PLA ESTRATÈGIC DEL SECTOR CULTURAL
DE BARCELONA
PRESENTACIÓ
L'Institut de Cultura de Barcelona, en la seva memòria de fundació, plantejava la possibilitat d'impulsar i
promoure la redacció d'un Pla estratègic del sector cultural. L'anàlisi per cicles de la vida cultural de la
ciutat posa en relleu un moment d'inflexió i de canvi i, per tant, la necessitat d'orientar estratègicament les
actuacions en matèria cultural. Els darrers anys, a cavall de les enormes transformacions de la ciutat, l'ús
de la cultura s'ha estès, amb un augment perceptible de l'oferta i del consum cultural per part dels
ciutadans, i s'ha filtrat cap a sectors socials tradicionalment desatesos. D'altra banda, el protagonisme
públic dels inicis de l'etapa democràtica ha donat pas a una multipolaritat de la iniciativa cultural amb un
protagonisme creixent del sector privat empresarial i associatiu. Barcelona, a més, ha renovat el seu perfil
industrial tradicional i s'ha convertit en una ciutat de serveis on els elements intangibles (qualitat,
modernitat, etc.) prefiguren nous elements culturals definitoris de la identitat de la ciutat, sobre els quals
recolza la projecció i el prestigi internacional de la Barcelona actual. Finalment cal destacar la importància
dels darrers anys en la transformació de la xarxa d'equipaments culturals de la ciutat, que disposa, a
hores d'ara, d'una nova generació d'infraestructures.
Paral.lelament als elements assenyalats, una sèrie de canvis estructurals concorren en l'entorn de les
ciutats. La denominada societat de la informació, apareguda a cavall de la globalització de l'economia,
planteja nous reptes on la cultura pot esdevenir una de les claus essencials per donar-hi resposta. Aquest
és un element central. En el procés de transformació de la ciutat s'ha tendit a atendre prioritàriament
l'urbanisme, les comunicacions i altres sectors connexos, referint-los a indicadors econòmics. Els reptes
del nou segle necessiten una lectura i una anàlisi culturals i, alhora, han d'estendre respostes des
d'aquests àmbits.
A partir de l'ampliació del concepte de cultura es pot constatar la necessitat de revisar les relacions entre
cultura i ciutat, no tant sols per reorientar les polítiques públiques, sinó per establir un projecte global de
ciutat que impliqui el conjunt d'operadors públics i privats i que permeti dotar la cultura de l'instrumental
teòric i d'acció necessari per guanyar centralitat en els processos globals de desenvolupament de la
ciutat. Barcelona ha tingut un paper destacat en la generació de sistemes i metodologies de regeneració
urbana. En aquesta lògica, ha de convertir-se en un laboratori d'experimentació d'una nova generació de
polítiques culturals que, basades en la cooperació i el diàleg, prenguin nou protagonisme. El repte, per
tant, depassa l'esfera cultural clàssica i se situa en una demanda de ciutat i en l'esforç d'aquesta per
trobar models singulars de fer front a les necessitats contemporànies del segle que ve.
Des d'aquesta perspectiva el Pla estratègic incideix en dues direccions:
*  d'una banda, com a instrument del servei del mateix sector cultural que cerca les mesures i accions que
permetin i garanteixin el seu desenvolupament;
*  de l'altra, com a instrument que dibuixa i augmenta el paper de la cultura en la configuració global de la
ciutat i en els processos del seu desenvolupament.
*  Són dos elements estretament vinculats, perquè la capacitat que tingui el Pla estratègic de fer créixer la
importància de la cultura en relació al desenvolupament de la ciutat serà un dels elements essencials per
garantir el desenvolupament del propi sector cultural.
Finalment cal destacar que l'abast geogràfic del Pla s'ha d'estendre a l'àrea metropolitana. No es pot
entendre el sistema cultural de la ciutat si s'analitza exclusivament el que passa dins dels límits
administratius del municipi. Per tant, caldrà cercar la complicitat dels municipis que envolten la ciutat i
tractar d'implicar-los en les decisions que se'n derivin.
L'inici de l'elaboració del Pla estratègic ha estat al gener del 1998.
El 5 de maig del 1999 se'n va fer la presentació pública a l'Auditori de Barcelona.
Joan Clos i Matheu
Alcalde de Barcelona
Barcelona, com tota gran metropoli europea, afronta uns anys crucials per al seu futur. Estem en un
moment de transformacions històriques, on Barcelona ha de transitar d’un context postindustrial a un
entorn que anomenem la societat de la informació. El repte d’aquesta evolució té com a horitzó la ciutat
del coneixement. El coneixement és un valor transversal que s’ha d’aplicar amb visió estratègica a tota la
vida econòmica, al comerç, a la gestió pública i privada, al disseny, i en definitiva, a tots els àmbits de
l’activitat ciutadana.
D’aquesta idea de futur es desprèn la necessitat que el sector cultural assumeixi un nou protagonisme a la
ciutat, en la mesura que és l’espai on la transformació de la informació en matèria de coneixement ha
estat i continua sent un dels seus trets distintius. La ciutat necessita un sector cultural fort, ben vertebrat,
capaç de projectar la ciutat al món i que alhora atregui talent i coneixement d’arreu.
És natural, doncs, que moltes de les oportunitats en relació amb noves activitats econòmiques i nous
jaciments d’ocupació estiguin estretament vinculats a l’àmbit de la cultura. De la mateixa manera, el
manteniment de la cohesió social a la ciutat té molt a veure amb les estratègies culturals. Són dos
exemples de les noves responsabilitats de la cultura que, tal com promou aquest pla, ha d'esdedevenir un
dels principals motors de la nova ciutat del coneixement.
Vull agrair molt sincerament, a les persones que han participat en l'elaboració del Pla, la seva voluntat
d’implicació en un projecte que, de ben segur, serà molt important per al futur de Barcelona
Ferran Mascarell i Canalda
Regidor- President de l’Institut
de Cultura de Barcelona
La dimensió cultural està tenyint moltes de les noves dinàmiques econòmiques i socials emergides de la
societat de la informació. Al mateix temps, els projectes culturals —generats des de la indústria, les
administracions públiques i les plataformes cíviques— s'han vist poderosament impulsats en el context
digital. El sector cultural està abocat a ocupar noves centralitats en les ciutats que es deriven d'aquest nou
entorn.
Aquest repte, una oportunitat única per al sector cultural i per a la ciutat, és l'origen del Pla Estratègic del
Sector Cultural de Barcelona, una inciativa impulsada per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut
de Cultura.
El resultat de la feina realitzada per més de 350 representants de l'àmbit de la cultura és un pla d'acció
amb prop de 100 projectes que situaran el sector cultural amb la força necessària per tal d'esdevenir un
dels principals motors de les transformacions de Barcelona en una ciutat del coneixement.
El Pla dibuixa un escenari de futur on Barcelona se situa com una de les capitals culturals europees. Una
ciutat metropolitana amb una ciutadania que fa de la pràctica cultura una dinàmica de cohesió social, que
continua liderant la indústria editorial i que comparteix la capitalitat de l’audiovisual i el cinema a l’Estat,
que innova continguts, atreu creadors de tot el món i projecta el seu treball internacionalment, que
incorpora el nou paradigma digital alhora que dinamitza i difon tots aquells elements que la fan singular,
com el patrimoni o la cultura popular i tradicional.
El Pla és una guia excel·lent per continuar treballant en una direcció comuna. Els propers deu anys són
decisius i Barcelona compta amb un sector cultural que, tal com ha demostrat amb la seva implicació en
aquesta iniciativa, es veu amb capacitats per liderar les transformacions de la Barcelona metropolitana.
1. LA CULTURA, MOTOR DE LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT
La vida urbana és, per definició, generadora de cultura. Ciutat i cultura no tan sols s’interrelacionen, sinó
que són dues cares d’una mateixa moneda. La cultura és ciutat i la ciutat és cultura. Des d’aquest
enfocament, la cultura es concep com a teixit de relacions socials vives i, alhora, com a producte
d’aquestes relacions socials. Els ciutadans i les ciutadanes són, alhora, consumidors i creadors de cultura.
Aquesta doble mirada obliga a tenir en compte les formes més desinstitucionalitzades que prenen vida al
carrer i als espais públics, o les múltiples pràctiques culturals de la ciutadania, o les propostes dels
diversos agents i organitzacions culturals de la ciutat, o l’activitat dels creadors i dels investigadors de
Barcelona, o, fins i tot, la dimensió cultural de les activitats econòmiques o socials que es generen a la
metròpoli. Si algun tret caracteritza el conjunt és la seva diversitat i, alhora, la seva constant
transformació.
Planificar sobre aquesta realitat implica dos elements fonamentals: en primer lloc, una actitud atenta i
respectuosa amb els processos culturals urbans, defugint qualsevol perspectiva de dirigisme cultural; en
segon lloc, entendre que en aquesta realitat cultural hi intervenen múltiples influències —el context
internacional, la història i el pòsit cultural acumulat, la configuració (i el model) de l’Estat, la producció
creativa, el vector lingüístic, els moviments migratoris, les revolucions tecnològiques— i és necessari
pensar i actuar a llarg termini, ja que el seu desenvolupament futur depèn, principalment, de les decisions
de les persones implicades individualment o col·lectivament.
 Les decisions i actuacions previstes en el Pla no solament afecten al desenvolupament de la cultura. A
les acaballes del segle xx, la dimensió cultural és un eix estratègic bàsic per afrontar els reptes
contemporanis de les ciutats. El Pla proposa un canvi senzill, però essencial: intercanviar ordres de
prioritat. L’estratègia de transformació de la ciutat avui ha de ser eminentment cultural, i és aquesta la que
ha de tenyir la resta de planejaments estratègics, i no al revés. La dècada dels vuitanta va estar marcada
per les transformacions polítiques —l’inici dels ajuntaments democràtics—, i aquesta transformació va
implicar iniciatives i projectes culturals significatius a molts barris i districtes de Barcelona; els anys
noranta han culminat la transformació de l’estructura econòmica de la ciutat —d’una ciutat industrial a una
ciutat de serveis—, i per la cultura ha implicat, bàsicament, la culminació de la xarxa d’infraestructures
culturals de capitalitat. Als inicis del segle xxi, la cultura ha d’encapçalar una tercera transformació que
posi l’accent en els continguts, en el coneixement i en un desenvolupament sostenible de la ciutat.
Aquesta transformació implica resultats tangibles en el terreny cultural, en forma de noves plataformes,
institucions, projectes o equipaments, però sobretot ha de provocar mutacions en la manera com la ciutat
afronta els reptes que té plantejats en els terrenys econòmic, social, tecnològic, formatiu i educatiu,
d’articulació territorial, o de projecció internacional. La mirada cultural ha de servir per recuperar el terreny
dels valors, de les idees, de la innovació creativa a l’hora d’ordenar el creixement econòmic, la lluita contra
l’atur o les dificultats d’integració social. El Pla es concep com un punt de trobada entre agents econòmics,
socials i culturals per tal de dibuixar el futur cultural de la ciutat, la Barcelona del coneixement.
Avui, en l’escenari internacional, els territoris amb més personalitat en l’àmbit cultural són les ciutats.
Aquestes disposen de la capacitat per projectar ecosistemes culturals vius i amb permanent confrontació.
Aquesta idea central que la ciutat és l’espai on qualla la cultura necessita ser assumida per totes les
instàncies públiques (europees, estatals, regionals) perquè els governs de les ciutats disposin de les
competències i els recursos necessaris, de manera que la gestió pública de la cultura sigui més efectiva.
És des d’aquesta perspectiva que Barcelona pot incentivar el seu paper de capital cultural de Catalunya,
cocapital cultural de l’Estat Espanyol i una de les capitals culturals Europees amb més possibilitats de
projecció.
Amb aquesta voluntat, el pla identifica el sector cultural de Barcelona com el principal agent de canvi, la
locomotora de la transformació d’una ciutat de serveis o postindustrial en una metròpoli del coneixement.
