Mesura de govern per a la 
transformació de l'avinguda Diagonal 
(tram comprès entre les places Francesc Macià i les Glòries) 
Regidoria d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, 
setembre del 2008 
Plenari del Consell Municipal, de 26 de setembre de 2008 
 1 
Mesura de govern per a la transformació de l'avinguda Diagonal (tram 
comprès entre les places Francesc Macià i les Glòries) 
Antecedents 
Cerdà, en el seu Pla del 1859, va plantejar el centre de la nova Barcelona a la 
plaça de les Glòries sobre la base de tres vies principals: Gran Via, Meridiana i 
Diagonal. Aquesta, comença al mar i creua tota la quadrícula de l’Eixample. Es 
desenvolupa íntegrament dins el terme municipal, però té un valor territorial de 
lligam del pla de Barcelona amb el corredor del Maresme i amb la vall del 
Llobregat. 
La Diagonal és el carrer més llarg de la ciutat de Barcelona (11 km), i ja en la 
proposta de Cerdà és la via més singular; la Diagonal creua de manera obliqua 
tota la trama de l’Eixample, i connecta la cota més baixa al costat del mar amb 
el punt més alt de la plana de Barcelona, amb el pendent més suau i amb una 
amplada de 50 metres. 
Aquesta Diagonal, dibuixada d’una sola traça el 1859, va aconseguir creuar el 
Poblenou el 1999, i va arribar al mar l’any 2004. Es va dibuixar amb voluntat 
d'homogeneïtat de la ciutat, de connectivitat, però, això sí, amb un caràcter 
plural. Ha estat i és, com la resta de la ciutat, un element viu i en transformació 
contínua. 
En el tram entre les Glòries i Francesc Macià, de 3,8 km, s’ha anat intensificant 
la dimensió de via col·lectora de trànsit rodat, sobretot durant la segona meitat 
del segle XX, i sobrepassa altres funcions que l’espai urbà també ha de satisfer 
i que té una gran importància per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. 
 2 
Estat de la qüestió 
En l’actualitat, aquest tram de la Diagonal s’ha convertit en un col·lector de 
vehicles, uns quaranta mil per sentit. Aquests vehicles conviuen amb els taxis i 
els autobusos. Avui dia, set línies de bus regular de TMB utilitzen aquest tram 
de la Diagonal entre Francesc Macià i les Glòries. 
El 1992 la reducció de la intensitat del trànsit pel centre de la ciutat per l’efecte 
de la construcció de les rondes va possibilitar un seguit d’intervencions dins la 
trama urbana orientades a la millora de l’espai públic. Entre altres, l’ampliació 
de les voreres del carrer d'Aragó o la pacificació de la Meridiana. Darrerament, 
la posada en servei de l'Àrea Verda ha permès reduir el trànsit privat a la part 
central de la ciutat, a la vegada que ens ha dotat d'un nou instrument de 
regulació de la mobilitat. 
Instruments com aquest i altres de relacionats amb la millora de l’eficiència del 
transport públic, ens permeten abordar una modificació d’aquest tram de la 
Diagonal orientada a una millora important de la qualitat d’un espai urbà que 
usen tant els veïns més propers com la resta de ciutadans. Barcelona ha de 
recuperar un espai per al passeig i el lleure. Volem recuperar la funció que la 
Diagonal va tenir originàriament al Pla Cerdà com a gran espai estructurador de 
l’Eixample. I volem dur a terme aquesta transformació mantenint la identitat, el 
caràcter de la Diagonal. 
L’estructura viària central de la nostra ciutat, formada per la trama ortogonal de 
carrers de l’Eixample, té capacitat per absorbir una part del trànsit privat que 
actualment utilitza l’avinguda Diagonal com a via de penetració a la ciutat. Però 
les oportunitats de millora del transport públic que es deriven d’una 
transformació com la que es proposa són tan grans que faran que el descens 
del trànsit privat sigui encara més important. 
El govern municipal ha verificat la viabilitat tècnica d’aquesta proposta, però hi 
ha diversos aspectes que requeriran més concreció i verificació abans de 
 3 
presentar uns projectes que hauran de ser el resultat del debat públic i d’un 
procés participatiu exemplar. 
La Diagonal és, avui dia, una realitat indestriable que representa la ciutat de 
Barcelona. La seva configuració marca i dóna ritme a la ciutat. El pas del mar a 
la muntanya i el seu transcurs per gran part de l’Eixample fan de la Diagonal un 
punt comú a l’imaginari de tots els barcelonins i les barcelonines. 
Creació de l’Oficina de Projecte Diagonal 
Com s’ha explicat, el Govern municipal ha decidit posar en marxa el procés de 
convertir l’avinguda Diagonal en el passeig de la Diagonal, és a dir, alterar una 
de les funcions bàsiques que actualment compleix la Diagonal (col·lector de 
trànsit privat) i reforçar-ne i prioritzar-ne altres que, tot i ser-hi presents, en 
l’actualitat resulten clarament afectades per l’impacte del trànsit. Ens referim, 
evidentment, als vianants i les bicicletes i a les diverses modalitats de transport 
públic. En definitiva, convertir la Diagonal en un lloc de trobada i d’intercanvi. 
El Projecte de la Diagonal es basa en l'esforç de reconeixement i manteniment 
del caràcter i dels valors ambientals de l'avinguda. No es tracta de la 
recuperació literal dels elements definidors, sinó d'entendre el conjunt com un 
espai públic determinat per la complexitat geomètrica del traçat de l'Eixample i 
perfectament definit pels edificis existents. 
Com a projecte d'espai públic, s'ha de reafirmar en la força dels elements 
d'urbanització que donen coherència als valors d'axialitat, continuïtat i unitat, i 
ha de dominar, amb un criteri morfològic propi, la lògica sectorial dels diversos 
sistemes: funcionals, infraestructurals, estilístics, de gestió, etc., no sempre 
coherents entre ells, que intervenen en l'espai urbà. La complexitat, formal i 
funcional, resultant és el reflex dels valors urbans associats a la idea de centre 
que en un lloc com aquest s'ha de reconèixer i potenciar com a fil conductor del 
projecte. 
 4 
El Projecte de la Diagonal ha de resoldre el tractament de l’espai públic del nou 
passeig, definint els diversos espais destinats als vianants, als diversos 
sistemes de transport públic, a l’ús de la bicicleta, al trànsit privat de proximitat i 
de servei, i a la resta d’usos urbans i relacionals. Ha d’incorporar una proposta 
de qualificació formal de l’espai, amb especial atenció al tractament de la 
vegetació, als elements de mobiliari urbà i a l’ordenació del subsòl i la seva 
relació amb la superfície. Es tracta d’un projecte que s'ha de concebre de 
manera unitària i no com una simple addició de requeriments parcials 
especialitzats. Ha de ser un projecte en què la visió arquitectònica i paisatgística 
del conjunt ens permeti reconèixer la imatge i el caràcter que tots reconeixem 
en l’actualitat, malgrat les modificacions que s’hi acabin introduint. 
Es tracta, per tant, d’un projecte complex en què s'ha d'integrar les demandes 
d’un espai públic de gran qualitat, les demandes de mobilitat, els requeriments 
tecnològics i funcionals dels sistemes de transport i l’ordenació del subsòl i les 
infraestructures subterrànies. 
El desenvolupament del projecte 
Es procedirà immediatament a la constitució d’una oficina del Projecte Diagonal 
al Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans, dins el Sector d’Urbanisme. 
En aquesta Oficina del Projecte Diagonal s’integraran els arquitectes 
responsables del projecte i els tècnics municipals en les àrees 
d’infraestructures, mobilitat, parcs i jardins, i medi ambient. L’Oficina del 
Projecte Diagonal estarà dirigida per l’arquitecte en cap sota la direcció política 
del quart tinent d’alcalde i de l’alcalde. 
Les propostes i solucions que formuli l’Oficina del Projecte Diagonal seran 
analitzades i informades periòdicament per la Comissió d’Arquitectura, 
constituïda per Decret de l’Alcaldia amb data 3 d’abril de 2008, ampliada amb la 
directora dels Serveis Tècnics del Districte de l’Eixample, dos representants del 
COAC i un de cadascuna de les escoles d’arquitectura. Aquesta comissió podrà 
sol·licitar l’opinió d’experts de diversos àmbits tant nacionals com internacionals. 
