SUMARI Consell Municipal Aprovació de les modificacions del catàleg Acta sessió 2/10/2015 ............................... 5293 de llocs de treball. ................................. 5623 Acords sessió 30/10/2015 .......................... 5361 Modificacions de crèdit Pressupost 2015 ...... 5631 Comissió de Govern Decrets de l’Alcaldia Acta sessió 21/10/2015 ............................. 5370 Annex estructura executiva Decret S1/D/ Acords sessió 28/10/2015 .......................... 5379 2015-3130 ........................................... 5635 Afegir redactat al Decret de l’Alcaldia de Comissions del Consell Municipal 22/12/2009 relacionat amb la Seu elec- Comissió conjunta d’Economia i Hisenda i trónica ................................................. 5635 d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acta Assignació de règim de plena dedicació ....... 5635 sessió extraordinària 15/9/2015 .............. 5384 Delegació d’atribucions en el gerent d’Habi- Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports tatge ................................................... 5636 Acta sessió 21/9/2015 ............................ 5391 Designació Comissió encarregada del sorteig Comissió d’Economia i Hisenda Acta sessió ... de constitució de les Meses Electorals ...... 5636 21/9/2015 ............................................ 5441 Comissió de Presidència, Drets de Ciutada- Cartipàs nia, Participació i Seguretat i prevenció. Acta sessió extraordinària 14/9/2015 ....... 5494 Designació representants en els Consorcis Acta sessió 22/9/2015 ............................ 5502 que es relacionen .................................. 5638 Comissió d’Ecologia i Urbanisme. Acta ses- Delegació presidència del Consell General sió 22/9/2015 ....................................... 5566 del Consorci del Museu de Ciències Natu- Acords rals de Barcelona .................................. 5638 Sessions del mes d’octubre de 2015 ............ 5611 Designació membres de la Comissió Terri- torial del Patrimoni Cultural de la Ciutat Consells Municipals de Districte de Barcelona ........................................ 5638 Districte 4. Les Corts. Acords sessió extra- Nomenament secretària d’actes del Con- ordinària 8/10/2015 ............................... 5621 sell Ciutadà per la Sostenibilitat .............. 5639 Disposicions generals Delegació de la presidència del Comitè Exe- Acords dels òrgans de govern cutiu .................................................... 5639 Núm. 30 / Any CII 10 de novembre de 2015 5292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Altres disposicions Cap de secció 1 família General. Departament Delegació de competències en la Gerència de Mercats de l’IMMB. ............................ 5674 de Parcs i Jardins de Barcelona Institut Suport 2 família General. Departament de Municipal ............................................. 5640 Mercats de l’IMMB .................................. 5678 Delegació de competències en la Gerència Lliures designacions de Parcs i Jardins de Barcelona Institut Modificacions bases lliure designació 99/2015-L 5683 Municipal ............................................. 5641 Junta de valoració ..................................... 5683 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Personal treball de Cap de Departament 1 família General. Departament de Desenvolupa- Concursos ment de Joventut ................................... 5684 Comissions de valoració ............................. 5642 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Bases generals que han de regir la convoca- treball de Cap de Departament 1 família tòria de quatre concursos per a la provi- General. Departament de Promoció de la sió de quatre llocs de treball ................... 5642 Infància, l’Adolescència i la Gent Gran ...... 5688 Suport 3 família General. Planificació i Orde- Convocatòria per a la provisió d’un lloc de nació de Pagaments ............................... 5645 treball Direcció 2 família General. Direc- Gestor/a de Projecte 1 família Generals. Di- ció de Telecomunicacions i Infraestructu- recció d’Empreses .................................. 5649 res de l’IMI ........................................... 5692 Suport 3 família General. Tresoreria ............ 5653 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Suport 3 família General. Departament d’O- treball Direcció 2 família General. Direc- bres i Manteniment Districte de l’Eixample 5657 ció d’Estratègia i Nous Projectes de l’IMI ... 5696 Bases generals que han de regir la convoca- Nomenaments interadministratius tòria de dos concursos per a la provisió Concurs mèrits. Núm. 515/2015. Tècnic/a 2 de dos llocs de treball de l’ICUB .............. 5661 Família Serveis Jurídics. Direcció de Ser- Gestor/a de Projecte 2 família General. Mu- veis Jurídics .......................................... 5701 seu d’Història de Barcelona ..................... 5663 Nomenaments concursos Suport 2 família General. Direcció de Pro- Concurs núm. 29/2015-C. Suport 3 família grama de Difusió Cultural ....................... 5668 General. Grup Programa Avaluació i Neteja 5701 Bases generals que han de regir la convoca- Concurs núm. Tècnic/a 3 família Serveis de tòria de dos concursos per a la provisió de Gestió i Administració. Departament de dos llocs de treball de l’IMMB .................. 5672 Contractació ......................................... 5701 NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5293 CONSELL MUNICIPAL Actes Acta de la sessió del 2 d’octubre de 2015, aprovada el 30 d’octubre de 2015 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia dos d’octubre de dos mil quinze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Raimundo Viejo Viñas, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Sonia Sierra Infante, Maria Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso Beltran, Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Jaume Collboni i Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell, Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, María José Lecha González, María Rovira i Torrens i Josep Garganté i Closa (durant el debat de la proposició / declaració de grup núm. 3), assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i deu minuts. Es donen per llegides les actes de les quatre sessions anteriors, celebrades els dies 13 de juny, 14 i 24 de juliol i 7 de setembre de 2015, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aproven. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, de 30 de juny de 2015, que deixa sense efectes l’assignació de les funcions com a Gerent de Drets Socials al Sr. Jordi Sánchez Masip. 2. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2015, que delega en la Sra. Gemma Tarafa Orpinell, com a presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’atorgament de les autoritzacions sanitàries de funcionament dels establiments de tatuatge, micropigmentació i pírcing a la ciutat de Barcelona. 3. Decret de l’Alcaldia, de 13 de juliol de 2015, que modifica el decret de l’Alcaldia, de 13 de juny de 2015 (S1/D/2015-1896), de delegació de competències en la Comissió de Govern, en el sentit de suprimir la delegació atribuïda en el punt 5294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 1.2 de l’apartat Primer, mantenint la resta de pronunciaments; i delega en el Gerent Municipal l’aprovació de tota classe de transferències i subvencions a organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats municipals de capital íntegrament municipal i participades, i consorcis participats per l’Ajuntament de Barcelona. 4. Decret de l’Alcaldia, de 14 de juliol de 2015, que inicia un expedient informatiu sobre l’actuació de l’empresa Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA., en relació als fets esmentats en les informacions dels medis de comunicació dels darrers dies. 5. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2015, que delega en el Gerent de Seguretat i Prevenció la presidència de les meses de contractació dels contractes, inclosos en l’àmbit material de la Gerència de Seguretat i Prevenció, que hagin estat aprovats pel Plenari del Consell Municipal, les seves Comissions o la Comissió de Govern. 6. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Berta Sureda Berna com a Comissionada de Cultura. 7. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Joan Antoni Llinares Gómez en el càrrec de Gerent de Recursos. 8. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena el Sr. David Balbas Alonso, personal eventual, adscrit al Grup Polític Municipal Barcelona en Comú. 9. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Antoni Coll Tort, personal eventual, en el lloc de Conseller Tècnic del Districte de l’Eixample. 10. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Jesús López Fernández, personal eventual, en el lloc de Conseller Tècnic del Districte de Sant Andreu. 11. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que designa els representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 12. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que designa els representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta de Direcció del Consorci del Besòs. 13. Decret de l’Alcaldia, de 20 i de 22 de juliol de 2015, que designa els representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de Turisme de Barcelona. 14. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2015, que proposa al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya el nomenament de la Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, com a vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona. 15. Decret de l’Alcaldia de 20 de juliol de 2015, que modifica l’apartat Primer del decret de l’Alcaldia, de 25 de juny de 2015 (S1/D/2015-2005), de delegació de competències en el Gerent de Presidència i Economia, en el sentit següent: “Primer.- Delegar en el/la Gerent de Presidència i Economia les resolucions necessàries per fer efectius els pagaments als quioscos de premsa pels ingressos municipals derivats de l’exposició publicitària dels suports existents als esmentats quioscos, inclosa l’autorització, disposició i obligació de la corresponent despesa.“ 16. Decret de l’Alcaldia de 21 de juliol de 2015, que crea la Gerència d’Habitatge, adscrita a la Gerència de Drets Socials. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5295 17. Decret de l’Alcaldia, de 22 de juliol de 2015, que delega en la Regidoria de Mobilitat les atribucions, en matèria de medi ambient, d’atorgament de llicències de canalitzacions per a l’execució d’obres a la via pública; i deixa sense efecte el punt 10.1 del Decret de delegació de funcions en la quarta Tinència d’Alcaldia de 13 de juny de 2015 (S1/D/2015-1899). 18. Decret de l’Alcaldia, de 22 de juliol de 2015, que delega en els Regidors/es de Districte nomenats per Decret de l’Alcaldia de 13 de juny d’enguany, la convocatòria i la presidència de les sessions constitutives dels respectius Consells de Districte. 19. Decret de l’Alcaldia, de 22 de juliol de 2015, que delega en el Gerent del Districte d’Horta, Sr. Eduard Vicente Gómez i en el Gerent del Districte de les Corts, Sr. Joan Cambronero Fernández, respectivament, totes les facultats i atribucions assignades a la Gerent del Districte de Nou Barris, Sra. Gemma Arau Ceballos i al Gerent del Districte de Sants-Montjuïc, Sr. Francesc Giménez Gusi, per tal que els substitueixin durant la seva absència en el període comprès entre el 22 i el 31 de juliol. 20. Decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Pere Camps Harder personal d’alta direcció, en el càrrec de gerent del Districte de Gràcia. 21. Decrets de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena els membres dels Consells Municipals dels Districtes. 22. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Eva María Herrero Alonso com a Comissionada d’Ecologia. 23. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Xavier Farré Perise, com a personal eventual, en el lloc de conseller tècnic del Districte de Sants-Montjuïc. 24. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Tatiana Guerrero Muñoz, com a personal eventual, en el lloc de consellera tècnica del Districte de les Corts. 25. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Jaume Llansó Torras, com a personal eventual, en el lloc de conseller tècnic del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 26. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Carlos Izquierdo Lázaro, com a personal eventual, en el lloc de conseller tècnic del Districte de Nou Barris. 27. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que faculta els/les gerents d’Àrees d’Actuació i de Districtes que es relacionen en el decret i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del/de la gerent de l’àrea corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d’Alcaldia corresponents en matèria de gestió i administració de personal, en matèria de gestió econòmica i en matèria de contractació, llevat de les facultats específiques del Gerent de Presidència i Economia, en matèria de gestió econòmica, i del Gerent de Recursos Humans i Organització, en matèria de gestió i administració de personal, així com les especifiques del Gerent Municipal les quals, continuaran essent exercides pels esmentats càrrecs respectivament; així mateix estableix, en el supòsit d’absència, les suplències dels directors/res de serveis de Llicències i Espai Públic i dels Caps de Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de Districte que es relacionen en el decret, i en els termes que hi consten en les tasques que els són pròpies per raó del seu càrrec. 5296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 28. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que assigna, amb efectes 1 de juliol de 2015 –o 1 d’agost de 2015 en els casos en què així específicament s’indica–, el règim de dedicació de cadascun dels membres de la Corporació municipal. 29. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que delega en la Sra. Pilar Solanes Salse la representació de l’Ajuntament en la Junta General del Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya. 30. Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2015, que delega en el Gerent Adjunt d’Urbanisme l’atribució següent: 1. En matèria d’urbanisme i activitats.- Informe preceptiu en les autoritzacions d’usos del sòl i d’obres, de caràcter provisional, sol·licitades a l’empara dels articles 53 i 54 del Text refós de la Llei d’urbanisme. 31. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena els/les regidors/es adscrits/es als Districtes. 32. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena Consellers/es Municipals de Districte les persones següents: en el Districte de Ciutat Vella, el Sr. Josep Maria Julià Martínez en substitució del Sr. Carles Domingo Díaz; en el Districte de Sants-Montjuïc, el Sr. Carles Domingo Díaz en substitució del Sr. Josep Maria Julià Martínez; i en el Districte de Sant Andreu, la Sra. Anna Satorra Sansano en substitució de la Sra. Cristina Lòpez Domínguez. 33. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Marta Carranza Gil Dolz Castellar com a Comissionada d’Esports. 34. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena la Sra. Mònica Mateos Guerrero com a gerent del Districte de Ciutat Vella. 35. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Francisco Javier Buron Cuadrado, personal d’alta direcció, com a gerent d’Habitatge. 36. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Francisco Rodríguez Jiménez, personal d’alta direcció, com a gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica. 37. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que adscriu, mitjançant encàrrec de funcions, el Sr. Jordi Ribas Vilanova per ocupar el lloc de treball de Director adscrit a la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans, i li encomana, sense retribucions, les funcions com a Gerent de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. 38. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que adscriu, mitjançant encàrrec de funcions, el Sr. Antoni Fernández Pérez per ocupar el lloc de treball de Director adscrit a la Direcció de Recursos de la Gerència de Presidència i Economia. 39. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que designa l’Im. Sr. Jaume Asens Llodrà president del Consorci de les Biblioteques de Barcelona. 40. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que designa el Sr. Amadeu Recasens Brunet, Comissionat de Seguretat, i el Sr. Jordi Samsó Huerta, Gerent de Seguretat, vocals del Consell de Direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya en representació de l'Ajuntament de Barcelona. 41. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que designa el Sr. Manuel Pardo Sabartés, cap del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Rector del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5297 42. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2015, que delega transitòriament en la regidora de Mobilitat, del dia 29 de juliol al dia 9 d’agost de 2015 inclòs, per absència del Gerent d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, la facultat atribuïda a aquest darrer en el punt 5 del Decret d’Alcaldia de 25 de juny de 2015 (S1/D/2015/02007): “L’atorgament de les targetes d’aparcament per a persones amb disminució, regulades al Decret 97/2002, de 5 de març, de la Generalitat de Catalunya”. 43. Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que delega en el Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona la resolució i altres actes administratius dels expedients de modificació de les bases de dades del padró municipal d’habitants, presentades per persona interessada, tramitats pel Departament de Població, i facultar el responsable del Departament de Població per dictar la resolució d’inici del procediment. 44. Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que modifica el Decret de l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, d’establiment del règim de dedicació dels membres de la Corporació municipal, per tal d’adequar la dedicació d’aquells regidors i regidores que són membres de la Diputació de Barcelona al règim establert per aquesta mitjançant Decret de la seva Presidència del 29 de juliol de 2015. 45. Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que nomena els/les regidors/es Presidents/es dels Consells Municipals dels Districtes. 46. Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que nomena els regidors/es adscrits/es als Districtes. 47. Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2015, que nomena el Sr. Roger Mestre i Fábregas membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu en substitució del Sr. Francesc Xavier Codony i Junyent. 48. Decret de l’Alcaldia, de 31 de juliol de 2015, que faculta als regidors de districte que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del regidor/ra de districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades i/o desconcentrades relatives a la incoació, instrucció i resolució d’expedients sancionadors. Així mateix, facultar-los per a l’exercici de qualsevol altra competència delegada i/o desconcentrada a favor dels/de les regidors/es de districte. 49. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’agost de 2015, que nomena membres de la Junta General del Consorci d’Habitatge de Barcelona. 50. Decret de l’Alcaldia, de 2 de setembre de 2015, que nomena membres dels Consells Municipals dels Districtes. 51. Decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que fixa com a festes locals a celebrar durant l’any 2016, en el terme municipal de Barcelona, els dies 12 de febrer (Santa Eulàlia) i 24 de setembre (Mare de Déu de la Mercè). 52. Decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que designa com a Presidents, Vicepresidents i membres dels òrgans de govern dels Instituts Municipal i Entitats Públiques Empresarials, les persones que s’assenyalen a continuació: Institut Municipal d'Informàtica President: Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados Vicepresidenta: Ima. Sra. Gala Pin Ferrando Membres: Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs Im. Sr. Francisco Sierra López 5298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Sr. Xavier Domènech Sampere Sr. Joan Antoni Llinares Gómez Sr. Jordi Ayala Roqueta Sr. José Alberto de Gregorio Prieto Sr. Francisco Rodríguez Jiménez Sr. Eloi Badia Casas Sra. Lidia Garcia Soler Sr. Sergi Marcen i López Sra. Marta Continente Gonzalo Sr. Carlos Nieto Fernández Sr. Jordi Magrinyà Cabvayol Institut Municipal d'Hisenda President: Im. Sr. Agustí Colom Cabau Vicepresident: Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados Membres: Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina Sr. Joan Antoni Llinares Gómez Sr. Jordi Ayala Roqueta Sr. José Alberto de Gregorio Prieto Sr. Pablo Batalla Roldán Sr. Luis Calonge Coch Sr. Jordi Castellana i Gamisans Sr. Joaquim Mestre i Garrido Sra. Míriam Casanovas Doménech Sr. Arnau Miró Porqueres Institut Municipal d'Educació Presidenta: Ima. Sra. Laia Ortíz Castellví Vicepresident: Im. Sr. Raimundo Viejo Viñas Membres: Ima. Sra. Laura Pérez Castaño Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata Ima. Sra. Maria Magdalena Barceló Verea Im. Sr. Juan José Puigcorbé i Benaiges Ima. Sra. Carmen Andrés Añón Sra. Gemma Tarafa Orpinell Sra. Berta Sureda Berna Sr. Ricard Fernández Ontiveros Sr. Jordi Sánchez Masip Sra. Belén Pajares Ribas Sra. Dori Anglada Gomila Institut Municipal de Mercats President: Im. Sr. Agustí Colom Cabau Vicepresidenta: Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago Membres: Ima. Sra. Maite Fandos i Payà Ima. Sra. Carina Mejias Sánchez Ima. Sra. Trini Capdevila i Burniol Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia Ima. Sra. Maria Rovira Torrens Sr. Miquel Ortega Cerdà Sr. Jordi Via Llop Sr. José Alberto de Gregorio Prieto Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida Presidenta: Ima. Sra. Janet Sanz Cid Vicepresident: Im. Sr. Josep Ma. Montaner Martorell Membres: Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina Im. Sr. Santiago Alonso Beltran NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5299 Im. Sr. Jordi Coronas i Martorell Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia Im. Sr. Josep Garganté i Closa Sra. Eva Maria Herrero Alonso Sr. Jordi Campillo Gámez Sr. Francisco Javier Burón Cuadrado Sr. Joan Llort Corbella Sr. Francesc Asis Ullod Marcos Sr. Roger Clot Duñach Sr. Antonio Font Ferrer Institut Municipal de Parcs i Jardins Presidenta: Ima. Sra. Janet Sanz Cid Vicepresidenta: Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago Membres: Ima. Sra. Francina Vila i Valls Sra. Eva Maria Herrero Alonso Sr. Joan Llort Corbella Sra. Lidia Garcia Soler Sr. Francesc Asis Ullod Marcos Sr. Roger Clot Duñach Sr. Manuel Garcia Bofill Sr. Santi Romo i Ros Sr. David Escudé i Rodríguez Sr. Óscar Ramírez Lara Sra. Susanna Rofín Gimeno Institut Municipal d'Urbanisme Presidenta: Ima. Sra. Janet Sanz Cid Vicepresident: Im. Sr. Josep Ma. Montaner Martorell Membres: Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs Im. Sr. Santiago Alonso Beltran Im. Sr. Jordi Coronas i Martorell Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia Ima. Sra. Maria José Lecha González Sr. Jordi Campillo Gámez Sr. Francisco Javier Burón Cuadrado Sr. Francesc Asis Ullod Marcos Sr. Joan Llort Corbella Institut de Cultura President: Im. Sr. Jaume Asens Llodrà Vicepresident: Im. Sr. Raimundo Viejo Viñas Membres: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Sr. Pau Guix Pérez Sr. Pius Alibek Hermez Sr. Guillem Espriu Avendaño Sr. Alfredo Bergua Valls Sr. Pere Casas Zarzuela Sra. Berta Sureda Berna Sr. Xavier Domènech Sampere Sra. Montserrat Vendrell i Rius Sr. Marcelo Expósito Prieto Sra. Judit Carrera Escudé Sr. Toni Casares Roca Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Presidenta: Ima. Sra. Laia Ortíz Castellví 5300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Vicepresidenta: Ima. Sra. Laura Pérez Castaño Membres: Ima. Sra. Mercè Homs i Molist Ima. Sra. Maria Magdalena Barceló Verea Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés Sra. Pilar Díaz López Sra. Gloria Martín Vivas Sr. Manel Mora Sánchez Sr. Ricard Fernández Ontiveros Sr. Joan Andreu Verdaguer Vizcarra Patronat Municipal de l'Habitatge President: Im. Sr. Josep Ma. Montaner Martorell Vicepresidenta: Ima. Sra. Janet Sanz Cid Membres: Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví Ima. Sra. Maite Fandos i Payà Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés Ima. Sra. Carmen Andrés Añón Sr. Koldo Blanco Uzquiano Sr. Eduardo Bolaños Rodríguez Sr. Francisco Garrobo Raya Sr. Ricard Fernández Ontiveros Sr. Francisco Javier Burón Cuadrado Sr. Jaume Barnada López Sra. Vanesa Valiño Esparducer Sr. Jordi Campillo Gámez Institut Barcelona Esports President: Im. Sr. Jaume Asens Llodrà Vicepresident: Im. Sr. Raimundo Viejo Viñas Membres: Ima. Sra. Maite Fandos i Payà Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas Sr. Javier González Blesa Sr. Toti Mombrú i Martinez Sr. David Escudé i Rodríguez Sr. Manel Carrere Navarro Sra. Marta Carranza Gil-Dolz Castellar Sr. Fernando Pindado Sánchez Sra. Margarita Tossas Marqués Institut Municipal de Serveis Socials Presidenta: Ima. Sra. Laia Ortíz Castellví Vicepresidenta: Ima. Sra. Laura Pérez Castaño Membres: Im. Sr. Josep Maria Montaner Martorell Ima. Sra. Maite Fandos i Payà Ima. Sra. Maria Magdalena Barceló Verea Ima Sra. Montserrat Benedí i Altes Ima. Sra. Carmen Andrés Añon Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas Ima. Sra. Maria Rovira Torrens Sra. Gemma Tarafa Orpinell Sr. Ricard Fernández Ontiveros Sr. Fernando Pindado Sánchez Sr. Josep Maria Castiella Viu Fundació Mies Van der Rohe Presidenta: Ima. Sra. Janet Sanz Cid Vicepresident: Im. Sr. Josep Maria Montaner Martorell Membres: Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell Sr. Roger Clot Duñach NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5301 Sr. Manuel Garcia Bofill Sra. Ariadna Álvarez i Garreta Sr. Miguel Torrubiano Blanco Sra. Clara Trunyó Juanola 53. Decret de l’Alcaldia, de 9 de setembre de 2015, que sotmet el Compte General de l’Ajuntament de Barcelona, corresponent a l’exercici 2014, a informe de la Comissió Especial de Comptes i inicia el període d’exposició a la Comissió Especial de Comptes en data 14 de setembre de 2015. 54. Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015, que designa com a representants de l’Ajuntament de Barcelona al patronat de la fundació del Gran Teatre del Liceu les persones següents: Vicepresident: Im. Sr. Jaume Asens Llodrà Vocals: Sra. Berta Sureda Berna Sra. Isabel Balliu Badia 55. Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015, que nomena membres dels Consells Municipals dels Districtes que s’indiquen a continuació, les persones següents: Districte de l’Eixample Ciutadans: Sra. Paloma Jiménez de Parga Maseda Districte de Sants-Montjuïc Ciutadans: Sr. David Labrador Gabriel Districte de Sant Andreu Ciutadans: Sr. Jordi Obón Cabré 56. Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015 que delega en l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados la presidència del Consell Territorial de la Propietat Immobiliària de Barcelona – Àmbit Metropolità. 57. Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015 que nomena membres de la Comissió de Gestió dels Fons de la Unió Europea per al seguiment i control de les Operacions amb cofinançament de Fons Europeus a: President: El Primer Tinent d’Alcalde Membres: El Gerent de Presidència i Economia El Director de Pressupostos i Política Fiscal La Directora de Serveis d’Inversions El Coordinador de Gestió dels Fons de la Unió Europea I, faculta indistintament a la Directora de Serveis d’Inversions i al Coordinador de Gestió de Fons de la Unió Europea per a la signatura dels documents de gestió que se’n derivin del funcionament ordinari de l’esmentada Comissió. 58. Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2015 que primer deixa sense efecte, a partir del dia 1 de setembre de 2015, el règim de dedicació parcial, amb un percentatge del 50%, assignat a la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas per Decret de l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, passant dita Regidora a exercir les seves funcions sense dedicació especial, amb la percepció d’assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats en els termes indicats a l’acord del Plenari del Consell Municipal del 14 de juliol de 2015 i en el Decret de l’Alcaldia del dia 24 del mateix mes i any. Segon, disposa la publicació íntegra d’aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i a la seu electrònica municipal, de conformitat amb allò establert a l’article 75.5 de la Llei de Bases del Règim Local. 5302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 59. Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2015 que designa membres de la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, les persones següents: President, per delegació de l’Alcaldia: Sr. Francesc Xavier Domènech Sampere, Comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria. Vocals: Im. Sr. Josep Ma. Montaner i Martorell, Regidor d’Habitatge Ima. Sra. Gala Pin i Ferrando, Regidora de Participació i Territori Sr. Joaquim Borràs i Gómez, Arxiver Cap Sr. Assumpta Escolà i Jordà, Subdirectora del Centre de Normalització Lingüística Sr. Adrià Gomila i Civit, Director de Serveis de Mobilitat Sr. Josep Moran i Ocerinjauregui, Cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans Sr. Jesús Portavella i Isidoro, Expert en Onomàstica i Heràldica Sr. Lluís Sanz i Marco, Director d’Informació de Base i Cartografia Sr. Ferran Seijas i Pérez, Cap del Servei del Pla de la Ciutat Sr. Marc Andreu i Acebal, Consell Tècnic del Districte de Sant Martí Sr. Carles Vicente Guitart, Tècnic de la Direcció de Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona i, deixa sense efecte els anteriors decrets de designació de membres de l’esmentada Ponència. 60. Decret de l’Alcaldia, de 15 de setembre de 2015 que delega la presidència de les meses de contractació dels expedients que es relacionen al mateix decret, en el Director de Serveis Generals de la Gerència de Recursos. 61. Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2015 que estableix les direccions que podran ser ocupades per titulars que no tinguin la condició de funcionaris i les direccions que seran ocupades per titulars amb la condició funcionària, quan els actuals ocupants les deixin vacants. 62. Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2015 que designa el Sr. Carlos Vivas Urieta com a vocal del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona en substitució del Sr. Pau Batalla Roldán. 63. Decret de l’Alcaldia, de 18 de setembre de 2015 que designa membres del Consell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials les persones següents: Com a experts: Sra. Marta Llobet Estany Sr. Rafael López Zaguirre En representació de les organitzacions sindicals: Sr. Antonio Gómez Lorite En representació dels treballadors: Sr. Daniel Martínez Rodríguez 64. Decret de l’Alcaldia, de 21 de setembre de 2015 que designa la Sra. Marisa Jiménez Tremoya membre del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports, en representació de les organitzacions sindicals. 65. Decret de l’Alcaldia, de 21 de setembre de 2015 que proposa al Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona la designació de l’Ima. Sra. Gala Pin Ferrando membre del Consell de la Gerència Urbanística Port 2000. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5303 Acords de la Comissió de Govern de 22 de juliol de 2015: 66. Resoldre l'al·legació presentada el 26 de juny de 2015 per la societat mercantil Charcutería Casa Pepe, S.A., amb NIF A-58073859, en el tràmit d'aprovació inicial del projecte d’ordenació singular de terrasses de la plaça Bonanova, en el sentit que figura a l'informe de 14 de juliol de 2015 que consta a l'expedient i aprovar definitivament el decret d’ordenació singular de terrasses de la plaça Bonanova, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, d’iniciativa municipal, i donar compte d'aquesta aprovació al Plenari del Consell Municipal, de conformitat amb allò que preveu l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses aprovada pel Plenari del Consell Municipal el 20 de desembre de 2013. 67. Aprovar definitivament el projecte de decret de distribució prèvia de terrasses de l’espai existent a la cruïlla dels carrers Bon Pastor i Aribau, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, d’iniciativa municipal, i DONAR compte d'aquesta aprovació al Plenari del Consell Municipal, de conformitat amb allò que preveu l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses aprovada pel Plenari del Consell Municipal el 20 de desembre de 2013. ) Mesures de govern Única. Barcelona, ciutat refugi. La Sra. Alcaldessa destaca la importància d’aquesta mesura de govern per acarar una de les situacions d’emergència més greu en matèria de crisi de refugiats viscudes al món, i remarca que d’ençà de la Segona Guerra Mundial que no es coneixia una crisi com aquesta. Posa de manifest que el concepte de situació d’emergència no està buit de contingut, sinó que estan parlant d’un estat de coses que suposa una amenaça de vida o mort i del patiment indescriptible de milions de persones. Per tant, és obligació dels estats democràtics respondre en compliment dels tractats i convenis internacionals de drets humans. Tanmateix, destaca que la principal competència en matèria d’asil i refugi recau en els estats, i lamenta que, també en aquest cas, l’estat espanyol incompleixi les seves obligacions en matèria d’asil i de refugi de manera reiterada. Recrimina la seva lentitud en les respostes, el fet que defuig les seves responsabilitats i, a més, no proporciona informació ni és transparent en la gestió d’aquesta crisi que s’està tractant en l’àmbit de la UE. Igualment, fa avinent que l’estat gestiona molts milions d’euros destinats a aquesta finalitat, i que no està parlant amb els territoris, les comunitats autònomes i els ajuntaments que són, finalment, els qui hauran de donar acollida a les persones refugiades que arribaran els propers mesos. Això no obstant, assenyala que és obligació de qualsevol administració pública democràtica, com és l’ajuntament de Barcelona, donar resposta a aquesta crisi, tal com fan moltes altres ciutats europees. Per tant, avança que s’han de preparar i estar a punt; per aquesta raó, explica que el govern de la ciutat va demanar als Serveis Tècnics que es posessin a treballar immediatament per planificar els diversos escenaris que es puguin produir, malgrat la incertesa sobre el nombre de persones que arribaran a la ciutat i quan. Precisa, en aquest sentit, que el govern ha nomenat Ignasi Calvó com a responsable coordinador del pla d’acollida. Aprofita per felicitar els Serveis Tècnics de la casa per la seva feina per fer possible aquesta mesura de govern, que és una primera proposta que tant els grups municipals com la ciutadania ja coneixen. Precisa que el dispositiu d’acollida preveu diferents fases i els serveis que hauran d’atendre en cada moment les persones que arribin. Però posa en valor que allò més important és que la ciutat està preparada, que ha previst els diferents escenaris, i que disposa de les instal·lacions i els serveis tècnics adequats d’acollida. 5304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Observa que aquest ajuntament vol incidir en els problemes de pobresa i de desigualtat dels residents a la ciutat, també en els de les persones que hi arriben per diferents vies, tant si són sol·licitants d’asil com si no, però també vol fer front a una situació d’especial emergència com aquesta. Acaba la seva primera intervenció, assenyalant que aquesta mesura de govern s’haurà d’anar complementant i ampliant a mesura que els arribi la informació. Insisteix que volen que sigui un pacte de ciutat, comptar amb tots els grups municipals, entitats expertes i el conjunt de la ciutadania que, massivament, els han fet arribar la seva voluntat de participar. Acaba dient que davant de les situacions de patiment i de duresa extrema que estan posant de manifest aquesta crisi de refugiats han de permetre l’oportunitat de donar el millor de cadascú, i en aquest cas podem demostrar la tradició de Barcelona com a ciutat solidària i compromesa. El Sr. Trias agraeix a l’Alcaldessa la presentació de la mesura de govern, felicita el Sr. Ignasi Calvó per la seva feina, i tots els professionals d’aquest ajuntament que contribueixen a l’elaboració del dispositiu d’acollida de persones refugiades. Tot seguit, fa referència a l’article que fa poc va publicar en un diari en què deixava molt clar el plantejament de CiU de donar suport a la iniciativa d’acollir persones refugiades a Barcelona; es tracta d’un drama humanitari que afecta Europa i, per tant, els països membres tenen el deure de donar-hi resposta. Lamenta, però, que Europa no estigui a l’altura de les circumstàncies, i entén que han de ser crítics amb la gestió d’aquest conflicte i capaços d’alçar la veu perquè les coses canviïn i redreci la seva actitud. Remarca la importància del paper de les ciutats i posa en valor la solidaritat de Barcelona, una ciutat socialment justa, referent en el món quant al suport a causes solidàries i que, per tant, en aquesta ocasió no pot restar al marge. Adverteix, però, que cal fer les coses ben fetes, i entendre que Barcelona ha d’actuar com a hub i com a capital per a la gent que vindrà a Catalunya, però és evident que aquest paper requereix una gran coordinació amb la Generalitat i que l’estat faci els deures, que bé no fa o no els fa bé. En aquest sentit, puntualitza, però, que l’estat no pot prendre, en ocasions, segons quines decisions perquè Europa tampoc no li dóna la informació. Considera que el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona – CUESB– és una eina essencial per acarar la situació, un servei extraordinari i que funciona molt bé, que és un referent al món en situacions extremes, i també en la resposta a situacions quotidianes. Insisteix que han de ser conscients que la vinguda de gent de fora en situacions difícils, en molts casos fugint de la pobresa, és una constant durant l’any a Barcelona, com demostra la xifra de 110.000 persones l’any 2014. Acaba la seva intervenció fent notar a l’Alcaldessa, que ha reclamat la col·laboració dels grups municipals, que han de canviar la manera de fer-ho. En aquest sentit, manifesta que no estan disposats a ser només els que aplaudeixen les decisions del govern municipal, sinó que també hi volen intervenir, exposar les seves idees i els seus plantejaments. La Sra. Mejías felicita també el Sr. Ignasi Calvó per l’informe que ha elaborat, i que avui es presenta, sobre el sistema preventiu per tenir la ciutat preparada per acollir les persones que arribin en qualitat de refugiades. Manifesta, però, que aquesta acció arriba tard, atesa l’enorme crisi humanitària que pateix Europa, i que cal anar a l’arrel del problema i dels motius per què es produeixen aquest tipus de conflictes. Reconeix que en aquest cas concret Europa no ha estat a l’altura, i no ha reaccionat fins que la pressió de les migracions com a conseqüència dels conflictes bèl·lics ha posat tensió a les fronteres, i en alguns països s’ha produït una allau de refugiats impossible d’assumir. Per tant, consideren positiva aquesta acció preventiva a fi que Barcelona estigui a punt. Observa que la Sra. Alcaldessa deia que aquesta qüestió ha d’implicar la participació de tothom, i en el mateix sentit reflexionava el Sr. Trias, però fa notar que la col·laboració dels grups polítics en aquest cas s’ha de gestionar d’una millor NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5305 manera que com s’ha fet fins ara. Per tant, demanen la màxima transparència al govern a l’hora de prendre decisions sobre com desenvolupar l’acollida a la ciutat. Posa de manifest que el pla previst té algunes mancances que volen sotmetre a la consideració de l’Alcaldessa, que és qui ha presentat la mesura de govern. En aquest sentit, fa notar que l’arribada de refugiats a Catalunya i a Barcelona implica fer-se’n càrrec durant un període que es pot allargar entre tres i quatre anys, fins que finalitzin els conflictes que els han empès a fugir i que pugin retornar al seu país d’origen en condicions de seguretat i estabilitat. Subratlla que aquest escenari implica preveure una partida pressupostària anual per garantir que aquestes persones tinguin unes condicions de vida dignes a Barcelona. Per tant, pregunta si el govern ha previst aquesta qüestió. Fa avinent, també, que aquestes persones arriben amb un estatus jurídic especial, mitjançant un procediment perfectament legal establert a escala internacional; destaca que això significa que no és el mateix entrar a un país per aquest procediment que fer-ho saltant-se les normes. Per tant, reclama que es distingeixi molt bé qui és asilat, qui és refugiat i qui és immigrant econòmic i que, consegüentment, s’apliquin les mesures adequades en cada cas d’acord amb la legalitat vigent. Diu que per al seu grup és fonamental la coordinació amb les diferents administracions que ha apuntat la Sra. Alcaldessa; i evitar els conflictes que es puguin produir en els serveis per l’arribada de persones refugiades. Finalment, assenyala que allò que el seu grup no està disposat a admetre és que s’instrumentalitzi l’arribada de refugiats amb interès partidista. Insisteix que volen participar en aquest procés, i no entenen per què ha de ser l’Alcaldessa qui viatgi als punts d’acollida de refugiats per saber què hi passa, tenint en compte que té molts problemes per resoldre a la ciutat. El Sr. Bosch felicita el govern de la ciutat per aquesta iniciativa, i per la rapidesa amb què ha estat formulada. Puntualitza que ERC van ser els primers a reaccionar, el 28 d’agost, davant de l’emergència humanitària, però reconeix que el govern de la ciutat ha reaccionat amb rapidesa i contundència; igualment, subscriuen plenament el nomenament del Sr. Ignasi Calvó. Valora com a molt correcta la mesura de govern que avui es presenta, que preveu destinar deu milions i mig d’euros a convertir Barcelona en ciutat refugi; i entén que significa posar en evidència la passivitat del govern del PP, que en aquest assumpte s’està mostrant novament com un govern molt avar i que provoca la pressió dels governs de la UE perquè compleixi. Així, considera especialment positiu que la ciutat de Barcelona es posi al capdavant d’aquesta situació, i ofereix tot el suport i ajuda per part del seu grup. Tanmateix, entenen que hi ha aspectes que es poden millorar, com ara explicitar que es treballarà conjuntament amb la xarxa catalana de ciutats refugi. Alerta, tanmateix, que cal evitar que qualsevol xarxa de ciutats refugi es converteixi en un lobby de determinada tendència política partidista. Reclama també la coordinació amb el Fons Català de Cooperació, així com la formació d’una Taula de solidaritat amb Síria, tal com demanen les ONG implicades a fi de coordinar tots els esforços, tant des de les ONG com des de les administracions implicades. Remarca que, en aquest sentit, és bàsica la coordinació amb la Generalitat, també amb les actuacions de l’Àrea Metropolitana, que ja ha aprovat una partida de 251.000 euros per a aquesta causa. Finalment, demana que es vetlli perquè la distribució de l’acollida de refugiats a Barcelona, tant pel que fa als allotjaments temporals com els definitius, sigui molt equitativa i equilibrada entre els Districtes i barris de la ciutat. El Sr. Collboni se suma a les felicitacions expressades en les intervencions que l’han precedit per la rapidesa i capacitat de reacció del govern davant d’una de les crisis humanitàries més importants a Europa des de la Segona Guerra Mundial, així com pel nomenament del Sr. Ignasi Calvó. 5306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Posa en valor que la ciutat de Barcelona, com ha fet moltes vegades en la seva història recent, no giri l’esquena davant d’una crisi humanitària com aquesta, i considera que, novament, han estat a l’altura. Creu que cal aprofitar el coneixement i l’experiència, no només d’aquest ajuntament i dels professionals en matèria de cooperació, sinó també del teixit d’entitats, ONG, famílies acollidores i associacions que durant molts anys han treballat en suport dels refugiats. Insisteix que volen un treball comú i de col·laboració, no pas adhesions a les propostes que faci el govern; volen fer aportacions pròpies i consideren que la construcció del consens real sobre aquesta matèria s’hauria de millorar. Reconeix que ni el govern de l’estat ni la UE han estat a l’altura, com a mínim les primeres setmanes d’aquesta crisi humanitària, tal com demostra el regateig de les xifres o no emprar una llei d’asil aprovada per consens al Parlament espanyol el 2009; fets que contrasten amb una primera decisió al Congrés de Diputats, ara fa uns dies, d’impulsar les vies diplomàtiques per atacar d’arrel el conflicte sirià, exigir que es doni suport a una política integral en el conjunt de la UE, i construir una nova política d’asil i refugi a Espanya. Diu que no han tingut massa temps per fer aportacions i debatre la mesura de govern, però consideren que es tracta més aviat d’un procediment d’intervenció, més que no pas d’una política d’asil o de cooperació de la ciutat. Puntualitza que troben a faltar alguns aspectes en aquest document i que el govern hauria de tenir en compte, com ara les xarxes de què forma part la ciutat, entre les quals la CGLU, que és la principal associació de ciutats a escala mundial, constituïda el 2004; o fer servir la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona. Afegeix que també hi manquen referències a instruments com el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). Quant al pressupost, entén que cal que estigui quantificat concretament; admet que s’ha parlat de deu milions d’euros, però no saben si responen a l’ampliació de crèdit actualment en debat, o bé formaran part del pressupost de l’any vinent. De tota manera, considera que esmerçar deu milions d’euros en un mes és una xifra excessiva. Afegeix que en la mesura tampoc no hi ha un estudi detallat sobre el personal que aquest ajuntament haurà de destinar per fer possible l’acollida dels refugiats. Finalment, es refereix a la col·laboració entre les administracions –estat, Generalitat i Àrea Metropolitana–, i pregunta com es concreta en el cas de la Generalitat. El Sr. Fernández Díaz fa notar que Barcelona no ha hagut d’esperar a què la Sra. Colau fos alcaldessa per ser una ciutat solidària i d’acollida, cosa que ha demostrat a bastament els últims anys amb els conflictes de Sarajevo o Palestina, entre altres. Posa en valor que es tracta d’exemples d’acollida de refugiats i també de suport a les poblacions víctimes de les tragèdies que provoca la mateixa humanitat. Assenyala que l’acolliment de refugiats és una obligació no només legal, derivada dels tractats internacionals, sinó una obligació moral per consciència humana de donar resposta, amb dignitat i suficiència, a les persones que pateixen per causa de guerres o pobresa. Posa de manifest que aquesta obligació d’acollida per part de Barcelona exigeix coordinació institucional, dimensió suficient dels recursos econòmics i humans, i especialment de la solidaritat de veïns i veïnes, així com la professionalitat dels treballadors municipals. Afegeix que també han de ser capaços d’atendre les conseqüències i, alhora, atacar les causes d’aquest èxode de la població: la guerra i la pobresa. Dit això, observa que s’ha demanat als grups municipals l’adhesió a aquesta mesura de govern, sense permetre que hi facin cap aportació ara com ara; i aprofita per retreure al govern municipal que comuniqués la proposta als grups just abans de la convocatòria de la roda de premsa. Demana, doncs, que complementin aquesta mesura de govern amb un inventari dels recursos municipals de què poden disposar, per exemple, per al reforç del NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5307 SAIER, dels serveis socials, de l’àmbit educatiu i sanitari, habitatge, formació i feina o aprenentatge de la llengua. Reclama al govern, doncs, que no faci electoralisme amb aquesta qüestió, que no jugui amb el drama de les persones; alhora que posa en valor que al Congrés de Diputats es promogui el diàleg i l’acord entre els grups parlamentaris per tirar endavant propostes concretes, entre les quals una esmena als pressupostos de l’estat, que insta el govern d’Espanya a incrementar de dos-cents milions d’euros els recursos per a acolliment, signada per tots els grups parlamentaris; i una proposició no de llei signada unànimement per tots els grups que reclama que s’exclogui la confrontació partidista i que es promogui la lleialtat institucional. Conclou que el govern municipal faria bé de prendre nota i promoure aquest mateix tarannà en aquest ajuntament per donar la resposta que mereixen les persones que pateixen el drama de la guerra de Síria. La Sra. Lecha saluda les persones assistents a la tribuna de públic. Tot seguit, assenyala que el seu grup dóna suport a la iniciativa ciutat refugi, i agraeix a l’Alcaldessa la presentació de la mesura de govern. Posa de manifest que la mesura s’adreça a persones amb estatus de refugiades; tanmateix, fa avinent que a Barcelona hi ha un gran col·lectiu de persones, que hi viu de fa temps, a les quals l’estat espanyol va negar acollir-se a aquesta condició. Precisa que moltes d’aquestes persones van travessar la Mediterrània, o van creuar la tanca de ganivetes de Ceuta i Melilla, amb risc evident de les seves vides. Remarca que aquestes persones, d’una banda, són víctimes de la persecució per la Llei d’estrangeria, i són internades en els CIE; d’altra banda, no reben tots els drets que aquesta mesura planteja per a les persones refugiades, entre els quals l’accés a la sanitat. Reitera, doncs, que per al seu grup el concepte de refugiat, tal com reivindica la plataforma Stop Mare Mortum, s’ha d’aplicar a qualsevol persona empesa a marxar de casa seva per buscar una vida millor. Puntualitza que els motius que provoquen aquesta marxa forçosa dels llocs d’origen poden ser econòmics, de persecució de gènere, violència i, evidentment, conflictes bèl·lics. Subscriu, com ha dit la Sra. Mejías, que cal anar a l’arrel del problema, que entenen que és el sistema capitalista. A tall de conclusió, manifesta que aquest moment hauria de significar un començament per superar les distincions injustes entre persones immigrades i que s’ampliessin les actuacions. Només així, Barcelona esdevindria autènticament una ciutat d’acollida. Finalment, recorda que els serveis del SEM i de serveis socials els proporcionen empreses i entitats que han patit unes retallades brutals els darrers anys, de manera que confien que es reforçaran les seves plantilles, a fi que l’atenció a aquesta situació puntual no vagi en detriment de les seves càrregues de treball habituals. La Sra. Alcaldessa addueix que no pot respondre aquí totes les interpel·lacions formulades per manca de temps; tanmateix, reitera que aquesta mesura de govern significa una primera proposta, de partida, que confien que compti amb la col·laboració i aportacions dels grups municipals. En aquest sentit, diu que està completament d’acord amb les demandes dels grups per col·laborar i de voler formar part d’aquesta iniciativa, i avança que buscar la manera d’establir trobades regulars per fer-ho. Observa que hi ha qui els ha retret la precipitació en presentar aquesta mesura, i assenyala que quan van manifestar la voluntat que Barcelona liderés la resposta a aquesta crisi amb una declaració contundent de la seva voluntat de compromís amb els drets humans en general i, concretament, amb aquesta situació d’emergència, els van criticar que no presentessin un pla d’acollida, cosa que han fet avui. Ratifica la voluntat de treballar conjuntament també en la implementació del programa d’acollida, i demana als grups que es coresponsabilitzin a fi que tingui la millor aplicació possible. Posa en valor, igualment, que el Sr. Ignasi Calvó s’hagi 5308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 posat a disposició per indicació govern de la ciutat a disposició de tots els grups municipals. Diu que estan totalment d’acord que aquesta actuació no pot tenir cap ús partidista, i puntualitza que el viatge previst a les ciutats d’arribada de refugiats, a què s’ha referit la Sra. Mejías, es justifica tècnicament i institucionalment a fi d’establir una xarxa entre els ajuntaments que millor estan treballant aquesta situació, alhora que permet fer incidència a Europa, que és qui té la responsabilitat de donar una resposta més ràpida i més àgil. Afegeix que convidaran un membre de cada grup municipal per acompanyar-los en aquest viatge. La Sra. Mejías replica als arguments de la Sra. Lecha amb la consideració que a la crueltat que exerceix Estat Islàmic sobre la població siriana no té a veure amb el sistema capitalista. I insisteix novament en què el viatge de l’Alcaldessa no té justificació. El Sr. Bosch addueix que, en general, la resposta de la societat catalana i de les administracions és encomiable, i creu que tots plegats s’han de felicitar pel que estan fent i com ho fan, tot i que reconeix que tot es pot millorar. En aquest sentit, considera que les principals crítiques han d’anar adreçades al govern de l’estat, que reacciona poc i tard. Per acabar, reclama que el diàleg que s’estableix entre els grups municipals i el govern de la ciutat sigui efectiu. El Sr. Fernández Díaz critica la precipitació de la proposta, tal com demostra que, d’entrada, anunciessin la creació d’un programa d’allotjament de refugiats amb persones i famílies d’acollida i que, a posteriori, se n’hagin desdit. c) Informes PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 1. Sol·licitar l’ampliació a 120 mesos del termini per reintegrar les quantitats pendents de la liquidació negativa de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE) corresponent a l’exercici 2013, de conformitat amb la Disposició addicional desena del RDL 17/2014, de 26 de desembre, que sota l’epígraf “Régimen especial de reintegros de los saldos deudores resultantes a cargo de las Entidades Locales en la liquidación definitiva de la participación en tributos del Estado del año 2013”, estableix que les entitats locals a les que s’aplica l’ampliació del període de reintegrament dels saldos deutors resultants a càrrec de les Entitats locals en la liquidació definitiva de la participació en tributs de l’Estat de l’any 2013, regulada en l’article 72 de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2015, podran ampliar en 120 mensualitats aquell període, segons les normes contingudes en la mencionada disposició. El Sr. Pisarello indica que la proposta aprofita una disposició prevista en la normativa estatal que permet fraccionar el retorn dels 52.729.901,72 euros que l’Ajuntament ha de pagar a l’estat després de la liquidació del pressupost de 2013. Puntualitza que el retorn es pot fraccionar en deu anys, i la norma estableix que cal una sol·licitud dels municipis que ha de ser aprovada pel Ple. Assenyala que aquest fraccionament suposaria retornar cada any a l’estat poc més de cinc milions d’euros, mentre que si no és fa el proper 2016 s’hauran d’abonar trenta milions d’euros. Indica que per acollir-se al pagament fraccionat NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5309 cal presentar una situació d’estabilitat pressupostària i pagar els proveïdors a trenta dies, entre altres requeriments. Confirma que ara com ara compleixen totes les condicions necessàries per fer el fraccionament, per la qual cosa consideren positiva per a la ciutat l’aprovació d’aquesta proposta, atès que pressupostàriament significa disposar de més recursos per a l’any vinent, i financerament l’ajornament suposa menys pressió a la Tresoreria. La Sra. Recasens ratifica que actualment aquest ajuntament compleix les tres condicions que preveu la llei i l’estabilitat pressupostària. Pregunta al Primer Tinent d’Alcaldia si, en cas que aquest expedient s’acabi aprovant, la corporació haurà d’aplicar la mesura correctiva que estableix la Llei d’estabilitat pressupostària, que és presentar el Pla econòmic i financer. Observa que el govern, en roda de premsa, va adjuntar un calendari, i que en la sessió de la comissió d’Economia i Hisenda del 21 de setembre havia d’aportar el pla esmentat, i que haurien d’haver aprovat inicialment en aquesta sessió de Ple. Per tant, pregunta per quin motiu incompliran la regla de despesa en aprovar definitivament aquest expedient de modificació de crèdit, i com estaran els tres requisits per a l’ajornament del retorn de les PIE negatives. El Sr. Sierra avança el suport del seu Grup perquè considera que disposar de més recursos fa possible rebaixar la pressió de Tresoreria. No obstant això, fa l’advertiment i la reclamació que ja van expressar en la darrera sessió de la comissió d’Economia i Hisenda, i és que aquests recursos s’han de destinar a polítiques socials i mesures per l’interès de tota la ciutadania; alhora que recorda que s’han de pagar els deutes, entre els quals l’1% que es deu als funcionaris públics. El Sr. Bosch expressa el suport d’ERC a l’ampliació del termini per a la liquidació de la PIE, atès el seu posicionament pel que fa al pagament de les obligacions fiscals i les inversions del govern central a Catalunya i, concretament, a Barcelona. En conseqüència, manifesta que estan plenament d’acord amb tot el que suposi beneficiar les finances municipals. La Sra. Ballarín avança el vot favorable del Grup Socialista, ja que aquest acord ha de permetre l’Ajuntament retornar amb més temps, i sense cost, recursos que ha d’acabar abonant a l’estat, ja que la bestreta que va rebre de la PIE és superior a la liquidació definitiva. Remarca que els desajustos entre bestretes i ingressos definitius estan motivats per un sistema de finançament local aprovat el 2002, que al seu parer presenta moltes disfuncions i que requereix una reforma urgent. El Sr. Mulleras destaca que el govern d’Espanya ha tornar a ampliar el període de devolució dels avançaments corresponents a les PIE negatives, i gràcies a aquesta mesura l’ajuntament de Barcelona podrà començar el 2016 amb una major liquiditat prevista anual de 76,2 milions d’euros. Remarca que això significarà una injecció directa de liquiditat a la hisenda municipal a partir de gener de l’any vinent, que es podrà destinar a ampliar les polítiques socials o de lluita contra la crisi. La Sra. Rovira reitera la pregunta formulada en la comissió d’Economia i Hisenda, i demana novament a què es destinaran els diners. Diu que tenen entès que les recaptacions provinents de la Generalitat, de l’aplicació de les ordenances fiscals i de l’estat van a parar a una caixa única, sense que s’especifiqui en què es gasten, i pregunta si es pot canviar aquesta sistemàtica. Finalment, manifesta que, atès que el procés de ruptura per aconseguir la independència ja s’ha iniciat, estan convençuts que d’aquí a deu anys ja no s’haurà de retornar les PIE negatives, i que cal començar a bastir estructures pròpies per 5310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 gestionar l’activitat econòmica; per tant, avança que s’abstindran en aquesta votació. El Sr. Pisarello destaca que s’han plantejat molts assumptes vinculats a aquest punt. Dit això, fa avinent a la Sra. Recasens que el Pla econòmic i financer no s’ha de discutir ara. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció de les Sres. Lecha i Rovira. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 2. Constituir la nova Comissió de Delimitació Territorial de l’Ajuntament de Barcelona, que estarà integrada pels següents membres: l’Excma. Sra. Ada Colau i Ballano (Alcaldessa), l’Il·lm. Sr. Gerardo Pisarello i Prados (Tinent d’Alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica), l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid (Tinent d’Alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat), Il·ltre. Sr. Jordi Cases i Pallarès (Secretari General de la Corporació), i el Sr. Lluís Sanz Marco (Director d’Informació de Base i Cartografia); notificar el present acord als Ajuntaments afectats i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya; i, facultar a l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord, així com per efectuar, mitjançant decret, les delegacions que consideri adients. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i també de les Sres. Lecha i Rovira. 3. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 d'agost de 2015, que designa la Comissió encarregada d'efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament de Presidents i Vocals que hauran de constituir les Meses Electorals, formada pel Director de Informació de Base i Cartografia de l'Institut Municipal d'Informàtica, senyor Lluís Sanz i Marco, el Cap de Departament de Població de l’esmentat Institut, senyor Josep F. Olivé i Figa, la Responsable de Gestió del Padró, senyora Alicia Aira Castro, i actuant com a Secretari l'Im. Secretari General de l'Ajuntament, o persona en qui delegui, i fixa el dia 29 d’agost a les 9,30 hores a la Sala Lluís Companys d’aquest Ajuntament (Edifici Novíssim, 1ª Planta), per a la celebració de l'esmentat sorteig. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Lecha i Rovira. 4. Ratificar els decrets de l’Alcaldia, de 16 i 30 de setembre i d’1 d’octubre de 2015, que designen els membres del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. El Sr. Forn recorda que el seu Grup va demanar en comissió la possibilitat que el president del Districte de Sarrià-Sant Gervasi pogués ser membre del Patronat, i que així s’ha acordat amb el govern, motiu pel qual el seu vot serà favorable. La Sra. Sierra indica que, tot i que les persones proposades tenen uns currículums força adients, són els candidats del govern municipal. Manifesta, doncs, que el seu Grup hauria volgut consensuar-los, convençuda que haurien pogut arribar a acords. Insisteix que no posen en dubte la capacitat dels candidats, però diu que no poden ratificar unes persones en el procés de la tria de les quals no han pogut participar, motiu pel qual s’abstindran. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5311 El Sr. Coronas avança el vot favorable del Grup d’ERC, entenent que més que no pas quines persones formin part del Patronat el més important és que la fundació compleixi el mandat que té, en particular la cerca i reivindicació de les obres d’art que havien estat dipositades a la finca, en aplicació de les disposicions testamentàries. La Sra. Ballarín avança el suport del seu Grup arran dels canvis en el Decret, perquè malgrat que hagi estat tard, finalment hi ha hagut diàleg sobre la manera com el govern volia muntar aquest patronat. Destaca que el Patronat és més ampli que el que tradicionalment havia tingut la fundació; recorda que els tres anys que la va presidir van coincidir amb les lluites als tribunals per aconseguir es complís la voluntat de Julio Muñoz Ramonet de què el palauet, el seu contingut i els jardins que l’envolten arribessin a l’ajuntament de Barcelona. La Sra. Esteller manifesta l’abstenció del seu Grup perquè es tracta d’una decisió unilateral del govern municipal, limitant-se a corregir el decret inicial a la Junta de Portaveus, tot i que sense parlar amb tothom. Remarca que estan molt interessats amb la finalitat de la fundació, així com pels procediments iniciats per l’Ajuntament i si continuaran en aquesta direcció. Per tant, demana que els expliquin quines línies seguiran els representants municipals al Patronat per tirar endavant les reclamacions. La Sra. Rovira anuncia el vot favorable a aquest punt, i diu que també voldrien saber quines actuacions desenvoluparà la fundació, atès que la situació en què es troba és complicada. No es vol estar de recordar l’adscripció política en el feixisme i el franquisme de Julio Muñoz Ramonet, que representa tot allò que la CUP vol combatre. Afegeix que es va nodrir de l’especulació i l’estraperlo, i que amb les seves aliances amb el règim va espoliar la ciutadania i el país. Confia, per tant, que tot aquest patrimoni es recuperi, i demana saber quines actuacions tenen previstes. El Sr. Asens confirma que recullen totes les aportacions a aquest punt de l’ordre del dia, i agraeix el posicionament d’aquells que són favorables a la correcció del decret. Informa que convocaran els grups municipals properament per discutir les línies d’actuació de la fundació. La Sra. Esteller empra els segons que li resten per dir que troben a faltar l’exposició i la resposta del Sr. Asens a les seves preguntes. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller. 5. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, els acords següents: Primer. Designar l'Ima. Sra. Francina Vila i Valls membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona Cicle de l’Aigua, SA en substitució de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Segon. Establir que el termini de designació de la consellera que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, i també de les Sres. Lecha i Rovira. 5312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar- ne la inscripció en el Registre Mercantil. 6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga, vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al sofriment en la categoria d’argent a l’agent de la Guàrdia urbana de Barcelona, núm. 16999, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb els efectes econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat Reglament. 7. Ratificar el Decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga, vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al sofriment en la categoria d’argent a l’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, núm. 23123, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb els efectes econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat Reglament. 8. Ratificar el Decret de l’Alcaldia de 7 de setembre de 2015, que atorga, vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al sofriment en la categoria de bronze a l’agent de la Guàrdia urbana de Barcelona, núm. 27091, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb els efectes econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat Reglament. 9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga la medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, en les categories d’argent i bronze per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals; produint la concessió de la medalla en la categoria d’argent el beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976. S’aproven els quatre dictàmens precedents amb el vot en contra de les Sres. Lecha i Rovira. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 10. Aprovar l’expedient 624/15 de reconeixement de crèdit per un import de 154.173,00 euros, atesa la necessitat d’efectuar el pagament de la factura 10002/15 emesa per la UTE GECSA-GPO- UTE Nº7, en concepte de “certificació final del contracte, treballs extraordinaris executats entre l’1 de gener i 16 d’abril de 2014”, en relació al contracte 09003588 de serveis de suport, assistència tècnica i assessorament en el seguiment, control d’execució i assessorament de les actuacions incloses en el programa d’inversions municipals i al comitè i la comissió d’obres i mobilitat, essent una despesa generada durant l’any 2014 i no havent estat reconeguda en l’exercici corresponent. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 154.173,00 euros, amb càrrec al pressupost i posició pressupostària indicats en aquest mateix document, a favor de UTE GECSA Y GPO- UTE Nº7, amb NIF U65289597. Notificar-ho als interessats. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5313 S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i també de les Sres. Lecha i Rovira. Districte de l'Eixample 11. Ordenar, a l’empara de l’article 107.2 del Text refós de la Llei d’Urbanisme (Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), la publicació en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de l’acte presumpte d’aprovació definitiva per silenci administratiu positiu del Pla especial urbanístic per a la implantació d’un establiment comercial menor de 5.000m² de superfície de venda situat al passeig de Gràcia, núm.11, promogut per Hennes&Mauritz i de la seva normativa; i procedir, si escau, a la seva notificació. La Sra. Sanz precisa que aquest punt que es porta a aprovació és la publicació d’un silenci administratiu que permet tirar endavant l’ampliació d’un centre comercial al passeig de Gràcia, que es va produir el 2 de maig de 2015, durant el mandat anterior. Puntualitza que es porta a aprovació la publicació del silenci administratiu perquè el promotor del pla urbanístic per a l’ampliació de la superfície comercial ha sol·licitat fer-lo efectiu mitjançant acta presumpta d’aprovació definitiva, tal com regula l’article 107.2 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. Lamenta que aquest silenci administratiu no sigui l’únic que han heretat de l’anterior govern, i recorda que fa uns mesos el Grup d’ICV-EUiA va denunciar el cas de l’ampliació d’Heron City. Observa que aquesta era una pràctica que permetia aprovar projectes per la porta del darrere, que consideren que no és acceptable en el funcionament ordinari de l’Ajuntament, atès que les administracions tenen instruments perquè no es produeixi. En conseqüència, i per imperatiu legal, avui presenten aquest punt a aprovació del Ple. El Sr. Martí assenyala que estan davant del supòsit d’aprovació definitiva d’un Pla especial urbanístic (PEU) per a la implantació d’un establiment comercial menor de cinc mil metres quadrats de superfície, promogut per l’empresa H&M, per silenci administratiu positiu, que s’inscriu dins de la legalitat urbanística vigent. Justifica aquesta darrera remarca perquè aquesta aprovació no ha de ser considerada una negligència o una mala praxi. Admet que no ha estat aquest el primer cas i, possiblement, tampoc no serà l’últim que es produeixi en aquest ajuntament, tot i que entenen que en el futur caldria evitar al màxim aquests supòsits. No obstant això, diu que no poden obviar que l’empresa H&M, com qualsevol altra iniciativa privada, té uns drets a què l’administració no es pot oposar sempre que es compleixin els requisits materials i objectius previstos en la normativa urbanística d’aplicació. Precisa que, després de l’aprovació inicial, allò que va impedir l’aprovació definitiva del PEU dins del termini establert va ser que va topar amb el calendari de final de mandat. Per tant, d’acord amb la llei urbanística, el vot del seu Grup és favorable a l’aprovació definitiva de l’expedient. El Sr. Alonso manifesta que no es pot permetre que els plans urbanístics s’aprovin per silenci administratiu. Observa que avui parlen d’un cas concret, però que malauradament és una situació recurrent. Fa avinent que el seu Grup aspira a desenvolupar un nou model de ciutat cohesionada i sostenible, en què l’urbanisme és una peça fonamental; altrament, critica que l’Ajuntament no hagi fet servir les seves atribucions en aquesta matèria i s’hagi aplicat un model d’urbanisme consistent en no prendre decisions i renunciar al lideratge. Diu que aquest cas no ha estat un error administratiu puntual, i censura amb contundència l’actuació de l’anterior equip de govern de CiU; afegeix que sospiten que es van dissenyar polítiques per aprovar projectes de grans empreses que 5314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 responen únicament a interessos especulatius, i sobre els que s’ha volgut evitar el debat polític i el desgast. Critica, igualment, que els plans aprovats per silenci administratius estiguin promoguts per grans superfícies comercials que van en detriment del comerç de proximitat i la dinamització dels barris. Adverteix al govern actual que això no es pot tornar a produir i, per aquest motiu, han presentat una moció urgent en aquesta sessió. Finalment, diu que el vot de Ciutadans és d’abstenció, en considerar que no hi poden votar en contra perquè significaria posar l’Ajuntament en problemes. El Sr. Coronas avança que el Grup d’ERC també s’abstindrà entenent que no hi pot votar en contra per imperatiu legal. Diu que li preocupa que un membre d’aquest Plenari justifiqui el silenci administratiu com una manera d’aprovar expedients i, contràriament, creu que cap expedient s’hauria d’aprovar sense que s’hi pronunciés el Plenari, i fa notar que d’això se’n diu democràcia representativa. Critica que el silenci administratiu hagi estat una pràctica massa habitual que ve de lluny. Dit això, es pregunta el perquè d’aquest cas concret, per quin motiu s’han superat els terminis i en quin calaix s’ha quedat l’expedient. El Sr. Mòdol comparteix amb el regidor Coronas la necessitat d’esbrinar què ha passat; alhora que considera que hi ha hagut una predisposició per part del Grup de CiU i també del PP als fets consumats, evitant el debat polític i, en conseqüència, el debat públic a què té dret la ciutadania. Conclou, per tant, que no estan a favor d’aquesta operació però entenen que el procediment legal els obliga a posicionar-se. El Sr. Fernández Díaz avança l’abstenció del seu Grup, per imperatiu legal. Entenen, però, que ha de ser així, perquè es demostra que un dictamen urbanístic que afecta un espai comercial serà aprovat definitivament no per un acord del Ple sinó per aquest acte excepcional. Remarca que, lamentablement, existeixen massa precedents en aquest ajuntament, com el que es va produir amb el govern tripartit el 1997, en què es va aprovar l’estudi de detall que permetia la construcció de La Maquinista; més recentment, per silenci administratiu també s’han aprovat el centre comercial de Glòries, Heron City i ara aquesta botiga al passeig de Gràcia. En aquest sentit, demana a la Sra. Sanz que li confirmi si hi ha una altra superfície al passeig de Gràcia que s’aprovarà properament per silenci administratiu. Es mostra sorprès que el Grup de Barcelona en Comú no voti en contra d’aquest punt, en coherència amb el que va fer el d’ICV-EUiA fa un any en referència a l’ampliació de l’equipament de Glòries. Recorda que en aquella ocasió va justificar un vot en contra qualificant-ho de fet inèdit que mereixia el rebuig en termes democràtics. La Sra. Lecha es referma en els arguments que el seu Grup ja va expressar a la comissió d’Urbanisme; així, recalca que no es pot aprovar aquest punt per les irregularitats que conté. En aquest sentit, assenyala que l’informe de l’ATM planteja el requeriment de contractar places d’aparcament, que no s’ha complert; i segons el reial Decret 378/2006, s’ha de trobar alguna justificació per saltar-se aquest requeriment. Demana, per tant, que s’avaluï novament l’expedient per aquesta irregularitat. La Sra. Sanz agraeix els vots favorables i les abstencions en aquest punt, així com les diverses aportacions, entre les quals la de la Sra. Lecha, alhora que constata que li van fer arribar un informe on constava específicament que en el escrit dels promotors, de 22 de maig de 2015, s’incorpora l’escrit de SABA que especifica que negocia amb l’empresa promotora per arribar a un acord que permeti la disponibilitat de places d’aparcament. Indica que això és el que NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5315 legalment han analitzat els Serveis Jurídics, i conclouen que no permet invalidar l’aprovació; i confirma que han cercat totes les possibles fissures per a l’aprovació per silenci administratiu i portar aquesta qüestió a aprovació del Ple. Al Sr. Martí li diu el mateix que ha expressat el Sr. Coronas, i és que tot i ser legal no significa que el silenci administratiu sigui una forma d’actuar que puguin validar. Entenen que l’ajuntament de Barcelona té instruments suficients per fer front a aquestes situacions, i assegura que el govern municipal els emprarà a fi que un fet com aquest no torni a succeir. El Sr. Martí recorda que hi ha hagut algun cas d’aprovació per silenci administratiu en governs on participava el grup d’ICV-EUiA. El Sr. Mòdol es refereix als exemples que ha posat el Sr. Fernández Díaz d’altres expedients de superfícies comercials, i estudiant un per un els casos es constata que el procediment ha estat força similar a aquest que els ocupa, amb la complicitat dels grups de CiU i el PP. El Sr. Fernández Díaz nega que mai s’hagi aprovat un dictamen urbanístic per aquesta via amb la complicitat del seu grup, entre altres motius perquè el silenci administratiu és responsabilitat del govern. Precisa que l’expedient de Glòries va haver de ser retirat en diverses ocasions del Ple perquè el seu grup, com la resta de grups de l’oposició, no donava el seu aval. Finalment, observa que el 2019, quan estiguin a punt de celebrar les eleccions municipals, fóra molt convenient que en els dictàmens urbanístics que generin una mínima controvèrsia es pugui ampliar la informació pública tres o quatre mesos per evitar que s’aprovin per silenci administratiu, justificant-ho pel calendari electoral. La Sra. Lecha llegeix literalment la part de l’informe de Saba –que no té data– en què es manifesta que l’escrit no suposa cap contracte vàlid ni compromís de reserva de places d’aparcament, de manera que es confirma que es vulnera la indicació de l’informe; i afegeix que en l’expedient no hi ha cap altre informe de Saba que especifiqui que hi hagi cap contractació. La Sra. Sanz reitera a la Sra. Lecha que Serveis Jurídics han revisat l’assumpte arran del compromís que van assumir en el marc de la comissió d’Urbanisme, i ratifica les seves explicacions anteriors. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i també dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i el vot en contra de les Sres. Lecha i Rovira. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la del passatge del Llucieta Canyà, núms. 10-12, promogut per Promocions Immobiliàries Montmar, SA. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Lecha i Rovira. 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament situat al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, núm. 13 B, promogut per Centro de Exámenes Médicos, S.A. (CEMSA), amb les prescripcions següents que consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament incorporat a l’expedient: 1. En fase de sol·licitud de llicències urbanístiques en execució del pla especial, els elements d’accés pel front de l’avinguda Foix seran solucionats dins del cos de 5316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 l’edificació. 2. En execució del pla especial urbanístic es respectarà la cota existent de la plataforma de la font central, així com la seva reposició i la dels parterres laterals i de l’arbrat existent. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i el vot en contra de les Sres. Lecha i Rovira. Districte de Sant Andreu 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació del mercat del Bon Pastor, situat al carrer de Sant Adrià, núms. 154-156, d’iniciativa municipal (Institut Municipal de Mercats). S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Lecha i Rovira. Districte de Sant Martí 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual en l’àmbit de l’illa 9 del Pla de millora urbana del PAU 1 del Sector Glòries-Meridiana Sud, promoguda per Gomas Gassó i Martí, Samato, S.A. i la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB). S’aprova el dictamen precedent amb el vot en contra de les Sres. Lecha i Rovira. c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Convocar urgentment el Consell d'Administració de BSM per a procedir al nomenament dels seus representants a les empreses participades. El Sr. Forn indica que la presentació de la proposició està motivada per la paràlisi que suposa que encara no s’hagi convocat el consell d’administració de BSM a fi de procedir, entre altres coses, a nomenar els representants de les empreses participades. Puntualitza que entre aquestes empreses hi ha Mercabarna, Tersa, Ecoenergia, Serveis Funeraris, Catalana d’Iniciatives, Bamsa, Patsa i Cementiris de Barcelona, totes les quals continuen amb els mateixos representants municipals del darrer mandat. No obstant això, es felicita perquè poques hores després de registrar aquesta proposició rebien la convocatòria del consell d’administració de BSM per al proper 13 d’octubre. De tota manera, remarca que allò que realment els preocupa és que la reunió convocada per al 4 de setembre es va desconvocar poques hores abans perquè el govern municipal no tenia garantida la majoria en les empreses participades, tal com va passar en el seu moment amb BSM. Considera, doncs, que el govern decideix tirar pel dret en un acte mancat de la més mínima actitud democràtica, i decideix desconvocar el consell d’administració perquè no té majoria. Fa notar que, aquest, no ha estat un cas aïllat, atès que el consell d’administració de Bamsa que s’havia de convocar el 17 de setembre també es va desconvocar sine die unes hores abans. Entén que aquesta manca de presa de decisions, de voluntat per buscar consensos amb els grups municipals quan es governa sense tenir una majoria té NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5317 algunes conseqüències, entre les quals el fet que hi ha membres d’aquests consells que no tenen cap tipus de relació laboral amb aquest ajuntament, cosa que significa una situació anòmala. En segon lloc, assenyala que l’endarreriment dels nomenaments comporta que els pressupostos no puguin ser presentats ni discutits en el si del consell d’administració, i no seran coneguts fins a la presentació del pressupost municipal. Precisa que en el cas de Bamsa s’haurà de prorrogar automàticament el contracte de prestació de serveis; i en el cas de Mercabarna hi ha aturades adjudicacions de concursos que van ser convocats l’abril passat, alhora que no es fan licitacions que s’haurien d’iniciar per atendre necessitats de l’empresa. Remarca que passats els cent primers dies del nou govern ja és hora que s’agafi el ritme de la gestió, i que hi ha massa qüestions pendents que no es poden ajornar més. Fa avinent que governar també és prendre decisions i que no es pot paralitzar l’activitat municipal ni les seves empreses. Per tant, atès que el govern no té majoria, l’insten a dialogar i a buscar consensos amb la resta de grups municipals. El Sr. Sierra, que subscriu plenament els arguments del Sr. Forn, incideix en què cal que el govern dialogui amb la resta de grups, i fa avinent que no han rebut cap comunicació quant a la formació del consell d’administració de BSM, ni de les empreses en què participa. Adverteix que, a més del diàleg i del pacte, el govern està obligat a complir els acords que es prenen en aquest Ple i de les decisions que emanen de les comissions. Recorda que el Ple de cartipàs es va decidir que la majoria del consell d’administració d’aquestes empreses es correspondria amb la representació del Consistori i, per tant, el govern no pot convocar un consell d’administració considerant que tindrà la majoria en les empreses que ha enumerat el regidor Forn. Entén que la no-acceptació de la realitat pel part del govern està produint el bloqueig i la paràlisi d’empreses que ofereixen serveis municipals, que estan obligats a complir. En aquest sentit, assenyala que el seu Grup està disposat a facilitar una acció de govern favorable a la ciutadania i, en segon lloc, a fiscalitzar que els comptes de les empreses siguin transparents i que el seu funcionament sigui regular. Celebra, doncs, que finalment s’hagi convocat el consell d’administració el proper 13 d’octubre, però insta novament al govern a dialogar amb els grups municipals i, sobretot, que s’avingui a respectar la proporcionalitat del Consistori en els consells d’administració de les empreses participades. El Sr. Bosch observa que la majoria del consell d’administració de BSM no la té el govern municipal sinó que reprodueix l’aritmètica del Plenari, i recorda que es va acordar que durant el present mandat continuaria sent així. Remarca que els grups de l’oposició reclamen que aquesta proporcionalitat també es reprodueixi en la majoria d’empreses participades, i sembla que va ser justament aquesta reivindicació que va portar a la suspensió de la convocatòria del consell quan estava previst. Considera, tanmateix, que la demanda de convocatòria del consell d’administració de BSM per part del grup proposant no deixa de ser extemporània, atès que finalment ha estat convocat per al proper 13 d’octubre; de tota manera, allò que és vigent és la petició dels grups de l’oposició quant a la seva representació. A fi de desbloquejar la situació, proposa que en aquelles empreses de BSM que són cent per cent propietat municipal, com ara Tibidabo o Cementiris de Barcelona, s’apliqui la proporcionalitat per fer possible que l’activitat d’aquestes empreses funcioni amb normalitat. La Sra. Ballarín se suma a la proposició del Grup de CiU perquè pretén posar remei a la paràlisi a què ha sotmès les empreses públiques el govern municipal. 5318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Recorda que aquestes empreses són propietat dels barcelonins i les barcelonines i no només de l’Ajuntament. Fa notar que en cent dies de govern, el nou govern de la ciutat no ha estat capaç de constituir uns consells d’administració que responguin al nou mapa polític de la ciutat; i ha deixat que les empreses vagin rutllant per inèrcia, sense directrius de futur, i sense que sàpiguen quin serà el pressupost de què disposaran. Conclou que han sotmès a paràlisi empreses municipals que són un instrument de primera magnitud per a la prestació de serveis públics amb eficàcia i eficiència. Tanmateix, es felicita perquè sembla que, amb l’empenta que ha suposat la proposició, és segur que es constituirà properament el consell d’administració de BSM, l’empresa matriu que disposa de més de cent setanta milions d’euros de pressupost i més de mil dos-cents treballadors. Es refereix, com ha fet el Sr. Forn, a la desconvocatòria del consell d’administració que havia de decidir els membres dels consells d’administració de nou empreses, que qualifica de fet inèdit. Manifesta igualment la preocupació del seu Grup per la situació de paràlisi atès que té conseqüències importants, entre les quals l’aturada de projectes, concursos i licitacions. Adverteix al govern que governar la ciutat significa, també, tenir cura d’aquestes empreses que són instruments perquè els serveis a la ciutadania funcionin adequadament. El Sr. Mulleras es refereix també a què han passat més de tres mesos d’ençà que va prendre possessió el nou govern de la ciutat, sense que durant tot aquest temps hagi aconseguit un acord polític per nomenar els òrgans de govern de les nou empreses públiques que avui els ocupen. Insisteix que estan parlant de nou empreses públiques amb un pressupost anual entorn dels cent milions d’euros, i que a dia d’avui tenen els mateixos consells d’administració que el mandat anterior. Remarca que estan parlant de serveis municipals com els que presta Mercabarna, el Tibidabo, Cementiris o els aparcaments del centre de la ciutat. Igualment, alerta que això comporta la paralització dels pressupostos, que són l’eina bàsica de gestió de les empreses. Observa al govern municipal que és possible governar en minoria, però que això no ha de ser sinònim de paràlisi i d’anar contra la majoria. Considera que el seu problema és la incapacitat política que ha demostrat per arribar a acords amb la resta de grups municipals. Fa notar que un govern d’onze regidors dels quaranta- un que componen el Plenari no permet governar sense arribar a acords. Per tant, demana al govern que abandoni el sectarisme i que busqui el consens; que deixi de banda el monòleg i que busqui el diàleg amb l’oposició. Dit això, recorda que van acordar traslladar la pluralitat del Plenari al consell d’administració de BSM, que també és lògic que es contempli en els consells d’administració de les empreses participades per aquesta empresa matriu, una proporcionalitat que el seu Grup defensa ara i que ha defensat sempre. La Sra. Rovira avança el vot a favor del Grup de la CUP i aprofita per remarcar que ja els ha arribat la convocatòria per al consell d’administració del 13 d’octubre. Justifica la lentitud del govern en convocar aquest consell d’administració perquè el funcionament d’aquesta administració és una màquina burocràtica, que té les seves competències esmicolades en múltiples instituts i empreses, que al seu parer respon a un model determinat d’entendre la institució. Altrament, consideren que no haurien d’estar tan desmembrades aquestes competències, sinó que cal municipalitzar-les i sotmetre-les a la gestió directa de les persones que formen part del Consistori. No obstant això, confirma que el seu grup participarà activament en les empreses, sense deixar de discrepar amb el model d’una marca de ciutat que va ser generada per un govern del qual formava part l’actual gerent municipal. Confia, doncs, que novament es torni a centralitzar la gestió municipal i que l’exerceixin directament les persones que formen part del consistori però també de la ciutadania. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5319 El Sr. Pisarello diu que el govern també donarà suport a la proposició, malgrat que la considera extemporània perquè el consell d’administració ja ha estat convocat. Tanmateix, aclareix que han arribat fins aquí per moltes raons, entre les quals el desconeixement d’un principi bàsic en qualsevol sistema basat en la divisió de poders, i és que el govern és qui ha de tenir les màximes facultats executives en el Consistori; per tant, ha de poder disposar dels seus instruments executius també en les empreses municipals, que són entitats dirigides a la gestió dels serveis municipals en nom i amb la responsabilitat de l’equip de govern, no de l’oposició. Considera, doncs, que aquesta situació en què es troben és anòmala, perquè l’oposició ha de tenir les facultats de control, de supervisió i fiscalització del govern, però no disposar dels instruments executius. Precisa que la idea que el consell d’administració d’una empresa municipal com BSM ha de respondre a una representació aritmètica dels grups municipals se li va imposar al govern de CiU durant l’últim mandat. Puntualitza que en l’acord de cartipàs en què es va aprovar aquesta representació no es va aprovar, però, que es reproduís en cadascuna de les empreses derivades de BSM. Admet que el govern és minoritari, però ha guanyat les eleccions i els partits que les han perdut s’han d’acostumar a estar a l’oposició; i que la pluralitat i el diàleg s’ha d’expressar en molts àmbits, però quan es tracta de donar compliment a un programa i defensar els interessos públics la seva formació no està disposada a renunciar. Dit això, manifesta que estan d’acord que aquesta situació anòmala s’ha de corregir amb la màxima participació. Tanmateix, expressa que li preocupa molt la reedició de la sociovergència, més la concurrència del PP, pel que fa a la representació de les empreses, que en el cas de les participades és una clara pretensió d’afavorir interessos privats enfront del bé comú. El Sr. Forn nega que la proposició sigui extemporània, atès que com ja ha dit, la convocatòria és unes hores posterior a la presentació de la proposició al registre i, en conseqüència, la valora com una reacció a la demanda del seu Grup. Replica que coneix perfectament el principi de separació de poders, i fa notar que el discurs que acaba de fer el Sr. Pisarello és contrari al que feien membres del seu grup el mandat passat. Apel·la, doncs, al principi de la coherència, que al seu parer el govern no té. Quant als conceptes de guanyar i de perdre, diu que ningú no discuteix a Barcelona en Comú que ha guanyat les eleccions, però remarca que les decisions es prenen per majories, i quan no es té majoria s’ha d’intentar buscar acords a base de diàleg. Per tant, entén que des de bon principi el govern hauria d’haver tingut una actitud diferent. El Sr. Sierra manifesta que no acaben d’entendre la disquisició entre guanyar i perdre, i entén que partir d’aquesta base està molt lluny d’una actitud dialogant i de cerca de consensos. Considera que el govern ha de ser molt conscient que, malgrat que hagi guanyat les eleccions, tan sols té onze regidors, i que l’oposició en té trenta. Nega que es tracti d’una situació anòmala la que avui estan tractant, sinó la normal quan hi ha un govern en minoria. El Sr. Bosch reitera que la proposició ha quedat superada amb la convocatòria del consell d’administració, admet que probablement com a reacció a la presentació de la proposició. Quant a la intervenció del Sr. Pisarello, es pregunta si el Tinent d’Alcaldia prefereix tenir raó o resoldre les coses. Admet que és probable que tingui raó quan afirma que és a l’executiu a qui pertoca disposar de les eines per executar, però remarca que la realitat política és la que és. Per tant, es tracta de si el govern està obert a trobar acords i consensos per tirar endavant aquesta qüestió, i si realment està disposat a governar les empreses de l’ajuntament de Barcelona tan aviat com sigui possible, tal vegada haurà de cedir. 5320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Ballarín replica al Sr. Pisarello que el seu grup no té cap intenció de fer sociovergència, i assegura que tenen les coses força més clares que no pas alguns membres del govern. Diu que els preocupa el comportament del Tinent d’Alcaldia amb les empreses públiques, que defineix com a simptomàtic de la manera com s’exerceix el govern de la ciutat, obviant el diàleg amb la resta de membres del Consistori. Aprofita per recordar-los que l’assemblea general de BSM és el Plenari d’aquest ajuntament i, per tant, no és propietat del govern municipal, sinó que pertany als seus accionistes i a la ciutadania, representada en aquesta cambra. Igualment, considera molt preocupant que el govern no s’adoni de la magnitud d’aquest assumpte. El Sr. Fernández Díaz addueix que els arguments del Sr. Pisarello són molt imprecisos en afirmar que el govern ha prendre les decisions en l’àmbit de gestió de les empreses municipals. Tanmateix, puntualitza que qui governa les empreses municipals és aquest Plenari, que actua com a junta general d’accionistes i, per tant, com a màxim òrgan de decisió. Afegeix que en un ajuntament el govern actua com a tal en exercici de les competències assignades, però remarca que el Plenari en té d’altres assignades per llei que el configuren com a govern municipal, i que el converteix el Ple en el màxim òrgan de govern municipal. Per tant, considera que això justifica plenament el posicionament del seu Grup quant a la gestió de les empreses públiques, el mateix que va defensar durant el mandat passat el Grup d’ICV-EUiA, que ara forma part del govern. La Sra. Rovira entén que s’està emprant aquest assumpte per atacar un govern que està en fase de valoració de la magnitud de tot el que es gestiona des d’aquest ajuntament. Diu que no els sembla correcte que es presentin mocions, com aquesta, per atacar el govern. No obstant això, assenyala, aprofitant que parlen d’empreses municipals i de la burocràcia que implica la gestió de la ciutat, que caldria molta més transparència en el si de les empreses i, en aquest sentit, fa avinent a tall d’exemple que actualment no es pot disposar dels estatuts que regeixen moltes d’aquestes empreses. Per tant, recalca que no és tan important que els grups municipals les gestionin com que la ciutadania tingui coneixement de com funcionen. Insisteix que al seu Grup li preocupa molt més l’opacitat que regeix la gestió municipal que no pas que una convocatòria arribi tard. El Sr. Pisarello subscriu plenament les paraules del Sr. Fernández Díaz quant a que aquest Plenari del Consell Municipal és un espai de control i de fiscalització de l’acció del govern, però precisa que els consells d’administració de les empreses tenen una funció bàsicament executiva. Està d’acord que s’obrin al pluralisme, però per garantir més transparència, participació i defensa dels interessos públics. Altrament, si la participació que reclamen és un excusa per impedir que es pugui investigar què han fet aquestes empreses, i si defensen o no l’interès públic, entén que és un objectiu completament diferent. Recorda al Sr. Forn que porten setmanes parlant d’aquest assumpte, intercanviant propostes de la manera com es podrien configurar els consells d’administració, per tant, li demana que no digui que no estan oberts al diàleg. El Sr. Forn fa avinent que durant la legislatura 2007-2011, amb una oposició en majoria, van arribar a un acord amb el govern del PSC per la via del diàleg per acceptar la majoria del govern en els consells d’administració. S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat. Del Grup Municipal de Ciutadans NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5321 Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar a l’Ajuntament de Barcelona a la revisió urgent de l’estat de tramitació dels diferents plans urbanístics que impliquin la qualificació de sòl per a destinar-la a superfície comercials amb indicació d’aquells en els que estigui a punt de finalitzar el termini de resposta de l’Ajuntament. La Sra. Mejías agraeix als grups municipals l’apreciació el tràmit d’urgència de la moció. Seguidament, puntualitza que només en el dret administratiu espanyol es dóna la figura del silenci administratiu com una resposta als administrats, i remarca que en cap altre dret administratiu europeu existeix. Feta aquesta apreciació prèvia, observa que és aquest instrument el que s’està emprant per aprovar plans urbanístics, fet que el seu grup considera anòmal. Posa de manifest que la crisi econòmica ha forçat el tancament de molts petits comerços en barris de la ciutat, provocant en alguns índexs baixos d’ocupació comercial motivada, també, per la proliferació de centres comercials amb una àrea d’influència que perjudica el comerç de proximitat. Precisa que els darrers anys l’increment de la superfície comercial ha impactat en el comerç de proximitat, especialment en el districte de Nou Barris amb el projecte Heron City –6.000 metres quadrats–, aprovat per silenci administratiu. Es refereix també a l’aprovació de l’ampliació de La Maquinista en gairebé deu mil metres quadrats, que genera un gran impacte en el teixit comercial de Sant Andreu, que té pràcticament una quarta part dels seus comerços buits. I esmenta, igualment, l’ampliació del recinte de Les Glòries de 13.000 metres quadrats, quan el 17,5% dels locals estan sense activitat. Remarca que avui han tornat a aprovar una ampliació per silenci administratiu d’una nova superfície comercial de 5.000 metres quadrats al centre de Barcelona. Posa de manifest que aquest seguit de projectes fan mal al petit comerç i signifiquen un impacte en la vida dels barris pel que fa a la mobilitat, alhora que denuncia que no s’ha explicat per quin motiu aquestes aprovacions per silenci administratius han esdevingut una constant. Per tant, demanen al govern de la ciutat que consideri la necessitat de revisar, amb urgència, els projectes en tramitació a fi de respondre les iniciatives d’ampliació de superfície comercial i evitar que la situació es torni a repetir. Fa notar que el silenci administratiu dóna una mala imatge del funcionament d’aquesta administració i, a més, genera inseguretat jurídica. La Sra. Recasens aprofita la presentació d’aquesta proposició per demanar que s’obri un debat profund sobre el model de comerç que proposa el nou govern municipal, malgrat que avui parlin concretament dels expedients de tramitació urbanística. Justifica aquesta demanda perquè l’anterior govern, abans de fer el traspàs, va deixar aprovat i consensuat, després un ampli procés participatiu, un pla de comerç que incloïa el suport al comerç de proximitat. Entén, però, que el nou govern no ha començat amb bon peu quant al sector del comerç, i aprofita per referir-se al top manta i la venda ambulant, que és un problema que també afecta greument el comerç de proximitat. Vol deixar constància que durant el mandat anterior no es va aprovar cap centre comercial nou, atès que la filosofia del govern no era, com va ser en altres mandats, crear noves centralitats entorn de grans superfícies comercials com és el cas de Glòries, Diagonal Mar o Heron City. Admet que a la ciutat hi ha un model urbanístic que ha anat desenvolupant diverses formes comercials, i entén que la clau rau en l’equilibri entre totes. Convida el govern de la ciutat a treballar en el nou model de comerç, que vetlli per continuar les negociacions amb l’operador d’Heron City per buscar una alternativa lúdico-familiar; que vigilin el compliment dels acords entre l’operador de La Maquinista i les associacions comercials de Sant Andreu per buscar sinergies; i que procurin no posar bastons a les rodes al comerç de proximitat. 5322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Coronas avança el suport del Grup d’ERC a la proposició malgrat que consideren que es queda curta. Entén, però, que en ocasions les propostes s’acabin estovant a fi de buscar consensos majoritaris. Opina que l’assumpte de les aprovacions per silenci administratiu haurien de fer que el Ple es posicionés clarament en contra i que es comprometés que no es torni a repetir. Per tant, cal que el govern cerqui solucions i que les comparteixi amb els grups municipals. Adverteix que aquestes aprovacions vulneren drets fonamentals com ara el dret a la informació ciutadana, a la transparència, i el dret a què aquest Ple es pugui manifestar respecte d’un projecte que afecta directament la vida als barris. Insisteix que no es pot permetre que l’ajuntament de Barcelona dugui a terme un planejament urbanístic, per omissió, centrat en les grans superfícies en detriment del comerç de proximitat. Subratlla que cal analitzar per què l’administració ha deixat passar els terminis en casos concrets, quan en altres casos es paralitzen els projectes. Demana que el govern es posi les piles en aquest sentit, malgrat que no ho hagin fet altres governs anteriors; i afegeix que el seu grup és partidari que s’investigui i s’esbrini què ha passat en cada cas de silenci administratiu; si ha estat per un problema de procediment o bé per desídia o intencionalitat política. El Sr. Mòdol anuncia que el seu grup votarà a favor de la proposició, i es referma en els arguments que han expressat anteriorment en aquesta mateixa sessió. Considera que la proposició busca que no es repeteixi la circumstància anòmala que avui han hagut de votar, i el que li sembla més greu no és que no es puguin posicionar políticament, sinó que la ciutadania no hi pugui dir res. Pregunta al govern quants expedients estan en la mateixa situació; i fa avinent al Sr. Pisarello que no és per posar bastons a les rodes, sinó per aportar l’experiència política i professional del seu grup, de manera que ratifica el suport i la confiança als serveis tècnics municipals. El Sr. Mulleras avança el vot favorable a la moció, entre altres motius perquè volen saber si hi ha més casos com aquests que ja coneixen, i als quals s’ha referit en aquesta mateixa sessió el Sr. Fernández Díaz. Remaca que el cas d’H&M no és aïllat, i cal sumar-hi Heron City, Glòries o La Maquinista, tots provinents de mandats anteriors. Com ha manifestat el Sr. Coronas, també creuen que la proposta es queda curta i entenen que és ampliable a qualsevol altra mena de planejament urbanístic i no només a les ampliacions de sostre comercial. Diu que no es poden aprovar planejaments urbanístics per la porta de darrere, sense que passin pel Ple. Observa que allò que alguns van criticar a l’anterior govern ara ho estan practicant des del govern estant. Per tant, afirma que comparteixen la preocupació perquè aquesta mena de planejaments urbanístics no es tornin a produir. Repeteix que consideren que el contingut de la proposta s’hauria d’ampliar a planejaments de sostre residencial, oficines o equipaments atès el seu impacte en diferents barris de la ciutat. En aquest sentit, posa com a exemple l’impacte que tindria l’aprovació del planejament de col·legis, hospitals o oficines sense passar per la comissió corresponent i el Ple. Admet que el planejament urbanístic forma part de les polítiques comercials de la ciutat, però remarca que hi ha altres aspectes que hi incideixen i en els quals el govern demostra una passivitat absoluta. En conseqüència, demana que el govern doni suport d’una vegada el comerç de proximitat, que lluiti de debò contra el comerç il·legal, que ofereixi ajudes als comerciants en la campanya de Nadal amb enllumenat, la pista de gel i tot allò que tradicionalment ha fet aquest ajuntament. I afegeix la demanda que s’implanti definitivament la zona turística comercial a Barcelona. Per acabar, recorda que està pendent una solució per al manteniment dels comerços emblemàtics. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5323 La Sra. Lecha observa que fa dues setmanes es va plantejar a la comissió d’Urbanisme aquest assumpte que ara tracten, i critica que cap grup municipal no s’hi hagi ha tornat a interessar fins avui, en tractar l’aprovació del projecte de la macrobotiga d’H&M, de 5.000 metres quadrats, al passeig de Gràcia. Entén que es tracta d’un exemple prou paradigmàtic, i afegeix que valorant tot allò que s’ha aprovat per silenci administratiu s’adonen que es tracta de totes aquelles superfícies comercials que tenen gran impacte en la ciutat. Valora la proposta del grup de Ciutadans com una política de gestos, atès que d’ençà que va tenir lloc la comissió que ha esmentat no s’ha interessat més pel projecte que avui s’ha aprovat per silenci administratiu, però amb una greu irregularitat legal. La Sra. Sanz, en primer lloc, agraeix al grup proposant la incorporació d’una esmena que, al seu parer, aclareix els termes urbanístics de la voluntat de la proposició. Per tant, avança el suport del govern, també perquè ja estan fent tot allò que es demana en el text. En aquesta línia, posa com a exemple la feina feta en el cas d’Heron City. Replica al Sr. Coronas que el govern municipal té les piles posades des del primer dia, especialment en aquestes qüestions, tal com demostra que han convocat grups municipals i veïns i veïnes per explicar-los la situació d’Heron City. Remarca, doncs, que hi ha voluntat política i tècnica per impulsar noves formes de tramitació urbanística que permetin la incorporació de processos amb moltes més garanties democràtiques. Igualment, proposa la creació d’un espai amb tots els grups a fi de tractar tècnicament aquestes qüestions, que tan pot ser en el marc de la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat o altres grups de treball que se’n derivin. Aclareix a la Sra. Mejías que no es tracta d’un problema d’inseguretat jurídica, sinó de democràcia; d’evitar una aprovació inicial en Comissió de Govern, com s’havia fet, amb la voluntat d’estalviar-se el pas pels espais de presa de decisions com les comissions o el Ple. Manifesta que són conscients que hi ha diversos instruments, com ara el PECAB, en què podrien haver incorporat altres mecanismes que haurien permès abordar la situació de les grans superfícies, cosa que l’anterior govern no va fer. A la Sra. Recasens, que ha suggerit un gran llistat de coses a fer, li respon que es dedicaran a defensar el petit comerç, els eixos comercials dels barris i, també, l’interès públic. Replica al Sr. Mulleras que els projectes que ha citat van ser aprovats inicialment en Comissió de Govern sense portar-los a debat polític, cosa que el govern actual s’ha compromès que no torni a succeir. La Sra. Mejías destaca que els grups municipals han manifestat en les seves intervencions la inquietud perquè aquesta situació no es torni a produir. I reitera que, malgrat que la figura del silenci administratiu està contemplada en el dret administratiu espanyol, no deixa de ser una anomalia. Insisteix que no poden permetre que la superfície comercial a Barcelona es vagi incrementant com a conseqüència de la manca d’actuació de l’administració pública municipal. Per tot plegat, demana al govern que eviti que això torni a passar i que revisi tots els expedients en tràmit. I afegeix que és necessari que promogui un debat sobre el model comercial de la ciutat al més aviat possible. La Sra. Recasens puntualitza que el govern del qual formava part va aprovar un nou PECAB que trencava amb la inseguretat jurídica que provocava la sentència del 2010, i que va ser consensuat amb la Fundació Barcelona Comerç, el Consell de Gremis, Pimec Comerç i Comertia entre altres. Subratlla que van tirar endavant un munt d’iniciatives com ara el pla d’impuls i suport al comerç, el pla de suport als comerços afectats per obres de llarga durada, el pla d’establiments emblemàtics, o el pla de dinamització, mentre que el govern actual vol portar aquest assumpte a un debat en el terreny administratiu i burocràtic. Finalment, reclama novament que el govern exposi quin és el seu model de comerç, perquè a hores d’ara encara no saben què pensa fer amb el comerç de 5324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 proximitat, quina política aplicarà a les superfícies comercials, com pensa acarar el fenomen del top manta, o quin projecte d’enllumenat nadalenc proposa com a eina de dinamització comercial entre altres coses. El Sr. Coronas addueix que quan un assumpte incomoda es desvia el focus d’atenció, tal com es pot deduir de les al·lusions recurrents al model de comerç o al top manta que han inclòs algunes intervencions. Es referma en què el silenci administratiu és un assumpte que incomoda, i que des de fa anys han practicat les administracions. No obstant això, insisteix que cal posar-hi remei, i entén que la solució depèn, en gran part, dels quaranta-un membres electes que componen aquesta cambra. Adreçant-se a la Sra. Sanz, li fa avinent que quan ha reclamat que el govern es posés les piles no volia dir donar explicacions, sinó implantar les mesures necessàries perquè no torni a passar un fet com el que els ocupa. El Sr. Mòdol manifesta que els sorprèn el comentari del Sr. Forn en afirmar que l’anterior govern va vetllar pels eixos comercials, i li recorda que va aprovar l’ampliació de vint mil metres quadrats a La Sagrera en detriment evident de l’eix comercial de Sant Andreu. Feta aquesta observació, reclama al govern quina solució té pensada per als metres comercials que de moment consten en un protocol amb el ministeri, i que determinen el model de finançament de l’estació de La Sagrera i molt seriosament el teixit comercial dels barris veïns. Afegeix que el seu Grup emetre un vot contrari a l’ampliació de La Maquinista, i pregunta si el govern ha trobat alguna solució per aturar-la. El Sr. Mulleras replica que La Maquinista va ser aprovada i inaugurada per governs socialistes. Seguidament, pregunta a la Sra. Sanz si el govern municipal considera que l’expedient que avui s’ha aprovat per silenci administratiu és legalment impecable. En aquest sentit, remarca que el seu grup ha presentat un bon nombre de preguntes sobre l’expedient i reclama igualment que els les responguin per escrit. La Sra. Rovira avança que el seu Grup s’abstindrà en la votació d’aquesta proposició, posicionament que justifica perquè allò que realment consideren urgent un pla comercial per als barris, que s’ha de fer amb la participació dels veïns i veïnes i amb una perspectiva democratitzadora i que afavoreixi l’economia cooperativista i de proximitat. Diu que els sorprèn que tan el grup de Ciutadans com el del PP es posin les mans als cap per la situació que avui tracten i la seva defensa aferrissada del comerç de proximitat, quan són els primers a qui satisfan les grans superfícies per beneficiar lobbys empresarials i multinacionals. Demana, per tant, que es faci un procés participat a fi de valorar quin model de comerç volen per als barris de la ciutat. La Sra. Sanz diu que està plenament d’acord amb què, malgrat que sigui legal, el silenci administratiu és i ha de ser una anomalia i no la manera habitual d’aprovar projectes que, a més, compten amb el suport d’un govern municipal que els va aprovar inicialment en Comissió de Govern. Avança, doncs, que ja s’han posat a treballar en la revisió de tots els expedients que han trobat damunt la taula, i confirma que intentaran revertir alguns silencis administratius. Afegeix que convocaran amb la comissió l’espai per treballar conjuntament i col·lectiva. Aprofitant que la majoria d’intervencions han fet referència al model de comerç de la ciutat, manifesta que el govern necessita aliats per donar suport al comerç de proximitat que necessita la ciutat. La Sra. Mejías diu al Sr. Coronas que no els incomoda gens tractar aquesta mena d’assumptes, tal com demostra que hagin portat aquesta moció en tràmit d’urgència al Ple. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5325 S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb tres abstencions – emeses per les Sres. Lecha i Rovira– i trenta-vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar a l’Ajuntament de Barcelona a la revisió urgent de l’estat de tramitació dels diferents plans urbanístics que impliquin l’increment de superfície comercial, amb indicació d’aquells en els que estigui a punt de finalitzar el termini i agilitzar la resposta en temps i forma de l’Ajuntament. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda: Que l'Ajuntament de Barcelona realitzi una sèrie de mesures, accions, protocols i actuacions per tal de garantir el desplegament de la Llei contra la LGTBfòbia a la ciutat de Barcelona per tal d'afavorir-ne el seu compliment. La Sra. Benedí dóna la benvinguda, en primer lloc, als representants de les entitats que avui els acompanyen a la tribuna de convidats. Enceta la seva intervenció referint-se a què fa tot just un any que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, que garanteix els drets de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Posa en relleu que es tracta d’una llei pionera al país i a la resta de l’estat, aprovada amb una folgada majoria parlamentària i un ampli consens amb el teixit associatiu LGTBI, al qual aprofita per agrair el seu treball i persistència per fer possible la seva aprovació. Remarca que la llei esmentada segueix el camí marcat per moltes directives, informes i resolucions europees que recomanen legislació específica en matèria d’homofòbia, i culmina una arquitectura institucional duta a terme pel govern de Catalunya al llarg dels darrers dotze anys per estendre les polítiques adreçades al col·lectiu LGTBI, d’una manera transversal, amb l’objectiu de treballar més eficaçment en la lluita contra les mostres d’homofòbia que, malauradament, encara avui es manifesten en molts àmbits de la societat. Per tot plegat, justifica la presentació de la proposta, un cop és a punt de culminar el període establert per al desplegament de la llei, a fi que es garanteixi la seva implementació a Barcelona. Precisa que l’article 3.4 del títol preliminar de la llei estableix que la Generalitat i els ens locals han de garantir-ne el compliment, i promoure les condicions per fer- la plenament efectiva en els àmbits competencials respectius. En conseqüència, assenyala que l’Ajuntament disposa d’un marc competencial idoni per establir un seguit de mesures, accions, protocols i actuacions que permetin implementar la llei en àmbits com ara la formació i la sensibilització dels treballadors i treballadores com a servidors públics; la feina amb les entitats de l’àmbit LGTBI; les seves competències sancionadores; i la seva capacitat per apostar per una educació inclusiva mitjançant el Consorci d’Educació. Per totes aquestes raons, demana al govern de la ciutat que detalli les actuacions que durà a terme per garantir el desplegament de la Llei i la seva calendarització. Afirma que el Grup d’ERC creu que no s’ha de perdre ni un minut més a posar- se a treballar per una Barcelona lliure de discriminacions i homofòbia, i que cal aprofitar al màxim totes les eines a l’abast a fi de fer-ho possible. La Sra. Vila destaca que el nou marc legal obliga l’ajuntament de Barcelona, alhora que ofereix l’oportunitat perquè la ciutat continuï liderant la lluita contra les discriminacions, concretament per raó d’identitat de gènere i d’orientació sexual. En aquesta línia, recorda que el mandat passat es va crear l’Agència pels Drets Civils i la no-Discriminació, un dels eixos de la qual era abordar l’homofòbia des de la prevenció, l’atenció a les víctimes de les discriminacions, tenir presència en cada Districte i avaluar i explorar la possibilitat d’imposar sancions. 5326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Posa en valor el fet que aquest ajuntament, en alguns aspectes, supera la Llei, però entén que és important tenir una radiografia clara de la situació, pactada amb les entitats del col·lectiu i amb els membre del Consell LGTBI de Barcelona i les forces polítiques. La Sra. Barceló saluda també als representants de les entitats del col·lectiu LGTBI que avui els acompanyen. Avança que el seu Grup votarà a favor de la proposició que demana que l’Ajuntament posi en marxa un seguit de mesures, accions i protocols a fi de garantir el desplegament de la llei contra la LGTBI-fòbia. En aquesta mateixa línia, recorda que Ciutadans va donar suport a la llei contra l’homofòbia al Parlament de Catalunya, aprovada per majoria parlamentària, només amb els vots contraris del PP, i d’Unió Democràtica quant a articles determinats. I aprofita per posar en valor que la llei es va aprovar gràcies al treball determinat i constant del col·lectiu LGTBI. Tot seguit, esmenta la investigació duta a terme per la UE el 2012, en què es constatava que el 50% de les persones que pertanyien al col·lectiu havien patit discriminació o assetjament per la seva condició sexual, i només un 10% havia gosat denunciar-ho; i el 25% manifestava haver patit assetjament i discriminació al seu entorn familiar. Observa que aquestes dades són més que simples percentatges, sinó persones que han patit situacions, moltes de les quals evitables. Afegeix que els estudis posen de manifest que un 60% de les persones homosexuals, transsexuals o bisexuals han viscut alguna mena de discriminació o hostilitat en l’entorn laboral. Recrimina igualment el fet lamentable que l’homosexualitat estigui perseguida en alguns països del món. En conseqüència, valoren com a molt necessària la proposta de polítiques públiques per la igualtat i la inclusió; atès que la discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere pot afectar diversos àmbits sensibles de la vida de les persones, i cal donar resposta a les problemàtiques específiques que afecten el col·lectiu. Insisteix que les mesures són necessàries en l’àmbit educatiu, cultural, del lleure i de l’esport, dels mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, l’ordre públic, la participació i la solidaritat i, sobretot, el mercat laboral. Recalca que calen mesures per ampliar la tolerància, i destaca que ara com ara tenen igualtat legal i formal, però aquesta igualtat ha de ser real i efectiva. Conclou, doncs, que el seu Grup treballarà per la implementació de mesures per a la detecció precoç d’incomprensió, rebuig i de discriminació que poden patir les persones que formen part del col·lectiu LGTBI, especialment en l’àmbit escolar. Afegeix que també donaran suport a programes d’intervenció, de suport i de sensibilització dels professionals que treballen en aquest àmbit. Finalment, subratlla que els programes de prevenció són absolutament necessaris en les polítiques públiques. S’incorpora a la sessió l’Im. Sr. Josep Garganté i Closa. El Sr. Collboni, després de saludar els membres dels col·lectius LGTBI, destaca que la Llei significa la culminació d’un procés de reivindicació històrica. Remarca que va tenir l’honor de ser ponent de la Llei en la primera part de la seva tramitació al Parlament, i destaca que ha estat fruit dels moviments socials i LGTBI, amb la idea central de fer efectiva la igualtat real, més enllà de les lleis, per equiparar els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Precisa que la Llei garanteix la igualtat pràctica, en la qual s’atorga un paper preeminent als ajuntaments. Posa en valor que aquest ajuntament va ser pioner, mitjançant la regidoria de Drets Civils, en la defensa dels drets del col·lectiu; però diu que també és cert que, malgrat la igualtat formal del context jurídic encara hi ha racons de discriminació per a aquest col·lectiu. Precisa que està parlant de l’escola, dels adolescents que pateixen discriminació, de la gent gran que no és acceptada en alguns àmbits de relació, de les famílies homoparentals que pateixen discriminació en l’accés als serveis públics, i d’un conjunt d’àmbits en què encara està vedat viure en llibertat NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5327 la sexualitat pròpia, entre els quals l’àmbit esportiu o en molts mitjans de comunicació. Conclou, en definitiva, que la proposició és pertinent, i diu que està convençut que el govern municipal és sensible a aquest assumpte, i que és coneixedor del seu compromís històric i futur, i li ofereix la col·laboració del seu grup per continuar fent que la igualtat sigui una realitat a Barcelona. La Sra. Esteller manifesta que cal garantir que totes les persones, independentment de la seva orientació sexual i identitat de gènere, puguin exercir els seus drets amb dignitat i en llibertat. Per aquest motiu, és necessària la promoció i la protecció dels drets humans del col·lectiu LGTBI i la lluita contra la discriminació per raó i d’orientació i identitat sexual. En aquest sentit, remarca que la llei suposa un mandat a totes les administracions. Tanmateix, observa que la Generalitat va aprovar aquesta Llei fa un any, i a hores d’ara encara no ha fet el desplegament reglamentari, essencial a l’hora d’establir els canals pels quals han d’actuar la resta d’administracions i que afecta, fins i tot, el procediment sancionador de què s’ha parlat en alguna de les intervencions anteriors. Altrament, el seu grup considera que primer cal que la Generalitat desenvolupi i aprovi el reglament i, posteriorment, l’Ajuntament l’haurà d’implementar en les seves actuacions, motiu pel qual avança que s’abstindran. La Sra. Rovira dóna la benvinguda a les persones que avui assisteixen a aquesta sessió en representació del col·lectiu LGTBI. Indica que aquests col·lectius els han fet saber que els punts de la Llei que és prioritari desenvolupar incideixen, d’una banda, en l’àmbit de l’educació, atès que el Departament d’Ensenyament no està implementant la Llei als centres educatius, tal com reflecteix el fet que l’Observatori de l’Homofòbia ha constatat un increment de denúncies per assetjament homòfob. En conseqüència, cal que Barcelona doni un impuls a la coeducació en el si dels centres escolars. D’altra banda, quant a l’àmbit de la salut, manifesta que és urgent desenvolupar les mesures de prevenció del VIH i altres malalties de transmissió sexual. Igualment, en l’àmbit laboral indica que s’ha de posar l’accent en el desplegament d’estratègies per la inserció laboral de les persones trans. I alerta que no s’està implementant adequadament el règim d’infraccions i sancions en els llocs de treball tal com estipula la llei. Quant als drets sexuals i reproductius, assenyala que cal garantir la igualtat d’accés de les dones lesbianes a la reproducció assistida, i que els protocols impresos i els tractament vinculats a aquestes tècniques s’adeqüin realment a la realitat d’aquestes dones. En referència a la transsexualitat, diu que és molt important insistir en l’article 21 de la Llei, que fa referència a la inserció laboral de les persones trans. Afegeix que també que cal que Barcelona demani la despatologització de la transsexualitat, i que desaparegui la disfòria de gènere del llistat de malalties de l’OMS. Finalment, posa de manifest la situació que estan vivint les treballadores i els treballadors dels serveis socials que treballen en l’àmbit de la prevenció, la cura i tractament de les persones que han patit violència pel fet de pertànyer al col·lectiu LGTBI, amb unes situacions laborals inassolibles per la reducció dels seus drets laborals a causa de l’externalització del servei. Per tant, reclama que l’ajuntament de Barcelona, que té competència directa en la gestió dels serveis socials, hi trobi una solució. La Sra. Pérez saluda al seu torn els representants de les entitats que avui els acompanyen des de la tribuna de convidats. Manifesta, seguidament, que el govern valora positivament la proposició del grup d’ERC en aquesta sessió, així com també el prec formulat en comissió pel grup del PSC en aquesta mateixa línia. Remarca que com a govern tenen el compromís ferm de desplegar progressivament la política LGTBI; així, ara com ara, ja han creat l’estructura amb 5328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 un departament específic, alhora que han donat visibilitat al col·lectiu amb la denominació de la Regidoria Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. Afegeix que han impulsat l’avaluació de totes les actuacions fetes per l’Ajuntament en el Pla 2010-2015, que finalitzarà el desembre d’enguany, i recolliran propostes per iniciar el nou pla LGTBI 2016-2021. Precisa que aquesta avaluació té en compte les actuacions que estableix la Llei 11/2014, i analitza quines de les mesures engegades en aquest ajuntament ja s’hi adeien i quines s’hauran de reforçar o implementar de bell nou. Avança que continuaran amb els projectes que han valorat com a innovadors i que poden permetre tirar endavant l’objectiu de garantir la diversitat sexual i efectiva en plena llibertat, com és el cas de la xarxa d’escoles i instituts per la igualtat i la no-discriminació, o la creació del centre de recursos municipals LGTBI, que donarà serveis d’informació, assessorament i acompanyament a les persones LGTBI, i que ha estat una demanda del moviment a Barcelona; de la mateixa manera que ho va ser la Llei, fruit del treball col·lectiu i de la demanda de persones i entitats LGTBI d’arreu de Catalunya. Afegeix que també intensificaran mesures en matèries com la salut sexual i reproductiva, en la prevenció de la violència i de la LGTBI fòbia en tots els àmbits i totes les franges d’edat, amb èmfasi especial en els i les menors; la garantia de drets i la protecció jurídica; i la formació del conjunt d’actors socials institucionals perquè apliquin la llei de manera efectiva. Manifesta que tot això ho volen fer garantint el compromís social ampli per la llibertat i els drets fonamentals. Avança que presentaran el segon pla municipal el primer semestre de 2016, que ha de donar resposta al que marca la Llei, però amb un procés participatiu per a la seva elaboració que reculli l’experiència i la veu de les persones afectades en el disseny de les actuacions. Puntualitza que el procés garantirà el desenvolupament de les polítiques LGTBI adequant-se a les noves realitats, amb una visió interseccional i transversal, implicant-hi tota l’estructura municipal. La Sra. Benedí agraeix el suport de tots els grups municipals a aquesta iniciativa, i a la Sra. Pérez el detall amb què ha explicat la situació en aquest ajuntament. Insisteix, com ha dit abans, que la igualtat real i efectiva de drets ha d’ultrapassar les lleis. Així, atesa la sensibilitat demostrada pel govern de la ciutat i d’altres grups municipals envers el col·lectiu LGTBI, està convençuda que podran desplegar la Llei. Considera que, en aquest sentit, un espai de debat adient és el Consell LGTBI de Barcelona, i aprofita per demanar que es convoqui al més aviat possible. La Sra. Vila recorda que la llei a la qual fan referència ja fa uns mesos que està aprovada; igualment, constata que la Sra. Pérez no ha esmentat res que no coneguin, com és un pla absolutament necessari per tenir un marc de treball amb les entitats i poder impulsar els serveis municipals. Posa en valor la llarga trajectòria d’aquest ajuntament en el reconeixement i la defensa del drets del col·lectiu LGTBI i l’existència de personal molt ben format. Conclou, per tant, que avui no s’ha anunciat cap nova aportació al que ja es fa en aquest ajuntament des de fa anys. Puntualitza que el centre de recursos ja estava endegat, així com el Pla i la xarxa d’escoles per la igualtat i la no- discriminació, un projecte que ve de lluny. Tanmateix, manifesta que el seu Grup voldria saber si ja s’han fet reunions amb la Generalitat per al desenvolupament del reglament de desplegament de la Llei, i si han avaluat les implicacions que té per aquest ajuntament, motiu pel qual demanen la màxima celeritat. Acaba la seva intervenció remarcant la importància que té la formació dels treballadors i treballadores municipals a fi que tots els serveis de la casa posin de manifest la sensibilitat envers al col·lectiu. I es refereix, igualment, a l’aspecte sancionador i demana que el tinguin present. La Sra. Barceló reitera el suport del Grup de Ciutadans i el seu compromís per treballar per la igualtat i evitar les discriminacions, per la qual cosa manifesta el NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5329 suport a les mesures i accions en l’àmbit de la detecció, la intervenció i la prevenció. El Sr. Collboni demana al govern que aprofiti el capital polític que significa el consens sobre l’aplicació de la Llei 11/2014 a l’Ajuntament. Recorda que, no fa massa anys, aquesta mena de lleis despertaven en les formacions de dretes no només suspicàcies i resistències sinó, en moltes ocasions, una oposició frontal. Tanmateix, actualment hi ha membres del PP que contrauen matrimoni igualitari, i presidents de govern que assisteixen a la cerimònia. Recomana, doncs, aprofitar aquest canvi que valora molt positivament en la línia d’una societat oberta, tolerant i que respecta la diferència. La Sra. Rovira fa avinent que el seu Grup està disposat a treballar per la implementació de la Llei, tot i que els sorprèn que avui no s’hagin explicat mesures concretes que marquin una diferència amb el que s’ha fet fins ara. Entenen, doncs, que s’ha de treballar per al futur, colze amb colze amb totes les entitats, LGTBI i feministes. Aprofita aquest moment per informar de la concentració que en aquests moments té lloc a la plaça de Sant Jaume de dones feministes que volen viure amb dignitat i que no volen ser assassinades pel fet de ser dones. La Sra. Pérez puntualitza que abans de les eleccions municipals ella mateixa ja havia tingut una reunió amb la vicepresidenta de la Generalitat, la Sra. Munté; igualment, manifesta que han volgut reconèixer la feina feta perquè, en gran part, és gràcies als col·lectius LGTBI de la ciutat i no tant a l’anterior govern. Afegeix que han iniciat estudis de recerca, que estaran finalitzats a final d’any, a fi d’avaluar la realitat i elaborar una proposta de model d’atenció a la salut de les persones trans des d’una perspectiva no patologitzant; així com una diagnosi de les demandes de les persones amb diferències de desenvolupament sexual, intersex, que no havien tingut cabuda fins a dia d’avui en els plans anteriors, i que dóna resposta a allò que marca la Llei. La Sra. Benedí reconeix que aquest ajuntament havia fet actuacions en aquest sentit, però amb poca força i intensitat. I manifesta que estan descontents amb les polítiques dutes a terme per la Generalitat en desplegament de la Llei. En conseqüència, de la mateixa manera que han demanat un desplegament més ampli i decidit de la Llei al Parlament, ho demanen a aquest ajuntament. La Sra. Alcaldessa tanca les intervencions felicitant els membres de les entitats del col·lectiu LGTBI per l’aprovació d’aquesta proposició, i en reconeixement de la seva lluita pels drets de tota la ciutadania. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb tres abstencions – emeses pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller– i trenta-vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 4. El Plenari del Consell Municipal acorda: Expressar la seva contrarietat per l'actuació del Govern municipal des de l'inici del mandat. El Plenari del Consell Municipal reclama al Govern municipal que redreci la seva acció de govern promovent actuacions en favor de les persones més vulnerables, la creació d'ocupació, l'impuls de l'activitat econòmica, les polítiques socials i la millora de la seguretat, la convivència i els barris. El Sr. Fernández Díaz es refereix a què ja s’han superat els cent primers dies del nou govern municipal, i manifesta que no té la certesa que arribi als dos-cents. Addueix, però, que aquests primers cent dies signifiquen cent noves raons per fer una crítica a la seva actuació. 5330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Diu que el seu Grup confiava que avui s’introduiria com a mesura de govern un balanç de les primeres decisions del govern municipal, un fet no exempt d’importància per a Barcelona en Comú, com demostra que té previst repartir cinquanta mil diaris amb la valoració dels cent primers dies. Justifica la presentació de la proposició perquè consideren que l’acció de govern durant aquests tres mesos ha estat escassa, i no s’ha dut a terme el pla de xoc a què es va comprometre el govern. Altrament, retreu al govern que s’hagi limitat a actuar en l’accepció estrictament teatral, més que no pas en la presa de decisions. Posa de manifest que ha optat per una política basada en titulars de premsa, imatges i missatges en les xarxes socials, i no pas en reflectir l’acció de govern on pertoca, que és al BOPB i a la Gaseta Municipal. Qualifica aquests cents primers dies com d’agovern i d’esperpent; i fa notar a l’Alcaldessa que el seu govern no té un problema de majories en el Plenari del Consell Municipal, sinó la seva manca de decisió i d’impuls en aquelles qüestions que afecten la ciutat i que haurien de ser sotmeses a la consideració del Ple i, només en el supòsit que fossin refusades, podrien constatar que tenen un problema real de majories. Recrimina que a aquesta actitud s’hi suma l’absoluta falta de diàleg amb la resta de grups de l’oposició, que ara més que mai seria imprescindible, ignorant sistemàticament els primers acords adoptats per majoria democràtica a les comissions de Plenari; i tem que continuaran ignorant els acords que emanin d’aquest Ple i als quals el govern no hi doni suport. Afegeix que el govern ignora el ROM i, fins i tot, el més mínim talant democràtic. En aquest sentit, recorda que el seu grup ha presentat més de sis-centes iniciatives per escrit amb la voluntat de conèixer actuacions en nom de la transparència, per fiscalitzar l’acció de govern i, en ocasions, per promoure-la, i fa notar que amb prou feines els n’han respost una vintena. Altrament, el govern ha decidit aturar-ho tot, per la catalèpsia, quan l’obligació d’un govern local és impulsar la ciutat; així, ha optat per una moratòria de llicències hoteleres, sense avaluar-ne l’impacte econòmic pel que fa a les inversions o l’ocupació; ha paralitzat la implantació de la xarxa ortogonal d’autobús, quan el Grup d’ICV-EUiA ha governat a l’Àrea Metropolitana i ha gestionat TMB en mandats anteriors; han paralitzat igualment el Pla especial de la Rambla, la pista de gel, projectes d’equipaments a Torre Garcini i a Alfons XII; també el Pla d’Usos de Gràcia, la regulació dels clubs cannàbics, empreses municipals o ha decidit unilateralment la retirada de la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026. Continua la llista de paralitzacions i incompliments referint-se a la participació ciutadana, les comissions consultives i les sectorials, mentre que el govern pretén promoure la consulta del projecte d’unió de les línies de tramvia per la Diagonal, que ja s’havia fet amb el resultat d’una clara majoria de la ciutadania en contra. Lamenta que mentre tot això ocorre, el govern prefereixi la gesticulació i prendre decisions com ara que l’Alcaldessa assumeixi les competències de la regidoria de Seguretat. Insisteix que assumir-les significa exercir aquestes competències i no pas delegar-les a un comissionat. En conseqüència, demana al govern que nomeni un regidor o regidora de Seguretat en benefici de la ciutat, perquè l’Alcaldessa no ho pot fer tot i, a més, sospita que no està prou predisposada a ser regidora de Seguretat. Afegeix que en altres aspectes continuen com sempre, i esmenta la paràlisi amb l’assumpte de Can Vies; la retirada d’acusacions contra persones presumptament implicades en aldarulls violents; continua amb la submissió al govern de la Generalitat, i malgrat la reunió amb el president Mas i la de la comissió mixta no s’han desbloquejats aspectes tan essencials com aconseguir més inversions i un millor finançament per a la ciutat. I afegeix que el govern és incapaç de garantir el tancament de les presons Model i de la Trinitat perquè encara no s’han acordat els mecanismes necessaris per fer realitat la nova presó de la Zona Franca. Conclou que aquestes són algunes de les qüestions que per al seu grup són suficients per expressar el seu rebuig i la seva contrarietat davant aquests primers cent dies de govern de Barcelona en Comú, i demana al govern que redreci les seves polítiques. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5331 El Sr. Forn recorda, arran d’aquesta invitació del grup del PP a avaluar els primers cent dies de govern municipal, que el seu grup va presentar una primera valoració titulada “Cent dies de mal govern”, en considerar que les coses no s’estan fent bé. Constaten que el govern ha perdut autoritat, més dedicat a aturar projectes i la consegüent pèrdua d’oportunitats, i perquè és un govern de partit més que de ciutat i, sobretot, gens predisposat al diàleg. Reitera que els preocupa l’actitud del govern a l’hora d’acarar problemes d’ordre i de compliment de les ordenances municipals i, sobretot, quant al paper que ha de tenir la Guàrdia Urbana. Assenyala que aquests tres mesos han vist massa dubtes i poques instruccions clares. Diu que tampoc no comprenen l’aturada o endarreriment d’alguns projectes importants com la nova xarxa ortogonal d’autobús, que ja estava dissenyada i projectada per entrar en funcionament el proper 15 d’octubre, i que s’implantarà segons diuen els primers mesos de 2016, un retard que al seu parer està plenament injustificat. Recrimina al govern les decisions unilaterals, sense cap consulta a la resta de formacions municipals, com ara la retirada de la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026, la suspensió global dels allotjaments turístics a tota la ciutat, o la retirada del Pla de la Rambla; unes decisions que han estat rebatudes per una majoria dels grups municipals, i que en alguns casos comporten conseqüències econòmiques i de pèrdua de llocs de treball. Referint-se al cas concret de la paralització de la llicència d’hotel a la torre Deutsche Bank, denuncia que s’hi faran habitatges de luxe segons han sabut per un mitjà de comunicació, sense cap retorn social per a la ciutat, quan amb la primera opció es podien haver obtingut més de tres-cents llocs de treball. Considera que també s’imposa una reflexió quant a algunes dades econòmiques com ara que l’agost passat l’atur va experimentar un augment de 1.200 persones a Barcelona, una variació mensual més desfavorable que les registrades els mesos d’agost dels anys 2013 i 2014. Igualment, esmenta la disminució soferta a la ciutat pel que fa a la creació de societats mercantils, que a la resta de Catalunya augmenta. Manifesta que estan sorpresos per la manera de governar de Barcelona en Comú, que a aquestes alçades encara no és conscient que està en minoria i que necessita altres forces polítiques per tirar endavant els seus projectes. Adverteix que governar també és escoltar els grups de l’oposició i assumir els compromisos que emanen del Ple i de les comissions. Observa que avui s’havia de constituir la comissió no permanent d’estudi de la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern, aprovada el juliol, i no s’ha inclòs a l’ordre del dia; com tampoc no s’ha constituït encara el grup de treball que ha d’elaborar un pla transversal per afrontar el fenomen de la venda ambulant, tal com es va aprovar ja fa dues setmanes. Finalment, es refereix a la problemàtica generada per l’aturada del funcionament de les empreses municipals. Continua el seu parlament expressant alguns dubtes sobre el paper que Barcelona tindrà com a capital de Catalunya i, molt concretament, envers el procés per a la constitució d’un nou estat. Així, si fa unes setmanes el govern municipal es negava a donar suport a l’adhesió de Barcelona a l’AMI, avui, arran dels resultats de les eleccions del 27 de setembre, entén que és hora de posar-se al costat dels gairebé vuit-cents municipis adherits. Recorda, igualment, que encara no han contestat l’oferiment del president de l’AMI sobre el paper de Barcelona en aquesta entitat. Reconeix, però, que no tot és dolent en aquests cent dies de govern, i es refereix a la mesura de govern Barcelona ciutat refugi que han debatut en obrir la sessió, tot i que consideren que l’acció de govern, fins ara, ha estat més carregada de declaracions, d’intencions i de voluntats, i de dosis de populisme més que no pas d’accions concretes per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. La Sra. Mejías observa que aquesta proposició els convida a fer un balanç dels primers cent dies de govern de Barcelona en Comú, i fa notar el retard evident amb què se celebra el primer Ple ordinari del mandat. 5332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Tot seguit, pregunta pel PAM, que és el programa que estableix els objectius del mandat; pels plans d’actuació de Districte (PAD), i fa avinent que no tenen cap notícia, ni de l’un ni dels altres; així com que no han estat convidats a participar d’un projecte amb objectius clars per als propers quatre anys de legislatura. Afirma que tot això els fa creure que el govern no té uns objectius concrets, ni model de ciutat o, tal vegada, que encara estan intentant esbrinar com funciona aquesta administració. En conseqüència, convida l’Alcaldessa a definir quins són els objectius de la legislatura, perquè tot allò que han fet fins ara han estat decisions unilaterals, sense mesurar-ne els efectes per a la ciutat. En aquest sentit, es refereix a les conseqüències gravíssimes de la moratòria hotelera, i li recorda que una majoria de grups els va obligar a reconèixer les conseqüències en termes d’inversió, d’ocupació i de pèrdua de perspectives de futur per a la ciutat i, per tant, van arribar a l’acord que s’havia d’aixecar parcialment la moratòria en aquells barris on hi ha pressió turística, però que el govern no està disposat a complir. Afegeix que això també comporta que l’Ajuntament haurà de fer front a demandes contencioses administratives, el termini de presentació de les quals acaba avui, que suposaran haver de fer front a indemnitzacions per l’incompliment d’acords d’atorgament de llicències, amb el consegüent impacte en el pressupost municipal que, en darrera instància, recaurà en la ciutadania. Recrimina la tolerància amb el top manta, que incideix molt negativament en el petit comerç, sense que el govern escolti les seves protestes. Entén que això respon a una manca de model comercial i de seguretat a la ciutat. Per tant, alerta que ja és moment que el govern agafi les regnes de la ciutat i tiri endavant projectes i objectius a llarg termini i, sobretot, que defineixi models clars, i que prengui decisions que no perjudiquin els interessos de la ciutat. Acaba la seva argumentació referint-se a la paralització del Pla de la Rambla –de la qual se n’han assabentat avui mateix–, que en el seu moment va ser absolutament consensuat per comerciants i veïns. El Sr. Coronas addueix que el seu grup ha compartit aspectes d’aquests cent dies de govern i que ha discrepat en altres. I reconeix que han estat molt crítics amb la manera com el govern s’ha interrelacionat durant aquest temps, així com per la manca de diàleg. Això no obstat, reconeix que la proposició del Grup del PP no els convida a res; és cert que parla de fer un gir en les polítiques socials, d’afavorir les persones vulnerables, de potenciar l’ocupació i l’activitat econòmica, la seguretat, la convivència, però entenen que si és el PP qui fa aquesta proposta, la fa partint de la seva manera de concebre com s’han d’aplicar aquestes polítiques i aquí és on discrepen plenament. En conseqüència, avança que el seu Grup hi votarà en contra. Justifica aquesta argumentació amb un seguit d’exemples; així, pel que fa a les polítiques socials, recorda que en la darrera sessió de la comissió d’Economia i Hisenda el grup del PP es va abstenir en la proposta de creació d’un salari mínim de ciutat; o que l’estat espanyol, a cop de decret, va imposar una reforma laboral que ha abocat els treballadors i les treballadores a endarrerir anys i anys tots els avenços aconseguits amb la lluita de les classes treballadores. Continua amb l’exemple de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la llei per fer front a pobresa energètica, que el govern del PP va recórrer amb l’argument competencial, sense pensar ni per un instant en les famílies que necessitaven el suport i, molt probablement, pensant en les companyies subministradores. Afegeix, igualment, l’increment desproporcionat del pressupost de defensa –un 36,8% més del que estava pressupostat–, en un context en què allò que hauria d’augmentar són les polítiques socials; i el fet que el govern central ha portat el sector cultural a l’abisme amb l’increment de l’IVA. Finalment, i referint-se a l’aspecte de la convivència, recorda en campanya electoral del PP es parlava de guetos i de netejar ciutats; igualment, es refereix a la seva actitud amb els manters; i a l’aplicació de la llei mordassa, que envaeix les competències de la Generalitat i vulnera els drets bàsics de la llibertat d’expressió. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5333 La Sra. Andrés avança que el seu Grup no expressarà contrarietat, sinó crítica i una certa decepció per l’actuació del govern municipal aquests cent dies. Recapitula que, en guanyar les eleccions municipals, Barcelona en Comú va generar una gran expectativa de canvi a l’Ajuntament. Tanmateix, constata que, transcorreguts cent dies, el govern s’ha limitat a fer propaganda dels seus primers tres mesos, sense donar explicacions al Consistori. Remarca que la composició d’aquest Plenari reflecteix la voluntat plural de la ciutadania perquè està més fraccionat que en altres legislatures; i observa que aquest Plenari, les comissions i la resta d’òrgans de govern no només serveixen per a l’impuls i control i fiscalització de l’acció de govern, sinó per governar i per decidir. En aquest sentit, recorda que el govern ha de comptar necessàriament amb tots els grups municipals. Manifesta que després de quatre anys d’un govern sord, que només va tirar endavant acords per aprovar els pressupostos o el PAM, esperaven un canvi amb la nova legislatura, però assegura que estan decebuts. Malgrat tot, entén que han de donar un marge de confiança perquè els membres del govern tenen capacitat de diàleg, que han expressat en places i carrers, amb els veïns i veïnes. Diu que és justament aquesta actitud la que demanen que tinguin en aquest ajuntament. Reconeix que durant aquests tres mesos el govern ha presentat mesures, que ara els conviden a concretar en accions, amb una visió d’esquerres i progressista que entenen que serà molt bona per a la ciutat després de quatre anys de confluència de les dretes espanyola i catalana en la política municipal. Reclama escoles bressol, que s’incrementin les places públiques d’escoles i instituts, que les persones grans no hagin d’assumir el copagament sanitari, que es cobreixin les rondes, i que es posin esforços en barris que durant quatre anys han estat oblidats. Convençuts que sap fer-ho, demanen al govern que practiqui el diàleg. El Sr. Garganté fa avinent al Sr. Fernández Díaz el vot en contra del seu grup; en primer lloc, perquè al regidor en el seu parlament li ha faltat emprar l’aranès, que també és llengua oficial a Catalunya, ja que ha fet una part en català i una altra en castellà. En segon lloc, perquè considera que ha fet un míting sobre els cent dies de govern de Barcelona en Comú, exactament com ho va fer en roda de premsa. En tercer lloc, perquè constaten que el grup del PP té una autèntica obsessió amb Can Vies, i recomana que es busquin un altre argument perquè aquest ja està esgotat. Finalment, justifica el vot contrari perquè consideren que el grup del PP gasta un cinisme absolut en parlar de les persones més vulnerables, un discurs del tot incongruent amb les reformes laborals que esclafen els pocs drets que encara té la classe treballadora; amb la restricció de la llei de l’avortament; les tanques a les fronteres de Ceuta i Melilla i moltes altres coses. Quant a la valoració dels cent dies de govern, es remet a la roda de premsa que la CUP va fer per parlar-ne i que està penjada a la web de l’Ajuntament. El Sr. Pisarello entén que se’ls pot acusar de moltes coses però no de ser un govern autocomplaent. Subratlla que l’equip de govern està format per persones que vénen del carrer, i que la majoria no havia trepitjat mai una institució. En conseqüència, diu que són conscients que no són infalibles, que moltes vegades les urgències de la ciutadania tenen uns tempos que no són els de l’administració i, per tant, accepten les crítiques. Diu que sempre han defensat que si no hi ha pressió i crítica ciutadana moltes coses que es proposen no s’aconseguiran. Admet que han de repensar moltes coses i arribar a acords amb molts grups quan es tracta de tirar endavant propostes transformadores de la ciutat, tal com demostra que avui estiguin votant proposicions i declaracions amb diferents grups municipals. Addueix que quan les crítiques al govern provenen del grup del PP, la reacció no pot ser cap altra que la ironia o la indignació; en aquest sentit, fa notar que molts dels aspectes que plantejava fa uns moments el Sr. Fernández Díaz ja han estat abordats pel govern, entre els quals remarca la convocatòria, que no es feia des del febrer de 2014, de la taula mixta contra els desnonaments; han començat a 5334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 sancionar bancs per mantenir pisos buits; han incrementat ajuts per al lloguer i mesures per ampliar el grup de famílies que hi poden tenir accés; han incrementat recursos per a beques menjador; han impulsat mesures per oferir a petits propietaris que utilitzen els seus pisos de manera irregular com a allotjaments turístics que els converteixin en habitatge social. Afegeix que han impulsat una moratòria hotelera per acabar amb el desgovern que existia en matèria de turisme; i que han destinat més dos milions d’euros extraordinaris a ocupació a fi de garantir la inserció laboral dels grups més colpejats per l’atur. Diu que tot el que acaba d’esmentar defineix i anticipa el seu model de ciutat, i ho contraposa amb el fet que el Sr. Fernández Díaz és un professional de la política i, per tant, s’ha dedicat a continuar la campanya electoral en aquesta cambra, al seu parer amb molt poca autoritat. Finalment, diu que confia que el grup del PP recapaciti abans de reprendre el diàleg. El Sr. Fernández Díaz replica que el que ha fet el seu grup és el que hauria d’haver fet el govern: sotmetre a consideració del Ple el balanç dels seus primers cent dies. Remarca que és una qüestió de summa importància i que ha provocat que el govern hagi editat una tirada de cinquanta mil exemplars per explicar-ho a la ciutadania. Creu que el govern desaprofita l’ocasió per fer un balanç, més enllà d’uns discursos que qualifica de “bolivarians”, i avançar propostes concretes. El Sr. Coronas admet, com ha dit el Sr. Pisarello, que en ocasions hi ha hagut diàleg, però considera que s’han pres massa decisions unilaterals, sobretot de bon començament, que afecten aspectes molt rellevants. Igualment, entén que el govern no pot renunciar als suports per apaivagar focs a la ciutat, sobretot si el motiu és no sortir a la foto amb segons qui. Afegeix que encara no han explicat quin model de ciutat defensen, i considera que tenen la oportunitat de fer-ho amb l’aprovació del pressupost i del PAM. El Sr. Garganté aclareix al Sr. Fernández Díaz que els bolivarians són la CUP, mentre que creu que el govern és més “maragallià” o d’ICV-EUiA. El Sr. Pisarello tanca els torns d’intervenció valorant que, en menys de cent dies, i amb totes les limitacions, el govern ha impulsat ajudes i mesures que garanteixen el dret a l’habitatge que contrarien el grup del PP, la formació que va promoure els desnonaments exprés, i que no va donar resposta a demandes com la dació en pagament, i amiga declarada de les entitats bancàries que desnonen. Subratlla que en menys de cent dies han augmentat els recursos per lluitar contra l’exclusió social d’infants i joves, cosa que contraria el PP en ser qui va excloure de la sanitat pública milers de ciutadans, que amenaça l’escola pública i en català, que ha retallat recursos en serveis públics. Afegeix que en menys de cent dies han fet una proposta per destinar 96 milions d’euros del pressupost a equipaments de barri i a mesures socials, enfront al PP que ha promogut la llei Montoro, que ofega l’autonomia municipal, o la que prioritza els privilegis de bancs per sobre de la ciutadania. Destaca que en menys de cent dies han triplicat els plans d’ocupació previstos i han començat a impulsar la creació de treball estable i de qualitat, fet contraria el PP com a promotor de la contrareforma laboral, de la precarització i de milions d’aturats. Afirma que en menys de cent dies, amb totes les limitacions, han preparat un pla per acollir centenars de persones que fugen de la guerra i de la fam, una decisió que critica el PP, que prefereix els centres d’internament, les devolucions en calent, i que no ha estat capaç de reglamentar la llei d’asil. Admet que al Grup del PP no li agradi que les coses canviïn, i que cada vegada es faci més evident que el seu partit és inepte i infestat de corrupció. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb dinou vots en contra –emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Viejo, Colom, i Montaner i les Sres. Colau, NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5335 Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i també pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, quatre abstencions –emeses pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín– i divuit vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona Pp 5. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Instar el govern espanyol a: - Demanar una major dotació de recursos de la UE perquè es transfereixin a les administracions municipals. - Augmentar el nombre de places d’asil i augmentar la dotació pressupostària per millorar la qualitat en l’atenció. - Augmentar de 6 a 21 mesos el període d’acollida residencial de les persones sol·licitants d’asil, que és el màxim que estableix la directiva europea sobre procediments comuns per a la concessió o la retirada de la protecció internacional (Directiva 2013/32/UE, article 31.5). - Treballar per ampliar el concepte de refugiada a totes aquelles persones que es veuen obligades a abandonar els seus països per motius econòmics, en la línia del que proposa Stop Mare Mortum. Segon.- Instar el govern de la Generalitat de Catalunya a: - Actualitzar la dotació pressupostària del Pla de Protecció Internacional a Catalunya (PPIC), aprovat el 28 de gener de 2014, adequant-la a la situació actual, i assegurar-ne el seu desplegament. - Territorialitzar els serveis d’atenció a les persones demandants d’asil i en paral·lel formar i/o especialitzar aquelles persones dels municipis que s’hauran de fer càrrec del suport i l’atenció a les persones sol·licitants. - Donar suport a la Xarxa de Municipis Acollidors i facilitar-ne la coordinació. Tercer.- Facilitar l’empadronament de totes les persones que declarin viure al municipi i conseqüentment garantir-ne l’accés als serveis bàsics. Quart.- Elaborar, en el cas que no n’hi hagi, o revisar/actualitzar els plans d’acollida municipals (o comarcals) per a incorporar-hi l’asil. Cinquè.- Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes que treballen en l’acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil. Sisè.- Definir quin suport (servei i infraestructura) pot oferir el municipi per acollir les persones sol·licitants. Setè.- Treballar en la sensibilització de la població del municipi sobre la realitat de les persones refugiades i la dinamització de la xarxa local solidària. Vuitè.- Formar part i participar de la Xarxa de Municipis Acollidors. La Sra. Lecha destaca que la proposició està estretament relacionada amb l’assumpte de les persones refugiades que han tractat en la mesura de govern. En conseqüència, reitera els arguments expressats abans quant a la plataforma Stop Mare Mortum, que abasta sensibilitats molt diverses, així com la necessitat de donar la consideració de refugiada a tota aquella persona que s’ha vist obligada a marxar del seu lloc d’origen per causes bèl·liques, per persecució, per causa de gènere o per motius econòmics. Remarca que aquest és el punt clau, i el fet que coincideix amb l’argumentari de Barcelona en Comú sobre refugiats. Expressa la voluntat, per tant, que Catalunya sigui cohesionadora i inclusiva, i entén que fóra un pas endavant important per a l’evolució de la sobirania del país acollir tots aquells que vindran a fer-hi el seu projecte de vida. La Sra. Fandos avança el suport del seu Grup a la proposició, així com també a la plataforma Stop Mare Mortum i a l’establiment de la xarxa de municipis d’acollida. Subratlla que la proposició recull el posicionament del grup de CiU quant a la necessitat que Europa desenvolupi una nova política d’asil i de refugiats; així com l’esperit de la Declaració de Barcelona, aprovada el 2014 en el Fòrum d’Alcaldes, que reclamava a la UE el paper de les ciutats com a agents principals en els 5336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 processos d’acollida, així com la transparència dels fons d’acollida. Igualment, destaca que recull el suport a les entitats que fa anys que treballen en l’acollida, tant a Catalunya com a Barcelona, a les quals transmet tot el suport i reconeixement del seu Grup. Remarca que Barcelona té els recursos quant a xarxes de suport i l’experiència com a ciutat refugi; tanmateix, considera que cal anar més lluny fent un pla de refugi estable de ciutat que ultrapassi les situacions d’emergència. Considera que cal treballar per ampliar i definir el concepte de refugiat, tal com demana la proposició, i sobretot trobant el marc legal que ho avali. Posa en valor que Barcelona és una referència mundial en resiliència urbana i està convençuda que en el futur els agradaria dir que també és una ciutat de referència en refugi. La Sra. Barceló avança l’abstenció del seu Grup perquè, tot i que estan d’acord de certa manera amb l’enunciat de la proposició, consideren que hi ha una barreja de conceptes. Discrepa amb l’equiparació de les condicions d’exiliat, de refugiat i d’emigrant econòmic perquè són conceptes ben diferents. Seguidament, felicita les entitats que avui els acompanyen per la seva feina en favor de les persones que pateixen, però reitera que allò que no poden fer és votar favorablement la proposició pels motius que acaba d’expressar. Diu que estan plenament convençuts que cal garantir el benestar físic, psicològic i social de totes les persones, sent conscients sempre des de quin àmbit s’actua. Per tant, precisa que per actuar des del àmbit que apunta la proposició cal fer-ho no només des de l’àmbit municipal, sinó en coordinació amb la Generalitat, el govern central i la UE. Adverteix, doncs, que cal actuar en el marc de les competències pròpies i que no es poden fer promeses que no es poden complir. El Sr. Bosch avança el vot favorable del seu Grup, i destaca que el text de la proposició està molt inspirat en la declaració de la plataforma Stop Mare Mortum i amb la moció que promou el Fons Català de Cooperació i diversos ajuntaments. Tanmateix, matisa que els conceptes de refugiat i el d’immigrant econòmic no són exactament el mateix. Per tant, consideren que aquesta diferència s’ha de tenir en compte per poder ajudar eficaçment. Precisa, en aquest sentit, que en el cas dels refugiats polítics és bàsic el concepte de retorn. Més enllà d’aquestes consideracions, reitera que estan plenament d’acord amb el plantejament de la proposició; alhora que posa en valor el fet que la ciutat ja va demostrar el seu tarannà en aquest sentit amb la creació del districte onzè per acarar la crisi dels Balcans dels anys noranta; que Barcelona és seu de la Unió per la Mediterrània i que el sentir general de la ciutadania és humanitari enfront de la tragèdia de la gent que ha de fugir de Síria. Per tant, recriminen la indiferència i l’abstenció en una qüestió tan important com aquesta. La Sra. Andrés justifica el vot a favor de la proposició per diversos motius, el primer dels quals és que es tracta d’una gran tragèdia humanitària i que la resposta de les institucions i governs europeus, entre els quals l’espanyol, no ha estat a l’altura de la seva magnitud. Coincideix amb les opinions que consideren que la resposta de la UE és més que reprovable i que calen accions contundents per reconduir la situació a fi que mai més no es torni a produir. Fa avinent que la seva formació política ha plantejat un seguit d’exigències a la UE i al govern de l’estat, entre les quals que es faci possible el reglament de la Llei 12/2009 reguladora del dret d’asil i de protecció subsidiària; que s’estableixi un pla d’urgència d’acollida que contempli aspectes concrets com l’escolarització, l’atenció sanitària i social i col·laboració amb les comunitats autònomes i la mateixa UE. Puntualitza, tal com també ha fet el Grup d’ERC, que no tots els immigrants per raons econòmiques poden tenir la condició de refugiats, però sí que entenen que la majoria de persones que emigren per raons econòmiques ho fan per inacció dels NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5337 governs dels seus estats d’origen i, en aquest sentit, també se’ls pot considerar refugiades. La Sra. Esteller comença la seva intervenció amb un reconeixement per la ciutat de Barcelona, exemplar en les seves manifestacions de solidaritat. Tanmateix, diu que ara falta que aquesta solidaritat sigui efectiva i a l’altura de les circumstàncies. Igualment, agraeix la tasca de la ciutadania i de les associacions que treballen en aquesta direcció, perquè és vital que les ciutats tinguin capacitat d’acollida de persones que s’han vist obligades a abandonar el seu país a causa de la guerra i estan en una situació personal i familiar dramàtica. Feta aquesta introducció, creu que la proposició del grup de la CUP és massa global, que no concreta i que, alhora, confon molts conceptes. Així, li reconeix la bona voluntat, però també la manca d’informació sobre què estan parlant. Critica que tothom parli de solidaritat però sense concrecions ni rigor; així, quan diuen que cal augmentar les places d’acollida, no es diu quantes, ni de quins recursos parteixen. Afegeix que també s’estan confonent molts conceptes, atès que no és el mateix l’asil, que està protegit pel dret internacional i regulat en tots els tractats, que la immigració que fuig dels seus països per qüestions de caire econòmic i, per tant, se’ls ha de donar tractaments diferents. Remarca que Espanya és un dels països que acull immigració econòmica, arribant a tenir fins a un 10% de població estrangera, i significa un exemple de solidaritat i acollida. Puntualitza que Espanya també acull refugiats pel procediment ordinari, divuit mil persones, al marge del procediment d’emergència. Insisteix, doncs, que una cosa és el procediment ordinari i una altra cosa el d’emergència que ha instat la UE per donar resposta al drama de la guerra de Síria, que en aquest cas suposa l’arribada de disset mil persones més arran de l’establiment de quotes. Admet que Espanya està en disposició d’acollir aquesta gent i que està preparant tots els recursos necessaris per traslladar aquestes persones des d’Itàlia i Grècia. I, en funció d’això, assenyala que l’Ajuntament ha de fer el necessari per poder-les acollir, d’una manera ordenada, sense caure en la demagògia que impedeix donar una resposta eficaç a la situació. La Sra. Ortiz manifesta que Barcelona en Comú comparteix plenament el fons i el contingut de la proposició i agraeix que el Grup de la CUP faci d’altaveu de la crida que la plataforma Stop Mare Mortum ha fet a tots els municipis. Observa que part d’aquest debat l’han fet en tractar la mesura de govern, però aprofita l’oportunitat per avaluar les contradiccions que planteja la crisi humanitària que estan vivint a la UE i a la societat occidental en la manera d’abordar les polítiques migratòries. Remarca que Barcelona està compromesa amb tots els punts que planteja la proposició; en aquest sentit esmenta l’impuls a la xarxa de municipis de manera que avui ja compten amb més de quaranta adhesions a Catalunya i a l’estat, així com en l’àmbit internacional amb ciutats com París o Lampedusa. Lamenta que el lideratge, que ha esta sobretot ciutadà, i l’onada de solidaritat que viu el conjunt del país no hagi anat acompanyat d’una resposta a l’altura, sinó d’un autèntic desgavell a escala europea, i irresponsabilitat, inacció i retard per part de l’administració de l’estat. Qualifica aquesta administració d’absolutament irresponsable en refusar el 80% de les peticions d’asil de persones que fugien de conflictes bèl·lics o en altres casos directament de guerra econòmica. Constata, doncs, el lideratge de Barcelona i el compromís d’acollida i l’aposta pels recursos mobilitzats per l’Ajuntament, entre els quals l’empadronament actiu fent front a tots els obstacles legals, així com la incorporació de l’asil en els plans d’acollida municipals vigents des del 1989. Posa en valor la col·laboració amb les entitats, perquè no és una administració qui acull sinó la ciutat, i amb el teixit social i la solidaritat ciutadana. Considera, però, que és indispensable exigir responsabilitats al govern de l’estat, dotació de recursos i transparència quant al destí dels fons europeus; també a la Generalitat, que més enllà de voler assumir el lideratge de la situació, ha de 5338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 facilitar la dotació pressupostària en l’àmbit educatiu, a fi d’incorporar-hi els infants nouvinguts, i en la sanitat. Confirma que la ciutat està preparada, que disposa de serveis i que els reforçarà; però posa de manifest que aquesta crisi humanitària els enfrontarà a les pròpies contradiccions ètiques d’una societat que no ha estat a l’altura, i amb unes lleis injustes que impedeixen molts ajuntaments donar cobertura als refugiats per causes de regularitat administrativa, i tan sols els poden proporcionar acompanyament social. La Sra. Lecha aclareix que la proposta prové de la plataforma Stop Mare Mortum, el nom de la qual reflecteix la tragèdia de tots aquells qui pretenen arribar a Europa en pasteres i petites embarcacions i que, en molts casos, moren a la Mediterrània en sotsobrar els vaixells. Per tant, remarca que tots moren junts, sense distinció de condicions de refugiat o immigrant econòmic. Entén que plataformes com Stop Mare Mortum aporten un discurs aglutinador, que no diferencia per racisme qui és d’una o altra categoria, tal i com està molt disposat a diferenciar el Grup del PP. Igualment, els enfronten envers la inoperància i la incompetència, en el fons racisme, de l’estat espanyol i els esperona a superar una legislació injusta; i, en el marc de l’administració local, a establir normes pròpies. Entén que cal superar les traves burocràtiques i administratives que imposa l’estat i, des de l’administració municipal, agilitar els passos per a l’acollida i garantir els drets de ciutadania a les persones que arriben a la ciutat. La Sra. Barceló reitera el suport del seu Grup a la plataforma Stop Mare Mortum, tot i que són conscients que davant de les crisis humanitàries calen mesures concretes, possibles i reals en coordinació amb els diferents entorns implicats. Nega que sigui una qüestió de racisme la diferenciació entre el que significa ser una persona exiliada, immigrant econòmica o refugiada; altrament, el seu Grup està d’acord amb aquesta diferenciació a fi d’establir mesures reals i possibles i no falses promeses. La Sra. Esteller replica que no es pot fer demagògia amb aquests assumptes i s’ha de ser molt rigorós, atès que tot està regulat amb els tractats internacionals. Insisteix que no es pot fer política amb el patiment de la gent. Per tant, demana al grup proposant que retiri el qualificatiu racista que ha llançat, i assegura que no valoren la gent per la seva procedència sinó per la seva situació. Considera que la CUP utilitza els termes amb una intencionalitat molt clara i de manera greu, per tant, insisteix que ho retirin. La Sra. Ortiz assenyala que les polítiques migratòries aplicades pel PP han estat l’origen i la tomba de més de dos mil quatre-centes persones a la Mediterrània. La Sra. Lecha puntualitza que no només es tracta de racisme sinó també de classisme. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb tres vots en contra – emesos pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller–, cinc abstencions – emeses pels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló–, i trenta-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional Del Grup Municipal de Barcelona en Comú Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Declara Barcelona com Municipi oposat al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP), al tractat de lliure comerç de la UE amb Canadà (CETA) i a l'Acord Multilateral per a la Comercialització de Serveis (TISA), defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social. 2. Donar suport a NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5339 totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats "serveis socialment útils". 3. Que siguin declarats béns públics no susceptibles de negociació de cap Tractat d'Inversió ni de transacció mercantil els serveis educatius, els serveis de salut (sanitaris i sociosanitaris), socials, de pensions, subministraments d'aigua i energies. 4. Sol·licitar la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la "Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local" per legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada a la millora de l'autonomia local. 5. Sol·licitar la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars com el CETA i TISA. 6. Sol·licitar igualment que: - no es ratifiqui cap tracta que continuí la implantació de mecanismes de resolució de controvèrsies entre inversors i la Unió Europea o els seus estats membres que excloguin els procediments i òrgans judicials ordinaris, o qualsevol altra disposició que pugui comprometre els serveis socials, serveis públics i els subministraments bàsics i/o ser utilitzada per impugnar, qüestionar o comprometre la legislació que puguin promulgar els estats membres sobre aquestes matèries, sobre el medi ambient o sobre la protecció dels consumidors. - evitar en tot moment la creació d'organismes que institucionalitzin la intervenció de les empreses transnacionals en les regulacions comercials que afectin els drets de la ciutadania. 7. Assolir el compromís de promoure la informació i el debat públic entre la ciutadania i les entitats econòmiques, socials, professionals, culturals, etc. a la nostra ciutat, sobre l'impacte que podrien comportar aquests tractats al nostre municipi, així com la realització a la nostra ciutat d'una trobada europea de municipis sobre aquesta temàtica. El Sr. Pisarello precisa que aquesta proposició/declaració està impulsada per més de noranta entitats i plataformes ciutadanes agrupades en la campanya “Catalunya No al TTIP”, i celebra haver arribat a un acord en aquesta matèria amb els grups de la CUP i ERC. Dit això, saluda les entitats que han donat suport a la iniciativa, representants de les quals són presents en aquesta sessió. Tot seguit, justifica el rebuig al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) entre la UE i Estats Units i altres tractats semblants amb tres consideracions. Es refereix, en primer lloc, al respecte al principi republicà de publicitat dels actes de govern. Indica que tots aquests tractats s’estan gestionant en condicions de màxim secretisme, d’esquena a la ciutadania i amb una opacitat que va molt més enllà de la que es podria esperar de qualsevol acord diplomàtic. Per tant, consideren intolerable que tractats que afectaran la vida quotidiana de la ciutadania no puguin ser discutits obertament. En segon lloc, argumenta el refús al tractat per raons sobiranistes i municipalistes; perquè consideren que aquests tractats són un atac en tota regla a la sobirania popular, a la capacitat de la ciutadania de poder decidir sobre les seves vides en aspectes tan fonamentals com són la defensa dels béns comuns, dels serveis públics i dels seus drets com a treballadors i treballadores. En aquest sentit, puntualitza que allò que impulsa el TTIP i tractats similars és l’homogeneïtzació a la baixa de la normativa existent a Estats Units i la UE; és a dir, que no enforteix els estàndards ambientals i socials, sinó que els degrada. Afegeix que aquesta oposició també és des d’una perspectiva municipalista, perquè consideren que si aquests tractats tiren endavant cada vegada serà més difícil per als ajuntaments fer coses tan bàsiques com aconseguir que l’aigua sigui considerada un bé comú i no com una mercaderia, i que les tarifes siguin raonables; o que en la contractació pública es respectin criteris laborals i ambientals garantistes. Observa que aquests tractats ja han instal·lat els seus cavalls de Troia en els estats, com és el cas de l’anomenada Llei Montoro, que recull la filosofia que s’intenta impulsar amb aquests tractats. Finalment, en tercer lloc, justifica el rebuig al TTIP pel respecte al principi d’igualtat davant de la llei, un aspecte que preocupa el seu Grup, així com també a totes les entitats que impulsen el rebuig a aquesta mena d’acords negociats en condicions de secretisme. Adverteix que els tractats preveuen l’existència d’òrgans extrajudicials de resolució de conflictes que permetran a les grans empreses 5340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 transnacionals defensar els seus interessos en condicions de total asimetria amb associacions veïnals, sindicats i, fins i tot, amb governs d’àmbit estatal, regional i municipal. Posa en valor que el govern municipal no estigui sol en el rebuig a aquest tractat, i que són moltes les ciutats d’Europa que refusen els tractats, entre les quals esmenta Munic, Bremen, Düsseldorf, Lió, Bordeus, Milà, Viena, Brussel·les, Cambridge o Òxford. Conclou que allò que demanen a la resta de forces d’aquest Consistori que no s’han sumat a aquesta proposició és que acceptin el debat, que aquests tractats surtin de l’espai d’ombra en què es troben, i que puguin ser discutits aquí i al carrer. La Sra. Recasens recorda que el març d’enguany van tenir ocasió de parlar del TTIP, i que es va debatre en comissió la possibilitat de fer un estudi del seu impacte. Observa que alguns dels arguments que ha expressat el Sr. Pisarello per justificar el rebuig al tractat actualment han caducat, com ara la referència que ha fet a la resolució de conflictes entre les empreses i els estats per la via judicial, i que fa just deu dies que la comissària Malström va anunciar que s’havia fet enrere arran de les negociacions. Per tant, els tribunals d’inversions han complert la promesa d’establir un nou sistema de resolució de conflictes subjecta als principis democràtics i d’escrutini públic. Considera que el TTIP té arguments a favor com ara l’increment dels intercanvis comercials, cosa que estimularia l’economia europea; suposa una oportunitat per les pimes exportadores de Catalunya per l’aixecament de barreres comercials; pot significar avantatges per als consumidors atès que pot incrementar la competència entre les empreses i, en conseqüència, comportar la rebaixa de preus. Afegeix que la reducció o l’eliminació dels aranzels pot ser molt positiva per a les exportacions de Catalunya. Dit això, admet que hi ha arguments en contra del TTIP, entre els quals el risc de rebaixa dels estàndards europeus de qualitat de vida, que són molt diferents del model americà; riscos pel que fa als drets socials i laborals, que ara com ara són molt més extensos a la UE; afectacions determinades sobre sectors concrets com el cultural; o la maca de transparència que, a poc a poc, s’ha d’anar redreçant. Puntualitza que ja s’ha entrat en la desena ronda de negociacions del tractat i, per tant, creu que haurien d’esperar a què es concreti un text per sotmetre’l a debat. Igualment, entén que, atès que haurà de passar pels 28 parlaments dels estats membres que conformen el Parlament Europeu, aquest serà el marc idoni per fer el debat oportú. Assegura que vetllaran perquè hi hagi informació en tot moment sobre les negociacions del TTIP, i que volen analitzar en profunditat el tractat. Diu que defensaran el model propi d’estat del benestar, tal com van expressar a la comissària Malström mitjançat els diputats europeus i, per tant, no faran res que vagi en detriment del model social europeu. Això no obstant, manifesta que no volen fer catastrofisme, sobretot perquè hi ha molts aspectes que encara no han estat tractats o que han decaigut de les negociacions. Així, confirma que esperaran a tenir els resultats definitius, i llavors promouran el debat a Catalunya amb la participació de els institucions, motiu pel qual justifica l’abstenció en aquesta proposició. El Sr. Sierra avança que el Grup de Ciutadans votarà en contra de la proposició per diverses raons. Així, en primer lloc, diu que aquest ajuntament no ha de ser la caixa de ressonància de les polítiques activistes del grup del govern, ni dels seus arguments populistes. Puntualitza que el TTIP no està aprovat, sinó en fase de tramitació, i no ha de ser fins a tenir el text definitiu que s’hi podran posicionar. Expressa com una altra raó que el seu Grup és favorable a l’existència de tractats internacionals que afavoreixin el comerç, i tot allò que resulti beneficiós per a l’economia de la UE i també de Catalunya. Dit això, observa que no ha sentit mai el govern referir-se al tractat Alba, molt similar al TTIP, subscrit per Veneçuela, Cuba i Bolívia. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5341 Recomana, per tant, que treballin sabent molt bé quines són les competències d’aquesta institució; i considera que de cap manera es pot afirmar que l’adhesió al tractat signifiqui renunciar a la sobirania. Conclou que allò que cal és ser coherents i tenir en compte el benefici de la ciutadania. Fa avinent que Ciutadans, a través del Grup Alde, ha votat al Parlament Europeu a favor de la tramitació del TTIP, que reitera que no implica necessàriament el seguit de conseqüències nefastes expressades pel Sr. Pisarello. La Sra. Capdevila saluda i dóna la benvinguda a aquesta sessió a les entitats que estan portant a terme la campanya “Catalunya No al TTIP”. Feta la salutació, reitera el que van dir en la roda de premsa de dimecres passat, i és que el grup municipal d’ERC mostra el seu rebuig al TTIP i a tots els tractats similars, així com la seva adhesió a la campanya esmentada. Consideren important que, com s’ha fet en altres ciutats europees, Barcelona es posicioni, mitjançant un debat, per l’afectació que aquest tractat pot significar per al model econòmic, productiu i social propi. Observa que el TTIP és un intent de la UE i dels Estats Units de crear la zona de lliure circulació de fluxos comercials i de capitals més gran del Planeta. Remarca que els seus defensors han esgrimit com a argument principal el suposat creixement econòmic i una hipotètica generació de llocs de treball, que ni els precedents d’altres tractats de lliure comerç ni els càlculs dels implicats garanteixen. Precisa que els interessats defensen que els beneficis econòmics per a ambdues parts estaran entorn d’un 1% del PIB, i que generaran centenars de milers de llocs de treball. Pel que fa a aquesta previsió, la mateixa UE situa aquest possible creixement econòmic en un 0,1% del PIB i no pot concloure que hi hagi un augment de llocs de treball previsible. Es refereix al precedent de l’àrea de lliure comerç entre els Estats Units, Canadà i Mèxic, que segons els càlculs dels seus impulsors havia de crear vint milions de llocs de treball, i que ha acabat destruint-ne un milió a Estats Units; a banda de facilitar la deslocalització d’empreses nord-americanes a Mèxic, l’empobriment del teixit productiu de pimes i l’enfortiment de les grans corporacions, i alhora rebaixant els drets laborals dels treballadors i treballadores. Afegeix a aquests arguments en contra del TTIP l’obscurantisme de les negociacions, a la informació de les quals ni els mateixos eurodiputats hi poden accedir; igualment, es refereix als riscos per a les pimes de Barcelona, tal com va advertir PIMEC en la seva compareixença al Parlament en el debat sobre aquest tractat. En aquest sentit, remarca que les pimes representen el 50% de la facturació de Catalunya, i que són més del 90% de les empreses de la ciutat. Es refereix també a l’harmonització de condicions en matèries tan sensibles com els serveis públics, estàndards de salut, de qualitat i de respecte al medi ambient, i de drets laborals. Finalment, esmenta l’atac a la sobirania dels pobles que suposa la creació de tribunals privats d’arbitratge, formats per les grans corporacions, que poden canviar, sense cap control democràtic i per la porta del darrere, les legislacions de països sencers que poden comportar un retrocés en els drets socials i laborals. La Sra. Ballarín manifesta la preocupació del Grup del PSC per la manera com s’estan desenvolupant les negociacions del TTIP, alhora que agraeix la feina d’associacions i moviments socials mobilitzats en contra del tractat; i aprofita per saludar els membres de Catalunya No al TTIP, que els van convidar a presentar juntament amb altres grups municipals la declaració que els ocupa. Manifesta que en les converses prèvies, el seu grup va deixar molt clar que votaria a favor o s’abstindria en aquesta proposició a fi de fer possible la seva aprovació. Avança que, finalment, el seu posicionament serà d’abstenció perquè afirma que “en comparteixen la música, però no tota la lletra”. Consideren que el TTIP pot tenir conseqüències econòmiques i socials importants a la UE, i també pot afectar l’àmbit municipal. Per tant, creuen que un acord que pot tenir tanta repercussió s’hauria d’haver explicat més a la ciutadania i generar molt més debat públic, a més de convidar a la participació totes les 5342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 instàncies afectades, estats, comunitats autònomes i municipis. Es feliciten, doncs, per tot allò que impliqui més conscienciació i informació sobre el tractat, com és aquesta declaració. Manifesta el parer que qualsevol acord comercial entre la UE i Estats Units hauria de respectar el model social europeu, amb tots els drets socials, laborals, alimentaris i de salut que inclou; i dins d’aquest marc bàsic, hauria de ser possible arribar a acords útils per impulsar el comerç internacional, el desenvolupament sostenible, obrir noves oportunitats a les empreses, especialment les pimes; estimular la creació d’ocupació de qualitat, i beneficiar els consumidors. I, tot plegat, s’ha de fer amb transparència i publicitat, així com respecte a la legalitat i la legitimitat. Addueix que moltes de les premisses que acaba de citar no estan presents en la negociació del TTIP, que s’ha fet amb poca transparència i amb secretisme, buscant la liberalització de serveis públics, entre altres coses. Assenyala que el grup socialista europeu lluita per evitar que aquest tractat tiri endavant amb aquests dèficits democràtics i socials, i que s’arribi a un acord just que serveixi per estimular l’economia i la creació de llocs de treball, amb propostes concretes sobre sostenibilitat, l’exclusió de determinats sectors i productes agrícoles, la lluita contra el frau fiscal i la corrupció o evitar la discriminació d’empreses. Afirma que no estan en contra, per sistema, de qualsevol acord comercial entre Europa i els Estats Units o el Canadà perquè consideren que pot ser útil perquè Europa es posicioni en l’economia global. Si no és així, els Estats Units faran acords de lliure comerç amb l’Àsia, tal com demostra el debat encetat sobre el Pacific Partnership. A tall de conclusió, reitera que comparteixen molts aspectes de la proposició, però diu que no poden avalar la suspensió de qualsevol negociació comercial en l’àmbit transatlàntic, perquè no es poden permetre que Estats Units deixi de mirar Europa. Acaba dient que un altre tipus d’acord entre la UE i els Estats Units hauria de ser possible. El Sr. Mulleras qualifica de nova cortina de fum aquesta proposició, que el govern municipal empra a fi de no acarar els veritables problemes de la ciutat. Entre aquests problemes subratlla l’atur, la inseguretat, l’incivisme i el comerç. En aquest sentit, critica que es dediquin a pontificar sobre les conseqüències d’un tractat comercial a escala de la UE i els Estats Units i, a canvi, no siguin capaços d’ajudar a resoldre els problemes del comerç de Barcelona, per exemple de cara a la campanya de Nadal. Puntualitza que el TTIP encara no ha estat signat, ni tan sols s’ha arribat a acords definitius en les deu rondes de negociacions; altrament, el govern municipal ja l’ha fet culpable de tots els mals de la societat, i l’han condemnat sense judici previ. Acusa la formació del Sr. Pisarello de defensar l’intervencionisme, els aranzels i la burocràcia; afirma que gastar més d’allò que s’ingressa, i actuacions d’aquesta mena són les que han posat en perill l’estat del benestar, l’educació i la sanitat, i que han portat a l’encariment de la vida i a haver d’hipotecar el futur de fills i néts. Defensa, en nom del seu grup, un model totalment contrari, amb col·laboració publicoprivada, serveis públics més barats i que arribin a més persones; defensen la rebaixa d’aranzels per millorar la competitivitat de les empreses i dels autònoms, amb la qual cosa es crea més activitat econòmica i llocs de treball. Estan a favor d’una administració més eficient, perquè una administració més barata beneficia tothom i assegura el futur de la societat de benestar, garantit per damunt de tot els serveis públics del model social europeu. Subratlla que aquest és el seu model, a la UE, a Espanya i a Barcelona, i reclama al Sr. Pisarello que els digui d’una vegada quin és el seu model econòmic. La Sra. Lecha puntualitza que aquesta proposició ha sorgit de les entitats i no pas d’un caprici del Sr. Pisarello. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5343 Dit això, reconeix que hi ha tractats de comerç de lliure mercat com l’Alba, que aquí s’ha esmentat, i que un dels seus objectius és aturar la invasió i el poder de les multinacionals; per tant, és un tractat que defensa tot el contrari del TTIP. Posa de manifest que van tenir alguna notícia de les negociacions d’aquest tractat per filtracions, i remarca que les actes de les reunions negociadores no es faran públiques fins transcorreguts trenta anys de la signatura del tractat. En conseqüència, creu que resulta evident l’opacitat d’aquestes negociacions i que la signatura del TTIP es presentarà com un fet consumat contra el qual no es podrà fer res. Puntualitza que, a escala municipal, el TTIP significarà un camí sense retorn, blindarà amb una clàusula d’irrevocabilitat qualsevol remunicipalització o reversió de la privatització de determinats serveis públics. En aquest sentit, ratifica que s’ha comprovat que la gestió privada resulta molt més ineficient, atès que hi ha intermediaris que en volen treure rèdit. Afegeix com a argument contrari al tractat la desregularització del mercat de treball; precisa que Estatuts Units, com a referent d’aplicació del TTIP, no reconeix la negociació col·lectiva, ni el dret de vaga ni un salari mínim. Per tot plegat, manifesta que cal aturar, abans que sigui irreversible, la implantació del TTIP. El Sr. Pisarello considera que debats com aquest serveixen, entre altes coses, per aclarir qui està a favor dels drets socials i qui no; qui està a favor de la transparència i qui no; i qui està a favor de l’autonomia municipal, de la sobirania democràtica de veïns i veïnes, i qui no. Fa notar al Sr. Mulleras que quan parlen del TTIP tenen en compte com afectarà el petit comerç i a la petita i mitjana empresa, atès que aquesta mena de tractats tan sols afavoreixen les multinacionals amb nom i cognoms, la majoria de les quals només tenen funcions especulatives. Es referma en què Barcelona en Comú està a favor de la gestió pública democràtica, comunitària i cooperativa, amb participació de la ciutadania; també a favor que existeixi un sector privat de l’economia que compleixi la llei, com tothom, i aquesta mena d’acords no s’inscriuen en aquests conceptes. Diu que els sorprèn la posició del grup de Ciutadans quant a aquest assumpte, que no es posiciona pel que fa a l’opacitat i el secretisme de les negociacions. Igualment, fa notar que tant Ciutadans com el PP quan es parla de qüestions socials, econòmiques o laborals tenen exactament el mateix discurs; fins i tot gosaria dir que ha estat més radical el Sr. Sierra que no pas el Sr. Fernández Díaz, o el mateix grup de CiU, que ha fet una intervenció molt matisada. La Sra. Recasens ratifica els seus arguments sobre el TTIP, i considera que cal esperar a l’acabament de les negociacions per posicionar-se sobre el tractat definitiu. Insisteix que el seu grup defensarà el model propi d’estat del benestar; i, sense caure en el catastrofisme, recomana al Tinent d’Alcaldia que no s’erigeixi en repartidor de carnets de transparència, de democràcia i de drets socials. El Sr. Sierra replica que la seva argumentació quant a l’opacitat és ben clara: Ciutadans està a favor de la transparència i contra l’opacitat en les institucions. Puntualitza, però, que en aquest cas estan tractant sobre una cosa que no existeix, que encara està en fase de negociació. I afirma que estan a favor de les relacions comercials que beneficien els grans països, i no pas de la política a l’estil bolivarià. Afirma que els drets socials no es guanyen col·lectivitzant, sinó amb una economia de lliure mercat, que generi recursos perquè les institucions i els països puguin equilibrar les desigualtats. El Sr. Mulleras precisa que el TTIP té la seva raó de ser per competir amb Àsia. Dit això, posa de manifest que el govern parla de regeneració; tanmateix, atès que encara no ha definit quin és el seu model econòmic, li pregunta si, tal vegada, és el de l’ocupació de les sales institucionals de l’Ajuntament, que pertanyen a tota la ciutadania, amb pancartes en benefici d’uns pocs. Pregunta si el seu model és 5344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 confondre la institució amb el partit, tal com reflecteix aquesta proposició contra el TTIP. Igualment, sospita que Barcelona en Comú deu estar a favor del 60% d’inflació que pateixen els països amb recursos petroliers, que ataca i empobreix, sobretot, els treballadors; també de les cartilles de racionament que s’apliquen en el models que defensa; o també de la creació del mercat negre i de l’estraperlo que prolifera en les economies bolivarianes. El Sr. Pisarello rebat les apreciacions del Sr. Mulleras dient-li que el seu partit, tal vegada, prefereix sortir a les fotos amb estafadors bancaris, gent que cobra a base de sobres, o persones acusades de corrupció. Altrament, assegura que el seu grup se sent molt més orgullós de sortir en fotos amb gent de les entitats socials i companys i companyes d’altres forces polítiques que comparteixen la defensa dels drets socials per sobre de qualsevol altre privilegi. La Sra. Alcaldessa tanca el debat d’aquest punt felicitant les entitats i els grups impulsors de la proposició. S’aprova la proposició amb contingut de declaració institucional en debat amb vuit vots en contra –emesos pels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller–, catorze abstencions –emeses pels Srs. Trias, Forn, Vives, Ciurana, Ardanuy i Martí i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín–, i dinou vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal del Partit Socialista Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar que el nou Parlament sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 impulsi una Llei Electoral per a Catalunya amb un sistema d'elecció que garanteixi que el vot dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Barcelona tingui el mateix valor que el de qualsevol ciutadà o ciutadana d'altres ciutats i pobles de Catalunya. La Sra. Andrés introdueix la presentació de la proposició posant de manifest que la ciutadania exigeix cada vegada més transparència i més capacitat de decisió directa, i també demana que es millori el sistema de democràcia representativa, tant per escollir els seus representants com per participar del diàleg i de les decisions de les institucions. Entrant en el contingut de la proposició, assenyala que demana que l’Ajuntament, representant tots els valors que inspiren la democràcia participativa, impulsi la redacció per part del Parlament d’una llei electoral catalana que, entre altres aspectes, garanteixi que el vot de ciutadans i ciutadanes de Barcelona tingui el mateix valor que en altres ciutats i pobles de Catalunya. Justifica aquesta demanda perquè, ara com ara, per aconseguir un escó per Barcelona calen 48.521 vots, mentre que per aconseguir-lo per Lleida en calen només 20.915, és a dir, menys del 50%. Remarca que Barcelona ha estat sempre pionera en processos de participació, de diàleg i de millora de la democràcia, i la seva Carta Municipal n’és un exemple. Posa en valor que s’hi potencien les consultes, els consells de participació sectorials i territorials, consells de barri, l’associacionisme i la col·laboració amb les entitats. Per aquests motius, creuen que l’Ajuntament ha d’impulsar la filosofia que tots som iguals i, per tant, cada vot ha de tenir el mateix valor. Fa notar que els grups que componen aquest consistori practiquen aquesta filosofia, atès que algunes formacions intenten millorar el sistema de representativitat introduint primàries abans de les conteses electorals, també impulsant la creació de taules, consells o consultes. Per tot plegat, diu que entenen que l’Ajuntament té l’obligació de contribuir a millorar el sistema de representativitat fent possible que es tiri endavant aquesta NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5345 nova llei electoral, que ha d’atorgar el mateix valor als vots dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona que als de qualsevol ciutadà de Catalunya. Puntualitza que demanen el suport del grups municipals a la proposició, especialment la del govern, perquè entenen que comparteix aquesta filosofia i que la practica. El Sr. Martí manifesta que el seu grup coincideix plenament en la necessitat d’abordar una nova llei electoral, aprofitant el nou Parlament de Catalunya que s’ha de constituir després de les eleccions del 27 de setembre. Considera que hi ha un consens generalitzat quant a la necessitat de dotar-se d’una llei pròpia, que ja fa anys que es negocia en l’àmbit parlamentari. Alhora que qualifica de certa anomalia que s’hagi d’aplicar la llei electoral espanyola –LOREG– a les eleccions pròpies. Indica que el grup de CiU va presentar una proposta d’esmena per matisar aquesta proposició, al seu parer molt radical, quant a l’equilibri entre proporcionalitat i territorialitat. Assenyala que l’esmena va en la línia de les posicions polítiques del grup parlamentari de CiU, que confia que siguin referendades en la propera legislatura que ara comença per la formació Junts pel Sí. Precisa que la proposta del grup parlamentari va ser parcialment consensuada, però no per part del grup del PSC. Concreta que amb l’esmena, que ha estat rebutjada, demanaven que s’incorporés a la proposició la possibilitat de l’elecció directa d’una part dels diputats, tal com es fa en el model alemany, que intenta l’aproximació de l’elector als seus representants territorials directes; i, alhora, buscar consens per a una relació adequada entre proporcionalitat i territori. Observa que, en aquest sentit, el grup del PSC parla de proporcionalitat d’un a un, cosa que no passa en gairebé cap país de l’entorn, perquè s’han de potenciar igualment els territoris menys poblats a fi de garantir l’equilibri territorial que implica l’accés universal a les prestacions. Puntualitza que estarien d’acord a incrementar les possibilitats de representació dels barcelonins i les barcelonines, sense provocar, però, la infrarepresentació dels habitants de les comarques menys poblades de Catalunya. Acaba la seva intervenció avançant el vot contrari del seu Grup, per les raons que acaba d’exposar. El Sr. Sierra anuncia que el seu grup dóna suport a la iniciativa, entre altres motius perquè és la que mateixa que defensa la seva formació política. Precisa que el seu grup defensa la representació igualitària de tots els territoris i, en aquest sentit, fa referència a l’esmena a la totalitat que ha formulat el seu grup parlamentari per l’assignació, dels 135 escons del Parlament de Catalunya, de dos més a les circumscripcions de Tarragona i de Lleida i Girona. Argumenta que als partits independentistes els va bé la llei de fa trenta-cinc anys perquè els atorga sobrerepresentació. Remarca que el seu grup no només vol que tots els vots valguin el mateix, sinó un llei electoral eficaç, amb què es doni satisfacció a la demanda de la ciutadania. Insisteix que l’electorat vol llistes obertes i primàries als partits polítics. El Sr. Bosch posa de manifest la recurrència d’aquest debat, que periòdicament va sorgint; això no obstant, considera evident que Catalunya necessita una llei electoral pròpia, que fa molts anys que el Parlament de Catalunya hauria d’haver aprovat, però no se n’ha sortit. Rebat les xifres que s’han expressat, i els arguments que algunes circumscripcions estan més representades que altres. Així, posa com a exemple que en les eleccions al Congrés dels Diputats per obtenir un diputat per la província de Barcelona calen 125.154 electors del cens, mentre que obtenir-ne un per la província de Terol en calen 36.841, i a la de Sòria 36.910. Per tant, fa notar que calen tres vegades i mitja més electors a Barcelona que no pas a les províncies esmentades. Assenyala que a Catalunya regeix el sistema electoral espanyol i, atès que les diferències entre les poblacions no són tan significatives com en les espanyoles, llevat de Barcelona, aquí no hi ha tanta desproporció. 5346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Remarca que el regne d’Espanya ha transformat amb aquest sistema majories relatives en termes de vot del PP i del PSOE en majories absolutes al Congrés dels Diputats. Observa la incongruència de la demanda del grup del PSC d’un sistema perfectament proporcional a Catalunya, quan la realitat és que durant trenta anys, el PSC i CiU, que tenien les majories per canviar la llei electoral, no ha estat capaces de fer-ho i, per tant, entén que alguna cosa no s’ha fet bé. Pregunta per què no fan aquest mateix plantejament al Congrés dels Diputats, tenint en compte que la circumscripció de Barcelona hi està infrarepresentada, molt més que no pas al Parlament de Catalunya. Considera que no ho fan perquè a Madrid la situació els afavoreix i, a canvi, a Catalunya els perjudica. Fa avinent que si realment pretenen un canvi a Catalunya ho tenen molt fàcil canviant el sistema electoral espanyol fent-lo proporcional; altrament, els suggereix que també ho poden plantejar al Parlament de Catalunya i fer un esforç per arribar al consens, que fins ara no ha estat possible. Igualment, considera que el PSC no presenta aquesta mateixa proposició a Lleida perquè la realitat és diferent, i tenen molt clar que la llei els beneficia. Entén que al PSC li convindria un canvi de sistema en la llei electoral a Catalunya, però fa notar que incorren en una contradicció greu. El Sr. Fernández Díaz expressa la sorpresa que els causa que sigui ERC qui proposi que el Congrés de Diputats reguli la distribució d’escons en unes eleccions catalanes, i fa notar que si això mateix ho arriba a proposar el grup del PP els acusarien de voler recentralitzar el model electoral. Tanmateix, entén que allò que tots plegats poden compartir és que una de les assignatures pendents d’ençà fa trenta-cinc anys de democràcia a Catalunya és l’aprovació d’una llei electoral. Puntualitza que la llei electoral catalana no depèn d’una normativa estatal, sinó de la primera redacció de l’Estatut en què es va fer la distribució electoral. Reitera que és evident que cal una nova llei electoral amb uns criteris que resolguin el que al seu parer són aspectes millorables, com ara que la circumscripció de Barcelona requereixi 48.521 votants per aconseguir un escó, mentre que a la de Lleida en calguin menys de la meitat. Consideren, doncs, que Barcelona ha de tenir un tracte diferenciat, també quant a la seva consideració com a circumscripció electoral a fi d’equilibrar amb la resta de Catalunya el nombre d’electors per aconseguir un escó. Observa que amb aquesta proposició, dels 135 escons del Parlament de Catalunya, a Barcelona li’n tocarien 29. En aquest sentit, tal com va definir el grup parlamentari del PSC, el seu grup també defensa un districte electoral únic i proporcional per a Barcelona. Puntualitza que el grup Socialista al Parlament introduïa una diferència entre el tracte que rep la població de Barcelona amb la resta de Catalunya en l’assignació d’escons i, alhora, proposava una diferenciació entre els vots dels mateixos barcelonins. Altrament, el seu grup reclama que tots els vots dels barcelonins tinguin el mateix valor a l’hora d’assignar escons, i que també tingui un valor equivalent amb la resta de Catalunya, sense perjudici dels valors correctors que beneficiïn les comarques de Lleida, Girona i Tarragona. El Sr. Garganté avança el vot contrari de la CUP a la proposició, atès que consideren que parteix del tòpic centralisme barceloní que faria que la resta de territoris, ja siguin províncies o vegueries, obtinguessin una representació marginal, alhora que també podria afavorir polítiques de clientelisme. Consideren que cal buscar un mecanisme de representació de tota Catalunya com ara la paritat de les llistes o un model de candidatura cremallera que representin millor aquells territoris menys poblats. El Sr. Asens observa que, tot i que Barcelona en Comú és l’únic grup municipal que no té representació parlamentària i, per tant, no ha portat aquest debat als seus espais deliberatius, en part estarien d’acord amb els arguments sobre la NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5347 filosofia i l’esperit de la proposició en el sentit que cal buscar una representativitat millor. Tanmateix, avança que s’abstindran per dos motius. D’una banda, perquè el text oblida la responsabilitat dels partits amb representació al Parlament de Catalunya per arribar a un acord, sobretot després de més de trenta anys, i això també inclou la formació del grup proposant. Per tant, el PSC també està incapacitat per solucionar aquesta anomalia democràtica. D’altra banda, manifesta, tal com han fet notar els grups de la CUP, ERC i CiU, que hi ha uns criteris d’igualtat i de proporcionalitat que s’han de respectar, però també n’hi ha de territorialitat, de manera que cal buscar la forma de corregir la manca de veu dels territoris menys poblats. Addueix que, en aquest sentit, la llei alemanya és un bon exemple perquè atorga un pes territorial als territoris menys poblats per compensar la major representació de determinades zones. Afegeix que comparteixen l’opinió del Sr. Bosch quan apuntava que aquest debat està enverinat pels interessos propis de cada partit, que es fan passar com a interès general. En aquest sentit, fa notar que és molt simptomàtic el cinisme d’alguns partits polítics en canviar d’opinió segons on es planteja la proposta, si a Barcelona o a Madrid. Entén, per tant, que tothom defensa el model que li resulta més beneficiós electoralment. La Sra. Andrés agraeix els posicionaments a favor de la proposició, així com l’abstenció del govern. Tot seguit, rebat determinades acusacions, com ara les de cinisme, que acaba de llançar el Sr. Asens, dient que allò que pretenen és que aquest ajuntament endegui un projecte agosarat i valent de manera que cada persona valgui un vot. Considera que aquesta és una obligació del Consistori perquè representa la ciutat, i entén que cada barceloní podria avalar aquesta filosofia i, per tant, la redacció de la proposició. Fa notar que les argumentacions del Sr. Bosch han anat en la mateixa línia que les del govern, i ha pretès fer veure que el grup proposant entra en contradiccions greus. En aquest sentit, replica que són una formació amb una història llarga per la qual cosa, vistes amb la perspectiva del temps, les contradiccions han estat possibles per les circumstàncies i els contextos històrics canviants, però en tot cas entén que les contradiccions al llarg de la seva història els han fet evolucionar i esmenar errors comesos. En conseqüència, posa en valor el fet que vulguin rectificar i entén que això no mereix una reprovació. Puntualitza que la seva formació ha fet una reflexió arran dels resultats del 27 de setembre. Posa de manifest que ara mateix, i consideren que la llei electoral i el sistema de repartiment d’escons en són un factor, la seva formació es troba en un estat de bloqueig polític. Afegeix que un altre aspecte que els ha fet reflexionar en el passat ha estat haver tingut un candidat a president de la Generalitat que, malgrat haver obtingut el major nombre de vots, no va poder ser-ho per la distribució d’escons. Per tot plegat, manifesta la voluntat de canviar la llei electoral, conscient de dificultats que planteja canviar una llei que afavoreix més uns que altres segons de quin cicle electoral es tracti. Tanmateix, confirma que, com a grups municipals han de donar valor directament a allò que expressen els ciutadans i ciutadanes de Barcelona: volen ser tots iguals en els sistemes democràtics; volen transparència i participar dels assumptes que afecten la ciutat en igualtat de condicions. Ratifica que presenten aquesta proposició atenent la voluntat ciutadana, que han recollit també en reivindicar l’elecció directa dels consellers i conselleres de Districte, de regidors i de regidores, i entenen que ara es tracta de fer-ho valer en referir-se a altres institucions. Acaba dient que també li ha sorprès que el grup d’ERC pretengui el canvi d’una llei electoral espanyola, quan allò que reivindiquen és una llei pròpia de Catalunya. Alhora que es referma en què no tenen cap voluntat d’entrar en contradicció amb el passat històric de la seva formació, sinó que rectifiquen i fan propostes noves. El Sr. Sierra es ratifica en el suport a la proposició, i puntualitza al Sr. Asens que companys seus formaven part d’un partit polític que quan es va presentar al 5348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Parlament de Catalunya un projecte de llei electoral catalana defensava un sistema molt similar al que avui es proposa: una persona un vot, tal com fa per exemple el sistema electoral holandès. Per tant, diu que els sorprèn que el grup del govern opti per l’abstenció argüint que no han participat en el debat parlamentari, mentre que d’altra banda s’erigeixen com a regeneradors del sistema. El Sr. Garganté nega que la proposta del Grup del PSC sigui valenta, ni que centrar-se només en Barcelona sigui agosarat; tampoc estan d’acord amb deixar de banda la resta del país. Per tant, creu que convé prescindir del centralisme que traspua la proposta, i d’intentar fer creure que parlen en nom dels barcelonins i barcelonines, sense haver-los preguntat si estan d’acord a oblidar-se de la resta del territori. El Sr. Asens aclareix que proporcionalitat no significa renunciar a l’equilibri territorial. En aquest sentit, entén que el Sr. Sierra s’equivoca quan fa referència al sistema holandès perquè en realitat pensa en el sistema alemany. Es rebutja la proposició amb contingut de declaració institucional en debat amb divuit vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Vives, Ciurana, Ardanuy i Martí i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i també pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, onze abstencions –emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Viejo, Colom, i Montaner i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal–, i dotze vots a favor de la resta de membres del Consistori. c) Precs Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pc 1. Que l'alcaldessa exerceixi la seva autoritat davant la successió d'actes impropis i de manca de decòrum protagonitzats per regidors de l'Ajuntament, i faci una crida a l'ordre públicament als membres de la Corporació, recordant el valor de l'autoritat democràtica i de representació institucional que ostenten. El Sr. Trias posa en relleu que darrerament regidors d’aquest ajuntament han protagonitzat actes impropis i de manca de decòrum, en conseqüència, formula el prec amb què demana a l’Alcaldessa que exerceixi la seva autoritat per fer una crida a l’ordre públicament als membres de la Corporació, recordant-los els valors de l’autoritat democràtica i de representació institucional que ostenten. La Sra. Alcaldessa assenyala que prefereix exercir la responsabilitat que no l’autoritarisme, motiu pel qual recorda que va aprofitar la reunió de dimarts passat amb els grups municipals per tractar la mesura de govern de ciutats-refugi per fer la interpel·lació, d’igual a igual, al sentit comú i al respecte. Admet que després d’episodis com l’anomenat “guerra de les banderes” al balcó de l’Ajuntament tots els Grups es van sentir incòmodes i així ho van manifestar, i la mateixa ciutadania va demostrar el seu rebuig. Entén, per tant, que si apel·len al sentit comú i a la coresponsabilitat són capaços de gestionar aquesta mena de situacions, i això és el que ha fet a fi de buscar uns acords de mínims que permetin el debat, el diàleg i el consens, però també la crítica, la tensió i el conflicte. El Sr. Trias replica que la coresponsabilitat i el sentit comú no van en contra de l’aplicació de l’autoritat, que mai no és autoritarisme. Precisa que en democràcia es marquen ordres, i aquest ajuntament té l’article 82 del ROM, que ha d’aplicar l’Alcaldessa en qualitat de presidenta del Ple. Entén que pot discrepar amb aquestes normes, però llavors ha de consensuar- ne de noves. Insisteix que el sentit comú implica aplicar les normes de què s’han dotat mentre siguin vigents, i considera que el govern no només no aplica les normes sinó que, en ocasions, se les salta. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5349 Conclou que no està pas a favor de l’autoritarisme, però si de tenir l’autoritat necessària per dirigir. La Sra. Alcaldessa subscriu que s’han d’aplicar les normes de què s’han dotat democràticament; per aquest motiu, com a presidenta del Ple, aplica els acords sorgits de la Junta de Portaveus. Entén, però, que caldria precisar què entén el Sr. Trias per “actes impropis” o “manca de decòrum”, atès que són conceptes molt interpretables; i recorda que les bones maneres no són garantia de comportaments impropis. Acaba apel·lant novament al sentit comú, i entén que estan plenament d’acord en quines són les línies vermelles, entre les quals l’agressió, les declaracions homòfobes, racistes o masclistes que en cap cas no seran tolerades per la presidència del Ple. Pc 2. Que el Govern municipal doni compliment a l’acord de la Comissió del passat 20 de maig de 2015 que establia garantir la transversalitat de la perspectiva de gènere en els documents de caràcter normatiu, programàtic, estratègic i comunicatiu de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Vila formula el prec. La Sra. Pérez, regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, respon que el govern té entre les seves prioritats el desplegament de l’estratègia de transversalització de la perspectiva de gènere en totes les polítiques d’aquest ajuntament. Precisa que actualment estan definint en quins documents estratègics, com pot ser el PAM, inclouran informes d’impacte de gènere. Remarca que incloure la perspectiva de gènere en un document no és considerar només el llenguatge sexista, sinó les accions que els comprometen, quins objectius de gènere assumeixen, quin pressupost hi destinen, quins sistemes d’avaluació de la igualtat de gènere apliquen. Afegeix que per desplegar aquesta estratègia en condicions calen estructures organitzatives, i destaca que han creat un departament de transversalitat de gènere, dependent de la Primera Tinència d’Alcaldia, a fi de reforçar orgànicament la feina de transversalitat de gènere que fins ara feia el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) de manera externalitzada. Igualment, assenyala que també calen pressupostos amb impacte i perspectiva de gènere, que passen per la formació de les persones de cada àrea i referents en cada tema. La Sra. Vila entén que el govern accepta el prec que acaba de formular, i avança que el seu Grup estarà amatent per valorar el funcionament del departament que ha esmentat la regidora. Igualment, subscriu que cal que les persones que han d’implementar els mesures tinguin la formació adequada. En aquest sentit, recorda que durant el mandat anterior van encarregar al CIRD l’assessorament per garantir que totes les àrees municipals aplicaven la perspectiva de gènere, alhora que paral·lelament es formava el personal municipal. Insisteix que, com a administració pública, l’Ajuntament té l’obligació de garantir la perspectiva de gènere en tota la seva acció i serveis que presta. La Sra. Pérez puntualitza que ha volgut explicar que les eines que es recullen en l’ordenació són només una de les potes en l’estratègia mainstreaming, i que el govern vol anar molt més enllà a fi de desplegar l’estratègia de transversalitat de gènere com una forma de bon govern. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pc 3. Que l'Ajuntament de Barcelona comenci a treballar amb entitats de banca ètica i s'estudiïn noves fórmules de cooperació financera per tal de garantir els drets ciutadans, com per exemple el de l'habitatge. 5350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Bosch assenyala que la crisi econòmica i del sistema financer dels darrers anys i la pràctica desaparició del sistema de caixes catalanes tal com les coneixien, tant en nombre com en filosofia social, motiva la presentació d’aquest prec, amb el qual demanen al govern de la ciutat que, en primer lloc, els informi si es treballa amb entitats de banca ètica i en quin percentatge; que, com a horitzó de mandat, fixi quin seria el percentatge ideal; i que treballi amb les entitats de banca ètica i estudiï noves fórmules de cooperació financera en general. La Sra. Alcaldessa coincideix amb el plantejament del Grup d’ERC, i remarca que en el programa electoral de Barcelona en Comú constava la prioritat d’impulsar un sistema de finances ètiques, que s’ha materialitzat amb la constitució d’un Comissionat d’Economia cooperativa, social i solidària. Fa avinent que les entitats cooperatives estan incloses en la ronda de converses iniciades amb les entitats financeres proveïdores de l’Ajuntament a fi de redefinir i millorar les condicions actuals i, alhora, promoure l’ús del diner al servei de les persones i de l’economia productiva socialment responsable. Afegeix que el sistema de finances ètiques i les entitats financeres cooperatives seran l’instrument financer de referència en els projectes derivats de la Taula d’habitatge cooperatiu que es constituirà properament, en els programes d’impuls a la creació d’ocupació, en l’economia cooperativa social i solidària mitjançant el suport a la capitalització dels projectes, així com en la creació d’un fons d’avals i el finançament d’inversions, i facilitar circulant entre altres instruments. Indica que, a més, es pretén establir una línia d’ajuts per al foment del coneixement d’aquesta realitat financera transformadora. El Sr. Bosch celebra la coincidència del govern en aquest àmbit. Diu que són possibles les alternatives en el sistema econòmic i financer, per la qual cosa entén que és hora d’actuar amb fets concrets. Esmenta diverses ciutats de l’estat espanyol que les han aplicades i que ho expliquen amb xifres i indicadors, i insta el govern municipal a fer el mateix; que publiqui amb quines entitats treballa, quin percentatge dels dipòsits de l’Ajuntament està vinculats a la banca ètica; i reitera la qüestió de quin percentatge han fixat com a horitzó de mandat. Finalment, pregunta si tenen previst que l’Ajuntament es faci soci col·laborador d’algunes entitats de banca ètica. La Sra. Alcaldessa recull les propostes incloses en el prec i es compromet a la rendició de comptes i amb la transparència, així com a treballar conjuntament amb els grups. Cita com a informació concreta dels primers passos del Comissionat i la Primera Tinència d’Alcaldia en aquesta línia que ja s’han establert contactes amb Coop57, Fiare Banca Ètica, Tríodos Bank, Caixa d’Enginyers o Caixa Mar. Del Grup Municipal Socialista Pc 4. Que el Govern municipal ens informi si té previst constituir i convocar la Comissió d'estudi no permanent sobre el deute de la Generalitat de Catalunya amb l'Ajuntament de Barcelona. La Sra. Ballarín recorda que el 21 de setembre passat en la Comissió d’Economia i Hisenda es va acordar constituir la comissió no permanent d’estudi del deute de la Generalitat amb aquest ajuntament, un acord fruit de la proposició votada favorablement pels grups del PP, PSC, Ciutadans i CiU, en la qual el govern es va abstenir, posicionament que el Tinent d’Alcalde, Sr. Pisarello, va justificar dient que hi havia un excés de comissions. Puntualitza que amb aquest prec demanen a l’Alcaldessa que els confirmi si s’ha previst constituir i convocar l’esmentada comissió. La Sra. Alcaldessa indica que el reconeixement i cobrament del deute pendent de la Generalitat amb l’ajuntament de Barcelona està a l’agenda del govern des del primer dia. En conseqüència, destaca que en una primera reunió amb el president NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5351 Mas, el 30 de juliol passat, es va aconseguir que es comprometés a reconèixer 20 milions d’euros referents a l’aplicació de la Llei de barris que fins a les hores no s’havien computat com a deute, i va significar l’ocasió per convocar la comissió mixta Ajuntament-Generalitat, que va tenir lloc el 3 de setembre, en què es avançar en el reconeixement del deute, passant dels 20 milions inicials a 60 milions. En conseqüència, fa notar que actualment la totalitat del deute comptable ha estat reconegut, i ara falta concretar-ne el pagament, per la qual cosa han instat a la celebració d’una segona reunió per planificar els pagaments pendents. Recorda que ja es va trametre aquesta informació en la sessió del 21 de setembre de la comissió d’Economia i Hisenda, de manera que ja existeixen els àmbits necessaris per anar fent el seguiment d’aquest assumpte. La Sra. Ballarín insisteix que la comissió d’estudi no permanent continua sent necessària perquè aborda un dels problemes polítics i econòmics més rellevants per a la ciutat. Entén que no és suficient la informació que pretén anar donant el govern, i remarca que en la reunió de la comissió mixta Ajuntament-Generalitat es van posar de manifest discrepàncies evidents i controvèrsies sobre l’import del deute. Diu que no es pot permetre que, d’una banda, la Generalitat xifri l’import del deute en 57 milions d’euros i, d’altra banda, l’Ajuntament ho faci en 105 milions. En conseqüència, adverteix que el primer que s’imposa és concretar el muntant del deute, cosa que exigeix un grau d’especialització que durant el mandat passat la comissió d’estudi va demostrar satisfactòriament. La Sra. Alcaldessa entén que estan plenament d’acord amb el fons de la qüestió, i amb fer arribar la informació als grups municipals i al conjunt de la ciutadania; igualment, manifesta que estan a favor del reconeixement i del cobrament del deute. Precisa, en aquest sentit, que no tan sols s’ha d’incidir en del deute comptable, sinó també en les inversions que la Generalitat ha deixat de fer en l’àmbit dels drets bàsics i que ha hagut de cobrir l’Ajuntament. Assenyala que el govern no descarta convocar la comissió d’estudi, però esperen a la formació del nou executiu de la Generalitat i la represa dels contactes oficials amb la institució. 5. Que el Govern municipal es comprometi a donar compliment a la proposició única acordada el passat 15 de setembre de 2015 en sessió extraordinària de les Comissions d'Economia i Hisenda i d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. La Sra. Ballarín formula el prec amb què el seu Grup demana informació sobre la manera com dóna compliment el govern municipal al que una àmplia majoria d’aquesta cambra va aprovar en la comissió extraordinària del 15 de setembre de les comissions d’Economia i Hisenda i d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i que va convenir que el govern hauria de presentar informes i una proposta d’aixecament parcial de la moratòria d’allotjaments turístics en els barris on la pressió turística no esdevingui problemàtica, a fi de no aturar innecessàriament l’activitat econòmica i la generació d’ocupació. La Sra. Sanz es remet als arguments expressats pel govern municipal en el marc de la sessió extraordinària al·ludida per justificar la no-acceptació del prec. La Sra. Ballarín considera que el govern rebutja el que va ser aprovat per cinc dels set grups que conformen el Consistori; insisteix que estan demanant que el govern apliqui allò que una majoria democràtica va acordar, i compara l’actitud del govern municipal amb la del govern del Sr. Trias en incomplir allò que aquest Ple acordava per majoria, després d’haver-s’hi compromès. Recorda que aquesta actitud del govern de CiU havia estat rotundament criticada pel Grup d’ICV-EUiA, per la qual cosa no entén que el govern actual vagi pel mateix camí, cosa que valorarien com una absoluta incongruència. Per tant, insisteix a demanar que es doni compliment a l’acord esmentat. 5352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Sanz precisa que el govern municipal treballa per objectius que entén que comparteixen els grups municipals: garantir una ciutat per viure, defensar la qualitat per a tothom, la recuperació del control sobre l’activitat turística i posar ordre al desgovern i la desregulació en aquesta activitat. Remarca que de bon principi han manifestat que això ho volen fer amb tothom qui hi està implicat; i, sobretot, tenint en compte els veïns i veïnes de la ciutat, motiu pel qual han impulsat la suspensió de llicències temporal, cautelar i provisional, i que dóna continuïtat a la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic aprovada fa un any i mig. Puntualitza que el govern treballa en el Pla especial de regulació dels allotjaments turístics, que preveuen que es pugui aprovar inicialment el març de 2016, que és quan s’aixeca la suspensió de llicències en alguns barris. Diu que són conscients que hi ha inversors que juguen al curt termini amb inversions relacionades amb el turisme per la seva rendibilitat i, per tant, ara calen decisions concretes i valentes per aconseguir inversions en altres sectors econòmics. d) Preguntes Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pg 1. Quines mesures o tràmits ha dut a terme el govern per tal d'elaborar un codi ètic de ciutat i quin termini té previst per presentar-lo? El Sr. Coronas es refereix a la proposta presentada al Ple de cartipàs per iniciar l’elaboració d’un codi ètic de l’ajuntament de Barcelona, i pregunta quines mesures o tràmits s’han dut a terme fins al dia d’avui en aquest sentit i en quin termini s’ha previst presentar-lo. El Sr. Asens respon que el govern té un compromís en la lluita per la transparència i per eradicar el secretisme i l’opacitat que han regit fins ara en aquesta administració, conscient que les zones fosques propicien la corrupció i les males pràctiques. Justifica aquesta introducció perquè una de les mesures que han impulsat ateny a fer pública la remuneració dels càrrecs electes i de l’equip gerencial, que d’ençà del 31 de juliol es poden consultar a la web municipal. Afegeix que una segona mesura ha estat la renúncia a les dietes complementàries, en coherència amb la denúncia del seu Grup per la percepció de sous d’escàndol dels polítics i la percepció de dietes injustificades en un context de precarietat com l’actual. En conseqüència, fa avinent que els membres del govern fan renúncia expressa a les dietes a percebre dels organismes supramunicipals. Agraeix al Sr. Coronas que recordi el compromís del govern d’elaborar un codi ètic, i avança que els representats dels grups municipals seran convocats properament a un grup de treball per elaborar conjuntament el seu contingut. El Sr. Coronas entén per la resposta del Sr. Asens que encara no s’han posat a la feina d’elaborar el codi ètic. Fa avinent que, com a partit, ERC ja en disposa d’un, i afegeix que els seus membres també han renunciat a totes les dietes supramunicipals. Addueix que, en ocasions, tan sols es parla de decòrum i d’estètica sense aprofundir en l’ètica. Considera que en el contingut del codi ètic, a banda de les retribucions dels càrrecs electes i alts càrrecs municipals, així com la renúncia expressa a les dietes supramunicipals, s’hi hauria d’incloure la transparència pel que fa a les retribucions per dietes de cadascun dels càrrecs electes. Insisteix, doncs, que cal un debat a fons i que tothom assumeixi el compromís amb la transparència, i que formi part d’un codi global i no només del que cada formació política pugui tenir. Diu, a tall de resum, que s’han de dotar d’un instrument que garanteixi el compromís de tots els càrrecs electes, també de l’alta NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5353 direcció, amb la institució i la ciutadania, i tenir-lo enllestit, si és possible, abans de final d’any. El Sr. Asens està d’acord amb el diagnòstic del Sr. Coronas en el sentit que falta molt de camí per assolir els objectius que s’han marcat, però confia a aconseguir- los al més aviat possible. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 2. Pot participar l'Ajuntament de Barcelona a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) com a observador o col·laborador, i quina és la previsió de la convocatòria d'una consulta ciutadana per determinar l'adhesió de Barcelona a aquesta entitat? El Sr. Fernández Díaz recorda que en el debat de l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) el govern, en dues ocasions, va referir que tenia el compromís electoral d’organitzar una consulta a Barcelona sobre aquesta adhesió, i posteriorment va reiterar que el posicionament d’abstenció del govern en aquella votació es derivava de la seva vinculació i compromís de celebrar-la. En conseqüència, el seu Grup pregunta quines previsions i quin és el calendari de celebració d’aquesta consulta, i si es confirma que realment es farà, així com si ha previst alguna mena de col·laboració amb l’AMI, bé com a ciutat observadora o bé en altres tipus de polítiques. La Sra. Alcaldessa reitera que els estatuts de l’AMI preveuen que cal una majoria absoluta per formar-ne part, i en el Ple en què es va votar l’adhesió de Barcelona va sortir majoria simple, per tant, no es va aprovar la incorporació a aquesta associació. Pel que fa a la consulta, precisa que per celebrar-la cal una majoria àmplia del Ple, de manera que no pot decidir-la el govern tot sol i s’ha d’adequar al que decideixi aquesta cambra. El Sr. Fernández Díaz observa que l’Alcaldessa no ha respost la pregunta que li ha formulat; i reitera que es va comprometre a celebrar aquesta consulta per decidir l’adhesió a l’AMI encara no fa un mes. Per tant, pregunta novament si manté aquest compromís i, en cas afirmatiu, quan es convocarà. De tota manera, addueix que no cal cap consulta, atès que el diumenge 27 de setembre ja es va fer, a Catalunya i a Barcelona, i no hi va haver un suport majoritari per sobre del 50% a l’opció independentista. Fa avinent, doncs, que el Sr. Mas ja ha fet la consulta per l’Alcaldessa, i li demana que rebutgi la possibilitat de celebrar-la i tanqui definitivament el debat. La Sra. Alcaldessa admet que de les eleccions municipals i de les catalanes se’n pot fer una lectura contundent de la derrota absoluta del partit que representa el Sr. Fernández Díaz i, per tant, de la política de l’immobilisme i antidemocràtica que no vol deixar que la ciutadania s’expressi lliurement, i en el cas de Catalunya impedir-li exercir el principi democràtic del dret a decidir, des del respecte, la relació de Catalunya amb l’estat espanyol. Considera que és aquest immobilisme el que fa que avui estiguin parlant de l’AMI, que no en realitat no és l’assumpte, sinó del principi fonamental del dret a decidir, que ha guanyat per amplíssima majoria en les eleccions municipals i en les catalanes, i que reclama d’una vegada un referèndum vinculant. Altrament, la política immobilista i autoritària que nega el diàleg que practica el govern de Madrid ha portat a la situació actual de bloqueig i de crispació, i demana que rectifiquin aquesta manera de fer política que no porta enlloc. Pg 3. Quines actuacions promourà el Govern municipal per millorar l'eficàcia de la Guàrdia Urbana i la relació i el suport del Govern al cos de la policia municipal? 5354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Fernández Díaz lamenta que la Sra. Alcaldessa no respongui les preguntes que li formula i, altrament, es dediqui a la desqualificació i deixar anar cortines de fum per no haver de respondre. Avança que la resposta a la pregunta que ha formulat anteriorment dóna motius perquè en la propera Junta de Portaveus el seu Grup reclami que l’Alcaldessa i el govern tinguin obligació de respondre les preguntes que se li formulen. Seguidament, formula la pregunta, que adreça directament a l’Alcaldessa, i opina que fins i tot amb la policia municipal practica una política de gesticulació. Es refereix, en aquest sentit, a la seva decisió d’assumir la regidoria de Seguretat, que entén que és per donar la cara quant a polítiques de seguretat i convivència a Barcelona. Tanmateix, creu que resulta evident que l’Alcaldessa no ha actuat encara com a regidora de seguretat. El Sr. Pisarello respon en qualitat de vicepresident de la comissió de Seguretat i qüestiona l’objectiu de les preguntes que formula el regidor, que no sap si són per posar en dubte la professionalitat de la guàrdia urbana, que el govern ha defensat com a peça clau en el sistema de seguretat de la ciutat. Admet que Barcelona està canviant amb nous reptes demogràfics, econòmics i socials, i per això la Guàrdia Urbana s’ha d’adaptar al nou escenari oferint el millor servei als ciutadans. Així, posa de manifest que el govern vol potenciar alguns dels principis d’actuació d’aquest cos com la proximitat i territorialitat, motius pels quals el comissionat de Seguretat, el Sr. Recasens, ha presentat als grups municipals un Pla director de la Guàrdia Urbana. El Sr. Fernández Díaz replica, després de constatar que Barcelona no té regidor o regidora de Seguretat perquè l’Alcaldessa renuncia a l’exercici dels seus compromisos, que la Guàrdia Urbana necessita més suport institucional i polític d’aquest ajuntament; que precisa normes clares per aplicar la normativa municipal vigent, i que el govern qüestiona. Afegeix que la guàrdia urbana necessita més efectius per donar compliment a les seves obligacions amb la ciutadania. Creu que seria important que el govern rectifiqués, també, determinats plantejaments com la permissivitat envers el top manta, la retirada d’acusacions contra presumptes implicats per aldarulls i agressions a agents de la guàrdia urbana; que practiqués la transparència que tant proclama i no silenciés fets que ocorren a la ciutat com ara agressions a agents i detencions de manters, o talls de la ronda per part d’incívics. El Sr. Pisarello remarca que el model de policia del govern municipal és que esdevingui un referent per l’eficàcia de la prevenció, amb capacitat de resoldre conflictes a través de la mediació sempre que sigui possible. Entén, però, que el model del regidor és un altre, tal vegada el d’una policia centrada en tasques repressives que posin permanentment en risc els agents del cos. Altrament, considera que la seguretat no es redueix a un problema d’ordre públic i a mesures per evitar el delicte, sinó que té a veure amb la garantia de drets socials bàsics, del dret a l’habitatge, la sanitat i una ocupació digna. Conclou, per tant, que volen una policia de proximitat, arrelada al territori i, sobretot, que compleixi amb el principi de transparència. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup MOCIONS Mc 1. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, S.A., els acords següents: 1. Restar assabentat de la renúncia formulada en data 15 de juny de 2015 pel senyor José Alberto de Gregorio Prieto al seu càrrec de membre del Consell d'Administració de la Societat, per al qual fou nomenat per acord del Plenari del Consell Municipal del 25 de juliol de 2014. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5355 2. Nomenar el Sr. Carles Bosch Arisó membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució del Sr. José Alberto de Gregorio Prieto i en les mateixes condicions que aquest. 3. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà el que li restava de mandat al conseller substituït, de conformitat amb allò disposat a l’article 15 dels Estatuts i a l’article 10.2 del Reglament d’organització i funcionament dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona. 4. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els acords anteriors, així com per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i, també, la correcció d'errors materials si fos necessària. La Sra. Alcaldessa anuncia que s’aprecia la urgència de la moció. El Sr. Garganté demana intervenir per anunciar que el seu Grup s’abstindrà en aquest punt, fet que justifica perquè el juny d’enguany els treballadors i treballadores de BTV, la gran majoria dels quals estan externalitzats a l’empresa Lavinia entre altres, van decidir sol·licitar la dimissió de tot el consell d’administració. Indica que el consell ha fet cas omís d’aquesta petició, motiu pel qual hi ha convocada una concentració el proper dilluns atès que l’empresa té una causa judicial per seixanta demandes per cessió il·legal de treballadors i treballadores, que reclamen formar part de la plantilla d’ICB. S’aprova aquesta moció amb l’abstenció dels Srs. Sierra i Alonso i les Sres. Mejías, Sierra i Barceló, i també del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira, després d’haver-se declarat la urgència per unanimitat. MC 2. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec del Regidor d’aquest Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, i trametre certificació del present acord a la Junta Electoral Central als efectes d’atribució de l’esmentada vacant al candidat que correspongui de la llista electoral de Convergència i Unió. El Sr. Vives dóna les gràcies a l’alcalde Trias, als seus companys de Grup i de Consistori, sobretot als que fa anys que coneix i amb qui ha viscut moltes coses. Agraeix igualment el tracte rebut pels professionals de la Casa. Fa avinent que l’ha mogut la passió pel servei al país i a la ciutat, i assegura que el continuarà exercint des d’un altre àmbit. Dit això, demana als membres del Consistori que pensin en Barcelona en clau de capital d’un país lliure; que pensin que Barcelona és una ciutat justa i acollidora, però que encara n’ha de ser més; que tinguin present que estan competint al món, però que també han d’esdevenir un exemple. Que pensin que cal explotar el potencial que té la ciutat, que és molt. A l’Alcaldessa i al seu equip de govern els recorda la feina magnífica que tenen al davant, i els demana que en siguin dignes; a l’oposició, entre la qual hi ha els seus companys, li demana que sigui digna del paper que els li ha atorgat la ciutat. Finalment, fa avinent als membres del Consistori la seva voluntat de ser a prop des d’allà on sigui. La Sra. Alcaldessa agraeix les paraules del Sr. Vives. S’aprova, per unanimitat, aquesta moció, la urgència de la qual fou declarada per la Junta de Portaveus. DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. Atès que ens trobem amb un pla pel trasllat de l’activitat industrial de la planta de Martorelles a Saragossa, que afecta a la totalitat de la plantilla i que a partir de l’1 de Gener del 2016 deixa la planta catalana sense activitat. 5356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Atès que des de l’any 2009 la planta de Valeo Martorelles ha patit diversos Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, fent que la plantilla hagi passat de 422 persones a 257 actuals. Atès que al Juliol del 2014 es va arribar a un acord amb la direcció que garantia la producció fins al 2019 amb possibilitats d’arribar al 2024. Atès que la situació de Valeo – Martorelles és una mostra més del greu empitjorament de les condicions laborals, i de vida, de la població, deguda a la nefasta reforma laboral, ja que amb l’anterior marc legislatiu aquesta mesura no hagués estat possible. Entenent que no estem davant d’una mesura de caràcter econòmic ja que al cost final del producte fet a la planta catalana només el 10% és relatiu al personal de producció i incloent tècnics i direcció el 22,5%. Que el 70% del cost és imputable al propi grup que és qui fixa el preu de la matèria primera més el tant per cent que descompta la matriu. Atès que la gran majoria de la producció és comprada per clients situats a Catalunya (NISSAN 18%, VW-SEAT 54%) i la resta es distribueix en PSA 6%, recanvis 13%, injecció 3%, d’altres 6%. Pel que fins i tot a nivell logístic és injustificable la mesura. Atès que la situació de Valeo – Martorelles sembla una obsessió per part de la direcció de Valeo a l’estat espanyol, que tal i com s’ha manifestat públicament i reiteradament no vol la continuïtat de la planta catalana. Tot això quan la matriu anuncia que al primer semestre del 2015 ha augmentat els beneficis en un 34%. Atès que la plantilla de Valeo – Martorelles està en situació de vaga indefinida, en defensa de l’activitat industrial a la planta, des del 31 de juliol del 2015. D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent: El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: - Reclamar a la direcció de Valeo que garanteixi la continuïtat de la planta martorellessenca amb un pla industrial de recorregut negociat amb la representació dels treballadors/es. - Demanar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que intercedeixi a favor de la planta martorellessenca i faciliti el diàleg entre les parts. - Demanar a la Presidència de la Generalitat de Catalunya que intercedeixi davant la matriu francesa. - Donar el nostre suport a la plantilla de Valeo Martorelles i a la representació sindical en defensa de l’activitat a l’empresa i pel manteniment dels llocs de treball. - Demanar als parlamentaris europeus catalans que realitzin accions per protegir la producció a Valeo - Martorelles - Donar trasllat d’aquests acords al Comitè d’Empresa de Valeo – Martorelles, a les representacions al territori de CCOO, UGT i CGT, a la direcció de Valeo, al Departament d’Empresa i Ocupació i a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. Ballarín amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de Ciutadans i del Partit Popular. DI 2. L’actual crisis econòmica i l’augment de l’atur ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones que degut a les dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha provocat que moltes famílies no puguin fer front a les quotes hipotecàries o de lloguer del seu habitatge habitual. Això s’ha traduït en milers de desnonaments a tot l’Estat espanyol i que milers de persones hagin vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, havent d’afrontar situacions de gran vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa i exclusió social, econòmica i residencial. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5357 Segons dades del Consell General del Poder Judicial, des del 2007 fins el primer trimestre del 2015 s’han produït a l’Estat espanyol 624.690 execucions hipotecaries, 8.178 en el primer trimestre de 2015. A aquestes alarmants xifres cal afegir l’augment de les dificultats per fer front al pagament del lloguer que cada vegada afecta a més persones. El CGPJ ha comptabilitzat la preocupant xifra de 397.954 desnonaments des de l’inici de la crisi al 2007 fins el primer trimestre de 2015 i només en el primer trimestre de 2015 s’han executat 9.917 desnonaments. Ens trobem davant d’una situació d’emergència i vulnerabilitat habitacional que s’incrementa per l’existència d’un mercat de lloguer escàs, car i especulatiu i per la manca d’un parc públic d’habitatges socials que representa menys d’un 2% de l’habitatge construït. Aquesta situació constitueix una anomalia en el context europeu. A més, com denuncia l’informe “Emergència habitacional a l’Estat espanyol”, elaborat per l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació empitjora pel fet de que l’Estat espanyol és el país d’Europa amb més habitatge buit, un 13,7% del pac total (3 milions i mig de pisos buits segons el cens estatal d’habitatge de 2011). El context descrit de vulnerabilitat i emergència en que es troben gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d’habitatge. Una forma de fer efectiu el dret a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social de qui s’ha vist obligat a aquesta forma d’accés a l’habitatge. També resulta alarmant l’increment de persones afectades per la pobresa energètica, entesa com la dificultat per poder fer front al pagament de factures dels subministres bàsics d’electricitat, aigua i gas. Els preus d’accés i consum d’aquests subministres, que han crescut de forma exponencial, s’han tornat inassequibles per una part important de la ciutadania. Aquesta situació d’emergència social que pateixen les persones en situació de vulnerabilitat contrasta de forma aclaparadora amb els ingents beneficis obtinguts per les entitats financeres i les empreses subministradores. La Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11) estableix “el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a sí mateixa i la seva família, incloent l’alimentació, vestit i habitatge adients, i a una millora continuada de les condicions d’existència. Els Estats prendran mesures apropiades per assegurar l’efectivitat d’aquest dret...”. En el marc jurídic nacional, l’article 47 CE estableix el dret a un habitatge digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions necessàries i les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i l’article 33 declara la funció social de l’habitatge. L’article 267 del Tractat de la Unió Europea declara la primacia del Dret Comunitari (STJUE 9/3/1978, Assumpte 106/77 cas Simmenthal) que desplaça al Dret Nacional (art. 93 CE, cessió competències en relació a l’art. 96 CE, els tractats internacionals celebrats formaran part de l’ordenament intern). En relació al que s’ha exposat amb anterioritat i concretant en l’àmbit que ens ocupa, la regulació del procediment d’execució hipotecaria en l’actual Llei d’Enjudiciament Civil infringeix la normativa comunitària. Aquesta legislació és, per tant, il·legal al ser d’obligat compliment pel jutge nacional, i pateix d’un vici radical que determina la seva nul·litat de ple dret. En aquest sentit s’han manifestat reiteradament diferents sentències del Tribunal de Justícia del Unió Europea (Cas Aziz, cas Sanchez Morcillo i cas Monika Kusionova). El passat mes de juliol de 2014 es va presentar a Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, recollint així un clamor de la ciutadania preocupada per la situació alarmant d’emergència habitacional. Aquesta ILP és avui una realitat. El passat 29 de juliol de 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta victòria a l’àmbit autonòmic demostra que fer efectiu el dret a l’habitatge és una qüestió merament de voluntat política. Davant de les properes eleccions generals, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha fet pública una sèrie de mesures de mínims que considera necessari i 5358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 imprescindible incloure en una futura Llei reguladora del Dret a l’Habitatge. Aquestes mesures impliquen reformes profundes i valentes però alhora factibles, ja que en la seva majoria estan recollides a la Llei 24/2015 aprovada a Catalunya. D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent: El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Donar suport a les propostes presentades per la Plataforma d’afectats per la hipoteca i considera necessari incloure les següents mesures en una llei reguladora del dret a l’habitatge: 1. Mesures de segona oportunitat: - Dació en pagament retroactiu i condonació del deute (modificació de la Llei Hipotecaria i la Llei d’Enjucidiciament Civil). - Eliminació automàtica per part de les entitats bancàries i sense prèvia petició del titular de les clàusules declarades abusives per les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. - No es podrà executar l’habitatge únic i habitual tant dels titulars com dels avaladors per exigir la seva responsabilitat, amb la finalitat de considerar l’habitatge habitual com un bé inembargable. - Eliminació de tots els requisits restrictius per accedir a la moratòria de desnonaments i al Codi de Guindos, excepte habitatge habitual, deutor/a de bona fe i carència de recursos. 2. Lloguer digne: - La regulació del lloguer en favor de la part més dèbil dels contractes d’arrendament: els inquilins. Introduir mecanismes de seguretat en la tinença, estabilitat en la renta i allargant el termini mínim de duració del lloguer, com a mínim fins els 5 anys. Quan l’arrendatari pertanyi a un col·lectiu especialment vulnerable es produirà una pròrroga automàtica del contracte de lloguer si així ho manifesta, que serà obligat quan l’arrendador sigui un banc o un gran propietari d’habitatges. 3. Habitatge garantit: - Les entitats bancàries garantiran un lloguer social per a les persones deutores de bona fe i les seves unitats familiars que, havent cedit el seu habitatge únic i habitual en dació en pagament no disposin d’alternativa habitacional. - Els grans tenedors d’habitatge, especialment les entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius (incloent els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries), garantiran un lloguer social per les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no poden fer front al pagament del seu habitatge i no disposin d’alternativa habitacional. - Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer dels seus habitatges obtindran ajudes que els garanteixin evitar el desnonament. - En cap cas es podrà realitzar el desnonament o desallotjament de persones en situació de vulnerabilitat, sense que l’administració competent garanteixi un reallotjament adequat. - En el cas que es dugui a terme el lloguer social en un habitatge diferent al que resideix la persona o família en situació de risc d’exclusió residencial, aquest reallotjament es produirà a la zona on aquestes tinguin les seves xarxes vitals i socials, podent-se excepcionar en els casos que es disposi d’un informe dels serveis socials municipals que acrediti que el trasllat a un altre terme municipal no ha d’afectar negativament la situació de risc d’exclusió residencial de la unitat familiar. - Creació d’un parc públic d’habitatges a través de la mobilització de pisos buits en mans d’entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius (incloent els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries). L’administració regularà per Llei els mecanismes que possibilitin aquesta mobilització. - En totes aquestes mesures, el preu a pagar en concepte de lloguer social no superarà el 30% dels ingressos de la unitat familiar, incloses les despeses dels NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5359 subministres, d’acord amb els estàndards de Nacions Unides, sempre i quan els ingressos familiars superin el salari mínim professional de 648.60€, en cas contrari el preu a pagar en concepte de lloguer serà del 10% dels ingressos i el pagament dels subministres seran assumits per les empreses subministradores (veure punt següent). 4. Subministraments bàsics: - Impedir els talls de subministres bàsics d’aigua, llum i gas de les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat. - El pagament dels subministraments bàsics per les famílies en aquesta situació es farà d’acord a la capacitat adquisitiva de la unitat familiar, sempre respectant els estàndards de Nacions Unides. - Els costos associats a garantir aquest dret i el deute acumulat que no pugui ser cobert per les persones o unitats familiars vulnerables seran assumits per les empreses subministradores. 5. Creació d’un observatori de l’habitatge: - Aquest observatori estaria format per representants de les institucions i de la societat civil. Aquest observatori serà l’encarregat d’investigar i analitzar la situació de l’habitatge a España. Entre les seves funcions estarien fer censos periòdics d’habitatges buits, fer el seguiment de les polítiques públiques, elaborar informes; comptaria amb capacitats no només consultives sinó també de control, seguiment, denuncia, executives i de proposta legislativa. S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Montaner amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit Popular. DI 3. El dia 15 d’octubre es commemorarà el 75è aniversari de l’assassinat del molt honorable Lluís Companys i Jover, qui fou condemnat a mort per les autoritats franquistes en l’única sentència d’aquest tipus a un president democràticament escollit a la història d’Europa, sentència que continua encara sense declarar-se nul·la per part de l’Estat Espanyol. Fins a dia d’avui, la llei es limita a declarar injustes les sentències, per la il·legitimitat dels tribunals, mitjançant un certificat de reparació i de reconeixement que no té cap valor jurídic, i no declara les resolucions judicials nul·les de ple dret per il·legals, motiu pel qual el Ministeri de Justícia es nega a certificar-les. En aquest sentit la Llei 52/2007 de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, no ha servit de res per anul·lar els judicis sumaríssims dictats pels tribunals militars, entre ells el que condemnava el President Companys. D’aquesta manera, el Fiscal General de l’Estat considerà el 2010 no procedent el recurs de revisió instat per la Generalitat per obtenir l’anul·lació de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona de 1939 i de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals del 1940, que va condemnar a pena de mort el President Companys, perquè considerava que ambdues sentències eren inexistents i nul·les de ple dret, en haver estat dictades per tribunals il·legítims conforme la llei 52/2007. D’altra banda, l’immobilisme i la manca de sensibilitat per part dels diferents governs de l’Estat contrasten amb els actes de desgreuge que tant des d’Alemanya com des de França s’ha fet per les actuacions dels respectius països durant la II Guerra Mundial, així com pel fet d’haver col·laborat amb el General Franco. Un menyspreu que es veu agreujat quan 75 anys després de la captura de Lluís Companys per la Gestapo, els documents que van ser confiscats continuen en possessió de l’exèrcit espanyol a l’Arxiu d’Àvila, enlloc d’haver estat retornats a la Generalitat de Catalunya, institució que és la seva legítima propietària. Encara sobre la deslleialtat i immobilisme de l’Estat, en matèria judicial, és a Argentina on els represaliats i les víctimes del franquisme guarden la darrera esperança amb les actuacions de la jutgessa Servini en la coneguda com a ‘Querella Argentina’ després de tancar la causa contra el franquisme a l’Estat espanyol, fet que deixà els represaliats en situació d’indefensió a l’Estat. Una 5360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 querella on també hi ha la causa contra el President Companys a instàncies d’Esquerra Republicana de Catalunya, que participa de la denúncia contra l’Estat espanyol per restituir la figura del President. Per tot això, en la commemoració del 75è aniversari de la seva mort, considerem que no és comprensible que cap govern espanyol hagi accedit a certificar la nul·litat d’aquestes certificacions i a incloure aquesta declaració a la denominada Llei de la Memòria Històrica, amb tots els efectes jurídics que aquesta declaració comporta. Com dèiem, Alemanya i França han demanat perdó per haver col·laborat en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici. Després de dècades de llibertats democràtiques, considerem que encara no s’ha reparat com cal la memòria del President Companys, així com la causa de milers de víctimes de totes les nacions i pobles de l’Estat Espanyol, i que cal instar al Govern de l’Estat Espanyol a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat i realitzar totes aquelles actuacions per a reparar el seu honor. En relació als antecedents exposats, proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents: El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. Instar el Govern de l’Estat Español a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Companys i Jover, així com realitzar totes aquelles actuacions oportunes perquè l’honor del President Companys sigui reparat. Segon. Instar el Govern de l’Estat Español a modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, per considerar com a inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels Jutjats i Tribunals declarats il·legítims en la llei, seguint el criteri expressat per la Fiscalia General de l'Estat en el seu Decret del 4 d'abril de 2010, habilitant el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents. Tercer. Subsidiàriament, modificar la llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Processal Militar amb la finalitat d’incorporar entre els requisits habilitants per procedir a la revisió d’una sentència ferma, la declaració d’il·legitimitat realitzada conforme a l’article 3 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, així com la Llei Orgànica del Poder Judicial, per atorgar la legitimació activa al Govern de l’Estat per si mateix, o a través de la Fiscalia, per interposar el recurs de revisió de les sentències declarades il·legítimes. Quart. Reclamar a l’Estat espanyol que retorni tota la informació sobre Lluís Companys requisada per la Gestapo a París l’any 1940 i que actualment es troba confiscada a l’arxiu d’Àvila. Cinquè. Reclamar a tots els governs que van participar de la captura i assassinat de Companys que participin d’un acte de desgreuge a la figura de l’únic president elegit democràticament i assassinat a Europa durant el segle XX. Un acte que s’hauria de fer al fossar del Castell de Montjuic. Sisè. Col·laborar amb aquelles persones que participen de la querella argentina mentre no siguin restituïdes les famílies. Setè. Comunicar aquest acord al Govern de l’Estat i a les Corts espanyoles. S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Puigcorbé amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de Ciutadans i del Partit Popular. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores quaranta-cinc minuts. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5361 Acords Acords de la sessió del 30 d’octubre de 2015 Aprovació de l’acta de la sessió de 2 d’octubre de 2015. C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 2. Nomenar, en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA, Foment de Ciutat, SA, auditors de cadascuna d’elles per a l’exercici 2015 a PricewaterhouseCoopers Auditores, S.L. i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, S.A., conjuntament. Nomenar, com a soci únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA, auditors per als seus respectius comptes anuals consolidats per a l’exercici 2015 a PricewaterhouseCoopers Auditores, S.L. i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, S.A., conjuntament. 3. Aprovar, amb ratificació del conveni d'accionistes signat en data 30 de juliol de 2015, el Conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona per al finançament de l’ampliació de la Fira de Barcelona. Autoritzar i disposar la despesa de 40.000.220,55 euros a favor de Fira 2000, SA, amb càrrec a la partida esmentada en el document comptable, dels Pressupostos dels anys 2017-2021 pels imports anuals establerts en el pacte primer b). Notificar aquest acord a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Facultar a l’Alcaldia perquè pugui efectuar totes les actuacions encaminades a la plena efectivitat d’aquest acord. 5. Extingir el dret de superfície constituït a favor de l’Administració General de l’Estat- Ministeri de Treball i Seguretat Social, per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 29 de febrer de 2008, formalitzat en escriptura pública davant el Notari de Barcelona senyor Mario Romeo García el dia 17 de juliol de 2008, amb número de protocol 1.990, respecte la finca de propietat municipal situada al carrer Veneçuela núms. 30-40 entre els carrers de Provençals i Selva de Mar, per a la construcció d’un edifici que s’integraria en el Patrimoni Sindical, en haver transcorregut el termini per a dur a terme la referida construcció establert en el pacte quart en relació al pacte novè punt 2 del Conveni de 18 de febrer de 2008 protocol·litzat en l’esmentada escriptura; formalitzar l’extinció del dret de superfície en escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 6. Resoldre les al·legacions presentades i aprovar definitivament la modificació de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, consistent en suplements de crèdit per un import de 41.447.927,38 euros i en crèdits extraordinaris per import de 47.324.081,35 euros, finançats amb Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals corresponent a la Liquidació del Pressupost 5362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 2014 (aprovada per Decret d’Alcaldia de data 27 de febrer de 2015) i transferències de crèdit per import de 12.900.000,00€, de conformitat amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15090790. 7. Aprovar el Pla Econòmic i Financer Consolidat 2015-2016 de l’Ajuntament de Barcelona (Exp. F-1506) que s’annexa, en virtut de Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera; i la seva tramesa als òrgans competents de la tutela financera de l’Ajuntament de Barcelona per la seva aprovació. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 8. Designar l’Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en substitució del Sr. Antoni Vives i Tomàs. 9. Designar l’Ima. Sra. Mercè Homs i Molist representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell General del Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Casa de Caritat en substitució de l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot. 10. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de les Societats Privades Municipals, els acords següents: 1. Designar membres dels Consells d'Administració de les Societats Municipals que es detallen: Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA: Im. Sr. Jordi Martí i Galbis en substitució del Sr. Antoni Vives i Tomàs; Barcelona de Gestió Urbanística, SA: Im. Sr. Jordi Martí i Galbis en substitució del Sr. Antoni Vives i Tomàs, Sr. Francisco Javier Buron Cuadrado en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez i la Sra. Aurora López Corduente en substitució del Sr. Joan Llort Corbella; Foment de Ciutat, SA: la Sra. Mónica Mateos Guerrero en substitució de la Sra. Mercè Massa Rincón, i la Sra. Aurora López Corduente en substitució del Sr. Sr. Joan Llort Corbella. 2. Establir que el termini de designació dels consellers/es que es nomenen serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3. Facultar indistintament els Presidents i els Secretaris dels Consells d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriors, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. 11. Resoldre les al·legacions formulades en el termes que resulten dels informes que obren a l’expedient. Aprovar les modificacions del vigent catàleg de llocs de treball i categories professionals en els termes que s'adjunten a l'annex. Publicar aquest acord i els seus annexes a la Gaseta Municipal i al web municipal i, de forma resumida, al Butlletí Oficial de la Província. 12. Ratificar la Resolució de l’Alcaldia, d'1 d'octubre de 2015, per la qual s'atorga la medalla d’Honor al Mèrit, en la categoria de bronze, als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, per la realització de serveis rellevants i/o de contrastada eficàcia, d’acord amb el que disposa el vigent Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament de 17 de setembre de 1976. 13. Ratificar la Resolució de l’Alcaldia, d’1 d’octubre de 2015, per la qual s'atorguen les plaques de reconeixement i la medalla d’Honor al Mèrit en la categoria d’argent, a títol honorífic, a les persones i entitats alienes al Cos de la Guàrdia Urbana que figuren en la relació adjunta, segons el que estableix la disposició addicional del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976, en NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5363 reconeixement a les seves actuacions i col·laboració envers la Guàrdia Urbana d’aquesta ciutat. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Districte de Ciutat Vella 14. Donar conformitat al text refós, de la Modificació del Pla especial de Reforma Interior de la Barceloneta, per a la refosa i actualització del planejament vigent i modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte de Ciutat Vella, per a la inclusió del Conjunt Especial de la Barceloneta, d’iniciativa municipal, que recull i integra en un únic text adaptat les prescripcions de l’acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona (sessió de 10 de juliol de 2015) d’aprovació definitiva de la Modificació del Pla General Metropolità a la Barceloneta, del qual aquest deriva; tot això, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament emès en data 2 d’octubre de 2015, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, es dóna per reproduït; i condicionar l’executivitat d’aquest acord a la publicació i consegüent executivitat de l’acord d’aprovació definitiva de la Modificació del Pla General Metropolità a la Barceloneta. 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a l’ampliació de la botiga Raima, situada al carrer de Comtal núm. 27, promogut per La Carpeta i el Paper SA, amb les prescripcions, que s’incorporen d’ofici, a què fa referència l’informe jurídic per a l’aprovació definitiva, de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient, i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. Districte de Sants-Montjuïc 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl per a la ubicació d’un dipòsit a la cruïlla del passeig Olímpic i el passeig del Migdia, a la muntanya de Montjuïc, promogut per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació de l’equipament situat al bloc 7 de Can Batlló, per ubicar-hi la nova seu de l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i ordenació de l’equipament Club Esportiu Arsenal, situat a la finca del carrer Pomaret núms. 49-55 i carrer Anglí núm. 90, promogut per Deportivo Squash Arsenal, S.L. Districte d'Horta-Guinardó 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l’equipament situat a la plaça de Meguidó, al barri de Sant Genís dels Agudells, d’iniciativa municipal. 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació dels 5364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 vestidors de les instal·lacions esportives de la Vall d’Hebron (Teixonera), d’iniciativa municipal. Districte de Sant Martí 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic integral de definició i concreció de l’equipament del carrer de Pujades, núm. 97, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal de CiU: Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1) Mantenir el compromís de l'Ajuntament amb la línia estratègica de col·laboració público-privada d'impuls econòmic i la competitivitat de la ciutat, que tants bons fruits està donant per reactivar l'economia, crear ocupació i reduir l'atur, i oferir noves oportunitats de present i de futur als barcelonins i barcelonines dins d'una economia social de mercat. 2) Identificar noves oportunitats de projecció internacional de Barcelona com a destí i origen d'activitat econòmica, dinamització comercial, atracció d'inversió i retenció de talent, amb l'objectiu de seguir oferint oportunitats de progrés econòmic i social, i una ocupació de qualitat per a tothom. 3) Que el Govern municipal elabori un programa anual de noves mesures i propostes de promoció econòmica, optimitzant els recursos que ofereix l'administració, facilitant la connexió entre el talent local i les oportunitats internacionals, i propiciant un diàleg continuat entre el govern, les empreses, els treballadors i els principals agents econòmics i socials de la ciutat. 4) Entre d'altres principis d'impuls econòmic i la competitivitat de la ciutat el govern municipal es compromet a: a. Vetllar per la qualitat de l'ocupació a Barcelona i per la implantació d'un salari mínim més elevat a partir dels compromís de les empreses i sindicats de la nostra ciutat i l'àrea metropolitana. b. La preservació de comerç de proximitat i l'impuls d'un turisme responsable i sostenible, analitzant les tendències en la transformació dels sectors tradicionals com una oportunitat de generació de nova activitat econòmica. c. Potenciar i consolidar Barcelona com el millor entorn per desenvolupar un nou creixement econòmic, responsable i sostenible, incidint en la creació, desenvolupament i atracció de noves empreses, i per generar llocs de treball de qualitat. d. Continuar apostant per sectors estratègics de futur com la salut i les ciències de la vida, les noves tecnologies mòbils, l'automoció i la mobilitat sostenible, l'economia verda i les energies netes, la innovació social, i les indústries creatives, entre d'altres. Del Grup Municipal C’s: 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Donar compliment al mandat democràtic emanat de les Comissions extraordinàries d'Economia i Hisenda i d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i de forma immediata, realitzar una proposta NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5365 d'alçament parcial de la suspensió en les “Àrees Estadístiques bàsiques” (abans ZRP) no congestionades en els districtes següents: Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí I Sants-Montjuïc d'acord amb l'informe presentat per la Quarta Tinenta d'Alcaldia, i amb la finalitat de no parar l'activitat econòmica i la generació d'ocupació a la ciutat. Del Grup Municipal d’ERC: 3. El Plenari del Consell Municipal acorda: - Mostrar el rebuig del Consell Municipal vers l'actuació del Ministeri d'Hisenda, pel fet d'incloure els pressupostos del Consorci de la Zona Franca dins dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). - Exigir al Conseller Delegat del Consorci, en tant que càrrec executiu d'aquest organisme, la defensa de l'autonomia del Consorci de la Zona Franca davant la manca de respecte del Govern espanyol per l'autonomia local de la ciutat de Barcelona. - Que l'Alcaldessa, en tant que Presidenta del Consorci, lideri la revisió d'aquest organisme per tal d'augmentar la participació de les institucions catalanes (Ajuntament i Generalitat), amb l'objectiu que esdevinguin majoritàries al sí del Consorci de la Zona Franca. - Vetllar pel correcte desenvolupament i el compliment de projectes estratègics pel futur de la ciutat i que impulsa el Consorci com la urbanització de les Casernes de Sant Andreu o la construcció del nou barri de la Marina. Del Grup Municipal del PSC: 4. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda instar al govern municipal a garantir que l'Ajuntament de Barcelona no serà instrumentalitzat en la propera campanya de les eleccions al Congrés i al Senat del 20 de desembre de 2015 a favor de cap postura partidista i a defensar sempre la imparcialitat de la institució. Del Grup Municipal del PP: 5. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern municipal a presentar per a la seva aprovació el nou Pla Municipal d'Habitatge de Barcelona 2016-22, en el termini màxim de 6 mesos. E) Mocions 1. Nomenar com a membres de la Comissió no permanent del Consell Municipal d’estudi de la candidatura olímpica i paralímpica dels Jocs d’Hivern de Barcelona- Pirineus, les persones següents: President: Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado Vicepresident: Im. Sr. Jaume Asens i Llodrà Membres: Ima. Sra. Maite Fandos i Payà del Grup Municipal de CIU Im. Sr. Santiago Alonso Beltrán del Grup Municipal de Ciutadans Im. Sr. Juanjo Puigcorbé i Benaiges del Grup Municipal d’ERC Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas del Grup Municipal del PP Im. Sr. Josep Garganté i Closa del Grup Municipal de la CUP Capgirem Barcelona Secretari: El Secretari General de la Corporació o funcionari lletrat/da en qui delegui. 2. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec del Regidor d’aquest Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Raimundo Viejo Viñas, i trametre certificació del present acord a la Junta Electoral Central als efectes d’atribució de l’esmentada vacant al candidat que correspongui de la llista electoral de Barcelona en Comú. 5366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 F) Declaracions Institucionals 1. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: - Col·locar cada el 7 i el 25 de novembre de 2015 a la façana de l'Ajuntament una pancarta violeta amb el lema ‘Contra les Violències Masclistes’ i fer-ho igualment cada any el 25 de novembre, Dia internacional contra la violència cap a les dones. - Elaborar un protocol de dol de ciutat, definit conjuntament amb les entitats i els moviments feministes de la ciutat que permeti visibilitzar el rebuig institucional de manera sistemàtica i ferma. - Sostenir tots els dies de l'any, tots els anys els recursos personals, materials i polítics per a la igualtat i per a la prevenció i atenció jurídica, social i psicològica a les víctimes de violència masclista, complint amb la Llei 5/2008, de 24 d'abril, i establint un sistema de finançament local a mig i llarg termini, que sigui progressiu, i en cap cas que es redueixi, si el fenomen no redueix substantivament. - Proporcionar en major mesura una atenció estable i de qualitat, en condicions d'àmplia accessibilitat, confidencialitat, protecció i anonimat, que inclogui la rehabilitació, avaluació i seguiment dels serveis per a la igualtat i contra la violència masclista. - Contribuir a la promoció de la igualtat i contra la violència masclista en tots els centres i en totes les etapes educatives, cooperant amb la comunitat escolar i amb els diferents actors socials de la ciutat. - Sensibilitzar contra el sexisme en l'activitat cultural, d'organització de festes, oci nocturn, de seguretat i convivència i totes les actuacions i serveis de competència municipal. - Eradicar el sexisme, la segregació, la persecució i els estereotips sexuals en totes les nostres actuacions i serveis. - Garantir una atenció especial a les dones amb discriminació múltiple i altres col·lectius agredits per la violència masclista, com a persones amb diversitat sexual, migrants, amb diversitat funcional, en situació d'atur o dependents, i no incórrer en la victimització múltiple en els processos d'atenció. - Ampliar la participació de la societat civil, en particular les organitzacions de dones en la resolució d’aquest problema i afavorir les iniciatives de lluita i compromís per una vida lliure de violència masclista. Enviar aquest acord a la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, perquè en el seu seguiment i Informes al GREVIO per a l'aplicació del Conveni d'Istanbul que estableix el seu article 68 inclogui, conforme als articles 7.3 i 18.2, les actuacions de l'administració local. 2. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Adherir-se al manifest 12 Fronts en la lluita contra les desigualtats I. Construir un mercat de treball just i una economia centrada en les persones. Segons la OIT, “el treball remunerat dignament ha de constituir la base de les estratègies encaminades a reduir la desigualtat”. Les diferències entre els salaris més alts i els més baixos han crescut a escala mundial, però a Espanya les desigualtats s’han eixamplat més que en qualsevol altre Estat desenvolupat i la bretxa de gènere continua creixent. A Catalunya, el 15% dels treballadors són pobres i els salaris estan per sota de la mitjana europea. Per superar aquest atzucac cal generar ocupació de qualitat amb nou marc laboral orientat a repartir el treball i promoure l’equitat i la inclusió social, amb contractes que garanteixin l’estabilitat i la dignitat, un salari mínim més alt i una inspecció efectiva que eviti abusos. L’avenç cap a un nou model productiu i econòmic basat en l’ètica i la justícia social ha d’incloure polítiques de suport a l’economia solidària i un paper directe del Govern com a generador de canvis a través de clàusules socials de contractació i compra pública. II. Educar sense deixar ningú enrere. Totes les persones tenim dret a l’educació, però la desigualtat econòmica i social condiciona l’èxit educatiu dels infants i joves. Procedir d’entorns empobrits suposa accedir més tard a l’oferta educativa, tenir pitjors resultats i abandonar abans el sistema. El percentatge de joves catalans que deixen prematurament els estudis o que ni estudien ni treballen és dels més alts d’Europa. No corregir les desigualtats suposa una vulneració de drets i un atac a la cohesió social. Per redreçar-ho cal garantir una educació equitativa i de qualitat que asseguri la igualtat d’oportunitats, apostant per l’educació 0-3 anys i NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5367 dotant-nos d’una escola pública diversa, no segregada, inclusiva i gratuïta. Calen també més i millors polítiques d’acompanyament i orientació a infants, joves i les seves famílies i, sobretot, garantir als més vulnerables el dret a l’educació més enllà de l’escola. III. Aplicar una fiscalitat justa. La política fiscal defineix el model de societat que volem construir i és un pilar fonamental per a l'equitat. Per combatre les desigualtats cal revisar les polítiques de recaptació i despesa i adoptar un sistema fiscal just en què paguin més aquells que més tenen. Tenim marge de maniobra: la pressió fiscal a l'Estat espanyol està set punts per sota de la mitjana de la UE: un 37,8% del PIB davant el 45,2% europeu. Per una redistribució més justa i equitativa dels recursos cal augmentar la capacitat recaptatòria de la Generalitat amb la reforma de l'impost sobre successions i donacions, desenvolupar una hisenda pròpia que garanteixi els principis de proporcionalitat i responsabilitat, protegir l'esforç fiscal dels que menys tenen, blindar les cotitzacions a la Seguretat Social, potenciar la lluita contra el frau i obrir la fiscalitat a la participació en base al principi de transparència. IV. Desenvolupar un sistema de prestacions que garanteixi uns mínims a tothom. El gran número de persones excloses del sistema de protecció social evidencia les limitacions d’un model complex, incoherent i fragmentat. A Catalunya 519.800 desocupats no cobren subsidi ni prestació i 257.700 persones viuen en llars sense cap ingrés. La quantia de les prestacions no arriba al salari mínim interprofessional i la cobertura és insuficient. Per complir l’article 24.3 de l’Estatut cal garantir uns ingressos mínims a tothom en la línia que planteja la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania com a dret subjectiu, que més enllà de permetre una vida digna instauri el valor de l’autonomia personal com a objectiu central de les polítiques socials. V. Assegurar un habitatge digne per a tothom. A Catalunya s’han iniciat més de 110.000 execucions hipotecàries des del 2008 i més de dues terceres parts dels 50 desnonaments diaris tenen com a causa l’impagament del lloguer. Més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica i més d’11.500 persones no tenen llar. El foment de l’habitatge en propietat ha provocat sobreendeutament i la nefasta regulació del sistema bancari agreuja la situació de les famílies amb dificultats. Per fer-hi front cal desenvolupar el reglament de la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica; ampliar el parc públic de lloguer social; fomentar usos alternatius de tinença; i incrementar el parc de centres d’acollida i menjadors per a persones sense sostre. VI. Garantir els serveis sociosanitaris com a dret. Tots els espanyols i els estrangers en territori nacional són titulars del dret a la salut, però els copagaments posen en perill l’equitat del sistema i són discriminatoris. L’envelliment de la població i els canvis en les estructures familiars requereixen un nou model d’atenció sociosanitària que superi la forta asimetria actual entre els drets i deures de les usuàries del sistema sanitari i les dels serveis socials. Ambdós han de ser públics i universals, basats en la solidaritat i el principi redistributiu, i finançats majoritàriament a través dels impostos amb un percentatge del PIB equivalent a la mitjana de la UE-15. L’atenció ha d’estar centrada en la persona i promoure la seva autonomia mitjançant la incorporació sistemàtica de la prevenció del risc sanitari i social. VII. Eradicar les polítiques migratòries racistes. Les lleis i polítiques actuals defineixen un apartheid jurídic que sotmet la població d’origen immigrat a una ciutadania de segon nivell i la crisi de refugiats posa de manifest el concepte d’Europa-fortalesa, a més d’assenyalar que les grans migracions tenen, en origen, una causa d’injustícia sovint alimentada per interessos econòmics i/o polítics. Reclamem un pacte europeu que garanteixi la igualtat de drets i oportunitats i aposti per la pedagogia en tots els àmbits. A l’Estat espanyol cal derogar la Llei 5368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 d’Estrangeria i les subsegüents normatives que violen drets fonamentals, suspendre les ordres d’expulsió i tancar els CIEs. VIII. Fomentar un comerç equitatiu i sostenible entre els països. Els actuals intercanvis comercials provoquen greus danys sobre els drets econòmics, socials i culturals de les poblacions més vulnerables degut a un model comercial que destrueix mitjans de subsistència i sabers ancestrals. Davant els límits ambientals i la petjada ecològica del model de consum, reclamem un comerç equitatiu entre els països, respectuós amb la sostenibilitat del planeta i basat en el respecte dels drets humans. Per fer-lo efectiu cal aturar els Tractats de Lliure Comerç que pretenen liberalitzar béns i serveis i afavorir les inversions de capital otorgant més poder a les transnacionals en detriment dels poders públics; prioritzar el benestar de les persones i el medi ambient per sobre dels beneficis econòmics; i promoure la sobirania alimentària. IX. Exigir el control de les transaccions financeres. L’economia especulativa ha guanyat pes en detriment de la productiva, que és la que crea ocupació i cobreix les necessitats bàsiques, degut a la liberalització dels mercats de capitals i els paradisos fiscals, entre altres. Per revertir aquesta deriva cal regular els mercats de capitals; implantar un impost sobre les transaccions fianceres per impulsar el desenvolupament dels països empobrits i combatre el canvi climàtic; afavorir la transparència financera; i acabar amb l’evasió, el frau fiscal i el blanqueig de capitals. A Catalunya reclamem una llei que impedeixi la contractació pública d’empreses radicades o que operin en paradisos fiscals. X. Auditar el deute públic per dilucidar la seva legitimitat. El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides afirma que "la liquidació de deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per a complir les seves obligacions en matèria de drets humans". En un context en què el deute extern podria ser considerat un mecanisme de dominació i empobriment que perpetua unes relacions injustes i desiguals, demanem auditories dels deutes públics per dirimir la seva legitimitat; la reclamació de responsabilitats polítiques i judicials als qui hagin contret deutes que han acabat vulnerant els drets de la ciutadania; i pautes per a l’endeutament futur. XI. Supervisar les inversions realitzades per empreses transnacionals. La limitació de la responsabilitat dels governs a l'interior de les seves fronteres comporta un buit en la protecció real dels drets humans a nivell internacional que les empreses transnacionals aprofiten sovint al no veure’s obligades a respectar- los allà on inverteixen, però els Estats poden convertir els principis rectors de Nacions Unides en obligatoris i acompanyar-los de mecanismes de supervisió. Proposem crear un observatori públic que emeti informes independents sobre els impactes de la inversió catalana a l'exterior i demanem incorporar aquests principis a la promoció de la internacionalització de l'economia catalana com a norma d'obligat compliment. XII. Implementar una política pública de cooperació internacional coherent i justa. El compromís dels països enriquits de destinar el 0,7% del PIB al desenvolupament dels més empobrits no s’ha arribat a complir mai i, en la pràctica, els empobrits acaben convertint-se en creditors nets dels enriquits pel retorn dels deutes i la repatriació de beneficis de les inversions estrangeres directes. Malgrat haver quedat desfasat, assolir el 0,7 mostraria una mínima voluntat política que ha d’anar acompanyada de polítiques transversals coherents per fomentar el desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i la construcció de pau. 3. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1) Constatar la situació de vulnerabilitat que pateix el col•lectiu de persones desocupades de més de 55 anys pateix, destacant d’aquesta situació la seva major disposició a caure en l’atur de molt llarga durada i les conseqüències de la manca NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5369 de cotització o mínima cotització a efectes d’una futura possible pensió de jubilació. 2) Expressar la necessitat que les institucions donin respostes a les persones que es troben en aquesta situació, amb programes de xoc contra l’atur de llarga durada i amb l’impuls d’altres mesures que garanteixin un suport econòmic. 3) Recolzar la creació, des de les institucions competents, de la prestació "Garantía +55" per a les persones de més de 55 anys que es trobin en situació de desocupació, tinguin cotitzats un mínim de 15 anys i hagin exhaurit la prestació per desocupació contributiva. Aquesta prestació seria una proposta integral i que contempla: a) Una prestació econòmica igual al SMI vigent. b) El manteniment d’entre un 90 i el 100% del còmput de les bases de cotització en la mateixa quantia que la darrera prestació contributiva per desocupació durant la percepció d’aquesta prestació, a efectes del càlcul de les prestacions de Seguretat Social per IP, mort i supervivència i jubilació. 4) Apostar per un SMI que ens apropi als estàndards dictats per la Carta Social Europea, i que en el cas de Barcelona i en el seu entorn metropolità sigui d’acord amb el consens expressat tant pels grups polítics municipals com les principals organitzacions patronals i sindicats de Barcelona, en el marc de les taules de concertació existents a la nostra ciutat. 5) Afrontar la gran complexitat i fragmentació dels diferents sistemes de protecció. Cal simplificar i racionalitzar l’actual sistema de prestacions, i cal fer-ho amb la col·laboració de l’administració central. En conseqüència, abordar i millorar les iniquitats de les prestacions, i assegurar la compatibilitat de les prestacions econòmiques amb altres rendes (salarials o no). 6) Finalitzar amb l’estigmatització de les persones desocupades en general i, concretament, de les majors de 55 anys. Només d’aquesta manera podrem millorar l’ocupabilitat d’aquestes persones. 7) Analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i de formació amb continguts reals. 4. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: - Expressar el suport a l’existència de l’empresa SEAT en el territori metropolità de Barcelona i demanar a la direcció de la mateixa que es portin a terme les inversions previstes i anunciades per un valor de 3.300 milions d’euros, ja que conjuntament amb l’esforç i el compromís desenvolupat pels treballadors de la factoria són la millor garantia d’un desenvolupament competitiu i de la viabilitat present i futura de la planta de Martorell. - Constatar la necessitat d’assegurar la inversió prevista a la planta de SEAT a Martorell per d’afiançar també l’activitat i ocupació global en el sector auxiliar de l’automòbil, tant a l’entorn metropolità com al conjunt de Catalunya. - Recalcar el compromís de Barcelona en la lluita contra el canvi climàtic, objectiu que porta associat el desenvolupament de la mobilitat sostenible i la reducció d'emissions, i per tant el desenvolupament d’una indústria de l’automòbil sense frau ecològic, responsable i compromesa amb la millora de l’eficiència dels vehicles fabricats per reduir els impactes negatius generats al medi ambient i a la salut de les persones. - Demanar a les administracions que tenen competències en política industrial, especialment a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme del Govern d’Espanya, que mantinguin una actitud activa en el desenvolupament d’una indústria del sector del automòbil més responsable socialment i ambientalment, així com en la resolució del conflicte que s’ha plantejat, a fi i efecte d'evitar que pugui acabar afectant a la planta de SEAT a Martorell així com als llocs de treball que depenen directament i indirectament de la mateixa. 5370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 COMISSIÓ GOVERN Actes Acta de la sessió de 21 d'octubre de 2015, aprovada el 28 d’octubre de 2015 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 21 d’octubre de 2015 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Alcaldessa, Ada Colau Ballano. Hi concorren l’Ilma Sra. Tinenta d’Alcalde Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Raimundo Viejo Viñas, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau i Mercedes Vidal Lago, assistits pel Secretari General Accidental, Sr. Xavier Sanchez i Just, que certifica. Excusen la seva absència els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents/ta d'Alcaldia Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i l’Im. Sr. Regidor i les Imes. Sres. Regidores Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño i Josep Ma. Montaner Martorell. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau, el Comissionat de Seguretat Amadeu Recasens i el Director de l’Alcaldia, Sr. Manuel Simarro. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 14 d’octubre de 2015, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Acord del Consell d'Administració d'”Informació i Comunicació de Barcelona, SPM" de 14 d'octubre de 2015 que estableix: adjudicar, de conformitat amb la proposta efectuada per la Mesa de contractació, el contracte de serveis núm. 150040, que té per objecte la producció de continguts i programes informatius i dels serveis tècnics per a la producció d’informatius i programes dels canals de comunicació gestionats per ICB, a BCN Audiovisual, SLU, amb CIF núm. B66042821, per un termini de dos anys, a comptar des del dia següent al de la seva formalització -amb possibilitat de pròrroga fins a un màxim de 2 anys més-; un import de 17.147.343,40 euros, IVA inclòs (dels quals 14.171.358,18 euros corresponen al pressupost net i 2.975.985,22 € a l’Impost sobre el Valor Afegit, al tipus del 21%); un percentatge de millora del cànon previst a la clàusula 20.2.d) del 10%, i la resta d’elements integrants de la seva proposició, en resultar -en atenció a la proposta de valoració i classificació continguda a l’expedient-, l’oferta econòmicament més avantatjosa d’entre les presentades en el present procediment. Incorporar com a annexos al present acord, i als efectes de la seva NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5371 adequada motivació, l’acta núm. 3 i el document que porta per títol informe de valoració dels criteris avaluables en bases a judicis de valor. Fixar en 354.283,95 euros l’import de la garantia definitiva i retenir-lo del preu del contracte, atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de la garantia. Requerir l’adjudicatari per tal que en el termini dels quinze dies hàbils següents a què rebi la notificació del present acord, comparegui a les dependències d’ICB, SA, a l’objecte de formalitzar el contracte, sota l’advertiment que, de no fer-ho o d’impedir-ne la formalització, ICB, SA, podrà acordar la incautació de garanties i entendre que l’adjudicatari retira la seva oferta, sol·licitant la documentació al següent licitador per l’ordre en què hagin quedat classificades les ofertes. Facultar, de conformitat amb allò disposat a l’article 22 dels estatuts socials i a l’article 15.2 del Reglament d’organització i funcionament dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, el senyor Sergi Vicente Martínez, Director de la companyia, per tal que pugui formalitzar el contracte en nom i representació d’ICB, SA. Declarar extingides les garanties provisionals constituïdes pels licitadors, per un import de 74.500 euros i, conseqüentment; disposar la seva devolució, llevat de la corresponent a l’adjudicatari que resta retinguda fins a l’acreditació de la constitució de la garantia definitiva pel seu import total de 354.283,95 euros. Publicar aquesta adjudicació i els seus annexos en el perfil de contractant. Notificar-la als licitadors en unió dels documents referits en el punt 2 d’aquest acord. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 2. Resolució del gerent de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, per delegació de la Presidència, de 27 de juliol de 2015, que adjudica a l’empresa Moix, Serveis i Obres, SL, el contracte de les obres de rehabilitació del Parc del Laberint d'Horta, per un import d’adjudicació de 817.228,36 euros. 3. Resolució del Gerent de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, per delegació de la Presidència, de 22 de juliol de 2007, que autoritza la quantitat de 632.501,24 euros per a la licitació de la contractació del lloguer de plataformes elevadores de persones per a treballs propis de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. 4. El Conseller Delegat de BIMSA en data 9 d’octubre de 2015 inicia la licitació per a la contractació de les obres relatives al nou camp de futbol de Sant Genís dels Agudells i la urbanització del carrer Samària, al districte d’Horta-Guinardó a Barcelona, amb un pressupost de licitació de 2.382.211,36 euros, IVA exclòs. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ALCALDIA 1. Aprovar, d'acord amb l'article 23 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga del contracte de subministrament que té per objecte l'adquisició i la gestió de la Uniformitat Bàsica operativa per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, adjudicat a Sagres SL, amb NIF B36028991, per acord de la Comissió de Govern de 21 de novembre de 2012, pròrroga que tindrà un període de dotze mesos, des del dia 1 de gener de 2016 fins al dia 31 de desembre de 2016, per un import d'1.370.768,96 euros (dels quals 1.132.866,91 euros corresponen a l'import net i 237.902,05 euros corresponen a l'IVA al 21%). Autoritzar i disposar l'esmentada despesa amb càrrec a la partida 0401, 22104, 13211 del pressupost de 2016, 5372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 subordinada la seva autorització o realització al crèdit que per a l'esmentat exercici autoritzi el pressupost municipal. Requerir l'adjudicatari per tal que comparegui en el termini màxim de 15 dies següents a la notificació d'aquesta resolució per formalitzar la pròrroga del contracte. ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ramon Gallego Castella (mat. 22726) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional d'administratiu, amb destinació al Departament d'Obres i Manteniment Districte Nou Barris del Districte de Nou Barris, on ocupa el lloc de treball de Suport 3 - (90.30.GE.10), i una activitat privada per compte propi de Tècnic Superior en Projectes d'Edificació. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada de Tècnic Superior en Projectes d'Edificació qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jacinto Castillo Torre de Mer (mat. 35776), entre la seva activitat municipal com a laboral fix, amb la categoria professional d’administratiu, amb destinació al Departament d'Enllumenat de la Gerència de d’Ecologia Urbana, on ocupa el lloc de treball de Suport 3 (90.30.GE.10) i el desenvolupament del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Folgueroles, amb dedicació parcial i fora de la seva jornada de treball, d’acord amb el que preveu l'article 5 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d'incompatibilitats del personal de les administracions públiques en relació a l'article 75.2 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril de Bases de Règim Local, l'article 3 de la Llei 21/1987 de 26 de novembre d'Incompatibilitats del Personal al Servei de l'Administració de la Generalitat i l'article 323 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol. La present autorització restarà sense efecte si es produeix una variació de les circumstàncies relatives a la mateixa o per expiració del mandat o renúncia al càrrec electe. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Leonor Sarquella Aragonés (mat. 22252) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica Mitjana en Arquitectura, amb destinació a la Direcció de Patrimoni de la Gerència de Presidència i Economia, on ocupa el lloc de treball de Gestió Projectes 1 (70.10.GE.10), i l’activitat privada per compte d'altri com a col·laboradora docent a la Fundació Funitec La Salle de la Universitat Ramon Llull. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5373 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Marcel·lí Bosch Muntal (mat. 25953) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria de bomber SPEIS, amb destinació al Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis de la Gerència de Seguretat i Prevenció on desenvolupa el lloc de treball de bomber, i el desenvolupament del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Matadepera, amb dedicació parcial i fora de la seva jornada de treball, d’acord amb el que preveu l'article 5 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d'incompatibilitats del personal de les administracions públiques en relació amb l'article 75.2 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril de Bases de Règim Local, l'article 3 de la Llei 21/1987 de 26 de novembre d'Incompatibilitats del Personal al Servei de l'Administració de la Generalitat i l'article 323 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol. La present autorització restarà sense efecte si es produeix una variació de les circumstàncies relatives a la mateixa o per expiració del mandat o renúncia al càrrec electe. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Aprovar la pròrroga del Conveni Marc de Cooperació Educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, d’acord amb el contingut de la seva clàusula novena, des del dia 6 de novembre de 2015 i fins al 5 de novembre de 2016, amb les modificacions acordades en data 14 de febrer de 2014 i mantenint el contingut de la resta de clàusules que integren aquell conveni, amb el benentès que el marc normatiu que consta en el clàusula onzena s’ha d’entendre referit al Reial Decret 592/2014, d’11 de juliol, pel que es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura de la pròrroga del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona. 7. Prorrogar el contracte núm. 13001809, que té per objecte el subministrament global de carburants, mitjançant targeta, per als vehicles de l’Ajuntament de Barcelona pel període 2013-2015, adjudicat en data 15 d’octubre de 2013 a l’empresa Galp Energia España, SA, amb NIF A28559573, en virtut del que estableix l'art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 3 del PCAP de l'esmentat contracte; i en atenció a les raons indicades a l’informe de 18 de setembre de 2015 del Cap del Departament Central de Compres; per un període de 12 mesos que va des de l’1 de novembre de 2015 fins al 31 d’octubre de 2016 i per un import global de 976.000,00 (iva inclòs). Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte per un import de 976.000,00 euros (IVA al 21% inclòs) i amb el següent desglossament: pressupost net 806.611,57 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 169.388,43 euros, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es incorporades a les relacions que s’adjunten al present acord, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posteriors a l’actual. I, així mateix, Modificar el contracte, en el sentit de reduir el seu import global en 240.000,00 euros (IVA al 21% inclòs); en virtut del que estableix l'art. 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 19 del PCAP de l'esmentat contracte; i en atenció a les raons indicades a l’informe de 29 de setembre de 2015 del Departament de Logística i Infraestructures de la Gerència de Seguretat i Prevenció. Anul·lar parcialment l'autorització i disposició de despesa del contracte per un import de 240.000,00 euros (IVA al 21% inclòs) amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es incorporades a les relacions que s’adjunten al present Acord. Requerir l'adjudicatari per tal de què, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la present modificació a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. 5374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 8. Ampliar l’autorització de despesa per un import de 140.905,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, per ampliació de la convocatòria de subvencions de Cooperació Internacional 2015. 9. Aprovar l’expedient núm. 3-150/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, per ingrés procedent de l’Institut Mpal. Barcelona Esports per a la tramitació de subvenció extraordinària a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, per import de 40.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15100995. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 10. Aprovar l’expedient núm. 3-151/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 100.266,27 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15100991. 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Pimec- Petits i Mitjana Empresa Cata, amb NIF G61512257, per a Conveni Pla d’Acció Pimec 2015, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 45.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten a l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 45.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903- 43141, equivalent al 100% dels cost total del projecte corresponent a 45.000,00 euros. Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Comissionat de Comerç, Consum i Mercats, Miquel Ortega i Cerdà, per a la signatura del conveni 12. Acordar la cessió onerosa d’ús, a favor de la Federació d’Entitats Calàbria 66, dels espais enumerats a l’annex adjunt, situats a l’edifici carrer Calàbria 66, per un termini de 2 anys, prorrogables, per a fomentar la participació veïnal i el desenvolupament d’activitats de associacionisme al barri, d’acord amb les condicions del conveni de col·laboració, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió de l’ús; i facultar l’Im. Sr. Agustí Colom i Cabau, Regidor del Districte de l’Eixample, per a la seva signatura. 13. Acceptar la cessió d’ús, mitjançant l’arrendament de la finca del carrer de Santa Fe núm. 2B, coneguda com a Torre Llobeta, amb la senyora Concepción Comas de Argemir Argüello (NIF 36926169Z) i el senyor Vicente de La Fuente Cullell, (NIF 37579309T), per tal de poder mantenir l’equipament municipal i les activitats relacionades amb el Centre Cívic de Torre Llobeta, per un termini de 4 anys i una renda mensual de 7.702,52 euros més IVA; amb subjecció a les normes de la Llei d’Arrendaments Urbans; abonar mensualment mitjançant la nòmina de lloguers la renda acordada; i formalitzar el contracte d’arrendament, segons el redactat annex, que s’aprova. Es retira la proposta precedent. ÀREA DE DRETS SOCIALS 14. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Viki Bernadet, amb NIF núm. G64216385, per a l’execució del projecte “Assessorament i atenció NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5375 de l’abús sexual infantil”, per tal de donar atenció als menors que han patit o poden patir un abús sexual i a les seves mares, així com fer campanyes de sensibilització i prevenció de l’abús sexual infantil tant a professionals com a la societat en general, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 42.000 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Fundació Viki Bernadet, amb NIF núm. G-64216385, la despesa de 42.000,00 euros, dels quals 21.000,00 euros corresponen a l’exercici 2015 i 21.000,00 euros a l’exercici 2016, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 23111 48903, equivalent al 30,67% del cost total del projecte (136.923,92 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l’Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials i Segona Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 15. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Salesians Sant Jordi, amb NIF R0800885F, per a l’execució del projecte “Projecte Clau”, per oferir un servei formatiu des del concepte d’un projecte prelaboral que vol donar la possibilitat de formació, la millora del nivell d’ocupabilitat, l’orientació professional i la inserció sociolaboral que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 50.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Salesians Sant Jordi amb NIF R0800885F, la despesa de 50.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201.48903.23221 de l’exercici del 2015, equivalent al 49,48% del cost total del projecte (101.057,93 euros), degudament justificat per la Direcció de Joventut en l’informe emès que figura a l’expedient administratiu. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2015. Facultar l'Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 16. Acceptar la sol·licitud de Residència Edelweiss Vallvidrera en el sentit de modificar la modalitat de constitució de garantia definitiva mitjançant metàl·lic del contracte núm. 15002299 (lot 2) per un aval; requerir la Residència Edelweiss Vallvidrera, amb NIF núm. B59056390, adjudicatària del contracte núm. 15002299 (lot 2), que té per objecte el concert d’un mínim de 20 places residencials de titularitat privada, situades a la ciutat de Barcelona, per posar-les a disposició de l’Ajuntament de Barcelona per formar part de la xarxa de places que conformen el Servei d’Acolliment d’Urgències a la Vellesa (SAUV) per tal que, dintre del termini màxim de 10 dies hàbils a comptar des del dia següent al de la recepció de la notificació, constitueixi la garantia definitiva mitjançant aval a la Tresoreria Municipal per un import de 42.151,16 euros; retornar a Residència Edelweiss Vallvidrera, amb NIF núm. B59056390, el dipòsit número 106764, per import de 42.151,16 euros, constituït mitjançant metàl·lic, en data 18 de setembre de 2015. 17. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Consorci de Biblioteques de Barcelona, amb CIF P0800083H, en l’àmbit de la col·laboració de les parts convinents per al desenvolupament del Programa de Sales d’Estudi Nocturnes Permanents a les Biblioteques de Barcelona, pel que fa la utilització de 5376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 les infraestructures de les biblioteques i per al desenvolupament del servei, vigent des del dia 1 de setembre de 2015 i fins al 31 d'octubre de 2017. La vigència del present conveni podrà prorrogar-se, per mutu acord de les parts, manifestat expressament, fins al 31 de desembre de 2018. Facultar l’Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora de Cicle de vida, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que es derivin del mateix, així com la pròrroga, si escau. 18. Aprovar, de conformitat amb allò que preveuen els articles 105-106 TRLCSP i la clàusula 20 del Plec de Clàusules Administratives Particulars, en els seus apartats 1º i 2º la modificació del Lot 1 del contracte núm. 14003199 que té per objecte la gestió del sistema integral d’informació juvenil de Barcelona, de conformitat amb l’informe de la tècnica de referència de 27 d’agost de 2015, adjudicat a QSL Serveis Culturals, SL amb CIF B60641925. Autoritzar i disposar a favor de QSL Serveis Culturals, SL, amb CIF B60641925, la despesa de 32.259,04 euros, IVA inclòs, dels quals 29.326,40 euros corresponen al preu net i 2.932,64 euros corresponen a l’IVA al tipus del 10% amb càrrec a la partida 0201 23222 22731 del pressupost de 2015. Retenir, de conformitat amb l’article 96 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, la quantiat de 1.466,32 euros per a reajustar la garantia del contracte, constituïda mitjançant la modalitat de retenció en preu del contracte. Notificar la present resolució a l’empresa adjudicatària. Formalitzar la modificació del contracte el dia i hora que se li indiqui des del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials. 19. Prorrogar el contracte núm. 12003473 que té per objecte el servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida Sarrià per al període comprès entre l’1 de novembre de 2015 i el 31 de desembre de 2015, per un import de 108.034,92 euros, exempt d’IVA. Aprovar la revisió de preus comporta una minoració de 162,96 euros, exempt d’IVA. Autoritzar i disposar, a favor de l’entitat Suara, SCCL, NIF núm. F17444225, la despesa per un import total de 107.943,44 euros, exempt d’IVA. Requerir l’adjudicatari perquè comparegui, dins del termini màxim de quinze dies hàbils, comptats a partir del dia següent al de la notificació d’aquesta resolució, a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan, 75) per a la formalització de la pròrroga del contracte. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de l'Eixample 20. Aprovar els documents següents: el Plec de Clàusules Administratives particulars i el Plec de prescripcions tècniques del contracte núm. 15C00020 de la gestió de serveis públics, modalitat concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Cotxeres Borrell, casal infantil Cotxeres Borrell i Auditori Calàbria 66 del Districte de l’Eixample, durant el període 2016-2017. Autoritzar la despesa del contracte per un import de 678.192,24 euros, en concepte de subvenció màxima per mantenir l'equilibri econòmic i amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es que s'indiquen en aquest mateix document condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Convocar el procediment obert per l'adjudicació de l'esmentat contracte, d'acord amb l'art. 141 de la LCSP, de 14 de novembre de 2011. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 21. Aixecar, amb efectes 1 de novembre de 2015, la suspensió decretada mitjançant acord de la Comissió de Govern del 4 de març de 2015, de l'aplicació durant l’any 2015 de l'acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, de 12 de juliol de 2007, pel qual s'estableix la revisió referenciada de tarifes dels aparcaments NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5377 municipals de concessió i de gestió directa en relació a l'IPC de Catalunya; Mantenir inalterats la resta de pronunciaments de l’acord del 4 de març de 2015; i Sotmetre aquesta resolució a la ratificació de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Ciutat Vella 22. Aprovar inicialment el Projecte executiu de reurbanització de la plaça Josep Maria Folch i Torres, al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.910.737,00 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de l'Eixample 23. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’Ordenació Singular de Terrasses de l'avinguda Mistral, al Districte de l’Eixample de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i raonadament, figura a l’informe tècnic que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït. aprovar definitivament, a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, l’Ordenació Singular de Terrasses de l'avinguda Mistral, segons el text que consta com a annex a la present proposta. notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació publica. publicar el present acord i el text íntegre de l’Ordenació Singular de Terrasses de l'avinguda Mistral per a la seva eficàcia al Butlletí Provincial de Barcelona (BOPB), i a la pàgina web del Districte de l’Eixample, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar compte d’aquest acord al Plenari de Consell Municipal. 24. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’Ordenació Singular de Terrasses del passeig de Sant Joan, al Districte de l’Eixample de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificadament i raonadament, figura a l’informe tècnic que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, l’Ordenació Singular de Terrasses del passeig de Sant Joan, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació publica. Publicar el present acord i el text íntegre de l’Ordenació Singular de Terrasses del passeig de Sant Joan per a la seva eficàcia, al Butlletí Provincial de Barcelona (BOPB), i a la pagina web del Districte de l’Eixample, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar compte d’aquest acord al Plenari del Consell Municipal. Districte de Sants-Montjuïc 25. Aprovar inicialment el Projecte refós de reurbanització del carrer de l’Olivera, entre el carrer Lleida i el carrer de la Concòrdia, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb els informes tècnics del projecte que figuren a l’expedient administratiu i que aquests efectes es donen per reproduïts, amb un pressupost d’1.497.614,79 euros, el 21% d'IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de 5378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 26. Adjudicar el contracte núm. 15002351, que té per objecte els Soterraments de línies aèries de baixa tensió de la xarxa elèctrica i de telefonia, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 962.787,30 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 42,5% sobre els preus unitaris, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Electroinnova- Cotesa UTE Sarrià, amb NIF U66619594, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. DISPOSAR a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable, amb el desglossament següent: import adjudicació 795.691,98 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 167.095,32 euros. Fixar en 39.784,60 euros l'import de la garantia definitiva i, retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d'acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Administració d'Ecologia Urbana, carrer Torrent de l'Olla, 218- 220, 4a pl., Barcelona. Notificar la present resolució a tots els interessats i, publicar-la al perfil del contractant. Designar com a responsable del contracte el Sr. Jordi Ollé. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Sant Martí 27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 16.b de la Carta Municipal de Barcelona, el Projecte d’urbanització provisional de l’interior d’illa comprès entre els carrers de Pamplona, Tànger, Zamora i Sancho de Ávila de la ciutat de Barcelona, promogut per la Junta de Compensació del Polígon d’Actuació núm. 2 de la MPGM en l’àmbit de la plaça de les Glòries-Meridiana Sud de la ciutat de Barcelona, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) de 29 d’abril de 2015, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.048.993,60 €, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial; notificar-lo als interessats en aquest procediment; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació a Catalunya; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Es retira la proposta precedent. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores i catorze minuts. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5379 Acords Acords de la sessió de 28 d'octubre de 2015. Aprovació de l'acta de la sessió de 21 d’octubre de 2015. Part Decisòria Propostes d’acord ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Pol Alonso Pujol (mat. 74421) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de tècnic mitjà d’arquitectura, amb destinació a l’Àrea de Manteniment i Rehabilitació de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (codi 80.40.OP.20), i l'activitat privada d’arquitecte tècnic. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte tècnic, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Oriol Pedreny Fargas (mat. 74436) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de tècnic mitjà d’arquitectura, amb destinació a l’Àrea de Manteniment i Rehabilitació de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (codi 80.40.OP.20), i l'activitat privada d’arquitecte tècnic per compte propi. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte tècnic, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 3. Facultar l'Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia, per a la signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Turisme de Barcelona, aprovat per acord de la Comissió de Govern de 20 de maig de 2015. 4. Facultar l'lm. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia, per a la signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci 5380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 de Turisme de Barcelona i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, aprovat per acord de la Comissió de Govern de 20 de maig de 2015. 5. Acceptar la cessió d’ús, mitjançant l’arrendament de la finca del carrer de Santa Fe núm. 2B coneguda com Torre Llobeta, amb la senyora Concepción Comas de Argemir Argüello, NIF 36926169Z, i el senyor Vicente de La Fuente Cullell, NIF 37579309T, per tal de poder mantenir l’equipament municipal i les activitats relacionades amb el Centre Cívic de Torre Llobeta, per un termini de 4 anys i una renda mensual de 7.702,52 euros més IVA; amb subjecció a les normes de la Llei d’Arrendaments Urbans; abonar mensualment mitjançant la nòmina de lloguers la renda acordada; i formalitzar el contracte d’arrendament, segons el redactat annex, que s’aprova. 6. Aprovar l’expedient núm.3-153/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents d’execucions subsidiàries pel manteniment xarxa eliminació aigües residuals, d’import 55.533,97 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15101995. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-154/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 48.700,00 euros, per atendre despeses de realització d’activitats als equipaments juvenils del Districte d’Horta-Guinardó, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15101991. 8. Aprovar l’expedient núm. 3-155/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 401.063,40 euros, per atendre despeses per la tramitació de diverses subvencions, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15102091. 9. Encarregar al Patronat Municipal de l’Habitatge la gestió i administració de la finca del carrer Rubén Dario 73-77, de propietat municipal, als efectes de la seva rehabilitació i regularització dels ocupants. 10. Acordar la cessió onerosa d’ús, mitjançant arrendament, a favor de Barcelona de Serveis Municipals, SA (B:SM), de diversos espais ubicats a la finca del carrer de Calàbria núms. 66-76, per un termini de 15 anys, per a acollir les oficines centrals i espais d’ús accessori per tal de poder realitzar la seva activitat pròpia, d’acord amb les condicions reguladores annexes, que s’aproven; i formalitzar la cessió en document administratiu. 11. Cedir l’ús, amb caràcter onerós, dels locals 2,3 i 4 de l’escala 95-97-99 de la finca situada al passeig Torras i Bages, 85-105, anomenada “Casa Bloc”, a l’Associació de Veïns i Veïnes Sant Andreu Nord Tramuntana, fins al 30 d’abril de 2019, per tal de destinar-los a seu social de l’Associació, d’acord amb les condicions reguladores annexes que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió d’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. ÀREA DE DRETS SOCIALS 12. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació Salut i Família, amb NIF núm.G-58310376, per a l’execució del projecte "Bancs del temps de la ciutat de Barcelona", que instrumenta l’atorgament d’una subvenció NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5381 mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 44.532,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 44.532,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 48903 23271, equivalent al 64,91% del cost total del projecte (68.608,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Laia Ortiz i Castellví, Segona Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 13. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Associació Cívica La Nau, amb NIF G61677597, per a l’execució del projecte “Banc de productes no alimentaris”, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 41.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 41.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201- 23034-48903, equivalent al 50% del cost total del projecte corresponent a 82.000,00 euros. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 14. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Save the Children, amb NIF núm. G79362497, per a l’execució del projecte “Programa de lluita contra la pobresa infantil”, per donar suport a la població infantil pobra per tal de facilitar coneixements, habilitats, destreses i valors que l'ajudi a desenvolupar al màxim la seva personalitat i les seves relacions amb l’entorn, facilitant així la seva inclusió social, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 31.160,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Fundació Save the Children, amb NIF núm. G79362497, la despesa de 31.160 euros, dels quals 15.580,00 euros corresponen a l’exercici 2015 i 15.580,00 euros a l’exercici 2016, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 23213 48903, equivalent al 13,59% del cost total del projecte (229.356,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 15. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 33.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Consorci Atenció Primària Salut Eix, amb NIF Q0801096I, en concepte de despeses de manteniment dels espais comuns a l'edifici del carrer Comte Borrell 305, durant l'any 2015, d'acord amb la clàusula segona del Conveni signat entre l'Institut Català de la Salut i l'Ajuntament de Barcelona de 30 de març de 2011. 5382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 16. Adjudicar el contracte núm. 15003179, que té per objecte la gestió del servei de Sales d’Estudi Nocturnes de Barcelona, durant el termini comprès entre el dia 28 de novembre de 2015, o dia següent a la formalització del contracte si és posterior, i fins al dia 31 d’octubre de 2017, a Fundació Pere Tarrés, amb CIF R- 5800395E, per un pressupost màxim de 605.017,38 euros, IVA exempt, en haver estat el licitador que ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i l’informe que s’hi adjunta. Disposar a favor de Fundació Pere Tarrés, amb CIF R-5800395E, per un pressupost màxim de 605.017,38 euros IVA exempt, amb càrrec a la partida 0201 22719 23222, i amb el següent desglossament: -2015: 28.776,18 euros, IVA exempt. -2016: 314.313,38 euros, IVA exempt, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient. -2017: 261.927,82 euros, IVA exempt, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització, o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. 17. Alliberar la quantitat de 110.594,58 euros de l'autorització de la despesa aprovada per resolució de la Comissió de Govern en data 22 de juliol de 2015 per un import de 715.611,96 euros, per satisfer les obligacions econòmiques derivades del contracte que té per objecte la gestió del servei de Sales d’Estudi Nocturnes, corresponent a la baixa licitatòria i a l’import previst de l’IVA dels serveis, de conformitat amb l’oferta presentada per l’adjudicatària Fundació Pere Tarrés, amb núm. de NIF R5800395E. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA 18. Aprovar l’Addenda al conveni de col·laboració, formalitzat el 26 de juliol de 2013 entre el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, el Consell Superior d'Esports, l’Ajuntament de Barcelona, el Reial Club de Polo de Barcelona i la Fundació Reial Club de Polo de Barcelona, per a la gestió de l’esdeveniment “Barcelona Equestrian Challenge"; facultar el Tinent d’Alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, perquè efectuï els tràmits adients per a l’efectivitat del present acord. 19. Rectificar, d’acord amb el redactat que consta a l’annex, la clàusula 3a del conveni de col·laboració aprovat per la Comissió de Govern, de 7 d’octubre de 2015, entre el Ministeri de Hisenda i d’Administracions Públiques, el Consell Superior d’Esports, l’Ajuntament de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona i la Fundació Reial Club Nàutic de Barcelona, pel que es designa la Comissió interadministrativa gestora de l’esdeveniment d’excepcional interès públic «ORC Barcelona world Championship 2015», segons la disposició addicional seixanta- tresena de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 20. Atorgar una subvenció extraordinària a la Fundació b_Tec Barcelona Innovació Tecnològica, amb NIF G64222706, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la Normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010, per un import de 50.000,00 euros, per donar suport al desenvolupament del projecte Barcelona Key - Barcelona Knowledge Economy Yard; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar l’Addenda al Conveni de col·laboració signat el 12 de juny de 2014 entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació B_TEC, Barcelona Innovació Tecnològica, per al desenvolupament, NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5383 execució i promoció del Campus Diagonal-Besòs 2014-2015, on s’articula aquesta subvenció, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions, aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar el Gerent d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona per a la seva signatura; ampliar l'autorització i disposició de la despesa per import de 50.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor de la Fundació b_Tec Barcelona Innovació Tecnològica, amb NIF G64222706, per fer front a l’esmentada Addenda; i requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons rebuts d'acord amb el pacte segon ap. IV del Conveni de 12 de juny de 2014 i de conformitat amb la normativa vigent. Districte de les Corts 21. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1.a) de la Carta Municipal de Barcelona i per tal de garantir el dret al tràmit, el Pla Especial Urbanístic d’ordenació de l’ampliació de l’edificació de la finca situada al camí de Santa Creu de l’Olorda a Vallvidrera, núms. 79-81, promogut per Ramón Comerma i Olives; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 5384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió extraordinària i conjunta d’Economia i Hisenda i d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Acta de la sessió del 15 de setembre de 2015, aprovada els dies 20 i 21 d’octubre de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de setembre de 2015, s’hi reuneixen les Comissions d’Economia i Hisenda i d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez i de l’Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gala Pin Ferrando, Janet Sanz Cid, Sònia Recasens Alsina, Maite Fandos Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Francina Vila i Valls, Francisco Sierra López, Santiago Alonso Beltran, Marilén Barceló Verea, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas Martorell, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per la Sra. Teresa Ordóñez Rivero, qui actua per delegació del secretari general de la Corporació, Il·lm. Sr. Jordi Cases i Pallarés, i certifica. També hi és present l’Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Mercedes Vidal Lago, Josep Maria Montaner Martorell, Mercè Homs i Molist, Antoni Vives i Tomàs, Alfred Bosch i Pascual i Maria José Lecha González. S’obre la sessió a les 16.05 h. Part d’impuls i control Proposició / Declaració de Grup de C’s i PSC Única. Les Comissions d’Economia i Hisenda, i d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorden: Que el govern municipal lliuri en aquesta Comissió, i en el seu defecte realitzi i lliuri abans d’un mes: Els informes i estudis que analitzen l’impacte econòmic i en termes d’ocupació en relació a l’aplicació de la suspensió de llicències d’allotjaments turístics a curt, mig i llarg termini a la ciutat. Els estudis jurídics que analitzen la situació dels possibles drets que tinguin els propietaris, empreses i operadors i l’exposició de l’Ajuntament a les possibles indemnitzacions per danys i perjudicis com a conseqüència de la mesura. La justificació de per què es va fer extensiva aquesta mesura a les activitats d’allotjament turístic en barris on aquestes no comporten cap mena de problema, i per contra podrien servir per reactivar l’economia. Un estudi tècnic actualitzat que mostri quina és la distribució per barris dels allotjaments turístics diferenciant segons la seva tipologia, que n’analitzi el grau de saturació turística (població flotant respecte la població total). Que en base a les conclusions d’aquests estudis i informes el govern municipal presenti en aquest mateix termini: Una proposta d’aixecament parcial de la suspensió vigent en aquells barris i per a aquells epígrafs d’activitat que no generin conflicte, amb l’objectiu de no aturar innecessàriament l’activitat econòmica a la ciutat i la generació d’ocupació. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5385 Es presenta el text transaccional següent, que és el que finalment se sotmet a votació: Les Comissions d’Economia i Hisenda, i d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorden: Que el govern municipal lliuri en aquesta Comissió, i en el seu defecte realitzi i lliuri abans d’un mes: Els informes i estudis que analitzen l’impacte econòmic i en termes d’ocupació en relació a l’aplicació de la suspensió de llicències d’allotjaments turístics a curt, mig i llarg termini a la ciutat. Els estudis jurídics que analitzen la situació dels possibles drets que tinguin els propietaris, empreses i operadors i l’exposició de l’Ajuntament a les possibles indemnitzacions per danys i perjudicis com a conseqüència de la mesura, així com saber si el Govern ha dotat una reserva pressupostària per fer-hi front i en cas que així hagi estat, per quin import. La justificació de per què es va fer extensiva aquesta mesura a les activitats d’allotjament turístic en barris on aquestes no comporten cap mena de problema, i per contra podrien servir per reactivar l’economia. Un estudi tècnic actualitzat que mostri quina és la distribució per barris dels allotjaments turístics diferenciant segons la seva tipologia, que n’analitzi el grau de saturació turística (població flotant respecte la població total). L’informe jurídic que sustenta la decisió de que la moratòria afecta també a les llicencies en tràmit, així com que se’ns faci entrega del llistat de llicències afectades en aquesta situació i en quina fase de tramitació es troba cadascuna. Que en base a les conclusions d’aquests estudis i informes el govern municipal presenti en aquest mateix termini: Una proposta d’aixecament parcial de la suspensió vigent en aquells barris i per a aquells epígrafs d’activitat que no hi hagi saturació turística, amb l’objectiu de no aturar innecessàriament l’activitat econòmica a la ciutat i la generació d’ocupació. Incrementar les inspeccions per a detectar els habitatges d’ús turístic il·legals. La Sra. Mejías manifesta que és un honor per a ella presidir una comissió municipal, funció que assumeix per primer cop, i es presenta com a presidenta de la Comissió d’Economia i Hisenda. El Sr. Mòdol exposa que també per a ell és la primera presidència i que, atès que en aquesta comissió mixta ell i la Sra. Mejías comparteixen presidència, la Sra. Mejías farà la intervenció per part del Grup Municipal de C’s i ell s’encarregarà de les qüestions més pràctiques. A continuació, es presenta com a president de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i explicita que per al debat de l’únic punt de l’ordre del dia els grups proposants disposaran de 7 minuts i la resta, de 5. La Sra. Mejías explica que els grups de l’oposició porten aquesta proposta per demanar explicacions al Govern sobre la decisió de decretar una moratòria de llicències hoteleres, que el Grup Municipal de C’s considera arbitrària i injusta, i que genera inseguretat jurídica, atès que va en contra de l’article 105 de la Llei d’arrendaments urbans. D’altra banda, denuncia l’opacitat del Govern, que no ha facilitat cap informe jurídic ni tècnic que avali la decisió presa, i ni tan sols n’ha donat les explicacions pertinents: les iniciatives, preguntes i consultes presentades al Govern des del juliol no han rebut resposta. Afirma que la moratòria perjudica greument els interessos de la ciutat. Segons el gremi d’hotelers, les pèrdues d’inversions arribarien a més de 1.400 milions d’euros, i segons la Cambra de Comerç de Barcelona, les pèrdues arribarien als 3.000 milions. A més, es perdrien llocs de treball (alguns preveuen que més de 6.000) en sectors com la construcció i l’hostaleria. Indica que 41 dels projectes afectats disposen de certificat urbanístic —igual que el que tenia el projecte de la Torre Agbar, que va ser objecte de contradiccions entre els membres de l’equip de govern—, i que 8 d’aquests projectes estan situats en el terreny del 22@, al districte de Sant Martí, que té un règim especial i és un barri que no pateix pressió turística. D’altra banda, hi ha 18 projectes que han interposat demandes, i segurament l’Ajuntament —i, per tant, el conjunt dels 5386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 barcelonins— haurà de fer-se càrrec de les indemnitzacions, que poden ser milionàries. Per acabar, resumeix les demandes de la proposició: facilitació d’explicacions i dels informes tècnics i jurídics que justifiquen la decisió presa i aixecament parcial de la moratòria de llicències. El Sr. Collboni comença agraint la diligència del Govern en comparèixer en una comissió que ha estat precipitada i que ha provocat modificacions en les agendes dels tinents d’alcalde i dels regidors. A continuació, expressa el desig que aquesta proposició faci que el Govern doni les explicacions pertinents i rectifiqui. Manifesta l’opinió del Grup del PSC que el Govern s’ha limitat a buscar el titular fàcil, i adverteix que aquests titulars poden ser molt cars tant en termes polítics com en termes econòmics, pels perjudicis que la moratòria ha causat a la ciutat i pels que pot causar a l’Ajuntament en indemnitzacions. Lamenta que es prengués una decisió unilateralment i sense fonaments tècnics, així com el caràcter general de la moratòria, que no fa distincions per a les diferents densitats de població i d’allotjaments turístics ni per a les diferents modalitats d’allotjament. Afirma que el problema d’excessiva densitat d’establiments turístics a la ciutat es localitza en determinats barris, de manera que és injust penalitzar tothom. Observa que no només es perjudica els grans inversors, sinó també una gran quantitat de petits inversors que han fet un esforç econòmic i que no tenen prou capacitat per suportar dos anys de moratòria. En darrer lloc, insisteix que, tot i coincidir amb el Govern que en alguns barris de la ciutat hi ha densitat excessiva d’establiments turístics i que durant un mandat no s’ha fet el debat que calia sobre el model turístic, la decisió presa afecta negativament el conjunt de la ciutat, genera inseguretat jurídica i envia un missatge negatiu a l’exterior. La Sra. Recasens denuncia la inacció del Govern, a més de la seva manca de lideratge, així com que els seus anuncis i les seves fotografies no esdevinguin accions. Esmenta mesures anunciades a l’inici del mandat que no s’han materialitzat, com ara les multes a Airbnb pels habitatges il·legals, la presentació del Consell de Turisme i Ciutat, la transformació dels habitatges turístics il·legals en habitatges socials o la utilització de l’impost turístic per implementar mesures de redistribució de la riquesa. Afegeix que el Govern va prometre un debat amb el Consell de Turisme i Ciutat, amb el nou Pla estratègic de turisme, sobre la capacitat de càrrega turística, la quantificació de costos, l’accés a l’habitatge, l’ocupació de l’espai públic, la mobilitat i el comerç de proximitat, entre altres qüestions, però que només es té constància d’una reunió amb el gremi d’hotels, no pas de cap altra ni amb veïns ni amb membres de l’oposició, de manera que no han tingut lloc la participació i el debat que tant es proclamen. Recorda que el 6 de juliol el Grup Municipal de CiU va presentar 15 preguntes sobre la moratòria, que anomenen «alcaldada», i lamenta que la Sra. Colau no comparegui per donar explicacions sobre una mesura que està provocant greus conseqüències per a la ciutat. Exposa que els grups proposants han acceptat les esmenes introduïdes per CiU, una referent a les llicències en tràmit i una altra perquè només s’aixequi la moratòria en els casos en què la càrrega turística així ho determini. A continuació, subratlla que cal continuar creixent econòmicament, i esmenta les moratòries de residències d’estudiants que han estat concedides el desembre del 2014, les concessions a 60 anys a la Universitat de Barcelona i les concessions a 50 anys al carrer Viriat el febrer del 2015. Demana que no es faci cap pas enrere en el debat sobre un turisme responsable i sostenible, un debat en què s’havia avançat molt. Concreta que el darrer mandat es van dur a terme, entre altres mesures, plans de descentralització de districte, regulacions de mobilitat d’autocars, despressió d’icones com el Parc Güell i inspeccions d’habitatges d’ús turístic, i subratlla que el Pla estratègic es va endegar amb un procés participatiu. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5387 Per acabar, insisteix que el Govern va prendre una decisió indiscriminada sense cap base jurídica ni anàlisi objectiva que la sustentés, i sense cap mena de consens ni diàleg, de manera que ara hauria de rectificar, tot donant compliment a la proposició que avui s’aprovarà. El Sr. Coronas comença observant que la comissió extraordinària arriba tard, atès que la moratòria es va posar en marxa fa dos mesos. Tot seguit, opina que la decisió presa unilateralment pel Govern hauria d’estar acreditada per informes, de manera que entén que aquests informes es podran lliurar avui mateix, ja que, en cas contrari, es generaria una situació d’inseguretat jurídica. No entenen el perquè la moratòria, ni perquè s’ha d’extendre a tota la ciutat. Exposa que molts projectes han quedat aturats sobtadament —moltes persones presenten queixes per denunciar la situació, que sovint és prou singular com que un projecte que ja estava acabat, pel fet d’haver de canviar una porta, ha quedat aturat—, i manifesta preocupació pel fet que no s’hagin tingut en compte o s’hagin menystingut els danys col·laterals de la moratòria, que només considera justificada en les zones amb problemes de pressió turística. Subratlla que el Grup Municipal d’ERC no entén que s’estengués a tota la ciutat, i recorda que en alguns casos hi ha unes moratòries prèvies que ara es veuen prolongades per una nova moratòria d’un any. D’altra banda, comenta que quan es fa una moratòria, normalment és per redactar alguna figura de planejament, però que en aquest cas no n’han rebut cap informació. A més, durant la redacció d’un planejament hi ha una altra suspensió de llicències, seguida de l’aprovació inicial, sis mesos d’exposició pública i dos mesos d’al·legacions, aprovacions definitives, etcètera, de manera que entre la moratòria i l’aprovació definitiva d’allò que es vulgui desenvolupar poden passar quatre o cinc anys, cosa que significaria que en aquests anys podria no construir- se cap habitatge turístic a la ciutat. Pregunta si el Govern ha previst què passarà si tots els afectats, que podrien arribar a ser una vuitantena, presentessin un contenciós administratiu contra l’Ajuntament, i esmenta algunes de les conseqüències de la moratòria: la pèrdua de feina dels professionals implicats en l’elaboració de projectes d’hotels a Barcelona, l’impacte econòmic per a les arques públiques per danys i perjudicis, la pèrdua d’inversions, l’augment de preus i la pèrdua de qualitat amb la manca de competència, l’augment de l’oferta il·legal i l’increment del preu de lloguer allà on hi ha habitatges d’ús turístic il·legals. Observa que el Consell de Turisme hauria d’haver estat la primera figura en qualsevol decisió que es prengués, que era més lògic fer primer el Consell de Ciutat i després afrontar una moratòria en cas que fos necessària, que ha mancat planificació i anàlisi de les diferents ofertes turístiques, que davant els canvis en l’oferta i la demanda cal actuar, i que qualsevol decisió sobre turisme a Barcelona ha de passar per plans d’usos. En darrer lloc, subratlla la importància que la proposició, a la qual donen suport, inclogui perseguir l’oferta turística il·legal. El Sr. Mulleras agraeix l’assistència de tots els presents i inicia l’exposició de motius pels quals el Grup Municipal del PP donarà suport a la proposició. En primer lloc, coincideix que el Govern va prendre una decisió sense disposar dels informes necessaris i sense avaluar-ne les conseqüències, tot demostrant una clara irresponsabilitat. Afirma que la moratòria genera incertesa jurídica i econòmica (s’expulsen de la ciutat activitats econòmiques i inversions). En segon lloc, comparteix que no té sentit aplicar una mesura a tota la ciutat quan el problema es localitza en zones determinades, i afirma que amb la decisió presa no s’estan revertint els problemes existents (allotjaments il·legals, incivisme...), sinó creant-ne de nous (per exemple, evitar la creació d’activitat econòmica i de llocs de treball en zones on el turisme podria ser una solució). D’altra banda, subratlla que també s’està perjudicant els sectors relacionats amb el turisme, com ara la restauració, el comerç, els taxis, el transport públic o els museus municipals (el 90% dels visitants són turistes). 5388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Afirma que la Sra. Colau i el seu equip estan aplicant mesures que van totalment en contra del que la ciutat necessita per impulsar l’activitat econòmica, i que la permissivitat del Govern està generant un efecte crida sobre el turisme incívic i activitats il·legals com ara el top manta. A continuació, exposa que l’any 2014 la inversió en hotels a Barcelona va ser de 325 milions d’euros, i que el 36% de la despesa d’un turista a Barcelona és en el comerç de la ciutat, i es queixa que el Govern no hagi parlat amb la gent afectada. Conclou que el Govern municipal ha passat de poder ser una part de la solució a ser una part del problema. El Sr. Garganté considera que els defensors d’aquesta proposició defensen el lobby empresarial del turisme. D’altra banda, entén que si la proposició demana que es duguin a terme uns estudis però alhora demana, abans de conèixer els resultats d’aquests estudis, que basant-se en aquests estudis es realitzi una proposta d’aixecament parcial de la suspensió —aixecament que ja va demanar el PP al juliol—, és perquè en realitat els estudis no els importen i l’únic que pretenen és aconseguir un bon titular i desgastar el Govern, sense tenir en compte el veïnat de Barcelona, que ha demostrat sobrerament la seva saturació amb el turisme. Retreu als representants dels grups que donen suport a la proposició que no defensin l’interès públic sinó el negoci i el lucre privats. Afirma que la majoria dels beneficis que generen els milions de turistes que visiten Barcelona cada any no van a parar a l’erari públic, sinó a empreses privades, mentre que la despesa econòmica i la petjada ecològica de l’impacte d’aquests milions de visitants sí que les paga la ciutadania mitjançant els impostos i la salut. Observa que caldria reflexionar sobre quina proporció del 14% del PIB que genera el turisme va a mans privades i quina a l’erari públic, així com quants hotels i empreses de restauració o de servei són públics. Troba curiós que d’una banda es defensi la creació de llocs de treball i de l’altra es doni suport (tots els grups ho van fer tret del PP, que s’hi va abstenir, i la CUP, que hi va votar en contra) a mantenir l’externalització dels informadors del Bus Turístic de TMB. Exposa que el sou de la meitat d’aquestes persones no arriba als 1.000 euros, i que el de 52 d’elles és de 550 euros al mes, de manera que s’està defensant una ocupació precària. Recorda que el president del Comitè Executiu del Consorci de Turisme de Barcelona és el Sr. Gaspart, que l’any passat va haver de fer suspensió de pagaments perquè no tributaven la seguretat social dels seus treballadors. Per acabar, subratlla que la moratòria s’hauria d’haver fet abans, que des que es va fer han entrat vint o trenta llicències més, i que la CUP no pot donar suport a la proposició. La Sra. Sanz dóna la benvinguda als nous presidents i als nous membres de les comissions. A continuació, recorda que en el Plenari extraordinari del juliol el Govern va explicar que l’objectiu de la suspensió temporal de llicències era poder fer un debat —no només amb els partits polítics sinó amb tota la ciutat— sobre el model turístic de la ciutat, tot incorporant-hi el treball previ fet amb veïns, associacions i entitats sindicals, per tal d’evitar la desregulació prèvia i els efectes negatius tant per a la ciutat com per al turisme. Subratlla que allò que es vol fer és un diagnòstic acurat de la situació actual que permeti proposar una manera adient de redistribuir la càrrega turística, que ara per ara genera greus problemes als barris i una mala imatge del que hauria de ser un motor econòmic que permetés generar riquesa per a tothom i ocupació de qualitat. Afirma que si es preserva el dia a dia de la vida als barris, es preserva l’atractiu turístic de la ciutat, i subratlla que hi ha parts de la proposició que ja s’estan treballant, com ara la inspecció dels habitatges il·legals o l’estudi i la publicació de tot allò que està vigent, en tràmit i en suspensió cautelar provisional. D’altra banda, però, manifesta sorpresa per alguns punts de la proposició. Concreta que es demanen informes d’uns suposats drets que no s’han donat mai per suposats en una suspensió provisional. Indica, per exemple, que quan s’ha fet NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5389 una modificació de PGM sobre un planejament urbanístic, les expropiacions que s’havien de fer no s’han fet mentre estava en vigor la suspensió, sinó quan hi va haver l’aprovació definitiva de la modificació, i subratlla que el Govern està fent una afectació cautelar temporal, no definitiva. Reconeix que no totes les zones tenen els mateixos problemes, però entén que per poder-ne fer una bona diagnosi i una reflexió acurada amb tots els agents que permetin donar lloc a una eina eficaç (un pla especial) per a la redistribució de la càrrega turística cal estudiar bé tota la ciutat. D’altra banda, afegeix que la suspensió generalitzada permet donar continuïtat a altres propostes que ja hi havia vigents a la ciutat. En darrer lloc, subratlla que el Govern està aplicant mesures clares, eficaces i realistes. La Sra. Mejías nega que s’estiguin defensant els interessos dels grans lobbies empresarials, i subratlla que a la sala hi ha persones afectades que són petits inversors que actualment tenen tot el capital immobilitzat i estan pagant els lloguers dels seus locals, que en aquest moment només generen pèrdues i despeses inassumibles. No entén que el Govern prengui decisions sense conèixer-ne les conseqüències, i insisteix que sempre cal fer estudis d’impacte tècnic i jurídic previs, i que aquesta mesura ha generat grans pèrdues d’inversions, de llocs de treball i de beneficis, així com inseguretat jurídica. D’altra banda, insisteix també que tota la ciutadania haurà de fer front, entre altres coses, a les indemnitzacions fruit d’aquesta mesura. El Sr. Collboni subratlla que la voluntat —que comparteixen— de fer una diagnosi acurada del problema i debatre per trobar un model de turisme de qualitat i equilibrat per barris que respecti els drets dels treballadors i la vida dels veïns no justifica una moratòria indiscriminada a tota la ciutat. Insisteix que no hi ha informes que avalin la decisió presa, i que el problema d’excessiva densitat de turisme només existeix en barris molt concrets. D’altra banda, esmenta la manca de criteri i de fonament polític mostrats pel Govern els mesos de juliol i agost respecte de la moratòria, llegeix alguns titulars que ho exemplifiquen, i subratlla que els errors comesos tindran conseqüències no només en l’activitat econòmica de la ciutat, sinó també en el cost per a les arques públiques. La Sra. Recasens exposa que el Govern de CiU només va generar el 4% de les places hoteleres de la ciutat, mentre que va implementar diferents mesures per protegir els interessos públics i augmentar l’erari públic, com ara els plans de descentralització de districte, el tancament del Parc Güell o l’endegament del Pla d’inspecció d’habitatges d’ús turístic. D’altra banda, pregunta a la Sra. Sanz si els casos en què els tràmits d’al·legacions ja s’havien fet i, per tant, la ciutadania ja havia opinat, queden exempts de la moratòria. Per acabar, subratlla que el Govern ha generat molta inseguretat jurídica, econòmica, política i social. El Sr. Coronas aclareix que el Grup d’ERC està d’acord amb el Govern que cal redistribuir la riquesa, no tenir una visió neoliberal del turisme i evitar la saturació d’habitatges d’ús turístic, però observa que la iniciativa privada també genera molts llocs de treball i durant molts anys ha estat impuls d’un sector econòmic que ha fet que Barcelona pogués resistir prou bé malgrat la crisi. D’altra banda, afirma que no donarien suport a la proposició si el Govern hagués presentat els informes que justifiquen la decisió presa, i no entén per què aquests informes no existeixen (o, en cas que existeixin, per què no es mostren) i per què es fa una suspensió de llicències general per fer una diagnosi, que es pot fer sense haver de suspendre llicències a tota la ciutat. En darrer lloc, manifesta preocupació pels perjudicis sobre determinats sectors, que són una part important del PIB de la ciutat, d’una mesura que s’està duent a terme d’una manera bastant agosarada i fins i tot temerària. El Sr. Mulleras comenta que el seu grup va presentar tres esmenes (una per concretar els projectes paralitzats, una altra per auditar l’increment il·limitat d’apartaments turístics il·legals dels darrers deu anys per veure com s’ha arribat a 5390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 la situació actual, i una darrera per introduir criteris liberalitzadors a les normatives municipals turístiques), de les quals només es va acceptar la primera, i demana al Govern que ho dugui a la pràctica encara que no s’hagi acceptat en la proposta. Insisteix que cal aixecar parcialment la moratòria atès que els problemes que vol combatre no són generalitzats, i subratlla que el Grup del PP defensa els barcelonins, els petits i mitjans inversors, el comerç de Barcelona, els sectors de la restauració, els taxis i el transport públic, i els museus municipals. Per acabar, insisteix que és incomprensible que es prengui una mesura com aquesta sense tenir informes d’impacte econòmic i jurídic i d’afectació als barris. El Sr. Garganté avisa que amb el turisme, que manté un model que destrueix el teixit i la idiosincràsia dels barris, passarà el mateix que amb el sector immobiliari: la bombolla esclatarà i els perjudicats seran les classes populars. La Sra. Sanz recorda que al Ple extraordinari es va lliurar a tots els grups l’informe que explica la suspensió de llicències de tots els allotjaments. Insisteix que no es tracta d’una suspensió definitiva sinó d’una suspensió cautelar provisional, i afirma que no hi ha implicacions jurídiques. A continuació, recorda als grups del PSC i d’ERC que al setembre del 2014 tots dos van votar a favor d’una proposició que demanava suspendre totes les llicències d’allotjament turístic a tota la ciutat, i manifesta sorpresa pel fet que avui aquests dos grups s’aliïn amb la dreta, amb els grups que defensen un model de turisme que no té en compte els veïns de Barcelona. La Sra. Mejías explicita que l’article 105 de la Llei d’urbanisme diu que la suspensió potestativa de llicències no es veurà afectada en aquells projectes que tinguin concedit el certificat de règim urbanístic, i insisteix que un jutge podria suspendre la mesura endegada pel Govern, que és injusta per a nombrosos inversors de la ciutat i té efectes jurídics i econòmics perniciosos. El Sr. Collboni indica que el Grup del PSC defensa la planificació, la intervenció pública i els límits a l’activitat privada que es fan amb diàleg i amb un criteri polític clar, ja que permeten créixer en equilibri i beneficiar la ciutat. A continuació, observa que el 2010-2011 a Barcelona hi havia 2.059 apartaments turístics, mentre que després del Govern de CiU n’hi ha 9.606, i que en arribar CiU al govern, es va deixar de banda tota la feina feta amb els sectors implicats respecte al Pla estratègic de turisme. Per acabar, aclareix que no es tracta d’aliar-se amb la dreta ni de defensar el seu model turístic, sinó de reconèixer que s’ha pres una decisió equivocada i rectificar per no continuar perjudicant la ciutat. El Sr. Mòdol constata que la proposició s’aprova amb els vots a favor de C’s, PSC, CiU, ERC i PP, i els vots en contra de la CUP i BC, i dóna per finalitzada la sessió. La Sra. Sanz expressa el vot contrari de BC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Collboni expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 17.05 h. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5391 Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acta de la sessió del 21 de setembre de 2015, aprovada el 20 d’octubre de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de setembre de 2015, s'hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Raimundo Viejo Viñas, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Montserrat Benedí i Altés, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens, assistits per la Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Ilms. Srs.: Santiago Alonso Beltran, Alfred Bosch i Pascual i Xavier Mulleras Vinzia. Igualment hi són presents: el Sr. Xavier Domènech, comissionat de Memòria Històrica, i la Sra. Gemma Tarafa, comissionada de Salut. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Sonia Sierra Infante. Constituïda la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports per acord del Plenari del Consell Municipal en la sessió extraordinària de Cartipàs de 14 de juliol de 2015 i adoptat el sistema de vot ponderat en sessió de junta de portaveus de 29 de setembre de 2015. S'obre la sessió a les 10 h. La Sra. Benedí manifesta que és un honor per a ella presidir la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, i agraeix la confiança que s’ha dipositat en ella per fer-ho, així com la contribució dels treballadors municipals al bon desenvolupament de la sessió. Remarca que és la primera comissió ordinària del mandat, i que s’han produït contactes amb tots els grups per fer-la àgil i perquè tots s’hi sentin còmodes. Demana que tots optimitzin al màxim els temps d’intervenció per fer la sessió més operativa. Explica que, en primer lloc, es donarà lectura a una declaració institucional en suport a les víctimes de la talidomida (punt 21 de l’ordre del dia). A més, recorda que la compareixença que ha demanat el Grup Municipal del PP sobre desnonaments es tractarà conjuntament amb la mesura de govern sobre habitatge; que les compareixences sol·licitades pels grups municipals de CiU i del PSC es tractaran conjuntament; i que el primer prec que es tractarà en l’apartat del precs serà el del Grup Municipal del PSC. La Sra. Fandos demana que la pregunta del seu grup sobre desnonaments es tracti també amb la mesura de govern i la compareixença del Grup Municipal del PP. I) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d'Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 13 de juliol de 2015, que adjudica a Gaps Política i Societat, SL el contracte relatiu al servei de planificació, seguiment i avaluació dels plans d'accions del Pla d'Adolescència i Joventut 2013-2016, per al període 2015- 2016, i per un import de 48.400,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2015, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al suport tècnic al Consell Municipal 5392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 d'Immigració de Barcelona, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 93.020,64 euros. 3. Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2015, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al desenvolupament de plans i processos estratègics que dirigeix la Direcció de Serveis d'Estratègia i Innovació, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 148.202,59 euros. 4. Del gerent municipal, de 23 de juliol de 2015, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió de les activitats del programa de coordinació pedagògica de "Dedeuauna", per als exercicis 2016-2018, i per un import de 201.173,25 euros. 5. Del gerent municipal, de 30 de juliol de 2015, que aprova els Plecs de clàusules del contracte de gestió del programa municipal "Serveis de famílies col·laboradores", per als exercicis 2016-2017, i per un import de 204.678,66 euros. 6. Del gerent municipal, de 4 de setembre de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i inicia procediment obert per a l'adjudicació del contracte de la gestió del servei de detecció i intervenció amb menors estrangers sense referents familiars (SDI MENAS), per als exercicis 2016-2017, i per un import de 426.934,06 euros. 7. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 29 de juny de 2015, que adjudica a Integración Social de Minusválidos el contracte de serveis auxiliars de consergeria, informació i atenció al públic de la seu i subseu administrativa, plaça Consell de la Vila núm. 7 i carrer Anglí, núm. 31, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 69.821,42 euros. 8. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 18 d'agost de 2015, que aprova inicialment els Plecs de clàusules del contracte per a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria de la biblioteca Jaume Fuster, fins al 31 de desembre de 2018; sotmetre'ls a informació pública i, en cas de no presentar-se al·legacions, entendre'ls aprovats definitivament. 9. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 18 d'agost de 2015, que aprova inicialment els Plecs de clàusules del contracte per a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del centre cívic La Sedeta, fins al 31 de desembre de 2018; sotmetre'ls a informació pública i, en cas de no presentar-se al·legacions, entendre'ls aprovats definitivament. 10. Districte d'Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 7 de juliol de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient per a la contractació de l'organització de la cavalcada de Reis del Districte d'Horta-Guinardó, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 45.859,00 euros. 11. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 29 de juny de 2015, que adjudica a Serveis a les Persones Encís, SCCL el contracte relatiu a la gestió dels casals de gent gran del Districte de Sant Martí, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 367.458,70 euros. 12. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 28 de juliol de 2015, que adjudica a la Penya Barcelonista Barcino la gestió i explotació del camp de futbol municipal Sant Martí, per un termini de 4 anys i un cànon fix anual de 5.500,00 euros. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5393 13. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 28 de juliol de 2015, que adjudica al Club Esportiu Vila Olímpica el contracte relatiu a la gestió i explotació del camp de futbol municipal Poblenou-Agapito Fernández, per un termini de 4 anys i un cànon fix anual de 1.000,00 euros. 14. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 28 de juliol de 2015, que adjudica a la Fundació privada Club Esportiu Júpiter el contracte per a la gestió i explotació del camp de futbol municipal Júpiter, per un termini de 4 anys, amb un cànon fix de 3.000,00 euros anuals. 15. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 18 d'agost de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i convoca licitació per a l'adjudicació del contracte per a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del centre cívic Can Felipa, i convoca licitació per procediment obert. 16. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 18 d'agost de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient per a la gestió i explotació del complex esportiu municipal La Pau, per als exercicis 2015-2019, i per un import de 24.000,00 euros. Acord de la Comissió de Govern de 8 de juliol de 2015: 17. Aprovar l’adhesió al Protocol general de col·laboració amb els ens locals de la província de Barcelona que estableix les línies generals i les obligacions que regulen el servei de préstec de material esportiu i recreatiu d’Esports de la Diputació de Barcelona. Facultar la regidora del Districte de Ciutat Vella per a la firma del present conveni. Donar-ne compte a la comissió del Plenari del Consell Municipal competent per raó de la matèria. Acords de la Comissió de Govern de 29 de juliol de 2015: 18. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (endavant TRLCSP), l’expedient per a la contractació de la gestió del servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida Sarrià per a persones sense sostre i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió, durant el termini comprès entre l'1 de gener de 2016 o el dia següent a la formalització del contracte, si és posterior a l’esmentada data, i fins al 31 de desembre de 2017, a la vista de l’informe de la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables d'1 de juliol de 2015 que s’adjunta el qual justifica la idoneïtat i la necessitat de la tramitació del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import d'1.627.815,08 euros, dels quals 1.479.831,89 euros són pressupost net i 147.983,19 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, amb càrrec al pressupost i partida indicats al document comptable, d’acord amb el desglossament següent: L’any 2016 per import de 814.207,58 euros, dels quals 740.188,71 euros són pressupost net i 74.018,87 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i L’any 2017 per import de 813.607,50 euros, dels quals 739.643,18 euros són pressupost net i 73.964,32 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i següents del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP). Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que regiran l’adjudicació d’aquest 5394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 contracte, en compliment dels articles 115 i 116 de l’esmentat text legal. Declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’art. 89.2 del TRLCSP. Donar compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 19. Iniciar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (d’ara endavant, TRLCSP), aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, l’expedient per a la gestió del servei de gestió de conflictes d’Àmbit Social a l’Espai Urbà (SGC), durant el termini comprès entre el dia 1 de gener de 2016, o des del dia següent de la seva formalització si fos posterior a l’esmentada data, i fins al 31 de desembre de 2017. Autoritzar la despesa d’aquest contracte, amb càrrec a la partida 0201 22731 23143, per un import d'1.622.104,48 euros IVA inclòs, dels quals 1.474.640,44 euros són pressupost net i 147.464,04 euros són en concepte d’IVA al tipus del 10%, de conformitat amb la naturalesa de les prestacions a aplicar, dels pressupostos de 2016 i 2017, d’acord amb el desglossament següent: L’any 2016 per import de 811.052,24 euros, dels quals 737.320,22 euros són pressupost net i 73.732,02 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i L’any 2017 per import de 811.052,24 euros, dels quals 737.320,22 euros són pressupost net i 73.732,02 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i següents del TRLCSP. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels articles 115 i 116 del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP. Donar compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acord de la Comissió de Govern de 2 de setembre de 2015: 20. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (en endavant TRLCSP), l’expedient per a la contractació de la gestió del Centre d’Allotjament Familiar Temporal Navas, adreçat a famílies vulnerables afectades per la pèrdua o manca d’habitatge i/o en situació d’exclusió social i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió, ubicat al carrer de Navas de Tolosa núm. 312 de Barcelona, durant el termini comprès entre l'1 de gener de 2016 o el dia següent a la formalització del contracte, si és posterior a l'esmentada data i fins al 31 de desembre de 2017, vist l’informe de la Cap del Departament d'Atenció a Persones Vulnerables de data 28 de juliol de 2015 que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat de la tramitació del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 563.838,30 euros, dels quals 512.580,28 euros són pressupost net i 51.258,02 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10 %, amb càrrec al pressupost i partida indicats al document comptable, d’acord amb el desglossament següent: l’any 2016 per import de 281.919,15 euros, dels quals 256.290,14 euros són pressupost net i 25.629,01 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i l’any 2017 per import de 281.919,15 euros, dels quals 256.290,14 euros són pressupost net i 25.629,01 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i següents del TRLCSP. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels articles 115 i 116 del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5395 Acords de la Comissió de Govern de 9 de setembre de 2015: 21. Adjudicar el contracte núm. 15002360, que té per objecte la gestió del Servei d’Inserció Social per a Famílies rom no autòctones (SISFA rom), durant el termini comprès entre el dia 2 de novembre de 2015 o el dia següent a la formalització del contracte si és posterior, i fins al dia 31 d’octubre de 2017, a l’entitat Asociación de Servicio Integral Sectorial para Ancianos (ASISPA), amb NIF núm. G28702504, per un import de 803.913,81 euros, exempt d’IVA, en haver estat el licitador que ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació, segons motivació de l’Acta del dia 31 de juliol de 2015. Disposar a favor de l’Asociación de Servicio Integral para Ancianos (ASISPA), amb NIF G28702504, la quantitat de 803.913,81 euros, exempt d’IVA, amb càrrec a la partida 0201 22731 23142, amb el següent desglossament: - Any 2015: 66.992,82 euros, exempt d’IVA. - Any 2016: 401.956,90 euros, exempt d’IVA. - Any 2017: 334.964,09 euros, exempt d’IVA. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació, i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 22. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, l’expedient per a la contractació del servei relatiu a la gestió dels serveis dels Habitatges amb Serveis per a Gent Gran, amb la finalitat de forment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, a partir de l’1 de gener de 2016 o el dia següent al de la formalització del contracte, si és posterior, fins al 31 de desembre de 2017: el lot 1 (contracte núm. 15003468: Can Travi, Camí Antic de València i Pere IV), el lot 2 (contracte núm. 15003469: Navas de Tolosa, Santa Caterina i Campo Sagrado), el lot 3 (contracte núm. 15003470: Gran Via, Concilio de Trento I i Concilio de Trento II) i el lot 4 (contracte núm. 15003471: Montnegre i Torre Júlia) i a partir de l’1 de gener de 2017 o, altrament, el que es fixi a la formalització del contracte fins al 31 de desembre de 2018 el lot núm. 5 (contracte núm. 15003472: Glòries I i Glòries II), vist l’informe de la cap del Departament de Gent Gran que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 4.231.375,30 euros, dels quals 3.846.704,82 euros són pressupost net i 384.670,48 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, amb càrrec al pressupost i partida indicats al document comptable, amb el següent desglossament: Lot 1: 1.033.209,76.- euros IVA inclòs (939.281,60.- euros de pressupost net, i 93.928,16 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus impositiu del 10%). L’any 2016 per import de 516.604,88 euros, dels quals 469.640,80 euros són pressupost net i 46.964,08 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i l’any 2017 per import de 516.604,88 euros, dels quals 469.640,80 euros són pressupost net i 46.964,08 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. - Lot 2: 995.357,16.- euros IVA inclòs (904.870,14.- euros de pressupost net, i 90.487,02 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus impositiu del 10%). L’any 2016 per import de 497.678,58 euros, dels quals 452.435,07 euros són pressupost net i 45.243,51 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i l’any 2017 per import de 497.678,58 euros, dels quals 452.435,07 euros són pressupost net i 45.243,51 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. - Lot 3: 855.259,62.- euros IVA inclòs (777.508,74.- euros de pressupost net, i 77.750,88 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus impositiu del 10%). L’any 2016 per import de 427.629,81 euros, dels quals 388.754,37 euros són pressupost net i 38.875,44 5396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i l’any 2017 per import de 427.629,81 euros, dels quals 388.754,37 euros són pressupost net i 38.875,44 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. - Lot 4: 748.721,68.- euros IVA inclòs (680.656,08.- euros de pressupost net, i 68.065,60 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus impositiu del 10%). L’any 2016 per import de 374.360,84 euros, dels quals 340.328,04 euros són pressupost net i 34.032,80 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i l’any 2017 per import de 374.360,84 euros, dels quals 340.328,04 euros són pressupost net i 34.032,80 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. - Lot 5: 598.827,08.- euros IVA inclòs (544.388,26.- euros de pressupost net, i 54.438,82 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus impositiu del 10%). L’any 2017 per import de 299.413,54 euros, dels quals 272.194,13 euros són pressupost net i 27.219,41 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i l’any 2018 per import de 299.413,54 euros, dels quals 272.194,13 euros són pressupost net i 27.219,41 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Atès que el contracte es formalitza en exercici anterior al de l'inici de l'execució, se'n sotmet l'adjudicació a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d'aquest contracte a l'exercici corresponent. APROVAR el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels articles 115 i 116 del referit text legal. DISPOSAR l’obertura del procediment d’adjudicació mitjançant procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i ss. del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acord de la Comissió de Govern de 16 de setembre de 2015: 23. Aprovar l’expedient per a la contractació de la gestió del Centre Residencial d’Inclusió Masia Can Planas per a persones sense sostre i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió ubicat al carrer Selva del Camp s/n de Barcelona. Autoritzar la despesa de 2.288.071,83 euros IVA inclòs al tipus impositiu del 10%. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb un procediment obert. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques particulars. Declarar la improcedència de la revisió de preus. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional i garantir el dret a l'habitatge. La Sra. Benedí recorda que aquesta mesura urgent es tractarà conjuntament amb la compareixença demanada pel Grup Municipal del PP i amb la pregunta del Grup Municipal de CiU. El Sr. Montaner assenyala que, atès que tots els grups tenen el text de la mesura de govern i se n’ha informat a la premsa, explicarà només els trets més generals. Destaca que el nou Govern de la ciutat inicia el mandat amb una mesura que afronta el problema possiblement més urgent que té la ciutat de Barcelona. A més, manifesta que consideren que tots els partits polítics representats a la ciutat comparteixen que és prioritari resoldre la situació d’emergència habitacional i que això és responsabilitat de tots. Afirma que la situació d’emergència es deu al fet que unes 2.000 unitats de convivència han sofert processos de llançament entre el juny del 2014 i el 2015. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5397 Pel que fa a això, assenyala que els llançaments per impagament del lloguer representen més del 80% dels desnonaments que s’han produït en el darrer any. D’altra banda, explica que hi ha 28.550 unitats de convivència en la llista d’espera del Registre de sol·licitants d’habitatge, fet que implica que 53.800 persones a Barcelona no tenen resolta la qüestió de l’habitatge adequadament. Remarca que, d’aquestes unitats de convivència, 4.788 es troben en una situació econòmica de gran fragilitat. Afirma que, al mateix temps, hi ha una lenta construcció de nous habitatges, que són sobretot de dret de superfície, i un parc de lloguer social molt baix d’uns 10.400 habitatges, que no suposen ni el 2% del parc d’habitatge a Barcelona. Explica que en un estudi que es va fer en el darrer mandat sobre els pisos buits a Barcelona, molts d’ells propietat d’entitats bancàries, es diu que sumen un total de 31.200 habitatges. Assenyala que es pot prendre aquesta xifra com a referència, però que s’haurà de revisar. En aquest sentit, explica que, per exemple, han proposat que, a partir de principis de 2016, el Patronat Municipal de l’Habitatge revisi l’estat real de tots els habitatges de lloguer dels quals disposa l’Ajuntament. Afirma que, atesa tota aquesta situació, s’han adoptat cinc mesures d’acció de govern, algunes de les quals ja es duen a terme i altres de les quals encara estan en procés d’elaboració. Manifesta que la primera mesura és la prevenció dels desnonaments per impagament de lloguer a través d’ajuts permanents al pagament del lloguer. Destaca que es tracta d’un ajut que, per primera vegada, ofereix directament l’Ajuntament de Barcelona, i que no només s’augmenten en un milió més els 6 milions d’euros previstos en el mandat anterior fins arribar als 7 milions, sinó que també s’amplia la convocatòria per atendre tots els sectors socials, incloent-hi aquells que no tenen recursos, amb uns ajuts mensuals al lloguer més quantiosos. Assenyala que aquesta mesura ja s’ha presentat a la premsa i ja està convocada públicament. Afirma que la segona mesura fa referència a la situació de vulnerabilitat de moltes famílies, algunes de les quals han sofert processos de llançament. Explica que actualment hi ha unes 80 unitats familiars en espera que se’ls adjudiqui un habitatge per part de la Mesa d’Emergència i que això ha fet que acceleressin el procés generat a partir del Decret llei 1/2015 de la Generalitat de Catalunya per exercir el dret de tempteig i retracte sobre els pisos d’entitats bancàries que han sofert un procés d’execució hipotecària. Remarca que en aquest moment s’està en procés de comprar set pisos i que se’n compararan més les properes setmanes i mesos, per tal de tenir pisos disponibles a la Mesa d’Emergència. Destaca que, des d’un punt de vista econòmic i de temps, és avantatjós comprar els pisos a les entitats bancàries. A més, assenyala que aquesta segona mesura també té relació amb la compra o la cessió d’altres edificis per part de la Generalitat de Catalunya, i amb el deute que la Generalitat de Catalunya té amb l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que la tercera mesura consisteix en la promoció de més lloguer social i altres règims de tinença per tal d’incrementar el parc de lloguer social de la ciutat, que és molt reduït. Explica que, tal com deia el programa electoral del grup de govern, volen construir 1.000 habitatges nous anualment, dels quals 500 serien promocionats directament pel municipi i 500 per entitats, cooperatives sense ànim de lucre o promotors immobiliaris. En relació amb això, recorda que el 23 de febrer del 2015 es va aprovar una proposta presentada pel Grup Municipal d’ERC en què es reclamava que l’Ajuntament promocionés molt més la construcció de nous habitatges, que s’ha vist reduïda a més d’una tercera part en els darrers tres anys. Assenyala que la quarta mesura vol impulsar la funció social de l’habitatge i crear una opinió pública favorable al fet que l’habitatge ha de tenir un ús social i no pas un ús especulatiu. Explica que es preveu inspeccionar i multar les entitats bancàries que tenen pisos buits durant més de dos anys, seguint la Llei del dret a l’habitatge promulgada per la Generalitat de Catalunya fa alguns anys. Afirma que aquest procés s’havia iniciat en el mandat anterior, però que s’havia aturat i ha calgut tornar a reactivar-lo per executar les primeres 12 multes a entitats bancàries. 5398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Manifesta que la cinquena mesura és la millora de les condicions habitacionals. Assenyala que impulsaran la rehabilitació de pisos i introduiran novetats en aquest àmbit, com rehabilitar també l’interior dels habitatges. Destaca que, en aquest sentit, estan elaborant un pla de barris que s’aplicarà als barris amb més problemes socials de Barcelona, que és una mesura que també defensa el Grup Municipal del PSC. Pel que fa a la compareixença del Grup Municipal del PP, recorda que la dada sobre els desnonaments executats a Barcelona només la té el poder judicial i es publica cada tres mesos, sense discriminar els desnonaments d’habitatge habitual, de segona residència o de locals comercials, per la qual cosa no poden disposar d’aquestes dades amb exactitud. Manifesta, però, que sí que saben que en el primer trimestre del 2015 es van dur a terme 3.272 llançaments a la província de Barcelona, i que hi ha hagut 291 casos, dels quals 14 s’han reallotjat o estan en procés de reallotjament, 214 s’han aconseguit prorrogar mitjançant la mediació de l’Ajuntament, i 63 han entrat en un procés de lloguer social. Pel que fa a la segona qüestió que planteja la compareixença, explica que a Barcelona hi ha tota una sèrie de noves promocions d’habitatge (Pere IV, Bon Pastor, Can Batlló, etc.) i d’altres que s’iniciaran properament (Germanetes, Can Fabra, Sancho de Ávila, etc.). Respecte a la qüestió sobre els pisos buits, opina que és curiós que el Grup del PP demani això al Govern de la ciutat, tenint en compte que el Govern espanyol no ha atès les demandes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i de la societat en general per a la dació en pagament i per al lloguer social. Remarca que, fins i tot, el Govern espanyol ha declarat inconstitucionals mesures socials decretades a comunitats autònomes com Andalusia, Navarra o Canàries. El Sr. Mulleras manifesta que el sorprèn el grau de detall amb el qual l’equip de govern comunica les coses a la premsa i la falta de concreció amb la qual explica les coses a la Comissió, que opina que és on el Govern hauria de retre comptes. Afirma que troba curiós que el Govern hagi trigat tres mesos a presentar mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional, quan aquesta és la «bandera» que va utilitzar Barcelona en Comú per guanyar les eleccions. Remarca que la compareixença del seu grup pregunta pels desnonaments executats i paralitzats pel Govern municipal des del 13 de juny. Pel que fa a això, afirma que el Govern municipal no n’ha paralitzat cap, malgrat que continua havent-hi 2.000 desnonaments a l’any a la ciutat, segons la mateixa mesura de govern. A més, critica la falta de coherència del Govern municipal en dir que les dades sobre desnonaments només les té el poder judicial, quan la mesura de govern hi fa referència. A més, remarca que la mesura diu que el 80% dels desnonaments són per impagament del lloguer, cosa que desmenteix que són sobretot els bancs els que volen treure la gent de casa seva. D’altra banda, afirma que el Govern no ha donat noves dades respecte al calendari de noves promocions d’habitatge de lloguer social, cosa que significa que no ha iniciat cap nova promoció. Recorda que l’operació BAMSA va servir per ingressar 100 milions d’euros a l’Ajuntament per fer habitatge social i que, d’aquests 100 milions, en quedaven 85 quan el nou equip de govern va accedir a l’Ajuntament. Pregunta què ha fet el nou Govern amb aquests diners, ja que no ha construït cap habitatge social, no ha utilitzat cap dels 28 solars municipals disponibles per fer-hi habitatge, ni ha signat cap conveni amb les entitats bancàries. A més, remarca que el nou Govern tampoc no preveu cap pla d’habitatge. D’altra banda, assenyala que el Sr. Montaner no ha fet esment dels 140 habitatges del SAREB que es rebran de manera imminent per part de l’Estat. Conclou que l’equip de Govern només diu paraules però no preveu cap mesura concreta en matèria d’habitatge, i pregunta si la nova política és fer el mateix que es feia abans. Opina que l’únic que ha fet el Grup Municipal de Barcelona en Comú des que va arribar al Govern són selfies, canvis de cotxes oficials i retirades de bustos del saló de plens, mentre que ha deixat la samarreta verda de la PAH «amagada en un calaix». La Sra. Fandos manifesta que no comparteix amb el Sr. Mulleras que el Govern municipal anterior només digués paraules i no actués amb fets, ja que creu que NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5399 era al revés. Opina que potser per això ara el nou Govern es dedica a explicar moltes coses que feia el Govern anterior. Assenyala que, per exemple, les 12 multes que s’han posat als bancs es basen en expedients que va deixar preparats el Govern anterior, que va fer 398 inspeccions i es va assabentar que 161 pisos estaven desocupats. Afirma que, per tant, hi ha molts més expedients oberts que es podrien haver tancat en els darrers mesos. A més, destaca que el Govern anterior va obtenir 100 milions de l’operació BAMSA per fer habitatge i va preveure 6 milions per a nous ajuts per pagar el lloguer, tot i que és cert que el Govern actual hi ha afegit 1 milió. Opina que, per tant, els nous habitatges i els nous ajuts que el Govern municipal anuncia són els que va impulsar el Govern anterior. D’altra banda, recorda que el Govern de CiU va tramitar 17.715 ajuts de rehabilitació i va fer un Pla Empenta per promoure 11.000 habitatges als solars que ha esmentat el Sr. Mulleras. Afirma que l’alcaldessa va dir que abans que acabés l’estiu s’hauria signat un conveni amb els bancs, però que no els consta que n’hi hagi cap. D’altra banda, pregunta quins protocols ha canviat el Govern municipal per aplicar la nova normativa de la Generalitat. Remarca que la Generalitat va oferir a l’Ajuntament de Barcelona 162 pisos amb dret de tempteig i retracte, però que només se n’han adquirit 7. En aquest sentit, opina que el nou Govern actua amb molta lentitud, i li demana que es dediqui menys a fer rodes de premsa i més a fer feina. A més, afirma que els hauria agradat que avui el nou Govern els hagués presentat el pla d’habitatge en comptes de limitar-se a explicar mesures del Govern anterior. Pel que fa als desnonaments, recorda que ella s’ha passat quatre anys explicant la dificultat de donar dades sobre el nombre de desnonaments executats i aturats, però que al final les donava. A més, remarca que el nou Govern ha aturat molts menys desnonaments que el Govern anterior, tot i la presència de l’alcaldessa en alguna d’aquestes paralitzacions. En relació amb això, pregunta si tots els altres desnonaments no s’han aturat perquè no hi ha anat l’alcaldessa. Finalment, recorda que, en el balanç dels primers 100 dies de govern, va dir que no es tracta només de vendre l’acció de govern i fer-se la foto, sinó que a partir d’ara cal que el nou Govern comenci a treballar de veritat pel que fa als desnonaments. La Sra. Barceló afirma que un dels pilars del projecte de vida d’una persona és l’habitatge i que, per això, consideren insuficients les mesures presentades. En relació amb això, remarca que la ciutat de Barcelona només disposa d’un 1,5% d’habitatge públic quan la mitjana europea és d’un 20%. Manifesta que, per tant, encara troben insuficient la mesura de construir 4.000 nous habitatges en quatre anys, perquè amb això s’arribaria únicament a un 2% i es continuaria molt lluny de la mitjana europea. Afirma que valoren positivament que es destinin 7 milions d’euros per al lloguer social, però que encara calen més diners. En aquest sentit, opina que els 1,5 milions que es preveuen destinar a una campanya de prevenció i sensibilització es podrien dedicar al lloguer d’emergència. D’altra banda, explica que creuen que és imprescindible reforçar i utilitzar la mesura del dret de tempteig i retracte per contribuir a generar el parc d’habitatge públic que necessita Barcelona. Pregunta què es farà amb els diners obtinguts a través de l’operació BAMSA; quin és el nombre d’habitatges que s’han d’utilitzar per reallotjar les persones afectades pels processos urbanístics; i quan es començaran a aplicar les mesures presentades, ja que creuen que, atesa la situació d’emergència social, l’actuació hauria de ser immediata. Afirma que tots tenen un gran repte i que, més enllà de les fotos, han de pensar a donar solucions a les persones que necessiten un lloguer social. Explica que per això el seu grup ha presentat una proposta per ampliar els requisits per optar a un habitatge de lloguer social, ja que els requisits actuals fan molt difícil que una persona que no arriba al salari mínim interprofessional pugui accedir-hi. Pel que fa als desnonaments, manifesta que el seu grup demana actuació i mesures concretes en habitatge social. Afirma que cal fer una aposta forta en aquest sentit, atès que és un deute que té l’Ajuntament de la ciutat des de fa molts anys. La Sra. Benedí assenyala que intervindrà ella mateixa en nom del Grup Municipal d’ERC, i dóna les gràcies al Govern pel paquet de mesures que ha 5400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 presentat, tot i que manifesta que haurien agraït tenir-les amb una mica més d’antelació per poder-les treballar amb més profunditat. Recorda que el desembre del 2013, fruit de les negociacions entre partits i moviments socials, el Govern de la Generalitat va aprovar un decret llei de mesures contra la pobresa energètica que evitava el tall de subministraments energètics a famílies en risc d’exclusió social. Afirma que, malauradament, el Govern del PP va portar aquest decret al Tribunal Constitucional, que el va suspendre i va deixar desemparades les 895 famílies que ja s’hi havien acollit. Assenyala que, novament, el Parlament ha aprovat una llei de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica, fruit d’una iniciativa legislativa popular. Opina que es tracta d’un gran pas endavant, però que si es vol que sigui efectiu, caldrà esperar que estigui constituïda la república catalana, ja que el Govern de l’Estat espanyol porta tots els avenços socials que procedeixen de Catalunya al Tribunal Constitucional. Afirma que l’Ajuntament, com a Administració més propera a la ciutadania, ha de vetllar per garantir i salvaguardar el dret a l’habitatge dels col·lectius més vulnerables i desprotegits, principalment aquells en situació d’emergència i risc de desnonament, i també els joves, afectats per la greu situació d’atur i precarietat laboral. A més, destaca que és més productiu socialment i econòmicament ajudar les persones a romandre a casa seva que pal·liar les situacions de desnonament. Assenyala que les mesures que presenta el Govern de la ciutat impliquen nous ajuts al lloguer, amb una nova línia per a persones sense ingressos, que afirma que és indispensable per no excloure les famílies amb menys recursos. Explica que les mesures inclouen també l’ús del tempteig i retracte, un mecanisme que ha permès adquirir habitatges i que el seu grup ha proposat reiteradament, així com les negociacions amb les entitat financeres via convenis, que han donat lloc a multes coercitives a les entitats que tenen habitatges buits, seguint l’exemple d’altres ciutats que ja havien fet ús d’aquest mecanisme present en la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya del 2007. Opina que, per a qualsevol política pública que busqui incidir en el parc d’habitatge, és extremadament urgent quantificar el nombre d’habitatges buits, ja que sense un cens d’habitatges buits resulta complicat dilucidar quines són les actuacions més adients. Afirma que, per aquest motiu, l’Ajuntament ha de continuar amb el cens d’habitatges buits que va començar el Govern anterior. Manifesta que consideren que la presentació d’aquestes mesures d’urgència són un pas endavant, però que creuen que, a més de la construcció pública, seria convenient promoure una regulació dels preus del mercat privat del lloguer o del sòl, com succeeix a ciutats com París o Berlín. Explica que també troben a faltar un abordatge del fenomen de l’ocupació, ja que creuen que és urgent un pla de detecció i intervenció per facilitar la possibilitat de regularització i dignificació d’aquest tipus de situacions. Exposa les prioritats del seu grup en matèria d’habitatge. Afirma que consideren que cal incrementar les subvencions del lloguer per ampliar el parc d’habitatges destinats a lloguer social fins a arribar als 6 milions d’euros l’any 2015 i als 10,7 milions d'euros els anys 2016 i 2017, tal com havia pactat el seu grup per al 2016. Manifesta que també creuen que és indispensable rellançar l’aprovació del Pla d’habitatge 2014-2020 acordat en el plenari del 18 d’octubre de 2013. Explica que pensen que cal un pla d’habitatge que pugui posar ordre a tot el que es fa i s’ha de fer, per tenir una visió global i saber quines han de ser les solucions a curt, a mitjà i a llarg termini. Així mateix, afirma que cal revisar les reserves de sòl per a habitatge protegit en els planejaments i establir mecanismes d’intervenció administrativa per a la mobilització de solars buits. Pel que fa als desnonaments, opina que les mesures haurien de ser molt més urgents, ja que la situació és insostenible i cada vegada s’agreuja més. Finalment, afirma que el Govern, els grups municipals i els moviment socials poden comptar amb el seu grup per a tot el que faci referència a l’habitatge. La Sra. Andrés manifesta que el seu grup coincideix amb el Govern en el contingut de la mesura presentada i donarà suport a altres mesures del Govern o iniciatives d’altres grups per garantir l’habitatge a tothom i a tot arreu de la ciutat. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5401 En aquest sentit, reitera el compromís del Grup Municipal del PSC amb relació a garantir el dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Afirma que esperaven una mica més de la primera mesura que presenta el Govern, sobretot perquè és la primera i tracta d’habitatge, i també de la diagnosi del context i del contingut de les línies de treball. Explica que, pel que fa al context, esperaven una reflexió crítica sobre l’acció dels governs que tenen competències en matèria d’habitatge. En aquest sentit, assenyala que no han trobat cap referència a la inacció, la falta de perspectiva i les retallades contínues en matèria d’habitatge per part del Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat. Pel que fa a la Generalitat, remarca que en els darrers quatre anys s’han perdut els ajuts al pagament del lloguer, els ajuts al pagament de les hipoteques, les lleis de barri i les convocatòries de rehabilitació. A més, afirma que tampoc no s’han mobilitzat els pisos buits de propietat municipal i segueixen pendents qüestions molt importants a barris com Canyelles, Besòs i Ciutat Vella. Quant a l’Estat, recorda que es va eliminar la renda juvenil garantida, el subsidi al pagament de les hipoteques i els ajuts a la promoció privada i pública d’habitatges de protecció oficial, i que es va aprovar una llei de foment del lloguer que, al seu parer, penalitza els llogaters. Pel que fa al Govern municipal anterior, assenyala que l’únic que saben del Pla 100x1.000 és que s’han venut una sèrie d’aparcaments municipals. Respecte als desnonaments, explica que en el plenari de la Comissió Mixta de Llançaments es va informar que es van produir 1.160 desnonaments a Barcelona el 2014 i que hi ha 29.000 famílies al Registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial, que suposen un total de 54.000 persones, així com 80 famílies pendents d’assignació a la Mesa d’Emergències. Opina que calen accions àgils per resoldre aquesta situació i que la solució consisteix a mobilitzar els 31.000 pisos buits que hi ha a la ciutat. En aquest sentit, afirma que el Grup Municipal del PSC pensa que, més enllà de fer noves construccions, la prioritat del Govern ha de ser mobilitzar aquest parc d’habitatges. Manifesta que el seu grup proposa noves fórmules més àgils que comprar pisos i rehabilitar-los i vol treballar-les amb el Govern i amb els grups. Explica que, per exemple, es poden impulsar cessions de pisos de particulars perquè siguin de lloguer social i rehabilitar-los com a compensació a aquesta cessió. Afirma que consideren que la rehabilitació és clau, ja que és una activitat econòmica que pot generar benestar i ocupació, i pot fer que les famílies siguin autònomes. A més, opina que cal resoldre els greus problemes estructurals que es donen als barris del Besòs, Ciutat Vella, Canyelles, Trinitat Vella i Trinitat Nova. Remarca que, de fet, el Govern anterior va acceptar una proposta del seu grup per destinar 2 milions d’euros a inspeccions tècniques d’edificis, però que no saben si s’han signat els convenis amb els col·legis professionals corresponents. Manifesta que els agradaria que el Govern actual assumís aquesta iniciativa. D’altra banda, pregunta per què, dels 96 milions de superàvit de l’Ajuntament, es dedica només un milió a millorar els ajuts de lloguer social. Opina que es pot disposar de més diners del superàvit per a aquesta finalitat, i afirma que, per tant, faran propostes en aquest sentit. Finalment, reitera que donaran suport al Govern en totes les mesures que facin referència a l’habitatge. La Sra. Rovira opina que els terminis de les propostes no permeten treballar d’una manera participativa. Demana que, per tant, hi hagi un temps perquè els grups i els col·lectius puguin treballar les noves mesures que es presentin. En relació amb això, explica que diversos col·lectius han mostrat la seves reticències al document presentat i que, per tant, creuen que el primer que s’hauria d’haver fet és parlar amb les organitzacions que fa molts anys que batallen al carrer per un habitatge digne per a tothom, per tal de fer una proposta consensuada amb la gent que pateix aquest problema. Manifesta que els sorprèn que es digui que el Govern treballa en un pla de barris quan encara no s’ha impulsat cap mesura des dels barris. Demana que aquest pla es faci mitjançant un procés deliberatiu als barris, amb propostes que realment provinguin de les classes populars de la ciutat. 5402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Assenyala que s’està utilitzant un cens de pisos buits que va fer el Govern de CiU i que nombroses organitzacions han dit que no és real, ja que calculen que hi ha entre 80.000 i 90.000 pisos buits a la ciutat. Afirma que, per tant, creuen que la mesura de govern hauria de dir que es durà a terme una revisió del cens i es farà un nou document que especificarà els pisos buits que hi ha a la ciutat. Manifesta que també pensen que la mesura presenta mancances pel que fa a la perspectiva juvenil i la perspectiva de gènere. Explica que cal tenir en compte que el jovent és un dels col·lectius que es veu més afectat per la manca d’accés a l’habitatge, atesa la precarietat existent en el món laboral. Assenyala que les dones també tenen un menor accés a l’habitatge a conseqüència de les desigualtats econòmiques de caràcter estructural respecte als homes, basades en la divisió sexual del treball. Afirma que tot això es veu agreujat en el cas de les persones immigrants. D’altra banda, explica que creuen que hi hauria d’haver una limitació pel que fa al preu del lloguer social, que no hauria de superar el 30% dels ingressos. Assenyala que cal tenir molt clar que, per fer mesures rupturistes, cal tocar privilegis, sent conscients que aquestes propostes no es fan per a tothom, sinó per a una majoria social que ara viu molt empobrida. Afirma que, per tant, cal valentia per dur-les a terme. Conclou que el Grup Municipal de la CUP s’abstindrà, ateses les mancances assenyalades. Manifesta que, tanmateix, pensen que l’emergència habitacional és un tema prioritari i, per això, estan disposats a participar en el treball conjunt que es dugui a terme en aquest àmbit. Finalment, assenyala que no estava assabentada de l’existència d’una Comissió Mixta de Llançaments, i opina que convindria donar un sentit als diferents ens que es creïn en el consistori per treballar mesures concretes. La Sra. Benedí aclareix que el que s’ha presentat no és una proposta, sinó una mesura de govern i, per tant, no cal pronunciar-s’hi a favor o en contra. El Sr. Montaner assenyala que és impossible contestar-ho tot en el temps de què disposa. Manifesta que agraeix les crítiques i que s’alegra que hi hagi tant consens respecte a la importància del problema de l’habitatge. Afirma que, per tant, suposa que els grups municipals donaran suport a les mesures de govern destinades a prioritzar aquesta qüestió. Assenyala que és contradictori que se’ls demani rapidesa i, alhora, que facin processos participatius. Explica que creuen que en 100 dies de govern han fet moltes coses, atès que ja han activat molts ajuts i han posat multes. Pel que fa a això, remarca que el Govern anterior va endegar el procés per posar sancions, però que han estat ells els que les han posat. Pel que fa als desnonaments, afirma que no els han aturat tots, però que només a Nou Barris se n’han aturat 50 en els darrers tres mesos. Quant als diners de l’operació BAMSA, explica que alguns s’han utilitzat per a obres i d’altres per a la Fundació Hàbitat 3, i que estan pendents d’aplicar-los a noves obres. En relació amb això, assenyala que no té temps d’explicar la lentitud dels processos de construcció de nous habitatges i, en especial, del Patronat Municipal de l’Habitatge. Destaca que són els primers a reconèixer que la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica és una gran aportació aconseguida per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Explica que la Generalitat té tres mesos per elaborar un protocol i encara no l’ha fet, però que el Govern municipal ja està treballant en la introducció de l’aplicació d’aquesta llei mentre la Generalitat no doni cap directriu. Assenyala que se’ls reclama un pla d’habitatge, però que ja n’hi ha un que és vigent fins al 2016. A més, remarca que un pla d’habitatge no es fa en tres mesos, sinó que és un procés laboriós en el qual han de participar els districtes i tot tipus d’entitats. Explica que tenen una sèrie de mesures i una estructura de treball que permet estructurar un pla d’habitatge, però que han de decidir entre tots si és necessari fer-lo. Manifesta que interpreten que totes les crítiques i opinions que s’han expressat reflecteixen l’interès de tots els grups per treballar conjuntament per resoldre els NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5403 problemes d’habitatge, i que consideren que el nou Govern ha afrontat aquests problemes, dins les seves possibilitats, al més ràpidament possible. El Sr. Mulleras agraeix la compareixença del Sr. Montaner, que ha atès la petició del seu grup. Manifesta que el sorprenen algunes de les intervencions que s’han fet, sobretot dels grups que van donar suport a la investidura de la Sra. Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. En aquest sentit, remarca que el que avui debaten és la inacció de l’Ajuntament de Barcelona a l’hora d’aturar desnonaments, atès el caràcter municipal de la Comissió. Assenyala que, tanmateix, també podrien referir-se a lleis estatals que han permès suspendre 30.000 desnonaments a tot l’Estat, com l’anomenada llei de segona oportunitat. Reitera que no s’ha aturat cap desnonament per l’acció del nou Govern municipal. Assenyala que s’han fet reallotjaments, s’han prorrogat procediments i s’han posat pisos a lloguer social, però que tot això són mesures que ja es feien abans, tot i que s’hagin pogut intensificar. Opina que Barcelona en Comú ja sabia que no podria aturar els desnonaments legalment i que, per tal de tapar aquest fet, el nou Govern s’ha dedicat a fer altres coses. Pregunta per què el grup de govern va encapçalar aquesta mesura que sabia que no es podia aplicar i què pensa fer a partir d’ara per contribuir a resoldre el problema dels desnonaments a la ciutat. D’altra banda, demana que s’aclareixi si el Govern planteja aplicar el tempteig i retracte a tota la ciutat i de manera universal, i com ho farà. Finalment, torna a remarcar que el 80% dels desnonaments són d’habitatges de lloguer i que, per tant, segurament la majoria no són de bancs o d’altres institucions, sinó de particulars. La Sra. Fandos afirma que el nou Govern tindrà el suport del Grup Municipal de CiU en tot el que faci referència a polítiques d’habitatge i d’atenció a les persones i als desnonaments, en coherència amb les polítiques que va dur a terme el Govern anterior, que va augmentar la partida d’habitatge per al 2015. Remarca que el Govern de CiU va haver de crear tots els protocols, els sistemes d’atenció i els centres d’allotjament que hi ha en relació amb els desnonaments perquè el Govern anterior, del qual formaven part alguns membres del Govern actual, no havia fet res pel que fa a aquesta qüestió. A més, destaca que van duplicar els habitatges de lloguer social, que van destinar molts recursos als ajuts per a l’habitatge, que van crear un nou acord amb la Fundació Hàbitat 3 i que van signar un conveni de tres anys amb la PAH, que era l’entitat que més els pressionava. En relació amb això, lamenta que ara la PAH no pressioni més del que ho feia en el mandat anterior, tenint en compte que el Govern actual no ha millorat els mecanismes existents i no sembla que tingui previst fer-ho. Afirma que el Govern actual continua fent el que feia el Govern anterior, que va haver de crear- ho tot de nou, i ni tan sols està executant els diners previstos per construir més habitatges. Finalment, manifesta que li preocupa que el nou Govern estigui fent veure que fa coses que no fa i enganyi, així, la ciutadania. Demana a l’equip de govern que a partir d’ara treballi i deixi d’explicar el que es feia abans, o que si ho fa, almenys no ho presenti com una acció pròpia del seu Govern. La Sra. Barceló afirma que el Govern de la ciutat pot comptar amb ells pel que fa a habitatge social, tenint en compte que només hi ha un 1,5% de parc d’habitatge social i cal aproximar-se a la mitjana europea. Reitera que pensen que s’haurien d’ampliar les ajudes al lloguer i que, per tant, serien partidaris de destinar-hi els 1,5 milions previstos per a sensibilització. Manifesta que volen conèixer els imports i altres dades concretes de les mesures previstes al més aviat possible, atès que cal donar solucions immediates a les persones que pateixen. D’altra banda, opina que el repte més important que té el Govern és activar l’economia perquè totes les persones puguin tenir un habitatge digne. La Sra. Andrés demana al Govern que sigui contundent pel que fa als pisos buits que estan en mans de grans tenidors, especialment entitats financeres i bancàries, i que els 56 expedients que hi ha oberts siguin els primers a acabar en sancions, seguint l’exemple de diversos ajuntaments socialistes. Afirma que, malgrat els discursos triomfalistes del Govern anterior, el Govern actual s’ha trobat amb 1.100 5404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 desnonaments a la ciutat en l’últim any, 31.000 pisos buits i una inacció important pel que fa a aquest àmbit durant el mandat anterior, cosa que va tensar moltes vegades els centres de serveis socials, que van arribar a situacions límit com a gestors directes d’aquestes situacions. Manifesta que faran costat al Govern en aquesta qüestió, tal com han expressat la resta de grups, i opina que cal fugir del llenguatge «meu, teu», perquè qui posa els recursos, la voluntat, la feina i l’esforç de veritat són els ciutadans i ciutadanes. La Sra. Rovira assenyala que, quan el seu grup parla de mesures rupturistes i de tocar privilegis, es refereix també a l’expropiació de l’usdefruit d’aquells pisos que estiguin en desús. Explica que també creuen que cal canviar la concepció de l’habitatge treballant des d’una perspectiva de gestió comunitària i d’estalvi de serveis. Pel que fa a això, afirma que no cal que en tots els blocs de pisos hi hagi tots els electrodomèstics per a les diferents unitats familiars, sinó que es pot compartir i treballar de manera col·laborativa, fet que suposa apropar-se a altres models de vida col·lectiva. Manifesta que també creuen que cal trencar llaços amb les entitats bancàries que prioritzen el benefici privat al benefici col·lectiu. En relació amb això, afirma que cal començar a treballar amb la banca ètica i a construir alternatives reals. Remarca que, per a això, cal tenir molt clar que no s’han de dedicar a acontentar uns pocs que tenen molt, sinó que han de defensar la majoria social. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona. La Sra. Ortiz assenyala que el fenomen de la venda ambulant ha ocupat moltes pàgines de la premsa i part de les intervencions públiques de molts grups municipals, però que s’ha pogut arribar a un cert acord sobre la necessitat de fer un abordatge social del fenomen. Manifesta que el Govern de la ciutat creu que el primer que cal fer per abordar des d’una perspectiva social aquest fenomen és que hi hagi un diagnòstic compartit sobre la seva realitat, ja que sovint es fan judicis de valors més vinculats a percepcions o a informes subjectius que no pas a dades reals. Explica que el Govern anterior ja havia fet un seguiment del que representava aquest fenomen a la ciutat i que, per tant, abans de fer un abordatge integral per presentar un pla sobre la venda ambulant, volen posar de manifest quines són les xifres reals a partir d’un informe que ja s’havia començat a elaborar. Assenyala que, a partir de la tasca dels educadors a l’espai públic, es van fer entrevistes als venedors ambulants el mes de febrer, un altre estudi sobre el terreny el mes d’abril i un altre de més recent el mes d’agost. Remarca que la venda ambulant no és un fenomen nou ni barceloní, sinó que és un fenomen global. A més a més, assenyala que està relacionat amb el turisme i que, per tant, la seva intensitat es va modificant en funció de la intensitat turística que hi ha a la ciutat, tal com succeeix a totes les ciutats turístiques del món. Explica que l’estudi que han fet es basa en el contacte directe amb 213 persones vinculades a la venda ambulant i que el diagnòstic va més enllà del fenomen concret anomenat top manta, perquè creuen que la venda ambulant s’ha de veure des d’una perspectiva global. Assenyala que, per tant, parlen de quatre tipologies de venda: els col·lectius que es dediquen a la venda de souvenirs; els col·lectius dedicats a la venda de llaunes, tant a llocs turístics com a llocs d’oci nocturn; els col·lectius que venen productes il·legals o d’imitació, i la venda ambulant vinculada a la recuperació de productes de contenidors. Manifesta que aquests quatre col·lectius tenen denominadors comuns, tot i les diferències en funció del país d’origen i dels vincles que tenen entre ells. Afirma NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5405 que el primer denominador comú és que el 83% són residents de la ciutat de Barcelona. Destaca que són veïns i veïnes de la ciutat que estan en una situació de precarietat vital important i que el principal motiu pel qual no es dediquen a una altra activitat és la seva condició d’irregularitat administrativa. A més, remarca que no són persones que visquin de manera intermitent a la ciutat o que s’hi hagin establert recentment, ja que la mitjana d’estada a la ciutat de tot el col·lectiu és de quatre anys. Afirma que, per tant, són veïns i veïnes que, fruit d’una llei que no els dóna una alternativa, necessiten un modus vivendi concret que no poden trobar en un activitat regulada. En aquest sentit, destaca que la seva situació legal és un obstacle clau per a l’Ajuntament per buscar alternatives de recorregut social. Manifesta que un altre denominador comú d’aquestes persones és la seva baixa vinculació amb els Serveis Socials. Explica que aquest fet, que té a veure amb l’exclusió i la vulnerabilitat social, es deu segurament al fet que són persones a les quals, a causa de la seva condició, els costa més demanar i fer un itinerari de recerca activa. Afirma que això significa que, com a Administració, tenen el deure d’informar-los de les alternatives i itineraris que són al seu abast. A més, assenyala que aquestes persones també tenen una baixa vinculació amb el Servei Català de la Salut, ja que només el 36% hi ha tingut contacte. Afirma que, per tant, també cal millorar les seves condicions de salut. Assenyala que també és important remarcar que no hi ha estructures jeràrquiques, o màfies, vinculades a la distribució dels productes que venen aquests col·lectius. Explica, però, que el que sí que han detectat és que hi ha màfies en relació amb la manera d’arribar al país, ja que gran part de les persones d’aquest col·lectiu han hagut de pagar més de 4.000 euros per fer aquest trajecte. Afirma que, a més de l’explotació i el tràfic de persones, també hi ha màfies en l’elaboració dels productes, però que això no té a veure amb qui els distribueix en la venda ambulant, sinó amb qui els fabrica. En aquest sentit, es refereix a la responsabilitat de totes les administracions per desactivar les màfies vinculades a l’origen del problema, començant per la de l’Estat, ja que l’Agència Tributària té un paper molt important en la capacitat de detecció i d’intervenció per desarticular màfies vinculades a productes. Manifesta que el Govern de la ciutat vol fer un abordatge social d’aquest fenomen i ja està treballant en la creació d’una taula transversal. Afirma que, per començar a articular solucions de ciutat, cal la implicació dels col·lectius en qüestió, així com de les entitats i del conjunt de grups municipals. Demana als grups, però, que no utilitzin la part més feble de la cadena per fer-ne una arma política, perquè l’únic que s’aconsegueix amb això és dificultar les solucions i la recerca d’alternatives. La Sra. Fandos agraeix la presentació de l’informe, amb un agraïment especial per a l’equip del Servei de Gestió de Conflictes, encapçalat per la Sra. Marina Mañas, del qual destaca la seva gran professionalitat. Afirma que el Grup Municipal de CiU no utilitzarà mai aquest tema políticament, però que demanen al Govern que no s’escudi en el fet de dir que és un tema social per no actuar des d’altres vessants. Explica que ella volia presentar una proposta sobre aquesta qüestió en la sessió d’avui, però que els companys que van assistir a la comissió extraordinària que es va celebrar per tractar aquest tema li van que ja la portaria el Govern. Remarca que, tanmateix, el Govern s’ha limitat a presentar una diagnosi, una gran part de la qual va ser feta pel Govern anterior. En aquest sentit, assenyala que l’equip de la Sra. Marina Mañas ja havia presentat l’estudi al Govern i que el proper pas era elaborar un pla social, que és el que, al seu parer, pertocava fer al Govern actual. Manifesta que no qüestionaran la diagnosi perquè segur que està ben feta, però que els hauria agradat que el Govern hagués presentat alguna iniciativa. En relació amb això, recorda que el mes de setembre del primer any de govern del Grup de CiU ja van presentar una iniciativa sobre les persones que es trobaven en una situació administrativa irregular i van fer un pla de retorn voluntari al Senegal, sense tenir cap diagnosi. Destaca que també van crear l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars. Afirma que, per tant, el nou Govern s’ha trobat una estructura que pot utilitzar i ampliar, així com una cooperativa de ferralla d’iniciativa social, una diagnosi i tot un seguit de mesures que es van impulsar des 5406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 del Consell Municipal d’Immigració per donar resposta a les situacions irregulars. A més, recorda que la Declaració de Barcelona que es va fer en un fòrum que es va celebrar a la ciutat recull la importància dels poders locals en els processos d’integració i d’acollida dels fluxos migratoris i de les persones que ja són a la ciutat, tal com reclama l’alcaldessa. Conclou que el Govern té els elements necessaris per fer un pla. Reitera que no tenen res a dir sobre la diagnosi que s’ha presentat perquè l’equip que l’ha fet té tot el seu reconeixement, i afirma que quan el Govern presenti un pla, potser també reconeixeran la feina del Govern pel que fa a aquesta qüestió. La Sra. Barceló manifesta que el seu grup és conscient que les persones que es dediquen a la venda ambulant ho fan per sobreviure i que aquestes persones acostumen a venir a la ciutat amb expectatives de tenir una vida digna. Afirma que, per tant, estan d’acord que els Serveis Socials han d’actuar davant les necessitats d’aquest col·lectiu. Explica que no posarà en dubte ni el diagnòstic ni l’informe, però que la sorprèn que en la tercera fase de l’estudi només s’hagin utilitzat 12 venedors, quan un dia normal d’agost o de setembre acostuma a haver-n’hi més en qualsevol espai freqüentat per aquestes persones. En aquest sentit, afirma que li hauria agradat que la mostra fos una mica més àmplia. Manifesta que entén que de les entrevistes que s’han fet se’n pugui extreure que no hi ha cap màfia, però que recordar que el 15 de setembre la Guàrdia Urbana va desmantellar el principal magatzem del top manta situat a Nou Barris, amb productes per valor de 300.000 euros. Afirma que, per tant, sí que hi ha màfies vinculades amb aquest col·lectiu, tal com s’ha dit quan s’ha fet referència al fet que aquestes persones paguen entre 4.000 i 7.000 euros per arribar al país. Explica que creuen que en el diagnòstic que s’ha presentat falta un aspecte important: les conseqüències del top manta per als gremis artesanals i comercials de Barcelona. En aquest sentit, afirma que les persones que viuen del top manta tenen dret a una vida digna, però que també s’han de tenir presents les condicions de la ciutat i el marc legal. D’altra banda, assenyala que haurien de saber per què el fenomen del top manta ha augmentat aquest estiu. En relació amb això, opina que els cossos de seguretat es van trobar indefensos perquè no hi havia un protocol clar i no sabien com havien d’actuar. Conclou que el diagnòstic presentat no aporta res de nou perquè ja coneixen la problemàtica i que cal passar de la descripció a la intervenció i la prevenció amb propostes concretes. La Sra. Benedí manifesta que volen agrair la feina exhaustiva que han fet els tècnics i les tècniques municipals, i sobretot l’equip d’educadors i educadores d’intervenció a l’espai públic, que han elaborat un diagnòstic acurat a partir de més de 200 entrevistes. Assenyala que aquest diagnòstic ha permès detectar prop de 400 venedors ambulants, dels quals més del 80% resideixen des de fa més de quatre anys a Barcelona. A més, remarca que s’ha pogut constatar que les persones que es dediquen a aquesta feina es troben en situació administrativa irregular sense una alternativa regulada per guanyar-se la vida i que no hi ha màfies darrere la dinàmica de venda, sinó xarxes de solidaritat. Destaca que aquest estudi els permet disposar de dades sobre el col·lectiu, majoritàriament homes d’origen senegalès i pakistanès menors de 45 anys, i delimitar les activitats de la venda ambulant. Assenyala que, tanmateix, troben a faltar l’anàlisi d’altres models de venda ambulant que fa anys estan molt generalitzats a les platges de la ciutat, com la venda no autoritzada de massatges, que comporten perills per a la salut públic ja que no estan realitzats per professionals qualificats i no respecten les mesures higienicosanitàries necessàries. Remarca que la venda ambulant és una activitat il·legal exercida per persones en situació administrativa irregular que genera precarietat laboral i competència deslleial i que vulnera la propietat industrial intel·lectual. Afirma que, per tant, aquesta activitat requereix un abordatge transversal liderat des de les polítiques socials i que comprengui la gestió de la immigració, el comerç, el turisme i, en darrer terme, la seguretat. A més, opina que aquest abordatge ha de preveure accions a mitjà i llarg termini per reduir i controlar el fenomen, i que s’ha de fugir d’electoralismes pel que fa a aquest tema, tal com ha fet sempre el seu grup. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5407 Manifesta que el Grup Municipal d’ERC dóna ple suport als cossos policials, sempre que actuïn de manera proporcionada, i pensa que no es poden repetir els fets que van succeir a la plaça Catalunya. Explica que ells també s’han reunit amb venedors ambulants i comerciants, i que poden dir que els primers no esperen un miracle però sí una solució, i que els segons ofereixen fins i tot llocs de treball i demanen molta voluntat política per part de tothom. Afirma que la venda ambulant fa dècades que es dóna, no només a Barcelona sinó a molts municipis, i que és moment d’incorporar les activitats de venda ambulant que recull l’informe al circuit de venda legal. Remarca que el seu grup fa un mes que cerca un consens amb el Govern de la ciutat respecte a aquesta qüestió, però que entenen que el Govern l’ha rebutjat, o li costa d’acceptar-lo. Precisa que van presentar 10 propostes com a punt de partida d’un consens polític. Explica que van demanar la constitució d’un grup de treball amb la presència de tots els grups municipals perquè elabori amb urgència un pla municipal en què participin els diferents àmbits de govern afectats i que prevegi accions de prevenció, protecció de la convivència i seguretat de l’espai públic, així com accions d’inserció laboral i social per a les persones que exerceixen la venda ambulant, i que també concreti actuacions de difusió i, si escau, sancions als compradors i col·laboradors. Assenyala que, tanmateix, es van trobar amb la sorpresa que van ser qualificats de racistes. Manifesta que, després de llegir l’informe, els satisfà comprovar que el Govern ha entès finalment que és necessari col·laborar amb els diferents grups municipals. Opina que Barcelona ha de ser un model de mediació, diàleg, convivència i civisme pel que fa a la venda ambulant, i que s’han de posar d’acord respecte a quines conductes són acceptables i quines no ho són, ja que les normes han de ser clares perquès es puguin fer complir. La Sra. Andrés manifesta que agraeixen la presentació de l’informe, que suposen que anirà acompanyat de les propostes elaborades pel grup de treball que s’ha de constituir amb els grups municipals i molta més gent de la ciutat. Assenyala que a ells també es ha sobtat que la tercera acció de la diagnosi només s’hagi centrat en el contacte amb 12 persones el mes d’agost, quan el fenomen estava en ple auge. Explica que consideren que la diagnosi és un primer pas i que es continuarà treballant en aquest tema per tal de resoldre’l de la manera més justa per a totes les parts. Precisa que per «totes les parts» entenen el col·lectiu en qüestió, la ciutadania i la Guàrdia Urbana. En relació amb això, afirma que els ciutadans tenen dret a tenir un espai públic lliure d’inseguretats, en el sentit que no s’haurien de trobar amb situacions no volgudes en un espai que ha de ser de convivència. Explica que agraeixen la presentació d’aquest informe perquè calia recordar que les persones que es dediquen a la venda ambulant són sobretot persones, ja que en els darrers mesos han semblat més un objecte d’intervenció policial que no pas persones. Destaca que aquestes persones no només tenen necessitats socials, sinó que tenen el gran coratge d’arribar de molt lluny a un país on no poden aprendre una llengua si no és per la intervenció d’entitats socials, ja que no hi ha dispositius institucionals per a aquest primer pas, i on no saben on assessorar-se sobre com regularitzar la seva situació, que és una tasca que també fan entitats privades. Remarca que, a més, són persones que saben molt bé què estan fent i que no deixaran perdre un viatge que els ha costat molt i en el qual hi han intervingut màfies. A més, assenyala que aquestes persones tenen necessitat d’arrelar-se a la ciutat perquè s’hi volen quedar i que, per a això, conviuen en pisos sobreocupats en condicions pèssimes, compren contractes de treball i venen productes que no entren per la via normal al mercat i que suposen una competència deslleial respecte a la resta de comerciants. Opina que els serveis municipals tenen molta feina a fer amb aquest col·lectiu, no només des del punt de vista de l’assistència social, sinó també des del punt de vista de facilitar-los recursos per conèixer l’idioma i saber com poden regularitzar la seva situació legal, que són coses que haurien de de formar part del pla de treball d’intervenció amb aquestes persones. D’altra banda, afirma que és positiu que s’hagi presentat aquest informe per fer justícia amb aquest col·lectiu, però també amb l’acció de la Guàrdia Urbana. En relació amb això, opina que les multes 5408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 o els decomisos que imposa la Guàrdia Urbana no són la solució i que aquest cos no pot ser criminalitzat pel fet de no resoldre aquest problema o fer intervencions en un sentit o en un altre, ja que la competència, l’activitat i l’acció de govern han de venir d’un altre lloc. Finalment, destaca que el Servei de Gestió de Conflictes fa una feina impecable i opina que cal que disposi de tots els recursos necessaris per continuar fent-la. La Sra. Esteller agraeix la feina que ha fet el Servei de Gestió de Conflictes. Manifesta que, tanmateix, els sorprèn que el Govern abordi aquest fenomen només des del vessant social. En aquest sentit, afirma que troben a faltar propostes de resposta a curt, mitjà i llarg termini sobre les qüestions prioritàries. Opina que l’informe presenta una descripció de perfils i tracta de les necessitats de les persones que es dediquen a la venda ambulant, però no aborda el fons de la qüestió. Explica que els sorprèn que l’informe digui que aquestes persones no estan subjectes a cap xarxa per fer i distribuir els productes, quan tots saben que actuen en grup, que estan organitzats, que hi ha màfies al darrere i que treballen amb distribuïdors de mercaderies. A més, recorda que l’origen d’aquesta mercaderia és dubtós i això suposa un risc per als compradors, tot i que les persones que compren aquests productes cometen una infracció que està sancionada amb 500 euros en l’ordenança de civisme. Assenyala que la venda ambulant no està només vinculada al turisme, perquè també és present a zones de Barcelona on hi ha poc turisme, com Nou Barris. A més, remarca que aquesta venda fa una competència deslleial i perjudica greument els comerciants que paguen impostos i que creen ocupació. Opina que el Govern de la ciutat no es pot escudar en el fet social per autoritzar la pràctica d’una activitat il·legal que està tipificada en el codi penal. En aquest sentit, afirma que la Guàrdia Urbana ha d’actuar, i no ho està fent. Assenyala que en l’informe hi ha un paràgraf sobre la Guàrdia Urbana que diu que no hi ha un protocol d’actuació establert i que els venedors reben més o menys pressió segons els agents. Remarca que, tanmateix, l’informe no explica que la permissivitat de l’alcaldessa i les declaracions que ha fet han debilitat la Guàrdia Urbana i han enfortit el manters, que abans fugien quan venia la Guàrdia Urbana, mentre que ara els tiren pedres i els agredeixen. Pel que fa a això, recorda que cinc agents van ser agredits, cosa que no s’esmenta en l’informe. Manifesta que demanen al Govern que actuï amb determinació, que abordi el problema en la seva integritat i que no faci servir qüestions de caràcter social per justificar una activitat il·legal. Explica que estan d’acord que l’Ajuntament ha de donar una resposta social a aquest fenomen, però que es tracta d’un problema de caràcter transversal que requereix respostes integrals. A més, afirma que els sorprèn que el Govern encara no hagi presentat cap proposta en aquests mesos. La Sra. Rovira opina que a algunes persones només els agraden els informes quan diuen el que volen sentir. Explica que s’han assabentat que ahir es va produir una batuda en la qual es va detenir una persona que feia venda ambulant, i demana explicacions sobre el que va passar. Recorda que un dels motius pels quals el seu grup va abandonar la comissió extraordinària sobre aquest tema va ser perquè s’actuava amb repressió envers les persones que exercien aquesta activitat i no es feia un procés per dissoldre les unitats UPA de la ciutat. Manifesta que celebren que aquest informe doni suport a allò que el Grup Municipal de la CUP va defensar des d’un principi. Explica que molts dels grups municipals van afirmar que hi havia màfies darrere d’aquests col·lectius, però que aquest informe mostra novament que això no és veritat, sinó que aquestes persones s’autoorganitzen per poder viure dignament i es veuen obligades a marxar dels seus països com a conseqüència del sistema capitalista. A més, remarca que l’Estat espanyol és la setena força exportadora d’armes cap a aquests països. Opina que, per tant, cal ser conseqüents amb allò que es fa i ser ciutat d’acollida per a les persones que fugen de tot tipus de guerres, tant les que estan en un moment àlgid com aquelles que produeix el capitalisme per poder funcionar. Afirma que també els preocupa molt que entre un 50% i un 70% d’aquest col·lectiu visqui sense targeta sanitària, ja que creuen que tothom ha de tenir dret a una sanitat pública i de qualitat. D’altra banda, assenyala que els sorprenen NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5409 algunes coses que han dit altres partits. Explica que, per exemple, l’informe diu que no s’exerceix una competència deslleial cap al comerç, després d’haver entrevistat diversos comerciants. A més, critica que alguns partits siguin partidaris de sancionar els compradors, quan està estudiat que això significa criminalitzar encara més el col·lectiu que es vol ajudar. Manifesta que el seu grup reafirma que calen propostes concretes un cop s’aturi la repressió cap a aquest col·lectiu. En relació amb això, explica que els inquieta que el mateix col·lectiu vegi amb més bons ulls els Mossos d’Esquadra que la Guàrdia Urbana, quan en teoria la Guàrdia Urbana és la policia de proximitat i mediació, tal com es recull en el programa del grup de govern. Pregunta si, per tant, s’estan fent passos en aquest sentit. Conclou que s’ha de tractar aquest fenomen des d’una perspectiva de drets humans, ja que tothom té dret a viure amb dignitat a la ciutat, a fer tres àpats al dia i a tenir un habitatge, una educació i una sanitat, cosa que no s’està garantint a aquest col·lectiu. Afirma que, per esdevenir ciutat refugi, cal ser també conseqüents amb les persones que la ciutat acull des de fa molts anys. La Sra. Ortiz assenyala que fa més d’una dècada que es dóna el fenomen de la venda ambulant a la ciutat i que, per tant, cal millorar moltes de les coses que s’han fet i abordar aquesta qüestió d’una manera diferent, perquè les solucions que s’han utilitzat fins ara, basades sobretot en la pressió policial o la sanció administrativa, no han funcionat. Afirma que de la mateixa manera que s’han adonat que l’ordenança de civisme va ser un instrument criminalitzador de la pobresa, consideren que no és l’instrument adequat per abordar un fenomen com la venda ambulant, que té molt a veure amb el diagnòstic social que es fa en l’informe. Remarca que, per poder fer les coses de manera mínimament rigorosa, és important tenir un informe que descrigui el perfil del col·lectiu, i opina que si alguns grups diuen sentir-se sorpresos per l’informe és perquè volen sentir allò que volen creure. En aquest sentit, reitera que no hi ha màfies organitzades entre els venedors ambulants. Explica que sí que existeixen màfies entre les persones que produeixen el producte o el fan arribar a Barcelona, però que no tenen un vincle directe amb els venedors ambulants, que van a magatzems de l’àrea metropolitana a comprar les mercaderies, que arriben pel port. Es refereix als obstacles que posa l’Administració de l’Estat per fer un abordatge social d’aquest problema. Pel que fa a això, remarca que la Llei d’estrangeria fa molt difícil que l’Ajuntament pugui oferir alternatives regulades al mercat laboral. A més, recorda que des del 2009 s’ha reduït un 96% els fons estatal d’acollida i integració per a la immigració, i que només hi ha 50.000 euros per al conjunt d’ajuntaments per fer polítiques d’acollida. Afirma que era necessari fer aquest informe perquè tothom tingués clar de què estan parlant. Explica que saben que les solucions no són policials, però que treballaran amb la Guàrdia Urbana i amb els mateixos venedors ambulants en l’elaboració d’un cens, en la millora de la interlocució i en la millora dels protocols d’intervenció. Pel que fa a les línies de treball que estan seguint, assenyala que, d’una banda, estan treballant en els possibles itineraris d’inserció laboral per als venedors ambulants, tot i que el Servei d’Ocupació de Catalunya deixa fora dels plans d’ocupació aquest tipus de col·lectius. Explica que, d’altra banda, estan estudiant com fer un projecte cooperatiu en què aquestes persones puguin desenvolupar la seva activitat en un marc regulat, i estan fent un estudi comparatiu per conèixer com altres ciutats han abordat aquest fenomen. A més, insta tots els grups a aportar idees i a treballar conjuntament aquesta qüestió, tal com ja van començar a fer-ho amb els grups que estaven d’acord a fer-ne un abordatge social. Assenyala que, tanmateix, ampliaran aquesta col·laboració a tots els grups municipals en el marc de la taula transversal que es crearà. La Sra. Fandos manifesta que el Govern pot comptar amb el seu grup per ajudar a fer qualsevol pla, però que avui els hauria agradat rebre informació sobre què s’ha fet en relació amb les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració, la proposta que hi hagi permisos de treball temporal, o els itineraris d’inserció sociolaboral. 5410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Lamenta que es digui que s’ha començat a treballar amb els grups que compartien que es fes un abordatge social, com si els altres grups no hi estiguessin d’acord. Explica que lamenta especialment que el nou Govern municipal no els hagi convidat a les reunions que s’han fet sobre aquesta qüestió, quan van ser ells els que van encarregar l’informe i els que van treballar i innovar en aquest àmbit. Afirma que, a diferència dels membres del Govern actual, que no volien col·laborar amb ells quan tractaven temes socials, ells sí que volen fer-ho. A més, opina que en els darrers anys han demostrat que han fet molt més en l’àmbit social del que havia fet el Govern que els havia precedit. La Sra. Barceló agraeix que es compti amb ells per treballar l’abordatge social i manifesta que espera que se’ls convidi a participar en les pròximes reunions. A més, afirma que no s’ha de treure mai un rendiment polític dels drets socials. Reitera que el 15 de setembre es va desmantellar un magatzem del top manta a Nou Barris, amb productes per valor de 300.000 euros. En aquest sentit, remarca que, encara que el venedor no formi part de la màfia que hi ha al darrere d’aquestes mercaderies, hi està relacionat. Assenyala que l’informe és descriptiu i ja estava pràcticament fet, atès que només aporta una mostra de 12 noves persones. Opina que, per tant, hauria de ser més ampli i abordar realment el problema. La Sra. Andrés demana que tots treballin conjuntament per evitar la criminalització del col·lectiu i de la Guàrdia Urbana. D’altra banda, demana a la resta de grups que s’estalviïn determinades expressions quan no estiguin d’acord amb propostes concretes. La Sra. Esteller reitera que cal actuar de manera integral contra la màfia senegalesa, i no només des de la perspectiva social. Afirma que la Guàrdia Urbana ha d’evitar que hi hagi una activitat il·legal al carrer i posar les persones que realitzen aquesta activitat a disposició d’altres policies en funció de la situació de cada persona. Opina que, a més, cal donar un tracte social a aquella persona que està explotada o en condicions socials complicades, però sense obviar les dues qüestions anteriors. La Sra. Rovira explica que els preocupa que es torni a dir que una de les primeres coses que es farà serà parlar amb la Guàrdia Urbana, però que no hi hagi propostes per garantir els drets humans de les persones d’aquest col·lectiu. Manifesta que tornen a demanar que hi hagi un compromís ferm per aturar la repressió cap a aquestes persones i per començar a treballar en matèria de drets humans perquè puguin tenir una vida digna. D’altra banda, recorda que el programa del grup de govern incloïa la derogació, o com a mínim la revisió, de l’ordenança de civisme. En relació amb això, afirma que el seu grup és partidari de derogar-la i de començar a recuperar drets reals de les persones de Barcelona. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Es tracten conjuntament els punts 3, 4 i 18. Del Grup Municipal CIU: 3. Que comparegui un responsable del govern municipal per tal de donar compte de l'inici del curs escolar 2015-2016 a les Escoles Bressol Municipals de la ciutat de Barcelona. El Sr. Viejo agraeix l’interès dels dos grups que han demanat aquesta compareixença, els grups municipals de CiU i del PSC, ja que opina que el rendiment de comptes és una qüestió bàsica en democràcia. Afirma que l’inici del curs escolar s’ha produït amb plena normalitat i sense cap incidència remarcable. Assenyala que el curs comença amb 97 escoles bressol, dues de les quals són noves i han passat a ser de gestió directa. Remarca que, d’aquesta manera, volen recuperar el lideratge públic en l’etapa educativa dels 0 a NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5411 3 anys, tot i que en el marc d’un sistema de governança múltiple aquesta aspiració es vegi limitada per altres instàncies de govern. Informa que les dues noves escoles bressol han omplert les places, amb 87 nens a l’EBM Mercat Guinardó i 74 a l’EBM Escorial, amb la qual cosa hi ha 161 places més i un total de 8.101 places públiques. Precisa que s’han posat a disposició de les famílies 4.331 places per a 0-3 anys, i que hi ha 3.770 places que corresponen a matrícules de continuïtat. Afirma que, per tant, la cobertura sobre demanda és en aquests moments d’un 57%, cosa que els obliga a fer una reflexió sobre la demanda que s’ha cobert, el caràcter d’aquesta demanda i fins a quin punt s’atén correctament. Explica que fins ara s’han fet 7.315 sol·licituds, que són més de les que hi havia hagut en cursos anteriors, i que això evidencia la necessitat de recuperar el lideratge del qual parlava. Destaca que en aquest curs també s’incrementaran les bonificacions, amb un augment del pressupost i de les ajudes que cobrien el 80% de la quota, que arribaran a cobrir-ne la totalitat. Assenyala que es tracta d’una decisió que s’havia proposat abans, però que es duu a terme ara. Explica que en el curs 2014 va haver-hi un total de 2.643 bonificacions, que van suposar 4,8 milions d’euros, mentre que aquest any se n’esperen unes 2.700, que equivalen a un pressupost de 5,5 milions. Remarca que els preus romanen congelats per tercer any consecutiu, cosa que significa que se situen en 300,8 euros per als centres de gestió directa i en 336,9 euros per als centres de gestió indirecta, inclosa la diferència de dies que hi ha entre un cas i l’altre. Pel que fa a l’FP, informa que hi ha 250 alumnes que cursen cicles formatius de grau mitjà i superior en 12 centres i que duran a terme entre 900 i 1.000 hores de pràctiques de manera remunerada. D’altra banda, informa que les escoles de música inicien avui el curs amb 2.630 alumnes, i el Conservatori Municipal, amb prop d’un miler. Destaca que el conservatori estrena l’Auditori Eduard Toldrà, amb 315 localitats, que és una infraestructura que reforça la importància i la qualitat d’aquests ensenyaments. Assenyala que, per segon any consecutiu, els preus segueixen congelats. En relació amb els programes i serveis de promoció educativa, manifesta que el «Camí escolar» implica 80 centres, on s’integren els diversos actors de la vida educativa (IMEB, Seguretat i Prevenció, Mobilitat, els districtes, les direccions, el professorat, etc.). Afirma que hi ha quatre projectes de «Bus a peu», però que s’espera que arribin a 22. A més, assenyala que els 70 «Patis oberts» mantindran el seu horari habitual i es reforçaran al llarg del curs. Informa que el Programa d’activitats escolars inclou més de 4.800 propostes educatives organitzades per entitats i institucions, que comporten una participació d’un milió i mig d’usuaris. Afegeix que s’han ofert 21.944 activitats gratuïtes i que s’han concedit un total de 21.621 subvencions. Pel que fa al treball conjunt amb la Generalitat al Consorci d’Educació, informa que 251.933 alumnes d’ensenyament de règim general inicien el curs, amb un increment de 4.176 alumnes, dels quals un 42% van a centres públics, 48,1% a centres concertats i un 9,7% a centres privats no concertats. Destaca l’increment de 119 docents respecte a l’any passat, que eleva a 8.001 el nombre de docents que comencen el nou curs. Afirma que, un any més, els eixos prioritaris del Consorci d’Educació són les accions per a la millora de l’èxit escolar, l’impuls a l’FP dual i la lluita contra l’abandonament escolar. En relació amb això, recorda que els programes Èxit 1, Èxit 2 i Èxit Estiu se centren en l’èxit escolar i la lluita contra l’abandonament prematur. Manifesta que vol destacar especialment, com a mèrit de l’Ajuntament de Barcelona, que s’hagin incrementat els ajuts de menjador amb una aportació extraordinària de 2,8 milions d’euros, de manera que s’arribarà als 14,3 milions de pressupost i 6.000 famílies passaran a percebre 6 euros diaris. Pel que fa a equipaments educatius, informa que hi ha dos centres de nova creació, que s’han dut a terme 81 actuacions d’obres de reforma i manteniment, i que hi ha tres edificis de nova construcció: l’escola dels Encants, l’escola Univers i el Centre de Formació d’Adults Pere Calders. 5412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Ardanuy felicita el Sr. Viejo per les seves responsabilitats com a regidor d’Educació i Universitats en aquest mandat i perquè compta amb un equip excel·lent de professionals, tant al Consorci d’Educació de Barcelona com a l’Institut Municipal d’Educació. A més, manifesta que el nou regidor podrà comptar amb el Grup Municipal de CiU per a tot allò que signifiqui la millora de la qualitat del sistema educatiu, ja que consideren que és quelcom que supera les barreres ideològiques de totes les forces polítiques i que els ha d’unir a tots. Explica que el sorprèn positivament que la major part de la intervenció que ha fet el regidor hagi estat per reconèixer la bona feina que s’ha fet fins ara, ja que moltes de les accions que ha plantejat són de continuïtat respecte als s governs municipals anteriors. Afirma que, per tant, no ha percebut l’actitud de confrontació que va caracteritzar el grup del qual és hereu Barcelona en Comú durant el mandat anterior, que opina que en molts moments va ser d’una duresa remarcable. En aquest sentit, manifesta que suposa que el Grup Municipal de Barcelona en Comú ha descobert que en l’àmbit educatiu no tot estava tan malament i hi havia coses molt ben desenvolupades. Assenyala que el seu grup ha plantejat la compareixença perquè s’aclarissin sobretot algunes qüestions relatives a les escoles bressol. Explica que les dues noves escoles bressol de la ciutat s’han obert sense incrementar professionals, ja que no els consta que s’hagi fet cap convocatòria de places d’educadors a la ciutat. Recorda que, de fet, no es pot incrementar la plantilla a causa d’una limitació normativa de l’Estat. Afirma que això vol dir que per atendre els nous grups de les dues noves escoles de Gràcia i del Guinardó s’han deixat de cobrir altres grups existents, bé perquè hi havia vacants o bé perquè s’ha decidit reduir el nombre de grups. En aquest sentit, pregunta quants grups s’han reduït, a quins barris i a quines escoles, i d’on provenen els docents que s’han traslladat a les dues noves escoles. Explica que aquesta pregunta és molt important per a ell, ja que una educadora va vinculada a un grup i, per tant, el fet de deixar d’atendre un grup vol dir que hi ha alguna escola bressol que ha deixat de tenir oferta. D’altra banda, manifesta que una cosa que encara el sorprèn més és que les dues noves escoles bressol tenen dues direccions, quan no s’ha creat la plaça de director o directora d’aquestes escoles. Pregunta de quines escoles procedeixen, doncs, les direccions d’aquests centres. Assenyala que, per tant, el fet de voler obrir les dues noves escoles bressol amb gestió directa ha impedit que es puguin continuar oferint més places en altres llocs. En aquest sentit, opina que es tracta d’una acció que s’ha fet més per raons de «cosmètica» que no pas per les raons que eren motiu de queixa de les persones que representa el Sr. Viejo, com les ràtios, que remarca que s’han mantingut igual que en el mandat anterior. Recorda que l’escola bressol Escorial era un projecte que es basava en la singularitat d’atendre de manera específica alumnes amb pluridiscapacitat. Explica que totes les escoles bressol municipals han estat, són i seran escoles inclusives, però que l’EBM Escorial volia portar aquesta especificitat més enllà amb una certa innovació i, per això, es plantejava una gestió indirecta que permetés cercar aquelles entitats que podien donar aquest servei amb un nivell màxim d’excel·lència. Pregunta si això s’ha fet; quines diferències hi ha respecte al plantejament que tenia el Govern anterior, i de quines escoles procedeix el personal que s’ha traslladat a aquest centre. Assenyala que en la nota de premsa sobre l’inici de curs el Govern manifesta que no vol la gestió indirecta però, alhora, planteja grups de criança i experiències cooperatives. Pregunta si això vol dir que s’impulsaran projectes que no tindran la qualitat ni el seguiment de l’Institut Municipal d’Educació, i si això es farà amb funcionaris, tenint en compte que les cooperatives són unitats de gestió empresarial. Manifesta que vol saber què pensa fer el Govern amb l’escola La Maquinista, que actualment és l’única escola ubicada en barracons a la ciutat. Destaca que en el mandat anterior es va passar de vuit escoles en barracons a una i que es van posar en funcionament totes les escoles. Pregunta si ara el nou Govern preveu alguna acció immediata respecte a La Maquinista. En relació amb això, remarca que el Govern anterior va deixar el Pla director d’obres i de millores a les escoles NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5413 públiques de Barcelona, dotat amb 252 milions. Pregunta si el Govern pensa executar aquests diners. La Sra. Andrés agraeix la informació que ha facilitat el regidor i demana l’informe escrit per revisar les dades i poder fer més aportacions. Assenyala que el tema de l’educació els interessa i els ocupa a tots i que, per tant, han de poder fer les màximes aportacions possibles per millorar i recuperar l’educació pública i de qualitat que tots volen i que tant d’esforç va costar a les administracions, els professionals i la ciutadania. Recorda que el mandat anterior va acabar amb un rebuig a la LOMCE, i manifesta que vol començar les sessions d’aquesta Comissió expressant el mateix rebuig a una llei que qualifica de segregadora, retrògrada i discriminatòria, i que opina que va en detriment de l’educació pública i de qualitat. Explica que el Grup Municipal del PSC ha defensat sempre que tothom té dret a educar-se des del naixement i que, per tant, les escoles bressol han de formar part del sistema educatiu com una etapa educativa més. Afirma que per això estan a favor de la gestió directa de les escoles bressol, tot i que pensen que això no ha d’anar en detriment de les altres escoles bressol. En aquest sentit, opina que cal buscar una fórmula que permeti que les futures escoles bressol de la ciutat tinguin una gestió directa, i que això només passa per canviar governs, especialment el de l’Estat, que és el responsable de la llei d’acompanyament que impedeix que els serveis educatius puguin créixer. Afirma que cal posar èmfasi en l’escola de proximitat. Pel que fa a això, recorda que hi ha programes que es poden ampliar i que poden tornar a ser com abans, tot i que millorats. En relació amb els «Patis oberts», remarca que no només es tracta d’obrir patis, sinó d’establir complicitat amb la xarxa ciutadana i associativa que hi ha als barris. Assenyala que perquè passi això, però, tothom ha de poder tenir accés a una plaça pública prop de casa seva en totes les etapes educatives, que afirma que és el que garanteix que no hi hagi un abandonament prematur en molts casos. Explica que hi ha zones de la ciutat on les famílies no tenen gaires recursos per poder saber que es poden desplaçar a altres llocs de la ciutat perquè els seus fills i filles estudiïn, per exemple, una determinada branca de formació professional o fins i tot l’ESO, i que, per tant, s’ha de cobrir aquest dèficit. En aquest sentit, manifesta que, a banda dels estudis que es fan des del Consorci d’Educació, hi ha estudis fets per la FaPaC i les diferents coordinadores i xarxes d’associacions de mares i pares de la ciutat que detecten perfectament on hi ha una mancança de places de totes les etapes educatives. Demana que el Govern consulti aquests treballs, els contrasti amb les dades que té el Consorci d’Educació i comenci a ampliar la xarxa pública en totes les etapes. Manifesta que no vol acabar la seva intervenció sense recordar que les aportacions de la Generalitat de Catalunya al manteniment de les escoles bressol és en aquest moment de zero euros. Assenyala que, a més, les escoles de música també han patit una retallada molt greu, ja que s’ha passat d’una subvenció de 600 euros per plaça i any a 230 euros per plaça i any. Afirma que volen que les escoles de música municipals tornin a ser accessibles, perquè pensen que la formació musical és imprescindible per a la formació, el desenvolupament i el creixement de totes les persones. La Sra. Barceló destaca que, en parlar d’igualtat d’oportunitats, cal tenir en compte que les primeres oportunitats comencen dels 0 als 3 anys, que és quan s’estableixen els primers vincles afectius. Afirma que a la ciutat de Barcelona hi ha un problema d’oferta pública de places d’escola bressol i de la resta d’estudis. Remarca que un 43% de les famílies s’han quedat sense una plaça en una escola bressol municipal i que, de fet, l’oferta pública a tota la ciutat cobreix poc més de la meitat de la demanda, un 55,1%. Assenyala que als barris amb major índex de pobresa aquestes xifres se situen al voltant dels tres quarts de l’alumnat de l’escola pública (70% a Ciutat Vella i 77,7% a Nou Barris), i que el districte més castigat és l’Eixample. Afirma que, per tant, l’oferta de places públiques de la ciutat en educació infantil va en contra de la igualtat d’oportunitats i de la conciliació laboral. En relació amb això, opina que les famílies han de poder accedir a una escola bressol pública i que les que no puguin fer-ho han de rebre ajudes específiques. A més, es refereix a la importància del 5414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 protocol de qualitat i demana que, dins del projecte educatiu, es faci referència als espais familiars, que només són presents a 6 dels 10 districtes de la ciutat. Afirma que no pot haver-hi cap escola en barracons, ja que tots els nens han de disposar de condicions dignes per aprendre. Opina que, per tant, s’ha de trobar una solució immediata per a l’escola La Maquinista. Manifesta que també és important que des de l’àmbit educatiu es potenciï el benestar físic, psicològic i social dels nens i nenes i que, per tant, un altre repte és fer programes de prevenció. Assenyala que se n’han fet molts, però que el problema és que sovint no tenen una continuïtat en el temps. Explica que un altre tema que preocupa molt al Grup Municipal de C’s és que la jornada intensiva que fan molts instituts pot dificultar que els adolescents tinguin una alimentació adequada. En aquest sentit, demana al Govern que estudiï en quins barris s’ha de garantir el servei de menjador escolar després de la jornada intensiva. Assenyala que un altre tema molt important és promoure els centres d’acollida i suport escolar. En relació amb això, manifesta que estan d’acord amb les mesures que s’han presentat pel que fa al suport didàctic i que donaran suport a tots els programes que evitin l’abandonament i el fracàs escolar, i que sobretot tractin la prevenció de conductes de risc. El Sr. Puigcorbé afirma que, en una societat democràtica, l’educació pública ha de ser l’eix principal per construir una societat cohesionada i justa. Destaca que els primers anys de vida són fonamentals en el desenvolupament de les persones i que l’educació infantil és un dels millors camins per afavorir-lo. Recorda que la UNICEF proclama que invertir en una educació infantil de qualitat possibilita una societat més equilibrada i sostinguda. A més, assenyala que les decisions que s’adopten i les activitats que es realitzen en nom de la petita infància no només influeixen en la manera com els infants es desenvolupen, sinó també en la manera com els països progressen. Explica que, a la ciutat de Barcelona, la xarxa d’escoles públiques per a infants de 0 a 3 anys està composta per 5 llars d’infants del Departament d’Ensenyament, gestionades pel Consorci d’Educació de Barcelona, i per 97 escoles bressol municipals, gestionades per l’Institut Municipal d’Educació. Recorda que les escoles bressol municipals van sorgir com a resposta social i aportació educativa en l’atenció als infants més petits en un moment d’incorporació de les dones al treball retribuït, i destaca que actualment són un referent pedagògic en el món de l’educació infantil. A més, afirma que s’ha anat construint col·lectivament un model municipal que concep un infant capaç, que atén la diversitat i les diferents realitats socials, i que vetlla per oferir escoles obertes amb la participació i el diàleg de les famílies. Manifesta que el seu grup municipal creu que l’obertura d’escoles bressol s’ha de planificar de manera acurada i selectiva, prioritzant no solament els territoris que es mantenen molt per sota de la renda mitjana de la ciutat, sinó també aquells que se situen en la renda mitjana. Explica que comparteixen la gestió pública de les escoles bressol, però que reconeixen la dificultat de fer noves contractacions de personal per poder crear places de gestió directa, atesa la limitació que imposa el dret estatal. Remarca que l’educació no és un luxe, sinó una necessitat, un servei públic, una porta oberta a les oportunitats i un dels pilars fonamentals del progrés com a país. Manifesta que creuen que l’alumne ha de ser el centre de les polítiques educatives i que, per aconseguir-ho, cal fer una renovació estructural d’aquestes polítiques. Opina que cal, doncs, optimitzar, renovar, planificar i avaluar el món educatiu de la ciutat. Afirma que saben que per assolir una igualtat d’oportunitats real cal reduir el fracàs escolar i liderar la lluita contra l’absentisme escolar i contra l’abandonament prematur, però que, atesa la situació actual, primer cal resoldre el més urgent: la marginalitat socioeconòmica i la pobresa infantil. Manifesta que, per tant, cal dissenyar programes efectius que potenciïn les polítiques socials, i que volen fer-ho fomentant la participació de les famílies en la vida escolar i tot allò que signifiqui promoure la implicació de la societat en l’educació. Afirma que també cal prestar molta atenció a la formació professional. En relació amb això, opina que cal treballar perquè la formació professional estigui realment NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5415 integrada en un sistema únic de formació reglada, ocupacional i contínua. Destaca la importància de la continuïtat i, en aquest sentit, manifesta que cal garantir la possibilitat de formar-se al llarg de la vida amb una oferta de qualitat i ajustada a les necessitats de formació. A més, afirma que cal incorporar les polítiques de segona oportunitat per incorporar a l’educació les persones que han abandonat el sistema educatiu. En aquest sentit, destaca que cal potenciar l’aprenentatge de les persones adultes sense discriminar edats ni interessos, incrementant els recursos i reforçant la relació entre els ciutadans i el món educatiu a través de la xarxa pública, les biblioteques i els centres cívics. Afirma que valoren positivament la compareixença d’un responsable municipal per donar compte de l’inici del curs escolar 2015-2016, i que el nou Govern els tindrà al seu costat per a les polítiques de progrés. La Sra. Esteller assenyala que l’inici de curs és sempre un gran repte perquè s’està formant persones perquè puguin competir en un món global. Manifesta que el seu grup és del parer que s’ha de donar els màxims continguts, però que els valors també són importants a l’hora de formar una persona. Assenyala que, a més, cal oferir una educació de qualitat que combati l’actual fracàs escolar i permeti que els nens continuïn tot el cicle educatiu. Opina que la resposta a tot això és la LOMCE, que millora els continguts i introdueix elements per valorar i fer que les competències educatives siguin de més qualitat. Manifesta que per al Grup Municipal del PP és vital que els pares puguin triar el centre educatiu que volen per als seus fills. En relació amb això, pregunta quants pares han pogut triar en primera opció, ja que actualment, a la ciutat Barcelona, hi ha una limitació de zones que impedeix això. Explica que els preocupa que el Govern actual faci una confrontació entre l’escola pública i l’escola privada. Afirma que ells creuen que l’escola pública es complementa amb l’escola privada i l’escola concertada, i que hi ha d’haver un nivell educatiu d’excel·lència en tots els sistemes. En aquest sentit, remarca que és tan bon professional un professor que treballa en una escola privada com el que treballa en una escola concertada o en una escola pública. Pel que fa a això, opina que amb el canvi del tipus de gestió de les dues noves escoles bressol es dóna a entendre que els docents de l’escola privada o concertada no tenen les competències necessàries per educar els nens i que només la gestió directa garanteix la qualitat, quan en realitat la qualitat l’estableix el Govern amb criteris de control sobre l’educació de cada escola, al marge de la titularitat del centre i de la relació que tingui l’Ajuntament de Barcelona amb el professorat. En relació amb això, pregunta d’on s’han reduït professionals perquè vagin a les dues noves escoles. Manifesta que celebren especialment l’obertura de l’escola Escorial, ja que el seu grup, i ella personalment, la van demanar fa més de cinc anys. Explica que volen que hi hagi una integració de les persones amb algun grau de discapacitat en l’escola ordinària, però que hi ha persones que no es poden integrar i necessiten una gran atenció dirigida especialment a elles. Afirma que, per tant, van considerar que era molt millor que fossin els professionals especialitzats en aquests col·lectius els que s’ocupessin de l’atenció a aquestes persones. Pregunta què pensa fer el Govern amb la demanda no atesa de places públiques d’escola bressol, que s’eleva al 43%. Opina que el Govern ha de donar una solució, perquè d’això també en depèn la conciliació de la vida familiar i laboral dels pares, i pregunta si es pensa subvencionar la part que correspon pagar als pares si han de portar els fills a una escola privada, tal com proposa el seu grup. Manifesta que volen saber quina part dels 14 milions d’euros destinats a ajuts de menjador és la part extra que aporta el Govern municipal per compensar les aportacions que ha deixat de pagar la Generalitat de Catalunya. Pregunta si el Govern pensa reclamar aquests diners a la Generalitat, i quant aporta cada administració per cobrir aquests ajuts. D’altra banda, pregunta si aquest any la Generalitat té previst pagar la part de subvenció a les escoles bressol que li correspon. Afirma que cal suprimir tots els barracons que queden a la ciutat. A més, pregunta què pensa fer el Govern amb tots els centres que estan pendents de construir a la ciutat, fruit del conveni que es va signar amb la Generalitat, tot i les 5416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 correccions que es puguin introduir-hi a causa de la reducció de la demanda per raons demogràfiques. Demana que se’ls informi del calendari de construcció d’aquests nous centres. La Sra. Rovira sol·licita que se’ls faci arribar la documentació per poder treballar les dades concretes juntament amb els seus companys i companyes del grup de treball d’Educació. Manifesta que el Grup Municipal de la CUP sempre ha demanat que les escoles bressol de la ciutat fossin gestionades directament per l’Ajuntament de Barcelona perquè consideren que no ha d’haver-hi empreses privades que facin benefici d’una cosa que consideren que és un dret de totes les persones que viuen a la ciutat. Afirma que, per tant, volen que es comenci una remunicipalització d’aquelles escoles que han estat privatitzades en els darrers anys. En relació amb això, explica que els consta que hi ha hagut una demanda molt elevada que no s’ha pogut gestionar i que, per tant, moltes persones han hagut d’anar a l’escola privada. Pregunta per les condicions laborals dels professionals tant de les escoles bressol privatitzades com de les escoles públiques. D’altra banda, assenyala que a les escoles amb servei de menjador aquest servei està sovint privatitzat. Afirma que consideren que aquest servei s’hauria de gestionar de manera municipal i, a més, demana un informe sobre les condicions laborals de les persones que treballen com a monitors de menjador. Afirma que la privatització de les escoles bressol provoca que es creïn escoles gueto als diferents barris de Barcelona. En aquest sentit, explica que creuen que caldria implementar una oficina única de matriculació per poder fer una millor gestió de les diferents places que es demanen per part de les famílies i, d’aquesta manera, donar una mateixa oportunitat a totes les persones, impedint que augmenti aquesta segregació i que la gent pugui escollir l’escola, ja que consideren que es donarà un bon servei en totes elles. Expressa el rebuig del seu grup a la Llei d’educació de Catalunya (LEC), que afirma que tendeix cap a una gestió empresarial dels centres educatius. Manifesta que el seu grup considera que s’ha de tendir cap a una gestió col·laborativa, cooperativa i de participació del conjunt de la comunitat educativa, i que ha d’haver-hi una democràcia real al si dels centres. En relació amb això, explica que també els preocupa quins àmbits de participació real es generaran per transformar el model educatiu i tendir cap a una educació que sigui molt més cooperativa i democràtica. D’altra banda, pregunta quines mesures s’impulsaran per treballar la perspectiva de gènere a les escoles bressol i a totes les etapes educatives, ja que creuen que això és imprescindible per avançar cap a una igualtat real entre sexes. El Sr. Viejo assenyala que hi ha moltes coses a respondre i que, per tant, s’ofereix a donar respostes més enllà del marc d’aquesta sessió. Diu al Sr. Ardanuy que no han tret professionals d’unes escoles per passar-los a altres escoles perquè s’han cobert les direccions de les noves escoles per un procediment intern de selecció entre les direccions en actiu i un nomenament en comissió de serveis per a un curs. A més, explica que han declarat les dues noves escoles bressol com una actuació pública prioritària i, per tant, s’han contractat 15 funcionàries interines de la borsa de treball de què disposa l’Ajuntament. Assenyala que, tanmateix, hauran de debatre i analitzar més endavant com poden mantenir aquesta línia d’acció perquè la llei estatal la dificulta. D’altra banda, manifesta que és cert que fa dos anys que el pressupost de l’Ajuntament cobreix la despesa de les escoles bressols i de música sense la Generalitat, cosa que els situa en una situació complicada que hauran d’analitzar més endavant com resolen. Afirma que, per tot això, cal anar més enllà de les dicotomies ideològiques públic-privat pròpies de la Guerra Freda, que ignoren que hi ha altres possibilitats transversals molt més complexes. En aquest sentit, assenyala que els grups de criança i les cooperatives aporten respostes i estabilitat laboral. La Sra. Benedí adverteix al regidor que només li queden 10 segons de temps d’intervenció. El Sr. Viejo demana poder respondre molt ràpidament als altres grups. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5417 Respon al Grup del PSC que han demanat a la Comissió Mixta Generalitat de Catalunya – Ajuntament de Barcelona que els ajudi amb el mapa escolar, atès que és cert que hi ha una demanda que s’ha d’atendre i cal identificar-la al més aviat possible. Diu al Grup del PP que la LOMCE ha generat un rebuig de tota la resta de partits i que resulta molt difícil presentar-la com la «panacea» en un món global quan ningú no s’ho creu. La Sra. Benedí assenyala que el Sr. Ardanuy ja ha esgotat el seu temps i que, per tant, té la paraula la Sra. Andrés. La Sra. Andrés torna a demanar l’informe d’inici de curs. Explica que volen contrastar-lo amb l’informe sobre l’oferta inicial que es va presentar el mes de març perquè hi ha algunes qüestions que els interessen molt, com la redistribució d’àrees de proximitat al districte de Sant Martí, ja que hi havia un dèficit molt important de places, sobretot de primària i P3. Manifesta que també volen veure les ràtios definitives; si els instituts que estaven declarats d’especial dificultat disposen de més recursos o no, i com ha quedat la plantilla final de docents. Pel que fa a això, recorda que la ciutat va perdre més de 500 mestres en quatre anys i remarca que, malgrat que el regidor ha dit que aquest curs se n’han incorporat 100, encara en falten 400 per tornar al nombre anterior. La Sra. Barceló insisteix en la necessitat d’eliminar els barracons al més aviat possible perquè no hi hagi nens i nenes de primera i de segona. Així mateix, manifesta que cal promoure la flexibilitat d’horaris i les activitats escolars que afavoreixin els alumnes en funció de la seva situació econòmica i social. Afirma que tothom ha de tenir dret a activitats extraescolars i disposar del material necessari per tenir una vida digna. A més, opina que cal dotar la plantilla docent de les eines necessàries per fer la seva feina al millor possible. El Sr. Puigcorbé manifesta que al seu grup també li agradaria disposar de l’informe escrit. Explica que creuen que les escoles bressol haurien de formar part d’un sistema educatiu obligatori i gratuït i que, per tant, cal veure com es resol això amb l’anomenada «llei Montoro». D’altra banda, afirma que comparteixen amb el Grup del PSC la preocupació per l’ensenyament de música a les escoles, i especialment la situació del Conservatori Municipal de Música. Insisteix en la importància de la formació contínua, ja que remarca que la formació no s’acaba a les escoles sinó que continua tota la vida. La Sra. Esteller opina que qui confronta l’escola pública i l’escola privada és el Govern, ja que el fet d’optar només per l’escola pública en l’escola bressol dóna a entendre que la resta de centres no són de qualitat. En relació amb això, remarca que hi ha més de 22.000 nens escolaritzats en 33 centres escolars concertats de 3 a 6 anys, i pregunta al regidor com ho valora. A més, diu al Sr. Puigcorbé que el Sr. Montoro no té res a veure amb el fet que l’escolaritat de 0 a 3 anys sigui gratuïta o no. Demana quantes sol·licituds d’ajuts de menjador hi ha hagut, ja que té entès que n’hi ha 1.700 menys que l’any passat. Pregunta si per la via del conveni que hi ha entre la part de l’àmbit social i l’educatiu n’hi ha algunes més, i quina és la cobertura global dels ajuts de menjador. Manifesta que també els preocupa la jornada compactada. Explica que el Grup del PP va donar-hi molt de suport en el mandat anterior i va fer, a través d’alguns acords amb el grup de govern, que s’incrementés el pressupost destinat als ajuts de menjador i als berenars a les escoles perquè cap nen es quedés sense fer els àpats del dia que li corresponen. En aquest sentit, afirma que els nens han de poder suplir aquelles carències que tenen en la seva vida ordinària a través dels centres, que són els primers que poden identificar aquestes situacions. Pregunta com continua tot això. La Sra. Rovira manifesta que el seu grup farà arribar les preguntes que ha plantejat perquè no se n’ha contestat cap. Afirma que els preocupa el fet que es digui que hi ha punts intermedis entre el model públic i el privat. Explica que estan d’acord que també es poden activar els sistemes de cooperatives i de grups de criança, però que això no ha d’anar en detriment de l’existència d’una oferta pública i de qualitat per a totes les persones. 5418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 D’altra banda, manifesta que creuen que cal fer una aposta forta per innovar educativament generant un model que eduqui les persones d’una manera integral i que fomenti l’esperit crític. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 4. Que comparegui el responsable del govern municipal d'educació per tal d'informar sobre: - L'inici del curs escolar 2015-2016 a la ciutat de Barcelona en tota l'oferta educativa per a les edats compreses entre els 0-18 anys. - L'estat actual i previsions per al curs escolar 2015-2016 dels programes educatius i de suport educatiu que impulsen l'IMEB i el Consorci d'Educació de Barcelona, així com la variació, si és el cas, en relació a cursos anteriors. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 5. Que comparegui el responsable del govern municipal per tal d'informar dels desnonaments que s'han executat i dels que ha paralitzat el govern municipal des de l'inici del mandat a la nostra ciutat; el calendari de noves promocions d'habitatge de lloguer social, i el nombre de pisos buits d'entitats financeres i/o privats que s'han posat en servei com a lloguer social a la ciutat. Sol·licitem disposar d'una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. Es dóna per tractada. II) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord III) Part decisòria / Executiva Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions IV) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 6. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda fer efectiva a partir de l'1 de gener de 2016 la promoció del 100% que garanteix l'accés gratuït als museus i centres patrimonials propis de l'Ajuntament de Barcelona, a les persones inscrites en el registre "Gaudir Més Barcelona", tal i com es recull en la modificació de l'Ordenança fiscal número 3.13, taxes per serveis culturals. El Sr. Ciurana explica que la proposició demana fer efectiva una previsió de l’ordenança fiscal que es va aprovar en el darrer ple del mandat anterior, el 5 de maig del 2015, que estableix que tots aquells ciutadans que disposin del carnet Gaudir+BCN tinguin accés gratuït als museus i centres patrimonials de la ciutat a partir de l’1 de gener de 2016. Destaca que això pot significar l’accés gratuït a 22 centres. Recorda que en els darrers anys s’ha fet un esforç important per a la recuperació patrimonial de diferents espais i per a la instal·lació d’exposicions NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5419 permanents renovades en molts d’aquests espais, així com per garantir l’accessibilitat als museus i centres patrimonials de la ciutat. Assenyala que l’objectiu final de tot això era la devolució social de les inversions fetes en cultura i la capacitat per arribar a nous públics de la ciutat. La Sra. Barceló manifesta que el Grup Municipal de C’s està d’acord que des de l’àmbit municipal es garanteixi l’accés a la cultura a tothom, de manera que el nivell socioeconòmic no sigui un obstacle per a això. Assenyala que no tothom coneix i té accés als serveis culturals de la ciutat i que, per tant, convindria fer una campanya perquè els ciutadans de Barcelona coneguin els avantatges de formar part de Gaudir+BCN. Destaca que la cultura pot ser una alternativa d’oci que s’ha de fomentar des de la infantesa. En relació amb això, opina que els museus i centres patrimonials de la ciutat poden ser un punt de trobada de les famílies on el fet d’aprendre de manera lúdica faci augmentar l’interès dels adolescents i els joves per la cultura. Remarca que, de fet, donar a conèixer la cultura pot promoure’n la creació de nova. Afirma que el seu grup dóna suport a la proposició. El Sr. Puigcorbé manifesta que el Grup Municipal d’ERC votarà a favor de la proposició. Explica que troben molt positiu que a partir de l’1 de gener del 2016 molts dels descomptes que s’ofereixen als museus i centres patrimonials de l’Ajuntament, fins ara parcials, siguin del 100%, atès que això permet apropar encara més l’oferta cultural a la ciutadania. D’altra banda, assenyala que consideren que caldria millorar la promoció de Gaudir+BCN i fer-ne més difusió tant pels canals tradicionals (premsa, ràdio i televisió) com a les xarxes socials. Afirma que, per tant, caldria reforçar la partida dedicada a la promoció. Explica que creuen que no n’hi ha prou amb apropar la ciutadania només als museus i centres patrimonials que són propietat de l’Ajuntament i que, per això, plantegen posar en marxa un carnet universal cultural que permeti gaudir dels mateixos avantatges a la resta dels centres de la Generalitat i de l’Estat ubicats a la ciutat, que és una proposta que el Grup d’ERC duu en el seu programa electoral. Afegeix que ell mateix, com a diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, està fent els passos necessaris perquè aquest carnet universal de descompte i desgravació fiscal es converteixi en una realitat al més aviat possible. La Sra. Andrés recorda que en el mandat anterior es va presentar aquesta mateixa proposició i que el Grup Municipal de PSC es va abstenir. Explica que en aquell moment van considerar que es tractava d’una mesura electoralista que posava en marxa el Govern en un moment molt concret, però que ara hi votaran a favor perquè ja s’han modificat les ordenances municipals per fer efectiva la proposta. Manifesta que creuen que l’accés gratuït als museus de la ciutat és positiu, però que també pensen, com el Grup d’ERC, que cal ordenar la diversitat de carnets que hi ha actualment, com ara el carnet de les biblioteques, que és gratuït i dóna accés als museus els primers diumenges de mes; el carnet Barcelona Cultural, que costa 20 euros i dóna determinats descomptes i beneficis en equipaments culturals, però no permet l’accés al castell de Montjuïc; el carnet Gaudir+BCN, que permet l’accés a aquest espai; el carnet que permet accedir al recinte de Sant Pau, i el TR3SC, entre d’altres. En aquest sentit, opina que convé crear un carnet universal que permeti accedir als equipaments culturals a tota la ciutadania. La Sra. Esteller recorda que el Grup Municipal del PP, a l’inici del mandat anterior, va presentar una proposta per fer un carnet únic d’accés a la cultura. Assenyala que es va fer un estudi sobre aquest carnet, però que al final no es va fer efectiu. Manifesta que creuen que hi ha una diversitat de carnets que dificulten molt que la gent conegui els preus i les possibilitats que té a l’hora d’accedir als diferents equipaments culturals de la ciutat. Explica que per això presentaran una proposta per agilitzar el carnet únic, tot i ser conscients de la complexitat que comporta, ja que hi ha equipaments de diversa naturalesa amb diferents participants. Pel que fa al carnet Gaudir+BCN, assenyala que el seu grup va treballar perquè s’ampliés a altres equipaments. A més, opina que el problema d’aquest carnet és la difusió, el coneixement que en té la gent i la seva tramitació. Explica que no sap 5420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 quanta gent hi ha inscrita actualment, però que en el mandat anterior n’hi havia molt poca. Demana que, per tant, es faciliti la inscripció, que la gent conegui les possibilitats que té amb aquest carnet i que sigui fàcil accedir-hi. Recorda que fins fa poc només es podia fer la inscripció a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) central, però que ara es pot fer també a les OAC dels districtes. Acaba expressant el vot del seu grup a favor de la proposició. La Sra. Rovira manifesta que el Grup Municipal de la CUP està d’acord amb aquesta proposta, però que creuen que també caldria parlar dels museus que s’han privatitzat en els darrers anys i que convindria que ara, amb el nou Govern, es poguessin municipalitzar. Explica que també es podria parlar de la cultura que es veu als diferents museus o al paisatge urbà de la ciutat, que al seu parer és poc crítica, poques vegades mostra la classe treballadora, que no s’hi pot sentir representada, i rarament és feminista. Afirma que, per tant, també caldria fer un gir a la cultura i a la manera com es vol traslladar-la a la ciutadania. Manifesta que, basant-se en diferents investigacions que s’han fet, també pensen que és necessari analitzar la situació del personal del sector cultural i dels museus que estan gestionats per empreses privades. En aquest sentit, demana que es facin les inspeccions de treball que es va dir que es durien a terme per tal d’assegurar que tothom treballa en condicions dignes a la ciutat. Finalment, expressa el vot del seu grup a favor de la proposició. La Sra. Ortiz manifesta que el Govern agraeix l’oportunitat de parlar del dret a l’accés a la cultura i de veure com entre tots i totes poden abordar nous instruments perquè la cultura sigui un instrument d’inclusió social. Explica que una de les línies de treball del Govern és avançar pel que fa a fer arribar la cultura a tots els sectors i, per tant, aprofundir en les qüestions de tarifació social. Afirma que creuen que això podria ser un primer pas per acabar amb la fragmentació actual. Expressa el vot del seu grup a favor de la proposta, i dóna la paraula a la comissionada de Cultura. La Sra. Sureda afirma que el Govern comparteix plenament la proposició presentada perquè una de les línies de les polítiques culturals és aprofundir en el màxim accés dels ciutadans i ciutadanes a tots els equipaments culturals de la ciutat. Explica que una altra línia que també treballaran serà el binomi educació- cultura, que destaca que és molt important per apropar les institucions a la ciutadania. Informa que actualment hi ha 14.000 inscrits a Gaudir+BCN i que hi ha 49 punts on la gent s’hi pot inscriure. D’altra banda, explica que volen treballar de manera prioritària les condicions de treball dels serveis externalitzats dels equipaments culturals perquè s’han produït moltes irregularitats. Afirma que volen introduir codis de bones pràctiques i altres mesures al més aviat possible per aconseguir pal·liar aquesta situació. Finalment, assenyala que no poden estar en contra de la proposta perquè és una ordenança i s’ha de complir. El Sr. Ciurana agraeix el suport de tots els grups. Afirma que és cert que estan ratificant el compliment d’una ordenança, però que correspon al Govern articular tots els mecanismes per fer efectiva la previsió que és objecte de la proposta a partir de l’1 de gener de 2016. Diu a la Sra. Andrés que aquesta mesura hauria estat electoralista si el Govern anterior l’hagués posat en funcionament abans de les eleccions municipals. D’altra banda, opina que seria bo que el tinent d’alcalde responsable de Cultura fos present en la Comissió, almenys quan es tractin temes d’aquest àmbit. La Sra. Barceló reitera el suport del seu grup a la proposta. El Sr. Puigcorbé expressa la seva satisfacció pel fet que tots estiguin d’acord amb la creació d’un carnet universal. Explica que s’està fent un estudi molt seriós sobre aquesta qüestió des de fa un temps i que esperen comptar amb el concurs de l’Ajuntament i de la Generalitat per fer-ho possible, ja que no solament es tracta d’oferir descomptes sinó també desgravacions fiscals. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5421 La Sra. Andrés manté que aquesta proposta era electoralista perquè se’n va fer molta propaganda sense dir que s’aplicaria el mes de gener del 2106. D’altra banda, opina que convindria tenir una regidoria de Cultura. La Sra. Esteller manifesta que celebren que es faci efectiva aquesta mesura i que s’avanci cap a la creació d’un carnet únic. La Sra. Rovira declina fer una segona intervenció. La Sra. Sureda explica que tenen la intenció d’estudiar la multiplicitat de targetes que hi ha per afavorir polítiques d’accessibilitat als preus i fer-les extensives als equipaments que no són municipals. La Sra. Ortiz manifesta, en relació amb la intervenció del Sr. Ciurana, que el Govern és coresponsable de totes les polítiques i que, com a tinenta de Drets Socials, creu que s’ha de treballar conjuntament amb Cultura la qüestió de la tarifació social per a serveis que són clau per a la inclusió. Afirma que traslladaran al tinent d’alcalde responsable de Cultura el debat que han fet, i destaca que, a més, hi ha una comissionada de Cultura que lidera activament les polítiques culturals de la ciutat. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal Ciutadans: 7. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda revisar els criteris d'accés als habitatges d'emergència social per donar resposta satisfactòria a les demandes de les persones que necessiten un habitatge. La Sra. Barceló manifesta que les famílies de la ciutat tenen dificultats per accedir als habitatges d’emergència social. Explica que, tal com s’indica en la memòria de la Síndica de Greuges, durant el 2014 un 65% de les sol·licituds d’habitatge d’emergència social que havien estat admeses a tràmit van ser estimades, però que no hi havia pisos disponibles de manera immediata i, a més, un 35% de les sol·licituds van ser desestimades. Remarca que prop d’un 70% de totes aquestes persones tenen uns ingressos anuals inferiors a l’1,40% de l’indicador de renda de suficiència, o als 14.910 euros, i un 14,5% tenen uns ingressos inferiors al 0,37% de l’indicador de renda de suficiència. Afirma que, per tant, la proposició del seu grup té l’objectiu que es revisin els criteris d’accés als habitatges d’emergència social per tal que els barems siguin proporcionals als ingressos. La Sra. Fandos manifesta que el Grup Municipal de CiU donarà suport a aquesta proposició, tot i que es tracta d’una cosa que ja s’està treballant entre tots perquè s’ha creat una comissió per fer una revisió en el sentit que es planteja. Explica que, en la línia que es va treballar amb la Síndica de Greuges i amb les entitats en una comissió que es va crear a principis d’any, el Govern anterior va acceptar revisar una sèrie de punts del reglament sobre habitatges d’emergència social i, per tant, suposa que és el que s’està fent. A més, recorda que en el mandat anterior es va augmentar un 43% el nombre de pisos atorgats a la Mesa d’Emergència i es van crear els centres d’allotjament temporal. En relació amb això, assenyala que suposa que el Govern actual continuarà fent aquest tipus de centres, ja que n’hi ha alguns que s’han d’acabar. Conclou que creuen que és positiu que hi hagi un nou reglament i es vagi avançant per fer molt més àgil l’accés als habitatges d’emergència social; que hi hagi molts més habitatges d’emergència social a la ciutat perquè la gent que hi tingui dret pugui accedir-hi directament, i que es continuïn fent centres d’allotjament temporal, que acullen les famílies que tenen dret a un habitatge d’emergència social però que han d’esperar que hi hagi un pis disponible. La Sra. Benedí manifesta que el Grup Municipal d’ERC dóna suport a la proposició perquè consideren que és fonamental i imprescindible beneficiar les 5422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 persones que estan en risc d’exclusió social i residencial, les persones en situació d’emergència social i econòmica, i les persones que han perdut l’habitatge per problemes de pagament. Assenyala que per això han dit que en la mesura de govern que avui s’ha presentat han trobat a faltar que es parlés d’aquelles persones que ocupen habitatges per falta de recursos. La Sra. Andrés afirma que el Grup Municipal del PSC votarà a favor de la proposició, però que vol remarcar que en els mandats anteriors ja es treballaven aquestes qüestions i, per tant, no es comença de zero. Explica que en el mandat anterior es va impulsar una modificació del reglament sobre habitatges d’emergència social amb la col·laboració de tots els grups municipals i amb aportacions de la Síndica de Greuges, i que en aquest moment es treballa aquestes qüestions en el si de la Comissió Mixta, on participen els grups. Assenyala que hi ha dues situacions que el reglament no preveu actualment i que per a ells constitueixen situacions d’emergència: les famílies o persones que viuen a precari en un pis i les que no tenen cap ingrés. En relació amb això, recorda que un govern de CiU va tenir la idea de suprimir la renda mínima d’inserció, amb la qual cosa moltes famílies no poden acreditar cap ingrés. Afirma que, per tant, volen treballar en el marc del grup que s’ha constituït perquè s’incloguin en el reglament aquestes dues situacions d’emergència. La Sra. Esteller manifesta que el Grup Municipal del PP dóna suport a la proposició, ja que sempre ha insistit en la necessitat de facilitar l’accés a l’habitatge, especialment en les situacions d’emergència. Assenyala que el problema que hi havia fins ara era que hi havia pocs habitatges disponibles i els circuits eren molt lents i complexos. Afirma que és cert que la Síndica de Greuges ja va esmentar aquest tema en la memòria de l’any passat i que el Govern es va comprometre a presentar una proposta el mes de desembre. Explica que el seu grup vol que els criteris d’accés siguin clars i precisin en quines condicions es dóna el reconeixement d’emergència i quins són els canals per fer-ho. Assenyala que, a part del reglament, també volen que hi hagi una bona recepció i una bona estructura per donar resposta a les situacions d’emergència social, perquè, si no, pot haver-hi un col·lapse en els circuits, que afirma que han de ser àgils i clars. La Sra. Rovira afirma que el Grup Municipal de la CUP s’abstindrà, ja que desconeixen quina és la voluntat del grup que presenta la iniciativa, atès que no hi ha un proposta concreta sobre la revisió que es vol fer. A més, explica que entenen que ja s’està treballant en una nova proposta per gestionar les situacions d’emergència social que hi ha a Barcelona respecte a l’habitatge. Manifesta que estan disposats a treballar perquè la revisió dels criteris tingui en compte la qüestió de gènere, la situació del jovent i el fet que el lloguer no arribi a ser superior al 30% del ingressos que té una unitat familiar. A més, explica que també creuen que és fonamental la participació d’aquells col·lectius, associacions de veïns i entitats que treballen aquestes qüestions des de fa temps. Finalment, destaca que l’objectiu final és ser sobirans pel que fa al dret a l’habitatge. El Sr. Montaner explica que des del desembre del 2014 hi ha un acord del Ple de l’Ajuntament de Barcelona per obrir un procés participatiu per revisar el reglament sobre habitatges d’emergència social, i que el febrer del 2015 es va crear un grup d’exclusió social dins del Consell d’Habitatge Social, que va quedar aturat arran de les eleccions municipals. Afirma que, tanmateix, el 30 de juny el nou Govern va reunir la Comissió Mixta de Llançaments i es va crear un grup de treball específic per modificar el reglament, ateses les queixes de la Síndica de Greuges, les plataformes ciutadanes i altres agents. Informa que aquest grup ha fet dues reunions, una el 16 de juliol i l’altra el 17 de setembre. Explica que en l’última reunió s’ha incorporat el que marca la Llei 24/2015 i s’ha tingut en compte el fet d’introduir canvis pel que fa a unitats de convivència que viuen a precari, unitats de convivència sense residència legal i unitats de convivència sense ingressos. Assenyala que l’acord del grup redactor és que l’Ajuntament proposi una nova redacció durant la primera setmana d’octubre, enviar-la als membres del grup per tal que manifestin la seva conformitat o disconformitat i, posteriorment, elevar-ho tot al grup de treball per al seu debat, NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5423 amb la voluntat de presentar una proposta final a la Comissió Mixta de Llançaments a finals d’any. La Sra. Barceló agraeix el suport dels grups a la proposició. Explica que el seu grup no estava assabentat de les reunions posteriors al 30 de juny i estarà encantat de col·laborar-hi. D’altra banda, demana una mica més de rapidesa, tenint en compte que aquesta proposta es va plantejar al desembre del 2014 i que calen respostes immediates i reals. La Sra. Benedí demana als grups si volen tornar a intervenir i tots declinen fer- ho. D’altra banda, recorda al Sr. Montaner que no ha expressat el sentit del vot del seu grup. El Sr. Montaner manifesta que el grup de govern vota a favor de la proposta i que tant la Regidoria d’Habitatge i l’Àrea de Drets Socials són conscients del que això implica. Explica que per això treballen en mesures com comprar pisos buits, demanar cessions de pisos a les entitats bancàries i revisar els pisos buits que té el Patronat Municipal de l’Habitatge, entre d’altres. El Sr. Montaner expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal ERC: 8. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Instar als canvis de noms dels següents carrers per aconseguir així una Barcelona lliure de noms de Borbons: Passeig Joan de Borbó, Plaça Maria Cristina, Av. Maria Cristina, Carrer Princesa, Carrer Ferran, Passatge d'Isabel, Avinguda Borbó, carrer Reina Amàlia, Passeig Isabel II, Pl. Joan Carles I, Carrer Alfons XII, Av. Príncep d'Astúries, carrer Reina Cristina, Av. Carles III, carrer Reina Victòria, Moll Príncep d'Espanya. Espais: Palau Alfons XII, Palau Victòria Eugènia, Palau Reial (Pedralbes) Saló de la Reina Regent. 2. Traslladar als Consells de Districte afectats la proposta perquè considerin la proposta, abans de sotmetre-la a la Comissió de Nomenclàtor. El Sr. Bosch assenyala que han acceptat una esmena del Govern i que han repartit el nou text de la proposició entre els grups. Explica que estan d’acord amb aquesta esmena perquè manté l’esperit de la proposta i aposta pel diàleg entre els grups i el consens. Assenyala que el seu grup creu en el consens en temes de ciutat i que, per tant, troben bé que s’intentin aproximar posicions, tot i que això signifiqui renunciar a algunes coses. En aquest sentit, afirma que la llista de carrers que presentaven era més llarga i hi havia alguna altra diferència respecte al text final, però que pensen que és raonable que aquestes qüestions es puguin pactar i tinguin un suport al més ampli possible. Explica que proposen retirar alguns noms de carrers borbònics de la ciutat de Barcelona, ja que consideren que les barcelonines i els barcelonins són sobirans i no pas vassalls pel que fa als noms dels carrers. Afirma que, a més, tenen la voluntat de reparar el que els sembla un error a l’hora de posar noms als carrers. Pel que fa a això, remarca que posar una placa és un reconeixement a una personalitat o a algun altre nom propi que es considera que s’ha de convertir en un referent amb el qual s’identifiqui el màxim de gent possible a la ciutat, i que, per tant, no volen cap reconeixement a una dinastia imposada per les armes al seu moment, perpetuada per dictadures en diverses ocasions i actualment sospitosa de corrupció. Tot seguit esmenta els carrers que proposen canviar de nom: passeig Joan de Borbó, plaça Maria Cristina, avinguda Maria Cristina, passatge Isabel, avinguda Borbó, passeig d’Isabel II, plaça Joan Carles I, carrer d’Alfons XII, avinguda Príncep d’Astúries, carrer Reina Cristina, carrer Reina Victòria i moll Príncep d’Espanya. Afirma que no poden acceptar aquests noms per tres raons essencials. Manifesta que, en primer lloc, volen retirar aquests noms per conviccions republicanes, ja 5424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 que creuen en la igualtat davant la cosa pública i que, per tant, el més alt funcionari d’un estat no es pot perpetuar per la sang. Assenyala que, d’altra banda, volen fer-ho per catalans i catalanistes. En relació amb això, afirma que, des del 1714, aquesta dinastia no ha lluitat mai a favor dels drets col·lectius de Catalunya, sinó més aviat al contrari, dient a vegades coses extemporànies i falses com que mai no hi va haver imposició contra la llengua catalana. Explica que, en tercer lloc, com a demòcrates que són, pensen que els referents públics que identifiquen a tota la ciutadania han de gaudir del màxim consens possible. En aquest sentit, opina que només cal sortir al carrer i preguntar quina és l’opinió de la majoria de la gent sobre els noms borbònics per adonar-se que no hi ha aquest consens. Afirma que, per tant, volen normalitzar en les plaques dels carrers allò que ja és normal als carrers. Remarca que en aquesta proposta no hi ha cap mena d’animositat cap al poble espanyol, al qual respecten i estimen, sinó que té a veure amb les institucions espanyoles, especialment una institució autoritària que el poble no ha votat mai. Finalment, insisteix que la gent de Barcelona és gent sobirana i ha de batejar els seus carrers com vulgui. Afirma que, per tant, el principi que guia la proposta és acabar amb els sobirans imposats i incrementar la sobirania popular. El Sr. Ciurana manifesta que el Grup Municipal de CiU votarà a favor de la proposició. Explica, però, que intentarà fugir de la conjuntura i de les paraules grandiloqüents perquè creu que les presses o la conjuntura mai no han de condicionar les decisions d’aquestes característiques. Opina que també cal intentar evitar l’extemporaneïtat i la bajaneria, ja que hi ha repúbliques il·lustres europees, com França i Àustria, que no han renunciat al fet que el nom del palau de la casa d’Àustria continuï vigent a Viena o París. D’altra banda, remarca que la decisió final de posar un nom o un altre a un carrer és competència de l’alcaldessa, un cop ha escoltat la Ponència de Nomenclàtor i els consells de districte. Afirma que, per tant, el que es planteja avui és que el Govern consideri tot un seguit de noms de carrers i faci les consultes pertinents als consells de districte, als veïns, als establiments i als experts de la Ponència de Nomenclàtor, per tal de fixar la decisió que cal elevar a l’alcaldessa. Conclou que el seu grup dóna suport a fer aquesta anàlisi en els termes assenyalats. La Sra. Barceló expressa el vot en contra del Grup Municipal de Ciutadans. Afirma que canviar els noms dels carrers és una frivolitat i no pas la prioritat dels catalans, la màxima preocupació dels quals és l’atur i no arribar a final de mes. A més, opina que actualment no hi ha cap monarquia democràtica i parlamentària que ataqui les llibertats generals, la democràcia i la convivència. Assenyala que la proposta parla del segle XVIII, quan el que cal és treballar per les prioritats de la ciutat al segle XXI. Remarca que, tanmateix, cal dir que el 1714 la ciutat de Barcelona va ser derrotada en una lluita de successió entre la casa d’Àustria i la casa borbònica per apoderar-se de la corona d’Espanya. Opina que la proposició mostra poca sensibilitat social, perquè a part del sectarisme ideològic des del qual està plantejada, no té en compte el cost que implica aquest canvi de noms de carrer en una època de crisi com l’actual. En relació amb això, pregunta al Sr. Bosch si estaria d’acord a deixar d’utilitzar aquests diners per a urgències socials. Manifesta que el seu partit només planteja canvis en el nomenclàtor en casos molt concrets, que són aquells referits a personatges històrics que hagin incitat a l’odi, format part de bandes armades i comès crims o delictes econòmics, tal com recull el seu programa electoral. Reitera que la prioritat dels barcelonins i barcelonines no és que l’Ajuntament es gasti els diners en canvis de noms a la ciutat, sinó en la promoció de l’activitat econòmica i la lluita contra l’atur. La Sra. Andrés assenyala que tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a fer propostes de nomenclàtor, fins i tot a través del web. Explica que, després, aquesta proposta s’ha de traslladar als districtes per fer una consulta i arribar a un consens; posteriorment ha de passar a la Ponència de Nomenclàtor, que ha de comprovar que no hi hagi coincidències amb altres noms de carrer o qualsevol tipus de confusió, i finalment l’alcaldessa ha de prendre una decisió. Afirma que, NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5425 en aquest sentit, el Grup Municipal del PSC respecta la proposta que es fa i, fins i tot, pot estar d’acord en el redactat final del text. Manifesta que, tanmateix, faran una abstenció per l’exposició de motius, que es basa únicament en la dinastia borbònica, quan creuen que s’hauria d’anar molt més enllà de revisar la simbologia monàrquica, especialment la imposada per la dictadura franquista a la ciutat. Diu al Sr. Bosch que si vol canviar el nom dels carrers que porten noms de la dinastia borbònica ha de dir-ho clarament i no fer una transacció amb el Govern per ocultar-ho, ja que el Grup Municipal d’ERC ha fet propostes de noms d’altres dinasties i de noms de reines, com Constança d’Aragó. En aquest sentit, afirma que es pregunta si el Grup d’ERC rebutja totes les dinasties monàrquiques o només la borbònica. Conclou que totes les propostes són benvingudes, però que cal fer- les amb honestedat, amb claredat i amb tranquil·litat. La Sra. Esteller afirma que la proposició té un profund caràcter polític i és una ofensiva a la monarquia, fruit del sectarisme del Sr. Bosch. A més, opina que per més legítim que sigui el partit del Sr. Bosch, no pot imposar el seu republicanisme al sistema. Pel que fa a això, remarca que Espanya és una monarquia per decisió sobirana de tots, ja que el 90,5% dels catalans van votar a favor de la Constitució. Destaca que el rei Joan Carles I va recuperar les llibertats a Espanya i també a Catalunya, i ha fet més per Barcelona que molts dels que viuen a la ciutat, ja que va tenir un paper clau en la consecució dels Jocs Olímpics. En aquest sentit, afirma que si Barcelona és avui el que és, és gràcies a aquells Jocs Olímpics. Opina que, des d’aquesta perspectiva, la proposició és més pròpia del sectarisme i la voluntat d’aniquilar la monarquia a la ciutat de Barcelona que d’una realitat i d’una preocupació de la societat. A més, remarca que la monarquia borbònica ha tingut una estreta relació amb la ciutat de Barcelona i que, per tant, retirar els noms dels Borbons dels carrers significa suprimir una part de la història de la ciutat. Conclou que el seu grup no donarà suport a la proposta, i manifesta que la sorprèn el vot afirmatiu del Grup Municipal de CiU i l’abstenció del Grup Municipal del PSC. D’altra banda, demana que es deixin de presentar iniciatives sectàries que l’únic que fan és confrontar i dividir la societat. La Sra. Rovira remarca que la Constitució de l’any 1978 va ser aprovada per només un 7% de la gent que viu actualment a Catalunya. A més, explica que creuen que cal començar a canviar noms per totes aquelles persones que van lluitar perquè tothom pogués tenir una vida digna i que van ser aixafades pel feixisme. Recorda que, en el ple d’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència, ja van plantejar que era un bon moment per parlar d’independència i dotar-la de contingut, i que, per a això, era important la recuperació de la memòria i parlar del nomenclàtor. Afirma que els hauria agradat participar en aquesta proposta perquè tenen diversos noms per afegir a la llista, i assenyala que ja els faran arribar. D’altra banda, pregunta per quin motiu s’han suprimit alguns noms. Conclou que el Grup Municipal de la CUP està d’acord a treballar per la memòria de les persones vençudes. La Sra. Ortiz assenyala que gran part del matís que fa el Govern amb la seva esmena és que no pertoca a la Comissió decidir els noms dels carrers, ja que es tracta d’un procediment participat entre el conjunt de la ciutadania i diferents experts. Explica que consideren que els veïns i veïnes de Barcelona tenen dret a posar i revisar els noms dels carrers, però que la qüestió de quina memòria històrica es vol conservar en el nomenclàtor requereix un consens de ciutat. Tot seguit dóna la paraula al comissionat de Memòria Històrica. El Sr. Domènech assenyala que no serà tan contundent com el Sr. Bosch ni tan tremendista com la Sra. Esteller en aquest debat simbòlic. Afirma que el vot del Govern serà favorable a la proposta bàsicament per dos motius. Explica que el primer és que els anima un esperit republicà i volen que aquest esperit també animi la ciutat, i el segon és que consideren que Barcelona té algunes memòries sobrerepresentades amb relació a la història de la ciutadania, mentre que d’altres estan infrarepresentades. Precisa que no es refereix només a memòries com el republicanisme, sinó també a les memòries de moviments socials, de lluites populars i de gènere. Remarca que, tanmateix, no tot és resol amb modificacions 5426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 del nomenclàtor i que la política de la memòria del nou Govern anirà força més enllà. Afirma que l’esmena del Govern accepta l’esperit de la proposta, però insta a iniciar un debat sobre la revisió d’aquests noms, ja que correspon a la Ponència de Nomenclàtor, als consells de districte i als veïns i veïnes afectats valorar aquestes propostes i tenir veu en la decisió. Assenyala que gairebé tots els noms de carrer inclosos en la proposta van ser posats el 1939 per una dictadura feixista. En aquest sentit, manifesta que consideren que aquests noms no formen part de la història de les lluites i els valors de la ciutat, sinó de la història d’una dictadura. D’altra banda, remarca que ningú no ha de renunciar a res, tal com han dit el Sr. Bosch i la Sra. Rovira, sinó que tot això està obert a nous plantejaments i nous nomenclàtors. Tot i així, demana que es plantegin les polítiques de memòria en un sentit més ampli, i no només centrades en canvis de noms de carrers. Pel que fa al cost de la proposta, al qual s’ha referit la Sra. Barceló, explica que estan treballant perquè aquesta mesura no suposi un cost per cap veí o veïna de Barcelona. El Sr. Bosch assenyala, en relació amb els costos, que precisament un dels criteris de l’acord amb el Govern és centrar-se sobretot en aquells carrers on viu poca gent o no hi viu ningú, com el moll Príncep d’Espanya, l’avinguda Maria Cristina de Montjuïc, la plaça Maria Cristina, o la plaça Joan Carles I. Diu a la Sra. Esteller que, quan parla d’imposicions, tingui en compte qui imposa què a qui. En aquest sentit, remarca que parlen de noms que van ser introduïts majoritàriament en l’època franquista, i que en la investidura de Joan Carles I o de Felip VI no es va debatre ni es va votar res, com sí que es fa ara en democràcia. El Sr. Ciurana declina fer una segona intervenció. La Sra. Barceló assenyala que, quan parla de costos, no es refereix només als costos directes sinó també als indirectes, ja que els canvis de nom afecten les domiciliacions bancàries, els GPS, etc. A més, opina que això ja està tenint un cost en la mesura que els ciutadans paguen els polítics per ocupar-se de problemàtiques reals. En aquest sentit, reitera que la prioritat dels veïns i veïnes no és el canvi de nom del seu carrer, sinó tenir una vida digna, poder treballar i poder accedir a un habitatge. La Sra. Andrés diu a la Sra. Esteller que no s’ha de sorprendre, ja que el Grup d’ERC té el mateix dret a fer una proposta que qualsevol ciutadà de Barcelona. A més, remarca que l’únic que fan ara és recollir aquesta proposta per traslladar-la on toca, que són els districtes, la Ponència de Nomenclàtor i, finalment, l’alcaldessa, que esperen que prengui una decisió de manera consensuada i respectuosa amb el resultat de tot el procés. Torna a demanar al Sr. Bosch que exerceixi el republicanisme amb totes les dinasties i totes les monarquies, i no només amb els Borbons per motius electoralistes. La Sra. Esteller demana al comissionat de Memòria Històrica que la interpreti bé i no s’inventi coses. D’altra banda, destaca que eliminar els noms de carrers vinculats a la monarquia no és una qüestió menor i té una enorme transcendència política. Manifesta que no qüestiona que sigui legítim fer-ho, però que cal tenir en compte que el règim que hi ha a Espanya també és legítim, atès que és una monarquia aprovada per tots. Reitera que no es poden banalitzar els símbols i no es poden fer propostes que generen divisió en la societat. El Sr. Domènech convida la Sra. Barceló a visitar-lo un dia i veure tots els correus electrònics de veïns i veïnes que demanen canvis de nom al nomenclàtor. Remarca que estan parlant de noms de carrers imposats el 1939 sense cap sentit democràtic, i que hi ha veïns i veïnes als quals això els inquieta, com tantes altres coses. En aquest sentit, afirma que no entén que s’oposi la inquietud sobre la situació econòmica a la inquietud sobre la simbologia de la ciutat. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de Ciutadans, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Andrés expressa NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5427 l'abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar a revisar i procedir si s'escau als canvis de noms referits a la simbologia monàrquica de la nostra història contemporània en el nomenclàtor, especialment tots aquells imposats sota la dictadura franquista, atenent l'opinió dels veïns i veïnes. Valorar en aquest procés els noms següents sens perjudici que se'n puguin incloure també altres: passeig Joan de Borbó, plaça Maria Cristina, avinguda Maria Cristina, passatge Isabel, avinguda Borbó, passeig Isabel II, plaça Joan Carles I, carrer Alfons XII, avinguda Príncep d'Astúries, carrer Reina Cristina, carrer Reina Victòria, Moll Príncep d'Espanya. Del Grup Municipal PSC: 9. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que el govern municipal presenti, en un termini màxim de 2 mesos, un informe que analitzi l'oferta i la demanda que hi ha a la ciutat de Barcelona per l'educació infantil (0-3 anys) pel curs 2015-2016, i les necessitats en aquest àmbit, així com la previsió de creació de places en centres de titularitat municipal i gestió directa. La Sra. Benedí assenyala que el Grup Municipal del PP ha demanat substanciar el seu prec en aquesta proposició. La Sra. Andrés manifesta que consideren que és imprescindible disposar d’un mapa d’oferta i demanda de places d’escola bressol a la ciutat per conèixer les necessitats que hi ha en aquest àmbit i el cost que tindria satisfer-les, tenint en compte que actualment la Generalitat no fa cap aportació al funcionament de les escoles bressol municipals. Assenyala que van demanar al Govern un termini de dos mesos per fer l’informe, però que han acceptat la transacció del Govern perquè el termini s’allargui fins a tres mesos. Explica que també demanen la previsió de creació de places de centres de titularitat pública i gestió directa, ja que consideren que aquest és el model que ha funcionat i que les famílies volen, tal com ho indica la sobredemanda que hi ha d’aquest tipus de places. En aquest sentit, manifesta que no estan d’acord amb el plantejament que segurament farà la Sra. Esteller en el sentit de buscar altres fórmules de col·laboració, com els concerts o els xecs. Assenyala que, tanmateix, sí que pensen que seria molt interessant poder diagnosticar tots els centres d’educació infantil de 0 a 3 anys que hi ha a la ciutat per poder mapificar aquells que s’adeqüen més al model d’escoles bressol de cara a poder ampliar la xarxa pública. La Sra. Esteller manifesta que el seu grup està d’acord amb la proposta del Grup Municipal del PSC que s’analitzin les necessitats i la demanda de places de 0 a 3 anys, però que el seu grup vol anar una mica més enllà i demana un pla d’escoles bressol. Explica que pensen que, una vegada analitzada tota l’oferta i la demanda, el Govern podrà determinar el seu pla d’escoles bressol. Afirma que les escoles bressol que hi ha a la ciutat no són suficients per atendre la demanda, ja que hi ha un 43% de demanda no atesa, i pregunta com es pensa donar resposta a aquesta demanda. Explica que, per això, el Grup Municipal del PP demana al Govern que en el seu pla no inclogui només les escoles bressol municipals, sinó que estudiï altres possibilitats, ja que la gestió indirecta o el concert de places amb escoles privades donen la possibilitat de tenir moltes més places, més ràpidament i amb un cost menor. Remarca que aquest cost menor no significa que hi hagi una mala atenció dels nens, sinó que l’operativitat de l’escola pública encareix molt més els costos. En relació amb això, assenyala que si l’Ajuntament de Barcelona té coneixement que els nens no són ben atesos en una escola bressol ha d’impedir el manteniment d’aquesta activitat, sigui quina sigui la titularitat del centre. Destaca la importància de tenir aquest mapa de l’educació infantil de 0 a 3 anys a la ciutat per conèixer-ne les necessitats, les places, els equips i les ràtios. D’altra banda, recorda que a la ciutat de Barcelona s’han construït escoles bressol a 5428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 compte del finançament de l’Ajuntament quan les havia de finançar la Generalitat. Pregunta quina és la posició del Govern respecte a això i com pensa sol·licitar aquest finançament, ja que això també pot contribuir a incrementar el nombre de places. Així mateix, pregunta quina resposta es vol donar al 43% de persones que s’han quedat sense plaça a una escola bressol municipal. El Sr. Ardanuy expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU. Manifesta que li ha agradat molt que el regidor d’Educació hagi dit abans que cal superar els debats provinents de la Guerra Freda. En aquest sentit, assenyala que el Govern anterior va avaluar d’una manera rigorosa els 300 centres amb gestió indirecta que hi ha actualment a la xarxa pública de la ciutat i que l’anàlisi d’una cinquantena de paràmetres de control els porten a afirmar que aquest tipus de model de gestió té els mateixos estàndards de qualitat de servei educatiu que el de gestió directa. Afirma que, per tant, l’informe hauria de posar en valor la diversitat de fórmules de prestació del servei educatiu de primera infància, que creu que els ha de portar a intentar assolir la màxima cobertura i la màxima qualitat educativa possibles, ja que és demostrable i constatable que la infància creix amb més plenitud quan se l’atén des d’un punt de vista educatiu. D’altra banda, opina que també seria interessant que l’informe especifiqués amb claredat el nombre de vacants públiques del sistema. La Sra. Barceló expressa el vot a favor del Grup Municipal de C’s. Afirma que realment és important saber l’oferta que hi ha i que és un bon moment per fer-ho de cara a l’any vinent, per tal d’evitar els problemes que s’han produït a l’inici d’aquest curs escolar. A més, assenyala que el fet que un 43% de famílies s’hagin quedat sense plaça en una escola pública els fa plantejar-se si no s’hauria d’oferir alguna ajuda a aquests pares i mares. Destaca la importància que té que la igualtat d’oportunitat comenci dels 0 als 3 anys, quan comencen els primers vincles. Opina que, per tant, a banda que tothom pugui tenir accés a una plaça pública, cal crear espais de suport familiar als quatre districtes de Barcelona que encara no en tenen. Afirma que tot tipus de suport a les famílies ajudarà a fer que hi hagi una bona igualtat d’oportunitats des de la infantesa. El Sr. Puigcorbé manifesta que no té res a afegir del que ja han dit abans sobre aquest tema, atès que la proposició és molt clara i molt senzilla. Afirma que el Grup Municipal d’ERC hi està absolutament d’acord. La Sra. Rovira explica que, tal com ja ha dit abans, el Grup Municipal de la CUP considera que cal fer un procés per municipalitzar les escoles de gestió indirecta perquè l’educació és un servei fonamental que ha de tenir un control públic. A més, afirma que també cal plantejar la municipalització dels serveis de menjador i fer inspeccions de treball, ja que tenen constància de la precarietat amb què es treballa a molts centres. El Sr. Viejo manifesta que espera que els grups els facin arribar les seves aportacions per tal d’incorporar-les a l’informe. Explica que l’increment de temps que han demanat per fer l’informe és tècnicament necessari i que, a més, convindria lligar el debat i l’elaboració de l’informe a l’elaboració i l’aprovació del Pla d’inversions municipals (PIM). En aquest sentit, afirma que les previsions s’especificaran quan disposin del PIM, tot i que això no impedeix que es pugui marcar ja una orientació estratègica clara. Explica que ja disposen d’un informe d’ESADE que havia encarregat el Govern anterior, que els dóna una primera idea de la problemàtica de la governança i el lideratge públic, però que serà complementat per un altre informe que han encarregat per estudiar què succeeix en el terreny de les diferents fórmules legals. Assenyala que el ventall del que se’n diu «gestió privada» és molt ampli i que, per tant, aquest segon informe serà una aportació important a l’hora de diagnosticar la demanda. Respecte a la pregunta del Grup Municipal del PP, explica que l’Ajuntament participa en el Consorci d’Educació per vigilar que no sigui només l’Ajuntament de Barcelona el que faci sacrificis i esforços. Afirma que, per tant, faran valer els interessos de la ciutat en aquest espai institucional. Diu al Sr. Ardanuy que, efectivament, cal sortir de la Guerra Freda, però que això es pot fer amb un lideratge públic o deixant que manin les regles del mercat. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5429 Afirma que, tanmateix, l’Ajuntament no té la possibilitat d’incidir sobre les limitacions que els imposen l’Estat o la Generalitat, tot i que faran el que puguin dins les seves possibilitats. En resposta al Grup Municipal de C’s, manifesta que és fonamental que l’informe arreli en la política pública concreta que necessita uns diners i necessita una reflexió. Pel que fa a això, fa una crida als grups municipals perquè reflexionin sobre com enfortir i blindar, en la mesura que sigui possible, l’increment necessari per atendre la demanda. La Sra. Ortiz destaca que la posició de l’Ajuntament en el Consorci d’Educació serà clarament activa, tal com ho ha estat des del principi. Assenyala que, de fet, la primera reunió que van tenir al Consorci va ser per parlar de beques de menjador i de la manca de cobertura de la Generalitat. Explica que també van parlar dels problemes d’alguns alumnes de secundària en relació amb l’accés a l’alimentació, i que s’ha creat un grup de treball en el marc del Consorci per parlar d’aquestes qüestions. Manifesta que la satisfà escoltar que tots els grups comparteixen la importància dels 0-3 anys com una etapa educativa. Recorda que, malgrat que les competències en educació recauen sobre la Generalitat, va ser l’Ajuntament de Barcelona el que va liderar al seu moment la implantació de la xarxa d’escoles bressol davant la llacuna existent en aquest àmbit. Explica que, atès que s’ha aturat la inversió en escoles bressol mentre la demanda continuava creixent, això ha de ser una prioritat del Pla d’inversions municipals. A més, remarca que no només s’ha de detectar els llocs on hi ha més demanda, sinó també els llocs on hi ha més necessitat, que no sempre són coincidents. D’altra banda, afirma que cal innovar en nous serveis de la xarxa 0-3 en les diferents tipologies que s’han esmentat en el marc del debat. El Sr. Montaner expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S'APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que el govern municipal presenti, en un termini màxim de 3 mesos, un informe que analitzi l'oferta i la demanda que hi ha a la ciutat de Barcelona per l'educació infantil (0-3 anys) pel curs 2015-2016, i les necessitats en aquest àmbit, així com la previsió de creació de places en centres de titularitat municipal i gestió directa. Del Grup Municipal PP: 10. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al govern municipal a elaborar, en el termini de tres mesos, un Reglament comú per a tots els Centres de Serveis Socials de Barcelona on constin els requisits d'accés a les prestacions i ajudes socials bàsiques de tipus econòmic i assistència amb l'objectiu de garantir la transparència, l'equitat en l'assignació dels recursos i prestacions socials, els drets dels usuaris i ser una eina útil que faciliti la tasca dels professionals dels Serveis Socials. La Sra. Esteller explica que el seu grup ha presentat una proposició en la qual demana que hi hagi un reglament comú per accedir a tots els centres de Serveis Socials de la ciutat, però que la proposta ha quedat modificada per una esmena que ha introduït el Govern. Assenyala que, en comptes de fer un reglament, el Govern es compromet a elaborar un mapa d’ajudes i recursos socials amb criteris d’accés als serveis amb els objectius següents: garantir la transparència i l’equitat en l’assignació de recursos i prestacions socials, de manera que es faciliti la tasca dels professionals dels Serveis Socials i es garanteixi els drets dels usuaris i usuàries; informar el conjunt de la ciutadania sobre quins són els seus centres de 5430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 referència, i donar a conèixer els serveis que s’ofereixen a través d’una guia d’ajuts i prestacions. Manifesta que el seu grup ja va presentar aquesta proposta en el mandat anterior, atès que creuen que és molt important tenir una oferta clara de la cartera de serveis perquè la ciutadania no coneix els serveis a què té dret ni els criteris pels quals pot arribar a accedir-hi. En relació amb això, assenyala que sovint hi ha persones que desconeixen els motius pels quals se’ls ha denegat una ajuda. A més, destaca que aquesta proposta també dóna una seguretat als mateixos professionals, que són els responsables de valorar i reconèixer el dret a percebre aquests serveis. Explica que, en el mandat anterior, la Sra. Glòria Martín va parlar molt amb els centres de Serveis Socials i va constatar la disparitat de criteris a l’hora de concedir una ajuda. Recorda que hi ha més de 40 centres socials distribuïts a la ciutat i que hi treballen gairebé 300 professionals. La Sra. Fandos manifesta que el Grup Municipal de CiU està d’acord en la transacció que s’ha fet i donarà suport a la proposició. Recorda que en el mandat anterior es va editar una guia sobre tots els ajuts que es donen des de l’Ajuntament arran d’un acord al qual van arribar amb el Grup Municipal d’ERC, que va demanar que s’enviés a tots els domicilis. Explica que primer van incloure a la guia tot el que planteja la Sra. Esteller, però que era inviable enviar tota aquesta informació a casa dels ciutadans i, per tant, al final van decidir posar-la en una pàgina web. Adverteix que els sindicats dels treballadors municipals els van dir que no es podia fer una espècie de menú respecte als serveis socials, ja que els treballadors socials són els que han d’avaluar cada situació. Explica que, a diferència d’altres àmbits en què hi pot haver un criteri clar, com en el cas de les beques, hi ha serveis que donen prestacions que requereixen l’estudi personalitzat de la persona. Afirma que per això, en l’apartat de serveis socials de la guia, van explicar que calia anar al centre de Serveis Socials de referència per saber si es tenia dret a una prestació. Manifesta que estan d’acord amb tot el que sigui proporcionar informació i que, a més, segurament la guia que van fer és millorable i sempre hi ha prestacions noves que s’han de donar a conèixer. Insisteix, però, que cal tenir present que en l’àmbit dels serveis socials és molt important el treball dels professionals. La Sra. Barceló expressa el vot del Grup Municipal de C’s a favor de la proposta transaccionada. Assenyala que hi ha un catàleg de serveis socials, però que continua havent-hi diferències en l’oferta dels serveis socials als diferents districtes. D’altra banda, opina que caldria parlar de la reforma dels serveis socials, tal com ha indicat moltes vegades la Taula d’Entitats del Tercer Sector. Destaca que és molt important que els serveis socials s’adaptin a la situació actual de crisi ja que, tot i haver-hi un bon catàleg, no s’ha donat resposta a totes les necessitats plantejades. A més, opina que caldria agilitzar els tràmits i simplificar l’administració, així com oferir una atenció individualitzada. Afirma que un altre aspecte molt important és revisar els criteris de contractació dels serveis públics per garantir la qualitat d’aquests serveis. Explica que també consideren un gran repte que la reforma dels serveis socials comporti un sol procés d’atenció social i sanitària, com succeeix a moltes ciutats europees. Manifesta que són conscients que això no es pot fer únicament des de l’Ajuntament, sinó que també s’hauria de fer des del Govern de la Generalitat, però que creuen que Barcelona podria ser una ciutat impulsora d’aquest model. La Sra. Benedí expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC. Assenyala que, si no s’hagués presentat l’esmena, hi haurien votat en contra perquè entenien que el que es demanava ja es feia. Explica que ara hi votaran a favor perquè és una de les mesures del seu grup que va recollir el Govern en el paquet de mesures urgents que va presentar en el ple monogràfic sobre la pobresa. Remarca que un dels problemes fonamentals que hi ha actualment és que moltes de les persones del que abans s’anomenava classe mitjana no saben quins són els Serveis Socials que els corresponen. D’altra banda, assenyala que és veritat que una de les tasques dels treballadors dels Serveis Socials és prioritzar i fer un treball exclusiu i específic per a cada persona. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5431 La Sra. Andrés manifesta que el Grup Municipal del PSC també votarà a favor de la proposició perquè és un dels punts del ple sobre la pobresa. Explica que consideren que cal donar informació sobre els centres i el catàleg de serveis socials, ja que, a les situacions estructurals de pobresa que hi havia la ciutat, s’hi ha afegit el fet que moltes famílies que mai no havien hagut de recórrer als centres de Serveis Socials ara necessiten ajuts per pagar coses com el lloguer o els subministraments per efecte de la crisi i de les retallades de l’Estat i la Generalitat. En aquest sentit, opina que cal distingir la intervenció social en una persona o família que necessitarà una tutorització tota la seva vida dels ajuts per resoldre les necessitats puntuals derivades de l’impacte de la crisi en moltes famílies, que al seu parer han d’anar per una via més ràpida i més eficient. Explica que no estaven d’acord en la redacció inicial de la proposició perquè consideren que els professionals dels Serveis Socials han de poder valorar la situació de les persones i prendre les decisions que considerin oportunes, però que donen suport al text transaccionat. La Sra. Rovira afirma que el Grup Municipal de la CUP està d’acord a fer un reglament comú on hi hagi el catàleg dels diferents serveis. D’altra banda, explica que creuen que cal parlar amb els diferents sindicats per conèixer la crua realitat que viuen les treballadores del sector dia a dia i les dificultats que tenen per fer la seva feina per manca de recursos. Manifesta que també pensen que els serveis socials tenen un enfocament molt assistencialista. Explica que creuen que per fer polítiques realment rupturistes cal fer polítiques d’apoderament, de xarxes de suport mutu i de col·laboració i cooperació entre les persones. Afirma que, per tant, creuen que seria interessant que el catàleg que es proposa també tingués en compte totes aquelles entitats que formen part del teixit social de Barcelona que fan que es promogui la cooperació entre les persones. La Sra. Ortiz manifesta que el Govern ha fet un esforç per presentar una proposta alternativa al redactat inicial perquè volien allunyar-se d’un debat que pogués donar a entendre que els treballadors i treballadores socials treballen de manera arbitrària. Assenyala que la regulació sobre el dret subjectiu a les prestacions econòmiques està regulada per llei i que, a més a més, l’Ajuntament de Barcelona fa anys que treballa d’acord amb el protocol d’actuació. Afirma que, tanmateix, els agradaria molt poder desplegar un protocol sobre la renda garantida de ciutadania, però que, malauradament, no s’ha articulat una renda garantida de ciutadania ni des de la Generalitat de Catalunya ni des del Govern de l’Estat. Explica que el que es fa en l’àmbit dels Serveis Socials de Barcelona és una intervenció social segurament pal·liativa, però que el nou Govern vol intentar articular tota la fragmentació d’ajuts existents per tendir cap a un suport econòmic d’inclusió mentre no hi hagi altres alternatives. D’altra banda, remarca que és important que els treballadors i treballadores socials tinguin l’autonomia i la flexibilitat necessàries per fer els itineraris d’inserció que considerin oportuns. Afirma que això no és contradictori amb el fet que el conjunt de veïns i veïnes tinguin un millor coneixement dels serveis socials i dels drets i els serveis als quals tenen accés. Manifesta que coincideix que és un bon moment per repensar el model. Explica que, d’una banda, la inacció i les retallades de prestacions econòmiques de la resta d’administracions han fet recaure sobre els treballadors i treballadores socials la necessitat d’acció davant la multiplicació de la pobresa a la ciutat. Remarca que això incrementa la feina burocràtica que tenen els Serveis Socials i impedeix que es dediquin a la feina que han de fer amb perspectiva comunitària i amb el treball de totes les entitats del sector. Afirma que, per tant, des de la voluntat de reforçar el treball comunitari, cal suprimir allò que no és indispensable en la feina dels treballadors o els educadors socials per avançar cap a fórmules de drets objectius en l’accés a les prestacions econòmiques, de manera que la feina dels Serveis Socials pugui ser feina d’intervenció social. Assenyala que és una qüestió complexa i que, a més a més, hauran de procurar augmentar la plantilla de Serveis Socials perquè, fruit de la llei d’estabilitat pressupostària, s’han anat perdent places en uns moments en què calien més recursos humans que mai. 5432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Esteller agraeix el suport dels grups a la proposició. Diu a la Sra. Fandos que és cert que existeix un breu catàleg, però que el seu grup també demana que s’especifiquin els criteris d’accés als serveis. A més, explica que la proposta del reglament és també fruit d’un projecte de la Diputació de Barcelona, que va fer un reglament i va instar els ajuntaments a tenir un reglament d’accés als serveis socials. En aquest sentit, destaca que la Diputació de Barcelona ja va preveure la necessitat que hi hagués una seguretat en les accions que tothom pot fer. En relació amb això, afirma que és evident que hi ha una sèrie de prestacions que depenen de circumstàncies diverses, però opina que hi ha un denominador comú de criteris d’accés que sí que es pot taxar i que la ciutadania hauria de conèixer. Destaca que és positiu que hi hagi un catàleg amb els criteris d’accés als serveis i, sobretot, informació, ja que hi ha persones de classe mitjana que també han d’accedir als serveis socials i no en tenen coneixement, tal com ha dit la Sra. Benedí. D’altra banda, remarca que en cap cas aquesta proposta pretén menystenir ni qüestionar la feina dels treballadors dels Serveis Socials. En aquest sentit, opina que aquest catàleg és també una bona eina de treball per a aquests professionals. Conclou que valoren molt positivament tot el que sigui fer un pas endavant per donar més informació, aclarir escenaris de serveis socials i garantir transparència en els criteris d’accés, tot i que n’hi hagi alguns complicats d’introduir perquè depenen de circumstàncies diverses. La Sra. Fandos diu a la Sra. Esteller que s’ha estat treballant en el reglament i que, per tant, és segur que s’actualitzarà. Manifesta que coincideixen amb les reflexions de la tinenta d’alcalde i de la representant del Grup Municipal de la CUP sobre el fet que no s’ha de treballar de forma assistencialista sinó en prevenció. Explica que per això, en el mandat anterior, es van introduir programes amb un caràcter més preventiu que assistencialista en els Serveis Socials, com programes d’ocupació o de qualificació professional, entre d’altres. Afirma que també estan d’acord en la unificació de les prestacions i la renda garantida de ciutadania. D’altra banda, en resposta a un comentari del Grup del PSC, assenyala que el 2011 la Generalitat va destinar 173 milions d’euros a la renda mínima d’inserció, i aquest any, 185 milions. Afirma que, per tant, aquesta prestació no ha patit retallades, malgrat els esforços que ha de fer la Generalitat perquè no li arriben els diners d’altres administracions. Manifesta que, tanmateix, això es resoldrà ben aviat perquè està convençuda que s’anirà cap a un estat independent que tindrà un finançament propi i que segurament podrà habilitar una renda garantida catalana. La Sra. Barceló insisteix que és necessària una reforma dels serveis socials i que aquesta reforma ha de passar per un sol procés d’atenció social i sanitària. D’altra banda, afirma que és important dotar els professionals de les eines que necessitin per poder fer bé la seva feina i que tots els programes de Serveis Socials siguin transparents, de manera que els ciutadans puguin veure en què es gasten els diners i quines ajudes han arribat a cada catàleg de serveis. La Sra. Benedí pregunta a la Sra. Andrés i a la Sra. Rovira si volen afegir alguna cosa, però totes dues declinen fer una segona intervenció. La Sra. Ortiz assenyala, en resposta a la intervenció de la Sra. Fandos que, més enllà dels efectes que pugui tenir la independència, és important «el mentrestant». En aquest sentit, afirma que la Generalitat no ha estat precisament un aliat en la lluita contra la pobresa i la reforma de la renda mínima d’inserció, i ha expulsat molta gent a un suport econòmic que ha recaigut sobre l’Ajuntament. A més, subratlla la necessitat de resoldre el problema de la pobresa infantil, que és un fenomen molt estès a la ciutat. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5433 La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al govern municipal a elaborar, en el termini de tres mesos, un mapa d'ajudes i recursos socials amb criteris d'accés als serveis amb l'objectiu de garantir la transparència, l'equitat en l'assignació de recursos i prestacions socials, per tal que sigui una eina útil que faciliti la tasca dels i les professionals dels serveis socials i garanteixi els drets dels usuaris i usuàries. I comunicar i informar al conjunt de la ciutadania sobre quin és el seu Centre de Serveis Socials de referència i donar a conèixer a través d'una guia els ajuts, prestacions i serveis que s'ofereixen. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Ciutadans: 11. Davant les necessitats socials, en el Districte de Sant Martí, que té 15.781 persones en atur (dades a desembre del 2014, exposades pel Departament d'Estadística, de l'Ajuntament de Barcelona), prego el seguiment del menjador solidari gestionat per la Cooperativa Gregal i disposar d'un altre si fos necessari per tal de cobrir les necessitats d'aquest districte. La Sra. Barceló manifesta que fa gairebé tres anys que el districte de Sant Martí disposa d’un menjador solidari que està gestionat per la Cooperativa Gregal i que funciona gràcies al voluntariat i a la solidaritat de veïns, veïnes i comerciants. Explica que abans de l’estiu s’ha establert una col·laboració conjunta entre l’Ajuntament i les associacions de veïns i veïnes, i actualment el local està cedit per aquesta associació en espera que l’Ajuntament el pugui ubicar en un altre lloc. Afirma que, per això, demanen que, davant les necessitats que hi ha en un districte amb més de 15.000 persones en atur, es faci el seguiment d’aquest menjador i se’n disposi d’un altre, si fos necessari. La Sra. Ortiz manifesta que el Govern accepta el prec perquè ja fa temps que treballen conjuntament amb l’entitat i amb la Cooperativa Gregal. Explica que, a més a més, en el marc de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, els grups de treball vinculats a l’accés bàsic consideren que cal perfeccionar l’accés i el dret a l’alimentació a través dels diferents instruments que existeixen. Assenyala que, en el cas concret de la Cooperativa Gregal, la col·laboració amb l’Ajuntament s’ha efectuat aquest any via un conveni i que, a més, properament el menjador s’obrirà els caps de setmana. Destaca que més de 220 persones hi van cada dia a menjar, i que properament s’ampliarà l’espai, ja que el mateix Ajuntament ha cedit un local annex, on s’iniciaran obres de reforma. Afirma que des del Districte també s’hi ha estat treballant perquè consideren que és un servei fonamental. Finalment, manifesta que creuen que la xarxa d’entitats i menjadors municipals han de treballar de manera alineada, des d’un model no assistencial que no només garanteixi el dret a l’alimentació, sinó que també apoderi les persones que estan en situació d’alta vulnerabilitat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 12. Que l'Ajuntament de Barcelona iniciï les converses amb la propietat de l'antiga escola bressol Pere Calafell per tal d'adquirir aquest equipament així com iniciï converses amb els veïns i veïnes del barri de Sant Martí de Provençals per definir els futurs usos d'aquest equipament. El Sr. Puigcorbé explica que el 31 de juliol d’aquest any, i després de 27 anys de funcionar com a llar d’infants i 52 com a centre educatiu, l’escola Pere Calafell del barri de Sant Martí de Provençals va tancar definitivament per falta de recursos econòmics. Remarca que ho va fer després de recollir 2.000 firmes i de demanar ajuda al Govern de la ciutat i als grups de l’oposició. Afirma que, tanmateix, ningú no va fer res i això va significar l’expulsió de 22 treballadors i 145 nens. 5434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Explica que, abans de recórrer al Govern de la ciutat, l’escola va parlar amb CaixaBank, que és el propietari del sòl i de l’edifici on hi ha l’escola i que el cedia a canvi d’un lloguer baix. Assenyala que va ser precisament l’Obra Social de la Caixa la que va crear aquesta escola per millorar la vida d’un barri en ple creixement. Afirma que, tanmateix, CaixaBank no va voler ajudar a mantenir el centre. Explica que l’escola també va parlar amb la Generalitat, que els va dir que al barri ja hi havia dues llars d’infants públiques, tot i que sembla que en una d’elles només queda una plaça i en l’altra cap. Assenyala que es tracta d’un centre privat que ha deixat de rebre ajudes de la Generalitat perquè l’ensenyament que ofereix no és obligatori. Manifesta que el que el seu grup planteja és que algun centre públic pugui absorbir aquesta escola o fer-se’n càrrec, en la línia de municipalitzar els serveis educatius. Explica que ell mateix va suggerir al Sr. Viejo la possibilitat de comprar-la perquè CaixaBank la ven a un preu força raonable, tenint en compte que l’Ajuntament disposa de 120 milions d’euros de superàvit. Destaca que l’edifici té una qualificació A7 i una superfície de 3.173 m² distribuïts en quatre plantes. Manifesta que el Grup Municipal d’ERC demana que l’Ajuntament destini una part del superàvit d’aquest any a comprar l’edifici per convertir-lo en un equipament públic. Explica que suggereixen que es tingui en compte la manca de places públiques de 0 a 3 anys al districte per tal de valorar la necessitat de recuperar la llar d’infants, i que en cas que això no fos possible, proposen que es converteixi o bé en un equipament públic únic, com un casal d’avis o de joves, o bé en un equipament compartit, ateses les seves dimensions. Assenyala que, en qualsevol dels casos, la destinació d’aquest futur equipament s’hauria de decidir amb els veïns i veïnes i les associacions i entitats del barri de manera consensuada. El Sr. Viejo manifesta que aquest és un cas que reforça la idea que cal un lideratge públic en l’àmbit educatiu. Assenyala que, tanmateix, ell no pot decidir comprar una escola de manera immediata i que, d’altra banda, l’IMEB ha actuat com calia per garantir l’atenció que correspon als nens del centre. El Sr. Montaner assegura que aquesta és una qüestió que han seguit des del primer moment tant la Regidoria d’Educació com la Regidoria del Districte de Sant Martí, d’on ell és regidor. Afirma que es tracta d’un tema molt complex en què intervenen moltes qüestions, com la fallida econòmica, el problema laboral i la propietat del local, entre d’altres. Explica que s’han reubicat tots els nens i nenes en altres centres i que el Districte va posar un advocat a l’associació de veïns perquè ajudés l’associació de pares i mares. Assenyala que actualment estan en contacte amb la Caixa, que és la propietària de l’edifici, però que estan esperant que s’anul·li l’acord a què s’havia arribat amb la cadena d’escoles bressol Joan Roca perquè absorbís l’escola. Afirma que, un cop aturat aquest procés, el Districte estudiarà quines possibilitats hi ha de lloguer o de compra de l’edifici. Destaca que és prioritari arribar a un acord amb la Caixa i aprofitar els més de 3.000 m² de l’edifici, així com buscar l’ús públic que pot tenir aquest espai a partir d’un procés participatiu. S’accepta el prec. Es dóna per tractat. 13. Que l'Ajuntament de Barcelona actuï d'ofici en defensa de les persones sense llar que han estat enganyades per firmar documents com a testaferros. La Sra. Benedí presenta el prec. Manifesta que en el mandat anterior ja van plantejar aquest prec i el Govern va acceptar-lo, però que, després de parlar amb el president de la Fundació Arrels fa gairebé un mes, s’han assabentat que no s’ha complert. Assenyala que la utilització de persones com a testaferros d’empreses que pretenen no complir amb les seves obligacions no és un fenomen nou. Explica que algunes persones que volen cometre delictes fiscals o societaris capten persones sense sostre i, a canvi d’un àpat calent o molts pocs diners, els enganyen perquè signin documents on consten com a administradors únics d’empreses amb les NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5435 quals no es pagaran impostos, o es faran negocis il·legals o estafes. A més, afirma que molt sovint les persones enganyades tenen problemes de salut mental o es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat. Explica que la Fundació Arrels ha pogut detectar un augment d’aquests casos quan els afectats han estat persones vinculades a l’entitat, però que no és possible conèixer la quantitat de persones afectades que no tenen el suport de cap entitat i que es troben en una situació de total indefensió. La Sra. Ortiz manifesta que el Govern accepta el prec, però amb un matís vinculat a la legalitat. Afirma que l’Ajuntament té coneixement de cinc casos i que en tots ells s’han desplegat tots els recursos necessaris per donar cobertura a les necessitats dels ciutadans afectats amb assessoraments i acompanyaments per denunciar els fets. Remarca que, tanmateix, ni l’Ajuntament ni cap advocat pot actuar d’ofici en defensa d’algú, sinó que ho ha de fer el Ministeri Fiscal. Afirma que, tanmateix, l’Ajuntament pot presentar la denúncia i instar la Fiscalia a actuar, cosa amb la qual estan plenament d’acord. D’altra banda, assenyala que s’ha produït un increment dels delictes d’odi vinculats a persones sense sostre i que, per tant, creuen que aquesta és una de les línies de treball que cal abordar des de l’Ajuntament. En aquest sentit, explica que l’Ajuntament vol iniciar un projecte per crear un protocol d’actuació en aquells casos en què es produeixen agressions, entre les quals hi ha el tipus d’agressió concreta a què fa referència el prec. La Sra. Benedí agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PSC: 14. Que el govern municipal faci totes les gestions necessàries per revertir el tancament del servei de pediatria del CAP de Sant Joan i conjuntament amb el CSB aporti una solució dins del marc del barri, i doni trasllat de les seves gestions als grups municipals. Aquest es tracta en primer lloc en l’apartat de precs. La Sra. Andrés manifesta que, des del mes de juliol del 2015, el CAP del passeig de Sant Joan, que dóna servei al barri de Fort Pienc, ha perdut el servei de pediatria, que s’ha traslladat al CAP de Pare Claret. Explica que els infants que anaven a aquest CAP ara s’han de desplaçar prop de dos quilòmetres per ser atesos, cosa que pensen que no és només una retallada en tota regla, sinó que també dificulta i impedeix tenir un servei de salut de proximitat. D’altra banda, agraeix que la tinenta d’alcalde hagi dit abans que el Govern de la Generalitat no ha estat exemplar pel que fa a la renda d’inserció, sinó que més aviat hi ha aplicat retallades, tal com manté el seu grup. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. Tarafa recorda que la decisió del tancament del CAP de passeig de Sant Joan és anterior a l’arribada del nou Govern municipal, i que es va prendre per dues raons. Explica que la primera era fruit d’un pla de reagrupació de pediatria que va plantejar el Consorci Sanitari i que el Govern ha demanat que es reavaluï. Assenyala que la segona raó tenia a veure amb l’increment del lloguer de l’espai, que és propietat de la Caixa. Manifesta que l’Ajuntament vol aturar aquest projecte i tractar de vetllar, com a mínim de manera transitòria, perquè els nens i nenes d’aquest CAP tinguin un servei de pediatria més pròxim. Explica que per això han plantejat que, dels 3.000 nens que eren usuaris del CAP de passeig de Sant Joan, 1.500 vagin al CAP de Casc Antic, 1.500 al CAP de Roger de Flor i uns 150 nens al CAP de Vila Olímpica, que són centres molt més propers que el de Pare Claret. Afirma que l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Consorci Sanitari han acceptat la proposta, però que el Govern de la ciutat està insistint per revertir aquesta situació. Destaca que, de moment, com a mínim, aquests nens i nenes no hauran de desplaçar-se tant. A 5436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 més, afegeix que els 1.500 nens que aniran al CAP del Casc Antic tindran la mateixa pediatra que tenien a passeig de Sant Joan. Conclou que el tema no està tancat i que estan buscant la solució conjuntament amb el Districte. En relació amb això, assenyala que avui a la tarda hi ha una reunió amb els veïns i veïnes del passeig de Sant Joan per veure com es pot revertir aquesta situació. La Sra. Andrés agraeix la resposta de la comissionada, que opina que ha explicat clarament que el problema ha estat que l’ICS ha decidit no pagar un lloguer. Afirma que la solució que s’ha donat no és acceptable i que tots plegats han de reivindicar que els infants d’aquesta zona tinguin el seu pediatre de proximitat i l’ICS torni a pagar el lloguer de l’espai que acollia aquest servei. La Sra. Tarafa precisa que, per al Govern, aquesta solució és només transitòria. S’accepta el prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 15. Que el govern municipal presenti en 2 mesos el Pla Municipal d'escoles bressol que determini el nombre de places existents i les necessitats per donar compliment a la demanda no atesa, així com la previsió sobre la construcció de noves escoles bressol, la seva ubicació, el pressupost i el calendari d'execució, i detallar com s'ha assignat el personal a cada escola bressol. S’accepta el prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 16. (M1519/955) Quin és el nombre de desnonaments que s'han executat a la ciutat de Barcelona, desglossat per districtes, en els darrers 3 mesos? Com s'estan aplicant la nova normativa de la Generalitat (Llei 24/2015) que obliga als propietaris dels immobles (grans tenidors), abans d'interposar una demanda judicial per desnonament, a fer una proposta de lloguer social als afectats? Quants casos s'han donat en aplicació de la nova legislació? Es dóna per tractada. 17. (M1519/956) Quin és el propòsit de capteniment del govern municipal sobre el projecte d'emplaçament d'una branca del Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg a la ciutat de Barcelona? Té coneixement l'Ajuntament de Barcelona sobre quin espai del Port de Barcelona s'està estudiant construir un edifici de nova planta per acollir aquest museu? El Sr. Ciurana explica que fa uns dies van conèixer, a través de TV3, les declaracions del director del Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg, que va anunciar de manera solemne que els tràmits per instal·lar una filial del Museu de l’Hermitage a la ciutat de Barcelona anaven endavant i que finalment ja hi havia un solar concret al port de Barcelona on s’edificaria un edifici de nova planta per acollir aquest centre. Assenyala que el director del Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg també va explicar que al final no s’ha optat per l’edifici històric que s’havia previst inicialment per les dificultats que hi havia amb la normativa i la llicència. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada de Cultura. La Sra. Sureda manifesta que ni des de l’Àrea d’Urbanisme ni des de l’Àrea de Cultura els ha arribat cap projecte sobre l’Hermitage i que, per tant, és molt difícil avaluar-ne l’impacte, tant des del punt de vista urbanístic com des del punt de NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5437 vista cultural o de vinculació amb la ciutadania. Afirma que els resulta molt difícil pronunciar-se sobre aquest projecte perquè no tenen la informació per fer-ho. D’altra banda, explica que en aquest moment no és una prioritat construir nous equipaments, sinó treballar la cultura de base, evitar que els artistes marxin de Barcelona i treballar pels equipaments que operen en condicions molt precàries. El Sr. Ciurana precisa que ell no pregunta pel projecte museològic, sinó pel solar. En aquest sentit, pregunta si hi ha un solar del port destinat a acollir un edifici de nova planta per a un museu de l’Hermitage. Explica que si hi és, la Sra. Sanz, com a vicepresidenta del Port, ho hauria de saber, i si no hi és, el Govern municipal hauria de desmentir el director del Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg. Opina que el que no és acceptable és que el Govern doni respostes ambigües. Manifesta que interpreta que o bé la Sra. Sanz no sap que el Port ha cedit un espai per a aquest museu, o que des del Govern municipal es permet que el director de l’Hermitage digui coses que no són certes. En aquest sentit, insta el Govern a conèixer les coses o, en cas que les conegui i no les vulgui dir, a fer de la transparència una realitat. Conclou que el sorprèn molt negativament la resposta que li han donat. La Sra. Ortiz explica que la comissionada de Cultura ha dit que el Govern no té coneixement que hi hagi aquest sòl disponible, però que faran la pregunta pertinent en el marc del Consell d’Administració del Port i faran arribar al Sr. Ciurana la resposta concreta que demana. D’altra banda, assegura que el nou Govern té tota la voluntat de ser transparent, a diferència del Govern anterior, que afirma que va fer plans urbanístics d’esquenes als veïns. El Sr. Ciurana puntualitza que les preguntes orals no anuncien preguntes que hagin de ser respostes després per escrit. Explica que si ell fa una pregunta oral, la Sra. Ortiz ha de venir preparada amb el dossier corresponent per donar una resposta concreta. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal Ciutadans: 18. Quina és la proposta per tal d'incrementar el número de places de les escoles bressol a la ciutat de Barcelona? Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 19. Quan i com es posaran en marxa les accions 10.30 (reforç dels programes de socialització de llibres, i compra de material escolar i informàtic pels centres) i 10.4 (referent a les sortides i colònies escolars) de la Mesura de Govern "Accions urgents de lluita contra la pobresa: per una Barcelona més justa i equitativa"? La Sra. Andrés formula la pregunta. La Sra. Ortiz manifesta que, precisament, una part de la proposta de modificació pressupostària a càrrec del superàvit que es presenta avui en la Comissió d’Economia i Hisenda té a veure amb els programes d’equitat educativa, ja que han començat a treballar en el marc del Consorci d’Educació la quantificació dels recursos necessaris per reactivar tota la part del programa de llibres de text, de material informàtic i d’altres suports a diverses activitats. Afirma que, per tant, els 1,1 milions d’euros que formen part de la proposta tenen a veure amb una aportació al Consorci per als programes d’equitat educativa. Assenyala que s’ha de treballar com es posen en pràctica aquests recursos perquè fer-ho a mig curs és complex, però que podrien estar llestos per al curs vinent. La Sra. Andrés demana que es posin en marxa durant aquest curs per tal de fer- ne després una avaluació i poder millorar-ne l’eficàcia. Es dóna per tractada. 5438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Del Grup Municipal PP: 20. Quin és el Pla del govern municipal per al retorn de l'exili juvenil, detallant els recursos i el nombre previst de joves que s'acolliran? La Sra. Esteller recorda que, en una de les comissions del mandat anterior, a proposta del Grup d’ICV-EUiA, es va aprovar per unanimitat un Pla de retorn de l’exili juvenil, que es va demanar que es presentés al Consell de Joventut de Barcelona. Manifesta que volen saber si ja s’ha elaborat aquest pla i quines mesures i recursos preveu. La Sra. Pérez assenyala que és una mica difícil donar resposta a aquesta pregunta en dos minuts i mig perquè tracta d’un tema molt complex. Afirma que, tot i així, li agrada la pregunta perquè significa que el partit del PP reconeix per fi que el que pateixen els joves catalans és un exili i no pas una «mobilitat exterior» voluntària, tal com va dir un dia la ministra Fátima Báñez. Recorda que Barcelona té una població jove aturada de més de 32.000 persones i que la taxa d’emancipació continua baixant. Explica que estan treballant en un pla de xoc i en l’avaluació de l’anterior Pla de xoc contra l’atur juvenil, a més d’impulsar mesures per donar oportunitats als joves. En aquest sentit, assenyala que no es tracta només d’un problema d’ocupació sinó també d’habitatge. Afirma que, per això, avui han parlat dels ajuts per al pagament de lloguer i, també, s’estan revisant possibles ajuts per a la formació professional. Conclou que estan començant a treballar perquè en el proper Pla de xoc contra l’atur juvenil s’incloguin mesures sobre l’exili juvenil. La Sra. Esteller remarca que parla del Pla d’exili juvenil perquè aquesta és la denominació del pla, però que això no vol dir que comparteixi que la gent jove està exiliada. Assenyala que la crisi econòmica ha afectat a tothom i que molta gent jove ha hagut de marxar de Barcelona a buscar feina a altres llocs. Afirma que el Govern d’Espanya ha fet moltes coses per pal·liar aquests efectes i ha generat una estratègia de garantia juvenil que ha tingut efectes positius a la ciutat de Barcelona i a tot Espanya. En aquest sentit, destaca que hi ha 65.000 joves de menys de trenta anys que estaven aturats i que ara tenen feina, tal com recull l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre del 2015. Demana que es contesti què farà el Govern de la ciutat a curt, mitjà i llarg termini per al retorn del jovent que ha marxat de la ciutat, i quins recursos pensa destinar-hi. La Sra. Pérez assenyala que, atès que el Grup del PP va votar a favor de la proposta, entenia que estava d’acord en com estava formulada. Manifesta que creu que ha contestat la pregunta, ja que s’ha referit al pla de xoc i a l’estudi de mesures en matèria d’habitatge, ocupació i formació professional. D’altra banda, recorda que les polítiques públiques impliquen fases de diagnosi, planificació, execució i avaluació. En aquest sentit, explica que ara mateix s’està avaluant el Pla de xoc contra l’atur juvenil anterior per tal de seguir després amb la diagnosi i, posteriorment, l’execució d’un pla contra l’atur juvenil que inclourà el terme «exili» dins les seves propostes. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup V) Mocions VI) Declaració Institucional Del Grup Municipal Barcelona En Comú: 21. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona acorda: NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5439 1. Donar suport a les víctimes de la Talidomida a l’estat espanyol, i en particular a l’Associació de Víctimes de la Talidomida d’Espanya i altres Inhabilitats (AVITE), per la seva lluita incansable a favor de les víctimes d’aquest fàrmac, que degut aquella negligència es va generar el deute històric que el Govern de l’estat té amb els afectats i les afectades i el seus familiars. 2. Instar a l’empresa farmacèutica alemanya Grünenthal que indemnitzi als afectats i les afectades de l’estat espanyol, víctimes d’aquest fàrmac, sense més dilació com ho ha fet amb els afectats d’altres països. 3. Demanar al Govern de l’estat que insti a l’empresa farmacèutica alemanya Grünenthal a pagar les indemnitzacions als afectats i afectades víctimes d’aquest fàrmac. 4. Instar al President del Govern de l’estat a negociar la concessió de les pensions vitalícies als afectats i les afectades de la Talidomida a l’estat espanyol, tal com estan percebent els afectats i les afectades de la resta de països europeus. 5. Traslladar aquest acord, i la solidaritat de la ciutat amb els afectats i les afectades per la Talidomida, a l’Associació de Víctimes de la Talidomida d’Espanya i altres Inhabilitats (AVITE). 6. Traslladar aquest acord a l’empresa farmacèutica alemanya Grünenthal i al Govern de l’estat. Es llegeix a l’inici de la sessió. La Sra. Ortíz assenyala que aquesta declaració institucional és en part fruit de la petició de l’Associació de Víctimes de la Talidomida d’Espanya i altres Inhabilitats (AVITE), i fa un agraïment al conjunt de grups que l’han signat. Tot seguit procedeix a la lectura de la declaració: «La talidomida és un medicament que es va patentar a l’Estat espanyol l’any 1954. S’utilitzava com a sedant i pal·liava les nàusees i els vòmits en les dones embarassades. Arran de la presa d’aquest medicament, van començar a néixer nens i nenes amb greus malformacions. A l’Estat es calcula que hi va haver uns 3.000 afectats. El novembre de 1961, els doctors Widukind Lenz i Klaus Knapp van descobrir la relació entre la talidomida i les malformacions. Entre el novembre de 1961 i el maig de 1962 es retira aquest medicament arreu del món, menys a l’Estat espanyol, que no procedeix a retirar-lo fins a l’any 1975. De conformitat amb els articles 65, 73.5, 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sotasignats presenten aquesta declaració institucional: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Donar suport a les víctimes de la talidomida de l’Estat espanyol, i en particular a l’Associació de Víctimes de la Talidomida d’Espanya i altres Inhabilitats, per la seva lluita incansable a favor de les víctimes d’aquest fàrmac, que atesa aquella negligència es va generar un deute històric que el Govern de l’Estat té amb els afectats i les afectades i els seus familiars. Instar l’empresa farmacèutica alemanya Grünenthal que indemnitzi els afectats i les afectades de l’Estat espanyol víctimes d’aquest fàrmac sense més dilació, com ha fet amb els afectats d’altres països. Demanar al Govern de l’Estat que insti l’empresa farmacèutica alemanya Grünenthal a pagar les indemnitzacions als afectats i les afectades víctimes d’aquest fàrmac. Instar el president del Govern de l’Estat a negociar la concessió de les pensions vitalícies als afectats i les afectades de la talidomida a l’Estat espanyol, tal com estan percebent els afectats i les afectades de la resta de països europeus. 5440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Traslladar aquest acord i la solidaritat de la ciutat amb els afectats i les afectades per la talidomida a l’Associació de Víctimes de la Talidomida d’Espanya i altres Inhabilitats. Traslladar aquest acord a l’empresa farmacèutica alemanya Grünenthal i al Govern de l’Estat. Barcelona, 21 de setembre de 2015.» La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller del PP s’absté i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.40 h. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5441 Comissió d'Economia i Hisenda Acta de la sessió del 21 de setembre de 2015, aprovada el 20 d’octubre de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de setembre de 2015, s'hi reuneix la Comissió d'Economia i Hisenda, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Mercedes Vidal Lago, Sònia Recasens Alsina, Maite Fandos Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Mercè Homs i Molist, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Srs.: Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia; Miquel Ortega Cerdà, comissionat de Comerç i Consum, i Jordi Via Llop, comissionat d’Economia Cooperativa, Social y Solidària, i Antonio Muñoz Juncosa, Interventor general. Constituïda la Comissió d’Economia i Hisenda per acord del Plenari del Consell Municipal en la sessió extraordinària de Cartipàs de 14 de juliol de 2015 i adoptat el sistema de vot ponderat en sessió de junta de portaveus de 29 de setembre de 2015, s'obre la sessió a les 16,40 h. La Presidenta anuncia l’agrupament dels punts 1, 2 i 13, sobre polítiques d’ocupació; dels punts 6 i 17, sobre modificació pressupostària i pla de xoc per als primers mesos del mandat, i dels punt 16, 18 i 20, sobre horaris comercials. Seguidament distribueix els temps d’intervenció de què disposaran el govern i els grups municipals, si bé assenyala que aquesta qüestió s’hauria de discutir a la Junta de Portaveus. El Sr. Garganté demana si és habitual que el despatx d’ofici sigui lliurat als grups a l’inici de la sessió, la qual cosa no els permet estudiar-lo amb temps suficient, i la secretària li aclareix que els expedients es poden consultar a Secretaria. I) Part Informativa Despatx d’ofici En compliment del Decret d'Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 18 de març de 2015: 1. Aprovar l’expedient núm. 3-036/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, per import de 780.000,00 euros, derivats del conveni amb la Diputació de Barcelona per establir el marc de col·laboració per a la realització d’actuacions d’utilitat pública i d’interès social a Ciutat Vella, concretament l’adequació del Centre d’Urgències i Assistència Primària Perecamps a Ciutat Vella, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15030495. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 2. Aprovar l’expedient núm. 3-037/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, per import de 100.000,00 euros, corresponents a l’atorgament d’una subvenció, per part de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit 5442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 dels Plans de foment territorial del turisme per l’actuació Bateries Antiaèries al Turó de la Rovira, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15030595. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 3. Aprovar l’expedient núm. 3-040/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 123.125,00 euros, per tal de dur a terme els Projecte Rutes turístiques del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15030995. Donar- ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 25 de març de 2015: 4. Aprovar l’expedient núm. 3-047/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 278.623,95 euros, per tal de dur a terme els Projectes del Districte de l’Eixample: senyalització turística de vianants fase II i III i millora de l’enllumenat en l’entorn del mercat de Sagrada Família; i els projectes d’Habitat Urbà i Urbanisme: Identificador Local i Activitat sobre Habitatge ús turístic, Servei TIC oferta il·legal allotjament turístic i Modernisme redisseny ruta 1ª fase, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15031695. donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 5. 049/2015) Aprovar l’expedient núm. 3-049/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 42.741,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15031791. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 8 d'abril de 2015: 6. Aprovar l’expedient núm. 3-052/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, pel compromís d’ingrés del Consorci de Biblioteques, per al desenvolupament del programa de sales d’estudi nocturnes permanents a les biblioteques de Barcelona, per import de 38.312,39 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15032395. Donar- ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-056/2015 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 180.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 15032591. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 8. Aprovar l'Addenda al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i STARTUPBOOTCAMP SPAIN 2014, S.L., per a la realització del programa d'acceleració Startupbootcamp en el marc de la iniciativa MstartupBarcelona, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció addicional mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i 6.2 de la normativa NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5443 general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 200.000 euros; Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte; autoritzar i disposar la despesa per un import de 200.000,00 euros amb càrrec a la partida 0702-48903-43311, equivalent al 9,69% del cost total del projecte corresponent a 2.063.300€, a favor de STARTUPBOOTCAMP SPAIN 2014, S.L., amb NIF B66361361; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la finalització de l'activitat, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts d'acord amb la clàusula cinquena del conveni signat en data 5 de desembre de 2014; facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 9. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Comerç pel desplegament del projecte “Comerç a la Xarxa”; facultar la Segona Tinent d’Alcalde Sònia Recasens i Alsina per a la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. Acord de la Comissió de Govern de 15 d'abril de 2015: 10. Aprovar l’expedient núm. 3-058/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 133.667,00 euros, per tal de dur a terme els Projectes de l’Àrea de Cultura: rutes turístiques en idiomes per la Barcelona romana; ampliació rutes turístiques a l’aplicació Barcelona visual; Interpretació i senyalització patrimonial del Castell de Montjuïc; obrir l’oferta del Festival Grec al turisme i obrir l’oferta teatral al públic visitant al Teatre Lliure, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15033195. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 22 d'abril de 2015: 11. Aprovar la incorporació al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2014, corresponents a despeses amb finançament afectat per un import de 5.143.556,49 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, donant compliment a l’article 182.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, segons el qual són d’incorporació obligatòria al pressupost de l’exercici següent els romanents de crèdit que emparin projectes finançats amb ingressos afectats (compromisos concertats). Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 12. Aprovar la incorporació al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2014, corresponents a despeses amb finançament afectat per un import de 2.890.417,30 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, donant compliment a l’article 182.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, segons el qual són d’incorporació obligatòria al pressupost de l’exercici següent els romanents de crèdit que emparin projectes finançats amb ingressos afectats (drets reconeguts). Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 13. Aprovar la incorporació al Pressupost General de l’Ajuntament de l’exercici 2015 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2014 per un import de 2.650.992,14 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, finançats amb el 5444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Romanent Líquid de Tresoreria positiu de l’any 2014; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 14. Aprovar l’expedient núm. 3-062/2015 de modificacions de crèdit, consistent en una generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, d'una banda provinents de l’ingrés de la Generalitat de Catalunya al 2015, en concepte de Fons de Turisme i, d'altra banda, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2014, també d’acord amb ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya per al Fons del Foment del Turisme, i per import total de 154.272,94 euros, per tal de dur a terme Projectes del districte d’Horta i de l’empresa BIMSA per al foment de Turisme, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15041395. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 6 de maig de 2015: 15. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb NIF Q0873001B, per a l'execució del projecte "Barcelona és Moda 2015", que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 35.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 35.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903- 43141, equivalent al 50% del cost total del projecte corresponent a 70.000,00 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte sisè del conveni. Facultar el Regidor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond Blasi i Navarro, per a la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 16. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb NIF Q0873001B, per a l'execució de diverses accions relacionades amb el comerç per a l'any 2015, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 50.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 50.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903- 43141, equivalent al 50% del cost total del projecte corresponent a 100.000,00 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Regidor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond Blasi i Navarro, per a la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 17. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar del Retail-Comertia, amb NIF G62811021, per al desenvolupament del Pla d'Actuació 2015, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5445 reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 52.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 52.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903-43141, equivalent al 48,44% del cost total del projecte corresponent a 107.342,00 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Regidor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond Blasi i Navarro, per a la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 18. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, amb NIF Q5855049B, per a la promoció de la ciutat de Barcelona en el sector de l'alimentació, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 120.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 120.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903-43333, equivalent al 22,37% del cost total del projecte corresponent a 536.500,00 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina per la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 19. Aprovar el Protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona relatiu a la implantació d’una plataforma de pagament a través del mòbil de l’estacionament regulat a tots els municipis de la Província de Barcelona. Facultar la Segona Tinent d’Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del protocol. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 20. Aprovar l’expedient núm. 3-074/2015 de modificacions de crèdit, consistent en una generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, en concepte d’aportacions a las despeses de soterrament de les línies elèctriques i telefòniques amb motiu de la rehabilitació del conjunt d’edificis catalogats, coneguts com a “Casetes del Clot”, per un import total de 18.086,25 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15042495; i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 21. Aprovar la modificació de la incorporació al pressupost 2015 dels romanents de crèdit per un import de 128.563,50 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consten a l’expedient referència comptable núm. 15042791; i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 22. Aprovar la modificació de la incorporació al pressupost 2015 dels romanents de crèdit per un import de 339.747,79 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consten a l’expedient referència comptable núm. 15042891; i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 23. Aprovar l’expedient núm. 3-078/2015 de modificacions de crèdit, consistent en una generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de 5446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, corresponents als ingressos de l’Estat en concepte de Cessió de Tributs i Fons Complementari de Finançament, i per import total de 2.814.300,00 euros, per tal d’incrementar l’aportació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona segons el criteri adoptat en el Consell Plenari de data 20 de febrer de 2004, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15042895; i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 13 de maig de 2015: 24. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, Aeroports Públics de Catalunya, Agència Catalana de Turisme, Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Ports de la Generalitat i Aena, S.A. per a l'organització del World Routes Forum Barcelona 2017. Autoritzar i disposar la despesa amb càrrec a la partida 0702-48903-43321, per un import de 225.000,00 euros per a 2015, 112.500,00 euros per a 2016 i 112.500,00 euros per a 2017, despesa subordinada a l'existència de crèdit suficient i adequat en els pressupostos posteriors, a favor de Aeroports Públics de Catalunya, amb NIF B64748627. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde Sònia Recasens i Alsina per la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació 25. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona - Centre Ernest Lluch, amb NIF P5800042C, per al suport a la realització del Fòrum Rosa Virós, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 2.500,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 2.500,00 amb càrrec a la partida 0702-48903- 43333, equivalent al 44,54% del cost total del projecte corresponent a 5.612,35 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 26. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació BCD per a la promoció del disseny industrial, amb NIF G08470999, per a la realització de les accions MID (Mercat d'Idees Disseny), Barcelona Design Week, Barcelona Design Tour i l'impuls del Manual Barcelona, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 85.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 85.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903-43333, equivalent al 23,81% del cost total del projecte corresponent a 357.000,00 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 27. Aprovar el Conveni per a la materialització de l’assignació extraordinària del Fons per al Foment del Turisme acordada pel Comitè bilateral del Fons per al Finançament d’actuacions de minimització de l’impacte de l’afluència turística sobre l’espai públic i els serveis en determinades àrees de la ciutat de Barcelona. Facultar NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5447 la Segona Tinent d’Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 28. Aprovar la modificació de la incorporació al pressupost 2015 dels romanents de crèdit per un import de 150.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consten a l’expedient referència comptable núm. 15050691: Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 29. Aprovar el Protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya (Departament d’Ensenyament) per a la determinació de les condicions de l’ocupació dels CEIPs Els Encants i l’Univers, situats als carrers de Consell de Cent núms. 556-560, i de Bailén 225-231 respectivament. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 20 de maig de 2015: 30. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Turisme de Barcelona (NIF P5890003F), que té per objecte la col·laboració per la “Celebració de la Nit de Cap d’Any” del 2015. Facultar l’Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, Segona Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 31. Aprovar el conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament de l’estratègia RIS3CAT en el marc del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020. Facultar la Segona Tinent d’Alcalde per a la signatura del conveni. 0Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 32. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fund. Institut de Ciències Fotòniques, amb NIF G62819537, per l'impuls de la recerca i la innovació en el camp de la fotònica i el grafè i la seva transferència al teixit productiu de Barcelona, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 6.841.828,00 euros. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 500.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903-43333, equivalent al 7,31% del cost total del projecte corresponent a 6.841.828,00 euros, distribuït en 250.000 euros pel 2015 i 250.000 euros pel 2016, supeditat a l'existència de crèdit suficient i adequat en els pressupostos posteriors, a la Fund. Institut de Ciències Fotòniques, amb NIF G62819537. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina per la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Empresa, Economia i Ocupació. 33. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Trinijove, amb NIF G59546556, per al projecte Centre de noves oportunitats TIC/Centre Gestor de Residus Tecnològics, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 250.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i 5448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 disposar la despesa de 250.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903-43011, equivalent al 31,25% del cost total del projecte corresponent a 800.000,00 euros, distribuït en 50.000€ per 2015 i 200.000€ per 2016, supeditat a l'existència de crèdit suficient i adequat en els exercicis posteriors, a la Fundació Privada Trinijove, amb NIF G59546556. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 34. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Federación Española de Deportes de Hielo (FEDH) per a la preparació, organització i bon desenvolupament de la Final del Grand Prix de patinatge sobre gel 2015/2016 (junior i sènior), a celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 10 i el 13 de desembre de 2015. Facultar la Quarta Tinent d'Alcalde, Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, per adoptar els acords necessaris pel perfeccionament del present conveni. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, SA, la gestió del conveni que s’aprova, així com l’exercici de totes les accions que se’n derivin per a la seva execució, assumint inicialment el seu cost. Aprovar les prescripcions generals per les quals s’han de regir les actuacions indicades, les quals figuren incorporades a l’expedient. Acordar que l’Ajuntament de Barcelona assumirà en l’exercici 2016 les despeses generades per Barcelona de Serveis Municipals, SA, en compliment del conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 35. Aprovar l’expedient núm. 3-090/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, per l’ingrés de l’Institut Barcelona Esports, per al manteniment d’equipaments esportius, per import de 149.990,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15051195. Donar- ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 36. Aprovar l’expedient núm. 3-091-2015 de modificacions de crèdit, consistent en una generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Diputació de Barcelona, en concepte d’aportacions destinades al finançament de l’actuació inversora P.11.6022.01 Manteniment centres educatius. Obres de millora per import de 13.000.000,00 euros i gestionada pel Consorci d’Educació de Barcelona, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15051295. Donar- ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 10 de juny de 2015: 37. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme, amb NIF G59740274, per a la realització del Projecte Nit del Turisme, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 13.500,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 1.500,00 euros amb càrrec a la partida 0702-48903-43213, equivalent al 11,11% del cost total del projecte corresponent a 13.500,00 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar la Segona NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5449 Tinent d'Alcalde, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 38. Aprovar l’expedient núm. 3-101/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del Turisme, per fer aportació del 50% al Consorci de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern de 17 d’abril de 2013, i d’import 793.330,35 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15051995. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 39. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Consorci ZF Internacional, SAU, amb NIF A61290292, per a la realització del 17è Saló Internacional de la Logística i la Manutenció (SIL), que instrumenta l'atorgament d'una subvenció, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 34.000,00 euros. Autoritzar i disposar la despesa de 34.000,00 amb càrrec a la partida 0702-48903-43332, equivalent al 1,88% del cost total del projecte corresponent a 1.805.000,00 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el/la Segon/a Tinent/a d'Alcalde per a la signatura del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 15 de juliol de 2015: 40. Aprovar l’expedient núm. 3-100/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents d’execucions subsidiàries per al manteniment xarxa eliminació aigües residuals, d’import 48.487,92 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15051895. Donar compte d’aquest acord a la comissió del Consell Plenari competent per raó de la matèria. 41. Aprovar l’expedient núm. 3-107/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 179.438,26 euros, per tal de dur a terme els Projectes, de diversos districtes, de senyalització turística de vianants, dinamització de zona comercial entorn Park Güell, Comerços amb identitat singular i Rutes d’identitat, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15060295. Donar compte d’aquest acord a la comissió del Consell Plenari competent per raó de la matèria. 42. Aprovar l’expedient núm. 3-110/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, per l’ingrés de la Fundació Agbar per a l’impuls del programa Agenda 21 Escolar, per import de 18.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15061695. Donar compte d’aquest acord a la comissió del Consell Plenari competent per raó de la matèria. 43. Aprovar l’expedient núm. 3-114/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, per l’ingrés de la Fundació 5450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Bloomberg Family Foundation per a la posada en marxa del projecte Vincles BCN, per import de 748.650,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15070795. Donar compte d’aquest acord a la comissió del Consell Plenari competent per raó de la matèria. Acord de la Comissió de Govern de 22 de juliol de 2015: 44. Aprovar l’expedient núm. 3-113/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 204.441,00€, per tal de dur a terme els Projectes de Difusió Pla de Turisme del Districte de Sant Andreu i el projecte Campanya de Civisme de la Direcció de Comunicació i atenció ciutadana, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15070695. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d'Economia i Hisenda. Acord de la Comissió de Govern de 29 de juliol de 2015: 45. Aprovar l’expedient núm. 3-118/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 110.000,00 euros, per tal de dur a terme el Projecte Passos de vianants a la Barceloneta, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15072195. Donar-ne compte d’aquest acord a la Comissió d'Economia i Hisenda. Acords de la Comissió de Govern de 16 de setembre de 2015: 46. Aprovar l’expedient núm. 3-125/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents del llegat efectuat per la Sra. Mercedes Olivé i Regàs, en concepte d’aportacions destinades al finançament de l’actuació inversora P.11.6007.01 “Material de reposició Guàrdia Urbana. Adquisició” per import de 24.469,70 euros i gestionada per la Gerència de Seguretat i Prevenció, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15073195. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d'Economia i Hisenda. 47. Aprovar l’expedient núm. 3-131/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, en base al compromís d’ingrés amb l’empresa Unico Barcelona, S.L.U. (Grand Hotel Central), derivat del conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona per a la reforma de la plaça Ramón Berenguer que l’empresa BIM,S.A. s’encarrega d’executar, destinat a finançar l’actuació inversora P.01.6048.01 “Pla manteniment integral Ciutat Vella. Manteniment via pública” per import de 25.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15090795. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d'Economia i Hisenda. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Nous Plans d'Ocupació Municipals. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5451 El Sr. Colom exposa que, malgrat que hi hagi una evolució positiva de l’economia, a Barcelona segons dades del SOC hi ha 91.000 persones aturades, un 53 % de dones i un 47 % d’homes, i segons dades de l’EPA l’atur afecta 107.000 persones. Afegeix que el 44 % són aturats de llarga durada, el 50 % són majors de quaranta-cinc anys i l’atur juvenil arriba al 27 %, quan la taxa mitjana de la ciutat és del 13,9 per cent. Per zones també s’observa aquesta polarització, amb barris que tenen la meitat d’atur que la mitjana de la ciutat i barris que en tenen el doble. Davant d’aquesta situació, anuncia que l’ajuntament ha elaborat uns plans d’ocupació per a 640 persones –540 places per a majors de quaranta-cinc anys i 100 per a menors de trenta–, amb un pressupost de 6,8 milions d’euros. Destaca que aquests plans d’ocupació incorporen entre 60 i 120 hores de formació tecnicoprofessional i transversal per tal d’augmentar l’ocupabilitat dels aturats. També indica que aquests plans tripliquen les 200 places previstes pel govern anterior i que, sumades a les 477 ofertes pel SOC, s’arriba a 1.113 places per a persones aturades. A més a més, anuncia que el programa «Làbora» es torna a incorporar a Barcelona Activa per tal d’integrar-lo amb els programes Pisl i Proper. A continuació, assenyala que Barcelona Activa ha de passar de tenir una actuació reactiva a una actuació proactiva. En aquest sentit, entén que cal analitzar les necessitats de les empreses per tal de casar les necessitats amb l’oferta, i també buscar nous sectors de creació d’ocupació, allò que anomenen «la reindustrialització», per exemple en els camps de la rehabilitació energètica, la prevenció de residus o en diversos sectors culturals. Afegeix que Barcelona Activa ha de ser present en els sectors de l’economia verda i de l’economia social i cooperativa. Finalment, comenta que el foment de l’ocupació no es fa solament a través de Barcelona Activa, sinó també mitjançant totes les actuacions de l’ajuntament, com la posada en marxa d’escoles bressol o els programes de beques menjador, i conclou que una reducció de la jornada laboral, que a Catalunya és superior a la mitjana dels països europeus, també ajudaria a generar ocupació. La Sra. Recasens assenyala que d’ocupació se n’ha parlat molt, que la diagnosi ja s’ha fet i que el que ara cal és fer accions. Recorda que quan el govern anterior va prendre possessió, el 2011, a Barcelona hi havia 106.000 aturats, es va arribar a un pic de 115.000 i en deixar el govern al maig de 2015 n’hi havia 93.000. Així, doncs, comenta que la lluita contra l’atur va ser la preocupació principal del govern anterior i reclama del nou una reacció contundent. Seguidament, recorda que en el mandat anterior es van impulsar prop de 4.000 plans d’ocupació, 2.169 de municipals i 1.815 dintre de les empreses, i considera que els 600 que anuncia el nou govern són insuficients. Per tant, entén que el nou equip de govern fa una política de continuïtat i demana quins són els programes més revolucionaris que s’havien anunciat. Seguidament, celebra la continuïtat dels programes Pisl, Proper i «Làbora», especialment d’aquest darrer atès que va adreçat a les persones amb risc d’exclusió. Així mateix, recorda que el govern anterior va impulsar el programa «Barcelona crea ocupació» i el pla «Compromís per l’ocupació», dotats amb 22 milions d’euros i amb una previsió d’arribar als 50 milions; el primer va permetre la inserció laboral de gairebé mil persones, el 86 per cent de les quals eren joves, i per aquesta raó es va crear el pla «Compromís per l’ocupació», adreçat als aturats de llarga durada i als majors de quaranta anys. També recorda el Pla de xoc contra l’atur juvenil, que van acordar conjuntament amb el Partit dels Socialistes. Demana, doncs, en quina situació es troben tots aquests plans i programes. D’altra banda, indica que el govern anterior va crear una direcció específica per a l’economia social i col·laborativa, i suggereix al regidor d’Ocupació que es posi en contacte amb Barcelona Activa i que s’informi de la feina que es fa en aquest àmbit. Finalment, coincideix que la inversió global que fa l’Ajuntament de Barcelona ajuda a la creació de llocs de treball. En aquest sentit, calcula que amb els 2.071 milions d’euros que es van invertir durant el mandat anterior es van generar 27.110 llocs de treball. Ara bé, fent balanç dels primers cent dies de govern, entén 5452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 que hi ha hagut una aturada econòmica, la qual cosa podria comprometre aquesta generació de feina. En definitiva, més enllà de la continuació de plans i programes existents, demana concreció al nou equip de govern sobre els nous plans i les noves polítiques que s’havien anunciat. El Sr. Sierra valora negativament els primers cent dies de govern i reclama deixar de banda la política de gestos i començar a treballar en benefici de tots els barcelonins. En aquest sentit, assenyala que el principal problema de la ciutat és l’atur, el qual, a més a més, genera desigualtats i, per tant, la lluita contra aquesta situació entén que és absolutament prioritària i que s’hauria d’haver començat a actuar des del moment de la presa de possessió. D’altra banda, creu que la solució a l’atur no és reduir la jornada laboral ni crear un salari mínim de ciutat, sinó la creació d’ocupació de qualitat, la qual cosa passa per la regeneració de l’economia. En aquest sentit, valora negativament la decisió de suspendre llicències turístiques, perquè és una mesura que provoca desinversió i despeses en indemnitzacions, i critica que encara no s’hagi constituït la comissió de terrasses. Així, comenta que la legislació actual pot provocar que les terrasses dels establiments de restauració perdin la majoria de taules, la qual cosa pot representar la pèrdua de molts llocs de treball i fins i tot la desaparició dels establiments mateixos. Quant als 640 plans d’ocupació, reclama concreció sobre les mesures que el govern preveu prendre i denuncia que no hi ha coordinació entre el SOC i Barcelona Activa, coordinació que considera imprescindible perquè aquest organisme sigui un instrument eficaç a l’hora de generar ocupació. Així, doncs, pregunta com invertirà aquesta desviació de 2,4 milions dels pressupostos que s’anuncia que aniran a Barcelona Activa. Sobre aquest organisme, apunta que ara com ara és una sucursal de diverses empreses d’ocupació temporal i font de llocs de treball precaris. D’altra banda, entén que la reactivació econòmica passa per generar ocupació i, per tant, per afavorir l’empresari petit i mitjà i els autònoms. Cal, doncs, afegeix, una reforma de Barcelona Activa i dotar aquest organisme de recursos i programes específics per a aturats de llarga durada, majors de quaranta-cinc anys i joves. Sobre aquest darrer col·lectiu, amb una taxa d’atur del 27 %, insisteix que, després d’haver invertit anys en formació, en no trobar feina aquí passa a ser un actiu de països tercers. Finalment, ofereix la col·laboració del seu grup municipal al govern per tal de crear ocupació de qualitat i impulsar la reactivació econòmica, però exigeix que s’abandoni la política de gestos i que es comenci a treballar pel bé de tots els barcelonins. El Sr. Bosch coincideix en el fet que la desocupació a la ciutat de Barcelona és preocupant i estructural. Celebra la mesura que es proposa, la creació de 640 plans d’ocupació, si bé entén que és una mesura conjuntural. Anuncia, doncs, que el seu grup donarà suport a la mesura, però insisteix que cal un autèntic pla de generació d’ocupació que ataqui les qüestions estructurals i, per tant, que contempli la formació, la dignitat dels salaris i el seguiment de les mesures pal·liatives que s’han anunciat. Seguidament, proposa que en el termini de dos anys s’analitzin els resultats d’aquests 640 plans d’ocupació, si els llocs de treball creats han tingut continuïtat, per tal de veure si aquestes mesures ajuden a combatre l’atur de forma profunda, estructural i sostinguda, en benefici de la societat i de l’economia de Barcelona. La Sra. Ballarín celebra que la primera mesura que el govern porta a la Comissió d’Economia i Hisenda faci referència al problema de l’atur, especialment el de llarga durada i entre els majors de quaranta-cinc anys i els joves. Tot seguit, manifesta que la prioritat del Grup Municipal Socialista és la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, perquè és la millor mesura contra la pobresa i contra les desigualtats. Pel que fa als plans d’ocupació, assenyala que són instruments útils per incrementar l’ocupabilitat dels col·lectius que tenen més dificultats d’inserció NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5453 laboral, especialment si s’acompanyen d’una formació complementària, tal com s’ha dit que es faria. A més a més, entén que Barcelona Activa és l’organisme adient per implementar aquests plans d’ocupació. Tanmateix, considera que en l’informe manca informació i demana concreció sobre determinats perfils, com els anomenats «ecopaletes», l’assessorament sobre desnonaments i la divulgació dels ateneus. Pel que fa a l’anunci de triplicar el pressupost destinat a plans d’ocupació, vol saber si realment hi ha hagut un increment del pressupost municipal destinat a Barcelona Activa per cobrir aquests nous plans, o bé si solament s’ha fet una redistribució de les partides que ja tenia aquest organisme. D’altra banda, tot i considerar que es tracta d’una bona mesura, entén que és poc ambiciosa atès que es parla de la creació de 600 places quan hi ha 32.000 aturats de llarga durada. En aquest sentit, creu que les polítiques actives d’ocupació han d’arribar al cent per cent d’aquest col·lectiu d’aturats, i recorda que al pla Collboni un grup d’experts va analitzar aquesta qüestió i va concloure que caldria destinar 16 milions d’euros anuals a polítiques actives d’ocupació per arribar a tots els aturats de llarga durada. Reconeix que l’actual equip de govern solament duu cent dies en el càrrec, però considera que ja haurien d’haver establert les bases per a una estratègia global de govern per lluitar contra la desocupació, que és la major font de pobresa i desigualtat a la ciutat. Així, doncs, pensa que els plans d’ocupació només són una peça de les polítiques actives d’ocupació i el seu grup vol veure totes les mesures planificades i quantificades per saber si seran mesures eficaces. Pel que fa al prec al govern perquè reforci el paper de Barcelona Activa, demanen un compromís del govern municipal amb aquest organisme com a impulsor de les polítiques actives d’ocupació, la formació ocupacional, els plans d’ocupació i els incentius a la contractació, per tal d’atacar el principal problema de Barcelona, que és l’atur. Recorda que la majoria d’organismes internacionals i experts consideren que tant a Catalunya com a Espanya cal incrementar les polítiques actives d’ocupació com a millor mesura per combatre l’atur. En aquest sentit, esmenta que els diaris publiquen que Espanya suspèn en polítiques contra l’atur de llarga durada i creu que, ja que el municipi disposa d’un instrument com Barcelona Activa, aquest organisme podria suplir les mancances dels governs de l’Estat i de la Generalitat en aquesta qüestió. Remarca els trenta anys d’experiència de Barcelona Activa i el seu know how per donar resposta en aquesta situació, si bé considera que el lideratge d’aquestes polítiques pertoca exercir-lo al govern municipal. Finalment, reitera que Barcelona no es pot quedar aturada davant les retallades i la passivitat dels governs de l’Estat i de la Generalitat, i insisteix que s’ha de donar a Barcelona Activa aquest impuls a què feia referència. El Sr. Mulleras agraeix les explicacions del regidor Colom. Seguidament, recorda que durant la campanya electoral el Partit Popular havia manifestat que la seva prioritat, si tenien capacitat de governar o d’influir en el govern, seria fer un pla de xoc contra l’atur, prioritat que compartien les altres formacions polítiques. Per aquesta raó, retreu al govern que cent dies després d’haver pres possessió només hagi estat capaç de presentar el que considera un pegat, perquè es parla de crear 640 llocs de feina anuals quan el nombre d’aturats a 31 d’agost puja a 91.325. D’altra banda, manifesta que les polítiques socialistes van deixar el país en fallida, però que gràcies a les polítiques que ha dut a terme el Govern d’Espanya des de 2011 el país es comença a recuperar, i assegura que actualment s’estan creant 600.000 llocs de treball anuals. Tanmateix, considera que la situació de Barcelona, amb un 44 % d’atur de llarga durada i un 52 % d’atur entre els majors de quaranta-cinc anys, és greu i aquestes dades s’han de tenir en compte. Assenyala, doncs, que comparteixen la diagnosi però veu difícil posar-se d’acord en les mesures per atacar el problema. Indica que l’ajuntament ha de posar les condicions per crear ocupació, per atraure inversions a Barcelona i per generar activitat econòmica, però considera que el govern municipal precisament fa el contrari i posa traves a l’activitat i a la inversió, tal com s’ha vist en el sectors turístic, de restauració, comercial, del transport i dels museus municipals. A més, 5454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 afegeix, el govern municipal facilita l’activitat il·legal, com el top manta, que no paga impostos i representa una competència deslleial per al comerç de Barcelona. Conclou que, mentre el govern anuncia la creació de 640 llocs de treball anuals, la moratòria turística que ha decretat representa la pèrdua de 10.000. Per tant, insisteix que, segons el Grup Popular, l’equip de govern fa exactament el contrari del que hauria de fer. El Sr. Garganté formula una prèvia i mostra la sorpresa del Grup Municipal de la CUP pel fet que la documentació sobre els temes que ha de tractar la comissió es lliuri en paper i amb solament quaranta-vuit hores per analitzar-la, la qual cosa genera un problema ecològic i de despesa, i a més a més dificulta que es puguin consultar amb els barris i els districtes temes que els afecten. Quant a la proposta de plans d’ocupació, afirma que l’atur és una part intrínseca del sistema capitalista, que s’utilitza per precaritzar les persones que tenen feina i fer la vida impossible a les que no en tenen, raó per la qual cal fer una reflexió més profunda sobre aquesta qüestió. En aquest sentit, fa referència al Manifest comunista, on es parla dels aturats com «l’exèrcit industrial de reserva», una població que no és útil al sistema per acumular capital. Entén, doncs, que no es poden donar falses expectatives perquè el problema de l’atur no s’arreglarà amb pedaços i afirma que cal anar a l’arrel del problema, és a dir, que l’economia ha d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés. Seguidament, reitera que les patronals i els governs utilitzen els aturats i les aturades per empitjorar les condicions de treball dels que tenen feina, com van posar de manifest les diverses reformes laborals que s’han produït els darrers anys. En primer lloc, fa referència a la reforma que va fer Aznar, que va suposar que si un aturat es posava malalt, tot i que no estigués en condicions de cercar feina, un cop restablert se li havia acabat la prestació d’atur. En segon lloc, esmenta la reforma que va fer Zapatero per abaratir l’acomiadament, que va rebaixar la indemnització a vint dies per any treballat, la qual cosa deixa el treballador en situació d’indefensió perquè malgrat que l’acomiadament es declari improcedent l’empresa no té l’obligació de readmetre’l; entén, doncs, que quan es diu que en el sector del turisme s’han deixat de generar mil llocs de treball caldria preguntar-se quines condicions i quins sous haurien tingut. Per últim, es refereix a la reforma que va fer Rajoy, que va afectar els convenis col·lectius marc territorials i sectorials i va permetre que les empreses poguessin tenir uns convenis que empitjoraven les condicions dels convenis superiors. A tot això, continua, s’hi han d’afegir els ERO, que el 2009 van representar la pèrdua de 131.000 llocs de treball, el 2010 58.000, el 2011 47.000, el 2012 79.000, el 2013 59.000 i el 2014 21.000. Com a contraposició a aquestes polítiques posa l’exemple de l’Argentina, que va establir la indemnització per acomiadament en dos-cents dies per any treballat. Així, doncs, qualifica la proposta de crear 640 llocs de treball en sis mesos d’assistencialista, a més que si no se n’especifica l’escala salarial no es pot parlar d’ocupació de qualitat. Tanmateix, indica que el seu grup no s’oposarà a la implementació d’aquesta mesura en tant que significa una millora, però adverteix que és insuficient. Creu que en aquest tema cal valentia i que s’han de revertir les externalitzacions que s’han fet des de l’ajuntament, les quals es veu incapaç de quantificar, però no dubta que l’externalització va lligada amb la precarització. A tall d’exemple, comenta que Barcelona Televisió té vint treballadors en plantilla i entre 200 i 240 d’externalitzats. D’altra banda, assenyala que s’ha de plantejar trencar el marc que imposen la Llei de pressupostos espanyola i la LRSAL, com a conseqüència del Tractat de Maastricht, i que impedeixen que molts treballadors que fan feines per al consistori des de fa molts anys puguin formar part de la plantilla fixa de l’ajuntament. Tot seguit, afirma que cal canviar el model productiu, el qual, per exemple en el sector turístic, és especulatiu. Finalment, defensa que les institucions intervinguin en l’economia per tal d’aixoplugar la gent que és a l’atur i no deixar que el mercat sigui qui dictamini les condicions ni quin tipus de feina han de tenir els treballadors. El Sr. Colom agraeix les intervencions dels portaveus i palesa que totes coincideixen a plasmar el fet que per al govern l’atur és la primera ocupació. Així, NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5455 doncs, informa que no solament es presenta aquesta mesura, sinó que la complementen i li donen continuïtat. Quant a la Sra. Recasens, es mostra d’acord que 640 llocs de treball són pocs si es comparen amb els 90.000 aturats que hi ha a Barcelona, però creu que per a les persones que se’n poden beneficiar aquests plans són molt importants. A més, indica que el nou equip de govern en tres mesos han proposat més plans d’ocupació que l’equip anterior en quatre anys, que quantifica en dos-cents, dels quals afirma que solament se n’han activat quaranta-sis. Afegeix, a més, que mantenen els 1.663 de la convocatòria del SOC i que continuaran presentant-se a les convocatòries que faci aquest organisme. Quant al Sr. Sierra, respon que el SOC i Barcelona Activa estan perfectament coordinats i informa que és el SOC qui presenta els candidats als plans d’ocupació i Barcelona Activa, conjuntament amb el SOC, en fa la selecció. Quant a la Sra. Ballarín, li aclareix que dels 6.400.000 euros que es destinen a plans d’ocupació, 2.400.000 provenen de la modificació pressupostària i 2.600.000 formen part de la redistribució interna de Barcelona Activa. Pel que fa a aquests darrers, matisa que no es treuen d’un lloc per posar-los en un altre, sinó que s’ha fet una feina per millorar l’eficiència dins de l’organisme i s’ha pogut fer un estalvi intern que es destinarà a aquests plans d’ocupació. Així, doncs, conclou que Barcelona Activa posarà èmfasi sobretot en la creació d’ocupació, però sense oblidar els aspectes d’emprenedoria i d’innovació. D’altra banda, demana que no es faci catastrofisme perquè les dades demostren que durant l’estiu les coses han funcionat bé, i posa com a exemple l’aeroport del Prat, que ha tingut el millor agost dels darrers anys pel que fa a l’entrada de turistes, i sosté que s’ha continuat invertint i que l’activitat econòmica a Barcelona no s’ha aturat. Quant al Sr. Garganté, respon que la precarietat i les externalitzacions són un tema que també preocupa al govern municipal, com ho demostra el fet que la gestió dels plans d’ocupació es farà amb personal propi i amb personal contractat. Afegeix que, si bé la capacitat actual de Barcelona Activa permet destinar 16 milions d’euros a crear 640 llocs de treball, cal reorganitzar i potenciar aquest organisme i dotar-lo de més pressupost i recursos humans. Conclou que l’ajuntament està fent un esforç important per crear ocupació. La Sra. Recasens replica que, mentre el regidor Colom afirma que a l’estiu tot ha funcionat bé, la regidora Gala Pin ha continuat rebent la pressió de la Barceloneta pel que fa al turisme i que, per tant, ja han començat les contradiccions dintre de l’equip de govern. A més, discrepa sobre aquest bon funcionament perquè la taxa d’atur, mentre a l’agost de 2013 va repuntar un 0,4 % i a l’agost de 2014 un 0,1 %, a l’agost de 2015 el repunt va ser de l’1,4 %. D’altra banda, trobaria bé que el govern actual mantingués els programes que va crear el govern anterior, però troba a faltar les novetats que va anunciar Barcelona en Comú. Pel que fa a Barcelona Activa, recorda que el govern anterior va auditar les dades d’inserció laboral i es va veure que el nivell d’inserció arribava al 52 %. Reclama, doncs, que el nou govern continuï amb aquestes polítiques que ja han demostrat eficàcia i eficiència. A continuació, interpel·la la Sra. Pin perquè tot i no intervenir en la comissió es mostra activa en el Twitter comentant les ràtios dels plans d’ocupació, i puntualitza que segons el calendari mateix que s’adjunta a la mesura de govern s’afirma que les primeres incorporacions al lloc de treball s’efectuaran al gener de 2016; per tant, la implementació d’aquests plans d’ocupació es realitzarà en sis mesos i no en un trimestre. Així, doncs, reclama rigor a la Sra. Pin i que paral·lelament comenci a treballar en la problemàtica de la Barceloneta. A continuació, es mostra d’acord que Barcelona Activa és la principal eina en la lluita per l’ocupació i contra la precarització, i per aquesta raó insisteix que el govern anterior va fer una reestructuració d’aquest organisme. En aquest sentit, pregunta quines accions emprendran perquè les contractacions s’allarguin 5456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 més enllà dels sis mesos, tal com ja va fer el govern anterior amb la creació de programes nous. Finalment, dóna la benvinguda als plans d’ocupació que presenta el govern, recorda que en la legislatura anterior se’n van fer 4.000 i pregunta quins projectes té el regidor per fer front a l’atur. El Sr. Sierra comparteix la inquietud de la CUP pel que fa a la necessitat de fotocopiar una gran quantitat d’expedients i de no disposar de prou temps per analitzar la informació. A continuació, discrepa del Sr. Colom perquè si bé admet que el SOC i Barcelona Activa estan connectats, no creu que es pugui dir que estan coordinats. D’altra banda, recorda que el mes de maig es va celebrar una jornada sobre com combatre l’atur entre els majors de quaranta-cinc anys, organitzada per l’Obra Social de «la Caixa» i el Síndic de Greuges i assenyala que en aquesta jornada no es va fer cap referència a Barcelona Activa, però en canvi l’exdirectora del SOC sí que va manifestar que no hi havia una coordinació efectiva entre el SOC i Barcelona Activa. Finalment, retreu que encara no s’hagi celebrat cap ple ordinari i que les úniques mesures que es prenen són a iniciativa de l’oposició. Per acabar, reitera les preguntes que havia formulat en la intervenció anterior: a què es destinaran els 2,4 milions d’euros que es pensen invertir en Barcelona Activa, com s’implementaran i quines mesures es prendran. El Sr. Bosch reitera que el seu grup col·laborarà amb el govern en el que calgui per tal de generar llocs de treball, ja sigui directament des de l’ajuntament o en combinació amb els agents econòmics i laborals. Afegeix que, atesa la situació actual de degradació del mercat laboral, s’ha d’anar més enllà tant en termes quantitatius de contractació com en termes de dignificació del salari perquè entén que a l’Europa Occidental del segle XXI la quantitat i la qualitat solen anar juntes. En aquest sentit, comenta que s’ha de treballar per la continuïtat dels llocs de treball que es generin mitjançant els plans d’ocupació. D’altra banda, assenyala que el 92 % de l’ocupació a Barcelona la genera el sector privat i per tant s’ha de col·laborar amb les empreses, atès que aquestes o bé no coneixen els plans d’ocupació o bé no els troben útils. La Sra. Ballarín agraeix l’explicació sobre el finançament dels plans d’ocupació i anuncia que el seu grup controlarà que aquestes partides no impliquin el desmantellament d’altres serveis. Seguidament, recorda que no es pot perdre temps ni estalviar energia a l’hora d’afrontar la generació d’ocupació, tant des del sector públic com amb consens i amb concertació amb el sector privat. Finalment, reclama que l’equip de govern cuidi les eines que té l’ajuntament, com ara Barcelona Activa, perquè disposen de l’experiència necessària en la lluita contra l’atur i per a la reactivació econòmica. El Sr. Mulleras manifesta que espera més rigor acadèmic en les intervencions del regidor Colom i discrepa de l’afirmació que les mesures implantades pel govern durant el mes de juliol hagin tingut cap impacte en la temporada turística d’estiu, i atribueix els bons resultats d’aquesta temporada a polítiques prèvies de promoció i d’inversions en infraestructures com l’aeroport estatal del Prat o la imatge d’estabilitat econòmica que dóna el Govern d’Espanya. L’impacte de les mesures que ha pres el govern de la ciutat, afegeix, es veurà a mitjà termini. Pel que fa a la moratòria hotelera, reitera que, segons dades contrastades, s’han paralitzat inversions per valor de 1.000 milions d’euros, amb els quals s’haurien creat deu mil llocs de treball. Quant als plans d’ocupació, celebra que es facin polítiques actives, però adverteix que no han de servir per mantenir artificialment determinades estructures, sinó per millorar la formació i la inserció laboral. D’altra banda, continua, després de tres mesos esperava altres mesures de xoc contra l’atur i considera que davant dels gairebé cent mil aturats que hi ha a Barcelona aquests plans de xoc només són un pegat. Recorda que abans de la crisi hi havia 50.000 NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5457 aturats, que n’hi va arribar a haver més de 100.000 i considera una millora haver rebaixat aquesta xifra a 93.000, però considera que encara s’ha de millorar molt més. Per acabar, insisteix que des de l’ajuntament s’han de crear les condicions adequades perquè hi hagi inversió, i es generi activitat econòmica i llocs de treball, i entén que el que ha fet el govern durant els darrers tres mesos és tot el contrari. El Sr. Garganté indica que trobar feina no implica necessàriament sortir de la pobresa i recorda el «Compromís de les escales», en el qual Esquerra Republicana, Ciutadans, Barcelona en Comú i la CUP es comprometien a defensar els treballadors i treballadores de les empreses subcontractades per Movistar tinguessin dos dies de descans i un sou digne, és a dir, de més de mil euros. Seguidament critica que es parli de llocs de treball de qualitat i alhora es voti per mantenir l’externalització de les informadores del Bus Turístic de TMB, la majoria de les quals tenen un sou inferior als mil euros i cinquanta-dues cobren 550 euros el mes, sou que no les treu de la pobresa. Amb relació a Barcelona Activa, recorda que el 2012 es van acomiadar 111 persones, la qual cosa no indica una aposta gaire clara d’aquest organisme per l’ocupació. Finalment, pel que fa als deu mill llocs de treball que el regidor del PP afirma que s’han perdut en el sector del turisme, diu que li recorden els 800.000 llocs de treball que en el seu moment havia promès Felipe González, que al final no se sabia si eren vuit-cents o eren mil. El Sr. Colom es mostra d’acord amb el Sr. Mulleras que els resultats de la temporada turística són fruit de polítiques prèvies, però de la mateixa manera, afirma, no es pot dir que aquestes mesures hagin tingut un impacte negatiu. En tot cas, assegura que a mitjà termini l’impacte serà positiu. Adreçant-se al Sr. Sierra, li assegura que el govern es compromet a mantenir i a incrementar la coordinació entre el SOC i Barcelona Activa per tal de resoldre totes les situacions que encara no estiguin resoltes. Pel que fa a la inversió de 2,4 milions, puntualitza que una part mínima serà per pagar els sous de les persones que han de gestionar el procés. Afegeix que s’ha de tenir en compte que els beneficiaris dels plans d’ocupació també cobren un sou, fins i tot en el període de formació, de 991,66 euros bruts mensuals, i, a diferència dels plans del SOC, es fa un escalat segons la categoria professional, de manera que un oficial cobra 1.343 euros i un tècnic auxiliar en cobra 1.400. També comenta que la formació s’iniciarà a principi de desembre. Quant als bons Compromís, informa que en nou mesos, fins a 31 d’agost, hi havia hagut 369 demandes, de les quals 47 van ser refusades o revocades i, per tant, n’hi ha 322 de validades. Així doncs, continua, aquest és un pla que no ha donat els resultats esperats. A més a més, afegeix que no comparteixen aquesta política de subvencionar empreses perquè contractin tercers i consideren que és més efectiu invertir de forma directa en els treballadors. En aquest sentit, remarca que el govern anterior va tenir 369 demandes i en canvi el govern actual en tindrà 640. Finalment, afirma que aquesta mesura de govern no és un pla de xoc, sinó una primera mesura per crear ocupació de qualitat, amb salaris dignes, i assegura que a mitjà termini, quan se’n faci l’avaluació, es podrà veure que s’ha avançat en aquesta línia. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte de les noves polítiques d'ocupació impulsades per l'Ajuntament de Barcelona. 5458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar explicacions sobre el grau d'execució de les mesures sobre turisme anunciades pel Govern municipal el passat 5 d'agost com, entre d'altres, el requeriment d'informació i possibles sancions a les plataformes digitals d'habitatges d'ús turístic o els incentius per la cessió d'habitatges d'ús turístic il·legals al parc de lloguer social. La Sra. Pin exposa que la problemàtica dels apartaments turístics està fora de control i que el nou govern ha fet esforços per posar ordre en aquest model, si bé reconeix que revertir la situació no és fàcil i, per tant, entén les protestes dels veïns. N’atribueix les causes al fet que s’hagués permès a la iniciativa privada que fes el que volgués a Ciutat Vella i a gran part de la ciutat, com fa temps que denuncien molts moviments veïnals, i critica que els diversos governs hagin parlat bàsicament d’un problema de convivència quan el que hi ha hagut és una pèrdua de la funció social de l’habitatge amb les implicacions que això té en la sensació d’inseguretat i el desmembrament de la comunitat. A continuació, assenyala que el que cal fer és recuperar el lideratge públic en el model turístic. Afegeix que les mesures que el govern va prendre el dia 5 d’agost no són aïllades sinó que van acompanyades de la creació del Consell de Turisme i de la suspensió d’atorgament de llicències turístiques a tota la ciutat, i remarca la importància que aquesta suspensió afecti tota la ciutat per tal que el problema que ha sorgit a Ciutat Vella no es desplaci a altres barris. En aquest sentit, apunta que en aquest districte es produeixen 250 desnonaments cada mes i hi ha veïns que han estat expulsats de casa seva per l’augment dels preus de lloguer per tal de fer-hi apartaments turístics. Davant d’aquesta emergència ocupacional, continua, la mesura que el govern va anunciar el 5 d’agost és un pla pilot per convertir els allotjaments turístics il·legals en pisos de lloguer social. D’altra banda, matisa que si bé el 5 d’agost es va anunciar que hi havia 330 expedients oberts, actualment n’hi ha 444. Pel que fa al pla d’inspeccions territorials que va engegar el govern anterior, entén que anava ben encaminat, tot i que es va actuar tard, però creu que calia valentia davant de les plataformes que operen a l’àmbit digital, com Airbnb, i que es lucren mitjançant l’explotació turística però sense acollir-se a la legalitat vigent. Com a conclusió, reitera que les mesures anunciades el 5 d’agost van acompanyades d’altres, com una campanya publicitària per cercar la complicitat dels turistes, i són proves pilot que s’avaluaran el mes de desembre. Pel que fa a les cartes adreçades a les plataformes digitals, informa que es van enviar el mes de setembre perquè les rebessin fora del període de vacances. La Sra. Ballarín exposa que, quan el 5 d’agost el govern va anunciar les mesures sobre política turística, el Grup Municipal Socialista les va celebrar en tant que suposaven un restabliment de la legalitat i millora de la convivència entre veïns i turistes, i van anunciar que en controlarien la implementació i l’efectivitat. Però tot i reconèixer que el problema és difícil de resoldre, constata que aquestes mesures de moment no han tingut cap efecte i no han passat d’un gest de bona voluntat, raó per la qual els veïns han hagut de tornar-se a mobilitzar. En aquest sentit, retreu que el govern s’ha limitat a realitzar algunes inspeccions i a enviar cartes a les plataformes digitals, i pregunta quina ha estat la resposta d’aquestes plataformes a les cartes. També pregunta a la regidora Pin si pot ratificar que les plataformes digitals actuen al marge de la legalitat vigent. Pel que fa a les proves pilot, en destaca la ineficàcia i pregunta quina resposta han tingut els turistes a la campanya informativa sobre els establiments turístics il·legals, tot i que s’imagina que ha estat minsa. Quant a les cartes adreçades a les NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5459 plataformes digitals, comenta que s’haurien pogut enviar el mes d’agost, atès que aquestes plataformes precisament no fan vacances durant aquest mes. La Sra. Recasens es mostra decebuda per la resposta de la Sra. Pin perquè entén que ha desaprofitat l’ocasió per fer un informe complet sobre l’actuació del govern en aquest àmbit. Quant a la política turística, pregunta què pensa fer realment el govern municipal i quin capteniment té respecte a les polítiques que havia dut a terme el govern de Convergència i Unió, més enllà d’aixoplugar-se en la demagògia i el populisme. En aquest sentit, considera que la xifra de dos-cents desnonaments i escaig a Ciutat Vella cada mes és falsa. D’altra banda, acusa Barcelona en Comú d’haver utilitzat el turisme com a arma llancívola durant la campanya electoral i de no tenir cap tipus de model. A continuació, pregunta en quin punt es troben la moratòria i el reglament del Consell de Turisme, del qual recorda que l’equip anterior ja havia elaborat un esborrany. Afegeix que aquest consell no es podrà reunir enguany atès que el reglament encara no ha arribat a la comissió i, per tant, el ple no el podrà aprovar. També demana informació sobre la nova governança de turisme, els pols d’atracció turística, els plans de descentralització i mobilitat, mesures que havia anunciat l’equip de govern per de les quals encara no se’n sap res. En aquest sentit, lamenta la intenció del govern de retirar les mesures que s’havien aprovat per descongestionar el Parc Güell i tem que la xifra de visitants es torni a situar en els 9 milions. A continuació, insisteix que ajornar la tramesa de cartes a les plataformes digitals va ser una frivolitat perquè precisament durant el mes d’agost és quan aquestes empreses tenen una punta de feina. Finalment, pregunta com està el projecte per convertir els establiments turístics il·legals en habitatges socials. La Sra. Pin reconeix que la xifra de desnonaments era errònia i que la quantitat de desnonaments referida era anual, no pas mensual. El Sr. Sierra expressa el seu desacord amb la Sra. Recasens en el sentit que creu que l’equip de govern sí que té un model, però que aquest model consisteix a carregar-se el turisme, i recorda que aquest sector aporta al voltant del 14 % de la riquesa de la ciutat. Quant a l’afirmació de la Sra. Pin que el turisme està fora de control, apunta que segons les enquestes més del 80 % dels barcelonins consideren que el turisme és una font de riquesa. En tot cas, afegeix, el turisme es va descontrolar l’any anterior i aquest descontrol ha continuat des que hi ha el nou govern. D’altra banda, denuncia que hi ha persones que tenen un quart de casa seva llogada a turistes i que han encapçalat les manifestacions de protesta. Pel que fa a la suspensió de llicències, considera que zones com Nou Barris, Sant Martí, Horta- Guinardó o les Corts estarien encantades de rebre inversions per construir hotels, que atraurien un turisme de qualitat. Reclama, doncs, la constitució immediata del Consell de Turisme, que es prengui en consideració la feina feta durant el mandat anterior i que hi hagi unitat de criteris per tal de descongestionar la ciutat i poder disposar d’un model global de turisme. En aquest sentit, posa com a exemple la ciutat de Màlaga, que ha acollit filials del Museu Pompidou i del Museu de Sant Petersburg. Assenyala que no es pot evitar que els turistes vulguin visitar Ciutat Vella perquè el conjunt del gòtic civil és molt important, però defensa la creació de pols d’atracció en altres punts de la ciutat. D’altra banda, reconeix que els creuers poden ser una font de contaminació, però reclama que se’n faci un estudi per tal d’evitar aquesta contaminació sense renunciar a la font de riquesa que representa aquesta modalitat de turisme. Tornant a la suspensió de llicències a Ciutat Vella, entén que no està justificada perquè el Pla d’usos ja establia una regulació adient en aquesta zona, i reclama que el govern comenci a treballar i no posi en risc el valor que el turisme representa per a Barcelona. Finalment, indica que l’ajuntament no pot reclamar a les empreses informació protegida per la Llei de protecció de dades i que, en tot cas, l’únic organisme que té potestat per fer-ho seria un tribunal de justícia. 5460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Bosch agraeix a la regidora Pin les explicacions donades. A continuació recorda que el Grup Municipal d’Esquerra Republicana ja es va posicionar en contra que l’abast de la moratòria afectés tota la ciutat i, si bé reconeix que s’havien d’adoptar mesures, entén que l’argument de no desplaçar la saturació a d’altres zones no és vàlid perquè allò que pot ser un problema en un indret determinat de la ciutat també pot ser una solució en un altre indret. A més a més, creu que l’efecte de desplaçament és inevitable atesa la dimensió metropolitana de la ciutat. En aquest sentit, defensa que no es poden minvar les possibilitats de barris com la Vall d’Hebron, Canyelles o la Verneda quan allò que no es deixa fer a Barcelona és pot fer als municipis veïns, que de vegades són a l’altra banda del mateix carrer. Per tant, critica que el govern no hagi dialogat abans de prendre aquestes mesures. Quant a la creació del Consell de Turisme, considera que és una bona notícia perquè permetrà pensar en el llarg termini i repensar el model turístic amb consens. Defensa, doncs, un nou pla estratègic que defineixi cap on es vol anar per tal que les generacions futures tinguin l’oportunitat no solament de treballar a les terrasses dels bars i als apartaments turístics, sinó d’escollir altres maneres de viure i treballar a la ciutat. A continuació, assenyala que coincideix amb la resta de grups que en aquests moments la prioritat és la inspecció dels allotjaments turístics, tot i que creu que s’hauria de fer amb més contundència i rapidesa. Afegeix que hauria volgut que el govern en aquesta compareixença hagués aportat dades concretes per poder compartir l’anàlisi i, si fos el cas, els resultats. Pel que fa als operadors turístics digitals, celebra que finalment s’hagi enviat la carta i manifesta que per al seu grup no és transcendent que s’hagi fet a l’agost o al setembre. En canvi, creu que sí que és important saber què se’ls ha plantejat en aquestes cartes, si se’ls demana que generin impostos per a la ciutat, si els proposen una trobada cordial sense més conseqüències, o bé si se’ls planteja la possibilitat de sancions en cas que no comuniquin la seva activitat o si operen amb apartaments turístics il·legals. Per tant, demana a la Sra. Pin quin és el contingut de les cartes que han enviat i com enfoca el govern les negociacions amb aquests operadors. El Sr. Mulleras reitera que la moratòria de llicències per a establiments turístics paralitza l’activitat econòmica i, si bé hi ha mesures que tenen efecte a mitjà i llarg termini, aquesta té efectes immediats. Adverteix que aquestes inversions que no es fan a Barcelona se’n poden anar a Madrid, a València o fins i tot a l’Hospitalet de Llobregat. Per tant, pregunta a la regidora Pin si aquesta moratòria ha solucionat res i si l’activitat turística genera algun problema a Sant Andreu, a Nou Barris o a algun altre districte de la ciutat, ja que entén que en aquests districtes l’activitat turística solucionaria problemes de l’estructura productiva i comercial en tant que duria compradors als seus barris. Afegeix que s’hauria d’aixecar la moratòria i aplicar mesures de contenció turística solament en els punts on es generen els problemes. En aquest sentit, afirma que la conflictivitat continua a la Barceloneta, com s’ha posat de manifest amb les darreres manifestacions i fins i tot al pregó de la Mercè. Així doncs, afirma que Barcelona en Comú va fer bandera d’aquesta qüestió a la campanya electoral però creu que no tenen solucions. D’altra banda, amb referència a l’anunci que s’havia fet a la premsa que hi havia 330 apartaments il·legals sancionats, vol saber quantes d’aquestes sancions s’han cobrat. Pel que fa a les webs que anuncien allotjaments il·legals demana que l’ajuntament actuï i retreu al govern que hagi deixat passar el període més fort del turisme. Seguidament, reitera que Barcelona en Comú només ha utilitzat el tema turístic per treure’n rendibilitat electoral però que encara no hi han començat a treballar, i reclama que l’ajuntament assumeixi les competències que li dóna la Carta municipal i no deixin tota la legislació en aquesta matèria en mans de la Generalitat i del consell comarcal. Entén que d’aquesta manera seria fàcil localitzar i sancionar tots els establiments il·legals i combatre així la problemàtica que generen. També critica que no s’hagin incrementat les inspeccions i que no hi hagi més presència de la Guàrdia Urbana allà on hi ha problemes d’incivisme. Entén, NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5461 doncs, que amb la política permissiva que fa el govern es potencia aquest incivisme per comptes de combatre’l. El Sr. Garganté espera que el govern no faci cas de la pressió per aixecar la moratòria i troba sorprenent que alguns grups municipals pretenguin traslladar la saturació que hi ha en diversos barris a tot Barcelona. D’altra banda, comenta que en altres ciutats que han construït hotels en zones no turístiques l’impacte econòmic en aquestes zones ha estat mínim perquè els visitants el que volen és veure el centre i els indrets turístics. En tot cas, afegeix, el que podria passar és que s’apujaria el preu dels lloguers, amb la qual cosa s’expulsaria la població que actualment viu en aquests barris. Així, doncs, creu que és contradictori afirmar que hi ha aquesta saturació i alhora apostar per intensificar la saturació. Per tant, el Grup Municipal de la CUP entén que la moratòria és correcta i que ha de servir per fer una diagnosi de la situació que porti a una disminució del turisme i a un model sostenible. A més a més, es mostra contrari al concepte de turisme de qualitat que defensa Joan Gaspart, president de Turisme de Barcelona, el qual està en situació de suspensió de pagaments per tal de no pagar els seus treballadors, i ironitza que aquest turisme de qualitat és el que segurament defensen aquells qui volen decidir l’agenda, les moratòries i els que es fa o no es fa a la ciutat. Rebutja totalment, doncs, aquesta concepció classista del turisme de qualitat. Per acabar, defensa una evolució retroactiva dels pisos turístics perquè entén que el sector està totalment saturat, i reclama la municipalització del parc hoteler per tal que els beneficis milionaris del sector reverteixin en els veïns i veïnes de Barcelona i no pas en les butxaques dels empresaris. La Sra. Pin nega que el govern estigui en contra del turisme i ho compara amb aquells que volen fer fruita ecològica per comptes de cultius transgènics i els acusen d’estar en contra de l’agricultura. Tanmateix, indica que el 38 per cent de la població de Barcelona creu que el model turístic està arribant al límit. Pel que fa a l’anàlisi de les mesures adoptades, recorda que es farà el mes de desembre i que se n’informarà els veïns dels districtes més afectats abans que als grups municipals per tal de compensar-los pel greuge que han patit durant anys. Seguidament, nega que s’hagi incomplert la Llei de protecció de dades, per demostrar-ho llegeix els articles 80 i 88 de la Llei de turisme. Adreçant-se al Sr. Mulleras, reitera que, tal com ja van advertir en la campanya electoral i quan van arribar al govern, aquest problema no se solucionarà en uns mesos perquè es tracta d’un model que s’ha forjat durant molts anys i requereix una acció valenta del govern municipal i la implicació de veïns, veïnes i comerciants que volen preservar un turisme de qualitat. En aquest sentit, manifesta que el seu grup sí que creu en el turisme de qualitat, entès com aquell que permet la qualitat de vida de veïns i veïnes i no pas com el que genera circuits de luxe tancats. Quant a les inspeccions, afirma que s’ha mantingut el pla d’inspeccions i aquestes s’han incrementat de manera aleatòria, cosa que desmenteix que vulguin destruir la feina feta anteriorment. A més a més, afegeix, s’han implementat mesures noves que equips de governs anteriors no havien estat prou valents per implementar. En aquest sentit, informa que les inspeccions s’han estès a altres districtes perquè la concentració d’actuacions a la Barceloneta havia fet que apareguessin apartaments en altres indrets del districte on abans no n’hi havia. Referent al Pla d’usos, replica al Sr. Sierra que no deu conèixer bé Ciutat Vella, en la qual afirma que hi ha un anell al qual s’ha anomenat «la barra lliure hotelera» i que malauradament permetrà, en una zona tan massificada, l’obertura de nous hotels durant aquest mandat. A continuació, desmenteix que anunciessin mesures amb finalitats electorals i assenyala que molts integrants de Barcelona en Comú es van implicar en la política municipal obligats per les males praxis dels governs anteriors. Per tant, assegura que tot el que van dir en campanya realment s’ho creien i que el programa electoral és un compromís amb la ciutadania. Finalment, respon al Sr. Bosch que tots els grups municipals volen conèixer el contingut de les cartes enviades a les plataformes digitals i, per tant, no tenen cap 5462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 objecció que a l’acta de la sessió se n’adjunti una còpia i la llista de plataformes a les quals s’ha enviat. La Sra. Ballarín reitera que de les mesures anunciades el 5 d’agost encara no tenen resultats i, si bé al desembre potser en tindran de definitius, l’equip de govern n’hauria pogut donar de provisionals. Insisteix, doncs, que malgrat les promeses el govern no sap com tallar el problema perquè aquest persisteix. Afegeix que, tot i haver anunciat que farien requeriments a les plataformes digitals, després s’obliden de dur-los a Correus, com si pensessin que els simples titulars de premsa poguessin ser utilitzats per imposar sancions. Així, doncs, acusa el govern d’ingenuïtat i fins i tot de fregar el ridícul, i ironitza que a la pregunta formulada als turistes sobre si sabien que s’havien allotjat en un apartament il·legal una possible resposta seria que sí, que els havia agradat molt i que el recomanarien als amics. Reclama, doncs, menys bonisme i més efectivitat. D’altra banda, considera que és un error fiar-ho tot a la moratòria hotelera i, en aquest sentit, remarca que és molt difícil que vint-i-set regidors de l’ajuntament es posin d’acord en alguna cosa però en aquest cas s’han posat d’acord a dir al govern que la moratòria no pot ser indiscriminada per a totes les activitats i per a totes les zones de la ciutat. Reclama, doncs, que l’equip de govern escolti aquests regidors i que aprofitin la proposició que es va aprovar a la darrera sessió extraordinària de la comissió per rectificar. Finalment, reconeix que hi ha un problema pel que fa als excessos i als apartaments il·legals, però insisteix que per controlar aquesta situació s’ha de fer des de l’eficàcia i amb consens, escoltant la resta del consistori, els altres sectors econòmics i els veïns. La Sra. Recasens comprèn que la regidora Pin vulgui retre comptes als veïns però indica que alhora, democràticament, també ha de retre comptes a l’oposició. En aquest sentit, demana que no es limitin a fer una diagnosi, perquè entén que aquesta ja s’ha fet, i recomana al govern que llegeixi les trenta-cinc mesures del Pla de turisme responsable i sostenible que es va implementar a final de l’anterior mandat i que havia de servir per posar les bases d’un futur pla estratègic de turisme 2015-2020, pla estratègic del qual no se n’ha sabut res més, la qual cosa demostra que el govern no té model. Seguidament, s’alegra que la regidora Pin hagi reconegut que el model turístic de la ciutat de Barcelona és un model que s’ha gestat durant molts anys. Pel que fa al pla d’inspeccions, celebra que la regidora hagi dit que estava ben encaminat, si bé desmenteix que se centrés només en la Barceloneta; afirma que abastava tot Ciutat Vella i ja s’havia iniciat a Gràcia i l’Eixample. I quant a l’anomenada «barra lliure d’hotels», puntualitza que només el 4 % de les places hoteleres, 2.400 sobre 60.000, es van fer sota el mandat del govern anterior. El Sr. Sierra assenyala que, si bé en el Pla d’usos de Ciutat Vella hi ha un anell, la majoria de barris d’aquest districte estan saturats d’hotels i per tant reclama a la Sra. Pin que es miri bé aquest pla. En tot cas, li ofereix la col·laboració del seu grup perquè entén que l’equip de govern, amb onze regidors, no pot fer i desfer unilateralment. En aquest sentit, reclama el compliment del que es va acordar a la darrera sessió extraordinària de la comissió referent a la moratòria, en tant que és una obligació legal i democràtica, i recorda que el plantejament dels grups de l’oposició és majoritari i que el model turístic que defensa el govern no està tenint cap èxit. Adreçant-se al Sr. Garganté, manifesta que el turisme de qualitat és el provinent de països com Alemanya, Rússia, el Japó o la Xina, que fan una despesa cent vegades superior a la dels turistes provinents d’Anglaterra. Afegeix que per lluitar contra el turisme que no és de qualitat l’ajuntament disposa d’eines, com la Guàrdia Urbana i l’Ordenança de civisme, i afirma que la dotació de Guàrdia Urbana a Ciutat Vella, pensada per a una població de 90.000 habitants, no és suficient en els mesos de juliol i agost, quan aquesta població es triplica. Conclou reiterant l’oferta de col·laboració del seu grup a l’equip de govern per tal d’aconseguir un model d’èxit que redistribueixi a la majoria de la població la NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5463 riquesa aportada pel turisme, la qual recorda que representa el 14 % del PIB de Barcelona. El Sr. Bosch lamenta que la Sra. Pin hagi manifestat que han entrat a l’ajuntament a contracor, solament perquè uns altres ho havien fet malament, però entén que això no és motiu perquè s’hagi d’informar els veïns abans que el consistori. Referint-se a les manifestacions del Sr. Garganté, defensa que puguin venir a Barcelona molts turistes i diversos, tant si tenen més diners com si en tenen menys i tinguin la ideologia que tinguin. Ara bé, afegeix, cal fomentar la convivència i aconseguir que els beneficis del turisme reverteixin en benefici de la ciutat. Finalment, sobre l’aspiració de gestionar el cent per cent de la recaptació per la taxa turística, demana en quin punt es troben les negociacions. Creu que Barcelona mai no arribarà a gestionar el cent per cent d’aquesta taxa i per això defensa que potser fóra més factible buscar un augment del que ja es gestiona, que és el 50 %. El Sr. Mulleras coincideix amb l’apreciació feta pel Sr. Bosch en el sentit que els regidors, tant els del govern com els de l’oposició, són a l’ajuntament de forma voluntària i que han d’assumir les responsabilitats que han adquirit. Reclama, doncs, que el govern assumeixi aquestes responsabilitats per intentar solucionar els problemes de Barcelona i no prendre decisions equivocades i en contra de la majoria del Consell Municipal. Finalment, demana resposta a la pregunta que havia formulat sobre si s’han cobrat les sancions imposades a 330 apartaments il·legals. També demana aclariments sobre l’anunci que havia fet el govern de condonar el 80 % d’aquestes sancions si els apartaments il·legals es reconvertien per a ús d’habitatge social. El Sr. Garganté exposa que després de la darrera sessió de la comissió van preguntar a Secretaria General si el govern tenia obligació legal d’aixecar la moratòria i els van respondre que no, raó per la qual esperen que aquesta moratòria es mantingui. A continuació, discrepa que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona estiguin satisfets amb la situació actual i indica que en vint anys hi ha hagut un increment del turisme del 285 % i que mentre el 2013 hi va haver 7,5 milions de turistes allotjats en hotels el 2014 hi va haver 24 milions de visitants. Així, doncs, si es calcula la diferència entre aquests 24 milions i la població que viu a la ciutat, entén que s’ha de parlar de saturació o d’una situació encara més greu. Pel que fa al turisme de qualitat reitera que és un concepte classista quan el que es prefereix és que vinguin els que tenen més poder adquisitiu, i rebutja els estereotips perquè no tots els turistes britànics, per exemple, són iguals ni tots els turistes que tenen diners es captenen amb correcció. En aquest sentit, critica la festa organitzada al Tibidabo per un sindicat sionista perquè, tot i tenir molts diners, el seu grup no vol que vinguin a Barcelona unes persones que donen suport a un estat assassí. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar del calendari i el procediment d'aprovació del Pressupost de l'Ajuntament de Barcelona i les Ordenances Fiscals per a l'any 2016. El Sr. Pisarello anuncia que el govern farà un esforç per digitalitzar la informació i que aquesta pugui estar a disposició dels regidors en terminis més breus. A més a més, atès que ja s’han celebrat dues sessions extraordinàries de la comissió i que en aquesta hi ha previstes tres compareixences, diu que traslladarà a la Junta 5464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 de Portaveus la petició d’estudiar mecanismes de control del govern perquè hi pugui haver un debat més democràtic. Pel que fa al pressupost, recorda que normalment s’aprova el mes de maig, però el fet que el govern s’hagi format el mes de juny n’ha retardat la presentació. El Sr. Ayala anuncia que la intenció del govern és presentar el pressupost a la comissió el dia 11 de novembre, per la qual cosa, el període d’informació pública seria del 14 de novembre fins a l’1 de desembre; la proposta d’acord, resolucions i aprovació en comissió el 15 de desembre; l’aprovació en el plenari el dia 23 de desembre, i abans del 23 de desembre es podria publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Òbviament, afegeix, durant aquest temps hi ha d’haver un procés de negociació entre les diferents forces polítiques. Pel que fa a les ordenances fiscals, explica que, després de demanar-ne l’informe preceptiu al Consell Tributari, preveuen dur el projecte a la comissió el dia 20 d’octubre i que es pugui aprovar en el plenari del dia 30 d’octubre; d’aquesta manera, continua, un cop publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i després del període d’exposició pública de trenta dies, aquesta comissió podria aprovar el dictamen el 15 de desembre i l’aprovació definitiva es faria en el plenari del 23 de desembre, de tal manera que abans del 31 de desembre es podria publicar al butlletí oficial. Adverteix, però, que si les ordenances no es poden aprovar abans del 31 de desembre ja no entrarien en vigor el 2016 i aleshores ja haurien de parlar de les ordenances de 2017. El Sr. Mulleras es queixa que el 21 de setembre els grups municipals encara sàpiguen com el govern pensa enfocar els pressupostos i les ordenances fiscals, que són les eines més importants que té l’ajuntament per marcar prioritats polítiques i econòmiques. Concretament, sobre les ordenances fiscals pregunta si l’equip de govern ja les està negociant amb els grups municipals i si ja s’ha enviat al Consell Tributari. Quant als pressupostos, remarca que la Llei d’hisendes locals estableix que s’han d’aprovar abans del 15 d’octubre i, per tant, l’anunci de presentar-los l’11 de novembre significa un incompliment de la llei. També vol saber si pensen aprovar els pressupostos amb un procediment normal o amb un d’excepcional, perquè segons el procediment habitual s’haurien d’aprovar primer en els organismes municipals, organismes autònoms i empreses municipals, i el seu grup no té notícies que aquest tràmit s’hagi fet. La Sra. Recasens exposa que han començat converses per tal de regular els mecanismes de control del govern. De tota manera, troba lògic que l’oposició presenti sol·licituds de compareixença perquè després de quatres mesos d’haver pres possessió el govern només ha posat dos punts a consideració de la comissió. Pel que fa a la negociació dels pressupostos, assenyala que el govern no s’ha posat en contacte amb el Grup Municipal de Convergència i Unió per tractar aquest tema, malgrat que es planteja una modificació de crèdit i d’altres qüestions que deriven del pressupost de 2015, elaborat pel govern anterior. A més a més, contradiu el Sr. Pisarello en el sentit que el mes de maig mai no s’han aprovat els pressupostos, sinó que es feien els primers càlculs per establir les bases d’ingressos i despeses, a la qual cosa el tinent d’alcalde respon que el mes de maig, efectivament, és quan comença la tramitació, no quan s’aproven. Així, doncs, la regidora de Convergència i Unió creu que el govern ja hauria d’haver definit les prioritats pressupostàries i les instruccions estratègiques per sectors i per districtes, com també les memòries de programa, el marc financer i els projectes d’inversió, i lamenta que no s’hagi aprofitat aquesta compareixença per informar de tots aquests aspectes. Finalment, insisteix que desconeix si el govern ha començat la negociació dels pressupostos amb els altres grups, però reitera que encara no s’ha posat en contacte amb el Grup de Convergència i Unió i creu que fóra bo que el segon grup municipal en nombre de regidors pogués treballar en el pressupost de 2016 o, si més no, conèixer quines prioritats té el govern per al futur exercici. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5465 El Sr. Sierra considera que la Junta de Portaveus hauria de considerar tant la manera de lliurar la informació com també en nombre de compareixences i d’intervencions per controlar el govern. Quant als pressupostos, afirma que el govern tampoc s’ha posat en contacte amb el seu grup i que no tenen cap informació, i entén que els diferents grups haurien de tenir tota la informació necessària per tal de poder decidir el sentit del vot. El Sr. Bosch agraeix la informació donada pel tinent d’alcalde i espera que més endavant coneixeran més detalls dels pressupostos per poder discutir-los a fons. La Sra. Ballarín agraeix la informació donada. Tanmateix, adverteix que en les paraules del tinent d’alcalde hi ha una ombra de dubte que els terminis es puguin complir. D’altra banda, per la seva experiència com a regidora d’Hisenda i presidenta de la Comissió d’Ordenances, indica que en altres exercicis abans de l’estiu la confecció dels pressupostos ja estava força avançada i, si bé admet que els mesos de maig i juny el govern no va poder fer aquesta feina, sí que els preocupa la pressa amb què està actuant, tenint en compte que els pressupostos han de passar pels consells rectors dels diferents organistes autònoms i empreses municipals i que el Consell Tributari n’ha de fer el dictamen preceptiu abans d’arribar a la Comissió d’Economia i Hisenda, tota una maquinària que qualifica de potent però que cal saber fer-la funcionar. Quant a la negociació política, entén que la comissió no és el lloc on s’ha de fer, però assenyala que els grups necessiten tota la informació i tenir clar cap a on es vol avançar per poder debatre les propostes. El Sr. Garganté demana que els sigui lliurada la informació per escrit. D’altra banda, informa que les persones que el seu grup ha designat als instituts i empreses municipals encara no han estat citats i mostra preocupació per saber i aquesta qüestió s’accelerarà, atès el calendari que s’ha previst. El Sr. Pisarello manifesta, davant la queixa que hi ha pocs punts a l’ordre del dia, que es discutirà una modificació dels pressupostos relativa a un crèdit de 96 milions d’euros, i entén que això no és poca cosa, tot i que accepta la reclamació que altres temes es puguin debatre més a fons. Quant a la negociació política dels pressupostos, indica que ja s’ha reunit amb diversos grups i concretament de Convergència i Unió ha parlat amb el Sr. Forn. Tanmateix, atesa la confusió per saber qui és de Convergència i qui és d’Unió, es compromet a parlar personalment amb la Sra. Recasens. Pel que fa als terminis, assenyala que són els normals en un any electoral i, per tant, moltes de les coses que vol fer el govern es començaran a notar en el pressupost de 2017 perquè volen que aquest sigui participatiu i que la ciutadania el pugui discutir des dels barris. També esperen que aquesta política participativa es pugui veure en l’aprovació del Pla d’actuació municipal, que és on es començaran a implementar les mesures del programa electoral en aquesta matèria. Amb relació al funcionament de les empreses municipals, indica que la intenció del govern és que sigui més àgil però denuncia que hi ha alguns grups municipals que intenten bloquejar la constitució d’alguns consells per impedir la funció executiva del govern. Anuncia, doncs, que obriran un espai de negociació perquè es reconegui que aquests instruments han de funcionar. El Sr. Mulleras demana una còpia del calendari en format electrònic. Seguidament, torna a preguntar si el pressupost i les ordenances fiscals s’han d’aprovar pel procediment ordinari perquè, en aquest cas, creu que van amb força retard. A més a més, critica que el govern encara no s’hagi posat en contacte amb alguns dels grups municipals i, tenint en compte que està en minoria, creu que s’ha de començar a moure perquè ho té difícil per arribar a un acord. En aquest sentit, demana que el govern assumeixi la seva responsabilitat i que no doni la 5466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 culpa als altres, com afirma que fan sempre, per tal que l’1 de gener de 2016 hi hagi unes ordenances fiscals i uns pressupostos aprovats. A continuació, torna a demanar quines són les prioritats del govern i quines instruccions han donat a l’ajuntament i a les empreses municipals per començar a elaborar els pressupostos. Quant a la participació ciutadana, apunta que en el calendari tampoc no s’aprecia com s’aprovaran els pressupostos als districtes i creu que Barcelona no pot esperar un any per saber quina política vol dur a terme el govern, tal com afirma que ha insinuat el tinent d’alcalde quan ha fet referència als pressupostos de 2017. Finalment, torna a reclamar resposta a les preguntes formulades. La Sra. Recasens retreu que el Sr. Pisarello posi com a excusa una pretesa divisió entre Convergència i Unió, perquè assegura que no hi ha cap dificultat entre aquestes formacions, i ho compara amb el fet que per entendre’s amb el govern n’hi ha prou de parlar amb Barcelona en Comú i no cal anar a buscar els diferents integrants d’aquesta coalició. En segon lloc, desmenteix que el seu grup estigui bloquejant el funcionament de les empreses i atribueix les dificultats al fet que s’han configurat unes majories alternatives amb els quals el govern no està d’acord. En aquest sentit, indica que encara hi ha presidents d’algunes empreses que ja no són regidors i membres de consells d’administració que ja no són gerents de l’ajuntament. Reclama, doncs, que si el govern pot consensuar una majoria alternativa no perdi més temps, perquè admet que és urgent, democràtic i legítim fer els canvis de nomenaments. Finalment, també demana que els sigui lliurat el calendari. El Sr. Sierra assenyala que els pressupostos han de respondre a les necessitats que la majoria de ciutadans van manifestar a les eleccions del mes de maig, preocupació per les desigualtats socials i lluita contra l’atur, però afirma que la sobirania del poble de Barcelona resideix en el consistori i no pas en les places i carrers o en les associacions que decideixi el govern. Per tant, reitera que els grups municipals tenen el mandat, la representació i la legitimitat democràtica per discutir i aprovar els pressupostos, i en aquest sentit critica als Srs. Pisarello i Mulleras que s’hagin referit a la participació ciutadana. Per tant, demana coherència amb aquest mandat legal i amb la voluntat expressada pel poble de Barcelona i reclama que els grups municipals arribin a acords dins del consistori, escoltant les sensibilitats que representa cadascun dels grups i sense populismes i mesures electoralistes. El Sr. Bosch celebra que s’activi al màxim el procés d’elaboració dels pressupostos i entén les limitacions que hi ha en un any electoral. Ofereix, doncs, la col·laboració del seu grup perquè el procés sigui ràpid i es puguin complir els terminis establerts, amb el benentès que això no significa una acceptació dels continguts dels pressupostos. La Sra. Ballarín reitera que no hi ha cap bloqueig en les empreses i societats municipals, sinó una majoria de vint-i-set regidors i una proposta que al govern no li sembla adequada, raó per la qual no ha fet la convocatòria perquè es constitueixin els consells d’administració. En segon lloc, afirma que des del punt de vista tècnic en les societats municipals hi ha una previsió d’ingressos i de despeses, i per tant el pressupost no és limitatiu, com sí que ho és en els organismes autònoms, instituts i ajuntament mateix, els quals han de tenir una autorització de despesa màxima. Per tant, conclou que es pot avançar en l’elaboració del pressupost limitatiu i que les societats no són cap excusa per endarrerir el procés. El Sr. Garganté admet que és millor que la informació es lliuri en format digital. Pel que fa a la negociació política amb els grups municipals, afirma que és un tema que no els preocupa perquè sap que cap dels grups té gaire interès a parlar amb la CUP atès que els consideren un grup antisistema. Finalment, tot i entendre les limitacions que implica el primer exercici del mandat, demana que els pressupostos NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5467 que tenen impacte no solament en les empreses o instituts municipals, sinó també en els districtes, siguin el màxim de participatius possible. El Sr. Pisarello recorda que els primers pressupostos del mandat anterior es van aprovar el mes de novembre i per tant, si hi ha acord, creu que es pot complir amb el calendari presentat i demana que no es dramatitzi la situació. A continuació, insisteix que cal un diàleg important amb la resta de grups i amb la ciutadania, i creu que en les compareixences es pot fer un debat a fons. Seguidament, afirma que en un estat democràtic i de dret no hi ha cap institució que sigui sobirana perquè l’únic sobirà és el poble, i totes les institucions estan limitades pel mandat ciutadà. Entén, doncs, que afirmar que una institució és sobirana, que no té límits i que no està sotmesa a controls és un contrasentit des del punt de vista jurídic i polític. Pel que fa a les empreses municipals, apunta que els grups de Convergència i Unió i dels Socialistes estan utilitzant aquestes empreses en uns termes que no s’havien produït mai a l’Ajuntament de Barcelona i adverteix que els grups que estan fent aquesta utilització hauran de donar explicacions a la ciutadania. Conclou que la voluntat del govern és desbloquejar la situació perquè hi hagi participació i que es pugui complir la funció executiva d’aquestes empreses. Es dóna per tractada. II) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5. Sol·licitar l’ampliació a 120 mesos del termini per reintegrar les quantitats pendents de la liquidació negativa de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE) corresponent a l’exercici 2013, de conformitat amb la Disposició addicional desena del RDL 17/2014, de 26 de desembre, que sota l’epígraf “Régimen especial de reintegros de los saldos deudores resultantes a cargo de las Entidades Locales en la liquidación definitiva de la participación en tributos del Estado del año 2013”, estableix que les entitats locals a les que s’aplica l’ampliació del període de reintegrament dels saldos deutors resultants a càrrec de les Entitats locals en la liquidació definitiva de la participació en tributs de l’Estat de l’any 2013, regulada en l’article 72 de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2015, podran ampliar en 120 mensualitats aquell període, segons les normes contingudes en la mencionada disposició. El Sr. Ayala comenta que el 29 de juliol van rebre la comunicació definitiva de la participació de l’ajuntament en els tributs de l’Estat de l’exercici 2013, que representa una liquidació negativa de 52,7 milions i que, per tant, aquesta quantitat s’ha de reintegrar a l’Estat. Afegeix que, en cas que no s’aprovi la proposta, la llei estableix que el mes de desembre s’haurien de retornar 22 milions, el mes de març uns altres 22 i el mes de juny 7,8 milions. Proposa, doncs, que aquest pagament es pugui fer en deu anys, en 120 mensualitats, a interès zero, tal com preveu la llei. A més a més, preveu que a l’exercici 2014 hi haurà una liquidació positiva per un valor similar al de 2013, per la qual cosa les quantitats quedaran compensades. En definitiva, conclou, si s’aprova la proposta l’ajuntament haurà de pagar uns 400.000 euros mensuals fins al mes d’agost de 2016, moment en què es podrà saldar la diferència que hi hagi amb la liquidació corresponent a 2014, i atès que l’interès és zero, entén que la proposta beneficia les finances de l’ajuntament. La Sra. Recasens recorda que per tal de poder-se acollir a aquesta modalitat de pagament s’han de complir tres requisits: haver presentat la liquidació de pressupostos en la totalitat de les entitats que integren el grup Ajuntament de Barcelona abans de l’1 de novembre, preveure que a 31 de desembre s’estigui en situació d’estabilitat pressupostària i que l’ajuntament estigui pagant els proveïdors 5468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 en menys de trenta dies. Entén, doncs, que si el govern fa aquesta proposta és perquè es compleixen aquests tres requisits, i es remet al debat d’un punt posterior per parlar del Pla econòmic i financer. En segon lloc, argumenta que si el govern ja sap que la liquidació de la PIE de 2014 serà positiva, per valor de 51,6 milions d’euros, el que hauria de fer, segons la normativa SEC, és aplicar aquest saldo positiu a l’exercici present. El Sr. Sierra anuncia el posicionament favorable del seu grup a la proposta, atès que no hi ha interessos i que en aquests moments s’han de prioritzar les despeses destinades a les necessitats socials de la ciutat, a la lluita contra la desigualtat i a pal·liar les conseqüències de la crisi. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del seu grup en tant que la proposta beneficia les finances de l’ajuntament i ajorna el pagament al Govern espanyol. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable a la proposta, malgrat que el Sr. Pisarello els hagi posat l’etiqueta de grup bloquejador. El Grup Socialista entén que l’ajuntament compleix els requisits per acollir-se a aquesta modalitat de pagament i, per tant, s’incrementaran els recursos disponibles i es generarà menys tensió de tresoreria. A continuació mostra el seu desacord amb aquest sistema de finançament aprovat pel Partit Popular mitjançant la Llei 51/2002, que va entrar en vigor el 2003, el qual qualifica d’estrany perquè és un sistema de pagaments a compte d’una recaptació que es rebrà en el futur i fins al cap de dos anys no se’n coneixen els resultats. El Sr. Mulleras troba curiós que la Sra. Ballarín critiqui el sistema però que no el canviessin en els set anys que van governar i que, a més a més, l’utilitzessin de forma perjudicial per a Barcelona, quan van haver de retornar les PIE al Govern Zapatero. Contràriament, exposa que aquest ajornament del pagament és possible gràcies a les modificacions que ha fet el Govern d’Espanya els anys 2008, 2009 i 2013 per tal d’ampliar els terminis de retorn des PIE negatives, i que permetran que l’Ajuntament de Barcelona disposi de 76 milions d’euros sense cap cost financer. Així, doncs, anuncia el vot favorable del seu grup perquè la proposta significa una millora per a Barcelona. Finalment, assenyala que el 90 % del les transferències públiques que arriben a l’ajuntament provenen de l’Estat i solament el 5 % provenen de la Generalitat. El Sr. Garganté pregunta en què s’han gastat aquests diners que s’han de retornar, perquè sempre és bo saber d’on prové el deute. D’altra banda, espera que en un termini de deu anys la relació amb el Govern espanyol sigui molt diferent de l’actual perquè Catalunya ja no formarà part de l’Estat espanyol. Finalment, anuncia la reserva de vot del seu grup. El Sr. Ayala assegura que es compleixen els tres criteris necessaris per acollir-se a la modalitat de pagament ajornat. Afegeix que la modificació pressupostària no afecta l’estabilitat perquè el superàvit previst és molt superior al de l’exercici anterior i en aquell moment no es va qüestionar aquesta estabilitat. Quant als efectes comptables, indica que les despeses es comptabilitzen quan hi ha la comunicació i els ingressos es comptabilitzen quan es fan efectius, raó per la qual entén que el govern compleix rigorosament la llei. Pel que fa a la reforma del ministre Montoro, denuncia que, si bé permet un ajornament dels pagaments durant deu anys, alhora es presenta una liquidació positiva per al 2014 que obliga a tornar el deute l’agost de 2016. Pel que fa a la destinació de la despesa, informa que el criteri és de caixa única i que en comptabilitat pressupostària no hi ha una vinculació directa entre ingressos i despeses. Finalment, agraeix el vot positiu de la majoria dels grups. La Sra. Recasens anuncia el vot positiu del seu grup. Recorda que el govern anterior també s’havia acollit a aquesta modalitat de pagament perquè al començament del seu mandat es van trobar amb una PIE negativa de 800 milions NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5469 d’euros i s’alegra que el nou govern s’hagi trobat en la situació contrària. D’altra banda, discrepa del tinent d’alcalde i creu que sí que es trenca l’estabilitat pressupostària perquè se superarà la regla de despesa i les necessitats de finançament només es veuran quan es faci la liquidació real. Per tant, continua, atès que el govern ha decidit començar a gastar un suposat superàvit futur, hauria d’haver presentat un pla d’estabilitat financera, i espera que ho faci abans de l’aprovació definitiva d’aquest punt. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, Ciutadans, ERC, PSC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. III) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 6. Primer. Aprovar inicialment la modificació de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, consistent en suplements de crèdit i crèdits extraordinaris per import de 83.470.228,73 euros, finançats amb Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals corresponent a la Liquidació del Pressupost 2014 (aprovada per Decret d’Alcaldia de 27 de febrer de 2015) i transferències de crèdit per import de 12.900.000,00€, de conformitat amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15090790. Segon. Exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies hàbils per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. El Sr. Pisarello exposa que en matèria econòmica el govern prioritza avançar cap a una economia al servei de les persones i no de l’especulació ni de la precarització, i un dels instruments de què disposa per avançar cap a aquest objectiu és el pressupost. Pel que fa al pressupost de 2015, es fa una previsió de tancament en base a les dades reals de recaptació de final d’agost i el superàvit previst és de 120 milions d’euros. Atribueix aquest superàvit excessiu, entre altres raons, a la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària, aprovada pel Partit Popular amb el suport de Convergència i Unió, una llei gairebé única a Europa, que no només prohibeix el dèficit, sinó que limita el creixement de la despesa a l’1,3 % el 2015. Entén que això podria tenir una certa lògica per a ajuntaments endeutats, però no per a l’Ajuntament de Barcelona, que podria dedicar més recursos a satisfer necessitats socials bàsiques. En aquest context, el govern planteja una modificació dels pressupostos de 2015 per tal de destinar 95 o 96 milions d’euros a satisfer les necessitats bàsiques de la ciutadania. Pensa que això es pot fer complint la llei i mantenint la bona salut financera de l’ajuntament. Amb aquesta finalitat, el mecanisme que proposen és un pla econòmic i financer, no pas un pla d’estabilitat financera com apuntava la Sra. Recasens, previst a la Llei d’estabilitat pressupostària, i creu que això permetria disposar d’una quantitat important d’ingressos per començar a implementar el pla de xoc que van proposar a les darreres eleccions i també per endegar les mesures de caràcter social que comparteixen amb diferents grups del consistori. Atès que només disposen de dos mesos per executar aquesta ampliació pressupostària, exposa que des del juliol han mantingut contactes amb grups de l’oposició per analitzar com es podria plantejar aquest pla econòmic i financer, instrument, remarca, que tot i no ser habitual hi ha altres ajuntaments que l’han aplicat, i a partir d’aquí proposen una sèrie d’activitats que s’haurien de finançar amb aquesta modificació del crèdit. Afegeix que s’ha parlat amb els diferents gerents d’àrea i de districte i també amb alguns regidors, i finalment s’ha presentat una proposta centrada en la creació d’ocupació, però no com a finalitat en si mateixa, sinó com a mitjà per satisfer les necessitats bàsiques i els drets socials de la ciutadania. Per tant, demana el vot afirmatiu dels grups en aquest punt. 5470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Recasens retreu al govern que el seu grup va conèixer aquesta proposta a través dels mitjans de comunicació i lamenta aquest tracte cap al principal grup de l’oposició, especialment quan es tracta de la modificació d’un pressupost elaborat pel govern de Convergència i Unió. Així, doncs, considera que és una contradicció que el govern parli de participació i de transparència i que alhora menyspreï el grup que havia elaborat el pressupost anterior. Davant d’aquesta situació, el seu grup va enviar una carta al govern en la qual demanaven participar en aquesta modificació i lamenta que no han rebut resposta. Seguidament, indica que el tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda no pot dir que els superàvits són diners que es queden en un calaix perquè tots els que va generar el govern anterior es van invertir, d’entrada a eixugar el dèficit de 800 milions d’euros que es van trobar quan van prendre possessió. Per tant, li hauria agradat que el Sr. Pisarello hagués agraït al govern anterior l’estat de les finances que s’han trobat quan han agafat el relleu del govern. A més a més, apunta que aquest dèficit encara no s’ha saldat completament i, per tant, la mesura que es proposa provocarà la desacceleració del pagament d’aquest dèficit. Entén, doncs, que el govern generarà nous superàvits per anar eixugant els dèficits acumulats. En segon lloc, recorda que l’equip de govern anterior, amb el suport d’Esquerra Republicana i Partit Popular, va destinar ingressos extraordinaris a fer inversions financeres sostenibles, tal com estableix la llei i, per tant, reclama que no es torni a dir que els diners es queden en un calaix. A continuació, assenyala que el govern actua sobra la base d’un superàvit incert, que quantifica en 120 milions d’euros, però que no quedarà establert definitivament fins al mes de març de 2016 i, per tant, el que fan és utilitzar el romanent de tresoreria. A més a més, recorda que el pretès superàvit el sustenten, entre d’altres, en el reconeixement que pugui fer la Generalitat del deute que té amb l’ajuntament per l’aplicació de la Llei de barris, i es pregunta si la Generalitat ja ha comptabilitzat aquest deute, perquè, tot i que els va costar molt, el govern anterior va aconseguir reduir-lo de 300 milions a 44. Pel que fa a la destinació de la despesa, malgrat que el tinent d’alcalde hagi manifestat que n’han parlat amb els grups de l’oposició, assegura que el Grup de Convergència i Unió no en té constància i, en tot cas, entén que amb els veïns tampoc no se n’ha parlat. En tot cas, apunta que el 60 % de la despesa es destinarà a inversions i no a despesa corrent. En segon lloc, pregunta quines previsions té el govern per al pla de xoc de 160 milions que han anunciat. I en tercer lloc, demana quines intencions tenen pel que fa a les partides obertes i a les transferències a Barcelona Activa. Per acabar, anuncia l’abstenció del seu grup per deixar constància que el govern anterior sempre va invertir els superàvits existents i per deixar la porta oberta a continuar negociant la destinació d’aquests fons. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup a l’ampliació del crèdit però hi posa dues condicions. La primera, que el govern estigui atent a la concreció del superàvit perquè segons els seus càlculs hi ha moltes partides que no s’han contemplat i no voldrien que es maquillessin els comptes, com afirma que va fer el govern de Convergència i Unió. I la segona condició és que aquesta ampliació de crèdit es destini a les necessitats dels barcelonins. En aquest sentit, recorda que la Sra. Colau havia anunciat que no volia soterrar una part de la ronda de Dalt mentre hi hagi gent que no fa tres àpats el dia, que no arriba a final de mes, que no pot pagar un lloguer social o que viu al carrer, però tot i així el 50 % de les mesures que anuncien són urbanístiques i, per tant, s’haurien de retocar per prioritzar la despesa i posar les persones al centre de les polítiques públiques. Insisteix, doncs, que la mesura pot comptar amb l’aprovació inicial del seu grup, però que la condicionen al fet que la despesa es faci amb transparència i que es destini a polítiques que beneficiïn la població. El Sr. Bosch creu que aquestes mesures s’haurien de prendre amb un consens més gran i reclama estendre el consens al grup principal de l’oposició, que a més a més és el que havia governat la ciutat fins ara, perquè això ajudaria a fer millor les coses. En segon lloc, recorda que s’havia criticat molt els governs anteriors pels NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5471 superàvits que generaven i, ara que es poden trobar amb el superàvit més gran que pot haver tingut la ciutat, espera se superi aquesta situació amb èxit. A continuació, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta perquè en comparteixen la filosofia, si bé matisa que després s’haurà de contrastar amb les propostes concretes per traduir el superàvit previst en accions socials que beneficiïn el conjunt de la ciutadania. Ara bé, afegeix que entén que es tractaria d’evitar els superàvits per tal d’atendre millor i amb rapidesa les necessitats de la ciutat. Seguidament, adverteix que no es pot generar una despesa recurrent perquè, tot i que en determinats sectors fóra convenient la contractació de personal, considera que seria un error. D’altra banda, creu que els tècnics de l’ajuntament han dictaminat correctament la previsió de superàvit i demana que se’ls faci confiança. Dit això, indica que l’ajuntament s’hauria d’acostar al dèficit zero per tal que tots els recursos disponibles reverteixin en les necessitats de la ciutat i, atès que creu que tots els grups hi estan d’acord, demana que s’hi impliquin. En aquest sentit, recorda que el Grup d'Esquerra Republicana va presentar un document amb cent propostes i espera que siguin recollides pel govern. En funció d’això, afegeix, el seu grup decidirà quina posició definitiva adopta. Com a conclusió, anima el govern i els grups de l’oposició a parlar-ne tant com calgui i aprofitar l’oportunitat per beneficiar els ciutadans de la ciutat. La Presidenta anuncia que aquest punt es tracta conjuntament amb el punt 17 de l’ordre del dia. La Sra. Ballarín creu que aquest és el punt més important de l’ordre del dia perquè una modificació de 96 milions d’euros en els pressupostos són molts de diners. Pel que fa al dèficit de 800 milions d’euros amb què es va trobar el govern anterior, assenyala que tothom reconeix que l’any 2011 l’ajuntament es trobava en una situació excepcionalment bona, que aquest és un tema de comptabilització i, per tant, no val la pena de discutir-lo. Pel que fa a l’ampliació de crèdit que es debat, ironitza que com a grup bloquejador, tal com se’ls ha qualificat, hi haurien de votar en contra, però anuncia el vot afirmatiu inicial, amb l’advertència que encara no han decidit quina serà la posició final. Així, doncs, es mostra d’acord que s’iniciï la tramitació de l’expedient perquè comparteix que els superàvits excessius no són bons mentre hi hagi necessitats socials a les quals s’ha de donar resposta, posició que sempre han mantingut. Segons els seus càlculs, el superàvit pot estar al voltant dels 108 milions d’euros i es mostra d’acord que s’actuï preventivament perquè no es repeteixin situacions com aquesta. Tanmateix, critica el govern per la manera com ha plantejat el tema i, tot i reconèixer contactes previs, indica que els detalls els han conegut per la premsa. Per tant, reitera el seu vot afirmatiu inicial, però supedita l’acord definitiu a veure com afectarà aquesta modificació de crèdit a la solvència de l’ajuntament. En aquest sentit, remarca la importància del pla econòmic i financer, que creu que s’està tramitant però que encara no coneixen. D’altra banda, el seu grup vol tenir garanties que aquests 96 milions d’euros s’executaran correctament i, per tant, donaran el seu vistiplau si la despesa es fa amb eficàcia i eficiència, si es trien les prioritats correctament, i anuncia que no consentiran que hi hagi malbaratament de recursos públics. També volen que es garanteixi la priorització de la reactivació econòmica, la creació d’ocupació, combatre la pobresa i les desigualtats, i tot allò que es va aprovar en la sessió plenària extraordinària del mes de juliol. Finalment, es mostra d’acord que es destinin 10 milions d’euros a l’acollida de refugiats, tot i que adverteix que seran difícils de gastar perquè les necessitats arribaran més tard, i reclama que també es destini un mínim de 10 milions d’euros als aturats que no cobren cap prestació. El Sr. Mulleras comenta que gràcies a la Llei d’estabilitat pressupostària Espanya es troba en una situació d’estabilitat financera, a diferència del que ha passat a Grècia. Afegeix que no és cert que el superàvit es perdi, sinó que, com ha passat 5472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 altres anys, l’exercici següent es destina a inversions. D’altra banda, el seu grup també està en contra que hi hagi superàvits excessius. A continuació, manifesta que no discutiran el fons de la qüestió, però planteja discrepàncies serioses sobre les formes amb què s’ha aprovat la modificació de crèdit, com comunicar-la a la premsa abans de parlar amb els grups municipals, cosa que qualifica d’error d’un govern que està en minoria. També qüestiona que si la modificació és tan urgent com diuen l’haurien d’haver proposada a la comissió extraordinària de setembre perquè si ara s’inicia el tràmit només quedaran dos mesos per poder aplicar-la. Seguidament assenyala que el seu grup està d’acord en l’ampliació del SAD, en el fons per a la infància, en les beques menjador, però reclama que quan se supleix la feina que ha de fer la Generalitat aquesta faci un reconeixement de crèdit. D’altra banda, demana explicacions sobre la necessitat social que representa la compra de l’edifici del carrer Dalmases per un valor de 14,8 milions d’euros i a més sense consultar-ho amb el territori. Afegeix que per poder prendre decisions cal tenir informació i el seu grup no en té sobre la liquidació pressupostària a 30 de juny, tot i que l’han demanada per escrit, informació que creu que és necessària per poder prendre una decisió sobre la modificació de crèdit que es debat. Tot seguit, insisteix que estan d’acord que un superàvit de 120 milions d’euros és excessiu, especialment per a una institució com l’Ajuntament de Barcelona, que financerament està sanejada, i creu que abans d’arribar a aquests superàvits s’ha de fer despesa social o invertir en promoció econòmica i creació d’ocupació. Per acabar, demana el Pla econòmic i financer perquè no l’han vist a l’expedient i el necessiten per prendre decisions. Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup perquè no volen bloquejar l’aprovació inicial del procediment i adverteix que hi presentaran al·legacions en el període d’exposició pública per evitar que es produeixi un malbaratament de recursos públics i que es destinin els diners a prioritats equivocades. El Sr. Garganté anuncia el vot afirmatiu per tal que es pugui iniciar la tramitació del procediment. Recorda que el 18 de març de 2015 ja es va fer una modificació de crèdit per valor de 22 milions d’euros amb el suport de tots els grups menys el d’Iniciativa, que es va abstenir. En aquella ocasió, continua, tots els grups van fer una crítica del superàvit, crítica que comparteix perquè fóra obscè que tenint aquests diners no es dediquin a pal·liar la crisi social actual o, encara pitjor, que s’utilitzin per privatitzar alguns dels serveis que dóna l’ajuntament o per pagar el deute abans que per ajudar la gent. Afegeix que per al seu grup la prioritat són les persones i entén que les partides per garantir el dret a l’habitatge i altres mesures contra la desigualtat i la desocupació s’haurien d’incrementar, i alhora reduir partides per a millores urbanístiques, d’equipaments o de funcionament ordinari. Entén, doncs, que mentre no hi hagi un ritme important de creació de llocs de treball, tres àpats diaris assegurats o sostre per a tothom la resta és secundari. El Sr. Ayala exposa que s’ha continuat amb la bona gestió pressupostària i li sorprenen les reflexions que s’han fet relatives al pressupost, perquè entén que quan s’elabora amb una previsió de dèficit s’ha d’anar mirant com evoluciona aquest i contenir la despesa, i quan s’elabora amb una previsió de superàvit no s’ha d’esperar a final d’any a invertir aquest superàvit perquè després no es pot gastar. Pel que fa a la Llei de pressupostos, afirma que no inclou la possibilitat que el superàvit es pugui invertir durant l’exercici següent i demana als grups que tenen representació a Madrid que hi incloguin aquesta possibilitat perquè el govern municipal preveu tornar a tenir superàvit enguany i voldrien poder-ne disposar durant el 2016. En segon lloc, informa que hi ha una previsió d’inversió en habitatge per a lloguer social i que, per tant, aquestes partides tenen un caràcter social. Anima, doncs, els grups a participar en les converses que s’han d’obrir per tal que hi aportin tot el que creguin oportú. Seguidament, adverteix que les mesures que es proposin s’han de poder executar, i demana al Sr. Bosch que faci de pont amb la NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5473 Sra. Recasens per tal d’aconseguir un superàvit zero. En aquest sentit, recorda que a la roda de premsa en què van anunciar la mesura van posar com a exemple que aquests diners no es poden destinar a construir guarderies perquè no hi ha temps material per fer-ho, ni tampoc volen que passi com amb el pla Zapatero, que es van destinar recursos simplement per gastar-los sense cap mirament. Reclama, doncs, que les despeses que proposin els grups siguin socialment necessàries. Pel que fa a Grècia, assenyala al Sr. Mulleras que les dificultats que tenen no són culpa de Syriza i en culpa els responsables que havien gestionat el país amb anterioritat, que eren afins al Partit Popular. Quant al pla de xoc, indica que ja s’ha presentat gran part de les mesures i que la resta es presentaran durant el primer trimestre de 2016. Finalment, s’ofereix a respondre preguntes puntuals sobre alguna de les mesures perquè no té temps de comentar-les totes. Així, doncs, convida tots els grups a participar en el diàleg i a presentar propostes, i es compromet a estudiar- les per veure si són executables. De la mateixa manera, si alguna de les mesures que presenta el govern no es veu oportuna, estan oberts a discutir-la. Per acabar, agraeix que s’aprovi inicialment aquesta iniciativa i espera que en el plenari es pugui aprovar definitivament. La Sra. Recasens recorda que, pel que fa al pla de xoc, s’havia anunciat que es destinarien 50 milions al pla d’ocupació, 50 milions a habitatge, 20 milions a alimentació, 5 milions a subministraments, 5 milions a salut i 5 milions a la T- ambiental, 25 milions a la renda mínima garantida, i considera que tot aquest pla no té res a veure amb el seguit de mesures que s’han presentat a la comissió. En aquest sentit, creu que el govern no es veu capaç d’aguantar el debat sobre el superàvit i vol gastar ràpidament aquests diners. A continuació, per les manifestacions dels altres portaveus, dedueix que el govern no ha parlat amb cap grup sobre aquesta ampliació de crèdit i li sorprèn la pèrdua de prudència relativa a les finances que sempre hi havia hagut en el consistori. Pel que fa a mesures concretes, critica que el govern es gastarà 2,4 milions d’euros en plans d’ocupació que no seran efectius fins al gener de 2016. Tot seguit, assenyala que el govern hauria d’haver presentat un pla econòmic i financer perquè hi haurà unes necessitats de finançament que no estaran cobertes. També li sorprèn que la data de l’informe de l’interventor és el 17 de setembre, posterior a la roda de premsa que va fer el govern. Insisteix que s’hauria d’haver presentat una proposta de pla econòmic i financer i que a partir d’aquí l’ajuntament estarà sota la tutela de la Generalitat. Finalment, insisteix en diverses reclamacions que el seu grup havia fet i que no han rebut resposta, com el ja esmentat pla econòmic i financer, la procedència del superàvit, l’estat d’execució del pressupost, i pregunta per què no es tenen en compte els 24 milions d’euros que encara es preveuen de superàvit o els 50 milions de la PIE positiva de 2014. També demana l’informe de riscos i contingències. El Sr. Pisarello retreu a la Sra. Recasens que hagi barrejat coses perquè s’ha referit a qüestions que no tenen a veure amb el pla de xoc. Tot seguit apunta que el pla de xoc ja s’ha començat a implementar amb mesures sobre beques menjador i augment dels ajuts als lloguers. En aquests moments, afegeix, es planteja aquesta ampliació pressupostària de 96 milions i diverses mesures a implementar durant el primer semestre de 2016, calendari que creu que es podrà complir si hi ha acord amb la resta de grups. Pel que fa al pla de xoc, convida la regidora a participar en algun plenari de base als barris i li assegura que així n’estarà ben informada. Pel que fa al pla econòmic i financer, considera que és impropi d’una regidora que va ser tinent d’alcalde d’Economia i fins i tot de l’exalcalde afirmar que comporta tenir la bota sobre el coll perquè denota desconeixement sobre la utilitat concreta d’aquest instrument. Seguidament, insisteix que la destinació dels diners depèn de la voluntat del govern però també dels acords a què arribi amb la resta de grups de l’oposició. Atès que se’ls demana diàleg i consens, al govern li agradaria establir un seguit de 5474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 prioritats, algunes de les quals ja les han expressades i d’altres dependran del debat que hi hagi amb la resta de grups. Finalment, manifesta que la idea de superàvit zero els agrada, però ironitza que el Sr. Bosch tindrà problemes per convèncer-ne la Sra. Recasens, perquè sembla que no comparteix aquesta filosofia. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. c) Proposicions IV) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 7. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a impulsar de manera prioritària les accions i iniciatives administratives necessàries per tal de liderar la implantació d'un salari mínim més elevat a Barcelona, per tal que els treballadors i treballadores de la nostra ciutat rebin una remuneració més adequada a les seves necessitats. La Sra. Recasens recorda que el mes d’abril anterior, en el marc de la Taula Empresa-Treball es va consensuar un acord per un salari mínim a Barcelona per tal que els treballadors tinguessin una remuneració adequada a les especificitats d’una gran capital, i es va demanar que aquest acord fos ampliat a l’àrea metropolitana. Remarca que des de Convergència i Unió sempre s’ha tingut molt en compte el benestar de les persones, promoure una ocupació de qualitat, la qual cosa passa perquè els contractes no siguin de sis mesos i que els salaris no siguin precaris. En aquest sentit, assenyala que el model de plans d’ocupació, tractat en un punt anterior, no els agrada perquè després de sis mesos aquestes persones no tenen cap possibilitat de continuar a la feina atès que no se’ls pot renovar el pla d’ocupació. Tot i que considera que l’alcaldessa comparteix la importància que hi hagi una concertació entre sindicats, patronals i empreses respecte a aquest salari mínim, constata que la Taula Empresa-Treball no s’ha tornat a reunir i el seu grup desconeix si està treballant en aquest sentit. Per tant, presenten aquesta proposició per rescatar una idea de la qual tots els grups van parlar durant la campanya electoral i demana el vot favorable dels grups a aquesta iniciativa. El Sr. Sierra anuncia l’abstenció del seu grup perquè entén que l’ajuntament no té competències per fixar un salari mínim interprofessional, tot i que el concepte els sembla correcte. En aquest sentit, exposa que el seu partit ha proposat a escala nacional un complement de les rendes dels treballadors per arribar a una quantitat que signifiqui un salari digne i que permeti a les persones mantenir les necessitats bàsiques. Entenen, doncs, que establir un salari mínim interprofessional només a la ciutat de Barcelona seria una altra mostra d’insolidaritat i es pregunta per què s’hauria de fer a Barcelona i possiblement a l’Hospitalet de Llobregat però no a Girona. Així, doncs, reitera que s’abstindran i prega seriositat a l’hora de presentar propostes i que se cenyeixin estrictament a les competències que atorga la Carta municipal. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del seu grup perquè, a més a més de ser un tema que va sortir a la campanya electoral, Esquerra Republicana ja ho va proposar el 13 de febrer, proposta a la qual se va sumar Convergència i Unió i NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5475 posteriorment el Partit dels Socialistes. Afirma que Barcelona en Comú també va expressar una certa afinitat amb la idea i, pel que veu, l’únic grup que s’hi oposa és el de Ciutadans. Afegeix que aquesta mesura s’aplica a diferents ciutats del món, com Nova York, Chicago, Los Angeles, Mèxic DF, Montevideo o als Länder alemanys. D’altra banda, afirma que el salari mínim interprofessional no és discriminatori perquè s’aplica territorialment i entén que a Barcelona es pot reclamar perquè la vida és un 26 % més cara que la mitjana de l’Estat espanyol, i el salari mínim interprofessional, afegeix, es determina a partir del cost de la vida al conjunt del territori espanyol. A més a més, continua, aquesta és una recomanació que també fa la Comissió Europea. Seguidament, indica que si s’apliqués aquesta mesura a la ciutat de Barcelona s’arribaria a un salari mínim interprofessional d’uns mil euros, que entén que no és una quantitat exagerada, sinó simplement digna, i creu que aquesta és una lluita d’anys i fins i tot de segles. Aclareix que no es tracta d’una subvenció ni de gastar diner públic, sinó d’arribar a un sistema de concertació, és a dir, de portar el sistema a la seva lògica última, i d’aconseguir l’acord entre empresaris i treballadors, amb la intermediació de l'Administració si cal, per tal que la gent pugui viure amb dignitat. Reitera, doncs, el vot favorable del seu grup. La Sra. Ballarín informa que el seu grup ha presentat una esmena per tal que la proposició afecti també el conjunt de l’àrea metropolitana i anuncia el vot favorable del seu grup. A continuació, exposa que la crisi econòmica no solament ha empobrit el aturats, sinó que, sumada a una reforma laboral que qualifica de terriblement injusta, també ha empobrit les persones que treballen. Pensa, doncs, que s’hi ha de trobar solució i que la gent que treballa i genera riquesa a Barcelona i a l’àrea metropolitana té dret a percebre un salari digne. D’altra banda, malgrat que està d’acord que Barcelona no té competències normatives en aquesta qüestió, creu que sí que hi pot fer moltes coses. Seguidament, recorda que el seu grup anteriorment havia fet dues propostes concretes en la línia d’aquesta proposició. En primer lloc, impedir que qualsevol empresa que no doni un salari digne als seus treballadors pugui licitar o contractar serveis amb l’ajuntament i, en segon lloc, que aquest salari digne sigui determinat per un organisme independent format per experts. El Sr. Mulleras entén que el salari mínim interprofessional el fixa el Govern d’Espanya i que l’ajuntament no té competències en aquesta qüestió, per tant creu que aquesta proposició no és més que una declaració de voluntat. Afegeix que, si es vol canviar el mecanisme, s’hauria de demanar a l’Estat una modificació de la normativa per tal que aquest salari mínim es fixés a escala autonòmica, metropolitana o municipal. En segon lloc, admet que el cost de la vida a Barcelona és més elevat que en d’altres indrets i, per tant, qui defensa aquest canvi hauria de demanar a la Generalitat que les ajudes fossin més altes en aquesta ciutat que, per exemple, a Girona. En definitiva, el seu grup desitja que els salaris dels barcelonins siguin més alts però considera que l’Ajuntament de Barcelona no té competències en aquest tema, però apunta que sí que en té en aspectes com els impostos locals i suggereix que aquests s’abaixin, cosa que es podrà discutir en el debat sobre les ordenances fiscals. Per totes aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Garganté indica que efectivament és el Govern central qui estableix que el salari mínim interprofessional sigui de 648,60 euros el mes però reconeix que per al seu grup incomplir la legalitat no representa cap problema, en canvi sí que representa un problema el fet que aquells que proposen aquesta mesura siguin els mateixos que han donat suport a reformes laborals i que han acceptat expedients de regulació d’ocupació amb pèrdues elevades de llocs de treball. Per tant, conclou, la proposició fa tot l’efecte de no ser res més que un rentat de cara. 5476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 D’altra banda, assenyala que totes les millores laborals o salarials són fruit d’un moviment de protesta, com per exemple en els casos dels treballadors del Liceu o de l’Auditori, els quals, després de trenta dies de vaga justament en el moment del canvi de govern, continuen en una ETT que es diu Manpower i deuen cobrar uns sis euros l’hora, i si bé han pogut augmentar una mica el salari no han aconseguit la internalització i sortir de l’ETT. En conclusió, anuncia l’abstenció del seu grup perquè, venint de qui ve la proposta, entén que només és una rentada de cara amb la qual posteriorment se’n farà publicitat, però que no conduirà a res d’efectiu. El Sr. Colom exposa que el salari mínim interprofessional s’ha d’entendre com un instrument en la lluita contra la precarietat laboral i la desigualtat, i permet contrarestar la reforma laboral impulsada pel Govern del Partit Popular, amb el suport de Convergència, reforma que ha generat treballadors pobres. Per tant, anuncia el vot favorable del seu grup. A continuació, admet que la competència és estatal i que s’hauran de trobar els mecanismes per implantar aquest salari mínim interprofessional. En aquest sentit, plantegen instar el Govern de l’Estat a modificar la norma, tal com s’ha fet en algunes ciutats nord-americanes, per tal que els municipis tinguin la potestat per establir aquest salari, sempre que sigui superior a l’estatal. En segon lloc, proposen liderar la concertació entre els diferents agents econòmics i socials per tal que en els processos de negociació, de facto, el salari mínim no sigui inferior als mil euros. I, en tercer lloc, el govern es compromet a analitzar els sous i salaris municipals i dels serveis externalitzats per aconseguir que no siguin inferiors als mil euros. D’altra banda, es compromet a traslladar aquesta proposició a l’àrea metropolitana per poder treballar conjuntament amb els altres actors municipals en la lluita contra la precarietat i contra la desigualtat, la qual recorda que és el segon gran problema de Barcelona i de l’àrea metropolitana, després de l’atur i la precarietat. La Sra. Recasens agraeix el suport d’alguns grups i lamenta l’abstenció dels altres, especialment per la importància que va representar el fet que a l’abril arribessin a un acord entre organitzacions empresarials i sindicats per donar un termini de sis mesos perquè Barcelona endegués aquest projecte amb un conjunt d’incentius, com ara canvis en els plecs de clàusules per a la contractació pública que donessin punts a les empreses que s’adherissin a aquest salari mínim o bonificacions fiscals, tal com ja es fa en altres ciutats europees i americanes. Reitera, doncs, l’agraïment al govern perquè és a qui li pertocarà convocar la taula. Respecte a la distribució de competències, afirma que no cal esperar l’acord de l’Estat per començar a implementar mesures des de l’ajuntament perquè de fet el que es fa és oferir una eina als sindicats per poder negociar la inclusió de salaris més grans en els convenis col·lectius. Finalment, es mostra satisfeta que la proposició tiri endavant i que l’acord del mes d’abril amb empresaris i treballadors pugui ser una realitat. El Sr. Sierra titlla d’irresponsabilitat pretendre tenir unes competències que no es tenen. Pel que fa al cost de la vida a Barcelona, l’atribueix a la pressió fiscal i a la despesa pública allà on potser no cal. En qualsevol cas, manifesta que quan siguin al Govern d’Espanya intentaran implementar un complement de renda, però no una apujada del salari mínim interprofessional. Quant a aquesta apujada, afirma que els proposants de la mesura no han tingut en compte les implicacions que tindria en una gran quantitat d’índexs, d’indemnitzacions i d’altres conceptes que es calculen en funció del salari mínim interprofessional. Conclou, doncs, que només es tracta de política de gestos, del fet diferencial català i dels suposats drets històrics. El Sr. Bosch irònicament afirma que els Srs. Mulleras i Sierra tenen ganes d’«arrimar-se» cada dia més, però creu que en aquest tema tenen un parell de confusions perquè la Llei de l’Estatut dels treballadors estipula que el Govern NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5477 central ha d’establir un salari mínim interprofessional, però en cap cas diu que això sigui exclusiu o excloent i que ningú més ho pugui fer, sempre que els salaris no siguin inferiors als establerts per l’Estat, tal com ja es fa en els convenis col·lectius o com s’havia fet també en convenis provincials. Entén, doncs, que no hi ha res que impedeixi implementar aquesta mesura. La Sra. Ballarín mostra sorpresa per la posició del Partit Popular i de Ciutadans perquè entén que la paraula «mínim» precisament estableix un mínim, no impedeix que aquest mínim es pugui superar. Assenyala, doncs, que el que fan aquests grups és llevar competències i possibilitats a l’ajuntament per lluitar contra aquesta xacra social i apunta que la situació econòmica de l’Ajuntament de Barcelona afortunadament permet de fer passes en aquest sentit. El Sr. Mulleras reitera que el salari mínim interprofessional el fixa el Govern d’Espanya i que si algú ho vol canviar el que ha de fer és proposar que es faci per comunitats autònomes, per ciutats o per àrees metropolitanes. Pel que fa al cost de la vida a Barcelona, reconeix que és més elevat que la mitjana i convida Esquerra Republicana que utilitzi la seva influència en el govern municipal per abaixar els impostos locals a Barcelona en les pròximes ordenances fiscals, amb la qual cosa s’aconseguiria millorar la qualitat de vida dels barcelonins. El Sr. Garganté suposa que els sindicats que es van asseure a la Taula Empresa- Treball eren Comissions Obreres, UGT i USO, els qualifica d’empreses sindicals i comenta que són coneguts per ser amics de les retallades, dels ERO, mitjançant els quals s’embutxaquen diners, de les rebaixes de sous o de l’allargament de la jubilació als seixanta-cinc anys. Conclou que per al seu grup aquests sindicats no tenen cap credibilitat, com tampoc el grup que presenta la proposició. El Sr. Colom espera que els Srs. Sierra i Mulleras se sumin a la iniciativa d’instar el Govern central a fer la modificació de la norma i, per tant, que hi hagi unanimitat en aquesta qüestió. D’altra banda, atès que les condicions laborals es fixen en el marc de la negociació i de la concertació, considera que hi ha un espai ampli per poder treballar-hi. Pel que fa a la Taula Empresa-Treball, reconeix que va ser una fita important però alhora afirma que no va tenir cap tipus de materialització. Per tant, afegeix, la intenció del govern municipal és implementar les instruccions i modificacions que permetin establir aquest salari mínim interprofessional, amb el suport de tots els agents. El Sr. Colom expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de Ciutadans, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a impulsar de manera prioritària les accions i iniciatives administratives necessàries per tal de liderar la implantació d'un salari mínim més elevat a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, per tal que els treballadors i treballadores rebin una remuneració més adequada a les seves necessitats. Del Grup Municipal Ciutadans: 8. La Comissió d’Economia i Hisenda acorda que es procedeixi per part del Govern municipal i les formacions polítiques representades al Consistori de Barcelona a l'estudi, implementació i reforma de l'organisme Barcelona Activa, per donar resposta a les situacions de desigualtat i atur de la nostra ciutat a les persones en aquesta situació i amb una edat superior als quaranta-cinc anys. 5478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Sierra entén que aquesta proposició ja s’ha tractat conjuntament amb el debat el punt 1 de l’ordre del dia i proposa que es passi directament a la votació. Es limita, doncs, a recordar que es demana que Barcelona Activa prioritzi la lluita contra l’atur entre els majors de quaranta-cinc anys. El Sr. Colom expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Bosch expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal ERC: 9. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1) Accelerar les obres del Mercat de Sant Antoni per tal de tenir-les enllestides abans no comenci la campanya de Nadal del 2016 o, si tècnicament no és viable, durant el primer trimestre del 2017. 2) Dotar el Mercat dels recursos per tal de finalitzar l'obra en la data acordada. 3) Coordinar tots els actors implicats per tal d'avançar l'obertura el primer dia que tècnicament sigui viable. La Sra. Capdevila anuncia que el seu grup ha arribat a una transacció amb el govern per tal que es prioritzi l’acabament de les obres del mercat de Sant Antoni pel bé dels paradistes i del comerç de proximitat. Exposa que el mercat de Sant Antoni és un referent tant per al barri com per a la ciutat i considera que els recursos econòmics no han de significar un impediment per acabar unes obres que van començar el 2009. Demana, doncs, reforçar-ne la partida pressupostària i parlar amb els actors implicats per tal d’estudiar l’obertura del mercat al més aviat possible. Assenyala que l’endarreriment de les obres ha tingut un impacte negatiu en el comerç de la zona, fins al punt que algunes botigues han hagut de tancar, afectades per la crisi econòmica i social, per la baixada del consum a causa del decrement de la renda familiar i per les obres del mercat. Entén, doncs, que el govern ha de facilitar tots els recursos necessaris per tal que aquesta obra es finalitzi perquè, tal com s’ha demostrat en tots els mercats municipals, després de la seva remodelació augmenten les vendes. En aquest sentit, indica que l’obertura del mercat de Sant Antoni ha de representar un nou pol d’atracció, tant per l’arquitectura com per les troballes arqueològiques que s’hi han fet, vinculades al baluard de Sant Antoni, l’antiga muralla de Barcelona i la via Augusta. A més a més, entén que aquest ha de continuar sent un dels mercats de referència de la ciutat tant pel que fa a la mercaderia fresca, els encants i el mercat dominical. Creu que això revitalitzarà el barri de Sant Antoni i esdevindrà un pol d’atracció turística, la qual caldrà gestionar adequadament. D’altra banda, comenta que per als veïns també és important poder tornar al seu lloc el mercat dominical perquè el trasllat provisional al carrer d’Urgell provoca molts de sorolls a partir de les sis del matí dels diumenges, problemes d’inundacions, especialment als locals comercials, quan cauen aiguats forts, i problemes de mobilitat. A continuació, proposa que, un cop desmuntada la carpa provisional del mercat, s’iniciï un procés participatiu amb els veïns per determinar quin ús s’ha de donar a la ronda de Sant Antoni. En aquest sentit, la proposta d’Esquerra Republicana és convertir-la en un bulevard verd, però en tot cas han de ser els veïns qui ho decideixin. Per totes aquestes raons, sol·licita al govern municipal que posi els recursos necessaris per tal d’acabar l’obra tan aviat com sigui possible, en coordinació amb NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5479 tots els actors implicats, i demana el vot favorable de la resta de grups a aquesta proposició. El Sr. Mulleras pregunta quina és la transacció a què s’ha arribat. La Sra. Capdevila aclareix que la proposició original demanava l’acabament de les obres l’últim trimestre de 2016 i la transacció diu que, si això no es possible, les obres s’acabin el tercer trimestre de 2017. La Sra. Fandos anuncia el suport del seu grup a la proposició d’Esquerra Republicana, en coherència amb la política que mercats que va fer el govern anterior, no solament de continuïtat sinó d’impuls, com va palesar la celebració del IX Congrés Internacional de Mercats, que per primer cop es feia fora dels Estats Units. Recorda que durant el mandat anterior, a més a més de continuar les obres del mercat de Sant Antoni, es van remodelar els mercats de la Guineueta, els Encants, Sants, el Ninot, Provençals, Sant Martí, es van fer reformes parcials a la Boqueria i es van iniciar projectes, que es podrien fer durant el mandat present, com el del Bon Pastor, la Vall d’Hebron, Sant Andreu i l’Abaceria, tot plegat amb una inversió de més de 130 milions d’euros. Tot això demostra que per a Convergència i Unió el tema dels mercats és prioritari i reitera que donaran suport a la proposició. Respecte al mercat de Sant Antoni, assenyala que té un rol econòmic i social molt important en el barri, a més a més de ser un referent per a tota la ciutat. Afegeix que s’hi ha hagut de fer una inversió econòmica i en temps, més enllà de les millores tècniques, a causa de les troballes arqueològiques esmentades, el baluard amb la contraescarpa o les restes romanes de la via Augusta. Creu, doncs, que l’endarreriment de les obres ha estat justificat perquè ha permès salvar patrimoni històric de la ciutat. D’altra banda, apunta que a final de setembre hi ha prevista l’adjudicació de les obres de la darrera fase del projecte, licitades per 30 milions d’euros. Atès que la proposició d’Esquerra Republicana recull el compromís de calendari del govern anterior, compromís que està convençuda que el nou govern també assumeix, reitera que hi donaran suport. Finalment, remarca que cal continuar amb el compromís per aquest model de mercats, que és un referent al món, i insisteix que el de Sant Antoni serà també un referent per a tota la ciutat. Per acabar, comenta que el seu grup pararà atenció perquè es faci el procés de participació ciutadana per tal de decidir quin ha de ser el futur de la ronda de Sant Antoni. El Sr. Sierra es mostra perplex perquè la Sra. Fandos ha di dit que el govern anterior va complir el calendari respecte als mercats i recorda que van inaugurar el mercat del Ninot durant la campanya electoral i esmenta els problemes que van tenir amb la plaça de la Gardunya. En qualsevol cas, anuncia el vot favorable del seu grup per tal que s’acabin les obres i es torni a obrir el mercat. Malgrat això, apunta que fa molts anys que el mercat és tancat i que les instal·lacions provisionals de la ronda de Sant Antoni i la continuació de la ronda de Sant Pau han originat molts problemes de mobilitat. A més a més, assenyala que hi ha molts comerciants que no estan d’acord amb la nova edificació. També reclama una auditoria per saber quant s’ha gastat en aquesta obra, a qui s’ha adjudicat, quant s’ha de gastar per acabar les obres i que es depurin responsabilitats per les dilacions. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable del seu grup. Diu que són conscients que no és una obra fàcil i es declara coneixedora del projecte perquè era membre de l’Institut Municipal de Mercats. Aquest coneixement, afegeix, li permet dir a la Sra. Fandos que el govern de Convergència i Unió es va limitar a executar projectes elaborats pel govern anterior, en molts casos amb endarreriments. A continuació, indica que el mercat de Sant Antoni, inaugurat el 1872, és un dels més grans de Barcelona i que la seva rehabilitació s’ha complicat per les troballes arqueològiques que s’hi van fer a mitjan 2014. D’altra banda, creu que les previsions per a la reobertura eren el segon trimestre de 2017 i no pas a final de 5480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 2016, tal com havia manifestat l’exregidor Blasi. Tanmateix, reitera que tot el que siguin acords i impulsos per avançar aquesta data comptarà amb el suport del seu grup. A continuació, demana aclariments sobre l’esmena transaccional, perquè no li queda clar si, quan es parla de finalització, es refereixen a les obres de restauració o a l’adequació global dels espais i dels voltants, atès que aquestes dues actuacions són necessàries per obrir el mercat al públic i complir amb les altres funcions socials que exerceix dins del barri. Conclou, doncs, que cal posar-hi els recursos necessaris i coordinar adequadament totes les actuacions, i adverteix que el seu grup exercirà el control de l’execució de les obres perquè és un tema que els preocupa especialment. El Sr. Mulleras agraeix a la regidora Capdevila la presentació de la proposició perquè recorda que abans de ser regidor havia estat conseller de districte a l’Eixample i ha viscut en primera persona tot el procés de remodelació del mercat de Sant Antoni, procés que, tot i admetre’n les dificultats sobrevingudes, entén que s’ha allargat massa. A continuació es declara un gran defensor dels mercats de Barcelona i creu que en aquest camp s’ha fet una gran tasca perquè són un eix vertebrador dels barris i un factor de dinamització comercial i social. Creu, doncs, que s’ha de procurar mantenir aquest model de mercats. Seguidament, manifesta que no li ha acabat d’agradar l’acord transaccional i que hauria preferit que el compromís fos d’acabar les obres el darrer trimestre de 2016, però tot i així anuncia el vot favorable del seu grup amb el desig que les obres s’acabin tan aviat com sigui possible. D’altra banda, explica el compromís del Partit Popular amb el mercat de Sant Antoni es demostra amb el fet que quan es va negociar el desbloqueig de les inversions de 2013 el seu grup va posar com a condició que entre les prioritats s’inclogués aquesta infraestructura. Finalment, desitja que aquestes obres es puguin acabar aviat, que el barri de Sant Antoni en pugui gaudir, i assenyala que tant ell mateix com el conseller de districte han fet diverses iniciatives per preparar el futur de la ronda de Sant Antoni, quan s’hagi inaugurat el nou mercat i desaparegui la carpa provisional. El Sr. Garganté mostra sorpresa perquè la proposició comença donant suport al comerç de proximitat però, en canvi, l’any 2013 es va aprovar al Parlament la Llei d’horaris comercials, amb els vots de Convergència i Unió, PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, que entén que anava en direcció contrària perquè instaurava vuit diumenges comercials, que només poguessin obrir els dies festius les botigues d’alimentació de menys de 150 metres quadrats i un màxim de 72 hores setmanals. Recorda que la llei va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. A més a més, assenyala que Convergència i Unió i el Partit Popular van pactar les obertures en diumenge i polítiques en favor de les grans superfícies comercials com ara la Maquinista. Entén, doncs, que aquestes polítiques entren en contradicció amb la voluntat de donar suport al comerç de proximitat, però diu que això tampoc és cap novetat. Per acabar, tot i entendre que només és una declaració d’intencions, anuncia el vot favorable del seu grup. El Sr. Colom exposa que el govern és conscient del que signifiquen les obres del mercat per a paradistes, comerços de l’entorn i veïns. També són conscients dels diversos endarreriments i dels efectes que han tingut sobre tots aquests agents, endarreriments que atribueix en part a les troballes arqueològiques però també a la poca diligència de governs anteriors. En aquest sentit, remarca que les remodelacions dels mercats del Bon Pastor i de la Vall d’Hebron estaven aturades i que el nou govern les ha activades. Afegeix que un dels elements que ha portat a aquesta situació és que hi havia hagut massa promeses incomplertes i el govern ha volgut fer un exercici de responsabilitat per tal de complir amb allò que els processos administratiu i tècnics permeten. En aquest sentit, explica que el sentit de la transacció és precisament fer allò que és possible de fer. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5481 D’altra banda, assegura que el govern s’ha marcat el mercat de Sant Antoni com una prioritat i el fet que entre les primeres actuacions que s’han fet hagin estat al voltant d’aquest mercat considera no que és aliè a la seva triple condició de regidor d’Ocupació, president de l’Institut Municipal de Mercats i regidor del districte. Així, doncs, explica que una de les primeres actuacions que es van fer des de l’institut, conjuntament amb el comissionat de Comerç i Consum, va ser prioritzar el mercat de Sant Antoni i activar les actuacions als mercats del Bon Pastor i la Vall d’Hebron. Informa que també han mantingut reunions amb els presidents de les associacions del barri de Sant Antoni i han visitat les obres. Finalment, insisteix que hi ha el compromís de finalitzar les obres en els terminis establerts i reitera que els condicionants tècnics permeten situar la data d’obertura en el tercer trimestre de 2017. Aclareix, doncs, que en aquestes dates la infraestructura estarà a punt per iniciar l’explotació comercial. Pel que fa al condicionament dels entorns, indica que els governs anteriors no havien pres les decisions corresponents i es compromet a actuar-hi, però matisa que això no implica que les obres s’hagin d’allargar perquè moltes d’aquestes actuacions es poden fer paral·lelament. Conclou que el compromís és que tot estigui enllestit per a la campanya de Nadal de 2017. La Sra. Capdevila reivindica que les reformes dels mercats de Barcelona van ser impulsades molts anys enrere pel Grup d'Esquerra Republicana, tot i que reconeix que sempre ha tingut el suport de tots els grups municipals, tal com es demostra amb l’aprovació d’aquesta proposició. A continuació, insisteix que s’ha d’iniciar un procés participatiu amb els veïns i comerciants de la ronda de Sant Antoni per decidir el futur d’aquesta via. Seguidament, reitera que l’ideal fóra que el tercer trimestre de 2017 el nou mercat es pugui obrir al públic. I per acabar, respon al Sr. Garganté que el seu grup ha demostrat a bastament que és un gran defensor del comerç de proximitat, tal com quedarà palès en un punt posterior de l’ordre del dia en el quan es formula una pregunta sobre horaris comercials i per beneficiar el petit comerç. La Sra. Fandos remarca que sempre han reconegut l’impuls que el Sr. Portabella va donar als mercats municipals, com es demostra pel fet que el govern de Convergència i Unió va mantenir l’equip tècnic que va formar el regidor d’Esquerra Republicana. D’altra banda, insisteix que els endarreriments en aquesta actuació van ser causats bàsicament per les troballes arqueològiques, que van exigir modificacions del projecte. Altrament, afegeix, faria molt de temps que les obres estarien acabades. Pel que fa als endarreriments que hi ha hagut en la remodelació d’altres mercats, aclareix que ella no ha parlat de terminis, sinó de la voluntat política que es palesa en els pressupostos i, en aquest sentit, recorda que en el mandat anterior s’hi van invertir 130 milions d’euros. Quant a la Vall d’Hebrón, remarca ella mateixa havia estat regidora adscrita d’aquell districte i assenyala que durant el darrer govern socialista no s’hi va fer res, com tampoc amb el mercat de l’Abaceria, que s’havia d’haver remodelat abans que el mercat de l’Estrella i tot just en aquest moment han començat a fer el projecte. Així, doncs, conclou que s’ha de reconèixer la voluntat i la feina feta pels governs anteriors, i reclama un acord sobre la importància del mercat de Sant Antoni per tal de no endarrerir-ne més la finalització de les obres. El Sr. Sierra puntualitza que no pretenia fer una crítica a la falta de compliment dels terminis, sinó la utilització que en van fer durant la campanya electoral. El Sr. Colom expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: 5482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1) Accelerar les obres del Mercat de Sant Antoni per tal de tenir-les enllestides abans no comenci la campanya de Nadal del 2016 o, si tècnicament no és viable, durant el tercer trimestre del 2017. 2) Dotar el Mercat dels recursos per tal de finalitzar l'obra en la data acordada. 3) Coordinar tots els actors implicats per tal d'avançar l'obertura el primer dia que tècnicament sigui viable. Del Grup Municipal PSC: 10. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1) Donar compliment a la proposició relativa a l'enllumenat de Nadal aprovada per la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació del 23 de gener de 2013. 2) Que el Govern municipal mantingui el concurs d'idees per a l'enllumenat de Nadal així com la dotació econòmica necessària perquè els guanyadors del millor disseny d'enllumenat nadalenc puguin ser implementats als carrers de la ciutat. La Sra. Ballarín abans de defensar la proposició aclareix que el Grup Socialista està orgullós de la il·luminació de Nadal que els darrers anys ha lluït a Barcelona, i creu que és una opinió compartida per la majoria de la ciutadania i pels visitants. També opina que Barcelona s’ha situat a nivell de les ciutats emblemàtiques del món quant a enllumenat nadalenc i, per tant, pretenen defensar aquest model per fer-lo cada cop més atractiu i arrelat a la ciutat. Seguidament, recorda la proposició aprovada l’any 2013 amb el vot favorable de tots els grups en la qual es plantejava de fer un concurs entre els estudiants de disseny de Barcelona per escollir el millor projecte d’enllumenat nadalenc. L’objectiu, insisteix, era estimular el talent dels estudiants aprofitant la campanya de Nadal. Tot seguit, exposa que l’any 2014 es va dur a terme el projecte sota el lideratge de Barcelona Activa i considera que va ser un èxit perquè creu que tothom deu recordar l’enllumenat dels carrers Aragó i Gran Via. En aquest moment, assegura, el seu grup tem que el nou equip de govern no vulgui donar continuïtat a la iniciativa. Assenyala que per al 2015 es van presentar cinquanta-tres projectes i la previsió era que l’ajuntament finançaria el guarniment de dos carrers, però van saber pels mitjans de comunicació que aquest projecte s’havia deixat sense dotació pressupostària. Pregunta, doncs, si aquesta informació és correcta, en cas afirmatiu consideraria que és un error i aquesta proposició seria una ocasió per rectificar. La Sra. Recasens exposa que aquest projecte va ser difícil de tirar endavant i lamenta que el govern actual l’hagi aturat. Confirma que s’han presentat cinquanta-tres propostes, entre dissenyadors novells i professionals, que tota aquesta gent ha hagut de treballar molt durant el mes d’agost per tenir els dissenys a punt i critica que ara se’ls digui que els dissenys guanyadors no il·luminaran el carrer Muntaner i la Via Laietana, sinó que formaran part del catàleg de proveïdors de llums de Nadal. Atès que l’ajuntament s’havia compromès a pagar-ne el cost de fabricació, que no era gaire elevat, entén que en la nova situació farà difícil que els comerciants triïn aquests dissenys. D’altra banda, matisa que no es tractava que l’ajuntament es convertís en dissenyador per als proveïdors i pensa que el nou equip de govern això no ho havia acabat d’entendre. A continuació, indica que el que vol el govern és que hi hagi menys hores d’il·luminació i li consta que s’han posat traves a les subvencions per als comerciants, com ara l’obligació de presentar tres pressupostos si superaven els 18.000 euros. També li consta que la pista de gel no es vol fer, cosa que considera un error perquè per experiència pròpia sap que era un element de dinamització comercial, que a més a més no representava cap cost per a l’ajuntament. Finalment, reitera els temors que es canviïn els criteris, que no es faci promoció del comerç, que hi hagi menys il·luminació per Nadal i que torni el debat sobre la contaminació lumínica. Celebra, doncs, que el Partit Socialista hagi presentat aquesta proposició perquè si s’aprova es podria recuperar el concurs tal com estava plantejat. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5483 El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup perquè entén que la il·luminació nadalenca no solament engalana la ciutat, sinó que també afavoreix el consum. Demana, doncs, que hi hagi consens sobre aquestes qüestions perquè afecten els eixos comercials i els veïns i veïnes, i desitja que aquesta iniciativa tingui continuïtat per tots els beneficis que comporta. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del seu grup perquè ja van ser favorables a la proposta que es va presentar el 2013. Lamenta que en el moment d’aquella votació el Sr. Portabella s’hagués absentat un moment i que, per tant, el vot d’Esquerra Republicana s’hagués hagut de comptabilitzar com a abstenció, però reitera que aquella proposició de fet es va aprovar per unanimitat. En aquest sentit, voldria que el nou govern tingués el costum de dur a terme les iniciatives que s’aproven unànimement i que no passi com amb la moratòria sobre les llicències hoteleres, que la majoria dels grups hi està en contra però el govern de moment no ha recollit aquesta demanda. Tot seguit, comenta que durant quaranta anys va regentar una botiga a l’Eixample i pot assegurar que als barris la il·luminació de Nadal va a compte dels comerciants, tret del consum elèctric i d’una petita subvenció que atorga l’ajuntament, i confirma que aquesta il·luminació, a part de fer bonic, fomenta el consum. Així, doncs, adverteix el govern que si no continuen posant llums de Nadal es posaran molts veïns i veïnes en contra, i recorda que quan regentava la botiga i ja hi havia els llums instal·lats els veïns i els infants li reclamaven que els encengués. Conclou, doncs, que la proposició fomenta la participació de les entitats, que l’any anterior va ser un èxit i demana al govern que expliqui quina és la seva posició respecte a l’enllumenat de Nadal. El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup també desconeix quina és la intenció del govern quant a l’enllumenat nadalenc. El Grup Popular està a favor d’ajudar els comerciants en aquest sentit perquè aquesta il·luminació aporta alegria i afavoreix el consum en els barris, per tant també l’ocupació i possibilita millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Per tant, es mostra favorable a la proposició del Partit dels Socialistes pel que fa a vincular escoles i empreses de disseny amb aquest projecte i anuncia el vot favorable del seu grup, tal com ja van fer quan es va posar a votació el 2013. Insisteix que és una bona eina per estimular l’activitat comercial i fins i tot la turística. Per aquesta raó, tot i que amb l’anterior alcalde no se’n van sortir, insisteix a demanar un pla turístic i comercial de Nadal per tal que Barcelona esdevingui un referent turístic nadalenc a l’alçada de París, Nova York o Berlín. També creu que és un error no instal·lar la pista de gel a la plaça de Catalunya. El Sr. Garganté anuncia el vot contrari a la proposició perquè, malgrat que entén que hi ha un benefici econòmic per als guanyadors del concurs, els valors del seu grup són bastants diferents de les qüestions purament dineràries. Tampoc comparteixen la idea de fomentar el consum perquè són crítics amb el consumisme, tant per la generació de residus que representa com també perquè són contraris a mesurar la felicitat de la gent per les coses que pot o no pot comprar. En aquest sentit, creu que la màxima «ets el que tens» genera infelicitat perquè en molts casos la gent no pot comprar coses bàsiques. De la mateixa manera, també són contraris a estimular encara més la contaminació lumínica. D’altra banda, indica que hi ha tres subcontractes que no compleixen els convenis col·lectius, amb condicions diferents malgrat que fan la mateixa feina i encara sembla que es vol crear un quart subcontracte, la qual cosa els preocupa bastant més. Per últim, es mostra contrari que una institució laica com l’ajuntament hagi de celebrar les festes de Nadal, perquè hi ha molta gent que no és religiosa, i preferiria parlar de festes d’hivern. 5484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Ortega exposa que ja ha parlat personalment amb els membres de la comissió i els ha convidat a anar-lo a veure per aclarir qualsevol dubte que tinguin o que els plantegi alguna notícia apareguda a la premsa. Pel que fa a la proposició que es debat, afirma que el govern mai ha qüestionat el concurs «Encén el Nadal» ni s’ha aturat cap procediment administratiu, sinó al contrari, perquè entén que és un projecte que millora el disseny dels llums de Nadal. Assegura, doncs, que es mantenen les dues línies existents actualment. Quant a la dotació econòmica per a l’enllumenat del carrer de Muntaner i la Via Laietana, el que proposa el govern és garantir que puguin dur a terme els seus projectes d’enllumenat, però en igualtat de condicions que els altres carrers de la ciutat, cosa que veuen absolutament compatible. D’altra banda, el govern entén que el Nadal no té una lectura únicament mercantilista, sinó que el veu com un procés en el qual es poden llançar una sèrie de missatges i fer unes activitats d’oci i culturals. És amb aquesta visió, doncs, més complexa però també més polivalent, que el govern articula el Nadal, per això la Taula de Nadal es dirigeix des de la Taula de Cultura i a partir d’aquí s’ofereix una activitat comercial associada al Nadal. Aquesta doble visió creu que enriqueix Barcelona i el seu futur perquè les ofertes d’oci, culturals i esportives a la plaça de Catalunya, per exemple, atrauen fluxos de persones i això té beneficis per al comerç. Per acabar, assenyala que estan en un procés de transició del Nadal absolutament mercantilista a un Nadal més obert i polifacètic. I assegura que enguany s’ha finançat l’enllumenat amb els mateixos recursos que s’hi van dedicar l’any anterior. Finalment, reitera que els regidors tenen oberta la porta del comissionat per consultar qualsevol dubte. Abans de passar a la votació, remarca que acceptaran la proposició si s’interpreta que es tracta de garantir el finançament d’aquests carrers en condicions d’igualtat amb la resta de carrers de la ciutat. La Sra. Ballarín agraeix el suport dels diferents grups i especialment el de la Sra. Capdevila. Pel que fa a la transacció presentada pel Sr. Ortega, malgrat que li agraeix la disponibilitat, anuncia que no l’accepta perquè significaria modificar les condicions de finançament que ofereix l’ajuntament i entén que això no es pot fer mitjançant una transacció en una proposició presentada per l’oposició. En aquest sentit, manifesta que si el govern ho troba necessari haurien de consensuar-ho amb els grups polítics i dur-ho a votació, però el Grup Socialista no està d’acord a disminuir les partides de l’enllumenat de Nadal. D’altra banda, respecta les opinions dels qui creuen que no s’ha de celebrar el Nadal, però el seu grup considera que és positiu, sempre que el consum sigui responsable, perquè serveix per reactivar l’activitat econòmica. Demana, doncs, que es mantingui el cofinançament dels eixos comercials i que els dissenys que guanyin el concurs s’implementin en determinats carrers cèntrics a càrrec de l’ajuntament. El Sr. Ortega creu que la redacció actual de les clàusules del concurs és massa ambigua quant a termes econòmics i reitera que és compatible instal·lar els dissenys guanyadors i fer-ho en condicions d’igualtat amb la resta de carrers. Per tant, anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. Recasens torna a preguntar quina és la posició del govern quant a l’horari i el calendari de l’enllumenat nadalenc. En segon lloc, atès que la proposició s’aprovarà i les bases del concurs són clares, pregunta al govern si els dissenys guanyadors lluiran al carrer de Muntaner i a la Via Laietana i si l’ajuntament en pagarà la despesa. El Sr. Ortega garanteix que el govern donarà els premis corresponents i que aquests dos carrers entraran en el sistema de cofinançament, com la resta de carrers. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5485 La Presidenta diu que la proposta queda aprovada per una majoria democràtica i que el costum és que les resolucions preses per majoria democràtica es compleixen. El Sr. Ortega manifesta que el govern complirà el mandat de la proposició però remarca que el que diu aquesta proposició no està correctament expressat. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de Barcelona En Comú, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 11. Instar al Govern municipal a: 1) Reclamar judicialment a la Generalitat de Catalunya la part del deute corresponent, més els interessos legals pertinents, ja que no hi ha cap calendari de pagament satisfactori per l'Ajuntament de Barcelona recolzat per la majoria del Plenari del Consell Municipal. 2) Deixar sense efecte els acords, convenis i protocols de col·laboració signats entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya el mes d'octubre de 2014, per procedir a la dació en pagament d'una part del deute contret per la Generalitat amb l'Ajuntament, mitjançant l'adquisició de dues finques buides: l'edifici de Via Laietana, 8-10 i la nau principal de Can Batlló, situada al carrer Mossèn Amadeu Oller, 3; així com el conveni que obliga a l'Ajuntament a construir un centre penitenciari de règim obert. 3) Constituir immediatament la Comissió no permanent d'estudi del deute de la Generalitat de Catalunya amb l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Mulleras exposa que, després de parlar amb els diferents grups municipals, han arribat a una transacció que consisteix a mantenir el tercer punt de la proposició i eliminar els dos primers. A continuació, recorda que en la sessió plenària del 30 de març de 2015 es va aprovar una proposta de nou punts, dels quals ressalta aquell en què es considerava un deute reconegut de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona per un valor d’uns 300 milions d’euros. També es reclamava que el govern municipal gestionés el cobrament d’aquest deute amb més fermesa que la demostrada pel govern anterior i es recomanava que en la primera sessió del Consell Municipal després de les eleccions es creés una nova comissió d’estudi del deute de la Generalitat amb l’ajuntament. Per aquesta raó, el seu grup proposa que en el pròxim plenari es creï aquesta comissió perquè, entre altres coses, desconeixen quina és la xifra real del deute. En aquest sentit, assenyala que després d’una reunió de la comissió mixta celebrada la primera setmana de setembre la Generalitat reconeixia un deute de 56 milions i l’ajuntament en reclamava 105. Així, doncs, creu que és adient convocar aquesta comissió per tal d’anar actualitzant la xifra, tal com s’havia fet durant el mandat anterior. D’altra banda, apunta que una resolució presentada durant el mandat anterior pel seu grup i aprovada per majoria demanava que s’interposés una demanda judicial per reclamar aquest deute, amb els interessos corresponents, i també recorda que en un plenari s’havia aprovat l’anul·lació d’un conveni per un valor de 45 milions d’euros en concepte de dació en pagament de tres immobles. Insisteix a reclamar, doncs, que es constitueixi de forma immediata la comissió del deute en benefici de la transparència, que es fixi un calendari de pagaments i, en cas d’incompliment d’aquest calendari, que s’estableixin uns criteris clars sobre els possibles interessos derivats de l’impagament. Entén que el que està fent l’ajuntament és avançar uns diners que hauria de posar la Generalitat per finançar serveis de sanitat, educació, inversions o infraestructures. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable del seu grup i explica que no haurien pogut votar a favor dels altres punts de la proposició original. 5486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Seguidament, mostra satisfacció pel fet que el deute a final de 2012 era de 226,9 milions d’euros i que el 31 de desembre de 2014 s’havia reduït a 44. S’alegra, doncs, que després d’entrevistar-se amb el president Mas l’alcaldessa Colau parlés de quantitats molt diferents de les que utilitzava durant la campanya electoral. Espera, doncs, que aquesta comissió ajudi a donar transparència a l’evolució del deute. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup perquè la transparència és un dels seus principis programàtics i fundacionals, i en segon lloc perquè s’han dit les xifres de 300 milions, 226 i 44, i és urgent crear la comissió per saber quina és la quantitat exacta per poder-la exigir i perquè el govern municipal doni explicacions de les converses que mantingui amb la Generalitat. En aquest sentit, recorda que la Sra. Colau havia dit que exigiria el pagament d’aquest deute i també del deute del Govern espanyol per inversions que l’Estat té pendents a Barcelona. Tot seguit, indica al Grup de Barcelona en Comú que la nova política s’ha de caracteritzar per la transparència de tot allò que es pugui reflectir en els pressupostos. D’altra banda, manifesta que els seus grups tenen molts punts en comú i que s’entendran en el tema de la nova política i a fer de la transparència un dels principis que regeixin la legislatura. Finalment, reitera el vot positiu del seu grup i demana que la comissió es constitueixi tan aviat com sigui possible. El Sr. Bosch proposa una esmena in voce per tal d’incloure a la proposició la reclamació del deute del Govern espanyol. Demana que el Sr. Mulleras digui si accepta l’esmena perquè de la resposta en dependrà el sentit del vot. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable del seu grup. Recorda que aquesta comissió ja existia durant el mandat anterior, que va ser creada a proposta del Grup Municipal Socialista i va permetre conèixer molts números que estaven ocults. Per tant, per coherència donen suport a la proposició. D’altra banda, atès el ball de xifres que s’ha vist, creu que és necessari tornar a crear aquesta comissió com a exercici de transparència i per aclarir les xifres. Per tant, reitera el suport a la proposició. Pel que fa a l’esmena proposada pel Sr. Bosch, no té cap inconvenient que s’hi inclogui, però creu que el deute de l’Estat no és comparable al deute de la Generalitat. El Sr. Garganté anuncia l’abstenció del seu grup perquè, segons diuen, la millor manera de no saber alguna cosa és crear una comissió. D’altra banda, indica que la setmana anterior es van fer dues comissions extraordinàries amb l’objectiu que hi hagués alguns titulars als diaris i creu que aquesta proposició va en la mateixa línia. Per tant, reitera l’abstenció del seu grup. El Sr. Ayala informa que hi havia un pacte entre l’ajuntament i la Generalitat, firmat el 10 d’octubre de 2014, per un import de 128 milions d’euros i el nou govern ha vetllat perquè es complís. En aquest sentit, apunta que l’últim pagament es va fer el 31 de juliol de 2015 i la quantitat que queda pendent són 16 milions i escaig, que es pagarà el 31 de juliol de 2016. Entén, doncs, que aquest pacte s’està complint. D’altra banda, tal com s’ha dit anteriorment, el president es va comprometre a reconèixer 20 milions de deute que quedaven pendents en aplicació de la Llei de barris i finalment la Generalitat s’ha compromès a reconèixer un deute total de 40 milions. Considera que aquest és un pas important i emplacen a una reunió que han sol·licitat per a la darrera setmana de setembre o la primera d’octubre per acabar de fer una planificació dels pagaments pendents. El Sr. Pisarello assenyala que durant el mandat anterior es van crear tres comissions extraordinàries i que en el mandat actual ja se n’han fet dues i se n’ha demanat la constitució de tres o quatre més. A parer seu, a la Comissió d’Economia i Hisenda o al plenari del Consell Municipal es pot discutir a bastament NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5487 sobre el deute i, a més a més, es poden fer compareixences específiques, però creu que no hi ha cap raó per crear una altra comissió. Anuncia, doncs, l’abstenció del seu grup, no perquè estiguin en contra de la transparència, sinó perquè creu que alguns la confonen amb burocratització i pateixen una certa «comissionitis». D’altra banda, dubta que després de tantes hores de reunió hi hagi algú que conservi la capacitat de concentració i de discutir seriosament sobre cap tema, cosa que entén que s’hauria de resoldre pel bé de la ciutadania. El Sr. Mulleras aclareix que la comissió que proposen no és una comissió extraordinària ni de debat, sinó una comissió no permanent d’estudi, més tècnica, a la qual podrien comparèixer representants de la Generalitat a explicar quin és el deute amb les diferents àrees de l’ajuntament. A continuació, agraeix el vot favorable dels grups que així ho han anunciat. Pel que fa a l’esmena plantejada pel Sr. Bosch, reitera que aquesta proposició respon a un acord del plenari del dia 30 de març de 2015 per tal de posar ordre a la situació del deute de la Generalitat amb l’ajuntament i, per tant, la comissió que es va crear no era per tractar temes d’altres administracions. Convida, doncs, el Sr. Bosch a demanar la creació d’una altra comissió però li demana que no vulgui desnaturalitzar aquesta. Per tant, no accepta l’esmena. D’altra banda, insisteix que l’objectiu de la comissió seria evitar el ball de xifres que s’ha comentat i arribar a un consens sobre quin és el deute real. A continuació, demana al govern que si tenen dades actualitzades els les comuniquin i, atès que aquesta proposició s’aprovarà, també demana que la creació de la comissió s’inclogui en l’ordre del dia del proper plenari. La Sra. Recasens es mostra sorpresa i encantada que, després de tot el que s’havia dit de l’alcalde Trias, fins i tot per regidors que ara són al govern, es reconegui que el deute gairebé sigui zero, i adverteix del mal que es fa a la ciutadania quan des de l’oposició es donen determinats missatges i quan s’és al govern es canvia el discurs. El Sr. Sierra insisteix a voler saber la quantitat exacta del deute, si són 40 milions o 40 més 20, quins serveis ha pagat la Generalitat i si el govern ha estudiat aquestes dades. En resposta al Sr. Bosch, manifesta que el seu grup sempre s’ha situat en la centralitat política, com ho demostren tots els estudis de perfils de votants, i que en tot cas és el Grup d’Esquerra Republicana qui varia de posicions i no sap amb qui s’aplega, raó per la qual no creu que arribin a Ítaca. El Sr. Bosch admet que potser viatgen, però assegura que estan molt pendents del que es diu i es fa i saben molt bé cap on van, a diferència d’altres dels quals només se sap que volen anar enrere. Pel que fa a l’esmena, li sap greu que no s’hagi admès perquè creu que al final la comissió la volen utilitzar per fer política. Creu que la comissió no serà estrictament tècnica i que l’ajuntament ja té tècnics i professionals capacitats que sabran aclarir quin és exactament el deute de la Generalitat. En aquest sentit, acusa el Grup de Ciutadans de pretendre utilitzar la comissió per acusar el Govern de la Generalitat d’impagaments i creu que el Govern espanyol ha incomplert obligacions d’inversió a la ciutat de Barcelona durant dècades, com l’estació de la Sagrera o inversions culturals. Així, apunta que al Museu Reina Sofia l’Estat inverteix quatre vegades més que a totes les grans instal·lacions culturals de Barcelona juntes. Per tant, li semblaria just i equànime plantejar aquest tema en la mateixa comissió perquè, en cas contrari, es transmetria una visió desequilibrada de la situació, tot i que assegura que precisament això és el que vol Ciutadans. Anuncia, doncs, l’abstenció del seu grup. La Sra. Ballarín demana al primer tinent d’alcalde precisió en el llenguatge perquè allò que ha anomenat «comissionitis» són els instruments que té l’oposició per fer la seva feina. En aquest sentit, afirma que els electors els han donat un mandat per exercir una funció des de l’oposició i considera que crear comissions és 5488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 un dels instruments democràtics que tenen. Entén, doncs, que el govern hauria de plantejar-se per què des d’Esquerra Republicana fins a Ciutadans es pacta la constitució de comissions per aconseguir que el govern es posi en funcionament. D’altra banda, comprèn que treballar en comissió és molta feina per a un equip d’onze regidors, però demana que si el govern considera que hi ha altres sistemes per arribar millor a la ciutadania els facin servir de manera addicional. Mentrestant, conclou, l’oposició utilitzarà tots aquells instruments democràtics que el ROM i la normativa municipal posen al seu abast. El Sr. Pisarello considera que degradar els instruments de control no és la feina que ha de fer l’oposició i indica que no tots els grups pacten la creació de comissions extraordinàries. Demana, doncs, poder tenir temps per treballar per a la ciutadania i creu que un excés de reunions dificulta aquesta feina. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de Barcelona En Comú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Bosch expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a constituir immediatament la Comissió no permanent d'estudi del deute de la Generalitat de Catalunya amb l'Ajuntament de Barcelona. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 12. Que el Govern municipal iniciï els treballs per a l'actualització del Pla estratègic de turisme de Barcelona i que informi als membres d'aquesta comissió del calendari de treball que s'assumiria per a poder procedir a aquest actualització. La Sra. Ballarín exposa que en el ple extraordinari del mes de juliol es va aprovar l’actualització del Pla estratègic de turisme i vol saber en quina situació es troba l’execució d’aquesta mesura. En aquest sentit, creu que cal tenir un model consensuat i que s’avanci al futur perquè en el cas d’una ciutat tan atractiva turísticament com Barcelona això és important. El Sr. Colom especifica que en el ple extraordinari del mes de juliol es va aprovar de fer l’avaluació del pla estratègic vigent i fer l’actualització del Pla estratègic de turisme 2016-2020. Informa que el 9 de setembre la Comissió de Govern va aprovar encarregar a Barcelona Activa dur a terme aquestes tasques. Es compromet, doncs, a tenir l’avaluació abans de final de novembre. Pel que fa a l’actualització del pla, assenyala que es farà des de Turisme i Ciutat. D’altra banda, informa que la mateixa Comissió de Govern va encarregar a Barcelona Activa que posi en marxa l’ens de participació Turisme i Ciutat, el reglament del qual s’està confeccionant i serà lliurat als grups municipals perquè el puguin esmenar. Afegeix que en els treballs d’actualització del Pla de turisme s’aprofitarà la feina feta per organismes anteriors. La Sra. Ballarín agraeix la informació i comenta que al Web de Barcelona Activa apareix la convocatòria de dues places per a aquest organisme i s’alegra que la proposta tiri endavant. Es dóna per tractat. 13. Que el Govern municipal reforci el paper de Barcelona Activa com a impulsor de polítiques actives d'ocupació (formació ocupacional, plans d'ocupació, incentius NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5489 a la contractació, etc.) adreçades als col·lectius amb més dificultats d'inserció en el mercat de treball. Tractat conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 14. Que el Govern municipal ens informi de com ha afectat econòmicament l'ordenança de terrasses aquest estiu i en quina fase es troben els procediments sancionadors per infracció de l'ordenança de terrasses, detallant el nombre d'expedients sancionadors que s'han obert el 2015, desglossat per mesos, a més de com han finalitzat aquests expedients i, si s'escau, especificar imports obligats i cobrats de sanció. El Sr. Mulleras dóna el prec per formulat si el govern s’avé a donar-hi resposta per escrit. El Sr. Colom indica que aquesta qüestió s’explicarà l’endemà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que és el lloc on creu que pertoca fer-ho, malgrat que en el prec hi hagin posat la paraula «economia», raó per la qual no accepta el prec. De tota manera, avança la informació i comenta que l’any 2014 es van fer 783 inspeccions de terrasses i el 2015, abans del 30 de juny, 6.074. Pel que fa als expedients sancionadors, el 2014 n’hi va haver 256 i el 2015, també abans del 30 de juny, 1.189. Pel que fa a ordres de restitució de l’espai públic, el 2014 se’n van fer 54 i fins al 30 de juny de 2015 una. D’altra banda, considera curiosa l’anàlisi que fa el Sr. Mulleras d’una ordenança aprovada pel Grup de Convergència i Unió amb el suport del Grup Popular, i remarca que les conseqüències que ha tingut l’ordenança són atribuïbles a aquests dos grups i no pas al govern actual. El Sr. Mulleras creu que el Sr. Colom està errat en l’apreciació de la competència de la Comissió d’Economia per tractar aquesta qüestió perquè entén que una cosa és l’elaboració de l’ordenança i una altra de diferent la seva aplicació. En aquest sentit, indica que l’Ordenança de terrasses tenia una sèrie de mecanismes autoreguladors que no s’aplicaven, com va reconèixer el govern en acceptar l’esmena que el Grup Popular va formular en el plenari del mes de juliol. Creu que si s’haguessin aplicat aquests mecanismes no hi hauria hagut tants de problemes. Pel que fa a la competència de la Comissió d’Economia, apunta que les terrasses tenen un impacte econòmic evident i que en el mandat anterior el tema s’havia tractat moltes vegades en aquesta comissió. Finalment, lamenta que no s’accepti el prec i que el govern no vulgui donar la informació reclamada, especialment pel que fa a les sancions cobrades. El Sr. Colom respon que quan es va fer aquesta ordenança s’hauria hagut de fer un informe econòmic per saber quin impacte tindria. Es dóna per tractat. 15. Que el Govern municipal ens informi sobre l'actual i potencial impacte econòmic, d'ocupació i pressupostari de la suspensió de llicències municipals ("moratòria turística"), detallant l'import de les possibles indemnitzacions de cadascun dels projectes d'allotjament turístic afectats (indicant si hi ha projectes afectats que no tinguin prevista indemnització) i quants tenen previst que no se'ls atorgui la llicència i per què, sobre la fase concreta en que es troba la tramitació de cadascun d'aquests projectes, així com que se'ns informi i faciliti els escrits d'al.legacions i reclamacions que l'Ajuntament ha rebut per part dels afectats, degut a les evidents conseqüències econòmiques sobre la ciutat i sobre el 5490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 pressupost de l'Ajuntament. Demanem còpia per escrit de la resposta al prec formulat. El Sr. Mulleras indica que en el punt anterior no ha rebut resposta sobre la quantitat liquidada, qüestió que afecta l’àmbit pressupostari i per tant la Comissió d’Economia i Hisenda, i demana resposta encara que sigui per escrit. Quant a la moratòria de llicències per a establiments hotelers, manifesta que té un impacte econòmic evident, tant actual com futur i, per tant, pregunta quins projectes creu el govern que requeriran indemnització i quins sí, i en quina fase es troba cadascun d’aquests projectes. El Sr. Colom recorda que el 15 de setembre en una sessió extraordinària de la Comissió d’Economia i de la Comissió d’Ecologia i Urbanisme es va substanciar aquesta qüestió i que el govern manté la mateixa posició. Recorda que la tinent d’alcalde Janet Sanz va informar que en el procés de suspensió temporal es fa una anàlisi de les càrregues de capacitat dels territoris i, per tant, no s’efectua cap consideració respecte a l’impacte econòmic de la mesura. Per tant, continua, mitjançant el Pla estratègic d’allotjaments turístics es determinarà quines llicències queden afectades i quines no. Així, doncs, assenyala que serà en aquest moment, un cop realitzat el pla estratègic, quan es podrà saber l’impacte econòmic d’aquesta mesura. El Sr. Mulleras entén que una administració pública prudent ha de preveure quins efectes poden produir les mesures preses, si més no a efectes d’indemnització. Interpreta, doncs, que en principi el govern no preveu que s’hagi de donar cap indemnització i que tampoc s’ha calculat quin impacte econòmic pot produir la moratòria. El Sr. Colom aclareix que les úniques llicències afectades són les que no s’havien concedit i, per tant, no es poden produir efectes retroactius. Així, doncs, no hi ha cap possibilitat que s’hagin de fer indemnitzacions de volum econòmic significatiu. Per tant, indica que l’escenari que planteja el portaveu del Grup Popular d’indemnitzacions per llicències concedides i aturades no es pot donar perquè la moratòria només afecta les llicències que encara no s’havien concedit. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 16. Quin és el propòsit de capteniment del Govern municipal respecte els horaris comercials i l'obertura en festiu a la ciutat de Barcelona? Com pensa dur a terme la conciliació d'interessos entre comerciants i veïns de Barcelona, i donar compliment a la legislació vigent a la vegada? La Sra. Recasens dóna la pregunta per substanciada atès que s’ha acabat el segon període d’horaris comercials. Tanmateix, després d’haver sentit les declaracions del govern en el sentit que es reformularien els termes actuals d’obertura, voldria saber com i quan es farà. Es dóna per tractada. 17. Com pensa el Govern municipal executar el Pla de Xoc per als primers mesos del mandat que va presentar la candidatura de Barcelona en Comú i assumit pel nou Govern municipal, d'acord amb el marc pressupostari aprovat i vigent a la ciutat de Barcelona ?, atès que l'execució d'aquest pla suposaria una despesa de 160M€ a executar durant l'últim trimestre de 2015 i el primer semestre de 2016. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5491 Tractada conjuntament amb el punt 6 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal Ciutadans: 18. Quin és el plantejament del Govern municipal respecte els horaris dels establiments comercials, ja sigui en zones turístiques o en tota la ciutat? El Sr. Sierra formula la pregunta i demana si les mesures a prendre tindran en compte els veïns de les zones afectades. Es dóna per tractada amb el punt 20 19. Quines mesures concretes té previst adoptar el govern municipal com a pla de xoc al respecte de l'economia en forma de cooperativa? El Sr. Sierra exposa que els projectes cooperatius han contribuït perquè moltes persones hagin pogut afrontar la crisi i accedir a una feina, i per tant voldria saber quines mesures concretes en aquest sentit contempla el govern en el pla de xoc que planteja. El Sr. Via informa que l’acció política del govern en aquest àmbit parteix de la convicció que els llocs de treball els creen les empreses i de la voluntat d’impulsar la concertació publicocooperativa. Pel que fa a les mesures del pla de xoc, remarca que n’hi ha d’orientades a la creació de llocs de treball i de dispositius que afavoreixin la inclusió social, i d’altres adreçades a aconseguir una major visualització de l’economia cooperativa, i en concret destaca la creació de llocs de treball relacionats amb la implantació d’innovacions de productes o serveis en empreses ja constituïdes. Indica que les polítiques s’orienten a crear ocupació entre els majors de quaranta-cinc anys, joves i dones, i a combatre la feminització de la pobresa, com també a donar continuïtat als itineraris d’inserció social i a la implantació dels plans d’ocupació. En aquest sentit, entén que l’economia social i solidària és un complement imprescindible per consolidar els llocs de treball derivats dels itineraris d’inserció i dels plans d’ocupació. Finalment, assenyala que el govern focalitza aquesta actuació també en la rehabilitació energètica, en els serveis a les persones i en la creació de dispositius d’intercooperació. El Sr. Sierra comparteix que aquesta és la direcció en la qual s’ha d’anar i posa el Grup de Ciutadans a disposició del govern per impulsar aquesta tasca, especialment pel que fa a la visualització de l’economia social i solidària amb més coparticipació pública. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 20. Quines són les mesures i els canvis que el Govern pensa introduir en els horaris comercials en dies festius per tal de buscar protegir el petit comerç, lluitar contra la precarietat laboral i alhora millorar la coordinació entre el sector i l'activitat turística de la ciutat? La Sra. Capdevila recorda que a mitjan 2014 es va delimitar una zona comercial que abastava disset barris, en la qual els comerços podien obrir els diumenges d’estiu entre les deu del matí i les sis de la tarda. Afegeix que, segons un estudi de la Fundació Barcelona Comerç, aquesta obertura en diumenges d’estiu no va beneficiar el sector, el 65 % dels comerços no va considerar rendible aquesta mesura i la Confederació de Comerç de Catalunya va assegurar que era perjudicial per al comerç de proximitat. 5492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El seu grup entén que el comerç de proximitat no pot competir amb les grans superfícies ni pot suportar les pèrdues que li ocasiona obrir els dies festius. D’altra banda, afirma que una part important d’aquests comerços són negocis familiars o amb un nombre limitat de treballadors, la qual cosa genera conflictes de conciliació entre la vida laboral i la vida familiar. Creu, doncs, que l’horari comercial de setanta-dues hores setmanals és suficient per donar un bon servei a la ciutadania, i considera que els vuit festius de la campanya de Nadal i els dos diumenges a l’inici de les temporades de rebaixes, que compten amb el suport de tot el sector, també basten per donar un bon servei. Pel que fa al turisme que visita la ciutat, fa una valoració positiva del comerç de Barcelona però no fa cap menció especial sobre la necessitat d’anar a comprar els diumenges i, tenint en compte que s’hi estan una mitjana de 2,17 dies, suposant que la seva estada coincideixi en cap de setmana encara tenen un dia per efectuar compres. Per tots aquests motius, expressa la preocupació del seu grup, que veu com les mesures que va aplicar el govern anterior, sumades a la invasió de competències des de l’Estat, afavoreixen les grans superfícies i perjudiquen les condicions laborals dels seus treballadors. Entén, doncs, que cal replantejar l’obertura en festius per al proper estiu i vol saber quin és el capteniment del govern respecte a aquesta qüestió. El Sr. Ortega afirma que el govern és conscient de la complexitat d’aquest tema perquè hi ha una llei estatal que ha empès un procés de desregularització en l’àmbit del comerç i una llei catalana impugnada en el Tribunal Constitucional. Manifesta que el govern és contrari a aquesta desregularització i es mostra partidari d’establir un context on sigui possible conciliar la vida laboral amb la vida familiar i establir les condicions perquè el comerç petit i mitjà pugui competir internament i desenvolupar el seu màxim potencial, tenint en compte que és el màxim generador d’ocupació, opinió que creu que és compartida per molts dels grups municipals. Tanmateix, també opina que hi ha d’haver flexibilitat en la regulació horària perquè el comerç de Barcelona és molt divers. En aquest sentit, entén que la legislació catalana s’adequa millor a les característiques de Barcelona que no pas el marc estatal general. Pel que fa als elements de competència municipal, informa que ja s’ha aprovat que els dos dies extres de 2016 en què es podrà obrir seran el dimecres 1 de novembre i el diumenge 3 de desembre. Quant a la declaració de municipi turístic a tota la ciutat o solament en una zona determinada, el govern aposta clarament per aquesta segona alternativa, però entén que és una qüestió que s’ha de debatre amb tots els grups municipals perquè s’ha acabat el període d’un any que s’havia establert i entén, doncs, que s’ha de reobrir la discussió. La Sra. Recasens lamenta que el comissionat no hagi estat gaire concret i reclama que les decisions es prenguin amb consens, tal com va intentar el govern durant el mandat anterior, encara que això sigui difícil. En segon lloc, s’alegra que el govern municipal prengui com a base el text legislatiu català i no l’espanyol, però adverteix que s’ha d’anar amb compte perquè al capdavall aquest darrer és el que impera i els pot passar pel damunt. D’altra banda, retreu al comissionat que no hagi citat el tema de l’horari i que, pel que fa a la zona, tan sols hagi manifestat que ho posaran a discussió. Insisteix, doncs, a preguntar si la intenció del govern és anar cap a una major obertura o cap a una de menor, tenint en compte, a més, que dins del sector hi ha divisió d’opinions. En aquest sentit, recorda que la posició del seu grup és afavorir el petit comerç, tot i que es van trobar amb l’oposició de Barcelona Oberta, i demana que el govern també es posicioni clarament. El Sr. Sierra dóna la pregunta per resposta de manera satisfactòria i veu bé l’emplaçament a tractar el tema en profunditat amb la resta de grups municipals i amb tots els sectors implicats. Es dóna per tractada. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5493 e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup V) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 23:00 h. 5494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció Acta de la sessió extraordinària del 14 de setembre de 2015, aprovada el 21 d’octubre de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de setembre de 2015, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció, sota la presidència de la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Raimundo Viejo Viñas, Gala Pin Ferrando, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Ángeles Esteller Ruedas, i Josep Garganté i Closa, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva assistència les Imes. Sres. Sonia Sierra Infante i Carmen Andrés Añón. També hi són presents les Imes. Sres. Carina Mejías Sánchez i Montserrat Ballarín Espuña. S’obre la sessió a les 10 hores. La Presidenta recorda que aquesta sessió extraordinària es va demanar per la via de l’article 92.4 del ROM pel Grup Municipal de Convergència i Unió i que els temps acordats són 8 minuts per al Grup proponent i 4 per a la resta de Grups. A continuació, explica que el Grup proponent té tres torns, si no ha esgotat els seus minuts, i la resta de Grups poden respondre i intervenir en dos torns. Recorda que no hi ha un acord estricte pel que fa als temps de les intervencions, però sí que cal aproximar-se a aquest minutatge, i, per tant, demana als Grups que s’hi ajustin. Part d’impuls i control Proposició / Declaració de Grups Del Grup Municipal de CiU: Única. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Denunciar la inacció del govern municipal per fer front a la venda ambulant il·legal. 2. Declarar el ple suport al cos de la GUB i la resta de cossos policials que actuen contra aquest fenomen. 3. Expressar el nostre suport i compromís al comerç de proximitat com a font de generació de riquesa i treball. 4. Demanar que amb urgència el govern municipal presenti un pla per fer front a la venda il·legal ambulant que contempli totes aquelles mesures necessàries. Es presenta el text transaccionat següent: Denunciar la ineficàcia del govern municipal en la defensa de l’espai públic, la convivència i la seguretat per abordar el fenomen de la venda ambulant il·legal així com la permissivitat envers aquesta pràctica i la confusió generada al sí del cos de la Guàrdia Urbana. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5495 2. Declarar el ple suport al cos de la Guàrdia Urbana i la resta de cossos policials que actuen contra aquest fenomen. 3. Expressar el nostre suport i compromís al comerç de proximitat com a font de generació de riquesa, treball i cohesió social. 4. Demanar la constitució d’un grup de treball amb la presència de tots els grups polítics que elabori amb urgència un Pla Municipal on hi participin els diferents àmbits de govern afectats, que contempli accions de prevenció, protecció de la convivència i la seguretat a l’espai públic, d’inserció laboral i social per a les persones que exerceixen la venda ambulant i concreti també actuacions de difusió i si s’escau sancions als compradors i col·laboradors. El Sr. Forn comenta que el seu Grup ha demanat aquesta convocatòria extraordinària per la pèssima actuació municipal davant del fenomen de la venda ambulant a Barcelona. Diu que li hauria agradat que comparegués l’alcaldessa com a responsable política de seguretat, i conclou que els principis de transparència i proximitat a què apel·la el govern municipal no regeixen quan es tracta de donar la cara i explicar les coses que no funcionen. Constata que el fenomen de la venda ambulant no és nou a Barcelona, ja que fa anys que es pateix, igual que a altres ciutats europees. Es queixa, però, que el que ha canviat és l’actitud del govern municipal davant d’aquesta realitat a l’hora de complir les ordenances municipals i tenint en compte el paper de la Guàrdia Urbana per fer front a aquestes situacions. Diu que el govern ha estat massa pendent de crear dubtes sobre l’actuació de la Guàrdia Urbana més que no pas de donar-li suport. Considera que la inacció de l’Ajuntament en aquest aspecte pot provocar que sorgeixin nous conflictes en altres àmbits de la convivència ciutadana. Lamenta que aquesta actitud del govern ha tingut conseqüències molt directes en episodis de setmanes anteriors, com ara la falta de directrius clares quan no contradictòries, la manca d’un posicionament diàfan en contra de determinades activitats que les ordenances prohibeixen i la sensació que hi ha espais on tot és possible i que estan fora de la llei. Constata que aquesta deixadesa i inacció ha generat un efecte crida i escenes absolutament reprovables, ja que hi ha hagut un discurs oficial de comprensió amb el venedor que no ha estat acompanyat de la mateixa decisió vers les instruccions de contenció que la policia ha de rebre per part del govern. Considera que la problemàtica social que porta associada aquesta activitat no pot fer perdre de vista que genera enormes pèrdues en el sector industrial i comercial, que ha patit la crisi profundament. Està d’acord amb el fet que la solució no és únicament policial, però diu que la policia ha d’intervenir en les activitats il·legals i el govern li ha de donar suport. Afegeix que calen mesures socials i recorda que no es parteix de zero, atès que el passat mandat es van tirar endavant iniciatives per millorar la situació de vulnerabilitat de persones en situació irregular, com ara el Pla de retorn voluntari productiu al Senegal, el Pla d’assentaments irregulars o la cooperativa de ferralla d’iniciativa social. Diu que fa setmanes que l’Ajuntament declara que aquest és un problema local d’arrel global, i tot i estar-hi d’acord, es queixa que fa massa temps que s’espera que s’apliqui alguna mesura social al col·lectiu de venedors. Afegeix que el temps de diagnosi s’ha acabat i que cal posar-se a treballar comptant amb el coneixement i l’experiència de tothom. Conclou que amb aquesta proposició transaccionada i consensuada per diferents grups municipals, a més de denunciar la ineficàcia municipal i la necessitat d’elaborar un pla per fer front a la venda il·legal, es vol donar suport al Cos de la Guàrdia Urbana i a la resta de cossos policials i també al comerç de proximitat. La Sra. Mejías mostra una fotografia del Port de Barcelona per ensenyar en què s’ha convertit la ciutat de Barcelona. 5496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Diu que davant la inacció del govern els regidors i regidores s’han vist obligats a impulsar una comissió extraordinària per tractar amb urgència temes que no poden esperar. Considera que l’Ajuntament és responsable d’aquesta situació com a conseqüència dels missatges que ha emès, i lamenta que l’alcaldessa no hi sigui per donar explicacions sobre la falta de directrius clares a la Guàrdia Urbana, la falta d’un protocol de les instruccions que la Guàrdia Urbana ha de complir amb aquest fenomen global, però també sobre les mesures del Govern per col·laborar amb altres cossos policials per acabar amb aquestes actituds. Constata que tothom sap que hi ha magatzems on s’oculten aquests productes falsificats i que generen una activitat il·legal que posa en risc molts dels beneficis dels comerciants que paguen els seus impostos i s’han vist perjudicats per una actitud feble per part del govern. Exigeix que el govern de la ciutat doni respostes clares en el compliment de l’ordenança de civisme i del Codi penal; que expliqui quines són les mesures socials que es volen dur a terme, i que aclareixi quines són les directrius que ha de donar a la Guàrdia Urbana per evitar conflictes com els que s’han produït a Barcelona, que, a més, han posat en risc no només els agents de la Guàrdia Urbana, sinó ciutadans que s’han vist implicats en fenòmens de violència que no s’han reprimit d’acord amb les exigències del moment. Creu que hi ha hagut intenció del govern de relaxar aquesta pressió policial sobre determinats fenòmens que no només són la punta d’un fenomen d’il·legalitat i de delinqüència organitzada, sinó que generen problemes de convivència i seguretat a la ciutat i una mala imatge. Demana que l’Ajuntament agafi les regnes de la ciutat, que prengui decisions i que expliqui als grups municipals com s’abordarà la solució d’aquest problema que afecta de manera important la convivència a la ciutat i dóna una pèssima imatge pel que fa a l’autoritat i, a més, generarà molts problemes de relació i convivència. El Sr. Coronas considera que aquesta comissió no és on cal tractar aquest tema, ja que la qüestió de la venda ambulant irregular s’ha de tractar en l’àmbit dels drets socials. Indica que el seu Grup ha transaccionat aquesta proposició, que era força diferent quan la va presentar CiU i, per tant, està d’acord amb els punts que han quedat, però diu que no comparteix l’essència del discurs dels portaveus de Convergència i Unió ni de Ciutadans, ja que a Esquerra Republicana de Catalunya no li preocupa la imatge, sinó les persones. Manifesta el ple suport del seu Grup a la Guàrdia Urbana, però sempre que s’actuï amb mesura, ja que el com, l’on i el quan s’actua és molt important. Considera que el que va passar a plaça Catalunya uns dies enrere no es pot tornar a repetir, i pensa que potser no és el millor moment per fer una actuació respecte als manters. Es queixa que fa un mes que el seu grup cerca el consens amb el govern sense èxit, i li sap greu per la situació que s’ha generat. Opina que això s’està tractant en una comissió que no toca i que en part també és responsabilitat del govern. Creu que tots els actors han de ser part activa, inclosos els manters. Explica que Esquerra Republicana de Catalunya va presentar en el seu moment deu propostes als grups municipals per cercar un consens al més ampli possible, ja que sense aquest no es pot abordar el fenomen de la venda ambulant irregular. Insisteix que el govern practica activisme i que el que ha de fer és governar. Constata que el 24 de maig la ciutadania va emetre el missatge que els grups polítics havien d’arribar a acords i que, si no ho fan, no podran resoldre els problemes dels ciutadans. Explica que el seu Grup ha tingut reunions amb els manters, comerciants, altres grups municipals i sectors afectats, i diu que els manters no esperen un miracle. Considera que hi ha exemples com el de la cooperativa de ferralla, proposat per ERC i que el govern anterior es va decidir a impulsar, que sense solucionar el problema completament com a mínim aparten el tema dels mitjans de comunicació i comencen a resoldre’l. Comenta que els comerciants demanen solucions que no passin per perjudicar el comerç i que fins i tot ofereixen llocs de treball, amb la qual cosa una part de la inserció laboral podria anar destinada a l’àmbit del comerç. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5497 Constata que el «top manta» no s’acabarà perquè és un fenomen global, des de Dakar fins a Barcelona passant per París. Assenyala que amb solucions policials no desapareixeran, perquè són persones que no marxaran. Opina, per tant, que cal reduir i controlar aquest fenomen i que aquesta és la responsabilitat que els ha encomanat la ciutadania. La Sra. Ballarín fa palès que la venda ambulant il·legal s’ha multiplicat a l’estiu a Barcelona i que els socialistes han viscut el problema amb profunda preocupació. Considera que la principal competència i prioritat d’un ajuntament és garantir que els ciutadans puguin gaudir amb llibertat, seguretat i igualtat de l’espai públic. Pensa que l’espai públic és un bé de què tothom ha de poder gaudir sense coaccions, sense sentir-se incòmode perquè algunes persones el facin seu i sense sentir-se en situació de perill per possibles episodis violents. Afegeix que pel seu Grup la venda ambulant és inacceptable perquè vulnera els drets que en el seu model de societat i de ciutat voldria garantits. Opina que les persones que la fan són persones abocades a una forma indigna de guanyar-se la vida, sense gaudir de cap dret, sovint en mans de xarxes mafioses. Assenyala, a més, que amb la venda ambulant també es pot veure danyat el dret dels ciutadans a circular lliurement per l’espai públic; el dret a la salut, perquè els productes no passen cap control sanitari, o el dret a la igualtat, ja que fabricants i comerciants paguen impostos i els altres no. Apunta que la solució passa per l’aplicació de l’Ordenança de convivència de 2006, aprovada per l’Ajuntament per un ampli consens i beneïda pels tribunals, i en què hi ha instruments per aturar aquest fenomen complex, que no es pot reduir a la porra, com vol fer la dreta, ni al bonisme, com fan alguns. Comenta que en aquesta ordenança hi ha els instruments per dissuadir d’aquestes conductes, com ara informació i possibles sancions als compradors, que són coresponsables necessaris, o l’obligació de l’Ajuntament de fer plans de reinserció social i laboral d’aquestes persones. Comenta que això el seu Grup ho ha fet saber al govern quan se li ha demanat l’opinió, i ho vol reconèixer i agrair. Ofereix la mà estesa del Grup Socialista per trobar solucions de fons a aquest problema, però diu que igual que dóna suport a aquesta proposició, exigirà al govern donar respostes immediates a aquest problema. La Sra. Esteller es queixa que no hagi comparegut l’alcaldessa, que és qui té les competències de Seguretat, ja que ella va assumir la Regidoria de Seguretat i ara s’amaga darrere del comissionat o d’altres membres del govern. Comenta que el seu Grup volia que comparegués l’alcaldessa per donar explicacions de les instruccions donades a la Guàrdia Urbana sobre com actuar davant els manters, perquè considera que aquesta permissivitat és la que genera el problema. Constata que s’ha provocat un efecte crida i que Barcelona és un mercat ambulant il·legal, ja que hi ha zones com Portal de l’Àngel o la Rambla que estan envaïdes de manters. Lamenta que aquesta situació, a més, perjudica el comerç, que paga impostos i crea ocupació. Es queixa que els manters s’han enfortit i que aquests ara reaccionen amb violència i agredeixen la policia. Diu que hi ha més de cinc guàrdies urbans agredits amb violència per culpa de la permissivitat de l’alcaldessa, que ha desautoritzat la Guàrdia Urbana i ha enfortit els manters. Es queixa que hi ha una gran il·legalitat i que això perjudica la imatge de la ciutat. Recorda que aquesta activitat està tipificada al Codi penal com a delicte i que, per tant, cal actuar davant de qualsevol activitat il·legal que es produeixi a Barcelona. Comenta que per això el Grup del Partit Popular va presentar una proposta en què demanava reprovar el govern municipal per aquesta actuació davant els manters i la confusió que ha generat en la Guàrdia Urbana. Reconeix que molts manters són explotats per màfies, que sovint tenen material de procedència dubtosa, que posa en risc el que compra aquest material. Però, malgrat que aquestes persones individualment requereixin una atenció social, considera que l’Ajuntament no pot permetre que hi hagi una activitat il·legal a la ciutat. 5498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Conclou que cal actuar de manera integral davant dels manters i que no es pot cedir davant el seu xantatge i desautoritzar i deixar desprotegida la Guàrdia Urbana. El Sr. Garganté mostra perplexitat pel fet que pocs dies enrere molts dels regidors estaven amb les llagrimetes de cocodril parlant dels refugiats polítics i en aquesta comissió se’ls veu demanant ordre i força en contra dels immigrants normalment econòmics. Considera que els regidors i regidores tenen una doble moral a prova de bomba. Explica que la venda ambulant no és res nou, ja que podria ensenyar una foto del 1931 en què també hi havia venda ambulant. Afegeix que es va crear «el mercadet» a Gran Via amb el carrer Sicília i els mitjans de comunicació, igual que ara, els titllava de «maleantes, vagabundos, vendedores rebeldes» i també argumentaven que aquesta gent no pagaven impostos, mentre que el comerç sí. Comenta que es va fer un estudi sobre com pagaven els impostos el comerç i com tractaven els treballadors, i van descobrir que les irregularitats no només venien per part dels venedors ambulants. Diu que segurament si es fa en l’actualitat també es trobaran situacions d’hores extres que no es paguen, convenis que no es compleixen o treballadors que treballen per una cosa i tenen un conveni d’una altra perquè els paguen menys, sense parlar del diner negre. Demana als regidors i regidores que es deixin de doble moral, ja que s’està estigmatitzant i criminalitzant la pobresa, una pobresa que viu a Nou Barris i que implica quatre desnonaments, potser algun de venedor ambulant. Diu que això amb la nova Llei mordassa implicarà que per posar una manta et poden portar a la presó, cosa que l’any 2010 va deixar d’estar penalitzada. Considera que això explica per què aquesta gent estan preocupats quan se’ls vol identificar, perquè poden perdre el material amb què sobreviuen, no com els regidors, que s’enduen entre 4.000 i 6.000 euros cada mes. Lamenta que quan la policia identifica aquests venedors ambulants poden acabar una nit a comissaria, poden perdre la possibilitat de renovar els papers o fins i tot acabar al CIE. Entén, doncs, que corrin i que a vegades aquesta necessitat de córrer implica ser atropellats per la Guàrdia Urbana i a vegades la mort. Diu que la CUP és molt crítica amb l’esmena transaccionada que ni tan sols han vist ni se’ls ha lliurat, ja que només han tingut la proposició de Convergència i Unió, que els sembla lamentable. Tampoc no comparteix el ple suport al Cos de la Guàrdia Urbana, ja que aquest té casos de tortura en què es demana l’indult i en què se sap que la impunitat és quasi absoluta, perquè si no arxiven el cas t’absoldran. Concreta que l’agent 27749 ha tingut una condemna per colpejar manters i tres imputacions més que se li han arxivat o de què ha estat absolt. Lamenta que en un judici la força de l’ordre sempre pesa més que una persona civil. Conclou amb les cinc mesures que proposa el seu Grup, que són que aquests treballadors necessiten un espai per poder sobreviure i fer la seva tasca, que cal aturar la repressió contra ells, que cal atorgar-los drets civils i socials, que cal dissoldre les UPAS i retirar l’Ordenança que ell anomena del cinisme, que no del civisme. El Sr. Pisarello creu que queda molt palès que, si un tema tan important i complex s’està portant a una comissió de seguretat i a una comissió extraordinària, és per raons electoralistes i des d’una perspectiva força cínica i demagògica per part de Convergència i Unió. S’adreça al Sr. Forn per dir-li que el seu govern no va poder resoldre aquest tema en quatre anys i que ara volen intentar tractar-lo des d’una perspectiva policial i d’ordre públic, que pel govern és una perspectiva inadmissible i ineficient, que és la que no vol la mateixa Guàrdia Urbana, ja que la perspectiva policial demostra –per part del Sr. Forn i la Sra. Esteller- un desconeixement molt profund de la realitat dels manters i reflecteix una perspectiva classista i racista. Tot i que no el sorprèn que això vingui de partits conservadors i de la dreta, manifesta la seva sorpresa pel fet que partits com Esquerra Republicana de Catalunya o el Partit Socialista s’hagin afegit a aquesta proposició en aquestes NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5499 condicions. Deixa clar que no és la perspectiva del govern, i que aquest considera que a l’arrel d’aquest problema hi ha una situació d’un col·lectiu exposat a una molt alta vulnerabilitat social i jurídica i que per entomar aquest fenomen cal implicar tots els treballadors municipals, tant els que ho fan des del punt de vista social, com de la seguretat o territorial. Està d’acord, tal com s’ha dit, que no és un tema que es pugui acabar de la nit al dia i que requereix estratègies de mitjà i llarg termini, però creu que aquestes no passen per obsessionar-se amb el Codi penal. Constata que les ordenances municipals són moltes i que no només hi ha aquestes del civisme, sinó també algunes que obliguen a respectar els drets humans a la ciutat i a donar solucions socials per a col·lectius vulnerables. Diu que això també és complir la legalitat, i que sembla que els regidors i regidores a vegades se n’obliden. S’adreça al Sr. Forn per dir-li que, per ser patriotes i protegir el comerç de proximitat, potser convindrien regles més fermes amb les grans superfícies i els que són els autèntics evasors fiscals, que és el que Convergència i Unió no ha fet. Considera, per tant, que aquest patriotisme a destemps i contra els més vulnerables és una actitud demagògica. Pel que fa a les propostes dels grups municipals d’estratègies d’inclusió, cooperatives de treball, reunions amb els manters i el petit comerç, explica que el govern ja ho ha fet, això, i que, tal com ha dit el Partit Socialista, també s’ha reunit amb els partits de l’oposició. Comenta que l’Ajuntament té una estratègia d’inclusió per als venedors ambulants que es presentarà en la comissió ordinària del 21 i 22 de setembre, en què es podrà tractar el tema serenament i amb la complexitat que es mereix. El Sr. Recasens cita articles d’El punt, La Vanguardia i El País d’abril de 2015, 30 de desembre i 30 d’agost de 2014, respectivament, en què es parla dels problemes de la venda ambulant, que l’Ajuntament no aconsegueix aturar-la malgrat la pressió policial, i com els manters s’enfronten a la policia amb pedres i en deixen alguns de ferits. Conclou, doncs, que si hi ha un problema d’eficiència i eficàcia no és atribuïble a aquest govern, que només té una vida de tres mesos, sinó que prové de governs precedents, que han pactat, tolerat i cronificat el fenomen. Considera que, si en matèria de seguretat governs anteriors han hagut d’acabar reconeixent la seva ineficàcia al final d’una legislatura, cal tenir molt valor per titllar el govern actual d’ineficàcia en aquesta matèria, fins i tot abans dels cent dies. El Sr. Forn, pel que fa als cent dies, diu que la diferència és que al cap d’una setmana de prendre possessió el govern anterior ja presentava mesures per limitar la venda ambulant a la ciutat, amb la qual cosa es van marcar prioritats en aquest àmbit, com ara que la policia baixés al metro per evitar furts i crear un cos especialitzat de la Guàrdia Urbana perquè es dediqués a la lluita contra el «top manta». Recorda que ha començat la intervenció anterior dient que aquest és un problema global que el govern anterior no va solucionar, però insisteix que la diferència amb el govern actual és que aquest divaga, no hi ha una posició unànime dins el mateix govern i vol quedar bé amb els uns i els altres. Es queixa que el govern actual no ha donat unes ordres clares a la Guàrdia Urbana i que ha volgut quedar bé amb els manters i manifestar-se amb ells. Pensa que la Guàrdia Urbana no sent el suport del govern i que té por que si els agents fan determinades accions el govern els deixi penjats. Pel que fa a l’acusació de patriotisme comercial, diu que gent que acompanya el govern actual va votar a favor de Les Arenes, La Maquinista, les Glòries, Heron City o Diagonal Mar. Pregunta si ja no se’n recorden o tenen una memòria selectiva, i insisteix que aquest govern és còmplice de certes coses, o almenys la gent que l’acompanya. Es queixa que el govern actual no ha fet res, i recorda les mesures del govern anterior, com ara la cooperativa de ferralla, el Pla de retorn voluntari productiu al 5500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Senegal o el Pla d’assentaments irregulars, amb 601 usuaris del PAI, 382 places ocupades a recursos residencials, 288 places ocupades a recursos de formació o 76 usuaris inserits al mercat de treball. Es queixa que l’Ajuntament no s’ha posat en contacte amb Convergència per parlar i veure què es podia fer, com els podien ajudar. Diu que ho ha hagut de demanar Convergència i Unió mateix, perquè el govern ha estat incapaç de pensar que algú tenia idees interessants en aquest àmbit. La Sra. Mejías s’adreça al Sr. Pisarello i al Sr. Coronas per dir-los que a Ciutadans li preocupen totes les persones, també les que es dediquen a la venda ambulant, perquè suporten un problema de pobresa i marginació i cal donar-los una resposta social. Però diu que també el preocupen les persones de la Guàrdia Urbana, els drets dels 15 ferits d’aquest cos i que reivindiquin directrius clares i protocols, i la manca de suport del govern de la ciutat a aquest cos. Afegeix que al seu Grup el preocupen també les persones que es dediquen al comerç, que es veuen perjudicades pel fet que elles sí que compleixen les lleis, les ordenances, paguen impostos i generen riquesa i dinamisme econòmic, i veuen com hi ha una clara competència deslleial. Diu que la fotografia que ha mostrat en la intervenció anterior no és casual, perquè es produeix al costat d’un seguit de comerciants artesans en carpes, que paguen una quantitat per establir-les al carrer i poder vendre els seus productes, i al costat tenen els «top manta». Indica que també estan preocupats pels barcelonins, que veuen com la ciutat es torna insegura, ja que el compliment de les normes és imprescindible per a una bona convivència. El Sr. Coronas considera que ja ha donat tots els arguments sobre el tema. Comparteix moltes reflexions dels diferents grups, com ara el que ha dit la CUP respecte de complir les normes també a la Guàrdia Urbana i en el món del comerç, i també algunes preocupacions que s’acaben d’expressar, per no dir totes. Tanmateix, li diu al Sr. Pisarello que hi ha una cosa que el preocupa molt, i és que cada vegada que algú fa una proposta el govern diu que és electoralista. Considera que és electoralista no voler-se fer una foto amb segons qui per solucionar un problema o almenys donar la imatge que s’estan donant vies de solució a aquest problema. També creu que és electoralista definir un vot cap a un sentit o un altre en funció de si es fa abans o després del 27 de setembre. Però diu que estendre la mà no és electoralista mai, i, en canvi, que te la mosseguin o te la rebutgin dient que ara no toca, sí que ho és. Li sap greu que el Sr. Pisarello no hagi escoltat la seva intervenció i que no escoltés a Esquerra Republicana de Catalunya tampoc un mes abans. Atès que el govern ha rebutjat la mà estesa més d’una vegada i de dues, considera que el diàleg no és prou fluid o no dóna els resultats que s’esperen. La Sra. Ballarín manifesta que l’obligació del govern és atendre les persones més vulnerables, però també garantir que tothom pugui gaudir de l’espai públic i conviure a la ciutat amb llibertat, seguretat i igualtat. Diu que per això el seu Grup ha donat suport a la proposició. Explica que aquesta proposició denuncia la ineficàcia del govern en la defensa de l’espai públic i de la seguretat de tothom. No dubta que el govern ha treballat per resoldre el tema, però lamenta que sense resultats efectius. Afegeix que la proposició també dóna suport a la Guàrdia Urbana, que no sempre ha tingut els recursos que necessitava, i al comerç de proximitat, que passa per moltes dificultats. Finalment, diu que aquesta proposició demana consens i que s’arribi a un pacte efectiu en què hi hagi aspectes socials, preventius, de seguretat i que sigui efectiu. Ratifica, per tant, que cal fer servir totes les eines per visualitzar que la venda il·legal és un problema que afecta un col·lectiu i molts ciutadans, i que cal actuar des de les eines que hi ha, i si alguna no funciona actualitzar-la des del consens i la mà estesa. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5501 La Sra. Esteller es queixa que el govern s’amaga darrere de la demagògia per ocultar la seva pròpia incompetència i que acusa l’oposició de populista, racista i classista. Demana al Sr. Pisarello que retiri aquestes paraules, ja que el Partit Popular no és racista, sinó que persegueix una activitat il·legal, al marge de qui la faci. Diu que el Sr. Pisarello ha parlat amb el president dels marxants de Nou Barris, el Sr. Jaume González, que es queixa que estan envaint la zona on hi ha els comerciants, els «mercadillos» de la ciutat. Constata que no són només les grans avingudes, que també s’han de respectar i protegir. Acusa el govern d’amagar-se darrere d’aquesta demagògia. Lamenta que el Comissionat de Seguretat vingui a la comissió per llegir titulars de premsa. Es queixa que els grups s’han hagut d’esperar cinc dies per fer la comissió perquè el Sr. Recasens no hi era i aquest només ha llegit titulars de premsa. Reclama que el Comissionat de Seguretat ha de donar explicacions. Diu que el Grup Popular vol saber quants expedients s’han obert, quanta mercaderia s’ha requisat, quantes persones s’han detingut o s’han disposat a l’autoritat competent per il·legalitat o per alguna irregularitat. També vol saber quines ordres ha rebut la Guàrdia Urbana per part del govern. Considera que és el govern que ha de donar explicacions i no acusar l’oposició d’activitats que no són. El Sr. Forn també lamenta determinades expressions, ja que l’únic que s’ha volgut fer és explicar la situació, i creu que ningú pot discutir que el «top manta» s’ha disparat a Barcelona. Considera que no ajuda gens a una bona entesa que la resposta a això sigui que l’oposició té visions classistes i racistes. Malgrat les paraules del Sr. Pisarello, reitera l’oferiment de Convergència i Unió de col·laborar amb el govern, atesa l’experiència d’haver fet una tasca important amb la Guàrdia Urbana que creu que va ajudar a la contenció del fenomen, compensant-ho amb mesures socials i que estaven donant bons resultats. Pensa, doncs, que és imprescindible que aquestes mesures continuïn endavant. Pregunta si els grups municipals tindran coneixement del pla que el Sr. Pisarello ha dit que a la propera comissió presentarà el govern i si hi podran participar o és una cosa que ja es presentarà feta i que no s’adirà al que s’està aprovant en aquesta comissió. El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de Bcomú, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 10:45 hores. 5502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Acta de la sessió de 22 de setembre de 2015, aprovada el 21 d’octubre de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de setembre de 2015, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Joaquim Forn i Chiariello, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Sonia Sierra Infante, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. També hi són presents les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laura Pérez Castaño, Montserrat Ballarín Espuña, Alfred Bosch i Pascual, i Jaume Collboni Cuadrado. I els Srs. Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat, Xavier Domènech Sampere, comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, i Felip Roca Blasco, director de Serveis de Solidaritat i Cooperació Internacional. Excusen la seva absència l’Im. Sr. Raimundo Viejo Viñas, i l’Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina. S’obre la sessió a les 10 h. Queda constituïda la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció per acord del Plenari del Consell Municipal en la sessió extraordinària de Cartipàs de 14 de juliol de 2015 i adoptat el sistema de vot ponderat en sessió de Junta de Portaveus de 29 de setembre de 2015. I) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 17 de juliol de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i convoca licitació per a l’adjudicació del contracte per a l’assistència tècnica i el suport a la gestió dels subministraments i l’estalvi energètic-econòmic dels edificis municipals, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 149.556,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 29 de juliol de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de subministrament, vestuari i uniformitat per al SPEIS, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 438.598,62 euros. 3. Del gerent municipal, de 18 d’agost de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i convoca licitació per a l’adjudicació del contracte per al servei de transport de correspondència i paqueteria diària per als serveis de la Gerència de Seguretat i Prevenció, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 87.846,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 18 d’agost de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del servei de suport per a la implantació de la Llei de transparència i dret d’accés a la informació, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 180.000,00 euros. 5. Districte de Gràcia NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5503 Del gerent municipal, de 7 de juliol de 2015, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al control d’accessos, missatgeria i informació bàsica als usuaris de l’edifici municipal de la seu del Districte de Gràcia, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 94.271,10 euros. 6. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 4 de setembre de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del servei de programació radiofònica del Districte de Gràcia, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 149.200,00 euros. 7. Del gerent municipal, de 10 de juliol de 2015, que adjudica a Ara Vinc, SL el contracte que té per objecte la contractació dels serveis de trasllat i moviment d’arxius i mobiliari vari municipal, i de serveis d’assistència i ornamentació d’actes ciutadans i protocol·laris amb el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció laboral, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 292.287,60 euros. 8. Del gerent municipal, de 16 de setembre de 2015, que adjudica a Serveis a les persones Encís, SCCL el contracte de prestació del servei de suport a l’organització de comunitats de veïns/es, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 294.049,70 euros. 9. Del gerent municipal, de 16 de setembre de 2015, que adjudica a Emergencia 2000, SL el contracte per al subministrament de dues ambulàncies tipus C (Unitat de suport vital avançat) per al SPEIS, per als exercicis 2015-2016, i per un import de 265.999,99 euros. 10. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2015, que adjudica a IPlan Gestión Integral, SL el contracte relatiu al servei d’assistència tècnica i suport a les tasques de manteniment de la via pública al Districte de les Corts, per als exercicis 2015- 2016, i per un import de 24.683,87 euros. 11. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 23 de juliol de 2015, que concerta l’arrendament amb Matorsa Promociones, SL del solar situat al carrer de Milà i Fontanals, núm. 1 bis, per als exercicis 2015-2018, i per un import de 14.333,86 euros. 12. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 23 de juliol de 2015, que adjudica a Can Cet Centre d’Inserció Social i Laboral el contracte relatiu al control d’accessos, repartiment i informació bàsica als usuaris dels diferents equipaments del Districte d’Horta- Guinardó, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 473.594,00 euros. 13. Del gerent de recursos humans i organització, de 29 de juny de 2015, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Grup Programa Avaluació Serveis Neteja de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió Residus de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans. 14. Del gerent de recursos humans i organització, de 30 de juny de 2015, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Departament de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Sant Martí. 15. Del gerent de recursos humans i organització, de 31 de juliol de 2015, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 3 (família Gestió i Administració) adscrit al Departament de Contractació de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. 5504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 16. Del gerent de recursos humans i organització, de 31 de juliol de 2015, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 4 (família General) adscrit a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor del Departament de Consum de la Direcció de Serveis de Comerç i Consum de la Gerència de Presidència i Economia. 17. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de setembre de 2015, que convoca i aprova les bases per a la provisió de dos llocs de treball de tècnic/a 2 (família Serveis d’Arts) adscrites al Servei de Gestió Documental i al Servei de Coordinació de Centres de la Gerència de Recursos. 18. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de setembre de 2015, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit al Departament de Planificació i Processos de la Direcció d’Estratègia i Innovació de la Gerència de Drets Socials. 19. Del gerent de recursos humans i organització, de 31 de juliol de 2015, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de director/a 2 de la Direcció de Serveis de Secretaria tecnicojurídica adscrit a la Direcció General de la Gerència de Recursos. 20. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de setembre de 2015, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de director/a 2 de la Direcció de Serveis de Secretaria tecnicojurídica adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics i Control de Gestió de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 21. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de setembre de 2015, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 22. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de setembre de 2015, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte d’Horta-Guinardó. 23. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de setembre de 2015, que convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Gerència de Sant Andreu. 24. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de setembre de 2015, que convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Gerència de Sants-Montjuïc. 25. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de setembre de 2015, que convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de direcció 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials de la Gerència dels Drets Socials. 26. Del gerent de recursos humans i organització, de 30 de juny de 2015, que designa els membres del Tribunal qualificador de la convocatòria i les bases de les 60 places de bomber/a d’accés del SPEIS, mitjançant concurs oposició lliure. 27. De la directora de serveis de gestió i relacions laborals, de 6 de juliol de 2015, que modifica la composició dels membres del Tribunal qualificador del procés selectiu per a cobrir 4 places d’inspector/a de la GUB, mitjançant concurs-oposició. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5505 28. De la directora de serveis de gestió i relacions laborals, d’1 de juliol de 2015, que reintegra a la plantilla de l’Ajuntament procedent de l’Institut Mpal. de Serveis de Socials de Barcelona, la Sra. Roser Latorre Lamesa, funcionària de carrera; i la nomena tècnica 3 (família General) amb adscripció a la Direcció del Programa de Joventut de la Direcció de Serveis d’Equitat Social i Salut de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 29. De l’alcaldessa, de 3 de juliol de 2015, que nomena, de conformitat amb la proposta del Tribunal de selecció del concurs oposició, torn promoció interna, per a la selecció de 30 places d’auxiliar, com a funcionaris/àries de carrera les persones que es relacionen en el decret. 30. De l’alcaldessa, de 22 de juliol de 2015, que nomena, de conformitat amb la proposta del Tribunal de selecció del concurs oposició, torn promoció interna, per a la selecció de 30 places de gestors d’administració general, com a funcionaris/àries de carrera les persones que es relacionen en el decret. 31. De l’alcaldessa, de 21 d’agost de 2015, que nomena, de conformitat amb la proposta del Tribunal qualificador de la convocatòria de selecció, mitjançant oposició lliure, per cobrir 113 places d’agent de la GUB, com a funcionaris/àries de carrera les persones que es relacionen en el decret. 32. De l’alcaldessa, de 3 de juliol i 26 d’agost de 2015, que deixa sense efectes el nomenament com a funcionaris/àries en pràctiques, en la categoria d’agent de la GUB, promoció 2013-2014, les persones que es relacionen en el decret, atès que no han superat el curs de formació bàsica de policies locals de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. 33. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de setembre de 2015, que nomena la Sra. Meritxell Sáez Sellarés per ocupar el lloc de gestora de projectes 2 (família General) amb adscripció a la Direcció del Programa de Drets Civils de la Direcció de Serveis d’Equitat Social i Salut de la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat (Gerència de Drets Socials). 34. De l’alcaldessa, de 26 d’agost de 2015, que nomena personal eventual, el Sr. Bertran Cazorla Rodríguez, en el lloc de treball de tècnic 1 (família Serveis de Suport Polític), amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a la Primera Tinència d’Alcaldia. 35. De l’alcaldessa, de 26 d’agost de 2015, que nomena personal eventual, el Sr. Antonio Font Ferrer, en el lloc de treball de tècnic 1 (família Serveis de Suport Polític), amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a la Quarta Tinència d’Alcaldia. 36. De l’alcaldessa, de 26 d’agost de 2015, que nomena personal eventual la Sra. Eva Baró Ramos en el lloc de Cap de Gabinet (família Serveis de Suport Polític), amb complement de destinació nivell 26, i adscrit al Grup Polític Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. 37. De l’alcaldessa, de 26 d’agost de 2015, que nomena personal eventual, el Sr. David Martínez García, en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis de Suport Polític), amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Grup Polític Municipal Socialista. 38. De l’alcaldessa, de 26 d’agost de 2015, que nomena personal eventual, la Sra. Estefania Guilarte García, en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis de Suport Polític), amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Grup Polític Municipal Socialista. 5506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 39. De l’alcaldessa, de 26 d’agost de 2015, que nomena personal eventual la Sra. Judith Román López en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis de suport polític) amb complement de destinació de nivell 24 i adscrita al Grup Polític Municipal Socialista. 40. De l’alcaldessa, de 26 d’agost de 2015, que nomena personal eventual, el Sr. Francesc Camprubí Baiges, en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis de Suport Polític), amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Grup Polític Municipal Candidatura d’Unitat Popular. 41. De l’alcaldessa, de 30 de juliol de 2015, que cessa la Sra. M. Glòria Figuerola Anguera com a personal directiu en el càrrec de directora 1 (família General) i adscrita a la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat de la Gerència de Drets Socials. 42. De l’alcaldessa, de 26 d’agost de 2015, que cessa el Sr. Jordi Solé Aleu com a personal eventual (família de Serveis de Suport Polític) en el lloc de Cap de Gabinet del Grup Polític Municipal Esquerra Republicana de Catalunya. Acord de la Comissió de Govern d’1 de juliol de 2015: 43. Reobrir, d’acord amb els articles 26.2 de la LAECSP i 31.3 de l’ORAE, per un dia el termini de presentació de sol·licituds del procés de selecció per a la cobertura de 60 places de Bomber/a d’accés, del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant concurs - oposició lliure, atesa la incidència tècnica ocorreguda el darrer dia del termini de presentació de sol·licituds en els aplicatius informàtics que donen suport a tot el procés on line de participació en l’esmentat procés. El termini d’un dia haurà de ser comptador des del dia següent de la publicació d’aquest acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. DONAR compte de la present resolució a la Comissió del Consell Municipal competent per raó de la matèria. Acords de la Comissió de Govern de 8 de juliol de 2015: 44. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Marta Abad Moreno (mat. 805275), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM El Clot de la Mel de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a SDO-Medical 07, SL, com a administrativa, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Plenari competent per raó de la matèria. 45. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Margarita Díaz Igual (mat. 16801) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de Gestió d’Administració General, amb destinació a la Direcció de Serveis de Pressupost de la Gerència de Presidència i Economia, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnica 2 (codi 80.20.GA.10), i l’activitat privada per compte d’altri: Tècnica de Ioga a la Fundació Privada Claror, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5507 previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Plenari competent per raó de la matèria. 46. Excloure de la licitació, amb número de contracte 15000523 i que té per objecte la contractació de les avaluacions de riscos laborals i els plans d’emergència als equipaments municipals, a les empreses Servicio de Prevención Externa Laboral XXI, SA, amb NIF A62975941, i Etegma 2000, SL, amb NIF B62022520, per no haver presentat en termini la documentació que els havia estat requerida; rebutjar l’oferta de l’empresa Capresa y Asociados, SL amb NIF B43506559 en haver considerat la Mesa que les al·legacions presentades per aquesta empresa en data 8 de maig de 2015 en resposta al requeriment efectuat pel Secretari de la Mesa, en resultar l’oferta com a presumptament desproporcionada o anormal d’acord amb l’article 152 del TRLCSP i els paràmetres establerts a la clàusula 9 del plec, no són adequades per respondre el requeriment efectuat, ni desvirtuar, per tant, aquesta presumpció; adjudicar el contracte, per un import de 360.068,38 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Universal Prevención y Salud Sociedad de Prevención, SLU (UNIPRESALUD), amb NIF B64076482, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa segons els criteris d’adjudicació establerts al plec; disposar a favor de l’adjudicatari la quantitat corresponent a l’Ajuntament, per un import de 288.523,64 euros, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual, amb el desglossament següent: import adjudicació 238.449,29 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 50.074,35 euros; anul·lar, en concepte de baixa licitatòria, part de l’autorització de despesa efectuada; i distribuir les autoritzacions i disposicions del contracte, per tal d’adequar les previsions de despesa efectuades inicialment als terminis efectius d’execució. Els moviments comptables indicats s’efectuen amb càrrec a les partides i als pressupostos que figuren en les relacions que s’hi adjunten. Per a la resta de pressupost s’incorporen a l’expedient a aquests efectes els documents comptables aprovats pels òrgans competents dels diferents organismes inclosos a la licitació del present contracte; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió; donar-ne compte d’aquest acord a la Comissió del Consell Municipal corresponent per raó de la matèria. 47. Prorrogar el contracte número 13001112 que té per objecte la contractació dels serveis de Telecomunicacions de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus Organismes Autònoms, dels Instituts Municipals i de les empreses participades al 100% per l’Ajuntament (lots 1, 2, 3, 4 i 5), en virtut del que estableix l’art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 3 del PCAP de l’esmentat contracte; i segons compareixences signades per les empreses adjudicatàries, per un import global de 2.292.578,66 euros (IVA inclòs) amb el següent desglossament i pels següents terminis: - Lot 1 (Cte. 13001120), Telefonia Fixa i Dades, adjudicat a Telefónica de España, SAU (NIF A82018474). Es prorroga per un termini que va des de l’1 d’agost de 2015 fins al 31 de gener de 2016 i per un import de 1.580.466,81 euros (IVA inclòs). - Lot 2 (Cte. 13001123), Mobilitat 5508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 (Telefonia mòbil i dades mòbils), adjudicat a Vodafone España, SAU (NIF A80907397). Es prorroga per un termini que va des de l’1 d’agost de 2015 fins al 31 de gener de 2016 i per un import de 468.628,86 euros. (IVA inclòs). - Lot 3 (Cte. 13001125), Numeració especial, adjudicat a BT España, Compañia de Servicios Globales de Telecomunicaciones, SAU (NIF A80448194). Es prorroga per un termini que va des de l’1 d’agost de 2015 fins al 31 de gener de 2016 i per un import de 97.196,29 euros. - Lot 4 (Cte. 13001126), Accés a Internet Centralitzat (corporatiu), adjudicat a Vodafone Ono, SA, abans Cableuropa, SAU, (NIF A62186556). Es prorroga per un termini que va des del 18 d’agost de 2015 fins al 17 de febrer de 2016 per un import de 30.564,79 euros. - Lot 5 (Cte. 13001127), Accés a Internet Distribuït, adjudicat a Telefónica de España, SAU (NIF A82018474). Es prorroga per un termini que va des del 18 d’agost de 2015 fins al 17 de febrer de 2016 per un import de 115.721,92 euros; ampliar l’autorització i disposició de la despesa corresponent a l’Ajuntament a favor de les empreses adjudicatàries, i pels imports indicats en les relacions que s’hi adjunten, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es que hi figuren; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posteriors a l’actual. Per a la resta de pressupost s’adjunten els documents comptables aprovats pels organismes que també participen al contracte. Donar-ne compte a la Comissió del Consell Plenari competent per raó de la matèria. 48. Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Ramon Llull, que té per objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, amb vigència de dos anys naturals comptats a partir de l’1 de setembre de 2015, i renovable expressament per períodes anuals, amb un màxim de dues pròrrogues d’acord amb la normativa vigent. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura del Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. Donar- ne compte a la Comissió de Plenari competent per raó de la matèria. Acord de la Comissió de Govern de 15 de juliol de 2015: 49. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat. 25004) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de tècnica superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de la Gerència de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d’aquest Ajuntament, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20) de la seva categoria, i l’activitat pública com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya, a temps parcial, per al curs acadèmic 2014-2015 des del 25 de febrer de 2015 fins al 24 de juliol de 2015 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Plenari competent per raó de la matèria. Acords de la Comissió de Govern de 29 de juliol de 2015: 50. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Noelia Liduina Rebon Rodríguez (mat. 55371) entre la seva activitat municipal com a contractada laboral temporal, amb la categoria professional de Gestora d’Administració General, amb NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5509 destinació al Departament de Recursos Interns del Districte de Ciutat Vella, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.GA.10), i l’activitat privada per compte propi d’advocada, si bé no podrà ostentar, per ella mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l’Ajuntament o els seus Organismes tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 51. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Itziar Gorostiaga Canals (mat. 25738) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica Mitjana en Enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspeció del Districte Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic/a 4 (80.40.OP.10) i una activitat privada per compte propi: Oficina tècnica de projectes a Castelldefels (Assessorament, gestió, realització, execució i direcció d’obra de projectes i documents), excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 52. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sara Udina Armengol (mat. 25705) entre la seva activitat municipal com a funcionaria de carrera, amb la categoria professional de Tecnica Superior en Arquitectura, amb destinació a la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on desenvolupa el lloc de treball de Gestió Projectes 2 (70.20.GE.10), i una activitat privada per compte propi consistent en estudis i projectes de gestió d’espais verds, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-Ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 5510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 53. Aprovar el conveni específic entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que té per objecte la posada en marxa del servei 010 de l’Hospitalet de Llobregat. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Acord de la Comissió de Govern de 2 de setembre de 2015: 54. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Districte de Ciutat Vella, i el Consorci Centre de Cultura Contemporani de Barcelona per a la gestió de l’ús de la plaça Joan Coromines. Facultar la regidora del Districte de Ciutat Vella per a la firma del present conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 9 de setembre de 2015: 55. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel funcionari en pràctiques, Sr. Manuel Buenaño Garcia (mat. 50420), entre la seva activitat municipal com a funcionari en pràctiques amb la categoria professional de Gestió d’Administració General, amb destinació al Departament d’Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.GA.10) i el desenvolupament del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb el règim de dedicació exclusivament per l’assistència a sessions dels òrgans corresponents, d’acord amb el que preveu l’article 3 i 5 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, l’article 3 de la Llei 21/1987 de 26 de novembre d’Incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i l’article 323 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol. La present autorització restarà sense efecte si es produeix una variació de les circumstàncies relatives a la mateixa o per expiració del mandat o renúncia al càrrec electe. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 56. Iniciar l’expedient per a la contractació d’intervenció per a la convivència a l’espai públic i comunitats de veïns al Districte de Sant Martí, amb núm. de contracte 15003185, mitjançant tramitació ordinària amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 531.621,36 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el desglossament següent: pressupost net 439.356,50 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 92.264,86 euros, condicionada l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s, atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 57. Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Centre Cívic Vázquez- Montalbán, Centre Cívic L’Elèctric, Casal de Barri Can Rectoret i del camp de futbol Vallvidrera per als anys 2016-2018, amb núm. de contracte 15C00014, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’1.305.000,00 euros, exempt d’IVA, en concepte de subvenció màxima per tal de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5511 corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 58. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Pau Castillo Collado (mat. 50998) entre la seva activitat municipal, com a laboral fix, amb la categoria professional d’auxiliar administratiu, amb destinació a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà Sants-Montjüic de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de Suport 4 (90.40.GE.20), i l’activitat privada per compte d’altri consistent en serveis de Seguretat i control d’accés a l’empresa BS Qualiti Staff. SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidencia, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció 59. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Luisa Saez Mena (mat. 20946) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional d’Administrativa, amb destinació a la Regidoria del Disticte Sants-Montjüic, on desenvolupa el lloc de treball de Suport 3 (90.30.GE.20), i l’activitat privada per compte propi consistent en gestionar, donar assessorament legal i fer formació a l’empresa Cyberlaw, de la qual és sòcia, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 16 de setembre de 2015: 60. Concertar l’arrendament dels locals de la planta baixa (finca registral 8.608) i planta primera, portes primera i segona (finques registrals 12.823 i 12.825 respectivament), de la finca núm. 31 del carrer Anglí, amb núm. de contracte 15002590 amb la societat Osharay Inmobiliaria SL, amb CIF B95154928, per un termini de tres anys, des de l’1 de gener del 2016 fins al 31 de desembre de 2018, amb les rendes mensuals i les despeses que s’estableixen en la proposta de contracte que s’adjunta; abonar trimestralment, mitjançant la nòmina de lloguers de renda i altres despeses acordades; i formalitzar el contracte d’arrendament segons el redactat annex, que s’aprova. Autoritzar i disposar la despesa del contracte per un import màxim d’1.197.783,61 euros a favor de Osharay Inmobiliaria, S.L. amb NIF B95154928, i amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 989.903,81 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 207.879,80 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. Donar compte 5512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 d’aquesta resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 61. Modificar puntualment el Plec de prescripcions tècniques del contracte núm. 15002126, de subministrament, mitjançant arrendament, de 12 vehicles turisme sense distintius per al servei de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per un període de 48 mesos i un màxim de 100.000 quilòmetres, desglossat en 2 lots, en el sentit que el punt 1.5 de l’apartat Característiques tècniques dels vehicles turismes monovolum, Lot 1, de l’esmentat plec ha de dir el següent: “Els consums han de seguir les directives de la CEE (93/116) i, per a aquest tipus de vehicles, no han de sobrepassar els límits següents (una reducció dels consums i del nivell de contaminació es considerarà una millora puntuable): - Urbà: < a 5 litres - Extraurbà: < a 4 litres - Mixt: < a 4,4 litres - Emissió mitjana CO2: < a 110 (gr./km)” OBRIR un nou període de presentació d’ofertes mitjançant la publicació d’anuncis en els butlletins oficials corresponents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 62. Declarar deserta la licitació tramitada pel procediment obert per a l’adjudicació del contracte de subministrament núm. 15002456, que té per objecte l’adquisició d’armilles interiors antibales per a la Guàrdia Urbana de Barcelona durant l’any 2015, atès que els dos únics licitadors que havien presentat oferta han formulat el seu desistiment. Anul·lar l’autorització de despesa de l’esmentat contracte, per import de 758.186,00 euros, amb càrrec la partida 0401 62577 13212 del pressupost de 2015. Iniciar els tràmits per a l’adjudicació del contracte de subministrament d’armilles interiors antibales per a la Guàrdia Urbana de Barcelona durant els anys 2015 i 2016, mitjançant tramitació ordinària, pel procediment negociat sense publicitat i amb consulta, de conformitat amb el que disposa l’article 170.c) del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i amb un pressupost total de 758.186,00 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el Plec de clàusules administratives particulars, que no modifica substancialment les condicions inicials del contracte. Autoritzar la despesa del contracte número 15003525, amb càrrec a la partida 0401 62577 13212, dels pressupostos de 2015 i 2016, tot supeditant la despesa de l’exercici 2016 a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost corresponent. Sol·licitar ofertes a un mínim de tres empreses capacitades per a la realització del contracte esmentat. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 63. Aprovar els organigrames de les gerències següents: Gerència Municipal, Gerència de Recursos, Gerència d’Ecologia Urbana, Gerència de Drets Socials, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Gerència de Presidència i Economia, i de la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme amb els òrgans, les denominacions, les dotacions de llocs de treball, els nivells i les funcions que es detallen als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 64. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Bonastre i Fort (mat. 83205), entre la seva activitat municipal com a contractat laboral amb la categoria professional d’Administratiu d’Administració General, com a Director de mercat municipal (lloc SOM Suport 1 - 90.10.GE), adscrit al Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), i el desenvolupament del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló amb dedicació parcial, d’acord amb el que preveu l’article 3 i 5 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, l’article 3 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i l’article 323 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol. La present autorització restarà sense efecte si es produeix una variació de les circumstàncies NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5513 relatives a la mateixa o per expiració del mandat o renúncia al càrrec electe. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 1. Que comparegui un responsable del govern municipal per tal d’explicar els criteris que segueix el govern de la ciutat en referència als equipaments/habitatges de titularitat municipal que són ocupats il·legalment. El Sr. Forn exposa que vol conèixer els criteris pel que fa a equipaments i habitatges municipals ocupats. Explica que des del 15 de juliol el seu Grup ha presentat diverses iniciatives que encara no han estat contestades respecte a l’equipament ocupat del carrer Ausiàs March, 60, el local de Transformadors. Es queixa que continua ocupat i provoca molèsties als veïns i veïnes, i vol saber quin és el criteri de l’Ajuntament per permetre l’ocupació d’aquests edificis municipals, tenint en compte que ja estava previst que aquest local tingués un ús intergeneracional adreçat a joves i a gent gran i que el projecte executiu està fet. Pregunta també pel local al carrer Isaac Albéniz número 16, de Sarrià-Sant Gervasi. El Sr. Asens creu que aquesta petició s’hauria de vehicular a través de la Comissió de Drets Socials i no la Comissió de Seguretat. Diu que això posa de manifest que el govern no enfoca aquesta qüestió des d’una perspectiva de seguretat, sinó de dret a l’habitatge. Comenta que un dels criteris que s’implementen, a diferència de quan governava Convergència i Unió, té a veure amb l’aplicació del protocol de 2013, en què primer s’exigia la intervenció dels Serveis Socials per detectar si hi havia situacions de vulnerabilitat, de famílies amb menors a càrrec, en situació de precarietat, per garantir-ne el reallotjament a través de la Mesa d’Emergències. Diu que això és el que estableixen el Tribunal d’Estrasburg i el protocol d’Observació general número 7 del DESC de l’ONU per no generar situacions de vulneració. Indica que el Sr. Forn fa referència a un local que no sortia a la pregunta, però que sembla que és el que el preocupa més. Li fa saber que s’ha iniciat l’expedient administratiu de recuperació de possessió per part dels Serveis Jurídics, i que, per tant, no hi ha hagut cap relaxament. El Sr. Forn està sorprès pel fet que el Sr. Asens digui que és un tema de dret a l’habitatge, i el convida a passejar-se pel carrer Ausiàs March, 60, perquè vegi si és un problema de dret a l’habitatge o una ocupació. En segon lloc, considera que té sentit presentar-ho a la Comissió de Seguretat, atès que al juliol aquestes persones van tancar els carrers i van ocasionar molèsties als veïns/es, que no se senten atesos per l’Ajuntament. Admet que pot haver-hi el dret a l’habitatge, però pensa que també hi ha el dret a la convivència, a viure tranquil i en una situació de normalitat en un barri en què sempre s’ha viscut així. Conclou, doncs, que és un problema de convivència, i demana que la Guàrdia Urbana actuï quan hi ha una vulneració de les normes. Respecte de l’obertura de l’expedient, vol saber quan s’ha obert, ja que l’ocupació fa setmanes que està en marxa i el seu Grup ha fet moltes preguntes que no s’han respost. Opina que quan l’Ajuntament és titular d’un equipament pot actuar immediatament amb la Guàrdia Urbana, ja que la llei ho permet, però es queixa que el govern no utilitza aquests recursos. Pregunta, doncs, per què no els utilitzen i què els fa por. Considera que és un fet insòlit que acaba generant uns precedents i que s’estan fent excepcions en ocupacions de propietats municipals. Pensa que 5514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 això és absolutament impresentable, i que si l’Ajuntament creu que aquesta gent té un problema d’habitatge, hi ha altres solucions. Tanmateix, opina que aquest no és el problema. Afegeix que, fins i tot si es vol utilitzar per a activitats socials, hi ha altres possibilitats, ja que es pot fer una cessió d’ús. Considera que es podria fer qualsevol fórmula jurídica que establís una relació entre la gent que hi ha allà i l’Ajuntament, però que el govern senzillament deixa que s’ocupi. Pel que fa al local d’Issac Albéniz, 16, també ocupat, pregunta què s’està fent, si s’ha obert expedient. Li agradaria que el Sr. Asens, a part de defensar el dret a l’habitatge, es passegés per allà i parlés amb els veïns/es, i expliqués si és un problema d’habitatge o d’ocupació pura i dura per celebrar-hi festes. El Sr. Sierra manifesta que Ciutadans té un compromís ferm amb la llei i que l’ocupació és un delicte, tant si l’edifici és de titularitat municipal com privada. Diu que en cap cas comparteix que l’ocupació sigui un dret social, ja que és un delicte i el dret protegit és el dret a la propietat. Assenyala que moltes famílies tenen recursos limitats i es troben que no poden disposar d’un immoble ni de les rendes que aquest immoble els pot generar, que són el seu sosteniment. Indica que la Carta de Barcelona faculta que la Guàrdia Urbana actuï en cas que s’ocupin habitatges o edificis municipals, i celebra que Convergència i Unió, després dels episodis de Can Vies, tingui una posició diferent. Insisteix que no es pot consentir que es produeixin ocupacions perquè és un delicte i que tenir una postura de relaxació pel que fa a aquest tema fa un efecte crida. Informa que hi ha molts municipis en què estan tranquils perquè la majoria d’edificis ocupats s’han desallotjat per la mateixa iniciativa de la gent que els ocupava, però que vénen a Barcelona perquè a la ciutat l’ocupació és lliure. El Sr. Coronas considera que el fenomen de les ocupacions no és heterogeni, ja que hi pot haver ocupacions que no responen a una necessitat d’habitatge o social i que, a més, poden produir molèsties, i ocupacions en què hi ha una necessitat de tenir un sostre per refugiar-se de les inclemències meteorològiques. Creu, per tant, que no totes les ocupacions es poden posar al mateix sac per sistema. Pensa que en alguns casos es podria actuar des de la prevenció, com ara fent un seguiment previ de les persones que han patit un desnonament i que si això es garantís estaria solucionada una part del problema. També creu que, un cop finalitzats els habitatges públics, cal haver fet prèviament el concurs perquè aquests els ocupin persones que tenen dret a accedir-hi. En aquest sentit, indica que en la mesura presentada el dia abans a la Comissió de Drets Socials sobre el tema de l’habitatge, troba a faltar una part dedicada a abordar el fenomen de l’ocupació des de l’àmbit dels Drets Socials. Creu que en una ocupació els casos, un cop comprovats, s’han de derivar cap a on toca, que són els Serveis Socials municipals. Està d’acord que Barcelona sigui una ciutat lliure d’habitatges ocupats, però diu que això requereix una feina prèvia. Considera que la màxima prioritat ha de ser que cap persona es trobi sense sostre a la ciutat. S’adreça al portaveu de Ciutadans per dir-li que ERC considera un delicte que a Barcelona es digui que hi ha entre 2.000 i 6.000 persones sense sostre, depenent de qui elabora l’informe. Aclareix que el seu Grup no està a favor de les activitats irregulars ni de les molèsties que es puguin derivar d’una ocupació, però que cal ser capaços de diferenciar la motivació de l’ocupació i valorar les molèsties generades. La Sra. Andrés diu que no sap si el govern té deixadesa o practica l’opacitat, ja que el Sr. Asens deia que aquest tema hauria d’haver anat a la Comissió de Drets Socials i que és un problema d’habitatge, però l’ocupació ha passat del juliol al setembre. La sorprèn que el govern hagi consentit que aquestes persones que no tenen habitatge visquin allà sense prevenció, sense seguretat ni garanties i sense que l’Ajuntament treballi en un reallotjament. Es pregunta si el govern amaga que no és una ocupació per precarietat econòmica, però que no ho vol explicar en aquesta Comissió. Recorda que és la comissió en què es va aprovar el Pla de prevenció de les ocupacions d’immobles, que no vol dir que sigui un problema de seguretat, sinó de prevenció d’immobles que són habitatges i poden ser NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5515 equipaments. Li agradaria que el Sr. Asens expliqués de què es tracta, perquè si és un tema de precarietat econòmica i habitabilitat demana que el govern es posi a treballar immediatament en el reallotjament d’aquestes persones. Finalment, s’adreça al representant de Ciutadans per dir-li que no pot ser que el seu Grup demani a la Comissió de Drets Socials que s’atenguin els problemes d’habitabilitat i que promogui alguna iniciativa en aquest sentit, però que, en canvi, criminalitzi les persones que no tenen sostre. Li pregunta on vol que visquin les 1.600 persones desnonades de Barcelona. Creu que si el Sr. Sierra fos desnonat segurament també entraria en algun pis buit. La Sra. Esteller està sorpresa que tracti aquest tema el Sr. Asens, que no té competències en l’àmbit de seguretat, i considera que això és la mostra de com tracta el govern aquestes qüestions. Manifesta que ocupar un habitatge de propietat pública o privada és una il·legalitat, tot i que hi hagi molts tipus d’ocupació i independentment de quin sigui el govern ha de treballar per donar una resposta social, i que pot fer-ho en els més de 200 pisos buits que té l’Ajuntament. Tanmateix, creu que en el cas de Transformadors no és una ocupació de caràcter social. Es queixa que el govern no ha respost les preguntes que el Grup Popular va fer al juliol. Explica que a Transformadors tallen carrers, hi ha festes i molèsties a veïns/es, per tant, que és una ocupació il·legal distorsionadora de l’entorn. Considera que hi ha una col·lisió de drets amb els veïns/es, ja que allà hi havia d’anar un casal de la gent gran i aquesta ocupació està impedint que es materialitzi. Vol saber les línies del govern respecte a l’ocupació, perquè l’alcaldessa cada vegada que parla té una certa permissivitat amb l’ocupació, cosa que fa un efecte crida. Considera que no hi pot haver habitatges buits i que l’Ajuntament pot instar certs procediments perquè aquest edifici sigui desocupat; demana si ja s’han instat, tenint en compte que poden actuar immediatament per part de la Guàrdia Urbana. Remarca que el seu Grup demana fermesa davant de l’ocupació, perquè si a l’ocupació es dóna només un caràcter social s’està perjudicant a tercers. Creu que en aquest cas és una activitat il·legal, ja que aquestes persones estan ocupant un edifici que no és propietat seva i que el govern ha de respondre. Assenyala que si hi ha alguna ocupació amb una connotació social, l’Ajuntament té 260 immobles buits més 60 de Regesa. El Sr. Garganté fa memòria i indica que la primera ocupació coneguda a Barcelona va ser al desembre de 1984 al número 41 de Torrent de l’Olla, i després una altra al carrer Bolívar. Explica que des de llavors s’ha anat normalitzant que la gent ocupi edificis per diferents motius. Comenta que el 1984 els mitjans de comunicació van anomenar aquelles persones «ocupa cases», però que ara s’ha normalitzat i que cada cop més gent entén que primer són les necessitats de les persones i després la legalitat o els beneficis dels altres. Assenyala que, a diferència de la resta de grups, la CUP veu el fenomen de l’ocupació amb molta il·lusió i en forma part, ja que l’esquerra independentista s’ha dedicat a ocupar tots els edificis que ha pogut per convertir-los en centres socials per la mancança d’aquests. Per tant, entén que l’ocupació no tan sols és legítima, sinó necessària i que aquests edificis buits han de ser ocupats mentre hi continuïn havent mancances d’habitatges i de centres socials. Pel que fa a Transformadors, el sorprèn que quan s’ocupa els poders institucionals es preocupen d’un edifici que ha estat set anys tancat. Opina que com a mínim serveix d’alguna cosa, ja que es parla del tema i potser alguna cosa canviarà. Recorda que als anys 80 Transformadors va ser un referent de la joventut i de la cultura punk, i va ser el primer lloc on es va organitzar un concert del col·lectiu okupa a Barcelona. Explica que tant CiU com el PSC i ICV-EUiA han incomplert les seves promeses pel que fa a l’edifici de Transformadors, ja que el PSC i Iniciativa havien dissenyat un pla d’equipaments juvenils entre 2008 i 2015 per rehabilitar l’espai, i es deia que les obres acabarien el 2011, però l’edifici va continuar buit i en mal estat. 