Un sector concebut no des de les fronteres clàssiques de les arts i el patrimoni, sinó que s’estén a les
universitats, a les divisions de recerca i desenvolupament d’empreses, als nous sectors econòmics
emergents vinculats al coneixement i a les tecnologies, a l’àmbit de les associacions i ONG, al conjunt
d’indústries i empreses culturals que abasten l’àmbit discogràfic, editorial o de les arts escèniques, però
també els del disseny, multimèdia o l’arquitectura i, òbviament, al conjunt d’institucions públiques i les
seves àrees de cultura. Des d’aquesta realitat plural i diversa entesa com a xarxa, l’incentiu a les
interaccions, al treball i la reflexió en comú són els fonaments d’una nova manera d’entendre la
importància de la dimensió cultural en la transformació global de la ciutat.
El Pla s’ha construït a partir de dues grans etapes: una primera de diagnòstic i una segona de disseny
d’estratègies i projectes d’actuació. La metodologia ha combinat les anàlisis i els estudis específics sobre
aspectes diversos, així com la constitució de grups de treball on han participat més de tres-centes
persones del món cultural, educatiu, social i econòmic de la ciutat. Les múltiples mirades que s’han
encavalcat sobre el fet cultural han permès un procés de descomposició de la informació, extens i
qualificat que ha servit per construir la síntesi que recull aquest document i estructura en cinc grans
apartats: els trets més rellevants del diagnòstic, una visió de futur o l’escenari cultural desitjat, els
continguts del pla —estratègies, un nou model de gestió i el procés d’implantació del Pla—, un conjunt de
propostes i projectes específics d’actuació i, finalment, el conjunt de persones i institucions que han
col·laborat en la seva definició.
 La redacció i aprovació del Pla no és més que un pas endavant en un procés que s’ha de continuar
desenvolupant en el futur. El conjunt de propostes i línies estratègiques que estan plantejades demanen
seguir disposant d’espais de diàleg i cooperació entre agents per tal de convertir-les en realitats tangibles.
En aquesta direcció, es proposa com a primera iniciativa la constitució d’un consell metropolità de les arts
i la cultura. Aquesta instància, que ha de comptar amb la implicació del conjunt d’agents culturals de la
ciutat, tindria com a primer objectiu el seguiment i el suport a la implementació del Pla, mitjançant
l’articulació de tots aquells processos necessaris per avançar en les línies plantejades.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura, ha impulsat la redacció del Pla estratègic del
sector cultural. A partir d’ara, la responsabilitat d’executar-lo ha de ser una tasca compartida. Els objectius
culturals comuns s’hauran de prioritzar davant els protagonismes particulars. La ciutat s’hi juga el futur, i el
sector cultural té la demanda de la ciutat de convertir-se en el motor d’una nova transformació de la
metròpoli a les portes del segle xxi. La cultura, la densitat cultural de Barcelona, esdevé la medul·la sobre
la qual cal estructurar la bastida d’una nova ciutat del coneixement.
3. L'ARQUITECTURA DEL PLA
Aquest apartat és el que ha de definir els paràmetres bàsics que permetin transitar de la situació actual —
el diagnòstic— a la situació desitjada —la visió de futur. Abans de definir els projectes concrets és
necessari determinar els camins que cal recórrer —les estratègies—, els atributs que han de tenyir el
conjunt d’iniciatives i, finalment, els termes clau en relació amb la metodologia que cal impulsar.
 
LES 6 ESTRATÈGIES DEL PLA
Les polítiques culturals han patit un excés de sectorialització buscant la seva lògica en el
desenvolupament de cadascun dels àmbits de la cultura. La política teatral, o la que fa referència al
patrimoni, o, encara que en menor grau, la política cinematogràfica, cercaven mesures i accions que d’una
banda garantissin la producció pròpia i el suport a la creació local i, d’una altra, l’accés als béns culturals
per part del conjunt de ciutadans i ciutadanes.
La producció cultural en un sentit ampli esdevenia un bé públic que calia preservar i patrimonialitzar,
fomentar-ne la innovació a través de la creació contemporània i facilitar-ne l’accés a la ciutadania. Aquest
paradigma ha legitimat un paper preponderant de la intervenció pública en cultura, especialment en
aquells àmbits on predominava una lògica artesana més que industrial o empresarial. Avui la realitat és
diferent i la xarxa d’agents culturals creix i s’interrelaciona globalment, alhora que emergeix un paradigma
cultural nou a cavall de la nova era digital.
Això obliga a refer les actuacions en matèria cultural des d’un vessant transversal més que no pas
sectorial que emfasitzi el valor estratègic de la cultura en el terreny del desenvolupament territorial. Si la
cultura ha de continuar sent un bé públic dels més preuats, les actuacions culturals han d’estar al servei
dels reptes que avui la ciutat té plantejats. És per aquest motiu que la lògica del pla articula les estratègies
en relació amb eixos transversals i no en relació amb la casuística de cada sector; eixos que dibuixen els
grans reptes de la ciutat, reptes no solament culturals, però que tots troben en la cultura moltes
possibilitats de resposta.
1. Enfortir Barcelona com a factoria de producció de continguts culturals. Millorar la capacitat de la
ciutat com a productora de continguts culturals a través del suport a la creació, el suport a la indústria
cultural en la producció i difusió i l’optimització dels sistemes de finançament i gestió de la cultura.
2. Fer de la cultura un element clau de cohesió social. Avui el principal generador de desigualtats no
és la possibilitat de l’accés a la informació, sinó la capacitat de convertir l’allau informativa en coneixement
útil per a la pràctica social. Els serveis i equipaments culturals, les associacions, el foment de les
pràctiques culturals, les estratègies educatives des de la cultura són instruments redistributius de
coneixement i, per tant, bàsics per al manteniment de la cohesió social.
3. Incorporar Barcelona en els fluxos de la cultura digital. El nou paradigma cultural que emergeix
associat a l’extensió de les tecnologies de la comunicació modifica substancialment el context
contemporani. Barcelona ha d’apostar per situar-se en els fluxos de l’era digital amb personalitat pròpia.
4. Dinamitzar el conjunt patrimonial de Barcelona. El pòsit cultural de la ciutat s’expressa en elements
materials —col·leccions, museus, edificis, urbanisme, jardins, etc.— i immaterials —formes de vida, ús del
carrer, la festa, les tradicions, etc. La ciutat ha de ser capaç de valorar aquest patrimoni com a millor
garantia d’expressar singularitat en un context cada vegada més global.
5. Vertebrar Barcelona com un espai cultural singular i metropolità. Barcelona, més enllà dels seus
límits administratius, es defineix com una regió metropolitana que abasta el que s’ha denominat com la
ciutat real. Una metròpoli policèntrica que acull més de quatre milions d’habitants i que necessita millorar
la seva vertebració cultural en tots els àmbits.
6. Projectar Barcelona com a plataforma de promoció internacional. El món és cada vegada més una
xarxa de ciutats entre les quals hi ha cooperació i alhora competència. La cultura és un dels elements que
aporta visibilitat a la ciutat en un context cada vegada més global. Emfasitzar les connexions és un dels
reptes per convertir la ciutat en plataforma de promoció internacional de manifestacions i produccions
culturals.
 
ELS ATRIBUTS DELS PROJECTES DEL PLA
Connexions. Aquest és possiblement el principal atribut del conjunt d’iniciatives del pla. Una de les
principals necessitats dels ecosistemes culturals contemporanis és la millora de les connexions, almenys
en quatre direccions: l’establiment d’acords o xarxes que afavoreixin l’existència de sinergies verticals
(creació, producció i difusió); en aquest sentit, connectar creació i empresa, i els agents que els
representen, és altament important; el segon és la generació de sinergies horitzontals (arts plàstiques, arts
escèniques, música, llibre, audiovisual, multimèdia, etc.) entre el conjunt dels sectors culturals; el tercer
vector és activar les connexions territorials —des de la perspectiva metropolitana, estatal o internacional—
i, finalment, el quart eix ha de fer referència a la connexió de l’ecosistema cultural amb altres sistemes
propers —educatiu, social, etc.
Singularitat. Un nou marc conceptual implica obrir noves actuacions. Des d’aquesta perspectiva, la
singularitat és un atribut que cal tenir en compte. En termes generals, ser singular avui implica posar
especial atenció en els intangibles, en els continguts, en els processos, més que no pas en els
establiments.
Desencadenant. Les iniciatives del pla han de provocar i irradiar processos al més ampli possibles.
Actuar com a desencadenants ha de permetre multiplicar recursos i energies, però implica no fer res que
no tingui en compte la resta de peces que configuren l’ecosistema cultural. Massa vegades s’han impulsat
iniciatives aïllades que podien tenir gran interès artístic o d’altra mena però que no provocaven
modificacions de més abast i, sobretot, no estaven inserides en les lògiques i processos culturals de la
ciutat.
Visibilitat. La substitució de la idea de sistema, propi de l’era industrial, per la de xarxa obliga a guanyar
autonomia i, alhora, visibilitat; visibilitat que s’ha de traduir en la generació del màxim de connexions a la
xarxa i, alhora, en l’aportació de singularitat. Aquest element seria atribuïble a la ciutat en el seu conjunt i,
alhora, en un altre nivell, als projectes, serveis, equipaments o organitzacions culturals.
Adaptabilitat. Les transformacions de l’entorn necessiten projectes capaços d’adaptar-se de manera
permanent. Aquest factor implica una tensió entre la necessitat de planificar el mig i llarg termini i,
simultàniament, la necessitat d’adaptar-se i canviar. Tots dos elements són imprescindibles, atès que
l’adaptabilitat no vol dir entregar-se al canvi, sinó adaptar-se a les transformacions sense abandonar els
objectius i la visió de cada projecte.
UN NOU MODEL DE GESTIÓ PER A LA CULTURA. TRES CONCEPTES CLAU: CONTRACTE,
AUTONOMIA I AVALUACIÓ
 La multiplicitat d’operadors culturals a la ciutat, les interferències i interseccions entre iniciatives diverses,
l’encavalcament o indefinició de competències i els processos d’internacionalització creixent provoquen la
necessitat d’establir pactes, acords a molts nivells diferents. La consecució d’objectius poques vegades
passa per una sola organització; l’espessa xarxa d’agents que interactuen exigeix una cultura del pacte
que cal articular en forma de contractes en un sentit ampli. De fet el mateix pla s’ha d’entendre com un
contracte-marc entre el conjunt d’agents culturals de la ciutat per treballar amb lògiques comunes. Però ha
de donar lloc a múltiples acords o "contractes" que donin el protagonisme als objectius comuns més que
no pas a les organitzacions. Per això moltes de les iniciatives que proposi el Pla caldrà construir-les des
de l’acord o el contracte entre diverses organitzacions, unes vegades entre institucions públiques (molts
agents reclamaven més integració entre el conjunt de polítiques públiques culturals), d’altres entre privats i
moltes entre el públic i el privat.
El segon concepte és autonomia. El conjunt de projectes culturals—públics i privats— avui necessiten un
grau d’autonomia en la seva gestió, cada vegada més important, per tal de garantir nivells de flexibilitat
que permetin adaptar-se en entorns cada cop més canviants. La idea de sistema —un tot estructurat i
jerarquitzat amb funcions clarament definides per a les parts— ha donat pas al concepte de xarxa —
conjunt de nòduls sense articulació jeràrquica que troben les possibilitats de desenvolupament en les
seves múltiples i diverses connexions. Aquesta concepció obliga a disposar d’autonomia, que vol dir reduir
les dependències, facilitar entorns organitzatius amb capacitat de dirigir-se, garantir sistemes de
finançament que permetin el desenvolupament a mig i llarg termini i articular la lògica pressupostària
d’ingressos i despeses en tots els projectes culturals.
Avaluació és el tercer concepte que reequilibra els dos elements esmentats. Després de definir objectius i
serveis i d’articular sistemes de gestió que garanteixin l’autonomia bàsica per funcionar en entorns com
l’actual, és indispensable millorar els sistemes de seguiment Els processos d’avaluació han de fer
referència a dues dimensions igualment importants. La primera és el desplegament d’una bateria
d’indicadors de ciutat que permetin seguir el pols cultural d’un territori específic (l’evolució de les
pràctiques culturals, la dimensió econòmica de l’activitat cultural, l’anàlisi d’impacte de la cultura en el
context econòmic i social, l’anàlisi de la creació, etc.). Aquesta ha de permetre realitzar prospectiva per tal
de garantir l’adaptabilitat. La segona dimensió fa referència a la necessitat de millorar els indicadors
associats a projectes específics que permetin avaluar de la manera més àmplia i mesurable possible
l’evolució dels projectes culturals en relació amb els objectius als quals han de respondre. És
indispensable superar l’exclusiva avaluació en relació amb l’audiència dels projectes culturals.
El desplegament d’aquests tres conceptes —contracte, autonomia i avaluació— configuren un dels
principals reptes en els sistemes de gestió de la cultura en el futur. Contractes que garanteixin
l’acompliment d’objectius i els facin visibles, autonomia en la gestió per adaptar-se a un entorn canviant i
avaluació com a garantia i com a instrument per avançar-se als canvis.
4. ELS CONTINGUTS DEL PLA
Els apartats enumerats fins ara dibuixen un nou terreny de joc per a la cultura: sis línies estratègiques,
unes premisses metodològiques, una visió de futur, etc. Però el Pla estratègic va néixer amb la voluntat
d’esdevenir un pla d’acció, i és per això que aquest apartat concreta una sèrie d’iniciatives i propostes que
en el futur caldrà implementar.
No és un pla exhaustiu; la realitat canvia i, per tant, dificulta un predisseny de totes les actuacions que
caldrà emprendre en el terreny de la cultura per acostar-nos al model desitjat. El llistat de projectes que es
descriuen a continuació, ordenats a través de les sis línies estratègiques, és una primera proposta, un
primer pas en un procés de canvi, un punt d’inici més que un punt d’arribada. Per això en el procés
d’implementació d’aquests projectes caldrà anar incorporant aquelles altres iniciatives que es cregui
convenient i vagin a favor dels objectius del Pla.
Com a encapçalament dels projectes del Pla, s’han dibuixat tres instruments organitzatius que han de
permetre gestionar molts dels projectes que després es descriuen i, a més, milloren substancialment la
capacitat del sector cultural d’adaptar-se als reptes de futur.
1. Consell metropolità de les Arts i la Cultura de Barcelona
Organisme de cooperació dels principals representants d’organismes culturals públics i privats de la regió
metropolitana que facilita l’intercanvi, la participació, l’emergència de noves dinàmiques de treball i,
sobretot, l’articulació d’estratègies i projectes culturals d’abast metropolità. El Consell seria l’organisme
que vetllaria per la implementació del Pla Estratègic del sector cultural de la ciutat i en faria el seguiment.
2. Observatori d’avaluació i prospectiva del sector cultural de la metròpoli
Un Centre que ha de tenir la missió específica de fer el seguiment de l’evolució dels diferents sectors
culturals de la ciutat i del seu entorn metropolità, i també de l’estudi de les seves expectatives de
desenvolupament en el futur. L’acceleració i la profunditat dels canvis que s’esdevenen actualment (i que
es preveuen per a aquests propers anys) requereixen una anàlisi acurada i continuada de la realitat.
Aquesta anàlisi hauria d’abastar totes les dimensions del fet cultural.
3. Agència mixta de suport a les indústries culturals
Un ens que s’encarregui específicament de la definició i posada en marxa de les polítiques de promoció i
suport de les indústries culturals de Barcelona. Per tal d’assolir la màxima eficàcia en l’acció de l’Agència,
caldria que hi participessin tant els agents públics com els privats que siguin representatius dels diferents
subsectors de les indústries culturals de Barcelona.
LÍNIA ESTRATÈGICA 1
ENFORTIR BARCELONA COM A FACTORIA DE PRODUCCIÓ DE CONTINGUTS CULTURALS
Els projectes corresponents als àmbits de la creació, producció i difusió cultural, s’han de dissenyar —en
conjunt— amb l’objectiu de fer front a certes tendències dominants i/o emergents que incideixen de
manera decisiva sobre el desenvolupament dels sectors culturals.
En aquest sentit, cal destacar dues qüestions que es consideren decisives en el moment actual:
1. Crear les condicions que facilitin el bon desenvolupament del Sistema d’Innovació / Creació en l’àmbit
de la producció cultural: es constata la importància creixent de les inversions en actius intangibles i, molt
especialment, en l’establiment d’acords o xarxes que afavoreixin l’existència de sinergies verticals
(creació, producció i difusió) i horitzontals (arts plàstiques, arts escèniques, música, llibre, audiovisual,
multimèdia, etc.) al conjunt dels sectors culturals. Barcelona presenta algunes febleses remarcables en
aquest nivell, per a les quals calen mesures integrals i urgents com, per exemple, en la vertebració vertical
dels mercats audiovisuals o bé en l’exploració de propostes horitzontals multisectorials.
2. Facilitar l’adaptació dels sectors de producció cultural de la ciutat davant el procés de convergència
digital: el canvi tecnològic suposa la caiguda de les fronteres tradicionals entre les diferents indústries de
la cultura i la comunicació. Aquest procés presenta molts interrogants arreu, i qualsevol acció en aquest
camp suposa assumir un risc elevat d’incertesa.
 
Projectes bàsics
Creació d'un Fons de Risc per a projectes culturals
Configuració d’un fons de recursos econòmics, específicament destinats al finançament de projectes
culturals innovadors. La inversió en projectes d’aquestes característiques suposa, en general, un elevat
grau d’incertesa en relació amb el resultat comercial, fet que tradicionalment ha allunyat els inversors
potencials del país. Les possibilitats de dinamitzar amb èxit la producció cultural a la ciutat depenen en
gran mesura de la capacitat d’atraure capitals per invertir-los en projectes culturals innovadors.
Suport a la transferència de creativitat dels centres de formació als centres de producció
Cada vegada és més necessari articular propostes d’actuació en aquesta direcció. Algunes possibilitats
serien:
*  Fira de projectes culturals d'estudiants i creadors emergents destinades a les empreses. Organitzar una
fira de continguts culturals realitzats per estudiants i creadors emergents centrada en l’objectiu de
connectar els potencials professionals de la cultura amb empreses culturals de la ciutat.
*  Analitzar l'oferta formativa artística existent i adequar-la davant l'emergència de nous perfils
professionals. Les ràpides transformacions del món actual requereixen que l’oferta educativa s’hi adapti.
*  Fomentar la col·laboració de les empreses en produccions de creació emergent. Sistema de
col·laboració entre empreses i nous creadors per tal que aquests facin pràctiques a les empreses i en
rebin el suport en treballs d’innovació.
Programa "cap butaca buida"
Aquest programa hauria de coordinar un conjunt d’actuacions que facilitessin l’accés a la cultura i la
millora dels nivells de consum cultural a la ciutat. El percentatge d’ocupació al teatre és del 50%
aproximadament, i una cosa similar passa amb la música, etc. Aquest programa hauria de dissenyar
estratègies pactades amb els agents de cada sector per a la distribució d’entrades a preu reduït el dia
abans de l’espectacle, l’articulació d’acords amb associacions i col·lectius, així com aquelles estratègies
que facilitessin l’accessibilitat a col·lectius tradicionalment desatesos.
Pojectes d'actuació
OBJECTIUS OBJECTIUS ESPECÍFICS PROJECTES
Generar totes les condicions Foment directe de la creació. Fons d'ajudes i beques per a la
per facilitar i esperonar formació d'artistes
la creació a Barcelona Creació d’un fons, nodrit
d’aportacions públiques i privades,
que garanteixi l’accés dels
creadors emergents a l’oferta
formativa inicial i continuada del
país i també a nivell internacional.
Encàrrecs a creadors del país
per part
de les plataformes culturals de
la ciutat
Establir una quota mínima de
propostes artístiques
encarregades a creadors del país
per part de les plataformes
culturals de la ciutat.
Generalitzar les experiències
d’acollir plataformes de creació
al conjunt d’equipaments
culturals
Estendre les polítiques
d’acolliment i suport de
plataformes de creació emergent
per part dels equipaments
culturals de la ciutat, en
consonància a experiències ja
existents a la ciutat que han
demostrat l’eficàcia i difusió
d’aquestes mesures.
Foment de la creació artística. Universitart
Promoure cada any durant dos
mesos una àmplia oferta de
formació artística i tècnica de
primera línia internacional —i
especialment en el camp de la
formació contínua— en tots els
sectors. Podria tenir lloc en la
Universitat d’Estiu de Barcelona, la
qual estaria especialitzada en els
diversos àmbits de la cultura.
Pla d’Ensenyaments artístics
Implementar les infraestructures i
serveis necessaris per
desenvolupar els ensenyaments
artístics tal i com planteja la
Logse.
Consell Cultural de les
Universitats
Establir una taula de diàleg i
cooperació entre els centres de
formació i la resta d’agents
culturals de la ciutat per adequar
l’oferta formativa a les necessitats
del sector.
Suport a la Foment dels centres o serveis de Centre de reciclatge de
producció suport a la producció. materials per a la producció
cultural de Catalunya.
Creació d’un centre que
gestioni la reutilització en nous
projectes dels materials
restants de produccions
culturals finides.
Formació de professionals en la Informe sobre la formació
gestió i producció cultural i per a gestors culturals del
millores en la normativa jurídica sector públic i privat.
i fiscalitat. Informe que analitzi i ordeni
l'oferta de formació per a
gestors i professionals de la
cultura del sector públic i
privat. Suport a la producció
Escola Europea d’Editors.
Aprofitant el lideratge de la
indústria editorial de
Barcelona,
es tractaria de crear un centre
de formació d’editors de
referència internacional.
Informe jurídic i fiscal de les
normatives que afecten
l’activitat cultural. Aquest
informe hauria d’analitzar la
normativa actual i a partir de
l’anàlisi d’altres realitats fer un
conjunt de propostes de
millora.
Suport a la difusió Millora de l’accessibilitat a les Suport a la difusió Cultura
plataformes de difusió cultural a prop.
de la ciutat. Pla d’accessibilitat per als
centres culturals per apropar
l’oferta als ciutadans i les
ciutadanes de la ciutat i als
turistes. Aquest pla i la seva
implementació
hauria de recollir la
necessitat d’exhibir l’oferta
cultural en diversos idiomes,
una millor senyalització dels
espais de cultura a la via
pública, etc.
La Cultura, font de notícies.
Promoure un acord marc
amb els mitjans de
comunicació per ampliar i
donar més dimensió a la
informació que tracta aquells
esdeveniments culturals que
se celebren a la ciutat.
D’altra banda, aquest acord
hauria de contemplar
descomptes i atencions
especials per a la inserció
d’espais publicitaris de
l’activitat cultural.
Recomanacions a les institucions
Millora del tractament fiscal i dels instruments de finançament públic de la producció cultural. Els
incentius financers i fiscals orientats a promoure les activitats culturals s’han d’ajustar permanentment a
les necessitats dels diferents sectors i, per tant, és necessari revisar de manera continuada i sistemàtica
els mecanismes de suport fiscal (IAE, IVA, etc.) i financer (crèdits preferents, subvencions, etc.) segons
les especificitats i l’evolució de cada sector cultural. Concretament, i atès el diagnòstic realitzat sobre els
sectors culturals de la ciutat, una política d’incentius ha d'ajudar a afrontar les tendències dominants i/o
emergents assenyalades anteriorment. D’una banda, fomentar la vertebració del sistema d’innovació /
creació tant verticalment com horitzontalment (suport a coproduccions, a projectes de creació i producció
amb perspectives de difusió posterior, etc.) i, d’altra banda, facilitar el procés de convergència digital
(desenvolupament de noves línies de producció i canals de difusió, etc.).
Homologar els pressupostos públics destinats a cultura als estàndards europeus. La ciutat de
Barcelona és un model en relació a la resta de ciutats de l’Estat, pel que fa als pressupostos locals
destinats a la cultura. Ara bé, en relació amb Europa, la dotació de recursos públics destinats al camp
cultural és deficient, fonamentalment per dues raons: d’una banda, per la baixa importància relativa que
tenen els pressupostos corresponents als programes culturals a Espanya en general respecte d’altres
països europeus; d’altra banda, per la baixa presència de recursos procedents dels governs supralocals a
la ciutat (de manera que els costos de capitalitat se suporten majoritàriament amb recursos del pressupost
municipal). Davant d’aquesta situació, és necessari treballar per incrementar el grau de localització de
despesa pública en cultura a la ciutat. D’altra banda, caldria establir, en tots aquells programes que reben
suport públic, acords marc o convenis que facilitessin el finançament dels projectes a mig i llarg termini.
