Accions conjuntes de I'Ajuntament de 
Barcelona i les entitats socials: 
201 OA ny Europeu contra la pobresa i l'exclusió social 
Mesura de govern presentada a la Comissió 
d'A cció Social i Ciutadania 
20 de d'abril de 201 O 
2 
·¡.... • . 1 . • . ' ·., .. 
·-
~ > 1: 1 1 \ ¡ ' ' 1 ! ' ' ' 
11' ; ... ~"... 1 • f , • -
L'AJUNTAMENT 1 LES ORGANITZACIONS DE LA CIUTAT FEM XARXA: 
ACCIONS CONJUNTES CONTRA LA POBRESA 1 L'EXCLUSIÓ A BARCELONA. 
UNA ESFERA PÚBLICA COMPARTIDA 
La lluita contra la pobresa i l'exclusló social se situa entre efs principals objectius de la Unió Europea 
(UE) i els seus Estats membres. El mar~ de 2000, a l'inici de !'estrategia de lisboa, es va estabfir el 
compromís de "treballar per assolir un impacte decisiu en l'eradicació de pobresa" fixant com a 
horitzó l'any 2010. Malgrat els esfor~os, un gran nombre de persones a la UE viuen encara avui per 
sota delllindar de la pobresa (17% de fa població1
). 
L'Anv Europeu de lluita contra la Pobresa i I'Exclusió Social és una iniciativa política impulsada per 
la Comissió Europea que vol reafirmar la importancia de la responsabilitat col·lectiva per combatre 
la pobresa, implicant els responsables polítics i el conjunt d'actors socials. Així, els principis rectors i 
objectius de 1' Any Europeu són: 
Reconeixement: reconeixer el dret fonamentaf de fes persones en situació de pobresa i exclusió 
social a viure amb dignitat i prendre part activa a la societat. 
• Cohesió i inclusió: promoure una societat inclusiva i cohesionada, que assumeix l'eradicació de 
la pobresa com a objectiu global, en benefici del conjunt. 
• Responsabilitat compartida i particlpació: enfortir el suport a les polítiques socials d'inclusió, 
posant emfasi en la responsabilitat col·lectiva i l'empoderament personal per lluitar contra la 
pobresa i l'exclusió, i promovent el compromís per part de tots els agents socials. 
• Compromís i acció: renovar i donar un nou impuls al compromís de la UE i els seus Estats 
membres per combatre la pobresa i l'exclusió, tot i implicant en aquest compromís a tots els 
nivells d'autoritat, atorgant un paper actiu a les ciutats i els governs locals. 
1 www.2010againstpoverty.eu (dada 2007). 
1 
2 
En aquest context, l'orientació europea de la política social es fonamenta en un sistema de 
governan~a participativa, en el que la gestió relacional és la base per als processos de construcció 
col·lectiva del desenvolupament huma sostenible. Així, la segmentació tradicional entre societat civil 
1p olítica es desdibuixa per donar pas a una resposta més innovadora i efica~ a la complexitat de les 
necessitats socials, impossibles d'abordar sense mecanismes de cooperació entre les institucions i 
les organitzacions amb vocació social, en el marc d'una nova esfera pública compartida. 
Les ciutats són el terreny on s'expressen les desigualtats, la pobresa i les exclusions. Són també 
l'espai on es manifesten les potencialitats d'acció transformadora des de la proximitat i la vida 
quotidiana. Aquest fet comporta que, en l'ambit de la inclusió social a escala local, els mecanismes 
de concertació i treball en xarxa siguin cada vegada més una necessitat i una aposta, esdevenint, en 
conseqüimcia, una realitat en procés d'expansió i millora. 
A Barcelona totes aquestes dinamiques es despleguen amb for~a. A la nostra ciutat, parlar de 
polítiques locals contra la pobresa i l'exclusió implica, obviament, dues esteres d'intervenció, la suma 
de les quals constitueix !'esfera pública compartida. D'una banda, es contempla el conjunt de 
programes i serveis municipals d'indusió, així com els de la resta d'administracions que incideixen a la 
ciutat; i d'altra banda, engloba el ventall d'iniciatives que, amb vocació de servei públic, desenvolupen 
les entitats socials i la resta d'actors de la ciutat (organitzacions ciutadanes, economiques, 
professionals, docents, de recerca ... ). l'espai d'lntersecció entre ambdues esteres, cada cop més fort 
i ampll, és l'ambit de l'acció conjunta, de la coresponsabilltat i el treball en xarxa. 
