Ref: CP 13/15 
V: 23/10/2015 
 
  Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia DOS 
D’OCTUBRE DE DOS MIL QUINZE, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, 
en sessió ordinària, sota la presidència de sota la presidència de l’Excma. Sra. 
Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents 
d'Alcalde, Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i Janet 
Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Raimundo Viejo Viñas, 
Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal 
Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim 
Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos 
i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, 
Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra 
López, Sonia Sierra Infante, Maria Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso 
Beltran, Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i 
Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Jaume Collboni i 
Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell, Montserrat Ballarín 
Espuña, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, 
María José Lecha González, María Rovira i Torrens i Josep Garganté i Closa (durant 
el debat de la proposició / declaració de grup núm. 3), assistits pel Secretari General, 
Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
 
  Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
 
  Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les 
deu hores i deu minuts. 
 
  Es donen per llegides les actes de les quatre sessions anteriors, celebrades 
els dies 13 de juny, 14 i 24 de juliol i 7 de setembre de 2015, l'esborrany de les quals 
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i S'APROVEN. 
 
 
 PART INFORMATIVA 
 
 a) Despatx d'ofici 
 
  En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, ES 
COMUNIQUEN les resolucions següents: 
 
1.- Decret de l’Alcaldia, de 30 de juny de 2015, que deixa sense efectes l’assignació de 
les funcions com a Gerent de Drets Socials al Sr. Jordi Sánchez Masip. 
 
2.-  Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2015, que delega en la Sra. Gemma 
Tarafa Orpinell, com a presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, 
l’atorgament de les autoritzacions sanitàries de funcionament dels establiments de 
tatuatge, micropigmentació i pírcing a la ciutat de Barcelona. 
 
3.-  Decret de l’Alcaldia, de 13 de juliol de 2015, que modifica el decret de 
l’Alcaldia, de 13 de juny de 2015 (S1/D/2015-1896), de delegació de competències 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 1 
en la Comissió de Govern, en el sentit de suprimir la delegació atribuïda en el punt 
1.2 de l’apartat Primer, mantenint la resta de pronunciaments; i delega en el Gerent 
Municipal l’aprovació de tota classe de transferències i subvencions a organismes 
autònoms, entitats públiques empresarials, societats municipals de capital 
íntegrament municipal i participades, i consorcis participats per l’Ajuntament de 
Barcelona. 
 
4.-  Decret de l’Alcaldia, de 14 de juliol de 2015, que inicia un expedient 
informatiu sobre l’actuació de l’empresa Barcelona Regional, Agència de 
Desenvolupament Urbà, SA., en relació als fets esmentats en les informacions dels 
medis de comunicació dels darrers dies. 
 
5.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2015, que delega en el Gerent de 
Seguretat i Prevenció la presidència de les meses de contractació dels contractes, 
inclosos en l’àmbit material de la Gerència de Seguretat i Prevenció, que hagin estat 
aprovats pel Plenari del Consell Municipal, les seves Comissions o la Comissió de 
Govern. 
 
6.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Berta 
Sureda Berna com a Comissionada de Cultura. 
 
7.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Joan Antoni 
Llinares Gómez en el càrrec de Gerent de Recursos. 
 
8.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena el Sr. David 
Balbas Alonso, personal eventual, adscrit al Grup Polític Municipal Barcelona en 
Comú. 
 
9.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Antoni Coll 
Tort, personal eventual, en el lloc de Conseller Tècnic del Districte de l’Eixample. 
 
10.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Jesús López 
Fernández, personal eventual, en el lloc de Conseller Tècnic del Districte de Sant 
Andreu. 
 
11.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que designa els representants 
de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de 
Barcelona. 
 
12.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que designa els representants 
de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta de Direcció del Consorci del Besòs. 
 
13.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 i de 22 de juliol de 2015, que designa els 
representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de Turisme de Barcelona. 
 
14.-  Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que proposa al Departament 
de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya el nomenament de la Ima. 
Sra. Janet Sanz Cid, Quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, com a 
vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 2 
15.-  Decret de l’Alcaldia de 20 de juliol de 2015, que modifica l’apartat Primer 
del decret de l’Alcaldia, de 25 de juny de 2015 (S1/D/2015-2005), de delegació de 
competències en el Gerent de Presidència i Economia, en el sentit següent: “Primer.- 
Delegar en el/la Gerent de Presidència i Economia les resolucions necessàries per fer 
efectius els pagaments als quioscos de premsa pels ingressos municipals derivats de 
l’exposició publicitària dels suports existents als esmentats quioscos, inclosa 
l’autorització, disposició i obligació de la corresponent despesa.“ 
 
16.-  Decret de l’Alcaldia de 21 de juliol de 2015, que crea la Gerència 
d’Habitatge, adscrita a la Gerència de Drets Socials. 
 
17.-  Decret de l’Alcaldia, de 22 de juliol de 2015, que delega en la Regidoria de 
Mobilitat les atribucions, en matèria de medi ambient, d’atorgament de llicències de 
canalitzacions per a l’execució d’obres a la via pública; i deixa sense efecte el punt 
10.1 del Decret de delegació de funcions en la quarta Tinència d’Alcaldia de 13 de 
juny de 2015 (S1/D/2015-1899). 
 
18.-  Decret de l’Alcaldia, de 22 de juliol de 2015, que delega en els Regidors/es 
de Districte nomenats per Decret de l’Alcaldia de 13 de juny d’enguany, la 
convocatòria i la presidència de les sessions constitutives dels respectius Consells de 
Districte. 
 
19.-  Decret de l’Alcaldia, de 22 de juliol de 2015, que delega en el Gerent del 
Districte d’Horta, Sr. Eduard Vicente Gómez i en el Gerent del Districte de les Corts, 
Sr. Joan Cambronero Fernández, respectivament, totes les facultats i atribucions 
assignades a la Gerent del Districte de Nou Barris, Sra. Gemma Arau Ceballos i al 
Gerent del Districte de Sants-Montjuïc, Sr. Francesc Giménez Gusi, per tal que els 
substitueixin durant la seva absència en el període comprès entre el 22 i el 31 de 
juliol.  
 
20.-  Decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Pere Camps 
Harder personal d’alta direcció, en el càrrec de gerent del Districte de Gràcia. 
 
21.-  Decrets de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena els membres dels 
Consells Municipals dels Districtes. 
 
22.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Eva María 
Herrero Alonso com a Comissionada d’Ecologia. 
 
23.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Xavier 
Farré Perise, com a personal eventual, en el lloc de conseller tècnic del Districte de 
Sants-Montjuïc. 
 
24.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Tatiana 
Guerrero Muñoz, com a personal eventual, en el lloc de consellera tècnica del 
Districte de les Corts. 
 
25.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Jaume 
Llansó Torras, com a personal eventual, en el lloc de conseller tècnic del Districte de 
Sarrià-Sant Gervasi. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 3 
 
26.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Carlos 
Izquierdo Lázaro, com a personal eventual, en el lloc de conseller tècnic del Districte 
de Nou Barris. 
 
27.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que faculta els/les gerents 
d’Àrees d’Actuació i de Districtes que es relacionen en el decret i en els termes que 
hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del/de la gerent de l’àrea 
corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d’Alcaldia 
corresponents en matèria de gestió i administració de personal, en matèria de gestió 
econòmica i en matèria de contractació, llevat de les facultats específiques del Gerent 
de Presidència i Economia, en matèria de gestió econòmica, i del Gerent de Recursos 
Humans i Organització, en matèria de gestió i administració de personal, així com les 
especifiques del Gerent Municipal les quals, continuaran essent exercides pels 
esmentats càrrecs respectivament; així mateix estableix, en el supòsit d’absència, les 
suplències dels directors/res de serveis de Llicències i Espai Públic i dels Caps de 
Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de Districte que es relacionen en el 
decret, i en els termes que hi consten en les tasques que els són pròpies per raó del 
seu càrrec. 
 
28.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que assigna, amb efectes 1 de 
juliol de 2015 –o 1 d’agost de 2015 en els casos en què així específicament s’indica–, 
el règim de dedicació de cadascun dels membres de la Corporació municipal. 
 
29.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que delega en la Sra. Pilar 
Solanes Salse la representació de l’Ajuntament en la Junta General del Consorci de 
Salut i d’Atenció Social de Catalunya. 
 
30.-  Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que delega en el Gerent 
Adjunt d’Urbanisme l’atribució següent: 1. En matèria d’urbanisme i activitats.- 
Informe preceptiu en les autoritzacions d’usos del sòl i d’obres, de caràcter 
provisional, sol·licitades a l’empara dels articles 53 i 54 del Text refós de la Llei 
d’urbanisme. 
 
31.-  Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena els/les regidors/es 
adscrits/es als Districtes. 
 
32.-  Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena Consellers/es 
Municipals de Districte les persones següents: en el Districte de Ciutat Vella, el Sr. 
Josep Maria Julià Martínez en substitució del Sr. Carles Domingo Díaz; en el 
Districte de Sants-Montjuïc, el Sr. Carles Domingo Díaz en substitució del Sr. Josep 
Maria Julià Martínez; i en el Districte de Sant Andreu, la Sra. Anna Satorra Sansano 
en substitució de la Sra. Cristina Lòpez Domínguez. 
 
33.-  Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Marta 
Carranza Gil Dolz Castellar com a Comissionada d’Esports. 
 
34.-  Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Mònica 
Mateos Guerrero com a gerent del Districte de Ciutat Vella. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 4 
35.-  Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Francisco 
Javier Buron Cuadrado, personal d’alta direcció, com a gerent d’Habitatge. 
 
36.-  Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Francisco 
Rodríguez Jiménez, personal d’alta direcció, com a gerent de l’Institut Municipal 
d’Informàtica. 
 
37.-  Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que adscriu, mitjançant 
encàrrec de funcions, el Sr. Jordi Ribas Vilanova per ocupar el lloc de treball de 
Director adscrit a la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans, i li 
encomana, sense retribucions, les funcions com a Gerent de l’Institut Municipal de 
Parcs i Jardins. 
 
38.-  Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que adscriu, mitjançant 
encàrrec de funcions, el Sr. Antoni Fernández Pérez per ocupar el lloc de treball de 
Director adscrit a la Direcció de Recursos de la Gerència de Presidència i Economia. 
 
39.-  Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que designa l’Im. Sr. Jaume 
Asens Llodrà president del Consorci de les Biblioteques de Barcelona. 
 
40.-  Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que designa el Sr. Amadeu 
Recasens Brunet, Comissionat de Seguretat, i el Sr. Jordi Samsó Huerta, Gerent de 
Seguretat, vocals del Consell de Direcció de l'Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya en representació de l'Ajuntament de Barcelona. 
 
41.-  Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que designa el Sr. Manuel 
Pardo Sabartés, cap del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament 
(SPEIS), representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Rector del Centre 
d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya. 
 
42.-  Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que delega transitòriament en 
la regidora de Mobilitat, del dia 29 de juliol al dia 9 d’agost de 2015 inclòs, per 
absència del Gerent d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, la facultat atribuïda a aquest 
darrer en el punt 5 del Decret d’Alcaldia de 25 de juny de 2015 (S1/D/2015/02007): 
“L’atorgament de les targetes d’aparcament per a persones amb disminució, 
regulades al Decret 97/2002, de 5 de març, de la Generalitat de Catalunya”. 
 
43.-  Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que delega en el Gerent de 
l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona la resolució i altres actes 
administratius dels expedients de modificació de les bases de dades del padró 
municipal d’habitants, presentades per persona interessada, tramitats pel 
Departament de Població, i facultar el responsable del Departament de Població per 
dictar la resolució d’inici del procediment. 
 
44.-  Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que modifica el Decret de 
l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, d’establiment del règim de dedicació dels 
membres de la Corporació municipal, per tal d’adequar la dedicació d’aquells 
regidors i regidores que són membres de la Diputació de Barcelona al règim establert 
per aquesta mitjançant Decret de la seva Presidència del 29 de juliol de 2015. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 5 
45.-  Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que nomena els/les regidors/es 
Presidents/es dels Consells Municipals dels Districtes. 
 
46.-  Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que nomena els regidors/es 
adscrits/es als Districtes. 
 
47.-  Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Roger 
Mestre i Fábregas membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu en 
substitució del Sr. Francesc Xavier Codony i Junyent. 
 
48.-  Decret de l’Alcaldia, de 31 de juliol de 2015, que faculta als regidors de 
districte que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que 
en el supòsit d’absència del regidor/ra de districte corresponent, puguin exercir les 
facultats delegades i/o desconcentrades relatives a la incoació, instrucció i resolució 
d’expedients sancionadors. Així mateix, facultar-los per a l’exercici de qualsevol 
altra competència delegada i/o desconcentrada a favor dels/de les regidors/es de 
districte. 
 
49.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 d’agost de 2015, que nomena membres de la 
Junta General del Consorci d’Habitatge de Barcelona. 
 
50.-  Decret de l’Alcaldia, de 2 de setembre de 2015, que nomena membres dels 
Consells Municipals dels Districtes. 
 
51.-  Decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que fixa com a festes locals 
a celebrar durant l’any 2016, en el terme municipal de Barcelona, els dies 12 de 
febrer (Santa Eulàlia) i 24 de setembre (Mare de Déu de la Mercè). 
 
52.-  Decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que designa com a 
Presidents, Vicepresidents i membres dels òrgans de govern dels Instituts Municipal i 
Entitats Públiques Empresarials, les persones que s’assenyalen a continuació: 
 Institut Municipal d'Informàtica 
 President:  Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados 
 Vicepresidenta:  Ima. Sra. Gala Pin Ferrando 
 Membres: Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs 
   Im. Sr. Francisco Sierra López  
   Sr. Xavier Domènech Sampere 
   Sr. Joan Antoni Llinares Gómez 
   Sr. Jordi Ayala Roqueta 
   Sr. José Alberto de Gregorio Prieto 
   Sr. Francisco Rodríguez Jiménez 
   Sr. Eloi Badia Casas 
   Sra. Lidia Garcia Soler 
   Sr. Sergi Marcen i López 
   Sra. Marta Continente Gonzalo 
   Sr. Carlos Nieto Fernández 
   Sr. Jordi Magrinyà Cabvayol 
 Institut Municipal d'Hisenda 
 President:  Im. Sr. Agustí Colom Cabau 
 Vicepresident: Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados  
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 6 
 Membres: Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago 
   Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina 
   Sr. Joan Antoni Llinares Gómez 
   Sr. Jordi Ayala Roqueta 
   Sr. José Alberto de Gregorio Prieto 
   Sr. Pablo Batalla Roldán 
   Sr. Luis Calonge Coch 
   Sr. Jordi Castellana i Gamisans 
   Sr. Joaquim Mestre i Garrido 
   Sra. Míriam Casanovas Doménech 
   Sr. Arnau Miró Porqueres 
 Institut Municipal d'Educació 
 Presidenta: Ima. Sra. Laia Ortíz Castellví 
 Vicepresident:  Im. Sr. Raimundo Viejo Viñas 
 Membres: Ima. Sra. Laura Pérez Castaño 
   Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata 
   Ima. Sra. Maria Magdalena Barceló Verea 
   Im. Sr. Juan José Puigcorbé i Benaiges 
   Ima. Sra. Carmen Andrés Añón 
   Sra. Gemma Tarafa Orpinell 
   Sra. Berta Sureda Berna 
   Sr. Ricard Fernández Ontiveros 
   Sr. Jordi Sánchez Masip 
   Sra. Belén Pajares Ribas 
   Sra. Dori Anglada Gomila 
 Institut Municipal de Mercats 
 President:  Im. Sr. Agustí Colom Cabau 
 Vicepresidenta:  Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago 
 Membres: Ima. Sra. Maite Fandos i Payà 
   Ima. Sra. Carina Mejias Sánchez 
   Ima. Sra. Trini Capdevila i Burniol 
   Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña 
   Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia 
   Ima. Sra. Maria Rovira Torrens 
   Sr. Miquel Ortega Cerdà 
   Sr. Jordi Via Llop 
   Sr. José Alberto de Gregorio Prieto 
 Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 
 Presidenta: Ima. Sra. Janet Sanz Cid 
 Vicepresident:  Im. Sr. Josep Ma. Montaner Martorell 
 Membres: Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina 
   Im. Sr. Santiago Alonso Beltran 
   Im. Sr. Jordi Coronas i Martorell 
   Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell 
   Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia 
   Im. Sr. Josep Garganté i Closa 
   Sra. Eva Maria Herrero Alonso 
   Sr. Jordi Campillo Gámez 
   Sr. Francisco Javier Burón Cuadrado 
   Sr. Joan Llort Corbella 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 7 
   Sr. Francesc Asis Ullod Marcos 
   Sr. Roger Clot Duñach 
   Sr. Antonio Font Ferrer 
 Institut Municipal de Parcs i Jardins 
 Presidenta:  Ima. Sra. Janet Sanz Cid 
 Vicepresidenta:  Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago 
 Membres: Ima. Sra. Francina Vila i Valls 
   Sra. Eva Maria Herrero Alonso 
   Sr. Joan Llort Corbella 
   Sra. Lidia Garcia Soler 
   Sr. Francesc Asis Ullod Marcos 
   Sr. Roger Clot Duñach 
   Sr. Manuel Garcia Bofill 
   Sr. Santi Romo i Ros 
   Sr. David Escudé i Rodríguez 
   Sr. Óscar Ramírez Lara 
   Sra. Susanna Rofín Gimeno 
 Institut Municipal d'Urbanisme 
 Presidenta:  Ima. Sra. Janet Sanz Cid 
 Vicepresident:  Im. Sr. Josep Ma. Montaner Martorell 
 Membres: Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs 
   Im. Sr. Santiago Alonso Beltran 
   Im. Sr. Jordi Coronas i Martorell 
   Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell 
   Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia 
   Ima. Sra. Maria José Lecha González 
   Sr. Jordi Campillo Gámez 
   Sr. Francisco Javier Burón Cuadrado 
   Sr. Francesc Asis Ullod Marcos 
   Sr. Joan Llort Corbella 
 Institut de Cultura 
  
 President: Im. Sr. Jaume Asens Llodrà 
 Vicepresident:  Im. Sr. Raimundo Viejo Viñas 
 Membres: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot 
   Sr. Pau Guix Pérez 
   Sr. Pius Alibek Hermez 
   Sr. Guillem Espriu Avendaño 
   Sr. Alfredo Bergua Valls 
   Sr. Pere Casas Zarzuela 
   Sra. Berta Sureda Berna 
   Sr. Xavier Domènech Sampere 
   Sra. Montserrat Vendrell i Rius 
   Sr. Marcelo Expósito Prieto 
   Sra. Judit Carrera Escudé 
   Sr. Toni Casares Roca 
 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
 Presidenta:  Ima. Sra. Laia Ortíz Castellví 
 Vicepresidenta:  Ima. Sra. Laura Pérez Castaño 
 Membres: Ima. Sra. Mercè Homs i Molist 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 8 
   Ima. Sra. Maria Magdalena Barceló Verea 
   Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés 
   Sra. Pilar Díaz López 
   Sra. Gloria Martín Vivas 
   Sr. Manel Mora Sánchez 
   Sr. Ricard Fernández Ontiveros 
   Sr. Joan Andreu Verdaguer Vizcarra 
 Patronat Municipal de l'Habitatge 
 President:  Im. Sr. Josep Ma. Montaner Martorell 
 Vicepresidenta:  Ima. Sra. Janet Sanz Cid 
 Membres: Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví 
   Ima. Sra. Maite Fandos i Payà 
   Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés 
   Ima. Sra. Carmen Andrés Añón 
   Sr. Koldo Blanco Uzquiano 
   Sr. Eduardo Bolaños Rodríguez 
   Sr. Francisco Garrobo Raya 
   Sr. Ricard Fernández Ontiveros 
   Sr. Francisco Javier Burón Cuadrado 
   Sr. Jaume Barnada López 
   Sra. Vanesa Valiño Esparducer 
   Sr. Jordi Campillo Gámez 
 Institut Barcelona Esports 
 President:  Im. Sr. Jaume Asens Llodrà 
 Vicepresident:  Im. Sr. Raimundo Viejo Viñas 
 Membres: Ima. Sra. Maite Fandos i Payà 
   Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas 
   Sr. Javier González Blesa 
   Sr. Toti Mombrú i Martinez 
   Sr. David Escudé i Rodríguez 
   Sr. Manel Carrere Navarro 
   Sra. Marta Carranza Gil-Dolz Castellar 
   Sr. Fernando Pindado Sánchez 
   Sra. Margarita Tossas Marqués 
 Institut Municipal de Serveis Socials 
 Presidenta:  Ima. Sra. Laia Ortíz Castellví 
 Vicepresidenta:  Ima. Sra. Laura Pérez Castaño 
 Membres: Im. Sr. Josep Maria Montaner Martorell 
   Ima. Sra. Maite Fandos i Payà 
   Ima. Sra. Maria Magdalena Barceló Verea 
   Ima Sra. Montserrat Benedí i Altes 
   Ima. Sra. Carmen Andrés Añon 
   Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas 
   Ima. Sra. Maria Rovira Torrens 
   Sra. Gemma Tarafa Orpinell 
   Sr. Ricard Fernández Ontiveros 
   Sr. Fernando Pindado Sánchez 
   Sr. Josep Maria Castiella Viu 
 Fundació Mies Van der Rohe 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 9 
 Presidenta:  Ima. Sra. Janet Sanz Cid 
 Vicepresident:  Im. Sr. Josep Maria Montaner Martorell 
 Membres: Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs 
   Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell 
   Sr. Roger Clot Duñach  
   Sr. Manuel Garcia Bofill 
   Sra. Ariadna Álvarez i Garreta 
   Sr. Miguel Torrubiano Blanco 
   Sra. Clara Trunyó Juanola 
 
53.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de setembre de 2015, que sotmet el Compte 
General de l’Ajuntament de Barcelona, corresponent a l’exercici 2014, a informe de 
la Comissió Especial de Comptes i inicia el període d’exposició a la Comissió 
Especial de Comptes en data 14 de setembre de 2015. 
 
54.-  Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015, que designa com a 
representants de l’Ajuntament de Barcelona al patronat de la fundació del Gran 
Teatre del Liceu les persones següents: 
 Vicepresident: Im. Sr. Jaume Asens Llodrà 
 Vocals:  Sra. Berta Sureda Berna 
   Sra. Isabel Balliu Badia 
 
55.-  Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015, que nomena membres dels 
Consells Municipals dels Districtes que s’indiquen a continuació, les persones 
següents: 
 Districte de l’Eixample 
 Ciutadans: Sra. Paloma Jiménez de Parga Maseda 
 Districte de Sants-Montjuïc 
 Ciutadans: Sr. David Labrador Gabriel 
 Districte de Sant Andreu 
 Ciutadans: Sr. Jordi Obón Cabré 
 
56.-  Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015 que delega en l’Im. Sr. 
Gerardo Pisarello Prados la presidència del Consell Territorial de la Propietat 
Immobiliària de Barcelona – Àmbit Metropolità. 
 
57.-  Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015 que nomena membres de la 
Comissió de Gestió dels Fons de la Unió Europea per al seguiment i control de les 
Operacions amb cofinançament de Fons Europeus a:  
 President: El Primer Tinent d’Alcalde 
 Membres: El Gerent de Presidència i Economia 
   El Director de Pressupostos i Política Fiscal 
   La Directora de Serveis d’Inversions 
   El Coordinador de Gestió dels Fons de la Unió Europea 
  I, faculta indistintament a la Directora de Serveis d’Inversions i al 
Coordinador de Gestió de Fons de la Unió Europea per a la signatura dels documents 
de gestió que se’n derivin del funcionament ordinari de l’esmentada Comissió. 
 
58.- Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015 que primer deixa sense efecte, a 
partir del dia 1 de setembre de 2015, el règim de dedicació parcial, amb un 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 10 
percentatge del 50%, assignat a la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas per Decret de 
l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, passant dita Regidora a exercir les seves funcions 
sense dedicació especial, amb la percepció d’assistències per la concurrència efectiva 
a les sessions dels òrgans col·legiats en els termes indicats a l’acord del Plenari del 
Consell Municipal del 14 de juliol de 2015 i en el Decret de l’Alcaldia del dia 24 del 
mateix mes i any. Segon, disposa la publicació íntegra d’aquesta resolució en el 
Butlletí Oficial de la Província i a la seu electrònica municipal, de conformitat amb 
allò establert a l’article 75.5 de la Llei de Bases del Règim Local. 
 
59.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2015 que designa membres de la 
Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, les persones següents: 
 President, per delegació de l’Alcaldia: 
  Sr. Francesc Xavier Domènech Sampere, Comissionat d’Estudis Estratègics 
i Programes de Memòria. 
 Vocals: 
  Im. Sr. Josep Ma. Montaner i Martorell, Regidor d’Habitatge 
  Ima. Sra. Gala Pin i Ferrando, Regidora de Participació i Territori 
  Sr. Joaquim Borràs i Gómez, Arxiver Cap 
  Sr. Assumpta Escolà i Jordà, Subdirectora del Centre de Normalització 
Lingüística  
  Sr. Adrià Gomila i Civit, Director de Serveis de Mobilitat 
  Sr. Josep Moran i Ocerinjauregui, Cap de l’Oficina d’Onomàstica de 
l’Institut d’Estudis Catalans 
  Sr. Jesús Portavella i Isidoro, Expert en Onomàstica i Heràldica 
  Sr. Lluís Sanz i Marco, Director d’Informació de Base i Cartografia 
  Sr. Ferran Seijas i Pérez, Cap del Servei del Pla de la Ciutat  
  Sr. Marc Andreu i Acebal, Consell Tècnic del Districte de Sant Martí 
  Sr. Carles Vicente Guitart, Tècnic de la Direcció de Patrimoni de l’Institut 
de Cultura de Barcelona 
  i, deixa sense efecte els anteriors decrets de designació de membres de 
l’esmentada Ponència. 
 
60.-  Decret de l’Alcaldia, de 15 de setembre de 2015 que delega la presidència 
de les meses de contractació dels expedients que es relacionen al mateix decret, en el 
Director de Serveis Generals de la Gerència de Recursos. 
 
61.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2015 que estableix les direccions 
que podran ser ocupades per titulars que no tinguin la condició de funcionaris i les 
direccions que seran ocupades per titulars amb la condició funcionària, quan els 
actuals ocupants les deixin vacants. 
 
62.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2015 que designa el Sr. Carlos 
Vivas Urieta com a vocal del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda de 
Barcelona en substitució del Sr. Pau Batalla Roldán. 
 
63.-  Decret de l’Alcaldia, de 18 de setembre de 2015 que designa membres del 
Consell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials les persones següents: 
 Com a experts: 
  Sra. Marta Llobet Estany 
  Sr. Rafael López Zaguirre 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 11 
 En representació de les organitzacions sindicals: 
  Sr. Antonio Gómez Lorite 
 En representació dels treballadors: 
  Sr. Daniel Martínez Rodríguez 
 
64.-  Decret de l’Alcaldia, de 21 de setembre de 2015 que designa la Sra. Marisa 
Jiménez Tremoya membre del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports, en 
representació de les organitzacions sindicals. 
 
65.-  Decret de l’Alcaldia, de 21 de setembre de 2015 que proposa al Consell 
d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona la designació de l’Ima. Sra. 
Gala Pin Ferrando membre del Consell de la Gerència Urbanística Port 2000. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 22 de juliol de 2015: 
 
66.- (OST-05-2015/01) RESOLDRE l'al·legació presentada el 26 de juny de 2015 per la societat 
mercantil Charcuteria Casa Pepe, S.A., amb NIF A-58073859, en el tràmit 
d'aprovació inicial del projecte d’ordenació singular de terrasses de la plaça 
Bonanova, en el sentit que figura a l'informe de 14 de juliol de 2015 que consta a 
l'expedient i APROVAR definitivament el decret d’ordenació singular de terrasses de 
la plaça Bonanova, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, d’iniciativa 
municipal, i DONAR compte d'aquesta aprovació al Plenari del Consell Municipal, 
de conformitat amb allò que preveu l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses 
aprovada pel Plenari del Consell Municipal el 20 de desembre de 2013. 
 
67.- (OST-05-2015/02) APROVAR definitivament el projecte de decret de distribució prèvia de 
terrasses de l’espai existent a la cruïlla dels carrers Bon Pastor i Aribau, al Districte 
de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, d’iniciativa municipal, i DONAR compte 
d'aquesta aprovació al Plenari del Consell Municipal, de conformitat amb allò que 
preveu l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses aprovada pel Plenari del Consell 
Municipal el 20 de desembre de 2013. 
 
 b) Mesures de govern 
 
Única.-  Barcelona, ciutat refugi. 
 
  La Sra. ALCALDESSA destaca la importància d’aquesta mesura de govern 
per acarar una de les situacions d’emergència més greu en matèria de crisi de 
refugiats viscudes al món, i remarca que d’ençà de la Segona Guerra Mundial que no 
es coneixia una crisi com aquesta. 
  Posa de manifest que el concepte de situació d’emergència no està buit de 
contingut, sinó que estan parlant d’un estat de coses que suposa una amenaça de vida 
o mort i del patiment indescriptible de milions de persones. Per tant, és obligació dels 
estats democràtics respondre en compliment dels tractats i convenis internacionals de 
drets humans. 
  Tanmateix, destaca que la principal competència en matèria d’asil i refugi 
recau en els estats, i lamenta que, també en aquest cas, l’estat espanyol incompleixi 
les seves obligacions en matèria d’asil i de refugi de manera reiterada. Recrimina la 
seva lentitud en les respostes, el fet que defuig les seves responsabilitats i, a més, no 
proporciona informació ni és transparent en la gestió d’aquesta crisi que s’està 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 12 
tractant en l’àmbit de la UE. Igualment, fa avinent que l’estat gestiona molts milions 
d’euros destinats a aquesta finalitat, i que no està parlant amb els territoris, les 
comunitats autònomes i els ajuntaments que són, finalment, els qui hauran de donar 
acollida a les persones refugiades que arribaran els propers mesos. 
  Això no obstant, assenyala que és obligació de qualsevol administració 
pública democràtica, com és l’ajuntament de Barcelona, donar resposta a aquesta 
crisi, tal com fan moltes altres ciutats europees. Per tant, avança que s’han de 
preparar i estar a punt; per aquesta raó, explica que el govern de la ciutat va demanar 
als Serveis Tècnics que es posessin a treballar immediatament per planificar els 
diversos escenaris que es puguin produir, malgrat la incertesa sobre el nombre de 
persones que arribaran a la ciutat i quan. Precisa, en aquest sentit, que el govern ha 
nomenat Ignasi Calvó com a responsable coordinador del pla d’acollida. 
  Aprofita per felicitar els Serveis Tècnics de la casa per la seva feina per fer 
possible aquesta mesura de govern, que és una primera proposta que tant els grups 
municipals com la ciutadania ja coneixen. 
  Precisa que el dispositiu d’acollida preveu diferents fases i els serveis que 
hauran d’atendre en cada moment les persones que arribin. Però posa en valor que 
allò més important és que la ciutat està preparada, que ha previst els diferents 
escenaris, i que disposa de les instal·lacions i els serveis tècnics adequats d’acollida. 
  Observa que aquest ajuntament vol incidir en els problemes de pobresa i de 
desigualtat dels residents a la ciutat, també en els de les persones que hi arriben per 
diferents vies, tant si són sol·licitants d’asil com si no, però també vol fer front a una 
situació d’especial emergència com aquesta. 
  Acaba la seva primera intervenció, assenyalant que aquesta mesura de 
govern s’haurà d’anar complementant i ampliant a mesura que els arribi la 
informació. Insisteix que volen que sigui un pacte de ciutat, comptar amb tots els 
grups municipals, entitats expertes i el conjunt de la ciutadania que, massivament, els 
han fet arribar la seva voluntat de participar. 
  Acaba dient que davant de les situacions de patiment i de duresa extrema 
que estan posant de manifest aquesta crisi de refugiats han de permetre l’oportunitat 
de donar el millor de cadascú, i en aquest cas podem demostrar la tradició de 
Barcelona com a ciutat solidària i compromesa. 
 
  El Sr. TRIAS agraeix a l’Alcaldessa la presentació de la mesura de govern, 
felicita el Sr. Ignasi Calvó per la seva feina, i tots els professionals d’aquest 
ajuntament que contribueixen a l’elaboració del dispositiu d’acollida de persones 
refugiades. 
  Tot seguit, fa referència a l’article que fa poc va publicar en un diari en què 
deixava molt clar el plantejament de CiU de donar suport a la iniciativa d’acollir 
persones refugiades a Barcelona; es tracta d’un drama humanitari que afecta Europa 
i, per tant, els països membres tenen el deure de donar-hi resposta. Lamenta, però, 
que Europa no estigui a l’altura de les circumstàncies, i entén que han de ser crítics 
amb la gestió d’aquest conflicte i capaços d’alçar la veu perquè les coses canviïn i 
redreci la seva actitud. 
  Remarca la importància del paper de les ciutats i posa en valor la solidaritat 
de Barcelona, una ciutat socialment justa, referent en el món quant al suport a causes 
solidàries i que, per tant, en aquesta ocasió no pot restar al marge. 
  Adverteix, però, que cal fer les coses ben fetes, i entendre que Barcelona ha 
d’actuar com a hub i com a capital per a la gent que vindrà a Catalunya, però és 
evident que aquest paper requereix una gran coordinació amb la Generalitat i que 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 13 
l’estat faci els deures, que bé no fa o no els fa bé. En aquest sentit, puntualitza, però, 
que l’estat no pot prendre, en ocasions, segons quines decisions perquè Europa 
tampoc no li dóna la informació.  
  Considera que el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona –
CUESB– és una eina essencial per acarar la situació, un servei extraordinari i que 
funciona molt bé, que és un referent al món en situacions extremes, i també en la 
resposta a situacions quotidianes. Insisteix que han de ser conscients que la vinguda 
de gent de fora en situacions difícils, en molts casos fugint de la pobresa, és una 
constant durant l’any a Barcelona, com demostra la xifra de 110.000 persones l’any 
2014.  
  Acaba la seva intervenció fent notar a l’Alcaldessa, que ha reclamat la 
col·laboració dels grups municipals, que han de canviar la manera de fer-ho. En 
aquest sentit, manifesta que no estan disposats a ser només els que aplaudeixen les 
decisions del govern municipal, sinó que també hi volen intervenir, exposar les seves 
idees i els seus plantejaments.  
 
  La Sra. MEJÍAS felicita també el Sr. Ignasi Calvó per l’informe que ha 
elaborat, i que avui es presenta, sobre el sistema preventiu per tenir la ciutat 
preparada per acollir les persones que arribin en qualitat de refugiades. 
  Manifesta, però, que aquesta acció arriba tard, atesa l’enorme crisi 
humanitària que pateix Europa, i que cal anar a l’arrel del problema i dels motius per 
què es produeixen aquest tipus de conflictes. 
  Reconeix que en aquest cas concret Europa no ha estat a l’altura, i no ha 
reaccionat fins que la pressió de les migracions com a conseqüència dels conflictes 
bèl·lics ha posat tensió a les fronteres, i en alguns països s’ha produït una allau de 
refugiats impossible d’assumir. Per tant, consideren positiva aquesta acció preventiva 
a fi que Barcelona estigui a punt. 
  Observa que la Sra. Alcaldessa deia que aquesta qüestió ha d’implicar la 
participació de tothom, i en el mateix sentit reflexionava el Sr. Trias, però fa notar 
que la col·laboració dels grups polítics en aquest cas s’ha de gestionar d’una millor 
manera que com s’ha fet fins ara. Per tant, demanen la màxima transparència al 
govern a l’hora de prendre decisions sobre com desenvolupar l’acollida a la ciutat. 
  Posa de manifest que el pla previst té algunes mancances que volen sotmetre 
a la consideració de l’Alcaldessa, que és qui ha presentat la mesura de govern. En 
aquest sentit, fa notar que l’arribada de refugiats a Catalunya i a Barcelona implica 
fer-se’n càrrec durant un període que es pot allargar entre tres i quatre anys, fins que 
finalitzin els conflictes que els han empès a fugir i que pugin retornar al seu país 
d’origen en condicions de seguretat i estabilitat. Subratlla que aquest escenari 
implica preveure una partida pressupostària anual per garantir que aquestes persones 
tinguin unes condicions de vida dignes a Barcelona. Per tant, pregunta si el govern ha 
previst aquesta qüestió. 
  Fa avinent, també, que aquestes persones arriben amb un estatus jurídic 
especial, mitjançant un procediment perfectament legal establert a escala 
internacional; destaca que això significa que no és el mateix entrar a un país per 
aquest procediment que fer-ho saltant-se les normes. Per tant, reclama que es 
distingeixi molt bé qui és asilat, qui és refugiat i qui és immigrant econòmic i que, 
consegüentment, s’apliquin les mesures adequades en cada cas d’acord amb la 
legalitat vigent. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 14 
  Diu que per al seu grup és fonamental la coordinació amb les diferents 
administracions que ha apuntat la Sra. Alcaldessa; i evitar els conflictes que es 
puguin produir en els serveis per l’arribada de persones refugiades. 
  Finalment, assenyala que allò que el seu grup no està disposat a admetre és 
que s’instrumentalitzi l’arribada de refugiats amb interès partidista. 
  Insisteix que volen participar en aquest procés, i no entenen per què ha de 
ser l’Alcaldessa qui viatgi als punts d’acollida de refugiats per saber què hi passa, 
tenint en compte que té molts problemes per resoldre a la ciutat. 
 
  El Sr. BOSCH felicita el govern de la ciutat per aquesta iniciativa, i per la 
rapidesa amb què ha estat formulada. 
  Puntualitza que ERC van ser els primers a reaccionar, el 28 d’agost, davant 
de l’emergència humanitària, però reconeix que el govern de la ciutat ha reaccionat 
amb rapidesa i contundència; igualment, subscriuen plenament el nomenament del 
Sr. Ignasi Calvó. 
  Valora com a molt correcta la mesura de govern que avui es presenta, que 
preveu destinar deu milions i mig d’euros a convertir Barcelona en ciutat refugi; i 
entén que significa posar en evidència la passivitat del govern del PP, que en aquest 
assumpte s’està mostrant novament com un govern molt avar i que provoca la pressió 
dels governs de la UE perquè compleixi. 
  Així, considera especialment positiu que la ciutat de Barcelona es posi al 
capdavant d’aquesta situació, i ofereix tot el suport i ajuda per part del seu grup. 
Tanmateix, entenen que hi ha aspectes que es poden millorar, com ara explicitar que 
es treballarà conjuntament amb la xarxa catalana de ciutats refugi. Alerta, tanmateix, 
que cal evitar que qualsevol xarxa de ciutats refugi es converteixi en un lobby de 
determinada tendència política partidista. 
  Reclama també la coordinació amb el Fons Català de Cooperació, així com 
la formació d’una Taula de solidaritat amb Síria, tal com demanen les ONG 
implicades a fi de coordinar tots els esforços, tant des de les ONG com des de les 
administracions implicades. Remarca que, en aquest sentit, és bàsica la coordinació 
amb la Generalitat, també amb les actuacions de l’Àrea Metropolitana, que ja ha 
aprovat una partida de 251.000 euros per a aquesta causa. 
  Finalment, demana que es vetlli perquè la distribució de l’acollida de 
refugiats a Barcelona, tant pel que fa als allotjaments temporals com els definitius, 
sigui molt equitativa i equilibrada entre els Districtes i barris de la ciutat. 
 
  El Sr. COLLBONI se suma a les felicitacions expressades en les 
intervencions que l’han precedit per la rapidesa i capacitat de reacció del govern 
davant d’una de les crisis humanitàries més importants a Europa des de la Segona 
Guerra Mundial, així com pel nomenament del Sr. Ignasi Calvó. 
  Posa en valor que la ciutat de Barcelona, com ha fet moltes vegades en la 
seva història recent, no giri l’esquena davant d’una crisi humanitària com aquesta, i 
considera que, novament, han estat a l’altura. 
  Creu que cal aprofitar el coneixement i l’experiència, no només d’aquest 
ajuntament i dels professionals en matèria de cooperació, sinó també del teixit 
d’entitats, ONG, famílies acollidores i associacions que durant molts anys han 
treballat en suport dels refugiats. 
  Insisteix que volen un treball comú i de col·laboració, no pas adhesions a les 
propostes que faci el govern; volen fer aportacions pròpies i consideren que la 
construcció del consens real sobre aquesta matèria s’hauria de millorar. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 15 
  Reconeix que ni el govern de l’estat ni la UE han estat a l’altura, com a 
mínim les primeres setmanes d’aquesta crisi humanitària, tal com demostra el 
regateig de les xifres o no emprar una llei d’asil aprovada per consens al Parlament 
espanyol el 2009; fets que contrasten amb una primera decisió al Congrés de 
Diputats, ara fa uns dies, d’impulsar les vies diplomàtiques per atacar d’arrel el 
conflicte sirià, exigir que es doni suport a una política integral en el conjunt de la UE, 
i construir una nova política d’asil i refugi a Espanya. 
  Diu que no han tingut massa temps per fer aportacions i debatre la mesura 
de govern, però consideren que es tracta més aviat d’un procediment d’intervenció, 
més que no pas d’una política d’asil o de cooperació de la ciutat. 
  Puntualitza que troben a faltar alguns aspectes en aquest document i que el 
govern hauria de tenir en compte, com ara les xarxes de què forma part la ciutat, 
entre les quals la CGLU, que és la principal associació de ciutats a escala mundial, 
constituïda el 2004; o fer servir la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona. 
Afegeix que també hi manquen referències a instruments com el Servei d’Atenció a 
Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). 
  Quant al pressupost, entén que cal que estigui quantificat concretament; 
admet que s’ha parlat de deu milions d’euros, però no saben si responen a 
l’ampliació de crèdit actualment en debat, o bé formaran part del pressupost de l’any 
vinent. De tota manera, considera que esmerçar deu milions d’euros en un mes és 
una xifra excessiva. 
  Afegeix que en la mesura tampoc no hi ha un estudi detallat sobre el 
personal que aquest ajuntament haurà de destinar per fer possible l’acollida dels 
refugiats. 
  Finalment, es refereix a la col·laboració entre les administracions –estat, 
Generalitat i Àrea Metropolitana–, i pregunta com es concreta en el cas de la 
Generalitat. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ fa notar que Barcelona no ha hagut d’esperar a 
què la Sra. Colau fos alcaldessa per ser una ciutat solidària i d’acollida, cosa que ha 
demostrat a bastament els últims anys amb els conflictes de Sarajevo o Palestina, 
entre altres. Posa en valor que es tracta d’exemples d’acollida de refugiats i també de 
suport a les poblacions víctimes de les tragèdies que provoca la mateixa humanitat. 
  Assenyala que l’acolliment de refugiats és una obligació no només legal, 
derivada dels tractats internacionals, sinó una obligació moral per consciència 
humana de donar resposta, amb dignitat i suficiència, a les persones que pateixen per 
causa de guerres o pobresa. 
  Posa de manifest que aquesta obligació d’acollida per part de Barcelona 
exigeix coordinació institucional, dimensió suficient dels recursos econòmics i 
humans, i especialment de la solidaritat de veïns i veïnes, així com la professionalitat 
dels treballadors municipals. 
  Afegeix que també han de ser capaços d’atendre les conseqüències i, alhora, 
atacar les causes d’aquest èxode de la població: la guerra i la pobresa. 
  Dit això, observa que s’ha demanat als grups municipals l’adhesió a aquesta 
mesura de govern, sense permetre que hi facin cap aportació ara com ara; i aprofita 
per retreure al govern municipal que comuniqués la proposta als grups just abans de 
la convocatòria de la roda de premsa. 
  Demana, doncs, que complementin aquesta mesura de govern amb un 
inventari dels recursos municipals de què poden disposar, per exemple, per al reforç 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 16 
del SAIER, dels serveis socials, de l’àmbit educatiu i sanitari, habitatge, formació i 
feina o aprenentatge de la llengua. 
  Reclama al govern, doncs, que no faci electoralisme amb aquesta qüestió, 
que no jugui amb el drama de les persones; alhora que posa en valor que al Congrés 
de Diputats es promogui el diàleg i l’acord entre els grups parlamentaris per tirar 
endavant propostes concretes, entre les quals una esmena als pressupostos de l’estat, 
que insta el govern d’Espanya a incrementar de dos-cents milions d’euros els 
recursos per a acolliment, signada per tots els grups parlamentaris; i una proposició 
no de llei signada unànimement per tots els grups que reclama que s’exclogui la 
confrontació partidista i que es promogui la lleialtat institucional. 
  Conclou que el govern municipal faria bé de prendre nota i promoure aquest 
mateix tarannà en aquest ajuntament per donar la resposta que mereixen les persones 
que pateixen el drama de la guerra de Síria. 
 
  La Sra. LECHA saluda les persones assistents a la tribuna de públic. 
  Tot seguit, assenyala que el seu grup dóna suport a la iniciativa ciutat refugi, 
i agraeix a l’Alcaldessa la presentació de la mesura de govern. 
  Posa de manifest que la mesura s’adreça a persones amb estatus de 
refugiades; tanmateix, fa avinent que a Barcelona hi ha un gran col·lectiu de 
persones, que hi viu de fa temps, a les quals l’estat espanyol va negar acollir-se a 
aquesta condició. Precisa que moltes d’aquestes persones van travessar la 
Mediterrània, o van creuar la tanca de ganivetes de Ceuta i Melilla, amb risc evident 
de les seves vides. Remarca que aquestes persones, d’una banda, són víctimes de la 
persecució per la Llei d’estrangeria, i són internades en els CIE; d’altra banda, no 
reben tots els drets que aquesta mesura planteja per a les persones refugiades, entre 
els quals l’accés a la sanitat. 
  Reitera, doncs, que per al seu grup el concepte de refugiat, tal com 
reivindica la plataforma Stop Mare Mortum, s’ha d’aplicar a qualsevol persona 
empesa a marxar de casa seva per buscar una vida millor. Puntualitza que els motius 
que provoquen aquesta marxa forçosa dels llocs d’origen poden ser econòmics, de 
persecució de gènere, violència i, evidentment, conflictes bèl·lics. 
  Subscriu, com ha dit la Sra. Mejías, que cal anar a l’arrel del problema, que 
entenen que és el sistema capitalista. 
  A tall de conclusió, manifesta que aquest moment hauria de significar un 
començament per superar les distincions injustes entre persones immigrades i que 
s’ampliessin les actuacions. Només així, Barcelona esdevindria autènticament una 
ciutat d’acollida. 
  Finalment, recorda que els serveis del SEM i de serveis socials els 
proporcionen empreses i entitats que han patit unes retallades brutals els darrers anys, 
de manera que confien que es reforçaran les seves plantilles, a fi que l’atenció a 
aquesta situació puntual no vagi en detriment de les seves càrregues de treball 
habituals. 
 
  La Sra. ALCALDESSA addueix que no pot respondre aquí totes les 
interpel·lacions formulades per manca de temps; tanmateix, reitera que aquesta 
mesura de govern significa una primera proposta, de partida, que confien que compti 
amb la col·laboració i aportacions dels grups municipals. En aquest sentit, diu que 
està completament d’acord amb les demandes dels grups per col·laborar i de voler 
formar part d’aquesta iniciativa, i avança que buscar la manera d’establir trobades 
regulars per fer-ho.  
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 17 
  Observa que hi ha qui els ha retret la precipitació en presentar aquesta 
mesura, i assenyala que quan van manifestar la voluntat que Barcelona liderés la 
resposta a aquesta crisi amb una declaració contundent de la seva voluntat de 
compromís amb els drets humans en general i, concretament, amb aquesta situació 
d’emergència, els van criticar que no presentessin un pla d’acollida, cosa que han fet 
avui. 
  Ratifica la voluntat de treballar conjuntament també en la implementació del 
programa d’acollida, i demana als grups que es coresponsabilitzin a fi que tingui la 
millor aplicació possible. Posa en valor, igualment, que el Sr. Ignasi Calvó s’hagi 
posat a disposició per indicació govern de la ciutat a disposició de tots els grups 
municipals. 
  Diu que estan totalment d’acord que aquesta actuació no pot tenir cap ús 
partidista, i puntualitza que el viatge previst a les ciutats d’arribada de refugiats, a 
què s’ha referit la Sra. Mejías, es justifica tècnicament i institucionalment a fi 
d’establir una xarxa entre els ajuntaments que millor estan treballant aquesta situació, 
alhora que permet fer incidència a Europa, que és qui té la responsabilitat de donar 
una resposta més ràpida i més àgil. Afegeix que convidaran un membre de cada grup 
municipal per acompanyar-los en aquest viatge. 
 
  La Sra. MEJÍAS replica als arguments de la Sra. Lecha amb la consideració 
que a la crueltat que exerceix Estat Islàmic sobre la població siriana no té a veure 
amb el sistema capitalista. I insisteix novament en què el viatge de l’Alcaldessa no té 
justificació. 
 
  El Sr. BOSCH addueix que, en general, la resposta de la societat catalana i 
de les administracions és encomiable, i creu que tots plegats s’han de felicitar pel que 
estan fent i com ho fan, tot i que reconeix que tot es pot millorar. En aquest sentit, 
considera que les principals crítiques han d’anar adreçades al govern de l’estat, que 
reacciona poc i tard. 
  Per acabar, reclama que el diàleg que s’estableix entre els grups municipals i 
el govern de la ciutat sigui efectiu. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ critica la precipitació de la proposta, tal com 
demostra que, d’entrada, anunciessin la creació d’un programa d’allotjament de 
refugiats amb persones i famílies d’acollida i que, a posteriori, se n’hagin desdit.  
 
 c) Informes 
 
 
 PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
 
 a) Ratificacions 
 
 b) Propostes d'acord 
 
 
 COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
1.- (PIE 2013-120) SOL·LICITAR l’ampliació a 120 mesos del termini per reintegrar les 
quantitats pendents de la liquidació negativa de la Participació en els Ingressos de 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 18 
l’Estat (PIE) corresponent a l’exercici 2013, de conformitat amb la Disposició 
addicional desena del RDL 17/2014, de 26 de desembre, que sota l’epígraf “Régimen 
especial de reintegros de los saldos deudores resultantes a cargo de las Entidades 
Locales en la liquidación definitiva de la participación en tributos del Estado del año 
2013”, estableix que les entitats locals a les que s’aplica l’ampliació del període de 
reintegrament dels saldos deutors resultants a càrrec de les Entitats locals en la 
liquidació definitiva de la participació en tributs de l’Estat de l’any 2013, regulada en 
l’article 72 de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2015, podran 
ampliar en 120 mensualitats aquell període, segons les normes contingudes en la 
mencionada disposició. 
 
  El Sr. PISARELLO indica que la proposta aprofita una disposició prevista 
en la normativa estatal que permet fraccionar el retorn dels 52.729.901,72 euros que 
l’Ajuntament ha de pagar a l’estat després de la liquidació del pressupost de 2013. 
Puntualitza que el retorn es pot fraccionar en deu anys, i la norma estableix que cal 
una sol·licitud dels municipis que ha de ser aprovada pel Ple. 
  Assenyala que aquest fraccionament suposaria retornar cada any a l’estat 
poc més de cinc milions d’euros, mentre que si no és fa el proper 2016 s’hauran 
d’abonar trenta milions d’euros. Indica que per acollir-se al pagament fraccionat cal 
presentar una situació d’estabilitat pressupostària i pagar els proveïdors a trenta dies, 
entre altres requeriments. 
  Confirma que ara com ara compleixen totes les condicions necessàries per 
fer el fraccionament, per la qual cosa consideren positiva per a la ciutat l’aprovació 
d’aquesta proposta, atès que pressupostàriament significa disposar de més recursos 
per a l’any vinent, i financerament l’ajornament suposa menys pressió a la 
Tresoreria. 
 
  La Sra. RECASENS ratifica que actualment aquest ajuntament compleix les 
tres condicions que preveu la llei i l’estabilitat pressupostària. 
  Pregunta al Primer Tinent d’Alcaldia si, en cas que aquest expedient s’acabi 
aprovant, la corporació haurà d’aplicar la mesura correctiva que estableix la Llei 
d’estabilitat pressupostària, que és presentar el Pla econòmic i financer. 
  Observa que el govern, en roda de premsa, va adjuntar un calendari, i que en 
la sessió de la comissió d’Economia i Hisenda del 21 de setembre havia d’aportar el 
pla esmentat, i que haurien d’haver aprovat inicialment en aquesta sessió de Ple. Per 
tant, pregunta per quin motiu incompliran la regla de despesa en aprovar 
definitivament aquest expedient de modificació de crèdit, i com estaran els tres 
requisits per a l’ajornament del retorn de les PIE negatives. 
 
  El Sr. SIERRA avança el suport del seu Grup perquè considera que disposar 
de més recursos fa possible rebaixar la pressió de Tresoreria. 
  No obstant això, fa l’advertiment i la reclamació que ja van expressar en la 
darrera sessió de la comissió d’Economia i Hisenda, i és que aquests recursos s’han 
de destinar a polítiques socials i mesures per l’interès de tota la ciutadania; alhora 
que recorda que s’han de pagar els deutes, entre els quals l’1% que es deu als 
funcionaris públics. 
 
  El Sr. BOSCH expressa el suport d’ERC a l’ampliació del termini per a la 
liquidació de la PIE, atès el seu posicionament pel que fa al pagament de les 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 19 
obligacions fiscals i les inversions del govern central a Catalunya i, concretament, a 
Barcelona. 
  En conseqüència, manifesta que estan plenament d’acord amb tot el que 
suposi beneficiar les finances municipals. 
 
  La Sra. BALLARÍN avança el vot favorable del Grup Socialista, ja que 
aquest acord ha de permetre l’Ajuntament retornar amb més temps, i sense cost, 
recursos que ha d’acabar abonant a l’estat, ja que la bestreta que va rebre de la PIE és 
superior a la liquidació definitiva. 
  Remarca que els desajustos entre bestretes i ingressos definitius estan 
motivats per un sistema de finançament local aprovat el 2002, que al seu parer 
presenta moltes disfuncions i que requereix una reforma urgent. 
 
  El Sr. MULLERAS destaca que el govern d’Espanya ha tornar a ampliar el 
període de devolució dels avançaments corresponents a les PIE negatives, i gràcies a 
aquesta mesura l’ajuntament de Barcelona podrà començar el 2016 amb una major 
liquiditat prevista anual de 76,2 milions d’euros. 
  Remarca que això significarà una injecció directa de liquiditat a la hisenda 
municipal a partir de gener de l’any vinent, que es podrà destinar a ampliar les 
polítiques socials o de lluita contra la crisi. 
 
  La Sra. ROVIRA reitera la pregunta formulada en la comissió d’Economia i 
Hisenda, i demana novament a què es destinaran els diners.  
  Diu que tenen entès que les recaptacions provinents de la Generalitat, de 
l’aplicació de les ordenances fiscals i de l’estat van a parar a una caixa única, sense 
que s’especifiqui en què es gasten, i pregunta si es pot canviar aquesta sistemàtica. 
  Finalment, manifesta que, atès que el procés de ruptura per aconseguir la 
independència ja s’ha iniciat, estan convençuts que d’aquí a deu anys ja no s’haurà 
de retornar les PIE negatives, i que cal començar a bastir estructures pròpies per 
gestionar l’activitat econòmica; per tant, avança que s’abstindran en aquesta votació. 
 
  El Sr. PISARELLO destaca que s’han plantejat molts assumptes vinculats a 
aquest punt. 
  Dit això, fa avinent a la Sra. Recasens que el Pla econòmic i financer no 
s’ha de discutir ara. 
 
  S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció de les Sres. Lecha i 
Rovira. 
 
 
 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I 
SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
2.- (25307)   CONSTITUIR la nova Comissió de Delimitació Territorial de l’Ajuntament 
de Barcelona, que estarà integrada pels següents membres: l’Excma. Sra. Ada Colau 
i Ballano (Alcaldessa), l’Il·lm. Sr. Gerardo Pisarello i Prados (Tinent d’Alcalde de 
Treball, Economia i Planificació Estratègica), l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid (Tinent 
d’Alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat), Il·ltre. Sr. Jordi Cases i Pallarès 
(Secretari General de la Corporació), i el Sr. Lluís Sanz Marco (Director 
d’Informació de Base i Cartografia); NOTIFICAR el present acord als Ajuntaments 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 20 
afectats i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat 
de Catalunya; i, FACULTAR a l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions 
encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord, així com per efectuar, 
mitjançant decret, les delegacions que consideri adients. 
 
  S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso 
i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. 
Esteller, i també de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
3.-   RATIFICAR el decret de l'Alcaldia, de 14 d'agost de 2015, que designa la 
Comissió encarregada d'efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament de 
Presidents i Vocals que hauran de constituir les Meses Electorals, formada pel 
Director de Informació de Base i Cartografia de l'Institut Municipal d'Informàtica, 
senyor Lluís Sanz i Marco, el Cap de Departament de Població de l’esmentat Institut, 
senyor Josep F. Olivé i Figa, la Responsable de Gestió del Padró, senyora Alicia Aira 
Castro, i actuant com a Secretari l'Im. Secretari General de l'Ajuntament, o persona 
en qui delegui, i FIXA el dia 29 d’agost a les 9,30 hores a la Sala Lluís Companys 
d’aquest Ajuntament (Edifici Novíssim, 1ª Planta), per a la celebració de l'esmentat 
sorteig. 
 
  S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Lecha i 
Rovira. 
 
4.-   RATIFICAR els decrets de l’Alcaldia, de 16 i 30 de setembre i d’1 
d’octubre de 2015, que designen els membres del Patronat de la Fundació Julio 
Muñoz Ramonet. 
 
  El Sr. FORN recorda que el seu Grup va demanar en comissió la possibilitat 
que el president del Districte de Sarrià-Sant Gervasi pogués ser membre del Patronat, 
i que així s’ha acordat amb el govern, motiu pel qual el seu vot serà favorable. 
 
  La Sra. SIERRA indica que, tot i que les persones proposades tenen uns 
currículums força adients, són els candidats del govern municipal. Manifesta, doncs, 
que el seu Grup hauria volgut consensuar-los, convençuda que haurien pogut arribar 
a acords. 
  Insisteix que no posen en dubte la capacitat dels candidats, però diu que no 
poden ratificar unes persones en el procés de la tria de les quals no han pogut 
participar, motiu pel qual s’abstindran. 
 
  El Sr. CORONAS avança el vot favorable del Grup d’ERC, entenent que 
més que no pas quines persones formin part del Patronat el més important és que la 
fundació compleixi el mandat que té, en particular la cerca i reivindicació de les 
obres d’art que havien estat dipositades a la finca, en aplicació de les disposicions 
testamentàries. 
 
  La Sra. BALLARÍN avança el suport del seu Grup arran dels canvis en el 
Decret, perquè malgrat que hagi estat tard, finalment hi ha hagut diàleg sobre la 
manera com el govern volia muntar aquest patronat. 
  Destaca que el Patronat és més ampli que el que tradicionalment havia 
tingut la fundació; recorda que els tres anys que la va presidir van coincidir amb les 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 21 
lluites als tribunals per aconseguir es complís la voluntat de Julio Muñoz Ramonet de 
què el palauet, el seu contingut i els jardins que l’envolten arribessin a l’ajuntament 
de Barcelona. 
 
  La Sra. ESTELLER manifesta l’abstenció del seu Grup perquè es tracta 
d’una decisió unilateral del govern municipal, limitant-se a corregir el decret inicial a 
la Junta de Portaveus, tot i que sense parlar amb tothom. 
  Remarca que estan molt interessats amb la finalitat de la fundació, així com 
pels procediments iniciats per l’Ajuntament i si continuaran en aquesta direcció. Per 
tant, demana que els expliquin quines línies seguiran els representants municipals al 
Patronat per tirar endavant les reclamacions. 
 
  La Sra. ROVIRA anuncia el vot favorable a aquest punt, i diu que també 
voldrien saber quines actuacions desenvoluparà la fundació, atès que la situació en 
què es troba és complicada. No es vol estar de recordar l’adscripció política en el 
feixisme i el franquisme de Julio Muñoz Ramonet, que representa tot allò que la CUP 
vol combatre. Afegeix que es va nodrir de l’especulació i l’estraperlo, i que amb les 
seves aliances amb el règim va espoliar la ciutadania i el país. 
  Confia, per tant, que tot aquest patrimoni es recuperi, i demana saber quines 
actuacions tenen previstes. 
 
  El Sr. ASENS confirma que recullen totes les aportacions a aquest punt de 
l’ordre del dia, i agraeix el posicionament d’aquells que són favorables a la correcció 
del decret. 
  Informa que convocaran els grups municipals properament per discutir les 
línies d’actuació de la fundació. 
 
  La Sra. ESTELLER empra els segons que li resten per dir que troben a faltar 
l’exposició i la resposta del Sr. Asens a les seves preguntes. 
 
  S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i 
les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la 
Sra. Esteller. 
 
5.-   ADOPTAR, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament 
com a soci únic de la Societat Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, els acords següents: 
Primer.- DESIGNAR l'Ima. Sra. Francina Vila i Valls membre del Consell 
d'Administració de la Societat Barcelona Cicle de l’Aigua, SA en substitució de l’Im. 
Sr. Antoni Vives i Tomàs. Segon.- ESTABLIR que el termini de designació de la 
consellera que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de 
la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer.- 
FACULTAR indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració 
per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, 
com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre 
Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. 
 
  S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso 
i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, i també de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 22 
  Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la 
part que estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal 
d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. 
 
6.- (53/2015)  RATIFICAR el decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga, 
vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al 
sofriment en la categoria d’argent a l’agent de la Guàrdia urbana de Barcelona, núm. 
16999, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors i 
Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis 
i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb els efectes 
econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat Reglament. 
 
7.- (54/2015)  RATIFICAR el Decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga, 
vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al 
sofriment en la categoria d’argent a l’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, núm. 
23123, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors i 
Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis 
i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb els efectes 
econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat Reglament. 
 
8.- (55/2015)  RATIFICAR el Decret de l’Alcaldia de 7 de setembre de 2015, que atorga, 
vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al 
sofriment en la categoria de bronze a l’agent de la Guàrdia urbana de Barcelona, 
núm. 27091, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors 
i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció 
d’Incendis i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb 
els efectes econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat 
Reglament. 
 
9.- (95/2015)  RATIFICAR el decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga 
la medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les 
relacions adjuntes, en les categories d’argent i bronze per haver prestat serveis sense 
interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients 
personals; produint la concessió de la medalla en la categoria d’argent el beneficis 
establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la 
Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976. 
 
  S’APROVEN els quatre dictàmens precedents amb el vot en contra de les 
Sres. Lecha i Rovira. 
 
