Panel 3. Barcelona, una ciutat que promou la pràctica de l’esport. Relator Enric Piquet President Federació Catalana de Bàsquet Quins són les tres propostes o els reptes que considero prioritaris perquè Barcelona esdevingui una ciutat que faciliti i promogui la pràctica de l’esport? Nom Organització PROPOSTES M. José Bilbao CN Kallípolis  Associar a cada instal·lació un club esportiu per desenvolupar un esport en tots els àmbits: promoció, lleure. Promocionar el soci col·laborador com a abonat que coneix i accepta l’ús d’un percentatge de la seva quota per al desenvolupament de l’esport associat a la instal·lació.  Establir un programa conjunt de desenvolupament esportiu entre les escoles de primària i els clubs (tècnics clubs-mestres d’educació física de primària) Tractar en principi un esport amb arrelament social ( històric) de forma pilot per arribar a un programa concret per a nois i noies de 9 a 12 anys.  Procurar un espai d’us comú a l’aula d’estudi per als alumnes de secundaria que practiquen esport de competició a totes les instal·lacions per resoldre els “temps morts”. Joan Durà Consell de l’Esport  Els èxodes de cap de setmana, cercant fugir de la ciutat, dificulten la formació d’equips, malgrat que Escolar de Barcelona ja s’accepten equips mixtos. Així, doncs, la proposta seria: habilitar una tarda entre setmana per President dur a terme activitats culturals entre les quals l’esport hauria d’ocupar un lloc preferent.  Davant d’aquesta dificultat de formar equips, seria lògic fomentar la pràctica d’esports individuals. Això, però, troba dues grans dificultats: la manca de tècnics i la manca d’espais esportius adequats (piscines, pistes d’atletisme, pistes, etc.). Amb la participació de clubs (tècnics) i l’Ajuntament (espais), endegar una promoció dels esports individuals.  Cada curs deixen la pràctica esportiva uns 5.000 escolars. Amb l’aplicació de l’ESO, el nombre és més alt. Caldria vetllar per una major continuïtat. Interconnectar escoles-clubs per tal que, sota els criteris formatius de les escoles, els tècnics dels clubs s’anessin involucrant en l’esport escolar de manera que, en acabar l’escola, els alumnes trobessin un lògic i còmode acolliment al club. Una profunda reflexió dels sectors interessats en l’esport i l’escola evidenciaria que el primer (l’esport) pot aportar valors formatius a la segona (l’escola) i a les famílies. Panel 3. Barcelona, una ciutat que promou la pràctica de l’esport. Jesús Herranz Europolis, S.L. (Grupo  Incentivar els ciutadans per què segueixin programes de salut i millorin el seu estil de Holmes Place España ) vida. Per què no es poden desgravar els rebuts mensuals dels health clubs, Clubs esportius, etc.? Director Promoure desgravacions fiscals de les quotes als health clubs .  De la mateixa manera que les empreses poden desgravar les donacions que fan a les fundacions, promoure desgravacions de qualsevol aportació que es faci per donar suport a un projecte esportiu que tingui ànim de lucre encara que no estigui promocionat per una Fundació.  Afavorir la difusió de l’activitat física als mitjans de comunicació: de la mateixa manera que la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalana) té una pàgina setmanal a l’Sport, per què no promoure que tot l’àmbit de la salut tingui espais en aquests mitjans de comunicació? Mª Eugènia Ibañez Club Voleibol Barcelona  Buscar les causes del continu descens en la participació escolar i prendre decisions que posin fi a aquesta tendència, molt especialment en els centres públics. A l’espera d’aquest diagnòstic, és imprescindible que s’ampliï la utilització dels espais esportius durant els caps de setmana, dissabte matí i tarda i diumenges al matí, com si d’una instal·lació esportiva qualsevol es tractés. A simple vista és un contrasentit que, davant la falta d’instal·lacions esportives a la ciutat, les de les escoles estiguin inutilitzades durant el període senyalat.  Donar prioritat als clubs amb equips en competició d’alt nivell amb equips inferiors en els concursos per a la concessió de les noves instal·lacions esportives que construeix l’Ajuntament i no vulgui gestionar directament.  Aplicar mesures de discriminació positiva per aconseguir una situació equitativa entre l’esport masculí i el femení a la ciutat. Frederic Moncunill Club Natació Barcelona  Augmentar la sensibilitat de les administracions públiques en l'important paper que Vicepresident desenvolupen els clubs esportius històrics, que no compten amb el suport públic ni privat. (reforma de la llei del mecenatge).  Promoure una reforma dels plans d'estudis per als gestors esportius (INEFC) i introduir noves titulacions més curtes (3 anys) i més especialitzades que donin resposta a les necessitats de les empreses i els clubs. Actualment, els llicenciats d'INEFC surten amb una formació insuficient en matèries de gestió, economia i màrqueting.  Promoure una reforma de la Llei d'associacions esportives de la Generalitat de Catalunya, avui ja obsoleta. Consensuar la reforma amb els actors implicats. Panel 3. Barcelona, una ciutat que promou la pràctica de l’esport. David Moner Unió de Federacions  Promoure una cultura de l’esport que promogui allò que tradicionalment a Catalunya han Esportives de impulsat els clubs i les federacions, que representen la xarxa associativa sense ànim de lucre més Catalunya important de casa nostra. Cal potenciar encara més els mecanismes que afavoreixen l’equilibri entre tots els esports i tots els aspectes que se’n deriven. President  Incrementar les dotacions pressupostàries de les administracions locals i autonòmiques per a l’esport. S’ha d’aconseguir el reconeixement social, polític i mediàtic que li correspon a l’esport. Un reconeixement proporcional al fet que la meitat dels ciutadans de Catalunya són practicants regulars d’esport. I, especialment, cal promoure la internacionalització de l’esport català, per tal de donar resposta a la il·lusió manifesta del poble català.  El sistema esportiu de futur ha de permetre un major desenvolupament de la gran indústria de l’esport. L’esport ha de poder generar recursos que reverteixin en benefici de la pròpia pràctica esportiva. L’esport de competició és, indiscutiblement, el motor d’aquesta indústria de l’esport. Enric Piquet Federació Catalana de  Potenciació del “club de barri” com a agent substitutiu de la pràctica esportiva en edat Basquet escolar. President  Regular l’esport de lleure, a fi que el ciutadà tingui cobertes les necessitats mínimes exigibles per a la pràctica esportiva.  S’han de potenciar els centres escolars com a espais esportius relacionats amb la pràctica esportiva escolar i obrir debats amb tots els agents implicats (AMPA, consells escolars dels centres, administracions públiques locals, etc.) per tal de regularitzar l’ús i potenciar activitats obertes a tothom i en especial als nens i nenes i joves amb problemes d’inadaptació socials i econòmics. Panel 3. Barcelona, una ciutat que promou la pràctica de l’esport. Pere Sust Grup DIR  Acció a prop de la població més modesta. Augmentar la pràctica esportiva prop de les Assessor persones amb menys capacitat econòmica i menor arrelament, tot incentivant la seva participació dins dels clubs, instal·lacions públiques més properes i construint nous espais lliures d’accés.  Promoure la iniciativa privada, La força de l’esport i l’activitat física va arrelar gràcies a l’esforç de la societat civil i ha tingut un desenvolupament en estreta col·laboració amb les institucions públiques que han configurat un model que s’ha concentrat en algunes zones de la ciutat que ja queden ben cobertes, la qual cosa ha de permetre promoure la iniciativa privada i reduir les inversions públiques a les zones que transitòriament puguin tenir aquestes mancances.  Instal·lacions esportives a les escoles. Promoure una millor utilització de les instal·lacions escolars fora dels horaris lectius (caps de setmana, tardes, festius…) mitjançant un pla per tal de realitzar permetre independitzar les instal·lacions de les escoles (accessos, vestidors, subministraments, etc.) i designar una entitat gestora (AMPA, club, associació, empresa,…) que garanteixi la seva utilització i manteniment.