Polítiques locals d'inclusió 
Una esfera pública compartida 
Ajuntament i 
al tres Entitats socials 
administracions i altres actors 
Acció conjunta 
2 
2 
En relaci6 a I'Ajuntament, l'any 2005, Barcelona es dota d'un Pla Municipal pera la lnclusi6 Social, 
fruit d'una proposta del Consell Municipal de Benestar i d'un ampli procés de participació. El Pla 
explicita el compromís de 1' Ajuntament amb un conjunt de polítiques socials vincula des a la lluita 
contra la pobresa i l'exclusió. La Oirecció d'Acció Social, impulsora i garant del Pla, l'ha desenvolupat 
per mitja d'un conjunt de programes: serveis socials basics, acció comunitaria, acollida i 
interculturalitat, inffmcia i adolescencia, famílies, gent gran, suport a la dependencia, persones 
sense sostre, i acció contra la pobresa. El Pla aposta també per l'acció transversal al sí de 
I'Ajuntament i pel treball interinstitucional: perla vinculació de l'acció social amb l'urbanisme, i amb 
els sistemes de salut, educació, ocupació i habitatge. 
Pel que fa als actors socials i economics, les organitzacions actuen també a Barcelona coma motors 
d'inclusió: d'acció contra la pobresa, suport als coHectius vulnerables i agents de transformació. 
L'activitat es desenvolupa tant per part de cada entitat, com a través de federacions de segon i 
tercer nivell, que vertebren el sector i incrementen les seves capacitats d'interlocució. El grau 
d'intervenció de les entitats en !'esfera pública, i la capacitat d'acció i incidencia d'aquestes s'ha 
incrementat de forma notable a Barcelona al llarg deis darrers anys, de la ma de la creixent 
estructuració del sector i d'un també creixent nivell de reconeixement ciutada. 
Així, al costat de les estrategies estrictament municipals o associatives contra la pobresa i l'exclusió, 
ha anat creixent a Barcelona una esfera d'intersecció. Un espai de confluencia, de generació de 
processos de confian~a i complicitats creuades, que es van traduint en interaccions, practiques de 
codecisió i accions concertades. Un espai públic, pero divers i pluralista quant al nombre i el tipus 
deis agents que hi concorren. Un espai on es despleguen xarxes contra la pobresa i per la inclusió, 
tot construint un capital social salid orientat a l'acció cooperativa. Una esfera que fa possible, en 
definitiva, codefinir objectius i projectes de ciutat entre 1' Ajuntament i les entitats; així com 
compartir eines per lluitar contra els factors de l'exclusió, atendre els col·lectius més vulnerables, i 
tra~ar itineraris per !'autonomía personal i la reconstrucció de vincles comunitaris. 
Aquesta esfera d'acció conjunta ha anat cristaHitzant, a la nostra ciutat, en el marc de I'Acord Ciutada 
per una Barcelona lncluslva2
• L'Acord Ciutada és el terreny comú, l'espai públic local constru'it per 
múltiples agents coma terreny d'acció compartida contra la pobresa i perla indusió social, una acció 
definida en base a la reflexió i a la concertació sobre els objectius de ciutat i les estrategies d'actuació. 
A Barcelona se segueixen desplegant avui dinamiques 1 situacions de vulnerabllitat 1 exclusió. 
D'una banda, aquelles més clarament vinculades als impactes socials de la crisi: atur, treball 
submergit, dificultats de cobertura de necessitats basiques, noves situacions de pobresa relativa ... 
O'altra banda, aquelles connectades a necessitats tradicionals no resoltes: desigualtats educatives i 
de salut, dependencies, inequitats de genere ... Finalment, les que deriven de les noves pautes de 
complexitat social: processos d'acollida fragils, monomarentalitat, solitud, precarietat relacional ... 
Compromrs de les organitzaclons de la cfutat amb els prlncipis que es recullen al Pla Municipal per a la lnclusió Sodal 1 envers la 
voluntat d'accíó conjunta. Signat l'abril del2006, iniclalment per de 235 entitats llnstitucions, 1a ctualment amb més de 420 signants. 
3 
2 
Alllarg deis últims anys, pero, el compromís municipal perla inclusió, l'enfortiment de les entitats, i el 
treball en xarxa entre 1' Ajuntament i les organitzacions socials han generat processos rellevants de 
mi/lora en termes d'lnclusió i benestar: s'ha avan~at en cohesió interterritorial, s'han ampliat 
!'esperan~ de vida al néixer i els nivells formatius de la població, s'han redui't les desigualtats de renda, 
s'estan universalitzant els serveis socials basics i d'atenció domiciliaria, i més de 150.000 persones s'han 
incorporat a itineraris d'inclusió, grades a un increment substancial de la despesa i la inversió social. 
S'ha cobert un trajecte, s'ha fet molta feina a Barcelona. Pero els riscos de pobresa i exclusió 
persistents, units ara als efectes socials de la crisi ens obliguen a multiplicar esfor~os. L' Ajuntament 
seguira prioritzant les polítiques actives d'inclusió; les entitats seguiran treballant a fons. Pero el 
que realment volem que defineixi Barcelona és la capacitat de construir un determlnat model de 
resposta. Un model de resposta a la crisi i a totes les dinamiques de pobresa i exclusió, caracteritzat 
per l'enfortiment sostingut de: 
• 1'A cord Ciutada per una Barcelona Inclusiva. 
• els processos i practiques de creativitat i innovació social. 