5516 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Quant a Convergència, el 2013, explica que, en l’acord de reforma del passeig Sant Joan amb el PP, que va costar 4,4 milions d’euros, s’havia de convertir Transformadors en un equipament de barri, però no es va executar. Insisteix, doncs, que els grups posen el crit al cel, però que durant set anys no els ha importat gaire. El Sr. Asens comenta que ell pretenia respondre a una pregunta referent als criteris generals, però que amb les intervencions s’ha adonat que als regidors els interessava més parlar d’un cas concret. Aclareix, doncs, que ell en la resposta inicial no parlava del cas concret, sinó dels criteris generals que té aquest govern, que, a diferència de l’anterior, vol aplicar els mandats de l’ONU, els tractats internacionals i el protocol d’actuació firmat pel Tribunal Superior de Justícia, pel Col·legi d’Advocats, pel Col·legi de Procuradors i la Generalitat, que exigeix que abans d’enviar la policia, que és el que feia el govern anterior, cal enviar els Serveis Socials per detectar si hi ha un problema de vulnerabilitat o precarietat i veure quina és la millor forma d’actuació per no crear una actuació administrativa vulneradora dels drets d’aquelles persones. Recorda que aquest fenomen no ve d’ara, sinó que ve de lluny, i diu que la majoria d’ocupacions d’espais de titularitat pública es van produir en el mandat anterior. Manifesta que un dels compromisos del govern és fer un pla d’inspecció del parc públic, i assenyala que el govern anterior només ho va fer a Nou Barris. Insisteix que l’Ajuntament vol conèixer la realitat de tota la ciutat per saber quina és la millor manera d’abordar aquest problema. Pel que fa al que deia el Sr. Forn que és un cas insòlit, li sembla un exercici força cínic, tenint en compte que el govern anterior pagava el lloguer a uns okupes de Gràcia. En relació amb el cas de Transformadors, diu que si en la pregunta s’hagués especificat l’interès real n’hauria portat l’expedient. Comenta que ell és veí d’aquest immoble, i que en aquest hi ha una pancarta en què posa: «Aquest Ajuntament també desallotja.» Explica que en el moment en què es va tenir coneixement del fet es van iniciar els tràmits administratius, és a dir, s’hi van enviar els Serveis Socials, però també els Serveis Jurídics. Aclareix que aquest govern ho fa d’acord amb la llei, però fent-ne una interpretació garantista, per la qual cosa es dóna dret d’audiència perquè els ciutadans puguin fer al·legacions, atès que està en joc un dret fonamental com és l’habitatge. Assenyala que això ho fa fins i tot l’exèrcit, que quan es van ocupar les casernes va donar aquest dret d’audiència i va deixar que fos el jutge qui autoritzés l’ordre de desallotjament. Acusa el govern anterior d’haver-se relaxat en el tema de jutges i drets, i diu que l’actual no es pensa relaxar en aquesta qüestió i que seguirà els tràmits d’acord amb el que estableix la llei. Respecte al que deia el portaveu de Ciutadans de l’efecte crida, considera que és exagerat parlant només del cas de Transformadors, atès que la majoria d’ocupacions es van produir en el mandat anterior. Entén que el Sr. Sierra es deu referir al fenomen d’ocupacions en general de Barcelona, però diu que això no competeix a aquest govern, ja que només competeixen a aquest govern els habitatges o equipaments de titularitat pública. Pel que fa als criteris, resumeix que aquests són: Serveis Socials, protocol del 2013, aplicació de les sentències del Tribunal d’Estrasburg, aplicació dels convenis internacionals i actuació dels Serveis Socials i dels Serveis Jurídics. Assenyala que si l’expedient acaba amb una ordre de desallotjament, aquesta s’aplicarà. Quant al cas d’Isaac Albéniz, diu que no li consta aquesta ocupació i que potser s’equivoquen de lloc, però que en pren nota. El Sr. Forn entén que al govern li interessa parlar de les qüestions més generals i l’aplicació dels tractats de l’ONU i tractats internacionals, perquè és on es troben còmodes, però remarca que la gestió de la ciutat és el dia a dia i és la problemàtica que tenen moltes persones quan se’ls ocupa un equipament. Diu que li agradarà saber quan s’inicia aquest expedient, perquè informa que l’ocupació es produeix el 16 de juliol i que el 20 de juliol ja hi ha més de 10 preguntes presentades pel seu Grup. Es queixa que, malgrat el que diu el ROM que hi ha un NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5517 mes per contestar-les, a 20 de setembre Convergència i Unió no ha rebut cap resposta. Considera que aquest tema és molt senzill i que només cal que l’Ajuntament hi enviï algú per veure quin tipus d’ocupació és, ja que la Guàrdia Urbana i qualsevol veí saben que no és un tema de vulnerabilitat. Es queixa que en aquest edifici s’hi estan fent festes i molesten els veïns/es i que, per tant, no és un tema del dret a l’habitatge ni de persones vulnerables que no tenen un lloc on dormir. Diu que l’Ajuntament no vol reaccionar ni prendre les mesures que li permet la llei, i ho considera un contrasentit que la gent no entén. El Sr. Sierra demana al Sr. Coronas i a la Sra. Andrés que no utilitzin la demagògia en això, ja que no té res a veure el compliment de la llei, el dret a la defensa de la propietat privada, amb l’ocupació, que és el problema que té Barcelona de necessitat d’un parc d’habitatge social que aculli les necessitats urgents. Li diu a la Sra. Andrés que faci un volt per Trinitat Vella i veurà que hi ha molts edificis ocupats, però no per persones que necessiten un habitatge, sinó per màfies que cobren un lloguer a aquestes persones. Considera que a Barcelona cal un parc d’habitatges socials com a les grans ciutats europees. Recorda que el seu Grup va votar el dia anterior una moció pel que fa a l’habitatge social, però diu que era una aprovació inicial amb una condició: que aquesta desviació pressupostària es gasti en polítiques socials, en la implementació d’un parc d’habitatge i a atendre les necessitats de Barcelona, i no en reformes urbanístiques. S’adreça al Sr. Asens per dir-li que, efectivament, es produeix un efecte crida, però no per les ocupacions en què el govern no actua, sinó per les declaracions de l’alcaldessa i de l’equip de govern, en què hi ha un relaxament de les mesures pel que fa a la venda il·legal ambulant i les ocupacions. El Sr. Coronas manifesta la seva sorpresa pel que fet que el fonament de la compareixença és genèric, però que la motivació és clarament una altra. Considera que hauria estat bé saber que parlarien d’un cas concret en lloc de parlar d’ocupació d’equipaments i habitatges de titularitat municipal, que és un fenomen ampli i heterogeni. Entén que la pregunta a la compareixença era el ganxo i a partir d’aquí s’utilitza com a estilet per castigar el govern o els grups que toqui. Opina que la pregunta resposta amb el fenomen d’ocupació és sempre la mateixa, independentment de qui governi i qui estigui a l’oposició, ja que al govern li toca defensar-se emparant-se en les lleis i els procediments i a qui està a l’oposició li toca castigar el govern amb alguna actuació concreta com la de l’ocupació de l’edifici de Transformadors. Considera que utilitzar el fenomen de l’ocupació com a instrument polític potser no és la millor manera de donar solució a les problemàtiques de les persones que sovint es veuen obligades a fer una ocupació. Tanmateix, creu que si hi ha unes molèsties als veïns/es, evidentment, cal donar-los una solució perquè també tenen dret a descansar. Afegeix que l’Ajuntament té dret a recuperar un equipament que és seu, però per fer-hi alguna cosa, perquè diu que si l’ha de tornar a tancar potser no val la pena. Pel que fa a l’ús de la paraula màfia per part del Sr. Sierra, diu que l’ha sentida parlant de llicències turístiques, de «top manta» i en tots els àmbits que han sortit en aquest mandat. Constata que és una paraula que agrada molt a Ciutadans, i es pregunta si es podria considerar màfia una entitat financera salvada amb diners públics quan incompleix la llei o una entitat financera que té unes fundacions que ajuden la gent però que després desnonen les persones sense preocupar-se de si necessiten una atenció social o no. Pensa que màfia es pot interpretar de moltes maneres. Atès que tant Ciutadans com el Partit Popular recorren al compliment de la llei, constata que hi ha una llei que aquests grups consideren sacrosanta, que és la Constitució, que en un dels seus articles exposa que tots els ciutadans de l’Estat espanyol tenen dret a un habitatge digne. Tanmateix, assenyala que quan es produeixen desnonaments aquests grups no recorren a aquest article de la Constitució. 5518 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Andrés constata que, independentment de l’enunciat de la compareixença, hi ha un problema, que és que un edifici de propietat municipal està ocupat per unes persones que el govern diu que tenen una problemàtica social. Per tant, demana que aquest problema es resolgui immediatament, independentment de la data en què s’iniciés l’expedient, i exigeix claredat i resolució per part del govern per tal que no torni a la propera Comissió. Pel que fa a Trinitat Vella, li diu al portaveu de Ciutadans que hi ha estat moltes vegades i que és un problema del Govern de la Generalitat i de Convergència i Unió, que té a veure amb el tancament de la presó per fer els pisos que s’havien de fer perquè la gent pugui viure en condicions. Es queixa que la falta d’acció dels governs del Sr. Mas i del Sr. Trias han provocat aquesta situació. Per això demana que el govern sigui resolutiu amb les problemàtiques d’habitatge i convivència, més enllà de les declaracions de principis i l’apel·lació a normes internacionals. La Sra. Esteller manifesta la seva preocupació per les paraules del Sr. Asens, ja que el govern ho embolica tot sota la bandera de caràcter social i llavors no afronta els problemes d’arrel. Indica que una ocupació d’un immoble és il·legal, i que una altra cosa és el tractament que se li doni individualment en funció de la naturalesa de l’ocupació. Remarca, però, que en aquest cas hi ha gent que ha ocupat un edifici amb voluntat de distorsionar i saltar-se la normativa. Per tant, considera que totes les cauteles del govern són contraproduents perquè generen una permissivitat que se suma a les paraules de l’alcaldessa. Recorda que el grup que governa en campanya electoral va dir que no desallotjaria els okupes d’immobles de l’Ajuntament que estiguessin buits, llevat que hi hagués un problema de seguretat. Entén que això crida a l’ocupació de Barcelona. Pel que fa al cas concret de Transformadors, recorda que el seu Grup va formular el 19 de juliol una pregunta que no ha estat contestada, i vol saber si el govern té informes sobre l’estat estructural de la finca. Remarca les queixes dels veïns per aquesta ocupació, però diu que, al marge de les conseqüències de l’ocupació, l’origen d’aquesta ha de tenir una reacció per part de l’Ajuntament. Pel que fa al que deia el Sr. Asens dels tractats internacionals, indica que el govern té la normativa que li permet actuar immediatament i ho ha de fer perquè no s’eternitzin aquestes ocupacions. Es queixa que amb aquesta permissivitat generalitzada amb activitats il·legals es generarà un efecte crida i les conseqüències seran pitjors. Assenyala que amb Convergència i Unió es va atacar una part del problema, però també hi va haver permissivitat en el cas de Can Vies, en què a través de la violència es perpetua una ocupació il·legal. Insisteix que no es pot generar més tolerància i que el govern no es pot amagar darrere de la naturalesa de caràcter social i no abordar aquests problemes. Demana que el govern clarifiqui la seva posició i informi de com actuarà i previndrà que això es generalitzi a tota la ciutat. El Sr. Garganté pregunta als regidors si han estat mai a l’Ateneu Popular de Nou Barris, atès que parlen tant de Trinitat Vella i Trinitat Nova. Explica que és un centre municipal gestionat pels veïns i veïnes en què es fan moltes activitats, i que el 1977 era una planta asfàltica que els veïns/es van ocupar il·legalment per acabar construint-hi aquest ateneu. Considera que les millores socials normalment s’aconsegueixen il·legalment. Adverteix sobre segons quins discursos de mà dura i d’il·legalitats, perquè segurament es perdrien gran part dels drets socials si es continués amb les lleis de 40 o 80 anys enrere com a alguns els agradaria. Comenta que el Casal Popular de Gràcia també va estar ocupat de 2002 a 2013, però el 2013 va ser desallotjat. Es queixa que en l’actualitat continua buit, quan durant 11 anys els joves de la vila de Gràcia hi van poder fer activitats socials i culturals. Suposa que els regidors deuen estar molt contents que hi hagi aquest edifici buit i la gent jove no el pugui utilitzar. Manifesta que l’única cosa que preocupa el seu Grup és que la pancarta de Transformadors en què diu que aquest Ajuntament també desallotja no es compleixi, perquè, si no, hi haurà més del mateix del que hi ha hagut els darrers 40 anys. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5519 El Sr. Asens està d’acord amb el Sr. Garganté que molts dels equipaments de la ciutat són fruit de mobilitzacions i de persones que els han ocupat. Posa l’exemple de Can Batlló, el barri de què és regidor, que prèviament va ser ocupat pels veïns i veïnes. Aclareix que ho diu perquè en el cas de Transformadors hi ha una reivindicació de fa temps dels veïns/es per fer-ne un ús social. Creu que s’haurien de centrar en aquesta qüestió perquè el problema principal no és l’ocupació, sinó que aquest edifici estava buit. Considera que el fet que hi hagi tants edificis buits de titularitat pública ve d’altres mandats, i diu que aquesta herència d’immobles sense ús preocupa el govern actual. Assenyala que es vol fer un inventari i saber quina és la situació i com se’ls pot donar sortida. Es queixa que els grups intenten posar el focus en un cas concret i el desenfoquen, perquè té a veure amb habitatges abandonats i buits i amb la problemàtica d’habitatge accessible a la gent que té dificultats. Considera que això és fruit de les polítiques del Partit Popular, de Convergència i Unió i del Partit dels Socialistes dels últims anys. Quant al que deia el Sr. Forn que l’Ajuntament no ha anat a l’edifici, insisteix que n’és veí i que viu just al davant, per tant, coneix perfectament la problemàtica. No li consten, però, les queixes de què parla el portaveu de CiU. Remarca que s’està actuant a través dels Serveis Jurídics. Respecte al que deia el Sr. Forn que el govern se sent còmode amb les declaracions de Drets Humans i que no es pot amagar en l’aplicació de les lleis, li sap greu que banalitzi el respecte a la llei, ja que considera que Convergència fa una interpretació autoritària de les lleis i el govern en fa una interpretació garantista, cosa que té a veure amb la diferent concepció de l’estat de dret d’uns i altres. Pel que fa a les cauteles que esmentava la portaveu del Grup Popular, aclareix que el govern aplica la llei, però intentant que la seva actuació serveixi per resoldre un problema i no crear-ne d’altres. Finalment, està d’acord amb el Sr. Coronas que aquesta compareixença ha estat un frau, perquè hi havia unes preguntes generals, però l’interès era per un cas concret. Considera que així es converteix l’anècdota en categoria. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal Ciutadans: 2. Que comparegui el responsable del govern municipal en matèria de seguretat per donar la satisfacció a respostes plantejades pel nostre grup municipal i sobre les activitats desenvolupades al front del seu càrrec en relació a l’organització de la Guàrdia Urbana de Barcelona i el posicionament del govern municipal amb relació a l’esmentat cos. El Sr. Recasens, pel que fa a donar satisfacció a les preguntes plantejades, indica que té constància de sis preguntes entrades a mitjans d’agost, dues de les quals ja estan respostes i una tercera està pendent perquè és un tema de selecció i Recursos Humans i hi ha un recurs interposat. Constata que hi ha tres preguntes pendents a les quals respondran al més aviat possible, atès que es demana molta informació. En relació amb les activitats desenvolupades, diu que cal tenir en compte que s’estan fent un conjunt de modificacions i mesures pel que fa a la Guàrdia Urbana, ja que les societats canviants requereixen institucions canviants. Considera que la Guàrdia Urbana, que té més de 170 anys, requereix unes modificacions i modernitzacions per donar un servei i una resposta més eficaç a Barcelona, que sempre ha estat una constant d’aquest cos. Per tant, concreta que es vol recuperar i mantenir valors tradicionals en formats nous. Especifica que es tracta d’un arrelament al territori, per tant, retornar a la proximitat, convivència, seguretat, mobilitat i assistència. Explica que es tracta que el cos s’acosti a la proximitat a través de les unitats territorials, que seran l’eix de la resposta a la demanda ciutadana, i que les unitats centralitzades donin suport a les territorials, per tant, prioritzar el territori i la proximitat. 5520 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Pel que fa a les unitats centrals, indica que cal procedir a un procés de transformació en què a poc a poc s’aniran revisant, analitzant i transformant temes com comunicació, suport policial o afers interns. Comenta que tot això s’està fent en el quadre d’un pla director de la Guàrdia Urbana en què el gerent de Seguretat i Prevenció ja ha començat a treballar i en què prevaldrà la participació i col·laboració de tots els actors socials, polítics i del mateix cos. Conclou que aquestes són les grans línies que s’han començat a esbossar durant els mesos d’agost i setembre, i que actualment ja s’inicia una fase d’implementació del Pla, que vol dir estudi, anàlisi i treball, de què s’informarà i es faran partícips tots els actors socials. Assenyala que serà, per tant, una reforma profunda del cos de la Guàrdia Urbana per adaptar-lo a la realitat actual d’una societat canviant. El Sr. Sierra indica, en primer lloc, que el seu Grup no té constància de cap resposta per part del govern municipal a les preguntes plantejades. En segon lloc, pel que fa les preguntes no tan sols plantejades per escrit, sinó també a la Comissió extraordinària de primers de setembre, aclareix que es demana resposta sobre aspectes que entén urgents per part dels membres de la Guàrdia Urbana. Recorda que el sindicat majoritari de la Guàrdia Urbana també va preguntar al govern quin és el protocol d’actuació en el cas de venedors ambulants. Es pregunta com pot ser que cap responsable de la Guàrdia Urbana hagi donat explicacions quan té 15 companys ferits en enfrontaments amb aquests venedors il·legals ambulants. Pregunta quin és el protocol i quants agents hi han de participar en cas que es detectin aquest tipus de venedors. Recorda que n’hi ha molts, que venen productes falsificats ocupant l’espai públic il·legalment, que són majoritàriament immigrants il·legals i que a més fan la competència deslleial als comerços que paguen impostos, i fins i tot a persones que paguen una ocupació a la via pública. Insisteix a preguntar quin és el protocol, quants agents hi han d’actuar i quines ordres té la Guàrdia Urbana. Comenta que els sindicats diuen que la Guàrdia Urbana no té ni una sola ordre escrita, que són totes verbals i que són d’encerclar-los però no intervenir ni decomissar els articles il·legals i de no multar les persones que s’hi acosten a comprar. En resum, demana què estan fent el Comissionat de la Guàrdia Urbana i el govern municipal. Considera que, com en el cas anterior, és un efecte crida. El Sr. Forn aprofita per demanar resposta a una sèrie d’iniciatives que ha presentat el seu Grup, que també estan fora de termini i de les quals no ha rebut resposta. Sobre la darrera intervenció del Sr. Recasens, creu que hi haurà temps perquè expliqui quin és aquest nou model que vol implementar a Barcelona, ja que el troba prou interessant, però amb les pinzellades generals que ha donat se li fa difícil compartir-ne les idees generals. El Sr. Coronas constata que el tema del «top manta» ja s’ha debatut en moltes comissions i espais, però encara no s’ha arribat a debatre a fons on toca. Considera que és com un cavall de batalla al qual alguns grups s’aferren per poder dir que tot es fa molt malament. Entén que els primers mesos el govern vulgui partir d’una anàlisi del Cos de la Guàrdia Urbana, sempre que la voluntat sigui fer els canvis necessaris per millorar- ne el prestigi, perquè excel·leixi i perquè els agents puguin actuar amb garanties de seguretat. Comenta que el seu Grup ha pogut parlar prèviament amb el Sr. Recasens per compartir punts de vista de com fer aquests canvis a la Guàrdia Urbana. Afegeix que també ha parlat amb els sindicats, cosa que li ha permès veure les preocupacions a banda i banda. Creu que el malestar i els dubtes que s’han generat en el si del cos provenen d’algunes declaracions d’intencions poc afortunades en períodes de campanya, ja que la campanya ho aguanta tot, però si guanyes t’has d’enfrontar a la realitat. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5521 Insisteix que cal cercar l’excel·lència i per això calen canvis, alguns estructurals i altres procedimentals, com ara millorar la formació i les proves d’accés amb un temari específic, mesures de transparència en les actuacions i els procediments, incrementar la dotació amb 400 agents més de Guàrdia Urbana en un període de 4 anys. Recorda que el govern anterior va prometre unes armilles antibales que encara no han arribat i ni tan sols han sortit a concurs. Considera que perquè la policia actuï primer s’ha de sentir segura, i això implica equipament i protocols adequats, la formació continuada i l’especialització d’alguns cossos policials. Comenta que en període de campanya ERC va presentar el tema de la policia turística per abordar les problemàtiques que puguin sorgir a partir d’una formació adequada i de parlar idiomes. Manifesta que en aquesta comissió el seu Grup presenta un prec per separar la unitat de règim intern del mateix cos policial, ja que considera que una unitat que es dedica a investigar el cos policial o qualsevol actuació irregular o corrupta dins l’Ajuntament, no pot formar part de la mateixa estructura policial, sinó que ha de dependre de l’alcaldia o de la persona en qui delegui. Opina que el que necessita la Guàrdia Urbana arran dels últims fets que es van produir és una neteja d’imatge, però que aquesta ha de passar per actuacions en estructura i procediment acordades per tothom, inclosos els sindicats. Conclou que la policia de la ciutat ha de ser la garantia dels drets de la ciutadania, i no pot ser vista com un problema. La Sra. Ballarín està sorpresa amb aquesta compareixença demanada per Ciutadans, ja que és per donar resposta a les preguntes plantejades per aquest Grup, i la resta de grups municipals no tenen cap informació sobre les preguntes que aquest Grup ha formulat. Indica que, per tant, la seva intervenció només es pot basar en la compareixença del comissionat, en què veu, però, una contradicció entre com ha començat i com ha acabat, ja que ha començat dient que s’estava preparant una adaptació a la realitat i la modernització de la Guàrdia Urbana, i ha acabat parlant d’una reforma en profunditat. Vol saber, doncs, si es tracta d’una pervivència del model o d’un canvi de model. Vol que el comissionat expliqui més alguns trets que al programa de Barcelona en Comú es posaven de manifest, com ara el desmantellament de determinades unitats, d’una altra relació amb l’equipament que havia de portar la Guàrdia Urbana. Li sembla molt bé que hi hagi un pla director de la Guàrdia Urbana àmpliament participat, perquè la seguretat és cosa de tothom. Així mateix, li agradaria saber quin és el concepte de policia de proximitat, ja que el comissionat ha explicat que el seu model es basa en la proximitat i a partir de les unitats centrals fer un suport a aquesta Guàrdia Urbana més territorialitzada. Opina que la ciutadania reclama que s’expliqui amb claredat què és la proximitat, ja que és un concepte que s’ha treballat durant anys i que ha quedat com a eslògan, tant amb Jordi Hereu com amb Xavier Trias, i que amb aquest nou govern també sorgeix. També vol saber com està el tema de la negociació col·lectiva i determinats temes que està previst que surtin de la Mesa Sectorial i passin a la Mesa General, a veure si formen part del bloc de preguntes pendents de respondre en mans de Recursos Humans. Pel que fa al tema de la seguretat, considera que, tot i que la Guàrdia Urbana és la garant, juntament amb altres cossos i forces de seguretat de l’Estat, de la seguretat a la ciutat, aquest cos també ha d’estar segur. Reconeix que és una professió d’un risc elevat, però considera que no hi pot haver una sobreexposició, que sobretot ve quan no tenen clars els protocols d’actuació. Pensa que caldria trobar solucions contundents a aquesta sobreexposició al risc i també als mitjans de comunicació. Finalment, opina que és molt important definir les funcions de la Guàrdia Urbana per saber quants guàrdies urbans calen. Diu que aquest cos sempre ha estat molt ajustat a la seva dimensió i que el mandat 2007-2011 es va fer una ampliació de 1.000 nous guàrdies urbans, però creu que tenint en compte les ràtios que hi ha en altres ciutats de policia local, segurament encara falta alguna cosa per millorar. 5522 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Conclou, doncs, que juntament amb el Pla director, amb les noves funcions i la nova organització, cal dimensionar de manera correcta els agents que han de formar part d’aquesta Guàrdia Urbana. La Sra. Esteller aprofita l’ocasió per tenir més llum respecte a l’organització de seguretat a l’Ajuntament, ja que l’alcaldessa va assumir la Regidoria de Seguretat, però també hi ha el comissionat de Seguretat. Vol saber qui pren les decisions i segons quins criteris, perquè considera que hi ha confusió absoluta, ja que l’alcaldessa fa declaracions per una banda, el comissionat per una altra, i la Guàrdia Urbana es troba desemparada. Posa com a exemple el tema dels manters, en què hi ha distorsió i disparitat. Indica que hi ha arbitrarietat en la presa de decisions, i per això vol saber com es prenen i qui va tenir l’ocurrència de suprimir les hores extres. Pregunta si encara hi ha intenció de suprimir les unitats de policia administrativa i de seguretat i el cos d’antiavalots, i si es fa, com es reorientaran aquestes funcions i com es convertiran en agents de mobilitat. Manifesta la voluntat del seu Grup que hi hagi una policia de proximitat, ja que creu que aquesta té una funció importantíssima de caràcter preventiu, però també reactiu, i ha de reaccionar davant d’un delicte amb poc temps i celeritat. Considera que això implica tenir tant les dotacions com els equips per fer-ho. Vol conèixer el detall de les directrius que es donen a la Guàrdia Urbana a l’hora d’actuar davant d’un fet delictiu, perquè li sembla que hi ha una certa relaxació en aquest sentit. Pregunta si la Guàrdia Urbana ha rebut ordres directes del comissionat de Seguretat o de l’alcaldessa perquè no actuï davant els «top manta». Opina que hi ha moltes qüestions que tensionen la Guàrdia Urbana perquè no tenen ordres clares sobre com reaccionar en casos i supòsits concrets. Vol, doncs, una resposta sobre aquest tema i també que s’expliqui amb més detall quin és el model de Guàrdia Urbana que té el govern. El Sr. Garganté es queixa que es torna a escoltar el mateix discurs d’estigmatitzar la pobresa i criminalitzar-la, i convertir-la en el problema número 1 de la ciutat, quan de fet no és el principal problema de Barcelona, sinó que deu estar bastant a la cua. El preocupa que es digui que hi ha ordres de no intervenir i no decomissar, perquè pensa que és rotundament fals. Assenyala que el diumenge anterior es va detenir un treballador de venda ambulant que tenia material recollit, i que poca estona després hi va haver una persecució per part de la Guàrdia Urbana i també es va decomissar el material i es va detenir un segon treballador de venda ambulant. Indica que, desafortunadament, el seu Grup no li veu una solució social, i veu que continua la persecució i que alguns volen continuar sucant pa en l’àmbit mediàtic amb el tema. S’oposa radicalment a continuar amb aquesta política policial de fer la vida impossible a gent que no té res i que l’únic que intenta és sobreviure. El Sr. Recasens agraeix i pren nota de les observacions, especialment de les positives, algunes de les quals, com les del Sr. Forn, el Sr. Coronas o la Sra. Ballarín, comparteix en bona mesura, ja que des de l’Àrea de Seguretat sempre s’ha pensat que aquesta ha de ser el més consensuada possible, perquè és un tema delicat que no es pot tractar de manera aïllada o partidista. S’excusa per no poder contestar totes les preguntes, atès el temps limitat, però es compromet a passar informació puntualment a aquells que hi estiguin interessats sobre com està evolucionant la transformació de la Guàrdia Urbana i també del concepte de seguretat, que va més enllà de l’actuació policial. Pel que fa al que preguntava el Sr. Sierra del protocol, diu que ja li contestarà quan toqui la pregunta d’aquest tema, però aclareix que les vies de comunicació amb els sindicats estan permanentment obertes. Aclareix que el que el Sr. Sierra comenta de ferides apareix en els informes com a lleugeres lesions. Indica que el pla director existeix i està vigent i que, per tant, sí que hi ha directrius clares i escrites de com fer les coses. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5523 Respecte a les intervencions del Sr. Forn, el Sr. Coronas i la Sra. Ballarín, comenta que sí que es donarà informació i s’escoltarà a tothom, però sense renunciar a les seves atribucions com a comissionat de prendre decisions en última instància. Aclareix que el tema de la proximitat ha de ser tractat en conjunt com a filosofia, model i tècnica, ja que, si no, no funciona. I quant al dimensionament i les funcions, no hi vol donar resposta fins que no hi hagi un pla director, perquè no té sentit dimensionar sense saber per a què es vol dimensionar. Pel que fa a les preguntes de la Sra. Esteller, diu que no les pot contestar perquè són moltes, però que si el problema més greu que té Barcelona són els manters, la ciutat pot anar a dormir tranquil·la cada nit, perquè aquest no és el problema que tenen altres ciutats. Indica, però, que qualsevol modificació es farà en el marc d’aquest Pla. Quant a les decisions, comenta que l’organigrama municipal està molt clar i que hi ha coses que corresponen al comissionat, altres a l’alcaldessa i altres al govern, tot i que no pot entrar en una explicació detallada. Respecte de la intervenció del Sr. Garganté, assenyala que des de l’Àrea de Seguretat es considera que el problema dels manters no és principalment de seguretat, i acaba amb una citació de Suetoni que diu que “cal caminar lentament si es vol arribar més aviat a un treball ben fet”. El Sr. Sierra es queixa que el comissionat anés a la comissió extraordinària per donar explicacions i llegís dos articles d’un diari, i en aquesta comissió llegeixi una cita i digui que ja respondrà. Torna a preguntar, doncs, si hi ha un protocol d’actuació, i comenta que no n’hi ha i no el donen als guàrdies urbans, que es queden indefensos i sense autoritat. S’adreça al Sr. Coronas per llegir-li un titular de La Vanguardia del mateix dia que diu que Barcelona és el gran basar del «top manta», cosa que demostra que és un problema recurrent de la ciutat, plena de venedors de productes il·legals. Aclareix que no només el preocupa la imatge de la ciutat, sinó també les persones, els comerciants que paguen impostos i creen ocupació. Convida els regidors i regidores a anar a les Rambles i observar que no s’hi pot passar, i es queixa que això passa amb el consentiment del comissionat, que ni tan sols informa de quin és el procediment d’actuació en aquests casos per part de la Guàrdia Urbana, cosa que els posa en perill. Posa l’exemple del dia anterior, en què hi va haver dos ferits lleus, i adverteix que un dia hi haurà un disgust i pregunta si l’alcaldessa en serà la responsable, com la responsable última de la seguretat, o l’assumirà el comissionat. Demana al govern, doncs, que actuï. El Sr. Forn creu que cal esperar que el comissionat presenti aquest Pla director, però insisteix que no té clara la distribució de competències entre el comissionat i l’alcaldessa, què correspon a cadascú. Tot i conèixer l’organigrama i saber que orgànicament el comissionat depèn de l’alcaldessa, remarca que no sap la distribució de les competències. Diu que no cal que l’aclariment sigui ara, sinó que pot ser quan es presenti el Pla. El Sr. Coronas coincideix amb el Sr. Recasens que si aquest és el problema de Barcelona està la mar de tranquil, perquè l’únic que pot passar és que li venguin algun producte il·legal si el compra. Entén que a determinats grups municipals els va la marxa, perquè constata que els manters no s’esfumaran, i pregunta si els grups volen que surtin 200 antiavalots a la plaça Catalunya i Rambla avall i escombrin tothom fins al port, perquè si aquesta solució no els sembla bé, pregunta quina solució proposen. Pregunta com es fa complir la llei, que és el que demanen alguns Grups, sense provocar un incident al carrer que posi en risc les persones. Recorda que en l’actuació de plaça Catalunya ja es va veure què passava, i es queixa que sembla que els grups municipals i La Vanguardia estiguin aliats buscant una batalla campal a Barcelona. Remarca que el problema no se solucionarà únicament d’aquesta manera, sinó des dels Drets Socials, que és on s’ha de fer i li consta que s’està fent. Demana, doncs, que es doni un marge de temps i que no s’incitin batalles campals a la ciutat. Comenta que hi ha altres coses que el preocupen més, tot i que entén que el comissionat fa poc temps que hi és i que està en vies de solucionar-ho. Concreta 5524 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 que el preocupa que els sindicats de la Guàrdia Urbana li diguin que fa dos dies que estan en alerta 4 i que no han rebut encara els protocols d’indicació, tot i que aclareix que els van rebre al cap de dos o tres dies. Afegeix que el preocupa que en determinades hores de canvi de torn de Guàrdia Urbana hi hagi poca dotació al carrer. Conclou que cal afrontar aquestes coses i no focalitzar el tema en un problema que s’ha debatut a bastament a la comissió. La Sra. Esteller es queixa que el comissionat no contesta i emplaça a respondre en un altre moment, però considera que una compareixença és per respondre les preguntes que es fan en comissió, encara que després es pugui ampliar la resposta. Aclareix que no ha dit que el «top manta» sigui el problema més greu que té la ciutat, sinó que és un problema que existeix i és greu. Convida el Sr. Recasens a parlar amb els botiguers i la gent perjudicada pels manters. Afegeix que, a més, en el «top manta» hi ha gent explotada per altra gent, i, per tant, creu que no es poden minimitzar aquests problemes i encara menys donar una resposta com la del comissionat. Insisteix a demanar al Sr. Recasens com es prenen les decisions, encara que no n’exposi els extrems. Considera que és una pregunta fàcil i que només ha de dir si mana l’alcaldessa o mana el comissionat i qui pren les decisions. Reitera la petició de quines són les directrius que es donen a la Guàrdia Urbana i si hi ha contradicció, perquè n’hi ha que diuen que sí. Pel que fa al Pla d’intervenció i la policia de proximitat, diu que el comissionat ja ho explicarà després, però vol aprofundir en el tema de qui mana, i demana que el Sr. Recasens contesti, perquè entre cites i reculls de premsa cobreix tota la comissió. El Sr. Garganté no sap si riure o plorar amb això que s’ha dit que la Guàrdia Urbana estan indefensos, ja que porten pistoles, quan fa uns quants anys no en portaven. De fet, diu que la CUP pensa que caldria retirar-los-la. Pel que fa a l’afirmació que els carrers estan plens, ironitza sobre el fet que quan surt de l’Ajuntament no pot arribar al Liceu de tants venedors ambulants com hi ha. Considera que el nivell d’exageració és aberrant. Quant a La Vanguardia, recorda un titular del 1939 en què deia: «Barcelona para la España invicta de Franco. En este momento histórico, La Vanguardia dice: “Presente.”» Anima el Sr. Sierra a parlar amb els venedors ambulants, ja que potser coneixerà una realitat que no ha viscut mai i potser s’humanitza una mica i descobreix una quinzena de venedors ambulants a qui se’ls han trencat les cames a cops de porra. Remarca que aquests sí que estan indefensos. El Sr. Recasens li diu al Sr. Sierra que ell no ha triat el format de la comissió i que la pregunta sobre el tema del protocol la hi contestarà quan passin a la part de les preguntes en aquesta mateixa comissió. Pel que fa a la qüestió de les competències, comenta que hi ha un Decret d’Alcaldia amb el seu nomenament i que si els regidors i regidores se’l llegeixen veuran quines són les seves responsabilitats i que ell les accepta amb totes les seves conseqüències i fins al final. Afegeix que comparteix bona part de les preocupacions del Sr. Coronas, i convida els partits amb qui no s’ha pogut reunir encara a trobar un forat per rebre’l i poder-los explicar els temes amb calma i personalment. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el responsable del govern municipal de Presidència per tal d’informar sobre el contingut i els acords de les reunions mantingudes per l’Alcaldessa i el govern municipal amb el govern de la Generalitat de Catalunya, tant a la reunió amb la Presidència de la Generalitat, com en la comissió mixta Generalitat-Ajuntament, i amb el Govern de l’Estat, especialment pel que fa als NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5525 temes d’interès de la ciutat en matèries com ara les inversions en infraestructures, estat del deute i similars. Es sol·licita còpia per escrit de la compareixença. El Sr. Pisarello diu que està bé que es plantegi aquest tema que va sortir parcialment a la comissió d’Economia i Hisenda del dia anterior, ja que l’autonomia municipal i la capacitat d’actuació de l’Ajuntament, com ara infraestructures, inversions, etc., està molt condicionada pel compliment de les obligacions que la Generalitat i l’Estat tenen amb l’Ajuntament. Indica, doncs, que és un tema de legalitat, i que a la gent que li agrada tant parlar de legalitat, els recorda que els incompliments amb l’Ajuntament també formen part de l’incompliment de la legalitat. Diu que no només s’ha de fer servir la legalitat contra els febles, sinó també amb els que tenen responsabilitats, ja que moltes vegades no les compleixen. Informa que una de les primeres actuacions d’aquest govern va ser sortir a defensar els interessos de l’Ajuntament, i que per això s’han tingut diferents reunions tant amb el Govern de la Generalitat com amb el Govern de l’Estat, que és un dels principals incomplidors d’aquesta legalitat vigent i un dels principals responsables de la irrupció de l’autonomia municipal a molts ajuntaments. Explica que la primera reunió amb el president Mas va ser positiva, ja que es va poder complir amb alguns objectius i convocar de manera immediata la primera reunió de la comissió mixta d’aquest mandat per tal d’analitzar la situació econòmica entre ambdues institucions. A continuació, exposa alguns dels acords a què es van arribar en aquella reunió, com ara l’impuls del tramvia per la Diagonal, del qual ja s’han encarregat els estudis previs a la Comissió de Govern, o també el fet que es completi la línia 9 del metro, que és una prioritat per al govern, sobretot en determinats barris de la ciutat. Pel que fa a coses que no es van aconseguir, destaca la reclamació de Barcelona del 100% de la recaptació de l’impost turístic. Recorda que el dia anterior el Sr. Bosch deia que potser s’hauria d’haver fixat un percentatge més modest. Explica que això va permetre celebrar la primera reunió de la comissió mixta el 3 de setembre, cosa que va permetre insistir a la Generalitat en el reconeixement de bona part del deute que té amb l’Ajuntament. Diu que es podria fer una sessió específica sobre la qüestió del deute, que segurament s’hauria de fer a la comissió d’Economia i Hisenda. Explica que es va exposar el deute social en matèria de Serveis Públics i Inversions que l’Ajuntament té amb la Generalitat i es va demanar la convocatòria immediata d’una reunió de treball bilateral dels equips financers de les dues institucions per acordar les mesures necessàries per resoldre aquest problema del deute. Informa que, com a conseqüència de tot això, la Generalitat va reconèixer la totalitat del deute pendent amb l’Ajuntament, i també els 20 milions corresponents a la Llei de barri. Assenyala que es va establir una calendarització i es va preveure una trobada la primera setmana d’octubre per continuar treballant aquest tema. Respecte de l’entrevista entre l’alcaldessa i la ministra de Foment, comenta que també es van posar sobre la taula diferents reclamacions, com ara imprimir més ritme a les obres de la Sagrera, que Adif aprovi de manera immediata el projecte de l’estació de Sant Andreu Comtal, que s’anunciï el contracte del nou sistema de control de trànsit centralitzat que doni més seguretat i eviti fallides de la xarxa com va passar abans de l’estiu amb els sobreexcessos ferroviaris al port. En resum, diu que es van plantejar diferents qüestions que el Ministeri de Foment es va comprometre a tirar endavant. Conclou que el govern espera que la calendarització que s’ha plantejat es compleixi. El Sr. Collboni dóna les gràcies al Sr. Pisarello per comparèixer i donar les explicacions que el PSC pensa que haurien de formar part de la normalitat democràtica del control que han de fer els grups d’una reunió tan important com la de l’alcaldessa amb el president de la Generalitat. Celebra el to cordial de lleialtat institucional que hi ha d’haver sempre entre el govern de la ciutat i el Govern de Catalunya i el Govern de l’Estat, però adverteix que la prudència no els faci traïdors i que aquesta correcció institucional que ha de presidir aquestes relacions no els faci oblidar els deutes que tenen el Govern de 5526 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Catalunya i de l’Estat amb els barcelonins i barcelonines. Diu que si el govern no afluixa i manté el que en la legislatura passada ICV-EUiA i el PSC van marcar, que era seguir molt de prop l’exigència pel que fa a les inversions de la Generalitat i de l’Estat a la ciutat, el seu Grup estarà al costat del govern municipal. Insisteix en el fet que no afluixin perquè entén que el vertigen que pot donar ser al govern de la ciutat i tenir responsabilitats institucionals a vegades fa que s’empatitzi massa amb les causes de l’altre. Expressa la preocupació per un símptoma amb referència a la votació del dia anterior sobre la continuïtat de la comissió de seguiment del deute, en què el Grup del govern es va abstenir, cosa que no entén, tenint en compte el ball de xifres de 105 milions a 57 de deute comptable i despesa supletòria pel que fa a les matrícules de les escoles bressol públiques. Aclareix que també parla del reconeixement d’inversions que la ciutat ha fet i que el seu Grup hi ha donat suport perquè garantien drets socials bàsics com són la salut, en el cas de l’Hospital del Mar, o residències de gent gran, com ara Alchemika, en què hi ha la infraestructura però no funcionen els serveis. Indica que parla de quants diners és el total del deute, però també de com es pagaran els deutes pendents pel que fa a la Generalitat. Vol trencar el tòpic que es va instal·lar en el mandat anterior sobre que el govern de la ciutat havia de fer de banc bo de la Generalitat o de l’Estat. Especifica que parla de la Sagrera i de les infraestructures de transport públic en general. Pel que fa a la Sagrera, pregunta quin projecte hi ha, igual que amb el tramvia també vol saber si passarà per la Diagonal o no. Avança el suport del seu Grup perquè el tramvia passi per la Diagonal. Pregunta si el projecte de la Sagrera és el que van acordar Convergència i Unió i el Partit Popular, que suposa 22.000 metres quadrats de superfície comercial o és un nou projecte. Assenyala que si és un nou projecte que rebaixa aquesta superfície comercial també tindrà el suport del Grup Socialista. En resum, diu que li agradaria saber el detall d’algunes d’aquestes propostes i quina és la posició del govern sobre la comissió del deute que el govern mateix es va comprometre a posar en marxa. El Sr. Martí agraeix la compareixença i les explicacions que s’han donat, encara que és obligació de tot govern una bona lleialtat institucional. Considera que el govern actual fa el que toca i que ha donat continuïtat a la feina del govern anterior per defensar els interessos dels barcelonins i barcelonines. Pensa que és bo que hi hagi aquest to correcte i de cordialitat, sense que això sigui contradictori amb les exigències i les reivindicacions dels Grups en temes respecte a altres administracions. Pel que fa a l’acord verbal de l’alcaldessa amb el president Mas respecte a la necessitat de connectar el tramvia per la Diagonal, recorda que des de fonts oficials de la Generalitat es va afirmar que hi havia acord en la necessitat de connectar els dos trams del tramvia, però no necessàriament per la Diagonal. Considera que a part de la Sagrera hi ha un aspecte important que no s’ha comentat, que és l’ampliació de l’estació de Sants, que és l’estació principal de la ciutat i que des de fa molts anys diferents governs del Govern central tant del PSOE com del PP no han presentat cap pla d’ampliació perquè aquesta sigui la principal porta d’entrada en l’àmbit europeu. Reconeix que la situació financera de la Generalitat és la que és, tot i que hi ha un escenari electoral que pot canviar les conjuntures i els contextos polítics que poden portar a una modificació de l’escenari pressupostari d’aquesta administració. Demana al govern municipal que sigui igual d’exigent amb el Govern de l’Estat a l’hora de reclamar el que deu a la ciutat de Barcelona, encara que també pot ser que el 20 de desembre hi hagi un nou escenari electoral. El Sr. Sierra agraeix al Sr. Pisarello que doni explicacions tan àmplies del contingut de les reunions del govern municipal tant amb el president Mas com amb la ministra de Foment. En relació amb el tramvia per la Diagonal, li consta que en la consulta que va fer l’alcalde Hereu ja hi havia una clara mobilització en contra de la reforma de la NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5527 Diagonal; comenta que després el govern de l’alcalde Trias ha fet una reforma que ha generat molts problemes de circulació en una artèria que creua Barcelona i que descongestiona les rondes. Diu que el seu Grup no donarà suport a una reforma de la Diagonal que signifiqui fer una altra modificació en els trams més estrets d’aquesta avinguda, a part d’haver-los tret un carril, i que signifiqui una despesa en una avinguda acabada de renovar. Entén, a més, que unir la Diagonal completament accentua una separació més entre les desigualtats de la part de dalt i de baix de l’avinguda. Pel que fa al deute, indica que el dia anterior en la comissió d’Economia i Hisenda es va aprovar una comissió per a l’estudi del deute de la Generalitat. Considera que no s’ha d’estar subjecte als impagaments d’un govern o altre, sigui del color que sigui, i sigui de la Generalitat o de l’Estat. Està d’acord amb el fet que es faci una auditoria per saber què deu exactament la Generalitat a l’Ajuntament, no tan sols en infraestructures, sinó també en altres béns o recursos per part de l’Estat. Veu bé que s’acabi la Sagrera d’una vegada, que es faci l’estació de Sant Andreu i que hi hagi un control del trànsit i sobretot els accessos ferroviaris al port. Considera que això no tan sols és important per a Barcelona, sinó que serviria per completar una part del Corredor del Mediterrani. Afegeix que per al seu Grup és una de les prioritats connectar la resta d’Europa amb Catalunya i amb la resta d’Espanya, i que seria bo per a Catalunya, però també per a Espanya i per a Europa. Li diu al Sr. Pisarello que el compliment de la llei s’ha d’exigir amb els més dèbils i amb els més forts. El Sr. Bosch agraeix les compareixences i les explicacions. Considera que, en les comissions mixtes amb la Generalitat o amb l’Estat, l’Ajuntament ha de ser implacable a l’hora d’exigir que els comptes estiguin clars i que els deutes siguin reconeguts. Tanmateix, opina que, igual que cal ser implacable amb els deutes de les institucions, cal ser generosos amb les persones i cobrir les necessitats de la gent, independentment de les relacions amb les institucions. Pensa que si l’Ajuntament pot ampliar l’Hospital del Mar i la Generalitat no pot per l’asfíxia financera, cal ampliar-lo igualment, i que si es poden facilitar recursos perquè es construeixi com a mínim una estació de metro a la Zona Franca, que es facilitin, perquè la gent no té per què patir les diferències entre institucions. Pel que fa a l’Estat, considera que la situació és molt més greu i per això abans demanava al govern per què es va abstenir en la creació d’aquesta comissió. Li sembla que una comissió per atacar la Generalitat no és divertit i que cal repartir responsabilitat on toca, també a l’Estat. Diu que, abans que la Sra. Esteller faci el seu espot publicitari del Govern de l’Estat, vol destacar els incompliments crònics de l’Estat espanyol, governi qui governi. Recorda que el dèficit fiscal relacionable amb Barcelona són uns 3.000 milions d’euros anuals i que només en un any financerament es podrien cobrir els costos del que falta de la línia 9, la construcció de la Sagrera, els enllaços ferroviaris al port, els dèficits de l’aeroport, de l’estació de Sants, etc. Considera que hi cabria tot això i encara n’hi hauria per a altres necessitats socials, peremptòries i urgents. Opina que si amb la Generalitat cal ser implacable i demanar que es compleixin les obligacions, també cal ser-ho amb l’Estat, que en la construcció de la Sagrera no hi ha manera que la ministra, que és una bellíssima persona i molt amable, concreti el que deu i el que s’ha de fer. Diu que amb l’estació de Sants passa tres quarts del mateix i que fa pena i és vergonyós, ja que l’entorn és un dels més vergonyosos de qualsevol gran estació metropolitana del continent europeu. Afegeix que les connexions entre l’estació de tren i la terminal 2 de l’aeroport, el corredor on no hi ha cintes transportadores i amb la moqueta de plàstic aixecada, no les ha vist ni a l’aeroport de Kinshasa. Diu que és de vergonya i que això és imputable a Adif i, per tant, al govern de l’Estat. Pel que fa als pressupostos d’equipaments culturals, es queixa que només el Princesa Sofía de Madrid ja té més finançament de l’Estat que totes les instal·lacions i equipaments culturals de la ciutat de Barcelona. Comenta que la variant de Vallirana avança a una velocitat aproximada de 134 metres per any i que fa més de 20 anys que està pendent. Diu que és la distància 5528 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 que hi ha des de l’Ajuntament al seu despatx, que es recorre en cinc minuts a peu. Assenyala que això no és nou i que ja ve de l’època de la ministra Magdalena Álvarez. Considera que és una cosa crònica i que acaba d’animar el seu Grup cap a la consecució d’un país sobirà i lliure que pugui prendre decisions pròpies sobre temes com aquests, entre d’altres. S’adreça al Sr. Sierra per dir-li que si realment li interessa el Corredor de la Mediterrània s’uneixi a la Via Lliure i demani una república catalana que pugui recaptar els seus propis impostos i pugui construir el tram que ha de passar de la frontera francesa fins a Terres de l’Ebre, perquè, si no, no es farà mai. La Sra. Esteller agraeix la compareixença perquè posa de manifest tot el que s’està fent a Barcelona per part de totes les administracions. Considera que cal ser exigents amb l’Estat, amb la Generalitat i amb totes les administracions, i comenta que des del Grup Popular ho han dit sempre per activa i per passiva, ja que vol que Barcelona tingui les millors inversions i els millors recursos per fer tot el que necessita la ciutat. Assenyala que a la comissió mixta el seu Grup sempre ha reclamat saber quina és la realitat, i demana al Sr. Pisarello una relació de temes. S’interessa per la línia 9 i tots els convenis d’equipaments, educatius, sanitaris, socials, etc. Pel que fa a l’àmbit social, diu que és del 1999 i que de 12 residències només n’hi ha una; respecte dels educatius, diu que de 24 centres, només n’hi ha la meitat; quant als sanitaris, tampoc n’hi ha. Vol saber, doncs, què fa la Generalitat i quina programació d’obres té. Demana també com s’abordaran les obres de la línia 9, amb els pous que estan creant en l’entorn, i quin calendari té, ja que hi ha obres urgents. Manifesta que el Grup Popular és molt exigent amb el deute, i que el govern anterior no reconeixia el deute que no vencia. Indica que hi ha 208 milions de deute de la Generalitat, i pregunta com es finançarà, perquè l’Estat ja ha finançat més de 100 milions d’euros a través del FLA a l’Ajuntament. Diu que és diputada al Congrés i que és molt pesada amb els ministres i que insisteix perquè es facin les coses, i que li és igual si és del Govern de l’Estat o de la Generalitat. Reitera que l’Estat ha pagat més de 100 milions d’euros, i que ho ha fet el Grup Popular, que ho va demanar Montoro. Assenyala que el fons de proveïdors veritablement paga els proveïdors, però no paga els ajuntaments perquè la prioritat no estava entre l’1 i el 2 i la Generalitat mai arribava a l’Ajuntament. Indica que es va acabar canviant aquell ordre de prelació i que gràcies a això l’Ajuntament ha cobrat més de 100 milions d’euros de proveïdors de la Generalitat que no finançava, i que últimament 70 milions per tots els convenis socials abans de l’estiu. En matèria de Foment, diu que l’alcaldessa va poder comprovar que per part d’aquest Ministeri totes les inversions estaven programades, ja que tot el que es fa a Barcelona no es fa perquè Foment decideixi fer-ho a Barcelona, sinó que es fa en coordinació amb l’Ajuntament i amb la Generalitat. Especifica que tot el que li va posar de manifest la ministra a l’alcaldessa no és que es va reprogramar, sinó que va entrar en el pressupost del 4 d’agost. Comenta que està a la comissió de Foment i que hi va haver reunions prèvies per arbitrar aquelles partides prèviament. Informa que hi ha hagut alguns endarreriments per causes de caràcter tècnic, com ara a la Sagrera, amb 36 milions en aquest pressupost, en què hi ha hagut un problema amb el col·lector de la Rambla del Prim, que es va adjudicar el 29 de maig i té una programació de 13 mesos d’execució. Diu que Sants és prioritari per al Grup Popular, i que l’endarreriment s’ha produït perquè hi havia tres pous de seguretat que es van haver de fer, i que l’anterior govern va demanar d’urbanitzar una part del carrer Provença amb el carrer Nicaragua i Tarradellas. Anuncia que aquest projecte es licitarà i s’anunciarà entre els mesos de setembre i octubre. Pel que fa a l’estació de Sant Andreu Comtal, diu que el secretari d’Estat en va fer l’anunci perquè s’havia rebut l’informe de Bombers el dia anterior, anunci que no acabava d’arribar d’ADIF en tres mesos. Informa que hi havia un pressupost de NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5529 6 milions d’euros que ja estava dotat i que només faltava aquest informe, sense el qual no es podia donar llum verda. Admet que potser es podria fer més, però pel que fa als accessos al port diu que l’accés viari està programat i que són 10 milions, i que l’accés ferroviari ha tingut un endarreriment perquè es va reprogramar l’obra i es va haver d’utilitzar una via de la Generalitat que són els Ferrocarrils, i hi havia un problema jurídic de titularitat. Especifica, doncs, que s’ha endarrerit un any per un problema dels tècnics i juristes de la Generalitat amb els de l’Estat, però que se signarà el conveni durant els propers dies. Pel que fa al tema del finançament, assenyala que cada any hi ha un superàvit del finançament de l’Estat, perquè l’Estat cada any transfereix a Barcelona més de 1.000 milions d’euros i que en tot aquest mandat ha augmentat aquesta previsió en més de 250 milions de la previsió que tenia l’Ajuntament com a transferència ordinària. Quant a la Guàrdia Urbana, diu que s’ha aconseguit que es permetés fer una convocatòria del 100% de reposició. Tot i que reconeix que es pot anar més enllà, no troba que hi hagi una demora i un retardament, ja que les obres estan programades en el pressupost del 4 d’agost. El Sr. Pisarello li diu al Sr. Collboni que el govern no només no ha afluixat, sinó que s’han aconseguit moltes coses, com ara el reconeixement de la totalitat del deute, el reconeixement de molt deute relacionat amb inversions socials, etc. Assenyala que, evidentment, l’Ajuntament no vol fer de banc bo ni signar cap xec en blanc, com deia el Sr. Bosch, però que si es tracta de donar suport a les necessitats de les persones, l’Ajuntament hi serà. En canvi, indica que no hi serà per fer de banc de la Generalitat que es dediqui a donar diners a l’escola concertada que haurien d’anar a la pública o d’afavorir la sanitat privada quan s’hauria d’afavorir la pública. Insisteix que per reconèixer la necessitat de les persones, el govern complirà com a capital de Catalunya amb les seves obligacions de solidaritat. Creu que és impropi que la Sra. Esteller hagi esmentat el ministre Montoro, que opina que passarà a la història com el ministre de l’ofec municipal. Dóna, però, tot el crèdit a la regidora, perquè sovint té més informació que el mateix govern sobre aquestes qüestions i que no passa el mateix amb el Govern de Convergència i Unió. Recorda que el dia anterior la regidora Sònia Recasens desconeixia el reconeixement de 40 milions en matèria de deute, i el regidor Martí en aquesta comissió sobre el tema del tramvia també desconeixia el model. No sap si el Grup de CiU l’Ajuntament està prou informat del que fa la Generalitat, i pensa que potser els canals d’informació haurien de ser mes fluids o potser és un altre disseny del model de tramvia. Opina, però, que atès que aquesta és la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció, si es vol discutir sobre infraestructures o el projecte de la Sagrera, el tramvia, etc., caldrà fer-ho a la comissió corresponent. Pel que fa al tema de fons, recorda que en aquesta comissió hi ha hagut 4 compareixences i en una comissió el dia anterior n’hi va haver 3. Recorda que les compareixences no estan previstes com a instrument de control al ROM. Indica que el govern està disposat que existeixin tots els mecanismes de control necessaris, però no que es desvirtuïn i es puguin tenir reunions de 8 hores en què es creïn comissions perquè sí. Assenyala que el govern està disposat a fer tot el retorn necessari sobre aquest tema del deute a la comissió d’Economia i Hisenda o per parlar d’infraestructures a la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat o en aquesta comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció. Indica que molt aviat hi haurà un canvi de govern a la Generalitat i vol saber què passa amb aquest canvi. Diu que si cal crear una comissió específica el govern no hi té cap oposició de fons. Recorda que el dia anterior hi va haver una proposta del Grup Popular que originàriament incloïa tres punts, però que el govern no estava d’acord amb dos dels punts i que, després d’una transacció a l’últim moment, es va abstenir. 5530 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Collboni diu que surt més confós del que havia entrat a la comissió, perquè el Sr. Pisarello no ha donat informació de pràcticament res, ni ha donat una xifra ni ha orientat sobre quins són els acords obtinguts en aquestes reunions bilaterals. Recorda que la pràctica d’un govern transparent que ret comptes és que després d’una comissió bilateral amb l’Estat o la Generalitat convoqui els grups i els informi dels continguts d’aquests acords, però es queixa que el govern no ho ha fet i per això els grups es veuen obligats a portar-ho a totes les comissions que calguin. Pel que fa al reconeixement del deute, no sap si el Sr. Pisarello parla dels 57 milions que diu la Generalitat o dels 105 que diu l’Ajuntament, perquè hi ha 50 milions de diferència que no sap per què existeix i si es pensa pagar o no, i si no, qui posarà els diners i amb quins criteris s’autoritzarà aquesta partida de 50 milions. Afegeix que allò que més el preocupa és que el que diu el Sr. Pisarello contradiu el que va dir l’alcaldessa a la sortida de la reunió amb el president de la Generalitat, que literalment amb una nota de premsa es va comprometre a convocar la comissió d’estudi del deute de la Generalitat amb tots els grups municipals per compartir aquesta informació de manera transparent. Recorda que aquest és un compromís del Grup del govern que ja venia d’Iniciativa de la legislatura anterior i que al PSC li va semblar correcte i normal i que ajudaria a canalitzar aquest reguitzell de compareixences i reunions, que al seu Grup tampoc li fa gaire gràcia, sobretot als grups petits, perquè ha de dedicar molt d’esforç a una cosa que té tot el sentit fer-la en una comissió que l’alcaldessa es va comprometre a fer. Li agradaria saber si el Sr. Pisarello rectifica i diu que el criteri del govern ara és no fer la comissió del deute, i així els grups de l’oposició podran decidir quin és el pas següent. El Sr. Martí diu que com a grup municipal Convergència i Unió fa tot el possible per tenir una bona relació i coordinació amb el partit que dóna suport al Govern de la Generalitat i que per això es reuneixen i en parlen, però que no confonen partits i institucions com fa Barcelona en Comú, que ha fet alguna reunió de partit a la seu de l’Ajuntament. Ratifica el que ha dit abans respecte de la versió del Govern de la Generalitat quant a la necessitat de connectar els tramvies però no obligatòriament per la Diagonal. Com a grup municipal, avança la seva oposició al fet que aquesta unificació dels dos trams sigui per la Diagonal pels motius que s’han dit, però sobretot pels que es podran comentar quan hi hagi la informació dels informes que el govern ha demanat. Pel que fa a la línia 9 de metro, que sobretot donarà servei a la gent i als treballadors de les empreses dels barris de la Marina, recorda que els membres de Barcelona en Comú, durant el tram final de l’anterior mandat municipal, es van estar mobilitzant, van reivindicar aquestes obres i fins i tot van tallar la Zona Franca durant molts dies per demanar que es donés servei a la línia 9 del metro a la Zona Franca i als barris de la Marina. Constata que van passant els mesos i que el govern hauria de tenir això estudiat, sabut, debatut i sabent d’on treure els diners. Demana, doncs, que el govern actuï immediatament per fer arribar el metro a aquella zona. Se suma al que deia el portaveu socialista que el govern ha d’informar els grups municipals de l’oposició sobre els acords de les reunions bilaterals no només amb el Govern de la Generalitat, sinó també amb els ministeris i l’Administració general de l’Estat. Diu que ho han de fer perquè sempre s’ha fet, i que el govern no pot deixar l’oposició cega d’una informació que la mateixa alcaldessa es va comprometre a donar. El Sr. Sierra li diu al Sr. Bosch que no veurà Ciutadans embarcats en els projectes en què està Esquerra Republicana de Catalunya, que no sap si aniran a Ítaca o on aniran. S’alegra que el Sr. Bosch demani que s’ampliï l’Hospital del Mar. Considera que la Generalitat, en comptes de gastar-se diners en el Diplocat, en el CAC, en les ambaixades, en comprar-se línies aèries ruïnoses, que costen 200 milions d’euros, hauria d’obrir quiròfans a la tarda. Demana, per tant, que es deixi NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5531 de prioritzar la independència i suposats greuges que els fa tothom, que deixin d’intentar treure Catalunya de la Unió Europea i dediquin els diners al que toca. Pel que fa al Corredor del Mediterrani, diu que cal proposar-lo i fer-lo, perquè hi ha trams del corredor a Almeria que estan soterrats. Considera que, des que CiU i ERC estan en la bogeria independentista, estan apartant el debat del Corredor del Mediterrani, perquè s’haurien de posar d’acord amb altres comunitats de la resta d’Espanya com Almeria i Múrcia. El Sr. Bosch es queixa que es digui que és culpa de l’independentisme el fet que no es faci el Corredor del Mediterrani. El Sr. Garganté diu que el seu Grup és novell i que venia a aquesta primera comissió a veure com anaven les coses, i s’ha trobat que aquí tothom parla de qüestions de mobilitat, que entén que cal tractar en una altra comissió. Constata que qualsevol compareixença es pot convertir en una tertúlia sobre qualsevol altre tema o fins i tot per fer campanya electoral. El Sr. Pisarello li diu al Sr. Collboni que no es preocupi perquè no ha dit que no es farà aquesta comissió, sinó que només ha explicat per què es va abstenir ahir el govern. Convida, però, a parlar després que surti un nou Govern de la Generalitat. Diu que si tots els grups estan disposats a convocar aquesta comissió i si cal fer- ho, el govern hi estarà disposat. S’adreça al regidor Martí per dir-li que si Convergència i Unió està a favor de la connexió del tramvia, li encantarà conèixer la viabilitat tècnica i financera d’aquest projecte alternatiu que té aquest Grup. Diu que com més aviat es faci públic millor. La Presidenta, arran de la intervenció de la CUP, aclareix que tant des de Secretaria com des de la Presidència es fa una reunió prèvia per analitzar les iniciatives presentades a la comissió i que només es posen a l’ordre del dia les que estan degudament substanciades i coincideixen amb el fons de la comissió. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del govern municipal per explicar quins han estat els compromisos que l’Alcaldessa de Barcelona ha assolit amb l’Associació de Municipis per a la independència (AMI) i les intencions del govern al voltant de la convocatòria d’una consulta sobre l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’AMI, i quins seran els objectius i les obligacions per a la ciutat i l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Asens explica que no hi ha cap compromís amb l’AMI, i constata, com ha dit el Sr. Garganté, que estan en una mena de succedani de tertúlies. Indica que el govern ja va fixar la posició dues setmanes enrere. Entén, com deia el Sr. Coronas, que sembla que alguns grups vulguin fer campanya electoral utilitzant aquesta comissió. Afegeix que, com el Sr. Garganté, ell també és novell i el sorprèn en què deriven els debats que corresponen a cada punt. Recorda que van estar en un Ple extraordinari per debatre sobre aquesta qüestió i no entén a què ve tornar a repetir debats que ja s’han produït. La Sra. Esteller explica que ha demanat aquesta compareixença per l’ambigüitat del govern, ja que aquest es va abstenir en aquella votació. No troba normal que el govern s’abstingui en una qüestió tan important, i considera que haurien d’haver votar a favor o en contra. Recorda, a més, que l’alcaldessa en acabar el Plenari va dir que el resultat no estava tancat i que el no de Barcelona en Comú era provisional i estava condicionat al que passés el 27 de setembre. Pregunta, doncs, quins acords té l’Ajuntament amb l’AMI i per què l’alcaldessa fa aquestes declaracions en finalitzar el Plenari. 5532 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Pregunta si l’Ajuntament té previst celebrar la consulta per a aquesta adhesió. Insisteix a demanar un aclariment sobre la posició del govern perquè l’abstenció no en defineix cap. Indica que el Grup Popular és contrari a aquesta pertinença perquè Barcelona és una ciutat plural i uneix, i la independència, en canvi, l’únic que fa és dividir, segregar i empobrir. Reitera que vol saber si l’alcaldessa ha parlat amb l’AMI i si hi ha algun tipus d’acord. El Sr. Martí manifesta que la posició de Convergència, que són 9 dels 10 regidors del Grup de Convergència i Unió, és molt clara i que el mateix Xavier Trias la va expressar en el Ple extraordinari. Constata que falten pocs dies per a les eleccions i que la incògnita es desvetllarà aviat. Atès que l’alcaldessa va dir que aviat els grups tindrien notícies sobre la posició del govern, espera que sigui així. Pregunta al govern quan convocarà una consulta popular perquè tots els barcelonins i barcelonines puguin votar lliurement l’adhesió de la capital de Catalunya a l’Associació de Municipis per la Independència. Diu que espera una data més enllà de la resposta que pugui donar l’alcaldessa a partir del 28 de setembre. El Sr. Sierra diu que és esgotador debatre les coses tres o quatre vegades. Diu que no tornarà a explicar la postura de Ciutadans perquè creu que tothom ja la té clara pel que fa al problema que volen generar certs grups polítics, no la societat, de separar Catalunya de la resta d’Espanya. Respecte de la votació sobre l’AMI, explica que Carina Mejías, Presidenta del seu Grup, ja va fer-ne el posicionament, i a partir d’aquí entén que el Partit Popular tingui raons per demanar aquesta compareixença, ja que no es poden tenir postures de «sí, però no» o «ja ho veurem». Creu que o s’està a favor de la unitat de Catalunya i Espanya amb la resta d’Europa o s’hi està en contra. Demana si el Sr. Rabell donarà suport a la llista de Junts pel Sí, ja que és independentista declarat. Constata, a més, que a Catalunya Sí que es Pot hi ha independentistes declarats, i que la Sra. Colau va votar «sí, sí» al referèndum il·legal del 9 de novembre. Finalment, celebra que els companys del Grup Municipal de Ciutadans de Lloret de Mar van fer una moció i la majoria de forces van votar que aquesta població sortís de l’AMI. Creu que és la tendència a seguir, ja que els ajuntaments s’han d’encarregar de gestionar els problemes dels ciutadans i els afers d’àmbit local. El Sr. Bosch suposa que si estan parlant de l’AMI en aquesta comissió és perquè quan es va plantejar en el Ple extraordinari va quedar una escletxa, en el sentit que va guanyar el vot per 17 a 12, i que l’alcaldessa, recollint aquest resultat, va dir que calia que l’Ajuntament respongués, encara que no es van poder derrotar els reglaments perquè aquests estipulen que els ajuntaments només es poden adherir a una associació municipalista per majoria absoluta. Entén que es plantegi el tema per la situació, però veu que hi ha una certa contradicció entre el fet que ho plantegi en aquesta comissió el Partit Popular, quan el Sr. Fernández Díaz en aquell Ple es va expressar més o menys com el portaveu de Ciutadans, dient que era un tema esgotador. Constata que el PP no ha tardat ni dues setmanes a plantejar-ho a la comissió, i es pregunta si hi ha un cert masoquisme ocult en la seva política. Tanmateix, diu que cadascú és lliure de castigar-se com vulgui. Creu que, si es planteja la idoneïtat d’adherir-se o no a l’AMI, s’ha d’obeir a un sistema de majories, però que també arribarà el dia que caldrà plantejar-se si es vol que l’Ajuntament s’adhereixi a la Federación Española de Municipios y Provincias o es vol deixar de pagar els prop de 100 milions que paga la ciutat de Barcelona. Considera que això també afecta les butxaques dels ciutadans i que també hi ha una lectura ideològica. Encoratja, per tant, el govern de la ciutat a plantejar-se l’adhesió a aquestes dues associacions de municipis, atès que les dues tenen connotacions. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5533 La Sra. Andrés diu que ja hi va haver el debat en el Ple extraordinari i que no tornarà a repetir l’argumentació del PSC. Comenta que la proposta va ser rebutjada per la majoria absoluta del Plenari i, per tant, entén que el debat en aquell moment es va tancar fins que es torni a requerir. Troba, doncs, que no calia presentar aquesta compareixença. Creu que hi ha moltes coses que afecten la butxaca de la ciutadania, com ara no tenir ocupació, perdre l’educació pública, el sistema de salut públic o el sistema de cura de les persones dependents. Afegeix que aquests tres aspectes que diu la Carta municipal que el consistori ha de defensar són els que preocupen el seu Grup i els que pensa que han d’ocupar la feina d’aquest govern. Manifesta que el Partit Socialista està per una Barcelona pròspera, solidària, internacional i capital, i que cal deixar-se de debats i declaracions que més aviat pertoquen a un Parlament, i no a un consistori. El Sr. Garganté està d’acord que fa mandra tornar a parlar d’un tema de què ja s’ha parlat. Diu que la CUP cada cop està més contenta, perquè veu que la república catalana naixerà sense la banca, sense patronals, sense els sindicats de la patronal, sense la Guàrdia Civil, sense l’exèrcit i amb una mica de sort sense la Unió Europea ni l’OTAN. Només pregunta si l’Ajuntament, tal com va proposar l’alcaldessa de Badalona, té una data ja plantejada i si pensa fer la consulta sobre el tema de l’AMI de manera conjunta. El Sr. Asens li diu al Sr. Garganté que és una possibilitat, però reitera que només han passat dues setmanes des que es va plantejar al Ple extraordinari i que en els últims 4 anys no s’havia plantejat mai aquest debat. Constata que sembla el dia de la marmota. Li diu a la Sra. Esteller que segurament al Grup Popular no li va agradar la posició del govern, però que és una posició i que l’abstenció és una de les tres opcions quan es vota una qüestió, que el PP l’ha exercit en moltes ocasions. Assenyala que no tornarà a explicar la posició d’aquella abstenció perquè ja es va explicar en el seu moment, i que si vol la Sra. Esteller es pot tornar a mirar el vídeo, però no vol esgotar més temps amb aquesta qüestió, atès que hi ha moltes altres qüestions a debatre en la comissió. La Sra. Esteller li diu al Sr. Bosch que l’Alberto Fernández no es cansa mai de defensar allò en què creu i de treballar per Barcelona, i afegeix que cap dels membres del seu equip estan cansats de lluitar per allò en què creuen. Manifesta que al PP li agradaria no haver de tenir aquest debat i que Barcelona no estigués en la situació d’haver de demanar aquest ingrés a l’Associació de Municipis per la Independència, però que això no vol dir que renunciï a defensar les seves idees. Li diu al Sr. Bosch que el Grup Popular és incansable en aquest sentit i que qualsevol oportunitat és bona per defensar el que pensa. Aclareix que el sentit del vot del govern pot ser abstenció, però que un govern no s’ha d’abstenir en coses tan importants com aquesta, ja que ha de tenir una opinió respecte de si Barcelona ha d’ingressar a l’AMI o no. Afegeix que demana explicacions per les paraules de l’alcaldessa, que va dir que el tema estava obert, i per això pregunta si se celebrarà o no la consulta, ja que s’ha donat la possibilitat de fer-ho conjuntament no sap si amb Badalona o Santa Coloma. Pel que fa al fet que Barcelona assistirà com a observador a l’AMI, pregunta en quins termes, atès que no és una qüestió menor. El Sr. Martí reitera la petició que ha fet en primera instància i que no ha estat resposta pel tinent d’alcalde, coincidint amb la portaveu del Grup Popular, sobre quan té previst el govern fer la consulta popular a què es va comprometre Barcelona en Comú en el seu programa electoral i que ha estat la coartada política per evitar un pas endavant per part del govern municipal. 5534 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 En segon lloc, expressa el desig que quan es convoqui aquesta consulta l’alcaldessa doni llibertat de vot als líders dels partits polítics que conformen aquest govern. Finalment, reconeix que hi ha molts punts a l’ordre del dia i amb temes molt importants, però diu que si el govern hagués presentat algun informe o alguna mesura de govern, ho entendria. Es queixa, doncs, que el govern no ha presentat res i no té impuls polític, i l’anima a posar-se a treballar d’una vegada en comptes de dir que s’enllesteixin els debats dels temes proposats per l’oposició. El Sr. Sierra s’alegra que el Sr. Bosch hagi fet referència al reglament d’una associació. Demana que es compleixi la llei i la sentència del Tribunal Constitucional, i diu que els discursos han de ser clars. Considera que totes les forces que es presenten a unes eleccions han de ser clares i coherents i no enganyar la gent. Pensa que en un tema tan important el govern no es pot abstenir, perquè la gent ha de tenir clar, quan vota, si ho fa a una persona que vol separar Catalunya de la resta d’Espanya i farà que surti d’Europa. Creu que això cal dir-ho clarament i que s’està enganyant la gent perquè es diu que se seguiria a l’euro, que el Barça jugaria a la lliga, etc. Pel que fa a Barcelona en Comú, indica que han guanyat unes eleccions i que són independentistes, cosa que han reconegut tant el Sr. Asens com la Sra. Colau. Demana, doncs, que el govern deixi de tenir una postura de conveniència en aquest tema, ja que és un tema seriós i cal ser clar i dir si s’és o no independentista o es vol la permanència de Catalunya a Espanya i la resta d’Europa. El Sr. Bosch demana a la banda dreta de la bancada –mirat des de la Presidència– que no es preocupin perquè en la futura república catalana també tindran tot el marge per expressar les seves inquietuds i podran ser tan incansables com ara en la defensa de les seves conviccions. Diu que si en alguna cosa estan d’acord és que es farà democràticament, tal com s’ha fet fins ara. Anuncia que no es quedaran mai fora de la legalitat perquè, com ha passat en la majoria de processos d’independència contemporanis, es passarà d’un marc legal i constitucional a un nou marc legal i constitucional, i que ERC farà tot el possible perquè sigui millor que l’actual, més just i més solidari. Diu que aquest és el camí respecte del debat sobre la independència que es produeix al país i a Barcelona en aquests moments. Pel que fa a l’AMI, convida els regidors a una tassa de til·la perquè vegin que no és tan dramàtic com sembla, ja que vol dir pertànyer a una associació on està bé que la capital de Catalunya hi sigui juntament amb més de 700 entitats locals que hi participen. Demana, doncs, al govern municipal que es defineixi i adverteix que és un dels temes que pot dificultar les relacions polítiques amb Esquerra Republicana de Catalunya. Diu que el seu Grup vol mantenir una bona relació política amb el govern de la ciutat, però creu que aquest tema s’hauria de resoldre ràpid, tal com va apuntar l’alcaldessa. Es dóna per tractada. II) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Constituir la nova Comissió de Delimitació Territorial de l’Ajuntament de Barcelona, que estarà integrada pels següents membres: l’Excma. Sra. Ada Colau i Ballano (Alcaldessa), l’Il·lm. Sr. Gerardo Pisarello i Prados (Tinent d’Alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica), l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid (Tinent d’Alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat), Il·ltre. Sr. Jordi Cases i Pallarès (Secretari General de la Corporació), i el Sr. Lluís Sanz Marco (Director d’Informació de Base i Cartografia); notificar el present acord als Ajuntaments afectats i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5535 de Catalunya; i, facultar a l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord, així com per efectuar, mitjançant decret, les delegacions que consideri adients. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, ERC i PSC i amb la reserva de vot de Ciutadans, PP i CUP. 6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 14 d’agost de 2015, que designa la Comissió encarregada d’efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament de Presidents i Vocals que hauran de constituir les Meses Electorals, formada pel Director de Informació de Base i Cartografia de l’Institut Municipal d’Informàtica, senyor Lluís Sanz i Marco, el Cap de Departament de Població de l’esmentat Institut, senyor Josep F. Olivé i Figa, la Responsable de Gestió del Padró, senyora Alicia Aira Castro, i actuant com a Secretari l’Im. Secretari General de l’Ajuntament, o persona en qui delegui, i fixa el dia 29 d’agost a les 9,30 hores a la Sala Lluís Companys d’aquest Ajuntament (Edifici Novíssim, 1ª Planta), per a la celebració de l’esmentat sorteig. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, Ciutadans, ERC, PSC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. 7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2015, que designa membres del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet les persones següents: Im. Sr. Jaume Asens Llodrà, i els Srs. i les Sres.: Xavier Domènech Sampere, Berta Sureda Berna, Fernando Pindado Sánchez, Joan Antoni Llinares Gómez, Isabel Balliu Badia i Carles Sala Marzal. El Sr. Martí diu que farà reserva de vot perquè Convergència i Unió veuria amb bons ulls que el regidor president del districte també formés part d’aquest Patronat. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú i ERC i amb la reserva de vot de CIU, Ciutadans, PSC, PP i CUP. 8. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, els acords següents: Primer. Designar l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls membre del Consell d’Administració de la Societat Barcelona Cicle de l’Aigua, SA en substitució de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Segon. Establir que el termini de designació de la consellera que es nomena serà l’establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, ERC i PSC i amb la reserva de vot de Ciutadans, PP i CUP. 9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga, vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al sofriment en la categoria d’argent a l’agent de la Guàrdia urbana de Barcelona, núm. 16999, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb els efectes econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat Reglament. El Sr. Garganté pregunta si aquesta medalla de bronze té un cost, si es dóna una quantitat econòmica a la persona. 5536 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Forn respon que no. El Sr. Garganté també comenta que segons l’informe això està reglamentat en el conveni de premis i sancions, i vol assegurar-se que això és així. No entén que si això està reglamentat s’estigui votant. La Presidenta entén que el Reglament és el procediment com s’escullen aquestes medalles, que després pertoca als representants municipals la votació en aquest marc i després en el Plenari atorgar les medalles. Comunica als grups que si tenen algun dubte procedimental d’alguns punts de l’ordre del dia tant la Presidència com la Secretaria estan a la seva disposició per aclarir-lo, per no entorpir després el debat de les comissions. Entén, però, que es plantegi si hi ha algun dubte concret i que el govern de manera breu i ràpida podria aclarir algunes qüestions. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, ERC, PSC i PP i amb la reserva de vot de Ciutadans i CUP. 10. Ratificar el Decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga, vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al sofriment en la categoria d’argent a l’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, núm. 23123, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb els efectes econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat Reglament. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, ERC, PSC i PP i amb la reserva de vot de Ciutadans i CUP. 11. Ratificar el Decret de l’Alcaldia de 7 de setembre de 2015, que atorga, vistos els informes que obren a l’expedient, la concessió de la medalla d’Honor al sofriment en la categoria de bronze a l’agent de la Guàrdia urbana de Barcelona, núm. 27091, per complir els requisits establerts a l’article 3 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976, amb els efectes econòmics que s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 5 de l’esmentat Reglament. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, ERC, PSC i PP i amb la reserva de vot de Ciutadans i CUP. 12. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de setembre de 2015, que atorga la medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, en les categories d’argent i bronze per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals; produint la concessió de la medalla en la categoria d’argent el beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, ERC, PSC i PP i amb la reserva de vot de Ciutadans i CUP. III) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5537 13. Declarar, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud de la senyora Carolina López García, la compatibilitat entre el seu càrrec com a Consellera del Districte de Sants-Montjuïc -per al qual fou nomenada per Decret de l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, passant-lo a exercir en règim de dedicació plena (parcial) en un percentatge del 75% per resolució del Regidor del Districte del 29 de juliol de 2015- i la seva activitat privada de realització de traduccions, per compte propi i en règim de treballadora autònoma. Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i d’altra normativa aplicable, en especial, les establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que s’han esmentat. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. c) Proposicions IV) Part d’impuls i control a). Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 14. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció insta a l’Alcaldessa a l’aprovació d’un decret sobre la paritat en la constitució del seu equip gerencial, a nomenar dones en les gerències que queden vacants i a donar compliment al II Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Homes i Dones 2015-2019 per acord del Plenari de 27 de març de 2015. (Tractat conjuntament amb el punt 26 de l’ordre del dia.) La Sra. Vila recorda que en el darrer mandat es va aprovar el Pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones 2015-2019, que neix del consens i de la voluntat d’arribar a un acord des de la institució amb els representants dels treballadors del consistori. Explica que aquest pla és obligat per llei i que permet seguir avançant en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones que treballen a l’Ajuntament. Indica que Convergència i Unió veu que alguns dels apartats d’aquest Pla no s’estan complint i per això eleva a aquesta comissió aquesta proposició, que insta l’alcaldessa a aprovar un decret sobre la paritat en la constitució del seu equip gerencial i a nomenar dones en les gerències que queden vacants. Assenyala que la idea és que hi hagi paritat en els òrgans executius i gerencials de l’Ajuntament. La Sra. Andrés comenta que presenta aquesta pregunta al govern per l’argumentació que acaba de fer la regidora Vila. Explica que aquest pla es va elaborar amb el consens de tots els grups polítics i amb el compromís que el proper govern tingués un equip gerencial igualitari, però es queixa que no s’ha complert i que s’hauria d’haver fet més esforç amb la bretxa vertical, per exemple, ja que hi ha molts homes en els llocs de nivells més elevats i ben retribuïts i poques dones. Està segura que hi ha dones capacitades i que aquest govern vol donar la igualtat d’oportunitats a homes i dones. Li agradaria sentir el posicionament del govern i com pensa pal·liar el dèficit en aquest staff gerencial. 5538 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Sierra, en nom d’aquesta igualtat d’oportunitats, diu que Ciutadans dóna suport a aquesta proposició perquè creu que tots els ciutadans són lliures i iguals i que no es pot discriminar per raó de sexe, orientació sexual o cap altra condició. Comenta que el Pla d’igualtat d’oportunitats 2015-2019, tot i no ser una llei, és un acord i és desitjable, ja que no s’ha de lluitar només contra aquestes desigualtats, sinó que s’ha d’exemplificar i visualitzar. La Sra. Capdevila entén que la igualtat entre dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista. Diu que per tal que es compleixi plenament aquest dret no només ha de ser reconegut legalment, sinó que cal exercir-lo de manera efectiva, implicant-hi els aspectes polítics, econòmics, socials i culturals. Assenyala que, malgrat els nombrosos exemples de reconeixement formal i dels progressos fins al moment, la igualtat entre homes i dones en la vida quotidiana encara no és una realitat, ja que persisteixen desigualtats polítiques, econòmiques i culturals com ara diferències salarials i menys representació en la política. Comenta que aquestes desigualtats són el resultat d’estructures socials que es fonamenten en estereotips presents en la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral i l’organització social, entre altres. Indica que l’administració local és l’esfera de govern més propera a la ciutadania, ja que representa els nivells d’intervenció més adequats per combatre la persistència i reproducció de les desigualtats i promoure una societat veritablement igualitària. Explica que la Carta europea per a la igualtat de dones i homes inclou l’obligació d’eliminar qualsevol forma de discriminació, tant directa com indirecta. Per tant, opina que la vida de dones i homes s’ha d’analitzar tenint en compte el context, les realitats, les necessitats, la posició social i política i l’economia que ocupen, i diu que cal adoptar les mesures per transformar oportunitats i institucions més enllà d’un sistema androcèntric. Recorda que amb la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes es va fer un pas més en l’eradicació d’aquesta desigualtat crònica, ja que aquesta té com a objectiu establir i regular els mecanismes i recursos per fer efectiu el dret a la igualtat efectiva i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida. Diu que com a societat del segle XXI té clar que cal construir definitivament una relació entre homes i dones basada en l’equitat, la coresponsabilitat i el respecte mutu, i que per aconseguir-ho calia una llei d’igualtat. Comenta que els poders públics han de procurar atenir-se al principi de presència paritària de dones i homes en el repartiment del poder polític, i veu amb complaença que en les actuacions del govern, pel que fa al Pla d’igualtat d’oportunitats, s’inclouen molts dels capítols d’aquesta Llei. Pensa que Barcelona ha de donar exemple a l’hora d’aplicar-la. Conclou dient que el seu Grup donarà suport a la proposició de CiU per donar compliment al segon Pla d’igualtat entre homes i dones que es va aprovar al març de 2015. La Sra. Esteller està a favor d’aquesta proposta, ja que el PP va votar el Pla d’igualtat, i creu que és important que es busqui de quina manera es poden equilibrar les oportunitats per tal que es compleixi aquest Pla en l’organigrama de l’Ajuntament. Demana al govern que els doni una relació d’aquest compliment amb tots els càrrecs de responsabilitat dins de l’organigrama municipal del govern per veure aquestes qüestions. El Sr. Garganté diu que les persones no són lliures perquè encara hi ha les classes socials, ni tampoc iguals, perquè continua existint el masclisme i marcant les polítiques que intenten decidir per les dones sobre el seu cos i les seves vides. Constata que els homes continuen tenint una situació de privilegi i, per tant, el patriarcat continua present. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5539 Manifesta el suport de la CUP a aquesta proposta, no per una qüestió del Pla o de la legalitat, sinó per justícia. Adverteix, però, sobre el fet que pot semblar que, un cop s’han repartit certes gerències, es deixen els llocs sobrers a les dones. Considera que si es dóna aquesta visió seria un flac favor. La Sra. Pérez constata que el govern està compost en un 60% de dones i en un 40% d’homes, i recorda que és la primera vegada que hi ha una alcaldessa, cosa que mostra el compromís real de l’equip de govern amb la igualtat entre homes i dones. Tot i partir d’un compromís real, que no és oportunista ni simulat, reconeix que en la constitució de les gerències de districte només s’ha assumit la paritat en un 40/60, que no és el que més li agrada al govern, però explica que això s’ha donat pel poc temps que han tingut de configuració i perquè no hi ha hagut una figura que centralitzés les decisions en les gerències, cosa que fa que hi hagi una sobrerepresentació, de la qual no s’amaga, en les gerències municipals i d’organismes autònoms. Li sembla que aquest és un problema concret que va molt més enllà, ja que es tracta de les direccions i de tota una segregació vertical que el govern va heretar i que vol eliminar. Reconeix, doncs, que hi ha aquesta sobrerepresentació masculina i que cal treballar-ho. Entén que el principi d’igualtat de gènere és el principi democràtic clau i, per tant, considera del tot pertinent la proposta i la necessitat de començar a treballar per assolir més paritat. Explica que, des del govern, l’Ajuntament té previst dur a terme les 27 accions previstes en el segon Pla d’igualtat entre homes i dones per promoure els canvis organitzatius que possibilitin que les dones i els homes que treballen a l’organització municipal puguin desenvolupar les seves carreres professionals sense que es doni cap discriminació de gènere. Diu que també hi ha l’article 18, que inclou l’aprovació d’un decret d’alcaldia sobre la paritat en la constitució del nou equip gerencial municipal. Comenta que aquesta proposta no ha arribat a Alcaldia, i reconeix que quan s’ha constituït l’equip gerencial no ha estat paritari. Per això està d’acord que cal treballar per assolir aquesta paritat i revertir la situació. Explica que des del dia que el govern va tenir el mapa sobre la taula es va posar a treballar per estudiar les mesures més adequades, com ara la priorització de les dues vacants a l’ICUB i l’Institut Mies van der Rohe o l’increment de dones en cas que es doni qualsevol canvi en l’equip gerencial, i diu que va començar el diàleg amb tots els actors de la comissió paritària per iniciar l’acció 18, que és l’elaboració del decret de paritat i la valoració d’altres possibles mecanismes per avançar progressivament cap a la paritat. Conclou que l’Ajuntament vol donar compliment absolut al Pla d’igualtat. La Sra. Vila es congratula de veure que la regidora de la Dona no està desapareguda, ja que en els darrers mesos no se l’ha vista i CiU no ha tingut notícia de la constitució del Consell Municipal de Dones. Afegeix que creu que l’alcaldessa està desapareguda en aquest àmbit com en molts altres temes. Recorda que Barcelona en Comú va fer una campanya agafant la bandera del feminisme i la promoció de la igualtat d’oportunitats, i es queixa que a l’hora d’implementar-ho i fer acció de govern això no hi és. Constata que la regidora de la Dona reapareix per dir que el govern s’ha equivocat i que, com que no se’ls va avisar, no ho han tingut present. Indica que el govern ha fet, per tant, un cartipàs que no compleix una norma que creu que és fonamental i que el govern fa bandera de fomentar. Creu que això és greu perquè la perspectiva de gènere i la paritat han de ser presents, ja que així s’aporten nous punts de vista a l’hora de prendre la decisió de les coses. Posa el seu Grup a la disposició del govern, per l’experiència que té de govern, per explicar-li el contingut d’aquest Pla i com s’ha d’implementar, ja que creu que en l’àmbit de la promoció de les dones a la ciutat cal que hi hagi el màxim consens i que govern i oposició vagin alhora. Considera que la intervenció del govern deixa molt a dir i és molt frustrant, i per això demana que passin a l’acció, que governin i que hi hagi un lideratge per part de la Regidoria de la Dona, perquè aquests temes han de ser transversals i 5540 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 impregnar totes les polítiques de l’Ajuntament. Creu que és important que al capdavant de la Regidoria que fomenta els drets de les dones hi hagi una persona amb lideratge polític que estigui al cas de com es van implementant totes les polítiques municipals i tingui sempre present aquesta perspectiva. Constata que CiU va deixar la feina feta, és a dir, aquest Pla aprovat, fruit del consens i el treball amb els representants dels treballadors, i per això demana que el govern actuï, implementi i respecti aquest Pla. Recorda que Barcelona en Comú ja fa mesos que governen i que el cartipàs municipal està gairebé tancat. Per això reitera que es posi fil a l’agulla en aquesta qüestió, i diu que el seu Grup sempre estarà al costat del govern per donar-li un cop de mà. La Sra. Andrés constata que costa molt i és una feina progressiva incorporar les dones a la política, i aclareix que es refereix a les dones que han entrat per sistemes electorals. Comenta que si no hi hagués hagut lleis que obligaven els partits a incorporar les dones en condicions d’igualtat i amb paritat això no hauria passat, perquè la societat funciona d’una altra manera. Creu, doncs, que, ja que s’ha aconseguit això, cal tirar endavant, concretar aquest Pla i practicar la igualtat entre sexes també a l’Ajuntament. Diu que, igual que es van fer les lleis de paritat, l’Ajuntament s’ha dotat d’aquest Pla, que ha de poder implantar, perquè la incorporació de les dones en l’equip i llocs directius sigui una qüestió de normalitat i no s’hagi de veure com una qüestió excepcional, entre altres coses perquè això encoratja les dones a entrar en aquests àmbits fins ara reservats als homes, cosa que farà que hi hagi una societat més igualitària. Aprofita per dir que el Pla d’igualtat parla d’això i no només de l’equip gerencial. Entén que la regidora vulgui donar una resposta i digui això de les presses, però diu que això no pot ser el motiu, ja que s’ha de poder acabar el mandat amb una certa normalitat en aquest aspecte. Opina que el tema va més enllà i esmenta les bretxes salarials que les organitzacions sindicals en diuen «verticals». Posa com a exemple que en l’A1 la bretxa és de prop del 17% a favor dels homes, i, en canvi, en l’A2 és només del 6%, i que això passa en tots els grups, com en el C, que és del 18% i, en canvi, en el C2 és del 15%. Considera que cal treballar en aquest sentit, encara que no és fàcil, però que hi ha consens i s’ha de veure amb normalitat. Entén la dificultat, però diu que esperava que no hi haguessin hagut aquestes presses i que no s’ha de pensar que perquè hi hagi una alcaldessa el tema està resolt, ja que cal incorporar les dones als llocs no només de màxima direcció, sinó, com deia el regidor Garganté, a tots els nivells amb normalitat. La Sra. Pérez diu que el fet que la Sra. Vila no la vegi no vol dir que no treballi, i que potser l’han vista moltes organitzacions que no han vist la Sra. Vila en quatre anys. Aclareix que la Regidoria de la Dona ja no existeix i que es diu Feminismes i que no cal tenir por d’aquesta paraula. Agraeix a tots els regidors i regidores que parlin del consens perquè pensa que cal treballar en aquesta línia i que així s’aconseguirà eliminar aquestes diferències i millorar les dades de les gerències que va deixar Convergència i Unió. Pel que fa al compliment d’aquest segon Pla, explica que el govern ha estat treballant sense que se’l veiés per fer un organigrama municipal que reconegui un departament de transversalitat de gènere que tingui com a objectiu treballar per introduir aquesta perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques de l’Ajuntament i per vetllar pel compliment d’aquest segon Pla, tenint en compte que aquest Pla no només parla de gerències, sinó també de qüestions com l’assetjament sexual o la conciliació de la vida laboral i personal. La Sra. Vila diu que entonar el mea culpa honora el govern, però també posa de manifest les seves incapacitats, i pensa que en l’àmbit de promoció de les persones i sobretot de les dones no és gens positiu per a les ciutadanes de Barcelona. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5541 Agraeix el suport de tots els grups a aquesta proposició i diu que el seu Grup seguirà amatent al compliment d’aquest Pla i d’aquesta proposició. La Sra. Pérez expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal Ciutadans: 15. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda establir el programa d’implementació de transparència de l’Ajuntament de Barcelona, les empreses de titularitat municipal, i els instituts municipals, de conformitat a la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a l’informació pública i bon govern. El Sr. Sierra diu que Ciutadans ha proposat a aquesta comissió que s’estableixi un programa d’implementació de la transparència a l’Ajuntament, no només en compliment de la Llei 19/2014, sinó també en compliment d’un mandat i un compromís que el seu Grup té amb els seus electors. Manifesta que pel seu Grup la transparència i la lluita contra la corrupció i les irregularitats des de l’administració ha de ser un dels principals focus d’atenció no tan sols del govern municipal, sinó també de totes les forces representades al consistori. Explica que aquesta implementació suposa que s’ha de fer una auditoria general no només dels comptes del 2013 i 2014, sinó de tots els instituts municipals en què hi ha representació del govern, en totes les empreses en què l’Ajuntament participa, tant si és al 100% com a través de consorcis i instituts. Considera que cal fer que l’accés a la informació i el bon govern siguin signes d’identitat d’aquest Ajuntament. Recorda que, tal com es comentava a la comissió d’Economia i Hisenda del dia anterior, aquest simple procés de les comissions és una cosa del segle passat, ja que no s’hauria d’estar fent fotocòpies com es feia als anys vuitanta o noranta, sinó que tothom hauria de tenir accés a la informació, atès que hi ha mitjans com telèfons intel·ligents, etc. Considera que l’accés a la informació no només ha de ser per als grups de l’oposició, sinó per a tots els ciutadans, que és el que diu la Llei. Afegeix que aquesta transparència s’hauria de donar amb les mesures del govern, com ara informar els grups quan el govern es reuneixi amb el Sr. Mas o amb qualsevol membre del govern de l’Estat. Respecte a la transparència, comenta que el que més preocupa el seu Grup és la gestió dels governs anteriors, ja que tothom sap que hi va haver irregularitats en empreses públiques, en adjudicacions de contractes, en els comptes de l’Ajuntament i en empreses en què participa. Per tant, informa que Ciutadans està fent un estudi dels comptes de 2014 i diu que sol·licitarà una auditoria d’aquests comptes i dels de 2015. Demana que el govern faci una tasca de transparència més enllà de la Llei i que se sàpiga qui ha comès irregularitats, quan les ha comès i que es depurin responsabilitats. Per tant, creu que no tan sols és un mandat de la societat en general, que vol un canvi en la política i una regeneració de la classe política, sinó que com a representants del poble necessiten que els ciutadans tornin a confiar en la classe política, i opina que la transparència i la regeneració són pilars fonamentals per fer-ho. El Sr. Forn manifesta el suport de CiU a la proposta de Ciutadans, perquè també creu que la Llei va en el sentit d’implementar no tan sols el mateix Ajuntament, sinó també els instituts municipals i les diferents empreses. 5542 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Capdevila expressa el vot favorable a la proposició de Ciutadans, però no està d’acord amb algunes de les afirmacions del Sr. Sierra, perquè entén que parlar d’irregularitats sense aportar proves és agosarat. Entén que les administracions públiques tenen com a missió principal l’interès públic i que la seva legitimitat rau en la participació de la ciutadania, amb la qual ha de retre comptes d’acord amb un principi de responsabilitat. Explica que les administracions públiques estan sotmeses a la Llei per garantir la possibilitat que els ciutadans disposin de mecanismes de protecció per a la tutela dels seus drets i interessos, i que en aquest sentit adquireixen especial rellevància els principis de transparència, accés a la informació pública i bon govern com a principis bàsics per avaluar la qualitat democràtica de funcionament de les administracions públiques. Comenta que per Esquerra Republicana de Catalunya avançar en la implementació de la transparència a l’Ajuntament, les empreses de titularitat municipal i els instituts municipals ha d’anar més enllà i anar acompanyada de la creació d’un codi ètic que garanteixi qüestions com la transparència en temes com els salaris dels càrrecs electes o les contractacions de personal. Recorda que el mes de juliol el govern es va comprometre a elaborar aquest codi ètic per establir salaris i criteris de contractació, i per això l’insta a donar compliment al seu compromís. La Sra. Andrés expressa el suport del seu Grup a la proposició, però manifesta, igual que la regidora d’ERC, que no està d’acord amb algunes afirmacions del Sr. Sierra. Aclareix al regidor de Ciutadans que aquesta comissió no és un míting i que si s’acusa que hi ha irregularitats s’ha de dir amb dades exactes, perquè considera que el que ha fet el Sr. Sierra és ser deslleial amb la institució. Demana al Sr. Sierra que si té indicis o proves les posi sobre la taula, perquè, si no, es cau en el discurs que totes les institucions són corruptes, cosa que considera que no és certa, ja que ni totes les institucions ni tots els que hi treballen són corruptes. Creu que cal posar en valor la política i que els primers que ho han de fer són els polítics. Expressa el seu acord amb el fet que la transparència ha de ser la màxima de qualsevol govern, i constata que l’Ajuntament sempre ha intentat tenir tots els plans, protocols i mesures de transparència, per mitjans telemàtics i de participació ciutadana. Demana al govern que continuï en aquesta línia i la millori, i, per tant, posi en coneixement de la ciutadania els resultats de la gestió municipal, els indicadors sobre les activitats, costos, eficàcia i eficiència de l’activitat municipal, ja que considera important que la ciutadania sàpiga què fa l’Ajuntament, quant costa, per què ho fa i quins mecanismes tenen els ciutadans per millorar aquesta gestió. Considera que el nivell de participació ciutadana va quedar molt curt en el mandat anterior, i pensa que cal reforçar els consells de participació ciutadana. Conclou que donarà suport a la proposta, però amb aquesta crítica feta des d’un to constructiu. La Sra. Esteller manifesta el suport del seu Grup a aquesta proposta perquè ja hi ha una llei que obliga a això, que és la Llei d’administracions públiques de transparència de bon govern, que entrarà en vigor al desembre i l’Ajuntament ho haurà d’adaptar. Suposa que l’Ajuntament deu estar treballant en aquesta línia per tal de tenir tota la informació i la transparència que demanda la Llei. Comenta que el PP té una anàlisi del que ja complia el govern anterior. Li agradaria que Ciutadans comentés els aspectes concrets, ja que hi ha qüestions que opina que són importants que la gent conegui i es tingui accés a aquesta informació amb antelació. Afegeix que hi ha altres aspectes que l’Ajuntament pot implementar respecte del que diu la Llei. Pregunta quines coses planteja Ciutadans en aquesta proposta que no estan incorporades a la Llei, perquè constata que a la Llei hi ha una qüestió important en la contractació, a l’hora de fer públics els processos de contractació, a l’hora de NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5543 signar els convenis i del retorn d’aquests convenis. Afegeix que també parla de com cal executar les partides pressupostàries. Insisteix a preguntar a quins aspectes concrets es refereix el Sr. Sierra quan diu que «implementar és millorar», és a dir, quins aspectes proposa Ciutadans que no siguin a la Llei i que l’Ajuntament hauria de dur a terme, perquè, tot i que igualment donarà suport a una proposta perquè l’Ajuntament compleixi el que ja ha de complir, li agradaria saber a quines qüestions es refereix. Demana que s’explicitin els àmbits que es demana que s’implementin, perquè implementar és completar el que ja diu la Llei de l’Estat. El Sr. Garganté manifesta l’abstenció del seu Grup, bàsicament pel que ha dit al final la Sra. Esteller, que ja hi ha una Llei de transparència i l’únic que es fa és sol·licitar que s’implementi. Indica, però, que va veure en la Llei 10/2001, d’arxius i documents, que totes les administracions haurien de tenir un sistema de gestió de documents implementat que implicaria que les administracions públiques han d’establir un sistema de gestió de compliments, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document al seu règim d’accés i publicitat. Entén que amb la Llei 19/2014 de transparència el que es posa de manifest és la necessitat de vincular de manera efectiva la informació objecte de publicitat activa amb el seu origen documental per tal de garantir-ne la fiabilitat i traçabilitat. Pensa que caldria aprofitar la Llei de transparència per estendre el control sobre tota la documentació pública mitjançant els criteris tècnics i professionals que els arxius han de dissenyar. Assenyala que s’ha d’acabar acompanyant aquest esforç amb campanyes d’alfabetització en informació pública i rendició de comptes, cosa que permetria que tothom tingués eines per accedir a la informació. El Sr. Asens indica que el seu Grup i el del Sr. Sierra tindran molts desacords al llarg d’aquest mandat, però diu que si hi ha un punt en què poden coincidir és aquest. Reconeix que Ciutadans ha fet bandera d’aquesta lluita, igual que Barcelona en Comú, i que han tingut un protagonisme important en l’elaboració de la Llei que es va votar en el Parlament. Especifica que la lluita per la transparència té a veure amb el fet d’eliminar les zones fosques, que és on creixen les trames de corrupció. Està d’acord amb el Sr. Sierra que hi ha una percepció generalitzada per part de la ciutadania que la corrupció és un mal endèmic, una lacra incrustada a la majoria d’institucions, fins i tot en la monarquia. Comenta que hi ha un paper molt important de la ciutadania, i diu que la seva acció demostra la ineficàcia dels mecanismes interns de control, ja que ha sigut l’impuls ciutadà el que ha aconseguit treure a la llum molts casos de corrupció. Afirma que el govern pretén aplicar el mandat de la Llei de transparència, però indica que anirà fins i tot més enllà, ja que fa falta un canvi de cultura organitzativa, un canvi de paradigma que per als treballadors i treballadores de l’Ajuntament no està sent fàcil perquè fa anys que treballen d’una determinada manera, però està segur que aquests canvis que calen arribaran. Comenta alguns dels projectes que l’Ajuntament té en marxa i que tenen a veure amb l’aplicació de la Llei i més enllà, com ara les agendes públiques, els projectes com la creació d’un registre de convenis de l’Ajuntament i el sector públic, la modificació de les bases de subvencions, la recopilació de la informació relativa a patrimoni i la seva gestió, la recopilació de contractes de l’Ajuntament i el sector públic, la recuperació de la informació relativa a recursos humans de l’Ajuntament i el sector públic, determinar quina informació jurídica cal publicar i com es publica, la creació d’un repositori documental en format obert, la redacció d’un codi ètic per als càrrecs, la redacció del reglament de registre dels grups d’interès de l’Ajuntament, la creació d’un nou portal de transparència de l’Ajuntament i el seu sector públic, etc. Té molt clar que la democràcia és incompatible amb la corrupció, i que per aconseguir-ho cal llum i taquígrafs, com diu sovint David Fernàndez, cosa que 5544 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 significa obrir portes i finestres i fer les investigacions que calguin i aixecar les catifes que calguin. El Sr. Sierra agraeix en primer lloc el vot favorable de tots els grups. En segon lloc, diu als regidors i regidores que no es posin nerviosos, que no ha volgut faltar al respecte a la institució. Considera que cal ser reactiu quan un s’adona que per als ciutadans el problema més important és l’atur i en segon lloc la corrupció. Afirma que encara no està en disposició de dir que a l’Ajuntament o en alguna empresa municipal s’hagi robat, però diu que el seu Grup està investigant i que quan tingui coneixement d’algun fet delictiu sens dubte ho traslladarà. Entén que la Sra. Capdevila estigui nerviosa, i li agradaria saber on és el codi ètic d’ERC, ja que en la primera Junta de Portaveus ERC es va abstenir perquè tenia un codi ètic, però diu que està esperant per votar-lo. Explica a la Sra. Esteller que implementar aquesta Llei de transparència és posar la transparència i la lluita contra la corrupció com a prioritat. La Sra. Capdevila recorda que el Sr. Sierra ha parlat d’irregularitats, i l’anima a investigar el que vulguin i que quan tinguin les proves vagin al jutjat de guàrdia a denunciar-ho. Es queixa que en la seva intervenció el regidor de Ciutadans fomentava aquest sentiment de la ciutadania. Està d’acord amb la regidora socialista que el Sr. Sierra està sent deslleial a l’Ajuntament. D’altra banda, manifesta que Esquerra té el seu codi ètic i se l’aplica i que el dia que decideixin entre tots els grups parlar de codi ètic en parlaran, per a la qual cosa es posa a la disposició del Sr. Sierra. Posa com a exemple d’aquest codi ètic que els regidors d’Esquerra Republicana Catalunya van renunciar a qualsevol dieta que haguessin de cobrar pel càrrec, com ara la dieta d’anar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que consideren que el sou de regidors i regidores és suficient i no cal que cobrin cap dieta. La Sra. Andrés demana al Sr. Asens, en nom d’aquesta transparència, que en la propera comissió porti un informe de les mesures que ha enumerat amb la seva temporització i també en què consisteix aquest canvi de cultura dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament. La Sra. Esteller comparteix que cal millorar la gestió i ser més transparents i per això deia que està d’acord amb aquesta proposta, ja que cal reaccionar. Recorda que hi ha una Llei de l’Estat que entrarà en vigor al desembre i que hi ha una Llei de la Generalitat. Només pregunta, per saber quines eren, quines qüestions no estan regulades en la Llei i, per tant, el govern potser no hauria de complir. Entén que la proposta que s’aprova és, de fet, complir la Llei que diu l’Estat. Li interessa molt l’informe i els calendaris del govern, i pregunta quines qüestions a què no obliga la Llei vol fer el govern a més a més per completar aquesta transparència per part de l’Ajuntament. Considera que com més accions es facin més clara serà la transparència, partint de la base que on hi ha llum hi ha dificultat per cometre qualsevol irregularitat. Recorda que l’Ajuntament ja ha de complir la Llei de la Generalitat, i diu que la de l’Estat entrarà en vigor el mes de desembre. El Sr. Asens explica a la Sra. Andrés que el canvi de cultura organitzativa a què feia referència és el que prové de la mateixa Llei, i diu que és un canvi de paradigma evident. Pel que fa al dret d’accés, informa que l’1 de juliol es va posar en marxa un procediment per fer-lo factible i és accessible des del portal de la transparència. El Sr. Sierra reitera l’agraïment als grups i el compromís del seu Grup amb la transparència, la informació pública i el bon govern. El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5545 Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal ERC: 16. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Impulsar la creació d’una Xarxa Catalana de ciutats refugi i adherir-s’hi. 2. Instar al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament a coordinar aquesta xarxa i a desenvolupar el projecte d’acolliment a tots els desplaçats per la guerra. 3. Acollir, amb el suport de les entitats que treballen aquesta problemàtica i les entitats del tercer sector socials, a famílies sirianes refugiades de guerra. 4. Fer un registre de persones que s’ofereixen a col·laborar en l’atenció i acollida de les famílies desplaçades. 5. Crear el Consell Ciutadà de solidaritat amb Síria. Aquest consell estaria format per una banda per les associacions que treballen el tema de l’asil, per l’altre per entitats solidàries que vulguin aportar la seva experiència en el seu àmbit i com a darrer element pel comitè ciutadà de Solidaritat amb el poble sirià on s’agruparien fundacions, empreses i particulars que vulguin col·laborar d’alguna manera en la causa. 6. Aprofitar els recursos i treballar de manera coordinada amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i dotar-lo dels recursos econòmics necessaris per a que, en col·laboració amb les entitats que treballen la problemàtica, puguin desenvolupar el projecte d’acollir les famílies desplaçades i garantir la seva correcta atenció amb els professionals (psicòlegs, educadors, intèrprets, advocats, ...) adients. 7. Prioritzar en aquest programa a les dones i al col·lectiu LGTBI per ser dos dels sectors més vulnerables allà on els drets humans estan menys garantits, així com prioritzar mantenir la unitat familiar dels demandants d’asil. 8. Reforçar el SAIER amb més personal, recursos econòmics i descentralitzar-lo als districtes amb més demanda. 9. Instar als organismes responsables de la tramitació dels expedients de petició d’asil a resoldre amb celeritat els que estan en curs. 10. Demanar al govern de la Generalitat de Catalunya que traslladi a la Comissió Europea i al Consell de la UE la necessitat d’emprendre mesures urgents per una implementació efectiva del dret d’asil i per posar en pràctica un autèntic sistema europeu comú d’asil que impliqui solidàriament tots els estats membres i que prioritzi les raons humanitàries. El Sr. Coronas explica que s’han transaccionat petits detalls del text perquè tothom se senti còmode amb els punts de la proposició, i suposa que tots els grups ja disposen de la darrera versió. Comenta que les últimes setmanes el govern ha impulsat «Barcelona, ciutat refugi», fet del qual es felicita, ja que l’alcaldessa va respondre ràpidament al prec presentat per ERC en aquest sentit. Diu que aquest fet ha tingut una gran repercussió a Barcelona i a altres ciutats catalanes i de l’Estat, que s’hi han afegit ràpidament. Considera que Barcelona ha demostrat un cop més el seu compromís de solidaritat internacional i lidera la resposta davant de situacions d’emergència a Europa i al món. Comenta que les imatges dels refugiats sirians a Europa han impactat i que també han sorprès les actituds de determinats estats i la lentitud d’acció de la Unió Europea, que va convocar una reunió d’urgència per al 14 de setembre, amb un marge de 15 dies, i com que no es va arribar a cap acord s’han posposat les decisions fins a l’octubre. Assenyala que Barcelona, com a seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània, més enllà de ser amfitriona, s’ha d’implicar plenament en l’assoliment dels objectius de la iniciativa Procés de Barcelona. Considera que la UpM ha de fer de la conca del Mediterrani un espai de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l’estabilitat i la prosperitat. Considera que Barcelona ha de reivindicar el paper de les ciutats en la diplomàcia pública exercint una nova diplomàcia de ciutats que ha de ser exemple mundial en ajut humanitari. Pensa que Barcelona ha d’estar a l’alçada, crear un model de solidaritat i desenvolupar una agenda pròpia per acollir les persones que es veuen obligades a 5546 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 abandonar el seu país per culpa de la guerra i també les perseguides per raons polítiques o per la seva opció sexual. Opina que cal aprofitar la feina feta des del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats, el SAIER, malgrat l’escassetat de recursos, i que cal reforçar-lo econòmicament i amb recursos humans. Constata que el flux de refugiats anirà en augment, atès que la guerra sembla lluny d’acabar i la situació als camps de refugiats és molt precària. Pensa, però, que la qüestió no és si arribaran cada dia més refugiats, sinó com ho faran. Per això, creu que cal que la Unió Europea organitzi una estructura d’acollida eficient per evitar les màfies i les pràctiques inhumanes. Pel que fa a la proposició, destaca l’impuls d’una xarxa catalana de ciutats refugi des de Barcelona, ja que considera que la ciutat s’ha de dotar d’una xarxa de pobles i ciutats de proximitat. Pensa que aquest serà un instrument útil per garantir la integració a les vides dels ciutadans de les persones refugiades. Opina que Barcelona és una gran ciutat que hi pot abocar molts serveis i vehicular l’acollida cap a indrets més enllà de la ciutat. Creu que cal aprofitar el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Generalitat de Catalunya. Pensa que cal implicar les entitats que treballen en l’àmbit de les persones refugiades i del tercer sector, que cal crear un consell ciutadà de solidaritat amb els refugiats, format per associacions que treballen amb el fenomen de l’asil i per les entitats solidàries, i que inclogui un comitè ciutadà de solidaritat amb els refugiats format per fundacions, empreses i particulars que hi vulguin col·laborar. També destaca que cal prestar una atenció especial als col·lectius més vulnerables com les dones i LGTB, que a part de fugir de la guerra fugen de la repressió per la seva condició. I, finalment, considera que cal tramitar amb celeritat les peticions en curs des de fa mesos i que com a ciutat cal ser exigents amb els organismes competents. El Sr. Martí manifesta el suport de Convergència i Unió a aquesta proposició i explica que, de fet, s’han integrat dues esmenes parcials del seu Grup per clarificar el paper del Govern de la Generalitat, que entén que ha de ser rellevant en un repte tan important per a la ciutat i per al país. Entén que cal donar una resposta a la situació i creu que aquesta proposició complementa i reforça un conjunt d’accions necessàries per acollir i integrar totes les persones que calgui. Afirma que Barcelona és una ciutat acollidora, oberta i solidària i que Catalunya és un país acollidor, de rebuda i integració, i que ho han de continuar sent. Espera que el nou horitzó polític del país, amb un nou estat, pugui aprofundir encara més en aquestes polítiques de benestar social en general i d’integració de persones i dels contingents que en el context europeu calgui assumir. Reitera el suport del seu Grup a aquesta proposta, i recorda les seves dues esmenes parcials pel que fa al paper rellevant del Govern de la Generalitat. Considera que un país acollidor com Catalunya ha de col·laborar i coordinar-se amb una xarxa de ciutats, en aquest cas amb els municipis que formen part del Fons Català de Cooperació, per tirar endavant les polítiques de manera coordinada. Diu que Xavier Trias ho va recordar el primer dia i que Convergència i Unió ho planteja i ho continuarà plantejant. Opina que cal fer les coses bé, perquè si es fan malament pot repercutir en una mala atenció a les persones que arribin a Catalunya. El Sr. Sierra indica que, tal com està formulada la petició, li fa vergonya, i remet a les dues intervencions precedents, en què s’ha parlat d’una agenda pròpia, de la xarxa catalana, del Fons Català de Cooperació, de fer una petició a la Unió Europea perquè la Generalitat faci alguna cosa. Li sembla una instrumentalització lamentable d’un fet molt preocupant i en què Ciutadans ha donat suport al govern municipal. Explica que durant el conflicte dels Balcans Barcelona va acollir 2.000 persones, i creu que ara mateix la ciutat no està preparada per acollir un número superior a aquesta xifra de persones refugiades. Comparteix moltes de les qüestions de la proposició, ja que hi ha persones que tenen una vulnerabilitat especial en aquests països, com el col·lectiu LGTB i les NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5547 dones, però demana que no es faci una utilització política d’això, ja que són gent que viu una situació desesperada. Per això manifesta l’abstenció del seu Grup. La Sra. Andrés manifesta el suport del PSC a la proposició, i agraeix la incorporació d’alguna esmena, en el sentit d’instar a treballar el Govern espanyol, perquè pensa que la seva actitud ha sigut vergonyosa en aquest aspecte, com la de molts països de la UE. Considera que Barcelona i molts municipis han donat exemple de solidaritat, de germanor i de poder combatre els efectes d’aquesta guerra. Comenta que el seu Grup ha demanat expressament a l’Estat que doni asil i refugi a aquestes persones, que aprovi el reglament de la Llei 12/2009, reguladora del dret d’asil i protecció subsidiària i que dissenyi un pla d’acollida humanitària als refugiats. Recorda que el Fons Català de Cooperació no és un espai independent, sinó que existeix des de 1998 i ha treballat i coordinat l’acció solidària dels municipis, diputacions i mancomunitats de Catalunya en favor de moltes causes en què Barcelona ha intervingut, com ara Sarajevo, Kosovo, Moçambic, El Salvador, Centreamèrica, etc. Atès que ha treballat intensivament per coordinar la cooperació, pensa que és una bona idea incorporar aquesta referència. La Sra. Esteller comenta que el que passa a Síria és un drama humà incalculable i que cal donar mostres de solidaritat i acolliment. Assenyala que el dret d’asil està regulat internacionalment i que, per tant, totes aquestes persones tenen dret que se les aculli en un país. Creu que cal que tots els grups estiguin units, i recorda que ja es va fer una reunió amb l’alcaldessa en què tots els grups van mostrar aquesta voluntat. Demana, per tant, que aquesta proposta quedi sobre la taula, atès que en aquell moment ja es va decidir que anirien tots els grups units i que tothom contribuiria per veure com pot abordar aquesta qüestió la ciutat de Barcelona. Considera que és un tema molt sensible que no pot polititzar cap partit polític, i pensa que justament amb aquesta proposta s’està polititzant i competint per veure qui és més solidari. Assenyala que és un tema molt greu i que cal abordar de manera ordenada i des de la seva integritat. Pensa que cal veure quants refugiats pot absorbir cada país, i explica que la Unió Europea ha establert una fórmula en funció del PIB, de la capacitat que tenen els països per crear ocupació, ja que tot i que la part assistencial ha de durar un temps després aquestes persones han de trobar una ocupació. Comenta que a Espanya li poden correspondre 14.000 o 15.000 persones, i que caldrà veure si s’augmenta o no i com es distribueix entre les diferents comunitats autònomes. Explica que hi ha d’haver una reunió de les comunitats autònomes amb el Govern justament per veure la capacitat d’acollida. Diu que els càlculs de quina és la capacitat d’acollida de Catalunya encara no s’han fet i que, per tant, no se sap quantes persones vindran i quines necessitats tindran. Li agradaria que el govern digués si ja té un inventari de quants habitatges pot posar a disposició dels refugiats; també vol saber la resposta sanitària i les escoles bressol i els serveis socials, ja que un terç de la població són nens. Explica que el Govern d’Espanya està treballant amb ACNUR, amb Creu Roja i amb Càritas, que són entitats del tercer sector que des de Catalunya també estan treballant per veure com es pot organitzar una resposta millor. Reconeix que es poden fer més coses. Comenta que hi ha una reunió amb els ministres d’Interior, que són els que prenen les decisions. Creu que si hi ha gent voluntària a Barcelona que vol acollir aquestes persones cal veure de quina manera i quines condicions posa l’Ajuntament a aquestes llars que s’han obert a acollir aquesta gent. Conclou que totes aquestes són qüestions de gran abast i que cal veure la capacitat d’acollida. Explica que cada any hi ha una partida d’uns 60 milions d’euros per a aquestes persones i aquest dret d’asil i que la setmana anterior tots els grups polítics es van posar d’acord per augmentar aquesta partida en 200 milions d’euros, perquè és un fenomen que ha augmentat. Diu que no es pot dir que el Govern d’Espanya no fa coses, perquè està a l’alçada, i espera que tothom hi estigui. Assenyala que no es pot fer demagògia amb aquest tema. 5548 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Garganté manifesta la seva sorpresa pel fet que es tracti a la comissió aquest tema, que ja estava parlat en una reunió amb l’alcaldessa i els grups, i diu que per això la CUP s’abstindrà. Alerta, però, del fet de recordar-se només dels refugiats que surten a la televisió, perquè hi ha molts conflictes bèl·lics, com el de Iemen i Burkina Faso, en què també hi ha refugiats, i en aquesta proposta només es parla dels de Síria. Anima a pensar per què hi ha un conflicte bèl·lic en aquesta àrea, i diu que li ve a la ment el «trio de les Açores» del 2003 i les ingerències dels Estats Units i dels països de la Unió Europea, que van donar suport als que es deien lluitadors per les llibertats, que després va resultar que eren talibans i Al-Qaeda, i ara els rebels siris. Recorda que aquest suport l’han donat explícitament diferents forces polítiques a l’Estat espanyol. I explica que ell ha estat al Kurdistan al costat de dones que combaten a l’ISIS i que si han de fugir no podran passar perquè no són de Síria, són de la part turca i les estan massacrant de la mateixa manera. Emplaça, doncs, a seguir treballant en aquest espai que pensa que s’havia obert i que era de consens entre les diferents organitzacions. El Sr. Pisarello diu que votarà a favor d’aquesta proposició, en primer lloc, en reconeixement al grup que la impulsa, que des d’un primer moment va tenir una actitud molt decidida en aquesta qüestió dels refugiats, i, en segon lloc, a l’Ajuntament, que va agafar una posició capdavantera. Comenta que l’Ajuntament vol que sigui una cosa que vagi més enllà dels partits, i considera que això no vol dir despolititzar la qüestió, ja que les arrels del problema dels refugiats són polítiques i econòmiques, i per tant, s’ha de poder discutir també en termes polítics. Manifesta el suport del seu Grup tot i que no estigui exactament d’acord amb tota la redacció de la proposta. Tanmateix, creu que, efectivament, cal impulsar una xarxa catalana, però que aquesta s’ha de fer necessàriament amb altres ciutats de l’Estat i europees, sobretot perquè els grans incomplidors del dret d’asil són el Govern central o moltes institucions de la Unió Europea. Explica que ja s’han afegit a aquesta xarxa ciutats com París, Lampedusa, Lesbos, Milà o algunes ciutats poloneses. Considera que això està passant per la reacció de bona part de moviments de defensa de les persones refugiades en molts llocs. Pel que fa a altres propostes, com el Consell Ciutadà per als Refugiats, creu que caldria incorporar-lo a la Xarxa catalana de ciutats refugi. Comenta que en altres temes el govern ja està fent moltes de les coses que planteja la proposta, com ara aprovar una extensió pressupostària per destinar 10,5 milions a la situació dels refugiats, o els 100.000 euros per a projectes del Fons Català de Cooperació i Desenvolupament, o la duplicació dels recursos al SAIER. En la línia del que deia el regidor Garganté, creu que cal anar amb cura amb el tema dels refugiats sirians, ja que hi ha molta gent d’Ucraïna que ja viu a Catalunya i que és part d’aquest problema. Considera que parlar de refugiats no vol dir oblidar molta altra gent que fuig per causes econòmiques i de guerra i que podrien tenir l’estatus de refugiat, però viuen a Catalunya com a immigrants. Opina que no es poden confondre les dues problemàtiques, però que tampoc no es poden separar completament. Pensa que no es pot fer el que fa la Sra. Esteller de parlar a favor dels refugiats, però després demanar solucions policials per als immigrants il·legals que tenen a veure amb la migració econòmica. Recorda que el PP és el partit de les devolucions en calent a la frontera de Ceuta i Melilla. Considera, doncs, que quan es parli de refugiats també cal parlar d’aquestes qüestions i de per què es dóna suport a la directiva de la vergonya a la UE per tancar els immigrants en CIE. Reconeix, doncs, que és una proposta de refugiats i que no es pot confondre amb la migració econòmica, però insisteix que són dos temes estretament lligats i que, si Barcelona es vol convertir en ciutat refugi, hauran de ser molt autoexigents amb aquestes qüestions, el govern el primer. El Sr. Coronas dóna les gràcies als grups municipals que han donat suport a la proposta, i als altres, que no hi hagin votat en contra. Aclareix que el tema de la NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5549 geolocalització del problema a Síria ha quedat modificat en les transaccions finals i es parla, doncs, de persones refugiades. No sap si això servirà perquè el representant de les CUP modifiqui el seu vot, però si no ho fa també ho respectarà. No troba respectable, en canvi, que una proposició sense cap ànim partidista i que no té res a veure amb el tema independentista sigui utilitzada per determinats grups per justificar que no hi volen votar a favor. Explica que aquesta proposta aporta elements per afegir al debat d’aquestes taules de converses i per organitzar una estructura que ha de ser estable en el temps per tal que Barcelona i Catalunya puguin acollir persones refugiades, siguin d’on siguin. Assenyala que si això vol dir que l’Estat espanyol o la Unió Europea no fan el que han de fer, se saltarà les normes, perquè per davant de tot hi ha els drets humans. Indica que en cap moment de la proposició es parla que l’Estat estigui incomplint això, tot i que amb la Unió Europea sí que és crític. No entén, per tant, aquesta reacció d’alguns grups i el decep, perquè opina que la voluntat de fer les coses s’ha d’expressar en tots els àmbits, i un d’ells és aquesta comissió. El preocupa el fet que el Sr. Fernández Díaz parli de la possibilitat que vinguin jihadistes entre les persones refugiades, però no ho ha dit perquè buscava un acord unànime que malauradament no s’ha donat. Indica que ni ERC ni cap dels Grups que han incorporat esmenes no han utilitzat un posicionament partidista, i que només ho han fet els que no n’han introduït. El Sr. Sierra diu que en el fons estan d’acord que és una urgència i que no només ve de Síria, però que el terme «agenda pròpia» ve del Sr. Coronas, i que les crítiques al Govern espanyol, que s’ha dedicat a negociar per reduir el nombre de persones en acollida, ve del punt 6 de la proposta transaccionada. Aclareix a la Sra. Andrés que no s’està criticant que se’n faci una instrumentalització política, sinó que CiU mateix parla d’independència. Afegeix que no només se’n fa una instrumentalització política, sinó que a més es fa una mena d’apologia de la nació catalana, perquè es diu que els catalans són els més acollidors, els més alts, els més llestos i els més guapos. No hi està d’acord i diu que els catalans són igual que els de la Comunitat Valenciana o els aragonesos. Aclareix que no ha dit que aquestes institucions siguin independentistes, sinó que estan instrumentalitzades per l’independentisme. La Sra. Andrés reitera que se sent còmoda amb aquesta proposició i amb el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament, ja que la cooperació existeix com a mecanisme des del 1998 i ha donat suport des de l’huracà «Mitch» fins a qüestions com la dels Balcans. Considera que no hi ha d’haver cap por que pel fet que surti la paraula «català» s’identifiqui amb un grup polític determinat, ja que la paraula «català» és de tots. No entén, doncs, que per aquest motiu alguns grups es puguin desmarcar d’un tema de solidaritat com aquest. Pel que fa a l’«instar», explica a la Sra. Esteller que el seu Grup ha incorporat una esmena en què demana instar el Govern espanyol a ser més ambiciós amb la negociació amb la resta d’estats europeus per recollir més refugiats. I afegeix que també demana que es desenvolupi el reglament de la Llei reguladora del dret d’asil i protecció subsidiària i s’estableixi un pla d’acolliment dels refugiats, perquè fins a la data són refugiats que fugen d’un conflicte bèl·lic, però hi haurà un moment en què seran exiliats per raons econòmiques i caldrà donar resposta a aquesta realitat immediata. Està d’acord que és un tema molt complex i que cal aplegar el màxim de consensos possibles. Considera, doncs, que cal treballar-hi a fons, però insisteix que té aquest punt crític amb el Govern. El Sr. Garganté diu que es manté en l’abstenció, perquè tot el text de la proposició, fins i tot el punt 6, està totalment acotat a la gent que ve de Síria, excepte el punt 2, i entén que hauria estat més adient plantejar-ho en l’àmbit de refugiats, sense determinar el país. El Sr. Coronas està disposat a acceptar l’esmena in voce si la resta de Grups que hi han votat a favor ho estan. 5550 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Garganté diu que cal no acotar totes les mesures que es plantegen sobre els refugiats només a refugiats de Síria, sinó de qualsevol lloc del planeta i que fugen pels mateixos motius de guerra. La Presidenta demana al Sr. Garganté que acoti una mica més a quin tipus de refugiats es refereix, si és en general o els de caire polític com els que estan patint a Síria. El Sr. Garganté aclareix que en general, i especifica que Ucraïna està en aquella zona i també hi ha refugiats. La Presidenta insisteix a preguntar, perquè Secretaria en pugui prendre nota bé, si posant el concepte de «refugiats» en sentit ampli, com a persones refugiades en general, quedaria ben recollida l’esmena. El Sr. Sierra diu que si només és incorporar l’esmena no canvia el sentit del seu vot i no hi té cap inconvenient. La Presidenta insisteix que estan aprovant si s’incorpora al text transaccionat una esmena més. Constata que Ciutadans accepta que s’introdueixi i que no canvia el sentit del seu vot. Aclareix que l’esmena és canviar «refugiats sirians» per «persones refugiades», i diu que els Grups es poden abstenir o votar-hi en contra. Finalment, indica que, com que no hi ha unanimitat dels Grups, no s’hi pot incorporar. El Sr. Coronas demana que consti en acta. La Presidenta diu que constarà en acta perquè queda constància del debat. Entén que es mantenen les abstencions tant de Ciutadans com del PP, tot i que Ciutadans estava disposat a acceptar-la, i que la CUP també manté la seva abstenció. Malgrat això, assenyala que queda aprovada pels vots a favor de la resta de Grups. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l’abstenció de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Impulsar la creació d’una Xarxa Catalana de ciutats refugi i adherir-s’hi. 2. Instar al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament a coordinar aquesta xarxa i a desenvolupar el projecte d’acolliment a tots els desplaçats per la guerra conjuntament amb la Generalitat de Catalunya per tal de garantir la unitat d’acció política i institucional. 3. Acollir, amb el suport de les entitats que treballen aquesta problemàtica i les entitats del tercer sector social, a famílies sirianes refugiades de guerra. 4. Fer un registre de persones que s’ofereixin a col·laborar en l’atenció i acollida de les famílies desplaçades, tot garantint que la responsabilitat de posar els mitjans per a l’acollida és dels poders públics. 5. Crear el Consell Ciutadà pels refugiats. Sota el qual crear una Taula de solidaritat amb Síria que estaria format per una banda per les associacions que treballen el tema de l’asil, per l’altre per entitats solidàries que vulguin aportar la seva experiència en el seu àmbit i com a darrer element pel comitè ciutadà de Solidaritat amb el poble sirià on s’agruparien fundacions, empreses i particulars que vulguin col·laborar d’alguna manera en la causa. 6. Aprofitar els recursos i treballar de manera coordinada amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i dotar-lo dels recursos econòmics necessaris per a que, en col·laboració amb les entitats que treballen la problemàtica, pugui desenvolupar el projecte d’acollir les famílies desplaçades i garantir la seva correcta atenció amb els professionals (psicòlegs, educadors, intèrprets, advocats, ...) adients. 7. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5551 Prioritzar en aquest programa a les dones i al col·lectiu LGTBI per ser dos dels sectors més vulnerables allà on els drets humans estan menys garantits, així com prioritzar mantenir la unitat familiar dels demandants d’asil. 8. Reforçar el SAIER amb més personal, recursos econòmics i descentralitzar-lo als districtes amb més demanda. 9. Instar al govern de l’Estat a accelerar la tramitació dels expedients de petició d’asil a resoldre amb celeritat. 10. Instar al govern de l’Estat espanyol a ser més ambiciós en la negociació amb la resta d’estats europeus per tal d’acollir un nombre superior de refugiats i a establir corredors humanitaris perquè aquests puguin arribar a països segurs sense arriscar la vida, desplaçant equips als camps de refugiats del països emissors i limítrofs dels emissors a fi de fer les avaluacions in situ. 11. Demanar al govern de la Generalitat de Catalunya que traslladi a la Comissió Europea i al Consell de la UE la necessitat d’emprendre mesures urgents per una implementació efectiva del dret d’asil i per posar en pràctica un autèntic sistema europeu comú d’asil que impliqui solidàriament tots els estats membres i que prioritzi les raons humanitàries. Del Grup Municipal PSC: 17. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el govern municipal impulsi la consulta prèvia a la ciutadania sobre les candidatures a presentar al Plenari del Consell Municipal per la seva elecció a la Sindicatura de Greuges. La Sra. Andrés explica que la proposició demana que el govern municipal impulsi la consulta prèvia a la ciutadania sobre les candidatures per a la Sindicatura de Greuges, prevista a la Carta de Barcelona com una institució que ha de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans de Barcelona, no només els residents, sinó també els empadronats. Creu que és una funció molt important de salvaguarda de drets humans a la ciutat, en un moment de crisi econòmica que tindrà uns efectes que duraran molt de temps. Entén, doncs, que cal reforçar aquesta institució perquè els ciutadans la coneguin i hi puguin recórrer en defensa dels seus drets i llibertats. Pensa que una bona manera de fer-ho és millorar el sistema d’elecció, que necessàriament obligarà al fet que la ciutadania en conegui millor la figura i les funcions. Conclou que la proposició vol ampliar el coneixement que té la ciutadania d’aquesta figura, que participi en la seva elecció, ja que entén que la ciutadania té molt a dir en el nomenament de la persona que ostenti el càrrec de Síndic de Greuges. És conscient que hi ha una dificultat normativa, ja que el reglament de la Sindicatura i la Carta de Barcelona preveuen que serà nomenada per majoria absoluta del Plenari, però afegeix que la Carta dóna la possibilitat que hi hagi també un nomenament per iniciativa ciutadana. Indica que el seu Grup vol que hi hagi una confluència d’aquestes dues fórmules, incorporant aquesta consulta en el reglament per garantir que sempre hi haurà una participació ciutadana en l’elecció d’aquesta persona, que opina que ha de ser coneguda, imparcial i equànime en els seus posicionaments. En resum, diu que la proposta és ampliar el sistema d’elecció, impulsar una consulta prèvia per les candidatures i proposar la modificació del reglament per la via prevista en la normativa municipal. El Sr. Martí manifesta el vot a favor de CiU, en primer lloc, perquè té tot el sentit polític i, en segon lloc, perquè està basat en la contemplació d’unes normes i un reglament municipal que permeten encaixar la dinàmica de plenari i la de consulta ciutadana. Creu que és bo aprofundir en el debat ciutadà en tots els àmbits de la vida municipal, i també en aquest tipus d’institucions tan importants com la Sindicatura de Greuges. Diu que durant tot el mandat intentarà promoure que hi hagi aquest tipus de plantejaments, de consultes i d’escoltar la gent, ja que entén que els partits que formen el Govern són partits favorables a la transparència, a la participació i a les consultes ciutadanes, tot i que encara espera la resposta de quan el govern farà la consulta de l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’AMI. Malgrat això, insisteix que és un govern favorable a les consultes i, per tant, ha de poder assumir i 5552 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 tramitar això. Finalment, opina que estan en una situació en què és urgent que la ciutadania disposi de la renovació d’aquesta important representant de la ciutadania de Barcelona, i per això demana que es faci com més aviat millor. El Sr. Sierra manifesta el vot a favor de Ciutadans perquè entén que aquesta figura representa i defensa tots els barcelonins i barcelonines i és molt important en l’organigrama municipal. Constata, a més, que la Carta municipal permet fer aquest tipus de consultes a la ciutadania, i diu que, per tant, el seu Grup hi està d’acord. La Sra. Capdevila diu que està a favor de la participació ciutadana, i constata que el govern municipal hi ha manifestat el seu suport durant tota la campanya. A més, recorda que el dia anterior, en la comissió d’Economia i Hisenda, ERC va plantejar la possibilitat d’obrir un debat entre veïns i comerciants per veure quin havia de ser el futur de la Ronda Sant Antoni. Entén que com més consultats els ciutadans millor, ja que són ells qui paguen els projectes de la ciutat, i considera que la Sindicatura de Greuges és una figura cabdal a l’Ajuntament per defensar els drets dels ciutadans, tant si són de Barcelona com si no. Pensa que la proposta del PSC dóna la possibilitat de donar a conèixer més aquesta figura, ja que creu que potser no és prou reconeguda per la ciutadania. Conclou que aquesta proposició serviria tant perquè el ciutadà donés el seu vot als candidats com per conèixer més a fons la Sindicatura de Greuges. Recorda que el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya ha reclamat sempre l’elecció directa dels consellers i conselleres de districte i, per tant, és natural que el seu Grup cregui que la síndica de Greuges també hauria de ser escollida d’aquesta manera. Així i tot, malgrat estar d’acord amb la proposició, vol escoltar l’opinió del govern abans de posicionar el seu sentit del vot, ja que vol saber si aquest està d’acord a organitzar la consulta i com ho pensa fer. Creu que la síndica es tria per cinc anys i que s’hauria de fer abans que acabés l’any. Insisteix que, depenent del plantejament del govern, ERC votarà en un sentit o un altre. La Sra. Esteller recorda que això ja ho va plantejar el PP en el mandat anterior i que com a conseqüència d’aquesta proposta es va modificar la Carta de Barcelona, per la qual la Llei electoral havia de recollir aquesta possibilitat, tenint en compte una sèrie de raonaments i criteris. Comenta que per aquest motiu ja es va incorporar en la disposició transitòria tercera en el supòsit de la Carta municipal. Conclou, doncs, que no només s’ha de modificar el reglament intern, sinó també la Carta municipal, que ja estableix com i de quina manera, però que prèviament cal que això quedi recollit en la legislació electoral. Indica que ara s’ha canviat de criteri i només es fa una consulta prèvia referida a tot això, però que en el seu moment ja es va substanciar i que tots els grups van arribar a un acord per fer-ho així. Pel que fa a totes aquestes qüestions, que tenen un caràcter institucional important i una gran transcendència, creu que sempre s’han de parlar abans i consensuar-ho entre tots, perquè es va canviant de model cada vegada que hi ha una elecció. Constata que des d’abril de 2015 la síndica ha acabat el seu mandat i que li correspon a l’alcaldessa iniciar el procediment de nova elecció. Pregunta, per tant, en quin moment es farà. El Sr. Garganté entén que en moments anteriors la síndica de Greuges s’havia escollit per majoria al plenari i que amb aquesta proposició es planteja una consulta prèvia als ciutadans sobre diferents noms que es plantejarien. Pregunta si no es proposa l’elecció directa per part del poble, i conclou que escoltarà què diu el govern per aclarir-se, perquè cada cop està més confós. El Sr. Pisarello comença dient que el govern estarà encantat de trobar-se amb els grups abans de les reunions per fer preguntes i que la proposició es pugui discutir, perquè creu que no s’ha de fer servir una proposició per fer preguntes, com han fet el Sr. Garganté, que està justificat per la seva falta d’experiència, i la Sra. Esteller, que té més experiència. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5553 Explica que les sindicatures de Greuges estan molt vinculades a altres institucions, que són les defensories del poble, els ombudsman, que van néixer als països escandinaus. Considera que perquè aquestes institucions siguin efectives és molt important que hi hagi una certa legitimitat social, ja que hi ha defensories del poble que en comptes de defensar el poble acaben defensant la mateixa administració. Opina, doncs, que com més implicació ciutadana hi hagi en l’elecció d’aquests òrgans, major serà la seva independència a l’hora de controlar l’administració. Recorda que la base cinquena del reglament de la síndica de Greuges de Barcelona estableix que el procediment de nomenament s’inicia mitjançant un decret d’alcaldia pel qual es disposa l’obertura d’un torn de consultes per un període de 2 mesos entre totes les entitats inscrites en el registre municipal per tal que aquestes persones puguin proposar els candidats que considerin adients per exercir el càrrec. Constata que hi ha mecanismes de participació previstos en la Carta municipal, però diu que no té clar què hauria de formar el govern i què hauria de modificar per poder dur a terme una consulta d’aquest tipus, a la qual el govern dóna suport. Explica que l’actual síndica de Greuges, la Sra. Maria Assumpció Vila, va ser nomenada el 2010 i, per tant, el seu període ha expirat, però diu que no ha estat renovada perquè el reglament que regeix la institució determina que no es pot renovar el càrrec durant un període electoral. Per tant, indica que estan esperant que passi aquest període electoral. Manifesta el suport del govern a totes les instàncies participatives, i comenta que han de ser mecanismes de participació que no exigeixin canvis que facin que l’elecció es dilati en el temps. Conclou que, d’una banda, hi ha la necessitat d’escollir el proper síndic i, de l’altra, intentar fer-ho maximitzant els procediments de participació. La Sra. Andrés aclareix que el seu Grup proposa la consulta prèvia a la ciutadania. Comenta que el reglament preveu la consulta prèvia durant dos mesos a entitats, però diu que el PSC vol que això sigui obert a tota la ciutadania i després continuar el procediment normal de ratificació per part de dos terços del plenari, és a dir, majoria absoluta, i finalment el decret d’alcaldia de nomenament. Reconeix que es va parlar de modificar la Llei electoral, però considera que des de l’Ajuntament no es pot instar aquesta modificació perquè es tardaria massa. Simultàniament, entén que s’ha de veure la conveniència d’aplicar la consulta en aquest mandat concret o no, és a dir, si es pot aplicar la consulta que preveu la Carta municipal per a qualsevol qüestió d’interès general de la ciutadania, que sempre es pot acordar per majoria absoluta del plenari. Creu que cal veure si en aquest cicle és adient fer-ho com a consulta, Carta municipal acordada per majoria de dos terços, i simultàniament treballar la modificació del reglament per ampliar aquesta consulta a ciutadans, en comptes de només a entitats. Insisteix que el PSC vol que s’ampliï a tothom, però opina que cal acordar si es pot fer en aquesta candidatura per una via normal o esperar a la modificació. La Sra. Capdevila diu que li ha quedat clar el que deia el Sr. Pisarello que es tractaria que totes les entitats inscrites proposessin candidats al càrrec, però indica que això és el que s’ha fet fins llavors i que així no s’arriba a la consulta popular. Reitera la pregunta de si hi haurà temps de fer-ho. La Sra. Esteller aclareix que el PP demana que es treballi la modificació del reglament per ampliar la consulta i que sempre es faci així, no perquè ho decideixin els grups, sinó que reglamentàriament sigui preceptiu que hi hagi una consulta a tota la ciutadania. Afegeix que, com que no veu clar si hi haurà consulta o no, s’abstindrà. El Sr. Pisarello manifesta el vot favorable del govern sempre que s’entengui que si es pot fer es farà i es modificarà el que calgui, i si no, caldrà deixar-ho per al proper mandat. 5554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 18. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar al govern municipal a complir les lleis i a respectar la simbologia i nomenclàtor de la ciutat de Barcelona. La Sra. Esteller explica que la proposició és per demanar al govern que compleixi les lleis i les ordenances i que respecti la simbologia i el nomenclàtor de la ciutat. Reconeix que es podria decidir que la proposició és òbvia, però argumenta que el PP la presenta perquè no té clar que el govern compleixi la legalitat, ja que l’alcaldessa va dir que només compliria les lleis que a ella li semblessin que eren justes. Per tant, vol saber si es compliran ordenances com la de convivència. Demana, doncs, al govern que compleixi les lleis perquè la democràcia es fonamenta en el compliment de l’estat de dret, que és el que garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans. D’altra banda, també demana que es respecti la simbologia i el nomenclàtor de la ciutat, atès que el govern abans de l’estiu va retirar símbols com el bust del rei Joan Carles de l’Ajuntament i va dir que revisaria la simbologia de la ciutat. Assenyala que la simbologia i el nomenclàtor formen part de la història de la ciutat i pertanyen a tothom; comenta que alguns són símbols constitucionals, altres de la història, de la trajectòria de la ciutat, i que han sobreviscut a tots els governs i cal respectar-los. Considera que els símbols no són subjectius de cap partit ni de cap govern i per això l’Ajuntament els ha de respectar. Admet que hi poden haver canvis puntuals de carrers, però que no es pot fer una revisió amb caràcter general perquè el govern tingui conviccions republicanes, ja que la ideologia de l’alcalde o del govern és la seva ideologia, però no l’ha d’imposar a tots els ciutadans. Insisteix a demanar que es respecti la simbologia de la ciutat, que és respectar els barcelonins i barcelonines pensin el que pensin, i reitera que cal complir la llei. El Sr. Forn constata que, efectivament, és una proposició una mica òbvia, atès que insta el govern a complir la legalitat i respectar la simbologia. D’altra banda, vol circumscriure el debat i creu que hi ha diverses coses sobre la taula. En primer lloc, comenta que el govern està instant una modificació del ROM, en el sentit que sigui el plenari qui decideixi la simbologia. Indica que CiU està disposada a parlar- ne i creu que pot ser una bona solució. I, en segon lloc, pel que fa al nomenclàtor, diu que un dia és un i l’endemà pot ser un altre, i que l’Ajuntament té establerts mecanismes de modificació dels carrers, com ara la Ponència del Nomenclàtor, que és on es presenten les modificacions. Considera que respectar no vol dir que els carrers hagin de tenir sempre els mateixos noms. Recorda que el dia anterior el Grup Municipal de Convergència i Unió va donar suport a una proposta d’ERC que instava a la modificació dels noms d’una sèrie de carrers. Troba que això és normal i el que s’ha fet sempre. Conclou que si s’entén la proposició en aquest sentit, la pot acceptar, però amb aquests matisos: que els grups poden decidir quina és la simbologia i els noms dels carrers, i que es poden modificar. Diu que espera a veure què en diu la Sra. Esteller per posicionar-se, i que si no s’entén d’aquesta manera no hi podrà votar a favor. El Sr. Sierra manifesta el vot a favor de Ciutadans perquè, evidentment, està a favor que es compleixin totes les lleis, i no només les que a alguns els semblin justes. Li sembla lamentable que es faci una instrumentalització d’aquest assumpte del nomenclàtor dels carrers. Considera que si es pretén canviar la història NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5555 s’eliminarà un patrimoni que és de tots. Es pregunta per què només es fa amb la dinastia borbònica i no els Àustries també. En tot cas, tot i que el seu Grup no és gaire amic de les consultes, creu que cal exercir la democràcia representativa i consultar els veïns/es dels carrers implicats explicant-los les conseqüències respecte a la documentació en el cas que siguin petits i mitjans empresaris. La Sra. Capdevila manifesta el vot en contra del seu Grup, ja que ERC no pot permetre que molts carrers de la ciutat mantinguin noms de simbologia monàrquica, imposats per la dictadura franquista, que no va preguntar a cap veí ni veïna si els noms d’alguns carrers s’havien de canviar. Assenyala que el seu Grup, com a republicà, exigeix que es prioritzin els noms de personalitats, institucions o esdeveniments que hagin contribuït notablement a la consecució de la democràcia, la llibertat o la cultura, relacionat directament o indirectament amb la història de la ciutat, de Catalunya, d’Europa i del món. Comenta que la cultura republicana ha de ser l’eix de la cohesió social i la participació ciutadana. Indica que el dia anterior ERC va presentar una proposició/declaració de grup, que va ser aprovada, en què s’impulsaven els canvis de nom de diverses places i carrers. Considera, doncs, que seria incoherent votar en aquesta sessió abstenir-se o votar a favor d’aquesta proposició, ja que entén que la retirada d’alguns noms de carrers amb noms borbònics respon a la sobirania del poble i tenen el dret i el deure de reparar el que li sembla un greu error en el nomenclàtor de Barcelona. Constata que posar el nom a una plaça és un reconeixement i un premi col·lectiu a una personalitat, i amb aquests canvis cal aprofitar per prioritzar el reconeixement de les dones als espais públics de la ciutat i continuar abolint les barreres de gènere. Recorda, a més, que al districte de l’Eixample uns anys enrere tots els grups van acordar que en qualsevol carrer o plaça calia donar prioritat als noms de dona. Diu que, com que ho considera un premi, no vol que els carrers de Barcelona duguin noms d’una dinastia borbònica imposada per les armes en el seu moment, perpetuada per dictadures en diverses ocasions i actualment sospitosa de corrupció. Afegeix que tampoc hi vol noms altament relacionats amb governants feixistes ni que s’hagin mostrat contra els drets humans. Per tant, diu que vol normalitzar les plaques dels carrers on és normal, és a dir, als carrers. I reitera que no pot donar suport a la proposició. La Sra. Andrés diu que necessitaria que la Sra. Esteller clarifiqués si això de «respectar la simbologia» és sinònim d’inamovibilitat o s’entén també fer les modificacions instades per qualsevol ciutadà tal com permet l’actual protocol. Indica que si aquest «respectar» vol dir modificar amb el procediment establert, amb el màxim consens, i fent del nomenclàtor una eina de cohesió i d’entesa ciutadana, i no una eina o una arma política, com passa últimament, el seu Grup hi votarà a favor. El Sr. Garganté diu que li feia tanta mandra parlar de l’AMI com n’hi fa parlar dels Borbons. Manifesta que no té cap esperança en el fet que hi hagi mobilitat per part del PP, i per això hi votarà en contra. El Sr. Domènech diu que intentarà ser breu, d’una banda, perquè té la sensació de déjà-vu, ja que el dia anterior estaven parlant pràcticament del mateix, tot i que des d’una altra orientació, i de l’altra, perquè ha vist alguns periodistes que tenien problemes per mantenir-se desperts. Considera que la proposició vincula el manteniment de la legalitat al manteniment de la simbologia, i per tant, pressuposa que d’alguna manera s’ha violentat la legalitat, perquè, si no, no tindria sentit. Tenint en compte això, indica que, evidentment, hi votarà en contra perquè el govern no pot admetre que es posi en qüestió el manteniment de la legalitat en les actuacions que afecten la simbologia. Respecte del nomenclàtor, indica que totes les propostes que s’han fet passaran a la Ponència del Nomenclàtor i als consells de districte, i per tant, diu que són 5556 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 propostes que compliran completament la legalitat i que si el procediment funciona es posarà a disposició dels veïns/es. Assenyala, doncs, que en cap moment s’ha violentat la legalitat en aquest sentit. Pel que fa a l’efígie, declara que no tan sols no s’ha incomplert la llei, sinó tot el contrari, perquè es pretenia representar la figura del cap d’Estat amb un senyor que no era cap d’Estat. Explica, doncs, que s’ha procedit a la modificació del ROM per negociar com ha de ser aquesta simbologia. Diu que, tot i que semblaria que el govern hi ha de votar a favor perquè evidentment compleix la legalitat, com que parteix d’un pressupòsit fals, hi votarà en contra si no s’aclareix el contrari. D’altra banda, quant a la història estàtica o la memòria estàtica, assenyala que aquestes només existeixen en dictadura, però que en democràcia les memòries són plurals, evolucionen i es transformen en funció de la ciutadania. Comenta que la memòria a què es refereix la Sra. Esteller que no es pot tocar és la memòria estàtica que va imposar la dictadura feixista el 1939, independentment que els veïns i veïnes decideixin mantenir-la o no. Per tant, diu que no és veritat que aquesta memòria provingui d’un consens ciutadà, sinó de la imposició d’una dictadura. Demana, doncs, que es permeti com a mínim plantejar el debat com a Ajuntament i com a ciutat als consells de districte o en comissió. No li sembla bé que es qualifiqui això de subversió a la legalitat. El preocupa que s’utilitzi constantment la legalitat com una forma d’instrumentalitzar la mateixa legalitat per amagar debats polítics i ciutadans democràtics. Considera, doncs, que en aquest cas no té sentit i que és el pitjor favor que es pot fer a un estat de dret. Pensa que és justament per la reiterada utilització de la llei en aquest sentit que hi ha la crisi que hi ha. Indica que, tot i que la posició del govern podria haver estat a favor, hi votarà en contra per la confusió a què porta la proposició. Finalment, comenta que es vol intentar que això no tingui cap cost per als veïns i veïnes, i constata que només el 7% dels noms del nomenclàtor de Barcelona són de dones, i si es mantingués l’estàtica hi hauria aquest 7% tota la vida, que és el que no vol el govern. La Sra. Esteller lamenta que el Sr. Pisarello s’amagui darrere el comissionat, ja que ella l’havia apel·lat a ell directament sobre les declaracions que va fer després de retirar el bust de Joan Carles I i sobre el fet que es revisaria tota la simbologia de la ciutat, el nomenclàtor, etc. Es queixa que el Sr. Pisarello no li ha respost. El Sr. Pisarello ratifica el vot contrari. La Sra. Esteller considera que no es poden banalitzar les simbologies i argumenta que la proposició parla d’instar el govern a complir les lleis i a respectar, que són coses separades. Explica que el tema de les lleis ve perquè l’alcaldessa va dir que només compliria les lleis que considerés justes. Pregunta al Sr. Pisarello, doncs, què es farà i en quins termes. Aclareix que la proposta diu que la simbologia no pot ser només d’una part i que canviar la simbologia i el nomenclàtor té un profund calat polític. En resposta al Sr. Forn i a la Sra. Andrés, indica que no diu que no es pugui canviar res, sinó que hi ha procediments establerts i que cal respectar-los, perquè el govern vol fer una revisió absoluta de tot. Respecte del que deia el comissionat, comenta que entre la dictadura i l’actualitat hi ha hagut molts anys de democràcia, i que no cal que vingui Barcelona en Comú a explicar què es la democràcia, perquè sembla que aquests 30 anys i escaig no hagin servit de res. Considera que Barcelona ha canviat i que hi ha una ponència del nomenclàtor en què es fan propostes, incloent-hi el seu Grup, i algunes s’han tirat endavant i altres no. Aclareix, però, que la proposta es refereix a la naturalesa revisionista de les declaracions del govern, i indica que els motius de la proposició són complir les lleis, mantenir la tradició i la història de la ciutat, cosa que no vol dir que hi pugui haver canvis puntuals en el nomenclàtor o en la simbologia, sempre que no sigui preceptiva per llei, perquè aquestes s’han de complir tant si es té esperit NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5557 monàrquic com republicà. Finalment, diu que quan s’estigui tramitant un reglament de l’Ajuntament i tothom hi estigui d’acord, en funció de com s’aprovi, caldrà decidir moltes qüestions. El Sr. Forn indica que no pot donar suport a la proposició, no tant pel que diu, sinó pel que s’interpreta de les paraules de la regidora del PP. Comenta que hi ha un procés de modificació del ROM per tractar el tema de la simbologia i que Convergència en vol parlar perquè creu que és el moment de definir què es vol; afegeix que haurà de tenir un ampli suport. Pel que fa al nomenclàtor, recorda que el Partit Popular ha demanat canviar algun nom en més d’una ocasió i s’ha atès aquesta demanda. Considera que no és una qüestió de posar els noms que agraden a un grup o altre, sinó els que tenen més consens. Tot i que considera que el govern municipal ha de complir les lleis i recorda que el seu Grup va ser crític amb la manera com es va retirar el bust, reivindica el dret a fer les modificacions que es creguin oportunes tant en la simbologia com en el nomenclàtor de la ciutat. El Sr. Sierra considera que altra vegada s’està instrumentalitzant el tema i fent política intentant canviar l’adreça als ciutadans de Barcelona. Li sembla vergonyós que s’atorgui el nom dels carrers amb segons quins criteris. Es queixa que al Sr. Joan Antoni Samaranch no se li concedeixi un carrer o una plaça a Barcelona, amb l’argument que va pertànyer al règim franquista, tot i ser una persona que objectivament va aconseguir que Barcelona fes un salt qualitatiu amb la celebració dels Jocs Olímpics del 92. També es queixa que, en canvi, hi hagi carrers amb el nom del senyor que va copiar l’estelada de la bandera cubana de la independència de 1898, o del Sr. Sabino Arana. Demana que s’intenti no perjudicar els ciutadans i que, en tot cas, se’ls consulti, atès que els afecta directament. Assenyala que canviar d’adreça no és qualsevol cosa, ja que els petits i mitjans empresaris hauran de canviar els cartells, les targetes, els sobres, els documents, però constata que també els ciutadans com a individus canviaran d’adreça postal. I diu que potser el primer any el carter sap que una avinguda era l’antiga avinguda de Borbó, però al cap de tres anys hi pot haver un problema. Pensa que cal tenir en compte aquestes coses i que no es pot banalitzar ni instrumentalitzar políticament. Li sembla molt frívol utilitzar el nomenclàtor dels carrers amb interès polític. La Sra. Andrés vol que consti en acta que el seu Grup donarà suport a la proposta amb el benentès que el nomenclàtor és viu i es pot modificar com s’ha fet sempre, d’acord amb el procediment que es revisarà en la modificació del ROM, i que es respectarà el resultat del procés. Diu que li agradaria que s’acabessin els debats sobre el nomenclàtor a la comissió i que es posessin a treballar en allò que mana la Carta municipal, que són els temes d’ocupació, educació, habitatge, salut i cura de les persones. La Sra. Capdevila aclareix a la Sra. Andrés que ERC també està per fer política per als ciutadans d’ensenyament, sanitària i de tot tipus i perquè hi hagi més repartiment de la riquesa, ja que sembla que això no quedi clar. Comenta que hi ha molts ciutadans de Barcelona que se senten molt incòmodes amb noms de places i carrers que provenen de la dictadura feixista de Franco. No entén per què el PSC votarà a favor d’aquesta proposició, malgrat la referència que hi han fet. La Sra. Esteller torna a lamentar que el tinent d’alcalde no contesti, i demana que el govern deixi de fer una política revisionista i sectària, dirigida només a agitar la gent que els va votar a les eleccions municipals, i que governi per a tothom, sense utilitzar els símbols de manera partidista, en contra de la majoria de la gent de Barcelona. 