Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient Informe ambiental 2013 - Resum executiu Baròmetre 2013 02º 07’ 31’’ E 10.216 ha 29,10 km2 Territori longitud Greenwich s uperfície del municipi superfície verda 41º 25’ 10’’ N latitud 158 hab./ha 412 m densitat 4.395 m de platges altitud 15,8 ºC mitjana anual 967,0 hPa mitjana 580,0 mm totals Clima 35,1 ºC màxima extrema 987,2 hPa màxima 40,2 mm -1,6 ºC precipitació màximamínima extrema 932,6 hPa mínima 112 dies de precipitacions 2.776,4 hores 69 % humitat relativa 9 dies de tempesta de sol anuals 1.611.822 habitants Població 4.788.422 habitants a la regió 83 anys metropolitana d’esperança de vida (2012) 7.571.766 turistes 82,6 % població espanyola 8,2 taxa de natalitat 16.485.074 17,4 % població estrangera 9,2 taxa de mortalitat pernoctacions de turistes Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 Baròmetre 2 Indicadors 18.700 €/any 18,3 % 89,40 % 78,1 % socials renda familiar disponible taxa de risc a la taxa de l’ESO llars amb accés per càpita pobresa (2011) (2012-2013) a internet Indicadors 38,5 milers € 17,2 % 78,0 % 65,4 % econòmics PIB pm per habitant taxa d’atur taxa taxa Base 2000 d’activitat d’ocupació (4t trimestre) Indicadors 18,1 m2/hab. 16.782 GWh 108,4 l/hab. i dia ambientals de superfície verda consum d’energia total (2012) consum domèstic d’aigua 2003 - 17,39 m2/hab. 1999 - 15.664,78 GWh 1999 - 137,5 l/hab. i dia 730.285 tones 36,2 % 7,7 milions de residus sòlids urbans de recollida selectiva de desplaçaments diaris 2003 - 860.338 tones 2003 - 23,95 % interns de connexió 40 micrograms/m3 24 micrograms/m3 Transport públic nivell mitjà anual de NO2 nivell mitjà anual de Amb bicicleta NO2 PM10 partícules (PM ) 2003 - 55 micrograms/m3 10 A peu 2008 - 36 micrograms/m3 Transport privat Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 Baròmetre 3 Índex Energia i mitigació Resiliència i adaptació Mobilitat i Verd urbà Ús sostenible Qualitat de del canvi climàtic al canvi climàtic transport urbà i biodiversitat del sòl l’aire local 5 9 13 17 21 25 Qualitat acústica Producció i Cicle de l’aigua Ambientalització Coresponsabilitat Smart City 29 gestió de residus 37 municipal i 45 49 33 economia verda 41 Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Índex 4 Energia i mitigació del canvi climàtic Barcelona, ciutat compromesa en la lluita contra el canvi climàtic Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Energia i mitigació del canvi climàtic 5 Energia i Situació mitigació actual Consum del canvi d’energia final Autosuficiènciaclimàtic (2012) 16.782 10,35 1999 2012 GWh MWh per càpita 0,33 % 2,08 % Visió de futur Esdevenir una ciutat 1999 2012 autosufi- Emissions 3,19 2,28 cient i de CO (2012) t de CO2 per càpita t de CO2 per càpita2 d’emissions zero Línies de treball Autogeneració ‘Solar en edificis Compromís per la lluita Innovació nous i rehabilitats’ Eficiència ‘Xarxes de Autosuficiència i contra el canvi climàtic ‘Electrificació de flotes’ ‘Energies renovables climatització que reducció d’emissions ‘Signatura del pacte ’Enllumenat als edificis aprofiten calor i fred ‘Pla d’autosuficiència d’alcaldes/esses’ intel·ligent’ municipals’ residuals’ energètica’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Energia i mitigació del canvi climàtic 6 Energia i mitigació Barcelona, en la lluita contra el canvi climàtic, vol esdevenir una ciutat autosuficient i d’emissions zero. Per això, cal un canvi de model energètic que s’orienti a reduir la demanda i el consum (estalvi i eficiència), incremen- del canvi climàtic tar l’autogeneració d’energia amb fonts renovables i residuals i optimitzar les xarxes d’infraestructures ja existents. Context general i situació actual La tendència dels darrers anys en consum L’energia consumida a Barcelona es reparteix for- Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’energia final ha estat a l’alça. Així es va passar ça equitativament entre els sectors domèstic (amb d’hivernacle, Barcelona se situa entre les ciutats de consumir 15.664,78 GWh l’any 1999 a consumir un 29,3%) i comercial i serveis (amb un 29,0%). La del món occidental amb menors emissions per 18.036,88 GWh el 2010. Aquest augment, tanmateix, resta és consumida per la indústria (17,8%), el transport càpita. Els esforços per fer front al canvi climàtic, amb no ha estat sostingut en el temps, ja que fins l’any 2005 (22,8%) i altres (1,0%). mesures d’eficiència i estalvi energètic i de potenciació es van donar taxes de creixement per sobre del 3% i a de les energies renovables, es veuen compensats amb partir d’aquest any el consum s’ha anat reduint fins el L’any 2012 el nivell d’autosuficiència, és a dir baixos nivells d’emissions. L’any 2012 Barcelona va eme- 2010, any en què va tornar a incrementar. L’any 2012 el l’energia generada a partir de recursos locals (re- tre un total de 3.690.037 t de CO2 que representen 2,28 consum total es va situar en els 16.782 GWh i el consum novables i residuals) respecte a l’energia total con- t de CO2 eq per càpita, força per sota de les emissions de per càpita en 10,35 MWh/any. sumida, a Barcelona, va ser del 2,08%. Les energies l’any 1999, que van ser de 3,19 t de CO2 eq. renovables provenien de: 49% de l’energia solar tèrmica, 10% de l’energia solar fotovoltaica, 32% de biogàs, 2% de minihidràulica i 8% de biomassa. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Energia i mitigació del canvi climàtic 7 Mesures realitzades Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de ques existents per a la contractació d’ESE per part de Foment de la generació energètica local. El l’Aire 2011-2020 (PECQ). El pla reforça la vinculació l’Ajuntament de Barcelona”. 2011 es va aprovar un nou text de l’Ordenança del Medi amb el canvi climàtic i la qualitat de l’aire, prioritza la ges- Ambient que obliga a instal·lar sistemes de producció tió de la demanda i promou la participació dels agents Impuls de la regulació i el control dels edificis solar tèrmica i fotovoltaica a quasi tots els edificis nous implicats des de les fases inicials. L’objectiu principal com a estratègia d’estalvi i eficiència. Es va publicar i rehabilitats de la ciutat. A més, l’Ajuntament està im- és reduir el 2020 un 23% les emissions per càpita de la “Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis munici- plantant altres instal·lacions d’energies renovables en GEI respecte a les de 2008. El Pla inclou dos progra- pals” que descriu mesures concretes d’eficiència als edi- edificis i equipaments municipals. mes paral·lels: programa de ciutat i programa municipal ficis. També es va elaborar un protocol de comunicació (aquest últim dóna compliment al Pacte d’Alcaldes/es- dels monitoratges energètics dels edificis. Xarxes de climatització que aprofiten calor ses), del qual destaca el Pla d’Autosuficiència Energètica i fred residual. Barcelona compta amb Districlima, la dels Edificis Municipals (PAEEM), que preveu un estalvi Instal·lació d’un nou enllumenat intel·ligent primera xarxa urbana que aprofita la calor residual del de 2.355 tones de CO2eq/any en el consum energètic de per a Barcelona. D’acord amb el nou Pla Director procés de valorització de residus sòlids urbans. La xar- les instal·lacions municipals. d’Il·luminació , l’any 2013 es va començar a instal· lar xa es va construir el 2002 i des de llavors s’ha anat ex- el nou enllumenat públic que incorpora més claror, més pandint, fins als 13 km i 81 edificis connectats. Ecoener- Mesures per a la superació de barreres per eficiència i nova tecnologia. Fins el 2015 s’invertiran 15 gies és una altra xarxa que aprofita l’energia freda del a la contractació d’ESE. Per tal d’analitzar en profun- milions d’euros per renovar 100 trams de carrers i 2.500 procés de gasificació del gas natural liquat de la planta ditat el marc contractual de les Empreses de Serveis punts de llum a la ciutat. d’Enagas del port de Barcelona. Actualment té una lon- Energètics (ESE), s’ha elaborat l’estudi “Assistència tèc- gitud de 7 km. nica per a l’avaluació i superació de les barreres tècni- Mesures de futur Pla d’Autosuficiència Energètica de Barcelona. Algunes de les mesures del Pla són: promocionar la reha- El Pla busca maximitzar la generació d’energia renovable bilitació energètica dels edificis, impulsar illes autosufi- dintre de la pròpia ciutat així com reduir el seu consum cients de balanç energètic zero, promoure l’electrificació global d’energia mitjançant mesures d’eficiència energèti- de vehicles, impulsar noves instal•lacions de renovables, ca. Els objectius del Pla són incrementar l’autosuficiència, instal·lar elements urbans autosuficients (parades bi- reduir les emissions el 2020 un 20% i el 2050 un 80%. cing, guinguetes de platja, etc.). Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Energia i mitigació del canvi climàtic 8 Resiliència i adaptació al canvi climàtic Barcelona s’adapta als riscos i als efectes del canvi climàtic Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Resilència i adaptació al canvi climàtic 9 Situació - 40 % de Resiliència i actual precipitacions a l’estiuadaptació Canvi climàtic: nivell del mar al canvi Principals x 2 la freqüència + 0,5º dels aiguats i de les + 20-60 cm climàtic impactes al 2020 sequeres al 2100 Principals Visió de futur reptes Onades de calor Efecte illa de calor Sequera Inundacions Incendis Esdevenir una ciutat que afronti els riscos i garantir la Increment de la Canvi de patrons del qualitat de Erosió litoral Disminució del turisme demanda d’aigua consum energètic vida dels Línies ciutadans de treball Garantia del subministrament Eines de de recursos Planificació ‘Pla Protecció de la façana governança ‘Taules ‘Dessalinitzadora’ Gestió d’inundacions de resiliència i marítima ‘Pla de resiliència (TISU)’ ‘Autogeneració ‘Dipòsits de retenció adaptació al canvi d’estabilització de ‘Situation room’ energètica’ d’aigües pluvials’ climàtic’ platges’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Resilència i adaptació al canvi climàtic 10 Resilència i adaptació al Barcelona vol ser una ciutat capaç de fer front als seus reptes, impactes o situacions de crisi d’una manera canvi climàtic proactiva i superar-los mentre n’aprèn, s’enforteix i garanteix la qualitat de vida dels seus ciutadans. Context general i situació actual Barcelona, com moltes altres ciutats del món, m de platja; augment de la temperatura, especialment a increment dels incendis i per canvis de patrons en la s’enfronta a riscos creixents derivats del canvi cli- l’estiu, amb episodis d’onades de calor; canvi en el règim demanda d’aigua i d’energia; màtic. Les ciutats són altament vulnerables als riscos per de precipitacions, en què els aiguats i les sequeres seran l’elevada densitat de població i de serveis que concen- més freqüents i severs. sobre el litoral per l’erosió provocada per les lle- tren. Es fa difícil quantificar el risc a llarg termini, però els vantades; costos econòmics i personals derivats de l’augment dels El canvi climàtic planteja nous reptes per a la ciu- riscos associats al canvi climàtic poden ser molt alts. tat. Alguns d’aquests reptes són: sobre les activitats econòmiques, per una distri- bució diferent al llarg de l’any dels turistes a la Medi- Barcelona és vulnerable als impactes derivats del sobre la salut de les persones, per l’increment de terrània; canvi climàtic. Els principals riscos que es preveuen, al- les onades de calor que pot provocar afeccions car- guns dels quals s’han començat a percebre, són: augment díaques, respiratòries i al·lèrgiques; sobre les infraestructures de sanejament, per del nivell del mar, amb una estimació de que per cada l’increment de pluges torrencials que superin la capa- centímetre que puja el nivell del Mediterrani es perd 1 sobre el patrimoni natural i els recursos, per un citat de càrrega de les depuradores. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Resilència i adaptació al canvi climàtic 11 Mesures realitzades Creació d’eines de millora de la governança. Prevenció dels efectes sobre la salut de les Garantia del subministrament d’aigua i energia. L’Ajuntament de Barcelona va crear el departament de res- persones. Des de 2004 es desenvolupa anualment el Pla Pel que fa a l’aigua, algunes de les mesures implantades són: iliència des d’on es lideren i coordinen projectes. L’any 2009 d’Actuació per Prevenir els Efectes de les Onades de Ca- redacció del Pla Tècnic per a l’Aprofitament dels Recursos també va crear les Taules de Resiliència Urbana (TISU), en lor sobre la Salut (POCS), amb l’objectiu de predir amb la Hídrics Alternatius 2012-2015, construcció i posada en ser- les quals hi col•laboren tots els agents implicats, organitzats màxima anticipació les situacions meteorològiques de risc vei de la dessalinitzadora o el Pla d’Actuació Municipal per en grups de treball sectorial amb l’objectiu de reduir vulne- i minimitzar-ne els efectes negatius. a Risc de Sequera. Pel que fa a l’energia, destaca: redacció rabilitats identificades. També es va crear la Situation Room del Pla d’Autosuficiència Energètica, aposta per les energies com a plataforma de gestió de la informació entre els agents Increment dels serveis ambientals de verd i locals a través d’ordenances solars i valorització de residus, implicats per analitzar de manera conjunta dades que fins conservació de la biodiversitat. Es va redactar el Pla del o millora de l’eficiència energètica amb la Nova Central de ara no es correlacionaven i aportar nous coneixements per Verd i de la Biodiversitat 2020 com a eina de gestió de la in- Generació d’Energies de la Zona Franca. a la presa de decisions. fraestructura del verd que defineix els reptes, els objectius i els compromisos del govern municipal relacionats amb Gestió d’inundacions i protecció del litoral. Per Intercanvi de coneixement amb altres ciutats, el verd i la biodiversitat. Per altra banda, s’aprofita l’ombra tal d’evitar l’abocament directe al mar de l’aigua pluvial, for- a través de projectes internacionals i en xarxes de ciu- i la frescor que proporciona la vegetació com a element tament contaminada atès l’escorriment de la ciutat, i alho- tats i organismes que permeten compartir experiències, de regulació microclimàtica i de minimització de l’efecte ra evitar inundacions, es compta amb una xarxa de dipò- com ara l’ICLEI amb projectes com el Cities Adapt o Ram- illa de calor. Com a conservació de la biodiversitat destaca sits que retenen les aigües. A més, Barcelona compta amb sés, l’UNISDR amb la campanya ‘Making Cities Resilient’ o el programa de protecció dels amfibis, un dels grups més un Pla d’Estabilització de les Platges que té per objectiu la la C40, una xarxa de ciutats que treballen la resiliència i sensibles al canvi climàtic. protecció de la façana marítima i evitar la pèrdua de sorra l’avaluació de riscos derivats del canvi climàtic. per temporals del mar. Mesures de futur Planificació de la resiliència i de l’adaptació al dologia per a la identificació i avaluació de riscos, defi- canvi climàtic. Actualment l’Ajuntament de Barcelona nir mesures que millorin els sistemes actuals, definir un està redactant el Pla amb l’objectiu d’involucrar tots els sistema de monitoratge de la resiliència, augmentar la agents i millorar la coordinació, sistematitzar una meto- consciència general sobre resiliència i canvi climàtic, etc. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Resilència i adaptació al canvi climàtic 12 Mobilitat i transport urbà Barcelona, per a una mobilitat més segura, sostenible, equitativa i eficient Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Mobilitat i transport urbà 13 Mobilitat i Situació actual Desplaçaments 7.662.339transport urbà diaris Desplaçaments interns Desplaçaments de connexió 64,6 % 35,9 % Visió de futur Transport públic Esdevenir una ciutat en Amb bicicleta què la mobi- litat sigui A peu més sosteni- ble i amb Transport privat millor quali- tat de vida Línies als barris de treball Pacificació de carrers Connectivitat i Foment de la ‘Ampliació de la eficiència 'Xarxa bicicleta ‘Ampliació superfície per a ortogonal de bus' Gestió de mercaderies de carrils bici’ vianants’ ‘Contenció ‘Electrificació de la ‘Vehicles elèctrics per a Seguretat ‘Pla de 'Millores del Bicing’ del vehicle privat’ mobilitat’ l'última milla’ seguretat viària’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Mobilitat i transport urbà 14 Barcelona vol esdevenir una ciutat en què la mobilitat sigui més sostenible, on es millori la qualitat de vida als barris de la ciutat, es democratitzi l’ús de l’espai públic i es promoguin formes de moure’s més sostenibles, espe- Mobilitat i transport urbà cialment el vehicle elèctric. Context general i situació actual A Barcelona, el transport és, actualment, la prin- La mobilitat a Barcelona ha anat disminuint els La mobilitat amb modes més sostenibles s’ha vist cipal causa de contaminació atmosfèrica i acústica i darrers anys, tant en els desplaçaments interns, tot i accelerada en els darrers anys, segurament pels efec- també suposa una despesa energètica molt important. que hi ha un lleuger repunt els anys 2010 i 2011, com tes de la crisi econòmica. Concretament, la mobilitat a El sector del transport a Barcelona és el responsable de: en els de connexió, probablement lligat a l’estancament peu i en bicicleta s’ha incrementat, el transport públic es el 37% de les emissions de GEH de la ciutat, més del 50% econòmic iniciat l’any 2007. manté força estable i el vehicle privat baixa. de les emissions de NOx i partícules, més del 80% del soroll de la ciutat. Mesures realitzades Foment dels desplaçaments a peu i en bicicle- Nova xarxa de bus ortogonal més eficient. El Ambientalització de la flota de transport pú- ta i del transport públic. S’han dut a terme diverses 2012 l’Ajuntament i TMB varen iniciar la reformulació de blic. TMB ha desenvolupat un procés de reconversió de actuacions com ara ampliació de la superfície per a via- l’actual xarxa d’autobusos en una malla ortogonal de la flota d’autobusos per reduir els seu impacte ambien- nants, pacificació del trànsit, consolidació dels Camins menys línies però més ràpida, fàcil d’entendre i eficient. tal. Algunes de les tecnologies que s’han incorporat són escolars, redacció del Pla de Foment de la Bicicleta, am- La nova xarxa disposarà de 28 línies (17 verticals, 8 horit- autobusos dièsel de baixes emissions, de gas natural pliació de la xarxa de carrils bici i de metro o millora de zontals i 3 diagonals) que substituiran les actuals, de les comprimit, híbrids i elèctrics. l’accessibilitat del transport públic. quals ara mateix se n’han implantades 13. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Mobilitat i transport urbà 15 Prova pilot de distribució de mercaderies Contenció del vehicle privat i reducció de amb tricicles elèctrics. Al Districte de Ciutat Vella s’ha l’accidentalitat. La política municipal s’orienta a limitar construït una microplataforma, creant un minimoll de l’espai viari, amb mesures de pacificació i de reducció de càrrega i descàrrega, des de la qual una flota de tricicles l’accidentalitat (zones 30 o de convivència entre vianants elèctrics finalitza el procés de lliurament, en el recorre- i vehicles), i a regular l’aparcament amb la implantació gut que es coneix com a “l’última milla”. de l’àrea verda i la diversificació dels tipus d’aparcament (lliure, lliure nocturn, àrea blava, motos, reservat, etc.). Mesures de futur Pla Director d’Infraestructures de la Regió Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018. És Estratègia d’implantació del vehicle elèctric Metropolitana de Barcelona 2011-2020 (PDI). És l’instrument de planificació estratègica que marca els a Barcelona. Per millorar la qualitat atmosfèrica, dis- l’instrument estratègic de les actuacions en infraestructu- objectius i les línies de futur en mobilitat. Alguns dels ob- minuir el soroll i la dependència energètica, contribuir res que dóna continuïtat a l’anterior PDI 2001-2010. Com- jectius que es marca per al 2018 són: disminuir el nom- al desenvolupament d’energies renovables, etc., Bar- prèn cinc programes: ampliació de la xarxa ferroviària i bre de ferits greus més d’un 20% i el nombre de morts celona vol agilitzar-ne la seva implantació. Per això cal de tramvia, desplegament de la xarxa ferroviària estatal, més d’un 30%, complir els paràmetres de la UE per NO2 la col·laboració entre totes les administracions, institu- increment de la connectivitat entre modes de transport, i PM10 en totes les estacions, incrementar la freqüència cions i empreses del sector per garantir la presència del infraestructures de transport públic per carretera, mo- mitjana del bus a 6’ i millorar la gestió de mercaderies vehicle, la possibilitat de carregar-lo (actualment hi ha dernització i millora de les xarxes ferroviàries existents amb microplataformes logístiques i noves tecnologies. 263 punts de recàrrega), facilitar-ne el finançament, im- plantar les polítiques de mobilitat adients, etc. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Mobilitat i transport urbà 16 Verd urbà i biodiversitat Barcelona gaudeix i es beneficia dels espais verds Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Verd urbà i biodiversitat 17 18,05 m2 35,3 % Verd urbà i Situació actual d’espai verd per habitant de la superfície municipal de Barcelona és espai verdbiodiversitat Verd urbà Parc de Parcs i Verd Collserola jardins 47 % privat 22,5 % 30,5 % Visió de futur Esdevenir una ciutat on natura i urbs Biodiversitat 1.172 299 interactuin espècies vegetals espècies animals autòctones i es potenciin Línies de treball Serveis Conservació de la socioambientals del Protecció d’espais biodiversitat verd i connectivitat ‘PN de Collserola’ ‘Programa amfibis’ ‘Xarxa de corredors Sensibilització i i ‘Penya-segat de ‘Control d’espècies verds’ ‘Jardins verticals’ Benestar i gaudi participació de la Montjuïc’ invasores’ ‘Cobertes verdes’ ‘Xarxa d’horts urbans’ ciutadania ‘Bioblitz’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Verd urbà i biodiversitat 18 Barcelona planteja la ciutat del futur com una ciutat on natura i urbs interactuïn i es potenciïn. Per això vol disposar d’una infraestructura ecològica que aporti serveis ambientals i socials, conservar i potenciar la biodiversitat Verd urbà i biodiversitat i aprofitar totes les oportunitats per fer lloc a la natura. Context general i situació actual Els espais verds urbans aporten valors ecològics tat, només un 30% és estrictament públic i urbà, un 20% horts, parterres, basses i estanys ornamentals, murs i que són essencials per a la ciutat, com ara la naturalitat, correspon a verd privat —el qual contribueix a esponjar cobertes, etc. la biodiversitat, la complexitat i la connectivitat, i valors la ciutat i aporta beneficis ambientals, però sense possi- socioculturals, com la salut, el benestar, la bellesa, el bilitats d’ús públic— i el 50% restant al verd forestal del Barcelona compta amb algunes espècies de fau- paisatge, la cultura i la facilitació de les relacions socials. terme municipal de Barcelona dins del Parc de Collserola. na autòctona especialment significatives. Tots els En total hi ha 18,05 m2 de superfície verda per habitant. amfibis, rèptils, mamífers (excepte els que constitueixen Una de les prioritats de la ciutat és i ha estat potenciar plagues) i alguns ocells ho són. Els peixos que hi ha en aquests serveis ambientals i socials del verd, protegir els Els espais verds urbans predominants a la ciutat aigües dolces, en canvi, són introduïts. espais lliures existents i ampliar-los i connectar-los sem- són de dimensió modesta. A part dels dos grans parcs pre que ha estat possible. forestals (Collserola i Montjuïc), els espais verds ocupen Pel que fa a les espècies arbòries, Barcelona en té superfícies d’entre 1 i 5 hectàrees i es localitzen enmig una gran diversitat en la seva trama urbana (200 es- Barcelona compta amb un patrimoni natural re- de la trama urbana, a l’abast de la ciutadania. El 57% pècies), si bé no es tracta d’una biodiversitat espontània, marcable. La superfície del verd a Barcelona és de 3.615 dels espais verds tenen menys de 1.500 m2 i, en gene- sinó fruit del model de gestió dels espais verds. L’arbrat hectàrees, que representen el 35,3% de la superfície ral, estan poc connectats entre ells. A més dels parcs i viari també és important i arriba a unes 161.000 unitats, municipal (dades de 2013). Del total del verd de la ciu- els jardins, trobem altres tipologies de verd com: places, amb 150 espècies i cultivars diferents. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Verd urbà i biodiversitat 19 Mesures realitzades Conservació d’espais de la ciutat. Per una ban- gralla, seguiment de les aus comunes de la ciutat, ajuda Consolidació de la xarxa d’horts urbans. Ac- da, el 2010, la serra de Collserola va ser declarada Parc a la fauna no captiva del Zoo de Barcelona, protecció dels tualment, Barcelona disposa de 329 parcel·les distribuï- Natural de Collserola. Per l’altra, l’aprovació definitiva amfibis, jardí de papallones. A més, s’han elaborat pautes des en 14 horts urbans que en conjunt representen prop de la modificació del Pla General Metropolità de la Mun- de conservació de la biodiversitat per a diferents hàbitats de 25.000 m2. Se’n beneficien més de 500 persones en- tanya de Montjuïc prioritza els espais lliures i d’interès naturals que inclouen descripció de l’hàbitat, problemes i tre jubilats, entitats i persones discapacitades. natural i garanteix la protecció del penya-segat. Aquest propostes d’actuació, entre d’altres. ofereix valors considerats en conjunt molt significatius: Campanyes de sensibilització. Per tal d’apropar paisatgístics, faunístics, florístics, històrics, científics, Increment de la superfície verda. S’han creat els espais verds i la biodiversitat a la ciutadania, socials, etc. nous parcs i jardins, com ara el Parc de les Rieres d’Horta l’Ajuntament publica guies i altres materials, fa dina- (4 ha), la rambla resultant del cobriment del tram ferro- mització dels espais verds, educació ambiental a les Conservació de la biodiversitat. S’han implantat viari de Riera Blanca a Sants o la futura renovació de escoles, activitats als equipaments municipals com la diversos programes de conservació com ara: seguiment la plaça de les Glòries. També s’han recuperat interiors Fàbrica del Sol i la ludoteca ambiental del Parc de la i gestió de la biodiversitat urbana en edificis, el Projecte d’illa de l’Eixample i s’ha posat en marxa un pla per Ciutadella, etc. Oreneta, seguiment del falcó pelegrí, conservació de la instal·lar nous jardins verticals en mitgeres de la ciutat. Mesures de futur Planificació del verd i de la biodiversitat. El corredors verds, el projecte terrats vius, l’impuls a les Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona 2020 és cobertes verdes, la gestió de la problemàtica amb els l’instrument estratègic que defineix els reptes, els ob- porcs senglars, la xarxa de ruscos d’abelles a la ciutat jectius i els compromisos en relació a la conservació del per promoure l’apicultura urbana o el Pla Director de verd. Algunes de les mesures que inclou són el projecte l’Arbrat (PDA). Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Verd urbà i biodiversitat 20 Ús sostenible del sòl Barcelona, una ciutat que promou i fomenta la qualitat urbana Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Ús sostenible del sòl 21 Ús Situació actual 102,3 km2 1.611.822 habitantssostenible de superfície 15.749 habitants per km2 del sòl + 50 % de la població de Catalunya resideix a l'Àrea Metropolitana de Barcelona Pla General Metropolità de Pla Territorial Metropolità Pla Director Urbanístic Visió de futur Instruments Barcelona (PGM) de Barcelona (PTMB) (PDU) –en procés de redacció- Esdevenir de planificació 1976 2010 2013 una metròpolis Residència  Equipa- Parcs Industria i Xarxa viària Parcs forestals  de barris a 25 % ments urbans infraestruc- 23 % 16 % velocitat Usos del 11 % 12 % tures humana sòl (2013) 13 % Línies de treball Governança Regeneració ‘Hàbitat Urbà’ ‘Consell ‘Microurbanitzacions’ ‘Pla Innovació urbana Consultiu d’Hàbitat Urbà’ de barris’ ‘Pla de millora Projectes estratègics Planificació ‘Superilles’ ‘Pla BUITS’ ‘Taula de l’Espai Públic’ de l’espai públic’ ‘Les Glòries’ ‘La Sagrera’ ‘Pla Director Urbanístic’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Ús sostenible del sòl 22 Barcelona vol esdevenir una metròpolis de barris a velocitat humana, pensada per a les persones com a eix prioritari, una ciutat confortable que cerca l’excel·lència en l’espai públic i que contempla globalment els diferents Ús sostenible del sòl elements que configuren l’hàbitat urbà, que és l’hàbitat humà. Context general i situació actual Barcelona ha crescut en el transcurs de la seva his- El planejament urbanístic de la ciutat reflecteix di- lades al llarg dels anys. I el 2010 el Govern de la Generalitat tòria i s’ha consolidat com una gran zona a la regió ferents períodes de la seva història, els quals han con- de Catalunya va aprovar el Pla Territorial Metropolità de mediterrània. Més del 50% de la població de Catalunya vertint Barcelona en una ciutat mixta, densa i compacta. El Barcelona (PTMB) per articular la Regió Metropolitana resideix a l’àrea metropolitana de Barcelona. 