Així dones, estrategies d'acció compartida i creativitat social com a criteris-referents que 
defineixen el model Barcelona de lluita contra la pobresa i l'exclusió; el model d'articulació d'una 
clutat més inclusiva i solidaria. L'aportació qualitativa de Barcelona a 1' Any Europeu. 
L'aposta sostinguda per aquestes dues idees-for~a, per una Barcelona que treballa per la inclusió 
des de la vertebració quotidiana d'un capital social creatiu, s'ha de traslladar al terreny deis fets al 
llarg de l'any 2010. En aquest sentit, I'Ajuntament i les entitats socials es comprometen, el2010, a 
fer un pas endavant qualitatiu en l'enfortiment de I'Acord Ciutada per una Barcelona Inclusiva, tot 
i confluint en una serie de practiques conjuntes orientades per uns mateixos criteris rectors. 
Criterls rectors: 
La redistribució social d'o portunitats vitals, com a aposta de superació de totes les dimensions 
de desigualtat -materials i relacionals- i de la reproducció intergeneracional d'aquestes. 
L'empoderament i l'activació de capacitats, per tal que les persones i els col·lectius se sentin 
subjectes i protagonistes de les seves propies trajectories d'inclusió i projectes de vida. 
El reconeixement i posada en valor de les diferencies, i l'articulació de mares convivencials on 
cristal·litzi una cultura cívica compartida del respecte, amb igualtat de drets i responsabilitats. 
El foment de lla~os comunitaris significatius, que canalitzin xarxes de solidaritat i fraternitat. La 
ciutat no és una successió d' espais urbanitzats; és el conjunt de processos que converteixen 
aquests espais en llocs on es construeixen vincles emocionals, memories i anhels compartits. 
4 
2 
ACCIONS CONJUNTES CONTRA LA POBRESA 1 L'EXCLUSIÓ SOCIAL 2010 
Al llarg del 2010, Any Europeu de lluita contra la Pobresa l I'Exclusló, 1'A juntament l les Entltats 
Soclals, en el marc de 1' Acord Ciutada per una Barcelona Inclusiva, es comprometen a realltzar les 
següents acclons conjuntes: 
1. XARXES D' ACCIÓ CONTRA L'EXCLUSIÓ SOCIAL 
Xarxa d'A tenc ió a Persones Sens e Sostre 
Les 25 organitzacions socials que la integren tenen el compromís de sumar esfor~os per tal 
d'acompanyar les persones en situació d'exclusió residencial intensa en el seu procés de 
recuperació de la maxima autonomía personal i els vincles socials. En el decurs de 2010, la previsió 
de treball conjunt es resumeix en els següents aspectes més destacables: 
1. Desenvolupament d'un treball de Diagnosi de la situació de les persones sense llar a Barcelona 
(tant de les que es troben al carrer com de les que són ateses als centres d'atenció), que 
permeti orientar millor les actuacions d'atenció a la ciutat. 
2. lntervenció en l'ambit de la salut mental en relació al coHectiu de persones sense sostre. A 
partir de les propostes d'actuació recollides en una jornada realitzada el 2009, "Salut mental i 
persones sense sostre", enguany el conjunt d'operadors de la Xarxa s'han compromes a acordar 
estrategies d'atenció que tractin aquesta problematica. 
3. Elaboració del Cataleg de serveis de la Xarxa d'A tenció a Persones sense Sostre de Barcelona. 
Desenvolupament d'una eina virtual pera consultes vía Internet sobre la tipología de recursos i 
serveis d'atenció existents a la ciutat, que estara operativa el segon semestre de 2010. 
4. Organització d'unes Jornades on divulgar els resultats de les accions realitzades des de la xarxa, 
amb 1' objectiu de treballar per aplegar a 1' entorn de 400 participants. 
Xarxa d'empreses amb projectes de responsabilitat social 
Hi participen empreses compromeses amb projectes de responsabilitat social que col·laboren amb 
entitats d'iniciativa social, mitjan~ant la mediació de 1' Ajuntament de Barcelona. 
S. El compromís 2010 es concreta en arribar a un total de 30 empreses amb projectes de 
responsabilitat social a la ciutat, coordinades amb l'activitat de les organitzacions socials 
vinculades a 1' Acord Ciutada. 
5 
2 
Xarxa d'lnserció Sociolaboral 
Amb 49 organitzacions que hl estan vinculades, aquesta xarxa neix de la col·laboració entre els 
a m bits municipals d'A cció Social 1 Barcelona Activa, i els agents socials que treballen per a 
l'ocupació de persones en situació de vulnerabilitat. Els seus objectius són: i) impulsar un espai de 
treball des del qual definir models d'intervenció envers la inserció laboral de les persones amb més 
dificultats; ii) compart~r el coneixement, identificar bones practiques 1i mpulsar accions innovadores; 
iii) amplificar i optimitzar la capacitat deis recursos existents en el conjunt de la Xarxa. 
6. En tant que projecte compartit per la Xarxa, destaca el Portal de Recursos d'lnsercló 
Sociolaboral, que esta previst que funcioni plenament de cara al segon semestre de 2010. 
Aquest portal suposara l'ordenació, fa publicitació i l'accesslbifitat de tota fa informacló 
disponible en materia de recursos d'inserció sociolaboral, 1 el seu encaix en una estrategia de 
ciutat orientada a 1a superació de l'exclusió vinculada a l'ocupació. 
1. Un altre projecte clau de fa Xarxa per al 2010 és la participació de la Federació d'Empreses 
d'lnserció i de la Federació de Centres Especials de Treball en fa Comissió Mixta de seguiment 
del Programa de Contractació Socialment Responsable, que es marca com a objectiu assignar 7 
milions d'euros de contractació pública pera la integració laboral de persones en risc d'exclusió. 
Xarxa de Centres Oberts d'A tenció a la Infancia i 1'A dolescencia 
Composada per 17 entitats, el compromís adquirit en el seu si radica en millorar fa capacitat de 
resposta de la ciutat en atenció socioeducativa pera la infancia i !'adolescencia en situació de risc 
social. Cal destacar el fet que avui en dia la Xarxa ofereix més de 1.000 places d'atenció diaria en 
diferents districtes de la ciutat. 
8. El producte més important de la Xarxa és el procés de definició de criteris i orientacions per a la 
configuració del Model de Centre Obert de Barcelona, que comprendra característiques 
comunes pera tots efs operadors de la ciutat, siguin de titularitat municipal o d'iniciativa social. 
En aquest procés ja s'han efectuat passos decisius: l'elaboració d'una diagnosi compartida 
sobre la situació deis centres oberts de fa ciutat; efs monografics sobre: el trebafl amb tes 
famílies; el procés de seguiment individualitzat; el treball conjunt entre efs serveis basics i els 
especialitzats. Enguany, el compromís de treball és a 1' entorn de "La coordinació i el treball 
conjunt deis centres oberts amb els serveis socials: coresponsabilitat i complementarietat". 
\ 
6 
l'i 
1'• . 2 
Xarxa d' Acollida i lnterculturalitat 
Compasada per 89 organitzacions, té per objectiu facilitar l'arrelament de les persones nouvingudes 
a la ciutat. S' organitza amb la voluntat de generar espais compartits d'informació, orientació, 
assessorament i cobertura de necessitats basiques a persones i famílies nouvingudes, especialment 
d'aquelles que s'instaJ.Ien a la ciutat en condicions de fragilitat social i relacional. la Xarxa ha 
generat també dinamiques de cooperació a escala territorial: diferents barris i districtes de 
Barcelona disposen de xarxes d'acollida d'arrel i configuració comunitaria que dinamitzen la xarxa 
de ciutat. Finalment, la Xarxa constitueix una plataforma essencial de coHaboració entre les entitats 
que treballen en l'ambit de les persones d'origen immigrant i els serveis socials de 1' Ajuntament. 
Durant aquest anys, els principals compromisos de treball són: 
9. Continuar amb l'elaboració de materials d'acollida: 1) El manual de procediments per a 
l'atenció professional a persones nouvingudes; 2) Guia de recursos per a la població 
nouvinguda (passos a seguir quan una persona arriba a Barcelona); 3} Guia interna d'entitats 
d'acollida (dades de contacte i definició d'ambits d'actuació del conjunt d'operadors de la 
ciutat); 4) Material d'e strangeria per al món empresarial (informa ció sobre contracta ció i 
renovació de contractes, entre d'altres); S) Mapa d'entitats de formació en llengües. Finalment, 
enguany es posara en marxa la WEB de la Xarxa d'A collida i lnterculturalitat. 
Xarxa de Famílies Cuidadores 
les seves 10 organitzacions tenen per finalitat avan~ar en el reconeixement de la tasca que 
desenvolupen les entitats en el suport a famílies cuidadores que atenen a persones que pateixen 
malalties vinculades a processos de perdua d'autonomia. l'interes d'aquesta xarxa en termes de 
prevenció de la pobresa consisteix en el cost d' oportunitat -€n sentit social i economic- que su posa 
pera les famílies cuidadores ter-se carrec de persones amb necessitats intensives d'atenció. El seu 
pla de treball més immediat planteja l'analisi de l'estat de salut de les persones cuidadores i 
l'elaboració de guíes o catalegs de recursos disponibles pera les mateixes. En aquest sentit, el 2009 
es realitza i presenta !'informe "la salut deis qui conviuen amb persones que tenen necessitats 
especials d'atenció o dependencia a Barcelona" . Aquest informe marca la pauta de treball de 2010, 
definida per la priorització de les següents accions: 
10. la definició de noves mesures per a la conciliació entre els món laborals i de la família, 
específicament per a famílies amb persones dependents i infants amb malalties greus. 
11. l'elaboració d'una guia d'entitats que agrupen a persones cuidadores i la convocatoria d'una 
jornada de treball amb professionals de serveis socials i de salut per orientar les tasques de cura 
de les persones cuidadores. 
7 
2 
A banda d'aquestes sis xarxes en funcionament, cal esmentar que en la Jornada Anual de 1'A cord 
Ciutada pera una Barcelona Inclusiva de 2009 s'acorda la constitució de dues noves xarxes d'acció 
que han de comencar a operar formalment en els proxims mesos: la Xarxa d'Habltatges d'lndusl6 
de Barcelona lla Xanca de Cultura pera la lnc/us/6. En aquests moments, estan participades per 15 
organitzacions cadascuna i estan gestant les seves primeres apastes programatiques. 
Xarxa d'Habitatges d'lnclusló de Barcelona 
la posada en marxa d'aquesta xarxa partelx de la base de !'existencia d'un important nombre 
d'entitats socials dedicades a la inclusió residencial i que gestionen habitatges per atendre a 
persones i famílies en situació o risc d'exclusió residencial (a la ciutat existeixen unes SO entitats que 
gestionen un total de 245 habitatges destinats a l'atenció de diferents cof.lectius en situació 
d'exclusió social). la voluntat deis operadors integrants de la Xarxa és conformar-se en un espai de 
coordinació de les polítiques socials i d'habitatge que proporcloni una visió global deis recursos 
residencials a la ciutat i fomenti la complementarietat i l'acció conjunta entre el sector públic i els 
agents socials. D'acord amb aixo, alguns deis objectius que la Xarxa concretara enguany són: 
12. la definició de les diferents tipologies d'habitatges d'inclusió, quant a les característiques deis 
col·lectius als quals s'adrecen i a les diferents metodologies d'intervenció. 
13. la concreció d'un paquet d'indicadors conjunts de dades d'actuació que doni compte tant de 
recursos municipals com d'iniciativa social. 
14. L'elaboració d'un cataleg de serveis del conjunt d'operadors i, per tant, la coordinació de tots els 
actors implicats en la Xarxa en una acció conjunta de ciutat. 
Xarxa de Cultura per a la lnclusió Social 
Té per objectiu fonamental escometre les desigualtats d'accés al capital cultural i educatiu, i 
repescar la dimensió social de la cultura en tant que mecanisme generador de ciutadania. D'acord 
amb aquest objectiu, els operadors que actuen com a motors de constitució de la xarxa provenen, 
fonamentalment, de l'ambit cultural que disposen de practiques d'inclusió; o entitats de caire social 
que realitzen practiques culturals en tant que eines d'intervenció en inclusió. D'acord amb aixo, els 
objectius immediats de la Xarxa són: 
15. Aprofundir en el coneixement del vincle entre la cultura i l'ambit d'intervenció social, així com 
donar projecció i visibilitat a les iniciatives d'aquesta mena queja existeixen 
16. Dura terme projectes i accions concretes que tinguin com a finalitat millorar l'accessibilitat de 
les persones en risc d'exclusió social als equipaments i serveis culturals de la ciutat, enfortir les 
practiques culturals de proximitat, potenciar les capacitats de creació de les persones en 
situació de vulnerabilitat, i donar suport a les activitats culturals que realitzin les entitats 
orientades a la inclusió social. 
8 
2 
2. XARXES INTERNACIONALS PER lA INCLUSIÓ 
Des de l'any 2006, 1' Area d'A cció Social i Ciutadania ha estat desenvolupant una línia de cooperació 
amb altres ciutats i operadors socials del món que respon a dos objectius molt estretament 
relacionats: d'una banda, la promoció de polítiques locals Innovadores d'lnclusló social; d'altra, 
l'impuls d'una democracia local de qualitat, amb una potent arrel cívica. Així, la nostra ciutat manté 
una molt activa presencia en la més important organització municipalista mundial, Ciutats i Governs 
Locals Units (CGLU), i presideix la Comissió d'lnclusió Social i Democracia Participativa (CISDP), 
integrada per una setantena de ciutats d'Africa, Asia, Europa, America Llatina i Orient Mitja. D'altra 
banda, es treballa decididament en el marc de la principal xarxa europea de poUtiques socials, el 
Forum d'Afers Socials d'EUROCITIES. La programació d'activitat peral període 2010-2011 conté com 
a principals fites: 
17. La posada en marxa, en el marc de la Comissió d'lnclusió Social i Democracia Participativa 
(CISDP) de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), d'un Observatori Internacional de PoUtigues 
Públiques d'lnclusió. A finals de 2010 s'hauran presentat i publicat dues recerques molt 
importants per promoure i difondre les polítiques socials locals: 1) "Polítiques d'inclusió social i 
democracia participativa a les ciutats. Bases teoriques i analisi de casos significatius"; 2) Recerca 
internacional de "50 polítiques innovadores d'inclusió social". 
18. Pel que fa a EUROCITIES, es mantindra el treball en el Forum d'A fers Socials, vinculat a les 
accions de I'Any Europeu de lluita contra la pobresa i l'exclusió, i l'aportació en la definició de 
metodologies d'intervenció ens els Grups de Treball de Persones sense Sostre i d'lnclusió Social. 
