and Beyond the UN Sustainable de la gestió cultural a Catalunya: Mesures conjunta de: per a l’elaboració d’aquesta 
Development Goals. British Council. a implementar per combatre la precarietat. publicació:
Disponible a https://www.britishcouncil.org/ Disponible a https://apgcc.motorerp.com/ Ajuntament de Barcelona
research-insight/missing-foundation-report Diputació de Barcelona Laura Arau
Comissió alemanya per a la UNESCO i altres 
Campanya Culture 2030 Goal (2025). (2024). Carta del Moviment de la Cultura Generalitat de Catalunya Anne Aubry
L’Objectiu Cultura, de la necessitat a la realitat . Justa. Disponible a https://www.fair-culture.org/ Ministeri de Cultura Christelle Blouët
Disponible a https://culture2030goal.net/sites/ wp-content/uploads/go-x/u/0bb175e6-775e- Zoé Boutte
default/files/2025-09/culture2030goal_culture- 4e3b-815a-57fcefea84a8/DUK_Brochure_Fair_
goal-v10-cat.pdf Culture_Charter_CAT.pdf Amb la col·laboració de: Juan José Camargo Flechas
CGLU (2025). C21plus: Un compromiso Consell de la Cultura de Barcelona (2025). Centre de Cultura Contemporània  Christo Casas
renovado para hacer de la cultura  Tractament normatiu de les especificitats  de Barcelona (CCCB) Alba Colombo
un elemento central en las ciudades  de la cultura: diagnosi i propostes .  
y comunidades sostenibles .  Disponible  Disponible a https://www.barcelona.cat/ Centre d’Estudis i Recursos  Laurence Cuny
a https://www.agenda21culture.net/es/ consellcultura/wp-content/uploads/2025/07/ Culturals (CERC) de la Diputació  Katherine Curaqueo
documentos/cultura-21-plus Informe-final_Especificitats-Cultura_DEF.pdf de Barcelona
Equip Cultura y Ciudadanía  
Ciutats i Governs Locals Units  
CGLU (2025). La cultura sempre és  O’Connor, Justin (2024). Culture is not an (Ministeri de Cultura)
a la resposta. Declaració final de la 6a industry: Reclaiming art and culture for the (CGLU)
Ariana Fernández
Cimera de Cultura de CGLU .  Disponible a common good .  Manchester University Press. Institut d’Estudis Catalans (IEC)
https://agenda21culture.net/sites/default/ Agostina Ferrando Menendez
files/2025-09/barcelona2025_declaration_ Prieto de Pedro, Jesús (2025). La cultura Museu d’Art Contemporani  
draft1_cat.pdf como bien público mundial, esencial, básico de Barcelona (MACBA) Beatriz García
y de primera necesidad .  Ministeri de Cultura. Laia Gargallo
Potts, Andrew (2021). El papel de la cultura Disponible a https://www.cultura.gob.es/dam/
en el desarrollo resiliente al clima. CGLU jcr:72f71867-7b42-4f1a-aebd-093d37d867b8/ Coordinació de la publicació: Luca Gervasoni
i  Climate Heritage Network. Disponible a informe-cultura-bien-gabeiras.pdf 
Jordi Baltà i Portolés Daniel Granados
https://www.agenda21culture.net/sites/default/
files/2025-05/report_10_-_culture_and_climate_ Jordi Pascual i Ruiz Paula Granyer
resilient_development_-_es.pdf Natàlia Juárez García
UNESCO (2025). Documento final Equip de comissariat i redacció  Fèlix Manito
MONDIACULT: Compromiso de los Ministros de les síntesis dels eixos: Àngel Mestres
y Ministras de Cultura MONDIACULT 2025 . 
