1.-INTRODUCCIÓ 
Els plans de mobilitat tenen com a finalitat fer una analisi deis moviments de 
persones i vehicles en un ambit territorial concret ·i valorar la conveniencia 
d'introduir modificacions que aportin avantatges en termes d'una major comoditat, 
seguretat i flu'idesa en la convivencia del transit de persones i vehicles. 
El Districte de Sarria-Sant Gervasi ha desenvolupat des de fa dos anys un pla de 
mobilitat anual per a determinadas arees del territori. L'any 2000 es va 
implementar el "Pia de mobllitat de Sarria i la zona sud de Les Tres Torres" i el 
2001 es va implementar el "Pia de mobilitat del Putxet". 
Aquest any s'ha considerat la conveniencia de implementar un pla de mobilitat per 
a la zona compresa entre la Via Augusta, la ronda de Dalt, l'avinguda Tibidabo, el 
passeig de Sant Gervasi i el passeig de la Bonanova. 
S'ha constitu'it una comissió integrada per membres de Gerencia, Guardia Urbana, 
Serveis Tecnics i Comunicació i Qualitat del Districte pera l'estudi de la situació 
actual i la redacció de la proposta inicial de mesures que cal introduir en aquest 
pla de mobilitat. 
Així mateix s'ha comptat amb la coHaboració de la Direcció de Mobilitat. 
Transports i Circulació del Sector de Via Pública de I'Ajuntament de Barcelona i 
amb Transports Metropolitans de Barcelona. 
Aquest pla de mobilitat sera exposat a totes aquelles persones que resideixen a la 
zona i als treballadors o usuaris deis diferents equipaments i empreses que estan 
establertes en l'ambit territorial en qüestió, per conéixer el seu parer i possibles 
aportacions que puguin millorar aquest pla, dins d'un procés el maxim participatiu 
possible. 
El pla es desenvolupara en les fases següents: 
Novembre 2001-febrer 2002: treball de camp, redacció de la proposta inicial 
disseny del pla de comunicació i participació de la ciutadania. 
Man;: aprovació inicial del pla. 
Abril: informació pública i procés participatiu. 
Maig: aprovació definitiva. 
Agost: inici de l'execució de les actuacions recollides en el pla. 
2.-ÁMBIT DEL PLA 
L'ambit objecte d'aquest pla és el compres per la Vía Augusta, la ronda de Dalt, 
l'avinguda del Tibidabo, el passeig de Sant Gervasi i el passeig de la Bonanova. 
Ambit del pla 
Localització de l'ambit 
dins del Districte 
3. OBJECTIUS DEL PLA 
El Pla de Mobilitat de la Bonanova Nord es desenvolupara d'acord amb els criteris 
municipals de mobilitat atenent pero a les peculiaritats que aquest sector planteja. 
Els objectius a assolir amb aquest Pla son els següents: 
Millorar la connectivitat viaria interna i externa del sector de Bonanova 
Nord. 
1 ncrementar l'accessibilitat en transport públic en especial pel que fa a la 
mobilitat interna i a la seva intermodalitat amb la xarxa de transport públic 
d'altra capacitat. 
Millorar l'accessibilitat als centres escolars i als altres equipaments ubicats 
al sector, en especial amb transport coHectiu. 
Redefinir l'ordenació de l'espai viari en especial pel que fa a 
l'estacionament i la carrega i descarrega. 
Afavorir la mobilitat deis vianants en condicions de confortabilitat 
seguretat. 
ET APES DEL PLA 
Per tal d'assolir els objectius abans esmentats, el Pla s'estructura en les etapes 
següents: 
Analisi global de la mobilitat generada i atreta pel sector tant en transport 
públic com en transport privat. 
Analisi micro de la mobilitat als centres escolars als municipals 
equipaments sanitaris i culturals. 
Avaluació de l'estat del viari i de la seva incidencia en la mobilitat de 
vianants i vehicles. 
Analisi del planejament urbanístic i de les infrastructures de transports i de 
la seva incidencia a mitja i llarg termini. 
Plantejament de propostes a curt, mitja i llarg termini. 
3 
ISON~VIO ·p 
4.1.-CARACTER[STIQUES DE LA ZONA 
Aquesta zona del territori del districte de Sarria-Sant Gervasi representa un 
important eix de connexió entre la ronda de Dalt i el centre de la ciutat. 
No té una alta densitat de residents a l'interior de la zona, pero sí en canvi al Umit 
sud de l'ambit; ésa dir, al passeig de la Bonanova i al passeig de Sant Gervasi. 
Aixó és conseqüéncia de les condicions urbanístiques que el planejament vigent 
defineix per als diferents sectors, amb gran incidencia de peces destinades a 
equipaments i dotacions comunitaries. S'incorpora el planol de qualificacions 
urbanístiques. 
En el conjunt de l'ambit hi viuen 15.964 persones, el que comporta una densitat de 
13.529 hab/km2• La densitat mitjana de la ciutat de Barcelona es de 15.176 
hab/km2. 
La gran concentració d'oferta escolar i també d'equipaments culturals i sanitaris 
genera un volum molt elevat d'accessibilitat externa i de conflictivitat en especial a 
determinades franges horaries que coincideixen amb els horaris d'entrada i sortida 
d'escotes. 
S'ha de tenir en compte que el nombre d'alumnes que assisteixen als centres 
docents d'aquesta zona és d'aproximadament 25.000. 
S 
4.2.-LA XARXA VJÁRIA 
La xarxa basica de l'ambit del pla queda configurada pels vials que delimiten el 
perímetre, formant un anell que permet el doble sentit de circulació en cada un 
d'ells. Donen un bon nivell d'accessibilitat a ifo des de !'exterior: Vía Augusta, 
ronda de Dalt, avinguda del Tibidabo i passeig de Sant Gervasi -passeig de la 
Bonanova. 
Els vials interiors poden contemplar-se des d'un doble vessant, com a elements de 
connectivitat primaria ( nivell 1) que permeten tant les circulacions d'accessibilitat 
com de pas, i els elements de connectivitat secundaria (nivell 2) formada perla 
resta deis carrers de distribució interior. 
Els vials que conformen la xarxa de nivell 1 adopten basicament la direcció mar-
muntanya i es conformen per parells que permeten els dos sentits de circulació de 
pas: carrers Anglí -lradier i carrers Jesús i Maria -Cister. Incrementa aquesta 
trama l'eix Sant Joan de la Salle -Bellesguard que potencia les circulacions de 
sortida a la Ronda. 
En direcció transversal Besos-Llobregat apareixen trams de continu'itat 
incompleta que culminen la trama d'aquest nivell: carrer Dolors Monserda-
Esperanc;:a -Munner i carrer deis Quatre Camins. 
L'estruct•rra viada-es-reftectelx en el--plaHGI-següem:-
4.3.-INTENSITATS DE CIRCULACIÓ 
Amb motiu de l'estudi de la situació actual de la circulació rodada en l'ambit de 
referénda s'han actualitzat les dades deis fluxos en les vies més significativas. 
Pla d'aforaments 
S'ha efectuat una medició d'aforaments els dies 26 de novembre i 5 de desembre 
del 2001, en aquest sector. 
Cru"illes amb major IMD 
Les majors intensitat es produeixen a les cru"illes perifériques d'accés al barri, que 
són les que presenten més problemes de saturació a les hores punta: 
• PI. John F. Kennedy 
• PI. Bonanova 
• Via Augusta-pg. Bonanova 
• PI. General Vives 
Pero també hi ha cru"illes interiors amb intensitats notables qua presenten 
problemas a les hores d'entrada i sortida d'escoles: 
• Carrer Anglí-Dolors Monserda 
• Carrer Jesús i Maria-Quatre Camins 
• Carrer Jesús i Maria-pg. Sant Gervasi-Teodora Lamadrid 
• Carrer lradier-Esperan<;:a 
• Carrer Escoles Pies-Esperan<;:a 
Vies més saturades 
Les vies més saturadas en el conjunt de les hores punta són les perifériques del 
sector: 
• Ronda de Dalt, cal<;:ades centrals, i ocasionalment algun tram de les laterals 
• Pg. Bonanova 
• Pg. Sant Gervasi 
i també les vies d'accés o sortida més conflictives a certes hores són: 
• Carrer Salmes 
• Carrer Muntaner 
• Via Augusta 
Composició del trimsit 
• Turismes 
• Motocicletes 
• Furgonetes i camions 
• Autocars 
81,4% 
9,5% 
4,6% 
4,5% 
Els autocars tot i tenir un percentatge baix en el total, tenen una especial 
incidencia perla seva concentració a les hores d'entrada i sortida deis coHegis. 
