CON ARI Sessió del /,( -~-1J$ Mesura de govern sobre la divulgació de la medicina al segle XXI Consell Plenari 11 d'abril de 2003 La Regidoria de Ciutat del Coneixement promou un nou projecte de divulgació de temes científics que posa l'emfasi en l'educació sanitaria de la població de Barcelona: el cicle de conferencies "Medicin.,p al segle XXI", organitzat conjuntament amb els quatre hospitals universitaris de la ciutat (Ciínic, Mar, Sant Pau i Vall d'Hebron). Aquest projecte forma part de les activitats de promoció de la cultura científica i tecnológica a la nostra ciutat, un deis pilars basics de l'activitat desplegada en el marc de !'estrategia Ciutat del Coneixement que va entrar en funcionament el present mandat. Divulgació científica i cohesió social Actualment, la innovació científica i tecnológica impacta de forma molt rapida i directa en la vida quotidiana: en les formes de treballar, d'informar-nos, d'aprendre, de divertir-nos, de participar en la vida política, de tractar les mala lties... Sens dubte, aquests canvis influeixen molt positivament en la nostra qualitat de vida, pero també comporten el risc d'accentuar les desigualtats entre els que tenen accés a les noves tecnologies i els nous coneixements i els ,que no en ten en: entre els que poden optar als beneficis i oportunitats que ofereix la nova societat del coneixement, i els que queden exclosos. És per aixo que la Regidoria de Ciutat del Coneixement s'ha imposat com a prioritat la lluita contra el fenomen de fractura social conegut com a digital divide mitjan~ant la promoció de la cultura científica deis barcelonins tot apropant la recerca i el coneixement científics i tecnologics a la població mitjan~ant exposicions, conferencies, seminaris, etc. En aquest sentit, fa dos anys vam posar en funcionament el cicle de conferencies "La ciencia al carrer" que va comptar amb un exit de públic notable, tant pel que fa a l'assistencia a les xerrades impartides per investigadors de la nostra ciutat, com pel que fa a !'audiencia de la seva retransmissió posterior per BTV1• "La ciencia als 1 En el cas de les retransmissions en diferit per BTV algunes conferencies han arribat a audiencies de 60.000 persones, superant les expectatives degudes al difícil horari d'emissió (a partir de les dotze de la nit). A aquestes xifres hem d'afegir les "visites" a les pagines web de La Vanguardia Digital i el Diari de Barcelona. barris", que va cloure el primer trimestre d'enguany, portava els conferenciants pels diferents districtes de la ciutat per tal d'avanc;ar encara més en l'objectiu d'apropar als ciutadans el coneixement científic i tecnologic. En la mateixa línia, la tardor passada vam iniciar amb el centre cívic de La Casa Elizalde el cicle de 8 conferencies mensuals "Barcelona: mirades científiques". En aquesta ocasió, i en relació amb els continguts de l'obra recentment publicada "Passejades per la Barcelona científica", les conferencies propasen una manera diferent de mirar la ciutat, i ad'apropar els conceptes científics a la població a partir de la realitat que els és més propera: la ciutat. Ara, el cicle de conferencies " Medicina al segle XXI" vol posar a l'abast deis ciutadans una proposta d'educació sanitaria i de difusió de l'activitat científica i academica que es duu a terme als grans hospitals universitaris de la ciutat. És, dones, un cicle de conferencies tematic, com també ho són d'altres cicles organitzats des de la Regidoria de Ciutat del Coneixement: "Genética i ciutat" i " Internet i ciutat". Educació sanitaria i societat del coneixement A l'igual que en els casos anteriors, "Medicina al segle XXI" incideix sobre un area considerada estratégica per al desenvolupament de la ciutat: la biomedicina. Val a dir, que el desenvolupament de les ciencies de la salut presenta una doble vessant, com a sector generador de riquesa (un sector economic tradicional a Barcelona, per exemple) i com a generador de benestar gracies als avenc;os medies i farmacologics. El sector de la salut, tant pel que fa a la vessant docent i de recerca, com pel que fa a la vessant assistencial i a la vessant productiva (farmacs, etc.) esta travessant un moment de profundes