HOSPlTAL DE. LA SANT,\ CREU 1 SANTPAU F U NDAC I O PR I V A DA Mesura de Govern sobre la rehabilitació del recinte historie de Sant Pau en el marc d'un nou projecte Mar~ de 2009 00 Introducció El 2009 s'inicia la remodelació del recinte historie de Sant Pau, l'actuació de rehabilitació patrimonial més important de Catalunya en els últims temps. El recinte acollira institucions internacionals, xarxes territorials i entitats que treballin en l'ambit de la capitalitat mediterrimia. El projecte preveu dedicar 10 pavellons a projectes relacionats amb la capitalitat mediterrania i a inicíat1ves per al desenvolupament, 3 pavellons a activitats culturals i a la divulgació del patrimoni de Sant Pau, i 4 pavellons a serveis diversos del recinte. 01 Historia i patrimoni 1.1. Els orígens La creació del primer Hospital de la Santa Creu -el magnffic edifici gotic actual seu de la Biblioteca de Catalunya- va fer de la salut un projecte social ambiciós que va tenir la seva continu"itat, cinc segles més tard, amb el nou i modern Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La Barcelona del segle XIX vivía reclosa dins de les muralles, amb una alta densitat i una manca de condicions higiEmiques que afectava també al reclnte medieval de !'Hospital de la Santa Creu. El 1902, i grades a l'important llegat del banquer barceloní Pau Gil i Serra, es van comen~ar a construir a !'actual empla~ament els pavellons projectats per l'arquitecte Lluís Domenech i Montaner {1850-1923), gran figura del moviment artístic i cultural del Modernisme. L'Hospital es va inaugurar el 1930. El conjunt arquitectonic de !'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un referent molt important en el patrimoni i la cultura de la ciutat de Barcelona en particular, i de Catalunya, en general. El seu valor arquitectonlc i patrimonial van més enlla 3 de la seva localització urbana prenent una dimensió de ressonfmcia europea internacional. Exemple d'aixo és la declaració el 1997 Patrimonl Mundial per la UNESCO, per la seva singularitat constructiva i bellesa artística. 1.2. Sant Pau i els seus organs de govern La Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és la propietaria del recinte historie de Sant Pau. Aquesta lnstitució té el seu origen l'any 1401, fruit de l'acord assolit entre el Capítol de la Catedral i el Consell de Cent, rector de la ciutat. L'any 1990 es firma el conveni institucional en virtut del qual s'incorpora a I'Hospital la Generalitat de Catalunya amb el compromís de construir un Nou Hospital. La Molt Il·lustre Administració es l'organ de govern de I'Hospital, format per sis Molt Il·lustres Administradors que són nomenats a parts iguals per I'Ajuntament, la Generalitat i el Capítol Catedralici. 02 La recuperació patrimonial 2.1. El coHapse arquitectonic Al llarg del temps, el col·lapse arquitectónic provocat per l'augment de l'activltat, les successives ampliacions, la necessitat d'incorporar noves tecnologies i el mal estat d'alguns edificis ha fet necessari el trasllat de l'activitat sanitaria a un nou edifici. A finals de 2000 es posa la primera pedra d'un nou Hospital situat a la cantonada deis carrers Mas Casanovas i Sant Quintí i es planteja la necessitat de rehabilitar el conjunt modernista. 2.2. L'inici de la rehabilitació A l'estíu de 2009 es dura a terme el trasllat de l'activitat sanitaria al nou Hospital, i es posara en marxa la rehabilitaci6 del conjunt modernista més important d'Europa: un recinte de 13,5 hectarees, amb un total de 19 edificis, 45.280 m 2 constru"its, 45.189 m2 d'espais exteriors i 1 km de galerles subterranies. El pressupost estimat de rehabllltació és de 178,3 milions d'€, durant un període previst de 8 anys. 4 Amb aquest trasllat, la Fundació de !'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es proposa emprendre una nova etapa que ha de permetre mobilitzar i atraure el finam;ament necessari per a la rehabilitació, i definir un nou projecte de futur. Aquest nou projecte ha de ser capa~ de posar en valor el seu patrimoni, vol ser un projecte obert a la ciutat, i ha de conviure amb el nou Hospital i amb tots els espais del recinte dedicats a la salut. 03 El nou projecte El nou projecte es basa en les següents premisses: coherencia amb l'objectiu social de la Fundació, convivencia amb el nou Hospital, la Facultat de Medicina, el futur Institut de Recerca i amb tots els espais del recinte dedicats a la salut, ser capa~ d'aportar valor afegit í nou contingut a la ciutat i al país, ser respectuós amb el patrimoni, respondre a l'amblció i visió en que va ser constru"it, combinar la recuperació del recinte historie de principis del segle XX amb les necessjtats d'un projecte del segle XXI, i mantenir el recinte com a un espai obert a la ciutat. Fa cent anys la Fundació va desenvolupar el seu compromís humanista, religiós i social construint el recínte de Sant Pau per dedicar-lo a la salut de les persones. Avui s'ha de fer resso deis reptes i necessitats de la societat actual, ha d'apostar per un projecte capa~ de trencar les fronteres del dialeg i de les disciplines del coneixement, i de reunir institucions, projectes, iniciatives i polítiques en els ambits de la ciencia, la docencia, el món empresarial i els col·lectius socials. Aquest nou projecte vol ser un Espai Interdisciplinarí de Desenvolupament i Prospectiva de la Mediterranla; un centre de pensament i d'acció; un campus de les ciencies socials i de la Mediterrania. El nou projecte ha de permetre promoure el vessant Internacional de la ciutat i focalitzar-lo en la regió que ens és propia, la Mediterrania, de la qual Barcelona té la voluntat de convertir-se en referent i capital. 3.1. Per que? El creixement de Barcelona i de Catalunya només sera possible si guanya capitalitat dins d'un marc geografic més ampli que el de les seves propies S fronteres. En aquest sentit, I'Euroregió és un exemple d'aquesta voluntat; la Mediterrania pot ser una altra oportunitat de futur . La ubicació a Barcelona de la seu de la Secretaria de la Unió per al Mediterrani (UpM) és un reconeixement a la voluntat histórica de la ciutat de tenir un lideratge en aquesta area geografica. Pero perque la ciutat es benefidl de la ubicació d'aquesta seu, i pugui gestionar els projectes i les iniciatives que es generin en el marc de la UpM, cal guanyar en centralitat internacional, crear densitat institucional, i aconseguir massa crítica de coneixement i de capacitat de lideratge. 3.2. Quin és l'objectiu? Atraure instituclons internacionals que actuen -encara que no sigui de forma exclusiva- a la Mediterrimia. Acollir les xarxes sectorials existents i impulsar-ne de noves. Concentrar les institucions locals, catalanes i estatals amb capacitat de lideratge a la Mediterrfmia. 3.3. Per fer que? Desenvolupar la gestió de projectes i iniciatives. Crear laboratoris de recerca i observatoris de polítiques i de prospectiva. Proposar programes de formació, propostes de capacitació. Fomentar les possibilitats d'intercanvis col·laboracions (sectorials, institucionals, territorials, culturals ... ). Convertir Sant Pau en una antena de divulgació (disseminació), un espai d'activitat obert a la ciutat, i amb projecció internacional. 3.4. En quins ambits? Els ambits de treball actuació se centraran en els grans reptes per al desenvolupament de la Mediterrania, i es configuraran a partir de les activitats própies de les institucions que acollira el projecte de Sant ~au, de les sinergíes que es generin entre elles i de les oportunitats i necessitats d'aquesta area. Destaquem alguns deis ambits prioritaris: 6 Economía i desenvolupament El desenvolupament economic és una prioritat clara per als pa'isos de la ribera sud de la Mediterrania i pera tot l'ambit de la UE i de la UpM. Sant Pau vol acollir ínstitucions i xarxes capaces d'impulsar projectes que puguin aportar una visió de prospectiva i ajudar a millorar les capacitats de desenvolupament economic de la zona. Recerca i innovació Apostar per la recerca al servei del desenvolupament a partir d'institucions que fomentin la cooperació científica, la recerca aplicada, la difusió de nous descobriments. Turisme i patrimoni Impulsar la ubicació d'institucions i projectes destinats a millorar la coordinació entre els agents turístics, vetllar per la sostenibilitat de la zona i promoure la recuperació i divulgació del patrimoni. Ciutats, acció local i territori Crear un espai de diideg i actuació entre les ciutats en els ambits del món local, les xarxes territorials sectorials i els organismes internacionals. Cultura i diversitat Acollir institucions, coHectius i projectes dirigits a fomentar la convergencia de pensaments i experiencies, obrir noves estrategies de formació, investigació i debat sobre les propostes culturals que sorgeixen en diferents punts de la Mediterrania. Sostenibilitat i energía Prioritzar línies de treball tan decisives per als pa"isos medlterranis com són les referents al canvi climatic, la sostenibilitat del medi ambient, la creació d'infraestructures i la necessitat de desenvolupar una nova cultura en l'ús de l'energia. Salut Dins la tradició sanitaria historica del recinte, acollir institucions i estimular activitats destinades a millorar els reptes de salut que afecten als pa'isos en vies de desenvolupament. 