 
 COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 
 
10.- (624/15)  APROVAR l’expedient 624/15 de reconeixement de crèdit per un import de 
154.173,00 euros, atesa la necessitat d’efectuar el pagament de la factura 10002/15 
emesa per la UTE GECSA-GPO- UTE Nº7, en concepte de “certificació final del 
contracte, treballs extraordinaris executats entre l’1 de gener i 16 d’abril de 2014”, en 
relació al contracte 09003588 de serveis de suport, assistència tècnica i 
assessorament en el seguiment, control d’execució i assessorament de les actuacions 
incloses en el programa d’inversions municipals i al comitè i la comissió d’obres i 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 23 
mobilitat, essent una despesa generada durant l’any 2014 i no havent estat 
reconeguda en l’exercici corresponent. AUTORITZAR, DISPOSAR I 
RECONÈIXER l'obligació de la despesa per un import de 154.173,00 euros, amb 
càrrec al pressupost i posició pressupostària indicats en aquest mateix document, a 
favor de UTE GECSA Y GPO- UTE Nº7, amb NIF U65289597. NOTIFICAR-HO 
als interessats. 
 
  S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso 
i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. 
Benedí i Capdevila, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i també de 
les Sres. Lecha i Rovira. 
 
 Districte de l'Eixample 
 
11.- (14PL16261)  ORDENAR, a l’empara de l’article 107.2 del Text refós de la Llei 
d’Urbanisme (Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), la publicació en el Butlletí 
Oficial de la província de Barcelona de l’acte presumpte d’aprovació definitiva per 
silenci administratiu positiu del Pla especial urbanístic per a la implantació d’un 
establiment comercial menor de 5.000m² de superfície de venda situat al passeig de 
Gràcia, núm.11, promogut per Hennes&Mauritz i de la seva normativa; i 
PROCEDIR, si escau, a la seva notificació. 
 
  La Sra. SANZ precisa que aquest punt que es porta a aprovació és la 
publicació d’un silenci administratiu que permet tirar endavant l’ampliació d’un 
centre comercial al passeig de Gràcia, que es va produir el 2 de maig de 2015, durant 
el mandat anterior. 
  Puntualitza que es porta a aprovació la publicació del silenci administratiu 
perquè el promotor del pla urbanístic per a l’ampliació de la superfície comercial ha 
sol·licitat fer-lo efectiu mitjançant acta presumpta d’aprovació definitiva, tal com 
regula l’article 107.2 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. 
  Lamenta que aquest silenci administratiu no sigui l’únic que han heretat de 
l’anterior govern, i recorda que fa uns mesos el Grup d’ICV-EUiA va denunciar el 
cas de l’ampliació d’Heron City. Observa que aquesta era una pràctica que permetia 
aprovar projectes per la porta del darrere, que consideren que no és acceptable en el 
funcionament ordinari de l’Ajuntament, atès que les administracions tenen 
instruments perquè no es produeixi. 
  En conseqüència, i per imperatiu legal, avui presenten aquest punt a 
aprovació del Ple. 
 
  El Sr. MARTÍ assenyala que estan davant del supòsit d’aprovació definitiva 
d’un Pla especial urbanístic (PEU) per a la implantació d’un establiment comercial 
menor de cinc mil metres quadrats de superfície, promogut per l’empresa H&M, per 
silenci administratiu positiu, que s’inscriu dins de la legalitat urbanística vigent. 
  Justifica aquesta darrera remarca perquè aquesta aprovació no ha de ser 
considerada una negligència o una mala praxi. Admet que no ha estat aquest el 
primer cas i, possiblement, tampoc no serà l’últim que es produeixi en aquest 
ajuntament, tot i que entenen que en el futur caldria evitar al màxim aquests supòsits. 
No obstant això, diu que no poden obviar que l’empresa H&M, com qualsevol altra 
iniciativa privada, té uns drets a què l’administració no es pot oposar sempre que es 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 24 
compleixin els requisits materials i objectius previstos en la normativa urbanística 
d’aplicació. 
  Precisa que, després de l’aprovació inicial, allò que va impedir l’aprovació 
definitiva del PEU dins del termini establert va ser que va topar amb el calendari de 
final de mandat. Per tant, d’acord amb la llei urbanística, el vot del seu Grup és 
favorable a l’aprovació definitiva de l’expedient. 
 
  El Sr. ALONSO manifesta que no es pot permetre que els plans urbanístics 
s’aprovin per silenci administratiu. Observa que avui parlen d’un cas concret, però 
que malauradament és una situació recurrent. 
  Fa avinent que el seu Grup aspira a desenvolupar un nou model de ciutat 
cohesionada i sostenible, en què l’urbanisme és una peça fonamental; altrament, 
critica que l’Ajuntament no hagi fet servir les seves atribucions en aquesta matèria i 
s’hagi aplicat un model d’urbanisme consistent en no prendre decisions i renunciar al 
lideratge. 
  Diu que aquest cas no ha estat un error administratiu puntual, i censura amb 
contundència l’actuació de l’anterior equip de govern de CiU; afegeix que sospiten 
que es van dissenyar polítiques per aprovar projectes de grans empreses que 
responen únicament a interessos especulatius, i sobre els que s’ha volgut evitar el 
debat polític i el desgast. 
  Critica, igualment, que els plans aprovats per silenci administratius estiguin 
promoguts per grans superfícies comercials que van en detriment del comerç de 
proximitat i la dinamització dels barris. Adverteix al govern actual que això no es pot 
tornar a produir i, per aquest motiu, han presentat una moció urgent en aquesta 
sessió. 
  Finalment, diu que el vot de Ciutadans és d’abstenció, en considerar que no 
hi poden votar en contra perquè significaria posar l’Ajuntament en problemes. 
 
  El Sr. CORONAS avança que el Grup d’ERC també s’abstindrà entenent 
que no hi pot votar en contra per imperatiu legal. 
  Diu que li preocupa que un membre d’aquest Plenari justifiqui el silenci 
administratiu com una manera d’aprovar expedients i, contràriament, creu que cap 
expedient s’hauria d’aprovar sense que s’hi pronunciés el Plenari, i fa notar que 
d’això se’n diu democràcia representativa. 
  Critica que el silenci administratiu hagi estat una pràctica massa habitual 
que ve de lluny. 
  Dit això, es pregunta el perquè d’aquest cas concret, per quin motiu s’han 
superat els terminis i en quin calaix s’ha quedat l’expedient. 
 
  El Sr. MÒDOL comparteix amb el regidor Coronas la necessitat d’esbrinar 
què ha passat; alhora que considera que hi ha hagut una predisposició per part del 
Grup de CiU i també del PP als fets consumats, evitant el debat polític i, en 
conseqüència, el debat públic a què té dret la ciutadania. 
  Conclou, per tant, que no estan a favor d’aquesta operació però entenen que 
el procediment legal els obliga a posicionar-se. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ avança l’abstenció del seu Grup, per imperatiu 
legal. Entenen, però, que ha de ser així, perquè es demostra que un dictamen 
urbanístic que afecta un espai comercial serà aprovat definitivament no per un acord 
del Ple sinó per aquest acte excepcional. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 25 
  Remarca que, lamentablement, existeixen massa precedents en aquest 
ajuntament, com el que es va produir amb el govern tripartit el 1997, en què es va 
aprovar l’estudi de detall que permetia la construcció de La Maquinista; més 
recentment, per silenci administratiu també s’han aprovat el centre comercial de 
Glòries, Heron City i ara aquesta botiga al passeig de Gràcia. 
  En aquest sentit, demana a la Sra. Sanz que li confirmi si hi ha una altra 
superfície al passeig de Gràcia que s’aprovarà properament per silenci administratiu. 
  Es mostra sorprès que el Grup de Barcelona en Comú no voti en contra 
d’aquest punt, en coherència amb el que va fer el d’ICV-EUiA fa un any en 
referència a l’ampliació de l’equipament de Glòries. Recorda que en aquella ocasió 
va justificar un vot en contra qualificant-ho de fet inèdit que mereixia el rebuig en 
termes democràtics. 
 
  La Sra. LECHA es referma en els arguments que el seu Grup ja va expressar 
a la comissió d’Urbanisme; així, recalca que no es pot aprovar aquest punt per les 
irregularitats que conté. En aquest sentit, assenyala que l’informe de l’ATM planteja 
el requeriment de contractar places d’aparcament, que no s’ha complert; i segons el 
reial Decret 378/2006, s’ha de trobar alguna justificació per saltar-se aquest 
requeriment. 
  Demana, per tant, que s’avaluï novament l’expedient per aquesta 
irregularitat. 
 
  La Sra. SANZ agraeix els vots favorables i les abstencions en aquest punt, 
així com les diverses aportacions, entre les quals la de la Sra. Lecha, alhora que 
constata que li van fer arribar un informe on constava específicament que en el escrit 
dels promotors, de 22 de maig de 2015, s’incorpora l’escrit de SABA que especifica 
que negocia amb l’empresa promotora per arribar a un acord que permeti la 
disponibilitat de places d’aparcament. Indica que això és el que legalment han 
analitzat els Serveis Jurídics, i conclouen que no permet invalidar l’aprovació; i 
confirma que han cercat totes les possibles fissures per a l’aprovació per silenci 
administratiu i portar aquesta qüestió a aprovació del Ple. 
  Al Sr. Martí li diu el mateix que ha expressat el Sr. Coronas, i és que tot i 
ser legal no significa que el silenci administratiu sigui una forma d’actuar que puguin 
validar. Entenen que l’ajuntament de Barcelona té instruments suficients per fer front 
a aquestes situacions, i assegura que el govern municipal els emprarà a fi que un fet 
com aquest no torni a succeir. 
 
  El Sr. MARTÍ recorda que hi ha hagut algun cas d’aprovació per silenci 
administratiu en governs on participava el grup d’ICV-EUiA. 
 
  El Sr. MÒDOL es refereix als exemples que ha posat el Sr. Fernández Díaz 
d’altres expedients de superfícies comercials, i estudiant un per un els casos es 
constata que el procediment ha estat força similar a aquest que els ocupa, amb la 
complicitat dels grups de CiU i el PP. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ nega que mai s’hagi aprovat un dictamen 
urbanístic per aquesta via amb la complicitat del seu grup, entre altres motius perquè 
el silenci administratiu és responsabilitat del govern. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 26 
  Precisa que l’expedient de Glòries va haver de ser retirat en diverses 
ocasions del Ple perquè el seu grup, com la resta de grups de l’oposició, no donava el 
seu aval. 
  Finalment, observa que el 2019, quan estiguin a punt de celebrar les 
eleccions municipals, fóra molt convenient que en els dictàmens urbanístics que 
generin una mínima controvèrsia es pugui ampliar la informació pública tres o quatre 
mesos per evitar que s’aprovin per silenci administratiu, justificant-ho pel calendari 
electoral. 
 
  La Sra. LECHA llegeix literalment la part de l’informe de Saba –que no té 
data– en què es manifesta que l’escrit no suposa cap contracte vàlid ni compromís de 
reserva de places d’aparcament, de manera que es confirma que es vulnera la 
indicació de l’informe; i afegeix que en l’expedient no hi ha cap altre informe de 
Saba que especifiqui que hi hagi cap contractació. 
 
  La Sra. SANZ reitera a la Sra. Lecha que Serveis Jurídics han revisat 
l’assumpte arran del compromís que van assumir en el marc de la comissió 
d’Urbanisme, i ratifica les seves explicacions anteriors. 
 
  S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i 
les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. 
Benedí i Capdevila, i també dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i el 
vot en contra de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
 Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
 
12.- (14PL16182)  APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la 
parcel·la del passatge del Llucieta Canyà, núms. 10-12, promogut per Promocions 
Immobiliàries Montmar, SA. 
 
  S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Lecha i 
Rovira. 
 
13.- (14PL16214)  APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament 
situat al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, núm. 13 B, promogut per Centro 
de Exámenes Médicos, S.A. (CEMSA), amb les prescripcions següents que consten 
en l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament incorporat a l’expedient: 1. En 
fase de sol·licitud de llicències urbanístiques en execució del pla especial, els 
elements d’accés pel front de l’avinguda Foix seran solucionats dins del cos de 
l’edificació. 2. En execució del pla especial urbanístic es respectarà la cota existent 
de la plataforma de la font central, així com la seva reposició i la dels parterres 
laterals i de l’arbrat existent. 
 
  S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Bosch, 
Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i el vot en contra de les Sres. 
Lecha i Rovira. 
 
 Districte de Sant Andreu 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 27 
 
14.- (14PL16277)  APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació del mercat del 
Bon Pastor, situat al carrer de Sant Adrià, núms. 154-156, d’iniciativa municipal 
(Institut Municipal de Mercats). 
 
  S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Lecha i 
Rovira. 
 
 Districte de Sant Martí 
 
15.- (14PL16272)  APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació puntual en l’àmbit de l’illa 9 del Pla de 
millora urbana del PAU 1 del Sector Glòries-Meridiana Sud, promoguda per Gomas 
Gassó i Martí, Samato, S.A. i la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la 
Reestructuración Bancaria (SAREB). 
 
  S’APROVA el dictamen precedent amb el vot en contra de les Sres. Lecha i 
Rovira. 
 
 c) Proposicions 
 
 
 PART D’IMPULS I CONTROL 
 
 a) Proposicions / declaracions de grup 
 
 Del Grup Municipal de Convergència i Unió 
 
Pp 1.- (M1519/1002) El Plenari del Consell Municipal acorda: Convocar urgentment el Consell 
d'Administració de BSM per a procedir al nomenament dels seus representants a les 
empreses participades. 
 
  El Sr. FORN indica que la presentació de la proposició està motivada per la 
paràlisi que suposa que encara no s’hagi convocat el consell d’administració de BSM 
a fi de procedir, entre altres coses, a nomenar els representants de les empreses 
participades. Puntualitza que entre aquestes empreses hi ha Mercabarna, Tersa, 
Ecoenergia, Serveis Funeraris, Catalana d’Iniciatives, Bamsa, Patsa i Cementiris de 
Barcelona, totes les quals continuen amb els mateixos representants municipals del 
darrer mandat. 
  No obstant això, es felicita perquè poques hores després de registrar aquesta 
proposició rebien la convocatòria del consell d’administració de BSM per al proper 
13 d’octubre. De tota manera, remarca que allò que realment els preocupa és que la 
reunió convocada per al 4 de setembre es va desconvocar poques hores abans perquè 
el govern municipal no tenia garantida la majoria en les empreses participades, tal 
com va passar en el seu moment amb BSM.  
  Considera, doncs, que el govern decideix tirar pel dret en un acte mancat de 
la més mínima actitud democràtica, i decideix desconvocar el consell d’administració 
perquè no té majoria. Fa notar que, aquest, no ha estat un cas aïllat, atès que el 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 28 
consell d’administració de Bamsa que s’havia de convocar el 17 de setembre també 
es va desconvocar sine die unes hores abans. 
  Entén que aquesta manca de presa de decisions, de voluntat per buscar 
consensos amb els grups municipals quan es governa sense tenir una majoria té 
algunes conseqüències, entre les quals el fet que hi ha membres d’aquests consells 
que no tenen cap tipus de relació laboral amb aquest ajuntament, cosa que significa 
una situació anòmala. En segon lloc, assenyala que l’endarreriment dels 
nomenaments comporta que els pressupostos no puguin ser presentats ni discutits en 
el si del consell d’administració, i no seran coneguts fins a la presentació del 
pressupost municipal. Precisa que en el cas de Bamsa s’haurà de prorrogar 
automàticament el contracte de prestació de serveis; i en el cas de Mercabarna hi ha 
aturades adjudicacions de concursos que van ser convocats l’abril passat, alhora que 
no es fan licitacions que s’haurien d’iniciar per atendre necessitats de l’empresa. 
  Remarca que passats els cent primers dies del nou govern ja és hora que 
s’agafi el ritme de la gestió, i que hi ha massa qüestions pendents que no es poden 
ajornar més. Fa avinent que governar també és prendre decisions i que no es pot 
paralitzar l’activitat municipal ni les seves empreses. Per tant, atès que el govern no 
té majoria, l’insten a dialogar i a buscar consensos amb la resta de grups municipals. 
 
  El Sr. SIERRA, que subscriu plenament els arguments del Sr. Forn, incideix 
en què cal que el govern dialogui amb la resta de grups, i fa avinent que no han rebut 
cap comunicació quant a la formació del consell d’administració de BSM, ni de les 
empreses en què participa. 
  Adverteix que, a més del diàleg i del pacte, el govern està obligat a complir 
els acords que es prenen en aquest Ple i de les decisions que emanen de les 
comissions. 
  Recorda que el Ple de cartipàs es va decidir que la majoria del consell 
d’administració d’aquestes empreses es correspondria amb la representació del 
Consistori i, per tant, el govern no pot convocar un consell d’administració 
considerant que tindrà la majoria en les empreses que ha enumerat el regidor Forn. 
  Entén que la no-acceptació de la realitat pel part del govern està produint el 
bloqueig i la paràlisi d’empreses que ofereixen serveis municipals, que estan obligats 
a complir. En aquest sentit, assenyala que el seu Grup està disposat a facilitar una 
acció de govern favorable a la ciutadania i, en segon lloc, a fiscalitzar que els 
comptes de les empreses siguin transparents i que el seu funcionament sigui regular. 
  Celebra, doncs, que finalment s’hagi convocat el consell d’administració el 
proper 13 d’octubre, però insta novament al govern a dialogar amb els grups 
municipals i, sobretot, que s’avingui a respectar la proporcionalitat del Consistori en 
els consells d’administració de les empreses participades. 
 
  El Sr. BOSCH observa que la majoria del consell d’administració de BSM 
no la té el govern municipal sinó que reprodueix l’aritmètica del Plenari, i recorda 
que es va acordar que durant el present mandat continuaria sent així. Remarca que els 
grups de l’oposició reclamen que aquesta proporcionalitat també es reprodueixi en la 
majoria d’empreses participades, i sembla que va ser justament aquesta reivindicació 
que va portar a la suspensió de la convocatòria del consell quan estava previst. 
  Considera, tanmateix, que la demanda de convocatòria del consell 
d’administració de BSM per part del grup proposant no deixa de ser extemporània, 
atès que finalment ha estat convocat per al proper 13 d’octubre; de tota manera, allò 
que és vigent és la petició dels grups de l’oposició quant a la seva representació. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 29 
  A fi de desbloquejar la situació, proposa que en aquelles empreses de BSM 
que són cent per cent propietat municipal, com ara Tibidabo o Cementiris de 
Barcelona, s’apliqui la proporcionalitat per fer possible que l’activitat d’aquestes 
empreses funcioni amb normalitat. 
 
  La Sra. BALLARÍN se suma a la proposició del Grup de CiU perquè pretén 
posar remei a la paràlisi a què ha sotmès les empreses públiques el govern municipal. 
Recorda que aquestes empreses són propietat dels barcelonins i les barcelonines i no 
només de l’Ajuntament. 
  Fa notar que en cent dies de govern, el nou govern de la ciutat no ha estat 
capaç de constituir uns consells d’administració que responguin al nou mapa polític 
de la ciutat; i ha deixat que les empreses vagin rutllant per inèrcia, sense directrius de 
futur, i sense que sàpiguen quin serà el pressupost de què disposaran. 
  Conclou que han sotmès a paràlisi empreses municipals que són un 
instrument de primera magnitud per a la prestació de serveis públics amb eficàcia i 
eficiència. Tanmateix, es felicita perquè sembla que, amb l’empenta que ha suposat 
la proposició, és segur que es constituirà properament el consell d’administració de 
BSM, l’empresa matriu que disposa de més de cent setanta milions d’euros de 
pressupost i més de mil dos-cents treballadors. 
  Es refereix, com ha fet el Sr. Forn, a la desconvocatòria del consell 
d’administració que havia de decidir els membres dels consells d’administració de 
nou empreses, que qualifica de fet inèdit. 
  Manifesta igualment la preocupació del seu Grup per la situació de paràlisi 
atès que té conseqüències importants, entre les quals l’aturada de projectes, 
concursos i licitacions. Adverteix al govern que governar la ciutat significa, també, 
tenir cura d’aquestes empreses que són instruments perquè els serveis a la ciutadania 
funcionin adequadament. 
 
  El Sr. MULLERAS es refereix també a què han passat més de tres mesos 
d’ençà que va prendre possessió el nou govern de la ciutat, sense que durant tot 
aquest temps hagi aconseguit un acord polític per nomenar els òrgans de govern de 
les nou empreses públiques que avui els ocupen. 
  Insisteix que estan parlant de nou empreses públiques amb un pressupost 
anual entorn dels cent milions d’euros, i que a dia d’avui tenen els mateixos consells 
d’administració que el mandat anterior. 
  Remarca que estan parlant de serveis municipals com els que presta 
Mercabarna, el Tibidabo, Cementiris o els aparcaments del centre de la ciutat. 
Igualment, alerta que això comporta la paralització dels pressupostos, que són l’eina 
bàsica de gestió de les empreses. 
  Observa al govern municipal que és possible governar en minoria, però que 
això no ha de ser sinònim de paràlisi i d’anar contra la majoria. Considera que el seu 
problema és la incapacitat política que ha demostrat per arribar a acords amb la resta 
de grups municipals. Fa notar que un govern d’onze regidors dels quaranta-un que 
componen el Plenari no permet governar sense arribar a acords. Per tant, demana al 
govern que abandoni el sectarisme i que busqui el consens; que deixi de banda el 
monòleg i que busqui el diàleg amb l’oposició. 
  Dit això, recorda que van acordar traslladar la pluralitat del Plenari al 
consell d’administració de BSM, que també és lògic que es contempli en els consells 
d’administració de les empreses participades per aquesta empresa matriu, una 
proporcionalitat que el seu Grup defensa ara i que ha defensat sempre. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 30 
 
  La Sra. ROVIRA avança el vot a favor del Grup de la CUP i aprofita per 
remarcar que ja els ha arribat la convocatòria per al consell d’administració del 13 
d’octubre. 
  Justifica la lentitud del govern en convocar aquest consell d’administració 
perquè el funcionament d’aquesta administració és una màquina burocràtica, que té 
les seves competències esmicolades en múltiples instituts i empreses, que al seu parer 
respon a un model determinat d’entendre la institució. Altrament, consideren que no 
haurien d’estar tan desmembrades aquestes competències, sinó que cal 
municipalitzar-les i sotmetre-les a la gestió directa de les persones que formen part 
del Consistori. No obstant això, confirma que el seu grup participarà activament en 
les empreses, sense deixar de discrepar amb el model d’una marca de ciutat que va 
ser generada per un govern del qual formava part l’actual gerent municipal. 
  Confia, doncs, que novament es torni a centralitzar la gestió municipal i que 
l’exerceixin directament les persones que formen part del consistori però també de la 
ciutadania. 
 
  El Sr. PISARELLO diu que el govern també donarà suport a la proposició, 
malgrat que la considera extemporània perquè el consell d’administració ja ha estat 
convocat. 
  Tanmateix, aclareix que han arribat fins aquí per moltes raons, entre les 
quals el desconeixement d’un principi bàsic en qualsevol sistema basat en la divisió 
de poders, i és que el govern és qui ha de tenir les màximes facultats executives en el 
Consistori; per tant, ha de poder disposar dels seus instruments executius també en 
les empreses municipals, que són entitats dirigides a la gestió dels serveis municipals 
en nom i amb la responsabilitat de l’equip de govern, no de l’oposició. 
  Considera, doncs, que aquesta situació en què es troben és anòmala, perquè 
l’oposició ha de tenir les facultats de control, de supervisió i fiscalització del govern, 
però no disposar dels instruments executius. 
  Precisa que la idea que el consell d’administració d’una empresa municipal 
com BSM ha de respondre a una representació aritmètica dels grups municipals se li 
va imposar al govern de CiU durant l’últim mandat. Puntualitza que en l’acord de 
cartipàs en què es va aprovar aquesta representació no es va aprovar, però, que es 
reproduís en cadascuna de les empreses derivades de BSM.  
  Admet que el govern és minoritari, però ha guanyat les eleccions i els partits 
que les han perdut s’han d’acostumar a estar a l’oposició; i que la pluralitat i el diàleg 
s’ha d’expressar en molts àmbits, però quan es tracta de donar compliment a un 
programa i defensar els interessos públics la seva formació no està disposada a 
renunciar. 
  Dit això, manifesta que estan d’acord que aquesta situació anòmala s’ha de 
corregir amb la màxima participació. Tanmateix, expressa que li preocupa molt la 
reedició de la sociovergència, més la concurrència del PP, pel que fa a la 
representació de les empreses, que en el cas de les participades és una clara pretensió 
d’afavorir interessos privats enfront del bé comú. 
 
  El Sr. FORN nega que la proposició sigui extemporània, atès que com ja ha 
dit, la convocatòria és unes hores posterior a la presentació de la proposició al 
registre i, en conseqüència, la valora com una reacció a la demanda del seu Grup.  
  Replica que coneix perfectament el principi de separació de poders, i fa 
notar que el discurs que acaba de fer el Sr. Pisarello és contrari al que feien membres 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 31 
del seu grup el mandat passat. Apel·la, doncs, al principi de la coherència, que al seu 
parer el govern no té. 
  Quant als conceptes de guanyar i de perdre, diu que ningú no discuteix a 
Barcelona en Comú que ha guanyat les eleccions, però remarca que les decisions es 
prenen per majories, i quan no es té majoria s’ha d’intentar buscar acords a base de 
diàleg. Per tant, entén que des de bon principi el govern hauria d’haver tingut una 
actitud diferent. 
 
  El Sr. SIERRA manifesta que no acaben d’entendre la disquisició entre 
guanyar i perdre, i entén que partir d’aquesta base està molt lluny d’una actitud 
dialogant i de cerca de consensos. Considera que el govern ha de ser molt conscient 
que, malgrat que hagi guanyat les eleccions, tan sols té onze regidors, i que 
l’oposició en té trenta. 
  Nega que es tracti d’una situació anòmala la que avui estan tractant, sinó la 
normal quan hi ha un govern en minoria. 
 
  El Sr. BOSCH reitera que la proposició ha quedat superada amb la 
convocatòria del consell d’administració, admet que probablement com a reacció a la 
presentació de la proposició. 
  Quant a la intervenció del Sr. Pisarello, es pregunta si el Tinent d’Alcaldia 
prefereix tenir raó o resoldre les coses. Admet que és probable que tingui raó quan 
afirma que és a l’executiu a qui pertoca disposar de les eines per executar, però 
remarca que la realitat política és la que és. Per tant, es tracta de si el govern està 
obert a trobar acords i consensos per tirar endavant aquesta qüestió, i si realment està 
disposat a governar les empreses de l’ajuntament de Barcelona tan aviat com sigui 
possible, tal vegada haurà de cedir. 
 
  La Sra. BALLARÍN replica al Sr. Pisarello que el seu grup no té cap 
intenció de fer sociovergència, i assegura que tenen les coses força més clares que no 
pas alguns membres del govern. 
  Diu que els preocupa el comportament del Tinent d’Alcaldia amb les 
empreses públiques, que defineix com a simptomàtic de la manera com s’exerceix el 
govern de la ciutat, obviant el diàleg amb la resta de membres del Consistori. 
  Aprofita per recordar-los que l’assemblea general de BSM és el Plenari 
d’aquest ajuntament i, per tant, no és propietat del govern municipal, sinó que 
pertany als seus accionistes i a la ciutadania, representada en aquesta cambra. 
  Igualment, considera molt preocupant que el govern no s’adoni de la 
magnitud d’aquest assumpte. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ addueix que els arguments del Sr. Pisarello són 
molt imprecisos en afirmar que el govern ha prendre les decisions en l’àmbit de 
gestió de les empreses municipals. 
  Tanmateix, puntualitza que qui governa les empreses municipals és aquest 
Plenari, que actua com a junta general d’accionistes i, per tant, com a màxim òrgan 
de decisió. 
  Afegeix que en un ajuntament el govern actua com a tal en exercici de les 
competències assignades, però remarca que el Plenari en té d’altres assignades per 
llei que el configuren com a govern municipal, i que el converteix el Ple en el màxim 
òrgan de govern municipal. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 32 
  Per tant, considera que això justifica plenament el posicionament del seu 
Grup quant a la gestió de les empreses públiques, el mateix que va defensar durant el 
mandat passat el Grup d’ICV-EUiA, que ara forma part del govern. 
 
  La Sra. ROVIRA entén que s’està emprant aquest assumpte per atacar un 
govern que està en fase de valoració de la magnitud de tot el que es gestiona des 
d’aquest ajuntament. Diu que no els sembla correcte que es presentin mocions, com 
aquesta, per atacar el govern. 
  No obstant això, assenyala, aprofitant que parlen d’empreses municipals i de 
la burocràcia que implica la gestió de la ciutat, que caldria molta més transparència 
en el si de les empreses i, en aquest sentit, fa avinent a tall d’exemple que actualment 
no es pot disposar dels estatuts que regeixen moltes d’aquestes empreses. Per tant, 
recalca que no és tan important que els grups municipals les gestionin com que la 
ciutadania tingui coneixement de com funcionen. 
  Insisteix que al seu Grup li preocupa molt més l’opacitat que regeix la gestió 
municipal que no pas que una convocatòria arribi tard. 
 
  El Sr. PISARELLO subscriu plenament les paraules del Sr. Fernández Díaz 
quant a que aquest Plenari del Consell Municipal és un espai de control i de 
fiscalització de l’acció del govern, però precisa que els consells d’administració de 
les empreses tenen una funció bàsicament executiva.  
  Està d’acord que s’obrin al pluralisme, però per garantir més transparència, 
participació i defensa dels interessos públics. Altrament, si la participació que 
reclamen és un excusa per impedir que es pugui investigar què han fet aquestes 
empreses, i si defensen o no l’interès públic, entén que és un objectiu completament 
diferent. 
  Recorda al Sr. Forn que porten setmanes parlant d’aquest assumpte, 
intercanviant propostes de la manera com es podrien configurar els consells 
d’administració, per tant, li demana que no digui que no estan oberts al diàleg. 
 
  El Sr. FORN fa avinent que durant la legislatura 2007-2011, amb una 
oposició en majoria, van arribar a un acord amb el govern del PSC per la via del 
diàleg per acceptar la majoria del govern en els consells d’administració. 
 
  S’APROVA, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat. 
 
 Del Grup Municipal de Ciutadans 
 
Pp 2.-  El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar a l’Ajuntament de Barcelona 
a la revisió urgent de l’estat de tramitació dels diferents plans urbanístics que 
impliquin la qualificació de sòl per a destinar-la a superfície comercials amb 
indicació d’aquells en els que estigui a punt de finalitzar el termini de resposta de 
l’Ajuntament. 
 
  La Sra. MEJÍAS agraeix als grups municipals l’apreciació el tràmit 
d’urgència de la moció. Seguidament, puntualitza que només en el dret administratiu 
espanyol es dóna la figura del silenci administratiu com una resposta als administrats, 
i remarca que en cap altre dret administratiu europeu existeix. 
  Feta aquesta apreciació prèvia, observa que és aquest instrument el que 
s’està emprant per aprovar plans urbanístics, fet que el seu grup considera anòmal. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 33 
  Posa de manifest que la crisi econòmica ha forçat el tancament de molts 
petits comerços en barris de la ciutat, provocant en alguns índexs baixos d’ocupació 
comercial motivada, també, per la proliferació de centres comercials amb una àrea 
d’influència que perjudica el comerç de proximitat. Precisa que els darrers anys 
l’increment de la superfície comercial ha impactat en el comerç de proximitat, 
especialment en el districte de Nou Barris amb el projecte Heron City –6.000 metres 
quadrats–, aprovat per silenci administratiu. Es refereix també a l’aprovació de 
l’ampliació de La Maquinista en gairebé deu mil metres quadrats, que genera un gran 
impacte en el teixit comercial de Sant Andreu, que té pràcticament una quarta part 
dels seus comerços buits. I esmenta, igualment, l’ampliació del recinte de Les 
Glòries de 13.000 metres quadrats, quan el 17,5% dels locals estan sense activitat. 
  Remarca que avui han tornat a aprovar una ampliació per silenci 
administratiu d’una nova superfície comercial de 5.000 metres quadrats al centre de 
Barcelona. 
  Posa de manifest que aquest seguit de projectes fan mal al petit comerç i 
signifiquen un impacte en la vida dels barris pel que fa a la mobilitat, alhora que 
denuncia que no s’ha explicat per quin motiu aquestes aprovacions per silenci 
administratius han esdevingut una constant. 
  Per tant, demanen al govern de la ciutat que consideri la necessitat de 
revisar, amb urgència, els projectes en tramitació a fi de respondre les iniciatives 
d’ampliació de superfície comercial i evitar que la situació es torni a repetir. Fa notar 
que el silenci administratiu dóna una mala imatge del funcionament d’aquesta 
administració i, a més, genera inseguretat jurídica. 
 
  La Sra. RECASENS aprofita la presentació d’aquesta proposició per 
demanar que s’obri un debat profund sobre el model de comerç que proposa el nou 
govern municipal, malgrat que avui parlin concretament dels expedients de 
tramitació urbanística. 
  Justifica aquesta demanda perquè l’anterior govern, abans de fer el traspàs, 
va deixar aprovat i consensuat, després un ampli procés participatiu, un pla de 
comerç que incloïa el suport al comerç de proximitat. 
  Entén, però, que el nou govern no ha començat amb bon peu quant al sector 
del comerç, i aprofita per referir-se al top manta i la venda ambulant, que és un 
problema que també afecta greument el comerç de proximitat. 
  Vol deixar constància que durant el mandat anterior no es va aprovar cap 
centre comercial nou, atès que la filosofia del govern no era, com va ser en altres 
mandats, crear noves centralitats entorn de grans superfícies comercials com és el cas 
de Glòries, Diagonal Mar o Heron City. 
  Admet que a la ciutat hi ha un model urbanístic que ha anat desenvolupant 
diverses formes comercials, i entén que la clau rau en l’equilibri entre totes. 
  Convida el govern de la ciutat a treballar en el nou model de comerç, que 
vetlli per continuar les negociacions amb l’operador d’Heron City per buscar una 
alternativa lúdico-familiar; que vigilin el compliment dels acords entre l’operador de 
La Maquinista i les associacions comercials de Sant Andreu per buscar sinergies; i 
que procurin no posar bastons a les rodes al comerç de proximitat. 
 
  El Sr. CORONAS avança el suport del Grup d’ERC a la proposició malgrat 
que consideren que es queda curta. Entén, però, que en ocasions les propostes 
s’acabin estovant a fi de buscar consensos majoritaris. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 34 
  Opina que l’assumpte de les aprovacions per silenci administratiu haurien 
de fer que el Ple es posicionés clarament en contra i que es comprometés que no es 
torni a repetir. Per tant, cal que el govern cerqui solucions i que les comparteixi amb 
els grups municipals. 
  Adverteix que aquestes aprovacions vulneren drets fonamentals com ara el 
dret a la informació ciutadana, a la transparència, i el dret a què aquest Ple es pugui 
manifestar respecte d’un projecte que afecta directament la vida als barris. Insisteix 
que no es pot permetre que l’ajuntament de Barcelona dugui a terme un planejament 
urbanístic, per omissió, centrat en les grans superfícies en detriment del comerç de 
proximitat. 
  Subratlla que cal analitzar per què l’administració ha deixat passar els 
terminis en casos concrets, quan en altres casos es paralitzen els projectes. 
  Demana que el govern es posi les piles en aquest sentit, malgrat que no ho 
hagin fet altres governs anteriors; i afegeix que el seu grup és partidari que 
s’investigui i s’esbrini què ha passat en cada cas de silenci administratiu; si ha estat 
per un problema de procediment o bé per desídia o intencionalitat política. 
 
  El Sr. MÒDOL anuncia que el seu grup votarà a favor de la proposició, i es 
referma en els arguments que han expressat anteriorment en aquesta mateixa sessió. 
  Considera que la proposició busca que no es repeteixi la circumstància 
anòmala que avui han hagut de votar, i el que li sembla més greu no és que no es 
puguin posicionar políticament, sinó que la ciutadania no hi pugui dir res. 
  Pregunta al govern quants expedients estan en la mateixa situació; i fa 
avinent al Sr. Pisarello que no és per posar bastons a les rodes, sinó per aportar 
l’experiència política i professional del seu grup, de manera que ratifica el suport i la 
confiança als serveis tècnics municipals. 
 
  El Sr. MULLERAS avança el vot favorable a la moció, entre altres motius 
perquè volen saber si hi ha més casos com aquests que ja coneixen, i als quals s’ha 
referit en aquesta mateixa sessió el Sr. Fernández Díaz. Remaca que el cas d’H&M 
no és aïllat, i cal sumar-hi Heron City, Glòries o La Maquinista, tots provinents de 
mandats anteriors. 
  Com ha manifestat el Sr. Coronas, també creuen que la proposta es queda 
curta i entenen que és ampliable a qualsevol altra mena de planejament urbanístic i 
no només a les ampliacions de sostre comercial. Diu que no es poden aprovar 
planejaments urbanístics per la porta de darrere, sense que passin pel Ple. 
  Observa que allò que alguns van criticar a l’anterior govern ara ho estan 
practicant des del govern estant. Per tant, afirma que comparteixen la preocupació 
perquè aquesta mena de planejaments urbanístics no es tornin a produir. 
  Repeteix que consideren que el contingut de la proposta s’hauria d’ampliar a 
planejaments de sostre residencial, oficines o equipaments atès el seu impacte en 
diferents barris de la ciutat. En aquest sentit, posa com a exemple l’impacte que 
tindria l’aprovació del planejament de col·legis, hospitals o oficines sense passar per 
la comissió corresponent i el Ple.  
  Admet que el planejament urbanístic forma part de les polítiques comercials 
de la ciutat, però remarca que hi ha altres aspectes que hi incideixen i en els quals el 
govern demostra una passivitat absoluta. En conseqüència, demana que el govern 
doni suport d’una vegada el comerç de proximitat, que lluiti de debò contra el 
comerç il·legal, que ofereixi ajudes als comerciants en la campanya de Nadal amb 
enllumenat, la pista de gel i tot allò que tradicionalment ha fet aquest ajuntament. I 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 35 
afegeix la demanda que s’implanti definitivament la zona turística comercial a 
Barcelona. 
  Per acabar, recorda que està pendent una solució per al manteniment dels 
comerços emblemàtics. 
 
  La Sra. LECHA observa que fa dues setmanes es va plantejar a la comissió 
d’Urbanisme aquest assumpte que ara tracten, i critica que cap grup municipal no 
s’hi hagi ha tornat a interessar fins avui, en tractar l’aprovació del projecte de la 
macrobotiga d’H&M, de 5.000 metres quadrats, al passeig de Gràcia. 
  Entén que es tracta d’un exemple prou paradigmàtic, i afegeix que valorant 
tot allò que s’ha aprovat per silenci administratiu s’adonen que es tracta de totes 
aquelles superfícies comercials que tenen gran impacte en la ciutat. 
  Valora la proposta del grup de Ciutadans com una política de gestos, atès 
que d’ençà que va tenir lloc la comissió que ha esmentat no s’ha interessat més pel 
projecte que avui s’ha aprovat per silenci administratiu, però amb una greu 
irregularitat legal. 
 
  La Sra. SANZ, en primer lloc, agraeix al grup proposant la incorporació 
d’una esmena que, al seu parer, aclareix els termes urbanístics de la voluntat de la 
proposició. Per tant, avança el suport del govern, també perquè ja estan fent tot allò 
que es demana en el text. En aquesta línia, posa com a exemple la feina feta en el cas 
d’Heron City. 
  Replica al Sr. Coronas que el govern municipal té les piles posades des del 
primer dia, especialment en aquestes qüestions, tal com demostra que han convocat 
grups municipals i veïns i veïnes per explicar-los la situació d’Heron City. 
  Remarca, doncs, que hi ha voluntat política i tècnica per impulsar noves 
formes de tramitació urbanística que permetin la incorporació de processos amb 
moltes més garanties democràtiques. Igualment, proposa la creació d’un espai amb 
tots els grups a fi de tractar tècnicament aquestes qüestions, que tan pot ser en el 
marc de la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat o altres grups de treball que 
se’n derivin. 
  Aclareix a la Sra. Mejías que no es tracta d’un problema d’inseguretat 
jurídica, sinó de democràcia; d’evitar una aprovació inicial en Comissió de Govern, 
com s’havia fet, amb la voluntat d’estalviar-se el pas pels espais de presa de 
decisions com les comissions o el Ple. 
  Manifesta que són conscients que hi ha diversos instruments, com ara el 
PECAB, en què podrien haver incorporat altres mecanismes que haurien permès 
abordar la situació de les grans superfícies, cosa que l’anterior govern no va fer.  
  A la Sra. Recasens, que ha suggerit un gran llistat de coses a fer, li respon 
que es dedicaran a defensar el petit comerç, els eixos comercials dels barris i, també, 
l’interès públic. 
  Replica al Sr. Mulleras que els projectes que ha citat van ser aprovats 
inicialment en Comissió de Govern sense portar-los a debat polític, cosa que el 
govern actual s’ha compromès que no torni a succeir. 
 
  La Sra. MEJÍAS destaca que els grups municipals han manifestat en les 
seves intervencions la inquietud perquè aquesta situació no es torni a produir. I 
reitera que, malgrat que la figura del silenci administratiu està contemplada en el dret 
administratiu espanyol, no deixa de ser una anomalia. Insisteix que no poden 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 36 
permetre que la superfície comercial a Barcelona es vagi incrementant com a 
conseqüència de la manca d’actuació de l’administració pública municipal. 
  Per tot plegat, demana al govern que eviti que això torni a passar i que revisi 
tots els expedients en tràmit. I afegeix que és necessari que promogui un debat sobre 
el model comercial de la ciutat al més aviat possible. 
 
  La Sra. RECASENS puntualitza que el govern del qual formava part va 
aprovar un nou PECAB que trencava amb la inseguretat jurídica que provocava la 
sentència del 2010, i que va ser consensuat amb la Fundació Barcelona Comerç, el 
Consell de Gremis, Pimec Comerç i Comertia entre altres. Subratlla que van tirar 
endavant un munt d’iniciatives com ara el pla d’impuls i suport al comerç, el pla de 
suport als comerços afectats per obres de llarga durada, el pla d’establiments 
emblemàtics, o el pla de dinamització, mentre que el govern actual vol portar aquest 
assumpte a un debat en el terreny administratiu i burocràtic. 
  Finalment, reclama novament que el govern exposi quin és el seu model de 
comerç, perquè a hores d’ara encara no saben què pensa fer amb el comerç de 
proximitat, quina política aplicarà a les superfícies comercials, com pensa acarar el 
fenomen del top manta, o quin projecte d’enllumenat nadalenc proposa com a eina de 
dinamització comercial entre altres coses. 
 
  El Sr. CORONAS addueix que quan un assumpte incomoda es desvia el 
focus d’atenció, tal com es pot deduir de les al·lusions recurrents al model de comerç 
o al top manta que han inclòs algunes intervencions. 
  Es referma en què el silenci administratiu és un assumpte que incomoda, i 
que des de fa anys han practicat les administracions. No obstant això, insisteix que 
cal posar-hi remei, i entén que la solució depèn, en gran part, dels quaranta-un 
membres electes que componen aquesta cambra. 
  Adreçant-se a la Sra. Sanz, li fa avinent que quan ha reclamat que el govern 
es posés les piles no volia dir donar explicacions, sinó implantar les mesures 
necessàries perquè no torni a passar un fet com el que els ocupa. 
 
  El Sr. MÒDOL manifesta que els sorprèn el comentari del Sr. Forn en 
afirmar que l’anterior govern va vetllar pels eixos comercials, i li recorda que va 
aprovar l’ampliació de vint mil metres quadrats a La Sagrera en detriment evident de 
l’eix comercial de Sant Andreu. 
  Feta aquesta observació, reclama al govern quina solució té pensada per als 
metres comercials que de moment consten en un protocol amb el ministeri, i que 
determinen el model de finançament de l’estació de La Sagrera i molt seriosament el 
teixit comercial dels barris veïns. 
  Afegeix que el seu Grup emetre un vot contrari a l’ampliació de La 
Maquinista, i pregunta si el govern ha trobat alguna solució per aturar-la. 
 
  El Sr. MULLERAS replica que La Maquinista va ser aprovada i inaugurada 
per governs socialistes. 
  Seguidament, pregunta a la Sra. Sanz si el govern municipal considera que 
l’expedient que avui s’ha aprovat per silenci administratiu és legalment impecable. 
En aquest sentit, remarca que el seu grup ha presentat un bon nombre de preguntes 
sobre l’expedient i reclama igualment que els les responguin per escrit. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 37 
  La Sra. ROVIRA avança que el seu Grup s’abstindrà en la votació d’aquesta 
proposició, posicionament que justifica perquè allò que realment consideren urgent 
un pla comercial per als barris, que s’ha de fer amb la participació dels veïns i veïnes 
i amb una perspectiva democratitzadora i que afavoreixi l’economia cooperativista i 
de proximitat. 
  Diu que els sorprèn que tan el grup de Ciutadans com el del PP es posin les 
mans als cap per la situació que avui tracten i la seva defensa aferrissada del comerç 
de proximitat, quan són els primers a qui satisfan les grans superfícies per beneficiar 
lobbys empresarials i multinacionals. 
  Demana, per tant, que es faci un procés participat a fi de valorar quin model 
de comerç volen per als barris de la ciutat. 
 
  La Sra. SANZ diu que està plenament d’acord amb què, malgrat que sigui 
legal, el silenci administratiu és i ha de ser una anomalia i no la manera habitual 
d’aprovar projectes que, a més, compten amb el suport d’un govern municipal que 
els va aprovar inicialment en Comissió de Govern. 
  Avança, doncs, que ja s’han posat a treballar en la revisió de tots els 
expedients que han trobat damunt la taula, i confirma que intentaran revertir alguns 
silencis administratius. Afegeix que convocaran amb la comissió l’espai per treballar 
conjuntament i col·lectiva. 
  Aprofitant que la majoria d’intervencions han fet referència al model de 
comerç de la ciutat, manifesta que el govern necessita aliats per donar suport al 
comerç de proximitat que necessita la ciutat. 
 
  La Sra. MEJÍAS diu al Sr. Coronas que no els incomoda gens tractar 
aquesta mena d’assumptes, tal com demostra que hagin portat aquesta moció en 
tràmit d’urgència al Ple. 
 
  S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb tres 
abstencions –emeses per les Sres. Lecha i Rovira– i trenta-vuit vots a favor de la 
resta de membres del Consistori presents a la sessió amb el text transaccionat 
següent: 
 
  El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar a l’Ajuntament de Barcelona 
a la revisió urgent de l’estat de tramitació dels diferents plans urbanístics que 
impliquin l’increment de superfície comercial, amb indicació d’aquells en els que 
estigui a punt de finalitzar el termini i agilitzar la resposta en temps i forma de 
l’Ajuntament. 
 
 Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Pp 3.- (M1519/1010) El Plenari del Consell Municipal acorda: Que l'Ajuntament de Barcelona 
realitzi una sèrie de mesures, accions, protocols i actuacions per tal de garantir el 
desplegament de la Llei contra la LGTBfòbia a la ciutat de Barcelona per tal 
d'afavorir-ne el seu compliment. 
 
  La Sra. BENEDÍ dóna la benvinguda, en primer lloc, als representants de les 
entitats que avui els acompanyen a la tribuna de convidats. 
  Enceta la seva intervenció referint-se a què fa tot just un any que el 
Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, que garanteix 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 38 
els drets de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per 
eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Posa en relleu que es tracta d’una llei 
pionera al país i a la resta de l’estat, aprovada amb una folgada majoria parlamentària 
i un ampli consens amb el teixit associatiu LGTBI, al qual aprofita per agrair el seu 
treball i persistència per fer possible la seva aprovació. 
  Remarca que la llei esmentada segueix el camí marcat per moltes directives, 
informes i resolucions europees que recomanen legislació específica en matèria 
d’homofòbia, i culmina una arquitectura institucional duta a terme pel govern de 
Catalunya al llarg dels darrers dotze anys per estendre les polítiques adreçades al 
col·lectiu LGTBI, d’una manera transversal, amb l’objectiu de treballar més 
eficaçment en la lluita contra les mostres d’homofòbia que, malauradament, encara 
avui es manifesten en molts àmbits de la societat. 
  Per tot plegat, justifica la presentació de la proposta, un cop és a punt de 
culminar el període establert per al desplegament de la llei, a fi que es garanteixi la 
seva implementació a Barcelona. 
  Precisa que l’article 3.4 del títol preliminar de la llei estableix que la 
Generalitat i els ens locals han de garantir-ne el compliment, i promoure les 
condicions per fer-la plenament efectiva en els àmbits competencials respectius. En 
conseqüència, assenyala que l’Ajuntament disposa d’un marc competencial idoni per 
establir un seguit de mesures, accions, protocols i actuacions que permetin 
implementar la llei en àmbits com ara la formació i la sensibilització dels treballadors 
i treballadores com a servidors públics; la feina amb les entitats de l’àmbit LGTBI; 
les seves competències sancionadores; i la seva capacitat per apostar per una 
educació inclusiva mitjançant el Consorci d’Educació. 
  Per totes aquestes raons, demana al govern de la ciutat que detalli les 
actuacions que durà a terme per garantir el desplegament de la Llei i la seva 
calendarització. 
  Afirma que el Grup d’ERC creu que no s’ha de perdre ni un minut més a 
posar-se a treballar per una Barcelona lliure de discriminacions i homofòbia, i que 
cal aprofitar al màxim totes les eines a l’abast a fi de fer-ho possible. 
 
  La Sra. VILA destaca que el nou marc legal obliga l’ajuntament de 
Barcelona, alhora que ofereix l’oportunitat perquè la ciutat continuï liderant la lluita 
contra les discriminacions, concretament per raó d’identitat de gènere i d’orientació 
sexual. 
  En aquesta línia, recorda que el mandat passat es va crear l’Agència pels 
Drets Civils i la no-Discriminació, un dels eixos de la qual era abordar l’homofòbia 
des de la prevenció, l’atenció a les víctimes de les discriminacions, tenir presència en 
cada Districte i avaluar i explorar la possibilitat d’imposar sancions.  
  Posa en valor el fet que aquest ajuntament, en alguns aspectes, supera la 
Llei, però entén que és important tenir una radiografia clara de la situació, pactada 
amb les entitats del col·lectiu i amb els membre del Consell LGTBI de Barcelona i 
les forces polítiques. 
 
  La Sra. BARCELÓ saluda també als representants de les entitats del 
col·lectiu LGTBI que avui els acompanyen. 
  Avança que el seu Grup votarà a favor de la proposició que demana que 
l’Ajuntament posi en marxa un seguit de mesures, accions i protocols a fi de garantir 
el desplegament de la llei contra la LGTBI-fòbia.  
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 39 
  En aquesta mateixa línia, recorda que Ciutadans va donar suport a la llei 
contra l’homofòbia al Parlament de Catalunya, aprovada per majoria parlamentària, 
només amb els vots contraris del PP, i d’Unió Democràtica quant a articles 
determinats. I aprofita per posar en valor que la llei es va aprovar gràcies al treball 
determinat i constant del col·lectiu LGTBI. 
  Tot seguit, esmenta la investigació duta a terme per la UE el 2012, en què es 
constatava que el 50% de les persones que pertanyien al col·lectiu havien patit 
discriminació o assetjament per la seva condició sexual, i només un 10% havia gosat 
denunciar-ho; i el 25% manifestava haver patit assetjament i discriminació al seu 
entorn familiar. Observa que aquestes dades són més que simples percentatges, sinó 
persones que han patit situacions, moltes de les quals evitables. 
  Afegeix que els estudis posen de manifest que un 60% de les persones 
homosexuals, transsexuals o bisexuals han viscut alguna mena de discriminació o 
hostilitat en l’entorn laboral. Recrimina igualment el fet lamentable que 
l’homosexualitat estigui perseguida en alguns països del món. 
  En conseqüència, valoren com a molt necessària la proposta de polítiques 
públiques per la igualtat i la inclusió; atès que la discriminació per motius 
d’orientació sexual o identitat de gènere pot afectar diversos àmbits sensibles de la 
vida de les persones, i cal donar resposta a les problemàtiques específiques que 
afecten el col·lectiu. 
  Insisteix que les mesures són necessàries en l’àmbit educatiu, cultural, del 
lleure i de l’esport, dels mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, l’ordre 
públic, la participació i la solidaritat i, sobretot, el mercat laboral. Recalca que calen 
mesures per ampliar la tolerància, i destaca que ara com ara tenen igualtat legal i 
formal, però aquesta igualtat ha de ser real i efectiva.  
  Conclou, doncs, que el seu Grup treballarà per la implementació de mesures 
per a la detecció precoç d’incomprensió, rebuig i de discriminació que poden patir 
les persones que formen part del col·lectiu LGTBI, especialment en l’àmbit escolar. 
Afegeix que també donaran suport a programes d’intervenció, de suport i de 
sensibilització dels professionals que treballen en aquest àmbit. 
  Finalment, subratlla que els programes de prevenció són absolutament 
necessaris en les polítiques públiques. 
 
  S’incorpora a la sessió l’Im. Sr. Josep Garganté i Closa. 
 
  El Sr. COLLBONI, després de saludar els membres dels col·lectius LGTBI, 
destaca que la Llei significa la culminació d’un procés de reivindicació històrica. 
Remarca que va tenir l’honor de ser ponent de la Llei en la primera part de la seva 
tramitació al Parlament, i destaca que ha estat fruit dels moviments socials i LGTBI, 
amb la idea central de fer efectiva la igualtat real, més enllà de les lleis, per equiparar 
els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Precisa que la Llei 
garanteix la igualtat pràctica, en la qual s’atorga un paper preeminent als 
ajuntaments. 
  Posa en valor que aquest ajuntament va ser pioner, mitjançant la regidoria 
de Drets Civils, en la defensa dels drets del col·lectiu; però diu que també és cert 
que, malgrat la igualtat formal del context jurídic encara hi ha racons de 
discriminació per a aquest col·lectiu. Precisa que està parlant de l’escola, dels 
adolescents que pateixen discriminació, de la gent gran que no és acceptada en 
alguns àmbits de relació, de les famílies homoparentals que pateixen discriminació 
en l’accés als serveis públics, i d’un conjunt d’àmbits en què encara està vedat viure 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 40 
en llibertat la sexualitat pròpia, entre els quals l’àmbit esportiu o en molts mitjans de 
comunicació. 
  Conclou, en definitiva, que la proposició és pertinent, i diu que està 
convençut que el govern municipal és sensible a aquest assumpte, i que és 
coneixedor del seu compromís històric i futur, i li ofereix la col·laboració del seu 
grup per continuar fent que la igualtat sigui una realitat a Barcelona. 
 
  La Sra. ESTELLER manifesta que cal garantir que totes les persones, 
independentment de la seva orientació sexual i identitat de gènere, puguin exercir els 
seus drets amb dignitat i en llibertat. Per aquest motiu, és necessària la promoció i la 
protecció dels drets humans del col·lectiu LGTBI i la lluita contra la discriminació 
per raó i d’orientació i identitat sexual. En aquest sentit, remarca que la llei suposa un 
mandat a totes les administracions. 
  Tanmateix, observa que la Generalitat va aprovar aquesta Llei fa un any, i a 
hores d’ara encara no ha fet el desplegament reglamentari, essencial a l’hora 
d’establir els canals pels quals han d’actuar la resta d’administracions i que afecta, 
fins i tot, el procediment sancionador de què s’ha parlat en alguna de les 
intervencions anteriors. 
  Altrament, el seu grup considera que primer cal que la Generalitat 
desenvolupi i aprovi el reglament i, posteriorment, l’Ajuntament l’haurà 
d’implementar en les seves actuacions, motiu pel qual avança que s’abstindran. 
 
  La Sra. ROVIRA dóna la benvinguda a les persones que avui assisteixen a 
aquesta sessió en representació del col·lectiu LGTBI. 
  Indica que aquests col·lectius els han fet saber que els punts de la Llei que 
és prioritari desenvolupar incideixen, d’una banda, en l’àmbit de l’educació, atès que 
el Departament d’Ensenyament no està implementant la Llei als centres educatius, tal 
com reflecteix el fet que l’Observatori de l’Homofòbia ha constatat un increment de 
denúncies per assetjament homòfob. En conseqüència, cal que Barcelona doni un 
impuls a la coeducació en el si dels centres escolars. 
  D’altra banda, quant a l’àmbit de la salut, manifesta que és urgent 
desenvolupar les mesures de prevenció del VIH i altres malalties de transmissió 
sexual. 
  Igualment, en l’àmbit laboral indica que s’ha de posar l’accent en el 
desplegament d’estratègies per la inserció laboral de les persones trans. I alerta que 
no s’està implementant adequadament el règim d’infraccions i sancions en els llocs 
de treball tal com estipula la llei. 
  Quant als drets sexuals i reproductius, assenyala que cal garantir la igualtat 
d’accés de les dones lesbianes a la reproducció assistida, i que els protocols impresos 
i els tractament vinculats a aquestes tècniques s’adeqüin realment a la realitat 
d’aquestes dones. 
  En referència a la transsexualitat, diu que és molt important insistir en 
l’article 21 de la Llei, que fa referència a la inserció laboral de les persones trans. 
  Afegeix que també que cal que Barcelona demani la despatologització de la 
transsexualitat, i que desaparegui la disfòria de gènere del llistat de malalties de 
l’OMS. 
  Finalment, posa de manifest la situació que estan vivint les treballadores i 
els treballadors dels serveis socials que treballen en l’àmbit de la prevenció, la cura i 
tractament de les persones que han patit violència pel fet de pertànyer al col·lectiu 
LGTBI, amb unes situacions laborals inassolibles per la reducció dels seus drets 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 41 
laborals a causa de l’externalització del servei. Per tant, reclama que l’ajuntament de 
Barcelona, que té competència directa en la gestió dels serveis socials, hi trobi una 
solució. 
 
  La Sra. PÉREZ saluda al seu torn els representants de les entitats que avui 
els acompanyen des de la tribuna de convidats.  
  Manifesta, seguidament, que el govern valora positivament la proposició del 
grup d’ERC en aquesta sessió, així com també el prec formulat en comissió pel grup 
del PSC en aquesta mateixa línia. 
  Remarca que com a govern tenen el compromís ferm de desplegar 
progressivament la política LGTBI; així, ara com ara, ja han creat l’estructura amb 
un departament específic, alhora que han donat visibilitat al col·lectiu amb la 
denominació de la Regidoria Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. 
  Afegeix que han impulsat l’avaluació de totes les actuacions fetes per 
l’Ajuntament en el Pla 2010-2015, que finalitzarà el desembre d’enguany, i recolliran 
propostes per iniciar el nou pla LGTBI 2016-2021. Precisa que aquesta avaluació té 
en compte les actuacions que estableix la Llei 11/2014, i analitza quines de les 
mesures engegades en aquest ajuntament ja s’hi adeien i quines s’hauran de reforçar 
o implementar de bell nou. 
  Avança que continuaran amb els projectes que han valorat com a innovadors 
i que poden permetre tirar endavant l’objectiu de garantir la diversitat sexual i 
efectiva en plena llibertat, com és el cas de la xarxa d’escoles i instituts per la igualtat 
i la no-discriminació, o la creació del centre de recursos municipals LGTBI, que 
donarà serveis d’informació, assessorament i acompanyament a les persones LGTBI, 
i que ha estat una demanda del moviment a Barcelona; de la mateixa manera que ho 
va ser la Llei, fruit del treball col·lectiu i de la demanda de persones i entitats LGTBI 
d’arreu de Catalunya. 
  Afegeix que també intensificaran mesures en matèries com la salut sexual i 
reproductiva, en la prevenció de la violència i de la LGTBI fòbia en tots els àmbits i 
totes les franges d’edat, amb èmfasi especial en els i les menors; la garantia de drets i 
la protecció jurídica; i la formació del conjunt d’actors socials institucionals perquè 
apliquin la llei de manera efectiva. Manifesta que tot això ho volen fer garantint el 
compromís social ampli per la llibertat i els drets fonamentals. 
  Avança que presentaran el segon pla municipal el primer semestre de 2016, 
que ha de donar resposta al que marca la Llei, però amb un procés participatiu per a 
la seva elaboració que reculli l’experiència i la veu de les persones afectades en el 
disseny de les actuacions. Puntualitza que el procés garantirà el desenvolupament de 
les polítiques LGTBI adequant-se a les noves realitats, amb una visió interseccional i 
transversal, implicant-hi tota l’estructura municipal. 
 
  La Sra. BENEDÍ agraeix el suport de tots els grups municipals a aquesta 
iniciativa, i a la Sra. Pérez el detall amb què ha explicat la situació en aquest 
ajuntament. 
  Insisteix, com ha dit abans, que la igualtat real i efectiva de drets ha 
d’ultrapassar les lleis. 
  Així, atesa la sensibilitat demostrada pel govern de la ciutat i d’altres grups 
municipals envers el col·lectiu LGTBI, està convençuda que podran desplegar la 
Llei. Considera que, en aquest sentit, un espai de debat adient és el Consell LGTBI 
de Barcelona, i aprofita per demanar que es convoqui al més aviat possible. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 42 
  La Sra. VILA recorda que la llei a la qual fan referència ja fa uns mesos que 
està aprovada; igualment, constata que la Sra. Pérez no ha esmentat res que no 
coneguin, com és un pla absolutament necessari per tenir un marc de treball amb les 
entitats i poder impulsar els serveis municipals. 
  Posa en valor la llarga trajectòria d’aquest ajuntament en el reconeixement i 
la defensa del drets del col·lectiu LGTBI i l’existència de personal molt ben format. 
  Conclou, per tant, que avui no s’ha anunciat cap nova aportació al que ja es 
fa en aquest ajuntament des de fa anys. Puntualitza que el centre de recursos ja estava 
endegat, així com el Pla i la xarxa d’escoles per la igualtat i la no-discriminació, un 
projecte que ve de lluny. 
  Tanmateix, manifesta que el seu Grup voldria saber si ja s’han fet reunions 
amb la Generalitat per al desenvolupament del reglament de desplegament de la Llei, 
i si han avaluat les implicacions que té per aquest ajuntament, motiu pel qual 
demanen la màxima celeritat. 
  Acaba la seva intervenció remarcant la importància que té la formació dels 
treballadors i treballadores municipals a fi que tots els serveis de la casa posin de 
manifest la sensibilitat envers al col·lectiu. I es refereix, igualment, a l’aspecte 
sancionador i demana que el tinguin present. 
 
  La Sra. BARCELÓ reitera el suport del Grup de Ciutadans i el seu 
compromís per treballar per la igualtat i evitar les discriminacions, per la qual cosa 
manifesta el suport a les mesures i accions en l’àmbit de la detecció, la intervenció i 
la prevenció. 
 
  El Sr. COLLBONI demana al govern que aprofiti el capital polític que 
significa el consens sobre l’aplicació de la Llei 11/2014 a l’Ajuntament. Recorda 
que, no fa massa anys, aquesta mena de lleis despertaven en les formacions de dretes 
no només suspicàcies i resistències sinó, en moltes ocasions, una oposició frontal. 
Tanmateix, actualment hi ha membres del PP que contrauen matrimoni igualitari, i 
presidents de govern que assisteixen a la cerimònia. 
  Recomana, doncs, aprofitar aquest canvi que valora molt positivament en la 
línia d’una societat oberta, tolerant i que respecta la diferència. 
 
  La Sra. ROVIRA fa avinent que el seu Grup està disposat a treballar per la 
implementació de la Llei, tot i que els sorprèn que avui no s’hagin explicat mesures 
concretes que marquin una diferència amb el que s’ha fet fins ara. Entenen, doncs, 
que s’ha de treballar per al futur, colze amb colze amb totes les entitats, LGTBI i 
feministes. 
  Aprofita aquest moment per informar de la concentració que en aquests 
moments té lloc a la plaça de Sant Jaume de dones feministes que volen viure amb 
dignitat i que no volen ser assassinades pel fet de ser dones. 
 
  La Sra. PÉREZ puntualitza que abans de les eleccions municipals ella 
mateixa ja havia tingut una reunió amb la vicepresidenta de la Generalitat, la Sra. 
Munté; igualment, manifesta que han volgut reconèixer la feina feta perquè, en gran 
part, és gràcies als col·lectius LGTBI de la ciutat i no tant a l’anterior govern. 
  Afegeix que han iniciat estudis de recerca, que estaran finalitzats a final 
d’any, a fi d’avaluar la realitat i elaborar una proposta de model d’atenció a la salut 
de les persones trans des d’una perspectiva no patologitzant; així com una diagnosi 
de les demandes de les persones amb diferències de desenvolupament sexual, 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 43 
intersex, que no havien tingut cabuda fins a dia d’avui en els plans anteriors, i que 
dóna resposta a allò que marca la Llei. 
 
  La Sra. BENEDÍ reconeix que aquest ajuntament havia fet actuacions en 
aquest sentit, però amb poca força i intensitat. I manifesta que estan descontents amb 
les polítiques dutes a terme per la Generalitat en desplegament de la Llei. 
  En conseqüència, de la mateixa manera que han demanat un desplegament 
més ampli i decidit de la Llei al Parlament, ho demanen a aquest ajuntament. 
 
  La Sra. ALCALDESSA tanca les intervencions felicitant els membres de les 
entitats del col·lectiu LGTBI per l’aprovació d’aquesta proposició, i en 
reconeixement de la seva lluita pels drets de tota la ciutadania. 
 
  S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb tres 
abstencions –emeses pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller– i trenta-
vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori. 
 
 Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pp 4.- (M1519/1007) El Plenari del Consell Municipal acorda: Expressar la seva contrarietat per 
l'actuació del Govern municipal des de l'inici del mandat. El Plenari del Consell 
Municipal reclama al Govern municipal que redreci la seva acció de govern 
promovent actuacions en favor de les persones més vulnerables, la creació 
d'ocupació, l'impuls de l'activitat econòmica, les polítiques socials i la millora de la 
seguretat, la convivència i els barris. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ es refereix a què ja s’han superat els cent 
primers dies del nou govern municipal, i manifesta que no té la certesa que arribi als 
dos-cents. Addueix, però, que aquests primers cent dies signifiquen cent noves raons 
per fer una crítica a la seva actuació.  
  Diu que el seu Grup confiava que avui s’introduiria com a mesura de govern 
un balanç de les primeres decisions del govern municipal, un fet no exempt 
d’importància per a Barcelona en Comú, com demostra que té previst repartir 
cinquanta mil diaris amb la valoració dels cent primers dies.  
  Justifica la presentació de la proposició perquè consideren que l’acció de 
govern durant aquests tres mesos ha estat escassa, i no s’ha dut a terme el pla de xoc 
a què es va comprometre el govern. Altrament, retreu al govern que s’hagi limitat a 
actuar en l’accepció estrictament teatral, més que no pas en la presa de decisions. 
Posa de manifest que ha optat per una política basada en titulars de premsa, imatges i 
missatges en les xarxes socials, i no pas en reflectir l’acció de govern on pertoca, que 
és al BOPB i a la Gaseta Municipal. 
  Qualifica aquests cents primers dies com d’agovern i d’esperpent; i fa notar 
a l’Alcaldessa que el seu govern no té un problema de majories en el Plenari del 
Consell Municipal, sinó la seva manca de decisió i d’impuls en aquelles qüestions 
que afecten la ciutat i que haurien de ser sotmeses a la consideració del Ple i, només 
en el supòsit que fossin refusades, podrien constatar que tenen un problema real de 
majories. 
  Recrimina que a aquesta actitud s’hi suma l’absoluta falta de diàleg amb la 
resta de grups de l’oposició, que ara més que mai seria imprescindible, ignorant 
sistemàticament els primers acords adoptats per majoria democràtica a les 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 44 
comissions de Plenari; i tem que continuaran ignorant els acords que emanin 
d’aquest Ple i als quals el govern no hi doni suport. 
  Afegeix que el govern ignora el ROM i, fins i tot, el més mínim talant 
democràtic. En aquest sentit, recorda que el seu grup ha presentat més de sis-centes 
iniciatives per escrit amb la voluntat de conèixer actuacions en nom de la 
transparència, per fiscalitzar l’acció de govern i, en ocasions, per promoure-la, i fa 
notar que amb prou feines els n’han respost una vintena. 
  Altrament, el govern ha decidit aturar-ho tot, per la catalèpsia, quan 
l’obligació d’un govern local és impulsar la ciutat; així, ha optat per una moratòria de 
llicències hoteleres, sense avaluar-ne l’impacte econòmic pel que fa a les inversions 
o l’ocupació; ha paralitzat la implantació de la xarxa ortogonal d’autobús, quan el 
Grup d’ICV-EUiA ha governat a l’Àrea Metropolitana i ha gestionat TMB en 
mandats anteriors; han paralitzat igualment el Pla especial de la Rambla, la pista de 
gel, projectes d’equipaments a Torre Garcini i a Alfons XII; també el Pla d’Usos de 
Gràcia, la regulació dels clubs cannàbics, empreses municipals o ha decidit 
unilateralment la retirada de la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026. 
  Continua la llista de paralitzacions i incompliments referint-se a la 
participació ciutadana, les comissions consultives i les sectorials, mentre que el 
govern pretén promoure la consulta del projecte d’unió de les línies de tramvia per la 
Diagonal, que ja s’havia fet amb el resultat d’una clara majoria de la ciutadania en 
contra.  
  Lamenta que mentre tot això ocorre, el govern prefereixi la gesticulació i 
prendre decisions com ara que l’Alcaldessa assumeixi les competències de la 
regidoria de Seguretat. Insisteix que assumir-les significa exercir aquestes 
competències i no pas delegar-les a un comissionat. En conseqüència, demana al 
govern que nomeni un regidor o regidora de Seguretat en benefici de la ciutat, perquè 
l’Alcaldessa no ho pot fer tot i, a més, sospita que no està prou predisposada a ser 
regidora de Seguretat. 
  Afegeix que en altres aspectes continuen com sempre, i esmenta la paràlisi 
amb l’assumpte de Can Vies; la retirada d’acusacions contra persones 
presumptament implicades en aldarulls violents; continua amb la submissió al govern 
de la Generalitat, i malgrat la reunió amb el president Mas i la de la comissió mixta 
no s’han desbloquejats aspectes tan essencials com aconseguir més inversions i un 
millor finançament per a la ciutat. I afegeix que el govern és incapaç de garantir el 
tancament de les presons Model i de la Trinitat perquè encara no s’han acordat els 
mecanismes necessaris per fer realitat la nova presó de la Zona Franca. 
  Conclou que aquestes són algunes de les qüestions que per al seu grup són 
suficients per expressar el seu rebuig i la seva contrarietat davant aquests primers 
cent dies de govern de Barcelona en Comú, i demana al govern que redreci les seves 
polítiques. 
 
  El Sr. FORN recorda, arran d’aquesta invitació del grup del PP a avaluar els 
primers cent dies de govern municipal, que el seu grup va presentar una primera 
valoració titulada “Cent dies de mal govern”, en considerar que les coses no s’estan 
fent bé. Constaten que el govern ha perdut autoritat, més dedicat a aturar projectes i 
la consegüent pèrdua d’oportunitats, i perquè és un govern de partit més que de ciutat 
i, sobretot, gens predisposat al diàleg. 
  Reitera que els preocupa l’actitud del govern a l’hora d’acarar problemes 
d’ordre i de compliment de les ordenances municipals i, sobretot, quant al paper que 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 45 
ha de tenir la Guàrdia Urbana. Assenyala que aquests tres mesos han vist massa 
dubtes i poques instruccions clares. 
  Diu que tampoc no comprenen l’aturada o endarreriment d’alguns projectes 
importants com la nova xarxa ortogonal d’autobús, que ja estava dissenyada i 
projectada per entrar en funcionament el proper 15 d’octubre, i que s’implantarà 
segons diuen els primers mesos de 2016, un retard que al seu parer està plenament 
injustificat. 
  Recrimina al govern les decisions unilaterals, sense cap consulta a la resta 
de formacions municipals, com ara la retirada de la candidatura als Jocs Olímpics 
d’Hivern del 2026, la suspensió global dels allotjaments turístics a tota la ciutat, o la 
retirada del Pla de la Rambla; unes decisions que han estat rebatudes per una majoria 
dels grups municipals, i que en alguns casos comporten conseqüències econòmiques 
i de pèrdua de llocs de treball. 
  Referint-se al cas concret de la paralització de la llicència d’hotel a la torre 
Deutsche Bank, denuncia que s’hi faran habitatges de luxe segons han sabut per un 
mitjà de comunicació, sense cap retorn social per a la ciutat, quan amb la primera 
opció es podien haver obtingut més de tres-cents llocs de treball. 
  Considera que també s’imposa una reflexió quant a algunes dades 
econòmiques com ara que l’agost passat l’atur va experimentar un augment de 1.200 
persones a Barcelona, una variació mensual més desfavorable que les registrades els 
mesos d’agost dels anys 2013 i 2014. Igualment, esmenta la disminució soferta a la 
ciutat pel que fa a la creació de societats mercantils, que a la resta de Catalunya 
augmenta. 
  Manifesta que estan sorpresos per la manera de governar de Barcelona en 
Comú, que a aquestes alçades encara no és conscient que està en minoria i que 
necessita altres forces polítiques per tirar endavant els seus projectes. Adverteix que 
governar també és escoltar els grups de l’oposició i assumir els compromisos que 
emanen del Ple i de les comissions. 
  Observa que avui s’havia de constituir la comissió no permanent d’estudi de 
la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern, aprovada el juliol, i no s’ha inclòs a 
l’ordre del dia; com tampoc no s’ha constituït encara el grup de treball que ha 
d’elaborar un pla transversal per afrontar el fenomen de la venda ambulant, tal com 
es va aprovar ja fa dues setmanes. Finalment, es refereix a la problemàtica generada 
per l’aturada del funcionament de les empreses municipals. 
  Continua el seu parlament expressant alguns dubtes sobre el paper que 
Barcelona tindrà com a capital de Catalunya i, molt concretament, envers el procés 
per a la constitució d’un nou estat. Així, si fa unes setmanes el govern municipal es 
negava a donar suport a l’adhesió de Barcelona a l’AMI, avui, arran dels resultats de 
les eleccions del 27 de setembre, entén que és hora de posar-se al costat dels gairebé 
vuit-cents municipis adherits. Recorda, igualment, que encara no han contestat 
l’oferiment del president de l’AMI sobre el paper de Barcelona en aquesta entitat. 
  Reconeix, però, que no tot és dolent en aquests cent dies de govern, i es 
refereix a la mesura de govern Barcelona ciutat refugi que han debatut en obrir la 
sessió, tot i que consideren que l’acció de govern, fins ara, ha estat més carregada de 
declaracions, d’intencions i de voluntats, i de dosis de populisme més que no pas 
d’accions concretes per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 
 
  La Sra. MEJÍAS observa que aquesta proposició els convida a fer un balanç 
dels primers cent dies de govern de Barcelona en Comú, i fa notar el retard evident 
amb què se celebra el primer Ple ordinari del mandat. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 46 
  Tot seguit, pregunta pel PAM, que és el programa que estableix els 
objectius del mandat; pels plans d’actuació de Districte (PAD), i fa avinent que no 
tenen cap notícia, ni de l’un ni dels altres; així com que no han estat convidats a 
participar d’un projecte amb objectius clars per als propers quatre anys de legislatura. 
  Afirma que tot això els fa creure que el govern no té uns objectius concrets, 
ni model de ciutat o, tal vegada, que encara estan intentant esbrinar com funciona 
aquesta administració. 
  En conseqüència, convida l’Alcaldessa a definir quins són els objectius de la 
legislatura, perquè tot allò que han fet fins ara han estat decisions unilaterals, sense 
mesurar-ne els efectes per a la ciutat. En aquest sentit, es refereix a les conseqüències 
gravíssimes de la moratòria hotelera, i li recorda que una majoria de grups els va 
obligar a reconèixer les conseqüències en termes d’inversió, d’ocupació i de pèrdua 
de perspectives de futur per a la ciutat i, per tant, van arribar a l’acord que s’havia 
d’aixecar parcialment la moratòria en aquells barris on hi ha pressió turística, però 
que el govern no està disposat a complir. 
  Afegeix que això també comporta que l’Ajuntament haurà de fer front a 
demandes contencioses administratives, el termini de presentació de les quals acaba 
avui, que suposaran haver de fer front a indemnitzacions per l’incompliment 
d’acords d’atorgament de llicències, amb el consegüent impacte en el pressupost 
municipal que, en darrera instància, recaurà en la ciutadania. 
  Recrimina la tolerància amb el top manta, que incideix molt negativament 
en el petit comerç, sense que el govern escolti les seves protestes. Entén que això 
respon a una manca de model comercial i de seguretat a la ciutat. 
  Per tant, alerta que ja és moment que el govern agafi les regnes de la ciutat i 
tiri endavant projectes i objectius a llarg termini i, sobretot, que defineixi models 
clars, i que prengui decisions que no perjudiquin els interessos de la ciutat. 
  Acaba la seva argumentació referint-se a la paralització del Pla de la Rambla 
–de la qual se n’han assabentat avui mateix–, que en el seu moment va ser 
absolutament consensuat per comerciants i veïns. 
 
  El Sr. CORONAS addueix que el seu grup ha compartit aspectes d’aquests 
cent dies de govern i que ha discrepat en altres. I reconeix que han estat molt crítics 
amb la manera com el govern s’ha interrelacionat durant aquest temps, així com per 
la manca de diàleg. 
  Això no obstat, reconeix que la proposició del Grup del PP no els convida a 
res; és cert que parla de fer un gir en les polítiques socials, d’afavorir les persones 
vulnerables, de potenciar l’ocupació i l’activitat econòmica, la seguretat, la 
convivència, però entenen que si és el PP qui fa aquesta proposta, la fa partint de la 
seva manera de concebre com s’han d’aplicar aquestes polítiques i aquí és on 
discrepen plenament. En conseqüència, avança que el seu Grup hi votarà en contra. 
  Justifica aquesta argumentació amb un seguit d’exemples; així, pel que fa a 
les polítiques socials, recorda que en la darrera sessió de la comissió d’Economia i 
Hisenda el grup del PP es va abstenir en la proposta de creació d’un salari mínim de 
ciutat; o que l’estat espanyol, a cop de decret, va imposar una reforma laboral que ha 
abocat els treballadors i les treballadores a endarrerir anys i anys tots els avenços 
aconseguits amb la lluita de les classes treballadores. Continua amb l’exemple de 
l’aprovació al Parlament de Catalunya de la llei per fer front a pobresa energètica, 
que el govern del PP va recórrer amb l’argument competencial, sense pensar ni per 
un instant en les famílies que necessitaven el suport i, molt probablement, pensant en 
les companyies subministradores. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 47 
  Afegeix, igualment, l’increment desproporcionat del pressupost de defensa 
–un 36,8% més del que estava pressupostat–, en un context en què allò que hauria 
d’augmentar són les polítiques socials; i el fet que el govern central ha portat el 
sector cultural a l’abisme amb l’increment de l’IVA. 
  Finalment, i referint-se a l’aspecte de la convivència, recorda en campanya 
electoral del PP es parlava de guetos i de netejar ciutats; igualment, es refereix a la 
seva actitud amb els manters; i a l’aplicació de la llei mordassa, que envaeix les 
competències de la Generalitat i vulnera els drets bàsics de la llibertat d’expressió. 
 
  La Sra. ANDRÉS avança que el seu Grup no expressarà contrarietat, sinó 
crítica i una certa decepció per l’actuació del govern municipal aquests cent dies. 
  Recapitula que, en guanyar les eleccions municipals, Barcelona en Comú va 
generar una gran expectativa de canvi a l’Ajuntament. Tanmateix, constata que, 
transcorreguts cent dies, el govern s’ha limitat a fer propaganda dels seus primers 
tres mesos, sense donar explicacions al Consistori. 
  Remarca que la composició d’aquest Plenari reflecteix la voluntat plural de 
la ciutadania perquè està més fraccionat que en altres legislatures; i observa que 
aquest Plenari, les comissions i la resta d’òrgans de govern no només serveixen per a 
l’impuls i control i fiscalització de l’acció de govern, sinó per governar i per decidir. 
En aquest sentit, recorda que el govern ha de comptar necessàriament amb tots els 
grups municipals. 
  Manifesta que després de quatre anys d’un govern sord, que només va tirar 
endavant acords per aprovar els pressupostos o el PAM, esperaven un canvi amb la 
nova legislatura, però assegura que estan decebuts. Malgrat tot, entén que han de 
donar un marge de confiança perquè els membres del govern tenen capacitat de 
diàleg, que han expressat en places i carrers, amb els veïns i veïnes. Diu que és 
justament aquesta actitud la que demanen que tinguin en aquest ajuntament. 
  Reconeix que durant aquests tres mesos el govern ha presentat mesures, que 
ara els conviden a concretar en accions, amb una visió d’esquerres i progressista que 
entenen que serà molt bona per a la ciutat després de quatre anys de confluència de 
les dretes espanyola i catalana en la política municipal. 
  Reclama escoles bressol, que s’incrementin les places públiques d’escoles i 
instituts, que les persones grans no hagin d’assumir el copagament sanitari, que es 
cobreixin les rondes, i que es posin esforços en barris que durant quatre anys han 
estat oblidats. 
  Convençuts que sap fer-ho, demanen al govern que practiqui el diàleg. 
 
  El Sr. GARGANTÉ fa avinent al Sr. Fernández Díaz el vot en contra del seu 
grup; en primer lloc, perquè al regidor en el seu parlament li ha faltat emprar 
l’aranès, que també és llengua oficial a Catalunya, ja que ha fet una part en català i 
una altra en castellà. En segon lloc, perquè considera que ha fet un míting sobre els 
cent dies de govern de Barcelona en Comú, exactament com ho va fer en roda de 
premsa. En tercer lloc, perquè constaten que el grup del PP té una autèntica obsessió 
amb Can Vies, i recomana que es busquin un altre argument perquè aquest ja està 
esgotat. 
  Finalment, justifica el vot contrari perquè consideren que el grup del PP 
gasta un cinisme absolut en parlar de les persones més vulnerables, un discurs del tot 
incongruent amb les reformes laborals que esclafen els pocs drets que encara té la 
classe treballadora; amb la restricció de la llei de l’avortament; les tanques a les 
fronteres de Ceuta i Melilla i moltes altres coses. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 48 
  Quant a la valoració dels cent dies de govern, es remet a la roda de premsa 
que la CUP va fer per parlar-ne i que està penjada a la web de l’Ajuntament.  
 
  El Sr. PISARELLO entén que se’ls pot acusar de moltes coses però no de 
ser un govern autocomplaent. Subratlla que l’equip de govern està format per 
persones que vénen del carrer, i que la majoria no havia trepitjat mai una institució. 
En conseqüència, diu que són conscients que no són infalibles, que moltes vegades 
les urgències de la ciutadania tenen uns tempos que no són els de l’administració i, 
per tant, accepten les crítiques. Diu que sempre han defensat que si no hi ha pressió i 
crítica ciutadana moltes coses que es proposen no s’aconseguiran.  
  Admet que han de repensar moltes coses i arribar a acords amb molts grups 
quan es tracta de tirar endavant propostes transformadores de la ciutat, tal com 
demostra que avui estiguin votant proposicions i declaracions amb diferents grups 
municipals. 
  Addueix que quan les crítiques al govern provenen del grup del PP, la 
reacció no pot ser cap altra que la ironia o la indignació; en aquest sentit, fa notar que 
molts dels aspectes que plantejava fa uns moments el Sr. Fernández Díaz ja han estat 
abordats pel govern, entre els quals remarca la convocatòria, que no es feia des del 
febrer de 2014, de la taula mixta contra els desnonaments; han començat a sancionar 
bancs per mantenir pisos buits; han incrementat ajuts per al lloguer i mesures per 
ampliar el grup de famílies que hi poden tenir accés; han incrementat recursos per a 
beques menjador; han impulsat mesures per oferir a petits propietaris que utilitzen els 
seus pisos de manera irregular com a allotjaments turístics que els converteixin en 
habitatge social. Afegeix que han impulsat una moratòria hotelera per acabar amb el 
desgovern que existia en matèria de turisme; i que han destinat més dos milions 
d’euros extraordinaris a ocupació a fi de garantir la inserció laboral dels grups més 
colpejats per l’atur. 
  Diu que tot el que acaba d’esmentar defineix i anticipa el seu model de 
ciutat, i ho contraposa amb el fet que el Sr. Fernández Díaz és un professional de la 
política i, per tant, s’ha dedicat a continuar la campanya electoral en aquesta cambra, 
al seu parer amb molt poca autoritat. 
  Finalment, diu que confia que el grup del PP recapaciti abans de reprendre 
el diàleg. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ replica que el que ha fet el seu grup és el que 
hauria d’haver fet el govern: sotmetre a consideració del Ple el balanç dels seus 
primers cent dies. Remarca que és una qüestió de summa importància i que ha 
provocat que el govern hagi editat una tirada de cinquanta mil exemplars per 
explicar-ho a la ciutadania. 
  Creu que el govern desaprofita l’ocasió per fer un balanç, més enllà d’uns 
discursos que qualifica de “bolivarians”, i avançar propostes concretes.  
 
  El Sr. CORONAS admet, com ha dit el Sr. Pisarello, que en ocasions hi ha 
hagut diàleg, però considera que s’han pres massa decisions unilaterals, sobretot de 
bon començament, que afecten aspectes molt rellevants. Igualment, entén que el 
govern no pot renunciar als suports per apaivagar focs a la ciutat, sobretot si el motiu 
és no sortir a la foto amb segons qui. 
  Afegeix que encara no han explicat quin model de ciutat defensen, i 
considera que tenen la oportunitat de fer-ho amb l’aprovació del pressupost i del 
PAM. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 49 
 
  El Sr. GARGANTÉ aclareix al Sr. Fernández Díaz que els bolivarians són 
la CUP, mentre que creu que el govern és més “maragallià” o d’ICV-EUiA. 
 
  El Sr. PISARELLO tanca els torns d’intervenció valorant que, en menys de 
cent dies, i amb totes les limitacions, el govern ha impulsat ajudes i mesures que 
garanteixen el dret a l’habitatge que contrarien el grup del PP, la formació que va 
promoure els desnonaments exprés, i que no va donar resposta a demandes com la 
dació en pagament, i amiga declarada de les entitats bancàries que desnonen. 
  Subratlla que en menys de cent dies han augmentat els recursos per lluitar 
contra l’exclusió social d’infants i joves, cosa que contraria el PP en ser qui va 
excloure de la sanitat pública milers de ciutadans, que amenaça l’escola pública i en 
català, que ha retallat recursos en serveis públics. 
  Afegeix que en menys de cent dies han fet una proposta per destinar 96 
milions d’euros del pressupost a equipaments de barri i a mesures socials, enfront al 
PP que ha promogut la llei Montoro, que ofega l’autonomia municipal, o la que 
prioritza els privilegis de bancs per sobre de la ciutadania. 
  Destaca que en menys de cent dies han triplicat els plans d’ocupació 
previstos i han començat a impulsar la creació de treball estable i de qualitat, fet 
contraria el PP com a promotor de la contrareforma laboral, de la precarització i de 
milions d’aturats. 
  Afirma que en menys de cent dies, amb totes les limitacions, han preparat 
un pla per acollir centenars de persones que fugen de la guerra i de la fam, una 
decisió que critica el PP, que prefereix els centres d’internament, les devolucions en 
calent, i que no ha estat capaç de reglamentar la llei d’asil. 
  Admet que al Grup del PP no li agradi que les coses canviïn, i que cada 
vegada es faci més evident que el seu partit és inepte i infestat de corrupció. 
 
  ES REBUTJA la proposició / declaració de grup en debat amb dinou vots en 
contra –emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Viejo, Colom, i Montaner i les Sres. 
Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les 
Sres. Benedí i Capdevila, i també pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, quatre 
abstencions –emeses pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín– i divuit 
vots a favor de la resta de membres del Consistori. 
 
 Del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona 
 
Pp 5.-  El Plenari del Consell Municipal acorda: 
  Primer.- Instar el govern espanyol a: 
  - Demanar una major dotació de recursos de la UE perquè es transfereixin a 
les administracions municipals. 
  - Augmentar el nombre de places d’asil i augmentar la dotació 
pressupostària per millorar la qualitat en l’atenció. 
  - Augmentar de 6 a 21 mesos el període d’acollida residencial de les 
persones sol·licitants d’asil, que és el màxim que estableix la directiva europea sobre 
procediments comuns per a la concessió o la retirada de la protecció internacional 
(Directiva 2013/32/UE, article 31.5). 
  - Treballar per ampliar el concepte de refugiada a totes aquelles persones 
que es veuen obligades a abandonar els seus països per motius econòmics, en la línia 
del que proposa Stop Mare Mortum. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 50 
  Segon.- Instar el govern de la Generalitat de Catalunya a: 
  - Actualitzar la dotació pressupostària del Pla de Protecció Internacional a 
Catalunya (PPIC), aprovat el 28 de gener de 2014, adequant-la a la situació actual, i 
assegurar-ne el seu desplegament. 
  - Territorialitzar els serveis d’atenció a les persones demandants d’asil i en 
paral·lel formar i/o especialitzar aquelles persones dels municipis que s’hauran de fer 
càrrec del suport i l’atenció a les persones sol·licitants.  
  - Donar suport a la Xarxa de Municipis Acollidors i facilitar-ne la 
coordinació. 
  Tercer.- Facilitar l’empadronament de totes les persones que declarin viure 
al municipi i conseqüentment garantir-ne l’accés als serveis bàsics. 
  Quart.- Elaborar, en el cas que no n’hi hagi, o revisar/actualitzar els plans 
d’acollida municipals (o comarcals) per a incorporar-hi l’asil. 
  Cinquè.- Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes que treballen 
en l’acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil. 
  Sisè.- Definir quin suport (servei i infraestructura) pot oferir el municipi per 
acollir les persones sol·licitants. 
  Setè.- Treballar en la sensibilització de la població del municipi sobre la 
realitat de les persones refugiades i la dinamització de la xarxa local solidària. 
  Vuitè.- Formar part i participar de la Xarxa de Municipis Acollidors. 
 
  La Sra. LECHA destaca que la proposició està estretament relacionada amb 
l’assumpte de les persones refugiades que han tractat en la mesura de govern. En 
conseqüència, reitera els arguments expressats abans quant a la plataforma Stop 
Mare Mortum, que abasta sensibilitats molt diverses, així com la necessitat de donar 
la consideració de refugiada a tota aquella persona que s’ha vist obligada a marxar 
del seu lloc d’origen per causes bèl·liques, per persecució, per causa de gènere o per 
motius econòmics. Remarca que aquest és el punt clau, i el fet que coincideix amb 
l’argumentari de Barcelona en Comú sobre refugiats. 
  Expressa la voluntat, per tant, que Catalunya sigui cohesionadora i 
inclusiva, i entén que fóra un pas endavant important per a l’evolució de la sobirania 
del país acollir tots aquells que vindran a fer-hi el seu projecte de vida. 
 
  La Sra. FANDOS avança el suport del seu Grup a la proposició, així com 
també a la plataforma Stop Mare Mortum i a l’establiment de la xarxa de municipis 
d’acollida. 
  Subratlla que la proposició recull el posicionament del grup de CiU quant a 
la necessitat que Europa desenvolupi una nova política d’asil i de refugiats; així com 
l’esperit de la Declaració de Barcelona, aprovada el 2014 en el Fòrum d’Alcaldes, 
que reclamava a la UE el paper de les ciutats com a agents principals en els 
processos d’acollida, així com la transparència dels fons d’acollida. Igualment, 
destaca que recull el suport a les entitats que fa anys que treballen en l’acollida, tant a 
Catalunya com a Barcelona, a les quals transmet tot el suport i reconeixement del seu 
Grup. 
  Remarca que Barcelona té els recursos quant a xarxes de suport i 
l’experiència com a ciutat refugi; tanmateix, considera que cal anar més lluny fent un 
pla de refugi estable de ciutat que ultrapassi les situacions d’emergència. Considera 
que cal treballar per ampliar i definir el concepte de refugiat, tal com demana la 
proposició, i sobretot trobant el marc legal que ho avali. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 51 
  Posa en valor que Barcelona és una referència mundial en resiliència urbana 
i està convençuda que en el futur els agradaria dir que també és una ciutat de 
referència en refugi. 
 
  La Sra. BARCELÓ avança l’abstenció del seu Grup perquè, tot i que estan 
d’acord de certa manera amb l’enunciat de la proposició, consideren que hi ha una 
barreja de conceptes. Discrepa amb l’equiparació de les condicions d’exiliat, de 
refugiat i d’emigrant econòmic perquè són conceptes ben diferents. 
  Seguidament, felicita les entitats que avui els acompanyen per la seva feina 
en favor de les persones que pateixen, però reitera que allò que no poden fer és votar 
favorablement la proposició pels motius que acaba d’expressar. 
  Diu que estan plenament convençuts que cal garantir el benestar físic, 
psicològic i social de totes les persones, sent conscients sempre des de quin àmbit 
s’actua. Per tant, precisa que per actuar des del àmbit que apunta la proposició cal 
fer-ho no només des de l’àmbit municipal, sinó en coordinació amb la Generalitat, el 
govern central i la UE. 
  Adverteix, doncs, que cal actuar en el marc de les competències pròpies i 
que no es poden fer promeses que no es poden complir. 
 
  El Sr. BOSCH avança el vot favorable del seu Grup, i destaca que el text de 
la proposició està molt inspirat en la declaració de la plataforma Stop Mare Mortum i 
amb la moció que promou el Fons Català de Cooperació i diversos ajuntaments. 
  Tanmateix, matisa que els conceptes de refugiat i el d’immigrant econòmic 
no són exactament el mateix. Per tant, consideren que aquesta diferència s’ha de tenir 
en compte per poder ajudar eficaçment. Precisa, en aquest sentit, que en el cas dels 
refugiats polítics és bàsic el concepte de retorn. 
  Més enllà d’aquestes consideracions, reitera que estan plenament d’acord 
amb el plantejament de la proposició; alhora que posa en valor el fet que la ciutat ja 
va demostrar el seu tarannà en aquest sentit amb la creació del districte onzè per 
acarar la crisi dels Balcans dels anys noranta; que Barcelona és seu de la Unió per la 
Mediterrània i que el sentir general de la ciutadania és humanitari enfront de la 
tragèdia de la gent que ha de fugir de Síria. 
  Per tant, recriminen la indiferència i l’abstenció en una qüestió tan 
important com aquesta. 
 
  La Sra. ANDRÉS justifica el vot a favor de la proposició per diversos 
motius, el primer dels quals és que es tracta d’una gran tragèdia humanitària i que la 
resposta de les institucions i governs europeus, entre els quals l’espanyol, no ha estat 
a l’altura de la seva magnitud. 
  Coincideix amb les opinions que consideren que la resposta de la UE és més 
que reprovable i que calen accions contundents per reconduir la situació a fi que mai 
més no es torni a produir. 
  Fa avinent que la seva formació política ha plantejat un seguit d’exigències 
a la UE i al govern de l’estat, entre les quals que es faci possible el reglament de la 
Llei 12/2009 reguladora del dret d’asil i de protecció subsidiària; que s’estableixi un 
pla d’urgència d’acollida que contempli aspectes concrets com l’escolarització, 
l’atenció sanitària i social i col·laboració amb les comunitats autònomes i la mateixa 
UE. 
  Puntualitza, tal com també ha fet el Grup d’ERC, que no tots els immigrants 
per raons econòmiques poden tenir la condició de refugiats, però sí que entenen que 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 52 
la majoria de persones que emigren per raons econòmiques ho fan per inacció dels 
governs dels seus estats d’origen i, en aquest sentit, també se’ls pot considerar 
refugiades. 
 
  La Sra. ESTELLER comença la seva intervenció amb un reconeixement per 
la ciutat de Barcelona, exemplar en les seves manifestacions de solidaritat. 
Tanmateix, diu que ara falta que aquesta solidaritat sigui efectiva i a l’altura de les 
circumstàncies. Igualment, agraeix la tasca de la ciutadania i de les associacions que 
treballen en aquesta direcció, perquè és vital que les ciutats tinguin capacitat 
d’acollida de persones que s’han vist obligades a abandonar el seu país a causa de la 
guerra i estan en una situació personal i familiar dramàtica. 
  Feta aquesta introducció, creu que la proposició del grup de la CUP és 
massa global, que no concreta i que, alhora, confon molts conceptes. Així, li reconeix 
la bona voluntat, però també la manca d’informació sobre què estan parlant. 
  Critica que tothom parli de solidaritat però sense concrecions ni rigor; així, 
quan diuen que cal augmentar les places d’acollida, no es diu quantes, ni de quins 
recursos parteixen. 
  Afegeix que també s’estan confonent molts conceptes, atès que no és el 
mateix l’asil, que està protegit pel dret internacional i regulat en tots els tractats, que 
la immigració que fuig dels seus països per qüestions de caire econòmic i, per tant, 
se’ls ha de donar tractaments diferents. Remarca que Espanya és un dels països que 
acull immigració econòmica, arribant a tenir fins a un 10% de població estrangera, i 
significa un exemple de solidaritat i acollida. Puntualitza que Espanya també acull 
refugiats pel procediment ordinari, divuit mil persones, al marge del procediment 
d’emergència. 
  Insisteix, doncs, que una cosa és el procediment ordinari i una altra cosa el 
d’emergència que ha instat la UE per donar resposta al drama de la guerra de Síria, 
que en aquest cas suposa l’arribada de disset mil persones més arran de l’establiment 
de quotes. Admet que Espanya està en disposició d’acollir aquesta gent i que està 
preparant tots els recursos necessaris per traslladar aquestes persones des d’Itàlia i 
Grècia. I, en funció d’això, assenyala que l’Ajuntament ha de fer el necessari per 
poder-les acollir, d’una manera ordenada, sense caure en la demagògia que impedeix 
donar una resposta eficaç a la situació. 
 
  La Sra. ORTIZ manifesta que Barcelona en Comú comparteix plenament el 
fons i el contingut de la proposició i agraeix que el Grup de la CUP faci d’altaveu de 
la crida que la plataforma Stop Mare Mortum ha fet a tots els municipis. 
  Observa que part d’aquest debat l’han fet en tractar la mesura de govern, 
però aprofita l’oportunitat per avaluar les contradiccions que planteja la crisi 
humanitària que estan vivint a la UE i a la societat occidental en la manera d’abordar 
les polítiques migratòries. 
  Remarca que Barcelona està compromesa amb tots els punts que planteja la 
proposició; en aquest sentit esmenta l’impuls a la xarxa de municipis de manera que 
avui ja compten amb més de quaranta adhesions a Catalunya i a l’estat, així com en 
l’àmbit internacional amb ciutats com París o Lampedusa. 
  Lamenta que el lideratge, que ha esta sobretot ciutadà, i l’onada de 
solidaritat que viu el conjunt del país no hagi anat acompanyat d’una resposta a 
l’altura, sinó d’un autèntic desgavell a escala europea, i irresponsabilitat, inacció i 
retard per part de l’administració de l’estat. Qualifica aquesta administració 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 53 
d’absolutament irresponsable en refusar el 80% de les peticions d’asil de persones 
que fugien de conflictes bèl·lics o en altres casos directament de guerra econòmica. 
  Constata, doncs, el lideratge de Barcelona i el compromís d’acollida i 
l’aposta pels recursos mobilitzats per l’Ajuntament, entre els quals l’empadronament 
actiu fent front a tots els obstacles legals, així com la incorporació de l’asil en els 
plans d’acollida municipals vigents des del 1989. Posa en valor la col·laboració amb 
les entitats, perquè no és una administració qui acull sinó la ciutat, i amb el teixit 
social i la solidaritat ciutadana. 
  Considera, però, que és indispensable exigir responsabilitats al govern de 
l’estat, dotació de recursos i transparència quant al destí dels fons europeus; també a 
la Generalitat, que més enllà de voler assumir el lideratge de la situació, ha de 
facilitar la dotació pressupostària en l’àmbit educatiu, a fi d’incorporar-hi els infants 
nouvinguts, i en la sanitat. 
  Confirma que la ciutat està preparada, que disposa de serveis i que els 
reforçarà; però posa de manifest que aquesta crisi humanitària els enfrontarà a les 
pròpies contradiccions ètiques d’una societat que no ha estat a l’altura, i amb unes 
lleis injustes que impedeixen molts ajuntaments donar cobertura als refugiats per 
causes de regularitat administrativa, i tan sols els poden proporcionar 
acompanyament social. 
 
  La Sra. LECHA aclareix que la proposta prové de la plataforma Stop Mare 
Mortum, el nom de la qual reflecteix la tragèdia de tots aquells qui pretenen arribar a 
Europa en pasteres i petites embarcacions i que, en molts casos, moren a la 
Mediterrània en sotsobrar els vaixells. Per tant, remarca que tots moren junts, sense 
distinció de condicions de refugiat o immigrant econòmic. 
  Entén que plataformes com Stop Mare Mortum aporten un discurs 
aglutinador, que no diferencia per racisme qui és d’una o altra categoria, tal i com 
està molt disposat a diferenciar el Grup del PP. Igualment, els enfronten envers la 
inoperància i la incompetència, en el fons racisme, de l’estat espanyol i els esperona 
a superar una legislació injusta; i, en el marc de l’administració local, a establir 
normes pròpies. 
  Entén que cal superar les traves burocràtiques i administratives que imposa 
l’estat i, des de l’administració municipal, agilitar els passos per a l’acollida i garantir 
els drets de ciutadania a les persones que arriben a la ciutat. 
 
  La Sra. BARCELÓ reitera el suport del seu Grup a la plataforma Stop Mare 
Mortum, tot i que són conscients que davant de les crisis humanitàries calen mesures 
concretes, possibles i reals en coordinació amb els diferents entorns implicats. 
  Nega que sigui una qüestió de racisme la diferenciació entre el que significa 
ser una persona exiliada, immigrant econòmica o refugiada; altrament, el seu Grup 
està d’acord amb aquesta diferenciació a fi d’establir mesures reals i possibles i no 
falses promeses. 
 
  La Sra. ESTELLER replica que no es pot fer demagògia amb aquests 
assumptes i s’ha de ser molt rigorós, atès que tot està regulat amb els tractats 
internacionals. Insisteix que no es pot fer política amb el patiment de la gent. 
  Per tant, demana al grup proposant que retiri el qualificatiu racista que ha 
llançat, i assegura que no valoren la gent per la seva procedència sinó per la seva 
situació. Considera que la CUP utilitza els termes amb una intencionalitat molt clara 
i de manera greu, per tant, insisteix que ho retirin. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 54 
 
  La Sra. ORTIZ assenyala que les polítiques migratòries aplicades pel PP 
han estat l’origen i la tomba de més de dos mil quatre-centes persones a la 
Mediterrània. 
 
  La Sra. LECHA puntualitza que no només es tracta de racisme sinó també 
de classisme. 
 
  S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb tres vots en 
contra –emesos pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller–, cinc 
abstencions –emeses pels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló–, i 
trenta-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori. 
 
 b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
 
 Del Grup Municipal de Barcelona en Comú 
 
Pp 1.- (M1519/1026) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Declara Barcelona com 
Municipi oposat al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la Unió 
Europea i els Estats Units (TTIP), al tractat de lliure comerç de la UE amb Canadà 
(CETA) i a l'Acord Multilateral per a la Comercialització de Serveis (TISA), 
defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social. 2. Donar 
suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats 
"serveis socialment útils". 3. Que siguin declarats béns públics no susceptibles de 
negociació de cap Tractat d'Inversió ni de transacció mercantil els serveis educatius, 
els serveis de salut (sanitaris i sociosanitaris), socials, de pensions, subministraments 
d'aigua i energies. 4. Sol·licitar la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la 
"Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local" per legislar en el seu 
lloc una nova normativa enfocada a la millora de l'autonomia local. 5. Sol·licitar la 
suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars com el 
CETA i TISA. 6. Sol·licitar igualment que: - no es ratifiqui cap tracta que continuí la 
implantació de mecanismes de resolució de controvèrsies entre inversors i la Unió 
Europea o els seus estats membres que excloguin els procediments i òrgans judicials 
ordinaris, o qualsevol altra disposició que pugui comprometre els serveis socials, 
serveis públics i els subministraments bàsics i/o ser utilitzada per impugnar, 
qüestionar o comprometre la legislació que puguin promulgar els estats membres 
sobre aquestes matèries, sobre el medi ambient o sobre la protecció dels 
consumidors. - evitar en tot moment la creació d'organismes que institucionalitzin la 
intervenció de les empreses transnacionals en les regulacions comercials que afectin 
els drets de la ciutadania. 7. Assolir el compromís de promoure la informació i el 
debat públic entre la ciutadania i les entitats econòmiques, socials, professionals, 
culturals, etc. a la nostra ciutat, sobre l'impacte que podrien comportar aquests 
tractats al nostre municipi, així com la realització a la nostra ciutat d'una trobada 
europea de municipis sobre aquesta temàtica. 
 
  El Sr. PISARELLO precisa que aquesta proposició/declaració està 
impulsada per més de noranta entitats i plataformes ciutadanes agrupades en la 
campanya “Catalunya No al TTIP”, i celebra haver arribat a un acord en aquesta 
matèria amb els grups de la CUP i ERC.  
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 55 
  Dit això, saluda les entitats que han donat suport a la iniciativa, 
representants de les quals són presents en aquesta sessió. 
  Tot seguit, justifica el rebuig al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió 
(TTIP) entre la UE i Estats Units i altres tractats semblants amb tres consideracions. 
  Es refereix, en primer lloc, al respecte al principi republicà de publicitat dels 
actes de govern. Indica que tots aquests tractats s’estan gestionant en condicions de 
màxim secretisme, d’esquena a la ciutadania i amb una opacitat que va molt més 
enllà de la que es podria esperar de qualsevol acord diplomàtic. Per tant, consideren 
intolerable que tractats que afectaran la vida quotidiana de la ciutadania no puguin 
ser discutits obertament. 
  En segon lloc, argumenta el refús al tractat per raons sobiranistes i 
municipalistes; perquè consideren que aquests tractats són un atac en tota regla a la 
sobirania popular, a la capacitat de la ciutadania de poder decidir sobre les seves 
vides en aspectes tan fonamentals com són la defensa dels béns comuns, dels serveis 
públics i dels seus drets com a treballadors i treballadores. En aquest sentit, 
puntualitza que allò que impulsa el TTIP i tractats similars és l’homogeneïtzació a la 
baixa de la normativa existent a Estats Units i la UE; és a dir, que no enforteix els 
estàndards ambientals i socials, sinó que els degrada. 
  Afegeix que aquesta oposició també és des d’una perspectiva municipalista, 
perquè consideren que si aquests tractats tiren endavant cada vegada serà més difícil 
per als ajuntaments fer coses tan bàsiques com aconseguir que l’aigua sigui 
considerada un bé comú i no com una mercaderia, i que les tarifes siguin raonables; o 
que en la contractació pública es respectin criteris laborals i ambientals garantistes. 
  Observa que aquests tractats ja han instal·lat els seus cavalls de Troia en els 
estats, com és el cas de l’anomenada Llei Montoro, que recull la filosofia que 
s’intenta impulsar amb aquests tractats. 
  Finalment, en tercer lloc, justifica el rebuig al TTIP pel respecte al principi 
d’igualtat davant de la llei, un aspecte que preocupa el seu Grup, així com també a 
totes les entitats que impulsen el rebuig a aquesta mena d’acords negociats en 
condicions de secretisme. Adverteix que els tractats preveuen l’existència d’òrgans 
extrajudicials de resolució de conflictes que permetran a les grans empreses 
transnacionals defensar els seus interessos en condicions de total asimetria amb 
associacions veïnals, sindicats i, fins i tot, amb governs d’àmbit estatal, regional i 
municipal. 
  Posa en valor que el govern municipal no estigui sol en el rebuig a aquest 
tractat, i que són moltes les ciutats d’Europa que refusen els tractats, entre les quals 
esmenta Munic, Bremen, Düsseldorf, Lió, Bordeus, Milà, Viena, Brussel·les, 
Cambridge o Òxford. 
  Conclou que allò que demanen a la resta de forces d’aquest Consistori que 
no s’han sumat a aquesta proposició és que acceptin el debat, que aquests tractats 
surtin de l’espai d’ombra en què es troben, i que puguin ser discutits aquí i al carrer. 
 
  La Sra. RECASENS recorda que el març d’enguany van tenir ocasió de 
parlar del TTIP, i que es va debatre en comissió la possibilitat de fer un estudi del seu 
impacte. 
  Observa que alguns dels arguments que ha expressat el Sr. Pisarello per 
justificar el rebuig al tractat actualment han caducat, com ara la referència que ha fet 
a la resolució de conflictes entre les empreses i els estats per la via judicial, i que fa 
just deu dies que la comissària Malström va anunciar que s’havia fet enrere arran de 
les negociacions. Per tant, els tribunals d’inversions han complert la promesa 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 56 
d’establir un nou sistema de resolució de conflictes subjecta als principis democràtics 
i d’escrutini públic. 
  Considera que el TTIP té arguments a favor com ara l’increment dels 
intercanvis comercials, cosa que estimularia l’economia europea; suposa una 
oportunitat per les pimes exportadores de Catalunya per l’aixecament de barreres 
comercials; pot significar avantatges per als consumidors atès que pot incrementar la 
competència entre les empreses i, en conseqüència, comportar la rebaixa de preus. 
Afegeix que la reducció o l’eliminació dels aranzels pot ser molt positiva per a les 
exportacions de Catalunya. 
  Dit això, admet que hi ha arguments en contra del TTIP, entre els quals el 
risc de rebaixa dels estàndards europeus de qualitat de vida, que són molt diferents 
del model americà; riscos pel que fa als drets socials i laborals, que ara com ara són 
molt més extensos a la UE; afectacions determinades sobre sectors concrets com el 
cultural; o la maca de transparència que, a poc a poc, s’ha d’anar redreçant. 
  Puntualitza que ja s’ha entrat en la desena ronda de negociacions del tractat 
i, per tant, creu que haurien d’esperar a què es concreti un text per sotmetre’l a debat. 
Igualment, entén que, atès que haurà de passar pels 28 parlaments dels estats 
membres que conformen el Parlament Europeu, aquest serà el marc idoni per fer el 
debat oportú. 
  Assegura que vetllaran perquè hi hagi informació en tot moment sobre les 
negociacions del TTIP, i que volen analitzar en profunditat el tractat. Diu que 
defensaran el model propi d’estat del benestar, tal com van expressar a la comissària 
Malström mitjançat els diputats europeus i, per tant, no faran res que vagi en 
detriment del model social europeu. 
  Això no obstant, manifesta que no volen fer catastrofisme, sobretot perquè 
hi ha molts aspectes que encara no han estat tractats o que han decaigut de les 
negociacions. Així, confirma que esperaran a tenir els resultats definitius, i llavors 
promouran el debat a Catalunya amb la participació de els institucions, motiu pel 
qual justifica l’abstenció en aquesta proposició. 
 
  El Sr. SIERRA avança que el Grup de Ciutadans votarà en contra de la 
proposició per diverses raons. Així, en primer lloc, diu que aquest ajuntament no ha 
de ser la caixa de ressonància de les polítiques activistes del grup del govern, ni dels 
seus arguments populistes. 
  Puntualitza que el TTIP no està aprovat, sinó en fase de tramitació, i no ha 
de ser fins a tenir el text definitiu que s’hi podran posicionar. 
  Expressa com una altra raó que el seu Grup és favorable a l’existència de 
tractats internacionals que afavoreixin el comerç, i tot allò que resulti beneficiós per 
a l’economia de la UE i també de Catalunya. 
  Dit això, observa que no ha sentit mai el govern referir-se al tractat Alba, 
molt similar al TTIP, subscrit per Veneçuela, Cuba i Bolívia. 
  Recomana, per tant, que treballin sabent molt bé quines són les 
competències d’aquesta institució; i considera que de cap manera es pot afirmar que 
l’adhesió al tractat signifiqui renunciar a la sobirania. Conclou que allò que cal és ser 
coherents i tenir en compte el benefici de la ciutadania. 
  Fa avinent que Ciutadans, a través del Grup Alde, ha votat al Parlament 
Europeu a favor de la tramitació del TTIP, que reitera que no implica necessàriament 
el seguit de conseqüències nefastes expressades pel Sr. Pisarello. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 57 
  La Sra. CAPDEVILA saluda i dóna la benvinguda a aquesta sessió a les 
entitats que estan portant a terme la campanya “Catalunya No al TTIP”. 
  Feta la salutació, reitera el que van dir en la roda de premsa de dimecres 
passat, i és que el grup municipal d’ERC mostra el seu rebuig al TTIP i a tots els 
tractats similars, així com la seva adhesió a la campanya esmentada. 
  Consideren important que, com s’ha fet en altres ciutats europees, Barcelona 
es posicioni, mitjançant un debat, per l’afectació que aquest tractat pot significar per 
al model econòmic, productiu i social propi. 
  Observa que el TTIP és un intent de la UE i dels Estats Units de crear la 
zona de lliure circulació de fluxos comercials i de capitals més gran del Planeta. 
Remarca que els seus defensors han esgrimit com a argument principal el suposat 
creixement econòmic i una hipotètica generació de llocs de treball, que ni els 
precedents d’altres tractats de lliure comerç ni els càlculs dels implicats garanteixen. 
  Precisa que els interessats defensen que els beneficis econòmics per a 
ambdues parts estaran entorn d’un 1% del PIB, i que generaran centenars de milers 
de llocs de treball. Pel que fa a aquesta previsió, la mateixa UE situa aquest possible 
creixement econòmic en un 0,1% del PIB i no pot concloure que hi hagi un augment 
de llocs de treball previsible. 
  Es refereix al precedent de l’àrea de lliure comerç entre els Estats Units, 
Canadà i Mèxic, que segons els càlculs dels seus impulsors havia de crear vint 
milions de llocs de treball, i que ha acabat destruint-ne un milió a Estats Units; a 
banda de facilitar la deslocalització d’empreses nord-americanes a Mèxic, 
l’empobriment del teixit productiu de pimes i l’enfortiment de les grans 
corporacions, i alhora rebaixant els drets laborals dels treballadors i treballadores. 
  Afegeix a aquests arguments en contra del TTIP l’obscurantisme de les 
negociacions, a la informació de les quals ni els mateixos eurodiputats hi poden 
accedir; igualment, es refereix als riscos per a les pimes de Barcelona, tal com va 
advertir PIMEC en la seva compareixença al Parlament en el debat sobre aquest 
tractat. En aquest sentit, remarca que les pimes representen el 50% de la facturació 
de Catalunya, i que són més del 90% de les empreses de la ciutat. Es refereix també a 
l’harmonització de condicions en matèries tan sensibles com els serveis públics, 
estàndards de salut, de qualitat i de respecte al medi ambient, i de drets laborals. 
  Finalment, esmenta l’atac a la sobirania dels pobles que suposa la creació de 
tribunals privats d’arbitratge, formats per les grans corporacions, que poden canviar, 
sense cap control democràtic i per la porta del darrere, les legislacions de països 
sencers que poden comportar un retrocés en els drets socials i laborals. 
 
  La Sra. BALLARÍN manifesta la preocupació del Grup del PSC per la 
manera com s’estan desenvolupant les negociacions del TTIP, alhora que agraeix la 
feina d’associacions i moviments socials mobilitzats en contra del tractat; i aprofita 
per saludar els membres de Catalunya No al TTIP, que els van convidar a presentar 
juntament amb altres grups municipals la declaració que els ocupa. 
  Manifesta que en les converses prèvies, el seu grup va deixar molt clar que 
votaria a favor o s’abstindria en aquesta proposició a fi de fer possible la seva 
aprovació. Avança que, finalment, el seu posicionament serà d’abstenció perquè 
afirma que “en comparteixen la música, però no tota la lletra”. 
  Consideren que el TTIP pot tenir conseqüències econòmiques i socials 
importants a la UE, i també pot afectar l’àmbit municipal. Per tant, creuen que un 
acord que pot tenir tanta repercussió s’hauria d’haver explicat més a la ciutadania i 
generar molt més debat públic, a més de convidar a la participació totes les instàncies 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 58 
afectades, estats, comunitats autònomes i municipis. Es feliciten, doncs, per tot allò 
que impliqui més conscienciació i informació sobre el tractat, com és aquesta 
declaració. 
  Manifesta el parer que qualsevol acord comercial entre la UE i Estats Units 
hauria de respectar el model social europeu, amb tots els drets socials, laborals, 
alimentaris i de salut que inclou; i dins d’aquest marc bàsic, hauria de ser possible 
arribar a acords útils per impulsar el comerç internacional, el desenvolupament 
sostenible, obrir noves oportunitats a les empreses, especialment les pimes; estimular 
la creació d’ocupació de qualitat, i beneficiar els consumidors. I, tot plegat, s’ha de 
fer amb transparència i publicitat, així com respecte a la legalitat i la legitimitat. 
  Addueix que moltes de les premisses que acaba de citar no estan presents en 
la negociació del TTIP, que s’ha fet amb poca transparència i amb secretisme, 
buscant la liberalització de serveis públics, entre altres coses. 
  Assenyala que el grup socialista europeu lluita per evitar que aquest tractat 
tiri endavant amb aquests dèficits democràtics i socials, i que s’arribi a un acord just 
que serveixi per estimular l’economia i la creació de llocs de treball, amb propostes 
concretes sobre sostenibilitat, l’exclusió de determinats sectors i productes agrícoles, 
la lluita contra el frau fiscal i la corrupció o evitar la discriminació d’empreses. 
  Afirma que no estan en contra, per sistema, de qualsevol acord comercial 
entre Europa i els Estats Units o el Canadà perquè consideren que pot ser útil perquè 
Europa es posicioni en l’economia global. Si no és així, els Estats Units faran acords 
de lliure comerç amb l’Àsia, tal com demostra el debat encetat sobre el Pacific 
Partnership. 
  A tall de conclusió, reitera que comparteixen molts aspectes de la 
proposició, però diu que no poden avalar la suspensió de qualsevol negociació 
comercial en l’àmbit transatlàntic, perquè no es poden permetre que Estats Units 
deixi de mirar Europa. 
  Acaba dient que un altre tipus d’acord entre la UE i els Estats Units hauria 
de ser possible. 
 
  El Sr. MULLERAS qualifica de nova cortina de fum aquesta proposició, 
que el govern municipal empra a fi de no acarar els veritables problemes de la ciutat. 
Entre aquests problemes subratlla l’atur, la inseguretat, l’incivisme i el comerç. En 
aquest sentit, critica que es dediquin a pontificar sobre les conseqüències d’un tractat 
comercial a escala de la UE i els Estats Units i, a canvi, no siguin capaços d’ajudar a 
resoldre els problemes del comerç de Barcelona, per exemple de cara a la campanya 
de Nadal. 
  Puntualitza que el TTIP encara no ha estat signat, ni tan sols s’ha arribat a 
acords definitius en les deu rondes de negociacions; altrament, el govern municipal ja 
l’ha fet culpable de tots els mals de la societat, i l’han condemnat sense judici previ. 
  Acusa la formació del Sr. Pisarello de defensar l’intervencionisme, els 
aranzels i la burocràcia; afirma que gastar més d’allò que s’ingressa, i actuacions 
d’aquesta mena són les que han posat en perill l’estat del benestar, l’educació i la 
sanitat, i que han portat a l’encariment de la vida i a haver d’hipotecar el futur de fills 
i néts. 
  Defensa, en nom del seu grup, un model totalment contrari, amb 
col·laboració publicoprivada, serveis públics més barats i que arribin a més persones; 
defensen la rebaixa d’aranzels per millorar la competitivitat de les empreses i dels 
autònoms, amb la qual cosa es crea més activitat econòmica i llocs de treball. Estan a 
favor d’una administració més eficient, perquè una administració més barata 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 59 
beneficia tothom i assegura el futur de la societat de benestar, garantit per damunt de 
tot els serveis públics del model social europeu. 
  Subratlla que aquest és el seu model, a la UE, a Espanya i a Barcelona, i 
reclama al Sr. Pisarello que els digui d’una vegada quin és el seu model econòmic. 
 
  La Sra. LECHA puntualitza que aquesta proposició ha sorgit de les entitats i 
no pas d’un caprici del Sr. Pisarello. 
  Dit això, reconeix que hi ha tractats de comerç de lliure mercat com l’Alba, 
que aquí s’ha esmentat, i que un dels seus objectius és aturar la invasió i el poder de 
les multinacionals; per tant, és un tractat que defensa tot el contrari del TTIP. 
  Posa de manifest que van tenir alguna notícia de les negociacions d’aquest 
tractat per filtracions, i remarca que les actes de les reunions negociadores no es 
faran públiques fins transcorreguts trenta anys de la signatura del tractat. En 
conseqüència, creu que resulta evident l’opacitat d’aquestes negociacions i que la 
signatura del TTIP es presentarà com un fet consumat contra el qual no es podrà fer 
res. 
  Puntualitza que, a escala municipal, el TTIP significarà un camí sense 
retorn, blindarà amb una clàusula d’irrevocabilitat qualsevol remunicipalització o 
reversió de la privatització de determinats serveis públics. En aquest sentit, ratifica 
que s’ha comprovat que la gestió privada resulta molt més ineficient, atès que hi ha 
intermediaris que en volen treure rèdit. 
  Afegeix com a argument contrari al tractat la desregularització del mercat de 
treball; precisa que Estatuts Units, com a referent d’aplicació del TTIP, no reconeix 
la negociació col·lectiva, ni el dret de vaga ni un salari mínim.  
  Per tot plegat, manifesta que cal aturar, abans que sigui irreversible, la 
implantació del TTIP. 
 
  El Sr. PISARELLO considera que debats com aquest serveixen, entre altes 
coses, per aclarir qui està a favor dels drets socials i qui no; qui està a favor de la 
transparència i qui no; i qui està a favor de l’autonomia municipal, de la sobirania 
democràtica de veïns i veïnes, i qui no. 
  Fa notar al Sr. Mulleras que quan parlen del TTIP tenen en compte com 
afectarà el petit comerç i a la petita i mitjana empresa, atès que aquesta mena de 
tractats tan sols afavoreixen les multinacionals amb nom i cognoms, la majoria de les 
quals només tenen funcions especulatives. 
  Es referma en què Barcelona en Comú està a favor de la gestió pública 
democràtica, comunitària i cooperativa, amb participació de la ciutadania; també a 
favor que existeixi un sector privat de l’economia que compleixi la llei, com tothom, 
i aquesta mena d’acords no s’inscriuen en aquests conceptes. 
  Diu que els sorprèn la posició del grup de Ciutadans quant a aquest 
assumpte, que no es posiciona pel que fa a l’opacitat i el secretisme de les 
negociacions. Igualment, fa notar que tant Ciutadans com el PP quan es parla de 
qüestions socials, econòmiques o laborals tenen exactament el mateix discurs; fins i 
tot gosaria dir que ha estat més radical el Sr. Sierra que no pas el Sr. Fernández Díaz, 
o el mateix grup de CiU, que ha fet una intervenció molt matisada. 
 
  La Sra. RECASENS ratifica els seus arguments sobre el TTIP, i considera 
que cal esperar a l’acabament de les negociacions per posicionar-se sobre el tractat 
definitiu. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 60 
  Insisteix que el seu grup defensarà el model propi d’estat del benestar; i, 
sense caure en el catastrofisme, recomana al Tinent d’Alcaldia que no s’erigeixi en 
repartidor de carnets de transparència, de democràcia i de drets socials. 
 
  El Sr. SIERRA replica que la seva argumentació quant a l’opacitat és ben 
clara: Ciutadans està a favor de la transparència i contra l’opacitat en les institucions. 
Puntualitza, però, que en aquest cas estan tractant sobre una cosa que no existeix, que 
encara està en fase de negociació. I afirma que estan a favor de les relacions 
comercials que beneficien els grans països, i no pas de la política a l’estil bolivarià. 
  Afirma que els drets socials no es guanyen col·lectivitzant, sinó amb una 
economia de lliure mercat, que generi recursos perquè les institucions i els països 
puguin equilibrar les desigualtats. 
 
  El Sr. MULLERAS precisa que el TTIP té la seva raó de ser per competir 
amb Àsia. 
  Dit això, posa de manifest que el govern parla de regeneració; tanmateix, 
atès que encara no ha definit quin és el seu model econòmic, li pregunta si, tal 
vegada, és el de l’ocupació de les sales institucionals de l’Ajuntament, que pertanyen 
a tota la ciutadania, amb pancartes en benefici d’uns pocs. Pregunta si el seu model 
és confondre la institució amb el partit, tal com reflecteix aquesta proposició contra 
el TTIP. 
  Igualment, sospita que Barcelona en Comú deu estar a favor del 60% 
d’inflació que pateixen els països amb recursos petroliers, que ataca i empobreix, 
sobretot, els treballadors; també de les cartilles de racionament que s’apliquen en el 
models que defensa; o també de la creació del mercat negre i de l’estraperlo que 
prolifera en les economies bolivarianes. 
 
  El Sr. PISARELLO rebat les apreciacions del Sr. Mulleras dient-li que el 
seu partit, tal vegada, prefereix sortir a les fotos amb estafadors bancaris, gent que 
cobra a base de sobres, o persones acusades de corrupció. 
  Altrament, assegura que el seu grup se sent molt més orgullós de sortir en 
fotos amb gent de les entitats socials i companys i companyes d’altres forces 
polítiques que comparteixen la defensa dels drets socials per sobre de qualsevol altre 
privilegi. 
 
  La Sra. ALCALDESSA tanca el debat d’aquest punt felicitant les entitats i 
els grups impulsors de la proposició. 
 
  S’APROVA la proposició amb contingut de declaració institucional en 
debat amb vuit vots en contra –emesos pels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, 
Sierra i Barceló, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller–, 
catorze abstencions –emeses pels Srs. Trias, Forn, Vives, Ciurana, Ardanuy i Martí i 
les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Collboni i Mòdol i les 
Sres. Andrés i Ballarín–, i dinou vots a favor de la resta de membres del Consistori. 
 
 Del Grup Municipal del Partit Socialista 
 
Pp 2.- (M1519/1016) El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar que el nou Parlament sorgit 
de les eleccions del 27 de setembre de 2015 impulsi una Llei Electoral per a 
Catalunya amb un sistema d'elecció que garanteixi que el vot dels ciutadans i 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 61 
ciutadanes de la ciutat de Barcelona tingui el mateix valor que el de qualsevol 
ciutadà o ciutadana d'altres ciutats i pobles de Catalunya. 
 