transformacions que altera la relació tradicional entre metge -o expert, en general- i pacient. Aquestes transformacions estan relacionades amb la incorporació de nous coneixements, terapies i farmacs l'aplicació deis quals no esta exenta de controversia, al fet que han sortit a la llum pública diversos casos de mala practica medica, errors i efectes secundaris de farmacs, a la proliferació de medicines alternatives i a l'accessibilitat creixent a informacions de tota mena referents a la salut -serioses i sense cap fonament. Tenint present aquest panorama, per tal de poder avan~ar amb exit en el desenvolupament de la societat del coneixement, és essencial comptar amb una ciutadania que, d'una banda, disposa de prous coneixements com per ser activament responsable en la cura de la propia salut i, d'altra banda, compren i recolza les activitats d'R+D+I sobre les quals es fonamenta el progrés economic i social. Barcelona ja ocupa un lloc preeminent en la historia de la medicina. De fet, els metges són els professionals amb més carrers dedicats a la ciutat, i Barcelona ha estat tradicionalment al capdavant de la indústria farmacéutica del nostre país. L'Ajuntament vol mantenir i potenciar la posició de la ciutat com a líder i referent internacional en biomedicina, i el paper deis grans hospitals i de les universitats és crucial en aquest sentit. A l'igual que els altres cicles de conferencies ja esmentats, "Medicina al segle XXI" té la doble missió de proporcionar un punt de suport a la ciutadania per a la presa de decisions relacionades amb la ciencia i la tecnología i, alhora, apropar els laboratoris al carrer, és a dir, reduir la distancia entre els protagonistes de la recerca científic- tecnologica i els seus usuaris. Més concretament, els objectius que del cicle de conferencies "Medicina al segle XXI" són: l. Desplegar les polítiques i recomanacions internacionals que, sobre la cultura medica i de salut, s'han rea litzat des de diferents instancies, com I'OMS. Específicament, en el marc de la política europea explicitada en el Pla d'Acció Ciencia i Societat, les conferencies volen donar a conéixer als ciutadans la qualitat de la recerca que es desenvolupa als hospitals de la seva ciutat, i !'impacte que aquesta pot tenir en la seva qualitat de vida, en la cura de la seva salut. 2. Millorar l'educació sanitaria deis habitants de Barcelona i, consegüentment, incidir positivament en la seva salut individual i col·lectiva. El cicle pretén, en efecte, millorar la capacitat de la ciutadania de Barcelona per a la presa de decisions formada i responsable sobre la salut mitjan<;ant: a. la millora de la cu ltura medica, que ha de permetre valorar de forma realista les expectatives obertes pels nous descobriments, fer que l'adopció de determinats habits nocius no sigui fruit del desconeixement, utilitzar els farmacs de forma responsable i d'acord a la pauta medica, fer un ús adequat deis recursos assistencials (evitant, per exemple, els col·lapses d'Urgencies durant les campanyes d'hivern) ... b. el desenvolupament de complicitat i confian<;a amb els generadors i transmissors del saber medie de la ciutat, el que, en un moment on la informació (vera<; i paramedica) és a l'abast de tothom a través d'Internet i deis mitjans de comunicació generals, ha de permetre potenciar la capacitat de discernir entre fonts d'informació fiables i no fiables Des d'una perspectiva més general, les transformacions socials i laborals que comporten el desenvolupament científic i la innovació tecnológica, fan necessaria l'actualització constant del nostre coneixement. En efecte, el saber -i el saber triar- és l'eix central de la societat del coneixement. Aquesta capacitat de tria ve donada per l'educació individual i col·lectiva. És per aixo que ara més que mai, l'educació i la formació continuada de la població s'erigeix com un pilar fonamental de la transformació que comporta el pas de la societat industrial a la societat del coneixement. 