~ :=..  Soc:lala 
~ de Barcelona Ses!.ió e 1 .t~ /;/o~ 
Genet8frtat de catalunya 
Ajuntament de Barcelona 
MESURA DE GOVERN PLA DIRECTOR DE SERVEIS 
SOCIALS ESPECIALITZATS DE BARCELONA 
Consell Plenari de 1' Ajuntament de Barcelona 
24 de juliol de 2009 
1 
~:~Soda. . 
~ ct. Ban:eloNI 
Generalrtat de catolunya 
Ajuntament de Barcelona 
Marc legal: pera l'acció social, a Barcelona fem Consorci 
El onsc de Serveis Socials de Barcelona es crea en el marc de 
1 1 ·"1 1 1 aprovada per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, que el defineix com un 
ens associatiu entre la per a la 
gestió conjunta de les funcions i activitats deis Serveis Socials Especialitzats. El Decret 
113/2006, de 25 d'abril, aprova la constitució del Consorci de Serveis Socials de 
Barcelona i els Estatuts que l'han de regir. Concretament, en el seu article 7, es 
determinen les funcions que té assignades el Consorci, entre les quals es fa referencia 
a la deis Serveis Socials d' Aten ció Especialitzada d' abast superior. 
El present document és el primer Pla Director que es produeix amb la voluntat 
expressa de complir les funcions de planificació que té assignades el Consorci. És el 
resultat de la tasca planificadora portada a terme en el si del Consorci de Serveis 
Socials de Barcelona durant l'any 2008 i sera el marc definitori del desenvolupament 
deis Serveis Socials Especialitzats de la ciutat, així com de l'articulació interna del 
mateix Consorci prenent com a horitzó l'any 2013. 
L'objectiu primordial d'aquest Pla Director és l'establiment de la planificació deis 
Serveis Socials Especialitzats de Barcelona, que és una pec;a clau per a la gestió eficac; i 
eficient deis Serveis Socials. A més d'aquest principi basic, es persegueix l'enfortiment 
deis Serveis Socials coma quart pilar de l'estat de Benestar. 
Dins d'aquest objectiu i en un nivell més alt de concreció, el Pla Director vol ser la 
primera realització efectiva de la planificació deis Serveis Socials Especialitzats de 
Barcelona, en compliment de la llei de serveis socials de Catalunya i de les funcions 
recollides en els estatuts del mateix Consorci de Serveis Socials de Barcelona. En segon 
lloc, el present Pla estableix les bases per a una adequada coordinació entre el nou 
model de Serveis Socials Basics i els Serveis Socials Especialitzats, atenent al principi de 
proximitat a la ciutadania i, per tant, també de continu'itat en el servei. En tercer lloc, 
amb la voluntat de respondre d'una manera flexible als canvis en les necessitats deis 
diferents coJ.Iectius, el Pla Director proposa un model de coordinació entre la 
Generalitat de Catalunya i 1' Ajuntament de Barcelona pera la planificació i organització 
agil i rapida deis Serveis Socials Especialitzats. 
2 
;,.. ~=1• Soclala 
~ de Ban:elona 
Oe<~eralrtat de Catalunya 
Ajuntament de Ban:.llona 
lntroducció 
El 1 , va ser aprovat 
definitivament pel Consell de Govern del Consorci de Serveis Socials de Barcelona el 
mes de gener del 2009. El Pla Director ha comptat amb la participació i les aportacions 
deis 
a 1 m 1 11 4 1 1 , . La col·laboració d'ambdues administracions 
consorciades ha estat fonamental per poder concretar el treball del Consorci i poder 
elaborar aquest pla director per Barcelona. 
En 1' elaboració del diagnostic del pla el Consorci ha comptat amb diverses 
cof.laboracions que ens han permes recollir una informació precisa. Volem dones 
mencionar i agrair la . Destacar 
que, per part de la Generalitat de Catalunya, han aportat dades i reflexions: la DGAIA, 
I'ICASS, I'ICD, la Subdirecció de Medí Obert i Mesures Penals Alternatives del 
Departament de Justícia, el Programa de Seguretat contra la Violencia Masclista del 
Departament d'lnterior. Per part de 1' Ajuntament de Barcelona ha estat fonamentalla 
participació de: 1' Area d' Acció Social i Ciutadania, la Direcció de Programes de Dones, 
I'IMD i !'Agencia de Salut Pública. El Pla va ser presentat en la Comissió Permanent del 
Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona el desembre de 2008, i 1S han 
recollit 1~  .1po • clo .. a 1 1 .. associatiu, i del conjunt de la ciutadania. 
