SUMARI Consell Municipal Acords Acta sessió 30/1/2015 ............................... 1547 Sessions de febrer de 2015 ........................ 1851 Acords sessió 27/2/2015 ............................ 1603 Consells Municipals de Districte Comissió de Govern Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió Acta sessió 25/2/2015 ............................... 1610 5/3/2015 ............................................. 1858 Acta sessió 4/3/2015 ................................. 1623 Districte 2. l’Eixample. Acords sessió Acords sessió 4/3/2015 ............................. 1633 9/3/2015 ............................................. 1859 Acords sessió 11/3/2015 ............................ 1641 Districte 4. Les Corts. Acords sessió 9/3/2015 1861 Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió ...... 10/3/2015 ........................................... 1863 Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- vitat i Innovació. Acta sessió 20/1/2015 ... 1651 Disposicions generals Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- Decrets de l’Alcaldia ventut i Esports. Acta sessió 20/1/2015.... 1689 Creació del fitxer mixt denominat “Actes Di- Comissió de Presidència i Règim Interior. gitals Municipals” .................................. 1864 Acta sessió 21/1/2015 ............................ 1720 Nomenament personal eventual, Tècnic/a 3 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. família Serveis suport polític. Direcció Tèc- Acta sessió 21/1/2015 ............................ 1760 nica de Premsa ..................................... 1865 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- Modificació de la Direcció de Programa de sió 22/1/2015 ....................................... 1794 Drets Civils ........................................... 1865 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Declarar dol oficial pels atemptats terroristes Acta sessió 22/1/2015 ............................ 1822 del 18/3/2015 a Tunísia ......................... 1866 Núm. 9 / Any CII 20 de març de 2015 1546 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Personal Bases generals que han de regir la convoca- . tòria de tres concursos per a la provisió Concursos i oposicions de tres llocs de treball de l’IMH ................ 1892 Designació membres Tribunal qualificador Suport 4 família General. Departament de convocatòria 24 places Caporal/a C1 ........ 1868 Relacions amb el Contribuent. IMH ........... 1894 Concursos Suport 3 família General. Departament de Bases que han de regir la convocatòria per Recursos humans. IMH ........................... 1898 a la provisió de 46 llocs de treball de direc- Suport 2 família General. Gerència de l’IMH .. 1902 tor/a d’escola bressol de l’Institut Municipal Bases generals que han de regir la convoca- . d’Educació de Barcelona (IMEB). ............ 1869 tòria d’un concurs per a la provisió de dos Bases generals que han de regir la convoca- llocs de treball del PMH ........................... 1906 tòria de dos concursos per a la provisió de Suport 4 família General. Direcció de Serveis tres llocs de treball ................................ 1875 Jurídics i de Gestió del Patrimoni. PMH ..... 1908 Suport 4 família General. Servei d’Atenció .... Lliures designacions Telefònica del Departament d’Operacions i Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Processos d’Atenció Especialitzada ........... 1878 treball de Suport 3 família General. Direc- Suport 3 família General. Servei d’Atenció ... ció de Serveis de Relacions Externes ....... 1913 Telefònica del Departament d’Operacions i Nomenaments concursos Processos d’Atenció Especialitzada ........... 1881 Concurs núm. 157/2015C. Gestió de Projec- Bases generals que han de regir la convoca- tes 2. Departament d’Atenció a Persones tòria d’un concurs per a la provisió d’un Vulnerables. .......................................... 1917 lloc de treball de l’ICUB .......................... 1885 Tècnic/a 2 família Serveis d’Arts. Direcció Anuncis Barcelona Capital. ICUB.......................... 1887 Altres anuncis ........................................... 1918 NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1547 CONSELL MUNCIPAL Actes Acta de la sessió del 30 de gener de 2015, aprovada el 27 de febrer de 2015 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta de gener de dos mil quinze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Joan Trullén Thomàs, Gabriel Colomé i García, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Núria Carmona Cardoso, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva assistència les Imes. Sres. Montserrat Sánchez Yuste i Elsa Blasco i Riera. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 19 de desembre de 2014, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1.Decret de l’Alcaldia, de 4 de desembre de 2014 (S1/D/2014 4167), que dimensiona les dotacions de llocs de treball de la Gerència d’Hàbitat Urbà adscrites a cada òrgan, tal com es detalla a l’annex. 2. Decret de l’Alcaldia, de 4 de desembre de 2014 (S1/D/2014 4168), que dimensiona les dotacions de llocs de treball de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports adscrites a cada òrgan, tal com es detalla a l’annex. 3. Decret de l’Alcaldia, de 4 de desembre de 2014 (S1/D/2014 4166), que modifica la denominació de la Direcció de Serveis Jurídics de la Gerència d’Hàbitat Urbà, per la de Direcció de Serveis de Secretaria Tècnic-Jurídica d’Hàbitat Urbà, i actualitza les seves funcions tal i com es detalla als annexos; trasllada els llocs de treball que depenen del Departament de Coordinació d’Expedients Urbanístics i Administratius i del Departament Jurídic de la Direcció de Serveis i Gestió de 1548 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Recursos a la Direcció de Serveis de Secretaria Tècnic-Jurídica d’Hàbitat Urbà; i amortitza el Departament de Coordinació d’Expedients Urbanístics i Administratius de la Direcció de Serveis Jurídics i Control de Gestió i el Departament Jurídic de la Direcció de Serveis i Gestió de Recursos de la Gerència d’Hàbitat Urbà. 4. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2014, que dimensiona les dotacions de llocs de treball de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació, adscrites a cada òrgan, tal com es detalla a l’annex. 5. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2014 (S1/D/2014 4434), que assigna les categories del vigent Catàleg de llocs de treball al personal funcionari de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, adherida al vigent acord regulador de condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. 6. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2014 (S1/D/2014 4435), que crea la Direcció del Projecte Vincles, adscrita a la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, amb les funcions que es detallen als annexos i assignar-li una dotació del lloc de Director 2 (20.20.GE.10) del vigent Catàleg de Llocs de Treball. 7. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2014 (S1/D/2014 4436), que adscriu en situació de Comissió de Serveis, de caire voluntari, el funcionari del cos superior d’arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Joan Llort Corbella, a l’Ajuntament de Barcelona, per un període de 2 anys a partir del 10 de desembre de 2014 i fins al 9 de desembre de 2016, per prestar els seus serveis en el càrrec de Gerent Adjunt d’Urbanisme (Gerent Adjunt 20.10.GE.40), adscrit a la Gerència d’Hàbitat Urbà. 8. Decret de l’Alcaldia, de 8 de gener de 2015 (S1/D/2015 65), que designa el Sr. Esteve Suñe Daniel membre del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports en substitució de la Sra. Iolanda Latorre Roldan. 9. Decret de l’Alcaldia, de 8 de gener de 2015 (S1/D/2015 63), que designa la Ima. Sra. Janet Sanz Cid membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Urbanisme en substitució de la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera. 10. Decret de l’Alcaldia, de 8 de gener de 2015 (S1/D/2015 62), que designa el Sr. Roger Clot Duñach membre del Consell Rector de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida en substitució de la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera. 11. Decret de l’Alcaldia, de 8 de gener de 2015 (S1/D/2015 61), que designa la Ima. Sra. Janet Sanz Cid membre del Consell d’Administració del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona en substitució de la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera. 12. Decret de l’Alcaldia, de 12 de gener de 2015 (S1/D/2015 30), que renova com a Patró de la Fundació Privada Barcelona Graduate School of Economics l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata en representació de l’Ajuntament de Barcelona. 13. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2015, que nomena la Sra. Maria Arenilla i Picañol membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí en substitució de la Sra. Eva Sogas Bertran. 14. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2015, que designa el Sr. Joan Llort Corbella, gerent adjunt d’Urbanisme, vocal del Consell Assessor d’Art Públic en substitució del Sr. Albert Vilalta Cambra. 15. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2015, que designa el Sr. Alberto Piedrabuena Granés membre de la Comissió d’Ordenances Fiscals en substitució del Sr. Albert Vilalta Cambra. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1549 16. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2015 (S1/D/2015 117), que nomena la Sra. Meritxell Inaraja i Genís, com a membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de Barcelona. Acord de la Comissió de Govern de 21 de gener de 2015: 17.Resoldre l’al·legació interposada en el tràmit d’informació publica de l’Ordenació Singular de Terrasses de rambla de Catalunya en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l'informe de l‘Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, de 12 de gener de 2015, que consta en l'expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definitivament, a l'empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, l’Ordenació Singular de Terrasses de rambla de Catalunya, segons el text que consta com a annex al present informe proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de l’Ordenació Singular de Terrasses de rambla de Catalunya per a la seva eficàcia, en el Butlletí Oficial de la Província i en la pàgina web de l’Institut Municipal del Paisatge i la Qualitat de vida, en compliment l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar compte d’aquest acord al Consell Municipal. b) Mesures de govern c) Informes 1.1. Incidents carrer Sant Pere més baix. 4 de febrer de 2006. El Sr. Alcalde enceta aquest punt de l’ordre del dia referint-se als fets lamentables que van ocórrer la matinada del 4 de febrer del 2006, investigats i jutjats en el seu moment, que han tornat a ser posats damunt la taula arran de l’emissió del documental “Ciutat morta”. Precisa que el resultat del judici va ser la sentència de l’Audiència provincial de Barcelona, en data 15 de gener de 2008, que ha estat revisada i confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem, i que el TSJC n’avala la instrucció i les resolucions judicials. Manifesta que l’Ajuntament i el govern municipal han actuat en tot moment amb la màxima transparència, garantint l’accés a la informació que els ha estat requerida. Seguidament, expressa una vegada més el suport a l’agent de la Guàrdia Urbana, Juan José Salas Rodríguez, i a la seva família, que viuen moments difícils arran de les lesions gravíssimes que va patir l’agent el dia dels fets. Reconeix igualment la tasca que diàriament desenvolupa el cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Fa avinent que, com a ajuntament, mantenen la voluntat de garantir la màxima transparència com a principi bàsic de l’actuació municipal; així, declara que es comprometen, en primer lloc, a continuar col·laborant amb l’administració de justícia, tribunals i fiscalia a fi d’aclarir qualsevol aspecte de l’actuació municipal en aquest cas concret. Precisa que la primera actuació com a ajuntament va ser lliurar a la fiscalia una còpia del documental, i posar-se a disposició de qui pugui aportar cap nova prova que calgui investigar. En segon lloc, assenyala que estan fent una anàlisi interna dels fets esdevinguts, avaluant, des del respecte a la sentència judicial, el conjunt d’actuacions municipals arran d’aquells fets i d’altres circumstàncies relacionades. Afegeix que el resultat d’aquesta anàlisi i estudi intern serà de coneixement públic, i se’n donarà trasllat a totes les institucions que darrerament l’han requerit. En tercer lloc, afirma que adoptaran totes les mesures internes que les conclusions dels informes puguin aportar a fi de millorar els mecanismes d’eficàcia policial, com a garantia dels drets de la ciutadania i refermant el compromís de l’ajuntament de Barcelona de combatre qualsevol acció contrària als drets de les persones. 1550 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Tanmateix, remarca que “Ciutat morta” és un documental de part, explicat amb intencionalitat política, que narra uns fets que ja van ser investigats als jutjats. Insisteix, doncs, que si algú té proves noves les ha de portar a la fiscalia. Diu que com a ajuntament tampoc no poden acceptar la generalització d’un cas concret a fi de qüestionar la tasca de la Guàrdia Urbana, un cos policial al servei de les persones i que vetlla pel lliure exercici dels drets dels ciutadans. Posa en valor que diàriament desenvolupa, amb solvència professional, una important funció pública per garantir la convivència i la seguretat a la ciutat. Tanmateix, diu que això no treu que en algun cas es pugui produir una mala pràctica o algun delicte, casos que assegura que s’investiguen i es castiguen. El Sr. Colomé, en primer lloc, lamenta profundament en nom del seu Grup els drames i tragèdies personals que s’han derivat dels fets coneguts com a 4F. Vol deixar palès que els i les socialistes de Barcelona sempre han reivindicat la llibertat d’expressió, un dret que ha d’emparar qualsevol de les parts implicades a fi que la ciutadania tingui ple coneixement de les diferents versions dels fets. Destaca que els valors de la ciutat que defensen els socialistes són estar en contra de tota mena de violència i de defensa dels drets humans. Denuncia, però, que arran de l’emissió del documental plana una ombra de dubte sobre el cos de la Guàrdia Urbana, la justícia i aquest ajuntament. Manifesta que, des del primer dia, han defensat la màxima transparència a fi d’esvair qualsevol dubte, i considera injust per a la institució i el cos de la policia local que aquesta ombra de dubte s’escampi per l’actuació de determinades persones amb nom i cognom. Assenyala que aquest ajuntament té un plantilla de 12.500 persones, professionals amb una clara vocació de servei públic, entre les quals els membres de la Guàrdia Urbana, que mereixen el màxim respecte. Posa de manifest que els tribunals, que han escoltat totes les versions, s’han pronunciat de manera reiterada en un mateix sentit; i fa avinent que ahir mateix el TSJC va aprovar un acord per defensar tot el procés judicial d’aquest cas. Així, aquest tribunal considera que no és acceptable que es doni credibilitat a un document audiovisual, o a declaracions de persones interessades, sense que ni tan sols s’hagin examinat les resolucions judicials sorgides d’un procés que va complir amb totes les garanties exigibles. Reitera, en nom del seu Grup, la defensa de la llibertat d’expressió, però també el respecte a les institucions que són la base del sistema polític democràtic. El Sr. Fernández Díaz denuncia que arran de l’emissió del documental de part “Ciutat Morta” hi ha qui ha fet un judici paral·lel. Precisa que la revisió del cas, tal com pretenen alguns, requereix l’aportació d’elements inèdits i no valorats, sobrevinguts, per ser tinguts en compte pels tribunals. Seguidament, planteja diverses qüestions, entre les quals per quin motiu la cadena pública que ha emès “Ciutat Morta” ha esperat un any i mig d’ençà de la seva estrena; o per què des que van ocórrer els fets no s’han presentat nous escrits de denúncia. Dit això, fa avinent que el seu Grup es posiciona davant d’aquest cas en els termes següents: en primer lloc, expressa el ple suport a l’agent de la Guàrdia Urbana greument ferit i a la seva família, i novament el suport a tot el cos de la policia local de Barcelona. En segon lloc, recorda que els fets del 4F han estat jutjats i sentenciats per diverses instàncies judicials, i s’hi ha pronunciat també el Tribunal Constitucional i fins i tot el Tribunal europeu de Drets Humans. Afegeix a aquesta constatació algunes reflexions, com ara el fet que els autors del documental critiquen instruccions, jutges, cossos policials i sentències amb un criteri clarament parcial; és a dir, donen credibilitat a unes sentències, com la condemna dels agents de la Guàrdia Urbana per mala praxis, però a d’altres no. Reclama, per tant, que l’Ajuntament exigeixi plena col·laboració de la justícia i, atès que han aparegut persones que diuen saber qui és l’autor de l’agressió a l’agent de la guàrdia urbana, considera que la institució ha de requerir que parlin aquests testimonis, ja que afirma que tan indignant és un innocent a la presó com un culpable al carrer. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1551 Finalment, demana a l’Ajuntament que escrigui el relat municipal del que creu que va passar, i si es determina que s’han fet acusacions falses públicament contra l’Ajuntament o la Guàrdia Urbana, té l’obligació d’iniciar accions judicials. Addueix, a tall de conclusió, que a pocs mesos de les eleccions municipals el seu Grup hauria pogut fer un discurs políticament correcte, però no es vol estar de recordar que qui governava Catalunya i la ciutat el 2006 eren dos governs tripartits, però entén que no s’han d’obrir esquerdes institucionals arran d’aquells fets, sinó que cal tancar-les amb rigor i transparència i tenint present el principi que en un estat de dret les sentències s’han de complir. Posa en valor novament el paper de la guàrdia urbana, que necessita el ple suport d’aquest ajuntament atès que és la garant de la convivència i la pedra angular en la defensa de les llibertats i drets de la ciutadania, sense oblidar el seu paper primordial en la lluita contra la delinqüència. El Sr. Gomà expressa tres idees entorn del 4F en nom del seu Grup, reflexions que recullen el contingut de la Declaració aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, que valora com un àmbit d’acord que permet acarar perspectives diverses. Dit això, manifesta en primer lloc la solidaritat del Grup d’ICV-EUiA amb l’agent Juan José Salas, que d’ençà de l’agressió que va sofrir el 4 de febrer de 2006 pateix seqüeles molt greus, i que fa extensiva als seus familiars; igualment, expressa la mateixa solidaritat a la família i amistats de Patricia Heras. En segon lloc, assenyala que el cas del 4F no està tancat, per la qual cosa cal treballar activament i amb tots els instruments a l’abast per aconseguir, finalment, la seva reobertura judicial. Entenen que el documental “Ciutat Morta” obre la porta a considerar que no hi va haver una bona investigació, no prou curosa, també en allò relatiu a les denuncies per delicte de lesions que en aquell moment es van arxivar. Per tant, fa seva la crida a col·laborar en l’aportació de nova informació que pugui ajudar a la reobertura i l’aclariment del cas. Fa avinent que van expressar ple suport a l’acció municipal de posar a disposició de la fiscalia els nous elements de coneixement i lamenta tota decisió tendent a arxivar el cas, alhora que expressa el suport del seu Grup a recuperar vies encara existents i activables de revisió judicial. Finalment constata el ple acord a tirar endavant una investigació interna a fi de dirimir totes les responsabilitats que correspongui; una investigació que ha d’abastar, sense excepció, el conjunt de les actuacions municipals en aquest cas i d’altres relacionades. Declara que comparteixen plenament el malestar general per la concessió de les pensions vitalícies als dos agents de la Guàrdia Urbana processats i condemnats per tortures. Manifesta que els resultats han de ser plenament transparents, objecte de debat i de deliberació pública, i alhora han de refermar el compromís de l’Ajuntament per combatre qualsevol actuació contrària als drets humans. Conclou, doncs, que cal solidaritat, revisió judicial, investigació interna i drets humans com a valors irrenunciables d’enfortiment democràtic. El Sr. Portabella diu que el seu Grup no comparteix la crítica generalitzada a la Guàrdia Urbana, atès que desenvolupa una tasca difícil, generalment amb una solvència contrastada, que té com a finalitat garantir la convivència i la seguretat a la ciutat, així com els drets de les persones. Se suma a les manifestacions de suport i solidaritat envers totes les persones que han patit conseqüències greus arran dels fets del 4F, especialment a l’agent Juan José Salas i a la seva família. Considera que l’ajuntament de Barcelona ha de continuar implicant-se activament, aplicant tots els mecanismes que estiguin a la seva mà per garantir l’aclariment de qualsevol fet que hagi estat fortament qüestionat per la societat i, si cal, ha de promoure la revisió del cas amb la finalitat d’esvair tota ombra de dubte sobre el funcionament de la institució, així com aportar tot allò que es pugui considerar rellevant per aclarir els fets. Apunta, també, que una de les principals funcions de la Guàrdia Urbana és preservar els drets de les persones detingudes, i tota conducta policial que pugui 1552 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 vulnerar-los ha de ser sancionada i ha de comportar la separació del servei dels implicats. Entenen que aquesta actuació afavoreix la transparència, un valor que ajuda a comprendre millor la realitat i genera consens i es positiva en la percepció ciutadana dels cossos de seguretat. Per aquest motiu, creuen que cal emprendre totes les actuacions i mesures necessàries a fi d’eliminar dubtes en relació als fets del 4F. Insisteix en la necessitat d’aclarir si es van produir vulneracions dels drets fonamentals dels detinguts a les dependències policials, així com si les pensions per invalidesa a dos agents, inicialment vitalícies, es corresponen a dictàmens mèdics que reflecteixen fidelment la realitat. Consideren que fent-ho així s’enfortiria l’estat de dret, la confiança ciutadana amb les institucions i la cohesió social. 1.2. Barcelona 2015. Impuls a la recuperació econòmica i compromís amb el benestar de les persones. El Sr. Alcalde enceta la seva intervenció expressant que, com cada any, en el Plenari del gener es debat sobre l’estat de la ciutat, un dels canvis que es va comprometre a fer en assumir l’alcaldia. Manifesta que entén aquest debat com una manera d’ampliar la qualitat democràtica de l’Ajuntament, com una mesura de transparència del govern municipal, que està obligat a fer balanç i a donar explicacions sobre la situació actual i cap a on s’encamina Barcelona. Fa avinent als membres del Consistori que tenen a la seva disposició l’informe “Barcelona 2015. Impuls a la recuperació econòmica i compromís amb el benestar de les persones”, que fa un repàs de totes les àrees de gestió i dels principals indicadors de progrés de la ciutat. Precisa que l’informe tracta de tota la feina feta el darrer any, i esbossa les bases d’un projecte de transformació a mitjà i llarg termini, i aprofita per agrair la contribució de l’equip humà que ha fet possible la seva elaboració. Posa de manifest que avui dia Barcelona és una ciutat solvent i creïble, havent passat els anys més durs de la crisi; és una ciutat viva on cada dia s’esdevenen moltes coses en els àmbits culturals, del coneixement, de l’economia i del benestar. No obstant això, remarca que els toca de governar en una conjuntura de crisi molt complicada, que es va iniciar en el sector de la construcció i que es va estendre a l’àmbit econòmic, social, polític i institucional; en definitiva, també una crisi que ateny el model d’estat i europeu, en el marc d’un procés de transició nacional a Catalunya. Fa notar que els propers mesos i anys hauran de prendre decisions molt importants per al futur del país, i el govern de Barcelona que, com a capital de Catalunya, ha estat i estarà sempre al costat del govern de la Generalitat i del Parlament en el procés pel dret a decidir. Admet que la Generalitat passa per moments econòmics molt difícils, amb una situació d’endeutament insostenible, i un sistema de finançament resolt desastrosament. Malgrat la situació que ha descrit, i gràcies a la voluntat d’entesa, assenyala que estan tirant endavant projectes importants per a la ciutat, entre els quals cita el trasllat de les presons, l’ampliació de l’Hospital del Mar, la posada en marxa de noves escoles, centres d’assistència primària i residències. Apunta que la població de Barcelona s’ha estabilitzat en 1,6 milions de persones, però remarca que hi ha reptes demogràfics molt importants, fruit de l’èxit, com en el cas de la immigració –1,5 milions de persones nouvingudes a Catalunya els darrers 15 anys–, i l’augment de l’esperança de vida –80 anys els homes, 86 les dones–. Fa notar que, després d’una profunda crisi econòmica i social, la conjuntura ha tornat a registrar una evolució positiva al llarg de 2014; i han trencat a la baixa la barrera de les cent mil persones aturades, però creu que és evident que això no és suficient, i que de cap de les maneres es poden acontentar. Per aquest motiu, diu que la primera prioritat del govern ha de ser i és continuar creant ocupació. Tanmateix, constata que les rendes mitjanes són més pobres i s’incrementen les desigualtats a la ciutat; uns fets que han de comportar no només reflexió, sinó actuació; invertir recursos i aplicar més intensament les polítiques socials als barris on més calen. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1553 Es refereix també a què Barcelona fa dèficit zero i paga a trenta dies, té un nivell d’endeutament controlat, el 2014 el més baix d’ençà del 2008, i una capacitat d’inversió remarcable. Posa en valor l’existència d’un Pressupost aprovat per al 2015, gràcies a la col·laboració del Grup Socialista i d’UpB, de més dos mil cinc-cents milions d’euros, que inclou 263 milions d’euros per a atenció a les persones. Destaca també les importants inversions i obres dels darrers anys, i el fet que tancaran el mandat amb més de dos mil milions d’euros d’inversió per transformar la ciutat i garantir serveis de qualitat i que, alhora, contribueixen a la creació d’ocupació. Conclou, en definitiva, que estan creant el millor entorn perquè Barcelona sigui el motor de la recuperació econòmica del país. En l’àmbit de les apostes del govern municipal per generar activitat econòmica, reivindica les prioritats clares mantingudes al llarg del mandat, entre les quals la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, l’atenció a les persones, especialment a les més vulnerables, i fer que Barcelona funcioni amb serveis de qualitat. Subratlla que els nivells d’ocupació i d’activitat a Barcelona són superiors a la mitjana de Catalunya i d’Espanya; i que s’ha tornat a superar el milió d’afiliats a la Seguretat Social per primera vegada des del 2011; alhora que es registra un augment important de la contractació indefinida. Apunta que els serveis municipals d’ocupació atenen cada any entorn de vint-i- tres mil persones, més del 50% de les quals troben feina en sis mesos. Precisa que deu mil persones aturades van obtenir una feina arran de programes de capacitació professional i ocupació, i afegeix que estan impulsant programes adreçats als col·lectius més afectats per la crisi. Es refereix, també, a què el model de col·laboració publicoprivada amb Fira, Cambra de Comerç, Turisme o Barcelona Global genera noves oportunitats de futur, nous llocs de treball i millor projecció internacional. Destaca l’atracció a la ciutat de grans empreses multinacionals, i que es calcula que a l’àrea de Barcelona, en dos anys, s’han creat més de vint mil llocs de treball gràcies a la inversió estrangera directa. Posa en valor els actius de la ciutat per atreure inversions i generar nova ocupació, esmenta l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, posada en marxa durant aquest mandat, i destaca que s’han creat més de sis mil empreses noves el 2014. Fa referència seguidament als espais d’incubació Barcelona Activa, Almogàvers, Castelldefels, i d’acceleració d’empreses de tecnologia mòbil com Barcelona Growth Centre. Parla, doncs, d’una economia diversificada, amb sectors competitius en l’àmbit de la indústria, serveis, el comerç, el turisme, la logística i les noves tecnologies. En l’àmbit de les infraestructures destaca el fet que Barcelona esdevé una plataforma logística de primer nivell mundial, entre les quals es refereix a l’ampliació del Port, l’impuls dels accessos viaris i ferroviaris definitius i el fet que l’aeroport del Prat ha superat el de Barajas com a aeroport més rendible de l’estat; l’alta velocitat i la connexió amb França; l’aposta pel corredor mediterrani o l’àrea logística de la Zona Franca. Continua esmentant el paper de la Fira en l’atracció de congressos i esdeveniments empresarials de primer ordre; i Mercabarna com el principal clúster agroalimentari del sud d’Europa. Reconeix, tanmateix, que hi ha assumptes pendents, entre els quals la finalització de l’estació de La Sagrera i l’acabament de les obres de l’estació de Sants, ambdues, infraestructures de referència a Europa. Fa notar que totes les que ha esmentat són apostes de ciutat, però també metropolitanes, i remarca que la nova Àrea Metropolitana és la culminació d’un procés històric, i que durant el mandat ha consolidat una col·laboració molt positiva amb 36 alcaldes metropolitans. En aquest sentit, posa en valor que les àrees metropolitanes són el futur, tenint en compte la previsió que el 2050 el 75% de la població mundial viurà en grans ciutats i àrees metropolitanes. Així mateix, fa avinent la necessitat de continuar treballant per mantenir i incrementar el pols industrial de la ciutat, especialment en els sectors de l’automoció, el tèxtil; alhora que destaca que hi ha un seguit de serveis que van 1554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 prenent força dia a dia com els socials i sanitaris, fruit de l’empenta del tercer sector. En el terreny del comerç, posa en valor el model propi de la ciutat que s’ha de potenciar i protegir, especialment el comerç de barri estructurat en eixos comercials. Precisa que el sector del comerç dóna ocupació a més de cent quaranta mil persones, i genera un 15% dels llocs de treball. Per això, assenyala que actuen de comú acord amb el sector pel que fa a horaris i obertura en festiu. Afegeix que es continua treballant en la modernització dels mercats municipals; i destaca la inauguració aquest darrer any dels de Sants, Sant Martí i Guinardó, amb els quals s’arriba a la xifra de 24 mercats plenament reformats, incloent-hi els Encants. Entrant a parlar del turisme, el defineix com un sector econòmic molt dinàmic i destaca que ha aguantat bé els anys més durs de la crisi. En aquest àmbit, es refereix a l’impuls del nou pacte local per un turisme responsable en col·laboració amb els principals agents econòmics i socials. Entre les actuacions més remarcables, esmenta la regulació de pisos turístics, la regulació de l’estacionament dels autocars a les zones de Sagrada Família i Via Laietana, o la gestió de visitants al Park Güell. Malgrat això, reconeix que calen més actuacions, entre les quals continuar treballant en la desconcentració de l’afluència turística, o que els ingressos que genera aquesta activitat reverteixin més directament en el benestar de la ciutadania. Constata, també, que estan a favor de promoure els nous sectors estratègics de futur com la tecnologia mòbil, l’smart city, el vehicle elèctric, l’energia neta, la biomedicina, l’agroalimentació i la nàutica. En referència a això, destaca que Barcelona és la capital mundial del mòbil, la capital europea de la innovació, i està entre les primeres del món a incorporar els criteris de ciutat intel·ligent. Explica que aquest ajuntament també empra les noves tecnologies per garantir més transparència, fomentar la participació ciutadana i fer la vida més fàcil a les persones, com és voluntat del govern obert. I subratlla que, per primera vegada, s’ha aconseguit complir amb el cent per cent dels indicadors que marca Transparència Internacional, passant de la posició 34 a la primera. En el mateix terreny, es refereix a la posada en marxa de l’Smart City Campus en el recinte fabril de Ca l’Alier, amb les empreses Cisco i Schneider; i aprofita per expressar el convenciment que el futur de la ciutat està en les seves universitats, en el coneixement, la innovació i la recerca. Igualment, valora molt positivament l’establiment d’una col·laboració estreta amb els rectors de la universitats per potenciar la ciutat com a destí universitari. Parla també de la transformació de la zona del Fòrum en el nou campus tecnològic del Besòs, dedicat a l’energia, i afegeix que Barcelona és la primera ciutat del món a impulsar una xarxa pública d’ateneus de fabricació digital. En conseqüència, destaca que Barcelona es postula per liderar la nova revolució industrial i tecnològica del segle XXI, fent-ho des dels barris, com exemplifica el clúster nàutic ubicat a la Barceloneta; i mostra el ple convenciment que la reindustrialització i la innovació seran pilars essencials pel futur de molts barris de la ciutat. Tot seguit, es refereix a la que qualifica com la primera prioritat del govern municipal: l’atenció a les persones, especialment les més vulnerables, tal i com constata el fet que durant el mandat han incrementat d’un 43% el pressupost social de l’Ajuntament. Posa èmfasi en afirmar que el seu govern no ha fet cap retallada ni ajustament econòmic en polítiques socials. Altrament, assenyala que treballen intensament per combatre les desigualtats socials amb polítiques d’equitat i de justícia social; alhora que recorda que aquestes desigualtats van augmentar sobretot durant el període 2009-2011 com a resultat de la crisi econòmica. Assegura que, com a alcalde, està absolutament implicat en la lluita contra les desigualtats, valorades des d’una perspectiva àmplia per esbrinar el seu origen. En conseqüència, precisa que han ampliat l’oferta de serveis socials, s’han enfortit els serveis de teleassistència, d’atenció domiciliària, els ajuts alimentaris, contra la pobresa energètica, i per garantir la cobertura de necessitats bàsiques sense llistes NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1555 d’espera. Alhora que concreta que d’ençà del 2011 han quadruplicat l’import dels convenis amb entitats socials de la mà del tercer sector. Reconeix que el Districte de Nou Barris és un dels que pateix més la crisi econòmica i social, motiu pel qual hi destinen esforços suplementaris, que suposen el 20% del total dels ajuts econòmics a la ciutat, com també mesures per afavorir l’ocupació. Afegeix que han impulsat la promoció turística en aquest territori, així com de nous espais vinculats a les noves tecnologies, com és el cas de l’Ateneu de Fabricació, i també en equipaments com el centre cívic Zona Nord. Igualment, posa de manifest que promouen mesures d’innovació social per dignificar l’atenció als col·lectius més vulnerables, entre les quals esmenta la distribució de la targeta solidària d’aliments, el suport a les persones sense sostre o la intervenció en assentaments irregulars. Afegeix que també s’atenen les persones grans amb altres iniciatives socialment innovadores com els programes “Radars” i “Vincles”. Manifesta, doncs, la ferma convicció que Barcelona ha de ser una ciutat pionera en l’àmbit dels drets civils, la igualtat i la no-discriminació, la lluita contra l’explotació sexual i la violència de gènere. Es refereix a l’impuls de reordenació d’equipaments sanitaris a Ciutat Vella, la creació d’un espai de salut comunitària a la Guineueta i la instal·lació de desfibriladors en espais públics i privats de la ciutat. Situa com a prioritària l’actuació en prevenció i atenció als desnonaments de risc social, basada en el principi que cap família no pot perdre el seu habitatge, i si tanmateix això succeeix, garantir-li un sostre per allotjar-la de manera immediata. Continua explicant que s’han obert nous centres d’allotjament temporal i el nou CUESB amb un servei d’acollida i allotjament temporal, que defineix com un centre pioner que donarà servei a tota l’àrea metropolitana. No obstant això, posa en relleu que l’aposta principal, que ultrapassa el mandat, és l’ampliació del parc públic d’habitatges de lloguer assequible, impulsant-ne la construcció, la rehabilitació i la captació d’habitatges buits. Observa, però, que un parc de lloguer no es fa en dos dies, atès que vénen d’una època en què no s’havia fet res en polítiques d’habitatge públic de lloguer assequible, de manera que han hagut de reorientar el model, optimitzar els actius municipals i generar nous recursos per construir habitatge social. En aquesta línia, destaca el treball amb el tercer sector a fi d’aconseguir habitatges buits, rehabilitar-los i posar-los a lloguer social. Precisa que, en aquest sector, el Pla Empenta compta amb 28 solars disponibles per a la construcció d’habitatge protegit en àmbits com les casernes de Sant Andreu, la Colònia Castells, la Marina del Prat Vermell o Can Batlló. Afegeix que estan planificant accions en habitatge a mitjà i llarg termini, perquè ocupació i habitatge són els pilars bàsics del benestar de les persones. En l’àmbit de la seguretat, remarca que han fet baixar la policia al metro, amb la qual cosa s’ha aconseguit reduir el 30% de delictes. Apunta que segons el darrer rànquing publicat per The Economist, Barcelona se situa entre les quinze ciutats més segures del món, i com la tercera d’Europa. Es refereix a la creació de la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana, els grups de delinqüència urbana i el grup de platges, que ha significat un 10% de decrement dels delictes. I informa que obriran la nova comissaria de policia local a la Barceloneta, en coordinació amb Mossos d’Esquadra. Continua dient que s’han aprovat ordenances molt significatives per al bon funcionament de la ciutat, entre les quals la de vetlladors, la de tinença d’animals, i que està en marxa la redacció de l’ordenança de la bicicleta. Igualment, destaca que han impulsat plans de millora de la neteja, manteniment de paviments i il·luminació amb uns resultats que qualifica de molt positius. En el terreny del transport públic, recorda que van acordar la congelació de tarifes i rebaixar el preu de la T-10, alhora que es vol ampliar el nombre de beneficiaris de la T-Rosa, tot plegat gràcies a la col·laboració estreta del Grup Socialista. Posa en relleu que treballant conjuntament Generalitat i Àrea Metropolitana han acordat refinançar el deute del sistema de transport públic, alhora que demanen al 1556 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 govern de l’Estat que incrementi també les seves aportacions, i s’avingui a negociar un nou contracte programa. Prossegueix la seva intervenció referint-se a la tasca de consolidar la nova xarxa de bus, amb noves línies i incrementant la rapidesa dels trajectes i de les freqüències. Igualment, esmenta l’aposta important que es fa pel vehicle elèctric en les flotes de taxis i autobusos i el nou servei de Bicing elèctric. Afirma que estan construint la ciutat de les persones, amb més espai per als vianants, més còmoda i més ben connectada; amb senyalització de zones 30 i ampliació de la xarxa de carrils bici. Explicita que la ciutat mai no havia fet tantes obres, i malgrat les molèsties que puguin generar, cal posar en valor la transformació que experimentarà la ciutat pel que fa a la qualitat de l’espai públic és i serà espectacular. Cita com a referent paradigmàtic d’aquest àmbit la transformació de la plaça de les Glòries, però confirma que s’estan fent actuacions en tots els Districtes de la ciutat, i posa a tall d’exemple la plaça Eivissa a Horta, les Tres Xemeneies del Poble-sec, la Rambla del Poble Nou, el carrer de Sant Pere més Baix, les Cotxeres Borbó o la Casa de l’Aigua a Nou Barris. Afegeix a aquestes actuacions les obres en eixos emblemàtics com la Diagonal, el passeig de Gràcia i el de Sant Joan, Balmes, el Paral·lel, General Mitre i la cobertura de vies de Sants, i assegura que totes s’estan fent amb un alt grau de participació i implicació ciutadana. No obstant això, reconeix que resten pendents projectes importants, com la construcció de l’estació d’Alta Velocitat de La Sagrera; i precisa que el 2016 serà una realitat el metro a l’aeroport, i que han de garantir l’arribada de la L9 del metro a la Zona Franca i els barris de la Marina. I explica que aviat començarà la urbanització de la plaça Lesseps, i que ja s’ha iniciat la de Sanllehy, afectades ambdues per la construcció de la línia esmentada. Argumenta que una ciutat mai no s’acaba de fer, sinó que és el resultat de treballs constants d’urbanització i reforma, també a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, diu que cal treballar per integrar millor la ciutat a través de les Portes de Collserola, amb nous accessos a la carretera de les Aigües, i millorar la connexió entre barris com Vallbona i Torre Baró. És a dir, actuar per apropar la muntanya a la ciutat; connectar millor port i ciutat en l’entorn del Morrot i el passeig de la Zona Franca. En un altre ordre de coses, ratifica que Barcelona és una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar. En aquest àmbit, indica que aposten per una educació de qualitat, i promouen l’èxit escolar, havent assolit una taxa de graduats d’ESO del 89% . Manifesta la voluntat d’establir una educació inclusiva, i es refereix al gran èxit de la celebració del 13è Congrés de Ciutats Educadores que va versar sobre la inclusió social. Remarca que l’Ajuntament està construït les escoles Univers, Encants, Maquinista i Can Fabra, i ja està en funcionament l’escola Mediterrània; a tot plegat hi afegeix el projecte de construcció de l’Escola de Música Can Fargas (Horta-Guinardó) i, properament, l’Escola Massana. Reafirma que l’objectiu és que el 2016 ja s’hagin eliminat els mòduls prefabricats de les escoles d’educació infantil i primària de la ciutat, tingui qui en tingui la competència. Afegeix que també s’han fet millores de manteniment i millora en 121 centres educatius per valor de més de 36 milions d’euros. Explica que durant aquest mandat s’han obert 23 noves escoles bressol, i s’han creat un total de 3.000 noves places; mentre que enguany s’ampliarà la xarxa d’escoles bressol municipals amb quatre de noves (Univers, Guinardó, Germanetes i Escorial). Fa avinent que estan treballant per impulsar l’FP Dual, que incorpora pràctiques remunerades, i farà possible que 500 estudiants es formin i treballin amb beca en diferents serveis i dependències municipals. Entrant en l’àmbit de la cultura, confirma que continuaran promovent l’activitat cultural de la ciutat, en uns moments molt difícils per al sector. En aquest sentit, posa com a exemple la inauguració del el Museu de les Cultures del Món o el del Disseny-Hub; el Born-Centre Cultural, els recintes de l’Hospital de Sant Pau, el castell de Montjuïc, el Pla Barcino, la casa Muñoz Ramonet, el Canòdrom, dues NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1557 noves fàbriques de creació i les Cases de la Festa. Afegeix que també han millorat el model de gestió del Museu Picasso, i es continuen fent aportacions extraordinàries al MACBA, l’Auditori, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, la Fundació Tàpies, la Fundació Miró, el Palau de la Música i el Liceu. I que els propers anys, tenen la intenció de convertir Montjuïc en una muntanya d’esport i cultura, fent realitat el projecte Muntanya dels Museus. Igualment, constata la consolidació de Barcelona com a ciutat de grans festivals internacionals com el Sónar i el Primavera Sound. Comenta que durant quests anys han ampliat la xarxa de biblioteques (Clot- Josep Benet, Sant Gervasi-Joan Maragall), i que el 2015 finalitzaran les obres de la biblioteca de Montbau i la del parc Joan Miró. Igualment, han promogut la gestió cívica d’equipaments, la cessió de locals i la relació estable amb entitats que promouen el voluntariat i l’associacionisme, i destaca que Barcelona ha estat el 2014 la Capital Europea del Voluntariat. Subratlla que la ciutat s’ha projectant al món com una capital mundial de l’esport, amb grans esdeveniments internacionals i promovent l’esport per a tothom des de la base com a eina d’inclusió i cohesió social. Es refereix a Barcelona com la capital de Catalunya i de la catalanitat, però també la capital europea de la Mediterrània i una de les capitals econòmiques del sud d’Europa; una gran capital internacional cridada a tenir cada vegada més influència en el futur. Per això, corrobora que han enfortit la seva agenda internacional amb viatges i trobades del més alt nivell, així com ajuts de Cooperació al Desenvolupament. Conclou, per tant, que l’informe que els acaba de presentar posa de manifest la fortalesa, la solvència i la credibilitat de la ciutat, que en uns anys molt difícils ha estat capaç de reinventar-se i dibuixar un nou projecte de futur sense oblidar tot el que ja estava fet. Afirma que fóra ridícul negar que ja s’havia fet molt a la ciutat, i que van assumir el llegat de continuar-la transformant, amb nous plantejaments i nous reptes. Contextualitza la situació, que qualifica de complexa, amb la revolució de les noves tecnologies; i assegura que és conscient que la ciutat, a banda d’un gran èxit, té ciutadans que pateixen molt i la seva obligació és esmerçar tots els esforços al seu abast perquè la ciutat esdevingui, sobretot, una ciutat de benestar. En definitiva, una ciutat on la gent hi vulgui viure i treballar per la seva qualitat humana i de convivència. El Sr. Colomé addueix, en començar la seva intervenció, que la sessió plenària d’avui hauria de suscitar expectació i interès, ja que és una de les poques ocasions en què l’Alcalde pren la paraula per balanç de l’actuació del seu govern; una ocasió per posar a debat amb els grups municipals les accions, les prioritats i les realitats de la ciutat, i també els reptes i els problemes. Destaca, doncs, que es tracta d’una oportunitat per parlar d’allò que preocupa la ciutadania, i d’allò que el seu ajuntament fa i pot fer per les persones. Altrament, però, considera que el discurs de l’Alcalde no ha estat a l’alçada d’aquestes expectatives i, novament, han pogut escoltar una “llista de la compra”, però continuen sense conèixer el model ni el relat de ciutat de l’Alcalde. Afegeix que el document de 119 pàgines que els han fet a mans tampoc no respon a l’interès que hauria de suscitar; es tracta, a parer seu, d’un informe pla i sense ànima, i que encara no saben si respon a una valoració de l’estat de la ciutat, propostes de futur o de balanç del mandat. Diu que confia que no sigui aquesta darrera suposició perquè la valoració que en poden fer és més decebedora encara. Qualifica l’informe d’avorrit, poc exhaustiu i incomplet. Observa que el seu títol “Impuls a la recuperació econòmica i compromís amb el benestar de les persones” no és el pas el més encertat, i opina que hauria estat més adequat titular-lo “Inici d’una recuperació econòmica amb increment de la desigualtat.” Justifica aquesta observació perquè la ciutat, que sempre havia aprofitat els moments de creixement per generar igualtat d’oportunitats, per primera vegada creix mentre s’hi incrementen les diferències de rendes, augmenten les persones que pateixen necessitats, i hi ha més desequilibri territorial. Insisteix que, per primera vegada, durant el mandat la ciutat no ha sabut, o no ha volgut, posar el creixement al servei de la cohesió i de la igualtat, fet que ha agreujat la desigualtat entre les persones i els territoris. Considera que la situació 1558 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 respon a què el govern de la ciutat, amb el suport del Grup del PP, ha fet política neoliberal en moltes ocasions. Remarca que en comptes de generar igualtat i oportunitats, el govern ha actuat a favor d’uns quants només; i, de fet, fa notar que en l’informe es constata que la renda familiar disponible per càpita a Barcelona s’ha reduït per la gran destrucció d’ocupació, la devaluació salarial i l’augment de la pressió fiscal. Posa de manifest que a l’Alcalde li agrada definir-se com a socialdemòcrata, però entén que les dades de l’informe demostren tot el contrari, i constaten que és un alcalde neoliberal, que aplica polítiques neoliberals especialment destinades a les persones amb més recursos de la ciutat. Argumenta aquesta afirmació parlant, en primer lloc, d’ocupació, un àmbit en què l’Alcalde ha fet bandera del decrement de la taxa d’atur a la ciutat. En aquest sentit, destaca que el seu Grup ha fet propostes concretes per reduir la xifra de persones aturades, entre les quals les que han introduït en el Pressupost de 2015. Puntualitza que la xifra de persones a l’atur ha assolit el mateix nivell que el 2011, 16,5%; i recorda que l’Alcalde va qualificar el percentatge d’inacceptable en aquell moment i des de l’oposició estant. En conseqüència, entén que s’imposa preguntar-li quina ha estat la seva percepció durant els tres anys del mandat en què l’atur ha superat amb escreix aquest percentatge, i quines han estat les mesures actives promogudes per l’Ajuntament. Concreta, igualment, que el percentatge de persones a l’atur de llarga durada entre 2011 i 2014 s’ha incrementat d’un 24%; i que l’atur juvenil ha passat del 31% el 2011 al 43,6% el 2014. Afegeix que a aquests percentatges s’hi suma el fet que l’ocupació és més precària, amb sous més baixos i de menys qualitat; i que entre 2013 i 2014 van desaparèixer a la ciutat més de quatre mil tres-centes empreses. En conseqüència, es pregunta com pot ser que, teòricament recuperat el nivell d’atur del 2011, les diferències socials i territorials siguin ara més importants; o que les desigualtats socials hagin situat 297.200 persones per sota del llindar de la pobresa. Qüestiona, igualment, els motius pels quals la diferència entre el barri amb major renda disponible i el de menor s’hagi incrementat d’un 10% entre 2011 i 2014; i que la renda familiar en 52 dels 73 barris de la ciutat estigui per sota de la mitjana de la ciutat. En aquest sentit, posa en relleu que en l’informe s’afirma que s’ha incrementat la polarització en augmentar el nombre de residents situats en els dos extrems de nivell de renda. Considera, doncs, que l’Ajuntament és responsable de no utilitzar el creixement per lluitar contra les desigualtats, i de no ser capaç de modificar el sistemes d’actuació d’acord amb els noves necessitats sorgides a la ciutat. Continua dient que durant la primera etapa del present mandat es van negar les polítiques d’ocupació activa, que van ser reduïdes a la mínima expressió, amb una inversió de 10,4 milions el 2013 enfront dels 29,8 del 2011; així, el 2014, arran de la insistència i les propostes del seu Grup, el govern ha volgut esmenar la situació. Afegeix que a l’informe s’hi diu que els serveis municipals d’orientació i cerca d’ocupació obtenen una taxa d’inserció laboral el 2014 del 50%, i fa notar que és el mateix nivell que sempre han assolit, per la qual cosa es pregunta per què les van aturar. Critica les polítiques del govern per generar igualtat, innovació i inversió de futur; per generar equilibri territorial i creixement productiu, atès que quan la ciutat més ho necessitava el govern s’ha negat a posar els recursos de la ciutat al servei de les persones. Puntualitza que el govern municipal ha fet de les finances una finalitat per ella mateixa i no pas una eina; ha deixat d’invertir 400 milions d’euros durant el mandat que, altrament, es podrien haver destinat a la ciutadania. Constata, doncs, que en matèria de finances l’Alcalde ha estat neoliberal, i novament ha fet més de Merkel que no pas d’Obama. Assenyala que l’informe fa una descripció gens exhaustiva de la realitat, i confegeix les xifres a conveniència i, alhora, obviant assumptes que generen debat a la ciutat. Concreta que en l’informe s’emfasitza allò que s’ha finançat amb NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1559 l’impost turístic, quan el cert és que no han destinat ni un sol euro per compensar els barris més afectats per l’afluència massiva de turisme; tampoc no explica per què CiU va votar en el Parlament en contra de la decisió presa pel Plenari del Consell Municipal d’obtenir el cent per cent de la taxa turística. Afegeix que es vanten en l’informe de la mesura de govern sobre els habitatges d’ús turístic, però recorda que encara està vigent la suspensió de llicències i no hi ha cap pla aprovat al respecte. Igualment, esmenta la mesura de govern sobre comerços emblemàtics, que no és altra cosa que paper mullat atès que tampoc no s’ha aprovat cap pla. Prossegueix dient que l’informe no esmenta l’error del calendari 2014 d’obertura de comerços en festiu, i que va impedir que durant la campanya de Nadal poguessin obrir. Posa en relleu que tampoc no es fa una anàlisi exhaustiva de la percepció crítica del turisme a la ciutat, que mai un nombre tan elevat de ciutadans, un 23%, havia considerat com una activitat problemàtica. Igualment, assenyala que tampoc apareix cap referència a la renúncia a una mobilitat sostenible, i aprofita per recriminar al govern l’actuació urbanística a la Diagonal, que no respon a les necessitats ciutadanes sinó als interessos d’un lobby. En aquest mateix àmbit, fa notar a l’Alcalde que ha perdut una gran oportunitat en no apostar pel tramvia, que incideix en benefici de la mobilitat a la ciutat i en la qualitat de l’aire. Pel que fa a la privatització dels 26 aparcaments més rendibles de la ciutat, observa que en l’informe no es fa cap esment a la pèrdua que això ha significat per a la ciutadania. Entrant en les polítiques d’habitatge, indica que la prioritat del govern és que cap família perdi el seu habitatge, que rebat posant de manifest que del 2010 al 2013 els ajuts al lloguer van disminuir d’un 53%; i posa en valor que del 2008 al 2011 es van construir prop de quatre mil habitatges públics, mentre que en el mandat actual se n’han construït menys de mil. Recorda que fa menys de dos anys que el govern va pactar amb el Grup del PP la redacció d’un nou Pla d’Habitatge 2014-2020, que hores d’ara encara no han presentat. Es refereix a la posada en marxa del pla per mobilitzar habitatges buits, però remarca que han trigat més d’un any a fer-ho, a la qual cosa s’hi suma que a dia d’avui encara no s’ha tramitat cap expedient sancionador a les entitats financeres propietàries d’habitatges desocupats. Afegeix que el govern diu que la rehabilitació és un aspecte clau, i fa notar que, paradoxalment, els ajuts a aquest efecte durant el mandat s’han reduït d’un 70%. Continua rebatent afirmacions en la mateixa línia, com ara l’anunci d’una nova convocatòria per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació als barris de Canyelles i sud-oest del Besòs, una zona on pràcticament no s’ha fet cap actuació en habitatges amb patologies estructurals en els darrers tres anys. Finalment, es refereix a l’atenció social. Diu que en moltes ocasions el seu Grup ha posat de manifest que l’increment del pressupost de les partides d’atenció social que s’està fent any rere any serveix de ben poc per donar resposta a les necessitats de les persones, que s’han agreujat arran de la retallada de prestacions per part d’altres administracions. Reconeix l’esforç econòmic d’aquest ajuntament que, a diferència d’altres administracions, està en disposició de fer-lo perquè es l’actual govern es va trobar una administració sanejada i solvent. Observa que el govern se sent orgullós de poder dir que les partides en aquest àmbit estan obertes, i que ningú que ho sol·liciti es quedarà sense atenció. Entén, però, que es tracta només d’una declaració d’intencions, atès que l’abast veritable de problema queda reflectit en les dades reals. Així, concreta que la prestació de la Pirmi es redueix d’un 33%, mentre que al llarg del mandat s’incrementa d’un 15% el nombre de persones ateses pels serveis socials. De la mateixa manera, constata que s’han incrementat les places de menjadors socials, de 1.032 a 1.541; el nombre d’infants atesos als centres de serveis socials ha augmentat considerablement, així com el nombre d’infants en situació d’alt risc, que s’ha incrementat d’un 15% entre el 2010 i el 2013. 1560 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Atesa la situació, ratifica el que seu Grup ja ha expressat en múltiples ocasions: que l’abast de la crisi fa necessari canviar els criteris pels quals s’atorguen els ajuts, que cal apujar el llindar del barem. Altrament, alerta que mantenir-se en uns criteris que es van elaborar abans de la crisi comporta que s’hagin d’emprar els recursos per la via d’urgència. Insisteix que aquesta realitat ha de fer plantejar un canvi de model per atendre l’increment de necessitats socials sorgides a la ciutat. En aquest context, posa de manifest que l’esperança de vida a Barcelona, que continua sent de les més elevades d’Europa, el darrer any ha disminuït. Conclou, doncs, que l’informe que ha presentat l’Alcalde és poc exhaustiu i, alhora, incomplet, que no parla de tot allò inclòs en el PAM i que el govern no ha executat; no s’hi esmenten compromisos, com el Pla d’ensenyaments artístics o el Pla Besòs; o en matèria de seguretat no explica el motiu per què no han estat capaços de refer el conveni amb el Departament d’Interior a fi d’actualitzar les competències de la Guàrdia Urbana a fi que pugui exercir com a policia judicial. Afegeix que els barris només surten com a mera estadística en l’informe, i no es parla gairebé de les actuacions al territori; pel que fa a les escoles bressol, només s’apunta que se’n faran quatre de noves –i fa notar que si haguessin actualitzat l’informe, haurien d’haver esmenat el nombre, atès que gràcies al seu Grup se’n faran vuit–. Continua dient que a l’informe tampoc no es parla del Pacte cultural, perquè el govern no hi creu, malgrat que s’hi admet que les dades de consum cultural continuen per sota de les d’anys anteriors. Acaba la seva intervenció, dient que considera inexplicable que, després de dos anys de funcionament d’una comissió d’estudi del deute de la Generalitat amb l’Ajuntament, no se’n faci el més mínim esment en l’informe. El Sr. Fernández Díaz, que fa tota la seva primera intervenció en castellà, observa que l’informe que avui ha presentat el Sr. Alcalde és la segona part de la intervenció que va començar, a la manera d’epitafi municipal, al Col·legi de Periodistes fa uns dies. Addueix que el fil conductor del l’informe és la inèrcia en gran part de les actuacions, que provenen de propostes i projectes iniciats per l’anterior govern municipal. I destaca, alhora, el to d’autocomplaença de la intervenció, d’aquell qui es creu la seva pròpia publicitat institucional –aprofita per recordar que aquest concepte s’ha incrementat fins a un 30% durant el mandat–; i afegeix que la intervenció palesa, també, la manca d’empenta i d’iniciativa del govern municipal per tirar endavant nous projectes de futur; alhora que en l’informe també es trasllueix la renúncia de defensar els interessos de la ciutat davant de la Generalitat. Continua dient que l’informe és més un balanç que no pas una radiografia de l’estat de la ciutat, i confirma que el canvi que l’Alcalde va prometre fa quatre anys als barcelonins s’ha revelat com una continuïtat esbalaïdora amb les polítiques dels governs tripartits precedents. En aquest sentit, subratlla l’acord que fa unes setmanes va assolir el govern amb el Grup del PSC per a l’aprovació del Pressupost 2015, i que va valorar com una suma, en realitat tenia efecte de sostracció, atès que resten actuacions i recursos públics a la ciutat; resta en inversions, que signifiquen un 14% menys de recursos per a seguretat, 6% menys en Hàbitat Urbà, o un 8% de decrement en serveis fonamentals per a l’atenció a les persones, com ara els 12 milions d’euros menys per al servei d’atenció domiciliària. Admet que durant el mandat s’han destinat més recursos que mai a polítiques socials, però recorda que ha estat a iniciativa de les propostes formulades pel seu Grup per reforçar l’atenció a les persones. Igualment, reconeix que el darrer exercici s’han recuperat les polítiques d’ocupació, i que l’atur s’ha reduït a la ciutat, en només un any, d’un 8%. No obstant això, són conscients que per molt que disminueixi mai no serà prou, tot i que apunta que van pel bon camí, a la qual cosa destaca que hi han contribuït decisivament les mesures que ha promogut el govern d’Espanya. Continua dient que la continuïtat d’aquest mandat respecte als anteriors també es posa de manifest en el model de fiscalitat, i fa notar que el govern actual només ha estat capaç d’aprovar unes ordenances fiscals els darrers quatre exercicis, per la qual cosa no ha pogut revertir el model que els va deixar el tripartit amb NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1561 impostos de màxims, i alguns serveis essencials sota mínims. Remarca que la pressió fiscal s’ha incrementat d’un 14%, i els augments d’impostos sensibles com l’IBI, que ha significat un increment en la recaptació de fins a un 7%. Afegeix als exemples de continuïtat amb anteriors governs, el manteniment d’uns percentatges inadmissibles per elevats d’adjudicacions públiques sense concurs; les exposicions grandiloqüents; l’Àrea Metropolitana, on CiU governa juntament amb ERC, ICV-EUiA i el PSC, constituint un quadripartit que només ha representat increments abusius del rebut de l’aigua –34% d’ençà de 2011–, o augments desproporcionats en els títols de transport públic, malgrat la minsa reducció de 35 cèntims en el preu de la T-10 que, d’altra banda, va patir augments els darrers anys fins a 1,7 euros. Recrimina al govern el manteniment de polítiques dels tripartits en qüestions tan essencials com la com la convivència i el civisme, i remarca que el 90% de les sancions imposades per no respectar-les continuen sense cobrar-se. Fa notar que l’actual govern no ha estat capaç de rectificar actuacions equivocades, i s’ha limitat, per exemple, a acabar obres iniciades que són un malbaratament al seu parer, i a prioritats equivocades que il·lustra amb els tres exemples que considera més flagrants: el Museu del Disseny-Hub, el Born i Els Encants. Puntualitza que només aquests tres casos han suposat una inversió de 233 milions d’euros, xifra que contraposa al pressupost per a l’exercici 2015, en què s’han reduït substancialment les inversions en els dos Districtes amb més nivell d’atur i menor de renda –Nou Barris i Sant Andreu–. Prossegueix la seva intervenció recriminant a l’Alcalde el suport als grans esdeveniments esportius en detriment de l’esport de base, imprescindible als barris, i ho exemplifica amb el poliesportiu del carrer de l’Energia a la Zona Franca que, malgrat disposar d’una partida pressupostària, encara és una assignatura pendent. Seguidament, tracta l’assumpte de la reforma de l’administració, de la qual el Sr. Trias feia cavall de batalla des de l’oposició estant, però que no ha estat capaç de materialitzar durant el que porta de mandat. Posa de manifest, per tant, que es mantenen més de cinc-centes normes municipals que regulen l’activitat pública; un nombre d’òrgans de participació desproporcionat; la presència municipal en vuitanta organismes, empreses i consorcis. Afegeix que la continuïtat també es reflecteix en les polítiques educatives, i només cal comprovar que encara es mantenen barracons que el govern s’havia compromès a suprimir; i remarca que continua havent-hi una demanda no atesa de places d’escola bressol de més del 40%. Es refereix en els mateixos termes a la política d’habitatge, àmbit en què la demanda tampoc no és atesa. En aquest sentit, recorda que el govern es va comprometre, a instàncies del seu Grup, a aprovar un Pla d’Habitatge, però que no ha estat capaç de presentar durant el mandat, entre altres motius perquè, com anteriors governs, ha estat més pendent de la publicitat que no pas de materialitzar un parc d’habitatge social, especialment de lloguer. Recrimina al govern i a la resta de grups de l’oposició que s’hagin dedicat a declarar a tort i a dret que s’havia de sancionar les entitats bancàries per tinença de pisos buits i, altrament, no hagi fet res per disposar dels pisos públics buits que hi ha a Barcelona, més de quatre-cents, de titularitat de la Generalitat, del Consell Comarcal i l’Ajuntament, una actitud que qualifica de malbaratament de recursos públics. Apunta que durant el mandat anterior es va produir més d’un 60% de renúncies i desistiments a pisos públics adjudicats en no poder assumir els condicions d’accés. Així mateix, posa en relleu que en l’informe han detectat omissions, més aviat amnèsies, atès que en cap moment s’esmenta Can Vies. Per tant, pregunta a l’Alcalde si no li importa el paper vergonyós que ha tingut aquest ajuntament en cedir al xantatge dels violents i els radicals, en un clar greuge comparatiu als barcelonins que no empren aquests recursos per reivindicar i resoldre els conflictes que puguin tenir amb l’Ajuntament. Recrimina a l’Alcalde que renunciés a exercir l’autoritat democràtica i cedís com ho va fer a Can Vies. 1562 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Quant a l’afirmació que aquest ajuntament ostenta el primer lloc en el rànquing de transparència, manifesta que hauria volgut que el 2014 hagués estat més contundent en denunciar i reaccionar les irregularitats que la Sindicatura de Comptes va posar en evidència, arran de les denuncies del seu Grup, pel que fa als comptes del Fòrum, eternament pendents de revisar, i que suposen 215 milions d’euros. I afegeix que l’Alcalde tampoc no ha dit dels comptes de la regata Barcelona World Race. Es refereix seguidament a les actuacions de reforma a Glòries i a la Diagonal, desbloquejades per la iniciativa del seu Grup; i també fa notar que en l’informe es parla de projectes que, tot i tenir partida pressupostària assignada, encara no s’han iniciat, com és el cas de la reforma de l’eix de Pere IV, Marina, la Verneda Industrial, o l’ajornament de la reforma del Clínic. Quant a la defensa del comerç de proximitat, observa que l’Alcalde ha posat l’accent en determinades qüestions, però ha evitat referir-se a què l’ampliació de la gran superfície comercial a Glòries es va aprovar per silenci administratiu, sense pronunciament del Plenari. Finalment, considera que s’evidencia la renuncia de l’Alcalde a defensar els interessos de Barcelona davant del govern de la Generalitat, actuant més com un delegat territorial que no pas com a alcalde de Barcelona. I li recrimina la manca de reacció perquè Barcelona hagi d’aportar recursos en ocupació, escoles o sanitat que pertoquen a la Generalitat. Afegeix en aquest sentit que els pressupostos de la Generalitat per al 2015 únicament contemplen un 14% de les inversions a Barcelona, mentre que el PIB de la ciutat representa el 30% del de Catalunya. També lamenta la renúncia a parlar del finançament de la Generalitat, que representa només l’1% dels ingressos públics de la ciutat; altrament, mentre l’Alcalde refusa a defensar un finançament millor per a Barcelona, fa pocs dies va signar l’Agència Tributària pròpia amb el president de la Generalitat en favor de la independència de Catalunya, malgrat que no gosa reclamar-li els més de tres- cents milions d’euros de deute. Conclou, doncs, que durant el 2014 l’Alcalde no ha estat pendent de les prioritats i les necessitats de la ciutat, sinó que s’ha dedicat a posar èmfasi en què Barcelona esdevingui capital d’estat. I, per tant, l’acusa d’haver decebut la ciutadania a la qual va prometre un canvi radical respecte a l’actuació dels governs tripartits anteriors. El Sr. Gomà comença la seva intervenció remarcant que el 2015 s’enceta amb una ciutat travessada per desigualtats inèdites; on els rendiments privats de la marca s’imposen a la difícil quotidianitat dels barris. Constata que la ciutadania continua assenyalant l’atur i les dificultats econòmiques com les seves preocupacions centrals, molt per sobre de qualssevol altres. Mentrestant, el govern municipal respon amb un pressupost que concentra inversions en les zones benestants, iots al port i hotels de luxe a la Diagonal, posant de manifest una distància abismal entre les prioritats del govern municipal i els problemes que afecten les persones. Adverteix que el somni social de Barcelona només és possible sense cap més desnonament, amb treball digne i aire net; i manifesta que aquest somni no passa pel passeig de Gràcia, sinó que està en joc als barris vulnerables. Convida a no encobrir l’austeritat injusta que ha generat el patiment de molts, i a debatre sobre les polítiques que posen el benestar i el dret a la ciutat com a motors de superació de la crisi. Es mostra convençut que això és possible a Barcelona tenint en compte el seu gran potencial de creativitat i de compromís, de prosperitat per a tothom i, sobretot, moltes ganes d’un canvi que la retorni a mans dels seus veïns i veïnes. Entrant a valorar el contingut de l’informe, opina que la primera part referida a l’estat de la ciutat és superficial i esbiaixada, sense un fil conductor que li confereixi coherència, i no va més enllà de la simple acumulació de dades i xifres. Fa notar que l’informe s’inicia amb l’afirmació, autocomplaent i errònia, que els problemes econòmics han retrocedit en la llista de preocupacions de la ciutadania, sense tenir en compte que entre juny i desembre de 2014 han avançat més cinc punts en el Baròmetre semestral de Barcelona. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1563 Igualment, fa palesa la discrepància amb què l’atur se situï a l’última part de les dades econòmiques de l’informe, i que tampoc no s’hi faci ni una sola referència a la distribució desigual entre col·lectius i barris. Quant als indicadors de cohesió, assenyala que tenen molt poc a veure amb la realitat; així, en l’informe s’afirma que la distribució de renda per Districtes s’ha mantingut estable el 2013, quan en funció de les dades es constata que, novament, Nou Barris torna a caure un punt, mentre que Sarrià i Les Corts en guanyen deu. Pregunta, doncs, per quin motiu no mostren el mapa de la desigualtat creixent per barris. Avisa que no poden amagar aquesta realitat perquè existeix, com tampoc poden presentar cap política per combatre-la perquè són inexistents. En l’àmbit de l’habitatge comenta que en l’informe no es fa cap referència a la realitat dels desnonaments, i recorda que fa només dos mesos que van celebrar un Plenari extraordinari en què es va posar de manifest el drama humà de dos i tres desnonaments diaris de llars vulnerables a la ciutat; igualment, es refereix a què en la darrera sessió plenària van forçar a la revisió del reglament excloent d’accés a habitatges d’emergència. Considera, doncs, que això evidencia clarament que posar fi als desnonaments no forma part del somni social del govern. Continuant amb el llistat de mancances en l’informe, esmenta que no s’hi fa cap referència a l’escola pública. En aquest sentit, assenyala que els indicadors d’educació, un element clau, constaten que al llarg del mandat ha augmentat de 3.000 el nombre d’alumnes, però entén que aquest indicador emmascara la realitat que hi ha gairebé sis-cents mestres menys; és a dir, per cada cinc alumnes nous es retalla un docent, amb el resultat consegüent de massificació d’una tercera part de les aules. I denuncia que a aquesta situació s’hi suma el fet que no s’ha obert cap escola bressol nova els tres darrers cursos, cosa que ha comportat que més cinc mil famílies es quedessin sense plaça. Apunta que en l’informe es posa un èmfasi especial en les TIC a tots els àmbits ciutadans, i de la gran oportunitat que el sector Mobile representa per a Barcelona; altrament, no s’hi fa cap referència a la realitat de la fractura digital. Pel que fa a la mobilitat, posa de manifest que del 2012 al 2014 s’ha produït un increment inèdit en els preus del transport públic, i el resultat ha estat una disminució històrica del nombre de desplaçaments, barreres socials d’accés i afebliment global del sistema. Posa en relleu que l’informe acaba parlant dels recursos de l’Ajuntament, que valora com a colofó de tot un seguit de despropòsits, entre els quals té un lloc rellevant el superàvit de 220 milions d’euros acumulat en tres exercicis; un estalvi corrent deu punts per sobre del que és raonable i, altrament, cap política anticíclica de deute. Diu que, en definitiva, això reflecteix que els interessos dels bancs estan per sobre de les necessitats de les persones. Remarca que avui dia Barcelona presenta una realitat social que requereix una lectura radicalment diferent, que il·lustra amb el lema dels veïns i veïnes de Nou Barris “No és pobresa, és injustícia”. Així, posa de manifest que en el conjunt de la ciutat les desigualtats, l’atur i la pobresa conformen les tres expressions més nítides de la injustícia. Destaca que en només cinc anys la desigualtat entre el 10% de població més rica i la més pobre s’ha incrementat d’un 40%; barris com La Verneda, Vallbona o el Carmel perden entre 14 i 20 punts de renda, mentre que els cinc barris més rics de la ciutat en guanyen 17; i el diferencial d’esperança de vida es dispara per sobre dels set anys. Prossegueix dient que l’atur s’ha cronificat en les cent mil persones, repartit desigualment pel territori, tal com demostra que la taxa d’atur a Nou Barris, la franja del Besòs i La Marina multiplica per quatre la de Sarrià, Sant Gervasi i l’Eixample; alhora que també es palesa desigualtat entre col·lectius, l’increment de l’atur de llarga durada i la caiguda de la cobertura social per atur; juntament amb un atur juvenil estancant per sobre del 40%, i uns salaris sota el llindar de la pobresa. Manifesta que la pobresa a la ciutat té moltes facetes, i allò que es va iniciar amb retallades socials aprovades per CiU al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats ha acabat en veritables agressions a la dignitat de les persones; en aquest àmbit destaca els desnonaments de famílies vulnerables; el fet que un de 1564 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 cada quatre infants estigui en situació de pobresa; que s’hagi denegat la renda mínima d’inserció a cinc mil famílies; que dues de cada tres dones grans cobrin pensions per sota dels sis-cents euros mensuals; o que vuitanta mil llars estiguin en situació de pobresa energètica. Fa notar que les retallades educatives lineals tenen uns impactes molt desiguals; així doncs, l’accés a una plaça d’escola bressol pública multiplica per sis la possibilitat futura de fer batxillerat d’un infant del Bon Pastor. Altrament, fa notar que l’ampliació de les àrees educatives de proximitat, el nou barem d’accés que discrimina la població nouvinguda, així com el blindatge dels concerts amb les escoles d’elit incentiven les escoles-refugi segregades. Constata que el dilema que avui afronta Barcelona és haver esdevingut una ciutat fracturada; no obstant això, fa notar que les paraules de l’Alcalde s’emmarquen en la retòrica del benestar i l’ocupació, però en realitat parla de negoci i de beneficis privats. Critica que entre el seu discurs i les seves pràctiques hi ha tot un món; i entre la fredor de les xifres i la realitat dels barris hi ha un abisme. Subratlla que a Barcelona hi ha molta gent que viu la realitat amb malestar i amb consciència d’injustícia, cosa que porta a la mobilització per frenar, per exemple, l’increment abusiu del transport, aturar els desnonaments, per defensar l’escola pública i per oposar-se a un turisme sense límits. Tanmateix, enfront d’aquesta realitat, el govern de la ciutat es mostra insensible, desconnectat de les causes de la ciutadania mobilitzada i de les persones que les viuen en silenci. Recorda que al llarg de 2014 el seu Grup ha qüestionat moltes de les polítiques i de les formes del govern, amb el convenciment que alteren la trajectòria de ciutat de barris dignes, de complicitats veïnals i d’oportunitats vitals per a tothom; i sobretot, perquè creuen que amplien les fractures, posen Barcelona en venda i no lluiten per una sortida de la crisi amb ocupació digna. Explica que per aquest motiu han denunciat la retallada substancial en la xarxa d’equipaments socials i educatius de proximitat, i compara les 32 escoles bressol i 17 centres nous de serveis socials que es van posar en marxa entre 2008 i 2011, i les 3 escoles bressol noves i un sol centre de serveis socials que s’han iniciat, però no acabat, entre 2012 i 2014. Precisa que en el darrer pressupost tota la inversió en equipaments de proximitat representa poc més d’una cinquena part dels 139 milions d’euros que, altrament, es destinen a espai viari, una opció que qualifica d’especialment injusta en temps de desigualtats creixents. Reitera la denúncia a la frenada de la Llei de barris i dels projectes de millora urbana, tal com demostra que, segons dades del mateix govern, Nou Barris hagi ocupat el cinquè lloc en ordre d’inversions durant el mandat. Igualment, fa notar que el 2015 el pressupost preveu invertir 16 milions d’euros a la part alta de la Diagonal, Balmes, Mitre o la Via Augusta, mentre que només 6,3 milions en ajuts a la rehabilitació en barris populars, dades que són l’expressió pressupostària d’una concepció classista de la ciutat. Afegeix que també han denunciat l’incompliment sistemàtic d’acords en matèria de desnonaments per part de les entitats bancàries amb què opera l’Ajuntament; i que tres anys després del compromís contra els desnonaments, el govern només ha aconseguit la cessió de 12 pisos buits; tampoc no s’ha posat cap sanció a les entitats financeres per la tinença de pisos desocupats, ni s’ha aplicat el 50% de recàrrec de l’IBI als habitatges en aquestes condicions. Remarca, igualment, l’existència d’un reglament excloent d’accés als habitatges d’emergència, que només en última instància i forçat el govern ha acceptat de revisar. Continua dient que el seu Grup ha qüestionat que no s’hagi donat prioritat màxima a la lluita contra l’atur, i que en bona part del mandat hagin obviat les polítiques actives d’ocupació, coincidint amb l’afebliment de Barcelona Activa per la retallada del seu pressupost. Assenyala que també han posat en qüestió les polítiques adreçades a una activitat turística sense límits, que està creant una situació de bombolla i genera precarietat i provoca la revolta creixent dels barris. En aquest sentit, adverteix que s’ha multiplicat per cinc el nombre d’habitatges turístics; es permet la NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1565 sobreexplotació de l’espai públic; es decreta la barra lliure hotelera a Ciutat Vella; i es desregulen els horaris comercials. Fa avinent que han recriminat el govern per l’espiral de privatitzacions que posen en venda la ciutat, i que en fan terreny adobat per al negoci privat; els “pelotazos” comercials a La Maquinista i a Glòries; la privatització del subministrament de l’aigua i l’encariment dels preus. Afegeix a tot això la privatització dels aparcaments més rendibles de tota la ciutat i, alhora, la renúncia a un element clau de mobilitat sostenible. En referència a l’ordenança de terrasses i zones d’ordenació singular, posa de manifest que es carreguen tres dècades de treball en favor de l’accessibilitat universal a Barcelona. Diu que també han qüestionat l’afebliment dràstic de les polítiques de medi ambient i de qualitat de l’aire i de mobilitat sostenible; han tirat enrere les limitacions de velocitat, desgraven l’ús del cotxe i fan gratuïta l’àrea verda. En aquest sentit, pregunta de quina manera encaixa la pretesa aposta del govern pel vehicle elèctric amb la negativa al tramvia; com poden explicar que les reformes del Paral·lel, la Diagonal o el passeig de Gràcia no redueixin ni un pam l’espai viari; i pregunta per què els neguen sistemàticament la demanda de pacificació de la Via Laietana i la Meridiana. Argumenta que totes aquestes estratègies de govern acaben resultant incompatibles amb la participació ciutadana, atès que mai no haurien estat possibles amb la pràctica de la democràcia participativa. Adverteix, però, que mai no podran impedir que la ciutadania es mobilitzi, que defensi el seu dret a decidir i, moltes vegades, guanyi com en els casos de “Fem Rambla”, la Flor de Maig, l’Harmonia, Germanetes o la plaça Botticelli, i la defensa exemplar de l’escola d’adults del Bon Pastor. Es felicita perquè la gent obre la porta de la participació que el govern de la ciutat els tanca, demostrant que Barcelona, al llarg del mandat, ha tendit a desaparèixer com a subjecte amb veu pròpia. En aquest sentit, es refereix a les agressions i a les retallades a què l’han sotmesa l’estat i la Generalitat, amb el silenci còmplice de l’Alcalde, que han arribat a posar en risc la prestació de serveis bàsics. Així doncs, reclama novament a l’Alcalde que passi de la resignació al lideratge, de la subordinació a l’exigència, tot i que no confia que ho faci. Declara, per acabar, que el seu Grup mai no renunciarà a combatre polítiques injustes i formes de governar de baixa qualitat democràtica; i que mai no rescatarà un govern en minoria. Altrament, avança que continuaran construint propostes de rescat de les persones. El Sr. Portabella inicia la seva intervenció fent una consideració procedimental, en el sentit que el títol de l’informe es refereix al 2015, de manera que el seu Grup pensava que versaria sobre perspectives de futur més que no pas faria una visió general i un corol·lari de les actuacions i propostes dutes a terme durant el mandat. Per tant, entén que convindria canviar aquest títol atès que no respon al contingut de l’informe. Feta aquesta observació, addueix que el seu Grup intenta ser equànime, i en aquest sentit valoren que el govern de la ciutat ha estat capaç durant el que porta de mandat de plantar alguns arbres que han reeixit; subscriu algunes de les polítiques que ha endegat en els àmbits cultural social, malgrat que amb algunes dificultats de caràcter econòmic ben evidents i conegudes; igualment, comenta que en alguns aspectes urbanístics, també han assolit alguns projectes crescut amb èxit, i altres més escanyolits, per continuar amb el símil de l’arbre. De tota manera, diu que allò que realment els interessa és valorar tot l’ecosistema de la ciutat, que a parer seu és fràgil. Argumenta que aquesta fragilitat rau, en primer lloc, en el fet que el govern ha intentat desenvolupar al llarg del mandat unes polítiques de geometria variable que, en realitat, provoquen que no s’acabi de consolidar una idea de ciutat. Així, d’ençà dels primers pressupostos aprovats amb la participació del Grup del PP, fins als darrers amb els Grups Socialista i d’UpB, considera que hi ha tot un abisme que es tradueix en actuacions que fan que la ciutat no consolidi un model. I argüeix que la fortalesa d’un model es basa en la seva versemblança més que no pas en la 1566 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 seva quantitat numèrica, que es posa en qüestió en el cas de l’associació amb el Grup del PP. Subscriu que, com no es cansa de repetir l’Alcalde, Barcelona és una ciutat d’èxit, però amb un nivell d’atur intolerable. Admet, tanmateix, que enguany ha disminuït el nombre de persones en aquesta situació –ara com ara per sota de les cent mil–, però subratlla que continua sent una xifra absolutament intolerable. En aquest sentit, apunta que la política econòmica d’ocupació, distribuïda en els àmbits de l’empresa, l’emprenedoria i les polítiques actives d’ocupació, no ha tingut una sort paritària en tots tres, sinó que alguns d’aquests àmbits requereixen certament propostes disruptives, és a dir, que siguin capaces de capgirar la dinàmica. Lamenta, però, que no hagi estat així; i malgrat un lleu decreixement en les xifres d’atur, no s’ha produït el tomb necessari per a un canvi de tendència. Admet les dificultats que planteja moure’s en un context europeu i internacional; en un marc espanyol amb un deute ingent; i en un context de restriccions pressupostàries per l’ofec intencionat per part de l’estat a la Generalitat. No obstant això, apel·la a la capacitat demostrada històricament per Barcelona que ha de poder generar mesures que trenquin la dinàmica per fer un gir copernicà en l’àmbit econòmic. En aquest sentit, expressa la preocupació que els causa que s’hagi perdut la meitat de la indústria a Barcelona i a l’àrea metropolitana; i entenen que l’ajuntament de Barcelona hauria de fer una aposta ferma per recuperar aquest sector, atès que forma part de la rigorositat i la fermesa d’un model econòmic. Afegeix que aquest decrement substancial de l’activitat industrial també repercuteix molt negativament en les possibilitats de trobar una feina a moltes persones a l’atur, cosa que agreujarà l’atur de llarga durada i l’augment de casos en què no es percep cap prestació. Alerta que aquesta situació provoca més desequilibri a la ciutat, motiva la disminució de les classes mitjanes i genera un increment de la pobresa; altrament, les classes altes es mantenen o encara s’enriqueixen més. Destaca que el combat contra aquest desequilibri ha de formar part central de la tasca que cal fer a Barcelona, que inclou l’encaix entre l’economia global i la local que, en definitiva, és la que proporciona molts més llocs de treball. Indica que vinculat amb l’aspecte anterior s’inscriu l’assumpte de la liberalització horària i la defensa dels establiments comercials emblemàtics, aspectes que o bé han passat desapercebuts, o bé s’han pres mesures que no afavorien el manteniment de les microempreses, i les empreses petites i mitjanes. Afegeix que a tot això s’hi suma el fet que el govern municipal ha fet inversions notables als barris més allunyats del centre; tanmateix, consideren que també s’ha de valorar quina capacitat innovadora i estructuradora d’una nova economia han suposat. Apunta que les inversions que s’han fet, per exemple, a Bon Pastor o Trinitat Nova no tenen la capacitat transformadora de les actuacions que s’han fet en barris centrals. Així, les primeres incideixen essencialment en el manteniment i l’embelliment, però no pas la força necessària per equilibrar el territori i capgirar la realitat. En un altre aspecte manifesta que, tot i que el govern municipal declara que Barcelona és la capital de Catalunya i de la catalanitat, troben a faltar una actuació sense complexos de la capital com allò que serà d’aquí a poc: la capital d’un estat. En aquest sentit, diu que només cal comparar Barcelona amb Madrid, París o Roma per veure que l’estructura econòmica i la urbanística són diferents. Per tant, assegura que els estranya molt que, en aquests moments, més enllà de la publicació del Llibre Blanc, el govern de la ciutat no es concentri a valorar què farà l’any vinent. Entén, doncs, que hauria d’estar planificant seriosament el tipus d’economia que li convé a la Barcelona capital d’estat. I aprofita per fer-li avinent que pot comptar amb el seu Grup si està disposat a treballar sense complexos i decididament per assolir aquesta capitalitat. Acaba la seva primera intervenció referint-se a aspectes de sostenibilitat, i afirma que és molt decebedor que en l’informe només es faci referència a qüestions de qualitat ambiental, tot i que admet que és un dels principals problemes de les aglomeracions urbanes. Així doncs, remarca que la sostenibilitat NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1567 és el principal criteri vertebrador de les societats del segle XXI, econòmicament, socialment i ambientalment. Considera, doncs, que caldria modernitzar el discurs de la ciutat i entendre que no hi ha res que es pugui sostraure a la sostenibilitat. El Sr. Alcalde agraeix la intervenció de tots els grups municipals que, amb diferents accents i tons, plantegen qüestions que subscriu i altres amb les qual discrepa profundament. Així, diu que està en profund desacord amb què es perdi la perspectiva d’allò que ha fet cadascú, al govern i a l’oposició estant. En aquest sentit, mostra la seva perplexitat pel fet que li atribueixen la culpa de les desigualtats socials i econòmiques a la ciutat, i lamenta profundament la incapacitat d’assumir la part de responsabilitat que pertoca a cadascú. Admet les desigualtats entre els barris de Barcelona, però precisa que van aparèixer amb força durant el període 2007-2011; i pel que fa a la taxa d’atur, diu que no està gens satisfet amb les xifres i assegura que no pararà fins que disminueixin ostensiblement. Tanmateix, recorda que en el mateix període 56.000 persones van perdre la feina a la ciutat, i que durant el període 2011-2014, l’atur ha disminuït de set mil persones. Qüestiona les actuacions del govern d’aleshores, que encara vivia en un model de creixement econòmic que ja no era real. En aquest sentit, recorda que van transformar tota la façana marítima de la ciutat, des de l’Hospital del Mar fins al Besòs, però no hi van fer cap habitatge públic de lloguer assequible, que ara és prioritari. Nega l’acusació que el seu govern consideri les finances com una finalitat, però alerta que si no es té en compte la situació econòmica de la ciutat se la pot abocar a la ruïna. Per tant, el seu govern ha posat ordre en aquest àmbit, ha reconduït alguns aspectes, tot i que no ha tirat enrere projectes que ja estaven en marxa, com Els Encants o el Museu del Disseny-Hub, sinó que els han millorat i els han conclòs. Dissenteix amb el qualificatiu de neoliberal que li han atribuït alguns, i replica que només han actuat aplicant el sentit comú. Posa de manifest que hi ha qui els acusa de fer privatitzacions, sobretot en el cas dels aparcaments, però recorda que governs anteriors van atorgar concessions. Altrament, concreta que el cas dels aparcaments ha servit, d’una banda, per posar ordre i, d’altra banda, ha permès treure un rèdit per destinar-lo a fer habitatge social. Quant als desnonaments, subscriu plenament que són un problema i un drama molt greu a la ciutat, i que com a ajuntament tenen l’obligació de respondre, però posa en relleu que són fruit d’un model equivocat que no ha fet pas ell. En referència al preu del transport públic, i al menysteniment de la rebaixa en la T-10 que ha mostrat el Sr. Fernández Díaz en considerar-la testimonial, li recorda que l’estat ha deixat d’aportar unes quantitats al sistema de transport que l’ha posat en una situació molt complicada. Entén, doncs, que no es poden fer crítiques basades en arguments esbiaixats, i cal valorar tot el context. En aquest sentit, manifesta que la inversió de l’estat en l’àmbit de la cultura a Barcelona planteja un greuge comparatiu flagrant amb les inversions que destina, per exemple, a Madrid. Per tant, admet que han de ser exigents amb la Generalitat, però sense oblidar que totes les parts han de complir amb les seves obligacions. Entrant en les critiques de manca de model, replica que en té un de molt clar, però que l’ha hagut d’adaptar a l’equilibri de majories d’aquesta cambra. Fa notar, en aquest sentit, que sempre ha agraït els suports puntuals dels grups municipals, en ocasions el Grup del PP, en d’altres el Grup Socialista i, gairebé sempre, el d’UpB. Considera, doncs, que han marcat unes prioritats clares, entre les quals la primera és donar resposta a les persones més vulnerables; la creació d’activitat econòmica, àmbit en el qual la ciutat ha esdevingut referent; i oferir uns serveis de qualitat. Reprenent l’argument del Sr. Portabella sobre la sostenibilitat, coincideix amb què es tracta d’un factor essencial, i en aquest sentit, el convida a valorar l’aposta smart city que ha fet Barcelona en termes de sostenibilitat. 1568 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 A banda d’això, reitera que l’aposta principal del seu govern és donar resposta a les necessitats de les persones més vulnerables, i que ho continuarà fent. El Sr. Colomé considera que l’Alcalde ha fet una intervenció escandalosa, en què es permet afirmar que el seu govern ha posat ordre en les finances municipals, i li recorda que l’herència que han rebut de governs anteriors és solvent, sanejada i amb inversions per valor de 1.900 milions d’euros. Observa que l’Alcalde sempre inicia el seu relat retrospectiu el 2007, i li recorda que hauria de començar el 1979 i fins al 2011, que defineixen un període de trenta-dos anys de govern progressista a Barcelona. Diu que ha tingut la sensació que l’Alcalde s’ha limitat a fer d’oposició a l’oposició d’aquesta cambra, i li reclama novament que faci d’alcalde, i que no desaprofiti els tres mesos que li queden per governar. Tot seguit, posa com a exemple de model de ciutat de l’Alcalde el d’una ciutat de luxe materialitzada per la Marina del Port Vell, el passeig de Gràcia, la Diagonal, Mitre, Balmes, tot plegat amb el colofó d’un hotel de 98 metres a la Diagonal fent cantonada amb els Jardins de Salvador Espriu. Li reclama que no torni a afirmar que la Generalitat va ser arruïnada per set anys de govern tripartit. Altrament, li recorda que CiU hi ha governat 23 anys; alhora que li fa notar que el deute que la Generalitat manté amb aquest ajuntament no ha parat de créixer els darrers tres anys. Acaba la seva intervenció aplicant al mandat present una referència cinematogràfica; així, el resumeix com una pel·lícula amb tres escenes: la primera, trobada amb el president Mas per posar l’ajuntament de Barcelona a disposició de la Generalitat, el 20 de gener de 2013; la segona, la roda de premsa del 7 de juny de 2013, qualificada com la més important del mandat, per anunciar el Pla 100×1000 amb els recursos obtinguts per l’operació de privatització d’aparcaments, malgrat que a dia d’avui no s’hagi posat encara cap habitatge a disposició de la ciutadania; i, la tercera, el dia que l’Alcalde va comprometre l’autoritat democràtica amb la gestió de la crisi de Can Vies. Qualifica de sèrie B aquesta pel·lícula en tres actes, i la titula “Merkel, Rajoy, Mas i Trias, mateix combat”. El Sr. Fernández Díaz addueix que de la intervenció de l’Alcalde es desprèn, entre altres coses, que ha deixat de fer moltes coses al llarg del mandat. Entén que ha estat així perquè ha optat, els darrers dos anys sobretot, per fer un superàvit de més de dos-cents milions d’euros que, al seu parer, i sense incórrer en dèficit, hauria pogut ser molt menor. Critica que aquests diners disponibles no s’hagin destinat a l’enfortiment de polítiques socials i en promoure la creació d’ocupació; diu que s’haurien pogut emprar per donar molt més suport als emprenedors i als autònoms i, així, contribuir a la reducció de l’atur a la ciutat encara més del 8% que s’ha aconseguit durant el 2014. Atès que encara queden dos mesos de mandat, remarca que el govern encara és a temps d’aprovar el Consell Municipal de la Família; de dissoldre l’empresa pública Regesa i el Consell Comarcal del Barcelonès, que el darrer any ha venut a un dels anomenats “fons voltor” 298 habitatges socials radicats a Barcelona, o que ha privatitzat 9 aparcaments comarcals. Afegeix que encara són a temps de concertar 1.000 places d’escola bressol; adquirir habitatge a les entitats financeres per destinar-lo a emergències socials; canviar la tipologia d’habitatge públic a lloguer social; elaborar un nou reglament d’habitatge per a emergències socials; i fer noves polítiques en l’àmbit de la immigració. Quant a l’activitat econòmica, continua dient que en el temps que li resta al govern municipal, hauria d’aprovar tots les ordenances singulars de terrasses; regular els usos turístics i comercials; promoure la finestreta única en els àmbits socials i el d’emprenedors; que la L9 de metro doni servei als barris i no únicament als turistes que van a l’aeroport. Igualment, es refereix al trasllat de les presons Model i Trinitat Vella, que es materialitzarà amb una operació de maquillatge a les portes de les eleccions municipals Demana a l’Alcalde que no es deixi res quan parla dels recursos que l’estat hauria d’aportar a la ciutat, i que recordi que el darrer exercici pressupostari liquidat, el 2013, l’estat, que finança més d’un 90% dels ingressos públics totals NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1569 d’aquest ajuntament, va incrementar en 200 milions d’euros les quantitats transferides a la ciutat. Finalment, addueix que el govern municipal no ha tingut un problema de majories, tal i com ha apuntat l’Alcalde, sinó de conviccions ideològiques profundes; un problema per materialitzar el canvi de gestió de la ciutat que va prometre; per fer un canvi de prioritats i de valors enfront de tres dècades de governs tripartits. Insisteix que ha substituït el canvi promès per esdevenir l’alcalde de la independència. El Sr. Gomà dedueix que l’Alcalde no ha acabat d’entendre la dinàmica de les desigualtats, els factors que les generen, ni la necessitat de polítiques per combatre-les. Precisa que les desigualtats es generen fonamentalment per l’atur i la precarietat, fiscalitat injusta i regressiva, i una legislació hipotecària contrària als drets humans. En aquest sentit, recorda que CiU ha votat les reformes laborals del 2010 i del 2012, i totes les anteriors, que fan molt més fàcil i barat l’acomiadament, demostrant que estan més per l’acomiadament que no pas per incentivar l’ocupació. En conseqüència, els situa com a copartíceps de la precarització i la pèrdua de drets laborals. Igualment, els titlla de coprotagonistes d’un model fiscal que fa que la renda obtinguda del treball pugui tributar entre el 20% i el 40%, mentre que si s’obté del capital ho faci entre l’1, el 2 i el 3%. Igualment, posa de manifest que s’han oposat sempre a la dació en pagament al Congrés dels Diputats on, altrament, el Sr. Duran i Lleida ha estat el gran impulsor de la llei de desnonament exprés. Afegeix que durant el mandat no s’ha elaborat cap política per combatre aquestes desigualtats que ha descrit, i demana a l’Alcalde que li posi un sol exemple de política impulsada pel seu govern amb contingut territorialment i socialment redistributiu. Reitera, però, que el seu Grup està plenament convençut que una altra Barcelona és possible, socialment majoritària i políticament alternativa, i que volen reivindicar amb força en aquest tram final del mandat. En aquesta línia, es refereix al conjunt de prioritats que han anat manifestant en les sessions del Plenari, entre les quals propostes de canvi radical que han topat amb la negativa inamovible del govern de la ciutat; han proposat un pla de xoc contra l’atur, amb un increment substancial de recursos en l’apartat de les polítiques actives i de suport al teixit productiu i l’economia cooperativa; un pla de rescat social, amb renda d’inclusió i ampliació dels equips de serveis socials; increment dels habitatges d’emergència i partides per garantir seguretat alimentària i prevenir la pobresa energètica, amb la corresponsabilitat de les companyies subministradores privades. Continua enumerant les diverses propostes que han fet al govern, com ara una xarxa de plans de garantia de la cohesió, amb concentració de recursos en els setze barris amb una renda familiar per sota del 60% de la mitjana de la ciutat; i també han reclamat un programa d’inversions que recuperi el desplegament d’equipaments educatius i socials per refer un estat de benestar de proximitat sense retallades. Afegeix a aquestes demandes una política alternativa de turisme, vertebrada pel creixement zero d’allotjaments, plans d’usos participatius i un impost turístic local i compensatori. Finalment, subratlla que han reclamat una política alternativa d’habitatge, amb la promoció d’una mobilització massiva de pisos buits, amb mesures impositives i sancionadores amb l’objectiu de fer de Barcelona una ciutat lliure de desnonaments. En aquesta línia, rebat rotundament la inexistència de polítiques d’inclusió residencial en mandats anteriors, i esmenta els habitatges dotacionals per a gent gran i per a emancipació de la gent jove; el programa municipal d’habitatges d’inclusió, amb una xarxa de 1.000 places en l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva; o la mateixa Taula d’Emergències Socials, que va ser creada el 2008, i els programes de Lloguer Just. Aprofita per recordar que el Grup de CiU va votar en contra del Pla Municipal d’Habitatge i de la Llei del dret a l’habitatge perquè la 1570 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 considerava massa intervencionista, ja que trencava el seu model de considerar l’habitatge com un valor de canvi i no pas d’ús. Insisteix que Barcelona té prou energia per superar la crisi amb prosperitat per a tothom, però que cal un canvi de radical en les polítiques i la manera d’exercir- les. Diu que el seu Grup no estalviarà esforços per anar en aquesta línia, i continuarà articulant polítiques alternatives per deixar enrere la ciutat trencada i en venda, i promoure una Barcelona amb barris humans i habitables, justícia social i revolta democràtica. El Sr. Portabella subscriu l’afirmació que ha fet l’Alcalde que transformació mobile de la ciutat també es pot inscriure en la sostenibilitat ambiental, però remarca que això requereix un replantejament dels mecanismes de relació dins la ciutat. Precisa que no parla d’aspectes concrets, sinó de les relacions que s’estableixen i les seves conseqüències. En aquest sentit, apunta que el primer element de sostenibilitat d’una societat és l’economia i la seva transversalitat en tota la societat. Concreta, per exemple, que aspectes reeixits com la captació i el manteniment de la capitalitat mobile ha de revertir en benefici de la ciutadania i dels barris, malgrat que això encara no és perceptible. En aquest sentit, entén que l’autèntica política de proximitat és valorar la manera i trobar els mecanismes perquè tot plegat arribi a la ciutadania. Afegeix que un altre element de sostenibilitat és la reducció de l’IVA cultural, tant des del punt de vista econòmic com conceptual, tenint en compte que Barcelona es postula com a ciutat de coneixement i de cultura. En aquesta línia, aprofundeix en la necessitat de desvincular definitivament la marca Barcelona de la marca Espanya, atès que no aporta res de bo a la imatge de la ciutat. Finalment, es refereix a la reindustrialització de la ciutat, i conclou que sense una política de sòl que l’afavoreixi no es podrà dur a terme cap política en aquest sentit. Altrament, fa notar que aquesta política és, ara com ara, inexistent, sobretot per les dificultats que planteja el fet que el màxim responsable del Consorci de la Zona Franca no estigui vinculat a la ciutat, així com la dependència administrativa del govern central que impedeix generar una base econòmica suficient per generar ocupació. Apunta, doncs, que a fi de resoldre aquestes mancances potser fóra bona una estratègia de polítiques de mecenatge en tots aquells àmbits amb funció vertebradora de la societat. El Sr. Alcalde tanca el debat agraint, en primer lloc, el to de la intervenció del Sr. Portabella, arran de la qual puntualitza que a la ciutat no tot és el sector mobile, i que smart city és un altre concepte, el de la ciutat intel·ligent que, per força, ha de ser una eina bàsica de sostenibilitat. Així, assenyala que l’smart city té barris autosuficients i un conjunt de paràmetres paradigmàtics que cal assumir. Diu que està d’acord amb què Barcelona mai no ha de deixar de ser una ciutat industrial, per a la qual cosa ja disposa de les infraestructes bàsiques per fer un salt endavant en aquest terreny. Adreçant-se al Sr. Colomé, li recorda que bona part de la “ciutat de luxe” que denuncia es va iniciar en mandats anteriors, i esmenta la reforma del Port Vell, la Diagonal o el carrer Balmes; projectes que defensa malgrat que no siguin seus. Al Sr. Fernández Díaz, que l’acusa de fer continuisme dels governs anteriors, li puntualitza que el canvi que va prometre és el seu programa, no pas el del PP. Admet que pot col·laborar amb el Grup del PP pel que fa a aspectes concrets, però no actuar sota el seu dictat. PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1571 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 2. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 30 de desembre de 2014, pel qual s'aprova la modificació de la plantilla pressupostària 2014, en el sentit d'incrementar en dos el nombre d'Intendents de la Guàrdia Urbana i disminuir en dos el nombre d'Inspectors, modificació que no implica cap increment respecte la plantilla pressupostària aprovada per a l'any 2014. 3. Aprovar la classificació en tres grups dels ens municipals que conformen el sector públic local de l’Ajuntament de Barcelona, tal com figura a l’annex. Establir el nombre màxim de membres dels consells d’administració en els ens que conformen el sector públic local de l’Ajuntament de Barcelona en funció del grup, tal com figura a l’annex. Establir el nombre màxim de directius en els ens que conformen el sector públic local de l’Ajuntament de Barcelona en funció del grup, tal com figura a l’annex. Establir la quantia màxima de la retribució bàsica, de lloc i variable, en funció el grup de classificació, per als directius de les entitats que conformen el sector públic local de l’Ajuntament de Barcelona, tal com es detalla a l’annex. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 4. Actualitzar el dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya, aprovat per acord del Consell Plenari el 18 de març de 1983 i per acord de la Comissió de Govern el 27 d’abril de 1988, respecte la finca de propietat municipal ubicada en el carrer Sant Feliu de Codines, núms. 2-4, on hi ha ubicat el Centre d’Atenció Primària Ciutat Meridiana, en el sentit d’atribuir la condició de superficiari al Servei Català de la Salut; modificar la clàusula 3a del Plec de condicions reguladores de l’esmentat dret de superfície, en el sentit que el termini serà de 75 anys a comptar a partir de la data de formalització del dret, mantenint-se inalterable la resta de condicions; concretar la superfície de la finca en 2.348 m2 en virtut del “Pla de Millora Urbana de reordenació de l’equipament sanitari- assistencial situat a la cruïlla de l’avinguda de Vallbona i el carrer de Sant Feliu de Codines, al barri de Torre Baró”, aprovat definitivament el 27 de febrer de 2009; formalitzar-lo en escriptura pública; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent amb aquest nou redactat: Extingir el dret de superfície atorgat a favor de la Generalitat de Catalunya per acord del Consell Plenari en data 18 de març de 1983 i per acord de la Comissió de Govern en data 27 d’abril de 1988, respecte la finca de propietat municipal ubicada en el carrer Sant Feliu de Codines núm. 2*4, on hi ha ubicat el Centre d’Atenció Primària Ciutat Meridiana en aplicació del que preveu l’article 105.1 del Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. Constituir un nou dret de superfície a favor del Servei Català de la Salut sobre la mateixa finca, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a destinar-lo al Centre d’Atenció Primària existent, d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 5. Cedir a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs l’ús de la finca situada al carrer Perpinyà, núms. 26-28, per un termini de sis anys i amb caràcter gratuït, amb la 1572 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 finalitat de destinar-la a l’ampliació de les seves instal·lacions dedicades al joc de la petanca, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió de l’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. 6. Declarar desafectada del domini públic, a l'empara de l'article 20 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, la porció de 2.800 m2 de la finca ubicada en el carrer del Segre, 34-40, grafiada en el plànol annex, prèvia les operacions hipotecàries necessàries per tal d’individualitzar-la; adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme; constituir sobre la mateixa un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Ensenyament), per a la construcció i posada en funcionament de l’Escola Can Fabra; sotmetre l'expedient a informació pública i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions formalitzar el dret de superfície, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 7. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament, com a soci únic de la Societat Barcelona Gestió Urbanística, SA, els acords següents: designar l'Ima. Sra. Janet Sanz Cid membre del Consell d'Administració de l'esmentada societat, en substitució de l'Ima. Sra. Elsa Blasco Riera; establir que el termini de designació de la consellera que es nomena serà establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial; facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant de notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. 8. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de les Societats Privades Municipals que es detallen a continuació, els acords següents: Primer. Designar membres dels Consells d'Administració de les Societats Privades Municipals següents, les persones que s’indiquen: Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA: Sr. Alberto Piedrabuena Granés en substitució del Sr. Francesc Xavier Machado Martin. Barcelona Gestió Urbanística, SA: Sr. Alberto Piedrabuena Granés en substitució del Sr. Francesc Xavier Machado Martin i Sr. Joan Llort Corbella en substitució del Sr. Albert Vilalta Cambra. Foment de Ciutat, SA: Sr. Joan Llort Corbella en substitució del Sr. Albert Vilalta Cambra. Segon. Establir que el termini de designació dels consellers que es nomenen serà l'establert en els respectius Estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament els Presidents i els Secretaris dels Consells d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriors, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció dels dos acords precedents, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. 9. Ratificar l’acord de la Junta de direcció del Consorci del Besòs aprovat en la sessió de data 26 de setembre de 2014, en el sentit d’aprovar la proposta de la NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1573 modificació dels seus estatuts, amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. 10. Ratificar l’acord de la Junta del Consell General del Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs aprovat en la sessió de data 26 de setembre de 2014, en el sentit d’aprovar la proposta de la modificació dels seus estatuts, amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. Districte de Ciutat Vella 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral d’usos de l’edifici del Portal de la Pau, promogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona, i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe jurídic de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Es retira el dictamen precedent. Districte de l'Eixample 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de concreció volumètrica de la finca situada al carrer de Rosselló, núms. 24-26, promogut per 501 Situ Arquitectura BCN, SL, amb les modificacions a que fa referencia l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe jurídic de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Sanz i Ribas. Districte de Sants-Montjuïc 13. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’illa de la barriada de Plus Ultra-La Vinya, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. El Sr. Vives destaca la significació de la conservació de la barriada Plus Ultra-La Vinya, mantenint la seva configuració actual. Indica que el pla preveu l’ajust de la xarxa viària prevista al PGM, i estableix una lectura funcional del carrer de la Mare de Déu del Port com a eix d’estructuració de les peces que travessa, alhora que identifica la barriada com a peça urbana singular. Concreta, doncs, que es tracta en definitiva de la desafectació del barri Plus Ultra-La Vinya, aixecant l’amenaça que pesava sobre el veïnat. 1574 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 La Sra. ESCARP manifesta el vot favorable del seu Grup, alhora que, com el Tinent d’Alcalde, es felicita per l’acord. Aprofita la seva intervenció per recordar que l’estudi dels barris de muntanya a fi d’integrar-los idòniament ja es va iniciar en anteriors mandats. Afegeix que després d’abordar els casos de Can Peguera i el que els ocupa, fóra convenient abordar el del passatge de Santa Eulàlia. Finalment, observa que després de la desafectació calen polítiques de rehabilitació. El Sr. Vilagrasa se suma als vots favorables a aquesta modificació de PGM, i es felicita perquè finalment es desencalli un assumpte que feia molts anys que estava aturat. Remarca que la desafectació ajudarà molts propietaris del barri que han patit afectacions estructurals en els seus habitatges per l’amenaça d’enderroc durant anys. Igualment, mostra la seva satisfacció per l’acceptació parcial d’una proposta del seu Grup d’ubicació d’un aparcament públic a la zona, i que apareix recollida en el document amb una alternativa diferent però, en definitiva, amb el mateix objectiu. Per acabar, subscriu la reflexió de la Sra. Escarp quant a la rehabilitació, alhora que diu que també cal una adequació de les vies del barri i la millora de l’enllumenat. Conclou que es feliciten per aquest acord sobretot perquè dóna una solució als veïns que fa molts anys que esperaven l’aprovació d’aquesta desafectació. La Sra. Sanz comparteix, en nom del seu Grup, l’objectiu d’aquesta modificació de PGM per preservar els teixits històrics de la ciutat i, per tant, de la conservació del patrimoni i de la memòria col·lectiva en molts barris de la ciutat. Reitera, com ja van manifestar en la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, que l’estudi de mobilitat a fi de descongestionar el trànsit de la zona no planteja la proposta més adequada per garantir que la zona acabi sent de vianants, i consideren que s’haurien d’haver estudiat altres possibilitats. El Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció d’usos dels equipaments (7c) i l’ordenació de les edificacions en l’àmbit delimitat pels carrers de la Metal·lúrgia, del Foc, el límit del Pla de millora urbana Porta Firal, el carrer d’Alts Forns i el límit Nord dels pavellons 4 i 6 de Barcelona, promogut per Fira 2000, S.A., amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Es retira el dictamen precedent. Districte de les Corts 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla especial d’establiments de concurrència pública del Districte de les Corts i regulació d’altres activitats, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fan referència els informes de la Direcció de Serveis de Planejament de dates 14 de gener de 2015 i 23 de gener de 2015 i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots tres, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. El Sr. Vives indica que l’objectiu d’aquest expedient és la modificació puntual del pla d’usos vigent a fi d’equilibrar i garantir la bona convivència entre els usos urbans. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1575 Precisa que les modificacions han estat acordades amb el Grup del PP, i recorda que ja ho van tractar en la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. La Sra. Díaz observa que els plans d’usos són els que tenen com a objectiu regular activitats, i que es van crear per garantir una bona relació entre les activitats de concurrència pública i l’impacte que tenen en la vida dels veïns. Es refereix a què el Pla d’usos de Les Corts està vigent d’ençà 1993, i des d’aleshores s’han aprovat diverses disposicions legislatives que afecten directament les activitats compreses en els àmbits d’aplicació del pla. Subratlla, igualment, que la ciutat en general ha sofert transformacions que, a parer del seu Grup, justifiquen una actualització del Pla d’Usos. En aquest sentit, esmenta alguns exemples de la nova regulació d’especificacions singulars com ara els clubs socials privats, o els establiments de degustació que s’havien transformat de facto en establiments encoberts de restauració. En conseqüència, entén que era evident que calia recollir aquestes i altres qüestions a fi de no minvar l’eficàcia de l’instrument urbanístic; i valora que, en general, els canvis proposats són raonables. Pel que fa als entorns del FC Barcelona, on s’ha eliminat la zona de restricció, consideren que cal esperar a valorar el resultat de la mesura. Finalment, remarca que, tal i com estableix la disposició final del Pla, transcorreguts dos anys es pot procedir a ajustar alguns dels paràmetres. Per tot plegat, anuncia el vot favorable del seu Grup, entre altres motius perquè a diferència d’algun altre pla d’usos aprovat durant aquest mandat consideren que no posa en risc la convivència dels barris, ni està al servei de determinats interessos privats, és a dir, es tracta d’una regulació als antípodes del pla d’usos de Ciutat Vella. El Sr. Bolaños avança el vot favorable del Grup del PP, atès que es tracta d’una proposta del seu Grup, aprovada pel Consell Municipal de Les Corts, amb l’objectiu d’adaptar el Pla d’Usos vigent a les noves necessitats i realitats del Districte, que alhora facilita l’activitat econòmica i comercial. La Sra. Sanz comparteix la necessitat d’actualitzar el Pla d’Usos del Districte de Les Corts a fi d’adaptar-lo a les noves necessitats del territori. No obstant això, critica que no s’hagi elaborat un procés participatiu específic com s’està fent en altres Districtes. Altrament, aquest assumpte ha passat pel Districte de Les Corts sense fer soroll. Afegeix la consideració que s’hauria hagut d’aprofitar el Pla d’Usos per fer una reflexió sobre l’espai públic, concretament sobre les terrasses que, si bé no són objecte del Pla, sí que en són els establiments autoritzats a tenir-ne. Finalment, diu que haurien volgut que el Districte i l’Àrea d’Hàbitat Urbà haguessin demostrat la mateixa diligència que amb aquest Pla d’Usos per tirar endavant altres propostes àmpliament reivindicades pels residents, entre les quals un pla d’equipaments. Per tots els motius que acaba d’expressar, anuncia que el seu Grup s’abstindrà. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Sanz i Ribas. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 16. Ratificar l’acord del Consell de Govern del Consorci d’Infància i Món Urbà, aprovat en la sessió de 30 de setembre de 2014, en el sentit d’aprovar la proposta de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 1576 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 17. Ratificar l’acord del Consell General del Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona aprovat en la sessió de 23 de juliol de 2013, en el sentit d’aprovar definitivament la proposta de la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. S’aprova el dictamen precedent amb el vot en contra dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Sanz i Ribas. 18. Aprovar definitivament la renúncia al càrrec de patró que ostenta l’Ajuntament de Barcelona a la Fundació Privada Apel·les Fenosa; deixar sense efecte els nomenaments dels patrons d’aquesta Fundació que s’hagin pogut designar en representació de l’Ajuntament de Barcelona; notificar al Patronat de la Fundació Privada Apel·les Fenosa aquest acord i instar-los a procedir a la modificació del seus estatuts en el sentit d’anular aquells articles a on consti la participació d’aquest Ajuntament així com realitzar tots els tràmits necessaris davant del Protectorat de la Generalitat de Catalunya per la baixa de l’Ajuntament de Barcelona com a patró a la Fundació. Notificar al Protectorat de la Generalitat de Catalunya el present acord i facultar l'Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, com a Cinquè Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aprova el dictamen precedent amb el vot en contra dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Carmona, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Sanz i Ribas. c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal Socialista Pp 1. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Instar l'Alcalde i el Govern municipal a deixar sense efecte els Protocols de col·laboració, subscrits el 10 d'octubre de 2014 entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, que tenen per objecte un seguit d'actuacions patrimonials per la reducció del deute de la Generalitat, entre les quals la d'acceptar en dació de pagament l'edifici de Can Batlló (nau central), la finca del carrer Entença núm. 155 (La Model) i l'immoble de la Via Laietana núm. 8-10. 2. Instar l'Alcalde i el Govern municipal a interposar un recurs judicial contenciós administratiu per tal de reclamar la totalitat del deute que manté la Generalitat de Catalunya amb l'Ajuntament i la ciutat. El Sr. Colomé presenta la proposició del seu Grup al·ludint a què el Plenari del Consell Municipal és l’arena política, l’espai de representació de la ciutadania i on l’Alcalde se sotmet al control dels ciutadans a través dels seus electes. Posa de manifest que, després de fer set reunions de la comissió del deute, d’un Plenari extraordinari i l’actitud submisa de l’Alcalde amb la Generalitat, consideren que ara és l’hora que aquesta cambra es pronunciï. Addueix que quan els fets demostren que les paraules i les promeses de l’Alcalde –que sistemàticament incompleix– només són propaganda electoral, el seu Grup es veu obligat, malauradament, a emprar com a últim recurs la decisió dels tribunals. Fa avinent que la proposició que presenta pretén, sobretot, posar en valor la importància del Plenari, dels grups municipals que el componen com a representants electes per vetllar pels interessos dels barcelonins i les barcelonines. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1577 Justifica aquesta introducció perquè el seu Grup considera que el Consell Plenari es mereix molt més respecte que el que ha tingut durant bona part del mandat. En conseqüència, diu que ha arribat el moment que el màxim òrgan de govern de l’Ajuntament reclami amb tota contundència el compliment d’allò que vol la majoria democràtica. Seguidament, llegeix el primer punt de l’enunciat de la proposició en què s’insta l’Alcalde i el govern municipal ha deixar sense efecte els protocols de col·laboració subscrits el 10 d’octubre de 2014 amb la Generalitat, pels quals es reduïa el deute pendent mitjançant la dació en pagament de l’edifici de Can Batlló, la presó Model i un immoble a la Via Laietana, 8-10. Recalca que diverses comissions de Plenari i el mateix Consell Municipal han demanat que no es tirin endavant aquests acords patrimonials amb la Generalitat, i que el govern atengui el mandat democràtic clar sorgit dels òrgans de govern. I reprova al govern que en faci cas omís, com si la majoria del Plenari no fos suficient per obligar-lo a rectificar. Recorda que l’Alcalde va afirmar solemnement que respectaria sempre allò que acordés el Plenari del Consell Municipal, tal i com consta en l’acta de la sessió de 22 de desembre de 2011. Li fa avinent, doncs, que avui té una nova oportunitat per complir la seva paraula. Afegeix que la proposició que avui presenten també demana, d’una banda, que l’Alcalde reclami, mitjançant la interposició d’un recurs judicial, el deute que manté la Generalitat amb Barcelona i el seu ajuntament. D’altra banda, atès que consideren que ha arribat el moment que l’Alcalde compleixi amb allò que va declarar a l’inici del mandat, que arribat el cas es porti la Generalitat als tribunals. Remarca que aquesta iniciativa l’han duta a terme altres alcaldes i alcaldesses, que han estat capaços de dir prou als incompliments financers de la Generalitat amb els municipis que governen; uns incompliments que tenen com a exemple la deslleialtat de la Generalitat envers els escoles bressol que gestionen el conjunt de municipis de Catalunya. Afegeix que l’incompliment financer es resumeix amb dues dades que marquen una evolució indiscutible: que en el mandat actual s’ha passat de rebre de la Generalitat 1.800 euros per plaça d’escola bressol a no rebre’n cap ni un. En conseqüència, demana a l’Alcalde per quin motiu no ha fet com altres alcaldes de l’àrea metropolitana en exigir a la Generalitat allò que pertoca als seus municipis. Puntualitza que quan el seu Grup reclama que es porti la Generalitat als tribunals és per incompliment de lleis, com la de pressupostos i la d’educació. Demana, doncs, que l’Ajuntament reclami la totalitat del deute a la Generalitat; no només el referent a les escoles bressol, sinó també el que ateny a àmbits com l’ajuda a la discapacitat –5 milions d’euros–, l’atenció primària en serveis socials – 33 milions–, el servei d’atenció a la dependència –23 milions–, o els 3 milions de deute amb els serveis d’ocupació. Fa notar que les dades que acaba d’apuntar estan actualitzades a 30 de setembre de 2014, atès que el govern municipal, que tant presumeix de transparència, ha estat incapaç de publicar al web els informes sobre el deute actualitzant-los periòdicament. Deixant de banda l’opinió del seu Grup pel que fa a la manera com el govern transmet les dades del deute a l’opinió pública, afirma que amb aquesta proposició no fan altra cosa que demanar a l’Alcalde que utilitzi totes les eines a l’abast per posar els interessos de la ciutadania al capdavant de la seva acció de govern. El Sr. Mulleras inicia la seva intervenció amb l’observació que, si per alguna cosa serà recordat aquest mandat, serà per la submissió de l’Ajuntament a la Generalitat del president Mas. I remarca que el conveni patrimonial que avui refusen és només la punta de l’iceberg. Recrimina a l’Alcalde i al seu govern d’haver renunciat a defensar els interessos de la ciutat per posar-la al servei de la Generalitat. A tall d’exemple, es refereix als 25 milions d’euros que s’han regalat a Spanair; a la part de deute que es posposa; i remarca que el 2014 es tanca amb un “conveni trampa”, que es va signar l’octubre, de 45 milions d’euros. Afegeix a tot això la culminació amb l’escriptura pública signada pel govern el 22 de desembre, amb què es desobeïen davant de notari tres proposicions prèviament aprovades pel Plenari, dues del seu Grup i una del PSC. 1578 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Pregunta, per tant, què se n’ha fet del compromís expressat per l’Alcalde que compliria escrupolosament totes les proposicions aprovades per aquesta cambra. Afirma que el seu Grup és contrari al conveni a què es refereix la proposició perquè perjudica la ciutat; que endossa a l’Ajuntament tres immobles que qualifica com a “actius trampa”, atès que costen molt més d’allò que realment valen. Precisa que el cas de la Model suposa haver de construir una nova presó que, com a mínim, significarà una despesa de 24 milions d’euros; quant al cas de la nau central de Can Batlló, recorda que a la Generalitat no li va costar res, però que ara la ven a l’Ajuntament, amb un pressupost de rehabilitació entorn dels 32 milions d’euros; finalment, considera que no es necessita per a res l’edifici de la Via Laietana. En referència a la segona part de la proposició, que apunta la reclamació per via judicial del deute de la Generalitat, que es xifra en 300 milions d’euros, subscriu l’actuació de 36 municipis de Catalunya que així ho han fet. El Sr. Mestre enceta la seva intervenció dient que l’herència de l’alcalde Trias al proper govern municipal serà el gran deute de la Generalitat amb aquest ajuntament, i molt poques garanties de cobrar-lo. Entén que es tracta d’un fet indiscutible i preocupant, que rau en què, reiteradament, el govern municipal no ha volgut donar compliment als acords majoritaris del Plenari quant a les condicions i calendaris de pagament d’aquest deute. Posa de manifest que van tenir ocasió de discutir aquesta situació i d’arribar a un acord majoritari arran de la signatura de l’acord que avui els ocupa, entre l’Alcalde i el Conseller d’Economia, en què es fixaven uns criteris i un calendari de pagament. Insisteix que van avisar que l’acord no convenia a l’Ajuntament; i remarca que, a dia d’avui, el primer punt d’aquell acord, una primera previsió de pagament, ja s’ha incomplert. És a dir, l’Ajuntament no ha cobrat en els terminis fixats en l’acord esmentat, 12,6 milions d’euros abans de l’1 de gener de 2015. Recorda que també es van referir a la inconveniència d’un protocol associat a aquell acord, el de centres penitenciaris a Barcelona; i que per majoria a la sessió de 22 d’octubre de la comissió de Presidència i Règim Interior es va aprovar una proposició del seu Grup en què demanaven renunciar-hi. Una demana que justifica especialment perquè, en cap cas, l’ajuntament de Barcelona s’ha de fer càrrec de la construcció d’un centre penitenciari en règim obert a la Zona Franca, amb un cost mínim de 24 milions d’euros. Insisteix, doncs, que tots aquests acords són contraris a l’interès municipal, i així ho ha determinat la majoria del Plenari. Afegeix que a tot el que acaba d’exposar cal sumar-hi l’intent del govern municipal d’intoxicar els mitjans de comunicació i l’opinió pública quant al volum real del deute. En aquest sentit, assenyala que en una nota d’aquest ajuntament reproduïda en molts diaris s’afirmava que el deute de la Generalitat, a 30 de novembre de 2014, havia quedat reduït a 90,6 milions d’euros, cosa que qualifica d’autèntica mentida, demostrable en les dades municipals que quantifiquen el deute, com a mínim, en 136,6 milions. Considera, per tant, que es tracta d’un altre intent d’amagar una realitat incòmoda, que no és altra que l’Alcalde i el govern de CiU han posat l’Ajuntament al servei de les necessitats i interessos de la Generalitat, i han renunciat al seu primer deure: defensar els interessos de la ciutat. Per tot plegat, avança que el seu Grup se suma al vot favorable a la proposició presentada pel Grup Socialista. El Sr. Laporta es remet a la proposició presentada pel seu Grup el maig de 2013 en què demanava el retorn del deute, totalment o parcialment, de la Generalitat amb l’Ajuntament mitjançant la cessió d’actius de futur. Puntualitza que parlaven d’actius com la Model, Can Batlló i de l’immoble de Via Laietana 8-10. Recorda que arran d’aquella proposició també es va crear la comissió no permanent de seguiment del deute de la Generalitat amb aquesta administració local. Addueix que no és pot obviar que la morositat de la Generalitat rau en què no té diners arran de l’ofec econòmic, premeditat i sistemàtic, a què la sotmet l’estat espanyol. Diu que no es poden passar per alt més de tres dècades d’espoli, que han minvat la capacitat econòmica de la Generalitat, tal i com demostren clarament els pressupostos del 2015, en què la inversió de l’estat a Catalunya és NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1579 del 9,5% del total, una xifra totalment desfasada amb l’aportació del territori al PIB de l’estat, que és més del doble d’aquest percentatge. Considera, per tant, que l’arrel del problema és el dèficit fiscal que produeix una situació problemàtica per a la Generalitat, al qual s’han de sumar els impagaments que provenen de l’incompliment de la Disposició addicional tercera de l’Estatut, i de l’excés d’austeritat imposat per l’estat amb els objectius de dèficit públic. Denuncia que tot plegat provoca una situació insostenible, amb 16.000 milions d’euros anuals de dèficit fiscal o el pagament de 33 milions d’euros en concepte d’IVA, IRPF i impost de societats; remarca que la Generalitat només recapta un 6% dels impostos que paga Catalunya, mentre que l’estat en recapta el 94%; i hi afegeix els interessos que cobra l’estat pel Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), uns diners que, de fet, deu a Catalunya. Diu que s’ha de tenir en compte que el dèficit fiscal es tradueix en dèficit social, cosa que impedeix la implementació de polítiques socials i el manteniment de l’estat de benestar. Per tant, apunta que si la Generalitat no té líquid, però sí actius de futur interessants per a la ciutat, entén que podria ser una bona solució que els emprés per retornar, totalment o parcialment, el deute contret amb l’Ajuntament. Afegeix, en referència a la comissió no permanent de seguiment del deute de la Generalitat, que consideren que ja ha assolit els seus objectius, atès que s’hi ha quantificat el deute, s’ha debatut i s’ha explicat a bastament; i remarca que s’ha acordat un calendari, fixant-hi imports i terminis. Per tant, avança que el seu Grup votarà en contra de la proposició del Grup Socialista. La Sra. Recasens, després de posar de manifest la recurrència en parlar de l’assumpte del deute, lamenta que la creació d’una comissió de seguiment del deute no hagi servit, tal com sembla, per situar i aclarir tot allò que hi fa referència, i avança que està disposada a parlar-ne tantes vegades com faci falta. Feta aquesta observació, diu al Sr. Colomé que no estan disposats a entrar en el joc partidista i electoralista que proposa a fi de desgastar el govern municipal. Seguidament, argumenta breument els motius pels quals el govern no donarà suport a la proposició. En primer lloc, indica que els tres immobles que ha aconseguit l’Ajuntament de la Generalitat provenen d’una operació que permet desencallar reformes urbanístiques com la Model i Can Batlló i, alhora, racionalitzar la política patrimonial i de lloguers de l’Ajuntament en ubicar-hi oficines municipals. Precisa que l’edifici de la Via Laietana permet i reduir despeses en lloguer d’espai, racionalitat econòmica i incrementar el patrimoni públic. Pel que fa al cas de Can Batlló indica que, a banda dels projectes de futur, s’ha fet efectiva la cessió provisional de tres naus per fer-hi activitats socials, culturals i lúdiques. Quant a la Model, remarca que l’operació permetrà als veïns de l’Eixample disposar dels equipaments i espais que necessiten. Lamenta, per tant, la voluntat de judicialitzar l’assumpte del deute per part del Grup del PSC, que parteix de la premissa, rotundament falsa, que la Generalitat no paga. I aprofita per dir que no comprèn la posició del Grup del PP en ignorar que és justament el mecanisme del FLA el que permet que la Generalitat pugui pagar el deute. Dirigint-se al Sr. Mestre, li confirma que ja està ingressada la darrera anualitat, i li recorda que no es pot reclamar un deute sense venciments, tal i com succeïa quan van arribar al govern de la ciutat. Altrament, remarca que ara hi ha venciments i convenis, i s’estan complint les anualitats, de manera que han frenat el deute, sense que hagi afectat la liquiditat i la solvència d’aquesta administració. Lamenta, doncs, aquest intent de desgastar la imatge de solvència de la institució municipal amb un debat partidista. El Sr. Colomé replica que el protocol dels convenis diu en el seu punt desè que és programàtic i declaratiu, i ha servit al govern per donar de baixa les aportacions de la Generalitat per a noves places d’escola bressol, per a les escoles de música i el conveni per al funcionament dels centres educatius; afegeix que també ha eliminat l’aportació de la Generalitat per a la residència de dia per a gent gran Alchemika, l’aportació al Pla de biblioteques 2008-2012 i, finalment, l’aportació per al contracte-programa de serveis socials 2012-1013. 1580 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Recrimina, doncs, que el govern continuï fent d’oposició de l’oposició; i posa de manifest que avui novament l’Alcalde ha quedat en minoria en aquesta cambra, i recalca que aquest fet comporta acatar allò que es decideix per majoria. El Sr. Mulleras fa notar que la proposició que avui s’aprova es basa en les mateixes premisses que una del seu Grup que es va aprovar l’octubre passat. Justifica que la van presentar perquè la Generalitat incompleix sistemàticament tots els calendaris de pagament del deute; i perquè el govern municipal practica “trilerisme” comptable, i amaga el deute a fi que la Generalitat no n’hagi de respondre. El Sr. Mestre addueix que el govern municipal vol construir un engany afirmant que el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament és un assumpte resolt; altrament, ni està resolt ni s’ha cobert el deute, amb l’agreujant que el fet de no cobrar encara costa diners a l’Ajuntament, atès que a la Model s’hi han de sumar els 24 milions del centre de règim obert a la Zona Franca. La Sra. Recasens considera que s’hauria de parlar plantejant totes les qüestions de fons, entre les quals que el centre de règim obert que construirà l’Ajuntament el llogarà a la Generalitat; addueix que allò que pretén és que s’entengui la fórmula jurídica i legal de la dació en pagament. Altrament, constata que els Grups favorables a la proposició s’aferren a la convicció sense pal·liatius que aquesta administració ha de quedar contaminada per la situació financera de la Generalitat. Finalment, precisa que d’un deute de 217 milions d’euros, la xifra actual és de 80 milions, amb calendari i conveni. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb setze vots en contra – emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també pels Srs. Laporta i Portabella–, i vint-i-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Expressar el rebuig al projecte de Pressupost del Govern de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2015. 2. Reclamar al Govern i als Grups Parlamentaris la inclusió en el Pressupost per a l'any 2015 les transferències, inversions, pagament del deute i despeses corrents compromeses amb la ciutat de Barcelona en matèria d'acció social, sanitat, educació, cultura, promoció econòmica i ocupació, seguretat, transport públic i infraestructures, entre altres. El Sr. Fernández Díaz contextualitza la proposició del seu Grup amb el debat del pressupost de la Generalitat per a 2015 que actualment s’està duent a terme al Parlament de Catalunya, i que defineix com clarament contrari i perjudicial per a Barcelona. Addueix que l’esmentat pressupost palesa la manca de sensibilitat del govern de CiU envers Barcelona, que es concreta en tres aspectes essencials: dèficit inversor, finançament testimonial i morositat amb l’ajuntament de Barcelona. Argumenta el dèficit inversor amb Barcelona, que atribueix al pressupost de la Generalitat, amb el fet que s’incrementen les inversions a Catalunya d’un 12%, mentre que es continuen reduint les previsions d’inversió a la ciutat, d’un 18% en l’exercici 2015. Precisa que Barcelona rebrà únicament el 14% del total de les inversions de la Generalitat al conjunt de Catalunya. Observa que d’ençà que CiU governa la Generalitat, la inversió a Barcelona s’ha reduït a la meitat, i posa alguns exemples concrets del perjudici que això causa en els barris; així, la línia 9 de metro ha vist reduïda la previsió d’inversió d’un 71%, passant de 271 milions d’euros el 2010 a 115. Remarca que a aquest decrement substancial s’afegeix la prioritat, que qualifica d’equivocada, de fer arribar el metro a l’aeroport sense concretar quan arribarà als veïns dels barris de la Zona Franca. En el terreny de les polítiques d’ocupació fa notar que el decrement inversor suposa que el període 2012-2015 s’hagi caracteritzat per la reducció de recursos, així com per l’eliminació del conveni del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1581 amb l’ajuntament de Barcelona, que s’ha materialitzat en una reducció en 20 milions d’euros, que ha obligat Barcelona Activa a fer un increment de 16 milions per compensar-ho. Afegeix que la inversió en centres escolars de la ciutat segueix la mateixa dinàmica de reduccions dràstiques, passant en només dos anys a percebre de la Generalitat de 14 milions d’euros a un milió. Pel que fa a les beques menjador, la Generalitat ha reduït d’1,5 milions d’euros la seva aportació anual. Continua el seu repàs amb l’exemple de les infraestructures culturals, que pateixen un 30% de reducció de les aportacions; o el 90% de reducció l’últim bienni en el cas dels convenis socials i la Llei de barris. Fa notar que arran d’aquesta situació, en moltes ocasions l’Ajuntament ha d’aportar allò que deixa d’aportar la Generalitat amb recursos propis, i que tot plegat desemboca en l’afectació dels serveis municipals. Considera, altrament, que Ajuntament i Generalitat haurien de ser un binomi multiplicador dels serveis i de les inversions en favor de la ciutadania de Barcelona. Menciona també el conveni d’equipaments socials adreçats a la gent gran i a les persones amb discapacitat, signat el 2005, dels quals a dia d’avui només està en servei una de les deu residències per a gent gran previstes, dos centres de dia i dues residències per a persones amb discapacitat continuen pendents. Fa notar que l’exemple que acaba de citar no és pas una excepció, i denuncia incompliments dels convenis subscrits en l’àmbit de la sanitat; en el d’educació i en el de seguretat; així com els ajornaments en el tancament i el trasllat de les presons Model i Trinitat i, per tant, de la construcció del nou centre a la Zona Franca, que haurà de pagar aquest ajuntament malgrat que és competència de la Generalitat. Destaca que els que acaba d’esmentar només són alguns exemples de les conseqüències del dèficit inversor de la Generalitat a Barcelona, i subratlla que les transferències no només són escasses en la seva previsió, sinó que esdevenen ínfimes a l’hora de l’execució. En aquest sentit, apunta que de la transferència de 77 milions d’euros previstos per al darrer exercici liquidat, el 2013, que representaven el 5% del total d’ingressos públics de Barcelona, finalment la ciutat només en va rebre 15, esdevenint tant sols l’1% dels ingressos municipals. Finalment, es refereix a la morositat de la Generalitat amb l’ajuntament de Barcelona, amb el consentiment i la permissivitat de l’Alcalde i del govern de la ciutat. Entén, doncs, que és moment de reclamar el pagament d’un deute de l’ordre de tres-cents milions d’euros. Justifica la presentació de la proposició, doncs, per oferir als grups municipals un acord per Barcelona al Parlament de Catalunya a fi que obtingui el percentatge que li pertoca dels pressupostos de la Generalitat. El Sr. Colomé anuncia que el Grup Socialista se suma a la iniciativa presentada perquè comparteix la valoració negativa que es planteja sobre el pressupost de la Generalitat 2015, sobretot per la manera com s’hi tracta Barcelona. Considera que el projecte de pressupost que actualment es tramita al Parlament de Catalunya fa un mal favor a la capital de Catalunya. I centra la seva intervenció en el tractament financer que dispensa a Barcelona la Generalitat, que avança que, en cap cas, mereix una valoració positiva. En conseqüència, afirma que el seu Grup no es pot quedar de braços plegats en comprovar que es fa una inversió de 103 euros per cada barceloní, quan la mitjana a Catalunya és de 126 euros per habitant. Afegeix que tampoc no poden deixar passar que el govern de la Generalitat i ERC no acceptessin cap de les esmenes que el PSC va plantejar al projecte de pressupostos. Concreta que, entre altres aspectes, plantejaven la necessitat de finançament per a projectes de summa importància per a Barcelona; així, a tall d’exemple, indica que van traslladar un conjunt d’esmenes al Parlament de Catalunya que pretenien desencallar projectes com la inversió en diversos instituts, entre els quals esmenta Fabra i Coats, Viladomat, Vallcarca o Angeleta Ferrer; la construcció de la nova estació d’autobusos a Sants; subvencions per a les àrees de rehabilitació integral de Barcelona; o la construcció de residències i centres de dia com la Patriarca a Nou Barris, Empordà a Sant Martí, Illa Skoda a l’Eixample, Benavent a Les Corts o les casernes de Sant Andreu. 1582 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Remarca que molts dels projectes esmentats van ser rebutjats en la darrera sessió de la comissió parlamentària el 27 de gener, mentre que encara desconeixen què n’opina l’alcalde de Barcelona, absent de la cambra en aquest moment. Tanmateix, considera que hauria d’acceptar que els pressupostos de la Generalitat no són bons per a la ciutat, i que expliqui quines gestions s’han fet a fi d’evitar que es materialitzin les xifres del pressupost. Opina que és de justícia que avui l’Alcalde i el seu govern emetin una valoració del pressupost, i que exposi amb claredat com queden els interessos dels barcelonins. El Sr. Mestre observa que fa uns minuts que parlaven del deute de la Generalitat amb aquest ajuntament, l’altra cara de la moneda del qual és la caiguda continuada, des del 2010, de la despesa corrent, de les transferències i de les inversions de la Generalitat a Barcelona. Remarca que aquesta situació coincideix amb un escenari d’emergència social que fa més imprescindible encara la despesa pública per garantir drets i cohesió social, i en un context de crisi que requereix polítiques anticícliques per part dels governs. Altrament, es constata que els dos governs del President Mas han consolidat les polítiques d’austeritat a Catalunya, fet que es reflecteix també en el pressupost de 2015. Addueix que la justificació de les polítiques d’austeritat i de retallades és inadmissible, i que té unes conseqüències molt evidents a Barcelona. Així, diu que han pogut constatar accions vergonyants que pretenen estigmatitzar els més febles per justificar les retallades, entre les quals esmenta l’intent d’estendre la sospita de frau a les persones beneficiàries d’un PIRMI. Recorda que el seu Grup va presentar el desembre passat a la comissió de Presidència i Règim Interior una proposició, amb l’aprovació de la qual es va acordar reclamar al govern de la Generalitat que incorpori als pressupostos de 2015 dotacions per posar en funcionament, per donar continuïtat o per iniciar la inversió de set centres educatius, vuit equipaments sanitaris i onze equipaments socials. Afegeix que també van acordar per majoria en aquella mateixa sessió reclamar que es contempli la inversió per garantir l’arribada del metro als barris de La Marina i la Zona Franca a inicis del 2016; van acordar-hi igualment que la Generalitat incorpori als seus pressupostos la despesa relacionada amb la inversió per a la construcció del centre d’interns de règim obert a la Zona Franca; i van arribar a l’acord demanar la recuperació de les transferències per a beques menjador, escoles bressol i escoles de música. Entén, doncs, que aquella proposició estava en la mateixa línia de la que avui presenta el Grup del PP, i per aquest motiu hi votaran favorablement. El Sr. Laporta fa avinent que el seu Grup considera que aquest Plenari no és lloc per reproduir els debats del Parlament, malgrat que no s’està d’expressar la seva opinió sobre els pressupostos de la Generalitat per al 2015, que confia que siguin els darrers de l’era autonòmica. Considera que el 71% que es destina a polítiques socials no cobreix les necessitats, tot i que remarca novament que la xifra està condicionada per l’ofec financer a què l’estat sotmet Catalunya. Afegeix, però, que els pressupostos contenen aspectes que valoren positivament atès que preveuen l’impuls d’estructures d’estat. Dit això, addueix que el debat de la present proposició s’acara d’una manera parcial i esbiaixada, sense tenir en compte que l’origen del problema és l’ofec financer, premeditat i sistemàtic, a què s’acaba de referir; i tampoc no analitza les relacions financeres de l’ajuntament de Barcelona amb totes les institucions. Puntualitza que es refereix al fet que, en parlar d’incompliments de la Generalitat, es passa per l’alt la manca d’inversions de l’estat espanyol a Barcelona en àmbits com el conveni de capitalitat, la biblioteca provincial de Barcelona, les grans institucions culturals com el Liceu, el Macba, el MNAC; la davallada en les aportacions al sistema de transport públic, així com les infraestructures d’accessos viaris i ferroviaris al Port, les obres de les estacions de La Sagrera i de Sants. Fa notar que tots en tots els casos es tracta de convenis i acords que fa temps que estan pendents d’execució, de la dotació pressupostària corresponent i, en alguns casos, estan paralitzats. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1583 Precisa que la globalitat d’aquests convenis i acords puja entorn dels vuit-cents milions d’euros, i entén que no hi ha comparació amb el deute de 137 milions d’euros de la Generalitat amb aquest ajuntament. Avança, per acabar, el vot contrari del Grup d’UpB a la proposició per les raons que acaba d’expressar. La Sra. Recasens subratlla, en començar la seva intervenció, que aquesta proposició i l’anterior seran aprovades amb el suport dels Grups del PSC, PP i ICV- EUiA. En aquest cas, proposa al Sr. Fernández Díaz que, si vol ajudar a solucionar la manca de finançament de Barcelona, treballi amb el govern de l’estat un millor tracte fiscal per a la Generalitat. Precisa que podrien començar pels 759 milions d’euros de la disposició addicional tercera de l’Estatut, els 789 milions del Fons de competitivitat o els 635 milions de compensació de l’impost del dipòsit bancari que es va tirar enrere. Igualment, es refereix al retard en l’entrada en vigor del nou model de finançament de compensació de l’IVA; i suggereix fixar un nou objectiu de dèficit, tal com té fixat l’estat envers aquest ajuntament. Afegeix a la llista de suggeriments per negociar amb el govern de l’estat, que es freni el maltractament que dispensa a Barcelona, la retallada d’un 34% de les transferències a l’ATM, o del 41% en el cas del Liceu; igualment, es refereix a la retallada del finançament de la ciutat, que d’ençà del 2010 s’ha reduït d’un 61%, 198 milions d’euros, un 62% dels quals s’havien de destinar al traspàs de Rodalies, l’hospital Clínic, l’estació de La Sagrera i la remodelació del barri de Sants, mentre que el 38% restant d’aquesta quantitat hauria de revertir a l’ATM i al Liceu. Seguidament fa un repàs per ministeris, que constata una davallada del de Foment de 99%, en el de Cultura, Educació i Esports del 44%, Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del 78%, Sanitat, Serveis Social i Igualtat del 90%. Conclou, doncs, que el debat sobre la incidència a Barcelona dels pressupostos de la Generalitat no es pot sostraure del context de l’estat. En conseqüència, posa en valor que malgrat la situació difícil de la Generalitat, incrementa d’un 3,5% les transferències a equipaments culturals i consorcis, d’un 4,2% al Consorci d’Educació i Serveis Socials, millora les transferències al MNAC, a l’Auditori, al Palau de la Música i al Liceu, i augmenta la transferència a l’ATM arran d’un pacte pressupostari. Afegeix que fa inversions en matèria d’infraestructures com ara l’estació d’autobusos interurbans de La Sagrera, la millora de l’accessibilitat a les estacions de Poble-sec i Poblenou, obres de la línia 9 de metro, que s’imputen a escala comarcal. Continua dient que en matèria de salut reben finançament de la Generalitat l’hospital Clínic, el parc sanitari Pere Virgili i l’Hospital del Mar; i que el campus Diagonal-Besòs rep 40 milions d’euros. El Sr. Fernández Díaz afirma que no té cap problema a encetar un debat sobre les relacions de Barcelona amb el govern d’Espanya, tot i que remarca que avui no és aquest el debat que els ocupa. No obstant això, recorda que el 2011, any en què va començar l’actual mandat del PP, les transferències de l’estat a Barcelona van ser de 664 milions d’euros, mentre que el 2015 està previst transferir-ne 1.032, i remarca que el darrer exercici pressupostari es van incrementar les transferències de l’estat d’un 20% sobre les previsions municipals. Reitera que, de la mateixa manera que defensen l’Estatut, han de defensar un nou estatus per a Barcelona, reclamant el tracte de capital. Altrament, consideren inadmissible que la Generalitat inverteixi 174 euros de mitjana per habitant a Catalunya, i que a Barcelona aquesta mitjana baixi fins als 102 euros. Insisteix que Barcelona s’ha de construir també des de la Generalitat, i que això ho hauria de defensar l’Alcalde i no pas la construcció de Catalunya a costa de Barcelona. El Sr. Colomé constata que la pinça pressupostària de CiU i ERC al Parlament ha estat contra Barcelona. En aquest sentit, fa notar que sembla que sigui més important ser la capital d’un estat que no pas pensar en els seus ciutadans. Seguidament, pregunta a l’Alcalde què ha fet per defensar la ciutadania de Barcelona en aquest Pressupost. Finalment, manifesta que escoltant la Sra. Recasens ha tingut la sensació que era la Directora General del Departament d’Economia, en una mostra clara de 1584 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 subordinació; i diu que tampoc té clar si el Sr. Trias és l’alcalde de Barcelona o continua sent conseller de la Generalitat. El Sr. Mestre considera que la Tinent d’Alcalde ha desaprofitat una bona ocasió per explicar què ha fet el govern municipal per incorporar als pressupostos de la Generalitat per al 2015 inversions i transferències pendents de la ciutat, malgrat que sí que tenen constància que el resultat ha estat nul, cosa que no saben si rau en la inacció del govern municipal o per què el govern de la Generalitat no li fa cap cas. El Sr. Laporta respon per les al·lusions d’algunes de les intervencions en aquest debat. Indica que en el 71% que es destina en el Pressupost de la Generalitat a política social a Barcelona hi han tingut molt a veure els grups parlamentaris que hi han votat a favor; així com en el fons per la cohesió social de 100 milions d’euros, del qual també se’n beneficia Barcelona. Replica, però, que el seu Grup no seguirà una estratègia partidista i còmplice de l’assetjament permanent al govern de la ciutat. La Sra. Recasens posa en valor la voluntat expressada pel Sr. Fernández Díaz al final de la seva darrera intervenció de treballar en positiu amb l’estat a fi de millorar el finançament de la Generalitat. Quant a les preguntes del Srs. Colomé i Mestre de què ha fet el govern municipal, respon que han treballat perquè Barcelona pugui disposar l’any vinent de 4 milions d’euros per a l’estació d’autobusos de La Sagrera, 1,6 milions per a la del Poble-sec, 1,5 milions per a la del Poblenou, 46,2 milions per a línia 9 entre moltes altres coses. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb setze vots en contra – emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també pels Srs. Laporta i Portabella–, i vint-i-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda instar al Govern municipal a executar i plantejar a les institucions competents un conjunt de mesures per lluitar contra la contaminació: 1. Mesures estructurals, d'aplicació immediata. a) Declarar Barcelona "ciutat zona 30", amb l'objectiu que les vies urbanes esdevinguin Zones 30, excepte alguns eixos bàsics i corredors de transport públic. b) Instar al Govern de la Generalitat a limitar la velocitat a 80 Km/h a les principals artèries d'accés a la Zona de Baixa Emissió. c) Establir zones central exclusivament de vianants a cada districte, durant els caps de setmana. Avançar en la implantació de les superilles al conjunt de la ciutat, amb objectius concrets per reduir la mobilitat en vehicle privat per disminuir la contaminació i guanyar espai públic. d) Suprimir la gratuïtat a l'àrea verda d'aparcament per a residents sense multes i acabar amb la congelació de la tarifa de l'àrea blava. Així mateix, reduir l'aparcament de les motocicletes a les voreres. e) No apostar per polítiques incrementalistes en el nombre de desplaçaments en moto i reforçar l'aposta pel transvasament modal del vehicle privat als models de transport sostenibles. 2. Mesures estructurals, d'aplicació progressiva: a) Definir clarament, amb la Generalitat de Catalunya, i de forma coordinada amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, els límits territorials de la Zona de Baixa Emissió (ZBE). b) Instar al Govern de l'Estat a establir l'etiquetatge dels vehicles per tal de poder fer una gestió local d'aquests, limitant l'accés a la ZBE als més contaminants. c) Impulsar un pla per al foment de la distribució urbana de mercaderies en bicicleta elèctrica i altres vehicles elèctrics, especialment en els nuclis històrics, amb la creació de centres de distribució urbana. d) Acordar amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona l'establiment d'aparcaments dissuasoris associats al transport públic interurbà als límits de la ZBE. e) Avançar progressivament cap a figures impositives que gravin el moviment del vehicle a la tinença, introduint una taxa en els aparcament regulats. f) Establir panells informatius a tota la ciutat per mostrar l'estat de la contaminació i oferir aquesta mateixa informació en línia a la web i en les apps municipals. g) Instar al govern de l'Estat a no prorrogar el Pla PIVE i mantenir els plan PIMA Aire i Movele, NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1585 amb la finalitat de facilitar la renovació del parc de vehicles i la seva substitució per vehicles elèctrics i/o híbrids. h) Instar al Govern de la Generalitat a desenvolupar de manera obligatòria en les empreses públiques de més de cent treballadors i en les privades de més de dos-cents treballadors, i també en els polígons industrials, l'elaboració de plans de desplaçament i de mobilitat d'empresa, amb la participació dels agents socials i l'Ajuntament de Barcelona. En aquesta línia, acordar amb els sindicats incentius a treballadors i treballadores amb la finalitat que promoure la mobilitat sostenible en els seus desplaçaments laborals i els interns dins dels propis polígons. i) Instar al govern de la Generalitat de Catalunya a establir una pla per al port de Barcelona que afavoreixi l'ús de combustibles de menor impacte ambiental, per a reduir les emissions tant en els vaixells com en el transport terrestre a l'interior del port, i que potenciï el transport ferroviari de les mercaderies. 3. Mesures conjunturals, a establir en episodis de contaminació aguts: a) Establir restriccions al trànsit rodat dins la Zona de Baixa Emissió (ZBE), amb la prohibició de la circulació de vehicles amb matrícula parell i senar en dies alterns, mentre l'episodi es mantingui. El control s'establirà amb la vigilància de l'autoritat de trànsit o Guàrdia Urbana. b) Incrementar els preus dels aparcaments públics i de les àrees blava i verda d'aparcament durant aquests episodis de contaminació, així com acordar amb les administracions competents un increment del preu dels peatges viaris que permeten circular dins la ZBE. c) Establir la gratuïtat de la totalitat del transport públic i del Bicing a la ZBE, de forma associada a les dues mesures anteriors. Així mateix, durant aquest episodi de contaminació, establir zones exclusives de vianants a cada districte i augmentar l'espai segur per a la bicicleta a la calçada. El Sr. Gomà inicia la seva intervenció posant de manifest el fet, sense precedents històrics, que avui dia més del 50% dels habitants del Planeta viuen en ciutats. Assenyala que això comporta un gran potencial de desenvolupament humà, i alhora grans reptes; així, en el terreny ambiental i a escala global l’acció per la protecció del clima, i la lluita contra els factors que propicien el canvi climàtic han esdevingut un element central, i els estats han anat confegint eines d’actuació i governança mitjançant acords i protocols. Tanmateix, fa notar que les ciutats han tingut un paper menys rellevant del que hauria calgut en aquest context. Afegeix que hi ha un repte ambiental i de salut en què són fonamentals els governs urbans i les polítiques públiques de proximitat: la qualitat de l’aire i la lluita contra la contaminació. Alerta, en aquest sentit, que cap ciutat no té un futur habitable i saludable si no passa per la qualitat de l’aire amb un procés de transició ràpid i valent per passar de la contaminació a un aire net. Destaca que el problema de contaminació de l’aire de les ciutats no està resolt, i que en el cas concret de Barcelona, com a ciutat mediterrània, compacta, densa i portuària, es revela amb uns trets específics i una magnitud preocupant. Posa de manifest que hi ha indicadors precisos que constaten que a Barcelona el principal problema és la concentració de diòxid de nitrogen i, sobretot, de partícules en suspensió que continuen superant els valors límit establerts per la normativa europea. Observa que aquests valors són dinàmics, fruit de l’acord polític, i que encara avui són força menys estrictes que els llindars de protecció que marca l’OMS. Posa en relleu que, malgrat els avenços, a Barcelona encara se superen el nombre de dies en què s’està per sobre dels valors límits que marca la Directiva europea de qualitat de l’aire quant a partícules en suspensió, de manera que el 81% de la població resta exposada quotidianament a aquests valors, esdevenint el principal determinant ambiental de la salut de la ciutadania. Subratlla que la reducció de les emissions i el compliment estricte de la normativa permetria evitar anualment a Barcelona entorn de quatre-centes morts i dos mil ingressos hospitalaris per causes respiratòries i cardiovasculars. Igualment, destaca que els paràmetres de contaminació urbana incrementen d’un 51% el risc de patir càncer de pulmó. En conseqüència, consideren indispensable vetllar per la qualitat de l’aire, que es tradueix en salut i qualitat de vida, per a la qual cosa calen polítiques públiques 1586 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 que incideixin directament sobre els factors contaminants. Indica que el trànsit rodat és el principal d’aquests factors, concretament la circulació massiva de vehicles privats a la ciutat. Per tant, recalca que, d’entrada, s’imposen les polítiques per assolir una mobilitat humana sostenible i segura i, en conseqüència, l’enfortiment del transport públic i la reducció dràstica del nombre de cotxes. Afegeix que hi ha polítiques complementàries, però fonamentals, en els àmbits de l’urbanisme, de l’espai públic i el canvi energètic. En el cas de l’urbanisme, apunta que ha de fer possible la redistribució democràtica de l’espai públic a favor de les persones i en detriment del viari; i un canvi energètic que aposti fermament per les baixes emissions, pels sistemes ecològics de generació i distribució de proximitat. Per tot plegat, fa avinent que la proposició que presenten està orientada directament a l’acció, amb la idea vertebradora de la lluita contra la contaminació en tots els terrenys. En aquesta línia, contempla tres tipus d’actuacions; en primer lloc, les estructurals d’aplicació immediata, les vinculades a la qualitat de l’aire, i que es poden posar en marxa a curt termini. Entre aquestes actuacions esmenta les superilles, amb reducció d’espai per al vehicle privat com a element central del model; zones centrals exclusivament de vianants els caps de setmana; zona 30 a tota la xarxa viària. En segon lloc es refereix a les actuacions estructurals d’aplicació progressiva, en les quals plana el concepte clau de la declaració de Barcelona com a zona de baixes emissions, i hi té molta rellevància l’etiquetatge ecològic dels vehicles a fi de limitar l’accés als més contaminants. Destaca, també, un pla d’actuació al Port a fi de reduir les emissions dels vaixells i potenciar el transport ferroviari de les mercaderies. Finalment, en tercer lloc, es refereix a les mesures d’emergència, és a dir, les activables en episodis aguts de contaminació. En aquest àmbit, remarca la prohibició de circulació de cotxes en dies alterns segons si la matrícula és parell o senar; increment dels preus d’aparcament i dels peatges viaris en zones de baixa emissió; i la gratuïtat del transport públic i del servei Bicing. Recapitula que es tracta d’implantar un conjunt de mesures ben articulat a fi de plantejar una batalla valenta i fonamentada contra la contaminació, per una Barcelona amb aire net, habitable i saludable. El Sr. Escudé observa, arran d’aquesta proposició, el fet que a Barcelona l’urbanisme promogut per l’actual govern no s’ha coordinat amb la mobilitat, de manera que es palesa que l’àrea d’Urbanisme ha engolit la de mobilitat. Valora aquest fet com a molt greu, atès que ha trencat el model de mobilitat instaurat a la ciutat des de fa molts anys. I afegeix la constatació que els departaments que tenen a veure amb la mobilitat han actuat subsidiàriament, com demostra que l’AMT, TMB, BSM hagin gestionat independentment i no com una unitat liderada per la regidoria de Mobilitat. Reitera que l’àrea del Sr. Vives s’ha anat apoderant de competències pròpies de l’àrea de Mobilitat, i en menys de quatre anys s’ha posat en perill un model de mobilitat que havia estat un referent internacional, amb unes conseqüències prou evidents com les que citava fa un moment el Sr. Gomà. Recrimina al govern municipal que no hagi aprofitat la reducció significativa de la mobilitat en vehicle privat, provocada per la crisi, per definir un nou model i estratègies de futur per acarar un canvi de cicle econòmic que comportarà l’increment dels desplaçaments en vehicle privat. Il·lustra aquesta situació referint- se a l’informe del RACC que situa Barcelona com la ciutat europea on s’ha incrementat més la congestió del trànsit. Remarca que la primera conseqüència d’aquest estat de coses es tradueix en un problema greu de salut pública, i recorda que la Comissió Europea ha denunciat Barcelona per superar els límits de les partícules PM10. Adverteix que el model de mobilitat de Barcelona els darrers quatre anys s’ha mantingut per inèrcia, tot i que és ben clar que es dilapida el llegat rebut d’anteriors governs municipals; per tant, l’absència d’estratègia i de model s’ha traduït en decisions que marcaran la mobilitat en sentit negatiu els propers anys. Es refereix a què la voluntat d’estalvi econòmic ha comportat des de la NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1587 privatització de la gestió dels aparcaments, un aspecte essencial per a la regulació del trànsit, a la situació de precarietat a què ha abocat la nova contracta de semàfors, l’intent de supressió de l’àrea verda i la pujada de tarifes del Bicing. Recrimina al govern municipal l’abandonament d’una visió metropolitana, de deixar que la demanda s’autoreguli ajudada per la crisi, de descontextualitzar les inversions a l’espai públic i de no tenir un denominador comú que el cohesioni en termes de mobilitat. Conclou que la situació rau en què el govern només actua per interessos electorals, amb el perill que es poden hipotecar desenvolupaments futurs com és el cas de Mitre, passeig de Gràcia o la Diagonal. Avança, doncs, que votaran a favor de la proposició perquè la subscriuen plenament, tot i que podrien introduir-hi alguna matisació. El Sr. Ramírez expressa que la proposició presentada els ha sorprès, d’entrada per la seva extensió, i també perquè les mesures que proposa s’estan treballant en diversos àmbits, també en aquest ajuntament i a l’Àrea Metropolitana. Consideren, en conseqüència, que el fet de presentar-la respon a un propòsit electoral. Malgrat aquesta observació, valora positivament alguns aspectes de la proposició com ara la preservació del dret a la salut i a la mobilitat de la ciutadania; confirma també que són favorables al desplegament de les zones 30 i a l’impuls del vehicle elèctric, així com que cal proporcionar a la ciutadania una informació millor sobre la qualitat ambiental de la ciutat. Altrament, diu que discrepen en altres punts, motiu pel qual avança que no donaran suport a la iniciativa presentada. Fa notar que a Barcelona conflueixen diversos factors que provoquen que la concentració de contaminants tingui episodis àlgids entre uns nivells sempre elevats atesa la concentració de sis mil vehicles per quilòmetre quadrat. Afegeix que a tot això s’hi suma la preponderància del parc mòbil diesel; i els episodis anticiclònics del clima mediterrani que generen una situació de pantà baromètric. Seguidament, i en base a indicadors de la Unió Europea, indica que l’aire de Barcelona compleix amb la majoria de paràmetres de contaminants regulats per la normativa europea i estatal per a l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire, demostrant els darrers anys una lleugera tendència a la millora. Malgrat alguns episodis de contaminació aguda, precisa que la situació no és alarmant, com avalen diversos estudis de Salut Pública. No obstant això, alerta que no s’ha d’abaixar la guàrdia i dotar-se amb les eines per fer front a la situació i millorar-la, entre les quals esmenta les normatives europees, estatals i autonòmiques sobre la matèria de millora de la qualitat de l’aire; i en el cas de l’àmbit metropolità, remarca que s’ha aprovat recentment el Pla de Sostenibilitat Ambiental a l’Àrea Metropolitana, i es refereix també a la creació del grup de treball Metrops per estudiar l’afectació del canvi climàtic. Afegeix que l’ajuntament de Barcelona va aprovar l’abril de 2013 el Pla per a la millora de la qualitat de l’aire a Barcelona. Considera, doncs, que es tracta d’un assumpte transversal que no s’ha de mirar només des de la perspectiva mediambiental, sinó també des de l’Àrea d’Hàbitat Urbà i de Mobilitat, implicant-hi el Pla de mobilitat urbana de Barcelona ara com ara en procés d’aprovació. Subratlla que els plans que ha esmentat recullen amb detall el conjunt de mesures per lluitar contra la contaminació, així com la planificació dels objectius que cal assolir, i fa notar al Sr. Gomà que van molt més enllà de la proposició que avui presenta el seu Grup, malgrat que en ocasions admeten que hi manca l’execució i el desplegament de les mesures que proposen. Per tant, aprofita per reclamar al govern municipal més lideratge per fer complir les mesures contingudes en el Pla de millora de la qualitat de l’aire a Barcelona. Avança, doncs, que el Grup del PP no donarà suport a la proposició, perquè, com ja ha dit, existeixen un seguit de plans i normatives al respecte; i també perquè les dades sobre contaminació no avalen l’alarmisme que es potencia des d’alguns sectors. Observa que el Grup d’ICV-EUiA planteja, d’una banda, mesures contra el vehicle privat suprimint la gratuïtat de l’àrea verda, incrementant el preu de la blava, i incrementant el preu dels aparcaments i dels peatges, retirant el programa 1588 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Pive per a la renovació del parc de vehicles o, fins i tot, planteja mesures contràries a la moto, quan aquestes són una part molt important en la mobilitat de la ciutat. D’altra banda, posa en relleu que el Grup proposant planteja prioritzar i potenciar l’ús del transport públic i del Bicing, recomanant la seva gratuïtat durant els episodis de contaminació greu. Tanmateix, alerta del perill d’aquestes mesures de gratuïtat, atès que sempre hi ha qui finalment n’ha d’assumir el cost. El Sr. Portabella avança el vot favorable d’UpB a la proposició perquè en comparteix l’essència. Dit això, defineix la proposta com una nina russa, atès que conté moltes mesures i iniciatives, una dins de l’altra, i per tant que es tracta d’una manera d’encabir part del programa electoral d’ICV-EUiA. Feta aquesta observació, subscriu el plantejament d’un seguit de propostes vinculades entre elles amb l’objectiu d’evitar que els nivells de contaminació atmosfèrica de Barcelona es mantinguin o que tan sols disminueixin lleugerament. Admet que en totes les aglomeracions urbanes la contaminació és un fenomen inherent, cosa que no significa que no es puguin plantejar polítiques actives per disminuir-la. En aquest sentit, posa com a exemple Londres, on s’ha aplicat una política de baixa emissió de CO2, tal i com planteja la proposició, sense obtenir uns resultats gaire satisfactoris; igualment, esmenta que a París s’ha fet un pas més, establint zones de molt baixa emissió. Confirma que, en general, estan d’acord amb el contingut de la proposició, com ara amb la demanda d’arribar a un acord amb el Port de Barcelona a fi de disminuir les emissions; però discrepen que en la conjuntura actual es plantegi l’increment de preu de les zones d’aparcament regulat. Precisa que el nucli essencial de les mesures plantejades rau en el reforç del transport públic, potenciar els desplaçaments a peu i en bicicleta, l’establiment d’una “dieta” baixa en carboni a la ciutat, i la necessitat d’establir sistemes d’informació sobre l’estat de la qualitat de l’aire a la web de Barcelona, així com facilitar els horaris del transport públic. Conclou, per tant, que la clau que Barcelona treballi per la disminució de les emissions contaminants i vetlli per la sostenibilitat, la qualitat de vida i la salut de la ciutadania, que ha de liderar l’administració i obtenir bona resposta de la ciutadania. El Sr. Vives valora positivament el conjunt de la proposició, en el sentit que comparteixen que no es pot desvincular el model de ciutat de l’objectiu d’emissions zero. Adreçant-se al Sr. Escudé, li fa avinent que considera que sobreestima la seva capacitat d’influència en altres àrees del govern que no són de la seva competència. Precisa, però, que en configurar l’àrea d’Hàbitat Urbà hi havia la voluntat d’introduir en el model de desenvolupament de la ciutat totes les polítiques associades a l’autosuficiència energètica i a les emissions zero. Per tant, afirma que li sembla pertinent l’estructura de la intervenció del Sr. Gomà, sobre la qual apunta breument alguns aspectes concrets. Diu, en primer lloc, que s’ha produït una tendència a la baixa en les mitjanes anuals de concentració d’òxids de nitrogen i partícules en suspensió; en el cas concret d’aquestes partícules, assenyala que la ciutat compleix, en totes les estacions, els valors límit de mitjana anual i el nombre de superacions permeses dels valors diaris. Altrament, quant a l’òxid de nitrogen, indica que les estacions de l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi puntualment excedeixen el límit, tot i que dins dels valors de mitjana europeus. Justifica aquesta puntualització a fi de situar l’àmbit del debat i no generalitzar els episodis puntuals o circumscrits en zones determinades, amb el consegüent estat d’alarma social que això pot provocar i que han pogut constatar en algunes ocasions. No obstant aquesta observació, subscriu plenament que cal actuar, motiu pel qual el 2014 s’ha assolit el nombre de 620 carrers amb limitació de velocitat 30; estan treballant en el pla de les superilles; en el Port, àmbit en què ara fa un any es va signar un acord per a la gasificació en la zona de servei als vaixells; o la NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1589 implantació de l’exigència en els plecs de clàusules als concessionaris municipals que gestionen flotes, que aquestes siguin cent per cent elèctriques. Considera, doncs, que el Grup proposant és conscient que les mesures que demana estan inscrites en un procés; alhora que posa de manifest que poden tenir certes discrepàncies quant a la gestió estricta del dia a dia. El Sr. Gomà agraeix el suport dels Grups Socialista i d’UpB, i lamenta el vot contrari del Grup del PP i del govern municipal. Admet que s’ha avançat en polítiques de qualitat de l’aire a Barcelona, però també que s’ha produït un increment de la congestió del trànsit, i que es continuen superant alguns valors límit pel que fa a determinats indicadors clau. Considera que no poden delegar la reducció estructural de la mobilitat a la situació de crisi, ni la gestió de les emergències ambientals als fenòmens meteorològics; altrament, remarca la necessitat d’establir polítiques públiques que ara com ara són inexistents a la ciutat. En aquest sentit, agraeix l’acord amb la filosofia de la proposició que ha manifestat el Sr. Vives, però fa notar que hi ha una gran distància entre això i el que han estat les pràctiques concretes del govern en matèria de mobilitat i qualitat de l’aire. Així, fa notar que a l’inici del mandat ja van entrar en una dinàmica de desmantellament dels avenços obtinguts en fiscalitat ecològica, desgravant la fiscalitat del vehicle privat, fent gratuïta l’àrea verda, o suprimint el límit 80 en els accessos a la ciutat. Afegeix que tampoc s’han establert polítiques decidides d’increment de l’ús del transport públic i contràriament, s’han incrementat els preus i s’han retallat serveis i freqüències. Recrimina al govern que hagi desaprofitat les reformes del passeig de Gràcia, la Diagonal o Paral·lel per reduir l’espai per als cotxes, i demostrar així que és coherent amb els objectius que marca el Pla de mobilitat urbana. I expressa la gran preocupació que els causa una possible redefinició del model de superilla, que ja no situa la reducció de la mobilitat com a prioritat. Conclou que és indispensable una batalla decidida en favor del transport col·lectiu, i una redistribució democràtica de l’espai públic. I mostra el seu convenciment que el que proposen avui acabarà fent de Barcelona una ciutat amb una mobilitat humana i sostenible i que garanteixi el dret a la salut. El Sr. Escudé remarca que Barcelona va arribar a un punt d’excel·lència quan, com deia l’arquitecte Solà-Morales, els arquitectes van reconèixer que la forma no ho era tot, i quan els enginyers van comprendre que la forma també era important. Justifica aquesta observació per apuntar que el Sr. Vives ha trencat aquest equilibri. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-tres vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova–, i setze vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona Pp 4. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda la creació de l'Institut Municipal dels Drets Civils i Qualitat Democràtica. El Sr. Portabella presenta la proposició amb què el seu Grup demana que es creï un institut municipal de drets civils i de qualitat democràtica. Diu que són plenament conscients que tant governs anteriors com l’actual tenen cura dels drets civils i, també, de vetllar per la qualitat democràtica a la ciutat. En aquest sentit, posa en relleu la tasca d’una regidoria de Drets Civils –que coneix per experiència pròpia– de cercar consens en les altres àrees de govern municipal per prendre mesures determinades, feina que no sempre és fàcil ateses les prioritaris d’altres àmbits executius. 1590 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 En conseqüència, justifica la presentació de la present proposició amb l’objectiu que la creació d’un institut específic en aquest terreny permeti reforçar la defensa dels drets civils i de la qualitat democràtica. Considera que la finalitat última de l’institut hauria de ser la garantia de protecció de les bones pràctiques a la ciutat i a l’administració; que alhora atorgaria més credibilitat a la institució entre la ciutadania. Igualment, emmarca aquesta petició en el fet que les ciutats, a escala global, acullen més de la meitat de la població mundial, i que no només acullen fluxos de persones, sinó també coneixement, informació, tecnologia. Així doncs, entenen que és evident que cal organitzar tot això de manera que la protecció de les bones pràctiques estigui garantida. Conclou que es tracta, en definitiva, d’aconseguir una internacionalització democràtica de Barcelona. Afegeix que l’existència d’aquest institut ajudaria a garantir i a assegurar els drets i deures de les persones residents a la ciutat i, també, de les persones passavolants; és a dir, en un espai urbà que, d’una banda, engloba la riquesa de la diversitat, però que, d’altra banda, també pot ser un espai de discriminació i d’exclusió social, de menyspreu a les diferències culturals i als moviments socials alternatius. En aquest sentit, assenyala que aquest institut que proposen podria materialitzar un element vertebrador de la política de defensa dels drets civils i de l’aprofundiment democràtic. Precisa que aquest organisme s’hauria d’estructurar en funció del compliment de la Carta de Drets i Deures de Barcelona, que té la voluntat clara d’integrar el lligam social en l’espai públic, el principi de la igualtat d’oportunitats i l’objectiu d’increment de la consciència política de la ciutadania. Afegeix que també hauria d’incorporar un pla per millorar la qualitat democràtica de Barcelona, promoure la participació ciutadana, que ja no és suficient i que requereix que l’administració posi la ciutadania en el centre de la seva acció política i, per tant, millorar la representació i la participació més directa dels agents socials a fi d’encaminar-se cap al que es defineix com a govern obert. Fa un incís referint-se a què Barcelona ha estat considerada com la ciutat més transparent de l’estat espanyol, fet que valora molt positivament però que no treu que s’hagi de continuar insistint per garantir el lliure accés a la informació generada per l’administració municipal i a la rendició de comptes. Continua dient que l’institut també hauria d’incorporar un codi ètic dels representants electes de la ciutadania, però també dels servidors públics. Igualment, consideren que hauria de potenciar la relació i la coordinació amb tots els mecanismes existents de garantia dels drets a la ciutat, vinculat estretament amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Per tot plegat, recapitula que l’existència d’un institut que acollís les polítiques de drets civils i de qualitat democràtica hauria de permetre estendre transversalment aquests elements a la resta de dependències municipals i territoris, amb la voluntat clara de liderar la defensa de l’aprofundiment democràtic. El Sr. Espriu destaca els drets civils i la qualitat democràtica com dos àmbits essencials de la institució municipal, i dels drets fonamentals de la ciutadania, que inclou en la categoria de reptes continuats. En conseqüència, assenyala que la proposta del Grup d’UpB parteix de la reflexió compartida que els drets civils i la qualitat democràtica han de deixar de ser peces petites, tot i que molt importants en l’estructura municipals, per adquirir el rang necessari. Destaca que Barcelona es reconeguda per la seva defensa dels drets fonamentals universals, capdavantera en polítiques de drets LGTB, dels infants, de les persones amb discapacitat i de tots els ciutadans i ciutadanes en general. Remarca igualment que sempre ha tirat endavant la participació i la voluntat de transparència, i que s’hi han consolidat experiències de col·laboració i se n’hi han iniciat d’altres en l’àmbit del govern obert. No obstant això, subscriu que cal aixecar el rang d’aquestes polítiques atès que la preocupació de la ciutadania en aquests àmbits s’incrementa cada dia. Per tant, posa de manifest la necessitat que les institucions responguin amb eines que garanteixin els drets cívics i socials de tothom. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1591 Malgrat tot, addueix que prendre aquesta mena de decisions al final d’un mandat els sembla poc realista, ja que requereix un treball conjunt de totes les forces polítiques i socials a fi de trobar la fórmula per conjugar quins són els millors instruments; per aquest motiu, feliciten la presentació de la proposició d’UpB que valoren com un punt de partida per iniciar un camí de reflexió que volen que sigui compartida i àmplia. Entén que encetar aquesta reflexió ha de permetre disposar d’elements d’anàlisi i d’estudi per prendre decisions quan sigui el moment oportú en el proper mandat. Confia, doncs, que el debat sigui profitós perquè la ciutat ho mereix. La Sra. Esteller posa en valor el compromís de Barcelona amb els drets civils i la participació democràtica, i el fet que compta amb una regidoria de Drets Civils, i la Carta de Drets i Deures aprovada el 2010. Admet, però, que els drets civils han de situar-se en un context de transversalitat en totes les àrees i regidories municipals. Es refereix a un altre aspecte que aborda la proposició d’UpB com és l’aprofundiment en la millora democràtica, que el seu Grup subscriu plenament, i afirma que totes les actuacions que es puguin fer en aquesta línia els semblen positives. No obstant això, qüestionen la necessitat de crear un institut específic, sobretot perquè implica un increment de burocràcia i estructura, per tant, significa més despesa per dur a terme un seguit d’accions que es poden dur a terme perfectament des de la regidoria de Drets Civils. Afegeix que la Carta de Drets i Deures reconeix la universalitat d’aquests principis i, per tant, la seva transversalitat i interdependència; fa notar que l’article 40 de la Carta inclou la manera de garantir-los i defensar-los, alhora que remet a les ordenances i lleis existents en aquest sentit. Constata que el seu Grup és molt partidari de parlar conjuntament de drets, d’obligacions i de deures, atès que ho consideren equitatiu i equivalent. En conseqüència, opinen que s’ha potenciar també la responsabilitat individual, el respecte als altres, a la ciutat i també el marc de convivència. Afegeix a aquests principis la millora del sistema democràtic, que tot i que és molt avançant quant al garantiment de drets i llibertats, cal tenir present també que els atributs bàsics de la democràcia són la legitimació i l’eficàcia de l’acció política, respondre a les necessitats de la ciutadania, i vetllar per la transparència i la participació ciutadana. Destaca, doncs, que Barcelona disposa de 572 òrgans de participació, i que el parer del seu Grup és que s’han de racionalitzar i reduir a fi d’augmentar-ne l’efectivitat, i que això no requereix la creació d’un nou institut municipal. A tall de conclusió, expressa el convenciment del seu Grup que la qualitat democràtica passa per respectar els principis de l’estat de dret, i que regenerar i enfortir la democràcia rau en reformar allò que està demostrat que funciona, corregint els defectes i desviacions; i afirma que la millora de la democràcia tampoc no passa per la substitució d’un sistema o per deslegitimar la democràcia representativa ni els partits. Altrament, consideren que cal enfortir-los i millorar la proximitat amb la ciutadania, uns objectius que es poden assolir millorant les estructures existents. La Sra. Ribas indica que el seu Grup comparteix totalment la necessitat que l’Ajuntament tingui polítiques fermes i transversals per a la garantia i promoció dels drets humans i civils, alhora que també garanteixi una participació ciutadana veritable per enfortir la qualitat democràtica i la transparència, i que permeti avançar cap a una nova relació de l’administració amb la ciutadania. Insisteix que aquests objectius han de ser prioritaris per a l’Ajuntament, que els ha d’aplicar transversalment des de totes les àrees i instituts municipals, així com també als organismes autònoms. Posa de manifest, en aquest sentit, l’existència de diverses eines que poden ajudar a aconseguir aquests objectius, més útils i realistes fins i tot, que no pas l’institut que es proposa. Considera que la creació d’un nou institut municipal no garanteix per ell mateix totes aquestes polítiques fonamentals, sinó que només palesa una forta voluntat política, que assegura que fins ara no han vist en el govern municipal. 1592 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Posa en valor que, històricament, aquest ajuntament ha estat pioner sense necessitat d’un institut específic en l’àmbit dels drets i la participació ciutadana com a radicalitat democràtica, per la qual cosa consideren més adient que, com a consistori, es comprometin a fons amb aquestes polítiques. Així, atesa la transacció proposada pel Grup d’UpB, que precisa que s’ha d’estudiar si aquest institut serà l’eina adequada, el seu Grup considera que no s’hi pot negar, tot i que a les alçades del mandat en què estan, troben més adequat que ho acari el nou govern que resulti de les eleccions, que està segura que no serà el mateix que l’actual. La Sra. Vila entén que és conegut per tots els presents el compromís ferm del govern municipal en la promoció i defensa dels drets humans a la ciutat, i que és conscient de les necessitats actuals de la ciutadania. Igualment, posa en valor la trajectòria històrica de la ciutat en la defensa dels drets fonamentals de les persones i de les llibertats públiques. En aquest sentit, recorda que fa tot just un any que van presentar una mesura de govern sobre la creació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació, amb la qual es dotaven d’una eina més eficient per donar centralitat i transversalitat a les polítiques de promoció dels drets i deures a Barcelona, i remarca el paper que hi té l’Alcalde. Subratlla que l’agència també tindrà presència al territori, en cada Districte, amb la finalitat de ser més a prop de la ciutadania i de les situacions de discriminació. En conseqüència, valoren positivament la iniciativa presentada pel Grup d’UpB, i el fet que han arribat a un acord per redactar un text transaccionat que els permet votar-hi a favor. Justifica aquesta coincidència perquè consideren que la proposició reforça la línia de treball endegada pel govern, concretament per la regidoria de Dona i Drets Civils, i perquè consolida l’actuació en aquest àmbit que pretenen dur a terme el proper mandat. El Sr. Portabella agraeix els vots favorables del govern municipal, i dels grups Socialista i d’ICV-EUiA; en aquest darrer cas, es felicita pel vot favorable, atès que la seva argumentació els hauria pogut portar a l’abstenció, tot i que mostra la seva perplexitat que aquest vot l’hagi decidit l’esmena del govern, malgrat que en la seva intervenció el critiquen obertament. Reconeix que la creació d’un institut a aquestes alçades del mandat pot semblar sobrevingut, però no considera desencertat haver-ho plantejat a fi de reflexionar- hi, i que com en tots els altres casos en què s’ha creat un institut municipal per gestionar un àmbit determinat s’ha demostrat que funciona i que el reforça, i que en el cas concret que els ocupa atorgaria a la ciutat un lideratge remarcable a escala internacional. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb nou vots en contra – emesos pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova–, i trenta vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió amb el text transaccionat següent: El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda instar al govern municipal a que estudiï la creació de l’Institut Municipal dels Drets Civils i Qualitat Democràtica per reforçar l’acció municipal en aquesta matèria. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Socialista Pc 1. Que el Govern de la ciutat tingui present en tot moment que hi ha 50 persones afectades per les condicions d'habitabilitat de l'edifici de Santa Rosalia 91, 30 de les quals vivint en hotels, amb les que havia adquirit uns compromisos per tal que poguessin recuperar la seva qualitat de vida en un habitatge digne. La Sra. Carmona, abans de formular el prec, adreça una salutació cordial al president de la comunitat de veïns del carrer de Santa Rosalia 91, i a tots els veïns i veïnes de la finca. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1593 Dit això, recapitula que fa tres mesos que 50 persones van ser desallotjades dels seus habitatges per manca de seguretat de l’immoble, afectat per problemes estructurals d’ençà del 2010, i pendent d’expropiació el 2015. Precisa que, a hores d’ara, 31 famílies encara estan vivint en un hotel, amb la consegüent angoixa que això provoca, i que requereix suport i acompanyament. Justifica la presentació del prec, doncs, amb la voluntat que es tinguin presents tots els veïns i veïnes afectats, alhora que recorda al govern els compromisos contrets al respecte. La Sra. Vila, que respon en qualitat de regidora del Districte d’Horta-Guinardó, se suma a les salutacions de la regidora, a la qual agraeix la presentació del prec, ja que li permetrà posar de manifest novament el compromís del govern i la feina feta fins ara. Precisa que d’ençà que van tenir coneixement de l’estat de l’edifici del carrer de Santa Rosalia el govern es va posar a treballar, més encara quan va arribar la decisió de desallotjar l’immoble. Indica que, a partir d’això, el govern va iniciar els tràmits per donar garanties a les persones afectades i formalitzar l’expropiació. Assenyala que actualment estan en la fase d’acords amb les persones afectades a fi de concretar les indemnitzacions que els pertoquen segons la seva situació jurídica. En conseqüència, anuncia l’acceptació del prec i ratifica que ja estan atenent de forma individualitzada les persones afectades a fi de tirar endavant l’expropiació. La Sra. Carmona diu que el seu Grup és coneixedor de la situació dels veïns i veïnes allotjats a l’hotel, que els han fet saber que senten desatesos, i que no estan gens satisfets amb l’actuació municipal. En aquest sentit, retreu a la Sra. Vila que no hagi anat a visitar-los a l’hotel, i que no assistís a la reunió convocada per l’Associació de Veïns de la Teixonera amb presència dels veïns i veïnes del immoble afectat. Afegeix que les persones afectades expliciten que els compromisos contrets per l’Ajuntament no s’estan complint amb la rapidesa que caldria. Remarca la queixa dels veïns per l’oferiment de pisos que no estan en condicions, i indemnitzacions que no els permeten adquirir un habitatge nou. Insisteix, per tant, que calen solucions per a tothom, tenint en compte cada cas particular. Per tot plegat, reclama a l’Alcalde que es posi al capdavant d’aquesta situació, atès que la Sra. Vila no parla amb els veïns; unes famílies que es mereixen un tracte just, digne i preferent. La Sra. Vila es ratifica en què, des del primer moment, el govern de la ciutat va demostrar sensibilitat per entendre la situació i, per aquest motiu, va considerar que havia d’assumir la responsabilitat de tirar endavant l’expropiació. Precisa que per això han organitzat la participació dels serveis municipals, i assegura que coneix perfectament cada cas particular, atès que el Districte ha convocat individualment les persones afectades. Confirma que sempre ha rebut tothom qui ho ha sol·licitat, i que ha assistit a totes aquelles reunions que s’han considerat necessàries. Precisa que els pisos que s’ofereixen són de Patronat Municipal de l’Habitatge, cosa que en garanteix la qualitat. Ratifica que l’Ajuntament actua d’acord amb el marc legal, però també amb sensibilitat envers cada situació concreta. Del Grup Municipal del Partit Popular Pc 2. Instar al Govern municipal a eliminar el recàrrec en el pagament del deute generat per la reclamació del preu públic de recollida comercial de residus a favor dels autònoms, empresaris i professionals que se'ls ha girat de cop els rebuts corresponents a varis exercicis anteriors, des del seu inici d'activitat i fins a l'actualitat, i sense que hagin rebut cap notificació per part de l'Ajuntament sobre l'obligació de satisfer aquest preu públic. La Sra. Casanova presenta el prec, que té l’objectiu que es rectifiqui i elimini el recàrrec que s’aplica a autònoms i comerciants de la ciutat que, tot de sobte, s’han 1594 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 trobat amb un rebut de quatre anys acumulats del preu públic de recollida de residus comercials. Addueix que la ineficàcia de la gestió tributària de l’Ajuntament, pel fet de no informar els comerciants i professionals, ha provocat la generació d’un muntant de 3,2 milions d’euros de deute tributari que afecta sis mil persones, que ara es pretén cobrar de cop. Assenyala que els contribuents admeten que han de pagar, però no sent castigats amb recàrrecs injustos arran de l’incompliment de l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) de la seva obligació d’informar. En conseqüència, puntualitza que el seu Grup reclama, per tercera vegada, que el govern permeti el fraccionament o ajornament del pagament sense recàrrecs o interessos. La Sra. Recasens observa que aquest preu públic funciona amb el sistema d’autoliquidació, de manera que quan una persona autònoma es dóna d’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) té un mes per dirigir-se a l’administració local, i entrar a formar part del padró del preu públic de recollida d’escombraries. Puntualitza que el problema rau en què els autònoms, per desconeixement o altres motius, no es donen d’alta en el padró esmentat, i pel fet de fer-se el cobrament per autoliquidació, l’administració local no pot girar l’impost fins que la hisenda de l’estat els envia el padró de l’IAE. En conseqüència, el creuament de dades no es pot fer fins que ha transcorregut un període de temps d’un o dos anys. Precisa que l’Ajuntament, així que va poder creuar les dades, va girar el preu públic de recollida de residus sense recàrrecs ni interessos, donant trenta dies per fer-lo efectiu i posar-se al dia quant a aquest impost. Tanmateix, indica que si es passa d’aquest període de trenta dies sense fer efectiu el deute, el rebut es torna a girar, aquesta vegada amb recàrrec i interessos. Fa notar que hi ha autònoms i comerciants que paguen aquest preu públic des del primer dia que inicien l’activitat; de manera que, tot i que accepten la possibilitat del desconeixement per part dels qui no l’han liquidat, entenen que cal tenir en compte els principis d’equitat i de justícia fiscal. Afegeix que s’han donat instruccions a l’IMH per articular els mecanismes de millora necessaris, atès que admeten la causa de desconeixement de part de la població implicada. La Sra. Casanova mostra la decepció del seu Grup pel rebuig d’aquest prec. Posa en relleu que l’error que comet el govern actual ja el va cometre el govern tripartit el 2010; en aquest sentit, lamenta la manca de voluntat política per solucionar aquest assumpte que, segons fonts municipals, afecta entorn de sis mil comerciants i autònoms de Barcelona que van donar el pas d’iniciar les seves activitats en moments econòmicament molt difícils. Fa avinent que moltes d’aquestes persones –que aporten riquesa i ocupació a la ciutat– que no van pagar anualment el preu públic esmentat per desconeixement, tenen greus problemes per satisfer de cop el deute acumulat, i denuncia que no es mereixen un tracte injust i la manca de compromís del govern municipal. Recrimina al govern que dificulti el pagament d’aquest preu públic amb recàrrecs i interessos. Entén, doncs, que l’actual govern ha perdut l’oportunitat de rectificar i resoldre el greuge amb els nous comerciants i autònoms, i confia que el 2015 no es reprodueixi la mateixa situació. Insisteix que és imprescindible que l’Ajuntament informi i exigeixi als nous comerciants i autònoms el pagament d’aquest preu públic en l’anualitat corresponent. La Sra. Recasens posa de manifest que la regidora sap perfectament que s’ha treballat en la millora d’aquests canals d’informació, malgrat que són conscients que encara falta fer millores, entre les quals les relacions amb la hisenda de l’estat. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1595 No s’accepta el prec en debat. Pc 3. Instar al Govern municipal a revisar les seves polítiques envers els ciclomotors i motocicletes. El Sr. Fernández Díaz dirigeix el prec a l’Alcalde recordant-li que fa quinze dies va presentar el que es va anomenar “un gran acord ciutadà per una Barcelona sense accidents de moto”. Diu que li sembla sorprenent que aquesta presentació, amb l’objectiu de la qual tots estan d’acord, es fes sense els grups municipals; com també li’n sembla, de sorprenent, la definició “gran acord ciutadà”, quan en realitat es tractava d’una mera declaració d’intencions que no va acompanyada de mesures concretes. Per tot plegat, justifica la petició de revisió de les polítiques envers aquests tipus de vehicles, sobretot arran de l’increment de la sinistralitat entre els conductors. El Sr. Alcalde valora positivament que Barcelona sigui la ciutat europea amb més motos per habitant, tot i que els conductors representen el 60% de les víctimes d’accident de trànsit. Considera que aquest percentatge, i l’increment que ha patit el darrer any, significa una alerta evident. En aquest sentit, recorda que el novembre de 2014 van presentar un pla de seguretat viària per a motos, disset mesures de sensibilització, entre les quals de prevenció, modificació normativa, canvi de pautes de comportament o anàlisi de la informació; alhora que han promogut un acord ciutadà per una Barcelona sense accidents de moto, que reuneix vint entitats, entre les quals hi havia un representant del PP. El Sr. Fernández Díaz subscriu la importància de les motos a la ciutat pel que fa a la mobilitat; no obstant això, considera que l’increment de la sinistralitat d’aquest col·lectiu, que ha incrementat el nombre d’usuaris morts d’un 50% en només un any, imposa la revisió de les polítiques de seguretat en la mobilitat dels motoristes per la ciutat. Precisa que es refereix també a les campanyes municipals, algunes de les quals culpabilitzen els motoristes en comptes de protegir-los, i demana a l’Alcalde que repassi la literalitat de les campanyes. Altrament, entén que s’ha de conscienciar la població que dels accidents de moto no només en són responsables els motoristes, sinó de tothom. D’una banda, els conductors d’aquests vehicles han de ser més conscients del risc que assumeixen, que cal observar totes les normes de circulació i que s’han de preparar adequadament per conduir una motocicleta; d’altra banda, la resta de conductors han de ser ben conscients de la fragilitat dels motoristes. El Sr. Alcalde defensa que no s’han de fer campanyes per culpabilitzar els motoristes, sinó per prevenir determinades conductes. Precisa que la majoria d’accidents de moto estan vinculats a la manca de perícia, de manera que s’imposa analitzar si l’impacte del permís B-3 té a veure amb l’increment del nombre d’accidents. Així mateix, es refereix com a conducció de risc la que es fa sota els efectes de l’alcohol. Entén, per tant, que allò que és essencial són les campanyes de prevenció a fi d’evitar els accidents. Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA Pc 4. Que el Govern municipal compleixi el mandat de la proposició de suport al document "Acord professional. Professionals dels serveis socials bàsics en relació amb els desnonaments" aprovada a la sessió del 20 de gener de 2015 de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, i en concret, que deixi sense efecte el protocol d'actuació d'execució de les diligències de llançament al partit judicial de Barcelona, i elaborar-ne un de nou que faci possible la prevenció dels desnonaments i incorpori la garantia del dret al reallotjament digne. El Sr. Gomà es refereix al document elaborat pels professionals dels serveis socials, l’eix central del qual és la constatació del caràcter incompatible i 1596 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 contradictori entre l’execució d’un desnonament d’una llar vulnerable i els principis bàsics del treball social. Posa de manifest que el desnonament d’una persona en risc d’exclusió per causes econòmiques sobrevingudes vulnera els drets humans; de manera que donar empara de pretesa legitimació per via dels serveis socials a un fet que vulnera la dignitat de les persones topa directament contra l’essència del treball social, amb els seus fonaments jurídics, tècnics i deontològics. Concreta que el codi deontològic del treball social es fonamenta en les idees-força del respecte als drets fonamentals, l’acció consensuada amb les persones usuàries, la intervenció preventiva i la denúncia dels factors generadors d’exclusió. En conseqüència, constata el desencaix entre desnonaments i ètica, entre criteris professionals del treball social i la presència dels professionals en un moment de pura execució judicial com és del desnonament, sense treball preventiu i sense dret al reallotjament digne. En aquest sentit, recorda que la comissió de Qualitat de Vida va aprovar una proposició de suport al document esmentat, sense cap vot en contra i, en conseqüència, ara reclamen al govern municipal que concreti i que deixi sense efecte el protocol actual i que n’elabori un de nou, amb diàleg i amb participació dels treballadors i les treballadores socials, orientat a la feina preventiva i incorporant el dret al reallotjament digne. El Sr. Alcalde valora positivament la presentació del prec, tot i que remarca que a la comissió de Qualitat de Vida, com ha dit el regidor, ja es va aprovar una proposició en aquest sentit. Seguidament, constata el suport a la tasca diària dels treballadors i treballadores dels serveis socials en la línia d’evitar que es produeixin desnonaments a Barcelona; i assegura que entén la seva preocupació per haver d’estar presents en els llançaments, malgrat que és d’obligat compliment a requeriment de l’autoritat judicial. En conseqüència, considera que cal revisar els procediments dels processos de desnonament, fent-ho conjuntament amb la comissió de seguiment del protocol d’actuació, és a dir, amb el TSJ, el Departament de Justícia, el Col·legi d’Advocats i el de Procuradors. El Sr. Gomà celebra l’acceptació del prec, atès que concreta i significa un punt de partida al que es va aprovar a la comissió de Qualitat de Vida. Puntualitza que no demanen actuacions sobre decisions judicials, sinó sobre un protocol signat per l’Ajuntament amb l’administració de justícia, que consideren que cal substituir. Observa que el protocol actual és estrictament pal·liatiu, empara el desnonament i desatén un dret fonamental; altrament, demanen un nou protocol que ha de ser preventiu, incorporar el treball coordinat d’Habitatge i de serveis socials sota el lideratge de les oficines municipals d’Habitatge i, alhora, ha d’incloure el dret al reallotjament. Indica que tot plegat s’ha de confegir d’una manera participativa, amb diàleg i una resposta concreta en la reunió que han sol·licitat a l’Alcalde els treballadors i les treballadores socials. Reivindica que si es fa així les coses canviaran i es desactivaran situacions dramàtiques que avui exigeixen la presència dels treballadors dels serveis socials; i recalca que això, juntament amb el nou Reglament d’Habitatge, suposarà un pas endavant que s’haurà d’emmarcar en un canvi radical de les polítiques d’habitatge. El Sr. Alcalde admet que allò essencial és arribar a un acord, sabent que cal complir la legalitat existent, i ser capaços de col·laborar amb altres administracions perquè aquesta legalitat s’ajusti a la voluntat de l’Ajuntament. Per tant, demana al Sr. Gomà que s’avingui a tractar aquests assumptes a fi de marcar línies d’actuació, deixant de banda els aspectes sindicals, que ja tenen el seu marc específic de tractament. Pc 5. Que el Govern municipal garanteixi la participació ciutadana en la MPPGM per a la transformació de terrenys edificables en dotacions públiques al carrer Bailèn (tallers Masriera), de terrenys edificables en dotacions privades a l'entorn dels Lluïsos de gràcia i de reordenació de l'edifici del passeig de Gràcia 111 i millora del seu entorn urbà amb les accions següents: 1. Ampliar de 1 a 3 mesos el període d'exposició al públic i d’al·legacions. 2. Incloure el debat sobre la MPPGM de forma vinculant dins el Procés Participatiu del Pla d'Usos de Gràcia. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1597 La Sra. Sanz fa avinent que el seu Grup no comparteix la proposta de modificació del PGM amb l’objectiu que un fons d’inversió pugui bastir un hotel de luxe de 98 metres a les portes de Gràcia. Diu que ho consideren una aberració urbanística, i una manera obsoleta de fer ciutat, que s’inscriu en l’àmbit de l’especulació, tal i com ja han manifestat en diverses ocasions en la comissió d’Hàbitat d’Urbà. A banda d’aquest argument, afegeix que la ciutadania ha de poder manifestar, en temps i forma, si subscriu aquesta proposta; és a dir, si l’operació respon a l’interès públic o no. Consideren que la construcció d’un hotel de luxe a l’antiga seu del Deutsche Bank no és una operació menor, sinó que aixeca la veda per alçar un edifici fins a 98 metres al centre de la ciutat. En conseqüència, justifica la presentació del prec per reclamar la participació ciutadana, per la qual cosa és indispensable ampliar el període d’al·legacions d’un a tres mesos –durada emparada per la Llei d’urbanisme–, i que es respecti el procés participatiu del Pla d’Usos de Gràcia. El Sr. Vives, després d’avançar que refusen el prec, rebat l’argument que aquesta operació respongui a una concepció obsoleta de fer ciutat; altrament, considera que el que realment és obsolet és la idea preconcebuda d’allò que és el centre de Barcelona. En aquest sentit, recorda que tots plegats estaven d’acord que la ciutat tenia noves centralitats, com Glòries o el 22@. Entén, doncs, que el Grup d’ICV-EUiA no es pot atribuir la veritat absoluta sobre allò que és bon urbanisme. Precisa que la Llei d’urbanisme, a què s’ha referit la regidora, preveu processos de participació i d’intervenció taxats, i confirma que són els que faran complir. La Sra. Sanz replica que amb el prec proposen que s’ofereixi el temps suficient perquè la ciutadania expressi què vol en l’àmbit que els ocupa, i que el govern ho escolti i ho valori. Fa avinent, però, que no els sorprèn la denegació del prec, atès que hi ha massa exemples que avalen l’actuació del Tinent d’Alcalde en aquesta mena d’operacions, amb la connivència del Grup del PP. Un seguit d’operacions en què s’obvia la participació ciutadana, i que qualifica com un absolut menysteniment de la democràcia participativa. Acaba la seva intervenció preguntant a la Sra. Fandos què opina de tot plegat, atès que l’operació afecta el Districte que presideix. El Sr. Vives insisteix que el govern actua amb els instruments legals, que han votat entre tots. Considera que el Grup d’ICV-EUiA no pot parlar en nom dels veïns, sinó limitar-se a la seva tasca d’oposició al govern de la ciutat. Lamenta que la Sra. Sanz els doni sempre lliçons de respecte, i li demana que s’atingui a les seves responsabilitats. No s’accepta el prec en debat. Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona Pc. 6. Sol·licitem a l'Alcalde de Barcelona que el Govern municipal analitzi totes les vies jurídiques possibles per tal que l'Ajuntament tingui la majoria en el Comitè Executiu del Consorci de la Zona Franca. El Sr. Portabella es refereix al Consorci de la Zona Franca, una empresa pública que compta amb representació de l’estat i de l’ajuntament de Barcelona, que està en minoria en el Comitè Executiu, mentre que el delegat especial de l’estat el presideix. Atès el context que acaba d’apuntar, formulen el prec en què plantegen que el president del Comitè Executiu del consorci sigui nomenat per aquest ajuntament, i que les institucions catalanes hi tinguin majoria. Recorda que el març de 2012 el seu Grup va presentar una proposició en aquest mateix sentit, aprovada amb el vot contrari del Grup del PP, tot i que ara proposen fer un pas endavant i analitzar les vies jurídiques per fer possible el que proposen. 1598 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Remarca que el Consorci gestiona projectes de gran repercussió urbanística, econòmica i social, sense que quedin clares les seves motivacions i el grau de compromís amb l’interès general de la ciutat. Posa com a exemple d’això el cas de les casernes de Sant Andreu, que abasten una gran part de territori del Districte, i on convindria que es fes realitat el projecte social pactat; o la venda de la Torre Telefònica, un edifici icònic de l’àrea del Fòrum. El Sr. Alcalde admet el prec que acaba de formular el Sr. Portabella, tot i que puntualitza que més que l’Ajuntament tingui majoria en el Comitè Executiu, l’hi haurien de tenir les administracions catalanes –Ajuntament i Generalitat–, i els òrgans representatius de la societat civil. Afegeix l’observació que la representació de l’estat, tal com està configurada, hauria de recaure, ara com ara, en la Generalitat. Reconeix, tanmateix, que la relació amb el delegat de l’estat és bona, i que la coordinació institucional no és dolenta. Subratlla, també, el fet que s’ha posat ordre en el Consorci, de manera que la seva actuació està encaminada en determinats aspectes, tot i que en d’altres, que admet que sovint planteja al ministre Montoro, no s’ha obtingut cap resultat positiu. Confia que en el futur proper puguin aconseguir que el govern del Consorci de la Zona Franca recaigui en la Generalitat, amb la intervenció de l’ajuntament de Barcelona i també de l’Àrea Metropolitana, perquè entén que té una projecció de futur molt notòria. El Sr. Portabella addueix que coincideixen amb el matís que acaba de fer el Sr. Alcalde, atès que proposen que el president del Comitè Executiu sigui nomenat per l’Ajuntament, i que les institucions catalanes hi tinguin una representació majoritària, cosa que faria que la ciutat guanyés una gran eina. Pc 7. Que el Govern municipal encarregui al Consell Consultiu de l'Hàbitat Urbà un estudi sobre l'impacte de la capitalitat d'estat sobre l'urbanisme de la ciutat i de l'Àrea Metropolitana. El Sr. Laporta posa de manifest que, si els catalans i les catalanes decideixen el proper 27 de setembre que volen esdevenir un estat nou, Barcelona ha d’estar preparada, de manera que cal integrar-hi totes les estructures pròpies d’una capital d’estat, sense que hagi de renunciar a ser una ciutat emprenedora i pionera, plena d’idees i de coneixement. Justifica el prec, per tant, per l’impacte que la capitalitat suposa en l’àmbit urbanístic de la ciutat i la seva àrea metropolitana, i a fi que el Tinent d’Alcalde en demani un estudi al Consell consultiu d’Hàbitat Urbà. El Sr. Vives accepta el prec, i recorda que el govern municipal ha impulsat el Llibre blanc: Barcelona capital d’un nou estat, que conté un gruix de vint d’articles sobre aquest aspecte, amb aportacions d’Oriol Bohigas, Mateu Turró, Eduard Bru, Martí Boada, Germà Bel i Vicent Partal entre altres, els quals tracten aspectes directament i indirectament associats al que planteja el prec. Entén, però, que l’aportació del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà pot ser molt positiva al treball estructurat a través del Llibre blanc. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec, i es compromet a promoure el desenvolupament del Llibre blanc, que també va proposar el seu Grup. d) Preguntes Del Grup Municipal Socialista Única. Creu l'Alcalde que el pla urbanístic per transformar l'edifici del Deutsche Bank, a la cantonada de Diagonal amb passeig de Gràcia, en un hotel de gran luxe forma part de l'urbanisme de plusvàlues? La Sra. Escarp es refereix a la tertúlia emesa per TV3 el juliol de 2012 en què l’Alcalde es va lamentar que projectes com l’estació de l’AVE a La Sagrera, la recuperació d’espais a Can Batlló o la transformació urbanística de les casernes de Sant Andreu es plantegessin amb les plusvàlues procedents de promocions NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1599 immobiliàries. Afegeix que ho va titllar de bogeria, i que era una manera de fer que ja s’havia acabat. Pregunta, en conseqüència, si l’Alcalde considera que el pla urbanístic d’iniciativa pública impulsat a la cantonada de la Diagonal amb el passeig de Gràcia –l’edifici Deutsche Bank–, genera plusvàlues o no. El Sr. Alcalde replica que el model emprat per governs anteriors generava plusvàlues des de l’administració pública, bombolla i especulació. Altrament, assegura que el seu govern opta per iniciatives privades que ajuden a millorar equipaments, de la qual cosa posa com a exemples els Lluïsos de Gràcia o l’edifici Masriera. La Sra. Escarp admet la diferència, atès que la plusvàlua port ser un mitjà o una finalitat. Puntualitza que en el cas de La Sagrera serveix per construir una estació i un parc lineal; que les plusvàlues de les casernes de Sant Andreu serveixen per fer habitatge protegit, espai públic i sòl per a equipaments. I afegeix que les plusvàlues de Can Batlló estan destinades a obtenir edificis catalogats per a equipaments. Contràriament, alerta que quan la plusvàlua és una finalitat per ella mateixa apareixen operacions com la de La Maquinista, en què uns terrenys que valien 12 milions d’euros en passen a valer 57 després de la modificació del PGM. Igualment, posa com a exemple el que ara succeeix amb l’edifici del Deutsche Bank, que amb el planejament vigent té un valor de 13,7 milions d’euros, i que amb la requalificació passarà a valer-ne 58. Entén, doncs, que és molt diferent parlar de mitjà o de finalitat, i que allò que separa ambdós conceptes és l’interès públic. El Sr. Alcalde observa, d’entrada, que l’iniciador de l’expedient de La Maquinista no ha estat el govern actual. En segon lloc, quant a la diferència que ha marcat la Sra. Escarp, fa notar que La Sagrera està aturada, igual que Can Batlló; és a dir, tot allò que endegava l’anterior govern basant-se en les plusvàlues que es generarien, està penjat. Entén que els governs anteriors estaven convençuts que el sistema de desenvolupar projectes a base de plusvàlues duraria sempre, i recorda que ja els va advertir des de l’oposició estant que no sempre seria així. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup MOCIONS DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. Els passats dies 7, 8 i 9 de gener la ciutat de París era víctima dels terribles atemptats a la seu del setmanari Charlie Hebdo i en un supermercat kosher. Uns atemptats que van remoure la consciència de la ciutadania de tot el món i que ens van recordar que la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió haurien de ser drets indiscutibles, com ho haurien de ser a tot el món el dret a la vida, la igualtat i la dignitat i la llibertat religiosa i de pensament. Les ciutats són el símbol de la llibertat i la igualtat. Som també els espais d’encontre, on la ciutadania ha de tenir sentit per sobre d’origen, religió, cultura i on tots els ciutadans i ciutadanes haurien de trobar les oportunitats per desenvolupar la seva vida lliurement i digna. Per això Barcelona se sent especialment commoguda per aquests atemptats, i vol continuar treballant a la ciutat i en col·laboració amb altres ciutats, pels valors de la llibertat i la pau, per la defensa irrenunciable del dret a la vida i pel valor de la convivència per sobre de les diferències. Per tot això i de conformitat amb l’article 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sotasignants presenten al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona: 1600 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Primer. Vol fer arribar la seva solidaritat i dolor, davant els atemptats dels dies 7, 8 i 9 de gener de 2015 a la seu del setmanari Charlie Hebdo i en un supermercat Kosher, als ciutadans i ciutadanes i a l’Ajuntament de París i en especial a les famílies i companys i companyes de les víctimes. Segon. Rebutja amb fermesa aquests atemptats i tot atac a la vida humana, als drets individuals i col·lectius i a la lliure expressió, religió o ideologia, oposant-se a qualsevol estratègia de fracturar la societat i de confrontar les persones per raons d’ètnia o religió. Tercer. Reafirma, de forma irrenunciable, els seu compromís amb els valors democràtics de la llibertat de pensament i d’expressió, i de forma rotunda amb la defensa del dret a la vida i del valor de la convivència per sobre de qualsevol diferència. Quart. Es compromet a continuar treballant, als barris, amb els ciutadans i ciutadanes, amb les associacions i entitats i amb la resta d’institucions per ser una ciutat de convivència i llibertat, on la diversitat cultural i ideològica continuï sent un valor irrenunciable i fer-ho també en col·laboració amb altres ciutats d’Europa i el món per fer una defensa conjunta a tot arreu. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Colomé. DI 2. Els recents assassinats de membres de la redacció del setmanari “Charlie Hebdo” han estat la darrera manifestació de la violència terrorista islamista a la Unió Europea. La llibertat d'expressió i la llibertat en el seu sentit més ampli són avui més vives que mai gràcies a la fraternitat, la solidaritat i l'afecte dels demòcrates de tot el món. El terrorisme no atempta nomes contra la vida de les persones, sinó també, i sobre tot, ataca un altre valor superior: el de la llibertat. La vida i la llibertat són les bases de tota democràcia consolidada. Les ideologies que justifiquen la violència per imposar-se –siguin de fonament religiós o polític- representen una amenaça contra les nostres societats, contra el dret a la vida i contra la llibertat dels ciutadans europeus, que volen viure en una democràcia oberta i plural. És per això que rebutgem aquelles expressions de fanatisme violent i extremista, que el que pretén és imposar-nos el terror i fer que abandonem el camí de la pau i la tolerància. La Unió Europea és una espai de pau, democràcia i llibertat que treballarà sempre contra els violents i els sectarismes. El terrorisme islamista ofega a moltes societats arreu del món musulmà i representa una greu amenaça contra la pau internacional. La majoria dels musulmans europeus, però, viuen la seva religió de forma pacífica i amb voluntat de convivència i per això és necessari que la seva veu i el seu compromís contra l’extremisme violent conflueixi en una acceptació plena dels valors de la societat d’acollida i de rebuig de les conductes que pretenen viure entre nosaltres d’esquenes a la nostra cultura. L’objectiu fonamental de la racionalitat, és la convivència pacífica, el diàleg, la superació de la violència física. Tota comunitat o col·lectiu que vulgui viure entre nosaltres ha de tenir un clar compromís de respecte per les institucions democràtiques i per totes les nostres llibertats. Les comunitats locals, com a fonament de la nostra societat democràtica, tenen la responsabilitat de deixar palès el seu compromís amb la democràcia i amb la lluita contra el fanatisme violent. Per aquests motius, d´acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, es presenta al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona: 1. Fa una crida a totes les comunitats religioses a rebutjar sense cap tipus d’ambigüitat els radicalismes i els extremismes violents. 2. Rebutgem les pràctiques socials que afavoreixen el creixement dels col·lectius fonamentalistes violents entre les comunitats islàmiques europees. 3. Expressem el suport als governs dels Estats de la Unió Europea per a treballar conjuntament en la lluita contra el terrorisme, ja que és una amenaça comuna en què tots els Estat membres europeus hem de cooperar. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1601 4. Expressem la necessitat que els ciutadans que viuen a la nostra societat s’integrin a la cultura de la llibertat i del progrés i respectin completament els nostres valors democràtics. 5. Manifestem la nostra defensa pels valors democràtics. L’afirmació de la convivència pacífica passa pel respecte de les persones independentment de les seves creences personals, religioses o polítiques. El debat i la confrontació de postures s’ha de fer sense buscar ferir i ofendre a qui té una altra posició. 6. Rebutgem els Estats que amb els suports i complicitats han facilitat el creixement dels extremismes violents religiosos en el món islàmic. 7. Exigim el respecte en matèria de llibertat religiosa, i mostrem el nostre rebuig a aquells països que persegueixen els cristians i altres minories religioses. S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Fernández Díaz amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA. DI 3. Atès que s’estima entre un 1,5 i un 2,5% de la població les persones infectades amb el virus de l’hepatitis C, si bé només una part d’elles presenten simptomatologia, i que les afectacions a llarg termini de la malaltia causen complicacions molt severes i deteriorament en la qualitat de vida de les persones infectades. Atès que fa quinze anys que l'hepatitis C es tracta amb els mateixos fàrmacs, a partir d’un tractament llarg (entre 6 i 12 mesos) que provoca efectes secundaris importants i taxes de curació baixes en alguns genotips virals, i que l'arribada dels nous fàrmacs antivirals ha comportat la possibilitat de curació en un percentatge molt alt i el potencial d’eradicar la malaltia. Atès que les empreses farmacèutiques que comercialitzen aquests nous fàrmacs imposen un preu abusiu per cadascun dels tractaments (entre 25.000 i 65.000€ per persona) i que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del govern de l’Estat Espanyol ha anunciat un sostre de despesa de 125 milions € en el cas del Simprevir i Telaprevir, un futur sostre amb el Daclatsavir, i en el cas del Sofosbuvir no s’ha aconseguit cap sostre de despesa (el que impossibilita atendre en la seva totalitat les més de 30.000 les persones que requereixen en tractament). Atès el pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C endegat pel govern de l’Estat, amb l’objectiu (entre d’altres) d’incrementar el coneixement de l’epidemiologia de la malaltia, en un marc de lenta resposta de les administracions competents i de supeditació als problemes de finançament. Atès que és necessari un gran pacte a nivell europeu, entre la indústria farmacèutica, les autoritats sanitàries i els representants polítics, per establir polítiques consensuades, de llarg recorregut i que garanteixin uns preus raonables i compatibles amb l’irrenunciable dret bàsic i universal d’accés als medicaments del nostre sistema públic de salut. Això suposa, entre d’altres accions, revisar la llei de patents europea i desbloquejar el Consell de la Directiva de Transparència i Fixació de Preus dels Medicaments. D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Demanar al Govern de l’Estat incrementar els recursos existents pel subministrament del tractament d’última generació (incorporat al Sistema Nacional de Salut) a la totalitat de les persones afectades per Hepatitis C, sempre sota criteris mèdics. 2. Demanar al govern de l’Estat que impulsi a la UE un pla de treball per garantir un equilibri que comporti, entre d’altres, un control dels preus, que impliqui un canvi en la normativa europea sobre patents de fàrmacs, així com una revisió dels fons europeus destinats a R+D de la indústria farmacèutica que garanteixi un retorn dels recursos públics en forma de preus ajustats. 3. Demanar a la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya la implementació del Pla Estratègic Integral per a les Hepatitis Víriques. 1602 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 4. Instar al Consorci Sanitari de Barcelona a obrir un registre de persones afectades de Hepatitis C, donant-los suport en les seves necessitats assistencials, per tal de poder garantir l’ús adequat dels recursos necessaris i avaluar els resultats en salut a llarg termini. 5. Donar trasllat d'aquests acords al Ministeri de Sanitat, a la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, a la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C (PLAFH), Associació Catalana de Malalts d'Hepatitis (ASSCAT), als grups polítics del Congrés, el Senat i el Parlament de Catalunya. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Gomà. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1603 Acords Acords de la sessió del 27 de febrer de 2015. Aprovació de l’acta de la sessió de 30 de gener de 2015. C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 2. Ratificar els decrets d’Alcaldia relatius a retribucions dels membres electes de la Corporació i personal de l’administració municipal executiva que es detallen en relació adjunta; i decrets de bestreta a compte de retribucions 2014 i 2015. 3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Camera di Commercio Italiana de Barcelona (CCIB) com a reconeixement al seu compromís amb els empresaris dels dos països mitjançant la promoció comercial i també cultural, la difusió i la intermediació entre ambdues ribes del Mediterrani. 4. Aprovar definitivament la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a associat a l’Associació Medcities i/o Medcites; APROVAR definitivament els Estatuts de l’Associació, segons documentació adjunta; facultar l’Alcalde perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord. 5. Aprovar les modificacions del catàleg de llocs de treball i taules retributives respecte a les aprovades pels acords dels plenaris del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013, en els termes que s'adjunten a l'annex. Publicar aquest acord i el seu annex 1 en la Gaseta Municipal de Barcelona i al web municipal, i de forma resumida al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 6. Aprovar definitivament l’alteració de la línia de terme entre els municipis de Barcelona i de Montcada i Reixac, de conformitat amb l’article 14.4 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, i d’acord amb l’acta administrativa de 27 de febrer de 2014, que acredita el mutu acord de les Comissions de Delimitació Territorial dels respectius ajuntaments, i la Memòria justificativa lliurada l’11 d'abril de 2014 per la Direcció d’Informació de Base i Cartografia; significar l’absència de cap reclamació durant el termini d’informació pública i l’emissió el 6 d'octubre de 2014 de l’Informe favorable del Consell Comarcal del Barcelonès, de l’Acord favorable del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de 28 d'octubre de 2014 i del Decret favorable de la Presidència de la Diputació de Barcelona, de 17 de desembre de 2014; trametre el present acord juntament amb l’expedient administratiu al Departament de Governació i Relacions Institucionals (Direcció General d’Administració Local), de conformitat amb l’article 15.1 i següents paràgrafs del citat D. 244/2007; i notificar el present Acord als ens locals afectats no promotors d’aquesta iniciativa. 7. Aprovar definitivament de l’alteració de la línia de terme entre els municipis de Barcelona i de Sant Feliu de Llobregat, de conformitat amb l’art. 14.4 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya i amb l’acta administrativa de data 18 de febrer de 1604 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 2014, que acredita el mutu acord de les Comissions de Delimitació Territorial dels respectius ajuntaments i la Memòria justificativa redactada el 10 d’abril de 2014 per l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb la conformitat de la Direcció d’Informació de Base i Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona, emesa en informe del següent 16 d’abril; significar l’absència de cap reclamació durant el termini d’informació pública i l’emissió en data 4.11.2014 de l’Informe favorable del Consell Comarcal del Barcelonès, de l’Acord favorable del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de 25.11.2014, de l’Acord favorable de la Junta de Govern del Consell Comarcal de Baix Llobregat, de l’1.12.2014, i del Decret favorable de la Presidència de la Diputació de Barcelona, de 22.12.2014; trametre aquest acord juntament amb l’expedient administratiu al Departament de Governació i Relacions Institucionals (Direcció General d’Administració Local), de conformitat amb l’art. 15.1 del citat D. 244/2007; i notificar el present acord als ens locals afectats no promotors d’aquesta iniciativa. 8. Donar suport, d’acord amb el compromís de transparència municipal, al “Decàleg de Bones Pràctiques de la comunicació Local Pública”, donant així compliment al indicadors definits pel Laboratori de Periodisme i comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona per avaluar la qualitat i la transparència dels webs dels ajuntaments. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 9. Ratificar l’acord del Patronat de la Fundació Barcelona Mobile World Capital aprovat en la sessió de 10 de desembre de 2014, en el sentit d’aprovar inicialment la proposta de la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats, durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i, en cas de no presentar- s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat. 10. Aprovar la proposta de l’Addenda al Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Ministerio de Industria, Energia y Turismo, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Barcelona Mobile World Capital, per a la creació del Consorci “Barcelona Mobile World Capital” de data 14 de febrer de 2013. 11. 1r) Resoldre les reclamacions presentades a la modificació de l’ordenança fiscal 3.12, taxes per l’estacionament regulat de vehicles a la via pública, aprovada provisionalment pel Plenari del Consell Municipal en data 19 de desembre de 2014, en el sentit de l’informe que obra en l’expedient. 2n) Aprovar definitivament la modificació esmentada en el punt 1r. 3r) Publicar aquest acord i el text íntegre de la modificació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 12. Deixar sense efecte el dret real de superfície constituït a favor de la Generalitat de Catalunya respecte de la part de la finca municipal situada al carrer de Pujades, núms. 311-329 destinada a l’IES, aprovat per acord del Consell Municipal en sessió de 30 de novembre de 2007; desafectar del domini públic la finca municipal situada en el carrer Camí Antic de València, núms. 82-90, grafiada en el plànol annex; adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); constituir respecte d’aquesta finca un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió de l'IES Fluvià; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord; formalitzar el dret de superfície d'acord amb les condicions del document annex, que s'aprova; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1605 per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 13. Deixar sense efecte l’acord adoptat pel Plenari del Consell Municipal, en sessió de 24 d’abril de 2009, excepte el pronunciament relatiu a la desafectació del domini públic de la finca situada en el carrer de Marie Curie cantonada carrer d’Alsàcia núm. 1. 14. Desafectar del domini públic la finca municipal situada en el passeig de Valldaura núm. 178-I; cedir a l’Arquebisbat de Barcelona aquesta finca i la porció de terreny de la finca qualificada de bé patrimonial i situada al carrer de Pedrosa núm. 13-15, grafiades en el plànols annexos; acceptar la cessió gratuïta de part de la finca situada al carrer de Palamós núm. 43-45, grafiada en el plànol annex, realitzada per l’Arquebisbat de Barcelona; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; formalitzar les cessions, de conformitat amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens locals de 17 d'octubre de 1988, i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 15. Ratificar l’acord de l’Assemblea General de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, aprovat en la sessió de 4 de desembre de 2014, en el sentit d’aprovar la proposta de la modificació dels seus estatuts, amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. Districte de Ciutat Vella 17. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità a la Barceloneta, d’iniciativa municipal; amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Planejament de valoració de les al·legacions; informes que consten, tots dos, a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral d’usos de l’edifici del Portal de la Pau, promogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona; i RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe jurídic de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de les Corts 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic integral i de Millora urbana per a la concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l’equipament del carrer del Remei, núms. 18-32, i ajust viari en el front dels carrers de Joan Güell i del Remei, promogut per Fundació Sant Josep Oriol Residència Sacerdotal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació 1606 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ajust dels límits de la zona de les parcel·les situades a l’avinguda de Pearson, núms. 121-123 i l’avinguda de Pearson, núm. 125, promogut per Lorduc Consorcio, S.L.; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Requerir el promotor per tal que, en el termini màxim d’un any a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia de 21.420 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització inherents al planejament, als efectes establerts als articles 106.3 i 107.3 de la Llei 3/2012 de 22 de febrer de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i com a requisit previ per a la publicació d’aquest acord. Districte d'Horta-Guinardó 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a la regulació dels usos de la planta baixa de la finca núm. 7 del carrer de l’Harmonia, promogut per Lusban, S.A., amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sant Andreu 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Berenguer de Palou, núms. 52-62, per destinar-lo a Casal de Barri “Torre de la Sagrera”, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sant Martí 23. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità en els àmbits discontinus del passeig de Taulat, núms. 92-116 i del carrer de Pallars, núms. 287- 291, per a l’ampliació del Banc de Sang i Teixits, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 24. Ratificar l’acord del Consell General del Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar aprovat en la sessió de 26 de novembre de 2014, en el sentit d’aprovar la proposta de la modificació dels seus estatuts, amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1607 COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 25. Aprovar inicialment la proposta de la modificació dels estatuts del Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. Sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats, durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i, en cas de no presentar- s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 26. Ratificar el decret d'Alcaldia, de 26 de gener de 2015, pel qual s'atorga la medalla d'Honor al Mèrit als membres del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament que figuren en les relacions adjuntes, en les categories d'argent i bronze, per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals; produint la concessió de la medalla en la categoria d'argent els beneficis establerts a l'article 5 del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció d'Incendis, de 17 de setembre de 1976. 27. Resoldre les al·legacions presentades durant el període d’informació pública de la Modificació de l’Ordenança de circulació de vianants i de vehicles, aprovada pel Consell Plenari Municipal en data 27 de novembre de 1998, d’acord amb l’informe d’11 de febrer de 2015, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; aprovar definitivament la Modificació de l’esmentada Ordenança de circulació de vianants i vehicles, de conformitat amb l’article 11.1.e) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona; publicar, de conformitat amb l’article 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, el text íntegre de la Modificació de l’Ordenança, al Butlletí Oficial de la Província, així com a la Gaseta Municipal, i una referència de la publicació efectuada al BOP, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’edictes municipal. 28. Aprovar la revisió dels Plans municipals de protecció civil següents: Pla d’actuació d’emergència municipal per emergències aeronàutiques; Pla d’actuació d’emergència municipal per risc d’insuficiència de drenatge (inundacions); Pla d’actuació d’emergència municipal per risc de neu i gel; Pla d’actuació d’emergència municipal per incendis forestals; Pla d’actuació d’emergència municipal per accidents greus en empreses amb risc químic; Pla d’actuació d’emergència municipal per accidents en el transport de mercaderies perilloses; Pla d’actuació d’emergència municipal per emergències radiològiques i Pla bàsic d’emergència municipal. Remetre els esmentats Plans a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació, de conformitat amb l’article 24 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PP: 1608 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Única. El Plenari del Consell Municipal acorda: Reclamar la presentació d'un nou Pla de Turisme per a la ciutat de Barcelona i reprovar la gestió realitzada pel Govern municipal. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Es fa constar que les Proposicions amb contingut de Declaració Institucional que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 1. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Instar al Govern municipal a que traslladi i negociï amb el Govern de l'Estat aquells projectes estratègics per a la ciutat de Barcelona i la seva àrea d'influència que caldria que fossin inclosos dintre del Pla d'inversió per Europa 2015-2017 (Pla Juncker). 2. Que aquest conjunt de projectes estratègics incorpori, com a mínim, els següents projectes i la seva corresponent dotació financera: La Sagrera (700 milions d'euros), L9 del metro (1.300 milions d'euros), Corredor Mediterrani i accessos al Port (400 milions d'euros), perllongament de les línies L2 i L8 (1.000 milions d'euros). Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Manifestar el rebuig a la Proposició de llei Orgànica "para reforzar la protección de las menores y mujeres con capacidad modificada judicialmente en la interrupción voluntaria del embarazo", presentada al Congrés dels Diputats que té per objectiu reformar l'actual article referit al consentiment de les dones joves d'entre 16 i 17 anys per exercir el seu dret a la interrupció voluntària de l'embaràs. 2. Instar al Parlament de Catalunya a iniciar el procés per a l'elaboració i desenvolupament d'una llei pròpia de drets i salut sexual i reproductius. 3. Seguir oferint els recursos necessaris, en coordinació amb altres administracions, per a garantir el dret de les dones a la seva salut incloent la salut sexual i reproductiva des d'una perspectiva de gènere, atenent a la diversitat de les dones i incloent la promoció i el lliure exercici dels seus drets. Del Grup Municipal d’UpB: 3. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Manifestar el nostre desacord amb el contingut de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats, atès que s'eliminen les exempcions que eximien moltes entitats i associacions al pagament d'aquest impost. 2. Instar al Govern de l'estat espanyol a desenvolupar un nou mar fiscal per a les associacions que reconegui el valor de la forma jurídica d'associació com eina de cohesió resilient i de saludable autoorganització de la ciutadania, activa, compromesa i participativa. E) Moció M1. Completar l’acord del Plenari del Consell Municipal de 18 d’octubre de 2013, relatiu la societat Foment de Ciutat Vella, SA (actualment Foment de Ciutat, SA), i en virtut del qual, a l’empara de les competències municipals sobre aquesta societat, es promogué la pròrroga de la durada de la mateixa -que estava inicialment prevista fins el 28 d’octubre de 2013, fins a fer-la indefinida-, en el sentit de fer explícit que aquell acord de pròrroga comportava també la pròrroga del termini de durada en el càrrec dels administradors de la referida societat, inicialment establert fins aquella data, de manera que a la vista d’aquell acord municipal, el termini de durada en el càrrec dels administradors quedaria fixat des NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1609 del moment del seu nomenament fins el termini establert en els estatuts socials, és a dir cinc anys, a excepció dels consellers, la designació dels quals fou deixada sense efecte en el Plenari del Consell Municipal de la data esmentada, i sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi del mandat consistorial. F) Declaracions Institucionals D1. El Consell Plenari Municipal de l’Ajuntament de Barcelona: Primer. Garantir a les persones amb discapacitat exercir el seu dret a vot en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i garantir la no discriminació per qualsevol motiu. Segon. Instar al Govern de l’Estat a la modificació amb caràcter d'urgència del Real Decret 1612/2007 per permetre el dret de vot de les persones invidents i amb discapacitats visuals en les eleccions municipals dels municipis, que tinguin més de 1000 habitants, o que, en tot cas, el seu ple municipal ho hagi sol·licitat, aprovant la sol·licitud per majoria simple dels seus membres. Tercer. Instar al Govern de l’Estat a la previsió de la dotació pressupostària necessària per garantir el dret de vot de totes les persones amb discapacitat en les pròximes eleccions municipals. Quart. D’acord amb la normativa existent garantir la plena accessibilitat física als col·legis electorals. Cinquè. Instar al Govern de l’Estat a garantir la disponibilitat de paperetes de les candidatures del llenguatge de Braille per poder identificar correctament les sigles de cada candidatura. Sisè. Comunicar els acords al Govern de l'Estat espanyol, al Grups del Congrés dels Diputats i al Senat, als Grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Junta Electoral Central, a la FMC i l’ACM, al Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) i al Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i altres entitats que lluiten pels drets de les persones amb discapacitat. 1610 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del 25 de febrer de 2015, aprovada el 4 de març de 2015 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc de febrer de dos mil quinze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans i Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusa la seva absència l’Im. Sr. Regidor Gerard Ardanuy i Mata. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré i el director de l’Alcaldia Sr. Albert Ortas Serrano. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 18 de febrer de 2015, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 28 de gener de 2014, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 1. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Barcelona de Serveis Municipals SA de l’Acord Marc relatiu a l’homologació de mitjans de premsa escrita per portar a terme accions de comunicació promocionals basades en el co- branding i que en ocasions pot portar associat, o no, intercanvi monetari, per un pressupost de licitació de 832.480,00€. 2. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Barcelona de Serveis Municipals SA per a la contractació de la Gestió i Explotació dels locals comercials del Parc Zoològic de Barcelona (ingressos), per un pressupost de licitació de 317.020,00€ IVA inclòs i un valor estimat de 697.444,00€ IVA inclòs. 3. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Barcelona de Serveis Municipals SA de la contractació del Servei de manteniment preventiu, correctiu, tècnic-legal dels aparells elevadors en les dependències de BSM i PATSA: Lot 1: BSM aparcaments; Lot 2: BSM Aparcaments, grua i Fòrum; Lot 3: BSM- NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1611 Anella Olímpíca/ PATSA Parc d'atraccions del Tibidabo, per un pressupost de licitació de 680.702,44€ IVA inclòs. 4. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Barcelona de Serveis Municipals SA de la contractació del patrocini, amb exclusiva de venda de producte (cervesa i aigua mineral) de les instal·lacions de Barcelona de Serveis Municipals, SA i Parc d'Atraccions del Tibidabo, SA: Lot 1: Parc Zoològic de Barcelona, per un pressupost de licitació de 292.868,40€ IVA inclòs. Lot 2: Parc d'Atraccions del Tibidabo, per un pressupost de licitació de 278.892,90€ IVA inclòs. 5. BSM Adjudicar per part de Barcelona de Serveis Municipals SA la contractació relativa a la gestió i explotació dels locals comercials del Zoo de Barcelona amb suport als processos d'inserció sociolaboral i d'exclusió social, adjudicat a Premium Merchandising, S.L., per l’import de 317.020,00€ IVA inclòs i un valor estimat de 697.444,00€ IVA inclòs. 6. BSM Adjudicar per part de Barcelona de Serveis Municipals SA la contractació relativa les obres relatives al Projecte d'arranjament i substitució del paviment dels auditoris del Parc del Fòrum de Barcelona, adjudicat a UTE Firtec, SAU-ACSA. Obras e Infraestructuras, SAU, per l’import d'1.050.166,53€ IVA inclòs. 7. BSM Adjudicar per part de Barcelona de Serveis Municipals SA la contractació relativa a les obres del Projecte constructiu, reforma integral, reparacions i gran manteniment: Estació Transformadora Sabana, adjudicat a UTE Copcisa, SA i Istem, SLU, per l’import de 501.124,52€ IVA inclòs. 8. BSM Adjudicar per part de Barcelona de Serveis Municipals SA la contractació relativa a les obres de Reforma Integral, Reparacions i Gran Manteniment: Lot 2: Reforma de l'espai dels orangutans (tematització), adjudicat a VOPI-4, SA, per l’import de 382.733,54€ IVA inclòs. 9. BSM Adjudicar per part de Barcelona de Serveis Municipals SA la contractació relativa a les obres de Reforma Integral, Reparacions i Gran Manteniment: Lot 1: Reforma de l’espai dels elefants, les girafes i els lleons (tematització), adjudicat a Copcisa, SA, per l’import d'1.094.109,26€ IVA inclòs. 10. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Patsa de l’Acord Marc relatiu a l’homologació de mitjans de premsa escrita per portar a terme accions de comunicació promocionals basades en el co-branding i que en ocasions pot portar associat, o no, intercanvi monetari, per un pressupost de licitació de 905.080,00€ IVA inclòs. 11. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Patsa per a la contractació dels Serveis d'Espectacles de l'Hotel Krueger del Parc d'Atraccions del Tibidabo, SA, per un pressupost de licitació de 918.632,00€ IVA inclòs. 12. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Patsa per a la contractació dels Serveis de neteja i recollida selectiva del Parc d'Atraccions del Tibidabo, amb suport als processos d'inserció sociolaboral i d'exclusió social, per un pressupost de licitació d'1.151.907,90€ IVA inclòs. 1612 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 13. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Patsa per la contractació dels Serveis de Transport al Parc d'Atraccions del Tibidabo des de la plaça de Catalunya al Parc d'Atraccions, i des de l'Aparcament de Sant Genís-Vall d'Hebron al Parc d'Atraccions, per un pressupost de licitació de 848.546,62€ IVA inclòs. 14. BSM Iniciar l’expedient i aprovació del plec de clàusules per part de Patsa per la contractació dels Serveis d'Espectacles de Cloenda i Personatges del Parc d'Atraccions del Tibidabo, SA. (Lot A, B, C, D, E), per un pressupost de licitació de 305.366,20€ IVA inclòs i un valor estimat de 671.805,60€ IVA inclòs. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 15. BIMSA Iniciar l'expedient de contractació de les obres de reurbanització de l’interior d’illa amb accés des del carrer Còrsega, 195-197, al Districte de l’Eixample, per un import de 624.796,87 €, IVA exclòs. 16. BIMSA Iniciar l'expedient de contractació de les obres relatives a la reurbanització de la plaça Ramon Berenguer el Gran F2, al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, per un import de 731.121,14 €, IVA exclòs. 17. BIMSA Iniciar l'expedient de contractació de les obres de la nova construcció i rehabilitació integral de la Vil·la Urània com a complex d’equipaments, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per un import de 6.130.070,77 €, IVA exclòs. 18. BIMSA Adjudicar al licitador UTE Arids Roma, SAU – Solvetia, SL, amb domicili a Miralcamp (Lleida), avinguda Doctor Garcia Teixidó, 116, el “contracte de les obres de reurbanització del carrer Lleó XIII i Garcia Mariño, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi”, per un import total de 697.865,03 €, IVA exclòs, i un termini de cinc mesos i mig. ÀREA DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 19. ICUB Atorgar la subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a la Fundació Privada Pau Casals, amb CIF G463027499, per un import de 40.000,00 euros, atorgant 20.000,00 euros equivalent al 27,97% del cost total de les activitats programades per l’any 2014, i 20.000,00 euros, equivalent al 33,33% del cost total de les activitats programades per l’any 2015; aprovar el Conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la Fundació Privada Pau Casals. Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Institut de Cultura de Barcelona, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda abans del 31 de març de 2016. Autoritzar l'import de 40.000,00 euros en virtut del conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la Fundació Privada Pau Casals, amb càrrec a l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona corresponent a l’any 2014 i 2015, condicionat a l’existència de crèdit suficient per al darrer exercici. Disposar-lo i reconèixer l'obligació a favor de la Fundació Privada Pau Casals, per import de 40.000,00 euros. 20. ICUB Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, al Centre Internacional de Música Antiga Fundació Privada, amb NIF núm NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1613 G61434015, per un import de 30.000,00 euros, equivalent al 13,70 % del cost total del projecte de la VI Acadèmia de Formació professional, de recerca i interpretació. Requerir l’entitat beneficiaria per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda abans del 30 de setembre de 2015. Aprovar l’addenda al conveni, signat el 5 de setembre de 2012 entre l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Centre Internacional de Música Antiga Fundació, que consta adjunt a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció. Autoritzar l'import màxim de 30.000,00 euros, en virtut de l’addenda al conveni marc de col·laboració signat el 5 de setembre de 2012, entre l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Centre Internacional de Música Antiga Fundació Privada, que fixa les condicions per donar suport a la VI Acadèmia de Formació professional, de Recerca i Interpretació amb càrrec a l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona corresponent a l’any 2014. b) Informe S’afegeix: Qualitat de l’espai públic. C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Autoritzar la despesa de 121.000,00 euros (100.000,00 euros import net, i 21.000,00 euros en concepte de IVA al 21%), amb càrrec a les partides i exercicis corresponents del pressupost municipal, per subvencionar l’execució del projecte que s’indica tot seguit. Atès que aquesta subvenció es formalitza en l'exercici anterior al de l’inici de l’execució, se’n sotmet l'atorgament a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d’aquest contracte a l’exercici corresponent. ATORGAR una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Association for european transport, amb número d’identificació fiscal UK 710186664, per un import de 121.000,00 euros (100.000,00 euros d'import net, i 21.000,00 euros en concepte de IVA al 21%), equivalent al 22,44% del cost total del projecte, per a la realització del projecte anomenat Organització de la conferència europea del transports els anys 2016 I 2017, amb un cost total d’execució de 445.650,00 euros (IVA exclòs) i una durada de 2 anys, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’article 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció i facultar, per a la seva signatura al Primer Tinent d’Alcalde de Barcelona, Sr. Joaquim Forn i Chiariello. Disposar i reconèixer l'obligació a favor de l’entitat Association for european transport, per un import de 121.000,00 euros (IVA inclòs). Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda, en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat; Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Antonio Gimenez Sangra (mat. 21758) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Arquitectura, amb destinació al Departament d'Obres i Manteniment del Districte de l'Eixample, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 2 (80.20.OP.10), i una activitat privada per compte propi 1614 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 com a arquitecte tècnic, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Javier Águila Morales (mat.26906) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Treball Social, amb destinació al Centre de Serveis Socials Guineueta-Verdum-Prosperitat de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Tècnic Mitjà en Treball Social, i l’activitat pública com a Professor associat a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2014-2015 des del 19 de setembre de 2014 fins al 14 de setembre de 2015 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Elena Pozo Pérez (mat.24541) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de tècnic mitjà en Educació Social, amb destinació al Centre de Serveis Socials Sant Gervasi de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic mitjà en Educació Social i l’activitat privada per compte propi realitzant tasques d'autora i editora d'una obra literària (conte infantil il·lustrat), atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altre previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Elisabet Bàrbara Sirera (mat.39973) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnic mitjà en Treball Social, amb destinació al Centre de Serveis Socials Roquetes-Trinitat-Canyelles de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Directora de Centre de Serveis Socials, i l’activitat pública com a Professora associada a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2014-2015 des del 23 de setembre de 2014 fins al 14 de setembre de 2015 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1615 municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Judit Castellví Majó (mat.26119) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnic mitjà en Treball Social, amb destinació al Centre de Serveis Socials Dreta de l’Eixample de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Tècnic mitjà en Treball Social, i l’activitat pública com a Professora associada a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2014-2015 des del 15 de setembre de 2014 fins al 14 de setembre de 2015 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Marta Mercedes Ribas Porta (mat. 73628) entre la seva activitat municipal com a personal eventual, amb destinació a la Segona Tinència d'Alcaldia de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 2 (80.20.PO.10), i l’activitat privada per compte propi de prestació de serveis comptables, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 8. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ester Parreño Cabido (mat. 804960) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Sant Medir de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a Ortoquimica, SL, com a administrativa, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 9. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mª del Mar Moreno Franco (mat. 804705), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la 1616 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Nenes i Nens de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada al Centre d’Esplai Druida, com a monitora de lleure, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 10. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat.25004), entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de la Gerència de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d'aquest Ajuntament, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic Superior en Psicologia les funcions pròpies d’aquest lloc de la seva categoria, i l’activitat pública com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2014-2015 des del 17 de setembre de 2014 fins al 20 de febrer de 2015 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 11. Aprovar els convenis específics de cooperació educativa entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Escola Superior de disseny i Art Llotja de Barcelona, que té per objecte l’acolliment de dos estudiants (Sra. M.Teresa de la Rubia i el Sr. Juan Muñoz Aguado) en pràctiques a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Facultar el Sr. Joan Angulo i Arresse, Gerent de Recursos, per a la signatura de l’esmentat conveni. 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Oberta de Catalunya, amb NIF G60667813, per a Activitats formatives, cursos anglès, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar el Gerent Municipal per la signatura de l'esmentat conveni. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 61.200,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya, amb NIF G60667813, per a Activitats formatives, cursos anglès. 13. Deixar sense efecte l'acord de la Comissió de Govern adoptat en sessió de 21 de gener de 2015 pel qual s'adjudicava el contracte número 15000179, de lloguer del local ubicat a l'avinguda Diagonal, 220 i 224, ocupat per Urbanisme, Barcelona Informació, IMI i Cetransa, a l'empresa Inmobiliaria Colonial, SA, amb NIF A28027399, per evitar duplicitats; i, en conseqüència, anul·lar la despesa aprovada per un import de 2.754.000 euros (IVA inclòs), amb càrrec a la partida i NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1617 al pressupost que s'indiquen en aquest mateix document i amb el següent desglossament: pressupost net 2.276.033,06 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 477.966,94euros. 14. Aprovar el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a la cessió d’ús de la planta baixa i l’entresol de la finca situada al carrer de Sant Pere Mitjà, núm. 52 a favor de l’Ajuntament. Acceptar l’esmentada cessió d’ús, segons els termes derivats del conveni i facultar l’Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, Regidora del Districte de Ciutat Vella, per a la seva signatura. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 15. Aprovar el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a la cessió d’ús de la finca situada al Viaducte de Vallcarca, núms. 4-6 a favor de l’Ajuntament. Acceptar l’esmentada cessió d’ús, segons els termes derivats del conveni i facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Quarta Tinent d'Alcalde, per a la seva signatura. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Ciutat Vella 16. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona mitjançant el Districte de Ciutat Vella, i el Consorci Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, pel qual s’acorda que el Consorci cedeixi l’ús d’espais públics del Museu Marítim, per tal que els artistes de carrer puguin actuar sota la supervisió del Districte de Ciutat Vella. Facultar la Regidora del Districte de Ciutat Vella per a la firma del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de l'Eixample 17. Aprovar els documents següents: el Plec de Clàusules administratives particulars i el Plec de prescripcions tècniques del contracte núm. 15C00001, de la gestió i explotació dels serveis públics del Complex Esportiu Municipal Fort Pienc, Pistes poliesportives Joan Miró i la Platja de l'Eixample, durant el període abril 2015-març 2017. Autoritzar la despesa del contracte per un import de 285.709,12 €, en concepte de subvenció màxima per mantenir l'equilibir econòmic i amb càrrerc al Pressupost/os i Partida/es que s'indiquen en aquest mateix document condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupostos posteriors/s a l'actual. Convocar el procediment obert per a l'adjudicació de l'esmentat contracte, d'acord amb l'art 141 de la LCSP, de 14 de novembre de 2011. Donar compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, creativitat i innovació. Es retira la proposta precedent. Districte de Sants-Montjuïc 18. Prorrogar, des de l'1 d'abril de 2015 fins al 31 de març de 2016, el contracte núm. 11C00019 que té per objecte la "gestió de serveis de les ludoteques del Districte", condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient per a l'exercici pressupostari de 2016; Ampliar l'autorització i disposició de despesa per un import de 339.657,85 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s; i disposar-la a favor de Progess Projectes i Gestió de Serveis Socials, NIF B59960526. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte; i Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Presidència i Règim interior. 1618 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Districte de Sant Andreu 19. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona - Districte de Sant Andreu- i l’Associació Buen Pastor –Maranata, per a l’habilitació de monitors per activitats adreçades al col·lectiu gitano del barri de Bon Pastor; facultar el regidor del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 20. Prorrogar, a l'empara de la seva clàusula segona el contracte 06003641, que té per objecte el lloguer del local destinat a Casal de Gent Gran La Palmera, ubicat al carrer Garcilaso, núms. 105-121, pel termini de quatre anys (de l'1 de gener de 2015 fins al 31 de desembre de 2018). Ampliar l'autorització i disposició de despesa per un import de 565.302,32 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s; i disposar-la a favor d'Altamira Santander Real Estate, S.A., NIF A28100915. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 21. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 25 de febrer de 2015. 22. Aprovar l’expedient núm. 3-023/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 2.300.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15021691. 23. Aprovar l’expedient núm. 3-024/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 4.427,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15021791. 24. Aprovar el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Comarcal de l’Anoia per establir i regular la col·laboració per a la transferència de coneixements i creació de sinergies que possibilitin el desenvolupament i la implementació d’una mobilitat més eficient i sostenible. Facultar la Segona Tinent d’Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del conveni. 25. Acordar la cessió onerosa d’ús, mitjançant subarrendament, a favor de l’Associació de Dones Mas-Falcó-Penitents, del local baixos de la finca situada al carrer Veciana, núm. 2, per un termini de 5 anys, amb la finalitat de destinar-lo a seu de l’entitat i desenvolupar les seves activitats de caràcter cultural i social i d’interès per a la comunitat veïnal, d’acord amb les condicions reguladores annexes, que s’aproven; i formalitzar el subarrendament en document administratiu. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 26. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre el Consorci d'Educació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, per l’impuls del programa pedagògic de la xarxa d’Ateneus de Fabricació de Barcelona i el seu encaix amb el sistema educatiu. Facultar el Tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà per a la formalització del conveni, i per a l’aprovació i formalització de les seves pròrrogues, si escau. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1619 27. Deixar sense efecte l’Encàrrec, aprovat per Acord de la Comissió de Govern en sessió de 17 de desembre de 2014, a la Societat Municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA per a la gestió i explotació de la “provisional plaça de les Glòries”, d’acord amb el plànol annex, amb les funcions de coordinació, control, gestió dels espais efímers creats, amb la finalitat de dinamitzar i atreure el ciutadà i els veïns dels 5 barris adjacents al nou espai creat per a la Ciutat; encarregar a Foment de Ciutat SA l’execució de les tasques per dur a terme les actuacions necessàries per a la gestió i explotació de les activitats lúdiques, d’usos de proximitat, culturals, esportives, infantils, de promoció econòmica i social i d’oci de la provisional plaça de les Glòries Catalanes, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes que s’aproven, fins al 31 de desembre de 2015; i autoritzar i disposar la despesa per un import de 300.000,00. euros a favor de Foment de Ciutat, SA, amb NIF A62091616, per fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió. 28. Aprovar el contracte-programa de la Gerència d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona per la prestació dels serveis de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) per al funcionament dels serveis informàtics de la Gerència d’Hàbitat Urbà i de les corresponents Gerències Adjuntes, per als serveis relatius a la infraestructura informàtica, els serveis de comunicacions i els sistemes d’informació corporatius existents durant l’any 2015. Autoritzar i disposar la despesa per un import d'1.889.893,00 euros amb càrrec al pressuposts i partida indicats en el document comptable, a favor de l’Institut Municipal d'Informàtica (IMI), amb NIF P5801908D, per fer front a les despeses derivades del contracte- programa de la Gerència d'Hàbitat Urbà 2015. Facultar el Gerent d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona per a l’aprovació de les obligacions que se’n derivin. 29. Aprovar inicialment el projecte de reforma i millora del pont de Sarajevo, per un import d'1.096.990,69 euros IVA inclòs, d'acord amb l'article 37.1 a) del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/95 de 17 de juny; sotmetre'l, d'acord amb els articles 37.1 b) i 37.2 de l'esmentat reglament, a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província per tal que els interessats puguin formular les al·legacions que considerin pertinents; i tenir-lo per aprovat definitivament en cas que no s'hagin formulat al·legacions, sense necessitat de nova resolució. Districte de l'Eixample 30. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, tipus, ordenació de l’equipament i ajust dels límits de zones de la parcel·la al xamfrà dels carrers Diputació 324 i Bailén 55-59, promogut pel Sr. Javier de Fontcuberta Samá, amb la prescripció a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sants-Montjuïc 31. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana del barri de La Satalia, en l’àmbit delimitat a la Modificació del Pla General Metropolità de la muntanya de Montjuïc, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 32. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’establiments de pública concurrència i 1620 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 altres activitats al Barri del Poble-Sec al Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini de tres mesos; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; prorrogar únicament la suspensió de l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els següents epígrafs del Pla que s’aprova inicialment: 1.2 Exhibicions o espectacles realitzats en recintes coberts; 2.2. Activitats musicals; 2.3. Activitats de restauració; 2.4. Activitats de jocs i atraccions, excepte ludoteques (epígraf 2.4.5); 2.6. Activitats audiovisuals; EC 3.1. Establiments amb degustació; l’atorgament de llicències d’obres i/o els comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial vinculades a aquestes activitats, acordada per la Comissió de Govern en data 25 de setembre de 2014 i publicada en el BOP de 26 de setembre de 2014; ampliar la suspensió a l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els següents epígrafs del Pla que s’aprova inicialment: 2.1. Activitats esportives; 2.5 Activitats culturals i socials; 2.7 Activitats zoològiques; EC .3.2 Botigues de conveniència; H.1. Hotels; H.2. Hotels apartaments; P.1. Pensions; AT.1. Apartaments turístics; així com l’atorgament de llicències d’obres i/o els comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial vinculades a aquestes activitats; excloure de l’ampliació de la suspensió l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, presentades abans de l’executivitat del present acord, així com les sol·licituds d’atorgament de llicències o comunicació prèvia a l’exercici de les activitats sotmeses al règim de comunicació amb certificació d’Entitat Ambiental de Control (EAC), si la sol·licitud de certificació s’ha fet abans de la data esmentada; precisar que, no obstant això, de conformitat amb l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006 de 18 de juliol), es podran atorgar les llicències fonamentades en el règim vigent, sempre que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament que s’aprova inicialment; tot això de conformitat amb els articles 73.2 i 74.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost i de conformitat amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; determinar, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, de dos anys, a comptar des de l’endemà de les respectives publicacions al BOPB; determinar que l’àmbit de suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient elaborat conforme al disposat en el punt 3 de l’esmentat article 73; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte d'Horta-Guinardó 33. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla Especial d'establiments de concurrència pública i altres activitats a l’àmbit del Casc Antic d’Horta del districte d’Horta-Guinardó, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d'un mes; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva. Suspendre, de conformitat amb l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística, i l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els següents epígrafs del Pla que s’aprova inicialment: 2.2 Activitats recreatives musicals excepte les activitats amb epígraf 2.2.5 (Cafè teatre i cafè concert); 2.3 Activitats de restauració ; 2.6.2 Activitats d’exhibició individual o col·lectiva de material audiovisual pornogràfic; EC 3.3.3. Comerç alimentari amb degustació ; NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1621 P.1.2 establiments denominats meublés; EA.1 Clubs socials privats o similars; EA.2 Clubs socials privats de fumadors de tabac; EA.3 Altres establiments amb espais destinats a relacions sexuals; suspendre també, l’atorgament de llicències d’obres i/o els comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial vinculades a aquestes activitats; excloure de la suspensió les sol·licituds de tramitació de plans i/o projectes de gestió, i d’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, presentades abans de l’adopció de l’acord, així com les sol·licituds d’atorgament de llicències o comunicació prèvia a l’exercici de les activitats sotmeses al règim de comunicació amb certificació d’Entitat Ambiental de Control (EAC), si la sol·licitud de certificació s’ha realitzat abans de la data esmentada; precisar que, no obstant això, de conformitat amb l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006 de 18 de juliol), es podran tramitar els instruments i otorgar les llicències fonamentades en el règim vigent, sempre que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament que s’aprova inicialment; determinar, que l’àmbit de suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 73 del Text refós de la Llei d’Urbanisme; determinar, també, a l’empar de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, de dos anys, a comptar des de l’endemà de la publicació al BOPB d’aquest acord. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Andreu 34. Aprovar inicialment el Projecte de rehabilitació de l’Espai Felip II, 222, del barri del Congrés i els Indians, al Districte de Sant Andreu de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d’1.787.760,21 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 35. Restar assabentat del decret de l'alcaldia, de 23 de febrer de 2015, que té per objecte l'aprovació del conveni marc de col·laboració entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a l’atenció de les emergències socials en els municipis del seu àmbit territorial. 36. Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 17 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte número 120004966, que té per objecte la gestió de l’equipament integral Nou Barris: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida per a persones sense sostre per a la seva inserció social, ubicat al carrer Marie Curie, núm. 20 de Barcelona, que comporta una minoració de 6.984,70 euros, exempt d’IVA, corresponent a un decrement d’un 0,4277737% en els imports dels preus unitaris pels quals es regeix aquest contracte, la qual cosa implica que a partir de l'1 de març de 2015 els preus unitaris d’aplicació seran els que es detallen a continuació: Preu/mes servei d’allotjament nocturn i atenció socioeducativa i sanitària: 39.284,39 euros, exempt d’IVA. Preu/mes servei del centre de dia: 26.358,40 euros, exempt d’IVA. Preu unitari servei de manutenció i higiene nocturna i matinal: 7,6780 euros, exempt d’IVA. Preu unitari servei d’alimentació al migdia: 7,0207 euros, exempt d’IVA. Preu unitari servei d’higiene diürn: 11,1328 euros, exempt d’IVA, i Bossa despeses per necessitats peremptòries: 3.982,80 euros, exempt d’IVA. Prorrogar, de mutu acord, a l’empara dels articles 23.2 i 278 del 1622 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Text refós de la Llei de contractes del sector públic i d’acord amb la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars que regeix l’esmentat contracte, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables amb el vistiplau del Director de Serveis de Família i Serveis Socials de 19 de gener de 2015, adjudicat a l’entitat Creu Roja Espanyola a Barcelona, per al període comprès entre l’1 de març de 2015 i el 31 de maig de 2016, i per un import d'1.625.840,60 euros, exempt d’IVA. Autoritzar i disposar, a favor de l’entitat Creu Roja Espanyola a Barcelona, amb NIF núm. Q2866001G, la despesa per un import total de 1.625.840,60 euros, exempt d’IVA, amb càrrec a la partida 0201 22731 23141 i d’acord amb el següent desglossament: L’import d'1.087.655,53 euros, exempt d’IVA, a càrrec dels pressupostos de 2015, i l’import de 538.185,07 euros, exempt d’IVA, a càrrec dels pressupostos de 2016 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l’adjudicatari perquè dins el termini màxim de quinze dies hàbils, des del següent al de la notificació d’aquesta resolució, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, 75) per a la formalització de la pròrroga del contracte. b) Mocions ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT M1. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, SA la constitució i gestió d’un equip d’agents cívics amb les funcions i en el marc de les prescripcions que es determinen a l’Annex; facultar al primer Tinent d’Alcalde de Seguretat i Règim Interior adoptar els actes necessaris per l’execució del present acord, i si s’escau, en les condicions de les prescripcions de l’Annex, renovar l’encàrrec acabada la seva durada donant compte a la Comissió de Govern. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ M2. Aprovar l’expedient núm. 3-030/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 702.768,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15022491. M3. Autoritzar a l’empresa BAMSA l’increment de tarifes segons sol·licitud presentada en data 11 de febrer de 2015 i de conformitat amb el que disposa la clàusula 42.3 del Plec de Bases del Concurs, si bé es recomana a l’empresa gestora del servei públic una aplicació gradual de dit increment, en el sentit d’aplicació immediata del 0,5% com a índex de variació de la tarifa establerta i una aplicació gradual de l’increment de 0,10 euros a la tarifa horària que, de conformitat amb el Plec es pot distribuir, amb aplicació anual, al llarg dels propers quatre exercicis. S'aproven, per unanimitat, les mocions anteriors després de declarar-se'n, també per unanimitat, la urgència. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores i trenta minuts. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1623 Acta de la sessió del 4 de març de 2015, aprovada l’11 de març de 2015 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia quatre de març de dos mil quinze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans i Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. i la Ima. Sra. Tinent/a d'Alcalde Antoni Vives i Tomàs, i Maite Fandos i Payà. També hi són presents el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré i el director de l’Alcaldia Sr. Albert Ortas Serrano. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. A) Aprovació de l'acta de la sessió de 25 de febrer de 2015. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 25 de febrer de 2015, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 1. Parcs i Jardins, Institut Municipal Adjudicar a l’empresa UTE Arribas Center-Corma, la contractació del subministrament de plantes de flor de temporada per als exercicis 2015 i 2016, per un import d’adjudicació de 471.714,09 euros. Resolució de 09/02/2015, adoptada pel gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, IM, per delegació de la Presidència de 24/10/2011. 2. Parcs i Jardins, Institut Municipal Autoritzar la quantitat de 821.570,98 euros per a la licitació de la contractació de les obres del pla de renovació d' àrees de jocs infantils existents a la ciutat de Barcelona. Resolució de 20/02/2015, adoptada pel gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, IM, per delegació de la Presidència de 24/10/2011. 3. Institut Municipal d'Informàtica. Adjudicar la licitació del contracte núm. 0022015CT00009459 que té per objecte els serveis informàtics de manteniment i suport recurrents i evolutius sobre la plataforma SAP TRM de l’Institut Municipal d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, per un import total de 2.785.800,15 euros (IVA inclòs), per una durada màxima fins el 31 de desembre de 2018, a favor de l’empresa Everis Spain, SL. Formalitzar el contracte. 4. BIMSA Adjudicar el contracte d'obres relatives a l’execució de la reurbanització del carrer Alegre de Dalt, entre el carrer Camèlies i el carrer Pi i Maragall, al districte de Gràcia a Barcelona a Construcciones Caler, SA per un import de 851.560,97 euros, IVA exclòs. 1624 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 ÀREA DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 5. ICUB Excloure la UTE formada per les empreses Copisa Industrial, SAU.- Natursystem, SL de la licitació del contracte privat de serveis de manteniment dels elements constructius i del conjunt d’instal·lacions dels edificis i dependències adscrits al Centre del Disseny Hub Barcelona (exp. 1766/2014), vist l’informe tècnic de 9 de gener de 2015 que se li adjunta, i l’acta de la mesa de contractació de 16 de gener de 2015, atès que ha efectuat una oferta anormal o desproporcionada la qual no ha estat suficientment justificada, en aplicació de l’article 152.4 del TRLCSP, i de la clàusula 9 dels plecs de clàusules particulars; adjudicar, vist l’informe tècnic de 12 de gener de 2015 que s’adjunta, i la proposta de la mesa de contractació de 16 de gener de 2015, el contracte esmentat en l’apartat anterior, a la UTE HUB Barcelona (amb CIF U66472713) formada per les empreses Atrian Technical Services, SA (CIF A58567033) i Serveis d'Obres i Manteniment, SL (CIF B59302166) per haver presentat la proposició més avantatjosa d’acord amb els criteris de valoració previstos en els plecs de clàusules particulars que regeixen la present licitació; disposar l’import de 705.030,70 euros, IVA inclòs, que es desglossa en 582.672 euros de pressupost nét, més 122.360,70 euros en concepte d’IVA, a favor de la UTE HUB Barcelona (amb CIF U66472713) formada per les empreses Atrian Technical Services, SA (CIF A58567033) i Serveis d'Obres i Manteniment, SL (CIF B59302166), amb càrrec a l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona corresponent als anys 2015 i 2016, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient respecte a l’exercici 2016; comunicar que les despeses de publicació de l’anunci de licitació, que ha d’abonar l’empresa adjudicatària d’acord amb la clàusula 19.3.c) del Plec de clàusules administratives particular, ascendeixen a 742,66 euros, per la qual cosa, aquest import es compensarà amb el primer document cobratori que s’expedeixi, sempre que sigui possible o en documents cobratoris posteriors, fins a completar-lo. S’informarà al contractista de les despeses de les posteriors publicacions oficials; comunicar a l’adjudicatari que, un cop transcorreguts 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de la present resolució als licitadors, si finalitzat aquest termini no s’ha interposat recurs especial en matèria de contractació, serà requerit per tal que comparegui a formalitzar el contracte dins el termini de 5 dies naturals des del dia següent al de la recepció de l ’esmentat requeriment; donar compte a la Comissió de Govern d’acord amb el decret de l’Alcaldia de data 28 de gener de 2014. b) Informes 1. Informe sobre la mesura de govern “Bcn a la butxaca” presentat pels Srs. Joan Angulo i Alexis Colobret. C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Gemma Trias Lafuente (mat. 73285) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnic/a Superior en Psicologia, amb destinació a l’EAIA Nou Barris de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.SS.20), i l’activitat pública com a professora associada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2014-2015, des del 15 de setembre de 2014 fins al 14 de setembre de 2015, i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1625 coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, que té per objecte la donació dels fons documentals històrics i d’interès públic amb destí a l’Arxiu Municipal Contemporani. Facultar l'lm. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Aprovar l’addenda al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, aprovat per la Comissió de Govern en sessió de data 10 d’abril de 2013, i modificat per addenda aprovada el 16 de juliol de 2014, en el marc de desenvolupament del Protocol general del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, per tal d’incloure noves actuacions de millora en centres educatius de la ciutat de Barcelona gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona, essent l’aportació de la Diputació de Barcelona de 3.000.000,00 euros per a l’any 2015. Mantenir la resta de pronunciaments dels acords de les Comissions de Govern de 10 abril de 2013, de 15 de maig de 2013, de 16 de juliol de 2014 i de 12 de novembre de 2014. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i de Règim Interior. 5. Aprovar el Conveni Marc de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, per promoure la formació professional dual a la ciutat de Barcelona, des de la signatura del conveni i fins a la finalització del curs escolar 2016-2017, i prorrogable fins un màxim de dos anys més, per acord de les parts, manifestat expressament amb un mes d’antelació a la data de finalització de la vigència. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Aprovar l’acord marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Comitè Català per als Refugiats – Catalunya amb ACNUR, per tal de donar suport a la tasca del Comitè, tant en la seva activitat de sensibilització a Barcelona com en el suport a les funcions pròpies d’ACNUR en els països on estan presents. Facultar el Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència I Territori de l’Ajuntament de Barcelona per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Aprovar el protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Servei Català de la Salut, el Consorci Sanitari de Barcelona, l’Institut Català de la Salut, la Fundació Hospital Sant Joan de Déu, el Consorci Parc de Salut Mar Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per a la cessió onerosa d’ús del local situat als baixos de la finca del carrer de Sant Oleguer, núm. 17, amb la finalitat de reubicar diversos equipaments actualment disseminats en el Districte de Ciutat Vella en un sol centre de salut; facultar a l'Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, per a la signatura de la documentació corresponent. 8. Aprovar el protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Servei Català de la Salut sobre la reubicació d’un Centre d’Atenció Primària als baixos de la finca del carrer de Còrsega, núm. 363; facultar a l'Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, per a la seva signatura. 1626 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Districte de Ciutat Vella 9. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 10.750,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, per subvencionar l'execució del projecte que té per objecte "Llegim al Jardí". Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a la Biblioteca de Catalunya, amb NIF Q5850029I, per un import de 10.750,00 euros, equivalent al 46,58% del cost total del projecte per a dur a terme l'activitat "Llegim als Jardins Rubió i Lloch per donar un ús cultural als Jardins, amb un cost total de l'execució de 23.078,00 euros i una durada fins el 13 de novembre de 2015, d'acord amb els articles 22.2c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l'Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Districte de Sant Martí 10. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Asociación de Vecinos La Verneda Alta de Barcelona, amb DNI/NIF G08939670, per desenvolupar el projecte de gestió del casal de barri Verneda de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari el 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP l'1 de gener de 2011. Facultar el gerent de Sant Martí per la signatura del conveni així com per a tots els actes necessaris per l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.190,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document a favor d'Asociación de Vecinos La Verneda Alta de Barcelona, amb NIF G08939670, per al desenvolupament del projecte de gestió del casal de barri Verneda. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data de finalització de l'activitat presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Es retira la proposta precedent. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 11. Aprovar l’expedient núm. 3-027/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 243.998,00€, per tal de dur a terme per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, el Projecte Programa d’envelliment actiu, adequació infraestructures platges, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15022095; DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 12. Aprovar l’expedient núm. 3-028/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 103.276,13 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15022391. 13. Aprovar l’expedient núm. 3-031/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 420.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1627 amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15022691. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 14. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 12002400, que té per objecte els serveis d'auditoria dels comptes anuals dels exercicis 2012, 2013 i 2014 de l'Ajuntament de Barcelona i del seu grup econòmic municipal per un import de 305.004,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document Adjudicat a Price Waterhouse Coopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA Unión Temporal de Empresas, Ley 18/1982 de 26 de mayo, amb NIF U65884975. 15. Declarar finalitzat l’encàrrec a favor de l’empresa pública “Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió S.A.” (REGESA) per a la venda de les 108 places de propietat municipal de l’aparcament situat a la promoció d’habitatges del cos C del Bloc B, del barri de la Trinitat Nova (carrer Tamariu 20), a favor dels adjudicataris dels habitatges o locals de la promoció pública realitzada per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) al dit solar; aprovar un nou encàrrec a la dita societat per a la venda de les 70 places que resten vacants, d’acord a les condicions que s’annexen; atorgar l’esmentada societat els poders necessaris per a la realitzar l’alienació. 16. Declarar finalitzat l’encàrrec a favor de l’empresa pública “Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió S.A.” (REGESA) per a la venda de les 102 places de propietat municipal de l’aparcament situat a la promoció d’habitatges del Bloc C, del barri de la Trinitat Nova, (carrer Palamós 69-73 amb carrer Aiguablava 58), a favor dels adjudicataris dels habitatges o locals de la promoció pública realitzada per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) al dit solar; aprovar un nou encàrrec a la dita societat per a la venda de les 37 places que resten vacants, d’acord a les condicions que s’annexen; atorgar l’esmentada societat els poders necessaris per a la realitzar l’alienació. 17. Declarar finalitzat l’encàrrec a favor de l’empresa pública “Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió S.A.” (REGESA) per a la venda de les 204 places de propietat municipal de l’aparcament situat a la promoció d’habitatges del carrer Aiguablava, núms. 79-81 amb carrer Vila-real, núms. 2-8, del barri de la Trinitat Nova, a favor dels adjudicataris dels habitatges o locals de la promoció pública realitzada per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) al dit solar; aprovar un nou encàrrec a la dita societat per a la venda de les 13 places que resten vacants d’acord a les condicions que s’annexen; atorgar l’esmentada societat els poders necessaris per a la realitzar l’alienació. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 18. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona i Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle de l’Aigua, per promoure noves tecnologies per al benestar dels ciutadans i la sostenibilitat ambiental i per a la realització d’un projecte pilot de telelectura per comptadors d’aigua al terme municipal de Barcelona; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 19. Encarregar a la Fundació Mies Van Der Rohe les tasques per portar a terme actuacions d’intercanvi cultural i investigació en matèria d’hàbitat urbà, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes, que s’aproven, fins al 31 de desembre de 2015; autoritzar i disposar la despesa per un import de 330.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor de la Fundació Mies Van Der Rohe, amb NIF G59125369, per fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió; i publicar el present encàrrec de gestió, d’acord amb el que estableix 1628 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 l’apartat 3 de l’article 15 de la Llei 30/1992 al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 20. Excloure de la present licitació l'oferta presentada per l'empresa Cydsa, Carreteras y Drenajes, SA", per no acreditar els requisits de capacitat i solvència assenyalats a la clàusula 6 del PCAP, de conformitat amb l'art.62 del TRLCSP. Adjudicar el contracte núm. 14004547, que té per objecte les Obres de substitució per a l'adequació a la normativa, de diferents trams, de les barreres de seguretat de la ciutat de Barcelona (2015), i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 1.123.982,21 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 36,12% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Constraula Enginyeria i Obres, SA amb NIF A58142639, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 928.910,92 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 195.071,29 euros. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà, C. Torrent de l'Olla, 218-220, 4a pl. Designar com a responsable del contracte ell Sr. Frederic de Balanzó. 21. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 14004547 que té per objecte les Obres de substitució per a l'adequació a la normativa, de diferents trams, de les barreres de seguretat de la ciutat de Barcelona (2015), i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 615.539,11 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicada en el document comptable. 22. Excloure de la present licitació l'oferta presentada per l'empresa Thyssenkrupp Elevadores, SLU, per estimar que l'oferta no pot ser complerta com a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l'article 152.4 del Text refós de la llei de contractes del sector públic. Adjudicar el contracte núm. 15000848, que té per objecte el Manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l'espai públic, Lot A, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral (2015-2018), per un import de 2.225.297,15 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 25,01% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: Eulen, SA, NIF A28517308, per un import de 2.225.297,15 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 1.839.088,55 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 386.208,60 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari la quantitat esmentada amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte al Sr. Felip Linares. 23. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 15000848 que té per objecte el Manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l'espai públic, Lot A, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral (2015-2018), per un import de 742.190,67 euros amb càrrec al Pressupostos i Partides indicades en el document comptable. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1629 24. Adjudicar el contracte núm. 15000852, que té per objecte el manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l'espai públic, Lot B, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral (2015-2018) , per un import de 943.256,54 euros, IVA inclòs, i amb una baixa del 39,84% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: Thyssenkrupp Elevadores, SLU, NIF B46001897, per un import de 943.256,54 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 779.550,86 euros amb tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 163.705,68 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari la quantitat esmentada amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte al Sr. Felip Linares. 25. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 15000852 que té per objecte el manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l'espai públic, Lot B, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral (2015-2018), per un import de 624.529,87 euros amb càrrec al Pressupostos i Partides indicades en el document comptable. Districte de Ciutat Vella 26. Aprovar definitivament el Projecte executiu de reurbanització de la plaça Ramon Berenguer el Gran. (Fase 2), al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 913.273,73 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de l'Eixample 27. Aprovar definitivament el Projecte executiu d’adequació i ampliació de la residència de gent gran “Francesc Layret”, Casa de la Lactància, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 475, al districte de l’Eixample a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 4.798.652,72 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 28. Aprovar inicialment el Projecte executiu per al condicionament provisional de l’espai lliure a l’àmbit Germanetes al carrer Consell de Cent, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 762.198,06 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal 1630 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 29. Aprovar el Text refós del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del polígon d’actuació urbanística delimitat pel Pla especial integral i de millora urbana per a l’ordenació de volums de la finca localitzada al carrer de Casp, núms. 1-13, formulat per la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, i per Casp 1-13 Barcelona, SLU, que incorpora les prescripcions i acreditacions requerides en l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, amb l’observació continguda a l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de data 27 de febrer de 2015 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït, i, en conseqüència, publicar aquest acord i l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, als efectes de la seva executivitat, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província; i notificar individualment als propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 30. Aprovar inicialment, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, el Projecte de Reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, de la Unitat d’Actuació 1 i 2 de la Modificació del PGM de l’illa compresa entre l’avinguda Vilanova, els carrers de Roger de Flor i d’Ali Bei i el passeig Sant Joan, que es redacta per la propietat del total dels sòls inclosos en l’àmbit, amb les prescripcions contingudes en l’informe de la Direcció de gestió de sòl de la societat Barcelona Gestió Urbanística SA, de data 24 de febrer de 2015, que consta en l’expedient. Notificar aquestes prescripcions a la propietat de l’àmbit, la societat “Hoteles Turísticos S.A“ (HOTUSA), per tal que puguin resoldre les prescripcions per poder continuar la tramitació del projecte. Sotmetre’l a informació pública durant el termini d’un mes per a al·legacions, mitjançant inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en un diari dels de més circulació de la província i al Tauler d’edictes de la Corporació, amb audiència simultània a les persones interessades pel mateix termini, amb notificació personal. Districte de Sants-Montjuïc 31. Aprovar inicialment el Projecte executiu del nou nucli d’accés al baluard de Sant Carles al Castell de Montjuïc a Barcelona, al Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.253.002,21 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 32. Rebutjar el full d’apreuament particular formulat per la representació dels Srs. Manuel i Montserrat Ribas Piera, Josefa Garriga Novell, Enric Gomà Ribas, i Teresa, Carme, Josep, Anna i Isabel Ribas Seix, per un import de 2.467.920,14 euros, per l’expropiació de la finca del carrer Burgos núm. 72-74 cantonada carrer Sagunt núm. 103-105, qualificada de zona de renovació urbana en transformació de l'ús a sistema de parc urbà (clau 17/6) pel Pla General Metropolità de 1976; aprovar el full d’apreuament municipal per un import de 554.251,01 euros que, per l’esmentada expropiació, ha redactat l’arquitecta de l’Administració, en informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 27 de gener de 2015; notificar- lo als propietaris per a què en el termini de deu dies següents l’acceptin, o bé el rebutgin, i formulin les al·legacions que considerin adients, de conformitat amb NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1631 l’article 30 de la Llei d’Expropiació Forçosa; i en cas de què el rebutgin, trametre l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya per tal de què fixi el preu just, de conformitat amb l’article 31 de la Llei d’Expropiació Forçosa. Districte d'Horta-Guinardó 33. Aprovar el Projecte Modificat de reurbanització de la Balconada de Barcelona. Bateries antiaèries del Turó de la Rovira. Actuació Tres Turons al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, a l’empara de l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, d’acord amb l’Informe tecnicojurídic de BIMSA que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 1.324.380,90 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, import resultant de sumar el preu del contracte que ja incorpora la baixa ofertada per l’adjudicatari (1.105.031,80 euros) i l’import de les modificacions (219.349,10 euros); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 34. Deixar sense efectes l’acord de la Comissió de Govern d’11 de gener de 2006, en virtut del qual es declarava procedent la reversió de la finca del carrer Fulton núm. 19U, cantonada plaça Eivissa núm. 1U, de 91 m2 de superfície, pels motius exposats a l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 19 de febrer de 2015, que obra a l’expedient i es té per íntegrament reproduït, i de conformitat amb la sol·licitud efectuada pels Srs. Santiago i Magdalena Giol Mitjans, mitjançant compareixença administrativa atorgada el 29 de gener de 2015. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 35. Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 8 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte 11003454, que té per objecte la gestió del centre residencial d’inserció Masia Can Planas, per l’import de 3.320,28 euros, IVA inclòs (dels quals 3.018,44 euros corresponen al preu net i els restants 301,84 euros a l’IVA al tipus impositiu del 10 %), la qual cosa implica que a partir de l'1 de gener de 2015 els nous preus d’aplicació seran els que es detallen a continuació: Preu unitari plaça ocupada residència amb metge: 53,4790 euros, IVA no inclòs. Preu unitari plaça no ocupada residència amb metge: 40,7001 euros, IVA no inclòs. Borsa despeses per necessitats peremptòries: 2.416,35 euros, IVA no inclòs. Borsa manteniment equipament: 20.074,34 euros, IVA no inclòs. Prorrogar, de mutu acord, a l’empara dels articles 23.2 i 254 de la Llei de contractes del sector públic i d’acord amb la clàusula 5 del Plec de clàusules administratives particulars que regeix l’esmentat contracte, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables amb el vistiplau del Director de Serveis de Família i Serveis Socials, adjudicat a l’empresa Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, per al període comprès entre l’1 de juliol de 2015 i el 31 d’octubre de 2015 i per un import de 361.336,11 euros, IVA inclòs dels quals 328.487,37 euros corresponen al preu net i els restants 32.848,74 euros a l’IVA al tipus impositiu del 10%. Autoritzar i disposar, a favor de l’empresa Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B-59960526, la despesa de 364.656,39 euros, IVA inclòs (331.505,81 euros, import net i 33.150,58 euros, en concepte d’IVA al 10%) a càrrec de la partida 0201 22731 23141 dels pressupostos de 2015. Requerir l’adjudicatari perquè dins el termini màxim de quinze dies hàbils, des del següent al de la notificació d’aquesta resolució, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, 75) per a la formalització de la pròrroga del contracte. 1632 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 36. Prorrogar, de mutu acord, el contracte núm. 13001034 que té per objecte la gestió del Centre Municipal d’acolliment d’urgència per a dones, infants i adolescents que viuen situacions de violència masclista (CMAU-VM) de l’Ajuntament de Barcelona, des del dia l'1 de juliol de 2015 al 31 de desembre del 2016; aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 17 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte núm. 13001034, que té per objecte la gestió del Centre Municipal d’acolliment d’urgència per a dones, infants i adolescents que viuen situacions de violència masclista (CMAU-VM) de l’Ajuntament de Barcelona atès que és d’aplicació un índex del -0,43%, Els preus unitaris quedaran fixats en: - 11,5915 euros/dia per a les despeses de manutenció. - 9,31 euros/hora per a despeses de professionals de geriatria / personal sanitari. Autoritzar i disposar a favor de la Fundació Salut i Comunitat, amb CIF G-61878831, amb càrrec a la partida 0201 231.71 227.31 la quantitat 880.916,21 euros, IVA exempt, amb càrrec a la partida i pressupostos indicats en aquests mateix document i supeditat a l’existència de crèdit adequat i suficient per als exercicis posteriors a l’actual. Requerir l’adjudicatària perquè comparegui, dins del termini de 15 dies hàbils comptats a partir del dia següent al de la notificació de la resolució de pròrroga del contracte, a les dependències del Departament del Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports per a la corresponent formalització del contracte. b) Moció ÀREA DE SEGURETAT I MOBILITAT M1. Suspendre per a l’any 2015 l’aplicació de l’acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 12 de juliol de 2007 pel qual s’estableix la revisió referenciada de tarifes dels aparcaments municipals de concessió i de gestió directa en relació a l’IPC de Catalunya, i mantenir durant aquest exercici 2015 les tarifes actualment vigents. Incoar expedient administratiu per tal d’adequar la revisió de les tarifes aplicables als aparcaments municipals gestionats indirectament al règim que s’estableixi per la legislació aplicable en matèria de desindexació de l’economia, comunicant la vigència de l’actual sistema mentre no s’adopti la modificació que s’escaigui en aplicació del règim normatiu. Incoar expedient administratiu per tal de fixar les compensacions que, en el seu cas, es derivin del present acord. Donar-ne compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat per a la seva ratificació. S'aprova, per unanimitat, la moció anterior després de declarar-se'n, també per unanimitat, la urgència. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1633 Acords Acords de la sessió del dia 4 de març de 2015. Aprovació de l'acta de la sessió de 25 de febrer de 2015. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Gemma Trias Lafuente (mat. 73285) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnic/a Superior en Psicologia, amb destinació a l’EAIA Nou Barris de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.SS.20), i l’activitat pública com a professora associada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2014-2015, des del 15 de setembre de 2014 fins al 14 de setembre de 2015, i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, que té per objecte la donació dels fons documentals històrics i d’interès públic amb destí a l’Arxiu Municipal Contemporani. Facultar l’lm. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Aprovar l’addenda al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, aprovat per la Comissió de Govern en sessió de data 10 d’abril de 2013, i modificat per addenda aprovada el 16 de juliol de 2014, en el marc de desenvolupament del Protocol general del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, per tal d’incloure noves actuacions de millora en centres educatius de la ciutat de Barcelona gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona, essent l’aportació de la Diputació de Barcelona de 3.000.000,00 euros per a l’any 2015. Mantenir la resta de pronunciaments dels l’acords de les Comissions de Govern de 10 abril de 2013, de 15 de maig de 2013, de 16 de juliol de 2014 i de 12 de novembre de 2014. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i de Règim Interior. 5. Aprovar el Conveni Marc de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, per promoure la formació professional dual a la ciutat de Barcelona, des de la signatura del conveni i fins a la finalització del curs escolar 2016-2017, i prorrogable fins un màxim de dos anys més, per acord de les parts, manifestat expressament amb un mes d’antelació a la data de finalització de la vigència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Aprovar l’acord marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Comitè Català per als Refugiats – Catalunya amb ACNUR, per tal de donar suport a 1634 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 la tasca del Comitè, tant en la seva activitat de sensibilització a Barcelona com en el suport a les funcions pròpies d’ACNUR en els països on estan presents. Facultar el Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència I Territori de l’Ajuntament de Barcelona per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Aprovar el protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Servei Català de la Salut, el Consorci Sanitari de Barcelona, l’Institut Català de la Salut, la Fundació Hospital Sant Joan de Déu, el Consorci Parc de Salut Mar Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per a la cessió onerosa d’ús del local situat als baixos de la finca del carrer de Sant Oleguer, núm. 17, amb la finalitat de reubicar diversos equipaments actualment disseminats en el Districte de Ciutat Vella en un sol centre de salut; facultar a l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, per a la signatura de la documentació corresponent. 8. Aprovar el protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Servei Català de la Salut sobre la reubicació d’un Centre d’Atenció Primària als baixos de la finca del carrer de Còrsega, núm. 363; facultar a l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, per a la seva signatura. Districte de Ciutat Vella 9. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 10.750,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, per subvencionar l'execució del projecte que té per objecte "Llegim al Jardí". Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a la Biblioteca de Catalunya, amb NIF Q5850029I, per un import de 10.750,00 euros, equivalent al 46,58% del cost total del projecte per a dur a terme l'activitat "Llegim als Jardins Rubió i Lloch per donar un ús cultural als Jardins, amb un cost total de l'execució de 23.078,00 euros i una durada fins el 13 de novembre de 2015, d'acord amb els articles 22.2c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l'Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 11. Aprovar l’expedient núm. 3-027/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 243.998,00€, per tal de dur a terme per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, el Projecte Programa d’envelliment actiu, adequació infraestructures platges, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15022095; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 12. Aprovar l’expedient núm. 3-028/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 103.276,13 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15022391. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1635 13. Aprovar l’expedient núm. 3-031/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 420.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15022691. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 14. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 12002400, que té per objecte els serveis d'auditoria dels comptes anuals dels exercicis 2012, 2013 i 2014 de l'Ajuntament de Barcelona i del seu grup econòmic municipal per un import de 305.004,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document Adjudicat a Pricewaterhousecoopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA Unión Temporal de Empresas, Ley 18/1982 de 26 de mayo, amb NIF U65884975. 15. Declarar finalitzat l’encàrrec a favor de l’empresa pública “Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió S.A.” (REGESA) per a la venda de les 108 places de propietat municipal de l’aparcament situat a la promoció d’habitatges del cos C del Bloc B, del barri de la Trinitat Nova (carrer Tamariu 20), a favor dels adjudicataris dels habitatges o locals de la promoció pública realitzada per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) al dit solar; aprovar un nou encàrrec a la dita societat per a la venda de les 70 places que resten vacants, d’acord a les condicions que s’annexen; atorgar l’esmentada societat els poders necessaris per a la realitzar l’alienació. 16. Declarar finalitzat l’encàrrec a favor de l’empresa pública “Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió S.A.” (REGESA) per a la venda de les 102 places de propietat municipal de l’aparcament situat a la promoció d’habitatges del Bloc C, del barri de la Trinitat Nova, (carrer Palamós 69-73 amb carrer Aiguablava 58), a favor dels adjudicataris dels habitatges o locals de la promoció pública realitzada per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) al dit solar; aprovar un nou encàrrec a la dita societat per a la venda de les 37 places que resten vacants, d’acord a les condicions que s’annexen; atorgar l’esmentada societat els poders necessaris per a la realitzar l’alienació. 17. Declarar finalitzat l’encàrrec a favor de l’empresa pública “Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió S.A.” (REGESA) per a la venda de les 204 places de propietat municipal de l’aparcament situat a la promoció d’habitatges del carrer Aiguablava, núms. 79-81 amb carrer Vila-real, núms. 2-8, del barri de la Trinitat Nova, a favor dels adjudicataris dels habitatges o locals de la promoció pública realitzada per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) al dit solar; aprovar un nou encàrrec a la dita societat per a la venda de les 13 places que resten vacants d’acord a les condicions que s’annexen; atorgar l’esmentada societat els poders necessaris per a la realitzar l’alienació. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 18. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona i Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle de l’Aigua, per promoure noves tecnologies per al benestar dels ciutadans i la sostenibilitat ambiental i per a la realització d’un projecte pilot de telelectura per comptadors d’aigua al terme municipal de Barcelona; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 19. Encarregar a la Fundació Mies Van Der Rohe les tasques per portar a terme actuacions d’intercanvi cultural i investigació en matèria d’hàbitat urbà, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes, que s’aproven, fins al 31 de desembre de 2015; autoritzar i disposar la despesa 1636 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 per un import de tres-cents trenta mil euros (330.000,00 euros), amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor de la Fundació Mies Van Der Rohe, amb NIF G59125369, per fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió; i publicar el present encàrrec de gestió, d’acord amb el que estableix l’apartat 3 de l’article 15 de la Llei 30/1992 al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 20. Excloure de la present licitació l'oferta presentada per l'empresa Cydsa, Carreteras y Drenajes, SA", per no acreditar els requisits de capacitat i solvència assenyalats a la clàusula 6 del PCAP, de conformitat amb l'art.62 del TRLCSP. Adjudicar el contracte núm. 14004547, que té per objecte les Obres de substitució per a l'adequació a la normativa, de diferents trams, de les barreres de seguretat de la ciutat de Barcelona (2015), i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 1.123.982,21 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 36,12% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Constraula Enginyeria i Obres, SA amb NIF A58142639, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 928.910,92 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 195.071,29 euros. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà, C. Torrent de l'Olla, 218-220, 4a pl. Designar com a responsable del contracte ell Sr. Frederic de Balanzó. 21. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 14004547 que té per objecte les Obres de substitució per a l'adequació a la normativa, de diferents trams, de les barreres de seguretat de la ciutat de Barcelona (2015), i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 615.539,11 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicada en el document comptable. 22. Excloure de la present licitació l'oferta presentada per l'empresa Thyssenkrupp Elevadores, SLU, per estimar que l'oferta no pot ser complerta com a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l'article 152.4 del Text refós de la llei de contractes del sector públic. Adjudicar el contracte núm. 15000848, que té per objecte el Manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l'espai públic, Lot A, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral (2015-2018), per un import de 2.225.297,15 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 25,01% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: Eulen, SA, NIF A28517308, per un import de 2.225.297,15 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 1.839.088,55 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 386.208,60 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari la quantitat esmentada amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte al Sr. Felip Linares. 23. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 15000848 que té per objecte el Manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1637 l'espai públic, Lot A, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral (2015-2018), per un import de 742.190,67 euros amb càrrec al Pressupostos i Partides indicades en el document comptable. 24. Adjudicar el contracte núm. 15000852, que té per objecte el manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l'espai públic, Lot B, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral (2015-2018) , per un import de 943.256,54 euros, IVA inclòs, i amb una baixa del 39,84% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: Thyssenkrupp Elevadores, SLU, NIF B46001897, per un import de 943.256,54 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 779.550,86 euros amb tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 163.705,68 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari la quantitat esmentada amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte al Sr. Felip Linares. 25. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 15000852 que té per objecte el manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l'espai públic, Lot B, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral (2015-2018), per un import de 624.529,87 euros amb càrrec al Pressupostos i Partides indicades en el document comptable. Districte de Ciutat Vella 26. Aprovar definitivament el Projecte executiu de reurbanització de la plaça Ramon Berenguer el Gran. (Fase 2), al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 913.273,73 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de l'Eixample 27. Aprovar definitivament el Projecte executiu d’adequació i ampliació de la residència de gent gran “Francesc Layret”, Casa de la Lactància, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 475, al districte de l’Eixample a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 4.798.652,72 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 28. Aprovar inicialment el Projecte executiu per al condicionament provisional de l’espai lliure a l’àmbit Germanetes al carrer Consell de Cent, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de 1638 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Conformitat Tècnica que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 762.198,06 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 29. Aprovar el Text refós del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del polígon d’actuació urbanística delimitat pel Pla especial integral i de millora urbana per a l’ordenació de volums de la finca localitzada al carrer de Casp, núms. 1-13, formulat per la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, i per Casp 1-13 Barcelona, SLU, que incorpora les prescripcions i acreditacions requerides en l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, amb l’observació continguda a l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de data 27 de febrer de 2015 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït, i, en conseqüència, publicar aquest acord i l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, als efectes de la seva executivitat, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província; i notificar individualment als propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 30. Aprovar inicialment, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, el Projecte de Reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, de la Unitat d’Actuació 1 i 2 de la Modificació del PGM de l’illa compresa entre l’avinguda Vilanova, els carrers de Roger de Flor i d’Ali Bei i el passeig Sant Joan, que es redacta per la propietat del total dels sòls inclosos en l’àmbit, amb les prescripcions contingudes en l’informe de la Direcció de gestió de sòl de la societat Barcelona Gestió Urbanística SA, de data 24 de febrer de 2015, que consta en l’expedient. Notificar aquestes prescripcions a la propietat de l’àmbit, la societat “Hoteles Turísticos S.A“ (HOTUSA), per tal que puguin resoldre les prescripcions per poder continuar la tramitació del projecte. Sotmetre’l a informació pública durant el termini d’un mes per a al·legacions, mitjançant inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en un diari dels de més circulació de la província i al Tauler d’edictes de la Corporació, amb audiència simultània a les persones interessades pel mateix termini, amb notificació personal. Districte de Sants-Montjuïc 31. Aprovar inicialment el Projecte executiu del nou nucli d’accés al baluard de Sant Carles al Castell de Montjuïc a Barcelona, al Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.253.002,21 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 32. Rebutjar el full d’apreuament particular formulat per la representació dels Srs. Manuel i Montserrat Ribas Piera, Josefa Garriga Novell, Enric Gomà Ribas, i Teresa, Carme, Josep, Anna i Isabel Ribas Seix, per un import de 2.467.920,14 euros, per l’expropiació de la finca del carrer Burgos núm. 72-74 cantonada carrer Sagunt núm. 103-105, qualificada de zona de renovació urbana en transformació de l'ús a sistema de parc urbà (clau 17/6) pel Pla General Metropolità de 1976; aprovar el full d’apreuament municipal per un import de 554.251,01 euros que, per NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1639 l’esmentada expropiació, ha redactat l’arquitecta de l’Administració, en informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 27 de gener de 2015; notificar- lo als propietaris per a què en el termini de deu dies següents l’acceptin, o bé el rebutgin, i formulin les al·legacions que considerin adients, de conformitat amb l’article 30 de la Llei d’Expropiació Forçosa; i en cas de què el rebutgin, trametre l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya per tal de què fixi el preu just, de conformitat amb l’article 31 de la Llei d’Expropiació Forçosa. Districte d'Horta-Guinardó 33. Aprovar el Projecte Modificat de reurbanització de la Balconada de Barcelona. Bateries antiaèries del Turó de la Rovira. Actuació Tres Turons al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, a l’empara de l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, d’acord amb l’Informe tecnicojurídic de BIMSA que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 1.324.380,90 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, import resultant de sumar el preu del contracte que ja incorpora la baixa ofertada per l’adjudicatari (1.105.031,80 euros) i l’import de les modificacions (219.349,10 euros); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 34. Deixar sense efectes l’acord de la Comissió de Govern d’11 de gener de 2006, en virtut del qual es declarava procedent la reversió de la finca del carrer Fulton núm. 19U, cantonada plaça Eivissa núm. 1U, de 91 m2 de superfície, pels motius exposats a l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 19 de febrer de 2015, que obra a l’expedient i es té per íntegrament reproduït, i de conformitat amb la sol·licitud efectuada pels Srs. Santiago i Magdalena Giol Mitjans, mitjançant compareixença administrativa atorgada el 29 de gener de 2015. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 35. Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 8 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte 11003454, que té per objecte la gestió del centre residencial d’inserció Masia Can Planas, per l’import de 3.320,28 euros, IVA inclòs (dels quals 3.018,44 euros corresponen al preu net i els restants 301,84 euros a l’IVA al tipus impositiu del 10 %), la qual cosa implica que a partir de l'1 de gener de 2015 els nous preus d’aplicació seran els que es detallen a continuació: Preu unitari plaça ocupada residència amb metge: 53,4790 euros, IVA no inclòs. Preu unitari plaça no ocupada residència amb metge: 40,7001 euros, IVA no inclòs. Borsa despeses per necessitats peremptòries: 2.416,35 euros, IVA no inclòs. Borsa manteniment equipament: 20.074,34 euros, IVA no inclòs. Prorrogar, de mutu acord, a l’empara dels articles 23.2 i 254 de la Llei de contractes del sector públic i d’acord amb la clàusula 5 del Plec de clàusules administratives particulars que regeix l’esmentat contracte, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables amb el vistiplau del Director de Serveis de Família i Serveis Socials, adjudicat a l’empresa Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, per al període comprès entre l’1 de juliol de 2015 i el 31 d’octubre de 2015 i per un import de 361.336,11 euros, IVA inclòs dels quals 328.487,37 euros corresponen al preu net i els restants 32.848,74 euros a l’IVA al tipus impositiu del 10%. Autoritzar i disposar, a favor de l’empresa Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B-59960526, la despesa de 364.656,39 euros, IVA inclòs (331.505,81 euros, import net i 33.150,58 euros, en concepte d’IVA al 10%) a càrrec de la partida 0201 22731 23141 dels pressupostos de 2015. Requerir l’adjudicatari perquè dins el termini màxim de quinze dies hàbils, des del següent 1640 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 al de la notificació d’aquesta resolució, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, 75) per a la formalització de la pròrroga del contracte. 36. Prorrogar, de mutu acord, el contracte núm. 13001034 que té per objecte la gestió del Centre Municipal d’acolliment d’urgència per a dones, infants i adolescents que viuen situacions de violéncia masclista (CMAU-VM) de l’Ajuntament de Barcelona, des del dia l'1 de juliol de 2015 al 31 de desembre del 2016; Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 17 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte núm. 13001034, que té per objecte la gestió del Centre Municipal d’acolliment d’urgència per a dones, infants i adolescents que viuen situacions de violéncia masclista (CMAU-VM) de l’Ajuntament de Barcelona atès que és d’aplicació un índex del -0,43%, Els preus unitaris quedaran fixats en: - 11,5915 euros/dia per a les despeses de manutenció. - 9,31 euros/hora per a despeses de professionals de geriatria / personal sanitari. Autoritzar i disposar a favor de la Fundació Salut i Comunitat, amb CIF G-61878831, amb càrrec a la partida 0201 231.71 227.31 la quantitat 880.916,21 euros, IVA exempt, amb càrrec a la partida i pressupostos indicats en aquests mateix document i supeditat a l’existència de crèdit adequat i suficient per als exercicis posteriors a l’actual. Requerir l’adjudicatària perquè comparegui, dins del termini de 15 dies hàbils comptats a partir del dia següent al de la notificació de la resolució de pròrroga del contracte, a les dependències del Departament del Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports per a la corresponent formalització del contracte. MOCIÓ ÀREA DE SEGURETAT I MOBILITAT M1. Suspendre per a l’any 2015 l’aplicació de l’acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 12 de juliol de 2007 pel qual s’estableix la revisió referenciada de tarifes dels aparcaments municipals de concessió i de gestió directa en relació a l’IPC de Catalunya, i mantenir durant aquest exercici 2015 les tarifes actualment vigents. Incoar expedient administratiu per tal d’adequar la revisió de les tarifes aplicables als aparcaments municipals gestionats indirectament al règim que s’estableixi per la legislació aplicable en matèria de desindexació de l’economia, comunicant la vigència de l’actual sistema mentre no s’adopti la modificació que s’escaigui en aplicació del règim normatiu. Incoar expedient administratiu per tal de fixar les compensacions que, en el seu cas, es derivin del present acord. Donar-ne compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat per a la seva ratificació. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1641 Acords de la sessió del’11 de març de 2015 Aprovació de l'acta de la sessió de 4 de març de 2015. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Aprovar, d’acord amb l’article 23 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga dels dos contractes de serveis que tenen per objecte la prestació del servei de manteniment, reparació i adaptació de les instal·lacions semafòriques i sistemes de regulació del trànsit de la ciutat de Barcelona, desglossat en dos lots, el primer dels quals va ser adjudicat, amb el número 14004963, a la unió temporal d’empreses Etra Bonal SA - Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas SA, Nº 3 Unión Temporal de Empresas, Ley 18/1982, NIF U66412107, i el segon lot, amb el número 14004966, a Telvent Tráfico y Transporte, SA, NIF A78107349, per acord de la Comissió de Govern de 10 de desembre 2014, pròrroga que tindrà un període de tres mesos, des del dia 1 d’abril de 2015 fins al 30 de juny 2015, per un import total d’1.537.360,42 euros (dels quals 1.270.545,80 euros corresponen a l'import net i els restants 266.814,62 €, a l'IVA al 21%). Autoritzar i disposar l’ampliació de la despesa relativa al contracte número 14004963 per un import de 848.723,72 euros, dels quals 701.424,56 euros, corresponen al pressupost net i 147.299,16 euros a l’IVA al 21%, i la despesa referent al contracte número 14004966 per un import de 688.636,70 euros, dels quals 569.121,24 euros, corresponen al pressupost net i 119.515,46 euros a l’IVA al 21%, amb càrrec a la partida 0401 22724 13413 del pressupost de 2015. Requerir els adjudicataris per tal que compareguin en el termini màxim de 15 dies següents a la notificació d’aquesta resolució per formalitzar la pròrroga dels contractes el dia i hora que se’ls indiqui. 3. Informar, en el marc de l’acord, de 7 de juny de 2013, sobre participació de l’Ajuntament de Barcelona en les iniciatives normatives de la Generalitat de Catalunya que incideixen en el règim especial establert a la Carta Municipal de Barcelona, el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la iniciativa normativa següent: I. Avantprojecte de la Llei de l'Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, en els termes dels documents elaborats pels Serveis Jurídics Municipals que consten a l’expedient i que constitueixen la motivació del present acord. Notificar el present acord i el posicionament municipal sobre cada iniciativa normativa a la Secretaria de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Rita Ramos Torre (mat. 73714) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnica Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada d'arquitecta per compte propi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació en el terme municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 1642 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Juan Carlos Moya Castillo (mat. 22989) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Enginyeria, amb destinació al Departament de Subministrament i Estalvi d’Energia de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de Cap de Departament 1 (40.10.GE.10) i una activitat privada per compte propi consitent en l’exercici lliure de la professió d’enginyer industrial, excloent del seu exercici qualsevol manifestació en el terme municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Lluís Anguita Gaitano (mat. 73766) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Disticte Sants-Montjüic, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.20), i l’activitat privada d’arquitecte per compte propi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació en el terme municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal; d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Isabel Monterde Cortés (mat. 25710) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnic/a Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de l'Eixample, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), i l’activitat privada d’arquitecta per compte propi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 8. Aprovar l’adhesió a l’Acord Marc, aprovat en data 29 d’abril de 2014 per la Comissió Executiva del CCDL, i a la contractació derivada, aprovada per acord de NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1643 la Comissió Executiva del CCDL del 30 de setembre de 2014, de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Barcelona Esports, l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, Barcelona Activa i PAMEM, en virtut de la possibilitat establerta a la clàusula 4 dels plecs de clàusules administratives que regulen l’Acord Marc del subministrament de gas natural amb destinació a les entitats locals de Catalunya (expedient 2014.03) i la clàusula 1 del plec de clàusules administratives que regula el procediment derivat mitjançant subhasta electrònica dels subministraments de gas natural amb destinació a les entitats locals de Catalunya (expedient 2014.03. D.1) i amb les condicions fixades a aquests plecs i pels preus unitaris oferts per l’empresa adjudicatària. Iniciar, per un pressupost global de 993.995,00 euros (dels quals 821.483,47 euros corresponen al pressupost net i 172.511,53 euros corresponen a l’IVA al 21%), l’expedient, amb número de contracte 15000936, relatiu a l’adhesió a la contractació derivada de l’esmentat acord marc, per tal de garantir el subministrament de gas per a l’Ajuntament de Barcelona i els organismes abans indicats, per un termini inicial a comptar des del 29 d’abril de 2015 i fins al 31 de desembre de 2015 amb possibilitat de pròrroga per dos períodes de dotze mesos addicionals. Autoritzar i disposar la despesa corresponent a l’Ajuntament, per un import de 573.495,00 (IVA inclòs), a favor de l’empresa adjudicatària de la contractació derivada, Endesa Energia SAU amb CIF A81948077, amb càrrec al Pressupost i Partides incorporades a les relacions que s’hi adjunten al present Acord. Respecte a la resta del pressupost, s’incorporen a l’expedient els documents comptables dels òrgans competents. Donar compte del present Acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 9. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 25.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Memorial 1714, amb NIF G59329995, per a activitats any 2015. Aprovar el conveni de col·laboració amb l’entitat Memorial 1714, amb NIF G59329995, per un import de 25.000,00 euros, per a activitats any 2015, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Facultar l'Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d'Alcalde, per a la signatura de l'esmentat conveni. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim a data 31 de març de 2016, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. 10. Autoritzar la despesa del contracte número 15001396 per atendre les despeses per a accions de comunicació i atenció ciutadana, en virtut de l'acord marc núm. 13002794 de fixació de condicions per a la contractació dels serveis en assessorament estratègic, planificació, mediació en les negociacions, gestió de la contractació d’espais en tots els mitjans convencionals i no convencionals i, secundàriament, la ideació i/o la creativitat i/o el disseny i/o la producció i/o la implementació d’accions de comunicació, per un import d’1.650.000,00 euros IVA inclòs amb càrrec al Pressupost i Partida indicada en aquest mateix document. Donar compte d’aquest Acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sants-Montjuïc 11. Aprovar, d’acord amb l’article 13.r de la Llei 22/98, de 30 de desembre, que aprova la Carta Municipal de Barcelona, i Decret d’Alcaldia d’11 de juny de 2012, el conveni de col·laboració a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona, Districte de Sants-Montjuïc, i el Consorci d’Educació de Barcelona, NIF: Q-0801205-F, amb una vigència prevista de dos cursos acadèmics des de la seva signatura, que té per finalitat la implementació i desenvolupament del “Projecte Diversificació Curricular” com a experiència innovadora amb actuacions a favor de l’èxit escolar orientades a la consecució de la titulació escolar a través d’activitats, fora del centre escolar, en programes de diversificació curricular, que en cap cas podran ser de tipus laboral ni professional, i que persegueixen accions formatives de caràcter pràctic en les 1644 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 referides empreses i entitats per tal de poder oferir una millor resposta a les necessitats educatives dels alumnes d’educació secundària dels Instituts del Districte; en el seu desenvolupament, el Districte de Sants-Montjuïc facilitarà el contacte amb les empreses, entitats i institucions municipals adients per poder dur a terme aquestes activitats, i signarà acords de col·laboració amb els referits ens, empreses i institucions per tal de promoure i facilitar la realització d’actuacions de caràcter pràctic a l’àmbit de l’esmentat projecte; i facultar el Regidor del Districte de Sants-Montjuïc, lm. Sr. Jordi Martí i Galbis, per a la signatura d’aquest conveni així com dels convenis específics amb empreses i entitats que en el seu desenvolupament es puguin derivar. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte d'Horta-Guinardó 12. Prorrogar, del 15 d’abril de 2015 al 28 de febrer de 2017, el contracte número 12C00032 de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, que té per objecte la gestió i dinamització del Centre Cívic Casa Groga i ludoteca Casa Groga, adjudicat a QSL, Serveis Culturals, SL, (NIF B60641925); ampliar l'autorització i disposició de despesa per un import de 484.143,75 euros com a subvenció màxima amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del districte d'Horta- Guinardó. Districte de Sant Andreu 13. Aprovar el conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu, i l’Associació Drac i Diables de la Sagrera per a la programació d’activitats vinculades a la cultura popular del cicle festiu anual del barri; facultar el regidor del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin; donar- ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 14. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sant Andreu- i l’Associació Agrupament Ferroviari de Barcelona, per a l’organització del mercat tradicional Masadas; facultar el regidor del Districte de Sant Andreu, Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se'n derivin; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sant Martí 15. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Asociación de Vecinos la Verneda Alta de Barcelona, amb NIF G08939670, per desenvolupar el projecte de gestió del casal de barri Verneda de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari en data 17/12/2010 i publicada al BOP en data 01/01/2011; facultar el gerent de Sant Martí per a la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per a la seva execució; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.190,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Asociación de Vecinos la Verneda Alta de Barcelona, amb NIF G08939670, per al desenvolupament del projecte de gestió del casal de barri Verneda; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data de finalització de l'activitat presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1645 ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 16. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document d'11 de març de 2015. 17. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb NIF Q0818003F, per a la realització del projecte anomenat Espai Emprèn UPC, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 90.000,00 euros, 50.000,00 euros pel 2015 i 40.000,00 euros pel 2016. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l'excepcionalitat que concorre en el projecte. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 90.000,00 euros amb càrrec a la partida 0702-48903- 43311, 50.000,00 euros a càrrec del pressupost 2015 i 40.000,00 a càrrec del pressupost 2016, a favor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts de conformitat al pacte cinquè del conveni. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. Donar- ne compte a la Comissió d'Economia, Empesa i Ocupació. 18. Aprovar l’Addenda al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de Turisme de Barcelona i la Diputació de Barcelona per a la promoció turística de la “Destinació Barcelona: una oportunitat” (3a Global Summit on City Tourism); facultar la Segona Tinent d’Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del conveni. 19. Aprovar l’expedient núm. 3-033/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 283.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15030291 20. Aprovar l’expedient núm. 3-034/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 245.000 euros, per tal de dur a terme per l’Institut Municipal d’Informàtica, els Projectes Rutes verdes turístiques, Serveis TIC de turisme i Sistema d’informació de proximitat contactless als hotels de Barcelona, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15030295; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 21. Aprovar l’expedient núm. 3-035/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 518.550,99 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15030391. 22. Modificar l’apartat 5 de l’article 5 de la Regulació dels preus públics pels serveis d’educació per al curs 2014-2015 i següents, aprovats per Acord de la Comissió de Govern de 14 de maig de 2014, canviant, únicament pels serveis educatius de les escoles bressol, el tram de bonificació del 70% al 80% i el tram del 90% al 100%, amb els mateixos requisits i condicions per obtenir la bonificació regulats per la normativa vigent, a partir del curs 2015-2016 i successius. 1646 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 23. Aprovar els següents Projectes Municipals en matèria de turisme, finançats pel Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l’impost sobre estades en establiments turístics (IEET): Gerència Adjunta Coordinació Territorial: BiMAP Turisme; Hàbitat Urbà: Servei TIC per a l’anàlisi de l’oferta d’allotjament turístic a la Ciutat; Identificador de Local i Activitat (ILiA) aplicat sobre HUT; Districte Horta-Guinardó: Servei de vigilància nocturna al Turó de la Rovira 2015; llibre Eixample Modernista d'Horta; nova edició dels mapes turístics; campanya de promoció turística a mitjans de comunicació; publicació Guia del Visitant; rutes de l'Aigua; Districte Sant Andreu: difusió Pla de Turisme de Districte; contractació Serveis de Dinamització turística; Districte Eixample: millora de l'enllumenat públic entorns Mercat de Sagrada Família; senyalització vianants del districte de l’Eixample. Fase III; Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació: rutes turístiques en idiomes per la Barcelona Romana; ampliació rutes turístiques a l’aplicació Barcelona Visual; interpretació i senyalització patrimonial del Castell de Montjuïc; obrir l’oferta del Festival Grec al turisme; obrir l’oferta teatral al públic visitant- Teatre Lliure; BSM: constitució i gestió d'un equip d'Agents Cívics (1r. semestre 2015). 24. Acceptar, amb efectes de l’1 d’agost de 2014, la renúncia formulada per la Fundació Cultural Centre d’Informació i Documentació Internacional (CIDOB) a la cessió d’ús de la totalitat de les plantes baixa, primera, segona, 61,80 m2 corresponents a la tercera planta i la totalitat de la planta altell de l’edifici del carrer d’Elisabets núm. 10 interior; i, en conseqüència, modificar l’abast de la cessió acordada per la Comissió de Govern en sessió de 4 de febrer de 2004, adaptant en aquest sentit les condicions reguladores de la mateixa en els termes assenyalats a l’informe de la Direcció de Patrimoni, que s’adjunta a efectes de motivació i revertint a l’Ajuntament els espais esmentats. 25. Acceptar la cessió de l’ús, durant 50 anys i amb caràcter gratuït, dels locals propietat del Patronat Municipal de l’Habitatge situats al passatge Prim núm. 1 i rambla Prim núm. 22, per destinar-los a reubicar el menjador social de la Cooperativa Escola Gregal; anotar l’esmentada cessió a l’Inventari de Béns de la Corporació com a bé patrimonial; i formalitzar la cessió en document administratiu. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 26. Iniciar l'expedient per a la contractació del servei d'Implementació de programes STEM, amb núm. de contracte 15001164; amb un pressupost base de licitació de 810.216,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques reguladors del contracte; i disposar l'obertura del procediment d'adjudicació, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment negociat. Autoritzar l'esmentada despesa; adjudicar el contracte de conformitat amb la proposta continguda en l'expedient,;i disposar la despesa a favor de The New York Academy of Sciences amb NIF 131-773640, d'acord amb la seva proposició, i amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: pressupost net 669.600,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 140.616,00 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. fixar en 33.480,00 euros l'import de la garantia definitiva; i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d'acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. Declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Administració d'Hàbitat Urbà. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1647 27. Modificar la distribució pressupostària de l’anualitat 2015, en el sentit de traslladar la quantitat de 33.728,75€ a l’anualitat del 2019, per tal d’ajustar-la al termini del present contracte. EXCLOURE de la present licitació les ofertes presentades per l'UTE Goc, SA - INEIA, Infraestructuras e Ingeniería Ambiental, SL - Pisan, Piñol Sanjaume, SL, i l'UTE Summa, Servicios de Ingeniería y Consultores - INCOSA, Investigación y Control de calidad, SA, per no acreditar els requisits de capacitat i solvència assenyalats a la clàusula 6 del PCAP, de conformitat amb l'art. 62 del TRLCSP. Excloure de la present licitació les ofertes presentades per les empreses TYPSA, Técnica y Proyectors, SA i IM3, Ingenieros Emetres, SLP, per estimar que l'oferta no pot ser complida com a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l'art. 152.4 del Text refós de la llei de contractes del sector públic. Adjudicar el contracte núm. 14004573, que té per objecte els serveis de Direcció d'Obra i Assistència Tècnica al contracte de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària, zones Est/Oest (2015-2018); al contracte de fabricació, col·locació i posterior retirada de la senyalització excepcional per a la prohibició d'estacionament per a actes a la ciutat de Barcelona; i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 539.660,00 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 31,07% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda a l'expedient a Novotec Consultores, SA, amb NIF A78068202, i d'acord amb les seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable amb el desglossament següent: import adjudicació 539.660,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 93.660,00 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte el Sr. Albert Moreno. 28. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana en l’àmbit de la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini de dos mesos; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; prorrogar, a l’empar de l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i de conformitat amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i de l’atorgament de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació i enderrocament de construccions, i de comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en els termes que es detallen en el quadre “Suspensió de llicències, comunicats i altres autoritzacions d’obres. Àmbit Protecció Establiments Emblemàtics de la ciutat de Barcelona”, que s’annexa a aquest acord i forma part del mateix; prorrogar, també, la suspensió de l’atorgament de llicències d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets, i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial; ampliar la suspensió que ara es prorroga, de conformitat amb el mateix article 73, als dos següentes establiments:”La Casa de les SabatIlles” ubicada a la Baixada de la Llibretería, núm. 10 i “Llibrería Sant Jordi”, ubicada al carrer Ferràn núm. 41; precisar, que resta exclòs tant de la prórroga com de l’ampliació de la suspensió, l’atorgament de llicències d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, vinculades a obres amb llicència concedida amb anterioritat a l’entrada en vigor de la suspensió potestativa prèvia (13 de març de 2014) o a l’entrada en vigor de l’ampliació de la suspensió (día següent al de publicació al BOPB d’aquest acord), respectivament; PRECISAR 1648 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 també que, de conformitat amb l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006 de 18 de juliol), es podran atorgar les llicències fonamentades en el règim vigent, sempre que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament que s’aprova inicialment; determinar que els àmbits delimitats i grafiats en el plànol de suspensió que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’ article 73 del TRLU, abasten els establiments identificats en el llistat de suspensió annex a aquest acord, que es dona per reproduït, amb excepció dels establiments que conformen la parcel.la amb codi 0112720001 (carrers dels Boters núm. 2 i del Pi núm. 16), que resten exclosos de la suspensió, tal com es justifica a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, abans citat; determinar, de conformitat amb l’article 74.1 del TRLU, que el termini de la suspensió serà, com a máxim, de dos anys, a comptar des de l’endemà de les respectives publicacions al BOPB; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sants-Montjuïc 29. Aprovar inicialment el Projecte executiu del nou equipament esportiu PAV-3 del carrer Energia 21-35, al barri de la Marina del Port, al Districte de Sants- Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 4.027.989,53 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 30. Aprovar definitivament el Projecte d’execució de nova construcció i rehabilitació integral de Vil·la Urània com a complex d’equipaments al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb la Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 7.800.776,51 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; PUBLICAR aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Gràcia 31. Desestimar, pels motius exposats a l’informe jurídic que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord, el recurs de reposició interposat per les comunitats de propietaris del carrer Mossèn Batlle números 2, 4, 6, 8, 10 i Travessera de Dalt núm. 37, Srs. Carles Alum Codina, Assumpta Canal Casals, Antoni Boteller Delgado, Manuel Sanz Sánchez i Pasqual Gámez Tarragona, contra l’aprovació definitiva del Projecte executiu de l’aparcament soterrat als Jardins Menéndez Pelayo, al Districte de Gràcia de la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal a instància de B:SM. 32. Suspendre, de conformitat amb l’article 73.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística, i NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1649 l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial, per a la instal·lació o l’ampliació de les següents activitats: H.1 Hotels, H.2 Hotels apartaments, P.1 Pensions, AT.1 Apartaments turístics; suspendre, també, l’atorgament de llicències d’obres i comunicacions prèvies vinculades a aquestes activitats; excloure de la suspensió les sol·licituds de tramitació de plans i/o projectes de gestió, i d’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, presentades abans de l’entrada en vigor del present acord; excloure també de la suspensió l’atorgament de les llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, que es sol·licitin en execució d’instruments de planejament urbanístic derivat, en tràmit en el moment de l’adopció d’aquest acord; precisar que aquesta suspensió es fa amb la finalitat de procedir als estudis previs per a la incorporació d’aquestes activitats, a l’àmbit del Pla especial d’establiments de concurrència pública i altres activitats del Districte de Gràcia; determinar, que l’àmbit de suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 73 del Text refós de la Llei d’Urbanisme; determinar, també, a l’empar de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà d’un any, a comptar des de l’endemà de la publicació al BOPB d’aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 33. Acceptar la subvenció, atorgada per la Bloomberg Family Foundation Inc. a favor de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 5.000.000,00 € per donar suport al desenvolupament del projecte Vincles BCN i construir els fonaments per a la seva futura repetició si el projecte té èxit, des de la data de formalització de l’acord fins al 31 de març de 2018, o en una data posterior a aquesta si l’Ajuntament de Barcelona demana l’extensió del termini de la subvenció i la Bloomberg Family Foundation Inc. ho aprova, d’acord amb l’informe, emès en data 24 de febrer de 2015 per la lletrada de l’Àrea de Règim Jurídic amb el vistiplau del seu director, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït. Aprovar l’acord de subvenció entre la Bloomberg Family Foundation Inc. i l’Ajuntament de Barcelona que regula les condicions que regiran aquesta subvenció per concessió directa, d’acord amb allò establert als articles 110 i 111 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques i el Decret d’Alcaldia de 27 d’abril de 2011, que aprova la Normativa reguladora dels expedient d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions. DONAR-NE compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 34. Restar assabentat del decret d'alcaldia, de 5 de març de 2015, pel qual s'autoritza la presentació de la candidatura de la ciutat de Barcelona per a esdevenir seu del campionat europeu de Waterpolo de l'any 2018; aprovar el contracte entre la Lliga Europea de Natació, la Real Federación Española de Natación (RFEN) i l'Ajuntament de Barcelona per a l'Organització de l'esmentat campionat d'acord amb l'esborrany en llengua anglesa que consta a l'expedient; assumir el compromís de l'Ajuntament de Barcelona de realitzar l'esmentat campionat de conformitat amb el que preveu l'esmentat contracte; encomanar a l'Institut de Barcelona Esports l'exercici de totes les accions necessàries que se'n derivin per a l'acompliment del contracte que s'aprova, de conformitat amb l'article 3.1.l) dels seus estatuts; delegar la signatura de l'esmentat contracte en la Quarta Tinent d'Alcalde. ÀREA DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 35. Aprovar el Conveni específic de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per contribuir al desplegament d’actuacions de millora en les infraestructures educatives de la ciutat, tot en el marc del Pla “Xarxa de 1650 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Governs Locals 2012-2015 amb el finançament d’actuacions per part de la Diputació de Barcelona per import de 10.000.000,00 euros; notificar l’esmentada resolució a la Diputació de Barcelona. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. MOCIÓ ÀREA D'HÀBITAT URBÀ M1. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte número 14004573 que té per objecte els serveis de Direcció d'Obra i Assistència Tècnica al contracte de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària, zones Est/Oest (2015-2018); al contracte de fabricació, col·locació i posterior retirada de la senyalització excepcional per a la prohibició d'estacionament degut a actes a la ciutat de Barcelona; i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 243.268,08 euros amb càrrec als Pressupostos i Partides indicades en el document comptable. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1651 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió de 20 de gener de 2015, aprovada el 17 de febrer de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de gener de 2015, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Joan Puigdollers i Fargas, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Guillem Espriu i Avendaño, Núria Carmona Cardoso, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per l’assessora jurídica, Sra. M. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, i que certifica. També hi és present la Sra. Marleny Colmenares, directora de Promoció Educativa de l’IMEB. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Francina Vila i Valls i Sònia Recasens i Alsina, i l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 9,25 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 17 de desembre de 2014, que aprova els plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de la concessió subvencionada de l’equipament musical La Bàscula, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 101.161,00 euros. 2. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 15 de desembre de 2014, que adjudica a QSL Serveis Culturals, SL el contracte per a la gestió i dinamització dels programes del Centre Cívic del Carmel, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 332.937,50 euros. 3. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que amplia la despesa i prorroga el contracte adjudicat a Trànsit Projectes, SL per a la gestió dels serveis públics i explotació del Centre Cívic Zona Nord, per a l’exercici 2015 i per un import de 227.123,00 euros. 1652 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 4. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que amplia la despesa i prorroga el contracte adjudicat a Club Lleuresport de Barcelona per a la gestió dels serveis públics i explotació del Centre Cívic Masia Can Verdaguer, per a l’exercici 2015 i per un import de 121.988,79 euros. 5. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que amplia la despesa i prorroga el contracte adjudicat a Iniciatives i Programes, SL per a la gestió i explotació de l’espai jove Les Basses, per a l’exercici 2015 i per un import de 181.727,10 euros. 6. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2014, que adjudica a Ludic 3, SCCL el contracte per a la gestió i explotació del Centre Cívic Bon Pastor, per als exercicis 2014-2017, i per un import de 364.889,38 euros. 7. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2014, que adjudica a Club Lleuresport de Barcelona el contracte per a la gestió i explotació del Centre Cívic La Sagrera, per als exercicis 2014-2017, i per un import de 278.221,06 euros. 8. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que adjudica a Puça Espectacles el contracte per a la gestió i explotació del Centre Cívic Baró de Viver, per als exercicis 2014-2017, i per un import de 328.467,20 euros. 9. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que adjudica a la Fundació Pia Aut. Inst. Pere Tarrés el contracte relatiu a la gestió i explotació del Centre Cívic Parc Sandaru i Centre de Gent Gran, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 366.666,96 euros. Acords de la Comissió de Govern de 10 de desembre de 2014: 10. Autoritzar i disposar la despesa de 100.400,00 euros, amb càrrec als pressupostos i partides indicats en aquest mateix document, per subvencionar l’execució del projecte que té per objecte la gestió cívica de l’equipament municipal Casa de la Barceloneta 1761; atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Associació Cultural Casa de la Barceloneta, amb NIF G66004441, per un import de 100.400,00 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, per a la concertació de la gestió cívica de l’equipament municipal Casa de la Barceloneta 1761 amb l’objectiu de dinamitzar l’equipament, amb un cost total d’execució de 100.400 euros i una durada des de l’1 de gener de 2015 fins al 31 de desembre de 2016, d’acord amb els arts. 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions; aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist; requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 11. Prorrogar el conveni de col·laboració signat el 25 de juny de 2012 entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM, amb NIF G59120444, per a la gestió cívica de l’equipament municipal Centre l’Artesà. Autoritzar i disposar l’import de 40.000,00 euros a favor de l’esmentada entitat, en NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1653 concepte de subvenció màxima per al desenvolupament del projecte de gestió cívica amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost per a l’exercici 2015; requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini i en la forma indicat en el text del conveni, presenti la documentació justificativa dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, amb NIF G63100366, per a la gestió cívica del Centre Cultural La Violeta, de conformitat amb l’article 34 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona i amb la normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret de l’alcaldia de 27 d’abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa per un import de 120.000,00 euros a favor de l’esmentada entitat, en concepte de subvenció màxima per al desenvolupament del projecte de gestió cívica, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat pel que fa als exercicis 2015 i 2016 a l’existència de crèdit adequat i suficient a les partides corresponents a aquests exercicis; facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Gràcia, lma. Sra. Maite Fandos i Payà, i requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini i en la forma indicat en el text del conveni, presenti la documentació justificativa dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 13. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis, amb NIF G60573219, per a la gestió cívica de dos equipaments municipals: Finca Sansalvador i Refugi de la plaça del Diamant del Districte de Gràcia, de conformitat amb l’article 34 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona i amb la normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret de l’alcaldia de 27 d’abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa per un import de 80.000,00 euros a favor de l’esmentada entitat i en concepte de subvenció màxima per al desenvolupament del projecte de gestió cívica, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat pel que fa als exercicis 2015 i 2016 a l’existència de crèdit adequat i suficient a les partides corresponents a aquests exercicis; facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Gràcia, lma. Sra. Maite Fandos i Payà, i requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini i en la forma indicat en el text del conveni, presenti la documentació justificativa dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 14. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Lluïsos de Gràcia, amb NIF G58040775, per a la promoció d’activitats culturals i participatives de conformitat amb la normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’alcaldia 27 d’abril de 2011; facultar la regidora del Districte de Gràcia per a la signatura dels documents necessaris per materialitzar aquest conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 50.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, quant a l’anualitat prevista per a l’any 2015, a l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades del present conveni en el pressupost de l’esmentat exercici; abonar l’esmentada quantitat a l’entitat Lluïsos de Gràcia, prèvia signatura del present acord per ambdues parts; requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la finalització de l’activitat, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta i justificació dels fons rebuts, i donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 1654 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Acords de la Comissió de Govern de 17 de desembre de 2014: 15. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Cultural Casa Orlandai, amb NIF G64509987, i el plec de clàusules reguladores, per a la gestió del centre cívic Casa Orlandai, ubicat al carrer Jaume Piquet, núm. 23-25, i inventariat a l’epígraf de béns immobles de l’Inventari municipal amb el núm. 151.631, per al període 2015 a 2017, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 658.882,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 658.882,00 euros, dels quals 216.408,00 euros corresponen a l’exercici 2015, 219.853,00 euros a l’exercici 2016 i 222.621,00 euros a l’exercici 2017, condicionats a l’existència de crèdit necessari i suficient, amb càrrec als pressupostos i partides indicades en aquest document. Facultar l’lm. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 16. Excloure de la licitació que té per objecte la gestió i explotació del Centre Cívic Trinitat Vella l’empresa Club Lleuresport per haver incorregut en baixa anormal o desproporcionada, de conformitat amb l’acord adoptat a la Mesa de Contractació celebrada el 9 de desembre de 2014. Adjudicar el contracte núm. 14C00024, que té per objecte la gestió i explotació del Centre Cívic Trinitat Vella, per un import de 440.556,93 euros, exempt d’IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Puça Espectacles SL, amb NIF B63715767, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document. Fixar en 22.027,85 euros l’import de la garantia definitiva i retenir-lo del preu del contracte, atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d’aquest districte. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 17. Excloure de la present licitació l’empresa Knowledge Innovation Market per haver aportat en el sobre 2A informació que pertany als criteris d’adjudicació valorables automàticament, a l’empara del que preveu la clàusula 8.2 del plec de clàusules administratives reguladores d’aquest contracte, que té per objecte la gestió i explotació del servei de creació d’un espai de connexió de talent creatiu i la capacitat d’innovació de la indústria cultural amb el teixit empresarial i l’emprenedoria, que es portarà a terme a l’edifici antic del Canòdrom de Barcelona; adjudicar el contracte de referència a l’empresa Incubio Partners, SL, amb NIF B65534836, per haver estat el licitador que ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació de 25 de novembre de 2014, per un període de 4 anys improrrogable, i per un cànon fix de 160.000,00 euros a abonar en quatre anys, més un cànon variable respecte dels beneficis d’explotació de l’activitat en un percentatge del 8%; requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació d’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte; i donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. Acords de la Comissió de Govern de 30 de desembre de 2014: NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1655 18. Autoritzar i disposar la despesa a favor de l’entitat La Prosperitat Cultura en Acció 2, NIF G64781123, per dotar el contracte que té per objecte la gestió de serveis públics, en la modalitat de gestió cívica, de l’equipament municipal Casal de Barri de Prosperitat, per l’import total de 80.950,00 euros, a càrrec de la partida 48998, funcional 33421, per a l’any 2015, pel període de l’1 de gener al 30 d’abril de 2015, amb motiu de l’error de no haver dotat el contracte a l’autorització ni disposició per a l’anualitat del 2015. La present resolució queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions que se’n deriven en el pressupost municipal corresponent a l’exercici 2015. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 19. Autoritzar i disposar la despesa, a favor de l’entitat Bidó de Nou Barris, NIF G58327289, per dotar el contracte que té per objecte la gestió de serveis públics, en la modalitat de gestió cívica, de l’equipament municipal Ateneu Popular Nou Barris, per l’import total de 83.625,00 euros, a càrrec de la patida 48998, funcional 33421, per a l’any 2015, pel període de l’1 de gener al 30 d’abril de 2015, amb motiu de l’error de no haver dotat el contracte en l’autorització ni disposició per a l’anualitat del 2015. La present resolució queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions que se’n deriven en el pressupost municipal corresponent a l’exercici 2015. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 20. Autoritzar i disposar la despesa a favor de l’entitat Turó Acció Sociocultural (TASC), NIF G63695381, per dotar el contracte que té per objecte la gestió de serveis públics, en la modalitat de gestió cívica, de l’equipament municipal Centre Cívic Can Basté, per l’import total de 61.771,75 euros, a càrrec de la partida 48998, funcional 33421, per a l’any 2015, pel període de l’1 de gener al 30 d’abril de 2015, amb motiu de l’error de no haver dotat el contracte en l’autorització ni disposició de la despesa per a l’anualitat 2015. La present resolució queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions que se’n deriven en el pressupost municipal corresponent a l’exercici 2015. Donar- ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. 21. Adjudicar el contracte núm. 14C00020, que té per objecte la gestió i explotació del Centre Cívic Besòs, Casal Infantil El vaixell i Punt d’Informació Juvenil, per un import de 620.800 euros, exempts d’IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient, a Tasca Serveis d’Animació, SL, amb NIF B59533190, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document. Fixar en 15.520,00 euros l’import de la garantia definitiva, i retenir-lo del preu del contracte, atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Districte de Sant Martí. Donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. El Sr. Espriu demana tenir accés als expedients 10,11, 12 i 15. La Sra. Ribas exposa que fa dos mesos el Govern els va acceptar un prec per poder debatre en aquesta comissió el tema de salut i escola, des de la perspectiva del Consorci d’Educació. Puntualitza que el seu grup va acceptar la petició del Govern que els donessin un mes més de temps. És per això que, havent-se complert ja els dos mesos i tenint en compte que estan al final de mandat i que, per tant, queden poques comissions de Cultura, demanen al Govern que presentin aquest tema el proper mes. b) Mesures de govern c) Informes 1656 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 A la Comissió: 1. Voluntariat educatiu: coresponsabilitat social en l’educació. La Sra. Colmenares explica que el voluntariat educatiu és un programa que vetlla per la captació d’un conjunt de persones vinculades al món educatiu, o que volen esdevenir agents educatius, per intervenir en projectes d’acompanyament en l’escolarització fora d’horari escolar, com ara en els programes «Suport a la lectura», d’ajut individual a la lectura, i «Biblioteques escolars obertes al barri», d’ajuda a fer els deures. Tot seguit, afegeix que el voluntariat per la lectura va començar el curs 2011- 2012 i que després es va ampliar amb el programa d’ajuda a fer els deures. Quant al reclam de voluntariat, comenta que disposen de les webs oficials i de la de la Federació Catalana del Voluntariat Social, i que també han elaborat uns díptics, que distribueixen en punts estratègics (oficines d’atenció al ciutadà, facultats de pedagogia, etc.) i a través de les entitats que col·laboren amb l’IMEB i del CPNL. A continuació, especifica el perfil de voluntariat que demanen: persones majors d’edat, domini del català i del castellà, disponibilitat horària segons on es realitzen els projectes, experiència educativa i en voluntariat; i evidentment motivació per participar en el programa. Així mateix, explica el que procés de selecció del voluntariat educatiu es fa a través d’un qüestionari on-line i que, un cop revisat aquest qüestionari, es fa de manera immediata una entrevista personal per contrastar les dades, es fa a la valoració dels candidats i, també de manera immediata, confirmen l’assignació del voluntariat, que ha de signar un document de drets i deures, i que ja passen immediatament a una sessió informativa prèvia a començar la seva tasca amb els infants i els joves. Fa palès que un element important de la gestió del voluntariat educatiu és el pla motivacional, que és un dels pilars fonamentals per assegurar la vinculació i la permanència del voluntariat. En aquest sentit, indica que incideixen en diversos aspectes, com ara garantir que tinguin informació, que hi hagi un pla de formació, una comunicació fluïda, que disposin de suport amb les eines i recursos necessaris, com també la participació en altres activitats del programa, o en altres activitats formatives que genera l’IMEB. A més a més, apunta que cada voluntari està clarament identificat en el moment que exerceix la seva tasca de voluntari, té les eines i els recursos que necessita, i que, en finalitzar, reben un reconeixement oficial de la tasca. Pel que fa a la formació per al programa d’ajuda a la lectura, comunica que hi ha una part general de contextualització del projecte i de la tasca del voluntariat des d’una perspectiva històrica i social, fent èmfasi que és una de les grans fortaleses de la ciutat i en tot el que implica d’educació en valors i de donar respostes a necessitats concretes; i una part específica sobre el tema de la competència lectora i la importància dels voluntaris com a referents lectors, a més de les orientacions necessàries per fer un acompanyament d’èxit en la lectura individual. A continuació, informa que aquests voluntaris del programa «Suport a la lectura», el 2013-2014, han estat treballant al centre de dinamització Lola Anglada, a l’Eixample; a la Biblioteca Artur Martorell, a Sants-Montjuïc; a la Biblioteca Roquetes, a Nou Barris, i actualment també a les Corts, a la biblioteca de l’Escola Duran i Bas. Així mateix, comenta que els voluntaris del programa d’ajuda als deures també tenen el seu pla de formació específica sobre com ajudar a fer els deures i com acompanyar a fer els deures, que tenen una bibliografia específica, i que hi ha un seguiment individualitzat de les noves incorporacions. Tot seguit, comunica que actualment hi ha set biblioteques escolars obertes al barri, i amb perspectives que aquest any probablement n’hi hagi dues més. Manifesta que una de les dificultats que tenen en l’obertura de les biblioteques és que, en general, no estan ubicades a NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1657 les plantes baixes dels edificis, i que estan buscant mecanismes per reubicar-les de manera que es faciliti l’accés. Quant al perfil dels voluntaris, constata que predomina el gènere femení, que hi ha pluralitat d’edats, la qual cosa genera una bona dinàmica i enriqueix personalment totes les persones que hi participen, que el nivell educatiu és força elevat – formació superior– i que la situació laboral és diversa. D’altra banda, explica que, per valorar el programa i, concretament, la tasca que fan els voluntaris, passen un qüestionari on-line, el buiden, i fan una sessió a final de curs per contrastar les dades. En aquest sentit, informa que la mitjana general en el cas de la lectura és de 4,27 sobre 5 i en el cas de l’ajut a fer els deures, de 4,45 sobre 5. A continuació, exposa que, a la vista del gran increment de voluntaris (actualment, hi ha prop de dos-cents voluntaris) i d’un cert nivell de mobilitat que dificulta la feina d’atenció a aquests voluntaris, estan creant en aquest moment – està en la fase final– un espai digital municipal adreçat al voluntariat, en col·laboració constant amb la Federació Catalana del Voluntariat Social. En aquest sentit, comenta que, mentre configuraven aquest espai, s’han adonat que podria haver-hi una part pública perquè se’n pogués beneficiar el conjunt del voluntariat de la ciutat i una part privada, d’accés només per als voluntaris que participen en aquests programes, amb els calendaris, la programació, les convocatòries, etc. A més, assenyala que tot el suport dels contingut els l’ha donat la Universitat de Barcelona, per tal d’assegurar la màxima qualitat en la formació, i que la seva idea és que aquesta plataforma pugui ser una primera fase, que valoraran fins a final de curs, i que fins i tot es plantejaria la possibilitat de fer una formació on-line en una segona fase, que els pogués fins i tot repercutir en un reconeixement per a aquestes persones que hi participen. També comenta que tota aquesta informació més interna abans l’enviaven per correu electrònic a cada un dels voluntaris. En darrer terme, informa que l’any passat també van fer, conjuntament amb la Federació Catalana del Voluntariat, una jornada formativa oberta a tot el voluntariat de la ciutat, per compartir bones pràctiques al voltant de factors d’èxit del voluntariat educatiu, i que, atès els resultats d’aquesta jornada, s’han plantejat que pugui ser una trobada anual en què posar a l’abast del voluntariat de la ciutat la possibilitat de compartir espais de socialització i de coneixement, a més de portar-los persones especialistes en el tema. La Sra. Andrés, en primer lloc, agraeix la presentació de l’informe a la Sra. Colmenares. En segon lloc, manifesta que des del Grup Municipal Socialista entenen i han entès sempre que la participació altruista de persones que ajuden a les escoles de la ciutat és molt positiva, que sovint han remarcat la importància de garantir una escola que no estigui sola, sinó que estigui acompanyada i tingui complicitats amb l’entorn i amb la resta de la societat, més enllà que, quan parlen de ciutat educadora, parlen de fomentar una societat en què tots els agents facin escola, que tothom s’impliqui en l’educació. A continuació, comenta al regidor que estan ja a finals de mandat, que només queden tres comissions, i que agrairien que el regidor presentés, en aquestes últimes comissions, els informes que han demanat al llarg del mandat el seu grup municipal i altres grups municipals. Concreta que el seu grup ha demanat informes sobre l’impacte de la supressió de la sisena hora, sobre oferta i demanda de secundària, el mapa de les escoles bressol de la ciutat i les futures previsions i la previsió d’obres de millora de centres educatius, entre d’altres. En relació amb aquest informe que presenten avui, indica que conté molta informació sobre el voluntariat, el seu perfil, la manera de selecció, els aspectes motivacionals, però que hi troben a faltar dades sobre l’alumnat, si pot ser qualsevol alumne o han de ser alumnes amb especials dificultats; sobre les escoles, i com se seleccionen, o si voluntàriament s’afegeixen al programa; sobre l’impacte del programa dins de la mateixa escola i dins de les famílies, i també alguna consideració per part dels coordinadors pedagògics i els monitors que pogués anar en la línia de saber perfectament com funciona el programa de cara a la seva continuïtat i millora. És a dir, necessiten aquestes dades per poder-ne fer una valoració. 1658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 D’altra banda, pensen que aquest programa, més enllà del voluntariat, pot servir com a complement d’un sistema educatiu que sigui potent, que sigui fort, públic i de qualitat. En aquest sentit, es queixa que la Regidoria no tingui la mateixa iniciativa que demostra amb la posada en marxa d’aquests programes, que entenen que són positius, per fer valer el pes de l’Ajuntament de Barcelona dins del Consorci d’Educació justament per anar en la línia d’enfortir el sistema educatiu. Perquè, a més, entenen que aquest programa va molt en la mateixa línia que la sisena hora, que era una eina eficaç per a l’èxit educatiu, que és la línia de reforçar el que ja es fa a classe dins de l’horari escolar. Per tot això, demanen al regidor que, en el que queda de mandat, faci arribar al Departament d’Ensenyament tots els neguits, preocupacions i exigències que han fet tots els grups municipals pel que fa a l’enfortiment del sistema educatiu. A continuació, recorda que el seu grup en aquesta comissió ha rebutjat l’increment de ràtios, que demanen informació sobre la supressió de la sisena hora, que volen que hi hagi activitats escolars a les quals tingui accés tot l’alumnat, és a dir, molt en la línia de la filosofia que ha inspirat aquest programa. Per acabar, celebra que la ciutat compti amb persones voluntàries que vulguin donar el seu temps, la seva experiència i els seus coneixements per a l’educació dels nens a les escoles. I torna a recordar al Govern aquest paper que ha de tenir d’exigència davant del Departament d’Ensenyament, de la mateixa manera que té l’impuls per fer aquestes iniciatives, que troben molt positives. La Sra. Pajarees, primer de tot, agraeix la presentació de l’informe, i també aprofita per agrair la feina que fan els voluntaris dia a dia amb els infants i joves de la ciutat. Tot seguit, manifesta que comparteixen l’objectiu d’aquest programa, que és la lluita contra el fracàs escolar, i per això pensen que cal seguir avançant en aquest tipus de programes i seguir innovant en propostes interessants i pedagògiques. En aquest sentit, pregunta si tenen experiències d’altres ciutats que hagin pogut aplicar programes d’aquestes característiques, per poder valorar les millores i les propostes d’innovació. D’altra banda, comenta que troba insuficient que el voluntariat per a la lectura s’hagi establert només a quatre dels deu districtes de Barcelona, atès que aquest pla està vigent des del curs 2011-2012. Considera que és un programa interessant i molt pedagògic i que caldria estendre’l a tota la ciutat, especialment a les zones amb més vulnerabilitat i problemes. Vol saber si tenen previsió d’ampliar-ho i el calendari d’aquesta ampliació. Així mateix, constata que el percentatge d’escoles participants és poc comparat amb el nombre total d’escoles de Barcelona, potser perquè les escoles han de tenir unes característiques molt concretes. És per això que pregunta si han estudiat la possibilitat de flexibilitzar aquests requisits per poder ampliar-ho a més escoles; i si s’hi han involucrat tant les escoles públiques com les concertades. D’altra banda, assenyala que hi ha poques dades en relació amb el programa d’ajut a fer els deures, que hi troben a faltar dades, per exemple, del nombre i les edats dels d’infants que participen als programes, el percentatge d’alumnes espanyols i d’alumnes estrangers, perquè segurament aquests últims necessiten un reforç i un suport addicional; com també constata que hi ha poca informació sobre la implicació de les famílies, o la seva relació amb els voluntaris. A més, tampoc es parla del seguiment que es fa de l’evolució dels nens, perquè de vegades, sobretot en el cas de l’ajuda als deures, els resultats acadèmics poden tenir relació amb determinats condicionants socioeconòmics que afecten els infants; i pregunta si els voluntaris tenen relació amb els serveis socials de la ciutat en el cas que es consideri necessari. Respecte a la valoració del pla que fan els mateixos voluntaris –les dades que apareixien al powerpoint i també a l’informe–, suposa que és del curs 2013-2014, i pregunta si s’ha fet tots els anys aquesta valoració i com es fan les propostes de millora. Per acabar, pregunta, com sempre fan quan hi ha programes d’aquest tipus, el pressupost que hi destina el Govern municipal, sempre considerant que quan parlen d’educació no parlen de despesa sinó d’inversió. El Sr. Gomà agraeix a la Sra. Colmenares la presentació d’aquest informe. Tot seguit, defineix el context en el qual es presenta aquest programa com un context NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1659 de grans retallades educatives públiques i estructurals (la supressió de la sisena hora, l’increment de ràtios per sobre dels nivells històricament assolits a Barcelona, la supressió de pràcticament tots els programes de suport a les famílies a les escoles, des de la socialització i la compra de llibres de text als serveis d’acollida, o una reducció substancial del nombre de mestres a les escoles públiques de la ciutat) i de petits programes de voluntariat i complementaris. En definitiva, una passa enrere molt important en el sistema educatiu públic, que s’ha fet amb la plena sintonia i complicitat d’un govern de la ciutat que no ha estat capaç de batallar per l’educació pública a Barcelona en aquests quatre anys i que ha viscut d’esquenes i desconnectat de la comunitat educativa. En tot cas, manifesta que aquest és el context en el qual se’ls presenta avui un petit programa de voluntariat i complementari, del qual el seu grup ja havia dit que no els agradava el plantejament i que a més veuen que continua sent un programa petit, que no s’ha desenvolupat amb força, i del qual no tenen cap mena d’indicador per valorar-ne els efectes i els impactes. A continuació, explica que no els agrada el plantejament d’aquest programa perquè estan convençuts que no es tracta de fer fora de l’horari escolar allò que s’ha de fer dins de l’horari escolar, que en l’horari escolar s’han de transmetre determinats elements de formació, d’ensenyaments, d’aprenentatges, i fora de l’horari escolar i en altres espais educatius s’ha de poder vehicular altres continguts i altres valors educatius. Com tampoc no els agraden plantejaments que al seu entendre són, fins i tot en la seva formulació, anacrònics i superats pels corrents educatius més innovadors, com és el mateix concepte dels deures, i dels deures fora de l’escola, perquè reitera que fora de l’escola el temps s’ha d’omplir amb molts altres valors i amb molts altres continguts educatius. Així mateix, remarca que és un programa que no s’ha desenvolupat amb força, que ni tan sols arriba a la meitat dels districtes de la ciutat, que són 4 i 4 districtes, amb 100 voluntaris cada programa. A més, indica que creu que en el document que se’ls ha presentat no hi ha el nombre d’infants que han participat en el programa de voluntariat per fer els deures, que només hi consta el nombre de voluntaris. D’altra banda, comenta que els proporcionen alguns indicadors del perfil del voluntariat, de quina és la valoració d’aquesta tasca, però que no tenen indicadors d’efectes, d’impactes, de quina pot haver estat la millora en el rendiment, en quins perfils d’infants, en quins perfils de famílies, com això ha ajudat a l’èxit escolar d’aquests infants, o com ha ajudat a l’enfortiment del capital educatiu d’infants, o de famílies, que en principi la participació en aquest programa hauria de fer pensar que estan en contextos familiars o territorials més fràgils de la ciutat. El Sr. Portabella, en primer lloc, agraeix l’informe presentat. A continuació, manifesta que el títol d’aquest informe s’adiu molt amb la seva ideologia republicana, perquè es diu «coresponsabilitat social en l’educació», que creuen que està relacionat amb el tipus de model de ciutat que el seu grup defensa, que és el d’una ciutadania lliure, amb formació per poder exercir aquesta llibertat, i en el qual cadascun dels seus membres té drets i deures, i que és un deure ètic de tots els ciutadans i ciutadanes comprometre’s i vetllar perquè els infants i els joves de la ciutat assoleixin una formació que permeti no només la construcció de la seva vida, sinó també la construcció d’un societat millor. És per tot això que consideren que aquests dos programes que avui els han presentat van en una línia encertada. Ara bé, creuen que aquests dos projectes en concret no han estat desenvolupats amb plenitud. Pel que fa referència al voluntariat per la lectura, que té per objectiu una de les coses en la qual els educadors posen més l’accent, que és que hi hagi una bona comprensió lectora per part dels nens i les nenes, que en aquest cas es tracta d’infants entre set i nou anys, consideren que el desenvolupament ha estat molt lent, tenint en compte la gran importància que té aquesta capacitat i comprensió lectora. En aquest sentit, exposa que aquest programa fa quatre anys que existeix, i que durant aquests quatre anys pràcticament no s’ha produït cap avenç, que només s’ha desplegat a 4 dels 10 districtes de la ciutat, que només compta amb 60 voluntaris, i que, fent una projecció lineal, aquestes programes estaran a tots els barris el curs 2021-2022. 1660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Pel que fa al programa de voluntariat per ajudar a fer els deures, també pensa que és molt important, perquè hi ha infants als quals els costa seguir el mateix ritme d’estudi que la resta de la classe i que, per tant, necessiten un reforç. A més, assenyala que sembla que la millor manera de poder donar aquest reforç és justament com es fa en aquest programa, perquè fa poc ha llegit que l’OCDE diu que l’èxit dels infants que han repetit un curs és pràcticament nul i que, per tant, desaconsellen que es repeteixin cursos. No obstant això, constata que aquí es tornen a trobar amb una situació que encara és pitjor que l’anterior, perquè fa tres cursos que es va implantar i només s’ha passat de 18 a 25 voluntaris, i a l’inici hi havia un IES i tres CEIP, i en aquests moments hi ha un IES més i un CEIP més. Per tot això, demanen que a aquests projectes i a aquests programes, que creuen que són importants, se’ls doni la importància que els pertoca i que, per exemple, es busqui més voluntariat. En aquest sentit, explica que el mateix alcalde, a la conferència al Col·legi de Periodistes de fa uns dies, deia que una de les coses de les quals estava més orgullós és que Barcelona hagués estat la ciutat del voluntariat, perquè Barcelona té una llarga tradició de voluntariat, i els proposa que poden trobar voluntariat a la formació professional de serveis socioculturals a la comunitat, on hi ha 3.400 alumnes, o a les facultats de pedagogia, on hi ha centenars d’alumnes que podrien fer de voluntaris, com també els recorda que la ciutat, el país, encara gaudeix d’una xarxa d’agrupaments escoltes, d’esplais, de moviments d’educació en el lleure de la ciutat que és impressionant. En resum, apunta que dins de tot aquest grup podrien trobar més voluntaris, cosa que els permetria tenir un reforç d’aquests programes. Per concloure, manifesta que estan d’acord amb els programes que avui els han presentat, però creuen que s’hi han de dedicar amb molta més intensitat i els suggereixen que parlin amb les facultats, amb els centres de formació professional, amb les associacions d’educació en el lleure, i que dissenyin estratègies, convenis o col·laboracions per tal de dinamitzar aquests projectes i que tingui un increment exponencial, perquè és l’única manera que prenguin cos i tinguin influència en el conjunt de la comunitat estudiantil de la ciutat. El Sr. Ardanuy, en primer lloc, fa palès que, en l’àmbit del voluntariat educatiu, aquests dos projectes han estat una primera experiència a la ciutat, atès que com a ajuntament no s’havia desenvolupat un projecte d’aquestes característiques. Amb tot, remarca que no és l’única experiència de voluntariat educatiu de la ciutat, que n’hi ha moltes més. Quant a la cobertura dels projectes, indica que han intentat dues coses: la primera, cercar aquells espais on no hi havia projecte per part d’una entitat, d’una fundació, del Consorci, etc., i alhora també una implicació del centre, una coresponsabilitat. A continuació, informa que, en el cas de les biblioteques obertes, hi han participat 1.400 nens i nenes de novembre de 2013 al juny de 2014. Així mateix, manifesta que aquests projectes es desenvolupen amb una complicitat i una implicació total dels centres educatius, de la direcció del centre, dels docents, dels caps d’estudis, de les famílies. I assenyala que hi ha una millora del 92% de les competències lectores de tots els participants. Insisteix que és un gran projecte, però que també és veritat que a la ciutat de Barcelona existeixen altres projectes de millora de les competències lectores, que dins dels centres escolars es desenvolupen projectes per reforçar aquesta competència. És a dir, són projectes que complementen l’important desenvolupament de projectes educatius a tota la ciutat, impulsats pel Consorci, per les associacions, entitats, etc. Tot seguit, destaca que, amb aquests projectes, l’Ajuntament obre una porta més i col·labora amb la Federació Catalana del Voluntariat i amb entitats que fan la seva tasca de suport educatiu per desenvolupar metodologia per a aquells centres o per a aquells entorns o barris on no hi ha entitats ni cap tipus de teixit social que doni aquesta resposta. En aquest sentit, precisa que als barris de la ciutat on hi ha una potent xarxa social i educativa que fa aquesta feina, com ara a Ciutat Vella, no cal que la faci l’Ajuntament, tot i que sí que hi col·labora. Per tant, considera que ja hi ha un nivell de cobertura alt, que tots els centres de la ciutat que tenen NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1661 dificultats tenen un projecte de l’Ajuntament, del Consorci, o d’entitats de caire social, que ja dóna resposta a aquesta necessitat. D’altra banda, manifesta que estan treballant amb la Federació Catalana del Voluntariat perquè Barcelona esdevingui referència a l’hora de formar els futurs voluntaris, no dels projectes de l’Ajuntament, sinó de tots els projectes educatius que es desenvolupen a Barcelona, i que la comunitat que ha explicat la directora que estan desenvolupant en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, amb les facultats de pedagogia i amb altres elements universitaris no és només per a la gestió del centenar de voluntaris que participen de manera entusiasta en aquest projecte, sinó que és per assentar precedent, per unificar criteris, per treballar conjuntament amb totes les entitats de voluntariat educatiu que hi ha a la ciutat. En aquest sentit, creu que és interessant, que no és un concepte caduc, sinó actual, que potser la terminologia i les expressions poden semblar caduques, però que és molt actual. Tot seguit, assenyala que, per desmitificar certes afirmacions, any rere any estan reduint l’abandonament d’estudis i estan millorant els resultats educatius – menys del que voldrien–, tal com confirmen els elements avaluables. La Sra. Colmenares informa que un 92% dels nens i nenes que participen al programa de suport a la lectura ha millorat les seves competències lectores, corroborat pels mestres. En el tema d’ajuda a fer els deures, comenta que sí que hi ha un gran nombre de nens i nenes, i famílies, que fan ús de les biblioteques, que els atenen, però que també han anat orientat el projecte de vincular-los als centres educatius. En aquest cas, explica que són els mateixos professors, els mateixos centres, els que adrecen els nens, i que, per tant, la informació va i ve, i que s’han dedicat una mica a encaminar més l’acció que fan els voluntaris en aquest sentit. La Sra. Andrés constata que de programes de suport per millorar les competències educatives tots els que calguin, però que cap exigència per exigir al departament i al ministeri la recuperació de plantilles i de la ràtio adequada, en aquest moment en què hi ha greus problemes d’aprenentatge, i no només d’aprenentatge, sinó d’altres tipus, fins i tot de salut mental, entre l’alumnat per la situació i el context socioeconòmic que genera la crisi. En resum, cal fer alguna cosa per garantir, en aquest context de crisi, la igualtat d’oportunitats educatives per a tothom perquè després es puguin guanyar la vida, i que pugui ser aquí i no fora. El Sr. Gomà expressa el seu acord que ha d’existir –que existeix, de fet– a la ciutat aquesta xarxa educativa de suport, que organitza molts recursos en tots els barris, i que el seu grup creu que aquest és el marc en el qual un programa com el del voluntariat educatiu pot tenir sentit, ben dissenyat a partir de les necessitats dels diferents territoris i de les diferents escoles. En tot cas, insisteix que els agradaria poder tenir en algun moment aquests indicadors més de resultat, d’impacte, que creu que són els que han de permetre acabar dimensionant els programes i veure’n el sentit. Per acabar, recorda que l’altre dia es va presentar una proposició, a la qual el grup del Govern va donar suport, amb el compromís de treballar perquè comenci el curs 2015-2016 sense cap aula de primària de la ciutat amb una ràtio de més de 25 alumnes i sense cap aula de secundària amb ràtio per sobre de 30. Creuen que això tan concret, tan mesurable, però tan important seria la millor contribució que es podria fer des del Govern de la ciutat perquè realment el conjunt de nens i nenes de la ciutat que necessiten una atenció de qualitat personalitzada la puguin tenir amb veritables condicions estructurals a totes les aules de la ciutat. El Sr. Portabella comenta que la resposta que han donat sobre els aspectes d’extensió territorial i quantitatiu d’aquestes dos programes els sembla inversemblant, perquè han vingut a dir que hi ha una xarxa que surt de les mateixes escoles i de la societat civil, que no figura a l’informe, i que el que ha fet l’Ajuntament és desenvolupar un parell de programes amb els quals es complementa aquesta actuació natural que procedeix de la societat civil, o de les escoles. En altres paraules, expressa el seu acord en això, però opina que, expressat així, sembla que ho han fet perfecte des de l’inici. En altres paraules, precisa que si presenten aquest informe, el presenten perquè han desenvolupat 1662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 uns programes que creuen que són necessaris, que si la intenció hagués estat contextualitzar quins són els tipus de suport escolar que hi ha al conjunt de la ciutat, en extraescolars, els haurien presentat el mapa corresponent i els haurien dit que l’Ajuntament hi contribueix amb aquests programes. Ara bé, remarca que els presenten el seu programa i que el seu programa no evoluciona, o evoluciona tan lentament que creuen que s’han de prendre seriosament com estimulen l’avenç d’aquest programa, perquè no és creïble que, veient els resultats educatius a la ciutat, allò que van dissenyar d’entrada, i que pràcticament s’ha mantingut immòbil, es correspongui amb les necessitats de la ciutat. El Sr. Ardanuy matisa que no estan dient que aquest projecte hagi arribat al seu límit ni que l’han encertat d’una manera absolutament matemàtica. Ara bé, admet que és un projecte que ha tingut una evolució lenta, entre altres coses perquè creu que és un projecte d’altíssima qualitat, sobretot el projecte de voluntariat per la lectura, en què intervenen diversos factors, que necessita una implicació molt intensa dels centres educatius i de les famílies, i que és difícil fer-ne un creixement exponencial en altres districtes, perquè requereix un treball previ molt intens (selecció dels centres, el treball i la selecció del voluntariat, etc.). A continuació, considera que en dos o tres cursos més la cobertura ha de ser a tots els districtes i cobrint aquelles necessitats que el teixit associatiu, al qual també donen suport per altres vies, no cobreixi. Destaca que aquest és el seu objectiu principal, amb un projecte públic, amb finançament públic, i d’educació pública d’alta qualitat. En definitiva, creu que és molt important que aquest creixement sigui de moltíssima qualitat allà on es faci, i propiciar que altres també s’hi apuntin, fomentar la col·laboració. És a dir, és un projecte públic, amb aquesta vocació republicana que indicava el Sr. Portabella, i és un servei a la societat que tant de bo es pogués fer a tot arreu, però malauradament no a tot arreu es donen aquestes condicions d’implicació i de motivació de la comunitat educativa; i, per tant, han de propiciar que això sigui així i han d’anar avançant, perquè és veritat que encara estan lluny de cobrir aquestes expectatives. Es dóna per tractat. d) Compareixences del Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte de quin ha estat el cost final del Museu de les Cultures del Món, tot indicant els costos previstos de funcionament i manteniment. La Sra. Esteller exposa que l’Ajuntament de Barcelona inaugurarà el 7 de febrer el Museu de Cultures del Món, en contra de la voluntat d’aquesta comissió, i que vol saber quin és el cost final d’aquest museu, perquè, en la mesura de govern del 20 d’octubre de 2012, van dir que el cost seria de 5 milions d’euros, que hi constava la rehabilitació dels dos palaus i la museografia, i en la comissió del mes de novembre van dir que aquest cost seria d’uns 7,6 milions d’euros. Així mateix, també volen saber quin serà el cost de manteniment i de funcionament, quina serà la previsió d’ingressos propis, a través de les entrades i dels patrocinis, i quin serà el cost que suportarà l’ICUB. El Sr. Ciurana comenta a la Sra. Esteller que si volia saber la previsió d’ingressos i el cost de manteniment que ho hauria d’haver plantejat en la compareixença, perquè així hauria pogut preparar la resposta. Tot seguit, indica que la diferència entre la mesura de govern i les xifres que va donar al final de novembre pot estar causada principalment per l’IVA, i que sempre hi ha modificacions, lògicament, quan hi ha una obra en marxa en un edifici dels segles XIV i XV. D’altra banda, informa que de novembre ençà, en aquest final d’obra, hi ha hagut un increment de 65.000 euros, per tant, ara per ara, perquè l’obra no està lliurada i certificada, serien 7.692.036 euros d’inversió total; i que de funcionament NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1663 anual, que inclou el manteniment, els subministraments, la seguretat, la neteja, el capítol I (sous i salaris) i l’activitat, serien 2.049.950 euros. En aquest sentit, adverteix que aquest és el cost, ara per ara, del Museu de les Cultures del Món, perquè actualment estan treballant, i més després de l’anunci del senyor Clos del 12 de gener que, a més de les 37 peces, cedia també una part de la biblioteca de llibres precolombins, etc., per adequar tot això a l’edifici de La Seca 2, a 200 o 300 metres d’aquest museu, que allotjarà la biblioteca i alhora el centre de coneixement i de divulgació del museu. En aquest cas, informa que adequar aquest espai de manera suficient i d’acord amb el contingut té una primera inversió de 590.000 euros, que sí que està obert perquè és del 12 de gener i, per tant, no se sap què pot comportar això, des del punt de vista d’equipament, de climatització, etc. La Sra. Esteller replica al Sr. Ciurana que, encara que no hagi fet la pregunta, suposa que té coneixement del que significarà l’obertura del Museu de les Cultures del Món i que també deu saber quina és la previsió d’ingressos propis. Ara bé, pensa que potser no ho vol dir perquè no té una previsió d’ingressos molt elevada i no vol quedar en evidència. Demana que els ho digui i que també els aclareixi aquesta diferència d’1.600.000 euros. D’altra banda, respecte del funcionament global del museu, també vol conèixer quin és el personal que hi haurà al museu i quins seran els costos de personal, perquè ha dit que seran 2 milions d’euros el cost de funcionament, que és un cost molt elevat, i vol saber si està previst que ho pagui l’ICUB, o que tingui ingressos propis. A més, també vol saber exactament l’ingrés que pot arribar a tenir per patrocini, si han aconseguit tenir patrocinis en el museu. Així mateix, recorda que a la mesura de govern es va incloure que hi hauria un pla de gestió del museu i un programa de patrocini i mecenatge, i vol saber com està el pla de gestió del museu i la previsió de patrocini i mecenatge. El Sr. Espriu comenta que ell sí que s’ha fet una composició, molt aleatòria, dels recursos amb què podria comptar aquest museu, sobretot a partir de la informació i de la visita de l’altre dia. En aquest cas, considera que serà un museu que en gran mesura s’autofinançarà, perquè ocupa un espai privilegiat de la ciutat, i que l’altre dia van parlar d’unes 500 persones/hora, que segurament quedarien en 300 i escaig l’hora, que dóna uns ingressos, els períodes punta, de 1.500 euros l’hora, per tant, aproximadament 1 milió i escaig d’euros anuals d’ingressos. Tanmateix, exposa que, com és conegut, el seu grup no ha compartit en cap moment la construcció d’aquest museu, perquè creuen que és un museu de caràcter artístic eurocentrista, i que, tenint en compte la conjuntura cultural de la ciutat, aquesta inversió era estalviable, que es podia haver fet més endavant, i que la visita al museu no els va desenganyar, tot i que admet que la rehabilitació dels palaus és impressionant, i que la recuperació del patrimoni de la ciutat sempre ha de ser una prioritat. D’altra banda, exposa que el seu grup ha insistit en la necessitat que el Museu Etnològic tingui dues seus, la seu de Montjuïc i la seu de Ciutat Vella, i que es relacionin tots dos museus, però que de la informació que els van donar a la visita de l’altre dia va entendre que es relacionaven amb l’Egipci i no amb l’Etnològic, pel que fa a les entrades. Demana que els ho aclareixin, perquè té la sensació que el seu grup el que va dir és que amb l’entrada de l’Etnològic o amb l’entrada del Museu de les Cultures del Món es pogués accedir a tots dos museus, perquè era una manera de potenciar la doble presència. En aquest sentit, considera que la relació dels dos, l’estratègia conjunta, seria important, cosa que no acaba de veure, perquè li sembla que van comentar que la pàgina web del Museu de les Cultures del Món els costaria uns 400.000 euros. En tot cas, remarca que no comparteixen el museu com a museu artístic i que el seu grup l’hauria plantejat d’una altra manera, i que, en la conjuntura actual, pensa que haurien d’intentar en la mesura del possible mantenir la coherència del sistema i fer un seguiment, per mitjà d’un consell d’administració o d’un consell de seguiment, dels equipaments dels quals s’han dotat, com es fa en altres institucions culturals, mantenir l’estratègia coordinada, sobretot l’estratègia de difusió dels dos museus de forma conjunta, i la unitat de direcció. 1664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 En darrer terme, demana que hi hagi un compromís explícit en l’anàlisi de les dades, que ja sap que hi ha unes eleccions pel mig i que, per tant, no es pot garantir quin serà el futur govern de la ciutat, però que hi hagi una garantia del Govern de fer a un any vista una anàlisi del conjunt de dades. En aquest cas, creu que aquest museu, atesa la situació extraordinàriament privilegiada, no tindrà problemes econòmics, igual que el Picasso. La Sra. Ribas agraeix la informació. Tot seguit, comenta que el seu grup sempre ha defensat que calia recuperar l’ús ciutadà i cultural dels palaus de Nadal i Marquès de Llió, que calia una rehabilitació a fons, que el va poder visitar i considera que realment valia la pena fer-ho. En tot cas, fa una crítica al marc general d’inversions del Govern municipal, en el sentit que prioritza zones més benestants i amb menys necessitats, però també amb major atracció turística a la ciutat, i que, per tant, el Museu de les Cultures del Món no és aliè a aquest panorama general. En aquest sentit, manifesta que el seu grup considera que la despesa d’un museu no és despesa, sinó inversió, i que creuen que és important que hi hagi una part d’inversió municipal, perquè això és el que defineix quins seran els objectius, o quina serà la manera en què aquest museu es proposa ensenyar o complir la seva funció cap enfora, i que no pot estar només subjecte a altres ingressos que pugui tenir. És per això que la seva crítica és més aviat sobre el projecte museològic del Museu de Cultures del Món. D’altra banda, explica que no han volgut proposar fer el debat d’aquest punt conjuntament amb el de seguiment de la proposició perquè entenen que aquí es parla del que costa obrir aquest museu i, en canvi, la proposició que va presentar el seu grup a la comissió del mes de desembre era un debat més de concepció. En aquest sentit, considera que, com ja han manifestat a bastament, el Museu de Cultures del Món, amb la seva posició privilegiada, és una ocasió perduda ja que s’ha optat per un museu més expositiu de coses boniques, curioses, valuoses, tot i que reconeix que li va agradar el que va veure i que, quan estigui tot acabat, visitarà el museu. Finalment, manifesta que no dubta de l’èxit que pugui tenir aquest museu, atès el lloc on està, com ho demostra la preocupació de veïns i comerciants de la zona que això signifiqui altra vegada la presència de cues al carrer Montcada, tema que ja havien resolt amb l’entrada alternativa del Museu Picasso. Tanmateix, critiquen la concepció i que la inversió en aquest projecte –que podria ser inferior, que caldria discutir-ho– significa desinversió en el Museu Etnològic, que fins i tot tancat ha demostrat tenir una vitalitat excel·lent i que probablement s’ha posicionat més com a museu del segle XXI que no pas el Museu de Cultures del Món. El Sr. Portabella agraeix la informació. Tot seguit comenta que, després de fer la visita, li sembla que no hi ha una despesa sumptuària, que ha costat el que costa rehabilitar dos palauets i després fer dels dos palauets unes sales expositives per tal que facin la seva funció museística. És a dir, en la visita no ha vist que hi hagi cap tipus de despesa prescindible, que li sembla que el cost de la rehabilitació dels dos palaus deu ser el que és, perquè és una rehabilitació a fons, i que segurament han buscat les instal·lacions (caixes, vitrines, etc.) més barates. En altres paraules, confia que s’ha pagat el preu just en cada una de les coses, tot i que no és un especialista en aquests temes. D’altra banda, manifesta que, ja quan es va plantejar fer aquest Museu de Cultures del Món i la recuperació d’aquests dos palaus, va veure l’oportunitat de poder rehabilitar aquests dos palaus, però alhora va comentar que era prou potent per poder crear una nova centralitat dintre de la ciutat, una mica per contrarestar la tendència natural de concentrar-ho tot al centre, com ha passat a tantes i tantes ciutats, perquè això és encongir la ciutat. En definitiva, pensa que han perdut l’oportunitat de generar un focus fora de Ciutat Vella i l’Eixample que ajudaria a fer la ciutat gran. Tanmateix, admet que la rehabilitació dels dos palaus també era molt important, tot i que opina que estan creant unes polaritats molt fortes, amb un Picasso superpotent i, al davant, un museu que espera que sigui potent, i que caldria tenir en compte també tots els elements urbanístics, d’equilibri territorial, de cohesió social, etc. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1665 El Sr. Ciurana, en primer lloc, dóna les gràcies als representants que sempre han manifestat una posició respectuosa, a favor o en contra del procés. Tot seguit, dóna les gràcies als representants d’ICV-EUiA i d’ERC pel seu interès fins i tot de veure les coses en directe. En aquest sentit, comenta a la Sra. Esteller que sincerament creu que hauria d’haver visitat el Museu de Cultures del Món, perquè, quan les coses es veuen en directe i es palpa la realitat, les idees preconcebudes poden caure, es poden matisar o es poden reafirmar. D’altra banda, manifesta que, efectivament, la recuperació d’aquests dos palaus gòtics, que els historiadors els han dit que cal dir-ne «cases» (Casa Nadal i Casa Marques de Llió), ha significat una recuperació importantíssima per al patrimoni de la ciutat. Explica que, quan va marxar el Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí i quan es va traslladar el Museu Tèxtil i d’Indumentària, tenien el risc que dos palaus gòtics de propietat municipal al carrer Montcada, davant d’un dels punts més visitats de la ciutat com és el Museu Picasso, entressin en un procés de degradació i que la decisió valenta del Govern municipal va ser evitar que això passés. Amb relació a la diferència d’import des de la primera mesura de govern que es planteja fins a la liquidació, reitera que, evidentment, la part principal és de l’IVA i que sempre que s’intervé en un edifici patrimonial apareixen imprevistos durant les tasques de rehabilitació. Quant a patrocini i mecenatge, assenyala que, lògicament, treballaran amb patrocini i mecenatge, que, de fet, el mateix museu és possible gràcies al patrocini i el mecenatge, sobretot de la Fundació Folch, la senyora Stella Folch, que els ha cedit 2.500 peces per vint anys; del senyor Jordi Clos, que n’ha cedit 33; de la família Duran-Valldosera, que també n’ha cedit unes quantes, i d’altres col·leccionistes privats. A continuació, explica que la intenció és constituir el cercle del museu, a imatge i semblança d’altres cercles que ja tenen, precisament amb la idea de captar recursos. En aquest sentit, anuncia que el Sr. Pere Duran, ben conegut de tothom per les seves antigues responsabilitats a Turisme de Barcelona, ha acceptat la presidència del cercle i ja ha comunicat a tot un seguit de gent que li agradaria comptar amb ells. Així mateix, comenta que aquest museu té un handicap que no tenen altres museus, que és que no disposa de grans espais per llogar, atès que en altres museus els ingressos pel lloguer de sales representen una part important dels ingressos propis; per tant, probablement no podran jutjar els ingressos propis que generi aquest museu amb els mateixos esquemes amb els quals jutgen els d’altres. Pel que fa al tema del Museu Egipci i el Museu Etnològic, comunica que, efectivament, hi haurà una entrada, li sembla que era per al Museu de Cultures del Món i per al Museu Etnològic, d’uns 5 euros la del Museu de Cultures del Món, que dóna accés al Museu Etnològic, i aleshores, fruit de l’acord amb la Fundació Clos per la cessió de peces, es dóna l’oportunitat de comprar –no sap si per 12 o per 13 euros– l’entrada al Museu de Cultures del Món i al Museu Egipci, l’entrada del qual li sembla que val 11 euros. Per tant, considera que això és una política de preus i d’intercanvi de museus públics que és positiva per a la cultura i el patrimoni de la ciutat. La Sra. Esteller retreu al Sr. Ciurana que diu moltes coses de filosofia per no entrar en la pregunta sobre els costos. A més, comenta que no va visitar el dia que tots van quedar el Museu de Cultures del Món perquè tenia una comissió extraordinària, que ho farà abans que s’inauguri, però que valorar els sobrecostos i els diferents imports que diu el Sr. Ciurana ho pot fer sense necessitat de visitar el museu. Reitera que no està d’acord amb el concepte d’aquest museu, com tampoc amb la col·lecció Folch, ni amb el Museu Etnològic ni amb totes aquestes qüestions que diu el Sr. Ciurana, cosa que no vol dir que no s’hagi de rehabilitar, però sí que aquesta decisió va en contra del que es va acordar en aquesta comissió. Tot seguit, remarca que vol saber les previsions que hi ha d’ingressos per entrada i les justificacions d’aquesta diferència en l’import final, com també el cost de manteniment. 1666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Per acabar, destaca que no li ha dit res respecte del pla de gestió del Museu de Cultures del Món, ni tampoc quina és la previsió de patrocinis i mecenatges, quin és el calendari, de quins conceptes s’està parlant. El Sr. Espriu agraeix al Sr. Ciurana que l’hagi aclarit que l’entrada serà conjunta en el tema del Museu Etnològic, i que l’acord en el Museu Egipci tindrà aquest element. A continuació, comenta que en algun moment han de parlar del pla executiu de funcionament del museu, perquè no n’han parlat i creu que seria important que el Sr. Ciurana els ho expliqués. Finalment, demana que intenti fer un esforç d’unificar al màxim els temes de comunicació en l’estratègia de potenciar-ho com el Museu Etnològic, que com ha comentat la Sra. Ribas probablement el Museu Etnològic, en l’estratègia que ha fet, és el museu més innovador en la creació de nous públics, capaç de mantenir 300.000 o 400.000 persones, molts visitants, tot i tenir el centre tancat. La Sra. Ribas indica que, evidentment, veuran les respostes del públic, però que també les respostes es provoquen en funció de l’oferta i del tipus de museu que s’ofereix. En tot cas, comenta que la resposta serà bona, perquè està situat en un lloc envejable, però també perquè tenen un públic acostumat a aquest tipus de museus expositius més del segle XX i a vegades XIX que no pas a l’altre; i que, precisament, la gràcia d’un museu públic i municipal com aquest és provocar un altre tipus de reaccions. El Sr. Ciurana contesta a la Sra. Esteller, primer, que vagi al museu quan vulgui; segon, que ell també va estar a la Comissió de Presidència extraordinària, i que va marxar quan es va acabar; i, tercer, que no estan fent res més que el que fan també molts museus de ciutats importants del món, que està en la línia del Metropolitan Museum of Art, del Museu d’Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Cambridge, que els ha cedit unes peces perquè creu molt en el projecte, del Musée du Quai Branly, del Museu de Cultures del Món de Colònia, que a més es diu igual, o del Museu Nacional d’Israel. En resum, la seva vocació és posar a disposició del públic unes peces que, o bé estaven tancades en reserves, o bé estaven en mans de col·leccionistes privats, que han cedit la possibilitat que durant uns anys la ciutat en gaudeixi. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Ratificar l’acord del Consell General del Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona, aprovat en la sessió de 23 de juliol de 2013, en el sentit d’aprovar definitivament la proposta de la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. El Sr. Espriu anuncia que hi votaran a favor. Tot seguit, explica que el seu grup anteriorment s’hi havia posicionat en contra, però que han fet les reunions pertinents per aclarir els diferents punts, i que, per tant, garantiran el suport per a la modificació dels estatuts del MACBA. La Sra. Esteller comunica que el Grup Popular hi votarà a favor. Recorda que el seu grup ja va demanar que l’Ajuntament de Barcelona fos l’administració majoritària i que liderés el MACBA, perquè en aquell moment el lideratge de la Generalitat els penalitzava. Per tant, celebren que avui arribin en aquest punt, i reitera que hi votaran a favor. La Sra. Ribas indica que, per contra, mantenen el vot negatiu que ja van tenir en l’aprovació inicial, pels mateixos arguments que van exposar llavors. És a dir, no creuen que el MACBA hagi de ser un museu de majoria municipal, sinó que creuen que és un museu clarament nacional que ha de tenir majoria de la Generalitat de Catalunya. A més, assenyala que el fet que la Generalitat de Catalunya en aquest moment hagi fet les retalles que ha fet i sigui incapaç de NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1667 mantenir els compromisos financers que li corresponen com a titular majoritari d’aquest museu, i que els pugui assumir ara l’Ajuntament de Barcelona, no és motiu per canviar la majoria d’això, sinó que, en tot cas, cal veure com la Generalitat fa front a les seves responsabilitats i aquest museu segueix sent un museu de caire nacional. El Sr. Portabella manifesta que hi votaran a favor, tot i que ja van dir en el seu moment que creien que la proporció en què estaven representades les diferents institucions no corresponia ni a la seva implicació ni a les seves aportacions, i que, per tant, algunes institucions estaven sobredimensionades. Així i tot, entenen també que és un projecte de l’Ajuntament anar clarificant els percentatges de quins museus depenen de qui, i és en aquest sentit que hi votaran a favor, tot i la discrepància amb relació als pesos de les diferents administracions, a algunes de les quals els costa molt pagar. El Sr. Ciurana, en primer lloc, agraeix tots els vots favorables. A continuació, comenta a la Sra. Ribas que el fet que tingui l’Ajuntament de Barcelona el pes predominant no vol dir que no tingui vocació nacional, en el sentit de la capitalitat i que, de fet, el MACBA des dels orígens té una vinculació molt més estreta amb Barcelona que altres museus, com indica el seu nom. Així mateix, manifesta que aquest és un punt comú que també afecta els punts 5 i 6 de l’ordre del dia, en què hi ha altres modificacions d’estatuts, i que una part important d’aquesta modificació és per a una adaptació de l’LRSAL, o sigui, gairebé per imperatiu legal. Per acabar, reitera l’agraïment pels vots favorables a aquesta modificació, i precisa que encara necessiten la ratificació del Govern de la Generalitat i del Govern espanyol dels nous estatuts. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC, PP i UpB i amb el posicionament contrari d’ICV-EUiA. 4. Aprovar definitivament la renúncia al càrrec de patró que ostenta l’Ajuntament de Barcelona a la Fundació Privada Apel·les Fenosa; deixar sense efecte els nomenaments dels patrons d’aquesta fundació que s’hagin pogut designar en representació de l’Ajuntament de Barcelona; notificar al Patronat de la Fundació Privada Apel·les Fenosa aquest acord i instar-los a procedir a la modificació del seus estatuts en el sentit d’anul·lar aquells articles a on consti la participació d’aquest Ajuntament així com realitzar tots els tràmits necessaris davant del Protectorat de la Generalitat de Catalunya per a la baixa de l’Ajuntament de Barcelona com a patró a la fundació. notificar al Protectorat de la Generalitat de Catalunya el present acord i facultar l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, com a cinquè tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Espriu informa que hi votaran en contra, seguint la tradició ja de totes les votacions en el tema de les fundacions, i que, per tant, no reproduirà el mateix debat de sempre. En aquest cas, explica que han conegut la situació de l’oposició respecte a aquesta fundació en l’expedient que se’ls ha presentat avui, i que, per tant, com a criteri general, s’hi posicionaran en contra mentre no es faci tal com ho han demanat per activa i per passiva. La Sra. Esteller comunica que hi votaran a favor. La Sra. Ribas assenyala que també mantenen el vot contrari pel mateix motiu. Exposa que estan acabant el mandat i no han aconseguit que el Govern els presenti una llista de totes les fundacions en les quals l’Ajuntament formava part del patronat, que sí que els va presentar uns nous criteris per a l’adscripció a noves fundacions, però no una anàlisi global de tots els llocs, i, per tant, en quin valia la pena mantenir la presència municipal en els patronats i en quins aquesta relació es podia establir mitjançant altres figures com ara convenis o acords. El Sr. Portabella comunica que hi votaran a favor, tot i que també pensen que falta una perspectiva general de quines són les decisions que vol proposar 1668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 l’Ajuntament al conjunt dels regidors amb relació a la sortida d’alguns patronats i l’increment del pes en uns altres. El Sr. Ciurana dóna les gràcies als grups que han votat favorablement aquesta decisió. Tot seguit, explica que han aprovat un conveni amb la Fundació Apel·les Fenosa, que creu que és de 9.000 euros, que era exactament l’aportació que feien com a patrons, perquè es generi activitat a la ciutat de Barcelona o perquè aquest ajut permeti que hi hagi accés per part dels ciutadans de Barcelona als fons d’aquesta fundació. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PP i UpB i amb el posicionament contrari del PSC i ICV-EUiA. IV) Part decisòria / executiva a).Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Ratificar l’acord del Consell Rector del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, aprovat en la sessió de 4 de desembre de 2014, en el sentit d’aprovar inicialment la proposta de la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. Sotmetre aquest acord, juntament amb els estatuts, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats, durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. Espriu comunica que hi votaran a favor. La Sr. Esteller expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Ribas manifesta que hi votaran a favor per imperatiu legal, perquè a això els obliga l’LRSAL. Tot seguit, fa palès que en aquest cas el canvi és positiu i que valoren positivament la simplificació de les estructures de les institucions públiques per fer-les més comprensibles, més transparents, emfatitzant el caràcter públic de la institució, amb el que això significa de control democràtic. El Sr. Portabella anuncia que també hi votaran a favor. El Sr. Ciurana agraeix els vots favorables. A continuació, exposa que, arran sobretot del cas del Palau de la Música, es va arribar a la conclusió que valia la pena aclarir segons quin tipus d’estructura jurídico-administrativo-burocràtico- fiscal que s’havia fet en el seu moment, per poder-se estalviar els IVA, la presència de les fundacions, etc. En aquest cas, comenta que des de l’Auditori es va eliminar en el seu moment l’Entitat Autònoma de l’Orquestra i que ara s’ha optat pel consorci, que serà l’element operatiu clau de tot el grup Auditori, cosa que considera que, tot i que en alguns casos els pot resultar una mica més car, afegeix elements positius en pro de la transparència, des de la titularitat pública indiscutible. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 6. Ratificar l’acord del Consell General del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, aprovat en la sessió de 19 de setembre de 2014, en el sentit d’aprovar inicialment la proposta de la modificació dels seus estatuts, amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, i a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. Sotmetre aquest acord, juntament amb els estatuts, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats, durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1669 El Sr. Espriu comunica que hi votaran a favor. La Sr. Esteller expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Ribas indica que també hi voten a favor, fonamentalment també per imperatiu legal, però en tot cas perquè es manté el caràcter nacional d’aquest museu i, per tant, es manté el compromís amb la Generalitat, que esperen que no torni a ajornar anar incrementant les seves aportacions fins a ser la institució predominant en un moment en el qual haurà de canviar aquest paraigua. Però, mentrestant, entenen que la realitat és la que és, i que, a més a més, això ajuda a la millor gestió i millor maniobrabilitat del Museu de Ciències Naturals. El Sr. Portabella anuncia que també hi voten favorablement. El Sr. Ciurana agraeix els vots favorables. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que s’estudiï la creació d’una nova línia d’educació secundària obligatòria als instituts Anna Gironella de Mundet i Narcís Monturiol per tal de garantir la continuïtat del projecte educatiu entre centres públics de primària i secundària. El President suggereix als grups que aquest punt es tracti conjuntament amb el punt 13 de l’ordre del dia. Estan d’acord. La Sra. Andrés exposa que un dels moments de més preocupació, fins i tot d’angoixa, de les famílies és quan han de triar l’escola dels seus fills i filles, i que les famílies que han de triar institut i que ho fan des d’una opció d’escola pública sovint busquen trobar continuïtat al projecte educatiu que han iniciat a l’escola de primària. Així mateix, destaca que una bona planificació de secundària, com han dit reiteradament en aquesta comissió, i creu que el Govern hi està d’acord –fins i tot abans de ser govern–, és necessària justament per evitar trencar aquests itineraris que les famílies comencen a la primària i que tinguin continuïtat a l’institut. A continuació, assenyala que el seu grup moltes vegades ha demanat en aquesta comissió aquesta planificació en ares de tenir les places suficients per atendre la demanda que hi ha a la ciutat de secundària, però també per tenir a prop de les escoles de primària instituts de referència que permetin continuar els estudis en el mateix barri o en zones properes i que hi hagi relació, pel que fa als projectes educatius, entre els centres de primària i de secundària. En aquest sentit, comunica que les ampes d’algunes de les escoles d’Horta (Pau Casals, Els Pins, Baloo, Montserrat, Poveda, Mare Nostrum i Tomàs Moro) han manifestat, en algunes reunions que han tingut i amb escrits adreçats al CEB, a la regidora del districte i suposen que també al regidor, que hi ha escoles de primària en les quals, des de fa tres cursos, no es garanteix que els alumnes puguin continuar a secundària el projecte educatiu, i que això passa a causa d’una modificació de les adscripcions i també d’alguns criteris, en concret el de fill únic. És per tot això que avui presenten aquesta proposició, que dóna suport a la demanda d’aquestes associacions de mares i pares d’Horta, en coherència amb el prec presentat al Districte d’Horta pel seu grup municipal, en el sentit d’intentar donar solució a aquestes famílies millorant l’oferta educativa dels instituts Anna Gironella de Mundet i Narcís Monturiol, justament per garantir que es mantingui l’itinerari educatiu iniciat a primària. 1670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 El Sr. Gomà, d’entrada, expressa el suport a la proposició del PSC. Quant al seu prec, indica que fa referència a la necessitat, creuen que compartida amb la Plataforma «Horta vol institut», d’un nou institut públic de referència al barri d’Horta. En aquest sentit, manifesta que ja la Sra. Andrés ha explicat que Horta és un barri en el qual existeixen escoles de primària que són actives, que són innovadores des del punt de vista del seu projecte, que estan molt arrelades en el territori i que, per tant, aporten elements de cohesió social i educativa. Ara bé, constata que és veritat que existeix un problema percebut per la comunitat educativa d’Horta, un problema amb dues cares. D’una banda, aquesta manca d’oferta de proximitat i, d’altra banda, el que implica de discontinuïtats, de ruptures en els itineraris educatius entre la primària i la secundària, cosa que comporta la insatisfacció de les famílies i també –i molt important– una pèrdua des del punt de vista de la cohesió educativa i social al barri d’Horta. Per tot això, creuen que val la pena que per part del Govern hi hagi sensibilitat envers aquesta problemàtica i el plantejament de la Plataforma «Horta vol institut», en la qual s’agrupen ampes i també claustres de les escoles de primària que la Sra. Andrés ha citat. Matisa que no demanen que es prengui una decisió ràpida i que es faci un institut d’avui per demà. D’altra banda, fa palès que al PGM, en la planificació urbanística, existeixen a Horta i als seus entorns, en concret al barri de la Clota, reserves d’equipament importants, per als quals s’ha definir l’ús, i que el planejament urbanístic també preveu que hi hagi un increment de teixit residencial de població en aquesta zona, entre la Clota i Horta. Per tant, creuen que també urbanísticament tenen la solució sobre la taula, que només cal concretar-la i treballar-hi. En resum, comunica que el prec demana al Govern que en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona pugui iniciar un procés, amb molt diàleg amb la comunitat educativa d’Horta, que arribi a la conclusió que Horta i els barris de l’entorn necessiten un institut de referència per tal de garantir aquests dos aspectes: continuïtat de projectes educatius i continuïtat de projecte educatiu de barri. La Sra. Esteller comunica que votaran a favor de la proposta de la Sra. Andrés, perquè els sembla encertat demanar l’estudi d’ampliar una nova línia als instituts que ja existeixen i que ja estan construïts, i que a més si aquest estudi fos positiu a aquesta ampliació, es garantiria la continuïtat dels alumnes en el pas de primària a secundària i alhora es donaria resposta als alumnes i a les famílies. En aquest sentit, recorda que l’únic institut a Horta és l’IES La Clota i que no hi ha cap previsió de nous instituts a Horta al Pla d’equipaments educatius. El Sr. Portabella anuncia que també hi votaran a favor. Tot seguit, comenta que, de fet, tots els grups han intervingut d’una manera o altra al voltant d’aquest tema, com, per exemple, el seu grup va presentar, el mes d’octubre, una proposició, que van votar tots els grups llevat del Govern, malauradament, en la qual demanaven que s’impulsés el procés de creació d’un institut d’educació secundària al barri d’Horta. A continuació, expressa que els preocupa que els darrers anys s’ha fet palesa la manca de places públiques d’ensenyament secundari obligatori i de proximitat al barri d’Horta, amb l’agreujant que el futur fa preveure una major demanda i un increment de població al barri de la Clota, per diferents qüestions de caràcter urbanístic. En aquest sentit, informa que, segons l’informe del CEB que es va presentar a l’inici d’aquest curs, al districte d’Horta-Guinardó només va quedar vacant una única plaça i que el 21% de les aules públiques de secundària tenien ràtios superiors als 30 alumnes: de 31, de 32, de 33, fins i tot de 34 per aula. Conclou que la seva proposició en el seu moment volia donar compliment al Pla d’equipaments del districte 2006-2020, que es va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals, i el qual recull la demanda de construcció d’un institut d’ensenyament secundari entre els barris de la Clota i Teixonera, entre el 2012 i el 2020, i donades les circumstàncies que ha esmentat fa un moment, considera que ja és urgent i que s’ha de fer una operació de reforçament dels centres educatius al districte d’Horta, i que per aquest motiu voten a favor de la proposició. El Sr. Ardanuy precisa que a la zona d’Horta-Guinardó hi ha tres instituts públics: Anna Gironella de Mundet, Narcís Monturiol i Vall d’Hebron; que en el procés de preinscripció del curs 2014-2015 els instituts Anna Gironella de Mundet i NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1671 Narcís Monturiol es van omplir amb 2 i 9 assignacions d’ofici, respectivament, i que a l’Institut Vall d’Hebron van quedar 25 vacants. Remarca que aquestes dades corresponen al moment de la preinscripció. Informa que en data 15 de gener, concretament, en aquest Institut Vall d’Hebron hi ha encara 3 places vacants de primer d’ESO. D’altra banda, comunica que el que demana la proposició d’augmentar una línia nova en els instituts Anna Gironella de Mundet i Narcís Monturiol no és operatiu des del punt de vista estructural; que sí que seria possible, en casos puntuals, desenvolupar-hi grups extraordinaris per cobrir alguna contingència. Així mateix, constata que, d’acord amb l’anàlisi de l’evolució futura de les previsions d’incorporacions a primer d’ESO, fins al 2020-2021 no hi ha un increment substantiu d’alumnes (uns 50 alumnes més), i que després en els cursos posteriors hi torna a haver una davallada. És a dir, a banda del pic a primer d’ESO en el curs 2020-2021, les previsions són d’estabilització al voltant dels 600-610 alumnes com a màxim en aquesta zona. Per tot això, considera que l’oferta existent és suficient per donar cobertura de plaça pública als alumnes que ho sol·licitin, amb el matís que, en situacions determinades, hi ha la possibilitat de tenir un grup extraordinari en qualsevol d’aquests dos instituts. A més, assenyala que, donada la zonificació i les inscripcions al curs 2015-2016, els alumnes d’aquesta zona tindran accés també a l’Institut Josep Serrat i Bonastre, que està a la zona de Gràcia nord, per tant, molt proper a molts dels alumnes d’aquestes escoles d’Horta. En conclusió, comunica que votaran que no a la proposició, primer, per la impossibilitat estructural que ja ha explicat i, segon, per la previsió d’incorporació d’alumnes de primer en els propers cursos. Quant al prec, indica que no l’acceptarien en aquests moments, precisament per aquestes mateixes previsions de construcció i que, a més a més, el Departament d’Ensenyament no té capacitat en aquests moments de planificar pressupostàriament nous projectes, més enllà dels tres que ja han parlat més d’una vegada en aquesta comissió i al Plenari, que anirien a cobrir mancances o creixements de població escolar a l’ESO constatables a l’Eixample, Sant Martí i Sant Andreu. La Sra. Andrés constata que el Sr. Ardanuy no ha acceptat el prec, no vota a favor de la proposició, però que, en el cas de la proposició, hi ha una majoria de grups que estan d’acord que es faci un estudi, que no demanen que obri ja unes línies, sinó que faci un estudi perquè estan segurs que l’estudi recomanarà una intervenció per ampliar el nombre de places. Amb relació a l’afirmació del Sr. Ardanuy que és físicament impossible, matisa que s’hauria d’estudiar perquè el seu grup pensa que l’Institut Anna Gironella de Mundet sí que ho permet. En resum, demana que es faci aquest estudi, tal com demanen els grups i la comunitat educativa (les famílies i les direccions de les escoles de primària), perquè volen que es resolgui aquesta situació, que entenen que no és per falta de voluntat, perquè el Sr. Ardanuy ha dit que, si és necessari, s’obrirà un grup extraordinari, amb la qual cosa ja està admetent que hi ha una possibilitat de fer alguna cosa per pal·liar aquest dèficit de places. El Sr. Gomà lamenta molt que el Sr. Ardanuy no hagi acceptat aquest prec, i que hagi tornat a dir «no» a la comunitat educativa; un «no» que, com tantes altres vegades, sembla el «no» més d’un gerent que respon amb xifres i pressupostos que no el d’un responsable polític que hauria de respondre amb sensibilitat, amb voluntat, amb ganes de construir complicitats. Tot seguit, manifesta que hi insistiran i que la Plataforma «Horta vol institut» es continuarà carregant de raons i d’arguments per demanar que això tiri endavant, i que està convençut que ara o en el futur, a través d’aquest nou institut públic de referència, de qualitat, de barri, millorarà allò que el Sr. Ardanuy s’entossudeix que no passi. El Sr. Ardanuy comenta que la feina del planificador és estudiar-ho i que ja ha dit que no hi cap, que una altra cosa és que s’enganyin tots aquí, però que la seva posició és de responsabilitat. Amb relació al prec, exposa que no l’accepta perquè, entre altres coses, les previsions de matriculació, que també coneixen el Sr. Gomà i la comunitat 1672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 educativa, expressen clarament la situació que hi ha en l’entorn; que el que cal preguntar a la comunitat educativa és per què considera que hi ha instituts públics que no els interessen, perquè aquest és el problema, per què considera que l’Institut Vall d’Hebron no és bo, quan és un bon institut, té una bona plantilla, té un bon projecte, però, en canvi, té 25 vacants. En aquest sentit, assenyala que aquest és un element que també els ha de fer reflexionar a tots respecte d’aquestes situacions, perquè els que defensen l’escola pública no s’ho poden permetre. El Sr. Ardanuy expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Instar el Govern municipal a no realitzar aportacions extraordinàries al Consorci Institut Ramon Llull. 2. Acreditar la legalitat dels convenis signats per l’Ajuntament de Barcelona amb el Consorci Institut Ramon Llull per a la participació de Barcelona a la Beijing Design Week 2014, per un import de 450.000 euros, d’acord amb l’aprovació per part del Consell Municipal dels termes de l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Institut Ramon Llull, i dels seus estatuts. La Sra. Esteller explica que presenten aquesta proposta perquè, quan se’ls va plantejar que l’Ajuntament formés part del Consorci Institut Ramon Llull, ja es van qüestionar aquesta necessitat. Primer, van pensar que no era necessari, que amb convenis de col·laboració era suficient, atesa la voluntat del PP d’anar reduint l’aportació o la participació de l’Ajuntament en determinats consorcis. Tot seguit, matisa que no qüestionen el Ramon Llull, que valoren les evolucions que ha fet cap a la pluralitat (edicions en català i també en castellà, com a la darrera Fira de París). Ara bé, sí que van considerar que amb la cessió per 25 anys de l’ús del Palau de Baró de Quadras gratuïtament, amb una possible pròrroga, ja era suficient, i per això, en les al·legacions a la proposta de formar part d’aquest consorci, van dir, com també altres grups, que se suprimís un apartat de l’article 16.1 del seu estatut sobre les aportacions extraordinàries de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització de projectes específics. Per tant, constata que aquest és el compromís pel qual al final es va aprovar, en aquesta comissió i en el Plenari, la participació de l’Ajuntament en l’Institut Ramon Llull, és a dir que no es podia fer cap aportació ni ordinària ni extraordinària a aquest institut. A continuació, assenyala que, a través de la lectura dels butlletins, s’han assabentat que l’Ajuntament va finançar amb 450.000 euros un acord amb l’Institut Ramon Llull per a la Beijing Design Week 2014, i que aquesta subvenció vulnera l’acord a què es va arribar en aquesta comissió. En definitiva, creuen que això és un frau de llei, perquè vulnera l’acord pel qual l’Ajuntament va ingressar en aquest consorci. I per aquest motiu presenten aquesta proposta, que demana a l’Ajuntament que no realitzi aportacions extraordinàries al Consorci Institut Ramon Llull i que acrediti la legalitat d’aquest acord pel qual es va participar amb aquesta subvenció extraordinària de 450.000 euros. El Sr. Espriu manifesta que la seva opinió és clara en aquest sentit, i per això van forçar la modificació dels estatus abans de la seva aprovació en el sentit que no hi haguessin aportacions extraordinàries, i que recorda que el Sr. Ciurana va dir: «Bé, però per a projectes concrets en podem parlar.» Pel que fa a aquesta subvenció en concret, comenta que els ha decebut com s’ha fet, sense transparència i sense informar els grups municipals, que se n’han assabentat pels mitjans de comunicació. A més, expressa que segurament, si ho haguessin plantejat com una mesura de govern, hi haurien donat suport. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1673 Conclou que donaran suport a la proposició que avui presenta el PP des de la creença que el Govern, si gestionés bé les coses i les expliqués en temps i forma, en aquests temes obtindria els suports que necessita dels grups municipals. La Sra. Ribas explica que el seu grup municipal va estar d’acord, i ho segueix estant, amb la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona a l’Institut Ramon Llull i que, és més, estan d’acord amb la incorporació del món local en la promoció i la difusió de la llengua i la cultura catalana a l’exterior, de manera que fins i tot van proposar la incorporació d’altres agents del món local a l’Institut Ramon Llull, com ara les entitats municipalistes. D’altra banda, assenyala que l’aportació de l’Ajuntament al Consorci Institut Ramon Llull és i ha de ser l’edifici que acull la seu d’aquest institut, però que el seu grup no creu que l’Ajuntament hagi de tancar aquí les possibilitats de col·laboració amb aquest institut, tot i que sí que és cert que l’Ajuntament no ha de finançar més del que ja ho fa el seu funcionament ordinari, ni suplir, una vegada més, les aportacions que haurien de fer altres institucions, evidentment, la Generalitat, que amb un pressupost de Cultura, el més baix de tots els departaments, no arriben ni a l’1 per cent del pressupost global, cosa que és un exemple més del desinterès del Govern de la Generalitat per la cultura. Així mateix, esmenta que els governs del País Valencià i de les Illes Balears han optat per la seva sortida de l’Institut Ramon Llull per poder seguir alimentant la mentida que la nostra no és una mateixa llengua compartida, per altra banda afirmació absolutament rebatuda pel coneixement científic. En tot cas, no estan en contra que l’Ajuntament pugui ampliar la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull en activitats molt concretes en les quals Barcelona i el seu Ajuntament tinguin un especial interès. En aquest sentit, considera que l’activitat de què estan parlant, a Beijing, on Barcelona era la ciutat invitada, compleix aquests requisits. Tot seguit, precisa que amb això no està jutjant les repercussions de la presència de Barcelona a Beijing, més enllà dels aspectes econòmics i de negoci, que aquest sí que els va quedar clar. En aquest cas, aprofita l’ocasió per preguntar al Govern si s’ha concretat alguna proposta de treball en temes culturals entre les dues ciutats, ja sigui a través de l’Ajuntament, ja sigui a través d’altres entitats ciutadanes. Respecte al punt dos de la proposició, manifesta que confien plenament en les capacitats d’interventors i secretaris d’aquest Ajuntament i que, per tant, creuen que si aquesta subvenció, com qualsevol altra, incompleix algun punt dels protocols establerts, aquest cos de funcionaris els ho faran saber i impediran que l’Ajuntament acabi fent algun frau de llei. Finalment, comunica que hi voten en contra, que suposa que ja ha quedat clar. El Sr. Portabella anuncia que també votaran en contra d’aquesta proposició, perquè tenen discrepàncies en el fons i en el contingut específic dels dos punts. Amb relació al fons, comenta que el seu grup està d’acord amb el que fa l’Institut Ramon Llull en qualsevol dels seus formats, i no com la Sra. Esteller que ha matisat que quan incorpora el castellà en les seves operacions externes, llavors, hi està d’acord. A continuació, exposa que discrepen del plantejament del PP i que discrepen també de la seva observació sobre acreditar la legalitat dels convenis signats per l’Ajuntament amb l’Institut Ramon Llull, perquè considera que és més lògic que si tenen dubtes sobre la legalitat d’aquest conveni puguin demostrar que efectivament no és legal, perquè, a més, a l’Ajuntament hi ha una estructura tècnica de professionals, alguns dels quals són funcionaris de l’Estat, que resulta difícil de creure que no hi estiguin a sobre. Quant al tema de la Beijing Design Week, manifesta que no acaba d’entendre què demanen, perquè, per un costat, anava Catalunya i, per l’altre costat, anava Barcelona com a ciutat convidada, que és lògic, i més en època de crisi, que anessin junts. És a dir, és molt més lògic que, sent Barcelona capital de Catalunya, hi hagués un estand en el qual es parlés de Catalunya i hi hagués una especificitat pròpia de capitalitat i de ciutat convidada per a la ciutat de Barcelona. Per acabar, comenta que l’ús eficient dels recursos sempre s’ha de defensar, i en període de crisi, encara més, però que defensar la duplicitat que defensa la Sra. 1674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Esteller no ho poden entendre de cap manera. I, per tant, per aquest motiu, per la part de detall i per la part general, creuen que aquesta proposició és inadequada i hi voten en contra. El Sr. Ciurana comunica que també hi votaran en contra. En primer lloc, perquè el primer punt li sembla que s’ha explicat a bastament: el projecte de Barcelona Design Week com a ciutat convidada, al seu entendre, justificava un conveni específic per a aquesta qüestió. Així mateix, explica que al Saló del Llibre a París es va fer una actuació conjunta, i que l’Ajuntament només va pagar una vetllada musical, però que, en aquest cas, per una qüestió d’eficàcia i per una qüestió de capacitat de gestió, i més en un país tan complicat com és la Xina, van considerar que valia la pena unificar la gestió de tot això. A continuació, indica que no diguin que se’n van assabentar d’estranquis o pels butlletins, perquè ho van dir en una roda de premsa i que, a més, és un acord fet per la Comissió de Govern i els acords de la Comissió de Govern es pengen el mateix dia que es fa la comissió. D’altra banda, pel que fa als resultats, constata que van ser espectaculars des del punt de vista del retorn, i els recorda que l’estand de Barcelona va ser escollit el millor estand de la Design Week. Per concloure, comunica que continuaran fent aquelles accions, esporàdiques o puntuals, que consideren que serveixen per potenciar i projectar Barcelona, els seus professionals, les seves empreses, les seves universitats, etc. Destaca que, en aquest cas, es van posar d’acord tres tinències d’alcaldia per fer un gran pavelló de Barcelona a Beijing: Hàbitat Urbà, per a la part d’arquitectura; Economia i Ocupació, per a l’àrea d’empresa; i Cultura, per a la part de la creativitat, de disseny i d’universitats. La Sra. Esteller replica al Sr. Ciurana que no existeixen aportacions extraordinàries periòdiques, perquè, llavors, ja no són extraordinàries, i que és contradictori. A més, matisa que no està discutint, en cap cas, el que fa l’Institut Ramon Llull, sinó que el que diu és que, en aquesta comissió, en l’al·legació que els van acceptar el 23 de gener del 2014 es van comprometre a suprimir les aportacions extraordinàries de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització de projectes específics en l’Institut Ramon Llull, i que estan anant en contra d’aquest acord. Respecte a l’Institut Ramon Llull, precisa que valoren l’aportació que fa per a la difusió i la promoció de la cultura catalana, tant escrita en català com en castellà, i que ha posat l’exemple de París com una evolució de l’Institut Ramon Llull a la pluralitat, en contra del que va passar a Frankfurt, que en aquell moment es va vetar que hi hagués cultura catalana escrita en castellà. Així mateix, indica al Sr. Portabella que la seva capacitat deductiva i d’interpretació del que pensen al Grup Popular dista molt de la veritat, perquè en aquest moment no defensen duplicitats, sinó que, en aquest cas, diuen que Barcelona té suficient força per anar sola pel món i que necessita molta més força. Per concloure, reitera que l’Ajuntament, amb aquesta subvenció, ha trencat l’acord al qual es va arribar i que, per això, demanen que informin de la legalitat d’aquesta aportació. Matisa que, en cap cas, no està dient que cada vegada que es faci un conveni s’hagi d’informar de la seva legalitat, perquè ja presumeix que els serveis jurídics de l’Ajuntament vetllen perquè sigui així. Finalment, dóna les gràcies al Grup Socialista i lamenta els vots contraris dels altres grups. El Sr. Portabella replica que si hi ha un estand de la Generalitat de Catalunya i hi ha un estand de l’Ajuntament de Barcelona, això és una duplicitat; mentre que si hi ha un estand de la Generalitat de Catalunya en què s’inclou el de l’Ajuntament, això no és duplicitat. Per tant, constata que la Sra. Esteller ha defensat la duplicitat. La Sra. Ribas comenta al Sr. Ciurana que el Govern té 14 regidors a l’Ajuntament, i que, per tant, comparteixi, consensuï, faci tot el possible perquè això sigui realment la representació de l’Ajuntament de Barcelona a l’Institut Ramon Llull i que les polítiques vers l’Institut Ramon Llull siguin d’una majoria d’aquest Ajuntament, perquè la pot tenir, aquesta majoria. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1675 El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CiU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació rebutja la possibilitat que hi torni a haver un museu militar a la ciutat de Barcelona, ja que un museu com aquest no té cabuda entre els museus i equipaments culturals i pedagògics de la ciutat. El President informa que aquest punt es tractarà conjuntament amb el punt 18 de l’ordre del dia. La Sra. Ribas exposa que, el mes de gener, el tinent general Ricardo Álvarez va anunciar la intenció de l’exèrcit d’obrir de manera progressiva un museu militar a l’edifici del Govern Militar al Portal de la Pau, cosa que, a banda de la incongruència entre Portal de la Pau i museu militar, considera molt greu. A continuació, explica que el darrer museu militar obert a la ciutat de Barcelona per Franco el 1963 (el castell de Montjuïc) va tancar les portes el 2009, després d’una llarga reivindicació de la ciutat, amb l’Ajuntament al capdavant, per posar fi al gran símbol de la dictadura a la ciutat, i que, a més d’eliminar aquest símbol de la dictadura, també es reivindicava recuperar el castell per a ús ciutadà i dedicar-lo al foment de la cultura de la pau i la convivència, tema en què els governs de Convergència i Unió, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat, també es van encarregar de passar convenientment el ribot en aquesta decisió. En tot cas, manifesta que el grup d’ICV-EUiA sempre ha reivindicat la cultura de la pau en el ser de la ciutat de Barcelona, el rebuig a l’exhibicionisme armamentista, el ser la ciutat del «no a la guerra», fos quina fos aquesta guerra, com també ha denunciat en diverses ocasions les jornades, per exemple, de portes obertes que es fan a les casernes del Bruc, o les visites dels vaixells de l’armada al port, i fins i tot la presència de l’exèrcit en el Saló de la Infància per Nadal. En aquest cas, creuen que aquesta opinió i aquesta visió també són compartides per una àmplia majoria de la ciutadania de Barcelona que sempre ha vist l’exèrcit com un element de dominació i de repressió contra la pròpia ciutat més que no pas de defensa dels suposats atacs exteriors. És per això que presenten a la resta de grups municipals aquesta proposició, en la qual agraeixen la interacció amb el grup del Govern que els ha fet arribar una proposta de transacció, en la qual el que pretenen és expressar públicament aquesta veu de la majoria de barcelonins i barcelonines que Barcelona no necessita un museu militar, menys en aquests moments en els quals hi ha moltes altres necessitats que sí que són urgents de cobrir. Comenta que, si realment el Govern Militar no sap quin ús donar a aquest edifici, la ciutat de Barcelona serà capaç de donar-hi una activitat més adient amb el nom de la plaça on té la porta. Tot seguit, llegeix el text de la transacció: «La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació rebutja la proposta de l’exèrcit de crear un museu militar a la ciutat de Barcelona.» El Sr. Portabella comunica que votaran favorablement aquesta proposició. Comenta que va ser un anunci totalment inesperat, perquè ni tan sols tenien coneixement que aquesta qüestió estigués latent. A més, considera que l’argumentació que es va donar, que Barcelona ha tingut un pes militar molt significatiu i que per aquest motiu ha de tenir un museu militar, és una anàlisi molt militar. A continuació, exposa que Barcelona ha estat fortament bombardejada en múltiples ocasions, cinc d’elles amb rellevància mundial per la intensitat del bombardeig, i que la ciutadania sempre ha respost intentant promoure la pau. A tall d’exemple, assenyala que el 16 de gener l’alcalde va inaugurar l’exposició «Hiroshima-Nagasaki. 70 anys de la bomba atòmica», que està promoguda pels 1676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 museus d’Hiroshima, de Nagasaki, l’Ajuntament de Granollers i en col·laboració amb l’organització Majors for Peace. En aquest cas, incideix que aquestes són ciutats que estan compromeses a promoure la pau i a fer museus per la pau, i això és el que el seu grup creu que ha de fer Barcelona. És a dir, no creuen que s’hagin de fer museus de la guerra, sinó que creuen que s’han de fer museus per la pau, que s’ha de promoure l’entesa entre els humans i mirar d’establir contactes, com més densos millors, entre tots els que formem part de la humanitat per tal de disminuir les discrepàncies i el risc de guerra. En definitiva, entenen aquesta proposta del tinent general de l’exèrcit, però no creuen que s’adigui a la ciutat, atès que la ciutat s’ha destacat per tenir organismes de defensa de la pau i per promoure l’entesa entre les persones tant les que viuen aquí com amb relació a conflictes que s’han produït en altres llocs. Per tot això, consideren innecessari que hi hagi un museu militar a Barcelona i, per tant, estan d’acord que no es faci aquest museu, que aquest també era el sentit de la seva pregunta. El Sr. Espriu indica que el Govern de la ciutat va fer un procés de redefinició en el seu moment del Museu Militar en el qual van crear el Centre d’Interpretació per la Pau, que tenia una mica per objectiu incorporar fins i tot el mateix exèrcit a una reflexió diferent del que la ciutat de Barcelona volia ser. També comenta que és cert que en el tema del canvi de projecte del castell de Montjuïc queden encara molts temes pendents, però que demà porten aquest tema a la Comissió de Presidència i que, per tant, ja en parlaran. Així mateix, constata, com han definit les dues intervencions anteriors, que la voluntat col·lectiva de la ciutat i de les seves institucions al llarg dels darrers anys no és tenir un museu militar de forma ordinària. Amb relació a l’anunci de fer un museu militar, manifesta que els va deixar a tots una mica sorpresos, perquè evidentment no coincideix en l’esperit de la ciutat dels darrers anys, atès que Barcelona és una ciutat absolutament formada pel seu teixit civil, i el seu teixit civil és eminentment pacifista. Creu que això és el que probablement no entén el tinent general quan fa la seva proposta. D’altra banda, comenta, com a crítica de fons al Govern, que la sensació en molts moments és que a la ciutat de Barcelona en el projecte museístic i en les seves prioritats museístiques hi ha un cert desgavell i que és un tema extremadament obert; creu que això ajuda moltes vegades que la gent s’animi a fer propostes en aquest àmbit. Per acabar, anuncia que donaran suport a la proposta d’ICV-EUiA. La Sra. Esteller comunica que el Grup Popular no votarà a favor d’aquesta proposta i que està a favor que hi hagi un museu militar a la ciutat de Barcelona, que, és més, el Grup Popular és un dels promotors, que creuen que això està bé que sigui així, perquè és un museu militar, no és un museu de la guerra, que hi ha una gran diferència. A continuació, exposa que un museu és un compendi de cultura i d’història, representa la posada en valor de fets, la història d’una ciutat i les institucions que han participat en aquesta història d’aquesta ciutat, i les forces armades estan lligades a la història i a la cultura de Barcelona des de fa molts segles, i que cal posar en valor aquest patrimoni unit, naturalment, a la història de la ciutat i que una capital com Barcelona ha de tenir un museu militar. Creuen, a més, que cal recuperar la part d’història que es va perdre amb la tancada del Museu Militar del castell de Montjuïc l’any 2009, perquè hi havia peces molt valuoses i històries d’un incalculable valor patrimonial, que pensen que cal posar a l’abast de la ciutadania. D’altra banda, assenyala que al món hi ha molts museus militars i que les ciutats i països que tenen aquests museus militars no són ciutats i països de guerra, com ara Londres, Suècia i també Dinamarca. Considera que els altres grups ho disfressen tot sota un fals pacifisme i, en aquest moment, ho exalten d’una manera que va en contra del que és l’essència pròpia del que són les ciutats i del que és la societat avui dia. Resumint, creuen que un dels objectius del museu és deixar clar que les forces armades són un garant de la pau. Amb relació al comentari de jornades de portes obertes del Bruc, fa palès que molta gent de Barcelona hi acudeix; aquest any, per exemple, més de 6.000 persones. Per tant, considera que la gent de Barcelona que NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1677 no li agradi un museu militar no fa falta que vagin a veure’l, però que qui hi vulgui anar ha de tenir aquesta possibilitat. Per acabar, comunica que votaran en contra d’aquesta proposta, que està disfressada d’un fals pacifisme, perquè entenen que és valuós i que és un patrimoni per a Barcelona poder disposar d’un museu militar, i més en aquesta ubicació al Portal de la Pau. El Sr. Ciurana, primer de tot, retreu a la Sra. Esteller que és la segona vegada que l’acusa públicament d’exaltar l’odi, i que això és un delicte del Codi penal, i li demana que no ho torni a fer, o s’haurà d’atendre a les conseqüències. En segon lloc, anuncia que hi votaran a favor, entre altres coses, perquè és la proposta de fer un museu militar és partidista, política i no pas patrimonial, perquè darrere hi ha el PP, tal com ha dit la Sra. Esteller i com va dir la Sra. Sánchez- Camacho. Perquè si hi hagués realment un horitzó de sinceritat patrimonial i històric en aquest anunci, l’hauria fet el Ministeri de Cultura, no s’hauria fet des de l’exèrcit. Així i tot, reconeix que té una certa curiositat per veure com explicarien alguns episodis, com ara l’afusellament del president Companys, o els bombardejos de la ciutat de Barcelona. En tercer lloc, indica que Barcelona ja té instal·lacions que expliquen la guerra i el conflicte, per exemple, els refugis antiaeris que hi ha visitables, que són una part, en la terminologia del PP, de museu militar. Quant a l’exemple que ha posat de les ciutats de Londres, de París, etc., pregunta a la Sra. Esteller quantes vegades l’aviació britànica ha bombardejat Londres, o quantes vegades l’aviació francesa ha bombardejat París, perquè no entén que vulgui comparar aquestes ciutats amb Barcelona, i creu que en aquest debat el PP s’equivoca. Finalment, manifesta que si l’Estat té ganes d’invertir en cultura a Barcelona, doncs, que restitueixi les aportacions al Liceu, que restitueixi les aportacions al MACBA, que restitueixi les aportacions al MNAC, que restitueixi els fons de capitalitat que va eliminar dels pressupostos. En tot cas, reitera que aquest no és un debat cultural, que és evident que té un rerefons polític i partidista, com queda clar amb les declaracions de la Sra. Sánchez-Camacho, i que, per tant, no poden subscriure una iniciativa d’aquestes característiques i per això votaran favorablement la proposició d’Iniciativa. La Sra. Ribas, primer de tot, agraeix els vots a favor dels grups Socialista, UpB i CiU, i no lamenta el del PP, perquè era una cosa esperada. Tot seguit, comenta que el fet que el PP sigui qui està darrere d’aquesta proposta ja els indica que això no és una manera de crear un museu, en tot cas, per un exèrcit que és independent –se suposa– del Govern o del partit que en aquell moment està al Govern. D’altra banda, no dubten en cap moment del valor d’algunes de les col·leccions que s’exposaven al castell de Montjuïc, o de les que tingui previst l’exèrcit exposar en aquest museu militar. Precisa que del que estan en contra és d’un museu militar per se. A continuació, comenta que la Sra. Esteller ha citat unes paraules que ella ha trobat en un diari i que al diari les posen en boca d’aquest tinent general: «que un museu és un compendi de cultura i d’història», la qual cosa és veritat o hauria de ser, però que el seu grup no està gens convençut que l’exèrcit sigui capaç d’oferir un relat cultural i històric envers una ciutat com és la ciutat de Barcelona. És a dir, una visió des de la cultura. En aquest sentit, comunica que l’han portat a aquesta Comissió de Cultura, no en un altra banda, perquè entenen que un museu és per sobre de tot un museu i que l’important és com ofereix aquest diàleg, no amb què l’ofereix, perquè unes mateixes peces et poden acabar donant un resultat o un altre. Tot seguit, precisa que ni tan sols veuen bé el que alguns diuen que s’hauria d’exposar al costat de la tasca humanitària, o que hauria de servir per a les tasques humanitàries a les missions de pau de l’exèrcit, que en això està d’acord amb el que deia el regidor Espriu, perquè, en tot cas, on haurien de posar aquestes tasques humanitàries és al costat de la immensa tasca humanitària i desinteressada que fan moltes altres ONG al país a través de la cooperació, cooperació, per cert, en la qual el Govern de Catalunya ben poc hi creu i que ha renunciat a ser-hi reduint enormement les seves aportacions. 1678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 En darrer terme, manifesta que el que no necessita Barcelona, ni el seu panorama cultural, ni el seu ventall d’equipaments cultural, és ensenyar múscul de l’exèrcit, en aquest cas, espanyol, tot i que al seu grup li és igual si és l’exèrcit espanyol, francès o és un altre exèrcit, entre altres coses, perquè creuen que si un dia Catalunya arriba a ser un estat, no ho ha de tenir exèrcit. En tot cas, remarca que per al seu grup el problema no és si és l’exèrcit espanyol, sinó perquè rebutgen tots els valors que acompanyen el que és l’exèrcit i sobretot, en aquest cas, el paper que aquest exèrcit ha fet al llarg dels segles envers la ciutat de Barcelona. El Sr. Portabella insisteix que Barcelona no ha tingut mai una vocació militar, sinó justament d’entesa i d’evitar el conflicte; per això creuen que un museu militar no s’adiu amb el pensament majoritari de la societat barcelonina i catalana ni amb les necessitats de la ciutat. Tot seguit, retreu a la Sra. Esteller que l’acusi d’antiespanyol, i que ell es defineix a si mateix en positiu, no en negatiu, i considera que no hauria de fer consideracions personals en una comissió, que no és la primera vegada que les fa. En tot cas, concreta que el seu posicionament sobre això està vinculat al que representa la cultura bèl·lica i la cultura de la pau, i que sempre han defensat la cultura de la pau i l’enfortiment de les relacions humanes. El Sr. Espriu no nega la llibertat de cap institució de fer el que la institució vulgui fer, però creu que l’obligació d’aquest Ajuntament és intentar representar els valors de la seva ciutat. En altres paraules, no neguen que no hi hagi una realitat militar avui en dia molt diferent de la realitat militar expressada al llarg de la història, però entenen que entre tots han intentat construir la ciutat de Barcelona en els darrers anys d’una forma diferent. A més, creu sincerament que en aquests temes hi ha una majoria social a Barcelona que s’ha expressat d’una forma completament diferent, que ha demanat sistemàticament al llarg de la història unes coses completament diferents i s’ha situat absolutament al costat de la pau. En aquest sentit, destaca el que ha comentat ara la Sra. Ribas que Barcelona ha mantingut tota la seva estratègia vinculada a les ONG, al manteniment i al reforçament de les seves polítiques actives en el suport de tots els grups, mentre que la Generalitat de Catalunya ha desaparegut en aquest àmbit. La Sra. Esteller declara que l’exèrcit a Barcelona és Barcelona, és Catalunya i estan a casa, i que, per tant, no en parlin com si fossin estrangers, és un exèrcit espanyol, barceloní i català, que tenen una història lligada amb l’exèrcit des de fa segles i han de posar en valor aquesta història i se n’han de sentir orgullosos, almenys ella se sent molt orgullosa de les forces armades i de l’exèrcit que tenen, que és un exèrcit modern i a l’alçada dels reptes que hi ha, que és un exèrcit que el que fa és treballar per la pau, i que no es pot desvincular l’exèrcit de la pau, que aquest és un dels motius pels quals el seu grup entén aquest museu, perquè vincula l’exèrcit amb la pau, com fan tots els museus del món. Fa palès que el seu grup ha de trencar amb aquest fals pacifisme que separa l’exèrcit del que és la pau. A continuació, explica que aquest és el motiu pel qual creuen que posar en valor l’exèrcit a Barcelona ha de fer-se d’acord amb aquestes premisses i que hi ha elements, conceptes i relats suficients per poder-ho fer i parlar de tot, que vol dir reconèixer la història amb rigor, no com fan els altres que la manipulen i que la utilitzen d’acord amb el seu interès ideològic. En aquest sentit, retreu al Sr. Ciurana que l’acusi de ser partidista quan el grup del Sr. Ciurana relaten la història en funció del que volen dir i la manipulen i la tergiversen i fan el que volen perquè els serveixi de justificació en la seva deriva independentista. Especifica que el PP pensen que està bé que hi hagi un museu militar al Portal de la Pau, perquè és accessible, perquè hi passa molta gent i perquè a més l’exèrcit està vinculat a la pau. Per aquest motiu el Grup Popular votarà en contra d’aquesta proposta, i el Grup Popular i el president del Grup Popular, Sr. Alberto Fernández, són defensors del museu militar a Barcelona, i que sempre han dit que volien que hi hagués l’exposició temporal quan es va tancar el castell de Montjuïc, i que aquesta és una oportunitat perquè existeixi. Admet que el PP n’és un dels impulsors, però que això NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1679 no vol dir que estigui polititzat, sinó que considera que la ciutat ha de recuperar el seu patrimoni militar, perquè és valor, és patrimoni i és positiu. En resum, reitera que són grans defensors que hi hagi un museu militar a la ciutat de Barcelona i que, en aquest cas, es recuperi aquesta part de la història que es va amagar, i que es vol amagar, quan es va tancar el museu del castell de Montjuïc el 2009. El Sr. Ciurana comenta que té gràcia que se’ls acusi de manipular la història la mateixa setmana que algú ha afirmat que Catalunya «forma parte de España desde los íberos». El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació rebutja la proposta de l’exèrcit de crear un museu militar a la ciutat de Barcelona. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a concretar un nou espai de més de 3.000 m2 per tal d’ampliar el Centre de Conservació i Restauració del Museu d’Història de Barcelona. El Sr. Portabella exposa que aquesta proposició està relacionada amb algun dels aspectes que més tracta el seu grup, tant en aquesta comissió com en la Comissió d’Hàbitat Urbà, i que fa referència al conglomerat de paisatge urbà, valor de l’espai públic i valor patrimonial. Hi afegeix, que la ciutat té cura del patrimoni, tracta i estudia el patrimoni de la ciutat de múltiples maneres, i que la llista de qüestions patrimonials, però especialment les arqueològiques, que els preocupen i que els ocupen –que són moltes–, els ha fet portar en diverses ocasions proposicions a aquesta comissió i a la Comissió d’Hàbitat Urbà i fins i tot a demanar un consell assessor de patrimoni que fos interdisciplinari i amb una visió global sobre allò que es troba. Tot seguit, fa palès que a vegades han discrepat amb el Govern quan deia que Barcelona era un gran museu, perquè no ho acaba de veure, però que, en canvi, sí que creu que Barcelona és un gran jaciment i que s’hi s’han trobat indicis d’assentaments humans molt antics. En aquest sentit, pensa que la ciutat de Barcelona ha fet algunes coses molt interessants com, per exemple, la Carta arqueològica de la ciutat, que és una eina molt interessant que permet que la ciutadania pugui conèixer més de prop l’evolució de les excavacions i dels punts d’interès de la ciutat des d’un punt de vista arqueològic, o també el Pla Barcino, que ajuda a divulgar tota la riquesa del llegat romà a la ciutat. Per tot això, considera que la ciutat continua apostant per protegir, per estudiar i per divulgar el seu patrimoni arqueològic, cosa que fa que Barcelona generi coneixement i enforteixi el seu discurs historicocultural. D’altra banda, exposa que, arran de la visita que van fer, el mes de desembre, conjuntament amb tots els grups de l’oposició, al Centre de Conservació i Restauració del Museu d’Història de Barcelona, van poder constatar el volum de peces, de feina, de tractament d’informació i de gestió de materials que es genera a partir de les troballes que es fan arreu de la ciutat, a més de poder veure de prop la bona feina que fan les persones que hi treballen, però alhora també van palesar la manca d’espai que hi ha actualment per processar i emmagatzemar les trobades. Per aquest motiu, i allà mateix, van decidir presentar aquesta proposició, i preguntant a les persones que els ensenyaven el centre, els va semblar que es necessitaven uns 3.000 m2 més. En aquest cas, comenta que el Govern ha mostrat interès per aquesta proposició i els ha fet una esmena en el sentit de treure la indicació d’aquests 3.000 m2, que han acceptat perquè entenen que el més important és haver arribat a un acord. 1680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Conclou que, atesa la necessitat de seguir encara més decididament la línia de protecció i recuperació del patrimoni arqueològic, consideren que és necessari afrontar l’ampliació d’aquests espais per fer la tasca de back office, que és menys coneguda, però que és imprescindible perquè després la ciutadania pugui gaudir de les troballes arqueològiques. Per acabar, llegeix la proposta amb l’esmena incorporada: «La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a concretar un nou espai per tal d’ampliar el Centre de Conservació i Restauració del Museu d’Història de Barcelona.» El Sr. Espriu comunica que hi estan d’acord i que coincideixen en l’anàlisi que acaba de fer el Sr. Portabella. La Sra. Esteller assenyala que hi donaran suport perquè puguin tenir un nou espai i que tot aquest llegat arqueològic pugui estar en condicions. La Sra. Ribas anuncia que també hi donen suport. Tot seguit, explica que, efectivament, en aquella visita van poder veure que era molt menys magatzem del que esperaven i molt més laboratori del que esperaven. És a dir, van poder veure que era un lloc per a la recuperació i la recerca, i per al treball científic, a més a més, de forma col·laborativa, un veritable laboratori que els permet no només recuperar, sinó després mostrar, explicar, fer pedagogia. En tot cas, demana que els vagin informant de quines són les possibilitats que d’aquí van sortint. El Sr. Ciurana, d’entrada, dóna les gràcies per la iniciativa i per l’acord unànime. Tot seguit, comenta que estan treballant amb tres horitzons a curt, a mitjà i a llarg termini. Pel que fa al llarg termini, explica que els consta la voluntat del Govern de la Generalitat d’avançar cap a crear uns magatzems nacionals patrimonials, perquè aquest és un problema que no només afecta el Museu d’Història de la Ciutat, sinó que afecta molts museus de la ciutat de Barcelona. Amb relació al projecte a mitjà termini, exposa que, fruit de l’èxit tant de l’excavació arqueològica com de la recuperació de peces importants, hauran d’avançar en la separació de la part de restauració i recuperació de la part de magatzem, que actualment en bona part estan unides a la Zona Franca. I a curt termini, que és en part el que es planteja a la proposició, exposa que estan buidant les naus que tenien ocupades amb reserves del Museu del Disseny i que, una vegada hagin completat el trasllat d’aquestes peces, la intenció és continuar amb el lloguer d’aquestes naus i mirar de condicionar-les per a aquesta finalitat. Així mateix, comunica que també estan treballant –i, de fet, està prou avançat– perquè part d’aquestes col·leccions, les més vinculades al patrimoni industrial i a temes del comerç o d’edificis de la ciutat que s’han salvaguardat, trobin un espai provisional a algunes naus de Fabra i Coats, i que estan a punt de tancar un acord amb el districte en aquest sentit. El Sr. Portabella dóna les gràcies a tots els grups pel seu vot favorable a aquesta proposició, perquè, sens dubte, quan s’aprova una proposició per unanimitat les possibilitats que prosperi ràpidament són més grans. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a concretar un nou espai per tal d’ampliar el Centre de Conservació i Restauració del Museu d’Història de Barcelona. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 11. Que es doni compliment al protocol de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ateneu Enciclopèdic Popular i es faci la cessió d’un local on aquesta entitat pugui desenvolupar la seva activitat i conservar el seu patrimoni. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1681 El Sr. Colomé saluda el president de l’Ateneu Enciclopèdic, Manel Aisa, i llegeix el prec. El Sr. Ciurana declara que aquesta és precisament la seva voluntat, expressada des del primer moment. Tot seguit, recorda que es va firmar un conveni el 13 de maig del 2011 –el dia que començava la campanya electoral passada– entre l’alcalde Jordi Hereu i els responsables de l’Ateneu, i des d’aleshores han intentat donar sortida a aquesta necessitat, i que ell mateix va veure les condicions en què estan ara, en un pis a l’edifici de la Biblioteca Arús. A continuació, explica que en més d’una ocasió s’ha fet alguna proposta concreta d’espais i de locals i que, algunes vegades, no l’han considerat adequada o oportuna, altres vegades, mentre s’estava tramitant, un altre servei municipal, en aquest cas el Servei d’Arqueologia, ha decidit instal·lar-se en aquell espai. Amb tot, concreta que forma part del pla de locals amb prioritat 1, però que no és gens fàcil, atès que es demana una superfície entre 750 i 1.000 metres quadrats, i a més si pot ser en planta baixa i al barri del Raval o, en tot cas, a Ciutat Vella. En resum, comunica que el seu compromís és continuar buscant i mirar si apareixen nous espais fruit de remodelacions urbanes que hi pugui haver en marxa. El Sr. Colomé pregunta si accepta el prec, perquè no ho ha dit. El Sr. Ciurana indica que, si hi ha un paper signat per un alcalde de Barcelona amb una entitat, la responsabilitat de qualsevol govern és intentar fer-ho possible, encara que sigui un acord signat el dia que començava una campanya electoral. Insisteix que el que diu és que és difícil per les característiques de la demanda (Ciutat Vella, planta baixa, entre 700 i 1.000 metres quadrats). Així mateix, li consta que el seu antecessor en la responsabilitat de Cultura, el Sr. Jordi Martí, havia ofert en el seu moment la possibilitat de digitalitzar, oferta que encara continua present, que aleshores anava aparellada amb l’oferta d’un local més petit. Apunta que això no va ser possible en el seu moment, però que la seva voluntat és fer-ho possible. En darrer terme, comenta que, com que tots els regidors coneixen la ciutat, si mai pensen en algun espai que compleixi aquestes condicions, estan sempre absolutament oberts a atendre’ls. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 12. Que el Govern municipal informi sobre el projecte d’albergar la seu científica del Museu de Ciències Naturals a un espai del Fòrum, tot indicant quin serà el calendari del trasllat, els costos i quina Administració els assumirà, com incidirà en el Museu Blau, el Castell dels Tres Dragons i el Museu Martorell, tot indicant els usos previstos per als espais que quedin buits, i si aquest projecte repercutirà en els aportacions que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya realitzen anualment en el Consorci del Museu de Ciències Naturals com a ens consorciats. La Sra. Esteller exposa que van tenir coneixement el passat 14 de gener, a través de l’edició digital de La Vanguardia, que la seu científica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que actualment està ubicada als dos edificis catalogats en el parc de la Ciutadella, el Castell dels Tres Dragons i el Museu Martorell, es traslladaria al recinte del Fòrum. Per això el seu grup vol conèixer com es desenvoluparà aquest projecte, exactament quin serà el destí d’aquests dos edificis, com serà aquest finançament, quina part finançarà la Generalitat i quina part finançarà l’Ajuntament, com també volen saber si això canvia les aportacions de l’Ajuntament i de la Generalitat al Consorci de Ciències Naturals. El Sr. Ciurana explica que, al seu entendre, quan es va fer el trasllat del Museu de Ciències de la Ciutadella cap al Fòrum, es va cometre un error greu que va ser no preveure on anirien ni les sales de reserves, ni els laboratoris de recerca científica que hi ha al Castell dels Tres Dragons. En aquest sentit, manifesta que 1682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 als estatus del Consorci de Ciències Naturals, aprovats el 2013, en la seva disposició transitòria tercera es diu textualment: «Quan es creï, si escau, el Museu de Ciències Naturals de Catalunya, l’Administració de la Generalitat de Catalunya ha d’adscriure al consorci un nou edifici per acollir les instal·lacions i serveis que actualment conté el Castell dels Tres Dragons.» Tot seguit, exposa que el museu nacional s’ha de crear per llei i que, per tant, depèn d’una llei del Parlament, i que l’Ajuntament ha fet una reserva d’espai d’un solar qualificat de 7B, a l’avinguda d’Eduard Maristany, que està pràcticament al costat del Museu Blau, que és propietat de la Generalitat i que ja estan en converses avançades tant amb el Departament de Cultura com amb el Departament d’Economia perquè en el moment que es creï el Museu Nacional de Ciències Naturals per llei es pugui construir en aquest espai aquest edifici. Matisa que, en principi, s’havien pensat altres possibilitats més allunyades del Museu Blau, però que aquest els sembla el més adequat. Pel que fa als edificis de la Ciutadella, comunica que actualment estan en un procés de buidar el Martorell i passar les peces, de moment, al Castell dels Tres Dragons. Calcula que el buidatge del Martorell es pot fer de forma definitiva a mitjan o final del 2016. Així mateix, assenyala que el Martorell, que va ser el primer museu de la ciutat de Barcelona, el volen convertir en la seu permanent de la Col·lecció Salvador, que és una col·lecció excepcional d’una nissaga de farmacèutics al llarg de 250-300 anys, com també volen fer una explicació sobre com s’estudiava la història natural i alhora aprofitar per explicar també el jardins històrics, el Parc de la Ciutadella, etc. En aquest cas, informa que el projecte conceptual està prou avançat, però que, lògicament, no el volen tirar endavant fins que hagin buidat el Museu Martorell. Quant al Castell dels Tres Dragons, informa que, tot i que està més verd des del punt de vista de la conceptualització del projecte, estan treballant per recuperar-lo per a l’ús del públic familiar, principalment per als nens i nenes de la ciutat. En aquest cas, concreta que l’edifici del Castell dels Tres Dragons necessita una inversió molt i molt important, perquè és un edifici, de fet, sense fonaments o amb fonaments molt febles. La Sra. Esteller demana si els pot concretar el calendari, quina previsió d’etapes pot haver-hi, aproximadament, i sobretot els costos i quina Administració els assumirà. També els interessa saber si la Generalitat ja ha pagat la seva aportació al consorci per a l’any 2014, tot i que no figuri en el prec. El Sr. Ciurana contesta que, efectivament, no figura al prec i que, sincerament, no ho sap perquè no porta el tema comptable. Quant als terminis, l’únic que s’atreveix avui a dir és allò que depèn d’ells: que espera que el tercer-quart trimestre del 2016 estigui buit el Museu Martorell, que és a l’únic que es pot comprometre. Pel que fa als costos, comenta que això s’ha de discutir en el si del consorci nacional, que normalment en aquests casos l’Ajuntament posa el terreny i la Generalitat construeix, però que, si es confirmés aquesta reserva de terreny, en aquest cas, la Generalitat aportaria el terreny. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 13. Que el Govern municipal, en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona, i amb diàleg amb la comunitat educativa d’Horta, impulsi el procés de creació d’un nou institut d’educació secundària al barri d’Horta. El President informa que aquest punt s’ha tractat conjuntament amb el punt 7 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. 14. Que l’Ajuntament de Barcelona commemori adequadament el 20è aniversari de la mort del poeta i cantant Ovidi Montllor durant aquest any 2015. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1683 La Sra. Ribas explica que, com tots saben, l’Ovidi Montllor, activista cultural de la llengua catalana, cantautor, recuperador de poetes, actor, va néixer a Alcoi, al País Valencià, l’any 42, però va morir a Barcelona el 10 de març del 1995; per tant, el proper 10 de març farà vint anys. I en aquest prec demanen que l’Ajuntament de Barcelona commemori adequadament aquest aniversari, ja sigui promovent activitats pròpies o sumant-se a altres activitats que promogui la societat civil. A tall d’exemple, indica que el Festival Barnasants, que fa la seva vintena edició, promou un concert homenatge conjunt amb el Festival Tradicionàrius el 20 de febrer, o la crida feta pel també cantautor valencià Feliu Ventura que cada poble i ciutat tingui aquest any una festa «Ovidi Montllor, vint anys de vacances», amb gent reunida per recordar la seva obra i retornar a l’Ovidi l’estima i el compromís que ell va tenir amb el seu poble. El Sr. Ciurana comunica que acceptaran el prec, que, de fet, ja hi estan treballant i que, com ha comentat la Sra. Ribas, el Barnasants o el Tradicionàrius, que, d’altra banda, són festivals que també tenen el suport municipal, estan fent activitat en aquest sentit. A continuació, explica que personalment, el 26 de novembre del 2014, es va reunir amb el regidor de Cultura de la ciutat d’Alcoi, el Sr. Francesc Xavier Agulló, d’Esquerra Unida del País Valencià, per tractar precisament la implicació de l’Ajuntament de Barcelona amb la celebració de l’homenatge a Ovidi Montllor. En aquest sentit, comunica que estan treballant en dues coses concretes: la primera, que ja els pot confirmar, és que participaran en una coedició amb l’Ajuntament d’Alcoi del llibre l’Ovidi poeta, que és una proposta que els va fer l’Ajuntament d’Alcoi i que, tot i que ha de passar pel consell d’edicions, sí que hi volen participar; i la segona, que no la pot assegurar, perquè és una qüestió més complexa, és coproduir un espectacle amb la banda municipal d’Alcoi, que és Ovidi Simfònic, amb la idea que es pugui veure a Alcoi i lògicament després a Barcelona. La Sra. Ribas comenta que l’any 2007, el dotzè aniversari de la seva mort, l’Ajuntament de Barcelona va col·locar una placa a la casa de Gràcia on vivia. En tot cas, agraeix l’acceptació del prec i li sembla bé el que proposa el Sr. Ciurana, però apunta que potser es podria mirar de fer una cosa més pròpia de l’Ajuntament, únicament perquè pugui quedar més clar. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 15. Que el Govern municipal tingui cura en l’ús de la llengua catalana per a posar noms a esdeveniments, equipaments i pàgines web, i procedeixi a adaptar denominacions ja establertes, si escau. El Sr. Portabella exposa que aquest prec intenta traslladar la preocupació que té el seu grup sobre la sintaxi i l’estructura gramatical d’alguns dels noms, sobretot a Internet, que utilitza el Govern. Matisa que és un prec que està afinat, d’una banda, en la comprensió que a Internet preval la facilitat per trobar les coses, però alhora també el mal que fa que es produeixi algun tipus d’anglicització o de pèrdua de sintaxi. Tot seguit, en posa alguns exemples: Barcelona Dades Cultura, Centre Cultural Born, Barcelona Teatre Musical, Quadern Cultura, Barcelona Film Commission, Barcelona Shopping Night. Explica que, per exemple, la diferència entre Born Centre Cultural Centre Cultural al Born és ben petita, en canvi, una té una estructura sintàctica i gramatical correcta i l’altra, no; que fins i tot sense l’article, Centre Cultural Born, ja estaria bé. A continuació, considera que no és raonable que el Govern, cada vegada que defineix un centre cultural nou o obre una web nova, hi posi un nom que no és ni anglès ni és català. Creuen que des de Cultura no es pot promoure aquests errors de sintaxi, perquè justament això és el que malmet una llengua. Per tot això, conviden el Govern municipal, i especialment l’àrea de Cultura, a fer una reflexió i a proposar-se vetllar perquè no continuï aquesta tendència que significa una erosió clara a l’ús adequat del català. Com a incís, comenta que a les escoles s’estudia 1684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 gramàtica i sintaxi i no pot ser que l’Ajuntament de Barcelona després no posi ni un títol seguint la gramàtica i la sintaxi que hi correspon. El Sr. Ciurana expressa, en general, l’acord amb el Sr. Portabella. Comenta que els que treballen amb ell ja saben que sovint els diu que no parlin com els indis, perquè moltes vegades hi ha aquesta tendència a suprimir articles, proposicions, etc. Ara bé, creu que cada cas és diferent. Per exemple, explica que el Shopping Line no és un invent del Govern, sinó que forma part de les iniciatives de la gent, o dels temps, consolidades a la ciutat de Barcelona; al Born Centre Cultural van decidir invertir el nom perquè CCB es podia confondre fàcilment amb CCCB. En definitiva, comunica que li pot acceptar el prec tranquil·lament, perquè comparteix aquest neguit, però que no sempre és fàcil, perquè, per exemple, a les pàgines web de molts partits diu «CDC Barcelona», «ERC Barcelona», «PSC Barcelona», «PP Barcelona», «UDC» Barcelona, amb la supressió del «de», que tot això és evident que té unes connotacions de practicitat, i que cada cas és un cas concret que s’ha de mirar i valorar. El Sr. Portabella li agraeix l’acceptació del prec i li demana que com a Àrea de Cultura tinguin una especial activitat en aquest tema, perquè no passa només en el seu entorn. Reconeix que tots es deixen algunes preposicions, però remarca que, en el cas del Govern, utilitzen substantius en lloc d’adjectius. En aquest sentit, pregunta què vol dir Quadern Cultura?, si és un quadern cultural, o si quan diuen Barcelona Dades Cultura, són dades culturals de Barcelona. A continuació, dóna per bona la resposta del Sr. Ciurana, però li agradaria que hi hagués aquesta reflexió, perquè entenen que la lingüística forma part del Departament de Cultura, que el fet de tenir una estructura gramatical correcta forma part de defensar la llengua i que el fet que hi hagi una sintaxi correcta forma part de promoure la llengua adequadament. Matisa que ells també utilitzen alguns anglicismes i que la gent els utilitza amb normalitat, cosa que els sembla bé. Tanmateix, creuen que s’ha d’aturar aquesta tendència del Govern d’utilitzar en les seves denominacions molt majoritàriament una estructura i una sintaxi anglesa, o de tendència anglesa en català, perquè, per exemple, Barcelona Teatre Musical és el mateix que Teatre Musical Barcelona, i un manté la sintaxi i l’altre, no. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 16. Quines mesures s’han pres o es prendran al Consorci d’Educació per tal de donar resposta a les demandes del personal municipal que hi és adscrit, quina figura d’interlocució es crearà i amb quin calendari? La Sra. Andrés exposa que el personal municipal adscrit al Consorci d’Educació de Barcelona s’ha queixat en diverses ocasions de la situació en què es troba i de la falta d’interlocutors clars. Recorda que el mes d’abril del 2014 el seu grup municipal juntament amb els grups d’Iniciativa i d’UpB van presentar un prec en què demanaven que es tingués en compte la proposta que feien els treballadors municipals de tenir un interlocutor clar dins del CEB, i que el mes de desembre passat el Parlament va aprovar per unanimitat una resolució, presentada pel Grup Parlamentari Socialista, en què s’instava la Generalitat a garantir el compliment del marc vigent en matèria laboral respecte al personal docent municipal adscrit al CEB i sobretot a dotar el consorci d’una figura d’interlocució amb atribucions suficients per atendre, escoltar i solucionar correctament els problemes, queixes o suggeriments del personal docent municipal del consorci. Per tot això, pregunten al regidor quines mesures s’han pres o es prendran des del consorci per donar resposta a les demandes del personal municipal i quina figura d’interlocució es crearà i amb quin calendari, i ho pregunten perquè l’Ajuntament de Barcelona forma part del consorci. El Sr. Ardanuy especifica que forma part del consorci i que, a més, tenen 1.200 treballadors municipals dins d’aquest consorci, i la Generalitat en té prop de 8.000. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1685 Tot seguit, comenta que la interlocució és triple: la gerència del mateix consorci ostentada per un funcionari municipal, el director de Recursos i Organització i el cap d’Àrea de Recursos Humans del CEB, que és la interlocució que es té a nivell sindical, que és l’habitual en qualsevol dels casos. D’altra banda, informa que des de la presentació d’aquest prec el que s’ha fet és atendre absolutament tots els requeriments que ha fet el personal municipal dels centres educatius adscrits al CEB, que han tingut diverses reunions en el marc del CEB al voltant de les retribucions de les pagues extraordinàries, de la resolució de certes demandes que la part social representant dels treballadors municipals ha fet davant del jutjat contenciós administratiu, etc. Per tant, considera que s’ha fet una feina d’atenció personalitzada i que, quan ha estat necessari negociar, han encetat negociacions i han parlat, que no hi hagut cap tipus de problema. Comenta que al llarg d’aquests anys hi ha hagut dos moments en els quals el mateix Ajuntament ha fet d’interlocutor amb el consorci per mitjançar en la situació bàsicament vinculada al tema retributiu dels treballadors: en el primer cas, es va negociar i es va pactar, efectivament, que els treballadors docents del consorci provinents de l’Ajuntament tenien dret a la bestreta, com qualsevol altre treballador municipal, de la paga extraordinària que es va produir els anys 2012 i 2013; i, després, en la solució del contenciós administratiu que la part social va fer davant del consorci i que es va substanciar de manera correcta a favor del consorci. La Sra. Andrés manifesta que li sembla perfecte que continuï la línia de converses i interlocució amb normalitat, perquè és el tots volien; i que, si no funciona, sempre hi ha la possibilitat de donar compliment a la resolució del Parlament de crear un òrgan d’interlocució. El Sr. Ardanuy precisa que els informes que la part social els va fer avinents demanaven la creació d’un ens autònom dins un ens autònom –creu que en una comissió d’aquestes ja van discutir sobre aquest tema–, i que la seva opinió va ser que això semblava poc operatiu. D’altra banda, manifesta que ara per ara la situació en el tema retributiu, arran també de l’acord pressupostari de la Generalitat de Catalunya, tendirà a la normalitat, que potser era l’únic àmbit en el qual tenien un conflicte real i que en els altres temes la interlocució és directa, franca i clara entre el consorci i els treballadors municipals i l’Ajuntament. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 17. Quina és la previsió de construcció i posada en funcionament de nous centres d’educació infantil i primària (CEIP) i d’instituts d’educació secundària (IES) a la ciutat de Barcelona, especialment, dels previstos al Pla d’equipaments educatius 2008-2011? La Sra. Pajarees exposa que el Pla d’equipaments educatius, que el Sr. Ardanuy deu recordar que fa cosa més o menys d’un any en van demanar la reformulació, contemplava la construcció de centres d’infantil i primària i també d’instituts de secundària a la ciutat; que dels centres d’educació d’infantil i primària tres encara estan en barracons i s’han començat a construir amb una partida que ha avançat l’Ajuntament, quan corresponia a la Generalitat el seu pagament –incrementant d’aquesta manera el deute de la Generalitat amb Barcelona i evidenciant l’incompliment dels compromisos de la Generalitat respecte a la ciutat–; i que, amb relació als instituts de secundària, la situació encara és molt pitjor, perquè no hi ha res fet i gairebé tots, si no ho té mal entès, estan pendents, que de molts no hi ha ni projecte redactat (IES Sant Martí, IES Sagrera, IES La Marina, IES La Clota, IES L’Anglesola), ni tampoc hi ha cap solar ofert per l’Ajuntament a la Generalitat, i que, en el cas que sí que existeixi el projecte redactat, no existeix un calendari de construcció (IES Miquel Tarradell, a Ciutat Vella; o IES Josep Pla, a Nou Barris). 1686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Per tot això, pregunten quina és la previsió de construcció i posada en funcionament, no tan sols dels institut de secundària, sinó també dels centres d’educació infantil i primària, que estan pendents i que formaven part d’un pla d’equipaments de la ciutat que està vençut, però que, en tot cas, correspon la seva reformulació, si no el volen desenvolupar. El Sr. Ardanuy manifesta que d’això ja n’han parlat moltes vegades, que això és el resum d’aquell pla, que no en farà més esment perquè no és el seu pla, no és el pla d’aquest Govern, és el pla d’un altre Govern. Tot seguit, explica que el que han fet en aquest mandat és intentar corregir, bàsicament amb la planificació educativa de la ciutat, aquelles situacions de dificultat amb una situació catastròfica des del punt de vista pressupostari de la Generalitat i intentar que això no vagi en perjudici dels requeriments del sistema educatiu a Barcelona. En aquest sentit, informa que al llarg d’aquest mandat han iniciat la construcció d’un bon conjunt de centres educatius d’infantil i primària, que era on hi havia un dels principals embusso; i que en aquests moments estan treballant intensament amb el Departament d’Ensenyament per començar a atacar l’àmbit dels instituts, concretament en tres instituts que en els propers cursos veuran la llum a Barcelona, que són els que, des del punt de vista de la planificació educativa, són imprescindibles perquè en els propers dos-tres cursos es pugui donar resposta a les necessitats creixents de l’educació secundària a la ciutat. A continuació, detalla la situació d’aquests centres educatius d’infantil i primària: Escola Can Fabra, dues línies, inici el primer trimestre del 2015, final inici del 2016, projecte executiu fet, licitació feta, el 2014-2015 s’iniciaria el tercer curs de primària; Escola dels Encants, dues línies, inici de l’obra juliol del 2014, finalització agost del 2015, entrada en funcionament el setembre del 2015; actualment, als barracons s’ha iniciat el tercer de primària; Escola Maquinista, dues línies, s’ha redactat el projecte bàsic, en aquests moments s’està acabant de fer el trasllat a la ubicació provisional, la millora i l’ampliació, a l’espera de la licitació de les obres, inici de les obres al setembre del 2017 i finalització al desembre del 2018; Escola l’Univers, inici de l’obra 2014, finalització l’estiu del 2015, actualment, els alumnes estan fent quart de primària. Tot seguit, fa el mateix amb els instituts: Institut Fluvià, inici del curs 2016- 2017, pendent de l’inici de la redacció del projecte executiu... La Sra. Pajarees interromp la intervenció del Sr. Ardanuy per comentar que agraeix la lectura de tots els instituts, però que potser, per economia de temps de la comissió i de tots, seria millor que els ho passés per escrit a tots. Tot seguit, agraeix les dades i diu que les revisaran amb cura. Tot i que comprèn que no era un pla del seu Govern, constata que els corresponia el seu desenvolupament, i que si consideraven que no era el pla adient i necessari per a la ciutat, el mínim que podien haver fet no és intentar corregir-ho, que intentar corregir-ho no vol dir no fer res, sinó presentar un pla que realment recollís les necessitats i les mancances de la ciutat, amb la qual cosa s’hauria pogut debatre en aquesta comissió i segurament als consells escolars de districte quines eren les necessitats. Per acabar, agraeix la informació que els passaran a tots per escrit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 18. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre l’anunci de la voluntat de l’exèrcit de l’Estat espanyol d’establir un museu militar a l’edifici del Govern Militar de Barcelona? El President informa que aquest punt s’ha tractat conjuntament amb el punt 9 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. e) Seguiment proposicions / Declaracions de grup NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1687 Del Grup Municipal PP: 19. Es requereix al Govern municipal que informe sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició / declaració de grup següent, aprovada pel Govern municipal en la sessió de 9 de desembre de 2014 a instàncies del Partit Popular: «La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Rebutjar la nova conceptualització museística del Museu Etnològic, que està centrada exclusivament en les col·leccions d’etnografia catalana. 2. Instar el Govern municipal a presentar de manera immediata una nova proposta de museïtzació d’aquest equipament que reculli el caràcter universal de les exposicions que s’hi exhibeixin. 3. Reclamar un canvi d’actitud al tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació envers el Projecte del Museu Etnològic.» La Sra. Esteller exposa que la proposta aprovada en la comissió del 9 de desembre. Així mateix, comunica que, amb posterioritat a aquesta proposta, vuitanta membres del Grup de Recerca sobre l’Exclusió i Controls Socials varen presentar un manifest, o varen acordar unes premisses en les quals discrepaven d’aquesta decisió, trobaven aquesta decisió reduccionista i consideraven que havia de ser de caràcter i vocació universal. Per aquest motiu pregunten al Govern què és el que han fet per complir aquesta proposta i quan està previst que els tornin a presentar un nou projecte del Museu Etnològic que reculli aquest caràcter universal que no hauria hagut de perdre mai. El Sr. Ciurana es queixa que els demanin que els tornin a presentar, perquè encara no han presentat cap projecte, que ja no sap com explicar-ho. En aquest sentit, manifesta que manté l’acord a què es va comprometre, tot i que era un compromís vinculat a una esmena que finalment no va ser, que és que a la comissió del mes de febrer (creu que serà el dia 20) presentarien la proposta del Museu Etnològic. A més, assegura que gent amb més vocació i caràcter universal, com diu la Sra. Esteller, que ells no la trobarà enlloc, perquè, per sort, les nacions petites com Catalunya per sobreviure no han hagut mai de mirar-se el melic, ni de bastir el relat imaginari sobre la base del seu imperi, sinó que sempre ho han fet amb vocació universal, que és el que faran. Comunica que en la comissió de febrer presentaran la proposta del Museu Etnològic, que és al que es va comprometre. La Sra. Esteller demana que els avanci aquests eixos de la proposta que els ha de presentar el 20 de febrer: si es centrarà en etnologia catalana, si incorporarà una etnologia de caràcter més universal i amb la vocació que ha de tenir tot museu etnològic, i quins són els aspectes essencials d’aquesta col·lecció que els presentarà. Perquè el que volen saber és si complirà el mandat d’aquesta comissió que va rebutjar que el Museu Etnològic se centrés exclusivament en etnologia catalana i va demanar que presentés un projecte en el qual es recollís etnologia amb vocació i caràcter universal, que és el que han de tenir els museus etnològics. El Sr. Ciurana replica que és un seguiment d’una proposició, no és una proposició, o una pregunta o un prec nou, i que a més hi ha alguns aspectes que la Sra. Esteller no els toca bé, per exemple, quan diu que «és el que tenen tots els museus etnològics del món». Perquè pot posar exemples de museus etnològics centrats en una regió petitíssima i que només expliquen allò d’aquella regió petitíssima, com ara a Estocolm o a París. En darrer terme, reitera que a la comissió del 20 de febrer presentaran aquesta proposta. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades amb relació a la proposició aprovada el 9 de desembre de 2014 amb el contingut següent: «La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació insta el Govern municipal a aturar els projectes museològics dels Museu Etnològic –prèviament a la 1688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 seva reobertura– i del futur Museu de les Cultures del Món, per obrir un període de reflexió entre els responsables municipals, les persones expertes en la matèria i el Consell de Cultura amb l’objectiu de redefinir els esmentats projectes. La Sra. Ribas vol saber què és el que s’ha fet amb relació a aquesta proposició, atès que no s’ha modificat la data prevista d’obertura de cap dels dos museus. El Sr. Ciurana precisa que del Museu Etnològic no hi ha data d’obertura. En tot cas, destaca que, com ja van dir en el seu moment, no aturaran la inauguració del Museu de Cultures del Món el dia 7 de febrer, que, com van poder veure els representants dels grups fa pocs dies, està enllestit en un 98%. Així mateix, comunica que el dia 20 de febrer presentaran la proposta de l’Etnològic, que l’únic que els demana és que abans de fer afirmacions al respecte, esperin que el presentin, que estaran absolutament oberts a parlar-ne i a tenir en compte els suggeriments, però a partir d’una tesi inicial que és la que presentarà el dia 20 de febrer. La Sra. Ribas fa palès que, en tot cas, el contingut de la proposició no deia d’ajornar la data d’obertura, sinó de crear aquest debat abans de fer-lo, i que tenien pràcticament dos mesos des de la data en què es va aprovar aquesta proposició fins a la data en què tenien previst obrir el museu de cultura per fer aquest debat i que, per tant, era absolutament possible tenir aquest diàleg. En tot cas, comenta que ara, evidentment, ja no hi ha temps de fer-lo. Per tot això, constata la no-voluntat expressa del Govern municipal de complir amb una proposició que es va aprovar en aquesta comissió. El Sr. Ciurana comenta que potser no l’ha entès ara, però que a la proposta sí que demanaven que s’aturés l’obertura. Es dóna per tractat. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13,05 h. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1689 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió del 20 de gener de 2015, aprovada el 17 de febrer de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de gener de 2015, s’hi reuneix la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la presidència de l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, Immaculada Moraleda i Pérez, Pilar Díaz López, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Ricard Gomà Carmona i Joan Laporta Estruch, assistits per la Sra. Sonia Castañer González, per delegació del secretari general de la Corporació, que certifica. També hi són presents els Srs. Angel Miret i Serra i Miquel Esteve i Brignardelli, la Ima. Sra. Isabel Ribas i Seix i les Sres. Cristina Iniesta i Blasco, Corinne Zara, Ma. Assumpció Roset i Elias, Gloria Figuerola i Anguera i Angels Canals i Vila. Excusen la seva absència l’Ilm Sr. Joan Puigdollers i Fargas i la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas. S’obre la sessió a les 17 h. I) Aprovació de les actes de les sessions de 21 de novembre i 12 de desembre de 2014. La Sra. Sanz recorda que l’acta del mes de novembre va quedar pendent d’aprovació per una puntualització de la Sra. Díaz, del Grup Municipal del PSC. Dit això, cedeix la paraula a la secretària. La secretària explica que, amb relació a la proposició del Grup Municipal del PSC (punt 4), el segon punt de la intervenció de la Sra. Fandos finalment quedaria de la manera següent: «Per contra, considera que la segona part és demanar per demanar i que és impossible que es faci un seguiment personalitzat dels casos de 46.000 persones en dos mesos i per això ja li diu, d’entrada, que no ho faran perquè no ho podran fer». La Sra. Moraleda dóna per aprovada l’acta per part del seu grup, tot i no coincidir plenament en algun matís. També agraeix l’esforç de Secretaria. La Sra. Sanz, doncs, dóna per aprovades les actes dels mesos de novembre i desembre. En aquest punt, el Sr. Gomà recorda que el Grup municipal d’ICV-EUiA va preguntar al Govern sobre el nombre de desnonaments que s’havien produït a la ciutat i adverteix que encara no han rebut resposta. Insisteix en la reclamació i demana al Govern que compleixi el compromís de proporcionar aquesta dada a tots els grups. La Sra. Fandos creia que el Govern ja havia proporcionat aquesta informació, però es compromet a comprovar-ho i enviar-la. La Sra. Sanz també es compromet a garantir i exigir aquesta informació perquè arribi a tots els grups. S’aproven. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 25 de novembre de 2014, que adjudica a Iniciatives Events, SL el contracte del disseny, la coordinació tècnica i producció d’un estand a la 51ena edició del Festival de la Infància, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 59.957,68 euros. 2. Del gerent municipal, de 9 de desembre de 2014, que adjudica a la Fundació Privada Iniciatives Solidàries el contracte per al servei d’allotjament temporal al 1690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Districte d’Horta-Guinardó per a persones ateses a l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars, per a l’exercici 2015 i per un import de 55.660,00 euros. 3. ¨Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2014, que adjudica a Management Momemtum, SL el contracte per dinamitzar la xarxa d’empreses Nust (Nous Usos Socials del Temps), dins el programa Temps de Treball, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 114.574,74 euros. 4. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, d’1 de desembre de 2014, que disposa la despesa del contracte per a la gestió del servei de suport a les comunitats de veïns/es i espai públic al Districte de Nou Barris, i adjudica l’esmentat contracte a Progress Project. Gestió Serveis Socials, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 99.872,04 euros. 5. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, d’11 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza la despesa i inicia l’expedient per a la contractació del servei de dinamització de joves franja Besòs i altres barris del districte, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 450.917,57 euros. Acords de la Comissió de Govern de 10 de desembre de 2014: 6. Prorrogar el contracte núm. 12002999, que té per objecte la Xarxa d’equipaments municipals en lleure del Districte de Nou Barris, pel període de l’1 de gener al 31 de desembre de 2015. Ampliar l’autorització i disposició de despesa de l’esmentat contracte per un import de 390.500,17 euros, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, amb el següent desglossament: 355.000,15 euros import net i l’import de 35.500,02 euros IVA al 10%, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s; i disposar-la a favor de Calaix de Cultura, SL, NIF B63033740. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències Departament de Recursos Interns. Designar com a responsable del contracte el Sr. Lucas Martínez Chito. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 7. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Consell Comarcal del Barcelonès en l’àmbit de les polítiques de joventut, vigent des del dia següent a la formalització del conveni fins el 31 de desembre de 2016. Facultar l’Im. Sr Raimond Blasi i Navarro, regidor d’Adolescència i Joventut, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que es derivin del mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 8. Aprovar, el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Viajes Barceló, SL, amb NIF núm. B07012107, per a l’execució del projecte que té per objecte el desenvolupament del programa municipal “Viatges per a la gent gran 2015-2016. Facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran, Sra. Maria Assumpció Roset Elias, per a la signatura del conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 9. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, i la Fundació APIP-ACAM amb número d’identificació G 65529661, per a l’execució del projecte Acció, Intervenció integral amb el col·lectiu de persones transsexuals vinculades a entorns de prostitució a la ciutat de Barcelona, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1691 import de 128.000,00 €. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 128.000,00 €, amb càrrec a la partida 0201 48903 23172, dels quals 64.000,00 € del pressupost 2014 i 64.000,00 € del pressupost 2015, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, equivalent al 80% del cost total del projecte corresponent a 160.000,00 €. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Francina Vila i Valls, regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 10. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques particulars, reguladors del contracte núm. 14005274, que té per objecte la contractació del concert de 34 places d’acolliment residencial temporal per a homes sense sostre al Centre d’Estada Limitada i el concert de 45 places per a homes i dones sense sostre al servei d’acolliment diürn al Centre de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, durant el termini comprès entre el dia 22 de desembre de 2014 o del següent al de la formalització del contracte si és posterior i fins al 31 de desembre de 2015, a la vista de l’informe emès conjuntament pel Tècnic de Gestió i la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables amb el vistiplau del Director de Serveis de Família i Serveis Socials de data 10 de novembre de 2014, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte, per un import de 1.327.357,91 euros, exempt d’IVA, mitjançant la forma de concert prevista als articles 277, c) del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP) i 270 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Declarar la impossibilitat de promoure la concurrència en l’oferta, de conformitat amb l’article 172, a) del TRLCSP, segons es justifica a l’informe justificatiu abans esmentat. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import d’1.327.357,91 euros, exempt d’IVA, d’acord amb el desglossament següent: 34.781,42 euros l’any 2014 i 1.292.576,49 euros l’any 2015. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Adjudicar l’esmentat contracte a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, amb NIF núm. R0800817I, per un preu d’1.327.357,91 euros, exempt d’IVA, a partir del dia 22 de desembre de 2014 o del següent al de la formalització del contracte si és posterior i fins al 31 de desembre de 2015. Disposar a favor de l’esmentada entitat la despesa d’1.327.357,91 euros, exempt d’IVA, que anirà a càrrec de la partida 0201 22731 23141 dels pressupostos de 2014 i 2015 condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte en l’exercici corresponent. Retenir del preu del contracte la quantitat de 66.367,90 euros en concepte de garantia definitiva, atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat contemplada a la clàusula 10 del plec regulador del contracte i prevista a l’article 96.2 del TRLCSP. Requerir l’adjudicatari perquè dins del termini màxim de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, 75) per a la formalització del contracte. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil de contractant i aquesta última, a més a més, al BOP en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en què hagi estat acordada. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 11. Adjudicar el contracte número 14003332 que té per objecte la gestió integral i l’administració de la residència i centre de dia municipal Fortpienc, de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, durant els anys 2015 i 2016, a l’Instituto de Gestión Sanitaria SAU y Asociación Edad Dorada Mensajeros de la Paz UTE Llei 1692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 18/82 de 26 de maig (UTE Fortpienc), amb NIF núm. U66417122, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, amb preferència a la resta de licitadors segons motivació que consta a l’Acta de data 20 de novembre de 2014, per un pressupost de 6.370.272,59 euros (6.093.950,44 euros pressupost net i 276.322,15 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit als diferents tipus impositius d’IVA depenent del servei al qual s’aplica), amb el desglossament següent: Any 2015: per import de 3.184.704,93 euros, dels quals 3.046.560,45 euros són pressupost net i 138.144,48 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit. Any 2016: per import de 3.185.567,66 euros, dels quals 3.047.389,99 euros són pressupost net i 138.177,67 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit. Disposar a favor de l’Instituto de Gestión Sanitaria SAU y Asociación Edad Dorada Mensajeros de la Paz UTE Ley 18/82 de 26 de Mayo (UTE Fortpienc), la despesa de 6.370.272,59 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida 22731 23132 0801 del pressupost dels exercicis 2015 i 2016. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. Atès que el contracte es formalitza en exercici anterior al de l’inici de l’execució, se’n sotmet l’adjudicació a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte a l’exercici corresponent. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, 75, 9è) per a la formalització del contracte. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil del contractant i aquesta última, a més a més, en el BOP en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en la qual hagi estat acordada. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 17 de desembre de 2014: 12. Aprovar el conveni que té per objecte el Projecte de promoció, cohesió social i desenvolupament de la Franja del Besós. Autoritzar i disposar a favor de la Fundació privada Engrunes, amb NIF G58111535, la despesa per un import de 158.000,00 euros amb càrrec de la partida 48903-23281-0608 dels pressupostos per als anys 2014 i 2015, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost municipal per l’any 2015. Atorgar la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a la Fundació privada Engrunes, amb NIF G58111535, per un import de 158.000,00 euros, equivalent al 80% del cost total del conveni, essent l’import de 108.000,00 euros a càrrec del pressupost de l’any 2014 i l’import de 50.000,00 euros a càrrec del pressupost de l’any 2015, pel conveni de col·laboració entre el Districte de Nou Barris, Ajuntament de Barcelona i la Fundació privada Engrunes, per a la inclusió social en el marc del projecte de promoció, cohesió social i desenvolupament de la Franja Besós, d’acord amb allò previst en l’article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Facultar per la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora del Districte de Nou Barris. Requerir l’entitat beneficiària perquè presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de la data de l’última transferència rebuda o de 3 mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, la justificació del projecte subvencionat. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 13. Aprovar la pròrroga del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Benestar Social i Família, l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, per desmuntar rumors sobre la diversitat i en pro de la convivència a Catalunya, a partir de l’1 de gener de 2015 fins al 31 de desembre de 2015, d’acord amb l’informe del director de Serveis d’Immigració i Interculturalitat, de 20 NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1693 de novembre de 2014 que s’annexa. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 14. Aprovar el Protocol de la Campanya d’Activitats de Vacances d’estiu per a infants i adolescents 2015-2018, que figura en document adjunt que forma part del present acord. Aprovar els annexos 1 i 2 corresponents a l’any 2015, els quals s’acompanyen i formen part del present acord. Convocar l’adhesió a aquest Protocol a totes les entitats que organitzen i ofereixen aquestes activitats. Publicar íntegrament el Protocol i els Annexos 1 i 2 que s’aproven en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Facultar l’Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de tots aquells documents que es derivin del present expedient. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 15. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques particulars, reguladors del contracte núm. 14005278, que té per objecte la contractació del concert de 25 places d’acolliment residencial temporal i tractament social a la Llar Pere Barnés, durant el termini comprès entre l’1 de gener de 2015 o del següent al de la formalització del contracte si és posterior i fins al 31 de desembre de 2016, a la vista de l’informe emès conjuntament pel Tècnic de Gestió i la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables amb el vistiplau del Director de Serveis de Família i Serveis Socials de 10 de novembre de 2014, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte, per un import d’1.072.877,23 euros, exempt d’IVA, mitjançant la forma de concert prevista als articles 277, c) del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP) i 270 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Declarar la impossibilitat de promoure la concurrència en l’oferta, de conformitat amb l’article 172, a) del TRLCSP, segons es justifica a l’informe justificatiu abans esmentat. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import d’1.072.877.23 euros, exempt d’IVA, d’acord amb el desglossament següent: 536.291,76 euros l’any 2014 i 536.585,47 euros l’any 2015. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Adjudicar l’esmentat contracte a l’entitat Arrels Fundació, amb NIF núm. G61611364, per un preu d’1.072.877,23 euros, exempt d’IVA, a partir de l’1 de gener de 2015 o del següent al de la formalització del contracte si és posterior i fins al 31 de desembre de 2016. Disposar a favor de l’esmentada entitat la despesa d’1.072.877,23 euros, exempt d’IVA, que anirà a càrrec de la partida 0201 22731 23141 dels pressupostos de 2015 i 2016 condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte en l’exercici corresponent. Retenir del preu del contracte la quantitat de 53.643,86 euros, en concepte de garantia definitiva, atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat contemplada a la clàusula 10 del plec regulador del contracte i prevista a l’article 96.2 del TRLCSP. Requerir l’adjudicatari per què dins del termini màxim de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, núm. 75) per a la formalització del contracte. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil de contractant i aquesta última, a més a més, al BOP en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en què hagi estat acordada. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal 1694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Del Grup Municipal PSC: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre els criteris i el protocol que se seguirà per a la posta en marxa dels programes, renda infantil garantida i ajuts per a la pobresa energètica, que formen part del Pla de rescat social, així com dels mecanismes d’informació que es posaran en marxa. La Sra. Moraleda recorda que el Grup Municipal del PSC es va abstenir en la votació del pressupost municipal per intentar que el Govern posés en marxa, entre altres programes, el Pla de rescat social, adreçat a les persones més afectades per la crisi. Tot i que reconeix la importància de tots els programes d’aquest pla, demana conèixer amb més detall el mecanisme per impulsar la renda infantil garantida i el programa de prevenció de la pobresa energètica per poder informar- ne els ciutadans i ciutadanes. La Sra. Fandos posa en valor el pacte amb els grups municipals del PSC i d’UpB per poder tirar endavant els pressupostos del 2015. Subratlla que gràcies a aquests acords es podrà aplicar un nou pressupost amb un desplegament social renovat, afegeix que neixen d’una voluntat comuna de combatre les situacions més extremes de vulnerabilitat social, continuant amb les polítiques dels darrers tres anys. Pel que fa a la pobresa infantil, explica que es dotarà un fons de 9,2 milions d’euros per garantir una renda de 1.200 euros anuals a les famílies amb fills menors de 16 anys en situació de pobresa, fons que arribarà a 7.500 infants de la ciutat. Assenyala que això se suma a altres accions, com la cobertura del 100% de les beques menjador (amb més d’11 milions d’euros l’any 2014) o la targeta Barcelona Solidària, els protocols de detecció i ajuts amb el Consorci d’Educació o les subvencions d’activitats esportives extraescolars. Quant a la pobresa energètica, destaca que l’increment de 2,5 milions d’euros permetrà ampliar el nombre d’ajuts atorgats el 2014 (4.032 amb un import de 634.000 euros). Assenyala que l’increment se suma a les relacions amb companyies com Endesa, Gas Natural o Aigües de Barcelona, entre altres. El Sr. Miret confirma que 7.500 infants podran gaudir de l’ajut d’emergència social i aclareix que els criteris seran els mateixos que s’han utilitzat per a les beques menjador del curs 2014-2015: a més de les condicions objectives marcades pel decret de la Generalitat, que marca els límits i les condicions, caldrà un informe de Serveis Socials per garantir que aquests infants pateixen unes determinades condicions de risc socioeconòmic i han estat valorats pels equips d’atenció social de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Explica que el conjunt és de prop de 6.500 infants i que les places restants quedarien a disposició perquè els centres de serveis socials les vagin assignant segons les situacions singulars tant personals com familiars. A continuació, explica que la distribució de l’ajut es farà mitjançant una targeta amb una càrrega periòdica (s’està avaluant) i que s’acompanyarà amb una nota sobre la possible fiscalitat d’aquesta entrega de diners, que quedaria sotmesa a la normativa fiscal corresponent. Finalment, comenta que el lliurament es faria a través de les oficines d’atenció al ciutadà o les escoles per no col·lapsar els centres de Serveis Socials. Assegura, però, que es posaran els equips de reforç necessaris per facilitar aquesta tasca. Amb relació a la pobresa energètica, assenyala que primer de tot cal trobar espais relacionals amb les operadores perquè, a parer seu, aquestes haurien de contribuir amb el que suposa l’estalvi de gestió. A més, destaca la necessitat de fer-ne més publicitat i propiciar algun espai d’informació, perquè ara per ara no hi ha una demanda efectiva gaire important. També avança que la setmana següent ja s’han programat un parell de reunions amb les operadores. La Sra. Moraleda demana que la renda infantil garantida es posi en marxa al més aviat possible per tal d’ajudar a moltes famílies a fer front a les necessitats diàries, especialment les dels seus infants. Dit això, assenyala que caldrà veure com s’arriba a la població de 12-16 anys que ja no es troba a les escoles de primària i suggereix que també s’ofereixi la targeta als infants de 0-3 anys amb beca i informe de Serveis Socials. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1695 Tot seguit, demana que es concreti al més aviat possible com es posarà en marxa per conèixer l’impacte a la ciutat. Valora positivament que no se sobrecarreguin els Serveis Socials i suggereix que a les escoles es podria canalitzar a través dels equips de reforç. Pel que fa a la pobresa energètica, assegura que la sensació és que molts ciutadans encara no són conscients que moltes companyies de subministraments tenen tarifes socials. Per això, es mostra favorable a fer una campanya d’explicació per ajudar-los a accedir a aquestes tarifes. La Sra. Pajares agraeix la informació que s’ha donat i subratlla que cal articular un protocol d’actuació perquè sigui efectiu, cosa que té a veure amb l’agilització de l’Administració pública. Afegeix que parlen de dos programes, el d’ajuda a la infància i el de pobresa energètica, que semblen diferents però no ho són, perquè totes dues situacions estan relacionades. Pel que fa als ajuts als infants, demana revisar les dades amb més cura i recorda que, mentre que el decret de la Conselleria d’Ensenyament estableix que el requisit per accedir a les beques menjador ha de ser el 100% de l’índex de renda de suficiència, a Barcelona es continua mantenint el 75%. Al seu parer, doncs, potser aquestes dades no són les adequades per aplicar aquest programa. A més, comenta que unes 300 famílies, tot i complir els requisits de les beques menjador, no hi podien accedir. A continuació, fa referència a la franja 12-16 anys i recorda que el Grup del PP sempre ha dit que és la gran oblidada, perquè molts d’aquests nois fan una jornada compactada, per tant no poden accedir a beques menjador. Pel que fa a la pobresa energètica, comenta que no és tan visible com l’altra però que afecta col·lectius molt vulnerables. Per això, recorda que el seu grup sempre ha donat suport a les mesures que altres grups han presentat en aquesta Comissió. Dit això, demana a l’Administració municipal que es continuïn reforçant els Serveis Socials amb una diagnosi i que es dotin d’un fons econòmic important. Admet que el Sr. Miret ha parlat d’un increment molt important, però apunta que els requisits per accedir-hi segurament també canviaran. Al seu parer, és important que els ajuts arribin al màxim nombre d’afectats possible. Per acabar, es mostra d’acord que és molt important trobar canals per fer arribar tota aquesta informació a les famílies, que potser la desconeixen. El Sr. Gomà recorda que el Grup d’ICV-EUiA ja va indicar que l’acord sobre rescat social i pobresa energètica en el marc dels pressupostos del 2015 quedava molt lluny de la magnitud dels problemes socials de la ciutat i de la veritable capacitat de resposta municipal, ja que s’hi destinaven 20 milions d’euros quan l’Ajuntament té 200 milions de superàvit dels dos darrers pressupostos. Assenyala, doncs, que el problema és més de fons: es mostra convençut que aquestes mesures avalen la transició d’un model d’assistència de polítiques estructurals a polítiques en clau estrictament pal·liativa. Exposa que a Barcelona les taxes de pobresa infantil s’han disparat en els últims anys i ho atribueix, entre altres coses, al desmantellament de polítiques públiques de l’estat de benestar. Així, assenyala que al llarg del 2014 es van denegar a la ciutat 5.000 rendes mínimes d’inserció (dues terceres parts a famílies monomarentals amb criatures). Pel que fa a les beques menjador, destaca que mai no s’havien denegat tantes sol·licituds com el 2014 a causa de la negativa sistemàtica del Govern a revisar-ne el barem. Afirma que això deixa al descobert moltes famílies fora de barem però en situació de pobresa relativa. Quant a la pobresa energètica, afirma que continua havent-hi una manca de política preventiva estructural i que, a més, el Govern municipal incompleix sistemàticament els acords presos en les comissions i al Plenari, com ara la garantia del dret als subministraments bàsics en totes les llars amb una renda per càpita inferior al salari mínim interprofessional o bé el mandat de negociar una quitança i exigir coresponsabilitat a companyies privades que tallen el subministrament a famílies vulnerables mentre obtenen beneficis multimilionaris. Dit això, destaca que el Govern destina a la pobresa energètica un volum de recursos del 20-25% en comparació amb altres ciutats com Terrassa o Santa Coloma, amb problemes molt semblants. 1696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Per tot això, critica que es facin petits pedaços assistencials en un context de grans retallades estructurals de drets i es compromet a continuar proposant alternatives ambicioses, possibles i de fons. El Sr. Laporta considera urgent adoptar mesures davant l’emergència social de la pobresa energètica a Catalunya, una situació de flagrant violació dels drets humans que ja fa anys que dura. En aquest sentit, remarca que l’energia és un bé indispensable, ja que tothom té dret a un habitatge digne en què es garanteixi l’accessibilitat i assequibilitat als subministraments bàsics. Així, considera que el fons de 5 milions d’euros de l’Àrea Metropolitana de Barcelona aprovat al desembre ha de servir per donar una resposta efectiva a les situacions derivades dels talls de subministraments energètics i d’aigua de les famílies amb menys recursos econòmics. A parer seu, cal s’impulsin aquests acords de procediment amb els ajuntaments de l’àrea metropolitana i les companyies distribuïdores dins l’àmbit d’actuació de l’AMB. Dit això, recorda que la pobresa energètica és un problema que s’ha incrementat els darrers anys com a conseqüència directa de la crisi econòmica i que s’afegeix a les situacions preexistents de vulnerabilitat econòmica. Assenyala que els grups amb més risc (gent gran, persones amb dependència i famílies monoparentals) són els que més directament la pateixen i que la dificultat per fer front a les despeses de subministraments es fa especialment palesa durant els mesos d’hivern. En aquest punt, subratlla que l’AMB es remet a les directives europees que manifesten un doble objectiu: prohibir la desconnexió en períodes crítics i garantir el subministrament. Quant a la renda infantil garantida, expressa el desig que el fons de 9,2 milions d’euros serveixi per donar-hi resposta. Amb relació a la partida pressupostària amb què s’atendran 7.500 dels 42.700 infants que viuen en situació de vulnerabilitat a la capital catalana, destaca que s’atendran 3.850 nens que viuen per sota de la taxa de pobresa extrema. Finalment, expressa el desig que el Pla de rescat social, que inclou la renda infantil i un paquet de 8.300.000 euros en programes ocupacionals, serveixi per donar respostes adients a les persones que més ho necessiten. La Sra. Fandos respon al Sr. Gomà que l’Ajuntament no només no ha retallat cap dret, sinó que cada cop posa més en valor tot el que assegura els drets de les persones. Admet que sempre es pot fer més, però destaca que en aquest cas s’ha impulsat un augment sense precedents dels ajuts. Li retreu que quan el seu grup va ser al Govern no va fer res semblant, tot i haver-hi crisi, i recorda que els PIRMI no depenen de l’Ajuntament. Pel que fa a la pobresa energètica, assegura que també s’ha fet més que mai i que s’ha fet en els pitjors moments. En resum, sosté que l’Ajuntament, dins les seves competències i augmentant cada any el pressupost gràcies a les aportacions d’altres grups, intenta assegurar que la gent de Barcelona estigui una mica millor. El Sr. Miret expressa el compromís de l’equip tècnic per gestionar amb màxima eficiència aquests recursos i reconeix l’esforç que s’ha fet per arribar a aquest acord. Amb relació a la intervenció del Sr. Gomà, puntualitza que segons les seves dades no és cert que alguns dels municipis de l’entorn facin un esforç equivalent superior. En tot cas, es posa a la seva disposició per avaluar-ho. En segon lloc, pel que fa a les beques menjador, assegura que s’han cobert totes les beques menjador que complien les condicions fixades per la Generalitat. En aquest sentit, destaca que s’ha fet un esforç addicional de 5,5 milions d’euros, amb una aportació una mica superior als 8 milions d’euros, i que s’ha concedit una beca menjador a tots els nens i nenes de la ciutat que hi tenien dret. La Sra. Moraleda agraeix les explicacions. Coincideix amb el Sr. Gomà que s’està produint un canvi de paradigma pel que fa a l’empobriment general de la població, causat per la crisi però destinat a persistir, i admet que és la retallada dels drets socials el que ha empès el Grup Municipal del PSC a negociar aquesta partida per intentar avançar en la protecció de la infància davant la pobresa extrema, tal com recomanen les entitats del tercer sector, el Consell de Benestar Social, el Grup d’Infants i els grups de Pobresa i d’Infància. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1697 En aquest sentit, destaca que s’ha respost una demanda que reclamen de fa anys moltes entitats del Tercer Sector i molts experts en pobresa, i que molts països de la Unió Europea ja tenen en marxa: les prestacions universals per als infants. Admet que un Ajuntament no està en condicions d’oferir prestacions universals per a infants, però assegura que sí pot abordar un fenomen preocupant com la pobresa extrema d’un nombre massa alt d’infants de la ciutat. Així, assegura que la contribució del Grup Municipal del PSC té la voluntat que moltes famílies de la ciutat tinguin la possibilitat que els seus fills i filles, a banda de menjar a l’escola amb la beca menjador, puguin comprar-se els llibres, participar en activitats de lleure o complementar la seva vida quotidiana amb els recursos que l’Ajuntament posa a la seva disposició. Reconeix que aquests recursos són escassos, però es mostra convençuda que les famílies en trauran profit. Insta, doncs, a implementar el pla al més aviat possible i anuncia que es farà amb efectes retroactius des de l’1 de gener. Afegeix que al final del 2015 s’avaluarà quin impacte ha tingut la mesura, fet que permetrà equiparar-ho a un petit assaig sobre com una renda garantida per als infants podria tenir efectes positius a la ciutat. La Sra. Pajares assegura que només es cobreix un 93,25% de les situacions de necessitat social greu i que, per tant, queda un 6,75% (unes 300 persones) no atès. Demana que es tinguin en compte aquestes dades, recollides a l’informe de beques menjador del 2014. El Sr. Gomà reconeix que sovint són decisions d’altres administracions les que desmantellen drets socials (encara que sigui amb el vot de la força política de la Sra. Fandos), però assegura que hi ha altres vegades que no és així. En aquest sentit, assenyala que el Govern municipal ha votat a favor d’un increment de més del 27% de les tarifes d’aigua els últims tres anys a l’Àrea Metropolitana de Barcelona només per blindar els beneficis multimilionaris d’Agbar. Es mostra convençut que si no s’hagués apujat el preu de l’aigua i s’hagués exigit a Agbar una coresponsabilitat en la gestió dels moments més durs de la crisi, avui no hi hauria una situació de pobresa energètica pel que fa als talls d’aigua. També creu que si el Govern no s’hagués negat a actualitzar el barem d’accés a les beques menjador no hi hauria la manca de cobertura actual. Pel que fa als recursos que s’hi destinen, retreu al Sr. Miret que la seva afirmació és errònia i explica que Terrassa i Santa Coloma tenen, respectivament, el 15% i el 8% de la població de Barcelona i que amb la mateixa taxa de pobresa energètica les dues ciutats destinen el 30% del que destina Barcelona a la pobresa energètica, és a dir, 150.000 euros cada una, mentre que Barcelona n’hi destina 500.000. Per això, destaca que la diferència entre Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana amb governs de signe diferent és abismal. El Sr. Laporta també creu que tot es pot millorar i expressa el desig que es continuï en aquesta línia i que els fons serveixin per donar resposta a les persones més vulnerables. La Sra. Fandos retreu al Sr. Gomà que torni a fer referència a altres administracions i que el Grup d’ICV-EUiA estigui als governs però sense assumir res del que aquests governs fan. Dit això, explica que s’han destinat a pal·liar la pobresa energètica tots els diners que s’havien demanat i que, a diferència de governs anteriors, no s’ha posat límit als centres de serveis socials. Quant a la intervenció de la Sra. Pajares, aclareix que si alguna beca no es concedeix automàticament queda coberta després per Serveis Socials. Insisteix que mai no es deixen de donar ajuts per falta de pressupost. Si no es donen, és perquè no es compleix algun requisit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 2. Que comparegui el responsable del govern municipal per informar sobre el nombre de persones afectades per Hepatitis C a la nostra ciutat, quantes estan diagnosticades, i com s’assegurarà a la nostra ciutat el tractament amb els nous medicaments de nova generació a totes les persones que ho requereixin. 1698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 La Sra. Ribas explica que s’ha trobat un medicament nou que no només pal·lia els efectes de l’hepatitis C, una malaltia crònica incurable que causa molts problemes i un nombre elevat de morts, sinó que també en pot arribar a curar un 90% dels casos. Afegeix, tanmateix, que la farmacèutica que fabrica el medicament en demana un preu molt per sobre del seu preu de cost. Assenyala que, d’altra banda, l’Estat ha retallat el sistema sanitari fins a desuniversalitzar-lo i diu que no té diners per pagar el medicament a qui el necessita i que limitarà els diners i el nombre de pacients que rebran el tractament, o bé que intentarà que les comunitats autònomes acabin assumint aquest cost. Per tot això, creu que hi ha una nova col·lisió de drets. Opina, d’una banda, que totes les persones afectades tenen dret, sota criteri mèdic, a l’accés a les teràpies que necessitin i les puguin curar i, de l’altra, que el preu del medicament és inacceptable. És per això que el seu grup ha demanat la compareixença, per intentar saber quantes persones a Barcelona estan diagnosticades i podrien beneficiar-se del tractament. La Sra. Iniesta es mostra satisfeta que s’incorporin nous fàrmacs per al tractament de l’hepatitis C, una malaltia crònica descoberta el 1989 que es transmet per via sanguínia i causa una infecció tant aguda com crònica. Afegeix que es reconeixen quatre graus de la malaltia i que segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al món hi ha 130 milions de persones infectades. Dit això, es compromet a facilitar tota la informació en què figura l’estratègia de l’OMS, que se segueix als programes de l’Agència de Salut Pública Catalunya. Pel que fa a les dades sol·licitades, admet que és difícil quantificar-les amb exactitud, ja que les estimacions no equivalen als pacients diagnosticats o tractats. A més, als hospitals de Barcelona s’atén un 30% de persones de fora de la ciutat. Amb tot, apunta que es parla d’una prevalença del 2,5%, percentatge que arriba al 4% en persones majors de 65 anys. Segons el Departament de Salut, entre gener i novembre de 2014 a Catalunya es van tractar 1.978 pacients amb hepatitis C, 393 dels quals ja han rebut tractament amb els nous antivirals. D’aquests, 161 estan registrats a Barcelona. Afegeix que els pacients que poden rebre els nous fàrmacs són els més greus: els que estan a la llista d’espera d’un transplantament, tenen cirrosi, tenen contraindicat l’interferó o han patit un fracàs previ. Insisteix que l’aparició del nou fàrmac és una bona notícia i avança que el 2015 n’arribaran de nous que, combinats entre ells, encara seran més efectius. Arran d’això, s’ha generat un debat social i de política sanitària, i considera comprensible que la Plataforma d’Afectats per l’Hepatitits i les associacions demanin la màxima informació, ja que es tracta d’un avenç ―segons la comunitat científica― comparable al descobriment de la penicil·lina. Això, però, precipita la necessitat d’elaborar protocols, criteris i registres. Amb relació a les actuacions de l’Administració, comenta que el 14 de gener, en l’àmbit del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, es va encarregar un pla estratègic que ha d’estar dissenyat el mes de març, coordinat pel doctor Rodés i amb la participació d’experts com la Dra. Maria Botí de l’Hospital de la Vall d’Hebron. També explica que el Departament de Salut ha promogut, d’una banda, un grup per l’harmonització de la farmacoteràpia ―format per hepatòlegs i gestors que volen garantir l’eficàcia en l’equitat i l’accés― i, de l’altra, un grup per la prevenció i promoció de la salut per part de l’Agència de Salut Pública. A més, el Departament s’ha reunit amb les associacions de pacients i els farà arribar el seu posicionament, que és que ningú no es quedi sense rebre el tractament si compleix els criteris clínics. Per acabar, es mostra convençuda que l’abordatge ha de ser molt ampli i que cal reforçar de manera contínua la intervenció en prevenció. Finalment, insisteix que l’Administració ha de facilitar l’accés als avenços terapèutics seguint les recomanacions dels experts. Dit això, cedeix la paraula a la Sra. Corinne Zara. La Sra. Zara fa una breu presentació de l’evolució dels tractaments de l’hepatitis C en els darrers quaranta anys. Amb l’ajuda d’un gràfic, mostra l’efectivitat de cada tractament i destaca que amb el pas del temps els tractaments tenen un nivell d’efectivitat molt més elevat, fins arribar als nous fàrmacs, que poden arribar a un 90% d’efectivitat. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1699 Tot seguit, remarca que aquests tractaments són de durada limitada i que, després del període de tractament, es fa una anàlisi per comprovar si la resposta és adequada. Si no ho és, cal canviar el tractament. Afegeix que, a més dels tractaments nous a què han fet referència, n’hi ha molts altres que estan a punt d’arribar, que segurament generaran un escenari diferent a l’hora de pactar preus amb la indústria i ampliar les possibilitats d’accés. Recorda que el sistema de salut, primer de tot, ha avaluat amb el grup d’experts la posició terapèutica d’aquests fàrmacs. Comenta que l’informe d’avaluació determina quines situacions cal tractar amb aquests fàrmacs i avança que aviat es publicarà. A escala estatal, hi ha en revisió unes guies de la Comissió Nacional que permetran disposar de criteris en l’àmbit estatal. Quant al nombre de persones tractades a Barcelona, comenta l’evolució dels darrers cinc anys, tot distingint entre els tractaments nous, introduïts entre setembre i octubre del 2014, i la resta. Afegeix que, en total, entre gener i novembre del 2014 hi va haver 646 pacients tractats, dels quals 161 reben els nous fàrmacs antiretrovirals. Aclareix que la priorització d’aquests pacients s’ha fet en funció de la gravetat. Per acabar, explica que actualment s’estan recollint dades per conèixer el genotip d’aquests pacients i el grau de fibrosi, la qual cosa permetrà obtenir el nombre de pacients amb hepatitis C en tractament o subsidiaris de rebre’n. Es compromet a facilitar aquesta informació a la delegada de Salut properament. La Sra. Ribas agraeix tant la informació com la presència de la Sra. Zara. Assegura que en aquest tema no només s’enfronten a un laberint en què és difícil orientar-se, sinó que probablement aviat canviaran les regles del joc. Tot i així, expressa el desig que aquest canvi serveixi per poder plantar cara al gran negoci farmacèutic d’un laboratori determinat. Dit això, admet que cal establir uns criteris per tractar els pacients: si es decideix tractar els més afectats, que són els que corren més risc, patiran més seqüeles, mentre que si es tracten els menys afectats el resultat serà més positiu. Reconeix que és el debat no és senzill i avisa que probablement es plantejarà en altres temes. En tot cas, critica que el pes del negoci sigui molt més important que el dret d’aquests pacients a ser curats i tenir accés a aquests fàrmacs. Agraeix de nou les dades i insta a fer un seguiment de l’evolució d’aquesta situació. La Sra. Jaurrieta agraeix les compareixences de la Sra. Iniesta i la Sra. Zara. Coincideix que estem davant d’un canvi de paradigma en l’àmbit dels nous tractaments de malalties i assenyala que, si no hi ha una intervenció pública decidida, es pot posar en risc l’accés igualitari de la ciutadania a tota la medicació. A parer seu, aquest ha de ser el repte principal dels governs. Al seu entendre, hi ha hagut insensibilitat i incompetència per part dels governs estatal i català davant del cas concret de l’hepatitis C. En el cas del Govern espanyol, han faltat iniciativa i transparència, la qual cosa ha generat confusió i certa desconfiança. Pel que fa a la Generalitat, denuncia que hi ha hagut una manca d’interès en la gestió d’un problema greu: assegura que ha renunciat a les seves competències i ha demostrat inacció. Tot seguit, destaca que el Grup Parlamentari del PSC ha presentat iniciatives als diferents òrgans i debats parlamentaris. Exposa que l’hepatitis C a Catalunya és un problema de salut pública no resolt que necessita planificació estratègica i apostes decidides i solucions, ja que actualment genera un problema pressupostari greu. Assegura que cal evitar que el cost de les noves teràpies sigui una excusa per introduir restriccions al sistema d’accés universal. Assenyala, a més, que hi ha molta feina a fer per part de les diferents administracions i destaca la necessitat d’un gran pacte entre els diferents agents (representants polítics, indústria farmacèutica i autoritats sanitàries) per donar un llarg recorregut a la recerca i als medicaments innovadors. Tot seguit, subratlla que cal sobretot garantir uns preus racionals i compatibles amb l’irrenunciable dret bàsic i universal d’accés als medicaments. Pel que fa al Govern de l’Estat, creu que cal bastir un pla estatal de prevenció i eradicació de l’hepatitis C que permeti un finançament exclusiu i extraordinari a 1700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 través del fons de cohesió sanitària i buscar fórmules que garanteixin l’accés universal als fàrmacs, bo i tenint en compte les diferents administracions, amb un comitè d’experts que permeti establir un protocol. Afirma que a escala autonòmica també cal aquest pla director sobre l’hepatitis vírica, amb la participació de tots els agents. Així, el Grup del PSC defensa que hi hagi un pressupost addicional al marge del pressupost de Salut. Quant a la nova medicació, cal assegurar que cap pacient amb indicació clínica no en quedi exclòs per raons pressupostàries i que no es produeixin retards que trenquin l’equitat. Insisteix, doncs, que cal crear un consell assessor específic que assessori l’autoritat sanitària sobre els protocols pertinents. Per acabar, defensa que la ciutadania ha de preservar el dret a la sanitat pública universal. Afirma que el Consorci Sanitari de Barcelona és rellevant, ja que ha cal defensar les demandes que es puguin produir a la ciutat per part dels pacients i també les necessitats i demandes urgents per una mala resposta d’altres governs. Per tot això, demana que l’Ajuntament es posi al costat dels pacients i en defensi el dret a l’accés universal a la medicació i l’atenció sanitària. La Sra. Pajares també agraeix les explicacions de la Sra. Iniesta i de la Sra. Zara. Tot seguit, expressa la seva satisfacció per l’existència de nous tractaments per curar l’hepatitis C, per la incorporació de dos nous fàrmacs en un termini relativament curt i perquè s’està investigant sobre molts altres medicaments i molècules que contribuiran a la cura d’aquesta malaltia. Recorda que el 14 de gener es van reunir el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, presidit pel ministre de Sanitat, amb la presència dels consellers de Sanitat de les comunitats autònomes. Afegeix que s’hi va aprovar per unanimitat l’impuls per elaborar un pla estratègic per a l’abordatge de l’hepatitis C, que s’està preparant amb la coordinació del Dr. Rodés, acompanyat d’un comitè d’experts nacionals i internacionals i amb la participació de les comunitats autònomes. A continuació, explica que el pla té quatre línies de treball: 1) definir l’epidemiologia més precisa possible de la malaltia; 2) establir les prioritats terapèutiques amb criteris cientificoclínics; 3) crear un registre de pacients, i 4) incloure en el tractament els nous fàrmacs quan la seva eficiència hagi estat demostrada científicament. Pel que fa al registre, comenta que s’ha demanat a les comunitats autònomes que lliurin les dades aquesta setmana, juntament amb el llistat d’unitats especialitzades i centres de què disposen. Això permetrà tenir un mapa real de la situació per abordar-la amb la màxima eficàcia. En aquest sentit, comenta que el dia anterior el Col·legi de Metges de Barcelona va emetre una nota de premsa en què es recollia el posicionament de la Junta de Govern sobre el tractament. A parer de la Junta, la situació actual està condicionada per la manca de dades que permetin fer una quantificació exacta del problema i per la coincidència de diferents propostes terapèutiques. També comentava que calia tenir en compte la qüestió del finançament públic. En aquest sentit, destaca que Espanya ha estat un dels primers països a finançar tots els fàrmacs disponibles per a l’hepatitis C, quan alguns països d’Europa encara no els han inclòs. A més, explica que aquest any s’incorporaran dos nous medicaments més i que el Ministeri n’ha negociat el preu al màxim. Afegeix que fins ara els malalts han rebut aquests fàrmacs com a medicament d’ús compassiu i anuncia que ara que tot està incorporat al Sistema Nacional de Salut es pretén ampliar el tractament a tots els malalts que ho necessitin. En aquest sentit, afirma que és del màxim interès de tots els governs establir plans i fer les coses ben fetes perquè es curi el nombre màxim de malalts. Per acabar, comenta a la Sra. Iniesta que algunes dades de la presentació no apareixen en la documentació que ha lliurat i li demana que els les faci arribar. El Sr. Laporta insta a aplicar de forma immediata el tractament i el pla d’atenció integral de les hepatitis víriques. Recorda que el gruix d’afectats són persones grans infectades perquè en la seva infància i joventut no hi havia consciència que no es podien reutilitzar les xeringues i que calia analitzar la sang de les transfusions. Per això dóna suport a les mobilitzacions per obtenir accés als fàrmacs eficaços per acabar amb aquesta epidèmia silenciada. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1701 Dit això, expressa el desig que abans del 31 de gener els hospitals catalans presentin la llista de pacients amb hepatitis C per poder fer un pressupost i garantir-ne el tractament. Indica que la Dra. Teresa Casanovas insisteix que cal més planificació en la salut pública i que als ambulatoris es facin les anàlisis perquè les persones sàpiguen si estan afectades. També recorda que l’ASSCAT va instar el conseller de Salut a facilitar immediatament els nous fàrmacs contra la malaltia, especialment als pacients cirròtics i precirròtics, i va denunciar mesures dissuasives i obstacles burocràtics per accedir al tractament. Admet que es desconeix el nombre de pacients afectats i que no hi ha un registre fidedigne, però proposa establir un protocol més àgil que permeti proporcionar als malalts el millor tractament per curar una malaltia que té uns efectes demolidors. Per acabar, agraeix les explicacions de la Dra. Iniesta i la Sra. Zara i demana que s’acabi de definir la prevalença i s’apliquin les mesures necessàries, el tractament i el pla d’atenció integral. La Sra. Iniesta recorda que ja han lliurat l’estratègia de l’OMS, la part terapèutica de la qual s’està revisant, i el posicionament del Col·legi de Metges i es compromet a enviar també la presentació de la Sra. Zara. Es mostra d’acord amb la resta de grups que ningú ha de quedar fora d’aquests avenços, però reconeix que el ball de xifres és important, tant pel que fa a afectats com a negociació de preus. Això no obstant, es mostra confiada que els nous protocols, criteris i registres permetran una bona negociació amb la indústria farmacèutica. Finalment, es compromet a fer arribar tota la informació tan bon punt la tinguin perquè tots sàpiguen quin és l’estat de la qüestió a Barcelona. La Sra. Ribas coincideix que cal assegurar l’accés de tots els malalts que ho necessitin a un tractament que els pugui curar. Adverteix, però, que no es pot permetre que l’hepatitis C s’entengui com a negoci i que, per tant, el preu abusiu dels fàrmacs posi en risc una sanitat pública ja fortament tocada. Per això insta el Consorci Sanitari a elaborar tots els registres i a fer servir la influència de Barcelona davant la Generalitat de Catalunya i aquesta davant de l’Estat perquè prevalguin el dret dels pacients i la sostenibilitat del sistema davant d’un negoci que sembla no tenir límits. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Ratificar l’acord del Consell de Govern del Consorci d’Infància i Món Urbà, aprovat en la sessió de 30 de setembre de 2014, en el sentit d’aprovar la proposta de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. La Sra. Moraleda expressa el vot favorable del Grup Municipal del PSC. La Sra. Pajares expressa el vot favorable del Grup Municipal del PP. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ICV-EUiA. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del Grup Municipal d’UpB. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva 1702 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Govern de la ciutat a presentar en la propera sessió de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports un informe de valoració del grau de compliment de les conclusions adoptades en el marc de la celebració de la III Convenció Les Veus de la Gent Gran de Barcelona. La Sra. Díaz destaca la implicació i capacitat participativa en la vida ciutadana de la gent gran de la ciutat. Afegeix que des de diferents consells de participació de la ciutat i als districtes es treballa per promoure una major qualitat de vida de les persones grans i de tots els barcelonins. Explica que l’Ajuntament ha orientat les seves polítiques en favor del benestar i la salut de la gent gran de la ciutat i que del treball conjunt entre el Govern municipal i la participació de la gent gran ha donat com a fruit diferents estratègies amb la voluntat de facilitar un envelliment digne i actiu per a tothom. A més, assegura Barcelona, com a membre de la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran, manté un compromís continuat perquè les persones grans continuïn sent membres actius de la societat en què viuen. Tot seguit, exposa que la Convenció Les Veus de la Gent Gran, que se celebra cada quatre anys, és un espai de treball i debat que aplega el moviment participatiu amb el lideratge del Consell Assessor de la Gent Gran, on es defineixen les línies mestres per a les polítiques i els projectes de futur de la ciutat, a més del compromís entre el Govern i el Consell Assessor de la Gent Gran per enfortir la participació i consolidar l’envelliment actiu com a eix central de les polítiques municipals. A continuació, recorda que en la convenció celebrada el 2011 es va reconèixer Barcelona com a membre de la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran, i que en el marc d’aquesta tercera convenció van sorgir 36 propostes al voltant de temes com la mobilitat i el transport, l’accessibilitat i l’espai públic, l’habitatge, els serveis socials i la salut, el suport i l’ajuda mútua, i la inclusió social, entre altres. En aquest punt, suggereix que, atès que el mes següent se celebrarà la quarta convenció, el Govern presenti a la Comissió el grau de compliment de les propostes incloses en les conclusions de la darrera convenció. Demana saber, per exemple, com s’ha millorat l’accessibilitat en el transport públic de la ciutat, especialment en el subterrani; com ha continuat el desplegament de polítiques iniciades; com s’ha ampliat l’oferta d’habitatge amb serveis i d’habitatge protegit per a la gent gran o com s’han ampliat els ajuts per a la instal·lació d’ascensors. Per tot això, presenta aquesta proposició i demana el suport de tots els grups municipals. La Sra. Martín avança que el Grup del PP donarà suport a la proposició, convençut de la importància que els acords i compromisos adquirits en les convencions es recullin en les polítiques socials de l’Ajuntament. Assenyala que des de la darrera convenció hi ha hagut temps suficient per avançar en les diferents àrees de millora plantejades per a la gent gran i per promoure la implicació d’altres organitzacions, tant empreses com organitzacions no lucratives. Destaca, però, que encara hi ha moltes necessitats sense cobrir en àrees com l’accés a un habitatge protegit, a un habitatge amb serveis, a una plaça pública de residència o als ajuts de serveis socials, o bé l’abordament dels maltractaments a la gent gran, entre altres. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1703 A parer seu, el fet que Barcelona formi part de la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran ha de servir no només per conèixer les experiències d’altres ciutats europees i les accions que impulsen, sinó també per dur a terme millores substancials en la vida de les persones grans. Per això, considera important que el Govern presenti l’informe sol·licitat per saber el grau de compliment de les conclusions adoptades en la tercera convenció. El Sr. Gomà també vota a favor de la proposició que, a parer seu, és molt oportuna perquè ha estat una constant de Barcelona i de l’Ajuntament. En aquest sentit, assenyala que els diferents moviments associatius dels diferents col·lectius han anat deixant una empremta forta en el conjunt de les polítiques socials i de benestar de l’Ajuntament. Destaca que la gent gran és el principal col·lectiu de la ciutat des del punt de vista estadístic, però que Barcelona té la sort de tenir uns processos d’envelliment actiu de persones amb una gran capacitat d’aportació a la societat i de compromís elevat amb la ciutat i la vida quotidiana. Subratlla, també, l’exploració de formes de participació i d’implicació innovadores, així com l’enorme qualitat propositiva i la capacitat de reflexió i de proposició que sorgeixen de jornades com Les Veus de la Gent Gran. Per tot això, creu que no es pot prescindir d’aquesta aportació i que és molt important que el Govern la concreti, que es pugui debatre a la Comissió i, per tant, millorar-la. El Sr. Laporta també vota a favor de la proposició i expressa el desig que l’Administració, com a responsable de la política social de la ciutat assumeixi el lideratge, la facilitació i la promoció de les recomanacions que es recullen en la Convenció Les Veus de la Gent Gran de Barcelona. Recorda que, en general, la gent gran envelleix amb una bona salut física i mental i que les persones grans tenen una presència molt activa en el teixit associatiu de la ciutat. A continuació, expressa el seu suport a les conclusions de la tercera convenció, especialment les que afecten aquesta Comissió, relatives als serveis socials i la salut. Entre aquestes conclusions destaca garantir la Llei de dependència; promoure uns serveis socials fàcils i còmodes per a la gent gran; facilitar la informació sobre criteris d’assignació de recursos; continuar reivindicant la figura del metge geriatre als CAP; garantir la formació específica dels metges de capçalera; impulsar accions destinades a la prevenció de la dependència i a la prevenció, detecció i atenció precoç de problemes de salut mental de la gent gran, i promoure l’intercanvi saludable per afavorir un envelliment actiu i saludable. Pel que fa a la inclusió social, es mostra favorable a orientar les iniciatives de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i les Relacions Intergeneracionals a impulsar espais innovadors de diàleg i relació entre les generacions, a defensar la necessitat d’autoreivindicar-se contra els prejudicis perquè no continuïn sent un factor d’exclusió social i lluitar contra els maltractaments a les persones grans. Referma el seu suport a aquestes conclusions i demana que l’Ajuntament, com a responsable de les polítiques socials de la ciutat, n’assumeixi el lideratge. La Sra. Roset coincideix amb tot el que s’ha comentat i assegura que ja s’hi està treballant. Tanmateix, assenyala que l’informe del grau de compliment correspon al Consell Assessor, mentre que el Govern municipal és el responsable de la part programàtica. Dit això, anuncia que està previst presentar el balanç de les conclusions de la III Convenció Les Veus de la Gent Gran en el proper plenari extraordinari del Consell Assessor de la Gent Gran del 29 de gener. Avança que els membres del Plenari del Consell podran formular-hi aportacions i comenta que en la quarta convenció està previst presentar la valoració del grau de compliment de les conclusions adoptades en la tercera. En tot cas, es mostra disposada a presentar el balanç en una propera reunió de la Comissió de Plenari de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. La Sra. Díaz agraeix el suport de tots els grups municipals a aquesta proposició. Tot seguit, indica a la Sra. Roset que, tot i que el 29 de gener es presentarà l’informe al Plenari del Consell de la Gent Gran, la Comissió és el lloc indicat per debatre’l. A més, aclareix que la convenció recull les propostes del Consell Assessor, però que l’òrgan de govern és el Govern municipal. En aquest sentit, exposa que una de cada tres persones grans a la ciutat té uns ingressos inferiors a 500 euros mensuals, fet que relaciona amb la malnutrició i la 1704 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 pobresa energètica. Per això, creu que el Govern ha d’anar més enllà del que recomanen el Consell Assessor i la convenció: ha de governar i retre comptes, malgrat que sigui el Consell Assessor el que impulsa aquestes iniciatives. Finalment, torna a agrair el suport de tots els grups i expressa el desig de poder debatre el document el mes següent. La Sra. Roset especifica que en la quarta convenció es debatran els quatre blocs del pla municipal i es partirà de les conclusions per poder continuar treballant. La Sra. Rognoni expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Govern municipal a elaborar, amb caràcter d’urgència, un Pla Integral per l’abordatge de la pobresa crònica en col·laboració amb les entitats més representatives del sector, per tal d’afrontar des de tots els àmbits aquesta situació amb l’objectiu de donar resposta a les persones que la pateixen a la nostra ciutat. La Sra. Martín exposa que, en fer balanç del darrer any, les entitats socials han alertat d’un fort augment de la pobresa crònica i de la saturació que pateixen per atendre l’increment de persones que demanen ajuda per cobrir necessitats bàsiques. Afegeix que el perfil d’aquestes persones ha anat canviant amb la crisi econòmica, que ara afecta intensament les classes mitjanes i es manifesta sobretot en els àmbits laboral, econòmic i de l’habitatge. A més, explica que la pobresa crònica afecta especialment les famílies amb fills i les monoparentals. Tot seguit, comenta que actualment la taxa de risc de pobresa crònica a Barcelona supera el 20%, mentre que l’any 2007 era del 18%. Opina, doncs, que les polítiques socials a Barcelona encara són insuficients, tot i que s’han incrementat en els darrers anys, especialment gràcies als acords entre el Govern i el Grup Municipal del PP. Com a exemple de la insuficiència de les polítiques socials, fa referència als pressupostos de l’Ajuntament per al 2015, en què protecció i depesa social només s’incrementen un 3,17% quan la realitat demostra que cal un major esforç pressupostari. En aquest sentit, fa referència a unes dades aparegudes a les memòries del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya: 1) en països amb un nivell de desenvolupament similar al de Catalunya les transferències socials redueixen molt més significativament la pobresa crònica (a la Unió Europea 9,5 punts, però a Catalunya 7,4 punts); 2) la despesa en protecció social a Catalunya i a Barcelona suposa un 21,4% del PIB, mentre que al conjunt de l’Estat espanyol i molts països de la Unió Europea representa el 26,1%. Per tot això, opina que la despesa social de Barcelona encara és clarament insuficient, tal com declaren les entitats socials i la Síndica de Greuges, que en la seva compareixença en la Comissió de Presidència va denunciar la manca d’una resposta adequada a les persones en situació de vulnerabilitat social, atès que les reclamacions per causes vinculades a la crisi havien estat cinc vegades superiors a les rebudes l’any anterior. Especifica que els àmbits en què se centraven aquestes queixes eren els de l’habitatge (denegació d’habitatge d’emergència social o dels ajuts per pagar el lloguer o la hipoteca; dificultats o impossibilitat d’accedir a un habitatge assequible, i llista d’espera per accedir a un habitatge amb serveis per a gent gran) i els serveis socials (temps d’espera per aconseguir prestació d’aliments; denegació verbal d’ajuts econòmics; escassetat de recursos socials bàsics; llista d’espera i manca de beques escolars d’alimentació o material, i dificultat de les famílies per pagar la quota escolar). Per tot això, creu que calen mesures excepcionals que facilitin els recursos necessaris per poder afrontar les necessitats bàsiques de les persones afectades i abordar de manera integral els diferents problemes d’aquestes persones. Tot això, NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1705 comptant amb l’experiència de les entitats socials i ajudant-les per alleugerir el pes que recau sobre elles. La Sra. Moraleda admet que es troben en una situació d’excepcionalitat a causa d’una crisi econòmica que no és puntual i que obliga el Govern a replantejar moltes de les qüestions que fins ara havien guiat la intervenció dels serveis socials. Es mostra convençuda que cal repensar aquest model i adequar-lo al moment actual. Assenyala que les necessitats de les famílies han anat augmentant i que, malgrat que el Govern també ha incrementat les partides, s’ha produït un canvi de paradigma que exigeix un canvi total. Dit això, però, destaca que només falten quatre mesos per al final del mandat municipal, per això creu que no és oportú en aquests moments encarregar al Govern un pla integral per a l’abordatge de la pobresa crònica en col·laboració amb les entitats més representatives, perquè l’elaboració i l’acord d’aquest pla requereix temps, acords, estratègies noves, etc. De tota manera, com que malgrat tot coincideix amb el diagnòstic, expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. Gomà no dóna suport a la proposició perquè no coincideix ni en el plantejament ni en el moment en què es produeix. En opinió seva, parlar d’un pla integral per a l’abordatge de la pobresa a Barcelona està fora de lloc en la mesura que la ciutat ja té una llarga trajectòria de polítiques de lluita contra l’exclusió social i per a l’abordatge de situacions de vulnerabilitat. A més, critica que el Grup Municipal del PP presenti aquesta proposició quan al seu parer les polítiques que ha impulsat són veritables màquines productores de pobresa. A tall d’exemple, esmenta les polítiques de precarització laboral, que han abocat el 15% dels treballadors en situació de pobresa laboral; la reforma del mercat laboral, que ha facilitat i abaratit els acomiadaments; les polítiques fiscals per desgravar rendes del capital; la desuniversalització del sistema de salut; el desmantellament de la dependència, o la negativa sistemàtica a la dació en pagament. Això no obstant, atès que creu en la bona voluntat de les proposicions del Grup Municipal del PP i en el seu compromís amb les polítiques socials, opta per l’abstenció en lloc del vot contrari. El Sr. Laporta també expressa l’abstenció del seu grup. Tot i admetre que la pobresa esdevé més intensa, crònica i profunda (el 72% de les persones que Càritas acompanyava l’any passat ja les atenia abans i moltes persones que havien aconseguit sortir-se’n tornen a necessitar ajuda), coincideix amb els grups municipals anteriors que no té gaire sentit elaborar un pla integral d’abordatge de la pobresa crònica en col·laboració amb les entitats, sobretot quan les polítiques del PP en aquests àmbits no han resolt la situació de pobresa dels més vulnerables. En aquest punt, fa referència al fet que moltes persones no es podran acollir als beneficis que preveia el decret de pobresa energètica aprovat per la Generalitat, ja que el Tribunal Constitucional ha suspès la reforma de la Llei del codi de consum de Catalunya en admetre a tràmit un recurs del Govern espanyol, que considerava que es produïa una discriminació positiva a favor dels consumidors catalans perquè la normativa catalana prohibia a les companyies tallar la llum i el gas durant els mesos d’hivern a les persones amb pocs recursos. A parer seu, aquest argument és absolutament contradictori amb el sentit de la proposició. La Sra. Fandos tampoc no dóna suport a la proposició. Tot i coincidir amb l’anàlisi de la situació de pobresa, concreta que el Govern ja està treballant amb les entitats del tercer sector a través de l’Acord Ciutadà i el Pla d’inclusió, que conté un apartat relatiu a la pobresa i preveu el treball conjunt amb les entitats. Per això, creu que ara no és el moment de posar-se a fer un pla. Recorda que les partides dedicades a protecció i polítiques socials s’han incrementat un 43,5% des del 2011, que des del 2011 s’han quadruplicat els convenis amb les entitats del tercer sector (s’ha passat de 3,8 milions a 16,7), i que els ajuts a les famílies han augmentat un 217%. Admet que sempre es pot fer molt més, però recorda que el Pla d’inclusió i l’Acord Ciutadà tenen una estratègia compartida i es mostra convençuda que no cal un altre pla, sinó aplicar els ja existents. 1706 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Dit això, vota en contra de la proposta, alhora que aclareix a la Sra. Martín que tot el que demana ja s’està fent, en part gràcies a l’ajut que el Grup del PP ha donat en altres pressupostos. La Sra. Martín agraeix les abstencions i lamenta el vot en contra. Tot seguit, exposa que com a oposició la seva responsabilitat és demanar al Govern que actuï davant situacions que no estan prou controlades. Així, admet que s’han fet coses, però creu que no han estat suficients i que Barcelona està molt allunyada de la mitjana d’altres ciutats i països europeus. A més, explica que ha demanat un pla integral perquè no existeix un pla conjunt i perquè en el Pla d’inclusió no hi ha uns objectius concrets. Pel que fa a les opinions de les entitats socials, llegeix diversos comentaris de la Taula del Tercer Sector segons els quals les dades demostren que no s’està fent front a la pobresa, que esdevé més extensa, severa i crònica que mai. Recorda que les entitats socials han reclamat que els pressupostos del 2015 no siguin de continuïtat i que s’apliquin polítiques reals, i insisteix que la partida de protecció i promoció social per al 2015 augmenta només un 3,17%. Al seu parer, doncs, no s’avança prou per atendre la situació actual i assegura que entitats com la Taula del Tercer Sector, Càritas i Arrels són del mateix parer. Per acabar, torna a agrair les abstencions, però lamenta que no s’hagi fet cap esmena a la proposició per poder arribar al fons de la qüestió i intentar solucionar la pobresa crònica encara que només quedin cinc mesos de legislatura. La Sra. Fandos insisteix que precisament amb les entitats que ha esmentat la Sra. Martín comparteixen una estratègia al Pla d’inclusió. A més, afegeix que les entitats mai no els han demanat un pla integral, sinó que demanen coses concretes, i que els comentaris que ha citat no feien referència a la ciutat de Barcelona, ja que les entitats reconeixen que l’Ajuntament de la ciutat és qui més diners posa. En tot cas, es mostra convençuda que s’ha de fer més, lluitar i oferir més pressupost, per tant demana al Grup del PP que els ajudi des d’allà on el seu partit governa. La Sra. Fandos expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Moraleda expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 6. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1) Expressar el suport al document “Acord professional. Professionals dels serveis socials bàsics en relació als desnonaments” del col·lectiu de treballadores i treballadors de l’IMSS amb el suport dels representants sindicals a l’IMSS. 2) Instar al govern municipal a actuar en coherència amb el suport expressat en aquesta comissió al document esmentat. El Sr. Gomà dóna la benvinguda als treballadors i les treballadores de Serveis Socials presents a la Comissió i els agraeix el seu treball, el seu compromís i la seva participació. Tot seguit exposa que s’ha repartit un text de la proposició transaccionat amb el Grup Municipal del PSC. A continuació, formula el primer punt de la proposició i comenta que l’escrit a què fa referència és, al seu parer, un document impecable en què es recull el conjunt de fonamentacions jurídiques, tècniques i deontològiques a partir de les quals s’arriba a les conclusions i les demandes finals del document. Afegeix que la clau de volta del document és fer emergir la contradicció entre l’execució del desnonament d’una llar vulnerable i els principis bàsics del treball social. Sosté que el desnonament d’una família en situació de vulnerabilitat per causes econòmiques sobrevingudes és una agressió a la dignitat personal que vulnera els drets humans i el fet de voler-la legitimar a través de la presència de Serveis Socials xoca de manera frontal amb el treball social. A parer seu, ha una triple fonamentació en el document que val la pena ressaltar. Des el punt de vista jurídic, fa un repàs de tot l’entramat legal, des de la Declaració Universal dels Drets Humans fins a l’Estatut de Catalunya, que en NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1707 l’article 26 estableix que «les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixin aquest dret». Des del punt de vista tècnic, ressalta que la Llei de serveis socials de Catalunya estableix que els serveis socials i les polítiques d’habitatges són un component integral del sistema de l’estat de benestar. I pel que fa a la fonamentació de caràcter professional, assenyala que el codi deontològic del treball social estableix, entre altres coses, la necessitat de respectar els drets fonamentals, tenir una acció consensuada i acordada amb les persones usuàries, intervenir des de la prevenció i denunciar els factors que generen situacions d’exclusió social. Seguidament, destaca que sobre aquesta triple base jurídica, tècnica i deontològica el document fa una anàlisi sòlida i molt crítica del protocol d’actuació signat el 2013 entre l’Ajuntament i l’Administració de Justícia en situacions de llançament. L’escrit sosté que l’acord sembla pensat per protegir la Comissió Judicial a l’hora de dur a terme el llançament més que no pas per oferir una atenció social preventiva ni protegir l’adequat reallotjament de les persones afectades. Tot i que en un procés de desnonament la funció del treball social hauria d’estar més emmarcada en una intervenció anterior i posterior al llançament, la presència del treball social en el moment del llançament per tal de legitimar el mandat judicial implica una contradicció en el procés d’intervenció, distorsiona el pla de treball dels serveis socials amb les famílies i en desvirtua les funcions tècniques. Per tot això, denuncia que es produeix un doble xoc entre el desnonament i l’ètica: d’una banda, es vulnera el dret bàsic a la dignitat de les persones i, de l’altra, no es restableix el dret a l’habitatge de les persones afectades, ja que l’accés als habitatges d’emergència és restrictiu i excloent. Recorda que la funció del treball social és la prevenció, l’atenció i la promoció de condicions d’inclusió social, fet que entra en contradicció amb l’execució judicial, i subratlla que segurament el desnonament és una de les situacions que més afebleix els plans de seguiment, treball i intervenció amb les famílies en situació de risc. Per tot això, expressa el seu suport al document i a la demanda que planteja de revocar el protocol i substituir-lo per un de preventiu, en què els serveis socials no xoquin amb les seves funcions i el seu codi deontològic i en què en el moment del desnonament s’intervingui estrictament des dels serveis d’Habitatge amb l’únic objectiu de restablir de manera immediata el dret al reallotjament públic, estable i digne de les persones desnonades, en lloc de protegir la Comissió Judicial. Dit això, exposa que la proposició també incorpora tres punts fonamentals, molt connectats: 1) dotar la Taula d’Habitatge d’Emergència dels habitatges necessaris per garantir el dret al reallotjament; 2) posar en marxa un veritable pla d’habitatges públics de lloguer social, i 3) intensificar les negociacions amb les entitats bancàries per aconseguir que la política municipal democràtica s’imposi sobre els interessos de les entitats financeres i Barcelona pugui arribar a ser una ciutat lliure de desnonaments. La Sra. Moraleda dóna la benvinguda als professionals presents a la Comissió i tot seguit corrobora que el Grup Municipal del PSC ha fet algunes esmenes a la proposta d’acord inicial que plantejava el Grup Municipal d’ICV-EUiA. Assegura que han estat atents a les demandes dels professionals amb relació a l’assistència que es presta en els desnonaments quan la Comissió Judicial fa efectiu el desnonament d’una família i també amb relació a les dificultats que la seva presència suposa pel que fa tant a la feina prèvia, atès que en molts casos tenen poc temps per fer una feina preventiva amb la família, com a la feina posterior amb aquestes famílies. Tot seguit, planteja tres qüestions que, al seu parer, s’han de poder abordar amb tota l’eficàcia possible. En primer lloc, la necessitat de disposar d’habitatge de lloguer social amb una intensitat i una rapidesa que fins ara la ciutat no ha estat capaç de proveir. Creu que calen noves maneres d’abordar aquest fenomen, que no es pot entomar exclusivament des del punt de vista dels serveis socials, sinó que també necessita la intervenció d’Hàbitat Urbà i molt especialment d’Habitatge. En aquest punt, recorda que hi ha molts habitatges tancats que podrien sortir al 1708 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 mercat si es pogués oferir alguns avantatges als seus propietaris (petits arranjaments, assegurances, etc.). En segon lloc, suggereix incrementar la freqüència i la utilitat de la Taula d’Emergència d’Habitatge Social. També proposa que s’intensifiqui la feina d’intermediació entre les entitats bancàries i l’Ajuntament per impedir el màxim nombre possible de desnonaments i reconvertir els habitatges que queden buits en habitatges de lloguer social en què les mateixes famílies que han de ser desnonades es puguin quedar a viure. Creu, doncs, que si es poden revisar aquests protocols, els professionals dels serveis socials podran dedicar les seves energies a fer prevenció social i acompanyar les famílies en el moment del llançament en lloc d’acompanyar la Comissió Judicial. La Sra. Martín comenta que el Grup Municipal del PP ha analitzat les peticions que els treballadors de serveis socials fan en el document i lamenta profundament que s’hagi arribat a aquests extrems. Recorda que el seu grup ha insistit al llarg del mandat que els recursos socials són insuficients per atendre les necessitats socials de les persones afectades per la crisi i insisteix que la inversió social a Barcelona se situa per sota de la de la resta de l’Estat espanyol i altres països europeus, i també per sota de les necessitats socials actuals. Subratlla que el seu grup sempre ha volgut ajudar el Govern a millorar l’atenció a les persones i les polítiques socials: entre el 2012 i el 2014 han arribat a alguns acords i les partides socials s’han incrementat 35 milions d’euros, però assenyala que algunes de les propostes presentades pel Grup Municipal del PP i aprovades encara no han rebut compliment. En concret, recorda que en les al·legacions als pressupostos per al 2015 el Grup Municipal del PP ha demanat incrementar algunes partides socials i doblar la partida d’ajuts econòmics d’inclusió social. A parer seu, un increment del 3,17% per a les partides que afecten la promoció social i els serveis socials reflecteix que la prioritat del Govern no són les polítiques socials. A continuació, exposa que els seus acords s’han centrat a impulsar una política d’habitatge potent per disposar de 1.661 habitatges (entre habitatges rehabilitats i habitatges de lloguer accessible i d’emergència social) que cobreixin les demandes i les necessitats actuals. Critica, tanmateix, la lentitud del Govern per donar respostes immediates. Assegura que comparteix amb els treballadors socials la necessitat de garantir els recursos públics adients i de trobar alternatives dignes a la manca d’habitatge que comporta un desnonament. Tanmateix, creu que altres aspectes que es recullen en el document s’haurien de debatre tant amb el Govern com amb altres representants dels sectors social, judicial i polític en el marc de la Comissió Mixta de Desnonaments, que lamenta que no s’hagi convocat des del 5 de febrer del 2014, tenint en compte el malestar dels treballadors socials i els problemes que es plantegen en cada desnonament quan no es poden oferir els recursos d’habitatge necessaris. Per tot això, expressa la seva abstenció. El Sr. Laporta expressa el seu acord amb els arguments que presenta el document. En concret, creu que no és professionalment ètic que els treballadors socials hagin de ser presents en el desnonament, perquè s’incompleix un dret bàsic de la dignitat de la persona, i que no hi hagi la garantia de recursos públics adients per restablir el dret a l’habitatge a les persones afectades. Opina que la seva presència en el llançament desvirtua la funció a la qual estan destinats els serveis socials i pot produir situacions que pretenguin legitimar l’actuació en el desnonament. Assegura que aquesta intervenció no és ètica perquè entra en contradicció amb la seva funció de cooperar en la prevenció de les desigualtats socials i de denunciar les causes socioeconòmiques que generen desigualtats socials i una possible exclusió social, i perquè s’incompleixen les funcions encomanades per la Llei de serveis socials. Tot seguit, també es mostra a favor d’intensificar les negociacions amb les entitats bancàries per impedir els llançaments i facilitar el trànsit cap a un lloguer social de les famílies en situació de desnonament. Per tot això, vota a favor de la proposició. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1709 La Sra. Fandos demana que, quan es facin transaccions, es lliurin abans de la Comissió i que la Secretaria vetlli perquè sigui així, especialment quan es fa un canvi de contingut important, com en aquest cas. Una cosa és una transacció que afecta una paraula o una línia i una altra una transacció que afegeix tres punts més, cada un amb un pes important i se’l troben només arribar. Dit això, lamenta la presentació d’aquesta proposició, perquè quan el Govern va rebre la carta dels professionals tant el Sr. Miret com la Sra. Canals es van posar a treballar amb els sindicats per intentar donar compliment a les seves peticions. A parer seu, aquesta proposició interfereix en un procés que es fa directament des del Govern i opina que s’ha presentat per fer política més que no pas per resoldre un problema. Per tot això, expressa la seva abstenció. Quant a la resta de qüestions (habitatges d’emergència, entitats bancàries, plans d’habitatge, etc.), diu que no hi ha temps per explicar-les totes. Tanmateix, recorda que el Govern té un conveni econòmic amb la PAH des de fa tres anys. Dit això, cedeix la paraula al Sr. Miret. El Sr. Miret saluda els companys del departament de l’Institut Municipal de Serveis Socials i anuncia que, a més de les reunions que ha comentat la Sra. Fandos, es trobaran amb la jutgessa degana de Barcelona per comentar aquesta situació. En tot cas, vol introduir algunes reflexions al debat. Explica que hi ha dos tipus d’incidències, l’ordre administrativa i l’ordre judicial, i que, com a funcionaris públics, tenen l’obligació de complir l’ordre judicial i obeir el jutge quan diu que han d’anar a assistir una família en un desnonament de risc. Aquests casos són diferents dels casos estrictament administratius. Tot seguit, demana que es mediti sobre la dualitat de situacions en què es poden trobar. Així, distingeix entre els casos ja coneguts pels serveis socials i aquells dels quals els serveis socials no tenen cap informació. En els primers, la presència dels treballadors socials és discutible, per això s’ha obert el debat amb els jutges, el Col·legi de Treballadors Socials, els sindicats, etc. Tanmateix, pel que fa als segons, assegura que aquests poden requerir una presència immediata per poder resoldre la situació, ja que es desconeix la situació a què caldrà fer front. Dit això, diu que entén que es plantegi la no-presència dels treballadors socials en termes ètics, però demana que es reflexioni sobre com serien molts desnonaments si no hi hagués, a part dels Mossos d’Esquadra de la Comissió Judicial, treballadors socials que es puguin fer càrrec de les necessitats imperioses i urgents de les persones desnonades. El Sr. Gomà agraeix els vots favorables dels grups del PSC i d’UpB i les abstencions del Grup Municipal del PP i del Govern. A més, valora positivament que la proposició quedi aprovada en els mateixos termes en què s’ha plantejat a partir del document dels treballadors i treballadores de serveis socials, ja que té una argumentació molt sòlida i que afecta elements molt importants d’ètica col·lectiva, va al nucli de les funcions dels serveis socials i fa emergir amb una nitidesa extraordinària per què els desnonaments són contraris als drets humans. Coincideix amb els professionals de serveis socials quan diuen que la seva feina no és assistir als desnonaments i assenyala que són els serveis d’Habitatge els que han de garantir el reallotjament immediat, públic, estable i digne de les persones desnonades en el marc d’una política clarament preventiva de desnonaments. Aplaudeix el conveni amb la PAH, però es mostra en desacord amb el protocol de l’Ajuntament amb l’Administració de Justícia tal com està plantejat. Per això, es compromet a ser exigent amb el mandat que deriva de l’aprovació d’aquesta proposició i expressa el desig que el Govern el deixi sense efecte i que en el termini més breu possible posi en marxa la redacció d’un protocol radicalment diferent en diàleg amb els treballadors i les treballadores de serveis socials. La Sra. Martín aprofita la seva segona intervenció per saludar els treballadors socials presents. El Sr. Miret puntualitza que aquesta aprovació, al seu parer, com a mínim incorre en dubtes de legalitat. Assegura que la proposició que s’aprova vulnera les lleis que fan referència a la col·laboració de l’Administració de Justícia amb el funcionariat i amb l’Administració ordinària i que la no-assistència de persones en 1710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 situació de vulnerabilitat per part dels serveis vulnera les normatives de la Llei de serveis socials. La Sra. Fandos aclareix que el Govern no cometrà il·legalitats. El Sr. Gomà es mostra sorprès pel fet que, un cop debatuda i aprovada una proposició, una persona que no és un responsable polític faci una interpretació jurídica com la que ha fet. A continuació, recorda que a la Comissió d’Hàbitat Urbà va passar el mateix amb el Reglament d’habitatges d’emergència i que el tinent d’alcalde va arribar a dir que sense el reglament quedaven desassistides les persones vulnerables. Comenta, però, que finalment una actuació d’ofici de la Síndica de Greuges va obrir la porta a l’aprovació de la reforma del Reglament d’habitatges d’emergència per part del Plenari de l’Ajuntament. Destaca que avui es demana un protocol més preventiu que no reactiu, que impliqui la intervenció del servei d’Habitatge i no dels Serveis Socials, i que, per tant, es tracta d’un debat en termes tècnics, molt lluny de qualsevol consideració d’il·legalitats. La Sra. Moraleda retreu al Govern que hagi incomplert la major part de les proposicions aprovades en aquesta Comissió. Tot seguit, remarca que no es demana que el Govern cometi cap il·legalitat, sinó que es revoqui un reglament que abans no existia i que ha afegit dificultats als treballadors i treballadores dels Serveis Socials. Recorda que quan aquest reglament no existia, sempre s’havia assistit les famílies quan un jutge ha determinat que necessitaven empara. Per això, insisteix que es modifiqui el protocol i que es comuniqui als serveis socials que una família està en risc de desnonament al principi del procediment perquè tinguin prou marge per treballar-hi. Afirma que el Govern que disposa dels mitjans tècnics per poder millorar la gestió d’aquests protocols i insisteix que no demanarien mai a una Administració pública que incorri en il·legalitats. El Sr. Laporta destaca que s’ha arribat a un acord polític i en cap cas no s’ha demanat que es cometi una il·legalitat. A més, assenyala que no s’ha invocat cap cos normatiu que depassi la legalitat vigent, tot i que es podria invocar la Declaració Universal dels Drets Humans i altres drets universals davant d’aquestes situacions que afecten la dignitat de les persones. Només es demana que el Govern municipal deixi d’aplicar un protocol i busqui una manera d’aplicar un nou protocol sense cometre cap il·legalitat. La Sra. Fandos recorda que hi ha dos tipus d’assistències, una dels quals és per ordre judicial. Si hi ha una ordre judicial en què es diu que s’ha d’acompanyar, cal actuar, i assegura que això és el que continuaran fent perquè no deixaran de complir una ordre judicial. Assenyala que és diferent en els casos en què no hi ha ordre judicial i s’actua d’ofici per no deixar indefenses aquestes persones. Es compromet a estudiar aquesta qüestió, perquè admet que hi ha un factor ètic, però alerta que no es pot deixar desassistides aquestes persones. També torna a insistir que s’està treballant amb els sindicats per veure com es pot fer per no assistir al desnonament en els casos en què ja s’hi treballa. Dit això, es mostra sorpresa que se sol·liciti l’assistència dels treballadors d’Habitatge, ja que aquests també tenen ètica. A més, dubta que siguin ells qui hagin de diagnosticar. En opinió seva, aquesta no és la seva feina i mostra perplexitat per la proposta. Per acabar, explica que el Govern s’ha abstingut amb la voluntat de treballar amb els sindicats. El Sr. Gomà reitera que s’estan situant en el marc de la legalitat i que no és l’ordre judicial la que estableix quin servei municipal ha d’actuar, sinó que ho fa el protocol normatiu de l’Ajuntament. Per això, demana que aquest protocol es negociï i s’acordi amb el conjunt dels treballadors socials i amb la resta de serveis municipals. Finalment, subratlla que en la proposició es demana una solució preventiva i estructural i expressa el desig que Barcelona sigui una ciutat lliure de desnonaments en què es garanteixi el dret al reallotjament digne quan es produeix un desnonament. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1711 La Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa l’abstenció del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1) Expressar el suport al document "Acord professional. Professionals dels serveis socials bàsics en relació als desnonaments" del col·lectiu de treballadores i treballadors de l’IMSS amb el suport dels representants sindicals a l’IMSS. 2) Instar al govern municipal a actuar en coherència amb el suport expressat en aquesta comissió al document esmentat. Deixar sense efecte el "Protocol d’actuació entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la Secretari de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’il·lustre Col·legi dels Tribunals de Barcelona, d’execució de les diligències de llançament al partit judicial de Barcelona". 3) Dotar la taula d’emergència d’habitatge social dels habitatges necessaris per garantir el dret al reallotjament. 4) Posar en marxa un Pla d’habitatge social en règim de lloguer, mobilitzant recursos públics i privats a través de la xarxa d’oficines d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, per tal de facilitar l’accés a l’habitatge. 5) Intensificar les negociacions amb les entitats bancàries per tal d’impedir els llançaments i facilitar el trànsit cap a un lloguer social de les famílies en situació de desnonament. Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al govern municipal a garantir un mínim d’una sala d’estudi nocturn permanent i de dues sales d’estudi nocturn puntuals a cada districte. El Sr. Laporta explica que les desigualtats en la joventut dificultaran molt l’accés dels joves a la plena ciutadania en igualtat de condicions. Per això, creu que cal potenciar polítiques socials per garantir la igualtat d’oportunitats real. Afegeix que la crisi ha afectat especialment els joves i destaca les taxes exagerades d’atur juvenil malgrat ser la generació més preparada. Per això, opina que cal reivindicar la importància d’unes polítiques públiques potents i integrals en l’àmbit de la joventut que han de comptar amb els recursos suficients i donar resposta als problemes de tots els joves. Dit això, demana polítiques formatives potents destinades a evitar el fracàs escolar, amb un valor afegit perquè els joves puguin accedir al mercat laboral. En aquest moment, destaca una de les demandes més generalitzades dels joves: les sales d’estudi nocturnes. Comenta que se n’han detectat mancances en alguns districtes, malgrat que ja se n’ha anat ampliant el nombre. Per això, considera necessari ampliar la xarxa de sales d’estudi nocturnes tant permanents com puntuals per arribar a tota la ciutat. Afegeix que una xarxa de sales d’estudi nocturnes ha de tenir en compte una bona implantació territorial i garantir almenys una sala d’estudi nocturna permanent i de dues sales puntuals a cada districte. A més, suggereix que en èpoques d’exàmens seria interessant que aquestes sales tinguessin accés a Internet i uns horaris més amplis durant el dia per facilitar als estudiants que ho necessitin un lloc adequat per preparar els exàmens. La Sra. Jaurrieta assenyala que les sales d’estudi nocturnes ofereixen als joves un espai idoni per estudiar i sovint supleixen mancances de gent que no pot estudiar a casa seva per diferents raons, a més de la possibilitat d’accedir a la xarxa W-Fi. També destaca que en algunes sales també es programen activitats per aprendre i practicar idiomes. Indica que Barcelona té 6 sales d’estudi permanents, 2 equipaments juvenils que obren en dos districtes i 18 biblioteques que obren puntualment, però suggereix que s’ampliï l’oferta mínima d’aquests espais i activitats de forma estable en cada districte. 1712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Pel que fa a les sales d’estudi nocturnes, creu que no pot ser que hi hagi tres districtes —Ciutat Vella, les Corts i Nou Barris— que no disposin d’aquest servei, més ara que amb les retallades les sales d’estudi i les biblioteques tanquen durant algunes èpoques. A parer seu, és important donar aquest suport durant tot l’any. Per tot això, hi vota a favor. La Sra. Pajares vota a favor de la proposició, que situa en línia amb les diferents iniciatives del seu grup. Explica que actualment hi ha 29 equipaments, 22 dels quals només obren durant l’època d’exàmens, tot i que la valoració és molt positiva. Afegeix que els 10 districtes de la ciutat compten amb sales d’estudi nocturnes entre el 8 de gener i el 5 de febrer, de dilluns a divendres de 21 h a 1 h, i els caps de setmana previs a les proves de selectivitat. Tanmateix, opina que l’oferta encara és insuficient i recorda que el Grup Municipal del PP ha criticat de manera continuada —l’última vegada durant el debat del Pla d’adolescència i joventut— que aquestes sales no estiguin obertes durant tot l’any i que no n’hi hagi a tots els districtes. A més, critica que la distribució sigui desproporcionada i assenyala que mentre que al districte de Nou Barris hi ha 4 sales nocturnes puntuals, a l’Eixample només n’hi ha una. En aquest sentit, proposa que s’estudiïn la població juvenil d’aquests districtes i els seus hàbits per determinar on calen més sales. També destaca que cada vegada més joves segueixen avaluacions contínues i que, per tant, calen espais adequats per a l’estudi durant tot l’any. Admet que s’ha obert una sala nova a Sarrià-Sant Gervasi, però assenyala que és puntual. Atès que el Govern reconeix el benefici de l’oferta de sales d’estudi nocturnes, l’acceptació que té entre els joves i l’increment del nombre d’usuaris durant totes les èpoques de l’any, creu que cal ampliar-ne el nombre de manera permanent. Finalment, suggereix que s’estudiï si es pot ampliar l’oferta més caps de setmana o tots els caps de setmana. La Sra. Sanz destaca la importància de les sales d’estudi nocturnes, un servei de qualitat molt necessari i útil que cal entendre en un context de demanda creixent (amb la crisi, més gent estudia). Per això, es mostra a favor de la proposició d’UpB. En tot cas, però, proposa que s’abordi aquesta qüestió de manera territorial. A parer seu, caldria ampliar la xarxa i garantir, com a mínim, una sala permanent a tots els districtes, però revisant-ne el nombre als diferents districtes. Suggereix, doncs, que s’apliquin criteris de reforç que s’adeqüin a cada territori, basats en indicadors objectius com la població jove, el nombre d’habitants del districte i dels barris i la superfície del territori. El Sr. Blasi també dóna suporta a la proposició, però assenyala que caldrà la col·laboració del Consorci de Biblioteques, els districtes i la Regidoria d’Adolescència i Joventut. Afegeix que també caldrà finançament, que en opinió seva es podria plantejar amb els recursos que es destinen a les aules d’estudi nocturnes puntuals. A continuació, subratlla que, respecte al mandat anterior, s’ha mantingut el nombre d’aules d’estudi nocturnes permanents (6 en biblioteques i 2 en espais joves) i s’ha duplicat el nombre de sales d’estudi nocturnes puntuals, tal com s’havia demanat (de 12 aules puntuals el 2010 a les 21 actuals). A parer seu, doncs, la part de la proposició relativa a les sales d’estudi nocturnes puntuals es compleix amb escreix. Per acabar, insisteix que cal finançament, però també cal buscar els espais oportuns per acollir aquesta activitat. El Sr. Laporta agraeix les intervencions de la Sra. Jaurrieta, la Sra. Pajares i la Sra. Sanz, que han completat i millorat la proposició del Grup Municipal d’UpB. Pel que fa a la intervenció del Sr. Blasi, expressa el desig que aconsegueixin el consens amb els districtes i amb el Consorci de Biblioteques i que es pugui dur a terme el que es demana. El Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1713 S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 8. Que l’Agència de Salut Pública de Barcelona posi en marxa una campanya informativa per tal d’alertar dels riscos que comporta el consum de drogues anomenades “legal highs” o noves substàncies psicoactives (NSP), tot incorporant aquesta informació als diferents programes de prevenció i informació de drogues que actualment ja existeixen a Barcelona. La Sra. Pajares exposa que hi ha unes noves drogues anomenades legal highs que s’adquireixen a través d’Internet i als grow shops. També assenyala que cada vegada hi ha més oferta de substàncies difícils de detectar pels serveis mèdics però fàcils d’adquirir per als usuaris. En opinió seva, cal actuar amb determinació en la informació de prevenció per evitar l’inici del consum, especialment entre adolescents i joves, i advertir dels riscos del consum d’aquest tipus de substàncies. D’altra banda, destaca que l’Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies alerta que el consum d’aquestes substàncies és cada cop més gran i que n’apareixen noves modalitats cada cop més ràpid. Afegeix que aquestes substàncies es disfressen d’euforitzants legals i que la facilitat per accedir-hi a través d’Internet les fa encara més atractives. Tanmateix, els problemes i riscos de salut pública que comporten aquestes drogues són equiparables als de les drogues il·legals tradicionals. Explica que va fer la prova de buscar-les a Internet i que va quedar escandalitzada de l’elevat nombre de pàgines que ofereixen aquestes substàncies i com les promocionen. Creu, doncs, que cal lluitar contra la banalització i fomentar comportaments madurs i responsables basats en la decisió personal dels adolescents i joves. Per això presenta el prec. La Sra. Iniesta accepta el prec i agraeix que el Grup Municipal del PP acceptés l’esmena sol·licitada en el sentit de no fer una campanya sinó d’incorporar les legal highs als diferents programes de l’ASPB, més efectius a llarg termini. Subratlla que el Govern està totalment convençut que la promoció dels hàbits de vida saludable entre els infants i joves és una aposta de futur, sobretot tenint en compte que l’Agència de Salut Pública alerta que hi ha un oci que no és saludable i que indueix al consum d’aquestes substàncies. Expressa la convicció que els programes de prevenció d’alcohol i drogues són absolutament necessaris i que han d’anar acompanyats d’una estratègia integral d’actuació. En aquest sentit, recorda que s’ha presentat el web «Sortim BCN». Pel que fa a les campanyes d’informació, assegura que s’estan fent campanyes de sensibilització i de prevenció amb Energy Control. Creu, però, que amb les noves tecnologies caldrà reforçar l’estratègia. Es dóna per tractat. 9. Que s’estableixi convenis o acords per tal de garantir l’accés als centres oberts d’atenció a la infància als menors d’entre 3 i 6 anys atenent el context socio-econòmic actual i la necessitat de cobrir les necessitats dels infants de la ciutat en totes les seves franges d’edat. La Sra. Pajares comença destacant la bona feina que es fa als centres oberts de la ciutat, en què s’atenen infants i adolescents de famílies en situació vulnerable. Assenyala, però, que la franja d’edat d’entre 3 i 6 anys és la que queda menys coberta (no tots atenen des dels 3 anys). En opinió seva, com més aviat es treballin les situacions de risc que poden patir aquests infants molt millor. En aquest sentit, assegura que els mateixos centres oberts opinen que hi ha una manca d’aquest tipus de servei abans dels 6 anys, ja que consideren que seria molt més adequat començar a treballar amb els infants d’edats més primerenques 1714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 per prevenir els casos de risc. Per això demana que s’estudiï ampliar la franja d’edat en els centres oberts. La Sra. Rognoni accepta el prec perquè també forma part de les seves prioritats. A continuació, exposa que s’ha ampliat el nombre de centres oberts i es continua treballant en aquesta línia: dos centres estan especialitzats en adolescents d’edats diferents; 11 atenen totalment o parcialment aquesta franja d’edat, i 5 centres han establert el seu projecte a partir dels 6 anys. Afegeix que l’oferta es complementa amb els espais familiars en què es treballa la franja dels 0 als 3 anys. La Sra. Pajares agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 10. Que el govern municipal habiliti una partida amb la despesa necessària per posar en funcionament la residència i centre de dia de gent gran Alchemika de forma immediata a la finalització de les obres previstes pel mes de març. El Sr. Gomà, vist que estan a punt d’acabar les obres a la residència i centre de dia de gent gran Alchemika, demana que no passi el mateix que amb la residència de Prosperitat, que ha estat anys tancada un cop acabat l’equipament. Per això, demana un compromís per part de l’Ajuntament per fer tot el possible per habilitar les partides necessàries perquè el centre es pugui posar en funcionament un cop acabades les obres. És conscient que no hi ha un compromís pressupostari per part del Govern de la Generalitat, de qui seria competència, però creu que un compromís de despesa de l’Ajuntament amb reconeixement de deute per part de la Generalitat haurien de fer possible l’objectiu. La Sra. Fandos respon que el Govern municipal no acceptarà el prec, ja que en una reunió celebrada el mes de novembre amb el Departament de Benestar Social, el Districte de Sant Martí, l’Ajuntament i l’associació de veïns del barri, la mateixa Generalitat va manifestar la voluntat de finalitzar les obres al maig i posar l’equipament en marxa entre octubre i novembre. El prec, per tant, no té raó de ser. El Sr. Gomà assenyala que el sentit de la proposició és que hi hagi un compromís de proactivitat per part del Govern de la ciutat perquè es pugui posar en funcionament de manera immediata un equipament destinat a cobrir necessitats importants de la gent del Clot i Camp de l’Arpa. Reconeix que és competència de la Generalitat, però demana que el Govern municipal sigui proactiu i, si l’equipament no es posa en marxa, endegui els mecanismes necessaris perquè no romangui tancat, tal com ha passat a Prosperitat. La Sra. Figuerola aclareix que a la reunió la Generalitat va dir que les obres acabarien «entre març i maig» i va deixar molt clar que, un cop acabada la construcció de l’obra, faltaria tot l’equipament i que en funció de les altes d’electricitat, aigua i de l’equipament de llits, es posaria en marxa l’octubre, el novembre o el desembre. Tanmateix, en aquell moment encara no s’havien discutit els pressupostos del 2015. Anuncia que en la propera reunió de seguiment, programada entre març i abril, la Generalitat explicarà la situació i es compromet a estar atenta a aquesta qüestió. Es dóna per tractat. 11. Que el govern municipal presenti, a la propera sessió d’aquesta comissió, un document que concreti el compromís d’incrementar les dotacions de professionals i recursos econòmics als serveis socials del Districte de Nou Barris que l’Alcalde va assumir al Plenari del Consell Municipal del passat 19 de desembre. El Sr. Gomà recorda que en l’últim Plenari municipal l’alcalde va acceptar un prec del Grup Municipal d’ICV-EUiA per incrementar les dotacions de professionals i recursos econòmics dels Serveis Socials de Nou Barris, el districte on segurament NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1715 s’expressa amb més intensitat que a cap altre districte la situació d’emergència social i habitacional. Per això demana que el Govern elabori un document que posi per escrit aquest compromís i el presenti a la propera Comissió perquè els grups puguin opinar. La Sra. Rognoni recorda que s’han destinant molts esforços als Serveis Socials de Nou Barris: s’hi ha afegit personal, s’han reduït les llistes d’espera a 18-14 dies, s’ha creat un mecanisme especial per donar resposta en 24 hores i s’han incrementat el nombre d’educadors (del total de sis, tres són a Nou Barris) i els pressupostos. En aquest sentit, comenta que el 2011 el pressupost de l’Institut Municipal va ser de 78 milions i que al tancament de l’any 2013 es va situar en 97 milions: un increment del 24,53% dels recursos de serveis socials bàsics. També explica que els ajuts econòmics d’inclusió a Nou Barris han augmentat un 116% des del 2011 i la teleassistència, un 13%; que s’han contractat 255 persones en diferents accions a Torre Baró, Ciutat Meridiana i Roquetes, i que durant el mandat s’han contractat 601 persones. A més, assegura que hi ha una borsa ampliable que beneficia els districtes més afectats per l’impacte de la crisi, com Nou Barris, i afegeix que el límit no està fixat, sinó que s’aplica tot allò que es necessita i es considera sota criteri tècnic. El Sr. Gomà retreu que la Sra. Rognoni no hagi respost el prec, ja que el compromís de l’alcalde no consisteix a explicar el que s’ha fet. Subratlla que a Nou Barris hi ha una situació de desnonaments diaris, una taxa d’atur que triplica la mitjana de la ciutat i uns equips de serveis socials bàsics sense cap contractació nova en tot el mandat. Recorda, a més, que milers de veïns i veïnes de Nou Barris es van manifestar a la plaça Sant Jaume denunciant injustícia. Davant d’aquesta situació, doncs, demana que el compromís de l’alcalde es tradueixi en un document que es pugui debatre en la propera Comissió. La Sra. Rognoni respon que no hi ha cap problema a fer-ho, tot i que puntualitza que només es van manifestar 350 persones. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 12. Que el govern municipal estableixi una roda de contactes amb les entitats especialitzades amb atenció als refugiats (com CCAR i EXIL) per tal d’ajustar una partida pressupostària per a l’atenció als refugiats diferenciada de la partida destinada al SAIER. El Sr. Laporta formula el prec, convençut que cal mostrar un profund sentit ètic i de valors, com la justícia, la llibertat i la igualtat, davant algunes situacions que es produeixen. El Sr. Esteve coincideix amb el Sr. Laporta i recorda que el SAIER ofereix un servei perfecte quan les competències són estatals. Afegeix, en tot cas, que la roda de contactes amb les entitats ja s’està fent, però avisa que és un tema complex: hi ha entitats subvencionades pel Govern espanyol i d’altres que treballen a Catalunya i només poden rebre subvencions de l’Ajuntament de Barcelona. Per això cal buscar molts equilibris. A tall d’exemple, comenta que CCAR ha rebut subvencions per valor de 43.956 euros (sobretot de la Direcció d’Immigració però també de la Direcció de Cooperació Internacional). Així doncs, accepta el prec amb aquests matisos i tenint en compte que algunes entitats ja reben una subvenció directa del Govern espanyol. Es compromet, en tot cas, a intentar que totes les entitats puguin tenir els recursos suficients per poder treballar. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec. Entén les matisacions que el Sr. Esteve ha fet i l’anima a trobar l’encaix per fer-ho viable. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 1716 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 13. Per quins motius ha tancat els darrers dies el Punt d’Informació Juvenil d’Horta-Guinardó, Punt 7? La Sra. Sanz comenta que es tractaran conjuntament les preguntes del PSC i d’UpB corresponents als punts 13 i 15 de l’ordre del dia, respectivament. La Sra. Jaurrieta formula la pregunta i exposa que la causa del tancament del punt d’informació gestionat pel Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó sembla que és l’impagament per part de l’Ajuntament en els darrers quatre mesos del que està acordat en el conveni. Denuncia, doncs, que s’ha deixat de donar servei als joves d’un districte de 170.000 persones, justament quan comença la campanya «Informa’t». Informa també que hi ha hagut una concentració a la plaça Eivissa per reclamar a l’Ajuntament que pagui el que deu i avisa que l’entitat ha hagut de demanar diners a l’associació de veïns per pagar la Seguretat Social. El Sr. Laporta formula la seva pregunta. La Sra. Vila, regidora d’Horta-Guinardó, lamenta que l’entitat que gestiona el servei hagi pres la decisió de tancar-lo mentre no es produeixi l’ingrés corresponent segons el conveni. També lamenta la demora en el pagament, que respon a una sèrie de circumstàncies que han fet que la previsió inicial no s’hagi pogut complir: d’una banda, hi ha hagut un problema de la mateixa entitat a l’hora d’aportar una informació per donar curs al nou conveni i, de l’altra, s’han incrementat les exigències per tirar endavant aquest tipus de subvenció directa, cosa que ha augmentat la demora. Dit això, manifesta que ja s’han adoptat mesures per evitar futurs retards: assegura que l’inici de tramitació dels nous convenis o les pròrrogues es farà com a mínim amb quatre mesos d’antelació; a més, s’intentarà que els convenis puguin tenir una vigència mínima de dos anys perquè l’entitat no hagi d’estar pendent durant dos anys de tota la paperassa relacionada amb el procediment i tot sigui més àgil. La Sra. Jaurrieta retreu que la Sra. Vila culpi l’entitat gestora del tancament del punt d’informació juvenil quan és qui l’Ajuntament no paga les parts corresponents al darrer trimestre del 2014 i el primer del 2015. En aquest sentit, diu que és insòlit que un servei municipal tanqui portes per una falta de previsió. Recorda que l’any anterior l’Ajuntament va tancar amb un superàvit de 140 milions d’euros i que el trimestre que l’Ajuntament no ha pagat només representen 19.000 euros. Afegeix que l’entitat se sent enganyada pel mateix Districte, que davant dels retards en els pagaments en cap moment els va dir que hi hagués cap problema. A més, critica que s’hagi deixat a l’estacada els joves del districte d’Horta-Guinardó (un 10% de tot Barcelona). Per tot això, considera que la resposta de la Sra. Vila és molt poc responsable. El Sr. Laporta assegura que els afectats sostenen que sempre han complert les obligacions i els requeriments que han rebut del Govern municipal i que lamenten el perjudici que la decisió ha ocasionat als usuaris i usuàries i també a la xarxa de punts d’informació juvenil de l’Ajuntament de Barcelona. Dit això, demana a la Sra. Vila que faci tot el que calgui perquè el conveni torni a permetre la sostenibilitat econòmica d’aquest servei i que no es tornin a produir situacions similars, que perjudiquen la imatge de les polítiques públiques dirigides a la joventut que el Govern està impulsant. La Sra. Vila assegura que no volia transmetre el missatge que la culpa era de l’entitat. Tot i així, insisteix que durant un temps l’entitat ha tingut problemes per justificar una documentació determinada. A més, insisteix que ara l’atorgament de subvencions directes és més complex. Afirma que tot sumat ha provocat la situació actual. Lamenta de nou el tancament, pels efectes que té, però assegura que des del moment en què han detectat la incidència han posat fil a l’agulla per fer un acompanyament i garantir la reobertura del punt al més ràpid possible. En aquest sentit, anuncia que aviat es farà l’ingrés. Es dóna per tractada. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1717 14. Quin és el capteniment del govern de la ciutat davant la dràstica reducció de la partida pressupostària del programa d’ajudes d’atenció social a persones amb discapacitat (PUA) en els pressupostos del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya? La Sra. Díaz exposa que el programa d’ajudes d’atenció social per a les persones amb discapacitat (PUA) proporciona els ajuts econòmics necessaris per al desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat a fi de millorar-ne la qualitat de vida i fomentar-ne la integració social. Afegeix que estan destinats a cobrir unes despeses específiques que els serveis no cobreixen. Dit això, i tenint en compte que a Barcelona hi viu el 25% de les persones amb discapacitat de Catalunya, demana quin és el capteniment de la regidora responsable de la discapacitat, atès que el 2010 el pressupost de les PUA era la part proporcional de 19 milions d’euros per a 112.875 persones a Barcelona i el 2015 serà de 215.000 euros per a tot Catalunya, quan a Barcelona hi ha 134.794 afectats. La Sra. Rognoni admet que la reducció és preocupant i que la màxima prioritat del Govern és actuar. A continuació, enumera les cinc accions diferents del Govern: 1) Ajuts orientats a suport econòmic d’inclusió que s’ofereixen des dels centres de serveis socials bàsics i valoren la situació de fragilitat i vulnerabilitat social de la persona. Cobreixen, entre altres aspectes, odontologia, ortopèdia, òptica, habitatges, rehabilitació o electrodomèstics. 2) Reforç de la teleassistència per a persones amb dificultats de comunicació. Hi poden accedir les persones majors de 75 anys amb certificat de discapacitat que superin el barem de tercera persona o de mobilitat reduïda o amb reconeixement del grau de la dependència. 3) Projecte pilot «Adaptar-nos a casa» per a persones amb discapacitat adquirida. Posat en marxa el 2014 fruit de la col·laboració entre el Consorci Sanitari de Barcelona, el Centre de Vida Independent i l’IMD, vol atendre persones amb una discapacitat adquirida ingressades en un centre sanitari o que facin rehabilitació a casa i no tinguin coneixements, productes ni suports, o adaptar la llar a les seves necessitats perquè puguin viure a casa seva al màxim de temps possible i amb la màxima autonomia. L’experiència pilot s’està posant en pràctica a l’àrea sanitària de l’Esquerra de l’Eixample. 4) Servei d’arranjament, neteges de xoc, etc., en col·laboració amb l’Institut Municipal de Serveis Socials, orientat a l’habitabilitat i la seguretat a partir de petites obres als habitatges de persones amb mancances d’autonomia. 5) Banc ortopèdic a Nou Barris: un banc solidari de material ortopèdic en què es recull el material i es repara perquè estigui en bones condicions per poder posar-lo en préstec. A més, anuncia que s’està creant una xarxa d’entitats a aquest efecte. La Sra. Díaz agraeix la informació i demana que els l’enviïn per escrit. Tanmateix, destaca que no tenen res a veure amb les PUA, que són ajudes tècniques a la mobilitat i al transport que no estan incloses en els programes que la Sra. Rognoni ha esmentat. Insisteix, doncs, a demanar la informació per escrit per poder difondre-la entre les persones a qui es deneguen les PUA de l’any passat. Denuncia que l’any passat la partida ja va baixar a 800.000 euros i que enguany ja no cal ni que la demanin. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 15. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el tancament del punt d’informació juvenil d’Horta-Guinardó, punt 7? Punt tractat conjuntament amb el punt 13. Es dóna per tractada. 1718 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 16. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports de 21 de novembre de 2014 amb el contingut següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al Govern municipal a: 1. Utilitzar el mateix model d’informe, utilitzat pel Departament de Benestar Social i Família, sobre el desplegament de la Llei 39/2006 de promoció a l’autonomia personal i suport a la dependència, i que contempla el paràmetres següents: - evolució anual de les sol·licituds inicials de valoració i de revisió; - distribució de les sol·licituds inicials per districtes; . estat de les sol·licituds inicials de valoració de revisió; - nombre de valoracions anuals; - estat dels procediments dels PIAS, tot indicant els realitzables i les modificacions; - prestacions i serveis actius; - distribució de les persones beneficiàries per districtes. 2. Presentar en la Comissió de Qualitat de Vida, del proper mes de gener 2015, un anàlisi de necessitats de les 46.729 persones que sent demandants de valoració per accedir a les prestacions de l’esmentada llei no han estat objecte d’aquest reconeixement. La Sra. Díaz recorda que el mes de novembre el Grup Municipal del PP va presentar una proposició, que es va aprovar, en què es demanava al Govern que utilitzés el mateix model d’informe del Departament de Benestar Social i Família sobre el desplegament de la Llei de promoció de l’autonomia personal i suport a la dependència. Dit això, expressa el desig que aquest model s’utilitzi en el proper informe i assenyala que encara no han rebut el del darrer trimestre del 2014. També recorda que es va demanar que el Govern presentés una anàlisi de les 46.729 persones que, tot i sol·licitar la valoració per accedir a les prestacions de la llei esmentada, no han estat reconegudes. Aclareix que no demanen una anàlisi exhaustiva, sinó una anàlisi dels perfils de les famílies que demanen l’ajut perquè tenen alguna necessitat no coberta. La Sra. Canals explica que, com que es demanava l’evolució anual de les sol·licituds inicials de valoració, encara estan rebent totes les dades del 2014. Creu que l’informe estarà acabat la primera quinzena de febrer. La Sra. Díaz demana si l’informe inclourà les necessitats i els perfils de les famílies o si serà l’informe trimestral en què es dóna l’actualització de les dades de les persones que demanen el PIA de la Llei de la LAPAD. La Sra. Canals es remet al que es va parlar en la Comissió sobre la possibilitat o no de poder disposar de les dades que es demanen en la proposició. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 17. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec següent acceptat en la sessió de 19 de setembre de 2014: Que el govern municipal presenti un informe de control i seguiment de la qualitat en la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) amb detall dels indicadors previstos en la graella de control i en el que figuri l’opinió directa dels usuaris, els familiars i els treballadors que presten directament el servei. Que aquest informe es presenti en aquesta mateixa Comissió en el termini de dos mesos. La Sra. Martín recorda que en la Comissió del setembre el Grup Municipal del PP va presentar un prec, que es va acceptar, per demanar que es presentés l’informe de control i seguiment de la qualitat en la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària. Demana, doncs, si el Govern té previst presentar-lo i expressa el desig que ho faci abans que s’esgoti el mandat. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1719 La Sra. Fandos assegura que sí que es presentarà i cedeix la paraula a la Sra. Canals. La Sra. Canals explica que, un cop acabat l’exercici 2014, s’estan recollint totes les informacions internes amb relació als indicadors de qualitat i s’estan rebent totes les dades de les empreses per poder confeccionar l’informe de seguiment amb els indicadors de qualitat. Assegura que entre febrer i març tindran l’auditoria de qualitat basada en aquests indicadors i que intentaran tenir l’enquesta de satisfacció dels usuaris al més aviat possible i presentar-la abans del final del mandat. La Sra. Martín torna a expressar el desig que tinguin aquest informe abans d’acabar el mandat i recorda que aquesta tasca es podria haver iniciat el mes d’octubre. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 18. Que el Govern municipal informi sobre l’execució del prec acceptat el 21 de novembre de 2014 amb el contingut següent: (M1115/12748) Iniciar, en el marc de l’Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència masclista i, d’acord amb el Consell de les dones de Barcelona i la Plataforma contra les violències de gènere, la redacció d’un procediment d’actuació davant la mort d’una dona per violència masclista que tingui per finalitat: mostrar la condemna institucional dels fets i rebutjar qualsevol manifestació de violència masclista a la nostra ciutat (a través de l’elaboració d’un comunicat oficial de condol, la convocatòria d’una concentració de rebuig per part de la corporació municipal i les entitats de la ciutat o l’aprovació d’una declaració institucional), establir mecanismes de recolzament institucional a la família de la víctima, especialment als fills/es menors de la víctima, i avaluar el cas per determinar si s’han de millorar els procediments d’intervenció i/o atenció de les víctimes. La Sra. Sanz dóna el prec per substanciat. La Sra. Vila explica que fins ara s’han identificat els serveis que s’activen en aquests casos (CUESB, Mossos d’Esquadra, departaments de premsa, Direcció del programa Dona de l’Institut Municipal de Serveis Socials, Alcaldia i el seu gabinet de premsa, els cossos de seguretat —que són els que finalment confirmen si es tracta de casos de violència masclista—, Salut i l’Institut Català de les Dones) i en quin moment actua cadascun d’ells. Tot seguit, anuncia que a finals del mes de març s’haurà definit el circuit de manera més protocol·litzada perquè quedi clar el circuit establert des del punt de vista tècnic i d’atenció de cada institució i sobretot de l’Ajuntament i dels espais de participació que hi ha. La Sra. Sanz agraeix les explicacions. Remarca, però, que en el prec es demanava que s’iniciés aquest treball en el marc de l’Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència masclista i que es fes en coordinació amb totes les entitats que avui hi estan treballant, com la Plataforma Contra les Violències i el Consell de les Dones. Per això, suggereix que, abans de redactar el protocol, que s’hi incorporin els espais de participació per fer-lo de manera conjunta. A més, creu que cal impulsar el protocol amb celeritat per poder tenir un instrument de resposta col·lectiva davant d’aquesta xacra. La Sra. Vila assegura que ho tindran en compte i aclareix que quan ha parlat d’espais de participació es referia bàsicament al Consell de les Dones i als consells de cada districte. Es dóna per tractat. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.15 h. 1720 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió del 21 de gener de 2015, aprovada el 18 de febrer de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de gener de 2015, s’hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Montserrat Sánchez Yuste, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona, Joaquim Mestre Garrido, i Joan Laporta i Estruch, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, i certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Òscar Ramírez Lara, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, i el Sr. Carles Agustí i Hernández, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas. S’obre la sessió a les 10 h. El Sr. Mestre explica que el seu Grup té un compromís ineludible a les 12 de migdia, que no serà gaire llarg, i per això demana a la presidència i als grups afectats que la proposició d’ICV-EUiA sigui la primera, per davant de la del PSC i del PP. Així mateix, demana que els precs del seu Grup, si no han pogut tornar a la Comissió a temps, siguin els últims en la part d’impuls i control, i que, en cas que no arribin, decaiguin i ja es tractaran en una altra comissió si consideren convenient portar-los al febrer. Constata que és possible que en alguns punts de l’ordre del dia no hi siguin i, per tant, no participaran en les votacions, però, malgrat que el vot és presencial, anuncia que en el cas que no hi fossin, en el punt 4 de la part decisòria el vot del seu Grup seria favorable. Ho anuncia perquè consti en acta. Finalment, demana excuses a la resta de grups per la seva absència en alguns moments de la Comissió. La presidenta diu que no hi ha cap problema per avançar la proposta d’Iniciativa. I) Aprovació de les actes de la sessió ordinària de 10 de desembre de 2014 i de la sessió extraordinària de 9 de gener de 2015. S’aproven. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 5 de desembre de 2014, que aprova el Plec de clàusules i inicia l’expedient de contractació de serveis informàtics per a l’evolució del Backoffice d’ellicències per a la consulta i sol·licitud de les llicències d’esdeveniments, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 71.840,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 15 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del servei d’escolta activa necessari per a dur a terme l’estudi de l’opinió en les xarxes socials previst en el Pla d’Estudis Sociològics, per a l’exercici 2015, i per un import de 60.000,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza la despesa i inicia l’expedient per a la contractació del servei NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1721 d’atenció als usuaris de la sala de consulta i prèstec de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 115.000,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a l’assistència tècnica i tasques de conservació preventiva i de restauració de la documentació de l’Arxiu Municipal Contemporani, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 60.200,00 euros. 5. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2014, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei de control d’accés i manteniment d’urinaris públics, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 157.955,53 euros. 6. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2014, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a l’arrendament i el manteniment de 2 cabines sanitàries, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 110.500,10 euros. 7. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 4 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de la gestió del servei de bar- cafeteria del casal de gent gran Pedraforca, per a l’exercici 2015, i per un import de 5.050,00 euros. 8. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 9 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de la gestió del servei de bar- cafeteria del casal de gent gran Casa Nostra, per a l’exercici 2015, i per un import de 1.900,00 euros. 9. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 4 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de la gestió del servei de bar- cafeteria del casal de gent gran Turó de la Peira, per a l’exercici 2015, i per un import de 2.860,00 euros. 10. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 9 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza la despesa i inicia l’expedient per a la contractació del servei de vigilància a l’edifici Pallach i a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà del districte, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 122.694,00 euros. 11. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 30 d’octubre de 2014, que prorroga els mesos de novembre i desembre de 2014 i des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2015 el contracte d’arrendament del local ubicat a la rambla Guipúscoa, núms. 66-68, i amplia l’autorització de la despesa del mencionat contracte a Tesoreria General de la Seguridad Social, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 16.800,00 euros. 12. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, d’11 de novembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza la despesa i inicia l’expedient per a la contractació de la substitució de la bomba de calor A 4 tubs al centre cultural La Farinera, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 148.892,54 euros. 1722 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 13. Del gerent municipal, de 5 de desembre de 2014, que adjudica a Xerox España, SAU el contracte per al subministrament de 10 fotocopiadores, mitjançant arrendament amb opció de compra, i el seu manteniment, per als exercicis 2015- 2018, i per un import de 53.309,70 euros. 14. Del gerent municipal, de 22 de desembre de 2014, que disposa la despesa i adjudica a la Sra. Susagna Carreras Ferrer el contracte de serveis de suport a la preparació, coordinació i gestió de les convocatòries de subvencions de l’Oficina Central de Subvencions, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 70.543,00 euros. 15. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que adjudica a Integración Social de Minusválidos, S.L. el contracte dels serveis auxiliars de suport al funcionament i a les activitats de diferents equipaments municipals del Districte de les Corts, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 140.578,97 euros. 16. Del gerent de recursos, de 28 de novembre de 2014, que modifica el primer punt de l’apartat “Requisits de participació” de les bases del concurs 141/2014-C per a la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de la família professional general (GE) adscrit a la Tresoreria de la Gerència de Recursos. 17. Del gerent de recursos, de 28 de novembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 4 de la família professional general (GE), adscrit a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor del Departament de Consum de la Direcció de Serveis de Comerç i Consum de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 18. Del gerent de recursos, de 28 de novembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 de la família professional general (GE), adscrit al Departament de serveis a les persones i al territori de la Gerència del Districte d’Horta-Guinardó. 19. Del gerent de recursos, de 28 de novembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 4 de la família professional general (GE), adscrit a la Gerència del Districte de Sants- Montjuïc. 20. Del gerent de recursos, de 9 de desembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de tretze llocs de treball de suport 3 de la família professional general (GE), adscrits als Departaments de Llicències i Inspecció de les Direccions de Serveis de Llicències i Espai Públic dels Districtes. 21. Del gerent de recursos, de 23 de desembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de suport 3 de la família professional general (GE), adscrit al Departaments de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Sant Andreu. 22. Del gerent de recursos, de 23 de desembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 de la família professional de Serveis de Gestió i Administració (GA), adscrit a la Direcció Operativa de Promoció de la Ciutat de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 23. Del gerent de recursos, de 23 de desembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1723 projecte 2 de la família professional general (GE), adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori de la Gerència del Districte de Sant Andreu. 24. Del gerent de recursos, de 23 de desembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de cap de secció 2 de la família professional general (GE), adscrit a la Direcció Tècnica de Protocol de la Direcció de l’Alcaldia (dins de l’àmbit de Majordomia). 25. Del gerent de recursos, de 23 de desembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de cap de secció 2 de la família professional general (GE), adscrit al Departament de Gestió de Recursos de Protocol de la Direcció Tècnica de Protocol de la Direcció de l’Alcaldia. 26. Del gerent de recursos, de 23 de desembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 de la família professional general (GE), adscrit al Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de la DS de Família i Serveis Socials de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 27. Del gerent de recursos, de 23 de desembre de 2014, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 3 de la família professional de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP), adscrit al Departament de Llicències d’Obres de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística. 28. Del gerent de recursos, de 29 de desembre de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 de la família professional General (GE), adscrit al Departament de Serveis a les Persones i al Territori de la Gerència del Districte d’Horta-Guinardó. 29. Del gerent de recursos, de 28 de novembre de 2014, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de director/a 2 adscrit a la Direcció de Serveis de gestió econòmica i control de recursos de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 30. Del gerent de recursos, de 16 de desembre de 2014, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de suport 3 de la família professional general (GE) adscrit a la Junta Arbitral de Consum de Barcelona de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 31. Del gerent de recursos, de 18 de desembre de 2014, que convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de direcció 2 de la família professional General (GE), adscrit a la Direcció Executiva del Projecte Vincles de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 32. Del gerent de recursos, de 29 de desembre de 2014, que convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de director/a 2 de la família professional General (GE), adscrit a la Direcció Operativa de Turisme i Esdeveniments de la Direcció de Creixement Econòmic i Recursos de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 33. Del gerent de recursos, de 29 de desembre de 2014, que convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de director/a 2 de la família professional General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de gestió de costos i avaluació de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 34. Del gerent de recursos, de 29 de desembre de 2014, que designa els membres de la Comissió de Selecció per a l’ampliació de la borsa de treball de la categoria de tècnic/a mitjà/ana en Arquitectura. 1724 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 35. Del gerent de recursos, de 29 de desembre de 2014, que designa els membres de la Comissió de Selecció per a l’ampliació de la borsa de treball de la categoria de tècnic/a superior en Enginyeria. 36. Del gerent de recursos, de 29 de desembre de 2014, que designa els membres de la Comissió de Selecció per a l’ampliació de la borsa de treball de la categoria de tècnic/a superior en Arquitectura. 37. De l’alcalde, de 4 de desembre de 2014, que nomena, com a personal eventual i amb efectes 18 de novembre de 2014, el Sr. Marc Joan Llobet Martín en el lloc de tècnic 2 de la família Serveis de suport polític, amb complement de destinació nivell 24, adscrit al Grup polític municipal d’UpB, amb una jornada laboral de 18,75 hores setmanals. 38. De l’alcalde, de 4 de desembre de 2014, que cessa com a personal eventual, i amb efectes 17 de novembre de 2014, el Sr. Jordi Finestres Martínez en el lloc de tècnic 2 de la família Serveis de suport polític, adscrit al Grup polític municipal d’UpB. 39. De l’alcalde, de 4 de desembre de 2014, que modifica la jornada laboral de 20h. a 37,50h. setmanals de la Sra. Carla Carbonell Cortes adscrita al lloc de treball de tècnica 2 de la família de serveis de suport polític, adscrita al Grup polític municipal UpB. Acords de la Comissió de Govern de 10 de desembre de 2014: 40. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i LAFEDE.CAT-Federació Organitzacions per a la Justícia Global, amb NIF G65179608, per al Projecte Justícia Global, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 381.200,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de LAFEDE.CAT-Federació Organitzacions per a la Justícia Global, amb NIF G65179608, per al Projecte Justícia global. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta i justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 41. Prorrogar de conformitat amb la clàusula 5 del plec de clàusules administratives particulars, l’acord marc amb número de contracte 13002794 que té per objecte la fixació de condicions per a la contractació dels serveis en assessorament estratègic, planificació, mediació en les negociacions, gestió de la contractació d’espais en tots els mitjans convencionals i no convencionals i, secundàriament, la ideació i/o la creativitat i/o el disseny i/o la producció i/o la implementació d’accions de comunicació i de designació de les empreses per a la utilització comuna i contractació centralitzada per part de l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats municipals i organismes amb participació municipal majoritària de l’Ajuntament de Barcelona, i la designació de les empreses (proveïdors), amb una estimació de volum anual de despesa de 9.800.000 euros IVA inclòs, a favor de les empreses Carat España, SA CIF: A28343358; Zenith Media, SL, CIF: B81864894, Media Planning Group, SAU CIF: A78809662 i Focus Media CIF: B62418488, per un termini d’un any a partir del dia 24 de desembre de 2014 fins el 23 de desembre de 2015, d’acord amb la proposta de la Direcció Executiva de Comunicació de data 20 d’octubre de 2014 i la conformitat dels adjudicataris, amb sengles compareixences en data 24 de novembre de 2014, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1725 i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 42. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 163.400,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, amb NIF G61045605, per a l’impuls i suport gestió de la secretaria de l’Associació; aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, amb NIF G61045605, per a l’impuls i suport gestió de la secretaria de l’Associació de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; requerir l’entitat beneficiària per tal que, justifiqui aquesta subvenció mitjançant la presentació de la memòria de les activitats anuals realitzades, i els comptes anuals auditats abans del 31 de març de l’any següent. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 43. Aprovar la pròrroga del Conveni Marc de Cooperació Educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Empresa i Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, d’acord amb el contingut de la seva clàusula setena, des del dia 1 de gener de 2015 i fins el 31 de desembre de 2015, amb les modificacions acordades en data 13 de desembre de 2013 i mantenint el contingut de la resta de clàusules que integren aquell conveni. Facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura de la pròrroga del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Empresa i Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 44. Autoritzar i disposar la despesa de 142.400 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicats en aquest mateix document, per subvencionar l’execució del projecte que té per objecte la gestió cívica de l’equipament municipal Casal de Barri Pou de la Figuera; atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Federació Casc Antic Gestió Comunitària, amb NIF G65822595, per un import de 142.400 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, per a la concertació de la gestió cívica de l’equipament municipal Casal de Barri Pou de la Figuera amb l’objectiu de dinamitzar l’equipament, amb un cost total d’execució de 142.400 euros i una durada des de l’1 de gener de 2015 fins al 31 de desembre de 2016, d’acord amb els arts. 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions; aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist; requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 45. Aprovar l’acord de col·laboració a subscriure entre el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i l’Hospital Plató, Fundació Privada, amb CIF núm. G-60213717, per desenvolupar projectes i accions comunitàries de prevenció en l’àmbit de la Salut al districte Sarrià-Sant Gervasi i facultar el regidor del Districte, Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas per a la signatura d’aquest acord. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 46. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte Sant Martí) i l’Associació Poblenou Urban District per al desenvolupament d’accions conjuntes per potenciar el Poblenou com a referent cultural i creatiu; i facultar l’Ilm. Sr. Eduard Freixedes i Plans per a la signatura de l’esmentat conveni 1726 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 i la realització de tots els actes necessaris en la seva execució. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 47. Aprovar el conveni a signar entre el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona - Districte de Sant Martí per al desenvolupament del Projecte Diversificació Curricular, i facultar en el regidor del Districte de Sant Martí la signatura del conveni i la realització de tots els actes necessaris en la seva execució. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 48. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mara Isabel Fernández Tomás (mat. 26092) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’auxiliar, amb destinació a la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de 90.50.GE.10, i l’ activitat privada per compte d’altri consistent en impartir classes de teatre per a nens a través de la Companyia i Produccions Lazzigags SCP, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 17 de desembre de 2014: 49. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra per a la creació d’un grup de treball en el si de la UPF, per impulsar el treball conjunt de pensament, respecte a la convivència entre els animals i les persones, entre acadèmics de la UB i de la UPF, sota el lideratge de l’Ajuntament. Facultar l’Im. Sr. Jordi Marti i Galbis, Regidor de Presidència i Territori, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 50. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 16.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, amb NIF G58302175, per a la creació espai virtual anàlisi i divulgació Dret Local; aprovar el conveni de col·laboració amb la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, amb NIF G58302175, per un import de 16.000,00 euros, per a la creació espai virtual anàlisi i divulgació Dret Local, d’acord amb allò previst en l’article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010; facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, per a la signatura de l’esmentat conveni; declarar la no- inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte; requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta i justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 51. Rebutjar les ofertes presentades per les empreses: DRAGADOS, SA (LOT 2); COMSA, ROGASA (LOT 3); RUBATEC, SA, AMSA, API MOVILIDAD, SA (LOT 4); RUBATEC, SA, DRAGADOS, SA, COMSA, AMSA (LOT 5); ACSA, OBRAS E INFRAESTRUCTURAS, ECOCIVIL ELETROMUR, GESL (LOT 6); RUBATEC, AMSA, COMSA, DRAGADOS, SA (LOT 7); RUBATEC, SA, ACSA, OBRAS E INFRAESTRUCTURAS, SA, ROGASA (LOT 8); COMSA, RUBATEC,SA, DRAGADOS, NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1727 SA ACSA, OBRAS E INFRAESTRUCTURAS, SA (LOT 9) i TALIO, DRAGADOS, SA, ROGASA (LOT 10), en ser considerades aquestes ofertes anormals i/o desproporcionades, segons el que preveu la clàusula 9 del Plec de clàusules administratives del contracte, sense que s’hagin aportat al·legacions que hagin estat considerades suficients per justificar-les degudament. Disposar la despesa del contracte mixt de serveis i obres que té per objecte el manteniment dels elements de la via pública dels districtes de l’Ajuntament de Barcelona pels anys 2015-2016 amb el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 14002720, per un import de 13.088.327,08 euros (IVA inclòs) i pels preus unitaris que resulten de l’oferta, amb càrrec al Pressupost/os i partida/es indicades en la relació annexa a aquest document i d’acord amb el següent desglossament: adjudicar el contracte núm. 14006121 (Lot 1:Districte de Ciutat Vella) a CONSTRUCCIONES Y SERVICIOS FAUS, SA, amb NIF A58869892, per un import de 1.156.050,00 euros. (dels quals 955.413,22 euros corresponen al preu net i els restants 200.636,78 euros a l’IVA al 21%). Adjudicar el contracte núm. 14006091 (Lot 2: Districte de l’Eixample) CONSTRAULA ENGINYERIA I OBRES SAU NIF A58142639, per un import de 1.078.076,50 euros (dels quals 890.972,31 euros corresponen al preu net i els restants 187.104,18 euros a l’IVA al 21%). Adjudicar el contracte núm. 14006093 (Lot 3: Districte de Sants-Montjuïc) a CONSTRAULA ENGINYERIA I OBRES SAU NIF A58142639, per un import d’1.447.179,98 euros (dels quals 1.196.016,52 euros corresponen al preu net i els restants 251.163,46 euros a l’IVA al 21%). Adjudicar el contracte núm. 14006114 (Lot 4: Districte de les Corts) a M. I J. GRÚAS, SA amb NIF A25031576, per un import de 711.862,50 euros (dels quals 588.316,12 euros corresponen al preu net i els restants 123.546,38 euros a l’IVA al 21%). Adjudicar el contracte núm. 14006115 (Lot 5: Districte de Sarrià-Sant Gervasi) a CONSTRAULA ENGINYERIA I OBRES SAU NIF A58142639, per un import de 1.374.523,40 euros (dels quals 1.135.969,75 euros corresponen al preu net i els restants 238.553,64 euros a l’IVA al 21%). Adjudicar el contracte núm. 14006116 (Lot 6. Districte de Gràcia) a la UTE MANTENIMENT VIA PÚBLICA GRACIA, amb NIF U66427402 per un import de 960.390,06 euros (dels quals 793.710,79 euros corresponen al preu net i els restants 166.679,26 euros a l’IVA al 21%). Adjudicar el contracte núm. 14006117 (Lot 7: Districte d’Horta-Guinardó) a CONSTRUCCIONES Y SERVICIOS FAUS, SA, amb NIF A58869892, per un import de 1.446.335,86 euros (dels quals 1.195.318,89 euros corresponen al preu net i els restants 251.016,96 euros a l’IVA al 21%). Adjudicar el contracte núm. 14006118 (Lot 8: Districte de Nou Barris) a CONSTRAULA ENGINYERIA I OBRES SAU NIF A58142639, per un import d’1.644.608,10 euros (dels quals 1.359.180,25 euros corresponen al preu net i els restants 285.427,86 euros a l’IVA al 21%). ADJUDICAR el contracte núm. 14006119 (Lot 9: Districte de Sant Andreu) a CONSTRAULA ENGINYERIA I OBRES SAU NIF A58142639, per un import de 1.319.262,96 euros (dels quals 1.090.299,97 euros corresponen al preu net i els restants 228.963,00 euros a l’IVA al 21%). Adjudicar el contracte núm. 14006120 (Lot 10: Districte de Sant Martí) a ACSA OBRAS E INFRAESTRUCTURAS, SA, amb NIF A08112716, per un import d’1.950.037,72 euros (dels quals 1.611.601,42 euros corresponen al preu net i els restants 338.436,30 euros a l’IVA al 21%). Requerir els adjudicataris per tal de formalitzar els contractes corresponents en el termini de cinc dies a comptar des del dia següent a haver rebut el requeriment, un cop transcorreguts els 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació als licitadors, i així mateix, requerir els adjudicataris, simultàniament amb la formalització del contracte o amb anterioritat a la mateixa, l’ingrés a la Tresoreria municipal, en metàl·lic, dels imports indicats a la clàusula 19 relatius al suport hot-line i el manteniment, tant correctiu com evolutiu, de l’aplicació informàtica de connexió entre els Districtes, Gerències Municipals, l’Institut Municipal d’Informàtica i els adjudicataris. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 52. Prorrogar el conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Clarós, en data 19 de juny de 2014, per a difusió a les iniciatives promogudes per aquesta Fundació en l’àmbit d’ajudes humanitàries per tal de combatre malalties 1728 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 dins del seu marc d’actuació, fins el 31 de desembre de 2015. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 53. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 882.032,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de L’Olivera, S.C.C.L., amb NIF F25014176, per a conreu vinya elaboració vi Masia Can Calopa. aprovar el conveni de col·laboració amb L’Olivera, S.C.C.L., amb NIF F25014176, per un import de 882.032,00 euros, per a conreu vinya elaboració vi Masia Can Calopa, d’acord amb allò previst en l’article 6.3 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Facultar l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori per a la signatura de l’esmentat conveni. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en data màxima de 31 de març de l’any següent de la subvenció anual, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta i justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 54. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill, que té per objecte impulsar el projecte l’aprenentatge servei. Facultar l’Im. Sr. Jordi Marti i Galbis, Regidor de Presidència i Territori, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 55. Aprovar el conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Abasic SL per tal de poder portar a terme la implantació i execució del projecte de millora de l’ordenació de l’espai públic de la Rambla, que es sustenta fonamentalment en l’instrument urbanístic Pla Cor; facultar a la Regidora del Districte de Ciutat Vella per a la firma del present conveni; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 56. Aprovar el conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Unico Barcelona, SLU, per tal de poder portar a terme la urbanització de la Plaça Ramon Berenguer; facultar a la Regidora del Districte de Ciutat Vella per a la firma del present conveni; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 57. Aprovar el conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Mazda Automóbiles España SA per tal de poder portar a terme la implantació d’un parc infantil al carrer Comerç; facultar a la Regidora del Districte de Ciutat Vella per a la firma del present conveni; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 58. Aprovar el conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Punto Fa, SL per tal de poder portar a terme la implantació i execució del projecte de millora de l’ordenació de l’espai públic de la Rambla, que es sustenta fonamentalment en l’instrument urbanístic del Pla Cor; facultar a la Regidora del Districte de Ciutat Vella per a la firma del present conveni; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 59. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Veïns del Camp Nou per a l’ús de les taules d’horts urbans situades al passatge Felipe de Paz; facultar l’lm. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Regidor del Districte de les Corts, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1729 60. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Taller Ocupacional Ariadna per a l’ús de les taules d’horts urbans situades al passatge Felipe de Paz; facultar l’lm. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Regidor del Districte de les Corts, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 61. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3 per a l’ús de les taules d’horts urbans situades al passatge Felipe de Paz; facultar l’lm. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Regidor del Districte de les Corts, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 62. Autoritzar la despesa de 14.000,00 euros, amb càrrec a la partida 48903- 92412-0607 del pressupost de l’exercici 2015 per subvencionar l’execució del projecte que s’indica tot seguit, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida pressupostària corresponent de l’esmentat pressupost; atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’associació Unió Excursionista de Catalunya d’Horta (UEC Horta), amb NIF G- 58.199.787, per un import màxim de 14.000,00 euros, en concepte de col·laboració per a les depeses de promoció i d’organització del Cros 3 Turons, en l’edició 2015, segons projecte presentat per l’associació, d’acord amb els arts. 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions; aprovar la pròrroga del conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció; i facultar la Regidora del Districte per a la formalització de la pròrroga del conveni en document administratiu; disposar i reconèixer l’obligació a favor de l’Associació Unió Excursionista de Catalunya d’Horta, amb NIF G-58.199.787, i per un import de 14.000 euros, amb càrrec a la partida 48903-92412-0607 del pressupost de l’exercici 2015, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida pressupostària corresponent de l’esmentat pressupost; requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 30 de desembre de 2014: 63. Declarar que la reposició de places vacants no posa en risc el compliment de l’objectiu de l’estabilitat pressupostària, en el termes d’allò previst a l’article 21.U. apartats c) i h) de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2015; aprovar l’Oferta Pública d’ocupació parcial per a l’exercici 2015 de 160 places en règim funcionarial en els següents termes: - 100 places d’agent de la Guàrdia Urbana (grup C, subgrup C2) de la l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe policia local. - 60 places de bomber (grup C, subgrup C2) de l’escala d’administració especial, sots escala, serveis especials, la classe de serveis d’extinció d’incendis; publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; i comunicar-ho a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 64. Convocar la promoció interna especial de C2 a C1 de Bomber/a i caporal/a del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, mitjançant concurs– oposició, torn de promoció interna; i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria. Donar compte del present acord a la Comissió de Presidència i Règim interior. 1730 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 65. Convocar 24 places de Caporal/a C1 del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, mitjançant concurs-oposició, torn de promoció interna; i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria. Donar compte del present acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 66. Modificar el contracte derivat i l’Acord Marc que té per objecte la contractació del subministrament elèctric de l’Ajuntament de Barcelona i altres organismes associats, adjudicat en data 6 de març de 2013 a l’empresa Endesa Energia, SAU, amb NIF A81948077, en el sentit d’incrementar el seu import global en 821.960,03 euros (IVA al 21% inclòs); en virtut del que estableix l’art. 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 19 del PCAP de l’esmentat Acord Marc; i en atenció a les raons indicades als informes de data 3 de desembre del Departament del Cicle de l’Aigua, l’informe de 10 de desembre de la Direcció d’autosuficiència energètica i coordinació de serveis d’enllumenat i l’informe de data 10 de desembre de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins; Ampliar l’autorització i disposició de despesa corresponent a l’Ajuntament respecte del Lot 1 (Contracte 13001183: Baixa Tensió) per un import de 799.716,02 (IVA inclòs) amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es incorporades a les relacions que s’adjunten al present Acord. Respecte a la resta del pressupost, s’incorporen a l’expedient els documents comptables dels òrgans competents; requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, reajusti la garantia corresponent al contracte per un import de 33.965,29 euros i comparegui per formalitzar la present modificació a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos; donar compte del present acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 67. Ampliar l’autorització i disposició de despesa per un import de 65.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Casa de la Caritat Consorci de Cultura Contemporània, amb NIF P5800017E, per a exposició "Piso piloto. Medellín-Barcelona" 2013/14; APROVAR l’addenda al conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Casa de la Caritat Consorci de Cultura Contemporània, amb NIF P5800017E, signat en data 28 de novembre de 2013; facultar l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori, per a la signatura de l’esmentada addenda. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 68. Prorrogar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte de l’Eixample) i l’Associació entitat Xiroc, Gaylespol i el Centre parroquial Roser, durant el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2015, de conformitat amb la clàusula sisena del conveni de referència. Facultar l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample per a la signatura de la formalització de la pròrroga de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 69. Aprovar la pròrroga del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte de l’Eixample) i l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample per a la promoció de l’associacionisme i el desenvolupament d’activitats obertes al barri de l’Esquerra de l’Eixample. Facultar l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample per a la signatura de la formalització de la pròrroga de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 70. Aprovar el conveni que té per objecte el Projecte de creació d’espais oberts a les oportunitats per a persones aturades i en risc d’exclusió social i laboral i cercles d’empreses socialment responsables. Autoritzar i disposar a favor de Cívic, Iniciatives Socials i Ocupació, amb NIF G-59335166, la despesa per un import de 32.600,00 euros amb càrrec a la partida 48903-23281-0608 del pressupost per l’any 2014. Atorgar la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1731 excepcional, a Cívic, Iniciatives Socials i Ocupació, amb NIF G-59335166, per un import de 32.600,00 euros, equivalent al 60% del cost total del conveni, a càrrec del pressupost per l’any 2014, pel conveni de col·laboració entre el Districte de Nou Barris, Ajuntament de Barcelona i Cívic Iniciatives socials i ocupació, per al Projecte de creació d’espais oberts a les oportunitats per a persones aturades i en risc d’exclusió social i laboral i cercles d’empreses socialment responsables, en el marc del Projecte de promoció, cohesió social i desenvolupament de la Franja Besós, d’acord amb allò previst en l’article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’lma. Sra. Irma Rognoni i Viader, regidora del Districte de Nou Barris. Requerir l’entitat beneficiària perquè presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de la data de l’última transferència rebuda o de 3 mesos a comptar de la finalització de l’activitat realitzada, la justificació del projecte subvencionat. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 71. Aprovar l’ampliació de l’Oferta Pública d’ocupació per a l’exercici 2014 de 13 places amb la següent especificació de règim jurídic d’ocupació, escala d’enquadrament en plantilla, nombre, categoria professional i grup i subgrup de titulació; Règim funcionarial: 1.Escala d’administració especial. Sots escala de serveis especials: 1 plaça d’Intendent Major de la Guàrdia Urbana (grup A, subgrup A1) de la classe de Guàrdia Urbana per torn lliure; 2 places d’Intendent de la Guàrdia Urbana (grup A, subgrup A1) de la classe de Guàrdia Urbana (1 plaça per torn lliure i 1 plaça per promoció interna); 4 places d’Inspector de la Guàrdia Urbana (grup A, subgrup A2) de la classe de Guàrdia Urbana (2 places per torn lliure i dos places per promoció interna). Les places de promoció interna no computen a efectes del límit màxim de places derivat de la taxa de reposició; 2.Escala d’administració especial: 9 places de tècnic superior en dret; 3. En el cas que les places de promoció interna previstes a l’apartat 1 quedin desertes i s’acumulin al torn lliure, en compliment del límit de la taxa de reposició, s’efectuarà la corresponent adequació en el número de places d’oferta pública de la categoria de tècnic superior en dret. Acord de la Comissió de Govern de 14 de gener de 2015: 72. Convocar 80 places d’Administratiu/va de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant concurs–oposició (torn de promoció interna), incorporar la promoció interna horitzontal del personal laboral fix a la corresponent categoria funcionarial i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar els criteris seguits per seleccionar als mitjans de comunicació que formen part de les delegacions als viatges internacionals de l’Alcalde i el Govern municipal. Sol·licitem disposar d’una copia per escrit de la resposta que ens doni en la Comissió. El Sr. Martí comenta que aquesta compareixença tracta una qüestió repetidament abordada en la Comissió de Presidència i Règim Interior per part del grup proposant, i constata que el govern des del primer moment ha mantingut el mateix criteri i uns plantejaments basats en la feina que es fa des del gabinet tècnic de premsa d’alcaldia, i diu que els continuarà mantenint fins a l’últim dia del mandat. Creu que ha de ser breu en la resposta inicial per no tornar a començar de zero i explicar de nou com veu el govern municipal la cobertura informativa dels viatges de l’alcalde o de membres del govern. 1732 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Per no ser reiteratiu, molt resumidament, informa que sempre que es planteja un viatge internacional de l’alcalde de Barcelona i dels membres del govern, es fa des de molts punts de vista, però un important és la difusió, el tractament informatiu dels objectius del viatge i els balanços que se’n puguin fer. Concreta, però, que el plantejament des del gabinet de premsa d’alcaldia és fer un pla de comunicació per a cada un dels viatges internacionals de l’alcalde, i que aquest és contactar amb els corresponsals, tant espanyols com catalans, que puguin treballar a la zona de destinació del viatge, també amb els responsables dels mitjans de comunicació del lloc de destinació, amb les ambaixades o consolats espanyols i oficines de promoció de la Generalitat, si n’hi ha. Pel que fa als criteris bàsics que se segueixen per establir quins mitjans de comunicació han d’acompanyar l’alcalde, explica, resumidament i com ja ha fet altres vegades, que es prioritzen televisions, ràdios i diaris de màxima difusió a Barcelona. Indica que cal tenir en compte que el nombre de periodistes que integrin aquestes delegacions ha de ser forçosament limitat, tant per una qüestió organitzativa com sobretot pressupostària. Recorda que en el viatge a la Xina hi van anar sis periodistes; als Estats Units, n’hi van anar set, i a l’Amèrica Llatina, vuit. Informa que els periodistes que han participat en les delegacions de l’alcalde treballen per TV3, BTV, l’Agència Catalana de Notícies, Catalunya Ràdio, RAC1, La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i l’Ara. Argumenta que Televisió de Catalunya és la televisió nacional de Catalunya; que BTV és la televisió pública de la ciutat, referència del que passa a Barcelona i del que fa el seu Ajuntament; que l’Agència Catalana de Notícies és l’agència pública de notícies de Catalunya, amb productes integrats en vídeo, fotografia i text, que serveix a tots els mitjans de comunicació; que Catalunya Ràdio i RAC1 són les ràdios líders a la ciutat i al país, i que La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i l’Ara són mitjans de referència a la ciutat i els més llegits, amb seccions i redactors especialistes que segueixen la informació de Barcelona. Conclou, doncs, que aquests són els criteris generals que s’han mantingut i que es continuaran mantenint per a la racionalitat de l’organització dels viatges i tenint en compte les limitacions pressupostàries, que impedeixen que es puguin assumir les despeses de tots els mitjans que presten els seus serveis a la ciutat. El Sr. Mulleras diu que si una qüestió ha caracteritzat el mandat de l’alcalde Trias són precisament els seus viatges i les comitives que l’han acompanyat, com ara càrrecs de confiança, regidors –alguns sense justificació–, mitjans de comunicació, etc. Comenta que l’any 2013 l’alcalde Trias es va gastar un milió d’euros en viatges municipals, cosa que xoca amb les limitacions pressupostàries de què parlava el Sr. Martí. Destaca que, curiosament, el 2013 es va gastar un 30% més que l’any anterior en viatges i que l’alcalde Trias ha superat l’alcalde Hereu en despeses en viatges, ja que s’ha gastat més en un any que l’alcalde Hereu en qualsevol dels anys del seu últim mandat. Diu que, des del Grup Popular, no estan en contra que es facin viatges, però que posen dues condicions bàsiques: que siguin en benefici de Barcelona i que no es malgastin els diners públics. Creu que aquestes dues condicions bàsiques no s’han donat en aquest mandat. Assenyala que la comitiva d’aquests viatges ha incorporat molta gent durant el mandat, i també els mitjans de comunicació esmentats. Li agradaria tenir més informació sobre els criteris que s’han utilitzat, ja que els que ha comentat el Sr. Martí no li semblen suficients. No està d’acord amb el que diu el govern que els viatges són per vendre Barcelona, ja que considera que s’ha venut poc, i, en canvi, s’han utilitzat per fer política. Indica que el govern no ha anat de viatge per vendre Barcelona a fora, sinó que ha anat fora per vendre els seus viatges a Barcelona, i per això l’Ajuntament ha convidat els mitjans de Barcelona, i no de fora, i ha seleccionat els periodistes de manera subjectiva i parcial. Tot i que diu que des del Grup Popular no discutirà sobre els mitjans que han anat als viatges, el sorprèn els criteris per portar-ne uns o altres. Recorda que el Sr. Martí ha dit el mateix que va dir a la comissió del 22 d’octubre de 2014, en què NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1733 va parlar del nombre de lectors, però constata que s’obliden del tercer diari generalista en nombre de lectors –sense comptar els diaris d’esports ni gratuïts–, que és El País, que no l’han convidat mai. Remarca que no han convidat el tercer, però sí que han convidat el quart, no amb dades de l’EGM, sinó segons el baròmetre municipal. Indica que, segons aquest baròmetre, El País és el tercer més llegit i El Mundo el cinquè, i no els han convidat a cap dels dos, i, en canvi, sí que han convidat el sisè. Constata, per tant, que el criteri no és el nombre de lectors. Demana, doncs, que es digui quins són els criteris de veritat per triar els mitjans de comunicació que conviden als viatges de l’alcalde. El Sr. Colomé diu que té la sensació de déjà vu, tenint en compte que, tal com recordava el Sr. Mulleras, se’n va parlar a la comissió del 22 d’octubre de 2014. És conscient que per no defraudar l’audiència hauria de citar la pel·lícula del dia de la marmota, però diu que aquesta està molt gastada en aquest mandat i que n’hi ha una altra de ciència-ficció que s’hi assembla molt, que és Al filo del mañana, en què també es repeteix el mateix dia constantment. Espera, doncs, que el Sr. Martí faci igual que en la pel·lícula, i que repeteixi el que ja va dir el 22 d’octubre. El Sr. Mestre constata que, com han dit el Sr. Martí i el Sr. Colomé, els viatges internacionals de l’alcalde de Barcelona s’han tractat a bastament en aquesta Comissió. Recorda que el seu Grup ha portat iniciatives en relació amb aquesta qüestió, i reconeix que el govern, a diferència de moltes altres qüestions en què és molt difícil obtenir informació, aquí sí que ha aportat informació detallada dels viatges, amb les delegacions, els costos associats, les agendes i els resultats. Tanmateix, recorda que el Grup Municipal d’ICV-EUiA ha discutit algunes qüestions d’aquests viatges, com ara les agendes i les prioritats, ja que considera que estaven massa centrades en temes de promoció econòmica o de turismes, especialment als Estats Units. Apunta que també es prioritzava la comunicació pública dels viatges, i diu que també ha discutit alguns principis d’acord assolits en alguns dels viatges. Per tant, com que tot això ja s’ha discutit, conclou que no cal tornar sobre el mateix. Afegeix que, tal com ha manifestat en altres ocasions, també l’ha sobtat l’absència d’alguns mitjans de comunicació en aquests viatges, com ara El País, de què parlava el Sr. Mulleras, ja que és un diari que té informació de Barcelona habitualment i cobreix la informació local de manera correcta i suficient. Després d’aquests comentaris, dóna per feta la compareixença, perquè insisteix que aquesta se suma a moltes altres que ja s’han fet al llarg d’aquest mandat. El Sr. Laporta, en la línia de les intervencions del Partit Socialista i d’Iniciativa, recorda que al juny de 2014 el govern municipal va donar resposta amb un informe a una proposició del PSC sobre les relacions internacionals i els viatges de l’alcalde, amb el qual es van donar a conèixer els criteris globals, la coordinació de les relacions internacionals, com s’avaluen els resultats, així com el seguiment dels convenis de col·laboració, els organismes internacionals en què participa Barcelona i els objectius d’aquesta participació. Recorda que UpB sempre ha defensat que Barcelona, com a capital de Catalunya, ha de portar Catalunya al món i el món a Catalunya, i que el magnetisme de la ciutat ha de permetre la internacionalització de la nació i estrènyer llaços amb el món i atraure’l perquè s’interessi per Catalunya. Li interessa, doncs, que això es tingui present en aquests viatges. Agraeix que s’hagi informat sobre els acords que s’assoleixen en aquests viatges, sobre quin impacte tenen sobre l’economia de la ciutat i com s’aprofiten les relacions internacionals per projectar la marca Barcelona, vinculada a la marca Catalunya. Indica que no li interessa tant l’impacte mediàtic de les relacions internacionals com la qualitat dels acords assolits. Recorda que l’informe de juny de 2014 incorporava, a instàncies del seu Grup, les mesures que es plantegen per fomentar el lideratge de Barcelona davant les institucions internacionals, així com mesures per reforçar el secretariat de la Unió per la Mediterrània i les estratègies 1734 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 previstes per atraure nous organismes internacionals cap a l’antic Hospital de Sant Pau. Atès que és un tema reiteratiu, diu que en la compareixença que demana el PP no li interessa tant l’aspecte dels criteris per seleccionar els mitjans de comunicació que formen part d’aquestes delegacions internacionals, sinó avaluar l’eficiència i l’eficàcia dels viatges. Insisteix, doncs, que Barcelona s’ha de presentar sempre com a capital de Catalunya, promocionar i donar a conèixer el país en totes les seves accions exteriors i fomentar les relacions internacionals. El Sr. Martí entén que hi hagi discrepàncies i que el Grup Popular no estigui d’acord amb les despeses associades a aquests viatges, però creu que aquestes despeses són una bona inversió, i no pas malgastar, com deia el Sr. Mulleras. Insisteix que l’Ajuntament entén que s’està invertint en la ciutat, en l’àrea metropolitana i en el país, i, tot i que entén els criteris del PP, no els pot compartir. Creu que sí que es donen les dues condicions que esmentava el Sr. Mulleras, que són que sigui en benefici de la ciutat i no malgastar. Indica que el govern entén que el que s’està fent és en benefici de la ciutat, i creu que s’està comprovant i que es comprovarà a mitjà termini. Constata que hi ha inversions que no són a curt termini, però que si sembres bé, es pot recollir. Pel que fa a malgastar, entén que el Sr. Mulleras digui que un milió d’euros és molt per a un any pressupostari en viatges, però considera que depèn de com es formuli, de quins siguin els objectius i sobretot dels resultats. Constata que un milió d’euros és una xifra molt mediàtica, però que no ha de ser necessàriament negativa. Indica que l’impacte del que s’està fent des de la ciutat i des del govern municipal pel que fa a vendre la ciutat és vendre els actius i incorporar més valor afegit i més inversions de fora cap a la ciutat. Tot i que no ho té en aquest moment, creu que no és el que diu el Sr. Mulleras que no hi ha impacte en els mitjans dels països de destinació. Opina que hi ha, evidentment, un impacte en els mitjans de Barcelona, no solament perquè hi van els mitjans de la ciutat, sinó també perquè hi ha un impacte de Barcelona i del que pretén Barcelona i del que vol vendre Barcelona als mitjans de comunicació de destinació. Com que creu que seria interessant tenir aquesta informació, es compromet a demanar-ho. Considera que no tan sols parlen de Barcelona els mitjans de la ciutat. No vol parlar de les absències perquè n’hi ha unes quantes, tot i que el Sr. Mulleras només ha citat un diari. Indica que la limitació pressupostària no permet fer una llista més llarga en aquests viatges, i diu que hi ha una o més justificacions per a cada un dels mitjans convidats. Insisteix que és impossible convidar a tothom, i que, si el govern ho fes, els criticarien amb raó. No està d’acord amb el fet que sigui una selecció subjectiva, sinó que deu ser que el Sr. Mulleras no hi està d’acord. Pel que fa a la intervenció del Partit Socialista, no s’hi referirà, tot i que comparteix el criteri, i reconeix que com a membre del govern té l’obligació de donar algunes explicacions, però diu que hauria pogut reiterar les que va donar el mes d’octubre passat. En relació amb la intervenció del Sr. Mestre, agraeix el reconeixement, perquè és veritat que s’ha fet un esforç important de transparència i de donar totes les dades que s’han demanat en cada un dels subapartats, tot i que és una feina molt feixuga, cosa que en altres etapes no es feia. Quant a la intervenció del Sr. Laporta, coincideix que s’està fent molt més del que és normal quan un alcalde d’una ciutat se’n va a l’estranger a explicar els bons actius que té la ciutat, ja que s’està dient que Barcelona és capital d’un país. Per això diu que en algun viatge, com el d’Israel, del qual s’han donat explicacions per escrit a tots els grups, l’alcalde va voler no acompanyar, sinó coincidir amb el president del país per explicar que Barcelona és la capital de Catalunya, que hi ha unes sinergies molt importants i que Barcelona com a capital de país no tenia la potència que té ara. Creu que el govern municipal ha contribuït perquè això sigui possible. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1735 El Sr. Mulleras aclareix que parla de malgastar perquè entén que no s’han complert els objectius que s’havien de donar en un viatge. Opina que el govern utilitza els viatges per fer política i no per vendre la ciutat de Barcelona ni per atraure inversions i negoci. Quant al fet que si un milió és molt o poc, destaca que és un 30% més que l’any anterior i que és molt més que l’any que es va gastar més l’alcalde Hereu durant el mandat anterior. Diu que qui escolti les dades decideixi si és molt o poc. Creu que amb un milió d’euros hi ha pressupost per convidar els periodistes, i opina que caldria fer rotació i no convidar sempre els mateixos, ja que el govern parla molt de pluralitat, però no ha convidat mai en els seus viatges diaris com El Mundo, Expansión, La Razón, l’ABC o El País. Considera que això no és pluralisme ideològic ni pluralisme informatiu, i es queixa que no s’ha convidat mai un diari escrit en castellà, malgrat que són tan barcelonins com els altres i alguns amb més lectors. Opina, doncs, que, com s’ha demostrat amb les dades que ha donat, el govern és absolutament subjectiu a l’hora de triar els mitjans de comunicació que convida als viatges de l’alcalde amb diners públics. Considera que els criteris de nombre de lectors i de pluralitat no es donen. Insisteix, doncs, que aquestes invitacions s’han caracteritzat pel subjectivisme, la parcialitat ideològica i que no s’ha tingut en compte ni el pluralisme de la premsa barcelonina ni les dades de nombre de lectors o influència dels mitjans que el baròmetre municipal diu. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 2. Ratificar l’acord de la Comissió de Govern de 30 de desembre de 2014, pel qual s’aprova la modificació de la plantilla pressupostària 2014, en el sentit d’incrementar en dos el nombre d’Intendents de la Guàrdia Urbana i disminuir en dos el nombre d’Inspectors, modificació que no implica cap increment respecte la plantilla pressupostària aprovada per a l’any 2014. El Sr. Forn explica que al desembre es va tramitar la darrera modificació de l’oferta pública d’ocupació de 2014 per aprofitar al màxim la taxa de reposició, que és la que els permet la Llei de pressupostos de l’Estat per a aquest exercici. Comenta que es van aprovar convocatòries per a una plaça d’intendent, dues places d’intendent, quatre d’inspector, nou de tècnic superior en dret, i que per mantenir la congruència entre les places ofertes i la plantilla municipal aprovada el 2014 es va considerar que, encara que el pressupost i la plantilla per al 2015, ja incorporaven aquesta previsió, calia ratificar per part del Plenari la modificació de la plantilla de 2014. Per això presenta aquesta ratificació d’aquesta modificació, que no modifica el nombre de places globals de la Guàrdia Urbana ni les partides pressupostàries. Conclou que és un tema de tràmit, però que donarà més fortalesa a la decisió. El Sr. Ramírez entén aquesta modificació de plantilla pressupostària depenent de la taxa de reposició i per raons organitzatives del cos de la Guàrdia Urbana, però diu que s’ho vol mirar amb més deteniment i que per això farà una reserva de vot en aquest punt. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i UpB i amb la reserva de vot del PSC, PP i ICV-EUiA. 3. Aprovar la classificació en tres grups dels ens municipals que conformen el sector públic local de l’Ajuntament de Barcelona, tal com figura a l’annex. Establir el nombre màxim de membres dels consells d’administració en els ens que conformen el sector públic local de l’Ajuntament de Barcelona en funció del grup, tal com figura a l’annex. Establir el nombre màxim de directius en els ens que 1736 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 conformen el sector públic local de l’Ajuntament de Barcelona en funció del grup, tal com figura a l’annex. Establir la quantia màxima de la retribució bàsica, de lloc i variable, en funció el grup de classificació, per als directius de les entitats que conformen el sector públic local de l’Ajuntament de Barcelona, tal com es detalla a l’annex. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Aprovar inicialment el Reglament de funcionament intern del Consell Municipal d’Entitats de Barcelona, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. El Sr. Forn explica que se sotmet a votació el reglament del Consell Municipal d’Associacions, que es passarà a dir, a demanda del mateix sector, Consell Municipal d’Entitats de Barcelona. Saluda el Sr. Enric Francesc, vicepresident d’aquest Consell. Comenta que el 25 de desembre de 2005, d’acord amb la Carta municipal i en aplicació de les normes reguladores de participació ciutadana, es va aprovar el reglament intern del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, configurant-lo com un òrgan consultiu de participació sectorial de l’Ajuntament. Assenyala que les seves competències són assistir els poders públics municipals en l’elaboració de la política i la gestió municipal de suport a les associacions i treballar per donar a conèixer les associacions de Barcelona entre la ciutadania. Explica que la reforma que es debat i se sotmet a aprovació es fa a sol·licitud del mateix Consell, el qual decideix el 2013 crear un grup de treball per estudiar els aspectes a modificar. Informa que la reforma recull conclusions del debat per elaborar el Pla de treball 2012-2013 del CMAB, per tant, les propostes de les associacions i entitats. Afegeix que es canvia el nom del Consell, que es passa a denominar Consell Municipal d’Entitats de Barcelona; que aporta una nova catalogació de les tipologies d’entitats simplificant l’actual i l’anterior; que redefineix les funcions del Consell i defineix les funcions de la vicepresidència; que millora formalment el text per portar una major claredat; que millora la tècnica jurídica emprada; que redefineix la composició dels membres del plenari del Consell; que dóna més participació als representants, i que potencia la presència de les entitats de segon nivell. Comenta que, un cop aprovat inicialment, el reglament també se sotmetrà a una exposició pública durant trenta dies i que retornarà a la Comissió per resoldre les al·legacions que s’hagin presentat. Agraeix la feina dels membres del Consell i la dels grups municipals, ja que tots han pogut treballar en aquesta línia de reforma, que creu que ha estat molt positiva. El Sr. Espriu agraeix la feina del CMEB, i diu que l’explicació la farà al Consell Plenari quan correspongui. Manifesta el vot a favor del seu Grup. El Sr. Ramírez manifesta l’abstenció del seu Grup, i entén que així donarà tràmit a la tramitació inicial d’aquest reglament de funcionament intern del Consell. Vol obrir una ronda amb les diferents entitats per mirar quines al·legacions es volen aportar per tal d’enriquir l’expedient. Emplaça, doncs, al període d’exposició pública per fer aportacions al grup municipal amb la resta d’entitats. El Sr. Mestre manifesta el vot favorable del seu Grup, i aprofita per fer un reconeixement de la tasca del Consell Municipal d’Associacions, que considera molt important per a la ciutat. Aprofita també per saludar el Sr. Enric Francesc, i té el convenciment que aquest nou reglament significarà una millora en el funcionament d’aquest Consell i en relació amb la feina conjunta de cooperació entre l’Ajuntament i el teixit associatiu de Barcelona. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1737 El Sr. Laporta saluda el Sr. Enric Francesc, i deixa clar que el seu Grup votarà a favor d’aquest reglament perquè s’ha consensuat en el si del Consell Municipal d’Associacions. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 5. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1. Instar al Govern municipal a encarregar un informe de caràcter extern que analitzi el primer any d’implantació del projecte de Govern Obert a Barcelona. 2. Instar al Govern municipal a lliurar aquest informe als diferents grups municipals, i presentant-lo, conjuntament amb l’informe anual que ha d’elaborar la Comissió del Govern Obert, a la permanent del Consell de ciutat, amb l’objectiu de debatre i consensuar millores pel futur. El Sr. Espriu explica que el febrer de 2014 el govern presentava la mesura de Govern Obert de Barcelona al Plenari de la ciutat, una mesura que posava en marxa un projecte que el seu Grup, a través d’una proposició del 2013, havia reclamant per tal de fer un pas més en la recerca d’una administració més transparent, més oberta i amb més col·laboració. Comenta que en la presentació de la mesura el govern va definir aquest projecte com un dels canvis principals en la manera de treballar i relacionar-se amb la ciutadania, i va dir que era un compromís amb la transparència, la participació i l’obertura de dades. Recorda que el Grup Socialista va donar suport a aquest projecte i va dir que un govern obert té una importància estratègica i transformadora i per això s’ha de fer dia a dia amb constància. Considera, doncs, que el procés de legitimar aquest sistema és a llarg termini. Explica que presenta aquesta proposta per pal·liar una mala interpretació que el seu Grup va fer en el moment en què es va presentar aquesta mesura de govern, ja que va creure que les comissions de seguiment també tindrien membres de fora de l’Administració, i quan va preguntar per la composició d’aquestes comissions va constatar el seu error. Creu que la visió externa és bona, entre altres coses perquè els grups municipals no són experts en aquesta matèria, tot i que el seu Grup ha fet un esforç per anar aportant innovacions en els àmbits dels indicadors, de les dades obertes, etc., i sobretot en el tema de la participació, que pensa que és una de les claus. Creu que valdria la pena tenir una valoració externa que permeti garantir que el funcionament d’aquest projecte sigui de manera continuada amb aquest govern i amb un futur govern, per tal que el treball col·lectiu que s’està fent al voltant del concepte de govern obert consolidi el model com un model de treball futur. Demana, doncs, que s’insti el govern municipal a encarregar un informe extern que analitzi el primer any d’implantació del projecte de Govern Obert, i instar-lo també a lliurar aquest informe als grups municipals i presentar-lo, juntament amb l’informe anual elaborat per la Comissió de Govern Obert, a la permanent del Consell de Ciutat per tal de debatre i consensuar millores de futur. El Sr. Ramírez diu que, efectivament, el febrer de 2014 el Sr. Forn va presentar aquesta mesura del Govern Obert de Barcelona especificant que es tractava d’un dels canvis principals en la manera de treballar d’aquest Ajuntament. Manifesta que el Grup Popular sempre ha estat favorable al que significa el govern obert, en 1738 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 tant que compleix les normes de transparència que plantegen els ciutadans envers la gestió pública. Malgrat la innovació que suposa la posada en marxa d’aquest portal, no acaba de veure la plasmació d’aquests objectius, ja que troba que aquests no s’han acabat d’assolir, per exemple, en el fet que es parlava de projecte d’identitat pròpia. Reconeix que és un portal independent de l’Ajuntament de Barcelona, però es queixa que sovint hi ha problemes de recerca d’informació i no acaba de ser res més que una plasmació de tota la informació que ja hi ha dins dels òrgans de govern o de participació, com poden ser les actes, traslladades en un enllaç. Entén que hi ha fites que no es poden aconseguir el primer any i que encara queda molt recorregut, amb la qual cosa el grau de compliment no ha d’estar al 100%, però pensa que cal crear sinergies entre el projecte de Govern Obert i altres espais o dependències estratègiques de l’Ajuntament per tal d’assolir aquests objectius de transparència. Reitera que un dels problemes que ha detectat és el de la plataforma, és a dir, un tema tecnològic, ja que a vegades accedir-hi és una mica complicat i no és fàcil l’ús per als usuaris. Diu que entenia que la mesura era un projecte innovador i que per això en va celebrar la implementació, però es queixa que no veu un fil conductor ni de plasmació d’aquests objectius en la realitat del que seria el Govern Obert i la transparència de l’Ajuntament. Tanmateix, reconeix que algunes mesures anaven més enllà del 2015 i que potser avaluar-ho en aquest moment és precipitat, però entén que, després d’un any de la implantació, es pot portar a terme una avaluació per valorar-ne l’eficàcia i incorporar noves funcionalitats per rectificar el que no acaba de funcionar o és susceptible de millora. Indica que la proposició del PSC parla d’un òrgan exterior com l’encarregat de portar a terme aquesta tasca, com també de portar l’auditoria, la fiscalització i l’avaluació del funcionament del Govern Obert, però vol saber si aquesta tasca no la podrien fer els tècnics de l’Ajuntament o algun departament intern. Manifesta que no té cap inconvenient a donar suport a aquesta proposició per avaluar el funcionament del portal del Govern Obert i mirar si s’hi poden incorporar millores, i diu que si ha de passar necessàriament per un organisme exterior tampoc no hi té cap problema, però vol saber el motiu pel qual ha de ser un òrgan exterior sí o sí. Conclou que donarà suport a la proposta del PSC. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu Grup. Creu que és convenient que hi hagi una avaluació d’aquest primer tram de la implantació del Govern Obert a la ciutat i que també cal que sigui externa, igual que l’Ajuntament ja encarrega altres estudis i informes a fora. Tal com ja ha dit en debats anteriors a la implementació del Govern Obert, creu que aquest no ha de ser només bolcar dades i fer més accessible la informació municipal, sinó que ha de ser un instrument per fomentar la participació ciutadana i per afavorir i recollir propostes de la ciutadania que tinguin la intenció de contribuir al bon govern de la ciutat i que aquest govern es faci de manera mancomunada entre els representants i els ciutadans. Pregunta al govern municipal quantes propostes han rebut via Govern Obert d’aspectes que tenen a veure amb la governança de la ciutat fetes per ciutadans o entitats de la ciutat, quin tractament s’ha donat a aquestes propostes, si n’hi ha hagut i quins resultats s’han produït. Li sembla que aquesta és una insuficiència que té l’experiència del Govern Obert, és a dir, no ser un instrument que fomenti aquesta capacitat de la ciutadania per fer propostes de govern. Constata algunes deficiències importants en aquest primer any del Govern Obert. Recorda que els eixos d’aquesta mesura eren la transparència en la gestió i l’accés a la informació pública, publicitar activament les actuacions dels òrgans municipals i la participació ciutadana en els processos de presa de decisions. Es queixa que aquests objectius no s’estan complint, ja que, per exemple, hi ha propostes de modificació d’ordenances municipals en període d’informació pública que no són al Govern Obert, només al web municipal i amb un camí bastant laberíntic per arribar-hi. Indica que això l’ha sobtat, sobretot de cara a entitats i ciutadans amb qui el seu Grup treballa i a qui els han dit que podrien trobar una determinada informació NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1739 al Govern Obert, però que després han constatat que no s’hi podria trobar, com aquesta de la modificació d’ordenances en període d’informació pública, que només són al web de l’Ajuntament, però no al de Govern Obert. Considera, doncs, que aquesta avaluació hauria d’ajudar a corregir deficiències com aquesta. Pel que fa a la valoració ciutadana en la permanent del Consell de Ciutat de què parla la proposició del Grup Socialista, creu que és fonamental que hi sigui, tot i que hi ha altres instruments municipals per copsar l’opinió ciutadana del Govern Obert, com ara les enquestes municipals, en què seria bo introduir preguntes sobre el grau de coneixement que té la ciutadania sobre el Govern Obert, l’ús que en fa i quina valoració en té. Considera que seria bo plantejar-se això per tenir unes dades més reals sobre l’impacte real que té sobre la ciutadania la implantació del Govern Obert. El Sr. Laporta diu que li sembla afinat que un any després que el govern presentés la mesura del Govern Obert es faci balanç. Explica que el Govern Obert planteja la base d’un model de governança que defineix una ciutat que acull els seus ciutadans amb compromís, oportunitats, drets i deures, una ciutat que vol compartir una ètica comuna i un respecte absolut pels drets inalienables de totes les persones, i una ciutat que es basa en el valor de la solidaritat, del treball, de l’honestedat i de la cooperació, i que creu en la participació activa de la seva ciutadania i en una nova cultura democràtica, a més d’una ciutat que cerca el diàleg necessari i permanent entre les entitats i la seva població. Per tant, manifesta que el projecte del Govern Obert li semblava un bon punt de partida per avançar cap a la transparència, cap a la governança participativa i col·laborativa, i el va valorar positivament, com un concepte dinàmic que portava a la millora continuada partint de les aportacions de la ciutadania i l’Administració. Li semblava un encert un govern obert basat en la transparència, en la gestió, en la informació i en la participació ciutadana. Pensa que cal avançar cap a la implicació de la ciutadania en la presa de decisions, l’estímul de les iniciatives ciutadanes, la incorporació de la consulta ciutadana com un exercici habitual, la possibilitat de la participació directa de la ciutadania en els plens, porta que ja es va obrir amb la modificació de les normes de participació, i que comporta que la ciutadania esdevingui un actor amb qui dialogar i compartir decisions. Considera que, en aquest sentit, els equipaments municipals, els centres cívics, els casals de barri i els consells de barri esdevenen uns elements clau per a aquesta estratègia. Conclou dient que donarà suport a la proposició del Grup Socialista, però, igual que el Sr. Ramírez, fa l’observació que potser no caldria un informe elaborat externament, ja que els mateixos serveis de la casa podrien fer un balanç de la feina feta i que aquest podria ser el que avalués el Consell de Ciutat i així buscar millores per al futur. El Sr. Forn comenta que encara no fa un any que s’ha posat en marxa el projecte de Govern Obert, que és un projecte ambiciós i que vol transformar i canviar la manera de fer política i en què l’Ajuntament es comunica amb els ciutadans, tant des de l’Administració cap a la ciutadania com des de la ciutadania cap a l’Administració. Explica que, tal com es va dir en el seu moment, és un projecte avalat per tres eixos: la transparència, la participació ciutadana i dades obertes, i que està basat en un principi de transversalitat. Indica que no és un projecte ni de la direcció de Participació ni de la primera tinença d’alcaldia, sinó que vol ser un projecte per a tot l’Ajuntament i els seus òrgans. Creu, doncs, que cal temps perquè doni fruits. Comunica que el govern està satisfet i que les dades ho demostren, tant pel que fa a la participació interna de la ciutadania com pel que suposa de canvi cultural dins de l’Ajuntament. Considera que és bo avaluar si es va en la bona direcció i, per tant, troba important la proposta del PSC en el sentit de fer un estudi extern de funcionament del Govern Obert aquest primer any. A continuació, facilita algunes dades que creu que el Grup Municipal d’ICV-EUiA també demanava. En primer lloc, comenta que l’Ajuntament està en la primera posició en la cerca a Google de Govern Obert. Afegeix que ha tingut aproximadament 90.000 visites a la pàgina web de Govern Obert, 44.000 visites a l’espai de coinnovació ciutadana, 256 projectes ciutadans rebuts a l’espai de 1740 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 coinnovació ciutadana, 1.159 descàrregues de l’app de Govern Obert, 83 aportacions a processos participatius via app; en el compte de Twitter @barcelonaajuntament s’ha passat de 2.139 a 17.000 seguidors en 10 mesos, 65 nous data sets oberts a open data, premi Fundació Arange al millor open data de l’Estat espanyol, i 34.000 descàrregues de dades a open data. Considera que aquestes dades demostren que s’ha començat, que hi ha interès i que es va avançant, però que encara hi ha feina a fer. Pel que fa a la pregunta del Sr. Mestre sobre el tractament i les diferents aportacions i els resultats, passarà la paraula al Sr. Agustí, que s’hi podrà estendre. També recull la proposta d’incloure la valoració ciutadana amb les enquestes municipals, ja que creu que pot ser interessant i el millor instrument en aquest cas seria l’Òmnibus. Proposa al Grup Socialista si aquest estudi es podria fer per l’Observatori de Participació Ciutadana de Barcelona, que té justament aquestes funcions del seguiment de les polítiques de participació ciutadana a Barcelona i en especial del Govern Obert. Informa que, a més, aquest observatori forma part de la xarxa internacional d’observatoris que hi ha a l’Organització Internacional de Democràcia Participativa, amb seu mundial a Barcelona. Afegeix que compta amb uns experts de reconegut prestigi internacional, com ara Marc Garriga, Jaume López, Xavier Pastor, Ismael Peña, etc. Creu que són persones que poden fer una gran aportació i que poden ajudar a fer una valoració en la línia del que es demana. Per tant, donarà suport a la proposició del Grup Municipal del PSC. El Sr. Agustí comenta que, pel que fa a la petició d’Iniciativa de com es fa el seguiment de les aportacions ciutadanes, han arribat 256 projectes a l’espai de coinnovació i 83 aportacions als processos participatius via app, que es tenen en compte com qualsevol aportació presencial via Oficina d’Atenció al Ciutadà o com es cregui oportú. Quant als 256 projectes ciutadans que arriben a l’espai de coinnovació, explica que hi ha una Comissió d’Innovació interna de l’Ajuntament amb els directors d’Innovació i totes les àrees representades, que avaluen totes les propostes concretes, i que cada repte de Govern Obert té una comissió de seguiment amb experts externs que valora i dóna reconeixement a les millors propostes. Diu que no té en aquest moment la llista de l’estat actual de quines propostes s’estan aplicant, però explica que les dues idees més votades de Govern Obert són la supressió del sistema dels títols de transport per un sistema de pagament NFC o l’aprofitament dels terrats dels edificis. Es compromet a fer arribar als grups amb més concreció aquestes dades de quines propostes ciutadanes s’estan treballant per aplicar-les. El Sr. Espriu agraeix el suport de tots els grups a la proposició. Pel que fa a la qüestió d’una anàlisi externa o només municipal, creu que cal tenir tots dos elements de valoració, ja que els grups no són especialistes en aquest tema, perquè és un procés nou que s’està implantant en algunes administracions. Per tant, com que s’està navegant en un univers desconegut, li interessa que el que s’està fent es contrasti per mantenir la cohesió de les forces polítiques al voltant del projecte, amb un procés d’anàlisi que no estigui condicionat pel mateix govern. Considera, doncs, que la relació interna-externa permet fer aquest procés. Afirma que no té cap problema amb el fet que el govern esculli l’Observatori de la Participació, tenint en compte que hi ha persones vinculades a aquest univers i que hi ha especialistes i poden demanar col·laboracions externes per analitzar les dades, atès que hi ha una xarxa internacional. Pensa que això és decisió del govern, i que el seu Grup només planteja el contrast d’informació. Creu que l’Ajuntament sí que té indicadors de transparència i que cal assolir-los, però que també s’han d’assignar nous objectius molt més exigents que els de la primera fase. Es queixa, tal com apuntava el regidor Mestre, que hi ha temes en què s’ha de buscar de manera reiterada en el conjunt de la xarxa perquè no estan col·locats a vegades a Govern Obert, com ara el tema dels negociats, que sovint es torna boig per trobar-los i a vegades no hi són. Opina que cal acabar d’afinar tot això. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1741 En relació amb el tema de la participació, creu que encara estan molt verds, que falta molta evolució i que cal trobar una manera més còmoda de treballar-ho. Tanmateix, reconeix que la societat catalana no està acostumada a participar ni a defensar el procés resultant. Està absolutament d’acord amb el que deia el regidor Mestre d’introduir alguns elements en l’enquesta, cosa que també apuntava el tinent d’alcalde, ja que pensa que cal utilitzar tots els mitjans a l’abast per aconseguir que aquest projecte sigui no només del govern, sinó de tot l’Ajuntament en ple. Torna a agrair el suport de tots els grups i diu que continuarà sent un pesat en aquest tema. El Sr. Ramírez està totalment d’acord amb el que ha dit el Sr. Espriu de la participació ciutadana, ja que creu que és on cal fer més incidència, i canalitzar aquest portal de Govern Obert perquè la participació ciutadana sigui més efectiva. Reconeix que no hi ha el costum i que aquesta societat comença amb les noves tecnologies i aquest suport tècnic i la plataforma. Constata que de les tres potes que s’apuntaven –participació ciutadana, transparència i dades obertes–, la de participació ciutadana és la que cal treballar i reforçar més de cara al futur, ja que, pel que fa a les altres dues, s’han obert moltes dades i hi ha força indicadors de transparència. Aclareix que no està en contra que hi hagi persones externes que facin aquesta avaluació, però això no obsta perquè s’esgotin totes les possibilitats per tal que siguin l’Observatori o la Comissió d’Innovació o algú de la casa que també assumeixi les tasques d’auditoria, malgrat que es tiri de col·laboradors externs experts en la matèria. El Sr. Mestre agraeix les informacions i els compromisos expressats pel Sr. Forn i el Sr. Agustí, i manifesta que al seu grup li agradaria conèixer amb més detall els 256 projectes ciutadans, el seu tractament, la Comissió d’Innovació, els resultats, etc. Com deia el Sr. Forn, també pensa que l’enquesta municipal més adequada per fer aquest tipus de preguntes i conèixer quin és l’impacte ciutadà del Govern Obert és l’enquesta Òmnibus. Insisteix en el fet que tot el que està en informació pública i, per tant, en període d’al·legacions, hauria de ser fàcilment trobat a Govern Obert, cosa que significaria una concreció de la participació ciutadana real i efectiva. Considera, doncs, que cal corregir aquestes deficiències, perquè no és fàcil per a un ciutadà que no està habituat a la dinàmica municipal saber on trobar una qüestió que està en període d’informació pública. El Sr. Laporta diu que, respecte a l’observació que l’informe s’elaborés externament, amb les explicacions que ha fet el Sr. Espriu, està en la línia del que ha explicat el regidor, perquè ho troba amb molta base lògica. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar al Govern municipal a preservar i enfortir el model de convivència i civisme de Barcelona, fent respectar la ciutat i les normes de convivència per tots els ciutadans i, en aquest sentit, iniciar les corresponents modificacions normatives per tal que les persones que hagin estat sancionades per conducta incívica reiterada no puguin accedir als usos i serveis especialitzats de l’Ajuntament de Barcelona o les empreses del seu Grup. El Sr. Ramírez comenta que a Barcelona hi ha un model de convivència que entén que cal enfortir i preservar i que les normes de convivència han de ser acceptades per tots els barcelonins, els turistes i els immigrants de la ciutat. Entén que cal respectar l’espai públic com a lloc de convivència i de civisme perquè les 1742 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 persones puguin desenvolupar amb llibertat les seves activitats de lliure circulació, oci, de trobada i esbarjo amb el ple respecte als drets i a la dignitat dels altres. Explica que, malauradament, des de fa uns anys hi ha determinats actes que no respecten aquest caràcter cívic de la ciutat i es produeixen conductes que, a més de perjudicar la imatge de la ciutat, perjudiquen altres ciutadans. Entén que les ordenances municipals han de ser una eina efectiva per fer front a les situacions i circumstàncies que alterin aquesta convivència i que l’Ajuntament ha de promoure els valors de convivència i civisme a la ciutat sense renunciar a la seva potestat sancionadora. Per això, creu que cal exercir aquesta autoritat necessària per frenar els comportaments emparats en un fals progressisme, en aquesta pèrdua de valors, de manca de respecte i l’ús intensiu de la via pública sense límits, la immigració no integrada, el turisme incívic, la mendicitat o la prostitució, que són algunes de les causes que provoquen inseguretat, desordres i degradacions als barris. Per tant, opina que cal establir estratègies per prevenir aquestes actituds. Per aquest motiu presenta aquesta proposta, que manté el ple respecte pels serveis bàsics i essencials reconeguts legalment, i proposa modificar l’article 28 de l’Ordenança reguladora de procediment sancionador i l’article 93 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic. Creu que cal afegir un apartat pel qual les persones que hagin estat sancionades per conducta incívica reiterada o per infraccions greus o molt greus i no hagin pagat la sanció ni l’hagin substituït per una mesura alternativa no puguin accedir als usos i serveis de l’Ajuntament o de les empreses del grup que no tinguin caràcter bàsic i fonamental. Explica que el Partit Popular ja va presentar en la Comissió de Presidència i Règim Interior de febrer de 2014 un prec en aquest sentit, per tal que s’iniciessin els tràmits normatius encarregant els corresponents informes jurídics per valorar el contingut de la iniciativa, però que el govern no va acceptar aquell prec al·legant dubtes jurídics. Recorda que el seu Grup demanava precisament que es lliuressin aquests informes jurídics com a inici de procediment de reforma. Comenta que la seva proposta pretén evitar la sensació d’impunitat i incentivar a qui compleixi, i per això demana la revisió dels requisits per substituir les sancions fermes per treball social, punt en què es demana que s’iniciïn els procediments amb la modificació normativa i que es reclamin els informes jurídics pertinents perquè siguin els qui decideixen des del punt de vista jurídic si aquesta petició s’ajusta a dret o no. D’altra banda, destaca que l’objectiu principal és que els incívics que no respecten la ciutat, els seus béns o les seves persones no es puguin beneficiar dels equipaments ni dels serveis que facilita l’Ajuntament ni les seves empreses. Aclareix que es refereix a serveis i equipaments que no són bàsics ni fonamentals, com els de caràcter lúdic o d’oci, com els gimnasos, les piscines, els tallers, els cursos, etc. Especifica que aquesta exclusió acabaria quan fessin efectiva la sanció o se substituís per compliment de serveis en benefici de la societat. Recorda que el 2013 hi va haver 124.834 sancions per incivisme, segons fonts de la Guàrdia Urbana, i vol evitar que quedin sense cobrar o sense ser substituïdes per cap tipus de responsabilitat, perquè així es genera una sensació d’impunitat que beneficia l’infractor i desincentiva a qui compleix. Comenta que, segons dades facilitades pel mateix Ajuntament, prop d’un 89% de les sancions imposades per incivisme no es cobren, cosa que contrasta amb el 9% de les sancions de trànsit que no s’arriben a pagar. Considera que aquesta disparitat ha de portar al fet que canviïn les coses i a eliminar aquesta sensació que a Barcelona ser incívic surt gratis. Conclou que cal que l’actual Ordenança de civisme s’adapti a les noves realitats, i per això proposa aquesta modificació normativa per tal que les persones sancionades de forma reiterativa no puguin accedir als usos i serveis de l’Ajuntament. El Sr. Escudé comença dient-li al Sr. Ramírez que no entén la diferenciació que feia entre ciutadans, turistes i immigrants no integrats. Li sembla perillós i que es pot confondre autoritat amb autoritarisme, barrejat amb aquesta diferenciació que feia el regidor popular per classes o ètnies. Considera que això precisament va en NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1743 contra de la convivència que defensa el Grup Popular. Per això vol que li aclareixi aquesta diferència entre ciutadans, turistes i immigrants, perquè creu que tots són persones iguals. Manifesta el vot en contra del seu Grup, i diu que té la impressió de déjà vu, atès que en una comissió anterior ja es va parlar de l’Ordenança. Reitera que hi ha una diferència de model, ja que el model del Grup Socialista treballa per garantir la convivència i el civisme des de la prevenció, primer, i a través de la sanció administrativa quan sigui el cas, com a últim recurs, però prioritzant sempre les mesures alternatives i la mediació. Diu que el PP insisteix a transformar la política de convivència a la ciutat en sanció, tal com ja va comentar en la Comissió anterior. Constata que ara el Grup Popular va més enllà i parla de la pèrdua de certs drets o serveis, cosa que considera molt perillosa, perquè no sap fins on arribarà aquesta deriva. Repeteix que, com va dir l’altra vegada, sembla que el PP vulgui que l’Ordenança de convivència sigui el Codi penal de Barcelona, de la qual cosa el Grup Socialista està en contra. Indica que aquesta proposta sembla un intent de transformar l’Ordenança de convivència en una llei de seguretat ciutadana de butxaca, i només ho pot entendre en el marc de preprecampanya. Vol pensar que això és una cortina de fum, i que el Grup Popular creu que parlant d’inseguretat i d’endurir les lleis els anirà millor a les eleccions. Però opina que en política no tot s’hi val. Pregunta al Sr. Ramírez quin sentit té que una persona que té una conducta en contra de la convivència no pugui accedir a un curs de formació, si s’aposta o no per socialitzar o perquè no torni a repetir la conducta. Considera que seria una sanció doble, i no sap si està permès en l’ordenament jurídic, a més d’impedir altres possibilitats que segurament contribuirien a un comportament més ciutadà i cívic. Destaca que l’Ordenança justament diu el contrari del que diu el Sr. Ramírez, ja que inclou plans municipals amb serveis específics adreçats a emparar persones amb dificultat i que puguin substituir una sanció per un servei. Creu que l’Ordenança té un objectiu clar, que és preservar l’espai públic com a lloc de convivència, però no a cop de sanció, i per això estableix una sèrie de mesures encaminades al foment i la promoció de la convivència i el civisme, i també mesures d’intervenció quan algú fa accions que poden pertorbar aquesta convivència. Destaca que l’Ordenança ja té en compte la reincidència. Conclou que pel seu Grup convivència és pacte, prevenció, foment i ciutadania, i no sanció i menys retallada de llibertats. Per això hi votarà en contra. El Sr. Mestre manifesta el vot contrari del seu Grup, i mostra sorpresa per la proposició del Grup Popular i la intervenció del Sr. Ramírez, perquè expressa una visió de les relacions que ha de tenir l’Administració amb la ciutadania que es fan des d’un enfocament estrictament punitiu i, a més, molt primitiu i poc elaborat. Comenta que el Grup Popular proposa que la persona que hagi comès un acte incívic –que no és ni tan sols falta– reiteradament no podrà accedir a serveis municipals no imprescindibles, com ara el poliesportiu municipal o un taller d’un centre cívic. Suposa que això deu ser en una primera fase, i que en una segona fase no podrà fer cursos a Barcelona Activa o potser no podrà accedir a una biblioteca municipal o serà expulsada del sistema educatiu, etc. El deixa astorat aquesta visió tan punitiva, limitadora i conflictivitzadora de les relacions socials i les relacions entre l’Administració i la ciutadania. Constata que el Grup Popular no en té prou amb el càstig, sinó que a més vol l’estigmatització social. En aquest sentit, amb ironia diu que si el que vol el PP és l’estigmatització social, haurien de proposar mesures més contundents, com ara tornar als sambenitos de la Inquisició, o aplicar les pràctiques de la revolució cultural xinesa, en què cadascú portava un cartell penjat pel carrer en què deia totes les faltes que havia comès, com els sambenitos. Perquè si es tracta no només de castigar, sinó d’estigmatitzar la persona, troba que el Grup Popular s’ha quedat curt. Insisteix que ho diu amb ironia a efectes d’acta, perquè res més lluny del que ICV-EUiA vol per a la ciutat de Barcelona. Indica que el que proposa el Grup Popular és contrari a tot el que està reglat. D’una banda, diu que és contrari a la Carta de ciutadania de Barcelona, ja que en el capítol 1, de drets i deures, article 5, Accés als serveis públics i a una bona administració municipal, diu que totes les persones tenen dret a accedir en 1744 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 condicions d’igualtat als serveis públics d’interès general. El sorprèn que sigui justament el Partit Popular, que sempre es posa a la boca la defensa de la Constitució, qui faci una proposta que hi està totalment en contra, atès que el primer article d’aquesta fa referència als drets fonamentals de les persones en situació de privació de llibertat perquè han estat condemnades per un delicte, i concretament a l’article 25 es diu que aquestes persones tenen garantits els drets fonamentals si no és que la sentència els privi d’alguns d’aquests drets. Conclou, doncs, que hi ha garanties constitucionals, garanties legals, com la Carta de ciutadania de Barcelona, que garanteixen la igualtat de tots els ciutadans a accedir als serveis públics i a no ser castigats dues vegades per la mateixa falta. D’altra banda, insisteix que el Partit Popular proposa no només el càstig per actituds incíviques, que per ICV-EUiA no mereixen cap tipus de sanció, sinó també prohibicions a accedir als serveis públics, que, com diu la Constitució i tots els marcs legals, han de ser d’accés a tots els ciutadans. Per tant, manifesta el vot contrari del seu Grup. El Sr. Laporta diu que li agrada parlar de drets i deures de la ciutadania, d’enfortir el model de convivència i civisme a Barcelona, però no comparteix en absolut que les persones sancionades per conducta incívica reiterada no puguin accedir als serveis especialitzats de l’Ajuntament ni del seu Grup d’empreses. Manifesta que el seu Grup no és contrari a la revisió de l’Ordenança, però no ha compartit mai les propostes de reforma del Partit Popular, i tampoc ho farà ara, ja que considera que el Grup Popular, en comptes de continuar l’esperit de l’Ordenança de fomentar i garantir la convivència, pretén, com ja han dit els regidors Escudé i Mestre, transformar-la en una ordenança de sanció i recaptatòria, de fermesa en contra de les conductes indecoroses, i convertir-la gairebé en el Codi penal de Barcelona. Pensa que la solució no passa per l’acció policial ni la sanció, sinó per la preservació de l’espai públic, per allò que ha de servir per la convivència, per limitar l’activitat econòmica al carrer i per preservar la identitat dels barris. No és partidari d’eliminar l’avís previ ni tampoc d’elevar les sancions, perquè no garanteix el cobrament. Entén que cal reforçar l’aspecte de la mediació, i no el de la sanció. Considera que aquesta proposició pot comportar, tal com ja s’ha dit, que persones que viuen en una situació indesitjable, com un indigent, que fa de manera reiterada les seves necessitats al carrer i no podrà fer front a les sancions econòmiques, no puguin accedir als serveis que ofereix la ciutat. Pensa que el que proposa el PP respecte de l’Ordenança de civisme provocaria desigualtats, i diu que el seu Grup considera que la igualtat, la llibertat i la fraternitat han de ser la base de la societat. El Sr. Forn recorda que aquesta iniciativa ja es va debatre en la Comissió del 19 de febrer de 2014, en què el Partit Popular va presentar un prec en què s’instava el govern municipal a iniciar el procés perquè les persones sancionades per conducta incívica reiterada que no haguessin fet efectiva la sanció ni s’hagués substituït per una mesura alternativa no poguessin accedir als usos i serveis de l’Ajuntament o les empreses del grup. Recorda també que el govern va rebutjar el prec. Pel que fa als aspectes substantius de la proposta, constata que es repeteix la manca de concreció en la formulació, ja que no sap a què es refereix el PP quan diu que hi ha d’haver usos i serveis especialitzats que haurien d’estar exclosos del gaudi de l’infractor reincident per conducta incívica, ni tampoc com s’impediria l’accés als infractors a llocs d’accés universal, ni quines infraccions determinarien aquesta exclusió. Considera que aquestes imprecisions podrien determinar la contradicció de limitar el dret d’accés a determinats serveis especialitzats de caire essencial i que són prioritaris per complir l’objectiu de la reinserció i foment del civisme. Afegeix que una modificació de les normes de convivència es pot entendre com a contrària al principi d’igualtat en la vessant d’igualtat en l’aplicació de la llei per manca de justificació de la diferència de tracte no prevista legalment. Constata que la modificació de les normes de convivència per incorporar una sanció consistent en l’exclusió d’accés a usos i serveis especialitzats esdevindria incorporar una NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1745 sanció addicional sense cobertura legal, que suposaria una vulneració del principi de legalitat de la potestat sancionadora, ja que s’estaria sancionant dues vegades per la mateixa infracció. En tot cas, manifesta que la reincidència ja està prevista com a circumstància agreujant de determinades sancions en pràcticament tots els règims sancionadors de les ordenances municipals, i és un dels criteris per negar la possibilitat de substituir sancions econòmiques per mesures alternatives. Reitera, doncs, els arguments manifestats en la presentació del prec. Per tant, hi votarà en contra. El Sr. Ramírez lamenta que no s’hagi donat suport al fet de tenir els informes jurídics que posarien llum sobre les coses que s’han discutit. Constata que s’ha parlat que la proposta és contrària a la Carta municipal, que es vulnera el principi d’igualtat de tracte efectiu entre els ciutadans de Barcelona o que fins i tot va en contra de la Constitució espanyola, però que, en canvi, sovint molts grups es declaren insubmisos a aquesta Constitució o en demanen l’incompliment. Matisa que demana la limitació a certs serveis, però que no inclou els serveis bàsics i fonamentals, per la qual cosa no entén que s’estigui vulnerant cap dret personal dels ciutadans. Parteix de la premissa que els recursos són limitats i que sovint a l’hora d’accedir a aquests serveis, com ara tallers, no hi ha places per a tothom, i hi poden accedir persones que estan alterant les regles de convivència. Entén i comparteix que s’han de fomentar la convivència i el civisme a la ciutat, però diu que també cal respectar l’espai públic com un lloc de convivència i civisme perquè les persones puguin desenvolupar la seva vida en llibertat. Assenyala que hi ha incompliments reiterats de moltes persones d’aquestes sancions que se’ls imposen per incivisme, i demana que aquestes conductes dels reincidents que són greus o molt greus i que no s’han abonat o substituït per un altre tipus de programes, facin que no tinguin accés a aquests serveis. Pel que fa al que deien alguns regidors que seria com multar dues vegades aquests ciutadans, no ho veu així, ja que en el tema del carnet per punts, a qui comet una infracció li treuen punts i pot acabar sense carnet de conduir. Insisteix que el sorprèn que les sancions de trànsit només tinguin un impagament d’un 9% i les d’incivisme d’un 89%. Remarca que la sensació que té és que ser incívic a Barcelona surt gratis, perquè ni es paguen les sancions ni s’acullen a la substitució amb mesures alternatives. Precisa que quan es parla de situacions socials molt crítiques, no parla de treure aquests drets socials o bàsics, sinó que justament un programa alternatiu municipal podria ser una mesura de substitució commutable per la sanció imposada. Quant al que deien el Sr. Escudé i el Sr. Mestre sobre la conversió dels temes de convivència en un sistema policial, nega que el PP vulgui fer això, ja que no ha parlat de règim sancionador ni de com perseguir els infractors, sinó d’incorporar noves alternatives per fer més efectiu el compliment d’aquesta Ordenança. Finalment, lamenta que no es pugui tramitar per poder tenir aquest informe jurídic inicial que podria posar molta llum sobre aquests dubtes que s’han generat amb aquesta proposició. El Sr. Escudé creu que la proposta frega una mica l’absurd, ja que entén que proposa que el condemnat per un il·lícit penal tindrà més drets que el que ha fet pipí al carrer dues vegades. Entén que estan en precampanya electoral, però creu que la línia irracionalment dura que s’adopta en algunes matèries legitima posicions ideològiques pròpies d’altres tipus de partits que no vol ni esmentar. El Sr. Laporta troba que la proposta del Partit Popular està fora de lloc i que no ajuda a la convivència ni a la preservació dels barris i dels drets dels ciutadans. En aquest sentit, es posiciona en contra de la proposició. El Sr. Forn explica que els arguments que exposava són bàsicament jurídics i elaborats pels serveis jurídics de l’Ajuntament. Conclou que des de l’àmbit jurídic hi ha dubtes seriosos sobre la viabilitat d’aquesta proposta, i afegeix que també hi ha valoracions de tipus ètic. Per tant, no la comparteix. 1746 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 El Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 7. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern a reclamar al Govern de l’Estat la cessió incondicionada de la seu de l’edifici conegut com el del Govern Militar, situat al Portal de la Pau, descartant així qualsevol ubicació d’un museu militar. El Sr. Mestre explica que aquesta qüestió es va començar el dia anterior a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, en relació amb la proposta feta en ocasió de la Pasqua militar a Barcelona d’impulsar la creació i posada en marxa en dues fases d’un museu militar a Barcelona en el que és la seu del govern militar al Portal de la Pau. Informa que a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del dia anterior, a iniciativa del seu Grup, es va prendre un primer acord amb la majoria dels grups expressant el seu desacord amb aquesta iniciativa. Diu que porta aquesta proposta en aquesta sessió, fet un primer posicionament en contra de la creació d’aquest museu, perquè la Comissió de Presidència i Règim Interior reclami a l’Administració general de l’Estat la cessió incondicionada de l’edifici del govern militar situat al Portal de la Pau perquè esdevingui un equipament municipal. Recorda que quan es va fer la cessió condicionada del castell de Montjuïc a Barcelona, en què el Grup Municipal d’ICV-EUiA estava al govern, el seu Grup ja va manifestar que Barcelona no ha de ser seu de cap museu militar, ja que és una ciutat de pau i de drets humans. Considera, doncs, que l’esforç en aquest camp ha de ser per projectar el compromís, els valors i les polítiques adreçades a la promoció de la pau, a la solució dialogada dels conflictes i a la garantia dels drets humans arreu del món. Insisteix que és per això que el seu Grup s’oposa a l’obertura d’un museu militar a la ciutat. Destaca que aquesta proposta posa en evidència que el govern militar deu tenir molt pocs usos, de tal manera que es preveu en una primera fase a la planta baixa obrir una part del museu militar i després continuar una segona fase per ampliar aquest museu. Conclou, doncs, que si aquest govern militar té molt pocs usos i la ciutat no necessita ni vol un museu militar, correspon a l’Ajuntament, com s’ha fet amb altres equipaments titularitat de l’Administració de l’Estat, reclamar que hi hagi una cessió incondicionada d’aquest edifici a la ciutat. Recorda que s’ha fet en altres ocasions a iniciativa del seu Grup i d’altres grups, com ara amb la caserna del Bruc, amb la comissaria de Via Laietana, que arran d’un nou equipament policial al Districte de Sant Martí ha quedat pràcticament en desús i es va demanar que se cedís a la ciutat per fer-ne un espai de memòria històrica i democràtica. Indica que encara hi ha pendent el tema de l’ordre de cessió del castell de Montjuïc per tal que sigui una cessió incondicionada, i no condicionada com era fins ara. En resum, demana que l’Ajuntament prengui un acord en relació amb aquesta seu del govern militar, de titularitat de l’Administració de l’Estat, i reclami que se cedeixi a la ciutat per tal que esdevingui un equipament plenament ciutadà, que és el que creu que vol la ciutat i que ha de voler l’Ajuntament. Per això, demana el vot favorable dels grups. El Sr. Colomé comenta que a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del dia anterior ja van tenir una bona estona per parlar del museu de l’exèrcit, que no militar. Manifesta que el seu Grup està a favor de les negociacions amb les parts i no de les reclamacions, perquè en aquesta Comissió ja s’han demanat, per part d’altres grups municipals, inventaris dels edificis de l’Estat i de la Generalitat per veure si es podien fer cessions o altres operacions. No entén per què es demana que l’Estat cedeixi edificis, mentre que a la Generalitat els hi compren. Considera que podria ser equitatiu i que si hi ha interès NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1747 en aquest edifici primer es pot demanar que se cedeixi i després fer una dació en pagament, per exemple. Indica que estan acostumats a enginyeria d’aquest tipus en la Comissió del Deute. Diu que la llista d’edificis reclamats a l’Estat és interessant i que hi afegiria el famós Banc d’Espanya de la plaça Catalunya. Fa la broma que de la caserna del Bruc, a més de demanar l’edifici, es demani el traspàs del personal, atès que un magistrat que ha redactat una constitució, en l’article 22 parla de les forces armades. Creu que seria molt interessant que el dia que es camini cap al paradís es tinguin soldats amb bandera pròpia. El Sr. Ramírez avança que el Grup Popular no donarà suport a aquesta proposició d’ICV-EUiA. Com ja s’ha dit, assenyala que ja es va tractar el dia anterior a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, i no comparteix que es reclami la cessió d’aquest edifici de Capitania a l’Estat. Pel que fa al que deia el Sr. Mestre dels pocs usos i que no era compatible amb un museu, entén que en aquest edifici del govern militar s’hi ubica la subinspecció general pirenaica, la delegació de defensa i d’intendència del sector est, amb el corresponent personal de suport per desenvolupar les tasques i les funcions que tenen encomanades, i que són dependències en ple ús i operatives. Entén que les forces armades en l’actualitat són modernes, equilibrades a la importància del país, en permanent adaptació a les noves demandes de seguretat i que exigeix que la societat les tingui en compte. Considera que l’exèrcit és garant de pau, com ho demostren les missions arreu del món, així com les tasques que desenvolupen més enllà de les militars, com ara les de protecció civil en moments d’emergència nacional o les actuacions en incendis forestals, que també tenen cert interès a Catalunya. Opina, per tant, que aquest edifici de govern militar i Capitania està a ple rendiment i plenament operatiu, i que per això no té sentit demanar-ne la cessió a l’Estat. Respecte al tema de descartar la ubicació d’un nou museu, tampoc ho comparteix, perquè entén que hi ha reclam per part de la ciutadania perquè hi hagi un museu en què s’expliqui la història i es doni una visió cultural de les forces armades i de l’exèrcit espanyol. Assenyala que les forces armades estan lligades a la història i a la cultura de Barcelona des de fa molts segles i que cal posar en valor aquest patrimoni unit a la història de la ciutat. Entén que una capital com Barcelona ha de tenir un museu militar, com tantes altres ciutats del món, per recuperar aquesta part de la història que alguns volen amagar, com es va fer amb el museu militar del castell de Montjuïc el 2009. Considera que un museu militar té com un dels objectius principals deixar clar que les forces armades són garant de pau. Es queixa que el Grup Municipal d’ICV- EUiA sempre intenta vincular l’exèrcit amb els processos bèl·lics, però que és tot el contrari. Indica que no coneix cap museu que defensi ni exalci la guerra i que el museu que es pretén instal·lar a Barcelona tampoc ho serà. Assenyala que la proposició d’ICV-EUiA sembla més un despropòsit ideològic de cara al procés preelectoral que hi ha a l’horitzó i que no té res a veure amb un reclam per part de la ciutadania de Barcelona. En resum, entén que és un edifici en ple funcionament i en ple rendiment, que és totalment operatiu i que, per tant, no en cal reclamar de cap de les maneres la cessió. Per això hi votarà en contra. El Sr. Laporta pensa que Barcelona ha d’explicar la seva relació amb el fet militar a partir de la pau i no entén que li calgui construir un relat històric militar. No està d’acord, doncs, amb aquesta proposta del general inspector de l’exèrcit brindant a la ciutat i al país el dia de Reis un regal que no desitja, com és establir un museu militar a l’edifici del govern militar de Barcelona, ja que insisteix que la relació amb el fet militar ha de ser a partir de la pau. Recorda que ja ho deia quan es va discutir sobre el castell de Montjuïc. En aquest sentit, entén que el projecte de museu militar no té cabuda a la ciutat, i que, en canvi, cal que l’Ajuntament treballi en la línia de recuperar els edificis propietat de l’Estat a compte del deute que aquest manté amb la ciutat. Recorda que el seu Grup ja ho ha demanat en diverses comissions i en plenari, i 1748 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 que en aquesta sessió també ho fa amb un prec en què reclama la cessió de l’edifici dels sindicats de Via Laietana. Manifesta, doncs, el vot a favor del seu Grup. El Sr. Ciurana diu que hi votarà a favor. Considera que, si tots fossin capaços de treure la passió política que hi ha darrere de totes aquestes iniciatives, veurien que és evident que el conjunt de propietats immobiliàries que han tingut les administracions a Barcelona al llarg de la història ha anat canviant els seus usos, les seves funcionalitats i les necessitats. Recorda que el Banc d’Espanya fins a mitjan anys 50 estava ubicat on hi ha la seu de Caixa Catalunya a l’avinguda Catedral i que es va canviar sense cap problema. Entén, per tant, que forma part del procés lògic, natural i normal d’una ciutat l’evolució dels usos dels seus edificis, que en un moment determinat es destinen a algunes activitats, però que després el temps les deixa obsoletes o les fa poc eficaces i, per tant, cal pensar en altres àrees de desenvolupament urbà a la ciutat. Assenyala que el Govern de l’Estat té diverses propietats molt importants, com ara la caserna del Bruc, la comissaria de Via Laietana, el Banc d’Espanya, l’edifici de duanes o l’edifici de Correus, que és una iniciativa que es va fer en el seu moment i que probablement des del punt de vista funcional en l’actualitat no són les ubicacions idònies. Dubta molt que si Correus hagués de buscar una seu a Barcelona ho fes on la té ara, ja que precisament poc temps enrere va fer una inversió a Sant Cugat. Considera que cal entendre-ho dins el procés normal i lògic de l’evolució de les ciutats, de les funcions de les institucions, el fet que hi hagi reordenacions d’aquestes característiques. Pel que fa a l’edifici a què es refereix la proposició, que està situat en un lloc important de la ciutat, enfront del mar, a l’entrada d’una de les vies més importants de presència ciutadana i cívica, com és la Rambla, li sembla lògic i normal que la ciutat tingui les pretensions de recuperar-lo o que se li cedeixi. Està d’acord amb el fet que això forma part d’un procés de negociació patrimonial, si el Govern de l’Estat està obert a parlar d’aquesta qüestió, de les condicions econòmiques, patrimonials, etc. Tanmateix, li sembla bo que la ciutat es pugui plantejar aquest tipus d’operacions, perquè és com han evolucionat les ciutats. Fa referència al cas de les Cotxeres de Borbó, a les casernes de Sant Andreu, la de la caserna d’intendència a prop de l’estació de Sants o les casernes de Portal de Lepanto, tocant a la plaça Cerdà. Considera, doncs, que ha estat una constant en la història recent, i li sembla lògic i normal que la ciutat es plantegi qüestions d’aquestes característiques i que des de les administracions, si són capaços de treure-li el valor simbòlic que a vegades s’assigna als edificis, ha de ser una cosa absolutament normal i prevista. Indica que el mateix Banc d’Espanya en moltes capitals de província s’ha retornat als ajuntaments, i recorda el cas de Salamanca, en què és la seu del Museu d’Arquitectura, o Lleida, en què li sembla que és una delegació territorial de la Generalitat d’Agricultura o alguna cosa semblant. Considera, doncs, que cal posar-ho en el camp de la normalitat pel que fa a les operacions urbanístiques i hi dóna suport. Pel que fa a la segona part, descarta qualsevol ubicació d’un museu militar, que és un debat que es va fer extensament el dia anterior a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. Indica que el punt de dissonància és que aquest no és un projecte patrimonial, que podria tenir lògica, ja que Barcelona ja té espais dedicats a la memòria militar, com els refugis antiaeris, que en certa manera es podria arribar a pensar que són una secció d’un museu de l’exèrcit militar. D’altra banda, destaca que això no ho va anunciar el ministre de Cultura, ni un representant civil del Ministeri de Defensa, sinó un representant militar de l’estament militar. Creu que aquesta qüestió obeeix a un criteri polític i partidista, ja que uns dies abans la presidenta del Partit Popular deia que hi hauria molta més presència de l’exèrcit i la Guàrdia Civil a Catalunya. Constata, doncs, que això no obeeix a una lògica patrimonial ni museística. Reitera, per tant, el suport del govern a la proposta d’ICV-EUiA. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1749 El Sr. Mestre, en primer lloc, agraeix els vots d’UpB i de CiU, que faran que s’aprovi la proposició. En segon lloc, li diu al Sr. Colomé que el Grup Municipal d’ICV-EUiA no ha promogut cap dació en pagament de cap edifici de la Generalitat i que, per tant, com diu la dita, al Cèsar el que és del Cèsar. En canvi, destaca que sí que ha reclamat moltes vegades que equipaments, edificis i espais que pertanyen a l’Administració General de l’Estat se cedeixin a Barcelona, perquè considera que la ciutat en farà un millor ús i un ús estrictament ciutadà. Recorda que aquesta reivindicació la va poder compartir i treballar conjuntament amb el PSC i altres grups municipals en un espai molt emblemàtic de la ciutat quan es va estar reclamant la cessió del castell de Montjuïc del Ministeri de Defensa a la ciutat de Barcelona. Assenyala que això es va aconseguir en l’anterior mandat municipal, tot i que no de manera plenament satisfactòria des del seu punt de vista pel que fa a l’ordre del ministeri, però sí des del punt de vista de com s’ha desenvolupat aquesta cessió, ja que era una reivindicació ciutadana i compartida per molts dels grups. Reitera, doncs, que la reclamació del castell de Montjuïc sí que l’havia fet el seu Grup. S’adreça al Sr. Ramírez per dir-li que no posi en boca d’ICV-EUiA coses que el seu Grup no ha dit. A més, indica que el seu Grup té un cert coneixement del que fa l’exèrcit espanyol i en quines operacions de pau participa com a cascos blaus sota el mandat de Nacions Unides. No vol passar per alt que, malgrat aquest paper que fa l’exèrcit espanyol en diverses operacions dirigides per Nacions Unides, hi va haver un president del govern espanyol que es deia José María Aznar que va implicar l’exèrcit espanyol en la guerra d’Iraq. Diu que la memòria i les dades serveixen per a tot, i que l’exèrcit està, com ha d’estar en un país constitucional i democràtic, a l’ordre del govern de torn. És conscient que l’exemple del president Aznar és el d’un govern amb unes decisions molt desafortunades en aquest sentit, per la implicació de l’Estat espanyol amb la coalició comandada pels Estats Units i el Regne Unit. Atès que el Sr. Ramírez ha fet algunes referències al paper dels exèrcits, indica que no cal un gran coneixement de la història per veure quin paper han jugat els exèrcits, que són uns instruments defensius davant d’altres estats. Recorda que un historiador clàssic deia que la història de la Humanitat és la història de les seves guerres, i assenyala que a Europa ha estat així fins al 1945. Insisteix, doncs, que vol que Barcelona continuï sent una ciutat de pau i drets humans, que això es projecti dins i fora de la ciutat, i per això considera que Barcelona no ha de ser seu de cap museu militar ni de l’exèrcit. A més, opina que si el tinent general Álvarez-Espejo creu que el govern militar no pot ser seu d’un museu és perquè els usos de què el Sr. Ramírez feia esment no són usos presents o imprescindibles en aquest edifici. Per tant, com que l’edifici està disponible per a altres usos i l’ús proposat en la darrera Pasqua militar és un ús que la ciutat no vol, el pas següent és reclamar la cessió de la ciutat perquè això sigui un equipament realment d’interès ciutadà. Pel que fa als museus militars o de l’exèrcit, explica que alguns per edat van visitar el Museu Militar de Montjuïc perquè a l’escola els hi duien d’excursió, i que eren petits i que llavors et pot semblar curiós o et pot fer gràcia com te’n fan les pel·lícules bèl·liques. Considera, però, que el Museu Militar de Montjuïc era una apologia del militarisme i de la victòria franquista. Reconeix que l’exèrcit, sortosament, ha canviat, perquè el país ha canviat, però diu que si cal fer un museu que reflecteixi la història de l’exèrcit espanyol, aquesta no és precisament una història que mereixi ser especialment coneguda ni divulgada, com demostren els llibres d’història i els fets històrics. Conclou que Barcelona no necessita un museu militar, i, en canvi, sí que necessita espais i equipaments al servei de la ciutadania, i el govern civil és un espai i un equipament magnífic per a això. El Sr. Colomé dóna per suposat que el Cèsar és ICV-EUiA, però que la cita sencera acaba amb «i de Déu el que és de Déu». Aclareix que quan es referia a la dació en pagament es referia a Déu, és a dir, al govern municipal, que és l’únic que pot fer-ho, i no al Cèsar, que no ho pot fer. 1750 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Li ha agradat molt la cita d’Iraq, perquè la primera mesura del primer mandat de Zapatero va ser treure les tropes d’Iraq. Indica que Espanya no va participar mai a la guerra, que només es van apuntar a fer-se una foto a les Açores, però no van enviar-hi mai cap soldat, sinó que va ser una coalició entre els Estats Units i la Gran Bretanya. Reconeix, però, que s’hi van enviar forces d’ocupació, que van ser repatriades el 2004. Comenta que la segona cosa que li ha agradat molt és la referència a la història dels exèrcits. Pregunta si els sona «el poble en armes» i «defensem la pàtria els ciutadans», perquè considera que el gran canvi entre l’exèrcit mercenari professional i l’exèrcit del poble és el 1789 i la Revolució Francesa. Diu que només cal que escoltin l’himne de França, que parla dels fills de la pàtria com a ciutadans en armes. Està d’acord amb el fet que ha evolucionat i que hi ha un problema, que en aquest país quan es pensa en exèrcit es pensa en franquisme. Explica que en la seva infància va viure en un altre país, en què no els portaven a veure museus militars, sinó que als 12 anys portaven els nens a veure un camp de concentració nazi, que considera que és un impacte molt pitjor que veure un museu militar. Diu que es feia per recordar la memòria i que no es repetís, i que aquesta és la diferència amb un país democràtic en què a l’entrada d’una ciutat hi ha el primer tanc britànic que la va alliberar. Considera que cal superar la història o es continuaran veient fantasmes on no n’hi ha. Diu que, al final, qui decidirà si hi ha un museu militar o de l’exèrcit a Barcelona és l’exèrcit, i que cal reflexionar sobre el fet que cada vegada que es canta Els Segadors es canta un himne militar i bèl·lic. Pensa, doncs, que si fossin pacifistes s’ho haurien de replantejar. El Sr. Ramírez demana respecte per l’exèrcit, arran d’alguns comentaris que s’han fet, i es queixa que sempre se’l vol vincular amb situacions o conflictes bèl·lics o armats. Recorda que l’exèrcit espanyol no és l’apologia de res, tampoc del franquisme, sinó que representa la institució militar, que té una gran tradició a Espanya i a la ciutat i que representa els principis de garantia, seguretat i concòrdia entre tots els ciutadans. Tanmateix, reconeix que l’exèrcit està vinculat al tema militar i a vegades entra en conflictes armats, que no ho són en funció de la seva implicació i de les funcions que se li encomanin. Pel que fa al conflicte d’Iraq, recorda que l’expedició que hi va anar no era per entrar en guerra, sinó per garantir les condicions humanitàries en aquella zona. Considera que el Grup Municipal d’ICV-EUiA sempre abusa dels conceptes de cultura de la pau i de la guerra, i els contraposa, i fa l’axioma que cal ser garants de la pau i que l’exèrcit no ho és. Insisteix que hi ha altres tipus d’actuacions per part de l’exèrcit, més enllà de garantir la seguretat dels ciutadans, per exemple, en protecció civil, com ara inundacions, emergències nacionals, incendis, etc. Entrant en el tema del museu i de l’edifici del govern militar al Portal de la Pau, més enllà de la passió política i ideològica que se li pugui posar al tema, diu que aquest tema no és ni polític ni partidista, sinó cultural i històric i que el que es vol fer és representar la història de l’exèrcit i la implicació que ha tingut en aquest edifici i a Barcelona. Pel que fa al que deia el Sr. Ciurana de l’evolució dels usos i de l’adaptació dels edificis, reitera que aquest edifici és totalment operatiu i que té unes dependències de l’exèrcit que estan funcionant, cosa que no vol dir que no sigui compatible amb la incorporació d’una part museística dins de l’edifici. Considera que el fet que l’inspector general de la regió, el Sr. Álvarez-Espejo, anunciés que té la intenció de posar un museu militar a l’edifici no vol dir que aquest estigui obsolet i no tingui altres usos. Entén que és totalment compatible amb la incorporació d’aquest contingut, que l’únic que fa és exaltar la cultura, la història i la vinculació amb la ciutat, sense cap connotació partidista ni política. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1751 Del Grup Municipal UpB: 8. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1. Mostrar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la defensa dels drets d’expressió i manifestació a la nostra ciutat i contra qualsevol forma de sanció que limiti l’exercici d’aquests drets. 2. Mostrar el rebuig a la Llei de Seguretat Ciutadana i instar al Govern de l’Estat espanyol a la seva retirada immediata. 3. Donar trasllat d’aquest acord als Portaveus de tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, als Portaveus de tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Ministeri de l’Interior i a la Conselleria de l’Interior. El Sr. Laporta explica que la proposició fa referència a la «llei mordassa», és a dir, a la Llei de seguretat ciutadana, aprovada al Congrés dels Diputats el desembre de 2014, contra la qual s’han pronunciat partits polítics, sindicats, magistrats, advocats penalistes i moltes organitzacions socials, perquè consideren que limita els drets fonamentals dels ciutadans i especialment el dret de la llibertat d’expressió i manifestació, a més de les mesures més discutides, com les «devolucions en calent» d’immigrants que arriben a la frontera i poden ser expulsats de manera immediata. Afegeix que aquesta llei endureix les sancions per qüestions relacionades amb les protestes al carrer, que regula infraccions que es qualifiquen com a faltes lleus, greus o molt greus i que es poden sancionar amb multes des de 100 euros fins a 600.000 euros, i que barreja la inducció al consum de drogues o el comerç d’armes amb l’assistència a manifestacions o la celebració d’espectacles sense autorització. Manifesta que la discrecionalitat que li atorga l’Administració a l’hora d’establir sancions, l’elevada quantia d’aquestes i la fixació de la regulació de conductes habituals en les protestes ciutadanes defineixen aquesta llei com «la llei mordassa», ja que s’habilita un procediment administratiu que legalitza la criminalització i persecució de les mobilitzacions i crea un instrument governamental per impossibilitar drets democràtics bàsics com la llibertat d’expressió i manifestació, que recull clarament la Constitució com a drets fonamentals. En aquest aspecte, pensa que cal tenir en compte que la plena vigència dels drets fonamentals, de la llibertat d’expressió, reunió, manifestació, el dret a comunicar i rebre lliurement informació, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a les garanties processals, el dret a les llibertats sindical i de vaga, el dret a la intimitat i el dret a la pluralitat política i ideològica, comporta clarament una prohibició expressa d’una actuació administrativa discrecional arbitrària de qualsevol govern de restringir injustificadament l’abast d’aquest drets i llibertats fonamentals mitjançant iniciatives legislatives. Considera que les normes administratives sancionadores, que tenen com a finalitat la protecció de la seguretat ciutadana, no s’han d’emprar per restringir de manera arbitrària i injustificada l’exercici de drets fonamentals vinculats a la participació política dels ciutadans. Opina que democràcia és expressió, i seguretat ciutadana, protecció de llibertats públiques, i no una restricció d’aquestes. Pensa que el delicte es combat de manera integral, amb educació, promovent una vida digna, eliminant diferències socials, amb bones polítiques de reinserció i amb unes institucions que treballin per a la prevenció i no pel càstig. Considera que aquesta llei és reiterativa a l’hora de regular conductes que ja tipifica el Codi penal i creadora d’un nou estat policial controlador i limitador de llibertats polítiques, cosa inadmissible en un entorn democràtic. Pensa que Barcelona, que té la Carta dels drets i deures dels ciutadans, no pot restar impassible davant d’aquesta vulneració d’alguns drets fonamentals, i per això demana el suport dels grups municipals a la proposició. El Sr. Escudé subscriu punt per punt la intervenció del regidor Laporta i manifesta el seu vot favorable. Entén que competencialment poca cosa es pot fer, però pensa que ideològicament es pot fer molt. Diu que s’havia preparat la intervenció pensant que qui seria al seu costat seria la Sra. Esteller, també diputada al Congrés dels 1752 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Diputats, i volia mirar de convèncer-la per si podia fer alguna cosa més racional. Creu que el Partit Popular ha anunciat la reforma de la Llei de seguretat ciutadana, del Codi Penal i de la Llei d’enjudiciament criminal amb l’objectiu d’endurir la resposta punitiva a diverses situacions, només amb afany de restringir llibertats i drets. Considera que aquesta llei trenca l’esperit de la Constitució, que recull el dret d’expressió i de manifestació. Li sembla que al PP li fan por les mostres de caire social, no vol veure com la gent protesta pel deteriorament social, mentre que molts d’aquests damnificats l’última solució que tenen és sortir al carrer a manifestar-se. Constata que és una llei que tracta l’immigrant com una mercaderia, i això li sembla perillós, ja que el fa esgarrifar la «patada» al cul a l’immigrant per retornar-lo a l’altra banda de la tanca, com si així s’acabés el problema de la immigració. Afegeix que la llei sostreu del control judicial la capacitat de jutjar les conductes crítiques amb aquest Govern, i això vol dir limitar el dret constitucional bàsic de la tutela judicial efectiva. Es queixa que a partir d’ara s’haurà d’esgotar la via administrativa per accedir a la contenciosa administrativa, cosa que obligarà a pagar la corresponent taxa judicial per fets que abans es consideraven faltes i se solucionaven ràpidament amb el jutge sense el pagament d’aquestes taxes. Opina que el Govern esdevé jutge i part i que això és molt perillós. Pensa que potser el més intel·ligent seria retirar-la, atès que tota l’oposició ho reclama, i també el 83% de la ciutadania. Afegeix que cal retirar-la perquè es retallen drets bàsics de la ciutadania i de la democràcia partint d’uns mal entesos criteris d’ordre públic, i creu que aquesta llei és una llei de repressió ciutadana. El Sr. Ramírez li diu al Sr. Escudé que, malgrat que no hi sigui la Sra. Esteller, perquè és a Madrid, pren nota del que li digui i li ho farà arribar, tot i que no li promet resultats. Pel que fa al que s’ha parlat de restricció i de repressió, opina que és a causa de tenir models diferents, com s’ha vist en el tema del civisme. Parlant d’antecedents, explica que la llei de 1992 va ser la primera norma amb rang de llei que, després de l’aprovació de la Constitució, regulava la seguretat ciutadana i establia les actuacions dels poders públics en aquest àmbit. Entén que han passat 22 anys i que hi ha raons que justifiquen la reforma de la llei. En primer lloc, apunta que amb la reforma del Codi penal certes conductes deixaran de tenir sanció penal, per la qual cosa cal que siguin sancionables via administrativa. En segon lloc, comenta que es recull la nombrosa jurisprudència del Tribunal Constitucional per tal d’augmentar les garanties de les persones. Afegeix que han aparegut noves conductes violentes i grups radicals organitzats a qui s’ha de fer front, que s’han atès les demandes dels col·lectius ciutadans i associacions veïnals i que fins i tot s’han incorporat les demandes del Defensor del Poble. Indica que poc més d’un any enrere aquesta llei es va tractar al Consell de Ministres i es van demanar diversos informes per enriquir i millorar el text. Considera que al final s’ha garantit la seva legalitat, el seu encert i la seva oportunitat. Comenta que s’ha acabat elaborant un nou text en què, a més de recollir les observacions formulades pel Consell General del Poder Judicial, del Consell d’Estat o del Consell Fiscal i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, s’hi inclouen modificacions impulsades pel Ministeri de l’Interior amb la finalitat de millorar les garanties i la seguretat jurídica. En resum, diu que es tracta d’una llei garantista, profundament democràtica i que té com a únic objectiu el normal desenvolupament de la vida en llibertat de tots. Matisa que la llei només persegueix accions o actituds violentes, incíviques o perilloses, i no tan sols regula les manifestacions. Indica que des de l’1 de gener de 2012 fins al 30 de setembre de 2014 s’han produït a Espanya més de 1.000 disturbis violents en què han resultat ferits 850 ciutadans i 618 policies i guàrdies civils, i que han costat més de 47 milions. Per això, manifesta que l’únic objectiu que té aquesta llei és sancionar conductes especialment perilloses i greus, i afegeix que recollirà la prohibició de sol·licitar o NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1753 acceptar serveis sexuals retribuïts en zones de trànsit públic o prop d’escoles, guarderies o parcs infantils. Assenyala que la llei no és només sancionadora, sinó que incorpora una nova i garantista regulació de les potestats d’intervenció policial, com ara que per primera vegada en una norma amb rang de llei s’imposa el principi de no-discriminació en l’exercici d’identificacions policials, i també per primer cop es regulen les garanties que cal respectar en els registres corporals externs i els escorcolls, i també que els controls a la via pública només es faran d’acord amb les observacions del Consell General del Poder Judicial i del Consell Fiscal per la comissió de delictes d’especial gravetat i no per infraccions administratives. Pel que fa al que deien els regidors que la llei prohibeix les manifestacions, aclareix que aquestes es podran fer davant del Congrés sempre que es comuniqui, i destaca que en altres països europeus no deixen lloc a aquesta opció. Afegeix que s’hi recull expressament el deure de les forces i cossos de seguretat d’adoptar mesures per protegir el lliure exercici dels drets fonamentals i mesures per protegir la celebració de reunions i manifestacions. Per tant, no veu res d’això que diuen els altres regidors que es coarta la llibertat dels ciutadans i es prohibeixen les manifestacions. Finalment, diu que no és cert que aquesta llei atorgui a l’Administració competència per imposar sancions als àmbits que fins ara estaven reservats als jutges i que ara calgui pagar taxes si es vol recórrer. Explica que les sancions administratives en matèria de seguretat ciutadana existeixen des de 1992, igual com existeix en altres àmbits. Quant al que ha dit el Sr. Laporta que el delicte es prevé amb educació, diu que l’ha sobtat i potser no ho ha entès bé, però l’anima a mirar de controlar els grups violents que es manifesten amb educació, a veure quina resposta rep. El Sr. Forn diu que el posicionament de Convergència i Unió ja va ser molt clar al Congrés dels Diputats, ja que hi va votar en contra perquè considera que el nou text no fa un avenç positiu ni constructiu per solucionar moltes problemàtiques. Considera que Barcelona sempre ha estat una ciutat oberta i tolerant i que tothom hi pot expressar les seves idees amb llibertat i respecte als altres. Creu que una llei de seguretat ciutadana no es pot fer a corre-cuita i amb la voluntat de retallar drets bàsics com els d’expressió i manifestació. Comenta que és una llei de seguretat ciutadana feta d’esquena als ajuntaments i a les comunitats autònomes, especialment les que tenen un model de seguretat propi consolidat com Catalunya. Considera que la seguretat ciutadana necessita menys presses i més voluntat d’acord, de diàleg i de consens, i que no es tracta de posar noves modalitats de multes ni sancions més altes, sinó que es tracta de saber quines problemàtiques hi ha al carrer i com es poden afrontar d’una manera més eficaç. Afegeix que aquesta llei no s’ha aprovat precisament amb majoria absoluta, sinó que, al contrari, no hi ha hagut cap consens. Pel que fa a la prostitució, diu que el Grup Popular ha demanat reiterades vegades que es tragués l’avís previ, però que, en canvi, aquest avís previ també hi és en aquesta Llei de seguretat ciutadana. Manifesta, doncs, que el seu Grup hi votarà en contra. El Sr. Laporta agraeix els vots a favor del Partit Socialista i de Convergència i Unió, i lamenta, tot i que respecta, el vot contrari del Partit Popular. Constata que amb les explicacions del Sr. Ramírez s’ha demostrat que no comparteixen el mateix model de societat. Considera que aquesta llei és clarament repressiva i restrictiva de drets fonamentals com el d’expressió i de manifestació. Diu que el Sr. Ramírez no l’ha entès, perquè deia que s’han de combatre de manera integral, amb unes polítiques educatives adequades, amb el foment d’una vida digna a l’hora d’eliminar diferències socials i amb una política de reinserció adequada i unes institucions que treballin per la prevenció i no pas pel càstig, la repressió i amb voluntat punitiva i recaptatòria. Reitera l’agraïment pels vots favorables que creu que faran que s’aprovi la proposició. El Sr. Escudé diu que la manca d’arguments del Sr. Ramírez denota que difícilment es pot defensar el que creu que és un despropòsit en tota regla, que és 1754 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 el fet que d’un sol cop es carreguen la divisió de poders, essencial en el sistema democràtic, ja que el govern passa a ser legislador, executor i jutge. Considera que això és molt perillós i que el Partit Popular posa l’accent en el perill que tenen certes majories absolutes, que des de l’època del Sr. Aznar no es patia. Recorda la Llei de l’avortament, que per sort es va retirar, però constata que una constant d’aquest govern espanyol ha estat la retallada de drets bàsics de la ciutadania. Indica que no només ho diu ell, sinó diaris com The Guardian, que afirmava que la «Llei de seguretat ciutadana limitarà la democràcia a Espanya». Destaca un escrit a The Economist que alertava que algunes democràcies parlamentàries europees havien iniciat un camí cap a un cert autoritarisme, i creu que és cert. Indica que posen Espanya a l’alçada de països com Hongria, Grècia i Portugal. Demana al regidor popular, doncs, que facin el possible perquè aquesta llei no s’arribi a aplicar. El Sr. Ramírez manifesta que amb aquesta llei el que s’ha intentat és buscar l’equilibri entre llibertat i seguretat. Davant les acusacions d’autoritarisme, recorda que en el passat el Grup Socialista també va aprovar coses per majories amb la confrontació de la resta de grups de l’oposició, i diu que això és governar. En tot cas, si hi ha tanta retallada de llibertats i s’envaeixen tant les competències que hi ha a la Constitució, els emplaça a fer un recurs o a impugnar la llei més enllà de demanar-ne la retirada directa. Declara que des del Govern de l’Estat s’ha intentat aconseguir aquest equilibri entre llibertat i seguretat, i reconeix que a vegades cal prendre mesures coercitives per garantir-la. Recorda la despesa que ha esmentat anteriorment de més de 47 milions d’euros en els últims 32 mesos, la quantitat de policies ferits per grups violents i per les manifestacions alternatives, i els ciutadans lesionats en aquest tipus de concentracions. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 9. Que el Govern municipal lliuri als grups municipals, abans d’un mes, les dades sobre els contractes municipals que han estat exempts de l’aplicació de la contractació responsable al 2014, número de contractes i tipus, xifra total de contractació i percentatge sobre la contractació global. La Sra. Sánchez explica que aquest prec demana poder disposar d’informació sobre quants contractes han estat exempts de l’aplicació del Decret d’alcaldia del 20 de novembre de 2013 sobre contractació responsable, totalment o parcialment, i el compliment de les condicions incloses en els plecs de clàusules. Informa que aquestes condicions estableixen que un mínim de llocs de treball sobre el total de la plantilla o hores a contractar han de ser per a persones amb especials dificultats d’inserció, i que si no es poden introduir en algun contracte tots aquests criteris de contractació s’ha de justificar degudament a l’expedient. Comenta que, de l’anàlisi d’alguns expedients de contractació, s’ha observat l’existència d’alguns d’aquests informes justificatius de l’excepció en l’aplicació motivat per l’obligació de la subrogació del personal existent per les característiques del servei contractat. Creu que, atesa la quantitat de serveis de l’Ajuntament objecte de subrogació de personal, és important conèixer-ne l’abast, el nombre total i altres dades. Li agradaria que la informació s’ampliés als contractes de l’Ajuntament i altres ens municipals, i per això demana que s’elabori un informe en un mes i es lliuri a tots els grups municipals. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1755 El Sr. Forn informa que el Decret de contractació responsable estableix que els contractes que s’adjudiquin per procediment obert, restringit i negociat amb publicitat hauran d’incloure l’obligació dels contractistes de contractar un 5% de persones amb risc d’exclusió i subcontractar un 5% d’empreses que siguin centres especials de treball o empreses d’inserció. Pel que fa als criteris de valoració, indica que estableix que es poden preveure entre un 10% i un 20% més de punts en cas que es presentin percentatges superiors als indicats abans, i que aquestes obligacions només es poden exceptuar amb un informe justificatiu de l’òrgan de contractació que motivi les circumstàncies per les quals no s’aplicaria el decret. Atès que s’està fent el tancament definitiu de l’exercici 2014, accepta el prec i diu que la informació es lliurarà una vegada analitzades i verificades les dades. La Sra. Sánchez agraeix l’acceptació del prec i espera l’informe, ja que vol fer un seguiment perquè es compleixi el Decret d’alcaldia. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 10. Que el Govern municipal doni suport a la possible creació d’un Museu Militar a la ciutat de Barcelona, cooperant amb el Ministeri de Defensa per facilitar la seva creació i, si s’escau, cedint fons històrics o patrimonials de la ciutat vinculats amb la temàtica d’aquest museu. El Sr. Ramírez recorda que en un punt anterior de la Comissió ja s’ha parlat de l’anunci de l’interventor general de l’exèrcit a Barcelona, Ricardo Álvarez-Espejo. de crear un museu militar a l’edifici del govern militar, i demana que des del govern municipal s’hi doni suport. Considera que la creació d’un equipament com aquest sempre és un motiu de benvinguda, ja que representa la posada en valor de fets i institucions vinculades a la ciutat. Assenyala que en la sessió s’han sentit tot tipus d’avaluacions sobre aquesta possible creació d’aquest museu militar, algunes assenyades i altres conseqüència d’algun pensament més d’esquerres o nacionalista. Tanmateix, creu que el fet militar, present des de l’inici de la història de la humanitat, s’ha d’anar transformant en la mesura en què es transformen les ciutats, i constata que no té res a veure la relació de l’exèrcit amb la societat 200 anys enrere, que 50 o que en l’actualitat. Assenyala que aquest museu inclou valors històrics, polítics i patrimonials i que pot comportar conseqüències econòmiques beneficioses per a la ciutat des d’un punt de vista cultural i històric, ja que, en paraules del capità general de Catalunya, el Sr. Álvarez-Espejo, l’exèrcit també és Catalunya, ja que no és una força d’ocupació, sinó que es troba a casa. Pensa que es pot fer una valoració positiva o negativa d’aquesta coexistència, però que és indubtable que la vinculació històrica existeix, atès que la història existeix independentment de les avaluacions que els ciutadans en fan, i l’exèrcit forma part d’aquesta història. Per això entén que aquest museu és un compendi de cultura i d’història lligat a la cultura dels diferents països, i demana que es doni suport a la creació d’aquest museu militar a la ciutat. El Sr. Ciurana diu que no accepta el prec. El Sr. Ramírez lamenta que no s’accepti el prec, i més tenint en compte les activitats que s’han fet a Barcelona en els darrers anys com les jornades de portes obertes a la caserna del Bruc, algunes exposicions, arribada d’alguna fragata o l’exposició de Prim, que ha tingut una gran afluència de ciutadans que mostren cert interès per aquesta temàtica. El Sr. Ciurana manifesta que si fos un debat cultural patrimonial aquesta iniciativa s’hauria portat a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, en què el dia anterior ja es va fer aquest debat. Entén, doncs, que hi ha un cert interès a mantenir viva aquesta polèmica, i diu que al govern no els hi 1756 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 trobaran. Comenta que els criteris culturals ja es van exposar a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació i que, per tant, ja està tot dit. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Que el govern municipal reconegui l’error d’haver incorporat un nou apartat d’Afers Religiosos a la convocatòria de subvencions de 2014 i d’haver-lo desenvolupat més restrictivament a la convocatòria de 2015, contradient els principis de laïcitat i de concurrència respecte a la igualtat d’oportunitats entre totes les entitats i associacions. Es retira. 12. Que el govern municipal informi detalladament de les gestions realitzades i les respostes obtingudes per tal de donar compliment a la proposició aprovada a la Comissió de Presidència del passat 11 de desembre de 2013 per tal que la Fundació Mobile World Capital Barcelona inclogui en la propera edició del Mobile World Congress la creació d’un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l’explotació dels recursos naturals. I perquè el Govern de l’Estat i la Unió Europea impulsin legislacions internacionals a fi que no s’utilitzin minerals "obtinguts il·legalment" procedents de zones en conflicte. Es retira. Del Grup Municipal UpB: 13. Que el govern municipal iniciï les negociacions amb el govern de l’estat espanyol per a la cessió de l’edifici dels Sindicats de la Via Laietana. El Sr. Laporta explica que el prec fa referència a les negociacions amb el Govern de l’Estat per a la cessió de l’edifici dels sindicats de Via Laietana. El Sr. Martí comenta que aquest tema ve de lluny i que hi ha hagut acords, preacords i compromisos entre l’Ajuntament i els sindicats implicats amb coneixement del Govern de l’Estat. Indica que la situació ha canviat i que el mes de gener el Govern de l’Estat va iniciar els tràmits i els procediments administratius per impulsar les obres de rehabilitació d’aquest edifici, ocupat actualment per Comissions Obreres i parcialment i provisionalment per CGT. Informa que la voluntat política del Govern de l’Estat és que es facin les obres que permetin tancar aquest expedient i que finalment sigui Comissions Obreres qui s’hostatgi en aquest equipament. Manifesta que com a Ajuntament no pot negar el que planteja el Sr. Laporta, i formalment accepta el prec, però sap que ja hi ha hagut voluntat política expressada amb alguna acció administrativa per tirar endavant aquesta línia que deixaria amb una dificultat evident tirar endavant la proposta que formula UpB. El Sr. Laporta agraeix que s’accepti el prec, i troba una bona notícia que l’Estat hagi començat les obres de rehabilitació i conservació de l’edifici, perquè feia anys que hi havia instal·lades les malles a la façana i la situació era lamentable. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 14. Quines són les actuacions que l’Ajuntament de Barcelona està impulsant a la ciutat en l’àmbit de la defensa de la cultura de la pau, i quines s’estan desenvolupant en aquest sentit des del Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona? NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1757 El Sr. Espriu comenta que la cultura de la pau està estretament vinculada amb la ciutat de Barcelona, cosa que es constata amb la història de les mobilitzacions ciutadanes. Explica que també respon a alguns dels projectes que l’Ajuntament té de fa temps, especialment en l’àmbit de la cooperació internacional, impulsada arran de la resposta ciutadana davant la guerra dels Balcans. Li interessen les actuacions per fomentar la cultura de la pau, i recorda que el dia anterior a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació es va parlar de l’aposta de l’Ajuntament en el moment de recuperació de la ciutat i del castell de Montjuïc, que va ser una aposta d’aquesta instal·lació de la memòria històrica i per la pau. Continua creient que part de l’essència que li donava el Centre de Recursos Internacionals és al castell, i es queixa que això s’ha perdut. A més a més, vol saber quines són les activitats actuals i el pressupost de l’organització, quines són les altres activitats que fa l’Ajuntament en matèria de cultura de pau, si es fa alguna cosa en el castell, ja que en el web només ha trobat una visita a l’arquitectura militar, i si es col·labora amb l’Institut Català Internacional per la Pau, que es va dir en el seu moment que s’hi renunciava. El Sr. Martí es compromet a donar per escrit alguna informació, ja que troba impossible completar-la en el temps de la resposta. Explica que l’Ajuntament és hereu de moltes activitats i iniciatives a favor de la pau que s’han dut a terme a la ciutat, i que en el mandat actual s’han tirat endavant moltes actuacions en matèria de foment de la pau. Comenta que es fa principalment a través de donar suport i contribuir a les entitats principals amb projectes per sensibilitzar la població pel que fa a la importància de la pau i els drets humans. Especifica que l’Ajuntament subvenciona aquestes entitats a través del Pla director de cooperació 2013-2016, i informa que hi ha més de 20 projectes de diferents entitats de foment de la pau, tant a Barcelona com més enllà de les fronteres del país. Diu que això és el que li farà arribar per escrit. Quant al que fa l’Ajuntament a través de la col·laboració i l’impuls del Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona, el CRIPB, que està integrat en l’estructura de la Direcció de Serveis de Cooperació de l’Ajuntament, informa que s’ha promogut la celebració de 13 cursos, i que hi ha hagut una participació en una trobada internacional especialitzada i 3 cursos que s’han organitzat per primera vegada a Barcelona. En resum, diu que a Barcelona s’estan tirant endavant fins a 10 projectes diferents, amb aquesta implicació del CRIPB, que forma part de les polítiques municipals i de la Direcció de Serveis i de Cooperació. Finalment, indica que el total de despesa del 2014 del CRIPB ha pujat a 178.000 euros com a centre propi municipal, sense tenir en compte totes les subvencions, ajuts i convenis que es donen a altres entitats com l’ICIP, FundiPau, l’Escola Cultura de Pau, etc. El Sr. Espriu diu que agrairà al regidor Martí que li faci arribar aquest informe perquè li ha costat molt trobar informació de l’activitat del Centre, ja que a la xarxa n’hi ha molt poca. Per no caure en el parany de fer només un debat del que no s’ha fet, diu que s’espera que el Sr. Martí li passi la informació i llavors es podrà fer un debat sobre el que s’ha fet, ja que ho troba més enriquidor. Recorda que el seu Grup va defensar molt la continuïtat del CRIPB en el seu moment perquè creia que era una bona iniciativa. Assenyala que el Grup Socialista va intentar fer en el seu moment un canvi de conceptualització del castell com a espai de trobada de polítiques de pau i no militars, que pensa que era un indicador que la ciutat canviava de tendència. Considera que cal que quedi clar que Barcelona té polítiques actives per la pau. Agraeix, doncs, que es faci arribar aquest informe, tot i que no hi ha l’obligació, atès que és una pregunta i no un prec. El Sr. Martí reitera que li farà arribar l’informe, perquè creu que val la pena, més enllà de la ubicació física del Centre, que, tot i que pot ser molt simbòlica, no és el més important, sinó que l’important és l’activitat i el valor afegit que dóna. Indica que una de les mostres amb què Barcelona acredita la seva activitat en relació 1758 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 amb el foment de la pau és un reconeixement internacional que l’alcalde ha tingut per part del Congrés dels representants a Colòmbia, en què s’ha agraït i reconegut l’esforç de l’Ajuntament i de l’alcalde en el fet d’ajudar en processos de pau tan complicats com els de Colòmbia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 15. Com valora el Govern Municipal que només l’1,7% dels barcelonins estiguin preocupats per l’encaix de Catalunya a Espanya, segons l’Enquesta de Serveis Municipals 2014? El Sr. Ramírez formula la pregunta i recorda que l’Enquesta de serveis municipals de 2014 es va portar a terme entre el 14 d’abril i el 27 de juny i que és una mostra d’una certa magnitud, amb més de 6.000 entrevistats i que té un marge d’error d’aproximadament un 1,33%. Especifica que a la pregunta «a vostè personalment quin és el problema que l’afecta més?», només un 1,7% dels enquestats afirmen que sigui l’encaix de Catalunya a Espanya. I torna a preguntar com ho valora el govern. El Sr. Forn ho troba normal, tenint en compte que el 98% no està preocupat perquè saben que al cap de poc podran decidir lliurement l’encaix de Catalunya a Espanya. Ho troba lògic perquè estan en un procés que la gent s’ha cregut i, per tant, dóna aquest resultat. El Sr. Ramírez troba que és una manera de veure-ho, però que n’hi ha d’altres. El sobta que això no preocupi el govern municipal, davant d’una qüestió que afecta una part molt minoritària de la ciutadania barcelonina, quan ha de governar per a tots els barcelonins i no només per a aquest 1,7%. D’aquesta qüestió, entén que se’n deriven algunes preguntes sobre aquesta valoració, que és com justificar que el govern municipal s’hagi saltat d’alguna manera les seves pròpies ordenances, com ara el marcador digital de compte enrere de la plaça Sant Jaume, i no preocupa el govern si això pot incidir en el 90 i escaig per cent, o com es justifica que el govern municipal hagi fomentat que tota la ciutat sigui tacada de groc, amb les pancartes i els llaços de color groc de plàstic. Considera que l’Ajuntament llavors no tindrà autoritat moral per obligar els ciutadans a complir les ordenances municipals. Finalment, pregunta si el govern no té por que s’hagi traslladat a la població una visió políticament sectària. El Sr. Forn diu que contestarà a la pregunta que li ha fet, perquè després n’ha afegit d’altres que no tenen res a veure. Pel que fa a l’Enquesta dels serveis municipals, destaca que l’encaix entre Catalunya i Espanya és la segona preocupació dels barcelonins. Considera, doncs, que el Sr. Ramírez ha mirat el que li ha interessat de l’enquesta. Indica que és el 12,1%, i que, per tant, la gent sap distingir perfectament un tema municipal d’un tema nacional, i que és la segona posició, per darrere de l’atur. Opina, per tant, que els ciutadans són molt intel·ligents. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 16. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior de 29 d’abril de 2014 amb el contingut següent: (M1115/10929) Que s’elabori i es lliuri als Grups municipals, en un màxim de 2 mesos, un informe sobre terminis de respostes als suggeriments, queixes i demandes d’informació dels ciutadans i ciutadanes els anys 2011, 2012 i 2013, acompanyat dels objectius i criteris del govern municipal en aquest àmbit. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1759 El Sr. Forn comenta que l’informe d’incidències està fet, però que necessita uns dies per acabar de completar una informació i acabar-se’l de llegir. Promet, però, que el tindran al cap de pocs dies. El Sr. Espriu diu que després d’uns quants mesos de retard no li ve d’aquí una setmana més. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 17. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior el 16 de juliol de 2014 amb el contingut següent: (M1115/12045) La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a elaborar un registre de maltractadors d’animals. Es contestarà per escrit. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 12.40 h. 1760 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió de 21 de gener de 2015, aprovada el dia 18 de febrer de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de gener de 2015, s'hi reuneix la Comissió d'Economia, Empresa I Ocupació, sota la presidència de l'Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Sara Jaurrieta Guarner, Joan Trullén Thomàs, Montserrat Sánchez Yuste, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents els Srs.: Joan Torrella Reñé, director de Promoció Territorial i Turisme; Alberto Piedrabuena i Granés, director dels Serveis Jurídics i de Control de la Gestió d’Hàbitat Urbà; Antoni Rodríguez i Sivera, gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, i Antoni Muñoz Juncosa, interventor general. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Belén Pajares Ribas, Antoni Vives i Tomàs, Gerard Ardanuy i Mata, S'obre la sessió a les 16,38 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 26 de novembre de 2014, que rectifica els errors materials, de fet i aritmètics, que consten a la resolució de la Gerència Municipal, de 10 de novembre de 2014, d'adjudicació del contracte del projecte Inserció sociolaboral Avança amb tu, emmarcat en la Iniciativa urbana Trinitat Nova 2007- 2013. Acords de la Comissió de Govern de 10 de desembre de 2014: 2. Aprovar l’expedient núm. 3-183/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 54.000,00€, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14120195; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 3. Aprovar l’expedient núm. 3-184/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 75.281,00€, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14120295; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 4. Aprovar l’expedient núm. 3-186/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 49.000,00€, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1761 que consta a l’expedient, referència comptable 14120395; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-187/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 6.000,00€, segons ingrés del Forum Européen pour la Sécurite Urbaine (Efus) per al projecte “Imppulse”, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14120495; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 17 de desembre de 2014: 6. Aprovar l’expedient núm.3-195/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 427.373,51 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14121095. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-196/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 293.750,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14121195. Donar- ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 30 de desembre de 2014: 8. Aprovar l’expedient núm. 3-175/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 400.000,00 euros, corresponents a l’atorgament d’una subvenció en l’àmbit dels Plans de foment territorial del turisme per l’actuació Bateries Antiaèries al Turó de la Rovira, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14112495. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 9. Aprovar l’expedient núm. 3-194/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 295.782,08 euros, corresponents a l’ingrés per l’execució subsidiària de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14120995. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acord de la Comissió de Govern de 14 de gener de 2015: 10. 1r) Aprovar l’expedient núm. 3-001/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 2.127.500,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15010791. 2n) Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. El President anuncia que la secretària lliurarà el despatx d’ofici als grups i si aquests tenen algun comentari a fer-hi durant la sessió s’incorporarà a l’acta. b) Mesures de govern c) Informes 1762 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 A la Comissió: 1. Aplicació del Fons del Foment del Turisme. El Sr. Torrella exposa que s’ha lliurat una versió nova de l’informe als grups municipals perquè tot just el dia anterior van rebre les dades de recaptació de l’impost i, també, perquè en la versió anterior hi havia un error en les sumes parcials. A continuació, exposa que l’informe consta de tres parts: contextualització en el marc normatiu i de desenvolupament; procés de recaptació, ingrés i gestió de l’impost, i activitat promoguda a la ciutat de Barcelona a càrrec d’aquest fons. Pel que fa a la primera part, recorda que la llei va entrar en vigor l’1 de novembre de 2012, que diversos decrets la van desenvolupar i que es va establir un tram de tarifa específic per a Barcelona. Subratlla la constitució de la Comissió del Fons per al Foment del Turisme i que, a proposta d’aquesta comissió, una comissió bilateral de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat aprova cada any unes directrius sobre la destinació d’aquests fons. Així mateix, remarca que els municipis gestionen el 30% de la recaptació i que Barcelona, a més a més, pot gestionar el 50% de la recaptació en establiments de categories inferiors. Continuant amb el context normatiu, destaca que aquest impost té caràcter finalista i que concretament en el cas de Barcelona, que gestiona aproximadament un 34% de la recaptació que es fa a la ciutat, aquests recursos s’han de destinar a promoció turística. Pel que fa a la Comissió del Fons, indica que els ens locals hi estan representats mitjançant la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i que la ciutat de Barcelona hi és com a observadora. Pel que fa a les directrius per a 2014, assenyala que la Comissió del Fons per al Foment del Turisme va establir nou punts, que consten al document que s’ha lliurat als grups, que es poden dividir en dos grups: un primer, de mesures destinades a la captació de turistes, i un segon, de millora de la ciutat, i destaca que aquest darrer no solament beneficia els turistes, sinó també els residents. Seguidament, informa que des de la implantació de l’impost la recaptació a la ciutat de Barcelona ha estat de 36.700.000 euros, un 33,8 per cent dels quals, 12.408.000, són gestionats pel municipi. Assenyala que el 50% d’aquests ingressos són transferits a Turisme de Barcelona i l’altre 50% els gestiona directament l’ajuntament. Pel que fa a la part gestionada directament pel consistori, indica que les diferents àrees i districtes fan propostes, les quals són examinades a la Direcció de Turisme per determinar si s’ajusten a les directrius de la Comissió del Fons i als objectius del marc estratègic 2012-2015, i posteriorment, si escau, són aprovades per la Comissió de Govern i executades per l’òrgan corresponent. Tot segui, assenyala que des de l’entrada en vigor de l’impost s’han aprovat cinquanta-vuit projectes, detallats al document que s’ha lliurat als grups, per un import de 5.095.000 euros, als quals caldria afegir-hi 1.200.000 euros corresponents a la recaptació del tercer trimestre de 2014, que tot just es van rebre el dia 13 de gener, i, per tant, la Comissió de Govern encara no ha tingut temps d’aprovar els projectes corresponents. En tot cas, insisteix que per aprovar- los cal que s’ajustin a les directrius de la Comissió del Fons i als objectius del marc estratègic 2012-2015 i, en aquest sentit, remarca que hi ha quatre grans objectius: desenvolupament de l’activitat turística, turisme sostenible i responsable, desconcentració de l’activitat turística i equilibri territorial, i atracció d’esdeveniments a la ciutat. Així, doncs, apunta que els projectes aprovats per la Comissió de Govern van en aquesta direcció i reitera que l’aprovació dels plans de turisme de districte ha comportat la millora de la informació turística i de la senyalització dels punts d’interès turístic, millores que beneficien els turistes però també els residents. Finalment, indica que Turisme de Barcelona gestiona l’altre 50% dels recursos i les accions promocionals corresponents, i reitera que al document que han repartit als grups hi ha el detall dels projectes, amb els objectius de cadascun d’ells i l’import que s’hi destina. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1763 La Sra. Jaurrieta agraeix la presentació de l’informe, el qual ha permès conèixer la destinació dels recursos provinents de l’impost turístic. Critica que el govern municipal hagi seguit al peu de la lletra les directrius de la Comissió del Fons perquè són contradictòries amb el que s’havia aprovat els darrers mesos a l’ajuntament, com ara que la ciutat gestionés el cent per cent de la recaptació o que aquests fons es poguessin destinar també a combatre les molèsties que pugui generar el turisme. En aquest sentit, troba inacceptable que no es destini ni un sol euro a compensar els barris que tenen més massificació turística i reitera les propostes del seu grup de reforçar el manteniment dels espais que tenen un ús més intensiu i de tancar els pisos turístics il·legals. Així mateix, tot i que el seu grup creu que la promoció turística és important per tal de captar un turisme de qualitat, entén que la promoció que es fa va adreçada només a captar més quantitat. D’altra banda, denuncia la incoherència del Grup de Convergència i Unió, que vota unes coses a l’ajuntament i les contràries al Parlament. Quant als punts de l’informe, critica que es digui que l’objectiu final dels projectes és la millora de la qualitat de vida dels barcelonins perquè creu que el que es persegueix és millorar l’experiència turística als visitants de Barcelona. En aquest sentit, manifesta que el govern ha perdut una oportunitat perquè els barcelonins percebin que els recursos del turisme els permeten una millora en la qualitat de vida. Afegeix que, després dels conflictes de l’estiu anterior, els veïns demanen un canvi d’orientació de la política turística i entén que si el govern no fa aquest canvi deu ser perquè ja els sembla bé la situació actual. Per acabar, espera que el pròxim alcalde entomi aquest repte i lideri la qüestió al Parlament o allà on calgui, per tal de fer tot el que l’alcalde actual no ha estat capaç de fer. El Sr. Mulleras agraeix la presentació de l’informe, si bé entén que no dóna compliment a la proposició del Partit Popular aprovada per la comissió al novembre de 2014, que demanava informació detallada de com es gasten els recursos provinents de l’impost turístic i que l’alcalde Trias fes les gestions oportunes per aconseguir que el cent per cent de la recaptació feta a Barcelona es quedés a la ciutat. Així, doncs, indica que el govern no ha fet ni una cosa ni l’altra, ja que l’informe no inclou informació sobre el 50% dels recursos, que representen 6.200.000 euros, i que són gestionats per Turisme de Barcelona, i assenyala que l’alcalde Trias, en tant que president d’aquest organisme, també hauria de dir alguna cosa al respecte. Pel que fa al percentatge gestionat per l’ajuntament, reiteren la demanda que l’alcalde Trias exigeixi el cent per cent d’aquests recursos a la Generalitat, tal com ja estableix un mandat del plenari, al qual el govern municipal no ha fet cas perquè considera que prioritza els interessos de la Generalitat als de Barcelona i dels barcelonins. Seguidament, assenyala que el fet que el govern municipal s’hagi conformat amb el 33 per cent d’aquest impost ha comportat que Barcelona hagi deixat d’ingressar 22 milions d’euros, actuació que qualifica de negligent. Així mateix, indica que el govern havia manifestat que dedicaria els ingressos de l’impost a promoció turística a l’exterior, cosa que no han fet, com tampoc no els han destinat a millorar la qualitat de vida dels ciutadans més afectats per l’impacte del turisme, sinó a tapar forats de la gestió municipal. Per tant, reiteren la petició que l’alcalde reclami el cent per cent de la recaptació i que aquests recursos es destinin a buscar un turisme de més qualitat i a compensar els veïns dels barris que pateixen més els impactes negatius d’aquesta activitat. Seguidament, insisteix en l’opacitat de Turisme de Barcelona pel que fa a la destinació d’aquests recursos i torna a dir que no és acceptable la destinació que es dóna al 50% que gestiona directament l’ajuntament. Així mateix, critica que el 20% d’aquests ingressos, que representen 1.100.000 euros, no s’hagi gastat. En aquest sentit, mostra el desacord del seu grup perquè s’hagin destinat 850.000 euros a les fonts de Montjuïc, 243.000 a la pista de gel, 840.000 a la senyalització turística i 230.000 a aplicacions de mòbils, megafonia i Wi-Fi a les platges, perquè, tot i no estar en contra d’aquestes inversions, entén que s’han de sufragar amb recursos propis de l’ajuntament i destinar els provinents de l’impost turístic a cercar turisme de qualitat i a compensar els barris que pateixen l’impacte negatiu del turisme. Per tant, demana un canvi de prioritats en la despesa i un nou informe on es detalli la destinació dels 12 milions d’euros que ha rebut l’ajuntament per la recaptació d’aquest impost. 1764 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Com a conclusió, rebutja com l’ajuntament i l’alcalde Trias han gastat aquests diners. Així mateix, demana explicacions sobre l’actuació de l’alcalde en aquest tema, perquè no ha fet les gestions oportunes per tal que la Generalitat transfereixi el cent per cent de la recaptació de l’impost a Barcelona. La Sra. Sanz agraeix al Sr. Torrella la presentació de l’informe, tot i que troba que hauria estat útil tenir-lo abans de gastar els diners per tal de poder determinar quina era la millor destinació que se’ls podia donar. Pel que fa al percentatge gestionat per l’ajuntament, recorda que el seu grup sempre ha defensat que hauria de ser més alt. Quant a la destinació que se li dóna, diu que hauria de servir per pal·liar els efectes negatius que produeix el turisme, de la mateixa manera que quan el seu grup demana un impost sobre la producció d’energia nuclear no és per destinar els recursos a produir més energia nuclear sinó a pal·liar-ne els efectes negatius. Per aquesta raó, recorda que tant a l’Ajuntament de Barcelona com al Parlament de Catalunya han votat iniciatives que reclamen que l’ajuntament pugui gestionar el cent per cent de la recaptació que es fa a la ciutat i que aquests recursos es puguin destinar a la convivència, la millora de l’espai públic i la promoció de la qualitat de vida. Considera que són evidents els problemes de convivència i de cohesió social en les zones de la ciutat que pateixen més pressió turística i, per tant, el seu grup entén que la destinació que per llei s’ha de donar a aquests recursos és contrària al sentit comú. En aquest sentit, critica que en la redacció de la llei no participessin els principals afectats, que són els ens locals, perquè precisament són aquests els qui reben el turisme i en pateixen els efectes que produeix, i qualifica de gran error que tota la recaptació s’hagi de destinar a promoció turística. Seguidament, apunta que Barcelona deixa de rebre cada any uns 13 milions de la recaptació de l’impost turístic, es pregunta que fa la Generalitat amb aquests diners i denuncia que el govern municipal no fa res davant d’aquesta situació. Assenyala que el govern no ha cregut mai que aquest impost sigui un bon instrument per compensar els efectes negatius que el turisme produeix a la ciutat, raó per la qual es van limitar a fer una negociació tímida per augmentar el percentatge que pertoca a la ciutat i finalment es van conformar amb el 33%, amb el resultat que dels 25 milions recaptats a Barcelona entre 2013 i 2014 la ciutat n’ha rebut 12, la meitat dels quals són gestionats per Turisme de Barcelona. Entén, doncs, que en el millor dels casos Barcelona tindria uns 3 milions anuals, que considera insuficients, per revertir els efectes negatius del turisme i invertir- los en convivència i cohesió social, però que no els pot utilitzar amb aquesta finalitat perquè la llei obliga a destinar-los a promoció turística. Pregunta, doncs, per què l’ajuntament accepta les directrius de la Comissió del Fons per al Foment del Turisme i del reglament sense mostrar cap oposició. Això els fa pensar que el govern municipal està d’acord amb aquestes directrius perquè els permeten fer la revista Barcelovers, que costa 132.000 euros; instal·lar les «smartquesines», que en costen 36.000, al passeig de Gràcia i no pas a la Via Júlia, o gastar 243.000 euros en la pista de gel. D’altra banda, considera que és ridícul que, amb referència al Mapa Barcelona + Sostenible, parlin de turisme sostenible, perquè cap de les entitats de l’Agenda 21 que van participar en la confecció del mapa el qualifica de producte turístic. A més a més, critica que el govern hagi destinat a impulsar el projecte de turisme sostenible la mateixa quantitat de diners que destinen a la revista Barcelovers. Sobre el paquet de turisme i territori, tot i estar d’acord en els plans de districte, considera que tot són nous productes turístics que no serveixen per descentralitzar i que haurien de començar per determinar quina és la capacitat de càrrega turística que pot suportar Barcelona. Per concloure, afirma que el model turístic del govern municipal és qüestionable i, en segon lloc, que el govern hauria de defensar els interessos dels veïns i veïnes i exigir al Govern de la Generalitat compensacions reals per a la gent, mesures que no veu que l’informe presentat contempli. El Sr. Portabella manifesta satisfacció per l’acord que va permetre la implantació d’aquest impost i que aquest no hagi significat una disminució de l’afluència de turistes a la ciutat, com s’ha demostrat després de dos anys d’aplicació. Així, doncs, agraeix la presentació de l’informe, que troba bastant complet i interessant. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1765 En segon lloc, destaca que aquest impost és relativament nou i, tot i que ha tingut bons resultats, es pot millorar perquè, a més a més de destinar una part de la recaptació a promoció turística, també se’n podria destinar una part a altres finalitats. En aquest sentit, recorda que al plenari del mes de novembre es va aprovar que la meitat del 34% que gestiona l’ajuntament es destinés íntegrament a mesures de millora de la convivència, de millora de l’espai públic i a la promoció de la qualitat de vida de la ciutadania. Assenyala que en la darrera dècada Barcelona ha rebut 100 milions de visitants, la qual cosa ha provocat canvis en la ciutat i impactes tant positius com negatius, i creu que l’ajuntament hauria de fer saber a la ciutadania que una part de l’impost es destina a pal·liar aquest impacte negatiu. Pel que fa a la distribució dels diners, critica que l’ajuntament hagi fet despeses per valor de 900.000 euros que haurien pertocat a Turisme de Barcelona, com la millora de la informació al visitant, les aplicacions de mòbils i productes TIC o la senyalització turística. Quant al projecte d’activitat turística i sostenible, afirma que dels 682.000 euros que s’hi destinen una tercera part ha anat a finançar la pista de gel, i a més a més inclou la zona de Collserola, que té una densitat turística molt baixa. Demana, doncs, que el Govern millori allò que es pot millorar, perquè si bé el turisme genera 120.000 llocs de treball i entre el 10 i el 12% del PIB de la ciutat, també fa un ús intensiu de l’espai públic i cal que una part dels beneficis reverteixin en la ciutadania, tal com es demanava en una proposició presentada pel seu grup. La Sra. Recasens recorda que el govern municipal anterior va intentar implantar una taxa turística i que no ho va poder fer per l’oposició del sector, però, en canvi, el Govern de la Generalitat de Convergència i Unió sí que va implantar l’impost a tot el territori català, i remarca que segons informacions periodístiques el sector n’està satisfet. Per tant, creu que els grups, especialment els que reclamaven aquest tipus de fiscalitat, haurien d’haver començat felicitant el Govern de Convergència i Unió per haver aconseguit implantar aquest impost. Quant a la destinació dels recursos, matisa que la part que gestiona la Generalitat també beneficia la ciutat de Barcelona i, per tant, troba pervers que només es consideri la inversió que fan l’ajuntament i Turisme de Barcelona. Seguidament, mostra perplexitat per l’acusació de la Sra. Jaurrieta que el govern s’hagi limitat a seguir al peu de la lletra el que marca la llei. En aquest sentit, recorda que l’impost és finalista i que l’obligació del govern és respectar les institucions del país i aplicar el que diuen la llei i el reglament. Tanmateix, reconeix que el reglament arriba a un grau de detall que dificulta aplicar la recaptació de l’impost a les finalitats que voldrien. Així, indica que per fer determinades inversions caldria modificar el marc legislatiu, i això entén que s’hauria de fer amb consens amb el sector, atès que és aquest qui recapta directament l’impost. Pel que fa a les negociacions amb la Generalitat, discrepa de la Sra. Sanz que el govern no hagi fet res. En aquest sentit, llegeix un fragment de la carta que van enviar al conseller Felip Puig el 10 de setembre de 2014, en la qual li demana que traslladi a la Comissió Bilateral, de la qual és president, les reclamacions de la ciutat de Barcelona. També llegeix un fragment de l’acta de la Comissió Bilateral del 24 d’octubre de 2014, en la qual consta que la Sra. Recasens va reclamar formalment la gestió del cent per cent de la recaptació de l’impost que es fa a Barcelona, que aquests recursos es puguin destinar a qualsevol de les finalitats de política turística establertes en l’article 116.1 de la llei i que es reconegui l’especificitat de Barcelona en el context del país. A més a més, remarca que el seu grup al Parlament de Catalunya manté negociacions amb els altres grups en el marc de la Llei de pressupostos per tal que l’ajuntament tingui més autonomia per decidir la destinació de l’impost turístic. Finalment, reitera a la Sra. Jaurrieta que el govern ha de complir al peu de la lletra el que diu la llei i que si volien una taxa gestionada al cent per cent per l’ajuntament van tenir trenta anys per implantar-la i no ho van fer. D’altra banda, també qualifica de pervers diferenciar entre turista i visitant, i afirma que quan es finança amb els recursos de l’impost turístic el Festival de la Llum o la megafonia a les platges se’n beneficien tant els turistes com els residents. Així, doncs, reclama que el debat sigui sobre altres temes, com ara si es 1766 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 volen o no els plans de descentralització turística, sobre si el turisme és una font de riquesa o no, o si genera o no un nombre important de llocs de treball. En aquest sentit, manifesta que si el que volen no és carregar-se el turisme, sinó llevar pressió de determinades zones, el que han de fer és apostar pels plans de descentralització. Tanmateix, admet que el govern no està satisfet amb el 33% de l’impost que poden gestionar, però tampoc amb el fet que no puguin participar en la quota de l’IVA dels turistes i demana als grups que governen en altres institucions que ajudin a desencallar aquestes negociacions. Pel que fa a Turisme de Barcelona, reconeix que tot el que fa és promoció perquè aquesta és la seva missió, i, per tant, hauria de fer l’esforç de detallar quins projectes està finançant. Finalment, reitera que el govern municipal defensa un model de turisme responsable i sostenible, i que continua negociant amb el Govern de la Generalitat per tal de tenir més autonomia a l’hora de gestionar els recursos provinents de l’impost turístic. La Sra. Jaurrieta assegura que el que havia dit era que el govern municipal complia al peu de la lletra els desitjos de la Generalitat, no el que marca la llei. Pel que fa a la destinació de l’impost, llegeix el punt b de l’article 116.1 de la llei, segons el qual el govern podria invertir aquests recursos a arreglar carrers, edificis i equipaments, i denuncia que no s’acullen a aquesta clàusula perquè la Generalitat no ho vol. Quant a la negociació amb el Govern de la Generalitat, en demana detalls, com per exemple quants cops s’han reunit amb el conseller. D’altra banda, reconeix que tots els grups estan d’acord que correspon a Turisme de Barcelona fer la promoció turística, i reclama que el govern municipal faci les actuacions corresponents per tal d’invertir la situació actual. Seguidament, afirma que el Grup Parlamentari de Convergència i Unió va desautoritzar la Sra. Recasens al Parlament perquè va votar en contra d’una moció del Grup Socialista que reclamava la gestió d’aquest cent per cent de l’impost turístic per a la ciutat de Barcelona, tal com havien demanat tots els grups municipals, inclòs el de Convergència i Unió. Així mateix, assenyala que el Grup Socialista ha presentat una esmena als pressupostos de la Generalitat que s’ha de votar el dilluns següent i que estaran amatents a la posició del Grup de Convergència i Unió. Pel que fa a governs anteriors, indica que el govern progressista va presentar el 2010 un pla estratègic de turisme que recollia la taxa turística, i que va ser el govern actual qui no va voler implantar-la perquè, al seu entendre, no volia desenvolupar aquell pla estratègic. Així mateix, recorda que l’alcalde Trias havia manifestat que s’oposava a una taxa turística a Barcelona, però que sis mesos després d’aquestes manifestacions, quan ja era alcalde, aplicava l’impost que havia aprovat la Generalitat. El Sr. Mulleras, continuant l’argumentació de la Sra. Jaurrieta, afirma que l’alcalde Trias no solament no va impulsar la taxa turística, sinó que tampoc va respectar el seu compromís de complir tot allò que aprovés el plenari municipal i, ironitzant, pregunta què se n’ha fet de l’astúcia del president Mas i de l’alcalde Trias, perquè en aquest cas no han utilitzat les escletxes que ofereix la llei per afavorir els barris més afectats pels efectes negatius del turisme. Tot seguit, afirma que amb l’informe que presenten no acontenten ni el sector ni els veïns perquè han incomplert la promesa d’utilitzar els recursos provinents de l’impost per atraure un turisme de qualitat i reitera que tampoc no els han utilitzat per compensar els barris més afectats. Així mateix, recorda que al novembre de 2014 la comissió va aprovar una proposició del Partit Popular que demanava un informe detallat sobre la despesa efectuada tant per l’ajuntament com per Turisme de Barcelona, i en l’informe presentat no hi ha cap referència als 6.200.000 euros gestionats per Turisme de Barcelona. Quant a l’IVA de l’activitat turística, assenyala que la Generalitat en gestiona el 50% i que tindrien molt fàcil de reclamar-lo. Finalment, demana que el govern municipal canviï les prioritats i que l’alcalde Trias faci les gestions oportunes per obtenir la gestió del cent per cent de l’impost turístic recaptat a la ciutat. La Sra. Sanz exposa que el Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa ha presentat al Parlament una proposta de modificació de la llei i del reglament i estan a l’espera de quina serà la posició del Govern de la Generalitat i del Grup Parlamentari de Convergència i Unió sobre aquesta proposta. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1767 Pel que fa a la part de l’impost que gestiona la Generalitat, que quantifica en 13 milions d’euros, i que segons la Sra. Recasens també s’inverteix a Barcelona, demana concreció quant a la quantitat i quant a la destinació. Sobre els plans de turisme de districte, manifesta que, tot i estar-hi d’acord perquè sorgeixen del Pla estratègic de turisme aprovat per l’anterior govern, cal veure com es concreten, perquè entén que no serveix de res portar turistes a Nou Barris si després pernocten al centre de la ciutat i és aquí on fan la despesa principal. En aquest sentit, critica que el govern municipal permeti la construcció de nous hotels a Ciutat Vella o de la torre Deutsche Bank a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Diagonal i, per tant, qüestiona la política de descentralització turística de l’ajuntament. Quant a la carta que la Sra. Recasens va enviar al conseller Puig, la felicita perquè va fer bé la seva feina expressant la resolució de la comissió, però pregunta què farà el govern municipal per garantir la capitalitat de Barcelona i la satisfacció de les necessitats dels veïns quan continuïn rebent una resposta negativa de la Generalitat. Per acabar, conclou que l’informe que han presentat demostra que el govern municipal no fa el que li pertoca i que la política turística de l’ajuntament va en detriment dels veïns i veïnes de Barcelona. La Sra. Recasens creu que és lògic que el Govern de la Generalitat no estigui d’acord que l’Ajuntament de Barcelona gestioni el cent per cent de la recaptació que es fa a la ciutat d’aquest impost perquè està concebut en clau de país i ha d’implicar redistribució per a l’equilibri territorial. D’altra banda, assegura que el govern ha complert el Pla estratègic de turisme i que en aquests moments està en procés de reflexió per endegar-ne un de nou, atès que el termini de vigència d’aquest pla s’acaba i el context de la ciutat ha canviat. Pel que fa al debat sobre la descentralització que plantejava la Sra. Sanz, entén que és interessant i apunta que, per tal que els inversors construeixin establiments a determinats barris, primer cal que els turistes vagin a aquests barris i els hotelers vegin que és rendible d’invertir-hi. Quant a les llicències per a la construcció de nous hotels, palesa que la majoria havien estat donades pel govern anterior. Finalment, reitera que continuaran treballant perquè Barcelona tingui un marge d’autonomia més ampli a l’hora de gestionar l’impost turístic i insisteix que el model del govern és un model de turisme responsable i sostenible per tal de preservar els llocs de treball en aquest sector. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte de les mesures anunciades per l'Alcalde respecte al tancament de comerços històrics a la ciutat i presenti la seva valoració als efectes de l'extinció de contractes de lloguer de locals comercials amb motiu de l'aplicació de la disposició tercera de la Llei d'Arrendaments Urbans. La Sra. Jaurrieta demana detalls sobre la proposta de l’alcalde de comprar sis o set locals d’algunes de les botigues més emblemàtiques de la ciutat. Així mateix, demana que el govern faci una valoració dels efectes que ha tingut sobre aquests establiments l’extinció dels contractes de lloguer de renda antiga. El Sr. Blasi recorda que el plenari de l’ajuntament va aprovar un pla per a la protecció dels establiments emblemàtics que establia un conjunt de mesures, com fer una relació d’establiments, la suspensió de llicències d’obres i diverses mesures estructurals, i que aquest pla implica la col·laboració de diverses àrees, fonamentalment Economia, Empresa i Ocupació, i Hàbitat Urbà. En l’àmbit de les mesures empresarials, esmenta els programes de reempresa, de mentoria, «Oberts al futur» i «Ubica’t», així com incentius per a la conservació i manteniment d’establiments i diverses mesures fiscals. D’altra banda, assenyala que Barcelona és l’única ciutat que ha plantejat mesures proactives en l’àmbit dels establiments emblemàtics i agraeix la feina que han fet en aquest sentit els Srs. Agulló i Ródenas, de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa; la Sra. Solé, de Logos Media, i 1768 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 la Sra. Ferrer, d’ADO. Seguidament, informa que del total de quaranta establiments afectats, trenta-un ho eren per suspensió de llicència d’obres i nou per sol·licitud d’inclusió en el catàleg. Del total de quaranta, continua, quatre van decidir que no volien intervenció municipal, tot i que un d’aquests establiments s’ha mantingut en observació perquè el govern entén que té un interès especial per a la ciutat i cinc establiments han tancat, quatre d’ells per jubilació i un per manca d’acord en les mediacions. A continuació, informa que hi ha hagut catorze mediacions amb professionals, de les quals set han finalitzat amb èxit, cinc encara estan en procés de negociació, una en què no hi va haver acord i a la darrera hi va haver desistiment per causa de jubilació. Afegeix en un dels quaranta establiments afectats hi ha hagut un canvi d’ubicació. En total, conclou, l’Oficina d’Atenció a l’Empresa a atès 140 peticions corresponents a 92 establiments, xifra que entén que justifica la necessitat d’aquestes mesures. Finalment, demana que el director de Serveis Jurídics i Control de Gestió d’Hàbitat Urbà exposi les actuacions que s’han fet des d’aquest àmbit. El Sr. Piedrabuena exposa que la mesura de govern esmentada pel Sr. Blasi incorporava la redacció d’un pla especial de protecció dels comerços emblemàtics. Informa que aquest pla, que s’està redactant i que els grups el podran consultar en el moment de la tramitació, té dues vessants: l’anàlisi dels valors patrimonials, històrics i artístics dels establiments, i l’anàlisi de l’entorn dels establiments. En segon lloc, pel que fa a les declaracions de l’alcalde sobre la possible compra d’alguns locals, comenta que és una hipòtesi que s’està analitzant, però que només s’efectuaria en casos excepcionals si al final del procés de mediació no s’arribés a un acord i els establiments quedessin en situació de risc. La Sra. Jaurrieta diu que no han respost a res del que havia preguntat. Insisteix que l’alcalde Trias havia manifestat que la ciutat de Barcelona es planteja de comprar sis o set comerços i vol saber quins criteris s’aplicaran i quina serà la definició d’establiment emblemàtic. Afegeix que, un any després de la suspensió de llicències i la publicació d’una llista de quatre-cents comerços emblemàtics, encara no saben quina és la llista definitiva, perquè alguns establiments sol·liciten entrar a la llista i d’altres sol·liciten sortir-ne, i tampoc no saben si s’han establert diferents categories d’establiments. D’altra banda, recorda que al darrer plenari es va acordar una proposició per tal que l’alcalde es reunís urgentment amb els partits polítics i denuncia que aquest acord no s’ha complert. Pel que fa al Pla especial de protecció dels establiments emblemàtics, puntualitza que el govern l’ha anunciat però no l’ha executat, cosa que considera greu perquè en l’any crucial que l’ajuntament ha de fer front a aquesta crisi no ha disposat d’aquesta eina fonamental. Espera, doncs, que durant el 2015 aquest pla estigui enllestit. A continuació, esmenta que botigues com Emporium o El Indio han tancat i, si bé es mostra d’acord que els negocis que no funcionen hagin de tancar, remarca que allò que es planteja és el valor afegit que aquest tipus d’establiments aporten a la ciutat. Tot seguit, reitera que el govern ha incomplert les previsions de calendari perquè la LAU ja ha entrat en vigor, el govern encara no ha presentat el pla de protecció i com a conseqüència algunes botigues ja han hagut de tancar. Per tant, demana què pensa fer el govern en el mes que queda abans que s’aixequi la suspensió de les llicències. Finalment, reclama les actes de la Comissió Tècnica d’Establiments Emblemàtics, que el govern s’havia compromès a lliurar però que els grups encara no han rebut. Conclou afirmant que generacions de botiguers han creat valor afegit a Barcelona i que, per culpa de la inacció del govern, aquests establiments estan desapareixent. El Sr. Mulleras recorda que durant tot el mandat el seu grup ha advertit que el temps anava passant i ara ja poden dir que el temps ha passat i s’han complert els pitjors pronòstics perquè el govern municipal no ha fet res pels establiments emblemàtics. En aquest sentit, qualifica d’improvisació i de pedaç l’anunci que va fer l’alcalde sobre la compra de sis o set establiments i afirma que el que cal són mesures clares de suport i promoció d’aquests establiments. Afegeix que quatre anys enrere, al començament del mandat, encara haurien estat a temps d’assolir un consens per a la promoció i la protecció d’aquests comerços, però que el govern ha perdut el temps. A continuació, recorda que en una sessió anterior de la comissió el seu grup havia demanat un informe sobre polítiques de suport al NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1769 comerç emblemàtic en altres ciutats europees, informe que no han rebut. D’altra banda, comenta que els diferents grups municipals han proposat diverses mesures, però el govern no les ha dutes a terme perquè entén que no té la voluntat política de donar prioritat a aquest tipus d’establiments dins de la política comercial de Barcelona, i esmenta un seguit de comerços que darrerament han hagut de tancar. Insisteix que el govern només ha reaccionat, i amb pedaços, quan aquesta problemàtica ha sortit als mitjans de comunicació. Pel que fa al pla especial que el govern havia anunciat que s’aprovaria al desembre, afirma que no en saben res. Finalment, pregunta si al març de 2015, quan finalitzi la moratòria de llicències, el govern pensa prorrogar aquesta moratòria. El Sr. Mestre exposa que en aquests moments la comissió hauria d’estar examinant els resultats de l’esforç que hauria d’haver fet l’ajuntament per garantir la continuïtat dels comerços emblemàtics de la ciutat i s’haurien de poder felicitar tots plegats per haver salvat el gruix d’aquests establiments, però en canvi n’estan parlant en els mateixos termes que mesos i anys enrere, la qual cosa entén que no és una bona notícia ni per a l’ajuntament ni per a la ciutat. A continuació, tot i agrair les informacions donades pels Srs. Blasi i Piedrabuena, creu que el govern no ha tingut iniciativa, no ha planificat, ha deixat que els terminis s’exhaurissin, i quan finalment ha intervingut ha estat de manera poc decidida i sempre a remolc de les notícies que sortien als mitjans de comunicació i de la iniciativa dels grups municipals o del sector del comerç emblemàtic de la ciutat. Així, recorda que s’ha insistit molt que aquests comerços són fonamentals per a la identitat de Barcelona i per a la memòria de la ciutadania, que és una obligació de l'Administració local treballar per mantenir l’activitat econòmica d’aquest sector i per impedir que desaparegui fruit de la gran competència que hi ha en l’àmbit comercial de la ciutat. Assenyala que el seu grup no vol que Barcelona acabi sent una ciutat franquícia, risc que creu que és ben real com es palesa observant la substitució de comerços que es produeix als voltants de la plaça de Sant Jaume, i considera que aquest tipus de comerç nou que s’està implantant no aporta qualitat ni res que tingui interès per a la ciutat ni per als ciutadans. Entén, doncs, que el govern municipal ha d’abordar la situació amb temps, amb recursos, amb iniciativa i amb decisió, cosa que el govern de Convergència i Unió no ha fet. En aquest sentit, remarca que el govern, amb el suport del Partit Popular, han fet inversions per protegir les zones on hi ha franquícies i no els espais de la ciutat on hi ha el comerç tradicional. El Sr. Portabella recorda que al juliol de 2014 el seu grup va donar suport al pla especial que va presentar el govern i van demanar que el pla s’havia de concretar, però el temps ha anat passant i l’única mesura que considera eficient, que és la suspensió de les llicències, ha de caducar en el termini de dos mesos. Per tant, mostra la preocupació del seu grup perquè creu que el govern o bé no ha entès la importància que tenen els establiments emblemàtics per Barcelona, o bé han decidit prioritzar la rendibilitat econòmica en detriment de la identitat comercial de la ciutat. En aquest sentit, afirma que en el termini de pocs mesos potser s’hauran salvat els cinc o sis comerços que l’ajuntament hagi comprat, però el altres només els hauran acompanyat cap a l’enterrament. Tanmateix, afegeix, s’havia d’haver aconseguit que la ciutat mantingués l’interès per l’esforç de generacions de comerciants que, tenint una cura especial per l’estètica dels seus establiments, havien fet una aportació a la ciutat, i posa com a exemple la compra de 125 establiments a París o la doble protecció que fan a Itàlia, des del Govern de l’Estat i des del municipi, perquè es puguin mantenir molts edificis. En aquest sentit, reivindica la política de protecció dels espais industrials de la ciutat, majoritàriament al Poblenou, i reclama per al comerç polítiques semblants. El Sr. Piedrabuena reitera que la suspensió de llicències continua vigent i que en les properes setmanes el govern tramitarà la moratòria d’aquesta suspensió. Així mateix, insisteix que la feina de mediació que ha fet l’ajuntament ha permès a alguns establiments adequar el seu model comercial perquè sigui més competitiu. Finalment, comenta que el pla especial donarà resposta a alguns dels dubtes que s’han plantejat i demana que els grups en facin una anàlisi acurada quan tinguin el document. 1770 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 El Sr. Blasi nega que el govern hagi actuat amb improvisació perquè s’han guiat per les directrius d’una mesura de govern aprovada. Admet que aquesta mesura es pot complementar des de la perspectiva d’urbanisme, i posa com a exemple l’anunci que va fer l’alcalde Trias de la compra del bar Marsella i de la cereria Subirà, actuacions que donaven exemple a la resta de propietaris afectats per la LAU. En aquest sentit, comenta que fa vint anys que hi ha una moratòria sobre la LAU i que el mandat del Sr. Portabella va acabar amb la publicació d’una sèrie de catàlegs d’establiments emblemàtics. Tanmateix, reconeix que amb les actuacions sobre les fàbriques del Poblenou i Sant Andreu es va aconseguir mantenir la fesomia dels barris i probablement mantenir la memòria històrica. Per tant, afirma que el govern treballa per mantenir l’activitat econòmica en l’àmbit comercial. Tot seguit, entén que el govern dóna informació adequada de les seves actuacions i esmenta les reunions que manté amb els grups municipals, tot i que es queixa que cada cop que hi ha una reunió programada apareix un punt al l’ordre del dia de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Afegeix que en les reunions de la taula tècnica s’han presentat les fitxes de catalogació i properament es presentarà la proposta de definició d’establiment emblemàtic. Pel que fa a altres aspectes, reconeix que el ritme no és el que voldrien, però assegura que el pla especial es farà. Quant a possibles compres futures, es mostra reservat per evitar pujades de preu inoportunes. D’altra banda, assenyala que diversos gabinets jurídics que s’han consultat no es posen d’acord en un punt de partida comú. Pel que fa a tancament de comerços, indica que n’hi ha que tanquen per jubilació, però també perquè no es troba relleu, malgrat que l’hagin cercat. Tanmateix, assegura que, malgrat que l’activitat econòmica cessi, es pot conservar el patrimoni estètic dels establiments. Finalment matisa que el fet que hi hagi 389 establiments afectats per una suspensió de llicències no vol dir que tots siguin emblemàtics. La Sra. Jaurrieta assenyala que es pot interpretar que cada cop que hi ha sessió de la Comissió d’Economia és el Sr. Blasi qui convoca els grups municipals per explicar com està la qüestió dels comerços emblemàtics. Pel que fa al bar Marsella, afirma que és una altra qüestió perquè no estava afectat per la LAU i que, a més a més, aquesta operació va ser possible gràcies a un pla específic per als carrers de Robadors i Sant Ramon, aprovat per l’anterior govern, per tal de fer-hi habitatge públic. A continuació, insisteix que les manifestacions de l’alcalde són fruit de la improvisació i acusa el govern de manca de transparència perquè no els han explicat els seus plans, també l’acusa d’inacció davant de la problemàtica i, finalment, constata que altres ciutats han sabut donar una resposta, al contrari de Barcelona, ciutat innovadora per excel·lència, la qual cosa imputa a manca d’idees del govern o al fet que no creuen que sigui prioritari conservar la personalitat de la ciutat. El Sr. Mulleras exposa que ja s’ha debatut a bastament sobre els comerços emblemàtics, que tots els grups han aportat les seves opinions i constata que al gener de 2015 no hi ha un pla definit i amb mesures concretes per a la conservació i la promoció d’aquests establiments, la qual cosa qualifica de fracàs de l’alcalde Trias i ho atribueix a una manca de prioritat en aquesta qüestió. Sobre l’anunci que el govern presentarà un pla, pregunta amb qui l’ha consensuat i com, un govern en minoria, pensa tirar endavant aquestes polítiques sense consens. Finalment, torna a preguntar si al març de 2015, quan finalitzi la moratòria de la suspensió de llicències, la tornaran a prorrogar un any més. El Sr. Portabella afirma que, vista la situació actual, és decebedora, si bé admet que a més de qüestions de caràcter econòmic, urbanístic i patrimonial que van més enllà de la regidoria del Sr. Blasi. Pel que fa al llibre de classificació de comerços que es va fer durant el seu mandat, precisa que fa més d’una dècada, i recorda que en aquella època es van fer moltes reunions, especialment amb dues persones ja traspassades, per tractar de l’afectació de la LAU sobre el comerç. Tanmateix, assenyala que una dècada enrere aquest era un tema que s’havia de començar a preveure i en canvi ara és un tema que s’ha de resoldre urgentment. El Sr. Blasi reitera que hi ha diversos motius perquè els establiments, emblemàtics o no, puguin tancar, però que l’afectació de la LAU n’és només un i no es poden obviar tots els esforços que s’han fet en altres direccions. Seguidament, reconeix que en el seu moment es va fer un esforç per tractar aquesta NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1771 problemàtica, però assenyala que hi va haver un llarg parèntesi durant el qual no es van impulsar les iniciatives necessàries. En aquest sentit, entén que, si bé redactar un llibre té la seva importància, establir mesures per protegir els comerços emblemàtics en té més, i assegura que tenen mesures per continuar treballant en aquesta protecció, com ara la suspensió de llicències. Pel que fa a altres ciutats, no accepta que hagin fet més que Barcelona perquè per exemple Roma i París són criticades per la homogeneïtzació del seu comerç i, si han establert mesures de protecció, deuen haver arribat amb retard. A continuació comenta que PSOE i PP varen aprovar la LAU però no van establir mesures de protecció, bo i tenint majoria absoluta els uns i majoria simple els altres, però en canvi Convergència i Unió, gracies a la seva capacitat de pacte i d’entesa, va aconseguir una moratòria. Pel que fa al lideratge i al consens, afirma que hi ha una mesura de govern que és el seu full de ruta i, a partir d’aquí, l’oposició pot fer totes les distorsions que vulgui. Quant al tancament de comerços, reitera que se n’han d’analitzar les causes, però reitera que abans que es produïssin aquests tancaments el govern havia mirat d’evitar-los. Així mateix, valora positivament que de les catorze mediacions que s’han fet set hagin acabat amb resultat positiu, i remarca que gràcies al programa «Reubica’t», alguns establiments poden continuar la seva activitat comercial, com el colmado Quilez, i alhora conservar el patrimoni arquitectònic. Afegeix que aquests temes són complexos i que s’hauria de veure com reaccionen els grups quan són al govern i quan són a l’oposició. Finalment, emplaça els grups a la reunió del dilluns següent per explicar-los com evoluciona la mesura de govern que havien presentat. I, pel que fa a les actes de la taula tècnica, informa que hi havia algun problema jurídic per poder-les facilitar, però que espera que en la pròxima reunió podran aprovar la proposta de definició d’establiment emblemàtic. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte del succeït amb la reclamació dels rebuts del preu públic de recollida de residus comercials corresponents als anys 2011, 2012, 2013 i 2014, per informar sobre quants rebuts s'han girat desglossat per any, i a quin import ascendeix el total de l'import reclamat desglossat per any, així com quines mesures s'han pres per tal d'evitar que en un futur es torni a produir aquest fet. La Sra. Casanova llegeix el títol de la sol·licitud de compareixença. El Sr. Rodríguez exposa que el 2009 l’IMH es va fer càrrec de la gestió del preu públic de residus, el 2010 es van detectar unes activitats que no estaven donades d’alta i això va provocar una modificació de les Ordenances fiscals i preus públics per al 2012, per la qual es van declarar no subjectes a pagament les activitats que tinguessin una superfície de 25 metres quadrats o menys. Seguidament, aclareix que a l’IMH els arriba informació fiscal de l’Agència Tributària estatal, però només referida a l’impost d’activitats econòmiques, i que les empreses es donen d’alta per pagar el preu públic de residus mitjançant autoliquidació. D’altra banda, assenyala que el calendari fiscal de residus comprèn el període de l’1 d’octubre a l’1 de desembre i, atès que les operacions de fiscalització poden durar de vuit a deu mesos, és difícil fer una tasca de depuració de dades dins del mateix any en què s’inicien les operacions. Per tant, afegeix que l’operació que es va fer l’any 2013 a partir de les dades que els va enviar l’Agència Tributària, els va permetre regularitzar 4.227 subjectes passius, que tenien 8.169 objectes tributaris obligats al pagament del preu públic de residus per un total d’1.679.000 euros, amb una mitjana per rebut de 205 euros per objecte tributari, que representen 17 euros el mes. Pel que fa a 2014, van trobar 2.163 subjectes passius, amb 6.161 objectes d’activitat per un total d’1.641.000 euros, que van representar de mitjana uns rebuts anuals de 205 euros o 17 euros mensuals. Sobre l’accés a la informació, indica que els subjectes passius hi poden accedir a través dels diferents punts d’informació de l’Ajuntament de Barcelona i també a la 1772 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Guia del contribuent que es troba a la pàgina web de l’ajuntament, on hi ha tota la informació i els impresos per fer l’autoliquidació. En tot cas, afegeix que per a aquells establiments de menys de vint-i-cinc metres quadrats que no demanen l’exempció del preu públic de residus, l’IMH ja ho fa d’ofici, i aquells que domicilien el pagament tenen una bonificació del 2%. La Sra. Casanova agraeix l’explicació del gerent de l’institut i demana que els donin la informació per escrit. A continuació, manifesta que el govern de Convergència i Unió ha comès el mateix error que el govern anterior. En aquest sentit, insisteix que el govern ha fet pagar quatre rebuts de cop, els corresponents al període 2011-2014, als professionals i empresaris que van iniciar l’activitat el 2011 o posteriorment, i reclama que es facilitin les dades sobre el nombre de rebuts emesos i la quantitat total del deute reclamat. A continuació, recorda que la Sra. Recasens el mes de febrer de 2011 va acusar el govern tripartit, a la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, d’amagar informació justament en aquesta mateixa qüestió. D’altra banda, assegura que la majoria de professionals i empresaris no han pagat el preu públic de residus per desconeixement, atès que l’ajuntament no els havia informat d’aquesta obligació, i entén que l’obligació de pagar aquest deute en un sol rebut és discriminatori respecte d’aquells que van poder pagar els rebuts anualment. Tot seguit, aclareix que el seu grup no demana la condonació del deute i, pel que els han dit els afectats, tots estan d’acord a assumir les obligacions tributàries, però troben injust que se’ls reclami el pagament de quatre rebuts de cop, per la qual cosa demanen que aquest pagament es pugui fraccionar, però sense recàrrecs ni interessos. La Sra. Sánchez agraeix la informació donada pel Sr. Rodríguez, però coincideix amb el Partit Popular que no se’ls ha facilitat la informació demanada. Tot seguit, recorda que el seu grup va ser molt criticat per aquesta mateixa qüestió quan era al govern i, tot i que admet que la gestió d’aquest preu públic de residus no ha estat fàcil per a ningú, creu que les crítiques s’han d’entomar. Així, doncs, reitera la petició d’informació tant sobre la gestió com sobre les quantitats reclamades durant el mandat de l’actual govern. A continuació, exposa que el preu públic de residus emana de la transposició d’una directiva europea i dóna compliment a la Llei 15/2003, de residus. A final del mandat del govern anterior, continua, i a partir del creuament amb les bases de dades de l’Agència Tributària relatives a l’IAE, es va comprovar que alguns professionals no pagaven el preu públic de residus, la qual cosa generava un greuge comparatiu amb la resta de contribuents. Afirma, doncs, que el cens d’aquest preu públic de residus és important per a la correcta gestió tributària i cal que estigui actualitzat. En aquest sentit, recorda que el plenari del Consell Municipal del 4 de febrer de 2011 es va aprovar una proposició amb el vot favorable de tots els grups, tret de l’abstenció del PP, per tal d’eximir d’aquest preu públic aquells professionals que complissin uns determinats requisits, com l’esmentat d’una superfície d’activitat màxima de vint-i-cinc metres quadrats. Per tant, entén que el govern ha de fer balanç de la gestió, ha d’informar sobre els incidents en la recaptació d’aquest preu públic, sobre el nombre de rebuts girats i els imports recaptats els darrers quatre anys. Finalment, demana que aquesta informació els sigui lliurada per escrit. El Sr. Mestre agraeix les explicacions del gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda i també demana que els donin la informació per escrit. Seguidament, insisteix en la importància del cens de les persones físiques o jurídiques obligades a pagar el preu públic de residus, alhora que admet les dificultats objectives per elaborar aquest cens. D’altra banda, insisteix en la importància del cens de les persones físiques o jurídiques obligades a satisfer aquest preu públic i assenyala que els anteriors governs municipals publicaven periòdicament la Guia del contribuent, que es rebia a totes les cases, com la revista de la ciutat o les revistes dels districtes, que també han desaparegut. Entén, doncs, que amb el govern actual han desaparegut instruments que eren bàsics perquè els ciutadans i ciutadanes tinguessin informació pública de les obligacions fiscals, entre d’altres. Suggereix, doncs, que es torni a enviar una guia del contribuent, si no anualment, com a mínim un cop cada mandat o com a mínim quan hi hagi canvis importants en la normativa. Finalment, afirma que la situació plantejada pel Grup Popular no és nova i, per NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1773 tant, creu que el govern municipal hauria de trobar una solució que sigui satisfactòria per a totes les parts. El Sr. Portabella agraeix les explicacions donades. A continuació, afirma que aquesta qüestió històricament ha generat controvèrsia i manifesta que el seu grup no és partidari d’una exempció general de preus públics, però sí en aquells casos en què hi hagi una justificació, com ara les activitats de temporada, els que contracten la recollida dels residus amb una empresa homologada, els signants de l’acord cívic o els autònoms amb una superfície de menys de vint-i-cinc metres quadrats. Pel que fa als casos plantejats pel Partit Popular, creu que el govern, sigui del color que sigui, ha de fer una reflexió sobre què és el que no funciona i ha de trobar una solució perquè tothom compleixi amb les seves obligacions però de tal manera que no representi un daltabaix per a ningú. En aquest sentit, assenyala que s’ha de considerar que moltes de les empreses o microempreses tenen dificultats notables i no saben quant facturaran a final de mes, raó per la qual l’ajuntament ha de ser proporcionat en la seva actuació. Tanmateix, indica que hi ha activitats que poden estar afectades de manera excessiva i, tot i que els preus públics i les taxes s’han de pagar, suggereix que es podrien crear més trams en funció del nivell de residus generat, atès que actualment només se’n contemplen dos: inferior o superior a nou-cents litres per dia. El Sr. Rodríguez especifica que fruit de l’operació de 2010 es van liquidar 11 milions d’euros, dels quals es van cobrar 7 milions i mig, la qual cosa qualifica d’èxit aclaparador, i creu que el percentatge de cobrament podria ser més alt si disposessin de tota la informació. En aquest sentit, insisteix que per obtenir la informació han de creuar dades amb l’Agència Tributària, i que en molts casos no tenen la informació sobre la superfície del negoci. A més a més, afegeix que es va fer un test de territori per saber si les activitats que es volien liquidar estaven exercint i va resultar alguns dels negocis havien estat donats de baixa de forma retroactiva, inclús abans de 2009, raó per la qual el percentatge de cobrament segurament és superior. Entén, doncs, que haver passat dels 11 milions d’euros que no s’havien liquidat el 2010 al 1.600.000 de 2013 indica que la informació flueix millor i que les autoliquidacions s’han incrementat. Tanmateix, es manifesta contrari que amb fons públics s’hagi d’informar aquells que no compleixen les seves obligacions i pregunta per què, per la mateixa raó, no s’hauria d’informar sobre les plusvàlues, que solen representar una quantitat més important que no pas la d’un preu públic de residus. Tot seguit, assenyala que com a gestors de matèria tributària han de tractar tothom amb equitat. D’altra banda, assegura que és falsa l’afirmació que els pagaments dels endarreriments dels quatre anys s’hagin de pagar de cop perquè qualsevol deute amb l’ajuntament es pot fraccionar, així que demana que l’informin de qualsevol cas que coneguin perquè vol saber si des de l’institut s’ha informat malament algú. Finalment, pel que fa als suggeriments de modificació de la normativa, manifesta que no és competència seva. La Sra. Recasens recorda els debats durant el mandat anterior i afirma que el creuament de dades entre les bases de l’Agència Tributària i les de l’Institut Municipal d’Hisenda va permetre fer aflorar molta gent que havia de fer l’autoliquidació i no l’havia feta, i això va permetre l’ajuntament a ser proactiu per tal de notificar a aquests ciutadans que tenien rebuts pendents. Pel que fa als 11 milions d’euros pendents de pagament que van aflorar en el mandat anterior, comenta que hi havia una casuística molt diversa, des de gent que no havia fet l’autoliquidació per desconeixement fins a aquells que ho aprofitaven per defugir la llei. Tot i reconèixer que en aquell moment la crítica va ser dura, indica que va tenir una actuació responsable i per comptes de donar la raó als ciutadans demagògicament, van aprovar una proposició que va permetre la modificació de l’ordenança fiscal i eximir del pagament les superfícies inferiors a vint-i-cinc metres. Pel que fa a la proposta del Sr. Portabella, es mostra disposada a discutir els trams aplicables en el marc d’una futura modificació de les ordenances fiscals. Així mateix, insisteix que la diferència entre els 11 milions d’euros pendents de pagament que es van detectar en l’anterior mandat i l’1,6 milions de l’actual fan pensar que hi ha gent que vol defugir la llei i, per tant, pel mateix principi d’equitat que s’ha esmentat, cal exigir el pagament d’aquest deute. D’altra banda, confirma 1774 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 que tothom pot fraccionar els rebuts, però pel que fa a l’exempció de recàrrecs entén que s’han d’atenir al que estableix la llei. A continuació manifesta que la informació que facilita l’ajuntament sempre es pot millorar, però recorda que la revista de l’ajuntament costava 3,5 milions d’euros i es va deixar de fer per poder destinar aquests recursos a altres necessitats. Tanmateix, apunta que han enviat una guia de serveis a totes les llars en la qual s’expliquen les bonificacions que hi ha en matèria d’IBI, de vehicles, d’IAE i també de preu públic de residus. Finalment, reitera que aquest preu públic funciona per autoliquidació i que l’obligació de l’ajuntament és detectar els qui no paguen i girar els rebuts corresponents. La Sra. Casanova retreu a la Sra. Recasens que no hagi adoptat el compromís que el pagament d’aquest deute es pugui fraccionar sense recàrrecs, tal com demana el col·lectiu afectat, el qual no havia pagat majoritàriament per desconeixement, i entén que l'Administració pública ha de servir els ciutadans i no posar-los traves. Pel que fa a la diferència entre els 11 milions d’euros i l’1,6, sense entrar a discutir si és poc o molt, entén que en l’actual època de crisi aquests diners són importants per a les persones afectades i, per tant, li costa d’entendre que el govern de Convergència i Unió hagi caigut en el mateix error que el govern anterior. Finalment, manifesta la preocupació del seu grup per aquesta qüestió i volen fer una crítica constructiva per tal que el govern doni una solució a aquest problema. En aquest sentit, recorda que a començament de 2013 van proposar una exempció del preu públic de residus per als professionals que treballen en una superfície inferior a cinquanta metres quadrats. La Sra. Sánchez rectifica la Sra. Casanova i afirma que el govern anterior no va aplicar el recàrrec ni sancions per l’endarreriment en el pagament. D’altra banda, discrepa del Sr. Rodríguez en el sentit que el 2010 ja era gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda i en aquell moment va enviar una carta a tots els comerciants per informar-los dels detalls del preu públic de residus, i creu que si això es va poder fer el 2010 també es pot fer el 2015. D’altra banda, entén que el fet que cada any hi hagi 1,6 milions que no s’han autoliquidat vol dir que hi ha alguna cosa que l’ajuntament fa malament. Finalment, acusa el govern d’opacitat i demana la informació pertinent. El Sr. Rodríguez puntualitza que si un subjecte passiu que ha rebut el requeriment de pagament va a Hisenda i el fracciona, no se li aplica cap recàrrec. Però en cas que no s’hagi pagat voluntàriament i ja hi hagi l’ordre executiva, aleshores aquest recàrrec no es pot eximir. Seguidament torna a demanar que si els regidors coneixen algun cas al qual se li hagi requerit de pagar el deute de cop, li ho comuniquin perquè té la impressió que hi ha algun punt que no està clar del tot. Pel que fa a la liquidació actual, reitera que va sortir sense interessos, igual com es va fer el 2010, i per tant no hi ha hagut cap modificació. Quant a l’enviament de cartes, matisa que el 2010 es va fer amb posterioritat al soroll mediàtic que hi va haver i que ara es podria tornar a fer, tenint en compte que hi ha 4.000 afectats i no pas 25.000 com hi havia el 2010. La Sra. Recasens reitera que la dimensió de les liquidacions és molt diferent respecte del mandat anterior, i que actualment estan parlant d’1,6 milions d’euros per 8.169 objectes tributaris, és a dir, d’uns rebuts de 200 euros l’any. A continuació, remarca que s’ha de complir la llei i que quan es parla d’impostos, preus públics, taxes i política fiscal es parla d’equitat. En aquest sentit, es posa del costat dels contribuents que han complert amb les seves obligacions perquè entén que aquells que no ho havien fet van tenir un guany que no haurien tingut si haguessin pagat l’autoliquidació quan corresponia. Finalment, tot i admetre que es pot millorar la interlocució amb els ciutadans en matèria de política fiscal, entén que no es poden comparar les operacions del govern anterior amb les operacions de l’actual, atesa la diferència en l’import liquidat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1775 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte dels criteris en base els quals s'han aprovat els projectes municipals finançats pel Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l'impost sobre estades en establiments turístics. Aquest Grup municipal retirarà la compareixença si el Govern municipal presenta un informe en la present Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. Es retira. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5. Actualitzar el dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya, aprovat per acord del Consell Plenari el 18 de març de 1983 i per acord de la Comissió de Govern el 27 d’abril de 1988, respecte la finca de propietat municipal ubicada en el carrer Sant Feliu de Codines, núms. 2*4, on hi ha ubicat el Centre d’Atenció Primària Ciutat Meridiana, en el sentit d’atribuir la condició de superficiari al Servei Català de la Salut; modificar la clàusula 3a del Plec de condicions reguladores de l’esmentat dret de superfície, en el sentit que el termini serà de 75 anys a comptar a partir de la data de formalització del dret, mantenint-se inalterable la resta de condicions; concretar la superfície de la finca en 2.348 m2 en virtut del “Pla de Millora Urbana de reordenació de l’equipament sanitari- assistencial situat a la cruïlla de l’avinguda de Vallbona i el carrer de Sant Feliu de Codines, al barri de Torre Baró”, aprovat definitivament el 27 de febrer de 2009; formalitzar-lo en escriptura pública; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Recasens exposa que es tracta d'actualitzar el dret de superfície d'aquest CAP a nom de la Generalitat, concretament del Servei Català de la Salut per tal d'incrementar el període de la concessió. La Sra. Casanova comenta que, ateses les conclusions de l'informe d'Intervenció, voldrien que l'interventor aclarís si jurídicament correspondria a la resolució del dret i l'atorgament d'un de nou o bé si, així com es planteja, es poden modificar les condicions essencials del dret de superfície atorgat inicialment, ja que assegura que l'informe de Patrimoni i l'informe d'Intervenció no quadren. L’interventor diu que a parer d’Intervenció primer procedeix la resolució del dret de superfície i després l’atorgament d’un de nou. La Sra. Recasens afirma que, al seu entendre, des d'Intervenció s'interpreta des de la Llei de contractes i comenta que la Normativa de patrimoni permet aquesta modificació. Tanmateix, assegura que no és un canvi substancial i es compromet a posar-se d'acord amb Intervenció. El Sr. Mestre exposa que hi votaran a favor, però demana que de cara a la Junta de Portaveus del dimarts vinent es resolgui la qüestió plantejada i comenta que en funció de com s'aclareixi modificarien el vot, tot i que destaca que és un tema molt menor en comparació amb altres temes. El Sr. Portabella afirma que després del comentari de l’interventor faran el mateix que el Partit Socialista i Iniciativa, i votaran favorablement però a l’expectativa. La Sra. Recasens es compromet a resoldre la divergència a la Junta de Portaveus. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 6. Cedir a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs l’ús de la finca situada al carrer Perpinyà, núms. 26-28, per un termini de sis anys i amb caràcter gratuït, amb la finalitat de destinar-la a l’ampliació de les seves instal·lacions dedicades al joc de 1776 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 la petanca, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió de l’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. La Sra. Recasens explica que es tracta de cedir a l’Ajuntament de Sant Adrià una finca en desús durant sis anys per poder ampliar unes instal·lacions de petanca. La Sra. Casanova afirma que estan d’acord que el solar es destini a una activitat d’interès públic, però remarca que fa deu anys que tenen aquest solar en propietat i que ni els governs anteriors ni l’actual havien estat capaços d’habilitar-lo per a l’interès general i comenta que, a causa de la deixadesa, ha hagut de fer-ho l’Ajuntament de Sant Adrià. El Sr. Mestre explica que hi votaran a favor, però recorda que la cessió gratuïta de sis anys a l’Ajuntament de Sant Adrià és el termini màxim, ja que si hi hagués una iniciativa municipal o una demanda veïnal contemplada per l’ajuntament, aquest espai retornaria a l’ajuntament. Alhora, demana que es procuri que veïns, veïnes o clubs de la ciutat de Barcelona també puguin utilitzar la pista, ja que està dins el terme municipal de la ciutat. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 7. Declarar desafectada del domini públic, a l'empara de l'article 20 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, la porció de 2.800 m2 de la finca ubicada en el carrer del Segre, 34-40, grafiada en el plànol annex, prèvia les operacions hipotecàries necessàries per tal d’individualitzar-la; adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme; constituir sobre la mateixa un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Ensenyament), per a la construcció i posada en funcionament de l’Escola Can Fabra; sotmetre l'expedient a informació pública i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions formalitzar el dret de superfície, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Recasens exposa que es tracta de cedir un dret de superfície a la Generalitat perquè pugui construir l’Escola de Can Fabra al districte de Sant Andreu durant el període de construcció, que seran dos anys. Així, explica que passats els dos anys es revertirà a l’ajuntament, que continuarà fent-se càrrec del manteniment de l’escola. La Sra. Casanova es mostra satisfeta perquè el centre sigui una realitat, tot i que opina que ja hauria d’estar en funcionament, perquè està inclòs en el Pla d’equipaments educatius de la ciutat 2008-2011. En aquest sentit, retreu que en els casos d’altres CEIP com ara el dels Encants, entre d’altres, l’ajuntament els haurà de construir en nom de la Generalitat, incrementant el seu deute amb la ciutat i manifestant, al seu parer, la seva manca de compromís amb Barcelona. El Sr. Mestre també celebra que hi hagi inversió en equipament educatiu per part de la Generalitat, tot i que arribi tard. La Sra. Recasens opina que algun dia podrien estar contents i no lamentar-se i remarca que ha estat el govern de Convergència i Unió que ha aconseguit tirar endavant una escola tan necessària com la de Sant Andreu. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 8. Resoldre, en els termes que resulten de l’informe de la Direcció de Patrimoni, que s’adjunta a efectes de motivació, les al·legacions presentades en el tràmit NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1777 d'informació pública del procediment per a la constitució i posterior adjudicació d’un dret real de superfície de la finca situada al carrer de Viriat núm. 37-39, per a la construcció i explotació d’un centre residencial universitari; esmenar l’errada material observada en el quadre de la puntuació total del pla de viabilitat econòmica i financera de la condició núm. 22, en el sentit que on posa “5” ha de posar “4”; aprovar definitivament el Plec; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Recasens exposa que és la resolució d’un concurs per ubicar la residència per a estudiants universitaris a Sants, atesa la gran quantitat d’estudiants de postgraus i màsters que vénen de fora. Seguidament, recorda que el Partit Popular va fer unes al·legacions en què demanava que no es vengués el dret de superfície i remarca que no és una venda, sinó una concessió a setanta- cinc anys, diferent del que havia iniciat el govern anterior, que sí que era una venda. La Sra. Casanova afirma que el seu vot és en contra perquè ho considera una venda encoberta o una privatització a setanta-cinc anys, perquè es pretén donar-li un ús privat i a més en un període que equival a tres generacions. Tot i això, assegura que des del seu grup estan a favor que es destini equipament públic per cobrir les necessitats dels ciutadans i recorda que només el seu grup ha presentat al·legacions en contra d’aquesta decisió i que el vot del Grup Socialista ha estat clau per poder aprovar l’expedient. Al seu parer, el Grup Socialista és incoherent perquè es manifesta en contra de les privatitzacions però ha votat a favor de la venda del dret de superfície dels tretze actius de Regesa, de la venda de sòl públic a la Colònia Castells i de la venda encoberta de la finca municipal del carrer Viriat. Quant a la resposta a les al·legacions, esmenta que s’ha justificat aquesta demanda en base a la demanda de places sense tenir en compte l’oferta existent. En aquest sentit, destaca que actualment està en tràmit el Pla urbanístic de la Universitat de Barcelona per construir una residència de més de 420 llits a la Zona Universitària de les Corts, per la qual cosa opina que l’anàlisi és insuficient per justificar la necessitat d’aquesta residència. Així mateix, comenta que es vol ubicar la residència a Sants i no a Gràcia i retreu que a Gràcia no es pugui iniciar cap activitat a causa de la moratòria aplicada a conseqüència del nou pla d’usos que, segons afirma, no es tractarà en aquest mandat. Seguidament, esmenta que no hi ha cap informe del sector universitari ni de les residències que doni suport a aquesta decisió, i assegura que ho han demanat a les al·legacions i que no han obtingut resposta. Al seu parer, existeix la possibilitat que el seu ús es pugui desvirtuar cap a allotjaments turístics durant els mesos d’estiu, davant la qual cosa el govern ha afirmat que no es permet aquesta possibilitat i que es tancaria l’establiment. En aquest sentit, demana com pot ser que la finca de l’antiga fàbrica Myrurgia que havia de ser una residència funcionés durant anys com a hotel i què pensen que farà l’empresa adjudicatària quan la seva activitat baixi un 70 % durant l’estiu. Per acabar, insisteix que no se’ls ha explicar per què s’han desestimat els possibles usos públics com el de l’habitatge social, que és pel que aposten des del Grup Popular, atès l’elevat dèficit d’habitatges de protecció oficial de lloguer assequible a la ciutat i l’augment de persones en situació vulnerable a causa de la crisi i assegura que la zona a Can Batlló que s’ha destinat a aquest ús no és suficient. El Sr. Mestre afirma que el seu vot serà contrari, com en l’aprovació inicial i dóna per reproduïts els arguments de la comissió del 22 d’octubre de l’any passat. El Sr. Portabella comenta que el seu vot serà d’abstenció, com totes les vegades que s’han posicionat sobre aquest expedient. Així, afirma que des del seu grup s’oposen a la construcció de residències d’estudiants en sòls qualificats d’equipament. En aquest sentit, explica que aquest sòl està qualificat de 18 però que l’ajuntament es reserva el dret a recuperar el 18 per a altres zones i de deixar aquest espai en clau 7, qualificada d’equipament. Tanmateix, assegura que la majoria de les empreses gestores ofereixen en règim hoteler el sobrant de les places residencials per a estudiants, la qual cosa es pot comprovar per internet, i opina que és una competència deslleial. 1778 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 La Sra. Recasens assegura a la Sra. Casanova que no és una venda, perquè no pot ser una venda de setanta-cinc anys, sinó una concessió. Així, afirma que tan lligada com està la Sra. Casanova al món universitari no es creu que no estigui d’acord amb aquest ús i comenta que hi ha 40.000 estudiants en postgraus, màsters, etcètera, i que s’ofereixen 10.000 places. Tanmateix, esmenta que el projecte està contrastat i que tota la comunitat universitària hi està d’acord. Pel que fa al tema de Gràcia, explica que la situació és diferent, per la qual cosa són necessaris els plans d’usos, perquè cada barri té una realitat diferent. Així, reconeix que a Gràcia hi ha un ús intensiu de tot tipus d’habitatges que no hi ha en altres zones semblants als voltants de l’estació de Sants i explica que és cert que el Pla d’usos de Gràcia no permet cap tipus d’activitat perquè hi ha una suspensió de llicències. Quant al comentari de la Sra. Casanova sobre el fet que no s’aprovarà el Pla d’usos, assegura que espera que es pugui aprovar abans de les eleccions i aixecar la suspensió. D’altra banda, comenta que no creu en l’actitud del Partit Popular d’aixecar suspicàcies a tot arreu, com ara amb el tema de la baixada de l’activitat econòmica durant l’estiu. Així, assegura que coneix la història que explica la Sra. Casanova i insisteix que han falcat el concurs amb el plec, on es determina que si es detecten usos diferents es pot aixecar el dret de superfície, la qual cosa considera garanties suficients. Finalment, assegura que hi ha un pla d’habitatge que s’ha de desplegar a can Batlló i que hi haurà habitatge de lloguer assequible. La Sra. Casanova assegura que no es tracta de perspicàcia sinó que són partidaris de la prevenció. Així mateix, reitera que ha parlat de venda encoberta o privatització i assegura que el seu partit no intenta crear confusió. Alhora, recorda l’operació BAMSA i qui entrava en el joc i qui no. D’altra banda, comenta que el terreny està molt ben ubicat, a prop de l’estació de Sants, la qual cosa permetria crear una important oferta d’habitatge públic per als barcelonins que ho necessiten. Al seu parer, Convergència i Unió i el Grup Socialista s’equivoquen en aquest acord, adoptat posant per davant interessos econòmics. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l'abstenció d’UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 9. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1) Reprovar la manera com el Govern municipal ha comunicat al conjunt de Grups municipals l'adhesió de l'Ajuntament a l'organisme Tributs de Catalunya. 2) Garantir que els ingressos de dret públic municipals seguiran sent recaptats, de manera exclusiva, per part de l'Ajuntament de Barcelona. 3) Que el Govern municipal lliuri un informe als Grups municipals, abans de la convocatòria de la propera Comissió d'Economia, que detalli tots els extrems i les implicacions que suposa per a aquest Consistori l'adhesió a Tributs de Catalunya. El Sr. Trullén esmenta els motius que els han portat a presentar aquesta iniciativa. En primer lloc, ressalta la importància del conveni marc signat per l’ajuntament i la Generalitat en Comissió de Govern el 19 de novembre sobre col·laboració en matèria tributària, el qual no només estableix mecanismes perquè l’ajuntament i la Generalitat puguin donar un servei millor als contribuents sinó que estipula que l’ajuntament podrà formar part en el futur d’un consorci entre l’Agència Tributària de Catalunya i les quatre diputacions catalanes. Així, esmenta NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1779 que el seu grup ha tingut accés al conveni després de seguir pels mitjans de comunicació com el president de la Generalitat i l’alcalde l’oficialitzaven. Tot seguit, explica dues maneres d’entendre la racionalitat en la presa de decisions: la racionalitat de procés i la racionalitat substantiva. La primera apunta a la manera com es prenen les decisions i la segona a quines decisions es prenen. Al seu parer, no és acceptable que una qüestió com aquesta no hagi estat presentada prèviament per part del govern als grups municipals a través d’una mesura de govern o un informe que aclareixi quines són les condicions amb les quals se signa el conveni i afirma que en el procés de presa de decisions la racionalitat imposava una explicació prèvia i un procés d’aprovació de la mateixa que ha estat obviada. D’altra banda, quant a la racionalitat substantiva, manifesta la seva preocupació pel fet que un dels objectius de la xarxa Tributs de Catalunya és que els ingressos de dret públic de les administracions catalanes siguin recaptats per organismes amb seu a Catalunya, la qual cosa opina que pot afectat el funcionament financer o de control tributari de l’ajuntament de Barcelona. Tanmateix, esmenta la possible incorporació de l’ajuntament de Barcelona en el consorci esmentat i opina que el govern ha d’assegurar que el conjunt d’ingressos de dret públic municipals segueixin sent recaptats exclusivament per l’ajuntament, ja que considera que no es pot arribar a permetre que la Generalitat recapti els impostos municipals. A continuació, assegura que des del seu grup faran el possible per garantir que l’ajuntament mantingui la seva independència fiscal i opina que el govern ha d’explicar què pot comportar la signatura d’aquest conveni, per la qual cosa demana que se’ls lliuri un informe amb les implicacions que suposi l’adhesió a Tributs de Catalunya, com ara com està previst assumir els costos de la implementació dels desenvolupaments informàtics que caldrà impulsar o la manera com s’assumiran els costos de personal i de formació. Per acabar, insisteix que cal tenir molta més informació i retre comptes als grups municipals i demana que la Comissió d’Economia reprovi la manera com el govern municipal ha comunicat al conjunt de grups l’adhesió de l’ajuntament a Tributs de Catalunya i que es respecti la racionalitat processual, així com també que garanteixi que els ingressos de dret públic municipal seguiran sent recaptats exclusivament per l’ajuntament i que se’ls lliure un informe abans de la convocatòria a la propera Comissió d’Economia amb les implicacions que suposa l’adhesió a Tributs de Catalunya. El Sr. Mulleras comenta que no sap si el que s’ha de reprovar és la manera com el govern va comunicar aquesta adhesió o la manera com no ho va comunicar, ja que el seu grup no ha rebut cap comunicació oficial. En aquest sentit, opina que el govern no actua amb transparència i que menysprea el conjunt de grups municipals. Seguidament, esmenta que el seu grup va fer una proposta de transacció al Grup Socialista per ampliar la reprovació al conveni mateix per rebutjar-lo, però lamenta que el Grup Socialista no ho hagi acceptat. D’altra banda, comenta que estan a favor de garantir la recaptació per part de l’ajuntament, ja que opina que haurien de tancar si haguessin d’esperar que la Generalitat transferís els impostos. Quant a l’informe que es demana, assegura que hi estan a favor per aclarir quines implicacions concretes té el conveni en funcionament ordinari de l’ajuntament o en l’activitat tributària dels subjectes fiscals, etcètera. A continuació, afirma que segons el seu parer aquest conveni més que un efecte fiscal és una gran operació de màrqueting polític de la Generalitat i el Sr. Trias d’anar creant estructures d’Estat i manifesta que el seu grup hi està en contra. Tanmateix, assegura que el sorprèn que el Grup Socialista plantegi aquest tema en aquesta comissió, ja que es van abstenir quan van votar i comenta que el conveni és conseqüència de la proposició d’Unitat per Barcelona en el plenari del 28 de març de 2014, en el qual, gràcies a l’abstenció del Grup Socialista es va aprovar la proposició i es va firmar el conveni amb l’Agència Tributària Catalana per la qual l’ajuntament s’aliena a la Hisenda autonòmica de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, retreu que no diguessin el que han dit en aquesta comissió. Finalment, considera que el govern municipal més que firmar i fer-se fotos hauria d’aprofitar les trobades amb el senyor Mas-Colell i amb el senyor Mas 1780 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 perquè la Generalitat pagués el seu deute amb Barcelona. Així mateix, demana a la tinenta d’alcalde si el senyor Mas-Colell ha pagat els més de 200.000 euros de deute en matèria d’IBI que tenia amb Barcelona i opina que si no ha pagat no s’haurien de signar convenis com aquest. El Sr. Mestre afirma que el seu vot serà favorable. Així, recorda que el seu grup sempre ha defensat la necessitat d’una Agència Tributària de Catalunya, amb competències i recursos adequats. Pel que fa a la proposició presentada, exposa que estan d’acord amb el primer punt, per la qual cosa reprova que el govern municipal, estant en minoria, hagi signat el conveni amb la Generalitat sense comptar amb el suport dels altres grups municipals. En aquest sentit, comenta que de vegades el govern municipal no se sap si vol provocar que es porti alguna proposició al plenari per quedar-se en minoria. A continuació, demana a la Sra. Recasens si quan signen convenis amb la Generalitat no podrien tenir el gest de prudència i d’intel·ligència política de parlar- ho amb els grups municipals i trobar un acord i retreu que hagin de conèixer aquests convenis i aquests compromisos pels mitjans de comunicació. Alhora, comenta que això no el sorprèn perquè l’alcalde i el president sempre estan disposats a córrer en auxili del president Mas i del Govern de Convergència i Unió. Tanmateix, assegura que més que un acte administratiu han aconseguit fer un acte de propaganda política, ja que els efectes no són ni importants ni evidents ni immediats. Així mateix, recorda que el Sr. Trias va parlar de les virtuts de signar aquest conveni perquè milloraria diverses qüestions, com ara l’eficàcia en l’aplicació dels tributs i lluitar contra el frau fiscal, cosa que considera que supera la imaginació, i esmenta el cas de la família Pujol. Pel que fa al segon i al tercer punts, remarca que estan d’acord a demanar la garantia que el l’Ajuntament de Barcelona recaptarà tots els ingressos de dret públic municipal, així com també estan d’acord que es faci l’informe. Finalment, esmenta el que suposa que és un error, ja que l’acord de la Comissió de Govern és del 19 de setembre de 2014 i la comunicació als mitjans de comunicació és del 7 de gener de 2015, però la data de signatura del conveni de Tributs de Catalunya és del 7 de setembre de 2015. Així, comenta que no saben si aquest és el conveni que es va signar i demana que des de Tributs de Catalunya pengin el conveni signat. El Sr. Portabella afirma que hi votaran en contra i comenta que no s’està debatent el text explícit de la proposició, sinó la conveniència o no de la hisenda pròpia. Així, reconeix que quan es va aprovar el PAM el seu grup va introduir un punt sobre el fet que l’Ajuntament de Barcelona respondria positivament a la proposta de constitució de l’Agència Tributària Catalana i que al març de 2014 van fer una proposició per tal que l’ajuntament formalitzés un conveni de col·laboració en l’àmbit tributari amb la Generalitat en els mateixos termes que els convenis signats entre les quatre diputacions catalanes i la Generalitat. En aquest sentit, corregeix el Sr. Mulleras i afirma que es va aprovar amb els vots de Convergència i Unió, Iniciativa i Esquerra i l’abstenció dels socialistes, que no era necessària perquè s’aprovés. A continuació, ressalta que és impossible que una hisenda pròpia tiri endavant sense la col·laboració de la capital del país i opina que el fet que s’aprovi aquest conveni enforteix la hisenda pròpia i la capitalitat de Barcelona. A més, exposa que quan es diu que els ingressos de dret públic municipal seguiran sent recaptats de manera exclusiva per l’Ajuntament de Barcelona suposa que no es modifica l’Estatut i recorda que aquest, en l’article 205, diu que la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, llevat dels de naturalesa local, per la qual cosa afirma que no hi perceben cap perillositat. Quant al tema del frau fiscal, assegura que no és irrellevant i recorda que l’Estat espanyol a finals de 2012 tenia un frau fiscal que representava el 25 % del PIB i la mitjana a Europa és del 13 %, és a dir, que hi ha 253.000 milions d’euros ocults, la qual cosa considera preocupant. Al seu parer, amb una hisenda pròpia hi ha més possibilitat de solucionar aquest problema. Alhora, opina que no és raonable que el Govern de la Generalitat només recapti el 6 % dels impostos que es paguen a Catalunya i que el 94 % els recapti l’Estat espanyol. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1781 La Sra. Recasens comenta que amb el Sr. Trullén han parlat de la possibilitat de modificar el punt 1, pel qual es reprova pel tema de la manca d’informació. Així, afirma que no parlen del conveni en si, sinó de com s’ha informat, per la qual cosa opina que la situació pot ser menor. Tot seguit, recorda que han parlat d’aquest conveni en altres ocasions, com ara en el ple del 28 de març arran d’una proposició d’Unitat per Barcelona on instava a formalitzar aquest conveni de col·laboració amb la Generalitat en els mateixos termes que havien signat les quatre diputacions. A més a més, explica que posteriorment el conveni va passar per una Comissió de Govern i pel despatx d’ofici d’aquesta mateixa comissió i recorda que els grups no van qüestionar que s’hi donés llum en el despatx d’ofici. Tanmateix, destaca que els grups hi han tingut accés. Tot i això, reconeix que sempre es pot millorar la comunicació i s’ofereix a articular les millores necessàries i a fer reunions per explicar l’abast del conveni. A continuació, assegura que coincideix amb la idea d’articular mecanismes entre les administracions per agilitzar la tramitació vers els ciutadans en totes les matèries. Al seu parer, el conveni representa que les dues grans administracions del país treballaran de manera sinèrgica i conjunta per donar més accessibilitat a la ciutadania en matèria de política fiscal i facilitar la tramitació a l’hora de gestionar els impostos. Tanmateix, afirma que s’hauran de compartir assistència tècnica, informació, registre de documents, autoliquidacions, etcètera. Per facilitar la col·laboració administrativa i l’intercanvi àgil i regular, amb transparència tributària, per poder complir amb les finalitats de les diferents aplicacions de tributs. Finalment, comenta que estan fent un pas endavant per tenir una estructura que millori els mecanismes en matèria de frau fiscal, per la qual cosa considera important adherir-se a l'Agència Catalana Tributària. Així mateix, assegura que està a favor de garantir que els ingressos continuïn a la ciutat de Barcelona i que des d'aquí se segueixin recaptant i gestionant els impostos. Tanmateix, assenyala que cap grup estaria a favor que Barcelona perdés la seva autonomia fiscal ni la seva potencialitat recaptadora. El Sr. Trullén manifesta l'interès dels diferents grups en la voluntat que els tributs de naturalesa municipal en cap cas siguin cedits a cap altra administració per via de conveni o d'altres fórmules i destaca que la ciutat sempre ha disposat d'independència en la gestió dels recursos propis. Tanmateix, retreu que si s'hagués practicat un procés en la presa de decisions no hi hauria hagut necessitat de plantejar la proposició i ressalta que, al seu parer, la transparència i la cooperació haurien de servir per al funcionament de qualsevol acord de naturalesa tributària entre els diferents àmbits d'administració. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 10. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda constatar que la xifra del deute de 90,67 milions d'euros entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, informada en la Comissió del deute de 14 de gener de 2015, és tractada de forma interessada, no és correcte ni respon a l'objectiu de la comissió d'establir una xifra real del deute. Reclamar una nova estimació del deute i l'exigència de cobrament immediat. El Sr. Mulleras comenta que farà referència al punt anterior perquè vol ser rigorós i remarca que al plenari del 28 de març de 2014 el Sr. Laporta va demanar votació nominal en la proposició de l’Agència Tributària i va haver-hi 19 vots a favor, 9 en contra i 11 abstencions i que si el Partit Socialista hagués votat en contra en comptes d’abstenir-se hi hauria hagut 20 vots en contra i 19 a favor. 1782 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 A continuació, en referència amb el punt de l’ordre del dia, explica que a la sessió plenària del 28 de juny de 2013 es va aprovar la creació de la Comissió d’Estudi del Deute, la qual és una comissió on no es poden aprovar proposicions, ja que no s’hi poden tenir disposicions resolutives, per la qual cosa duen la proposició a aquesta comissió. Tot seguit, exposa que l’objectiu de la Comissió del Deute era establir quin era el deute real de la Generalitat, vençut i no vençut, i establir la despesa supletòria feta per l’ajuntament per compte de la Generalitat, així com també establir el calendari real de retorn. Al seu parer, el govern municipal no compleix cap dels objectius, perquè no defineix el deute amb claredat ni estableix cap calendari de retorn. Segons explica, a la darrera Comissió del Deure el govern va aportar un informe que titlla de “presa de pèl”, ja que el deute de què es va informar, 90,67 milions d’euros, no es correspon amb la realitat, per la qual cosa en demana una nova estimació i el cobrament immediat. Tanmateix, insisteix que el govern oculta el deute, el condona sense cap justificació, no incorpora el deute generat el 2014 i ajorna els pagaments. Seguidament, denuncia que l’ajuntament, a més a més de rebaixar el deute a 45 milions, no se’n cobrarà cap perquè s’accepten tres immobles a canvi, els quals, al seu parer, no els valen. Pel que fa al deute de 25 milions per l’operació d’Spanair, assenyala que es cobra el 2015 amb unes inversions que haurien d’haver estat fetes el 2007. Per acabar, assegura que la xifra de deute que han donat no és real i opina que ho fan amb l’afany de confondre l’opinió pública, per la qual cosa el seu grup no pot avalar aquesta xifra ni el que anomena “regals patrimonials” que opina que estan fent a la Generalitat perjudicant els interessos dels barcelonins i de Barcelona. El Sr. Trullén manifesta que donaran suport a la proposició perquè considera que el govern dóna una xifra del deute interessada. En aquest sentit, explica que el 30 de novembre de 2014 la Generalitat havia de pagar 154 milions d’euros a l’ajuntament i que el govern pretén demostrar que només en deu 90,7, ja que redueix el deute tot signant una reducció i modificant-ne els calendaris de venciment. Així, recorda que l’acord de dació en pagament s’ha rebutjat per majoria del consell i que el govern en fa cas omís, tot i que l’alcalde s’havia compromès explícitament a actuar amb allò que s’aprovi en el consell plenari. Alhora, comenta que malgrat que es modifiquin els calendaris de venciment, la Generalitat segueix reconeixent que deu 154 milions a l’ajuntament i exposa que el que ha fet el govern és que, davant una reestructuració pactada del deute en la qual s’han ajornat els terminis, a més a més s’ha reduït l’import del deute a cobrar. Al seu parer, això és un intent de facilitar les coses a la Generalitat i opina que haurien d’informar a l’opinió pública que el deute reconegut real és la suma del deute vençut i del no vençut, tot i que es generin més drets a l’hora de reclamar interessos. En aquest sentit, afirma que des del l’1 de gener fins al 30 de novembre de 2014 s’han cobrat de la Generalitat 81 milions d’euros dels 218 que hi havia de deute l’1 de gener de 2014, als quals s’hi han de sumar els 18 milions generats durant el 2014. Per acabar, insisteix que donen suport a aquesta proposició i exigeix al govern que torni realitzar una altra estimació del deute, que la publiqui i que la comparteixi amb els mitjans de comunicació, així com també que doni compliment a allò que diu el plenari no acceptant l’acord patrimonial amb la Generalitat. El Sr. Mestre afirma que el seu grup compateix el malestar i la indignació per les xifres que va fer públiques el govern municipal i reitera que 90,6 milions d’euros és una xifra falsa que vol confondre l’opinió pública i els mitjans de comunicació. Així, opina que el debat que es va fer en la Comissió del Deute del 14 de gener el debat va ser prou esclaridor per saber la dimensió real del deute reconegut i vençut i del que queda pendent de venciment. Tot i això, confia que en les properes sessions de Comissió del Deute es tornarà evidenciar. A continuació, ressalta que amb aquesta proposició s’intenta evidenciar que la xifra és falsa i considera que aquesta comissió ho ha de posar en evidència, per la qual cosa manifesta que hi votaran a favor. Així mateix, demana que es restableixin les xifres i que responguin a la realitat i que això es faci en el proper NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1783 informe sobre l’estat del deute que es presenti a la Comissió del Deute. Tot i això, matisa que, al seu parer, tots els regidors i regidores han de treballar sobre la realitat i considera que l’opinió del Partit Popular sobre el cobrament immediat del deute és radical i impossible, per la qual cosa afirma que des del seu grup no ho demanen, sinó que demanen un reconeixement de tot el deute per part de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona, que l’acord sigui ratificat pel plenari municipal i que hi hagi instruments de seguiment i control d’aquest acord. El Sr. Portabella recorda que el seu grup ha criticat reiteradament la creació d’una Comissió del Deute, per la qual cosa manifesta que votaran en contra de la proposició. Al seu parer, la insistència del Grup Popular en aquest tema respon a una estratègia partidista que no pretén resoldre la qüestió del deute, sinó desgastar la Generalitat. Finalment, quant a les votacions que ha discutit el Sr. Mulleras, respon que si Convergència, Iniciativa i Esquerra haguessin tingut la seva representació habitual, sumaven 21 i no 19. La Sra. Recasens afirma que per tenir un debat seriós es requereix un mínim de rigor i de coneixement. Així, apunta que s’ha de tenir respecte a Intervenció, als Serveis Jurídics, a les gerències d’Economia, a la Generalitat, etcètera. i no menystenir-los. Alhora, esmenta els darrers ratings que fan palesa la fortalesa dels comptes públics de l’ajuntament i la bona valoració, en uns moments de complexitat econòmica, del perfil de crèdit individual de Barcelona i d’una trajectòria d’una administració financera potent que ve acompanyada d’un model de gestió de les esferes polítiques i directives d’una institució forta pel que fa als comptes públics. Segons explica, posa en valor una execució pressupostària molt alta, de deute baix, una posició de liquidat excepcional amb uns resultats d’acord amb els millors escenaris previstos. També esmenta que la valoració parla d’una posició de caixa molt sòlida i que l’ajuntament ha assolit tots els objectius financers, per la qual cosa la ciutat de Barcelona té garantides les seves necessitats de finançament del 2015 en endavant. Així mateix, comenta que també es posa èmfasi en l’operació de BAMSA, que ha servit per a les polítiques d’habitatge públic, així com també de l’economia sòlida de Barcelona que es beneficia d’aquesta posició com una de les polítiques de destinació turística, i alhora, que és un centre industrial com a capital econòmica de Catalunya. Per acabar, assenyala que es vol fer veure que qüestionant el deute de la Generalitat a l’ajuntament es podrà laminar una de les dues institucions i assegura que això no passarà. El Sr. Mulleras agraeix els vots del Grup Socialista i del Grup d’Iniciativa per Catalunya. A continuació, qüestiona l’opinió de la Sra. Recasens sobre la manca de rigor i demana si es refereix a les intervencions dels tres grups municipals o al fet d’eliminar de cop 120 milions d’euros del deute a través de procediments com el traspàs dels immobles de l’ajuntament o el pagament d’inversions d’Spanair. D’altra banda, insisteix que han portat la proposició a aquesta comissió perquè a la Comissió de Deute no es poden aprovar resolucions, així com també perquè volen deixar constància que la majoria de ciutadans, representats pels diferents grups municipals, no estan d’acord amb la xifra que es dóna del deute. En aquest sentit, afirma que estan ocultant el deute i condonant-lo sense explicacions perquè no compti dintre del que realment ha de pagar la Generalitat. Finalment, demana a la Sra. Recasens que expliqui si el senyor Mas-Colell, amb qui firmen els convenis fiscals, ja ha pagat els 200.000 euros d’IBI a l’ajuntament, així com també que acabin la Comissió del Deute fent una valoració real del deute de la Generalitat i un calendari real aprovat per la majoria del plenari. La Sra. Recasens es remet a l’informe i al debat de la comissió oportuna. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 1784 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 11. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Que el Govern municipal presenti un informe en un termini de dos mesos a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, amb l'impacte que tindrà sobre el teixit comercial a l'entorn dels districtes de Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu, les ampliacions dels centres comercials de Les Glòries, Heron City i la Maquinista respectivament, així com la projecció comercial prevista en l'àmbit de l'estació ferroviària de La Sagrera. La Sra. Sanz anuncia que han arribat a una transacció amb el govern, al qual agraeix la voluntat d’arribar a un acord. Seguidament, exposa que el seu grup presenta aquesta proposició perquè és important disposar d’un informe que permeti analitzar l’impacte que tenen algunes ampliacions sobre el teixit comercial de proximitat en els entorns de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. En aquest sentit, assenyala que les ampliacions de què parla són 13.700 metres quadrats a les Glòries, 42.000 a la Maquinista, 26.000 a la Sagrera i 6.000 a Heron City, les quals impliquen 88.000 metres quadrats més de sostre comercial. El seu grup entén que Barcelona no necessita més sòl comercial perquè no hi ha prou poder adquisitiu per poder augmentar les vendes actuals. A continuació, recorda el debat que van tenir l’any anterior sobre la suspensió de l’ampliació d’Heron City, ampliació que es vinculava a la presentació d’un informe d’impacte comercial que havia de fer l’actor. De la mateixa manera que en el cas de la Maquinista, afegeix, aquests informes de part són subjectius o acaben dient generalitats i que no tenen en compte les reivindicacions dels eixos comercials existents. En aquest sentit, indica que aquests eixos diuen que estan passant per dificultats greus i que hi ha una taxa elevada de tancaments. Entén, doncs, que aquestes hades han de fer reflexionar l’ajuntament sobre la conveniència d’absorbir més sostre comercial a la ciutat. Davant d’aquest context, considera que convindria disposar d’un informe públic, fet per l’ajuntament, més objectiu, que permeti fer una diagnosi més acurada de la situació a la franja Besòs, on la crisi i els seus efectes encara s’expressen amb duresa. En aquest sentit, remarca que el poder adquisitiu de moltes de les famílies d’aquesta zona és molt baix, que l’atur és crònic, i tot això, per tant, té un impacte en el comerç de barri. Tot seguit, apunta que la taxa de tancament de comerços a Nou Barris és del 22,7%, a Sant Andreu del 24,8%, a Sant Martí del 17,5 per cent i a Horta-Guinardó del 29%. Insisteix, doncs, que, davant d’aquestes xifres, un creixement de més de 80.000 metres quadrats de superfície de grans centres comercials posa en risc el teixit comercial de proximitat. Per tot això, creu que calen més polítiques per enfortir aquests eixos de barri, que són els que fan possible un consum quotidià perquè arriben a tothom i no depenen de la mobilitat, i donen vida i seguretat al barri. Així mateix, recorda que el president de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Ángel Fraile, va qualificar de barbaritat aquestes propostes d’ampliació. Finalment, manifesta que en la transacció hi ha el compromís del govern de no tirar endavant l’ampliació d’Heron City y de presentar un informe d’impacte comercial que permetrà fer una diagnosi objectiva de la situació. Espera, doncs, que encara hi hagi temps per reaccionar allà on faci falta. La Sra. Jaurrieta anuncia el vot favorable del seu grup. A continuació, manifesta que el seu grup comparteix la necessitat d’aquests informes i recorda que fa poc més d’un any el seu grup va presentar una proposició per tal d’aturar qualsevol ampliació de centres comercials fins que no es disposés dels informes d’impacte pertinents, proposició que va rebre el vot contrari dels grups de Convergència i Unió i del Partit Popular. En aquella ocasió, el Sr. Blasi es va comprometre a presentar uns informes el 2014, i diu que no els han sabut trobar en el registre, raó per la qual aprofita l’avinentesa per preguntar com està aquesta qüestió. D’altra banda, exposa que no hi ha d’haver enfrontament entre grans superfícies i comerç de proximitat i entén, doncs, que s’ha d’aturar el trencament que s’està produint d’aquest equilibri. En aquest sentit, recorda que Pimec Comerç manifestava temps enrere la seva preocupació per l’ampliació de la superfície comercial a l’àrea metropolitana i també a Barcelona i reitera que aquesta ampliació de 80.000 metres quadrats és excessiva. Seguidament, assenyala que NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1785 les ciutats europees, sobretot les mediterrànies, han crescut a l’entorn dels centres històrics, conjuntament amb el comerç, i han creat unes ciutats compactes i equilibrades, on es barreja l’ús residencial i l’activitat comercial, que és allò que crea cohesió social. Pel que fa a Barcelona, entén que el conjunt de mercats municipals, eixos comercials i supermercats han suposat un model d’èxit que evita desplaçaments innecessaris i, per tant, el seu grup no entén aquesta bombolla d’ampliació de centres comercials. Finalment, pensa que aquest model de proximitat és un tret d’identitat de Barcelona i que les decisions polítiques de la Generalitat que autoritzen aquestes ampliacions no tenen precedents, raó per la qual reitera la petició que el govern presenti els estudis d’impacte i espera que això permeti frenar les ampliacions previstes. El Sr. Mulleras recorda que al març de 2014 el seu grup va presentar una proposició, que es va aprovar per unanimitat, en la qual es demanaven uns informes sobre l’obertura de nous espais comercials tant a Barcelona com a l’àrea metropolitana que avaluessin l’impacte sobre el comerç de proximitat de la ciutat, perquè creu que és evident que no són solament els centres comercials que s’obren a la ciutat els que causen un impacte, sinó també els que s’obren a la corona metropolitana. En aquest sentit, informa que havien fet una proposta de transacció al Grup d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa per tal d’afegir a la proposició els centres comercials de l’àrea metropolitana, proposta que no va ser acceptada. Afegeix que no els han donat cap explicació per a la no-acceptació de la transacció i en lamenta les formes. Malgrat això, anuncia el vot favorable del seu grup perquè estan d’acord en el que demana la proposició i perquè l’informe que es demanava en la proposició que havia fet el Grup Popular l’any anterior no els ha arribat. Seguidament, assenyala que els darrers anys, i amb governs de diferents colors polítics, a Barcelona s’han obert molts centres comercials, com l’Illa, la Maquinista, Can Dragó, Diagonal Mar, Glòries. Afegeix que, amb l’horitzó d’una recuperació de la situació econòmica, sembla que hi ha moviments per fer nous centres o ampliar els existents, no solament de Barcelona sinó també de la primera corona, la qual cosa entén que és preocupant perquè les facilitats de mobilitat d’avui dia fan que molta de gent de Barcelona se’n vagi a comprar a fora. A més a més, assenyala que les diferents legislacions que hi ha, la manca de recursos que té el comerç de Barcelona i les limitacions que imposen l’alcalde Trias i la Generalitat fan que el comerç de la ciutat no pugui competir amb el comerç metropolità. Finalment, reitera el vot favorable del seu grup i que esperen rebre els informes que es van aprovar el març de 2014 gràcies a una proposició del Grup Municipal Popular. El Sr. Portabella anuncia el vot favorable del seu grup. Seguidament, afirma que és conegut el posicionament contrari del seu grup a l’ampliació de les grans superfícies comercials perquè creuen que tenen un impacte negatiu sobre el comerç petit i mitjà, el qual consideren que té molts més avantatges. D’altra banda, exposa que si als 88.000 metres quadrats d’ampliacions previstos a Barcelona s’afegeixen el 35.000 de l’outlet de Viladecans i els 175.000 del de Cerdanyola del Vallès, s’està parlant d’un total de 300.000 metres quadrats, la qual cosa qüestiona la viabilitat de qualsevol altre tipus de comerç. Per tant, el seu grup creu que l’informe que es demana pot ser positiu i reitera el vot favorable del seu grup. El Sr. Blasi anuncia el vot favorable del seu grup, en concordança amb la transacció a la qual han arribat. Tot seguit, malgrat reconèixer que altres grups havien demanat informes en aquest mateix sentit, sempre ha explicat la complexitat que tenen, però assegura que el de la Sagrera falta poc perquè estigui enllestit i el podran presentar aviat, juntament amb els altres informes demanats, els quals espera que siguin una eina que serveixi per establir mecanismes correctius de cara a fomentar el comerç de proximitat. Tanmateix, manifesta que, amb l’excepció del centre comercial de la Sagrera, per al qual s’estan estudiant alternatives menys agressives, la resta de centres han estat planificats, executats i desenvolupats en el transcurs de l’evolució urbanística de Barcelona, com ara Glòries, Diagonal Mar, la Maquinista o Heron City, alguns fins i tot dins de la trama urbana, com les Arenes o l’Illa Diagonal, o en altres municipis, com Gran Via 2. Finalment, tot i reconèixer que hi ha un volum de grans superfícies molt important, 1786 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 assenyala que, malgrat l’aposta ferma del govern pel comerç de proximitat, els hàbits dels consumidors estan canviant. La Sra. Sanz agraeix el vot favorable de tots els grups. Pel que fa a la queixa del Grup Popular, lamenta que hagi rebut poques explicacions i manifesta que, havent- hi una proposició anterior aprovada en aquest sentit, varen creure que l’ampliació que proposava el Partit Popular era redundant. D’altra banda, comparteix la necessitat de disposar dels informes que reclamava el Sr. Mulleras, però li recorda que el Grup Municipal Popular va votar a favor de l’ampliació de la Maquinista i no tenien l’informe d’impacte comercial. A parer del seu grup, seria adient disposar dels informes abans d’aprovar qualsevol ampliació. D’altra banda, matisa que no es tracta de posicionar-se en contra dels grans centres comercials perquè tots estan d’acord que n’hi ha d’haver, però que s’ha d’estudiar, tal com reclama el petit comerç, si Barcelona pot suportar més sostre comercial o no, i sobretot preservar i garantir els eixos de barri, especialment en les zones on la crisi està impactant amb més duresa. Entén, doncs, que aquests informes poden aclarir tots aquests aspectes. El Sr. Blasi insisteix que està d’acord que aquests informes permetran fer una planificació, trobar alternatives per resoldre situacions contradictòries i fomentar el comerç de proximitat. En segon lloc, reitera que la ciutat es planifica en uns moments puntuals i que posteriorment la situació evoluciona, i en aquest context de desenvolupament urbanístic altres governs van planificar centres comercials com a alternativa a la creació de trama urbana i comercial, que és la trama típica i pròpia d’una ciutat mediterrània com Barcelona. El Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: Que el Govern Municipal, davant el compromís de no permetre l'ampliació de superfície comercial de l'Heron City actualment suspesa, presenti als grups municipals, en un termini màxim d’un mes, un informe de l’impacte que tindrà sobre el teixit comercial de l’entorn les ampliacions dels centres comercials de les Glòries i La Maquinista, així com la projecció comercial prevista en l’àmbit de l’estació ferroviària de La Sagrera. Del Grup Municipal UpB: 12. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern municipal a impulsar, conjuntament amb la Fira de Barcelona, un esdeveniment transversal de trobada entre inventors i institucions, empreses i societat civil. El Sr. Portabella proposa que l’ajuntament organitzi conjuntament amb Fira de Barcelona una trobada d’inventors atès que a l’Estat només se’n fa una i a Europa n’hi ha algunes que tenen bastant bon resultat. A continuació precisa que una part de les invencions es fan en el marc de les empreses i és el que es coneix com a innovació, però una part significativa es fan fora de les empreses i es perden perquè els inventors no tenen diners per mantenir les patents. D’altra banda, tot i el descens de l’atur produït a Barcelona, considera que la xifra de cent mil aturats és molt alta i més si es té en compte que l’atur de llarga durada ha augmentat, raó per la qual s’ha de donar suport a l’empresa i a l’emprenedor mitjançant polítiques actives d’ocupació. Seguidament, recorda que el seu grup ha defensat moltes vegades aquestes polítiques actives d’ocupació o les polítiques per afavorir la capitalització de les empreses, i ara proposa encetar la línia del que s’anomena «innovació disruptiva», que permetria oferir canals de comercialització a la Fira de Barcelona per als inventors. Finalment, insisteix que a l’Estat espanyol només hi ha una fira d’aquestes característiques, mentre que a Europa n’hi ha mitja dotzena i als Estats Units moltes més. El Sr. Trullén recorda que el seu grup sempre ha estat a favor de les iniciatives de suport a l’economia del coneixement, i esmenta el HiT de 2009 i el NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1787 Bizbarcelona, tot i que eren més orientats a la innovació en general i no tan concretament al camp de la invenció, motiu pel qual el seu grup se suma a la iniciativa d’UpB. Així mateix, creu que el repte més important per donar suport a les polítiques d’innovació és relacionar les patents amb el finançament i, per tant, també creu que un esdeveniment d’aquest tipus s’hauria de fer conjuntament o amb el lideratge de Fira de Barcelona. La Sra. Casanova es mostra d’acord amb les intervencions que l’han precedida i anuncia el vot favorable del Grup Popular perquè entén que la innovació necessita un impuls per continuar avançant en la competitivitat i en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona. Afegeix que queda molt per fer per convertir la ciutat en pionera en aquest àmbit. Així mateix, el seu grup creu que l’ajuntament ha de servir de plataforma per vincular la innovació que es fa en els centres de recerca i les universitats amb les empreses per tal que la recerca es materialitzi en nous productes, serveis i procediments, i que els seus beneficis arribin a la societat civil. Així, doncs, el Grup Popular veu amb bons ulls aquesta iniciativa, en la qual entén que haurien de tenir cabuda no solament aquells invents que poden tenir un rendiment econòmic, sinó també aquells que poden produir un benefici social. La Sra. Sanz anuncia el vot favorable del seu grup perquè creu que Barcelona té el potencial suficient per tirar endavant la proposta i donar cobertura a aquelles activitats que la ciutat ja té, encara que de forma més autònoma i en format més petit. En aquest sentit, destaca la Mini Maker Faire, que es va celebrar el 2013 i el 2014; la filosofia que ja desenvolupen persones i comerços del «fes-t’ho tu mateix», que ha propiciat el Handmade Festival, el qual a l’abril de 2015 celebrarà la tercera edició precisament a la Fira de Barcelona, i finalment el Museu d’Idees i Invents de Barcelona, que ofereix assessorament gratuït a les persones que volen desenvolupar aquest tipus de projectes. Entén, doncs, que Barcelona té un bon potencial, com es va demostrar amb la Fira d’Economia Social i Solidària, i per tant anuncia el vot favorable del seu grup. La Sra. Recasens anuncia el suport del seu grup a la iniciativa i comenta que el govern estudiarà en el marc de la Fira com es pot organitzar aquesta trobada entre inventors, institucions i fons de capital risc per tal que cap de les patents registrades es pugui perdre perquè el producte no es comercialitza. Contràriament a la Sra. Sanz, creu que la iniciativa està més relacionada amb altres tipus d’esdeveniments, com el Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació, que ja fa molts anys que es fa al parc de la Ciutadella i que, a més de tenir un caràcter lúdic, també contempla un vessant més científic i de contacte entre innovació i teixit empresarial. També esmenta esdeveniments com el Synergy, l’Open Innovation Marketplace o l’Investment Marketplace. Finalment, anuncia que intentaran encabir aquesta trobada en el marc del Bizbarcelona de 2015, tot i que la programació ja està força enllestida, perquè en aquest saló participen institucions i entitats com l’Oficina de Patents i Marques, la Fundació Bosch Gimpera, el Parc de Recerca de la UAB o la Universitat Rovira i Virgili. El Sr. Portabella agraeix el suport de tots els grups a la proposició. Seguidament, puntualitza que la iniciativa va adreçada no pas a idees noves, sinó a invencions ja fetes que puguin representar una innovació significativa o una nova línia de producció. En aquest sentit, exposa que ell mateix té experiència en patents de textos i assenyala que és un tema molt complicat i molt car, fins al punt que hi ha hagut casos d’empreses interessades en una patent que han esperat que l’inventor no la pogués mantenir per prendre-la-hi. Per acabar, indica que aquesta trobada podria atraure un capital llavor i que esdevingui una referència per als inventors, per la qual cosa creu La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs 1788 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Del Grup Municipal PSC: 13. Que el Govern municipal doni suport i ajudi a impulsar la proposta plantejada per la Cambra de Comerç de creació d'un Comitè de rutes per al Corredor mediterrani que permeti captar nous serveis, des d'una perspectiva intermodal, per a aquesta infraestructura productiva tan important per a l'economia de la nostra ciutat i la seva àrea d'influència. El Sr. Trullén llegeix el prec i exposa que la Cambra de Comerç proposa la creació aquest comitè de rutes per al corredor mediterrani com una rèplica del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries a la zona mediterrània, zona que inclou tant infraestructures viàries com ferroviàries, que són l’espina dorsal de la megaregió que abasta de Lió a València i Múrcia, i que situa Barcelona en el nucli central d’aquesta xarxa de ciutats. Seguidament, indica que els objectius que planteja la cambra inclouen impulsa una estratègia de finestreta única per als operadors logístics, participar en fires i congressos d’aquest àmbit, desenvolupar estudis de viabilitat tècnica dels projectes o desplegar projectes pilot amb socis potencials. Demana, doncs, que l’ajuntament se sumi a aquesta iniciativa de la cambra de comerç amb la intenció d’optimitzar les infraestructures de què es disposa actualment, que entén que tenen molt de recorregut, i més en un context de represa de l’activitat econòmica. El Sr. Blasi anuncia el vot favorable del seu grup. Tot seguit, diu que és cert que la cambra de comerç ha fet pública aquesta proposta, inspirada en el CDRA, i que hi ha hagut una prova pilot amb objectius similars, l’Ifreightmed. Per tant, manifesta que l’Ajuntament de Barcelona té la voluntat d’impulsar el corredor mediterrani, en tant que objectiu de vital importància per a l’estímul de l’economia a la ciutat, i també té la voluntat de treballar conjuntament, en aquesta àrea i en d’altres, amb la Cambra de Comerç de Barcelona. En aquest sentit, valora positivament la creació del projecte Ifreightmed i la proposta de la cambra de dotar-lo d’una estructura més formal a través d’un comitè. El Sr. Trullén agraeix la bona predisposició del govern. Es dóna per tractat. 14. Que el Govern municipal valori els efectes i la repercussió en el comerç de la ciutat del que ha significat el desconcert en els horaris comercials dels diumenges i festius del mes de desembre del 2014 i l'inici de la campanya de rebaixes del 2015. La Sra. Jaurrieta llegeix el prec. La Sra. Recasens exposa que va ser present a la darrera reunió que es va fer amb les associacions de comerciants i nega que hi hagi desconcert per aquest tema. En primer lloc, apunta que l’any 2014 es va pactar amb el sector un calendari de dies festius, obligats per la ingerència insistent de l’Estat en unes competències que són de l’ajuntament, la qual provoca contínuament canvis normatius. En segon lloc, manifesta que, d’acord amb el sector, es van fer coincidir aquests festius amb puntes de turisme per captar demanda externa, la qual cosa s’ha vist que no ha funcionat i, per tant, el 2015 es posarà el focus a prioritzar la demanda interna. En aquest sentit, l’ajuntament s’ha compromès a donar a conèixer a través dels mitjans de comunicació el calendari dels dies festius que els comerços podran obrir el desembre de 2015, el qual anuncia que serà més ampli que el de 2014 i amb unes ubicacions diferents. La Sra. Jaurrieta reitera, com es pot llegir a la premsa, que el desconcert ha estat absolut entre els comerciants i sobretot entre els clients, i quan els establiments eren oberts a l’àrea metropolitana a Barcelona eren tancats. D’altra banda, critica que es fessin coincidir els dies d’obertura de comerços amb les visites de creueristes, la qual cosa entén que no encaixava amb les necessitats dels barcelonins, i troba sorprenent que sigui l’alcalde mateix qui hagi de reconèixer que es van equivocar. Així, doncs, afirma que aquella va ser una decisió NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1789 errònia, que s’ha de modificar i que per a l’any 2015 s’ha d’aplicar un altre criteri. A continuació, critica que l’ajuntament s’hagi afegit a la batalla de les competències entre les comunitats autònomes i l’Estat i que, a més a més de prioritzar els creueristes per sobre dels ciutadans, els horaris d’obertura en dies festius sigui diferent de l’habitual de manera que la gent no sabia si podia anar a comprar fins a les sis del vespre o fins a les vuit. Finalment, recorda que al darrer plenari el seu grup va fer un prec perquè el 2015 els festius triats tinguessin en compte l’interès dels barcelonins i lamenta que la Sra. Recasens no reconegui que el 2014 les coses es van fer malament. La Sra. Recasens entén que des de l’oposició se li faci aquesta crítica, però entén que s’ha de tenir en compte que el sector va creure que podia captar aquesta demanda externa i, en aquest sentit, recorda la pressió que hi havia hagut perquè hi havia puntes de creueristes i els comerços eren tancats. Per tant, reconeix que aquesta opció no va funcionar i el que pertoca és situar l’obertura en dies festius al desembre. Així, doncs, assenyala que el 6 i el 8 de desembre de 2014 van obrir entre un 80% i un 90% d’establiments, enfront del 60% de l’any anterior, amb un increment de vendes del 4%. Reitera, doncs, que no hi ha hagut cap desconcert. Finalment, assegura que l’únic desconcert l’han provocat les ingerències de l’Estat en matèria de política comercial, que ha fet que alguns comerços s’hagin acollit a la llei espanyola per esquivar la llei catalana, sobretot quant a les rebaixes, i manifesta que si tothom s’acollís a la llei catalana no hi hauria cap desconcert. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 15. Que s'informi de les despeses suportades per l'equipament socio-sanitari situat a la rambla de Prim, 16, de Barcelona, des de l'any 2004 fins a l'actualitat, detallat per anualitats, conceptes des despesa i creditor; així com de l'ingrés del cànon del dret de superfície a favor de l'Ajuntament, especificant la data dels ingressos i cobraments, i d'altres ingressos i cobraments que l'Ajuntament hagi pogut obtenir en relació a aquest equipament, així com la identificació del tercer. Es demana resposta per escrit. El President anuncia que la resposta es dóna per escrit en aquest mateix moment i el Sr. Mulleras accepta la resposta sense més debat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 16. Instar al Govern municipal a presentar a la propera Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació un informe detallat sobre l'activitat de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa, on es valori el nivell d'assoliment dels objectius quantitatius i qualitatius del contracte, així com la liquidació que s'ha fet a la Cambra de Comerç de Barcelona com adjudicatària exclusiva de la prestació d'aquest servei. La Sra. Sanz recorda que en el darrer debat sobre l’Oficina d’Atenció a l’Empresa la Sra. Recasens va explicar quins eren els objectius quantitatius i qualitatius establerts per atorgar la quantitat variable per a la prestació del servei. Per tant, demana un informe sobre el nivell d’assoliment d’aquests objectius i la liquidació que s’ha fet a la Cambra de Comerç de Barcelona, tenint en compte que l’adjudicació era per a dos anys, tot i que s’hagi fet una pròrroga. La Sra. Recasens accepta el prec i anuncia que presentarà aquest informe. Seguidament, recorda que en el marc de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa es va crear la figura dels agents Barcelona empresa, ABE, que reben i canalitzen les peticions de les empreses. Pel que fa als objectius, comenta que els quantitatius fan referència al nombre d’empreses ateses, nombre de tràmits fets, nombre de consultes, tipus de tràmits –certificats digitals, d’origen, legalització de 1790 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 documents–, i el qualitatius es refereixen al grau de satisfacció de les empreses. Tot seguit, assenyala que la cambra ha fet tot un seguit d’activitats i, malgrat que els objectius no s’hagin complert estrictament, cal tenir en compte que es tracta d’una prova pilot i s’ha de reconèixer la feina feta, per la qual cosa l’ajuntament compleix amb el contracte signat. La Sra. Sanz agraeix l’acceptació del prec perquè el seu grup vol tenir tota la informació a l’abast per poder analitzar el bon funcionament del servei i espera tenir l’informe abans que finalitzi el mandat. Es dóna per tractat. 17. Instar al Govern municipal a donar la informació vinculada al compliment de l'acord d'implementar un Pla de reforç amb mesures destinades a l'increment i l'enfortiment de tots els serveis i programes de formació i capacitació professional que ofereix Barcelona Activa, per tal de poder atendre i incorporar més persones en situació d'atur al mercat laboral, durant el 2014 i el 2015, aprovat a la sessió de la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació del passat 29 d'abril de 2014. Sol·licitem que la informació sigui lliurada per escrit en aquesta Comissió. La Sra. Sanz exposa el prec que figura a l’enunciat i aclareix que la proposta provenia de l’anàlisi de les dades de Barcelona Activa, que denotaven una davallada en les persones ateses per aquests serveis. Així mateix, diu que acaba de llegir un teletip on la Sra. Recasens afirmava que l’ajuntament impulsa un nou servei d’assessorament en alguns districtes a través de les oficines d’atenció al ciutadà, però no hi ha vist informació sobre finançament ni sobre personal, per la qual cosa demana informació sobre aquest punt. La Sra. Recasens manifesta que l’atur i l’ocupació són prioritaris per al govern i, per tant, hi han esmerçat molts recursos. Informa que Barcelona Activa el 2014 va atendre 22.905 persones, un 20% més que el 2013, i que els recursos destinats el 2014 van ser de 20,8 milions d’euros, un 33% més que el 2013. Afegeix que la meitat d’aquests recursos provenien de l’ajuntament, l’aportació del qual ha estat un 25% superior a la de l’any anterior, 10,35 milions el 2014 per 8,3 el 2013. A continuació, manifesta que està satisfeta dels resultats dels programes «Barcelona es compromet», «Barcelona crea ocupació», Pisl i Proper, perquè any rere any s’aconsegueixen taxes de reinserció que multipliquen per quatre les d’exercicis anteriors, i atribueix aquests bons resultats als recursos que s’hi aboquen. Pel que fa al teletip que esmentava la Sra. Sanz, diu de memòria que es destinen 167.000 euros als districtes on la taxa d’atur supera la mitjana de Barcelona, que situa en un 10%, i que són, per ordre, Ciutat Vella, Sants, Horta, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. En aquests districtes, afegeix, durant cinc o sis mesos s’obrirà un punt específic d’atenció a les persones aturades perquè han comprovat que entre la gent que utilitza els serveis de Barcelona Activa es multiplica el grau d’inserció laboral al cap de sis mesos. Finalment, assenyala que si el programa dóna resultats positius l’eixamplaran a la resta de districtes perquè en totes les oficines d’atenció al ciutadà hi hagi aquest punt d’atenció. La Sra. Sanz agraeix la informació i suposa que en tornaran a parlar en el Consell d’Administració de Barcelona Activa. Pel que fa a les dades de 2014, entén que són positives atès que el 2012 i el 2013 hi havia hagut una davallada de les persones ateses respecte de 2011, anys en els quals, per manca de recursos, s’havia passat de 27.000 a 19.000 persones ateses. Tanmateix, critica que el govern hagi esperat al final del mandat per destinar aquests recursos a combatre l’atur i afirma que si això s’hagués fet de bon començament no haurien deixat tanta gent pel camí. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PP: NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1791 18. Quin és l'import total i el detall de béns expropiats pel Grup Ajuntament de Barcelona i pendents de pagament a 31 de desembre de 2014 (incloses totes les compromeses en execucions urbanístiques), tot indicant, per cadascun d'ells, la descripció del bé, l'import del just-preu fixat i la data de fermesa tan si és en via administrativa, -(ja sigui per resolució de l'Ajuntament de Barcelona, per acord d'avinença, per la resolució del Jurat Provincial o per qualsevol altre conveni urbanístic)- com en via judicial, indicant els interessos de demora meritats, i detallant per a totes les expropiacions la seva ubicació i districte i la data d'inici de cada expedient d'expropiació? Demanem que se'ns faciliti la resposta per escrit. El President informa que el govern accepta de donar la resposta per escrit, la qual serà lliurada a tots els grups. El Sr. Mulleras ho agraeix i manifesta que l’analitzaran i si han de menester algun aclariment ja el demanaran a la tinent d’alcalde. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 19. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre els possibles usos comercials o turístics de l'edifici IMAX del Maremàgnum? El Sr. Portabella llegeix la pregunta i avança que el seu grup no està d’acord que hi hagi un ús comercial, atès que al costat ja hi ha el Maremàgnum. Tampoc estan d’acord que s’hi construeixi un hotel perquè creu que en aquella zona ja hi ha una densitat molt alta d’establiments turístics. El Sr. Blasi afirma que el govern va en la mateixa línia del que ha exposat el Sr. Portabella. En aquest sentit, assenyala que el cap de setmana anterior va veure un publireportatge on s’exposava el posicionament de totes les formacions polítiques sobre aquesta qüestió i remarca que, essent aquest un tema de l’àmbit d’Hàbitat Urbà, la posició del tinent d’alcalde d’Urbanisme és que aquestes instal·lacions es reorientin cap a l’àmbit del clúster nàutic. Descarta, doncs, els possibles usos comercials o turístics que comentava el Sr. Portabella. El Sr. Portabella agraeix la resposta i diu que ha estat satisfactòria. Es dóna per tractada. 20. Quins beneficis per la ciutat de Barcelona preveu el Govern municipal que podria comportar que el Consorci de la Zona Franca fos gestionat pel propi Ajuntament de Barcelona? El Sr. Portabella aclareix als representants del Partit Popular que aquesta pregunta està deslligada que qui ostenta en aquests moments la presidència del comitè executiu del consorci, que és el delegat especial de l’Estat, i que fa referència al conjunt de l’entitat. Seguidament, exposa que el president del consorci és l’alcalde de Barcelona, que l’ajuntament està en minoria al consell executiu i que la Generalitat ni hi té cap representant, de manera que l’home fort del consorci és el delegat especial de l’Estat. Tenint en compte que gestiona projectes de gran repercussió urbanística i econòmica, com el projecte de les antigues casernes de Sant Andreu, la venda de Torre Telefònica o la creació de noves zones comercials, per exemple a Mollet, entén que aquesta empresa pública hauria d’estar al servei dels interessos de la ciutat i diu que això no sempre és així. Per tot això, pregunta quins beneficis tindria la ciutat si el govern municipal gestionés el consorci. La Sra. Recasens s’afegeix a la consideració que no parlen de la persona que ostenta la presidència del consell executiu, sinó de l’arquitectura de governança institucional. En aquest sentit, exposa que els estatuts del consorci són fruit d’una ordre ministerial de 1968, que a la vegada tenia l’origen en un reial decret de 1929. A continuació, manifesta que Barcelona voldria poder incidir més en matèria de promoció econòmica, mobilitat, sostenibilitat, planificació del territori i ocupació. 1792 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 En aquest sentit, assegura que si hagués depès de l’ajuntament no s’haurien produït episodis com la cessió de les casernes de Sant Andreu als legionaris o determinades inversions fora de l’àmbit territorial de Barcelona. Afegeix que en aquests moments, segons els estatuts, l’ajuntament ha de cobrir els dèficits del consorci i, per tant, té la responsabilitat financera d’una institució que no gestiona directament. Finalment, informa que hi ha negociacions entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Estat i la Generalitat per resoldre aquest tema. El Sr. Portabella agraeix la resposta perquè concorda amb el que pensa el seu grup. Seguidament, exposa que Barcelona va demanar una zona franca durant la Primera Guerra Mundial però l’Estat la va concedir a Cadis, que no l’havia demanada, i finalment Barcelona la va aconseguir els anys cinquanta, però gestionada majoritàriament per l’Estat. A continuació, denuncia que, tot i ser membre del comitè executiu, es va assabentar per la premsa de la venda de Torre Telefònica. Per tant, conclou que s’ha de trobar la manera que sigui l’Ajuntament de Barcelona qui gestioni el consorci. La Sra. Recasens afegeix que qui té la majoria de competències en política industrial és la Generalitat i, en canvi, no té cap incidència en la gestió del Consorci de la Zona Franca, que és el polígon industrial més important de Catalunya. Per tant, assenyala que la situació de governança de les institucions, que s’arrossega des dels anys 1929 i 1968, ha quedat anacrònica. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 21. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 10 de desembre de 2014: La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació Insta al Govern municipal a: 1. Que se'ns faciliti abans del Plenari de Desembre la nova taxació dels tres immobles dels recents acords entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per procedir a la dació en pagament d'una part del deute contret per la Generalitat amb l'Ajuntament, així com del conveni que obliga a l'Ajuntament a construir un centre penitenciari de règim obert. 2. Reiterar el rebuig a aquests expedients i deixar sense efecte els acords, convenis i protocols de col·laboració signats entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que regulen la cessió d'aquests tres immobles. El Sr. Mulleras exposa que a la sessió del 10 de desembre proppassat de la Comissió d’Economia es va aprovar una resolució que rebutjava el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per reduir el deute d’aquesta en 45 milions d’euros a canvi de tres immobles i també es demanava que es presentessin tres noves taxacions abans del plenari de desembre. Pregunta com s’està aplicant aquesta proposició. La Sra. Recasens afirma que s’està aplicant al peu de la lletra. Pel que fa a les taxacions, assenyala que els expedients van ser aprovats per la Comissió de Govern el 17 de setembre i que els grups tenen una còpia de la documentació. Pel que fa al deute, insisteix que la fórmula que es tria és una dació en pagament, que és una figura jurídica legalment establerta, i afirma que és una competència de la Comissió de Govern. El Sr. Mulleras discrepa que la resolució s’estigui complint al peu de la lletra perquè, en primer lloc, les taxacions no es van conèixer abans del plenari, sinó després, i, en segon lloc, perquè la segona part de la resolució no s’està aplicant atès que el 22 de desembre van firmar el conveni per condonar el deute de la Generalitat. Així, doncs, denuncia que el govern municipal ha incomplert dues resolucions de la Comissió d’Economia, una del Partit Popular i una altra del Grup Socialista, i ho atribueix al fet que el govern municipal es plega als interessos de la Generalitat. Finalment, assegura que els barcelonins els passaran factura perquè no poden acceptar que els prenguin el pèl. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1793 La Sra. Recasens manifesta que el que li toca fer és governar i decidir què necessita la ciutat, i entén que el que necessita la ciutat és desencallar la Model, comprar Can Batlló i comprar u edifici a la Via Laietana per optimitzar la política de lloguer de recursos. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.23 h. 1794 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió del 22 de gener de 2015, aprovada el 19 de febrer de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de gener de 2015, s'hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Míriam Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Immaculada Moraleda i Pérez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Isabel Ribas Seix, Joan Laporta i Estruch, assistits per la Sra. Ester Solana i Grasa, que actua per delegació del Secretari General de la Corporació i certifica. També hi són presents els Srs.: Carles Aries i Casal, Gerent de Recursos Humans i Organització i Oriol Bonet i Boixereda, Director de Serveis de Llicències i Espai Públic de Gràcia. S'obre la sessió a les 9.37 h. La Sra. Casanova anuncia que la proposició del Grup d’ICV-EUiA (punt 6) es tractarà conjuntament amb la pregunta del Grup del PSC sobre l’arribada del metro a la Marina (punt 12). D’altra banda, manifesta que la Secretaria ha verificat que en l’acta de la sessió de novembre de 2014 hi ha una sèrie d’errades en el punt 1 i 10 de l’ordre del dia, tractats conjuntament, en el sentit que s’ha de substituir les referències al “carril bici” pel “carril bus-taxi” i que, per tant, es procedirà a fer-hi els canvis pertinents. El Sr. Ramírez explica que el Grup Municipal del PP retira el seu prec (punt 9), que demanava el canvi del sentit de circulació del carrer Aldana, perquè el Govern municipal ja ha fet aquesta modificació. Agraeix que el Govern hagi atès la proposta dels veïns i comerciants de la zona. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 15 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació dels serveis mecànics i de baster per a la unitat muntada de la GUB, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 157.251,60 euros. 2. Del gerent municipal, de 15 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació dels serveis de suport a l’atenció telefònica integral de les trucades d’emergència dels núm. 092 (GUB) i 080 (SPEIS) i trucades administratives específiques i els casos de trucades relacionades amb habitatges d’ús turístic (HUT) i adjudicar l’esmentat contracte a Konecta BTO, SL, per als exercicis 2014-2017, i per un import de 183.547,44 euros. Acord de la Comissió de Govern de 30 de desembre de 2014: 3. Aprovar l’Acord ciutadà per una Barcelona SENSE accidents de motos, entre l’Ajuntament de Barcelona i diverses entitats que formen part del Pacte per la Mobilitat, per tal que les parts es comprometin a dur a terme els projectes que NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1795 constitueixen el seu objectiu i són d’interès mutu. DONAR-NE compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 1. Que comparegui el responsable municipal que correspongui per tal de donar compte de les negociacions sindicals que s'estan portant a terme en el si del Cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La Sra. Escarp assenyala que la finalitat d’aquesta compareixença és eminentment informativa. Explica que la cadena SER es va fer ressò d’una carta que va enviar el cap de la Guàrdia Urbana als agents d’aquest cos la nit de Cap d’Any, en la qual els demanava un últim esforç respecte al conflicte existent entorn del preu de les hores extraordinàries i la seva equiparació amb el del cos de Bombers. Manifesta que, d’una banda, sembla que s’ha arribat a un acord perquè hi hagi un preu per hora per als comandaments que no és extensiu a la resta dels agents i que, de l’altra, el 16 de maig es va sotmetre a referèndum l’acord a què va arribar l’Ajuntament amb un dels sindicats, que va ser rebutjat pel 72,6% de la plantilla. Afirma que també ha aparegut alguna notícia sobre una crida a no fer serveis extraordinaris i, fins i tot, a fer una jornada de vaga el dia 5 de febrer. El Sr. Forn manifesta que el novembre del 2013 els sindicats amb representació a la Guàrdia Urbana van proposar a l’Ajuntament iniciar un procés de negociació per acordar, si esqueia, l’aplicació a aquest cos del mateix acord assolit amb el Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (SPEIS) pel que fa a les ampliacions de jornada. Explica que el 13 de desembre del 2013 es va formalitzar l’inici d’aquest procés, que va incorporar també altres aspectes relatius a les condicions de planificació dels serveis, la configuració de determinades unitats, l’oferta pública d’ocupació i la promoció interna. Afirma que es va assolir un preacord amb el sindicat SAPOL que afectava diversos aspectes: categoria d’accés, processos de mobilitat interna, oferta pública, promoció interna, ampliació de jornada voluntària, equiparació de sergents i sergentes, coherència retributiva, Unitat de Protecció i comissió de seguiment. Explica que el sindicat signant va sotmetre el preacord a consulta de la plantilla de la Guàrdia Urbana el mes de maig a través d’un referèndum, en què es va rebutjar el preacord signat, tal com recull l’acta del 16 de maig del 2014. Manifesta que el 12 de juny es va tornar a reunir el grup de treball i la part social va demanar la millora del preacord anterior, incloent-hi l’ampliació de jornada del personal en segona activitat, l’increment de l’oferta pública, la negociació del preu dels serveis extraordinaris, l’increment salarial en base a l’IPC i la reducció de la jornada a 37,5 hores. Afirma que, davant d’aquesta proposta, l’Ajuntament va manifestar que no tenia inconvenient a intentar millorar el preacord, sempre que les possibles millores estiguessin dins l’àmbit dels temes que es van recollir en el preacord, que és anàleg al de l’SPEIS; que no afectessin els temes regulats en l’acord de condicions de treball, i que la proposta fos consensuada amb els tres sindicats amb presència a la Guàrdia Urbana. Explica que es van fer reunions fins al mes d’octubre, amb una última reunió formal el 29 d’octubre del 2014, en la qual els sindicats UGT i CCOO van interrompre les negociacions i va quedar paralitzat el procés. Manifesta que, tanmateix, s’ha convocat el grup de treball per al 29 de gener del 2015 a petició de la part social, a fi de reprendre les negociacions sobre els punts indicats en el preacord. La Sra. Escarp agraeix al tinent d’alcalde la informació. Recorda que el Sr. Escudé ja va fer una intervenció en el Ple en què deia que una millora retributiva dels serveis extraordinaris al si de l’SPEIS faria que la Guàrdia Urbana també reivindiqués aquesta millora. Opina que és necessari que el dia 29 de gener torni a haver-hi una reunió amb la part social de la Guàrdia Urbana, ja que una de les seves queixes és que no se 1796 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 l’ha convocat. D’altra banda, es refereix al fet que s’hagi arribat a un acord respecte als serveis extraordinaris que afecta només l’estructura de comandament. Manifesta que espera que aquest conflicte sindical no hagi afectat en absolut els serveis. Pel que fa a això, afirma que els han explicat que hi ha una mena de comissió intercentres que, al marge de les plataformes sindicals establertes i amb representació a la Guàrdia Urbana, promou la no-realització de serveis extraordinaris, cosa que remarca que pot generar un perjudici al funcionament de la Guàrdia Urbana i de la ciutat. Demana que, per tant, els mantinguin informats de l’evolució de les negociacions. El Sr. Villagrasa agraeix la informació que ha donat el Sr. Forn. Manifesta que els preocupa que en la negociació es pugui tractar de manera diferent els comandaments del gros dels agents de la Guàrdia Urbana. Explica que creuen que el Govern ha de tractar de la mateixa manera tots els agents i ha d’intentar arribar a un acord com més aviat millor per tal de garantir la seguretat laboral dels agents del cos. El Sr. Mestre agraeix la informació facilitada pel tinent d’alcalde. Explica que ells també coneixien la informació que va difondre la cadena SER sobre la carta de l’intendent major de la Guàrdia Urbana als agents en relació amb la nit del 31 de desembre, que els va fer pensar en una situació que es va produir a la ciutat de Roma, on va haver-hi una vaga encoberta d’alguns serveis municipals, entre ells el de la policia local. Afirma que, tal com va dir el Sr. Escudé, l’acord amb l’SPEIS ha obert la porta a la demanda d’un acord de les mateixes característiques per part de la plantilla i la representació sindical de la Guàrdia Urbana. Manifesta que, des del punt de vista del seu grup, és una reivindicació legítima que els agents de la Guàrdia Urbana es vulguin assimilar als agents del cos de Bombers de Barcelona. Assenyala que la cronologia dels fets que s’ha exposat evidencia que hi ha una certa dificultat per arribar a un acord que pugui ser referendat per la majoria de la representació sindical i de la plantilla de la Guàrdia Urbana. Opina que, a banda de demanar ser-ne informats, el que han de fer els grups municipals pel que fa a això és reclamar que el Govern municipal treballi per un acord satisfactori per a totes les parts i que, sobretot, tingui com a objectiu principal garantir el bon servei de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El Sr. Laporta opina que, tot i que els temes laborals són complicats i delicats, és imprescindible reprendre les negociacions per arribar a un acord. Assenyala que, malgrat les diferències entre cossos, amb Bombers es va arribar a un acord satisfactori i, per tant, aquest ja és un punt de partida per començar a renegociar. A més, explica que pensen que l’Ajuntament no pot incórrer en cap mena de pagament irregular, com s’ha recollit en algunes notícies. Opina que s’ha de reprendre el diàleg amb tothom, no només amb els comandaments, i que el servei de Guàrdia Urbana no ha de quedar afectat per aquestes negociacions, atès que seria la ciutadania qui en sortiria perjudicada. El Sr. Forn pregunta al Sr. Laporta què vol dir quan parla de «pagaments irregulars». El Sr. Laporta respon que es refereix a les notícies que deien que les hores extres no es pagaven o es pagaven a un preu diferent. El Sr. Forn subratlla que això no és cap irregularitat. Tot seguit cedeix la paraula al Sr. Carles Arias, gerent de Recursos Humans i Organització. El Sr. Arias manifesta que l’acord amb l’SPEIS estava sobretot motivat per la manca d’efectius com a conseqüència de les restriccions que hi havia en les lleis de pressupostos generals de l’Estat per incorporar personal de bombers i del fet que la plantilla havia baixat entre un 20 i un 25%. Remarca que el més significatiu d’aquest acord va ser l’ampliació real de la jornada de bombers i la compensació corresponent. Explica que els sindicats de Guàrdia Urbana van demanar la possibilitat d’aplicar el contingut d’aquest acord al cos de la Guàrdia Urbana, malgrat que la seva efectivitat era radicalment diferent perquè aquest cos ja feia hores extraordinàries i l’ampliació de jornada es produïa de manera diferent. Assenyala que, tal com s’ha comentat, es va arribar a un acord que no va ser ratificat per la plantilla i que, per tant, va quedar sense possibilitat d’avançar. Afirma que, tanmateix, han mantingut NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1797 sempre oberta la negociació amb la part social i que, de fet, fins al mes d’octubre hi van estar negociant. Remarca que la negociació es va aturar perquè dos dels tres sindicats van abandonar la taula de negociacions i que ara la reprenen a petició de la part social amb l’objectiu d’intentar trobar un acord. D’altra banda, explica que els serveis extraordinaris que fan els comandaments es compensen amb dies festius, però que, per raons organitzatives, és impossible recuperar aquestes hores en pràcticament la meitat dels casos. Manifesta que, per tant, han modificat el criteri de compensació dels comandaments, demanat fa temps per la Prefectura de la Guàrdia Urbana, oferint la possibilitat que no es faci només amb dies festius, sinó també amb hores extraordinàries al mateix preu que hi ha per a la resta de la plantilla. Destaca que, per tant, no hi ha hagut cap negociació d’hores extraordinàries, sinó que únicament s’ha modificat el criteri de compensació per raons organitzatives. A més, assenyala que això s’ha fet després del tancament del procés de negociació per no entorpir-lo. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte de: 1. Nombre d'atestats que ha remés la Guàrdia Urbana als Jutjats d'Instrucció de Barcelona des de 2011, per desordre, desobediència, etc. 2. Nombre de judicis de faltes i diligències prèvies que s'han incoat com a conseqüència d'aquests atestats tramesos. 3. Nombre de judicis i vistes que s'han realitzat, tot indicant aquells que han estat arxivats i els que estan pendents d'arxiu, així com els que han estat favorables als interessos de l'Ajuntament de Barcelona i respecte als que no, donar comte sobre a quants s'ha presentat el corresponent recurs. Preguem se'ns lliuri còpia de la resposta per escrit, indicant data i atestat. El Sr. Villagrasa sol·licita que es lliuri per escrit la informació esmentada, que remarca que és la mateixa que van demanar en la sessió anterior de la Comissió i que no han rebut. El Sr. Forn manifesta que és conscient que no han lliurat aquesta informació, però recorda que ja va advertir que seria difícil obtenir-la tota, perquè no depèn només de l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana. Explica que una cosa és presentar unes diligències policials al jutjat i una altra de ben diferent és el que decideix l’autoritat judicial sobre aquestes diligències, que poden acabar originant o no una instrucció judicial i, a més, amb la intervenció de diferents jutjats en funció de la fase del procediment o segons com sigui qualificat el mateix fet. En aquest sentit, afirma que no hi ha un procediment establert de retorn de la informació al cos policial que ha iniciat les diligències. Conclou que és impossible donar tota la informació sol·licitada i facilita la informació de què disposen. Informa que entre el 2011 i el desembre del 2014 s’han remès al jutjat d’instrucció de Barcelona un total de 1.049 atestats pel concepte d’atemptat, resistència i desobediència. Precisa que el 2011 en van ser 317; el 2012, 270; el 2013, 249, i el 2014, 213. Afirma que, segons les dades que consten als sistemes d’informació municipals, entre el 2011 i el desembre del 2014 s’han dut a terme 661 judicis per aquests conceptes, amb el següent desglossament: el 2011, 180; el 2012, 203; el 2013, 135, i el 2014, 143. Finalment, assenyala que farà arribar aquesta informació a tots els grups. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal de mobilitat per tal d'informar sobre l'estat d'implementació del Pla d'estacionament de motocicletes del districte de Gràcia, en el que es detallin les informacions referents a: - Les dades comparatives sobre el nombre de desplaçaments en dies feiners i festius per franges d'horàries abans i després de la implementació del Pla. - El grau 1798 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 d'implementació de les mesures: a) Implementades, b) Implementades i modificades, c) No implementades i d) Les noves mesures que s'han implementat i no estaven previstes en el pla. - El nombre i ubicació dels estacionaments irregulars i permesos abans i després de la implementació del Pla. - El nombre d'estacionaments en carrers de plataforma única. Sol·licitem que es lliuri per escrit a tots els grups municipals a l'inici del debat a la Comissió. La Sra. Ribas recorda que el març del 2014 el Govern municipal va presentar una mesura de govern sobre el Pla d’estacionament de motocicletes al barri de la Vila de Gràcia, una mesura que, al parer del seu grup, no es va fer de forma participada. Pel que fa a això, assenyala que en la sessió del mes de setembre el Sr. Freixedes es va comprometre a demanar al Districte la llista d’entitats amb les quals s’hauria d’haver debatut el Pla, però que no n’han sabut res més. Manifesta que a l’estiu es va començar a aplicar el Pla, però que es van produir tot un seguit d’errors i modificacions en la seva implementació. Afirma que no totes les accions que inclou el Pla es porten a terme, que d’altres es modifiquen un cop implementades, o que es fan accions que no estaven previstes. Recorda que el setembre del 2014 el seu grup va presentar una proposició en la Comissió perquè es retirés el Pla en constatar que era un «desgavell» i que no disposava d’un diagnòstic previ, d’uns objectius ni d’uns indicadors d’avaluació. Manifesta que, finalment, avui presenten aquesta sol·licitud de compareixença per intentar aclarir què s’ha fet i què no s’ha fet, i per conèixer els motius d’aquestes accions o omissions. Tot seguit presenta la compareixença. El Sr. Bonet assenyala que el Pla d’estacionament de motos respon a un compromís establert en el Programa d’actuació del districte de Gràcia, i que en una primera fase el van treballar internament els serveis tècnics i després va ser compartit amb els veïns i els grups municipals al si de la Comissió d’Urbanisme, on es van recollir algunes aportacions i comentaris. Remarca que el Pla té un caràcter eminentment propositiu, de manera que és un full de ruta que marca unes propostes que s’han executat en funció del grau d’oportunitat tècnica o de consens veïnal. Destaca que la majoria de les mesures del Pla s’han aplicat i que no es preveu implementar-ne de noves en aquest mandat. Afirma que, per tant, es dóna ja per executat. En relació amb les dades comparatives sobre el nombre de desplaçaments en dies feiners i festius, explica que el Pla no ha pretès mai incidir en els desplaçaments amb moto i que, per tant, aquesta és una dada que no ha estat estudiada ni valorada. Respecte al grau d’implementació de les mesures, afirma que en termes generals s’han executat totes les mesures proposades i amb un balanç positiu, ja que hi havia una demanda real d’estacionament regulat de motos a la Vila de Gràcia. Destaca que els estacionaments proposats i senyalitzats s’han omplert de seguida i que, per tant, consideren que s’ha satisfet part d’aquesta demanda. Assenyala que hi ha hagut algunes queixes, però que no han estat generalitzades o importants. Explica que hi ha hagut un error en relació amb la senyalització que es va fer al carrer Ramis, però que es va retirar de seguida perquè es va constatar que no estava prou justificada. Afirma que reconeixen que va ser un error de projecte, però que van rectificar tan aviat se’n van adonar. D’altra banda, manifesta que hi va haver un error d’execució en la senyalització de les places del carrer Torrent d’en Vidalet, ja que l’empresa que se n’ocupava va senyalitzar dues places que no estaven previstes en el Pla. Remarca, però, que no va ser un error de projecte sinó d’execució, i que es va corregir tan bon punt es va detectar. Manifesta que només hi ha hagut quatre casos en què no s’han executat les propostes recollides en el Pla i que això s’ha fet per criteris d’oportunitat tècnica o de consens veïnal. Precisa que es tracta de les propostes previstes al carrer Topazi, entre Astúries i Robí; al carrer Profeta, entre la plaça del Raspall i Siracusa; al carrer Trilla, entre Santa Rosa i Santa Magdalena, i al carrer de la Santa Creu, entre Astúries i Robí. D’altra banda, afirma que en cap cas s’han implementat mesures que no estiguessin previstes en el Pla. Respecte al nombre i la ubicació dels estacionaments irregulars i permesos abans i després de la implementació del Pla, explica que el diagnòstic del Pla NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1799 valorava que només 1.436 dels estacionaments que es produïen a la Vila de Gràcia estaven regulats, mentre que n’hi havia 2.550 de no regulats. Remarca que això vol dir que només el 36% de la demanda real d’estacionament es feia en llocs senyalitzats i regulats per a l’estacionament. Destaca que amb el Pla d’estacionament de motos es pretenia incrementar el nombre de places regulades en 689 i, per tant, passar del 36% al 53% de cobertura real de la demanda d’estacionament amb llocs expressament senyalitzats i regulats a aquest efecte. Assenyala que, en el cas de la part central del barri de la Vila de Gràcia, això suposava multiplicar per 2,5 l’oferta real de places regulades, passant del 26% que hi havia abans al 65% existent un cop implementat el Pla. Finalment, manifesta que el nombre de places senyalitzades un cop executat tot el Pla és de 621, de les quals 356 corresponen a carrers amb plataforma única i 265 a carrers amb plataforma segregada. La Sra. Ribas constata que els acaben de lliurar un document amb la informació sol·licitada. D’altra banda, remarca que el seu grup s’havia adreçat específicament al regidor de Mobilitat, tenint en compte que és regidor de tota la ciutat, inclosos els districtes. Explica que els sembla increïble que es pugui implementar un pla de motos sense preveure un pla de mobilitat de la zona. En relació amb això, opina que com més oferta de places de motos es creï, més demanda hi haurà, atès que el que vol qualsevol conductor és aparcar al davant d’allà on va. Afirma que, per tant, els resulta sorprenent que s’augmenti el nombre de places regulades d’aparcament de motos sense estudiar la mobilitat a la zona i el que això ocasiona, i més en un districte amb molt poc espai públic. En aquest sentit, opina que sí que són importants els desplaçaments en moto que es fan a la Vila de Gràcia en dies feiners i en dies festius i en diferents franges horàries. Remarca que cal tenir en compte que la Vila de Gràcia és un barri amb molta vida nocturna i que, per tant, molts d’aquests desplaçaments estan motivats per l’oci nocturn. Qualifica de «temeritat tècnica» no haver fet una diagnosi prèvia de mobilitat i de desplaçaments haguts i previstos abans d’implementar el Pla, i opina que això indica que el Pla obeeix només a una voluntat política. A més, remarca que, com que no hi ha una diagnosi prèvia, és impossible avaluar el Pla i l’únic que es pot fer és analitzar quines mesures s’han executat i quines no. Opina que l’Àrea de Mobilitat s’ha limitat a senyalitzar estacionaments irregulars i llocs on no hi havia motos aparcades i que, en aquest sentit, es pot dir que el Sr. Freixedes s’ha comportat, més que com un regidor de Mobilitat, com un «pintor d’aparcaments de motos» que, a més, en alguns casos ha planificat o aplicat malament la pintura. Afirma que el Govern confia en la moto com la solució de gairebé tots els problemes de mobilitat de la ciutat en lloc d’abordar-ne les causes, tal com ho demostra el nou Pla de mobilitat urbana, en el qual es preveu augmentar encara més el nombre de motos. Opina que fins i tot es prioritza la moto a l’espai que ha d’estar reservat per als vianants. Pel que fa a això, remarca que el mateix Sr. Bonet ha dit que 356 de les places senyalitzades corresponen a carrers amb plataforma única. Explica que, quan es passeja per la Vila de Gràcia, es veu com en molts d’aquests carrers els vianants no tenen més remei que passar per la zona reservada als cotxes perquè els laterals estan ocupats amb motos aparcades. Opina que el Govern també arriba a prioritzar la moto i l’aparcament de motos per damunt del transport públic. En aquest sentit, explica que s’ha arribat a eliminar el carril bus que pujava per Jardinets de Gràcia per instal·lar-hi un gran aparcament de motos, que remarca que és un exemple de mesura que no estava prevista en el Pla. Afirma que els sembla molt greu que s’hagi substituït un carril bus per un aparcament de motos, quan, a més, els aparcaments de l’altra banda del carrer no estan mai plens. Conclou que el Govern municipal segueix una política errònia en aquest àmbit i que l’elaboració i la implementació del Pla de motos obeeix a criteris polítics i no pas tècnics. Opina que el fet d’omplir la Vila de Gràcia de motocicletes acaba anant en contra dels vianants, que són majoria a la Vila de Gràcia. La Sra. Díaz recorda que han parlat diverses vegades del Pla d'estacionament de motocicletes al barri de la Vila de Gràcia i que l’any passat el seu grup municipal va presentar dues iniciatives sobre aquest tema. Assenyala que en l’última sessió de 1800 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 la Comissió el Sr. Freixedes va dir que aquest Pla ha millorat la mobilitat de tothom i que, fins i tot, ha suposat un avanç en l’accessibilitat de la ciutat. Pel que fa a això, remarca que el Sr. Bonet no ha parlat en cap moment d’accessibilitat, quan s’ha de tenir present que hi ha 138.000 persones amb algun tipus de discapacitat a la ciutat, amb unes 90.000 persones amb discapacitat física i unes 45.000 que es desplacen en cadira de rodes. Opina que el Pla no ha tingut en compte això, ja que en altres intervencions en la Comissió el seu grup havia demanat un dictamen previ de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) i del Consell de l’Accessibilitat i encara no se’ls ha lliurat. Explica que consideren que els carrers de plataforma única han de donar prioritat al vianant, que és la part més feble, especialment les persones amb mobilitat reduïda, que remarca que en cap moment apareixen en l’informe. Assenyala que no s’ha explicat quin criteri s’ha seguit per decidir els carrers de plataforma única, de manera que puguin saber per què aquelles persones que viuen a Gràcia i abans tenien una certa llibertat per passejar pels seus carrers ara han de passar pel mig del carrer, incloent-hi les persones invidents o amb cadires de rodes, i els pares o mares amb cotxet o amb el carro de la compra. Recorda que en la Comissió han vist fotos d’això i que els mateixos veïns i veïnes de la Vila de Gràcia els ho han comentat. En relació amb això, assenyala que recentment s’ha convertit el carrer Sèneca en carrer de plataforma única, però que creuen que el criteri adoptat per eliminar la pressió ha estat encertat en aquest cas. Opina que, tanmateix, si s’han comès errors en altres carrers, el millor és corregir-los. Finalment, diu al Sr. Freixedes que algun dia haurien d’anar en cadira de rodes per comprovar els obstacles que hi ha a la via pública i, d’aquesta manera, poder solidaritzar-se, no només amb les persones que es desplacen amb moto, sinó també amb les persones que tenen mobilitat reduïda. El Sr. Ramírez agraeix al Sr. Bonet la presentació de la informació i el document que els ha lliurat. Manifesta que el seu grup sempre ha estat a favor del Pla perquè creuen que calia endreçar l’aparcament en superfície de motocicletes a l’espai públic, i més en un nucli històric com la Vila de Gràcia, on hi ha espais que es comparteixen amb altres usuaris i s’ha de garantir l’accessibilitat del vianant, però també els diferents usos que es donen a la via pública. Explica que és cert que al seu dia van trobar a faltar una diagnosi prèvia respecte a la mobilitat d’aquesta zona, però que, tot i així, hi havia una diagnosi respecte a l’aparcament en superfície i les places irregulars que s’ocupaven en aquell moment. Pel que fa a això, remarca que més del 64% de les motocicletes que estaven aparcades a la via pública ocupaven llocs on no estava regulat l’aparcament. Afirma que això posava de manifest que s’havia d’actuar de manera immediata i que, per tant, van considerar que el Pla d’estacionament de motocicletes a la Vila de Gràcia era una bona mesura. Assenyala que, tanmateix, van manifestar que calia obrir nous espais de participació ciutadana perquè s’hi poguessin pronunciar tant els veïns com els comerciants de la zona i se’n pogués fer un seguiment. Recorda que, fins i tot, el seu grup va proposar que aquest seguiment el fes la mateixa Comissió de Mobilitat del districte de Gràcia, ja que és la que té un millor coneixement dels problemes d’aquesta zona. Explica que, segons la informació presentada, consideren que l’increment de les places regulades continua sent insuficient davant la forta demanda d’estacionament per a motos que hi ha a la zona actualment, ja que encara s’ha de donar resposta a més del 50% de la demanda. En aquest sentit, opina que s’han de buscar mesures per evitar l’aparcament irregular i trobar equilibris per fer compatibles tots els usos de la via pública, tot garantint l’accessibilitat i el pas dels vianants i, alhora, donant resposta a la gran demanda de places d’aparcament per a vehicles de dues rodes. Finalment, demana que la Comissió de Mobilitat del districte de Gràcia faci un seguiment de la planificació i l’execució del Pla. El Sr. Laporta agraeix les explicacions i la informació que ha donat el Sr. Bonet. Afirma que Gràcia és un districte amb un dèficit greu de places d’aparcament i això és un problema que cal resoldre. Assenyala que un dels objectius del Pla de mobilitat urbana és potenciar la moto enfront dels desplaçaments amb cotxe i que, per tant, és imprescindible regular l’aparcament d’aquesta zona. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1801 Explica que estudiaran el tema amb més detall a partir de la informació que se’ls ha donat i tenint en compte que l’estudi de mobilitat que s’ha de fer sigui al més complet possible. Opina que cal analitzar les zones on hi ha un dèficit més important d’aparcament, però que les noves places d’aparcament no poden dificultar en cap cas la circulació dels vehicles i, sobretot, dels vianants. El Sr. Bonet afirma que li sap greu que la Sra. Ribas hagi parlat de «temeritat tècnica». Manifesta que ell és molt conscient que a vegades l’oferta és el que genera la demanda, però que en aquest cas pretenien regular una realitat. Recorda que, amb l’Ordenança reguladora dels usos de la via pública, milers de motos de la Vila de Gràcia no podien estacionar o ho feien de manera irregular. Remarca que eren motos que ja existien i que estacionaven en carrers de plataforma única. Afirma que, per tant, el Pla resol parcialment aquest problema amb la legalització d’un estacionament de motos que es dóna des de fa anys a la Vila de Gràcia. Subratlla que això no s’ha fet de manera indiscriminada a tot arreu, sinó als espais on, de manera justificada i raonada, s’ha considerat que es podien concentrar les places. Destaca que bàsicament s’han seguit dos criteris per regular i senyalitzar aquestes places: d’una banda, els entorns on hi havia més concentració de motos estacionades sense una zona regulada i, de l’altra, criteris relatius a la secció de carrer i la tipologia de les façanes. Pel que fa a això, precisa que havien de ser façanes cegues que en una línia continuada relativament llarga no tinguessin accés a habitatges, finestres en planta baixa o locals. A més, explica que han considerat que podien fer aquesta actuació als carrers de plataforma única perquè són carrers de prioritat invertida i, per tant, el vianant pot caminar preferentment pel mig de la calçada. Manifesta que és cert que s’ha senyalitzat tot el carril ascendent del costat Besòs dels Jardinets de Gràcia com a zona d’estacionament de motos, igual que s’havia fet anteriorment a la banda Llobregat. Explica que el Pla només preveia fer- ho a la banda Llobregat, però que, arran de les obres de remodelació del passeig de Gràcia, l’Àrea d’Hàbitat Urbà va considerar que la presència de motos estacionades sobre la vorera de la banda Besòs era excessiva i, per tant, va valorar la possibilitat d’estacionar-les a la calçada. Finalment, remarca que el Pla ha reproduït un model que ja s’havia començat a implementar al districte de Gràcia, on hi havia carrers de plataforma única amb estacionament de motos, com el carrer Trilla. Afirma que es van trobar amb aquesta realitat i van valorar que havia funcionat i que es podia replicar a altres carrers de la Vila de Gràcia. La Sra. Ribas opina que governar la ciutat no és donar una resposta positiva a totes les demandes, sinó decidir sobre un espai on s’aboquen moltes expectatives i demandes diferents a partir d’una sèrie d’objectius i prioritats. Afirma que en un espai tan petit com la Vila de Gràcia hi ha una col·lisió de drets entre cotxes, motos i vianants amb una gran diversitat d’especificitats, i governar és decidir quins predominen per sobre dels altres. Assenyala que a la Vila de Gràcia s’havia aconseguit reduir la presència de cotxes i s’estava en camí de fer el mateix respecte a les motos, però que ara s’ha obert la porta a convertir Gràcia en un dels districtes amb més densitat de motos, ja que augmentar les zones d’estacionament de motos actua com a reclam i fa que no només s’omplin aquests aparcaments sinó també d’altres. D’altra banda, reitera que creuen que eliminar el carril bus de la banda Besòs dels Jardinets de Gràcia per posar-hi un aparcament de motos quan el tram de la banda Llobregat té places lliures no té cap justificació tècnica possible. Manifesta que, tot i que tenen pendent un debat sobre els carrers amb plataforma única atesa l’acceptació d’un prec del seu grup sobre aquesta qüestió, no és veritat que tots els carrers amb plataforma única siguin de prioritat invertida. Explica que, per exemple, al carrer Venus va haver-hi un accident entre una moto i un nen que anava per la part central i la Guàrdia Urbana ha dit que la culpa era del nen perquè en aquella zona tenia prioritat la moto. Remarca que la Comissió de Mobilitat del districte de Gràcia s’ha reunit una sola vegada en tot el mandat, quan és l’espai on cal portar el Pla de motos si es vol debatre’l amb les entitats. Assenyala que és cert que el Pla es va presentar en una 1802 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 sessió informativa de la Comissió d’Urbanisme perquè era preceptiu fer-ho, però que això no té res a veure amb la participació. Manifesta que la conclusió que treu del debat d’avui és que s’estan desmantellant les polítiques públiques de mobilitat sostenible, que se centraven en la recuperació de l’espai públic, especialment per als vianants. A més, afirma que el problema és que, com que no s’ha avaluat el que hi havia abans, tampoc no es pot avaluar el que hi ha ara. La Sra. Díaz assenyala que el que reclamen és un pla de qualitat que mesuri el punt de partida, els objectius i els resultats, tenint en compte els efectes per a les persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda. En relació amb això, recorda que el mes passat els representants de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) van denunciar el perill que comporta per a les persones cegues o amb baixa visió la falta de senyalització dels nous laterals del passeig de Gràcia. Lamenta que la ciutat no tingui un pla d’accessibilitat quan només falten cinc mesos per acabar el mandat del Sr. Freixedes com a regidor de Mobilitat. Remarca que durant quatre anys s’ha governat la mobilitat sense un pla d’accessibilitat, quan Barcelona ha estat durant molts anys capdavantera en polítiques d’igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, no només les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, sinó també persones grans o persones amb dificultats temporals de mobilitat. El Sr. Freixedes lamenta que es vulgui fer creure que a Gràcia han aparegut les motos a partir del moment en què s’ha ordenat una mica l’aparcament de motos amb zones regulades. A més, afirma que sí que es va fer una diagnosi prèvia respecte a l’estacionament, en la qual es va observar que hi havia 1.436 motos aparcades en places regulades i 2.550 en llocs no regulats. Manifesta que, davant d’aquest fet, els serveis tècnics de Gràcia van decidir fer un pla d’estacionament i van comptar amb el suport dels tècnics de Mobilitat i d’Hàbitat Urbà. En relació amb això, assenyala que l’Àrea de Mobilitat treballa de manera transversal a tota la ciutat, però que els districtes també han de poder decidir coses al seu territori. Remarca que s’ha fet una cosa tan senzilla com avaluar quantes motos mal aparcades hi havia als carrers de Gràcia i veure quants aparcaments regulats caben en aquests carrers segons criteris tècnics. Afirma que és evident que no s’ha de governar per acceptar les peticions de tothom, però sí per trobar posicions equilibrades. Insisteix que en aquest cas s’ha partit d’una realitat i s’ha treballat per aconseguir un ordre millor. A més, assenyala que, tal com ha explicat el Sr. Bonet, hi ha hagut alguns canvis respecte a les previsions inicials en aquells casos en què s’ha arribat a una altra conclusió en el treball conjunt amb veïns i entitats. Precisa que això ha afectat 68 places de les 689 inicialment previstes, que, fruit del diàleg i el replantejament constant, s’ha vist que no eren una opció acceptable per als usuaris d’aquell carrer. Conclou que hi ha una discrepància de base amb el Grup d’ICV-EUiA, ja que aquest grup opina que el Govern està fent entrar les motos a Gràcia, mentre que ells pensen que les motos ja hi eren i l’únic que han fet ha estat ordenar-les. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1803 V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern Municipal a realitzar una auditoria de l'estat de l'accessibilitat de les parades de Bus de Barcelona. 2. Instar al Govern municipal a presentar aquesta auditoria en un màxim de 2 mesos en aquesta Comissió així com les propostes de millora. 3. Instar al Govern municipal a que les "Smartquesines" garanteixin l'accessibilitat universal. La Sra. Díaz manifesta que el seu grup presenta aquesta proposició amb l’objectiu de garantir la plena autonomia de les persones amb discapacitat i el seu dret a la mobilitat. Afirma que Barcelona s’ha erigit com a ciutat capdavantera en polítiques d’accessibilitat, però que, tot i això, encara queda molta feina per fer. Explica que el seu grup ha pogut constatar amb l’ajuda d’entitats de persones amb discapacitat que hi ha parades d’autobús que no són accessibles. Assenyala que, per exemple, no són poques les parades que tenen algun element que dificulta l’encotxament o desencotxament, no només de les persones amb cadira de rodes, sinó també de persones amb problemes de visió o discapacitat visual total. Remarca que això no només succeeix a la xarxa de bus convencional, sinó que ja han detectat molts problemes a la nova xarxa, sobretot quan hi ha parades dobles. Explica que en aquests casos les persones invidents acostumen a perdre l’autobús si s’atura a la segona parada, ja que acostumen a seure dins la marquesina i no tenen manera de saber a quina de les dues parades s’aturarà. A més, assenyala que la segona parada acostuma a estar envoltada d’escocells d’arbres. D’altra banda, explica que no entenen per què no es pot adquirir la T-4 als expenedors de títols de viatge de la Gran Via, tenint en compte que, de les 250.000 persones que fan servir la targeta rosa a la ciutat, 150.000 utilitzen la T-4. Manifesta que les vuit noves smartquesines del passeig de Gràcia, que han costat 500.000 euros, no són accessibles, ja que tenen una alçada que no està feta per a tothom i no tenen cap dispositiu de veu per a les persones amb discapacitat visual i les persones grans. En aquest sentit, opina que, en comptes de la smart city, haurien de parlar de la smart human city. D’altra banda, mostra fotos de les noves parades de la Diagonal i afirma que les persones amb cadira de rodes no hi podran baixar i que les noves voreres no garanteixen la seguretat ni de les persones amb mobilitat reduïda ni de les persones invidents. Assenyala que plantegen aquesta proposició amb un esperit positiu, a fi d’evitar accidents i queixes. Opina que cal fer un estudi sobre el tipus de parades que hi ha i com es poden modificar aquelles amb problemes d’accessibilitat, i que sobretot s’ha de pensar que la ciutat ha de ser per a tothom. Remarca que s’han gastat molts diners públics en les reformes de la Diagonal i el passeig de Gràcia, en les smartquesines i en la nova xarxa de bus, però que s’ha obviat una part important de la ciutadania. El Sr. Ramírez manifesta que estan totalment d’acord que es faci una auditoria d’accessibilitat de totes les parades d’autobús de Barcelona. Opina que, tanmateix, el termini de dos mesos és massa just tenint en compte la magnitud de l’operació, que suposa intervenir en més de 2.500 parades d’autobús i 300 pantalles d’informació a l’usuari. Afirma que, a banda d’això, el seu grup estaria d’acord a anar fins i tot més enllà de l’auditoria. Explica que, una vegada redactades les conclusions, es podria mirar de programar un calendari d’actuacions per resoldre els problemes d’accessibilitat detectats. D’altra banda, assenyala que és cert que les smartquesines no garanteixen l’accessibilitat de tots els usuaris, però que la versatilitat de les noves tecnologies permet adaptar-les de forma ràpida. Manifesta que, per tant, aprofiten per demanar al Govern municipal que actuï de manera immediata per garantir-ne l’accessibilitat. 1804 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 La Sra. Ribas expressa el vot a favor del seu grup. Destaca que, de fet, el Pla de mobilitat urbana aprovat inicialment ja preveu, en la mesura 3.5.1., garantir l’accessibilitat del transport públic. Remarca que aquesta mesura, a més de parlar de rampes de busos i de gestió d’incidències, conté un punt específic referent a la informació i la comunicació, que diu: «Aconseguir la plena implantació dels sistemes d’informació i comunicació (captació visual, auditiva i cognitiva al bus). Implantació a totes les parades dels sistemes PIU i SIU, Sistema QR Code.» Pel que fa a les smartquesines del passeig de Gràcia, opina que el nom frega el ridícul i assenyala que s’emmarquen en els treballs de remodelació de la via, que segons les paraules del Govern «ha tingut com a objectiu incrementar l’espai destinat als vianants i generar un espai públic d’excel·lència». Assenyala que, a més, el Govern ha arribat a dir que el passeig de Gràcia és el primer passeig «intel·ligent» de la ciutat. Afirma que això evidencia que, per al Govern, la intel·ligència i l’excel·lència són incompatibles amb l’accessibilitat. Manifesta que, abans que el Govern digui que la Diagonal és el segon passeig intel·ligent i que s’ha generat un altre espai públic d’excel·lència, volen avisar que la qualitat de les parades d’autobús serà molt baixa, tal com ja ha fet la Sra. Díaz, perquè l’espai que queda per a les persones que esperen l’autobús o que hi pugen o en baixen no és suficient, especialment a les hores punta. Assenyala que les parades tenen el carril bici enganxat i, com que aquest també és estret, no es pot reduir per augmentar l’espai. Afirma que la conclusió del seu grup és que cap d’aquestes actuacions pot ser exemple d’intel·ligència o d’excel·lència. Opina que l’accessibilitat universal a la ciutat és una víctima més d’un model de ciutat que està pensat només per a uns pocs, entre els quals no es troben les persones amb diversitat funcional. A més, recorda que tothom es pot trobar en algun moment de la vida amb una disminució de la seva capacitat funcional. El Sr. Laporta manifesta que el seu grup també votarà a favor de la proposició perquè creu que l’Ajuntament ha de continuar prestant una gran atenció a aquesta qüestió, ja que contribueix en gran manera a la inclusió i la cohesió social. Recorda que el 2012 el seu grup ja va presentar un prec que anava en la línia del tercer punt de la proposició. D’altra banda, explica que no acaben d’entendre per què la proposició no demana un informe en comptes d’una auditoria, ja que l’auditoria s’ha de pagar, mentre que l’informe el pot fer el Govern amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Afirma que, per tant, preferirien que aquesta informació es presentés mitjançant un informe. El Sr. Freixedes manifesta que el Govern votarà a favor de la proposició perquè és el primer interessat a aconseguir i mantenir l’accessibilitat universal. Assenyala, però, que és erroni associar les parades dobles a la nova xarxa de bus, atès que ja existien molt abans que el Govern actual tirés endavant la nova xarxa. Explica que, tanmateix, tant els tècnics de l’Ajuntament com de TMB fa temps que estudien com fer que les parades dobles siguin senzilles d’utilitzar per a qualsevol usuari. Afirma que no hi ha dubte que hi ha coses que es poden millorar i que així ho faran. Assenyala que, per exemple, estan treballant amb l’IMD aspectes de les noves marquesines com les pantalles tàctils, les aplicacions sonores i les alçades. Conclou que en l’última sessió de la legislatura presentaran un informe sobre l’estat d’accessibilitat de totes les parades de la ciutat, amb algunes propostes concretes de millora en els casos en què s’hagin de produir. Remarca que entenen que la proposició no demana una auditoria en sentit estricte i que n’hi haurà prou amb un informe. La Sra. Díaz agraeix el suport de tots els grups i especialment el del Govern. Opina que, tanmateix, el Govern hauria d’haver tingut en compte l’accessibilitat abans, a l’hora de fer la remodelació de la Diagonal o les smartquesines, i que aquesta falta de previsió té a veure amb la manca d’un pla d’accessibilitat i de criteris sobre les prioritats de la ciutat. Pel que fa a això, afirma que la prioritat han de ser els diversos perfils de veïns i veïnes de la ciutat, que té 140.000 persones amb algun tipus de discapacitat. Explica que li sap greu que el Sr. Freixedes digui ara que durà a terme aquesta actuació amb l’IMD, quan això hauria de ser un requisit previ. Assenyala que és veritat que en el mandat anterior ja es feien parades dobles, però que ara n’hi ha moltes i que, a més, a la Gran Via hi ha molts escocells. Opina que el problema NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1805 dels escocells es pot resoldre fàcilment tapant-los amb cautxú, i que només es tracta de pensar en una ciutat per a tothom. Finalment, afirma que cal menys smart city i més accessibility. El Sr. Freixedes explica que no es fa una nova xarxa sense cap mena de concepte d’accessibilitat i que l’IMD participa en totes aquestes actuacions. Destaca que tant la xarxa d’autobusos com la de metro són accessibles, i que s’està treballant en el mateix sentit pel que fa a les parades de la Diagonal. A més, remarca que els diversos òrgans de l’Ajuntament tenen capacitat tècnica per fer propostes de millora i les van fent. Destaca que el Govern ha votat a favor de la proposició perquè està totalment d’acord amb el seu objectiu. La Sra. Díaz assenyala que el més lògic és tenir en compte els criteris d’accessibilitat a l’hora de fer les obres perquè, si no, es tracta d’una despesa afegida. D’altra banda, afirma que la participació de l’IMD durant el darrer mandat ha estat molt escassa, segons diuen les mateixes entitats. En aquest sentit, opina que si hi hagués un pla d’accessibilitat tindrien un criteri per dir que les comissions de participació de l’IMD haurien de ser les primeres a fer aquest informe. Finalment, s’ofereix a acompanyar el regidor a anar en cadira de rodes pel passeig de Gràcia, la Diagonal i la Gran Via, amb una persona més d’alguna entitat, perquè pugui comprovar què significa pujar o baixar de l’autobús. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al Govern de la Generalitat a reobrir de forma immediata l'Oficina d'Atenció Ciutadana de la Barceloneta, situada en el carrer de l'Almirall Cervera número 22 baixos, amb un serveis d'atenció de 24 hores, per tal que es puguin formular denúncies tant per part dels veïns, comerciants com turistes i que, alhora, permeti incrementar la presència d'agents dels Mossos d'Esquadra en els carrers del barri de la Barceloneta per fer front a l'incivisme d'alguns turistes i a la inseguretat, amb coordinació amb la Guàrdia Urbana de Barcelona. El Sr. Villagrasa recorda que al seu dia es va instal·lar una Oficina d’Atenció Ciutadana dels Mossos d’Esquadra a la Barceloneta, però que va resultar un fracàs. Destaca que el seu grup sempre ha sol·licitat un apropament dels equipaments policials al districte de Ciutat Vella, especialment a la Barceloneta. Explica que està previst obrir una caserna de la Guàrdia Urbana properament, però que creuen que és important que mentrestant hi hagi algun equipament policial de referència perquè els veïns es puguin sentir més protegits davant dels problemes d’incivisme que acostumen a patir. Afirma que per això demanen l’obertura de l’Oficina de Denúncies del carrer Almirall Cervera les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, com a mínim fins que s’inauguri la caserna de la Guàrdia Urbana. La Sra. Escarp manifesta que el seu grup vota a favor de la proposició, en coherència amb el suport del Grup Parlamentari Socialista a una proposta de resolució pràcticament igual que el Grup del PP va presentar a la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya el passat 20 de novembre. Recorda que, fa temps, els grups de CiU i del PP van arribar a l’acord que s’instal·lés una comissaria a les antigues dependències del Cos Nacional de Policia del passeig Joan de Borbó. Opina que, per tant, valdria la pena saber quan es preveu posar en marxa aquesta comissaria i si serà mixta o no, i com es relaciona aquest fet amb l’oficina que es reclama, que recorda que sempre han dit que hauria d’anar més enllà de les denúncies, atesa la singularitat de la Barceloneta. Demana, doncs, que el Govern doni una visió global de la dotació policial que preveu per al barri de la Barceloneta. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup, i remarca que la proposició reprodueix una proposta de resolució presentada al Parlament de Catalunya que ja 1806 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 va obtenir el vot favorable del seu grup. Manifesta que, de tota manera, volen subratllar que el que cal per abordar els problemes als quals s’ha referit el Sr. Villagrasa no és principalment un servei de caràcter policial com el que es proposa. D’altra banda, explica que consideren que obrir una oficina d’atenció ciutadana a la Barceloneta és un mandat general, però que els horaris i altres aspectes que es concreten a la proposició s’hauran d’acabar d’ajustar en funció dels diversos moments de l’any i altres factors. Opina que aquesta actuació és necessària, però que no és ni la més rellevant ni la que pot tenir més impacte a l’hora de corregir determinats problemes. En aquest sentit, afirma que l’important és veure l’origen i l’evolució dels problemes de la Barceloneta abans no es formalitzen en una denúncia. En relació amb això, manifesta que sempre els sorprenen les mesures que proposa el Grup del PP perquè acostuma a ser protagonista de les causes dels problemes que esmenta. Assenyala que, per exemple, la proposta que avui es presenta busca corregir alguns dels impactes negatius que tindran sobre la Barceloneta la marina de luxe o la creació de noves places hoteleres al front marítim, que són projectes que compten amb el suport del Grup del PP. Afirma que totes les decisions que impliquen seguir impulsant el creixement del turisme a la ciutat acabaran significant més pressió turística allà on ja hi ha una pressió turística que resulta insuportable, com és el cas de la Barceloneta i d’altres barris de la ciutat. Opina que, per tant, cal elaborar mesures correctores que abordin el problema des de l’origen, com la proposta del seu grup de creixement zero de les places d’allotjament turístic. Manifesta que, si no, les mesures que es proposin només seran un «pedaç», ja que es podrà denunciar però les situacions que són objecte de denúncia continuaran creixent. Explica que creuen que aquesta és la gran contradicció en què es troben els grups del PP i de CiU, ja que proposen mesures parcials que afecten el desenllaç dels problemes, però no tenen cap voluntat d’abordar l’origen del problema, que és continuar promovent el creixement de l’impacte turístic, de la pressió turística i de la concentració turística a la ciutat. El Sr. Laporta opina que el problema de la Barceloneta no es pot abordar únicament des d’un vessant policial i que el que cal és que el barri funcioni, optimitzar els recursos i, sobretot, acabar d’establir un marc legal que reguli el «garbuix» que s’ha creat. Explica que creuen que cal millorar la dotació de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra, però que no cal posar comissaries a tot arreu. Afirma que no s’oposaran a la creació d’aquesta oficina d’atenció ciutadana a la Barceloneta si realment és el que volen els veïns del barri, però reitera que cal anar més enllà de la solució policial i abordar el problema d’una manera més àmplia. Conclou que, per tant, el seu grup s’abstindrà. El Sr. Forn afirma que donaran suport a la proposició. Explica que fa anys que l’Ajuntament va cedir el local esmentat al Departament d’Interior perquè els Mossos d’Esquadra poguessin obrir una oficina d’atenció ciutadana, però que coincideixen amb el Sr. Mestre que aquesta oficina no resoldrà el problema de la Barceloneta. Recorda que el Govern va acordar una inversió amb el Grup del PP que avalava la compra d’una finca al passeig Joan de Borbó per poder establir-hi una caserna de la Guàrdia Urbana que acollís la unitat de platges a l’estiu i una oficina de denúncies la resta de l’any. Pel que fa a això, opina que tindria molt de sentit unir esforços amb els Mossos d’Esquadra per fer una comissaria mixta. Explica que mantenen converses amb els Mossos a aquest efecte, però que és una decisió que han de prendre ells. Finalment, manifesta que creu que l’alcalde podrà anunciar en breu l’ús definitiu d’aquesta finca, com a mínim per part de l’Ajuntament. El Sr. Villagrasa agraeix els vots favorables de tots els grups. Així mateix, agraeix al Sr. Forn la sensibilitat que ha tingut el Grup de CiU a l’Ajuntament, a diferència de la que ha mostrat al Parlament de Catalunya, on ha votat en contra d’aquesta proposta. Manifesta que és cert que no tot es resol amb una oficina de denúncies, però que també ho és que els veïns necessiten la proximitat d’un equipament policial per poder fer les seves denúncies. En relació amb això, afirma que es nota que hi ha algun regidor que no s’apropa mai a la Barceloneta, perquè si parlés amb els NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1807 veïns sabria que molts no denuncien fets delictius per la pèrdua de temps que diuen que els suposa anar fins a la comissaria de Nou de la Rambla. Opina que en el debat s’han barrejat moltes coses. Manifesta que ara sembla que la marina del Port Vell sigui la culpable del que ha succeït durant anys, quan encara no existia, i que no veu que tingui cap relació amb el turisme de borratxera i els pisos turístics il·legals. Opina que el que ha faltat és una actuació d’inspecció continuada dels pisos turístics que han estat operant il·legalment durant aquest mandat i l’anterior. D’altra banda, assenyala que el turisme de borratxera fa anys que es dóna a Ciutat Vella i que la manera d’afrontar-lo és fent complir les ordenances municipals i la llei. Explica que, davant l’incivisme o la delinqüència, s’actua amb prevenció per evitar-lo, però que, si això no és possible, s’actua de manera reactiva. Remarca que en aquest cas el que actua no és l’agent cívic, que no té autoritat, sinó el policia, que sanciona o porta a comissaria la persona que comet un delicte. Recomana al Sr. Mestre que passegi més per la Barceloneta i parli amb els veïns sobre el fet de tenir o no un equipament policial al barri. Afirma que és evident que això no ho resol tot i que en prevenció i seguretat les mesures han de ser transversals, però que també hi compten molt la Guàrdia Urbana, els Mossos i els equipaments policials. Demana al Sr. Forn que la proposició es faci efectiva, almenys fins a l’obertura de la comissaria de la Guàrdia Urbana. Manifesta que l’ideal seria que aquesta comissaria fos mixta i que suposa que s’obrirà a principis del 2016. La Sra. Escarp opina que tots comparteixen que estan tractant un àmbit molt concret, que és com dotar d’un equipament de seguretat un barri de la ciutat, però que cal tenir una visió de conjunt sobre els fets que s’han produït a la Barceloneta durant l’estiu. Afirma que això implica una mirada molt més centrada en la convivència, que significa lluitar contra el «monocultiu» del turisme, potenciar la participació, el respecte i l’educació, i fomentar l’autoritat, si cal. En aquest sentit, remarca que una cosa és la necessitat d’un equipament de seguretat i l’altra entendre que això no resol tots els problemes, sinó només una de les parts que han de garantir la convivència a la ciutat. El Sr. Mestre afirma que el seu grup sí que parla amb els veïns i les entitats de la Barceloneta, com va fer-ho a finals de l’any passat, i que, per tant, poden parlar amb un cert coneixement i un cert criteri de les coses. Diu al Sr. Villagrasa que és de sentit comú que el que es deriva d’apostar perquè Barcelona tingui més places hoteleres en totes les seves modalitats és l’increment del turisme durant molts mesos de l’any. A més, opina que sembla que es vulgui que tota la demanda turística es quedi a la ciutat, quan es podria redistribuir al territori metropolità i més enllà. Afirma que com més turistes hi ha, més creix la pressió sobre Ciutat Vella i les platges i els carrers de la Barceloneta. Remarca que d’aquí sorgeixen les queixes dels veïns, que no es refereixen només als actes incívics, sinó també al soroll continuat, la pressió als carrers i el canvi del teixit comercial del barri, entre d’altres. Destaca que es tracta d’una problemàtica molt complexa que està canviant la fesomia del barri, però que no vol entrar a parlar de temes com l’especulació immobiliària o el cost del lloguer dels locals comercials. Reitera que no es pot estar creant el problema i intentant solucionar-lo alhora, com opina que li passa al Grup del PP, que sempre vota a favor de decisions que, al seu parer, són a l’origen del problema. El Sr. Forn manifesta que no sap quan s’obrirà exactament la caserna. Explica que el local està en obres, però que intentaran establir-hi el servei de platges el proper estiu i que l’oficina pugui estar en ple funcionament el 2016. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 1808 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Rebutjar el projecte del Ministerio de Fomento i la Generalitat de Catalunya per construir un nou corredor ferroviari a la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat -de 4,5 Km i amb un cost estimat de 300 M euros- per tractar-se d'una inversió innecessària en el marc del transport públic metropolità. 2. Refermar l'acord adoptat a la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 19 de juny de 2014, per exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya que reinicïi "de forma immediata les obres de la línia 10 del metro en el tram de la Zona Franca i dels barris de La Marina, per tal que aquesta estigui en funcionament l'any 2016". La Sra. Casanova recorda que aquest punt es debatrà conjuntament amb la primera pregunta del Grup del PSC (punt 12 de l’ordre del dia). El Sr. Mestre explica que fa unes setmanes van conèixer la intenció del Govern de l’Estat i del Govern de la Generalitat de Catalunya de dur a terme una inversió d’entre 200 i 300 milions d’euros per posar en marxa un nou corredor ferroviari de 4,5 quilòmetres entre les terminals 1 i 2 de l’aeroport del Prat. Assenyala que sembla que es tracta d’una inversió que es farà parcialment o totalment amb finançament d’operadors privats i que preveu que el corredor estigui en funcionament a finals del 2017 o principis del 2018. Destaca que altres corredors ferroviaris de característiques similars a la inversió anunciada, com el de Barajas a Madrid o el de l’aeroport de la Costa del Sol a Màlaga, es van executar exclusivament amb inversió pública i tenen un operador públic, que és Renfe. Manifesta que, un cop presentada la iniciativa per a l’ordre del dia de la sessió d’avui, han conegut moltes més coses en relació amb la intenció dels dos governs. Explica que ahir es van assabentar que està previst fer la licitació en els propers sis mesos, segons va dir la ministra de Foment, i van conèixer algunes hipòtesis sobre el possible passatge que podria tenir aquest nou corredor ferroviari. Afirma que creuen que aquesta inversió és una decisió equivocada, tant des del punt de vista de la planificació de la mobilitat com des del punt de vista de la inversió en si mateixa, que consideren que és innecessària. En aquest sentit, remarca que ja hi ha un corredor ferroviari de Rodalies fins a la T2 que presta servei a aquesta terminal, que funciona bé i que té un passatge raonable. D’altra banda, recorda que es preveu que el 2016 la línia 9 arribi a la T1 i, per tant, es presti un servei de característiques idèntiques al que es vol fer amb aquesta inversió. Pel que fa a això, remarca que la línia 9 actuarà de tren llançadora entre la T2 i la T1 perquè tindrà estació a les dues terminals. A més, assenyala que a l’aeroport del Prat hi ha una estació per la qual circulen i poden parar tots els trens de rodalies, tots els trens regionals i els Avant que van en direcció al sud. Destaca que és una estació que tindrà correspondència amb la línia 9 i que disposa d’una gran capacitat, ja que té quatre vies i, per tant, pot oferir moltes més prestacions de les que dóna ara. En aquest sentit, opina que aquesta estació s’hauria de configurar com un nus ferroviari. Pregunta al Govern municipal quin sentit té que tota la inversió que s’ha de fer en la línia 9 perquè arribi a l’aeroport del Prat i la explotació posterior hagin de competir amb una altra inversió, que, encara que sigui amb una part de finançament no públic, acabarà pagant l’Administració pública; i quin sentit té fer competir aquests dos operadors per un mateix passatge. Pel que fa a això, opina que el nou corredor ferroviari perjudicarà TMB, que serà l’operador de la línia 9, justament ara que aquesta empresa pot començar a treballar en unes condicions molt millors de les que ho ha estat fent els darrers anys gràcies a l’acord sobre refinançament del deute. Manifesta que, a banda de tots els arguments exposats, no vol deixar d’assenyalar que, en un moment en què la majoria d’administracions públiques tenen una baixa capacitat inversora, els governs han de decidir molt bé les inversions que faran, i que han de fer-ho no només d’acord amb criteris econòmics, sinó també d’acord amb criteris socials i de servei públic. Pel que fa a això, reitera que aquesta inversió és totalment innecessària en aquests moments i segurament també en el futur. Remarca que, en canvi, hi ha altres inversions que són socialment imprescindibles i urgents per a la ciutat, com l’arribada del metro al barri de la Marina. En aquest sentit, explica que no entenen que el Govern de la NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1809 Generalitat prioritzi aquesta inversió innecessària i, en canvi, no prioritzi l’arribada del metro a la Marina, un cop ja ha prioritzat que el metro arribi a l’aeroport. Opina que, en comptes de planificar, licitar i invertir en nous corredors ferroviaris, cal fer corredors ferroviaris que ja estan previstos i en part executats, com el de la Marina. Afirma que, tanmateix, no han vist que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya defensin de manera clara i contundent aquesta prioritat. La Sra. Escarp assenyala que la segona part de la proposició recull la pregunta del seu grup, que recorda que l’han anat fent de manera reiterada, també als consells d’administració de TMB. Explica que el Govern sempre els ha dit que estava portant a terme negociacions per avançar el tram de la línia 10 al seu pas per la Zona Franca i, per tant, per fer-lo arribar als barris de la Marina. Manifesta que el seu grup també dona suport al primer punt de la proposició. Assenyala que és cert que aquesta infraestructura de tren llançadora ha estat avalada per diversos grups en molts moments, però que això va perdre sentit amb la decisió que el 2016 la línia 9 arribi a l’aeroport. Opina que, tanmateix, el Sr. Mestre ha dit diverses coses importants: que hi pot haver canvis en la planificació i en els operadors, entre altres coses per la decisió política de fer arribar la línia 9 al tram de l’aeroport; que, en un moment de molt poca inversió pública, sobretot per part de l’Estat, sembla molt poc intel·ligent solapar infraestructures; i que TMB, com a operador de la línia 9, podria resultar-ne afectat amb una disminució considerable del passatge. A més, afirma que la línia 9 estarà enllestida abans que l’estructura de Rodalies. Finalment, opina que seria més útil destinar els 300 milions previstos per a aquesta infraestructura al contracte programa i a acabar la línia 9 i la connexió amb als barris de la Marina. A més, demana coherència respecte a l’acord amb el Ministeri de Foment, que remarca que el que fa és licitar una concessió en què l’operador serà el que farà tota la inversió. El Sr. Ramírez manifesta que el seu grup no donarà suport a la proposició. Explica que estan totalment d’acord amb el segon punt, ja que consideren que el reinici de les obres de la infraestructura de la línia 10 del metro en el tram de la Zona Franca i els barris de la Marina és urgent i indispensable per a aquests barris. Afirma que, tanmateix, no consideren que el projecte de desencallar els accessos ferroviaris a l’aeroport sigui una infraestructura innecessària, sobretot tenint en compte que l’aeroport de Barcelona és un dels principals aeroports d’Europa. En aquest sentit, destaca que actualment l’aeroport de Barcelona té més de 37 milions de passatgers l’any i que, segons les previsions, pot arribar fins als 55 milions de viatgers a curt termini. Explica que no consideren que aquestes dues infraestructures se solapin, sinó que, en tot cas, hi ha d’haver intermodalitat entre elles per poder donar cobertura a tots els passatgers que han d’anar fins a la T1 i la T2. A més, remarca que Barcelona té una quota modal del ferrocarril a l’aeroport molt inferior a la resta de ciutats europees, ja que el 14% de viatgers que accedeixen a l’aeroport ho fan amb ferrocarril i aquesta quota pot créixer de manera molt significativa en els propers anys. Afirma que per això creuen que la llançadora ferroviària entre Barcelona i el Prat és molt important. D’altra banda, assenyala que la proposició barreja dues infraestructures totalment diferents i que competeixen a dues administracions diferents. A més, destaca que, si bé és cert que hi ha un cost estimat de 217 milions d’euros de l’obra inicial més els costos afegits que es puguin donar, s’estan buscant fórmules de col·laboració publicoprivada en la mesura que el model no és autosuficient des del punt de vista de la inversió, ja que no es pot finançar únicament amb les tarifes dels usuaris. Afirma que es tracta d’un projecte molt ambiciós que pot finalitzar en un termini d’execució de tres anys i que connectarà el centre de Barcelona amb la T1 amb un recorregut de només 17 minuts i amb una estimació d’entre 7 i 9 milions d’usuaris anuals. Remarca que aquest sistema ja s’utilitza en la majoria de connexions entre els aeroports europeus dels principals països i les seves capitals, en les quals també es fa servir el mateix sistema de finançament. El Sr. Laporta manifesta que, malgrat compartir els arguments del Grup d’ICV- EUiA, pensen que no es pot rebutjar una inversió d’aquest volum i que aquesta inversió no és incompatible amb el projecte de fer arribar el metro als barris de la 1810 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Marina. Afirma que, per tant, no comparteixen la redacció literal del primer punt de la proposició, mentre que estan totalment d’acord pel que fa al segon punt, que destaca que l’han defensat en moltes ocasions. Remarca que el dret a la mobilitat forma part intrínseca de la societat actual i que el transport públic és l’instrument que ha de garantir aquest dret, igual que l’escola pública garanteix el dret a l’educació. A més, explica que el transport públic és un component igualador dels ciutadans, independentment del seu lloc de residència, i és un eix vertebrador de l’activitat econòmica, de l’accés a la cultura i de les relacions socials, de manera que és una peça fonamental de l’estat del benestar. Afirma que els barris de la Marina necessiten el metro per a la mobilitat dels veïns i veïnes i per als milers i milers de treballadors que es desplacen a la Fira o a la Zona Franca. Destaca que l’arribada del metro al barri és imprescindible per no deixar-lo fora del desenvolupament econòmic de la ciutat, per fer front a l’aposta de futur que significa el nou barri de la Marina del Prat Vermell i per poder atreure noves empreses que puguin crear nous llocs de treball. Conclou que el seu grup s’abstindrà, atès que el projecte de tren llançadora no és incompatible amb el que ha explicat i que s’estan cercant fórmules mixtes per finançar-lo. El Sr. Forn explica que fa anys que es treballa per millorar els accessos amb transport públic a l’aeroport, sobretot des de la proposta de construcció de la nova terminal T1 entre pistes, més enllà de l’antiga terminal T2. Remarca que, tanmateix, no s’han arribat a fer aquests accessos per la negativa d’Aena de deixar passar les tuneladores per sota de la pista principal i per manca de dotació pressupostària. Afirma que, per tant, la T1 encara no disposa de transport ferroviari, malgrat estar en servei des de fa quatre anys i aplegar el 70% dels passatgers del conjunt de l’aeroport. Assenyala que el ramal actual d’accés a l’aeroport té una capacitat molt limitada, ja que disposa d’una sola via des de l’enllaç amb la R2 fins a l’estació de l’aeroport i només dóna servei a l’antiga terminal T2, sense arribar fins a la T1. Destaca que el nou ramal d’accés, de 4,5 km de longitud, disposarà de doble via i tindrà dues estacions a l’aeroport, la T1 i la T2. A més, afirma que s’estima que el temps de viatge entre l’estació de Passeig de Gràcia i la T1 pel nou ramal de Rodalies és inferior a 23 minuts. Recorda que la construcció d’aquest ramal es va adjudicar l’any 2010 per 257 milions d’euros, però que les obres no es van arribar a iniciar per restriccions pressupostàries, i tampoc no tenen dotació pressupostària en els propers anys. Explica que el 2013 la Generalitat de Catalunya va proposar al Ministeri de Foment un servei de llançadora en què l’obra es desenvolupés a través de la col·laboració publicoprivada, amb un termini de quatre anys i un cost de 217 milions. Destaca que aquesta col·laboració publicoprivada és un pagament per ús similar al que tenen altres ciutats europees. A més, precisa que els treballadors de l’aeroport no pagarien el recàrrec que suposa la tarifa d’aquest servei. Assenyala que la proposta de la Generalitat es basa en una execució per fases, en la qual es prioritza la connexió amb la T1, que s’estima que donaria servei a 8,6 milions de passatgers anuals, xifra que suposa doblar la quantitat actual i representa el 24% de la quota d’usuaris de l’aeroport. Afirma que el tren llançadora es licitarà al llarg del primer semestre d’enguany i es preveu que entri en funcionament el 2018. Manifesta que el sorprèn que el Grup d’ICV-EUiA plantegi aquesta proposició quan tot just fa un any, el 23 de gener del 2014, va presentar una resolució al Parlament de Catalunya en què sol·licitava al Govern de l’Estat que programés i iniciés les obres de connexió ferroviària amb l’aeroport del Prat amb la màxima celeritat. Afirma que és evident que tothom pot canviar d’opinió, però que alguns dels motius exposats pel Sr. Mestre es refereixen a aspectes que ja existien fa un any, com la baixa capacitat inversora dels governs. D’altra banda, manifesta que estan absolutament d’acord amb el segon punt de la proposició. Pel que fa a la pregunta del Grup del PSC sobre l’estat de les negociacions amb la Generalitat de Catalunya per tal de continuar les obres de línia 9 per a la seva posada en funcionament als barris de la Marina el primer semestre de l'any 2016, afirma que estan negociant però que encara no han trobat la solució. Explica que per al Govern municipal i l’alcalde això continua sent una prioritat, però que el NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1811 Govern de la Generalitat no té els recursos per avançar l’obra i s’ha de trobar una fórmula econòmica que permeti fer-ho. Conclou que votaran en contra de la proposició, tot i estar d’acord amb el segon punt. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable del Grup del PSC. Destaca que el 2016 la línia 9 arribarà a la T1 i la T2, que és un escenari cert que no existia fa uns mesos, i que això és una qüestió fonamental per al seu grup. Opina que no ha obtingut cap resposta convincent a totes les raons que ha exposat per justificar que la inversió en un nou tren llançadora és innecessària. Assenyala que tampoc no s’ha contestat la seva pregunta de quin sentit té fer competir per un mateix passatge un operador públic, TMB, i un operador que serà privat o publicoprivat. Torna a preguntar pel sentit de crear una nova infraestructura que competeixi amb la línia 9, que ja significa un esforç inversor molt gran per part de la Generalitat de Catalunya, i de planificar un nou operador que competeixi amb l’operador públic, que està executant la seva obra i que vol posar-la en marxa a principis del 2016. Assenyala que és cert que el servei de Rodalies que arriba a la T2 es pot millorar, però que és una infraestructura que està construïda i en funcionament, que presta un servei correcte i que té un passatge raonable. Afirma que aquest servei es pot millorar amb una inversió molt inferior a la que es preveu per al nou corredor, ja que l’accés en metro a la T2 i a la T1 a través de la línia 9 estarà resolt a principis del 2016 i, a més, hi haurà un metro llançadora entre la T2 i la T1. Manifesta que, per tant, la prioritat que hi hagi prou connexions ferroviàries a la T1 estarà resolta el 2016. Remarca que, tanmateix, l’arribada del metro a la Marina continua sense calendari i sense un compromís clar, i que queda sense resoldre per part del Govern de l’Estat la inversió en la xarxa de Rodalies de l’àrea de Barcelona, que destaca que és la inversió ferroviària més necessària. Pel que fa a això, opina que és un contrasentit prioritzar una qüestió que en part ja es té resolta amb una altra inversió, mentre que es deixa sense compromís i sense calendari allò que realment necessita l’àrea de Barcelona, que és la inversió en Rodalies. Torna a recordar que el 2009 es van fer uns serveis ferroviaris als aeroports de Barajas i de la Costa del Sol amb el mateix objectiu del que ara es pretén fer a l’aeroport del Prat amb una inversió totalment pública i un operador totalment públic. Afirma que els fa molta recança l’entrada de capital privat en infraestructures, especialment a Catalunya, on el balanç pel que fa a això és força negatiu. Conclou que no creuen que sigui una bona opció fer una inversió innecessària, bàsicament finançada per capital privat i amb un operador que serà privat o majoritàriament privat. Opina que aquesta opció anuncia més problemes i més costos per a l’Administració pública que no pas solucions. La Sra. Escarp assenyala que és voluntat política del Govern de la Generalitat que la línia 9 arribi a l’aeroport el 2016 i que, per tant, valdria la pena veure quina competència li fa el nou corredor ferroviari a l’aeroport. A més, remarca que el mateix Pla director d’infraestructures (PDI) ja dóna opcions per arribar a l’aeroport, atès que parla del ramal de Rodalies de la T1 o de l’absorció del tram Aeroport T1-Fira 2 per part de la línia 2, que també està pendent. Opina que, per tant, en un moment de molt poca inversió pública, cal prioritzar. Agraeix al Sr. Laporta i al Sr. Forn la defensa que han fet de l’arribada de la línia 10 als barris de la Marina, però demana que els seus respectius grups parlamentaris tradueixin aquesta necessitat als pressupostos que ara s’estan discutint al Parlament de Catalunya. El Sr. Ramírez reitera que valoren molt positivament el desencallament dels accessos ferroviaris a l’aeroport i que no creuen que aquestes infraestructures se solapin. A més, assenyala que, malgrat que el Ministeri hagi de fer una inversió inicial en funció de quin acabi sent el diàleg amb el sector privat, no estan en contra d’aquest model de col·laboració publicoprivada. Remarca que el ramal actualment existent no té accés a la T1 i és molt limitat pel que fa a la seva capacitat, tal com ha dit també el Sr. Forn, i que el servei de llançadora que es proposa és una oferta totalment diferent per donar resposta a la possible demanda que hi pot haver en un futur amb l’increment de viatgers a 1812 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 l’aeroport de Barcelona, que cada any va en augment. Destaca que s’estima en 9 milions de passatgers anuals la demanda per a aquesta llançadora, i afirma que no creuen que faci la competència a l’arribada de la línia 9, ja que els serveis són totalment diferents. Pel que fa a això, explica que suposa que la línia 9 del metro tindrà moltes més parades i una freqüència de pas diferent de la que tindrà la llançadora. Recorda que la llançadora farà la primera parada a Sants i, per tant, oferirà un temps d’arribada que la farà molt més atractiva per al servei de viatgers. El Sr. Laporta assegura a la Sra. Escarp que el seu grup parlamentari esmerçarà tots els esforços per introduir en els pressupostos el màxim de recursos financers possibles per fer front a totes les infraestructures que hi ha pendents. Explica que ell també voldria que ella utilitzés la influència que té en els representants socialistes al Congrés perquè votin a favor dels interessos de Catalunya quan es reclami el que es deu en virtut de la disposició addicional tercera de l’Estatut, per tal que Catalunya deixi de patir dèficit fiscal i ofec financer. El Sr. Mestre diu al Sr. Ramírez que són molt pocs els minuts que es guanyaran amb aquesta inversió de centenars de milions d’euros. A més, remarca que els túnels ferroviaris de la ciutat de Barcelona, que són els que s’utilitzaran per al tren llançadora, estan al límit de la seva capacitat i no s’ampliaran. D’altra banda, destaca que la línia 9 oferirà una connexió ferroviària entre la T2 i la T1 i que, tenint en compte que aquesta connexió entrarà en funcionament l’any vinent, no veuen quin problema resol la nova inversió. Manifesta que vol deixar constància que el Sr. Forn no ha donat cap resposta sobre com valora TMB la futura aparició d’un nou operador que competirà directament amb la línia 9. Pel que fa a això, opina que el mercat no es duplicarà i, per tant, el que havia de ser un passatge que anava a un sol operador ara es dividirà entre dos operadors, un de públic i un altre segurament de privat. El Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el Govern municipal a implantar un nou carril bici que permeti creuar tot Barcelona seguint el recorregut de la Ronda de Dalt, passant pels carrers Via Favència, passeig de la Vall d'Hebron, Benedetti, Terré, de Can Carelleu i av. d'Esplugues. La Sra. Casanova assenyala que la proposició del Grup d’UpB ha estat transaccionada i que tots els grups tenen còpia del text definitiu. El Sr. Laporta manifesta que la proposició, transaccionada amb el Grup del PSC, fa referència a la bicicleta com a mitjà de transport, que destaca que té un paper molt important en la mobilitat quotidiana dels barcelonins i pel que fa a la mobilitat sostenible. Explica que es calcula que actualment es fa una mitjana d’uns 100.000 desplaçaments diaris amb bicicleta a la ciutat. Afirma que, per tant, és important oferir als ciclistes una xarxa de carrils bici que sigui àmplia, segura i que els permeti arribar a tots els barris de la ciutat. Assenyala que en el grup de treball de la bicicleta han estat treballant per ampliar, racionalitzar i millorar el sistema viari de la ciutat dedicat a la bicicleta, així com per incrementar la seguretat dels ciclistes segregant la xarxa de carrils bici de la resta amb separadors físics. Explica que creuen que un carril bici que permetés creuar Barcelona seguint el recorregut de la ronda de Dalt seria un avenç molt important en aquest sentit i, a més, produiria una distribució dels ciclistes de nord a sud de la ciutat i des del peu de la muntanya amb molt poc desnivell en tot el seu recorregut. Destaca que això permetria desplaçar-se entre diferents barris de la ciutat esquivant la complicada orografia urbana d’algunes zones de Barcelona. Precisa que aquest nou carril bici connectaria els carrers Via Favència, passeig de la Vall d’Hebron, Benedetti, Terré, Can Caralleu i avinguda d’Esplugues NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1813 en un recorregut paral·lel al de la ronda de Dalt, i es convertiria en un passeig agradable i de qualitat per l’amplitud i la proximitat a la muntanya, servint d’enllaç entre Barcelona i Collserola. Manifesta que són conscients que no és fàcil encaixar carrils bici a la malla urbana de Barcelona, atesa la densitat de trànsit que hi ha en algunes zones, però que creuen que les vies esmentades no tindrien dificultats per integrar un carril bici d’altes prestacions i segregat del trànsit que creués tot Barcelona. Destaca que és fonamental apostar per la mobilitat en bicicleta, i que la proposta que presenten és un bon projecte que, a més, es podria integrar en l’ampliació de la xarxa ciclista que recull el Pla de mobilitat urbana i facilitar els trajectes de punta a punta de la ciutat. El Sr. Escudé opina que es tracta d’una aposta important per incorporar el carril bici als barris de muntanya, de la mateixa manera que s’ha fet a la façana marítima i a l’Eixample. D’altra banda, explica que la transacció del seu grup ha consistit a lligar la proposta amb una gran infraestructura que ja està prevista per a l’àrea metropolitana, que és la creació d’un nou carril bici per unir l’avinguda Diagonal amb el municipi d’Esplugues de Llobregat, que se situarà al marge de la calçada i suposa una inversió de 880.000 euros. El Sr. Ramírez explica que el seu grup també va trametre una esmena al Grup d’UpB perquè es fes un estudi previ sobre la idoneïtat tècnica del projecte i els carrers proposats, però que els han dit que ja s’havien fet estudis. Afirma que, malgrat el rebuig de la seva esmena, donaran suport a la proposició perquè consideren que falta un corredor ciclista al nord de la ciutat per cobrir la xarxa ciclista de Barcelona. Assenyala que l’orografia del recorregut és complicada, però que la introducció del Bicing elèctric i el fet que cada vegada hi hagi més usuaris de bicicleta elèctrica obren una oportunitat important per a aquest carril. A més, manifesta que creuen que seria un corredor ciclista que complementaria de manera molt adient el que hi ha a la Diagonal, la Gran Via i tot el litoral de la ciutat. D’altra banda, destaca que també seria un eix molt important per connectar la ciutat de Barcelona amb el Baix Llobregat i altres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, tal com ha apuntat el Sr. Escudé. Pel que fa a això, remarca que la creació d’un carril bici que connecti Esplugues amb l’avinguda Diagonal és fruit d’un acord entre l’Àrea Metropolitana i el Ministeri de Foment, segons el qual el Ministeri cedeix part d’uns terrenys perquè es pugui fer aquesta infraestructura. La Sra. Ribas manifesta que votaran a favor de la proposta, atès que són ferms defensors de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible i no contaminant i, en conseqüència, creuen que l’Ajuntament ha de facilitar i promoure la seva utilització a la ciutat, a la vegada que ha de vetllar per garantir la seguretat dels ciclistes. Assenyala que, davant del creixement de l’ús de la bicicleta a la ciutat, el mateix Pla de mobilitat urbana, aprovat inicialment, ja conté una mesura (la 2.1.1.) per millorar i ampliar la xarxa d’itineraris en bicicleta i preveu el carril bici que es proposa. A més, destaca que el fet que aquest carril segueixi el recorregut de la ronda de Dalt permet interconnectar els barris de sota de la muntanya sense grans desnivells. Finalment, demana al Govern que els faci arribar aviat una proposta d’execució i de pressupost del projecte perquè es pugui realitzar el més ràpid possible. El Sr. Freixedes afirma que comparteix totes les intervencions i que la Sra. Ribas ha dit exactament el que ell volia dir. Assenyala que aquesta proposta va lligada a l’aprovació del Pla de mobilitat urbana i a altres fets que s’haurien de produir en els propers mesos. Manifesta que voten a favor de la proposició i que intentaran dur-la a terme al més aviat possible. El Sr. Laporta agraeix la transacció del Grup del PSC, el suport del Grup del PP malgrat no haver acceptat la seva esmena, la petició que es presenti una proposta d’execució com més aviat millor per part de la Sra. Ribas, i el vot del Govern. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: 1814 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el govern municipal a implantar un nou carril bici que permeti creuar tot Barcelona seguint el recorregut de la ronda de Dalt, passant pels carrers Via Favència, passeig de la Vall d’Hebron, Benedetti, Terré, de Can Carelleu i avinguda d’Esplugues, i que connecti amb el carril bici projectat que unirà l’avinguda Diagonal amb Esplugues de Llobregat. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 8. Que es retiri la campanya municipal de seguretat viària per a motos per considerar als usuaris dels vehicles de dos rodes els causants de l'augment de la sinistralitat a Barcelona. El Sr. Ramírez manifesta que presenten aquest prec perquè consideren que alguns dels cartells de la campanya municipal de seguretat viària per als motoristes els culpabilitzen de la sinistralitat de manera exclusiva. Explica que fa pocs dies també s’ha manifestat en el mateix sentit l’Associació Nacional de Fabricants del Sector de Dues Rodes (ANESDOR), que s’ha queixat que s’acusés les motocicletes de 125 cc de ser responsables de l’increment de l’accidentalitat i la sinistralitat a la ciutat. Pel que fa a això, assenyala que a vegades les informacions sobre els accidents i els vehicles que hi estan implicats no està del tot tipificada, ja que es pot classificar com a sinistre de vehicle de dues rodes el fet que una moto sigui atropellada per un cotxe mentre aparcava. Demana que es promogui l’educació viària, la formació i les campanyes de conscienciació i coresponsabilitat, però que no es facin campanyes que estableixin un nexe causal directe entre motoristes i sinistralitat, ja que en aquests accidents també hi ha implicats altres vehicles que poden ser-ne els causants. El Sr. Forn assenyala que aquesta campanya és una de les mesures que s’han dut a terme en el marc del Pla de seguretat viària per a motos que es va presentar el novembre. Afirma que l’objectiu d’aquest Pla i de la campanya és conscienciar la població sobre la seguretat viària en general i reduir la sinistralitat dels motoristes a la ciutat, que ha augmentat d’una manera considerable el darrer any. Remarca que aquesta campanya no té cap intenció de considerar els usuaris dels vehicles de dues rodes com els causants de la sinistralitat i no pretén buscar culpables, sinó que vol conscienciar sobre la fragilitat de les persones que condueixen un vehicle de dues rodes. Assenyala que el 2014 es va registrar un augment de morts en accidents de trànsit a la ciutat i que aquest increment ha vingut donat sobretot per conductors de moto i de ciclomotor. Explica que, fruit de les diferents anàlisis fetes per la Guàrdia Urbana, s’ha pogut constatar que, de les 17 persones mortes que anaven amb moto o ciclomotor, en 11 casos els motoristes van ser els únics responsables de l’accident. A més, remarca que alguns d’aquests accidents tenien un component important de falta de domini de la conducció. Afirma que és evident que aquest problema no el solucionaran només amb una campanya de comunicació, però que creuen que és important fer tot el possible perquè tothom prengui consciència d’aquesta situació. Destaca que no estan criminalitzant ningú, sinó que volen recordar i insistir que hi ha conductes que poden tenir conseqüències molt greus. Conclou que es tracta d’una campanya amb un missatge clar que únicament busca reduir la sinistralitat i conscienciar de la importància d’una conducció prudent i responsable, i que, per tant, no accepten el prec. El Sr. Ramírez precisa que no demanen retirar complement la campanya, sinó alguns cartells concrets com el que diu «si no vols ser una víctima més», que opina que ofereix un missatge dur que intenta incidir en la conducta d’alguns usuaris de motos. A més, contraposa aquesta campanya amb la que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya, que recorda que el motorista és més vulnerable i diu: «Si vas en moto respecta les normes, si vas en cotxe respecta les motos». Opina que aquesta campanya té en compte altres usuaris de la via pública i no NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1815 culpabilitza de manera exclusiva els motoristes, establint un nexe causal entre accidentalitat i conductors de motocicletes. Afirma que només demanen una mica més de sensibilitat a l’hora de fer aquestes campanyes i que es replantegin aquest tipus de missatges de cara a futures accions de comunicació. El Sr. Forn assenyala que aquest tipus de debats es produeixen fins i tot entre les persones que decideixen la campanya. Opina que a vegades calen missatges durs perquè sovint la gent no és conscient de les greus conseqüències que poden tenir algunes conductes. Reitera que és evident que aquest problema no es resoldrà només a través d’aquesta campanya publicitària, però que creuen que és un dels elements que han de complementar el missatge de fer el màxim d’esforços perquè la ciutat també sigui més segura per als conductors de moto. Es dóna per tractat. 9. Que es restableixi el sentit de circulació al carrer Aldana, deixant sense efecte les recents modificacions realitzades en aquesta via, tot permetent la bifurcació des del carrer de Comte Borrell, per tal de permetre la incorporació tant per l'avinguda del Paral·lel, com a ronda Sant Pau. Es retira. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 10. Que en el marc del nou Pla Director del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS) pel període 2014-2025 es desenvolupi, de manera prioritària, un pla d'actuació específic per a prevenir els riscos associats a les situacions de pobresa energètica i habitacional. La Sra. Ribas manifesta que, en l’actual context de crisi econòmica, s’han accentuat dues situacions problemàtiques vinculades a la pobresa i l’exclusió social: la pobresa habitacional i la pobresa energètica. Explica que la pobresa habitacional es reflecteix en l’augment de procediments d’execució hipotecaris i desnonaments, en les greus dificultats per fer front al pagament del lloguer i en ocupacions forçades de pisos, solars o fins i tot antigues naus, mentre que la pobresa energètica s’expressa en un increment dels problemes que moltes persones tenen per pagar els subministraments bàsics, causats en bona part per l’increment dels preus i per la manca de recursos per fer-hi front. Afirma que aquests dos tipus de pobresa han provocat la reaparició de situacions que ja creien superades i que presenten diversos riscos, com el d’incendi o intoxicació. En aquest sentit, remarca que els incendis per mala combustió o instal·lacions deficitàries estan molts cops vinculats a situacions de pobresa, ja que es crema fusta perquè no es pot pagar la calefacció. Finalment, assenyala que els consta que aquest problema també preocupa el cos de bombers. El Sr. Forn manifesta que comparteix l’esperit del prec i, per tant, l’accepta. Afirma que és veritat que hi ha molta gent que a causa de la pobresa energètica utilitza mitjans que fa uns anys no eren imaginables i que això obliga a donar consells en les funcions que fa el servei de SPEIS de cara a les persones grans o les persones en alguna situació de risc, i a incorporar nous elements que fins ara no eren habituals. Explica que ara mateix estan preparant una campanya de prevenció i, com que no està acabada, segurament podran incorporar-hi consells per evitar els riscos que ha exposat la Sra. Ribas. La Sra. Ribas agraeix l’acceptació del prec. Opina que cal treballar en dues línies: la de conscienciar dels riscos que té fer servir determinats sistemes i la de dotar de més eines els bombers perquè, un cop s’ha produït el foc, el risc sigui el menor possible. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 1816 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 11. Que el Govern municipal emprengui les mesures necessàries per tal d'impulsar la reobertura del cas 4F a nivell judicial. El Sr. Laporta afirma que el documental Ciutat morta, emès pel Canal 33 el passat 17 de gener, ha posat de manifest les ombres que hi ha entorn del cas conegut amb el nom de 4-F. Explica que hi ha coses que estan ben clares, com la dramàtica situació d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que ha quedat tetraplègic, les agressions que van patir cinc persones detingudes al llarg del procés i el suïcidi d’una d’aquestes persones com a conseqüència directa o indirecta del patiment viscut. Assenyala que, tanmateix, hi ha una sèrie d’aspectes dubtosos al voltant dels fets, com les discrepàncies entre les declaracions dels forenses, que defensaven que l’objecte que havia ferit el guàrdia urbà havia caigut de molta alçada, i les dels guàrdies urbans, que deien que es tractava d’una pedra llançada des del carrer. Remarca que altres elements dubtosos són que hi ha una persona que diu conèixer qui va llançar el suposat objecte des d’un terrat, i la baixa per incapacitat que es va concedir a dos agents sense problemes físics visibles. Pel que fa a això, precisa que el dubte és si tenien problemes psicològics i, si és així, com van poder passar les proves per entrar al cos no massa temps abans, tenint en compte la seva joventut. Manifesta que, per tant, se sumen a les declaracions de l’alcalde i sobretot del tinent d’alcalde en el sentit que estan disposats a tornar a estudiar el que calgui en relació amb aquest cas i demanar a la Fiscalia que actuï, tot i que la Fiscalia només podrà actuar si hi ha noves proves rellevants i irrefutables. Opina que és molt important fer un seguiment acurat del cas, i més quan avui han rebut una informació de la Guàrdia Urbana en què aquest cos exigeix que s’obri una investigació interna a l’Ajuntament i que es depurin totes les responsabilitats que calguin. El Sr. Forn afirma que accepta el prec i que no afegirà gaire més al que ja va dir. Assenyala que la llei preveu la possibilitat del recurs de revisió de les sentències fermes i que això es pot fer a través de Ministeri de Justícia, amb el vistiplau del Ministeri Fiscal, o directament per part del fiscal general de l’Estat. Explica que el passat 19 de gener el Govern va decidir aportar el documental a la Fiscalia, prèvia consulta amb els presidents de tots els grups municipals, i que ara és la Fiscalia la que ha de determinar si el documental conté noves proves que poden servir per reobrir el cas. Manifesta que consideren que aquesta era la primera cosa que havien de fer com a Ajuntament i agraeix el consens de tots els grups municipals. Recorda que la segona cosa que van dir que farien és iniciar una investigació interna dels fets i informar de totes les conclusions a què s’arribi. Opina que l’Ajuntament ja ha fet el que li corresponia i que és el poder judicial el que haurà de decidir si hi ha proves per reobrir el cas. Assenyala que, en tot cas, l’Ajuntament ha de facilitar qualsevol indici de nova prova que hi pogués haver. Destaca que tots comparteixen la voluntat de transparència i, en aquest sentit, agraeix al Sr. Laporta que hagi posat l’exemple de la Guàrdia Urbana. Afirma que la millor defensa de la Guàrdia Urbana que poden fer és donar les màximes explicacions i demostrar que les coses s’han fet bé. Assenyala que, en cas que les coses no s’hagin fet bé, caldrà rectificar-les, modificar-les i demanar responsabilitats a les persones que puguin haver pres una decisió equivocada. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 12. En quin estat es troben les negociacions amb la Generalitat de Catalunya per tal de continuar les obres de la L9 per la seva posada en funcionament als barris de La Marina el primer semestre de l'any 2016? Es dóna per tractada. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1817 13. Creu el Govern municipal que els separadors del carril bici de la av. Diagonal garanteixen la seguretat dels i les ciclistes? El Sr. Escudé recorda que en la Comissió han parlat molt del carril bici de la Diagonal, que per al seu grup era un punt essencial a l’hora de tractar l’ordenança de la bicicleta i tenir un referent clar. Pregunta al Govern si creu que els separadors que s’han instal·lat en aquesta avinguda garanteixen la seguretat dels i les ciclistes, si són els definitius i si el resultat de les peces separadores és el que s’esperava. El Sr. Freixedes manifesta que sí que creuen que aquests separadors garanteixen la seguretat dels i les ciclistes. A més, remarca que es van instal·lar d’acord amb el que es va establir amb el grup de treball de la bicicleta del Pacte per la Mobilitat. Explica que, tanmateix, s’ha detectat que hi ha separadors que s’estan trencant i que han demanat a BIMSA, que és l’empresa que realitza les obres, que ho estudiï. Afirma que, per tant, en aquests moments s’està estudiant quina pot ser la causa que fa que alguns separadors estiguin esquerdats i que altres tinguin mig trencada la peça que els fixa a l’asfalt, cosa que fa que es puguin acabar movent. Remarca que és un fet habitual que algunes peces separadores es moguin, però que a la Diagonal ha passat en molt poc temps i amb una intensitat poc corrent. Explica que s’ha d’analitzar si aquestes peces es trenquen perquè passa maquinària pesada per la zona, atès que les obres encara no han acabat, o perquè tenen algun problema de fabricació, motiu que els portaria a demanar responsabilitats al fabricant. Afirma que el que és segur és que hi haurà separadors i que es canviaran aquells que es trenquin. El Sr. Escudé manifesta que els preocupa que el problema de les peces sigui el material, ja que no és l’habitual, el cautxú, sinó un material lligat al formigó que és poc idoni. Explica que també els preocupa que la mida de les peces no sigui la mateixa que les de cautxú tradicional perquè la manera de col·locar-les no és en diagonal sinó en línia recta i això no dificulta l’entrada de les motos al carril bici. D’altra banda, observa que hi ha un tram al costat mar entre els carrers Calvet i Villarroel que no té aquestes peces. Finalment, demana que, en cas que el material de les peces sigui defectuós, es procedeixi a renovar totalment les peces i que això es faci de la manera acordada al seu dia. El Sr. Freixedes afirma que BIMSA estudiarà tot això. D’altra banda, manifesta que al tram de Calvet-Villarroel no hi ha peces perquè dificulten molt el pas de l’autobús. Explica que als laterals de la Diagonal hi ha dos trams que emparellen dos carrers que van de mar a muntanya, el de passeig de Gràcia-Via Augusta, per on no hi passen autobusos, i el de Calvet-Villarroel, on els autobusos han de passar forçosament pel lateral. Assenyala que quan l’autobús fa la maniobra per enllaçar Calvet amb Villarroel a vegades trepitja les línies del carril bici. Precisa, però, que quan l’autobús fa aquesta operació les bicicletes que circulen per la Diagonal tenen el semàfor en vermell. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 14. El Govern municipal té la certesa que TMB practiqui una política equilibrada de serveis d'informació i d'atenció a les persones usuàries? El Sr. Mestre explica que en les darreres setmanes han pogut observar diverses maneres que té Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) d’informar les persones usuàries del transport públic col·lectiu de la ciutat, i que els han sobtat. Assenyala que, d’una banda, hi ha una tipologia d’informació que està basada en les tecnologies del segle XXI, que són el que s’anomena les smartquesines. Explica que creuen que aquest nom és una mica ridícul i que no entenen que l’arribada d’una federació nacionalista al Govern de la ciutat hagi suposat posar noms en anglès a tot allò que és innovador, tecnològic i noticiable, com si el català no tingués capacitat d’adaptar-se als avenços tecnològics o científics. En aquest 1818 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 sentit, suggereix substituir aquest nom pel de «marquesines intel·ligents». D’altra banda, remarca que les vuit smartquesines s’han instal·lat al passeig de Gràcia, fet que opina que respon a la visió dual que el Govern té de Barcelona, amb la ciutat del luxe, d’una banda, i la ciutat dels barris populars, de l’altra. Explica que suposa que les vuit smartquesines no s’han instal·lat també a la Diagonal perquè encara està en obres i perquè, a més, no caben als espais previstos per a l’encotxament i el desencotxament dels autobusos, tal com ha dit abans la Sra. Díaz. Pel que fa a això, afirma que no cal que tot es faci al passeig de Gràcia i la Diagonal i que hi ha altres barris on també es poden fer proves pilot amb les marquesines intel·ligents. Assenyala que, al mateix temps que s’implantaven aquestes marquesines intel·ligents, van veure que TMB també utilitza tecnologia del segle XX. Explica que el 7 de desembre va aparèixer a la parada de Providència-Sardenya de la línia 39 una fotocòpia per informar de l’anul·lació de la parada en la qual la informació gairebé no es veu i està escrita en bolígraf. D’altra banda, manifesta que el 17 de gener es van fer canvis amb relació a les línies 22, 24 i V17 en sentit mar i que la desviació d’aquestes línies no va merèixer cap tipus de comunicació, amb el consegüent desconcert dels usuaris i usuàries d’aquest servei. Afirma que és com si s’hagués fet una regressió a la Barcelona de l’època en què la majoria de la població no sabia llegir i, per tant, no calia fer comunicacions escrites. Opina que, davant els tres exemples que ha esmentat, és difícil contestar afirmativament la pregunta que formula el seu grup, ja que s’ha passat de les marquesines intel·ligents que mereix el passeig de Gràcia a la informació en fotocòpia o la nul·la informació per als ciutadans d’altres barris de la ciutat. El Sr. Forn opina que tres exemples, algun dels quals no és cert, no poden posar en dubte tota la política informativa de TMB. En aquest sentit, afirma que el Sr. Mestre acostuma a estudiar i preparar bé els temes, però que en aquest cas l’ha decebut. Afirma que, tanmateix, sí que li dóna la raó pel que fa al nom de les marquesines intel·ligents. Explica que ell sempre que pot intenta evitar els anglicismes, sobretot quan ja hi ha noms en català que poden definir coses noves com aquestes marquesines. Remarca que no només hi ha marquesines al passeig de Gràcia, sinó que també n’hi haurà a la Diagonal, on seran més petites, i a diferents llocs de la ciutat. Destaca que, de fet, la primera es va instal·lar al Pla de Palau ja fa bastant temps. D’altra banda, explica que TMB utilitza molts serveis d’informació (web, microsites específiques, xarxes socials, JoTMBé, aplicacions del mòbil, MouTV, pantalles d’informació als usuaris, sistemes d’informació a l’usuari, megafonia, cartes i fulls de reclamació, etc.). A més, destaca que, de les 6.149 queixes i reclamacions registrades durant el 2014 a TMB pel servei d’autobús, un total de 274 han estat per alteració i incidència de serveis, amb només 62 per motius de canvi de recorregut o per anul·lació de parades, que representen un 1% del total. Conclou que TMB fa una política d’informació molt bona i que no es pot dir que no funciona pels tres exemples que ha posat el Sr. Mestre. El Sr. Mestre precisa que no diu que la política de comunicació de TMB no funcioni, sinó que no és una política equilibrada, ja que hi ha un gran salt entre el màxim d’informació en una marquesina intel·ligent i la nul·la informació sobre la desviació d’una línia. Explica que no poden estudiar què passa a totes les parades d’autobús de Barcelona, però que considera que la informació que els ha arribat i ha comentat és prou significativa. D’altra banda, remarca que algunes marquesines intel·ligents no fan honor al seu nom perquè no donen la informació més bàsica, la de les línies d’autobús que arriben i els temps d’arribada. Mostra una fotografia que ha penjat l’ONG Promoció del Transport Públic (PTP) a la seva pàgina web sobre això i assenyala que n’hi ha altres d’errades tecnològiques. Manifesta que el que el seu grup planteja és com pot ser que al mateix temps que s’inverteix en marquesines intel·ligents no es doni cap informació quan hi ha una desviació de línies. Pel que fa a això, explica que alguns treballadors de TMB els han dit que, quan algú comenta als conductors d’autobús aquest problema, aquests diuen que TMB no té personal per col·locar informació a les parades que es veuen afectades per un desviament. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1819 El Sr. Forn remarca que, si la política informativa de TMB fos tan dolenta, no obtindria gairebé un 8 en les enquestes de valoració dels usuaris. Afirma que, tenint en compte que cada dia circulen un miler d’autobusos per Barcelona, és normal que hi hagi algunes incidències. Opina que, tanmateix, és desproporcionat qüestionar tot el sistema d’informació de TMB per unes poques incidències. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 15. Quins efectes tindrà sobre la mobilitat la transformació dels laterals de l'avinguda Diagonal i del passeig de Gràcia en zones de passeig per als vianants els caps de setmana? S'ha elaborat algun estudi sobre aquests efectes? El Sr. Laporta explica que els va sorprendre llegir a la premsa dilluns passat que, a partir del mes de març, tots els diumenges i festius, entre les 9 i les 17 hores, es tallarà la circulació de cotxes i motos als laterals del tram de la Diagonal comprès entre la plaça Francesc Macià i les Glòries i al passeig de Gràcia des de la Diagonal fins a la Gran Via. Remarca que, a més a més, segons el diari que va publicar la notícia, als trams afectats de les dues vies s’instal·laran taules, cadires i gandules, i s’hi podran fer classes de ioga i tai-txi, fires de productes artesans o sessions de gimnàstica per a gent gran, entre altres activitats. Afirma que, tot i que el seu grup és partidari que el vianant guanyi espai als vehicles, que es facin les vies més agradables per al passeig i que l’espai públic esdevingui veritablement públic, creuen que és una mica atrevit plantejar aquesta proposta sense un estudi previ sobre l’afectació a la mobilitat. D’altra banda, opina que no té gaire sentit que el lateral de la Diagonal es transformi en un espai de passeig i lleure mentre que, alhora, els carrils centrals siguin un caos, com pot passar els diumenges que el Barça juga a la tarda. Pel que fa a això, recorda que el seu grup ha demanat molts cops un estudi de mobilitat de la Diagonal i ha fet algunes propostes per trobar solucions als girs a la dreta d’aquesta artèria de la ciutat. El Sr. Forn assenyala que aquesta experiència no és cap invent nou, sinó que es fa a altres ciutats i que a la mateixa Barcelona s’ha restringit el trànsit a zones com la rambla Catalunya en determinats moments de la setmana. Explica que creuen que la possibilitat d’utilitzar els laterals de la Diagonal i del passeig de Gràcia com a espais lliures per a activitats lúdiques els diumenges de 9 a 17 hores és una manera de guanyar espais per a la ciutat. Afirma que hi ha dades que permeten creure que això serà possible, atès que en diumenge la mobilitat viària es redueix entre un 50 i un 60% respecte a un dia laborable. A més, remarca que la part central no queda afectada i, per tant, el conjunt de la via té capacitat suficient per absorbir la demanda. Afirma que en algun moment es podria produir una saturació momentània, però que això és el que hauran d’analitzar, corregir i saber regular. Manifesta que, mentrestant, el Departament de Mobilitat està treballant per implantar mesures informatives de senyalització i ordenació viària que permetin dur a terme aquest projecte. Conclou que es tracta d’una experiència positiva per a la ciutat que suposa guanyar espais de lleure per a la ciutadania els diumenges. El Sr. Laporta agraeix les explicacions del Sr. Forn. Reitera que el seu grup participa de la idea que els vianants guanyin espai als vehicles i que hi hagi activitats lúdiques els diumenges, però que continuen pensant que convindria fer un estudi de mobilitat per veure, sobretot, com se solucionaran els girs a la dreta a la Diagonal. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 1820 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 16. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Seguretat i Mobilitat el 17 de juliol de 2014 amb el contingut següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern municipal a que s'estudiï la possibilitat d'establir uns criteris de priorització/quota en l'assignació d'una part dels 7.000 abonaments per a la modalitat de bicicleta elèctrica del Servei Bicing basats en la quotidianitat en els desplaçaments als barris de muntanya. 2. Instar al Govern municipal a que la prova pilot també contempli estacions d'ancoratge a barris de muntanya que disposen d'un aparcament de BSM com és el cas del de Sant Genís-Vall d'Hebron o el de la plaça Francesc Layret de Nou Barris, entre d'altres. 3. Instar al Govern municipal a que aquesta prova pilot també arribi als barris de La Marina i d'altres amb dèficit de transport públic per tal de suplir la seva mancança. 4. Que les decisions relatives al sistema tarifari i els diferents criteris pel desplegament de la prova pilot del servei del Bicing en modalitat elèctrica siguin aprovats per acord majoritari dels òrgans de govern de l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Escudé explica que recentment ha començat la prova pilot del Bicing elèctric i han vist que manté les condicions i la distribució d’estacions que preveia el projecte inicial que se’ls va presentar. Recorda la proposició que el seu grup va plantejar respecte a això i pregunta al Govern si la complirà. Demana que, en cas contrari, s’expliquin les causes per no fer-ho. El Sr. Freixedes recorda que el seu grup es va abstenir respecte a aquesta proposició perquè no compartia algunes de les propostes que incloïa. Explica que, per exemple, van dir que el Bicing elèctric mai no podria compensar dèficits de transport públic. Remarca que, de tota manera, van dir que estudiarien la proposta i que així ho han fet. En aquest sentit, afirma que, de la mateixa manera que no es posaran estacions de Bicing elèctric en alguns dels llocs proposats, sí que se n’instal·laran en altres llocs amb un cert pendent en una segona fase, que és la que s’implantarà a partir d’ara. Manifesta que pot donar al Sr. Escudé el plànol definitiu de les estacions de Bicing elèctric, on veurà que apareixen estacions en alguns dels barris que la proposició esmentava i que inicialment no estaven previstes, fruit de la proposició aprovada i del compromís del Govern d’estudiar-ho. El Sr. Escudé pregunta si el Govern té previst donar algun tipus d’explicació sobre la implantació del Bicing elèctric perquè tots plegats puguin fer-ne una valoració. El Sr. Freixedes respon que sí que s’avaluarà la implantació del Bicing elèctric, però que encara és massa aviat per fer-ho, ja que aquest servei va començar a funcionar el desembre i encara no s’han obert les estacions de la segona fase. Recorda que la idea era fer una prova pilot d’un any que els permetés valorar la demanda per al futur contracte de Bicing de la ciutat i fins a quin punt la barreja entre bicicletes elèctriques i bicicletes sense cap mena d’assistència havia de ser total o s’havia de regir per determinats percentatges. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l'estat d'execució per donar compliment al prec següent, presentat per aquest Grup Municipal i acceptat a la Comissió de Seguretat i Mobilitat del passat 20 de novembre de 2014: Que el Govern municipal convoqui una sessió extraordinària del Pacte per la Mobilitat per avaluar la implantació de les 3 fases de la nova xarxa de bus i l'estat de les línies de bus convencional; així com debatre les fases de la nova xarxa que resten per implementar i la reordenació final del conjunt dels autobusos. El Sr. Mestre recorda que el Sr. Freixedes va acceptar aquest prec i va explicar que es convocaria el Pacte per la Mobilitat el proper mes per tractar aquesta qüestió, tal com consta en l’acta de la sessió. Manifesta que, per tant, volen conèixer la previsió de convocatòria del Pacte per la Mobilitat. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1821 El Sr. Freixedes explica que no l’han convocat perquè estaven esperant tenir les dades del 2014 per fer el balanç d’implementació de la nova xarxa i els problemes que calia corregir, en cas que n’hi hagués. Afirma que ara ja les tenen i que, per tant, la convocatòria serà imminent. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 12.45 h. 1822 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient Acta de la sessió de 22 de gener de 2015, aprovada el 19 de febrer de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de gener de 2015, s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat Urbà I Medi Ambient, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Irma Rognoni i Viader, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Galbis, Assumpta Escarp Gibert, Carmen Andrés Añón, David Escudé Rodríguez, Eduardo Bolaños Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Ricard Gomà Carmona, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós i Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Albert Civit i Fons, gerent d’Hàbitat Urbà; Antoni Sorolla i Edo, gerent adjunt d’Habitatge; Roman Llagostera Pujol, gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans, i Joan Llort i Corbella, gerent adjunt d’Urbanisme. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Mercè Homs i Molist, Alberto Villagrasa Gil i Elsa Blasco Riera. S’obre la sessió a les 16.36 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa La Sra. Sánchez anuncia que, si ningú no hi té cap inconvenient, hi ha una sèrie de punts que es tractaran conjuntament: - el punt número 3 (sol·licitud de compareixença d’ICV-EUiA), el 26 (prec del PP), el 29 (pregunta del PSC) i el 31 (pregunta d’UpB) - el punt número 16 (proposta d’acord) i el 23 (proposició d’ICV-EUiA) - el punt número 21 (proposició del PSC) i el 25 (prec del PP) - el punt número 30 (pregunta del PSC) i el 35 (seguiment de prec d’ICV-EUiA) Constata que tots els grups hi estan d’acord. a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 4 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del servei d’assistència tècnica per a la inspecció i control del manteniment urbà del Districte de Nou Barris, per a l’exercici 2015 i per un import de 116.100,71 euros. 2. Del gerent municipal, de 15 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i adjudica a Thyssenkrupp Elevadores, SL el contracte per al servei de manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l’espai públic Lot A, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 162.749,95 euros. 3. Del gerent municipal, de 15 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i adjudica a Kone Elevadores, SA el contracte per al servei de manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l’espai públic Lot B, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 128.370,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la recollida d’animals morts NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1823 a la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 413.600,00 euros. 5. Del gerent municipal, de 4 de desembre de 2014, que declara desert el procediment obert del contracte de serveis de recollida d’animals morts a la ciutat de Barcelona, i anul·la l’autorització de la despesa, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 413.600,00 euros. 6. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 13 de desembre de 2014, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza la despesa i inicia l’expedient per a la contractació del servei de supervisió i qualitat de les tasques de manteniment de via pública del districte, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 23.400,00 euros. 7. Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2014, que adjudica a Price Waterhouse Coopers Auditores el contracte per a revisió de tributs amb criteris de fiscalitat ambiental, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 71.366,00 euros. 8. Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2014, que adjudica a Esteyco, S.A.P. el contracte per a l’assistència tècnica en el desenvolupament del Pla Director de Paviments, la compilació, elaboració i redacció de continguts documentals, l’assessorament en la implementació i el desplegament, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 67.905,20 euros. 9. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 9 de desembre de 2014, que adjudica a Gabinet del Color, SL el contracte per a la redacció del Pla especial de protecció del subàmbit anomenat Poble antic Sant Andreu, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 38.720,00 euros. Acord de la Comissió de Govern de 10 de desembre de 2014: 10. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a l’ordenació de les finques situades a la plaça d’Ernest Lluch, núms. 7, 8 i 9x de Barcelona i a l’avinguda d’Eduard de Maristany, núms. 2-4 de Sant Adrià de Besòs, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs; precisar que aquesta aprovació es refereix, només, a les finques compreses dins del terme municipal de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 17 de desembre de 2014: 11. Aprovar la rectificació del conveni aprovat per la Comissió de Govern en sessió de 30 de juliol de 2014, a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, per a l’organització d’una exposició relativa al món de la moto a Catalunya (Catalunya Moto), de conformitat amb els informes que obren a l’expedient; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient 12. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la implantació d’un establiment comercial menor de 5.000 m2 de superfície de venda situat al passeig de Gràcia, núm. 11, promogut per Hennes&Mauritz, S.L; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 13. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges 1824 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 dotacionals i de l’equipament situats al carrer de Viladomat, núm.142, d’iniciativa municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona); exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 14. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges dotacionals i de l’equipament, al carrer de Comte Borrell, núm. 159, d’iniciativa municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona); exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 15. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament situat al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, núm. 13 B, promogut per Centro de Exámenes Médicos, S.A. (CEMSA); exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 16. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la protecció i desenvolupament de la Casa Barangé, situada al carrer de Monestir, núm. 22 i la plaça de Jaume II, núm. 8, promogut pel Sr. Marcos Bernat Serra; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 17. Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del PAU 1 del PMU del Sector I: Colorantes-Renfe, Subàmbit 2, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 10 de desembre de 2014 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del PAU 1 del PMU del Sector I: Colorantes-Renfe, Subàmbit 2, formulat per Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, que incorpora les modificacions derivades de l’acord d’aprovació inicial i de l’estimació parcial d’al·legacions, i adapta la titularitat i càrregues de les finques aportades als assentaments registrals vigents. Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i per tant, entre d’altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament. Reconèixer, de conformitat amb l’article 219 undecies del Reglament de la Llei d’urbanisme, amb la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig, el dret al reallotjament dels ocupants legals d’habitatges que han acreditat que reuneixen els requisits legals establerts i que ho han sol·licitat expressament en el tràmit d’audiència derivat de l’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, que es relacionen en document annex 1. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment a tots els propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 18. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers dels Almogàvers, de Pamplona, del Pallars i de Zamora (illa ZAPP), promoguda per la Junta de Compensació del PMU Illa ZAPP; exposar-la al públic pel termini d’un mes; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1825 19. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació dels sòls edificables i sistemes urbanístics del PAU2 del sector entorn Sagrera i d’una part dels sòls viaris i d’espais verds del carrer de Josep Estivill, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació provisional; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 20. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del PAU del PMU del Subsector 6 del PMU per a la reforma interior del Sector Perú-Pere IV, a l’illa delimitada pels carrers del Marroc, de Josep Pla, de Cristóbal de Moura i de Puigcerdà, formulat per la Junta de Compensació de l’àmbit, que incorpora les modificacions derivades de l’acord d’aprovació inicial, amb el benentès que les llicències d’obres d’edificació de les parcel·les resultants, no es podran atorgar fins que el projecte d’urbanització de la zona verda s’hagi aprovat definitivament, en tant que ha de contenir els elements complementaris del Pla especial d’infraestructures dels vials del Subsector, previstos pel planejament, i tot això pels motius que justificadament consten en l’informe de 15 de desembre de 2014 obrant a l’expedient. Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i per tant, entre d’altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament. Reconèixer, de conformitat amb l’article 219 undecies del Reglament de la Llei d’urbanisme, amb la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig, el dret al reallotjament dels ocupants legals d’habitatges que han acreditat que reuneixen els requisits legals establerts i que ho han sol·licitat expressament en el tràmit d’audiència derivat de l’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, que es relacionen en document annex 1. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a tots els propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 30 de desembre de 2014: 21. Adjudicar el contracte núm. 14005975, que té per objecte les Obres de renovació de paviments asfàltics de la xarxa viària local (2014-2015) Lot 1, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import d’1.446.745,86 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient i d’acord amb les seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa a UTE AMSA- Tecnofirmes, NIF U55221170, per un import d’1.446.745,86 euros IVA inclòs, amb una baixa del 45,50% sobre els preus unitaris, amb el següent desglossament: import net 1.195.657,74 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 251.088,12 euros; sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d’Hàbitat Urbà, carrer Torrent de l’Olla, núms. 218-220, 4a pl. Designar com a responsable del contracte el Sr. Jordi Ollé. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 22. Adjudicar el contracte núm. 14005981, que té per objecte les obres de renovació de paviments asfàltics de la xarxa viària local (2014-2015) Lot 2, i el 1826 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import d’1.556.852,80 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient i d’acord amb les seva proposició, en ser considera l’oferta més avantatjosa a UTE Rogasa-Firtec, NIF U66427808, per un import d’1.556.852,80 euros IVA inclòs, amb una baixa del 45,20% sobre els preus unitaris, amb el següent desglossament: import net 1.286.655,21 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 270.197,59 euros; sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d’Hàbitat Urbà, carrer Torrent de l’Olla, núms. 218-220, 4a pl. Barcelona. Designar com a responsable del contracte el Sr. Jordi Ollé. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 23. Adjudicar el contracte núm. 14004236, que té per objecte els serveis de subministrament, distribució i retirada tanques en actes públics de la ciutat de Barcelona, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import màxim d’1.100.000,00 euros, IVA inclòs, i en funció dels preus unitaris ofertats, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a la UTE Tanques Barcelona amb NIF U66430158, amb una baixa del 25% sobre els preus unitaris, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva formalització; disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 909.090,91 euros; tipus impositiu del 21 % d’IVA, i import de l’IVA de 190.909,09 euros; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió; designar com a responsable del contracte al Sr. Felip Linares; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 24. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’ordenació de la Rambla de Barcelona. Districte de Ciutat Vella, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini de tres mesos; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 14 de gener de 2015: 25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 16.b de la Carta Municipal de Barcelona, el Projecte executiu d’urbanització dels espais públics de l’àmbit Centre Comercial Glòries, promogut per Unibail -Rodamco Inversiones, SLU, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) de 14 de juliol de 2014, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït, amb un pressupost de 5.386.241,73 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; notificar-lo als interessats en aquest procediment, publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1827 26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 16.b de la Carta Municipal de Barcelona, el Projecte d’urbanització de la MPGM en els àmbits discontinus de l’illa delimitada per l’avinguda de la Meridiana, núm. 236 i el carrer de Bofarull, núm. 27, promogut per Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Restructuración Bancaria, SA, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) de 28 d’agost de 2014, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït, amb 472.624,47 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació a Catalunya; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 1. Que comparegui el responsable municipal que correspongui per tal d’informar, en forma detallada, dels ajuts per a la rehabilitació d’habitatges als barris de Canyelles i sud-oest del Besòs dels anys 2012, 2013 i 2014, on s’inclogui el nombre de sol·licituds registrades per cada any, el nombre i l’import de les subvencions concedides i el nombre d’edificis i d’habitatges rehabilitats, desglossat per any i per barri. Se sol·licita còpia per escrit de la compareixença. La Sra. Andrés dóna la sol·licitud de compareixença per substanciada. El Sr. Vives afirma que a continuació es facilitarà per escrit tota la informació sol·licitada a tots els grups. La Sra. Andrés anuncia que revisaran la informació per tal de poder debatre-la en el si d’una futura Comissió. A continuació, subratlla l’interès que continuïn les rehabilitacions dels 3.134 habitatges del barri del sud-oest del Besòs, bastant aturades des de l’any 2013, i les del barri de Canyelles, on ja el mandat passat es van deixar alguns projectes acabats i lliurats als veïns que el Govern havia de revisar per ajustar-ne els preus. El Sr. Bolaños considera que no s’ha donat prou impuls a la rehabilitació del Besòs, mentre que en el cas de Canyelles sí que s’ha donat un impuls important, tot i que no s’hagin desenvolupat totes les obres previstes atès que cal posar d’acord les comunitats de veïns. Recorda que el PP va presentar una proposta relacionada amb la rehabilitació de Canyelles, on pensa que s’ha fet un bon treball, i puntualitza que tot i ser cert que s’hi podria haver avançat més, cal tenir en compte que des del 2007 fins al 2012- 2013 no s’hi va fer res. Opina que els avenços en les obres fan que altres propietaris vegin que els processos de rehabilitació realment tiren endavant, i que el fet que l’Ajuntament assumeixi la quantitat que abans es demanava als veïns fa que molts propietaris acceptin els projectes de bon grat. Per acabar, reitera que en el cas de Canyelles sí que s’ha donat un impuls important a la rehabilitació, però entén que el discurs de rehabilitació de ciutat és millorable. La Sra. Sanz comença la intervenció qualificant els ajuts a la rehabilitació de fonamentals per solucionar problemes de barris amb patologies estructurals importants i, per tant, per dignificar les condicions de vida dels veïns. Entén que, a més, els ajuts impulsen una sortida ecològica a la crisi i generen ocupació en un dels sectors més afectats. A continuació, pregunta si s’ha donat compliment a la proposició presentada per ICV-EUiA l’abril del 2012 i aprovada per unanimitat que demanava un mecanisme per finançar part del cost de rehabilitació que assumien els propietaris, així com 1828 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 ajuts complementaris per arribar fins i tot a cobrir el 100% del cost en els casos de famílies vulnerables. D’altra banda, explicita que comparteixen la preocupació expressada en la sol·licitud de la compareixença, comenta que el seu grup també estudiarà la informació que faciliti el Govern, i assenyala que cal que entre tots analitzin les causes del problema i hi busquin solucions al més aviat possible. El Sr. Portabella comenta que el seu grup també farà una anàlisi més precisa de la situació arran de la documentació que es faciliti. Explicita el suport del seu grup a la destinació de recursos a la rehabilitació i que aquests estiguin vinculats a la rehabilitació energètica, i assenyala que cal tenir en compte la dimensió econòmica i l’impacte que generen aquestes actuacions en el producte interior brut del sector de la construcció. D’altra banda, subratlla que la dignificació de l’habitatge és una de les eines fonamentals per a la cohesió social. El Sr. Vives indica que, d’una banda, s’han pogut concedir els ajuts per a la rehabilitació al barri de Canyelles, i s’ha arribat a tots els habitatges amb molta brevetat i, d’altra banda, en el cas del sud-oest del Besòs s’ajunten la problemàtica dels habitatges i la situació socioeconòmica dels veïns, que obliga l’Ajuntament a posar més diners, cosa que es fa quan el cas ho permet. Observa, però, que sovint cal també arribar a acords amb les comunitats. Per acabar, afirma que es facilitarà un informe molt detallat sobre totes aquestes qüestions. La Sra. Andrés pregunta si l’informe es pot facilitar aquesta setmana. El Sr. Vives afirma que el que ja està preparat es facilitarà al llarg de la Comissió, i la informació complementària demanada, els propers dies. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar amb relació al panell lluminós amb compte enrere digital del 9 de novembre de 2014 instal·lat a la plaça Sant Jaume, indicant si s’ha sancionat la seva instal·lació i de quina manera, així com quants expedients similars s’han obert i quants s’han sancionat a la ciutat de Barcelona durant el període 2011-2015, desglossats per districtes, i més detalladament els que es trobin al districte de Ciutat Vella. Sol·licitem disposar d’una còpia de la resposta que es doni a la Comissió per escrit. El Sr. Bolaños dóna la sol·licitud de compareixença per formulada. El Sr. Vives relata els fets i confirma que se’n lliurarà còpia escrita: el 30 de setembre del 2014 l’Institut del Paisatge Urbà informa que en l’edifici situat a la plaça Sant Jaume 2 hi ha un element lluminós que incompleix l’Ordenança dels usos del paisatge urbà; el mateix dia s’emet l’informe i s’obre expedient a Capdavantera, SL; el 16 d’octubre Capdavantera, SL presenta un escrit d’al·legacions perquè l’ordre de restitució s’adreci a Òmnium Cultural com a titular de la instal·lació; el 28 de novembre el servei d’Inspecció comprova que la pantalla de LED ha estat retirada de la façana; el 19 de gener d’enguany la lletrada informa de l’estimació de les al·legacions i l’arxiu de l’expedient, i en la mateixa data s’incoa un expedient a Òmnium Cultural, actualment pendent d’informar, que suposarà la incoació d’un expedient sancionador a l’entitat per la instal·lació del rètol sense llicència, però no s’obrirà cap procediment de restitució atès que l’element ja ha estat retirat. El Sr. Bolaños agraeix la informació, però no troba vàlida l’argumentació. Entén que sempre que es cometi una infracció cal aplicar la sanció corresponent, i que no té sentit no sancionar pel fet d’haver restituït la realitat anterior, ja que això permetria que tothom incomplís les normes durant un temps sempre que al final acabés restituint la realitat anterior. Anuncia que continuaran preguntant pel desenvolupament d’aquest expedient. La Sra. Escarp agraeix la informació i, per no repetir-se, es remet a les intervencions d’anteriors comissions. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1829 El Sr. Gomà considera que la demanda del PP respon més a una fixació contra el 9N, una expressió democràtica que no van aconseguir impedir i que va ser la mobilització històrica més gran de Barcelona, que amb una vertadera aposta per la qualitat del paisatge urbà. Afirma que el Grup del PP contínuament demana enduriment d’ordenances mentre que no es preocupa per la regulació col·lectiva referent a la preservació de béns comuns, el paisatge urbà, la qualitat de l’aire i l’espai públic. No entén que s’insisteixi en una acció menor que ja no existeix. El Sr. Portabella subscriu les paraules del Sr. Gomà i subratlla la insistència del PP en aquesta qüestió. A continuació, afirma que tant l’article 98 com l’article 99.5 de l’Ordenança del paisatge urbà i qualitat de vida haurien donat cabuda a la col·locació del rètol, ja que en compleix les condicions d’excepcionalitat: l’ús del paisatge urbà ha de respondre a un clar interès públic (en aquest cas, 2.344.828 persones van votar el 9N), no ha d’incloure activitats publicitàries i no ha de tenir ànim de lucre. Observa que el grup sol·licitant hauria de preocupar-se per elements menys partidistes i més importants de l’Institut del Paisatge Urbà i de la Qualitat de Vida, ja que el paisatge urbà és determinant per a la qualitat de vida dels ciutadans, i n’esmenta alguns, com ara el monòlit de davant de la Pedrera. El Sr. Vives informa que la manera d’actuar en casos com aquest és arxivant l’expedient un cop es demostra que s’ha restituït la legalitat urbanística, de manera que en pocs casos s’arriba a sancionar, i afegeix que del juliol de l’any 2011 al gener d’enguany s’han obert 169 expedients del mateix estil, dels quals 113 s’han arxivat i 56 encara resten en tramitació. El Sr. Bolaños aclareix que l’única intenció del seu grup és que tothom compleixi les ordenances i que en cas d’incompliment s’apliquin les sancions oportunes a tothom de la mateixa manera, i subratlla que precisament volen evitar que s’estableixi un precedent per qüestions polítiques, que se sancioni o no se sancioni per motius polítics. Demana que s’expliciti si en aquest cas es va incomplir la normativa i, per tant, s’havia de sancionar. Troba molt greu que es transmeti el missatge que es poden col·locar panells lluminosos sempre que després —tampoc no s’especifica aquest termini de temps— es restableixi la realitat urbanística anterior, demana que s’aclareixi si realment això és així, i insisteix que cal sancionar els incompliments de la normativa. El Sr. Portabella puntualitza que l’excepció recollida a la normativa no fa que es puguin instal·lar panells lluminosos en qualsevol condició, sinó que, com ha dit, es pot fer si es compleixen un seguit de requisits: no han de ser activitats publicitàries ni tenir ànim de lucre i han de tenir un interès públic municipal. Subratlla que el 9N interessava més de 2.344.000 persones, i observa que el Sr. Bolaños ha canviat l’argumentació des de la darrera Comissió perquè s’ha adonat que la primera no funcionava. Puntualitza que l’únic error va ser no demanar permís per a la instal·lació, però que el Grup del PP ha portat la qüestió a l’àmbit polític perquè no està d’acord ni amb el dret a decidir ni amb el 9N. El Sr. Bolaños observa que si la instal·lació estigués emparada per la normativa no s’hauria obert l’expedient sancionador, i que en el moment de la instal·lació ni es podia saber quantes persones hi participarien ni hi havia un interès públic. Per acabar, insisteix que cal tractar tothom de la mateixa manera, i que cal sancionar l’entitat a qui se li va obrir el segon expedient sancionador, Òmnium Cultural. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’explicar: -La creació de llocs de feina amb la marina de luxe del Port Vell i el seu impacte al barri de la Barceloneta. -Les condicions d’obertura de l’establiment club OneOcean 1830 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 situat a l’interior de la marina de luxe del Port Vell. Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa Comissió. La Sra. Sanz assenyala que s’està donant a les instal·lacions un ús diferent del previst, ja que no havien de ser de pública concurrència sinó d’accés restringit a les persones dels iots, a les tripulacions. Indica que el Pla especial parla d’una àrea de tripulants que havia d’albergar dutxes, vestidors, banys i bugaderia, mentre que la realitat és que persones que no tenen res a veure amb les tripulacions, els iots i la marina s’hi han inscrit com a sòcies sense que se’ls demanés cap requisit i hi poden anar a sopar i a prendre còctels. Entén que l’espai ha esdevingut allò que el Govern havia dit que no esdevindria, i afirma que el mateix espai es promociona com a lloc freqüentat per l’elit social de la ciutat i com a club privat i restaurant exclusiu. D’altra banda, pregunta quin ha estat el grau d’assoliment dels 546 milions d’euros d’impacte previst i dels 300 llocs de treball previstos, així com l’impacte d’aquestes xifres a la Barceloneta. El Sr. Vives aclareix que als establiments de pública concurrència pot accedir qualsevol simplement presentant-s’hi al moment, mentre que els que no ho són funcionen amb un altre procés, regit per la llei i les llicències municipals. Subratlla que en el cas de OneOcean, cal presentar una sol·licitud d’afiliació i la direcció del club decideix si s’admet o no. A continuació, puntualitza que el Pla especial no diu que l’establiment de restauració de la marina del Port Vell hagi de ser d’ús exclusiu per als usuaris dels vaixells sinó per als usuaris de la marina, i que a la persona que es fa sòcia del club OneOcean se li permet utilitzar totes les instal·lacions de la marina, i això és el que preveu la llicència atorgada. Informa que, segons l’estudi elaborat pel consultor Milà d’ESADE, hi ha 340 llocs de treball indirectes dins la marina i 40 llocs de treball directes, i s’hi està contractant personal. Subratlla que el fet de disposar d’una marina d’acord amb les exigències d’allò que afecta el clúster nàutic (el Grup Marina 92 i el grup de 36 empreses que hi ha al voltant) ha fet que hagi estat possible una nova inversió en el si de Marina 92 i el seu grup d’empreses que assegura l’afluència del voltant de 359 llocs de treball directes a les drassanes, cosa que assegura la pervivència d’aquest negoci nàutic a Barcelona, la indústria més important al municipi actualment. Afirma que al llarg de la Comissió es facilitarà la informació exhaustiva sobre la llicència d’activitats concedida, una llicència de bar restringit als usuaris de la marina. D’altra banda, informa que les oficines de serveis portuaris aglutinen serveis associats al desenvolupament de l’activitat nàutica, com ara assegurances per als vaixells o una botiga de roba nàutica. Explica que en el cas que hi hagués algun incompliment per part dels concessionaris d’allò que atorga la llicència, serien advertits de tancament i si continuessin l’activitat es tancaria, i assevera que se’n fa un seguiment exhaustiu per comprovar que es compleix la llicència. En darrer lloc, subratlla que aquesta inversió beneficia Barcelona, ja que fa que tingui el hub nàutic segurament més important del món, aporta llocs de treball directes i indirectes, i consolida la presència d’inversors, escoles de formació i activitat econòmica d’excel·lència i competitiva. La Sra. Sanz entén que una sala de capitans i tripulació l’han de fer servir usuaris de la marina, persones que contracten els serveis de la marina, no pas persones que hi van a passejar o a sopar un dia, i afirma que no hi ha cap filtre a l’hora d’atorgar les afiliacions. Considera que la llicència és contrària al que estableix el Pla especial («un nou edifici d’una sola planta a l’entrada del Palau de Mar on es situarà la nova recepció de la marina i les instal·lacions per als capitans i les tripulacions amb un mòdul en el mateix complex que albergarà dutxes, vestidors, banys i bugaderia»). D’altra banda, demana més concreció pel que fa als llocs de treball generats, ja que fa dos anys que es diu que s’estan fent contractacions però no hi ha dades sobre l’impacte real, i opina que els beneficis esmentats pel Sr. Vives no són més NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1831 que una cortina de fum sobre un projecte vinculat al luxe que no té en compte les necessitats reals dels veïns. La Sra. Escarp evidencia que molts grups han portat a la Comissió la preocupació respecte dels edificis de la marina del Port Vell, i comenta que el seu grup va demanar una vista urgent dels expedients de llicència d’activitat. Considera que s’ha volgut induir a la confusió, i insisteix que en el cas que els ocupa, els edificis estaven lligats a l’activitat de la marina, tal com estableix el Pla especial, però afirma que qualsevol persona pertanyent a l’elit social pot fer-se sòcia d’aquest club. Recorda que en l’aprovació inicial es va suprimir un edifici molt més dedicat a la restauració obert a la ciutadania perquè ja hi ha suficient oferta de restauració a tot el barri, i lamenta que finalment s’hagi inclòs un edifici d’aquest tipus. D’altra banda, observa que ja existeix Marina 92, a partir de la qual s’ha anat construint el clúster nàutic de generació de llocs de treball, de tecnologia i de manteniment de iots. Per acabar, assenyala que sembla que a l’edifici Gallery, que hauria d’albergar instal·lacions de servei del clúster nàutic, hi ha oficines en lloguer obert a la ciutat. El Sr. Bolaños defensa que l’activitat genera un bé econòmic per a la ciutat, però coincideix que el restaurant que s’ha obert hauria de ser per als usuaris de la marina. Tal com ha fet la Sra. Escarp, recorda que es va retirar del projecte un restaurant perquè es va considerar que ja hi havia prou oferta de restauració a la zona, mentre que finalment s’hi ha inclòs un restaurant. Opina que caldria especificar què s’entén per «usuaris de la marina», i indica que per al seu grup els usuaris de la marina són les persones que hi treballen, els tripulants, etc., no pas qualsevol persona que hi passegi. Conclou que aparentment qualsevol persona pot fer-se’n sòcia i que caldria revisar la llicència. El Sr. Portabella coincideix que és una qüestió que preocupa tots els grups, i recorda que el seu grup va presentar quatre al·legacions a l’inici de l’expedient. Concreta que una de les al·legacions, que va ser acceptada, demanava que no es construís un segon restaurant, obert a tothom, i està d’acord que el que s’ha obert no només dóna servei als usuaris de la marina. Observa que en defensa d’aquest restaurant s’argumentava que calia oferir un servei bàsic a les nombroses tripulacions dels vaixells que operen a la marina. D’altra banda, expressa la preocupació que les oficines que queden per llogar s’acabin destinant a activitats no lligades a la marina. Conclou que cal parar especial atenció al projecte per evitar que s’allunyi del projecte aprovat. El Sr. Vives s’adreça a la Sra. Sanz per dir que la primera necessitat dels veïns de la Barceloneta és feina i diversificació, per això el Govern no està d’acord amb el model que s’hi havia instal·lat, un model que abocava la Barceloneta a un turisme a qualsevol preu. Indica que això s’ha volgut canviar consolidant-hi l’activitat industrial. Coincideix que cal evitar que qualsevol pugui accedir als serveis de la marina, però insisteix que això no és així, que n’estan pendents perquè no sigui així i perquè es compleixi la legalitat, i que fer-se’n soci no és tan senzill. Demana que abans de fer una afirmació, es comprovi. També està d’acord que cal definir què és un usuari de la marina, però insisteix que aquest establiment no és de pública concurrència, i puntualitza que un dels dos edificis preveu la utilització per part de les tripulacions específicament amb les dutxes, els espais de reunions, etc., mentre que l’altre sempre va ser previst com la casa de la marina tal com estableix el Pla especial. D’altra banda, assegura que en els metres quadrats disponibles, igual que en els que ja estan ocupats, només s’hi podran instal·lar serveis nàutics associats a la marina. En darrer lloc, nega que existeixi cap cortina de fum. Subratlla que tant les llicències com el Pla especial són molt clars, afirma que s’aniran facilitant totes les dades de seguiment sobre els elements que preocupen els grups, i repeteix que es tracta d’una operació estratègica clau per reforçar una de les apostes industrials i 1832 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 universitàries més importants de la ciutat, que fa que aquesta es consolidi com un veritable hub nàutic. La Sra. Sanz afirma que només es parla d’objectius però no de resultats, i demana dades concretes, per exemple quantes persones de l’entorn s’han contractat, per comprovar si realment el projecte és beneficiós. Considera que el fet d’estar contínuament pendent de si es compleix la legalitat indica que alguna cosa falla en la llicència, i entén que aquesta falla perquè no concorda amb el Pla especial. Coincideix que cal fer-ne una revisió i concretar què és un usuari de la marina. Insisteix que fer-se’n soci és molt senzill, ja que no cal acreditar la relació amb la marina, i conclou que manca concreció en la llicència i s’incompleix el Pla especial. La Sra. Escarp insisteix a demanar veure els expedients de llicència, que poden aclarir alguna qüestió, però indica que sembla que segons la llicència, es permet una activitat de restauració lligada a l’activitat pròpia de la marina. Subratlla que cal comprovar la llicència i també si l’activitat que s’hi està duent a terme coincideix amb la permesa per la llicència i per la legalitat urbanística establerta al Pla especial. Aclareix que el seu grup està a favor del clúster nàutic, però no vol que serveixi com a excusa per a activitats que no hi aportin valor afegit. Fa un incís per indicar que no se sap què passarà amb la Facultat de Nàutica i, a continuació, afirma que si la intenció del Govern era apostar per la Barceloneta amb feina i un model que s’allunyés del turisme a qualsevol preu, l’estiu ha demostrat que l’objectiu ha fracassat. El Sr. Bolaños puntualitza que si bé seria desitjable que es creessin més llocs de treball i que donessin feina als veïns de la zona, és obvi que se’n creen. D’altra banda, subratlla que cal que el Govern n’estigui pendent per tal d’evitar que s’incompleixin els acords presos i les normes vigents, i recorda que es va acordar retirar del projecte un restaurant de determinades característiques. El Sr. Vives informa que s’han creat 53 llocs de treball exclusivament a la marina del Port Vell i 140 al grup d’empreses Marina 92 associades a la inversió de la marina del Port Vell, i que es preveu crear-ne 200 més a mesura que es vagi avançant. Observa que només fa dos mesos que ha arrencat el negoci, de manera que és massa aviat per tenir-ne un pay-back. Aclareix que en aquest cas estan pendents del compliment de la legalitat de la mateixa manera que ho estan en tots els casos, perquè es la seva obligació, i recorda que s’han augmentat els recursos d’inspecció arran dels esdeveniments de l’estiu a la Barceloneta, que puntualitza que no responen al model que defensa l’actual Govern sinó al model que s’havia implementat anteriorment. Manifesta la convicció que molts dels presents defensen un mateix model per a la Barceloneta, i no entén la malvolença amb la qual s’interpreten fets que pensa que estan relacionats amb coses que ja no es poden afirmar sobre la marina del Port Vell. Per acabar, es mostra d’acord amb la necessitat de garantir la correcta gestió dels metres quadrats pendents de llogar, el compliment de les llicències i del Pla especial, i el fet que Barcelona continuï sent una ciutat que faci apostes industrials al cor de la ciutat, que torni a ser productiva i no només una ciutat de serveis. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament, com a soci únic de la Societat Barcelona Gestió Urbanística, SA, els acords següents: Designar la Ima. Sra. Janet Sanz Cid membre del Consell d’Administració de l’esmentada societat, en substitució de la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera; establir que el termini de designació de la consellera que es nomena serà establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1833 mandat consistorial; facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant de notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC. La Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP. El Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups. 5. Ratificar l’acord de la Junta de Direcció del Consorci del Besòs aprovat en la sessió de data 26 de setembre de 2014, en el sentit d’aprovar la proposta de la modificació dels seus estatuts, amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP. La Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA. El Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups. 6. Ratificar l’acord de la Junta del Consell General del Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs aprovat en la sessió de data 26 de setembre de 2014, en el sentit d’aprovar la proposta de la modificació dels seus estatuts, amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP. La Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA. El Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups. Districte de l’Eixample 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de concreció volumètrica de la finca situada al carrer de Rosselló, núm. 24-26, promogut per 501 Situ Arquitectura BCN, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe jurídic de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. La Sra. Escarp expressa la reserva de vot del PSC. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP. La Sra. Sanz expressa la reserva de vot d’ICV-EUiA. El Sr. Portabella expressa la reserva de vot d’UpB. 1834 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PP i amb la reserva de vot del PSC, ICV-EUiA i UpB. Districte de Sants-Montjuïc 8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla general metropolità a l’illa de la barriada de Plus Ultra-La Vinya, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. El Sr. Vives observa que la desafectació d’habitatges de famílies afectades durant generacions suprimeix el dolor i l’angoixa de no disposar del propi patrimoni i ajudar la gent a ser més optimistes amb el present i el futur. La Sra. Escarp manifesta el vot favorable del seu grup i subratlla que els veïns accepten la solució proposada. El Sr. Bolaños expressa la reserva de vot del seu grup, que, tot i valorar positivament la proposta en termes generals, tenen petits dubtes respecte d’alguns elements, com ara el de l’aparcament. La Sra. Sanz manifesta la reserva de vot del seu grup, que coincideix que la proposta és positiva en termes generals però la qüestió de l’aparcament no està ben resolta, i vol estudiar-ho amb més deteniment abans del Ple. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la modificació del Pla general metropolità de Montjuïc hi ha produït canvis i que la proposta és coherent. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació del Centre Museístic a la Muntanya de Montjuïc, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Es retira. 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció d’usos dels equipaments (7c) i l’ordenació de les edificacions en l’àmbit delimitat pels carrers de la Metal·lúrgia, del Foc, el límit del Pla de millora urbana Porta Firal, el carrer d’Alts Forns i el límit Nord dels pavellons 4 i 6 de Barcelona, promogut per Fira 2000, S.A., amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. La Sra. Escarp expressa la reserva de vot del PSC. El Sr. Bolaños expressa la reserva de vot del PP. La Sra. Sanz pregunta al Govern per què no es va acceptar l’al·legació del seu grup que manifestava la voluntat que a l’origen quedés clara la titularitat pública del sòl al document i la titularitat pública de l’equipament a la normativa, atès que NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1835 els sòls de la parcel·la 2 provenen d’una cessió obligatòria i gratuïta fruit del Pla de millora urbana Porta Firal i el seu projecte de reparcel·lació. El Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. El Sr. Civit s’ofereix per parlar amb el Grup d’ICV-EUiA i indica que els sòls són propietat de Fira 2000. La Sra. Sanz manifesta el vot contrari del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU i UpB, amb la reserva de vot del PSC i PP i amb el posicionament contrari d’ICV-EUiA. Districte de les Corts 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla especial d’establiments de concurrència pública del Districte de les Corts i regulació d’altres activitats, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient, i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. El Sr. Vives esmenta que, a petició del PP, s’amplia de 100 a 200 metres la distància que han de respectar determinades activitats amb relació als usos protegits. La Sra. Escarp anuncia que, per tal de poder estudiar la nova prescripció, faran una reserva de vot. El Sr. Bolaños expressa la reserva de vot del seu grup, que en general troba positiu el Pla. La Sra. Sanz expressa la reserva de vot d’ICV-EUiA. El Sr. Portabella manifesta la reserva de vot del seu grup, que vol acabar d’estudiar alguns elements. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU i amb la reserva de vot del PSC, PP, ICV-EUiA i UpB. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 12. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en "les obres per a la modificació de la porta d’accés del local 1A, per tal de recuperar la geometria original del buit arquitectònic tot reformant l’accés a la Fundació Social del Raval al carrer Bisbe Laguarda, 1, promogudes per una entitat sense ànim de lucre" i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1, concedir a la Fundació Social del Raval una bonificació del 65% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb la concessió de la llicència del 26 de març de 2014, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.A1 de l’esmentada ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia; d’aquesta manera, la quota de l’impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 172,48 euros, es redueix en un 65%, la qual cosa representa una bonificació de 112,11 euros, quedant només obligat a pagar 60,37 euros per aquest concepte; donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 1836 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 13. Declarar d’interès públic i utilitat municipal les instal·lacions contemplades a la comunicació amb núm. d’expedient 10-2014-1003 per a l’exercici de l’activitat d’escola/facultat universitària al carrer Wellington, núm. 32-36, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 reguladora de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres; concedir a la Universitat Pompeu Fabra la bonificació del setanta per cent (70%) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la presentació el 17 de novembre de 2014 de la comunicació prèvia a l’inici de l’exercici de l’activitat docent universitària d’investigació al nou edifici de la Universitat Pompeu Fabra ubicat al carrer Wellington, núm. 32-36, tota vegada que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1, atès que el titular de la comunicació és una entitat pública, la instal·lació es realitza en terrenys qualificats d’equipament (clau 7a) i les instal·lacions compleixen una indiscutible funció d’interès social, com és la realitzada per un centre docent; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 14. Excloure de la present licitació l’oferta econòmica presentada per l’empresa Acciona, Agua Servicios, SL, amb NIF B86774528, de conformitat amb l’art. 84 del R.D. 1098/2001, del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques, per excedir del pressupost base de licitació. Desestimar les peticions de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SA, presentades en el Registre d’Hàbitat Urbà, els dies 9 de gener de 2015 i 15 de gener de 2015, de conformitat amb l’art. 140 del TRLCSP, en les quals demana vista del contingut del sobre 2A presentat per la UTE “SGAB-Aquambient Serv. Sector Agua, SAU-ACSA Obras e Infr., SA i Benito Arnó, SA”, atès que aquesta UTE va declarar la confidencialitat del mateix, i d’acord amb l’informe del Departament Jurídic, de data 15 de gener de 2015. Modificar la distribució pressupostària de l’any 2015, en el sentit de traslladar la quantitat de 5.391.251,12 € a l’anualitat del 2023, per tal d’ajustar-la al termini de l’exercici del present contracte. Adjudicar el contracte núm. 14003093, que té per objecte el manteniment del clavegueram de Barcelona 2015-2023, per un import de 103.512.021,28 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 2% sobre el preu de licitació, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a FCC Fomento Construcciones y Contratas, SA amb NIF A28037224, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable amb el següent desglossament: import adjudicació 94.101.837,53 euros; tipus impositiu del 10 % d’IVA, i import de l’IVA de 9.410.183,75 euros. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del carrer Torrent de l’Olla, 218-220, 4a pl. Barcelona. DESIGNAR com a responsable del contracte la Sra. Cristina Vila Rutllant. La Sra. Sánchez assenyala que hi ha un error: on diu «una baixa del 2%» hauria de dir «una baixa del 0,2%». La Sra. Escarp expressa l’abstenció del seu grup i agraeix el treball tècnic realitzat i les explicacions pertinents, així com haver pogut debatre el plec de condicions, tot i que lamenta que algú revelés el nom del guanyador abans del tràmit formal. El Sr. Ramírez manifesta l’abstenció del seu grup i agraeix la disponibilitat dels serveis tècnics i del regidor Puigdollers per explicar el plec de condicions i el NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1837 procediment de licitació i adjudicació. D’altra banda, assenyala que totes les ofertes han estat bastant competitives i de qualitat. La Sra. Sanz expressa l’abstenció del seu grup i agraeix la informació facilitada al llarg del procés. El Sr. Portabella manifesta el vot favorable del seu grup i celebra que la contracta no s’hagi valorat només econòmicament. A continuació, destaca que els vehicles de la flota siguin 100% elèctrics, cosa que permetrà reduir l’emissió de CO2, el desenvolupament tecnològic que preveu la proposta, en col·laboració amb la UPC, i que hi hagi la inclusió de drones per a la inspecció dels col·lectors. El Sr. Puigdollers agraeix la ingent feina feta pel personal del Cicle de l’Aigua i els vots formulats, tant el vot favorable d’UpB com les abstencions de la resta. D’altra banda, coincideix amb els elements destacats pel Sr. Portabella, i hi afegeix que el contracte genera 37 llocs de treball nous que es consoliden durant els vuit anys del contracte. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Ramírez expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: Excloure de la present licitació l’oferta econòmica presentada per l’empresa Acciona, Agua Servicios, SL, amb NIF B86774528, de conformitat amb l’art. 84 del R.D. 1098/2001, del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques, per excedir del pressupost base de licitació. Desestimar les peticions de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SA, presentades en el Registre d’Hàbitat Urbà, els dies 9 de gener de 2015 i 15 de gener de 2015, de conformitat amb l’art. 140 del TRLCSP, en les quals demana vista del contingut del sobre 2A presentat per la UTE SGAB-Aquambient Serv. Sector Agua, SAU-ACSA Obras e Infr., SA i Benito Arnó, SA, atès que aquesta UTE va declarar la confidencialitat del mateix, i d’acord amb l’informe del Departament Jurídic, de data 15 de gener de 2015. Modificar la distribució pressupostària de l’any 2015, en el sentit de traslladar la quantitat de 5.391.251,12 euros a l’anualitat del 2023, per tal d’ajustar-la al termini de l’exercici del present contracte. Adjudicar el contracte núm. 14003093, que té per objecte el manteniment del clavegueram de Barcelona 2015-2023, per un import de 103.512.021,28 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 0,2% sobre el preu de licitació, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a FCC Fomento Construcciones y Contratas, SA amb NIF A28037224, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 94.101.837,53 euros; tipus impositiu del 10 % d’IVA, i import de l’IVA de 9.410.183,75 euros. Requerir a l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències c. Torrent de l’Olla, 218-220, 4a pl. Barcelona. Designar com a responsable del contracte la Sra. Cristina Vila Rutllant. 15. Anul·lar part de l’autorització de despesa del contracte número 14003093, que té per objecte el manteniment del clavegueram de Barcelona 2015-2023, per un import de 207.438,88 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 1838 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Districte de l’Eixample - Districte de Gràcia 16. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla general metropolità per a la transformació de terrenys edificables en dotacions públiques al carrer de Bailèn, núm. 70-72 (Taller Mas Riera), de terrenys edificables en dotacions privades al carrer de Verntallat, núm. 44 (entorns dels Lluïsos de Gràcia) i per a la reordenació de l’edifici del passeig de Gràcia, núm. 111 i millora del seu entorn urbà, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Llor explicita que els tres àmbits afectats estan qualificats de zona, dos de zona 12 (passeig de Gràcia i Verntallat) i un de zona 13E (Bailèn). Informa que actualment els potencials edificadors de Verntallat són 398 m², que l’edifici del carrer Bailèn és un templet grec catalogat que no té exhaurit el sostre que la clau li atorga, i que l’edifici del Deutsche Bank (passeig de Gràcia) té dret a 4.400 m, mentre que el sostre que està construït són 14.064 m². Indica que l’objecte de la modificació és permetre l’ús residencial (construcció d’un hotel), i que necessita un escreix de sostre, una part del qual es proposa portar-la del carrer Bailèn, una altra de Verntallat, i la resta mitjançant modificació amb les aportacions i les cessions corresponents de sistemes i l’aportació del 15% de l’aprofitament mitjà. Exposa que el templet construït a l’edifici de Bailèn ha de passar de clau 13 a 7b, i la resta de la parcel·la, a zona verda. El promotor de l’hotel, que té una opció de compra sobre la peça, planteja traslladar el sostre que aquesta parcel·la té dret a ubicar-hi (4.376 m²) i un cop la modificació estigui aprovada cedir la propietat a l’Ajuntament. En el cas dels Lluïsos de Gràcia, es proposa passar de zona 12 a clau de sistema vinculat als Lluïsos, de manera que, un cop desplaçats els 398 metres de sostre que per planejament té dret a construir com a zona, es mantindria la titularitat dels Lluïsos de Gràcia amb clau de sistema. D’altra banda, es proposa qualificar l’actual zona 12 de l’edifici de passeig de Gràcia de clau 18, ubicar-hi els metres procedents de Bailèn i de Verntallat, i afegir-n’hi 9.600. En darrer lloc, indica que en casos com aquest, en què no es poden ubicar zones verdes en un espai, la llei diu que s’ha d’aportar una quantitat dinerària equivalent al cost que tindria adquirir sòl en aquest indret i convertir-lo de zona a sistema. La Sra. Sanz manifesta el vot contrari del seu grup, que està en contra de la construcció d’un hotel de luxe al centre de la ciutat que pot arribar a mesurar 98 metres, quan l’alçada màxima permesa i recollida en el planejament és de cinc plantes. D’altra banda, entén que caldria garantir el correcte desenvolupament del procés participatiu del Pla d’usos de Gràcia i, per tant, no vincular cap projecte urbanístic a la concessió d’una llicència d’hotel. A continuació, enumera els cinc punts bàsics que motiven el seu vot contrari: 1) La proposta no és pròpia de l’urbanisme actual, en què existeix el consens professional, ciutadà i polític de preservar el teixit i el paisatge urbà al centre, i que exigeix poca inversió, poca intervenció i un alt rendiment social, sinó d’un urbanisme més proper al franquisme. 2) L’operació plantejada genera un aprofitament urbanístic de més de 36 milions d’euros: el trasllat de l’edificabilitat suposarà una especulació. 3) No s’ofereixen contraprestacions públiques més enllà de les recollides per la legislació. Pregunta si es preveu la reserva d’habitatge protegit obligatòria quan es reconeix nou sostre. D’altra banda, indica que es perden diners perquè per a l’avaluació econòmica de les zones verdes s’estan emprant coeficients d’1,4 quan els estudis encarregats l’any 2009 a la Universitat Politècnica de Catalunya diuen que el coeficient hauria de ser de 2 o de 3 (en funció de si s’aplica a Gràcia o a l’Eixample). 4) Es fa créixer la bombolla turística. Entén que afirmar que es vol descentralitzar el turisme i pactar amb el Grup del PP un hotel de luxe de més de 18.000 m2 per al centre és contradictori, i observa que si es permet als grups NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1839 inversors fer hotels al bell mig de la ciutat, és lògic que no vulguin fer-los en altres districtes. Considera necessària una suspensió de llicències —recorda que el Govern va acceptar un prec referent a això— a tota la ciutat amb relació als hotels per estudiar quina és la capacitat de places hoteleres i que siguin els veïns que pateixen la pressió turística els qui determinin si a la ciutat hi ha cabuda per a aquestes activitats. Demana que, per respecte al procés participatiu, s’ampliï a tres mesos el període d’exposició del projecte perquè els veïns puguin presentar-hi al·legacions. 5) Cal evitar que Gran de Gràcia esdevingui una continuació del passeig de Gràcia per evitar que el comerç tradicional sigui reemplaçat per botigues i restauració de luxe. Per acabar, demana que no s’al·legui, com es fa sempre, que l’operació té un interès públic, ja que el temps acaba demostrant que només hi ha interès privat. La Sra. Escarp manifesta el vot contrari al punt 16 i el vot favorable a la proposició d’ICV-EUiA (punt 23). Agraeix les explicacions del Sr. Llor i dels serveis tècnics d’Urbanisme. Observa que qualsevol modificació del Pla general té elements d’interès públic. Concreta que, en aquest cas, poder tenir accés als tallers Mas Riera és positiu. Lamenta, però, que un nou pacte entre CiU i PP enforteixi un model equivocat de turisme. Concreta que s’està atorgant a aquest hotel el privilegi de l’alçada (esdevindria un dels edificis més alts de la ciutat) i el privilegi del carrer més llarg (l’avinguda Diagonal) i d’alguna manera més car, de manera que no s’aposta per la diversificació del model econòmic. Recorda que CiU, d’acord amb el PP, va modificar el Pla d’usos de Ciutat Vella, i a través d’una modificació d’un planejament es va ampliar la possibilitat de més hotels en aquest districte, i manifesta sorpresa pel fet que ara es vulgui requalificar una altra finca per ubicar-hi un hotel, tot afegint-hi 18.000 m² i amb una inversió de 31,3 milions que acaben esdevenint un producte immobiliari de més de 58 milions. En darrer lloc, assenyala la necessitat de suspendre les llicències per a usos hotelers a Gràcia i d’incorporar al procés participatiu del Pla d’usos el debat sobre quin ha de ser el futur del districte respecte d’aquesta qüestió. El Sr. Bolaños manifesta el vot favorable del seu grup al punt 16 i el vot contrari al punt 23. Afirma que l’operació beneficia la ciutat, que guanya uns equipaments sense haver de fer una aportació econòmica, i no entén per quin motiu la ciutat no pot tenir un altre hotel. Assenyala que el privat haurà de fer números per veure si l’activitat és rendible, però que l’Ajuntament només ha de fer els seus propis números. Comenta que l’edifici del carrer Bailèn pertany al nivell B, igual que la Casa Burés quan la va comprar l’Ajuntament l’any 2007, i recorda que en aquesta compra es van gastar 26 milions d’euros de diners públics per vendre-la més tard a la Generalitat al mateix preu i que aquesta la malvengués per 18,8 milions, mentre que en el cas de Bailèn no hi ha cap despesa pública. D’altra banda, observa que en la Comissió anterior es va aprovar un edifici privat de planta baixa més 26 i ICV-EUiA no va fer el discurs que ha fet avui, entén que perquè la veritable raó de l’argumentació d’avui és una oposició al turisme, sobretot si és de luxe, i una oposició a la iniciativa privada. Critica que ara es defensi el dret a decidir per barris però no es fes el mateix, per exemple, quan es va aprovar el Pla d’usos del 2010 a Ciutat Vella. Puntualitza que no s’està parlant d’una concessió de llicència sinó d’una modificació de PGM que ha de passar per diferents tràmits. Per acabar, observa que tothom pot pactar amb el Govern i que el fet de no estar d’acord amb un pacte determinat no ha de fer que no es respecti. El Sr. Portabella manifesta l’abstenció del seu grup en tots dos punts i exposa un seguit de qüestions sobre les quals presentaran al·legacions amb l’objectiu de millorar alguns elements en benefici de la ciutat. En primer lloc, considera que cal estudiar bé els 9.600 m² no resolts de l’edifici del Deutsche Bank, tot i que la compensació per part de Mas Riera i dels Lluïsos de 1840 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Gràcia els sembla bé, i troben positiu que es guanyi un espai a Bailèn i que s’ajudi els Lluïsos de Gràcia. En segon lloc, opina que cal valorar l’impacte de construir l’edifici en un lloc on tots els espais del voltant estan catalogats de B, i incorporar una proposta arquitectònica per enaltir el Palau Robert, els Jardinets de Gràcia i la finca d’en Pere Falqués. En tercer lloc, vol que es respecti el 20% de m² del sostre edificable per a zona verda, i no accepta que se substitueixi la zona verda per l’aportació econòmica equivalent. En quart lloc, anuncia una altra al·legació referent a la mobilitat, ja que es tracta d’una de les cantonades més cèntriques de la ciutat, es canvia l’amplada del lateral, hi ha previst un pla de mobilitat al lateral Llobregat dels Jardinets de Gràcia, i caldria tenir en compte la nova realitat de Riera de Sant Miquel, així com que l’aparcament de l’hotel es posés d’acord amb l’aparcament existent. En cinquè lloc, assenyala que a l’hora de valorar l’alçada dels edificis cal tenir en compte l’amplada del carrer i el conjunt. En darrer lloc, indica que no estan d’acord a suspendre les llicències a tot Gràcia, ja que hi ha zones del districte on no hi ha cap hotel. Aclareix que sí que estan en contra de la concentració excessiva del turisme en determinades zones. El Sr. Vives opina que l’operació és bona per a la ciutat per motius objectius, entre d’altres, que es recupera un equipament per a la ciutat, que ajuda els Lluïsos de Gràcia, una entitat privada però d’interès públic, que les compensacions derivades de la legislació fan que es rebi una aportació dinerària que es podrà fer servir per millorar qüestions relacionades amb serveis socials, i que és bo que una cadena d’hotels internacional, Four Seasons i, per tant, un turisme de qualitat, s’instal·li a Barcelona. Recorda que altres governs han atorgat sòl públic d’equipament per fer hotels sense que ningú no els acusés de franquistes. Valora la intervenció del Sr. Portabella, que ha expressat opinions que generaran al·legacions a partir de les quals es podran treballar elements que també preocupen el Govern, com ara les qüestions relacionades amb la mobilitat. Subratlla que és obvi que l’operació és bona per a la ciutat perquè hi aportarà turisme de qualitat i llocs de treball, i afirma que els botiguers de la zona volen que hi hagi activitat econòmica de qualitat. A continuació, s’adreça a la Sra. Sanz per dir que no hi ha impunitat per dir certes coses, que no es pot admetre que es traspassin certes línies i que s’insulti com ha fet ella anomenant-lo franquista, i que fins que no retiri les seves paraules no li respondrà cap punt que presenti. Per acabar, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició i afirma que es facilitaran totes les explicacions oportunes. La Sra. Sanz està d’acord amb el Sr. Portabella que poden atorgar-se llicències en determinades zones de Gràcia, però puntualitza que la seva intenció era que se suspenguessin mentre dura el debat del Pla d’usos. A continuació, demana al Sr. Bolaños que no faci servir arguments ridículs, li diu que si revisa l’acta de la sessió anterior comprovarà que la reflexió que feia sobre les alçades dels edificis era la mateixa, i aclareix que allò que rebutgen és la ubicació al centre de la ciutat d’un edifici de 98 metres. Nega rotundament haver anomenat franquista el Sr. Vives, i indica que hi ha una clara diferència entre això i considerar una pràctica urbanística pròpia d’èpoques franquistes. El Sr. Vives diu que no hi veu aquesta diferència. La Sra. Sanz insisteix que una cosa és una pràctica política i una altra les atribucions personals. Recorda que als anys vuitanta i noranta va haver-hi un consens polític respecte a la decisió de no construir torres elevades al centre de la ciutat, i subratlla que aquesta protecció de l’entorn i el patrimoni del casc antic no és incompatible amb la promoció de l’activitat econòmica i de les oportunitats a la ciutat. Pregunta si es volen més hotels a Barcelona, i assenyala que no cal confondre turisme de qualitat amb turisme elitista, que la qualitat no es mesura en funció dels diners. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1841 Demana que es valori com impacten aquestes activitats i aquests hotels a la ciutat, a la convivència i a la cohesió social, i afirma que el suport del PP al Govern en aquestes propostes respon al fet que entre CiU i PP hi ha moltes coincidències respecte al model de ciutat. En darrer lloc, demana que no es facin xantatges a la ciutadania i que es respecti el procés participatiu on els veïns han de decidir quins usos volen al districte. La Sra. Escarp comenta que discutint sobre urbanisme es construeix la ciutat i que el model de CiU-PP promou un model econòmic amb poca diversitat, i subratlla que aquesta operació dóna molts privilegis a un sol hotel. Opina que cada grup pacta d’acord amb la seva voluntat política, i posa com a exemples el pacte del PP per a la construcció de l’hotel i el pacte del PSC per a la baixada del transport públic. Puntualitza que va ser la Generalitat qui va vendre la Casa Burés, i que ha estat el Govern municipal actual qui no ha exigit que li tornin els diners que es van pagar. Per acabar, assenyala que l’evolució fa que de vegades calguin canvis de model i d’opcions polítiques, i que quan es va fer el pla d’hotels hi havia la voluntat política compartida de celebrar uns jocs olímpics a la ciutat, mentre que ara cal apostar per la diversificació. El Sr. Bolaños fa referència al comentari sobre els arguments ridículs, i recorda la inauguració, entre altres edificis, de la torre Agbar, amb 145 metres d’alçada, amb ICV-EUiA al govern. Observa que és molt còmode estar en contra d’una cosa però permetre que s’aprovi i continuar al govern. Critica que s’actuï de manera diferent quan s’està al govern i quan s’està a l’oposició, i demana rigor i coherència. Coincideix que cal tenir en compte elements com l’amplada dels carrers i la mobilitat, però insisteix que a la ciutat s’han construït edificis molt més alts. Puntualitza que no existeix cap model CiU-PP, sinó que simplement en alguns punts s’han posat d’acord, igual que en altres punts s’han posat d’acord altres grups, i demana que no es faci demagògia dient que el PP pacta hotels i el PSC baixades del transport públic. Insisteix que amb l’operació de la Casa Burés s’han malgastat i perdut diners públics, a més de destruir patrimoni públic, i que el projecte a què es refereix aquest punt no costarà res a l’Ajuntament sinó que generarà beneficis per a la ciutat. El Sr. Vives coincideix que aquests debats mostren la manera que té cadascú d’entendre la ciutat i l’urbanisme, i que les argumentacions d’alguns grups no són coherents amb actuacions anteriors. Insisteix que és inadmissible que es facin servir expressions com ara «urbanisme franquista», «arguments ridículs» o «xantatge», i considera que discursos com aquest no són propis de la Sra. Sanz, una persona intel·ligent i sensible amb la feina que fa. Aclareix que, òbviament, tothom pot defensar la posició que consideri adient, però subratlla que cal fer-ho amb arguments vàlids. Considera que l’hotel previst, que farà la mateixa alçada que l’edifici del Banc Atlàntic, contribuirà a la millora de la ciutat després del procés reglat corresponent. Clou la intervenció reiterant que l’operació és bona per a la ciutat i que durant el procés d’al·legacions s’hi incorporaran les millores necessàries. La Sra. Sanz pregunta si té temps per tancar el debat. La Sra. Sánchez respon que ja s’ha excedit en el temps. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. Districte de l’Eixample - Districte de Sant Martí 17. Aprovar definitivament el projecte executiu dels túnels viaris a la plaça de les Glòries i avantprojecte de vialitat en superfície, als districtes de Sant Martí i 1842 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 170.087.172,59 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 72 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i a un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. La Sra. Escarp expressa l’abstenció del seu grup, motivada per la voluntat de no entorpir però alhora per la manca d’identificació amb el projecte. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP. El Sr. Gomà manifesta l’abstenció del seu grup, que vol preservar l’operació en el marc del compromís de Glòries però que no comparteix el model de túnel. Explica que el túnel ha d’anar vinculat a una reducció dràstica del trànsit privat, com a mínim en una tercera part, de manera que el disseny del túnel ha de passar de 3 + 3 a 2 + 2. El Sr. Portabella manifesta el vot favorable del seu grup, que considera que el túnel permetrà que hi hagi una plaça àmplia per al gaudi dels ciutadans i es donarà compliment a la demanda veïnal i als acords de les Glòries. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de Gràcia - Districte d’Horta-Guinardó 18. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla general metropolità per a la concreció del tipus d’equipament en l’àmbit discontinu del Club de Tennis La Salut i de l’Escola Virolai, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de l’Eixample 19. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità en l’àmbit discontinu de les finques situades al carrer de Sepúlveda, núm.. 50-52, Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 657.B, i Consell de Cent, núm. 148, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes. Suspendre de conformitat amb l’article 73.2 del TRLU, l’atorgament de llicències d’enderroc en l’edifici de “La Favorita” al carrer de Sepúlveda núm. 50-52 , delimitat i grafiat en el plànol de suspensió de llicències que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article; determinar, al empara de l’article 74.1 del mateix text legal, que el termini de suspensió serà, com a màxim, de dos anys i començarà a comptar des del dia següent al de publicació d’aquest acord; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. La Sra. Escarp expressa l’abstenció del seu grup, que, tot i veure bé que s’atorgui un ús cultural a La Favorita, vol estudiar-ho i presentar-hi al·legacions, atesa la pèrdua de sòl públic d’equipament. El Sr. Bolaños manifesta l’abstenció del seu grup. La Sra. Sanz manifesta l’abstenció del seu grup. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup, que està d’acord que l’edifici es qualifiqui d’equipament i es destini a la seu de l’Escola Superior de NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1843 Relacions Públiques adscrita a la UB i que la resta de la parcel·la es qualifiqui de zona verda per tal de poder donar accés al futur parc de l’interior d’illa. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de Nou Barris 20. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità al barri de Can Peguera, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Vives celebra, en nom de totes les persones que estimen Can Peguera i Nou Barris, que Barcelona recuperi un barri històric. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del seu grup, i subratlla el gran valor de Can Peguera, així com la gran tasca feta fins arribar a una solució òptima, consensuada amb els veïns. El Sr. Bolaños manifesta el vot favorable del seu grup, que comparteix les raons exposades. La Sra. Sanz manifesta l’abstenció del seu grup, que entén que en termes general es reconeixen la tipologia i el barri, però que vol estudiar la proposta més detingudament, per la qual cosa demana una reunió amb Hàbitat Urbà per tal que faciliti les explicacions oportunes. El Sr. Portabella manifesta el vot favorable del seu grup, que troba positiu que es mantinguin les tipologies edificatòries de Can Peguera. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 21. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que el Govern municipal obri un procés de participació amb els col·lectius i entitats per tal d’acordar i consensuar una actuació unitària en relació als usos i la urbanització que tenen previst executar les diferents administracions a la plaça Lesseps, tot respectant els criteris generals, les estratègies, i la coherència global del projecte original. La Sra. Escarp anuncia que s’ha repartit el text transaccionat. A continuació, recorda que la primera remodelació en època predemocràtica i inicis de la democràcia amb processos de participació van concloure en el projecte elaborat per Albert Vilaplana i David Vilaplana que van donar lloc a la plaça actual, una plaça que cohesiona els entorns i que va tenir consens. Afirma que la proposició vol recuperar aquell consens i que les intervencions que estan plantejant Generalitat i Ajuntament respectin la integritat de la plaça. D’altra banda, manifesta el desig que continuï el procés participatiu i que aquest sigui prou ampli per trobar el consens i prou assenyat, i demana informació sobre les inversions de la Generalitat i de l’Ajuntament. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del seu grup, i explicita la voluntat recollida en el punt 25 de l’ordre del dia (prec del seu grup) d’executar un projecte d’acord amb les demandes de la majoria dels veïns de la plaça, una millor urbanització provisional de la plaça debatuda amb tots els actors implicats. 1844 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 El Sr. Gomà manifesta el vot favorable del seu grup, que valora el projecte original de Lesseps, resultat d’un procés participatiu, i espera que el nou projecte també sigui fruit d’un consens com a mínim tan ampli com l’assolit aleshores. El Sr. Vives agraeix la predisposició del Grup del PSC per transaccionar aquest punt, manifesta la voluntat del Govern d’incorporar al procés participatiu endegat totes les veus implicades i de tenir en compte totes les opinions, i explicita l’acceptació del prec del PP. El Sr. Portabella manifesta el vot favorable del seu grup, que entén que cal continuar el procés participatiu amb els col·lectius i les entitats implicades per tal de consensuar una actuació relativa als usos i a les obres. La Sra. Escarp agraeix el suport de tots els grups i reitera la voluntat de respectar la integritat i la coherència en la urbanització de la plaça Lesseps. El Sr. Bolaños observa que cal actuar amb celeritat per assolir una solució consensuada al més aviat possible. Entén que es donen les condicions adequades per acordar una urbanització amb què els veïns estiguin d’acord. El Sr. Vives reitera la voluntat d’afegir tanta gent com sigui possible al consens i d’incorporar les noves aportacions a allò que s’està fent. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que el Govern municipal continuï el procés de participació amb els col·lectius i entitats per tal d’acordar i consensuar una actuació unitària en relació als usos i les obres de la plaça Lesseps, tot procurant la màxima adaptació als criteris generals, les estratègies i la coherència global del projecte original, sense que es produeixin retards en l’inici de les obres. Del Grup Municipal PP: 22. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar el Govern municipal a presentar en la propera Comissió els acords i propostes imprescindibles per garantir les peces d’equipaments de Torre Garcini de Xiprer 40-46 (Horta-Guinardó) i de Can Ripoll d’Alfons XII 49-51 (Sarrià-Sant Gervasi) per a ús ciutadà i sense que pugui ubicar-se cap edificabilitat residencial dins d’aquestes peces. El Sr. Bolaños enuncia la proposició. La Sra. Escarp manifesta el vot favorable del seu grup, i subratlla la importància de buscar el màxim consens possible i que el consens polític serveixi perquè la negociació del Govern tingui prou força. Observa que cal respectar els drets de tothom, el que té l’edificabilitat i el que té la propietat, però sense tolerar les pressions exercides per exemple en el cas de Torre Garcini al desembre per part d’un dels privats. D’altra banda, esmenta el cas dels horts de Porta, en què creu que s’utilitzen peces de la ciutat que són de la propietat per forçar el mecanisme de negociació. La Sra. Sanz manifesta el vot favorable del seu grup i espera que el Govern compleixi l’acord pres després de diverses proposicions presentades i d’haver expressat un compromís i una unitat respecte d’aquesta qüestió. Demana fermesa política per defensar els interessos dels veïns i l’interès públic, i subscriu les paraules de la Sra. Escarp respecte als horts de Porta. El Sr. Portabella manifesta el vot favorable del seu grup, que, com la resta de grups, ha mostrat preocupació pel futur de Torre Garcini i de Can Ripoll. Explicita que la negociació per part de l’Ajuntament és complicada, i observa que mentre no culmini la permuta d’edificabilitat hi ha dubtes sobre el destí de Torre Garcini, ja que el propietari podria procedir a enderrocar-la, tot i que espera que les accions dutes a terme al desembre fossin només un element de pressió NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1845 negociadora i no una amenaça real, i espera també que aquestes accions no es tornin a produir. D’altra banda, recorda al Govern municipal que caldrà intervenir per blindar que no hi hagi l’aplicació de l’edificabilitat a l’Oreneta, el revers de la mateixa peça. El Sr. Vives expressa el vot favorable del seu grup. Reconeix que el Govern es troba en una posició molt feble en la negociació, atès que els propietaris dels dos equipaments tenen llicències d’enderroc signades per l’Ajuntament, però afirma que les accions dutes a terme a Torre Garcini al desembre no van aconseguir exercir una pressió real. Pel que fa a l’operació de l’Oreneta, considera que en aquest cas es va aconseguir fer entrar a negociar de debò l’altra part, gràcies a la dinàmica d’aquesta Comissió. En el cas dels horts de Porta, confirma que la propietat vol exercir el seu dret sobre el terreny. El Govern municipal els ha comunicat que es posarà entre ells i els terrenys, però, un cop més, la seva posició és feble. En darrer lloc, assevera que és innegociable que la franja del carrer Montevideo esdevé zona verda, i subratlla que el conjunt de proposicions presentades per tots els grups dóna força a la negociació. El Sr. Bolaños agraeix el suport de tots els grups i espera que el Govern tingui èxit en la negociació i a la propera Comissió presenti l’acord sobre aquestes peces importants per a dos districtes de la ciutat. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 23. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda fer efectiva la suspensió immediata de totes les llicències d’allotjaments turístics, incloent els hotels, hostals i apartahotels al Districte de Gràcia. I en conseqüència, rebutjar la proposta d’un nou edifici a la parcel·la de passeig de Gràcia 109-111 i avinguda Diagonal 448- 446 (Torre Deutsche Bank), i no modificar el planejament vigent que qualifica la parcel·la de casc antic de substitució de l’edificació antiga (clau 12), amb l’objectiu de garantir la qualitat del paisatge urbà i de l’skyline de la ciutat. Punt tractat conjuntament amb el punt núm. 16 de l’ordre del dia. El Sr. Vives expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 24. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar el Govern municipal a prioritzar, dins del pla d’etapes de la MPGM dels 3 turons, l’execució de la connexió del carrer Ceuta amb els carrers Santuari, Tirso, Coll del Portell i plaça Gibraltar. El Sr. Portabella explicita que el final del carrer Ceuta és una peça clau en la mobilitat del barri del Coll i dels seus entorns, ja que és l’única entrada i sortida del barri per la façana nord i inclou el pas en dos sentits de les direccions de la línia d’autobús 87, que enllaça Gràcia i Horta. Exposa que la calçada d’aquest tram té una amplada de només 5 metres i ha d’assumir els dos carrils de trànsit en sentits contraris amb unes voreres molt estretes (d’entre 80 centímetres i 1 metre). A més, el costat de la muntanya pertany al districte d’Horta i la part de mar, al de Gràcia. Indica que tot plegat, sumat a l’existència de molts equipaments educatius, n’accentua la problemàtica. 1846 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Per això, demanen que es doni prioritat, dins les etapes de la modificació del Pla general metropolità dels Tres Turons, a l’obra a què fa referència la proposició. La Sra. Escarp manifesta el vot favorable del seu grup, que comparteix la importància de solucionar els problemes esmentats. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del seu grup, que entén que el compliment de la proposició milloraria la mobilitat de la zona. El Sr. Gomà expressa el vot favorable del seu grup, que coincideix que la mesura planteja millores per a la mobilitat de la zona. El Sr. Vives manifesta el vot favorable del seu grup, que subscriu les paraules del Sr. Portabella. D’altra banda, informa que el 2 de febrer es reunirà el grup de treball i tractarà aquest punt, que també el Govern i el mateix grup de treball consideren prioritari, i afirma que tan bon punt es tinguin les conclusions es donaran a conèixer. El Sr. Portabella agraeix el suport de tots els grups. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 25. Instar el Govern municipal a consensuar amb els veïns i grups polítics el projecte d’urbanització provisional de la plaça Lesseps en l’àmbit ocupat actualment per les obres de la línia 9 de Metro, on es preveu implementar una àrea d’esbarjo de gossos, així com el projecte d’uns jocs infantils a la plaça Lesseps. Punt tractat conjuntament amb el punt núm. 21 de l’ordre del dia. S’accepta. Es dóna per tractat. 26. Instar el Govern municipal i en el seu cas l’Autoritat Portuària de Barcelona per tal que el nou establiment de restauració de la Marina del Port Vell sigui d’ús exclusiu per als usuaris dels vaixells de la marina, tot indicant qui ha autoritzat l’obertura d’aquest establiment (districte, APB, etc), quins permisos d’activitat té i quines són les seves limitacions d’entrada. Punt tractat conjuntament amb el punt núm. 3 de l’ordre del dia. S’accepta però no en la seva literalitat, sinó entenent que els socis accedeixen a tot. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 27. Que el Govern municipal impulsi un procés participatiu perquè la ciutadania pugui definir els usos dels edificis que es troben en sòl públic i que queden en desús a l’entorn del Port Vell (IMAX, l’edifici del Portal de la Pau, Duana, etc.) amb l’objectiu de garantir-ne l’ús ciutadà i públic. La Sra. Sanz formula el prec, motivat per la infrautilització o el futur incert dels equipaments als quals fa referència, que podrien fer que el Port Vell recuperés l’ús quotidià i ciutadà que el seu grup defensa. El Sr. Vives exposa que en aquests moments l’edifici IMAX, actualment en desús, únicament pot utilitzar-se com a cinema 3D, tal com especifica el concurs de la concessió, i el solar que ocupa l’edifici permet els usos recreatius i culturals NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1847 (en cap cas comercial). També l’edifici del Portal de la Pau permet usos recreatius i culturals, mentre que l’edifici de la Duana només admet usos administratius. Indica que el prec s’accepta parcialment: considera positiu obrir un debat sobre els usos de l’edifici IMAX —recorda que ja ha manifestat inclinació al fet que aquest esdevingui un impulsor del clúster nàutic—, però el mateix debat sobre els altres dos edificis no és possible atès que actualment estan en ús. La Sra. Sanz agraeix l’acceptació parcial del prec, que pot servir de precedent per a situacions futures. Es dóna per tractat. 28. Que el Govern municipal porti a debat l’ordenació singular de rambla Catalunya de l’Ordenança de terrasses, abans de la seva aprovació final, al Consell de Barri de la Dreta de l’Eixample, al Consell Plenari del Districte de l’Eixample i a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. El Sr. Gomà expressa el desacord del seu grup amb l’Ordenança de terrasses, que entén que té elements de desmantellament del que havia estat un model d’accessibilitat universal a la ciutat. Tampoc no troba bé que les zones d’ordenació singular situïn l’espai públic sota estat d’excepció, ni que s’excloguin del debat públic propostes que finalment s’aproven en clau estrictament executiva. Subratlla que les zones d’ordenació singular haurien de tenir els mateixos espais de participació ciutadana i de debat polític, per tant, de deliberació i de transparència pública, que el procediment d’aprovació de l’Ordenança: Consell de Barri, amb la implicació dels veïns, Consell de Districte, per dictaminar, i Comissió d’Hàbitat Urbà, amb el debat corresponent. Pel que fa concretament a la rambla de Catalunya, considera que cal reduir la particularització de l’espai i limitar el nombre de taules per terrassa, així com l’espai ocupat per aquestes (no més del 30% de la rambla). El Sr. Vives indica que no acceptaran el prec, atès que l’Ordenança de terrasses ja és prou explícita i adequada i que respecte a l’ordenació singular de la rambla de Catalunya només es va presentar una al·legació (ICV-EUiA), cosa que demostra la legitimitat i les garanties del procés participatiu. El Sr. Gomà lamenta que no s’accepti el prec, i constata una discrepància en el model d’ocupació de l’espai públic entre el grup del Govern, que promou el predomini del lucre privat, i ICV-EUiA, que promou un model ciutadà. Reitera que caldria sotmetre l’ordenació singular a tots els espais disponibles de participació ciutadana i de debat polític per tal d’evitar l’opacitat en el procés i augmentar-ne la qualitat democràtica. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 29. Amb quin tipus de llicència d’activitat operen els dos edificis nous construïts a la Marina del Port Vell? Punt tractat conjuntament amb el punt núm. 3 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. 30. Quantes llicències d’hotels i altres establiments d’ús turístic s’estan tramitant actualment al districte de Gràcia? La Sra. Escarp formula la pregunta. La Sra. Sanz enuncia el seguiment de prec corresponent al punt 35 de l’ordre del dia, i indica que avui mateix s’ha fet un comunicat en què es proposava la suspensió immediata de les llicències, però que la possibilitat que s’obri un hotel a 1848 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 la plaça del Sol afebleix el procés de diàleg, de col·laboració i de participació que avui està tenint el districte. El Sr. Vives informa que actualment hi ha dues llicències d’obres per a hotels en tràmit i dues llicències d’obres per a hotels concedides. Assenyala que més tard facilitaran la informació detallada sobre les llicències. A continuació, observa que cal analitzar en profunditat l’impacte d’una suspensió de llicències general en un districte tan complex com Gràcia, així com la conveniència de controlar la situació sense la suspensió. Per acabar, considera que el procés participatiu no queda afeblit i afirma que les properes setmanes s’anirà informant de les decisions preses en aquest àmbit. La Sra. Escarp observa que fer anuncis abans d’hora té conseqüències, espera rebre la informació a què s’ha fet referència, i afirma que val la pena plantejar una anàlisi i una suspensió. D’altra banda, opina que, per l’efecte crida, el mateix debat del Pla d’usos pot fer que entrin noves llicències. La Sra. Sanz troba incoherent i contraproduent que mentre s’esdevingui el debat s’autoritzin altres activitats, i afirma que hi ha el risc que l’actor principal del procés participatiu, la plataforma Gràcia On Vas, es desvinculi del procés, cosa que impediria assolir un bon procés participatiu i un pla d’usos bo per a tothom. Insisteix que el Govern ha de vetllar per garantir el màxim respecte als processos participatius perquè la gent pugui opinar amb tota la informació i amb tota la transparència. El Sr. Vives observa que les suspensions sovint generen efectes contraris als desitjats, però que la voluntat del Govern és actuar de la manera més beneficiosa per al conjunt de Gràcia. Entén que no es donen les circumstàncies perquè la plataforma es desvinculi del procés, però que, òbviament, és decisió de la mateixa plataforma, i insisteix que cal una anàlisi molt aprofundida per poder prendre una decisió. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 31. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el desenvolupament de la transformació de la Marina del Port Vell i els serveis que s’hi oferiran? Punt tractat conjuntament amb el punt núm. 3 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. 32. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre els usos de la nau industrial de propietat municipal situada al carrer Pere IV 414, en el marc de la transformació de l’eix Pere IV? El Sr. Portabella exposa que al número 414 del carrer Pere IV hi ha una antiga nau industrial de propietat municipal de l’any 1936 i amb uns 500 m² construïts. La nau té una afectació relativa a l’alineació del voral de Selva de Mar i una afectació que es desenvolupa a través del planejament derivat del 22@. Manifesta desconeixement respecte a possibles planejaments que puguin afectar la nau, i recorda que a iniciativa d’UpB es va aprovar fer-hi una cooperativa de ferralla per tal de donar feina a les persones amb més dificultats perquè es reconegui la seva ciutadania i, per tant, per trobar feina. Entén que almenys la planta baixa podria acollir aquesta activitat. A continuació, formula la pregunta. El Sr. Vives respon que el Govern va rebre una proposta no formalitzada de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou en aquest sentit, i informa que abans de rebre-la de manera formalitzada ha començat a estudiar si la nau està en condicions d’acollir un tractament de ferralla, que implica un material de molt volum i la necessitat que l’edifici estigui en situació de no-estintolament. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1849 Afirma que, tal com es va comunicar als veïns, si les condicions són adients, es tirarà endavant i, en cas contrari, se’n buscaran alternatives. El Sr. Portabella pregunta si actualment no hi ha cap planejament previst. El Sr. Vives respon que no. Es dóna per tractada. e) Seguiment proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 33. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició número M1115/10395 presentada pel Grup Municipal Socialista i aprovada a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient el 23 de gener de 2014 amb el contingut següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que el Govern municipal posi en marxa un programa específic d’ajuts a la rehabilitació per als edificis residencials de tipologia tradicional del nucli antic de Sant Andreu, d’acord amb els estudis històrics i urbanístics elaborats durant el mandat 2007-2011, així com la normativa de la MPGM aprovada. La Sra. Escarp enuncia la proposició de la qual es demana el seguiment. El Sr. Vives informa que el Districte està acabant de treballar en una concessió de subvencions de l’ICIO, del 100% si és possible, o del 99%, i que les últimes subvencions atorgades pel Consorci de l’Habitatge per a la rehabilitació són les més quantioses en volum i en percentatge que s’han fet, i ja superen en molt les previsions que hi havia per al districte. Considera que la combinació de la subvenció de l’ICIO amb les subvencions pròpies relacionades amb rehabilitació exterior i interior permet tenir uns bons programes per atendre la proposició. La Sra. Escarp agraeix la resposta. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 34. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició M1115/10403, aprovada en la sessió de 23 de gener de 2014: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar el Govern municipal i l’Arquebisbat a promoure de forma conjunta les actuacions necessàries per a l’adquisició del solar d’Aigües de Barcelona del carrer Mallorca 424-432 per al reallotjament dels possibles expropiats per la transformació dels entorns del temple de la Sagrada Família. El Sr. Bolaños enuncia la proposició de la qual es demana el seguiment. El Sr. Vives afirma que la predisposició de totes les parts implicades, amb les quals es reuneixen freqüentment, és molt positiva, i que la negociació avança a bon ritme. El Sr. Bolaños espera que la negociació realment acabi duent a bon port, i observa que hi ha molts veïns i propietaris que han quedat fora del procés participatiu i que no tenen coneixement de les reunions que s’estan celebrant. El Sr. Vives evidencia que l’Ajuntament, com a institució pública, s’acull als sistemes reglats de participació amb els representants corresponents, alhora que cerca el màxim d’interlocutors. Afirma que en el cas de Sagrada Família tant ell com el gerent d’Hàbitat Urbà han tingut l’oportunitat de parlar amb moltes persones, no només en l’àmbit de la participació. Entén que en aquest cas, en què hi ha generacions de famílies afectades, cal intentar que tothom s’hi senti representat. D’altra banda, destaca la gran responsabilitat dels representants veïnals reglats, que està convençut que defensaran l’interès de tots els veïns. 1850 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 El Sr. Bolaños no posa en dubte la bona feina dels representants veïnals, però subratlla que potser caldria ampliar el ventall d’interlocutors per tal de fer partícips del procés totes les persones realment afectades en el seu patrimoni o el seu negoci. El Sr. Vives assevera que a banda de la línia reglada, obren el ventall d’interlocutors tant com poden per tal que totes les persones amb situacions difícilment transferibles a algú que els representi siguin tingudes en compte. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 35. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades en l’execució del prec M1115/12536 acceptat a aquesta Comissió en sessió de 23 d’octubre de 2014 amb el redactat següent: Que el Govern municipal garanteixi el correcte desenvolupament del procés participatiu del Pla d’usos de Gràcia amb les accions següents: 1. Suspendre immediatament totes les llicències d’allotjaments turístics, incloent els hotels, hostals i apartahotels. 2. Suspendre el Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i la titularitat de l’equipament situat al carrer Sèneca número 24. 3. El compromís del Govern municipal d’allargar el període d’al·legacions 15 dies després de la finalització del procés participatiu. Punt tractat conjuntament amb el punt núm. 30 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.06 h. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1851 Acords Acords de les sessions del mes de febrer de 2015 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR Sessió de 18 de febrer de 2015. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Que el govern elabori i lliuri als grups municipals en un màxim de 1 mes un informe sobre el pla de comunicació municipal i les campanyes publicitàries 2014-2015 (campanyes realitzades i previstes), que inclogui de forma detallada les valoracions, costos i resultats dels post-test campanyes de: - La campanya B4rcelon3s - Descobreix 10 - living Barcelona. - La campanya Smart City. Del Grup Municipal d’ICV-EuiA: 2. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern a: 1. Instar al Ministeri d'Interior del Govern de l'Estat espanyol a que en virtut de la legislació espanyola i del compromís del nostre país amb el respecte als Drets Humans concedeixi l'Asil Polític a Hassana Aalia, activista sahrauí de Drets Humans i defensor del dret d'autodeterminació del poble Sahrauí reconegut per la legislació Internacional, atès que la seva tornada al Sàhara Occidental suposa un risc real per a la seva integritat física. 2. Traslladar aquesta sol·licitud de forma immediata al Ministeri de l'Interior perquè la porti a efecte. Del Grup Municipal d’UpB: 3. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al Govern municipal a facilitar una visió global de tot el patrimoni documental de l'Ajuntament de Barcelona, i en conseqüència: 1. Estudiar la conveniència d'unificar tot l'Arxiu Municipal (l'Arxiu Històric, l'Arxiu Municipal Contemporani, els 10 Arxius de Districtes i l'Arxiu Fotogràfic) en un sol edifici. 2. Fer dependre tot l'Arxiu Municipal de la Regidoria de Presidència. 3. Impulsar un projecte arxivístic de ciutat. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ Sessió de 18 de febrer de 2015. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Adjudicar, com a resultat de la concurrència pública celebrada, a la societat Garobell Investments, SL, el dret real de superfície de la finca municipal situada al carrer de Viriat, núms. 37-39, per a la construcció i posterior explotació d’un 1852 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 centre residencial universitari; amb subjecció al Plec de condicions reguladores, aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació del Consell Municipal en sessió de 21 de gener de 2015, i les propostes derivades de la seva oferta; Requerir-la perquè en el termini de quinze dies des de la notificació del present acord constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva que preveu la condició novena del Plec, per import de 607.444,58 euros; formalitzar el dret real de superfície; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 2. Esmenar l’errada material observada en el redactat de la clàusula vint-i- dosena (criteris de valoració de les ofertes), en el seu apartat b) (criteris objectius), concretament la fórmula de valoració d’aquests criteris objectius, del Plec de clàusules administratives que han de regir el concurs per a l’adjudicació del dret de superfície respecte de la finca identificada com a L/M del Campus Interuniversitari del Besòs, per a la construcció i explotació d’un edifici per allotjar la seu de l’Empresa Comú Europea per a l’ITER i el desenvolupament de l’energia de fusió (Fusion for Energy, F4E), d’acord amb el document annex; aprovar definitivament el Plec; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC. 3. La Comissió d’economia, empresa i ocupació acorda instar al Govern municipal a donar compliment a les següents iniciatives i detallar quins han estat els motius pels quals no s’han dut a terme en aquest mandat: 1. Aconseguir que la ciutat tingui un major retorn fiscal de la generació de riquesa a la ciutat mitjançant la participació de l’IVA territorialitazada a nivell municipal. 2. Aconseguir que la ciutat de Barcelona compti amb el 100% de la recaptació generada a la ciutat del impost sobre estades en establiments turístics i que aquesta recaptació pugui ser destinada també a millorar els barris amb una major pressió turística. 3. Aconseguir un finançament suficient de les activitats delegades, com també un repartiment just de les càrregues en les activitats exercides a través dels consorcis legals. 4. Aconseguir establir mesures que resolguin la congestió dels espais públics saturats per l’activitat turística, especialment a Ciutat Vella. 5. Aconseguir atendre la massa de viatgers de creuers en moments àlgids de la temporada per resoldre certes disfuncionalitats a la ciutat derivades d’aquesta forta concentració de creuers en trànsit en un espai reduït de temps. 6. Aconseguir crear una Taula de treball sobre economia col·laborativa. 7. Aconseguir detallar en el catàleg definitiu de comerços emblemàtics de Barcelona aquells comerços que desenvolupen una activitat econòmica que pugui ser declarada d’especial interès per la ciutat per motius socials, històrico-artístics i/o culturals i implementar una subvenció del 95% de la quota íntegra de l’IBI per aquells establiments o comerços emblemàtics esmentats que mantinguin aquesta activitat econòmica d’especial interès per a la ciutat. 8. Aconseguir un sistema de “finestreta única” de les empreses amb l’Administració municipal amb l’objectiu de facilitar totes les tramitacions i relacions que aquestes empreses han de fer amb l’Ajuntament. 9. Aconseguir la creació del Servei d’Orientació per a Treballadors, descentralitzat a nivell de barri, per tal d’acostar-lo al ciutadà tant com sigui possible. Del Grup Municipal d’ICV-EuiA: NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1853 4. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1. Manifestar i traslladar a la presidenta del Consell d’Administració de Barcelona Activa SA que el fet que el 52% de les persones ateses al servei d’ocupació de Barcelona Activa durant 2014 hagin trobat feina en 6 mesos és una dada positiva però insuficient. 2. Manifestar i traslladar a la presidenta del Consell d’Administració de Barcelona Activa SA que durant aquest mandat s’ha desaprofitat la potencialitat d’una empresa pública com és Barcelona Activa per oferir oportunitats laborals a les persones aturades, menystenint les polítiques actives d’ocupació i la seva utilitat, i prioritzant inversions en altres programes. 3. Instar a la presidenta del Consell d’Administració de Barcelona Activa SA que, d’ara endavant, situï com la màxima prioritat de Barcelona Activa en enfortir econòmica i humanament tots els programes de capacitació i formació ocupacional. Del Grup Municipal d’UpB: 5. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al govern municipal a impulsar la promoció dels productes de quilòmetre zero i ecològics com a línia estratègica de MERCABARNA. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Sessió de 19 de febrer de 2015. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Denegar a la Comunitat de Propietaris de la finca de la plaça Pastrana, 20, la bonificació del 90% de la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència d’obres, el 12 de desembre de 2013, per a la instal·lació d’un ascensor en l’interior de l’edifici de la plaça Pastrana, 20, sense modificar el nombre d’habitatges, atès que segons disposa l’article 7è 1.1 de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2013, per tal de gaudir dites bonificacions serà necessari que el subjecte passiu sol·liciti la declaració d’especial interès o utilitat municipal de les obres, construccions o instal·lacions a executar i la bonificació en els terminis següents: a) en el moment de sol·licitar la corresponent llicència d’obres o instal·lació; b) abans de ser concedida la llicència, juntament amb la presentació de la corresponent autoliquidació provisional de l’impost. En el present cas la llicència d’obres la van sol·licitar el 6 de novembre de 2013 i es va admetre per resolució de 12 de desembre de 2013, i la bonificació es va demanar per instància de 21 de novembre de 2014, per tant, fora del termini fixat a l’ordenança fiscal referida anteriorment. Procedeix, per tant, la desestimació de la bonificació sol·licitada. 2. Acordar la declaració d'interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en obres per a la rehabilitació total de l'envolvent del Bloc dels Pescadors, edifici amb catalogació C, a fi de recuperar les prestacions òptimes de funcionament i decòrum en tot el conjunt i amb catalogació "C" i, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2013; concedir a la Comunitat de Propietaris dels onze blocs "Els Pescadors" una bonificació del 35% sobre la quota de l'impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb la concessió de la llicència del 20 de setembre de 2013, atès que s'ajusta a allò establert en l'article 7è 1B2 de l'esmentada Ordenança, en relació a l'aplicació de la bonificació i a la seva quantia; d'aquesta manera, la quota de l'impost sobre instal·lacions, construccions i obres, que ascendeix a 67.510,87 euros, es redueix en un 35%, la qual cosa representa una bonificació de 23.628,80 euros, quedant només obligat a pagar 43.882,07 euros per aquest concepte; donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 1854 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 3. 1r) Declarar les obres de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, al carrer Sant Antoni Mª Claret, núm. 167, consistents en la consolidació de les cobertes, la rehabilitació de les façanes i la consolidació estructural del Pavelló de Sant Salvador, d’especial interès o utilitat pública perquè reporta beneficis objectius a la ciutat, i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’epígraf: 1.A) A1 de l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 vigent per l’any 2013 (BOP del 30 de desembre de 2011), en tractar-se d’obres destinades a un equipament comunitari sanitari-assistencial; 2n) Concedir a Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau una bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres (exp. 07-2012LL39248), i una vegada acabada l’obra; aplicar la bonificació esmentada sobre la quota definitiva que resulti de la regularització tributària realitzada per la Inspecció municipal d’hisenda en funció del cost d’execució material acreditat per l’interessat; 3r) Donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. 4. 1r) Declarar les obres de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, al carrer Sant Antoni M. Claret, núm. 167, consistents en la urbanització i condicionament dels espais lliures del Recinte Històric del Conjunt Modernista de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, d'especial interès o utilitat pública perquè reporta beneficis objectius a la Ciutat, i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’epígraf: 1.A) A1 de l'article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1 vigent per l'any 2013 (BOP del 30 de desembre de 2011), en tractar-se d'obres destinades a un equipament comunitari sanitari-assistencial; 2n) Concedir a Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau una bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres (exp. 07-2013LL02496), i una vegada acabada l’obra; aplicar la bonificació esmentada sobre la quota definitiva que resulti de la regularització tributaria realitzada per la lnspecció municipal d'hisenda en funció del cost d'execució material acreditat per l’interessat. 3r) Donar trasllat a la Direcció d'lnspecció d'Hisenda, als efectes procedents. 5. 1r) Declarar les obres (fase 1) de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, al carrer Sant Quintí, núms. 55-95, consistents en construcció d’un edifici destinat a equipament del nou Institut de Recerca, d’especial interès o utilitat pública perquè reporta beneficis objectius a la ciutat, i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’epígraf: 1.A) A1 de l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 vigent per l’any 2014 (BOP del 30 de desembre de 2011), en tractar-se d’ obres destinades a un equipament comunitari sanitari-assistencial (Institut de Recerca); 2n) Concedir a Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau una bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres (exp. 07- 2014LL34209/1), i una vegada acabada l’obra, aplicar la bonificació esmentada sobre la quota definitiva que resulti de la regularització tributària realitzada per la Inspecció municipal d’hisenda en funció del cost d’execució material acreditat per l’interessat; 3r) Donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. 6. 1r) Declarar les obres per a construir un edifici de la Llar Unió Catalònia, SCCL, al carrer Nou Barris, núm. 1, destinat, entre d’altres, a 55 habitatges de protecció oficial, d’especial interès o utilitat pública perquè reporta beneficis objectius a la ciutat, i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’epígraf: A) A3 de l’article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1 vigent per l’any 2013 (BOP del 30 de desembre de 2011), en tractar-se d’obres destinades a la venda de promoció pública o per entitats sense ànim de lucre; 2n) Concedir a Llar Unió Catalònia, SCCL una bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, (exp. 08-2012LL14374) a la part amb protecció, i una vegada acabada l’ obra, aplicar la bonificació esmentada sobre la quota definitiva que resulti de la regularització tributària realitzada per la Inspecció municipal d’hisenda en funció del cost d’execució material acreditat per NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1855 l’interessat; 3r) Donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 7. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: 1. Que el Govern municipal impulsi i faciliti la participació directa dels veïns i veïnes dels barris de la Font del Gos i de Can Papanats en els processos urbanístics que afectaran el futur dels seus habitatges. 2. Que es garanteixi en aquests barris un nivell de serveis adequat en termes de manteniment de vials, clavegueram, poda d'arbres i similars. Del Grup Municipal d’UpB: 8. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar el govern municipal a elaborar, d'acord amb els grups municipal que hi estiguin interessats, una proposta d'usos dels edificis públics del Front Marítim del centre ciutat en cas que Barcelona esdevingui capital d'Estat. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS Sessió de 17 de febrer de 2015. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: instar al Govern de la ciutat que lideri un acord amb la Generalitat de Catalunya, per a què abans que finalitzi el mandat, defineixin un pla d'acció urgent que permeti, la posta en funcionament dels equipaments per a persones amb discapacitat de forma imminent. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: que el Govern municipal insti a la Generalitat de Catalunya a dotar econòmicament amb una partida extraordinària la Llei 13/2014, de 30 d'octubre, d'accessibilitat aprovada el passat dia 15 d'octubre, a fi i efecte de poder desenvolupar aquesta llei a l'àmbit de Barcelona i conseqüentment poder suprimir les barreres existents i facilitar l'accés a tots els àmbits de la societat a les persones amb discapacitat. Del Grup Municipal d’ICV-EuiA: 1856 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1) Instar al Govern municipal a que avaluï l'abast i l'eficàcia dels Programes i Serveis d'atenció a les dones que pateixen violència masclista per tal de verificar que la resposta institucional responen a les necessitats socials existents. 2) Reforçar a nivell de personal i recursos econòmics tots els programes de sensibilització, prevenció, atenció i recuperació dirigits a les dones que pateixin violència masclista. Del Grup Municipal d’UpB: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al govern municipal a dur a terme, en el marc dels programes d'infància, joventut i família, una campanya institucional dirigida a la comunitat educativa i les famílies en contra del fenomen anomenat "ciberbullying". COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Sessió de 17 de febrer de 2015. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal d’ICV-EuiA: 1. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació insta al Govern municipal a establir un sistema de tarifació social, en funció de trams de renda de les famílies, per al pagament dels preus públics de les escoles bressol municipals a partir del proper curs 2015-2016. Del Grup Municipal d’UpB: 2. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a elaborar, conjuntament amb el Govern de la Generalitat, una proposta de corresponsabilització de costos i sosteniment de places per a Escoles Bressol Municipals de cara el curs 2015/16. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 19 de febrer de 2015. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PP: 1. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a executar per via d'urgència les obres de la Caserna de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra a la Barceloneta per tal que estigui en funcionament l'estiu d'aquest any. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1857 Del Grup Municipal d’UpB: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a oferir cobertura amb transport públic a la muntanya de Montjuïc, tant pel que fa a la connexió i interconnexió dels equipaments lúdics i culturals com pels usos puntuals de la muntanya. 1858 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districtre 1. Ciutat Vella Acords de la sessió del 5 de març del 2015. PART DECISÒRIA Informar favorablement per unanimitat sobre el Pla Especial urbanístic de l’equipament de l’antiga cooperativa Segle XX, situada al carrer de l’Atlàntida, 1-3 de la ciutat de Barcelona. Informar favorablement per unanimitat sobre l’atorgament de les Medalles d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Ciutat Vella 2015 a la Sra. Teresa Picazo i a la Coordinadora de Corals del Raval . Informar favorablement per majoria dels membres presents sobre les Bases específiques per a l’adjudicació de 85 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer ubicats en diferents promocions del Districte de Ciutat Vella. PART D’IMPULS I CONTROL Acceptar, per unanimitat, la Proposició al Consell Plenari de Ciutat Vella del Grup Municipal UpB per a instar a l’Ajuntament de Barcelona a fer un procés participatiu conjunt amb el Districte de l’Eixample per tal de definir els usos de la Ronda de Sant Antoni. Acceptar, per majoria dels membres presents, la Proposició presentada al Consell Plenari de Ciutat Vella pel Grup Municipal ICV-EUiA per tal que el Consell de Districte acordi desaprovar l’actuació de l’actual Govern del Districte i del Govern Municipal respecte a la reforma del Port Vell, la Modificació del Pla Especial d’Establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats, la posició davant la Generalitat de Catalunya en relació a la distribució de l’impost turístic, sobre la nova ordenança de terrasses, el desaprofitament de l’acord majoritari establert sobre el programa Pla Educació de Ciutat Vella. Acceptar, per majoria dels membres presents, la Proposició presentada al Consell Plenari de Ciutat Vella pel Grup Municipal PPC per a què en el termini d’un mes es presenti un Pla de Seguretat, Prevenció i Inspecció per al Districte de Ciutat Vella desglossat per barris als diferents grups municipals d’aquest Consell Plenari. Acceptar, per majoria dels membres presents, la Proposició presentada al Consell Plenari de Ciutat Vella pel Grup Municipal PSC per a instar al govern municipal a dedicar tots els esforços per recuperar els serveis de llarga estada sociosanitària, convalescència i rehabilitació de la Clínica Barceloneta, com servei d’atenció sanitari per a la població del Districte de Ciutat Vella i la necessitat de mantenir aquest equipament sanitari al barri de la Barceloneta. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1859 Disticte 2. l’Eixample Acords de la sessió del 9 de març de 2015 El Ple del Consell Municipal del Districte de l’Eixample, en sessió ordinària de 9 de març de 2015, acorda el següent: Aprovar l’acta de la sessió ordinària del 3 de desembre de 2014. PART INFORMATIVA Restar assabentat del despatx d’ofici. Restar assabentat de l’Informe del Regidor. Restar assabentat del Balanç sobre el desenvolupament del Programa d’Actuació del Districte. PART DECISÒRIA Informar favorablement sobre la Modificació del Pla General metropolità en l’àmbit discontinu de les finques situades al carrer Sepúlveda, núm. 50-52, Gran Via de Les Corts Catalanes, núm. 657.B, i Consell de Cent, núm. 148, d’iniciativa municipal, aprovada inicialment per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en sessió celebrada en data 22 de gener de 2015, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal. Informar favorablement sobre la Modificació puntual del Pla general metropolità per a la transformació de terrenys edificables en dotacions públiques al carrer Bailèn, núms 70-72 (Taller Mas Riera), de terrenys edificables en dotacions privades al carrer de Verntallat, núm. 44 (entorn dels Lluïsos de Gràcia) i per a la reordenació de l’edifici de Passeig de Gràcia, núm. 111 i millora del seu entorn urbà aprovada inicialment per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en sessió celebrada en data 22 de gener de 2015, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal. Informar favorablement sobre el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges dotacionals i de l’equipament al carrer Comte Borrell núm. 159, aprovat inicialment per la Comissió de Govern en sessió celebrada en data 17 de desembre de 2014, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal. Informar favorablement sobre el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges dotacionals i de l’equipament al carrer Viladomat núm. 142, aprovat inicialment per la Comissió de Govern en sessió celebrada en data 17 de desembre de 2014, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal. Informar favorablement sobre el Pla especial urbanístic per a la implantació d’un establiment comercial menor de 5.000 m2 de superfície de venda situat al Passeig de Gràcia núm. 11, promogut per Hennes&Mauritz, S.L, aprovat inicialment per la Comissió de Govern en sessió celebrada en data 17 de desembre de 2014, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal. Informar favorablement sobre el Pla especial urbanístic per a la implantació d’un establiment comercial menor de 5.000 m2 de superfície de venda situat al Passeig de Gràcia núm. 16, promogut per Zara España, S.A, aprovat inicialment per la Comissió de Govern en sessió celebrada en data 21 de gener de 2015, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal. 1860 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Informar favorablement sobre el Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’edificació en les finques dels carrers de Comte d’Urgell núms. 29-33, i del Comte Borrell, núm. 82, i la creació d’un nou espai lliure públic interior d’illa, aprovat inicialment per la Comissió de Govern en sessió celebrada en data 18 de febrer de 2015, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal. Informar favorablement el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, tipus, ordenació de l’equipament i ajust dels límits de zones de la parcel·la al xamfrà dels carrers Diputació 324 i Bailèn 55-59, aprovat inicialment per la Comissió de Govern en sessió celebrada en data 25 de febrer de 2015, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal. Informar favorablement la proposta rebuda de la Ponència de Nomenclàtor sobre la denominació de jardins dels Encants Nous, per a la via pública enjardinada situada entre els carrers d’Aragó, de Dos de Maig i dels Enamorats, al Districte de l’Eixample. Proposar l’atorgament de les Medalles d’Honor de Barcelona per a l’any 2015, a la Fundació Elizalde i a la Sra. Montserrat Roma Pitarque de conformitat amb el disposat per l’article 17 del Reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Barcelona.” PART D’IMPULS I CONTROL Acceptar la proposició presentada pel PSC per la qual s’acorda accelerar el procés de transformació del barri de Sagrada Família per assegurar la convivència entre el resident, el turista i el temple i assegurar que durant el proper procés electoral, no s’aturaran els treballs per aconseguir l’objectiu de convivència. Rebutjar la proposició presentada pel PP d’instar al Govern municipal a lliurar als grups polítics, abans de que acabi aquesta legislatura, els informes de mobilitat i d’impacte comercial de la “superilla” que es pretén portar a terme a l’Esquerra de l’Eixample; així com el calendari d’execucions, el cost previst i quin nivell de consens social tindran en compte per treure endavant aquest projecte. Rebutjar la proposició presentada per ICV-EUiA per que la taxa turística de Barcelona es reverteixi íntegrament als barris de la nostra ciutat, sobretot en aquells que estan més perjudicats. Que es defineixi la càrrega de visitants de les zones monumentals com la Sagrada Família i altres punts d’atracció turística del districte modulant-ne l’accés.Que s’impulsin les mesures de protecció mediambiental limitant el moviment dels autocars a la ciutat i promovent el desplaçament del turisme a les zones monumentals com la Sagrada Família mitjançant el transport públic. Que es suspenguin les llicencies de tot tipus d’allotjaments turístics per un temps, a l’espera de que es faci el debat de quins tipus de visitants pot assumir la ciutat. Rebutjar la proposició presentada per UpB per que el districte de l’Eixample iniciï converses amb l’actual propietari de l’Edifici (Plaça Monumental) per tal de veure la possibilitat d’arribar a un acord per convertir aquest equipament en un equipament cultural. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1861 Districte 4. Les Corts Acords de la sessió del 9 de març de 2015 Aprovar l’acta de la sessió ordinària del 4 de desembre de 2014. Restar assabentat del contingut del despatx d’ofici en el qual es relacionen les resolucions relatives als expedients administratius tramitats durant els mesos de novembre i desembre de 2014 i gener de 2015. Restar assabentat de l’acord de la Ponència de Nomenclàtor de la sessió celebrada el 7 de maig de 2014 de “Desestimar la proposta de denominació de passatge Pius i Font i Quer pel passatge situat entre la Facultat de Biologia, l’av. Diagonal i el carrer Menéndez Pelayo, al districte de les Corts, atès que el nomenclàtor de la nostra ciutat ja existeix una via pública dedicada a aquest personatge”. Restar assabentat de l’acord de la Ponència del Nomenclàtor de la sessió celebrada el 8 de gener de 2015 de “Informar favorablement la reserva del nom d’Oriol Riba i Arderiu, doctor en Geologia i professor emèrit i d’estratigrafia de la Facultat de Geologia de la UB (Barcelona 1923-2011), fins el compliment dels cinc anys des del seu traspàs, d’acord amb la Normativa de la Ponència, i sigui assignat a partir de 2016 a la via pública situada entre l’Era de Cal Feliu i el carrer de Martí i Franquès en el campus de la Universitat de Barcelona.” Restar assabentat de l’Informe de seguiment i tancament del PAD 2012-2015. PART DECISÒRIA Propostes d’acord: Comissió Consultiva de Presidència: Informar favorablement i aprovar la designació de candidats del Districte de les Corts per a optar a les Medalles d’honor de Barcelona. Informar favorablement la proposta del FC Barcelona i l’Agrupació Barça Jugadors, de nomenar la rotonda de la intersecció entre els carrers Gregorio Marañón i l’avinguda Joan XXIII com a plaça de l’Agrupació Barça Jugadors. Informar favorablement la proposta del grup municipal de CiU del Districte de les Corts de canvi de nom del Centre Cívic actualment nomenat Riera Blanca per a Josep Maria Trias i Peitx. Comissió Consultiva de Serveis a les Persones i Benestar Social: Informar favorablement els preus públics del Cicle de Concerts “Les Corts és música”. PART D’IMPULS I CONTROL Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: Aprovar la segregació amb seguretat per als vehicles dels nous carrils bici, la revisió tant a través dels equips tècnics del Districte com de la Comissió de seguiment dels carrils per a bicicletes, la distribució de punts de Bicing del districte 1862 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 de les Corts i la situació de nous al llarg dels nous carrils, així com punts d'aparcament per a bicicletes particulars. Del Grup Municipal del PPC: Exigir a la Generalitat que garanteixi sense excuses l’execució total de les obres de la Línia 9 del Metro previstes per al seu endegament definitiu, exigint els recursos públics indispensables per a evitar qualsevol injustificat nou retard. Del Grup Municipal del PSC: Habilitar un espai adient i suficient al barri de Sant Ramon on oferir el servei d’àpats en companyia als veïns i les veïnes de la zona, en les mateixes condicions que es fa a d’altres zones del districte. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1863 Districte 9. Sant Andreu Acords de la sessió del 10 de març de 2015 El Ple del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, en sessió ordinària de data 10 de març de 2015, acordà el següent: PART DECISÒRIA Proposar l’atorgament de les Medalles d’Honor de Barcelona per l’any 2015 a la Sra. Carmen Castillo Lupion i al Club Esportiu Sagrerenc, de conformitat amb l’article 17 del Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat pel Plenari del Consell Municipal en la sessió de 29 de juny de 2012. Informar favorablement el Pla de millora urbana per a l’ordenació dels sòls edificables i sistemes urbanístics del PAU2 del sector entorn Sagrera i una part dels sòls viaris i espais verds del carrer de Josep Estivill, d’iniciativa municipal, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal de Barcelona. Informar favorablement el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Gran de Sant Andreu, núm. 200.I, d’iniciativa municipal, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal de Barcelona. Informar favorablement el Pla especial de protecció del carrer Gran al nucli antic, d’iniciativa municipal, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal de Barcelona. Informar favorablement el Pla especial urbanístic per a la regulació del mercat del Bon Pastor, situat al carrer de Sant Adrià, núms. 154-162, d’iniciativa municipal (Institut Municipal de Mercats), de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal de Barcelona. PART D’IMPULS I CONTROL Acceptar, amb el suport del GMD d’ICV-EUiA i del GMD de PSC, i amb l’abstenció del GMD de CIU i el vot en contra del GMD, la proposició presentada pel GMD d’UxB, per la qual s’acorda: “1) Expressar el compromís d’ampliar la xarxa d’escoles bressol municipals del Districte de Sant Andreu amb la construcció de les previstes a les Casernes de Sant Andreu i al Canòdrom, així com assegurar-ne la gestió directa. 2) Expressar el compromís de recuperar la gestió directa de l’escola bressol Els Patufets de Navas, el proper mandat". Acceptar, per unanimitat de tots els grups, la proposició presentada pel GMD d’ICV-EUiA, per la qual s’acorda, “Instar al govern municipal de Sant Andreu que sense més demora realitzi la remodelació i millora de la plaça del Canòdrom”. Acceptar, amb el suport de tots els grups, excepte el GMD de CIU, que s’absté, la proposició presentada pel GMD del PSC, per la qual s’acorda: “ Que el govern del Districte iniciï el més aviat possible les negociacions amb La Caixa per adquirir, ja sigui en règim de lloguer o cessió gratuïta, el local de l’antic Esplai de la gent gran de La Caixa, al carrer Mare de Déu de Lorda núm. 2, i aprofitar aquest espai per ubicar de manera provisional els serveis socials del barri de la Trinitat Vella mentre no es construeixi l’equipament definitiu”. 1864 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia Per Decret de l'Alcaldia de data 19 de gener de 2015 es va resoldre sotmetre a informació pública l’expedient núm. 1102/14 relatiu a la creació del fitxer mixt (informatitzat i no informatitzat) denominat “Actes Digitals Municipals” amb la finalitat de conservar les actes digitals dels Consells Municipals i les seves Comissions, fent extensiu, si s’escau, als Consells Ciutadans, al Consell de Ciutat o Plenaris de Consells Sectorials, i amb les característiques que es detallen en Annex, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i publicació al tauler d’anuncis de la corporació durant un termini de 20 dies, i aprovar-lo definitivament, de conformitat amb l’article 20 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública que facin palesa la necessitat d’introduir-hi rectificacions; publicar la resolució d’aprovació i l’annex de declaració del fitxer al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; i comunicar a l’Agència de Protecció de Dades de Catalunya la creació d’aquest fitxer als efectes de la seva inscripció. Havent finalitzat el termini d'informació pública el dia 25 de febrer de 2015 sense que s'hagin formulat suggeriments ni al·legacions, cal entendre aprovat definitivament l'esmentat fitxer, i es procedeix a publicar, a continuació, la creació del fitxer: Actes Digitals Municipals. Administració responsable del fitxer: Ajuntament de Barcelona, Plaça Sant Jaume 1, 08002 Barcelona. Procediment pel qual es podran exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Carta adreçada a l’Ajuntament de Barcelona i lliurada al Registre General de l'Ajuntament, Plaça Sant Jaume, 1. 08002 Barcelona, indicant clarament en el títol: Tutela de drets LOPD. Sistema de tractament: El sistema Actes Digitals Municipals que permet gestionar les actes municipals mitjançant la seva conservació del vídeo i àudio de la sessió, així com del resum de la mateixa. Serà tractat de forma mixta: automatitzada i manual amb equips que accedeixin mitjançant xarxa corporativa i de forma autònoma i emprant intranet o internet a servidors centrals o equip local. Encarregats de Tractament: Adjudicataris dels contractes de tractament relacionats, atorgats per l’òrgan administratiu responsable executiu del fitxer. Estructura bàsica del fitxer i nivell de seguretat requerit: El fitxer inclourà les dades de caràcter personal del tipus següent:  identificatives: DNI/NIF/NIE/passaport, nom i cognoms, adreça, e-mail, telèfon, imatge/veu, altres: entitat a qui representa. Tipus de dades que requereixen les mesures de seguretat definides com de nivell bàsic en la normativa vigent. Finalitat del fitxer i usos previstos: Conservació d’Actes Digitals dels Consells Municipals i les seves Comissions, fent extensiu, si s’escau, als Consells Ciutadans, al Consell de Ciutat o Plenaris de Consells Sectorials. Aquestes finalitats es concreten en la tipologia:  Altres: Registres de documents. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1865 Persones o col·lectius sobre les que es pretengui obtenir dades de caràcter personal: Persones que formen part, intervenen activament o assisteixen als Consells municipals o les seves Comissions de treball, i Consell Ciutadà o Plenaris de determinats Consells Sectorials. Procedència de les dades de caràcter personal: Recollides del propi interessat o del seu representant, o mitjançant gravació (en vídeo i so o equivalent) d’actes on participa. Procediment de recollida de les dades de caràcter personal: Mitjançant instància, telèfon, formulari, transmissió electrònica o mitjà equivalent, o altres (enregistrament de vídeo i so o equivalent). Utilitzant: suport paper, magnètic o digital, via telemàtica o altre mitjà equivalent. Cessions de dades de caràcter personal: No es preveuen. Transferències internacionals de dades: No es preveuen. Responsable Executiu del Fitxer: Gerent de Recursos. Gestor operatiu del fitxer o tractament: Secretaria de la Gerència de Recursos. Barcelona, 19 de gener de 2015. L‘alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 82/2015) * * * Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: El nomenament com a personal eventual, amb efectes 23 de febrer de 2015, de la Sra. Andrea Suñé Pardo, subgrup de classificació A1, en el lloc de Tècnic/a 3 de la família de Serveis de suport polític –codi 80.30.PO.10, amb complement de destinació de nivell 22, adscrit a la Direcció Tècnica de Premsa (Direcció Alcaldia) i amb el règim de plena dedicació. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 6 de març de 2015. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 682/15) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, Modificar les funcions de la Direcció de Programa de Drets Civils, adscrita a la Direcció de Serveis d'Equitat Social i Salut, tal i com es detalla als annexos. Barcelona, 9 de març de 2015. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 683/15) ANNEX 1: DESCRIPCIÓ DE LES FUNCIONS DELS ÒRGANS AFECTATS Direcció de Programa de Drets Civils Òrgan superior immediat: Direcció de Serveis d'Equitat Social i Salut Nivell Associat: 26 Missió: Proposta, disseny, gestió i avaluació de les actuacions municipals en matèria de promoció, defensa i garantia dels drets de la ciutadania, tot assegurant la coordinació amb la resta dels òrgans municipals i en especial de forma integrada amb la resta d’actuacions de la Gerència. 1866 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Funcions:  Definir els objectius i programes d'actuació, els criteris per a la planificació, la gestió dels recursos assignats, impulsar la seva execució i avaluar el seu compliment.  Fer el control, seguiment i avaluació de la gestió dels serveis de l’àmbit dels drets civils i dels objectius recollits al Programa d’Actuació Municipal.  Coordinar amb els districtes, seguint els mecanismes establerts, les accions realitzades dins l’àmbit de drets civils.  Representar tècnicament en organismes externs nacionals i internacionals de coordinació en l’àmbit de drets civils.  Elaborar documents i informes adreçats a la gerència, òrgans polítics municipals, organismes de participació i mitjans de comunicació.  Impulsar i donar suport a programes de formació i campanyes de sensibilització i educació ciutadana de promoció, defensa, i garantia dels drets de la ciutadania, la igualtat i la no discriminació.  Coordinar els consells que es realitzen dins l’àmbit d’actuació de la direcció.  Elaborar, impulsar i executar els plans i programes que li siguin encomanats dins l’àmbit d’actuació de la direcció.  Impulsar i coordinar la gestió dels equipaments o serveis municipals que siguin de la seva competència.  Exercir les funcions d'assessorament a diversos òrgans municipals en les matèries que siguin competència de la direcció.  Coordinar-se amb el teixit associatiu per intercanviar informació, gestionar subvencions i convenis, i elaborar projectes conjunts.  Proposar al Gerent del Sector l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències.  Representar al Gerent del Sector, per delegació d’aquest, en les actuacions pròpies de les seves competències.  Representar al Gerent del Sector, per delegació d’aquest, en les actuacions pròpies de les seves competències. * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Primer. Declarar dol oficial, com a testimoni del dolor de l’Ajuntament de Barcelona davant la defunció dels veïns Antonio Cirera Pérez i Dolores Sánchez Rami, pels atemptats terroristes succeïts a Tunísia el 18 de març de 2015, des de les 00 hores fins a les 24 hores dels dies 20 i 21 de març, durant les quals les banderes oficials onejaran a mig pal en totes les dependències municipals. Segon. Aquesta resolució entra en vigor el mateix dia de la seva publicació en la Gaseta Municipal. Barcelona, 19 de març de 2015. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1867 CARTIPÀS Decret. En ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb l’establert en l’article 7 dels Estatuts de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, disposo: Designar el Sr. Alex Adan Pérez membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, en representació de les organitzacions sindicals dels treballadors, i en substitució del Sr. Toni Díaz Lucena. Barcelona, 4 de març de 2015. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 698/15) * * * Decret. Vista la petició rebuda de la portaveu del Grup Municipal Socialista de 6 de març de 2015, que comunica la renúncia d’un conseller al Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, i d’acord amb l’article 16 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo: Acceptar la renúncia del Sr. Andreu Raya Doñaque com a membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu. Barcelona, 11 de març de 2015. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 715/15) 1868 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 PERSONAL Concursos i oposicions Designació Tribunal convocatòria 25 places Caporal/a C1 L’Alcalde, en data 13 de març de 2015, ha dictat la següent resolució: Designar membres del Tribunal Qualificador de la convocatòria de 24 places de Caporal/a C1 del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, mitjançant concurs-oposició, torn de promoció interna, les persones que seguidament es relacionen: Vocals: - Sisè titular: Sebastià Messeguer Mir - Sisè suplent: Maria Serrahima Sugrañes Contra aquesta Resolució, d’acord amb el que estableix la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques, i del procediment administratiu comú, modificada per la llei 4/1999, de 13 de gener, en concordança amb el Decret d’Alcaldia d’1 de juliol de 2011 de delegació de competències en el Primer Tinent d’Alcalde, (BOPB de 18 de juliol de 2011), les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Primera Tinència d'Alcaldia, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la seva publicació a la Gaseta Municipal, o directament recurs contenciós administratiu davant els Jutjats del Contenciós Administratiu en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació de la Resolució a la Gaseta Municipal. Igualment, les persones interessades podran interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1869 Concursos de personal BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA PER A LA PROVISIÓ DE 46 LLOCS DE TREBALL DE DIRECTOR/A D’ESCOLA BRESSOL DE L’ INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA (IMEB). (Aprovades per resolució de Gerència de l’Institut Municipal d’Educació, amb data 11 de març de 2015) Concurs 147/15 Convocatòria per a la provisió per concurs de mèrits de 46 llocs de treball de Director/a d’Escola Bressol Municipal: EBM DISTRICTE MUNICIPAL ADREÇA CASA DELS NENS Eixample Roger de Llúria, 132 EL ROURE Eixample Comte Urgell, 145 EL TREN DE FORT PIENC Eixample Pl .Fort Pienc, 5 ELS TRES TOMBS Eixample Manso, 25 bis L’ARBRET DE L’EIXAMPLE Eixample Av. Roma, 102-104 EL TIMBAL Sants-Montjuïc Guitard, 23 NIU D’INFANTS Sants-Montjuïc Pedrera del Mussol, 10-14 CAN NOVELL Les Corts Evarist Arnús, 6 XIROI Les Corts Francesc Pedra, 1-3 CAN CARALLEU Sarrià-Sant Gervasi Major de Can Caralleu, 1 LA PUPUT Sarrià-Sant Gervasi Reis Catòlics,37 EL GAT NEGRE Gràcia Camí de Can Mora, 13 LA FONTANA Gràcia Gran de Gràcia, 123 SANT MEDIR Gràcia Santa Rosa, 7 ALBÍ Horta-Guinardó Bernat Bransi, 3-9 L’ARBOÇ Horta-Guinardó Pg. Vall d’Hebron, 171 L’HARMONIA Horta-Guinardó Harmonia, 37 LLAR D’INFANTS Horta-Guinardó Rectoria, 31 MARINA Horta-Guinardó Marina, 347 MONTSERRAT Horta-Guinardó Gènova, 2 bis TRES TURONS Horta-Guinardó Descans, 12 TRIS-TRAS Horta-Guinardó Llobregós, 109 VALLDAURA Horta-Guinardó Pg. de Valldaura, 18, interior CAN DRAGÓ Nou Barris Av. Rio de Janeiro, 16 CIUTAT DE MALLORCA Nou Barris Deià, 12 COLOMETA Nou Barris Av. Meridiana, 573 EL TORRENT Nou Barris Alcàntara, 22 EL VENT Nou Barris Miguel Hernández, 20 L’ARGIMON Nou Barris Artesania, 39 NENS I NENS Nou Barris Ignasi Agustí, 4 RALET Nou Barris Joaquim Valls, 10 EL CAMINET DEL BESÒS Sant Andreu Quito, 2 1870 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 EBM DISTRICTE MUNICIPAL ADREÇA EL PARC DE LA PEGASO Sant Andreu Portugal, 60 EL TREN Sant Andreu Palafrugell, 4 MANIGUA Sant Andreu Garcilaso, 232 CAMP DE L’ARPA Sant Martí Sant Antoni Maria Claret, 358 COBI Sant Martí Àlaba, 37 DIAGONAL MAR Sant Martí Josep Pla, 57 DOLORS CANALS Sant Martí Perú, 271 EL CLOT DE LA MEL Sant Martí Andrade, 9, interior EL GRONXADOR Sant Martí Rambla Prim, 215 EL PETIT PRINCEP Sant Martí Degà Bahí, 88 LA VERNEDA DE SANT MARTÍ Sant Martí Josep Miret, 22 L’ALIANÇA Sant Martí Llull, 163 L’ESTACIÓ Sant Martí Fluvià 253 MARGALLÓ Sant Martí Concili de Trento 1. Descripció del lloc convocat Denominació: Direcció d’Escola Bressol (80.50.SE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A2 Destinació: Nivell 21 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: lloc base El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim una jornada de 35 hores setmanals d’acord amb el que estableix l’article 2.3 de l’annex de Condicions específiques de l’Institut d’Educació a l’Acord de condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona vigent. Esquema retributiu: Subtipus de lloc tècnic 5 Complement específic circumstancial: En funció del nombre de grups de l’escola, fins a 8 grups 240,60 €; 9 grups 310,24 € i 10 grups 344,71 €. Els nomenaments són per un període de quatre anys a partir de l’1 de setembre de 2015. Les funcions i competències que corresponen a aquests llocs de treball són: 1.1. Funcions: • Representar el centre i representar l’Administració en el centre. • Presidir el Consell Escolar del centre. • Vetllar pel compliment de les normes vigents i la seva aplicació correcta. • Organitzar i controlar els recursos humans que tingui assignat el centre: assignació de professionals a les aules d’acord amb els criteris establerts, difusió de l’oferta formativa institucional, control del compliment laboral, execució del pla d’acollida del personal de nova incorporació al centre, i seguiment i avaluació del personal docent. • Planificar, seguir i avaluar totes les activitats del centre. • Vetllar per la coherència de les activitats educatives i la seva adequació als diferents grups d’edat. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1871 • Preveure i administrar el pressupost de gestió autònoma del centre: control de les despeses i pagaments. • Introduir i actualitzar informàticament les dades acadèmiques i administratives del centre, d’acord amb els procediments i disposicions que estableixi l’IMEB: control de les places, dades de facturació, dades d’escolarització, incidències, etc. • Control i vigilància del manteniment de l’equipament. Realització i actualització de l’inventari. • Vetllar per l’adequada relació amb totes les famílies del centre. • Impulsar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa, d’acord amb els canals establerts; convocar i presidir les reunions. • Dirigir l’elaboració i/o actualització del Projecte educatiu de centre i del Reglament de règim intern i garantir-ne la seva aplicació. • Elaborar, en el marc del Projecte educatiu, el Pla anual de centre i Memòria d'avaluació. Lliurar els documents a l’IMEB. • Coordinar-se amb les empreses i serveis externs, per tal de garantir el bon funcionament del centre. • Atenció directa als infants, adequant el seu horari lectiu d’acord amb l’organització de l’escola. • Fer les funcions de coordinació i cap d’emergència del centre en la prevenció de riscos laborals. 1.2. Competències: • Compromís professional Interès per realitzar el treball en termes de qualitat i eficiència. Predisposició a actuar proactivament davant de les oportunitats i els problemes. • Orientació al servei públic Dona resposta a les necessitats del ciutadà/client, mostrant compromís i interès pel seu benestar. Entén i satisfà les necessitats d'altres persones, amb un tracte adequat. • Treball en equip Col·labora i integra la seva activitat amb la dels altres, prioritzant el benefici comú. Forma part d'un o més grups, treballant conjuntament de forma efectiva. • Flexibilitat i obertura al canvi Capacitat per adaptar-se i treballar eficientment amb diferents institucions, projectes, processos i persones. Tant pel que fa per adaptar-se a noves situacions com la capacitat per generar canvis anticipant-se a l’entorn. • Autoconfiança Convenciment de poder complir amb èxit els reptes o responsabilitats encomanats. Té una actitud de confiança amb els propis enfocaments, recursos i decisions mantenint les pròpies emocions sota control. • Pensament analític Capacitat d'entendre una situació complexa en totes les seves parts i d'identificar les seves implicacions pas a pas. Organitza les parts d'un problema sistemàticament i pot comparar-lo amb altres a fi d'establir prioritats. Entén les seqüències temporals i les relacions causa-efecte. • Lideratge i desenvolupament Assumeix el rol de líder d'un grup o equip de treball. Guia els altres i s'esforça per millorar el desenvolupament i la responsabilització dels membres de l'equip. • Empatia Capacitat d’escoltar i entendre els pensaments, sentiments i preocupacions dels altres, posant-se en el seu lloc i desenvolupant relacions positives. 2. Requisits de participació: • Ser funcionari o funcionària de carrera o contractat o contractada laboral indefinit o indefinida de la plantilla de l’IMEB, i pertànyer a la categoria d’Educador o Educadora d’Escola Bressol. • Tenir una antiguitat mínima de 2 anys de serveis actius a les escoles bressol municipals. 1872 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 • Estar en possessió de la titulació de mestre o mestra, professor o professora d’educació general bàsica, mestre/a d’ensenyament primari (especialitat d’Educació Infantil), llicenciat o llicenciada en psicologia o llicenciat o llicenciada en pedagogia. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de política Lingüística, o equivalent. Restaran exempts d’acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s’indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l’Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar del títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en que hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C) En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d’ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d’un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els/les funcionaris/àries en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s’han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s’han de complir a la data de la presa de possessió. 3. Presentació de sol·licituds: Els i les educadors/res que desitgin prendre part en el concurs de mèrits i compleixin les condicions exigides hauran de presentar la instància adreçada a la Gerència de l'IMEB, en el termini de trenta dies naturals a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria a la Gaseta Municipal. Cal lliurar la sol·licitud al Registre General de l'IMEB (Pl. d'Espanya, 5) en l’ horari de dilluns a dijous de 8:30 a 17:30 h. i divendres, de 8:30 a 14:00 h., segons model normalitzat de sol·licitud que es podrà recollir en el mateix registre o que es pot trobar al Bulevard Educatiu\Processos Selecció. En la instància de sol·licitud caldrà: a) Manifestar que es reuneixen els requisits exigits en la present convocatòria. b) Adjuntar full de mèrits d’acord amb el model publicat al Bulevard Educatiu\Processos Selecció. No cal adjuntar els justificants dels mèrits al·legats a la sol·licitud. La Junta de Valoració els demanarà en cas que sigui necessari (veure apartat 5.C). c) Manifestar l’ordre de prioritat dels centres en relació als llocs de treball objecte del concurs, en cas d’optar per més d’un. d) Per a les persones que optin per renovar el càrrec a la mateixa escola on actualment exerceixen la direcció : Cal adjuntar un treball escrit amb el títol “Projecte de direcció de l’escola bressol”, que reculli les propostes de treball del candidat/a en relació al lloc de treball. Aquest projecte tindrà una extensió màxima de 5 fulls DIN A4 per una cara i els seus continguts s’hauran de referir als següents aspectes: - Valoració del funcionament actual del centre i aspectes a millorar en el marc del seu projecte educatiu. - Concreció dels objectius estratègics en el mandat de 4 anys. Indicadors a NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1873 avaluar. - Actuacions a desenvolupar per a aconseguir els objectius . e) Per a directors/es actuals que, finalitzats els 4 anys de mandat, presentin la seva candidatura per un altre centre; o per a educadors/es que es presentin a la direcció del mateix centre on treballen o d’un altre centre: Cal adjuntar un treball escrit amb el títol “Projecte de direcció de l’escola bressol”, que reculli les propostes de treball del candidat/a en relació al lloc de treball. Aquest projecte tindrà una extensió màxima de 10 fulls DIN A4 per una cara i els seus continguts s’hauran de referir als següents aspectes: - Justificació de la seva candidatura al centre que s’opta. - Anàlisi de la situació actual de l’escola a la qual s’opta. - Finalitat de l’escola bressol en el marc del model educatiu de les Escoles Bressol Municipals. - Concreció dels objectius estratègics en el mandat de 4 anys. Indicadors a avaluar - Actuacions a desenvolupar per a aconseguir els objectius proposats. Finalitzat el termini de presentació d'instàncies, el Gerent de l'IMEB aprovarà la llista provisional d'aspirants admesos/es i exclosos/es, que serà exposada al tauler d’anuncis de l'IMEB (PL. Espanya, 5 planta baixa) i al Bulevard Educatiu\Processos Selecció. 4. Junta de valoració President: − Sr. Casimir Macià I Costa, Director de Centres Educatius Municipals, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Joaquima Ferrando Aguilar, Cap del Servei d’Escola Bressol de l’IMEB, o persona en qui delegui. − Sra. Immaculada Bargalló Quintana, Tècnica del Servei d’Escola Bressol de l’IMEB o persona en qui delegui. − Sra. Antònia Cañellas Majoral, Cap del Servei de Recursos Humans de l’IMEB o persona en qui delegui. − Sra. Montserrat Vendrell Tornabell, Secretària Delegada de l’IMEB o persona en qui delegui. Representants, titular i suplent, de la Junta de Personal i Comitè d’Empresa de l’IMEB. 5. Procediment de selecció A) Per a les persones que optin per renovar el càrrec a la mateixa escola on actualment exerceixen la direcció: El procediment de selecció constarà de dues fases: 1a. Valoració del Projecte i de l’exercici de la direcció 2a. Valoració de mèrits. Primera fase: Projecte i valoració de l’exercici de la direcció. El treball escrit, que es lliurarà juntament amb la instància per a participar en el concurs, presentarà el projecte de direcció de l’escola bressol del candidat/a, d’acord amb el que estableix l’apartat 3.d). La Direcció de Centres elaborarà un informe de valoració de l’exercici del càrrec de direcció. El Junta de Valoració podrà, si ho creu convenient, convocar a entrevista un candidat/a per complementar la informació de cara a la valoració d’aquesta fase. Puntuació màxima de la primera fase: 10 punts. Cal assolir una puntuació mínima de 5 punts per a superar aquesta fase. Segona fase: La valoració de mèrits tindrà una puntuació màxima de 5 punts. S’aplicarà el barem que consta a l’Annex I 1874 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 B) Per a directors/es actuals que, finalitzats els 4 anys de mandat, presentin la seva candidatura per un altre centre; o per a educadors/es que es presentin a la direcció del mateix centre on treballen o un altre centre: El procediment de selecció constarà de dues fases: 1a. Valoració del projecte i entrevista 2a. Valoració de mèrits Primera fase: Valoració projecte i entrevista. El treball escrit, que es lliurarà juntament amb la instància per a participar en el concurs, presentarà el projecte de direcció de l’escola bressol del candidat/a, d’acord amb el que estableix l’apartat 3.e). Aquest projecte serà avaluat de 0 a 5 punts. L'entrevista servirà per comentar i aclarir aspectes relacionats amb el treball presentat i/o amb les tasques a desenvolupar en el lloc de treball al qual opta. Es valorarà l’adequació de la persona al lloc de treball, i especialment a les competències professionals descrites. Aquesta entrevista serà avaluada de 0 a 5 punts. Puntuació màxima de la primera fase: 10 punts. Cal assolir una puntuació mínima de 5 punts per a superar aquesta fase. Segona fase: La valoració de mèrits tindrà una puntuació màxima de 5 punts. S’aplicarà el barem que consta a l’Annex I C) La segona fase (valoració de mèrits), en tots els supòsits: A i B, només es realitzarà en els casos en que es presentin dues o més candidatures per a la mateixa escola. En aquest cas, la Junta de Valoració demanarà els justificants dels mèrits degudament acreditats. 6. Resultats i proposta de nomenament Finalitzat el procés selectiu, es publicarà la llista provisional de resultats en el tauler d’anuncis i al Bulevard Educatiu\Processos Selecció, que serà definitiva si en el termini de 10 dies no hi ha hagut al·legacions. Passat aquest termini es publicarà la llista amb la proposta de nomenament de direcció del centre assignat a cada aspirant que hagi superat la puntuació mínima. Els nomenaments definitius es publicaran a la Gaseta Municipal. ANNEX I El barem de valoració de mèrits serà el següent: a) Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis com a educador/a d’escola bressol, inclosos els serveis previs en altres Administracions Públiques que hagin estat formalment reconeguts a raó de 0,10 punts per any i fins a un màxim d’1 punt. b) Titulacions. Es puntuaran les titulacions exceptuant les que s’hagin presentat com a requisit. Puntuació màxima per aquest apartat: 1 punt. b.1. Titulacions de segon cicle: pedagogia, psicologia i psicopedagogia: 1 punt. Altres titulacions de segon cicle d’altres llicenciatures, enginyeries, arquitectures o títols declarats legalment equivalents: 0,75 punts. b.2. Titulacions de primer cicle: mestre/a, diplomat/ada d’ensenyament general bàsic, mestre/a d’ensenyament primari: 0,75 punts. Pels estudis corresponents al primer cicle de les llicenciatures de pedagogia, psicologia: 0,75 punts. Altres titulacions de primer cicle: per cada diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica o títols declarats legalment equivalents: 0,50 punts. b.3. Altres titulacions que donen accés a la categoria: 0,25 punts. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1875 c) Experiència professional. Per aquest apartat es puntuarà fins a un màxim de 4 punts. c.1. Per cada curs d'exercici del càrrec de director/a o de secretari/ària en una escola bressol, o de treball realitzant tasques tècniques de gestió directament relacionades amb l’escola bressol, en l’àmbit de l’administració pública: 0,25 punts per curs, fins a un màxim de 2 punts. c.2. Per participar com a ponent o professor/a de cursos sobre temes relacionats amb l’escola bressol, sumades totes les hores: 0'10 punts per cada fracció de 20 hores, fins a un màxim d’1 punt. c.3. Per publicacions en llibres, revistes o d’altres suports, o per guions de vídeo, de difusió nacional sobre temes educatius: 0,50 punts per llibre publicat de fins a 3 autors/es; 0,25 punts per guió de vídeo; 0,15 punts per article en llibre, revista o d’altres suports i 0,10 punts per altres publicacions, fins a un màxim d’1 punt. d) Formació. Es valoraran els mèrits al·legats a partir de l’any 2000. Puntuació màxima per aquest apartat: 4 punts d.1. Per l'assistència a cursos o seminaris relacionats amb les funcions pròpies del lloc de treball de director/a d’escola bressol, sumades totes les hores: 0,20 punts per cada fracció de 10 hores, fins a un màxim de 2 punts. d.2. Per l'assistència a cursos o seminaris sobre temes educatius, sumades totes les hores: 0,10 punts per cada fracció de 10 hores, fins a un màxim d’1 punt. d.3. Per l'assistència a escoles d'estiu, simposis, jornades, congressos, etc.: 0,05 punts per cada un, fins a un màxim d’1 punt. d.4. Per l'assistència a cursos universitaris de tercer cicle convocats per facultats, escoles universitàries o ICE, sumades totes les hores: 0'10 per fracció de 20 hores si el tema és d'interès especial per a la tasca de director/a d’escola bressol i 0,05 punts per la resta, fins a un màxim d’1 punt. L'assistència a una mateixa activitat serà puntuable només per un únic apartat. Perquè siguin valorades les activitats de formació hauran d'estar acabades i certificades en el moment de presentació de les sol·licituds. Pel que fa als certificats de cursos hi haurà de constar, necessàriament, el nombre d'hores del curs. Aquells en què no s'esmenti explícitament no seran tinguts en compte als efectes previstos en el barem. Els cursos impartits hauran de ser certificats pels responsables de la seva organització. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 1876 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1877 Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 10/2015-C. Un lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrit al Servei Atenció Telefònica del Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada de la Direcció d'Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. (Nivell 16) Concurs núm. 11/2015-C. Dos llocs de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Servei Atenció Telefònica del Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada de la Direcció d'Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. (Nivell 18) 1878 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrit al Servei Atenció Telefònica del Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada de la Direcció d'Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. Concurs núm. 10/2015-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrit al Servei Atenció Telefònica del Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada de la Direcció d'Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrit al Servei Atenció Telefònica del Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada de la Direcció d'Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 4 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1879 • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada) 3.2.1. Missió Desenvolupament i impuls del model d’atenció ciutadana i dels processos d’atenció i coordinació dels serveis d’atenció especialitzada que li siguin encomanats. 3.2.2. Funcions • Garantir l’adequació de tots els serveis d’atenció a l’estratègia i les polítiques del model d’atenció a la ciutadania definit. • Establir i homogeneïtzar els criteris i els processos d’atenció, per al conjunt dels canals d’atenció. • Dirigir les operacions de la plataforma multicanal d’informació i atenció i també les del servei d’atenció diferida. • Supervisar, avaluar i coordinar els recursos externs destinats a donar suport als serveis d’atenció ciutadana en el seu àmbit de gestió. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C2 de la categoria Auxiliar Administrativa. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. 1880 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en el coneixement dels tràmits de la cartera municipal fins a 2 punts. − Experiència en serveis d’atenció a la ciutadania fins a 2 punts. − Experiència en elaboració de documents amb eines d’ofimàtica: power point, excel i word fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr Enric Mazorra Folguera, Director Executiu de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Joana Serra Bosch, Cap del Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada, o persona en qui delegui. − Sra. Roser March Plana, Cap del Servei d’Atenció Telefònica, o persona en qui delegui. − Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Dep. de Recursos Humans, o persona en qui delegui NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1881 − Sra. Blanca Gómez López. Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Servei Atenció Telefònica del Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada de la Direcció d'Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. Concurs núm. 11/2015-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de dos llocs de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Servei Atenció Telefònica del Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada de la Direcció d'Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 1882 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits de dos llocs de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Servei Atenció Telefònica del Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada de la Direcció d'Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1,C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (394,79 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 667 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1883 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d'Operacions i Processos d'Atenció Especialitzada) 3.2.1. Missió Desenvolupament i impuls del model d’atenció ciutadana i dels processos d’atenció i coordinació dels serveis d’atenció especialitzada que li siguin encomanats. 3.2.2. Funcions • Garantir l’adequació de tots els serveis d’atenció a l’estratègia i les polítiques del model d’atenció a la ciutadania definit. • Establir i homogeneïtzar els criteris i els processos d’atenció, per al conjunt dels canals d’atenció. • Dirigir les operacions de la plataforma multicanal d’informació i atenció i també les del servei d’atenció diferida. • Supervisar, avaluar i coordinar els recursos externs destinats a donar suport als serveis d’atenció ciutadana en el seu àmbit de gestió. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) i C2 (categoria Auxiliar Administrativa) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 1884 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en atenció i relació amb el ciutadà fins a 2 punts. − Experiència en elaboració i anàlisi d'indicadors de gestió fins a 2 punts. − Experiència en gestió, participació i/o seguiment de projectes fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr Enric Mazorra Folguera, Director Executiu de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Joana Serra Bosch, cap del Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada, o persona en qui delegui. − Sra. Roser March Plana, cap del Servei d’Atenció Telefònica, o persona en qui delegui. − Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Dep. de Recursos Humans, o persona en qui delegui − Sra. Blanca Gómez López. Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1885 complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. 1886 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 5. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 6. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 7. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 8. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1887 PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 7/2015. Un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional de Serveis d’Arts (AC) adscrit a la Direcció Barcelona Capital de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 24) TÈCNIC/A 2 de la família professional de Serveis d’Arts (AC) adscrit a la Direcció Barcelona Capital de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 7/2015 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional de Serveis d’Arts (AC) adscrit a la Direcció Barcelona Capital de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 1888 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família professional de Serveis d’Arts (AC), adscrit a la Direcció Barcelona Capital de l’Institut de Cultura de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Tècnic/a 2 (80.20.AC.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92 €/mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 969 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic/a 2 de la família de AC) 3.1.1. Missió Realitzar funcions tècniques pròpies de la seva família professional, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, de manera autònoma, d’acord amb la normativa i directrius establertes. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Definir procediments, normes, protocols i sistemes per al desenvolupament de l’actuació en l’àmbit de la seva família professional dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Planificar la implantació i gestionar serveis competència de l’òrgan on s’adscriuen, i controlar la qualitat i compliment de la seva execució. • Assessorar tècnicament sobre procediments relatius a les matèries, assumptes i processos que siguin objecte de l’òrgan on presten els seus serveis. • Supervisar informes, dictàmens i propostes de resolució realitzats per altres tècnics, i elaborar els de major complexitat. • Planejar i desenvolupar treballs tècnics i estudis en l’àmbit de la seva família professional, sobre les matèries competència de l’òrgan on presten els seus serveis. • Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb component tècnic, contribuint a la millora de protocols i processos del seu àmbit funcional o de la seva família professional. 3. Requereixen de coneixements en un camp tècnic, científic o especialitzat. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment dins d’un marc normatiu i procediments estandarditzat, 5. Disposen de llibertat per implantar l’operativa de l’òrgan on presta els seus serveis i rebre supervisió sobre els resultats. 6. Requereixen de la capacitat de comunicació i influència necessària per interactuar amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal influint-los i donant-los servei en el seu àmbit de competència. 7. Poden supervisar tasques realitzades per altres tècnics i administratius de l’òrgan on presta els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc ( Direcció Barcelona Capital) 3.2.1. Missió: Dissenyar i desenvolupar estratègies de cooperació cultural amb l’objectiu de promoure la cultura feta a Barcelona com a capital de Catalunya i també la NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1889 presència regular a la ciutat de les manifestacions culturals dutes a terme en els territoris que ens son culturalment propers; així com en la seva projecció nacional i internacional, a través de la realització de programes propis i també amb el suport als diferents agents culturals de la ciutat i el país. Promoure les iniciatives que treballen per a la preservació, difusió i impuls de la cultura catalana tant en la seva vessant de la protecció i ús de la llengua com de les tradicions i la cultural popular en general. 3.2.2. Funcions: • Impulsar els programes específics de cooperació amb el territori i aquelles accions que fomentin el treball en xarxa, exercint capital de Catalunya. • Crear i desenvolupar xarxes de relacions nacionals i internacionals que permetin participar en fòrums sectorials de cultura i conèixer allò que passa al món així com donar a conèixer la cultura que es fa a la nostra ciutat a ambdós nivells. • Impulsar l’Agenda 21 de Cultura. • Col·laborar amb la gerència de l’Institut en l’enfortiment de les polítiques culturals de posicionament nacional i internacional de Barcelona per a incrementar el paper de la ciutat en el nou teixit cultural del segle XXI. • Proposar estratègies per promoure la descentralització de l’acció cultural, tot impulsant iniciatives d’altres agents que operen a la ciutat, tant des dl sector públic om privat. • Executar els actes institucionals adreçats a subratllar la participació singular en la vida cultural de la ciutat: medalles al mèrit cultural i artístic, commemoracions, agermanaments. • Promoure i coordinar les actuacions que en matèria de cultural popular es realitzin a la ciutat mitjançant el suport a les entitats o en les actuacions que directament es facin des de l’Institut. • Potenciar l’ús de la llengua catalana a través d’iniciatives tant promogudes directament des de l’Institut com les que es facin des del sector privat o associatiu. • Direcció, planificació, coordinació, gestió i execució del Grec Festival de Barcelona. • Dirigir, organitzar i assessorar en tots els aspectes relacionats amb la musica, encarregats a l’Institut. • Tramitar els ingressos i les despeses que es derivin de la gestió de la Direcció, d’acord amb la previsió d’ingressos i despeses aprovats per l’Institut. • Totes aquelles funcions que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de les categories de Tècnic Superior en Art i Història, Professor Superior d’Orquestra i Banda, Tècnic Superior d’Arxivística, i pertànyer al grup A, subgrup A2 de la categoria de Tècnic Mig en Biblioteconomia. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 1890 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en relacions amb entitats públiques i privades de l’àmbit cultural fins a 2 punts − Experiència en la relació amb xarxes del sector cultural fins a 1,5 punts − Experiència en la gestió i supervisió de productes de difusió i comunicació: tríptics, pàgines web, etc. fins a 1,5 punts − Experiència en gestió de convenis i subvencions fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional de Serveis d’Arts d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització i Comunicació i influència. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1891 L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra. Marta Clari i Padrós, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Isabel Balliu i Badia, directora de Recursos o persona en qui delegui. − Sr. Carles Sala i Marzal, director de Barcelona Capital o persona en qui delegui. − Sra. Núria de Luna Polo, tècnica de Selecció del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 08:30 a 15h. i els dijous de 8:30 h. a 17:30 h. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 1892 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE TRES CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 9. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 10. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 11. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1893 al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 12. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. 1894 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX. Concurs núm. 174/15. Un lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 16) Concurs núm. 176/15. Un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 18) Concurs núm. 178/15. Un lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit a la Gerència de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 20) SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs núm. 174/15 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.10 / 90.40.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1/C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent. Complement específic circumstancial d’atenció directa intensiva: 168 € mensuals segons catàleg vigent. 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 4 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1895 amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Relacions amb el Contribuent) 3.2.1. Funcions • Dissenyar, impulsar i coordinar els serveis d'atenció al contribuent i a l’infractor. • Transmetre les directrius necessàries amb la finalitat de garantir l’homogeneïtat de les actuacions i la unitat de criteri. • Proposar les modificacions necessàries en la web de l’Institut Municipal d’Hisenda i de l’Ajuntament, en relació als tributs, preus públics i sancions gestionades per l’Institut. • Elaborar les instruccions necessàries pels serveis d’atenció presencial de l’Institut Municipal d’Hisenda i assegurar la seva adaptació per a les oficines d’atenció al ciutadà dels districtes i la plataforma d’atenció telefònica. • Elaborar anualment la proposta de Guia del contribuent. • Resoldre les incidències que plantegi la funció de registre i certificats. • Crear i mantenir els models d’impresos que s’envien als ciutadans i a les empreses. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 o C2. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 1896 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − En informació i/o tramitació de tributs municipals i en informació i atenció relacionada amb campanyes municipals i/o gestió de padrons fins a 3 punts. − En aplicacions informàtiques corporatives en general i/o en les aplicacions específiques requerides per al lloc de treball convocat, fins a 3 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1897 Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Rafael Olañeta Fernández Grande, Director de Serveis de Relacions amb els Contribuents i Reclamacions, o persona en qui delegui. − Sra. Victoria Alumà Clar, Cap del Departament de Relacions amb el Contribuent, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals. 1898 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs núm. 176/15. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1, C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (394,79 € mensuals) Complement específic: 667 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l'òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1899 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Recursos Humans) 3.2.1. Funcions • Impulsar, organitzar i gestionar els processos de selecció, mobilitat i promoció del personal (elaborant els perfils dels llocs de treball corresponents a concursos i promocions), així com racionalitzar els llocs de treball de l’Institut. • Representar a la Direcció de l’Institut i negociar amb els representants sindicals (Comitè d’Empresa, Comitè de Seguretat i Salut i Comissió de Control del Pla de Pensions) i davant d’organismes oficials de caràcter socio-laboral. • Vetllar pel compliment de la normativa referent a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. • Controlar la nòmina i la gestió administrativa del personal: nomenaments, contractes, permutes, reingressos, excedències, llicències, horaris, vacances, destinacions i trasllats de personal, entre d’altres actuacions. • Supervisar i controlar el compliment de les normes i procediments existents pel que fa a la gestió dels recursos humans: incompatibilitats, horaris, disciplina laboral, entre d’altres. • Proposar el pla anual de formació per al personal de l’Institut i coordinar-ne la realització. • Mantenir la comunicació continua amb les persones de plantilla i amb els responsables de cada Direcció de l’IMH. • Realitzar el control i seguiment pressupostari del capítol I. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 ó C2 de les categories Administrativa o Auxiliar Administrativa. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: 1900 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en la tramitació, seguiment i resolució d’expedients administratius en les matèries relacionades amb el lloc de treball, fins a 3 punts. − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per al desenvolupament de les funcions del lloc de treball, fins a 2 punts. − Experiència en tasques que impliquin relació amb l’estructura orgànica municipal fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1901 Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Elena Molina Belles, Directora de Serveis d’Ingressos i Administració, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. − Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals. 1902 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit a la Gerència de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs núm. 178/15 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 2 de la família professional General (GE) adscrit a la Gerència de l’Institut Municipal d’Hisenda. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 2 de la família professional General (GE) adscrit a la Gerència de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 2 (90.20.SG.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 20 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 20 (439,70 € mensuals) Complement específic: 792 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament (5.6) • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat (6.1) • Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives (5.5) • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, dins del seu àmbit d’especialització, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei (6.2) • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis (6.3) 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió periòdica d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca. 3. El lloc requereix d’autonomia per prioritzar processos i tasques dins de les directrius establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1903 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i experiència sobre els processos tècnics i administratius diversos en l’àmbit de la seva responsabilitat. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc ( Gerència de l’Institut Municipal d’Hisenda ) 3.2.1. Funcions • Realitzar l’exercici efectiu de les facultats de representació, administració i gestió ordinària de l’Institut, de conformitat amb el que es disposa en els estatuts de l’Institut. • Informar diligentment al Consell Rector, així com al President/a de la seva actuació i dels assumptes que concerneixin a la gestió de l’Institut. • Executar puntualment els acords del Consell rector, sense perjudici de la supervisió del President/a. • Atorgar els permisos i les llicències que corresponguin dins l’àmbit d’actuació de l’Institut. • Desenvolupar l’estructura organitzativa i de personal d’acord amb els criteris generals establerts pel Consell. • Exercir la prefectura superior de tots els serveis, obres i dependències, assumint-ne la direcció, l’impuls i la inspecció. • Contractar al personal i determinar la seva retribució, dins dels acords adoptats pel Consell Rector i en els termes previstos en els estatuts de l’Institut i les disposicions legals d’aplicació. • Disposar la sanció del personal laboral i exercir la potestat disciplinaria sobre el personal funcionari en els termes previstos en els estatuts de l’Institut. • Exercir la potestat sancionadora quan aquesta sigui atribuïda a l’Institut per la normativa vigent. • Exercir les accions i els recursos judicials o administratius que corresponguin a l’Institut en defensa dels seus drets i interessos, amb caràcter ordinari o urgent. • Exercir les potestats administratives atribuïdes a l’Institut a l’article 3.1, lletres a) fins a l). • Exercir la responsabilitat dels fitxers de dades tributàries i de sancions per infraccions a la normativa de trànsit. • Aprovar les despeses, els actes de disposició sobre béns i fons propis i els contractes i pactes de quantia inferior o igual al 3% del pressupost de l’Organisme i les concessions fins el termini de quatre anys. • Aquelles altres que i estan atribuïdes al Gerent als Estatuts de l'Institut Municipal d'Hisenda i les que el/la President/a o el Consell Rector li delegui. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 1904 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Interlocució i coordinació amb diferents òrgans de l’organització municipal amb l’objectiu de gestionar i resoldre queixes, sol·licituds etc., fins a 2 punts. − En elaboració d’informes, memòries i indicadors de gestió, fins a 2 punts. − En la utilització d’aplicacions informàtiques corporatives i especialment les utilitzades per a la gestió tributària, 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 2 de la família professional Serveis Generals (SG) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1905 L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Carmen Estrada Nerida , Directora de Serveis d’Informàtica, o persona en qui delegui. − Sr. Rafael Olañeta Fernández Grande, Director de Serveis de Relacions amb els Contribuents i Reclamacions, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Un representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 1906 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1907 – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Est arà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. 1908 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 1/2015. Dos llocs de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis Jurídica i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. (Nivell 16) SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. Concurs núm. 1/2015 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de dos llocs de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis Jurídica i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits de dos llocs de treball SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis Jurídica i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.20) segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € segons catàleg vigent) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat 3.1.1. Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2. Funcions: NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1909 1. Les funcions bàsiques són: • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis Jurídiques i de Gestió del Patrimoni) 3.2.1. Missió Desenvolupar els sistemes de planificació, coordinació, gestió i avaluació dels àmbits corresponents a la Direcció de Serveis Jurídica i de Gestió del Patrimoni i a la prestació dels serveis que porta a terme el PMH, en el marc de les coordenades marcades per l’Ajuntament de Barcelona i d’acord amb la legislació vigent. 3.2.2. Funcions • Tramitar els expedients relacionats amb la gestió del Parc Municipal d’Habitatges. • Controlar la homogeneïtzació dels procediments administratius, establint criteris uniformes, normalitzant expedients i supervisant el seu acompliment. • Assessorar i informar, en el seu cas, els aspectes jurídics de les normes internes orgàniques i procedimentals de la Gerència. • Fer seguiment de les disposicions normatives, de l'efectivitat del seu coneixement i de la seva operativitat. • Proposar al Gerent del Sector l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C2 de la categoria Auxiliar Administrativa. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/ària de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat del nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran 1910 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones aspirants que es troben en una de les situacions següents i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics-administratius en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts. − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per a el desenvolupament de les funcions del lloc de treball, fins a 2 punts. − Experiència en atenció a clients interns i externs en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, treball en equip, orientació al servei públic, pensament analític, flexibilitat i obertura al canvi, autoconfiança, rigor i organització i comunicació i influència. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1911 L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President/a: − Sr/. F. Xavier González Garuz, Gerent del Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: − Sr Josep Maria de Simon. Cap del departament de Gestió i administració de Finques o persona en qui delegui. − Sra Leonor Brozgol Nieto, Cap del departament de Patrimoni o persona en qui delegui. − Sra. Rosa Mateu Torres, Cap del departament de Recursos Humans i Serveis Generals o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 1912 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1913 Lliures designacions Lliure designació núm. 72/2015-L Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Externes de la Gerència de Recursos. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de Suport 3 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Externes de la Gerència de Recursos. 1.Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 i C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (394,79 € mensuals) Complement específic: 667 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 1914 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis de Relacions Externes) 3.2.1. Missió. Dur a terme les relacions externes amb altres organismes i administracions pel desenvolupament de la Carta Municipal, i amb les Sindicatures de Greuges com a interlocutor municipal. 3.2.2. Funcions. • Interlocució amb les diferents administracions públiques involucrades en el desenvolupament de la Carta Municipal de Barcelona. • Suport a les diferents comissions i grups de treball de l’Ajuntament de Barcelona pel desenvolupament de la Carta Municipal. • Seguiment del desenvolupament dels consorcis legals establerts en la Carta Municipal de Barcelona: Consorci de l’Habitatge, Consorci d’Educació, Consorci Sanitari de Barcelona i Consorci de Serveis Socialsde Barcelona. • Interlocució amb la Sindicatura de Greuges de la Generalitat i la Sindicatura de Greuges de l’Ajuntament de Barcelona com a canal d’unificació de les demandes d’aquests ens. • Gestió administrativa i control de les queixes adreçades a la Sindicatura de Greuges de Catalunya i a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. • Assessorament i suport a comissions municipals amb participació d’Institucions i Entitats. • Assessorament i suport a la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial en actuacions relacionades amb l’Administració General de l’Estat i amb la Generalitat de Catalunya. • Representar a la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, per delegació d'aquesta, en les actuacions pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C subgrups C1 i subgrup C2 de les categories Administrativa i Auxiliar administrativa. • Ser personal funcionari/ària de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1915 − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball (compromís professional, treball en equip, orientació a servei públic, pensament analític, flexibilitat i obertura al canvi, autoconfiança, rigor i organització, comunicació i influència i confidencialitat). 6. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 7. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 1916 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1917 Nomenaments Concursos El Gerent de Recursos, en data 10 de març de 2015, ha adoptat la següent resolució : Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 157/2014C: - la Sra. Susana Bonet Casals (Mat. 21712), de la categoria TM Treball Social, subgrup A2, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 2, de la família general, codi 70.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de la Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 1918 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 ANUNCIS Altres anuncis Districte de Sants Montjuïc Expedient: 3BD 2014/0184 El Gerent del Districte de Sants-Montjuïc, en data 5 de març de 2015, actuant en ús de les facultats delegades per l’ Alcaldia, ha adoptat la següent Resolució, “Aprovar el Projecte bàsic i executiu de col·locació de la gespa artificial i consolidació del mur de contenció al cam de fútbol-7 de la Satalia, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 328.984,17 euros, el 21% de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que es preveu a l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la Societat BIMSA la gestió de l’actuació.” Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la recepció de la present notificació. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 5 de març de 2015. El Secretari Delegat. P.D 1/09/2009, Juan Carlos Parejo Perogil. * * * Districte d’Horta-Guinardó Expedient número 7BD 2014/034 El Gerent del Districte d’Horta-Guinardó, en data 12-03-2015, adoptà la següent Resolució: Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització de la Baixada de la Combinació (entre el carrer Chapi i el carrer d’Horta) al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 132.025,14 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. L'expedient restarà exposat al públic pel termini de trenta dies hàbils a la Direcció de Llicències i Espai Públic del Districte d’Horta-Guinardó (Lepant, 387) de dilluns a divendres en horari d'atenció al públic de 12h a 14h. Dins el termini esmentat, que començarà a comptar a partir del dia següent de la publicació al NÚM. 9 20-3-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1919 Butlletí Oficial de la Província (BOP), els interessats podran examinar-lo i presentar les al·legacions que considerin pertinents. Barcelona, 16 de març de 2015. El Secretari General, p.d. de data 1 de juny de 2001, la cap del departament de Serveis Jurídics- Secretaria del Districte d’Horta- Guinardó, Núria Munell Casadesús BIMSA Expedient número 7BD 2015/002. El Gerent del Districte d’Horta-Guinardó, en data 6-03-2015, adoptà la següent resolució: “Aprovar el Projecte executiu del sistema de contenció de persones i revestiment del mur existent al passatge Feliu, de fora de l'àmbit de la Clota conservació, al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 61.258,36 euros (IVA inclòs) euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la Societat Municipal BIMSA la gestió de l’actuació.” Contra aquest acte, es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 9 de març de 2015. El Secretari General, p.d. de data 1 de juny de 2001, la cap del Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte d’Horta- Guinardó, Núria Munell Casadesús. * * * Expedient 1BD 2014/148 La Comissió de Govern, en sessió del dia 4 de març de 2015, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte executiu de reurbanització de la plaça Ramon Berenguer el Gran. (Fase 2), al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 913.273,73 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós 1920 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2015 administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 9 de març de 2015. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * Institut Municipal de Mercats de Barcelona Núm. EX15000136-137 En compliment del que disposa l’art. 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, en relació amb l’expedient seguit sota el núm. EX15000136-137 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, sobre renúncia de les parades núms. 058-059 Especials del mercat municipal d’Abaceria es notifica al titular de les autorització d’ús de les parades esmentades, Sergio Legaz Marina, on a l’últim domicili conegut, ha estat rebutjada les notificacions que li han estat dirigides, que el President de l’IMMB, per delegació expressa de l'Alcaldia en data 25 de juliol de 2011, ha disposat en data 26 de febrer de 2015: “Declarar extingida l’autorització que empara l’ús del lloc de venda núms.058 del mercat de Abaceria, la titularitat de la qual l’ostentava Sergio Legaz Marina, per renúncia expressa i escrita d’ell/d’ella mateixa, a l’empara de la lletra a) de l’article 37 del Text refós de l’Ordenança de Mercats, i deixar el lloc de venda esmentat en situació de vacant, revocada l’autorització d’ús corresponent” “Declarar extingida l’autorització que empara l’ús del lloc de venda núms.059 del mercat de Abaceria, la titularitat de la qual l’ostentava Sergio Legaz Marina, per renúncia expressa i escrita d’ell/d’ella mateixa, a l’empara de la lletra a) de l’article 37 del Text refós de l’Ordenança de Mercats, i deixar el lloc de venda esmentat en situació de vacant, revocada l’autorització d’ús corresponent” Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats contenciosos administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient Barcelona, 13 de març de 2015. El secretari delegat de l´IMMB, Manel Armengol i Jornet. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies