#100DiesEnComú Són els primers 100 dies però JA HEM FET COSES QUE ABANS SEMBLAVEN IMPOSSIBLES. Això és només el principi dels 1.460 dies de mandat. Acabem d’arribar i són moltes les coses que queden per fer. Però el cert és que al carrer hem tingut la ciutadania atenta, escoltant i preguntant. Fent del diàleg i de la veu la nostra força. Hem avançat per tenir unes institucions que fan front a les desigualtats de cara, buscant solucions amb totes les parts. Asseient els bancs i la PAH, establint ponts de diàleg per sobre de la confronta- ció. Parant desnonaments, remunicipalitzant escoles bressol, augmentant les ajudes a l’accés a un habitatge digne per a tothom. Estem fent UNA CIUTAT MÉS HUMANA, MÉS AMABLE, QUE NO FA FORA ELS VEÏNS I VEÏNES. Una ciutat que ens regala carrers on ens agrada passejar i on els drets de la ciutadania es respecten en igualtat de condicions. Barcelona recupera el seu paper com a REFERENT DE CIUTATS EN DEFENSA DELS DRETS HUMANS I LA JUSTÍCIA. Una ciutat que es bolca a aten- dre la crisi de refugiats a Europa és una ciutat que ens fa sentir orgull de viure-hi i de governar-la. Han estat només 100 dies, però la ciutat ja respira aires d’igualtat, entre ciutadania i governants, entre homes i dones, entre generacions i persones vingudes d’arreu. Sabem que si som aquí és per recuperar les institucions per posar-les al servei de la gent. I no ens cansarem de rendir comptes. No ens cansarem de dir que som aquí per governar per a tothom. Només 100 dies i JA HEM RECUPERAT L’ORGULL DE VIURE A BARCELONA. GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE! IL·LUSTRACIÓ ED 100 Dies per una ciutat més justa Fa 100 dies que som a l’Ajuntament Mesures de lloguer social • Ampliació en 200.000 euros de la partida Una ciutat més igualitària i l’objectiu de fer de Barcelona una ciutat més • Ampliació dels criteris d’accés a les ajudes destinada al Servei municipal d’Atenció per a tothom igualitària ens ha guiat des del primer dia. perquè famílies sense cap ingrés puguin a Immigrants, Emigrants i Refugiats. Vam entrar sabent que la crisi econòmica ha accedir-hi. • Proposta dedicar 10 milions del superàvit estat conseqüència d’uns recursos mal re- • Augment de sis a set milions d’euros per ajudar a l’acollida de refugiats. Les necessitats bàsiques primer. El canvi partits que han beneficiat només uns quants. d’inversió en ajuts. en les prioritats pressupostàries permetrà Contra les desigualtats, hem impulsat mesu- • Pla per oferir 1.000 pisos cada any. Barcelona té nom de dona. Avancem cobrir necessitats bàsiques de la ciutadania res immediates que plantegen com a horitzó • Inici de la construcció de 4.000 habitatges. en la lluita contra la violència masclista: en un context de crisi. Es preveu dedicar 97 una ciutat on les persones tinguin garantits De pisos turístics il·legals a habitatge • Aportant recursos a les entitats de defensa milions d’euros a fer front a l’emergència els drets bàsics per a una vida digna. social. El districte de Ciutat Vella, en una dels drets de les dones. social, impulsar els plans d’ocupació, iniciar prova pilot que es pot estendre a altres • Fent una xarxa de municipis que pressioni o enllestir millores urbanístiques, rehabilitar Una ciutat que garanteix el districtes, ofereix una condonació del 80% el govern central en qüestions d’igualtat. habitatges o impulsar la millora d’equipa-de la multa que han d’abonar els propieta- Canvi en els criteris d’actuació jurídica. ments als districtes de la ciutat. dret a l’habitatge ris dels pisos que ja han estat sancionats L’Ajuntament no es personarà com a acusa- Impostos més redistributius. S’ha anul- (uns 300, amb multes de 15.000 euros de ció particular en casos menors i sí en grans lat la pujada del 10% de l’IBI prevista per a Habitatge digne. S’han destinat 27,4 mili- mitjana) si els cedeixen per a lloguer social delictes de corrupció. enguany. L’any vinent es revisarà el cadastre, ons en mesures adreçades a ampliar els ajuts durant un mínim de tres anys.  