PMQAB PMQAB Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Ajuntament de Barcelona Hàbitat Urbà - Medi Ambient i Serveis Urbans Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis urbans Roman Llagostera, gerent-adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans, Ajuntament de Barcelona Direcció: Ricard Alsina, director d’Intervenció, Innovació i Qualitat Mediambiental, Medi Ambient i Serveis Urbans, Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona Josep M. Selvas, cap del Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona Joan Marc Craviotto, Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona Redacció: Barcelona Regional. Agència Desenvolupament Urbà Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans Coordinació: Jose Lao, cap d’estratègies energètiques, Barcelona Regional Josep M. Selvas, cap del Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona Joan Marc Craviotto, Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona Col·laboració: Oriol Teixidó, enginyer químic, Barcelona Regional Albert Carbonell, biòleg i tècnic de SIG, Barcelona Regional i l’equip tècnic i administratiu de Barcelona Regional Agraïments: Pilar Rodríguez, Direcció d’Intervenció, Innovació i Qualitat Mediambiental, Ajuntament de Barcelona Fermí Vallbé, Direcció d’Intervenció, Innovació i Qualitat Mediambiental, Ajuntament de Barcelona Adrià Gomila, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Carlos López, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Victòria Plumed, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Roberto Ríos, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Isabel Montané, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Maria Simeón, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona Carlos Vázquez, Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus, Ajuntament de Barcelona Cristina Castells, Agència d’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Manel Torrent, Agència d’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Irma Soldevilla, Agència d’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Elisabet Gallardo, Agència d’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Xavier Llebaria, Agència de Salut Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Víctor Peracho, Agència de Salut Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Marc Rico, Agència de Salut Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Carles Chico, Departament de Coordinació d’Obres a l’Espai Públic - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona Carolina Puig, Departament de Coordinació d’Obres a l’Espai Públic - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona Àngel López, Departament Vehicle Elèctric, Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona Isabel Hernàndez, Generalitat de Catalunya Xavier Guinart, Generalitat de Catalunya Meritxell Margarit, Generalitat de Catalunya Susana Gil, Generalitat de Catalunya Jordi Vila, Port de Barcelona Joaquim Cortés, Port de Barcelona Santiago Alonso, AENA Manuel Casas, AENA Programa Escoles + Sostenibles ABRIL 2015 PMQ PMQPMQA AAB BB ÍNDEX 1. Introducció 6 2. Objectius 6 3. Legislació 7 4. La qualitat de l’aire a Europa: 2003-2012 8 5. La qualitat de l’aire a Barcelona: 2004-2013 13 5.1. Òxids de nitrogen: NOX 14 5.2. Partícules menors de 10µ: PM10 18 6. Metodologia i model 25 7. Resultats principals de la modelització: any 2013 27 8. Plans i actuacions per a la millora de la qualitat de l’aire 31 8.1. Mesures relatives als serveis urbans: Ajuntament de Barcelona 31 8.2. Mesures relatives a comunicació i educació ambiental: Ajuntament de Barcelona 32 8.3. Mesures per als ens locals establertes en el PAMQA 33 8.4. PMU de Barcelona 2013-2018: Ajuntament de Barcelona 38 8.4.1. Escenari PMU: Tendencial 2018 39 8.4.2. Escenari PMU: Actuació 2018 40 8.4.3. Eixos d’actuació del PMU 41 8.4.4. Resultats de l’escenari E-S3 del PMU 43 8.5. Estratègia d’AutosufIciència Energètica de Barcelona 2015-2024: Ajuntament de Barcelona 44 8.6. Port de Barcelona 46 8.7. Aeroport de Barcelona 49 9. Escenari Tendencial: 2018-T 51 10. Escenari d’actuació: 2018-A 52 11. Escenari d’actuació addicional: 2018-A+ 57 11.1. Resultats del model d’immissió: Escenari 2018-A+ 59 11.2. Mapes: Escenari 2018-A+ 61 12. Conclusions 66 13. Annex 67 13.1. Consideracions adoptades en la modelització de l’escenari 2018 67 13.2. IMD de vehicles 2013 i 2018-PMU al voltant de l’estació de l’Eixample 68 1. INTRODUCCIÓ 2. OBJECTIU Una de les problemàtiques de les grans aglomeracions urbanes és la concentra- ció a l’aire de determinats contaminants d’efecte local, com ara els òxids de nitrogen (NOX) i les partícules en suspensió (bàsicament PM i PM). Generalment, 102,5 aquests contaminants es troben a l’aire per les emissions de focus del trànsit viari, els focus industrials, les emissions del sector domèstic o altres fonts. Una vegada presents a l’aire, aquests contaminants són sotmesos a diversos efectes de transport i transformacions químiques juntament amb altres substàncies també presents a l’aire. A Barcelona i a l’àrea metropolitana de Barcelona, igual que en altres aglomeracions urbanes, com les de París, Londres, Berlín o Rotterdam, se superen els límits de concentració d’NO2 establerts per la UE de protecció de la salut, cosa que requereix que s’adoptin mesures per millorar la qualitat de l’aire a tots els nivells, des dels legisladors fins al teixit empresarial, passant pels ciutadans corrents. Un dels principals focus emissors és la combustió d’hidrocarburs (gasolina, gasoil, gasos liquats del petroli i gas natural). Aquests hidrocarburs reaccionen amb l’oxigen i el nitrogen que hi ha a l’aire i provoquen l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (CO2, CH4 i N2O), i també la de gasos contaminants d’efecte local, com els NOX, les partícules, el monòxid de carboni (CO), els compostos orgànics volàtils (COV), el diòxid de sofre (SO2), etcètera. Pel que fa a les PM10, tot i que el 2013 a Barcelona no es van superar els límits, sí que s’havien superat anteriorment, de manera que és un contaminant que cal continuar vigilant. Aquestes emissions es generen per la combustió d’hidrocarburs, però també es poden trobar a l’aire per l’efecte de factors físics, com el rodament dels pneumàtics dels vehicles amb l’asfalt, per la mateixa abrasió de l’asfalt, per la utilització dels frens dels vehicles, per la generació de pols a les obres o els enderrocs d’edificis, per la resuspensió de pols als vials, etcètera. Les partícules es classifiquen en partícules totals en suspensió (PST, de diàmetre aerodinàmic = a 100µm) i en partícules PM (de particulate matter en anglès), aquestes últimes inclouen diferents categories segons la mida; així, les PM10 corresponen a les partícules de diàmetre inferior a 10µm i les PM2,5 inclouen les partícules que tenen un diàmetre inferior a 2,5µm. L’objectiu principal d’aquest pla és establir unes línies estratègiques de caire transversal en els diversos àmbits que afecten la qualitat de l’aire per dirigir els esforços a millorar-ne la qualitat de la manera més efectiva. Per assolir aquest objectiu es desenvolupa un pla estratègic de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 que avaluï quantitativament els avenços que es poden aconseguir en aquest paràmetre fins al 2018, considerant l’aplicació de plans i mesures que hi ha previstos executar en els propers anys, i que puguin afectar, directament o indirectament, la qualitat de l’aire de la ciutat de Barcelona. A més, aquest document també té l’objectiu de determinar la suficiència d’aquestes actuacions pel que fa al compliment de la normativa europea relativa als nivells d’immissió d’NO2 i PM10 a tots els punts de la ciutat. Aquest document ha de servir com a instrument de planificació estratègica a la ciutat que permeti a l’Ajuntament de Barcelona fer un pas endavant en la gestió i la millora de la qualitat de l’aire de la ciutat. PMQAB 3. LEGISLACIÓ La Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, estableix unes pautes que cal seguir per mi- llorar la qualitat ambiental. En aquest context va sorgir posteriorment el Decret 226/2006, de declaració de diferents municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat com a zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric. A continuació, l’aleshores Departament de Medi Ambient i Habitatge (actualment Departament de Territori i Sostenibilitat) va aprovar el 10 de juliol de 2007 el Pla d’actuacions per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig. Per tant, l’entorn metropolità està declarat zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric pel Decret 226/2006, de 23 de maig, tant per al contaminant diòxid de nitrogen com per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres. Això és el resultat de superar de manera reiterada la concentració d’aquests contaminants en nivells superiors als admissibles per la legislació vigent. Durant l’any 2008 es va aprovar la Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i el Consell, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire i a una atmosfera més neta a Europa. En aquesta directiva s’ha refós la normativa vigent anterior (Directiva 96/62/CE, Directiva 1999/30/CE, Directiva 2000/69/CE, Directiva 2002/3/CE i la Decisió 97/101/CE), excepte la Directiva 2004/107/CE, sobre arsènic, cadmi, níquel, mercuri i hidrocarburs aromàtics policíclics. Aquesta normativa també introdueix la mesura de partícules en suspensió amb un diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5) i els seus objectius de qualitat de l’aire. La directiva de la UE 2008/50/CE relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa s’ha traslladat a Espanya amb el Reial decret 102/2011, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire que, per la seva banda, ha refós els reials decrets 1073/2002, 1796/2003, 812/2007 i la Llei 37/2007. Per tant, la legislació de referència per a l’avaluació de la qualitat de l’aire és la Directiva de la UE 2008/50/ CE i el Reial decret 102/2011. Els límits d’immissió establerts per la UE i traslladats als estats membres són els següents: Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. [*] S’ha d’aplicar el percentil 90,4 en aquelles estacions amb menys del 90% de mesures vàlides. Taula 1: Valors límit pels contaminants NO2, PM10. Contaminant NO2 (RD 102/2011) PM10 (RD 102/2011) Horari: 200 µg/m3 (Límit superació permès: 18 vegades l’any) Diari (24h): 50 µg/m3 (No superar més de 35 vegades l’any el valor límit de 50µg/m3 o que el percentil 90,4 sigui igual o inferior al valor límit* de 50µg/m3) Horari: 400 µg/m3 (Al llarg de 3 hores consecutives) Mitjana anual: 40 µg/m3 Mitjana anual: 40 µg/m3 Valors límit UE Llindar d’alerta 4. LA QUALITAT DE L’AIRE A EUROPA: 2003-2012 Diòxid de Nitrògen La reducció de les emissions d’NOX a Europa, segons l’últim informe sobre la qualitat de l’aire a Europa (Air Quality in Euro- pe - 2014 report, European Environmental Agency), encara es troba lluny d’assolir uns nivells de qualitat de l’aire acceptables. L’informe repassa l’evolució dels contaminants locals de les ciutats euro- pees, del 2003 al 2012, basada en mesures reals d’immissió, juntament amb dades d’emissions antropogèniques, en un àmbit que comprèn 38 països europeus, inclosos els 28 estats membres de la UE i alguns països membres de l’European Environmental Agency. De la conclusió principal de l’informe es desprèn que els contaminants més problemàtics actualment a la UE per a la salut humana són les partícules i l’ozó a nivell de terra, i a continuació el BaP i NO2. D’altra banda, des del punt de vista de la protecció als ecosistemes, els contaminants més perjudicials són l’O3, l’NH3 i els NOX. Cal afegir que a Barcelona el contaminant més problemàtic actualment és l’NO2, i en el passat més recent també ho van ser les PM10. Per aquesta raó, el Pla estratègic de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 s’ha centrat exclusivament en Gràfic 1: Evolució de les emissions de PM, PM, NO, SO, NH, NMVOC, CO i CH dels 2,510XX34 EU-28 del 2003 al 2012. Índex % 2003 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 SOx NOx NH3 PM10 PM2,5 NMVOC CO CH4 Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Hi ha una clara tendència a la baixa de les concentracions d’NO2 a l’aire en l’última dècada a la majoria de països europeus i en tots els tipus d’estacions de mesura. La reducció en les emissions d’NOX (30% entre el 2003 i el 2012) és més accentuada que el descens de les concentracions en mitjana anual d’NO2 (un 18%) als UE-28. Aquesta divergència s’atribueix principalment al percentatge més elevat d’emissió d’NO2 que emeten directament els vehicles dièsel. S’observa, en el període 2003-2012, i en la mitjana dels UE-28, una caiguda de la mitjana anual d’NO2 de -0,5 µg/m3/any en estacions de fons urbà i industrials, de -0,7 µg/ m3/any a les de trànsit, i de -0,2 µg/m3/any a les de fons. aquests dos contaminants. Gràfic 2: Evolució de les emissions de PM10 i NOX, per sectors dels EU-28 Gràfic 3: Diagrama de caixes de les mitjanes anuals d’NO2 a Europa (EU-28). del 2003 al 2012. Període 2003-2012. NOx PM10 Font / Fuente / Source: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency [Gg = 1.000 tones]. Transport Industry Other Commercial, institutional and household fuel combustion Solvent and product use Energy ex. industry Agriculture Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. Gràfic 4: Diagrama de caixes de les mitjanes anuals d’NO2 a Europa (EU-28). Any 2012. Gràfic 5: Concentracions en mitjana anual d’NO2 a Europa. Any 2012. Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. Gràfic 5 / Gráfico 5 / Graphic 5: Concentracions en mitjana anual d’NO2 a Europa. Any 2012 / Concentracions en mitjana anual d’NO2 a Europa. Any 2012 / Concentracions en mitjana anual d’NO2 a Europa. Any 2012 Font / Fuente / Source: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency / Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency / Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental AgencySense dadesPaïsos/regions no inclosos en el procésd'intercanvi de dades= 2020-3030-4040-50> 50Mitjana anual de diòxid de nitrogen 2012, basada en mitjanes diàries amb percentatge de mesuraments vàlids = 75% in µg/m3 Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Partícules S’observa una reducció en general de les concentracions a l’aire de PM10 en la tendència 2003-2012, així com una reducció de les emissions de PM. La majoria de les estacions van registrar una tendència a la baixa de -1 µg/m3/any o més en el període 2003-2012, i només un 2% de les estacions van registrar un increment. En la mitjana, les estacions de fons urbà van registrar un descens del -0,7 µg/m3/any i -0,9 µg/m3/any en mitjana anual i en percentil 90,4, respectivament; mentre que les estacions de trànsit van registrar un descens de -1,0 i -1,5 µg/m3/any, respectivament. Gràfic 6: Diagrama de caixes de les mitjanes anuals de PM10 a Europa (EU-28). Període 2003-2012. Gràfic 6 / Gráfico 6 / Graphic 6: Diagrama de caixes de les mitjanes anuals de PM10 a Europa (EU-28). Període 2003-2012 / Diagrama de caixes de les mitjanes anuals de PM10 a Europa (EU-28). Període 2003-2012 / Diagrama de caixes de les mitjanes anuals de PM10 a Europa (EU-28). Període 2003-2012. Font / Fuente / Source: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat / Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat / Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes su- perior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa línia inferior: primer quartil (25% dades), caixa línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. Gràfic 7: Diagrama de caixes del percentil 90,4 de les mitjanes diàries de PMGràfic 8: Percentil 90,4 de les mitjanes diàries de PM a Europa. Any 2012. 10 10 a Europa (UE-28). Any 2012. Font: Air Quality in Europe - 2014 report, European Environmental Agency. Diagrama de caixes: puntes superior i inferior: extrems superior i inferior de les dades, caixa de la línia inferior: primer quartil (25% de les dades), caixa de la línia superior: tercer quartil (75% de les dades), punt: mitjana aritmètica; línia vermella: valor legislat. Gràfic 8: Percentil 90,4 de les mitjanes diàries de PM10 a Europa. Any 2012. Font: Air Quality in Europe – 2014 report, European Environmental Agency. = 2020-4040-5050-75> 75Percentil 90,4 de PM10, concentració el 2012, basat en la mitjana diària amb mesuraments vàlids de percentatge = 75% in µg/m3Sense dadesPaïsos/regions no inclosos en el procésd'intercanvi de dades Font: Air Quality in Europe - 2014 report, European Environmental Agency. 5. LA QUALITAT DE L’AIRE A BARCELONA: 2004-2013 L’any 2013, a Barcelona es va superar el llindar europeu de concentració mitjana anual per NO2 a les dues estacions de trànsit intens de la ciutat. No obstant això, en els darrers anys s’ha observat una tendència a la baixa en la immissió registrada d’aquest contaminant. Pel que fa a les PM10, el 2013 ha estat el primer any en què els nivells de concentració registrats a totes les estacions s’han situat per sota els llindars europeus. Tot i que es podria dir que Barcelona ja compleix la normativa, cal continuar executant mesures per no tornar a superar els valors límit establerts per a aquest contaminant. Aquest pla estratègic es concentra en l’NO2 i el PM10 perquè són els únics dels quals es registren o s’han registrat índexs per sobre dels valors límit europeus en els darrers anys i, per tant, són els únics que han de ser objecte de plans segons la normativa d’aplicació. L’eina principal per avaluar la qualitat de l’aire és la XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica), cogestionada a la ciutat de Barcelona per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La XVPCA és un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants. Es va constituir arran de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l’Ordre de 20 de juny de 1986. Té una estruc tura piramidal, amb la base formada pels punts de mesurament i el vèrtex en el Centre Receptor i Coordinador de Dades. Un punt de mesurament és aquella zona del territori on s’ubiquen els equips de mostreig i d’anàlisi de contaminants atmosfèrics, tant si són de tipus manual com automàtic. L’objectiu principal d’aquesta xarxa és controlar la qualitat de l’aire, és a dir, obtenir els nivells de concentració a l’aire dels principals contaminants atmosfèrics i, a partir dels resultats de les mesures que s’obtenen, determinar si és necessari aplicar mesures correctores. Així, doncs, la xarxa és de gran utilitat principalment per a les finalitats següents: • Conèixer l’evolució dels nivells de qualitat de l’aire en el temps i al territori. • Informar els ciutadans de l’estat de la qualitat de l’aire i la seva evolució. • Emprendre actuacions en zones on se superin els valors límit de protecció de la salut o es constati un risc de superació. • Elaborar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (instrument orientador de la planificació territorial). • Complir la normativa actual en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric. Les normes que regulen la qualitat de l’aire estableixen com un dels sistemes d’avaluació del medi atmosfèric la mesura dels contaminants atmosfèrics en immissió. • Localitzar focus emissors de contaminants atmosfèrics i disposar d’informació per valorar- ne la incidència potencial. La ubicació de les diferents estacions de suren (NO, PM, PM), i segons si es tracta 2102,5 vigilància a Barcelona es mostra a continu-d’estacions de mesura de trànsit, industrial ació d’acord amb el contaminant que me-o de fons: Gràfic 9: Mapa d’ubicació de les estacions de la XVPCA a Barcelona. Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 14 A continuació es revisa l’evolució dels nivells de concentració mesurats a les estacions de la XVPCA de Barcelona d’òxids de nitrogen i de partícules de diàmetre inferior a 10 µm. 5.1. ÒXIDS DE NITROGEN: NOX El 65% dels òxids de nitrogen emesos a Catalunya provenen dels motors de vehicles, tot i que en zones urbanes el transport pot arribar a representar el 70% del total d’emissions. Els òxids de nitrogen (NOx = NO + NO2) s’originen a temperatures elevades (per exemple, en la combustió d’hidrocarburs) en reaccionar l’oxigen i el nitrogen de l’aire. Una part d’aquesta reacció es transforma en NO, i una altra, en NO2. Després de la combustió una part dels NO, un cop alliberats a l’aire, es poden acabar transformant en NO2 a causa d’un procés anomenat oxidació. Aquest procés es produeix per determinades reaccions químiques entre l’NO present a l’aire i la radiació solar, entre altres factors externs. Pel que fa a l’NO2, la UE estableix un límit de concentració mitjana anual i un límit horari. El primer estableix que no s’ha de superar el valor de 40 µg/m3 en mitjana anual d’NO2, i el segon estableix que tampoc no s’ha de superar el valor límit horari fixat en 200 µg/m3 d’NO2 més de 18 vega- des l’any. Les mesures d’NO2 registrades el 2013 per les diferents estacions de la XVPCA de Barcelona indiquen que el llindar europeu en mitjana anual només es va superar a dues estacions: Eixample i Gràcia - Sant Gervasi (mentre que el 2012 en van ser quatre). Això indica una millora important. D’altra banda, el límit màxim de superacions horàries no es va superar a cap estació. A continuació es mostren les dues estacions que el 2013 van superar el valor màxim de mitjana anual de concentració. Gràfic 10: Ubicació de les estacions de mesura d’NO2 a Barcelona i indicació de les estacions que van superar el llindar en mitjana anual, any 2013. Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Estacions de mesura de la concentració de NO2 Dins els llindars europeus Superant els llindars europeus (40 µg/m3) A continuació es revisa l’evolució dels nivells de concentració mesurats a les estacions de la XVPCA de Barcelona d’òxids de nitrogen i de partícules de diàmetre inferior a 10 µm. 5.1. ÒXIDS DE NITROGEN: NOX El 65% dels òxids de nitrogen emesos a Catalunya provenen dels motors de vehicles, tot i que en zones urbanes el transport pot arribar a representar el 70% del total d’emissions. Els òxids de nitrogen (NOx = NO + NO2) s’originen a temperatures elevades (per exemple, en la combustió d’hidrocarburs) en reaccionar l’oxigen i el nitrogen de l’aire. Una part d’aquesta reacció es transforma en NO, i una altra, en NO2. Després de la combustió una part dels NO, un cop alliberats a l’aire, es poden acabar transformant en NO2 a causa d’un procés anomenat oxidació. Aquest procés es produeix per determinades reaccions químiques entre l’NO present a l’aire i la radiació solar, entre altres factors externs. Pel que fa a l’NO2, la UE estableix un límit de concentració mitjana anual i un límit horari. El primer estableix que no s’ha de superar el valor de 40 µg/m3 en mitjana anual d’NO2, i el segon estableix que tampoc no s’ha de superar el valor límit horari fixat en 200 µg/m3 d’NO2 més de 18 vega- des l’any. Les mesures d’NO2 registrades el 2013 per les diferents estacions de la XVPCA de Barcelona indiquen que el llindar europeu en mitjana anual només es va superar a dues estacions: Eixample i Gràcia - Sant Gervasi (mentre que el 2012 en van ser quatre). Això indica una millora important. D’altra banda, el límit màxim de superacions horàries no es va superar a cap estació. A continuació es mostren les dues estacions que el 2013 van superar el valor màxim de mitjana anual de concentració. Gràfic 10: Ubicació de les estacions de mesura d’NO2 a Barcelona i indicació de les estacions que van superar el llindar en mitjana anual, any 2013. Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Estacions de mesura de la concentració de NO2 Dins els llindars europeus Superant els llindars europeus (40 µg/m3) PMQAB 15 El gràfic següent mostra els nivells de concentració en mitjana anual d’NO2 registrats a les set estacions el 2013. Si es compara les dues l ínies de color blau i verd, es pot observar, en termes generals, com totes les estacions tenen una millora dels nivells de concentració del 2013 (blau) respecte al 2012 (verd). El gràfic també mostra el l ímit legislat en mitjana anual (l ínia vermella). Gràfic 11: Immissió d’NO2 en mitjana anual. Període 2012-2013. Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Barcelona Suburbanafons Suburbana- industrial Suburbanatrànsit Urbanafons Urbanatrànsit Total 2 5 7 Taula 2: Nombre d’estacions per tipus i municipi de Barcelona el 2013. Mesura d’NO2. Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). 0 10 20 30 40 50 60 70 Barcelona (Eixample) Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Ciutadella)Barcelona (Sants) Barcelona (Palau Reial) Barcelona (Parc de la Vall d'Hebron) Límit UE (40 ug/m3) XVPCA-NO2 (2012) XVPCA-NO2 (2013) [variable d'ordenació de major a menor] El gràfic següent mostra els nivells de concentració en mitjana anual d’NO2 registrats a les set estacions el 2013. Si es compara les dues l ínies de color blau i verd, es pot observar, en termes generals, com totes les estacions tenen una millora dels nivells de concentració del 2013 (blau) respecte al 2012 (verd). El gràfic també mostra el l ímit legislat en mitjana anual (l ínia vermella). Gràfic 11: Immissió d’NO2 en mitjana anual. Període 2012-2013. Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Barcelona Suburbanafons Suburbana- industrial Suburbanatrànsit Urbanafons Urbanatrànsit Total 2 5 7 Taula 2: Nombre d’estacions per tipus i municipi de Barcelona el 2013. Mesura d’NO2. Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). 0 10 20 30 40 50 60 70 Barcelona (Eixample) Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Ciutadella)Barcelona (Sants) Barcelona (Palau Reial) Barcelona (Parc de la Vall d'Hebron) Límit UE (40 ug/m3) XVPCA-NO2 (2012) XVPCA-NO2 (2013) [variable d'ordenació de major a menor] Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 16 A continuació es mostren detalladament els nivells enregistrats per les estacions de Barcelona des de l’any 2005. Gràfic 12: Mitjana anual de la immissió d’NO2 a Barcelona, 2013-2005. Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). ImmissióLimitEULimitEU0102030405060708090Barcelona (Sants) Barcelona (Poblenou) Barcelona (ParcValld'Hebron) Barcelona (PalauReial) Barcelona (Gràcia -­-SantGervasi) Barcelona (Eixample) Barcelona (Ciutadella) PROMIGBARCELONAug/m3 [2013] 0102030405060708090ug/m3 [2012] 0102030405060708090ug/m3 [2011] 0102030405060708090ug/m3 [2010] 0102030405060708090ug/m3 [2009]Barcelona (Sants) Barcelona (Poblenou) Barcelona (ParcValld'Hebron) Barcelona (PalauReial) Barcelona (Gràcia -­-SantGervasi) Barcelona (Eixample) Barcelona (Ciutadella) PROMIGBARCELONA0102030405060708090ug/m3 [2008] 0102030405060708090ug/m3 [2007] 0102030405060708090ug/m3 [2006] 0102030405060708090ug/m3 [2005] MITJANAMITJANAUEUEUE A continuació es mostren detalladament els nivells enregistrats per les estacions de Barcelona des de l’any 2005. Gràfic 12: Mitjana anual de la immissió d’NO2 a Barcelona, 2013-2005. Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). ImmissióLimitEULimitEU0102030405060708090Barcelona (Sants) Barcelona (Poblenou) Barcelona (ParcValld'Hebron) Barcelona (PalauReial) Barcelona (Gràcia -­-SantGervasi) Barcelona (Eixample) Barcelona (Ciutadella) PROMIGBARCELONAug/m3 [2013] 0102030405060708090ug/m3 [2012] 0102030405060708090ug/m3 [2011] 0102030405060708090ug/m3 [2010] 0102030405060708090ug/m3 [2009]Barcelona (Sants) Barcelona (Poblenou) Barcelona (ParcValld'Hebron) Barcelona (PalauReial) Barcelona (Gràcia -­-SantGervasi) Barcelona (Eixample) Barcelona (Ciutadella) PROMIGBARCELONA0102030405060708090ug/m3 [2008] 0102030405060708090ug/m3 [2007] 0102030405060708090ug/m3 [2006] 0102030405060708090ug/m3 [2005] MITJANAMITJANAUEUEUE PMQAB Si es fa la mitjana de la immissió mitjana anual de les set estacions de mesura d’NO2 de Barcelona, resulta que, el 2013, la concentració mitjana ha estat de 39,6 µg /m3 amb una tendència a la baixa del -2,39% en taxa anual des dels nivells del 2004, xifra que representa una reducció mitjana de -1,0 µg /m3·any. Al gràfic següent es pot observar aquesta tendència majoritàriament continuada. Taula 3: Immissió mitjana anual d’NO2 a les estacions de la XVPCA de Barcelona. Dades en µg/m3 . Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. [.] UT = Urbana-trànsit, UF = Urbana-fons. En vermell s’indiquen les superacions dels llindars europeus. Límit UE .52 50 48 46 44 42 40 40 40 40 Nom de l'estació XVPCA [.] 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Sants-Montjuïc UT 36 49 31 47 45 41 41 40 37 33 Poblenou UT 40 43 47 42 47 51 45 43 42 40 Parc de la Vall d'Hebron UF -- - - 36 40 37 33 31 27 Palau Reial UT -- - - - - - 32 36 32 Gràcia - Sant Gervasi UT 67 83 74 63 63 63 64 66 61 54 Eixample UT 60 68 68 66 65 62 -65 61 56 La Ciutadella UF 43 48 47 46 42 46 46 40 42 35 Gràfic 13: Evolució de la immissió d’NO2 de la mitjana de les estacions de Barcelona. Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). ............................................................................................................................................................................................................................................................ .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Els nivells màxims de les mitjanes anuals representats al gràfic anterior (línia ver- mella) són els valors màxims assolits considerant les estacions que hi havia cada any. En el cas de l’NO2, resulta que la línia vermella que destaca és la que dibuixa la immissió mitjana anual de les estacions de Gràcia - Sant Gervasi i de l’Eixample (segons l’any es van alternant), mentre que els nivells mínims de les mitjanes anuals corresponen majoritàriament a l’estació del parc de la Vall d’Hebron. Cal considerar que és la línia vermella la que indica l’acompliment o no dels llindars europeus de qualitat de l’aire, i la línia esmentada reflecteix una reducció del -1,97% l’any, dada que mostra la bona tendència en els últims anys. En termes generals, l’any 2013 el 29% de les estacions de mesurament fix de la XVPCA de Barcelona van superar els nivells màxims admesos per la legislació. El gràfic següent reflecteix la caiguda d’aquest percentatge a partir del 2010. També es mostra l’increment del 2004 al 2010 principalment perquè la mitja- Gràfic 14: Percentatge d’estacions de Barcelona que superen límits de la UE (NO2). q qp() 100% NO2: : 2 90% %estacionsque superen 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 80% límits/total estacions 67% 67% 60% 57% 40% 40% 40% 29% 43% 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). na anual dels llindars europeus per als NO2 es va tornar més estricta a partir del 2004, i el llindar va passar de 52 µg/m3 el 2004 als 40 µg/m3 el 2010. 5.2. PARTÍCULES MENORS DE 10µ: PM10 Les partícules són generades generalment pel trànsit a causa de la combustió de determinats combustibles, però també poden estar presents a l’aire a causa d’activitats sense combustió, com ara les obres o la resuspensió de partícules prèviament dipositades a terra (per exemple, quan circulen vehicles per la calçada); aquest últim fenomen és més intens en èpoques de poca pluja. PMQAB 19 Gràfic 15: Ubicació de les estacions de mesura de PM10 a Barcelona; es mostra també que cap estació va superar el llindar de PM10 en la mitjana anual. Any 2013. Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Tanmateix, cal dir que hi ha una aporta- ció important de partícules que procedeix de fora de l’àmbit de la ciutat, que és la contribució del fons regional. Les partícules poden ser sòlides o líquides, de pols, metàl·liques, de cendra, ciment, pol·len, etcètera; la definició de PM10 implica, a més, que tenen un diàmetre inferior a 10 µm. La legislació europea estableix un límit de concentració en la mitjana anual i un altre en la mitjana diària. El primer estableix que no s’ha de superar el valor de 40 µg/ m3 en la mitjana anual. El segon estableix que tampoc no s’ha de superar la mitjana diària de 50 µg/m3 en més de 35 vegades l’any. Cal afegir que, segons el nou Reial decret 102/2011, en cas que el nombre de dades vàlides diàries de partícules sigui inferior al 90% (situació habitual a les estacions de mesura manuals) no s’aplicarà el llindar de superació diària esmentat sinó que s’ha d’avaluar el percentil 90,4 i aquest ha de ser inferior o igual a 50 µg/m3. Això fa que algunes estacions de mesura de partícules estiguin superant els nivells del percentil que marca el decret nou, quan no el superaven d’acord amb la normativa i la manera de calcular del decret anterior. A continuació es mostra un mapa amb la ubicació de les estacions de mesura de PM10. Barcelona Suburbanafons Suburbana- industrial Suburbanatrànsit Urbanafons Urbanatrànsit Total 1 4 5 10 Taula 4: Nombre d’estacions per tipus a Barcelona el 2013. Mesura de PM10. Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Estacions de mesura de la concentració de PM10 Dins els llindars europeus Superant els llindars europeus (40 µg/m3) Gràfic 15: Ubicació de les estacions de mesura de PM10 a Barcelona; es mostra també que cap estació va superar el llindar de PM10 en la mitjana anual. Any 2013. Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Tanmateix, cal dir que hi ha una aporta- ció important de partícules que procedeix de fora de l’àmbit de la ciutat, que és la contribució del fons regional. Les partícules poden ser sòlides o líquides, de pols, metàl·liques, de cendra, ciment, pol·len, etcètera; la definició de PM10 implica, a més, que tenen un diàmetre inferior a 10 µm. La legislació europea estableix un límit de concentració en la mitjana anual i un altre en la mitjana diària. El primer estableix que no s’ha de superar el valor de 40 µg/ m3 en la mitjana anual. El segon estableix que tampoc no s’ha de superar la mitjana diària de 50 µg/m3 en més de 35 vegades l’any. Cal afegir que, segons el nou Reial decret 102/2011, en cas que el nombre de dades vàlides diàries de partícules sigui inferior al 90% (situació habitual a les estacions de mesura manuals) no s’aplicarà el llindar de superació diària esmentat sinó que s’ha d’avaluar el percentil 90,4 i aquest ha de ser inferior o igual a 50 µg/m3. Això fa que algunes estacions de mesura de partícules estiguin superant els nivells del percentil que marca el decret nou, quan no el superaven d’acord amb la normativa i la manera de calcular del decret anterior. A continuació es mostra un mapa amb la ubicació de les estacions de mesura de PM10. Barcelona Suburbanafons Suburbana- industrial Suburbanatrànsit Urbanafons Urbanatrànsit Total 1 4 5 10 Taula 4: Nombre d’estacions per tipus a Barcelona el 2013. Mesura de PM10. Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Estacions de mesura de la concentració de PM10 Dins els llindars europeus Superant els llindars europeus (40 µg/m3) L’any 2013, a Barcelona hi havia instal·lats deu punts de mesura fixa de PM10 i cap no va registrar superacions del llindar establert per a la mitjana anual de concentració (aquest fet es produeix des de l’any 2010). A més, cap d’aquests tampoc no va superar el llindar corresponent a les superacions de mitjana diària (el 2012 dues estacions el van superar i el 2011, tres). A continuació, es mostren els nivells de concentració mitjana anual de PM10 registrats els anys 2012 i 2013 a les estacions de la XVPCA situades a Barcelona. També s’indiquen al gràfic amb un * les estacions que, tot i que van complir els llindars europeus de concentració mitjana anual, van incomplir el llindar de superacions de mitjana diària. Gràfic 16: Immissió de PM10 en la mitjana anual. Període 2012-2013. Barcelona (Plaça de la Universitat) Barcelona (IES Goya) Barcelona (IES Verdaguer) Barcelona (Zona Barcelona (Gràcia - Sant Universitària) 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Barcelona (Eixample) Barcelona (Sants) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Port Vell) Barcelona (Parc de la Vall d'Hebron) Gervasi) Límit UE (40 ug/m3) XVPCA-PM10 (2012) XVPCA-PM10 (2013) [variable d'ordenació de major a menor] Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Nota a les PM10: La marca * indica les estacions que no van complir els límits màxims establerts en la mesura d’immissió diària de PM10, tot i que van estar per sota dels nivells màxims exigits de mitjana de concentració anual. A continuació, es mostren detalladament els nivells registrats per les estacions des de l’any 2005. Novament, es marquen amb un * les estacions que, tot i que van complir els nivells europeus en la mitjana anual, van incomplir el llindar de superacions de mitjana diària. PMQAB 21 Gràfic 17: Mitjana anual de la immissió de PM10 a les estacions de Barcelona, 2013-2005. Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). ImmissióLimitEULimitEU0102030405060708090Barcelona (Zona Universitària) Barcelona (Sants) Barcelona (Port Vell) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Plaça Universitat) Barcelona(ParcValld'Hebron) Barcelona (IESVergader) Barcelona (IESGoya) Barcelona(Gràcia Sant Gervasi) Barcelona (Eixample) Barcelona (c/ Lluís Solé iSabaris) PROMIG Barcelonaug/m3 [2013] 0102030405060708090ug/m3 [2012] * * 0102030405060708090ug/m3 [2011] * * * 0102030405060708090ug/m3 [2010] * Barcelona (Zona Universitària) Barcelona (Sants) Barcelona (Port Vell) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Plaça Universitat) Barcelona(ParcValld'Hebron) Barcelona (IESVergader) Barcelona (IESGoya) Barcelona(Gràcia Sant Gervasi) Barcelona (Eixample) Barcelona (c/ Lluís Solé iSabaris) PROMIG Barcelona0102030405060708090ug/m3 [2009] * * * * 0102030405060708090ug/m3 [2008] * * * 0102030405060708090ug/m3 [2007] * * 0102030405060708090ug/m3 [2006] 0102030405060708090ug/m3 [2005] * MITJANAUEUEUEMITJANA Gràfic 17: Mitjana anual de la immissió de PM10 a les estacions de Barcelona, 2013-2005. Font: Barcelona Regional amb dades del DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). ImmissióLimitEULimitEU0102030405060708090Barcelona (Zona Universitària) Barcelona (Sants) Barcelona (Port Vell) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Plaça Universitat) Barcelona(ParcValld'Hebron) Barcelona (IESVergader) Barcelona (IESGoya) Barcelona(Gràcia Sant Gervasi) Barcelona (Eixample) Barcelona (c/ Lluís Solé iSabaris) PROMIG Barcelonaug/m3 [2013] 0102030405060708090ug/m3 [2012] * * 0102030405060708090ug/m3 [2011] * * * 0102030405060708090ug/m3 [2010] * Barcelona (Zona Universitària) Barcelona (Sants) Barcelona (Port Vell) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Plaça Universitat) Barcelona(ParcValld'Hebron) Barcelona (IESVergader) Barcelona (IESGoya) Barcelona(Gràcia Sant Gervasi) Barcelona (Eixample) Barcelona (c/ Lluís Solé iSabaris) PROMIG Barcelona0102030405060708090ug/m3 [2009] * * * * 0102030405060708090ug/m3 [2008] * * * 0102030405060708090ug/m3 [2007] * * 0102030405060708090ug/m3 [2006] 0102030405060708090ug/m3 [2005] * MITJANAUEUEUEMITJANA Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula 5: Immissió mitjana anual de PM10 a les estacions de la XVPCA de Barcelona. Dades en µg/m3 . Límit UE . 40 40 40 40 40 40 40 40 40 40 Nom de l'estació XVPCA [.] 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Zona Universitària UF 34 33 34 33 31 34 27 29 28 20 Sants-Montjuïc UT 52 49 62 54 44 48 34(*) 39(*) 38(*) 25 El Port Vell SI -- - 40(*) 36(*) 34(*) 28 29 32 24 Poblenou UT -- - 54 45 46 32 32 31 25 Plaça de la Universitat UT 46 47 52 43 43 40(*) 34 37(*) 33 27 Parc de la Vall d'Hebron UF -- - - 33(*) 34(*) 25 25 24 19 IES Verdaguer UF -- - - - 33 29 32 31 26 IES Goya SF -- - 33 30 -29 30 27 20 Gràcia - Sant Gervasi UT 50 48 49 46 39 40(*) 33 37(*) 38(*) 26 L'Eixample UT 55 55 59 49 43 41 -34 33 27 C. Lluís Solé i Sabarís UF -39(*) 42 38(*) 38(*) -- - - -- Font: DTES, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. [.] UT = Urbana-trànsit, UF = Urbana-fons, SF = Suburbana-fons, SI = Suburbana-industrial En vermell s’indiquen les superacions dels llindars europeus en la mitjana anual; amb (*) s’indiquen les estacions que van superar els valors límit diaris: VLd o el P90,4, Si es consideren les estacions de mesura de PM10 a Barcelona, el 2013 la concentramitjana de -2,6 µg /m3 l’any. Així mateix, els valors màxims de les mitjanes anuals tot i que la mitjana anual va estar per sota el límit de la UE. ció mitjana ha estat de 23,9 µg /m3, amb (l ínia vermella) també han caigut amb una una reducció anual del -7,3% respecte al taxa de reducció semblant . valor del 2004. Representa una reducció Gràfic 18: Evolució de la immissió de PM10 en la mitjana de les estacions de la XVPCA de Barcelona. .................................... ............................................................................ ........................................ ............................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................ ...................................................................................................................................................................................................................... Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). Com es pot observar en els dos gràfics estat del 0%, percentatge que indica que següents, el percentatge d’estacions cap estació va superar els llindars euro- que superen els l ímits de PM10 ha baixat peus. dràsticament des del 2009, i l’any 2013 ha PMQAB Gràfic 19: Percentatge d’estacions de la XVPCA de Barcelona que superen límits de la UE (PM10). 100% PM10: 90% 83% 83% %estacionsque superen 80% Font: Barcelona Regional. Només es consideren les estacions de mesurament fix (F), no s’han inclòs les estacions de mesurament indicatiu (i). 78% 70% 78% 11% 30% 20% 0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 2004200520062007200820092010201120122013límits/total estacions* * * Nota: 2010, 2011 i 2012 (amb *): Tot i que cap estació va superar el límit UE de mitjana anual, es van superar els valors límit diaris: VLd o el P90,4 (aquest últim només es considera a les estacions amb menys del 90% de mesures vàlides). Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 24 En tot això també ha influït el clima, especialment en els últims anys, ja que aquest contaminant està molt condicionat per les condicions meteorològiques. En el gràfic següent es pot observar com del 2009 al 2010 la concentració de PM10 cau molt, mentre que augmenta la velocitat mitjana del vent. Just el contrari del que passa del 2010 al 2011. Gràfic 20: Evolució anual de la velocitat mitjana del vent a l’Observatori Fabra de Barcelona. Font: Meteocat. 4.634.174.324.173.994.054.274.014.214.2033.23.43.63.844.24.44.64.852004200520062007200820092010201120122013Velocitatdelvent(m/s) Evolució mitjana anualde la velocitat delvent l'ObservatoriFabra de Barcelona En tot això també ha influït el clima, especialment en els últims anys, ja que aquest contaminant està molt condicionat per les condicions meteorològiques. En el gràfic següent es pot observar com del 2009 al 2010 la concentració de PM10 cau molt, mentre que augmenta la velocitat mitjana del vent. Just el contrari del que passa del 2010 al 2011. Gràfic 20: Evolució anual de la velocitat mitjana del vent a l’Observatori Fabra de Barcelona. Font: Meteocat. 4.634.174.324.173.994.054.274.014.214.2033.23.43.63.844.24.44.64.852004200520062007200820092010201120122013Velocitatdelvent(m/s) Evolució mitjana anualde la velocitat delvent l'ObservatoriFabra de Barcelona 6. METODOLOGIA I MODEL Per tal d’obtenir la modelització territorial dels nivells de qualitat de l’aire s’ha hagut de fer un inventari detallat de les fonts emissores de contaminants distribuïdes al llarg del territori, i no només dins el municipi d’estudi, ja que els contaminants poden desplaçar-se fins a grans distàncies dels punts d’emissió. Amb aquest inventari i totes les variables de contorn (règim de vents, pluviometria, eleva- ció del terreny, configuració de les edificacions, concentració de fons, etcètera) s’ha dut a terme el càlcul dels nivells de contaminació d’NO2 i PM10 hora a hora. Aquesta feina s’ha desenvolupat en el marc del balanç de contaminació local de Barcelona - 2013 amb la recopilació i la preparació de dades per desenvolupar un inventari d’emissions georeferenciat i amb un nivell de detall territorial i de desagregació sectorial adequat a l’escala amb la qual treballa el model de dispersió de contaminants. Per elaborar els inventaris d’emissions de bona part dels sectors s’ha utilitzat l’EMEP/ EEA GB2013. Per a l’inventari d’emissions del transport viari s’ha fet servir el COPERT, així com mesures reals d’emissions de vehicles. Per a la modelització de la dispersió de contaminants d’NOX, NO2 i PM10 s’ha utilitzat el programari ArcGIS, a més del programa de modelització ADMS-Urban. L’ArcGIS és un programari de SIG (sistema d’informació geogràfica) que permet vincular bases de dades amb informació geogràfica. El programari ADMS-Urban és un model de dispersió de contaminants que permet treballar en entorns urbans i metropolitans, així com al carrer. Calcula la dispersió i la concentració de contaminants de qualsevol font d’emissió, incloses les emissions del trànsit, industrials, domèstiques, comercials, aeroportuàries, de vaixells... i permet calcular concentracions hora a hora, mitjanes diàries, anuals o nombre de superacions de contaminants com ara NO x, NO2, O, PM10, PM 32,5, etcètera. L’ADMS-Urban és una eina específica per ajudar en la presa de decisions de polítiques de mitjà o llarg termini que tinguin com a objectiu millorar la qualitat de l’aire de ciutats o entorns metropolitans. El model és utilitzat per moltes ciutats, com ara Londres, Pequín, Xangai, Hong Kong, Budapest, Estrasburg, Roma i Califòrnia, entre altres. A més, també s’ha utilitzat en el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de la Generalitat de Catalunya, i també en l’elaboració dels documents sobre la qualitat de l’aire a Catalunya lliurats a la Comissió Europea per la Generalitat de Catalunya. El model es basa en models de dispersió actuals com els següents: • Model gaussià avançat per modelització de concentracions. • Modelització de l’efecte street canyon basat en el model Danish OSPM. • Modelització de les reaccions químiques segons el mecanisme CBM IV. A continuació, es mostra un gràfic d’exemple de les capes d’emissions implementades amb l’ADMS-Urban mitjançant eines SIG, i el seu resultat posterior en format de mapa d’immissions. Imatge 1: Esquema de capes d’emissions introduïdes amb l’ADMS-Urban mitjançant l’ARCGIS. Font: Barcelona Regional. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 26 La metodologia utilitzada per al càlcul d’immissions es basa en un model de dispersió de contaminants anomenat ADMS-Urban i que ofereix la possibilitat de modelitzar les reaccions químiques que es produeixen entre les diverses espècies químiques presents a l’atmosfera i els efectes que hi té la radiació solar. El model també utilitza algoritmes per avaluar la velocitat del vent a diverses altures, les turbulències que es creen per les diverses configuracions del terreny i pels corrents d’aire que es generen als carrers. D’altra banda, permet afegir perfils horaris, setmanals i mensuals de les emissions de les diverses fonts de contaminants, variable que permet estudiar l’evolució temporal de les emissions i l’impacte que té en les immissions. Aquest model està vinculat directament amb un sistema d’informació geogràfica (SIG) i una base de dades d’emissions que permet la quantificació i la localització geogràfica dels focus d’emissió dels contaminants d’una manera molt precisa. Les característiques principals del model utilitzat són les següents: • És un model específic per a l’anàlisi de la immissió de contaminants en entorns urbans i metropolitans amb una resolució de resultats fins al nivell de carrer. • Basat en un model gaussià avançat de dispersió de contaminants. • Incorpora un model de preprocessament meteorològic. • Utilitza un mòdul de processament hora a hora dels fluxos i les turbulències en tot l’àmbit derivades del terreny. El mòdul utilitzat és el Flowstar, que incorpora un model OSPM específic per avaluar l’efecte street canyon que es produeix als entramats viaris entre edificacions, derivat de la recirculació de l’aire i les turbulències creades pels vehicles i la mateixa edificació. • Considera les reaccions químiques entre les diverses espècies presents a l’atmosfera i les emeses pels diversos focus. També té en compte les reaccions fotoquímiques derivades de la radiació solar incident. • Sistema de receptors virtuals intel·ligents. A més d’una malla regular de punts distribuïts pel territori, permet fer una assignació automatitzada de punts de mesura al voltant de les vies i carreteres per millorar el grau de detall. Per dur a terme una simulació de la realitat cal conèixer una gran quantitat d’informació territorial. D’una banda, les característiques intrínseques del territori i, de l’altra, la composició i els comportament dels diversos focus emissors repartits pel territori. Cal destacar, també, que en la simulació anual de la dispersió de contaminants s’han introduït perfils horaris, diaris i mensuals de les emissions que produeixen les diverses fonts. Per al calibratge i la validació del model es fa una comparativa de les dades reals hora a hora de les estacions de mesura de la XVPCA, amb punts de mesura virtuals introduïts en el model a la mateixa posició georeferenciada. Aquesta anàlisi ens permet ajustar els paràmetres de modelització per obtenir uns resultats d’immissió com més semblants a la realitat millor. S’ha de tenir en compte que la realitat no és un model matemàtic, i que hi ha variables alienes a comportaments parametritzables, com ara els embussos de vehicles en dies atípics, els incendis, les demolicions o altres situacions. Model de dispersió de contaminants Escenari de futur Amb el model calibrat i validat per a l’any 2013, tal com exposa el document balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, s’ha efectuat la modelització de la qualitat de l’aire de l’any 2018, tant per a l’escenari tendencial com per a l’escenari d’actuació, incloses les mesures dels diversos plans i programes que tenen afectació sobre la contaminació local de Barcelona. Model de dispersió de contaminants Situació actual Imatge 2: Esquema metodològic per fer la modelització de la qualitat de l’aire. Font: Barcelona Regional. INFORMACIÓDEBASEINPUTSESTRUCTURALSINVENTARIEMISSIONSDADESREALSDEIMMISSIÓ•MODELGAUSSIÀDEDISPERSIÓ•REACCIONS QUÍMIQUES•MODELITZACIÓSTREET CANYONMODELDE DISPERSIÓVALIDACIÓI CALIBRACIÓRESULTATSCONTAMINACIÓ DEFONSVALIDACIÓI CALIBRACIÓDELMODELAPARTIRDELESDADESREALSDE IMMISSIÓMAPADELA IMMISIÓDECONTAMINANTS IANÀLISISDELA IMMISSIÓSEGONS ORIGEN La metodologia utilitzada per al càlcul d’immissions es basa en un model de dispersió de contaminants anomenat ADMS-Urban i que ofereix la possibilitat de modelitzar les reaccions químiques que es produeixen entre les diverses espècies químiques presents a l’atmosfera i els efectes que hi té la radiació solar. El model també utilitza algoritmes per avaluar la velocitat del vent a diverses altures, les turbulències que es creen per les diverses configuracions del terreny i pels corrents d’aire que es generen als carrers. D’altra banda, permet afegir perfils horaris, setmanals i mensuals de les emissions de les diverses fonts de contaminants, variable que permet estudiar l’evolució temporal de les emissions i l’impacte que té en les immissions. Aquest model està vinculat directament amb un sistema d’informació geogràfica (SIG) i una base de dades d’emissions que permet la quantificació i la localització geogràfica dels focus d’emissió dels contaminants d’una manera molt precisa. Les característiques principals del model utilitzat són les següents: • És un model específic per a l’anàlisi de la immissió de contaminants en entorns urbans i metropolitans amb una resolució de resultats fins al nivell de carrer. • Basat en un model gaussià avançat de dispersió de contaminants. • Incorpora un model de preprocessament meteorològic. • Utilitza un mòdul de processament hora a hora dels fluxos i les turbulències en tot l’àmbit derivades del terreny. El mòdul utilitzat és el Flowstar, que incorpora un model OSPM específic per avaluar l’efecte street canyon que es produeix als entramats viaris entre edificacions, derivat de la recirculació de l’aire i les turbulències creades pels vehicles i la mateixa edificació. • Considera les reaccions químiques entre les diverses espècies presents a l’atmosfera i les emeses pels diversos focus. També té en compte les reaccions fotoquímiques derivades de la radiació solar incident. • Sistema de receptors virtuals intel·ligents. A més d’una malla regular de punts distribuïts pel territori, permet fer una assignació automatitzada de punts de mesura al voltant de les vies i carreteres per millorar el grau de detall. Per dur a terme una simulació de la realitat cal conèixer una gran quantitat d’informació territorial. D’una banda, les característiques intrínseques del territori i, de l’altra, la composició i els comportament dels diversos focus emissors repartits pel territori. Cal destacar, també, que en la simulació anual de la dispersió de contaminants s’han introduït perfils horaris, diaris i mensuals de les emissions que produeixen les diverses fonts. Per al calibratge i la validació del model es fa una comparativa de les dades reals hora a hora de les estacions de mesura de la XVPCA, amb punts de mesura virtuals introduïts en el model a la mateixa posició georeferenciada. Aquesta anàlisi ens permet ajustar els paràmetres de modelització per obtenir uns resultats d’immissió com més semblants a la realitat millor. S’ha de tenir en compte que la realitat no és un model matemàtic, i que hi ha variables alienes a comportaments parametritzables, com ara els embussos de vehicles en dies atípics, els incendis, les demolicions o altres situacions. Model de dispersió de contaminants Escenari de futur Amb el model calibrat i validat per a l’any 2013, tal com exposa el document balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, s’ha efectuat la modelització de la qualitat de l’aire de l’any 2018, tant per a l’escenari tendencial com per a l’escenari d’actuació, incloses les mesures dels diversos plans i programes que tenen afectació sobre la contaminació local de Barcelona. Model de dispersió de contaminants Situació actual Imatge 2: Esquema metodològic per fer la modelització de la qualitat de l’aire. Font: Barcelona Regional. INFORMACIÓDEBASEINPUTSESTRUCTURALSINVENTARIEMISSIONSDADESREALSDEIMMISSIÓ•MODELGAUSSIÀDEDISPERSIÓ•REACCIONS QUÍMIQUES•MODELITZACIÓSTREET CANYONMODELDE DISPERSIÓVALIDACIÓI CALIBRACIÓRESULTATSCONTAMINACIÓ DEFONSVALIDACIÓI CALIBRACIÓDELMODELAPARTIRDELESDADESREALSDE IMMISSIÓMAPADELA IMMISIÓDECONTAMINANTS IANÀLISISDELA IMMISSIÓSEGONS ORIGEN PMQAB 27 A partir de l’estudi de la qualitat de l’aire realitzat en el balanç de contaminació local de Barcelona - 2013 s’extreuen una sèrie de resultats i conclusions que es resumeixen a continuació. Les emissions totals a la ciutat de Barcelona l’any 2013 van ser de 12.014,0 tones d’NOX i 1.165,91 tones de PM10 i estan encapçalades per dos grans tipus: les emissions derivades del transport terrestre i les de l’activitat portuària. En el total de la ciutat de Barcelona l’inventari d’emissions de l’any 2013 mostra una reducció de les emissions de -2.161 tones d’NOX i -192 tones de PM10 respecte a l’any 2008. Caigudes derivades de la reducció d’emissions en el trànsit viari i al port. En el cas de les PM10, també destaca la baixada de les emissions dels grans focus puntuals. El transport terrestre va emetre l’any 2013 4.021,8 tones d’NOX i 360,63 tones de PM10, xifres que representen un 33% d’NOX i un 37% de PM10. Les emissions del transport terrestre han experimentat una gran davallada, del -25% de les emissions d’NOX i del -27% de les emissions de PM10, respecte a l’any 2008. Aquesta reducció ha estat possible, d’una banda, gràcies a una disminució del vehicle privat derivat de la crisi econòmica i, d’altra banda, per la introducció de vehicles amb menys emissions de gasos contaminants. El port, amb 5.548,8 tones d’NOX i 505,68 tones de PM10, representa un 46% i un 52% de les emissions totals de l’any 2013, respectivament. El tercer sector en volum d’emissions és l’industrial, amb el 15% de les emissions d’NOX (1.773,0 t) i el 10% de les emissions de PM10 (94,75 t). Seguidament, hi ha el sector domèstic, amb un 3,44% de les emissions d’NOX i un 0,59% de les emissions de PM10, i del sector terciari, amb un 2,15% d’NOX i 0,18% de PM10. Finalment, com a activitats minoritàries es troben les emissions biogèniques, amb unes emissions del 0,01% d’NOX. En les emissions de PM10 també cal tenir en compte les emissions fugitives, que representen un 0,54%, i les emissions derivades de les activitats extractives i formigoneres, amb un 0,24% de les emissions. 7. RESULTATS PRINCIPALS DE LA MODELITZACIÓ: ANY 2013 Gràfic 21: Distribució de les emissions d’NOX a Barcelona, el 2013, per a un total de 12.014 tones d’NOX. Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona. Total viari: NOx 33.48% Domèstic: NOx 3.44%Terciari: NOx 2.15%Industrial: NOx 5.61% Focus industrials: NOx 9.15% Port de Barcelona: NOx 46.16% Agricultura (Biogèniques): NOx 0.00% Emissions Naturals (Biogèniques): NOx 0.01% A partir de l’estudi de la qualitat de l’aire realitzat en el balanç de contaminació local de Barcelona - 2013 s’extreuen una sèrie de resultats i conclusions que es resumeixen a continuació. Les emissions totals a la ciutat de Barcelona l’any 2013 van ser de 12.014,0 tones d’NOX i 1.165,91 tones de PM10 i estan encapçalades per dos grans tipus: les emissions derivades del transport terrestre i les de l’activitat portuària. En el total de la ciutat de Barcelona l’inventari d’emissions de l’any 2013 mostra una reducció de les emissions de -2.161 tones d’NOX i -192 tones de PM10 respecte a l’any 2008. Caigudes derivades de la reducció d’emissions en el trànsit viari i al port. En el cas de les PM10, també destaca la baixada de les emissions dels grans focus puntuals. El transport terrestre va emetre l’any 2013 4.021,8 tones d’NOX i 360,63 tones de PM10, xifres que representen un 33% d’NOX i un 37% de PM10. Les emissions del transport terrestre han experimentat una gran davallada, del -25% de les emissions d’NOX i del -27% de les emissions de PM10, respecte a l’any 2008. Aquesta reducció ha estat possible, d’una banda, gràcies a una disminució del vehicle privat derivat de la crisi econòmica i, d’altra banda, per la introducció de vehicles amb menys emissions de gasos contaminants. El port, amb 5.548,8 tones d’NOX i 505,68 tones de PM10, representa un 46% i un 52% de les emissions totals de l’any 2013, respectivament. El tercer sector en volum d’emissions és l’industrial, amb el 15% de les emissions d’NOX (1.773,0 t) i el 10% de les emissions de PM10 (94,75 t). Seguidament, hi ha el sector domèstic, amb un 3,44% de les emissions d’NOX i un 0,59% de les emissions de PM10, i del sector terciari, amb un 2,15% d’NOX i 0,18% de PM10. Finalment, com a activitats minoritàries es troben les emissions biogèniques, amb unes emissions del 0,01% d’NOX. En les emissions de PM10 també cal tenir en compte les emissions fugitives, que representen un 0,54%, i les emissions derivades de les activitats extractives i formigoneres, amb un 0,24% de les emissions. 7. RESULTATS PRINCIPALS DE LA MODELITZACIÓ: ANY 2013 Gràfic 21: Distribució de les emissions d’NOX a Barcelona, el 2013, per a un total de 12.014 tones d’NOX. Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona. Total viari: NOx 33.48% Domèstic: NOx 3.44%Terciari: NOx 2.15%Industrial: NOx 5.61% Focus industrials: NOx 9.15% Port de Barcelona: NOx 46.16% Agricultura (Biogèniques): NOx 0.00% Emissions Naturals (Biogèniques): NOx 0.01% Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 28 Gràfic 22: Distribució de les emissions de PM10 el 2013 a Barcelona per a un total de 977,26 tones de PM10. Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona. Total viari: PM10 36.90% Domèstic: PM10 0.69% Terciari: PM10 0.18% Industrial: PM10 0.44% Focus industrials: PM10 9.25% Port de Barcelona: PM10 51.74% Emissions fugitives: PM10 0.54% Extractives i formigoneres: PM10 0.24% A partir de l’inventari d’emissions de Barcelona ciutat i dels municipis veïns es fa la modelització dels nivells de concentra- ció d’NO2 i PM10 de l’any 2013 mitjançant el model ADMS-Urban. A continuació, es validen els resultats amb les mesures reals del 2013 de les estacions de la XVPCA. També es porta a terme una anàlisi de contribució de fonts per detectar quins són els sectors que tenen més afectació en la qualitat de l’aire. Un cop valorats els resultats de les modelitzacions de la mitjana anual d’NO2 i PM10 i l’anàlisi de contribució de fonts, es conclou que el sector viari és el màxim responsable antropogènic dels nivells de concentració d’NO2 a bona part de la ciutat, i en aquelles zones on la densitat de vehicles és més gran hi ha uns nivells més elevats de contaminants. En aquest sentit, les emissions del sector viari representen un 59,9% de les immissions d’NO2 a les estacions de mesura de la XVPCA analitzades, i en el cas de les estacions de l’Eixample, Gràcia i Palau Reial, representen entre un 65,3% i un 68,9%. El sector industrial, més focalitzat, és responsable del 13,4% de les immissions a l’estació del Poblenou, però en la mitjana de les estacions l’afectació és del 8,3%. El port de Barcelona, tot i que acumula el 46% de les emissions d’NOX de Barcelona, té un impacte mitjà molt inferior; així, el 7,6% de la immissió en la mitjana anual d’NO2 prové de les emissions del port. Tot i això, a les estacions més properes s’observa que la contribució percentual és més elevada. La resta dels sectors són responsables de l’11,2% de les immissions en la mitjana; la contribució regional aporta un 13,0% a la mitjana de les estacions estudiades. Gràfic 22: Distribució de les emissions de PM10 el 2013 a Barcelona per a un total de 977,26 tones de PM10. Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona. Total viari: PM10 36.90% Domèstic: PM10 0.69% Terciari: PM10 0.18% Industrial: PM10 0.44% Focus industrials: PM10 9.25% Port de Barcelona: PM10 51.74% Emissions fugitives: PM10 0.54% Extractives i formigoneres: PM10 0.24% A partir de l’inventari d’emissions de Barcelona ciutat i dels municipis veïns es fa la modelització dels nivells de concentra- ció d’NO2 i PM10 de l’any 2013 mitjançant el model ADMS-Urban. A continuació, es validen els resultats amb les mesures reals del 2013 de les estacions de la XVPCA. També es porta a terme una anàlisi de contribució de fonts per detectar quins són els sectors que tenen més afectació en la qualitat de l’aire. Un cop valorats els resultats de les modelitzacions de la mitjana anual d’NO2 i PM10 i l’anàlisi de contribució de fonts, es conclou que el sector viari és el màxim responsable antropogènic dels nivells de concentració d’NO2 a bona part de la ciutat, i en aquelles zones on la densitat de vehicles és més gran hi ha uns nivells més elevats de contaminants. En aquest sentit, les emissions del sector viari representen un 59,9% de les immissions d’NO2 a les estacions de mesura de la XVPCA analitzades, i en el cas de les estacions de l’Eixample, Gràcia i Palau Reial, representen entre un 65,3% i un 68,9%. El sector industrial, més focalitzat, és responsable del 13,4% de les immissions a l’estació del Poblenou, però en la mitjana de les estacions l’afectació és del 8,3%. El port de Barcelona, tot i que acumula el 46% de les emissions d’NOX de Barcelona, té un impacte mitjà molt inferior; així, el 7,6% de la immissió en la mitjana anual d’NO2 prové de les emissions del port. Tot i això, a les estacions més properes s’observa que la contribució percentual és més elevada. La resta dels sectors són responsables de l’11,2% de les immissions en la mitjana; la contribució regional aporta un 13,0% a la mitjana de les estacions estudiades. PMQAB Gràfic 23: Origen de la contribució de la immissió d’NO2 segons el sector d’emissió i la Gràfic 24: Origen de la contribució de la immissió de PM10 segons el sector d’emissió - mitjana anual de l’any 2013. mitjana anual de l’any 2013. 67,6% 51,6% 68,9% 55,9% 50,8% 59,5% 65,3% 59,9% 6,8% 9,0% 6,1% 13,4% 9,3% 7,8% 5,5% 8,3% 6,4% 14,4% 4,6% 7,6% 9,7% 4,8% 5,5% 7,6% 10,7% 11,1% 11,3% 10,9% 15,6% 10,0% 8,6% 11,2% 8,6% 13,9% 9,0% 12,3% 14,6% 17,8% 15,1% 13,0% 0%25%50%75%100% BCN-­-EixampleBCN-­-CiutadellaBCN-­-GràciaBCN-­-PoblenouBCN-­-SantsBCN-­-Vall d'HebronBCN-­-PalauReialPROMIGTotal viariIndústriaActivitat PortuàriaRestade sectorsContribucióRegionalMITJANA Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona. 35,3% 20,5% 33,5% 11,3% 9,3% 11,5% 24,3% 20,8% 0,8% 0,7% 0,7% 19,0% 23,0% 0,3% 0,8% 6,5% 61,8% 75,0% 64,4% 68,6% 66,4% 87,5% 73,4% 71,0% 0%25%50%75%100% Font: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona. L’origen de les immissions de les partícules en suspensió està molt influenciat per la contaminació de fons, o contaminació exterior a l’àmbit, que ha estat de 16,80 µg/m3 l’any 2013; per tant, s’ha de tenir en compte que, pel que fa a aquest contaminant, entre el 61,8% i el 87,5% de la concentració de PM10 prové de fonts externes a l’àmbit. El focus següent amb més impacte en la immissió de PM10 és el sector viari. A les estacions d’Eixample i Gràcia arriba a representar un 35,3% i un 33,5% de la immissió; a les de Palau Reial i la Ciutadella, un 24,3% i un 20,5%, i a les estacions de Vall d’Hebron, Poblenou i Sants té un impacte inferior, 11,5%, 11,3% i 9,3%, respectivament. Total viari Indústria Activitat Portuària Restade sectors ContribucióRegional PROMIG MITJANA BCN-­-Palau Reial BCN-­-Valld'Hebron BCN-­-Sants BCN-­-Poblenou BCN-­-Gràcia BCN-­-Ciutadella BCN-­-Eixample A les estacions de Sants i el Poblenou cal tenir en compte un altre tipus de contaminació, derivada de la resuspensió de les PM10 de les places no asfaltades, en les quals es troba la mateixa estació de mesura. Aquest tipus s’ha comptabilitzat en la categoria de resta. Després d’analitzar l’impacte en les immissions segons la proximitat al punt de mesura es posa de manifest un cop més el gran impacte de la contaminació de fons regional, que representa el 71% de mitjana a les estacions analitzades. 8. PLANS I ACTUACIONS PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE Per a la composició del Pla estratègic de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 s’han tingut en compte tots els plans i les previsions actuals i de futur que li afecten, tant si són mesures proposades per l’Ajuntament de Barcelona com plans d’altres administracions o entitats però que tenen repercussió en la contaminació atmosfèrica de Barcelona. Les actuacions previstes en l’escenari tendencial del 2018 són les següents: • Mesures relatives a serveis urbans de l’Ajuntament de Barcelona. • Mesures relatives a comunicació i educa- ció ambiental. • Mesures locals del PAMQA de la Generalitat de Catalunya. • Mesures i escenari de futur de l’aeroport de Barcelona. L’escenari d’actuació del 2018, a més, preveu: • El Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018. • L’estratègia d’autosuficiència enèrgetica de Barcelona 2015-2024. • Les mesures de qualitat de l’aire del port de Barcelona. 8.1. MESURES RELATIVES ALS SERVEIS URBANS: AJUNTAMENT DE BARCELONA HU1. Neteja dels vials amb aigua freàtica per reduir la resuspensió de partícules La resuspensió de partícules dipositades als vials, que es tornen a aixecar a causa del pas de vehicles, és responsable del 34% del total de les emissions de PM10 deriva- des del trànsit. Netejar els vials ajuda a reduir aquest efecte, ja que disminueix la quantitat de partícules acumulades damunt la calçada. Aquesta mesura es pot aplicar amb més freqüència al voltant de grans obres per actuar localment a prop del focus emissor. HU2. Programa Ajuntament + Sostenible + Contractació responsable Es tracta d’un programa municipal per mi- llorar la sostenibilitat ambiental i social del funcionament quotidià dels serveis i de les dependències municipals. En el seu marc s’inclouen, entre altres, l’ambientalització de les obres i de les flotes de vehicles municipals. Ambientalització de les obres municipals S’inicia en la fase de redacció del projecte i es basa en la necessitat de definir una sèrie de mesures encaminades a reduir l’impacte ambiental i social que cadascuna de les obres de la ciutat pot provocar. Es recullen i justifiquen en la memòria ambiental del projecte, un document que el projectista ha d’elaborar en aquesta fase i que s’annexa al plec de prescripcions tècniques que regeix el procés administratiu de licitació de l’obra. L’abast d’aplicació d’aquesta mesura inclou els projectes d’obres de tots els organismes autònoms, entitats públiques empresarials locals i altres entitats vinculades o dependents de l’Ajuntament de Barcelona, amb un pressupost estimat per a l’obra superior a 450.000 euros, tret d’aquells que per les seves característiques, tinguin la ubicació o l’impacte potencial compresos dins els annexos del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. Ambientalització de flotes municipals D’acord amb el Decret d’alcaldia sobre contractació pública responsable amb criteris socials i ambientals, i a través de la instrucció tècnica per a l’ambientalització de vehicles, l’Ajuntament estableix els criteris ambientals que han de regir l’adquisició de vehicles, tant per part del mateix Ajuntament com per a les contractes de serveis que incloguin l’ús de vehicles. La mesura estableix la priorització següent: 1. Vehicles elèctrics en totes les seves modalitats 2. Vehicles híbrids endollables 3. Vehicles híbrids no endollables i vehicles de gas 4. Vehicles tèrmics de gasolina 5. Vehicles tèrmics de gasoil HU3. Eina de modelització de la qualitat de l’aire L’Ajuntament de Barcelona disposa del model de dispersió de contaminants ADMS- Urban, que permet simular les concentracions d’NO2 i de PM10 hora a hora, a partir de la introducció dels diferents factors que afecten la qualitat de l’aire, com ara les emissions de contaminants, la meteorologia, etcètera. També calcula la incidència que tenen les diferents fonts d’emissió (transport, sector industrial, etcètera) en les concentracions modelitzades en qualsevol punt d’interès (per exemple, les ubicacions de les estacions de mesura de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica). Aquesta eina és capaç de treballar en entorns urbans i metropolitans, així com al carrer. La modelització és una font d’informació útil en la presa de decisions estratègiques a la ciutat, ja que permet fer una valoració de l’impacte que algunes actuacions poden tenir en la Qualitat de l’Aire. També és l’eina que permet fer les previsions a curt termini que es mostren al web de qualitat de l’aire. HU4. Ambientalització de la contracta de neteja El contracte de neteja i recollida de residus, vigent des del 2009, va incorporar en els requeriments criteris de sostenibilitat per a les seves flotes. Per aquesta raó, Barcelona disposa de la flota de vehicles de neteja amb la tecnologia més sostenible possible. El 17% de flota són vehicles elèctrics i un altre 35% funcionen amb GNC. A més, s’ha implantat una xarxa de recollida pneumàtica de residus que funciona majoritàriament amb energia elèctrica, fet que redueix el nombre de vehicles necessaris als carrers. Actualment hi ha vuit centrals que, a través de 42 quilòmetres de conductes, connecten els 2.100 punts de recollida. El servei és capaç de gestionar 20.000 tones de residus anuals. En el futur es preveu augmentar fins a onze les centrals i ampliar la xarxa de conductes fins a 72 quilòmetres, i fer créixer fins a 3.400 els punts de recollida, que permetran gestionar 32.000 tones de residus anuals. HU5. Pla del verd i de la biodiversitat El Pla del verd i de la biodiversitat és un instrument estratègic que planifica a llarg termini les actuacions necessàries per aconseguir una infraestructura ecològica capaç d’oferir serveis ambientals i socials; d’inserir la natura a la ciutat, amb la vida que conté; de connectar la ciutat amb el territori de l’entorn i, finalment, de fer la ciutat més fèrtil i més resilient, és a dir, capaç de superar la pressió i els reptes que ella mateixa genera. 8.2. MESURES RELATIVES A COMUNICACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL: AJUNTAMENT DE BARCELONA C1. Campanyes de control de fums procedents de vehicles dièsel L’Ajuntament de Barcelona duu a terme campanyes de sensibilització ciutadana en relació amb l’efecte que té l’ús de vehicles dièsel en la qualitat de l’aire de la ciutat. La mesura consisteix a aturar vehicles dièsel de manera aleatòria, amb l’ajuda de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i sotmetre’ls a una mesura d’opacitat per comprovar que no superen els valors màxims permesos per la normativa. Un cop finalitzada, s’informa el ciutadà de la problemàtica del dièsel i se li entrega el resultat de la mesura del seu vehicle. C2. Web de Qualitat de l’Aire de Barcelona El web de Qualitat de l’Aire és un instrument de comunicació amb la ciutadania en què s’informa sobre els nivells de contaminació actuals i que també mostra una previsió a 24 i 48 hores. A més, hi ha disponible informació sobre tot el que té a veure amb la temàtica: episodis ambientals de contaminació, el Pla de mi- llora de la qualitat de l’aire de Barcelona, normativa relacionada, etcètera. En l’apartat d’actualitat es publiquen les notícies relacionades amb la qualitat de l’aire i s’informa de les accions que duu a terme l’Ajuntament de Barcelona per millorar- la. El web es pot consultar a http://habitaturba. bcn.cat/qualitataire/ C3. Mostra itinerant de la qualitat de l’aire La sensibilitat de la població vers aquesta temàtica ha anat creixent els darrers anys. No obstant això, la seva complexitat fa que sigui una matèria difícil d’entendre per a la majoria de ciutadans. La mostra es crearà per donar a conèixer quin impacte té el comportament dels ciutadans en la qualitat de l’aire i, alhora, per posar en relleu la coresponsabilitat que tenen per millorar-la. També s’hi inclouran les actuacions que desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona per reduir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Es preveuen itineràncies a tots els districtes de Barcelona i altres de puntuals en diversos punts estratègics de la ciutat. C4. Educació ambiental L’Ajuntament de Barcelona aposta pels programes i les activitats d’educació ambiental com una estratègia bàsica perquè la ciutadania pugui conèixer tots els aspectes que contribueixen a la millora de la qualitat de l’aire. És fonamental que la ciutadania incorpori en els seus valors la necessitat de millorar la qualitat de l’aire i, en conseqüència, prengui consciència, a partir del seu coneixement, que les seves accions i els hàbits que tenen poden influir positivament en la millora de la qualitat de l’aire. Amb aquests objectius es desenvolupen activitats i programes de tota mena. • La Fàbrica del Sol: és un equipament d’educació ambiental, obert a tota la ciutadania, que ofereix una programació d’activitats específica en forma de xerrades, tallers i visites en què es tracten els temes següents: 1. La contaminació i salut. 2. La responsabilitat ambiental. 3. La prevenció de la contaminació atmosfèrica. Paral·lelament, disposa d’un mur verd interior i d’un servei de préstec de diversos instruments per mesurar la qualitat de l’aire, disponibles tant per a la ciutadania com per a entitats. • Escoles + Sostenibles: és un programa en què participen més de quatre-cents centres educatius de la ciutat que es comprometen amb l’educació per la sostenibilitat. El programa ha elaborat diferents materials educatius: 1. Una guia didàctica sobre la qualitat de l’aire per al professorat dels diferents nivells d’ensenyament obligatori. 2. Una maleta pedagògica amb diferents recursos per treballar a les aules. 3. Uns mesuradors de partícules en suspensió i de gasos per poder experimentar. 4. Seminaris i assessorament per als professors dels diferents nivells educatius. • Programa “Com funciona Barcelona?”: és un programa de visites a diverses installacions de gestió ambiental de la ciutat per tal de conèixer com funcionen. En el marc d’aquest programa es fan activitats de coneixement de les estacions de mesura de la qualitat de l’aire. És una activitat adreçada a tots els nivells educatius de l’ensenyament no universitari. 8.3. MESURES PER ALS ENS LOCALS ESTABLERTES EN EL PAMQA Amb l’acord de govern 127/2017, de 23 de setembre de 2014, la Generalitat de Catalunya aprova el Pla d’actuació per a la mi- llora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric (PAMQA). L’objectiu principal d’aquest pla és reduir les emissions d’òxids de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres per restablir la qualitat de l’aire i respectar els valors límit que determina la legislació europea. Les actuacions que componen el pla d’actuació s’han classificat en tres grans grups segons l’organisme públic que té la competència de la seva execució, assignada per la Generalitat de Catalunya: • Actuacions de la Generalitat de Catalunya • Actuacions de l’Estat • Actuacions dels ens locals A continuació, es detallen les mesures proposades per la Generalitat de Catalunya als municipis. Moltes d’aquestes mesures ja s’estan duent a terme des de l’Ajuntament de Barcelona. EL01 - Reordenació dels diversos usos de la via pública Descripció • Habilitar per a vianants els carrers dels municipis. • Reduir l’espai d’aparcament destinat als vehicles privats. • Definir carrers determinats pels quals només puguin circular els residents. EL02 - Millora del transport públic en collaboració amb el DTES i l’ATM Descripció Millorar el transport públic del municipi: • Aconseguir una major freqüència del servei. • Millorar la puntualitat. • Incrementar la velocitat dels autobusos. • Coordinar els diferents mitjans de transport. • Incrementar la capacitat del transport. EL03 - Foment de mitjans de transport no motoritzats Descripció • Fomentar els mitjans de transport alternatius als motoritzats dins l’àmbit urbà: • Promocionar l’ús de la bicicleta. • Establir itineraris per a bicicletes dins el municipi, preferentment fora de les voreres. • Crear aparcaments per a bicicletes. • Elaborar rutes a peu, rutes verdes dins el municipi. • Establir camins escolars segurs. • Millorar la seguretat viària en les rutes no motoritzades. EL04 - Distintiu de garantia de qualitat ambiental de flota de vehicles respectuosa amb el medi ambient Descripció El distintiu de garantia de qualitat ambiental per a flotes de vehicles desenvolupat per la Generalitat de Catalunya és una eina perquè els consumidors puguin identificar aquelles flotes de vehicles que compleixen una sèrie de criteris ambientals i afavorir- ne la posició al mercat. Els vehicles amb baixes emissions de contaminants de les ciutats podran optar a aquest distintiu. Per incentivar l’adopció d’aquest distintiu, els ajuntaments poden aplicar una sèrie d’actuacions, com ara: • Incrementar el temps càrrega i descàrrega. • Bonificar l’àrea verda o blava. • Bonificar l’impost de circulació. EL05 - Compra o concessió verda de vehicles que operen per als ajuntaments (propis o concessions) Descripció Els vehicles que s’adquireixin per a ús dels ajuntaments, ja siguin de titularitat pròpia o mitjançant una concessió, han de ser vehicles amb baixes emissions de contaminants de ciutat. Es tindrà com a referència el que estableix la mesura AV2 de compra verda de vehicles i la guia que se’n deriva. EL06 - Foment del carsharing o el cotxe multiusuari Descripció • Posar a disposició de l’usuari vehicles de lloguer (preferentment amb distintiu ecològic) per a l’ús urbà. • Promoure i prioritzar que els vehicles siguin compartits per diferents usuaris de manera habitual. EL07 - Promoció de l’ús de motos i bicicletes elèctriques urbanes Descripció • Promoure els punts de càrrega elèctrica. • Incentivar l’ús de motos i bicicletes elèctriques en l’àmbit urbà. EL08 - Operacions de manteniment i millora de la xarxa viària Descripció La xarxa viària municipal s’ha de mantenir en bones condicions: • Rehabilitar i millorar el ferm a les vies de trànsit més intenses. • Incorporar criteris ambientals en el plec de clàusules durant la licitació de serveis municipals. • Incorporar en els plecs de neteja de la via pública ruixats i neteges dels carrers amb més trànsit per evitar la resuspensió de partícules. • Incorporar en el plec l’obligació que es facin ruixats extres durant episodis ambientals de contaminació atmosfèrica. • Evitar l’ús de bufadors en la neteja viària. • Netejar els carrers preferentment cap a les cinc de la matinada per evitar la resuspensió a l’hora de trànsit més intens. • Netejar tota una àrea i no exclusivament un carrer per incrementar l’eficàcia de l’actuació. EL09 - Evolució de la mobilitat municipal Descripció • Seleccionar punts estratègics per estudiar l’evolució de la mobilitat dins el municipi. • Dur a terme aforaments periòdicament. EL10 - Zones de càrrega i descàrrega prioritàries segons el potencial contaminador dels vehicles Descripció Facilitar l’aparcament i la distribució de mercaderies als vehicles que emeten menys contaminants de ciutat i les flotes de vehicles que disposin del distintiu de garantia de qualitat ambiental. EL11 - Regulació dels horaris de distribució de mercaderies Descripció Regular els horaris en què es permet la distribució de les mercaderies per tal evitar congestions. Evitar que es distribueixin mercaderies en les hores punta o en les hores pic de contaminació atmosfèrica. EL12 - Descontaminació de l’aire mitjançant materials fotocatalítics Descripció Aplicar materials de construcció que tenen capacitat de reduir substàncies contaminants a l’atmosfera, com ara NOx, PM10, benzè o òxids de carboni. EL13 - Jerarquització viària dels municipis Descripció Aprofundir en les actuacions de jerarquització viària dels municipis per promoure la reducció de la xarxa viària útil per a la circulació d’accés i de distribució interior, inclosa una proposta per a l’Eixample de Barcelona (increment de zones de vianants amb circulació restringida, superilla, increment de zones 30, etcètera). EL14 - Zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP) Descripció Les zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP) són àrees urbanes delimitades especialment per a l’aplicació d’actuacions que permetin millorar la qualitat de l’aire. Cada municipi ha d’establir el criteri per delimitar les zones urbanes d’atmosfera protegida a escala municipal amb indicadors de congestió o intensitat de trànsit elevat, densitat de població afectada i radi d’actuació dins del qual es podran establir actuacions locals obligatòries o voluntàries i que segueixin la línia de desincentivar l’ús dels vehicles motoritzats més contaminants, promoure la mobilitat dinàmica i incorporar la flota més neta de transport públic de què es disposi. Dins les seves competències, el municipi ha de desenvolupar dues actuacions dins d’aquestes zones d’atmosfera protegida: • EL36 - Tarifació dels aparcaments de gestió pública en funció del potencial contaminador dels vehicles • EL37 - Reducció de la contaminació en zones escolars En el cas d’episodis ambientals, aquestes actuacions s’han d’intensificar amb una correcta gestió de la mobilitat i que tingui com a objectiu reduir els contaminants atmosfèrics emesos a la zona afectada. EL15 - Regulació semafòrica amb priorització del transport públic Descripció Regular els semàfors de tal manera que la circulació sigui com més fluida millor, per tal de minimitzar el nombre de parades i arrencades dels vehicles, així com disminuir la congestió donant prioritat al transport col·lectiu. EL16 - Increment del nombre de parades de taxi i promoció de les TIC per evitar la circulació en buit Descripció Reduir els vehicles i els quilòmetres anuals recorreguts per taxis sense clients. Ampliar el nombre de parades de taxis a la ciutat i dotar el sistema d’una tecnologia per facilitar la gestió més eficient i disminuir el temps que els taxis circulen buits mentre busquen clients; en aquest sentit, es promocionarà l’establiment de sistemes de contractació mitjançant les TIC. EL17 - Promoció del canvi de combustible en la flota del taxi Descripció Reduir el nombre de taxis que funcionen amb combustibles convencionals i substituir- los per altres vehicles amb combustibles més nets (gas natural, GLP o híbrids). EL18 - Increment dels punts de recàrrega elèctrica de vehicles i motos Descripció Promoure l’ús dels vehicles elèctrics dins el municipi incrementant els punts de recàrrega elèctrica tant per a motos com per a vehicles elèctrics endollables. EL19 - Inspecció de les emissions de l’obra pública Descripció Fer inspeccions periòdiques a les obres públiques ubicades al municipi per comprovar que s’apliquen les actuacions per reduir les emissions difuses de contaminants. EL20 -Adequació de les serres radials quan es tallen peces a l’exterior Descripció El tall de peces a l’exterior s’ha d’efectuar amb serres radials amb aspiració focalitzada o bé que disposin de sistemes d’atenuació de l’emissió de la pols per ruixat amb aigua. Aquest punt s’ha de comprovar en les inspeccions periòdiques a les obres públiques i privades ubicades al municipi. EL21 - Millora de la recollida de runes i residus de la construcció Descripció Vigilar perquè es compleixin els terminis per a la recollida de runes i residus d’obres o rehabilitacions que poden generar pols. Promoure l’adopció de bones pràctiques en la recollida i la gestió d’aquests residus a les ciutats, en particular respectant les quantitats i els volums dels big bags (contenidors flexibles). EL22 – Ambientalització de les obres i la maquinària Descripció Dissenyar i executar les obres per minimitzar l’emissió de partícules. Des del punt de vista del disseny, cal afavorir les formes constructives que permetin minimitzar les emissions i millorar la distribució dels usos urbans en la planificació urbanística. Pel que fa a l’execució, cal informar de les actuacions que cal seguir per minimitzar les emissions dels treballs de construcció o desmuntatge de tota mena de construccions. EL23 - Regulació de la climatització en comerços i serveis municipals Descripció Es regularà la climatització en comerços i serveis municipals d’acord amb les ordenances i normatives vigents. EL24 - Control de la indústria, la combustió i la cogeneració a escala local Descripció Controlar el compliment dels requeriments establerts a les llicències ambientals. EL25 - Informació a la població a través dels mitjans de comunicació locals Descripció Durant els episodis ambientals de contaminació, recomanar als ciutadans que no facin servir el vehicle privat si no és imprescindible. Informar la població en general, de manera periòdica, dels nivells de qualitat de l’aire a partir dels mitjans de comunicació locals (informació periòdica en l’espai meteorològic dels informatius, diaris, etcètera). EL26 - Missatges ambientals a les PIV (pantalles d’informació variable) Descripció Introduir missatges dels nivells de qualitat de l’aire als panells d’informació variable disponibles al municipi. Intensificar aquesta informació durant els episodis ambientals de contaminació. EL27 - Informació de la qualitat de l’aire als webs municipals Descripció Incloure un enllaç al pronòstic de la qualitat de l’aire o les dades de qualitat de l’aire als webs municipals. EL28 - Participació local en la difusió de campanyes de conscienciació de la contaminació de la ciutat Descripció Col·laborar en la difusió de grans campanyes de conscienciació de la contamina- ció de la ciutat dissenyades per l’Estat, la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Barcelona. EL29 - Promoció local de la conducció efi cient en col·laboració amb les autoescoles locals Descripció Incorporar l’aprenentatge de les tècniques de conducció eficient en el procés de formació de nous conductors, i també de conductors amb experiència provada que operen en els serveis municipals. EL30 - Establiment d’actuacions exemplars de reducció de les emissions de contaminants de ciutat per part dels ajuntaments Descripció • Incrementar el percentatge de vehicles que emeten menys contaminants de ciutat en els serveis públics. • Explicar a la població els criteris de reducció de la contaminació atmosfèrica en els plens municipals. • Introduir l’ús de la motocicleta i la bicicleta elèctrica en els serveis municipals i la policia local. EL31 - Promoció dels camins escolars Descripció Establir camins escolars a peu i en bicicleta, que siguin segurs per als alumnes i el personal de les escoles. EL32 - Incorporar en les campanyes d’educació viària conceptes de contaminants de ciutat Descripció Elaborar campanyes a les escoles dels municipis en què s’expliqui el següent: • Quins són els contaminants de ciutat. • Les fonts d’emissions d’aquests contaminants. • Quines accions es poden dur a terme per reduir-ne les emissions. EL33 - Limitació de la instal·lació de noves calderes de gasoil, carbó i biomassa Descripció A partir de l’entrada en vigor del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, es prohibeix l’ús de gasoil i carbó per a noves calderes als municipis de la zona de protecció especial on tècnicament i econòmicament sigui viable i no s’incentivarà l’ús de biomassa per a noves calderes a les zones urbanes d’atmosfera protegida. Excepcionalment, es pot autoritzar l’ús de biomassa en edificis situats en zones de muntanya i per sobre de 300 metres del nivell del mar, ja que les condicions meteorològiques d’aquestes zones afavoreixen la dispersió dels contaminants. EL34 - Protocol de coordinació amb la Generalitat de les actuacions que s’han d’executar durant els episodis ambientals de contaminació Descripció Durant els episodis ambientals de contaminació s’han de dur a terme accions específiques per reduir les emissions de contaminants. En aquest sentit, és necessària tant la participació de les administracions com de la població en general. EL35 - Identificació de zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP) Descripció Les zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP) són àrees urbanes delimitades especialment per a l’aplicació d’actuacions que permetin millorar la qualitat de l’aire. Cada municipi ha d’establir el criteri per delimitar les zones urbanes d’atmosfera protegida a escala municipal, amb indicadors de congestió o intensitat de trànsit elevat, densitat de població afectada i radi d’actuació dins del qual es podran establir actuacions locals obligatòries o voluntàries i que segueixin la línia de desincentivar l’ús dels vehicles motoritzats més contaminants, promoure la mobilitat dinàmica i incorporar la flota més neta de transport públic de què es disposi. Dins les seves competències, el municipi ha de desenvolupar dues actuacions dins d’aquestes zones d’atmosfera protegida: • EL36 - Tarifació dels aparcaments de gestió pública en funció del potencial contaminador dels vehicles • EL37 - Reducció de la contaminació en zones escolars En el cas d’episodis ambientals, aquestes actuacions s’han d’intensificar amb una correcta gestió de la mobilitat i que tingui com a objectiu reduir els contaminants atmosfèrics emesos a la zona afectada. EL36 -Tarificació municipal de l’aparcament de zones blaves i verdes en funció del potencial contaminador dels vehicles Descripció Mesura de caràcter obligatori. La mesura consisteix a tarifar els aparcaments públics del carrer (zones blaves i verdes) en funció de les emissions de contaminants de vehicles. En una primera fase, en les seves competències municipals els municipis han d’identificar les zones urbanes d’atmosfera protegida seguint els criteris establerts en l’actuació EL35, Identificació de zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP), en la qual s’aplicarà l’actuació de manera prioritària. En aquest sentit, no caldrà cap planificació que requereixi tramitacions administratives. S’han de considerar prioritaris aquells carrers amb congestió o intensitat de trànsit elevada i amb població afectada a menys de 50 metres d’aquestes vies. EL37 - Reducció de la contaminació en zones escolars Descripció Mesura de caràcter obligatori. Els diversos estudis d’epidemiologia ambiental que s’han fet mostren la vulnerabilitat dels infants a la contaminació atmosfèrica. A l’hora de dissenyar illes urbanes de trànsit baix i convertir els carrers en zona de vianants, caldrà incloure el criteri de priorització d’eliminar o reduir el trànsit dens dels carrers situats a menys de 30 metres d’un centre escolar, amb atenció especial a protegir les façanes de les escoles annexes als carrers transitats. L’objectiu de l’actuació és aconseguir reduir la densitat de trànsit al voltant de les zones escolars per garantir la qualitat de l’aire i la salut dels infants. • El 2015: 30% de les escoles en zones de trànsit baix. • El 2017: 70% de les escoles en zones de trànsit baix. • Establiment del programa de conversió en zona de vianants dels camins escolars. 8.4. PMU DE BARCELONA 2013-2018: AJUNTAMENT DE BARCELONA El Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018 (PMU) té com a objectiu planificar la mobilitat de la ciutat considerant tots els mitjans de transport. El PMU 2013-2018 dóna continuïtat al Pla de mobilitat urbana 20082012. Tots dos permeten reflexionar sobre el model urbà, amb diferents polítiques sectorials de mobilitat, cercant la compatibilitat entre elles i definint estratègies futures en consonància amb un model global de mobilitat més sostenible. Segons la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, la jerarquia entre els diferents instruments de planificació marca que el contingut del PMU de Barcelona s’adapti a les orientacions i els criteris establerts pel Pla director de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, elaborat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que també integra les directrius nacionals de mobilitat al territori metropolità. La mateixa llei estableix l’obliga torietat de revisió del PMU cada sis anys, amb la possibilitat de revisar-lo parcialment. L’àmbit territorial del PMU és exclusivament el terme municipal de Barcelona. Aquest pla aposta per un model de mobilitat més sostenible. Es proposa una nova manera d’entendre la mobilitat, reciclant els carrers perquè tornin a ser espais de relació i intercanvi i proposant un nou model d’entendre l’espai públic i la mobilitat basat en el concepte de su- perilla, que serveix tant d’escenari final com d’eina catalitzadora per fer possible el canvi. Els objectius estratègics del PMU són els que s’indiquen a continuació, i en els quals s’inclouen altres objectius específics: Mobilitat segura: • Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat. Mobilitat sostenible: • Facilitar el transvasament modal cap als mitjans més sostenibles. • Reduir la contaminació atmosfèrica derivada del transport. • Reduir la contaminació acústica derivada del transport. • Moderar el consum d’energia en el transport i reduir la seva contribució al canvi climàtic. • Augmentar la proporció del consum d’energies renovables i “netes”. Mobilitat equitativa: • Fomentar usos alternatius de la via pública. • Garantir l’accessibilitat al sistema de mobilitat. Mobilitat eficient: • Incrementar l’eficiència del sistema de transports. • Incorporar les noves tecnologies en la gestió de la mobilitat. Per assolir aquests objectius en la realitat de la ciutat de Barcelona, el PMU de Barcelona planteja: • Organitzar la trama urbana de la ciutat en superilles, i altres mesures de pacifica- ció de trànsit. • Implantar la nova xarxa ortogonal d’autobusos. • Desenvolupar totalment la xarxa de carrils bici. • Mantenir el nivell de servei de trànsit actual. • Complir els paràmetres normatius dels llindars de qualitat ambiental per NOx i PM10 (directiva de la UE), i per gasos d’efecte hivernacle (Kioto-PAES). • Promoure i desenvolupar mesures de discriminació positiva dels vehicles amb alta ocupació. • Revisar la regulació de l’aparcament a la calçada i fora de calçada (tarifes, etcètera). • Distribució urbana: millorar l’eficiència de la C/D i disminuir la fricció de la C/D amb els fluxos motoritzats. Gràfic 25: Evolució dels volums de trànsit (aranya) a la xarxa viària de Barcelona. Font: Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. 8.4.1. Escenari del PMU: tendencial 2018 El nombre de vehicles per quilòmetre en el 9,54% del nombre d’etapes en vehicle priperíode 2007-2011 s’ha reduït en un 9,36%, vat durant el mateix període. una xifra molt semblant a la reducció del Gràfic 26: Evolució del trànsit a Barcelona. L’escenari tendencial escollit per al PMU 2013-2018 és el T1. Taula 6: Evolució de les etapes de desplaçament i escenari tendencial del PMU de Barcelona. Font: Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. Font: PMU de Barcelona 2013-2018. Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. 8.4.2. Escenari PMU: Actuació el 2018 El PMU 2018, a partir de l’escenari Actual E0_ACTUAL (2011), planteja tres escenaris alternatius, d’entre els quals s’escull l’E_S3: • E_S1 (superilles): escenari d’implantació de superilles i de la nova xarxa ortogonal d’autobús, sense empitjorar el nivell de servei de trànsit. Per mantenir el nivell de servei, cal que la mobilitat en vehicle privat es redueixi en un 13% (càlcul segons els models de simulació de trànsit del PMU). • E_S2 (superilles i qualitat de l’aire): escenari anterior on, a més, s’exigeix el compliment de la normativa europea de qualitat de l’aire per a totes les estacions de mesura de la ciutat. Aquest escenari és més restrictiu que l’anterior, ja que caldria reduir la mobilitat en vehicle privat en un 30% (càlcul segons els models de simulació de trànsit i els models de simulació de qualitat de l’aire del PMU). El nivell de servei de trànsit no empitjora respecte a l’actual. • E_S3 [escenari consensuat per al PMU 2013-2018] (superilles i qualitat de l’aire amb canvi tecnològic): escenari anterior on, a més, es tenen en compte els avenços en la tecnologia dels vehicles, que permet que cada cop contaminin menys. El nivell de servei de trànsit no empitjora respecte a l’actual. Gràfic 27: Escenaris del PMU, actual (2011) i E_S3 i T1 (2018). Font: PMU de Barcelona 2013-2018. Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. Taula 7: Escenaris del PMU. Font: PMU de Barcelona 2013-2018. Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. 8.4.3. Eixos d’actuació del PMU El PMU preveu 67 actuacions organitzades en cinc eixos temàtics: • Mobilitat a peu (7 actuacions). • Mobilitat en bicicleta (13 actuacions). • Mobilitat en transport públic (20 actuacions). • Distribució urbana de mercaderies (9 actuacions). • Mobilitat en vehicle privat i aparcament (18 actuacions). A continuació s’exposa la proposta que fa el PMU en cadascun d’aquests eixos: M1 - Mobilitat a peu (7 actuacions) El PMU té com a objectiu incrementar els desplaçaments a peu en un 10% respecte als valors del 2011 (més de 250.000 desplaçaments més al dia) i passar, d’aquesta manera, d’una quota modal del 31,9% al 35,1%. Per aconseguir aquest repte, el PMU preveu: • Incrementar l’espai públic destinat als vianants i millorar la qualitat urbana de la ciutat. • Garantir la seguretat i l’accessibilitat dels espais per a vianants. • Promoure i incrementar els desplaçaments a peu i millorar-ne l’eficàcia. • Promoure altres usos ciutadans a l’espai públic. Les actuacions que preveu el PMU en aquesta línia són les següents: M1.1. Millorar la xarxa de vianants • Millorar l’accessibilitat i el confort de voreres i espais per a vianants. • Ampliar la superfície dedicada als vianants. • Augmentar la seguretat dels vianants. • Desenvolupar zones pacificades més eficients i eficaces. M1.2. Mobilitat als centres educatius • Promocionar el camí escolar i la mobilitat sostenible i segura als centres educatius. M1.3. Vianants • Potenciar la figura dels vianants: revisió de les normatives, les ordenances i altres actuacions. • Revalorar la figura dels vianants: divulga- ció, comunicació i promoció. M2 - Mobilitat en bicicleta (13 actuacions) El PMU recull la tendència creixent que té aquest mitjà de transport a la ciutat i es marca l’objectiu d’incrementar els desplaçaments en bicicleta en un 67% respecte als valors del 2011 (prop de 80.000 desplaçaments més al dia), i passar, d’aquesta manera, d’una quota modal de l’1,5% al 2,5%. Per aconseguir-ho, el PMU preveu: • Ampliar l’extensió de la xarxa ciclista existent, consolidar una xarxa segura i funcional i prioritzar l’habilitació dels eixos que integren la xarxa principal. • Adequar l’oferta d’aparcaments de bicicletes en origen i destinació. Crear una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes. • Treballar per l’eficiència del sistema de bicicleta pública (Bicing). • Reduir l’accidentalitat ciclista. Millorar els punts amb més sinistralitat. • Desenvolupar mesures estructurals d’acompanyament, com ara la pacifica- ció del trànsit de la ciutat. En aquest sentit, es desenvoluparan les actuacions següents: M2.1. Xarxa per a bicicletes • Ampliar i millorar la xarxa d’itineraris de bicicleta. • Augmentar l’oferta d’aparcaments de bicicletes a la via pública. • Revisar i millorar els punts conflictius amb més sinistralitat. M2.2 Mesures de prevenció de robatoris • Promoure la creació de places d’aparcament segur de bicicletes. • Reactivar el registre i el marcatge de bicicletes i altres serveis vinculats. • Millorar la gestió de les bicicletes al dipòsit municipal. M2.3. Intermodalitat bicicleta transport públic • Fomentar la millora de l’adequació del transport públic per a l’accés de bicicletes. • Fomentar els punts de servei per a bicicletes a les estacions de transport públic. M2.4. Bicicleta pública i compartida • Millorar l’eficiència del servei de bicicletes públiques de la ciutat. • Afavorir l’ús de la bicicleta per part de col·lectius privats. M2.5. Regulació de l’ús de la bicicleta a la ciutat • Adaptar la normativa existent a la realitat de la bicicleta i altres ginys. M3 - Mobilitat en transport públic (20 actuacions) El PMU de Barcelona té com a objectiu incrementar els desplaçaments en transport públic per al 2018 en un 3,5% respecte als valors de 2011, xifra que representa passar d’una quota de repartiment modal del 39,92% al 41,31%. En etapes de viatge, seria un augment de 109.438 etapes en un dia laborable mitjà (de 3.126.796 etapes a 3.236.234). Per aconseguir aquest repte, el PMU preveu com a grans línies d’actuació: • Aconseguir la implantació de la nova xarxa ortogonal d’autobusos. • Millorar el transport públic urbà. • Millorar el transport públic interurbà. Aquest eix conté les actuacions següents: M3.1. Autobús • Implantar la nova xarxa de bus. • Millorar el servei de les línies d’autobús. • Millorar la connexió amb la resta de línies interurbanes. • Fomentar la regulació de les línies interurbanes a les estacions d’autobusos. • Revisar els recorreguts de les línies interurbanes dins la ciutat. • Impulsar les infraestructures de transport d’autobusos. • Fomentar els carrils bus-VAO d’entrada a Barcelona. • Utilitzar vehicles més sostenibles. M3.2. Metro • Estudiar l’intercanvi dels ramals de les línies L3 i L4. M3.3. Xarxa integral de transport col·lectiu i alternatiu • Fomentar la T-Mobilitat: títol únic de transport públic. • Fomentar la integració dels sistemes de transport públic, bicicleta, carsharing i aparcament fora de la calçada per a vehicles alternatius i Park&Ride. M3.4. Taxi • Disminuir els quilòmetres de circulació de taxis buits. • Fomentar l’ús de vehicles sostenibles i accessibles. • Facilitar noves tecnologies en la gestió de parades de la ciutat. M3.5. Accessibilitat • Garantir l’accessibilitat al transport públic. M3.6. Pla director d’infraestructures • Coordinar-se amb altres administracions per fer efectives les infraestructures del transport previstes a la ciutat de Barcelona o que facilitin els objectius del PMU. M3.7. Discrecional • Optimitzar l’oferta i la demanda, i l’ocu- pació del transport públic discrecional. • Fer una previsió d’espai d’encotxament i de desencotxament d’autocars en equipaments. • Ampliar la xarxa de Zona Bus i incorporar noves tecnologies per millorar la gestió i la informació als usuaris del servei Zona Bus. • Pla de mobilitat turística. M4 - DUM, Distribució urbana de mercaderies (9 actuacions) L’objectiu del PMU és millorar l’eficàcia de la distribució urbana de mercaderies a la ciutat i reduir possibles friccions amb la resta d’usos urbans. Les grans línies d’actuació del PMU són les següents: • Regulació del trànsit de vehicles pesants i comercials per les diferents zones de la ciutats, en funció tant del pes com de les dimensions del vehicle. • Reserva de places de càrrega i descàrrega fora de la calçada en aparcaments i mercats municipals. • Molls de descàrrega en locals comercials > 400 m2 . • Oferta de zones de càrrega i descàrrega al carrer. • Zones de control d’accés amb finestres horàries. • Sistemes de control horari manual o digital amb reforçament de vigilància. • Carrils multiús. • Descàrregues nocturnes silencioses. • Microplataformes de càrrega de distribució urbana de mercaderies (DUM) de darrer quilòmetre amb vehicles elèctrics. • Introducció de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), i de les smart cities per millorar-ne l’eficiència. Les actuacions d’aquest eix són les següents: M4.1. Eficiència i gestió de la DUM • Assignar operatives pròpies a cada context. • Estudiar la regulació específica zonificada de la DUM: carril C/D, finestres temporals. • Estudiar la implantació d’àrees de proximitat i de centres de distribució. • Promocionar el repartiment de la DUM amb mitjans d’impacte baix. • Analitzar la gestió de la DUM en funció de paràmetres ambientals: etiquetatge de la Generalitat. Coordinació amb l’AMB, Area Metropolitana de Barcelona. • Mesures de la DUM per a la gran distribució. M4.2. Millora de la informació disponible • Actualitzar les dades. • Millorar el seguiment i control d’indisciplina i de seguretat. M4.3. Noves tecnologies • Incorporar noves tecnologies per millorar la gestió. M5 - Mobilitat en vehicle privat i aparcament (18 actuacions) El PMU de Barcelona té com a objectiu reduir els desplaçaments en vehicle privat per al 2018 en un 21% respecte als valors del 2011, per complir amb els objectius de la Unió Europea pel que fa als paràmetres de qualitat de l’aire. Això significa passar d’una quota de repartiment modal del 26,66% al 21,06%. En etapes de viatge, representaria una reducció de 438.553 etapes en un dia laborable mitjà (de 2.088.348 etapes a 1.649.795). En vehicles, la reducció seria de 350.842. Altres factors externs derivats de l’ús del vehicle privat que es veurien afavorits per la reducció serien l’accidentalitat, el consum d’energia, la contaminació acústica o les hores perdudes per congestió. Les grans línies d’actuació del PMU en aquest eix són les següents: • Aconseguir la implantació de superilles mantenint la funcionalitat del sistema, i mantenir o fins i tot millorar el nivell de servei de trànsit actual. • Aconseguir un traspàs del vehicle privat cap a altres mitjans de transport més sostenibles, com ara el transport públic, la mobilitat a peu i la bicicleta. • Donar pas a una nova gestió de l’aparcament per aconseguir els objectius anteriors. • Garantir l’accessibilitat en vehicle privat als interiors de superilla, i en general a tota la ciutat, sempre que sigui necessari (a l’interior de les superilles només es restringeix el vehicle de pas). I, finalment, les actuacions d’aquest eix són les següents: M5.1. Xarxa bàsica de circulació • Definir i estudiar l’eficiència del sistema amb canvis de sentit. • Millorar la senyalització informativa. • Gestionar el trànsit amb criteris ambientals. • Actuar intensivament en els punts de risc d’accidents de trànsit a la ciutat. • Adaptar el disseny urbà per millorar la seguretat. M5.2. Canvi modal i augment de l’índex d’ocupació de vehicles • Fomentar el canvi modal de vehicle privat a transport públic o vehicle compartit. • Fomentar els sistemes de sharing i pooling de vehicles. • Estudiar la possibilitat de fer servir alguns carrils específics per a vehicles sostenibles i amb alta ocupació. • Millorar la informació en temps real i la possibilitat de mitjans de transport alternatiu aplicant noves tecnologies. M5.3 Vehicles sostenibles i segurs • Promoure vehicles eficients i que disminueixin les externalitats de la mobilitat en vehicle privat (soroll, contaminació, accidentalitat). Fomentar el vehicle elèctric i l’ús d’altres combustibles, com ara GLP, GNC, biogàs, H2... • Estudiar incentius per afavorir aquests vehicles dins l’àmbit municipal. • Augmentar el control del soroll i les emissions contaminants. M5.4. Gestió de l’estacionament • 5.4.1. Revisar i millorar la gestió de l’estacionament en superfície. • 5.4.2. Revisar el Pla d’aparcaments municipals al subsòl. • 5.4.3. Estudiar la possible revisió de les normes urbanístiques i adaptar la ràtio d’estacionament d’edificis a la realitat del territori. M5.5. Divulgació de la mobilitat sostenible i segura • 5.5.1. Participar en jornades de divulgació de la mobilitat sostenible i segura. M5.6. Moto • 5.6.1. Estudiar la regulació de l’estacionament en superfície de les motos. • 5.6.2. Revisar i redissenyar zones avançades per a motos (ZAM). 8.4.4. Resultats de l’escenari E-S3 del PMU de Barcelona Segons el PMU, el graf viari resultant de l’escenari ES_3 PMU (amb superilles) significa una reducció important de l’espai de circulació de vehicles, tal com es pot veure a continuació. El resultat numèric principal de la modelització de la mobilitat feta pel PMU indica que l’escenari E_S3 (escenari consensuat per al PMU 2013-2018) implica una reducció dels desplaçaments en vehicle privat del 21% respecte a la situació del 2011, de manera que es passa de 13,16 Mveh-km/ dia del 2011 a 10,40 Mveh-km/dia. Gràfic 28: Graf de simulació de la situació actual (esquerra) i de l’escenari ES_3 de superilles (dreta). Font: PMU de Barcelona 2013-2018 i BCNecologia. A l’interior de les superilles (zones de color verd) es modifiquen les capacitats i les velocitats per restringir el trànsit de pas. Segons les dades del PMU, les emissions del sector viari d’NOX l’any 2018 a tota la ciutat de Barcelona seran 1.823 tones d’NOX l’any. Aquestes emissions representen una forta reducció de les emissions actuals i tenen en compte la modernització del parc mòbil futur, però sobretot consideren la gran reducció de la circulació per la implantació del model de superilles i la reducció de la congestió i l’augment de la velocitat mitjana prevista en els models de simulació de la mobilitat utilitzats en el marc del PMU. En el document del PMU 2013-2018 aprovat inicialment no consten les dades d’emissions de PM10 en l’escenari previst amb el desplegament del PMU, però sí que es proporciona el parc circulant previst en el futur tenint en compte l’evolució tecnològica i les mesures del PMU. A partir del parc circulant, del nombre de vehicles per quilòmetre i per tipologia i la velocitat de circulació futura (37,5 km/h) s’han calculat, mitjançant l’eina COPERT, les emissions futures de PM10; s’ha conclòs que el sector viari emetrà 206 tones de PM10 l’any, un 43% menys que l’any 2013. 8.5. ESTRATÈGIA D’AUTOSUFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE BARCELONA 20152024: AJUNTAMENT DE BARCELONA Barcelona ha fet una aposta decidida per millorar la seva autosuficiència energètica. En el marc d’aquesta estratègia s’està promovent diferents accions per minimitzar el consum global d’energia final a partir de l’impuls de mesures d’estalvi i eficiència, així com per incrementar la generació d’energia mitjançant l’aprofitament de recursos locals, renovables o residuals, i apropant la generació al consum, sense oblidar els beneficis que aquest compromís aportarà a la minimització de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i a la millora de la qualitat ambiental urbana. Caminar cap a l’autosuficiència energètica implica treballar per la reducció de la importació d’energia de l’exterior, amb la qual cosa es contribueix a disminuir la dependència dels recursos d’origen fòssil, es fomenten els sectors de les energies renovables i l’eficiència energètica, i es posiciona Barcelona com a ciutat capdavantera en la implantació i l’explotació de sistemes renovables en entorn urbà. En el marc d’aquesta estratègia s’impulsen, per tant, diferents accions tant a la ciutat com en l’àmbit de l’Ajuntament adreçades a reduir el consum energètic, millorant l’eficiència energètica en edificis, equipaments, instal·lacions i vehicles, i incorporant installacions que aprofitin els recursos locals renovables o residuals disponibles per cobrir aquest consum i per reduir la importació d’energia procedent de la xarxa. La millora de l’autosuficiència de la ciutat, per tant, necessita un treball des d’una perspectiva doble. Una, adreçada a buscar l’autosuficiència dels centres consumidors, vinculada a la millora de l’eficiència energètica i la incorporació d’instal·lacions en edificis i equipaments per cobrir el seu consum, i l’altra, adreçada a l’optimització de la xarxa energètica, que diversifiqui el mix de la mateixa xarxa i augmenti la fracció d’energia procedent de fonts renovables i residuals, a fi de cobrir la demanda energètica restant de la ciutat. Per aconseguir-ho, cal plantejar la generació local a petita escala; per això, cal identificar quines són les oportunitats d’aprofitament dels recursos locals que ofereix la ciutat, siguin recursos renovables o residuals. Tot això, complementat amb una àmplia estratègia de comunicació per incidir en la conscienciació ciutadana a fi de promoure el canvi d’hàbits i introduir, així, una nova cultura energètica que permeti assolir aquests objectius. Les grans línies d’actuació que s’emmarquen en aquesta estratègia d’autosuficiència passen, doncs, per desenvolupar una estratègia de comunicació ciutadana envers l’energia, que aposti per la millora en la informació de què i com s’està consumint, el desenvolupament de normativa i la promoció d’un context fiscal favorable a l’autosuficiència energètica, la promoció de sistemes de generació, tant tèrmica com elèctrica, que aprofitin els recursos energètics renovables o residuals locals, així com la potenciació i la consolida- ció de les xarxes de distribució de calor i fred que hi ha a la ciutat, i la millora del coneixement i la implantació de noves tecnologies, tant a escala energètica com pel que fa a les TIC, i en aspectes de mobilitat i transport. El desenvolupament d’aquestes línies d’actuació es calcula que podrien arribar a significar una reducció d’emissions de contaminants locals de prop de 39 tones d’NO x/ any i de 0,6 tones de PM10/any l’any 2018. Cal apuntar, però, que en aquesta reducció no s’ha considerat el Pla de mobilitat urbana (que inicialment també s’ha incorporat en l’estratègia d’autosuficiència, en vista de l’impacte que té en termes de reducció de consum d’energia), també cal incidir que s’ha recalculat la reducció total de contaminants per a l’any 2018, ja que l’estratègia d’autosuficiència té una impacte de reducció més elevat, ja que també té un calendari d’implantació més prolongat: fins a l’any 2024. 8.6. PORT DE BARCELONA El port de Barcelona és una de les grans infraestructures vertebradores de la ciutat de Barcelona, una porta d’entrada i sortida de mercaderies i de persones que crea riquesa en el territori que l’envolta. El port, en els últims anys, s’ha involucrat en un projecte d’expansió per augmentar el seu potencial d’internacionalització, renovar-se per estar a l’avantguarda i ser un dels referents del Mediterrani. En aquest procés ha desenvolupat, també, eines per controlar i mesurar els paràmetres mediambientals en què pot tenir influència, i ha desenvolupat estratègies per minimitzar-los. Pel que fa a la qualitat de l’aire, el Port ha creat una xarxa de mesuradors dels principals contaminants, ha col·laborat en projectes d’anàlisi de la contaminació, com ara el projecte europeu APICE, i continua en la línia d’investigar noves mesures i accions per reduir les emissions de les activitats associades a l’activitat portuària. Les mesures principals que està impulsant el Port són les següents: PB1 -Potenciació del transport ferroviari de mercaderies Descripció El transport ferroviari de mercaderies és un mitjà més econòmic i sostenible que el transport terrestre amb camions. Promoure i facilitar el desviament de les cadenes logístiques cap a mitjans de transport més sostenibles és una línia d’acció estratègica del Port de Barcelona. El desenvolupament de la xarxa ferroviària del port no té sentit per si sol, sinó que s’ha de coordinar amb actuacions externes a l’àrea portuària i buscar la connexió i la compatibilitat amb les xarxes ferroviàries del port i l’exterior, de manera que les actuacions que es desenvolupin han de disposar dels acords necessaris amb els gestors i titulars de la xarxa exterior, tant de la Generalitat com de l’administració de l’Estat i de les administracions locals. D’aquesta manera, la quota de transport ferroviari ha anat guanyant quota de mercat respecte al transport per carretera, i ha passat de l’1,7% el 2008 al 6,1% el 2011. A més, el 2013, es va signar el Protocol de col·laboració per a l’impuls i la consecució del nou accés ferroviari al port de Barcelona per part del Ministeri de Foment, el Departament de Territori i Sostenibilitat, Ports de l’Estat, el Port de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ADIF, per a l’adequació dels accessos ferroviaris de mercaderies a l’ampliació sud del port de Barcelona mitjançant l’ample de via europeu. Les principals actuacions que s’estan duent a terme són les següents: • Ampliació i millora de l’actual xarxa ferroviària interna del port d’ample mètric ibèric i ample UIC, i dels seus accessos. • Connexió provisional de la terminal Prat a la xarxa ferroviària portuària. • Construcció del nou accés sud i de les terminals intermodals d’ample UIC i ibèric a la zona d’ampliació del port. • Potenciació de la utilització de la xarxa ferroviària actual mitjançant l’establiment de més serveis directes, regulars i freqüents als corredors peninsulars i europeus. • Atracció de nous operadors ferroviaris i intermodals per incrementar l’oferta de serveis del port de Barcelona. • Promoció de la creació d’una autoritat ferroportuària per a la gestió de les infraestructures i serveis ferroviaris amb origen o destí al port de Barcelona. • Establiment d’un grup de pressió amb al- tres entitats i institucions davant la Unió Europea i el Ministeri de Foment per al desenvolupament del sector ferroviari i ferroportuari. PB2 - Gasificació de les activitats portuàries Descripció L’objectiu de l’actuació és fomentar l’ús de combustibles alternatius, fonamentalment el gas natural liquat i comprimit, per aconseguir una reducció d’emissions contaminants i un estalvi de combustible en les activitats portuàries i a l’entorn del port de Barcelona i millorar, així, la qualitat de l’aire dels voltants, incrementar la competitivitat del sector logístic i del transport, i consolidar el port de Barcelona com a hub del sud d’Europa, tant en l’àmbit de la mobilitat marítima com en el de la mobilitat terrestre induïda pel port. A principis de l’any 2014 el Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ha promogut que l’Autoritat Portuària de Barcelona i Gas Natural Fenosa signin un conveni de col·laboració per fomentar l’ús de combustibles alternatius basats en el gas natural i contribuir, així, a la millora de la qualitat de l’aire a l’entorn portuari que redundarà en el benefici conjunt de la societat, els ciutadans, les empreses i les institucions a través d‘una opció energètica d’acord amb les noves directrius de la Unió Europea. També s’establiran un seguit de contactes i relacions entre la Direcció General de Qualitat Ambiental i l’Autoritat Portuària de Barcelona amb empreses operadores de gas natural, per impulsar i promoure les inversions necessàries per gasificar estacions de servei per al subministrament de camions, així com les inversions a la terminal d’Enagás que permetran a les gavarres —embarcacions que serveixen combustible— subministrar gas natural liquat (GNL) a la resta de vaixells. Les actuacions principals que s’estan duent a terme són les següents: • Signatura d’un conveni de col·laboració, a instàncies del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Ajuntament de Barcelona, entre l’Autoritat Portuària de Barcelona i Gas Natural Fenosa per fomentar l’ús de combustibles alternatius basats en el gas natural. • Construcció d’una estació de gas natural comprimit a l’espai portuari. • Construcció d’una estació de subministrament de gas natural liquat (GNL) per a camions al port. • Projecte amb Gas Natural Fenosa per incorporar motors auxiliars de GNL en ferris. • Adaptació d’una part de la terminal d’Enagás per poder subministrar GNL a petites embarcacions. • Projecte pilot sobre l’adaptació de les embarcacions dels operadors de bunkering per subministrar GNL a grans vaixells com si fos una benzinera flotant. Amb aquestes mesures, l’Autoritat Portuària preveu una penetració incipient del GNL als vaixells, la transformació d’una de les vuit unitats dels vaixells auxiliars a GNL, un augment del transport terrestre propulsat amb GNL i la penetració del GNL en les staddle carriers del 30%. PB3 - Ambientalització dels vaixells Descripció El transport marítim és una activitat inherentment internacional i, per tant, l’ambientalització de les flotes de vaixells s’ha de dur a terme de manera coordinada per assolir la reducció d’emissions desitjada i garantir l’impacte més lleu possible en el medi. En aquesta línia hi ha diverses regulacions i directives, de les quals destaquen les següents: • Estratègia europea per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle dels vaixells. • Estratègia europea “Clean power for transport” per fomentar combustibles alternatius. • Regulacions internacionals sobre emissions de vaixells. Conveni Marpol, annex VI. Els controls de reducció d’NOX que estableix l’annex VI s’apliquen als motors dièsel marítims instal·lats de potència superior a 130 kW. S’exigeixen diferents nivells de control (tiers) segons la data de construcció i la velocitat del motor. Gràfic 29: Límits d’emissions d’NOX establerts en el conveni Marpol, annex VI. Font: *Els controls de nivell III s’apliquen únicament als vaixells específics durant l’operació a les àrees de control d’emissions (ECA per les sigles en anglès). Font: Organització Marítima Internacional i Port de Barcelona. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 48 PB4 - Ambientalització de la maquinària Descripció La maquinària de les diverses terminals té un impacte en la qualitat de l’aire molt inferior que l’activitat dels vaixells, però malgrat això el Port de Barcelona té la voluntat de millorar-ne l’eficiència i reduir les emissions que se’n deriven. Així, es preveu la renovació parcial de la flota a l’etapa IIb/ IV fins al 2018. També s’està estudiant solucions amb propulsió de GNL en les grues straddle carriers i, segons les previsions de l’Autoritat Portuària, l’any 2018 s’espera assolir que un 30% de grues funcionin amb aquest combustible, més respectuós amb la qualitat de l’aire. A banda de les grans actuacions esmentades, el Port també preveu una renovació dels vehicles de transport terrestre amb tecnologies més netes, com ara l’Euro VI, i nous accessos viaris a la zona sud que facilitin i millorin el flux de vehicles. També està previst un sistema de bonificació ambiental per premiar els vaixells amb menys impacte ambiental. A partir de les actuacions previstes i de l’escenari tendencial de creixement de l’activitat portuària, el Port de Barcelona ha facilitat l’estimació de l’escenari tendencial per a l’any 2018 sense mesures i amb mesures, i ha considerat l’impacte de les diverses actuacions en les emissions per cada sector. Segons aquestes dades, es pot afirmar que les emissions derivades de l’activitat portuària, després d’aplicar les mesures d’actuació, podrien ser de 6.420,6 tones d’NOX i 526,2 tones de PM10 l’any 2018. Gràfic 30: Introducció dels límits de contingut de sofre en els combustibles utilitzats a les zones ECA i a escala global. Font: Organització Marítima Internacional i Port de Barcelona. Taula 8: Pronòstic del nombre de cicles LTO i emissions anuals d’NOX de trànsit aeri de l’aeroport de Barcelona en el període 2014-2018 (pronòstic fet el març del 2014). Font: Barcelona Regional (any 2013) i Port de Barcelona (escenaris 2018). Emissions 2013 Emissions del 2018 sense mesures Emissions del 2018 amb mesures Total 5.545,8 6.816,8 6.420,6 Vaixells 5.133,9 6.300,9 5.985,8 Vaixells auxiliars 216,9 266,2 243,3 Transport terrestre 114,4 143,1 126,0 Maquinària auxiliar 80,6 106,6 74,6 Taula 9: Emissions de PM10 del port de Barcelona segons l’operativa (t/any). Font: Barcelona Regional (any 2013) i Port de Barcelona (escenaris 2018). Emissions 2013 Emissions del 2018 sense mesures Emissions del 2018 amb mesures Total 506,7 620,0 526,2 Vaixells 490,8 601,4 511,2 Vaixells auxiliars 5,1 5,1 4,3 Transport terrestre 5,6 7,0 6,2 Maquinària auxiliar 5,1 6,6 4,6 PB4 - Ambientalització de la maquinària Descripció La maquinària de les diverses terminals té un impacte en la qualitat de l’aire molt inferior que l’activitat dels vaixells, però malgrat això el Port de Barcelona té la voluntat de millorar-ne l’eficiència i reduir les emissions que se’n deriven. Així, es preveu la renovació parcial de la flota a l’etapa IIb/ IV fins al 2018. També s’està estudiant solucions amb propulsió de GNL en les grues straddle carriers i, segons les previsions de l’Autoritat Portuària, l’any 2018 s’espera assolir que un 30% de grues funcionin amb aquest combustible, més respectuós amb la qualitat de l’aire. A banda de les grans actuacions esmentades, el Port també preveu una renovació dels vehicles de transport terrestre amb tecnologies més netes, com ara l’Euro VI, i nous accessos viaris a la zona sud que facilitin i millorin el flux de vehicles. També està previst un sistema de bonificació ambiental per premiar els vaixells amb menys impacte ambiental. A partir de les actuacions previstes i de l’escenari tendencial de creixement de l’activitat portuària, el Port de Barcelona ha facilitat l’estimació de l’escenari tendencial per a l’any 2018 sense mesures i amb mesures, i ha considerat l’impacte de les diverses actuacions en les emissions per cada sector. Segons aquestes dades, es pot afirmar que les emissions derivades de l’activitat portuària, després d’aplicar les mesures d’actuació, podrien ser de 6.420,6 tones d’NOX i 526,2 tones de PM10 l’any 2018. Gràfic 30: Introducció dels límits de contingut de sofre en els combustibles utilitzats a les zones ECA i a escala global. Font: Organització Marítima Internacional i Port de Barcelona. Taula 8: Pronòstic del nombre de cicles LTO i emissions anuals d’NOX de trànsit aeri de l’aeroport de Barcelona en el període 2014-2018 (pronòstic fet el març del 2014). Font: Barcelona Regional (any 2013) i Port de Barcelona (escenaris 2018). Emissions 2013 Emissions del 2018 sense mesures Emissions del 2018 amb mesures Total 5.545,8 6.816,8 6.420,6 Vaixells 5.133,9 6.300,9 5.985,8 Vaixells auxiliars 216,9 266,2 243,3 Transport terrestre 114,4 143,1 126,0 Maquinària auxiliar 80,6 106,6 74,6 Taula 9: Emissions de PM10 del port de Barcelona segons l’operativa (t/any). Font: Barcelona Regional (any 2013) i Port de Barcelona (escenaris 2018). Emissions 2013 Emissions del 2018 sense mesures Emissions del 2018 amb mesures Total 506,7 620,0 526,2 Vaixells 490,8 601,4 511,2 Vaixells auxiliars 5,1 5,1 4,3 Transport terrestre 5,6 7,0 6,2 Maquinària auxiliar 5,1 6,6 4,6 PMQAB 49 L’aeroport de Barcelona, tot i que es troba fora del terme municipal de Barcelona i que té un baix impacte en la immissió a les estacions de mesura d’NO2 i PM10 de Barcelona, tal com queda palès en la modelització de l’any 2013, és una instal·lació que té un rol important en l’activitat econòmica i de transport per a la ciutat de Barcelona. Per això, s’ha considerat oportú incorporar-lo en aquest document estratègic i considerar les mesures i previsions de futur que AENA preveu que s’hi executin en els propers anys. En el model d’immissions de la ciutat de Barcelona del 2013 es va incloure l’aeroport de Barcelona amb les dades facilitades per AENA, tenint en compte les emissions pròpies dels avions dins del cicle LTO, les emissions de les unitats auxiliars de potència, dels equips de terra i de les emissions de les instal·lacions, de les quals resulten unes emissions anuals de 1.561,1 tones d’NOX i 12,37 tones de PM10. AENA, com a gestora de l’aeroport de Barcelona, fa anys que treballa en la millora de la sostenibilitat de l’aeroport, tal com demostra el sistema de gestió ambiental que ha implantat i certificat d’acord amb la norma UNE-EN-ISO-14001, i també les mesures i actuacions descrites en els informes ambientals de l’aeroport de Barcelona - El Prat. L’any 2008, en compliment dels decrets 226/2006 i 152/2007, l’aeroport de Barcelona - El Prat va entregar a la Generalitat de Catalunya el Programa d’actuació per a la reducció de les emissions de diòxid de nitrogen i partícules PM10. El programa es basava en tres grans línies d’actuació: AB1 - Optimització de l’operativa d’aeronaus a terra AB2 - Substitució d’equips de servei de terra (GSE) que utilitzin motors dièsel per equips amb motors elèctrics Gràfic 31: Portada del document d’informació ambiental de l’aeroport de Barcelona - El Prat, 2012. Font: AENA. 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Cicles LTO 138.250 138.643 141.551 144.351 147.401 150.701 Emissions d’NOX (t/any) 1.494,8 1.499,04 1.530,43 1.560,73 1.593,70 1.629,45 Taula 10: Pronòstic del nombre de cicles LTO i emissions anuals d’NOX de trànsit aeri de l’aeroport de Barcelona en el període 2014-2018 (pronòstic fet el març del 2014). Font: AENA. AB3 - Optimització de la utilització de les unitats auxiliars de potència de les aeronaus (APU) El 23 de setembre de 2014 es va aprovar el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, que incorporava dues noves mesures: AB4 - Pla de millora de la mobilitat de persones per accedir a l’aeroport AB5 - Reducció de les emissions dels focus fixos de contaminació atmosfèrica AENA ja ha informat que ha iniciat les actuacions per a la implantació de les noves mesures indicades, i també ha continuat amb la implantació de les tres mesures restants vigents. Per calcular l’estimació de la qualitat de l’aire de Barcelona per a l’any 2018, AENA ha facilitat les dades de pronòstic de trànsit aeri futur i les estimacions de l’evolució de les emissions d’NOX 20142018, i s’ha tingut en compte el pronòstic que es va fer el març del 2014. Per calcular les emissions de PM10 s’ha formulat una hipòtesi conservadora i s’ha estimat que la ràtio d’emissió per partícules es mantindrà constant en els propers anys. Així, tenint en compte que l’any 2013 es van emetre 9,96 tones de PM10, es calcula que l’any 2018 s’emetran 10,85 tones de PM10 a causa de l’augment del trànsit aeri previst. Pel que fa a les emissions d’NOX i PM10 de la resta de sectors (emissions GSE, APU i focus puntuals), també s’ha utilitzat la mateixa hipòtesi conservadora de mantenir les emissions constants a l’any 2013, 66,37 tones d’NOX i 2,41 tones de PM10. Així, les emissions totals de l’aeroport previstes per a l’any 2018, tenint en compte els càlculs apuntats, es preveu que siguin 1.695,8 tones d’NOX i 13,3 tones de PM10. 8.7. AEROPORT DE BARCELONA L’aeroport de Barcelona, tot i que es troba fora del terme municipal de Barcelona i que té un baix impacte en la immissió a les estacions de mesura d’NO2 i PM10 de Barcelona, tal com queda palès en la modelització de l’any 2013, és una instal·lació que té un rol important en l’activitat econòmica i de transport per a la ciutat de Barcelona. Per això, s’ha considerat oportú incorporar-lo en aquest document estratègic i considerar les mesures i previsions de futur que AENA preveu que s’hi executin en els propers anys. En el model d’immissions de la ciutat de Barcelona del 2013 es va incloure l’aeroport de Barcelona amb les dades facilitades per AENA, tenint en compte les emissions pròpies dels avions dins del cicle LTO, les emissions de les unitats auxiliars de potència, dels equips de terra i de les emissions de les instal·lacions, de les quals resulten unes emissions anuals de 1.561,1 tones d’NOX i 12,37 tones de PM10. AENA, com a gestora de l’aeroport de Barcelona, fa anys que treballa en la millora de la sostenibilitat de l’aeroport, tal com demostra el sistema de gestió ambiental que ha implantat i certificat d’acord amb la norma UNE-EN-ISO-14001, i també les mesures i actuacions descrites en els informes ambientals de l’aeroport de Barcelona - El Prat. L’any 2008, en compliment dels decrets 226/2006 i 152/2007, l’aeroport de Barcelona - El Prat va entregar a la Generalitat de Catalunya el Programa d’actuació per a la reducció de les emissions de diòxid de nitrogen i partícules PM10. El programa es basava en tres grans línies d’actuació: AB1 - Optimització de l’operativa d’aeronaus a terra AB2 - Substitució d’equips de servei de terra (GSE) que utilitzin motors dièsel per equips amb motors elèctrics Gràfic 31: Portada del document d’informació ambiental de l’aeroport de Barcelona - El Prat, 2012. Font: AENA. 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Cicles LTO 138.250 138.643 141.551 144.351 147.401 150.701 Emissions d’NOX (t/any) 1.494,8 1.499,04 1.530,43 1.560,73 1.593,70 1.629,45 Taula 10: Pronòstic del nombre de cicles LTO i emissions anuals d’NOX de trànsit aeri de l’aeroport de Barcelona en el període 2014-2018 (pronòstic fet el març del 2014). Font: AENA. AB3 - Optimització de la utilització de les unitats auxiliars de potència de les aeronaus (APU) El 23 de setembre de 2014 es va aprovar el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, que incorporava dues noves mesures: AB4 - Pla de millora de la mobilitat de persones per accedir a l’aeroport AB5 - Reducció de les emissions dels focus fixos de contaminació atmosfèrica AENA ja ha informat que ha iniciat les actuacions per a la implantació de les noves mesures indicades, i també ha continuat amb la implantació de les tres mesures restants vigents. Per calcular l’estimació de la qualitat de l’aire de Barcelona per a l’any 2018, AENA ha facilitat les dades de pronòstic de trànsit aeri futur i les estimacions de l’evolució de les emissions d’NOX 20142018, i s’ha tingut en compte el pronòstic que es va fer el març del 2014. Per calcular les emissions de PM10 s’ha formulat una hipòtesi conservadora i s’ha estimat que la ràtio d’emissió per partícules es mantindrà constant en els propers anys. Així, tenint en compte que l’any 2013 es van emetre 9,96 tones de PM10, es calcula que l’any 2018 s’emetran 10,85 tones de PM10 a causa de l’augment del trànsit aeri previst. Pel que fa a les emissions d’NOX i PM10 de la resta de sectors (emissions GSE, APU i focus puntuals), també s’ha utilitzat la mateixa hipòtesi conservadora de mantenir les emissions constants a l’any 2013, 66,37 tones d’NOX i 2,41 tones de PM10. Així, les emissions totals de l’aeroport previstes per a l’any 2018, tenint en compte els càlculs apuntats, es preveu que siguin 1.695,8 tones d’NOX i 13,3 tones de PM10. 8.7. AEROPORT DE BARCELONA 9. ESCENARI TENDENCIAL: 2018-T Per dissenyar l’escenari tendencial 20152018 s’ha partit de les estimacions dels escenaris tendencials dels plans i programes considerats en aquest treball. A més, també s’han tingut en compte estimacions d’altres entitats que tenen repercussió a la ciutat de Barcelona, així com estimacions pròpies. A continuació es detalla un resum de les consideracions principals per a cada sector de la ciutat de Barcelona: Trànsit viari S’adopta l’escenari tendencial de circulació del PMU 2013-2018 de l’Ajuntament de Barcelona, en el qual s’estima que la circulació disminuirà un 16,3% respecte a la circula- ció de l’any 2011. Tenint en compte l’evolució tecnològica i la reducció d’emissions derivada de la disminució de la congestió, s’obtenen unes emissions totals de 2.197 tones d’NOX i 247 tones de PM10 a l’escenari tendencial 2018. Sector industrial El sector industrial es pot dividir en dos grans blocs: les emissions de focus puntuals i les emissions de focus difusos deriva- des del consum de combustibles fòssils. En el cas de les emissions de focus puntuals, s’ha formulat una hipòtesi conservadora i s’han mantingut les emissions de l’any 2013, ja que no es pot calcular si hi haurà indústries noves a la zona d’estudi o si les que hi ha actualment disminuiran les seves emissions gràcies a la utilització de noves tècniques per a la millora de l’eficiència o la reducció d’emissions contaminants. Per calcular les emissions derivades del consum de combustibles fòssils en les indústries, s’ha dut a terme un pronòstic de l’evolució del consum a partir dels valors històrics, i s’ha obtingut una reducció del 3% del consum de gas natural i GLP l’any 2018 respecte a l’any 2013. Amb aquestes hipòtesis s’obtenen unes emissions totals de 1.755 tones d’NOX i 94,63 tones de PM10 a l’escenari 2018 tendencial. Sector domèstic Les emissions del sector domèstic provenen majoritàriament del consum de gas natural i GLP a les llars del municipi de Barcelona. Partint dels consums històrics s’ha dut a terme un pronòstic de futur fins a l’any 2018 per calcular les emissions a la ciutat. Els resultats del pronòstic revelen un augment del consum de gas natural de +178 GWh anuals i una reducció de -45 GWh anuals de GLP respecte a l’any 2013. Amb aquestes xifres de consum s’obtenen unes emissions de 433,6 tones d’NOX i 6,27 tones de PM10 l’any. Sector terciari Les emissions del sector terciari, igual que en el sector domèstic, provenen majoritàriament del consum de gas natural i GLP. Si es fa un pronòstic dels consums l’any 2018, partint dels històrics, s’obté un augment del consum de gas natural de +58 GWh anuals i una reducció del consum de GLP de -0,3 GWh. A partir d’aquestes dades es calculen les emissions totals de la ciutat d’NOX i PM10, de les quals s’obtenen unes emissions de 273,5 tones d’NO i 1,83 tones de PM X10. Emissions fugitives, extractives i formigoneres Les emissions fugitives, extractives i formigoneres depenen en gran mesura de l’activitat econòmica i de les mesures que s’apliquen en les indústries per a la reducció d’aquestes emissions. L’evolució d’aquestes emissions s’ha considerat constant a l’any 2013, durant el qual s’han registrat 5,31 tones de PM10 d’emissions fugitives i 2,36 tones de PM10 derivades de les activitats extractives i formigoneres. Emissions biogèniques i naturals Les emissions biogèniques i naturals a la ciutat de Barcelona tenen un pes molt poc rellevant en les emissions totals d’NOX i PM10. Així mateix, tampoc no es preveu un augment prou significatiu de les activitats biogèniques perquè pugui fer augmentar aquesta proporció a nivells gaire significatius; per tant, s’ha considerat adequat mantenir constants les emissions totals calculades per a l’any 2013, que van ser de 1,8 tones d’NO anuals. Port de Barcelona El Port de Barcelona, tal com s’ha comentat en l’apartat 8.6, ha facilitat les dades del seu pronòstic de l’augment de l’activitat que preveu per a l’any 2018 i també de les emissions que això suposaria en un escenari tendencial sense mesures. Les emissions totals de totes les activitats a l’àrea portuària representarien 6.817 tones d’NO i 620 tones de PM X10. Emissions de municipis propers Per elaborar l’inventari dels municipis del voltant de Barcelona ciutat, inclosos en l’inventari d’emissions i en el model de dispersió de contaminants, s’han utilitzat les mateixes hipòtesis de futur que les aplicades a la ciutat de Barcelona, tenint en compte els mateixos comportaments de reducció o augment del consum de gas natural i GLP, i la mateixa tendència en els patrons de circulació. Pel que fa a les emissions de l’aeroport de Barcelona, s’ha fet servir l’escenari de futur facilitat per AENA i que es pot consultar en l’apartat 8.7. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 52 10. ESCENARI D’ACTUACIÓ: 2018-A Taula 11: Reduccions considerades a l’escenari d’actuació. Escenari A. Font: Barcelona Regional, d’acord amb diferents plans i actuacions de diversos organismes competents que s’han consultat. A partir de l’escenari tendencial detallat en l’apartat anterior i de l’anàlisi de tots els plans i programes que poden afectar la qualitat de l’aire de la ciutat de Barcelona s’ha construït l’escenari d’actuació per a l’any 2018. Els plans i projectes incorporats a l’escenari 2018-A són els següents: • El Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018. • L’estratègia d’autosuficiència energètica de Barcelona 2015-2024. • Les mesures de qualitat de l’aire del port de Barcelona. Les reduccions estimades d’emissions d’aquests plans al 2018-A són les següents: De tots aquests plans i programes, s’han recollit les estimacions realitzades pels mateixos redactors i s’han incorporat per obtenir l’escenari d’actuació per a l’any 2018-A. En les pàgines següents es presenta l’evolució de les emissions de l’any 2008 al 2013, l’escenari tendencial del 2014 al 2018 i l’escenari d’actuació per a l’any 2018. De l’anàlisi dels valors totals obtinguts es desprèn que, entre l’any 2008 i 2013, hi ha hagut una reducció del 15% i es preveu una reducció del 25% des del 2008 fins al 2018, fins a arribar a 10.669,0 tones d’NOX anuals. Aquesta reducció prevista està vinculada sobretot a la gran reducció del sector viari. En el cas de les PM10, la reducció del 2013 respecte a l’any 2008 ha estat del 16% i es preveu una reducció del 2018 respecte a l’any 2008 del 28%, fins a assolir unes emissions totals de 842,03 t/any. El sector viari també és l’àmbit que registra reduccions més elevades en valors absoluts de PM10. També es presenten els mapes d’emissions, d’NOX i PM10 de l’any 2018 amb les mesures incorporades. Reduccions considerades a l’escenari d’actuació 2018-A Reducció d’NOX al 2018-A Reducció de PM10 al 2018-A Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018 374 t 41 t Estratègia d’autosuficiència energètica de Barcelona 2015-2024 (fins al 2018) 39 t 0,6 t Mesures de qualitat de l’aire del port de Barcelona 396 t 94 t Total 809 t 135,6 t 10. ESCENARI D’ACTUACIÓ: 2018-A Taula 11: Reduccions considerades a l’escenari d’actuació. Escenari A. Font: Barcelona Regional, d’acord amb diferents plans i actuacions de diversos organismes competents que s’han consultat. A partir de l’escenari tendencial detallat en l’apartat anterior i de l’anàlisi de tots els plans i programes que poden afectar la qualitat de l’aire de la ciutat de Barcelona s’ha construït l’escenari d’actuació per a l’any 2018. Els plans i projectes incorporats a l’escenari 2018-A són els següents: • El Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018. • L’estratègia d’autosuficiència energètica de Barcelona 2015-2024. • Les mesures de qualitat de l’aire del port de Barcelona. Les reduccions estimades d’emissions d’aquests plans al 2018-A són les següents: De tots aquests plans i programes, s’han recollit les estimacions realitzades pels mateixos redactors i s’han incorporat per obtenir l’escenari d’actuació per a l’any 2018-A. En les pàgines següents es presenta l’evolució de les emissions de l’any 2008 al 2013, l’escenari tendencial del 2014 al 2018 i l’escenari d’actuació per a l’any 2018. De l’anàlisi dels valors totals obtinguts es desprèn que, entre l’any 2008 i 2013, hi ha hagut una reducció del 15% i es preveu una reducció del 25% des del 2008 fins al 2018, fins a arribar a 10.669,0 tones d’NOX anuals. Aquesta reducció prevista està vinculada sobretot a la gran reducció del sector viari. En el cas de les PM10, la reducció del 2013 respecte a l’any 2008 ha estat del 16% i es preveu una reducció del 2018 respecte a l’any 2008 del 28%, fins a assolir unes emissions totals de 842,03 t/any. El sector viari també és l’àmbit que registra reduccions més elevades en valors absoluts de PM10. També es presenten els mapes d’emissions, d’NOX i PM10 de l’any 2018 amb les mesures incorporades. Reduccions considerades a l’escenari d’actuació 2018-A Reducció d’NOX al 2018-A Reducció de PM10 al 2018-A Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018 374 t 41 t Estratègia d’autosuficiència energètica de Barcelona 2015-2024 (fins al 2018) 39 t 0,6 t Mesures de qualitat de l’aire del port de Barcelona 396 t 94 t Total 809 t 135,6 t PMQAB Taula 12: Evolució de les emissions d’NOX a Barcelona ciutat, 2008-2013. Escenari tendencial (T) 2014-2018 i escenari d’actuació (A) 2018. Emissions d'NOX (t/any) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 T 2015 T 2016 T 2017 T 2018 T 2018 A Trànsit viari 5.389,5 4.768,7 4.794,5 4.332,3 4.210,6 4.021,8 3.621,1 3.238,3 2.873,3 2.526,2 2.197,0 1.804,3 Sector domèstic 682,4 722,7 500,5 398,2 416,3 413,3 424,9 430,9 431,8 432,7 433,6 421,0 Sector terciari 275,7 281,4 310,9 246,2 258,9 258,3 253,2 254,3 261,6 267,8 273,5 268,1 Sector industrial difús 536,0 536,8 641,2 687,9 675,2 673,7 642,1 648,5 654,6 656,6 655,7 653,9 Grans focus industrials 986,2 1.690,1 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 Port de Barcelona 6.303,9 5.698,2 5.906,4 5.786,2 5.666,0 5.545,8 5.800,0 6.054,2 6.308,4 6.562,5 6.816,7 6.420,6 Agricultura (d'NO) 0,035 0,031 0,036 0,034 0,037 0,037 0,037 0,037 0,037 0,037 0,037 0,037 Emissions naturals (d'NO) 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 Total 14.175,4 13.699,7 13.254,6 12.551,9 12.328,1 12.014,0 11.842,4 11.727,3 11.630,9 11.547,0 11.477,7 10.669,0 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A tn/any Em issionsnaturals [de N O ] Agricultura [de N O] Port de Barcelona Sector terciari Sector dom èstic Gransfocus industrials Sector industrial difús Trànsit viari Font: Barcelona Regional. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 54 Taula 13: Evolució de les emissions de PM10 a Barcelona ciutat, 2008-2013. Escenari tendencial (T) 2014-2018 i escenari d’actuació (A) 2018. Font: Barcelona Regional. Emissions PM10 (t/any) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 T 2015 T 2016 T 2017 T 2018 T 2018 A Trànsit viari 492,18 439,89 437,38 393,19 379,66 360,63 335,72 311,90 289,18 267,54 247,00 205,54 Sector domèstic 7,57 7,85 8,46 6,93 7,02 6,79 6,68 6,56 6,46 6,37 6,27 6,15 Sector terciari 2,13 2,11 2,11 1,68 1,76 1,74 1,71 1,71 1,76 1,80 1,83 1,80 Sector industrial difús 4,00 3,95 4,17 4,43 4,34 4,32 4,12 4,16 4,20 4,21 4,21 4,21 Grans focus industrials 123,62 165,44 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 Port de Barcelona 525,88 462,14 483,28 490,74 498,21 505,68 528,55 551,42 574,29 597,16 620,03 526,25 Emissions fugitives 6,48 5,43 5,63 5,60 5,29 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 Extractives i formigoneres 7,80 5,61 3,65 3,12 2,26 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 Total 1.169,66 1.092,42 1.035,11 996,12 988,97 977,26 974,88 973,85 973,98 975,17 977,43 842,03 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A tn/any Extractives i form igoneres Em issions fugitives Port de Barcelona Sector terciari Sector dom èstic Gransfocus industrials Sector industrial difús Trànsit viari Taula 13: Evolució de les emissions de PM10 a Barcelona ciutat, 2008-2013. Escenari tendencial (T) 2014-2018 i escenari d’actuació (A) 2018. Font: Barcelona Regional. Emissions PM10 (t/any) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 T 2015 T 2016 T 2017 T 2018 T 2018 A Trànsit viari 492,18 439,89 437,38 393,19 379,66 360,63 335,72 311,90 289,18 267,54 247,00 205,54 Sector domèstic 7,57 7,85 8,46 6,93 7,02 6,79 6,68 6,56 6,46 6,37 6,27 6,15 Sector terciari 2,13 2,11 2,11 1,68 1,76 1,74 1,71 1,71 1,76 1,80 1,83 1,80 Sector industrial difús 4,00 3,95 4,17 4,43 4,34 4,32 4,12 4,16 4,20 4,21 4,21 4,21 Grans focus industrials 123,62 165,44 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 90,43 Port de Barcelona 525,88 462,14 483,28 490,74 498,21 505,68 528,55 551,42 574,29 597,16 620,03 526,25 Emissions fugitives 6,48 5,43 5,63 5,60 5,29 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 5,31 Extractives i formigoneres 7,80 5,61 3,65 3,12 2,26 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 2,36 Total 1.169,66 1.092,42 1.035,11 996,12 988,97 977,26 974,88 973,85 973,98 975,17 977,43 842,03 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014-T 2015-T 2016-T 2017-T 2018-T 2018-A tn/any Extractives i form igoneres Em issions fugitives Port de Barcelona Sector terciari Sector dom èstic Gransfocus industrials Sector industrial difús Trànsit viari PMQAB 10.1. RESULTATS DEL MODEL D’IMMISSIÓ: ESCENARI 2018-A A l’inventari d’emissions de l’escenari tendencial l’any 2018 s’incorporen les mesures implantades en els diversos plans i programes que ja s’han explicat i es realitza la modelització de la immissió de l’escenari d’actuació per a l’any 2018 (escenari A). En l’annex 13.1 es detallen les consideracions adoptades per calcular els valors d’immissió de l’any 2018. A continuació es comparen els resultats de la mitjana anual d’NO2 i PM10 a les estacions de mesura de la XVPCA, tant en la modelització de l’escenari A el 2018 com en les dades reals de les estacions el 2013. Taula 14: Comparativa de la immissió mitjana anual d’NO2 l’any 2013 i a l’escenari d’actuació (escenari A) el 2018 a diverses estacions de la XVPCA. NO2 XVPCA 2013 (µg/m3) Model 2018 Escenari A (µg/m3) Reducció de la concentració (µg/m3) Reducció de la concentració (%) Mitjana 40 28 12 30% Vall d'Hebron 27 20 7 27% Palau Reial 32 21 11 36% Sants 33 25 8 26% La Ciutadella 35 25 10 28% El Poblenou 40 25 15 38% Gràcia 54 38 16 30% L'Eixample 56 43 13 23% Font: Barcelona Regional. Gràfic 32: Mitjana anual d’NO2 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i el 2018 segons l’escenari d’actuació. NO2 XVPCA 2013 NO2 ESCENARI 2018-A 35 25 56 43 54 38 32 21 40 25 33 25 27 20 Els resultats obtinguts revelen que, pel que fa al contaminant NO2, amb l’escenari tendencial previst i les actuacions projectades, es complirien els límits europeus a totes les estacions menys a l’estació de l’Eixample, on se superaria amb un valor de 43 µg/m3 en la mitjana anual. En aquest escenari d’actuació es registrarien reduccions mitjanes del 30%, en estacions amb més o menys impacte de les mesures, segons la configuració del model de superilles implantat. En el cas de l’estació de l’Eixample no hi ha una reducció de la circulació a les vies properes i, per tant, no es veu beneficiada directament per aquesta mesura (com es pot comprovar en l’annex 13.2). D’altra banda, en el cas de les PM10, totes les estacions de mesura registrarien nivells per sota dels 40 µg/m3, i obtindrien una mitjana de 19 µg/m3 i una reducció global de les immissions del 21%. CIU TA D ELLA EIXA M PLE G RÀ CIA PALAU REIAL POBLEN OU SA N TS V A LL H EBRO N Font: Barcelona Regional. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula 15: Comparativa de la immissió mitjana anual de PM10 l’any 2013 i en l’escenari Gràfic 33: Mitjana anual de PM10 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i el 2018 segons d’actuació (escenari A) el 2018 a diverses estacions de la XVPCA. l’escenari d’actuació. PM 10 XVPCA PM 10 ESCENARI 2018-A l’escenari d’actuació (escenari A) el 2018 a diverses estacions de la XVPCA PM10 XVPCA (..g/m3) Model 2018 Reducció Escenari A+ (µg/m3) de la concentra ció (µg/m3) Reducció de la concentració (%) Mitjana 24 20 5 21% Vall d'Hebron IES Goya Zona Universitària Palau Reial Port Vell El Poblenou SantsGràciaL'EixamplePlaça de la Universitat Font: Barcelona Regional Font: Barcelona Regional. 19 3 16% 20 4 20% 20 3 15% 23 6 26% 24 6 25% 25 3 12% 25 3 12% 16 17 16 22 18 22 20 17 27 20 22 20 19 25 24 25 27 23 20 26 26 216 16 17 17 18 22 22 22 20 0 6 23% EIXA M PLE G R A CIA IES G O YA PALAU PLA ÇAPOBLEN OU PO RT SA N TS V A LL ZO N A REIA L U N IV ERSITA T V ELL H EBRO N U N IV ER SITA RIA 27 5 19% Font: Barcelona Regional. 27 7 26% 11. ESCENARI D’ACTUACIÓ ADDICIONAL: 2018-A+ Tal com s’ha comentat anteriorment, un dels objectius d’aquest document és avaluar els avenços que es poden aconseguir pel que fa als nivells d’immissió d’NO2 i PM10 fins al 2018, considerant l’aplicació dels plans i les mesures que s’han previst executar en els propers anys. A més, aquest document també té com a objectiu determinar la suficiència d’aquestes actuacions pel que fa al compliment de la normativa europea relativa als nivells d’immissió d’NO2 i PM10 a tots els punts de la ciutat; i només en cas que amb totes les mesures avaluades no s’assoleixi l’acompliment dels límits europeus l’any 2018, s’haurà de quantificar la reducció d’emissions extres que seria necessària per assolir-lo. Aquesta reducció s’hauria d’aplicar a partir de mesures correctores addicionals en la planificació prevista. Segons el model utilitzat en aquest treball (l’ADMS-Urban), tot i que s’assoleixen els objectius en PM10 a totes les estacions de la XVPCA de Barcelona i es redueixen els nivells d’immissió d’NO2 també a totes, no s’assoleix l’acompliment al 2018 en NO2 en una única estació de la XVPCA (l’estació de l’Eixample) i, per tant, caldrà definir un escenari addicional o escenari A+. Cal afegir que l’Ajuntament de Barcelona, en el Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018, també ha portat a terme una modelització de l’escenari de futur del PMU al 2018 utilitzant altres models de qualitat de l’aire diferents del que s’han fet servir en aquest treball. Tots dos models, tant l’ADMS-Urban com el model de qualitat de l’aire utilitzat en el PMU, reporten un escenari de futur amb una baixada molt important en la concentració de contaminants. Tot i això, a diferència de l’ADMS- Urban, el model de qualitat de l’aire utilitzat en el PMU sí que planteja un escenari de futur amb un acompliment dels llindars europeus d’NO2 a totes les estacions de Barcelona. Arribats a aquest punt, tot i les diferències en els resultats dels dos models, cal afegir que cap model és capaç de predir amb exactitud el futur i, per tant, els resultats dels dos models són dos punts de vista que han d’ajudar a prendre decisions estratègiques. En aquest sentit, a petició de l’Ajuntament de Barcelona i com a objectiu que també persegueix aquest document estratègic, s’ha quantificat amb el model ADMS- Urban la reducció d’emissions addicional per a l’acompliment del límit en la mitjana anual d’NO2. Actuant sobre el sector transport, que és el que contribueix més a la qualitat de l’aire de les estacions que superen els llindars, el resultat és el següent: • Actuació addicional global: S’haurien de reduir 361 tones les emissions d’NO del x trànsit de la ciutat, que significa el 9% de les emissions d’NOX l’any 2013 del trànsit viari al municipi de Barcelona. • Actuació addicional local: Alternativament, s’haurien de reduir 6 tones les emissions d’NO del trànsit viari en un x radi de 300 metres de l’estació de l’Eixample, que representaria el 0,15% de les emissions d’NOX l’any 2013 del trànsit viari al municipi de Barcelona Si s’actués de manera global o local, o si s’apliqués una solució mixta, es podria arribar a l’acompliment de la mitjana anual d’NO2 a totes les estacions. Possibles mesures que es poden adoptar per assolir l’escenari addicional: • Reforç del foment de l’ús de vehicles amb tecnologia més sostenible (vehicle elèctric, de GLP, de GN, híbrids, Euro VI...). • Millora de l’entorn fiscal per a vehicles amb baixes emissions o sense emissions contaminants a l’atmosfera. • Potenciació de la implantació del model de superilles, especialment a la zona de l’Eixample. • Reforç de la promoció de l’ús de mitjans de transport no contaminants: mobilitat a peu i en bicicleta. • Reforç de la promoció de l’ús del transport públic. • Optimització de les zones d’estacionament dels vehicles de distribució de mercaderies (càrrega i descàrrega). • Creació de més zones d’estacionament de taxis per evitar la recirculació sense passatge, especialment a la zona de l’Eixample. A continuació es mostren els resultats de l’escenari 2018-A+ amb la primera opció (actuació global): reducció de 361 tones les emissions d’NOX de tot el trànsit de la ciutat, fet que també repercutiria en una reducció de 24,87 tones de PM10: Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula 16: Evolució de les emissions d’NOX a Barcelona ciutat 2008-2013, escenari tenden-Taula 17: Evolució de les emissions de PM10 a Barcelona ciutat 2008-2013, escenari tendencial 2018, escenari d’actuació A 2018 i escenari d’actuació addicional (escenari A+) el 2018. cial 2018, escenari d’actuació A 2018 i escenari d’actuació addicional (escenari A+) el 2018. Font: Barcelona Regional. Emissions d'NOX (t/any) 2008 2013 2018-T 2018-A 2018-A+ Global Trànsit viari 5.389,5 4.021,8 2.197,0 1.804,3 1.443,3 Sector domèstic 682,4 413,3 433,6 421,0 421,0 Sector terciari 275,7 258,3 273,5 268,1 268,1 Sector industrial difús 536,0 673,7 655,7 653,9 653,9 Grans focus industrials 986,2 1.099,3 1.099,3 1.099,3 1.099,3 Port de Barcelona 6.303,9 5.545,8 6.816,7 6.420,6 6.420,6 Emissions fugitives 0,035 0,037 0,037 0,037 0,037 Extractives i formigoneres 1,8 1,8 1,8 1,8 1,8 Total 14.175,4 12.014,0 11.477,7 10.669,0 10.308,0 Font: Barcelona Regional. Emissions PM10 (t/any) 2008 2013 2018-T 2018-A 2018-A+ Global Trànsit viari 492,18 360,63 247,00 205,54 180,67 Sector domèstic 7,57 6,79 6,27 6,15 6,15 Sector terciari 2,13 1,74 1,83 1,80 1,80 Sector industrial difús 4,00 4,32 4,21 4,21 4,21 Grans focus industrials 123,62 90,43 90,43 90,43 90,43 Port de Barcelona 525,88 505,68 620,03 526,25 526,25 Emissions fugitives 6,48 5,31 5,31 5,31 5,31 Extractives i formigoneres 7,80 2,36 2,36 2,36 2,36 Total 1.169,66 977,26 977,43 842,03 817,17 Gràfic 34: Evolució de les emissions d’NOX a Barcelona ciutat 2008-2013, escenari tendencial 2018, escenari d’actuació A 2018 i escenari d’actuació addicional (escenari A+ global) el 2018. Gràfic 35: Evolució de les emissions de PM10 a Barcelona ciutat 2008-2013, escenari tendencial 2018-T, escenari d’actuació 2018-A i escenari d’actuació addicional (escenari A+ global) el 2018. ................................................................................................................................ ................................................................ -15% ........................................................ -19% .............. -25% ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ................................................................ -16% ........................................................ -16% .............. -28% ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Font: Barcelona Regional. Font: Barcelona Regional. PMQAB 11.1. RESULTATS DEL MODEL D’IMMISSIÓ: ESCENARI 2018-A+ Les noves modelitzacions, amb la reducció addicional de l’escenari A+ inclosa, té com a resultat l’acompliment d’NO2 a totes les estacions de mesura de la XVPCA de Barcelona (en PM10 ja s’assolia l’acompliment), A continuació es mostren els resultats, d’NO2 i PM10, de l’escenari A+ el 2018, i es comparen amb els valors reals d’immissió en la mitjana anual de les estacions el 2013. Taula 18: Comparativa de la immissió mitjana anual d’NO2 l’any 2013 i el 2018, segons l’escenari d’actuació addicional (escenari A+) a diverses estacions de la XVPCA. Font: Barcelona Regional. NO2 XVPCA 2013 (µg/m3) Model 2018 Escenari A+ (µg/m3) Reducció de la concentració (µg/m3) Reducció de la concentració (%) Mitjana 40 25 15 38% Vall d'Hebron 27 18 9 33% Palau Reial 32 19 13 41% Sants 33 23 10 30% La Ciutadella 35 23 12 34% El Poblenou 40 23 17 43% Gràcia 54 34 20 37% L'Eixample 56 39 17 30% Gràfic 36: Mitjana anual d’NO2 l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i el 2018, segons l’escenari d’actuació addicional (escenari A+). NO2 XVPCA 2013 NO2 ESCENARI 2018-A+ 35 23 56 39 54 34 32 19 40 23 33 23 27 18 CIU TA D ELLA EIXA M PLE G RÀ CIA PALAU REIAL POBLEN OU SA N TS V A LL H EBRO N Font: Barcelona Regional. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Taula 19: Comparativa de la immissió mitjana anual de PM l’any 2013 i el 2018, segons Gràfic 37: Mitjana anual de PM l’any 2013 a les estacions de la XVPCA i l’any 2018 10 10 l’escenari d’actuació addicional (escenari A+) en diverses estacions de la XVPCA. segons l’escenari d’actuació addicional (escenari A+). Font: Barcelona Regional. PM10 XVPCA (µg/m3) Model 2018 Escenari A+ (µg/m3) Reducció de la concentració (µg/m3) Reducció de la concentració (%) Mitjana 24 19 5 21% Vall d'Hebron 19 16 3 16% IES Goya 20 16 4 20% Zona Universitària 20 16 4 20% Palau Reial 23 16 7 30% Port Vell 24 18 6 25% El Poblenou 25 22 3 12% Sants 25 22 3 13% Gràcia 26 19 7 27% L'Eixample 27 21 6 22% Plaça de la Universitat 27 19 8 30% PM 10 XVPCA PM 10 ESCENARI 2018-A+ 16 17 16 22 18 22 20 17 27 20 22 20 19 25 24 25 27 23 20 26 EIXA M PLE G R A C IA IES G O YA PALAU PLA ÇA POBLEN OU PO RT SA N TS V A LL ZO N A R EIA L U N IV ER SITA T V ELL H EBRO N U N IV ER SITA R IA Font: Barcelona Regional. 11.2. MAPES: ESCENARI 2018-A+ A continuació es mostren els mapes d’emissions totals d’NOX i PM10, i els d’immissions dels resultats de l’escenari A+. Gràfic 38: Mapa d’emissions totals d’NOX per a l’any 2018. Escenari A+. Gràfic 39: Mapa d’emissions totals de PM10 per a l’any 2018. Escenari A+. Font: Barcelona Regional. Font: Barcelona Regional. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 12. CONCLUSIONS El Pla estratègic de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 és un document que agrupa totes les accions, plans i mesures que està previst d’executar fins al 2018 i que poden tenir una repercussió, directa o indirecta, en la qualitat de l’aire de Barcelona (NO2 i PM10). A més, aquest conjunt de mesures s’ha introduït en un model de dispersió de contaminants per poder-les avaluar quantitativament com un conjunt i poder, així, verificar l’acompliment l’any 2018 dels llindars europeus pel que fa als contaminants NO i PM 210. Per fer la modelització de l’escenari de futur es parteix de l’inventari d’emissions i del model d’immissions de Barcelona de 2013 (document: Balanç de contaminació local de Barcelona - 2013, Ajuntament de Barcelona), que és el més actualitzat i que s’ha elaborat en el marc d’aquest treball. A més, s’utilitza l’ADMS-Urban, un model de dispersió de contaminants que permet treballar en entorns urbans i metropolitans, així com al carrer. Aquest model calcula la dispersió i la concentració de contaminants de qualsevol font d’emissió, incloses les emissions del trànsit, les industrials, del sector domèstic, del comercial, de l’aeroport, dels vaixells, etcètera, i també permet calcular concentracions hora a hora, mitjanes diàries, anuals o nombre de superacions de contaminants. Partint de l’escenari 2013, s’ha construït un escenari tendencial per al 2018 i s’han incorporat els plans i les actuacions de futur per aconseguir un escenari d’actuació per al mateix any. A l’escenari tendencial, a més de tenir en compte les estimacions tendencials d’altres dels plans i les actuacions que es preveu que s’executin en els propers anys, també s’han tingut en compte les actuacions que milloren la qualitat de l’aire i que ja s’han posat en marxa: • Mesures relatives a serveis urbans de l’Ajuntament de Barcelona • Mesures relatives a comunicació i educa- ció ambiental • Mesures locals del PAMQA de la Generalitat de Catalunya • Mesures i escenari de futur de l’aeroport de Barcelona. L’escenari d’actuació 2018 preveu, a més, les accions següents en l’àmbit del municipi de Barcelona: • El Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018. • L’estratègia d’autosuficiència energètica de Barcelona 2015-2024. • Les mesures de qualitat de l’aire del port de Barcelona. Els resultats obtinguts de les modelitzacions per a l’any 2018 amb totes les mesures quantificades incorporades han confirmat una reducció més que substancial dels nivells de concentració d’NO2 i PM10 a tota la ciutat, que permetria seguir complint amb la immensa majoria dels paràmetres regulats. No obstant això, la important reducció de les emissions d’NO x com a conseqüència de les actuacions que es duran a terme no seria suficient perquè els nivells de concentració d’NO2 que es registrarien l’any 2018 a l’estació de trànsit intens de l’Eixample acomplissin amb el valor límit de mitjana anual establert per la normativa europea, ja que es preveu una lleugera superació quantificada en 3 µg/m3, quan el límit és de 40 µg/m3 . Per aconseguir l’acompliment de tots els paràmetres legislats, s’ha quantificat amb el model ADMS-Urban la reducció d’emissions addicional d’NO x que seria necessària per rebaixar aquests 3 µg/m3 i que s’hauria de focalitzar en el sector del transport. El valor es quantifica en 361 tones, que s’hauran d’aconseguir reforçant les mesures que s’han d’aplicar en el sector del trànsit, tal com s’indica en l’apartat corresponent, o aplicant-ne de noves. PMQAB 67 13.1. CONSIDERACIONS ADOPTADES EN LA MODELITZACIÓ DE L’ESCENARI 2018 Per a la realització de la modelització numèrica de l’escenari 2018 tenint en compte totes les mesures i els plans descrits en aquest document, s’han tingut en compte les consideracions següents: • Utilitzar les dades meteorològiques de l’any 2013 de l’estació del Raval. Es considera que aquesta estació és representativa de les condicions meteorològiques de la ciutat i són les dades utilitzades per al calibratge del model d’immissió de l’últim inventari realitzat (any 2013). Per tant, la utilització de les mateixes da- des meteorològiques permet comparar directament els resultats de l’any 2013 amb els de l’escenari futur sense tenir en compte les variacions meteorològiques. • Utilitzar els perfils d’emissió de l’any 2013. Es considera que no hi haurà canvis en els patrons de comportament i que, tot i que les emissions disminueixin o augmentin en algun sector, la distribució de les emissions al llarg del dia, la setmana i els mesos es mantindrà de manera proporcional. • Utilitzar els valors de contaminació de fons estimats per a l’any 2018 segons les dades històriques de l’any 2000 al 2013 al cap de Creus. Els valors resultants per a NO2, PM10 i O3 són els següents: • NO2: 2,803 µg/m3 • PM10: 14,134 µg/m3 • O3: 63,837 µg/m3 13. ANNEX Gràfic 40: Mitjana anual d’NO2 a les estacions de fons rural de Catalunya. Evolució i tendència). Font: Barcelona Regional, segons les dades de l’AEMET i l’EEA, Agencia Estatal de Meteorologia i Enviromental European Agency. 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 ug/m3 NO2 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual NO2 Els Torms [ug/m3] mitjana anual Polinómica (NO2 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual) Logarítmica (NO2 Els Torms [ug/m3] mitjana anual) Gràfic 41: Mitjana anual de PM10 a les estacions de fons rural de Catalunya. Evolució i tendència). Font: Barcelona Regional, segons les dades de l’AEMET i l’EEA, Agencia Estatal de Meteorologia i Enviromental European Agency. 0 5 10 15 20 25 30 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 ug/m3 PM10 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual PM10 Els Torms [ug/m3] mitjana anual Exponencial (PM10 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual) Exponencial (PM10 Els Torms [ug/m3] mitjana anual) 13.1. CONSIDERACIONS ADOPTADES EN LA MODELITZACIÓ DE L’ESCENARI 2018 Per a la realització de la modelització numèrica de l’escenari 2018 tenint en compte totes les mesures i els plans descrits en aquest document, s’han tingut en compte les consideracions següents: • Utilitzar les dades meteorològiques de l’any 2013 de l’estació del Raval. Es considera que aquesta estació és representativa de les condicions meteorològiques de la ciutat i són les dades utilitzades per al calibratge del model d’immissió de l’últim inventari realitzat (any 2013). Per tant, la utilització de les mateixes da- des meteorològiques permet comparar directament els resultats de l’any 2013 amb els de l’escenari futur sense tenir en compte les variacions meteorològiques. • Utilitzar els perfils d’emissió de l’any 2013. Es considera que no hi haurà canvis en els patrons de comportament i que, tot i que les emissions disminueixin o augmentin en algun sector, la distribució de les emissions al llarg del dia, la setmana i els mesos es mantindrà de manera proporcional. • Utilitzar els valors de contaminació de fons estimats per a l’any 2018 segons les dades històriques de l’any 2000 al 2013 al cap de Creus. Els valors resultants per a NO2, PM10 i O3 són els següents: • NO2: 2,803 µg/m3 • PM10: 14,134 µg/m3 • O3: 63,837 µg/m3 13. ANNEX Gràfic 40: Mitjana anual d’NO2 a les estacions de fons rural de Catalunya. Evolució i tendència). Font: Barcelona Regional, segons les dades de l’AEMET i l’EEA, Agencia Estatal de Meteorologia i Enviromental European Agency. 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 ug/m3 NO2 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual NO2 Els Torms [ug/m3] mitjana anual Polinómica (NO2 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual) Logarítmica (NO2 Els Torms [ug/m3] mitjana anual) Gràfic 41: Mitjana anual de PM10 a les estacions de fons rural de Catalunya. Evolució i tendència). Font: Barcelona Regional, segons les dades de l’AEMET i l’EEA, Agencia Estatal de Meteorologia i Enviromental European Agency. 0 5 10 15 20 25 30 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 ug/m3 PM10 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual PM10 Els Torms [ug/m3] mitjana anual Exponencial (PM10 Cap de Creus [ug/m3] mitjana anual) Exponencial (PM10 Els Torms [ug/m3] mitjana anual) Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 13.2. IMD DE VEHICLES 2013 I 2018-En les dues imatges següents es mostra el PMU AL VOLTANT DE L’ESTACIÓ DE L’EI-valor de la IMD (intensitat mitjana diària) a XAMPLE les proximitats de l’estació de la XVPCA de l’Eixample. Gràfic 42: Intensitat mitjana diària de l’aranya de trànsit el 2013. Gràfic 43: Intensitat mitjana diària de l’aranya de trànsit el 2018 amb el PMU 68 Font: Barcelona Regional segons dades dels serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Font: Barcelona Regional segons dades dels serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. c/ Comte d’Urgell Totes les imatges d’aquest document pertanyen al fons fotogràfic d’Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona bcn.cat/ habitaturbabcn.cat/ habitaturba