1976 es va aprovar l’encara vigent Pla General Metropolità de Barcelona com una realitat ambientalment sostenible, de Barcelona (PGM) per corregir les deficiències acumu- econòmicament eficient i socialment equitativa i justa. Mesures realitzades Millora de la governança de la ciutat. Per una d’arquitectura vetllen per la qualitat arquitectònica dels verticals en mitgeres de la ciutat, com ara al 22@, millora banda, s’ha creat l’àrea de govern d’Hàbitat Urbà , projectes singulars que es desenvolupen a la ciutat. el paisatge urbà i fa un ús eficient de l’energia natural. un espai d’acció transversal que treballa per com- Per últim, la nova ordenança de terrasses pretén millo- plir l’objectiu de transformar Barcelona en una ciutat Planificació per mantenir la ciutat compacta. rar-ne la qualitat i la sostenibilitat ambiental. intel·ligent i autosuficient, pensada per a les persones, En primer lloc, el Plans de Barris s’adrecen als barris i integrant en una mateixa àrea l’urbanisme, el medi am- àrees urbanes on conflueixen i se superposen dèficits Participació ciutadana. Hàbitat Urbà impulsa bient i els serveis urbans, les infraestructures, les TIC d’ordenació, edificació i benestar i que requereixen espais de participació dels principals agents socials im- i l’habitatge. Per l’altra, s’ha creat el Consell Consultiu d’operacions d’intervenció integrals. En segon lloc, el Pla plicats en els processos de conceptualització i concreció d’Hàbitat Urbà, un òrgan col·legiat assessor format per de Millora Integral de l’Espai Públic de Barcelona 2013- dels projectes i plans relacionats amb l’urbanisme. Per experts i professionals dels àmbits que configuren la in- 2015 contempla actuacions de renovació integral a 65 exemple, la Comissió d’Avaluació del Pla BUITS. tervenció sobre l’hàbitat urbà. Per últim, les comissions carrers i 13 parcs. En tercer lloc, la instal·lació de jardins Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Ús sostenible del sòl 23 Millora i revitalització d’espais públics i eixos Preservació de la muntanya de Montjuïc. Amb Transformació urbanística. Al nou barri La Ma- simbòlics de la ciutat. Per una banda, el Pla BUITS  . aquest objectiu, s’ha modificat el Pla General Metropo- rina del Prat Vermell s’hi estan reconvertint els usos contempla projectes a solars municipals buits on a curt lità a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc i s’ha signat existents en usos mixtes per compatibilitzar millor termini no s’hi preveu construir o dels quals encara no un acord de col·laboració per promoure un gran espai l’habitatge i l’activitat econòmica. se n’ha decidit l’ús definitiu. D’altra banda, els nous pro- cultural conjunt. jectes de microurbanitzacions inclouen actuacions en Compartir coneixement. Hàbitat Urbà impul- solars degradats o en desús de la ciutat. Per últim, el Reducció de l’impacte ambiental i social de sa juntament amb altres ciutats el projecte City Proto- projecte 22@ està transformant 200 ha de sòl indus- l’espai públic. S’ha iniciat el desplegament del Pla Di- col  .que treballa sobre l’anatomia de la ciutat i del seu trial del Poblenou en un districte productiu innovador rector d’Il·luminació de Barcelona, s’han ambientalitzat hàbitat. que ofereix espais moderns per a la concentració estra- les obres municipals i s’han incorporat criteris de resi- tègica d’activitats intensives en coneixement. liència en la planificació i gestió dels serveis urbans. Mesures de futur Definició de nous instruments. El Pla Director Implantació de cinc superilles pilot. Són uni- Millora de l’oferta de jocs infantils. El Pla de Urbanístic metropolità s’enfocarà més a la transforma- tats urbanes que se sustenten en objectius concrets Racons Infantils preveu la creació de nous racons infan- ció que a la urbanització. Combinarà eficàcia normativa de mobilitat sostenible, revitalització de l’espai públic, tils, la renovació d’àrees de jocs existents i la introducció amb un cert grau de flexibilitat per permetre adapta- foment de la biodiversitat i el verd urbà, cohesió social, d’elements d’innovació vinculats a les noves tecnologies cions raonables a les realitats canviants. autosuficiència energètica i participació ciutadana. i actuacions temàtiques. Execució de projectes urbanístics a zones estra- Remodelació d’eixos emblemàtics de la ciu- tègiques. Com a principals projectes destaquen: la trans- tat. Entre ells destaquen: la reurbanització de Pere IV, formació de les Glòries , la nova estació central i centre la reforma smart del passeig de Gràcia, la remodelació urbà La Sagrera , el dimensionament d’un nou parc als de l’avinguda Paral·lel, la reforma de l’avinguda Diagonal Tres Turons i l’ampliació del passeig de les Aigües . i les obres previstes a Balmes i Mitre. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Ús sostenible del sòl 24 Qualitat de l’aire local A Barcelona, un aire més net per a garantir la salut dels ciutadans Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Qualitat de l’aire 25 Qualitat de Situació 76,0 % Trànsit 2,4 % Port l’aire actual Principals fonts de contaminació 8,7 % Domèstic i 0,2 % Formigoneres atmosfèrica terciari i extractives generada a Barcelona (NO2 i PM10) 5,1 % Indústria Visió de futur Millorar la NO2 PM10 PM2,5 qualitat de (valor límit anual (valor límit anual (valor límit anual UE: 40 μg/m3) UE: 40 μg/m3) UE: 25 μg/m3) l’aire que es Estacions de trànsit respira a la de fons urbà ciutat Estacions de trànsit moderat Estacions de trànsit compliment molt intens superació Línies de treball Compromís i planificació ‘Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per Comunicació i Mobilitat amb Actuacions en àrees un Aire més Net’ ‘Pla de Innovació transparència emissions 0 dins la clau ‘Mobilitat’ ‘Energia’ millora de la qualitat de ‘Repavimentació amb informativa ‘Web per ciutat ‘Pla de mobilitat ‘Port’ ‘Obres’ l’aire a Barcelona formigó porós o nous difondre la qualitat de urbana de Barcelona ‘Sensibilització’ 2011-2015’ materials fotocatalítics’ l'aire de la ciutat’ 2013-2018’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Qualitat de l’aire 26 Barcelona vol millorar la qualitat de l’aire que es respira a la ciutat i garantir el compliment dels ni- vells permesos. La ciutat s’està orientant cap a l’autosuficiència energètica i aspira a ser el màxim d’eficient i Qualitat de l’aire amb zero emissions per garantir la salut i la qualitat de vida dels ciutadans. Context general i situació actual A Barcelona les emissions del trànsit, les derivades el 2013 s’han implantat moltes de les mesures que conté, L’aire de Barcelona compleix la majoria de paràme- de les grans infraestructures de mobilitat (port i ae- les quals afecten principalment l’àmbit de la mobilitat de tres de contaminants regulats per les normati- roport), les residencials i les d’obres de construcció les persones i les mercaderies i els hàbits dels ciutadans. ves estatals i europees per a l’avaluació i gestió de dicten el grau de contaminació atmosfèrica. Però la la qualitat de l’aire. El 2013 s’ha detectat una millora contaminació de l’aire també està causada per focus emis- La gestió dels aspectes relacionats amb la qualitat significativa i global dels nivells dels dos conta¬minants sors situats a distancia de la ciutat, l’anomenada contami- atmosfèrica implica diferents agents: la Xarxa de crítics de la qualitat de l’aire a Barcelona (PM10 i NO2). Es nació de fons regional. L’estratègia de millora de la qualitat Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica , compleix el valor límit anual de NO2 a totes les estacions de l’aire requereix una actuació transversal i integral de formada per un conjunt de punts de mesurament dis- de trànsit moderat i de fons urbà de la ciutat, superant- tots els sectors implicats. tribuïts pel territori (Barcelona disposa d‘11 estacions), se només en aquelles estacions orientades al trànsit l’Agència de Salut Pública de Barcelona i Hàbitat molt intens (Eixample i Gràcia-Sant Gervasi). A mitjan 2014 està prevista l’aprovació formal del Pla de Urbà  . Millora de la Qualitat de l’Aire Horitzó 2015. No obstant, Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Qualitat de l’aire 27 Mesures realitzades Signatura de l’Acord de la Xarxa de Ciutats i bus, l’ambientalització de les flotes de vehicles munici- Promoció d’estudis sobre la qualitat de l’aire Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net. pals, el Pla d’Autosuficiència Energètica per a la Ciutat, com a base per definir les mesures a implantar. L’Ajuntament es compromet a impulsar mesures de la gasificació del Port de Barcelona, l’ambientalització de Destaca especialment l’inventari d’emissions de Barce- caràcter estructural, amb un abast territorial general i les obres i la nova web per difondre la qualitat de l’aire lona (en fase d’actualització) que permet diagnosticar la de forma coordinada i responsable amb les diferents de la ciutat. qualitat de l’aire a la ciutat. També els estudis “Els