Ajuntament ~ de Barcelona 
MESURA DE GOVERN 
ANTECEDENTS 
El mes de julio! del passat any 2000 va ser aprovada definitivament la Modificació del 
Pla General Metropolita per a la renovació de les Arees industrials del Poblenou 
(Dishicte cl'activitats 22@BCN). Mitjan9ant aquesta iniciativa urbanística l'Ajuntament 
de Barcelona va establir les condicions per las que més d'un milió de metres quadrats 
qualificats de sol industrial (22a) pel PGM al Poblenou, puguessin transformar-se en 
sostre majoritftriament destina! a activitats economiques i, en una pat1 important, a 
aquelles activitats econorniques vinculades a la nova economía. 
L 'idea for9a de la MPGM va ser la reconsideració en profunditat de les condicions 
urbanísliques que el PGM va establir pe! sol industiial tot mantenint la seva vocació 
productiva. D'acord amb aquest criteri basic, els eixos de la modificació van ser: 
Reconeixement de la mixtura d'usos diversos (industrial, comercial, terciari, 
residencial, habitatge, dotacional, etc. ) com a un dels valors fonarnentals de la 
proposta, ti·encant amb la exclusivitat propia del sol industrial fins a llavors. 
Reconeixement del pare de més de quatre mil habitatges existents a la zona, 
considerats fora d'ordenació perla regulació del sol industrial. 
Increment de l'edificabilitat, dintre del marc de la redensificació de les zones 
centrals destinades a 1' activitat productiva, tot superant la baixa densitat de les zones 
industrials i aprofitant el caracter central del Poblenou. Aquest increment 
d'edificabilitat es reconeix de manera esglaonada, de tal manera que els diferents 
trams d'increment van vinculats a diferents circumstancies que, en la practica actuen 
com a estímuls pels promotors. 
ldentificació d'una tipología d 'equipament o sistema dotacional (7@) que, sense 
perdre la potencialitat programatica de 1' article 212 de les NNUU, permet tarnbé ser 
vinculal de manera més directa al sistema productiu. Aixi, es preveu que pugui ser 
1 
dcstinat en una tercera part del seu programa directament a activitats económiques, 
semprc 1 quan les dues terceres parts es destinin a formació i a difusió de les 
tecnologics. 
Flexibilitat morfológica del resulta! final de la transformació, en tant en quam es 
ddcga en el planejament derivat la concreció deis parametres edificatoris a emprar 
(llcvat de 1' cdificabilitat). Es tracta de no prejutjar des del Pla Generall'arquitectura 
u urdcnació que finalment es decidira i que, en bona mesura dependra de les 
precxistcncies í del programa funcional que finalment el promotor acabi decidint en 
funció de la demanda que tingui. La dclimítació de la "i ll a Cerda" com a ambit 
mínim de transfonnació, amb les consegüents excepcions, i el criteri de respecte de 
!'arqui tectura industrial preexisten!, són dos elemcnts claus que matitzen i acoten les 
possibilitats d'ordenació final. Aquesta flexibilitat programatica i morfológica va 
din.!daml.!nt associada a la identificació de sís ambits predeterminats (48% del sól 
total) en els que la iniciativa d'aquest planejament derivat correspon a 
l'administració municipal. 
Dotacíó d'ínfrastructures del conjunt del sector, vinculada a un Pla especial 
d' lnfrastructu res basat en els criteris de sostenibilitat í regim de competencia en la 
rcstació deis principals serveis económics. El Pla s'acaba estructuran! al voltant de 
cinc grans s istemes urbans: mobilitat i transport públic; energía; telecomunicacions; 
cicle de 1' aigua; i res idus. El mateix document marca els criteris pera la urbanització 
general de l'espai públic i per l'establiment de drets de pas 1 localització d'equíps a 
l'espai privat. El Pla d'Infrastructures, com a document urbanístic previst al Pla 
General, recull i concreta les carregues i obligacions urbanístiques deis promotors, 
així com les obligacions de 1' administració en quant a 1' acció urbanitzadora que, 
amb caracter general es preveu anticipada a la edificació. Aquest pla 
d'lnfrastructures ha estatja aprovat definitivament per I'Ajuntament de Barcelona i 
esta vigent a !'igual que la MPGM. 