Els motius deis viatges i desplagaments són principalment de residents i d'accés 
als centres escolars. Tot i així va en augment l'implantació de centres sanitaris i 
oficines que motiva una mobilitat més continuada a tot el llarg del dia. 
Fluctuació horaria del transit 
El caracter residencial del barri i la presencia de molts centres escolars, inclós 
universitaris, marquen unes puntes molt acusades. 
A l'inici de la jornada laboral de 7,45h. a 9,15h. del matí, coincideixen els 
desplagaments escolars, moltes vegades d'anada i tomada a la mateixa hora per 
acompanyar als nens, amb els de residents del sector que van també als seus 
treballs. Per aquest motiu es produeixen els problemes de congestió més acusats. 
Durant ell matí fins a les 16,45h. la circulació en general és baixa, si be de 12h. a 
14h. repunta lleugerament. A partir de les 16,45h. i practicament ftns a les 20,30h. 
la intensitat torna a ésser considerable, si bé en aquest cas més repartida en el 
temps, dones els desplagaments escolars i els de tornada del treball no es sol1apen 
com al matí. 
De 16,45h. a 18,15h. predominen els moviments escolars, amb alguns problemes 
als carrers interiors com Anglí, lradier, Esperanga, Jesús i Maria, avinguda 
Tibidabo, ... En canvi, de 18,30h. a 20,30h. la circulació és més intensa a les vies 
principals perimetrals, amb motiu de la finalització de la jornada laboral (Ronda de 
Dalt i pg. Bonanova) que suporten un major transit de pas. 
Accidentalitat 
Feta l'analisi de sinistralitat del sector, les dades obtingudes, de les qué té 
coneixement la Guardia Urbana, demostren que el nombre d'accidents de transit es 
manté per sota deis fndex mitjans del Districte 
8 
4.4.-EQUIPAMENTS 1 ESTABLIMENTS DE LA ZONA 
Destaca !'elevada concentració a la zona d'equipanients de serveis: centres 
educatius, esportius i sanitaris que Ji confereixen un caracter deterrninant en 
produir una elevada confluencia de persones a determinadas hores del día. 
Els principals equipaments es presenten tan llistats com situats sobre el planell per 
poder copsar rapidament la seva ubicació a la zona i les potencials situacions de 
conflicte. 
4.5.-MOBILITAT INDU"iDA DELS EQUIPAMENTS ESCOLARS 
L'existencia de nombrosos equipaments escolars afecta d'una manera prou 
evident la mobilitat d'aquest sector de la ciutat. Les ·hores del dia en que es 
produeix !'entrada i sortida deis alumnes aporta unes situacions d'aglomeració de 
persones i vehicles, molt diferent a la resta del dia. Per aquest motiu hem volgut 
estudiar amb més detall aquest fet i fer un apartat específic per al tractament 
d'aquesta situació. 
La presencia d'un important nombre d'autocars que serveixen als diferents 
equipaments, la manca d'espais reservats per a les operacions de pujar i baixar 
deis cotxes amb seguretat i les majors dificultats de maniobrabilitat deis vehicles 
llargs en alguns carrers estrets, afegit a la concentració de nombrosos vehicles 
privats que transporten alumnes deis centres conforma situacions específiques. 