 5 
En el termini de nou mesos, l’Oficina del Projecte Diagonal haurà de formular 
una proposta d’ordenació del passeig de la Diagonal i de les possibles variants 
que serviran de base per al procés participatiu, que ha de permetre informar 
detalladament sobre les variants que s'hagin plantejat, així com obrir els canals 
de participació que assegurin la màxima difusió perquè els barcelonins i les 
barcelonines puguin aportar suggeriments i opinions. 
Procés de participació 
El procés participatiu es basarà en les tres grans fases que s'estableixen als 
articles 22 i 23 de les normes reguladores de la participació ciutadana: 
1) Fase d’informació i comunicació 
2) Fase d’aportacions ciutadanes 
3) Fase de devolució 
Fase d’informació i comunicació 
S’informa el conjunt de la ciutadania desenvolupant un ampli procés 
d’informació i comunicació per tots els canals disponibles perquè es disposi de 
la màxima informació del projecte i de les seves variants. 
Els objectius fonamentals són donar a conèixer el projecte i el procés 
participatiu i incentivar la participació ciutadana. 
Fase d’aportacions ciutadanes 
Els ciutadans i les ciutadanes i les associacions poden formular les aportacions 
que creguin convenients. L’Ajuntament posa a la seva disposició tots els canals 
i mecanismes participatius per fomentar la participació i permetre als ciutadans i 
les ciutadanes expressar suggeriments i valoracions. En aquesta fase 
l’Ajuntament vol consultar, escoltar i rebre les 
 6 
aportacions, els suggeriments i les valoracions amb la voluntat d’incorporar-ne 
el màxim nombre possible al projecte. En aquest context caldrà decidir el model 
de consulta ciutadana que s'utilitzarà. 
Fase de devolució 
L’Ajuntament es compromet a donar resposta a totes les aportacions 
ciutadanes, principalment a través dels mateixos canals que hagin utilitzat els 
ciutadans i les ciutadanes per fer les seves propostes. 
Aquesta fase culminarà amb l’audiència pública en la qual es presentarà la 
memòria participativa del procés, document que recull totes les accions i fases 
dutes a terme, i un informe valoratiu dels suggeriments presentats pels 
ciutadans i les ciutadanes. 
Per garantir el correcte desenvolupament dels objectius del procés es 
proposarà la creació d’un grup impulsor format per deu membres: 
Un representant de cadascun dels grups polítics presents al consistori (5) 
Cinc representants d’entitats i associacions dels diversos àmbits inclosos a la 
transformació 
El grup impulsor detallarà i presentarà les accions i els canals previstos per 
aconseguir els objectius esmentats a les fases del procés. 
Conclusions 
Es tracta de convertir l’avinguda Diagonal en un veritable passeig. I per fer-ho 
és imprescindible, com s’ha dit, actuar sobre la mobilitat —reduir el trànsit privat 
i potenciar el transport públic— i millorar la qualitat de l’espai urbà. Actuant en 
superfície, però també en el subsòl, implementant noves xarxes 
d’infraestructures (serveis i aparcaments). 
 7 
Es tracta de prioritzar els moviments dels vianants, el transport públic (bus, 
tramvia i taxi) i la bicicleta, i la convivència de tots plegats, i aprofitar per 
resoldre problemes com ara l’aparcament subterrani o un transport públic 
eficient que vagi de punta a punta. Establir zones de càrrega i descàrrega i 
potenciar els usos urbans com ara el comerç i els espais de relacions. 
Es tracta de donar continuïtat al passeig de Gràcia, tant cap a llevant com cap a 
ponent. Un gran passeig que reculli l’ambient de rambla Catalunya, la qualitat i 
el prestigi del passeig de Gràcia i el tradicional caràcter de la Diagonal actual. 
Es tracta de construir la ciutat on tots somiem viure. És per això que aquest 
projecte requerirà un procés en què ciutadanes i ciutadans, entitats 
professionals, cíviques i socials, institucions i grups polítics participin en el debat 
per concretar un espai pròpiament barceloní. 
Tenim, al centre de la ciutat, davant dels nostres ulls, la clau del futur de 
Barcelona. Recuperar la Diagonal, reformar-la, serà la millor reactivació 
econòmica, social i ciutadana. 
 8