7 Etica, humanisme i responsabilitat social Dins !'imprescindible debat sobre els valors, l'etica deis procediments i les intervencions i la responsabilitat social deis agents, acollir lnstitucions que incideixin en aquests temes. Noves tecnologies i infraestructures Potenciar l'ús de les noves tecnologies com a instrument fonamental per a la difusió del coneixement en ambits com són la formació, l'accés a la informació i la participació en xarxes de producció i d'intercanvi. Cooperació per al desenvolupament Sant Pau s'ofereix també com a seu d'institucions i coJ.Iectius de cooperació internacional, amb capacitat per interactuar amb les diferents entitats, desenvolupar projectes i participar en la construcció dinamica d'aquest nou espai de dialeg i d'actuació. 3.5. Divulgació del patrimoni La recuperació del conjunt modernista també ha de permetre habilitar un espai expositiu per donar a coneixer els vessants historie i arquitectonic de Sant Pau, amb especial atenció al període del Modernisme. Amb la rehabilitació de Sant Pau i amb el seguit d'intervencions que s'han de dur a terme per donar a coneixer el seu conjunt modernista, es posara en marxa un programa de visites que incorpori el recinte en el circuit turístic de Barcelona i el potenci'i com un deis punts d'interes turístic més destacats (refon;ant així l'eix modernista de I'Avinguda Gaudí, que connecta Sant Pau amb la Sagrada Familia). També es destinara un espai a l'arxiu historie de la institució: un espai de consulta pera investigadors, hístoriadors, arquitectes, artistes, etc. D'altra banda, aprofitant les galeries subterr2mies del recinte historie, es preveu habilitar diversos espais expositíus per presentar les exposicions programades per les diferents entitats 1 institucions del nou projecte sociocultural. També s'hi ubicaran diversos auditoris (d'unes 50/70 places) per acollir les actívitats organitzades pels organismes del recinte. 8 3.6. Espai obert als barris i a la ciutat A més de recuperar el conjunt modern ista, s'impulsara la relaci6 del recinte amb els barris i la ciutat: Amb una zona enjardinada pera l'ús públic de més de 15.700 m2. A través deis nous espais expositius i deis programes de visites. Mitjan~ant les activitats programades pel futur Servei Educatiu (destinades fonamentalment a escotes, famílies i a la gent gran). Amb una biblioteca i un espai de consulta que acollira l'arxiu historie de Sant Pau. A través deis diversos serveis del recinte ( llibreria, serveis de restauració altres establiments). 1 a través d'activitats propies i d'altres organltzades per les lnstitucions que acollira el recinte. Barcelona recuperara així " una ciutat dins una ciutat", amb un recinte historie rehabilitat i un nou espai obert als seus ciutadans. 9 04 Fases de la rehabilitació La rehabilitació del conjunt modernista té un calendari previst de 8 anys, amb un pressupost estimat de 178,3 milíons d'€. La primera fase d'actuacions compren tot l'eix central del recinte: 13 edificis i quasi tota la xarxa de túnels. Es contempla també construir un nou edifici d'ínstal·lacions i una galería tecnica per dotar els pavellons de la tecnología més avan~ada. Aquesta fase té un pressupost estimat de 115,8 milions d'€. La segona fase inclou l'antiga farmacia, l'edifici de les cuines i els pavellons de Santa Victoria, Sant Frederic, la Casa de Convalescencia i la Parroquia. També s'ha previst la construcció de noves plantes sobre l'edifici d'instal·lacions, per ubicar-hi un nou auditori i serveis generals. El pressupost d'aquesta segona fase és d'uns 62,4 milions d'€. 4 .1. Actuacions de l'exercici 2009 L'any 2009 s'lnicien les obres de rehabilitació de la primera fase, amb una inversió inicial de 26,4 milions d'€. S'encarregara la redacció de projectes 10 executius de 7 pavellons d'un total de 13, es procedira al desmuntatge d'antigues instal·lacions 1 elements estructurals no originals en 10 pavellons i s'iniciaran obres de rehabílitació en 3 pavellons. També es construíra l'anella de telecomunicacions que connectara tots els pavellons amb el nou edifici central • d'instal·lacions. 4.2. Projectes executius, desmuntatges i obres previstes peral 2009 Redacció de projectes executius Redacció deis projectes executius deis pavellons de I'Admínistració, de Santa Apol·lonia, de Sant Jordi, de Sant Leopold, de Sant Rafael, de Sant Manuel i de Montserrat. Redacció deis projectes executius per a la construcció de la galena i del sistema de cablejat de la xarxa de telecomunicacions. Execució de desmuntatges Desmuntatges d'elements estructurals no originals deis pavellons de I'Administració, de Sant Jordi, de Sant Salvador, de Sant Leopold, de Sant Rafael, de Sant Manuel, de la Puríssima, del Carme, de la Merce i d'operacions. Desmuntatges d'antigues instal·lacions en aquests pavellons en la xarxa de túnels que els connecta. Execució d'obres Reconstrucció de la Cúpula del pavelló de la Merce, rehabilitació integral deis pavellons de I'Administracíó, de Santa Apol·lonia i de Sant Jordi. Construcció de la galería i del sistema de cablejat de la xarxa de telecomunicacions i restauració d'elements ornamentals de totes les fa<;anes. 11 Tiinue¡,¡ :tues e-p t .. e~e~ :tu~ ep Plt'ldO:OA1 lU!?S c-p rp..ror luas e-p l.IJ.JJC">l.UOH ;.p eru·n· t"'J" uues "P 1 {80TOU"fJd eue{ll'.J. et uda;))é-) C•pa.q.STU"JWP\',1 rp <;•n<--~ltd 606i: SIIOD\'t1D\' ·n~ J.Ntd •hcione [l~~riTI .m~at~.oe d '-tl~m"nt:to enru-:turala no ori~inab: Pa· ... Uo .j. . 1 ' .\dnlinl.Hrac;t·~ 1all S.1nt L.,.~pold d .. Sont f;'af,.¡pl od~ Sant Manuill d~ 1;1 Purua.'íma u~l C<~rm7 d .. la M~rc» d 'upilr.llll.•lM 13 vt OH ellJ9X ltl ip ¿¡¡(('yqp) l •r-'~FD Pt"O?{-TC>·l'¡< llU89 .-p tpJDr lUI~JlS'tOlWP\>, 1 ;.p •;.n Ml'd ~JeH •q ;-p ~.n..,ile•:l t"'P lltndro no¡;-e.ooz StlOD':'fli'J~ 0\''d ..lii\'S 30 QlJ'I'lili8\'H3(1 S3tJ80 4.3 . Pressupost de les actuacions de 2009 El pressupost de les actuacions previstes per a l'any 2009 és de 26,3 milions d '€, del qual el 81,4 % es destinara a l'execució de les obres de rehabilitació previstes, el 9, 7% a la redacció de projectes executius i el 8,9% a l'execució de desmuntatges. Aquest pressupost es financ;a en un 42% amb el fans comunitari FEDER (Programa Operatiu FEDER de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013), un 22% amb aportacions del fans estatal d'inversió local, un 19% amb subvencions d'altres institucions públiques, un 15% amb aportacions de la propia Fundació de !'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i un 2% amb altres fans de financ;ament. En aquests moments s'esta acabant de definir un model de gestió per al conjunt de la rehabilitació, si bé en principi es preveu un model mixt públic-privat que compti, d'una banda, amb el lloguer de les institucions que ocupen els diferents pavellons, i de l'altra, amb els ingressos provinents de l'explotació, sigui a través de les visites guiades al conjunt patrimonial o deis canons sobre altres serveis. Finalment, s'esta desenvolupant un programa per incentivar la participació empresarial en el projecte, així com aportacions de les institucions públiques nacionals, estatals o internacionals i de la propia Fundació de !'Hospital de la Sa nta Creu 1 Sant Pau 1, les quals han fet possible l'inici d'aquests treballs de rehabilitació previstos per enguany. 15 os Aposta per una rehabilitació de qualitat Amb aquesta actuació s'inicia una nova etapa per al recinte modernista projectat per Domenech i Montaner ara ja fa més de cent anys. La Fundació ha fet una aposta per a una rehabilitació de qualitat, integral i respectuosa amb el patrimoni: s'ha encarregat un Pla Director del Recinte, amb l'objectiu de fer el diagnostic global de la situació deis pavellons modernistes i poder dimensionar i planificar la seva rehabilitació. Aquest Pla Director va ser aprovat per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el mes de novembre de l'any 2008 i perla Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona el 21 de gener de 2009. S'ha constitu"it una Mesa de Patrimoni del Recinte Historie de Sant Pau, en que són representats els responsables de Patrimoni de tates les administracions catalanes (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barce·lona í Diputació de Barcelona). Aquesta Mesa té com a finalitat assessorar a la propietat en tot el procés de rehabilitació deis edificis modernistes, assegurar la coordinació 16 institucional en tot el procés de restauració, i facilitar la comunicació 1 les gestions que s'han de dura terme amb la Comissió de Patrimoni de Barcelona. S'han definit els criteris d'intervenció que s'han d'aplicar a totes les actuacions que es duguin a terme en el conJunt arquitectonic de Sant Pau. Aquests criteris han de permetre una rehab1htació de qualitat, compromesa i respectuosa amb la historia i el valor arquitectómc del recmte, i, alhora, adaptada a les necessitats deis usos futurs que s'estan definint. 17