ÍNDEX

01. El relat

02. El compromís

03. El pla d'acció

Àmbits d'actuació:

a. Llengua catalana

b. Sectors culturals

c. Cultura popular i tradicional

d. Memòria històrica

e. Equipaments culturals

Premis i distincions

04. 2013-2015, Primeres concrecions

Mesura de Govern. "Identitat i diversitat cultural a les Corts: aposta de futur"

» 01. El relat

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides l’any 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

La definició de cultura d’aquest alt organisme diu que la cultura pot considerar-se com el conjunt dels trets diferencials, espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social, i que inclou, a més de les arts i les lletres, les maneres de viure, els drets fonamentals de l'ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences.

La mesura que es presenta es basa en aquesta definició de cultura i també en el marc general del Pla Estratègic de Cultura Catalunya 2021, de la Generalitat de Catalunya i en el Programa d’Actuació Municipal i el Programa d’Actuació del Districte per al període 2012-2015. A més, proposa una sèrie d’actuacions per aconseguir els objectius del Programa d’Actuació del Districte de les Corts i formula solucions a les necessitats d'àmbit cultural.

El Programa d’Actuació Municipal recull la cultura com a element bàsic per al desenvolupament de la ciutat, com a instrument per garantir la cohesió social i com a aposta estratègica de creixement social i econòmic.

Des de la perspectiva territorial i pel que fa a la cultura, destaquen les iniciatives encaminades a facilitar i promoure’n l’accés per arribar a nous públics i fidelitzar els existents amb el disseny i desenvolupament d’estratègies compartides entre equipaments i entitats culturals, i amb la consolidació i ampliació de la xarxa d’equipaments culturals de proximitat i la seva difusió als districtes i als barris.

En relació als joves i la cultura, en el marc del compromís de posar a l’abast de creadors, entitats culturals i públic en general les oportunitats per fer cultura a la ciutat, es fa especial menció de generar les condicions perquè els joves i adolescents sentin la ciutat com un espai on desenvolupar i consolidar els seus projectes culturals i de lleure.

S'assenyala com a acció cabdal fomentar el català com a llengua pròpia de la ciutat i expressió última de la seva identitat cultural.

D’altra banda, es vol promocionar les manifestacions de cultura popular i tradicional de Catalunya perquè esdevinguin element educatiu i de cohesió social de primer ordre.

El Programa d’Actuació Municipal proposa una nova manera de relacionar-se entre l'Ajuntament i les entitats i la ciutadania, basada en la coresponsabilitat, la coparticipació, el suport mutu i el principi de subsidiarietat. Aquest nou marc de relació té per objectiu millorar la igualtat i la cohesió social a la ciutat. Es fa especial esment de la renovació, impuls o millora de la capacitat d’influència d’algun àmbit concret: l'impuls de les festes majors de la ciutat com a espais de trobada, celebració, convivència i coresponsabilitat.

» 02. El compromís

En el mapa de govern, concretament des de l’àmbit de cultura, l’objectiu en què es consideren beneficiàries persones i famílies ens parla de fer de l'educació i de la cultura un factor clau de benestar i èxit. L’educació i la cultura són elements bàsics per al desenvolupament de les ciutats, per a la cohesió social, per enfortir el sentiment de pertinença, l’orgull de comunitat, el creixement social i econòmic de la comunitat, i la nostra projecció exterior.

Per això volem posar en valor:

Alhora, l’objectiu que engloba entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals com a beneficiaris, es regeix per dos conceptes bàsics.

Primer: apostar per un model de ciutat basat en la cooperació i coresponsabilitat entre l'Ajuntament i els diferents agents socials i en la seva implicació.

Segon: enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir-ne la funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans.

Pel que fa al Programa d’Actuació del Districte de les Corts 2012-2015, amb la visió de potenciar l’àmbit comunitari, la nostra gent i les nostres entitats, es proposa:

» 03. El pla d'acció

El govern d’aquest Districte seguirà desenvolupant durant el període 2013-2015 una sèrie de mesures referents a l’àmbit de la cultura que són:

Aquesta mesura s’estructura en cinc àmbits d’actuació, que cal tenir en compte en el nostre pla d’acció: llengua catalana, sectors culturals, cultura popular i tradicional, memòria històrica i equipaments culturals. Aquests àmbits ens han de permetre situar la cultura com un dels eixos vertebradors de l’acció de govern del nostre Districte.

a. Llengua catalana

El català és l'idioma de deu milions de ciutadans comunitaris i es parla a quatre estats europeus diferents (Espanya, França, Itàlia i Andorra), en dos d’ells amb estatus de llengua oficial. És també una llengua d’ús ja reconeguda a les institucions de la Unió Europea.

La globalització hauria de garantir la possibilitat de promocionar la diversitat de cada poble entre tota la humanitat, i més en un moment en què el progrés tecnològic ens ho permet amb relativa facilitat. L’acceptació en el marc internacional del domini .cat a Internet és un bon exemple de factor de reconeixement dels usuaris de la comunitat lingüística que s’expressa en català o d'element de promoció de la llengua i cultura catalanes des d’altres llengües i cultures.

Actualment, la llengua catalana s’ensenya a 9 universitats espanyoles d’un àmbit lingüístic diferent del català, a 9 de nord-americanes, a 18 de britàniques i a 26 d’alemanyes.

La repercussió internacional de la llengua i la cultura catalanes és indiscutible. S’ha de tenir en compte que el català és la desena llengua més traduïda del món. Noms com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Pere Calders, Víctor Català, Quim Monzó, Albert Sánchez Piñol i molts altres es poden trobar a llibreries de qualsevol continent. Igualment, la creativitat de Dalí, Miró, Gaudí o Tàpies, per citar nomes alguns exemples, desperten l’interès i el respecte de persones de cultures molt diferents de la catalana.

En definitiva, el català és, avui, una llengua útil per a la cultura, la ciència i els negocis. És una llengua viva i dinàmica que necessita, com totes les llengües, que s’incrementin les facilitats per aprendre-la.

La característica més important d’Europa és la diversitat cultural, la pluralitat nacional i la riquesa del multilingüisme. La promoció i defensa d’aquesta riquesa és un deure que ens correspon a tots i que resulta indispensable per comprendre Europa i el món en la seva plenitud.

La llengua és eina d’inclusió i enfortidora de la cohesió social. Des del Districte volem proporcionar les eines necessàries, per actuar d’acord amb la legislació vigent en matèria lingüística i integrar els aspectes lingüístics com un element més de l’excel·lència cultural. Ho farem a partir d’activitats al voltant de la llengua catalana, amb les quals es pretén afavorir una major integració de la ciutadania i conseqüentment enfortir la cohesió social.

Des de les escoles i instituts, les universitats, el Consorci per a la Normalització Lingüística, els organismes públics i el mateix Districte, estem en situació d’oferir un ampli ventall de serveis que inclou els següents.

b. Sectors culturals

Es vol treballar als sectors culturals a partir de les programacions dels equipaments municipals dels centres cívics de Can Deu, Les Corts, Riera Blanca i Joan Oliver "Pere Quart", de la sala d’exposicions de la seu del Districte, del monestir de Pedralbes i dels parcs i jardins del districte.

Concretament, es vol treballar:

El districte presenta una oferta cultural àmplia i diversificada que s’assenta sobre uns suports que li proporcionen els creadors i creadores, les entitats i els grups actius que dinamitzen l’escena cultural local. Però també és cert que una proporció important de la ciutadania es manté al marge d’aquesta oferta cultural. La dimensió d’aquest “no públic” palesa la vigència del plantejament de democratització de la cultura, de la necessitat d’eixamplar l’oferta cultural per arribar a aquest important sector de la població poc receptiu a les propostes de la producció cultural local.

Més cultura vol dir més oferta cultural, però també, i sobretot, més creació a través d’una aposta decidida per facilitar l’apropament de la ciutadania a la creació cultural, possibilitant que qualsevol persona pugui gaudir de l’experiència de la creació cultural, és a dir, fomentant la democràcia cultural.

Més cultura, però també millor cultura, ja que el progrés de la creació i la demanda cultural no es poden plantejar únicament en termes quantitatius. Cal vetllar per mantenir una sintonia entre quantitat i qualitat, donar suport als gèneres artístics populars o la creació amateur però també establir criteris i seleccionar quan es tracti de donar suport a les propostes de creació més arriscada o especialitzada i a les formes de l’excel·lència cultural i artística.

Facilitar la incorporació del jovent en les entitats culturals locals com a element bàsic de la seva renovació conceptual i generacional.

Aquest cicle de desenvolupament de la producció i la creació cultural local no es consolidarà si no es garanteixen els mecanismes i les plataformes que n’assegurin la difusió. Cal impulsar la promoció de la cultura del districte i la seva projecció.

La intervenció cultural però, s’ha de plantejar amb el criteri de la sostenibilitat. Si es decideix créixer en projectes culturals s’ha de preveure i pronosticar l’impacte d’aquest creixement a mitjà i llarg termini.

Hem de facilitar suport tècnic i econòmic a la creació i la producció locals dels diferents sectors culturals, tenint en compte les necessitats específiques dels grups amateurs i dels emergents.

c. Cultura popular i tradicional

Hem de treballar al voltant de la cultura popular i tradicional, que està àmpliament representada per les festes del cicle anual: la Cavalcada de Reis, la festa de sant Antoni, el carnestoltes, la diada de Sant Jordi, el Corpus, la revetlla de Sant Joan, la Diada Nacional i la Festa Major. En aquesta línia, també hem de tenir en compte les fires periòdiques de Sant Ponç, la d’artesans, la de productes de comerç i la de pintors.

La cultura local es construeix a partir de contribucions de procedències i sensibilitats diverses. L’acció cultural ha de mantenir un equilibri, certament difícil d’assolir, atenta a la diversitat i podent donar resposta als requeriments dels diferents agents implicats en la cultura local. Un equilibri quant a vehicles -arts plàstiques, escèniques i musicals i edició-, quant a sectors de producció -amateur o professional- i quant a les diferents sensibilitats -fórmules amb vocació més comercial o popular, expressions culturals més minoritàries o amb risc de no funcionar, etc-. No obstant això, aquest equilibri no hauria de condicionar la legítima opció d’orientar els objectius de política cultural cap a uns sectors preferents, o d'adoptar uns criteris també preferents.

Cal destacar el potencial integrador i cívic de les festes populars de la Mercè i de sant Ramon Nonat i molt especialment el de la Festa Major.

És necessari potenciar la cultura popular com a eina de dinamització i de difusió cultural sense oblidar la cultura festiva. Es vol difondre entre la ciutadania aquesta dimensió de la cultura popular local i treballar-ne el potencial des dels diferents àmbits educatius: escola, família, societat, etc.

La difusió i divulgació dels elements i valors patrimonials resulta essencial per al coneixement de la cultural popular. Cal emprendre una estratègia de divulgació a través de diferents vehicles i mitjans que arribin a tots els sectors de la ciutadania i que de forma simultània es puguin projectar enfora.

Una eina bàsica per treballar aquest apartat serà el Protocol Festiu de les Corts, document que ha de regular els actes festius amb tradició que es facin al conjunt dels barris del districte.

El Protocol haurà de recollir de forma consensuada amb tots els agents culturals del territori quines són les activitats festives que se celebren a les Corts i quina és la seva idiosincràsia. I també haurà de definir els detalls del seu desenvolupament, el lloc on se celebren, el recorregut que fan, els horaris, les entitats que hi participen i tots aquells elements que ajudin a definir les activitats amb objectivitat.

Caldrà incorporar tant les activitats amb trajectòria com aquelles que s’hagin creat recentment però que els agents del territori considerin que ja formen part de la seva cultura.

En cap cas el Protocol s’haurà d’entendre com un document tancat, sinó com un document viu, susceptible d’incorporar canvis i novetats, ja que no hem d’oblidar que les celebracions evolucionen.

El Protocol haurà de analitzar i recollir diferents elements culturals:

El diàleg i la concertació entre els agents culturals ha de facilitar la coordinació dels projectes i les propostes culturals. Més enllà de les propostes concretes, la coordinació s’ha de plantejar com una condició indispensable per assolir un nivell d’eficiència en les actuacions culturals. Es tracta d'una exigència, pel fet que hi ha en joc uns recursos públics limitats per definició.

També es vol aprofitar les tres grans diades anuals de promoció de la cultura i els valors cívics de Catalunya, Sant Jordi, Sant Joan i la Diada Nacional, per convertir-les en una eina de cohesió social, i prenent la cultura popular catalana com a tronc cultural comú, contribuir a garantir un bon nivell de cohesió social que ajudi a la integració social i cultural de tothom.

d. Memòria històrica

Aquest àmbit el plantegem a partir d’una sèrie d’itineraris que es faran en diferents espais, que recolliran la història recent del nostre districte: la presó de dones, la Guerra Civil, l’activitat industrial, la vinculació amb l’esport, el desenvolupament de la ciutat universitària, el patrimoni històric, històries de vida, el tricentenari de 1714, anys temàtics, etc.

Entenem el patrimoni com tots aquells elements tant materials com immaterials en què el valor simbòlic pot ser tant o més important que el valor material, atès que constitueixen un reflex de la identitat d’una col·lectivitat.

Aquesta interpretació confereix al patrimoni una clara dimensió social, una dimensió que fa necessari preservar-lo, però també difondre'l, i garantir-ne l’accés i el gaudi a tota la ciutadania. A les Corts tenim un patrimoni arquitectònic remarcable i un patrimoni immaterial que ens identifica, amb tot un seguit de festes, tradicions populars i fets històrics, dels quals hem extret valors identitaris.

La preservació d’aquest patrimoni exigirà un esforç considerable i coordinat dels diferents agents implicats i l’adopció dels instruments i mecanismes d’intervenció que la facin possible.

La difusió dels elements del patrimoni històric i de la memòria, i la divulgació dels seus valors entre la ciutadania, són aspectes fonamentals de l’acció pública. Però això no ha de fer perdre de vista la necessitat de mantenir obertes de forma permanent línies d’estudi i recerca amb relació al patrimoni material i immaterial. Convé millorar el coneixement sobre el patrimoni conegut i localitzat, mantenir les portes obertes a la incorporació de nous valors al patrimoni local, impulsar i incentivar, en definitiva, la recerca sobre el patrimoni i la memòria.

e. Equipaments culturals

Aquí cal esmentar la potent activitat cultural que es desenvolupa als equipaments culturals del Districte i en especial a les biblioteques: Biblioteca Can Rosés, Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Arxiu general de la Diputació de Barcelona, Museu Monestir de Pedralbes, Palau Reial de Pedralbes i Museu del Futbol Club Barcelona. En el Pla d’inversions d’aquest mandat està previst iniciar la construcció de la nova biblioteca central del Districte, que ubicarem a l’antiga fàbrica de teixits Benet i Campabadal.

El Districte té una xarxa d’equipaments culturals, lligada a la xarxa d’equipaments culturals de ciutat, i ens cal establir com un dels criteris d’actuació prioritària l’optimització dels recursos existents fins a esgotar-ne les potencialitats, cosa que no hauria de condicionar a priori la constitució de nous projectes, sempre que això no impliqui desatendre les possibilitats dels ja existents.

També sempre que es pugui, haurem de dotar els equipaments d’espais específics que permetin oferir l’accés a les noves tecnologies a tota la ciutadania, facilitant la incorporació, l’ús i l’aprofitament comunitari dels canvis continus que s’estan produint en aquest camp.

Premis i distincions

Les propostes d'activitat cultural, que sorgeixen dels cinc àmbits d'actuació esmentats anteriorment, són prestigiades i reforçades amb un conjunt de premis i distincions, que incideixen en alguns dels camps creatius dels sectors culturals, com són els casos dels Jocs Florals i del Concurs Internacional de Música, així com la intervenció en les festes populars i tradicionals com són el Premi Rua de Carnaval, els concursos de Festa Major al voltant de la fotografia, la pintura i els escacs, la distinció de Cortsenc/a d'honor i l’Homenatge a les Entitats.

Pel que fa als premis, de literatura, música clàssica, fotografia, pintura i escacs, hauríem de vincular més els guanyadors amb el districte mitjançant la realització de tallers, conferències, o altres actes oberts a la ciutadania, i promoure la difusió de les seves obres, divulgant-les i/o editant-les amb els formats que calguin en cada cas.

» 04. 2013-2015, Primeres concrecions

La música

Les línies d’actuació d’aquest sector cultural són promoure programacions musicals en viu i facilitar espais de difusió de les propostes musicals, assegurant-ne la difusió als espais públics.

Estem donant suport a projectes musicals tan singulars com el cicle líric "Les Veus del Monestir", de creació recent, que se celebra en un entorn privilegiat com és el monestir de Pedralbes. A més, estem continuant amb propostes amb tradició com el Concurs Internacional de Música, "Música als Parcs", les Trobades de Corals , la "Temporada de jazz" al centre cívic Can Deu o el "Cicle de clàssica" al centre cívic Riera Blanca i també acollim el nou Festival Jardins de Pedralbes.

La memòria

Si un poble oblida les seves arrels, està perdent la qualitat de ser allò que se li suposa que és; està renunciant a aquells traços que el defineixen, que el converteixen en el que és i que el diferencien dels altres, allunyant-lo de la uniformització i donant-li una personalitat específica.

Tenir memòria dels nostres orígens és fonamental per a situar-nos i saber d’on venim, però també per saber cap a on ens dirigim, vers on volem anar. Espriu deia que “no només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre a la pregunta, què volem ser?”.

La història d’un poble és la base i el fonament d’una societat rica i plural. La Ruta de la Memòria Històrica de les Corts a Barcelona proposa un recorregut urbà per 13 punts del districte: edificis, monuments, entorns urbans fortament identificats amb esdeveniments històrics del període de la II República Espanyola, de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. El recorregut també inclou elements que ja no existeixen, com la desapareguda p resó de dones , un lloc amb una forta història social i humana de repressió franquista, avui invisible en el paisatge de la ciutat.

La llengua

La llengua és una porta oberta a les diferents manifestacions de la cultura catalana. El nostre objectiu és fomentar i incentivar el coneixement i domini de la llengua catalana com a element de cohesió i de socialització de la societat cortsenca.

Per tal de fer-ho possible, donem suport al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona, integrat en el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), com a eina de divulgació del coneixement amb capacitat d’arribar a gairebé tots els sectors i àmbits.

A través de l’aprenentatge de la llengua, el CPNL dóna a conèixer els trets més rellevants de la cultura catalana, la seva diversitat d’autors literaris i artístics, la riquesa de les entitats de cultura popular o el patrimoni monumental i paisatgístic del nostre país.

Per fer-ho, el CPNL organitza diferents activitats que promouen aquesta cultura, posant un accent especial en el foment de la lectura, el teatre, el cinema, etc.

Els murals literaris

Iniciarem en aquest període un recorregut pels barris del districte en què es glossi els nostres escriptors, perquè siguin punt de referència per al turisme cultural.

La proposta de murals literaris que proposem des del Districte té per objectiu donar a conèixer escriptors catalans, a partir d’una intervenció plàstica en el disseny urbà.

Aquesta actuació vol remodelar parets mitgeres i murs del districte, impulsant actuacions que integrin llocs oblidats, degradats o malmesos dins del teixit urbà existent i dotar de significat l'entorn d'actuació, amb la incorporació d'elements artístics i literaris. Amb aquestes intervencions transformarem murs oblidats en façanes singulars.

El llibre i les nostres tradicions

El dia de Sant Jordi celebrem el dia del llibre i de la rosa, una de les festivitats catalanes més tradicionals i, alhora, cada vegada més internacional.

Aquesta diada està en expansió al districte. Organitzem una fira a la Diagonal que fusiona cultura i comerç. Els comerciants la tenen senyalada al calendari i hi aposten per aquesta celebració.

Altres accions que s’estan desenvolupant al voltant d'aquesta diada: el contacontes a les biblioteques municipals i la lectura del Quixot a càrrec de l’associació Acción Cultural Miguel de Cervantes.

L’Espai Expositiu de la seu del Districte i el saló de plens

Es tracta de nous espais que busquen apropar la cultura a la gent i ampliar l’oferta cultural. Nous recursos per poder divulgar les activitats culturals, i al mateix temps afavorir que els ciutadans coneguin la seu del Districte.

L’objectiu d’aquests dos espais, l’espai expositiu i la sala de plens, és el de promocionar i estimular els creadors locals, oferint-los l’oportunitat d’exposar-hi la seva producció artística en totes les seves vessants (fotografia, art digital, música, etc.), tendències, estils i suports plàstics.

L’Arxiu Municipal

L'Arxiu Municipal del Districte de les Corts, impulsat en els seus inicis, per iniciativa ciutadana, vol garantir la preservació de la memòria històrica de les Corts.

L'Arxiu és un element dinamitzador de la cultura del districte i té una vocació de presència en tot el teixit social al servei dels ciutadans.

Les activitats que promou tenen com a objectiu difondre el coneixement de l'entorn territorial del districte per fomentar la defensa i enriquiment del seu patrimoni cultural.

Amb la intenció de millorar el servei, estem traslladant els espais de tractament arxivístic, de despatxos i d'atenció al públic a la planta baixa de la seu del Districte.

Les aliances ens fan grans

S'han fet acords de col·laboració amb Roca Barcelona Gallery i amb Pedralbes Centre. Un clar exemple en va ser l’exposició "Dalí-Cadaqués", que es va poder veure dividida en aquests dos espais sumats a la sala d’exposicions de la seu del Districte.

Aquestes aliances ens fan créixer amb qualitat i ens donen una major visibilitat exterior. Afavoreixen que tinguem més difusió, ens amplia l’horitzó cultural més enllà de la ciutat i ens internacionalitza. Continuarem treballant en aquesta línia.

Els Jocs Florals

És la gran festa de les lletres catalanes. Aquesta activitat vol ser el moment de màxima esplendor de la creació literària emergent, al llarg de l’any. D’acord amb la finalitat històrica dels Jocs Florals, els premis es reserven a obres en llengua catalana.

Els Jocs Florals es divideixen en quatre modalitats: