Ajuntament de Barcelona Regidoria d’Adolescència i Joventut 
  
 
      
 
 
Mesura de Govern 
 
 
 
Procés d’elaboració del Pla municipal 
d’Adolescència i Joventut 2012‐2015 
  
 
 
Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 
 
 
novembre de 2011 
   
 
 
 
 
 
1 
 
   
Ajuntament de Barcelona Regidoria d’Adolescència i Joventut 
  
 
 
 
Índex 
 
1.Introducció ................................................................................................................................. 3 
2. El nou Pla Jove BCN 2012‐2015. Eixos estratègics .................................................................... 3 
3. Procediment d’elaboració del Pla municipal d’Adolescència i Joventut 2012‐2015 ................ 5 
3.1 Objectius del Pla .................................................................................................................. 5 
3.2. Metodologia ....................................................................................................................... 6 
3.2.1. Canals .......................................................................................................................... 6 
3.2.2. Comissions de treball .................................................................................................. 6 
3.3. Calendari ............................................................................................................................ 8 
3.4. Recursos ............................................................................................................................. 8 
  
2 
 
   
Ajuntament de Barcelona Regidoria d’Adolescència i Joventut 
  
 
 
 
1.Introducció 
 
La Regidoria d’Adolescència  i  Joventut  té com a principal objectiu en aquest mandat que  les 
seves  línies polítiques  i  l’impacta de  les  seves actuacions vagin adreçades  tant a  la població 
adolescent (de 12 a 16 anys) com la població jove (de 17 a 30 anys) de Barcelona. 
 
Les polítiques de  joventut han d’acompanyar  les persones  joves  i adolescents  cap a  la  seva 
transformació en ciutadans i ciutadanes  independents que puguin construir i desenvolupar el 
seu projecte vital de forma plena  i satisfactòria per ells mateixos  i que a  l’hora sigui capaç de 
contribuir activament en el projecte col∙lectiu de ciutat que tots compartim. Aquest projecte 
global de ciutat  s’enriquirà  i  s’adequarà a  la  realitat  si disposa  també de  la mirada d’aquest 
col∙lectiu. 
 
Aconseguir la implicació de les persones durant l’adolescència i durant la joventut  en el dia a 
dia de la ciutat, és també un element clau per tal de garantir la implicació i corresponsabilitat 
ciutadana en el futur i el relleu generacional a la nostra ciutat.  
 
Per tal de concretar aquest projecte comunitari hem d’assentar unes bases que concretin cap a 
on  volem  anar,  com  i  quan  ho  volem  fer  i  que  per  tant  estableixin  el marc  de  l’actuació  i 
serveixin com a punt de partida i siguin el fil conductor del què pretenem fer. 
 
Aquest  element  que  permetrà  vehicular  les  polítiques  d’adolescència  i  joventut  és  el  Pla 
municipal d’Adolescència  i  Joventut. Un pla que ha de sevir de  referència  tant en el disseny 
com en l’aplicació de les polítiques d’Adolescència i  Joventut de l’Ajuntament de Barcelona en 
els pròxims anys.  
 
2. El nou Pla Jove BCN 2012­2015. Eixos estratègics 
Els aspectes bàsics a tenir en compte en aquest nou període: 
• Marcarà un punt d’inflexió en  les polítiques de  joventut a  la nostra ciutat  i  les seves 
prioritats pivotaran sobre cinc àmbits: 
o formació,  
o ocupació,  
o habitatge,  
o associacionisme, 
o lleure 
 
 
3 
 
   
Ajuntament de Barcelona Regidoria d’Adolescència i Joventut 
  
 
• El punt de partida es  regirà pel context de crisi econòmica amb  la voluntat de crear 
sinèrgies  per  tal  d’afrontar  les  necessitats  dels  joves  i  adolescents  en  matèria  de 
formació,  ocupació  ,  habitatge  ,  associacionisme  ,  lleure  i  tots  aquells  àmbit  de 
repercussió pel jovent barceloní. Així com la seva incidència en la millora  dels valors i 
les actituds de la gent jove. 
• Abordarà  de  forma  transversal  i  integradora  la  diversitat  cultural  i  d’orígens  que 
conformen  l’adolescència  i  joventut de  la nostra ciutat, treballant per  la millora de  la 
cohesió  social  a  través  de  facilitar  la  igualtat  d’oportunitats  entre  tots  els  joves, 
avançar cap a l’equitat. 
• Farà una aposta decidida per la promoció de la població adolescent de la nostra ciutat 
que ha estat fins ara l’assignatura pendent de les polítiques públiques a la ciutat. 
• Fomentarà  la  transversalitat de  les polítiques municipals en matèria de  joventut  i es 
basarà en la participació dels actors implicats. Així com, reflectirà la importància de les 
polítiques de  joventut  com  a  fil  conductor de  les mesures destinades  a  resoldre els 
problemes percebuts per la població juvenil i adolescent. 
 
 
 
 
  
4 
 
   
Ajuntament de Barcelona Regidoria d’Adolescència i Joventut 
  
 
 
3. Procediment d’elaboració del Pla municipal 
d’Adolescència i Joventut 2012­2015 
 
3.1 Objectius del Pla 
El Pla d’Adolescència i Joventut haurà de considerar una sèrie de supòsits que  es transformin 
en objectius concrets, tangibles, amb possibilitat de realitzar‐los i sobretot d’utilitat pel jovent 
barceloní. 
• El document haurà de projectar una radiografia general de l’estat i situació dels joves i 
adolescents de la ciutat.  
• Tanmateix haurà de ser capaç d’orientar les línies estratègiques a seguir en matèria de 
política  juvenil de  la  forma més dinàmica possible.  S’ha de prendre  consciència que 
una de les debilitats del Pla Jove 2006‐2010 ha estat la poca capacitat de reacció, és a 
dir  el  poc  marge  de  maniobra  existent  davant  una  realitat  social  i  econòmica 
completament adversa pels joves a la vegada que imprevista. 
En aquest  sentit ha de  ser un objectiu primordial del Pla acostar al  jovent aquelles mesures 
que  l’Ajuntament  desenvolupa  dirigides  exclusivament  a  ells,  així  com  fomentar  espais  de 
discussió i diàleg creant sistemes d’avaluació i seguiment del Pla.  
Donat el caràcter transversal que es pretén que  les polítiques de joventut representin, s’ha de 
garantir  una  bona  coordinació  entre  administracions  i  entre  els  propis  departaments  de 
l’Ajuntament de Barcelona en aquells temes relatius a joventut. 
 
Els eixos estructurals del Pla serien : 
‐ Donar a conèixer la situació dels joves a partir de dades objectives d’enquestes sobre 
joves i adolescents barcelonins 
‐ Establir els objectius i resultats que es pretén assolir amb l’actuació de govern. 
‐ Detallar les actuacions concretes que permetran assolir els objectius. 
‐ Definir sistemes de seguiment , valoració i control del Pla 
 
I això es farà des del 
‐ Foment de la participació i contribució per a l’elaboració del Pla de Joves i Adolescents 
i per l’assoliment dels objectius des de la promoció de la corresponsabilitat 
‐ Impuls a una  línia d’actuació comú amb tots els departaments, entitats,  institucions  i 
resta d’administracions que intervenen en aspectes de joventut i adolescència. 
  
5 
 
   
Ajuntament de Barcelona Regidoria d’Adolescència i Joventut 
  
 
3.2. Metodologia 
 
La  Regidoria  d’Adolescència  i  Joventut  pretén  elaborar  aquest  Pla  d’acord  amb  la  voluntat 
política  de  tots  els  partits  i  amb  el  suport  i  l’assessorament    del  Consell  de  la  Joventut  de 
Barcelona i dels diferents agents implicats en l’àmbit adolescent i juvenil. El Pla d’Adolescència 
i Joventut s’elaborarà doncs, amb el màxim consens polític i amb la idea integral que sigui un 
pla consensuat per tots els actors  que donen servei a la joventut.  
Sabem que el Pla de  Joventut 2006‐2010 actualment està en pròrroga  i que donada  la difícil 
situació que molts joves barcelonins pateixen, urgeix l’elaboració del nou Pla adaptat a la nova 
realitat. En aquest sentit es proposa un procés àgil  i de  fàcil procediment. S’ha de buscar un 
procés  participatiu  intens  però  a  la  vegada  evitant  que  demori  excessivament  el  procés  de 
formulació del Pla. 
 
3.2.1. Canals 
En  aquest  sentit  s’aprofitarà  la  infraestructura  tecnològica  i  logística  i  el  ressò mediàtic  del 
procés  participatiu  del  PAM  per  difondre  el  procés  d’elaboració  del  Pla  d’Adolescència  i 
Joventut.  De  manera  que  totes  les  aportacions  recollides  en  l’àmbit  de  l’adolescència  i  la 
joventut  durant  aquest  procés  participatiu  s’utilitzaran  també  per  bastir  el  Pla  municipal 
d’Adolescència i Joventut i des de la Direcció de Joventut es potenciarà aquesta participació en 
aquest període per millorar l’eficàcia dels canals posats a l’abast. 
S’establiran sistemes de participació fets a mida per a joves i adolescents aprofitant canals de 
comunicació 2.0 , la web de joventut i les xarxes socials per tal que els canals siguin accessibles 
i  atractius  a  tota  la  joventut  i  adolescència  i  es  faciliti  la  possibilitat  d’opinar  sobre  aquells 
temes que són del seu interès. 
S’aprofitaran els espais físics de trobada i d’informació de la Xarxa de punts d’informació jove 
municipals i els punts JIP, Jove Informa’t i Participa, ubicats als instituts públics de la ciutat. 
 
 
3.2.2. Comissions de treball 
 
Donades la situació exposada, la fórmula escollida per ser més participativa i representativa ja 
que  inclou més  sectors  vinculats  amb  l’adolescència  i  joventut  consisteix  serà  la  creació de 
comissions de treball a tres nivells: 
• polític,  
• tècnic  
• assessora 
Tenint present que donada la necessitat de coordinació i concreció en les mesures plantejades 
,  la comissió tècnica i la comissió assessora funcionaran habitualment de forma conjunta. 
   
6 
 
   
Ajuntament de Barcelona Regidoria d’Adolescència i Joventut 
  
 
Aquestes comissions de treball: 
• garantiran la total representació política i facilitaran el consens polític  
• les entitats, associacions i col∙lectius joves i adolescents disposaran del seu espai. A la 
vegada  que  el  rigor  tècnic  es  veurà  garantit  amb  representants  tècnics  de 
l’Administració.  
A  més  es  demanarà  la  col∙laboració  d’una  persona  experta  en  l’àmbit  de 
l’adolescència  i  la  joventut  de  reconegut  prestigi  i  trajectòria  per  a  què  faci  de 
persona relatora externa que garanteixi  la coordinació de  les diferents comissions, el 
debat dels principals  temes  i  l’avançament en conclusions  i que aporti  la necessària 
objectivitat  i  coherència    a  tot  el procés  i que  efectuï  la  tasca  de  relatoria  global  i 
redacció. 
 
Per tant partint de les premisses que des de la Regidora es plantegen  i que són aconseguir el 
màxim consens  i màxima participació sense que el procés es dilati excessivament en el temps, 
es proposa el següent funcionament: 
 
• Comissió política: 
 
Formada per un regidor o regidora de cada una de els forces polítiques representades al 
Consistori.  
Establirà    les  negociacions  a  nivell  polític,  impulsarà,  farà  el  seguiment  i  avaluarà  les 
propostes que la comissió redactora presenti.  
El seu objectiu és el de consensuar el detall de la metodologia proposada i liderar el procés  
a fi d’arribar a un acord comú  sobre els eixos i la  pròpia redacció del Pla d’Adolescència i 
Joventut. 
 
• Comissió assessora: 
 
La  comissió  redactora  estarà  integrada  pels  experts  en  matèria  juvenil.  És  a  dir  totes 
aquelles entitats, associacions, moviments juvenils o persones a nivell particular que siguin 
designades per  la Comissió política per tal de formar‐ne part. Concretament existiran dos 
representants a la comissió  de cada força política, un especialitzat en adolescència i l’altra 
en  joventut. Es  considera oportú que el Consell de  la  Joventut de Barcelona, donada  la 
seva dilatada trajectòria, la seva història i pes representatiu en l’àmbit associatiu barceloní 
juvenil, ocupi una plaça en  la  comissió  redactora amb  caràcter  independent. Per  tant hi 
hauran  deu  representants  suggerits  per  les  cinc  forces  polítiques,  dos  per  cada  partit 
polític, més el Consell del Joventut de Barcelona  
 
 
 
 
 
7 
 
   
Ajuntament de Barcelona Regidoria d’Adolescència i Joventut 
  
 
 
• Comissió tècnica: 
 
Partint del prisma de  transversalitat que  la Regidoria d  ‘Adolescència  i  Joventut   pretén 
donar és necessari que el Pla  jove sigui assessorat tècnicament. En aquest cas hauran de 
ser  els  diferents  departaments  tècnics  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  que  tenen  relació 
amb  temes de  Joventut, així com   departaments d’altre Administracions competents qui 
valorin la possible aplicació de les mesures plantejades. 
 
3.3. Calendari 
  
Estem  actualment  immersos  en  el  procés  d’elaboració    del  Pla  d’Acció  Municipal  (PAM). 
Aquest té previst un procés participatiu sobre tots els àmbits d’actuació municipal que servirà 
de  referència    per  prendre  consciència  de  la  voluntat  dels  barcelonins  i  barcelonines    en 
matèria d’adolescència i joventut i que s’elaborarà des de la iniciativa política del govern i amb 
les aportacions de la ciutadania.  
Els objectius estratègics, funcionals i les mesures que acabaran conformant el PAM hauran de 
ser l’eix vertebrador del Pla municipal d’Adolescència i Joventut.  
En aquest cas serà símptoma de maduresa política i eficiència administrativa iniciar els procés 
l’elaboració  i redacció del Pla de forma simultània al procés d’elaboració del PAM a nivell de 
ciutat.  
D’aquesta  forma un  cop  aprovat el PAM  la  feina  a  realitzar de  cara  la  redacció del nou Pla 
d’Adolescència i  Joventut estarà prou avançada i en disposició de servir amb el mínim temps 
possible a la població adolescent i jove de Barcelona.  
 
Previsió cronograma 
• Constitució i convocatòria de les comissions: desembre 2012 
• Procés participatiu i de debat del Pla: gener‐març 2012 
• Redacció del pla: abril 2012 
• Presentació del Pla municipal d’Adolescència i Joventut: juny 2012 
 
3.4. Recursos 
Per l’elaboració del pla es faran servir el màxim de recursos humans i tècnics ja existents a 
l’Ajuntament. 
S’aprofitaran també canals existents i espais formals de reunió tant municipals com d’entitats 
ja organitzats. 
Es destinarà  no obstant, un assignació pressupostaria que no serà superior a 20.000€ del 
pressupost de la Direcció del Programa de Joventut. 
 
 
8