Beques menjador per les persones més per tal que l’impost recaigui menys en els a la rehabilitació i a l’accés a un habitatge vulnerables. 2,8 milions més per a beques barris de menor renda.  digne a través de lloguer social.  de menjador escolar. Més de 6.000 famílies Economia cooperativa. 3 milions destinats Comissió mixta de prevenció de des- Una ciutat referent en vulnerables podran beneficiar-se d’aquesta a ocupació i impuls de l’economia coopera- nonaments. La PAH, banquers, personal drets humans  ajuda. tiva. de serveis socials i administració judicial es Escoles bressol públiques i de qua- Accés a una feina digna. 6,8 milions reuniran periòdicament per trobar solucions.  Barcelona Ciutat Refugi. L’Ajunta- litat. Hem aturat la privatització de dues d’euros aquest any destinats a contractar Multes a entitats financeres que han man- ment, conscient del drama que viuen milers escoles bressol, garantint-ne la sostenibilitat.  persones aturades amb especials dificultats tingut pisos buits durant més de dos anys. de persones que fugen de la guerra i la mort, Garantir els drets de la infància. Inversió d’accés al mercat laboral.  Compra de pisos sota el preu de mer- ha fet un pas endavant per oferir-se com a de 20,6 milions en mesures socials i d’aten- Redistribució dels beneficis de grans esde- cat que faci més de dos anys que estan buits. ciutat d’acollida de refugiats. S’està desen- ció a la infància. veniments perquè repercuteixin en l’economia volupant el pla d’acollida amb tots els serveis de tothom, no només en la d’uns quants. tècnics de l’Ajuntament i la col·laboració d’en- titats especialitzades. D’altra banda, s’han destinat ja aquests recursos econòmics: IL·LUSTRACIÓ ED 100 Dies per construir 100 Dies per una ciutat un nou model de ciutat més democràtica Una ciutat justa i solidària ha de respec- Detecció d’habitatges il·legals d’ús Durant les primeres setmanes de mandat Una ciutat amb polítics tar-se a si mateixa, ser accessible, generosa turístic. S’ha requerit a les pàgines web que s’ha demostrat que es poden canviar les sense privilegis i tolerant. Cal transformar l’actual model ofereixen pisos turístics a Barcelona que faci- formes de fer política: avançar cap a una de- de ciutat, per tal de millorar la qualitat de litin les dades identificatives de les persones mocratització de les institucions i acabar vida de la ciutadania: el turisme ha de ser que treuen a lloguer els seus habitatges. amb els privilegis dels representants polítics. Renunciem a cobrar dietes. L’alcaldessa un actiu sostenible, necessitem un model Volem que la gent tingui la certesa que els seus i membres de Barcelona En Comú han re- de transport públic per a tothom i hem d’im- Una ciutat més accessible representants obeeixen a l’interès general. nunciat a cobrar totes les dietes i s’ha reduït pulsar la creativitat, tot treballant per Per seguir avançant cal tenir memòria entre un 30 i un 40% les d’altres partits. a una cultura participativa que generi espais per a tothom  històrica i dignificar-la com a part de la Volem garantir que l’interès públic estigui de diàleg. El nou govern ja ha posat en recuperació de les institucions, tot fomentant per davant del particular. marxa mesures que posen els fonaments de la memòria democràtica i la de les lluites Reducció de sous. Hem fet efectiva la la Barcelona que havíem imaginat en comú. Per un model de transport ecològic populars de la ciutat. reducció salarial dels càrrecs electes i sostenible i membres de Barcelona En Comú, segons Un model de turisme • Enllaç del tramvia per la Diagonal. • El nombre de carrils bici creix per assolir que Una política municipal més el compromís del nostre codi ètic. Hem proposat una reducció salarial per a tots sostenible el 95% de la població disposi d›una d›aquestes neta, més austera i amb més els grups municipals, gerents i alts càrrecs vies a menys de 300 metres de distància. control de la ciutadania polítics, rebutjada per CiU, PSC, PP i C’s. • La xarxa ortogonal d’autobusos, sotmesa El salari d’una trentena d’alts càrrecs Fem una pausa per posar-hi ordre.  al debat democràtic.  tècnics -com les gerències- s’ha reduït La moratòria temporal, provisional i cautelar Millora d’equipaments Un Ajuntament amb parets de vidre.  un 36% de mitjana. Aquesta mesura en la concessió de noves llicències d’allotja- • Es destinaran 5,9 milions d’euros a millo- S’han publicat els sous, els currículums permetrà a l’Ajuntament disposar de prop de ments turístics ens dóna un temps valuós per rar equipaments esportius, centres cívics i les agendes municipals dels càrrecs mig milió d’euros més per impulsar políti- decidir un pla de regulació sostenible. Primer i altres equipaments de districte. electes, donant eines per seguir i fiscalitzar ques que són prioritàries. fem una foto fixa de la situació, per després • Espai públic de qualitat. S’assigna- l’activitat municipal. endreçar i decidir les solucions en comú. ran 35.895.000 euros a la revisió de serveis Els plens de districte, retransmesos Decidim quin model de turisme volem.  i manteniment de carrers, parcs i places. a través d’internet. L’objectiu d’aquesta Una ciutat amb memòria El Consell Municipal del Turisme ha nascut També en aquest capítol s’inclouen les acció és millorar la participació en la política per diagnosticar bé la situació que viu la expropiacions i compres patrimonials. dels districtes, així com la transparència i la Una ciutat autènticament democràtica ciutat, proposar solucions reals i, sobretot, De la cultura com a consum a la cultura rendició de comptes. també ha de reconèixer la seva història escoltar i fer valdre la veu de la gent. com a participació. Elecció directa dels consellers i conse- i els seus símbols. Hem emprès mesures Empoderem i donem autonomia al sector lleres de districte.  destinades a reduir el pes de la simbologia cultural, replantejant la producció i accés L’equip de govern ha endegat mesures que monàrquica, sobrerepresentada a la ciutat en a la cultura des de la perspectiva dels drets ajudaran al diàleg permanent entre veïns i detriment de la memòria col·lectiva republi- socials, amb codis de bones pràctiques per representants. Una d’elles és l’elecció direc- cana. També hem impulsat la visibilització del fer front a la precarietat del sector. ta dels consellers i conselleres de districte, llegat de les dones al nomenclàtor dels carrers. una demanda històrica del moviment veïnal, que permet avançar cap a la nova política en un espai on es prenen decisions que afecten el dia a dia dels barris.   La ciutat dels drets Avui fa cent dies ens vam constituir com mecanismes de participació i transparèn- queig dels grans projectes de ciutat com urbana centrada en la sostenibilitat de la a nou govern de la ciutat de Barcelona. cia com la limitació de sous i mandats, la els accessos ferroviaris al port, l’estació vida i l’atenció a les persones. I com que Aquests tres mesos han sigut especialment publicació de les agendes o l’accés públic de la Sagrera, la finalització de l’estació sabem que sols no podem, hem començat intensos: vam haver de submergir-nos en als nomenaments, currículums i sous dels de Sant Andreu Comtal o la connexió del a treballar amb altres municipis per gene- la dinàmica institucional, a la vegada que càrrecs municipals. tramvia, fins a les mesures dirigides a rar una xarxa contra la violència masclista impulsàvem el nostre programa; trencar En aquest camí per construir una ciutat impulsar el comerç de proximitat als barris a fi d’eradicar aquesta plaga que ja ha amb la paràlisi en què es trobava la ciutat de drets, la lluita contra la desigualtat ha perifèrics que corrien el risc de caure en assassinat més de 71 dones aquest any, i sanar les ferides que la crisi havia infligit constituït la nostra primera