Barcelona Creixement Mesures per a l’impuls econòmic Mesura de govern Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació (21/09/2011) Índex 01 Introducció ....................................................................................................................................... 2 02 Context d’actuació .......................................................................................................................... 3 03 Missió i objectius ............................................................................................................................. 7 04 Metodologia .................................................................................................................................... 9 04.1 Taula Barcelona Creixement ......................................................................................................... 9 04.2 Oficina de Gestió ........................................................................................................................... 9 04.3 Grups de treball ........................................................................................................ 10 05 Calendari i pressupost .............................................................................................................. 12 Annex 1. Participants a la Taula Barcelona Creixement ......................................................................... 14 01 Introducció La mesura de govern que es presenta té per objectiu impulsar la iniciativa Barcelona Creixement , com a iniciativa col·lectiva que lidera l’Ajuntament de Barcelona per garantir les condicions per al creixement econòmic, partint de la practicitat i el treball en xarxa amb un ampli espectre d’actors que tenen molt a dir per aportar solucions als diversos reptes que la ciutat ha d’afrontar per reprendre el creixement. Aquesta iniciativa municipal respon a la necessitat d’acció en un entorn econòmic ple de reptes , però també d’oportunitats. En aquest sentit, augmentar el diáleg amb els actors econòmics i socials de la ciutat portarà a poder assolir objectius més ambiciosos. Amb Barcelona Creixement, el Govern municipal vol ser molt pràctic, assignar objectius i responsabilitats i engegar mesures que donin resposta ràpida a la situació de crisi. Per tant, es fuig de les anàlisis i les prospectives i se centra en l’àmbit de l’acció implicant tots els agents, des del teixit empresarial, el tercer sector, els sindicats, les universitats, els centres de recerca o les escoles de negoci fins al món del comerç i del turisme, el sector financer, la Generalitat de Catalunya. Es parteix del convenciment que les preguntes són conegudes, però ara és l’hora de l’acció i del compromís, d’actuar plegats. Les propostes i mesures que apareixeran en el marc de la iniciativa Barcelona Creixement seran la guia per a les actuacions en matèria de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. Igualment, es tracta d’una iniciativa amb àmplia voluntat de concertació i entesa, i per això es convida tots els grups municipals a sumar-s’hi. 02 Context d’actuació L’escenari econòmic en què es presenta aquesta iniciativa es caracteritza per un lleuger creixement del producte interior brut (PIB) en l'àmbit català (+1,1% el primer trimestre del 2011), creixement continuat des del segon trimestre del 2010 que encara no aconsegueix crear nova ocupació. Producte interior brut (PIB). Variació interanual Catalunya Espanya Amb una taxa d’atur del 14,3% (EPA segon trimestre del 2011), 4 punts per sota de Catalunya i prop de 7 menys que la taxa espanyola, Barcelona té 107.625 persones aturades inscrites a les oficines de treball de la ciutat, el doble de les registrades des de l’inici de la crisi. Tot i l’abandonament de la situació de recessió econòmica el 2010, el nivell mitjà d’atur a la ciutat s’ha vist incrementat lleugerament entre el 2010 i el 2011.. Atur registrat a Barcelona 110000 100000 90000 80000 70000 60000 50000 40000 febr.-07 abr.-07 juny-07 ag.-07 oct.-07 des.-07 febr.-08 abr.-08 juny-08 ag.-08 oct.-08 des.-08 febr.-09 abr.-09 juny-09 ag.-09 oct.-09 des.-09 febr.-10 abr.-10 juny-10 ag.-10 oct.-10 des.-10 febr.-11 abr.-11 juny-11 ag.-11 Taxa d'atur a Barcelona La ciutat, però, compta amb destacades capacitats i potencialitats, infraestructures econòmiques i persones preparades per sortir de la crisi. Barcelona disposa d’una economia diversificada amb un teixit empresarial potent i un alt grau d’obertura a l’exterior. La ciutat i la seva àrea d’influència constitueixen un entorn amb alt potencial emprenedor (taxa d'activitat emprenedora del 5,5%), superior a les mitjanes catalana, espanyola i europea (5%, 4,3% i 5,35%, respectivament). De les grans àrees urbanes de l’Estat, Barcelona és la que presenta un dinamisme més alt pel que fa a la creació d’empreses, i és la que crea més societats mercantils per cadascuna que se’n dissol (dades de la província de Barcelona). Ràtio de societats mercantils creades o dissoltes el primer semestre del 2011* València Madrid Espanya Màlaga Sevilla Saragossa Catalunya 8,8 2,6 4,3 4,3 5,7 6,1 6,1 6,6 * Dades provisionals Les exportacions i el turisme tenen un important paper com a dinamitzadors de l’activitat econòmica a la ciutat. Concretament, i amb dades per a la província de Barcelona, el primer semestre del 2011 s’ha registrat un fort increment de les exportacions (14,7%) respecte al mateix període de l’any anterior, i és el màxim històric en un primer semestre. D'aquesta manera, Barcelona segueix encapçalant el rànquing d'exportacions espanyol, i genera prop de la cinquena part (el 19,7%) de les exportacions del conjunt de l'Estat. Evolució de les exportacions a la província de Barcelona 45.000.000,00 40.000.000,00 35.000.000,00 30.000.000,00 25.000.000,00 20.000.000,00 15.000.000,00 10.000.000,00 5.000.000,00 0,00 1r semestre 2011 1r semestre 2010 Var. 1r sem. 11 (en milers) (en milers) / 1r sem. 10 20.962,90 18.276,60 14,7% El Port i l’Aeroport de la ciutat es consoliden com a infraestructures clau i porta d’entrada dels mercats internacionals, rebent cada any més de 3,4 milions i 29,2 milions de passatgers, respectivament. Al mateix temps, s’incrementa l’atractivitat de la nostra economia amb un fort increment de la inversió estrangera productiva. El primer trimestre del 2011 la inversió estrangera bruta productiva a Catalunya1 ha estat de 309 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 96% respecte al mateix període de l’any anterior. La inversió bruta total (amb ETVE, societats de tinències d’accions) s’ha situat en 515,6 milions d’euros, un 174,3% més que el primer trimestre del 2010. Inversió estrangera a Catalunya 1r tr. 2010 Milions d'euros 1r tr. 2011 Milions d'euros Variació 1r tr. 2011/10 (%) Pes Cat./Esp. 1r tr. 2011 Pes Cat./Esp. 1r tr. 2010 Inversió bruta total -Inv. bruta sense ETVE -Inv. bruta en ETVE 188,0 157,5 30,4 515,6 309,0 206,6 174,3 96,1 579,2 7,1% 4,5% 49,3% 5,5% 6,5% 3,1% Font: Registre d'Inversions Exteriors Així mateix, l’activitat turística, que ja va recuperar els màxims històrics l’any 2010, continua en creixement i es consolida com a motor anticrisi. Només els mesos de juliol i agost del 2011 la ciutat ha rebut 1,6 milions de turistes — allotjats en hotels—, amb un creixement del 16,5% respecte al 2010. Barcelona es consolida com la segona ciutat del món en l’organització de reunions i congressos internacionals. 1Es considera inversió estrangera productiva la que no té en compte les ETVE, que són societats establertes a Espanya, l’objectiu de les quals és la tinença d’accions de societats estrangeres. Les operacions d’aquests tipus de societats suposen la transferència dins d’un mateix grup empresarial. L’ existència de les ETVE obeeix a estratègies d’optimització fiscal dins el mateix grup. Barcelona és, també, una plaça destacada en matèria d’innovació i avança progressivament cap a un model productiu amb dosis més grans de competitivitat i diferenciació mitjançant la innovació. Barcelona encapçala el rànquing espanyol en models d’utilitat (17,6% del total) i ocupa el segon lloc en nombre de patents (13,2% de tot l’Estat, després de Madrid). Sol·licituds de patents nacionals i models d'utilitat a data de 15/07/2011 Províncies Patents % Models d'utilitat % Barcelona 266 13,2% 249 17,6% Madrid 383 19,0% 208 14,7% Navarra 65 3,2% 38 2,7% Sevilla 80 4,0% 46 3,3% València 91 4,5% 95 6,7% TOTAL 2.017 - 1.414 - Font: Oficina Espanyola de Patents i Marques, MITiC. Així mateix, avança en ocupació en sectors intensius en coneixement i tecnologia punta, havent-ne incrementat els llocs de treball un 4,2% durant el període de crisi econòmica. Evolució de l'afiliació al Règim General de la Seguretat Social pel que fa als serveis intensius en coneixement i tecnologia punta a Barcelona 2n trim. 2011 2n trim. 2008 Variació 2n 2011 / 2n 08 En nombre En % Activitats postals i de correus 6.041 7.366 -1.325 -17,99 Telecomunicacions 6.834 7.519 -685 -9,11 Serveis de tecnologies de la informació 21.016 19.833 1.183 5,96 Serveis d'informació 2.680 1.577 1.103 69,94 Recerca i desenvolupament 8.306 6.774 1.532 22,62 Total de serveis intensius en 44.877 43.069 1.808 4,20 coneixement i tecnologia punta 03 Missió i objectius L’objectiu de la iniciativa Barcelona Creixement és cercar el creixement i actuar com a motor de país des de la practicitat, treballant en xarxa, al costat dels actors i de manera ràpida, tenint en compte la conjuntura. Es tracta, doncs, d'una iniciativa col·lectiva amb l'objectiu inequívoc de garantir les condicions per al creixement econòmic amb qualitat i sentit de futur entre tots els agents de la ciutat. Així mateix, vol esdevenir el centre del conjunt de polítiques i mesures orientades a promoure el desenvolupament econòmic de la ciutat i la seva àrea d'influència els propers anys. Cal destacar que la present iniciativa no té la voluntat de substituir estructures i taules de debat que ja existeixen, sinó complementar-les, partint de la prospectiva, les reflexions estratègiques i les necessitats ja detectades. D’aquesta manera, es pretén assolir l’objectiu fixat des de les premisses de treball següents: . Generació de xarxa Disposem d'actius molt potents per si sols que, vinculats a la xarxa generada per Barcelona Creixement, poden multiplicar la seva potència. . Maximització del sentiment d'il·lusió i autoconfiança Les accions potencien els sentiments d'orgull i d'autoestima, però sense caure en l'autocomplaença, atenent a les oportunitats però també als reptes i les amenaces. . Transversalitat Cal defugir accions segmentades per col·lectius i subsectors per tal de potenciar l'intercanvi entre diversos agents i àmbits sectorials o territorials que normalment no comparteixen espais de debat i de treball. . Practicitat Les accions impulsades s'han de sustentar en realitats i experiències concretes, i l'objectiu principal és trobar respostes als reptes empresarials actuals i implementar solucions i projectes concrets per a aquests reptes, amb indicadors de seguiment i avaluació. . Ambició i risc Les propostes i projectes per implantar han de ser ambiciosos, implicar tots els agents que hi tinguin relació, i s'ha de reprendre la lògica de la no aversió al risc en el disseny de possibles solucions. . Flexibilitat Cal adoptar diverses lògiques d'acció segons el tema per tractar (debat, disseny, execució, lobby..), totes orientades a resultats. Les mesures o reptes que escapin del nostre abast s'han d'elevar on pertoqui i les que no assoleixin els objectius desitjats s'han de revisar o eliminar. . Metropolitanitat Cal tenir en compte que la marca i les accions impulsades per Barcelona depassen el seu àmbit de ciutat i que cal treballar en clau metropolitana atenent el món globalitzat actual i l'oportunitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que s'acaba de constituir. 04 Metodologia Sobre la base d'aquestes premisses de treball, la iniciativa Barcelona Creixement es crea per encàrrec de l’alcalde de Barcelona i s’estructura per donar-li la màxima agilitat, eficàcia i eficiència. La iniciativa la lidera l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona, que és l’encarregada del bon govern dels recursos públics i de la promoció econòmica de la ciutat, a través del seu instrument executor, la societat pública municipal Barcelona Activa. Es proposa una organització àgil, adequada a la necessitat d’acció i resultats davant l’actual conjuntura econòmica, amb grans dosis de practicitat, interrelació i aprofitament de sinèrgies , que a partir del mes de març ja podrà obtenir i avaluar els primers resultats de la posada en marxa de les mesures proposades. Així, la iniciativa es compon dels òrgans de govern següents: 04.1 Taula Barcelona Creixement La Taula Barcelona Creixement és l’òrgan de presidència i seguiment del conjunt de la iniciativa Barcelona Creixement. Hi són representats els agents que tenen més responsabilitat i més capacitat de maniobra per reactivar l’economia a la ciutat de Barcelona. La Taula Barcelona Creixement la presideix l'alcalde de Barcelona i la formen els màxims representants de les institucions i agents implicats. Té com a funció validar la iniciativa i els seus objectius, proposar les matèries per analitzar i fer el seguiment de les mesures concretes que es vagin implantant. El dia 28 de juliol de 2011 es va donar a conèixer i es va validar la iniciativa a la primera reunió de la Taula Barcelona Creixement, una taula oberta en què van participar representants del teixit empresarial, sindicats, tercer sector, universitats, centres de recerca, escoles de negoci, Generalitat de Catalunya, món del comerç i del turisme, sector financer, així com diversos grups municipals, entre d’altres. A l’Annex 1 s’adjunta la relació de membres i institucions participants. 04.2 Oficina de Gestió És l’oficina encarregada de la direcció i de la gestió de la iniciativa i estarà formada i liderada per personal de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona. L’execució de les accions es farà a través de Barcelona Activa. Entre les seves funcions hi ha la d’assistir els grups de treball, recollir la propostes que arribin des de la Taula, dissenyar la constitució i la composició dels diversos grups de treball, coordinar les tasques dels grups de treball, fer un seguiment detallat dels grups de treball i espais d’acció i definir les metodologies de treball i els calendaris. 04.3 Grups de treball Els grups de treball són els responsables d’analitzar, definir propostes i actuar en cadascun dels aspectes que prèviament hagin estat identificats com a estratègics. Cada grup de treball està format pels agents implicats en la matèria, i es compon de persones de reconeguda vàlua i prestigi professional que es proposen des de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament. Entre els membres dels grups de treball es proposarà la presència dels presidents de les sis subcomissions que depenen de la Comissió d’Estratègia del Pla Estratègic Metropolità. L’objectiu d’aquests grups de treball és que plantegin propostes concretes i susceptibles de ser implantades per solucionar la problemàtica analitzada, sempre des de l’òptica compartida de cercar el creixement econòmic. Aquests grups de treball pretenen ser els nodes o punts de connexió que formen part de la xarxa on estan presents tots els agents econòmics que interactuen a la ciutat i el seu entorn. Tots els grups de treball comptaran amb la definició pròpia de la missió, els objectius i els calendaris que se seguiran de manera sistemàtica i amb altes dosis de transparència, i donaran lloc a espais d’acció diversos atenent a la millor manera de portar els temes a debat. S'espera que es generi una important xarxa i intercanvi de coneixement, es proposin mesures i solucions als reptes empresarials, i que aquestes derivin, en la mesura que es pugui, en accions concretes que hauran d'executar els agents que s'hi vulguin implicar, i amb resultats visibles i mesurables. En aquest sentit, els grups de treball que tindrà la iniciativa Barcelona Creixement seran els següents: Grup de treball Missió 1. Barcelona connectada Assegurar, de manera transversal, la connexió entre els diversos grups de treball i promoure la interrelació i el diàleg multisectorial sostingut entre empreses, persones, Govern i altres actors clau per al creixement econòmic. 2. Internacionalització Situar i projectar Barcelona i la seva marca al mapa global com a destí i origen d’activitat econòmica pel fet de ser centre d’excel·lència empresarial, atraient inversió econòmica però també exportant-ne. 3. Redefinició del paper de l’Administració Redissenyar i impulsar els mecanismes de promoció econòmica racionalitzant i millorant els recursos i simplificant els processos per fer de Barcelona un entorn favorable per a les empreses. 4. Finançament Facilitar la connexió entre el món del capital i el món de l’empresa per tal que Barcelona esdevingui un node de projectes sòlid, procurar inversions estrangeres i propiciar el finançament entre empreses. 5. Talent i emprenedoria. Retenció i captació Augmentar al màxim el posicionament de la ciutat en l’àmbit del talent i l’emprenedoria, per tal de descobrir-lo, captar-lo, retenir-lo i posarlo en connexió amb talent d’aquí i de fora. 6. Societat Il·lusionar les persones que viuen a la ciutat fent-les conscients que són el motor perquè la ciutat creixi i avanci, connectant la societat amb l’esfera de l’empresa i la universitat, promovent els valors de l’esforç i l’ambició, així com la cohesió i la sostenibilitat. 05 Calendari i pressupost El desenvolupament de la iniciativa Barcelona Creixement es preveu en tres fases, precedides per una fase prèvia de presentació i validació de la iniciativa als agents socioeconòmics i actors susceptibles de voler participar i incidir en el creixement de la ciutat, presentació que va tenir lloc el dia 28 de juliol de 2011. Fase Òrgan responsable Termini d’execució Tasques 0. Presentació de la iniciativa Barcelona Creixement Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament Barcelona 28 de juliol de 2011 Convocatòria de la Taula Barcelona Creixement en què es va explicar als assistents l’abast de la iniciativa i l’objectiu que persegueix. 1. Constitució dels grups de treball Oficina de Gestió del Barcelona Creixement 28 de juliol - primera quinzena d'octubre 2011 - Definició metodològica i eines de suport - Definició d’un pla de treball detallat i dotació de recursos - Constitució de l’Oficina de Gestió - Constitució dels grups o espais de treball - Presentació dels grups de treball a la Taula Barcelona Creixement (primera quinzena d’octubre 2011) 2. Disseny i execució de mesures d’impuls de l’activitat econòmica Conjuntament els grups o espais de treball i l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament Barcelona A partir de la primera quinzena d'octubre (reunions ad hoc en funció del grup de treball) - Detecció de problemàtiques - Proposta de mesures - Detall de les mesures i pla d’acció - Implantació de les mesures concretes que hagin proposat els diversos grups o espais de treball, per mitjà dels instruments que es considerin adequats perquè s'executin correctament. 3. Seguiment i avaluació de les mesures implantades Taula Barcelona Creixement Des del març del 2012 (reunions semestrals) La Taula Barcelona Creixement es reunirà periòdicament per fer el seguiment i l'avaluació de les diverses mesures que s’hagin anat implantant. La iniciativa Barcelona Creixement, per desenvolupar el seu pla de treball i les mesures que calgui implantar, concretades a partir dels grups de treball, compta amb el pressupost anual de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació i del seu ens executor, Barcelona Activa. Per a Barcelona Creixement no s'incrementarà l’estructura, sinó que s'executarà amb el personal de l’empresa municipal Barcelona Activa. Annex 1. Participants de la Taula Barcelona Creixement 28/07/2011 Alcalde Xavier Trias Grup Municipal Partit Socialista de Catalunya (PSC) Jordi William Carnes Grup Municipal Partit Popular (PP) Alberto Fernández Díaz Grup Municipal Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida Ricard Gomà Grup Municipal Unitat per Barcelona (UpB) Jordi Portabella Tinenta d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocupació Sònia Recasens Regidor de Comerç, Consum i Mercats Raimond Blasi Gerent de l’Ajuntament de Barcelona Constantí Serrallonga Gerent d'Economia, Empresa i Ocupació Jordi Joly Secretari d'Economia i Finances Albert Carreras Direcció General d’Afers Econòmics Salvador Estapé Secretari general del Departament d'Empresa i Ocupació Enric Colet Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals Esther Sánchez Patronal de la Petita i M. Empresa (PIMEC) Antoni Cañete Foment del Treball Nacional Joan Pujol Cambra de Comerç Ind. i Navegació de BCN Miquel Valls CECOT Antoni Abad Fira de Barcelona Josep Lluís Bonet Fira de Barcelona Agustí Cordon Cercle d’Economia Josep Piqué Consorci Zona Franca Manuel Royes Pla Estratègic Metropolità Joan Campreciós Assoc.Cat. Empresa Familiar del Comerç (COMERTIA) Jordi Tarragona Fundació Privada d’Empreses (FEMCAT) Carles Serrallonga Fundació Intern. de la Dona Emprenedora (FIDEM) Montserrat Ramon Assoc. Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) Jaume Grego Fòrum Empresarial CIT Frederic Boix Catalonia Innovation Triangle (CIT) Carme Carmona Comissions Obreres Barcelonès (CCOO) Ángel Crespo Unió General de Treballadors (UGT) Carme Villarazo Consell de Gremis Comerç, Serveis i Turisme de BCN Gaietà Farràs Fundació Barcelona Comerç Salvador Albuixec Agència Catalana de Consum Alfons Conesa Taula d'Entitats del Tercer Sector Àngels Guiteras Turisme de Barcelona Joan Gaspart Consell Asses. Reactivació Econòmica (CAREC) Salvador Alemany Universitat de Barcelona (UB) Dídac Ramírez Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Carles Jaime Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) Maria Mercè Camins Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Joan Moreso ESADE Carlo Gallucci IESE Jordi Canals EADA Miquel Espinosa La Salle Ramon Ollé Centre Nacional de Supercomputació (BSC) Francesc Subirada Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) Lluís Torner Sabata CaixaBank Jaume Giró Banc Sabadell Xavier Anies Banc Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) Jordi Ferrer Banc Santander Josep A. Borrull Catalana Iniciatives Manuel Albanell High Growth Ferran Lemus La Caixa Capital Risc Carles Trenchs