Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme MESURA DE GOVERN Pla de Suport a les Associacions (2015-2017) Aprovat pel Plenari del CMAB ( Consell Municipal d’Associacions) el 19 de gener del 2015 1 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme INDEX 1. PRESENTACIÓ ...................................................................................................................... 4 2. METODOLOGIA ..................................................................................................................... 6 3. MARC ESTRATÈGIC ............................................................................................................ 8 3.1 Documents base de referència .................................................................................. 8 3.2 Normativa .................................................................................................................... 16 3.3 Principis rectors .......................................................................................................... 24 4. SITUACIÓ DE L’ASSOCIACIONISME A CIUTAT DE BARCELONA ........................ 26 4.1 Coneixement ampliat ................................................................................................. 26 a) Nombre d’associacions a Barcelona......................................................................... 28 Dades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes .......................................................... 28 Dades del Registre d’Associacions del Departament de Justícia ............................. 30 b) Densitat i dinamisme de la xarxa associativa a Barcelona ................................... 30 c) Les associacions de segon i tercer nivell a Barcelona ........................................... 34 d) Persones membres d’associacions i/o entitats a Barcelona ................................. 36 4.2 Espais per a la ciutadania ........................................................................................ 39 4.3 Comunicació efectiva ................................................................................................ 45 4.4 Finançament eficient ................................................................................................. 47 5. REPTES I OPORTUNITATS DE LES ASSOCIACIONS ........................................... 50 Perspectiva 1: Ajuntament de Barcelona ...................................................................... 51 Perspectiva 2: Associacions ........................................................................................... 53 6. MESURES I ACCIONS ....................................................................................................... 56 7. AVALUACIÓ I SEGUIMENT .............................................................................................. 67 8. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................... 70  LLIBRES I DOCUMENTS ............................................................................................... 70  DADES ESTADÍSTIQUES ............................................................................................. 73  LEGISLACIÓ ................................................................................................................. 74 9. ANNEX................................................................................................................................... 77 9.1 Relació de persones participants en el Grup de Treball del Pla de Suport ...... 77 2 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 9.2 Relació de persones expertes ............................................................................ 78 3 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 1. PRESENTACIÓ El present Pla de Suport a les Associacions (2015-2017) és fruit del compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb el teixit associatiu i té per objectiu donar-hi recolzament per tal que aquest pugui afrontar els seus reptes i necessitats de futur. Barcelona té una llarga trajectòria en l’associacionisme i ha estat sempre un territori molt ric pel que fa al nombre d’organitzacions que agrupen persones amb interessos compartits. Primer de manera menys formal i posteriorment de forma institucionalitzada, associacions i entitats han vehiculat els compromisos col·lectius des de diferents vessants i són un exemple de la vitalitat de la societat catalana i barcelonina. Actualment són 6.000 les associacions reconegudes i legalitzades que actuen cadascuna en el seu terreny, dinamitzant la ciutat i practicant i difonent tot tipus d’activitats. Aquest teixit i aquest dinamisme fan de Barcelona una ciutat dinàmica i són un bé que cal fomentar i difondre. En aquest sentit esdevé estratègic desenvolupar polítiques col·laboratives entre el teixit associatiu i l’Ajuntament que permetin a les entitats disposar d’un marc de referència que reforci i visibilitzi. Aquesta voluntat de fer amb les associacions, de governar amb les persones, es veu manifestada amb diversos exemples, a nivell associatiu però, el més emblemàtic és la cogestió, municipal-associativa, del centre d’associacions de Barcelona de Torre Jussana, al vell mig del barri de la Clota, així com també amb el model de cessió a les associacions en la gestió d’equipaments municipals, la gestió cívica, en la qual Barcelona n’és pionera. El Pla de Suport a les associacions (2015-2017) s’emmarca l’estratègia de ciutat i neix a partit de la complicitat amb el teixit associatiu de Barcelona. En aquest sentit, el Pla es vincula amb dos documents de referència com són Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona (Pla d’Actuació Municipal 2012-2015) i la Memòria (2010-2011) del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona. El món associatiu de Barcelona va fer una gran feina amb la celebració de II Congrés d’Associacions de Barcelona, pel que va tenir de reflexió, de debat, de propostes, però també de conclusions, clares i treballades. Aquestes han estat la base del Pla de Suport a les associacions que vol ser l’eina que les el teixit associatiu de la ciutat han de tenir per poder desenvolupar el seu paper dinamitzador i també de representació. 4 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme El present Pla de Suport a les Associacions (2015-2017) se sustenta en dos principis rectors que guien l’estratègia a seguir per recolzar a l’associacionisme a Barcelona en els propers anys. Aquests principis són la Transparència en els processos i l’Enfortiment de la ciutadania i les associacions. Aquests principis rectors donen lloc a 4 àmbits estratègics que estructuren el document i marquen les mesures a desenvolupar: (1) Coneixement ampliat, (2) Espais per a la ciutadania, (3) Comunicació efectiva i (4) Finançament eficient. Les mesures que es despleguen d’aquests 4 àmbits volen donar resposta a les necessitats del teixit associatiu i proporcionar una eina estratègica que ajudi i reforci les associacions de la ciutat. El Pla de Suport a les Associacions (2015-2017) s’ha elaborat amb la complicitat i la participació d’associacions i entitats de la ciutat i, en definitiva, permet a Barcelona fer bandera de la riquesa del seu teixit associatiu. 5 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 2. METODOLOGIA El present Pla de Suport a les Associacions (2015-2017) s’ha elaborat a partir de les reunions del Grup de Treball del Pla de Suport del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB).A nivell metodològic, el Pla s’ha desenvolupat a partir de 4 fases més un acte inicial: El procés es va iniciar amb l’acte al Saló de Cent de reconeixement de les propostes de l’Alcalde amb el 2n Congrés i Fase 0: Suport a les el compromís d’elaborar un Pla de Suport per part de mesures del 2on. l’Ajuntament de Barcelona. Congres i creació de grups de treball sectorial. El Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB) va entomar aquest compromís i, a partir de la proposta de seva Febrer-octubre 2012 comissió permanent, va proposar 3 grups de treball per començar a treballar: Pla de Suport, Finançament i Ús de l’espai públic. 1a. Fase: concreció de les mesures del segon congrés que afecten a En aquesta primera fase es van analitzar les propostes del 2n l’ajuntament i acord Congrés que afectaven a polítiques de suport de l’Ajuntament de polític de les mateixes. Barcelona. Aquest treball es va dur a terme a través de 4sessions. Octubre 2012- març 2013 A partir de 6 sessions de treball, es redacten les mesures acceptades i les propostes d’accions i indicadors per a cada una d’elles i es trasllada l’encàrrec de realitzar una anàlisi de la 2a. Fase: concreció del situació de l’associacionisme a la ciutat i un marc estratègic pas de les mesures del segons el full de ruta municipal del Mandat 2011-2015. congres a unes mesures municipal s de suport. En aquest període es va fer una feina paral·lela per explicar el procés d’elaboració del Pla de suport i del 2nCongrésa les Octubre 2013-març 2104 tinències d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona responsables de cultura i educació, Qualitat de vida i econòmica i ocupació. Aquestes sessions van servir per matisar o ampliar algunes mesures proposades. En aquesta fase, el Grup de treball i la Comissió permanent es van encarregar que tècnicament s’acabés d’elaborar el document 3a fase: elaboració i de treball, per l’aprovació provisional al plenari del CMAB del 10 presentació del de juliol de 2014. En aquesta sessió del Plenari es va explicar el document provisional. contingut i es va acordar el termini d’aportacions de canvi per part de les entitats fins a principis del mes d’octubre. Maig – setembre 2014 Es fan dues sessions de treball per part de l’equip tècnic que introdueixen algunes esmenes a l’esborrany. 6 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme En la Comissió permanent del CMAB del 16 d’octubre, donat algunes reticències davant del document, s’acorda convocar una 4a fase: redacció final i darrera reunió del grup de treball el 6 de novembre per tancar els aprovació pel plenari del acords per fer el document definitiu per aprovar per plenari del CMAB. CMAB. Novembre 2014-gener Una comissió tècnica, amb suport extern, es compromet a 2015 finalitzar el Pla de suport amb el criteris acordats al grup de treball del 6 de novembre en data del 22 de desembre. Així doncs, la metodologia emprada per a l’elaboració del Pla, es basa en els següents elements:  Reunions del Grup de treball del Pla de Suport del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB)  Grup de Treball del Pla de Suport del CMAB  Anàlisi documental i recerques envers l’associacionisme i el voluntariat  Anàlisi de dades sobre l’associacionisme a Barcelona  Sessió participativa amb el Grup de persones expertes1 1 La relació del Grup del Pla de Suport del CMAB així com les persones expertes de la sessió participativa es faciliten als Annex 1 i 2. 7 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 3. MARC ESTRATÈGIC 3.1 Documents base de referència El present Pla de Suport a les associacions (2015-2017) s’emmarca en una estratègia de ciutat i, per tant, té en compte altres marcs de referència en relació a l’associacionisme de Barcelona. Concretament, es prenen com a referència el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona (Pla d’Actuació Municipal 2012-2015) i la Memòria (2010-2011) del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona. Marc Estratègic Pla de Suport a les Associacions 2n Congrés d'Associacions de Bcn a) Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona (2012-2015) El Marc Estratègic de l'Ajuntament de Barcelona 2012-2015 conté la visió i els objectius (polítics i de gestió) que estableixen el full de ruta per a la ciutat en el present Mandat. Així doncs, es prenen com a base del present Pla de Suport de l’Associacionisme els objectius que marca aquest document estratègic en relació a l’associacionisme i les entitats. En primer lloc, cal destacar que el Marc Estratègic situa les entitats, associacions, agents esportius, socials i culturals en els principals objectius de la ciutat. Així, s’identifiquen les entitats i associacions com un dels principals beneficiaris i s’estableix un grup d’objectius de ciutat relacionat amb l’associacionisme: “L’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social”. 8 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme És rellevant, per tant, que el principal document estratègic de Barcelona identifica la cooperació i participació amb el teixit social com un dels grups d’objectius de la ciutat. El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona s’estructura en 7 grans grups d’objectius dels quals se’n desprenen la resta d’objectius que són, per ordre de concreció, els objectius de ciutat, els objectius gerencials i els objectius funcionals. Grups d'objectius (I) Objectius de ciutat (II) Objectius gerencials (III) Objectius funcionals (IV) Els 7 grups d’objectius del Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona són: Persones i famílies, Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals, Agents econòmics i centres de coneixement, Hàbitat urbà, El pressupost, Govern, directrius i recursos humans i El coneixement, la innovació i la col·laboració. Es descriuen a la taula següent: Taula 1. (I) Grups d’objectius del Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona2012-2015 2. Entitats, associacions i 3. Agents econòmics i centres 1. Persones i famílies agents esportius, de coneixement socials i culturals La ciutat preferida per viure L’Ajuntament que coopera i Economia que genera oportunitats amb seguretat, equitat i participa amb el teixit social per a tothom qualitat de vida 4. Hàbitat urbà Un nou model de ciutat saludable que integri Barris productius a velocitat humana en el si plenament medi ambient, urbanisme, d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero infraestructures i TIC 7. El coneixement, la 6. Govern, directrius i 5. El pressupost tecnologia, la innovació i la recursos humans col·laboració Institució competitiva, D’una cultura de la despesa motivada, amb orgull de Barcelona, innovació oberta en a una cultura del cost i pertinença i orientada a la gestió pública priorització de resultats ciutadania Font: elaboració pròpia a partir del Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona (2012-2015) 9 Recursos Estructura Beneficiaris Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme En relació als objectius que es relacionen amb l’associacionisme i impliquen suport a les associacions, destaquen 4 objectius de ciutat que es concreten en objectius gerencials. Taula 2. Objectius de referència en el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 Objectius de ciutat (II) Objectius gerencials (III) Apropar a les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals, les eines que facin 2.1 Potenciar i ordenar els canals possible una major participació, i traduir aquesta d’interacció real i efectiva entre participació de forma efectiva dins l’acció política de l’Ajuntament i les diferents entitats, l’Ajuntament associacions i agents esportius, socials i culturals. Apropar a les diferents 2.1.2. Relació estable i efectiva amb les entitats, associacions i agents esportius, Associacions socials i culturals, les eines que facin 2.1.3. Iniciatives de col·laboració entre els agents possible una major participació, i traduir socials i el ciutadà i Habitat Urbà aquesta de forma efectiva dins l’acció 2.1.4. Pacte per la mobilitat política de l’Ajuntament 2.1.5. Marcs de relació amb agents esportius Establir una nova manera de relacionar-se entre l’Ajuntament i les associacions basada en la 2.2 Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació i coresponsabilitat coparticipació, el suport mutu, i el principi de subsidiarietat entre l’Ajuntament i els diferents agents Socials. Establir una nova manera de relacionar-se entre l’Ajuntament i les 2.2.1. Millorar canals i qualitat democràtica de associacions basada en la coparticipació, participació recolzament mutu, i el principi de 2.2.2. Cooperació internacional subsidiarietat. 