Barcelona, capital de la 
 
cultura catalana. 
 
 Programa per reforçar la projecció de la capitalitat 
cultural de la ciutat. 
 
  
 Mesura de Govern 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona, capital de la cultura catalana. 
 
Mesura de Govern 
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació  
Març 2013 
 
 
 
 
La ciutat de Barcelona està fent una aposta clara per la cultura. Aquesta aposta decidida només 
tindrà sentit si la fem sobre allò que som: una gran ciutat, amb un important sector cultural, que vol 
exercir la capitalitat d’un poble europeu mil·lenari, innovador i ple de creativitat, que estima les 
seves arrels expressades per mitjà de la seva cultura i el seu patrimoni. 
 
Podem plantejar aquesta afirmació d’una altra manera: Barcelona ha de donar un pas endavant per 
exercir plenament i explícita la capitalitat de la cultura catalana en tot el seu conjunt. Un paper que 
no ha ocupat en els darrers anys, en què ha existit un fals debat entre el cosmopolitisme barceloní i 
la suposada carrincloneria de la resta del país.  
 
Mirem un moment al passat, i entendrem que els períodes de major creativitat de la nostra ciutat 
han estat associats a la imbricació explícita entre Barcelona i Catalunya. 
 
- Ho va ser el període de transició entre la fi del franquisme i els primers anys vuitanta, que van 
comportar la recuperació de festes i tradicions culturals prohibides o reprimides per la dictadura, i 
també la recuperació del teixit urbanístic, social i econòmic de la ciutat que ens va portar als Jocs 
Olímpics. 
- Als inicis del segle XX, ho fou el període que abasta des de la creació de la Mancomunitat fins a 
la república, en el qual les avantguardes catalanes fan una aportació decisiva a la cultura europea, 
i Barcelona esdevé una gran metròpoli amb la segona industrialització. 
- Al segle XIX, en la Renaixença, la cultura catalana havia cercat les seves arrels en els moments 
de transformació econòmica de la primera industrialització, com ho estaven fent totes les cultures 
europees en aquell moment, i coincideix amb el fet que Barcelona aterra les seves muralles i es 
posa al capdavant del debat entre tradició i modernitat que havia de portar a la recuperació de la 
cultura i el prestigi de la llengua catalanes. 
1 
www .bcn.cat 1 
 
 
 
- Als inicis del segle XVIII, Barcelona, malgrat la guerra de successió que sofreix Catalunya, esdevé 
un dels principals centres culturals de l’Europa moderna; aquesta vitalitat es posarà de manifest en 
els actes de commemoració previstos per al 2014, que seran realitzats en col·laboració amb la 
resta de viles i ciutats de Catalunya vinculades amb aquests esdeveniments. 
 
Es pot també afirmar que aquests períodes històrics coincideixen amb etapes d’aprofundiment 
democràtic. Ha de ser, necessàriament, d’aquest manera.  
 
En aquests períodes, Catalunya es pregunta pel seu futur, i dóna la paraula a la seva gent. 
L’aprofundiment democràtic que analitza els marcs polítics que millor han d’emparar la vida de les 
persones, comporta que els sectors culturals siguin interpel·lats, com tota la resta d’actors i sectors 
de la societat. 
 
Els sectors de la cultura cerquen, critiquen, analitzen, qüestionen. I aporten respostes basades en 
el que hem sigut, en el que som i en el que volem ser. Unes respostes que tenen sentit per al futur 
de Catalunya i la seva gent, que són útils al conjunt de la ciutadania i de la societat. Unes 
respostes que també tenen sentit en cercles més amplis, en els cercles de la cultura europea i avui 
en la mundialització, perquè la cultura ens dóna les respostes (o els assaigs provisionals de 
resposta) a les persones i els pobles que volen ser lliures, que celebren el debat democràtic, que 
creuen en el desenvolupament. 
 
Avui vivim una etapa semblant. 
 
Avui, en la transició nacional de Catalunya cap a l’assoliment d’un estat propi i de la plena 
sobirania, es donen totes les condicions perquè la ciutat i el país vagin plegats. Avui és important 
reforçar els lligams que ens uneixen. La nostra cultura ha d’aprofitar la finestra al món que és 
Barcelona per a explicar la contribució, única i singular, que hem de fer al concert universal que és 
avui un món, com diuen els tecnòlegs, cada cop més complex i global. L’exercici responsable de la 
capitalitat de Barcelona només té sentit si es fa en cooperació amb la realitat rica, plural i diversa 
de la nostra cultura i el nostre país. 
 
Avui, convençuts de la capacitat transformadora de la cultura i el coneixement sobre l’esdevenir del 
temps present, conscients de la cada cop més gran complexitat i diversitat cultural del nostre món; 
Barcelona i Catalunya aixequen la mà per proposar escenaris alternatius a una cultura global, 
efímera i de fàcil consum com a destí inevitable de la cultura de masses contemporània. 
 
2 
www .bcn.cat 2 
 
 
 
Una societat contemporània s’ha de dotar d’eines que permetin interpretar l’alt volum d’informació 
al qual tenim accés. És molt necessari preservar els sentits, els valors, els rituals fins i tot, la 
memòria pròpia, com a eina bàsica per a descodificar informació i tenir capacitat per jerarquitzar-la 
i distingir el que és essencial del que és accessori de l’allau al que estem sotmesos. Cal tenir les 
eines per mirar-se el món amb el ulls propis. El patrimoni cultural, el bagatge cultural que 
compartim amb l’entorn és precisament el que fa una tradició cultural diferent d’una altra i el que 
ens permet participar en els grans debats contemporanis. La globalització no pot ser la imposició 
d’una hegemonia cultural sobre una altra (en aquest moment, de la cultura dominant anglosaxona 
sobre les altres, i sovint amb l’espanyola com a intermediària). Barcelona ha de promoure un 
veritable cosmopolitisme, ço és, “mirar-se el cosmos des de la polis” i contribuir a impulsar una 
veritable globalització cultural. 
 
Les capitals culturals que avui tenen alguna cosa a dir sobre l’escena global ho fan sobre la base 
d’una cultura nacional pròpia, en la qual contribuir amb la seva visió única i singular al mapa global. 
Justament per a obrir-nos al món, necessitem contribuir-hi amb veu pròpia. Necessitem donar la 
nostra visió al cosmos des de la nostra polis, que és el que vol dir ser uns vertaders cosmopolites. 
 
Barcelona ha de fer un esforç per recuperar el capital de confiança de la resta del país que ha anat 
perdent en els darrers anys. Barcelona ha de cooperar amb la resta del país. Enfortint els llaços 
que ens uneixen amb la resta de viles i ciutats que parlen la nostra llengua estem projectant un 
futur més sòlid per a la cultura, el coneixement, la creativitat i la innovació a Barcelona. 
 
Barcelona ha de fer un esforç per guanyar musculatura internacional. Tenim més talent i creativitat 
del que els nostres mercats poden assumir. En la mundialització, hem de fer, de la necessitat, 
virtut. Un projecte cultural per a Barcelona, coherent i responsable, només té sentit si es conjuga 
precisament com a plataforma de projecció de la nostra identitat nacional, única i singular en el 
mapa global de les cultures del món, amb relacions fortes amb les principals ciutats del món, tant 
les del món occidental, que ja ens reconeixen com a socis en molts projectes clau, com les ciutats 
emergents, destinades a tenir un  paper decisiu en el segle XXI i que estan a la recerca de models i 
continguts 
 
 
 
 
 
 
3 
www .bcn.cat 3 
 
 
 
» 01. Enfortir els lligams amb la resta del país. 
 
L’Institut de Cultura es proposa una via de sentit doble per enfortir les complicitats entre Barcelona i 
la resta de Catalunya. D’una banda, volem facilitar que les expressions culturals de Barcelona 
arribin a totes les viles i ciutats de Catalunya. Volem que creadors, promotors i associacions de  
Barcelona estiguin presents a tota Catalunya i les seves expressions siguin apreciades i 
conegudes. D’altra banda, ens proposem que Barcelona sigui la plataforma de totes les viles i 
ciutats del nostre país. Volem que la capital estigui al servei dels creadors, de les xarxes i de les 
associacions que treballen per la cultura. Necessitem consolidar una estimació recíproca. 
 
 Potenciarem la presència en el territori de les expressions de la cultura popular i tradicional 
de la ciutat de Barcelona. Per exemple, és prevista l’actuació del Seguici Popular de 
Barcelona a Reus en els actes de la seva Festa Major de Sant Pere el juny del 2013; i la 
presència del Drac de Gràcia a la celebració del 20è aniversari dels Diables de Sa Pobla 
(Mallorca). 
 Recíprocament, reforçarem la presència a Barcelona de les expressions de cultura popular 
i tradicional d’arreu dels Països Catalans. Seguint el model de la Moixiganga d’Algemesí, 
que fou present a les festes de Santa Eulàlia de 2012, el seguici popular de Reus ha estat 
present a les festes de Santa Eulàlia en aquest any 2013. 
 Impulsarem que les actuacions arreu de Catalunya de formacions musicals o escèniques 
emblemàtiques de la nostra ciutat, com la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona 
(actuacions previstes a Reus, Alcoi o València, etc.) o l’Esbart Català de Dansaires 
(actuacions previstes a Betera, entre molts d’altres). 
 Posarem en marxa el projecte Cult-surfing, destinat a potenciar la trobada a Barcelona dels 
projectes culturals singulars dels territoris de llengua catalana. 
 Continuarem amb la nostra presència a les fires i plataformes que Catalunya organitza en 
l’àmbit de les arts escèniques: la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional (Manresa), el 
Mercat de la Música Viva (Vic) i la Fira d’Espectacles de Carrer (Tàrrega). 
 Recolzarem l’organització a Barcelona de la Capitalitat de la sardana l’any 2014, així com 
de la Trobada Nacional de Puntaires i dels Tres Tombs de Catalunya l’any 2013. 
 Desplegarem el conveni signat amb l’Ajuntament de Torruella de Montgrí per a la 
coproducció de l’exposició Vicenç Bou i el seu temps (1865-1962) en el marc de la 
Capitalitat de la sardana. 
4 
www .bcn.cat 4 
 
 Recolzarem la dinamització de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, mitjançant 
presència de grups de cultura popular i tradicional (en el 2012, presència dels grups de 
Sant Andreu i de l’Esbart Maragall). 
 
 
 
Barcelona és una metròpoli cultural. Hem de procurar que l’avantguarda, l’ambició per 
l’excel·lència i per la creativitat estiguin presents en tots els projectes de la nostra cultura. L’ambició 
de Barcelona és una de les millors finestres, i no en tenim moltes, amb les quals compta la cultura 
catalana. Una de les principals finalitats de les polítiques culturals és vetllar per aquesta 
excel·lència.  
 
 Posarem el programa de Fàbriques de creació al servei dels creadors emergents de 
Catalunya. 
 Vetllarem perquè el Grec i la Mercè tinguin una cooperació molt estreta amb els agents 
culturals del nostre país vinculats amb les arts escèniques, la música, el circ, les festes 
tradicionals i les arts de carrer. 
 Liderarem el projecte d’Anella cultural de Catalunya. 
 Ampliarem progressivament el nombre de ciutats i viles de Catalunya que tenen convenis 
de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i projectes de treball amb els principals 
equipaments i agents culturals de la nostra ciutat. 
 Continuarem amb el suport a la Xarxa Transversal. 
 
 
D’altra banda, la capital de Catalunya ha d’assumir responsabilitats en l’àmbit de la promoció de 
la llengua pròpia de l’Aran i de la cultura aranesa i, per extensió a tota la cultura occitana. 
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura de Barcelona, té interès a reconèixer la 
llengua pròpia d’Aran com a llengua oficial de la capital de Catalunya i normalitzar-ne d’aquesta 
manera la seva presència en totes les activitats culturals de Barcelona. 
 
 Desplegarem els continguts del conveni de col·laboració signat amb el Conselh Generau 
de l’Aran. 
 Promourem l’intercanvi amb els creadors culturals de la Vall d’Aran i la difusió de la seva 
llengua en totes les publicacions de l’Institut de Cultura. 
 
 
 
5 
www .bcn.cat 5 
 
 
 
La recuperació i la dignificació de la nostra història nacional, la història de tots, forma part del 
nostre programa d’acció per a recuperar la complicitat amb el país. La commemoració dels fets de 
1714 serà un oportunitat no només per conèixer, des d’una anàlisi històrica rigorosa el que van 
comportar per als barcelonins de l’època aquells fets, tant a nivell institucional com a nivell quotidià, 
sinó també per entendre la dimensió dels esdeveniments respecte a la Catalunya d’avui i de demà. 
Barcelona ha d'evidenciar, el 2014, que és una ciutat que no té por d'exercir la llibertat en totes les 
seves expressions. 
 
 Inaugurarem el Born Centre Cultural. 
 Treballarem per establir una cooperació estreta amb la resta de viles i ciutats de Catalunya 
vinculades amb la guerra de successió, en el marc dels esdeveniments de commemoració 
previstos per al 2014. 
 Desplegarem els continguts del conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de 
Cardona. 
 
 
Som ben conscients que hem de fer polítiques de promoció per la llengua, que  constitueix la 
columna vertebral d’aquest país. La llengua defineix el nostre país, el sustenta i el cohesiona, i 
alhora compartim la llengua catalana amb altres territoris. La corrent de bel·ligerància en front del 
català i de la cultura catalana existeix. L’Ajuntament de Barcelona vol exercir de capital de 
Catalunya al costat, al darrere o al davant de la societat civil a Catalunya, a València, a Mallorca i 
allà on sigui oportú dir-ho i defensar-ho.  
 
 Realitzarem activitats per ampliar la presència pública de la llengua catalana, per exemple 
mitjançant el suport a l’espai Avinyó, l’organització d’exposicions i el suport al festival Dau, 
entre d’altres.  
 Enfortirem la col·laboració amb la Plataforma per la Llengua, a la ciutat de Barcelona, amb 
activitats vinculades amb la promoció del català des de la perspectiva de la cohesió i la 
inclusió social, com la Fira dels Jocs i Joguines en català. 
 Donarem suport a la Setmana del Llibre en català, en l’actual ubicació, en la màxima 
centralitat a la ciutat; es tracta d’un esdeveniment únic d’un interès  públic i social evident, 
no només pel gran nombre de títols en exposició i venda, sinó per les diverses activitats 
que s’hi organitzen per fomentar la cultura del llibre per a totes les edats i estaments 
socials. 
6 
www .bcn.cat 6 
 
