MQAB Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Ajuntament de Barcelona Hàbitat Urbà - Medi Ambient i Serveis Urbans Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis urbans Roman Llagostera, gerent-adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans, Ajuntament de Barcelona Direcció: Ricard Alsina, director d’Intervenció, Innovació i Qualitat Mediambiental, Medi Ambient i Serveis Urbans, Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona Josep M. Selvas, cap del Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona Joan Marc Craviotto, Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona Redacció: Barcelona Regional. Agència Desenvolupament Urbà Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans Coordinació: Jose Lao, cap d’estratègies energètiques, Barcelona Regional Josep M. Selvas, cap del Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona Joan Marc Craviotto, Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona Col·laboració: Oriol Teixidó, enginyer químic, Barcelona Regional Albert Carbonell, biòleg i tècnic de SIG, Barcelona Regional i l’equip tècnic i administratiu de Barcelona Regional Agraïments: Pilar Rodríguez, Direcció d’Intervenció, Innovació i Qualitat Mediambiental, Ajuntament de Barcelona Fermí Vallbé, Direcció d’Intervenció, Innovació i Qualitat Mediambiental, Ajuntament de Barcelona Adrià Gomila, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Carlos López, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Victòria Plumed, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Roberto Ríos, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Isabel Montané, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Maria Simeón, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Carlos Vázquez, Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus, Ajuntament de Barcelona Cristina Castells, Agència d’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Manel Torrent, Agència d’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Irma Soldevilla, Agència d’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Elisabet Gallardo, Agència d’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Xavier Llebaria, Agència de Salut Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Víctor Peracho, Agència de Salut Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Marc Rico, Agència de Salut Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Carles Chico, Departament de Coordinació d’Obres a l’Espai Públic - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona Carolina Puig, Departament de Coordinació d’Obres a l’Espai Públic - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona Àngel López, Departament Vehicle Elèctric, Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona Isabel Hernàndez, Generalitat de Catalunya Xavier Guinart, Generalitat de Catalunya Meritxell Margarit, Generalitat de Catalunya Susana Gil, Generalitat de Catalunya Jordi Vila, Port de Barcelona Joaquim Cortés, Port de Barcelona Santiago Alonso, AENA Manuel Casas, AENA Programa Escoles + Sostenibles ABRIL 2015 PMQAB ÍNDEX 1. Introducció 6 2. Objectius 6 3. Legislació 7 4. La qualitat de l’aire a Europa: 2003-2012 8 5. La qualitat de l’aire a Barcelona: 2004-2013 13 5.1. Òxids de nitrogen: NOX 14 5.2. Partícules menors de 10µ: PM10 18 6. Metodologia i model 25 7. Resultats principals de la modelització: any 2013 27 8. Plans i actuacions per a la millora de la qualitat de l’aire 31 8.1. Mesures relatives als serveis urbans: Ajuntament de Barcelona 31 8.2. Mesures relatives a comunicació i educació ambiental: Ajuntament de Barcelona 32 8.3. Mesures per als ens locals establertes en el PAMQA 33 8.4. PMU de Barcelona 2013-2018: Ajuntament de Barcelona 38 8.4.1. Escenari PMU: Tendencial 2018 39 8.4.2. Escenari PMU: Actuació 2018 40 8.4.3. Eixos d’actuació del PMU 41 8.4.4. Resultats de l’escenari E-S3 del PMU 43 8.5. Estratègia d’AutosufIciència Energètica de Barcelona 2015-2024: Ajuntament de Barcelona 44 8.6. Port de Barcelona 46 8.7. Aeroport de Barcelona 49 9. Escenari Tendencial: 2018-T 51 10. Escenari d’actuació: 2018-A 52 11. Escenari d’actuació addicional: 2018-A+ 57 11.1. Resultats del model d’immissió: Escenari 2018-A+ 59 11.2. Mapes: Escenari 2018-A+ 61 12. Conclusions 66 13. Annex 67 13.1. Consideracions adoptades en la modelització de l’escenari 2018 67 13.2. IMD de vehicles 2013 i 2018-PMU al voltant de l’estació de l’Eixample 68 5 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 1. INTRODUCCIÓ 2. OBJECTIU Una de les problemàtiques de les grans els compostos orgànics volàtils (COV), el L’objectiu principal d’aquest pla és establir aglomeracions urbanes és la concentra- diòxid de sofre (SO2), etcètera. unes línies estratègiques de caire trans- ció a l’aire de determinats contaminants versal en els diversos àmbits que afecten d’efecte local, com ara els òxids de ni- Pel que fa a les PM10, tot i que el 2013 a la qualitat de l’aire per dirigir els esforços trogen (NOX) i les partícules en suspensió Barcelona no es van superar els límits, sí a millorar-ne la qualitat de la manera més (bàsicament PM10 i PM2,5). Generalment, que s’havien superat anteriorment, de ma- efectiva. aquests contaminants es troben a l’aire nera que és un contaminant que cal conti- per les emissions de focus del trànsit vi- nuar vigilant. Aquestes emissions es gene- Per assolir aquest objectiu es desenvolu- ari, els focus industrials, les emissions ren per la combustió d’hidrocarburs, però pa un pla estratègic de millora de la qua- del sector domèstic o altres fonts. Una també es poden trobar a l’aire per l’efecte litat de l’aire de Barcelona 2015-2018 que vegada presents a l’aire, aquests conta- de factors físics, com el rodament dels avaluï quantitativament els avenços que es minants són sotmesos a diversos efectes pneumàtics dels vehicles amb l’asfalt, poden aconseguir en aquest paràmetre fins de transport i transformacions químiques per la mateixa abrasió de l’asfalt, per la al 2018, considerant l’aplicació de plans i juntament amb altres substàncies també utilització dels frens dels vehicles, per la mesures que hi ha previstos executar en els presents a l’aire. generació de pols a les obres o els ender- propers anys, i que puguin afectar, directa- rocs d’edificis, per la resuspensió de pols ment o indirectament, la qualitat de l’aire A Barcelona i a l’àrea metropolitana de als vials, etcètera. Les partícules es clas- de la ciutat de Barcelona. Barcelona, igual que en altres aglomera- sifiquen en partícules totals en suspensió cions urbanes, com les de París, Londres, (PST, de diàmetre aerodinàmic ≥ a 100µm) A més, aquest document també té l’objec- Berlín o Rotterdam, se superen els límits i en partícules PM (de particulate matter tiu de determinar la suficiència d’aquestes de concentració d’NO2 establerts per la UE en anglès), aquestes últimes inclouen di- actuacions pel que fa al compliment de la de protecció de la salut, cosa que reque- ferents categories segons la mida; així, les normativa europea relativa als nivells d’im- reix que s’adoptin mesures per millorar la PM10 corresponen a les partícules de dià- missió d’NO2 i PM10 a tots els punts de la qualitat de l’aire a tots els nivells, des dels metre inferior a 10µm i les PM2,5 inclouen ciutat. legisladors fins al teixit empresarial, pas- les partícules que tenen un diàmetre infe- sant pels ciutadans corrents. rior a 2,5µm. Aquest document ha de servir com a instru- ment de planificació estratègica a la ciutat Un dels principals focus emissors és la que permeti a l’Ajuntament de Barcelona combustió d’hidrocarburs (gasolina, ga- fer un pas endavant en la gestió i la millora soil, gasos liquats del petroli i gas natu- de la qualitat de l’aire de la ciutat. ral). Aquests hidrocarburs reaccionen amb l’oxigen i el nitrogen que hi ha a l’aire i pro- voquen l’emissió de gasos d’efecte hiver- nacle (CO2, CH4 i N2O), i també la de gasos contaminants d’efecte local, com els NOX, les partícules, el monòxid de carboni (CO), 6 PMQAB 3. LEGISLACIÓ La Llei 22/1983, de 21 de novembre, de neta a Europa. En aquesta directiva s’ha protecció de l’ambient atmosfèric, esta- refós la normativa vigent anterior (Direc- Taula 1: Valors límit pels contaminants NO2, PM10. bleix unes pautes que cal seguir per mi- tiva 96/62/CE, Directiva 1999/30/CE, Di- llorar la qualitat ambiental. En aquest rectiva 2000/69/CE, Directiva 2002/3/CE context va sorgir posteriorment el Decret i la Decisió 97/101/CE), excepte la Direc- Contaminant Valors límit UE Llindar d’alerta 226/2006, de declaració de diferents mu- tiva 2004/107/CE, sobre arsènic, cadmi, nicipis de les comarques del Barcelonès, níquel, mercuri i hidrocarburs aromàtics el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i policíclics. Aquesta normativa també in- el Baix Llobregat com a zones de protec- trodueix la mesura de partícules en sus- NO2 Horari: Mitjana anual: Horari: ció especial de l’ambient atmosfèric. A pensió amb un diàmetre inferior a 2,5 200 µg/m3 40 µg/m3 400 µg/m3 continuació, l’aleshores Departament de micres (PM2,5) i els seus objectius de qua- (RD 102/2011) Medi Ambient i Habitatge (actualment litat de l’aire. (Límit superació permès: (Al llarg de 3 hores 18 vegades l’any) consecutives) Departament de Territori i Sostenibilitat) va aprovar el 10 de juliol de 2007 el Pla La directiva de la UE 2008/50/CE relativa d’actuacions per a la millora de la qualitat a la qualitat de l’aire ambient i a una at- de l’aire als municipis declarats zones de mosfera més neta a Europa s’ha traslladat protecció especial de l’ambient atmosfè- a Espanya amb el Reial decret 102/2011, ric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 relatiu a la millora de la qualitat de l’aire de maig. que, per la seva banda, ha refós els reials decrets 1073/2002, 1796/2003, 812/2007 PM10 Diari (24h): Mitjana anual: 3 3 Per tant, l’entorn metropolità està decla- i la Llei 37/2007. Per tant, la legislació de 50 µg/m 40 µg/m (RD 102/2011) rat zona de protecció especial de l’ambi- referència per a l’avaluació de la qualitat (No superar més de 35 ent atmosfèric pel Decret 226/2006, de 23 de l’aire és la Directiva de la UE 2008/50/ vegades l’any el valor límit de 50µg/m3 o que el de maig, tant per al contaminant diòxid de CE i el Reial decret 102/2011. Els límits percentil 90,4 sigui igual nitrogen com per a les partícules en sus- d’immissió establerts per la UE i tras- o inferior al valor límit* de 50µg/m3) pensió de diàmetre inferior a 10 micres. lladats als estats membres són els se- Això és el resultat de superar de manera güents: reiterada la concentració d’aquests con- taminants en nivells superiors als admis- sibles per la legislació vigent. Durant l’any 2008 es va aprovar la Direc- tiva 2008/50/CE del Parlament Europeu Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de i el Consell, de 21 de maig, relativa a la la Generalitat de Catalunya. [*] S’ha d’aplicar el percen- til 90,4 en aquelles estacions amb menys del 90% de qualitat de l’aire i a una atmosfera més mesures vàlides. 7 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 4. LA QUALITAT DE L’AIRE A EUROPA: 2003-2012 Diòxid de Nitrògen La reducció de les emissions d’NOX a Eu- Hi ha una clara tendència a la baixa de les ropa, segons l’últim informe sobre la qua- Gràfic 1: Evolució de les emissions de PM2,5, PM10, NOX, SOX, NH3, NMVOC, CO i CH4 dels concentracions d’NO2 a l’aire en l’última litat de l’aire a Europa (Air Quality in Euro- EU-28 del 2003 al 2012. dècada a la majoria de països europeus i pe - 2014 report, European Environmental en tots els tipus d’estacions de mesura. La Agency), encara es troba lluny d’assolir reducció en les emissions d’NOX (30% entre uns nivells de qualitat de l’aire accep- Índex % 2003 el 2003 i el 2012) és més accentuada que el tables. L’informe repassa l’evolució dels descens de les concentracions en mitjana contaminants locals de les ciutats euro- anual d’NO2 (un 18%) als UE-28. Aquesta di- pees, del 2003 al 2012, basada en mesures vergència s’atribueix principalment al per- reals d’immissió, juntament amb dades 100 centatge més elevat d’emissió d’NO2 que d’emissions antropogèniques, en un àmbit 90 emeten directament els vehicles dièsel. que comprèn 38 països europeus, inclosos els 28 estats membres de la UE i alguns 80 S’observa, en el període 2003-2012, i en la països membres de l’European Environ- 70 mitjana dels UE-28, una caiguda de la mit- mental Agency. jana anual d’NO2 de -0,5 µg/m3/any en esta- 60 cions de fons urbà i industrials, de -0,7 µg/ De la conclusió principal de l’informe es 3 50 m /any a les de trànsit, i de -0,2 µg/m3/any desprèn que els contaminants més pro- a les de fons. blemàtics actualment a la UE per a la salut 40 humana són les partícules i l’ozó a nivell de 30 terra, i a continuació el BaP i NO2. D’altra banda, des del punt de vista de la protec- 20 ció als ecosistemes, els contaminants més 10 perjudicials són l’O3, l’NH3 i els NOX. 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Cal afegir que a Barcelona el contaminant més problemàtic actualment és l’NO2, i en SO NO NH PM PM NMVOC CO CH el passat més recent també ho van ser les x x 3 10 2,5 4 PM10. Per aquesta raó, el Pla estratègic de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 s’ha centrat exclusivament en Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. aquests dos contaminants. 8 PMQAB Gràfic 2: Evolució de les emissions de PM10 i NOX, per sectors dels EU-28 Gràfic 3: Diagrama de caixes de les mitjanes anuals d’NO2 a Europa (EU-28). del 2003 al 2012. Període 2003-2012. NOx PM10 Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: Transport Commercial, institutional and household fuel combustion tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. Industry Solvent and product use Other Energy ex. industry Agriculture Font / Fuente / Source: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency [Gg = 1.000 tones]. 9 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Gràfic 4: Diagrama de caixes de les mitjanes anuals d’NO a Europa (EU-28). Any 2012. Gràfific 5: / C Gornácfeinctora 5ci o/n Gsr eanp mhiitcja 5na: Caonnucae 2 l ndt’NraOcions en mitja a anua 2 a Europa. Any 2012.l d’NO2 a Europa. Any 2012 / Concentracions en mitjana anual d’NO2 a Europa. Any 2012 / Concentracions en mitjana anual d’NO2 a Europa. Any 2012 Mitjana anual de diòxid de nitrogen 2012, basada en mitjanes diàries amb percentatge de mesuraments vàlids ≥ 75% in µg/m3 ≤ 20 20-30 30-40 40-50 > 50 Sense dades Països/regions no inclosos en el procés d'intercanvi de dades Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. Font: / A Firu Qenutaeli /t yS ionu Ercuero: pAeir –Q u2a0l1it4y r ienp Eourtr,o Epuer –op 2e0a1n4 Erenpviorrotn, mEuernotpael aAng eEnncvyi.ronmental Agency / Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency / Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency 10 PMQAB Partícules S’observa una reducció en general de les Gràfic 6 / Gráfico 6 / Graphic 6: Diagrama de caixes de les mitjanes anuals de Font / Fuente / Source: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de concentracions a l’aire de PM en la tendèn- GPMrà10fi ac E 6u:r o Dpiaa g(EraUm-2a8 d). e P ceariíxoedse d2e0 0le3s- 2m0i1tj2a /n eDsia agnraumalas ddee PcaMix1e0 sa dEeu lreosp am (iEtjUa-n2e8s) .a n uals caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i 10 cia 2003-2012, així com una reducció de les Pdeer PíoMde 2a0 E0u3r-o2p0a1 2(E. U-28). Període 2003-2012 / Diagrama de caixes de les mitjanes inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil 10 (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% emissions de PM. La majoria de les estaci- anuals de PM10 a Europa (EU-28). Període 2003-2012. de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: ons van registrar una tendència a la baixa de valor legislat / Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: -1 µg/m3/any o més en el període 2003-2012, puntes superior i inferior: extrems superior i inferior i només un 2% de les estacions van registrar de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les un increment. dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat / Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes su- En la mitjana, les estacions de fons urbà perior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, van registrar un descens del -0,7 µg/m3/any i caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: -0,9 µg/m3/any en mitjana anual i en percen- mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. til 90,4, respectivament; mentre que les es- tacions de trànsit van registrar un descens de -1,0 i -1,5 µg/m3/any, respectivament. Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. 11 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Gràfic 7: Diagrama de caixes del percentil 90,4 de les mitjanes diàries de PM10 Gràfific 8:: Perrcenttiill 90,,4 de lles miittjjanes diiàrriies de PM10 a a E Euurrooppaa. .A Annyy 2 2001122.. a Europa (UE-28). Any 2012. Percentil 90,4 de PM10, concentració el 2012, basat en la mitjana diària amb mesuraments vàlids de percentatge ≥ 75% in µg/m3 ≤ 20 20-40 40-50 50-75 > 75 Sense dades Països/regions no inclosos en el procés d'intercanvi de dades   Font: Air Quality in Europe - 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa de la línia inferior: primer quartil (25% de les dades), caixa de la línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. Font: Air Quality in Europe –- 22001144 rreeporrtt,, Eurropean Enviirronmenttall Agency.. 12 PMQAB 5. LA QUALITAT DE L’AIRE A BARCELONA: 2004-2013 L’any 2013, a Barcelona es va superar el llin- tura piramidal, amb la base formada pels La ubicació de les diferents estacions de suren (NO2, PM10, PM2,5), i segons si es tracta dar europeu de concentració mitjana anu- punts de mesurament i el vèrtex en el Centre vigilància a Barcelona es mostra a continu- d’estacions de mesura de trànsit, industrial al per NO2 a les dues estacions de trànsit Receptor i Coordinador de Dades. Un punt de ació d’acord amb el contaminant que me- o de fons: intens de la ciutat. No obstant això, en els mesurament és aquella zona del territori on darrers anys s’ha observat una tendència a s’ubiquen els equips de mostreig i d’anàlisi la baixa en la immissió registrada d’aquest de contaminants atmosfèrics, tant si són de Gràfic 9: Mapa d’ubicació de les estacions de la XVPCA a Barcelona. contaminant. tipus manual com automàtic. Pel que fa a les PM10, el 2013 ha estat el pri- L’objectiu principal d’aquesta xarxa és con- mer any en què els nivells de concentració trolar la qualitat de l’aire, és a dir, obtenir els registrats a totes les estacions s’han situ- nivells de concentració a l’aire dels principals at per sota els llindars europeus. Tot i que contaminants atmosfèrics i, a partir dels re- es podria dir que Barcelona ja compleix la sultats de les mesures que s’obtenen, deter- normativa, cal continuar executant mesu- minar si és necessari aplicar mesures correc- res per no tornar a superar els valors límit tores. Així, doncs, la xarxa és de gran utilitat establerts per a aquest contaminant. principalment per a les finalitats següents: Aquest pla estratègic es concentra en l’NO2 i • Conèixer l’evolució dels nivells de qualitat el PM10 perquè són els únics dels quals es re- de l’aire en el temps i al territori. gistren o s’han registrat índexs per sobre dels • Informar els ciutadans de l’estat de la qua- valors límit europeus en els darrers anys i, per litat de l’aire i la seva evolució. tant, són els únics que han de ser objecte de • Emprendre actuacions en zones on se su- plans segons la normativa d’aplicació. perin els valors límit de protecció de la sa- lut o es constati un risc de superació. L’eina principal per avaluar la qualitat de • Elaborar els mapes de vulnerabilitat i ca- l’aire és la XVPCA (Xarxa de Vigilància i pacitat del territori (instrument orientador Previsió de la Contaminació Atmosfèrica), de la planificació territorial). cogestionada a la ciutat de Barcelona per • Complir la normativa actual en matèria de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i la protecció de l’ambient atmosfèric. Les nor- Generalitat de Catalunya. mes que regulen la qualitat de l’aire esta- bleixen com un dels sistemes d’avaluació La XVPCA és un sistema de detecció dels del medi atmosfèric la mesura dels conta- nivells d’immissió dels principals conta- minants atmosfèrics en immissió. minants. Es va constituir arran de la Llei • Localitzar focus emissors de contaminants 22/1983, de 21 de novembre, definida per atmosfèrics i disposar d’informació per va- Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). l’Ordre de 20 de juny de 1986. Té una estruc- lorar-ne la incidència potencial. 13 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 A continuació es revisa l’evolució dels ni- fixat en 200 µg/m3 d’NO2 més de 18 vega- vells de concentració mesurats a les es- des l’any. Gràfic 10: Ubicació de les estacions de mesura d’NO2 a Barcelona i indicació de les tacions de la XVPCA de Barcelona d’òxids estacions que van superar el llindar en mitjana anual, any 2013. de nitrogen i de partícules de diàmetre Les mesures d’NO2 registrades el 2013 inferior a 10 µm. per les diferents estacions de la XVPCA de Barcelona indiquen que el llindar eu- 5.1. ÒXIDS DE NITROGEN: NOX ropeu en mitjana anual només es va su- perar a dues estacions: Eixample i Gràcia El 65% dels òxids de nitrogen emesos a - Sant Gervasi (mentre que el 2012 en van Catalunya provenen dels motors de vehi- ser quatre). Això indica una millora im- cles, tot i que en zones urbanes el trans- portant. D’altra banda, el límit màxim de port pot arribar a representar el 70% del superacions horàries no es va superar a total d’emissions. Els òxids de nitrogen cap estació. (NOx = NO + NO2) s’originen a temperatu- res elevades (per exemple, en la combus- A continuació es mostren les dues estaci- tió d’hidrocarburs) en reaccionar l’oxigen ons que el 2013 van superar el valor mà- i el nitrogen de l’aire. Una part d’aquesta xim de mitjana anual de concentració. reacció es transforma en NO, i una altra, en NO2. Després de la combustió una part dels NO, un cop alliberats a l’aire, es po- den acabar transformant en NO2 a causa d’un procés anomenat oxidació. Aquest procés es produeix per determinades re- accions químiques entre l’NO present a l’aire i la radiació solar, entre altres fac- tors externs. Pel que fa a l’NO , la UE estableix un límit Estacions de mesura de la concentració de NO2 2 Dins els llindars europeus de concentració mitjana anual i un límit Superant els llindars europeus (40 μg/m3) horari. El primer estableix que no s’ha de   superar el valor de 40 µg/m3 en mitjana Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions anual d’NO , i el segon estableix que tam- de mesurament indicatiu (i). 2 poc no s’ha de superar el valor límit horari 14 PMQAB Taula 2: Nombre d’estacions per tipus i municipi de Barcelona el 2013. Mesura d’NO2. Gràfic 11: Immissió d’NO2 en mitjana anual. Període 2012-2013. NO2 XVPCA- iable d'ordenació de m Suburbana- Suburbana- Suburbana- NOU2r b ana- Urbana- Límit ETUo (t4a0 l Immissió d'NO2 en mitjana anual [2012 i 2013] (2012) ug/m3) Barcelona (Eixample) Barcelona fons industrial trànsit fons trànsit Barcelona (Eixample) 61 56 40 70 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) 61 2 54 5 740 Barcelona (Poblenou) 42 40 40 60 Barcelona (Ciutadella) 42 35 40 Font: DTES, Departament de TBearricteolorin ia S (oSsatnetsn)ibilitat. Generalitat de 3C7atalunya.3 N3omés es consideren les est4a0cions 50 de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Barcelona (Parc de la Vall Barcelona (Gràcia - Sant Barcelona (Palau Reial) 36 32 40 d'Hebron) Gervasi) Barcelona (Parc de la Vall d'Hebron) 31 27 40 40 30 El gràfic següent mostra els nivells de com totes les estacions tenen una millo- 20 concentració en mitjana anual d’NO2 re- ra dels nivells de concentració del 2013 gistrats a les set estacions el 2013. Si es (blau) respecte al 2012 (verd). El gràfic 10 compara les dues línies de color blau i també mostra el límit legislat en mitjana 0 verd, es pot observar, en termes generals, anual (línia vermella). Barcelona (Palau Reial) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Sants) Barcelona (Ciutadella) Límit UE (40 ug/m3) XVPCA-NO2 (2012) XVPCA-NO2 (2013) [variable d'ordenació de major a menor] Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). 15 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 A continuació es mostren detalladament els nivells enregistrats per les estacions Gràfic 12: Mitjana anual de la immissió d’NO2 a Barcelona, 2013-2005. de Barcelona des de l’any 2005. Mitjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2012] Immissió  <  Límit  EUUE Immissió  >  Limit  UEUE Limit  EUUE Mitjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2013] Mitjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2012] Mitjana  anual    de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2010] Mitjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2011] Immissió  <  Límit  EU Immissió  >  Limit  EU LiImimt  EisUsió  <  Límit  EU Immissió  >P  RLOimMitI  GEU  BARCELLiOmNitA  EUImmissió  <  Límit  EU Immissió  >  Limit  EU LiImmimt  EisUsió  <  Límit  EU Immissió  >  Limit  EU Limit  EU MPIRTOJAMNIGA  BARCELONA PROMIG  BARCELONA PROMIG  BARCELONA Barcelona  (CiutadPeRlOlaM)IG  BARCELONA Barcelona  (Ciutadella) Barcelona  (Ciutadella) Barcelona  (Ciutadella) Barcelona  (Ciutadella) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐BSaarcnetl  oGnae  r(Gvraàsciia)  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Parc  Vall  d'HebBraorcne)lona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Sants) ug/m3  [B2a0rc1el3on]a  (Sants) Barcelona  u(Pgo/bmle3n  o[u2B)a0rc1e2lo]na  (Sants) ug/m3  [B2a0rc1el1on]a  (Sants) ug/m3  [2010] 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   Barcelona  (Sants) ug/m3  [2012] Mitjana    anual    de    la    immissió    de    NO2    a    Barcelona    [200193] Mitjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2008] Mitjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2007] Mitjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [200M6]itjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2005] Immissió    <    Límit    EU Immissió    >    Limit    EU LimImitm    EiUssió  <  Límit  EU Immissió  >  Limit  EU LimImitm  EiUss0ió  <  Lí1m0it  EU20 I3m0miss4ió0  >  Lim50it  EU60 Li7mIm0itm  EiUs8si0ó  <  Lí9m0it  EU Immissió  >  Limit  EU ImLmimisits  iEóU  <  Límit  EU Immissió  >  Limit  EU Limit  EU MPRITOJAMNIGA    BARCELONA PROMIG  BARCELONA PROMIG  BARCELONA PROMIG  BARCELONA PROMIG  BARCELONA Barcelona    (Ciutadella) Barcelona  (Ciutadella) Barcelona  (Ciutadella) Barcelona  (Ciutadella) Barcelona  (Ciutadella) Barcelona    (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona    (Gràcia    -­‐-­‐    Sant    Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona    (Palau    Reial) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona  (Palau  Reial) Barcelona    (Parc    Vall    d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona    (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona    (Sants) ug/m3    [2Ba0r0c1e93lo]na  (Sants) ug/m3  [2B0ar0ce8lo]na  (Sants) ug/m3  [2Ba0r0ce7lo]na  (Sants) ug/mB3a  r[c2el0on0a6  (S]ants) ug/m3  [2005] 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90     0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). 16 PMQAB Taula 3: Immissió mitjana anual d’NO 3 2 a les estacions de la XVPCA de Barcelona. Dades en µg/m . 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Límit UE → 52 50 48 46 44 μg/m3 42 Màxim de mitjana anual 40 40 40 40 μg/m3 Mitjana anual Nom de l'estació XVPCA [Δ] 2004 2005 2006 2007 2008 μg/m32009Mínim de mitjana anua2l 010 2011 2012 2013 Sants-Montjuïc UT 36 49 31 47 45 41 41 40 37 33 Poblenou UT 40 43 47 42 47 51 45 2004 2005 200643 2007 2008 2009422010 2011 2012402013 μg/m3 Màxim de mitjana anual Parc de la Vall d'Hebron UF -- -- -- -- 36 μg/m3 40 Mitjana anual 37 33 31 27 Palau Reial UT -- -- -- -- -- μg/m3 -- Mínim de mitjana anual -- 32 36 32 Gràcia - Sant Gervasi UT 67 83 74 63 63 63 64 66 61 54 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Eixample UT 60 68 68 66 65 μg/m3 62 Màxim de mitjana anual -- 65 61 56 μg/m3 Mitjana anual La Ciutadella UF 43 48 47 46 42 μg/m3 46 Mínim de mitjana anual 46 40 42 35 Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. [Δ] UT = Urbana-trànsit, UF = Urbana-fons. En vermell s’indiquen les superacions dels llindars europeus. Gràfic 13: Evolució de la immissió d’NO2 de la mitjana de les estacions de Barcelona. Si es fa la mitjana de la immissió mitja- -2,39% en taxa anual des dels nivells del na anual de les set estacions de mesura 2004, xifra que representa una reducció d’NO2 de Barcelona, resulta que, el 2013, mitjana de -1,0 µg/m3·any. Al gràfic se- la concentració mitjana ha estat de 39,6 güent es pot observar aquesta tendència µg/m3 amb una tendència a la baixa del majoritàriament continuada. Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). 17 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Els nivells màxims de les mitjanes anuals na anual dels llindars europeus per als representats al gràfic anterior (línia ver- Gràfic 14: Percentatge d’estacions de Barcelona que superen límits de la UE (NO2). NO2 es va tornar més estricta a partir del mella) són els valors màxims assolits con- 2004, i el llindar va passar de 52 µg/m3 el siderant les estacions que hi havia cada 2004 als 40 µg/m3 el 2010. any. En el cas de l’NO2, resulta que la línia %  estacions  de  la  XVPCA  que  hi  ha  a  Barcelona  que  superen  límits  EU  (NO2)   vermella que destaca és la que dibuixa la 100% 5.2. PARTÍCULES MENORS DE 10µ: PM10 immissió mitjana anual de les estacions NO22::  90% %  estacions  que  superen   de Gràcia - Sant Gervasi i de l’Eixample 80% límits  /  total  estacions 80% Les partícules són generades general- (segons l’any es van alternant), mentre ment pel trànsit a causa de la combustió 67% 67% que els nivells mínims de les mitjanes 70% 60% de determinats combustibles, però tam- anuals corresponen majoritàriament a 60% 57% bé poden estar presents a l’aire a causa l’estació del parc de la Vall d’Hebron. 50% 43% d’activitats sense combustió, com ara les 40% 40% 40% 40% obres o la resuspensió de partícules prè- Cal considerar que és la línia vermella la 29% viament dipositades a terra (per exemple, que indica l’acompliment o no dels llin- 30% quan circulen vehicles per la calçada); dars europeus de qualitat de l’aire, i la 20% aquest últim fenomen és més intens en línia esmentada reflecteix una reducció 10% èpoques de poca pluja. del -1,97% l’any, dada que mostra la bona 0% tendència en els últims anys. 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013   En termes generals, l’any 2013 el 29% de les estacions de mesurament fix de la Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). XVPCA de Barcelona van superar els ni- vells màxims admesos per la legislació. El gràfic següent reflecteix la caiguda d’aquest percentatge a partir del 2010. També es mostra l’increment del 2004 al 2010 principalment perquè la mitja- 18 PMQAB Tanmateix, cal dir que hi ha una aporta- Cal afegir que, segons el nou Reial decret ció important de partícules que procedeix 102/2011, en cas que el nombre de dades Gràfic 15: Ubicació de les estacions de mesura de PM10 a Barcelona; es mostra també de fora de l’àmbit de la ciutat, que és la vàlides diàries de partícules sigui inferior que cap estació va superar el llindar de PM10 en la mitjana anual. Any 2013. contribució del fons regional. Les partícu- al 90% (situació habitual a les estacions les poden ser sòlides o líquides, de pols, de mesura manuals) no s’aplicarà el llin- metàl·liques, de cendra, ciment, pol·len, dar de superació diària esmentat sinó que etcètera; la definició de PM10 implica, s’ha d’avaluar el percentil 90,4 i aquest ha a més, que tenen un diàmetre inferior a de ser inferior o igual a 50 µg/m3. Això fa 10 µm. que algunes estacions de mesura de par- tícules estiguin superant els nivells del La legislació europea estableix un límit de percentil que marca el decret nou, quan concentració en la mitjana anual i un altre no el superaven d’acord amb la normativa en la mitjana diària. El primer estableix i la manera de calcular del decret anterior. que no s’ha de superar el valor de 40 µg/ m3 en la mitjana anual. El segon estableix A continuació es mostra un mapa amb la que tampoc no s’ha de superar la mitjana ubicació de les estacions de mesura de diària de 50 µg/m3 en més de 35 vegades PM10. l’any. Taula 4: Nombre d’estacions per tipus a Barcelona el 2013. Mesura de PM10. Suburbana- Suburbana- Suburbana- Urbana- Urbana- Total Estacions de mesura de la concentració de PM10 Barcelona fons industrial trànsit fons trànsit Dins els llindars europeus 1 4 5 10 Superant els llindars europeus (40 μg/m3) Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). de mesurament indicatiu (i). 19 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 L’any 2013, a Barcelona hi havia instal·lats A continuació, es mostren detalladament deu punts de mesura fixa de PM i cap no Gràfic 16: Immissió de PM10 en la mitjana anual. Període 2012-2013. 10 els nivells registrats per les estacions PM10 va rXeVgPCisAt-rarira bsleu dp'oerrdaecnaiocinó sd ed el llindar esta- des de l’any 2005. Novament, es marquen blertP Mp1e0r a la mitjana anual dLíem ict EoUn (c4e0 ntració Immissió de PM10 en mitjana anual [2012 i 2013] amb un * les estacions que, tot i que van (aqu(2e0s1t2 f)et es produeix des deu gl’/amn3)y 2010). A Barcelona (Plaça de la complir els nivells europeus en la mitjana Barcelona (Plaça de la Universitat) Universitat) Barcelona (Eixample) més, cap d’aquests tampoc no va40 4 0superar 50 anual, van incomplir el llindar de supera- Barcelona (IES Verdaguer) el llindar corresponent a les supe40racions Barcelona (Parc de la Vall 45 cions de mitjana diària. Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi)de mitjana diària (el 2012 dues esta40cions el d'Hebron) Barcelona (Eixample) 40 Barcelona (Sants) Barcelona (Poblenou) van superar i el 2011, tres). 40 35 40 Barcelona (Port Vell) 40 30 Barcelona (Zona Universitària) A continuació, es mostren els ni4v0ells de 25 Barcelona (IES Goya) 40 20 Barcelona (Parc de la Vall d'Hebrocn)oncentració mitjana anual de PM4100 regis- Barcelona (IES Goya) 15 Barcelona (IES Verdaguer) trats els anys 2012 i 2013 a les estacions 10 de la XVPCA situades a Barcelona. També 5 s’indiquen al gràfic amb un * les estaci- 0 ons que, tot i que van complir els llindars europeus de concentració mitjana anual, Barcelona (Zona Barcelona (Gràcia - Sant van incomplir el llindar de superacions de Universitària) Gervasi) mitjana diària. Barcelona (Port Vell) Barcelona (Sants) Barcelona (Poblenou) Límit UE (40 ug/m3) XVPCA-PM10 (2012) XVPCA-PM10 (2013) [variable d'ordenació de major a menor] Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Nota a les PM10: La marca * indica les estacions que no van complir els límits màxims establerts en la mesura d’immissió diària de PM10, tot i que van estar per sota dels nivells màxims exigits de mitjana de concentració anual. 20 PMQAB Gràfic 17: Mitjana anual de la immissió de PM10 a les estacions de Barcelona, 2013-2005. Mitjana  anual  de  la  immissió  de  NO2  a  Barcelona  [2012] Immissió  <  Límit  EUUE Immissió  >  Limit  EU Limit  EUUE Mitjana  anual  de  la  immissió  de  PM10  a  BarcelonMa  i[t2ja0n1a3  ]anual  de  la  immissió  de  PM10  a  BarcelonaM  [i2t0ja1n2a]  anual  de  la  immissió  de  PM10  a  BarcUelEonaM  [i2tj0a1n1a]  anual  de  la  imm   issió  de  PM10  a  Barcelona  [2010] Immissió  <=  limit  EU Immissió  >  limit  EUImmiLsismiói  t<  E=U  limit  EU Immissió  P>R  lOimMitIG  E  BUAIRmCmELiiOsmsNiióAt    limit  EU ImmLiismsióit      limit  EU Limit  EU MPRITOJAMNIGA  Barcelona PROMIG  Barcelona PROMIG  Barcelona PROMIG  Barcelona Barcelona  (Ciutadella) Barcelona  (c/  Lluís  Solé  i  Sabaris) Barcelona  (c/  Lluís  Solé  i  Sabaris) Barcelona  (c/  Lluís  Solé  i  Sabaris) Barcelona  (c/  Lluís  Solé  i  Sabaris) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (EixBaamrcpelleo)na  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Bar*celona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐ Sant  Gervasi) * Barcelona  (IES  Goya) Barcelona  (IES  Goya) Barcelona  (IES  Goya) Barcelona  (IES  Goya) Barcelona  (IES  Vergader) Barcelona  (IES  Vergader) Barcelona  (PBaalarcue  Rloenia  l()IES  Vergader) Barcelona  (IES  Vergader) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Plaça  Universitat) Barcelona  (Plaça  Universitat) Barcelona  (Plaça  Universitat) *Barcelona  (Plaça  Universitat) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (PoBbalercneoluo)na  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Port  Vell) Barcelona  (Port  Vell) Barcelona  (Port  Vell) Barcelona  (Port  Vell) Barcelona  (Sants) ug/m3  [2012] Barcelona  (Sants) Barcelona  (Sants) * Barcelona  (Sants) * Barcelona  (Sants) * Barcelona  (Zona  Universitària) Barceulogn/am  (Z3on  [a2  U0n1iv3e]rsitària) Barcuelgo/nma  (Z3o  [n2a  0U1n02iv]ersi1tà0ria) 20 30 40 B5a0rcuelgon/6am0  (Z3o  n[72a0  0U1n1iv8]e0rsitàr9ia0) ug/m3  [2010] 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   Mitjana    anual    de    la    immissió    de    PM10    a    BarcelonMa    [it2j0a1n00a9]  anual  de  la  immissió  de  PM10  a  BarcelonaM  [i2t0ja0n8a]  anual  de  la  immissió  de  PM10  a  BarcelonMa  i[t2ja0n0a7  ]anual  de  la  immissió  de  PM10  a  BarcelonMa  [it2j0a0n6a]  anual  de  la  immissió  de  PM10  a  Barcelona  [2005] Immissió    <=    limit    EU Immissió    >    limit    EUImmLisimsióit    <  E=U  limit  EU Immissió  >  limit  EU ImmLiismsiiót    E  limit  EUImmiLsismióit  <  E=U  limit  EU Immissió  >  limit  EUImmLisimsióit      limit  EU Limit  EU MPRITOJAMNIGA    Barcellona PROMIG  Barcelona PROMIG  Barcelona PROMIG  Barcelona PROMIG  Barcelona Barcellona    (c/    Llluíís    Sollé    ii    Sabariis) Barcelona  (c/  Lluís  Solé  i  Sabaris) Bar*celona  (c/  Lluís  Solé  i  Sabaris) Barc*elona  (c/  Lluís  Solé  i  Sabaris) Barcelona  (c/  Lluís  Solé  i  Sabaris) * Barcellona    (Eiixamplle) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcelona  (Eixample) Barcellona    (Gràciia    -­‐-­‐    Sant    Gervasii) Barc*elona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcelona  (Gràcia  -­‐  Sant  Gervasi) Barcellona    (IES    Goya) Barcelona  (IES  Goya) Barcelona  (IES  Goya) Barcelona  (IES  Goya) Barcelona  (IES  Goya) Barcellona    (IES    Vergader) Barcelona  (IES  Vergader) Barcelona  (IES  Vergader) Barcelona  (IES  Vergader) Barcelona  (IES  Vergader) Barcellona    (Parc    Vallll    d''Hebron) Ba*rcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) B*arcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcelona  (Parc  Vall  d'Hebron) Barcellona    (Pllaça    Uniiversiitat) *Barcelona  (Plaça  Universitat) Barcelona  (Plaça  Universitat) Barcelona  (Plaça  Universitat) Barcelona  (Plaça  Universitat) Barcellona    ((Pobllenou)) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barcelona  (Poblenou) Barrcellona    ((Porrtt    Vellll)) * Barcelona  (Port  Vell) * Barcelona  (Port  Vell) * Barcelona  (Port  Vell) Barcelona  (Port  Vell) Barrcellona    ((Santts)) * Barcelona  (Sants) Barcelona  (Sants) Barcelona  (Sants) Barcelona  (Sants) Barrcellona    ((Zona    Uniiverrssiittàrriia)) Barceulogn/am  (Z3o    n[[a2  U0n10i0v9e]]rsitària) Barcuelgo/nma  (Z3o  [n2a  0U0n8iv]ersitària) Barceulogn/am  (Z3o  n[a2  U0n0iv7e]rsitària) Barceulogn/am  (Z3o  n[a2  0U0ni6ve]rsitària) ug/m3  [2005] 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90     0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   0 10 20 30 40 50 60 70 80 90   Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). 21 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula 5: Immissió mitjana anual de PM a les estacions de la XVPCA de Barcelona. Dades en µg/m3 10 . Límit UE → 40 40 40 40 40 40 40 40 40 40 Nom de l'estació XVPCA [Δ] 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Zona Universitària UF 34 33 34 33 31 34 27 29 28 20 Sants-Montjuïc UT 52 49 62 54 44 48 34(*) 39(*) 38(*) 25 El Port Vell SI -- -- -- 40(*) 36(*) 34(*) 28 29 32 24 Poblenou UT -- -- -- 54 45 46 32 32 31 25 Plaça de la Universitat UT 46 47 52 43 43 40(*) 34 37(*) 33 27 Parc de la Vall d'Hebron UF -- -- -- -- 33(*) 34(*) 25 25 24 19 IES Verdaguer UF -- -- -- -- -- 33 29 32 31 26 IES Goya SF -- -- -- 33 30 -- 29 30 27 20 Gràcia - Sant Gervasi UT 50 48 49 46 39 40(*) 33 37(*) 38(*) 26 L'Eixample UT 55 55 59 49 43 41 -- 34 33 27 C. Lluís Solé i Sabarís UF -- 39(*) 42 38(*) 38(*) -- -- -- -- -- Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. [Δ] UT = Urbana-trànsit, UF = Si es consideren les estacions de mesura mitjana de -2,6 µg/m3 l’any. Així mateix, Urbana-fons, SF = Suburbana-fons, SI = Suburbana-industrial En vermell s’indiquen les superacions dels llindars europeus en la mitjana anual; amb (*) s’indiquen les estacions que van superar els valors límit diaris: VL o el P90,4, de PM10 a Barcelona, el 2013 la concentra- els valors màxims de les mitjanes anuals d tot i que la mitjana anual va estar per sota el límit de la UE. ció mitjana ha estat de 23,9 µg/m3, amb (línia vermella) també han caigut amb una una reducció anual del -7,3% respecte al taxa de reducció semblant. valor del 2004. Representa una reducció 22 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 μg/m3 Màxim de mitjana anual μg/m3 Mitjana anual μg/m3 Mínim de mitjana anual PMQAB 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 μg/m3 Màxim de mitjana anual μg/m3 Mitjana anual μg/m3 Mínim de mitjana anual 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 μg/m3 Màxim de mitjana anual μg/m3 Mitjana anual μg/m3 Mínim de mitjana anual Gràfic 18: Evolució de la immissió de PM en la mitjana de les estacions de la XVPCA Gràfic 19: Percentatge d’estacions de la XVPCA de Barcelona que superen límits de la 10 de Barcelona. UE (PM10). %  estacions  de  la  XVPCA  que  hi  ha  a  Barcelona  i  que  superen  límits  EU    (PM10) 100% PM10:   90% 80% 83% 83% %  estacions  que  superen   80% 78% 78% límits  /  total  estacions 70% 70% 60% 50% 40% 3*0% 30% * 2*0% 20% 11% 10% 0% 0% 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013   Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). de mesurament indicatiu (i). Com es pot observar en els dos gràfics estat del 0%, percentatge que indica que Nota: 2010, 2011 i 2012 (amb *): Tot i que cap estació va superar el límit UE de mitjana anual, es van superar els següents, el percentatge d’estacions cap estació va superar els llindars euro- valors límit diaris: VLd o el P90,4 (aquest últim només es considera a les estacions amb menys del 90% de mesures vàlides). que superen els límits de PM10 ha baixat peus. dràsticament des del 2009, i l’any 2013 ha 23 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 En tot això també ha influït el clima, espe- cialment en els últims anys, ja que aquest Gràfic 20: Evolució anual de la velocitat mitjana del vent a l’Observatori Fabra de contaminant està molt condicionat per Barcelona. les condicions meteorològiques. En el grà- fic següent es pot observar com del 2009 al 2010 la concentració de PM cau molt, Evolució  mitjana  anual  de  la  velocitat  del  vent  a  l'Observatori  Fabra  de  Barcelona   10 5 mentre que augmenta la velocitat mitjana Velocitat  del  vent  (m/s) del vent. Just el contrari del que passa del 4.8 4.63 2010 al 2011. 4.6 4.4 4.32 4.27 4.17 4.17 4.21 4.20 4.2 3.99 4.05 4.01 4 3.8 3.6 3.4 3.2 3 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013   Font: Meteocat. 24 PMQAB 6. METODOLOGIA I MODEL Per tal d’obtenir la modelització territorial com al carrer. Calcula la dispersió i la con- dels nivells de qualitat de l’aire s’ha hagut de centració de contaminants de qualsevol font Imatge 1: Esquema de capes d’emissions introduïdes amb l’ADMS-Urban mitjançant fer un inventari detallat de les fonts emisso- d’emissió, incloses les emissions del trànsit, l’ARCGIS. res de contaminants distribuïdes al llarg del industrials, domèstiques, comercials, ae- territori, i no només dins el municipi d’estudi, roportuàries, de vaixells... i permet calcular ja que els contaminants poden desplaçar-se concentracions hora a hora, mitjanes diàri- fins a grans distàncies dels punts d’emissió. es, anuals o nombre de superacions de con- Amb aquest inventari i totes les variables de taminants com ara NOx, NO2, O3, PM10, PM2,5, contorn (règim de vents, pluviometria, eleva- etcètera. ció del terreny, configuració de les edificaci- L’ADMS-Urban és una eina específica per ons, concentració de fons, etcètera) s’ha dut ajudar en la presa de decisions de polítiques a terme el càlcul dels nivells de contaminació de mitjà o llarg termini que tinguin com a ob- d’NO2 i PM10 hora a hora. jectiu millorar la qualitat de l’aire de ciutats o Aquesta feina s’ha desenvolupat en el marc entorns metropolitans. del balanç de contaminació local de Barcelo- El model és utilitzat per moltes ciutats, com na - 2013 amb la recopilació i la preparació de ara Londres, Pequín, Xangai, Hong Kong, Bu- dades per desenvolupar un inventari d’emis- dapest, Estrasburg, Roma i Califòrnia, entre sions georeferenciat i amb un nivell de detall altres. A més, també s’ha utilitzat en el Pla territorial i de desagregació sectorial ade- d’actuació per a la millora de la qualitat de quat a l’escala amb la qual treballa el model l’aire de la Generalitat de Catalunya, i també de dispersió de contaminants. en l’elaboració dels documents sobre la qua- Per elaborar els inventaris d’emissions de litat de l’aire a Catalunya lliurats a la Comis- bona part dels sectors s’ha utilitzat l’EMEP/ sió Europea per la Generalitat de Catalunya. EEA GB2013. Per a l’inventari d’emissions del El model es basa en models de dispersió ac- transport viari s’ha fet servir el COPERT, així tuals com els següents: com mesures reals d’emissions de vehicles. • Model gaussià avançat per modelització de Per a la modelització de la dispersió de con- concentracions. taminants d’NOX, NO2 i PM10 s’ha utilitzat el • Modelització de l’efecte street canyon ba- programari ArcGIS, a més del programa de sat en el model Danish OSPM. modelització ADMS-Urban. L’ArcGIS és un • Modelització de les reaccions químiques programari de SIG (sistema d’informació geo- segons el mecanisme CBM IV. gràfica) que permet vincular bases de dades amb informació geogràfica. A continuació, es mostra un gràfic d’exem- Font: Barcelona Regional. ple de les capes d’emissions implementades El programari ADMS-Urban és un model de amb l’ADMS-Urban mitjançant eines SIG, i dispersió de contaminants que permet tre- el seu resultat posterior en format de mapa ballar en entorns urbans i metropolitans, així d’immissions. 25 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Model de dispersió de contaminants Situació actual La metodologia utilitzada per al càlcul d’im- • Incorpora un model de preprocessament • Considera les reaccions químiques entre Per dur a terme una simulació de la realitat missions es basa en un model de dispersió meteorològic. les diverses espècies presents a l’atmosfe- cal conèixer una gran quantitat d’informació de contaminants anomenat ADMS-Urban i • Utilitza un mòdul de processament hora ra i les emeses pels diversos focus. També territorial. D’una banda, les característiques que ofereix la possibilitat de modelitzar les a hora dels fluxos i les turbulències en té en compte les reaccions fotoquímiques intrínseques del territori i, de l’altra, la com- reaccions químiques que es produeixen en- tot l’àmbit derivades del terreny. El mòdul derivades de la radiació solar incident. posició i els comportament dels diversos fo- tre les diverses espècies químiques presents utilitzat és el Flowstar, que incorpora un • Sistema de receptors virtuals intel·ligents. cus emissors repartits pel territori. Cal des- a l’atmosfera i els efectes que hi té la radiació model OSPM específic per avaluar l’efecte A més d’una malla regular de punts distri- tacar, també, que en la simulació anual de solar. street canyon que es produeix als entra- buïts pel territori, permet fer una assigna- la dispersió de contaminants s’han introduït mats viaris entre edificacions, derivat de la ció automatitzada de punts de mesura al perfils horaris, diaris i mensuals de les emis- El model també utilitza algoritmes per ava- recirculació de l’aire i les turbulències cre- voltant de les vies i carreteres per millorar sions que produeixen les diverses fonts. luar la velocitat del vent a diverses altures, ades pels vehicles i la mateixa edificació. el grau de detall. les turbulències que es creen per les diver- Per al calibratge i la validació del model es ses configuracions del terreny i pels corrents fa una comparativa de les dades reals hora a d’aire que es generen als carrers. D’altra ban- hora de les estacions de mesura de la XVPCA, da, permet afegir perfils horaris, setmanals Imatge 2: Esquema metodològic per fer la modelització de la qualitat de l’aire. amb punts de mesura virtuals introduïts en i mensuals de les emissions de les diverses el model a la mateixa posició georeferenci- fonts de contaminants, variable que permet ada. Aquesta anàlisi ens permet ajustar els estudiar l’evolució temporal de les emissions paràmetres de modelització per obtenir uns INFORMACIÓ  DE   MODEL  DE   VALIDACIÓ  I   i l’impacte que té en les immissions. BASE DISPERSIÓ CALIBRACIÓ RESULTATS resultats d’immissió com més semblants a la realitat millor. Aquest model està vinculat directament amb INPUTS   un sistema d’informació geogràfica (SIG) i •MODEL  GAUSSIÀ  DE   S’ha de tenir en compte que la realitat no és ESTRUCTURALS DISPERSIÓ VALIDACIÓ    I   MAPA  DE  LA   un model matemàtic, i que hi ha variables una base de dades d’emissions que permet la CALIBRACIÓDEL   IMMISIÓDE   INVENTARI   •REACCIONS   MODEL  A  PARTIR  DE   CONTAMINANTS    I   alienes a comportaments parametritzables, quantificació i la localització geogràfica dels EMISSIONS QUÍMIQUES LES  DADES  REALS  DE   ANÀLISIS  DE  LA   IMMISSIÓ IMMISSIÓ  SEGONS   com ara els embussos de vehicles en dies focus d’emissió dels contaminants d’una •MODELITZACIÓ ORIGEN atípics, els incendis, les demolicions o altres manera molt precisa. CONTAMINACIÓ   STREET  CANYON DE  FONS situacions. Les característiques principals del model uti- DADES  REALS  DE     Model de dispersió de contaminants litzat són les següents: IMMISSIÓ Escenari de futur   Amb el model calibrat i validat per a l’any • És un model específic per a l’anàlisi de la Font: Barcelona Regional. 2013, tal com exposa el document balanç de immissió de contaminants en entorns ur- contaminació local de Barcelona - 2013, s’ha bans i metropolitans amb una resolució de efectuat la modelització de la qualitat de l’ai- resultats fins al nivell de carrer. re de l’any 2018, tant per a l’escenari tenden- • Basat en un model gaussià avançat de dis- cial com per a l’escenari d’actuació, incloses persió de contaminants. les mesures dels diversos plans i programes que tenen afectació sobre la contaminació 26 local de Barcelona. PMQAB 7. RESULTATS PRINCIPALS DE LA MODELITZACIÓ: ANY 2013 A partir de l’estudi de la qualitat de l’aire nòmica i, d’altra banda, per la introducció realitzat en el balanç de contaminació local de vehicles amb menys emissions de gasos Gràfic 21: Distribució de les emissions d’NOX a Barcelona, el 2013, per a un total de de Barcelona - 2013 s’extreuen una sèrie de contaminants. 12.014 tones d’NOX. resultats i conclusions que es resumeixen a continuació. El port, amb 5.548,8 tones d’NOX i 505,68 tones de PM10, representa un 46% i un Agricultura (Biogèniques): Emissions Naturals Les emissions totals a la ciutat de Barce- 52% de les emissions totals de l’any 2013, NOx (Biogèniques): NOx 0.00% lona l’any 2013 van ser de 12.014,0 tones respectivament. El tercer sector en volum 0.01% d’NOX i 1.165,91 tones de PM10 i estan en- d’emissions és l’industrial, amb el 15% Port de Barcelona: NOx Total viari: NOx 33.48% capçalades per dos grans tipus: les emis- de les emissions d’NOX (1.773,0 t) i el 10% 46.16% sions derivades del transport terrestre i les de les emissions de PM10 (94,75 t). Segui- de l’activitat portuària. dament, hi ha el sector domèstic, amb un 3,44% de les emissions d’NOX i un 0,59% de En el total de la ciutat de Barcelona l’inven- les emissions de PM10, i del sector terciari, tari d’emissions de l’any 2013 mostra una amb un 2,15% d’NOX i 0,18% de PM10. Final- reducció de les emissions de -2.161 tones ment, com a activitats minoritàries es tro- Domèstic: NOx d’NOX i -192 tones de PM10 respecte a l’any ben les emissions biogèniques, amb unes Terciari: NOx 3.44% Focus industrials: NOx Industrial: NOx 2.15% 2008. Caigudes derivades de la reducció emissions del 0,01% d’NOX. En les emissi- 9.15% 5.61% d’emissions en el trànsit viari i al port. En el ons de PM10 també cal tenir en compte les cas de les PM10, també destaca la baixada emissions fugitives, que representen un Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajunta-   de les emissions dels grans focus puntuals. 0,54%, i les emissions derivades de les ac- ment de Barcelona. tivitats extractives i formigoneres, amb un El transport terrestre va emetre l’any 2013 0,24% de les emissions. 4.021,8 tones d’NOX i 360,63 tones de PM10, xifres que representen un 33% d’NOX i un 37% de PM10. Les emissions del transport terrestre han experimentat una gran dava- llada, del -25% de les emissions d’NOX i del -27% de les emissions de PM10, respecte a l’any 2008. Aquesta reducció ha estat pos- sible, d’una banda, gràcies a una disminu- ció del vehicle privat derivat de la crisi eco- 27 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 A partir de l’inventari d’emissions de Bar- El sector industrial, més focalitzat, és res- Gràfic 22: Distribució de les emissions de PM10 el 2013 a Barcelona per a un total de celona ciutat i dels municipis veïns es fa ponsable del 13,4% de les immissions a 977,26 tones de PM10. la modelització dels nivells de concentra- l’estació del Poblenou, però en la mitjana ció d’NO2 i PM10 de l’any 2013 mitjançant el de les estacions l’afectació és del 8,3%. model ADMS-Urban. A continuació, es vali- Emissions fugitives: Extractives i den els resultats amb les mesures reals del El port de Barcelona, tot i que acumula el PM10 formigoneres: PM10 0.54% 0.24% 2013 de les estacions de la XVPCA. També 46% de les emissions d’NOX de Barcelo- Port de Barcelona: PM10 es porta a terme una anàlisi de contribució na, té un impacte mitjà molt inferior; així, 51.74% Total viari: PM10 de fonts per detectar quins són els sectors el 7,6% de la immissió en la mitjana anual 36.90% que tenen més afectació en la qualitat de d’NO2 prové de les emissions del port. Tot l’aire. i això, a les estacions més properes s’ob- serva que la contribució percentual és més Un cop valorats els resultats de les mode- elevada. litzacions de la mitjana anual d’NO2 i PM10 i l’anàlisi de contribució de fonts, es conclou La resta dels sectors són responsables de Domèstic: PM10 0.69% que el sector viari és el màxim responsable l’11,2% de les immissions en la mitjana; la Focus industrials: PM10 antropogènic dels nivells de concentració contribució regional aporta un 13,0% a la Industrial: PM10 Terciari: PM10 9.25% 0.44% 0.18% d’NO2 a bona part de la ciutat, i en aque- mitjana de les estacions estudiades. lles zones on la densitat de vehicles és més gra  n hi ha uns nivells més elevats de con- Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajunta- ment de Barcelona. taminants. En aquest sentit, les emissions del sector viari representen un 59,9% de les immissions d’NO2 a les estacions de mesu- ra de la XVPCA analitzades, i en el cas de les estacions de l’Eixample, Gràcia i Palau Re- ial, representen entre un 65,3% i un 68,9%. 28 PMQAB Gràfic 23: Origen de la contribució de la immissió d’NO2 segons el sector d’emissió i la Gràfic 24: Origen de la contribució de la immissió de PM10 segons el sector d’emissió - mitjana anual de l’any 2013. mitjana anual de l’any 2013. Origen  de  la  contribució  de  NOx  segons  sectors  (TOTAL) Origen  de  la  contribució  de  PM10  segons  sectors  (TOTAL) Total  viari Indústria Activitat  Portuària Resta  de  sectors Contribució  Regional Total  viari Indústria Activitat  Portuària Resta  de  sectors Contribució  Regional MPIRTOJAMNIGA 59,9% 8,3% 7,6% 11,2% 13,0% MPITRJOAMNIAG 20,8% 6,5% 71,0% BCN  -­‐ Palau  Reial 65,3% 5,5%5,5% 8,6% 15,1% BCN  -­‐ Palau  Reial 24,3% 0,8% 73,4% BCN  -­‐ Vall  d'Hebron 59,5% 7,8% 4,8% 10,0% 17,8% BCN  -­‐ Vall  d'Hebron 11,5% 0,3% 87,5% BCN  -­‐ Sants 50,8% 9,3% 9,7% 15,6% 14,6% BCN  -­‐ Sants 9,3% 23,0% 66,4% BCN  -­‐ Poblenou 55,9% 13,4% 7,6% 10,9% 12,3% BCN  -­‐ Poblenou 11,3% 19,0% 68,6% BCN  -­‐ Gràcia 68,9% 6,1% 4,6% 11,3% 9,0% BCN  -­‐ Gràcia 33,5% 0,7% 64,4% BCN  -­‐ Ciutadella 51,6% 9,0% 14,4% 11,1% 13,9% BCN  -­‐ Ciutadella 20,5% 0,7% 75,0% BCN  -­‐ Eixample 67,6% 6,8% 6,4% 10,7% 8,6% BCN  -­‐ Eixample 35,3% 0,8% 61,8% 0% 25% 50% 75% 100%   0% 25% 50% 75% 100%   Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajuntament Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona. de Barcelona. L’origen de les immissions de les partícules El focus següent amb més impacte en la A les estacions de Sants i el Poblenou cal Després d’analitzar l’impacte en les immis- en suspensió està molt influenciat per la immissió de PM10 és el sector viari. A les es- tenir en compte un altre tipus de conta- sions segons la proximitat al punt de mesura contaminació de fons, o contaminació ex- tacions d’Eixample i Gràcia arriba a repre- minació, derivada de la resuspensió de les es posa de manifest un cop més el gran im- terior a l’àmbit, que ha estat de 16,80 µg/m3 sentar un 35,3% i un 33,5% de la immissió; PM10 de les places no asfaltades, en les pacte de la contaminació de fons regional, l’any 2013; per tant, s’ha de tenir en compte a les de Palau Reial i la Ciutadella, un 24,3% quals es troba la mateixa estació de mesu- que representa el 71% de mitjana a les esta- que, pel que fa a aquest contaminant, en- i un 20,5%, i a les estacions de Vall d’He- ra. Aquest tipus s’ha comptabilitzat en la cions analitzades. tre el 61,8% i el 87,5% de la concentració de bron, Poblenou i Sants té un impacte infe- categoria de resta. PM10 prové de fonts externes a l’àmbit. rior, 11,5%, 11,3% i 9,3%, respectivament. 