l!:LS Á MBITS PREDETERMINAT S 
Estructun territorial 
Com s'ha exposat, la MPGM preveu sis ambits que es desenvolupen per iniciativa 
pública, que possibiliten la transformació física del territori amb la creació de nous 
2 
elements d'estructura urbana i juguen un paper estrategic en la creació de noves 
Jinamiques en el sector. 
Els ambits que es delimiten són els següents: 
l.-Eix Llacuna 
Amb l'objectiu de creació d'un eix que reforci la relació mar-muntanya del sector es 
propasa la transformació del carrer Llacuna. No es tracta d'una ampliació de la secció 
del vial, mitjanc;ant la reculada de les alineacions, sinó de reordenar les seves vares ele 
fonna que incorpori espais lliures, clotacions i activitats. El nou eix configurara junt amb 
la Rambla del Poblenou i Sant Joan de Malta un sistema triple, situat practicant al centre 
del clistricte d'activitat. 
2. - Camp Audiovisual 
La capacitat ele l 'antiga fabrica Can Arañó i 1' espai lliure i equipament associat, com a 
conjunt articulador de l 'entom, pennet organitzar en les illes del voltant la ubicació 
d 'acti vitars relacionades amb la cultura i nou audiovisual. L'operació haura de reordenar 
el conjunt mantenint els osos d'habitatge públic i d'espais lliures en coherencia amb 
l 'funbit veí del carrer U acuna. 
3.-Pare Diagonal 
Es planteja una operació estrategica que permeti agregar un centre d'activitat important 
amb fac;ana al futur pare Diagonal 1 Pere IV. 
4.-Pujades-Llull (Lievant) 
La franja d'illes compresa entre els carrers Pujades i Llull, amb fac;ana a Diagonal 
presenten en aquest punt una importancia singular per la contigüitat a 1' area de nova 
centralitat Diagonal-Mar, per definir la fac;ana de l'avinguda alllarg del quasi tres illes i 
com connexió ambles poblacions ve!nes de llevant. 
3 
5.- Pujades-Liull (Poncnt) 
Al voltant d'aquest dos cancrs tres bandes horitzontals d'illes hauran de resoldre la 
continuHat entre el nucli tradicional de Poblenou i el centre de la ci utat, mitjanc;:ant la 
comhinació d'usos d'activitat i d'habitatge. 
6.- Pere IV-Perú 
Com dement e.strategic a l'extrem nord de Pere IV, aquesta area ha de contribuir a la 
creació de centralitat i d'csponjament. 
El .si::-. tt:ma urbú cumposat amb aquests elemems ha de constituir una estructura potent 
que detennini un alt nivel! de legitimitat i qualitat urbana. 
Iniciativa pública 
D'acorcl amb les previsions de la MPGM, aquests ambits es promouen per iniciativa 
publica en tractar-se d'operacions que han d'ajudar a assolir els objectius generals del 
desenvoluparnent del Poblenou. 
l. Aqucst ambits tenen un paper imp01iant en la definició de 1' estructura general del 
sector. 
2. Desenvolupar arees especialment sensibles de Poblenou que, a través del 
planejament i la gestió pública, actu·in de motors en la transformació del barri, de 
condensadors urbans i de llocs emergents identificables que ajudin a llegir aquesta 
part de la ci utat. 
3. l 'obtenció de grans peces de verd i equipament, localitzades estrategicament, que 
juntament amb les existent, configurin un sistema "cornplert i complex" que abasti 
tot el terri tori. 