3. Posar en valor la recerca i la practica mediques desenvolupades a la ciutat, als grans centres de recerca que són els nostres hospitals universitaris i, per tant, reduir la distancia entre la comunitat científica i la "gent del carrer". A més de ser llocs on anar quan un esta malalt, els grans hospitals universitaris de Barcelona (Ciínic, Mar, Sant Pau i Vall d'Hebron) són centres de recerca de primera línea que han fet de Barcelona un referent internacional en l'ambit biomedic. És per aixo que hem demanat la seva complicitat i col·laboració en l'organització d'aquest cicle de conferencies divulgatives. 4. Contribuir a que la ciutadania desenvolupi una actitud favorable al progrés i a la innovació científic-tecnológica en l'ambit biomedic i, per tant, entengui i doni suport a les grans inversions en recerca i infraestructures que calen en aquest sentit, alhora que sigui conscient deis dilemes etics i morals que sovint porten associats, i exigeixi els controls i normatives necessaries. S. Consolidar una xarxa informativa que ajudi a una millor gestió informativa de les emergencies mediques i situacions de panic col-lectiu que, sovint, són producte de la desinformació ciutadana i/o d'un tractament deficient per part deis mitjans de comunicació. Casos d'actualitat, com preteses epidemies de legionel·la, aspergilus, !listes d'espera mortals, bioterrorisme... seran tractats en I'Aula El País els darrers dimecres de cada mes en sessions de caire més participatiu i amb un caracter d'actualitat més gran que les realitzades als hospitals (de format més divulgatiu). Un cicle d'any i miq "Medicina al segle XXI" s'inaugura el 6 de maig amb una conferencia sobre la vellesa impartida al Va ll d'Hebron . A partir de llavors, cada dimarts a les 19:00, i rotativament, les conferencies, que són gratu.ites, se celebraran a !'Hospital del Mar, al Clínic i al Sant Pau. A més, el darrer dimecres de cada mes, se celebrara una sessió en format de taula rodona a l'aula del diari El País, on es debatran temes d'actualitat de l'area de la salut. Aquestes sessions es retransmetran per BTV. Ésa dir, el cicle es composa de series de cinc conferencies, que s'aniran celebrant durant el proper any i mig i que tractaran temes com ara el panic i l'ansietat, els accidents infantils, el sol i la pell, les malalties importades, vacunacions sí o no, reconstrucció física després d'un cancer, el bioterrorisme, I'Aizheimer, el diagnostic prenatal, la recerca amb embrions humans ... i un llarg etcétera. A banda deis hospitals, d' El País, de BTV i del mateix Ajuntament, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona contribuira a la difusió de les conferencies. En definitiva, "Medicina al segle XXI" vol contribuir a l'objectiu que Barcelona sigui una ciutat educada i amb idees, i per tant, amb ciutadans i ciutadanes que gaudeixen d'una cultura medico-sanitaria que els permet vetllar millor per la seva salut i participar activament en el debat sobre les implicacions etiques, economiques i socials de la recerca biomedica. ...........................•...................................... , Medicina al segle XXI Any 2003, primer trimestre Maig 6 Vall d'H. "La gent Gran". Dr. Miquel Vilardell, cap del Servei de Medicina Interna 13 Mar. "Panic i ansietat". Dr. Antoni Bulbena. 20 Clínic. "Bioterrorisme, una amenac;a real?". Dr. Antoni Trilla . Director de la Unitat d'Avaluació, Suport i Prevenció. 27 Sant Pau. "L'esport com a terapia". Dr. Ricard Serra, Metge Adjunt al Servei de Cardiología. 28 El País. "L'Hospital del segle XXI". Alicia Granados, Martí Dalmases Juny 3 Vall d'H. "Efectos adversos del sol". Dr. Antoni Castelles. Cap del Servei de Dermatología. 10 Mar. "Osteoporosis". Dr. Xavier Nogués. Connexió per videoconferencia amb el Dr. Adolf Diez, als EE.UU. 17 Clínic. "Cancer de pell, com prevenir-ho". Dra. Teresa Estrach, Degana de la Facultat de Medicina de la UB, i dermatóloga del Clíníc. 18 El País. L'amenac;a de les noves infeccions". Joaquín Gaseen Coordinador del Centre de Salut Internacional del Clínic Juliol 1 Sant Pau. "Educació Sanitaria del malalt amb diabetis". Miguel Angel Maria Maria, infermer de !'Hospital de Dia d'Endocrinologia. 8 Vall d'H. "Patología de la Son". Teresa Sagalés. Cap del Servei de Neurofisiologia. 9 El País. "Eis límits de la vida". Miquel Beato, M.Jesús Buxó ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••