bene- administracions i institucions. ficis per a la salut pública de la reducció de la contamina- Programa de revisió i neteja d’instal·lacions ció atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona ”, Implantació del Pla per a la Millora de la Qua- de combustió. És d’obligat compliment per a ciutadans que demostra que la millora de la qualitat de l’aire com- litat de l’Aire a Barcelona 2011-2015. Per millorar i empreses presentar cada any un certificat de revisió i porta un benefici clar per a la salut, i “Serveis Ecològics la qualitat de l’aire i assolir els nivells permesos per la neteja d’instal·lacions de combustió (calefaccions, calde- del Verd Urbà a Barcelona ”, el qual fa una estimació normativa, algunes de les mesures implantades són: res, etc.) que no funcionin amb gas natural. de la quantitat de contaminants atmosfèrics absorbits l’impuls del vehicle elèctric, la nova xarxa ortogonal de pel verd urbà de la ciutat. Mesures de futur Implantació de mesures innovadores per mi- que utilitzin aquest combustible per al seu motor prin- Nova web per difondre la qualitat de l’aire llorar la qualitat de l’aire. Entre d’altres, destaquen cipal o auxiliar es podran beneficiar d’una rebaixa en les de la ciutat. La web mostrarà dades en temps real i en l’estudi sobre l’eficàcia de l’aplicació del CMA (acetat de taxes portuàries. funció de les previsions meteorològiques farà una previsió magnesi i calci) sobre la calçada per reduir la resuspen- dels nivells de pol·lució a 24 i 48 hores. També informarà sió de partícules, la repavimentació amb formigó porós i Elaboració del Pla de Mobilitat Urbana de Bar- d’altres aspectes rellevants relacionats amb la qualitat de l’ús de nous materials fotocatalítics per reduir la concen- celona (PMU) 2013-2018. S’estructura en 5 blocs per l’aire i incorporarà un sistema d’alertes a la població. tració de NOx a l’aire. cadascun dels quals es proposen diferents objectius i les respectives actuacions per assolir-los: mobilitat a peu, Construcció d’una planta de subministra- mobilitat en bicicleta, transport públic, distribució urbana ment de gas al Port de Barcelona. Les embarcacions de mercaderies (DUM) i vehicle privat (cotxe i moto). Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Qualitat de l’aire 28 Qualitat acústica Barcelona, control i prevenció del soroll per a una ciutat més comfortable Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Contaminació acústica 29 Trànsit, Contaminació Situació 85,45 % 96 % principal font actual Durant Població exposada de compliment acústica de soroll de la capacitat el dia acústica en als > 55 trams de dB (A) carrers Visió de futur Millorar la Durant Oci nocturn,qualitat 87,79 % 86 %la nit principal font Població exposada de compliment acústica de de soroll de la capacitat Barcelona acústica als trams de > 45 dB (A) carrers Línies de treball Avaluació i planificació ‘Pla per a la reducció de Control i monitoratge Minimització del soroll la contaminació acústica ‘Sonòmetres Sensibilització a la Educació a les escoles ‘Vehicle elèctric’ ‘Asfalt de Barcelona 2010-2020’ d’intempèrie, limitadors ciutadania ‘Campanyes ‘Programa educatiu sonoreductor’ ‘Cobriment ‘Mapa Estratègic de Soroll acústics als locals d’oci d’estiu i proves pilot a les 2015-2016 per tractar el de vies ferroviàries’ de Barcelona’ nocturn i concerts’ zones d’oci nocturn’ soroll dins les escoles’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Contaminació acústica 30 L’Ajuntament de Barcelona té el compromís de millorar la qualitat acústica de la ciutat impulsant i liderant programes i actuacions prioritàries, marcs de col•laboració, de coordinació i d’informació que permetin minorar la contaminació acústica general de la ciutat, sobretot en aquelles zones que superen els valors límit, i protegir les zones Qualitat acústica tranquil·les contra l’augment del soroll. Context general i situació actual L’Ajuntament està fent un esforç per millorar la Les principals fonts de soroll de la ciutat són el Respecte al mapa de 2009, ha disminuït la població qualitat acústica de la ciutat mitjançant actuacions trànsit durant el dia i les activitats al voltant de exposada a nivells sonors més alts durant el dia i la emmarcades en el Mapa estratègic de soroll i el Pla per l’oci nocturn. Altres fonts de soroll són la indústria, els nit. La majoria de districtes es mantenen en nivells de a la Reducció de la Contaminació Acústica 2010-2020. eixos comercials i les infraestructures ferroviàries. Des soroll similars a l’anterior mapa o han millorat la seva ex- L’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barce- del punt de vista de la percepció ciutadana del soroll, es posició al soroll en els darrers 5 anys. El 96% dels trams lona permet fer la diagnosi de la ciutat periòdicament i manté la tendència dels darrers anys, on la principal font de carrers compleixen amb la capacitat acústica assig- avaluar les mesures implementades. de queixa és per sorolls de persones a l’espai públic. nada durant el dia i el 86% compleixen durant la nit. Mesures realitzades Avaluació i planificació global i transversal de fonts de soroll en una zona determinada i serveix de base públic i limitadors o enregistradors acústics, que són mesures. El Pla per a la Reducció de la Contaminació per a l’elaboració o actualització de plans d’acció. d’obligada instal·lació a les activitats de pública concu- Acústica de Barcelona 2010-2020   és el marc de re- rrència amb un nivell sonor musical interior superior a ferència de totes les mesures del consistori en matèria de Xarxa de control i monitoratge del soroll. Bar- 70 dB(A). També s’instal·len limitadors als concerts mu- control i disminució del soroll. El Mapa estratègic de so- celona disposa de diferents dispositius per controlar el nicipals a l’aire lliure i als d’iniciativa privada. roll de Barcelona és l’instrument que avalua globalment soroll a la ciutat: sonòmetres d’intempèrie per a la rea- l’exposició de la població al soroll produït per diferents lització d’estudis en espais singulars, sensors a l’espai Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Contaminació acústica 31 Programa de vigilància i control de les emis- Informació i sensibilització a la ciutadania. sions de soroll de les obres. Barcelona obliga totes L’Ajuntament impulsa diferents iniciatives per disminuir les empreses que actuïn a la ciutat a realitzar un estudi els nivells de sorolls, com ara les campanyes d’estiu a zo- d’impacte acústic i a realitzar un pla sonomètric i una nes d’elevada concentració d’oci nocturn a la ciutat i les vigilància continua del soroll emès. proves pilot per reduir el soroll nocturn a l’espai públic. Mesures de futur Actualització i implantació del Pla per a la Re- ara les superilles, la implantació de noves tecnologies a les escoles pretén que l’alumnat sigui conscient, actuï ducció de la Contaminació Acústica de la Ciutat de la xarxa de monitoratge via sensors, el compromís per i participi en la millora de la gestió sostenible del seu Barcelona 2010-2020. L’actualització del Mapa estra- a una major participació ciutadana (per exemple, la pla- entorn identificant espais problemàtics amb alts índexs tègic de soroll és la referència per ajustar i definir noves taforma Govern Obert ), l’impuls del vehicle elèctric, de soroll dins del centre educatiu. Altres iniciatives edu- mesures per millorar el confort acústic que se sumen a entre d’altres. catives impulsades per l’Ajuntament són: el programa les que ja s’apliquen i s’inclouen en el Pla. S’han iniciat d’educació ambiental Com funciona Barcelona? o els moltes de les línies d’acció concretades en el Pla, però Educació sobre el soroll a Barcelona. El pro- recursos educatius Maleta de sons i soroll . resta consolidar-ne algunes i implantar-ne d’altres, com grama educatiu 2015-2016 per tractar el soroll dins Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Contaminació acústica 32 Producció i gestió de residus Barcelona, una ciutat que progressa amb menys residus Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Producció i gestió de residus 33 2009 Producció i Situació 1,46 kg/hab./dia gestió de actual Generació 2009 2013 2013 residus de residus 864.758 t 730.285 t 1,23 kg/hab./dia Recollida 2009 2013 selectiva 32 % 36 % punts verds Visió de futur 2009 2013 478.322 741.086Barcelona vol visites visites esdevenir una ciutat on Tractament s’aprofiti el dels residus 55,5 % 35,5 % 5 % 4 % 100% dels Tractament Valorització Valorització Dipòsit mecanicobiològic material energètica controlat residus que es generin Línies de treball Planificació ‘Pla de millora Repensa ‘E + S Reducció Reciclatge ‘Nova de la neteja viària’ ‘Pla de (Embolcalls + Sostenibles ‘Aprofitem el menjar’ contracta de neteja’ prevenció de residus / Esmorzars + ‘Cens de botigues a Reutilització ‘Renova ‘Recollida de joguines als municipals 2012-2020’ Saludables)’ granel’ la teva roba’ punts verds’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Producció i gestió de residus 34 Barcelona vol esdevenir una ciutat on s’aprofitin el 100% dels residus que es generin. Més enllà de la preven- Producció i gestió ció en la generació de residus, Barcelona vol construir un model de consum i desenvolupament amb la menor petjada de residus ecològica possible i avançar cap a una economia circular. Context general i situació actual La neteja de l’espai públic i la gestió dels dife- miciliària, comercial, mercats i altres recollides. Com- En els darrers cinc anys, la recollida de residus a la rents tipus de residus municipals que produeix la plementàriament, l’Ajuntament posa a disposició de la ciutat ha disminuït un 16% fins a situar-se el 2013 en ciutat és una responsabilitat de l’Ajuntament de ciutadania els Punts verds , la recollida de voluminosos 730.285 tones. També ha disminuït l’índex de generació Barcelona . El consistori pot realitzar la recollida i (mobles i trastos) i la recollida de roba. de residus per càpita, que se situa als 1,23 kg/perso- transport de les diverses fraccions residuals fins a la na/dia degut en part a l’impacte de la crisi econòmica. instal·lació de tractament per compte propi o bé dele- Existeixen diferents tractaments per a les diferents D’altra banda, la recollida selectiva sobre el total de re- gar-la a empreses privades o entitats socials. fraccions de residus recollides selectivament (ma- sidus el 2013 és del 36,2%, 3,3 punts inferior al 2010, tèria orgànica, paper-cartró, vidre, voluminosos i resta): quan es va desplegar la recollida de la matèria orgànica Atesa la diversitat d’usos i de la trama urbana de eliminació, reciclatge i tractament (tractament mecànic- a la ciutat i es va ampliar el nombre de punts verds. Es Barcelona, hi ha diversos tipus de recollida dels biològic o valorització energètica). constata una consolidació dels hàbits de reciclatge en- residus municipals per tal de fer-la eficaç i eficient: do- tre la ciutadania. Mesures realitzades Desplegament del Pla de Prevenció de Resi- de 1,386 kg/hab./dia. Algunes de les mesures implanta- objectes, reduir els envasos de begudes, promoure la dus Municipals 2012-2020 . L’objectiu per al 2018 des per millorar la prevenció de cada fracció s’han dirigit reutilització de llibres i fomentar la recollida selectiva de és reduir en un 10% la generació de residus per càpita i a reduir el malbaratament alimentari, fomentar la reuti- roba i calçat i la seva reutilització. mantenir aquesta quantitat fins el 2020, assolint l’índex lització de les ampolles de cava, allargar la vida útil dels Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Producció i gestió de residus 35 Incentivació de la recollida selectiva. La con- Posada en marxa del Pla de Millora de la Ne- Campanyes de sensibilització a la ciutadania. tracta de neteja ha assolit l’objectiu de millorar el servei teja Viària . La primera fase tenia per objectiu mi- Algunes de les accions educatives impulsades adreçades de recollida augmentant en un 37% el nombre de punts llorar els resultats de netedat de la ciutat i fer arribar als centres educatius són el Projecte E + S (Embolcalls + de recollida. La recollida selectiva s’ha estès a comerços a la ciutadania el missatge que la neteja de la ciutat és Sostenibles/Esmorzars + Saludables), “Ens ho mengem i grans generadors i s’ha consolidat la recollida selectiva responsabilitat de tots. La segona fase del Pla, iniciada tot” i “Compostem i aprenem”. D’entre les accions diri- de matèria orgànica. el 2013, posa l’accent en quatre eixos en relació al servei gides a la ciutadania destaca “El civisme té premi” i la de neteja: impulsar la iniciativa “Dissabtes fem el barri a creació de la Xarxa de Compostaires Metropolitans . fons ”, netejar les taques i xiclets, incentivar la recollida d’excrements i netejar les persianes de comerços. Mesures de futur Iniciatives per continuar minimitzant la ge- Conscienciació als mercats municipals per disminuir la contaminació acústica i minimitzar l’emissió neració de residus. Amb aquest objectiu es portaran reciclar més i millor. La campanya prevista buscarà de contaminants locals. Contemplarà la màxima electri- a terme activitats, programes i projectes com ara la pro- millorar la recollida de residus orgànics als mercats a ficació de la flota, nous processos de neteja viària i reco- moció de les xarxes d’intercanvi virtuals, la consolidació través de la sensibilització i l’educació. llida que contribueixin a un model d’economia circular i de la recollida de joguines als punts verds o l’elaboració impulsin la protecció de la salut de les persones i el medi d’una base de dades de les botigues de Barcelona que, en Preparació de la nova contracta de neteja ambient, i aspectes sobre el tractament de dades i la l’àmbit del consum de productes de la llar, venen a granel. amb un major compromís ambiental. L’objectiu és transparència informativa. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Producció i gestió de residus 36 Cicle de l’aigua Barcelona, avança cap a una gestió integral de l’aigua Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Cicle de l’aigua 37 1999 2013 Cicle de Situació 67,37 % Domèstic actual 114,46 94,67 l’aigua Consum milions de m3 milions de m3 27,27 % Comerç i d’aigua d’aigua potable total d’aigua potable total indústria 5,34 % Serveis municipals Visió de futur 2013 Índex de 1999 2013 Protegir sostenibilitat 3,43 % l’aigua com 108,42 (consum d’aigua 19,95 %l/hab. x dia del freàtic un recurs d’aigua /consum d’aigua bàsic i indis- domèstica total) pensable Tractament 100 % platges d’aigua 4,78 km depurada 3.755.000 usuaris Línies de treball Estalvi i eficiència ‘Aprofitament de recursos alternatius’ Sensibilització Gestió Qualitat ‘Control ‘Estalvi en la gestió del ‘Foment de l’estalvi Nous models de d’inundacions d’aigua potable’ ‘Gestió verd, la neteja i el d’aigua’ ‘App Fonts gestió ‘Barcelona Cicle ‘Telecontrol i de les aigües de bany’ clavegueram’ BCN’ de l’Aigua, SA (BCASA)’ drenatge urbà’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Cicle de l’aigua 38 Barcelona protegeix l’aigua com un recurs bàsic i indispensable. Per això, per a la ciutat és prioritari acon- seguir una gestió integral del cicle de l’aigua en què es tinguin en compte els recursos, la demanda, els hàbitats i Cicle de l’aigua l’impacte de les infraestructures humanes. Context general i situació actual L’Ajuntament de Barcelona dedica un gran esforç en El consum d’aigua potable de xarxa a Barcelona Barcelona tracta el 100% de les seves aigües re- protegir i millorar el medi ambient i concretament l’any 2013 va ser de 94,67 milions de m3, 19,79 milions siduals. La depuradora del Besòs té una capacitat de l’aigua com a vector indispensable. Per aquest motiu, de m3 menys que l’any 1999, que correspon a un consum tractament de 525.000 m3/dia. La depuradora del Prat s’ha creat la societat Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCA- per habitant i dia de 108,42 litres. El sector domèstic va de Llobregat té una capacitat de tractament de 315.000 SA)   , que gestiona i realitza activitats relacionades amb representar el 67,37% del consum; el comerç i la indústria m3/dia. Ambdues depuradores generen energia a par- el cicle de l’aigua, les platges, el litoral i el medi ambient. el 27,27%, i els serveis municipals el 5,34%. tir de l’escalfament dels fangs resultants a través d’una central de cogeneració. Les fonts de subministrament d’aigua tenen majo- L’actual clavegueram és fruit de diversos plans que ritàriament un origen superficial. Provenen dels rius es van anar desenvolupant. Actualment, és una xarxa Les platges de Barcelona, amb una extensió de 4,78 Ter i Llobregat. L’aprofitament dels recursos subterranis unitària que transporta pel mateix curs les aigües re- quilòmetres, es visiten tot l’any gràcies a la bonança cli- s’ha incrementat significativament, essent actualment siduals i les pluvials. La xarxa té 1.833 quilòmetres per màtica que caracteritza la ciutat, tot i que a la primavera i de 1,3 milions de m3 anuals. La reutilització d’aigua de on passen aproximadament cada any 145 hm3 d’aigua i l’estiu se’n fa un ús més intensiu. L’any 2013 van ser visita- les plantes depuradores té un potencial de 3,25 m3/s i la dóna servei als 1.611.822 habitants de la ciutat (2013) i des per 3.755.000 des de maig fins a setembre. dessalinitzadora del Llobregat de 60 hm3/any. als establiments comercials i industrials. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Cicle de l’aigua 39 Mesures realitzades Pla Tècnic per a l’Aprofitament dels Recursos de tractament físico-químic o biològic. I les 1.645 fonts pú- Millora de la gestió del clavegueram. Per una Alternatius de Barcelona (2013). Identifica els recursos bliques que ofereixen aigua als vianants disposen d’aixetes banda, a través de la xarxa de 13 dipòsits subterranis hídrics existents, analitza usos i necessitats que es poden temporitzades i de dispositius reguladors de cabal. de retenció d’aigües pluvials per evitar les inundacions, satisfer, dimensiona la demanda potencial i estableix qui- amb una capacitat d’emmagatzematge de 454.180 m3. nes infraestructures es requereixen per al seu aprofita- Controls de qualitat de l’aigua de boca. Des Per l’altra, amb el sistema de telecontrol que permet re- ment. El Pla estima que entre l’aigua freàtica, l’aigua rege- del 2003, l’Agència de Salut Pública reuneix les compe- collir, arxivar i subministrar, en temps real, dades i con- nerada de depuradora i l’aigua subterrània hi ha un volum tències en salut pública a Barcelona. S’encarrega de la trolar els actuadors de la xarxa (comportes, vàlvules, total de 16,6 hm3/any potencialment explotable. supervisió de l’AMB i d’Aigües de Barcelona, com a enti- bombaments). tat gestora de l’abastament, de la vigilància i desinfecció Estalvi d’aigua en els usos municipals amb de fonts públiques, vigilància de les condicions de l’aigua Impermeabilització de l’espai urbà mitjançant mesures de reducció del consum als edificis municipals, subministrada, control a l’aixeta del consumidor, etc. tècniques de drenatge urbà sostenible (TEDUS) implan- com la instal·lació de mecanismes estalviadors d’aigua, tades en zones de nova urbanització i amb el foment de d’urinaris secs, etc. També gestiona el verd eficientment Sensibilització pel foment de l’estalvi d’aigua paviments permeables i creació de reservoris d’aigua, amb control de les fuites, ús d’aigua freàtica, automatitza- i posada en valor de les fonts de Barcelona a través zones humides o àrees de drenatge seminaturals. ció del reg, etc.. També usa aigua no potable per a la neteja de la Web del cicle de l’aigua, materials divulgatius, expo- de carrers i de clavegueram, i per a llacs i fonts ornamen- sicions, el programa Camins d’aigua o l’aplicació mòbil tals. A més, aquestes disposen de sistemes de recirculació, gratuïta Fonts BCN . Mesures de futur Nou model de gestió per a la neteja eficient Nou model de gestió de fonts públiques i or- satisfer demandes municipals (amb un màxim de 4,02 hm3/ del clavegueram, en l’assignació de recursos, en les tas- namentals que permetrà millorar la qualitat ambiental. any) o no municipals (que podria arribar a 2,49 hm3/any). ques de manteniment i incrementant el coneixement de Es promourà la gestió de fonts naturalitzades, es reduirà la xarxa per millorar les tasques de planificació i rehabi- l’ús de productes químics i s’incrementarà la sostenibili- Programa de Gestió Integral del Litoral de litació. S’incorporaran sensors i es participarà en un pro- tat de les làmines d’aigua. Barcelona, que té com a principals objectius: prioritzar jecte internacional per a la utilització de robots per a les la protecció de la salut dels banyistes, identificar fonts tasques d’inspecció, monitorització i presa de mostres. Implementació del Pla Tècnic de Recursos Hí- potencials de contaminació, incrementar i millorar la in- drics Alternatius, ampliant la xarxa d’aigües freàtiques per formació a l’usuari i disposar de plans d’emergència. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Cicle de l’aigua 40 Ambientalització municipal i economia verda L’Ajuntament de Barcelona, referent ambiental per a la ciutat Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Gestió ambiental de l’Ajuntament 41 Situació Certificació ‘Biosphere Ambientalització de la flota de vehicles de Ambienta- World Class Destination’ la contracta de neteja i recollida de residus lització actual Turisme i municipal i mobilitat economia verda Contractació 100 % dels 100 % de les escoles bressol contractes municipals municipals ofereixen aliments amb criteris procedents de l’agricultura Visió de futur ambientals obligatoris ecològica Liderar el canvi cap a un Productes i 70 % del 78 % de la fusta consumida model més serveis paper consumit és té alguna certificació de gestió CATCERTIFI sostenible ambientals reciclat sostenible amb el propi exemple Línies de treball Gestió eficient de Planificació sectorial Ambientalització de recursos i equipaments ‘Pla estratègic de Treball en xarxa i Formació i contractes i compres ‘Monitorització i estalvi sostenibilitat de la intercanvi sensibilització als ‘Nova mesura de govern’ energètic en edificis gerència de prevenció, d’experiències treballadors ‘Campanya ‘Nou decret d’alcaldia’ municipals’ seguretat i mobilitat’ ‘Smart-spp’ ‘Procura plus’ A l’Ajuntament com a casa’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Gestió ambiental de l’Ajuntament 42 L’Ajuntament de Barcelona vol liderar el canvi cap a un model més sostenible amb el seu propi exemple. Ambientalització municipal Existeix un ferm compromís municipal amb la sostenibilitat i l’autosuficiència local i global per reduir l’impacte am- i economia verda biental i social causat pel consistori. Context general i situació actual L’Ajuntament, com a signant del Compromís Ciu- funcionament quotidià dels serveis i dependències mu- disposa de certificació ambiental. Quatre organitzacions tadà per la Sostenibilitat, ha desenvolupat el pro- nicipals. Com a part del compromís amb la sostenibilitat, municipals amb més de 10.000 treballadors implicats grama Ajuntament + Sostenible (Programa A+S ) s’han ambientalitzat la contractació i les compres muni- estan certificades d’acord amb el sistema de gestió am- que, liderat per Hàbitat Urbà, treballa de manera trans- cipals. Per exemple, el 100% dels contractes municipals biental ISO 14001. versal amb la resta de sectors, districtes i instituts muni- incorporen criteris ambientals obligatoris i tot el paper cipals per millorar la sostenibilitat ambiental i social del utilitzat a les dependències municipals de l’Ajuntament Mesures realitzades Ambientalització de la contractació públi- pendències i serveis municipals (escoles bressol i càte- rada a través de dues línies d’actuació: ambientalitzar la ca i la compra de productes i serveis. El 2013 s’ha rings), impulsa la compra responsable de roba de treball flota de vehicles pròpia i de les contractes de serveis i aprovat una nova Mesura de govern sobre contractació i productes de fusta i incorpora criteris ambientals en fomentar la mobilitat interna sostenible. responsable i el Decret d’Alcaldia sobre contractació pú- les obres municipals, el manteniment de parcs i jardins blica responsable amb criteris socials i ambientals. En o la celebració d’esdeveniments. Elaboració del Pla Estratègic de Sostenibilitat els darrers anys l’Ajuntament també ha ambientalitzat de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat les seves oficines, ha incorporat millores ambientals al Foment de la gestió eficient en l’ús de recur- 2013-2022. El seu objectiu és tendir a un desenvolupa- plec de contractació de neteja i recollida de residus de sos per a usos municipals. S’han impulsat mesures ment sostenible en les diferents àrees de la seva activi- les dependències municipals, ha començat a introduir per a l’estalvi i l’eficiència energètica, l’estalvi i la reuti- tat de forma gradual, transversal i participativa. aliments més sostenibles, solidaris i saludables a les de- lització de l’aigua i per ambientalitzar la mobilitat gene- Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Gestió ambiental de l’Ajuntament 43 Transformació de l’Ajuntament en smart. Participació, coresponsabilitat i formació de L’Ajuntament és pioner en desenvolupar la innovació al tots els agents. La implicació de tots els agents invo- servei de la tecnologia i avança cap a l’smart city. lucrats en l’estratègia d’ambientalització és clau per a l’èxit del Programa A+S. S’ha impulsat la formació per assolir el canvi cultural cap a la sostenibilitat i col·laborat en l’edició de guies d’educació ambiental i d’altres publicacions i materials de sensibilització. Mesures de futur Revisió dels objectius estratègics del Pro- Desplegament del Decret de Contractació Implantació del Distintiu de Garantia de grama A+S per alinear-lo amb el nou Compromís. Responsable. Definirà, de forma coordinada amb les Qualitat Ambiental a equipaments culturals. Cinc Els nous objectius es concreten en accions dins les se- diferents àrees encarregades, criteris específics per a equipaments culturals -l’Arxiu Històric de la Ciutat, el güents línies estratègiques: comunicació, formació i diversos grups de productes i serveis. Museu Frederic Marès, la Biblioteca Pública Arús, el sensibilització, eines de suport, observatori, treball en Born Centre Cultural i el Centre de Disseny HUB-, es xarxa, millora continua i assessorament i diferenciació Definició del Pla Estratègic Hàbitat Urbà Més troben en procés d’obtenció del distintiu per a la cate- de tres nivells segons el grau d’implicació. Sostenible 2014-2022. Pretén garantir la sostenibilitat goria d’equipaments culturals. en la gestió interna de la gerència per tendir a un desen- volupament sostenible en les diferents àrees de la seva activitat de forma gradual, transversal i participativa. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Gestió ambiental de l’Ajuntament 44 Coresponsabilitat A Barcelona, la sostenibilitat és cosa de tots Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Coresponsabilitat 45 Compromís Ciutadà 298 entitats, empreses 332 centres educatius del Corespon- Situació per la Sostenibilitat actual i institucions programa Escoles + sabilitat Marc de 2012-2022 Sostenibles referència Actors Ajuntament Entitats i Escoles Ciutadania Visió de futur 30 línies empreses Premi Serveis i Esdevenir d’actuació per a 160 entitats i Internacional recursos des de l’ambientalització empreses han de Dubai una ciutat 6 equipamentsinterna (2020) fet públiques les patrocinat per més sosteni- seves accions per les Nacions ble, equitati- la sostenibilitat Unides (2010) va, pròspera i autosufi- cient a Nova eina Mapa Barcelona + Sostenible Eina col·laborativa amb recursos, través d’un experiències i informacions de sostenibilitat d’interès ciutadà projecte Línies compartit de treball Foment de la participació Iniciatives Seguiment i ‘Convencions de Implicació de les compartides i treball avaluació ‘Definició de Educació i acció signants del escoles ‘Compostem i en xarxa ‘Fem nous indicadors del ciutadana ‘La Fàbrica Compromís’ ‘Nou aprenem’ ‘Apropa't als Xarxing!’ ‘Networking desenvolupament del Sol’ ‘Com funciona Consell Ciutadà per la parcs’ sectorial’ sostenible de la ciutat’ Barcelona?’ Sostenibilitat’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Coresponsabilitat 46 Barcelona vol esdevenir una ciutat més sostenible, equitativa, pròspera i autosuficient a través d’un pro- jecte compartit per les organitzacions (entitats, empreses, centres educatius i institucions) i ciutadans que vulguin Coresponsabilitat contribuir a la millora de la ciutat. Context general i situació actual La contribució de Barcelona a la sostenibilitat es Barcelona + Sostenible, el programa de l’Agenda Mar , Espai lúdic ambiental del Parc de la Ciutadella , posa de manifest amb el Compromís Ciutadà per la 21 Local a Barcelona. La xarxa s’organitza en diver- Centre de Formació del Laberint , Servei de Documen- Sostenibilitat 2012-2022 , renovat el 2012 després sos programes: Escoles + Sostenibles per facilitar la tació d’Educació Ambiental . d’un ampli procés participatiu (antic Compromís Ciutadà implicació dels centres educatius, Entitats i Empreses + per la Sostenibilitat 2002-2012 - Agenda 21 de Barcelo- Sostenibles dirigit a entitats i empreses, Ajuntament + na). A desembre de 2013, el Compromís ha estat renovat Sostenible per vehicular l’acció interna municipal i Ciu- per 298 entitats, empreses i institucions, que juntament tadania + Sostenible, que ofereix serveis i recursos als amb els 332 centres educatius del programa Escoles + ciutadans no organitzats des de diferents equipaments: Sostenibles, sumen 619 membres de la xarxa. La Fàbrica del Sol , El Centre de la Platja , Espai de Mesures realitzades Renovació del Compromís Ciutadà per la Soste- Impuls de la xarxa de signants i d’iniciatives programa Renova, el Pla d´Energia Participatiu (PEP) o nibilitat 2012-2022 per incorporar-hi noves sensibilitats i compartides a través de diverses activitats coordina- el grup motor del Mapa Barcelona + Sostenible. actualitzar-lo amb els reptes pendents i emergents d’acord des des de la Secretaria Tècnica Barcelona + Sostenible amb l’esperit de Rio + 20. També s’ha actualitzat la imatge i (assessorament personalitzat, jornades formatives, ses- Impuls de projectes reals de transformació relat de la marca Agenda 21, ara “Barcelona + Sostenible”. sions de treball, etc.) i de la promoció del treball en xarxa de l’entorn en la comunitat escolar a través del pro- entre diferents signants del Compromís, concretats en grama Escoles + Sostenibles, on estudiants i professorat projectes com Plataforma Aprofitem els Aliments , el poden analitzar els conflictes del seu entorn més pro- Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Coresponsabilitat 47 per, considerar perspectives alternatives, contribuir a la Desenvolupament d’activitats dirigides a la Continuïtat del procés participatiu amb la ce- solució dels problemes identificats i transformar aquest ciutadania per progressar en la cultura de la sosteni- lebració de la segona i tercera convencions de signants procés d’anàlisi i acció en un recurs educatiu. Des del bilitat i contribuir a l’adquisició de nous valors, actituds i del Compromís, l’inici dels treballs de networking secto- programa es desenvolupen activitats per millorar comportaments: Horts Urbans , Com funciona Barcelo rial i les iniciatives de col•laboració de l’Ajuntament amb l’educació per la sostenibilitat a l’escola i el seu entorn, na , Música als parcs , o Renova la teva roba , entre altres organismes, per exemple, el programa Barcelona com ara: Apropa’t als Parcs o Ens ho mengem tot . d’altres. Sustainable Tourism . Mesures de futur Desplegament de nous programes. El progra- Creació del nou Consell Ciutadà per la Sosteni- ciatives, recursos, experiències i informacions de soste- ma de Barcelona + Sostenible dirigit al comerç oferirà bilitat en el qual la major part dels membres seran sig- nibilitat que puguin ser d’interès ciutadà. El mapa serà la recursos pràctics i projecció de la seva acció per canals nants del Compromís, elegits per les organitzacions del contribució de la ciutat a la iniciativa internacional Open pensats específicament. El programa d’educació am- seu sector. Green Maps , en la qual participen més de 850 ciutats biental de la ciutat cercarà la coresponsabilitat i la moti- de 65 països en tot el món. vació de la ciutadania per viure amb valors sostenibles. Definició de nous indicadors de seguiment, que responguin als nous reptes plantejats amb el nou Consolidació del treball en xarxa amb ofertes i Compromís. demandes, intercanvis, col·laboracions i projectes com- partits, com ara la jornada de treball Fem Xarxing! o la Posada en marxa del Mapa de la Barcelona participació en el Programa de superilles de Barcelona. sostenible, una eina col·laborativa que recollirà les ini- Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Coresponsabilitat 48 Smart city Barcelona, una smart city pensada per als seus ciutadans Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Smart city 49 Smart Situació city actual Rànquing 1a 4a 10a internacional Smart city d’Espanya Smart city d’Europa Smart city del món Visió de futur Situació 28.500 90 % 78 % de Utilitzar de les TIC treballadors de cobertura de les llars tenen ocupats en TIC fibra òptica internet les millors solucions per millorar Mobilitat: Aigua: la qualitat Energia: Residus: Algunes fites 262 40 % dels de vida dels punts de 62 edificis 240 punts parcs amb ciutadans aconseguides recàrrega públics amb de recollida telegestió del elèctrica autogeneració pneumàtica reg Línies de treball Governança i transparència Transformació Treball col·laboratiu ‘Barcelona GO’ Solucions amb de la ciutat per a la fabricació ‘e-Administració’ telefonia mòbil Plataforma de ‘Illes autosuficients’ digital ‘Fab Lab’ ‘OpenDataBCN’ ‘BCN a la butxaca’ sensors ‘Sentilo’ ‘Vehicle elèctric’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Smart city 50 Una ciutat que utilitza les millors solucions per proporcionar una millor qualitat de vida als ciutadans. Per aconseguir-ho, utilitza els sistemes més eficients, optimitza la gestió dels seus serveis, aplica solucions inno- vadores i aprofita el talent dels seus ciutadans. Avançar en el concepte smart city pot millorar significativament Smart city l’habitabilitat de la ciutat. Context general i situació actual Barcelona, en el camí per esdevenir una ciutat Barcelona s’està transformant per esdevenir una mentat en els darrers anys. L’any 2013 hi ha 721 punts intel·ligent per millorar la qualitat de vida dels smart city. S’està construint una estructura sòlida prò- d’accés Wi-Fi i la cobertura FTTH cobreix el 90% de la seus ciutadans, ha d’establir vincles entre els sis- pia, per als ciutadans i en xarxa, on aquests col·laboren ciutat. El nombre de sensors és de 100 i la previsió per al temes, les infraestructures i les tecnologies, que amb les empreses i institucions. Ja ha aconseguit situar- 2014 és d’augmentar-ne el nombre fins als 2.500. ens aporten la informació, i les persones, que són se entre els top 10 dels rànquings internacionals . Ac- el motor i l’ànima de la ciutat. Aquest és un element tualment (any 2013) està considerada com la 1a smart La penetració de les TIC a les llars de Barcelona bàsic per a l’èxit de la consolidació d’una Barcelona city a Espanya, la 4a a Europa i la 10a a nivell mundial. està força consolidada. L’any 2013, el 97% dels ciu- smart city. La tecnologia, per sí sola, donaria lloc a una tadans de Barcelona utilitza el telèfon mòbil, el 86% ciutat digital però no a una ciutat intel·ligent. El desplegament de la tecnologia ha avançat. La l’ordinador i el 85% Internet (i un 78% de les llars tenen cobertura Wi-Fi i de fibra òptica de la ciutat s’ha incre- Internet). Mesures realitzades Aplicació d’un nou model de governança. Innovació a partir de noves tecnologies. S’han telemàtica que permet accedir a la carpeta del ciutadà. L’Ajuntament ha implantat l’e-Administració per trans- desenvolupat projectes d’ús de la telefonia mòbil com Destaca també la plataforma de sensors de Barcelona formar els processos en més accessibles, eficients, efec- ara Barcelona Contactless per poder dur a terme accions ‘Sentilo’, de programari lliure, a la qual qualsevol ciutat o tius i transparents. També el Barcelona Go per guanyar senzilles només apropant el mòbil a un altre dispositiu, empresa pot contribuir amb nou codi per connectar un en transparència, en participació i per posar les dades a l’Apps4Bcn, un portal que recull més de 653 apps re- nou tipus de sensor o incorporar noves funcionalitats. l’abast de tothom a través de l’OpenDataBCN. comanades o el MobileID com a mètode d’autenticació Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Smart city 51 Mesures de futur Desplegament de l’estratègia smart city. creació d’illes autosuficients, telegestió del reg, poten- tructures i equipaments ambientals fins a refugis de La ciutat de Barcelona vol avançar en el concepte ciació del vehicle elèctric, foment de l’smart citizen, etc. flora i fauna, botigues de productes locals o empreses smart i treballar d’acord amb els principis d’una ciutat amb valor ambiental afegit. El mapa s’enriqueix contí- intel•ligent. Aquesta estratègia inclou diversos progra- Col·laboració entre l’Ajuntament i altres en- nuament amb aportacions d’entitats i veïns dels barris. mes, com ara: integració de les diferents xarxes de fibra titats a través del Mapa Barcelona + Sostenible. És Actualment, el mapa recull 6.400 punts geolocalitzats. òptica de la ciutat, obtenció de dades intel·ligents, imple- un mapa virtual interactiu que reuneix les iniciatives so- mentació del Pla Director d’Il·luminació (smart lightning), cioambientals rellevants de la ciutat, des de les infraes- Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Smart city 52 ©Ajuntament de Barcelona Barcelona, febrer 2015 Direcció tècnica i coordinació Irma Ventayol i Teresa Franquesa Gestió del Coneixement. Hàbitat Urbà Ajuntament de Barcelona. Realització Lavola Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu 53 Per a més informació: ajuntament.barcelona.cat/habitaturba