Pel que fa al primer grup, els treballs realitzats amb diverses ciutats europees han donat com a 
resultat la publicació del document "Bona practica en l'atenció a les persones sense sostre", que 
es difondra abastament durant aquest any. També en el marc d'EUROCITIES, Barcelona 
participara aquest any 2010, per mitja de I'IMD, en el nucli fundacional del Grup de Treball de 
Ciutats Accessibles. 
19. En el marc del Programa CIUDAD "Cooperació en Desenvolupament Urba i Dialeg" (Oficina de 
Cooperació EuropeAID), Barcelona lidera un projecte d'intervenció comunitaria orientada a 
l'atenció i la promoció socials en dues ciutats del Marroc, Tanger i Fes, i una del líban, 
Ghobayré. Un consorci format per 1' Ajuntament de Barcelona, 1' Ajuntament de Fes, 
1' Ajuntament de Ghobayré, la Universitat de Saint Joseff (Líban), l'lnstitut de Govern i PoUtiques 
Públiques (IGOP, Barcelona) i l'entitat IBN Batuta de Tanger desenvoluparan un model 
d'intervenció comunitaria pera les tres ciutats esmentades i concretaran projectes piloten salut 
comunitaria, atenció i promoció socials, i gestió de la diversitat cultural. 
9 
2 
3. PROJECTES SINGULARS ARTICULATS EN XARXA 
L' Ajuntament i di verses entitats socials es comprometen a desplegar, al llarg del 2010, un Decilleg 
de Projectes Slngulars perla lnclusió Social articulats en xarxa. Són projectes espedfics, els quals 
pero requereixen acords de col.laboració que van més enlla d'una sola entitat, cal la implicació de 
múltiples agents que treballen amb formes de coordinació en xarxa per tal de tirar-los endavant. 
Són projectes orientats a l'acció contra la pobresa i l'exclusió i se situen sota el paraigua de I'Acord 
Ciutada per una Barcelona Inclusiva. 
Cobertura de necessitats basiques 
20. Banc deis Aliments. la Fundació Banc deis Aliments i I'Ajuntament col·laboren per tal d'establir 
un circu"it d'alimentació solidaria a la ciutat articulat per la distribució social d'excedents 
alimentaris procedents d'empreses i mercats, de donacions particulars i deis fons de la UE. Durant 
el 2010, el m are fixat pels convenís de 1'A juntament i de Mercabarna amb el Banc deis Aliments, 
situen com a prioritats: a) millorar els circuits territorials de captació i distribució social d'aliments; 
b) proveir aliment frese a entitats socials que atenen a persones en situació de pobresa. 
21. Banc de Productes no Alimentaris. Es tracta d'un servei promogut a partir de la coHaboració 
entre 1' Ajuntament, 1' Associació Cívica la Na u i la Fundació IR ES. Aquest Banc gestiona diferents 
productes de primera necessitat (com ara els de neteja de la llar o d'higiene personal) 
procedents del mecenatge que realitzen les empreses compromeses amb projectes de 
responsabilitat social. El compromís 2010 passa per arribar a 70 empreses que aportin els seus 
excedents per tal que siguin distribuits a més de 150 entitats socials membres de 1' Acord 
Ciutada. Es preve u arribar a distribuir 600 tones de productes. 
Uuita contra l'atur 
22. Creació de llocs de treball per mitja del suport flnancer amb Micro credlts, a través d' Acció 
Solidaria contra 1' Atur, sense interes als emprenedors que aportin un pla de micro empresa. PI a 
que pot ser elaborat per Barcelona Activa o per la mateixa Fundació Acció Solidaria contra 
I'Atur, i que té com a singularitat l'acompanyament del projecte per mitja d'un mentor. Es 
compta també amb convenís de coHaboració amb empreses d'inserció, Ara Coop, i les 
administracions públiques. 
10 
2 
Accló comunitaria 
23. Bancs del temps. Són espais d'intercanvi inserits en la logica de la solidaritat comunitaria i, per 
tant, de la inclusió social i relacional. Les persones ofereixen el seu temps tot fent determinats 
serveis a canvi del temps d'altres persones. l'objectiu peral 2010 és arribar als 10 Bancs del 
Temps a Barcelona, en el marc de convenís de col·laboració entre I'Ajuntament i les entitats. 
Aquests 10 Bancs han d'arribar a agrupar al voltant de 1.500 persones directament implicades 
en les estrategies d'intercanvi. 
24. Comunitats Autofinan~ades (CAF). l'A ssociació CAF promou organitzacions comunitaries que 
' taciliten a persones socialment vulnerables l'accés a serveis de microfinances (petits credits 
personals d'una mitjana de 350 euros). Els i les participants d'una CAF són alhora prestataris i 
soJ.Iicitants de petits credits destinats a sufragar determinades des peses, la majoria de vegades 
vinculades a les necessitats de la vida quotidiana. Actualment a Barcelona funcionen 6 
comunitats. El conveni 2010 entre 1' Ajuntament i 1'A ssociació CAF té per objectiu estendre a tots 
els Oistrictes el model de comunitats autofinan~ades. De manera immediata, el compromís es 
crear S noves comunitats i fer-ne el seguiment. 
Infancia i adolescencia en risc i educació en ellleure 
25. Associacionisme juvenil i inclusió social. l'Ajuntament i el OB (Consell de la Joventut de 
Barcelona) han signat un conveni amb l'objectiu de definir un árcu'it d'inclusió entre els serveis 
socials municipals i l'associacionisme educatiu de cap de setmana. S'ha constitu'it un grup de 
treball format per representants del CJB, del coHectiu d' educadors deis Serveis Socials i deis 
Equips d' Atenció a la Infancia i 1' Adolescencia, de l'lnstitut de Persones amb Oiscapacitat i del 
Oepartament d'lnfancia i Famílies de la Oirecció d'A cció Social de 1' Ajuntament, amb 1' objectiu 
de definir un protocol de coordinació, derivació i seguiment a les activitats d'educació en el 
lleure deis nens i les nenes atesos pels serveis socials. El compromís 2010 és finalitzar la 
definició del protocol i elaborar un primer recull de bones practiques desenvolupades en el 
territori. 
26. Educació en el lleure i infancia en risc: Projecte Connecta. L' Ajuntament i el Moviment laic i 
Progressista (MLP) han signat un conveni orientat a incorporar infants en risc d'exclusió social 
als centres i activitats d'educació en el lleure agrupats en dues federacions, Esplais Catalans 
(Esplac) i Acció Escolta de Catalunya. A tal efecte, s'ha creat un circuit de relació entres els 
Centres de Serveis Socials, els Equips d'A tenció a la Infancia i 1' Adolescencia, els Centres Oberts i 
les associacions de lleure implicades. La prava pilot d'aquest projecte s'ha estat efectuant amb 
exit en els districtes d'Horta-Guinardó i Sant Martí. Al llarg del 2010, el compromís és dur a 
terme la progressiva extensió del Projecte Connecta a tots els districtes de la ciutat. 
11 
2 
Alfabetització i capacitació digital 
27. Programa d'Aules lnformatiques de la Gent Gran. Programa conveníat entre I'Ajuntament i la 
Fundació La Caixa que té per objectiu equipar els Casals Municipals de Gent Gran amb Aules 
lnformatitzades í amb serveis i cursos d'accés de les persones grans a les TIC i d'alfabetització 
digital. Alllarg del període 2010-2011 el compromís és l'establert al conveni actualment vigent: 
passar de 10 a 19 Aules lnformatigues en Casals i Espais de Gent Gran. 
28. Programa Shere Rom. Programa conveniat entre 1' Ajuntament i la UAB per mitja del Grup de 
Recerca DEHISI, amb la finalitat de desenvolupar una intervenció socioeducativa fonamentada 
en l'ús de les TIC per part d'infants, adolescents 1 joves gitanos de Barcelona. l'actuació 
consisteix en la creació de comunitats d'aprenentatge per mitja d'eines dígitals en col·laboració 
amb les associacions gitanes de Barcelona. Actualment el programa funciona al Bon Pastor i a 
Gracia. L'objectiu del2010 és ampliar i consolidar les activitats a aquests dos barris i estendre el 
programa a les comunitats gitanes d'Hostafrancs i del Raval. 
Cultura per a la inclusió social 
29. L' Audltori apropa. Projecte conveniat entre 1' Ajuntament, la Generalitat i la Fundació de 
1' Auditori. L' objectiu és facilitar 1' accés a la programació de concerts per a les persones en risc o 
en situació d'exclusió, com un instrument més pera la seva plena integració social. l'accés es 
realitzar per mitja d'un circuit acordat entre 1' Auditori, els Serveis Socials Basics de 
1' Ajuntament i les entitats de 1' Acord Ciutada. El compromís per al 2010 és oferir 8.000 places 
en el marc de 240 concerts. 
30. Programa d'Actlvltats Culturals d'Acció Social (PACAS). Programa conveniat entre 
I'Ajuntament i I'Associació Djs contra la Fam, amb l'objectiu de promoure la creació artística 
entre persones vulnerables. S'imparteixen tallers professionals gratu'its (de producció de so, 
iHustració i pintura, fotografía documental, dansa i teatre entre d'altres) en el marc d'entitats 
que treballen amb coHectius de persones en risc d'exclusió. El compromís per al 2010 és 
completar 10 tallers formatius per a joves en risc en coHaboració amb Centres Oberts i 
eguipaments de barrí. D'altra banda, el 2010 es reeditara, promogut també per Djs Contra la 
Fam, el Festival Solidari de Música Electrónica, amb l'objectiu de recollir fons per entitats de 
1' Acord Ciutada que aten en persones vulnerables. 
12 
2 
4. ACCIÓ COMUNITARIA PER LA INCLUSIÓ SOCIAL 
L'objectiu de J'acció comunitaria és transformar i construir ciutadania. Transformar, és a dir, 
identificar necessitats, potencials i expectatives, i desplegar els projectes d'acció que calguin per tal 
d'assolir resultats de millora social. Pero sempre a través de processos cooperatius i de construcció 
de vincles solidaris en l'ambit comunitari. L'acció comunitaria ofereix, per tant, un ventall 
d'oportunitats per bastir -des de dinamiques de barri i quotidianitat- projectes de cof.laboració 
entre els serveis públics de proximitat i el teixit social i vernal, amb 1' objectiu de lluitar contra 
l'exclusió i generar processos i condicions d'inclusió. 
A Barcelona existeix un ampli conjunt d'accions comunitaries, la majoria d'aquestes directament 
vinculades a lluitar contra situacions materials o emocionals de pobresa i fragílitat, i a construir 
espais d'inclusió social i relacional. Les podem classificar en tres grans tipologies: a) plans 
comunitarls i projectes que es desenvolupen en el marc deis plans, o impulsats des deis centres de 
serveis socials; b) accions comunitaries d'intercanvi (bancs del temps i solidaris, mercats i xarxes 
d'intercanvi de bens o coneixements, i cooperatives de consum agroecologic); e) accions 
comunitaries de solidaritat (programes de voluntariat social i de bon ve"inatge). A banda, cal 
destacar el treball del voluntariat social organitzat en el marc de les entitats socials de la ciutat, que 
compta afllb el suport de la Federació Catalana de Voluntariat Social. 
El quadre següentsintetitza els objectius 2010 pel que fa al nombre d'accions: 
• Compromfs de c/utat: desenvolupar al llarg del 2010 un mínim de 135 projectes i accions 
comunitaries d' intercanvi i solidaritat vincula des a objectius d'inclusió social i relacional. 
• Compromisos terrltorlals: realitzar entre S i 20 projectes i accions comunitaries per districte, 
amb un nombre mín i m de referencia en funció de la realitat de partida de cada territori. 
Projectes i Accions comunltaries d' lnclusió Social per Distrlctes 
Projectes Acclons Comunitarles Acclons Comunltartes 
Comunltaris d'lntercanvi de Solldarltat Total 
Clutat Vella 9 7 4 20 
Eixample 4 6 1 11 
Sants-Montjuic S S 3 13 
Les Corts 3 1 1 S 
Sarria-Sant Gervasi 3 3 1 7 
Grada 6 10 2 8 
Horta-Gulnardó S 3 3 11 
Nou Barris 13 2 4 19 
SantAndreu 7 3 1 11 
Sant Martf 9 6 3 18 
Total 64 46 2S 13S 
13 
2 
S. PROJECTES O'ENTITATS SOCIALS AMB SUPORT MUNICIPAL 
Les entitats socials desenvolupen una gran quantitat de projectes d'acció contra la pobresa i 
l'exclusió a Barcelona. Un nombre considerable d'aquests projectes compten amb el suport de 
I'Ajuntament, establint-se, d'aquesta manera, un altre espai de col.laboració per una ciutat més 
inclusiva. Existeixen tres tipologies de cooperació basades en el suport públic a les entitats. Totes 
elles suposen l'aportació de recursos i la definició d'objectius compartits. 
Subvencions peral desenvolupament de projectes d'acció perla inclusió social. 
Acords de cooperació per mitja de convenís. Suposen un alt grau de compromís mutu sobre 
finan~ament, objectius i avaluació deis projectes per a la inclusió. 
Acords de coHaboració per mitja de concerts. Su posen la contractació per part de 1' Ajuntament 
de places o serveis de titularitat social, en un marc compartit de polítiques d'inclusió. 
Compromisos 2010 
Al llarg del 2010, 1' Ajuntament hi destinara 6. 785.066 euros al suport d'un total de 193 
projectes socials per mitja de concerts, convenís i subvencions. 
Els compromisos 2010 suposen 12 nous convenís d'inclusió, donant acompliment al Programa 
d' Acció contra la Pobresa, que fixa 10 nous convenís per any. 
Compromisos 2010 
Aportació municipal Entitats amb suport 
- Subvencions a entitats socials 398.027,53 116 
- Convenis amb entitats socials 3.796.709,90 71 
- Concerts amb entitats socials 2.590.329,10 6 
Total 6.785.066,43 193 
Evolució 2008-2010 
2008 2009 2010 
Recursos municipals 6.022.834,88 6.255.440,14 6. 785.066,43 
Entitats amb suport 167 181 193 
14 
2 
srNTESI 
Al llarg del 2010, Any Europeu de Uu i ta contra la Pobresa i I'Exclusió Social, 1' Ajuntament i les 
entitats socials enforteixen el seu compromís de treball conjunt en el marc de 1'A cord Ciutada per 
una Barcelona Inclusiva. Aquest compromís es concreta en un cati.lleg d'accions compartides 
configurat per: 
• 30 Programes conjunts en el marc de Xarxes locals i lnternacionals 
per la inclusió 
• 135 Accions Comunitaries d'lntercanvi i Solidaritat 
• 193 Projectes socials de lluita contra l'exclusió amb suport municipal 
15