Planificar la cuiti..! ra en la societat del coneixement implica gestionar transformació i 
diversitat. En un món en plena transformació, els reptes de les societats contem-
porànies es plantegen amb una forta dimensió cultural, directament o indirecta. 
És aquest el cas del nou paradigma digital i de la revolució que està causant 
l'anomenada nova economia: importància de la dimensió simbòlica, configuració 
de mercats on l'accés resulta més important que la propietat, redefin ició de les 
fronteres entre allò que és "públic" i allò que és "privat", transformació de les 
estratègies dels agents culturals -no només en termes de difusió, sinó també pel 
que fa a la creació i la. producció-, risc de banalització dels continguts però també 
existència d'oportunitats per tenir tot el món com a audiència. 
Un altre exemple de la d imensió cultural dels reptes contemporanis la trobem en 
les noves transformacions socials, ocasionades tant pels nous fluxos migrator_is com 
per les diferències en termes de renda, accés a la informació i capacitat expressiva 
dels ciutadans. Estem assistint a la configuraciq d'una Europa formada per societats 
multiculturals, i Barcelona és ja un dels laboratoris de referència. 
La cultura serà, és, el gran tema del segle XXI. I les ciutats que assoliran excel·lèn- 5 
cia en la societat del coneixement séran les ciutats culturals, enteses com a territo-
ris connectats i oberts que generen conceptes originals fruit de la cristal:lització i 
condensació de la seva història, que canalitzen els anhels contemporanis i que 
incorporen elements centrals de participació de la ciutadania i dels visitants: ciutats 
amb continguts que ens facin pensar, sentir, experimentar, gaudir, viure. 
L'administració apareix aquí com un agent més, certament dotat d'una dimensió 
específica i amb una pos(ció privilegiada, que ha de jugar un paper no tant de 
protector-promotor com de catalitzador. Una administració que concentra esforços, 
públics i privats, que lidera en virtut de la disponibilitat superior d'informació i de 
mitjans, que cerca el compromís d'altres administracions en projectes complexos, 
que genera les condicions que fan possible el desenvolupament però que no t~ 
com a aspiració el dirigisme ni el control directe. Una administració q ue articu la 
mecanismes de diàleg i consens, qué són els que, al capdavall, creen les condicions 
de la qualitat i l'excel·lència que la societat ens exigeix. 
~s en aquest context que cal entendre el Pla estratègic del sector cultural de 
Barcelona, pro.mogut per l'Ajuntament per mitjà del seu Inst itut de Cultura (ICUB). 
El Pla articula aquelles propostes que dpnen resposta a les necessitats del sector 
cultural de Barcelona, s'adapten a un nou context caracteritzat per la permanent 
transformació, i, alhora, emfatitzen el caràcter estratègic de la cultura davant els 
reptes contemporanis de la ciutat. 
En el decurs de l'any 2001 el Pla estratègic continuarà la seva trajectòria amb el 
desenvolupament dels objectius i la implantació de les accions, en col·laboració 
permanent amb el sector cultural, que rep la demanda de la ciutat de convertir-se 
en l'eix d'una nova transformació de la metròpoli del segle XXI, i d'esdevenir el 
motor de la societat del coneixement. 
El Pla estratègic del sector cultural de Barcelona és un procés que va començar al 
gener de l'any 1998 i que t~ posades com a fites temporals els anys 2004 i 2010. 
Els plans estratègics com a instruments de planificació adopten quatre fases. En el 
següent quadre es presenten les fases corresponents al Pla estratègic del sector 
cultural de Barcelona. 
í 
Fase Calendari 
Anàlisi de l'entorn i del sector. D iagnosi gener 1998 - desembre 1998 
Elaboració de propostes gener 1999- maig 1999 
Implantació j uny 1999- desembre 2003 
Avaluació i revisió Any 2004 I Any 2010 
L _j . 
Després de la presentació pública del Pla estratègic, el cinc de maig .de 1999, 7 
actualment ens trobem en la tercera fase del pla, la fase operativa o d' implantació 
de les propostes. Es tracta de fer operatives les 11 O propostes articulades e n les sis 
línies estratègiques. 
El ritme d'implantació dels projectes es mostra en la gràfica. En el decurs de l'any 
2001 estaran en procés d'implantació 48 projectes, és a dir, un 44% dels projectes 
del Pla. 
11 O Propostes 
Projectes operatius 
48 
40 
29 
L _j 
1999 2000 2001 
Un pla estratègic comporta posar el mateix èmfasi en la definició i la implantació de 
projectes com en el procés. Dur a terme els projectes és tan important com fome n-
tar processos de diàleg i sinèrgia entre tots e ls participants. La implicació de tots e ls 
agents culturals de la ciutat és el factor que pot assegurar la qua litat i l'exceHència 
dels projectes en la fase operativa del pla estratègic. Per això els processos de 
contrast, com els Debats culturals o la Comunitat Cultura, rebran un nou impuls e l 
2001. Posat en pràctica un pla estratègic implica també dotar-se dels mitjans neces-
saris. En aquest sentit, l'Institut de Cultura de Barcelona augment?rà un 8% el seu 
pressupost, fet que e l situa cada vegada més a prop dels estàndards de les 
ciutats europees. 
8 El Pla estratègic continuarà el seu procés d'implantació el 2001, amb propostes que 
es despleguen a diferents ritmes, atès que diferents són les característiques de cada 
sub-sector cultural, les trajectòries i els projectes dels agents implicats i, també, la 
complexitat i l'ambició d'algunes propostes. En el decurs de l'any es convocaran 
grups d'impuls per als projectes nous i comissions de t reball amb els agents 
implicats en els projectes més desenvolupats. 