2.2.3. Ciutadans protagonistes de la cultura Potenciar les associacions per tal que siguin fortes i representatives 2.3 Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i 2.3.1. Associacionisme ciutadà fort, implicat i dinamització dels problemes i necessitats coresponsable dels ciutadans. Potenciar les associacions 2.3.2. Suport als projectes participatius i de per tal que siguin fortes i representatives cohesió social de les associacions Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han de servir per poder donar un millor servei al 7.2 Millorar les TIC per a aconseguir una ciutadà, més eficient i eficaç i estalviador de temps i de administració més propera i eficaç. Les tecnologies de la informació i la paper. comunicació (TIC) han de servir per poder 7.2.1. Excel·lència en els serveis TIC donar un millor servei al ciutadà, més 7.2.2. TIC: eines per a la millora dels serveis eficient i eficaç i estalviador de temps 7.2.3. Sistemes d’informació per a la presa de decisions 7.2.4. Informació i transparència en el pressupost Font: elaboració pròpia a partir del Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona (2012-2015) 10 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme També cal destacar els objectius funcionals que es desprenen de l’objectiu de ciutat 2.3 d’enfortiment del teixit associatiu: Taula 3. Objectiu de ciutat 2.3 del Marc Estratègic (IV) Objectius funcionals  Des de la Direcció de Participació Ciutadana i Associacionisme col·laborar en els projectes de les entitats que siguin d’interès públic especialment els que contribueixin a la participació dels ciutadans en els afers públics.  Premi Barcelona Associacions.  Establiment de convenis amb entitats.  Contribuir a la formació en participació de les associacions.  Posar en marxa el programa PARTICIPA de formació escolar i ciutadana en sistemes polítics i formes de participació.  Promocionar els valors que es deriven del voluntariat i l’associacionisme.  Augmentar la incidència del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB) i del Consell de Ciutat.  Fomentar la cultura popular participativa.  Regulació de la gestió cívica d’equipaments.  Establiment de criteris d’ús de l’espai públic per activitats organitzades per entitats i associacions Font: elaboració pròpia a partir del Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona (2012-2015) b) 2n. Congrés d’Associacions de Barcelona El 2n Congrés d’Associacions de Barcelona és un procés impulsat pel Consell d’Associacions de Barcelona entre l’octubre de 2010 i l’abril de 2011, en el qual més de 500 entitats van treballaramb l’objectiu de dibuixar un nou horitzó per al teixit associatiu barceloní i per a la pròpia ciutat En els diferents debats que es van organitzar a cada districte entorn als tres eixos proposats (Reconeixement, Finançament, i Equipaments i Espais Públics) hi participaren 543 associacions. De tot el treball es van acordar un seguit de propostes d’acció, algunes d’elles orientades per a ser realitzades des del propi sector associatiu, i d’altres per ser desenvolupades per altres agents, entre ells, l’Ajuntament de 11 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Barcelona. El 2n Congrés va finalitzar amb l’aprovació de 188 mesures de millora i suporta l’associacionisme a la ciutat, orientades tant al teixit associatiu com a d’altres agents externs (administracions públiques, institucions, agents socials...) Les propostes s’agrupen al voltant dels tres eixos (Reconeixement, Finançament, i Equipaments i Espais Públics), els quals, alhora, es concreten en diferents línies estratègiques i objectius específics. Taula 4. Eixos, línies estratègiques i objectius específics del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona EIX 1. RECONEIXMENT O1.Implementar models organitzatius més democràtics i oberts a les persones L1. Potenciar l’associacionisme amb O2. Visualitzar i comunicar l’associacionisme entre les persones una base social més O3. Generar coneixement sobre l’associacionisme àmplia O4. Impulsar mesures de conciliació de la vida personal, laboral i associativa O1. Implementar models organitzatius més democràtics entre les associacions L2. Potenciar un O2. Promoure el Codi ètic de les associacions associacionisme O3. Optimitzar els mecanismes de comunicació entre les coordinat i organitzat associacions O4. Generar coneixement com a sector L3. Potenciar l’associacionisme com O1. Racionalitzar els espais de participació de l’Administració i agent legitimat i actiu en augmentar-lo en altres espais les polítiques públiques i privades EIX 2. FINANÇAMENT O1. Revisar i adequar les subvencions, els concursos i les L1. Nou model de relació concertacions a la realitat associativa econòmica amb l’Administració O2. Revisar i adequar les taxes, els impostos i altres despeses dels serveis públics a la realitat associativa O1. Treballar en xarxa entre i amb les associacions per L2. Ampliar i potenciar compartir recursos i sumar forces l’autonomia financera de O2. Diversificar fonts de finançament les associacions O3. Enfortir els serveis bancaris destinats al món associatiu EIX 3. ESPAIS I EQUIPAMENTS L1. Facilitar l’ús de O1. Implicar a les associacions en la presa de decisions dels democràtic de l’espai dissenys, els seus usos i els projectes urbanístics públic com un espai de relació i de pertinença a O2. Simplificar la normativa per facilitar la utilització de l’espai la comunitat públic 12 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme L2. Aconseguir la gestió O1. Millorar les condicions i els recursos de les associacions que cívica d’equipaments tot gestionen equipaments públics promovent la gestió O2. Promoure la investigació sobre la gestió cívica sobre els cívica beneficis que aporta la gestió cívica d’equipaments i serveis L3. Afavorir l’adquisició i O1. Conèixer l’estat del patrimoni públic/privat dels territoris el manteniment del O2. Potenciar l’ús, l’adquisició i el manteniment del patrimoni patrimoni associatiu associatiu Font: elaboració pròpia a partir de la Memòria (2010-2011) del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona Aquestes mesures passen a formar part de les estratègies de futur de l’associacionisme i, per tant, han de ser contemplades en el present Pla de Suport a les Associacions (2015-2017). c) Punts de confluència entre el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona i el2n. Congrés d’Associacions de Barcelona Entre els objectius del Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona (2012-2015) i el document del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona es detecten punts de confluència que relacionen els objectius de l’Ajuntament i les peticions del teixit associatiu. Es posa de manifest que ambdós documents coincideixen en buscar una millora de les relacions entre l’administració local i les associacions. Dins del Marc Estratègic, a l’àmbit de l’objectiu 2.1.2 és on es poden veure més les coincidències dels objectius entre l’administració local i el teixit associatiu. El punt 2.1.2 Relació estable i efectiva amb les associacions, té per objectiu crear els Canals de relació estable i efectiva entre l’administració i les associacions, amb una definició clara del que l’administració ha d’oferir a les associacions. Concretament, l’objectiu 2.1.2 del Marc Estratègic es relaciona de la següent manera amb el 2n Congrés: Taula 5. Punts de confluència entre el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona i el 2n. Congrés d’Associacions de Barcelona Objectius funcionals/actuacions Marc 2n Congrés Associacions de Barcelona Estratègic 1. Mantenir un diàleg obert i permanent amb les El Pla de Suport és s una de les peticions explicites associacions de la ciutat per tal d’orientar les del teixit associatiu. accions de suport i promoció de l’associacionisme. Elaborar i posar en marxa un pla de suport a les associacions 2. Potenciar Torre Jussana com a centre de serveis En aquest cas s’especifica aquesta petició en i ús de les associacions l’àmbit de reconeixement de les mesures del sector associatiu, per aconseguir que Torre Jussana sigui un referent pel coneixement i la formació del sector associatiu. 3. Passar de la subvenció al conveni plurianual per És una demanda explícita del sector, que el Govern 13 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme projectes ja ha assumit. Es va elaborar una mesura de govern que reconeixia políticament la necessitat d’avançar en aquesta direcció. Caldrà assegurar el desplegament i seguiment de la mesura. Font: elaboració pròpia a partir del Marc Estratègic i la Memòria (2010-2011) del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona L’àmbit del finançament i el reconeixement també presenta coincidències entre el Marc Estratègic i les peticions del teixit associatiu. El Marc estratègic municipal presenten les següents coincidències: Taula 6. Punts de confluència entre el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona i el 2n. Congrés d’Associacions de Barcelona en l’àmbit del finançament Objectius funcionals/actuacions Marc 2n Congrés Associacions de Barcelona Estratègic 2.3.2 Suport als projectes participatius i de cohesió social de les associacions Les associacions, en l’Eix 1 de Reconeixement, concretament en la Línia Estratègica 3 (Potencial Col·laborar en els projectes de les entitats que l’associacionisme com agent legitimat i actiu en les siguin d’interès públic especialment els que contribueixen a la participació dels ciutadans en polítiques públiques i privades), posen de manifest la els afers públics. necessitat d’enfortir-se per tenir presència en els espais de participació social i també institucional.  Promocionar els valors que es deriven del voluntariat i l’associacionisme En l’Eix 3 d’associacions i equipaments, alhora, se  Regulació de la gestió cívica subratlla, en la línia 1, la voluntat de facilitarl’ús participativa democràtic de l’espai públic i en la línia 2, la  Establiments de criteris d’ús de l’espai importància d’aconseguir la gestió cívica públic per activitats organitzades per entitats i associacions d’equipaments Font: elaboració pròpia a partir del Marc Estratègic i la Memòria (2010-2011) del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona d) Altres documents A banda del Marc Estratègic i de la Memòria del2n Congrés d’Associacions de Barcelona, hi ha altres accions i plans que l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat en els darrers anys i que es volen recollir en el present document, per la seva rellevància en el món associatiu de la ciutat. 14 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Govern Obert és una mesura realitzada per l’Ajuntament de Barcelona que neix com a resposta a les demandes socials de més transparència, més proximitat, més participació i més implicació ciutadana dins les institucions governamentals. Així doncs, es pretén fer un canvi en el Mesura de Govern: model d’ordenança a partir de tres eixos bàsics; transparència, Govern Obert de participació ciutadana i dades obertes. Per fer-ho, el Govern crearà una Barcelona comissió encarregada de dirigir tot el procés i un nou grup de treball per la transparència. L’objectiu és la creació d’un nou model de Gestió per a tot l’Ajuntament amb implicacions a nivell de cultura organitzativa, processos, mitjans electrònics i interacció amb la societat civil. La gestió cívica és un instrument de participació ciutadana pel qual Model de bases de s’atribueix a una entitat sense ànim de lucre la gestió d’activitats, la gestió cívica equipaments i serveis municipals, susceptibles de gestió indirecta, amb d’equipaments, per l’objectiu, entre d’altres, de fomentar la participació ciutadana en activitats i serveis iniciatives d’interès públic. Les bases fixen les condicions d’atorgament municipals de l’Ajuntament de de la gestió cívica d’aquests espais de titularitat municipal, en les quals Barcelona també s’inclourà, si així es contempla, l’atorgament de subvencions. Pla de locals és una mesura proposada per l’Ajuntament de Barcelona per ajudar les associacions que no poden accedir a un local on poder realitzar les seves activitats. Aquest Pla pretén cedir espais dels que Mesura de Govern: disposa l’Ajuntament de Barcelona per a ús d’aquestes entitats. Així Pla de Locals doncs, assumeixen l’encàrrec de conèixer la disponibilitat d’espais per a ús associatiu existent en locals de titularitat municipal de la ciutat i centralitzar les demandes per part de les associacions Pla BUITS (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona que pretén dinamitzar i integrar a la ciutat una vintena d’espais buits. Per fer-ho han apostat per afavorir la implicació de la societat civil en la definició, instal·lació i la gestió d’aquestes zones. El consistori preveu cedir-ne l'ús temporal a entitats i associacions sense ànim de lucre, perquè hi Pla BUITS proposin usos i activitats temporals. Aquests espais es van seleccionar d'acord amb les necessitats del territori i segons la previsió de desenvolupament del seu ús. Es tracta d’un programa molt flexible i de caràcter efímer i provisional; les activitats i la gestió d’aquests espais són d’un any (prorrogable fins a tres). 15 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 3.2 Normativa Les entitats i associacions estan regides per un marc normatiu al qual han de donar resposta.2 És essencial per a les entitats tenir coneixement d’aquest marc normatiu i ser conscients de les responsabilitats que se li atorguen. A Catalunya destaca la Llei 4/2008, del llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, que regula el dret privat de les associacions i de les fundacions. Aquesta normativa és aplicable també a les delegacions de Catalunya a associacions i fundacions regulades per altres lleis, però només en els casos i amb els efectes que aquesta llei disposa. A banda, cal esmentar un seguit de normatives recents i documents que tenen especial afectació en el teixit associatiu, més específicament: la Llei de transparència- estatal i catalana-, les normatives reguladores dels espectacles públics i usos dels espais públics, les actualitzacions i modificacions de les normatives fiscals i la Gestió cívica d’equipaments, per activitats i serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona. Seguidament es realitza una breu síntesi d’aquestes normatives a) Llei de transparència La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i al bon govern va entrar en vigor plenament el passat l’11 de desembre de 2014, és a dir, un any després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat. L’objectiu de la llei és incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública a través de la difusió i publicitat activa d’informació d’administracions i entitats públiques així com d’entitats privades però que ofereixen serveis suportats amb fons públics. Aquesta Llei, per tant, no només afecta a les administracions públiques sinó també a les entitats del Tercer sector que són perceptores de fons públics. Concretament, la Llei de transparència afecta a les entitats sense ànim de lucre que:  Percebin 100.000€ o més anualment  El 40% del total dels ingressos anuals provinguin d’ajudes o subvencions públiques, sempre que siguin de 5.000€ o més Aquestes entitats estan obligades a reforçar la transparència de la seva activitat, especialment sobre com gestionen els fons públic percebuts. Sota el control del Consell de Transparència i de Bon Govern (Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques), la informació s’haurà de fer pública a les pàgines webs de les entitats. En 2 Es posa de manifest que són normatives que poden ser modificades o bé ser substituïdes per nova legislació en el període de vigència del present Pla. 16 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme cas que siguin entitats sense ànim de lucre amb fins d’interès social o cultural i amb un pressupost inferior a 50.000 euros, es podran emprar mitjans electrònics posats a disposició per l’Administració Pública de la qual provingui la major part de les ajudes públiques percebudes. A Catalunya, el Ple del Parlament de Catalunya aprovà la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que entrarà en vigor a mitjans de l’any 2015. b) Normatives reguladores dels espectacles públics i usos dels espais públics La regulació dels espectacles públics i les activitats recreatives a Catalunya s’emmarca en la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i es desenvolupa a través del Decret 112/2010, de 31 d’agost. Aquestes normatives afecten a les entitats i associacions en la mesura que estableixen el règim jurídic dels espectacles públics i activitats recreatives i regulen els establiments i els espais públics on es duen a terme. Concretament, aquestes normatives especifiquen quan s’ha de demanar llicència, autorització, davant de qui, el procediment que s’ha de seguir, etc. Val a dir que es tracta d’una normativa complexa ja que, a part de les disposicions bàsiques, hi ha diverses normes col·laterals a les qualstambé cal recórrer. A més, té un àmbit d’aplicació molt ampli. En principi, un espectacle públic o activitat recreativa organitzada per una associació, Fundació, Cooperativa, etc., amb o sense finalitat de lucres’inclou dins del seu àmbit d’actuació. Malgrat que el criteri general és que per portar a terme un espectacle o activitat recreativa s’exigeix llicència prèvia, cal destacar, com a novetat, la introducció del règim de comunicació prèvia davant de l’Administració per a determinats establiments d’espectacles i activitats. No s’hi estableix quins són els criteris que caldrà seguir per part de les autoritats competents per atorgar les llicències o les autoritzacions corresponents. Per tant, es pot donar el cas que hi hagi diferents tipus d’exigències per a un mateix espectacle, segons en quin municipi es demani la llicència. 