Aquestes situacions provoquen, com a conseqüencia, augment del perill per a la 
circulació deis vianants, tant pel que fa a les incidéncies sobre les cru"llles com per 
l'ocupació inadequada de les voreres. 
La problematica principal és la concentració del seu recorregut en un curt espai de 
temps i els llocs d'estacionament per encotxar i desencotxar els escolars. Una 
dimensió menor deis autocars reduiria el problema. 
Es presenta un informe detallat del nombre d'autobusos que arriben a cadascuna 
de les escoles de la zona, de les seves dimensions i del lloc on paren. El conjuht 
deis vehicles de transport escolar suma un total de 60. 
Atesa la gran concentració de centres escolars de la zona caldria estudiar itineraris 
del "camí escolar" per a aquells alumnes que van a peu des de les parades del 
transport públic. 
Entre els enclavaments que més pateixen les conseqüéncies d'aquesta mobilitat 
indu.ida cal destacar els següents: 
-Via Augusta -General Vives 
Carrasco i Formiguera -Margenat-Anglí 
-Anglí -Dolors Montserda 
-Vilana -Munner 
CruYIIa d'avinguda Tibidabo amb passeig de Sant Gervasi 
Carrer de Jesús i Maria. 
S'hi ha afegit també, coma mostra, l'estudl de les respostes de tres escoles de la 
zona (la Salle Bonanova, Sant Marc i el Licée Fran<;ais) a l'enquesta que s'esta 
duent a terme des del Consell Escolar del Districte, per tal d'esbrinar la 
procedencia, recorreguts i altematives de la població escolar del Districte. 
4.6.-EL TRANSPORT PÚBLIC 
Les línies de transport públic recorren els vials perimetrals que delimiten el sector. 
Els despla9aments a peu que aquesta distribució provoca són llargs. 
Transport públic: Metro 
Les dues estacions de FCG que serveixen el sector són: avinguda Tibidabo i 
Sarria. La seva situació molt periférica en relació al barri condiciona el seu ús al 
sector próxim i per tan no poden donar servei a tots els despla9aments de la zona, 
tot i que tenen un ús molt gran. 
Altres estacions com les del Putxet al carrer Salmes o Bonanova i Tres Torres a la 
Via Augusta, queden més allunyades i la seva incidencia és petita. 
A part de la posició periférica de les dues úniques estacions, l'altra aspecte que 
limita la utilització d'aquest mitja de transport, és que les interconnexions deis FCG 
amb les altres línies del Metro solament es poden realitzar a Proven9a o a 
Catalunya, estacions molt allunyades i que en conseqüéncia no perrneten unes 
cómodes connexions transversals. També pe~udica el fet que la interconnexió 
entre les dues línies de Sarria i Tibidabo s'hagi de ter a l'allunyada estació de 
Gracia. 
En aquest sentit resultara molt positiu per un majar ús del Metro, la posta en 
funcionament de la línia 9, que a més de tenir una estació al llindar de la zona, 
perrnetra unes millors connexions a Putxet i Tres Torres. 
Óbviament de cara a un futur més llunya l'ideal seria una nova línia de Metro que 
uneixi Esplugues amb la Vall d'Hebró a través del passeig Reina Elisenda de 
Monteada, passeig Bonanova, passeig Sant Gervasi i Anella de Collserola, amb 
connexions a Reina Elisenda i aavinguda Tibidabo. De fet la perl.longació de Reina 
Elisenda a Esplugues ja esta prevista. En aquest sentit interessa no hipotecar pel 
futur el subsól d'aquest possible itinerari de Metro. 
Transport públic: Autobusos 
Les línies d'autobusos urbans que serveixen la zona són: 
A tot elllarg del pg. de la Bonanova: 
• Unía 22: PI. Catalunya-República Argentina-passeig Sant Gervasi-
passeig Bonanova-Esplugues 
• Unía 64: Barceloneta-Muntaner-passeig Bonanova-Pedralbes 
• Unía 75: Les Corts-Zona Universitaria-passeig Bonanova-pla9a Kennedy 
A tot elllarg de la ronda de Dalt: 
• Línia 60 (ronda Exprés): Pla<;a Glóries-passeig Vall d'Hebró-laterals ronda de 
Dalt-pla<;a Borras-Zona Universitaria. 
A punts perimetrals del sector: 
• Línia 66: pla<;a Catalunya-pla<;a Artós-Via Augusta-Can Carelleu 
• Línia 30: pla<;a Espanya-Estació de Sants-Via Augusta-pla<;a Borras 
• Línia 14: Vil.la Olimpica-Ganduxer-Mandri 
• Línia 70: Sants-Ganduxer-Mandri 
• Unía 72: Zona Franca-Ganduxer-Mandri 
• Línia 995 (tramvia blau): pla<;a Kennedy-avinguda Tibidabo-pla<;a Dr. Andreu 
• Línia 58: pla<;a Catalunya-Muntaner-passeig Sant Gervasi-pla<;a Kennedy 
• Línia 17: Barceloneta-Balmes.passeig Sant Gervasi-avinguda Jorda 
• Línia 73: Baró de Viver-passeig Vall d'Hebró-passeig Sant Gervasi-pla<;a 
Bonanova (amb motiu de la remodelació de la pla<;a Bonanova, finalitzen el seu 
recorregut a pla<;a Kennedy) 
• Línia 85: Horta-passeig Vall d'Hebró-passeig Sant Gervasi-pla<;a Bonanova 
(amb motiu de la remodelació de la pla<;a Bonanova, finalitzen el seu recorregut 
a pla<;a Kennedy) 
En general podem dir que les línies d'autobusos d'accés a la zona són nombroses, 
si bé la majoria incideixen d'una forma perimetral. Per dins del sector própiament dit 
solament tenim les línies 22, 64 i 75 a tot el llarg del passeig Bonanova, el 60 al 
llarg de la ronda de Dalt i el 995 (tramvia blau) que juga un paper de bus de barrí. 
Les demés línies donen connexió a punts perimetrals del sector amb la resta de la 
ciutat. 
A3 
Yld 130 S3.LSOd0Hd ··s 
5.1.-ACTUACIONS DE CIRCULACIÓ 
Propostes desenvolupades en planols que es troben a continuació: 
• Carrer Carrasco i Formiguera doble sentit de circÚiació des de !'entrada del 
CoHegi Sant lgnasi fins al carrer Dolors Monserda, ubicant estacionament de 
motos en línia al costat Llobregat, entre els carrers Margenat i Dolors 
Monserdá 
• Cru·illa Anglí -Dolors Monserda: instal-lació semafor 
• Carrer Angli davant la porta de l'escola Peter Pan: instaHació de barana 
intermitent 
• Ronda de Dalt davant del Sant lgnasi: reserves de bus escolar ambdós costats 
• Cru·illa pg. Bonanova -Pomaret-Dr. Roux: instal-lació semafor 
• Carrer Pomaret: reserva bus escolar. 
• Via Augusta costat Besos entre els carrers de Dolors Monserda i Margenat, 
establir una reserva d'aparcament de transport escolar i retirar el senyal de 
prohibit aparcar. 
• Carrer Esperan<;a entre carrer Marquesa de Vilallonga i carrer Escales Pies: 
reserva de motos 
• Carrer Marquesa de Vilallonga entre els carrers de Margenat i Esperan<;a: 
reserva de motos en línia costat Besos. 
• Millora de senyalització del carrer Esperan~a entre Escales Pies i lradier 
• Retor<; prohibició aparcament tram final Escoles Pies amb pg. Bonanova 
• Carrers Horaci-Munner. canvi sentit circulació 
• Carrer Jaume Cancer: senyalització horitzontal i vertical 
• Carrer Jesús i Maria: millorar senyalització 
• Carrer Quatre Camins entre el carrers de Cister i Dominics: reserva de motos 
• Carrer Quatre Camins amb carrer Bellesguard: reserva d'unes 50 motos 
• Cru"llla Teodora Lamadrid-pg. Sant Gervasi: instaHació semafor 
• Av. Tibidabo-pi. John F. Kennedy: millorar senyalització 
• CoHocació d'un STOP al carrer de Planella amb Marquesa de Vilallonga. 
• CoHocació d'un STOP al carrer Bellesguard amb ronda de Dalt 
• Establir una reserva d'estacionament de transport escolar al lateral de la Ronda 
de Dalt a l'al<;ada de les Escoles Pies. 
Altres propostes: 
• Pg. Bonanova: pintar línia doble continua a tot elllarg. 
• Pintar i repintar passos de vianants 
• Completar la senyalització vertical i horitzontal alla on manqui 
5.2.· ACTUACIONS A LA VIA PUBLICA 
• Millora de pavimentació de voreres: resoldre manqu~s de paviments o voreres 
en mal estat: 
Vorera lateral Vía Augusta, cantonada amb Margenat 
Vorera de carrer Margenat entre lradier i Escales Pies 
Vorera de carrer Planella: resoldre desperfectes per aixecament a causa 
de l'arbrat en costat muntanya 
Completar trams de vorera de carrer Valeta d'Arquer: des de cantonada 
amb el carrer Bellesguard fins al carrer Roure, tram núm. 19-21, tram 
finca núm. 33. 
Refer voreres de carrer Jesús i Maria 
Vorera del carrer Císter costat Llobregat, tram des de passeig Sant 
Gervasi fins al núm. 9 i tram des deis carrers Vendrell fins a Melilla 
Vorera del carrer Marquesa de Vilallonga entre els carrers de Margenat i 
Esperanc;;a 
Vorera carrer Esperanc;;a, costat muntanya, entre Pomaret i lradier 
Arranjament d'un tram de vorera del carrer Carrasco i Formiguera, núm. 
7 bis 
• Pavimentació de calc;;ades: recobriments 
Carrer Pomaret, entre Dolors Montserda i Margenat 
Carrer Canaries. Tram final que cal formigonar i ter neteja d'arbustives 
Carrer Margenat, tram final fins a Pomaret 
Carrer de Bellesguard 
Carrer Roure de ronda de Dalt al carrer lmmaculada 
Carrer V aleta d'Arquer del carrer Roure al carrer Bellesguard 
• Disposició de pilons o baranes en voreres: 
vorera muntanya de carrer lmmaculada entre els carrers Pomaret a 
Marquesa de Vilallonga 
Vorera costat mar del carrer Planella entre els carrers de Marquesa de 
Vilallonga a Bellesguard 
Vorera costat muntanya al carrer Canaries 
vorera costat Besos del carrer lradier, des d'lmmaculada a Ronda 
Vorera costat mar del carrer Dolors Monserda entre els carrers de 
Carrasco i Formiguera i Via Augusta 
CoHocació de baranes de protecció al carrer Jesús i Maria, cantonada 
amb el carrer Sant Liguori 
At 
• Disposició de semafors: 
Ampliar instaHació d'avinguda Tibidabo: bacul en sentit ascendent 
lnstaHació semafor a Bonanova-Pomaret 
lnstaHació semafor a Anglí-Dolors Montserda 
lnstaHació semator a pg. Sant Gervasi-Teodora Lamadrid 
• Millora d'accessibilitat deis vianants: formació de recorreguts accessibles 
conformant prioritats d'itineraris adaptats per incorporar gradualment guals 
accessibles a les cru'illes: 
Eix Carrasco i Formiguera 
Eix Margenat 
Eix Vilana 
Eix Dolors Monserda 
A8 
5.4.-PROPOSTES DE TRANSPORT PÚBLIC 
Autobuses 
1.-Bus de barri 
Les difícil condicions de la connectivitat interna de la xarxa v1ana fan 
extremadament complicat ramificar alguns deis recorreguts a !'interior de la zona i, 
en aquest capítol, només un servei local amb autobusos curts (bus de barri) es 
mostra com a element de transport amb capacitat per a ésser implantat en cas 
d'aconseguir-se recorreguts de més abast que el facin gestionable. 