5558 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 19. Que el govern municipal emprengui les mesures necessàries per tal que els treballadors municipals puguin gaudir del permís de paternitat de quatre setmanes tal i com preveu el marc legislatiu vigent. La Sra. Vila demana al govern que emprengui les mesures necessàries perquè els treballadors municipals puguin gaudir del permís de paternitat de 4 setmanes, tal com preveu el marc legislatiu. Indica que la llei orgànica preveu l’ampliació dels permisos de paternitat i que la llei aprovada pel Parlament el 2015 parla de la distribució coresponsable entre dones i homes en la cura de les persones i també parla de promoure un sistema de permisos que asseguri la distribució equitativa entre dones i homes. Indica que les tasques de cura dels fills encara pesen excessivament sobre les dones, i per tant, entén que l’Ajuntament pot impulsar iniciatives innovadores que després puguin ser aplicades per altres administracions. La Sra. Pérez diu que amb l’explicació de la pregunta l’ha entès una mica millor, ja que indica que l’Ajuntament ja aplica el permís de paternitat des de l’any 2004. Explica que fins al 2007 es retribuïen les 4 setmanes íntegrament per part de l’Ajuntament i que amb l’entrada en vigor de la llei estatal la Seguretat Social cobreix les dues primeres setmanes i l’Ajuntament els 15 dies següents, excepte en casos de famílies monomarentals, en què l’Ajuntament cobreix el 100% del permís. Comenta que això està recollit en l’acord regulador vigent de les condicions de treball dels empleats públics i que es començarà a treballar per la pròrroga o el nou conveni. Pel que fa a les dades d’homes que s’han acollit a aquest permís, informa que el 2013 s’hi van acollir 196 homes i el 2014, 199. Considera que l’Ajuntament ha de sensibilitzar perquè s’hi acullin més homes, ja que són xifres baixes, i per això accepta el prec. La Sra. Vila agraeix l’acceptació del prec, i assenyala que vol anar més enllà, ja que el marc legislatiu vigent porta al fet que, com que els permisos de 4 setmanes són voluntaris i no transferibles, habitualment els acaben assumint només les dones. Per tant, proposa que el govern s’avanci al marc legislatiu i comenci a aplicar mesures per tal de, en les famílies en què les dones s’acullen a la baixa, oferir als pares també que es puguin acollir a les 4 setmanes. Indica que en altres països s’ha impulsat aquesta pràctica i que el resultat ha estat d’iniciatives legislatives favorables al fet que hi hagi més coresponsabilitat i fomentar que els homes també s’acullin a aquest permís de 4 setmanes. Comenta que en el mandat anterior es va començar a fer una feina important en aquest sentit i que hi ha un estudi de l’impacte que tindria i del paper que hauria de tenir Recursos Humans de l’Ajuntament. Per tant, recomana que es recuperi aquesta informació, i està segura que es podrà avançar perquè Barcelona continuï sent una administració pionera en la promoció de la igualtat d’oportunitats i de tracte entre homes i dones i de la coresponsabilitat en l’àmbit familiar i de la parella. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5559 20. Que la Unitat de Règim Intern de la Guàrdia Urbana de Barcelona passi a dependre directament d’Alcaldia. Que les dependències d’aquesta unitat estiguin localitzades fora de qualsevol caserna de la Guàrdia Urbana i s’allotgin dins l’estructura administrativa de l’Ajuntament. El Sr. Coronas explica que el prec es fonamenta en el principi de transparència i eficiència pel que fa a la Unitat de Règim Intern de la Guàrdia Urbana, ja que actualment depèn del cap d’aquest cos, i entén que això no es correspon amb aquests criteris que han de prevaler a l’hora d’investigar. Per tant, proposa que aquesta unitat passi a dependre directament d’alcaldia entès com a alcaldia, regidor o comissionat en qui delegui, i també demana que les dependències d’aquesta unitat estiguin localitzades fora de qualsevol caserna de la Guàrdia Urbana, ja que entén que això garanteix la independència de funcionament d’aquesta unitat. Diu que no és una cosa de què sorgeixi el debat ara, i recorda el Sr. Forn quan va fer les conclusions de la investigació que es va fer arran dels afers de Ciutat Morta, que una de les mesures que proposava era aquesta. Creu que, després d’haver estat tenint converses amb el govern, aquest prec serà acceptat perquè forma part d’aquesta línia de canvis que comparteix que cal fer en el si del Cos de la Guàrdia Urbana. El Sr. Recasens comenta que hi ha una concordança en aquesta qüestió i que, per tant, dins del Pla director de què s’ha parlat i seguint la línia anunciada en la legislatura anterior, s’està treballant per materialitzar aviat l’adscripció de la Unitat de Règim Interior a la Gerència de Seguretat i Prevenció i, per tant, que les dependències siguin en aquesta gerència, a la plaça Carles Pi i Sunyer. El Sr. Coronas agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. 21. Que el govern municipal no confongui la institució i el partit i en concret separi la imatge corporativa de l’Ajuntament de Barcelona de la imatge corporativa del partit de govern. El Sr. Coronas creu que l’Ajuntament és la institució que representa la sobirania popular de Barcelona, i com a institució que representa els barcelonins i barcelonines, més enllà del partit que governi la ciutat, opina que les seves comunicacions han de garantir neutralitat i imparcialitat, ja que en democràcia els partits canvien, però les institucions perduren. Atès que la imatge política no passa pels seus millors moments, pensa que seria fer un flac favor a la imatge de l’Ajuntament si la majoria de la ciutadania sent que el govern s’està aprofitant d’aquesta institució de manera partidista. Comenta que les darreres setmanes s’han vist alguns exemples que no avancen en aquesta línia, ja que hi va haver un acte de Barcelona en Comú al Districte de Sant Andreu, en què es va penjar un cartell a la façana de la casa de tots els habitants de Sant Andreu. Afegeix que alguna comunicació com la de «Barcelona, ciutat refugi» recorda molt explícitament la imatge gràfica de Barcelona en Comú, i fins i tot la de Catalunya Sí que es Pot. Entén que hi ha un manual d’identitat corporativa i que no té gaire a veure amb el que s’està fent. Per tant, li agradaria que es respectés aquest manual, i que si calgués canviar-lo es fes segons el procediment reglamentari, perquè aquest manual diu on i com ha de sortir el logo, quins colors es poden fer servir, i que s’ha d’usar la tipografia Akkurat, en la modalitat Roman o Bold. Considera que el partit que governa s’està saltant aquesta normativa, cosa que el porta a pensar que ho fa de manera partidista. La Sra. Pin diu que suposava que s’esmentaria el cas de Sant Andreu, i explica que en aquell moment ja es va reconèixer que era un error i es va fer saber a la resta de grups de l’oposició. Demana, però, que no es faci categoria de l’anècdota, perquè va ser un cas puntual. Considera que s’ha fet categoria d’anècdotes per criticar un govern que ha demostrat que funciona i per tenir titulars a premsa. 5560 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Pel que fa a la imatge gràfica, admet que hi ha una voluntat de canviar-la, modernitzar-la i fer-la més amable, i està disposada a discutir els criteris gràfics amb els grups. Reitera que l’ús partidista de què s’acusa el govern és fer categoria d’una anècdota. Tanmateix, es mostra oberta a suggeriments o si algun Grup creu que hi ha hagut algun altre ús d’aquesta mena. El Sr. Coronas diu que rectificar és de savis, però no té clar si s’ha acceptat el prec o no, i diu que li agradaria que es digués perquè constés en acta. Respecte de les imatges gràfiques, especifica que no són discutibles, tot i que es poden canviar, però a través d’uns procediments. Assegura que les administracions són molt estrictes amb la normativa gràfica i que es fa per buscar la neutralitat, un caràcter institucional i aquesta imatge identificativa, que tothom quan vegi aquella imatge sàpiga que és l’Ajuntament de Barcelona. Es queixa que en la postal que es va fer a Internet pel tema de «Barcelona, ciutat refugi» costa de veure que és l’Ajuntament, entre altres coses perquè no hi ha el logo i perquè sembla el grafisme de Barcelona en Comú. La Sra. Pin es compromet a fer arribar al cap de comunicació aquesta petició d’atenir-se a la normativa pel que fa a la matèria gràfica, tot i que creu que ja es fa. Aclareix que accepta el prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PSC: 22. Que el govern de la ciutat presenti en la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció un informe sobre la implementació de la llei contra la LGTBfòbia (Llei 11/2014) per part de l’Ajuntament de Barcelona, amb objectius a assolir, accions de formació al personal funcionari, treballadors i treballadores municipals i professionals implicats, accions de difusió i protocols a seguir. La Sra. Andrés explica que la síndica de Greuges en el seu informe anual alertava que la majoria de queixes a la Sindicatura de Greuges en relació amb la llibertat cívica han estat en l’àmbit de l’homofòbia, i que per això presenta aquest prec, en què demana un informe en un termini breu per saber com pensa implementar el govern la Llei 11/2014, aprovada al Parlament, que és una de les més avançades al món en defensa de la lliure elecció sexual. Aclareix que demana com es pensa implementar per garantir sobretot accions de formació del personal funcionari i també difusió en els àmbits prioritaris que marca la llei, que són els mitjans de comunicació, cultura, lleure, esports, universitats, acció social, etc. La Sra. Pérez informa que el govern està fent una avaluació del Pla LGTB 2010- 2015, entre altres coses perquè dins d’aquest pla ja hi havia algunes accions que tenien coincidència amb la llei, tot i que encara no estava aprovada. Explica que aquesta avaluació acabarà al desembre, i que, per tant, pot acceptar el prec i la setmana següent presentar un informe jurídic del marge que té l’Ajuntament, però suggereix que és millor esperar si cal un informe complet, amb les accions. Afegeix que també és millor esperar perquè el govern ha demanat dos estudis, que s’acabaran a finals de 2015, respecte de l’acompanyament de les persones transsexuals i intersexuals, en l’àmbit sanitari i comunitari, per establir algunes accions reconegudes a la llei adreçades a aquests dos col·lectius sobre els quals s’han detectat mancances en el pla anterior. Indica que aquests estudis estan orientats al compliment dels apartats de llei per garantir els drets LGTB. Es compromet a tenir les conclusions d’aquests estudis al desembre, i comenta que l’elaboració del pla serà participativa, i, per tant, s’obrirà un procés participatiu amb el consell LGTB, ciutadania, entitats i persones que no formen part d’entitats. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5561 Diu que no té cap inconvenient a preparar un informe per a la següent comissió, però que si s’ha de cenyir al que diu el prec no el podrà presentar pels motius que ja ha explicat. La Sra. Andrés prefereix esperar-se que el govern pugui tenir tota aquesta feina feta, i diu que al gener sí que demanarà que es presenti aquest informe. Finalment, sol·licita que es compti amb tots els grups també per fer aquesta participació. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 23. Quin grau d’aplicació i desplegament del Pla Anual 2015 del Pla Director de Cooperació 2013-2016 ha portat a terme el govern municipal en els seus primers 100 dies de govern? El Sr. Martí pregunta, més enllà de la gestió de la catàstrofe dels refugiats de què ja s’ha parlat en la comissió, què està fent el govern en relació amb l’aplicació del Pla director de cooperació internacional, aprovat per unanimitat de totes les forces polítiques, inclosa ICV-EUiA, que està dins el popurri de partits del govern. Resumeix que vol saber què s’ha fet en els primers 100 dies de govern respecte del Pla de treball 2015 de cooperació internacional. El Sr. Roca informa que la Direcció de Solidaritat i Cooperació ha mantingut el ritme d’execució previst, amb les grans línies previstes al pla d’acció presentat en la comissió permanent del Consell Municipal, en el govern anterior. Atès que aquesta pregunta inclou molta informació, proposa passar-la per escrit perquè Convergència i Unió pugui tenir tot el detall de les accions que s’han executat. Fa un resum, però, en què explica les línies que s’han seguit treballant d’acord amb aquest pla d’acció, que són treballar en una cooperació de ciutat amb ciutat, seguir enfortint l’educació per al desenvolupament i els drets humans, la promoció dels drets, el compromís global amb el nou multilateralisme i amb la justícia global, i també el suport al sector. Informa que, en aquests cinc grans eixos, es continua treballant amb les ciutats prioritàries, que són Medellín, l’Havana, Maputo, Tànger, Tetuan i les poblacions palestines, i també amb ciutats preferents, com ara Dakar, San Salvador, Saida i Trípoli al Líban; Tunis, Sfax i Sousse a Tunísia, i també a l’Equador, en poblacions com Carchi, Esmeraldas o Cuenca. Pel que fa a la convocatòria, comenta que va sortir abans de l’estiu i que hi haurà la resolució definitiva a principis d’octubre, tot i que la provisional ja va sortir a principis de setembre. El Sr. Martí agraeix la informació al Sr. Roca, però demana que es mantinguin fermes aquestes prioritats i que es convoqui aviat el Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal Ciutadans: 24. Quin és el protocol que s’ha facilitat a la Guàrdia Urbana de Barcelona per a actuacions respecte de venedors il·legals ambulant a la ciutat? En desenvolupament del mateix volem saber quants agents deuen intervindré, quina funció deu realitzar cadascun, i quines ordres tenen els agents respecte a les mercaderies il·legals i sobre les persones que realitzen aquestes infraccions de l’Ordenança Cívica i del Codi Penal. 5562 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 (Tractat conjuntament amb el punt 28 de l’ordre del dia.) El Sr. Sierra, atès que el Sr. Recasens, comissionat de Seguretat, s’ha compromès a contestar aquesta pregunta que ja ha formulat en dues compareixences, l’extraordinària i la d’avui, diu que segueix a l’espera de la seva resposta. La Sra. Esteller pregunta quin material s’ha requisat, quines identificacions s’han fet i possibles detencions practicades, quines accions judicials s’han realitzat contra els manters que han provocat aquests fets violents, i que es detalli aquesta informació des de l’1 de juny al 15 de setembre. El Sr. Recasens, en relació amb el protocol, aclareix que les instruccions que té la Guàrdia Urbana són clares i precises i que en cap moment no hi ha hagut desprotecció dels agents d’aquest cos. També afirma que els mecanismes i criteris d’autoprotecció aplicables a totes les intervencions estan regulats per una instrucció interna que va ser actualitzada al juliol i que, per tant, des del punt de vista de la cobertura general existeix i s’aplica. Respecte a l’ordre de servei, informa que no s’ha trobat cap norma i que ja hi ha i està vigent una ordre de servei coneguda com a «Operació Mestral», que ve de l’anterior legislatura i que s’ha mantingut perquè està ben feta. Tot i així, comenta que per adaptar-se als canvis n’han fet una de nova que s’anomena «Víctor Alfa», i diu que el govern està a l’espera de les observacions dels sindicats representatius per veure si s’incorporen o no aquestes observacions a l’ordre de servei. Comenta que l’ordre «Víctor Alfa» aclareix els criteris generals, es basa en els principis legals d’oportunitat, proporcionalitat i congruència, i estableix una relació progressiva de les declaracions policials en funció dels escenaris i la seva potencial conflictivitat. Especifica que preveu dues fases segons si hi ha més o menys afluència de venedors, i tres nivells d’actuació: un de preventiu, un davant de possibles conflictes lleus, i un tercer quan hi ha risc imminent. Conclou que és una graella que s’anirà treballant en funció del que estigui succeint sobre el terreny. Afegeix que també es continuaran programant accions coordinades i planificades amb altres cossos policials. Quant a la informació que demana el PP, en primer lloc, aclareix que perquè la informació sigui objectiva ha de ser no només quantitativa, sinó també qualitativa. Tot i això, diu que donarà algunes xifres en resposta a la pregunta de la Sra. Esteller. Pel que fa a les actuacions de la Guàrdia Urbana, informa que tots els agents han d’actuar en la mesura de les seves possibilitats, perquè tenen com a missió fer complir la legislació vigent, i, per tant, tots són potencials actuants en aquesta matèria. Tanmateix, indica que les actuacions majoritàries, que sovint impliquen la fugida del venedor ambulant en veure l’agent, no es poden comptabilitzar, però constitueixen una important acció preventiva. Respecte del material requisat entre juliol i agost de 2015, assenyala que s’han requisat 230.000 articles diversos, que en el cas de les begudes a les platges representa un 53% més que l’any anterior. En relació amb la mitjana dels darrers anys, diu que la mitjana dels darrers 4 anys és de 266.000, i la xifra d’aquest any és 230.000, per tant, lleugerament més baixa, però s’hi apropa bastant. Quant al número de detencions i imputacions vinculades a la venda ambulant irregular, informa que se n’han fet 108 el 2015, respecte de la mitjana de 122 en els darrers 4 anys, per tant, també lleugerament per sota de la mitjana. Tot i aquestes xifres, explica que el model d’aquest govern és essencialment preventiu i tracta d’evitar la venda sobretot, més que no pas efectuar decomisos materials. Indica que el material entra pel port de Barcelona en contenidors i que segons dades d’un conegut diari, cada dia entren fins a 2.000 contenidors, dels quals només es revisa una part mínima i van a parar a uns majoristes que també caldria controlar. Diu que aquestes àrees d’intervenció, a més, no són competència de la Guàrdia Urbana. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5563 El Sr. Sierra constata que en un parell d’hores el Sr. Recasens ha tingut l’informe. Comenta que no hi ha cap sindicat, des del majoritari SAPOL fins al minoritari, que tingui instruccions sobre com actuar ni del protocol «Víctor Alfa» ni d’ordres concretes. No sap si això és per falta de comunicació amb el seu Grup o amb el govern. Atès que s’ha facilitat l’informe a Ciutadans tan ràpidament, pregunta si també s’ha facilitat als representants de la Guàrdia Urbana. Li sembla poc precís i que posa en risc la Guàrdia Urbana, a més de treure-li autoritat, ja que es posa aquest cos al mateix nivell que els que cometen il·legalitats venent productes il·legals al carrer. La Sra. Esteller constata que les informacions i les xifres que ha donat el Sr. Recasens demostren la permissivitat de l’Ajuntament, ja que hi ha més manters que mai a Barcelona i moltes menys accions per part de la Guàrdia Urbana. Pel que fa al material requisat, constata que la diferència és de 30.000 menys en comparació amb els anys anteriors, quan hi ha molta més activitat il·legal. Considera que el Sr. Recasens reconeix que s’està permetent aquesta activitat, cosa que ha denunciat el PP i considera reprovable. Finalment, pregunta si l’Ajuntament ha iniciat accions judicials contra els manters pels fets violents contra la Guàrdia Urbana. El Sr. Recasens diu que al matí no ha contestat perquè aquesta pregunta no era a la compareixença. Afegeix que és una persona molt disciplinada i respon en l’ordre en què se li fan les preguntes. D’altra banda, indica que els sindicats sí que tenen aquest informe per revisar- lo, i quan donin la seva opinió el govern el tirarà endavant i el farà aplicar. De totes maneres, insisteix que segueix vigent l’ordre de servei «Operació Mestral», que no s’ha derogat, però reitera que se’n fa una de nova per adaptar-se als canvis. I, finalment, respecte de les xifres, repeteix que coneix prou les estadístiques per creure-hi, però que aquestes indiquen que no hi ha hagut relaxació ni ineficàcia, perquè no són tan llunyanes de les d’anys anteriors. I indica que si es compara amb anys anteriors concrets, són més altes, fins i tot. Comenta que no coincideix amb la Sra. Esteller en les polítiques que cal aplicar, però ho troba normal tractant-se de dues formacions que pensen diferent en determinats elements. Es dóna per tractada. 25. Quantes unitats de vehicles marca BMW, model C Evolution utilitza la Guàrdia Urbana de Barcelona, i quin cost per unitat tenen? El Sr. Sierra pregunta quantes unitats de vehicles marca BMW, model C Evolution té la Guàrdia Urbana de Barcelona i quant costa cada unitat. Explica que són uns ciclomotors elèctrics molt costosos i que hi ha ciclomotors amb un preu molt més assequible per a les arques municipals. El Sr. Recasens informa que l’Ajuntament té un contracte d’arrendament de 30 scooters elèctrics model C Evolution de BMW per un període de 48 mesos, que va des de març de 2015 fins a febrer de 2019 i per un màxim de 30.000 quilòmetres. Indica que el cost unitari mensual, amb logotipació inclosa, és de 385,99 euros, IVA inclòs, i es compromet a mirar al llarg del contracte si aquests scooters són eficaços i eficients per mantenir-los o no en el futur. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 26. Quina és la raó per la qual el govern no ha complert el Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones 2015-2019 de l’Ajuntament de Barcelona pel 5564 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 que fa a la paritat en la constitució del nou equip gerencial municipal i que pensa fer per donar-li compliment? Es dóna per tractada en el punt 14. Del Grup Municipal PP: 27. Quan té previst el govern municipal presentar el Pla d’Actuació Municipal 2015-2019 i amb quin calendari? La Sra. Esteller pregunta quan té previst el govern presentar el Pla d’actuació municipal 2015-2019, tenint en compte que s’ha d’aprovar a l’inici del mandat i que aquest pla ha d’incorporar també el pla d’inversió i el pla financer. El Sr. Pisarello explica que els treballs relatius a la confecció del Pla d’actuació municipal ja s’han iniciat, començant per l’elaboració del document de base, que és un document que està previst que es finalitzi al llarg de novembre, i que un cop finalitzat es farà públic i s’iniciaran els corresponents processos participatius des de mitjans o finals de novembre fins a mitjans o finals de març. Comenta que, després d’aquests processos participatius, es farà l’informe de les aportacions rebudes i s’aprovarà l’avantprojecte de PAM per part de la Comissió de Govern a l’abril. Afegeix que, després d’aquesta aprovació, el text aprovat es trametrà als consells de districte perquè en tinguin coneixement i es faran els informes del Comitè Executiu i de la Comissió de Govern. Finalment, diu que es preveu que a l’abril de 2016 es porti l’avantprojecte del PAM a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció. Comenta que llavors s’iniciaria el període d’exposició pública des de finals d’abril cap a finals de maig i es trametria el projecte de PAM als òrgans pertinents perquè facin els seus informes, que en aquest cas són els consells de districte i el Consell de Ciutat. Assenyala que les al·legacions que es presentin en el període d’exposició pública es respondran, i que es preveu fer els informes requerits al Consell Executiu, a la Comissió de Govern, cap a finals de maig, i finalment es preveu que al juny aquesta mateixa comissió elabori el seu dictamen perquè el projecte pugui ser aprovat definitivament al plenari del Consell Municipal en cas que hi hagi acord polític. La Sra. Esteller agraeix la resposta perquè el PAM és vital que estigui a l’inici de mandat, perquè, si no, els objectius que ha de complir el govern no es poden acabar de materialitzar. Pel que fa al que ha dit al final el Sr. Pisarello de «en cas que hi hagi acord polític» pregunta si, tenint en compte que el govern només té 11 regidors, aquest ha entrat en converses amb algun altre Grup per tenir el suport polític que necessita per tirar endavant el PAM. El Sr. Pisarello explica que s’estan començant les converses amb els grups, i diu que el govern és plenament conscient de la importància que té el PAM, tant pel que fa a la participació de la resta de grups municipals com de la mateixa ciutadania. Per tant, garanteix que la participació serà la més àmplia possible. Es dóna per tractada. 28. Quantes actuacions ha realitzat la Guàrdia Urbana de Barcelona en relació a la venta a la via pública realitzada pels anomenats "top manta", detallant quin ha estat el material requisat així com les identificacions i detencions practicades, així com les accions judicials iniciades contra els "manteros" que hagin protagonitzat actes violents i/o agressions a la Guàrdia Urbana? Detallar aquesta informació per al període de l’1 de juny al 15 de setembre de 2015, fent comparació amb el període idèntic dels tres anys anteriors. Es dóna per tractada en el punt 24. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5565 e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup V) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 15.30 h. 5566 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Acta de la sessió del 22 de setembre de 2015, aprovada el 21 d’octubre de 2015 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de setembre de 2015, s’hi reuneix la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Mercedes Vidal Lago, Josep Maria Montaner Martorell, Agustí Colom Cabau, Sònia Recasens Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francina Vila i Valls, Santiago Alonso Beltran, Jordi Coronas Martorell, Alfred Bosch i Pascual, Xavier Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Àngels Esteller Ruedas, Jordi Campillo i Gámez, Aurora López i Corduente, Jordi Ribas i Vilanova i Manuel Valdés i López. Excusen la seva absència la Imes. Sres. i els Ims. Srs.: . Marilén Barceló Verea. S’obre la sessió a les 16.30 h. I) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 18 d’agost de 2015, que aprova els Plecs de clàusules per a la contractació dels serveis de fabricació, col·locació i retirada de la senyalització excepcional per a la prohibició d’estacionament, degut a la realització d’actes a la ciutat de Barcelona i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció laboral, per als exercicis 2015-2017, i per un import de 480.000,00 euros. Acords de la Comissió de Govern de 25 de juny de 2015: 2. Desestimar el recurs de reposició interposat per la Sra. Emilia Viñals Espín contra l’acord d’aprovació de la constitució de la Junta de Compensació del Polígon d’actuació urbanística A de la Modificació del Pla general metropolità al carrer Juan de Sada i el seu entorn, pels motius que justificadament i raonada figuren en l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 16 de juny de 2015 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Donar-ne compte d’aquest acord a la comissió de plenari competent per raó de la matèria. 3. Estimar les al·legacions formulades pel Sr. Ernest Sentís Garriga, en nom i representació de Germans Fisas Bosch SLU, en el tràmit d’informació pública de l’expedient d’ocupació directa de part de la finca de la seva propietat situada al carrer de Roger, núm. 46, pels motius que justificadament i raonada figuren en l’informe de 15 de juny de 2015, que obra a l’expedient i que es dóna per reproduït íntegrament. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’establert a l’article 156 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i a l’article 215 del Decret 305/2005, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, la relació de béns i drets afectats i la necessitat de l’ocupació directa que implica la declaració d’urgència de l’ocupació immediata dels terrenys afectats, de 167 m2 de superfície, situats al NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5567 carrer Roger, número 46, qualificats de sistema viari -clau 5b- (158,50 m2), i de sistema d’equipament de nova creació –clau 7b- (8,50 m2), inclosos al PAU A de la Modificació del Pla general metropolità al carrer Juan de Sada i el seu entorn. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província, amb notificació als interessats afectats. Donar-ne compte d’aquest acord a la comissió de plenari competent per raó de la matèria. 4. Aprovar, a l’empara de l’article 119.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme, la constitució de la Junta de Compensació del Pla de millora urbans de l’illa delimitada pels carrers Puigcerdà, Veneçuela, Pallars i Maresme – Districte d’activitats 22@bcn –, formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el 14 de maig de 2015 davant la notària de Barcelona Sra. María Isabel Gabarró Miquel, sota el número 1270 del seu protocol, per propietaris de terrenys que representen més del 50% de la superfície total dels terrenys inclosos a l’àmbit. Designar representant d’aquesta Administració en l’òrgan rector de la Junta de Compensació, la Cap del Departament de Projectes de Gestió Urbanística, Sra. Lourdes Madir i García. Traslladar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme la documentació que prescriu l’article 192.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme als efectes de la inscripció de la Junta de Compensació en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província; i notificar-lo individualment a les persones propietàries. Donar-ne compte d’aquest acord a la comissió de plenari competent per raó de la matèria. 5. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, redactat d’ofici per l’Administració actuant, del Polígon d’actuació urbanística d’àmbit discontinu delimitat per la Modificació del Pla general metropolità per a la creació d’un equipament i obtenció d’espai lliure amb l’ordenació de les finques situades als carrers de Saragossa 29 i 31, Alfons XII 38- 40 i 42-48, i Bellesguard 17 i 19X, aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 21 de gener de 2015, i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6830 de 13 de març de 2015. Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província; i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient. Donar-ne compte d’aquest acord a la comissió de plenari competent per raó de la matèria. Acords de la Comissió de Govern d’1 de juliol de 2015: 6. Iniciar l’expedient per a la contractació de l’assistència tècnica per a l’elaboració i redacció del plec de prescripcions tècniques, assistència en la fase d’anàlisi d’ofertes i accions de seguiment de la posada en marxa, i implantació del contracte de serveis de neteja de l’espai públic i recollida de residus municipals a la ciutat de Barcelona, amb núm. de contracte 15001935, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 964.144,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; i dispensar de l’aplicació del Decret d’Alcaldia de contractació pública responsable, en virtut de la justificació que consta a l’expedient. Convocar la licitació per a la seva adjudicació; Autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el desglossament següent: pressupost net 796.813,22 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 167.330,78 5568 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. Donar compte d’aquest acord a la comissió de plenari competent per raó de la matèria. 7. Prorrogar per un mes, el termini de dos mesos d’exposició pública del Pla especial urbanístic per a l’ordenació territorial dels clubs i associacions de consumidors de Cànnabis a la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal, acordat per la Comissió de Govern en sessió de 6 de maig de 2015, atesos els motius exposats a l’informe de la Secretaria Tècnic-Jurídica, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; determinar, per tant, que l’esmentat termini d’exposició pública finalitzarà el 18 de setembre de 2015; donar compte d’aquest acord a la comissió de plenari competent per raó de la matèria. Acords de la Comissió de Govern de 8 de juliol de 2015: 8. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l’equipament situat a la plaça de Meguidó, al barri de Sant Genís dels Agudells, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió del Consell Plenari corresponent per raó de la matèria. 9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic d’Ordenació de l’École Maternelle del Lycée Français de Barcelona situat al carrer Munner 3 i 5, promogut per l’AEFE (Agence pour Enseignement Français a l’Etranger); exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió del Consell Plenari corresponent per raó de la matèria. 10. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana del Front Consolidat d’Habitatges situat al carrer Ramon Turró, núm. 153 – 155 i 157 de Barcelona, dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou – Districte d’activitats 22@BCN, promogut per Maramca, S.L.; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió del Consell Plenari corresponent per raó de la matèria. 11. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers de Sancho de Ávila, d’Àlaba, d’Almogàvers i de Pamplona, promogut per la Junta de Compensació del PMU; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió del Consell Plenari corresponent per raó de la matèria. 12. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial Urbanístic d’assignació d’usos i ordenació de volums de la Unitat d’Actuació núm.3 de l’illa situada als carrers de Mare de Déu de la Salut, de l’Escorial, de Molist, d’Antequera i de la Riera de Can Toda, promoguda per Peromoinver S.L.U, amb la precisió a que fa referència l’informe jurídic de la Direcció de Serveis de Planejament de 26 de gener de 2015, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; exposar-la al públic pel termini d’un mes; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió del Consell Plenari corresponent per raó de la matèria. Acords de la Comissió de Govern de 15 de juliol de 2015: NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5569 13. Aprovar definitivament el Compte de Liquidació definitiu del Projecte de Reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística de la modificació puntual del Pla Especial d’Ordenació del Sector comprès entre la carretera del Collblanc, avinguda de Xile i el camí de Torre Melina de Barcelona, quantificat en 1.477.809,19 d’euros abans d’IVA, amb un saldo positiu a favor dels propietaris adjudicataris per valor de 105.290,23 €, abans d’IVA. Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afecció de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de Reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística esmentat. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província. Notificar-lo personalment als interessats. Donar compte d’aquest acord a la comissió del Consell Municipal competent per raó de la matèria. 14. Aprovar definitivament el compte de liquidació definitiu del Projecte de Reparcel·lació de la Unitat d’Actuació 4 del Pla Especial de Reforma Interior del Barri de Porta de Barcelona, quantificat en 1.473.163,64 d’euros, abans d’IVA, amb un saldo pendent de pagament per part dels propietaris adjudicataris per valor de 116.026,92 euros, abans d’IVA. Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afecció de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de Reparcel·lació de la UA 4 del Pla Especial de Reforma Interior del Barri de Porta de Barcelona. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província. Notificar-lo personalment als interessats. Donar compte d’aquest acord a la comissió del Consell Municipal competent per raó de la matèria. 15. Aprovar la dissolució i liquidació de l’Associació Administrativa de Cooperació de la UA 8 Diagonal-Poblenou, a l’empara de l’article 195 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprovà el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. Traslladar la certificació d’aquest acord a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya per procedir a inscriure la dissolució i liquidació de l’Associació Administrativa de Cooperació de la UA 8 del PERI Diagonal Poblenou en el Registre d’Entitats Col·laboradores. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la Província; i notificar-lo individualment als interessats. Donar compte d’aquest acord a la comissió del Consell Municipal competent per raó de la matèria. Acords de la Comissió de Govern de 29 de juliol de 2015: 16. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de direcció facultativa, coordinació de seguretat i salut de diferents contractes de serveis de manteniment i explotació de sistemes de regulació del trànsit la ciutat de Barcelona i l’assistència tècnica al Departament de Regulació, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció, amb núm. de contracte 15002359, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 968.000,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida 0401 22719 13412, dels pressupostos de 2016 i 2017, amb el següent desglossament: pressupost net 800.000,00 euros; tipus impositiu del 21 % d’IVA, i import de l’IVA de 168.000,00 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 17. Adjudicar a la Unió temporal d’empreses Etra Bonal SA y Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas SA, N3, NIF U66270208, el contracte núm. 15001694, que té per objecte la prestació del servei de manteniment i reparació de les instal·lacions i sistemes de regulació del trànsit a la ciutat de Barcelona, desglossat 5570 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 en 2 lots, a la zona Llobregat (Lot 1), per un import de 6.082.107,49 euros, dels quals 5.026.535,12 euros corresponen al pressupost net i 1.055.572,37 euros a l’IVA, al 21%, per haver presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa, un cop aixecada la suspensió del procediment per resolució del Tribunal català de contractes del sector públic, núm. 86/2015, de 26 de maig. Adjudicar a Telvent Tráfico y Transporte SA, NIF A78107349, el contracte núm. 15001695, que té per objecte la prestació del servei de manteniment i reparació de les instal·lacions i sistemes de regulació del trànsit a la ciutat de Barcelona, desglossat en 2 lots, a la zona Besós (Lot 2), per un import de 5.142.975,49 euros, dels quals 4.250.392,97 euros corresponen al pressupost net i 892.582,52 euros a l’IVA, al 21%, per haver presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa, atès l’esmentat aixecament de la suspensió. Disposar la despesa per import d’11.225.082,98 euros (dels quals 9.276.928,09 euros corresponen a l’import net i els restants 1.948.154,89 euros, a l’IVA al 21%) amb càrrec a la partida 0401 22724 13413, dels pressupostos de 2015, 2016 i 2017, subordinada la seva autorització o realització al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Anul·lar part de l’autorització de despesa per import de 183.160,76 euros per baixa per adjudicacions. Requerir els adjudicataris dels contractes núm. 15001694 i 15001695 per tal de formalitzar-los un cop finalitzat el termini de 15 dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, sense que s’hagi interposat recurs especial en matèria de contractació que comporti la suspensió de la formalització. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 18. Iniciar l’expedient per a la contractació del serveis següents:- Direcció Facultativa i Assistència Tècnica del contracte d’estructures vials i espais singulars,- Auditar el seguiment i compliment del contracte de resseguiments,- Auditar el seguiment i compliment de la ISO 14001 de les diferents contractes gestionades pel departament, - i el foment de les persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 15003212, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 659.169,21 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable amb el següent desglossament: pressupost net 544.767,94 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 114.401,27 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 19. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació dels vestidors de les instal·lacions esportives de la Vall d’Hebron (Teixonera), d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia en un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 20. Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, de la UA 1 i UA2 de la Modificació del PGM de l’illa delimitada per l’avinguda Vilanova, els carrers de Roger de Flor i d’Ali Bei i el passeig Sant Joan, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Gestió de Sòl de data 6 de maig de 2015 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el Projecte de Reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, de la UA 1 i UA 2 de la Modificació del PGM de l’illa delimitada per l’avinguda Vilanova, els carrers de Roger de Flor i NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5571 d’Ali Bei i el passeig de Sant Joan, formulat per Hoteles Turísticos Unidos S.A (HOTUSA), que incorpora les modificacions derivades de l’acord d’aprovació inicial i de l’estimació parcial de les al·legacions, amb el benentès que les referències a l’ús hoteler que es fan en la finca resultant “R1:13E” del projecte de reparcel·lació, ho son únicament en el supòsit que aquest ús sigui possible en el moment de l’atorgament de la llicència corresponent. Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme i, per tant, entre d’altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província; i notificar-lo personalment als propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Impuls a la modificació de l’Ordenança de Terrasses. La Sra. Sanz exposa que l’impuls a la modificació de l’Ordenança de terrasses és una de les propostes que aquest Govern municipal ha de desenvolupar per mandat, a més de complir un dels primers acords assolits en el Ple extraordinari de juliol. Assenyala que l’objectiu d’aquesta mesura de govern és garantir un espai públic de qualitat per a la vida quotidiana en què les terrasses no generin conflictes de convivència. Considera que l’Ordenança de terrasses acordada entre el Govern de CiU i el Grup del PP en el mandat anterior és rígida, no escolta els territoris i preveu un tracte diferent per als carrers convencionals en relació amb les ordenacions singulars i disposicions prèvies, per a les quals preveia certa màniga ampla, tot i que són els carrers més sensibles precisament per l’ús de l’espai públic. Indica que, a més, el Govern anterior havia estat incapaç d’aplicar l’ordenança, de manera que diverses actuacions previstes per als sis primers mesos del 2015 encara estaven per desenvolupar. Explica que aquesta mesura de govern planteja un full de ruta molt concret a curt i a mitjà termini. Assenyala que a curt termini s’ha modificat la Comissió Tècnica de Terrasses amb la finalitat que sigui un espai de trobada en què es puguin reunir tots els afectats. En aquest sentit, destaca que al juliol es va ampliar la Comissió per incorporar-hi una de les veus més indispensables de la ciutat, és a dir, les entitats representatives dels veïns i veïnes, com la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Així mateix, diu que per enfortir la Comissió i dotar-la de més autonomia s’hi han incorporat tècnics i professionals de l’Ajuntament en matèria de mobilitat i residus. Quant al full de ruta a curt termini, exposa que també inclou encarregar a la Comissió una primera proposta d’ajust de distàncies en funció de les característiques dels carrers i la sensibilitat dels territoris, proposició que d’acord amb l’Ordenança es podria desenvolupar amb acord de Comissió de Govern, i una segona proposta de revisió de taxes per ocupació de l’espai públic amb l’objectiu d’equiparar-les a altres ocupacions. Per acabar, assenyala que a mitjà termini s’encarregarà a la Comissió la modificació de l’Ordenança perquè tingui en compte tots els col·lectius afectats a partir d’uns criteris que recullin les exigències del moviment veïnal, però també d’alguns dels restauradors afectats. Detalla que els criteris són minimitzar l’impacte visual i l’ocupació a l’espai públic; preveure mecanismes d’adaptació de la norma en clau territorial; impedir la sobreocupació; millorar la participació en les ordenances, i reduir les molèsties de soroll, entre d’altres. La Sra. Recasens afirma que la tinenta d’alcalde ha fet oposició des del Govern i a poc a poc ha anat entrant en la seva pròpia incoherència, ja que ara ho veu des 5572 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 de l’altra banda de la barrera i parla alhora de flexibilitat, rigidesa, discrecionalitat i doble tracte, però la modificació s’aprovarà passant directament per la Comissió de Govern. Afegeix que després ho embolcalla tot amb un suposat procés participatiu, assembleari i veïnal, incorporant en la Comissió Tècnica la Federació d’Associació de Veïns. En aquest sentit, considera que el Govern municipal s’està fent un embolic, ja que si és una comissió tècnica no pot ser un espai deliberatiu que inclogui els veïns. Recorda que quan el seu grup va arribar al Govern es va trobar amb nombroses terrasses a la via pública, fruit de diversos factors, i també una gran disparitat d’ordenances, 17 en concret. Assenyala que el Govern municipal anterior va intentar posar ordre treballant amb els gremis, els col·lectius afectats, els restauradors i també els veïns. En aquest sentit, diu que la participació veïnal no se l’ha inventat el grup que ha arribat ara al Govern. Destaca que va ser una norma àmpliament pactada que es va consensuar a escala territorial, ja que va passar per tots els districtes perquè es pogués escoltar la veu dels veïns. Exposa que precisament es va intentar homogeneïtzar mitjançant una única ordenança, però alhora es van mantenir els espais singulars per dotar-la de la flexibilitat i la territorialització necessàries. Assegura que, en realitat, el que es farà avui és el que el Govern municipal anterior tenia previst a final de mandat, per tal com a la taula de policia administrativa de l’abril de 2015 ja es va instar la Comissió Tècnica a modificar l’article 10 i següents, atès que efectivament s’havia detectat un desajust entre les distàncies de l’Ordenança i la realitat. D’altra banda, expressa preocupació perquè el Govern actual passarà a la història per ser el que a l’inici del mandat només parla de moratòries. En aquest sentit, destaca que vol ajornar un any les condicions de limitació de front de local i d’accessibilitat per reflexionar sobre la revisió de la norma. Afirma que les moratòries no són bones, ja que les activitats econòmiques no s’haurien d’aturar, i a més aquesta va ser una norma consensuada i molt debatuda, de manera que pregunta exactament per a què serveix aquesta moratòria. Així mateix, indica que aquesta modificació pot suposar un greuge per a les terrasses que s’havien adaptat d’acord amb la nova ordenança. Quant a la resolució de les llicències del 2015, recorda que aquest també és un acord de l’abril del 2015. A continuació, expressa preocupació pel fet que la Comissió Tècnica deixi de ser tècnica i no agilitzi la qüestió. Exposa que calia posar al carrer l’ordre que mancava a causa de la dispersió normativa. Destaca que va costar molt pactar amb el gremi de restauradors perquè el principi del Govern anterior era preservar l’espai públic, fet que lògicament ha generat desajustos, i també dotar de mecanismes els espais singulars perquè hi hagués flexibilitat on calgués. Respecte a les taxes, pregunta quin és el capteniment del Govern a l’hora d’homogeneïtzar-les, ja que o bé aniran a l’alça o bé a la baixa. Per acabar i en relació amb el procés de reflexió, exposa que l’octubre del 2012 el Grup d’ICV-EUiA va presentar una sèrie d’al·legacions i esmenes quan es va fer l’ordenança, en el sentit que, per exemple, no estaven d’acord amb el mòdul reduït ni amb el nombre màxim de taules. En aquest sentit, pregunta què n’opina el Govern actual i en quina línia reformarà l’ordenança. El Sr. Alonso agraeix les explicacions del Govern. Afirma que efectivament l’Ordenança de terrasses s’ha de modificar, de manera que cal fer un treball tècnic seriós i escoltar totes les parts interessades. Assenyala que és evident que l’ordenança actual no ha generat els consensos necessaris. Exposa que el seu grup està d’acord que hi hagi la Comissió Tècnica de Terrasses i vol que comenci a treballar immediatament. Així mateix, indica que també estan d’acord amb la realització urgent de plans d’ordenació singular. D’altra banda, considera fonamental resoldre les llicències en tràmit, ja que molts petits emprenedors que han invertit els seus estalvis per generar un negoci i crear llocs de treball no han pogut desenvolupar la seva activitat aquest estiu. Per acabar, assenyala que al full de ruta li falten terminis i dates, cosa que generaria seguretat per a les persones que tenen negocis i que volen invertir NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5573 diners i contractar treballadors. En aquest sentit, afirma que això és fonamental i demana que la Comissió Tècnica de Terrasses es reuneixi urgentment per establir un pla de treball amb terminis concrets. El Sr. Coronas diu que el seu grup comparteix la diagnosi que es parteix d’una mala ordenança de terrasses que no aborda la privatització de l’espai públic com seria desitjable, fet que la mateixa Sra. Recasens accepta en reconèixer alguns errors en l’Ordenança que el Govern anterior preveia modificar. Afirma que un espai públic en primer lloc ha de ser per a les persones i cal trobar l’equilibri entre l’activitat econòmica de la restauració i els ciutadans. En aquest sentit, considera que la Comissió Tècnica s’ha de plantejar si cal que un forn que fa degustació i que té una terrassa però no ofereix el servei de terrassa ha d’ocupar l’espai públic. Exposa que el preu del metre quadrat de terrassa acostuma a ser molt més econòmic que el metre quadrat del local, de manera que cal trobar l’equilibri acabant amb la injustícia que petits locals guanyin molt en nombre de taules i cadires a costa de l’espai públic. D’altra banda, diu que s’han de delimitar els elements i les característiques de les terrasses, ja que actualment hi ha un poti-poti. Destaca que la prohibició de fumar a l’interior dels locals ha dut a envair les voreres amb més terrasses, i hi ha casos flagrants de privatització de l’espai públic que dificulten la circulació de les persones i trenquen l’harmonia visual dels carrers. Considera que la normativa ha de fixar uns criteris tècnics, però aquests no sempre seran suficients per respondre a totes les casuístiques de la ciutat, ja que no és el mateix l’impacte de les terrasses a la rambla de Catalunya que en una vorera del Carmel o Bon Pastor. Afirma que el seu grup en principi comparteix els criteris del Govern, tot i que té alguns dubtes. En aquest sentit, pregunta com es vehicularà la participació veïnal. Així mateix, indica que l’ajornament d’un any en l’aplicació pot generar injustícies en establiments que ja han fet els canvis necessaris. A continuació, pregunta també sota quins paràmetres s’atorgaran o rebutjaran les llicències de 2015 en tràmit. Quant a l’aprovació d’ordenances singulars, assenyala que primer cal un acord per determinar quins són els espais singulars. Per acabar, exposa que no hi ha dubte que cal posar ordre en les terrasses, ja que el Govern actual rep una herència negativa dels governs anteriors. Afegeix que malauradament les terrasses han proliferat i posar-hi ordre ara implicarà que no tothom quedarà content, però cal arribar a consensos per aconseguir el resultat menys dolent possible atesa la situació actual de la ciutat. El Sr. Mòdol destaca que tothom està d’acord que en l’ordenança vigent falla alguna cosa. Considera que no era una mala ordenança, sinó que la situació més crítica va ser la demora a l’hora d’aplicar-la, ja que fer-ho abans hauria permès validar-ne realment l’èxit. Per tant, demana celeritat. Diu que el seu grup està d’acord amb la majoria de criteris, ja que tothom entén quin és el problema i les possibles solucions, de manera que tots els grups haurien de ser capaços d’establir criteris conjunts i un calendari perquè s’apliquin al més aviat possible i s’elimini la incertesa actual. D’altra banda, afirma que no solament es tracta d’arribar a un equilibri entre espai públic i activitat econòmica, sinó que cal reconèixer que la ciutat s’ha convertit en una cosa diferent del que era, ja que ara és un espai públic privat. Considera que cal fer una reflexió sobre la imatge que la pròpia ciutat, no els turistes, vol tenir de si mateixa i afegeix que probablement les mesures que es prendran no arribaran a temps perquè la sobreocupació ja és alarmant i no es podrà recuperar el paisatge dels carrers i les places. En aquest sentit, es manifesta totalment a favor del fet que la mesura de govern aposti per posar en el centre del debat el paisatge urbà incorporant en la Comissió Tècnica experts en la matèria per recuperar la foto fixa del paisatge de fa deu anys. Exposa que, com a urbanista, abans presumia professionalment i acadèmicament de l’espai públic de la ciutat i ara ja li fa més de respecte i en alguns casos vergonya. Per acabar, afirma que no és tracta de fer un concurs entre BC i CiU sobre les moratòries, sinó de donar solucions ràpides a aquests problemes. 5574 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Mulleras agraeix les explicacions de la tinenta d’alcalde. Exposa que el gener del 2014 es va posar en marxa una nova ordenança per harmonitzar la normativa, garantir la convivència a l’espai públic i afavorir l’activitat econòmica de la restauració, sector que ocupa més de 100.000 persones només a Barcelona. Indica que, tanmateix, l’ordenança no s’ha aplicat bé, ja que preveia mecanismes com l’elaboració d’un informe anual d’incidències detectades en l’ordenança que ni el Govern Trias ni el Govern d’Ada Colau han fet encara per al 2014. Així mateix, destaca que la Comissió Tècnica de Terrasses tampoc no s’ha reunit com hauria d’haver fet, cosa que ha provocat que moltes problemàtiques, com el desajust de les distàncies del mobiliari urbà, no s’hagin detectat ni esmenat. Indica que tampoc no s’han posat en marxa les 32 ordenances singulars previstes, ja que l’alcalde Trias en va posar en marxa només una i l’alcaldessa Ada Colau només n’ha iniciat dues més, l’avinguda Gaudí i la plaça Bonanova. Considera que s’ha debatut molt sobre l’Ordenança de terrasses, fins i tot fent un ple extraordinari, i ara es tracta de debatre què vol fer el Govern municipal en la propera ordenança. Recorda que el grup del Govern, quan feia oposició, va abanderar una postura en contra de l’Ordenança perquè consideren que posar una terrassa és privatitzar l’espai públic, de manera que les seves al·legacions a l’Ordenança eren molt més restrictives, fet que hauria generat encara més problemes que els que finalment s’han generat. En aquest sentit, pregunta quin model seguiran per reformar l’Ordenança i assenyala que, quan parlen de minimitzar l’ocupació de l’espai públic o d’impedir-ne la sobreocupació, en realitat el que volen dir és posar traves i eliminar terrasses, i quan parlen d’actualitzar les taxes d’ocupació de la via pública volen dir augmentar la fiscalitat al sector de la restauració. Assenyala que això demostra que el model del PP i el model de BC són molt diferents, ja que el model de l’alcaldessa Ada Colau és el de la plaça Tiananmen, en el qual hi ha molts metres quadrats d’asfalt sense terrasses, motiu pel qual ara han dit als restauradors de la Diagonal que esperen des de fa mesos posar una terrassa que no hi ha cap possibilitat que ho puguin fer. Afegeix que el PP, en canvi, vol un model de ciutat mediterrània en què la gent pugui gaudir de l’espai públic, en què puguin conviure els barcelonins i les terrasses, i en què s’afavoreixi l’activitat econòmica, ja que l’activitat de les terrasses també és una manera de revitalitzar els barris i els carrers de la ciutat. La Sra. Lecha apunta que l’espai públic privatitzat és l’espai públic en el qual cal pagar per gaudir-ne. Destaca que és una definició molt clara i simple que descriu allò en què s’està convertint Barcelona, com demostra l’exemple de la plaça Reial, que té 1.600 cadires de terrasses, de manera que qui en vol gaudir sense pagar només es pot posar al costat de la font. Diu que el seu grup està d’acord amb gran part de l’anàlisi feta i no cal repetir el Ple, però el document aportat no té en compte la contaminació acústica i ambiental de les terrasses ni tampoc la diversitat funcional. Assenyala que això cal tenir-ho molt en compte, atès que Barcelona és una carrera d’obstacles per a les persones amb diversitat funcional per culpa, entre d’altres, de l’espai públic privatitzat. D’altra banda, considera que s’haurien de revisar els participants en la Comissió perquè caldria incloure-hi entitats i moviments socials que s’han implicat molt en la defensa d’una vida digna a la ciutat. Així mateix, assenyala que el Govern hauria d’encetar un debat sobre l’Ordenança de civisme, ja que està relacionada amb la normativa de terrasses. En aquest sentit, diu que no pot ser que una persona sigui reconeguda com a ciutadana respectable si paga tres euros per beure una beguda en una taula i, en canvi, les persones que s’estan al costat en un banc bevent una llauna siguin criminalitzades per això. La Sra. Sanz agraeix totes les aportacions dels grups municipals i destaca que moltes van en la direcció de la mesura de govern. Assegura que el Govern les incorporarà al treball que s’iniciarà i s’executarà en la Comissió Tècnica de Terrasses, la convocatòria de la qual es farà a finals d’aquest mes. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5575 Pel que fa a la intervenció de la Sra. Recasens, indica que si alguna cosa li va faltar a aquesta ordenança va ser precisament la participació veïnal. Reconeix que en van informar, però assenyala que el Govern anterior també va cometre l’error de pensar que els acords que prenien amb el PP, no solament pel que fa a les terrasses sinó en molts projectes, substituïen tota veu veïnal. Afirma que el Govern actual no farà això, sinó que vol donar veu als veïns i veïnes i als grups municipals per arribar al consens màxim possible. En relació amb la moratòria de l’ordenança, diu que la va fer el Govern anterior, ja que l’ordenança ha estat un any i mig en un calaix. Quant als tràmits de les llicències 2015, comparteix la idea del Sr. Alonso en el sentit que això genera molta inseguretat jurídica, no solament als restauradors, sinó a l’Ajuntament. Destaca que el Govern de CiU ha deixat tothom en una situació d’inseguretat jurídica i ara els Serveis Jurídics han de buscar una fórmula per tramitar les llicències en funció de l’ocupació del 2015 perquè no ha sigut en funció de l’aplicació de la seva ordenança. En aquest sentit, diu que el grup de CiU és qui s’ha d’acostumar a estar a l’oposició, per molt que li costi acceptar-ho, ja que van ser incapaços de governar la ciutat i aquest és el paper que els ha assignat la ciutadania. Amb relació al dubte del Sr. Coronas respecte a la participació veïnal, diu que cal distingir entre la Comissió Tècnica i el procediment per determinar les ordenacions singulars i les disposicions prèvies. Exposa que una de les coses que volen treballar a la Comissió Tècnica és la veu als territoris perquè no siguin espais on s’informa, sinó que siguin vinculants i hi hagi més autonomia per incidir en aquestes qüestions des dels territoris. Pel que fa als experts del paisatge urbà, afirma que és una novetat que posa en valor la feinada que han estat fent l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i els seus experts. Quant a la intervenció de la Sra. Lecha, assegura que comparteix molts dels seus plantejaments, en concret respecte a la contaminació i la diversitat funcional, ja que és el que té més impacte en el dia a dia i en el fet de garantir el dret a la mobilitat de totes les persones. Respecte a la intervenció del Sr. Mulleras, destaca que el Govern defensa un espai públic de qualitat mitjançant els criteris d’aquesta mesura de govern, ja que avui tenir una llicència de restauració no ha d’implicar tenir una terrassa, sinó que ha de ser una cosa extraordinària, no ordinària com ha estat en els darrers anys. Assenyala que hi ha plantejades ordenacions singulars molt importants, però no es poden deslligar del procés de reflexió impulsat arran d’aquesta modificació. Pel que fa a la Diagonal, exposa que els promotors dels restauradors exigeixen pretensions de confort que no impliquen un ús de l’espai públic per a l’activitat comercial, sinó una extensió del mateix local, cosa que aquest Govern vol evitar. Reitera que el criteri del govern és que tenir una terrassa sigui una cosa excepcional que impliqui una mínima invasió de l’espai públic. Aclareix que això no entra en contradicció amb el fet que hi ha llocs de la ciutat on les terrasses no són un problema, tal com creuen els tècnics i els afectats. Per acabar, emplaça els grups a l’espai de la Comissió Tècnica de Terrasses per desenvolupar aquest treball i plantejar una proposta que doni compliment a aquests criteris. La Sra. Recasens respon que la Sra. Sanz no pot dir que l’Ordenança ha estat un any i mig en un calaix si a l’annex 4 de la seva mesura de govern ha inclòs tota una llista d’accions fetes en el marc de la Comissió Tècnica. D’altra banda, afirma que el Govern anterior va donar un termini suficient perquè tothom s’adaptés a les ordenances i el Govern actual ara l’ha d’aplicar i li tremolen les cames. Reconeix que no tothom estarà content amb aquesta ordenança perquè el Govern anterior va optar per preservar l’espai públic, i per acabar pregunta a la Sra. Sanz què farà el Govern actual. El Sr. Alonso insisteix en la necessitat d’avançar en les ordenacions singulars perquè els barcelonins volen gaudir del carrer, tant de l’espai públic com de les terrasses. Considera que gaudir de l’espai públic i les terrasses és possible, el que 5576 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 cal garantir és una bona compatibilització. En relació amb les taxes, planteja reinvertir els ingressos de l’Ajuntament a l’ocupació del mateix espai públic del barri. Finalment, insisteix en la necessitat de ser àgils a l’hora de trobar solucions i resoldre la inseguretat jurídica que pateixen molts petits inversors. El Sr. Mulleras assenyala que, respecte a la participació, la FAVB, l’Associació de Veïns del Casc Antic, l’Associació de Veïns de l’Hòstia i l’Associació de Veïns del Barri Gòtic són associacions molt representatives i recorda que això va formar part de les 41 al·legacions plantejades durant el període d’exposició pública, algunes de les quals es van incorporar i d’altres no. A continuació, pregunta a la tinenta d’alcalde si posar una terrassa avui a la Diagonal és un problema tenint en compte els metres quadrats que estan buits, com a la plaça Tiananmen. Quant al fet que al Govern municipal no li agradi el model que presenten els restauradors, proposa que es faci servir el model del Govern, però que sobretot deixin posar les terrasses, atès que ja fa sis mesos que esperen i no tenen cap esperança de poder-les posar. Així mateix, expressa preocupació pel fet que es digui que posar una terrassa serà una cosa excepcional, ja que això vol dir que hi haurà més traves i restriccions. Per acabar, demana l’informe anual del 2014 i el primer semestre del 2015 sobre les problemàtiques generades per l’aplicació d’aquesta ordenança. Recorda que això es va aprovar al Ple del 24 de juliol i demana que els el facin arribar al més aviat possible juntament amb totes les actes de la Comissió Tècnica de Terrasses. La Sra. Lecha pregunta quan es començaria a plantejar la comissió participativa. A continuació, expressa preocupació per si es faran o no, al mateix temps que tots els controls que es duran a terme per comprovar que les terrasses compleixen la normativa amb les rectificacions corresponents, revisions de tot el personal que hi treballa i en quines condicions. Destaca que fa uns mesos, quan el Govern parlava de la modificació, el gremi d’hostalers es va referir al gran nombre de llocs de treball que es perdrien, però ningú no es planteja en quines condicions treballen aquestes persones i si ho fan sota el conveni d’hostaleria. La Sra. Sanz respon a la Sra. Lecha que la convocatòria de la Comissió Tècnica es farà aviat, de manera immediata, perquè es reuneixi a principis d’octubre. Assenyala que, malgrat que al juliol ja es va reunir i va avançar algunes qüestions, a la primera reunió s’establirà el calendari i es farà arribar als grups municipals, així com també la informació que ha demanat el regidor del PP. Es dóna per tractada. 2. Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. La Sra. Vidal diu que presentarà les mesures preses per a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i per recuperar el Dia Mundial Sense Cotxes. Exposa que moltes ciutats de l’Estat i d’Europa estan prenent mesures valentes per organitzar el trànsit urbà d’una altra manera, com per exemple Brussel·les, que està tancant al trànsit gairebé tot el centre. Assenyala que a Barcelona el consistori anterior no havia plantejat una mesura de govern respecte a la Setmana de la Mobilitat Sostenible, per la qual cosa el Govern actual visualitzarà durant una setmana totes les qüestions de mobilitat incloses al seu programa de manera pedagògica i concreta. Així mateix, destaca que no s’ha fet el Dia Mundial sense Cotxes des del 2004, per la qual cosa ja és hora que n’hi hagi un altre. Exposa que la idea és fer un tall central i que els districtes decideixin de manera molt participada i coorganitzada amb diverses entitats els talls que volen fer als 11 territoris. Precisa que no són talls per tallar, sinó per omplir la ciutat d’activitat, cultura, esport i tot el que han volgut les diverses entitats col·laboradores. En aquest sentit, destaca que els barris, les associacions de comerciants, els esplais i les escoles han fet moltes propostes que seran molt ben acollides per la ciutadania i aquest consistori. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5577 Per acabar, assenyala que aquesta setmana que s’està celebrant a tot Europa cal endarrerir-la de l’11 al 18 d’octubre a Catalunya a causa de les eleccions. El Sr. Forn pregunta, respecte al dia escollit per al Dia Mundial sense Cotxes, si han rebut dels comerciants les queixes que el seu grup ha rebut en el sentit de si és el dia més convenient tenint en compte que és un dia important de vendes i molta gent es desplaça en cotxe. Considera que és un sector que ja ha estat prou castigat per la crisi, per la qual cosa caldria escoltar-lo. Afegeix que si la decisió és mantenir aquest dia voldria saber per què. D’altra banda, exposa que el Fòrum de Barcelona de Seguretat Viària, organitzat pel RACC i el Servei Català de Trànsit, no és al programa, tot i que normalment era un esdeveniment que es promovia des d’aquest dia. En aquest sentit, destaca que la seguretat és un altre àmbit de la mobilitat important i seria interessant mantenir-lo, si més no fent-ne difusió. Respecte a la qüestió que cal recuperar i normalitzar aquest dia, recorda que una iniciativa que ja estava força normalitzada i amb bons resultats eren els talls de diumenge a la Diagonal, moment en què molts ciutadans aprofitaven per passejar-hi. Diu que el seu grup coincideix amb moltes mesures que proposa el Govern, però això s’ha suprimit i voldria saber per què. El Sr. Alonso agraeix l’informe i les explicacions del Govern. Exposa que el Grup Municipal de C’s defensa un model de transport públic de qualitat, sostenible i assequible, de manera que en aquest àmbit sempre col·laboraran. Respecte a les propostes per a la setmana, diu que les consideren adequades en termes generals, però reclama que aquests talls es facin de manera ordenada i es comuniquin adequadament a la ciutadania perquè no generin problemes. El Sr. Coronas qualifica d’apropiada aquesta mesura de Govern i diu que és bona idea ajuntar les activitats de la Setmana de la Bicicleta i el Dia sense Cotxes. Afegeix que el seu grup encara aniria més enllà i un diumenge al mes tallaria els carrers de la ciutat per fer-hi activitats, com fa el Ciclovía de Bogotá. D’altra banda, considera que cal conscienciar la gent de debò deixant de fer la Setmana de la Mobilitat Sostenible com si fos un fet gairebé folklòric. En aquest sentit, diu que la contaminació és un problema real amb efectes directes per a la salut i demana que el Govern actual inverteixi esforços per conscienciar sobre aquest fet durant tot l’any, no solament durant una setmana. Pel que fa a si els comerciants estan preocupats, recorda que a Gràcia es va produir aquest debat quan es va decidir fer la superilla de la Vila i els comerciants del carrer Astúries, que al principi estaven molt preocupats, ara estan molt contents perquè han incrementat les vendes. En aquest sentit, assegura que quan es fan talls de trànsit molta més gent passeja i compra a petits comerços que les persones que acudeixen en cotxe expressament per comprar a una botiga, cosa que, en realitat, beneficia el model de negoci no desitjable dels centres comercials. Quant als plantejaments, expressa el seu acord amb les dades i les idees generals, però insisteix que cal impulsar iniciatives per motivar que els ciutadans facin servir el transport públic, ja que la contaminació atmosfèrica està provocant cada cop més problemes respiratoris en nadons, per exemple. Afirma que cal conscienciar per fer entendre que treure els cotxes és guanyar espai, però també és guanyar salut. Diu que, per tant, cal penalitzar l’ús del vehicle per recuperar l’espai públic i també cal posar la persona sempre per davant del cotxe. Afegeix que l’urbanisme hi té molt a dir, com demostra la superilla que s’ha fet a Gràcia i es pot fer a molts altres indrets de la ciutat. Assegura que cal anar cap a un dia en què a Barcelona només circulin els cotxes imprescindibles. Reconeix que és un objectiu difícil i caldran anys per implantar-lo, però considera que com més decisió s’hi dediqui més aviat arribarà aquest dia. D’altra banda, destaca que l’alt nivell de partícules contaminants a l’aire dels 57 municipis de l’àrea metropolitana duplica el volum aconsellat per l’OMS i cada any provoca 3.500 morts vinculades a la contaminació, segons un estudi del Centre d’Investigació d’Epidemiologia Ambiental. Per acabar, assenyala que són dades reals i cal prendre mesures decidides, com s’ha fet amb el tabac. 5578 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Mòdol agraeix les explicacions del Govern i les explicacions que van fer la regidora i els tècnics el 28 de juliol. Així mateix, agraeix especialment la feina de les entitats que han col·laborat en aquest esdeveniment: Barcelona Camina, Stop Accidentes i la Plataforma pel Transport Públic, entre d’altres. Explica que els ha sorprès molt que l’argumentari del document sigui el Pla de mobilitat urbana 2013-2018 i hi apareguin conceptes com les superilles. En aquest sentit, diu que s’esperaven un esperit més trencador i renovador quant als criteris de mobilitat sostenible. D’altra banda, indica que està d’acord amb el Sr. Coronas en el sentit que no és una festa per fer un sol dia, sinó que cal prendre consciència que cal canviar de mentalitat i educar la gent en aquest sentit. Assenyala que, per tant, no sap si els festivals d’un cap de setmana o un sol dia conscienciaran gaire gent. Quant a la intervenció del Sr. Forn, opina que la proposta de la Diagonal és la pitjor obra d’urbanisme que s’hagi fet a Barcelona. En aquest sentit, diu que és sorprenent que ara preocupin els comerciants i els cotxes, quan la solució que se’ls va donar són unes megavoreres inútils que impedeixen la càrrega i descàrrega dels cotxes. Afegeix que aquesta reforma condiciona qualsevol tipus d’intervenció, com la del tramvia, que espera podrà tirar endavant amb l’actual equip de govern. Pel que fa a les activitats programades, desitja que siguin un èxit i siguin l’indicador d’un canvi radical en les mesures de mobilitat sostenible que s’emprenguin a la ciutat. Així mateix, expressa temor i respecte pels talls dels carrers. En aquest sentit recorda que l’eslògan per a la Diagonal era que es tallaven els carrers els diumenges per a l’ús ciutadà, quan en realitat la ciutat s’ha de poder fer servir els 7 dies de la setmana les 24 hores del dia. Per acabar, demana que es respecti el dret a la mobilitat de la ciutadania i s’informi adequadament dels talls. El Sr. Mulleras assegura que amb els termes generals de la mesura de govern tothom hi pot estar d’acord, ja que van en la línia d’afavorir una mobilitat més segura, sostenible, equitativa i eficient. Puntualitza que, tot i així, segurament no estarien tan d’acord a l’hora de concretar com fer-ho. Assenyala que el Grup del PP sempre ha defensat que si es disminueix l’ús del vehicle privat primer cal millorar el transport públic en nombre i freqüència perquè les persones que deixen el vehicle privat puguin accedir a qualsevol punt de la ciutat. Destaca que aquesta responsabilitat correspon a l’Ajuntament i pregunta com es preveu reforçar el transport públic el Dia sense Cotxes. Afirma que el problema és que governs com l’actual utilitzen tots aquests temes com a coartada per fer la guerra al vehicle privat. En aquest sentit, diu que el Grup del PP vol fer la guerra a la contaminació. Considera que per fer això no cal expulsar dels carrers el vehicle privat, atès que ara ja no genera la contaminació de fa uns anys. Opina, per tant, que el que cal afavorir és que el vehicle privat sigui elèctric perquè no empitjori la qualitat de vida dels barcelonins. Afegeix que el problema és que les mesures del Govern no solen ser sostenibles ni socialment ni econòmicament, ja que no es tracta que ho siguin només mediambientalment. Quant a la data del dissabte 17 d’octubre per al Dia sense Cotxes, destaca que els comerciants s’han queixat al seu grup i també al Pacte de la Mobilitat perquè treure els cotxes un dissabte perjudicarà el comerç de proximitat dels carrers tancats al trànsit. En aquest sentit, demana al Govern que els faciliti els informes d’impacte econòmic i comercial corresponents a aquesta mesura de govern abans d’acabar la Comissió. Així mateix, sol·licita els informes d’impacte econòmic i comercial en l’aplicació de les superilles, que el seu grup ha demanat nombroses vegades per escrit. La Sra. Lecha diu que al centre de Brussel·les, com que l’ús del vehicle privat cada cop és més reduït, ningú no deu comprar al petit comerç. En aquest sentit, assenyala que algú que acudeixi al comerç de proximitat no necessita el cotxe per fer-ho. Assegura que la CUP Capgirem aposta per la reducció al més exhaustiva possible del vehicle privat i pel transport públic com a alternativa en una ciutat tan concentrada i densa com Barcelona. Considera que la Setmana de la Mobilitat NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5579 Sostenible no hauria de ser una setmana, sinó que s’hauria de parlar de la mobilitat sostenible permanent. Així mateix, valora positivament que aquest esdeveniment presenti alternatives com la bicicleta i el fet d’anar caminant, però troba a faltar que es tractin qüestions com la reducció del transport públic des del 2008, la presència o absència d’aquest transport a tots els barris i si és assequible per a tothom. D’altra banda, destaca que els districtes fa més de dos anys que es mobilitzen contra el repagament del transport públic a través de la Plataforma Stop Pujades. En aquest sentit, demana que per abordar aquestes qüestions s’incorpori als actes aquesta plataforma. A més, indica que la mobilitat ha de ser assequible per a tothom i no enriquir determinats ens com La Caixa mitjançant la T-Mobilitat. Exposa que la T-Mobilitat abasta molts àmbits del transport públic i des de l’Administració pública s’han donat facilitats a La Caixa perquè en faci un gran negoci, a més del fet que cal qüestionar el programa SOC Mobilitat, ja que implica la vulneració d’unes dades privades que controlaria La Caixa. La Sra. Vidal agraeix les aportacions dels grups. Assegura que seran molts útils durant tot el mandat, però aclareix que avui s’està parlant de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, no pas de totes les mesures de mobilitat que durà a terme aquest Govern. Afegeix que aquesta setmana no és flor d’un dia, sinó que demostrarà de manera pedagògica que moltes de les mesures que es desenvoluparan els propers anys són possibles aquí i ara, i a més es posaran a la pràctica de manera participativa des dels districtes, amb la ciutadania i també amb els comerciants. D’altra banda, puntualitza que, al petit comerç, a Barcelona ja no s’hi arriba en cotxe, i els comerciants són els que estan encantats amb les iniciatives de pacificació i la Festa del Comerç al Carrer. Indica que, de fet, cal regular on es posaran, ja que ells voldrien ocupar cadascun dels 11 talls de trànsit i l’espai s’ha de repartir també amb esplais, escoles, bicicletes i diverses alternatives. Assenyala que amb els comerços de la Diagonal continuaran les converses fins a l’octubre, però destaca que, en tot cas, hi estan participant des del primer dia. Quant als talls de la Diagonal i l’estratègia de pacificació, manifesta el seu acord amb el que ha dit el Sr. Mòdol sobre la reforma efectuada. Recorda que el Govern anterior va incloure la mesura dels talls de la Diagonal al pressupost i s’exhauria amb el mandat. Exposa que el Govern actual revisarà totes les estratègies i mesures de pacificació, incloses les superilles, a escala de la ciutat per veure què es prioritza durant aquest mandat. Assegura que el que és claríssim és que es faran moltes pacificacions, ja que la ciutadania les demana i són necessàries per reduir la contaminació, objectiu que és un mandat legal que cal complir i que no s’ha respectat durant els darrers anys. En aquest sentit, comparteix la preocupació per la contaminació perquè efectivament és un problema real i cal aprofitar el valor pedagògic d’aquesta setmana per continuar desenvolupant alternatives, idees i mesures. Diu que el Govern està molt content amb la participació de les entitats tenint en compte el poc temps que hi ha hagut per organitzar una setmana que no estava prevista. Aclareix que per això no s’han pogut incorporar totes les propostes de modificació, però les recullen per implementar-les durant la pròxima Setmana de la Mobilitat Sostenible. D’altra banda, assegura que durant tot el mandat es duran a terme moltes actuacions per reduir la presència del cotxe, augmentar els modes no motoritzats i reduir els accidents. Pel que fa al Fòrum de Seguretat a què es referia el Sr. Forn, explica que no és que el Govern no el consideri important, sinó que està parlant amb el RACC i l’associació PAT per dur-lo a terme, però no s’han pogut quadrar les dates perquè coincidís amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Per acabar, afirma que aquest fòrum se celebrarà i totes les seves contribucions seran molt tingudes en compte pel Govern. El Sr. Forn aclareix que no es referia al comerç en general, sinó al de la Diagonal en concret, que és diferent de la resta del comerç. En aquest sentit, diu que si algú els expressa una queixa han d’escoltar-la. Així mateix, pregunta per què s’han de 5580 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 deixar de fer mesures que han tingut bons resultats, com les voreres de la Diagonal i la seva ocupació els dies de festa. D’altra banda, demana que no es facin operacions de cosmètica. Recorda que si es va deixar de celebrar el Dia sense Cotxes va ser perquè el partit de la Sra. Sanz donava suport a un alcalde que en aquest dia va anar a fer una entrevista a una ràdio en cotxe oficial perquè, si ho hagués fet en autobús, hauria arribat tard, tal com ell mateix va explicar quan li ho va preguntar l’entrevistador. En aquest sentit, destaca que si es va deixar de fer va ser perquè al final acabava sent una petita operació cosmètica. Per acabar, diu que el seu grup està d’acord amb fer pedagogia, però cal continuar fent les coses que ja funcionen, perquè, encara que al Sr. Mòdol no li agradi el que s’ha fet a la Diagonal, anant-hi en cap de setmana es fàcil comprovar que ara hi passegen milers de persones que abans no hi eren. El Sr. Alonso considera que el debat és artificiós. Expressa acord amb la base d’aquesta setmana, però demana, com han fet altres grups, que no sigui una activitat aïllada, sinó un punt de partida per implementar noves polítiques i actuacions amb continuïtat en el temps. Per acabar, afirma que cal treballar entre tots cap a una ciutat més sostenible i sobretot més saludable. El Sr. Coronas respon al Sr. Mulleras que no és una guerra contra el vehicle privat, sinó una reivindicació per la salut, i no són coses contradictòries. Destaca que avui mateix s’ha sabut que l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels EUA ha demostrat que Volkswagen falseja els resultats de control de contaminació de mig milió de vehicles. En aquest sentit, diu que no es tracta de fer una guerra, però sí d’exigir d’entrada que es digui la veritat. D’altra banda, indica que a llocs com el Portal de l’Àngel i les superilles de Gràcia no hi ha vehicles i el comerç va molt bé. Per acabar, explica que ell ha viscut durant dos anys en un entresòl de l’Eixample i la pols negra s’hi acumula en grans quantitats. Assenyala que, per tant, el problema és seriós i cal una aposta decidida per la salut de la gent. El Sr. Mulleras aclareix que evidentment el seu grup està a favor de la guerra contra la contaminació, però precisament això no implica fer una guerra contra el vehicle privat. Afegeix que el que calen són vehicles elèctrics i vehicles no contaminants, de manera que això és el que cal promoure a favor de la salut dels ciutadans. Quant als comerciants, diu que la regidora Vidal pot tenir la percepció que el Dia sense Cotxes no perjudica els comerciants, però aquests poden tenir la percepció contrària. En aquest sentit, assenyala que la manera de resoldre això és elaborar informes abans de prendre decisions. Expressa sorpresa pel fet que el Govern prengui decisions com el Dia sense Cotxes sense tenir els informes d’impacte comercial i econòmic corresponents. Per acabar, demana que no es parli de percepcions, sinó de dades reals, ja que, si no, es crea incertesa i inseguretat al comerç, no solament el Dia sense Cotxes, sinó també en relació amb moltes altres mesures del Govern municipal. La Sra. Vidal agraeix les aportacions i reitera que seran molt útils per desenvolupar la Setmana de Mobilitat Sostenible. D’altra banda, convida el Sr. Mulleras a la bicicletada que organitzaran els comerciants de l’Eix Maragall al passeig Maragall tallat. Pel que fa als cotxes oficials, explica que ella ve amb la seva pròpia bicicleta. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5581 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte de la implantació de la quarta fase de la Nova Xarxa de Bus de Barcelona. Es retira II) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Aprovar l’expedient 624/15 de reconeixement de crèdit per un import de 154.173,00 euros, atesa la necessitat d’efectuar el pagament de la factura 10002/15 emesa per la UTE GECSA-GPO- UTE Nº7, en concepte de “certificació final del contracte, treballs extraordinaris executats entre l’1 de gener i 16 d’abril de 2014”, en relació al contracte 09003588 de serveis de suport, assistència tècnica i assessorament en el seguiment, control d’execució i assessorament de les actuacions incloses en el programa d’inversions municipals i al comitè i la comissió d’obres i mobilitat, essent una despesa generada durant l’any 2014 i no havent estat reconeguda en l’exercici corresponent. Autoritzar, disposar i reconèixer l’obligació de la despesa per un import de 154.173,00 euros, amb càrrec al pressupost i posició pressupostària indicats en aquest mateix document, a favor de UTE GECSA Y GPO- UTE Nº7, amb NIF U65289597. Notificar-ho als interessats. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CIU i PSC i amb l’abstenció de C’s, ERC, PP i CUP. Districte de l’Eixample 5. Ordenar, a l’empara de l’article 107.2 del Text refós de la Llei d’Urbanisme (Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), la publicació en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de l’acte presumpte d’aprovació definitiva per silenci administratiu positiu del Pla especial urbanístic per a la implantació d’un establiment comercial menor de 5.000 m² de superfície de venda situat al passeig de Gràcia, núm. 11, promogut per Hennes&Mauritz i de la seva normativa; i procedir, si escau, a la seva notificació. La Sra. Sanz explica que és un projecte similar a molts d’altres, com el d’Heron City, per ampliar el sostre comercial d’un promotor que es troba al passeig de Gràcia amb Gran Via. Indica que els dos projectes van ser aprovats inicialment en Comissió de Govern durant l’anterior mandat. Detalla que en aquest cas és una aprovació inicial que va tenir lloc el 17 de desembre del 2014, se’n va fer l’exposició pública fins al març i, un cop transcorreguts dos mesos sense cap posicionament del Govern anterior, es va aprovar definitivament el 23 de maig del 2015 per silenci administratiu i el 29 de maig, després de les eleccions municipals però encara amb l’anterior Govern en funcions, el promotor va sol·licitar el certificat d’acte presumpte per a l’aprovació definitiva. En aquest sentit, assenyala que aquesta proposta d’acord implica donar compliment al que dicta l’article 91.3 del text refós de la Llei d’urbanisme, és a dir, publicar l’aprovació definitiva del pla produïda per silenci administratiu el 23 de maig, però no pas aprovar el pla en cap de les seves modalitats. Per acabar, recorda que aquestes propostes havien estat debatudes a bastament en la Comissió d’Urbanisme anterior, però mai no s’havia portat això a votació. El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup per imperatiu legal. Destaca que aquesta aprovació es produeix per una no-acció del Govern sortint el 23 de maig, un dia abans de les eleccions municipals. En aquest sentit, considera que no és una situació nova i es pot entendre que hauria estat complicat per a qualsevol govern sortint. 5582 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El Sr. Alonso expressa l’abstenció del seu grup. Aclareix que no hi poden votar en contra perquè hi ha una obligació legal, però cal censurar la política de CiU, ja que és segur que es podia haver previst i, a més, aquesta se suma a l’aprovació per silenci administratiu d’Heron City. En aquest sentit, diu que sembla que segueixin una política d’aprovar projectes conflictius per silenci administratiu. El Sr. Coronas expressa l’abstenció del seu grup per imperatiu legal. Critica fortament els silencis administratius perquè no és només una pràctica dels darrers temps, sinó que l’Ajuntament ho fa habitualment des de fa molts anys, com va passar en el cas de Can Fargas, quan la ciutat va haver de pagar un preu elevadíssim per culpa d’un silenci administratiu. En aquest sentit, diu que cal plantejar al més aviat possible si és normal que l’Ajuntament no faci la seva feina i no hi hagi responsabilitats jurídiques i laborals. Així mateix, destaca que molts inversors i empreses saben que el silenci administratiu és un procediment habitual i cal exigir transparència en totes les actuacions municipals perquè el silenci administratiu no sigui en cap cas una via per aprovar un pla o una ampliació de sostre. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup. Assegura que no és una situació desitjada per ningú i el seu grup comparteix el diagnòstic dels grups d’ERC i C’s, però assenyala que de vegades aquestes situacions es produeixen per qüestions tècniques. En aquest sentit, considera que abans de generalitzar cal identificar els casos en què hi ha una voluntat política d’ocultació. Assenyala que té notícies d’altres casos, de manera que possiblement aquesta va ser una pràctica habitual en els últims quatre anys. Afirma que, en tot cas, més enllà d’arribar a aquest punt per raons tècniques, el més preocupant és que a l’Ajuntament no s’hagin debatut amb tots els grups polítics temes tan importants com el d’Heron City i molts altres que s’acabaran produint en breu. El Sr. Mulleras entén que ara es vota la publicació en el BOP perquè aquest silenci administratiu es comuniqui a tercers. Diu que el que és sorprenent és que el grup polític que ara governa la ciutat, quan es posaven a votació punts similars, posava el crit al cel en contra que es poguessin discutir i votar en un ple municipal. Afirma que no és sorprenent que el Govern d’Ada Colau torni a aprovar un pla especial com el que ara se sotmet a votació per la porta del darrere. Per acabar, expressa la reserva de vot del seu grup. La Sra. Lecha explica que, segons l’assessorament legal que ha rebut, en aquest expedient hi ha un procediment una mica irregular. Assenyala que, segons la Llei d’urbanisme de Catalunya, «en cap cas es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin aquesta llei o el planejament urbanístic», de manera que la documentació del Pla urbanístic municipal ha d’incloure un estudi d’avaluació de la mobilitat generada. En aquest sentit, exposa que l’estudi d’avaluació de la mobilitat emès per ATM no incorpora cap conveni amb els aparcaments de l’entorn, sinó que només inclou un document, sense data o signatura, de SABA Aparcaments on manifesta que disposa d’aquestes places sense esmentar l’existència d’un esborrany de conveni i també que el document aportat no suposa cap contracte vàlid ni compromís de reserva de places. Afirma que, per tant, segons el Reial decret 378/2006, el pla vulnera la compensació d’aparcament, i demana que es revisi l’expedient abans de donar dictamen com a silenci administratiu i aprovat. Així mateix, opina que no és una distracció, sinó una qüestió de voluntat política. Afegeix que un establiment de de 5.000 m² menys 20 centímetres, a més de desplaçar el comerç de proximitat, implica un problema de mobilitat important. Finalment, diu que cal revisar aquest pla, ja que aquesta irregularitat podria paralitzar el silenci administratiu. La Sra. Sanz respon que sí que hi ha un informe de mobilitat d’ATM favorable, tot i que hi hagi elements poc clars. En aquest sentit, assegura que el Govern farà la consulta legal corresponent als Serveis Jurídics, però tenint en compte que abans de presentar aquesta proposta d’acord en aquesta Comissió l’han revisada NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5583 els Serveis Jurídics, els Serveis Generals i els Serveis d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, ja que quan el Govern actual es va assabentar d’aquests silencis administratius va demanar tota la informació necessària per veure si es podia tirar enrere algun d’aquests projectes. D’altra banda, expressa el seu acord amb les reflexions manifestades per alguns grups amb relació a aquest sistema per fer aprovacions de manera continuada, especialment durant el mandat anterior i en relació amb ampliacions comercials, com en el cas de Glòries i Heron City. En aquest sentit, assegura que el Govern actual està treballant per evitar situacions com aquestes. Assenyala que no s’entén per què, si el Govern anterior estava d’acord amb una proposta i tenia els vots afirmatius dels seus regidors i regidores, utilitzava aquest mecanisme per evitar la deliberació política. Declara que el Govern actual no té por de plantejar temes de contingut als espais que pertoca, com la Comissió o el Ple, i per tant adquireix aquest compromís. Per acabar, respon al Sr. Mulleras que no accepta que vagi dient que el Govern aprova plantejaments d’aquest tipus per la porta del darrere, ja que el que s’està fent és publicar una aprovació produïda sota el govern d’un altre partit polític per imperatiu legal. El Sr. Mòdol considera que tots els grups fan tota la feina necessària pel bon govern de la ciutat i, en nom del Grup del PSC, expressa una confiança absoluta en els diagnòstics i les mesures que tiren endavant els serveis tècnics municipals. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CIU i PSC, amb l’abstenció de C’s i ERC i amb la reserva de vot del PP i CUP. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la del passatge del Llucieta Canyà, núm. 10-12, promogut per Promocions Immobiliàries Montmar, SA. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CIU, C’s, ERC, PSC i PP i amb l’abstenció de la CUP. 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament situat al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, núm. 13 B, promogut per Centro de Exámenes Médicos, S.A. (CEMSA), amb les prescripcions següents que consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament incorporat a l’expedient: 1. En fase de sol·licitud de llicències urbanístiques en execució del pla especial, els elements d’accés pel front de l’avinguda Foix seran solucionats dins del cos de l’edificació. 2. En execució del pla especial urbanístic es respectarà la cota existent de la plataforma de la font central, així com la seva reposició i la dels parterres laterals i de l’arbrat existent. El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Alonso expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Coronas expressa l’abstenció del seu grup. Assenyala que han detectat que s’incrementen tres plantes de soterrani d’aparcament i el nou equipament de radiologia implica una despesa d’energia elevadíssima. Aclareix que no es pot votar en contra d’un projecte legal per normativa, però no coincideix amb la posició del seu grup respecte als projectes urbanístics. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del seu grup. 5584 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Lecha expressa el vot contrari del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CIU, C’s, PSC i PP, amb l’abstenció d’ERC i amb el posicionament contrari de la CUP. Districte de Sant Andreu 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació del mercat del Bon Pastor, situat al carrer de Sant Adrià, núm. 154-156, d’iniciativa municipal (Institut Municipal de Mercats). El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Alonso expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del seu grup. Manifesta que fa molt de temps que s’està esperant el mercat del Bon Pastor i la ciutat té un deute històric molt important amb aquest barri. En aquest sentit, destaca que fa més de cinc anys que es va posar una carpa que en principi havia de ser provisional i celebra que com a mínim ara hi hagi dades concretes. Per acabar, recorda que el Grup del PP va incloure el mercat del Bon Pastor en les modificacions pressupostàries del 2013 perquè el projecte tingués una dotació pressupostària. La Sra. Lecha expressa l’abstenció del seu grup. Declara que el fet que la documentació arribi només 48 hores abans dificulta enormement la tasca, sobretot en la dinàmica de la CUP Capgirem, de consultar les diverses assembles i els veïns i veïnes, per no parlar de consultar més documentació sobre el tema. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CIU, C’s, ERC, PSC i PP i amb l’abstenció de la CUP. Districte de Sant Martí 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual en l’àmbit de l’illa 9 del Pla de millora urbana del PAU 1 del Sector Glòries-Meridiana Sud, promoguda per Gomas Gassó i Martí, Samato, S.A. i la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB). Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CIU, C’s, ERC, PSC i PP i amb el posicionament contrari de la CUP. III) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 10. Desestimar el recurs de reposició interposat el 23 de febrer de 2015 en representació de l’agrupació d’empreses licitadores Sociedad General de Aguas de Barcelona, S.A.; Aquambiente Servicios para el Sector de Agua, S.A.U.; Acsa, Obras e Infraestructuras, S.A. i Benito Arnó e Hijos, S.A.U., contra l’Acord de la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de 22 de gener de 2015, pel que es va adjudicar el contracte 14003093 de Manteniment del clavegueram de Barcelona (2015-2023), d’acord amb els fonaments que s’exposen a l’informe jurídic que NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5585 s’adjunta a efectes de motivació, per no apreciar-se cap causa de nul·litat en l’adjudicació del contracte. Notificar-ho als interessants. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. 11. Iniciar l’expedient per a la contractació del servei de Manteniment de les fonts de Barcelona (2016-2020), i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 15003440, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 20.835.666,60 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: - Lot núm. 1, Fonts de beure i fonts naturals, per un import de 3.361.289,88 euros IVA inclòs; - Lot núm. 2, Fonts ornamentals, excepte les incloses al lot 3, per un import d’11.991.539,88 euros IVA inclòs -Lot núm. 3, Fonts ornamentals de l’Eix Ma Cristina-Font Màgica i de la muntanya de Montjuïc, per un import de 5.482.836,84 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el desglossament següent: pressupost net 18.941.515,08 euros; tipus impositiu del 10% d’IVA, i import de l’IVA d’1.894.151,52 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. Els punts núm. 11 i 18 de l’ordre del dia es tracten conjuntament. La Sra. Herrero informa que no entrarà en el contingut dels plecs perquè ja s’ha explicat en detall als grups municipals i se n’han pogut recollir aportacions. Destaca que aquest plantejament de contracte millora substancialment el servei actual, atès que s’incrementen les freqüències de manteniment, es fomenta l’ocupació de persones amb dificultats d’inserció laboral, s’estableixen indicadors de control del nivell de servei i s’ambientalitza la flota de vehicles fent que tots els vehicles siguin elèctrics. Indica que el contracte actual finalitza el 31 de desembre i es pot prorrogar per últim cop fins al 30 d’abril del 2016, de manera que és urgent aprovar els plecs i convocar la licitació per garantir la continuïtat del servei a partir de l’1 de maig. En aquest sentit, agraeix als serveis tècnics l’esforç que han fet per preparar l’expedient en dos mesos i presentar-lo en aquesta Comissió. Exposa que, com ja s’ha comunicat, s’han introduït dues modificacions no substancials. Quant a la primera, detalla que té a veure amb la incorporació d’un segell de qualitat. Respecte a la segona, assenyala que, fruit de les aportacions dels grups municipals d’ERC i CiU, s’ha millorat la redacció de l’article 39 per establir que es dedicarà un fons fix econòmic a actuacions per millorar l’eficiència en l’estalvi d’aigua i energia. A continuació, diu que valora molt positivament les aportacions fetes i agraeix les observacions dels grups municipals, algunes de les quals no s’han pogut incorporar per manca de temps o perquè implicaven refer tot l’expedient i posposar-ne l’aprovació un mes. Afegeix que, tot i que dues aportacions del Grup d’ERC no s’han pogut formalitzar en l’expedient, el Govern es compromet a portar-les a la pràctica. Exposa que, en un cas, es tracta de publicar els resultats dels indicadors de qualitat del control de seguiment del contracte i diu que assumeixen el compromís de fer-los públics. Pel que fa a la segona aportació, diu que es comprometen a garantir que es contracti el percentatge de persones amb dificultats especials d’inserció que preveu el contracte i a negociar amb les empreses que se n’incrementi el percentatge si les guanyadores no són les que han proposat aquesta millora. 5586 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Lecha exposa que, com el seu grup ha dit i també és un dels punts de la campanya de BC, és important el camí cap a la remunicipalització. Especifica que no es tracta d’una contracta, sinó d’una empresa que deriva d’una societat anònima que alhora deriva de l’Ajuntament. Reconeix que revertir les contractacions ja existents, com la del clavegueram, pot ser més costós i implicar una lluita més llarga, però les contractes que s’obren ara a concurs, com els casos de l’Institut de Comunicació o BTV, permeten revertir les privatitzacions que comporten precarietat. Exposa que hi ha una societat anònima, Barcelona Cicle de l’Aigua, que numèricament té pocs treballadors però que fan una tasca important. Afegeix que la primera precarització es troba en la societat anònima que penja de l’Ajuntament, ja que els treballadors que inspeccionen, entre d’altres, el clavegueram o les tasques de l’empresa subcontractada, estan en el conveni d’oficines i despatxos. Assenyala que falta temps per oferir la contractació a concurs, però potser hi ha temps perquè Barcelona Cicle de l’Aigua absorbeixi el manteniment no del clavegueram, lligat fins al 2022, sinó de les fonts públiques. Afirma que és una necessitat per a la ciutat, sobretot quant a les aigües potables i les fonts naturals, però en una comunitat tan gran com Barcelona també respecte a les ornamentals, d’acord amb els experts en ecologisme actiu. Així mateix, considera que l’Ajuntament es podria estalviar despeses, ja que l’empresa abans era Fomento de Construcciones y Contratas i, com totes les empreses, té la finalitat de guanyar diners. D’altra banda, destaca que en moltes empreses que depenen de l’Ajuntament, com Barcelona Cicle de l’Aigua, no s’ha controlat la seguretat i el nombre de treballadors i treballadores, com també ha passat en el cas de l’enllumenat, que té una plantilla contractada i ara la situació és totalment diferent. Assenyala que és una qüestió important, tenint en compte que el Govern inclou en el seu programa la internalització de tots els treballadors. En aquest sentit, especifica que, segons la informació de què disposa, BC parlava de remunicipalitzacions en molts àmbits, però seria important aclarir i comunicar als veïns i veïnes de Barcelona si només es referia a l’aigua. Així mateix, puntualitza que això és diferent de controlar la precarietat dels treballadors i treballadores que depenen de l’Ajuntament. La Sra. Vila, respecte a la proposició del Grup de la CUP, diu que estan d’acord amb les contradiccions que ha posat de manifest respecte al Govern. Destaca que òbviament les fonts i el clavegueram tenen a veure amb l’aigua, de manera que BC torna a fer promeses i proclames, però en el detall hi ha contradiccions. Expressa, tot i així, el vot contrari del seu grup a la proposició. Exposa que no hi donen suport sobretot pel moment en què es presenta, ja que ara cal garantir el funcionament de les fonts i plantejar canvis obstaculitzaria el procés i seria un acte d’irresponsabilitat. Malgrat això, afirma que estan oberts a un debat més pausat per aprofundir en el model de l’aigua en sentit ampli, també el de les fonts. En aquest sentit, diu que per al seu grup la premissa fonamental del model ha de ser l’eficiència. Quant a la proposta d’acord del Govern, expressa el suport del seu grup i agraeix a la comissionada les reunions prèvies. Destaca que han presentat diverses esmenes, una de les quals, sobre la millora de l’eficiència, ha estat incorporada en l’expedient. Indica que, tot i així, en una altra esmena proposaven promoure la màxima participació d’empreses en el concurs fent lots i, pel que fa a aquesta esmena, no han rebut resposta, de manera que, fins que la comissionada no respongui, el seu grup s’abstindrà. El Sr. Alonso agraeix les explicacions de la comissionada d’Ecologia i tot l’equip de les gerències en relació amb el punt 11. A continuació, expressa l’abstenció del seu grup. Pel que fa al punt 18, exposa que el seu grup defensa els drets dels treballadors i sempre defensarà que les empreses contractades per l’Ajuntament i, per tant, pagades amb diners públics, compleixin estrictament els convenis col·lectius i les mesures de prevenció i seguretat. Aclareix que, tot i així, no comparteixen el NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5587 model de la CUP perquè entenen que va en contra de les empreses i els autònoms, i fins i tot han parlat de sortir de la Unió Europea. Per acabar, expressa el vot contrari del seu grup. El Sr. Coronas agraeix a la comissionada d’Ecologia i els seus acompanyats les explicacions donades. En aquest sentit, diu que tant de bo es pugui treballar d’aquesta manera en tots els àmbits. Respecte a les aportacions del seu grup, destaca que han rebut una resposta molt ràpida i agraeix l’esforç per estudiar-les per veure si s’hi podien incorporar. Assenyala que no s’han quedat contents al 100%, però el seu grup prioritzarà la necessitat imperiosa de tenir la contracta de fonts per no perdre el servei. A continuació, expressa el vot favorable del seu grup. D’altra banda, exposa que en tots els contractes insistiran en la qüestió d’incrementar 5 punts la contractació social responsable en detriment de l’oferta econòmica. Quant a la publicació de resultats, destaca que sí que s’ha assolit el compromís del control dels indicadors de la qualitat del servei i assegura que és molt important fer un seguiment de les contractes. Així mateix, agraeix que s’hagin incorporats les actuacions complementàries per millorar l’eficiència i l’estalvi d’aigua i energia. Respecte a la proposició de la CUP, especifica que el seu grup no està en contra de la municipalització, però cal fer un debat a aquest respecte. Explica que a Berlín, per exemple, es va fer una campanya sobre la municipalització de l’aigua per informar els ciutadans del fet que tenia un cost de 1.300 milions d’euros i després es va fer una consulta on la majoria va votar que sí. Destaca que, tanmateix, la ciutadania sabia que fer-ho tenia un cost important en les arques públiques que podia repercutir en temes socials que es deixaven de fer. En aquest sentit, demana que qualsevol plantejament de remunicipalització que faci el Govern de BC inclogui una informació adequada del cost que implica i que la ciutadania sigui consultada. Per acabar, assenyala que, en el cas del servei de l’aigua, això afectaria tota l’àrea metropolitana. El Sr. Mòdol agraeix la manera en què la comissionada i les directores dels serveis de fonts i enllumenat han informat del contracte de fonts. Destaca, però, que la celeritat amb què s’han hagut de prendre les decisions indica que no ha existit un trasllat de govern com seria normal i desitjable. En aquest sentit, reclama que es mantingui l’ordre institucional i demana a CiU i BC que facin l’esforç de comunicar-se més per generar un espai de feina més extens i favorable a la presa de decisions. D’altra banda, expressa el vot favorable del seu grup a l’inici de l’expedient de les contractes de manteniment de fonts. Reitera que les explicacions donades han estat extenses i han permès entendre perfectament l’abast del contracte, i afegeix que hi voten favorablement perquè és un servei fonamental i la situació és d’excepció. Pel que fa a la proposició de la CUP, assenyala que el seu grup comparteix bona part de l’explicació de la Sra. Lecha quant a la necessitat de vetllar per les condicions laborals dels treballadors i impedir situacions com la de les empreses de l’enllumenat. En aquest sentit, diu que els alegra que el Govern hagi posat en marxa la iniciativa del segell de qualitat, per tal com va en la línia de garantir les condicions laborals dels treballadors. Assegura que comparteixen l’esperit de la CUP, però no poden emetre un vot favorable perquè això implicaria una contradicció amb el fet de tirar endavant l’expedient de la contractació. D’altra banda, demana rigor respecte a la municipalització. Exposa que, com han explicat molt bé els tècnics municipals, hi ha avantatges i inconvenients en cada cas i, en el fons, es tracta de gestionar els recursos públics de la millor manera possible. En aquest sentit, afirma que de vegades s’és massa romàntic i es cau en iniciatives que potser no són el que més interessa a la ciutat. Així mateix, declara que cal vetllar pels interessos i els drets dels treballadors, siguin contractats o subrogats per l’Ajuntament, però això no implica necessàriament internalitzar-los. Considera positiu el perfeccionament de l’article 39 del plec per millorar l’eficiència 5588 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 i l’estalvi d’aigua i diu que això demostra precisament que l’externalització permet anar perfeccionant el contracte any rere any. La Sra. Esteller expressa l’abstenció del seu grup respecte el punt 11 i demana al Govern que hi hagi una subrogació de la plantilla. D’altra banda, afirma que és positiu que el plec de clàusules inclogui la contractació de persones amb dificultats d’inserció laboral i recorda que en determinades àrees municipals, com Parcs i Jardins, ja hi ha persones amb certes dificultats que fan molt bona feina. Pel que fa al punt 18, expressa el vot contrari del seu grup. Exposa que no estan d’acord amb la reversió del concurs, ja que defensen un model de gestió molt diferent, segons el qual els serveis públics han de partir d’una col·laboració publicoprivada amb l’objectiu de maximitzar-ne l’eficàcia i l’eficiència. Per acabar, diu que sí que es pot subrogar la plantilla i demana que el Govern faci aquest esforç, tal com es fa en moltes empreses adjudicatàries, per garantir l’estabilitat dels treballadors. La Sra. Herrero explica que actualment hi ha tres lots i hi ha una exclusió entre els lots dos i tres, però el Grup de CiU demanava que tots tres fossin excloents, de manera que una empresa només pogués assumir un dels lots. Indica que en principi fer aquesta modificació no implicava necessàriament refer l’expedient, però es va consultar a la secretaria i la resposta va ser que la modificació podia tenir conseqüències en altres parts de l’expedient i implicar un ajornament de l’expedient. Així mateix, assenyala que els serveis tècnics veien un cert risc en el fet de fer-los excloents tots tres perquè justament podia tenir l’efecte contrari, ja que moltes empreses intentarien assegurar-se de guanyar un sol lot i això suposaria menys concurrència a cada lot. Afegeix que aquesta manca de concurrència podia tenir més inconvenients que beneficis i, per tant, no tenia sentit refer tot l’expedient assumint aquest risc. D’altra banda, agraeix la receptivitat i la disponibilitat dels grups en un temps molt curt. Quant a la intervenció del Grup d’ERC, respon que si s’hi han compromès és amb la voluntat de complir-ho. Pel que fa a la qüestió del trasllat entre governs a què s’ha referit el Sr. Mòdol, assenyala que no hi té res a veure de manera directa, ja que per tenir nous adjudicataris l’1 de gener s’hauria d’haver aprovat com a màxim al març, i indica que no sap per què el Govern anterior no va fer la feina quan pertocava. Respecte a la intervenció del Grup del PP, informa que es preveu que les 70 persones que actualment treballen en aquest servei continuaran treballant en les noves empreses adjudicatàries juntament amb sis persones més, que és el total de personal necessari per prestar el servei. Així mateix, destaca que així ho garanteix el conveni de referència. Amb relació a la proposició de la CUP, diu que cal tenir en compte una situació concreta en què el contracte finalitza de manera imminent i no es disposa de cap estudi que analitzi la viabilitat jurídica, econòmica i laboral de fer una externalització i els costos que implicaria, de manera que no es pot prendre una decisió com aquesta. Exposa que el principal objectiu del Govern és garantir la continuïtat del servei l’1 de maig i revertir el contracte ho impediria. Pel que fa a la preocupació per les persones amb dificultats per accedir al subministrament d’aigua domèstic, assenyala que l’única manera de garantir que puguin gaudir de les fonts és precisament aprovar aquest contracte. Per acabar, precisa que el fet que la situació no sigui ideal no significa que no s’estigui treballant en el camí de la municipalització. La Sra. Sanz agraeix la feina de la comissionada i la disponibilitat dels grups municipals. Quant a la intervenció de la Sra. Vila, diu que entén que ara hi vegin qüestions millorables, però explica que va veure aquest contracte per primer cop el juny del 2015, tot i que la proposta ja estava llesta sis mesos abans i el Govern anterior no el va portar mai a discussió ni es va aprovar. En aquest sentit, destaca que ara no NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5589 caldria aprovar-lo de pressa i corrents si el Govern anterior hagués fet la feina que pertocava amb temps i en forma. Pel que fa a la proposició del Grup de la CUP, aclareix que el seu programa electoral no diu que es remunicipalitzaran tots els serveis de l’Ajuntament i cap veí ho ha pogut entendre així, ja que BC no ho ha dit mai. Exposa que el que volen és revertir les privatitzacions contràries al bé comú, en concret pel que fa a l’aigua i el SAD, amb la idea d’iniciar un procés de treball amb els veïns i veïnes per poder fer aquestes reversions. Explica que precisament els han plantejat una transacció en aquesta línia d’anar avançant. Indica que s’estan plantejant fer una auditoria per veure com es va desenvolupar el procés d’empresa mixta del servei d’abastament en baixa en el marc de l’àrea metropolitana, amb el Govern de la qual ja tenen un acord en aquest sentit. Destaca que, per tant, el Govern municipal ja està treballant en aquesta direcció. D’altra banda, afirma que comparteix la necessitat d’incorporar en això i a Barcelona Cicle de l’Aigua un dels abastaments en comunitat, les fonts de beure per a la ciutadania, però assenyala que ara no hi ha temps de fer-ho. Afegeix que, encara que no s’hagi acceptat la transacció, el Govern es compromet a impulsar aquests estudis. Pel que fa als treballadors, explica que darrerament s’han reunit amb el comitè d’empresa i es va acordar treballar per canviar el conveni laboral a què es referia la Sra. Lecha i fer que el comitè d’empresa ocupi un lloc al Consell d’Administració. En aquest sentit, considera que s’està treballant amb la lògica del que planteja el Grup de la CUP, malgrat les limitacions que hi ha. La Sra. Lecha assenyala que, si no s’ha fet cap estudi per saber si és viable, no es pot afirmar d’una manera tan clara i diàfana, com fan la Sra. Herrero i la Sra. Sanz, que no hi ha temps per fer aquesta revisió. A més, diu que no es tracta de recuperar, sinó que és una societat anònima la que absorbeix 70 treballadors. Pel que fa a Berlín, destaca que els veïns i veïnes de Berlín sabien que l’aigua estava privatitzada, mentre que a Barcelona molta gent es pensa que és municipal i no sap que gairebé el 80% dels serveis són gestionats per mans privades. En aquest sentit, afirma que primer s’hauria d’informar d’això. Per acabar, diu que no és el mateix informar la població que una remunicipalització costarà 2.000 milions d’euros que dir que es podrà fer, ja que serà a cost zero perquè es renovarà la contracta. La Sra. Vila diu que és increïble que el Govern vagi tard i en culpi el Grup Municipal de CiU, atès que governen des del juny i l’equip tècnic és el mateix. Agraeix la possibilitat de comentar els plecs de clàusules i informa que, tenint en compte la resposta de la comissionada, faran una reserva de vot de cara al Ple. La Sra. Sanz precisa que no va al Ple, és decisori. La Sra. Vila expressa l’abstenció del seu grup. Afegeix que no volen bloquejar un servei important, però volen manifestar que hauria estat convenient que els comuniquessin que no es podia incorporar aquesta esmena. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Vila expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. Districte de Sants-Montjuïc 12. Acordar la declaració d’especial interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en “Rehabilitació de coberta” de l’Escola Pública Bàrkeno, ubicada al carrer Cisell, 15, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015; CONCEDIR a l’Asesoría y Gestión de Proyectos y Obras HG, SL, la bonificació del 5590 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 70% sobre la quota de l’impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per l’admissió del comunicat d’obres immediat amb número 03-2015CI32021, atès que s’ajusta a allò establert en l’apartat A1 de l’article 7.A) de l’esmentada ordenança, ja que les obres s’executen en terrenys qualificats com a equipaments docents, i es realitzen en un equipament docent d’acord amb la descripció recollida a l’article 212.1.a) de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, que descriu com a equipament docent “els centres docents, públics o privats i annexos esportius”, i que les obres les promou el Consorci d’Educació de Barcelona, constituït pel Decret 84/2002, de 5 de febrer, i definit com un ens associatiu entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. c) Proposicions IV) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 13. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern de la ciutat a continuar amb els treballs existents i elaborar en un termini de tres mesos un projecte de reforma i millora urbana de l’avinguda Meridiana, en els trams on conflueixen els districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí. Els punts núm. 13, 15 i 21 de l’ordre del dia es tracten conjuntament. El Sr. Martí diu que hi ha un text fruit d’una transacció dels grups municipals que han presentat iniciatives sorgides d’una necessitat objectiva. Indica que el Grup de CiU ha acceptat que la seva proposta s’incorporés en el text final. Destaca que és força diferent del text inicial de la proposta de CiU, però recull perfectament les principals prioritats de la idea inicial. Exposa que la Meridiana aquesta Diada s’ha fet famosa internacionalment i és un eix que necessita una reforma integral que ha de superar els pegats i les modificacions parcials que s’hi han fet els darrers anys. Diu que el seu grup s’adhereix a la demanda expressada en un document que van fer públic el 7 de setembre deu associacions de veïns dels tres districtes que travessa l’avinguda. Assegura que no es parteix de zero, ja que el Govern anterior va fer força feina pel que fa a una proposta d’avantprojecte de remodelació integral de la Meridiana. Explica que la proposta no solament és física, sinó que també incorpora qüestions socials, mediambientals i de mobilitat. Així mateix, destaca que l’avantprojecte també és fruit d’un procés de participació veïnal que va tenir lloc el darrer quadrimestre del 2014, així com d’informes propis dels serveis tècnics municipals, mitjançant l’encàrrec d’Hàbitat Urbà i BIMSA, i també d’algun estudi extern. En aquest sentit, demana que el Govern, en la línia de la proposició transaccionada, assumeixi el compromís de promoure en un termini de dos mesos la constitució d’un equip de treball perquè s’aprofiti tot allò aprofitable del que s’ha fet i s’arribi a un projecte executiu de remodelació integral perquè la gent que viu a la Meridiana hi visqui millor i sigui un espai humanitzat. Destaca que el punt E de la proposta transaccionada incorpora la previsió que sigui un projecte executat per fases. Considera que és un gran projecte que caldrà anar madurant, però demana que els terminis no es dilatin i que els districtes, els barris i la Casa Gran treballin perquè aquest eix finalment sigui el que es mereixen NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5591 els veïns i tota la ciutat, ja que no és una avinguda que només separa i divideix barris i districtes d’una manera poc amable, sinó que és un eix de ciutat. El Sr. Bosch diu que el descobriment de la Meridiana és com el de les Amèriques, en el sentit que els que ja hi eren no necessitaven que hi arribés Colom per descobrir-se ells mateixos. Assenyala que, tot i així, entén el comentari perquè l’11 de setembre sí que van descobrir una via diferent, plena de color i humanitat, de manera que això estimula la creativitat i la convicció que la Meridiana pot ser un vial molt diferent. En aquest sentit, assegura que ha estat la ventafocs de Barcelona, ja que respecte a les grans avingudes que van a parar a la plaça de les Glòries —Diagonal, Gran Via i Meridiana— ha estat la més desafavorida en tots els sentits. Considera que no és casualitat que tres grups hagin coincidit a l’hora de fer propostes quant a la Meridiana perquè efectivament és una assignatura pendent. Afirma que no s’ha de parlar només de fanals i clavegueres, sinó que cal anar més enllà, per tal com la Meridiana és un eix que pot canviar radicalment la ciutat de cara al futur. Assenyala que tots els barris que hi ha al voltant de la Meridiana necessiten molta atenció, de manera que dinamitzant l’avinguda es pot dinamitzar també tot el nord de Barcelona. En aquest sentit, demana que el Govern municipal entengui que també es tracta de dinamitzar el comerç a la Meridiana i el seu entorn. Afegeix que la connexió entre l’avinguda i els eixos comercials del mercat del Clot, el carrer Rogent, Maragall i Fabra i Puig, és crítica per canviar no només l’aspecte sinó la realitat de tota aquesta part de la ciutat. A continuació, indica que l’estació de la Sagrera també és un dels elements que pot compensar la ciutat que se’n va cap a l’oest, en el sentit que cal tibar-la cap a l’altra banda, cap a la Meridiana, perquè és on les persones tenen més dificultats i necessitats. Així mateix, assegura que després caldrà afrontar la reforma concreta del vial per trams. Exposa que hi ha quatre trams que requereixen tractaments molt diferents: del parc de la Ciutadella a Glòries, on sobretot caldria urbanitzar perquè és un tram mal cosit; de Glòries a València, que ha tingut alguns problemes de mobilitat i potser caldria reconvertir en bulevard com la resta de l’avinguda; de València a Fabra i Puig, on la prioritat ha de ser combatre l’efecte túnel de ciment i fer una campanya molt intensiva de verd; i de Fabra i Puig a Ciutat Meridiana, on l’efecte autopista degrada molt els barris circumdants i seria interessant tenir en compte la proposta de les associacions de veïns de fer una llosa de cobertura entre les dues Trinitats. Per acabar, assenyala que l’objectiu és fer de la Meridiana una via verda, humana i més activa per millorar sensiblement les condicions de vida dels ciutadans que viuen al voltant de l’avinguda. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup. Indica que han transaccionat aquesta proposició amb CiU i ERC perquè és un dels molts àmbits de ciutat a treballar i, a més, cal respondre al crit d’alerta que han llançat diverses associacions de veïns. A continuació, precisa que l’origen d’aquests treballs no és del mandat anterior, sinó que el Govern municipal hi ha treballat de moltes maneres i en diverses ocasions. D’altra banda, afirma que, com diu el Sr. Bosch, no és un problema de reurbanització, sinó un dels principals reptes de projectes urbans de la ciutat, de manera que no s’ha d’entrar en debats estèrils i antics sobre si ha de ser un bulevard o una rambla, sinó encarar el problema des d’una escala superior. Explica que el seu programa electoral inclou la voluntat de convertir la Meridiana en un gran eix cívic, no solament per als barris que estan en contacte amb l’avinguda, sinó en el sentit de fer per primer cop un gran projecte urbà a escala metropolitana. En aquest sentit, assegura que cal escoltar l’opinió dels veïns, però no només la dels més propers, sinó que cal anar incorporant el debat de ciutat en una dimensió diferent. Així mateix, adverteix que hi ha una tendència excessiva a parlar de pacificació, fet que pot provocar que en un futur no hi hagi manera d’entrar i sortir de la ciutat, per la qual cosa és necessari que qualsevol intervenció en un eix de ciutat 5592 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 es faci a partir d’una reflexió seriosa sobre un pla de mobilitat en col·laboració amb els municipis veïns. El Sr. Alonso expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que la Meridiana és una via dissenyada com una gran via d’accés de vehicles a la ciutat i ara cal fer molts canvis. Exposa que al llarg de la història se n’han fet diverses remodelacions i ara és el moment de replantejar aquesta via perquè els veïns pateixen el soroll, la contaminació i, en general, el perill que representa una via d’alta densitat enmig de la seva vida quotidiana. Afegeix que efectivament no és un projecte senzill i cal tenir en compte aspectes com la mobilitat global, però assegura que és hora de treballar-hi per començar a dissenyar entre tots l’urbanisme de la ciutat. El Sr. Mulleras indica que lamentablement la situació actual de la Meridiana necessita un canvi i destaca que els grups aquí representats, tret de la CUP, C’s i el PP, són responsables d’aquesta situació, ja que han governat la ciutat en algun moment en els darrers 36 anys i haurien de fer autocrítica pel fet que mai no s’hagi emprès una veritable transformació d’aquesta via. A continuació, expressa el vot favorable del seu grup. Exposa que una de les qüestions importants que caldrà estudiar serà la mobilitat, ja que, com s’ha comentat, molts trams de la Meridiana han esdevingut una espècie d’autopista urbana de sortida de la ciutat. Així mateix, demana que la proposició no sigui només un titular de diari, sinó que realment es dugui a terme aquesta transformació i s’ofereixin solucions factibles i alternatives viables. D’altra banda, afirma que, en comparació amb el mercat del Bon Pastor, amb la Meridiana hi ha un deute històric encara més important i de fa encara més temps, per la qual cosa l’Ajuntament hauria de plantejar-se reformar aquesta avinguda, no pas perquè s’hi hagi fet una manifestació l’11 de setembre. En aquest sentit, diu que, encara que alguns l’hagin descoberta ara, la Meridiana existeix i té molts problemes des de fa molt de temps. La Sra. Lecha assenyala que, tenint en compte que a la zona de les Glòries i la Sagrera han patit i pateixen encara les obres de l’AVE, és necessari un pla urbanístic global per saber realment cap a on va la ciutat i amb quin transport públic es podrà comptar per fer aquesta Meridiana que sembla tan bucòlica sobre el paper. En aquest sentit, diu que hi ha molt bona voluntat per part del Govern, però cal que precisi la planificació urbana i les prioritats en què es basa. Per acabar, expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Sanz expressa una il·lusió especial pel fet que avui es voti aquesta proposta de transformació de la Meridiana, ja que va ser una de les primeres propostes que ella va fer al Govern anterior al principi del mandat. Destaca que efectivament fa molt temps que existeix la Meridiana i que els veïns i veïnes de l’entorn en reivindiquen la transformació. A continuació, agraeix al Grup d’ERC la transacció, al Grup del PSC la incorporació del prec i al Grup de CiU que s’hagi sumat al text, ja que, com deia el Sr. Martí, ja s’hi ha treballat, especialment al districte de Sant Andreu. En aquest sentit, precisa que una transformació com la que es planteja requereix superar les fronteres d’aquest districte per arribar a totes les zones que pertoquen, com el districte de Sant Martí i Nou Barris, i fins i tot tota la ciutat, com deia la Sra. Lecha. D’altra banda, assegura que aquesta proposta de transformació planteja que la gent es pugui moure millor per Barcelona, atès que incorpora una perspectiva de la mobilitat metropolitana, no solament de la ciutat, fet que caldrà sotmetre a debat. A continuació, expressa el vot favorable del seu grup. Afegeix que la proposta és una transformació urbanística que també pretén avançar en la millora de la qualitat de l’aire, ja que el fet que això no s’hagi fet no vol dir que no es pugui fer i cal treballar també amb aquest objectiu. Així mateix, destaca que permetrà millorar la connectivitat entre barris i, com deia el Sr. Bosch, generar noves oportunitats comercials i ciutadanes, i noves centralitats i referència cívica en un entorn que normalment és de pas. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5593 Quant a la intervenció de la Sra. Lecha, expressa acord respecte al fet que no es tracta solament de la transformació de la Meridiana, però destaca que en aquest cas, a diferència del que passa a la Sagrera o altres indrets, té la paraula només l’Ajuntament de Barcelona i no calen grans obres faraòniques per desenvolupar-ho. Per acabar, assegura que és un projecte de ciutat que permet plantejar la transformació d’una de les últimes autopistes urbanes, per la qual cosa cal fer-ho amb la màxima celeritat i el Govern municipal convocarà el grup de treball amb totes les associacions de veïns i tots els grups municipals per posar-se a treballar al més aviat possible. El Sr. Martí precisa que no és qüestió de broma el fet que la Meridiana ja era molt coneguda, però és més evident que, arran de l’11 de setembre, ha estat una troballa a escala internacional. Recorda que el Govern anterior va encarregar estudis tècnics als serveis tècnics professionals de l’Ajuntament i externs, però també va fer participar entitats i veïns. Així mateix, assenyala que el seu grup va estar-se al govern quatre anys, mentre que d’altres grups s’hi han estat 32, per la qual cosa el Grup de CiU només pot tenir una vuitena part de la responsabilitat. D’altra banda, afirma que un element molt important que cal tenir present és el comerç, ja que hi ha una diferència considerable respecte a la capacitat d’atracció de clients de cadascun dels barris afectats a la Meridiana. En aquest sentit, considera que cal compensar-ho amb actuacions globals i integrals, i cal un nou urbanisme des del punt de vista del benefici que es pugui aportar al comerç local. El Sr. Bosch, respecte a la intervenció del Sr. Mulleras, demana que es deixi de sorprendre i faci descobriments, com ha fet avui el president del Govern espanyol, líder del seu partit, quant a una part essencial de la legislació espanyola. Afegeix que efectivament l’11 de setembre es va descobrir per primer cop que la Meridiana podia existir, sense ni un sol cotxe, plena d’humanitat, i abans no s’havien produït precedents tan acolorits, reivindicatius, festius i solemnes. D’altra banda, assegura que tothom vol descobrir una nova Meridiana en el sentit que en un futur pròxim el nus de comunicacions més important de Barcelona serà la Sagrera, fet que provocarà que canviï el mapa mental de la ciutat i modificarà a la força la funció i l’aspecte de tot aquest entorn. Així mateix, destaca que avui s’ha aconseguit un altre consens ampli, amb l’abstenció de la CUP, com el del mercat de Sant Antoni. En aquest sentit, diu que el seu grup ha contribuït molt al fet que qüestions de ciutat tinguin suport de ciutat. El Sr. Mòdol puntualitza que el motiu del prec del seu grup ha estat la demanda veïnal i, per respecte a aquesta gent, caldria centrar el debat en les proposicions d’ERC i CiU, així com el prec del seu grup. A continuació, demana al Govern que la seva bona disposició es tradueixi en l’existència efectiva d’un grup de treball del qual pugui gaudir tothom i que sigui al més ampli i efectiu possible. Quant als problemes dels barris que envolten la Meridiana, insisteix que cal donar-hi resposta, però amb una visió general. Per acabar, recorda que sota la Meridiana hi ha un túnel propietat de l’Estat que condiciona fortament qualsevol tipus d’intervenció que s’hi pugui fer, fet que possiblement sigui el motiu que encara no s’hagi fet una transformació com cal. El Sr. Alonso respon al Sr. Bosch que sempre tindrà el suport del Grup de C’s per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Barcelona, i definir un model d’urbanisme sostenible. El Sr. Mulleras celebra que alguns hagin descobert fa onze dies que la Meridiana existeix i que té colors i humanitat, ja que és millor tard que mai. 5594 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La Sra. Sanz destaca que la Comissió expressa un consens majoritari per transformar aquesta avinguda perquè tothom és conscient de la importància que té per als barris limítrofs. En aquest sentit, diu que és indiferent si la Meridiana és reconeguda internacionalment. Per acabar, respon al Sr. Martí que és evident que encara no s’ha fet aquesta proposta de transformació i serà el Govern de BC el que la desenvoluparà. Com ja ha estat avançat, aquest punt s’ha tractat conjuntament amb els punts 15 i 21, i s’aprova amb el redactat que figura en l’acord del punt 15. Del Grup Municipal C’s: 14. Que en el termini d’un mes, el Govern municipal convoqui una reunió de treball específica sobre la qualitat de l’aire i s’aporti la documentació següent: - Informe de la planificació prevista i el grau d’acompliment de les mesures establertes en el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire a Barcelona. - Valoració de l’efectivitat de les mesures establertes. - Informes i comunicats de la Unió Europea relatius a la qualitat de l’aire a Barcelona. Estat de possibles processos sancionadors. - Actes de reunió i informes d’acords entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona en matèria de qualitat de l’aire i la implantació de mesures de prevenció. El Sr. Alonso diu que presenten aquesta proposició perquè tots els grups comencin a treballar en una qüestió prioritària i urgent com la qualitat de l’aire. Exposa que Barcelona supera els valors límit de determinats contaminants, fet que afecta directament la salut de tots els barcelonins, i la Unió Europea ha advertit en nombroses ocasions que les mesures preses pels governs són insuficients. Destaca que aquest estiu s’ha assistit a un espectacle preocupant quan la Generalitat ha convocat una reunió urgent amb els ajuntaments per tractar el tema i el resultat han estat retrets entre diferents administracions. Afegeix que per això el Grup de C’s proposa començar a treballar-hi analitzant el grau d’implantació i efectivitat de les mesures dels plans de millora de qualitat de l’aire ja existents. Indica que el Govern ha demanat dos mesos per començar-hi a treballar, termini que qualifica de massa llarg, però explica que el seu grup ha acceptat la transacció per començar a generar dinàmiques positives de treball i consens. Per acabar, reclama polítiques decidides per millorar la qualitat de l’aire i reduir els elevats nivells de contaminació de Barcelona. La Sra. Vila diu que el seu grup se suma a aquesta proposició perquè és una qüestió de fons important que té a veure amb la salut de la ciutadania. Afegeix que en aquest àmbit cal que hi hagi un consens ampli de totes les forces polítiques pel que fa a la diagnosi de la situació, els objectius a assolir, els instruments necessaris per fer front als reptes que l’Ajuntament s’ha d’autoimposar, i també la manera de fer un seguiment i una avaluació de les mesures adoptades. Així mateix, destaca que s’ha de complir el marc legal europeu vigent, però també cal respondre a la demanda ciutadana en aquest àmbit. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que hi ha molta feina feta, ja que hi ha informes, el pla de millora i els criteris d’exigència de la UE amb l’horitzó 2020, però, tot i que la ciutat no s’hagi aturat en aquest tema, si es volen complir els indicadors de qualitat de l’aire l’any 2020 cal accelerar i prendre mesures valentes i taxatives com les que es van adoptar amb el tabac, com l’aposta pel transport públic i la reducció dels vehicles privats a la ciutat. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup. Manifesta el seu acord respecte al diagnòstic i la gravetat de la situació. Així mateix, destaca que la política del seu grup se centra en mesures que redueixin la contaminació com la promoció del transport públic. En aquest sentit, diu que el seus esforços se centren a reclamar una rebaixa del tiquet de transport públic i la finalització d’obres tan importants com les de la Sagrera, la línia 9 i Rodalies. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5595 Assenyala que el Port de Barcelona és especialment preocupant, ja que es parla poc de la rehabilitació energètica dels edificis com a mesura per disminuir la contaminació, i el paper negatiu dels creuers i l’ús del Port és especialment rellevant, de manera que caldria prendre decisions a aquest respecte al més aviat possible. Diu que algú ha arribat a imaginar un barri al Port de Barcelona, però això és bastant ciència-ficció i el que caldria és aconseguir, si més no, que no embruti l’aire de tota la ciutat mitjançant mesures dràstiques i ràpides. Respecte als episodis greus de contaminació, exposa que la competència és de la Generalitat, però l’Ajuntament hauria d’impulsar el seu propi pla de xoc i emprendre aquestes mesures a escala metropolitana, ja que no té sentit que es faci cap proposta en el terme del límit administratiu municipal. El Sr. Mulleras reconeix que en els darrers mesos s’han superat els nivells de diòxid de nitrogen establerts per la UE i aquesta institució ha demanat també que es redueixin un 50% aquestes emissions a escala mundial per assolir uns nivells més aptes per a les persones i el medi ambient de cara al 2050. Així mateix, afirma que calen mesures clares i transparents per avaluar els compromisos que es volen aconseguir a curt i a llarg termini quant a la millora de l’aire. En aquest sentit, assegura que cal corregir errors per millorar les mesures preventives dutes a terme. Per acabar, reitera que tota iniciativa per millorar la qualitat de l’aire és positiva i, per tant, el Grup del PP hi donarà suport, ja que no es tracta només de preservar el medi ambient, sinó sobretot d’un tema de salut i qualitat de vida. La Sra. Lecha destaca que aquesta iniciativa és del Grup de C’s i el Grup del PP hi dóna suport, mentre que aquest matí defensaven que a Barcelona hi han d’arribar creuers perquè són indispensables per a la riquesa de la ciutat. Exposa que tothom coneix les dades respecte a la contaminació que aquests creuers provoquen, no solament pel vehicle en si, sinó també per tota la gent que desembarca a la ciutat per passar-hi unes hores. Assenyala que, a més, quan es parla de la Setmana de la Mobilitat aquests grups es posen les mans al cap perquè un dia hi haurà una reducció dels vehicles privats. En aquest sentit, diu que han d’aclarir com volen reduir la contaminació a Barcelona amb aquestes contradiccions. Per acabar, afirma que ja hi ha prou indicadors i són molt clars els causants i les solucions, de manera que el que cal és posar-se a treballar, no fer una comissió. La Sra. Sanz manifesta que una de les principals prioritats del Govern municipal és la lluita contra la contaminació. Reconeix que hi ha moltes dades, però assegura que la gent encara ha de ser més conscient del que produeix aquesta contaminació, perquè no és acceptable que milers de persones morin prematurament per aquesta causa. D’altra banda, exposa que no fa uns mesos que s’incompleixen els nivells fixats per la UE, com deia el Sr. Mulleras, sinó anys, fet que implica que el 80% de la gent de Barcelona respira diòxid de nitrogen per sobre dels límits permesos. En aquest sentit, diu que cal treballar de valent perquè la gent pugui respirar aire net i perquè això sigui un dret. Destaca que l’estratègia no és només de la ciutat, sinó que calen tots els agents possibles i, en concret, que l’Estat i la Generalitat facin la feina que els pertoca, per exemple en l’etiquetatge dels vehicles i la limitació de la velocitat, respectivament. Indica que la Unió Europea marca els límits, però les mesures han de ser globals, ja que, en qualitat de tinenta d’alcalde de l’Ajuntament i com a vicePresidenta de l’Àrea Metropolitana de Medi Ambient, sap que es poden fer coses a escala metropolitana, però cal que l’Estat i la Generalitat també actuïn. Recorda que en els darrers anys la Generalitat no ha fet res, només presentar un pla de bones intencions i culpabilitzar els ajuntaments, quan en realitat la Generalitat podria obligar tots els ajuntaments a emprendre certes actuacions i no s’entén que no prengui mesures amb polítiques concretes en aquest àmbit. Manifesta el seu acord amb la proposició i explica que el Govern planteja aquest termini perquè s’estan creant tants grups de treball que calen mecanismes per 5596 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 abordar-los des de Participació i des de totes les àrees perquè siguin realment vinculants i útils. A continuació, agraeix que s’hagi acceptat la transacció. D’altra banda, interpel·la tots els grups amb relació a la coherència d’aprovar aquestes proposicions, ja que una cosa és tenir bones intencions i analitzar la situació, però després cal votar a favor de les decisions valentes i clares que es prenguin en aquests temes. Assenyala que és positiu fer una declaració institucional contra la contaminació, però per reduir-la cal millorar el transport públic, limitar la mobilitat privada i actuar davant els principals emissors de contaminants de la ciutat, que són el port i l’aeroport. En aquest sentit, assegura que això afecta els creuers i moltes altres qüestions. Considera que aquesta proposició ajudarà a arribar als col·lectius menys sensibilitzats en aquest àmbit, però aquest acord ha de ser sobretot el principi d’una estratègia real i valenta de tots els grups municipals contra la contaminació. Demana que, per tant, tots els grups municipals després ajudin el Govern a tirar endavant actuacions integrals per millorar l’espai públic, mitjançant iniciatives com la connexió dels tramvies, el foment d’un bus de qualitat i la fidelització al transport públic mitjançant tarifes assequibles. Per acabar, diu que ja s’han viscut quatre anys de bones intencions, declaracions i proposicions aprovades, però cap actuació desenvolupada, per la qual cosa ara cal que el Govern tingui el suport necessari per desenvolupar actuacions. El Sr. Alonso agraeix el consens majoritari. Quant a la intervenció de la Sra. Lecha, diu que no cal contraposar l’activitat econòmica al medi ambient, ja que la sostenibilitat justament el que busca és comptabilitzar el creixement econòmic amb el respecte del medi ambient i la salut, i la solució a la contaminació no pot ser eliminar l’activitat econòmica. La Sra. Lecha respon que no l’ha entès. El Sr. Alonso diu que és el que ha entès i el repte de la sostenibilitat consisteix a tenir una activitat econòmica que generi riquesa i alhora respecti el medi ambient i la qualitat de l’aire. Pel que fa a les observacions del Govern, afirma que tindran la col·laboració del seu grup i demana que les propostes es presentin en detall i els deixin participar- hi. La Sra. Vila assenyala que el seu grup se suma a la vehemència expressada per la tinenta d’alcalde i a l’espai de participació que es crea amb aquesta proposició. Indica que restaran amatents a la voluntat de diàleg expressada pel Govern, perquè el seu grup pot fer propostes, però cal que el Govern lideri el procés. Així mateix, recorda que en aquestes mesures és necessari que hi hagi el màxim consens i, en aquest sentit, lamenta que a l’Àrea Metropolitana el consens al principi no s’hagi trobat, ja que ha deixat algunes forces polítiques fora. El Sr. Coronas destaca que, si la Sra. Sanz demana valentia, pot comptar amb el seu grup perquè està format per republicanes i republicans valents. Afirma que posaran la salut per davant de tot i amb intel·ligència es pot fer tot. Quant a la contaminació dels vaixells, proposa començar a treballar algun sistema amb les navilieres perquè adaptin els vaixells de manera que l’Ajuntament des del Port pugui subministrar-los energia i ells puguin apagar el motor mentre són aquí. Destaca que això seria una solució win-win, com es diu en el món empresarial, ja que ells guanyen perquè al final recuperen la inversió amb estalvi de combustible i l’Ajuntament guanya en salut i amb els ingressos pel subministrament energètic. Respecte al transport públic, expressa un acord total amb el discurs de la fidelització, en el sentit que qui més el fa servir ha de pagar menys. Assenyala que cal buscar fórmules perquè els turistes que vénen una setmana assumeixin un cost una mica més elevat que el preu de la T-10 que paga qualsevol ciutadà per beneficiar les persones que el fan servir habitualment. D’altra banda, diu que, si l’Ajuntament aconsegueix tirar endavant propostes amb imaginació i valentia, d’aquí a uns anys tothom podrà aplaudir les mesures NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5597 que Barcelona ha aplicat com a smart city i, fins i tot, com a human city, ja que considera que cal començar a adoptar el concepte de la ciutat de les persones. El Sr. Mòdol destaca que la tinenta d’alcalde ha declarat que, si hi ha un diagnòstic, es tenen les dades i hi ha consens, es poden emprendre mesures. En aquest sentit, demana que el Govern tingui la mateixa disposició amb tots els projectes i propostes que hi ha sobre la taula. El Sr. Mulleras respon a la Sra. Lecha que no cal que posi el Grup del PP com a coartada per no votar a favor d’una proposició amb molt sentit comú a la qual ha donat suport tothom menys el seu grup. En aquest sentit, assegura que el Grup del PP vota les proposicions segons el valor que aporten a Barcelona, independentment de qui les proposi. Pel que fa als creuers, expressa acord amb el que ha dit el regidor Coronas en el sentit que la qüestió no és prohibir els creuers, sinó aconseguir que generin menys contaminació amb les eines disponibles. Destaca que en la taula de turisme que es va fer abans de les eleccions es van presentar molts mecanismes que poden servir per fer-ho i ara la qüestió és posar-se a treballar. Afegeix que el seu grup no està en contra del turisme, ja que els creuers creen activitat econòmica i han de continuar venint. Respecte al Dia sense Cotxes, puntualitza que la Sra. Lecha no el deu haver entès perquè els veïns s’han queixat per haver de fer un dia sense cotxes en dissabte, raó per la qual el seu grup ha demanat l’informe d’impacte comercial corresponent. En aquest sentit, diu que tindrà dubtes sobre el benefici d’aquest dia per al comerç de la ciutat mentre no hi hagi aquest informe i es demostri que no serà perjudicial per al comerç. La Sra. Lecha respon que la diferència és entre l’activitat econòmica de cooperació, col·laborativa, col·lectiva, que afavoreix la vida de les persones, i l’activitat econòmica capitalista depredadora. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que en el termini de dos mesos, el Govern municipal convoqui una reunió de treball específica sobre la qualitat de l’aire i s’aporti la documentació següent: - Informe de la planificació prevista i el grau d’acompliment de les mesures establertes en el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire a Barcelona. - Valoració de l’efectivitat de les mesures establertes. - Informes i comunicats de la Unió Europea relatius a la qualitat de l’aire a Barcelona. Estat de possibles processos sancionadors. - Actes de reunió i informes d’acords entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona en matèria de qualitat de l’aire i la implantació de mesures de prevenció. Del Grup Municipal ERC: 15. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a: 1) Iniciar un projecte integral per tota l’avinguda Meridiana, que permeti convertir l’avinguda en un eix cívic de referència per la ciutat, una avinguda verda on la vegetació, els espais de lleure infantil i el mobiliari urbà convidin a la ciutadania a viure-la i no la visquin com una barrera que divideix barris. 2) Iniciar l’estudi de mobilitat necessari per avançar en la pacificació de la Meridiana convertint-la en un carrer més amable per als vianants. 3) Prendre les mesures necessàries per tal de prioritzar i facilitar l’ús del transport públic, la segregació del carril bici a la calçada i la recuperació de les voreres pels vianants. 4) Dur a terme una reforma integral de la il·luminació, la distribució del mobiliari urbà, els parcs infantils i les zones verdes existents que contribueixin a humanitzar 5598 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 i fer més acollidora la via. 5) Estudiar la possibilitat que tota l’avinguda sigui un gran bulevard des de la plaça de les Glòries a la Trinitat, incloent l’actual tram de rambla entre Glòries i el carrer València. 6) Que tot aquest procés compti amb la participació de les entitats, i els veïns i veïnes dels barris afectats. Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb els punts núm. 13 i 21 de l’ordre del dia, essent l’acord que figura a continuació comú al punt núm. 13 i determinant els termes en què el govern municipal accepta el prec recollit al punt núm. 21. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a impulsar en els pròxims dos mesos la creació d’un grup de treball amb presència dels grups polítics, entitats i els veïns i veïnes dels barris afectats per encetar el procés que ha de conduir a la pacificació de l’avinguda Meridiana. Aquest Grup de treball, estudiarà: a) Els treballs existents realitzats el mandat passat. b) Convertir l’avinguda en un eix cívic de referència per la ciutat, una avinguda verda on la vegetació, els espais de lleure infantil i el mobiliari urbà convidin a la ciutadania a viure-la i no la visquin com una barrera que divideix barris. c) Els canvis necessaris en la mobilitat per avançar en la pacificació, les mesures necessàries per tal de prioritzar i facilitar l’ús del transport públic, la segregació del carril bici a la calçada i la recuperació de les voreres pels vianants. d) Una reforma integral de la il·luminació, la distribució del mobiliari urbà, els parcs infantils i les zones verdes existents que contribueixin a humanitzar i fer més acollidora la via. e) La realització del projecte per fases. Del Grup Municipal PSC: 16. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que el Govern impulsi durant aquest mandat la cobertura de la ronda de Dalt en el tram comprès entre l’avinguda Meridiana i la plaça d’Alfons Comín (districtes de Nou Barris, d’Horta- Guinardó i de Gràcia), i en relació a la mateixa: I) Realitzi durant el darrer trimestre del 2015 un procés participatiu i de comunicació amb veïns, entitats i forces polítiques, prenent com a base l’Estudi de Viabilitat de la Cobertura de la ronda de Dalt, per tal d’acordar solucions i calendaris. II) Presenti durant el primer trimestre de 2016 el calendari acordat, amb les fases de les obres i el pressupost de les mateixes. III) Impulsi durant l’any 2016 l’execució de la primera fase de la cobertura. Aquest punt es tracta conjuntament amb el punt núm. 22 de l’ordre del dia. El Sr. Mòdol assenyala que, com la transformació de la Meridiana, la intervenció sobre la ronda de Dalt és un gran deute històric, en aquest cas amb els barris que van veure alterada la seva vida normal perquè van acollir una infraestructura que resolia la mobilitat de cara a les olimpíades. Indica que aquest tema, com el de la qualitat de l’aire, té diagnòstic, ja que hi ha les dades, es va aprovar una modificació de pressupost per fer estudis geotècnics i es van licitar uns avantprojectes que curiosament no s’han adjudicat, fet que els ha posat en alerta atesa la importància de la intervenció. En aquest sentit, diu que el seu grup manté el seu compromís amb el veïns i denuncia que s’hagi aturat la licitació d’aquests encàrrecs i, per tant, s’hagi traït la confiança dels veïns, i a més el Govern no n’hagi donat cap explicació. Explica que tot plegat els ha dut a presentar aquesta proposició. Reitera que el projecte ja estava decidit i només calia fer-ne un seguiment perquè la necessitat de la intervenció és òbvia. A continuació, demana que es compleixi amb el mandat que es va donar a l’Ajuntament per tirar endavant NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5599 aquests projectes i, a partir dels resultats dels estudis, s’arribi a un consens amb els veïns i veïnes de Nou Barris, Horta i Gràcia sobre el tipus d’intervenció que cal fer. Aclareix que no exigeixen una solució, ja que els estudis no estan disponibles i no se sap quina solució requereix la ronda de Dalt, però sí que se sap que l’Ajuntament va adquirir un compromís ferm per fer uns estudis que han d’ajudar a prendre una decisió. La Sra. Vila expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que és extremadament pertinent, motiu pel qual el seu grup també ha presentat una pregunta en aquest sentit. A continuació, llegeix la pregunta del seu grup. El Sr. Alonso expressa el vot favorable del seu grup. Exposa que se sap que el Govern no accepta les posicions anteriors, però encara no ha aclarit quins plans té a aquest respecte. En aquest sentit, destaca que fa un mes el seu grup va fer una pregunta per escrit i el Govern encara no l’ha contestat, fet que suposa un incompliment del ROM. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup. Aclareix, però, que han fet una transacció, perquè la ronda de Dalt és una cicatriu, però quan passa per Horta, Montbau, Vall d’Hebron, la Clota i Sant Genís és com un volcà de pus i és un problema que cal afrontar. Recorda que l’any 2012, quan era conseller del Districte d’Horta-Guinardó, es va aprovar una proposta d’acord en què el seu grup demanava recuperar el passeig de la Vall d’Hebron perquè sigui realment un passeig sense entrebancs que impedeixen el pas contínuament. Declara que evidentment hi ha un compromís de finals de mandat, però reconeix que s’hi va arribar a corre-cuita. Assenyala que, quan a finals del 2014 el Govern i el PSC van arribar a un acord, ho van fer a partir d’uns estudis que indicaven un cost que, segons alguns tècnics, no és realista, però diu que precisament per això el seu grup dóna suport a la proposta d’acord, ja que els estudis que s’han de fer determinaran el cost de l’obra i les fases necessàries per dur-la a terme. En aquest sentit, precisa que no es recuperarà el passeig de la Vall d’Hebron en quatre anys, però si hi ha un pla d’etapes amb una direcció predefinida llavors valdrà la pena perquè s’estarà dinamitzant una zona socialment i econòmicament, com en el cas de la Meridiana. Així mateix, assenyala que es pot aprofitar per fer moltes actuacions, com una intervenció al Palau del Laberint, que s’està caient a trossos, o una inversió per posar-hi un equipament cultural, portar-hi el transport públic o circuits culturals de ciutat. Destaca que precisament el programa del seu grup inclou una línia d’actuacions anomenada ronda de les persones, en la qual aquest tram és clau. Aclareix, però, que no es tracta de cobrir la ronda amb una llosa de ciment, sinó que l’objectiu és connectar barris, dinamitzar l’economia i recuperar equipaments perquè aquest barri esdevingui un lloc on la gent pugui gaudir de l’espai públic. El Sr. Mulleras afirma que efectivament la ronda de Dalt té diverses cicatrius que cal resoldre. Exposa que aquestes cicatrius van aparèixer arran de les obres per fer les rondes de cara a les olimpíades de 1992 i els veïns reclamen insistentment que es cobreixin per comunicar millor els barris de muntanya amb la resta de la ciutat. Diu que el PP reclama aquest projecte des de fa anys i malauradament ICV-EUiA, sobretot durant els anys en què va governar el districte d’Horta, s’hi va oposar fermament i ni tan sols es van fer els estudis tècnics que el seu grup reclamava per esbrinar amb quin cost i en quantes fases es podia fer. Destaca, així mateix, que en el mandat anterior durant les negociacions pressupostàries el seu grup va incloure en l’agenda municipal el cobriment d’aquestes rondes. Detalla que hi van incloure un partida de 300.000 euros per a la redacció d’estudis tècnics que n’avaluessin el cost i les fases de realització. D’altra banda, assenyala que el Govern d’Ada Colau ha expressat dubtes públicament sobre aquest projecte, de manera que el Grup del PP també vol saber quina opinió té a aquest respecte. Diu que seria bo que el projecte es dugués a terme durant aquest mandat i, per tant, cal tenir els estudis necessaris al més aviat possible. 5600 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Lecha considera que seria molt convenient començar a elaborar un pla global de ciutat i marcar unes prioritats de cara als propers anys, en comptes de parlar de projectes concrets com la intervenció de la Meridiana i el cobriment de la ronda de Dalt. La Sra. Vidal expressa el vot favorable del Govern. Diu que encaixa totalment amb el programa de BC. Recorda que, com a regidora d’Horta-Guinardó, al juliol ja es va reunir amb caràcter urgent amb totes les associacions de veïns dels entorns de la ronda de Dalt. En aquest sentit, puntualitza que la ronda de Dalt no passa per la Clota, tot i que també s’hi ha reunit per tractar aquesta qüestió, entre d’altres. Assenyala que ha fet aquestes reunions perquè és un tema que fa 20 anys que és sobre la taula, però l’anterior Govern no va fer res fins a l’últim moment del mandat i els governs anteriors no van fer absolutament res. Destaca que, en canvi, el programa del Govern actual inclou fer actuacions a la ronda de Dalt, ja que literalment diu: «iniciar els estudis i projectes per a la cobertura parcial de la ronda de Dalt, per fer-la més permeable, connectar millor els barris i reduir-ne la contaminació acústica». D’altra banda, exposa que en aquest cas hi ha una diferència fonamental amb la Meridiana, en el sentit que la intervenció a l’avinguda només és qüestió de voluntat política, mentre que per cobrir la ronda de Dalt cal voluntat política, però també hi ha una enorme complexitat tècnica i pressupostària. Explica que els estudis encarregats pel Govern anterior tenen un cost de gairebé un milió d’euros, BIMSA els va licitar el 20 de maig i es van rebre 19 propostes el 3 de juliol, de manera que, com és lògic, encara s’estan avaluant, ja que no es poden adjudicar a la lleugera. Afirma que el Govern hi vol actuar molt seriosament i, per això, vol un calendari realista. En aquest sentit, apunta que fer les primeres actuacions el 2016 és una mica agosarat, però potser és possible en funció de com es desenvolupin aquests estudis, que en tot cas no s’han aturat en cap moment. Per acabar, indica que ja ho han comunicat als veïns. El Sr. Mòdol recomana a la regidora de Mobilitat que passegi per la ronda per entendre exactament de què s’està parlant i conèixer les poques intervencions que s’hi han fet durant els últims 20 anys, ja que la ronda està coberta amb unes plaques de colors. Quant al programa de BC, destaca que a dia d’avui encara no han complert moltes coses del seu pla de xoc. Així mateix, expressa satisfacció pel fet que el Govern se sumi a la proposta del PSC i espera que la compleixin amb el mateix entusiasme amb què han plantejat la qüestió de la qualitat de l’aire. Respecte a la intervenció del Sr. Coronas, precisa que no és l’avantprojecte, sinó l’estudi previ que es va fer abans i que establia la necessitat de redactar uns avantprojectes. D’altra banda, afirma que sembla que hi hagi veïns de primera i veïns de segona. Diu que, si no, no s’entén que s’estigui negant l’evidència que l’alcaldessa ha dit a la premsa que no vol fer res a la ronda de Dalt, però afortunadament el Govern municipal ha sabut reaccionar i sumar-se al projecte. Afegeix que els interlocutors del seu grup també són els veïns i, si aquests projectes estiguessin en marxa i els veïns no els haguessin comunicat que el Govern no tenia intenció de fer res a la ronda de Dalt, i sobretot en un barri en concret, no hauria calgut que el PSC fes aquesta proposició. En aquest sentit, diu que es podria fer l’exercici de reunir tothom amb els veïns per comprovar quina opinió tenen realment d’aquest Govern respecte a aquest projecte. La Sra. Vila nega que el Govern anterior no fes res, com diu la regidora del Districte d’Horta-Guinardó, ja que precisament el que va fer va ser passar a l’acció. En aquest sentit, considera, a diferència del Grup de les CUP, que no calen més estudis analítics globals de la ciutat i, per això, el Govern anterior va aconseguir que la ronda de Dalt entrés per fi a l’agenda política de la ciutat, després d’estar molt de temps pendent. Afegeix que van fer un estudi tècnic exhaustiu i molt NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5601 rigorós en què van participar molts serveis municipals perquè el següent Govern pogués començar a treballar encarregant els avantprojectes i parlant amb els veïns i veïnes perquè decideixin quina cobertura volen. Assegura que la regidora no ha dit res de tot això i, per tant, només ha fet un brindis al sol, ja que per fer una acció pública calen un calendari i un pressupost. En aquest sentit, pregunta si el Govern, més enllà de sumar-se a la proposició, durà realment a terme aquest projecte, ja que fins avui no ha fet res que indiqui que el volen tirar endavant. Assegura que, com que aquest projecte el va impulsar un govern que no els agrada, ara l’han paralitzat, malgrat la participació de molts mesos de veïns i veïnes, el consens de totes les forces polítiques d’Horta-Guinardó i l’acord polític a què va arribar el Ple de l’Ajuntament per realitzar la cobertura de la ronda de Dalt. Així mateix, reconeix que la regidora del districte, com no podria ser d’una altra manera, s’ha reunit amb els veïns i veïnes dels barris del nord d’Horta-Guinardó, però destaca que aquests han enviat una carta a l’alcaldessa per demanar-li una reunió i aquesta sembla que s’està amagant perquè només vol titulars favorables i no vol explicar la veritat sobre el que pensa fer el Govern. Per acabar, demana que l’agenda de la ciutat no oblidi la solució definitiva per a la ronda de Dalt i que el Govern no abandoni els veïns en un moment tan important i amb tantes expectatives generades. El Sr. Alonso assenyala que és positiu que tothom estigui d’acord a fer millores urbanístiques a la ronda de Dalt. Així mateix, afirma que és evident que el Govern segueix una dinàmica de treball que no afavoreix els consensos. Assegura que pren decisions precipitades i no les explica, de manera que seria bo que canviés d’estratègia. El Sr. Coronas destaca que hi ha un acord perquè el projecte es pugui tirar endavant i la regidora i la tinenta d’alcalde, també vicePresidenta de l’Àrea, han dit que sí que ho farien. Quant a la intervenció de la Sra. Vila, recorda que efectivament es va aprovar per unanimitat fa poc, però diu que també llavors li va retreure els tres anys de tardança per tirar-ho endavant. Per acabar, assenyala que cal ser conseqüents i ara es tracta de posar fil a l’agulla per resoldre un problema que fa massa anys que dura. El Sr. Mulleras celebra que s’hagi aprovat aquesta proposta. Destaca que el Grup del PP fa molts anys que presenta propostes perquè es cobreixi la ronda de Dalt, per la qual cosa cal celebrar que l’alcaldessa Ada Colau avui s’hagi compromès a fer aquest cobriment a través dels regidors del seu govern. Per acabar, diu que treballaran perquè el cobriment es faci al més aviat possible i vigilaran que es compleixin els compromisos adquirits en aquesta Comissió. La Sra. Vidal puntualitza que la proposició parla de calendari i coincideix amb la proposta que el Govern havia plantejat a les associacions de veïns de celebrar reunions conjuntes, no una a una, com s’ha anat fent des del juliol. Destaca que les ha fet en 100 dies i a altres governs no se’ls ha exigit tant al cap de 100 dies. Assenyala que també és nou que siguin els regidors, no l’alcaldessa, els qui entomen els problemes de primera mà, ja que el Sr. Trias tenia el costum de desautoritzar els seus propis regidors i venir a oferir solucions màgiques. Exposa que l’alcaldessa actual, en canvi, entén que els veïns primer s’han de reunir amb les persones encarregades de dirimir aquests assumptes des del territori i l’àrea corresponent, i que la resposta del Govern ha de ser unànime i ben reflexionada, ja que cal prendre’s molt seriosament una proposta com aquesta. Per acabar, insisteix que no s’ha aturat res, sinó que tots els projectes segueixen el seu curs i caldrà posar el focus en la reflexió tècnica i pressupostària que aportaran uns estudis que no són senzills. El Sr. Mòdol celebra l’aprovació de la proposició i agraeix al Govern que se sumi a la seva tesi. Reitera que ha estat una mesura que d’entrada no semblava 5602 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 necessària perquè és un encàrrec que ja tenia l’Ajuntament i, per tant, s’havia de desenvolupar amb normalitat. Pel que fa a la intervenció de la Sra. Vidal, diu que no pot demanar al Govern actual que no paralitzi projectes tenint en compte que el Govern anterior va aturar el projecte de Sants i el projecte que feia deu anys que ell desenvolupava a la plaça de les Glòries per posar-ne en marxa uns altres. En aquest sentit, diu que està d’acord que aquesta actitud implica un endarreriment en projectes de ciutat, però també cal fer memòria i reflexionar. La Sra. Vidal expressa el vot favorable de BC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que el Govern impulsi durant aquest mandat la cobertura de la ronda de Dalt, per fer-la més permeable, connectar millor els barris i reduir-ne la contaminació acústica, en el tram comprès entre l’avinguda Meridiana i la plaça d’Alfons Comín (districtes de Nou Barris, d’Horta-Guinardó i de Gràcia), i en relació a la mateixa: I) Realitzi durant el darrer trimestre de 2015 un procés participatiu i de comunicació amb veïns, entitats i forces polítiques, prenent com a base l’Estudi de Viabilitat de la Cobertura de la Ronda de Dalt, per tal d’acordar solucions i calendaris. II) Presenti durant el segon trimestre de 2016 el calendari acordat, amb les fases de les obres i el pressupost de les mateixes. III) Impulsi durant el 2016 l’execució de la primera fase de les actuacions. Del Grup Municipal PP: 17. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a establir el calendari i la inversió prevista per tal de desallotjar els centres penitenciaris de la ciutat de Barcelona, com ara la Model i Trinitat Vella, i la posada en marxa dels equipaments, habitatges de protecció oficial i zones verdes dels espais que ocupen actualment les presons, així com donar compte a aquesta comissió en un termini de dos mesos. Aquest punt es tracta conjuntament amb el punt 23 de l’ordre del dia. El Sr. Mulleras llegeix la proposició del seu grup. Exposa que la proposta inicial demanava que es fes en un termini de dos mesos, però el Govern l’ha transaccionat per fer-ho en quatre mesos i el Grup del PP ho ha acceptat per aconseguir que el Govern es comprometi a fer-ho. Recorda que l’octubre del 2014 es va signar l’últim protocol entre la Generalitat i l’Ajuntament per construir dues noves presons a Barcelona que substitueixin la Model i Trinitat Vella. Explica que el PP també planteja accelerar el procés de desallotjament de les presons que són dins de la ciutat, ja que fa molts anys que s’incompleixen els acords a aquest respecte. Considera que gràcies a la signatura del conveni l’alcaldessa Ada Colau té una oportunitat històrica per resoldre un problema que Barcelona arrossega des de fa molts anys. Afegeix que ara es tracta de disposar dels informes necessaris per posar en marxa el procés i fixar dates i compromisos d’inversió per als projectes. Per acabar, assenyala que es tracta de fer realitat el somni compartit per la majoria dels grups municipals de dedicar aquests espais a altres usos, com ara pisos de protecció oficial, zones verdes i equipaments. El Sr. Martí llegeix la pregunta del seu grup i expressa el vot favorable del seu grup al text transaccionat de la proposició. Així mateix, recorda que el 30 de març se’n va iniciar l’enderroc parcial, de manera que ja es va començar a treballar durant el mandat anterior. Destaca que l’acord signat el 10 d’octubre del 2014 entre l’Ajuntament i la Generalitat va desencallar un llarg període de 30 anys en NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5603 què no es va tirar endavant cap projecte de trasllat de la Model i Trinitat Vella. Per acabar, assenyala que, segons aquest acord, el trasllat de la Model es preveu per al primer semestre del 2017. El Sr. Alonso expressa el vot favorable del seu grup. Diu que estan farts de sentir anuncis sobre trasllats de presons i que al final resulti que no hi ha res clar. En aquest sentit, considera molt pertinent aclarir aquestes qüestions i fixar terminis, pressupostos i un calendari clar. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que evidentment s’han de fer tots els estudis que calguin, però opina que la motivació per presentar la proposició és una mica absurda, atès que ja s’ha arribat a l’acord de tancar la Model el 2017 i acabar de construir la presó de la Zona Franca el 2016. En aquest sentit, assegura que la qüestió serà veure si realment es pot complir el termini de la presó de la Zona Franca. Per acabar, declara que òbviament el seu grup està a favor d’aconseguir una illa d’equipaments, espai verd i habitatge públic per a l’Eixample. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup. Afirma que el Govern anterior va aturar les obres de la nova presó, va llançar a les escombraries un projecte i va pactar un mal acord amb la Generalitat, que obliga l’Ajuntament a finançar un nou centre penitenciari. En aquest sentit, opina que en aquests projectes de ciutat els grups municipals haurien de ser més constructius a l’hora de tirar endavant aquestes propostes, sobretot si són projectes tan sensibles per als veïns. D’altra banda, subratlla que construir presons no és una competència municipal, de manera que cal forçar la Generalitat perquè compleixi les seves obligacions. Considera que si la Generalitat es dediqués al que li pertoca llavors potser avui ja s’hauria fet la presó i es podria parlar del trasllat i l’illa d’equipaments. La Sra. Lecha expressa l’abstenció del seu grup. Reconeix que els interns que malauradament entren a la presó no són competència de l’Ajuntament i diu que no s’ha d’oblidar que en terrenys municipals també hi ha el CIE, però recorda que els interns també són veïns i veïnes de Barcelona. En aquest sentit, afirma que les presons també són equipaments i haurien d’estar dins de la ciutat perquè els familiars dels interns i els interns que estan en règim extern hi han de poder accedir fàcilment. Afegeix que, per tant, el fet de posar les presons fora del recinte de la ciutat, com en el cas de la Zona Franca, obliga l’Ajuntament a fer que les comunicacions estiguin absolutament assegurades. Respecte als equipaments dels terrenys de la Model, assegura que, en tot cas, s’han de fer amb el consens dels veïns i proposa que s’hi faci un centre d’estudis de tot el que ha representat la Model a Barcelona. Comenta que una part ja s’ha enderrocat, però almenys parcialment s’hauria de conservar perquè sigui un testimoni de tota la història de repressió que s’hi ha viscut. La Sra. Sanz explica que han plantejat una transacció al Grup del PP perquè a la ciutat hi ha moltes fractures obertes que s’arrosseguen des de fa molt de temps i, si fos per voluntat d’aquest Govern municipal, es tancarien totes en un mes, però el cert és que moltes són molt complexes, com per exemple la cobertura de la ronda de Dalt, que el Govern anterior no va desenvolupar com a projecte prioritari en els pressupostos. Puntualitza que són quantitats molt importants que cal treballar i incloure en uns pressupostos que, com tothom sap, són limitats. Afirma que és la primera a voler desbloquejar la situació per oferir un entorn de qualitat als veïns de la Trinitat i la Model, però recorda que hi ha un protocol de col·laboració vigent, amb el qual el Govern municipal anterior va acceptar pagar 15 milions d’euros per adquirir la finca de la presó Model i, a més, es va comprometre a pagar 30 milions més per fer de nou el Centre Obert Penitenciari de la Model a la Zona Franca. Assenyala que en una Comissió de Presidència de fa menys d’un any tots els grups polítics, excepte CiU, hi van votar en contra. En aquest sentit, afirma que aquest protocol no és vàlid perquè la majoria de l’Ajuntament d’aleshores va 5604 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 manifestar el seu desacord al fet que l’Ajuntament assumís construir un centre penitenciari, quan això és competència de la Generalitat. Explica que el Govern actual es va reunir el 15 de juliol amb la Generalitat per posar de manifest les discrepàncies sobre una part del protocol. Indica també que la Generalitat té un problema en aquest espai, ja que si no marxa abans del 2017 la UE li imposarà una multa pel fet de no garantir els drets més bàsics dels interns. Diu que, per tant, el que cal decidir són els compromisos que es volen adquirir, en el sentit de si es volen dedicar 40 milions d’euros del pressupost municipal a això o si es vol aconseguir, com deia el Sr. Mòdol, una negociació diferent amb la Generalitat. Assenyala que per això ha demanat més temps, ja que evidentment tot això no es pot fer en tres mesos. D’altra banda, demana tot el suport possible per revisar un protocol en què Barcelona continua fent d’avalador financer de la Generalitat, i anuncia que el Govern exigirà els compliments que pertoquen a la Generalitat, com no s’ha fet fins ara. Exposa que la transacció planteja esperar que es constitueixi el nou Govern de la Generalitat per fer una altra reunió on s’intentarà desbloquejar la situació. Assegura que la qüestió és si es paga o no es paga, tot i que això pot canviar si el Govern de la Generalitat sorgit de les eleccions no anteposa els problemes financers a tots els problemes generats per aquesta presó. Per acabar, diu que el Govern municipal treballarà amb tota la celeritat possible perquè abans de quatre mesos hi hagi una proposta diferent. El Sr. Mulleras agraeix tots els vots favorables i espera que l’aprovació de la proposició serveixi per accelerar la resolució del problema. Destaca que fa gairebé 19 anys que hi ha promeses incomplertes en aquest àmbit i els veïns afectats estan esperant que es faci el trasllat al més aviat possible. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal CUP: 18. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: - Que es reverteixi la intenció de treure a concurs el contracte de manteniment de les fonts, ornamentals, potables i/o naturals. - Que Barcelona Cicle de l’Aigua, SA es responsabilitzi del manteniment amb gestió directa de la empresa. - Que absorbeixi la plantilla dels treballadors i treballadores que presten servei actualment en les tasques de manteniment, passant a formar part de la Societat Anònima Barcelona Cicle de l’Aigua. - Que es configuri un òrgan de participació i control amb els treballadors i treballadores per tal de normalitzar el compliment de la seguretat en el treball, l’arribada d’informació a la plantilla, control del compliment de la llei d’igualtat. Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 11 de l’ordre del dia. La Sra. Sanz expressa el vot contrari de BC, la Sra. Vila expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ERC: NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5605 19. En relació al sector del taxi es demana: - Modificar la ubicació de la parada de taxi al carrer de Marina, al Port Olímpic, avançant-la fins la cantonada amb avinguda Litoral, almenys en horari nocturn, per evitar la recollida de passatge per part dels taxis pirata en aquest punt. - Modificar la ubicació de la parada de taxi del passeig Marítim de la Barceloneta amb Ramon Trias Fargas, avançant-la fins la cantonada amb carrer de Trelawny, com a mínim en horari nocturn, pel mateix motiu; i estudiar la possibilitat de permetre doble fila de taxis en espera al carrer de Ramon Trias Fargas en el mateix horari per tal d’absorbir la demanda en hora punta. - Perseguir i sancionar les pràctiques il·legals en el servei de taxi a tota la ciutat en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana. El Sr. Coronas exposa que la motivació d’aquest prec és l’increment de l’activitat il·legal en el sector del taxi, concretament a la zona del port olímpic, on hi ha problemes en una zona i en unes hores molt determinades. Diu que és coneguda la protesta que van fer els taxistes en aquest indret i es van proposar algunes solucions senzilles que el seu grup presenta avui en forma de prec. Explica que la ubicació de les parades facilita que en hora punta els taxis pirates es puguin situar abans de la parada, de manera que quan arriba la gent la recullen abans. Indica que per resoldre-ho n’hi hauria prou d’avançar les parades fins a la cantonada, tant al carrer Marina com al passeig de la Barceloneta. Així mateix, considera que cal més pressió respecte als taxis pirates, per tal com el sector del taxi ja està patint la crisi de manera accentuada i l’Àrea Metropolitana no ha donat una solució reduint-ne les llicències. Per acabar, demana que s’implementin aquestes solucions almenys en horari nocturn i que també es complementin amb prevenció policial. La Sra. Vidal assenyala que és una qüestió en què el Govern ja treballa des de molts punts de vista. Explica que, com a regidora de Mobilitat i Presidenta de l’Institut Metropolità del Taxi, han tractat aquesta qüestió des del principi, no solament des que ha esclatat aquest estiu. Assegura que no és una qüestió senzilla perquè no és només un problema d’intrusisme, sinó també de massificació turística, fet que també comporta qüestions espinoses com prostitució i sorolls, entre d’altres. Destaca que el Govern ja hi ha començat a treballar reunint-se amb els sindicats del taxi, fins i tot sindicats que actualment no tenen representació, per conèixer la problemàtica i també hi ha una proposta de treball generada entre la Regidoria de Mobilitat, la Guàrdia Urbana, l’Institut Metropolità del Taxi i el Districte. En aquest sentit, afirma que la proposta és molt interessant, però no la pot acceptar exactament, ja que un grup de treball hi està treballant i la proposta té un grau de concreció excessiu. El Sr. Coronas diu que té la sensació que agrada molt divagar i parlar genèricament, però la concreció fa una mica de por. Assegura que la solució que ofereixen d’entrada servirà per minimitzar el problema i no impedeix que es faci un control preventiu o repressiu perquè no es produeixi l’activitat il·legal. Així mateix, considera que és una activitat sobre la qual hi ha permissivitat. Per acabar, afirma que precisament el grau de concreció de la proposta és el que fa que la resposta sigui més ràpida i factible, per la qual cosa lamenta que el Govern rebutgi el prec. La Sra. Vila respon que la concreció no fa por, precisament perquè ara mateix treballen sobre aquesta concreció la Regidoria de Mobilitat, la Guàrdia Urbana, l’Institut Metropolità del Taxi i el Districte. Diu que, per tant, aquesta comissió no és el lloc per fer una proposta concreta i exacta. Per acabar, agraeix la preocupació per aquesta qüestió i assegura que les reunions executives que s’estan duent a terme entre els agents implicats hi posaran solució al més aviat possible. No s’accepta. 5606 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 20. Que el Govern municipal reguli més estrictament la utilització dels vehicles elèctrics unipersonals, tot estudiant fer obligatòria una matrícula identificativa i fent aplicar les normes d’utilització per tal de garantir la convivència amb els vianants i reduir la conflictivitat que estan provocant als carrers de la nostra ciutat, acompanyant aquestes mesures d’una campanya informativa a usuaris i empreses. El Sr. Bosch llegeix el prec del seu grup. La Sra. Vidal diu que el Govern accepta la proposta perquè es tracta d’estudiar la possibilitat de fer obligatòria una qüestió molt concreta, a diferència del prec anterior, en què es reclamava una solució final. Indica que aquesta qüestió preocupa i, ara passat l’estiu, aquest tema és sobre la taula en tot el seu esplendor. Assenyala que és motiu de preocupació per a la regidora de Ciutat Vella i la Regidoria de Mobilitat perquè els vehicles elèctrics unipersonals han viscut una explosió els darrers anys i és molt necessari controlar- los. Destaca que en aquest cas la tècnica avança molt més ràpid que la legislació, de manera que cal regular-ne l’ús immediatament. Per acabar, exposa que un equip hi treballa per detectar el problema i veure si es pot resoldre fent obligatòria una matrícula identificativa. El Sr. Bosch agraeix que les carabasses no les donin per sistema, sinó molt substanciades i amb criteri. Així mateix, prega al Govern, no solament com a regidor sinó també com a veí de Ciutat Vella, que vagin ràpid per evitar una desgràcia. S’accepta. Del Grup Municipal PSC: 21. Que el Govern municipal impulsi en el proper mes la creació d’un grup de treball amb presència dels grups polítics i dels representants veïnals per encetar el procés que ha de conduir a la pacificació de l’avinguda Meridiana. Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb els punts núm. 13 i 15 de l’ordre del dia S’accepta en els termes de l’acord adoptat amb relació als punts tractats conjuntament, és a dir el relatiu als núm. 13 i 15 de l’ordre del dia. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 22. Quin és el propòsit de capteniment del Govern municipal sobre el projecte de cobertura o soterrament de la ronda de Dalt entre les places d’Alfons Comín i Karl Marx? En quin estat d’execució es troben? Quines gestions s’estan duent a terme per tal de tirar endavant aquest projecte de futur? Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 16 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. 23. Quin és el propòsit de capteniment del govern de la ciutat sobre el procés de tancament i el desenvolupament urbanístic previst sobre el solar de l’actual presó Model? Quins mecanismes d’implicació ciutadana pensa impulsar per a la definició dels usos ciutadans, zones verdes i equipaments futurs del solar? Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 17 de l’ordre del dia. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5607 Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: 24. Com té previst el Govern implementar el procés participatiu per a la implantació de l’ampliació de la xarxa ortogonal d’autobusos amb tres noves línies (H4, V11 i V13). Quin és la planificació prevista? Es retira. 25. Quines mesures pensa adoptar el Govern per evitar que la suspensió de llicències hoteleres entri en contradicció amb el planejament derivat del 22@Barcelona? El Sr. Alonso assenyala que plantegen una pregunta de caire tècnic sobre l’ordenació urbanística del 22@. Aclareix que no volen reobrir el tema de les llicències urbanístiques, però estan rebent moltes consultes i queixes a aquest respecte, i necessiten un aclariment tècnic. Assenyala que el 22@ té un planejament que estableix usos específics hotelers per a determinades ubicacions, de manera que no es tracta de construir hotels d’apartaments turístics en edificis habitatges, sinó en llocs on s’ha aprovat un planejament urbanístic específic i s’ha superat el corresponent tràmit d’informació pública. En aquest sentit, demana quin tracte es donarà en aquests casos si es demana una llicència urbanística. La Sra. Sanz respon que la suspensió potestativa prèvia d’allotjaments turístics no impedeix l’exercici edificatori que preveu el Pla del 22@. Explica que allà on es volien fer hotels a Barcelona, que ara estan en suspensió cautelar i temporal, evidentment hi ha reconeguts els usos hotelers, ja que, si no, no s’hi podria desenvolupar un hotel, però després cal demanar una llicència per poder fer-lo o no, i això últim és el que s’ha suspès. En aquest sentit, insisteix que el Govern no ha dit que en els llocs on està permès construir hotels no s’hi construirà mai cap hotel, sinó que s’ha de fer un pla especial de regulació d’allotjaments turístics de totes les tipologies i, a partir d’aquí, es prendran decisions. Assenyala que res és més lluny del que es va fer l’any 2010 amb el Pla d’usos de Ciutat Vella, i no va generar inconvenients perquè hi havia solars on es podia aixecar un hotel. Per acabar, destaca que no s’està incomplint el Pla 22@ i, si s’han suspès les llicències, és per decidir on cap més activitat turística i quins instruments calen per governar- la millor. El Sr. Alonso considera que és una equivocació suspendre les llicències en un lloc on els plans urbanístics han definit específicament les ubicacions hoteleres. Finalment, agraeix la resposta de la regidora. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 26. Contempla el Govern municipal la possibilitat que les obres de l’estació de la Sagrera es financin amb la venda i concessió del sostre comercial pactat per l’anterior govern municipal i, en cas contrari, quin és el model de finançament previst per a aquestes obres? El Sr. Mòdol formula la pregunta del seu grup. La Sra. Sanz comenta que una de les principals actuacions del Govern municipal ha estat demanar una reunió amb el Ministeri de Foment del Govern de l’Estat per plantejar diverses qüestions rellevants per a Barcelona. Destaca que en el marc d’aquesta reunió es van establir diversos acords per donar llum verda a projectes tan destacables com l’estació de Sant Andreu Comtal, clau per al desenvolupament 5608 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 de tot el parc lineal; la Sagrera, tenint en compte el nivell d’inversió zero que havia tingut últimament, i els accessos ferroviaris al port. Quant a la Sagrera, assenyala que l’important és que les obres no s’aturin, ja que hi ha elements bàsics que es poden desenvolupar independentment del protocol perquè Adif té unes transferències de la disposició addicional tercera que no s’estan executant i Barcelona Alta Velocitat també té crèdits que finalitzen el 31 de desembre del 2015. Exposa que hi ha unes eleccions generals i el Govern municipal espera que el nou govern doni més importància i urgència a la Sagrera, però ara cal desenvolupar i executar la llosa. Afegeix que només augmentant el ritme d’inversions, amb el finançament públic previst, es podrà treballar un any i mig a la Sagrera. En aquest sentit, diu que aconseguir això seria una gran victòria i, a partir d’aquí, cal diàleg. D’altra banda, assenyala que el problema ja no és del finançament actual, sinó el fet que tota l’operació de transformació de la Sagrera s’ha basat en plusvàlues generades per via immobiliària o comercial. El Sr. Mòdol agraeix la resposta. Assenyala que entenen l’estratègia negociadora i les prioritats, però el seu grup vol conèixer la posició del Govern respecte al model de concessió de sostre comercial. Així mateix, pregunta quina és la voluntat del Govern respecte al protocol signat amb l’Estat. La Sra. Sanz respon que el Govern treballarà per buscar un model de finançament que no hipotequi el futur dels barris, cosa que passa tant per les plusvàlues comercials com per les immobiliàries. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 27. Quines mesures prendrà l’Alcaldessa per tal de complir la decisió judicial que obliga l’enderroc de Can Vies, quines autoritzacions administratives gaudeixen aquests ocupants per fer les activitats i obres que es duen a terme a l’edifici i quins expedients sancionadors s’han obert per infraccions de la legislació vigent? El Sr. Mulleras afirma que l’espectacle de Can Vies és intolerable i indigne de Barcelona perquè els violents i il·legals han guanyat a la raó, la legalitat i l’interès públic dels veïns i la ciutat mateixa. A continuació, formula la pregunta del seu grup. La Sra. Sanz precisa, en primer lloc, que parla en nom del Govern municipal liderat per l’alcaldessa, però no directament com a alcaldessa, ja que la pregunta està formulada com si l’alcaldessa hagués de respondre de les actuacions a títol personal. A continuació, matisa que la resolució judicial ordena la restitució de la propietat al seu propietari legítim, que és TMB, però el jutjat no ordena en cap cas l’enderroc de l’edifici. Afirma que evidentment hi ha un conflicte i el que cal és desenvolupar un acord diferent. En aquest sentit, assenyala que el Districte de Sants treballa amb tots els veïns, els afectats per Can Vies i també els afectats per la transformació urbanística. Indica que, a més, no hi ha una necessitat de resoldre aquesta qüestió de manera immediata precisament perquè s’està desenvolupant la transformació urbanística. Afegeix que el Govern municipal està plantejant un diàleg franc amb totes les parts, per buscar una solució que permeti que la transformació urbanística convisqui amb les activitats desenvolupades a l’entorn de Can Vies. El Sr. Mulleras precisa que no és alcaldessa, sinó tinenta d’alcalde, però tampoc no ha contestat les preguntes. Assenyala que, en primer lloc, ha preguntat què pensa fer el Govern municipal per fer complir la sentència judicial de l’enderroc de Can Vies i destaca que ni tan sols ha respost què ha fet per restituir la propietat a TMB. Reitera, per tant, la pregunta. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5609 Exposa que, en segon lloc, ha preguntat quines autoritzacions administratives ha donat l’Ajuntament als ocupants actuals de Can Vies per fer festes, activitats musicals i obres de reforma, per a les quals calen permisos. En aquest sentit, considera que sembla que els ocupants de Can Vies tinguin barra lliure per fer qualsevol activitat sense permís de l’Ajuntament, a diferència de qualsevol ciutadà de Barcelona. Pregunta també quines sancions ha imposat l’Ajuntament si ho estan fent sense autorització administrativa. Per acabar, demana que el Govern municipal faci complir les lleis a Barcelona, enderroqui Can Vies i respongui a les seves tres preguntes. La Sra. Sanz, quant a la primera pregunta, assenyala que ja li ha respost que no hi ha cap obligació d’enderrocar Can Vies. Quant a les activitats, afirma que el Sr. Mulleras té una concepció de la legalitat força oberta, ja que va ser el primer que li va trucar per demanar-li que el Govern municipal no apliqués l’ordenança de terrasses que el Grup del PP havia pactat amb el Govern anterior. En aquest sentit, destaca que una ordenança no és menor que una llicència i diu que és sorprenent la interpretació que fa de la legalitat quan no li interessa el conflicte. Finalment, assegura que al Govern li interessa el conflicte que hi ha Sants i el vol resoldre amb diàleg, no pas a cop de multa, ja que el resultat de fer-ho a cop d’enderroc ja es va poder comprovar durant el mandat anterior. El Sr. Mulleras demana que consti en acta que no ha respost a cap de les preguntes. La Sra. Sanz assegura que constarà en acta. Es dóna per tractada. 28. Com i quan té previst tancar la Diagonal als vehicles privats i quina és la proposta del Govern municipal per unir les xarxes de tramvia del Trambaix i Trambesòs, indicant el calendari d’execució i el cost dels mateixos? El Sr. Mulleras formula la pregunta del seu grup. La Sra. Vidal diu que la pregunta mescla temes, a menys que el Sr. Mulleras vulgui dir que quan passi el tramvia es tancarà la Diagonal als cotxes. Exposa que els dotze estudis molt amplis que s’estan fent ara a la Diagonal són els que respondran aquestes preguntes. En aquest sentit, diu que el Govern vol treballar amb rigor i, per tant, ara no pot respondre amb precisió a aquestes preguntes. Destaca que hi ha un gran equip treballant en aquests estudis que serà l’encarregat de determinar com s’han d’actualitzar els treballs ja existents. Per acabar, demana que deixi treballar els tècnics de la casa, que hi estan dedicant tota la velocitat, les ganes i el saber tècnic possibles. El Sr. Mulleras diu que ha canviat la persona del Govern però es mantenen els mateixos vicis d’abans i continua sense respondre a les preguntes. Recorda que a la campanya electoral BC va anunciar clarament que tancaria la Diagonal als vehicles privats i, en aquest sentit, pregunta si aquest anunci el van fer sense disposar d’estudis a aquest respecte. Considera que, si ho fan així, és una greu irresponsabilitat, ja que han fet aquests anuncis per guanyar les eleccions, però després no saben com dur-ho a terme, cosa que implica enganyar la gent. Quant al tramvia, assenyala que en campanya electoral també van dir que volien unir les xarxes del tramvia i en demana el calendari d’execució i el cost, ara que ja han passat els primers 100 dies de mandat. Assegura que fer-ho requereix una inversió multimilionària i no se sap si aquest projecte és prioritari per al Govern municipal. En aquest sentit, precisa que per al Grup del PP no és prioritari i potser hi ha altres projectes que sí que ho són, però el Govern municipal no els vol emprendre. 5610 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 D’altra banda, assenyala que també és una greu irresponsabilitat que diguin que són el govern de la participació i una de les primeres decisions que han pres vagi en contra d’una decisió que va rebre el suport del 80% en una consulta popular. La Sra. Vidal reitera que, quan els estudis previs estiguin acabats, estarà encantada de respondre amb tota la precisió que requereix la pregunta. Així mateix, matisa que la consulta no preguntava sobre si la gent estava a favor o en contra del tramvia. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup V) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.30 h. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5611 Acords Acords de les sessions del mes d’octubre de 2015 COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 20 d'octubre de 2015. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup municipal CiU: 1. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: instar al Govern de la ciutat a rectificar la decisió d'encendre per primera vegada els llums de Nadal el dia 1 de desembre, i que s'avanci la data d'encesa de la il·luminació nadalenca al dia 27 de novembre de manera consensuada amb les entitats, gremis i representants del comerç de la ciutat de Barcelona. Del Grup municipal Ciutadans: 2. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Revisar els objectius de les noves línies estratègiques de comerç i consum presentades que contradiuen els objectius del pla estratègic comercial per al període 2015-2017. Presentar en el termini d'un mes un pla de dinamització comercial per als barris més afectats per la crisis que contingui actuacions orientades a modernitzar, enfortir i donar continuïtat al comerç de proximitat. El pla de dinamització deu tenir com a objectius bàsics: Modernitzar el comerç local i sensibilitzar en relació a la necessitat d'oferir una imatge atractiva del comerç. Millorar la diversitat de l'oferta i la qualitat dels serveis de la zona comercial dels diferents barris. Incrementar el nombre de visitants a la zona comercial del barri i fidelitzar-los com a clients al teixit comercial de proximitat. Reduir l'actual evasió de despesa a altres zones. Del Grup municipal ERC: 3. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a promoure el comerç de proximitat de manera continuada durant tot l'any -més enllà de les campanyes puntuals- i utilitzar els mitjans de comunicació municipals per tal de dur a terme aquest objectiu. Del Grup municipal PSC: 4. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Crear una Comissió integrada per tots els grups municipal per fer un seguiment de la revisió cadastral anunciada pel Govern per tal de garantir que el 2017 no es produeixin increments desproporcionats dels valors cadastrals i que les quotes no s'incrementin. 2. Que la nova ponència de valors cadastrals de la ciutat de Barcelona sigui aprovada pel Plenari del Consell Municipal. Del Grup municipal PP: 5. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: instar al Govern municipal a rectificar la política comercial en relació al Nadal 2015 a Barcelona, continuant i, si s'escau ampliant, amb les polítiques de recolzament al comerç de la ciutat que 5612 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 s'aplicaven fins al moment, prenent entre d'altres, les següents decisions de manera immediata: - Que l'enllumenat de Nadal es pugui gaudir a la nostre ciutat durant els darrers dies de novembre, concretant una data de consens amb el sector, mantenint com a mínim el nombre d'hores actual i ampliant a altres eixos comercials de la ciutat. - Mantenir els ajuts econòmics que es donaven des de l'Ajuntament de Barcelona durant els anys anteriors a la campanya "Christmas Shopping", per a la promoció econòmica del comerç de Barcelona durant la campanya nadalenca. - Que la Comissió de Nadal que inclou el sector del comerç i l'Ajuntament per a preparar les campanyes comercials de Nadal incorpori a tot el sector de comerç afectat i torni a dependre de l'Àrea de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona. COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS sessió de 20 d'octubre de 2015. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup municipal CiU: 1. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta a l'Alcaldessa a iniciar la recuperació i/o compra de locals que es troben buits per a promoure que s'hi realitzin activitats comunitàries, associatives socials i d'economia social per a revitalitzar els barris amb noves activitats. Del Grup municipal Ciutadans: 2. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - La creació d'un Pla d'anàlisi de les situacions de les famílies i en especial de si existeixen pressions per part de col·lectius que realitzen pràctiques il·legals. - Pla de reinserció i reallotjament d'aquestes famílies i amb especial atenció en les famílies que tenen fills de menor edat o amb necessitats específiques. Es realitzarà la intermediació necessària per aconseguir la regularització en els cassos que sigui possible. - Pla de detecció i prevenció contra les pràctiques il·legals d'aquestes organitzacions que revenen o lloguen de manera precària habitatges ocupats il·legalment. Del Grup municipal ERC: 3. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, l’Institut Barcelona Esports (IBE), els 51 centres cívics de la ciutat, els casals de barri i dels diversos agents socioculturals de la ciutat, treballi per establir un acord de col·laboració per tal d’ampliar les bonificacions existents, implementar sistemes de tarifació social en els serveis municipals i millorar l’accessibilitat incloent la gratuïtat d’un conjunt de serveis esportius i activitats culturals i d’esbarjo a les persones amb risc d’exclusió social. Del Grup municipal PSC: 4. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al govern municipal a la creació d'un fons per complementar des de Barcelona els recursos disponibles per als estudiants barcelonins amb beques Erasmus o amb beques per a estudiar a l'estranger, que suposi una aportació mensual accessòria d'entre 200 i 300 euros per persona complementant l'ajut que ja reben de forma progressiva i NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5613 tenint en compte el cos de la vida al destí i la prioritat estratègica dels estudis en funció del retorn a la ciutat, fins a un màxim de 300 euros mensuals. Aquesta proposta serà treballada i consensuada en el marc de la Comissió Municipal d'Universitats, implicant als agents universitaris. Del Grup municipal CUP: 5. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1) Que els serveis socials tinguin una orientació comunitària i d'empoderament col·lectiu amb una perspectiva de gènere incorporada. 2) Iniciar el procés de municipalització dels serveis socials de la ciutat de Barcelona en base els articles 70 d'oferta de treball públic i 10 de funcionaris interins de l'EBEP i durant el procés assegurar els drets laborals de les treballadores. 3) Que es treballi per l'elaboració d'un pla especial als CSS (Centres de Serveis Socials) i EAIA's ubicats en barris amb un major nivell de desigualtat social. 4) Que hi hagin unes borses de treball públiques, per tal de garantir un augment de plantilles com estructurals als llocs necessaris del conjunt de perfils professionals. 5) Complir la ràtio d'Educadores socials i convocar les 80 places que manquen. 6) Augmentar la plantilla de l'EAIA's (Equip d'Atenció a la Infància i Adolescència) amb treballadors públics per atendre des de la qualitat les necessitats dels infants joves i famílies en risc. 7) Ampliar a 3 professionals UGA (Unitat de Gestió Administrativa) en els centres amb més nombre de professionals i volum de feina. 8) Que hi hagi una professional de la psicologia per centre de treball per tal de poder assolir un correcte funcionament del servei. 9) Que les treballadores participin directament de la presa de decisions en el si dels diferents serveis que formen part d'aquesta àrea, esdevenint un servei horitzontal i participat. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ Sessió de 21 d'octubre de 2015. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment la modificació de l’article 75 del Reglament Orgànic Municipal, per tal d’incloure-hi les determinacions relatives al lloc de celebració de les sessions del Plenari del Consell Municipal; i SOTMETRE-LA a informació pública per un termini de 30 dies, a comptar des de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, de conformitat amb allò previst a l’article 178.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i a l’article 112 del propi Reglament Orgànic Municipal. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup municipal CiU: 2. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció insta l'alcaldessa a iniciar els treballs de desplegament normatiu del Dret a la Iniciativa Ciutadana recollit a l'article 7 de les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana. 5614 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Del Grup municipal Ciutadans: 3. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que en el termini d'un mes el govern municipal presenti als grups municipals el model policial organitzatiu i l'estructuració de la Guàrdia Urbana de Barcelona, aclarint el terme "policia social" i exposant el pla de seguretat per a la ciutat. Del Grup municipal Del Grup municipal ERC: 4. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que l'Ajuntament de Barcelona, en els casos d'infraccions en matèria de discriminació en els establiments d'oci, iniciï un procediment sancionador que inclogui la pràctica mediadora o bé emprengui les actuacions necessàries per comprovar si procedeix o no la seva iniciació. Del Grup municipal PSC: 5. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Mobilitat acorda instar al govern municipal a pagar l'increment de l'1% del sou als treballadors i treballadores municipals, durant l'any 2016, en funció dels pronunciaments judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i fer-ho d'acord amb la part social. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió de 21 d'octubre de 2015. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Iniciar l'expedient per a la contractació del servei de Conservació les instal·lacions d’enllumenat públic de la ciutat de Barcelona (2016-2019), i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 15004011, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment restringit, i amb un pressupost total de licitació de 56.100.000,- euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: - LOT núm. 1 (districtes 1, 2 i 3), per un import de 17.374.923,70 euros IVA inclòs; - LOT núm. 2 (districtes 4, 5, 6 i 7), per un import de 17.641.863,60 euros IVA inclòs; - LOT núm. 3 (districtes 8, 9 i 10), per un import de 21.083.212,70 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net euros; tipus impositiu del 46.363.636,37 % d'IVA, i import de l'IVA de 9.736.363,63 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització. Facultar a la Mesa de Contractació perquè seleccioni els participants en el present procediment restringit i els convidi, simultàniament i per escrit, a presentar les seves proposicions econòmiques, en un termini no inferior a 35 dies naturals, a comptar des del dia següent al de la tramesa de la invitació escrita. DELEGAR en la Quarta Tinenta d’Alcaldia, la formalització del contracte i l’aprovació dels actes derivats dels seus efectes, compliment i extinció, donant compte a la següent Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat que es celebri. Declarar la improcedència de la revisió de preus. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5615 2. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la modificació de la fusteria exterior de façana i del rètol identificador del local comercial, situat als Porxos de la Boqueria (carrer Petxina 10), de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2015; concedir a Otilia i Pérez Sanjuan una bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb la concessió de la llicència d’obres de l’11 de març de 2015, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B2 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera, la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 65,33 euros, es redueix en un 35%, la qual cosa representa una bonificació de 22,86 euros, quedant només obligat a pagar 42,47 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la unió de tres locals, fent cantonada, situats als Porxos de la Boqueria (carrer Petxina 10), de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2015; concedir a Otilia i Pérez Sanjuan una bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb la concessió de la llicència d’obres de l’11 de març de 2015, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B2 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera, la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 371,38 euros, es redueix en un 35%, la qual cosa representa una bonificació de 129,98 euros, quedant només obligat a pagar 241,40 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en obres de reforma interior en locals (entitats sense ús d’habitatge) sense afectar l’estructura de l’edifici al passeig Marítim de la Barceloneta 33, promogudes per la Fundació Claror, entitat sense afany de lucre que gestiona el Centre Esportiu Municipal Marítim, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2015; concedir a la Fundació Claror una bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb l’admissió del comunicat d’obres del 27 de maig de 2015, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.A1 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera, la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 7.054,32 euros, es redueix en un 65%, la qual cosa representa una bonificació de 4.585,30 euros, quedant només obligat a pagar 2.469,02 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 5. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en les obres de restauració dels dos patis, actualització de les instal·lacions d’aigua, gas, aire condicionat i ventilacions, i instal·lació d’ascensor en edifici plurifamiliar entre mitgeres amb nivell de protecció C i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2015, concedir a la Comunitat de Propietaris carrrer Reina Cristina 6 una bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb la concessió de la llicència del 20 d’abril de 2015, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B2 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 5.839,20 euros, es redueix en un 35%, la qual cosa representa una bonificació de 2.043,72 euros, quedant només obligat a pagar 3.795,48 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 6. Deixar sense efecte la bonificació concedida al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya d’un 70% (exp. 02-2005LM21629), segons Decret de l’Alcaldia de 21 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6584) ratificat pel plenari el 2 5616 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 de febrer de 2007, pels motius que costen a l’informe de la Directora Jurídica i Secretària delegada de l’IMH de 7 d’agost de 2015 al que ens remetem. Declarar les obres de Corsan-Corviam Construcción, S.A. a la plaça d’Espanya 1, consistent en la construcció d’un edifici de nova planta destinat a Comissaria de l’Eixample, Oficines del Servei Català del Transport i Oficina d’Expedició de Passaports, d’especial interès o utilitat pública perquè reporta beneficis objectius a la ciutat, i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’apartat 1 de l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 vigent per l’any 2006, en tractar-se d’obres destinades a un equipament comunitari de seguretat. Concedir a Corsan-Corviam Construcción, S.A. una bonificació del 35% sobre la quota de l'impost de construccions, instal·lacions i obres (exp. 02-2005LM21629), i una vegada acabada l’obra; aplicar la bonificació esmentada sobre la quota definitiva que resulti de la regularització tributària realitzada per la Inspecció municipal d’hisenda en funció del cost d’execució material acreditat per l’interessat. Donar-ne trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. 7. Rectificar, d’acord amb el que disposa l’article 105.2 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, l'acord de la Comissió d’Hàbitat Urbà de 18 de setembre de 2014 d’aprovació de la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la instal·lació d’un ascensor a la finca de Pantà de Tremp, 45-47; i concedir a la Comunitat de Propietaris de la finca del carrer Pantà de Tremp, 45-47 la bonificació del 90% sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO), de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2013, en tant que es tracta d’unes obres que afavoreixen les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i aquestes no s’integren en obres o construccions d’abast general, en l’únic sentit de que els imports de la quota de l’ICIO, de la bonificació del 90% i de la quota resultant exigible del 10% restant que es van fer constar eren erronis, sent els correctes els que consten a continuació: la quota de l’ICIO autoliquidat en data 10 de desembre de 2013 era d’import 2.694,14 euros, l’import bonificat del 90% sumava la quantitat de 2.424,73 euros i la quota resultant exigible del 10% sumava la quantitat de 269,41 euros. Per tant, aplicant la bonificació del 90% sobre la quota de l’ICIO, correspon la devolució de 2.424,73 euros dels 2.694,14 euros que van autoliquidar el dia 10 de desembre de 2013 8. Aprovar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la instal·lació d’un ascensor a la finca del carrer Mas Pujol, 19, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2010. Concedir a la Comunitat de Propietaris de la finca del carrer Mas Pujol, 19, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2010, la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost d’instal·lacions, construccions i obres generada per la concessió de la llicència d’obres per a la instal·lació d’un ascensor exterior en un edifici plurifamiliar aïllat a la finca del carrer Mas Pujol, 19, en data 3 de desembre de 2010 (essent la quota total de 4.341,19 euros i aplicant la bonificació del 90% la quota resultant exigible és de 434,12 euros, quantitat que va liquidar en data 20 de desembre de 2010 amb el número de rebut LV-2010-3-23-00992144); donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que es tracta d’unes obres que afavoreixen les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i no s'integren en obres o construccions d’abast general. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 9. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de l’activitat de central de cogeneració al local ubicat al passeig de la Vall d’Hebron, 119-129 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2012, concedir a l'Hospital Universitari Vall Hebron la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, en data 9 de desembre de 2014, per exercir l’activitat de central de cogeneració al local situat al passeig Vall d’Hebron, 119-129, (essent la quota total de l’ICIO de NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5617 126.127,50 euros i aplicant la bonificació del 70%, la quota resultant exigible del 30% suma la quantitat de 37.838,25 euros) donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, la instal·lació es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i acompleix una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament sanitarioassistencial; aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 10. Aprovar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres d’accés i habitabilitat per discapacitats quan no s’integrin en obres generals, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2013. Concedir a la Comunitat de Propietaris de la finca del carrer Alt de Pedrell, 32-34, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014, la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost d’instal·lacions, construccions i obres generada per la realització de les obres d’accés i habitabilitat per discapacitats quan no s’integrin en obres generals (essent la quota total de 918,07 euros, i aplicant la bonificació del 90%, la quota resultant exigible és de 91,81 euros, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que es tracta d’unes obres que afavoreixen les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i no s’integren en obres o construccions d’abast general. En data 26 de novembre de 2014 la comunitat de propietaris de la finca del carrer Alt de Pedrell, 32-34 va liquidar la quantitat de 91,81 euros en concepte d’impost d’instal·lacions, construccions i obres corresponent al 10%. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 11. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la llicència d’obres per a la consolidació i reparació del Pavelló de Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ubicat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 167 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015; concedir a Fundació Privada Hospital Santa Creu i Sant Pau la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, en data 29 d’abril de 2015, que suma la quantitat de 37.933,49 euros, essent la quota total de l'ICIO de 58.359,21 euros i aplicant la bonificació del 65% la quota resultant exigible és de 20.425,72 euros (35% restant), donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i acompleixen una indiscutible funció d’interès social; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 12. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres d’enderroc de les escales d’accés a la planta primera de l’edifici Serradell Trabal al recinte de les Llars Mundet, ubicat al passeig de la Vall d’Hebron, 171-181 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015; concedir a la Diputació de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, en data 9 de març de 2015, per a efectuar l’enderroc de les escales d’accés a la planta primera de l’edifici Serradell Trabal al recinte de les Llars Mundet, al passeig Vall d’Hebron, 171-181, (essent la quota total de l’ICIO de 356,41 euros i aplicant la bonificació del 70%, que suma la quantitat de 249,49 euros, la quota resultant exigible del 30% suma la quantitat de 106,92 euros), donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i acompleix una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament docent i de serveis; aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 5618 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 13. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la llicència d’obres per a la reforma i adequació de l’interior de l’Escola d’Educació Especial, destinada a millorar la seva accessibilitat, inclosa la instal·lació d’un ascensor a la finca ubicada a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, 144, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015; concedir a Fundación Sardà Pujadas la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, en data 12 de juny de 2015, que suma la quantitat de 2.113,24 euros, essent la quota total de l'ICIO de 3.251,14 euros i aplicant la bonificació del 65% la quota resultant exigible és d'1.137,90 euros (35% restant), donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i acompleixen una indiscutible funció d’interès social; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 14. Aprovar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la instal·lació d’un ascensor a la finca del passatge Marí, 6, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015. Concedir a la Comunitat de Propietaris de la finca del passatge Marí, 6, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015, la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost d’instal·lacions, construccions i obres generada per la concessió de la llicència d’obres per a la instal·lació d’una plataforma elevadora vertical en l’exterior de l’edifici plurifamiliar aïllat a la finca del passatge Mari, 6-8, en data 9 de juny de 2015 (essent la quota total de 962,20 euros i aplicant la bonificació del 90% la quota resultant exigible és de 96,22 euros, quantitat que ha liquidat en data 16 de juny de 2015 amb el número de rebut LV-2015-3-11-01756286), donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que es tracta d’unes obres que afavoreixen les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i no s’integren en obres o construccions d’abast general. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents 15. Aprovar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la instal·lació d’un ascensor amb reforma d’escala comunitària, al carrer Cançó, 1, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015. Concedir a la Comunitat de Propietaris de la finca del carrer Cançó, 1, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015, la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost d’instal·lacions, construccions i obres generada per la concessió de la llicència d’obres per a la instal·lació d’un ascensor amb reforma d’escala comunitària, al carrer Cançó, 1, en data 13 de juliol de 2015 (essent la quota total de 3.346,76 euros i aplicant la bonificació del 90% la quota resultant exigible és de 334,68 euros (número de rebut LV-2015-3-13-01769971), donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que es tracta d’unes obres que afavoreixen les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i no s’integren en obres o construccions d’abast general. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 16. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres ubicades al carrer Horta, 130, i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015; concedir al senyor Jordi Truco Calbet la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per l’admissió del comunicat, en data 1 de juliol de 2015, per a la realització de les obres de reforma d’habitatge unifamiliar ubicat al carrer Horta, 130 baixos, inclòs en el Catàleg de Patrimoni Protegit del conjunt del carrer Campoamor, essent la quota total de l’ICIO de 874,35 euros i aplicant la bonificació del 35% que suma la quantitat de 306,02 euros, la quota resultant exigible del 65% suma la quantitat de 568,33 euros, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que es tracta d’unes obres en un edifici urbanísticament protegit (nivell de protecció C); aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5619 resulti de la inspecció final; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 17. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal la instal·lació d’acadèmia de ball, dansa, teatre, circ o similars, situada al carrer Portlligat, 11- 15, i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 aprovada definitivament pel Plenari del Consell Municipal en data 23 de desembre de 2011; concedir a l’Associació de Circ Rogelio Rivel la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la comunicació d’obertura d’activitats i/o instal·lacions presentada en data 20 de juliol de 2015 (exp. 08- 2015-0161), per a la referida instal·lació, donat que s’ajusta a allò establert a l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la comunicació és una entitat sense ànim de lucre, les instal·lacions es realitzen en terrenys qualificats d’equipament (clau 7a) i acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament cultural i docent; i donar-ne trasllat a l’Institut municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 18. Declarar les obres consistents en actuació en façanes i reforma interior en locals, sense afectar l’estructura de l’edifici situat al carrer Guardiola i Feliu 9-15 d’aquesta ciutat, d’utilitat municipal, atès que reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una funció social; concedir al Consorci d’Educació de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, generada per la concessió de la llicència d’obres atorgada per la Regidora del Districte en data 30 de setembre de 2015, donat que s’ajusta a allò establert a l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 reguladora de l’ICIO, en tant que el Consorci d’Educació de Barcelona és una entitat de caràcter públic, les obres s’executen en sòl qualificat d’equipaments actuals (clau 7b) pel PGM i acompleixen una funció d’interès social com és la realitzada per un equipament docent; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup municipal CiU: 19. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Insta a impulsar el desplegament del model de súper illes a tota la ciutat: - Estudiant les proves pilot engegades en l'anterior mandat municipal. - Donant compliment a la proposició aprovada al Plenari en data 30 de novembre de 2011 (M1115/1201). - Donant compliment al Pla de Mobilitat Urbana. Del Grup municipal Ciutadans: 20. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern Municipal que aporti de forma immediata (termini màxim 3 dies) la informació següent als grups municipals: 1. Llistat de llicències d'obres, afectades per la suspensió de llicències temporal, sol·licitades des de l'entrada en vigor de la suspensió de llicències (2 de juliol), indicant: promotor, ubicació de l'immoble i resolució emesa per l'Ajuntament. 2. Llistat de recursos rebuts per l'Ajuntament contra la suspensió de llicències temporal d'obres, indicant el promotor i la ubicació de l'immoble. 3. Llistat de demandes judicial de què es tingui coneixement, presentades contra l'Ajuntament de Barcelona en relació a la suspensió de llicències temporal, indicant: promotor, ubicació de l'immoble i quantitat demandada, si l'hagués. 5620 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Del Grup municipal ERC: 21. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a: 1. Exigir amb el govern de la Generalitat el seu compromís a finançar i finalitzar el projecte de la línia 10 del metro, i prioritzar les estacions que han de donar servei als barris de La Marina i de La Marina del Prat Vermell. 2. Que com a mínim una d’aquestes estacions s’inauguri durant l’any 2016. 3. En cas d’incompliment, que l'Ajuntament de Barcelona estudiï en el marc dels pressupostos 2016 la possibilitat d'avançament d'una part del finançament del projecte de la Línia 10 del metro per donar servei als barris de La Marina del Prat Vermell. 4. Acordar amb la Generalitat un calendari de retorn d’aquest finançament, que en cap cas anirà més enllà de finals del 2017. Del Grup municipal PSC: 22. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que el govern executi durant aquest mandat la remodelació integral del Mercat de l’Abaceria i els seu entorn urbà i a tal efecte: I) Estableixi un procés participatiu amb l’objectiu d’identificar les necessitats d’equipaments i serveis que puguin complementar l’ús principal de mercat de l’edifici, així com l’abast de l’actuació arquitectònica i urbanística. II) Organitzi seguidament un concurs d’idees entre arquitectes, per tal que desenvolupin propostes amb el contingut programàtic acordat. III) Impulsi la realització dels projectes i les obres per dur a terme l’actuació. Declaració Institucional 23. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: - Sol·licitar la retirada del "Real Decreto 900/2015, de 9 de octubre, por el que se regulan las condiciones administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía eléctrica con autoconsumo y de producción con autoconsumo", pel qual el Govern Central limita el dret ciutadà a la captació, transformació i ús de l'energia continguda en els fluxos biosfèrics, especialment la procedent del Sol. - L'Ajuntament de Barcelona, s'ofereix a participar en la redacció d'una proposta de regulació que respecti l'inalienable dret ciutadà a la captació, transformació i ús de l'energia continguda en els fluxos biosfèrics, especialment la procedent del Sol. - A més, atès que la proposta del "Real Decreto" ha estat ja aprovada pel Govern Central, es compromet a contribuir activament en la seva derogació i contribuir a crear amb la màxima urgència una normativa realment favorable al desenvolupament de l'autoproducció d'energia i el seu ús directe, sense cap mena de trava, que permeti a la societat en el seu conjunt gaudir dels beneficis econòmics, ecològics i socials associats a aquesta forma d'obtenció d'energia. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5621 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 4. Les Corts Acords de la sessió extraordinària de cartipàs del dia 8 d’octubre de 2015 Restar assabentats del Decret de l’Alcaldia de 31 de juliol de 2015 de nomenament del regidor president del Consell. Restar assabentats del Decret de l’Alcaldia de data 31 de juliol de 2015, de nomenament de regidora/es adscrits/es. Restar assabentats del Decret de l’Alcaldia de data 13 de juny de 2015, de nomenament del Sr. Joan Cambronero Fernández com a Gerent del Districte. Restar assabentats de les quatre resolucions de la regidora del Districte de dates 29 de juliol de 2015, dues de 2 de setembre de 2015 i 8 de setembre de 2015, per les quals s’estableix el règim de dedicació dels membres del Consell de Districte Restar assabentats del Decret de l’Alcaldia de data 2 de setembre de 2015, de nomenament de la consellera de BComú-E Sra. Tatiana Guerrero Muñoz i de la resolució de la Regidora del Districte de data 8 de setembre de pressa de possessió Restar assabentats de la resolució de la regidora del Districte de data 28 de setembre de 2015 per la qual es nomena membres de la Comissió de Govern Restar assabentats de la resolució de la regidora del Districte de data 28 de setembre de 2015 per la qual es nomenen consellers/res ponents en cadascun dels diferents àmbits d’actuació sectorial. Restar assabentats de la constitució dels Grups polítics municipals del Districte de les Corts. Restar assabentats de la composició de la Junta de Portaveus del Districte de les Corts. Restar assabentats de la representació corresponent als membres del Consell de Districte en el Consell Ciutadà del Districte Restar assabentats de la integració en els consells de barri de Barri de Pedralbes, les Corts i de la Maternitat-Sant Ramón dels consellers del Districte designats per cadascun dels grups municipals PART DECISÒRIA Constituir, de conformitat amb allò previst a l’article 32 de les Normes Reguladores de Funcionament del Districte (NRFD) i 29 del Reglament Intern d’Organització i Funcionament del Districte de les Corts (RIOFDC), les Comissions Consultives de Govern del Districte següents, de caràcter preceptiu, designació de membres i delegació de les Presidències: Via Pública, Seguretat, Mobilitat i Serveis 5622 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Municipals i Presidència; Medi Ambient, Urbanisme i Obres i Comissió Consultiva de Serveis a les Persones i Benestar Social Proposar a l’Alcaldessa el nomenament de la Sra. Àngels Ventura Gol com a consellera-vicepresidenta del Consell del Districte de Les Corts, de conformitat amb allò disposat a l’article 15 de les NRFD. Aprovar, de conformitat amb allò previst als articles 47,48,49 i 50 de les NRFD i als articles 45,46 i 48 RIOFDC, la constitució dels òrgans següents previstos en les Normes Reguladores de Funcionament dels Districtes, designació dels seus membres, i delegacions de Presidències: Consells Sectorials (Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció; Ecologia, Urbanisme i Mobilitat; Drets Socials, Cultura i Esports; Economia i Hisenda; Salut i Consell Sectorial Escolar), Consells d’Equipaments Esportius (Arístides Maillol, Poliesportiu l’Illa i Complex Esportiu Municipal de Les Corts), Consells d’Equipament Culturals (C.C. Tomasa Cuevas - Les Corts, C.C. Can Deu, C.C. Josep Maria Trias i Peitx i C.C. Joan Oliver “Pere Quart”) i Comissions de Treball (Colònia Castells, Europa-Anglesola i Barça) NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5623 Acords dels òrgans de govern El plenari del Consell Municipal en sessió del dia 30 d’octubre de 2015 va acordar: Resoldre les al·legacions formulades en el termes que resulta dels informes que obren a l’expedient. Aprovar les modificacions del vigent catàleg de llocs de treball i categories professionals en els termes que s'adjunten a l'annex. Publicar aquest acord i els seus annexes a la Gaseta municipal i al web municipal i de forma resumida, al Butlletí Oficial de la Província. Annex 1. Modificacions als annexos del Sistema d’Ordenació Municipal, que inclou el catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona i les categories professionals. Aquest annex conté les modificacions a realitzar sobre els annexos dels proppassats Acords del Consell Plenari sobre l’aprovació del Sistema d’Ordenació Municipal: • Annex 1: Catàleg de llocs de treball • Annex 2: Categories professionals Per a cada incorporació, modificació o eliminació es fa referència a la pàgina de la Gaseta Municipal en la que es va aprovar el text refós. La codificació de la pàgina (pe. la 4256) té la següent forma: GM-4256 1. Modificacions a l’Annex 1: Catàleg de llocs de treball 1.1. Modificació de llocs de treball o 10.10.GE.10 Gerent (GM- 4156) o 20.10.GE.60 Direcció 1 (GM-4168) o 20.20.GE.30 Direcció 2 (GM-4176) 1.2. Fitxes dels llocs de treball modificats Es detallen a continuació les fitxes dels llocs de treball relacionats anteriorment. 5624 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 GERÈNCIA 10.10.GE.10 Família professional: General Classificació Àmbit funcional Directiu Comandament  Tècnic  Suport  Tipus de lloc Gerència  Direcció  Direcció de Cossos Especials  Vinculació Funcionària  Laboral  Eventual  Direcció Art. 52 CMB  Subgrup d’accés A1  A2  C1  C2  E  Destinació 30 Sistema de provisió Lliure designació  Lliure nomenament  Concurs de mèrits  Designació  Classe de lloc Lloc de promoció  Lloc base  Nivell Hay 21/22 Categories Personal d’alta direcció Esquema retributiu Competències Destinació 30 Treball en equip 5 Complement específic 10.10 Orientació a servei públic 5 Compromís professional 5 Pensament analític NA Recerca d’informació i actualització de coneixement NA Flexibilitat i obertura al canvi NA Autoconfiança 4 Rigor i organització NA Comunicació i influència 5 Empatia NA Visió global 4 Lideratge i desenvolupament 5 Confidencialitat NA Direcció de persones 5 Missió Exercir la direcció executiva superior de la gerència, així com dels organismes autònoms i empreses que en formen part, d’acord amb el marc polític de l’Ajuntament i les seves línies estratègiques, per tal d’oferir un servei capaç de satisfer les necessitats i expectatives de la ciutadania en el seu àmbit de responsabilitat. Descripció funcional 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Exercir la direcció superior dels recursos humans de l’òrgan integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament (1.5) • Assegurar com a responsable, dins de l’estructura executiva, que els serveis prestats a la ciutadania per part de la gerència, responguin a les seves necessitats i es prestin de manera eficaç i eficient (1.1) • Exercir la direcció superior de la planificació, organització i prestació dels serveis públics a la gerència i les seves direccions, fixació i avaluació dels objectius, avaluació i control de les operacions i dels resultats obtinguts per les direccions i participació en la planificació de ciutat per garantir l’acompliment dels objectius definits pel Govern Municipal (2.1) • Avaluar i realitzar el seguiment de l’execució dels plans municipals de la gerència, del NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5625 GERÈNCIA 10.10.GE.10 Família professional: General desenvolupament dels recursos invertits i de les accions destinades a acomplir amb els objectius municipals per part de l’Ajuntament (1.2) • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes a la Gerència (1.3) 2. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen d’àmplia llibertat d’actuació. La coordinació s’estableix a nivell d’altres gerències i de l’estament polític 3. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen fora d’un marc normatiu concret. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció constant en coordinació directa amb altres gerències i òrgans municipals, empreses públiques o privades i institucions. 5. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de 5 anys en llocs de direcció a organitzacions públiques o privades. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 5626 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 DIRECCIÓ 1 20.10.GE.60 Família professional: General Classificació Àmbit funcional Directiu  Comandament  Tècnic  Suport  Tipus de lloc Gerència  Direcció  Direcció de Cossos Especials  Vinculació Funcionària  Laboral  Eventual  Direcció Art. 52 CMB  Subgrup d’accés A1  A2  C1  C2  E  Destinació 30 Sistema de provisió Lliure designació  Lliure nomenament  Concurs de mèrits  Designació  Classe de lloc Lloc de promoció  Lloc base  Nivell Hay 19 Categories Personal de direcció Esquema retributiu Competències Destinació 30 Compromís professional 4 Complement específic 20.10 Treball en equip 5 Orientació a servei públic 5 Pensament analític NA Recerca d’informació i actualització de coneixement NA Flexibilitat i obertura al canvi 4 Autoconfiança NA Rigor i organització NA Comunicació i influència 5 Empatia NA Visió global 4 Lideratge i desenvolupament 5 Confidencialitat NA Direcció de persones 5 Missió Exercir la direcció executiva superior de la direcció i definir, d’acord amb les línies estratègiques de la gerència a la qual pertany, els sistemes, programes i plans d’acció per la prestació dels serveis del seu àmbit de responsabilitat, així com supervisar la seva implantació i planificar, organitzar i coordinar els recursos necessaris, per tal d’aconseguir l’acompliment dels objectius de la seva direcció. Descripció funcional 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Impulsar la implantació i el compliment dels objectius dels plans municipals, assignats a la Direcció (1.4) • Dirigir el disseny de la planificació, la coordinació, l’execució i l’avaluació dels programes, processos i serveis de la direcció per l’acompliment dels objectius marcats (3.3) • Dirigir i coordinar els òrgans i els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament (2.5) • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes (3.19) 2. Integra funcions heterogènies, d’àmbits funcionals o serveis diferents, o bé integra funcions homogènies NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5627 DIRECCIÓ 1 20.10.GE.60 Família professional: General amb un grau de desenvolupament i/o recursos associats gran. En qualsevol cas, no poden dependre jeràrquicament d’una altra Direcció. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats, i actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o altres direccions dins i fora de la gerència per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos de la seva competència. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar a nivell de direcció, a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix d’un coneixement ampli i profund d’un camp funcional i de l’acreditació d’una experiència mínima de 3 anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades així com de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 5628 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 DIRECCIÓ 2 20.20.GE.30 Família professional: General Classificació Àmbit funcional Directiu  Comandament  Tècnic  Suport  Tipus de lloc Gerència  Direcció  Direcció de Cossos Especials  Vinculació Funcionària  Laboral  Eventual  Direcció Art. 52 CMB  Subgrup d’accés A1  A2  C1  C2  E  Destinació 28 Sistema de provisió Lliure designació  Lliure nomenament  Concurs de mèrits  Designació  Classe de lloc Lloc de promoció  Lloc base  Nivell Hay 17 Categories Personal de direcció Esquema retributiu Competències Destinació 28 Compromís professional 4 Complement específic 20.20 Treball en equip 4 Orientació a servei públic 4 Pensament analític NA Recerca d’informació i actualització de coneixement NA Flexibilitat i obertura al canvi 4 Autoconfiança NA Rigor i organització NA Comunicació i influència 5 Empatia NA Visió global 3 Lideratge i desenvolupament 4 Confidencialitat NA Direcció de persones 5 Missió Exercir la direcció executiva superior de la direcció i definir, d’acord amb les línies estratègiques de la gerència a la qual pertany, els sistemes, programes i plans d’acció per la prestació dels serveis del seu àmbit de responsabilitat, així com supervisar la seva implantació i planificar, organitzar i coordinar els recursos necessaris, per tal d’aconseguir l’acompliment dels objectius de la seva direcció. Descripció funcional 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Impulsar la implantació i el compliment dels objectius dels plans municipals, assignats a la Direcció (1.4) • Dirigir el disseny de la planificació, la coordinació, l’execució i l’avaluació dels programes, processos i serveis de la direcció per l’acompliment dels objectius marcats (3.3) • Dirigir i coordinar els òrgans i els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament (2.5) • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes (3.19) 2. Integra funcions homogènies en naturalesa i objectius amb un menor grau de desenvolupament i/o NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5629 DIRECCIÓ 2 20.20.GE.30 Família professional: General volum de recursos associats. En qualsevol cas, en aquest nivell s’integra qualsevol Direcció que depengui jeràrquicament d’una altra Direcció. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats, i actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o altres direccions dins i fora de la gerència per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos de la seva competència. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar a nivell de direcció, a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix d’un coneixement ampli d’un camp funcional, adquirit a través d’una àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de 3 anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. El lloc requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior. 5630 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 2. Modificacions a l’Annex 2: Categories professionals (GM-4440) 2.1. Incorporació de l’apartat “5. Relació de categories de personal directiu” D’acord amb l’article 52 de la Carta Municipal de Barcelona: a) Als titulars dels llocs de gerència (10.10.GE.10 del catàleg de llocs de treball) se’ls classificarà en la categoria de “personal d’alta direcció”. b) Als titulars dels llocs de direcció (20.10.GE.60 i 20.20.GE.30 del catàleg de llocs de treball) que tinguin la condició d’empleat municipal del subgrup A1 se’ls mantindrà en la seva categoria. c) Als titulars dels llocs de direcció (20.10.GE.60 i 20.20.GE.30 del catàleg de llocs de treball) que no tinguin la condició d’empleat municipal del subgrup A1 se’ls classificarà en la categoria de “personal directiu”. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5631 Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit dins del Pressupost 2015 GENERACIÓ DE CRÈDIT PER INGRESSOS Aprovades per acord de la Comissió de Govern del dia 20 de maig de 2015 Expedient núm.3-091/2015 INGRESSOS Partida Descripció Baixa 0703/76100/93219 Aportacions de la Diputació de Barcelona, 13.000.000,00 destinades a actuacions inversores de millora en els/les centres/ infraestructures educatius/ves de la ciutat de Barcelona, d'acord a: 1)Addenda del conveni del marc de desenvolupament del Protocol general del Pla Xarxa de Governs Locals 2012-2015, per import de 3.000.000,00€, per tal d'incloure noves actuacions de millora en, els centres educatius de la ciutat de Barcelona. 2)Conveni específic, per import de 10.000.000,00 € per contribuir al desplegament d'actuacions de millora de les infraestructures educatives de la ciutat, tot en el marc del Pla Xarxa de Governs Locals 2012-2015. TOTAL 13.000.000,00 DESPESES Partida Descripció Alta 0703/60990/32011 Inversions CEB 13.000.000,00 Manteniment centres educatius. Obres de millor TOTAL 13.000.000,00 TRANSFERÈNCIES Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 23 de setembre de 2015 Expedient núm. 3-134/2015 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 608 D/22610/34112 MC7(0) Despesa serveis. Foment 0 6.060,00 practica esportiva 608 D/48902/34112 MC8(0) Altres subv. a inst. sense afany 6.060,00 0 lucre TOTAL 6.060,00 6.060,00 5632 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 30 de setembre de 2015 Expedient núm. 3-136/2015 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 401 D/23020/13011 MC7(0) Dietes de personal 0 5.405,82 401 D/23120/13011 MC7(0) Locomoció personal 0 10.485,88 401 D/22000/13011 MC7(0) Material d'oficina ordinari 0 2.764,93 401 D/22002/13011 MC7(0) Material informàtic 0 2.166,56 401 D/22610/13015 MC7(0) Altres despeses compra serveis 0 34.604,68 501 D/22610/15011 MC8(0) Altres despeses compra serveis 55.427,87 0 604 D/22610/32612 MC7(0) Despeses serveis 0 19.757,32 801 D/41020/32621 MC8(0) Institut Mpal. d'Educació de 19.757,32 0 Barcelona 608 D/22610/34112 MC7(0) Despesa serveis.Foment practica 0 150 esportiva 608 D/48902/34112 MC8(0) Altres subv. a inst. sense afany 150 0 lucre. Prom. esport TOTAL 75.335,19 75.335,19 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 7 d’octubre de 2015 Expedient núm. 3-142/2015 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 104 D/22699/92922 MC7(0) Altres despeses diverses 0 106.513,40 703 D/46403/94311 MC8(0) AMB (CTE I FC) 106.513,40 0 TOTAL 106.513,40 106.513,40 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 7 d’octubre de 2015 Expedient núm. 3-143/2015 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 601 D/22109/92012 MC7(0) Altre material de consum. 0 8.000,00 Serveis editorials 101 D/22109/92012 MC8(0) Altre material de consum. 8.000,00 0 Serveis editorials TOTAL 8.000,00 8.000,00 NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5633 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 14 d’octubre de 2015 Expedient núm. 3-144/2015 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 703 D/60974/15131 MC8(0) Inversions BIMSA 1.622.626,76 0 703 D/60974/33011 MC8(0) Inversions BIMSA 48.905,13 0 703 D/60978/43311 MC8(0) Inversions Barcelona Activa 220.707,22 0 703 D/71070/34111 MC8(0) Transf. capital a l'IBE 200.000,00 0 703 D/60984/16011 MC8(0) Inversions Barcelona Cicle de 200.000,00 0 l'Aigua 703 D/74322/15211 MC8(0) Transf. capital a Patronat 45.000,00 0 Municipal Habitatge 703 D/60990/32011 MC8(0) Inversions CEB 98.894,00 0 604 D/63501/92011 MC8(0) Equipament Les Corts. Béns 48.314,13 0 mobles 703 D/60975/15131 MC7(0) Inversions Bagursa 0 454.410,33 703 D/74400/43311 MC7(0) Barcelona Activa-No Activable 0 190.350,19 703 D/60900/43311 MC7(0) Inversions 0 30.357,03 703 D/60983/15131 MC7(0) Inversions IBE 0 200.000,00 703 D/60986/15211 MC7(0) Inversions Patronat Municipal 0 45.000,00 Habitatge 104 D/22699/92922 MC7(0) Altres despeses diverses 0 48.314,13 703 D/60987/17111 MC7(0) Inversions Parcs i Jardins 0 0,01 703 D/74310/17111 MC7(0) Inversions Parcs i Jardins-TC 0 25.068,16 703 D/60981/33011 MC7(0) Inversions ICUB 0 347.799,13 703 D/60975/15344 MC7(0) Inversions Bagursa 0 1.143.148,26 TOTAL 2.484.447,24 2.484.447,24 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 14 d’octubre de 2015 Expedient núm. 3-146/2015 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 201 D/22731/23231 MC7(0) Contractes d'acció social 0 18.589,32 603 D/22610/23231 MC8(0) Despeses serveis. Promoció gent 18.589,32 0 gran TOTAL 18.589,32 18.589,32 5634 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 14 d’octubre de 2015 Expedient núm. 3-147/2015 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 201 D/51000/23911 MC7(0) Fons contingència social 0 200.000,00 201 D/41080/23411 MC8(0) IMPD 200.000,00 0 TOTAL 200.000,00 200.000,00 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 21 d’octubre de 2015 Expedient núm. 3-151/2015 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 607 D/48100/15344 MC7(0) Ajuts per estudis i invest. Millora 0 22.780,80 espais públics 607 D/22712/15344 MC8(0) Manteniment vies públiques 22.780,80 0 801 D/48001/33711 MC7(0) Ajuts a famílies. Gestió Centres 0 67.485,47 cívics 601 D/48998/33711 MC8(0) Subv. gestió centres cívics 7.722,05 0 602 D/48998/33711 MC8(0) Subv. gestió centres cívics 21.396,66 0 603 D/22610/33712 MC8(0) Despeses serveis. Accions 11.515,12 0 centres cívics 604 D/48999/34211 MC8(0) Subv. gestió serveis. 4.559,41 0 Instal·lacions esportives 606 D/22610/33711 MC8(0) Despeses serveis. Gestió centres 3.071,57 0 cívics 607 D/22610/33712 MC8(0) Despeses serveis. Accions 3.656,94 0 centres cívics 608 D/48998/33711 MC8(0) Subv. gestió centres cívics 4.910,97 0 608 D/22719/33711 MC8(0) Altres contract. serveis. Gestió 1.038,69 0 Centres Cívics 609 D/22719/33711 MC8(0) Altres contract. serveis. Gestió 7.945,35 0 Centres Cívics 610 D/22610/33711 MC8(0) Despeses serveis. Gestió centres 798,97 0 cívics 610 D/48998/33712 MC8(0) Subv. gestió centres cívics 507,03 0 610 D/48533/33711 MC8(0) Federació Clot Camp de l'Arpa. 362,71 0 G. centres cívics 801 D/44300/33811 MC7(0) ICUB. Festes i actes populars 0 10.000,00 610 D/22610/33811 MC8(0) Despeses serveis. Festes i actes 10.000,00 0 populars TOTAL 100.266,27 100.266,27 NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5635 Decrets de l’Alcaldia Decret. S1/D/2015-3130 En referència al punt primer del Decret de l’Alcaldia S1/D/2015-3130 de 23 de setembre sobre la resolució de sol·licituds d’accés a la informació pública prevista a l’article 18 i ss de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, publiquem aquest annex que no es va publicar per error a la Gaseta 29, de 30 d’octubre de 2015. ANNEX ESTRUCTURA EXECUTIVA Gerent de Recursos Gerent de Presidència i Economia Gerent de Seguretat i Prevenció Gerent de Drets socials Gerent d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Gerents de Recursos Humans i Organització Gerent d’Ocupació, Empresa i Turisme Gerent d’Habitatge Gerents de Districte * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: Afegir a l’article 1 del Decret de l’Alcaldia de 22 de desembre de 2009 (S1/D/2009-06099) que estableix el règim regulador de la Seu Electrònica titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, un punt 3 amb el següent redactat: “El certificat que assegura la Seu electrònica de l’ajuntament de Barcelona té el nom” “*.ajuntament.barcelona.cat”.” Barcelona, 29 d’octubre de 2015. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3339/2015) * * * Decret. Mitjançant Decrets de l’Alcaldia del dies 24 i 30 de juliol de 2015 es va assignar el règim de dedicació de cadascun dels membres de la Corporació Municipal, de conformitat amb allò establert a l’article 75.5 de de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases del Règim Local i a l’article 11.2 del Reglament Orgànic Municipal (ROM). Atesa la presa de possessió de l’Im. Sr. Raimond Blasi Navarro com a Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, efectuada en data 19 dels corrents a l’empara d’allò establert a l’article 5.2 ROM, i vista la proposta del Grup Municipal al que pertany Disposo: Primer. Assignar, de conformitat amb allò disposat a l’article 75.5 de de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases del Règim Local i a l’article 11.2 ROM, a l’Im. Sr. Raimond Blasi Navarro el règim de dedicació exclusiva amb efectes 1 de novembre de 2015. 5636 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Segon. Disposar la publicació íntegra d’aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i a la seu electrònica municipal, de conformitat amb allò establert a l’article 75.5 de la Llei de Bases del Règim Local. Tercer. Donar-ne compte al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 29 d’octubre de 2015. L'alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3423/2015) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: Primer. Delegar, a l’empara d’allò disposat a l’article 13.2 de la Carta Municipal de Barcelona, en el gerent d’Habitatge les atribucions següents: 1. Incoar i resoldre els expedients relatius al procediment de declaració de cessió obligatòria d’habitatges previst a l’article 7 de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica; 2. Adoptar quantes resolucions i actes siguin necessaris per a la total execució i efectivitat de la declaració de cessió obligatòria. 3. Adoptar totes les resolucions necessàries per garantir el compliment de l'obligació d’oferta de lloguer social a realitzar per les persones jurídiques d'acord amb la indicada Llei 24/2015. 4. Aprovar la resta d’actes administratius a dictar en aplicació d’aquesta Llei que no estiguin atribuïts a altres òrgans municipals. Segon. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que s’actua per delegació de l’Alcaldessa. Aquestes resolucions exhauriran la via administrativa, d’acord amb l’article 52 de la llei 7/1985, de 2 d’abril i 109 de la llei 30/1992, de 26 de novembre. Tercer. Determinar que les delegacions d’atribucions conferides en aquesta resolució seran efectives a partir del dia següent al de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província, en la Gaseta Municipal i en el web municipal. Quart. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 29 d’octubre de 2015. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3425/2015) * * * Decret. Atès que, per Reial Decret 977/2015, de 26 d’octubre, s'han convocat eleccions al Congrés i al Senat, i a fi d'acomplir el que disposa l'art. 26 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, juntament amb les seves modificacions posteriors, referent a la formació de les Meses Electorals que hauran de constituir-se, i fent ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona. Disposo: NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5637 Designar la Comissió encarregada d'efectuar el sorteig entre els electors pel nomenament de Presidents i Vocals que hauran de constituir les Meses Electorals, formada pel Director de Informació de Base i Cartografia de l'Institut Municipal d'Informàtica, senyor Lluís Sanz i Marco, el Cap de Departament de Població de l’esmentat Institut, senyor Josep F. Olivé i Figa, la Responsable de Gestió del Padró, senyora Alicia Aira Castro i actuant com a Secretari l’Im. Secretari General de l'Ajuntament, o persona en qui delegui, i fixar el dia 21 de novembre a les 9,30 hores a la Sala Lluís Companys d’aquest Ajuntament (Edifici Novíssim, 1ª Planta), per a la celebració de l'esmentat sorteig. Barcelona, 29 d’octubre de 2015. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3430/2015) 5638 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 CARTIPÀS Decrets de l’Alcaldia Decret. D’acord amb el que determinen els respectius estatuts socials dels diferents Consorcis, i en ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: Designar representants de l’Ajuntament de Barcelona en els Consorcis que es relacionen, les persones següents: Consorci Auditori i Orquestra: Consell Rector: Vocal: Sra. Ingrid Guardiola Sánchez Comissió Executiva: Vocals: Sra. Margarita Tossas Marqués Sra. Isabel Balliu Badia Consorci de Biblioteques de Barcelona: Consell General: Vocals: − Ima. Sra. Gala Pin Ferrando en substitució del Sr. Javier Rodrigo Montero − Sr. Francesc Jiménez Gusi en substitució de la Sra. Isabel Balliu Badia − Sr. José Garcia Puga en substitució del Sr. Xavier Domènech Sampere Barcelona, 21 d’octubre de 2015. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3305/2015) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb el que estableix els Estatuts del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Disposo: Delegar a la Sra. Berta Sureda Berna, Comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, la presidència del Consell General del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Barcelona, 21 d’octubre de 2015. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3306/2015) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i d’acord amb el que estableix l’article 1.3 del Decret 35/2010, de 9 de març, de segona modificació del Decret 276/2005, de 27 de desembre, de les comissions territorials del patrimoni cultural i de creació de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Ciutat de Barcelona, NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5639 Disposo: Designar membres de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Ciutat de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, les persones següents: − Im. Sr. Jaume Asens Llodrà, tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, que actuarà com a vicepresident. (Sr. Xavier Domènech Sampere, comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, que actuarà com a suplent) − Sra. Maria Lluïsa Aguado Martínez, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. − Sr. Josep Pujades Cavalleria, Servei d’Arqueologia de Barcelona. − Sr. Carles Vicente Guitart, Direcció de Patrimoni i Memòria de l’ICUB. − Sr. Joan Roca Albert, director del Museu d’Història de Barcelona. Barcelona, 21 d’octubre de 2015. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3338/2015) * * * Decret. En ús de les facultats que m’atorga l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb l’article 15 del Reglament intern de funcionament del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, Disposo: Nomenar a la Tècnic Superior en Dret de l'Ajuntament de Barcelona, Silvia Ruiz de Valdivia Martín, secretària d'actes del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat. Barcelona, 21 d’octubre de 2015. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3341/2015) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 del Reglament Orgànic Municipal, Disposo: Primer. Delegar en el Primer Tinent d’Alcalde la presidència del Comitè Executiu. Segon. Determinar que la delegació conferida en aquesta resolució serà efectiva a partir del dia següent al de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província, en la Gaseta Municipal i en el web municipal. Tercer. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 29 d’octubre de 2015. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3424/2015) 5640 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Altres disposicions Decret. En ús de les atribucions conferides per l’article 6.2.d), i d’acord amb allò previst a l’article 10.3 dels Estatuts de Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal, sotmeto al Consell d’Administració la següent Proposta d’acord Primer. Delegar en la Gerència de l’Institut les següents competències: a) Aprovar els convenis dins l’àmbit de les funcions de l’Institut quan comportin una despesa superior al 10% dels recursos ordinaris de l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut. b) Concedir les subvencions que hagi d’atorgar l’Institut quan comportin una despesa superior al 10% dels recursos ordinaris de l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut. c) Aprovar els projectes d’obres i instal·lacions, d’import superior al 10% dels recursos ordinaris de l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut. d) Aprovar i adjudicar els contractes d’obres, serveis, subministrament i d’altra tipologia, d’import superior al 10% dels recursos ordinaris de l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut, i una durada màxima de quatre anys, així com la seva formalització i l’adopció dels actes derivats dels seus efectes, compliment i extinció, inclosa la seva novació, resolució i rescissió; la cancel·lació i devolució de dipòsits i garanties; la imposició de sancions contractuals i resta de qüestions incidentals. e) Aprovar i adjudicar les concessions que tinguin una durada superior als 4 anys, així com la seva formalització i l’adopció dels actes derivats, dels seus efectes, compliment i extinció, inclosa la seva novació, resolució i rescissió; la cancel·lació i devolució de dipòsits i garanties; la imposició de sancions derivades de l’incompliment de les seves condicions, i la resta de qüestions incidentals. f) Aprovar la formalització d’emprèstits, crèdits, avals o altres garanties, o qualsevol altre instrument financer al servei de les seves finalitats. Segon. En matèria de contractació, els imports expressats s’entenen referits al valor estimat del contracte, amb l’IVA exclòs. Tercer. Establir que, de les resolucions adoptades en virtut d’aquest acord, se’n donarà compte al Consell d’Administració. Quart. Les competències delegades en l’apartat primer s’entenen efectuades sens perjudici del que disposa l’article 28.5 dels Estatuts. Cinquè. En el desenvolupament dels assumptes enunciats s’haurà de fer constar necessàriament que s’actua per delegació expressa del Consell d’Administració. Sisè. La present delegació serà efectiva a partir del dia de la seva aprovació, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Setè. Deixar sense efecte la delegació de 3 d’octubre de 2011 i la de 29 d’agost de 2013. Barcelona, 13 d’octubre de 2015. La presidenta de l’Institut, Janet Sanz Cid. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5641 Decret. En ús de les atribucions conferides per l’article 6.4 dels Estatuts de Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal. Disposo: Primer. Delegar en la Gerència de l’Institut la tramitació i contesta de les qüestions formulades per la Síndica de Barcelona i/o el Síndic de Greuges relatives a matèries dintre del seu àmbit de competència. Segon. En el desenvolupament dels assumptes enunciats s’haurà de fer constar necessàriament que s’actua per delegació expressa de la Presidència de l’Institut. Tercer. La present delegació serà efectiva a partir del dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Quart. Donar compte de la present resolució al Consell d’Administració de l’Institut en la propera sessió que celebri. Barcelona, 13 d’octubre de 2015. La presidenta de l’Institut, Janet Sanz i Cid. 5642 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 PERSONAL Concursos de personal Comissions de valoració Concurs núm. 21/2015-C El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 6 de novembre de 2015, ha dictat la següent resolució: Modificar la composició dels membres de la Junta de Valoració per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 1 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d'Administració i Personal de la Direcció de Recursos i Serveis Generals de la Direcció Executiva de la Gerència de Drets Socials, en el sentit de deixar sense efecte el nomenament del president de la Junta de Valoració el Sr. Àngel Miret Serra, i en el seu lloc nomenar al Sr. Ricard Fernández Ontiveros com a president de la Junta de Valoració. I deixar sense efecte el nomenament de la vocal de la Junta de Valoració, la senyora M. Glòria Figuerola Anguera, i en el seu lloc nomenar al Sr. Lluís Torrens Melich com a vocal de la Junta de Valoració. Concurs núm. 33/2015-C El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 6 de novembre de 2015, ha dictat la següent resolució: Modificar la composició dels membres de la Junta de Valoració per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit al Departament d'Obres i Manteniment de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Ciutat Vella, en el sentit de deixar sense efecte el nomenament de la presidenta de la Junta de Valoració la Sra. Mercè Massa Rincón i en el seu lloc nomenar a la Sra. Monica Mateos Guerrero com a presidenta de la Junta de Valoració. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE QUATRE CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE QUATRE LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5643 REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: 5644 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 54/2015-C. Un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Planificació i Ordenació de Pagaments de la Gerència de Presidència i Economia. (Nivell 18) Concurs núm. 55/2015-C. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Empreses de la Gerència de Presidència i Economia. (Nivell 26) NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5645 Concurs núm. 56/2015-C. Un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit a Tresoreria de la Gerència de Presidència i Economia. (Nivell 18) Concurs núm. 57/2015-C. Un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment del Districte de l’Eixample. (Nivell 18) SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Planificació i Ordenació de Pagaments de la Gerència de Presidència i Economia. Concurs núm. 54/2015-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Planificació i Ordenació de Pagaments de la Gerència de Presidència i Economia. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Planificació i Ordenació de Pagaments de la Gerència de Presidència i Economia. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1,C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (394,79 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 667 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. 5646 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc () 3.2.1. Missió Gestió del pla d'ordenació de pagaments i control dels mateixos. 3.2.2. Funcions • Rebre els documents en fase "O" dels Sectors i Districtes per a la seva comprovació i validació. • Introduir al sistema informàtic les incidències que es puguin produir des del reconeixement de l'obligació fins al moment de fer-ne el pagament. • Confeccionar la relació d'aprovació per la signatura de l'Alcaldia, a partir dels quals s'obtenen els manaments de pagament. • Realitzar les operacions que assegurin el caràcter alliberador del pagament un cop produïda alguna incidència amb posterioritat al reconeixement de l'obligació. • Efectuar les cessions de crèdit, quan intervé la voluntat del creditor. • Efectuar procediments executius, quan el perceptor d'un crèdit contret a favor d'un tercer passa a ésser un Jutjat, Hisenda o la Seguretat Social. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) i C2 (categoria Auxiliar Administrativa) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5647 exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en l’explotació de les aplicacions informàtiques de gestió econòmica, especialment les relacionades amb el lloc de treball fins a 2 punts. − Experiència en la comptabilització dels ingressos municipals en el Sap- Ecofin fins a 2 punt. − Experiència en la validació de les domiciliacions bancàries dels proveïdors municipals, incloses les de proveïdors estrangers, en els termes de la normativa SEPA, i el seu manteniment en el Sap-Ecofin fins a 1 punt. − Experiència en ordenació de pagaments i gestió de les transferències bancàries fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. 5648 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració Presidenta: − Sra. Immaculada Turu Santigosa, tresorera Municipal, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Rosa Mª Gironès Vallès, Adjunta a Tresoreria, o persona en qui delegui. − Sra. Mª Luisa Vallejo Iglesias, Cap del Departament de Planificació i Ordenació de Pagaments, o persona en qui delegui. − Sr. José Mª Martínez de Eulate, Gestor de Projecte de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui, qui també farà les funcions de secretari. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la ’Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5649 Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Empreses de la Gerència de Presidència i Economia. Concurs núm. 55/2015-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Empreses de la Gerència de Presidència i Economia. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Empreses de la Gerència de Presidència i Economia. 1. Classificació dels llocs convocats Denominació: Gestor/a de Projecte 1 (70.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció 2.Esquema retributiu Destinació: 26 (698,20 € mensuals) Complement específic: 1.217 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. 5650 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans elevat i/o amb un impacte dins de l’organització per la influència tècnica de la funció o per la criticitat del servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component estratègic, adaptant i traduint polítiques i estratègies a projectes operatius que requereixen noves solucions o noves alternatives d’actuació. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió propera i disposen de llibertat d’actuació. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen la seva interpretació. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col•laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però comporta la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics o serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció d’Empreses) 3.2.1. Missió Coordinació i centralització de les funcions de tutela i control dels organismes públics i dels instituts i de les empreses en les que participa l'Ajuntament de Barcelona, coherentment amb les competències atribuïdes als seus òrgans de govern i administració, i canalització de les seves relacions amb els òrgans de l'Administració municipal 3.2.2. Funcions • Preparar la informació necessària i tramitar per a la seva aprovació, si s'escau, la constitució o modificació d’organismes públics i empreses municipals. • Tramitar la dissolució d’organismes públics i empreses municipals, si són ens dependents del pressupost municipal, i fer el seguiment fins a la seva liquidació, si no són ens dependents. • Coordinar i fer d’enllaç en l'elaboració dels pressupostos de les empreses i els organismes públics municipals amb l'Ajuntament. • Analitzar la situació econòmica-financera de les empreses i els organismes públics municipals, controlant la seva gestió. • Coordinar i homogeneïtzar els sistemes de tractament de la informació econòmico-financera de les empreses i dels organismes públics municipals . Homogeneïtzar els seus plans de comptes i procediments comptables. • Coordinar l'auditoria externa independent dels organismes públics i de les empreses dependents de l'Ajuntament de Barcelona. • Consolidar els pressupostos i els estats financers del grup municipal. • Elaborar els corresponents comptes anuals consolidats. Confeccionar l’informe anual del grup d’entitats dependents. • Coordinar operativament els organismes públics i les empreses municipals amb l’Ajuntament en els diferents àmbits d’actuació i en el subministrament de la informació requerida per instàncies internes o externes al mateix. • Coordinar el retiment d’informació dels organismes públics i empreses municipals als organismes oficials, per donar compliment als requeriments d’informació legals. • Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5651 • Representar a la Gerència i a l’Ajuntament, per delegació d’aquesta, en les matèries pròpies de la seva competència. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 5652 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 − Experiència en gestió i tramitació d’expedients de creació, adhesió, fusió, escissió, modificació d’estatuts, separació i dissolució d’entitats del sector públic fins a 2 punts. − Experiència en la realització d’informes, memòries, convenis i altres documents econòmic-administratius fins a 2 punts. − Experiència en impuls i/o participació en òrgans de coordinació interdepartamentals i de relació interinstitucional fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Fernández Pérez, Director d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr Pablo Batalla Roldán, Director de Finançament, o persona en qui delegui. − Sr. Francesc Gisbert i Sempere, cap de Departament d’Administració de la Gerència de Presidència i Economia, o persona en qui delegui. − Sra. Esther López Pérez, Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui, qui també actuarà com a secretaria. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5653 En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit a Tresoreria de la Gerència de Presidència i Economia. Concurs núm. 56/2015-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit a Tresoreria de la Gerència de Presidència i Economia. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit a Tresoreria de la Gerència de Presidència i Economia. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1, C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits 5654 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (394,79 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 667 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Tresoreria) 3.2.1. Missió Exercir sota la superior autoritat de l’Alcalde les funcions que li atribueix l’article 5 del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, mitjançant el qual es regula el Règim Jurídic dels funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter estatal, així com l’article 76 de la Llei 1/2006 de 13 de març de 2006 de la Carta Municipal de Barcelona. 3.2.2. Funcions Comptabilitat, tresoreria i recaptació. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) i C2 (categoria Auxiliar Administrativa) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5655 adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en l’explotació de les aplicacions de gestió econòmica, especialment les relacionades amb el lloc de treball.(SAP-Ecofin, SAP- TRM) fins a 2 punts. − Experiència en cobraments d’ingressos en metàl·lic i recepció d’avals i altres garanties per a la seva validació i comptabilització en el SAP-Ecofin fins a 2 punts. − Experiència en la recepció i gestió inicial de cessions de drets de cobrament i domiciliacions irrevocables fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 5656 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració Presidenta: − Sra. Immaculada Turu Santigosa, tresorera Municipal o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Rosa Mª Gironès Vallès, Adjunta a Tresoreria, o persona en qui delegui. − Sra. Mª Luisa Vallejo Iglesias, Cap del Departament de Planificació i Ordenació de Pagaments, o persona en qui delegui. − Sra. Laura Torres Muñoz, Gestora de Projecte de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui, qui també farà les funcions de secretari. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5657 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment del Districte de l’Eixample. Concurs núm. 57/2015-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment del Districte de l’Eixample. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment del Districte de l’Eixample. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1,C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (394,79 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 667 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió 5658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d’Obres i Manteniment) 3.2.1. Funcions • Planificació, coordinació, supervisió i seguiment d’actuacions en el territori dels diferents operadors municipals en l’àmbit d’urbanisme, habitatge, manteniment, medi ambient i mobilitat. • Supervisió i seguiment d’actuacions en el territori d’operadors no municipals públics o privats en l’espai públic . • Impuls de projectes i obres pròpies del districte. • Responsable del planejament urbanístic del districte i elaboració d’informes preceptius en coordinació amb el Departament de Llicències i Inspecció. • Responsable de la planificació i execució del manteniment correctiu i preventiu de la via pública, edificis i equipaments. • Gestió del sòl: estudi, proposta i execució si s’escau, de compres i expropiacions de sòl dins de l’àmbit del districte • Control i supervisió de l’acció companyies de serveis en el territori, d’acord amb els criteris establerts per el Comitè d’Obres de la Ciutat. • Dinamització i impuls tècnic dels òrgans de participació vinculats a aquest àmbit en coordinació amb la Direcció de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció. • Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. • Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. • Direcció dels recursos humans i materials assignats. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5659 • Integració de la prevenció de riscos laborals dins de l’àmbit del seu departament, vetllant per al compliment de la normativa i procediments establerts en aquesta matèria. • Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) i C2 (categoria Auxiliar Administrativa) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 5660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació seguiment i resolució de processos administratius i tècnics administratius en les matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts. − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per al desenvolupament de les funcions del lloc de treball fins a 2 punts. − Experiència en atenció a clients interns i externs fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Màxim López Manresa, gerent del Districte de l’Eixample, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Elisenda Capera Grifello, Directora de Serveis de Llicències i Espai Públic, o persona en qui delegui. − Sr. Xavier Machado Martin , Director de Serveis Generals, o persona en qui delegui. − Sra. Esther López Pérez, Gestora de Projectes de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui, qui també farà les funcions de secretària. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5661 En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. 5662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 5. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 6. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 7. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 8. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5663 PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 13/15. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General (GE) adscrit al Museu d’Història de Barcelona de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 24) Concurs núm. 14/15. Un lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional de General (GE) adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 20) GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General (GE) adscrit al Museu d’Història de Barcelona de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 13/15 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General (GE) adscrit al Museu d’Història de Barcelona de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. 5664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General (GE), adscrit al Museu d’Història de Barcelona de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Gestor/a de Projectes 2 (70.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 969 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projectes 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions del recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5665 Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Museu d’Història de Barcelona) 3.2.1. Missió: Donar servei a la societat, a través de l’adquisició, registre, conservació, investigació , exposició i divulgació del seu patrimoni. 3.2.2. Funcions: Col·leccions: • Inventariar, classificar, documentar, investigar, catalogar i difondre el patrimoni públic conservat al museu (fons objectuals, fons arxivístics o documentals i fons bibliogràfics). • Impulsar, gestionar, organitzar i difondre les col·leccions d’acord amb els objectius generals. • Garantir la correcta conservació d’aquests fons patrimonials públics custodiats, mitjançant polítiques de conservació preventiva i de restauració adients. • Definir l’exposició permanent de les col·leccions, i la presentació del seu contingut. • Planificar, establir i desenvolupar els programes d’ inventari, de classificació, documentació, recerca, catalogació i difusió dels fons patrimonials custodiats. • Definir i aplicar una política de col·leccions coherent amb els fons que conserva i la seva història. • Establir i mantenir relacions amb altres entitats i centres, nacionals i internacionals, i investigadors. • Proposar i gestionar la incorporació, per donació o adquisició de bens, en base a les necessitats derivades de les pròpies col·leccions i d’acord amb la política de col·leccions aprovada. Programes: • Organitzar els programes (de recerca, identificació, catalogació, conservació i difusió del Patrimoni) d’acord amb les línies de funcionament acordades. • Impulsar i coordinar els Plans i programes. • Promoure i gestionar plans de treball coordinats entre els programes. • Elaborar la programació expositiva. • Donar a conèixer les diferents activitats, exposicions, projectes i publicacions, assegurant la seva difusió, mitjançant la publicació del treballs, catàlegs, etc. • Establir polítiques de publicacions. Assegurar la disponibilitat de les publicacions a la comunitat i a la xarxa, planificant estratègies d’intercanvi. • Impulsar la incorporació de les noves tecnologies. Presentar i renovar una pàgina web del museu, actualitzant els seus continguts de manera àgil i atractiva. • Establir els continguts de les exposicions temporals pròpies i designar-ne els comissaris, si s’escau. Recursos: • Organitzar, planificar, executar i avaluar els recursos econòmics, tècnics i humans. • Garantir l’adequació i manteniment de les instal·lacions. • Vetllar per la seguretat i el correcte desenvolupament de plans d’emergència. 5666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 • Impulsar polítiques de sostenibilitat i eficàcia energètica. • Portar a terme la gestió pressupostaria i disposició de despeses corresponents al funcionament del Museu. • Desenvolupar estratègies per a la captació de recursos, econòmics o d’altres tipologies, per a la millora de la gestió i l’oferta d’activitats del centre. • Gestionar i supervisar les diferents empreses externes (seguretat, auxiliars de sala, botigues, etc. ) 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5667 5.Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en edició i coordinació de publicacions 4 punts − Experiència en redacció d’informes, memòries, etc. 1 punts − Experiència en la relació amb entitats públiques i privades de l’àmbit cultural, 0,5 punts − Experiència en la relació amb xarxes nacionals i internacionals del sector cultural 0,5 punts 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència i Lideratge i desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra. Isabel Balliu i Badia, directora de Recursos o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Joan Roca i Albert, director del Museu d’Història de Barcelona o persona en qui delegui. − Sr. Andreu Puig i Barón, administrador de recursos del Museu d’Història de Barcelona o persona en qui delegui. − Sra. Núria de Luna Polo, tècnica de Selecció i Formació del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 9h a 14h. i els dijous també de 15:30h. a 17:30h. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de 5668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un organisme autònom o ens instrumental diferent del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. SUPORT 2 de la família professional de General (GE) adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 14/15 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional de General (GE) adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb l'article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 2 de la família professional General adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 2 (90.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 20 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5669 2. Esquema retributiu Destinació: 20 (439,70 €/mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 792 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 2 de la família GE) 3.1.1. Missió • Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2. Funcions bàsiques • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, dins del seu àmbit d’especialització, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspector, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 1. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió periòdica d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca. 2. El lloc requereix d’autonomia per prioritzar processos i tasques dins de les directrius establertes. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 5. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i experiència sobre els processos tècnics i administratius diversos en l’àmbit de la seva responsabilitat. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Programa de Difusió Cultural ) 3.2.1. Missió Integrar i executar les estratègies de comunicació interna i externa de l’Institut, en les seves diferents vessants, per tal de facilitar l’accés dels diferents públics de la ciutat als programes de l’Institut, garantint alhora la presència d’una identitat corporativa unificada i coherent. 3.2.2. Funcions • Desenvolupar les línies estratègiques de comunicació corporativa i de posicionament de l’Institut, així com les adequades als diferents programes d’acord amb els públics als que van adreçats i els mitjans disponibles. • Dissenyar i implementar el pla de comunicació de l’Institut, que inclou el desenvolupament de la comunicació corporativa i els plans de comunicació dels diferents programes. • Coordinar els diferents programes l’elaboració de la proposta de comunicació vetllant per la idoneïtat del tipus de comunicació a fer en cada cas, suport a utilitzar, etc. • Desenvolupar la política de publicacions de l’Institut. • Executar les estratègies de publicitat de l’Institut. • Dissenyar i dur a terme estratègies de comunicació que facilitin l’accés a la cultura a “nous públics”. 5670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 • Executar els programes d’accés a la cultura, tant en la seva vessant virtual com física. • Dissenyar i executar les estratègies de comunicació digital. • Garantir una adequada i permanent relació amb els mitjans de comunicació, organitzant totes aquelles accions que siguin necessàries per a facilitar la presència mediàtica dels programes de l’Institut. • Garantir la cobertura de les necessitats de relacions públiques dels diferents programes de l’Institut de Cultura. • Desenvolupar eines eficients de comunicació interna a l’Institut de Cultura (Intranet) i, en coordinació amb la Direcció de Recursos (RRHH) implementar-ne el projecte. • Portar a terme la gestió pressupostària i disposició de despeses. • Formular les condicions tècniques dels processos de contractació i de compra de bens i serveis necessaris per a l’execució de les activitats dels seus serveis, programes o centres. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 de la categoria d’Administració General. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5671 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en elaboració d'indicadors, memòries, i informes tècnics fins a 1,5 punts. − Experiència en relacions externes, amb persones físiques o jurídiques i amb altres organismes fins a 1,5 punts. − Experiència en la gestió de projectes de comunicació i bases de dades relacionades fins a 1,5 punts. − Experiència en gestió d’ aplicacions de control de Qualitat (IRIS) i auditories fins a 1,5 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 2 de la família General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra. Isabel Balliu i Badia, directora de Recursos de l’Institut de Cultura o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Pilar Roca i Viola, Directora de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura o persona en qui delegui. − Sra. Elena Navarro i Delgado, cap del Departament de Comunicació de l’Institut de Cultura o personal en qui delegui. − Sra. Núria de Luna Polo, tècnica de Selecció i Formació del Departament de Recursos Humans de l’Institut de Cultura o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 9h a 14h. i els dijous també de 15:30h. a 17:30h. 5672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona diferent del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5673 També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 9. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 10. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 11. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 12. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. 5674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 5/2015-C. Un lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família professional General (GE), adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) (Nivell 24) Concurs núm. 6/2015-C. Dos llocs de treball de Suport 2 de la família professional General (GE), adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). (Nivell 20) Cap de Secció 1 de la família professional General (GE), adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) Concurs núm. 5/2015-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família professional General (GE), adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5675 l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’1 lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família professional (GE), adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Secció 1 (50.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Secció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92€/mensuals) Complement específic: 1.019,00€/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Secció 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Coordinar i supervisar equips especialitzats que es responsabilitzen d’un o més programes i processos tècnics d’un servei integrat, d’acord amb les directrius del cap, la normativa establerta i les necessitats plantejades per tal de d’aconseguir l’adequat desplegament i resolució d’aquests programes i processos en termes d’eficàcia i qualitat. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dissenyar i realitzar el desenvolupament de la programació de l‘equip en el marc d’actuació fixat i sota les directrius de l‘òrgan superior on esta adscrit l’equip o centre prestador de serveis. • Coordinar els recursos humans adscrits al centre o equip, gestionar els recursos econòmics assignats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament. • Realitzar el seguiment i control de la prestació de serveis. 2. Integra totes les activitats o processos que constitueixen una funció o servei complet. Habitualment coordina un equip de persones amb perfil tècnic i especialitzat, requerint així d’una alta capacitat de comunicació i influència per desenvolupar-lo i motivar-lo i d’un coneixement especialitzat de la funció o servei. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió i disposen de certa de llibertat d’actuació. La coordinació es duu a terme mitjançant informes de gestió i anàlisi d’indicadors o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereixen d’un profund coneixement sobre una àmplia varietat de procediments i poden contribuir a la seva millora a través de propostes 5676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball. El lloc requereix de capacitat de coordinació d’equips. 3.2. Descripció Funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona) 3.2.1. Missió: Dirigeix i executa la política de gestió relativa als mercats municipals. 3.2.2. Funcions: • Gestionar, impulsar i controlar el desenvolupament de l’activitat dels mercats. • Gestionar i controlar els projectes de remodelació i de nova creació de mercats. • Elaborar l’Ordenança Fiscal de Mercats de cada exercici. • Analitzar i valorar els estudis i informes sobre la situació i evolució de la demanda dels productes alimentaris i/o susceptibles d’ésser comercialitzats en els Mercats, així com per millorar l’oferta, processos de remodelació, etc. • Tramitació dels expedients corresponents a les actuacions de la seva competència, facilitant al responsable de la tramitació administrativa la documentació corresponent per a l’elaboració de l’expedient, i efectuar-ne el seguiment. • Supervisar l’activitat dels mercats, vetllant pel compliment de la normativa aplicable, especialment la relativa a les Ordenances Municipals i als drets dels consumidors. • Gestionar i coordinar els serveis necessaris per al normal funcionament dels mercats, com ara recollida de brossa, neteja, vigilància, ... • Gestionar i coordinar amb els responsables d’altres àmbits en matèria de garanties de salut alimentària. • Així com altres funcions que li atribueixi o delegui la gerència de l’IMMB. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 i A 2 de totes les categories. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5677 què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts segons el següent barem: − Experiència en la gestió i distribució comercial, fins a 2 punts. − Experiència en gestionar, coordinar i supervisar diferents serveis per garantir el normal funcionament d’un equipament municipal, fins a 2 punts. − Experiència en l’ús d’aplicacions informàtiques relacionades amb el tractament de la informació i tramitació d’expedients, fins a 1 punt. − Experiència en la direcció i lideratge d’equips professionals, fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Juta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família professional de Serveis de Generals (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 11,50 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració: President: 5678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 − Jordi Torrades i Aladrén, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Antònia López i Leal, cap d’Administració de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. − Sr. Òscar Martín i Pérez, cap d’Anàlisi i d’Estratègia de l’IMMB, o persona en qui delegui. − Sr. Manel Armengol i Jornet, cap del Departament Jurídic-Administratiu de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en Sr. qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. 7.Presentació de sol·licituds La presentació de sol·licituds per a participar en aquest concurs convocat per l’Institut Municipal de mercats de Barcelona (IMMB), les persones aspirants hauran de presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, adjuntant còpia de la documentació acreditativa dels mèrits al·legats. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari o laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de concurs comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona, d’un organisme autònom o ens instrumental diferent del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. SUPORT 2 de la família professional General (GE), adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). Concurs núm. 6/2015- C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de dos llocs de treball de Suport 2 de la família professional General (GE), adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5679 de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits de dos llocs de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 2 (90.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 20 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària, de dimarts a dissabte. 2. Esquema retributiu Destinació: 20 (439,70€/mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 792,00€/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 2 de la família GE) Missió: Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió periòdica d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca. 3. El lloc requereix d’autonomia per prioritzar processos i tasques dins de les directrius establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i experiència sobre els processos tècnics i administratius diversos en l’àmbit de la seva responsabilitat. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona). 3.2.1. Missió Dirigeix i executa la política de gestió relativa als mercats municipals. 5680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 3.2.2. Funcions • Gestionar, impulsar i controlar el desenvolupament de l’activitat dels mercats. • Gestionar i controlar els projectes de remodelació i de nova creació de mercats. • Elaborar l’Ordenança Fiscal de Mercats de cada exercici. • Analitzar i valorar els estudis i informes sobre la situació i evolució de la demanda dels productes alimentaris i/o susceptibles d’ésser comercialitzats en els Mercats, així com per millorar l’oferta, processos de remodelació, etc. • Tramitació dels expedients corresponents a les actuacions de la seva competència, facilitant al responsable de la tramitació administrativa la documentació corresponent per a l’elaboració de l’expedient, i efectuar-ne el seguiment. • Supervisar l’activitat dels mercats, vetllant pel compliment de la normativa aplicable, especialment la relativa a les Ordenances Municipals i als drets dels consumidors. • Gestionar i coordinar els serveis necessaris per al normal funcionament dels mercats, com ara recollida de brossa, neteja, vigilància, ... • Gestionar i coordinar amb els responsables d’altres àmbits en matèria de garanties de salut alimentària. • Així com altres funcions que li atribueixi o delegui la gerència de l’IMMB. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5681 conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació, seguiment de processos administratius i tècnics en matèries relacionades amb el lloc de treball, fins a 2 punts − Experiència en la gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics, fins a 2 punts − Experiència en atenció a clients interns i externs, fins a 1 punt − Experiència en la tramitació i control del personal, fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Jordi Torrades i Aladrén, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Antònia López i Leal, cap d’Administració de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. − Sr. Òscar Martín i Pérez, cap d’Anàlisi i d’Estratègia de l’IMMB, o persona en qui delegui. − Sr. Manel Armengol i Jornet, cap del Departament Jurídic de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en Sr. qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. 5682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 7. Presentació de sol·licituds La presentació de sol·licituds per a participar en aquest concurs convocat per l’Institut Municipal de mercats de Barcelona (IMMB), les persones aspirants hauran de presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, adjuntant còpia de la documentació acreditativa dels mèrits al·legats. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari o laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució de la lliure designació en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució de la lliure designació a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5683 Lliures designacions Modificacions bases lliure designació 99/2015-L El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 6 de novembre de 2015, ha dictat la següent resolució: Modificar les bases de la lliure designació 99/2015-L per a la provisió del lloc de treball de Direcció 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció dels Serveis Jurídics de la Gerència de Recursos, en el sentit que en el punt 2 “Esquema retributiu” on diu que el complement específic és de 3.480,33€ mensuals segons catàleg vigent, ha de dir que el complement específic és de 4.350,77€ mensuals segons catàleg vigent (extraordinàries). Procedir a l’obertura d’un nou termini de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació a la Gaseta, sens perjudici de la validesa de les sol·licituds ja presentades en temps i forma. Juntas de valoració Expedient 99/2015-L El Gerent Municipal, en data 6 de novembre de 2015 dictat la següent proposta de resolució: Designar a la Sra. M. Carmen Turégano López, Gerent del districte de Sant Andreu, com a membre de la Comissió de Valoració de la convocatòria per a la provisió per lliure designació del lloc de treball de Direcció 1 de la família General (GE), adscrit a la Direcció dels Serveis Jurídics de la Gerència de Recursos (número 99/2015-L), en substitució del Sr. Joan Antoni Llinares Gómez, Gerent de Recursos, ja que el lloc convocat depèn directament d'una de les gerències que integren la Comissió de Valoració, d'acord amb el que preveu el punt 6 de les bases de la convocatòria. Expedient 100/2015-L El Gerent Municipal, en data 6 de novembre de 2015 dictat la següent proposta de resolució: Designar a la Sra. M. Carmen Turegano López, Gerent del districte de Sant Andreu, com a membre de la Comissió de Valoració de la convocatòria per a la provisió per lliure designació del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Control de Gestió de la Direcció per a la Transparència i les Bones Pràctiques de la Gerència de Recursos (número 100/2015-L), en substitució del Sr. Joan Antoni Llinares Gómez, Gerent de Recursos, ja que el lloc convocat depèn directament d'una de les gerències que integren la Comissió de Valoració, d'acord amb el que preveu el punt 6 de les bases de la convocatòria. Expedient 101/2015-L El Gerent Municipal, en data 6 de novembre de 2015 dictat la següent proposta de resolució: 5684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Designar a la Sra. M. Carmen Turegano López, Gerent del districte de Sant Andreu, com a membre de la Comissió de Valoració de la convocatòria per a la provisió per lliure designació del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Anàlisi de la Direcció per a la Transparència i les Bones Pràctiques de la Gerència de Recursos (número 101/2015-L), en substitució del Sr. Joan Antoni Llinares Gómez, Gerent de Recursos, ja que el lloc convocat depèn directament d'una de les gerències que integren la Comissió de Valoració, d'acord amb el que preveu el punt 6 de les bases de la convocatòria. Lliure designació núm. 109/2015-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Desenvolupament de Joventut de la Direcció de Serveis de Cicles de Vida, Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets Socials. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Joventut de la Direcció de Serveis de Cicles de Vida, Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets Socials. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionarial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (698,20 € mensuals) Complement específic: 1.317 € mensuals, segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats. • Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5685 • Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu, 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Joventut) 3.2.1. Missió Proposta, disseny, gestió i avaluació de les actuacions municipals en matèria de promoció de la joventut, tot assegurant la coordinació amb la resta dels òrgans municipals i en especial de forma integrada amb la resta d’actuacions de la Gerència. 3.2.2. Funcions • Definir els objectius i programes d'actuació a efectuar, els criteris per a la planificació i la gestió dels recursos assignats i avaluar el seu compliment. • Fer el control, seguiment i avaluació de la gestió dels serveis de la promoció de la joventut i dels objectius recollits als plans d’actuació municipals. • Coordinar amb els districtes, seguint els mecanismes establerts, les accions realitzades dins l’àmbit de la promoció de la joventut. • Fomentar, impulsar i seguir els processos participatius en aquest àmbit i els acords entre el sector públic i privat. • Elaborar documents i informes adreçats a la gerència, òrgans polítics municipals, organismes de participació i mitjans de comunicació. • Impuls i suport a campanyes de sensibilització i informació ciutadana de difusió dels serveis adreçats a la promoció de l’adolescència i de la joventut. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (qualsevol categoria) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (qualsevol categoria) de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 5686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Criteris de valoració: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 6. Comissió de valoració : Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: − Titular de la Gerència de Drets Socials − Titular de la Direcció de Serveis de Cicles de Vida, Feminismes i LGTBI − Titular de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5687 Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan convocant emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 5688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. Lliure designació núm. 110/2015-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Promoció de la Infància, l’A dolescència i la Gent Gran de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets Socials. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Departament de Promoció de la Infància, l’adolescència i la Gent Gran de la de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets Socials. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionarial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (698,20 € mensuals) Complement específic: 1.317 € mensuals, segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats. • Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament. • Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5689 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu, 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Desenvolupament) 3.2.1.Missió Direcció, gestió i impuls dels serveis i programes per a la promoció en l’àmbit de la infància, l’adolescència i la gent gran. 3.2.2. Funcions • Coordinar, desenvolupar i fer el seguiment dels plans en matèria de promoció de la infància, adolescència i gent gran. • Articular espais de col·laboració i projectes que promocionin els drets de la infància. • Articular els sistemes de coordinació i treball en xarxa amb els diferents sistemes de serveis i agent socials implicats. • Impulsar els programes municipals per a la gent gran. • Dissenyar i impulsar el model de suport als districtes en la promoció de casals i espais de gent gran. • Dissenyar i impulsar el model de suport als districtes en la promoció de casals i ludoteques. • Gestionar campanyes i subvencions per a afavorir la promoció d’activitats per a la infància, l’adolescència i la gent gran. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (qualsevol categoria) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (qualsevol categoria) de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 5690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Criteris de valoració: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 6. Comissió de valoració : Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: − Titular de la Gerència de Drets Socials − Titular de la Direcció de Serveis de Cicles de Vida, Feminismes i LGTBI − Titular de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5691 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan convocant emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. 5692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 Lliure designació núm. 1 /2015-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació del lloc de treball de DIRECCIÓ 2 adscrit a la Direcció de Telecomunicacions i Infraestructures de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de DIRECCIÓ 2 adscrit a la Direcció de Telecomunicacions i Infraestructures de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Direcció 2 ( 20.20.GE.10 segons catàleg vigent). Àmbit funcional: Directiu. Tipus de lloc: Direcció. Vinculació: Funcionària. Subgrup d’accés: A1. Destinació: Nivell 28. Sistema de provisió: Lliure designació. Classe de lloc: Lloc de promoció. 2. Esquema retributiu Destinació: 28 ( 832,40 € mensuals segons catàleg vigent. Complement específic 2.372,24 € mensuals segons catàleg vigent. 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat ( Direcció 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Exercir la direcció executiva superior de la direcció i definir, d’acord amb les línies estratègiques de la gerència a la qual pertany, els sistemes, programes i plans d’acció per la prestació dels serveis del seu àmbit de responsabilitat, així com supervisar la seva implantació i planificar, organitzar i coordinar els recursos necessaris, per tal d’aconseguir l’acompliment dels objectius de la seva direcció. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són : • Impulsar la implantació i el compliment dels objectius dels plans municipals, assignats a la Direcció. • Dirigir el disseny de la planificació, la coordinació, l’execució i l’avaluació dels programes, processos i serveis de la Direcció per l’acompliment dels objectius marcats. • Dirigir i coordinar els òrgans i els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció de l’assoliment dels objectius assegurant la qualitat requerida. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra funcions homogènies en naturalesa i objectius amb un menor grau de desenvolupament i/o volum de recursos associats. En qualsevol cas, en aquest nivell s’integra qualsevol Direcció que depengui jeràrquicament d’una altra Direcció. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats, i actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o altres direccions dins i fora de la gerència per informar-los o assistir- NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5693 los sobre els procediments, serveis i recursos de la seva competència. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar a nivell de direcció, a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix d’un coneixement ampli d’un camp funcional, adquirit a través d’una àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de 3 anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. El lloc requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc ( Direcció de Telecomunicacions i Infraestructures de l’Institut Municipal d’Informàtica ). 3.2.1. Missió La seva missió és dotar a l’Ajuntament de les infraestructures necessàries per afrontar el desplegament TIC a la ciutat i els reptes que planteja la nova llei de Telecomunicacions, aconseguint una ciutat líder en la utilització de nous models de gestió, aplicables a l’espai urbà i al propi Ajuntament, més eficients per l’ús intensiu de les Tecnologies de Telecomunicacions. També participa en la consecució d’un Ajuntament afavoridor de la penetració i desplegament de la banda ampla i dels serveis de telecomunicacions que facilitin resoldre les necessitats de la ciutat i les seves persones. 3.2.2. Funcions bàsiques. • Identificar àmbits d’interès per l’Ajuntament mitjançant la prospecció a futur de les necessitats municipals i les tendències de mercat. • Conèixer la demanda a curt, mig i llarg termini de serveis i projectes per tal de planificar i dimensionar els equips sota responsabilitat de la Direcció. • Desenvolupar la planificació estratègica dels serveis de telecomunicacions de l’Ajuntament. • Proposar innovacions i millores a les plataformes sota la seva responsabilitat i participar en la definició dels plans de sistemes per minimitzar l’impacte en les solucions o sistemes d’informació en funcionament. • Participar en les innovacions i millores als processos interns i de client definits i en la definició dels nous per tal d’assegurar la seva viabilitat i minimitzar l’impacte en els que estan en funcionament. • Impulsar nous models de col·laboració amb altres Administracions, per a convertir la ciutat en un punt de referència en creació de solucions exportables de gestió i desenvolupament sostenible de les ciutats. • Donar suport a la planificació de desplegaments de noves xarxes i infraestructures. • Coordinar i assessorar en els assumptes de ciutat relacionats amb el sector de les Telecomunicacions, revisant les debilitats/necessitats de les infraestructures de telecomunicacions de la ciutat i mantenint relacions amb els operadors i empreses del sector per aconseguir la màxima implicació a la ciutat. • Recomanar actuacions municipals per garantir l’equilibri territorial i social de les solucions de telecomunicacions en el municipi. • Interactuar amb les direccions de serveis implicades en el desplegament d’infraestructures i serveis de telecomunicacions de la ciutat. • Assessorar en matèria de telecomunicacions al desenvolupament de normatives municipals. • Gestionar els serveis de Telecomunicacions de l’Ajuntament per a la provisió de serveis interns i destinats al ciutadà. • Elaboració de plecs tècnics per a la contractació de serveis de telecomunicacions. • Avaluació i prospecció tecnològica de noves solucions i serveis en l’àmbit de les xarxes i serveis de telecomunicacions. • Execució de projectes, gestió i coordinació del desplegament de les infraestructures necessàries per suportar els serveis municipals. 5694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 • Definició arquitectures de xarxa i de seguretat en els telecomunicacions. • Definició de models de connectivitat amb l’Ajuntament i ens externs. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establertes en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 ( antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Criteris de valoració : Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats : − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5695 En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 6. Comissió de valoració : Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: − Titular de la Gerència de Recursos − Titular de la Gerència de la que depèn orgànicament el lloc convocat − Titular de la Gerència de Recursos Humans Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc directiu d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc directiu d’igual o superior nivell al convocat. Així mateix, en cas que el lloc convocat depengui directament d’alguna de les gerències que integren la Comissió de Valoració, el Gerent Municipal designarà el tercer membre de la Comissió de Valoració d’entre el personal de la corporació municipal que ocupa llocs gerencials. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. La instància ha d’anar adreçada a l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona (Av Diagonal, 220, 4a planta). A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament, amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. Davant dubtes, inexactituds o sospita de falsedats en les quals hagin pogut incórrer les persones aspirants, la Comissió de Valoració podrà requerir, en qualsevol moment per a la seva verificació, les justificacions i/o els aclariments necessaris referents tant a la sol·licitud de participació com al currículum. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses. Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Informàtica publicarà a la Intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de la llengua catalana. 9. Proposta de resolució. Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates per a la Comissió de Valoració, aquesta emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent de l’IMI proposant el seu Nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions sens perjudici que se’ls pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 5696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 10. Presa de possessió El personal funcionari de carrera o laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumentals diferents del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució de la lliure designació a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Lliure designació núm. 02 /2015-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació del lloc de treball de DIRECCIÓ 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Estratègia i Nous Projectes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de DIRECCIÓ 2 adscrit a la Direcció d’Estratègia i Nous Projectes de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Direcció 2 ( 20.20.GE.10 segons catàleg vigent). Àmbit funcional: Directiu. Tipus de lloc: Direcció. Vinculació: Funcionària. Subgrup d’accés: A1. Destinació: Nivell 28 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 28 ( 832,40 € mensuals segons catàleg vigent ). Complement específic 2.372,24 € mensuals segons catàleg vigent. 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat ( Direcció 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Exercir la direcció executiva superior de la direcció i definir, d’acord amb les línies estratègiques de la gerència a la qual pertany, els sistemes, programes i NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5697 plans d’acció per la prestació dels serveis del seu àmbit de responsabilitat, així com supervisar la seva implantació i planificar, organitzar i coordinar els recursos necessaris, per tal d’aconseguir l’acompliment dels objectius de la seva direcció. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són : • Impulsar la implantació i el compliment dels objectius dels plans municipals, assignats a la Direcció. • Dirigir el disseny de la planificació, la coordinació, l’execució i l’avaluació dels programes, processos i serveis de la direcció per l’acompliment dels objectius marcats. • Dirigir i coordinar els òrgans i els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció de l’assoliment dels objectius assegurant la qualitat requerida. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra funcions homogènies en naturalesa i objectius amb un menor grau de desenvolupament i/o volum de recursos associats. En qualsevol cas, en aquest nivell s’integra qualsevol Direcció que depengui jeràrquicament d’una altra Direcció. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats, i actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o altres direccions dins i fora de la gerència per informar-los o assistir- los sobre els procediments, serveis i recursos de la seva competència. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar a nivell de direcció, a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix d’un coneixement ampli d’un camp funcional, adquirit a través d’una àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de 3 anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. El lloc requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc ( Direcció d’Estratègia i Nous Projectes de l’Institut Municipal d’Informàtica). 3.2.1. Missió La Direcció d’Estratègia Tic és la responsable de la relació en matèria TIC amb els diferents sectors i organismes del grup l’Ajuntament. La seva missió es esdevenir un assessor de qualitat de Tecnologies de la Informació des del coneixement profund de les activitats de cada unitat municipal i de l’estat de l’art de solucions avançades de aplicació a l’àmbit. Això ha de permetre una gestió proactiva de la demanda a l’hora que les solucions aplicables poden plantejar-se des de la visió transversal que l’IMI té com a gestor dels Sistemes d’Informació Corporatius. 3.2.2. Funcions bàsiques. • Participar en la definició dels plans estratègics dels Sectors de l’Ajuntament des d’un punt de vista de les estratègies digitals per crear el Pla TIC del Mandat, identificant els aspectes on les TIC poden ser un element clau en el desenvolupament dels objectius de mandat, proposant i impulsant iniciatives per a millorar, eliminar, modificar i/o crear serveis d’utilitat per a la Corporació. • Gestió estratègica de la demanda, identificant i conceptualitzant els projectes. Avaluació de la viabilitat de les iniciatives, desenvolupant l’anàlisi de cost-benefici i de sostenibilitat de les solucions proposades. • Gestió dels pressupostos associats a l’execució dels projectes estratègics provinents dels diferents sectors. 5698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 • Coordinar de manera global les necessitats dels diferents sectors de l’Ajuntament, prioritzant iniciatives i recursos i mantenint actualitzat. • Proporcionar als diferents sectors de l’Ajuntament els informes d’activitat, seguiment i quadres de comandament que permetin una visió integrada dels projectes de mandat. • Recerca d’oportunitats per al finançament extraordinari dels projectes TIC municipals via els programes de la Unió Europea o altres institucions i organismes. • Gestionar la cartera de projectes amb finançament, assegurant el compliment dels requeriments i obligacions pròpies d’aquesta. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establertes en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 ( antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Criteris de valoració Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats : − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5699 − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 6. Comissió de valoració : Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: − Titular de la Gerència de Recursos − Titular de la Gerència de la que depèn orgànicament el lloc convocat − Titular de la Gerència de Recursos Humans Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc directiu d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc directiu d’igual o superior nivell al convocat. Així mateix, en cas que el lloc convocat depengui directament d’alguna de les gerències que integren la Comissió de Valoració, el Gerent Municipal designarà el tercer membre de la Comissió de Valoració d’entre el personal de la corporació municipal que ocupa llocs gerencials. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. La instància ha d’anar adreçada a l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona (Av Diagonal, 220, 4a planta). A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament, amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. Davant dubtes, inexactituds o sospita de falsedats en les quals hagin pogut incórrer les persones aspirants, la Comissió de Valoració podrà requerir, en qualsevol moment per a la seva verificació, les justificacions i/o els aclariments necessaris referents tant a la sol·licitud de participació com al currículum. Les persones són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses. Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Informàtica publicarà a la Intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de la llengua catalana. 9. Proposta de resolució. Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates per a la Comissió de Valoració, aquesta emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent de l’IMI proposant el seu Nomenament. 5700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 30 10-11-2015 La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions sens perjudici que se’ls pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10.Presa de possessió El personal funcionari de carrera o laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumentals diferents del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució de la lliure designació a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 30 10-11-2015 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5701 Nomenaments Convocatòria interadministrativa El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 3 de novembre de 2015, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració: la senyora Montserrat Jiménez Berruete (mat. 72342), de la categoria Tècnica d'Administració General i subgrup A1 , per ocupar un lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família Serveis Jurídics, codi 80.20.SJ.10, amb complement de destinació de nivell 24, de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització, per haver superat la convocatòria interadministrativa de provisió mitjançant concurs de mèrits núm. 515/2015 publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6877, de 22 de maig de 2015. Enquadrar-la en la plantilla de l'Ajuntament de Barcelona, en la categoria de Tècnica d'Administració General, subgrup A1. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Concursos El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 3 de novembre de 2015, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 29/2015-C: la senyora Nuria Gracia Ortuño (mat. 72592), de la categoria Administrativa i subgrup C1, per ocupar un lloc de treball de Suport 3 de la família General, codi 90.30.GE.10, amb complement de destinació de nivell 18, del Grup Programa Avaluació Serveis Neteja de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió Residus de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 3 de novembre de 2015, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 37/2015-C: la senyora Esther Garcia Mancho (mat. 14931), de la categoria Gestió d'Administració General i subgrup A2, per ocupar un lloc de treball de Tècnic/a 3 de la família Serveis de Gestió i Administració, codi 80.30.GA.90, amb complement de destinació de nivell 22, al Departament de Contractació de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies