Pacte  per  la  mobi l i ta t
B a r c e l o n a
Ajuntament de Barcelona Pacte per la Mobilitat
Edita
Sector de la Via Pública
Ajuntament de Barcelona
Edició, disseny, fotografies i impressió
Departament d’Imatge i Producció Editorial
Ajuntament de Barcelona
Dipòsit legal
B-35.272-2000
Introducció A les grans ciutats metropolitanes convergeixen un gran nombre
d’activitats i necessitats diferents. Treballar, residir, estudiar, pas-
sejar, comprar, són maneres diverses de moure’s dins d’un espai
públic però inevitablement finit i, per tant, molt preuat. Aquest és
l’esperit del Pacte per la Mobilitat: posar-nos d’acord en un seguit
de mesures que garanteixin tots els usos de l’espai urbà. Afrontar
una mobilitat creixent i diversa, sense hipotecar la qualitat de vida,
el medi ambient i la fluïdesa del trànsit.
El Pacte per la Mobilitat és un instrument de treball. És un fòrum
per construir junts –administració local, associacions i entitats– el
model de Mobilitat que volem per a la gran Barcelona del se-
gle XXI. El Pacte és, doncs, un organisme viu que evoluciona d’a-
cord amb els nous reptes que genera Barcelona. És una taula de
diàleg i de compromís recíproc, una fórmula per arribar a acords.
Està en joc el nostre model de mobilitat, de quina manera esco-
llim que volem créixer i com ens volem moure. I bona part de la
resposta és apostar decididament pel transport públic i gestionar
adequadament el transport privat.
Cal més inversió en transport públic, més disciplina viària i més i
millor gestió del trànsit. També és bàsic un canvi sociològic sobre
l’ús –i sovint l’abús– del vehicle privat. Són mesures dirigides, to-
tes elles, cap a un model sostenible de la Mobilitat a les grans
ciutats.
Joan Clos
1
Preàmbul Barcelona es perfila en aquest tombant de segle com un gran nucliurbà, referent principal d’una regió metropolitana de més de quatre
milions d’habitants que es configura com una de les àrees més
riques i actives d’Europa. Tant per la seva situació territorial com per
la seva estructura econòmica, Barcelona s’ha consolidat com un
centre dinàmic, on conflueixen l’activitat comercial, logística i in-
dustrial, la recepció d’un nombre creixent de visitants i la residència.
La nostra ciutat és un gran espai de convivència, una ciutat on els
protagonistes són els ciutadans i ciutadanes i les persones que la
visiten. La qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines, la capa-
citat de mantenir –ara i en el futur– una ciutat habitable i digna
per a tothom, així com el compromís ferm de preservació del medi,
són elements indestriables de la seva vocació de gran metròpoli
mediterrània.
Barcelona és avui una ciutat densa i alhora una ciutat amb un
àmbit d’influència que genera uns fluxos de moviment més enllà
de les fronteres del propi municipi. Els processos, cada vegada més
intensos, de trasllat del punt de residència o laboral de la pobla-
ció a altres municipis de la regió metropolitana –i a la inversa–,
juntament amb el procés de terciarització de l’activitat productiva
i la capacitat creixent de Barcelona com a centre d’atracció cultu-
ral, de lleure i turístic, han donat com a resultat un augment sos-
tingut dels desplaçaments. 
Tot i que els barcelonins i barcelonines, quan es desplacen per la
ciutat, van majoritàriament a peu o en transport públic, del total
de viatges que es realitzen a Barcelona, el mode de transport que
té més pes és el vehicle privat, ja sigui per mobilitat obligada o per
altres motius.
Dins del grup de vehicles privats, els vehicles motoritzats de dues
rodes hi tenen un protagonisme important fins al punt que
Barcelona és una de les ciutats europees amb més percentatge de
motos i ciclomotors. Aquest mitjà de transport s’ha consolidat com
una forma de desplaçament que, pel fet d’ocupar menys espai que
el vehicle privat de quatre rodes, és àgil a l’hora de circular i còmo-
de a l’hora d’estacionar. 
Les bicicletes, ja sigui com a mitjà de transport habitual o bé de
lleure, també han anat guanyant el seu espai a Barcelona. El clima
2
mediterrani i l’orografia poc accidentada de gran part del munici-
pi hi han contribuït favorablement.