La implantació del Pla combina el desenvolupament de grans projectes de fort 
impacte ciutadà i mediàtic, com Experiències 2001 o l'Any Gaudí 2002, amb la 
implantació de projectes menys coneguts però també fonamentals, com el fons de 
risc per a projectes culturals o l'Espai de Lletres. En les següents pàgines s'exposen 
els projectes que estan en desenvolupament, amb l'explicació més detallada 
d'alguns dels que tindran un major impacte l'any 2001. 
Cal assenyalar, també, que el Pla estratègic no és un projecte tancat. Els contextos 
externs i les realitats evolucionen. El Pla estratèg ic està obert a rebre noves idees. 
nmrs• 9 
ENFORTIR BARCELONA COM A FACTORIA DE PRODUCCIÓ DE CONTINGUTS 
Aquesta línia parteix de la constatació que la creació de continguts culturals de 
qualitat ha d'estar al centre de la ciutat del coneixement. També respon a la nova 
realitat on el sector cultural s'està erigint com una de les principals fonts d'ocupació, 
amb un progressiu increment del seu pes en el conjunt de l'economia. 
Projectes en marxa 
>> Experiències - Barcelona 2001 
.A la primavera .de l'any 2001, Barcelona inaugurarà Experiències - Barcelona 2001, 
un conjunt d'activitats organitzats i coordinats per l'Institut de Cultura (!CUB), el 
Centre de Cu~tura Contemporània (CCCB) i el Museu d'Art Contemporani 
(MACBA). Experiència i món és el tema d'Experiències - Barcelona 2001. s:entén 
l'experiència com a simbiosi de la consciència i el món. 
En un context contemporani caracteritzat per la globalització del capital i de ·la 
norma (d'absorció de la cultura per l'espectacle i de l'experiència pel consum), 
Barcelona aposta per generar espais i crear esdeveniments de producció, difusió i 
debat, que impulsin l'activitat artística i que serveixin per a la formació de llocs de 
resistència i de i::reació. Es tracta de generar un model que correspongui a les pecu-
liaritats culturals de Barcelona i que, defugint de la lògica auto-referent de les bien-
nals, serveixi per repensar la imatge de la ciutat contemporània i per replantejar 
l'experiència artística -com a factor de problematització del global i del loca l i com 
a factor d'invenció de modes singulars de percepció. El model té tres punts de 
referència: els artistes, l'agregació (com a mètode) i el lloc (com a concepte). 
Barcelona esdevindrà un lloc d~ trobada de éreadors i actors culturals, sense 
retòrica ni fastuositat. 
Experiències - Barcelona 2001 serà el senyal de sortida (d'obertura experimental) . 
d'un procés que tindrà una segona fita el2004, en ocasió del Fòrum Universal de les 
Cultures, una oportunitat única per fer-hi present tdta là realitat creativa de la ciutat. 
Experiències constarà d'exposicions, tallers, intervencions urbanes i debats. Ciutat 
Vella serà l'espai prioritari d'aquesta primera experiència. La dualitat experiència-
territori és l'eix de la relaci~ artista -societat que Experiències bl!sca. Una relació 
que integra alglJnes de les dualitats característiques del moment present: espai 
públic - espai privat, identitat - desterritorialització, espacialitat - temporalitat, 
ficció - realitat. 
10 Les principals exposicions que es realitzaran són: "Antagonismes" al MACBA, "Veus 
d'Àfrica: l'artista i la ciutat" al CCCB, "Vostè està aquí" al Palau de la Virreina. 
>> Ciutat del Teatre 
En el decurs de l'any 2000 s'ha inaugurat la nova seu de l'Institut del Teatre, un dels 
centres de formació en arts escèniques més moderns d'Europa i del món. També el 
2000 s'ha constituït i ha entrat en funcionament el Consorci que ja vetlla per la 
coordinació del conjunt d'equipaments, que inclou l'Institut del Teatre, ei.Mercat de 
les Flors i el Teatre Lliure. Fjnalment, s'han realitat obres de millora al Mercat de les 
Flors, que continuaran el 2001. 
El Teatre Lliure té p revist de començar les seves activitats en el reformat Palau de 
l'Agricultura al setembre de l'any 2001. 
La Ciutat del Teatre, equipament estratègic per a les arts escèniques de la ciutat, 
comença a ser una realitat. 
>> Creació d'un fons de risc per a projectes culturals 
Els projectes innovadors amb vocació empresarial suporten un elevat grau d'incer-
tesa en relació al seu resultat. Aquesta és una característica que comparteixen tots 
els projectes innovadors, perq que s'agreuja enormement en el sector cultural, at.ès 
que la distància entre promotors i inversors potencials és ampla. Atraure capital-risc 
per a invertir-los en projectes culturals innovadors és, consegüentment, un objectiu 
estratègic de la cultura de Barcelona. 
A partir de l'any 2001 ja serà operatiu el fons de risc per a projectes cult urals 
innovadors. El fons estarà gestionat per l' empresa municipal Barcelona Emprèn i 
tindrà una dotació municipal d'1 ,i milions d'eu ros (200 milions de pessetes). 
>> Altres projectes 11 
Dins de la línia estratègica 1, que vetlla per enfortir Barce lona com a factoria de 
producció de continguts, s'està treballant, també, en l'articulació d'un projecte 
centrat en el món del disseny i l'arquitectura, un dels aspectes en què Barcelona ha 
guanyat una reputació mundial. 
Una altra línia de treball clau és el foment de la creació, amb accions com .genera-
litzar les experiències d'associació entre grups artístics i espais culturals -en la línia 
que real itzen ·el MACBA, el CCCB i el Mercat de les Flors-, assegurar la presència 
de creadors del país. en /es plataformes culturals de la ciutat o desenvolupar un 
programa global de dansa en els espais escènics de la ciutat. 
També és clau faci litar l'accés a la cultura i l'augment dels nivells de p.articipació 
cultural -programes Cultura a prop i Cap butaca buida-. 