Descentralització de la despesa pública en cultura als ajuntaments. L’article 63 de la Llei Municipal i
de Règim Local de Catalunya disposa, entre d’altres, que en els àmbits del patrimoni historicoartístic i de
les activitats i instal·lacions culturals hi seran d’aplicació els principis de descentralització i de màxima
proximitat de la gestió administrativa als ciutadans. En conseqüència, és recomanable incrementar el grau
de transferència de recursos públics a les corporacions municipals a efectes de garantir la màxima
proximitat en la gestió de la despesa en cultura.
Millora del marc normatiu que estableix les competències en cultura als governs municipals. La
legislació actualment vigent a Catalunya disposa que en els àmbits del patrimoni historicoartístic i de les
activitats i instal·lacions culturals, les lleis han de determinar les competències dels municipis d’acord amb
determinats criteris generals. Les successives lleis sectorials aprovades pel Parlament de Catalunya han
d’especificar amb el major detall i eficàcia possibles les competències dels governs municipals en l’àmbit
cultural.
Fomentar la localització d'una cadena privada de televisió a Barcelona. A Barcelona no es localitza
cap de les cadenes privades de televisió generalistes d'Espanya. Tanmateix, els canvis que s'esdevenen
en el mercat televisiu (per causa de l'evolució tecnològica) poden obrir noves oportunitats per a la ubicació
a la ciutat de noves emissores de televisió en el futur. En concret, el Govern espanyol ha anunciat la
imminent convocatòria d'un concurs per concedir una llicència per a l'emissió de televisió digital terrestre.
LÍNIA ESTRATÈGICA 2
FER DE LA CULTURA UN ELEMENT CLAU DE COHESIÓ SOCIAL
Aquesta estratègia pretén incentivar totes aquelles iniciatives culturals que contribueixin a millorar la
cohesió social a la ciutat. S’articulen sobre la base de tres conceptes clau: igualtat, diversitat i sociabilitat.
El sector de la cultura ha de pretendre la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i a les habilitats
socials necessàries en el context contemporani, ha de basar-se en el respecte a la diversitat i ha de
fomentar espais i condicions que permetin el cara a cara entre els ciutadans i ciutadanes.
Treballar en la línia d’aquests objectius implica fer-ho des de la proximitat i l’acció sobre la comunitat, però
incentivant les connexions i les xarxes en les múltiples dimensions territorials —districte, ciutat, metròpoli,
etc.
Aquests tres elements es desenvolupen en quatre grans apartats que ordenen el conjunt d’iniciatives que
cal desenvolupar: dues iniciatives singulars que emfatitzen la funció social de la cultura, les estratègies
educatives que cal desplegar des de la cultura, els serveis de proximitat que s’han de garantir en
qualsevol territori, barri o districte de la ciutat, i el suport i foment a les pràctiques associatives.
Projectes bàsics
Carta dels drets i deures culturals dels ciutadans i ciutadanes de la Barcelona metropolitana.
Document de referència que estableix els drets culturals dels ciutadans i les ciutadanes, proposat pel
conjunt dels agents culturals públics i que és aprovat per les instàncies més altes de representativitat de la
ciutat.
En el nou context de la societat informació, les capacitats culturals dels ciutadans i les ciutadanes
esdevenen crucials per tal que siguin desenvolupades plenament. En aquest sentit, Barcelona estableix
un document on, fruit de la reflexió del conjunt de la societat, s’estableixen els principis que han de
garantir el ple accés i gaudi de la cultura a tots els ciutadans i les ciutadanes.
Centre de les cultures del món. Aquest equipament neix a partir de les col·leccions dels museus
etnològics de l’Ajuntament de Barcelona, i s’hauria de nodrir amb les col·leccions resultants dels treballs
de recerca sobre les formes de vida contemporànies més significatives i la seva evolució actual en relació
amb temes com el mestissatge, la globalització, la pluriculturalitat, etc. L’eix d’actuació inicial passarà per
treballar els trets més significatius de les expressions culturals que conformen el nostre teixit social i la
seva projecció i interrelació en un sistema sociocultural global.
Implementació del Pla de Biblioteques. El Pla de Biblioteques 1999-2010, aprovat per l’Ajuntament de
Barcelona, suposarà passar dels divuit equipaments actuals a una xarxa de quaranta biblioteques.
Aquesta estarà formada per una biblioteca central ubicada a l’antic mercat del Born, onze biblioteques de
districte i vint i vuit de barri. A més suposa dibuixar un nou model de biblioteca adaptat als reptes socials i
tecnològics actuals.
Projectes d'actuació
OBJECTIUS OBJECTIUS ESPECÍFICS PROJECTES
Serveis de proximitat i d’acció Articular una xarxa de Comissió de lectura pública.
Articular una xarxa Comissió de biblioteques de nova generació La Comissió de Lectura Pública
lectura pública. sobre la que facilitin el trànsit de la és un òrgan assessor, consultiu i
comunitat informació al coneixement. de participació sectorial que
analitza i promou accions a
través de l’elaboració d’informes,
dictàmens o demandes amb rang
de recomanació.
Associació de lectors de
Barcelona.
Entitat que aplega aquells usuaris
de la xarxa de biblioteques
públiques que volen participar
d’una manera més activa en el
funcionament d’aquests
equipaments (amb l’aportació de
suggeriments, l’organització
d’actes, etc.).
Consorci bibliotecari.
Ens públic, amb personalitat
jurídica independent, format per
representants de l’administració
local i altres entitats públiques i/o
privades que té, entre altres
objectius, desenvolupar el Pla de
Biblioteques 1998-2010 i
gestionar els serveis bibliotecaris
del sistema bibliotecari de lectura
pública de Barcelona.
Garantir als ciutadans i les Xarxa bàsica d'accés a la
ciutadanes l’accés a les cultura digital.
tecnologies de la informació i la Equipaments presents en tot el
comunicació. territori i interconnectats que
faciliten l'accés a les noves
tecnologies a altres serveis
públics (escoles, biblioteques,
centres cívica, mercats
municipals, hospitals, etc.) i
també ofereixen, entre d’altres,
serveis de formació,
assessorament i cessió de hard i
soft als ciutadans i les
ciutadanes. Aquesta xarxa pot
estar ubicada en diferents
equipaments culturals que ja
existeixen a Barcelona.
Garantir els espais i les Xarxa metropolitana de centres
condicions per a les pràctiques culturals polivalents.
culturals collectives dels Xarxa de Centres culturals de
ciutadans. barri presents a tota la regió
metropolitana, que faciliten el
trànsit dels ciutadans i les
ciutadanes del coneixement a
l’acció (amateurisme artístic,
formació per a la pràctica cultural,
etc.). Articular la xarxa passaria
per redefinir el funcionament i el
catàleg de serveis de Centres
cívics i equipaments similars.
Espai urbà, espai de cultura.
Crear les condicions per tal que
l'espai urbà esdevingui escenari
de cultura. Per exemple,
assegurant que qualsevol pla
d’urbanització contempla, a partir
de l’assessorament d’experts i
d’una anàlisi de la realitat social i
cultural, l’existència d’espais
adequats per a la celebració
d’activitats culturals ciutadanes i
d’espectacles de carrer.
Creadors associats als centres
culturals polivalents
Promoure l’allotjament en els
centres culturals polivalents de
plataformes de creadors durant la
realització de projectes que tenen
una clara incidència en la
comunitat.
Teatre i Presó.
Estratègies Centre de recursos pedagògics
educatives per als projectes culturals
des de la Creació d’un centre proveïdor de
cultura serveis i recursos pedagògics als
departaments educatius de
múltiples institucions artístiques i
científiques. Aquest ens hauria de
nodrir de recursos i serveis els
Centres de Recursos Pedagògics
de la ciutat, fent especial atenció
als col·lectius més desafavorits.
Definir estratègies educatives
en el conjunt d’equipaments
culturals de la ciutat
Assegurar que tots els projectes
culturals contemplen de forma
decidida entre els seus objectius
a desenvolupar, programes
pedagògics destinats a tots els
públics.
Xarxa Metropolitana d’Instituts
Artístics
Xarxa d’instituts artístics que
ofereixen estudis de música i
altres arts especialment dirigits
als amateurs, amb atenció
específica als alumnes que hagin
d’accedir als estudis superiors.
Vincular els diferents
ensenyaments artístics en una
sola institució pot facilitar la tasca
pedagògica, a més de tenir més
coherència amb l’evolució actual
de les arts.
Suport a Millora de l’accessibilitat a les Taula metropolitana
l’associacio plataformes de difusió cultural d’associacions culturals
nisme a la de la ciutat. Plataforma de coordinació i
ciutat cooperació que agrupa les
diferents associacions culturals
per tal d’aprofitar totes les
oportunitats que ofereix un espai
d’aquestes característiques. Per
exemple, podria pressionar per
tal que les associacions culturals
obtinguessin l’estatut d’utilitat
pública, o incentivar la cohesió
dels projectes culturals públics
per part d’associacions i
fundacions culturals.
Llibre blanc de
l’associacionisme cultural
Estudi que analitzi les
motivacions participatives per tal
d'establir algunes tipologies
associatives bàsiques,
motivacions, etc.
Fons de recursos per a les
associacions culturals
Fons que es nodreix
d’aportacions públiques i privades
i ofereix recursos a les
associacions culturals de la
ciutat.
Associació d’espectadors de
Barcelona.
Constituir una entitat que aplegui
els espectadors d’arts escèniques
de la regió metropolitana i que
desenvolupi diferents programes
per als seus associats:
abonaments, informació de
l’oferta teatral, diàleg amb
promotors teatrals, etc.
LÍNIA ESTRATÈGICA 3
INCORPORAR BARCELONA EN ELS FLUXOS DE LA CULTURA DIGITAL
La cultura contemporània està influïda per les tecnologies de la informació i la comunicació fins al punt de
produir-se un canvi de paradigma cultural que forma part de l'evolució global cap al que ja es reconeix
com una “economia del coneixement” i una “societat de la informació”. El nou paradigma cultural que
emergeix associat a les tecnologies de la informació i la comunicació modifica, així, substancialment el
context contemporani. Posar-se al dia, adaptar-se a aquesta evolució, és una exigència vital en el
competitiu entorn mundial.
Cal adoptar i adaptar-se a les noves tecnologies per integrar-se, plenament, amb personalitat pròpia i en
posició d'avantatge, en els fluxos globals de cultura del món actual. Com cal adaptar-s’hi? Què cal fer? En
aquest sentit, es proposen com a objectius genèrics:
1. Facilitar el procés de digitalització i tecnificació del sector cultural. El tret comú fonamental de
l'evolució cultural en curs és el procés de digitalització global. L'ordinador és element bàsic d’innovació. Es
vol animar i propiciar el procés de digitalització de tots i cadascun dels elements que conformen el sector
cultural de la ciutat —les infraestructures, els professionals, les indústries, els serveis, les organitzacions.
2. Interconnectar la comunitat cultural de la ciutat. Juntament amb el procés de digitalització, i un tret
indestriable, l'altre tret comú fonamental de l'evolució cultural en curs és el procés de connexió digital
global. La xarxa d'ordinadors és l'element central d’innovació. Internet és la clau de la connexió digital
global.
3. Situar Barcelona en els fluxos globals de la nova cultura. Sobre la base dels processos de
digitalització i connexió en curs, està emergint la nova cultura. Aquesta cultura es pot entendre utilitzant la
metàfora de la mateixa Internet. La cultura és com un flux que emergeix d'un procés, obert i permanent,
d’interacció, transdisciplinar i global, a través dels enllaços entre els nodes de la xarxa. No hi ha un centre
ni una jerarquia —la xarxa té una arquitectura distribuïda—, però hi han nodes que adopten el rol de
servidors de cultura, de passarel·les entre xarxes o d'enrutadors del flux, i la majoria dels qui naveguen
per aquest flux no son sinó clients o usuaris dels diferents serveis culturals. Cal familiaritzar-se amb
aquest nou trànsit cultural digital i situar-se en els fluxos globals de cultura.
4. Facilitar un accés intel·ligent dels ciutadans i les ciutadanes a les noves tecnologies. La nova
dinàmica cultural vol afavorir que els ciutadans accedeixin a les noves tecnologies tant per fruir-ne com
per produir en les millors condicions. Garantir l'accés intel·ligent a les noves tecnologies és la millor
manera d'evitar noves fractures socials.
Aquests quatre objectius miren d’introduir una nova dinàmica cultural encaminada a facilitar i potenciar
l'emergència de Barcelona com una ciutat de cultura en la nova època digital, convertir la ciutat en un
node cultural de la Xarxa, posicionant-se, així, al segle xxi. Barcelona ha de generalitzar la idea de la
cultura digital, i al mateix temps, ha de digitalitzar la seva cultura.
 
Projectes bàsics
Espai-xarxa de cultura digital.
Catalitzador de l'emergència de les pràctiques culturals relacionades amb les noves tecnologies.
Espai —presencial i virtual— polivalent que fa de punt neutre d'interconnexió entre les xarxes culturals
emergents, mitjançant la interconnexió a Internet (amb la Internet actual i amb la Internet2 experimental)
dels equipaments i entitats culturals de la ciutat. Serveis per potenciar les capacitats creatives (creació,
producció i/o distribució) amb els recursos propis de l'Espai. Laboratori multimèdia. Espai ciutadà per
descobrir i explorar la cultura emergent. Espectacles i demostracions artístiques i culturals (art, ciència,
humanitats).
Punt de formació en les noves tecnologies. Show room permanent d’innovació tecnològica.
Servei públic i permanent d'estudi: observatori i punt de reflexió sobre la nova cultura. Referent de les
activitats públiques en aquest àmbit: proveïdor de metodologia i continguts per a aquestes activitats; base
logística del canal/s cultural/s; suport a una xarxa bàsica d'accés; servei de disseminació amb suport
específic als espais i esdeveniments culturals de la ciutat i a les noves iniciatives culturals.
OBJECTIUS PROJECTES
Facilitar el procés de digitalització i Fons d'inversió per als emprenedors
tecnificació del sector cultural Atraure capital públic i privat per a la posada al dia tecnològica
del sector cultural de la ciutat. Creació i gestió d'un fons
d'inversió per facilitar la tecnificació del sector cultural. Suport de
projectes empresarials per a l'ús de les tecnologies com a
sistemes de creació, difusió i comercialització de cultura, amb
especial incidència en la inversió de suport a la creació de
continguts pels nous canals.
Museu virtual
Afavorir la digitalització i la consegüent revalorització del
patrimoni cultural museístic de la ciutat.
Museu virtual amb fons patrimonials dels museus de la ciutat.
Revaloritzar els museus: dipositaris dels originals, nova opció als
visitants presencials, promoció universal (amb televisitants i
copyrights dels nous materials digitalitzats).
La botiga virtual complementa i ajuda a finançar el projecte.
Arquitectura i Urbanisme de la Ciutat Digital
Espais urbans digitals. Adaptar els espais de la ciutat (casa i
urbanisme) a la nova era digital. Experiències d'experimentació
urbana per a la integració i difuminació de les noves tecnologies
digitals a l'entorn (com ara el disseny i la implementació dels
carrers de la ciutat del coneixement o de les cases adaptades
als nous estils de vida a la societat de la informació).
Crear un Centre Internacional de Ciutats Digitals basat en la
xarxa EDC (European Digital Cities) i d'altres.
Premi Internacional Ciutat de Barcelona a la millor Ciutat Digital
escollida entre participants de tot el món.
Estudi Digital Europeu
Estudi virtual on els realitzadors europeus facin produccions
conjuntes. Escola europea d'edicions digitals.
Formació per a editors / productors digitals. Formació
permanent en tots els aspectes de l'edició digital (disseny,
àudio, vídeo, guionistes multimèdia) i de la gestió del treball en
flux digital. Especialment orientada a la innovació tecnològica
del sector editorial de la ciutat. Escola d'àmbit europeu.
Seu del Consorci de la Publicació Electrònica.
Premi ciutat de Barcelona
Premi a les iniciatives / els emprenedors clau per la seva
aportació en la incorporació de la ciutat en els fluxos de la
cultura digital. Creació d'un nou premi per al reconeixement i
foment de les pràctiques culturals relacionades amb les noves
tecnologies.
Interconnectar la comunitat cultural Agenda cultural de Barcelona
Accés de la comunitat cultural de la ciutat a Internet. Oferir
terminal, accés, adreça e-mail i allotjament de llocs web gratuïts
a les associacions, equipaments i platafor- mes culturals. Servei
de reserva i compra d'entrades, que actuï com a portal que
faciliti les coses al ciutadà. Acomplirà els estàndards
d’accessibilitat perquè totes les persones, independentment de
les seves capacitats sensorials, puguin utilitzar-la.
Canal cultural
Crear un canal temàtic del sector cultural de la ciutat. El nou
canal a Internet es defineix pels seus continguts culturals. És un
nou espai públic virtual de comunicació, trobada i treball de la
comunitat cultural.
Barcelona en els fluxos globals de la Fons d'inversió per als equipaments
nova cultura Dotar econòmicament la construcció de la dimensió virtual dels
equipaments culturals de Barcelona. Creació i gestió d'un fons
d'inversió que permeti definir i implementar una nova dimensió
virtual dels equipaments culturals de Barcelona. Aquesta inversió
ha de permetre equiparar els equipaments de la ciutat amb els
de les ciutats pioneres en la nova era digital.
Portal digital a la cultura
Donar la màxima visibilitat a la ciutat dins Internet. Basar els
portals a la ciutat de referència d’Internet en l'àmbit de la cultura.
Campanya internacional per facilitar la instal·la- ció i gestió des
de Barcelona dels portals de referència d’Internet en l'àmbit de la
cultura.
Festival de cultura digital
Punt d'accés i celebració de la cultura digital d'arreu del món. El
festival té la funció de punt d'accés i observatori de la cultura
digital. Celebració de les aportacions més significatives pròpies i
d'arreu del món. Es pot combinar d'una manera flexible amb
l’hospedatge a la ciutat de festivals internacionals de referència i
amb caràcter de itinerants.
Festa Internet
Donar visibilitat a la ciutat i divulgar lúdicament Internet
participant d'aquest projecte internacional. La Festa és "la suma
d’iniciatives locals, de la mateixa manera que Internet és la suma
de xarxes locals". Animarà l'ús d’Internet en la vida quotidiana, i
també és una oportunitat per compartir experiències i projectes.
Facilitar un accés intelligent dels Xarxa bàsica d'accés
ciutadans i les ciutadanes a les Accessibilitat a les noves tecnologies. Equipaments d'accés,
noves tecnologies formació i producció a l'abast de tothom. Equipaments d'accés
als serveis públics (escoles, biblioteques, centres cívics, mercats
municipals, hospitals). Equipaments d'accés, formació i
producció a centres específics (centres de noves tecnologies),
especialitzats (àudio, vídeo) cobrint la ciutat (un per districte).
Podrien estar situats en equipaments culturals que ja existeixen
a la ciutat.
LÍNIA ESTRATÈGICA 4
DINAMITZAR EL CONJUNT PATRIMONIAL DE BARCELONA
El pòsit cultural de la ciutat s’expressa en elements materials —col·leccions, museus, edificis, urbanisme,
etc.— i immaterials —formes de vida, ús del carrer, la festa, les tradicions, etc. La ciutat ha de ser capaç
de valorar aquest patrimoni com a millor garantia d’expressar singularitat en un context cada vegada més
global.
Els darrers anys les inversions en aquest terreny han estat molt importants. La generació de nous
museus, la millora d’equipaments presents a la ciutat que exigien una remodelació integral, les millores
urbanístiques que en molts casos han comportat la recuperació d’edificis d’interès patrimonial, la
recuperació d’un calendari festiu cada vegada més consolidat, són algunes de les línies de treball dutes a
terme aquests darrers anys. Línies que han permès un augment considerable en l’ús del patrimoni per
part dels ciutadans i dels seus visitants.
Aquests elements positius contrasten, però, amb altres indicadors que posen de manifest reptes
indiscutibles en la gestió del patrimoni de la ciutat per als propers anys. Aquests podrien articular-se en
tres grans blocs. El primer fa referència a la necessitat de recursos, humans i econòmics, per tal de portar
a terme, amb estàndards de qualitat, les funcions de recerca, conservació i difusió de tots aquells
equipaments i serveis dedicats a la gestió del patrimoni. El segon bloc implica considerar la necessitat
d’acabar la xarxa bàsica d’equipaments i serveis dedicats al patrimoni per tal de disposar d’un sistema
global que inclogui tots els àmbits en què s’ha de treballar. Finalment, el tercer bloc fa referència a millorar
els processos de gestió del patrimoni de la ciutat per tal d’incentivar la seva relació en front dels reptes
contemporanis de Barcelona en el canvi de segle. Per donar resposta a aquests tres àmbits de treball
s’han dissenyat cinc objectius i una sèrie de projectes i recomanacions.
1. Una xarxa renovada d’equipaments i serveis en l’àmbit del patrimoni a la ciutat. Aquest objectiu
persegueix poder disposar d’una xarxa d’equipaments patrimonials a la ciutat que cobreixin els diversos
àmbits als quals ha de fer referència, dibuixar nous projectes adaptats al nou context contemporani i, en
definitiva, revaloritzar el patrimoni cultural de la ciutat com a factor d’atractivitat de Barcelona.
2. Incentivar la producció i difusió de coneixements dels museus, biblioteques i arxius de la ciutat.
La concepció decimonònica de museus magatzem ha donat pas a un nou perfil des del qual aquests
equipaments es converteixen en generadors continus de coneixements vinculats a la recerca i
interpretació del patrimoni que custodien. Des d’aquesta perspectiva els museus i arxius de la ciutat
produeixen i difonen coneixements indispensables en l’ecosistema cultural de Barcelona. Els projectes
assenyalats a continuació pretenen incentivar aquestes funcions.
3. Millorar la gestió dels museus, biblioteques i arxius de la ciutat. La qualitat dels serveis és una
exigència bàsica en la gestió d’aquests equipaments. Aquest objectiu pretén impulsar una sèrie
d’iniciatives que millorin els processos i la qualitat en la gestió dels serveis dels museus i arxius.
4. Augmentar les col·leccions. Aquest objectiu persegueix millorar la capacitat dels museus i arxius de
la ciutat a l’hora d’ampliar els continguts de les seves col·leccions. Més enllà de les accions que cada
equipament pot fer per la seva banda es proposen dos projectes que poden incidir de manera transversal
en tot el conjunt.
5. La ciutat com a conjunt museable i canviant. Aquest objectiu proposa mesures que contribueixin a
una gestió del paisatge urbà entenent-lo com a patrimoni cultural col·lectiu que requereix un tractament
com a tal i una tasca de descodificació de símbols per tal de transmetre’ls al conjunt de la col·lectivitat.
 
Projectes d'actuació
OBJECTIUS PROJECTES
Una xarxa renovada d’equipaments i Finalització definitiva de les obres i remodelacions del
serveis en l’àmbit del patrimoni a la Museu Nacional d’Art de Catalunya.
ciutat És indispensable la finalització d’aquest equipament amb el
trasllat del
Museu d’Art Modern a l’edifici del MNAC. La importància del
museu requereix la màxima celeritat en el seu acabament
definitiu.
Finalització d’obres de remodelació.
Acabar el conjunt de remodelacions previstes als diferents
museus de la ciutat. Finalitzar, en un termini màxim de quatre
anys, els equipaments en curs de remodelació: Museu
Picasso, Museu d’Història de la Ciutat i Museu Frederic
Marès.
Museu Nacional de Ciències Naturals.
Fusionar els actuals museus de Zoologia i Geologia, així com
l’Institut Botànic, en un únic projecte redimensionant-ne l’àmbit
d’actuació.
Museu Internacional del Disseny.Un equipament dedicat a les
diverses branques del disseny, fent especial atenció a les
relacions amb les tecnologies digitals.
Aquest museu partiria de les col·leccions de diferents centres
actuals dedicats a les arts decoratives. Estaria instal·lat en un
nou edifici a la zona del 2004.
Centre de les Cultures del Món.
Aquest equipament neix a partir de les col·leccions dels
museus etnològics de l’Ajuntament de Barcelona, i s’hauria de
nodrir amb les
col·leccions resultants dels treballs de recerca sobre les
formes de vida contemporànies més significatives i la seva
evolució actual en relació amb temes com el mestissatge, la
globalització, la pluriculturalitat, etc.
Nou Museu de la Música.
Traslladar el nou museu de la música a l’edifici de l’Auditori, a
partir de la col·lecció i els fons de l’actual museu. Es tracta de
realitzar els projectes i estudis tècnics previs així com
l’execució de les obres per la instal·lació del nou museu.
Museu Virtual de Barcelona.
Afavorir la digitalització i la consegüent revalorització del
patrimoni cultural museístic de la ciutat. Museu virtual amb
fons patrimonials dels
museus de la ciutat. Revaloritzar els museus: dipositaris dels
originals, nova opció als visitants presencials, promoció
universal (amb televisitants i copyrights dels nous materials
digitalitzats). La botiga virtual complementa i ajuda a finançar
el projecte.
Incentivar la producció i difusió de Convenis amb les Universitats.
coneixements dels museus, arxius i Establiment de convenis entre els diversos departaments
biblioteques de la ciutat universitaris i els museus i arxius de la ciutat que facilitin la
generació d’estudis i investigacions en els diversos àmbits. En
aquesta línia, caldria generar
una borsa de beques, dibuixar premis i dotacions especials,
convenis amb
institucions d’àmbit català, espanyol i europeu i totes aquelles
mesures que facilitin la interacció entre les diverses
institucions.
Pla d’incorporació de les tecnologies de la informació i la
comunicació als mueus i Arxius de la ciutat.
Generar els recursos necessaris per tal que progressivament
les TIC s’incorporin de manera natural en el desplegament de
les diverses funcions dels museus i arxius de la ciutat. Caldria,
a més, establir una prioritat per a aquests equipaments en els
plans de cablejat de la ciutat.
Augmentar la projecció dels Museus de la Ciutat i
internacionalitzar-ne les activitats.
Definir una política d’exposicions a la ciutat que permeti
projectar l’activitat dels museus en l’àmbit internacional. A
més del programa d’exposicions temporals de cada museu
vinculades als programes de recerca i a les possibilitats de
difusió del patrimoni que custodien, es tractaria de dibuixar un
calendari anual d’exposicions amb capacitat d’incidència en
els circuits internacionals. Per fer-ho caldrà, en molts
casos, accions en cooperació entre diversos museus.
Programes educatius als museus i arxius.
Incentivar les activitats educatives dirigides a tots els públics
en els equipaments patrimonials de la ciutat. Aquest projecte
hauria de servir per revisar l’actual catàleg de propostes en
aquest àmbit i definir criteris comuns d’actuació.
Xarxa de biblioteques especialitzades.
Coordinar la tasca de conservació, catalogació i difusió del
patrimoni bibliogràfic de la ciutat a través d’una xarxa estable
entre les diverses biblioteques especialitzades de la ciutat.
Inventari complet de les col·leccions.
Assegurar la bona documentació de les col·leccions i del
patrimoni, així com la seva conservació, inventariant i
documentant la totalitat de les sèries documentals,
col·leccions públiques i patrimoni moble i immoble de la ciutat.
Per fer-ho caldria analitzar els punts més febles i dotar els
equipaments d’equips i de material suficient per al
desenvolupament prioritari d’aquesta tasca, així com elaborar
models homologables d’instruments de descripció dels fons
de tots els museus i arxius.
Millorar la gestió dels museus i arxius Informe-proposta sobre sistemes de gestió dels
de la ciutat equipaments.
El Pla Estratègic desenvoluparà un informe en el que es
reculli una proposta de models de gestió dels museus, arxius i
biblioteques de la ciutat. L’esmentat informe té per objectiu
adaptar els criteris establerts pel Pla en relació a la gestió de
la cultura, a les diferents tipologies d’e-
quipaments existents segons la seva magnitud, situació legal i
abast. Les propostes de models de gestió, tant dels propis
equipaments, com del patrimoni immoble de la ciutat, seran la
base del treball de desenvolupament del pla després de la
seva aprovació.
Taula de coordinació tècnica de museus.
Incentivar la cooperació entre els diversos equipaments de la
ciutat a partir de la creació d’una taula de coordinació que es
podria subdividir temàticament entre tots els directors de
museus de la ciutat. Aquest espai de debat hauria d’afavorir
les iniciatives i programes impulsats des de diversos
equipaments. Exposicions, cicles, anàlisi de públics, línies de
publicacions, prestació de serveis entre museus, serien
algunes possibilitats a analitzar des d’aquest nou espai de
coordinació.
Laboratoris comuns de restauració.
Impulsar una política de serveis comuns per als diferents
equipaments que permeti rendibilitzar esforços. Aquesta
política s’hauria d’iniciar amb l’establiment d’una sèrie de
laboratoris de restauració ubicats a diferents museus, i que
prestessin serveis a la resta d’equipaments. En una primera
fase es podrien impulsar els següents: MNAC, laboratori de
restauració de pintura i escultura, Arxiu Històric, laboratori de
restauració de paper, Museu d’Història, laboratori
de restauració de materials arqueològics.
Pla d’accessibilitat als museus de la ciutat.
Millorar l’accessibilitat per continuar augmentant el nombre de
visitants als museus de la ciutat. L’increment en el nombre
de visitants que han sofert els museus de la ciutat els darrers
anys és un indicador clarament positiu. De totes maneres
encara es pot millorar gaire l’accessibilitat en el terreny dels
horaris, la senyalització idiomàtica de les col·leccions, o la
presència en els mitjans de comunicació, entre altres
elements.
Recomanació: Pacte entre les administracions públiques
per resoldre el finançament de les grans infraestructures.
El finançament dels museus necessita un acord marc entre
les diverses administracions públiques implicades que
garanteixi el desplegaments de les funcions i les
remodelacions i obres d’adequació necessàries.
Augmentar les colleccions Fons econòmic.
Generar un fons econòmic que nodreixi les col·leccions dels
diversos equipaments. Articular un fons econòmic amb
aportacions públiques i privades per a l’ampliació de les
col·leccions dels museus de la ciutat. Cal establir sistemes
permetin garantir uns mínims anuals. Algunes possibilitats: –
% dels beneficis de les loteries; – % de les inversions reals en
obra pública; – convenis a llarg termini amb institucions
privades. Aquest fons hauria d’estar gestionat per experts
designats per les diverses administracions titulars dels
museus de la ciutat que haurien d’anar donant resposta a les
diverses demandes dels equipaments.
Incentivar donacions privades.
Articular millores en les normatives fiscals que facilitin les
donacions i la inversió en la conservació del patrimoni
monumental de titularitat privada. Anàlisi de les actuals
normatives i informe-proposta de millora adreçat als
organismes competents ja siguin d’àmbit local, autonòmic o
estatal.
La ciutat com a conjunt museable i Centre d’interpretació cultural de la ciutat.
canviant Difondre els atractius patrimonials de la ciutat. Una oficina que
promogués i definís itineraris culturals per la ciutat i alhora
servís la informació al visitant de Barcelona. Caldria que
estigués ubicada
en un espai cèntric de la ciutat i disposés de materials
diversos que facilitessin la descoberta de Barcelona. Aquest
centre es podria ubicar al subsòl del Pla de la Seu.
Oficina de gestió integral del patrimoni urbà
(monumental, natural, etnològic, arqueològic...).
Centralitzar en un departament la conservació/ catalogació
i la difusió del conjunt patrimonial present a la ciutat. Un
departament que des de la lògica cultural, gestionés aquest
patrimoni, articulant plans de conservació i millora a curt, a
mig i a llarg termini, gestionés el catàleg de béns culturals
d’interès local, generés una política de difusió d’aquest
patrimoni i establís plans de recerca sobre els diferents
àmbits.
LÍNIA ESTRATÈGICA 5
VERTEBRAR BARCELONA COM UN ESPAI CULTURAL SINGULAR I METROPOLITÀ
Barcelona, més enllà dels seus límits administratius, es defineix com una regió metropolitana que abasta
el que s’ha denominat com la ciutat real. Una metròpoli policèntrica que acull més de quatre milions
d’habitants i que necessita millorar la seva vertebració cultural en tots els àmbits.
Per aprofitar tota la potencialitat cultural de la regió metropolitana cal crear un sistema dinàmic i continu en
el temps a partir de la coordinació entre els diferents agents públics i privats de la cultura que actuen en el
territori, l’establiment de sistemes d’informació i avaluació de les activitats que es desenvolupen i la
potenciació de totes aquelles mesures que facin accessible la cultura als ciutadans. Aquests sistemes de
coordinació haurien de garantir la complementarietat entre les diferents ciutats, així com el
desenvolupament de centralitats culturals que ja existeixen o que caldria generar per garantir un equilibri
cultural del territori.
Un projecte que encapçalaria les actuacions en aquesta línia estratègica seria el Consell Metropolità de
les Arts i la Cultura. Aquest organisme esdevindria un espai de cooperació entre els principals
representants dels agents culturals públics i privats de la metròpoli. Entre d’altres actuacions, vetllaria pel
seguiment de la implementació del Pla Estratègic del Sector Cultural.
Projectes d'actuació
OBJECTIUS PROJECTES
Crear sistemes estables de Consorci Local de Cultura.
cooperació Organisme constituït per les diferents administracions locals que
operen en el territori de la Regió Metropolitana de Barcelona que
participa en la planificació cultural de la regió, representa els
interessos dels associats
davant d'altres administracions, ofereix serveis de suport a les
entitats consorciades, fomenta la cooperació en matèria de
cultura entre els municipis, potencia les capitalitats culturals
existents i noves, promou la localització d'activitat econòmica
vinculada a la cultura i projecta externament la qualitat i la
diversitat cultural de la regió, entre d'altres activitats. Per
gestionar aquests objectius el Consorci generarà diverses
iniciatives: xarxes sectorials, fundacions, empreses de serveis,
etc.
Barcelona Plató d'abast metropolità.
Estendre la iniciativa de Barcelona Plató al conjunt de municipis
de la regió metropolitana, creant una única oficina que centralitzi
el servei (permisos, difusió de les possibilitats de la regió per a
ubicar-hi rodatges, etc.).
Fundació "Barcelona, metròpoli de convivència”.
Fundació pública que es nodreix de les aportacions d'empreses
privades que fomenta amb especial cura els valors bàsics de
convivència, solidaritat i tolerància i que alhora estimula la
generació de nous espais per a l'expressió cultural de qualsevol
col·lectiu i grup social, i potencia iniciatives que estableixin
espais de convivència multicultural i intercultural.
Dissenyar estratègies culturals Plans culturals de territori.
articulades territorialment Plans que defineixin estàndards d'oferta cultural en tots els
territoris, inclosos els districtes de Barcelona, planifiquin aquells
espais i projectes de centralitat, introdueixin escales operatives
en la planificació d'inversions, dissenyin noves funcions i
tipologies per als equipaments culturals territorials, proposin el
mapa d'equipaments culturals públics i privats; integrin altres
plans sectorials elaborats (Pla
de Biblioteques...) i incorporin l'accés descentralitzat a la societat
de la informació.
Promoure la coordinació Xarxa Metropolitana de festivals.
mitjançantles xarxes sectorials i la Constituïda pels agents públics i privats que organitzen festivals
sevainserció en la xarxa global de amb una vocació clarament supralocal. Aquesta xarxa promou
ciutats sinergies entre els festivals de la Regió Metropolitana, defineix
una estratègia comuna en el terreny de la comunicació, promou
la recerca conjunta de fons privats, difon l’oferta a Espanya i
Europa, afavoreix la integració a les xarxes europees, promou
produccions transversals, etc
Xarxa regional de ciutats universitàries.
Creació d'un sistema estable de coordinació per al
desenvolupament i planificació de la Formació Universitària a
l'àrea de Barcelona i el seu lligam amb la Formació Professional i
el sistema productiu. En aquesta línia potencia la imatge de les
ciutats com a impulsores universitàries,
promou les relacions entre el món universitari i l'administració
local, amplia el procés de descentralització de l'oferta
universitària, facilita l'accés de noves ciutats a l'oferta
universitària, facilita la participació activa de les ciutats en el
disseny del mapa de l'educació superior, o crea serveis
complementaris per als estudiants, apropa el coneixement de la
Universitat a les empreses locals, etc.
Xarxa de centres culturals polivalents.
Centres cívics, aules de cultura, equipaments culturals de barri
que es distribueixen per tot el territori metropolità. És necessari
establir una xarxa que permeti generar sinergies conjuntes, crear
circuits de difusió
per a propostes artístiques emergents i facilitar l’intercanvi entre
col·lectius i associacions dels diferents territoris.
Promoure l’accessibilitata l’oferta Programa Metropolità de promoció cultural.
d’activitats i serveis culturals de la Aquest programa ha de facilitar l'accessibilitat dels ciutadans a
regió, així com millorar la l'oferta cultural de la regió metropolitana. Entre d'altres activitats,
informació de la cultura podria obrir una oficina d'informació i venda a BCN, crear una
xarxa telemàtica local de venda d'activitats i serveis culturals de
la regió, editar una web regional amb el catàleg calendari dels
equipaments, serveis i esdeveniments més significatius, ofertar
abonaments d'abast metropolità, gestionar una oferta conjunta
per als centres educatius, promoure i gestionar el turisme
cultural de la regió, gestionar un catàleg de productes culturals
per a recerca de mecenatge, gestionar par-
ticipació en fires especialitzades, donar suport tècnic i cooperar
amb els ajuntaments en el camp de la comunicació cultural, etc.
Informe regional "Cultura i Transport”.
Estudi que analitza l'actual estat de la xarxa de transports públics
respecte l'accés dels ciutadans a l'oferta cultural metropolitana i
elabora propostes d'actuació per millorar-ne l'estat. En aquest
sentit caldria trobar respostes sobre el transport públic nocturn,
la millora de l'accessibilitat interna del territori, proposar mesures
concretes per fer ofertes conjunturals (festivals, concerts, etc.),
promoure l'ús del transport públic, estendre el bus turístic a la
regió metropolitana, etc.
Diari digital de cultura.
Diari per donar a conèixer la creixent activitat cultural que té lloc
en la regió metropolitana. La creació d'un mitjà específic facilita
la difusió i coneixement de nombroses activitats que d'una altra
manera no arriben als mitjans de comunicació. Produir més
informació d'aquestes característiques també afavoreix el
tractament informatiu de la realitat cultural metropolitana.
LÍNIA ESTRATÈGICA 6
PROJECTAR BARCELONA COM A PLATAFORMA DE PROMOCIÓ INTERNACIONAL
Projectar internacionalment les ciutats esdevé una estratègia clau en un entorn cada cop més global que
tendeix a organitzar-se mitjançant un sistema de funcionament en xarxa, on les ciutats cooperen i
competeixen. En aquest escenari global, la cultura és un dels elements que aporten més visibilitat a la
ciutat i, per tant, els sectors que gestionen el coneixement tenen cada cop més potencial de futur.
La projecció internacional de Barcelona s’ha de basar en la imatge que té al món, en la qualitat d’algunes
de les produccions i esdeveniments culturals que s’hi organitzen, en l’estructuració de processos
d’intercanvi i de coproducció amb agents d’altres ciutats, en la tradicional voluntat de molts dels seus
agents de jugar un paper destacat en el context mundial, així com en l’experiència que la ciutat té com a
lloc d’intercanvi.
Les actuacions a desenvolupar tenen molt a veure amb la creació d’espais físics i virtuals de distribució i
promoció de la cultura feta a Barcelona. També tenen a veure amb el fet de desenvolupar produccions
culturals conjuntes amb altres ciutats; amb l’atracció d’inversions, creadors i continguts d’arreu; amb la
capacitat per utilitzar Barcelona com a espai de vehiculació d’expressions culturals internacionals i
estatals; amb la projecció internacional dels esdeveniments i festivals culturals de la ciutat; amb la
coordinació per aprofitar les sinergies entre el sector cultural i el turisme, o amb l’habilitat per aprofitar
totes les oportunitats que ofereix el Fòrum Universal de les Cultures per impulsar la imatge de Barcelona
com a ciutat de cultura.
Projectes bàsics
El món com a platea. Promoure els intercanvis i les coproduccions culturals, a més a més de l’exportació
de productes i continguts culturals amb la utilització dels mecanismes de promoció econòmica existents.
Es tracta de donar a conèixer, als productors i distribuïdors culturals, els instruments, les eines i les
activitats habituals de promoció exterior disponibles bàsicament a través de la Cambra de Comerç,
Indústria i Navegació de Barcelona. Aquesta difusió es pot fer a partir de l’edició d’un fulletó (electrònic i
en paper) específic per als sectors culturals i de sessions informatives similars a les que es realitzen per a
d’altres sectors industrials. El desenvolupament d’aquesta proposta es pot concretar en la realització
prospectives de mercat per a sectors i/o productes específics; l’articulació de grups de creadors i
productors culturals per a la promoció exterior conjunta; l’organització de missions de promoció, etc.
Fires intel·ligents. Consolidar Barcelona com a lloc de fires intel·ligents de productes culturals,
especialment d'aquells relacionats amb noves formes d'expressió o noves tecnologies. Les fires
intel·ligents es basen a oferir el tradicional espai d’exhibició al costat, per una banda, d’un espai de
trobada, investigació i intercanvi d’idees i, d’una altra, d’un espai de formació en nous productes. Aquests
punt d’encontre pot ser un nòdul de promoció de les coproduccions entre agents de diferents ciutats. Es
tracta de promoure l'organització de fires de productes culturals aprofitant l'experiència, les
infraestructures i el renom de Barcelona en aquest sector. Les fires es poden estructurar al voltant de la
producció i el mercat de productes audiovisuals, l’edició, les noves tecnologies o la música.
El món a l’escenari. La promoció de Barcelona passa també per l’obertura de l’espai cultural barceloní al
món. La importació i la coproducció i intercanvi de produccions culturals és part important de la
internacionalització de la ciutat i de la consolidació a la xarxa mundial. És necessari que Barcelona sigui
capaç d’oferir en les seves plataformes culturals espectacles i productes fets a fora i coproduïts amb
agents culturals de la ciutat. Aquest projecte tendirà a desenvolupar una sèrie de mesures que permetin
establir intercanvis, generar coproduccions i conèixer l’oferta cultural externa (i les condicions de
contractació), a més a més de fomentar la convivència de produccions locals i internacionals. Aquesta
mesura es podria completar en un procés de networking entre agents culturals de la ciutat i estrangers, a
partir de sessions de trobada, festes, etc. un cop finalitzats els espectacles.
Cultura a la carta. Desenvolupar una oferta cultural àmplia que tingui en compte tots els recursos de la
ciutat per promoure i diversificar el turisme cultural. Al mateix temps, s’han de potenciar l’accessibilitat dels
turistes a l’oferta cultural de Barcelona per assegurar la continuïtat dels fluxos turístics i la potenciació de
la dimensió cultural en aquestes visites. Es tracta d’organitzar un instrument de coordinació entre els
programadors culturals i Turisme de Barcelona que permeti definir i programar una oferta cultural
"adequada" als fluxos de turisme diferenciats que es produeixen a Barcelona sense caure en l'oferta de
"tòpics" per a turismes "típics". Aquesta coordinació ha de permetre una adaptació del sector cultural als
imperatius del turisme: programacions a llarg termini, generar sinergies per convertir programacions en
esdeveniments amb caràcter internacional, incentivar el caràcter internacional dels grans esdeveniments
culturals de la ciutat, etc.
Projectes d'actuació
OBJECTIUS PROJECTES
Crear espais físics i virtuals de Oficina "Creat a Barcelona".
foment de les Potenciar la "marca" Barcelona com a etiqueta de garantia alhora
coproduccions,d’intercanvi i que es promouen les creacions fetes des de Barcelona al món.
distribució, i de promoció de la Aprofitant la imatge que té Barcelona, es proposa estructurar una
cultura feta a Barcelona oficina que
reculli / agrupi / reconegui produccions culturals fetes a Barcelona
i els atorgui l’etiqueta de “Creat a la ciutat”. L'oficina s'encarregarà
de promoure aquesta "marca" als diferents mercats de productes
culturals entre els quals destaquem la presència a les fires,
l'acompanyament a missions polítiques i/o comercials, la recerca
de canals de difusió internacional, etc. L'oficina “Creat a
Barcelona” pot actuar com a
"borsa" de contractació i exportació de productes culturals fets a
la ciutat, i complementar el suport virtual dels productes culturals.
Nòdul coordinador d’educació a distància.
Potenciar la connexió de Barcelona amb estudiants, experts,
investigadors i professionals de tot el món a partir de la creació
d’un nòdul d’educació a distància. Aprofitant l’actual plataforma
de la UOC i altres iniciatives similars que es donen a les
universitats de Barcelona, es proposa desenvolupar un campus
virtual a nivell mundial en aquelles àrees en les quals Barcelona
té un prestigi reconegut (arquitectura, disseny gràfic, urbanisme,
utilització de l’espai públic, festes populars, teatre, etc.) amb
l’objectiu de vincular territoris i cultures distants a la realitat
barcelonina, i inserir Barcelona en altres entorns culturals.
Associació Ciutats Accent en la Cultura.
Consolidar Barcelona com a líder d’un grup internacional de
ciutats que promouen un nou model de desenvolupament urbà on
la cultura hi té un paper essencial. Aprofitant l'experiència i
capacitat de la ciutat de Barcelona en l'organització, el
funcionament i el lideratge de xarxes, es tracta de promoure
l'organització d'una xarxa de ciutats que posin l'accent en la
cultura. Aquesta xarxa ha de permetre la reflexió a l'entorn
d'aquest tipus de desenvolupament urbà, l'intercanvi
d'experiències, l'establiment de metodologies de promoció i
avaluació, i el lobby conjunt davant d’altres nivells d'administració
per aconseguir el suport polític i financer per a la cultura.
Generar totes les condicions per Escola Europea d’Editors.
tal que Barcelona atregui creadors Crear un punt de referència nou a Europa que permeti l’atracció
de figures rellevants del món de l’edició i l’escriptura, a més a
més d’atraureestudiants d’arreu. Caldria posar en marxa una
escola d’editors adreçada a la formació global en totes les fases i
tasques del món de l’edició en un context globalitzat.
Aquesta iniciativa ha d’estar oberta a tots els estudiants i experts
del món i ha de consolidar la ciutat no tan sols com a punt de
producció editorial, sinó també com a centre formador. La
formació hauria d’incloure l’edició escrita i les noves formes
d’edició que apareixen amb les noves tecnologies.
Potenciació de les activitats de Barcelona Plató.
Consolidar les activitats de Barcelona Plató i aconseguir més
inversions foranes al sector de producció audiovisual de la ciutat
per tal de dinamitzar la indústria local i la imatge de Barcelona.
Aquesta actuació es proposa una major difusió de les activitats de
Barcelona Plató a l’exterior a través de la penetració virtual via
web, la presència a fires i fòrums
de debat, i l’establiment de relacions bilaterals o multilaterals amb
les agències que es dediquen a aquest tipus d’activitats en altres
ciutats.
Poble Novíssim.
Creació d’un espai de referència de noves formes de producció
cultural al món. El procés de reurbanització del Poblenou ofereix
l’oportunitat de repensar els usos industrials tradicionals de la
zona i permet el desenvolupament de noves indústries, entre les
quals destaquen les produccions culturals. Es proposa la creació
d’uns espais —d’oferta pública i privada— adequats per a la
creació cultural i el desenvolupament de productes culturals.
Aquest territori ha de disposar de les tecnologies i infraestructures
més avançades per oferir un espai connectat amb el món, de
gestió flexible i atractiu per a creadors i productors d’arreu. S’ha
de crear una imatge de territori cultural pilot.
Us de Barcelona com a escenari Pont als Estats Units.
de vehiculació d’expressions Establir un lligam estable amb el principal nucli innovador i
culturals internacionals i estatals: productor de continguts i tecnologies. Aquest lligam s’establiria a
Amèrica Llatina, Mediterrània i partir d’un sistema
Espanya d’intercanvi i de connexió directa que permetés l’accés als
principals nuclis productors de continguts i tecnologies. Aquest
sistema hauria d’incloure des de l’atracció a Barcelona
d’iniciatives culturals de caràcter internacional (per exemple, la
revista Barcelona) fins a l’establiment d’antenes o missions als
Estats Units, a l’estil de les que es fan per al desenvolupament de
productes televisius. Al mateix temps, aquesta activitat hauria de
comportar la reconsideració del paper dels països
llatinoamericans en la producció i difusió culturals de Barcelona.
Caldria pensar en aquests països com a productors
col·laboradors i importadors de les novetats que apareixen en els
principals centres productors de continguts i coneixements, ja que
el seu accés a aquests mercats és més fàcil i directe que des de
Barcelona.
Escala, Barcelona.
Convertir Barcelona en una cruïlla essencial en la difusió cultural
de produccions fetes als països llatinoamericans i a la resta
d'Espanya cap a Europa. Es tracta de desenvolupar una sèrie de
mesures que permetin consolidar la ciutat de Barcelona com a
"parada" tècnica essencial en la difusió de productes culturals fets
a l’Amèrica Llatina o Espanya cap Europa o la Mediterrània.
Aquestes mesures poden incloure facilitats per accedir als
mercats europeus; "Llocs"/ esdeveniments/ instruments de relació
entre productors; Impuls d’un who is who dels canals de difusió a
Europa; promoció de “plataformes d’exhibició” temporals de
productes culturals fets arreu, etc.
Esdeveniment artístic i cultural Euromediterrani.
Convertir la ciutat de Barcelona i la seva àrea en el punt de
referència cultural de l'entorn mediterrani, desenvolupant un
esdeveniment artístic i cultural multicultural que un cop a l'any
organitzi una trobada que, a més a més d'erigir-se en un festival
cultural, serveixi de "borsa de coneixement i contractació" de
productes i productors culturals a nivell internacional.
Reforçar el caràcter internacional Locations Europa.
dels esdeveniments i festivals Amb l’objectiu d’atraure institucions d’àmbit mundial (MIT Europa,
culturals de la ciutat seu del Cirque du soleil, oficina de la UNESCO, Societat
Internacional de Música Contemporània, etc.) que representin un
punt de referència en la creació,
es tracta de mantenir la presència i els contactes amb les
diferents Film Offices de les ciutats i regions europees per tal de
desenvolupar projectes conjunts que permetin el posicionament
de Barcelona com a ciutat de localitzacions i produccions
audiovisuals i ajudin a la instal·lació de la seu de Locations
Europa a Barcelona.
Concurs d’idees i estudis sobre la formació del públic i el
tema de la distància cultural.
Crear un debat d’abast internacional a través de l’establiment
d’un concurs d’idees on es recullin estratègies i referents sobre el
distanciament del públic respecte de la cultura que en permetin
accentuar les dimensions socials i el paper que té en la cohesió
social i la concreció de la convivència i la pau. El concurs,
organitzat a Barcelona, hauria d’estar obert a tots els països
europeus i oferir com a premi una estada a la ciutat per
implementar de manera pilot algunes de les idees proposades.
Acadèmia de Cinema Europeu (2001-2004).
Generar les condicions per tal d’atraure a Barcelona la seu de
l’Acadèmia de Cinema Europeu per al període 2001-2004. Les
negociacions estan en fase de projecte.
Barcelona, After Hours.
Promoure el diàleg i el debat sobre el tema cultural i,
especialment, sobre el paper de la cultura en el desenvolupament
urbà i la construcció de la convivència, lligant el nom de
Barcelona a aquesta temàtica. Es tracta
d’organitzar un espai telemàtic de diàleg sobre cultura i
desenvolupament urbà, promogut i estimulat des de Barcelona,
que permeti vincular productors i persones interessades en la
cultura i el desenvolupament urbà d’arreu del món a través de la
xarxa Internet.
Xarxes a la ciutat.
Fomentar la presència de xarxes a la ciutat de Barcelona per tal
de promoure un entorn internacionalitzat, vinculat a les
dinàmiques mundials i als intercanvis multiculturals. Es tracta de
dissenyar un programa de suport a la presència de xarxes a la
ciutat que fomenti la localització de les seus de les xarxes i
propiciï un entorn de lligams internacional. Aquest programa ha
d'incloure des de facilitats físiques per a la localització (a l’estil
d’hotel d'entitats) fins a propostes i campanyes en favor de
l'atracció de seus.
Impulsar la coordinació per Barcelona als principals catàlegs de tour operadors culturals.
aprofitar les sinergies entre el Promoure la inclusió de Barcelona en catàlegs de tour operadors
sector cultural i el turisme que programen viatges i estades culturals que tenen a veure amb
música, òpera, festivals, arquitectura, patrimoni, o viatges
d’estudi, entre altres.
Aprofitar totes les oportunitats que Fòrum Virtual.
ofereix el Fòrum 2004 per impulsar Inserir el Fòrum Universal de les Cultures en l’espai telemàtic
la imatge de Barcelona com a per tal de facilitar la participació de la gent i la projecció de
ciutat de cultura l’esdeveniment al món. Es tracta de posar en marxa la versió
telemàtica del Fòrum Universal de les Cultures de manera que
milions de persones puguin accedir a les activitats organitzades i
puguin contribuir als objectius del Fòrum 2004 a través de la
xarxa Internet.
Festival Mundial de les Arts.
Donar a conèixer al món les diverses cultures amb l’ànim de
contribuir a la pedagogia de la tolerància i a la cultura de la pau,
afavorint la solidaritat, els drets humans i el desenvolupament
sostenible. Es tractaria d’organitzar un festival mundial que
reunirà, durant els mesos que duri el Fòrum, diferents
expressions culturals i que permetrà un intercanvi entre els
pobles.
5. LA BARCELONA CULTURAL DEL 2010. UNA VISIÓ DE FUTUR
El Pla estratègic ha fixat el seu marc d’actuació temporal en la primera dècada del segle que ve. Aquest
marc temporal ampli obliga a situar una visió de futur, una sèrie de fites que dibuixin els paràmetres de la
ciutat cultural que volem per al 2010. Són afirmacions que dibuixen una fotografia amb un contrast molt
notable respecte de la que es va fer en el diagnòstic i, per tant, generen una tensió important entre la
situació real i una situació desitjada. La realització dels projectes plantejats en el Pla ens portaria a la
ciutat cultural que volem per al 2010:
 Barcelona considera la creació i la innovació elements centrals del seu desenvolupament.
*  Espais, condicions i facilitats per als creadors de la ciutat.
*  Una ciutat atractiva per a creadors d’arreu que facilita la presència creixent d’artistes d’altres ciutats.
*  Un sistema cultural que integra i connecta la creació amb els altres nivells de la cadena de producció
cultural.
*  Una ciutat reconeguda internacionalment com a ciutat de creadors.
*  Una ciutat amb fons de capital rics per donar impuls a la innovació cultural.
 Una ciutat que és nòdul de xarxes artístiques i culturals i que disposa de recursos formatius d’alt nivell
per als creadors.
*  Connexions constants entre universitat / empresa / creadors.
*  Desplegament d’ensenyaments artístics de qualitat en tots els àmbits i a tots els nivells.
*  Una ciutat de referència pel que fa als estudis artístics.
 Barcelona enforteix el lideratge en la producció i la indústria cultural.
*  Capital del sector editorial i de l’edició amb multimèdia.
*  Una ciutat que produeix la meitat de la producció audiovisual i el cinema de l’Estat.
*  Doblar les persones ocupades en el sector de la cultura i multiplicar el percentatge cultural en el PIB de
Barcelona.
*  Un sistema de finançament de la cultura millorat que reinverteix part dels impostos que genera.
*  Una ciutat inserida en els circuits internacionals de l’art contemporani.
*  Unes empreses de producció de continguts de qualitat.
 Una ciutat sense cap butaca buida.
*  Quatre milions d’espectadors teatrals.
*  Doblar el públic de música en viu.
*  10 milions de visitants per als museus i exposicions de la ciutat.
*  Uns mitjans de comunicació còmplices amb l’activitat cultural que genera la ciutat.
*  Accessibilitat a l’oferta cultural: idiomàtica, de senyalització, en la política de preus, etc.
*  Programes específics dirigits a un públic infantil per part de totes les plataformes culturals de la ciutat.
 Una ciutat que gestiona la cultura amb paràmetres de qualitat.
*  Un marc legislatiu que aclareix les competències culturals.
*  Contractes programa públics a tots els grans equipaments i serveis culturals de la ciutat que disposen
de diners públics.
*  Un sistema d’avaluació homologat dels equipaments i projectes culturals de la ciutat.
*  Un sistema de formació i reciclatge per als gestors culturals.
*  Autonomia en la gestió dels projectes culturals.
*  Una ciutat que ha creat un Consell de les Arts com un instrument permanent de participació activa.
 Una ciutat que disposa dels instruments per fer accessible el coneixement als ciutadans.
*  Una xarxa de biblioteques públiques compatible amb els estàndards Europeus.
*  Accés a les noves tecnologies de la comunicació per a tots els ciutadans.
*  Tots els equipaments i serveis culturals amb una estratègia educativa central.
*  Una ciutat que té un nivell de lectura de diaris i obra escrita assimilable a la mitjana europea.
*  Una ciutat que disposa d’una xarxa d’escoles relacionades amb l’ensenyament artístic a tot el seu
territori.
 Una ciutat respectuosa amb la diversitat de pràctiques culturals dels seus ciutadans.
*  Una ciutat que posa el carrer al servei de la cultura.
*  Una ciutat que facilita amb espais i recursos l’activitat cultural dels col·lectius i associacions de
ciutadans.
*  Una ciutat amb centres cívics que acullen la diversitat i fomenten les relacions cara a cara.
* Una ciutat que posa a l’abast dels ciutadans provinents d’altres territoris totes les eines per poder-se
expressar.
 Una ciutat líder en la incorporació a les lògiques de l’era digital.
*  Totes les llars connectades a Internet en una ciutat capdavantera en l’ús creatiu de la xarxa.
*  Un sector cultural capdavanter en l’ús de les noves tecnologies i productor de continguts per als nous
mitjans.
*  Barcelona, una ciutat també virtual.
*  Un urbanisme i una arquitectura que incorporen les noves tecnologies.
 Una xarxa de museus acabada que disposa d’equipaments i mitjans per esdevenir un dels principals
generadors de cultura.
*  El doble de visitants als museus de la ciutat.
*  Uns museus inserits en les xarxes internacionals.
*  Col·leccions ampliades a tots els equipaments.
*  Una ciutat que coprodueix exposicions amb altres ciutats que passen a formar part de l’agenda cultural
internacional.
 Una ciutat que usa i explota el seu patrimoni monumental, arquitectònic i natural com un dels principals
factors d’atractivitat.
*  Una gestió integrada d’aquest patrimoni.
 Una ciutat que fa de la cultura una estratègia educativa i de l’educació un focus de creació cultural.
*  Una xarxa d’universitats implicada en la vida cultural de la ciutat, que atén especialment les necessitats
de formació en aquest àmbit i provoca més relació entre l’estudiant i la vida cultural de Barcelona.
*  Millor relació entre els ensenyaments artístics universitaris i la vida cultural.
*  Una ciutat en la qual cada Universitat ha signat, com mínim, un acord amb els equipaments culturals per
dur-hi a terme activitats.
*  Desplegament d’ensenyaments artístics de qualitat en tots els àmbits i nivells.
*  Un sector cultural que produeix activitats i recursos amb intencionalitat educativa dirigits a totes les
edats.
 Una ciutat metropolitana, capital de Catalunya, cocapital cultural de l’Estat i una de les capitals culturals
europees i del món.
*  Un sistema metropolità de festivals amb projecció internacional.
*  Tots els grans equipaments i projectes culturals amb lògica i dimensió metropolitana.
*  Disposar dels recursos públics per càpita en matèria cultural, homologables als estàndards europeus.
 Una ciutat que atreu talent i coneixements d’arreu i es capaç de projectar-los a escala internacional.
*  Barcelona, seu de xarxes culturals.
*  Una ciutat que ha creat 2 grans fires o esdeveniments periòdics internacionals relacionats amb la
cultura i un calendari d’activitats culturals accessible arreu del món.
*  Una ciutat amb una agència per a la promoció i de caràcter internacional de la cultura feta a Barcelona.
*  Barcelona, líder d’una xarxa de ciutats que posen l’accent en la cultura.
 Relacions estables entre els sectors turístic i cultural de la ciutat.
*  Oferta cultural accessible a tothom.
*  Calendari cultural adaptat a les necessitats del turisme.
*  Una ciutat amb turisme cultural de qualitat.