4. La transfonnació de les arees industrials existents, que per les seves 
característiqucs, cal desenvolupar-la de fo rma progressiva i adaptant-la a les 
preexistencies, per tal de no produir incidencies traumatiques en els usos actuals 
4 
Edificabilitat complementaria. 
El arnbits de transfonnació predeterminada, desenvolupats per la iniciativa pública, han 
de permetre millorar sensiblernent les dotacions generals deis sectors confluents­
habitatges cxistents, etc.-, així com recalzar de manera significativa les posteriors 
achtacions de transfonnació, en ambits no delimitats. Amb aquest objectiu la MPGM 
prevcu una edificabilitat complementaria addicional 0,2 m2st/m2s de dotació específica 
d' infraestructures deis ser-veis tecnics, de dotació d 'aparcaments al servei del sector i, en 
d seu cas, d'habitatge sotmes a algun regim de protecció pública. 
Desenvolupament deis Plans especials 
En el desenvolupament d'aquests Plans especials d'iniciativa pública en ambits 
predeterminats s'ha pogut distingir dues tipologies diferents en funció de la relació 
existent entre ells, de tal manera que podem parlar de tres que funcionen de manera 
relativament autónoma (PE de Pujades - Llull (Lievant), PE del Pare Central i PE de 
Perú - Pere lV), metres que els altres tres (Audiovisual, Llacuna i Llull - Pujades 
Ponent) obliguen a plantejar-se de manera més clara i estreta la seva interrelació, ates el 
seu caracter contfontant. Per aquesta raó, els primers poden ser aprovats i tramitats en 
primera instancia, mentre que els segons ofereixen un major grau de complexitat. 
Les tasques d'elaboració d'aq uests sis Plans d ' iniciativa pública han estat encarregades 
a sis equips de professors de la Universitat Politecnica de Catalunya, tenint en compte el 
seu caracter itmovador i de referent pel conjunt del Poblenou. Els directors deis equips i 
responsables deis treballs ha estat els professors Beth Galí (Campus Audiovisual) ; 
Eduard Bru, (cix del carrer Llacuna); Manuel de Sola Morales (Pare Central); Oriol Clos 
(eix de Llull - Pujades, llevant); Enrie Serra (eix de Llull - Pujades, ponent); i Maria 
Rubert i Josep Parcetisa (Perú- Pere fV). 
Mitjünyanl la present mesura de govem, s' infonna al Consell plenari de l' aprovació , en 
el prcscnt mes de febrer deis primers Plans Especials de transfonnació de 1' ambit de la 
Modificació del Pla General Metropolita de per a la renovació de les Árees industri als 
del Poblenou (Districte d'activitats 22@BCN), el contingut deis quals s'exposa a 
cont inuació. 
5 
ELS PLANS AUTONOMS 
Són els primers Plans Especials de transformació que es tramiten i, en aquesta mesura, 
signifiquen una primera aproximació concreta qualitativa i quantitativa del potencia l del 
conjunt de 1' ambit del 22@BCN. 
PE de Pujades - Llull (Llevant) 
El seu ambit compren les illes situad es entre els carrers Bac de Roda - Llull - 1' Agda. 
Diagonal - Pujades i, en part, Pallars. Esta configurar per quatre illes qualif1cades de 
22@ (tres amb fa9anes a Llull i Pujades i una Pujades i Pallars) i una de fom1a 
t1iangular, qualificada coma 7@. En total la superf1cie qualificada de 22@ és de 45.711 
m2. 
L'estructura edificatoria actual de les tres illes amb fa<(ana al el Lluu es diferent en cada 
cas. Mentre que una de les illes esta completament buida i lliure d'edificació, les altres 
dues estan edificades, tot i que una d'elles no presenta activitat económica de cap mena, 
mentre que en l'altra es desenvolupa activitats industrials tot i que té previst el seu 
trasllat a mig play. Totes tres presenten una estructura propietaria fortament 
concentrada. La qumta illa presenta una estructura de propietats i funcions més 
t'ragmcntada, una part de la qua! es preveu mantenir. Hi ha també una part petita 
el 'habitatges que no formen front consolidat. 
Les referencies urbanes amb incidencia més clara en la proposta són la proximitat de la 
UA 13 del PERI Diagonal - Poblenou; }'entrega amb I'Avgda. Diagonal amb una fa<;:ana 
de 150 mts.; la relació amb el sector Diagonal- Mari , en especial, amb el gran pare que 
en aquesrs moments esta en construcció. 
La proposta del Pla Especial contempla situar la major part del programa edificatori 
vincular a les activitats productives i activitats @ en el front del e/ Llull en una 
seqüencia d 'edificis solapats de diferents al<;ades que deixen entre ells espais de pas i 
in.tersticials de connexió entre els carrers de Llull i Pujades. Les al<;:ades maxímes 
previstes en el Pla són de 12 plantes . La zona verda es situa formant un gran boulevard 
de connexió de 360 m. de !largada entre el Pare de Diagonal Mar i la pla<;a Ghand i, de 
30 mts d 'amplada. Els les dotacions d'habitatge públic i els equipaments, es situen en 
6 
1' i ll a siwada entre els e/ Pujades i Pallars, de tal manera que mantenen una relació més 
clara ambla UA 13, refon;antl'estructura residencial. L'espai ja qualificat d 'equipament 
@ manlé la seva qualificació i sera en tot cas desenvolupat pel conespoenent Pla 
esp~~.:nll de concrcció d ' us. 
En conjunt. la proposta del Pla especial de lluli/Pujades - Llevant. comporta un sostrc 
total de 140.000 m2, del qua! queda destinat com a mínim per activitats @ 21.900 m2 i 
pcr habitatge públic 13.000 m2. Les cessions de sol per equipament@, i dotacions loca ls 
(zona verda i equiparnent local) són de 12.800 m2. L 'aportació prevista d 'aquesr sector 
al Pla d ' lnfrastructures és de 498.249.000 pessetes. 
PE del Pare Central 
L'ambit d'actuació és el conjunt de sis ill es quali ficades 22@ entre els can ers Perú, Bac 
de Roda, Manee i Bilbao. A l ' intem d'aquest ambit hi ha actualment dues s ituacions 
morfológiques molt diferents. D'una pat1, sobre el creuament Espronceda-Bolivia, el 
tra<;:at deis carTers de 1' Eixample esta conso lidat amb edificis d'habitatge d'una certa 
ell\ ~rgadura i parcd.lacions mitjancs i pctites d'usos mixtes. D'altra part. sobre el que 
seri a el creuament Bolivia- Lope de Vega, i allargant-se cap al carrer Pere TV, existeixen 
algunes parcel ·les de gran dimensió, que estan descomposades amb peces edificarles 
clisposades segons la lógica d ' organització interna de cada una de les indústries que 
ocupen aquestes parcel·les. Aquesta disposició defincix sistemes d'accessibilitat. 
passatges i patis, de base morfológica diferent a la de les illes de I' Eixample, flns i Lot 
deis passatges que molt sovint, al Poble Nou, les parteixen en dues parts. Per la banda 
del carrcr Bilbao, les indústries existents, relativamenl modernes de construcció i en 
activitat. recuperen les traces de la malla de I'Eixample, amb alineació con tinua ele 
fa<;ana i xamfrans al llarg del carrer. 
El Pla especial va lora aquesta superpos ició de la morto logia de base industrial de grans 
peces, que defineix uns espais interns de mida intermedia, sobre la macroestructura de 
carrcrs ue I'E ixample, i proposa una mecimica de substi tució de volums, sobre la pautn 
de la dcscomposició actual, deis complexes fabrils sobre els parcel.laris existents, 
alliberant a l'intcrn espais lliures, nous ambits de relació i accessibilitat, i valorant els 
antics passos com a !loes que qualifiquen especialment algunes de les noves cd ificacions 
per a activitats productivcs, definint un teixit urba pro pi i caracteristic d 'aquest ambit. 