En una xarxa viària inevitablement limitada i finita ens trobem,
doncs, una mobilitat creixent i al mateix temps diversa. Els dife-
rents modes de transport, els espais de convivència i de passeig, els
espais d’aparcament i les operacions de distribució de mercaderies
conflueixen en un espai comú i públic que, necessàriament, cal
compartir en les millors condicions possibles.
Per fer front al creixement i a la diversitat de la mobilitat sense
hipotecar, però, ni el medi ambient i la qualitat de vida dels ciu-
tadans i ciutadanes, ni la fluïdesa i velocitat mitjana del trànsit en
un horitzó de futur, promovem aquest Pacte per la Mobilitat. Un
acord global entre totes les persones que, encara que amb inte-
ressos no sempre coincidents, participen en la gestió de la mobi-
litat de la ciutat i fan ús de la seva xarxa viària.
Barcelona s’ha fet i s’ha de seguir fent a base de compartir, i la clau
és la capacitat, plena d’exemples reeixits, d’assolir acords entre l’ad-
ministració local i la societat civil. No estem, doncs, davant d’un
fenomen nou. Però sí que és nova, i té voluntat de ser capdavante-
ra a Europa, aquesta proposta d’acord social per una mobilitat sos-
tenible a la nostra ciutat. El Pacte per la Mobilitat és això: la volun-
tat expressa de fixar uns criteris comuns de quina mobilitat volem
tots –administracions, associacions i representants del teixit social–
i quines accions s’han de portar a terme per tal d’aconseguir-ho. 
A l’hora d’establir els criteris bàsics del present Pacte, les persones
i entitats que subscriuen estan d’acord que:
• El principi de sostenibilitat és la base sobre la qual s’aixeca el
Pacte per la Mobilitat. Cal assegurar, per a avui però també per
al futur, una mobilitat sostenible, és a dir, menys agressiva per
a l’entorn i per al ciutadà, més planificada, més eficient, més es-
talviadora de recursos i més respectuosa amb el medi ambient. 
• És prioritari assegurar una Barcelona accessible a tothom,
especialment als més febles: persones amb mobilitat reduï-
da, persones grans i infants. Pel que fa a aquest últim grup
cal promoure la creació de camins escolars que garanteixin la
seguretat i l’accessibilitat dels més menuts. Barcelona ha de
3
seguir avançant en el seu objectiu de ser model d’integració
i cohesió i ha d’establir mecanismes per defensar el dret a la
mobilitat de tothom.
• Cal garantir la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutada-
nes i en aquest objectiu el transport públic hi té un paper clau
ja que suposa un clar estalvi energètic, d’espai i de recursos.
Cal, doncs, potenciar-lo. És necessari, també, actuar decidida-
ment per millorar la intermodalitat dels viatges, facilitant l’ús
racional i combinat dels diferents modes de transport segons
el viatge a realitzar. Pel que fa als vianants, cal continuar tre-
ballant per l’espai que legítimament els correspon. Hem d’a-
vançar en l’ampliació de voreres, la creació d’espais de con-
vivència i la garantia del dret a caminar, elements fonamentals
per una mobilitat més confortable. En referència al vehicle pri-
vat, cal fer-ne un ús més racional, de manera que s’aconse-
gueixi, si més no, mantenir la velocitat mitjana de circulació. 
• Cal fomentar un canvi d’actituds tant de les administracions
com dels ciutadans i ciutadanes, establint sistemes que ga-
ranteixin la disciplina viària i que assegurin, per tant, una
més gran seguretat a la via pública. És necessari complir i fer
complir les normes bàsiques de convivència en la mobilitat,
de manera que s’augmentin els graus de seguretat, tant dels
vianants com dels conductors i conductores. La voluntat de
les persones que signen aquest Pacte és reclamar una nor-
mativa específica en matèria de trànsit per les ciutats que
faci més àgil i efectiu el principi d’autoritat municipal a l’ho-
ra de garantir el respecte a la normativa.