Disponible a https://www.unesco.org/sites/ Jordi Baltà i Portolés Daniela Millar Aros
default/files/medias/fichiers/2025/09/ES%20 Marta Esteve i Zaragoza Alonso Morales Gutiérrez
MONDIACULT%20Documento%20Final%20
27.09.25.pdf?hub=171169 Montserrat Pareja i Eastaway Katerin Paredes
Jordi Pascual i Ruiz Pedro Pérez Rothstein
UNESCO (2025). Informe mundial de  
la UNESCO sobre las políticas culturales. Anna Villarroya i Planas Pau Rausell
La cultura: el ODS ausente .  Disponible a Gina Rigol
https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/
pf0000395709 Clàudia Rius
Marc Roig
Maria Vadell Bordoy
Lalita Varjangbhay Martínez
Laia Vicens
Fotografies: Pàg. 13 Institut de Cultura de Pàg. 32 Castellers a la sessió “La creació del català a Pàg. 71 Espectacle Dream Pàg. 90 – 91 Sessió “El valor de  
Barcelona, Palau de la Virreina,  recepció institucional al Recinte internet” a l’Auditori del MACBA,  of the land, dins el marc de la cultura en la salut i el benestar”  
Pàg. 4 Participant, Hall  © Vicente Zambrano González modernista de l’Hospital de © Joan Monfort /ICUB CULTUROPOLIS, © Edgar a la sala Mirador del CCCB,  
del CCCB, © Rocío Curia Sant Pau, © Imma Mínguez / Cejudo / Diputació de Barcelona © Joan Monfort/ ICUB
Pàg. 14 Assistents a l’Àgora Generalitat de Catalunya Pàg. 50 Performance  
Pàg. 6 Assistents a l’escala  Cívica, CCCB, © Rocío Curia “L’usuari i la bèstia” dins  Pàg. 72 Seminari “Cultura, Pàg. 96 – 97 Participants a 
del CCCB, © Rocío Curia Pàg. 35 Ponents intervenint  el marc de CULTUROPOLIS,  patrimoni i crisi a la Mediterrània”, l’Àgora Cívica al CCCB,  
Pàg. 18-19 Concert “En un món en una sessió de l’Àgora Cívica © Edgar Cejudo / Diputació  organitzat per l’IEMed i la © Rocío Curia
Ernest Urtasun, ministre de 
caòtic... fem música!” (Associació a l’Auditori MACBA, © Joan de Barcelona Fundació Anna Lindh dins el marc 
Cultura, obrint l’acte inaugural  
Riborquestra i altres), al Pati Monfort / ICUB de l’Àgora en Xarxa, © IEMed Pàg. 98 Sessió “Reimaginar la 
de l’Àgora Cívica, © Rocío Curia
Manning del CERC, © Edgar Pàg. 52 Assistents a la Sala cultura: de la producció al valor 
Cejudo / Diputació de Barcelona Pàg. 36 Taula rodona “Cultura Teatre del CCCB, © Rocío Curia Pàg. 73 Seminari “La protecció social”, © Rocío Curia
Pàg. 7 Públic assistent a l’acte catalana en transició: llengua, dels artistes en risc i els drets 
inaugural, Sala Teatre del CCCB,  Pàg. 22 Alexandra Xanthaki, creació i comunitat!” a l’Auditori  Pàg. 57 Sessió performàtica culturals”, en el marc de l’Àgora  Pàg. 99 Adolescència 
© Rocío Curia
relatora especial de les Nacions del MACBA, © Joan Monfort / “Jondo Vegetal”, amb Paula Bruna  en Xarxa, © Fundació Pau Casals programada. loscorderos  
Parlaments de Jaume Collboni, Unides, intervenint a l’acte ICUB i Fernando López Rodríguez, dins  EN RESiDÈNCiA a l’Institut 
alcalde de Barcelona, a l’acte inaugural, © Rocío Curia el programa de l’XI Trobada Pàg. 74 Entrada al teatre del Milà i Fontanals (2014). Amb la 
inaugural de l’Àgora Cívica,  Pàg. 39 Espectacle Immaterial  Cultura i Ciutadania, © Rocío CCCB amb la imatge de l’Àgora mediació de Mercat de les Flors 
© Rocío Curia Pàg. 24 Patrice Meyer-Bisch de la Cia. Voël al Park Güell dins  Curia Cívica, © Rocío Curia – Graner, © ICUB i Consorci 
intervenint en un taula de diàleg,  el marc de les activitats de la d’Educació de Barcelona. 
Pàg. 8 Assistents al CCCB,  © Edgar Cejudo / Diputació  Mercè 2025 amb motiu de Pàg. 58 Espai expositiu al Hall Pàg. 77 Espectacle Immaterial 
© Rocío Curia de Barcelona MON DIACU LT, © Xavi Caparrós del CCCB, © Rocío Curia de la Cia. Voël al Park Güell Pàg. 100 Sessió “Plataformes  
dins el marc de les activitats de i precarietat: cap a una nova 
Parlament de Pau González, Pàg. 25 Presentació del Plan de Pàg. 40-41 Concert en Pàg. 59 Performance  la Mercè 2025 amb motiu de economia cultural justa?”,  
diputat de Cultura de la Diputació derechos culturales del Ministerio  homenatge a El Pescaílla a “L’usuari i la bèstia” dins  MON DIACU LT, © Xavi Caparrós a l’Auditori del MACBA,  
de Barcelona, a l’acte inaugural de Cultura en el marc de l’XI l’avinguda de la Catedral de el marc de CULTUROPOLIS,  © Gorka Leiza / ICUB
de l’Àgora Cívica, © Rocío Curia Trobada Cultura i Ciutadania,  Barcelona dins el marc de les © Edgar Cejudo / Diputació  Pàg. 81 Sessió sobre cultura  
© Rocío Curia activitats de la Mercè 2025  de Barcelona i activisme climàtic a la COP30, Pàg. 101 Activitat “Escalfa,  
Pàg. 9 Foto oficial de l’acte  amb motiu de MON DIACU LT,  dins de la Cimera de Cultura que surts! Cultura, esport i codi 
“Per què ens cal un Objectiu Pàg. 26 Persones participant  © Xavi Torrent Pàg. 60 Sessió “Creativitat de CGLU, en el marc de l’Àgora postal per trencar desigualtats”,  
Cultura ara”, dins de la Cimera de en un concert, © Apropa Cultura augmentada: intel·ligència Cívica, © Prachi Metawala / a la Plaça Terenci Moix, © Edgar 
Cultura de CGLU, Sala Teatre del Pàg. 42-43 Espectacle  artificial i pràctiques culturals”  CGLU Cejudo / Diputació de Barcelona
CCCB, © Mark Schardan / CGLU Pàg. 27 Declaració de Barcelona El batec de la memòria de la Cia. a l’Institut d’Estudis Catalans,  
pels drets culturals, Pati  Insectotròpics al passeig de 
Parlament de Sònia Hernández, © Joan Monfort / ICUB Pàg. 82 Sessió “Per què Pàg. 102 Projecte Òh!Pera! 