  La Sra. ANDRÉS introdueix la presentació de la proposició posant de 
manifest que la ciutadania exigeix cada vegada més transparència i més capacitat de 
decisió directa, i també demana que es millori el sistema de democràcia 
representativa, tant per escollir els seus representants com per participar del diàleg i 
de les decisions de les institucions. 
  Entrant en el contingut de la proposició, assenyala que demana que 
l’Ajuntament, representant tots els valors que inspiren la democràcia participativa, 
impulsi la redacció per part del Parlament d’una llei electoral catalana que, entre 
altres aspectes, garanteixi que el vot de ciutadans i ciutadanes de Barcelona tingui el 
mateix valor que en altres ciutats i pobles de Catalunya. Justifica aquesta demanda 
perquè, ara com ara, per aconseguir un escó per Barcelona calen 48.521 vots, mentre 
que per aconseguir-lo per Lleida en calen només 20.915, és a dir, menys del 50%. 
  Remarca que Barcelona ha estat sempre pionera en processos de 
participació, de diàleg i de millora de la democràcia, i la seva Carta Municipal n’és 
un exemple. Posa en valor que s’hi potencien les consultes, els consells de 
participació sectorials i territorials, consells de barri, l’associacionisme i la 
col·laboració amb les entitats. 
  Per aquests motius, creuen que l’Ajuntament ha d’impulsar la filosofia que 
tots som iguals i, per tant, cada vot ha de tenir el mateix valor. Fa notar que els grups 
que componen aquest consistori practiquen aquesta filosofia, atès que algunes 
formacions intenten millorar el sistema de representativitat introduint primàries 
abans de les conteses electorals, també impulsant la creació de taules, consells o 
consultes. 
  Per tot plegat, diu que entenen que l’Ajuntament té l’obligació de contribuir 
a millorar el sistema de representativitat fent possible que es tiri endavant aquesta 
nova llei electoral, que ha d’atorgar el mateix valor als vots dels ciutadans i 
ciutadanes de Barcelona que als de qualsevol ciutadà de Catalunya. 
  Puntualitza que demanen el suport del grups municipals a la proposició, 
especialment la del govern, perquè entenen que comparteix aquesta filosofia i que la 
practica. 
 
  El Sr. MARTÍ manifesta que el seu grup coincideix plenament en la 
necessitat d’abordar una nova llei electoral, aprofitant el nou Parlament de Catalunya 
que s’ha de constituir després de les eleccions del 27 de setembre. 
  Considera que hi ha un consens generalitzat quant a la necessitat de dotar-se 
d’una llei pròpia, que ja fa anys que es negocia en l’àmbit parlamentari. Alhora que 
qualifica de certa anomalia que s’hagi d’aplicar la llei electoral espanyola –LOREG– 
a les eleccions pròpies. 
  Indica que el grup de CiU va presentar una proposta d’esmena per matisar 
aquesta proposició, al seu parer molt radical, quant a l’equilibri entre proporcionalitat 
i territorialitat. Assenyala que l’esmena va en la línia de les posicions polítiques del 
grup parlamentari de CiU, que confia que siguin referendades en la propera 
legislatura que ara comença per la formació Junts pel Sí. Precisa que la proposta del 
grup parlamentari va ser parcialment consensuada, però no per part del grup del PSC. 
  Concreta que amb l’esmena, que ha estat rebutjada, demanaven que 
s’incorporés a la proposició la possibilitat de l’elecció directa d’una part dels 
diputats, tal com es fa en el model alemany, que intenta l’aproximació de l’elector als 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 62 
seus representants territorials directes; i, alhora, buscar consens per a una relació 
adequada entre proporcionalitat i territori. Observa que, en aquest sentit, el grup del 
PSC parla de proporcionalitat d’un a un, cosa que no passa en gairebé cap país de 
l’entorn, perquè s’han de potenciar igualment els territoris menys poblats a fi de 
garantir l’equilibri territorial que implica l’accés universal a les prestacions. 
  Puntualitza que estarien d’acord a incrementar les possibilitats de 
representació dels barcelonins i les barcelonines, sense provocar, però, la 
infrarepresentació dels habitants de les comarques menys poblades de Catalunya. 
  Acaba la seva intervenció avançant el vot contrari del seu Grup, per les 
raons que acaba d’exposar.  
 
  El Sr. SIERRA anuncia que el seu grup dóna suport a la iniciativa, entre 
altres motius perquè és la que mateixa que defensa la seva formació política. 
  Precisa que el seu grup defensa la representació igualitària de tots els 
territoris i, en aquest sentit, fa referència a l’esmena a la totalitat que ha formulat el 
seu grup parlamentari per l’assignació, dels 135 escons del Parlament de Catalunya, 
de dos més a les circumscripcions de Tarragona i de Lleida i Girona. 
  Argumenta que als partits independentistes els va bé la llei de fa trenta-cinc 
anys perquè els atorga sobrerepresentació. 
  Remarca que el seu grup no només vol que tots els vots valguin el mateix, 
sinó un llei electoral eficaç, amb què es doni satisfacció a la demanda de la 
ciutadania. Insisteix que l’electorat vol llistes obertes i primàries als partits polítics.  
 
  El Sr. BOSCH posa de manifest la recurrència d’aquest debat, que 
periòdicament va sorgint; això no obstant, considera evident que Catalunya necessita 
una llei electoral pròpia, que fa molts anys que el Parlament de Catalunya hauria 
d’haver aprovat, però no se n’ha sortit. 
  Rebat les xifres que s’han expressat, i els arguments que algunes 
circumscripcions estan més representades que altres. Així, posa com a exemple que 
en les eleccions al Congrés dels Diputats per obtenir un diputat per la província de 
Barcelona calen 125.154 electors del cens, mentre que obtenir-ne un per la província 
de Terol en calen 36.841, i a la de Sòria 36.910. Per tant, fa notar que calen tres 
vegades i mitja més electors a Barcelona que no pas a les províncies esmentades. 
Assenyala que a Catalunya regeix el sistema electoral espanyol i, atès que les 
diferències entre les poblacions no són tan significatives com en les espanyoles, 
llevat de Barcelona, aquí no hi ha tanta desproporció. 
  Remarca que el regne d’Espanya ha transformat amb aquest sistema 
majories relatives en termes de vot del PP i del PSOE en majories absolutes al 
Congrés dels Diputats. 
  Observa la incongruència de la demanda del grup del PSC d’un sistema 
perfectament proporcional a Catalunya, quan la realitat és que durant trenta anys, el 
PSC i CiU, que tenien les majories per canviar la llei electoral, no ha estat capaces de 
fer-ho i, per tant, entén que alguna cosa no s’ha fet bé. 
  Pregunta per què no fan aquest mateix plantejament al Congrés dels 
Diputats, tenint en compte que la circumscripció de Barcelona hi està 
infrarepresentada, molt més que no pas al Parlament de Catalunya. Considera que no 
ho fan perquè a Madrid la situació els afavoreix i, a canvi, a Catalunya els perjudica. 
  Fa avinent que si realment pretenen un canvi a Catalunya ho tenen molt fàcil 
canviant el sistema electoral espanyol fent-lo proporcional; altrament, els suggereix 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 63 
que també ho poden plantejar al Parlament de Catalunya i fer un esforç per arribar al 
consens, que fins ara no ha estat possible. 
  Igualment, considera que el PSC no presenta aquesta mateixa proposició a 
Lleida perquè la realitat és diferent, i tenen molt clar que la llei els beneficia. 
  Entén que al PSC li convindria un canvi de sistema en la llei electoral a 
Catalunya, però fa notar que incorren en una contradicció greu. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ expressa la sorpresa que els causa que sigui 
ERC qui proposi que el Congrés de Diputats reguli la distribució d’escons en unes 
eleccions catalanes, i fa notar que si això mateix ho arriba a proposar el grup del PP 
els acusarien de voler recentralitzar el model electoral. 
  Tanmateix, entén que allò que tots plegats poden compartir és que una de 
les assignatures pendents d’ençà fa trenta-cinc anys de democràcia a Catalunya és 
l’aprovació d’una llei electoral. Puntualitza que la llei electoral catalana no depèn 
d’una normativa estatal, sinó de la primera redacció de l’Estatut en què es va fer la 
distribució electoral. 
  Reitera que és evident que cal una nova llei electoral amb uns criteris que 
resolguin el que al seu parer són aspectes millorables, com ara que la circumscripció 
de Barcelona requereixi 48.521 votants per aconseguir un escó, mentre que a la de 
Lleida en calguin menys de la meitat. Consideren, doncs, que Barcelona ha de tenir 
un tracte diferenciat, també quant a la seva consideració com a circumscripció 
electoral a fi d’equilibrar amb la resta de Catalunya el nombre d’electors per 
aconseguir un escó. 
  Observa que amb aquesta proposició, dels 135 escons del Parlament de 
Catalunya, a Barcelona li’n tocarien 29. En aquest sentit, tal com va definir el grup 
parlamentari del PSC, el seu grup també defensa un districte electoral únic i 
proporcional per a Barcelona. Puntualitza que el grup Socialista al Parlament 
introduïa una diferència entre el tracte que rep la població de Barcelona amb la resta 
de Catalunya en l’assignació d’escons i, alhora, proposava una diferenciació entre els 
vots dels mateixos barcelonins. 
  Altrament, el seu grup reclama que tots els vots dels barcelonins tinguin el 
mateix valor a l’hora d’assignar escons, i que també tingui un valor equivalent amb 
la resta de Catalunya, sense perjudici dels valors correctors que beneficiïn les 
comarques de Lleida, Girona i Tarragona. 
 
  El Sr. GARGANTÉ avança el vot contrari de la CUP a la proposició, atès 
que consideren que parteix del tòpic centralisme barceloní que faria que la resta de 
territoris, ja siguin províncies o vegueries, obtinguessin una representació marginal, 
alhora que també podria afavorir polítiques de clientelisme. 
  Consideren que cal buscar un mecanisme de representació de tota Catalunya 
com ara la paritat de les llistes o un model de candidatura cremallera que representin 
millor aquells territoris menys poblats. 
 
  El Sr. ASENS observa que, tot i que Barcelona en Comú és l’únic grup 
municipal que no té representació parlamentària i, per tant, no ha portat aquest debat 
als seus espais deliberatius, en part estarien d’acord amb els arguments sobre la 
filosofia i l’esperit de la proposició en el sentit que cal buscar una representativitat 
millor. 
  Tanmateix, avança que s’abstindran per dos motius. D’una banda, perquè el 
text oblida la responsabilitat dels partits amb representació al Parlament de Catalunya 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 64 
per arribar a un acord, sobretot després de més de trenta anys, i això també inclou la 
formació del grup proposant. Per tant, el PSC també està incapacitat per solucionar 
aquesta anomalia democràtica. 
  D’altra banda, manifesta, tal com han fet notar els grups de la CUP, ERC i 
CiU, que hi ha uns criteris d’igualtat i de proporcionalitat que s’han de respectar, 
però també n’hi ha de territorialitat, de manera que cal buscar la forma de corregir la 
manca de veu dels territoris menys poblats. Addueix que, en aquest sentit, la llei 
alemanya és un bon exemple perquè atorga un pes territorial als territoris menys 
poblats per compensar la major representació de determinades zones. 
  Afegeix que comparteixen l’opinió del Sr. Bosch quan apuntava que aquest 
debat està enverinat pels interessos propis de cada partit, que es fan passar com a 
interès general. En aquest sentit, fa notar que és molt simptomàtic el cinisme 
d’alguns partits polítics en canviar d’opinió segons on es planteja la proposta, si a 
Barcelona o a Madrid. Entén, per tant, que tothom defensa el model que li resulta 
més beneficiós electoralment. 
 
  La Sra. ANDRÉS agraeix els posicionaments a favor de la proposició, així 
com l’abstenció del govern. 
  Tot seguit, rebat determinades acusacions, com ara les de cinisme, que 
acaba de llançar el Sr. Asens, dient que allò que pretenen és que aquest ajuntament 
endegui un projecte agosarat i valent de manera que cada persona valgui un vot. 
Considera que aquesta és una obligació del Consistori perquè representa la ciutat, i 
entén que cada barceloní podria avalar aquesta filosofia i, per tant, la redacció de la 
proposició. 
  Fa notar que les argumentacions del Sr. Bosch han anat en la mateixa línia 
que les del govern, i ha pretès fer veure que el grup proposant entra en contradiccions 
greus. En aquest sentit, replica que són una formació amb una història llarga per la 
qual cosa, vistes amb la perspectiva del temps, les contradiccions han estat possibles 
per les circumstàncies i els contextos històrics canviants, però en tot cas entén que les 
contradiccions al llarg de la seva història els han fet evolucionar i esmenar errors 
comesos. En conseqüència, posa en valor el fet que vulguin rectificar i entén que 
això no mereix una reprovació. 
  Puntualitza que la seva formació ha fet una reflexió arran dels resultats del 
27 de setembre. Posa de manifest que ara mateix, i consideren que la llei electoral i el 
sistema de repartiment d’escons en són un factor, la seva formació es troba en un 
estat de bloqueig polític. Afegeix que un altre aspecte que els ha fet reflexionar en el 
passat ha estat haver tingut un candidat a president de la Generalitat que, malgrat 
haver obtingut el major nombre de vots, no va poder ser-ho per la distribució 
d’escons. 
  Per tot plegat, manifesta la voluntat de canviar la llei electoral, conscient de 
dificultats que planteja canviar una llei que afavoreix més uns que altres segons de 
quin cicle electoral es tracti. Tanmateix, confirma que, com a grups municipals han 
de donar valor directament a allò que expressen els ciutadans i ciutadanes de 
Barcelona: volen ser tots iguals en els sistemes democràtics; volen transparència i 
participar dels assumptes que afecten la ciutat en igualtat de condicions. 
  Ratifica que presenten aquesta proposició atenent la voluntat ciutadana, que 
han recollit també en reivindicar l’elecció directa dels consellers i conselleres de 
Districte, de regidors i de regidores, i entenen que ara es tracta de fer-ho valer en 
referir-se a altres institucions. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 65 
  Acaba dient que també li ha sorprès que el grup d’ERC pretengui el canvi 
d’una llei electoral espanyola, quan allò que reivindiquen és una llei pròpia de 
Catalunya. Alhora que es referma en què no tenen cap voluntat d’entrar en 
contradicció amb el passat històric de la seva formació, sinó que rectifiquen i fan 
propostes noves. 
 
  El Sr. SIERRA es ratifica en el suport a la proposició, i puntualitza al Sr. 
Asens que companys seus formaven part d’un partit polític que quan es va presentar 
al Parlament de Catalunya un projecte de llei electoral catalana defensava un sistema 
molt similar al que avui es proposa: una persona un vot, tal com fa per exemple el 
sistema electoral holandès. Per tant, diu que els sorprèn que el grup del govern opti 
per l’abstenció argüint que no han participat en el debat parlamentari, mentre que 
d’altra banda s’erigeixen com a regeneradors del sistema. 
 
  El Sr. GARGANTÉ nega que la proposta del Grup del PSC sigui valenta, ni 
que centrar-se només en Barcelona sigui agosarat; tampoc estan d’acord amb deixar 
de banda la resta del país. 
  Per tant, creu que convé prescindir del centralisme que traspua la proposta, i 
d’intentar fer creure que parlen en nom dels barcelonins i barcelonines, sense haver-
los preguntat si estan d’acord a oblidar-se de la resta del territori. 
 
  El Sr. ASENS aclareix que proporcionalitat no significa renunciar a 
l’equilibri territorial. En aquest sentit, entén que el Sr. Sierra s’equivoca quan fa 
referència al sistema holandès perquè en realitat pensa en el sistema alemany. 
 
  ES REBUTJA la proposició amb contingut de declaració institucional en 
debat amb divuit vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Vives, Ciurana, 
Ardanuy i Martí i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, pels Srs. Bosch, Coronas 
i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i també pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i 
Rovira–, onze abstencions –emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Viejo, Colom, i 
Montaner i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal–, i dotze vots a favor de la 
resta de membres del Consistori. 
 
 c) Precs 
 
 Del Grup Municipal de Convergència i Unió 
 
Pc 1.- (M1519/1003) Que l'alcaldessa exerceixi la seva autoritat davant la successió d'actes 
impropis i de manca de decòrum protagonitzats per regidors de l'Ajuntament, i faci 
una crida a l'ordre públicament als membres de la Corporació, recordant el valor de 
l'autoritat democràtica i de representació institucional que ostenten. 
 
  El Sr. TRIAS posa en relleu que darrerament regidors d’aquest ajuntament 
han protagonitzat actes impropis i de manca de decòrum, en conseqüència, formula 
el prec amb què demana a l’Alcaldessa que exerceixi la seva autoritat per fer una 
crida a l’ordre públicament als membres de la Corporació, recordant-los els valors de 
l’autoritat democràtica i de representació institucional que ostenten. 
 
  La Sra. ALCALDESSA assenyala que prefereix exercir la responsabilitat 
que no l’autoritarisme, motiu pel qual recorda que va aprofitar la reunió de dimarts 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 66 
passat amb els grups municipals per tractar la mesura de govern de ciutats-refugi per 
fer la interpel·lació, d’igual a igual, al sentit comú i al respecte. Admet que després 
d’episodis com l’anomenat “guerra de les banderes” al balcó de l’Ajuntament tots els 
Grups es van sentir incòmodes i així ho van manifestar, i la mateixa ciutadania va 
demostrar el seu rebuig. 
  Entén, per tant, que si apel·len al sentit comú i a la coresponsabilitat són 
capaços de gestionar aquesta mena de situacions, i això és el que ha fet a fi de buscar 
uns acords de mínims que permetin el debat, el diàleg i el consens, però també la 
crítica, la tensió i el conflicte. 
 
  El Sr. TRIAS replica que la coresponsabilitat i el sentit comú no van en 
contra de l’aplicació de l’autoritat, que mai no és autoritarisme. Precisa que en 
democràcia es marquen ordres, i aquest ajuntament té l’article 82 del ROM, que ha 
d’aplicar l’Alcaldessa en qualitat de presidenta del Ple. 
  Entén que pot discrepar amb aquestes normes, però llavors ha de 
consensuar-ne de noves. Insisteix que el sentit comú implica aplicar les normes de 
què s’han dotat mentre siguin vigents, i considera que el govern no només no aplica 
les normes sinó que, en ocasions, se les salta. 
  Conclou que no està pas a favor de l’autoritarisme, però si de tenir 
l’autoritat necessària per dirigir. 
 
  La Sra. ALCALDESSA subscriu que s’han d’aplicar les normes de què 
s’han dotat democràticament; per aquest motiu, com a presidenta del Ple, aplica els 
acords sorgits de la Junta de Portaveus. 
  Entén, però, que caldria precisar què entén el Sr. Trias per “actes impropis” 
o “manca de decòrum”, atès que són conceptes molt interpretables; i recorda que les 
bones maneres no són garantia de comportaments impropis. 
  Acaba apel·lant novament al sentit comú, i entén que estan plenament 
d’acord en quines són les línies vermelles, entre les quals l’agressió, les declaracions 
homòfobes, racistes o masclistes que en cap cas no seran tolerades per la presidència 
del Ple. 
 
Pc 2.- (M1519/1004) Que el Govern municipal doni compliment a l’acord de la Comissió del 
passat 20 de maig de 2015 que establia garantir la transversalitat de la perspectiva de 
gènere en els documents de caràcter normatiu, programàtic, estratègic i comunicatiu 
de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
  La Sra. VILA formula el prec. 
 
  La Sra. PÉREZ, regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, respon 
que el govern té entre les seves prioritats el desplegament de l’estratègia de 
transversalització de la perspectiva de gènere en totes les polítiques d’aquest 
ajuntament. Precisa que actualment estan definint en quins documents estratègics, 
com pot ser el PAM, inclouran informes d’impacte de gènere. Remarca que incloure 
la perspectiva de gènere en un document no és considerar només el llenguatge 
sexista, sinó les accions que els comprometen, quins objectius de gènere assumeixen, 
quin pressupost hi destinen, quins sistemes d’avaluació de la igualtat de gènere 
apliquen. 
  Afegeix que per desplegar aquesta estratègia en condicions calen estructures 
organitzatives, i destaca que han creat un departament de transversalitat de gènere, 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 67 
dependent de la Primera Tinència d’Alcaldia, a fi de reforçar orgànicament la feina 
de transversalitat de gènere que fins ara feia el Centre per a la Igualtat i Recursos per 
a les Dones (CIRD) de manera externalitzada. 
  Igualment, assenyala que també calen pressupostos amb impacte i 
perspectiva de gènere, que passen per la formació de les persones de cada àrea i 
referents en cada tema. 
 
  La Sra. VILA entén que el govern accepta el prec que acaba de formular, i 
avança que el seu Grup estarà amatent per valorar el funcionament del departament 
que ha esmentat la regidora. Igualment, subscriu que cal que les persones que han 
d’implementar els mesures tinguin la formació adequada. En aquest sentit, recorda 
que durant el mandat anterior van encarregar al CIRD l’assessorament per garantir 
que totes les àrees municipals aplicaven la perspectiva de gènere, alhora que 
paral·lelament es formava el personal municipal. 
  Insisteix que, com a administració pública, l’Ajuntament té l’obligació de 
garantir la perspectiva de gènere en tota la seva acció i serveis que presta. 
 
  La Sra. PÉREZ puntualitza que ha volgut explicar que les eines que es 
recullen en l’ordenació són només una de les potes en l’estratègia mainstreaming, i 
que el govern vol anar molt més enllà a fi de desplegar l’estratègia de transversalitat 
de gènere com una forma de bon govern. 
 
 Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Pc 3.- (M1519/1011) Que l'Ajuntament de Barcelona comenci a treballar amb entitats de banca 
ètica i s'estudiïn noves fórmules de cooperació financera per tal de garantir els drets 
ciutadans, com per exemple el de l'habitatge. 
 
  El Sr. BOSCH assenyala que la crisi econòmica i del sistema financer dels 
darrers anys i la pràctica desaparició del sistema de caixes catalanes tal com les 
coneixien, tant en nombre com en filosofia social, motiva la presentació d’aquest 
prec, amb el qual demanen al govern de la ciutat que, en primer lloc, els informi si es 
treballa amb entitats de banca ètica i en quin percentatge; que, com a horitzó de 
mandat, fixi quin seria el percentatge ideal; i que treballi amb les entitats de banca 
ètica i estudiï noves fórmules de cooperació financera en general. 
 
  La Sra. ALCALDESSA coincideix amb el plantejament del Grup d’ERC, i 
remarca que en el programa electoral de Barcelona en Comú constava la prioritat 
d’impulsar un sistema de finances ètiques, que s’ha materialitzat amb la constitució 
d’un Comissionat d’Economia cooperativa, social i solidària. 
  Fa avinent que les entitats cooperatives estan incloses en la ronda de 
converses iniciades amb les entitats financeres proveïdores de l’Ajuntament a fi de 
redefinir i millorar les condicions actuals i, alhora, promoure l’ús del diner al servei 
de les persones i de l’economia productiva socialment responsable. 
  Afegeix que el sistema de finances ètiques i les entitats financeres 
cooperatives seran l’instrument financer de referència en els projectes derivats de la 
Taula d’habitatge cooperatiu que es constituirà properament, en els programes 
d’impuls a la creació d’ocupació, en l’economia cooperativa social i solidària 
mitjançant el suport a la capitalització dels projectes, així com en la creació d’un fons 
d’avals i el finançament d’inversions, i facilitar circulant entre altres instruments. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 68 
  Indica que, a més, es pretén establir una línia d’ajuts per al foment del 
coneixement d’aquesta realitat financera transformadora. 
 
  El Sr. BOSCH celebra la coincidència del govern en aquest àmbit. Diu que 
són possibles les alternatives en el sistema econòmic i financer, per la qual cosa 
entén que és hora d’actuar amb fets concrets. 
  Esmenta diverses ciutats de l’estat espanyol que les han aplicades i que ho 
expliquen amb xifres i indicadors, i insta el govern municipal a fer el mateix; que 
publiqui amb quines entitats treballa, quin percentatge dels dipòsits de l’Ajuntament 
està vinculats a la banca ètica; i reitera la qüestió de quin percentatge han fixat com a 
horitzó de mandat. Finalment, pregunta si tenen previst que l’Ajuntament es faci soci 
col·laborador d’algunes entitats de banca ètica. 
 
  La Sra. ALCALDESSA recull les propostes incloses en el prec i es 
compromet a la rendició de comptes i amb la transparència, així com a treballar 
conjuntament amb els grups. Cita com a informació concreta dels primers passos del 
Comissionat i la Primera Tinència d’Alcaldia en aquesta línia que ja s’han establert 
contactes amb Coop57, Fiare Banca Ètica, Tríodos Bank, Caixa d’Enginyers o Caixa 
Mar. 
 
 Del Grup Municipal Socialista 
 
Pc 4.- (M1519/1013) Que el Govern municipal ens informi si té previst constituir i convocar la 
Comissió d'estudi no permanent sobre el deute de la Generalitat de Catalunya amb 
l'Ajuntament de Barcelona. 
 
  La Sra. BALLARÍN recorda que el 21 de setembre passat en la Comissió 
d’Economia i Hisenda es va acordar constituir la comissió no permanent d’estudi del 
deute de la Generalitat amb aquest ajuntament, un acord fruit de la proposició votada 
favorablement pels grups del PP, PSC, Ciutadans i CiU, en la qual el govern es va 
abstenir, posicionament que el Tinent d’Alcalde, Sr. Pisarello, va justificar dient que 
hi havia un excés de comissions. 
  Puntualitza que amb aquest prec demanen a l’Alcaldessa que els confirmi si 
s’ha previst constituir i convocar l’esmentada comissió. 
 
  La Sra. ALCALDESSA indica que el reconeixement i cobrament del deute 
pendent de la Generalitat amb l’ajuntament de Barcelona està a l’agenda del govern 
des del primer dia. En conseqüència, destaca que en una primera reunió amb el 
president Mas, el 30 de juliol passat, es va aconseguir que es comprometés a 
reconèixer 20 milions d’euros referents a l’aplicació de la Llei de barris que fins a les 
hores no s’havien computat com a deute, i va significar l’ocasió per convocar la 
comissió mixta Ajuntament-Generalitat, que va tenir lloc el 3 de setembre, en què es 
avançar en el reconeixement del deute, passant dels 20 milions inicials a 60 milions.  
  En conseqüència, fa notar que actualment la totalitat del deute comptable ha 
estat reconegut, i ara falta concretar-ne el pagament, per la qual cosa han instat a la 
celebració d’una segona reunió per planificar els pagaments pendents. Recorda que 
ja es va trametre aquesta informació en la sessió del 21 de setembre de la comissió 
d’Economia i Hisenda, de manera que ja existeixen els àmbits necessaris per anar 
fent el seguiment d’aquest assumpte. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 69 
  La Sra. BALLARÍN insisteix que la comissió d’estudi no permanent 
continua sent necessària perquè aborda un dels problemes polítics i econòmics més 
rellevants per a la ciutat. 
  Entén que no és suficient la informació que pretén anar donant el govern, i 
remarca que en la reunió de la comissió mixta Ajuntament-Generalitat es van posar 
de manifest discrepàncies evidents i controvèrsies sobre l’import del deute. Diu que 
no es pot permetre que, d’una banda, la Generalitat xifri l’import del deute en 57 
milions d’euros i, d’altra banda, l’Ajuntament ho faci en 105 milions. 
  En conseqüència, adverteix que el primer que s’imposa és concretar el 
muntant del deute, cosa que exigeix un grau d’especialització que durant el mandat 
passat la comissió d’estudi va demostrar satisfactòriament. 
 
  La Sra. ALCALDESSA entén que estan plenament d’acord amb el fons de 
la qüestió, i amb fer arribar la informació als grups municipals i al conjunt de la 
ciutadania; igualment, manifesta que estan a favor del reconeixement i del cobrament 
del deute. Precisa, en aquest sentit, que no tan sols s’ha d’incidir en del deute 
comptable, sinó també en les inversions que la Generalitat ha deixat de fer en l’àmbit 
dels drets bàsics i que ha hagut de cobrir l’Ajuntament. 
  Assenyala que el govern no descarta convocar la comissió d’estudi, però 
esperen a la formació del nou executiu de la Generalitat i la represa dels contactes 
oficials amb la institució. 
 
5.- (M1519/1014) Que el Govern municipal es comprometi a donar compliment a la proposició 
única acordada el passat 15 de setembre de 2015 en sessió extraordinària de les 
Comissions d'Economia i Hisenda i d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
  La Sra. BALLARÍN formula el prec amb què el seu Grup demana 
informació sobre la manera com dóna compliment el govern municipal al que una 
àmplia majoria d’aquesta cambra va aprovar en la comissió extraordinària del 15 de 
setembre de les comissions d’Economia i Hisenda i d’Ecologia, Urbanisme i 
Mobilitat, i que va convenir que el govern hauria de presentar informes i una 
proposta d’aixecament parcial de la moratòria d’allotjaments turístics en els barris on 
la pressió turística no esdevingui problemàtica, a fi de no aturar innecessàriament 
l’activitat econòmica i la generació d’ocupació. 
 
  La Sra. SANZ es remet als arguments expressats pel govern municipal en el 
marc de la sessió extraordinària al·ludida per justificar la no-acceptació del prec. 
 
  La Sra. BALLARÍN considera que el govern rebutja el que va ser aprovat 
per cinc dels set grups que conformen el Consistori; insisteix que estan demanant que 
el govern apliqui allò que una majoria democràtica va acordar, i compara l’actitud 
del govern municipal amb la del govern del Sr. Trias en incomplir allò que aquest Ple 
acordava per majoria, després d’haver-s’hi compromès. 
  Recorda que aquesta actitud del govern de CiU havia estat rotundament 
criticada pel Grup d’ICV-EUiA, per la qual cosa no entén que el govern actual vagi 
pel mateix camí, cosa que valorarien com una absoluta incongruència. 
  Per tant, insisteix a demanar que es doni compliment a l’acord esmentat. 
 
  La Sra. SANZ precisa que el govern municipal treballa per objectius que 
entén que comparteixen els grups municipals: garantir una ciutat per viure, defensar 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 70 
la qualitat per a tothom, la recuperació del control sobre l’activitat turística i posar 
ordre al desgovern i la desregulació en aquesta activitat. Remarca que de bon principi 
han manifestat que això ho volen fer amb tothom qui hi està implicat; i, sobretot, 
tenint en compte els veïns i veïnes de la ciutat, motiu pel qual han impulsat la 
suspensió de llicències temporal, cautelar i provisional, i que dóna continuïtat a la 
suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic aprovada fa un any i mig. 
  Puntualitza que el govern treballa en el Pla especial de regulació dels 
allotjaments turístics, que preveuen que es pugui aprovar inicialment el març de 
2016, que és quan s’aixeca la suspensió de llicències en alguns barris. 
  Diu que són conscients que hi ha inversors que juguen al curt termini amb 
inversions relacionades amb el turisme per la seva rendibilitat i, per tant, ara calen 
decisions concretes i valentes per aconseguir inversions en altres sectors econòmics. 
 
 d) Preguntes 
 
 Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Pg 1.- (M1519/1012) Quines mesures o tràmits ha dut a terme el govern per tal d'elaborar un codi 
ètic de ciutat i quin termini té previst per presentar-lo? 
 
  El Sr. CORONAS es refereix a la proposta presentada al Ple de cartipàs per 
iniciar l’elaboració d’un codi ètic de l’ajuntament de Barcelona, i pregunta quines 
mesures o tràmits s’han dut a terme fins al dia d’avui en aquest sentit i en quin 
termini s’ha previst presentar-lo. 
 