El Pla Director, partint deis principis de · 1 a la ciutadania, amb 
els altres sistemes d1atenció a les persones i ,., en 11 atenció1 i en base a un 
diagnostic de la situació social deis principals cof.lectius en risc d'exclusió 1 propasa un 
conjunt de línies estrategiquesl objectius i mesures. 
En aquest document es presenta un .. deis col·lectius de 
risc a la ciutat de Barcelona als quals van adrer;ats els Serveis Socials Especialitzats i les 
principals actuacions adrer;ades a ells. El diagnostic presenta l1estudi d1aquests 
cof.lectius amb 11 ordre següent: 
• La en risc social i desemparada 
• Les que han patit la violencia masclista 
• Les persones en situació de i la gent gran 
• Les persones amb di 
• Les persones ependents 
Les oropo tP que el Pla Director planteja estan enfocades a: la 111' a de les 
, la 1 1 l'impuls de la ... all 
#' 1 llassumpció de la rvt:. itzc des 
del Consorci de Serveis Socials1 així com 1
1impuls del .onelxement 1 la Innova en 
l'ambit deis Serveis Socials. 
El Pla Director és i sera per enfortir els Serveis Socials de Barcelona i per 
facilitar la tasca de tots els agents que hi intervenenl una eina rellevant 1: r 1 
un instrument que permeti construir oportunitats i benestar a tothom. 
3 
ConiiOI"d 
de Servela Socillta 
de Barcelona 
a-ralltat ele CatJIUtl)'l 
Ajuntament de BarceloN 
Principis inspiradors 
La proximitat, la transversalitat i la continui'tat són els principis basics que han guiat 
l'elaboració del Pla Director. La proximitat, per una banda ha de significar la millora de 
l'accessibilitat als serveis que s'assolira realitzant una definició acurada de la demanda 
de serveis i donant una resposta integrada des del territori. Per altra banda, proximitat 
vol dir racionalitzar els recursos en la seva gestió mitjanc;:ant l'assoliment de les 
maximes economies d'escala, evitant les duplicitats i optimitzant els serveis. 
El principi de transversalitat en l'ambit deis Serveis Socials vol dir posar-se com a 
objectiu la planificació i la gestió del treball transversal amb els altres Sistemes de 
Benestar i amb els altres Consorcis de la ciutat de Barcelona, la qual cosa s'aconseguira 
a la practica amb la fixació de programes i plans de treball coordinats en els ambits de 
la dependencia, les persones amb discapacitat, la infancia i !' adolescencia, les dones 
que han patit la violencia masclista i les persones drogodependents. 
La continultat implica la coordinació i la coJ.Iaboració entre els diversos actors que 
presten Serveis Socials i l'atenció a l'usuari individual i completa. Per assolir aquests 
objectius és fonamental la planificació de mesures enfocades al desenvolupament 
d'instruments de gestió que afavoreixen aquest principi, així com l'avaluació de la seva 
efectivitat. 
Missió 
Consolidar, completar i desenvolupar una c. ~t. - rveis social. universal i de 
qualitat per la ( 1 ••l t " mitjanc;:ant la anificacló 1 1 
" 1 per tal de garantir-ti la 1 e les necessitats 
social i molt especialment deis col·lectius amb més risc d'exclusió. 
Visió 
Convertir el sistema de Serveis Socials de la ciutat en el quart pilar de l'estat del 
benestar pera la ciutadania de Barcelona, estructurant el sistema en una gran xarxa de 
serveis basics i especialitzats, per tal d'atendre amb proximitat i equitat totes les 
persones que tenen el dret de rebre atenció social. 
4 
Conaorcl 
de Servela Social• 
de Barcelona 
Generalotat de CataJunya 
Ajuntament de Bercelona 
El Diagnostic 
La infancia i l'adolescimcia 
• L'any 1991, a Catalunya hi havia 1.386.584 persones de O a 17 anys que van 
disminuir fins a 1.069.800 l'any 2001. Entre l'any 2001 i el 2006 la població 
infantil de Catalunya va augmentar en 147.200 persones, quedant en 1.217.000 
infants i adolescents. 