29 PMQAB 8. PLANS I ACTUACIONS PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE Per a la composició del Pla estratègic de 8.1. MESURES RELATIVES ALS SERVEIS Ambientalització de les obres vehicles, tant per part del mateix Ajunta- millora de la qualitat de l’aire de Barcelona URBANS: AJUNTAMENT DE BARCELONA municipals ment com per a les contractes de serveis 2015-2018 s’han tingut en compte tots els que incloguin l’ús de vehicles. plans i les previsions actuals i de futur que li HU1. Neteja dels vials amb aigua freàtica S’inicia en la fase de redacció del projecte i es afecten, tant si són mesures proposades per per reduir la resuspensió de partícules basa en la necessitat de definir una sèrie de La mesura estableix la priorització següent: l’Ajuntament de Barcelona com plans d’altres mesures encaminades a reduir l’impacte am- administracions o entitats però que tenen re- La resuspensió de partícules dipositades biental i social que cadascuna de les obres 1. Vehicles elèctrics en totes les seves mo- percussió en la contaminació atmosfèrica de als vials, que es tornen a aixecar a causa de la ciutat pot provocar. Es recullen i justi- dalitats Barcelona. del pas de vehicles, és responsable del 34% fiquen en la memòria ambiental del projecte, 2. Vehicles híbrids endollables del total de les emissions de PM10 deriva- un document que el projectista ha d’elabo- 3. Vehicles híbrids no endollables i vehicles Les actuacions previstes en l’escenari ten- des del trànsit. rar en aquesta fase i que s’annexa al plec de de gas dencial del 2018 són les següents: prescripcions tècniques que regeix el procés 4. Vehicles tèrmics de gasolina Netejar els vials ajuda a reduir aquest efec- administratiu de licitació de l’obra. 5. Vehicles tèrmics de gasoil • Mesures relatives a serveis urbans de te, ja que disminueix la quantitat de partí- l’Ajuntament de Barcelona. cules acumulades damunt la calçada. L’abast d’aplicació d’aquesta mesura inclou HU3. Eina de modelització de la qualitat de • Mesures relatives a comunicació i educa- els projectes d’obres de tots els organismes l’aire ció ambiental. Aquesta mesura es pot aplicar amb més autònoms, entitats públiques empresarials • Mesures locals del PAMQA de la Generali- freqüència al voltant de grans obres per locals i altres entitats vinculades o depen- L’Ajuntament de Barcelona disposa del mo- tat de Catalunya. actuar localment a prop del focus emissor. dents de l’Ajuntament de Barcelona, amb del de dispersió de contaminants ADMS- • Mesures i escenari de futur de l’aeroport de un pressupost estimat per a l’obra superior Urban, que permet simular les concentra- Barcelona. HU2. Programa Ajuntament + Sostenible + a 450.000 euros, tret d’aquells que per les cions d’NO2 i de PM10 hora a hora, a partir Contractació responsable seves característiques, tinguin la ubicació o de la introducció dels diferents factors que L’escenari d’actuació del 2018, a més, preveu: l’impacte potencial compresos dins els an- afecten la qualitat de l’aire, com ara les Es tracta d’un programa municipal per mi- nexos del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 emissions de contaminants, la meteorolo- • El Pla de mobilitat urbana de Barcelona llorar la sostenibilitat ambiental i social del de gener, pel qual s’aprova el text refós de la gia, etcètera. També calcula la incidència 2013-2018. funcionament quotidià dels serveis i de les Llei d’avaluació d’impacte ambiental de pro- que tenen les diferents fonts d’emissió • L’estratègia d’autosuficiència enèrgetica dependències municipals. En el seu marc jectes. (transport, sector industrial, etcètera) en de Barcelona 2015-2024. s’inclouen, entre altres, l’ambientalització les concentracions modelitzades en qual- • Les mesures de qualitat de l’aire del port de de les obres i de les flotes de vehicles mu- Ambientalització de flotes municipals sevol punt d’interès (per exemple, les ubi- Barcelona. nicipals. cacions de les estacions de mesura de la D’acord amb el Decret d’alcaldia sobre con- Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contami- tractació pública responsable amb criteris nació Atmosfèrica). socials i ambientals, i a través de la ins- trucció tècnica per a l’ambientalització de Aquesta eina és capaç de treballar en en- vehicles, l’Ajuntament estableix els criteris torns urbans i metropolitans, així com al ambientals que han de regir l’adquisició de carrer. 31 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 8.2. MESURES RELATIVES A COMUNICA- CIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL: AJUNTA- MENT DE BARCELONA La modelització és una font d’informació gestionar 32.000 tones de residus anuals. C1. Campanyes de control de fums proce- En l’apartat d’actualitat es publiquen les útil en la presa de decisions estratègiques dents de vehicles dièsel notícies relacionades amb la qualitat de a la ciutat, ja que permet fer una valoració HU5. Pla del verd i de la biodiversitat l’aire i s’informa de les accions que duu a de l’impacte que algunes actuacions poden L’Ajuntament de Barcelona duu a terme terme l’Ajuntament de Barcelona per millo- tenir en la Qualitat de l’Aire. El Pla del verd i de la biodiversitat és un ins- campanyes de sensibilització ciutadana en rar-la. trument estratègic que planifica a llarg ter- relació amb l’efecte que té l’ús de vehicles També és l’eina que permet fer les previsi- mini les actuacions necessàries per acon- dièsel en la qualitat de l’aire de la ciutat. El web es pot consultar a http://habitatur- ons a curt termini que es mostren al web de seguir una infraestructura ecològica capaç ba.bcn.cat/qualitataire/ qualitat de l’aire. d’oferir serveis ambientals i socials; d’in- La mesura consisteix a aturar vehicles di- serir la natura a la ciutat, amb la vida que èsel de manera aleatòria, amb l’ajuda de la C3. Mostra itinerant de la qualitat de l’aire HU4. Ambientalització de la contracta de conté; de connectar la ciutat amb el terri- Guàrdia Urbana de Barcelona, i sotmetre’ls neteja tori de l’entorn i, finalment, de fer la ciutat a una mesura d’opacitat per comprovar que La sensibilitat de la població vers aquesta més fèrtil i més resilient, és a dir, capaç de no superen els valors màxims permesos temàtica ha anat creixent els darrers anys. El contracte de neteja i recollida de residus, superar la pressió i els reptes que ella ma- per la normativa. No obstant això, la seva complexitat fa que vigent des del 2009, va incorporar en els re- teixa genera. sigui una matèria difícil d’entendre per a la queriments criteris de sostenibilitat per a Un cop finalitzada, s’informa el ciutadà de majoria de ciutadans. les seves flotes. Per aquesta raó, Barcelo- la problemàtica del dièsel i se li entrega el na disposa de la flota de vehicles de neteja resultat de la mesura del seu vehicle. La mostra es crearà per donar a conèixer amb la tecnologia més sostenible possible. quin impacte té el comportament dels ciu- El 17% de flota són vehicles elèctrics i un C2. Web de Qualitat de l’Aire de Barcelona tadans en la qualitat de l’aire i, alhora, per altre 35% funcionen amb GNC. posar en relleu la coresponsabilitat que te- El web de Qualitat de l’Aire és un instru- nen per millorar-la. A més, s’ha implantat una xarxa de recollida ment de comunicació amb la ciutadania en pneumàtica de residus que funciona majo- què s’informa sobre els nivells de contami- També s’hi inclouran les actuacions que ritàriament amb energia elèctrica, fet que nació actuals i que també mostra una pre- desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona redueix el nombre de vehicles necessaris visió a 24 i 48 hores. per reduir la contaminació atmosfèrica de als carrers. Actualment hi ha vuit centrals la ciutat. que, a través de 42 quilòmetres de conduc- A més, hi ha disponible informació sobre tot tes, connecten els 2.100 punts de recollida. el que té a veure amb la temàtica: episodis Es preveuen itineràncies a tots els distric- El servei és capaç de gestionar 20.000 to- ambientals de contaminació, el Pla de mi- tes de Barcelona i altres de puntuals en di- nes de residus anuals. llora de la qualitat de l’aire de Barcelona, versos punts estratègics de la ciutat. normativa relacionada, etcètera. En el futur es preveu augmentar fins a onze les centrals i ampliar la xarxa de conduc- tes fins a 72 quilòmetres, i fer créixer fins a 3.400 els punts de recollida, que permetran 32 PMQAB 8.3. MESURES PER ALS ENS LOCALS ES- TABLERTES EN EL PAMQA C4. Educació ambiental • Escoles + Sostenibles: és un programa en Amb l’acord de govern 127/2017, de 23 de EL01 - Reordenació dels diversos usos de què participen més de quatre-cents cen- setembre de 2014, la Generalitat de Cata- la via pública L’Ajuntament de Barcelona aposta pels tres educatius de la ciutat que es com- lunya aprova el Pla d’actuació per a la mi- programes i les activitats d’educació ambi- prometen amb l’educació per la sosteni- llora de la qualitat de l’aire a les zones de Descripció ental com una estratègia bàsica perquè la bilitat. El programa ha elaborat diferents protecció especial de l’ambient atmosfèric ciutadania pugui conèixer tots els aspectes materials educatius: (PAMQA). L’objectiu principal d’aquest pla • Habilitar per a vianants els carrers dels que contribueixen a la millora de la qualitat 1. Una guia didàctica sobre la qualitat de és reduir les emissions d’òxids de nitrogen municipis. de l’aire. l’aire per al professorat dels diferents i partícules en suspensió de diàmetre infe- • Reduir l’espai d’aparcament destinat als nivells d’ensenyament obligatori. rior a 10 micres per restablir la qualitat de vehicles privats. És fonamental que la ciutadania incorpori 2. Una maleta pedagògica amb diferents l’aire i respectar els valors límit que deter- • Definir carrers determinats pels quals no- en els seus valors la necessitat de millo- recursos per treballar a les aules. mina la legislació europea. més puguin circular els residents. rar la qualitat de l’aire i, en conseqüència, 3. Uns mesuradors de partícules en sus- prengui consciència, a partir del seu conei- pensió i de gasos per poder experi- Les actuacions que componen el pla d’ac- EL02 - Millora del transport públic en col- xement, que les seves accions i els hàbits mentar. tuació s’han classificat en tres grans grups laboració amb el DTES i l’ATM que tenen poden influir positivament en la 4. Seminaris i assessorament per als pro- segons l’organisme públic que té la compe- millora de la qualitat de l’aire. fessors dels diferents nivells educatius. tència de la seva execució, assignada per la Descripció Generalitat de Catalunya: Amb aquests objectius es desenvolupen • Programa “Com funciona Barcelona?”: és Millorar el transport públic del municipi: activitats i programes de tota mena. un programa de visites a diverses instal- • Actuacions de la Generalitat de Catalunya lacions de gestió ambiental de la ciutat • Actuacions de l’Estat • Aconseguir una major freqüència del servei. • La Fàbrica del Sol: és un equipament per tal de conèixer com funcionen. En el • Actuacions dels ens locals • Millorar la puntualitat. d’educació ambiental, obert a tota la ciu- marc d’aquest programa es fan activitats • Incrementar la velocitat dels autobusos. tadania, que ofereix una programació de coneixement de les estacions de me- A continuació, es detallen les mesures pro- • Coordinar els diferents mitjans de trans- d’activitats específica en forma de xerra- sura de la qualitat de l’aire. És una activi- posades per la Generalitat de Catalunya als port. des, tallers i visites en què es tracten els tat adreçada a tots els nivells educatius municipis. Moltes d’aquestes mesures ja • Incrementar la capacitat del transport. temes següents: de l’ensenyament no universitari. s’estan duent a terme des de l’Ajuntament 1. La contaminació i salut. de Barcelona. EL03 - Foment de mitjans de transport no 2. L a responsabilitat ambiental. motoritzats 3. La prevenció de la contaminació at- mosfèrica. Descripció Paral·lelament, disposa d’un mur verd in- • Fomentar els mitjans de transport alter- terior i d’un servei de préstec de diversos natius als motoritzats dins l’àmbit urbà: instruments per mesurar la qualitat de l’ai- • Promocionar l’ús de la bicicleta. re, disponibles tant per a la ciutadania com • Establir itineraris per a bicicletes dins el per a entitats. municipi, preferentment fora de les voreres. 33 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 • Crear aparcaments per a bicicletes. EL05 - Compra o concessió verda de vehi- EL08 - Operacions de manteniment i millo- EL10 - Zones de càrrega i descàrrega pri- • Elaborar rutes a peu, rutes verdes dins el cles que operen per als ajuntaments (pro- ra de la xarxa viària oritàries segons el potencial contaminador municipi. pis o concessions) dels vehicles • Establir camins escolars segurs. Descripció • Millorar la seguretat viària en les rutes no Descripció Descripció motoritzades. La xarxa viària municipal s’ha de mantenir Els vehicles que s’adquireixin per a ús dels en bones condicions: Facilitar l’aparcament i la distribució de EL04 - Distintiu de garantia de qualitat ajuntaments, ja siguin de titularitat pròpia mercaderies als vehicles que emeten ambiental de flota de vehicles respectuosa o mitjançant una concessió, han de ser ve- • Rehabilitar i millorar el ferm a les vies de menys contaminants de ciutat i les flotes amb el medi ambient hicles amb baixes emissions de contami- trànsit més intenses. de vehicles que disposin del distintiu de nants de ciutat. Es tindrà com a referència • Incorporar criteris ambientals en el plec garantia de qualitat ambiental. Descripció el que estableix la mesura AV2 de compra de clàusules durant la licitació de serveis verda de vehicles i la guia que se’n deriva. municipals. EL11 - Regulació dels horaris de distribu- El distintiu de garantia de qualitat ambi- • Incorporar en els plecs de neteja de la ció de mercaderies ental per a flotes de vehicles desenvolupat EL06 - Foment del carsharing o el cotxe via pública ruixats i neteges dels carrers per la Generalitat de Catalunya és una eina multiusuari amb més trànsit per evitar la resuspensió Descripció perquè els consumidors puguin identificar de partícules. aquelles flotes de vehicles que compleixen Descripció • Incorporar en el plec l’obligació que es Regular els horaris en què es permet la una sèrie de criteris ambientals i afavo- facin ruixats extres durant episodis am- distribució de les mercaderies per tal evi- rir-ne la posició al mercat. Els vehicles amb • Posar a disposició de l’usuari vehicles bientals de contaminació atmosfèrica. tar congestions. Evitar que es distribueixin baixes emissions de contaminants de les de lloguer (preferentment amb distintiu • Evitar l’ús de bufadors en la neteja viària. mercaderies en les hores punta o en les ho- ciutats podran optar a aquest distintiu. ecològic) per a l’ús urbà. • Netejar els carrers preferentment cap a res pic de contaminació atmosfèrica. • Promoure i prioritzar que els vehicles si- les cinc de la matinada per evitar la re- Per incentivar l’adopció d’aquest distintiu, guin compartits per diferents usuaris de suspensió a l’hora de trànsit més intens. EL12 - Descontaminació de l’aire mitjan- els ajuntaments poden aplicar una sèrie manera habitual. • Netejar tota una àrea i no exclusivament çant materials fotocatalítics d’actuacions, com ara: un carrer per incrementar l’eficàcia de EL07 - Promoció de l’ús de motos i bicicle- l’actuació. Descripció • Incrementar el temps càrrega i descàrrega. tes elèctriques urbanes • Bonificar l’àrea verda o blava. EL09 - Evolució de la mobilitat municipal Aplicar materials de construcció que tenen • Bonificar l’impost de circulació. Descripció capacitat de reduir substàncies conta- Descripció minants a l’atmosfera, com ara NOx, PM10, • Promoure els punts de càrrega elèctrica. benzè o òxids de carboni. • Incentivar l’ús de motos i bicicletes elèc- • Seleccionar punts estratègics per estu- triques en l’àmbit urbà. diar l’evolució de la mobilitat dins el mu- nicipi. • Dur a terme aforaments periòdicament. 34 PMQAB EL13 - Jerarquització viària dels municipis Dins les seves competències, el municipi EL16 - Increment del nombre de parades EL19 - Inspecció de les emissions de l’obra ha de desenvolupar dues actuacions dins de taxi i promoció de les TIC per evitar la pública Descripció d’aquestes zones d’atmosfera protegida: circulació en buit Descripció Aprofundir en les actuacions de jerarquit- • EL36 - Tarifació dels aparcaments de ges- Descripció zació viària dels municipis per promoure tió pública en funció del potencial contami- Fer inspeccions periòdiques a les obres pú- la reducció de la xarxa viària útil per a la nador dels vehicles Reduir els vehicles i els quilòmetres anuals bliques ubicades al municipi per comprovar circulació d’accés i de distribució interior, • EL37 - Reducció de la contaminació en zo- recorreguts per taxis sense clients. Ampliar que s’apliquen les actuacions per reduir les inclosa una proposta per a l’Eixample de nes escolars el nombre de parades de taxis a la ciutat i emissions difuses de contaminants. Barcelona (increment de zones de vianants dotar el sistema d’una tecnologia per fa- amb circulació restringida, superilla, incre- En el cas d’episodis ambientals, aquestes cilitar la gestió més eficient i disminuir el EL20 - Adequació de les serres radials ment de zones 30, etcètera). actuacions s’han d’intensificar amb una temps que els taxis circulen buits mentre quan es tallen peces a l’exterior correcta gestió de la mobilitat i que tingui busquen clients; en aquest sentit, es pro- EL14 - Zones urbanes d’atmosfera protegi- com a objectiu reduir els contaminants at- mocionarà l’establiment de sistemes de Descripció da (ZUAP) mosfèrics emesos a la zona afectada. contractació mitjançant les TIC. El tall de peces a l’exterior s’ha d’efectuar Descripció EL15 - Regulació semafòrica amb priorit- EL17 - Promoció del canvi de combustible amb serres radials amb aspiració focalitzada zació del transport públic en la flota del taxi o bé que disposin de sistemes d’atenuació de Les zones urbanes d’atmosfera protegida l’emissió de la pols per ruixat amb aigua. (ZUAP) són àrees urbanes delimitades es- Descripció Descripció pecialment per a l’aplicació d’actuacions Aquest punt s’ha de comprovar en les ins- que permetin millorar la qualitat de l’aire. Regular els semàfors de tal manera que la Reduir el nombre de taxis que funcionen peccions periòdiques a les obres públiques circulació sigui com més fluida millor, per amb combustibles convencionals i substi- i privades ubicades al municipi. Cada municipi ha d’establir el criteri per tal de minimitzar el nombre de parades i ar- tuir-los per altres vehicles amb combusti- delimitar les zones urbanes d’atmosfera rencades dels vehicles, així com disminuir bles més nets (gas natural, GLP o híbrids). EL21 - Millora de la recollida de runes i re- protegida a escala municipal amb indica- la congestió donant prioritat al transport sidus de la construcció dors de congestió o intensitat de trànsit col·lectiu. EL18 - Increment dels punts de recàrrega elevat, densitat de població afectada i radi elèctrica de vehicles i motos Descripció d’actuació dins del qual es podran establir actuacions locals obligatòries o voluntàri- Descripció Vigilar perquè es compleixin els terminis es i que segueixin la línia de desincentivar per a la recollida de runes i residus d’obres l’ús dels vehicles motoritzats més conta- Promoure l’ús dels vehicles elèctrics dins el o rehabilitacions que poden generar pols. minants, promoure la mobilitat dinàmica municipi incrementant els punts de recàr- i incorporar la flota més neta de transport rega elèctrica tant per a motos com per a Promoure l’adopció de bones pràctiques públic de què es disposi. vehicles elèctrics endollables. en la recollida i la gestió d’aquests residus a les ciutats, en particular respectant les quantitats i els volums dels big bags (con- tenidors flexibles). 