  El Sr. ASENS respon que el govern té un compromís en la lluita per la 
transparència i per eradicar el secretisme i l’opacitat que han regit fins ara en aquesta 
administració, conscient que les zones fosques propicien la corrupció i les males 
pràctiques. 
  Justifica aquesta introducció perquè una de les mesures que han impulsat 
ateny a fer pública la remuneració dels càrrecs electes i de l’equip gerencial, que 
d’ençà del 31 de juliol es poden consultar a la web municipal. Afegeix que una 
segona mesura ha estat la renúncia a les dietes complementàries, en coherència amb 
la denúncia del seu Grup per la percepció de sous d’escàndol dels polítics i la 
percepció de dietes injustificades en un context de precarietat com l’actual. 
  En conseqüència, fa avinent que els membres del govern fan renúncia 
expressa a les dietes a percebre dels organismes supramunicipals. 
  Agraeix al Sr. Coronas que recordi el compromís del govern d’elaborar un 
codi ètic, i avança que els representats dels grups municipals seran convocats 
properament a un grup de treball per elaborar conjuntament el seu contingut. 
 
  El Sr. CORONAS entén per la resposta del Sr. Asens que encara no s’han 
posat a la feina d’elaborar el codi ètic. Fa avinent que, com a partit, ERC ja en 
disposa d’un, i afegeix que els seus membres també han renunciat a totes les dietes 
supramunicipals. 
  Addueix que, en ocasions, tan sols es parla de decòrum i d’estètica sense 
aprofundir en l’ètica. Considera que en el contingut del codi ètic, a banda de les 
retribucions dels càrrecs electes i alts càrrecs municipals, així com la renúncia 
expressa a les dietes supramunicipals, s’hi hauria d’incloure la transparència pel que 
fa a les retribucions per dietes de cadascun dels càrrecs electes. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 71 
  Insisteix, doncs, que cal un debat a fons i que tothom assumeixi el 
compromís amb la transparència, i que formi part d’un codi global i no només del 
que cada formació política pugui tenir. Diu, a tall de resum, que s’han de dotar d’un 
instrument que garanteixi el compromís de tots els càrrecs electes, també de l’alta 
direcció, amb la institució i la ciutadania, i tenir-lo enllestit, si és possible, abans de 
final d’any. 
 
  El Sr. ASENS està d’acord amb el diagnòstic del Sr. Coronas en el sentit 
que falta molt de camí per assolir els objectius que s’han marcat, però confia a 
aconseguir-los al més aviat possible. 
 
 Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pg 2.- (M1519/1008) Pot participar l'Ajuntament de Barcelona a l'Associació de Municipis per la 
Independència (AMI) com a observador o col·laborador, i quina és la previsió de la 
convocatòria d'una consulta ciutadana per determinar l'adhesió de Barcelona a 
aquesta entitat? 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ recorda que en el debat de l’adhesió de 
Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) el govern, en 
dues ocasions, va referir que tenia el compromís electoral d’organitzar una consulta a 
Barcelona sobre aquesta adhesió, i posteriorment va reiterar que el posicionament 
d’abstenció del govern en aquella votació es derivava de la seva vinculació i 
compromís de celebrar-la. En conseqüència, el seu Grup pregunta quines previsions i 
quin és el calendari de celebració d’aquesta consulta, i si es confirma que realment es 
farà, així com si ha previst alguna mena de col·laboració amb l’AMI, bé com a ciutat 
observadora o bé en altres tipus de polítiques. 
 
  La Sra. ALCALDESSA reitera que els estatuts de l’AMI preveuen que cal 
una majoria absoluta per formar-ne part, i en el Ple en què es va votar l’adhesió de 
Barcelona va sortir majoria simple, per tant, no es va aprovar la incorporació a 
aquesta associació. 
  Pel que fa a la consulta, precisa que per celebrar-la cal una majoria àmplia 
del Ple, de manera que no pot decidir-la el govern tot sol i s’ha d’adequar al que 
decideixi aquesta cambra. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ observa que l’Alcaldessa no ha respost la 
pregunta que li ha formulat; i reitera que es va comprometre a celebrar aquesta 
consulta per decidir l’adhesió a l’AMI encara no fa un mes. Per tant, pregunta 
novament si manté aquest compromís i, en cas afirmatiu, quan es convocarà. 
  De tota manera, addueix que no cal cap consulta, atès que el diumenge 27 
de setembre ja es va fer, a Catalunya i a Barcelona, i no hi va haver un suport 
majoritari per sobre del 50% a l’opció independentista. Fa avinent, doncs, que el Sr. 
Mas ja ha fet la consulta per l’Alcaldessa, i li demana que rebutgi la possibilitat de 
celebrar-la i tanqui definitivament el debat. 
 
  La Sra. ALCALDESSA admet que de les eleccions municipals i de les 
catalanes se’n pot fer una lectura contundent de la derrota absoluta del partit que 
representa el Sr. Fernández Díaz i, per tant, de la política de l’immobilisme i 
antidemocràtica que no vol deixar que la ciutadania s’expressi lliurement, i en el cas 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 72 
de Catalunya impedir-li exercir el principi democràtic del dret a decidir, des del 
respecte, la relació de Catalunya amb l’estat espanyol. 
  Considera que és aquest immobilisme el que fa que avui estiguin parlant de 
l’AMI, que no en realitat no és l’assumpte, sinó del principi fonamental del dret a 
decidir, que ha guanyat per amplíssima majoria en les eleccions municipals i en les 
catalanes, i que reclama d’una vegada un referèndum vinculant. Altrament, la 
política immobilista i autoritària que nega el diàleg que practica el govern de Madrid 
ha portat a la situació actual de bloqueig i de crispació, i demana que rectifiquin 
aquesta manera de fer política que no porta enlloc. 
 
Pg 3.- (M1519/1009) Quines actuacions promourà el Govern municipal per millorar l'eficàcia de 
la Guàrdia Urbana i la relació i el suport del Govern al cos de la policia municipal? 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ lamenta que la Sra. Alcaldessa no respongui les 
preguntes que li formula i, altrament, es dediqui a la desqualificació i deixar anar 
cortines de fum per no haver de respondre. Avança que la resposta a la pregunta que 
ha formulat anteriorment dóna motius perquè en la propera Junta de Portaveus el seu 
Grup reclami que l’Alcaldessa i el govern tinguin obligació de respondre les 
preguntes que se li formulen. 
  Seguidament, formula la pregunta, que adreça directament a l’Alcaldessa, i 
opina que fins i tot amb la policia municipal practica una política de gesticulació. Es 
refereix, en aquest sentit, a la seva decisió d’assumir la regidoria de Seguretat, que 
entén que és per donar la cara quant a polítiques de seguretat i convivència a 
Barcelona. Tanmateix, creu que resulta evident que l’Alcaldessa no ha actuat encara 
com a regidora de seguretat. 
 
  El Sr. PISARELLO respon en qualitat de vicepresident de la comissió de 
Seguretat i qüestiona l’objectiu de les preguntes que formula el regidor, que no sap si 
són per posar en dubte la professionalitat de la guàrdia urbana, que el govern ha 
defensat com a peça clau en el sistema de seguretat de la ciutat. 
  Admet que Barcelona està canviant amb nous reptes demogràfics, 
econòmics i socials, i per això la Guàrdia Urbana s’ha d’adaptar al nou escenari 
oferint el millor servei als ciutadans. Així, posa de manifest que el govern vol 
potenciar alguns dels principis d’actuació d’aquest cos com la proximitat i 
territorialitat, motius pels quals el comissionat de Seguretat, el Sr. Recasens, ha 
presentat als grups municipals un Pla director de la Guàrdia Urbana. 
 
  El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ replica, després de constatar que Barcelona no 
té regidor o regidora de Seguretat perquè l’Alcaldessa renuncia a l’exercici dels seus 
compromisos, que la Guàrdia Urbana necessita més suport institucional i polític 
d’aquest ajuntament; que precisa normes clares per aplicar la normativa municipal 
vigent, i que el govern qüestiona. Afegeix que la guàrdia urbana necessita més 
efectius per donar compliment a les seves obligacions amb la ciutadania. 
  Creu que seria important que el govern rectifiqués, també, determinats 
plantejaments com la permissivitat envers el top manta, la retirada d’acusacions 
contra presumptes implicats per aldarulls i agressions a agents de la guàrdia urbana; 
que practiqués la transparència que tant proclama i no silenciés fets que ocorren a la 
ciutat com ara agressions a agents i detencions de manters, o talls de la ronda per part 
d’incívics. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 73 
  El Sr. PISARELLO remarca que el model de policia del govern municipal 
és que esdevingui un referent per l’eficàcia de la prevenció, amb capacitat de 
resoldre conflictes a través de la mediació sempre que sigui possible. Entén, però, 
que el model del regidor és un altre, tal vegada el d’una policia centrada en tasques 
repressives que posin permanentment en risc els agents del cos. Altrament, considera 
que la seguretat no es redueix a un problema d’ordre públic i a mesures per evitar el 
delicte, sinó que té a veure amb la garantia de drets socials bàsics, del dret a 
l’habitatge, la sanitat i una ocupació digna. 
  Conclou, per tant, que volen una policia de proximitat, arrelada al territori i, 
sobretot, que compleixi amb el principi de transparència. 
 
 e) Seguiment proposicions / declaracions de grup 
 
 
 MOCIONS 
 
Mc 1.-  ADOPTAR, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament 
com a soci únic de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de 
Barcelona, S.A., els acords següents: 
  1. RESTAR ASSABENTAT de la renúncia formulada en data 15 de juny de 
2015 pel senyor José Alberto de Gregorio Prieto al seu càrrec de membre del Consell 
d'Administració de la Societat, per al qual fou nomenat per acord del Plenari del 
Consell Municipal del 25 de juliol de 2014. 
  2. NOMENAR el Sr. Carles Bosch Arisó membre del Consell 
d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució del Sr. José Alberto de 
Gregorio Prieto i en les mateixes condicions que aquest. 
  3. ESTABLIR que el termini de designació del conseller que es nomena serà 
el que li restava de mandat al conseller substituït, de conformitat amb allò disposat a 
l’article 15 dels Estatuts i a l’article 10.2 del Reglament d’organització i 
funcionament dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona. 
  4. FACULTAR indistintament el President i el Secretari del Consell 
d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els acords 
anteriors, així com per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el 
Registre Mercantil i, també, la correcció d'errors materials si fos necessària. 
 
  La Sra. ALCALDESSA anuncia que s’aprecia la urgència de la moció. 
 
  El Sr. GARGANTÉ demana intervenir per anunciar que el seu Grup 
s’abstindrà en aquest punt, fet que justifica perquè el juny d’enguany els treballadors 
i treballadores de BTV, la gran majoria dels quals estan externalitzats a l’empresa 
Lavinia entre altres, van decidir sol·licitar la dimissió de tot el consell 
d’administració. Indica que el consell ha fet cas omís d’aquesta petició, motiu pel 
qual hi ha convocada una concentració el proper dilluns atès que l’empresa té una 
causa judicial per seixanta demandes per cessió il·legal de treballadors i 
treballadores, que reclamen formar part de la plantilla d’ICB. 
 
  S’APROVA aquesta moció amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i les 
Sres. Mejías, Sierra i Barceló, i també del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira, 
després d’haver-se declarat la urgència per unanimitat. 
 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 74 
Mc 2.-  PRENDRE CONEIXEMENT de la renúncia al càrrec del Regidor d’aquest 
Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, i trametre certificació del 
present acord a la Junta Electoral Central als efectes d’atribució de l’esmentada 
vacant al candidat que correspongui de la llista electoral de Convergència i Unió. 
 
  El Sr. VIVES dóna les gràcies a l’alcalde Trias, als seus companys de Grup 
i de Consistori, sobretot als que fa anys que coneix i amb qui ha viscut moltes coses. 
Agraeix igualment el tracte rebut pels professionals de la Casa. 
  Fa avinent que l’ha mogut la passió pel servei al país i a la ciutat, i assegura 
que el continuarà exercint des d’un altre àmbit.  
  Dit això, demana als membres del Consistori que pensin en Barcelona en 
clau de capital d’un país lliure; que pensin que Barcelona és una ciutat justa i 
acollidora, però que encara n’ha de ser més; que tinguin present que estan competint 
al món, però que també han d’esdevenir un exemple. Que pensin que cal explotar el 
potencial que té la ciutat, que és molt. 
  A l’Alcaldessa i al seu equip de govern els recorda la feina magnífica que 
tenen al davant, i els demana que en siguin dignes; a l’oposició, entre la qual hi ha els 
seus companys, li demana que sigui digna del paper que els li ha atorgat la ciutat. 
  Finalment, fa avinent als membres del Consistori la seva voluntat de ser a 
prop des d’allà on sigui. 
 
  La Sra. ALCALDESSA agraeix les paraules del Sr. Vives. 
 
  S’APROVA, per unanimitat, aquesta moció, la urgència de la qual fou 
declarada per la Junta de Portaveus. 
 
 
 DECLARACIONS INSTITUCIONALS 
 
DI 1.-  Atès que ens trobem amb un pla pel trasllat de l’activitat industrial de la 
planta de Martorelles a Saragossa, que afecta a la totalitat de la plantilla i que a partir 
de l’1 de Gener del 2016 deixa la planta catalana sense activitat. 
  Atès que des de l’any 2009 la planta de Valeo Martorelles ha patit diversos 
Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, fent que la plantilla hagi passat de 
422 persones a 257 actuals.  
  Atès que al Juliol del 2014 es va arribar a un acord amb la direcció que 
garantia la producció fins al 2019 amb possibilitats d’arribar al 2024. 
  Atès que la situació de Valeo – Martorelles és una mostra més del greu 
empitjorament de les condicions laborals, i de vida, de la població, deguda a la 
nefasta reforma laboral, ja que amb l’anterior marc legislatiu aquesta mesura no 
hagués estat possible. 
  Entenent que no estem davant d’una mesura de caràcter econòmic ja que al 
cost final del producte fet a la planta catalana només el 10% és relatiu al personal de 
producció i incloent tècnics i direcció el 22,5%. Que el 70% del cost és imputable al 
propi grup que és qui fixa el preu de la matèria primera més el tant per cent que 
descompta la matriu. 
  Atès que la gran majoria de la producció és comprada per clients situats a 
Catalunya (NISSAN 18%, VW-SEAT 54%) i la resta es distribueix en PSA 6%, 
recanvis 13%, injecció 3%, d’altres 6%. Pel que fins i tot a nivell logístic és 
injustificable la mesura. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 75 
  Atès que la situació de Valeo – Martorelles sembla una obsessió per part de 
la direcció de Valeo a l’estat espanyol, que tal i com s’ha manifestat públicament i 
reiteradament no vol la continuïtat de la planta catalana. Tot això quan la matriu 
anuncia que al primer semestre del 2015 ha augmentat els beneficis en un 34%. 
  Atès que la plantilla de Valeo – Martorelles està en situació de vaga 
indefinida, en defensa de l’activitat industrial a la planta, des del 31 de juliol del 
2015.  
  D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del 
Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu 
posicionament i aprovar la declaració institucional següent: 
  El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 
  - Reclamar a la direcció de Valeo que garanteixi la continuïtat de la planta 
martorellessenca amb un pla industrial de recorregut negociat amb la representació 
dels treballadors/es. 
  - Demanar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de 
Catalunya que intercedeixi a favor de la planta martorellessenca i faciliti el diàleg 
entre les parts. 
  - Demanar a la Presidència de la Generalitat de Catalunya que intercedeixi 
davant la matriu francesa. 
  - Donar el nostre suport a la plantilla de Valeo Martorelles i a la 
representació sindical en defensa de l’activitat a l’empresa i pel manteniment dels 
llocs de treball. 
  - Demanar als parlamentaris europeus catalans que realitzin accions per 
protegir la producció a Valeo - Martorelles 
  - Donar trasllat d’aquests acords al Comitè d’Empresa de Valeo – 
Martorelles, a les representacions al territori de CCOO, UGT i CGT, a la direcció de 
Valeo, al Departament d’Empresa i Ocupació i a la Presidència de la Generalitat de 
Catalunya. 
 
  S’APROVA aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. 
Ballarín amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de 
Ciutadans i del Partit Popular. 
 
DI 2.-  L’actual crisis econòmica i l’augment de l’atur ha impactat de manera 
dramàtica en la vida de milers de persones que degut a les dificultats econòmiques 
sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació 
ha provocat que moltes famílies no puguin fer front a les quotes hipotecàries o de 
lloguer del seu habitatge habitual.  
  Això s’ha traduït en milers de desnonaments a tot l’Estat espanyol i que 
milers de persones hagin vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, havent 
d’afrontar situacions de gran vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa i exclusió 
social, econòmica i residencial. 
  Segons dades del Consell General del Poder Judicial, des del 2007 fins el 
primer trimestre del 2015 s’han produït a l’Estat espanyol 624.690 execucions 
hipotecaries, 8.178 en el primer trimestre de 2015. A aquestes alarmants xifres cal 
afegir l’augment de les dificultats per fer front al pagament del lloguer que cada 
vegada afecta a més persones. El CGPJ ha comptabilitzat la preocupant xifra de 
397.954 desnonaments des de l’inici de la crisi al 2007 fins el primer trimestre de 
2015 i només en el primer trimestre de 2015 s’han executat 9.917 desnonaments.  
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 76 
  Ens trobem davant d’una situació d’emergència i vulnerabilitat habitacional 
que s’incrementa per l’existència d’un mercat de lloguer escàs, car i especulatiu i per 
la manca d’un parc públic d’habitatges socials que representa menys d’un 2% de 
l’habitatge construït. Aquesta situació constitueix una anomalia en el context 
europeu. A més, com denuncia l’informe “Emergència habitacional a l’Estat 
espanyol”, elaborat per l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la 
Hipoteca, aquesta situació empitjora pel fet de que l’Estat espanyol és el país 
d’Europa amb més habitatge buit, un 13,7% del pac total (3 milions i mig de pisos 
buits segons el cens estatal d’habitatge de 2011).  
  El context descrit de vulnerabilitat i emergència en que es troben gran part 
de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions 
d’habitatge. Una forma de fer efectiu el dret a l’habitatge que augmenta el grau de 
vulnerabilitat social de qui s’ha vist obligat a aquesta forma d’accés a l’habitatge.  
  També resulta alarmant l’increment de persones afectades per la pobresa 
energètica, entesa com la dificultat per poder fer front al pagament de factures dels 
subministres bàsics d’electricitat, aigua i gas. Els preus d’accés i consum d’aquests 
subministres, que han crescut de forma exponencial, s’han tornat inassequibles per 
una part important de la ciutadania.  
  Aquesta situació d’emergència social que pateixen les persones en situació 
de vulnerabilitat contrasta de forma aclaparadora amb els ingents beneficis obtinguts 
per les entitats financeres i les empreses subministradores. 
  La Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte 
Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11) estableix “el dret 
de tota persona a un nivell de vida adequat per a sí mateixa i la seva família, incloent 
l’alimentació, vestit i habitatge adients, i a una millora continuada de les condicions 
d’existència. Els Estats prendran mesures apropiades per assegurar l’efectivitat 
d’aquest dret...”. 
  En el marc jurídic nacional, l’article 47 CE estableix el dret a un habitatge 
digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions 
necessàries i les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i l’article 33 declara la 
funció social de l’habitatge. 
  L’article 267 del Tractat de la Unió Europea declara la primacia del Dret 
Comunitari (STJUE 9/3/1978, Assumpte 106/77 cas Simmenthal) que desplaça al 
Dret Nacional (art. 93 CE, cessió competències en relació a l’art. 96 CE, els tractats 
internacionals celebrats formaran part de l’ordenament intern). 
  En relació al que s’ha exposat amb anterioritat i concretant en l’àmbit que 
ens ocupa, la regulació del procediment d’execució hipotecaria en l’actual Llei 
d’Enjudiciament Civil infringeix la normativa comunitària. Aquesta legislació és, per 
tant, il·legal al ser d’obligat compliment pel jutge nacional, i pateix d’un vici radical 
que determina la seva nul·litat de ple dret. En aquest sentit s’han manifestat 
reiteradament diferents sentències del Tribunal de Justícia del Unió Europea (Cas 
Aziz, cas Sanchez Morcillo i cas Monika Kusionova). 
  El passat mes de juliol de 2014 es va presentar a Catalunya una Iniciativa 
Legislativa Popular (ILP) promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, 
l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, recollint així un clamor 
de la ciutadania preocupada per la situació alarmant d’emergència habitacional. 
  Aquesta ILP és avui una realitat. El passat 29 de juliol de 2015, el Parlament 
de Catalunya va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a 
l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta victòria a 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 77 
l’àmbit autonòmic demostra que fer efectiu el dret a l’habitatge és una qüestió 
merament de voluntat política. 
  Davant de les properes eleccions generals, la Plataforma d’Afectats per la 
Hipoteca ha fet pública una sèrie de mesures de mínims que considera necessari i 
imprescindible incloure en una futura Llei reguladora del Dret a l’Habitatge. 
Aquestes mesures impliquen reformes profundes i valentes però alhora factibles, ja 
que en la seva majoria estan recollides a la Llei 24/2015 aprovada a Catalunya. 
  D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del 
Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu 
posicionament i aprovar la declaració institucional següent: 
  El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 
  Donar suport a les propostes presentades per la Plataforma d’afectats per la 
hipoteca i considera necessari incloure les següents mesures en una llei reguladora 
del dret a l’habitatge: 
  1. Mesures de segona oportunitat:  
  - Dació en pagament retroactiu i condonació del deute (modificació de la 
Llei Hipotecaria i la Llei d’Enjucidiciament Civil). 
  - Eliminació automàtica per part de les entitats bancàries i sense prèvia 
petició del titular de les clàusules declarades abusives per les Sentències del Tribunal 
Superior de Justícia de la Unió Europea. 
  - No es podrà executar l’habitatge únic i habitual tant dels titulars com dels 
avaladors per exigir la seva responsabilitat, amb la finalitat de considerar l’habitatge 
habitual com un bé inembargable. 
  - Eliminació de tots els requisits restrictius per accedir a la moratòria de 
desnonaments i al Codi de Guindos, excepte habitatge habitual, deutor/a de bona fe i 
carència de recursos. 
  2. Lloguer digne:  
  - La regulació del lloguer en favor de la part més dèbil dels contractes 
d’arrendament: els inquilins. Introduir mecanismes de seguretat en la tinença, 
estabilitat en la renta i allargant el termini mínim de duració del lloguer, com a 
mínim fins els 5 anys. Quan l’arrendatari pertanyi a un col·lectiu especialment 
vulnerable es produirà una pròrroga automàtica del contracte de lloguer si així ho 
manifesta, que serà obligat quan l’arrendador sigui un banc o un gran propietari 
d’habitatges.  
  3. Habitatge garantit:  
  - Les entitats bancàries garantiran un lloguer social per a les persones 
deutores de bona fe i les seves unitats familiars que, havent cedit el seu habitatge 
únic i habitual en dació en pagament no disposin d’alternativa habitacional. 
  - Els grans tenedors d’habitatge, especialment les entitats financeres i filials 
immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius (incloent els procedents de la 
reestructuració bancària i entitats immobiliàries), garantiran un lloguer social per les 
persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no poden fer front al 
pagament del seu habitatge i no disposin d’alternativa habitacional. 
  - Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin 
fer front al pagament del lloguer dels seus habitatges obtindran ajudes que els 
garanteixin evitar el desnonament. 
  - En cap cas es podrà realitzar el desnonament o desallotjament de persones 
en situació de vulnerabilitat, sense que l’administració competent garanteixi un 
reallotjament adequat. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 78 
  - En el cas que es dugui a terme el lloguer social en un habitatge diferent al 
que resideix la persona o família en situació de risc d’exclusió residencial, aquest 
reallotjament es produirà a la zona on aquestes tinguin les seves xarxes vitals i 
socials, podent-se excepcionar en els casos que es disposi d’un informe dels serveis 
socials municipals que acrediti que el trasllat a un altre terme municipal no ha 
d’afectar negativament la situació de risc d’exclusió residencial de la unitat familiar. 
  - Creació d’un parc públic d’habitatges a través de la mobilització de pisos 
buits en mans d’entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de 
gestió d’actius (incloent els procedents de la reestructuració bancària i entitats 
immobiliàries). L’administració regularà per Llei els mecanismes que possibilitin 
aquesta mobilització. 
  - En totes aquestes mesures, el preu a pagar en concepte de lloguer social no 
superarà el 30% dels ingressos de la unitat familiar, incloses les despeses dels 
subministres, d’acord amb els estàndards de Nacions Unides, sempre i quan els 
ingressos familiars superin el salari mínim professional de 648.60€, en cas contrari el 
preu a pagar en concepte de lloguer serà del 10% dels ingressos i el pagament dels 
subministres seran assumits per les empreses subministradores (veure punt següent). 
  4. Subministraments bàsics:  
  - Impedir els talls de subministres bàsics d’aigua, llum i gas de les persones 
i unitats familiars en situació de vulnerabilitat. 
  - El pagament dels subministraments bàsics per les famílies en aquesta 
situació es farà d’acord a la capacitat adquisitiva de la unitat familiar, sempre 
respectant els estàndards de Nacions Unides. 
  - Els costos associats a garantir aquest dret i el deute acumulat que no pugui 
ser cobert per les persones o unitats familiars vulnerables seran assumits per les 
empreses subministradores. 
  5. Creació d’un observatori de l’habitatge:  
  - Aquest observatori estaria format per representants de les institucions i de 
la societat civil. Aquest observatori serà l’encarregat d’investigar i analitzar la 
situació de l’habitatge a España. Entre les seves funcions estarien fer censos 
periòdics d’habitatges buits, fer el seguiment de les polítiques públiques, elaborar 
informes; comptaria amb capacitats no només consultives sinó també de control, 
seguiment, denuncia, executives i de proposta legislativa. 
 
  S’APROVA aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. 
Montaner amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el 
del Partit Popular. 
 
DI 3.-  El dia 15 d’octubre es commemorarà el 75è aniversari de l’assassinat del 
molt honorable Lluís Companys i Jover, qui fou condemnat a mort per les autoritats 
franquistes en l’única sentència d’aquest tipus a un president democràticament 
escollit a la història d’Europa, sentència que continua encara sense declarar-se nul·la 
per part de l’Estat Espanyol. 
  Fins a dia d’avui, la llei es limita a declarar injustes les sentències, per la 
il·legitimitat dels tribunals, mitjançant un certificat de reparació i de reconeixement 
que no té cap valor jurídic, i no declara les resolucions judicials nul·les de ple dret 
per il·legals, motiu pel qual el Ministeri de Justícia es nega a certificar-les. En aquest 
sentit la Llei 52/2007 de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets 
i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 79 
guerra i la dictadura, no ha servit de res per anul·lar els judicis sumaríssims dictats 
pels tribunals militars, entre ells el que condemnava el President Companys. 
  D’aquesta manera, el Fiscal General de l’Estat considerà el 2010 no 
procedent el recurs de revisió instat per la Generalitat per obtenir l’anul·lació de la 
sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona de 1939 i 
de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals del 1940, que va 
condemnar a pena de mort el President Companys, perquè considerava que ambdues 
sentències eren inexistents i nul·les de ple dret, en haver estat dictades per tribunals 
il·legítims conforme la llei 52/2007. 
  D’altra banda, l’immobilisme i la manca de sensibilitat per part dels 
diferents governs de l’Estat contrasten amb els actes de desgreuge que tant des 
d’Alemanya com des de França s’ha fet per les actuacions dels respectius països 
durant la II Guerra Mundial, així com pel fet d’haver col·laborat amb el General 
Franco. Un menyspreu que es veu agreujat quan 75 anys després de la captura de 
Lluís Companys per la Gestapo, els documents que van ser confiscats continuen en 
possessió de l’exèrcit espanyol a l’Arxiu d’Àvila, enlloc d’haver estat retornats a la 
Generalitat de Catalunya, institució que és la seva legítima propietària.  
  Encara sobre la deslleialtat i immobilisme de l’Estat, en matèria judicial, és 
a Argentina on els repressaliats i les víctimes del franquisme guarden la darrera 
esperança amb les actuacions de la jutgessa Servini en la coneguda com a ‘Querella 
Argentina’ després de tancar la causa contra el franquisme a l’Estat espanyol, fet que 
deixà els repressaliats en situació d’indefensió a l’Estat. Una querella on també hi ha 
la causa contra el President Companys a instàncies d’Esquerra Republicana de 
Catalunya, que participa de la denúncia contra l’Estat espanyol per restituir la figura 
del President.  
  Per tot això, en la commemoració del 75è aniversari de la seva mort, 
considerem que no és comprensible que cap govern espanyol hagi accedit a certificar 
la nul·litat d’aquestes certificacions i a incloure aquesta declaració a la denominada 
Llei de la Memòria Històrica, amb tots els efectes jurídics que aquesta declaració 
comporta. Com dèiem, Alemanya i França han demanat perdó per haver col·laborat 
en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es 
nega a declarar nul el seu judici. 
  Després de dècades de llibertats democràtiques, considerem que encara no 
s’ha reparat com cal la memòria del President Companys, així com la causa de milers 
de víctimes de totes les nacions i pobles de l’Estat Espanyol, i que cal instar al 
Govern de l’Estat Espanyol a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques 
pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la 
Generalitat i realitzar totes aquelles actuacions per a reparar el seu honor. 
  En relació als antecedents exposats, proposem al Ple de l’Ajuntament 
l’adopció dels acords següents: 
  El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 
  Primer. Instar el Govern de l’Estat Español a dur a terme les actuacions 
jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al 
President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Companys i Jover, així com 
realitzar totes aquelles actuacions oportunes perquè l’honor del President Companys 
sigui reparat.  
  Segon. Instar el Govern de l’Estat Español a modificar la Llei 52/2007, de 
26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures 
a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, per 
considerar com a inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels Jutjats i 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 80 
Tribunals declarats il·legítims en la llei, seguint el criteri expressat per la Fiscalia 
General de l'Estat en el seu Decret del 4 d'abril de 2010, habilitant el procediment 
administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent 
certificat de nul·litat als efectes legals procedents. 
  Tercer. Subsidiàriament, modificar la llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei 
Processal Militar amb la finalitat d’incorporar entre els requisits habilitants per 
procedir a la revisió d’una sentència ferma, la declaració d’il·legitimitat realitzada 
conforme a l’article 3 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es 
reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir 
persecució o violència durant la guerra i la dictadura, així com la Llei Orgànica del 
Poder Judicial, per atorgar la legitimació activa al Govern de l’Estat per si mateix, o 
a través de la Fiscalia, per interposar el recurs de revisió de les sentències declarades 
il·legítimes.  
  Quart. Reclamar a l’Estat espanyol que retorni tota la informació sobre Lluís 
Companys requisada per la Gestapo a París l’any 1940 i que actualment es troba 
confiscada a l’arxiu d’Àvila.  
  Cinquè. Reclamar a tots els governs que van participar de la captura i 
assassinat de Companys que participin d’un acte de desgreuge a la figura de l’únic 
president elegit democràticament i assassinat a Europa durant el segle XX. Un acte 
que s’hauria de fer al fossar del Castell de Montjuic.  
  Sisè. Col·laborar amb aquelles persones que participen de la querella 
argentina mentre no siguin restituïdes les famílies. 
 Setè. Comunicar aquest acord al Govern de l’Estat i a les Corts espanyoles. 
 
  S’APROVA aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. 
Puigcorbé amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de 
Ciutadans i del Partit Popular. 
 
 
  No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a 
les quinze hores quaranta-cinc minuts. 
Ref: CP 13/15 
V: 23/10/15     PAG. 81