• En el cas de Barcelona, el nombre absolut d'infants i adolescents era de 
311.373 persones l' any 1991, davallant fins a 212.390 a l'any 2001 i repuntant 
fins a 225.828 a l'any 2006. 
figuntl.7. Població infantill adolescent en relacló ala poblacló tota de Barcelona per districtes. 2006 
21,!% 
• Els Equips d' Aten ció a la Infancia i 1' Adolescencia (EAIA) de Barcelona han ates 
en seguiment més de 3.070 infants i adolescents al 2006; 3.315 al 2007 i 3065 
al 2008. en mantenim per tant a l' entorn de 3.000 menors de la ciutat en risc 
als quals prestem una especial atenció. 
• La proporció de casos nous respecte al total de persones ateses, s'ha mantingut 
en el 17% en els anys 2003 i 2004, baixant un punt percentual l' any 2005, per 
tornar a ascendir l'any 2006 fins al 21%. 
Figuntl.ll. Nombre d'lnfants i adolescents atesos a l'any en reladó al nombre d'inids d'intervendó en el matel" aroy (2003·2006) 
4000 
:1500 ms 
3000 3070 
2500 
2000 
1500 
1000 
591 S48 ·~ 
500 --~------~~------~·~-~-------~a 
2003 2005 
- nld ln!ervendO Total lllesos 
• El 2007 es van atendre 763 nous casos de menors i al 2008 van ser 762 els nous 
casos atesos. 
S 
Conaorcl 
de Servels Soclala 
de Barcelona 
Gen•ralstat de Catalunya 
Ajuntament de Barcelona 
Les dones a la ciutat 
• la població femenina de Barcelona a l'any 2007 és de 843.732 dones: el 52,6% 
de la població de la ciutat. 
• Més esperan~a de vida de les dones: el 24% del total de dones i e117% del total 
d'homes tenen 65 o més anys. 
• El14,1% de les dones tenen nacionalitat estrangera. 
e 67% de les dones actives de 15 a 64 estan ocupades. 
• les dones dediquen 4 hores i 17 minuts diaris a la cura de la llar i la família i els 
homes 2 hores i 10 minuts. 
• 2.624 dones ateses a !'Oficina d'A tenció a la Violencia Masclista. 
• Des del juny del 2005, fins al juny de 2008, el cos policial ha realitzat 5.814 
detencions per violencia domestica i de genere (S al dia). 
• El 2007 2.103 dones ateses als PIAD (25% per violencia masclista). 
• 971 dones ateses a I'Equip d' Atenció a la Dona. 
• A la Casa d' Acollida he m ates 23 dones i 25 infants aquests durant un any. 
• la línia d'atenció a les dones de l'lnstitut Catala de les Dones 10.000 trucades 
entre 2004-2007 a (73% de la persona que pateix la violencia). 
Truca des ateses a la línia Dones ateses a I'EAD i la Casa 
d'atenció entre els anys 2004 i d'Acollida 2006-2007 
2007:edatdelesdones 
2006 2007 
Mésde 60anys ' 4,2" Dones % Dones % 
Entre S1  16 0 anvs 9,7" 
Dones ateses a 917 100 971 100 
I'EAD 
Entre 41 1S O anys 28,7" 
Nacionalitat 
espanyola 609 66% 628 65% Entre31140anys 43,6" 
Nacionalitat 
34% 343 
Entre 19130anys estrangera 308 35% 11,5" 
J Dones (i 2Sdones 23dones Menysde 18anys o,s" infants) a la 100 100 
Casa d'Acollida (30 lnfants) (25 infants) 
Nacionalitat 
espanyola 12 48% 10 44% 
Nacionalitat 
estrangera 13 52% 13 56% 
• L'any 2008 es van atendre 1.039 dones el que representa un increment del 7% 
de dones ateses, incrementant-se percentualment l'augment del 5% que ja 
s'havia registrat l'any anterior. 
6 
W~:'~ Sodala de Barcelona 
Generalrtat de C<ltalunya 
AJuntament da Barcelona 
Les persones amb discapacitat 
A la ciutat de Barcelona, hi viuen un total de 110.364 persones amb algun tipus de 
discapacitat que en el cas de Catalunya són 400.384, segons dades del Departament 
d'A cció Social i Ciutadania de l'any 2008. En percentatge, les persones amb algun ti pus 
de discapacitat representen el 6,8% de la població de la ciutat i a Catalunya són el 
5,4%. Les persones amb discapacitat de Barcelona representen el 36% del total de 
Catalunya. 
Per sexes, a Barcelona hi ha 57.713 dones (52,29%) i 52.651 homes (47,7%) amb 
alguna discapacitat, i en el global de Catalunya són 204.475 dones i 195.909 homes. 
Tant en el cas deis homes com en el de les dones, les persones amb discapacitat 
representen el 6,8% del total poblacional per cada sexe. 
El nombre total d'homes d'entre O i 54 anys és més elevat que el de les dones en les 
mateixes edats. La diferencia és especialment destacada en la franja d'edat que va deis 
6 als 15 anys- 717 dones i 1.299 homes- i en la franja que va deis 20 als 34 anys-
2.937 dones i 4.133 homes. A partir deis 55 anys, el nombre de dones és més elevat 
que en el cas deis homes. La diferencia és especialment marcada en les persones que 
tenen 75 anys o més ja que els homes són un total de 13.237 i les dones 21.138. 
El nombre de persones amb alguna discapacitat en relació a la població total augmenta 
a mesura que augmenta l'edat. És destacable que a partir deis 35 anys la proporció de 
persones amb alguna discapacitat és més elevada a Barcelona que en el global de 
Catalunya. La diferencia s'incrementa especialment partir deis 75 anys (vegeu gratic) ja 
que el 18,5% de les dones i el 21,9% deis homes de 75 anys o més de Barcelona tenen 
alguna discapacitat. En el global de Catalunya, el15,4% de les dones i deis homes de 75 
anys o més, tenen alguna discapacitat. 
Per tipologies, el 60% de les persones tenen discapacitat física. Aquesta proporció es 
dóna tant en el cas de la ciutat de Barcelona com en el global de Catalunya. Les dones 
amb alguna discapacitat física són el 30,9% i els homes el 28,3%. El següent grup més 
nombrós són les persones amb alguna malaltia mental que signifiquen el 18,5% del 
total. Les diferencies per sexe segons la tipologia només són destacables en el cas de la 
discapacitat física motora, en que les dones són el 19,6% i els homes el 13,9% del total 
de la ciutat. 
Taula4.2. Persones amb alguna discapacitata Barwlma i a Catalunva persexe i tipolq¡ia de discapacitat. Any20<m. Catalunya 1 Barcelona. 
Tat;olftsi;a VISUOI No caun Totol 
7 
Les persones en situació de dependencia 
• A Barcelona hi resideixen 330.834 persones de 65 anys o més i s'estima que el 
44% d'aquestes persones presenta alguna dependencia. 
• La majoria de persones dependents majors de 65 anys són dones (72%) 
• Índex de sobreenvelliment: 51,7%, en base a la població de 75 anys i més; 13%, 
en base a la població de 85 anys i més. 
• Fins el passat 30 de maig 42.000 persones havien presentat sol.licitud d'atenció 
a la seva dependencia. 
• Es remarcable el pes d'alguns distrcites com I'Eixample, Horta Guinardó i Sant 
Martí. 
SantMarti 5.195 
SantAndreu 3.180 
No u Barris 4.1 32 
Ho rta-Guinardó 5.1 52 
Gracia 1 4.282 
1 
Sarria-Sant Gervasi ] 2.887 
Los Co"' l ) 2.531 
Sants-Montjuic 1 3.198 
Eixample 7.725 
CiutatVella } ] 2.597 
• Entre les persones valorades a les quals se'ls ha concedit un grau i nivel! de 
dependencia és molt majoritaria la población amb grau 111 i nivel 2 de 
dependencia, ésa dir, les persones amb una dependencia molt severa. 
11,93% 
• Grau 1 
Grau 11 
61,06% Graulll 
• No Dependents 
8 
~~Soda. . 
~ de Barcelona 
Generelitat de Catelunya 
Ajuntament de Barcelona 
' ... , .,ersonP.s rtrn,ntiPru~ndents 
El consum de substancies que provoquen addicció sempre ha existit si bé se'n creen de 
noves i els patrons de consum i els seus efectes també es modifiquen. les actuacions 
en l'ambit de les drogodependimcies fan front a un fenomen complex i en 
transformació permanent, es tracta d'un camp de política pública amb múltiples 
enfocaments en el qual participen una diversitat d'agents en funció de la seva 
orientació sociat sanitaria o de control i regulació. Per altra part, el debat sobre les 
drogues i la seva representació simbolica ha evolucionat fins a incloure les substancies 
legals i iJ.Iegals i encara és motiu de controversia la legalització de determinades 
substancies. En definitiva, la definició conceptual -q·ue s' entén per drogues- és 
important ja que té conseqüencies en les actuacions, tant de preven ció com en relació 
als tractaments que han de rebre les persones amb problemes de drogodependencies i 
el seu entorn. 
la resposta a la problematica de les drogues sorgeix especialment de forma reactiva a 
partir deis anys setanta a causa del consum d'hero·ina. A partir deis anys vuitanta, es 
comenc;:a a treballar a partir de bases més científiques i amb una visió preventiva i de 
promoció de la salut, a més de reforc;:ar l'atenció deis coJ.Iectius afectats, i a incloure 
com a drogues tant les de curs legal com il ·legal. les polítiques públiques que 
intervenen en aquest ambit consideren, per tant, drogues psicoactives legals i iJ.Iegals, 
els efectes de les quals són enormement diferenciats: el tabac, les begudes 
alcoholiques, l'hero"ina i altres opiacis, la coca·ina, el dmnabis, els hipnosedants 
(tranquiHitzants o somnífers), els estimulants (amfetamina, extasi) i els al-lucinogens. 
• l'any 2006 les persones en tractament en un CAS eren 4.478 persones 
• les urgencies hospitalaries (drogues iHegals) van ser 4.926 i 3 de cada 4 eren 
homes. 
• En els Centres d'acolliment diürn es van atendre més de 200 casos l'any (un 
40% provenien derivats d'un CAS) 
• la comunitat terapéutica de Can Puigés el recurs residencial de Barcelona i 
disposa de 30 places pels CAS de la ciutat. 
Flgu~ 5.10. Dlstrobució d'lnlcls de tractament per ti pus de droga (2006) Figura 5.11. lnocis de tractament per abús de drogues a la clutat de Barcelona 
2000 
-opacl5 
cocalna 
aleono 
litros q¡ 
- tabac t psttofJirrMes 
D 
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 
9 
~ :=,. Soclall 
~ de Barcelona 
Genernlrtat de Clltalunya 
Ajuntament de Barcelona 
Les propostes: línies estrategigues, objectius i mesures 
• Es tracta d'un la estrateglc i territori per als serveis especialitzats a 
Barcelona 
• L' horitzó del pla fins al 2013 permet 1 treball de S any i una avaluació en 
propers mandats. 
• El pla té 5 h 11 t r b 1 que combinen estrategies per als serveis socials 
especialitzats amb les facultats que té atribu'ides el Consorci. 
• LTl millorar models i cobertures amb la planificació 
• LT2 millorar la qualitat amb l'avaluació i la reglamentació 
• LT3 prestar gestionar i programar serveis especialitzats de valoració, 
diagnostic, tractament, suport o rehabilitació 
• LT4 impulsar coneixement i donar suport a la informació a la 
ciutadania 
• LTS impulsar la millora i la innovació coordinats amb les 
administracions consorciades i cooperant amb les entitats. 
• El pla té objectius més operatlu que es podrien sintetitzar en : 
• establir models territorials per als serveis especialitzats 
• millorar les cobertures 
• convertir el consorci en una comunitat de serveis 
• realitzar el seguiment deis serveis prestats i proporcionar eines de 
milio ra 
• impulsar la millora permanent 
• garantir equitat en l'accés als serveis 
• millorar els processos d'atenció i formació deis professionals 
• gestionar des del consorci centres i serveis especialitzats de diferents 
ambits de població 
• organitzar informació i informar a la ciutadania deis serveis socials 
especialitzats 
• coneixer les necessitats socials i la seva evolució a barcelona 
• coordinar actuacions del consorci amb altres consorcis i amb les 
administracions consorciades per innovar 
• col.laborar amb entitats i empreses socials 
• fomentar participació 
10 
~ :"~la Sodala 
~ de Barcelona 
Genen~litat de Ca~lunya 
Ajuntament de BarQelona 
• El pla recull prop de Om esur que es poden agrupar en: 
ESTRUCTURA CONSORCI 
·• pla director elaboració i seguiment 
• coordinació amb plans previstos per llei 
• comunitat de serveis, recursos i informació 
• creació de centres de responsabilitat i un pressupost per programes 
• gestió i control de gestió deis centres traspassats al Consorci. 
• programació i prestació de serveis 
GENERALS 
• model de contractació de serveis 
• treball per objectius i indicadors de qualitat 
• formació deis professionals en coneixements, informació bones 
practiques 
• par:ticipació d'usuaris i famílies 
• cooperació amb el tercer sector 
• coordinació i cooperació amb les administracions consorciades i altres 
actuants a la ciutat 
• impuls del conveni d'equipaments ajuntament i generalitat 
INFANCIA 
• nou model territorial deis serveis d'atenció a la infancia i !'adolescencia 
• treball en les famílies i més acolliment famitiar 
• atenció deis menors en fundó de les seves necessitats amb nou model 
poblacional per a centres residencials d'acció educativa i no segons 
origen. 
• previsió de millora deis serveis i equipaments existents per als infants i 
adolescents i creació de noves places. 
DISCAPACITATS 
• reordenació d'ajuts a les persones amb discapacitat 
• col.laboració en la gestió de !listes d'espera per accedir a prestacions 
• extensió programes que promoguin vida independent i suport a les 
famílies 
• Consorci ens valorador de Barcelona i creació d'un gran centre de 
valoracions amb increment professionals valoració 
• homogene"itzar instruments de valoració 
• increment d'hores d'atenció preco~, i de les places centre de día i 
residencials 
• compliment places conveni equipaments i previsions icass 
• equiparació taxes de cobertura entre Catalunya i Barcelona peral 2013 
• seguiment processos d'acreditació 
11 
~ =!•Social• de Barcelona 
Generalll.at de catllunya 
AJuntament de Barcelona 
DEPENDENCIA 
• reordenació d'ajuts a les persones amb dependencia 
• ordenació de la informació a la ciutadania amb un servei d'informació 
d'atenció telefonica i presencial 
• extensió programes que promoguin vida independent i suport a les 
famílies cuidadores 
• Consorci ens coordinador de les valoracions i ens valorador de 
Barcelona i creació d'un gran centre de valoracions 
• homogene'itzar instruments de valoració 
• increment places centre de día i residencials previstes en llei 
• compliment places previstes en el conveni equipaments i en la 
programació de I'ICASS. 
• equiparació taxes de cobertura entre Catalunya i Barcelona peral 2013 
• validació de pías i elaboració de pías singulars i especials 
DONES 
• impuls de la coordinació deis serveis d'informació i atenció a les dones 
• impuls de la coordinació deis serveis d'atenció d'urgencies 
• divulgació del servei municipal per a homes que maltracten 
• participació en el circuit Barcelona contra la violencia vers les dones 
• creació per part de 1' Ajuntament de Barcelona d'un nou centre 
d'acollida d'urgencies 
• nous serveis d'atenció a les dones peral 2013 
• programes inserció i recerca d'habitatge en les reserves d'habitatge 
dotacional i social 
• conveni i protocols de col·laboració entre la casa d'acollida i l'equip 
d'atenció 
• conveni i protocols de col·laboració de pisos d'ateció a les dones amb el 
programa Abits 
• participació del Consorci en els consell de dones i grups de dones 
1 DROGODEPENDENTS 
• impuls de la coordinació de xarxes d'atenció als drogodependents 
• coordinació de serveis especialitzats gestionats pel Consorci 
• participació en la planificació de salut i creació de nous serveis 
• participació en les campanyes de prevenció especialment en menors i 
joves 
• noves respostes d'atenció a consums emergents i noves places diürnes 
• mil lora deis programes d'inserció en la comunitat terapeutica 
• mi llora deis programes d'atenció a les famílies 
• atenció a la salut mental 
• coordinació amb pisos i programes d'inserció 
12