7 
perfectarnent compatibles amb la qualificació de 22@. L'Estrucrura de la propietat esta 
prou concentrada en tres de les illes i més dispersa en la resta. 
Aqucstl!s prccxistencies determinen en bona part la proposta que opta, d 'acord amb les 
directrius de la MPGM, pcr concentrar els espais lliures de cessió precisament CII 
1' entorn dirccte del e/ Pere IV, de tal manera que es genera un important espai obert. 
ocupat cxclusivament per un equipament local. El conjunt de l 'edificabilitat es situa en 
les illcs no consolidarles i, ja en alvada, entre 8 i 16 plantes , en el cantó muntanya del e/ 
Pere IV limitant l'espai lliure de nova creació i entrant en relació amb els edificis 
d'habitatges del C/ Perú i la Gran Vía. La parcel· lació i tipología edificato1ia propasada, 
apu nta més aviat cap a un tipus d'empresa mitjana i mitjana-petita amb nccessitat de 
magat¿ems i espais de maniobra i amb unes alvades entre 3 i 5 plantes. 
En conjunt, la intervenció significa un sostre total de 209.000 m2, deis quals hauran de 
ser dcstinat nccessariament a activitats @ un mínim de 32.600 m2 i a habitatge públic 
19.600 m2. Les superficies de sol de cessió per cquipamcnts @ i dotacions de caracter 
local són de 12.500 m2 .. L'aportació prevista d'aquest sector al Pla d'Infrastructures és 
de 712.600.000 pessctes. 
Quantifl cació de les propostes 
En conjunt. els Plans Especials que s'aproven el present mes de febrcr comporten les 
scgüents magnjtuds : 
"upertkie total quaJificada de 22@ 184.518 m2 
Sostrc total 564.782 m2 
Sostrc mírum activitats@ 88.249 m2 
'ostre habitatge públic 52.948 m2 
Sól equipamcnt@ 17.650 m2 
Sol dotacions locals 20.839 m2 
9 
l'ambít del Poble Nou. Les actuacions sobre els vials es complementen amb la 
locali tzació i i posteiior definició de detall i construcció de les centrals i conductes de 
climatització. 
Amb aquestes actuacions ariibem a més del 65% de les actuacions a realitzar. 
Actuacions complementaries: Estan constitu1des per la resta d 'actuacions i podem 
diferenciar-ne dos tipus, aquel les de les que amb temps coneixerem la forma de 
desenvolupament urbanístic i immobiliari i , en conseqüencia, podrem complementar la 
tasca del s planejament amb la infrastructural. I aquelles que haurem de resoldrc la 
construcció sense aquest coneixement. 
En qualsevol cas es garantirá 1' accessibilitat als serveis de rotes les actuacions de 
transfom1ació en aquests casos. 
11 
O Mllrr MOOIAON)IÓ PGM 
~ • : OPERACIONS OE TRANSF<>RMACIÓ PREDETERMfiADA 
MOOIACACIO 08. PGM PERA LA RENOVACIO 1 EIXIUCI.tl4 2 CAMPUSAUOIO-VISUAL 3 Llw..I'WADESU1VAIIT 
DE LESAAEE~STRJALS DEL 4 Po\RC CEHTR.Il 5 PEJI0-PERE N 6 LlUU.·PWADES f'ONEHT 
Ajunlament ~ de Barcelona 
POBL E NOU QUALIFICACIÓ URBANfSTICA PROPOSADA 
~­ -DISTAic_l' a ~AO"T IVt"'TATS 220BCN­
llhcdldo_de __ 
TEXTREFÓS SETEMBRE 00 2