35 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 EL22 – Ambientalització de les obres i la EL25 - Informació a la població a través EL28 - Participació local en la difusió de • Introduir l’ús de la motocicleta i la bici- maquinària dels mitjans de comunicació locals campanyes de conscienciació de la conta- cleta elèctrica en els serveis municipals minació de la ciutat i la policia local. Descripció Descripció Descripció EL31 - Promoció dels camins escolars Dissenyar i executar les obres per minimit- Durant els episodis ambientals de conta- zar l’emissió de partícules. minació, recomanar als ciutadans que no Col·laborar en la difusió de grans campa- Descripció facin servir el vehicle privat si no és impres- nyes de conscienciació de la contamina- Des del punt de vista del disseny, cal afa- cindible. ció de la ciutat dissenyades per l’Estat, la Establir camins escolars a peu i en bicicle- vorir les formes constructives que permetin Generalitat de Catalunya o la Diputació de ta, que siguin segurs per als alumnes i el minimitzar les emissions i millorar la distri- Informar la població en general, de manera Barcelona. personal de les escoles. bució dels usos urbans en la planificació periòdica, dels nivells de qualitat de l’aire urbanística. Pel que fa a l’execució, cal in- a partir dels mitjans de comunicació locals EL29 - Promoció local de la conducció efi- EL32 - Incorporar en les campanyes formar de les actuacions que cal seguir per (informació periòdica en l’espai meteorolò- cient en col·laboració amb les autoescoles d’educació viària conceptes de contami- minimitzar les emissions dels treballs de gic dels informatius, diaris, etcètera). locals nants de ciutat construcció o desmuntatge de tota mena de construccions. EL26 - Missatges ambientals a les PIV Descripció Descripció (pantalles d’informació variable) EL23 - Regulació de la climatització en co- Incorporar l’aprenentatge de les tècniques Elaborar campanyes a les escoles dels mu- merços i serveis municipals Descripció de conducció eficient en el procés de for- nicipis en què s’expliqui el següent: mació de nous conductors, i també de con- Descripció Introduir missatges dels nivells de qualitat ductors amb experiència provada que ope- • Quins són els contaminants de ciutat. de l’aire als panells d’informació variable ren en els serveis municipals. • Les fonts d’emissions d’aquests conta- Es regularà la climatització en comerços i disponibles al municipi. minants. serveis municipals d’acord amb les orde- EL30 - Establiment d’actuacions exemplars • Quines accions es poden dur a terme per nances i normatives vigents. Intensificar aquesta informació durant els de reducció de les emissions de contami- reduir-ne les emissions. episodis ambientals de contaminació. nants de ciutat per part dels ajuntaments EL24 - Control de la indústria, la combustió EL33 - Limitació de la instal·lació de noves i la cogeneració a escala local EL27 - Informació de la qualitat de l’aire als Descripció calderes de gasoil, carbó i biomassa webs municipals Descripció • Incrementar el percentatge de vehicles Descripció Descripció que emeten menys contaminants de ciu- Controlar el compliment dels requeriments tat en els serveis públics. A partir de l’entrada en vigor del Pla d’ac- establerts a les llicències ambientals. Incloure un enllaç al pronòstic de la quali- • Explicar a la població els criteris de re- tuació per a la millora de la qualitat de l’ai- tat de l’aire o les dades de qualitat de l’aire ducció de la contaminació atmosfèrica re, es prohibeix l’ús de gasoil i carbó per a als webs municipals. en els plens municipals. noves calderes als municipis de la zona de 36 PMQAB protecció especial on tècnicament i econò- Cada municipi ha d’establir el criteri per EL36 - Tarificació municipal de l’aparca- EL37 - Reducció de la contaminació en zo- micament sigui viable i no s’incentivarà l’ús delimitar les zones urbanes d’atmosfera ment de zones blaves i verdes en funció del nes escolars de biomassa per a noves calderes a les zo- protegida a escala municipal, amb indica- potencial contaminador dels vehicles nes urbanes d’atmosfera protegida. dors de congestió o intensitat de trànsit Descripció elevat, densitat de població afectada i radi Descripció Excepcionalment, es pot autoritzar l’ús de d’actuació dins del qual es podran establir Mesura de caràcter obligatori. biomassa en edificis situats en zones de actuacions locals obligatòries o voluntàri- Mesura de caràcter obligatori. muntanya i per sobre de 300 metres del ni- es i que segueixin la línia de desincentivar Els diversos estudis d’epidemiologia ambi- vell del mar, ja que les condicions meteo- l’ús dels vehicles motoritzats més conta- La mesura consisteix a tarifar els aparca- ental que s’han fet mostren la vulnerabilitat rològiques d’aquestes zones afavoreixen la minants, promoure la mobilitat dinàmica ments públics del carrer (zones blaves i dels infants a la contaminació atmosfèrica. dispersió dels contaminants. i incorporar la flota més neta de transport verdes) en funció de les emissions de con- públic de què es disposi. taminants de vehicles. A l’hora de dissenyar illes urbanes de tràn- EL34 - Protocol de coordinació amb la Ge- sit baix i convertir els carrers en zona de neralitat de les actuacions que s’han d’exe- Dins les seves competències, el municipi En una primera fase, en les seves com- vianants, caldrà incloure el criteri de prio- cutar durant els episodis ambientals de ha de desenvolupar dues actuacions dins petències municipals els municipis han rització d’eliminar o reduir el trànsit dens contaminació d’aquestes zones d’atmosfera protegida: d’identificar les zones urbanes d’atmosfera dels carrers situats a menys de 30 metres protegida seguint els criteris establerts en d’un centre escolar, amb atenció especial a Descripció • EL36 - Tarifació dels aparcaments de l’actuació EL35, Identificació de zones ur- protegir les façanes de les escoles annexes gestió pública en funció del potencial banes d’atmosfera protegida (ZUAP), en la als carrers transitats. Durant els episodis ambientals de conta- contaminador dels vehicles qual s’aplicarà l’actuació de manera priori- minació s’han de dur a terme accions es- • EL37 - Reducció de la contaminació en tària. En aquest sentit, no caldrà cap pla- L’objectiu de l’actuació és aconseguir re- pecífiques per reduir les emissions de con- zones escolars nificació que requereixi tramitacions admi- duir la densitat de trànsit al voltant de les taminants. En aquest sentit, és necessària nistratives. S’han de considerar prioritaris zones escolars per garantir la qualitat de tant la participació de les administracions En el cas d’episodis ambientals, aquestes aquells carrers amb congestió o intensitat l’aire i la salut dels infants. com de la població en general. actuacions s’han d’intensificar amb una de trànsit elevada i amb població afectada correcta gestió de la mobilitat i que tingui a menys de 50 metres d’aquestes vies. • El 2015: 30% de les escoles en zones de EL35 - Identificació de zones urbanes d’at- com a objectiu reduir els contaminants at- trànsit baix. mosfera protegida (ZUAP) mosfèrics emesos a la zona afectada. • El 2017: 70% de les escoles en zones de trànsit baix. Descripció • Establiment del programa de conversió en zona de vianants dels camins escolars. Les zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP) són àrees urbanes delimitades es- pecialment per a l’aplicació d’actuacions que permetin millorar la qualitat de l’aire. 37 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 8.4. PMU DE BARCELONA 2013-2018: AJUNTAMENT DE BARCELONA El Pla de mobilitat urbana de Barcelona torietat de revisió del PMU cada sis anys, amb • Reduir la contaminació atmosfèrica deri- • Organitzar la trama urbana de la ciutat en 2013-2018 (PMU) té com a objectiu planificar la possibilitat de revisar-lo parcialment. vada del transport. superilles, i altres mesures de pacifica- la mobilitat de la ciutat considerant tots els • Reduir la contaminació acústica derivada ció de trànsit. mitjans de transport. El PMU 2013-2018 dóna L’àmbit territorial del PMU és exclusivament del transport. • Implantar la nova xarxa ortogonal d’au- continuïtat al Pla de mobilitat urbana 2008- el terme municipal de Barcelona. Aquest pla • Moderar el consum d’energia en el trans- aposta per un model de mobilitat més soste- tobusos. 2012. Tots dos permeten reflexionar sobre el port i reduir la seva contribució al canvi nible. Es proposa una nova manera d’enten- • Desenvolupar totalment la xarxa de car- model urbà, amb diferents polítiques secto- climàtic. dre la mobilitat, reciclant els carrers perquè rils bici. rials de mobilitat, cercant la compatibilitat • Augmentar la proporció del consum d’ener- tornin a ser espais de relació i intercanvi i pro- • Mantenir el nivell de servei de trànsit actual. entre elles i definint estratègies futures en gies renovables i “netes”. posant un nou model d’entendre l’espai pú- • Complir els paràmetres normatius dels consonància amb un model global de mobi- Mobilitat equitativa: blic i la mobilitat basat en el concepte de su- llindars de qualitat ambiental per NO litat més sostenible. • Fomentar usos alternatius de la via pública. x perilla, que serveix tant d’escenari final com i PM10 (directiva de la UE), i per gasos • Garantir l’accessibilitat al sistema de mo- d’eina catalitzadora per fer possible el canvi. Segons la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mo- d’efecte hivernacle (Kioto-PAES). bilitat. bilitat, la jerarquia entre els diferents instru- Mobilitat eficient: • Promoure i desenvolupar mesures de Els objectius estratègics del PMU són els que ments de planificació marca que el contingut s’indiquen a continuació, i en els quals s’in- • Incrementar l’eficiència del sistema de discriminació positiva dels vehicles amb del PMU de Barcelona s’adapti a les orienta- clouen altres objectius específics: transports. alta ocupació. cions i els criteris establerts pel Pla director Mobilitat segura: • Incorporar les noves tecnologies en la • Revisar la regulació de l’aparcament a la de mobilitat de la regió metropolitana de • Reduir l’accidentalitat associada a la mo- gestió de la mobilitat. calçada i fora de calçada (tarifes, etcè- Barcelona, elaborat per l’Autoritat del Trans- bilitat. tera). port Metropolità (ATM), que també integra les Mobilitat sostenible: Per assolir aquests objectius en la realitat • Distribució urbana: millorar l’eficiència directrius nacionals de mobilitat al territori • Facilitar el transvasament modal cap als de la ciutat de Barcelona, el PMU de Barce- de la C/D i disminuir la fricció de la C/D metropolità. La mateixa llei estableix l’obliga- mitjans més sostenibles. lona planteja: amb els fluxos motoritzats. Gràfic 25: Evolució dels volums de trànsit (aranya) a la xarxa viària de Barcelona.   Font: Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. 38   PMQAB 8.4.1. Escenari del PMU: tendencial 2018 El nombre de vehicles per quilòmetre en el 9,54% del nombre d’etapes en vehicle pri- L’escenari tendencial escollit per al PMU període 2007-2011 s’ha reduït en un 9,36%, vat durant el mateix període. 2013-2018 és el T1. una xifra molt semblant a la reducció del Gràfic 26: Evolució del trànsit a Barcelona. Taula 6: Evolució de les etapes de desplaçament i escenari tendencial del PMU de Barcelona.     Font: Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. Font: PMU de Barcelona 2013-2018. Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. 39 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 8.4.2. Escenari PMU: Actuació el 2018 El PMU 2018, a partir de l’escenari Actual tacions de mesura de la ciutat. Aquest E0_ACTUAL (2011), planteja tres escena- escenari és més restrictiu que l’anteri- Gràfic 27: Escenaris del PMU, actual (2011) i E_S3 i T1 (2018). ris alternatius, d’entre els quals s’escull or, ja que caldria reduir la mobilitat en l’E_S3: vehicle privat en un 30% (càlcul segons els models de simulació de trànsit i els • E_S1 (superilles): escenari d’implanta- models de simulació de qualitat de l’aire ció de superilles i de la nova xarxa or- del PMU). El nivell de servei de trànsit no togonal d’autobús, sense empitjorar el empitjora respecte a l’actual. nivell de servei de trànsit. Per mantenir • E_S3 [escenari consensuat per al PMU el nivell de servei, cal que la mobilitat 2013-2018] (superilles i qualitat de l’aire en vehicle privat es redueixi en un 13% amb canvi tecnològic): escenari anterior (càlcul segons els models de simulació on, a més, es tenen en compte els aven- de trànsit del PMU). ços en la tecnologia dels vehicles, que • E_S2 (superilles i qualitat de l’aire): es- permet que cada cop contaminin menys. cenari anterior on, a més, s’exigeix el El nivell de servei de trànsit no empitjora compliment de la normativa europea respecte a l’actual. de qualitat de l’aire per a totes les es- Taula 7: Escenaris del PMU.     Font: PMU de Barcelona 2013-2018. Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. Font: PMU de Barcelona 2013-2018. Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. 40 PMQAB 8.4.3. Eixos d’actuació del PMU El PMU preveu 67 actuacions organitzades Les actuacions que preveu el PMU en Per aconseguir-ho, el PMU preveu: M2.3. Intermodalitat bicicleta transport en cinc eixos temàtics: aquesta línia són les següents: públic • Ampliar l’extensió de la xarxa ciclista • Fomentar la millora de l’adequació del • Mobilitat a peu (7 actuacions). M1.1. Millorar la xarxa de vianants existent, consolidar una xarxa segura i transport públic per a l’accés de bicicletes. • Mobilitat en bicicleta (13 actuacions). • Millorar l’accessibilitat i el confort de vo- funcional i prioritzar l’habilitació dels ei- • Fomentar els punts de servei per a bicicle- • Mobilitat en transport públic (20 actua- reres i espais per a vianants. xos que integren la xarxa principal. tes a les estacions de transport públic. cions). • Ampliar la superfície dedicada als via- • Adequar l’oferta d’aparcaments de bici- • Distribució urbana de mercaderies (9 nants. cletes en origen i destinació. Crear una M2.4. Bicicleta pública i compartida actuacions). • A ugmentar la seguretat dels vianants. xarxa d’aparcaments segurs per a bici- • Millorar l’eficiència del servei de bicicle- • Mobilitat en vehicle privat i aparcament • Desenvolupar zones pacificades més efi- cletes. tes públiques de la ciutat. (18 actuacions). cients i eficaces. • Treballar per l’eficiència del sistema de • Afavorir l’ús de la bicicleta per part de bicicleta pública (Bicing). col·lectius privats. A continuació s’exposa la proposta que fa el M1.2. Mobilitat als centres educatius • Reduir l’accidentalitat ciclista. Millorar PMU en cadascun d’aquests eixos: • P romocionar el camí escolar i la mobilitat els punts amb més sinistralitat. M2.5. Regulació de l’ús de la bicicleta a la sostenible i segura als centres educatius. • Desenvolupar mesures estructurals ciutat M1 - Mobilitat a peu (7 actuacions) d’acompanyament, com ara la pacifica- • Adaptar la normativa existent a la realitat M1.3. Vianants ció del trànsit de la ciutat. de la bicicleta i altres ginys. El PMU té com a objectiu incrementar els • P otenciar la figura dels vianants: revisió desplaçaments a peu en un 10% respecte de les normatives, les ordenances i altres En aquest sentit, es desenvoluparan les ac- M3 - Mobilitat en transport públic (20 ac- als valors del 2011 (més de 250.000 des- actuacions. tuacions següents: tuacions) plaçaments més al dia) i passar, d’aquesta • Revalorar la figura dels vianants: divulga- manera, d’una quota modal del 31,9% al ció, comunicació i promoció. M2.1. Xarxa per a bicicletes El PMU de Barcelona té com a objectiu in- 35,1%. • Ampliar i millorar la xarxa d’itineraris de crementar els desplaçaments en transport M2 - Mobilitat en bicicleta (13 actuacions) bicicleta. públic per al 2018 en un 3,5% respecte als Per aconseguir aquest repte, el PMU preveu: • Augmentar l’oferta d’aparcaments de bi- valors de 2011, xifra que representa passar El PMU recull la tendència creixent que té cicletes a la via pública. d’una quota de repartiment modal del 39,92% • Incrementar l’espai públic destinat als aquest mitjà de transport a la ciutat i es • Revisar i millorar els punts conflictius al 41,31%. En etapes de viatge, seria un aug- vianants i millorar la qualitat urbana de marca l’objectiu d’incrementar els despla- amb més sinistralitat. ment de 109.438 etapes en un dia laborable la ciutat. çaments en bicicleta en un 67% respecte mitjà (de 3.126.796 etapes a 3.236.234). • Garantir la seguretat i l’accessibilitat als valors del 2011 (prop de 80.000 des- M2.2 Mesures de prevenció de robatoris dels espais per a vianants. plaçaments més al dia), i passar, d’aques- • P romoure la creació de places d’aparca- Per aconseguir aquest repte, el PMU preveu • Promoure i incrementar els desplaça- ta manera, d’una quota modal de l’1,5% al ment segur de bicicletes. com a grans línies d’actuació: ments a peu i millorar-ne l’eficàcia. 2,5%. • Reactivar el registre i el marcatge de bici- • Promoure altres usos ciutadans a l’espai cletes i altres serveis vinculats. • Aconseguir la implantació de la nova xar- públic. • Millorar la gestió de les bicicletes al dipò- xa ortogonal d’autobusos. sit municipal. • Millorar el transport públic urbà. • Millorar el transport públic interurbà. 41 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Aquest eix conté les actuacions següents: • Fomentar l’ús de vehicles sostenibles i Les grans línies d’actuació del PMU són les • Estudiar la implantació d’àrees de proximi- accessibles. següents: tat i de centres de distribució. M3.1. Autobús • Facilitar noves tecnologies en la gestió • Promocionar el repartiment de la DUM • I mplantar la nova xarxa de bus. de parades de la ciutat. • Regulació del trànsit de vehicles pesants amb mitjans d’impacte baix. • M illorar el servei de les línies d’autobús. i comercials per les diferents zones de la • Analitzar la gestió de la DUM en funció de • Millorar la connexió amb la resta de línies M3.5. Accessibilitat ciutats, en funció tant del pes com de les paràmetres ambientals: etiquetatge de la interurbanes. • Garantir l’accessibilitat al transport públic. dimensions del vehicle. Generalitat. Coordinació amb l’AMB, Area • Fomentar la regulació de les línies inte- • Reserva de places de càrrega i descàr- Metropolitana de Barcelona. rurbanes a les estacions d’autobusos. M3.6. Pla director d’infraestructures rega fora de la calçada en aparcaments i • Mesures de la DUM per a la gran distri- • R evisar els recorreguts de les línies inte- • Coordinar-se amb altres administracions mercats municipals. bució. rurbanes dins la ciutat. per fer efectives les infraestructures del • Molls de descàrrega en locals comerci- • Impulsar les infraestructures de trans- transport previstes a la ciutat de Barce- als > 400 m2. M4.2. Millora de la informació disponible port d’autobusos. lona o que facilitin els objectius del PMU. • Oferta de zones de càrrega i descàrrega • Actualitzar les dades. • F omentar els carrils bus-VAO d’entrada a al carrer. • M illorar el seguiment i control d’indisci- Barcelona. M3.7. Discrecional • Zones de control d’accés amb finestres plina i de seguretat. • Utilitzar vehicles més sostenibles. • O ptimitzar l’oferta i la demanda, i l’ocu- horàries. pació del transport públic discrecional. • Sistemes de control horari manual o digi- M4.3. Noves tecnologies M3.2. Metro • F er una previsió d’espai d’encotxament i tal amb reforçament de vigilància. • Incorporar noves tecnologies per millorar • Estudiar l’intercanvi dels ramals de les de desencotxament d’autocars en equi- • Carrils multiús. la gestió. línies L3 i L4. paments. • Descàrregues nocturnes silencioses. • Ampliar la xarxa de Zona Bus i incorporar • Microplataformes de càrrega de distri- M5 - Mobilitat en vehicle privat i aparca- M3.3. Xarxa integral de transport col·lectiu noves tecnologies per millorar la gestió i la bució urbana de mercaderies (DUM) de ment (18 actuacions) i alternatiu informació als usuaris del servei Zona Bus. darrer quilòmetre amb vehicles elèctrics. • Fomentar la T-Mobilitat: títol únic de • Pla de mobilitat turística. • Introducció de les tecnologies de la infor- El PMU de Barcelona té com a objectiu redu- transport públic. mació i comunicació (TIC), i de les smart ir els desplaçaments en vehicle privat per al • Fomentar la integració dels sistemes de M4 - DUM, Distribució urbana de mercade- cities per millorar-ne l’eficiència. 