• Cal que qualsevol nova actuació urbanística consideri, en la
fase de planificació, les noves necessitats de mobilitat que es
generaran. El creixement de la ciutat i la definició urbanísti-
ca de noves àrees d’atracció, siguin logístiques com la Zona
Franca, residencials com la Diagonal o el Front Marítim, cul-
turals i d’atracció turística o amb perspectiva de futur com
l’àrea que acollirà el Fòrum Universal de les Cultures Barce-
lona 2004 a l’entorn del Besòs, han d’estar acompanyades
dels corresponents estudis d’evolució i gestió de la mobilitat
als seus entorns i, també, de les necessàries dotacions de
transport públic i dels nous espais (de passeig, d’aparcament,
de distribució de mercaderies, etc.) que la zona requerirà. 
4
Més enllà dels criteris comuns a l’hora de signar aquest Pacte, les
persones signants manifesten la seva voluntat:
• Que el Pacte per la Mobilitat es constitueixi com un acord
obert a tothom, amb vocació de ser subscrit per altres grups,
associacions o entitats que estiguin a favor dels seus princi-
pis i accions. Alhora, per assegurar una mobilitat sostenible
no només a la nostra ciutat, seria desitjable i encoratjador
que la iniciativa de Barcelona es fes extensible a l’àmbit de
la regió metropolitana i fos assumida pels ens polítics, ges-
tors o administradors d’aquesta realitat i del conjunt del país.
• Que el Pacte per la Mobilitat no sigui el final d’un procés de
reflexió i consens, sinó l’inici d’un treball comú que es con-
creti en plans d’actuació. En aquest sentit és prevista la cre-
ació de grups de treball temàtics d’acord amb els deu punts
que configuren el Pacte. S’invitarà a tots els signants del
Pacte a participar als grups de treball, per tal que hi estiguin
representades les entitats i associacions més directament
interessades en cada cas. 
• Els diferents plans d’actuació tindran els seus propis objectius,
calendari i, si és convenient, pressupost global i finançament,
amb la participació de les diferents entitats. D’altra banda,
tant el desenvolupament global del Pacte com els avenços en
els diferents grups de treball seran debatuts i actualitzats com
a mínim amb una periodicitat anual, i el Consell de Circulació
de Barcelona és el marc idoni per fer-ho. 
Aquest Pacte és el resultat de la participació, de l’actitud oberta i
de diàleg, de la voluntat de voler escoltar i fer-se sentir dels mem-
bres del Consell de Circulació de Barcelona, creat el 1983 per
debatre i posar en comú els diferents aspectes de la mobilitat a la
ciutat.
Els principis inspiradors que fonamenten el Pacte per la Mobilitat
i el compromís de convertir-lo en un inici de treball comú que tin-
gui efectes palpables en la mobilitat de Barcelona suposen, ja per
si sols, un èxit. Aquest Pacte no és la suma d’un conjunt d’indivi-
dualitats, sinó que és fruit de les persones que el subscrivim i,
sobretot, és un salt qualitatiu per a la ciutat, un gran pas enda-
vant per la mobilitat que volem a Barcelona. 
5
Objectius 1 Aconseguir un transport col·lectiu de qualitat i integrat.
2 Mantenir les velocitats de recorregut i millorar la veloci-
tat del transport públic de superfície.
3 Augmentar la superfície i qualitat de la xarxa viària dedi-
cada als vianants.
4 Augmentar el nombre de places d’aparcament i millorar-
ne la qualitat.
5 Millorar la informació i la formació de la ciutadania, i la
senyalització de la via pública.
6 Aconseguir una normativa legal adequada a la mobilitat
de la ciutat de Barcelona.
7 Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris
i usuàries dels diferents modes de transport.
8 Promoure l’ús de carburants menys contaminants i el
control de la contaminació i el soroll causats pel trànsit. 
9 Fomentar l’ús de la bicicleta com a mode habitual de
transport.
10 Aconseguir una distribució urbana de mercaderies i pro-
ductes àgil i ordenada.
6
1. Impulsar l’ampliació del sistema tarifari integrat entre els trans-ports públics de la metròpoli barcelonina a través de l’ATM.
Aconseguir un Demanar a les administracions corresponents l’esforç inversor
transport col·lectiu necessari per a un transport col·lectiu de qualitat i suficient a laregió metropolitana, en un marc de finançament estable. Aquestes
de qualitat i inversions hauran d’afavorir la intermodalitat dels sistemes de
integrat transport.
Ajustar periòdicament la xarxa de transport públic de superfície a
les noves necessitats de mobilitat dels ciutadans i ciutadanes amb
ampliacions de la cobertura de servei i reforçament, si escau, de la
freqüència de determinades línies. 
Augmentar la fiabilitat, la connectivitat i la regularitat del servei
d’autobusos mitjançant l’ampliació de carrils segregats o reservats
a la ciutat i a les vies d’accés i prioritzar el seu pas en determina-
des cruïlles. 
Considerar, en les reformes urbanístiques de la ciutat, la prioritat
del transport col·lectiu, espai de pas a la calçada i instal·lació de
marquesines a les parades.
Aconseguir vehicles de millor accessibilitat en totes les línies d’au-
tobusos.
Promoure l’ampliació de la xarxa de metro a Nou Barris, Bon
Pastor i Zona Franca, entre d’altres. Continuar aplicant mesures
per millorar la qualitat del servei, en especial la connexió entre
línies i l’accessibilitat universal.
Donar suport a la construcció de nous sistemes de transport de
capacitat intermèdia, com per exemple el tramvia, en aquells eixos
de transport que ho justifiquin.
Potenciar l’ús del taxi i incloure aquest servei en la planificació de
la mobilitat.
7
2. Confeccionar un catàleg de les vies bàsiques definint la jerarquiafuncional dels carrers, segons el nivell de servei, els usos dels dife-
rents modes de mobilitat i la distribució de l’espai viari, en un
Mantenir marc de rendibilitat social. S’estudiarà la progressiva supressió de
les velocitats l’aparcament en superfície d’aquelles vies considerades com abàsiques en la política de mobilitat.
de recorregut, 
en especial Actualitzar i executar el pla de millora de la connectivitat viària
la velocitat del (Picasso), d’infraestructures i tecnologia amb l’eliminació dels colls
transport públic d’ampolla i l’aplicació de noves tecnologies per a la gestió del
de superfície trànsit, de cara a mantenir una velocitat de recorregut equilibrada.
Fomentar una millor distribució del trànsit metropolità mitjançant
una política lògica i coherent de peatges a les vies de connexió
metropolitanes.
Impulsar la col·laboració institucional per aconseguir el manteni-
ment de les infraestructures d’accés a la ciutat.
Promoure la construcció d’infraestructures per al transport a les
zones logístiques.
Incidir en el trànsit cap al centre de la ciutat mitjançant una polí-
tica de regulació de l’estacionament al carrer.
Reforçar el compliment estricte dels límits de velocitat màxim de
la ciutat i estudiar l’impacte de la reducció de la velocitat de cir-
culació de vehicles, per sota dels 50 km per hora, en algunes zones
de la ciutat.
Potenciar les operacions especials de la Guàrdia Urbana per tal
d’impedir infraccions que pertorbin el normal funcionament de la
circulació: dobles fileres, aparcament al carril bus, parades de trans-
port públic, carril bici, sobre les voreres i altres zones de vianants.
Reforçar les actuacions de control de circulació dels agents de la
Guàrdia Urbana que actuen a la via pública, especialment a les vies
bàsiques, amb mitjans tecnològics més avançats.
Revisar la tipologia de les sancions de les infraccions de circulació
que afectin la fluïdesa del trànsit i la seguretat per tal de conside-
rar-les com a greus en determinades circumstàncies.
8
3. Seguir implantant el programa de zones de vianants als centreshistòrics i a altres àrees d’atracció especial. 
Augmentar Continuar el pla d’ampliació de voreres i garantir un espai mínim
la superfície lliure sense obstacles per als vianants.
i qualitat Continuar la implantació del pla municipal d’accessibilitat amb
de la xarxa viària l’horitzó de garantir l’accessibilitat universal en tot l’espai públic
dedicada als on sigui físicament possible.
vianants
Definir els criteris de mobilitat que s’hauran de complir en les
reformes urbanístiques de la ciutat, per tal de garantir la prioritat
de la mobilitat a peu i en transport col·lectiu.
Modificar el repartiment dels cicles semafòrics en els principals
eixos, en el sentit de coordinar els passos de vianants i d’incre-
mentar el seu temps de pas, per tal de fer més confortable el recor-
regut a peu.
Redefinir un estàndard de senyalització de les obres en la via
pública que prevegi voreres provisionals i passos de vianants en
condicions dignes i segures.
Potenciar les operacions de la Guàrdia Urbana per impedir les
infraccions que afectin la mobilitat dels vianants.
9
4. Realitzar un nou pla d’aparcaments. En aquest pla tindran unespecial protagonisme els aparcaments de residents. Es faran pro-
postes de promoció i de revisió de la fiscalitat actual.
Augmentar el
nombre de places Impulsar la definició d’uns estàndards de qualitat dels aparca-ments oberts al públic, siguin públics o privats.
d’aparcament i
millorar-ne la Afavorir una oferta del servei d’aparcaments que consideri, entre
qualitat d’altres, la qualitat, la disponibilitat de transport públic, la proxi-
mitat als centres de la ciutat i el temps real d’estada.
Promocionar l’estacionament de les motos i bicicletes en aparca-
ments i incrementar el nombre de places a la calçada.
Revisar la implantació de zones blaves per afavorir i facilitar un
millor accés a les zones comercials i de serveis.
Impulsar l’execució d’aparcaments de connexió modal i d’incre-
ment d’ocupació a l’àmbit metropolità, lligat a les noves infraes-
tructures de transport, i també quan es pugui a les ja existents.
10
5. Fer campanyes de comunicació als ciutadans i ciutadanes per pro-moure el civisme en la conducció i l’estacionament, millorar la
seguretat viària, fomentar l’ús dels transports col·lectius i els des-
Millorar plaçaments a peu i en bicicleta.
la informació i Elaborar programes de consolidació dels viatges amb cotxe compar-
la formació tit entre els treballadors i treballadores i promocionar l’abonament
de la ciutadania, del transport públic a persones empleades i clients, per part de les
i la senyalització empreses, com a alternativa al pagament o bonificació d’aparcament.
de la via pública
Afavorir la formació contínua i el reciclatge de conductors i con-
ductores.
Elaborar i posar en funcionament un projecte de normalització i
millora de la senyalització a Barcelona, particularment la informativa,
modificant, entre d’altres, la senyalització horitzontal dels passos de
vianants per tal d’augmentar la seguretat viària, en especial la dels
vianants i la dels conductors i conductores de vehicles de dues rodes.
Millorar la senyalització dels encreuaments vianants-bicicletes.
Augmentar la informació en temps real sobre trànsit i transport pú-
blic i elaborar previsions sobre el trànsit, a través de ràdio, TV i inter-
net, per tal d’orientar l’usuari sobre el mode de transport més adient. 
Crear un sistema d’informació a la ciutadania de les obres i activi-
tats als carrers, dels seus efectes en la circulació i de camins alter-
natius recomanats.
11
6. Impulsar la demanda de canvis legislatius que facin més dissuasi-ves les actuacions sancionadores municipals i donin més autoritat
a l’alcalde, i participar-hi.
Aconseguir una
normativa legal Posar en funcionament sistemes alternatius a les sancions eco-nòmiques.
adequada a 
la mobilitat Actualitzar les ordenances municipals a les noves condicions de
de la ciutat mobilitat: ordenances urbanístiques i d’edificació, ordenances de
de Barcelona vianants i de circulació, ordenances de càrrega i descàrrega i orde-
nances de medi ambient.
Promoure una justícia ràpida i efectiva per a l’ordre i la seguretat
de la circulació.
12
7. Realitzar actuacions específiques i periòdiques de la GuàrdiaUrbana vigilant els comportaments que provoquen accidents més
greus. Supervisar els punts de més risc a la ciutat efectuant el
Millorar la seguiment de les actuacions correctives i preventives realitzades. 
seguretat viària Estudiar els accidents i el comportament dels usuaris de les vies,
i el respecte entre per tal que aquesta informació ajudi a dissenyar el pla anual d’ac-
els usuaris i tuacions de seguretat viària a la ciutat: obres, gestió i vigilància,
usuàries dels educació, etc.
diferents modes 
de transport Millorar l’atenció i la informació a les persones implicades en acci-dents de trànsit.
Realitzar campanyes de mentalització adreçades a tota la ciutada-
nia i específiques per a les persones usuàries de ciclomotors i
motociclistes pel que fa a l’ús del casc.
Garantir que les actuacions de remodelació urbanística considerin
els criteris bàsics de millora de la seguretat viària.
Realitzar cursos de conducció segura i ecològica.
Impulsar la introducció de nous elements de seguretat en la fabri-
cació de vehicles.
Promoure la formació dels conductors i conductores de ciclomo-
tors en qualsevol de les tres formes ja previstes: exàmens, forma-
ció en escoles de conducció o superació d’assignatura específica
en l’àmbit escolar.
13
8. Adherir-se al document Agenda 21, aprovat per la Comissió dePolítica Mediambiental i de Sostenibilitat, de l’Ajuntament de
Barcelona.
Promoure l’ús de
carburants menys Potenciar la realització de proves relacionades amb la contamina-ció ambiental i soroll en la ITV i impulsar la proposta que tots el
contaminants i vehicles mecanitzats passin la ITV.
el control de la
contaminació i Incrementar les actuacions de la Guàrdia Urbana de control del
el soroll causats soroll de tot tipus de vehicles, incidint en autobusos, camions i
pel trànsit motos, amb especial atenció als sistemes d’escapament trucats. 
Impulsar la col·locació de sistemes per disminuir el soroll a certes
artèries de la ciutat.
Analitzar l’impacte de l’ús dels cotxes petits i dels vehicles que uti-
litzin energies alternatives.
14
9. Ampliar, racionalitzar i millorar la xarxa d’itineraris i de carrils biciamb espais protegits i senyalitzats, i definir els llocs adients d’es-
tacionament.
Fomentar l’ús 
de la bicicleta Potenciar el transport de bicicletes al metro i als ferrocarrils de laregió metropolitana.
com a mode
habitual Promoure el coneixement i respecte a les normes de circulació per
de transport part dels usuaris i usuàries de la bicicleta.
Adherir-se al projecte europeu EuroVelo de construcció d’una
ronda costanera per a bicicletes.
15
10. Regular l’horari i el temps d’estada en les zones de càrrega/descàr-rega als xamfrans i en certs carrils de circulació segons la configu-
ració viària, la tipologia comercial i els vehicles de distribució de
Aconseguir una mercaderies.
distribució urbana Estudiar i millorar l’ordenació de les zones de càrrega i descàrrega
de mercaderies amb l’objectiu de minimitzar la durada de les operacions i la
i productes àgil i distància al lloc de destinació de les mercaderies.
ordenada
Potenciar la vigilància i disciplina en les zones de càrrega i descàr-
rega.
Fomentar la distribució compartida de mercaderies per reduir el
nombre d’operacions.
16
Entitats del Pacte per la Mobilitat
Ajuntament de Barcelona
AGBAR-ITV, SA
ACET  Associació Catalana d’Empreses de Transports de Mercaderies
AGTC  Associació General de Transportistes de Catalunya
Amics de la Bici, agrupació d’usuaris i usuàries de la bicicleta
ANESDOR  Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas
Associació de Familiars i Víctimes de Trànsit
Associació Pla Estratègic de Barcelona
ASOLIGAS  Associació Catalana de Transports de Líquids i Gasos Liquats
AUDICA  Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya
Barcelona Camina
Cambra de Comerç de Barcelona
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Consell de Gremis de Comerç i Serveis de Barcelona
FAVB  Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
FECAV  Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers
Federació Provincial d’Autoescoles de Barcelona
Federación Transportes, Comunicación y Mar UGT Catalunya
Foment del Treball Nacional
Fundació RACC
Gremi de Garatges
Gremi de Missatgeria de Catalunya
Gremi Provincial de Tallers de Reparació de Vehicles
Gremi Provincial de Transport i Maquinària Construcció i Obres Públiques
Barcelona
Institut Català de Logística
Institut Metropolità del Taxi
Montepio de Conductors de Sant Cristòfol
Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya
P(A)T  Prevenció d’Accidents de Trànsit
Pacte Industrial per a la Regió Metropolitana
PTP  Associació per a la Promoció del Transport Públic
Reial Moto Club de Catalunya
STAC  Sindicat del Taxi de Catalunya
TRANSCALIT  Federació Catalana de Transports de Barcelona
TRANSPRIME
UNESPA-UCEAC  Unió Catalana d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores
USCOB  Unió Sindical CCOO del Barcelonès