En el decurs de l'any 2001 s'impu lsarà també el Consell Cultural de /es Universitats 
i l'Escola Europea d'Editors. 
12 nmt*.l 
FER DE LA CULTURA UN ELEMENT CLAU DE COHESIÓ SOCIAL 
En el marc de la imminent societat del coneixement, les capacitats per rebre, gene-
rar i difondre continguts seran essencials per desenvolupar-se amb autonor:nia. 
Aquesta línia encapça la aquells projectes que han de garantir l'accés a la. cultura de 
tota la ciutadania. Treballar en la línia d'aquests objectius implica fer-ho des de la 
proximitat i l'acció amb els agents culturals, incentivant-ne les connexions i les 
xarxes en les múltiples dimensions territorials: districte, ciutat i metròpoli. 
Projectes en marxa 
>> Les biblioteques de Barcelona 
Modernitzar i ampliar la xarxa de biblioteques públiques fins assolir els estàndards 
europeus. Aquesta és la fita central que es f ixa al Pla de Biblioteques de Barcelona 
1998-2010. 
Al llarg del 2000 s'han obert nous equipaments. Es tracta de les biblioteques Ciarà 
(Sarrià -Sant Gervasi),. Vapor Vell (al barri de Sants), Les Corts- Miquel Llongueras 
i Sofia Barat (Eixample). En el decurs de l'any 2001 s'inauguraran les biblioteques de 
la Barceloneta, Montbau i Blai (al barri del Poble Sec), i continuaran els treballs de 
les biblioteques Sant Jordi (al barri de Gràcia), Can Fabra (Sant Andreu), Palau 
Foronda (Sant Anton i), Vallvidrera, el Carme!, el Bon Pastor, la Sagrada Família i el 
Fort Pienc. 
En el context de desplegament del Pla de biblioteques ·cal esmentar, també els 
treballs del Consorci de Biblioteques de Barcelona - l'ens de gestió de la xarxa 
de biblioteques, que aprovà els seus estatuts al 2000 i serà plenament operatiu 
al 2001-, i de la Comissió de Lectura Pública, l'organisme assessor, consultiu i de 
participació que aplega diferents admin istracion.s i institucions del sector de 
la lectura. 
quAR .· 
Bona part de la feina en curs està dedicada a elaborar programes innovadors, és a 13 
dir, a adaptar els equipaments a les necessitats reals del públic, faci litant als 
ciutadans, per exemple, el servei gratuït a lnternet: les b iblioteques es configuren 
com la xarxa bàsica d'accés a la cultura digital. Els programes aposten per l'acces-
sibilitat i la proximitat amb la ciutadania i per una organització moderna i eficaç. En 
són una bona mostra: 
El "BiblioMercat", la parada que la biblioteca Garcilaso ha obert al Mercat 
de Felip 11 del districte de Sant Andreu. 
"La biblioteca a casa", un servei de préstec a domicili dirigit a persones 
· amb problemes de mobilitat. 
• "L'aventura de llegir", que havent assolit la seva setena edició, continua 
aplegant xerrades, itineraris urbans, cicles temàtics, recitals i d'altres 
activitats al voltant de/llibre i la lectura. 
• "El món dels tovets", una sèrie d'activitats dirigides a apropar els infants de 
fins a 6 anys als llibres il·lustrats i als seus protagonistes, els ninos. 
• Els "Petits cicles temàtics", trobades amb nens i nenes de 8 a 13 anys on es 
convida a la lectura d'un llibre per després parlar-ne. 
Aquests projectes, que tan bé exemplifiquen el trànsit de la informació al coneixe-
ment, continuaran la seva trajectòria en el decurs de l'any 2001. 
>> Espai de Lletres 
Aquest projecte serà operatiu al 2001 i servirà per dotar a Barcelona d 'un espai de 
trobada i de proj ecció pública dels escriptors. Es tracta d'aplegar, en un espa i 
cultural de ciutat, els projectes i activitats d'escriptors/es traductors/ es, assagistes, 
guionistes i dramaturgs/gues catalanes, és a d ir, tots aquel ls col·lectius que 
treba llen a l'entorn de la "paraula". 
A finals del 2000 es va signar un acord de col·laboració per dur a terme aquest 
projecte al Centre Cívic Pati Llimona. !.:acord aplega l'Institut de Cultura de 
Barcelona (ICUB), el Districte de Ciutat Vella, el Centre Català del Pen Club, 
l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, l'Associació d'Escriptors en 
Llengua Catalana i l'Associació Col ·legia l d'Escriptors de Catalunya. 
14 >> Associació d'Amics i Amigues de les Biblioteques de Barcelo.na 
L'associació aplega usuaris de la xarxa de biblioteques públiques. L'objectiu de 
l'associació és promoure i fomentar l~ús d'aquests equipaments, del ll ibre i de les 
noves tecnologies de la informació com a eines d'accés a la cultura. Aquesta 
entitat assolirà plena operativitat al 2001. 
>> Altres projectes 
Altres projectes de la línia estratègica 2, que articula igualtat, sociabilitat, diversitat 
i participació, i que rebran un impuls al 2001 són la creació de la Carta dels drets i 
deures culturals dels ciutadans i ciutadanes de . la Barcelona metropolitana, 
/'Associació d'espectadors de Barcelona i la definició d'estratègies educatives en 
el conjunt d'equipaments culturals de la ciutat -general itzant programes pedagò-
gics de qualitat com el realitzàt per l'Auditori en col·laboració amb l'Institut 
d'Educació (IMEB). 
DUif!il 15 
INCORPORAR BARCELONA EN ELS FLUXOS DE LA CULTURA DIGITAL 
Aquesta línia estratègica recull aquells projectes que han de permetre adequar el 
sector cultural a la lògica del nou paradigma digital, el qual està transformant el 
conjunt de relacions de la societat. En paraules de Jeromy Rifkin, el pas a una 
economia composada per servidors i clients, on l'accés ·a la informació i als 
continguts és més important que no pas la seva propietat, .està ja modif icant la 
producció i el consum de cultura. 
Barcelona és assenyalada com una de les àrees més emprenedores i dinàmiques de 
la nova economia de la globalització. El seu sector cultural és un clar factor d 'atrac-
ció i una permanent for:t de creativitat i innovació que cal potenciar. 
Projectes en marxa 
>> Canal Cultura 
El Canal Cultura té com a objectiu l'articu lació d'un canal temàtic de la cultura que 
faci ús de totes les possibilitats creatives que tenen les noves tecnologies de la 
informació i comunicació. El Canal Cultura esdevindrà un nou espai per als opera-
dqrs culturals de la ciutat i per a tots els ciutadans interessats en la cultura. 
En el decurs de l'any 2000 s'han realitzat diverses experiències i proves per a la 
posada en marxa del Ca.nal Cultura: la transmissió en Real Audio del Festival de 
Poesia de Barcelona celebrat al Palau de la Música Catalana en el marc de la 
Setmana de Poesia, l'accessibilitat via web a fons dels museus com els l libres dels 
segles XIV al XVIII de l'exposició Aureum Opus del Museu Marès, la d isponibilitat 
del programa actualitzat de la Mercè 2000 en format WAP, la t ransmissió en d irecte 
- livestrèam- de performances artístiques des de l'espai· d'arts visuals la Capella i la 
incorporació a·l web de I'ICUB de noves facilitats i projectes amb les b ibl ioteques. 
A mig termini, el Canal Cultura, obert a tots els operadors culturals de la ciutat, ha 
de facilitar la màxima visibilitat de la cultura de Barcelona a lnternet, als canals de 
televisió per satè l·lit o cable i als nous operadors de telefon ia. 
16 >> Incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació als-
museus i arxius de la ciutat 
En el decurs de l'any 2001 es presentaran onze pàgines web amb tota la informació 
dels museus municipals de la ciutat. Aquesta eina està associada a la posada en 
marxa ·del Canal Cultura i al pla de comunicació " Barcelona, ciutat de museus". 
En l'Arxiu Històric de la Ciutat, s'iniciarà la digitalització dels fons gràfics i d' imatges 
i es farà possible la consulta on-line d_els catàlegs de la biblioteca i de l'hemeroteca 
a través del web municipal. 
>> Altres proj-ectes 
Els projectes d'aquesta línia estratègica 3 tenen en compte el context de ràpides 
transformacions en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, 
així com l'emergència de noves relacions entre societat, agents culturals i operadors 
digitals. Aquestes noves relacions estan implicant, ja, · una nova concept ualització 
dels mecanismes de producció i distribució de la cultura. 
Els projectes què es . desenvolupen, com l'espai-xarxa de cultura digital, el festival 
de cultura digital, la Festa lnternet i l'agenda cultural de Barcelona 
(www.bcn.es/icub) contemplen aquests elements i, alhora responen al repte de 
facilitar un accés fàcil i intel·ligent de tota la ciutadania a les noves tecnologies. 
El reconeixement públic dels ciutadans que estan impulsant l'enfortiment de 
Barcelona en els fluxos de la cultura digital es realitza, sobretot, amb el nou premi 
Ciutat de Barcelona adreçat a projectes multimèdia o de l'àmbit digital. 
Ddff!IJ 17 
DIN.AMITZAR EL CONJUNT PATRIMONIAL DE BARCELONA 
La dinamització eficaç del conjunt patrimonial de la ciutat és una estratègia 
fonamental per a reforçar la singularitat de Barcelona i esdevenir un dels centres 
d'atracció i irradiació cultural arreu del món. Les línies de treball per assol ir aquest 
objectiu han de tenir en compte un concepte global de servei púb lic que reforci uns 
projectes culturals fonamentals en la diversitat d'elements que composen aquest 
escenari. 
En aquest sentit, el Pla estratègic apunta cinc grans objectius per a dinamitzar el 
conjunt patrimonial de Barcelona: una xarxa renovada d'equipaments i serveis en 
l'àmbit del patrimoni a la ciutat, millorar-ne. la gestió, incentivar la producció i 
difusió de coneixements, augmentar les col·leccions i entendre la ciutat com. a 
conjunt museable i canviant. 
Projectes en marxa 
>> Finalització de les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya 
El Museu Nacional d'Art de Catalunya és un equipament essencial, estratègic, per 
a la cultwa de la ciutat. t:any 2000 s'ha fet un gran pas, en concretar-se l'acord entre 
Ministeri, Gener~litat i Ajuntament per a l'ampliació del patronat i per disposar ·del 
finançament necessari per acabar les obres del MNAC. Un cop acabades les obres, 
el museu es convertirà en un museu de primera magnitud i de gran projecció 
internacional. 
>> Finalització d'obres al Museu Picasso 
En el decurs de l'any 2001 s'iniciaran la segona fase de les obres d'adequació de les 
sales d'exposició permanent i es definirà un nou model de gestió. 
18 >> Finalització d'obres de remodelació als museus municipals 
Les obres de remodelació d'altres museus municipa ls continuaran avançant al 2001, 
al Jardí Botànic i al conjunt monumental de la plaça del Rei, especialment a la Casa 
Padellàs -Museu d'Història de la Ciutat- i el Museu Frederic Marès. El Pla 
d'inversions 2000-2003 hi destina un total de 9,2 milions d'eu ros (1 .530 milions de 
pessetes). 
>> Nou Museu de la Música 
En el decurs de l'any 2001 es presentaran els projectes museogràfic i museològic 
del nou Museu de la Música, en la seva nova ubicació a l'Auditori. 
•' 
>> Millores en La gestió dels museus 
La qualitat dels serveis és una exigència bàsica en la ciutat del coneixement. 
Aconseguir aquesta fita implica millorar la gestió de museus i arxius de la ciutat. 
I 
· j 
En el marc de la nova organització dels museus municipals, els projectes museolò-
gics del nou Museu de les Arts Aplicades i del Museu de Ciències Naturalsde la 
Ciutadella es presentaran en el decurs de l'any 2001. 
Incentivar la cooperació entre els diversos equipaments de la ciutat és també una 
acció clau. La nova agenda de museus i els cicles d'activitats "Nadal als museus" i 
"Estiu als museus", així com fa realització de g~ans projectes culturals coordinats 
- Experiències 2001 , Any Gaudí 2002-, estan posant les bases per a I~ constitució 
d'una tau/a de coordinació tècnica de museus. 
Finalment, també s'està avançant en la disseminació de serveis educatius per a 
escoles o en temps de lleure en els equipaments culturals de la ciutat com a 
estratègia clau per a estendfe el concepte de "gaudir aprenent" als museus. 
En aquests moments, els serveis educatius o pedagògics d'a lguns museus 
funcionen amb estàndards d'alta qualitat i èxit de demanda, com al Museu Marítim. 
>> Augmentar La projecdó dels museus de la dutat - Pla de comunicadó 19 
dels museus de Barcelona 
L'existència d'unes col·leccions.singulars i heterogènies, el foment de la millora de 
la gestió dels museus, l'impuls de produccions culturals de qualitat i "exportables", 
la celebració de la conferència de I'ICOM 2001 (lnternational Council ~f Museums o 
Consell Internacional dels Museus, el congrés més important de l món dels profes-
sionals dels museus), l'estratègia de promoció turística 2000-2004 "Barcelona és 
cultura" i l'èmfasi en uns museus pensats per a les persones com espais on "gaudir· 
aprenent" són el ventall de factors que creen les condicions necessàries per al 
desenvolupament del pla de comunicació "Barcelona, ciutat de museus". 
Posar en marxa el pla de comunicació implicarà organi1zar les connexions entre els 
agents, investigar les percepcions que els públics prioritaris tenen sobre els museus 
per poder-hi incidir, desenvolupar un pla de comunicació específic per a cada 
museu, així com millorar-ne l'accessibilitat per a ciutadans i turistes. 
El pla de comunicació ha estat dissenyat en relació estreta amb altres projectes del 
Pla estratègic, com els programes educatius i la incorporació de noves tecnologies 
de la informació i comunicació als museus, i també amb el repte d'internacionalit-
zació de les activitats dels museus de la ciutat, mitjançant la realització d'exposi-
cions temporals, la vinculació a programes de recerca, la implantació d'un calendari 
anual d'exposicions i l'estratègia de promoció turística de Barcelona, amb la 
presència de la ciutat als principals catàleg·s de majoristes de viatges cultura ls. 
El pla de comunicació "Barcelona, ciutat de museus" incorpora el conjunt de 
museus i col·leccions de la ciutat, ja siguin de titularitat pública, mixta o pri~ada. 
>> Fons econòmic per a L'adquisició d'obra 
Per primera vegada, les inversions municipals compten, per al període 2000-2003, 
amb un pressupost d'1,2 milions d'euros (200 milions de pessetes) per a l'adquisició 
d'obra. Aquests fons s' incrementen amb aportacions privades i donacic:ms. L'any 
2000 s'han invertit més de 0,9 milions d'euros (150 milions de pessetes) eri obra per 
als diferents museus municipals. 
20 Dlhf!Ji 
VERTEBRAR BARCELONA COM UN ESPAI CULTURAL 
SINGULAR I METROPOLITÀ 
Aquesta línia f ixa els objectius i delimita accions per tal d'aprofitar tota la potencia-
litat cultural de la ciutat real, la Barcelona- met~òpoli policèntrica que acull més de 
quatre milions d'habitants i que necessita vertebrar la seva articulació cultural en 
tots els àmbits. En aquest sentit, cal avançar en la creació d'un sistema dinàmic i 
continu en el temps a partir de la coordinació entre diferents agents públics i privats 
de la cultura que actuen e[l el territori, l'establiment de sistemes d'informació de les 
activitats .i la potenciació de totes aquelles mesures que facin extensible la cultura 
als ciutadans. Aquests sistemes de coordinació haurien de garantir la complemen-
tarietat entre els diferents territoris a partir de les centralitats culturals que ja 
existeixen i garantir la generació de noves. 
Projectes en marxa 
>> Poble Novissim 
L'àrea sit uada a llevant del municipi de Barcelona està cridada a esdevenir un pol 
de primera magnitud de la regió metropol itana, com ho demostren tots els plans 
c¡ue apunten al 2004. La diversitat d'usos i el desenvolupament d'infrastructures 
cu fturals són aspectes claus de la seva operativitat. La definició d'usos culturals en 
espais emblemàtics, treballant amb els agents cultura ls del districte, const itueix, per 
tant, una de les línies d'actuació més importants. 
En aquesta àrea·, la nova qualificació urbanística anomenada 22@BCN dedicada a 
les indústries de la nova economia aposta per l'existència d 'un entorn on la diversi-
tat d'usos permetrà articular una bona qualitat d e vida i fomentar les condicions 
socia ls per a la creativitat, tant cultural i artística com empresarial, integradora de 
tots els àmbits i de totes les parcel·les humanes de la societat del coneixement. El 
procés 22@BCN oferirà bones oportunitats als agents culturals, especialment en el 
sector de les indústries culturals com la música, el cinema, l'edició, el d isseny i el 
multimèdia. L'àrea de Ca l'Aranyó, una de les sis àrees de desenvolupament 
prioritari del 22@BCN, estarà destinada a espais de producció audiovisual i 
multimèdia i sign ificarà un impuls molt important a la indústria cinematogràfica de 
la ciutat. 
>> Programes "+ a prop" 21 
Aquests programes tenen com a objectiu apl~?gar l'àmplia i atractiva realitat 
cultural dels districtes de Barcelona. Es parteix dels projectes culturals i artístics que 
neixen en els barris i districtes de Barcelona en el si de grups i col·lectius joves que 
es troben entre l'amateurisme i la professionalització, i que tenen, molt sovint, la 
llavor de futures creacions de molta qualitat. La lògica del cicle artístic demana 
espais de prova i experimentació. 
En aplicació del principi de subsidiarietat a escala urbana, els "+ a prop" contri-
bueixen a aplegar les propostes temàticament i a difondre-les a escala de tota la 
ciutat. Els programes beneficien tant els artistes, que tenen l'oportunitat de 
provar-se i mostrar el seu treball, com el públic que gaudeix de propostes culturals 
interessants a peu de casa. 
Els programes"+ a prop" ofereixen espais d'assaig i recursos a l'abast per als grups 
artístics que hi participen. Així, el Centre Cultural de Les Corts i el Teatre Zona Nord 
(Torre. Baró) ofereixen locals, espais d'assaig, re_alització d'estrenes per a g rups de 
dansa contemporània. D'altres centres ofereixen cursos i seminaris per a aprofundir 
en un . aspecte concret, com els tallers de so i el laboratori de DJ de La Bàscula. 
Finalment, amb l'esperit d'acostar tant com sigui possible els col· lectius artístics i els 
ciutadans i ciutadanes interessats en la cultura més propera, s'organ itzen mostres i 
festivals, actuacions per a escoles, i cursos i tallers per als espectadors. 
Existeix un programa "+ a prop" específic per als següents sectors: dansa, música 
clàssica, art contemporani, músiques urbanes i espectacles infantils. En el decurs de 
l'any 2001 es posarà en marxa una programa específic dedicat al teatre emergent. 
>> Independències 
Hereu natural del projecte Clans, bandes i tribus, el gener del 2001 naixerà aquest 
programa d'activitats, que vol fer un repàs de la cultura alternativa de Barcelona 
dels darrers anys i reconèixer-ne la importància com a motor cultural de la ciutat. 
Independències està dirigit a difondre treballs i projectes culturals que aposten pel 
risc, mostrar la dinàmica de col·lectius culturals consolidats i apuntar cap a d'altres 
d'emergents; posar de relleu el teixit culturaf no oficial, alternatiu, de Barcelona, i 
comunicar a públics més amplis l'existència i la qualitat d'aquestes propostes. 
Les accions incloses a Independències inclouran música improvisada, arts visuals, 
lletres, dansa, música electrònica, audiovisuals i acció, circ i teatre de petit format. 
22 >> Observatori metropolità de la cultura 
Aquest organisme tindrà com a missió específica fer el seguiment dels diferents 
sectors culturals de la ciutat i del seu entorn metropolità. Un dels treballs previs a la 
const itució de l'observatori metropolità de la cultura és la recerca de referents i 
models internacionals. Amb aquest esperit es va ca-organitzar amb la Diputació de 
Barcelona, dins d'Interacció 2000, un seminari anomenat "Els obse.rvatoris culturals 
en les regions metropolitanes". El seminari va compt ar amb la presència d'experts . 
acadèmics, directors d'observatoris ·culturals europeus i professionals de la gestió 
pública. Alguns dels temes que van· ser objecte de debat foren els següents: la 
constatació de les creixents demandes de dades estructurades per part de la 
societat, la necessitat de creació de xarxes internes amb proveïdors i usuaris per a 
no duplicar tasques, l'articulació de partenariats entre institucions p úbliques i 
operadors privats, l'anà lisi de la cultura amb les . mateixes eines de mesura i 
d'avalua.ció que les altres polítiques públiques, el treball en diverses escales 
· territorials -des d'Europa fins als districtes· i els barris d'una ciutat- i la realització de 
programes de t reball que apleguin i connectin investigadors; responsables 
institucionals i agents culturals de base. 
El projecte d'observatori metropolità de la cultura es continuarà desenvolupant en 
el decurs de l'any 2001. 
>> Altres projectes 
Altres projectes de la línia estratègica S són la redacció de plans culturals de 
territori, -està prevista la realització d'un pla per a cada districte-, els treballs de la 
xarxa de centres culturals polivalents, a partir dels programes "+ a prop" i la Taula 
amb els tècnics de cultura de cada districte, i la xarxa metropolitana de festiva/s: 
També cal destacar l'extensió els serveis de Barcelona .Plató a escala metropolitana, 
que ja s'ha iniciat l'any 2000. 
nmm 23 
PROJECTAR BARCELONA COM A PLATAFORMA DE 
PROMOCIÓ INTERNACIONAL 
Aquesta línia estratègica incideix en la cada vegada més important necessitat d'erig ir 
accions que internacionalitzin les produccions cl!lturals realitzades a Barcelona, en 
. un entorn cada vegada més g lobal que tendeix a organitzar-se mitjançant un 
sistema de funcionament en xarxa, on les ciutats cooperen i competeixen alhora. 
La projecció internacional de Barcelona s'ha de basar en la imatge que té al món, 
en la qualitat i excel·lència de les produccions i esdeveniments culturals que crea, 
en l'estructuració de processos d'intercanvi i de coproducció amb agents d'altres 
ciutats i territoris i en la connectivitat i el diàleg interns. 
Projectes en marxa 
>> Barcelona és cultura 
Barcelona és coneguda arreu del món com a ciutat cultural, amb un patrimoni 
important i una se~pre innovadora oferta creativa. Turisme de Barcelona, organis-
me responsable de la promoció turística de la ciutat, ha posat en marxa un pla de 
difusió i dinamització de la seva oferta cultural amb el lema "Barce lona és cultura 
2000-2004". Aquest pla té com a objectiu principal la difusió i comunicació d'inicia-
tives innovadores, obertes i participat ives, dels esdeveniments centrals que es 
programen per als pròxims anys. 
Cada any serà dedicat a un tema específic: el 2000 ha estat l'any de la música, el 
2001 serà l'any de la primera edició d'Experiències, el20021'any Gaudí i el 2003 serà 
dedicat a l'esport; aquest programa culminarà l'any 2004 am~ la celebració del 
Fòrum Universal de les Cultures. 
Aquest programa constitueix la base del necessari i estratègic treball conjunt entre 
operadors culturals i turístics de la ciutat mitjançant una taula permanent de 
turisme i cultura. També, assegura la presència de Barcelona als p rincipals catàlegs 
de majoristes de viatges culturals. 
24 >> Any Gaudi 2002 
L'any 2002 se celebrarà el150è aniversari del naixement d'Antoni Gaudí, considerat 
com un dels arquitectes m.és creatius i innovadors de tots els temps. Barcelona serà 
l'escenari de l'Any Internacional Gaudí (www.gaudi2002.bcn.es) atès que concentra 
la majoria dels edificis més emblemàtics de la seva creació i com a ciutat compro-
mesa amb l'art, el disseny i l'arquitectura. 
El Gaudí 2002 Barcelona ens permetrà acostar-nos a Gaudí a través de més de vint 
exposicions sobre el seu temps, la seva persona, el seu pensament, la seva relació 
amb les arts i els oficis, els clients, els col ·laboradors, la manera de treballar, l' interès 
en la recerca de noves fórmules constructives. Serà també un moment privilegia~ 
per a visitar els edificis de Gaudí, els més populars i els més desconeguts, i una 
oportunitat perquè els especialistes comparte ixin les noves investigacions i els 
estudis dedicats a Gaudí i la seva obra. 
L'Any Internacional Gaudí esdevindrà un important motiu de complicitat i id~ntifi­
cació entre la ciutadania i el seu patrimoni urbà, un factor d'atracció d'aquell 
turisme cultural que recerca continguts de qualitat i una mostra de col·laboració 
entre les estratègies culturals i turístiques de la ciutat. L'any Gaudí 2002 apareix als 
principals catàlegs de majoristes de viatges culturals i serà present en les principals 
fires i salons de turisme del món. 
>> Fòrum Universal de les Cultures 2004 
La cultura serà el gran tema del segle XXI. La cu ltura en sentit ampli. La cultu ra 
entesa com a instrument constituent de la nostra manera col·lectiva -local i· 
universal alhora- de viure, de dialogar, d'orientar el nostre p rogrés material, 
d'educar-nos, d'articular la nostra convivència, de dissenyar les nostres ciutats, de 
solidaritzar-nos afl!b ~ls altres, de comprendre la diferència entre els éssers humans, 
d'aprofundir la participació dels ciutadans i d'enfortir la democràcia o de trobar un 
model de desenvolupament econòmic sostenible i solidari. Amb la convocatòria del 
Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona va tenir una intuïció que el pas del 
temps no fa altra cosa que confirmar. 
El Fòrum de les Cultures neix com un espai de trobada, reflexió i celebració de la 25 
pluralitat humana i les seves múltiples expressions. El Fòrum es p lanteja amb la 
intenció de potenciar una ·cultura de la pau i la cooperació, impulsar un desenvolu-
pament sostenible i socialment integrador, i promoure la creació cu ltural com a 
manifestació d'identitat i diversitat. . El Fòrum Universal de les Cultures 2004 
planteja, també, uns objectius de dinamització urbana i col·lectiva molt importants 
per a la ciutat de Barcelona. 
Aquest gran esdeveniment ha entrat en la recta final de la seva preparaCio. 
Dins del Fòrum 2004 es realitzarà el Festival Mundial de les Arts. El Festival ha de 
contribuir a la pedagogia de la tolerància i a la cultura de la pau, afavorint la 
solidaritat, els drets humans i el desenvolupament sostenible. El Festival Mundial de 
les Arts serà dissenyat en el marc d'un projecte global, que incorporarà, per 
· exe.~ple, Experiències - Barcelona 2004, el festival Grec i les festes de la Mercè. 
26 EL PLA ESTRATÈGIC PROPOSA LA REALITZACIÓ .DE 110 PROJECTES 
Aquest llistat inclou tots els projectes en curs a desembre 2000 i els projectes a impulsar al 2001 
,I ----·------·---------------------~dent-i-ficació I -R-ed-ac-ció- + Aprova ci~- -Ex-ecu-ció- l __ ··---, I 
-·-·-- ----··--·- ----·--------·-------- I·- · l - -It -·----- -·---
Experiències- Barcelona 2001 >> 
Ciutat del Teatre >> 
Creació d'un fons de risc per a projectes culturals .. >> 
Disseny i Arquitectura >> 
..... Associació entre grups artístics i espais culturals >> 
111 
:s Creadors del país en les plataformes culturals de la ciutat >> 
. ...J 
Programa dansa >> 
Cultura a prop >> 
Cap butaca buida >> .. 
Çonsell Cultura l de les Universitats >> 
Escola Europea d'Editors >> 
,--- - - -·--·----·-···--·--·-·---·- --·- ·-··-·----------··,----------- ·--!---------.'---·----
1 f I : 
L_ _- -------·--··---·------···--·-------·---- -- ! ·---· '.---··--·-- -------
.Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 >> 
Consorci de Biblioteques >> 
Comissió de 'Lectura Pública >> 
Xarxa bàsica d'çccés a la cultura digital >> 
N Espai de Lletres >> 
·¡11:1  
:.:; Associació d'Amics i Amigues de les Biblioteques >> 
Carta dels Drets i Deures Culturals >> 
Associació d'Espectadors >> 
Definició d'estratègies educatives en els equipaments culturals * >> 
¡-- ·-----~---------------- .. ·------ ---·-----.------ ,__ ___ ------
1 ! I I l 
L'-··-----·-·- ·----------:-··---·----- ------·---------··- ; ·------- -r--------'--------·---- ·~-- --
Canal Cultura >> 
·- -- ------- - --- ------ --- - -------- -- --------- --- - --- --- . ----- ·- -· ------ ---- - --
Tecnologies de la informació i la comunicació als museus i arxius >> 
Espai -xarxa de cultura digital >> 
Festival de cultura digita l >> 
M 
.~ 
e Festa Internet >> 
:.:; -
Agenda Cultu ral de Barcelona >> 
L Premi Ciutat de Barcelona - digital ------ ------------ ------ >> __j --· 
27 
eI ----· ------ ·- ldenti~~ció I Red~cció I Aprovació+~_::uc~~ 
-- --
Finalització de les obres del MNAC >> 
. Finalització d'obres de remodelació als museus municipals >> 
Nou Museu de la Música >> 
..,. 
Millores en la gestió dels museus >> 
111 
.'e 
:.J Taula de coordinació tècnica dels museus >> 
Augmentar la projecció dels museus- Pla de comunicació >> 
Internacionalització de les activitats dels museus >> 
Fons econòmic per a l'adquisició d'obra >> 
e ----·- .. -- --.-· ----I I - I ! ·------ --·'---· -·-
Poble Novíssim >> 
Programes "+ a prop" >> 
Independències >> 
In Observatori metropolità de la cultura >> 
·1e11  
:.J • Plans culturals de districte >> 
Xarxa de centres culturals polivalents >> 
Xarxa metropolitana de festivals >> 
[-B-arc-elo·na- Pl-ató- a -esc-ala- m-etr-opo-litana >> .. ----- -·----~- ----~------1-----·-- --·- - -
I 
Fòrum Universal de les Cultures 2004 >> 
Festival Mundial de les Arts >> 
'() 
111 
'e "Barcelona és cultura" >> 
:.J Taula permanent de turisme i cultura ** >> 
L Any Gaudí 2002 >> 
* ·Inclou "Programes educatius als museus i arxius" 
** Inclou "Barcelona als principals catàlegs de majoristes de viat~es culturals" 
L:lnstitut de Cultura de Barcelona (ICUB) proposa la realització d'un seguit d'inicia-
t ives que han de fomentar el diàleg i la renovació de sinèrgies entre els agents 
cultura ls de la ciutat. Aquestes iniciatives són una part fonamental del procés 
d'implantació del Pla estratègic del sector cultura l de la ciutat. 
Debats culturals 
Barcelona, en tant que gran metròpoli, és sinònim de pluralitat d'idees. Les idees 
han de ser debatudes, d iscutides i contrastades a fi d'arribar als nivells d'excel·lèn-
cia i qualitat que la ciutat del coneixement necessita. Sense aquest contrast, els 
·projectes s'empobreixen, .sens dubte. 
En el marc de .les accions 2001 del Pla estratègic es realitzaran, almenys, diversos 
cicles de Debats culturals. Els títols dels tres primers debats són "La cultura i els 
valors", "Nous projectes estratègics de la cultura a Barcelona" i "Nova economia i 
cultura". ' 
• "La cultura i els valors" plantejarà aspectes relacionats amb la igualtat 29 
d'oportunitats en l'accés al coneixement, el respecte a la diversitat i els 
espais i les condicions que permetin el cara a cara entre ciutadans i ciutada 
nes. Aquest cicle està associat als treballs previs a la realització de la Carta 
de Drets i Deures Culturals, document de referència on s'establi ran els 
principis que han de garantir el p le accés i gaudi de la cultura a t ota 
la ciutadania. 
• "Nous p rojectes estratègics de la cultura a Barcelona" té co.m a objectiu 
l'anàlisi i el debat a l'entorn d'alguns projectes culturals més emblemàtics 
per a la ciutat, com Experiències 2001, 22@BCN o el Canal Cultura, entre 
d'altres. 
• "Nova economia i cultura" posarà sobre la taula la relació entre la nova 
economia, les tecnologies de la informació i la comunicació, el desenvolu-
pament de la societat del coneixement i els processos de creació de cultura 
a la ciutat. 
Comunitat cultura 
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) incideixen sobre els 
lligams socials: reformulen els lligams existents i fan possible l'aparició de nous. 
lnternet s'està configurant com un mitjà molt potent per a l'articulació de noves 
comunitats. L'ICUB vol incorporar les possibilitats de les TIC i la creació de comuni-
tats en el procés d'implantació del Pla estratègic. 
Els experts que han treballat en la diagnosi i en l'elaboració de l Pla est ratègic de l 
sector cultural de Barcelona, així com els que treballen en la seva implantació, seran . 
convidats a formar part d'una Comúnitat Cultura amb l'objectiu de multipl icar la 
reflexió, l'intercanvi permanent, la generació d'idees i el feed-back. 
La Comunitat Cultura serà un espai obert a la participació dels agents culturals de 
la ciutat de Barcelona, Amb diferents formats -web, llista de distribució, xat- , en la 
Comunitat Cultura es plantejaran notícies relatives a les dimensions sectoria ls i 
transversals de la cultura i es posaran a debat projectes del Pla estra~ègic. 
Podeu contactar amb la Comunitat Cultura a: 
www.bcn.es/comunitatcultura 
accentcultura@mail.bcn.es