prioritat. Era una desertització comercial. Cuidar la ciutat així com una xarxa de ciutats refugi per en el nostre teixit social i urbà. Difícilment necessari donar resposta immediata a és també cuidar el seu metabolisme urbà. acollir les milers de persones que fugen de aquest procés podria haver avançat sense les situacions d’emergència habitacional, les guerres de l’Àfrica i el Pròxim Orient. la col·laboració dels treballadors municipals malnutrició infantil i pobresa que esquer- L’energia i l’aigua Allà on els estats estan fracassant, les que ens han acompanyat. A tots ells, el daven la nostra comunitat. Per a això, Així mateix, s’han iniciat els estudis per ciutats tenen el potencial per sobrepo- nostre agraïment. estem negociant amb les entitats bancàries desenvolupar un operador energètic sar-se a l’adversitat i generar xarxes de Les nostres prioritats estaven clares, perquè cedeixin els seus pisos buits, hem municipal, que ens oferirà energia més protecció i atenció. Les noves formes de havíem de virar el rumb per posar les ampliat les ajudes al lloguer, les beques de econòmica apostant per les renovables, lideratge urbà ja no descansen en estratè- institucions al servei de les persones, menjador, els plans d’ocupació o les ajudes i avancem cap a la municipalització de gies de màrqueting, sinó en la defensa de oferint solucions immediates per a aquells a la infància. Potser la mesura més impor- l’aigua, per abaratir el seu cost i tornar-li valors que serveixen per construir una nova sectors més castigats per la crisi; reactivar tant ha sigut la modificació pressupostària el seu caràcter de bé públic. També hem agenda urbana, col·laborativa, solidària, l’economia des de bases més sòlides que per alliberar 96 milions d’euros que es optat per desenvolupar una governan- que posa la vida de les persones al centre. les de temps enrere –optant per un model destinaran majoritàriament a augmentar la ça responsable del turisme que permeti La història ens ensenya que enfront diversificat, sostenible i cooperatiu–; despesa social i la dotació d’equipaments, regular el sector i evitar el sorgiment d’una dels reptes col·lectius Barcelona treu el i generar una nova agenda que apostés per sense que això suposi un desajust de les nova bombolla especulativa, els efectes millor de si mateixa per reinventar-se. reconstruir la confiança de la ciutadania en arques municipals. de la qual en el sector immobiliari són Tenim l’oportunitat que aquesta ciutat l’àmbit públic a l’incorporar-la com a pro- desgraciadament coneguts. Des del govern torni a brillar amb llum pròpia, no només tagonista del canvi. En definitiva, construir Polítiques contracícliques municipal mantenim el compromís amb el com a referent internacional en creació i una ciutat que aculli, cuidi i empoderi els No obstant, les respostes d’emergència desenvolupament de Barcelona com a pol innovació sinó també en solidaritat, jus- seus ciutadans. social serien insuficients sense unes turístic internacional, però promovent la tícia i defensa dels drets humans. Que la polítiques contracícliques que permetin seva desconcentració territorial amb el fi ciutat dels prodigis sigui, abans que res, El què i el com una recuperació econòmica sostinguda en d’evitar la creació de monocultius i cuidar la ciutat dels drets. Per a això era necessari canviar no només el temps. Per a això, hem desenvolupat un de la mateixa manera turistes i veïns, així el què de les polítiques, sinó també el com, conjunt de mesures orientades a impulsar com els treballadors del sector. ADA COLAU i ho hem fet a través de la incorporació de un creixement sostenible: des del desblo- Finalment, hem impulsat una nova agenda ALCALDESSA DE BARCELONA Difon la paraula: un cop llegit Col·labora amb Barcelona barcelonaencomu.cat aquest diari regala’l a algú En Comú com puguis. Entra facebook.com/bcnencomu proper. Compartim-ho! al web per a més informació. @bcnencomu