de les Dones del CCCB,  Gràcia de Barcelona, dins el marc 
consellera de Cultura, a l’acte necessitem un Objectiu Cultura presentat dins el marc de la 
© Edgar Cejudo / Diputació  de les activitats de la Mercè 2025 
inaugural de l’Àgora Cívica,  Pàg. 61 Jornada organitzada  ara”, dins de la Cimera de cimera de MON DIACU LT 2025,  
amb motiu de MON DIACU LT,  
© Imma Mínguez / Generalitat  de Barcelona per l’IRL i l’EUNIC, dins el marc  Cultura de CGLU, en el marc  © Sergi Panizo
© Víctor Parreño
de Catalunya de l’Àgora en Xarxa a l’IEC,  de l’Àgora Cívica, © Imma 
Pàg. 28 Sessió “De Campinas  © Institut Ramon Llull / EUNIC Mínguez / Generalitat  Pàg. 103 Jornada “Comunitat, 
a Barcelona: Teixint noves xarxes Pàg. 44-45 Espectacle 
Pàg. 10 Xavier Marcé, regidor de Catalunya diversitat i representació a l’espai 
iberoamericanes de punts  Immaterial de la Cia. Voël al Park 
de Cultura de l’Ajuntament de Pàg. 62 Espectacle Dream públic” al Palau Robert, © ICEC 
de cultura”, Hall del CCCB,  Güell dins el marc de les activitats 
Barcelona, © Edu Pedrocchi / of the land, dins el marc de Pàg. 83 Intervenció de  
© Edgar Cejudo / Diputació  de la Mercè 2025 amb motiu de 
ICUB CULTUROPOLIS, © Edgar Sònia Hernández a la sessió Pàg. 104 Trobada dels membres  
de Barcelona MON DIACU LT, © Xavi Caparrós Cejudo / Diputació de Barcelona “Per què necessitem un Objectiu de la xarxa IFACCA, © CoNCA
Participants al Hall del CCCB,  Cultura ara”, dins de la Cimera de 
© Rocío Curia Pàg. 29 Persones participant  Pàg. 46 Sessió “La diversitat Pàg. 66 Shahd Abusalama  Cultura de CGLU, en el marc  
en una activitat musical, lingüística al món d’avui”  a l’activitat “El primer sopar”,  de l’Àgora Cívica, © Imma Disseny gràfic 
Pàg. 11 Públic assistent a la Sala © Apropa Cultura a l’Institut d’Estudis Catalans  dins el marc de CULTUROPOLIS,  Mínguez / Generalitat  de la publicació:
Teatre del CCCB, © Rocío Curia dins el marc de l’Àgora Cívica,  © Edgar Cejudo / Diputació  de Catalunya La Japonesa
Participants a l’Àgora Cívica,  Pàg. 30 Debat “La igualtat de © Imma Mínguez / Generalitat  de Barcelona
de Catalunya
CCCB, © Rocío Curia gènere al cor de les polítiques Pàg. 84 Públic a la Sala Teatre  Oficina tècnica: 
culturals”, sala Mirador, CCCB,  Pàg. 69 Participant intervenint del CCCB, © Rocío Curia
© Joan Monfort / ICUB Pàg. 47 Conferència “El mite del 
Pàg. 12 Acció “Gegants en una sessió de l’XI Trobada Blanc Produccions
mestissatge” dins el programa de  
de Pau” a la inauguració de Cultura i Ciutadania, © Rocío Pàg. 85 Sessió organitzada  
CULTUROPOLIS, Pati de les Pàg. 31 Taller “Noves eines l’XI Trobada Cultura i Ciutadania, Curia per l’Aliança 2030 dins el marc de 
de balanç i avaluació pública i © Rocío Curia Impremta: 
Dones del CCCB, © Edgar l’Àgora en Xarxa, © Dani Codina
Serper S.L.
Cejudo / Diputació de Barcelona comunitària dels drets culturals”, Pàg. 70 “Gegants de Pau”,  
CERC, © Edgar Cejudo / Pàg. 48 Marta Salicrú, dins el marc de CULTUROPOLIS,  Pàg. 86 Arribada dels DL B 24279-2025  
Participants a l’Àgora Cívica,  Diputació de Barcelona Comissionada d’Ús Social Pati de les Dones del CCCB,  representants de les institucions Barcelona 2026
CCCB, © Imma Mínguez /  del Català de l’Ajuntament de © Edgar Cejudo / Diputació  al CCCB, © Rocío Curia
Generalitat de Catalunya Barcelona, participant en una de Barcelona
Esdeveniment paral.lel  
a MONDIACULT 2025