En el planol corresponent es dibuixa el recorregut proposat per aquest bus, que 
seria: plaC(él Kennedy-passeig de Sant Gervasi-carrer Cister-carrer Quatre Camins-
avinguda Tibidabo-ronda de Dalt-plac;a Alfons Comí-passeig de Sant Gervasi-
plac;a Bonanova-passeig Bonanova-carrer Vilana-carrer Esperanc;a-carrer lradier-
carrer Planella-carrer Bellesguard-ronda de Dalt-carrer Balsareny-carrer Jesús 
Maria-passeig de Sant Gervasi-plac;a Kennedy. 
2.-La línia 75 
Es propasa que aquesta línia circuli tots els dies de l'any, excepte els diumenges i 
festius, i no tan sois en dies de curs escolar. 
3.-Les línies 30, 60, 70 i 72 
S'augmenta la freqüéncia de pas d'aquestes línies, de la següent manera: 
• Línia 30: de 17 minuts que és l'interval actual a 9 minuts 
• Línia 60: de 14 minuts que és l'interval actual a 9 minuts 
• Línia 70: de 9 minuts que és l'interval actual a 6 minuts 
• Línia 72: de 9 minuts que és l'interval actual a 6 minuts 
S'estudiara alguna modalitat per fer més assequible als ve'ins de l'avinguda 
Tibidabo, l'ús de !'autobús 995 o el tramvia blau. 
..2.0 
Metro 
1.-La línia 9 
La futura línia 9 del metro té previst situar una estació al passeig de la Bonanova, 
cantonada amb el carrer Mandra. 
2.-Un nou baixador deis FGC 
Es considera molt convenient situar un baixador deis FGC a mig camí entre les 
estacions de Sarria i el Peu del Funicular. En aquesta zona intermitja hi han molts 
equipaments, principalment educatius, i alguns residents, que ara han de 
desplagar-se bastant fins a l'estació més propera. 
5.5.-PROPOSTES PER AL TRANSPORT ESCOLAR 
Tots els centres educatius que utilitzen servei privat de transport escolar i que 
disposen d'espai suficient haurien de fer les maniobres d'encotxament i 
desencotxament d'alumnes a !'interior deis seus recintes. 
En el cas que aixó no sigui possible, s'habilitaran punts próxims a les escoles com 
a reserves a la calc;ada per fer aquesta maniobra a les hores d'entrada i sortida 
deis alumnes. La resta del dia, aquestes reserves s'utilitzaran per a carrega 
descarrega o bé per a aparcament lliure, en el cas que no es vegi la necessitat. 
5.6.· CONNECTIVITATS CONVENIENTS A LLARG TERMINI 
ÁMBIT 1: ENTRE VIA AUGUSTA · SANT JOAN DE LA SALLE 
Sembla oportú preparar la continu'itat del carrer Margenat sobre la via del FGC, 
per tal de dotar d'un recorregut de vehicles en parell de carters que milloren les 
circulacions interiors a i des deis coHegis. 
Aixó podría ajudar a reconvertir els carrers sense sortida perpendiculars a 
Bonanova com a carrers especialltzats per a recorreguts escolars. Ampliació de 
voreres. 
Analitzar les possibilitats d'obertura del tram central de carrer Horaci, des de pi. 
Bonanova per pujar per LLw;anés-Sant Joan de la Salle a la Ronda de Dalt. 
ÁMBIT 2: ENTRE SANT JOAN DE LA SALLE· AVDA TIBIDABO 
• Obertura del carrer Infanta Isabel, entre Jaume Cancer i Mossén Vives 
prolongació fins al tram obert. 
• Obertura del carrer Horaci 
• Transformació del carrer Alcoi 
5.7.-RESERVA DE FONS D'INVERSIÓ PER A LA MILLORA 
D' ACCESSIBILITA T 
Eliminació de pals de fusta en voreres, a través d'actuació d'inversió concertada 
amb FECSA-ENDESA per a un ambit suftcientment extens. 
~SOdnSS3lld ·g 
VALORACIÓ DE LES ACTUACIONS: 
• Millora de pavimentació de voreres: 
Vorera lateral Via Augusta, cantonada amb M·argenat 
Vorera de carrer Margenat entre lradier i Escales Pies 
Completar trams de vorera de carrer V aleta d'Arquer 
tram núm. 19-21, tram finca núm. 33.: 
Vorera de el Cister costat Llobregat, tram des de pg. Sant 
Gervasi fins al núm. 9 : 
Vorera de e/ Císter, tram des de Vendrell fins a Vistabella. 
Vorera el V aleta d'Arquer, costat mar entre el Roura i 
el Bellesguard. ( pendent actuació particular): 
Vorera de Marquesa Vilallonga entre Margenat i 
Esperan9a 
Vorera e/ Esperanya, costat muntanya, 
entre Pomaret i lradier 
• Pavimentació de cal9ades: 
1) recobriments asfaltics: 
Carrer Pomaret: de Margenat a cul de sac: 
Carrer de Bellesguard: 
2) pavimentació amb grava ciment: 
Carrer Canaries, tram final 
Carrer Margenat, tram final fins a Pomaret 
• Disposició de pilons en voreres: 
voreres carrer Canaries: 
vorera costat Besos de carrer lradier, 
des de 1m maculada a Ronda. 
vorera carrer Carrasco i Formiguera, costat Besos 
6.552,60 € 
5.842,44 € 
3.864,80 € 
5.342,32 € 
7.802,24 € 
6.849,44 € 
10.985,87 € 
2.484,80 € 
2.674,20 € 
52.398,71 € 
20.415,50 € 
34.384,00 € 
3.094,00 € 
1. 456,00 € 
59.349,50 € 
1.088,00 € 
1.632,00 € 
2.592,00 € 
5.312,00 € 
• lnstal-lacions de semafors: 
Ampliar instal-lació de l'avinguda Tibidabo: bacul 
lnstaHació semator a Bonanova-Pomaret: 
lnstaHació semafor a Anglí-Dolors Montserda: 
lnstal·lació semafor a pg. Sant Gervasi-Teodora Laniadrid : 
lnstal·lació semafor a Bonanova-Horaci: 
3.125,26 € 
45.100,00 € 
40.510,00 € 
40.510,00 € 
45.100,00 € 
174.345,26 € 
• Millora d'accessibilitat deis vianants: formació de recorreguts accessibles 
conformant prioritats d'itineraris adaptats per incorporar gradualment guals 
accessibles a les cru"illes: 
eix Carrasco i Formiguera : 
eix Margenat: 
eix Vilana: 
eix Dolors Monserda : 
La despesa unitaria en nova formació de guals és de 2.225 €Igual 
• Millora de senyalització viaria: 
a) senyalització vertical: 
-en carrers genérics. (38 senyals, 38 pals i 8 davantals: 
en ambits programats ( 62 senyals, 49 pals i 
16 davantals ): 
b) pintura en cah;ada: 
-en carrers genérics: 
-en ambits programats: 
TOTAL: 
26.700,00 € 
8.900,00 € 
8.900,00 € 
48.950,00 € 
93.450,00 € 
4.282,60 € 
6.987,00 € 
696,00€ 
2.835,00 € 
14,800,60 € 
399.656,07 € 
7. CALENDARI D'EXECUCIÓ 
El conjunt d'actuacions es tara en dues fases. 
Una primera fase s'iniciara a l'estiu del 2002 i es perllongara durant el primer 
semestre del 2003. En aquesta fase s'executara tot el contingut d'aquest pla a 
excepció de les actuacions que ara es relacionen, i que per tant formen part de la 
segona fase: 
Construcció del pont de Margenat 
Obertura del carrer Horaci 
Urbanització de la plac;a Calvó 
Construcció de la línia 9 del metro 
Ubicació d'un baixador deis FGC darrera de l'lnstitut Químic de Sarria 
Obertura del carrer Infanta Isabel 
Millora de l'estat de voreres d'altres carrer de l'ambit que ho requereixin.