2018 en un 21% respecte als valors del 2011, transport públic, bicicleta, carsharing i ries (9 actuacions) per complir amb els objectius de la Unió Eu- aparcament fora de la calçada per a vehi- Les actuacions d’aquest eix són les se- ropea pel que fa als paràmetres de qualitat cles alternatius i Park&Ride. L’objectiu del PMU és millorar l’eficàcia de güents: de l’aire. Això significa passar d’una quota de la distribució urbana de mercaderies a la repartiment modal del 26,66% al 21,06%. En M3.4. Taxi ciutat i reduir possibles friccions amb la M4.1. Eficiència i gestió de la DUM etapes de viatge, representaria una reducció • Disminuir els quilòmetres de circulació resta d’usos urbans. • A ssignar operatives pròpies a cada con- de 438.553 etapes en un dia laborable mitjà de taxis buits. text. (de 2.088.348 etapes a 1.649.795). En vehi- • Estudiar la regulació específica zonifica- cles, la reducció seria de 350.842. Altres fac- da de la DUM: carril C/D, finestres tem- tors externs derivats de l’ús del vehicle pri- porals. vat que es veurien afavorits per la reducció 42 PMQAB 8.4.4. Resultats de l’escenari E-S3 del PMU de Barcelona serien l’accidentalitat, el consum d’energia, M5.2. Canvi modal i augment de l’índex M5.5. Divulgació de la mobilitat sostenible Segons el PMU, el graf viari resultant de la contaminació acústica o les hores perdu- d’ocupació de vehicles i segura l’escenari ES_3 PMU (amb superilles) sig- des per congestió. • F omentar el canvi modal de vehicle privat • 5 .5.1. Participar en jornades de divulgació nifica una reducció important de l’espai de a transport públic o vehicle compartit. de la mobilitat sostenible i segura. circulació de vehicles, tal com es pot veure Les grans línies d’actuació del PMU en • Fomentar els sistemes de sharing i poo- a continuació. aquest eix són les següents: ling de vehicles. M5.6. Moto • Estudiar la possibilitat de fer servir alguns • 5.6.1. E studiar la regulació de l’estaciona- El resultat numèric principal de la mode- • Aconseguir la implantació de superilles carrils específics per a vehicles sosteni- ment en superfície de les motos. lització de la mobilitat feta pel PMU indica mantenint la funcionalitat del sistema, i bles i amb alta ocupació. • 5 .6.2. R evisar i redissenyar zones avan- que l’escenari E_S3 (escenari consensuat mantenir o fins i tot millorar el nivell de • Millorar la informació en temps real i la çades per a motos (ZAM). per al PMU 2013-2018) implica una reduc- servei de trànsit actual. possibilitat de mitjans de transport alter- ció dels desplaçaments en vehicle privat • Aconseguir un traspàs del vehicle privat natiu aplicant noves tecnologies. del 21% respecte a la situació del 2011, de cap a altres mitjans de transport més manera que es passa de 13,16 Mveh-km/ sostenibles, com ara el transport públic, M5.3 Vehicles sostenibles i segurs dia del 2011 a 10,40 Mveh-km/dia. la mobilitat a peu i la bicicleta. • P romoure vehicles eficients i que dismi- • Donar pas a una nova gestió de l’aparca- nueixin les externalitats de la mobilitat ment per aconseguir els objectius anteriors. en vehicle privat (soroll, contaminació, Gràfic 28: Graf de simulació de la situació actual (esquerra) i de l’escenari ES_3 de • Garantir l’accessibilitat en vehicle privat accidentalitat). Fomentar el vehicle elèc- superilles (dreta). als interiors de superilla, i en general a tric i l’ús d’altres combustibles, com ara tota la ciutat, sempre que sigui necessa- GLP, GNC, biogàs, H2... ri (a l’interior de les superilles només es • Estudiar incentius per afavorir aquests restringeix el vehicle de pas). vehicles dins l’àmbit municipal. • Augmentar el control del soroll i les emis- I, finalment, les actuacions d’aquest eix són sions contaminants. les següents: M5.4. Gestió de l’estacionament M5.1. Xarxa bàsica de circulació • 5.4.1. Revisar i millorar la gestió de l’esta- • Definir i estudiar l’eficiència del sistema cionament en superfície. amb canvis de sentit. • 5 .4.2. R evisar el Pla d’aparcaments muni- • Millorar la senyalització informativa. cipals al subsòl. • Gestionar el trànsit amb criteris ambien- • 5 .4.3. Estudiar la possible revisió de les tals. normes urbanístiques i adaptar la • A ctuar intensivament en els punts de risc ràtio d’estacionament d’edificis a d’accidents de trànsit a la ciutat. la realitat del territori. Font: PMU de Barcelona 2013-2018 i BCNecologia. A l’interior de les superilles (zones de color verd) es modifiquen • A daptar el disseny urbà per millorar la les capacitats i les velocitats per restringir el trànsit de pas. seguretat. 43 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 8.5. ESTRATÈGIA D’AUTOSUFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE BARCELONA 2015- 2024: AJUNTAMENT DE BARCELONA Segons les dades del PMU, les emissions Barcelona ha fet una aposta decidida per La millora de l’autosuficiència de la ciu- que hi ha a la ciutat, i la millora del coneixe- del sector viari d’NOX l’any 2018 a tota la millorar la seva autosuficiència energètica. tat, per tant, necessita un treball des d’una ment i la implantació de noves tecnologies, ciutat de Barcelona seran 1.823 tones En el marc d’aquesta estratègia s’està pro- perspectiva doble. Una, adreçada a buscar tant a escala energètica com pel que fa a les d’NOX l’any. Aquestes emissions represen- movent diferents accions per minimitzar l’autosuficiència dels centres consumidors, TIC, i en aspectes de mobilitat i transport. ten una forta reducció de les emissions el consum global d’energia final a partir de vinculada a la millora de l’eficiència energè- actuals i tenen en compte la modernitza- l’impuls de mesures d’estalvi i eficiència, així tica i la incorporació d’instal·lacions en edi- El desenvolupament d’aquestes línies d’ac- ció del parc mòbil futur, però sobretot con- com per incrementar la generació d’energia ficis i equipaments per cobrir el seu consum, tuació es calcula que podrien arribar a sig- sideren la gran reducció de la circulació mitjançant l’aprofitament de recursos lo- i l’altra, adreçada a l’optimització de la xarxa nificar una reducció d’emissions de conta- per la implantació del model de superilles cals, renovables o residuals, i apropant la energètica, que diversifiqui el mix de la ma- minants locals de prop de 39 tones d’NOx/ i la reducció de la congestió i l’augment de generació al consum, sense oblidar els be- teixa xarxa i augmenti la fracció d’energia any i de 0,6 tones de PM10/any l’any 2018. la velocitat mitjana prevista en els models neficis que aquest compromís aportarà a la procedent de fonts renovables i residuals, Cal apuntar, però, que en aquesta reducció de simulació de la mobilitat utilitzats en el minimització de les emissions de gasos amb a fi de cobrir la demanda energètica restant no s’ha considerat el Pla de mobilitat urba- marc del PMU. efecte d’hivernacle i a la millora de la quali- de la ciutat. Per aconseguir-ho, cal plantejar na (que inicialment també s’ha incorporat tat ambiental urbana. la generació local a petita escala; per això, en l’estratègia d’autosuficiència, en vista de En el document del PMU 2013-2018 aprovat cal identificar quines són les oportunitats l’impacte que té en termes de reducció de inicialment no consten les dades d’emis- Caminar cap a l’autosuficiència energètica d’aprofitament dels recursos locals que ofe- consum d’energia), també cal incidir que s’ha sions de PM10 en l’escenari previst amb el implica treballar per la reducció de la im- reix la ciutat, siguin recursos renovables o recalculat la reducció total de contaminants desplegament del PMU, però sí que es pro- portació d’energia de l’exterior, amb la qual residuals. Tot això, complementat amb una per a l’any 2018, ja que l’estratègia d’autosu- porciona el parc circulant previst en el futur cosa es contribueix a disminuir la depen- àmplia estratègia de comunicació per incidir ficiència té una impacte de reducció més ele- tenint en compte l’evolució tecnològica i les dència dels recursos d’origen fòssil, es fo- en la conscienciació ciutadana a fi de pro- vat, ja que també té un calendari d’implanta- mesures del PMU. A partir del parc circu- menten els sectors de les energies renova- moure el canvi d’hàbits i introduir, així, una ció més prolongat: fins a l’any 2024. lant, del nombre de vehicles per quilòmetre bles i l’eficiència energètica, i es posiciona nova cultura energètica que permeti assolir i per tipologia i la velocitat de circulació fu- Barcelona com a ciutat capdavantera en la aquests objectius. tura (37,5 km/h) s’han calculat, mitjançant implantació i l’explotació de sistemes reno- l’eina COPERT, les emissions futures de vables en entorn urbà. Les grans línies d’actuació que s’emmarquen PM10; s’ha conclòs que el sector viari eme- en aquesta estratègia d’autosuficiència pas- trà 206 tones de PM10 l’any, un 43% menys En el marc d’aquesta estratègia s’impulsen, sen, doncs, per desenvolupar una estratègia que l’any 2013. per tant, diferents accions tant a la ciutat de comunicació ciutadana envers l’energia, com en l’àmbit de l’Ajuntament adreçades que aposti per la millora en la informació de a reduir el consum energètic, millorant l’efi- què i com s’està consumint, el desenvolupa- ciència energètica en edificis, equipaments, ment de normativa i la promoció d’un context instal·lacions i vehicles, i incorporant instal- fiscal favorable a l’autosuficiència energè- lacions que aprofitin els recursos locals re- tica, la promoció de sistemes de generació, novables o residuals disponibles per cobrir tant tèrmica com elèctrica, que aprofitin els aquest consum i per reduir la importació recursos energètics renovables o residuals d’energia procedent de la xarxa. locals, així com la potenciació i la consolida- ció de les xarxes de distribució de calor i fred 44 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 8.6. PORT DE BARCELONA El port de Barcelona és una de les grans in- Les mesures principals que està impulsant de la Generalitat de Catalunya i ADIF, per PB2 - Gasificació de les activitats portuàries fraestructures vertebradores de la ciutat de el Port són les següents: a l’adequació dels accessos ferroviaris de Barcelona, una porta d’entrada i sortida de mercaderies a l’ampliació sud del port de Descripció mercaderies i de persones que crea riquesa PB1 - Potenciació del transport ferroviari Barcelona mitjançant l’ample de via euro- en el territori que l’envolta. El port, en els de mercaderies peu. L’objectiu de l’actuació és fomentar l’ús de últims anys, s’ha involucrat en un projecte combustibles alternatius, fonamentalment d’expansió per augmentar el seu potencial Descripció Les principals actuacions que s’estan du- el gas natural liquat i comprimit, per acon- d’internacionalització, renovar-se per estar ent a terme són les següents: seguir una reducció d’emissions contami- a l’avantguarda i ser un dels referents del El transport ferroviari de mercaderies és nants i un estalvi de combustible en les Mediterrani. En aquest procés ha desenvo- un mitjà més econòmic i sostenible que el • Ampliació i millora de l’actual xarxa fer- activitats portuàries i a l’entorn del port de lupat, també, eines per controlar i mesurar transport terrestre amb camions. Promou- roviària interna del port d’ample mètric Barcelona i millorar, així, la qualitat de l’aire els paràmetres mediambientals en què pot re i facilitar el desviament de les cadenes ibèric i ample UIC, i dels seus accessos. dels voltants, incrementar la competitivitat tenir influència, i ha desenvolupat estratè- logístiques cap a mitjans de transport més • Connexió provisional de la terminal Prat a del sector logístic i del transport, i consoli- gies per minimitzar-los. sostenibles és una línia d’acció estratègica la xarxa ferroviària portuària. dar el port de Barcelona com a hub del sud del Port de Barcelona. • Construcció del nou accés sud i de les d’Europa, tant en l’àmbit de la mobilitat Pel que fa a la qualitat de l’aire, el Port ha terminals intermodals d’ample UIC i ibè- marítima com en el de la mobilitat terrestre creat una xarxa de mesuradors dels princi- El desenvolupament de la xarxa ferrovià- ric a la zona d’ampliació del port. induïda pel port. pals contaminants, ha col·laborat en pro- ria del port no té sentit per si sol, sinó que • Potenciació de la utilització de la xarxa jectes d’anàlisi de la contaminació, com ara s’ha de coordinar amb actuacions externes ferroviària actual mitjançant l’establi- A principis de l’any 2014 el Departament el projecte europeu APICE, i continua en la a l’àrea portuària i buscar la connexió i la ment de més serveis directes, regulars i de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració línia d’investigar noves mesures i accions compatibilitat amb les xarxes ferroviàries freqüents als corredors peninsulars i eu- amb l’Ajuntament de Barcelona, ha promo- per reduir les emissions de les activitats del port i l’exterior, de manera que les actu- ropeus. gut que l’Autoritat Portuària de Barcelona associades a l’activitat portuària. acions que es desenvolupin han de dispo- • Atracció de nous operadors ferroviaris i i Gas Natural Fenosa signin un conveni de sar dels acords necessaris amb els gestors intermodals per incrementar l’oferta de col·laboració per fomentar l’ús de combus- i titulars de la xarxa exterior, tant de la Ge- serveis del port de Barcelona. tibles alternatius basats en el gas natural i neralitat com de l’administració de l’Estat i • Promoció de la creació d’una autoritat contribuir, així, a la millora de la qualitat de de les administracions locals. ferroportuària per a la gestió de les infra- l’aire a l’entorn portuari que redundarà en estructures i serveis ferroviaris amb ori- el benefici conjunt de la societat, els ciuta- D’aquesta manera, la quota de transport gen o destí al port de Barcelona. dans, les empreses i les institucions a tra- ferroviari ha anat guanyant quota de mer- • Establiment d’un grup de pressió amb al- vés d‘una opció energètica d’acord amb les cat respecte al transport per carretera, i tres entitats i institucions davant la Unió noves directrius de la Unió Europea. ha passat de l’1,7% el 2008 al 6,1% el 2011. Europea i el Ministeri de Foment per al A més, el 2013, es va signar el Protocol de desenvolupament del sector ferroviari i col·laboració per a l’impuls i la consecució ferroportuari. del nou accés ferroviari al port de Barcelo- na per part del Ministeri de Foment, el De- partament de Territori i Sostenibilitat, Ports de l’Estat, el Port de Barcelona, Ferrocarrils 46 PMQAB També s’establiran un seguit de contactes i Amb aquestes mesures, l’Autoritat Portuària relacions entre la Direcció General de Quali- preveu una penetració incipient del GNL als Gràfic 29: Límits d’emissions d’NOX establerts en el conveni Marpol, annex VI. tat Ambiental i l’Autoritat Portuària de Bar- vaixells, la transformació d’una de les vuit celona amb empreses operadores de gas na- unitats dels vaixells auxiliars a GNL, un aug- tural, per impulsar i promoure les inversions ment del transport terrestre propulsat amb necessàries per gasificar estacions de servei GNL i la penetració del GNL en les staddle per al subministrament de camions, així com carriers del 30%. les inversions a la terminal d’Enagás que per- metran a les gavarres —embarcacions que PB3 - Ambientalització dels vaixells serveixen combustible— subministrar gas natural liquat (GNL) a la resta de vaixells. Descripció Les actuacions principals que s’estan duent a El transport marítim és una activitat inhe- terme són les següents: rentment internacional i, per tant, l’ambien- talització de les flotes de vaixells s’ha de dur • Signatura d’un conveni de col·laboració, a a terme de manera coordinada per assolir la instàncies del Departament de Territori i reducció d’emissions desitjada i garantir l’im- Sostenibilitat i l’Ajuntament de Barcelona, pacte més lleu possible en el medi. En aques- entre l’Autoritat Portuària de Barcelona i ta línia hi ha diverses regulacions i directives, Gas Natural Fenosa per fomentar l’ús de de les quals destaquen les següents: combustibles alternatius basats en el gas natural. • Estratègia europea per a la reducció • Construcció d’una estació de gas natural d’emissions de gasos d’efecte hivernacle comprimit a l’espai portuari. dels vaixells. • Construcció d’una estació de subministra- • Estratègia europea “Clean power for trans- ment de gas natural liquat (GNL) per a ca- port” per fomentar combustibles alterna- mions al port. tius. • Projecte amb Gas Natural Fenosa per in- • Regulacions internacionals sobre emissi- corporar motors auxiliars de GNL en ferris. ons de vaixells. Conveni Marpol, annex VI. • Adaptació d’una part de la terminal d’Enagás per poder subministrar GNL a pe- Els controls de reducció d’NOX que estableix tites embarcacions. l’annex VI s’apliquen als motors dièsel ma- • Projecte pilot sobre l’adaptació de les em- rítims instal·lats de potència superior a 130 barcacions dels operadors de bunkering kW. S’exigeixen diferents nivells de control per subministrar GNL a grans vaixells com (tiers) segons la data de construcció i la velo- si fos una benzinera flotant. citat del motor. Font: *Els controls de nivell III s’apliquen únicament als vaixells específics durant l’operació a les àrees de control d’emissions (ECA per les sigles en anglès). Font: Organització Marítima Internacional i Port de Barcelona. 47 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 facilitat l’estimació de l’escenari tenden- Segons aquestes dades, es pot afirmar que Gràfic 30: Introducció dels límits de contingut de sofre en els combustibles utilitzats a cial per a l’any 2018 sense mesures i amb les emissions derivades de l’activitat por- les zones ECA i a escala global. mesures, i ha considerat l’impacte de les tuària, després d’aplicar les mesures d’ac- diverses actuacions en les emissions per tuació, podrien ser de 6.420,6 tones d’NOX i cada sector. 526,2 tones de PM10 l’any 2018. Taula 8: Pronòstic del nombre de cicles LTO i emissions anuals d’NOX de trànsit aeri de l’aeroport de Barcelona en el període 2014-2018 (pronòstic fet el març del 2014). Emissions Emissions Emissions 2013 del 2018 sense del 2018 amb mesures mesures Total 5.545,8 6.816,8 6.420,6 Vaixells 5.133,9 6.300,9 5.985,8 Vaixells auxiliars 216,9 266,2 243,3 Transport terrestre 114,4 143,1 126,0 Maquinària auxiliar 80,6 106,6 74,6 Font: Organització Marítima Internacional i Port de Barcelona. Font: Barcelona Regional (any 2013) i Port de Barcelona (escenaris 2018). PB4 - Ambientalització de la maquinària ària, l’any 2018 s’espera assolir que un 30% de grues funcionin amb aquest combustible, Descripció més respectuós amb la qualitat de l’aire. Taula 9: Emissions de PM10 del port de Barcelona segons l’operativa (t/any). La maquinària de les diverses terminals A banda de les grans actuacions esmentades, té un impacte en la qualitat de l’aire molt el Port també preveu una renovació dels ve- Emissions Emissions Emissions inferior que l’activitat dels vaixells, però hicles de transport terrestre amb tecnologies 2013 del 2018 sense del 2018 amb mesures mesures malgrat això el Port de Barcelona té la vo- més netes, com ara l’Euro VI, i nous accessos Total 506,7 620,0 526,2 luntat de millorar-ne l’eficiència i reduir les viaris a la zona sud que facilitin i millorin el Vaixells 490,8 601,4 511,2 emissions que se’n deriven. Així, es preveu flux de vehicles. També està previst un siste- Vaixells auxiliars 5,1 5,1 4,3 la renovació parcial de la flota a l’etapa IIb/ ma de bonificació ambiental per premiar els Transport terrestre 5,6 7,0 6,2 IV fins al 2018. vaixells amb menys impacte ambiental. Maquinària auxiliar 5,1 6,6 4,6 També s’està estudiant solucions amb pro- A partir de les actuacions previstes i de pulsió de GNL en les grues straddle carriers l’escenari tendencial de creixement de l’ac- Font: Barcelona Regional (any 2013) i Port de Barcelona (escenaris 2018). i, segons les previsions de l’Autoritat Portu- tivitat portuària, el Port de Barcelona ha 48 PMQAB 8.7. AEROPORT DE BARCELONA L’aeroport de Barcelona, tot i que es troba reducció de les emissions de diòxid de ni- AB3 - Optimització de la utilització de les de trànsit aeri futur i les estimacions de fora del terme municipal de Barcelona i que trogen i partícules PM10. El programa es ba- unitats auxiliars de potència de les aero- l’evolució de les emissions d’NOX 2014- té un baix impacte en la immissió a les es- sava en tres grans línies d’actuació: naus (APU) 2018, i s’ha tingut en compte el pronòstic tacions de mesura d’NO2 i PM10 de Barcelo- que es va fer el març del 2014. na, tal com queda palès en la modelització AB1 - Optimització de l’operativa d’aero- El 23 de setembre de 2014 es va aprovar de l’any 2013, és una instal·lació que té un naus a terra el Pla d’actuació per a la millora de la Per calcular les emissions de PM10 s’ha for- rol important en l’activitat econòmica i de qualitat de l’aire a les zones de protecció mulat una hipòtesi conservadora i s’ha es- transport per a la ciutat de Barcelona. Per AB2 - Substitució d’equips de servei de terra especial de l’ambient atmosfèric, que in- timat que la ràtio d’emissió per partícules això, s’ha considerat oportú incorporar-lo (GSE) que utilitzin motors dièsel per equips corporava dues noves mesures: es mantindrà constant en els propers anys. en aquest document estratègic i considerar amb motors elèctrics Així, tenint en compte que l’any 2013 es van les mesures i previsions de futur que AENA AB4 - Pla de millora de la mobilitat de perso- emetre 9,96 tones de PM10, es calcula que preveu que s’hi executin en els propers anys. Gràfic 31: Portada del document nes per accedir a l’aeroport l’any 2018 s’emetran 10,85 tones de PM10 a d’informació ambiental de l’aeroport de causa de l’augment del trànsit aeri previst. En el model d’immissions de la ciutat de Barcelona - El Prat, 2012. AB5 - Reducció de les emissions dels focus Barcelona del 2013 es va incloure l’aeroport fixos de contaminació atmosfèrica Pel que fa a les emissions d’NOX i PM10 de de Barcelona amb les dades facilitades la resta de sectors (emissions GSE, APU i per AENA, tenint en compte les emissions AENA ja ha informat que ha iniciat les ac- focus puntuals), també s’ha utilitzat la ma- pròpies dels avions dins del cicle LTO, les tuacions per a la implantació de les noves teixa hipòtesi conservadora de mantenir emissions de les unitats auxiliars de potèn- mesures indicades, i també ha continuat les emissions constants a l’any 2013, 66,37 cia, dels equips de terra i de les emissions amb la implantació de les tres mesures tones d’NOX i 2,41 tones de PM10. de les instal·lacions, de les quals resulten restants vigents. unes emissions anuals de 1.561,1 tones Així, les emissions totals de l’aeroport pre- d’NOX i 12,37 tones de PM10. Per calcular l’estimació de la qualitat vistes per a l’any 2018, tenint en compte de l’aire de Barcelona per a l’any 2018, els càlculs apuntats, es preveu que siguin AENA, com a gestora de l’aeroport de Barce- AENA ha facilitat les dades de pronòstic 1.695,8 tones d’NOX i 13,3 tones de PM10. lona, fa anys que treballa en la millora de la sostenibilitat de l’aeroport, tal com demos- tra el sistema de gestió ambiental que ha implantat i certificat d’acord amb la norma Taula 10: Pronòstic del nombre de cicles LTO i emissions anuals d’NOX de trànsit aeri UNE-EN-ISO-14001, i també les mesures i de l’aeroport de Barcelona en el període 2014-2018 (pronòstic fet el març del 2014). actuacions descrites en els informes ambi- entals de l’aeroport de Barcelona - El Prat. 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Cicles LTO 138.250 138.643 141.551 144.351 147.401 150.701 L’any 2008, en compliment dels decrets 226/2006 i 152/2007, l’aeroport de Barcelo- Emissions d’NOX (t/any) 1.494,8 1.499,04 1.530,43 1.560,73 1.593,70 1.629,45 na - El Prat va entregar a la Generalitat de Catalunya el Programa d’actuació per a la Font: AENA. Font: AENA. 49 PMQAB 9. ESCENARI TENDENCIAL: 2018-T Per dissenyar l’escenari tendencial 2015- 2013, ja que no es pot calcular si hi haurà Sector terciari perquè pugui fer augmentar aquesta propor- 2018 s’ha partit de les estimacions dels indústries noves a la zona d’estudi o si les ció a nivells gaire significatius; per tant, s’ha escenaris tendencials dels plans i progra- que hi ha actualment disminuiran les seves Les emissions del sector terciari, igual que considerat adequat mantenir constants les mes considerats en aquest treball. A més, emissions gràcies a la utilització de noves en el sector domèstic, provenen majoritària- emissions totals calculades per a l’any 2013, també s’han tingut en compte estimacions tècniques per a la millora de l’eficiència o la ment del consum de gas natural i GLP. Si es fa que van ser de 1,8 tones d’NO anuals. d’altres entitats que tenen repercussió a la reducció d’emissions contaminants. un pronòstic dels consums l’any 2018, partint ciutat de Barcelona, així com estimacions dels històrics, s’obté un augment del consum Port de Barcelona pròpies. Per calcular les emissions derivades del de gas natural de +58 GWh anuals i una re- consum de combustibles fòssils en les in- ducció del consum de GLP de -0,3 GWh. El Port de Barcelona, tal com s’ha comentat A continuació es detalla un resum de les dústries, s’ha dut a terme un pronòstic de en l’apartat 8.6, ha facilitat les dades del seu consideracions principals per a cada sector l’evolució del consum a partir dels valors A partir d’aquestes dades es calculen les pronòstic de l’augment de l’activitat que pre- de la ciutat de Barcelona: històrics, i s’ha obtingut una reducció del emissions totals de la ciutat d’NOX i PM10, de veu per a l’any 2018 i també de les emissions 3% del consum de gas natural i GLP l’any les quals s’obtenen unes emissions de 273,5 que això suposaria en un escenari tendencial Trànsit viari 2018 respecte a l’any 2013. tones d’NOX i 1,83 tones de PM10. sense mesures. S’adopta l’escenari tendencial de circulació Amb aquestes hipòtesis s’obtenen unes Emissions fugitives, extractives i formigone- Les emissions totals de totes les activitats a del PMU 2013-2018 de l’Ajuntament de Bar- emissions totals de 1.755 tones d’NOX i res l’àrea portuària representarien 6.817 tones celona, en el qual s’estima que la circulació 94,63 tones de PM10 a l’escenari 2018 ten- d’NOX i 620 tones de PM10. disminuirà un 16,3% respecte a la circula- dencial. Les emissions fugitives, extractives i formigo- ció de l’any 2011. Tenint en compte l’evo- neres depenen en gran mesura de l’activitat Emissions de municipis propers lució tecnològica i la reducció d’emissions Sector domèstic econòmica i de les mesures que s’apliquen derivada de la disminució de la congestió, en les indústries per a la reducció d’aques- Per elaborar l’inventari dels municipis del s’obtenen unes emissions totals de 2.197 Les emissions del sector domèstic prove- tes emissions. L’evolució d’aquestes emis- voltant de Barcelona ciutat, inclosos en l’in- tones d’NOX i 247 tones de PM10 a l’escenari nen majoritàriament del consum de gas sions s’ha considerat constant a l’any 2013, ventari d’emissions i en el model de dispersió tendencial 2018. natural i GLP a les llars del municipi de durant el qual s’han registrat 5,31 tones de de contaminants, s’han utilitzat les mateixes Barcelona. Partint dels consums històrics PM10 d’emissions fugitives i 2,36 tones de hipòtesis de futur que les aplicades a la ciu- Sector industrial s’ha dut a terme un pronòstic de futur fins PM10 derivades de les activitats extractives i tat de Barcelona, tenint en compte els matei- a l’any 2018 per calcular les emissions a la formigoneres. xos comportaments de reducció o augment El sector industrial es pot dividir en dos ciutat. Els resultats del pronòstic revelen del consum de gas natural i GLP, i la mateixa grans blocs: les emissions de focus puntu- un augment del consum de gas natural de Emissions biogèniques i naturals tendència en els patrons de circulació. als i les emissions de focus difusos deriva- +178 GWh anuals i una reducció de -45 GWh des del consum de combustibles fòssils. anuals de GLP respecte a l’any 2013. Les emissions biogèniques i naturals a la Pel que fa a les emissions de l’aeroport de ciutat de Barcelona tenen un pes molt poc Barcelona, s’ha fet servir l’escenari de futur En el cas de les emissions de focus puntu- Amb aquestes xifres de consum s’obtenen rellevant en les emissions totals d’NOX i PM10. facilitat per AENA i que es pot consultar en als, s’ha formulat una hipòtesi conservado- unes emissions de 433,6 tones d’NOX i 6,27 Així mateix, tampoc no es preveu un augment l’apartat 8.7. ra i s’han mantingut les emissions de l’any tones de PM10 l’any. prou significatiu de les activitats biogèniques 51 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 10. ESCENARI D’ACTUACIÓ: 2018-A A partir de l’escenari tendencial detallat De tots aquests plans i programes, s’han en l’apartat anterior i de l’anàlisi de tots Taula 11: Reduccions considerades a l’escenari d’actuació. Escenari A. recollit les estimacions realitzades pels els plans i programes que poden afectar mateixos redactors i s’han incorporat per la qualitat de l’aire de la ciutat de Barce- Reduccions considerades a l’escenari Reducció d’NOX Reducció de PM obtenir l’escenari d’actuació per a l’any 10 lona s’ha construït l’escenari d’actuació d’actuació 2018-A al 2018-A al 2018-A 2018-A. En les pàgines següents es pre- per a l’any 2018. Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018 374 t 41 t senta l’evolució de les emissions de l’any 2008 al 2013, l’escenari tendencial del Estratègia d’autosuficiència energètica de 39 t 0,6 t Els plans i projectes incorporats a l’esce- Barcelona 2015-2024 (fins al 2018) 2014 al 2018 i l’escenari d’actuació per a nari 2018-A són els següents: l’any 2018. Mesures de qualitat de l’aire del port de 396 t 94 t Barcelona • El Pla de mobilitat urbana de Barcelona Total 809 t 135,6 t De l’anàlisi dels valors totals obtinguts es 2013-2018. desprèn que, entre l’any 2008 i 2013, hi ha • L’estratègia d’autosuficiència energèti- Font: Barcelona Regional, d’acord amb diferents plans i actuacions de diversos organismes competents que s’han hagut una reducció del 15% i es preveu ca de Barcelona 2015-2024. consultat. una reducció del 25% des del 2008 fins al • Les mesures de qualitat de l’aire del 2018, fins a arribar a 10.669,0 tones d’NOX port de Barcelona. anuals. Aquesta reducció prevista està vinculada sobretot a la gran reducció del Les reduccions estimades d’emissions sector viari. d’aquests plans al 2018-A són les se- güents: En el cas de les PM10, la reducció del 2013 respecte a l’any 2008 ha estat del 16% i es preveu una reducció del 2018 respecte a l’any 2008 del 28%, fins a assolir unes emissions totals de 842,03 t/any. El sec- tor viari també és l’àmbit que registra re- duccions més elevades en valors absoluts de PM10. També es presenten els mapes d’emis- sions, d’NOX i PM10 de l’any 2018 amb les mesures incorporades. 52 PMQAB Taula 12: Evolució de les emissions d’NOX a Barcelona ciutat, 2008-2013. Escenari tendencial (T) 2014-2018 i escenari d’actuació (A) 2018. Emissions d'NOX (t/any) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A Trànsit viari 5.389,5 4.768,7 4.794,5 4.332,3 4.210,6 4.021,8 3.621,1 3.238,3 2.873,3 2.526,2 2.197,0 1.804,3 Sector domèstic 682,4 722,7 500,5 398,2 416,3 413,3 424,9 430,9 431,8 432,7 433,6 421,0 Sector terciari 275,7 281,4 310,9 246,2 258,9 258,3 253,2 254,3 261,6 267,8 273,5 268,1 Sector industrial difús 536,0 536,8 641,2 687,9 675,2 673,7 642,1 648,5 654,6 656,6 655,7 653,9 Grans focus industrials 986,2 1.690,1 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 Port de Barcelona 6.303,9 5.698,2 5.906,4 5.786,2 5.666,0 5.545,8 5.800,0 6.054,2 6.308,4 6.562,5 6.816,7 6.420,6 Agricultura (d'NO) 0,035 0,031 0,036 0,034 0,037 0,037 0,037 0,037 0,037 0,037 0,037 0,037 Emissions naturals (d'NO) 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 Total 14.175,4 13.699,7 13.254,6 12.551,9 12.328,1 12.014,0 11.842,4 11.727,3 11.630,9 11.547,0 11.477,7 10.669,0 EMISSIONS de NOXPER SECTORS A BARCELONA CIUTAT 16.000 tn/any 14.000 Em issions naturals [de NO] 12.000 Agricultura [de NO] 10.000 Port de Barcelona Sector terciari 8.000 Sector dom èstic 6.000 Grans focus industrials 4.000 Sector industrial difús Trànsit viari 2.000 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A Font: Barcelona Regional. 53 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula 13: Evolució de les emissions de PM10 a Barcelona ciutat, 2008-2013. Escenari tendencial (T) 2014-2018 i escenari d’actuació (A) 2018. Emissions PM10 (t/any) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A Trànsit viari 492,18 439,89 437,38 393,19 379,66 360,63 335,72 311,90 289,18 267,54 247,00 205,54 Sector domèstic 7,57 7,85 8,46 6,93 7,02 6,79 6,68 6,56 6,46 6,37 6,27 6,15 Sector terciari 2,13 2,11 2,11 1,68 1,76 1,74 1,71 1,71 1,76 1,80 1,83 1,80 Sector industrial difús 4,00 3,95 4,17 4,43 4,34 4,32 4,12 4,16 4,20 4,21 4,21 4,21 Grans focus industrials 123,62 165,44 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 Port de Barcelona 525,88 462,14 483,28 490,74 498,21 505,68 528,55 551,42 574,29 597,16 620,03 526,25 Emissions fugitives 6,48 5,43 5,63 5,60 5,29 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 Extractives i formigoneres 7,80 5,61 3,65 3,12 2,26 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 Total 1.169,66 1.092,42 1.035,11 996,12 988,97 977,26 974,88 973,85 973,98 975,17 977,43 842,03 EMISSIONS de PM10 PER SECTORS A BARCELONA CIUTAT 1.400 tn/any 1.200 Extractives i form igoneres 1.000 Em issions fugitives Port de Barcelona 800 Sector terciari 600 Sector dom èstic Grans focus industrials 400 Sector industrial difús 200 Trànsit viari 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A Font: Barcelona Regional. 54 PMQAB 10.1. RESULTATS DEL MODEL D’IMMIS- SIÓ: ESCENARI 2018-A A l’inventari d’emissions de l’escenari ten- Els resultats obtinguts revelen que, pel dencial l’any 2018 s’incorporen les mesures Taula 14: Comparativa de la immissió mitjana anual d’NO2 l’any 2013 i a l’escenari que fa al contaminant NO , amb l’escenari implantades en els diversos plans i pro- d’actuació (escenari A) el 2018 a diverses estacions de la XVPCA. 2 tendencial previst i les actuacions projec- grames que ja s’han explicat i es realitza la Model 2018 Reducció de Reducció de tades, es complirien els límits europeus a modelització de la immissió de l’escenari NO XVPCA 2013 la la totes les estacions menys a l’estació de l’Ei- 2 d’actuació per a l’any 2018 (escenari A). En (µg/m3) Escenari A (µg/m3) concentració concentració (µg/m3) (%) xample, on se superaria amb un valor de 43 l’annex 13.1 es detallen les consideracions µg/m3 en la mitjana anual. En aquest esce- adoptades per calcular els valors d’immis- Mitjana 40 28 12 30% nari d’actuació es registrarien reduccions sió de l’any 2018. Vall d'Hebron 27 20 7 27% mitjanes del 30%, en estacions amb més Palau Reial 32 21 11 36% o menys impacte de les mesures, segons A continuació es comparen els resultats de Sants 33 25 8 26% la configuració del model de superilles im- la mitjana anual d’NO2 i PM10 a les estaci- La Ciutadella 35 25 10 28% plantat. En el cas de l’estació de l’Eixample ons de mesura de la XVPCA, tant en la mo- El Poblenou 40 25 15 38% no hi ha una reducció de la circulació a les delització de l’escenari A el 2018 com en les Gràcia 54 38 16 30% vies properes i, per tant, no es veu benefici- dades reals de les estacions el 2013. 43 ada directament per aquesta mesura (com L'Eixample 56 13 23% es pot comprovar en l’annex 13.2). Font: Barcelona Regional. D’altra banda, en el cas de les PM10, totes les estacions de mesura registrarien nivells Gràfic 32: Mitjana anual d’NO2 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i el 2018 segons per sota dels 40 µg/m3, i obtindrien una mit- l’escenari d’actuac 3 IMió.MISSIÓ MITJANA ANUAL 201 3 VS 201 8 jana de 19 µg/m i una reducció global de les immissions del 21%. NO2 XVPCA 2013 NO2 ESCENARI 2018-A 56 54 43 38 40 35 32 33 25 27 25 25 21 20 CIU TADELLA EIXAM PLE GRÀCIA PALAU REIAL PO BLEN O U SAN TS VALL HEBRO N Font: Barcelona Regional. 55 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula Abril del 2015 P1l5a : e Csotmraptaèrgaitci vade d em ilal limorma isdsei ól am iqtujaanlai taantu adle d le’ PaMir1e0 l’daen yB 2ar0c1e3l io enna l’2e0s1c5e-n2a0r1i8 Gràfic 33: Mitjana anual de PM10 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i el 2018 segons d’actuació (escenari A) el 2018 a diverses estacions de la XVPCA. l’escenari d’actuació. Taula 15: Comparativa de la immissió mitjana anual de PM l’any 2013 i en 10.1. RESULTATS DEL MODEL D’IMMISSIÓ: ESCENARI 2018-A 10 l’escenari d’actuació (escenari A) el 2018 a diverses estacions de la XVPCA IMMISSIÓ MITJANA ANUAL 201 3 VS 201 8 A l’inventari d’emissions de l’escenari tendencial l’any 2018 Reducció PM 10 XVPCA PM 10 ESCENARI 2018-A s’incorporen les mesures implantades en els diversos plans i programes XVPCA Model 2018 de la Reducció de la que ja s'han explicat i es realitza la modelització de la immissió de PM10 ( g/m3) Escenari A+ concentra concentració 3 l’escenari d’actuació per a l’any 2018 (escenari A). En l’annex 13.1 es (μg/m ) ció (%) (μg/m3) detallen les consideracions adoptades per calcular els valors 27 27 26 d’immissió de l’any 2018. Mitjana 24 20 5 21% 25 25 24 Vall d'Hebron 19 16 3 16% 22 23 22 22 A continuació es comparen els resultats de la mitjana anual d’NO2 i PM10 a les estacions de mesura de la XVPCA, tant en la modelització de IES Goya 20 20 16 4 20% 20 20 20 18 19 l’escenari A el 2018 com en les dades reals de les estacions el 2013. Zona Universitària 20 17 3 15% 16 17 16 17 Palau Reial 23 17 6 26% Port Vell 24 18 6 25% Taula 14: Comparativa de la immissió mitjana anual d’NO2 l’any 2013 i a l’escenari d’actuació (escenari A) el 2018 a diverses estacions de la XVPCA El Poblenou 25 22 3 12% Sants 25 XVPCA 2013 Model 2018 Reducció de Reducció de 22 3 12% NO2 3 Escenari A la la Gràcia 26 20 6 23% EIXAM PLE G RACIA IES G O YA PALAU PLAÇA PO BLEN O U PO RT SAN TS VALL ZO N A (μg/m ) 3 concentració concentració REIAL U N IVERSITAT VELL H EBRO N U N IVERSITARIA (μg/m ) (μg/m3) (%) L'Eixample 27 22 5 19% Plaça de la Universitat 27 20 7 26% Font: Barcelona Regional. Mitjana 40 28 12 30% Vall d'Hebron 27 20 7 27% Font: Barcelona Regional Palau Reial 32 21 11 36% Font: Barcelona Regional. Gràfic 33: Mitjana anual de PM10 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i el Sants 33 25 8 26% 2018 segons l’escenari d’actuació La Ciutadella 35 25 10 28% NO2 XVPCA 2013 NO Escenari 2018-A El Poblenou 40 25 15 38% 2 L'Eixample Gràcia IES Goya Palau Reial Plaça de la Universitat El Poblenou El Port Vell Sants Vall d'Hebron Zona Universitària Gràcia 54 38 16 30% L'Eixample 56 43 13 23% Font: Barcelona Regional Gràfic 32: Mitjana anual d’NO2 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i el 2018 segons l’escenari d’actuació Font: Barcelona Regional 56 Els resultats obtinguts revelen que, pel que fa al contaminant NO2, amb l’escenari tendencial previst i les actuacions projectades, es complirien els límits europeus a totes les estacions menys a l’estació de l’Eixample, on se superaria amb un valor de 43 μg/m3 en la mitjana anual. En aquest escenari d’actuació es registrarien reduccions mitjanes del 30%, en estacions amb més o menys impacte de les mesures, segons la configuració del model de superilles implantat. En el cas de l’estació de l’Eixample no hi ha una reducció de la circulació a les Font: Barcelona Regional NO XVPCA 2013 NO Escenari 2018-A vies properes i, per tant, no es veu beneficiada directament per 2 2 Ciutadella L'Eixample Gràcia Palau Reial El Poblenou Sants Vall d'Hebron aquesta mesura (com es pot comprovar en l’annex 13.2). 46 PMQAB 11. ESCENARI D’ACTUACIÓ ADDICIONAL: 2018-A+ Tal com s’ha comentat anteriorment, un dels servir en aquest treball. Tots dos models, • Actuació addicional local: Alternativa- A continuació es mostren els resultats de objectius d’aquest document és avaluar els tant l’ADMS-Urban com el model de qua- ment, s’haurien de reduir 6 tones les l’escenari 2018-A+ amb la primera opció avenços que es poden aconseguir pel que litat de l’aire utilitzat en el PMU, reporten emissions d’NOx del trànsit viari en un (actuació global): reducció de 361 tones fa als nivells d’immissió d’NO2 i PM10 fins un escenari de futur amb una baixada molt radi de 300 metres de l’estació de l’Ei- les emissions d’NOX de tot el trànsit de la al 2018, considerant l’aplicació dels plans important en la concentració de contami- xample, que representaria el 0,15% de les ciutat, fet que també repercutiria en una i les mesures que s’han previst executar en nants. Tot i això, a diferència de l’ADMS- emissions d’NOX l’any 2013 del trànsit vi- reducció de 24,87 tones de PM10: els propers anys. A més, aquest document Urban, el model de qualitat de l’aire utilit- ari al municipi de Barcelona també té com a objectiu determinar la sufi- zat en el PMU sí que planteja un escenari ciència d’aquestes actuacions pel que fa al de futur amb un acompliment dels llindars Si s’actués de manera global o local, o si compliment de la normativa europea relati- europeus d’NO2 a totes les estacions de s’apliqués una solució mixta, es podria ar- va als nivells d’immissió d’NO2 i PM10 a tots Barcelona. ribar a l’acompliment de la mitjana anual els punts de la ciutat; i només en cas que d’NO2 a totes les estacions. amb totes les mesures avaluades no s’as- Arribats a aquest punt, tot i les diferències soleixi l’acompliment dels límits europeus en els resultats dels dos models, cal afe- Possibles mesures que es poden adoptar l’any 2018, s’haurà de quantificar la reduc- gir que cap model és capaç de predir amb per assolir l’escenari addicional: ció d’emissions extres que seria necessària exactitud el futur i, per tant, els resultats per assolir-lo. Aquesta reducció s’hauria dels dos models són dos punts de vista que • Reforç del foment de l’ús de vehicles amb d’aplicar a partir de mesures correctores han d’ajudar a prendre decisions estratègi- tecnologia més sostenible (vehicle elèc- addicionals en la planificació prevista. ques. En aquest sentit, a petició de l’Ajun- tric, de GLP, de GN, híbrids, Euro VI...). tament de Barcelona i com a objectiu que • Millora de l’entorn fiscal per a vehicles Extractives i formi- Segons el model utilitzat en aquest treball també persegueix aquest document estra- amb baixes emissions o sense emissions goneres (l’ADMS-Urban), tot i que s’assoleixen els tègic, s’ha quantificat amb el model ADMS- contaminants a l’atmosfera. Emissions fugiti- objectius en PM10 a totes les estacions de Urban la reducció d’emissions addicional • Potenciació de la implantació del model la XVPCA de Barcelona i es redueixen els per a l’acompliment del límit en la mitjana de superilles, especialment a la zona de ves nivells d’immissió d’NO2 també a totes, no anual d’NO2. l’Eixample. Port de Barcelona s’assoleix l’acompliment al 2018 en NO2 en • Reforç de la promoció de l’ús de mitjans Sector terciari una única estació de la XVPCA (l’estació de Actuant sobre el sector transport, que és el de transport no contaminants: mobilitat Sector domèstic l’Eixample) i, per tant, caldrà definir un es- que contribueix més a la qualitat de l’aire a peu i en bicicleta. Grans focus indus- cenari addicional o escenari A+. de les estacions que superen els llindars, el • Reforç de la promoció de l’ús del trans- resultat és el següent: port públic. trials Cal afegir que l’Ajuntament de Barcelona, • Optimització de les zones d’estaciona- Sector industrial en el Pla de mobilitat urbana de Barcelo- • Actuació addicional global: S’haurien de ment dels vehicles de distribució de mer- difús na 2013-2018, també ha portat a terme reduir 361 tones les emissions d’NOx del caderies (càrrega i descàrrega). Trànsit viari una modelització de l’escenari de futur del trànsit de la ciutat, que significa el 9% de • Creació de més zones d’estacionament de PMU al 2018 utilitzant altres models de les emissions d’NOX l’any 2013 del trànsit taxis per evitar la recirculació sense pas- qualitat de l’aire diferents del que s’han fet viari al municipi de Barcelona. satge, especialment a la zona de l’Eixample. 57 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula 16: Evolució de les emissions d’NOX a Barcelona ciutat 2008-2013, escenari tenden- Taula 17: Evolució de les emissions de PM10 a Barcelona ciutat 2008-2013, escenari tenden- cial 2018, escenari d’actuació A 2018 i escenari d’actuació addicional (escenari A+) el 2018. cial 2018, escenari d’actuació A 2018 i escenari d’actuació addicional (escenari A+) el 2018. Emissions d'NOX (t/any) 2008 2013 2018-T 2018-A 2018-A+ Emissions PM10 (t/any) 2008 2013 2018-T 2018-A 2018-A+ Global Global Trànsit viari 5.389,5 4.021,8 2.197,0 1.804,3 1.443,3 Trànsit viari 492,18 360,63 247,00 205,54 180,67 Sector domèstic 682,4 413,3 433,6 421,0 421,0 Sector domèstic 7,57 6,79 6,27 6,15 6,15 Sector terciari 275,7 258,3 273,5 268,1 268,1 Sector terciari 2,13 1,74 1,83 1,80 1,80 Sector industrial difús 536,0 673,7 655,7 653,9 653,9 Sector industrial difús 4,00 4,32 4,21 4,21 4,21 Grans focus industrials 986,2 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 Gr20a15n s fo cus industrials 123,62 90,43 90,43 90,43 90,43 Abril del Abril del 2 015 Pla estratègic de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Port de Barcelona 6.303,9 5.545 ,P8la estra6tè.gic8 d1e 6mi,llo7ra de l6a .qu4ali2 ta0t ,de 6l’ aire 6de. B4arc2el0on,a 6201 5-2 018 Port de Barcelona 525,88 505,68 620,03 526,25 526,25 InveEntmarii sd’semiiossniosns fdu’NgOXi tai vBaercselona ciutat Inventari d’emissions de PM10 a Barcelona ciutat 0,035 0,037 0,037 0,037 0,037 Emissions fugitives 6,48 5,31 5,31 5,31 5,31 TaulEa 1x2: tErvoaluccitó idve eless e missions d’NO a Barcelona ciiut at, 2008-2013. Escenari tendencial (T) 2014-2018 i 1es,cen8ar i d’actuació (1A) ,20818 Taula E13:x Etvorlaucicó tdie vlees semi ssions de PM10 a Barcelona ciiu tat, 20078-,280130. Escenari tend2en,ci3al6 ( T) 2014-2018 2i ,es3cen6ar i d’actuació2 (,A) X 320618 formigoneres 1,8 1,8 1,8 formigoneres 2,36 5.389,5 4.768,7 4.794,5 4.332,3 4.210,6 4.021,8 3.621,1 3.238,3 2.873,3 2.526,2 2.197,0 1.804,3 492,18 439,89 437,38 393,19 379,66 360,63 335,72 311,90 289,18 267,54 247,00 205,54 Total 682,4 722,7 15040,.51 73598,,42 41162,3. 014143,,30 4124,19 .447307,9, 7 431,80 .64362,97 ,043 3,16 0.4321,00 8,0 Total 7,57 7,85 18,.416 696,,6936 7,092 77,62,796 6,689 776,,546 3 6,46 8426,,370 3 6,27 8167,1,5 17 275,7 281,4 310,9 246,2 258,9 258,3 253,2 254,3 261,6 267,8 273,5 268,1 2,13 2,11 2,11 1,68 1,76 1,74 1,71 1,71 1,76 1,80 1,83 1,80 Font: Barcelona Regional. 536,0 536,8 641,2 687,9 675,2 673,7 642,1 648,5 654,6 656,6 655,7 653,9 Font: Barcelona Regional. 4,00 3,95 4,17 4,43 4,34 4,32 4,12 4,16 4,20 4,21 4,21 4,21 986,2 1.690,1 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 123,62 165,44 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 6.303,9 5.698,2 5.906,4 5.786,2 5.666,0 5.545,8 5.800,0 6.054,2 6.308,4 6.562,5 6.816,7 6.420,6 525,88 462,14 483,28 490,74 498,21 505,68 528,55 551,42 574,29 597,16 620,03 526,25 Gràfic 34: Evolució0 d,0e35 les0, 0e31m is0,s03io6 ns0 ,d03’4N O0X, 0a37 Ba0r,c03e7 lon0,a03 7c iu0t,a03t7 2000,0837- 200,10337 , es0,c03e7 na0r,i0 37 Gràfic 35: Evolució6 ,d48e le5s, 4e3 mis5,s63i ons5, 6d0 e P5M,29 5,31 10 a Barce5l,o31n a c5,i3u1 tat 52,301 08-5,2310 13,5 ,e31s ce5n,3a1 ri tendencial 2018, escen1,a8 ri d’1a,8c tua1,c8i ó A 12,80 18 1i, 8e sce1n,8a ri d1,’a8 ctu1a,8c ió a1d,8d icio1,n8 al (e1,s8 cen1a,8r i A+ tendencial 2018-T, es7c,e80n ar5i, 6d1 ’act3,u65a ció3, 2120 182-,2A6 i es2,c36e na2r,3i6 d ’ac2,t36u aci2ó,3 6a dd2i,c36i ona2,l3 6( esc2,e36n ari global) el 2018. 14.175,4 13.699,7 13.254,6 12.551,9 12.328,1 12.014,0 11.842,4 11.727,3 11.630,9 11.547,0 11.477,7 10.669,0 A+ global) el 2018. 1.169,66 1.092,42 1.035,11 996,12 988,97 977,26 974,88 973,85 973,98 975,17 977,43 842,03 - 15% - - - 19% 25% 16% - - 16% 28% Font: Barcelona Regional Font: Barcelona Regional 58 Font: Barcelona Regional. t/any Font: Barcelona Regional. t/any -16% -16% -28% -15% -19% -25% 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A 45 44 PMQAB 11.1. RESULTATS DEL MODEL D’IMMIS- SIÓ: ESCENARI 2018-A+ Les noves modelitzacions, amb la reducció addicional de l’escenari A+ inclosa, té com Taula 18: Comparativa de la immissió mitjana anual d’NO2 l’any 2013 i el 2018, segons a resultat l’acompliment d’NO a totes les l’escenari d’actuació addicional (escenari A+) a diverses estacions de la XVPCA. 2 estacions de mesura de la XVPCA de Bar- XVPCA 2013 Model 2018 Reducció de Reducció de celona (en PM10 ja s’assolia l’acompliment), NO2 (µg/m3) Escenari A+ la la (µg/m3) concentració concentració (µg/m3) (%) A continuació es mostren els resultats, Mitjana 40 25 15 38% d’NO2 i PM10, de l’escenari A+ el 2018, i es comparen amb els valors reals d’immissió Vall d'Hebron 27 18 9 33% en la mitjana anual de les estacions el 2013. Palau Reial 32 19 13 41% Sants 33 23 10 30% La Ciutadella 35 23 12 34% El Poblenou 40 23 17 43% Gràcia 54 34 20 37% L'Eixample 56 39 17 30% Font: Barcelona Regional. Gràfic 36: Mitjana anual d’NO2 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i el 2018, segons l’escenari d’actuIaMcióM aIdSdSicIiÓon aMl (IeTsJcAenNaAri AA+N).UAL 201 3 VS 201 8 NO2 XVPCA 2013 NO2 ESCENARI 2018-A+ 56 54 39 40 35 34 32 33 27 23 23 23 19 18 CIU TADELLA EIXAM PLE GRÀCIA PALAU REIAL PO BLEN O U SAN TS VALL HEBRO N Font: Barcelona Regional. 59 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula 19: Comparativa de la immissió mitjana anual de PM10 l’any 2013 i el 2018, segons Gràfic 37: Mitjana anual de PM10 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i l’any 2018 l’escenari d’actuació addicional (escenari A+) en diverses estacions de la XVPCA. segons l’escenari d’actuació addicional (escenari A+). Model 2018 Reducció de Reducció de IMMISSIÓ MITJANA ANUAL 201 3 VS 201 8 PM XVPCA Escenari la la 10 (µg/m3) A+ concentració concentració PM 10 XVPCA PM 10 ESCENARI 2018-A+ (µg/m3) (µg/m3) (%) Mitjana 24 19 5 21% 27 27 Vall d'Hebron 19 16 3 16% 26 25 25 24 IES Goya 20 16 4 20% 22 23 22 22 Zona 20 20 20 20 20 16 4 20% 18 19 Universitària 16 17 16 17 Palau Reial 23 16 7 30% Port Vell 24 18 6 25% El Poblenou 25 22 3 12% Sants 25 22 3 13% Gràcia 26 19 7 27% EIXAM PLE G RACIA IES G O YA PALAU PLAÇA PO BLEN O U PO RT SAN TS VALL ZO N A REIAL U N IVERSITAT VELL H EBRO N U N IVERSITARIA L'Eixample 27 21 6 22% Plaça de la Font: Barcelona Regional. Universitat 27 19 8 30% Font: Barcelona Regional. 60 PMQAB 11.2. MAPES: ESCENARI 2018-A+ A continuació es mostren els mapes d’emis- sions totals d’NOX i PM10, i els d’immissions dels resultats de l’escenari A+. Gràfic 38: Mapa d’emissions totals d’NOX per a l’any 2018. Escenari A+. Gràfic 39: Mapa d’emissions totals de PM10 per a l’any 2018. Escenari A+. Font: Barcelona Regional. Font: Barcelona Regional. 61 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 12. CONCLUSIONS El Pla estratègic de millora de la qualitat de Partint de l’escenari 2013, s’ha construït un Els resultats obtinguts de les modelitzaci- l’aire de Barcelona 2015-2018 és un docu- escenari tendencial per al 2018 i s’han in- ons per a l’any 2018 amb totes les mesures ment que agrupa totes les accions, plans corporat els plans i les actuacions de futur quantificades incorporades han confirmat i mesures que està previst d’executar fins per aconseguir un escenari d’actuació per una reducció més que substancial dels ni- al 2018 i que poden tenir una repercussió, al mateix any. vells de concentració d’NO2 i PM10 a tota la directa o indirecta, en la qualitat de l’aire ciutat, que permetria seguir complint amb de Barcelona (NO2 i PM10). A més, aquest A l’escenari tendencial, a més de tenir en la immensa majoria dels paràmetres regu- conjunt de mesures s’ha introduït en un compte les estimacions tendencials d’al- lats. model de dispersió de contaminants per tres dels plans i les actuacions que es poder-les avaluar quantitativament com un preveu que s’executin en els propers anys, No obstant això, la important reducció de conjunt i poder, així, verificar l’acompliment també s’han tingut en compte les actuaci- les emissions d’NOx com a conseqüència de l’any 2018 dels llindars europeus pel que fa ons que milloren la qualitat de l’aire i que ja les actuacions que es duran a terme no se- als contaminants NO2 i PM10. s’han posat en marxa: ria suficient perquè els nivells de concen- tració d’NO2 que es registrarien l’any 2018 Per fer la modelització de l’escenari de fu- • Mesures relatives a serveis urbans de a l’estació de trànsit intens de l’Eixample tur es parteix de l’inventari d’emissions i l’Ajuntament de Barcelona acomplissin amb el valor límit de mitjana del model d’immissions de Barcelona de • Mesures relatives a comunicació i educa- anual establert per la normativa europea, 2013 (document: Balanç de contaminació ció ambiental ja que es preveu una lleugera superació local de Barcelona - 2013, Ajuntament de • Mesures locals del PAMQA de la Genera- quantificada en 3 µg/m3, quan el límit és de Barcelona), que és el més actualitzat i que litat de Catalunya 40 µg/m3. s’ha elaborat en el marc d’aquest treball. A • Mesures i escenari de futur de l’aeroport més, s’utilitza l’ADMS-Urban, un model de de Barcelona. Per aconseguir l’acompliment de tots els dispersió de contaminants que permet tre- paràmetres legislats, s’ha quantificat amb ballar en entorns urbans i metropolitans, L’escenari d’actuació 2018 preveu, a més, el model ADMS-Urban la reducció d’emis- així com al carrer. les accions següents en l’àmbit del munici- sions addicional d’NOx que seria necessària pi de Barcelona: per rebaixar aquests 3 µg/m3 i que s’hauria Aquest model calcula la dispersió i la con- de focalitzar en el sector del transport. El centració de contaminants de qualsevol • El Pla de mobilitat urbana de Barcelona valor es quantifica en 361 tones, que s’hau- font d’emissió, incloses les emissions del 2013-2018. ran d’aconseguir reforçant les mesures que trànsit, les industrials, del sector domèstic, • L’estratègia d’autosuficiència energètica s’han d’aplicar en el sector del trànsit, tal del comercial, de l’aeroport, dels vaixells, de Barcelona 2015-2024. com s’indica en l’apartat corresponent, o etcètera, i també permet calcular concen- • Les mesures de qualitat de l’aire del port aplicant-ne de noves. tracions hora a hora, mitjanes diàries, anu- de Barcelona. als o nombre de superacions de contami- nants. 66 PMQAB 13. ANNEX 13.1. CONSIDERACIONS ADOPTADES • Utilitzar els valors de contaminació de EN LA MODELITZACIÓ DE L’ESCENARI fons estimats per a l’any 2018 segons les Gràfic 40: Mitjana anual d’NO2 a les estacions de fons rural de Catalunya. Evolució i 2018 dades històriques de l’any 2000 al 2013 tendència). Mitjana anual de NO2 en les estacions de fons rural de Catalunya, Evolució i Tendència al cap de Creus. Els valors resultants per 10 Per a la realització de la modelització nu- a NO2, PM10 i O3 són els següents: ug/m3 NO2 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual mèrica de l’escenari 2018 tenint en comp- • NO : 2,803 µg/m3 9 NO2 Els Torms [ug/m3] mitjana anual 2 Polinómica (NO2 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual) te totes les mesures i els plans descrits en • PM10: 14,134 µg/m3 8 Logarítmica (NO2 Els Torms [ug/m3] mitjana anual) aquest document, s’han tingut en compte • O3: 63,837 µg/m3 7 les consideracions següents: 6 5 • Utilitzar les dades meteorològiques de l’any 2013 de l’estació del Raval. Es con- 4 sidera que aquesta estació és represen- 3 tativa de les condicions meteorològiques 2 de la ciutat i són les dades utilitzades 1 per al calibratge del model d’immissió de l’últim inventari realitzat (any 2013). Per 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 tant, la utilització de les mateixes da- des meteorològiques permet comparar Font: Barcelona Regional, segons les dades de l’AEMET i l’EEA, Agencia Estatal de Meteorologia i Enviromental directament els resultats de l’any 2013 European Agency. amb els de l’escenari futur sense tenir en Gràfic 41: Mitjana anual de PM10 a les estacions de fons rural de Catalunya. Evolució i compte les variacions meteorològiques. tendència). • Utilitzar els perfils d’emissió de l’any Mitjana anual de PM10 en les estacions de fons rural de Catalunya, Evolució i Tendència 2013. Es considera que no hi haurà canvis 30 en els patrons de comportament i que, tot ug/m3 PM10 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual PM10 Els Torms [ug/m3] mitjana anual i que les emissions disminueixin o aug- 25 Exponencial (PM10 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual) mentin en algun sector, la distribució de Exponencial (PM10 Els Torms [ug/m3] mitjana anual) les emissions al llarg del dia, la setmana 20 i els mesos es mantindrà de manera pro- porcional. 15 10 5 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Font: Barcelona Regional, segons les dades de l’AEMET i l’EEA, Agencia Estatal de Meteorologia i Enviromental European Agency. 67 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 13.2. IMD DE VEHICLES 2013 I 2018- En les dues imatges següents es mostra el PMU AL VOLTANT DE L’ESTACIÓ DE L’EI- valor de la IMD (intensitat mitjana diària) a XAMPLE les proximitats de l’estació de la XVPCA de l’Eixample. Gràfic 42: Intensitat mitjana diària de l’aranya de trànsit el 2013. Gràfic 43: Intensitat mitjana diària de l’aranya de trànsit el 2018 amb el PMU c/ Comte d’Urgell Font: Barcelona Regional segons dades dels serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Font: Barcelona Regional segons dades dels serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Totes les imatges d’aquest document pertanyen al fons fotogràfic d’Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona 68 bcn.cat/ habitaturba