 Signarem un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de l’Alguer, ciutat amb un pòsit 
d’història molt ric i amb un gran simbolisme per al conjunt dels països de llengua i cultura 
catalanes. 
 Continuarem amb les activitats de col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià, 
centrades en una campanya de difusió de la cultura elaborada a la ciutat de Barcelona, per 
fer conèixer entre els valencians les activitats que es realitzen en el camp de la música, la 
literatura i el cinema. Les activitats es desenvolupen  a l’Octubre - Centre de Cultura 
Contemporània de València i a les ciutats d’Alcoi i Gandia. 
 Recolzarem l’arribada de la Flama de la Llengua Catalana a Barcelona que aquest any 
2013 organitza l’Agrupació Excursionista de Catalunya. 
 Donarem suport a les activitats de la xarxa Alcover, constituïda l’any 2011 a Tàrrega, i que 
té per objectiu l’ intercanvi d’espectacles i la professionalització del sector teatral per tal 
que produccions teatrals del País Valencià i les Illes puguin ser vistos a Barcelona, com va 
ser el cas de la exitosa “Acorar” l’any 2012 i que les produccions catalanes puguin ser 
vistes al País Valencià i les Illes. 
 
 
 
» 02. Reforçar la projecció cultural internacional de Barcelona. 
 
La internacionalització és un element essencial per a l’excel·lència i la sostenibilitat del sectors 
culturals de Barcelona. En els nostres dies, i especialment en un context de crisi, de recerca de 
nous mercats i de noves possibilitats més enllà dels nostres àmbits lingüístics i culturals, les 
institucions públiques han de procurar que el suport a la internacionalització estigui articulada pel 
treball conjunt amb els principals agents en cada sector cultural, ajudant a les seves iniciatives i als 
seus projectes d’expansió internacional.  
 
 Donarem suport a la recerca de nous mercats internacionals dels principals festivals de 
música de la nostra ciutat, seguint l’exemple del treball fet l’any 2012, amb exemples com 
la prospectiva per fer un Sonar a Nord-amèrica, el recolzament al festival Cruïlla per a la 
captació de públics de Catalunya Nord, Occitània i França, o la presència de Catalunya i 
Barcelona a la biennal Catalunya – Uruguai organitzada al 2012 per Barna Sants a la ciutat 
de Montevideo. 
7 
www .bcn.cat 7 
 
 Potenciarem la presència internacional de la nova creació de la ciutat de Barcelona en 
mercats, fires i festivals internacionals; com la presència del programa Barcelona 
Producció a Art Souterrain de Montreal al març de 2013, o de la música de Barcelona al 
Womex o al mercart d’Ulsan (Corea).  
 Hem recolzat la gira per Centreeuropea (Àustria, Eslovènia i Croàcia) de l’Orquestra Ciutat 
de Barcelona i Nacional de Catalunya. 
 Assegurarem la presència de Barcelona com a ciutat convidada del Saló del Llibre de Paris 
(març 2013). 
 
En la conjuntura actual, resulta també important donar suport a l’estructuració del sectors. En 
aquest sentit, les xarxes són els indrets de diàleg, intercanvi, aprenentatge, negociació, 
col·laboració i co-producció que estructuren els diversos sectors culturals. La presència constant 
del sector cultural de Barcelona en les xarxes europees i internacionals és encara insuficient:  les 
organitzacions culturals de Barcelona han de pertànyer a xarxes internacionals com a mecanisme 
d’aprenentatge, de coneixement del sector i d’inici de col·laboracions i co-produccions.  
 
 Fomentarem que les organitzacions culturals de Barcelona, en la mesura que els sigui 
possible, assumeixin responsabilitats i lideratges en les xarxes europees i internacionals. 
En són exemple el lideratge que el Mercat de les Flors ha fet del projecte European Dance 
House Network, la presència internacional que la Central del Circ ha aconseguit en el seu 
curt període de vida o la creació de la xarxa europea de museus d’història local impulsada 
pel MUhBA. 
 Recolzarem la connexió de les organitzacions culturals de Barcelona amb les xarxes 
europees; en són exemples l’Antic Teatre i la Nau Ivanow (membres de la xarxa 
TransEurope Halles) i  la xarxa euro-regional de festivals i projectes en arts escèniques 
que vol impulsar el Grec. 
 Participarem a la xarxa Arianna (liderada pel govern de Sardenya), dedicada a reforçar la 
visibilitat de les cultures populars i tradicionals de la Mediterrània i la imbricarem amb la 
Càtedra Itinerant de Cultura Popular. 
 
 
La internacionalització no només passa per “exportar”, per accions que s’esdevenen a l’exterior. La 
projecció internacional dels creadors barcelonins i catalans també comporta guanyar centralitat, 
atraure a Barcelona a programadors i prescriptors que puguin col·locar el talent en circuits 
internacionals. El temps ha demostrat que no sempre és pertinent fer mostres o plataformes 
“artificials” per a la venda i la internacionalització. Sembla més adient, és més aconsellable una 
estratègia dedicada a treballar amb els esdeveniments culturals ja existents a la ciutat de 
8 
www .bcn.cat 8 
 
Barcelona, esdeveniments que ja es fan, i que poden atraure l’atenció de programadors de fora, a 
veure i viure aquests esdeveniments tal i com són.  
 
 Continuarem la integració de la plataforma “Come and See” en el festival Grec 
 Recolzarem la presència de programadors internacionals en els principals festivals de 
Barcelona, com el Primavera Sound, la Mercè o el Festival de Jazz, entre d’altres. 
 Donarem suport a projectes emblemàtics inequívocament associats amb Barcelona com la 
Fundació Centre Internacional de Música Antiga (presidit per Jordi Savall). 
 
 
Hi ha un seguit d’activitats vinculades a la diplomàcia cultural que una capital ha de considerar en 
el seu programa d’accions i que han de ser concebudes amb la implicació directa del sector 
cultural. 
 
 Potenciarem el programa de ciutat convidada, seguint l’exemple de la presència de 
Montreal com a ciutat convidada de la Mercè de 2012. La ciutat de Viena ha acceptat de 
ser la ciutat convidada l’any 2013.  
 Donarem suport a la Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), que 
fou presidida per Barcelona en el període 2005-2012, i potenciarem la presència en el 
Fòrum Cultura d’Eurociutats, ara que l’Ajuntament de Barcelona forma part de la Comissió 
Executiva (2013-2014). 
 Incrementarem la presència internacional de les expressions de cultura tradicional, seguint 
l’exemple que l’any 2012 va portar la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona a l’Olimpíada 
cultural de Londres i els Castellers de Gràcia al festival Sfinks (Flandes). Aquest any 2013 
és prevista l’actuació de la Cobla a Brussel·les, Londres i Salisbury, i la presència dels 
Castellers de Barcelona al programa cultural del campionat mundial de gimnàstica 
d’Anvers. 
 Impulsarem la presència de Barcelona al cicle dedicat a les cultures ibèriques al Kennedy 
Centre de Washington DF (any 2014). 
 Assegurarem la dimensió cultural de les ciutats agermanades amb Barcelona, com Tolosa 
de Llenguadoc, Colònia o Sant Petersburg. 
 Recolzarem la dimensió cultural dels projectes de cooperació al desenvolupament amb les 
ciutats “prioritàries” en el pla director de Cooperació, entre les quals hi ha Medellín, 
Maputo, l’Havana i Tànger-Tetuan. 
 
 
 
 
9 
www .bcn.cat 9 
 
 
 
Finalment, l’exercici ple i explícit de Barcelona com a capitalitat de la cultura catalana en tot el seu 
conjunt necessitava d’un senyal institucional clar i inequívoc. El Govern de Catalunya va crear ara 
fa 10 anys l’Institut Ramon Llull, dedicat a la projecció internacional de la llengua i la cultural 
catalanes. De fet, molts dels projectes citats en els paràgrafs anteriors han estat desenvolupats per 
l’Ajuntament de Barcelona en partenariat amb l’Institut Ramon Llull. 
 
 L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits per formar part dels òrgans de direcció de 
l’Institut Ramon Llull. És previst que aquesta integració es realitzi en el decurs de l’any 
2013.  
 
 
 
 
10 
www .bcn.cat 10