17 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme A més, s’exigeix a l’organitzador la subscripció d’una assegurança de responsabilitat civil, com a condició perquè sigui atorgada la llicència o l’autorització. Finalment també cal fer esment de:  El Decret 82/2010 pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.  Ordenança sobre l'ús de les vies i espais públics de Barcelona, aprovada per acord del consell plenari de 227-11-1998 i que estableix que no es pot fer un ús privatiu de les vies, espais o instal·lacions públics sense obtenir prèviament la llicència municipal. En els casos que l’activitat sol·licitada sigui d’interès públic, l’autorització de l’ocupació per a usos especials o privatius, pot ser atorgada per mitjà d’un conveni entre l’Ajuntament i el titular d’aquella.  Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona, aprovada per acord del consell plenari de 11-04-2003 i que dictamina que estan sotmesos al previ atorgament de la llicència municipal que es tramita directament a l’Ajuntament. A més, les persones que pretenguin organitzar espectacles i activitats recreatives, cal que estiguin inscrites al Registre municipal d’empreses i establiments d’espectacles i d’activitats recreatives. c) Normatives fiscals Les entitats sense ànim de lucre sónsubjectes fiscals i, per tant, li són d’aplicació diverses normatives que regulen les obligacions fiscals. És important esmentar que no hi ha una fiscalitat específica per a les entitats del Tercer Sector, sinó que a aquestes se li apliquen els mateixos impostos que a qualsevol altra persona jurídica, però amb modificacions en laseva concreció pràctica. Així, hi ha determinades entitats que poden acollir-se a modificacions fiscals, concretament aquelles que treballen pel que s’anomena interès general i el tenenreconegut (fundacions, o associacions amb Declaració d’UtilitatPública o entitats de cooperació internacional reconegudes com a tal). A grans trets, les associacions reconegudes d’interès general per part de l’administració i les fundacions són entitats acollides a la llei 49/2002. Aquestes entitats 18 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme presenten unes especificitats en l’aplicació de la normativa fiscal diferent a les entitats d’interès particular o les d’interès general sense reconeixement oficial. La Llei 49/2002,de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatgeés la normativa que regula aquestes modificacions. La llei es desenvolupa pel Reial Decret 1270/2003, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a l’aplicació del règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Aquesta normativa té, principalment, dos efectes sobre les organitzacions a les quals se’ls aplica:  Reducció o exempció en la tributació d’alguns impostos als quals estan subjectes (Impost sobre Béns Immobles, Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, Impost sobre Activitats Econòmiques)  Possibilitat d’oferir desgravacions a les persones que hi col·laboren de manera desinteressada, el que s’anomenen “incentius a la participació en activitats d’interès general”. Les aportacions que donen dret a deducció són: donatius i donacions, quotes de pertinença que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació i la constitució d’un dret d’ús sobre béns, drets o valors, realitzada sense contraprestació. A banda de les modificacions que especifica l’esmentada llei, les entitats estan subjectes al pagament dels impostos que els corresponen com a subjectes fiscals. Concretament, les entitats han de tenir en compte els següents impostos: 19 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Impost sobre la A qualsevol entitat, en cas de tenir personal contractat, professionals Renda de les que facturen o de tenir com a arrendador del local una persona física, li Persones Físiques 3 correspon practicar les retencions que se’n derivin, és a dir, descomptar (IRPF) l’import de la retenció en fer el pagament corresponent al creditor. Les entitats, com a persones jurídiques, estan subjectes a l’Impost de Societats i a partir de l’1 de gener de 2015 totes han de presentar-lo. En el cas de les entitats, hi ha rendes exemptes del pagament i altres que no ho estan. Les considerades com a exemptes són les vinculades a les activitats que constitueixen l’objecte social, en especial subvencions, donacions i aportacions (sempre i quan siguin consideració d’explotació econòmica sense dret a contraprestació Impost de 4 present o futura) i que no tinguin la consideració d’explotació Societats econòmica. Només cal tributar pels beneficis obtinguts en les rendes no exemptes, a les quals s’aplica el gravamen que correspongui. El tipus impositiu dependrà de si existeix o no benefici de les activitats no exemptes i de si l’entitat està o no acollida a la llei 49/2002. Les entitats acollides a la 49/2002 presenten un major nombre d’activitats exemptes d’aquest impost i a més, el tipus impositiu és del 10% . 3 Normativa de referència per a l’IRPF: Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de modificación parcial de las leyes de los Impuestos sobre Sociedades, sobre la Renta de no Residentes y sobre el Patrimonio; Real Decreto 439/2007, de 30 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y se modifica el Reglamento de Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto 304/2004, de 20 de febrero; Ley 26/2014, de 27 de noviembre, por la que se modifican la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, el texto refundido de la Ley del Impuesto sobre la Renta de no Residentes, aprobado por el Real Decreto Legislativo 5/2004, de 5 de marzo, y otras normas tributarias 4 Normativa de referència per a l’Impost de Societats Real Decreto Legislativo 4/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Impuesto sobre Sociedades; Real Decreto 1777/2004, de 30 de julio, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre Sociedades; Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades. 20 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Totes les organitzacions(acollides o no a la 49/2002), en la mesura que compren i venen productes i serveis queden afectades per l’IVA i l’han de considerar.La Llei de l’IVA, però, exposa determinades exempcions o reduccions per aquest impost, algunes de les quals afecten a les associacions. És el cas de les quotes socials i les associacions de caràcter social. Pel que fa a les quotes socials, si no suposen una contraprestació del servei, no cal repercutir-los l’IVA. Impost sobre el 5 La consideració d’associació de caràcter social, al seu torn, implica que Valor Afegit (IVA) la nostra associació és exempta d’IVA i no haurà d’aplicar aquest impost en les activitats o serveis que es regulen en la mateixa llei (article 20.1.8, article 20.1.13, article 20.1.14). El reconeixement d’entitat de caràcter social és, des del 2013, automàtic per a les entitats que no tinguin ànim de lucre, que els càrrecs de la junta directiva siguin gratuïts i que els socis/es no siguin les principals persones beneficiàries de l’activitat. Pràcticament totes les entitats desenvolupen una activitat econòmica o altra i, per tant, són subjectes passius de l’IAE. És necessari, per tant, que tota organització hagi comunicat com a mínim una activitat Impost sobre econòmica. l’Activitat 6 Econòmica (IAE) Totes les organitzacions amb un pressupost anual menor d’ 1.000.000€ estan exemptes de tributar aquest impost, tot i que han de complir les formalitats documentals esmentades. Independentment dels impostos als quals estan subjectes, totes les organitzacions han de realitzar la Declaració d’operacions amb tercers (Model 347). Es tracta d’una declaració informativa anual de les operacions realitzades amb tercers. Les organitzacions han d’informar a Hisenda d’aquells clients o proveïdors amb qui han mantingut transaccions comercials per valor superior a 3.005,6 euros. A partir del 2014, a més, cal també declarar aquelles subvencions de l’administració pública cobrades durant l’any en curs independentment de l’import atorgat. 5 Normativa de referència per a l’IVA: Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido; Real Decreto Ley 20/2012, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad. Ley 28/2014, de 27 de noviembre, por la que se modifican la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido, la Ley 20/1991, de 7 de junio, de modificación de los aspectos fiscales del Régimen Económico Fiscal de Canarias, la Ley 38/1992, de 28 de diciembre, de Impuestos Especiales, y la Ley 16/2013, de 29 de octubre, por la que se establecen determinades medidas en materia de fiscalidad medioambiental y se adoptan otras medidas tributarias y financieras. 6 Normativa de referència per a l’IAE: Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales. 21 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Cal tenir en compte que, el gener de 2015, es preveuen novetats fiscals sobre l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats que afectaran les entitats i associacions. Concretament, la Llei 26/2014 de 27 de novembre que fa referència a l’IRPF, i que entrarà en vigor l’1 de gener de 2015 modifica els tipus de retenció que s’aplica a lloguers, activitats, professionals, cursos i conferències. Una de les modificacions més importants és l'aplicació del 15% de retenció a les activitats professionals quan el volum d’ingressos de les activitats de l’exercici anterior és inferior a 15.000€. El mateix 1 de gener del 2015 entrarà en vigor la Llei 28/2014 de 27 de novembre de l’IVA en la qual també s’especifica l’exempció de l’IVA a les activitats de lleure, menjadors, serveis de guarderia fora de l’horari lectiu amb independència que es realitzi amb mitjans propis o aliens. També entra en vigor la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats per la qual estan obligades a presentar aquest tribut totes les entitats parcialment exemptes independentment dels ingressos que tinguin ja que s’eliminen els actuals requisits d’exempció. També cal prendre en consideració les novetats relatives a les desgravacions fiscals donades per la reforma de la Llei de Mecenatge, per la qual augmentarien les deduccions fiscals de les donacions via micromecenatge, especialment quan es realitzen en anys consecutius. d) Gestió cívica d’equipaments, per activitats i serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona Tal i com especifica l’article 34 de la Carta Municipal de Barcelona, les entitats, les organitzacions i les associacions ciutadanes sense ànim de lucre poden exercir competències o participar en la gestió de serveis i equipaments de titularitat pública. També les Normes reguladores de la participació ciutadana en el seu article 12, manifesten la possibilitat de les entitats de participar en la gestió de serveis i equipaments municipals. La gestió cívica, per tant, és un instrument de participació ciutadana pel qual s’atorga a una entitat sense ànim de lucre la gestió d’activitats, equipaments i serveis municipals, susceptibles de gestió indirecta. L’objectiu de la gestió cívica és potenciar la participació ciutadana en iniciatives d’interès públic. El Model de bases de la gestió cívica d’equipaments, per activitats i serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona regula aquest instrument i fixa les condicions d’atorgament de la gestió cívica d’equipaments de titularitat municipal, en les quals també es pot incloure l’atorgament de subvencions als gestors cívics dels equipaments municipals. 22 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme A nivell concret, la gestió cívica es formalitza mitjançant un conveni de col•laboració. És voluntària i no-lucrativa i si hi ha benefici ha de destinar-se a l’objecte de la gestió. Cal aclarir que no és un instrument per cedir locals per a les activitats pròpies de les entitats i que no implica vincle laboral entre l’Ajuntament i les persones responsables de la gestió cívica. 23 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 3.3 Principis rectors El Pla de Suport a les Associacions (2015-2017) se sustenta en dos principis rectors que guien l’estratègia a seguir per recolzar a l’associacionisme a Barcelona en els propers anys. Aquests principis són la Transparència en els processos i l’Enfortiment de la ciutadania i les associacions. La ciutadania demanda, cada vegada més, major transparència i participació en les institucions públiques. El present Pla de Suport a les Associacions ha de caminar en aquesta direcció i procurar incrementar la transparència dels processos en la línia de les mesures endegades per l’Ajuntament de Barcelona de Govern Obert. Alhora, el Pla ha de vetllar per enfortir la ciutadania i les associacions. Tal i com s’especifica en el Marc Estratègic de la ciutat, Barcelona vol esdevenir la ciutat de les persones i les associacions i vetlla pel benestar de la ciutadania en col·laboració amb el teixit associatiu. Enfortiment Transparència de la en els ciutadania i processos les associacions 3.3.1 Àmbits estratègics Aquests principis rectors donen lloc a 4 àmbits estratègics que estructuren el document i marquen les mesures a desenvolupar a través del Pla de Suport a les Associacions (2015-2017). Aquests àmbits són: 1 • Coneixement ampliat 2 • Espais per a la ciutadania 3 • Comunicació efectiva 4 • Finançament eficient 24 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Els àmbits estratègics són el marc de referènciade les mesures d’acció que proposa el Pla de Suport a les Associacions. Cadascun dels àmbits es tradueix en un objectiu general que, en l’apartat de mesures i accions, es concreta en actuacions específiques. Elsprincipals objectius del Plade Suport a les Associacionssón: Coneixement Espais per a la Comunicació Finançament ampliat ciutadania efectiva eficient Millora de la Visibilització i Gestió dels comunicació i Eficiència en el coneixement del equipaments i ús participació en els finançament i teixit associatiu de l'espai públic òrgans transparència municipals 25 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 4. SITUACIÓ DE L’ASSOCIACIONISME A CIUTAT DE BARCELONA El coneixement de la realitat de l’associacionisme a la ciutat de Barcelona és un punt de partida essencial per a dissenyar les accions que formen part del present Pla de Suport a l’Associacionisme de la ciutat. En aquest sentit, la situació del teixit associatiu es planteja en base als 4 principis estratègics que regeixen el Pla i que defineixen les mesures per als propers anys. 4.1 Coneixement ampliat Catalunya i especialment la seva capital, Barcelona, ha estat sempre un territori molt ric pel que fa al nombre d’organitzacions que agrupen persones amb interessos compartits. La identitat obrera i cultural s’han complementat al llarg dels anys i han vertebrat el compromís col·lectiu de la societat catalana vehiculant-lo mitjançant les associacions i entitats. Des dels ateneus, mutualitats i centres excursionistes del segle XIX fins a les associacions de veïns, les de caràcter assistencial o els esplais i agrupaments, aquestes organitzacions són un exemple de la vitalitat de la societat catalana i barcelonina7. Aquesta trajectòria de compromís col·lectiu s’ha anat institucionalitzant al llarg dels anys mitjançant diferents formes jurídiques que constitueixen el que hom anomena Societat Civil i/o també Tercer Sector. Ara bé, cal constatar que els diversos estudis sectorials que s’han fet sobre el Tercer Sector indiquen que la forma jurídica associativa és la més present en aquests. Així el Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya (2011-2014) indica que les associacions representaven al 2011 el 68% de les entitats d’aquest sector, i l’Anuari del Tercer Sector Social del 2013 indica que les associacions dins del sector social representen el 65% de les entitats del sector social. 7 Prat, E. (Coord.) 2004. Els moviments socials a la Catalunya Contemporània. Barcelona, Universitat de Barcelona. 26 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Per això, a l’hora de plantejar aquest Pla de Suport volem remarcar la importància de les associacions dins d’aquest entorn, ja que la seva essència democràtica i la manca d’afany de lucre fan que la seva existència generi un capital social8 de valor incalculable i de vital importància per al funcionament d’una societat moderna9. Ara bé, la mesura del capital social, així com la del teixit associatiu, conjuntament sumades als següents trets singulars, fan complexa l’observació de la riquesa del teixit associatiu: a) Esfera privada. La constitució d’una associació forma part de l’esfera privada de les persones Per a què les administracions reconeguin l’existència d’una associació (en tant que forma jurídica) aquestes han de registrar-se. El registre només recull la seva constitució i existència a efectes registrals i publicitaris.A la vegada no podem obviar l'existència de multiplicitat de xarxes informals i grups de fet sense una constitució formal. b) Cicles associatius. Les associacions al llarg de la seva vida pateixen alts i baixos en la seva activitat i funcionament. Així, malgrat constar en els registres públics, aquests no poden conèixer l’estat vital de l’associació, donant-se casos en els quals l’associació està totalment inactiva però sense haver formalitzat la baixa del registre. Si es té en compte aquesta complexitat, en aquest apartat s’analitza la xarxa associativa de la ciutat de Barcelona, la seva evolució, composició i distribució territorial. S’utilitza dues fonts: el Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC), adscrit a la Direcció de Participació Ciutadana i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona, i el Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. 8 En l’àmbit de la sociologia s’ha definit el capital social com el concepte que mesura la col·laboració entre diferents persones i grups basada en tres pilars: la confiança mútua, les normes efectives i les xarxes relacionals. Aquest capital social és personal, però també col·lectiu/social. Autors referents sobre aquest àmbit són Robert D. Putnam, James S. Coleman o Nan Lin. 9 Putnam, R. 1993. MakingDemocracyWork: CivicTraditions in Modern Italy.Princeton University Press 27 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme a) Nombre d’associacions a Barcelona Dades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes El Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC) és l’instrument que facilita les relacions de l’administració municipal i les entitats de la ciutat. Aquest fitxer, d’inscripció voluntària, recull tant les associacions, com d’altres formes jurídiques (fundacions, cooperatives...) i també grups de fet. Per tant, cal tenir en compte que les dades que es presenten a continuació són d’entitats i grups de fet, no només d’associacions. L’anàlisi d’aquestes dades ens aporta coneixement sobre la distribució territorial i temàtica de les entitats en els darrers 5 anys.10 Taula 7. Número d’entitats i grups de fet del FGEC per districtes , 2009-2013 Percentatge Fins 2010 2011 2012 2013 Distribució 2009 Territorial Ciutat Vella 829 866 924 943 954 17,08 Eixample 872 901 978 999 1011 18,11 Sants Montjuïc 442 449 502 517 529 9,47 Les Corts 277 287 299 305 312 5,59 Sarrià – St. Gervasi 421 433 465 476 484 8,67 Gràcia 420 439 482 488 499 8,94 Horta – Guinardó 342 357 400 408 416 7,45 Nou Barris 421 413 433 435 441 7,90 Sant Andreu 291 303 324 337 347 6,21 Sant Martí 495 500 569 579 591 10,58 Total Barcelona 4.810 4.948 5.376 5.487 5.584 100% Font: Fitxer General d’Entitats Ciutadanes de l’Ajuntament de Barcelona Pel que fa a la distribució territorial, s’observa una especial concentració d’entitats amb seu als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella. 10 El 2011 l’Ajuntament realitzà una forta campanya per a difondre el FGEC a les entitats de la ciutat de Barcelona coincidint amb la campanya de subvencions, fet que explica l’increment superior d’aquest any. Font. Fitxer General Entitats Ciutadanes (Ajuntament Barcelona), Registre d’Associacions (Generalitat de Catalunya), 28 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Pel que fa al nombre i distribució de les entitats en funció de l’àmbit/sector, el FGEC disposa de 22 categories en el registre, que es corresponen amb els consells municipals. En la següent taula s’observa que les entitats culturals són les més presents, amb un 26,61%. Per darrera es troben les d’educació i formació (AMPES, escoles de música, centres d’estudis...) i les de salut i discapacitats (un 10,73% i 7,32% respectivament). Taula 8. Número d’entitats i grups de fet del FGEC per àmbits, 2009- 2013* Percentatge Fins 2010* 2011* 2012* 2013 Distribució 2009 Sectorial Comunicació 75 77 84 85 86 1,54 Cooperació al desenvolupament, 240 272 285 294 303 5,43 Solidaritat i Pau Culturals 1266 1292 1442 1472 1486 26,61 Defensa i protecció 35 35 37 37 39 0,70 dels animals Drets Humans 48 49 50 51 51 0,91 Ecologistes i medi- 98 97 109 107 112 2,01 ambientals Economia social 62 65 77 77 80 1,43 Educació i formació 500 517 565 593 599 10,73 Entitats de segon 27 31 31 30 29 0,52 grau Esportives 436 444 477 490 508 9,10 Gènere 145 143 157 160 162 2,90 Gent gran 175 181 186 185 187 3,35 Gremis i 200 211 233 233 243 4,35 professionals Immigració 119 121 130 130 132 2,36 Juvenils 227 231 241 240 241 4,32 Orientació sexual 26 27 27 26 26 0,47 Polítiques i sindicals 32 34 36 36 38 0,68 Promoció de la 218 224 228 230 231 4,14 ciutadania activa Religioses 62 66 101 103 107 1,92 Salut i discapacitats 364 368 388 401 409 7,32 Suport social 215 214 231 243 247 4,42 Veïnals 240 248 260 265 268 4,80 TOTAL 4.810 4.947 5.375 5.488 5.584 100,00 * Per als anys 2010, 2011 i 2012 les xifres totals indiquen una entitat/grup de fet més que l’anterior taula ja que hi ha un registre on hi manca el districte de la seu. Font: Fitxer General d’Entitats Ciutadanes de l’Ajuntament de Barcelona 29 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Dades del Registre d’Associacions del Departament de Justícia El registre d’associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya recull les associacions amb fins registrals i de publicitat, prèvia validació dels estatuts pel que fa al compliment de la normativa que estableix el Llibre III del Codi Civil de Catalunya. A diferència del FGEC, només agrupa les associacions, i no es tenen en compte les organitzacions polítiques, les religioses, les esportives de competició oficial i les professionals (col·legis professionals). Les dades facilitades per aquest organisme es troben recollides en la següent taula. Taula 9. Número d’associacions la ciutat de Barcelona del Registre d’associacions de la Generalitat, 2008-2013 Creixement Nombre Total Inscripcions Dissolucions Percentual Anual 2008 12.060 579 38 4,70 2009 12.648 615 27 4,88 2010 13.272 642 18 4,93 2011 13.952 691 11 5,12 2012 14.539 595 8 4,21 2013 15.889 1.350 0 9,28 Font: Registre d’Associacions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya) Com s’observa en l’anterior taula, les xifres que consten al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya són molt superiors a les que consten al FGEC. Aquesta gran diferència segurament és deguda a l’existència d’associacions amb seu a la ciutat de Barcelona no registrades al FGEC ja que aquest, com ja s'ha explicat, és un registre voluntari. b) Densitat i dinamisme de la xarxa associativa a Barcelona Dos dels principals indicadors que s’utilitzen per analitzar la xarxa associativa d’un territori són els indicadors de densitat11 (número d’associacions per cada 1000 habitants) i de dinamisme (variació percentual en el temps). 11 Indicador utilitzat per Putnam, R (2000) 30 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme La densitat associativa ens permet mesurar la implantació associativa en relació a la població, mostrant-nos així la capacitat de la ciutadania per mantenir una xarxa de col·lectius actius socialment. A més quantitat de col·lectius, més densa serà la xarxa associativa i, per tant mitjançant la interacció entre els mateixos grups i la interacció amb altres agents ja siguin polítics o institucionals, més gran serà la capacitat del teixit associatiu per representar els diferents interessos ciutadans mitjançant qualsevol tipus d’acció col·lectiva i per incidir en les decisions que han de prendre els representants polítics.12 Taula 10. Evolució de la densitat associativa a la ciutat de Barcelona 2009-2012* Densitat Entitats Associacions Densitat Barcelona Població Barcelona FGEC** Generalitat segons Generalitat segons FGEC 2009 4.810 12.648 1.621.537 2,97 7,80 2010 4.948 13.272 1.619.337 3,06 8,20 2011 5.376 13.952 1.615.448 3,33 8,64 2012 5.487 14.539 1.620.943 3,39 8,97 2013 5.584 - 16.090 3,46 9,84 * La densitat associativa es mesura per cada 1000 habitants. ** Dades del FGEC només disponibles des de 2009 Font. Fitxer General Entitats Ciutadanes (Ajuntament Barcelona), Registre d’Associacions (Generalitat de Catalunya), i IDESCAT Com que les dades d’ambdues fonts són tant dispars, es fa difícil una anàlisi acurada. Amb tot, s’observa que el nombre d’entitats i grups de fet (FGEC) i d’associacions (Generalitat) augmenta, fent incrementar la densitat associativa pel total de la ciutat. Pel que fa a la densitat associativa dins la ciutat, la Taula 5 ens mostra aquest indicador per cada districte. Taula 11. Densitat associativa dels districtes de Barcelona (2013) Entitats Població Densitat Ciutat Vella 954 104.334 9,14 Eixample 1011 264.851 3,82 Sants-Montjuïc 529 182.353 2,90 Les Corts 312 81.570 3,82 Sarrià – St. Gervasi 484 145.934 3,32 Gràcia 499 120.976 4,12 12 San Martin, J. (2009) Pàg. 38. 31 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Horta - Guinardó 416 167.940 2,48 Nou Barris 441 165.737 2,66 Sant Andreu 347 146.539 2,37 Sant Martí 591 233.856 2,53 BARCELONA 5584 1.614.090 3,46 Font. Fitxer General Entitats Ciutadanes (Ajuntament Barcelona) i IDESCAT S’observa com alguns dels districtes tenen una major densitat que la mitjana de la ciutat. Especialment rellevant és el cas de Ciutat Vella, on hi ha 9 entitats per cada 1000 habitants. Es pot suposar que aquesta elevada densitat és fruit de la centralitat del districte que afavoreix la ubicació de les seus d’entitats, però això no indica que la seva actuació es redueixi únicament i exclusiva al territori d'ubicació. És a dir, que malgrat hi tinguin la seu, el territori d’actuació de les entitats (FGEC) pot ser tant el d’un barri, el de tot el districte, el de la ciutat, el català, l’estatal o l’internacional. Un aspecte semblant succeeix a Gràcia i l’Eixample. En sentit contrari destaquen els districtes de Sant Andreu, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Nou Barris, tots ells per sota de la densitat mitjana de la ciutat. Pel que fa al dinamisme associatiu (creixement percentual per un període de temps determinat), el seu anàlisi ens indica la capacitat de la ciutadania per a incentivar la creació de noves associacions augmentant el pluralisme i varietat interna de la xarxa associativa ja establerta. Aquesta pluralitat agrupa persones amb finalitats pròpies i diferenciades de les prèviament existents (el que s’anomena capil·laritat), per bé que també es diversifica la seva capacitat d’aglutinar persones i la seva capacitat d’actuació, el que s’anomena atomització. Taula 12. Creixement percentual (dinamisme) d’entitats i associacions a Barcelona, 2010-2013 Creixement Creixement Associacions Entitats percentual percentual (Generalitat) (FGEC) Generalitat FGEC 2009 12.648 - 4.810 - 2010 13.272 4,93 4.948 2,87 2011 13.952 5,12 5.376 8,65 2012 14.539 4,21 5.487 2,06 2013* 14.948 2,81 5.584 1,77 2010-13 - 18,8 - 16,3 32 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme La taula anterior ens mostra un creixement percentual pel període entre el 2010 i 2013 força similar, un 16,3% en el cas del FGEC, i un 18,8 % en cas del Registre d’Associacions de la Generalitat, mostrant així una bona vitalitat i capacitat de renovació de la xarxa associativa i d’entitats. Pel que fa al dinamisme de les entitats per districtes i per sectors, en el següent gràfic es constata l’increment percentual del nombre d’entitats registrades en el FGEC per cadascun dels districtes de la ciutat. Gràfic 1. Creixement percentual de les entitats per districtes, 2010- 2013 25 21,64 19,23 20 18,81 19,24 19,39 15,94 16,03 14,96 14,96 15 12,64 10 4,75 5 0 Font. Fitxer General Entitats Ciutadanes (Ajuntament Barcelona) Destaca l’increment d’entitats registrades en alguns districtes que superen la mitjana de creixement de la ciutat (Horta Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Gràcia). Altres districtes en tenen un lleugerament inferior a la mitjana de la ciutat (Ciutat Vella, Eixample, Les Corts i Sarrià-St. Gervasi) i en darrer terme es troba el districte de Nou Barris amb un creixement d’entitats i grups de fet registrats al FGEC molt inferior a la resta de districte (4,75%). Si es contrasten aquestes dades amb la densitat dels districtes (taula 6), s’observa que la majoria dels districtes amb menor densitat associativa (Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Marti i Sants-Montjuic) han tingut un major nombre d’inscripció al FGEC que els districtes amb major densitat (Ciutat Vella, Eixample i Les Corts). 33 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme c)Les associacions de segon i tercer nivell a Barcelona El teixit associatiu de la ciutat és ric també en espais de coordinació associativa que adopten una multiplicitat de noms diferents (federacions, coordinadores, plataformes, consells...). Aquestes són mostra de la maduresa associativa de la ciutat i miren de satisfer les necessitats de les seves entitats membres en quant a representació, coordinació, interlocució, mediació, generació de coneixement, prestació de serveis i reconeixement/validació13. Aquestes entitats agrupen associacions i altres entitats en funció de l’àmbit d’actuació (coordinadores sectorials) i/o del territori on intervenen (coordinadores territorials generalistes). A la pràctica, adopten multiplicitat de formes jurídiques en funció dels seus membres, essent freqüents les coordinadores combinades que agrupen tant associacions de base, com fundacions o altres coordinadores, i també institucions públiques o persones individuals. El 2010, el Consell d’Associacions de Barcelona, va fer una recerca per a tenir un major coneixement d'aquestes associacions a la ciutat. L’estudi ens indica que aquell any a la ciutat de Barcelona hi havien 192 associacions de segon nivell (ASN a partir d’ara)14que tenen com a àmbit d’actuació la ciutat de Barcelona i hi tenen una incidència significativa15. D’aquestes 192, van respondre l’enquesta 66 ASN, de les que s’extreuen les següents dades: Taula 13. Nombre ASN a Barcelona per àmbit actuació, 2010 Distribució Àmbit Freqüència Percentual Sectorials 45 68,2 % Territorials i 5 7,6% sectorials Territorials 16 24,2% generalistes Total 66 100% 13 Per a més informació sobre els rols de les associacions de segon nivell vegeu Consell d’Associacions de Barcelona (2010). El Consell d’Associacions de Barcelona és una associació que agrupa coordinadores, federacions i xarxes associatives. 14 A partir d’ara es farà referència a Associacions de segon nivell per a totes aquelles organitzacions que no són de base, independentment si agrupem associacions o federacions. 15 La recerca realitzada pel CAB exclou aquelles ASN amb seu a Barcelona però que tenen un àmbit d’actuació territorial superior (català, estatal, internacional) i que no tenen estructura diferenciada per a la coordinació d’entitats de la ciutat. També exclou les agrupacions de cooperatives de treball, les agrupacions de fundacions, les organitzacions descentralitzades que operen amb un únic NIF i els centres-equipaments que acullen diverses entitats (com ara la Casa Solidaritat, el Centre Social de Sants o Ca la Dona). 34 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Font: Consell d’Associacions Barcelona (2010) A la taula s'observa com la majoria d’agrupacions d’associacions es realitzen en funció del sector enfront les que s’agrupen exclusivament per criteris territorials(24,2%). Pel que fa al nombre d’associacions i entitats que agrupen, l’estudi indica que les d’àmbit territorial acullen major nombre de mitjana, essent 61, i les sectorials, 55. Respecte a l’àmbit d’actuació de les ASN detectades en l’estudi, el 59,38% tenen com a àmbit d’actuació Catalunya, i pràcticament un terç (28,12%) tenen actuació en un territori igual o inferior al districte (barri). Per acabar, i en referència a les ASN sectorials, l’estudi ens detalla la seva distribució: Taula 14. Distribució d’ASN per sectors d’actuació, 2010 Àmbit Actuació Freqüència Distribució Percentual Cultural 38 19,79 Salut i discapacitats 23 11,98 Juvenil 18 9,38 Educació i formació 13 6,77 Esport 9 4,69 Veïnal 8 4,17 Gent gran 8 4,17 Social 6 3,13 Cooperació i Solidaritat 6 3,13 Gènere 5 2,60 Resta d’àmbits i ASN 30 15,63 territorials Total 192 100,00 Font: Consell d’Associacions Barcelona (2010) Destaca d’aquesta taula que pràcticament el 20% de les ASN sectorials a la ciutat de Barcelona són dins de l’àmbit cultural, però no és d’estranyar si tenim en compte la taula 8 on, segons el FGEC, aquestes entitats representen el 26,61% de totes les que hi ha a Barcelona en el 2013. Així, podem dir que aquest sector és nombrós i també vertebrat. Unes circumstàncies semblants té el sector de l’educació i la formació, essent dels més nombrosos a nivells d’entitats i també d’ASN. En canvi, l’associacionisme entorn la salut i la discapacitat i les associacions juvenils, amb un menor pes percentual de les seves entitats de base (FGEC), tenen un major pes en les ASN, mostra de la seva força i capacitat de vertebració per a treballar de manera coordinada i en xarxa. 35 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme d) Persones membres d’associacions i/o entitats a Barcelona Les dades facilitades per la Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació ens mostren que el percentatge de població membre/partícip en associacions/entitats tendeix a disminuir si prenem com a referència la primera edició de l’estudi (1998), però augmenta si es tenen en compte les dades de les dues últimes edicions (2006 i 2010) arribant a ser membres/partícips d’associacions/entitats pràcticament una quarta part de la població entre 15 i 74 anys. Gràfic 2. Percentatge de població membre/partícipd’una associació/entitat (2006-2010) [VALOR] % [VALOR] % 2006 2010 Font: Enquesta de Valors Socials 2006 i 2010. Ajuntament de Barcelona. Val a dir que la metodologia d’aquesta pregunta en aquesta mena de recerques influencia molt el resultat final. Així, enquestes en les que es qüestiona per la membresia o participació a associacions/entitats sense facilitar a l’enquestat la llista sectorial de les entitats, com és el cas de l’Enquesta de Valors Socials de l’Ajuntament, donen un percentatge de resposta inferior que aquelles recerques en les que l’enquestador cita les possibles respostes generant així l’anomenat efecte memòria16. Pel que fa als àmbits de les associacions/entitats on la població participa o n’és membre, l’Enquesta de Valors Socials ens aporta les següents dades. 16 L’Enquesta de Valors Socials realitza la pregunta “Actualment forma part o és voluntari d’alguna associació o entitat?” i la persona que fa l’enquesta ha d’anotar el nom de quines citi l’enquestat, amb la possibilitat d’anotar fins a 3 opcions (resposta múltiple). 36 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Taula 15. Percentatge de població membre/partícip per tipologia d’associació/entitat (Multiresposta)* 2006 2010 Cooperació al Desenvolupament, Solidaritat i Pau 7,2 11,3 Drets Humans 0,5 2,5 Cultural 1,1 2,2 Salut i Persones amb Discapacitats 1,0 1,9 Veïnat i Comerciants 0,8 1,8 Ecologisme i Medi Ambients 0,5 1,4 AMPA 0,5 1,4 Religiosa 0,6 1,3 Esportiva 1,0 0,9 Excursionista 0,5 0,8 Defensa i Protecció dels Animals 0,3 0,7 Professional 0,1 0,7 Sindicat 0,2 0,7 Partit Polític 0,2 0,6 Gent Gran 0,3 0,4 Cultura Popular 0,1 0,3 Orientació Sexual 0,1 0,1 Per Raó d’Origen 0,1 0,1 Gènere 0,1 0,1 Joventut 0,1 0,1 Altres 0,6 0,8 NS-NC 0,3 0,0 * Classificació temàtica elaborada en funció de les associacions/entitats citades per les persones enquestades. Font: Enquesta de Valors Socials 1998, 2002, 2006 i 2010. Ajuntament de Barcelona. En aquest punt es fa necessari tenir en compte que la membresia i implicació en entitats té diferents graus, des de la donació econòmica, a l’afiliació (formalització de la pertinença), fins a la interacció (participació en activitats o realització de tasques voluntàries)17. Aquestes 3 variables, que donen fins a 7 combinacions possibles entre elles comporten un diferent grau de relació amb l'associació i, per tant, també diferent grau d’implicació. En la majoria d'enquestes i estudis no són contemplades totes aquestes opcions, de manera que és factible que les respostes de vinculació es vegin augmentades en aquelles associacions i entitats que ofereixen la possibilitat d'implicar- 17 Aquestes tres tipologies de relació associativa han estat utilitzades en l'article de Rubén Díez García "Participación social y organizacionesvoluntarias en España. Dimensiones empíricas de la participación y grado de implicacion en asociaciones publicat a la revista Aposta núm 48. (Gener - Març 2011) 37 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme se de la manera menys costosa possible o que ofereixen especialment serveis als seus membres “soci-client”. Com ja s'ha explicat anteriorment, diferències metodològiques entre les recerques d'aquest àmbit impedeixen la comparació amb d'altres estudis, així que per a poder comparar el grau de vinculació de la ciutadania amb les associacions de Barcelona, es fa necessari recórrer a una altra font. En aquest cas, l'Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població que realitza l'Institut d’Estudis Metropolitans i Regionals de Barcelona (IEMRB) i l’IDESCAT18, i que permet comparar la realitat barcelonina amb la del seu entorn més proper (Àrea Metropolitana, Província de Barcelona i Catalunya)19. Gràfic 3. Percentatge de població membre d’una entitat associativa (2006-2011) 48,8% 46,1% 43,8% 45,3% 40,8% 35,3% 37,0% 37,7% Barcelona ciutat Àrea Metropolitana Província Catalunya (1a corona) Barcelona 2006 2011 Font:Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població 2006 i 2011. IERMB i IDESCAT Finalment, cal dir que els estudis emprats no tenen en compte els espais informals de relació, així com tampoc els anomenats moviments socials. Es fa necessari doncs tenir presents els esdeveniments socials succeïts des de l'inici de la crisi econòmica, i especialment d'ençà el 2011, com ara el moviment del 15M i moviments derivats, amb una especial implantació i rellevància a la ciutat de Barcelona. A la vegada, les xarxes i moviments de suport i solidaritat han viscut també un augment a la ciutat fruit de les necessitats socials que l'actual entorn de crisi ha creat. Les associacions han rebut i continuen rebent també els impactes de la crisi econòmica, ja sigui per l'augment de la 18 L’Institut d’Estadística de Catalunya ha participat en les dues darreres edicions de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població (ECVHP) (2006 i 2011) 19 Nota metodològica de l’ECVHP de l'IERMB: Població enquestada: persones de 16 i més anys. Pregunta Multiresposta. Càlculs efectuats després de citar a l’enquestat les diferents tipologies d’entitats, creant així l’efecte memòria. 38 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme població a qui atendre, en cas de les associacions d'àmbit social, o per la reducció d'ingressos tant privats com públics per a poder desenvolupar les seves activitats. 4.2 Espais per a la ciutadania L’any 2009 es va definir que és un equipament en el document de Bases per l’elaboració del Pla d’equipaments de Barcelona. Primera fase: Coneixement en quès’explicava: “Un equipament és un conjunt d’espais o instal·lacions definides i diferenciades de la via pública (sovint ubicades en una part o en la totalitat d’un edifici), que compta amb unes infraestructures de dimensions estandarditzades, per a unes activitats i usos específics i propis d’un servei dirigit a la ciutadania o a uns usuaris determinats (la raó de ser d’un equipament)”. Respecte a la seva titularitat, la seva funció i com s’organitzaven es deia: “Els equipaments poden ser de titularitat pública o privada. D’aquests, els de caràcter públic, i sigui quina sigui la seva formula de gestió, s’organitzen mitjançant un projecte (basat en valors i orientat a les persones), uns recursos (accessibles, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, en el que que els treballadors/rees són l’eix fonamental), un pla de treball (amb adaptacions al territori) i un s òrgans de participació (plurals i transparents), tot això gestionat per una organització ben definida per tal assegurar-ne el manteniment i/o el funcionament ordinari en termes de qualitat, eficàcia i eficiència” Finalment es van establir unes tipologies d’equipaments per grau de proximitat diferent que podien oferir a la ciutadania. Es definien tres nivells: - Equipaments de proximitat: són els que estan arrelats al territori proper (el barri) i l’atenció a la seva pròpia comunitat els confereixen un valor afegit. - Equipaments de desconcentració: son aquell en que la comunitat no necessita identificar-se ni formen part de la xarxa primària de serveis: tenen sentit com a reforç las equipaments de proximitat, Son equipaments amb serveis de dimensió de districte - Equipaments de centralitat: Son equipaments amb serveis singulars i extraordinaris, de caràcter de ciutat o metropolità Seguint aquests criteris es va desenvolupar una classificació de tots els equipaments de la ciutat que es visualitzar en l’àmbit territorial creuat, amb una diversificació i especialització que agrupava 11 categories. S’ha de tenir en compte que alguna 39 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme tipologia desenvolupada posteriorment no està contemplada, com són les Fabriques de Creació i les Cases de Cultura Popular. En el quadre següent es pot veure: Quadre 1. Classificació de tots els equipaments de la ciutat de Barcelona 40 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 41 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Barcelona disposa actualment d’una àmplia oferta d’equipaments, bàsicament de proximitat i de promoció social i associativa, que ofereixen a les entitats de la ciutat l’oportunitat d’utilitzar els seus espais. Alguns dels equipaments a disposició de les associacions són els Centres Cívics i Casals de Barri, com a equipaments de proximitat i els Hotels d’Entitats, propis del districte. En conjunt, la ciutat acull un total de 206 equipaments, un 25,7% (53), on la xarxa de proximitat és la mes desenvolupada, dels quals són Centres Cívics i Centres Culturals. La segona tipologia més nombrosa són els casals de gent gran amb un total de 45. Seguidament destaquen els Casals de Barri (29), Biblioteques (26), Equipaments juvenils (23) i Equipaments infantils (18). Altres tipologies d’equipaments de districte encara no estan del tot desplegades , com són els Hotels d’entitat (6), els Centres de creació artística o Fàbriques de Creació (3) i els Equipaments de cultura popular o casals de cultura popular (3). Gràfic 4. Nombre d’equipaments a Barcelona per tipologia (2012) 53 45 29 26 23 18 6 3 3 Centres Casals gent Casals Barri Biblioteques Equipaments Equipaments Hotels Centres Equipaments Cívics i gran juvenils infantils d’entitat creació cultura Culturals artística popular Font: Informe de Recerca Equipaments públics i espais a disposició de les entitats, 2012. La distribució dels equipaments és força desigual entre els diferents districtes de la ciutat de Barcelona. Les diferències de densitat poblacional, de densitat urbanística i d’oferta d’espais privats són algunes de les causes que expliquen aquest repartiment desigual. Tal i com es mostra al gràfic següent, districtes com Ciutat Vella, Eixample i Horta-Guinardó disposen de més del doble d’equipaments amb ús associatiu que d’altres districtescom ara Gràcia o Les Corts. 42 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Gràfic 5. Nombre d’equipaments a Barcelona, per districte (2012) 30 29 29 23 20 18 18 14 13 12 Ciutat Eixample Horta Sant Sant Sants Sarrià St. Nou Les Gràcia Vella Guinardó Martí Andreu Montjuïc Gervasi Barris Corts Font: Informe de Recerca Equipaments públics i espais a disposició de les entitats, 2012. En relació a la distribució de les diferents tipologies d’equipaments per districtes, destaca el districte de L’Eixample, Horta-Guinardó i Ciutat Vella que disposen de 17 equipaments infantils dels 18 que hi ha en tota la ciutat. Els Centres Cívics, al seu torn, predominen als districtes de Sants-Montjuïc i Sarrià- Sant Gervasi amb 8 centres cívics cadascun. Els Casals de Gent Gran i de Barri també són ben presents en la pràctica totalitat dels districtes, també com les Biblioteques i els Equipaments Juvenils. Les 4 tipologies d’equipaments restants (Equipaments Infantils, Casals-Hotels d’Entitats, Centres de Creació Artística-Cultural, Equipaments de Cultura Popular) no tenen una distribució uniforme en el territori, i noméssón presents en alguns dels districtes. 43 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Taula 16. Tipologia d’equipaments existents en cada districte (2012) Centres Cívics 4 6 8 4 8 2 5 5 6 5 53 Centres Culturals Casals gent gran 7 4 5 4 4 3 7 - 4 7 45 Casals Barri 3 3 - 1 2 2 3 5 2 8 29 Biblioteques 3 5 3 - 2 3 4 - 4 2 26 Equipaments juvenils 6 2 1 4 1 1 5 2 1 - 23 Equipaments infantils 6 7 - - 1 - 4 - - - 18 Hotels d’entitat 1 1 - - - 1 1 1 1 - 6 Centres Creació - - 1 - - - - 1 1 - 3 Artística Cultural Equipaments - 1 - - - - - - 1 1 3 Cultura popular Total 30 29 18 13 18 12 29 14 20 23 206 Font: Informe de Recerca Equipaments públics i espais a disposició de les entitats, 2012. Val a dir que tot i l’oferta d’equipaments de la que disposen les entitats de la ciutat i l’oportunitat d’utilitzar els seus espais, les demandes associatives fan entreveure que aquesta oferta no cobreix totes les necessitats. Tal i com es posa de manifest en la Memòria del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona, les associacions tenen la necessitat de trobar un espai on poder desenvolupar els seus projectes, on poder organitzar-se i trobar-se. En un context de crisi econòmica com l’actual, moltes associacions tenen problemes per trobar aquest espai que necessiten. Ja sigui per increment del cost del lloguer, perquè no poden fer front a la assegurança o per dificultats econòmiques internes. 44 Ciutat Vella Eixample Sants Montjuïc Les Corts Sarrià St. Gervasi Gràcia Horta Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Barcelona Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 4.3 Comunicació efectiva Per al sector associatiu, la comunicació esdevé part vertebral de la seva missió i objectius en la mesura que qualsevol actuació que realitza una entitat o associació és fruit del seus valors. La comunicació, per tant, va més enllà de la visibilització de les accions de cada associació o el suport pràctic a necessitats com la captació de fons i persones associades; es tracta d’un element essencial per funcionar com a entitat. Una bona estratègia comunicativa ha de contemplar tant la comunicació interna com la comunicació externa. A nivell extern, és important prendre en consideració que el missatge que tota associació vol donar forma part d’un conjunt, independentment del canal i format que es faci servir: la manera d’actuar, de projectar-se o de relacionar-se amb les persones forma part d’un únic gran missatge que és el que es transmet i atorga valor. En aquest sentit, el principal actiu comunicatiu d’una entitat són les persones que en formen part. És per aquest motiu que la comunicació interna és essencial i totes les associacions han de procurar establir una bona comunicació amb la gent més propera per motivar el seu interès i la seva participació. En definitiva, una persona voluntària o sòcia és un dels principals agents comunicatius de les entitats. Per aquest motiu, una comunicació eficaç passa també per implicar les persones membres de les entitats i fer-les conscients de la seva coresponsabilitat comunicativa. La formació esdevé, així, una eina essencial per assolir una comunicació efectiva. Torre Jussana-Centre de Serveis a les Associacions ha organitzat diverses accions formatives amb l’objectiu de millorar el potencial comunicatiu de les associacions i compensar el fet que, en moltes ocasions, per manca de recursos o falta de temps, la comunicació esdevé poc planificada i hi manquen eines de reflexió i avaluació. 45 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Concretament, el 2014 s’han organitzat accions formatives sobre: Taula 17. Accions formatives en l’àmbit de la comunicació de Torre Jussana (2014) Acció formativa Objectiu  Reflexionar sobre el nou rol de la comunicació a les Xerrada: Com organitzacions i sobre el seu caràcter integral (on i off elaborar el Pla de line). Comunicació de l’entitat?  Conèixer totes les fases del cicle de planificació: diagnosi, fixació d'objectius, selecció de públics, missatges i canals, avaluació Curs: Com elaborar  Disposar d’una concepció global de la comunicació a les el Pla de organitzacions, i conèixer totes les fases i elements que Comunicació de cal tenir en compte per planificar la comunicació d’una l’Associació? entitat. Elaboració de  Aprendre l'eina Mailchimp per poder dissenyar, crear i butlletins controlar campanyes comunicatives i butlletins electrònics electrònics elaborar atractius de manera ràpida Les memòries, eina bàsica per a la  Conèixer què cal tenir en compte a l'hora de realitzar la comunicació i la memòria de l'entitat i aprofitar-ne totes les potencialitats transparència que se'n poden obtenir.  Millorar les pràctiques de comunicació de les entitats, Com millorar la proporcionar recursos i sensibilitzar sobre la importància transparència i la de publicar informació complerta i intel·ligible que generi transformació confiança i oportunitats, tant al si de les entitats com d'informació? adreçada a la resta d’actors interessats i destinataris de les seves activitats Fem-nos valer! Com avaluar i  Proporcionar eines per elaborar memòries de sostenibilitat comunicar per tal de conèixer l'impacte real de les organitzacions, en l’impacte amb les un moment en que l'exigència de transparència i rendició memòries de de comptes arriba ja a tots els àmbits, inclòs l'associatiu. sostenibilitat?  Disposar d’una concepció global (interna i externa) de la comunicació a les organitzacions. La comunicació d’una associació  Conèixer tots els elements que cal tenir en compte abans de planificar la comunicació d’una entitat. També amb l’objectiu de proporcionar eines per a una millor comunicació, Torre Jussana ha publicat la guia “Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0” en el marc de la col·lecció “Útil Pràctic”. Algunes de les 46 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme recomanacions que es recullen en aquesta guia per a una comunicació efectiva són les següents:  Necessitat de planificar la comunicació i definir una estratègia comunicativa coherent amb l’estratègia organitzativa  Fomentar la transversalitat de la comunicació: coordinació, objectius compartits i habitats comunicatives a totes les àrees  Vetllar per la coherència entre els missatges i les formes de la nostra comunicació dins i fora de la xarxa  Tenir clara l’estratègia a les xarxes socials: saber per què cal ser -hi i quins en són els beneficis i costos  Definir el públic o comunitat destinatària i conèixer-la  Importància d’elaborar una bona memòria anual El projecte BCN[ESPAI] és un programa de l’Ajuntament de Barcelona per ajudar a donar a conèixer les iniciatives que desenvolupen entitats solidàries, socials i culturals de la ciutat. Aquest projecte forma part del procés de reorientació de la política de comunicació, que posa més l'accent en els serveis, en les accions socials i en la difusió de l'activitat de les entitats de la ciutat. La posada en marxa del programa BCN[ESPAI] posa de manifest l'aposta del govern municipal per prioritzar la comunicació de les iniciatives socials, solidàries i culturals que desenvolupen les entitats de la ciutat i que ara poden disposar d'un suport institucional més important pel que fa a la seva difusió. Aquest programa ofereix un suport de comunicació en funció de les necessitats i les característiques de cada projecte associatiu, utilitzen les eines del portal municipal d’internet i visualitzar les campanyes de les entitats amb les banderoles als carrers. 4.4 Finançament eficient El suport de l’Administració Pública a les associacions i entitats és divers i va més enllà del finançament directe. Tal i com s’especifica a la Memòria del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona, les formes de suport a les estructures organitzatives es poden resumir en tres grans grups: 47 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme  El finançament directe a cada organització o a les seves estructures federatives.  El desplegament de serveis per a les associacions, des de la pròpia administració o des de les estructures federals, com ja existeix en molts casos.  La cessió d’espais i recursos: locals, sales de reunions i congressos, etc. En aquest sentit, cal tenir en compte la prestació de serveis des del món associatiu. En els darrers anys, han estat moltes les associacions que s’han anat configurat com a prestadores de serveis socials amb diferents graus de formalització. En la mesura que molts d’aquests serveis són propis de l’Estat del Benestar, l’Administració Pública ha anat reconeixent aquest paper de les associacions, ha proveït recursos i ha endreçat les condicions que ha de tenir aquesta prestació. Aquesta forma de suport a l’associacionisme s’ha convertit alhora en un repte per a les associacions. En la ponència “El suport a l’associacionisme des del desenvolupament de serveis” de la Memòria (2010-2011) del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona, s’especifica que, a nivell concret, els reptes que hauran d’adoptar les associacions en la prestació de serveis són: - Ser conscients que la prestació de serveis és una opció - Cal coherència amb la missió i els valors de l’associació - Necessitat de mesurar l’impacte dels serveis - S’ha de defugir de la lògica de ciutadania-clientela - Cal considerar la incidència política - Complexitat de la incorporació de persones remunerades en l’estructura - Transversalitat en la professionalitat Finalment, en l’àmbit del finançament, es posa de manifest que calen canvis en la legislació i la fiscalitat associativa que permetin arribar a noves fonts de finançament. Aquest nou model de finançament hauria de tenir uns criteris clars i definits, que no perjudiquessin una de les formes jurídiques més vulnerables, i que justament per aquesta vulnerabilitat, la legislació tingues un posicionament diferenciat per la fiscalitat associativa. A més, i tal com es recull a la Memòria (2010-2011) del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona, s’acorda realitzar un ús i difusió de la banca ètica com a font de 48 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme finançament del sector associatiu, així com un establiment d’acords de col·laboració amb aquesta tipologia de banca i les cooperatives de crèdit. La banca ètica de caràcter ciutadà pretén ser una alternativa al sistema bancari tradicional. La seva missió es la de canalitzar correctament l’estalvi d’aquella part de la ciutadania que vol que els seus diners treballin per accions socials i ambientals. Es per aquest motiu que se centren en el préstec i no en activitats especulatives o en el finançament de projectes amb finalitat lucrativa. La seva tasca s’orienta al benefici social col·lectiu, i per això elimina la possibilitat de l’afany de lucre propi de la banca tradicional. En principi, cap soci, client, ni treballador pot enriquir-se d’una activitat amb la banca ètica. Però això no exclou que la banca ètica pugui crear una capacitat d’excedents, ni que existeixi una remuneració als seus clients pel préstec de diners temporals. 49 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 5. REPTES I OPORTUNITATS DE LES ASSOCIACIONS L’Ajuntament de Barcelona mitjançant aquest Pla de Suport a les Associacions, vol donar recolzament al teixit associatiu per tal que afronti els seus principals reptes i necessitats de cara al futur. Així doncs, a partir de tota aquesta informació, ens proposem dibuixar tot seguit els principals reptes i necessitats de les associacions de la ciutat, però també esbossar aquelles potencialitats i oportunitats que tenen per tal d’enfortir-se i enfortir el seu arrelament a la ciutat, la seva incidència i millorar el seu funcionament. En aquest sentit, la síntesi s’aborda des d’una doble perspectiva: Perspectiva 1: Ajuntament Els reptes i oportunitats que ha d’abordar l'Ajuntament per tal de potenciar la incidència i la força del teixit associatiu de la ciutat. Perspectiva 2: Associacions Els reptes i oportunitats de les associacions en les quals l’Ajuntament pot intercedir oferint recolzament i suport. Alguns dels reptes i oportunitats són comuns en els 2 àmbits, però en cadascun d’ells té vessants singulars que requereixen d’un abordatge específic per part de cada agent. 50 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Perspectiva 1: Ajuntament de Barcelona a) Enfortiment de la participació i la coresponsabilitat b) Coneixement sobre l’associacionisme i treball transversal c) Facilitar la tasca associativa d) Fomentar la ciutat de les associacions e) Promoure la gestió cívica Mantenir Torre Jussana com a Centre de Serveis a les f) Associacions a) Enfortiment de la participació i la coresponsabilitat L’Ajuntament de Barcelona insta a treballar per la coresponsabilització en els afers municipals, assolint quotes de major col·laboració de l’administració amb les associacions de la ciutat. És un repte i una oportunitat que també enfortirà al propi sector associatiu, augmentant la seva rellevància i reconeixement com a interlocutor estratègic. b) Coneixement sobre l’associacionisme i treball transversal Diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona treballen quotidianament per i amb les associacions. És per aquest motiu que es fa necessari establir estratègies conjuntes per poder disposar, de forma compartida, de coneixement sobre el fet associatiu de la ciutat i així millorar les actuacions municipals. A tall d’exemple, eines de gestió més eficients, la realització de recerques específiques i l’anàlisi regular sobre les associacions a la ciutat dotaran a l’Ajuntament de major i millor informació per tal d’executar les seves polítiques. c) Facilitar la tasca associativa La simplificació burocràtica/administrativa, la unificació i publicitat de normatives i criteris, la reducció de les despeses (taxes, preus públics...), la facilitació de l’accés als espais públics i equipaments on puguin desenvolupar els seus 51 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme projectes, l’ordenació i simplificació dels espais i òrgans participatius, l’ampliació i sostenibilitat de les polítiques de suport per a dotar de major estabilitat a les associacions (als projectes i a les seves estructures), les polítiques de conciliació (temps) i la facilitació de la participació i el treball col·laboratiu per a no esdevenir competència, són alguns dels reptes que pot abordar el consistori per tal de impulsar el paper de les associacions de la ciutat. d) Fomentar la ciutat de les associacions Per a l’Ajuntament de Barcelona, el teixit associatiu existent és una riquesa que cal fomentar i difondre. Per tant, esdevé estratègic desenvolupar polítiques col·laboratives entre el teixit associatiu i l’Ajuntament. D’aquesta manera, l’Ajuntament vol visibilitzar l’associacionisme davant de la ciutadania, en concret, d’aquelles entitats que es dotin d’eines de transparència i bon govern. e) Promoure la gestió cívica La gestió cívica és un instrument de participació ciutadana pel qual s’atribueix a una entitat sense ànim de lucre la gestió d’activitats, equipaments i serveis municipals, amb l’objectiu de fomentar la participació de la ciutadania i/o associacions en iniciatives d’interès públic. L'Ajuntament reconeix el valor afegit que aporta la gestió del projecte per part d'associacions, entitats i organitzacions sense afany de lucre arrelades al territori o amb coneixement específic del sector funcional, i el coneixement en processos de participació ciutadana i la possibilitat d'aplicar-los a la realitat en la qual es vol incidir i amb la implicació voluntària de la ciutadania en la presa de decisions i en la realització de les activitats. f) Mantenir Torre Jussana com a Centre de Serveis a les Associacions Torre Jussana - Centre de Serveis a les Associacions és un equipament municipal al servei de totes les associacions de la ciutat i que és cogestionat per l'Ajuntament i el Consell d'Associacions (CAB). L’objectiu de Torre Jussana és afavorir el desenvolupament de les associacions de la ciutat a través de l'oferiment de serveis i recursos que responguin a les necessitats de les entitats i treballar per a la seva promoció, dinamització i enfortiment per tal d'ampliar la seva incidència en la ciutadania. 52 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Perspectiva 2: Associacions Associacionisme: una aposta per la millora de la qualitat a) democràtica b) Pensar i actuar en clau de futur c) Potenciar pràctiques ètiques d) Increment de la mobilització ciutadana e) Sostenibilitat econòmica, social i ambiental f) Potenciar la creació de xarxes associatives g) Augmentar la visibilitat, presència pública i rellevància a) Associacionisme: una aposta per la millora de la qualitat democràtica Més enllà de la forma jurídica, les associacions tenen aspectes substancialment diferenciats respecte altres organitzacions, com ara les fundacions o les cooperatives. Així doncs, l’associacionisme ha de treballar també per mantenir el funcionament democràtic i participatiu de les seves organitzacions: ampliant la base social de l'organització, formant i apoderant a les persones associades en la participació i implicació orgànica i facilitant l’accés als processos de decisió, potenciant el sentiment de pertinença i la identificació en la missió i objectius de l'entitat, esdevenint models de transparència, qualitat democràtica i bon govern... b) Pensar i actuar en clau de futur Cal establir mecanismes i estratègies que permetin abordar la viabilitat a mig i llarg termini de les associacions, des d’una vessant més orgànica fins a la sostenibilitat i perdurabilitat econòmica. 53 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme c) Potenciar pràctiques ètiques Un dels reptes del sector associatiu és avaluar el seu impacte i millorar les seves accions. Ens trobem en un moment de cruïlla on la societat i els poders públics reclamen una major tecnificació de l'acció associativa, però a la vegada el sector no ha de caure en l'error de perdre l'atenció al funcionament democràtic i voluntari. Un dels reptes més importants pel sector doncs és la superació del conflicte entre l'orientació de la tasca associativa cap als resultats/impactes i el valor de la legitimitat democràtica i l'absència de lucre de les persones que en formen part. Per això, a Barcelona el sector impulsa el Codi Ètic de les associacions. d) Increment de la mobilització ciutadana En els darrers temps han sorgit nous projectes socials i noves formes d’organització col·lectiva de les quals el sector associatiu en pot aprendre per tal d’augmentar la seva incidència social i enfortir la seva base social. És una oportunitat i, a la vegada un repte per moltes associacions vincular la ciutadania a les associacions i poder captar aquest augment d'implicació cap a estructures i models organitzatius estables, desenvolupant noves pràctiques i nous canals de participació i implicació. e) Sostenibilitat econòmica, social i ambiental Es fa referència a la diversificació de fonts de finançament (propi, públic, privat)com un dels reptes que ha d'abordar el sector associatiu en el futur més proper. Ara bé no volem entendre la sostenibilitat només des de la vessant econòmica sinó que també cal plantejar-se alternatives que passin per l’optimització dels recursos i la reducció de despeses en base a la col·laboració associativa i amb d'altres agents. Es fa necessari, per tant, un plantejament integral de la sostenibilitat econòmica, social i ambiental que passi per cercar fórmules imaginatives per a la realització d'activitats autofinançables i col·laboratives, buscant aquells aliats més propers al món associatiu en valors i tarannà. f) Potenciar la creació de xarxes associatives 54 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Davant la dicotòmica relació entre capil·laritat i atomització de les associacions, esdevé cabdal la coordinació d'aquestes per a augmentar la rellevància de la tasca de cadascuna d’elles, però també per a generar espais de col·laboració entre associacions (compartir coneixement, recursos...), crear estructures de representació i interlocució del territori o sector, i generar economies d'escala que facilitin l'accés a determinats serveis, entre d’altres beneficis que s’obtenen del treball en xarxa. Molts són els models i possibilitats a l'hora de crear aquests espais però tots aquests tenen també el repte de no multiplicar-se en excés i potenciar el seu funcionament democràtic afavorint la participació efectiva de les seves associacions membres. g) Augmentar la visibilitat, presència pública i rellevància Les associacions de la ciutat tenen el repte d’augmentar la seva presència pública i visibilitat, explicar què fan i com d’important és, com ho fan i reconèixer degudament les persones que ho fan possible. Així doncs, les estratègies de comunicació i presència pública són necessàries, com també la generació i l’intercanvi de coneixements sobre els diferents àmbits/territoris on intervenen i els models organitzatius de funcionament. 55 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 6. MESURES I ACCIONS Les mesures i accions s’agrupen al voltant dels 4àmbits que estructuren el Pla de Suport vinculats als objectius estratègics: 1. CONEIXEMENT AMPLIAT: Visibilització i coneixement del teixit associatiu •Potenciar Torre Jussana com a centre de serveis i coneixement i ús de les associacions •Fomentar la visibilització i el reconeixement del teixit associatiu •Sistematitzar i ampliar el coneixement del teixit associatiu de Barcelona 2. ESPAIS PER A LA CIUTADANIA: Gestió dels equipaments i ús de l'espai públic •Crear els canals de relació estable i efectiva entre l’administració i les associacions per regular l’ús de l’espai públic •Col·laborar en els projectes de les entitats que contribueixen a la participació de la ciutadania en els afers públics. 3. COMUNICACIÓ EFECTIVA: Millora de la comunicació i participació en els òrgans municipals •Visualitzar les associacions de la ciutat per millorar la utilització dels mitjans de comunicació i les les TIC •Crear els canals de relació estable entre l’administració i les associacions per garantir una participació efectiva 4. FIANÇAMENT EFICIENT: Eficiència en el finançament i transparència •Donar suport als projectes associatius d'interès municipal a través del finançament públic •Millorar la transparència en les subvencions, convenis i adjudicació de les herències intestades •Treballar pel finançament a través de les taxes ordenances fiscals municipals 56 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 1. CONEIXEMENT AMPLIAT: Visibilització i coneixement del teixit associatiu Objectiu general  Potenciar Torre Jussana com a centre de serveis i coneixement i ús de les associacions  Fomentar la visibilització i el reconeixement del teixit associatiu  Sistematitzar i ampliar el coneixement del teixit associatiu de Barcelona Mesures espefíciques 1. Reforçar Torre Jussana com el centre de coneixement de les associacions 2. Impulsar Torre Jussana com a centre de coneixement dels plans i programes municipals d’interès per les associacions. 3. Potenciar convenis d’investigació entre centres universitaris i d’estudi amb l’Ajuntament de Barcelona i/o Torre Jussana per impulsar el coneixement del sector associatiu 4. Incorporar l’associacionisme en els estudis i enquestes promoguts per l’Ajuntament de Barcelona 5. Potenciar Torre Jussana com a suport a la formació pels processos de reflexió estratègica de les associacions 6. Millorar i revisar les classificacions del Fitxer General d’entitats Ciutadanes (FGEC) 7. Aprofitar el potencial de Torre Jussana com a referent associatiu en espais de participació social i d’Habitat urbà 8. Garantir els recursos necessaris i potenciar els serveis de Torre Jussana Accions 2015 1. Incorporar Torre Jussana en grups de treball de consells sectorials i territorials 2. Identificar, fer seguiment i mantenir contactes amb els agents generadors de coneixement associatiu 3. Detectar noves necessitats i nous projectes de suport associatiu 4. Explotació de les dades del Panoràmic de les associacions i dels serveis que disposa Torre Jussana 5. Millora tècnica de l’eina Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC) 2016 1. Conveni de col·laboració entre Torre Jussana i la xarxa d’Universitats catalanes 2. Actualització anual del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC) 3. Incorporar Torre Jussana com agent extern en el seguiment de les subvencions de l’àrea de participació adreçades a estudis sobre el coneixement associatiu 4. Incorporar el Servei de Torre Jussana al consell rector de l’Observatori Local de la Democràcia Participativa 5. Incorporar les preguntes seriades del fet associatiu als estudis i enquestes municipals 2017 6. Convocar el premi Torre Jussana per conèixer treballs de recerca de l’àmbit 57 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme educatiu Agent impulsor  Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Agents implicats  Direcció territorial Qualitat de Vida  Direcció de Comunicació i Atenció al Ciutadà  Torre Jussana, Centre de Serveis a les Associacions  Observatori Local de la Democràcia Participativa  Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB)  Institut Municipal d’Informàtica  Consorci d’Educació de Barcelona 58 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 2. ESPAIS PER A LA CIUTADANIA: Gestió dels equipaments i ús de l’espai públic Objectiu general  Crear els canals de relació estable i efectiva entre l’administració i les associacions per regular l ’ús de l’espai públic  Col·laborar en els projectes de les entitats que contr ibueixen a la participació de la ciutadania en els afers públics. Mesures específiques 1. Agilitar el temps de resolució i simplificació del procés de tramitació de llicencies d’ús de l’espai públic a totes les instancies municipals (sectors i districtes) 2. Millorar els processos participatius en la concreció de projectes urbanístics i d’espai públic, tant sectorial com territorial 3. Vetllar perquè la gestió cívica sigui prioritària en la gestió d’equipaments municipals 4. Promoure la participació de les associacions del territori en els consells de centre dels centres cívics, casals de barri , poliesportius, indistintament del tipus de gestió del centre. 5. Conèixer les condicions i els criteris de les cessions d’espai a les entitats en els equipaments i locals municipals, indistintament del tipus de gestió del centre 6. Facilitar la participatiu de les associacions en la deliberació i disseny de noves xarxes d’equipaments, així com el seguiment de les obres de nous equipaments que garanteixen l’assoliment de les necessitats associatives de la zona o barri 7. Impulsar plans de millores d’infraestructura dels equipaments i locals de les entitats en plans específics 8. Vetllar per la participació dels òrgans de participació associativa en les polítiques d’us de l’espai públic i e ls seus instruments de gestió Accions 2015 1. Consolidar el procés de tramitació de llicències d’ús de l’espai públic als districtes 2. Incloure el sector associatiu en la taula de seguiment del Pla BUITS 3. Incorporar el sector associatiu a la taula de valoració del Pla de Locals 4. Mantenir el sector associatiu a la taula de gestió ciutadana 5. Creació de la taula de Gestió de l’ús associatiu de l’espai públic 6. Clarificar les responsabilitats municipals i associatives de l’activitat en els permisos d’ús de l’espai públic 7. Elaboració d’un informe municipal anual de llicencies d’ús de l’espai públic 8. Elaboració d’un dictamen del CMAB sobre l’informe municipal de llicències d’ús de l’espai públic 9. Ampliar l’Acord per les condicions de cessió de locals a les associacions 10. Creació d’una comissió per a la revisió de les accions de l’ordenança de civisme que estiguin relacionades amb les associacions i l’ús de l’espai públic. 59 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 11. Demanda de canviar l'Ordenança Fiscal 3.10, incloent les associacions de la ciutat en l'Art. 4 com a perfil no subjecte a la taxa d'ocupació de l'espai públic, actualment en aplicació al districte de Ciutat Vella. 12. Treballar acords sobre les condicions de cessió de locals a entitats amb el Patronat Municipal de l'Habitatge (PMH) 13. Continuïtat de la línia de suport econòmic a rehabilitació per ateneus i ampliació a d’altres sectors associatius 2016 14. Promoure un acte bianual de reconeixement a les entitats cíviques que gestionen equipaments municipals 15. Seguiment de les noves fitxes de llicencies d’us de l’espai públic 16. Elaboració d’un estudi sobre accessibilitat dels equipaments públics 17. Fer un debat tècnic sobre el tipus de llicencies per valorar si es possible fer un pla en d’altres equipaments per la seva millora. 18. Incorporar el sector associatiu en tots els plans i projectes d’espai, locals i equipaments públics 19. Donar continuïtat a la línia de Suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) 20. Elaborar un Informe sobre el funcionament dels consells de centre dels centres cívics, casals de barri, poliesportius, indistintament del tipus de gestió de centre 21. Realitzar un Informe de les condicions i els criteris de les cessions d’espai a les entitats en els equipaments i locals municipals, independentment del tipus de gestió del centre 22. Fer un estudi comparatiu del suport d’infraestructures de tots els districtes de Barcelona de les activitats de les associacions a l’espai públic i fer una comissió amb entitats per analitzar el seus resultats i elaborar una proposta conjunta. 2017 23. Elaborar un inventari dinàmic d’espais públics de ciutat i de districte que puguin esdevenir espais d’us ciutadà per activitats 24. Impulsar, executar i seguiment dels instruments que s’ha dotat l’A juntament i el teixit associatiu pel desenvolupament de la gestió cívica (documents de conceptualització i de bases) 25. Realitzar un estudi sobre la masoveria urbana com a possible model de gestió d’equipaments municipals o d’edificis municipals en desús. 26. Elaborar el Pla de Millora de l’Accessibilitat d’equipaments públics 27. Implementar les mesures de l’Informe sobre el func ionament dels consells de centre 60 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Agent impulsor  Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Agents implicats  Direcció de Serveis a les Persones i al Territori dels districtes  Coordinadores territorials d’entitats  Gerència de Recursos  Gerència de Coordinació territorial  Consell Municipal d’Associacions de Barcelona  Patronat Municipal de l’Habitatge  Plataforma de gestió ciutadana  ICUB 61 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 3. COMUNICACIÓ EFECTIVA: Millora de la comunicació i participació en els òrgans municipals Objectiu general  Visibilitzar les associacions de la ciutat per millorar la utilització dels mitjans de comunicació i les TIC.  Crear els canals de relació estable entre l’administració i les associacions per garantir una participació efectiva Mesures específiques 1. Conveniar col·laboracions amb mitjans de comunicació locals i nacionals per millorar la difusió dels valors, projectes i les actuacions de les associacions i fundacions de la ciutat 2. Fomentar campanyes de difusió dels projectes associatius als mitjans de comunicació locals 3. Impulsar la difusió de les activitats de les associacions als suports físics dels districtes (cartelleres, guies, web districtes) 4. Donar suport ala formació de persones de les entitats en comunicació a partir dels programes formatius de Torre Jussana 5. Facilitar la visibilització de l’associacionisme en els projectes cogestionats amb l’Administració municipal 6. Assegurar la participació de les associacions en els plans municipals 7. Impulsar i promocionar les coordinadores associatives com a agents de referència, interlocució i promoció associativa 8. Millorar els espais deliberatius i d’influència en les polítiques públiques dels òrgans de participació municipal 9. Valorar positivament les actuacions en transparència i bon govern per formar part dels òrgans de participació municipal i/o l’elaboració de plans Accions 2015 1. Crear un banner associatiu a la pàgina web de cada districte que inclogui el llistat d’entitats per barris. 2. Difondre el programa municipal de suport a la comunicació de projectes associatius BCN (ESPAI) 3. Ampliar oferta formativa de comunicació elaborat per Torre Jussana i dotar dels recursos necessaris per la seva implementació 4. Definir el projecte “Servei de comunicació associativa” 5. Promoure una campanya de difusió del Codi Ètic 6. Elaborar un pla de formació pels responsables dels òrgans de participació territorial i sectorial. 7. Tenir en compte l’adhesió al codi ètic de les associacions que formen part d’òrgans de participació municipal i/o participen en l’elaboració de plans sectorials municipals 8. Incorporació de millores en el funcionament dels espais de participació municipal 62 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 9. Coordinació efectiva entre els diferents òrgans de participació municipal que facilitin la participació activa de les associacions 10. Ampliar l’oferta d’assessorament especialitzat en plans de comunicació per a les associacions 11. Incloure al manual d’identitat gràfica municipal l’especificitat de la gestió cívica 12. Incorporar el logotip de les entitats en els projectes, equipaments i serveis municipals 13. Crear una taula de comunicació mixta entre Comunicació Municipal i entitats gestores d’equipaments municipals 14. Facilitar un espai dins el portal GO Barcelona per a aquelles entitats que donin resposta a les obligacions de la Llei de Transparència 2016 15. Impulsar una sessió anual de les entitats de segon i tercer nivell per millorar la comunicació i el reconeixement 16. Crear un espai estable de treball transversal entre les direccions de participació d’Habitat urbà, Participació i Associacionisme, Participació Social, Cultura i educació i Economia. 17. Fer seguiment dels projectes periodístics presentats al Premi Barcelona Mitjans de comunicació 18. Elaborar una guia d’associacions per districtes dinàmica i ac tualitzable 19. Sistematitzar i fomentar la transparència de l’ús associatiu dels TAM 20. Impulsar l’adhesió de les associacions al Pacte del Temps i fer -ne difusió 21. Dissenyat una campanya de comunicació interna de l’Ajuntament de les potencialitats que ofereix Torre Jussana com a servei especialitzat (web, revista mes a mes, intranet, Govern Obert) 2017 22. Promoure en el marc del Pacte del temps un acord entre associacions, patronals i sindicats per reconèixer la participació comunitària com un valor 23. Elaborar una guia d’eines i instruments de millora de la participació 24. Incorporar als convenis existents amb els mitjans de comunicació la difusió de valors i actuacions de les associacions i fundacions 25. Facilitar altres espais publicitaris a la ciutat per promocionar les activitats de les associacions als suports físics dels districtes 26. Elaborar una campanya de comunicació externa per informar a la ciutadania del servei de Torre Jussana Agent impulsor  Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Agents  Direcció de comunicació i atenció al ciutadà  Taula d’entitats de Gestió Ciutadana  Participació Social  Habitat Urbà  Institut de Cultura de Barcelona 63 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 4. FINANÇAMENT EFICIENT: Eficiència en el finançament i transparència Objectiu general  Donar suport a projectes associatius d’interès municipal a través de finançament públic  Millorar la transparència en les subvencions, convenis i adjudicació de les herències intestades  Treballar pel finançament a través de les taxes i ordenances fiscals municipals  Ampliar els beneficis per les associacions en les ordenances i taxes fiscals Mesures específiques 1. Donar a conèixer les diferents modalitats de suport econòmic 2. Ampliar el període de reformulació del projecte econòmic de totes les subvencions atorgades 3. Proporcionar informació pública del procediment i atorgament de les herències intestades 4. Promoure la implicació d’inversors i empreses en els projectes associatius de la ciutat 5. Fomentar plans d’ocupació per les entitats des de la plataforma municipal de Barcelona Activa 6. Facilitar el cobriment de les despeses d’interessos i d’altres costos afegits derivats del retard del pagament de l’Ajuntament de Barcelona 7. Millorar la transparència del procés d’atorgament de subvencions 8. Estudiar la millora de les taxes municipals per a les associacions 9. Fer públiques les ajudes indirectes a les associacions (cessió d’espais, infraestructures, plans d’ocupació) 10. Implementar un sistema d’informació de recursos econòmics municipals destinats al suport a l’associacion isme de forma transversal i territorial. 11. Elaborar un sistema d’indicadors del Pla de Suport a l’Associacionisme que permeti fer el seguiment del seu compliment Accions 2015 1. Fer seguiment de la mesura de govern sobre els convenis amb participació del sector associatiu 2. Elaborar tècnicament unes bases per determinar quins projectes d’entitats poden ser conveniats 3. Incorporar informació sobre el codi ètic a la documentació de la convocatòria anual de subvencions 4. Incloure els resultats a la web de Govern Obert i les actes de les reunions on es decideix 5. Informar als òrgans de participació municipal de l’adjudicació econòmica i de locals. 6. Impulsar la transparència en la publicació dels criteris tècnics i en el seguiment i 64 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme compliment tècnics de les subvencions i convenis 7. Incorporar de forma clara en la documentació de les subvencions la informació de la possibilitat de revisió del projecte econòmic un cop atorgada la subvenció 8. Millora de les condicions de pagament, de terminis i d’agilitat de tresoreria dels convenis i de la gestió cívica d’equipaments municipals 9. Facilitar informació detallada sobre el seguiment de les diferents modalitats de finançament: subvencions, convenis i convenis plurianuals 10. Presentar el Sistema d’Indicadors pel seguiment del Pla de Suport 11. Millora del període de presentació de projectes en les convocatòries de subvencions municipals de ciutat i territorials 12. Elaborar des del CMAB una proposta de procés participatiu anual per debatre i fer aportacions als criteris de les convocatòries de subvencions. 2016 1. Incorporar a la convocatòria de subvencions 2016 les millores plantejades per la mesura de govern de subvenció a conveni 2. Elaborar un model de despeses de taxes municipals del sector associatiu 3. Elaborar un projecte d’implicació de les empreses amb el sector associatiu fet de forma conjunta entre l’ajuntament i el sector associatiu. 4. Creació d’una comissió de treball d’anàlisi i adequació de les taxes per les associacions 5. Donar suport a campanyes per difondre els objectius de la banca ètica 6. Tenir en compte l’adhesió de les entitats al codi ètic com a criteri de valoració de les subvencions i convenis 7. Fer seguiment de la mesura de govern del pas de la subvenció al conveni 8. Presentar el Sistema d’informació sobre els recursos econòmics que destina l’Ajuntament de Barcelona a l’associacionisme i fer -ho cada any 9. Fer un seguiment territorialitzat de les convocatòries de subvencions, que garanteixi una proporció mes elevada del pressupost als districtes 10. Editar un dossier sobre els 2 projectes mes valorats de cada àmbit i territori anualment. 11. Elaborar un informe sobre el procediment de justificació de les subvencions i les incidències que es generen. 12. Fer una taula de treball ICUB - entitats per analitzar el fet que les empreses accedeixen a les subvencions de determinats àmbits i realitzar una proposta al respecte aquesta realitat i fer una proposta 2017 13. Millorar els criteris per valorar l’impacte social dels projectes presentats a les convocatòries de subvencions 14. Estudiar eines i mecanismes per poder avançar en la implicació d’inversors i empreses en els projectes associatius 15. Fomentar la millora de les taxes municipals per a les associacions 16. Elaborar un informe 2014-2107 del pressupost de subvencions destinat a l’àmbit de ciutat i districtes. Agent impulsor  Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Agents 65 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme  Coordinació Territorial  Direcció de Pressupostos  Oficina Central de Subvencions 66 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 7. AVALUACIÓ I SEGUIMENT L’avaluació i seguiment del Pla de Suport a les Associacions (2015-2017) es durà a terme a partir de la creació d’una Comissió de Seguiment del Pla de Suport composada per l’agent impulsor del Pla, el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, i els agents responsables de cadascun dels àmbits de treball. Els agents presents a la Comissió de Seguiment seran:  Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme  Direcció territorial Qualitat de Vida  Direcció de Comunicació i Atenció al Ciutadà  Torre Jussana, Centre de Serveis a les Associacions  Observatori Local de la Democràcia Participativa  Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB)  Institut Municipal d’Informàtica  Coordinació Territorial  Direcció de Pressupostos  Direcció de comunicació i atenció al ciutadà  Participació Social de l’Àrea de Qualitat de vida,  Habitat Urbà  Institut de Cultura de Barcelona  Direcció de Serveis a les Persones i al Territori dels districtes  Coordinadores territorials d’entitats  Gerència de Recursos  Gerència de Coordinació territorial  Patronat Municipal de l’Habitatge  Plataforma de gestió ciutadana  Consell d’Associacions de Barcelona  Institut Barcelona Esports 67 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 68 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Aquesta Comissió de Seguiment elaborarà anualment un informe d’avaluació que recollirà : - El conjunt d’indicadors per cada mesura i acció i el seu grau d’acompliment en relació als objectius - Una valoració del procés executiu - Una valoració del grau d’acompliment global del Pla de Suport - Nous temes que puguin sorgir - Possibles millores Aquests informes es presentaran a : - La Comissió Permanent del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona - La Comissió de seguiment del Pla de Suport - La Comissió de Govern Finalment, es preveu la creació d’una taula tècnica transversal que serà l’encarregada de elaborar un sistema d’indicadors significatiu. Tots els indicadors dissenyats hauran de ser mesurables, vinculats a les mesures i accions, acordats amb les persones responsables i coherents amb d’altres indicadors de procés i d’entorn 69 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 8. BIBLIOGRAFIA  LLIBRES I DOCUMENTS - Ajuntament de Barcelona. 2012. Pla BUITS. Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social. Barcelona. Disponible a http://w110.bcn.cat/portal/site/HabitatUrba/menuitem.7014095af2202d613d303d3 0a2ef8a0c/?vgnextoid=4f0cc9152d1a7310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgne xtchannel=4f0cc9152d1a7310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&lang=ca_ES - Ajuntament de Barcelona, 2012. Mesura de Govern. Pla de Locals. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Barcelona. Disponible a http://es.slideshare.net/Barcelona_cat/mesura-de-govern-pla-de-locals - Ajuntament de Barcelona, 2014. Mesura de Govern. Govern Obert de Barcelona. Primer Tinència d’Alcaldia, Barcelona. - Ajuntament de Barcelona, 2014. Model de Bases de la Gestió Cívica d’Equipaments, per Activitats i Serveis Municipals. Barcelona. - Ajuntament de Barcelona. 2012. Marc Estratègic de l'Ajuntament de Barcelona 2012 - 2015. Barcelona. Disponible a https://w110.bcn.cat/portal/site/Ajuntament/menuitem.38c1cee3a16e78f040f740f7 a2ef8a0c/?vgnextoid=21121c99b662a310VgnVCM10000072fea8c0RCRD - Arteaga, A. 2013. Útil pràctic 23. Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives. Torre Jussana, Barcelona. - Capell, J. Santolino, M. 2013. Útil pràctic 24. Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0. Torre Jussana, Barcelona. - Consell d’Associacions de Barcelona. 2001-2011. Codi Ètic de les Associacions de Barcelona. Disponible a: http://www.codietic.cat/documents/documents- 70 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme organitzacio/finish/3-documents-organitzacio/3-codi-etic-de-les-associacions-de- barcelona - Consell d’Associacions de Barcelona. 2010. Diagnosi de les associacions de segon nivell. Barcelona (recerca no publicada íntegrament). Conclusions a http://www.cab.cat/download/docs_noticies/Diagnosi_ASN_CAB_2011.pdf - Consell d’Associacions de Barcelona. 2011. Segon Congrés d’Associacions de Barcelona. Memòria 2010-2011. Barcelona. Disponible a http://www.congresassociacionsbcn.cat/Home/_H4QS29qxa738mo_aYDyKbRwDi xq1knXM_PREUakAYFhkE_u_HKONXA - Consell Municipal Associacions de Barcelona. 2002. Primer Congrés de les Associacions de Barcelona. Dossier de Cloenda. Barcelona - Consell d'Associacions de Barcelona. 2012. 2n Congrés d'associacions de Barcelona. Memòria 2010- 2011. Barcelona. - Departament Benestar i Família. 2012. Pla Suport Tercer Sector Social. Barcelona. Disponible a http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c 0e1a0/?vgnextoid=c3f327b4636a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextch annel=c3f327b4636a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default - Departament de Cultural. 2014 Pla de l’Associacionisme Cultural - Departament de Governació i Administracions Públiques. 2008. Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. Barcelona . Disponible a http://planacionalassociacionisme.voluntariat.org/ - Departament Territori i Sostenibilitat. 2011. Pla Suport al Tercer Sector Ambiental 2011-2014. Barcelona. Disponible a 71 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i% 20sostenibilitat/Tercer%20sector%20ambiental/docs/TSAcatWEB2703.pdf - Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària 2012. Avaluació del Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat 2010-2011. Barcelona. Disponible a http://www.voluntariat.org/tabid/108/articleType/ArticleView/articleId/89/Es-fa- publica-lavaluacio-del-Pla-Nacional-de-lAssociacionisme-i-el-Voluntariat.aspx - Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. 2012. Bases per a l'elaboració del Pla d'equipaments de Barcelona. Definicions, referències, criteris, fonts, ràtios i metodologies. Primera fase: Coneixement. Disponible a: http://www.favb.cat/files/Pla%20equipam1_Coneixement.pdf - Ferrer i Riba, J. El llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a persones jurídiques. Activitat parlamentària, núm 16 - Fitxer General d’Entitats Ciutadanes de l’Ajuntament de Barcelona. Disponible a http://www.bcnparticipa.net/fitxer/ - Gabinet CERES. 2010. Diagnosi del Tercer Sector Ambiental de Catalunya. Barcelona Disponible a http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i% 20sostenibilitat/Tercer%20sector%20ambiental/Pla%20suport%20TSA%202011- 14/docs/Informe%20final%20TSA%20-%20CERES.pdf - Generalitat de Catalunya. 2008. Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. Quaderns de legislació, 74. Disponible a: http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/llibre_tercer_codi_civil_c atalunya.pdf - Observatori Tercer Sector i Taula Tercer Sector Social. 2013. Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya. Document de síntesi. Barcelona. Disponible a http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/files/anuari_2013_del_terc er_sector_social_2_octubre_2013.pdf 72 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme - Observatori Tercer Sector. 2005. Quins seran els temes claus del tercer sector e els propers tres anys?. Observatori Tercer Sector, Col·lecció Temes Claus núm 6. Disponible a http://www.observatoritercersector.org/pdf/publicacions/06_temes_clau.pdf - Prat, E. (Coord.) 2004. Els moviments socials a la Catalunya Contemporània. Barcelona, Universitat de Barcelona. - Putnam, R. 1993. Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton University Press - Putnam, R. 2000 Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community. Nova York: Simon & Schuster - Rubén Díez, R. 2011. "Participación social y organizaciones voluntarias en España. Dimensiones empíricas de la participación y grado de implicacion en asociaciones” en Revista Digital Aposta . Revista de Ciencias Sociales. Núm 48. (Gener-Març 2011). Disponible a http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/rdiez1.pdf - San Martin, J. 2009. Tesi Doctoral “Catalunya, paradís de la societat civil? Explicacions i conseqüències de la participació en associacions”. - Torre Jussana-centre de Serveis a les Associacions http://tjussana.cat/  DADES ESTADÍSTIQUES - Enquesta Condicions Vida i Hàbits Població (IERMB) 2000: http://www.iermb.uab.es/htm/publicacions.asp?idPubCat=10 2006: http://www.iermb.uab.es/htm/publicacions.asp?idPubCat=9 2011: http://www.iermb.uab.es/htm/publicacions.asp?idPubCat=15 73 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme - Enquesta de Valors Socials, realitzada per la Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació de l’Ajuntament de Barcelona, novembre-desembre 2006 http://w110.bcn.cat/fitxers/premsa/070326valorssocials2006.709.pdf - IDESCAT – Padró Municipal Habitants Barcelona - Districtes http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/ine/a2012/sexe/dte.htm Barcelona, Catalunya http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V3=669&V4=446&ALLINFO=TRU E&PARENT=1&CTX=B&V1=08019&VOK=Confirmar - Fitxer General d’Entitats Ciutadanes de Barcelona (FGEC): Dades facilitades per la Direcció de Participació i Associacionisme: http://www.bcnparticipa.net/fitxer/ - - Registre Associacions Generalitat Catalunya: Dades facilitades pel Servei de Coordinació Tècnic de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (Generalitat de Catalunya)  LEGISLACIÓ Legislació espanyola - Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido y Real Decreto Ley 20/2012, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad. - Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo 74 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme - Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de modificación parcial de las leyes de los Impuestos sobre Sociedades, sobre la Renta de no Residentes y sobre el Patrimonio - Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno. - Ley 26/2014, de 27 de noviembre, por la que se modifican la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, el texto refundido de la Ley del Impuesto sobre la Renta de no Residentes, aprobado por el Real Decreto Legislativo 5/2004, de 5 de marzo, y otras normas tributarias - Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades. - Ley 28/2014, de 27 de noviembre, por la que se modifican la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido, la Ley 20/1991, de 7 de junio, de modificación de los aspectos fiscales del Régimen Económico Fiscal de Canarias, la Ley 38/1992, de 28 de diciembre, de Impuestos Especiales, y la Ley 16/2013, de 29 de octubre, por la que se establecen determinades medidas en materia de fiscalidad medioambiental y se adoptan otras medidas tributarias y financieras. - Real Decreto Legislativo 4/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Impuesto sobre Sociedades - Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales. - Real Decreto 1777/2004, de 30 de julio, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre Sociedades. - Real Decreto 439/2007, de 30 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y se modifica el Reglamento de Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto 304/2004, de 20 de febrero. 75 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Legislació catalana - Llei 4/2008 del llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques - Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives - Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern - Decret 82/2010, de catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció. - Decret 112/2010, de 31 d’agost, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives - Decret 1270/2003, de 10 d’octubre, de reglament per a l’aplicació del règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Normativa municipal - Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona - Ordenança sobre l'ús de les vies i espais públics de Barcelona, aprovada per acord del consell plenari de 227-11-1998. - Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona, aprovada per acord del consell plenari de 11-04-2003. 76 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 9. ANNEX 9.1 Relació de persones participants en el Grup de Treball del Pla de Suport Nom Càrrec i organització Dolors Saladrigas Directora municipal de Torre Jussana Miquel Àngel Director associatiu de Torre Jussana Aragón Jordi Jover Representant de la Federació Catalana de Voluntariat Social Paola Juvert Representant de la Federació Catalana de Voluntariat Social Experta associativa, presidenta de la Federació Catalana de Francina Alsina Voluntariat Social i membre de la comissió Permanent del CMAB (Consell Municipal d’Associacions de Barcelona) Expert associatiu i membre de la comissió permanent del Ramon Torra CMAB (Consell Municipal d’Associacions de Barcelona) Pau Gonzàlez Secretari general del Moviment Laic i Progressista Vicepresident del CMAB (Consell Municipal d’Associacions Enric Francès de Barcelona) Directora de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Glòria Meler Barcelona Lídia Marimon Representant de la taula de Comunicació Expert associatiu i president del CAB (Consell d’Associacions Alfons Tiñena de Barcelona) Albert Claret President del Consell de la Joventut de Barcelona Nuria Paricio Representant de la Fundació Tot Raval Iolanda Fresnillo Representant de la Fundació Tot Raval Secretari del CMAB (Consell Municipal d’Associacions de Angel Aragues Barcelona) Secretari del CMAB (Consell Municipal d’Associacions de Orland Blasco Barcelona) Comissionat de Participació Ciutadana, Ajuntament de Carles Agustí Barcelona 77 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme 9.2 Relació de persones expertes Nom Organització Joan Ramon Gordo Ens de l’Associacionisme Cultural Confederacions d’Associacions Veïnals de Catalunya Fernando Pindado (CONFAVC) Alícia Artiaga Fundació Comtal Pep Martí Federacions d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) Enric Capdevila Associació Casa Orlandai 78