PEC
04>07
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT
PLA D’ACCIÓ 2004-2007
ÍNDEX
Presentació ..................................................................................................pàg. 2
Pròleg..........................................................................................................pàg. 3
Antecedents..................................................................................................pàg. 4
La diagnosi de la realitat educativa actual........................................................ pàg. 5
El procés participatiu.....................................................................................pàg.12
Pla d’acció 2004-2007....................................................................................pàg.20
Organització i participació...............................................................................pàg.79
Sistema d’informació i avaluació..................................................................... pàg.82
Declaració institucional del plenari del Projecte Educatiu de Ciutat....................... pàg.87
Institucions i entitats membres........................................................................pàg.89
1
Les persones fem la ciutat
Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat d’una gran participació. La gent s’ha mobilitzat
per expressar, per diversos canals i en espais múltiples, el seu parer i la seva voluntat. És
aquest caràcter el que fa que la nostra sigui una ciutat diferent, tan viva com entranyable, tan
dinàmica com tradicional. Penso que aquesta és l’essència de Barcelona: més enllà de les
pedres que la fan eterna, som les persones les que la fem única.
Al llarg del passat any s’ha esdevingut un d’aquests processos que de tant en tant capgiren la
vida quotidiana. Al si del Projecte Educatiu de Ciutat s’ha endegat un debat per, després
d’alguns anys de trajectòria, redefinir-lo tornant a plantejar els reptes que fan que el projecte
sigui útil, viu i necessari.
A través d’aquest nou Pla, el PEC s’obre encara més a la ciutat, incorporant noves aportacions;
però també en la seva redefinició troba una manera més àgil d’encaixar amb els temps que
estem vivint, amb les dinàmiques de relació que estem acostumats a establir, amb les
necessitats i peculiaritats de cada espai, de cada entorn, de cada moment.
Evidentment, per als que ja hi sou i sempre hi heu estat, no he de dir que la ciutat, que som
totes i tots, beu i viu de fonts com aquesta. És el plaer de construir-lo i construir-la que ens fa
seguir endavant. Per als qui us trobeu aquest text a les mans i no coneixeu la nostra realitat,
us convido a entrar-hi i seguir-ne l’exemple. El PEC de Barcelona és l’expressió magnífica de
com les persones fem la ciutat, la ciutat educadora sí, però sobretot la ciutat política,
construïda des de la diversitat i per a la pau, per a totes i tots, amb tots i totes.
Joan Clos i Matheu
Alcalde de Barcelona
2
El PEC: Un projecte que va esdevenint realitat
El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) va ser, inicialment, una gran aposta engrescadora que va
permetre a moltes persones creure que es podia fer realitat allò que desitjaven: col·laborar,
tots i totes, en una tasca comú, la de millorar la nostra ciutat a partir de
l’educació, fent, d’un gran projecte educatiu, un moment de trobada i d’esperança per anar
canviant les coses que no ens agraden, que poden i han de donar més sentit i més qualitat al
coneixement i a la nostra vida col·lectiva.
Aquesta tasca no és fàcil, i en els quatre anys transcorreguts des d’aquell inici prometedor fins
al darrer plenari del PEC ha calgut repensar i redefinir moltes coses; ha estat necessari
apuntar a fites més modestes, però més concretes i factibles, que aquelles que van constituir
una il·lusió primera; i també donar-se compte que el projecte d’una ciutat gran com Barcelona
no existia únicament per la voluntat d’unes quantes persones, sinó que era un projecte a mig
termini, que calia construir dia a dia, inacabat per definició, perquè sempre està obert a més
projectes concrets, a més persones que arribin, a més ambició transformadora. Un projecte,
doncs, dels que sempre ens deixen insatisfets, perquè per molt que creixi encara pot créixer
més i més.
Però les apostes desmesurades, que poden esdevenir desmobilitzadores per la seva magnitud,
necessiten un contrapunt de realisme, de proximitat, de complicitat. I, per sort, aquest és el
contrapunt que s’està produint en el PEC. Sense perdre aquella ambició inicial que el portava a
sobrepassar la suma d’accions que el caracteritzen, el camí fet pel projecte ha permès
l’aparició de la complicitat, de la col·laboració, de la construcció comú de solucions per a
situacions que ens preocupen: les que es manifesten amb urgència a Barcelona, derivades
d’un excés de fracàs escolar, o de l’arribada de moltes persones procedents de cultures
llunyanes, o dels canvis en un sistema de valors no sempre adequat i compensat, no sempre
idoni per a la ciutat que volem i reclamem amb insistència.
Avui, és sobretot aquest caràcter de construcció comuna allò que vull subratllar. Estem,
encara, massa sovint, en una forma cultural que no acumula els esforços perquè un tarannà
en excés individualista ens porta a voler millorar les coses, sí, però cadascú tot sol, partint de
zero, en la seva parcel·la. Crec que, com a ciutat, hem avançat en la col·laboració; la nostra és
una ciutat molt participativa. Però encara no suficientment. Projectes com el PEC, capaços de
generar actuacions transversals, de reunir sectors molt diversos de la societat civil i
l’administració per col·laborar en peu d’igualtat, de fer que actors diferents estiguin d’acord per
aportat cadascú la seva pedra i posar-la damunt les plantades pels altres, ens mostren que
anem per un bon camí. Un camí capaç de fer realitat els projectes més agosarats, com
comença a succeir amb el nostre.
Marina Subirats i Martori
Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
3
Antecedents
En l’horitzó dels canvis socials que ens envolten, el món educatiu s’ha vist somogut per dues
tensions sobreposades: mentre creix la demanda i la importància que la societat dóna a
l’educació, s’escampa la idea que l’escola aïllada i autosuficient no pot assumir en solitari la
tasca d’educar.
És en aquest context, i d’una manera precursora, que Barcelona va formular l’any 1990 el
concepte de ciutat educadora centrat en la idea de la coresponsabilitat social en l’educació.
Des d’aleshores, la ciutat educadora, aquella en la qual els diferents agents socials es
constitueixen en agents educatius perquè assumeixen intencionalment els valors i els objectius
d’un projecte compartit, ha estat un horitzó utòpic cap al qual ens hem volgut anar acostant.
Tanmateix, el camí que porta de la formulació de la idea a la construcció de la ciutat
educadora no és gens fàcil. Implica que la societat assumeixi la seva responsabilitat col·lectiva
en l’educació i que l’escola esdevingui l’element central d’una xarxa educativa integrada que
relacioni famílies, entitats culturals, associacions de lleure i mitjans de comunicació. Així com
al llarg del segle XX es va acomplir el projecte d’universalització de l’escolaritat, aquest és un
nou projecte de gran abast cultural que proposa per al segle XXI un sistema educatiu integral
que afavoreixi la transmissió del coneixement i el desenvolupament moral a tots els infants, en
el marc de la igualtat d’oportunitats.
A Barcelona, aquest camí s’ha anat fent en diferents etapes. A mitjan anys noranta es
comença a dibuixar la idea del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) com a pla estratègic
d’educació que doni un nou impuls a la idea de la coresponsabilitat social en l’educació. El
1999, representants de la societat civil i de les institucions públiques van signar el compromís
d’impulsar els continguts que el PEC proposava. Aquest compromís s’articulava al voltant de
set línies estratègiques, resultants d’un procés de reflexió i debat que es va perllongar durant
més d’un any (des del gener de 1998 fins a l’abril de 1999). Aquesta primera fase del PEC —
que es coneix com a PEC I— va estar marcada per un fort desenvolupament teòric, en el qual
van participar experts de primera línia, com també un bon nombre de ciutadans i ciutadanes.
A partir d’aquest moment, el PEC avança en l’execució de les línies proposades en la
formulació inicial. No obstant això, la mateixa ambició del projecte i la riquesa de les reflexions
en van dificultar l’aplicació.
Durant la primera fase de desenvolupament, les línies i les propostes del PEC han donat lloc a
una pluralitat d’accions vinculades a l’educació a Barcelona, impulsades per diversos agents. El
PEC ha esdevingut un instrument que posa l’educació en el centre del debat ciutadà, incentiva
la possibilitat de treballar en xarxa i expressa la vocació de Barcelona com a ciutat educadora.
Malgrat aquest balanç positiu, al cap de quatre anys s’ha fet necessària la reflexió sobre el
camí fet i l’endegament d’una nova etapa. Això és el que va animar la convocatòria d’un nou
procés participatiu, justificada per l’anàlisi d’una realitat canviant i complexa.
En primer lloc, l’acceleració que caracteritza les nostres societats fa necessari tenir en compte
factors que el 1997, quan es va iniciar el procés participatiu anterior, no tenien el mateix pes
que avui. Les dinàmiques migratòries, els canvis en el sistema educatiu, les noves relacions
entre l’educació formal i l’educació no formal i el paper de les tecnologies de la informació i la
comunicació en són, possiblement, els exemples més evidents d’un nou diagnòstic en el qual
ens cal aprofundir.
En segon lloc, la dinàmica de treball dels agents educatius (en el seu sentit més ampli) els
porta a reclamar, d’una manera més o menys explícita, àmbits de coordinació, de debat i, en
molts casos, de reconeixement. Recollir aquestes necessitats i sensibilitats és una de les
funcions del PEC.
Finalment, l’experiència adquirida en l’etapa anterior ens dóna la possibilitat d’imaginar una
nova etapa en la qual l’acció educativa coordinada dels agents socials s’estableixi d’una
manera més operativa i eficaç, alhora que, sense que l’IMEB disminueixi el seu compromís
4
com a convocant i impulsor, es produeix un reequilibri de responsabilitats en el sentit
d’augmentar el compromís i el protagonisme de la societat civil.
Lògicament, a aquestes dues explicacions complementàries cal afegir la valoració dels òrgans
directius del PEC a l’hora de definir els àmbits prioritaris d’intervenció, mantenint sempre la
coherència amb els fonaments conceptuals inicials.
Com a resultat d’això, l’any 2003 es dóna un nou impuls al Projecte mitjançant una
actualització del diagnòstic i dels continguts i el disseny d’una nova estratègia —és el que
correspon al PEC II. Aquesta nova formulació parteix dels principis generals, dels continguts i
de la filosofia de la primera proposta, però procura millorar les estratègies d’implantació.
Aquest fet possibilita que al final del segon procés s’hagi presentat un Pla d’acció en el qual les
unitats bàsiques són projectes que es caracteritzen per la seva operativitat i pel pacte entre els
agents que els han de portar a terme.
La diagnosi de la realitat  educativa actual
El diagnòstic que presentem intenta donar resposta als canvis que s’han produït durant els
últims quatre anys. No és un document que detalli tots els canvis que han tingut lloc en
l’educació tal com s’entén i es conceptualitza en el Projecte, sinó només aquelles qüestions
que, des del nostre punt de vista, signifiquen un canvi important i plantegen nous reptes
educatius a la ciutat de Barcelona.*
Pel que fa a l’educació formal
Tot el que fa quatre anys s’observava amb preocupació en el diagnòstic anterior del Projecte
Educatiu s’ha convertit en una realitat. A més, s’ha produït una ofensiva en contra de les
competències autonòmiques en l’àmbit de l’educació. Així doncs, la LOCE, amb les ordres i els
decrets subsegüents, assumeix competències que són pròpies de la Generalitat de Catalunya.
Mèrit enfront d’igualtat
Aquests últims anys s’ha modificat de manera important el marc ideològic sobre les finalitats
de l’educació. La Llei de qualitat afirma la restauració del principi del mèrit i del reconeixement
de la capacitat i l’esforç individual com a base de l’èxit educatiu, i oblida explícitament la
capacitat de l’educació per compensar desigualtats socials i promoure l’equitat. Fins ara, la
universalització progressiva de l’educació no entrava en contradicció amb el principi del mèrit,
però els últims canvis en legislació educativa han trencat l’harmonia existent entre igualtat i
mèrit. Els ideòlegs del Partit Popular han reivindicat el retorn al principi del mèrit en detriment
del principi d’igualtat, amb la supressió consegüent del que es coneix com a ensenyament
comprensiu.
Això ha comportat, d’una banda, una modificació important dels continguts, de manera que es
recupera allò que tradicionalment ha constituït l’educació escolar: la transmissió d’informació.
Això entra en contradicció amb el que s’afirma al Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, que
és que a l’«era de la informació» l’escola ja no és la dipositària de la informació i que la seva
tasca ha d’estar més centrada en el desenvolupament de capacitats que permetin tractar la
informació que no pas en la informació per si mateixa. Aquesta idea no solament no ha tingut
acceptació, sinó que, a més, ha estat durament criticada pel discurs oficial i per una part del
professorat de secundària.
D’altra banda, la desaparició de l’ensenyament comprensiu comporta la segregació de
l’alumnat en itineraris que determinen el seu futur educatiu depenent del seu esforç (i del de
les famílies respectives). La Llei de qualitat substitueix l’interès que han de mostrar
l’Administració i el professorat a l’hora de dotar de sentit la institució escolar per l’«interès» de
l’alumnat per promocionar-se, de manera que les diferents mostres d’«interès» impliquen, al
seu torn, diferents maneres d’estar en el sistema educatiu, fent clarament visible el principi del
mèrit.
5
La Llei de qualitat («Llei Del Castillo») en l’educació dóna per fet que a l’Estat espa
nyol hi ha prou oportunitats per a tothom i que les desigualtats socials són exclusivament el
resultat de l’esforç i de la qualitat de cada persona a escala individual. Això no obstant, les
dades econòmiques existents no donen suport a aquesta idea, sinó que permeten sospitar que
a l’«Espanya de les oportunitats», a més de l’esforç individual, hi ha una font important de
desigualtat cultural i educativa que es tradueix en expectatives educatives diferents.
L’especialització social dels centres educatius
A tot això, però, s’hi afegeix un nou fenomen relacionat amb la dualització progressiva dels
centres escolars. El discurs oficial que relaciona qualitat amb informació i homogeneïtat ha
generat els prejudicis i els estereotips educatius existents, i ha comportat que determinats
sectors de les classes mitjanes hagin optat per centres escolars on tots dos aspectes estiguin
garantits. La consciència d’incertesa respecte al futur i de l’educació com a garantia de
supervivència determina que les famílies amb més expectatives educatives busquin refugi en
centres escolars on se’ls garanteix allò que el discurs oficial relaciona amb qualitat de
l’educació. El resultat és l’«especialització social» dels centres escolars. Durant els últims
quatre anys, aquesta tendència s’ha manifestat de manera important i no s’ha vist sotmesa a
cap tipus de fre per part de l’Administració de Catalunya, que l’ha acceptat sense més ni més.
La dualització escolar existeix perquè els centres escolars que responen al discurs oficial reben
més demandes i, en conseqüència, poden seleccionar el seu alumnat. Això vol dir que, en un
futur molt proper, atesa la segregació implícita i subjacent a la Llei i a la realitat
socioeconòmica de la societat catalana, un tipus de centres, la majoria de titularitat pública,
escolaritzarà els fills i filles de les famílies socioeconòmicament desafavorides mentre que un
altre tipus de centres, la majoria de titularitat privada, ho farà amb la descendència de les
famílies més afavorides socialment. Aquesta tendència ha existit sempre, però l’educació en el
seu conjunt mai no ha deixat de ser una possibilitat de promoció social, de manera que una
part important de les classes mitjanes actuals són fills i filles de les classes treballadores de les
dècades de 1950 i 1960. L’especialització escolar és, doncs, especialment indesitjable, perquè
dificulta la promoció social i, a més, pot significar la reproducció de formes de marginació i
exclusió social.
I el professorat?
Aparentment, la Llei satisfà bona part de les reivindicacions presentades pel professorat
després de l’extensió de l’ensenyament obligatori. Malgrat tot, hi ha una part del professorat
que pensa en les conseqüències de les tendències assenyalades. D’aquesta manera, hi ha una
profunda contradicció entre el pensament que torna a fer de l’escola la dipositària de la
informació, juntament amb el desig de tenir un alumnat interessat i respectuós amb l’autoritat
acadèmica, i les tendències socials existents. La reivindicació del primer aspecte condueix a
l’accentuació de l’especialització social dels centres educatius, la qual cosa accentuarà encara
més el desànim i la insatisfacció de bona part del professorat, ja que no podran garantir des de
la pràctica educativa la suposada qualitat de l’educació.
I, a més, l’especialització social dels centres pot aguditzar les tensions entre el professorat si
les expectatives professionals i, per tant, la satisfacció personal s’associen a la informació i a
l’«interès» de l’alumnat. Això pot provocar categories de professorat: hi haurà qui treballarà
amb els alumnes «interessats» i qui ho farà amb els que no s’esforcen. I a l’hora d’establir
aquestes categories als centres de secundària, es recuperaran la jerarquia i l’antiguitat? Hem
de pensar que els problemes relacionats amb la professionalitat del professorat no es resolen
ni amb la ideologia subjacent a la Llei de qualitat ni amb les mesures que l’acompanyen.
Sobre l’educació infantil
La LOGSE entenia l’educació infantil (0-6 anys) com una etapa no obligatòria del sistema
educatiu i considerava que l’atenció infantil no es podia entendre exclusivament com a
6
assistència, sinó que comportava pràctiques educatives per si mateixa i era una font de
desenvolupament infantil. Això implicava la revaloració social de l’atenció infantil.
La Llei de qualitat incorpora altres aspectes que impliquen un important pas enrere respecte de
consecucions educatives aconseguides durant la dècada passada. Probablement, la regressió
més preocupant és l’eliminació del primer cicle de l’educació infantil (0-3 anys) i la seva
substitució per un plantejament assistencial. Aquesta concepció té connotacions clarament
negatives, ja que s’eludeixen les implicacions futures de l’atenció a les persones de menys
edat i, en definitiva, aquesta no rep la importància social que té, atès que es defensa que per
si mateixa únicament implica una bona atenció física i emocional. Així doncs, desapareix
qualsevol tipus de referència a la possibilitat d’organitzar programes i activitats adreçades a la
millora de les pràctiques educatives de les famílies amb fills menors de tres anys i, a més, la
institucionalització de l’atenció infantil deixa de ser una competència educativa dels governs
corresponents. Aquest fet implica una important càrrega econòmica per als municipis o
l’establiment d’institucions sense perspectiva educativa que adopten exclusivament un
enfocament assistencial, amb el consegüent perjudici per a la mateixa institució com a font de
desenvolupament infantil.
Pel que fa a la immigració
Actualment s’han vist confirmades les apreciacions fetes fa quatre anys en el Projecte Educatiu
de Ciutat de Barcelona, en el qual s’afirmava la importància de promoure una ciutadania
oberta a la diversitat i s’assenyalaven els perills inherents al desenvolupament d’actituds
xenòfobes i racistes. Alhora, es constatava que hi havia una tendència a l’augment de la
diversitat ètnica i cultural, que no es percebia de manera uniforme a la ciutat perquè tendia a
concentrar-se en determinades zones o barris.
La presència d’un nombre important de persones estrangeres a la ciutat evidencia un grau
d’heterogeneïtat lingüística, cultural, ètnica, religiosa, nacional i identitària que adopta noves
formes i requereix noves respostes. Un bon exemple n’és la recent declaració de tots els
partits polítics representats al consistori de Barcelona, que pretén consensuar per al conjunt de
la ciutat les polítiques que permetin establir un marc social de negociació i consens en què
totes les persones se sentin partícips en la construcció d’un projecte col·lectiu de futur. Això
obliga a compartir col·lectivament una ètica que impliqui actituds i valors comuns presidits per
la igualtat i la solidaritat.
En tot això l’educació té un paper important. D’una banda, ha de fomentar actituds solidàries
en el conjunt de la ciutadania que accentuïn els aspectes d’igualtat que existeixen entre totes
les persones com a membres del gènere humà. D’altra banda, ha de promoure l’escolarització
dels infants estrangers en condicions d’igualtat respecte dels autòctons.
El context sociopolític de la immigració
En aquests últims anys, s’han produït contradiccions flagrants en una societat que proclama
valors com ara la igualtat i la justícia social i que, en canvi, practica una política d’exclusió i
marginació d’una part important de les persones immigrades. A més, existeix un discurs que
cada dia guanya més adeptes i que proclama que la immigració implica una amenaça per al
manteniment del pluralisme democràtic de les societats occidentals, en general, i de la
identitat catalana, en particular.
Aquests últims temps, la idea de l’«inintegrable cultural» s’ha anat estenent i comença a tenir
expressions polítiques que es tradueixen en actituds obertament xenòfobes i racistes. Així
doncs, la immigració no es percep com un col·lectiu molt ampli però enormement divers, sinó
com un tot homogeni en què la «tradició» s’imposa a la «modernitat» de la nostra societat. En
conseqüència, a la població immigrada se li atribueixen tot tipus de prejudicis i estereotips que
neguen el compromís d’aquestes persones amb la igualtat o la pluralitat. Així mateix, se’ls
culpa que no siguin o no puguin ser com la població autòctona, perquè s’exclouen a causa del
seu peculiar interès a mantenir els trets més «antidemocràtics» i «uniformitzadors» de la seva
religió.
7
Per això cal un discurs des de l’educació que manifesti les contradiccions existents a la nostra
societat i que afirmi els valors i les actituds que situen la igualtat i la cohesió social com a
eixos de qualsevol projecte col·lectiu. Cal, alhora, una pràctica educativa que situï l’ètica i la
virtut al centre de la seva activitat i que, per tant, evidenciï les polítiques i els mecanismes que
fa servir la nostra societat per marginar i excloure una part de la ciutadania.
L’escolarització dels infants de famílies immigrants
A les dificultats que existeixen per a la integració des de l’actual marc sociopolític s’hi sumen
també les dificultats del mateix context escolar. Els últims anys, el nombre d’escolars de
famílies immigrants ha crescut enormement i, en alguns casos, les seves condicions
d’escolarització no afavoreixen que l’escola dugui a terme la seva funció d’integració social.
Les concentracions artificials
Una ullada ràpida a les dades sobre l’escolaritat dels infants estrangers palesa l’especialització
social dels centres educatius. D’aquesta manera, malgrat les mesures administratives, els
infants de famílies immigrants van majoritàriament a l’escola pública, mentre que als centres
privats concertats el seu nombre és molt més reduït. Aquesta tendència, que s’ha intentat
corregir des de l’Administració, es presenta en aquests moments com una de les principals
dificultats per a la integració d’aquest col·lectiu.
A més, dins de l’escola pública trobem «concentracions artificials»; és a dir, centres educatius
amb un percentatge d’infants de famílies immigrants molt més elevat que el del seu territori.
Les concentracions són inevitables, ja que la immigració mostra propensió a concentrar-se en
barris determinats en què les condicions d’accés a l’habitatge són més assequibles. El
problema es planteja quan les concentracions es converteixen en guetos o presenten una
«guetització» progressiva, fet que es pot produir a les «concentracions artificials» quan els
infants o les seves famílies es troben en una situació real de risc social d’exclusió o marginació.
En aquest cas, l’educació deixa de ser un recurs per sortir d’una situació d’exclusió i
marginació i, tal com explica la sociologia de l’educació, sol acabar reproduint la mateixa
situació social, amb totes les implicacions negatives que això comporta.
D’aquesta manera, a més del perill de «guetització», les escoles amb «concentracions
artificials» presenten altres problemes a l’hora d’abordar la tasca educativa. Són escoles amb
un degoteig permanent d’alumnat d’incorporació tardana, fet que dificulta enormement la feina
tant dels equips directius com del professorat. A més, a tot això sol afegir-s’hi la manca, en
molts casos, dels recursos materials i humans per assumir aquesta situació.
L’eliminació de les «concentracions artificials» té molt a veure amb l’assumpció de mesures
administratives. D’aquesta manera, per exemple, no es pot acceptar sense més ni més que
l’alumnat estranger d’incorporació tardana s’escolaritzi en un centre que acull ja un
percentatge elevat d’infants de famílies immigrants si en el mateix territori hi ha altres centres
amb un percentatge d’immigrants molt baix. Al mateix temps, l’Administració educativa ha
d’orientar les famílies a l’hora d’escollir centre i construir un discurs que combati els prejudicis
i els estereotips que existeixen sobre la qualitat de l’educació, com també dur a terme una
discriminació positiva sobre aquells centres que són percebuts negativament per la població
autòctona.
El tractament de la llengua i la pràctica educativa
Una bona part dels infants de famílies immigrants, nascuts o no a Catalunya, tenen dificultats
importants relacionades amb les competències lingüístiques necessàries per afrontar les
activitats d’ensenyament i aprenentatge. Aquest fet va relacionat amb molts factors, com ara
el grau d’escolarització prèvia o el domini de competències lingüístiques formals
desenvolupades prèviament des de l’idioma propi. En tot cas, però, per a l’actual sistema
educatiu, el tractament lingüístic d’aquesta part de la infància i l’adolescència implica un nou
repte.
La comunitat educativa de Catalunya ha fet, els últims vint-i-cinc anys, un esforç notable per
aconseguir un sistema educatiu que, al final de l’ensenyament obligatori, garanteixi un bon
8
domini de les dues llengües oficials, el català i el castellà. La situació actual és molt diferent:
cal treballar les dues llengües amb infants que, sovint, tenen com a llengua pròpia un idioma
diferent del català i del castellà i que, a més, no té cap tracte específic o singular en el context
escolar.
Aquesta situació planteja problemes importants que no acostumen a trobar solució en els
models vigents de l’educació bilingüe. Així doncs, les persones que defensen el
desenvolupament de programes bilingües de manteniment de la llengua familiar obliden que el
nombre de llengües presents a l’escola és enorme. De la mateixa manera, se senten veus que
proclamen com a model ideal els programes d’immersió en les primeres etapes i la immersió
total. Amb tot, aquestes persones també obliden les raons de l’èxit d’aquests programes: en
concret, tot i que no és l’únic element, el tractament de la llengua familiar de l’alumnat i el fet
que aquests programes funcionen sobre la base de professorat bilingüe, de manera que el
professorat sempre fa servir la segona llengua però coneix la de l’alumnat, que la pot utilitzar
sense que això comporti cap mena de perjudici per a les seves relacions amb el professorat i
les activitats d’ensenyament i aprenentatge.
Aquestes dificultats comporten que els infants de famílies immigrades es vegin «obligats» a
aprendre la llengua de l’escola sense que ningú conegui la seva. I, com és ben sabut,
l’«obligació» amb relació a les llengües no solament no acostuma a funcionar, sinó que, a més,
desferma actituds contràries a les objectivament preteses. Per això, té més sentit discutir
sobre com fer possible des de la pràctica educativa que sorgeixin les condicions que formen la
base de l’èxit de l’educació bilingüe.
En aquest sentit, es tracta d’aconseguir que el context escolar, les seves activitats i la llengua
que s’utilitza instrumentalment tinguin sentit per a aquest alumnat, cosa que implica
reconèixer la seva aportació a l’escola, que és, entre altres coses, la seva llengua. Això no
significa, tal com ja hem dit, que s’hagin de dissenyar programes de manteniment de la
llengua familiar, sinó que la pràctica educativa, per mitjà de vies molt diverses, faciliti la
presència al context escolar del que és propi de l’alumnat i, consegüentment, incrementi la
seva autoestima i li permeti desenvolupar una autoimatge positiva.
La incorporació tardana
La incorporació tardana és un dels fenòmens que més notablement s’ha incrementat durant
aquests últims anys. Aquesta és una situació enormement diversa: no implica el mateix
incorporar-se tard a l’educació infantil que fer-ho durant el segon cicle de l’educació
secundària, com tampoc no implica el mateix fer-ho després d’una escolarització prèvia
adequada que després d’haver estat uns quants anys sense haver tingut contacte amb un
context escolar. En altres paraules, les condicions concretes de l’alumnat d’incorporació
tardana solen ser força diverses i, per tant, és difícil adoptar formes i models únics
d’escolarització.
Quan la incorporació tardana es produeix a l’educació infantil o a l’educació primària, el
context de l’aula és el millor lloc d’acollida, amb una tasca individualitzada amb personal
especialitzat que treballi exclusivament els aspectes lingüístics necessaris per a la incorporació
normal a les activitats d’ensenyament i aprenentatge. En aquesta tasca individual, la manera
d’incorporar la llengua de l’escola passa per ensenyar la llengua i per treballar continguts
específics del cicle corresponent.
L’educació secundària combina dues maneres de fer: d’una banda, si el centre té un bon pla
d’acollida i recursos suficients per afrontar la nova situació, l’escolarització es fa a l’aula amb
suport individualitzat en qüestions relacionades amb el domini de la llengua i amb les activitats
d’ensenyament i aprenentatge; de l’altra, quan el centre no té ni els recursos suficients ni
existeixen els materials adequats, s’ofereixen els tallers d’adaptació educativa, que
escolaritzen fora de l’aula els alumnes que acaben d’arribar i que centren la seva activitat en el
domini de la llengua per tal que aquests es puguin incorporar normalment a les activitats del
cicle corresponent. En aquest sentit, els tallers d’adaptació educativa han anat modificant de
manera important el seu funcionament i fent una tasca en la qual la llengua s’ensenya a través
9
d’activitats d’ensenyament i aprenentatge i en la qual aquest alumnat participa en activitats
amb la resta d’estudiants del seu centre.
L’educació intercultural
Per tancar aquest apartat, volem fer referència a la importància de l’educació intercultural.
L’existència d’un ampli grup d’infants que presenten nivells d’heterogeneïtat importants
respecte dels infants autòctons ha revelat la importància d’adoptar una perspectiva
intercultural en l’educació. Aquesta perspectiva implica una proposta per al conjunt de
l’educació en què prevalen els valors i les actituds que s’indicaven a l’inici de l’apartat.
L’educació intercultural afirma que, per damunt de tot, tots som iguals i que, per tant, estem
subjectes als mateixos drets i obligacions. En segon lloc, l’educació intercultural proclama que
des del reconeixement de la igualtat és possible viure feliçment des de la diferència. En aquest
sentit, la igualtat proclama, alhora, la tolerància. Finalment, l’educació intercultural assumeix
un tercer gran principi relacionat amb la interacció: les persones. Hem d’actuar per construir
conjuntament un projecte col·lectiu en el qual es puguin reconèixer totes les persones i que
permeti a tothom viure feliçment des de la diversitat. La interacció pressuposa l’adaptació
mútua, i aquesta adaptació només és possible si els qui s’adapten mútuament comparteixen
unes actituds i uns valors comuns que impliquin un cert universalisme basat en la igualtat i la
solidaritat.
Això últim no significa que no hi pugui haver problemes de convivència i, fins i tot,
d’enfrontament obert respecte a determinades pràctiques socials amb persones dels col·lectius
minoritaris, com també n’hi ha al si de la població autòctona. La integració entesa com a
procés d’adaptació mútua entre les persones immigrants i les persones autòctones, presidit
per valors i actituds que afirmin la igualtat i la solidaritat, és un procés llarg i no està exempt
d’enormes dificultats. A més, requereix immenses dosis de diàleg i discussió. En tot cas, no hi
ha integració si aquesta implica submissió, ni tampoc no hi ha integració si no va associada a
la denúncia col·lectiva dels mecanismes implicats en la marginació i l’exclusió social.
En definitiva, un projecte intercultural comporta situar al centre de les pràctiques socials la
igualtat i la cohesió social, per construir conjuntament, a partir d’aquí, un projecte col·lectiu
presidit per actituds i valors compartits que permeti a tothom viure feliçment des de la
diversitat. És evident que en aquest projecte és tan important la integració cultural com la
integració social.
Pel que fa a les relacions entre l’educació formal i l’educació no formal
Després de quatre anys es fa encara més necessària la idea d’educació del Projecte Educatiu
de Ciutat, que pressuposa la conceptualització de diferents agents educatius i la necessitat que
s’interrelacionin entre si, de manera que cadascun assumeixi les seves responsabilitats a partir
de l’existència de finalitats educatives compartides.
Les activitats extraescolars
Avui dia, l’educació es percep com un gran «paquet» que va més enllà de l’aula i que inclou les
activitats extraescolars, els serveis de menjador, l’atenció als infants quan la família no pot
proporcionar-la, les sortides escolars, les colònies i altres aspectes que no solen tenir-se en
compte però que afegeixen o resten un «plus» important de qualitat i pesen bastant en les
decisions de força famílies a l’hora  d’escollir un centre escolar.
Amb tot, a més de pros, aquesta situació també presenta contres. Així doncs, probablement, el
contra més important té relació amb el cost econòmic d’aquestes activitats, que és sufragat
gairebé en solitari per les mateixes famílies. Aquesta és una situació perversa que incideix
encara més en el fenomen que s’ha descrit com a «especialització social dels centres
escolars». Per això cal començar a arbitrar mesures econòmiques, o mecanismes de
10
solidaritat, amb un clar component de discriminació positiva i a favor de l’equitat en aquelles
zones i barris on una part important de les famílies no es poden permetre aquesta mena
d’activitats.
D’altra banda, tal com hem assenyalat anteriorment, un aspecte important de la concepció
educativa que reclamem implica la continuïtat entre els diferents contextos educatius en què
participen les persones. Es tracta que, d’una manera o altra, estiguin en continuïtat amb
l’oferta educativa de l’educació formal. No és només coordinar aquestes activitats amb el
centre escolar, sinó que sigui el mateix centre qui, atès el seu projecte educatiu, curricular i
lingüístic, animi i impulsi les activitats més rellevants durant el temps de lleure dels infants i
els adolescents. Tot això cobra encara més sentit en aquells barris on la implicació de la
comunitat escolar amb les entitats de l’entorn contribueix a la creació i el manteniment d’una
xarxa comunitària que aporta una forta identitat a les persones que hi viuen.
Sobre el temps dels infants i adolescents
Temps d’escola i temps de família, vida laboral i vida familiar, juntament amb altres
proposicions, formen part, cada vegada més, de propostes i discursos que tenen com a
objectiu conciliar les necessitats de les famílies i la seva responsabilitat educativa. Darrere
d’aquestes reflexions hi ha la incorporació de la dona al món laboral i la legítima reivindicació
de la igualtat de gènere pel que fa a l’atenció de les persones dependents. Des del món de
l’educació, aquestes modificacions són percebudes com un mal amb dues vessants: d’una
banda, una pèrdua important de relacions en l’àmbit familiar, per la reducció del temps que els
infants i els adolescents passen amb els seus progenitors; i, d’altra banda, una delegació de la
responsabilitat educativa dels progenitors en favor del context escolar. Des d’aquesta visió, es
considera que tots dos aspectes incideixen negativament en l’educació dels infants i els
adolescents.
Però les coses són més complexes. Pel que fa a les dones, les modificacions culturals, socials i
laborals són enormement positives; des d’una perspectiva igualitària encara s’ha d’avançar
més en aquest mateix sentit, i des de l’educació cal visualitzar aquests canvis i afavorir-los. En
segon lloc, la qualitat de les pràctiques educatives familiars té a veure amb les dimensions
implicades en la relació (afectivitat, bidireccionalitat i consistència), independentment de si els
infants i els seus progenitors passen més o menys temps junts. Per això, la millora de les
pràctiques educatives familiars passa per facilitar a les famílies tots els suports necessaris per
garantir que en les relacions dels progenitors amb els seus fills, necessàriament asimètriques,
es tinguin en compte les dimensions implicades en una educació de qualitat en el context
familiar. En tercer lloc, és cert que es produeix una «delegació», però aquesta demostra una
profunda preocupació educativa respecte al futur dels infants, ja que les famílies entenen que
l’educació va més enllà de les aules i que el lleure també té una profunda vessant formativa. I
en quart lloc, en alguns casos —pocs— pot ser que les expectatives educatives de les famílies
impliquin un grau de pressió important sobre fills i filles, sotmesos a un horari tirànic
d’activitats que se succeeixen sense cap mena de lògica.
Per això és absolutament normal que les mateixes famílies busquin situacions educatives de
qualitat per ocupar el temps de la família, que disminueix progressivament. Alhora, també
augmenten les reivindicacions en favor d’una major coincidència entre el temps de l’escola i el
temps de la família, especialment pel que fa als períodes de vacances. Tot això no són
manifestacions d’irresponsabilitat educativa sinó ben al contrari. En molts casos es busca
establir una major continuïtat entre el context escolar i el context familiar.
La possibilitat de reconciliar ambdós aspectes no pot quedar en mans de les possibilitats
econòmiques de les famílies, tal com hem apuntat anteriorment, sinó que cal incrementar els
programes existents de manera que sigui possible, per a tothom, una millor adequació entre el
temps familiar i el de l’educació, com és el cas en les famílies amb millors expectatives
educatives i possibilitats econòmiques. Fer cas omís d’aquesta realitat pot significar que les
diferències en origen de les famílies encara es vegin més agreujades pels contextos educatius
en què participen els infants i adolescents. Probablement, l’exemple més clar d’aquesta nova
11
necessitat educativa ens remet a l’educació infantil: tothom està d’acord que el seu origen rau
en la necessitat d’atenció que tenen els infants més petits quan tots dos progenitors treballen;
però, des d’una perspectiva educativa, és convenient que tots els infants assisteixin a un
context educatiu organitzat segons els paràmetres de l’educació infantil, independentment de
si poden rebre o no atenció en el context familiar.
El procés participatiu
Quan es planteja l’actualització i la concreció del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), s’opta per
posar en funcionament un nou procés participatiu. Com tot instrument de planificació, un dels
principals objectius del PEC és generar un ampli consens entre els agents directament
implicats en l’educació. La convocatòria de tots els actors en un mateix espai de trobada és
imprescindible per tal que el procés tingui èxit, però no tan sols per obtenir un consens al
voltant dels principals eixos o punts del debat, sinó perquè un procés obert genera
coresponsabilització.
En efecte, la participació confronta punts de vista i interessos diferents i, a vegades, fins i tot
contraris. Es fa patent la complexitat de tots els escenaris possibles i, finalment, s’evidencia la
necessitat de cooperar per tal de maximitzar l’aprofitament d’uns recursos limitats.
El balanç del desenvolupament del procés participatiu del PEC, engegat l’any 2002, és positiu.
La realitat objectiva que presenten les xifres ha quedat corroborada per la majoritària opinió
dels participants, que consideren que el procés ha complert els objectius fixats en un primer
moment: concretar les línies d’actuació i els projectes per als propers anys.
Aquest procés ha convocat un total de 401 persones, repartides en vuit comissions. El treball
d’aquestes comissions ha tingut lloc al llarg de sis mesos, des del mes d’octubre de 2002 fins
al mes de març de 2003. En total, s’han dut a terme 42 reunions, amb una mitjana de cinc
reunions per cada comissió. Una de les dades que més sobresurt i que millor caracteritza el
que ha estat el procés participatiu és el grau de fidelitat, entès com la presència a totes o
gairebé totes les reunions programades. Més del 40% dels participants han assistit a totes les
reunions, una xifra molt elevada si es té en compte que la majoria dels processos participatius
no aconsegueixen mantenir el  nivell de participació (ho fan en proporcions molt més baixes)
al llarg del temps.
El procés participatiu va culminar amb el Plenari, celebrat el mes de març de 2003 al Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona. Les dues jornades de treball que va incloure el Plenari
van servir per reunir totes les comissions de treball en un mateix espai per tal de concretar els
projectes i detectar els possibles agents impulsors de cada àmbit. L’èxit de convocatòria es va
tornar a repetir, i es va citar no tan sols el conjunt de persones que havien assistit amb
regularitat a les reunions dels mesos anteriors, sinó també un bon gruix de persones
interessades en el desenvolupament del PEC.
Principals xifres del procés participatiu
Nombre de comissions 8
Nombre de mesos de treball 6
Nombre total de participants 401
Nombre total de reunions efectuades 42
Grau de fidelitat 40%
El procés participatiu ha estat obert a tots aquells ciutadans i ciutadanes de Barcelona
interessats en l’educació, en un sentit ampli. En primer lloc, s’ha convidat a participar totes
aquelles persones i organitzacions encarregades de prestar serveis educatius (comunitat
escolar i tots els tècnics provinents del sector públic, privat o del tercer sector). En un segon
nivell, i atès el caràcter eminentment transversal de l’educació, també s’ha comptat amb la
presència d’agents d’altres àmbits les accions dels quals tenen, directament o indirectament,
efectes educatius.
12
Nombre de participants per comissió
Lleure i educació no formal 45
Mobilitat 38
Sostenibilitat 39
Èxit escolar i accés  al treball 64
Coneixement de la ciutat 38
Immigració 96
Mitjans de comunicació i
 societat de la informació 44
Valors i ciutadania activa 37
Per tal de sistematitzar el funcionament del procés, s’ha establert una mecànica igual per a les
vuit comissions. Cada comissió ha estat presidida per una persona de rellevància ciutadana. La
figura del president ha estat determinant a l’hora de donar una legitimitat més gran al procés,
ja que ha establert el pont necessari entre l’organització i la vida social (associativa, política,
econòmica) de la ciutat.
En la coordinació del procés, sobretot durant la celebració de les reunions, ha estat cabdal el
paper dels coordinadors i les coordinadores. Aquesta funció l’han dut a terme tècnics de
l’Institut d’Educació, que són els referents habituals dels continguts en cadascun dels àmbits.
Finalment, cada comissió ha comptat amb una entitat o institució, que ha estat l’encarregada
d’acollir les reunions.
La feina desenvolupada per les comissions al llarg d’aquests mesos ha estat heterogènia, tal
com ho són els mateixos àmbits temàtics de cadascuna, les dimensions dels quals són força
diferents. La tria definitiva de les vuit dimensions és el reflex dels canvis que s’han produït en
el context social, econòmic i educatiu de la ciutat en aquests darrers quatre anys, ja que es
dóna un pes considerable a tots els àmbits emergents d’aquesta realitat.
La funció principal de les comissions ha estat la concreció del conjunt d’aspectes que, dins de
cada àmbit, s’han de considerar de manera imprescindible, és a dir, tots els elements que cal
tenir en compte. El treball de les comissions ha generat un bon nombre de documents, tots els
quals estan disponibles a través de la pàgina web del Projecte Educatiu de Ciutat. Aquí tan sols
recollim els reptes establerts per a cadascun dels vuit àmbits, que han servit per poder
concretar el conjunt de projectes inclosos en el Pla d’acció 2004-2007.
El procés participatiu
Lleure i educació no formal
La Comissió de Lleure i Educació No Formal ha posat de manifest la importància del lleure i de
l’educació no formal en la socialització dels infants i del jovent. Aquesta és la raó que fa que el
concepte d’educació integral passi, a part de l’escola i la família, per l’entorn. S’ha analitzat
l’ús del temps lliure, els agents que intervenen en l’educació en el lleure i l’educació no formal
i, finalment, la relació que s’estableix entre les entitats que actuen en aquest àmbit i
l’Administració (aspectes relacionats amb la gestió, la coordinació, etc.).
Els reptes
Millorar l’oferta d’activitats d’educació en el lleure a partir de la col·laboració entre les
institucions educatives formals i els moviments d’educació no formal
Els infants i els joves són el públic a qui s’adrecen els diferents agents –centres escolars,
associacions educatives, serveis socioeducatius, famílies, etc.– per oferir-los unes accions que
els ajudin en el seu creixement personal. Es fa imprescindible la coordinació com a forma de
millora de l’actuació educativa. Cal fomentar el coneixement mutu i la comunicació com a
element de coordinació.
13
Fomentar el compromís, la motivació i la participació dels joves
Entenent que la forma d’educar en la participació és la pràctica continuada i reflexionada de la
mateixa participació, caldrà potenciar els projectes d’educació no formal centrats en el
protagonisme juvenil i que potenciïn el màxim grau d’autonomia possible segons l’edat, per tal
de mantenir el compromís i la participació d’infants i adolescents.
Aconseguir el reconeixement social de l’educació no formal
Assumir, des de la ciutadania i les administracions, la importància de l’associacionisme per a
una societat democràtica. Donar valor a la funció educativa que compleixen les entitats
d’educació en el lleure i els serveis socioeducatius, més enllà del recurs assistencial. L’educació
en el lleure té valor educatiu per si mateixa i s’ha de considerar com un dels pols educatius,
sense que s’hagi de considerar subsidiària de cap altre agent. Per assolir aquest reconeixement
per part de les administracions, cal establir un compromís des de la base de la complicitat;
identificar els objectius comuns i definir els àmbits de treball coincidents; entendre, des de les
administracions, les associacions educatives en el lleure com a instrument de canvi social i de
garantia democràtica, i treballar conjuntament amb la finalitat d’evitar la burocratització i
facilitar la gestió a les entitats d’educació no formal.
El procés participatiu
Mobilitat
S’observa que la mobilitat, malgrat el gran nombre de mesures preventives i sensibilitzadores
d’alguns governs i administracions locals, està lluny del que hauria de ser. Es poden trobar
molts punts de contacte entre l’individualisme modern i la mobilitat irracional. Per això, per
poder entendre la mobilitat des de la responsabilitat i el respecte, cal exercir de ciutadà i
ciutadana, és a dir, de persona que viu en una col·lectivitat. Partint d’aquesta reflexió inicial,
s’han analitzat dades d’interès sobre la mobilitat infantil i juvenil a Barcelona i s’ha debatut al
voltant del carrer com a espai urbà i de l’infant com a usuari d’aquest espai.
Els reptes
Promoure un canvi cultural, incidint en els hàbits i les actituds de la mobilitat de la ciutadania
Aquest és el gran repte de l’educació per a la mobilitat: incidir en les actituds i els hàbits per
provocar un canvi cultural. Es tracta d’un repte més genèric que s’ha de fonamentar en la
promoció d’una mobilitat sostenible, segura i cívica que comporti un canvi d’ús de l’espai urbà.
Fomentar entre la ciutadania una mobilitat sostenible
Educar amb la finalitat de millorar la forma de moure’s d’acord amb criteris i principis
sostenibles. Anar més enllà del Pacte per la mobilitat per avançar vers un pacte per la
mobilitat sostenible. Des dels diferents sectors i organitzacions ciutadanes s’ha d’emetre un
discurs, uns missatges educatius, que tinguin prou força per possibilitar els canvis d’hàbits i
actituds necessaris per a una mobilitat més sostenible.
Crear les condicions necessàries per fer possible, per al conjunt de la ciutadania, una mobilitat
més segura
En molts casos, la publicitat incita a tenir comportaments que generen una mobilitat insegura.
Cal desenvolupar propostes que fomentin una mobilitat segura i implicar tots els agents en la
recerca de propostes per incidir sobre una problemàtica d’importància ciutadana però de
dimensions que sobrepassen els límits de la ciutat.
Fomentar les actituds cíviques en la mobilitat de la ciutadania
El canvi cultural no pot quedar-se en les actituds sostenibles i segures, atès que hi ha actituds
no insegures que també dificulten la mobilitat i la convivència entre la ciutadania. S’ha d’incidir
en el respecte als altres, en ser capaç d’entendre els diferents actors per actuar de manera
que millori la convivència.
14
Donar al carrer un valor com a espai de sociabilització
Retornar a una lectura transversal del carrer, donant més protagonisme als vianants.
Desplegar la xarxa bàsica de carrers i fer del 80% que no són prioritaris per als vehicles un
espai de trobada, de relació i de veïnatge.
El procés participatiu
Sostenibilitat
Durant els darrers trenta anys (des de la Carta de Belgrad de 1975) s’ha anat ampliant la
percepció de la problemàtica relacionada amb el medi ambient, que sha sumat a la consciència
de l’esgotament dels recursos materials i energètics, les disfuncions globals, l’augment de la
pobresa i l’exclusió, etc. L’Agenda 21 de Barcelona i l’Agenda 21 escolar són un marc de
referència per al treball envers l’educació mediambiental i proporcionen el cos teòric necessari
per desenvolupar els programes educatius. El que cal és donar una perspectiva educativa al
debat i als continguts generats en aquests fòrums.
Els reptes
Fomentar la ciutat com a espai prioritari de l’educació per a la sostenibilitat i la gestió pública
com a exemple d’actuació sostenible
La ciutat, entesa com a espai de trobada i interacció entre diferents agents socials, és l’àmbit
fonamental d’acció educativa. Cal treballar des d’una visió global de la ciutat com a espai per
propiciar i fomentar les pràctiques sostenibles, incidint en el conjunt de la ciutadania i
capacitant els diferents actors socials vers les accions sostenibles. Des de la gestió pública s’ha
de fomentar l’actuació sostenible a partir de l’exemple; les accions que es duen a terme amb
criteris sostenibles són una oportunitat per educar.
Potenciar el paper de l’escola com un dels agents cabdals en el compromís sostenible de la
ciutadania
L’escola ha de ser l’aparador del barri i interactuar amb l’entorn i les famílies per fomentar un
canvi d’hàbits i actituds i millorar el compromís de la ciutadania envers l’entorn. Cal tenir en
compte que el canvi de valors i actituds dels infants pot provocar un efecte multiplicador de
l’acció educativa dins de les famílies, i és en aquest aspecte on pren força la funció del sistema
educatiu. En aquest marc, cal fer èmfasi en la interrelació que s’estableix entre escola, llar i
ciutat.
Utilitzar el coneixement com a forma de provocar els canvis d’actituds
Fer ús de la informació crítica i la sensibilització com a forma d’educar, irradiant les accions,
els valors i les actituds més sostenibles. El coneixement permet a la ciutadania tenir millors
criteris i mostrar-se més disposada a actuar. Cal, però, una predisposició política i un missatge
clar per tal que les empreses i la gent vegin com hi poden sortir guanyant.
Fer visible, i entenedora, la necessitat de viure en una societat que segueixi els criteris propis
de la sostenibilitat
Saber explicar com pot ser una ciutat més sostenible, donar a conèixer els beneficis que
comporta viure en aquest tipus d’entorn. Demostrar la insostenibilitat de la societat en què
vivim i quines són les conseqüències que comporta aquest model de vida.
El procés participatiu
Èxit escolar i accés al treball
La plena alfabetització és la idea que va guiar els aspectes educatius dels moviments polítics
progressistes en el trànsit del segle XIX al XX. Una vegada convertida la idea en realitat, la
universalització del graduat en educació secundària ha d’ocupar el seu lloc en aquest
començament del segle XXI. L’anàlisi de la situació s’ha centrat en quatre àmbits: el retrat de
l’escolarització a la ciutat de Barcelona; les raons sociològiques, pedagògiques i ètiques que
15
fonamenten la universalització del graduat escolar; el diàleg escola-fora d’escola, i la manera
com ha de ser l’aula del segle XXI.
Els reptes
Aconseguir, per raons sociològiques, pedagògiques i ètiques, la universalització del graduat
escolar
Un cop assolida la plena alfabetització de la població, s’ha de posar l’accent en els beneficis
que comporta la universalització del graduat escolar de secundària. Diverses raons
sociològiques, pedagògiques i ètiques posen de manifest les repercussions que l’extensió del
graduat escolar a un nombre cada cop més gran d’alumnes té pel que fa a regeneració social,
igualtat i cohesió social, com també a cobertura de les necessitats en recursos humans.
Impulsar el diàleg escola-fora d’escola
El món escolar i el de fora de l’escola no és freqüent que es trobin per raons educatives.
Paradoxalment, només les classes mitjanes i altes, potents des del punt de vista sociocultural,
disposen d’un model d’escola capaç de fer rutllar aquest diàleg. Tanmateix, una escola que
aspiri a l’èxit escolar per a tothom ha de ser capaç d’establir aquest diàleg i concretar-lo en
una obertura de l’escola al territori més proper, tant pel que fa a l’espai (infraestructures) com
al temps.
Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als processos d’aprenentatge
com a eines de transformació de l’organització escolar
Avui dia, els recursos tecnològics són, encara, elements perifèrics al veritable nucli de
l’aprenentatge, l’aula. Tenint en compte el potencial que ofereixen les TIC des d’un punt de
vista pedagògic, sorgeix la necessitat de fomentar-ne la presència a les aules estàndard. Tot
plegat provocarà importants transformacions en l’organització escolar (una concepció
espaciotemporal de l’escola diferent, diferents funcions per als departaments didàctics, un pes
específic més gran dels tutors i tutores, etc.) que cal assumir i saber gestionar.
El procés participatiu
Coneixement de la ciutat
El coneixement de la ciutat és un factor imprescindible per a l’educació de la ciutadania, en la
mesura que permet als individus tenir informació i, per tant, possibilitat d’accedir als recursos
(culturals, econòmics, socials, relacionals, etc.) del seu entorn. La ciutat ha de poder ser
llegida, interpretada i utilitzada per totes les persones que l’habiten, la visiten o la transiten
sense cap tipus d’exclusió; aquí és on pren força la funció educativa de l’espai urbà. Per això
s’ha cregut convenient estructurar les reflexions en quatre blocs temàtics: en primer lloc, quins
són els aspectes més genèrics i transversals que afecten el coneixement de la ciutat; en segon
lloc, l’ús de l’espai urbà i la participació ciutadana; en tercer lloc, la relació de l’escola amb el
coneixement de la ciutat, i finalment, l’oferta i la demanda cultural de la ciutat.
Els reptes
Fomentar el dret a conèixer i reconèixer la ciutat i a participar-hi
Potenciar que els ciutadans i ciutadanes esdevinguin agents actius, amb capacitat per entendre
i interpretar la seva ciutat. En aquest sentit, cal treballar per al coneixement de les regles de
joc de la societat i per al reconeixement de l’entitat política de la ciutat.
Aconseguir una concepció global i articulada de la ciutat
El coneixement global de la metròpoli com a eina per entendre els contextos particulars. En
aquest sentit, cal tendir cap a un coneixement de la ciutat en la seva totalitat que proporcioni
una visió comprensiva de la història que ens ha conduït a la ciutat actual com a base d’una
aproximació als reptes de futur, personals i col·lectius.
Ampliar la relació escola-ciutat
16
Des de diferents àmbits, s’ha fet l’esforç de donar caràcter educatiu a tota la ciutat, però,
sovint, s’ha deixat de banda el fet que l’escola també és ciutat. Per tant, cal vetllar perquè
l’escola esdevingui un agent educatiu i cultural de la ciutadania, aconseguint així la seva plena
integració a la ciutat i superant el binomi que s’estableix entre totes dues. L’escola és una part
activa de la ciutat, una part substancial de la col·lectivitat urbana de la qual no podem
dissociar-nos.
El procés participatiu
Immigració
L’eix educació-immigració pren una importància cabdal per entendre i encaixar un dels canvis
més rellevants dels darrers anys a Barcelona: el fenomen de la immigració extracomunitària
per motius socioeconòmics. L’anàlisi d’aquest fenomen s’ha realitzat en dues fases: una
primera, en la qual s’ha volgut analitzar l’experiència i les pràctiques dutes a terme al districte
de Ciutat Vella en el treball per a la millora de la qualitat de vida, l’entesa i la convivència als
barris, i una segona, que ha consistit a pensar propostes que puguin millorar les estratègies
que ja es duen a terme, ampliar el marge d’acció i minimitzar l’efecte d’alguns dels obstacles
que hi ha.
Els reptes
Donar suport educatiu a les famílies immigrades i al professorat que les acull
Els alumnes procedents de famílies immigrades presenten situacions diferents segons l’edat, el
nivell educatiu, els aprenentatges previs, la familiaritat o no amb el sistema escolar en els llocs
d’origen, etc. A partir del coneixement d’aquestes necessitats, cal prestar una atenció
especialitzada (un acompanyament de les famílies i del professorat) per tal de respondre
positivament a la nova situació.
Donar suport als centres docents amb alumnat procedent de famílies immigrades
Alguns centres docents matriculen un percentatge d’alumnat procedent de famílies immigrades
superior a la mitjana. Aquesta elevada concentració, que en alguns casos és artificial —quan el
percentatge d’alumnat immigrat és superior a la taxa de població immigrada de la zona—,
comporta que facin falta més recursos (humans i materials) per a aquests centres. Per tot això
calen polítiques de suport específiques per als centres a partir de paràmetres objectius i
quantificables.
Donar suport en els processos d’aprenentatge a l’alumnat procedent de famílies immigrades
per garantir l’èxit escolar a tots els nois i noies
El percentatge d’abandó escolar per part d’alumnes procedents de famílies immigrades és més
elevat que el d’altres col·lectius. Per tal que l’origen —les raons legals, econòmiques i socials
que té associades— no sigui una variable discriminatòria, cal donar suport a tots els nois i
noies amb necessitats d’atenció especialitzada. No obstant això, malgrat el reconeixement
diferencial de l’alumnat amb necessitats específiques, cal tenir presents en tot moment els
interessos i les necessitats del conjunt de l’alumnat per tal d’evitar situacions discriminatòries
o de privilegi.
Promoure accions per facilitar el coneixement mutu i les accions conjuntes entre la població
immigrada i la població autòctona
Cal propugnar i donar suport a les iniciatives que facilitin el contacte i les activitats entre la
població immigrada i la població autòctona, que assegurin un intercanvi sense jerarquies.
Habitualment es parla de tres camps on aquest encontre es pot donar més fàcilment: les
activitats artístiques, les activitats esportives i les activitats relacionades amb les tecnologies
de la informació i la comunicació.
Fomentar mesures educatives per contribuir a la inclusió de la població immigrada a la xarxa
ciutadana
Més enllà del coneixement mutu, com a primer pas, i d’emprendre accions conjuntes, en
moments concrets, cal aconseguir una veritable inclusió de la població immigrada a la xarxa
ciutadana. Només d’aquesta manera serà possible que la població immigrada pugui treure
17
profit dels recursos relacionals i del suport social, tan importants per al desenvolupament
individual i grupal en una societat.
El procés participatiu
Mitjans de comunicació i societat de la informació
A la societat de la informació, la importància social que han adquirit els mitjans de comunicació
i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) posen sobre la taula la necessitat
d’analitzar la seva vessant educativa i la seva funció en la formació de la ciutadania.
Els reptes
Democratitzar l’accés a la informació i vetllar per l’ús interactiu dels mitjans
L’accés als mitjans de comunicació i a les noves tecnologies pot provocar desequilibris socials, i
crear una fractura digital entre els que tenen oportunitats d’accés i els que no les tenen. En
aquest sentit, democratitzar l’accés a la informació esdevé un requisit fonamental per evitar
l’analfabetisme mediàtic com una font d’exclusió i desigualtats futures.
D’altra banda, cal incidir en els usos dels mitjans, vetllant per aconseguir un ús actiu i
participatiu d’aquests mitjans i per garantir la interactivitat com una eina de participació
ciutadana i expressió dels col·lectius socials.
Fomentar l’adquisició de coneixement
Davant de la quantitat i la velocitat de la informació rebuda, esdevé imprescindible capacitar la
ciutadania per aprendre a gestionar aquesta informació, donant una importància especial a la
comprensió d’aquesta informació. En aquest marc, destaca la importància de l’accessibilitat,
com a capacitat per saber on adquirir la informació i de quina manera fer-ho.
Es tracta, en definitiva, d’incentivar el pas de les TIC, enteses com a tecnologies de la
informació i la comunicació, a les TAC, com a tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.
Capacitar els diferents agents socials per a la creació d’informació i coneixement
La creació d’informació i de coneixement és un aspecte imprescindible que sovint s’ha oblidat o
s’ha relegat a un segon ordre. Cal incidir en la manera com els diferents agents socials poden
crear informació, oferint les eines, els recursos i el suport necessaris per fer-ho. En aquest
procés, i des de la perspectiva del Projecte Educatiu de Ciutat, és imprescindible incidir en el
procés de transformació de la informació en coneixement per tal que pugui ser útil als
diferents agents socials.
Fomentar la consideració dels mitjans de comunicació com a agents educadors
A la societat de la informació, els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la
delimitació del que és rellevant socialment, fomentant estats d’opinió, generant coneixement i
articulant discursos; en aquest sentit, adquireixen una funció molt important en l’educació de
la ciutadania i en les seves possibilitats de participació. Per tant, cal aprofitar les oportunitats
que ofereixen els nous mitjans per enriquir la dimensió educativa a la societat actual.
Oferir suport a les famílies, als centres educatius i a les entitats del lleure per actuar com a
mediadors entre els joves, els infants i els mitjans de comunicació
Les famílies, els centres educatius i les entitats de lleure i educació no formal actuen com a
mediadors entre el jovent, els infants i els mitjans i requereixen una orientació que els permeti
superar les pressions del mercat a l’hora d’ajudar-los a escollir i valorar els programes i els
productes que ofereixen tant els mitjans com les tecnologies de la informació i la comunicació.
En aquest procés, és imprescindible facilitar criteris de valoració i actuació respecte a l’ús
educatiu dels mitjans i les TIC, establint mecanismes d’orientació a les famílies que serveixin
per augmentar la seva participació en xarxes de proximitat i per facilitar la seva tasca de
mediació educativa entre els infants i els mitjans de comunicació.
Incidir en la capacitat d’intercomunicació de la ciutadania
18
L’accés i l’ús dels mitjans de comunicació han de permetre la participació de tota la ciutadania,
facilitant i garantint la seva lliure expressió. Des d’aquest punt de vista, no es pot vehicular
una concepció estàtica i passiva de la comunicació basada només en la capacitat de veure i
interpretar els continguts dels mitjans, sinó que cal anar més enllà, potenciant i garantint la
capacitat d’intercomunicació entre les persones a partir del seu ús.
El procés participatiu
Valors i ciutadania activa
L’educació en valors implica la responsabilitat compartida entre diferents àmbits, contextos i
agents socials i s’ha d’entendre com un aspecte transversal que afecta totes les pràctiques
educatives. La ciutat, l’escola i la família són els tres espais principals per tractar l’educació en
valors. Aquesta comissió ha treballat en la concreció dels valors que es volen desenvolupar
(responsabilitat, respecte i autonomia) i les mirades des de les quals enfoquem aquests valors
(sostenibilitat, interculturalitat i igualtat de gènere).
Els reptes
Afavorir la inclusió social
Promoure el respecte a la democràcia, al pluralisme, a la diversitat, a la solidaritat,
augmentant la consciència i la comprensió de tots els aspectes de la integració social. En
aquest sentit, es tracta de treballar per aconseguir una ciutat de totes i tots i per a totes i tots,
reduint les desigualtats entre diferents grups de població.
Potenciar la participació ciutadana
Els ciutadans i les ciutadanes com a agents actius de la seva ciutat, amb capacitat de decisió i
crítica. Cal potenciar la ciutadania activa, aprofundint en la institucionalització democràtica i la
justícia social.
19
Pla d’acció 2004-2007
Criteris
La característica bàsica d’aquesta nova etapa del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) és la
voluntat d’incidir en la construcció d’una xarxa educativa ciutadana capaç no tan sols de
plantejar-se col·lectivament quins són els grans reptes de l’educació, sinó també d’actuar
d’una manera intencional i articulada en el desenvolupament de projectes i accions que hi
donin resposta.
Entenem que el PEC participa del concepte de «projecte educatiu» pel fet que és una proposta
integral que permet dirigir coherentment un procés d’intervenció educativa. De la mateixa
manera, pel seu caràcter ciutadà, el PEC participa també del concepte de «pla estratègic
territorial» atès que implica un esforç ordenat per produir decisions i accions fonamentades
que formin i guiïn el que la ciutat vol assolir en el futur, a partir del diagnòstic i la perspectiva
del que és actualment.
Aquesta doble concepció és la que obre el camí cap a una concreció del PEC en un pla d’acció
que suposi un instrument estratègic que orienti l’acció educativa dels diferents agents socials
en el sentit dels objectius i les propostes elaborades per consens en el procés participatiu. El
Pla d’acció expressa els objectius institucionals que es desprenen del Projecte Educatiu, els
concreta operativament dibuixant un horitzó de futur i defineix i impulsa projectes i accions
que cal dur a terme durant un període temporal, com també les institucions i les entitats que
es comprometen a dur-los a terme.
És a partir del seu compromís amb el Pla d’acció que els agents socials, organitzats en
institucions i entitats, expressen la seva voluntat d’esdevenir agents educadors i d’articular la
seva feina en una xarxa educativa que, teixint educació formal, no formal i informal, obri camí
cap a un nou sistema educatiu que vagi més enllà del sistema escolar.
En aquest sentit, el Pla d’acció es constitueix en un instrument de desenvolupament, innovació
i coordinació de l’acció educativa ciutadana, pel fet que, tot i que assumeix la responsabilitat
de l’Administració local com a convocant i sostenidora del Projecte, abasta molt àmpliament
l’acció educativa coordinada de totes les entitats i les institucions que s’hi volen vincular i
reconeix el lideratge de cada una d’elles en el seu camp d’acció.
La concreció de les funcions del Projecte Educatiu de Ciutat
La voluntat de concreció operativa del Pla requereix explicar i tenir molt presents les funcions
del Projecte Educatiu de Ciutat:
Construir una xarxa educativa integrada.
Informar de tot allò que és rellevant per a l’educació a la ciutat i visualitzar-ho.
Marcar tendències en l’acció educativa.
Coordinar i dinamitzar processos educatius, optimitzant recursos a partir de la col·laboració
institucional.
Cohesionar territoris educatius a diferents escales.
Detectar nous problemes i buscar maneres de donar-hi resposta.
El Pla d’acció aspira a generar una dinàmica de treball i participació que contribueixi de manera
significativa al desenvolupament d’aquestes funcions.
El Pla d’acció com a sistema de projectes
El Pla d’acció s’estructura en un sistema dinàmic, vertebrat per dimensions que es corresponen
amb les comissions del procés participatiu i que generen un conjunt de projectes. El centre
d’aquest sistema està format pels objectius institucionals als quals contribueixen tots els
projectes de les dimensions.
20
El Pla d’acció està format per un conjunt de projectes que, malgrat que s’inscriuen en una
dimensió concreta, es caracteritzen per establir entre si interaccions que els confereixen el seu
sentit i que els donen una eficàcia i projecció social més grans.
Aquesta arquitectura bàsica del Pla, que és la que donarà lloc a una forma d’organització i
participació que permetrà el funcionament de tot l’engranatge, és una aposta en favor que
aquest caràcter de sistema de projectes estableixi entre els projectes una dinàmica tal que el
tot sigui més que la suma de les parts.
Per garantir millor el caràcter transversal dels objectius institucionals respecte als projectes,
s’han creat uns projectes específics, que anomenem fòrums, que assumeixen la funció de fer
un seguiment transversal de tot el sistema respecte al seu objectiu de referència. Per exemple,
el Fòrum d’Immigració elaborarà criteris i instruments que ajudin tots els projectes a tenir molt
present l’objectiu de l’acolliment dels fills i filles de famílies estrangeres i de l’educació
intercultural.
Un horitzó educatiu per al 2007
El Pla d’acció del PEC 2004-2007 dirigeix l’esforç educatiu del teixit social cap a un horitzó
definit pels objectius expressats a la declaració institucional, que sintetitza les aportacions de
les comissions:
Reduir les desigualtats educatives de gènere, d’edat, de classe i d’origen.
Avançar en l’educació per la responsabilitat, el respecte i l’autonomia.
Augmentar l’èxit escolar com a garantia de la no-exclusió social i del desenvolupament
socioeconòmic.
Millorar l’acolliment educatiu i la igualtat d’oportunitats de tots els nens i nenes de la ciutat.
Aquest horitzó és el que ha de marcar el camí en la coordinació, el seguiment i l’avaluació del
Pla.
Pla d’acció del PEC de Barcelona 2004-2007
El contingut del Pla 2004-2007 respon a les aportacions i les propostes del procés participatiu
que es va dur a terme d’octubre a març de 2003. A partir de l’anàlisi dels reptes i de les
propostes d’acció que va elaborar cada una de les comissions, s’ha definit una dimensió del Pla
i s’han dissenyat projectes que facin operatives les accions proposades, establint pactes i
compromisos de col·laboració entre les institucions i les entitats ciutadanes amb capacitat per
portar-les a terme. Aquests compromisos s’han formalitzat amb la signatura d’un acord de
col·laboració entre l’Institut d’Educació (IMEB) i cadascuna de les 220 entitats participants. En
aquests acords s’indica en quins projectes es compromet l’entitat signant i quins compromisos
assumeix.
Actualment, el Pla d’acció està format per 56 projectes adscrits a una de les vuit dimensions
concretes. Per tal que aquesta adscripció no trenqui l’estructura de sistema, el disseny de
coordinació preveu sistemes d’informació i comunicació definits per una estructura de
geometria irregular. En aquest procés serà molt important l’ús de les tecnologies de la
informació.
De la mateixa manera, cal dir que, tot i que el que avui presentem és un nombre definit de
projectes, el Pla és un instrument dinàmic, obert al canvi i disposat a efectuar un procés
constant d’adequació i innovació a partir de la iniciativa ciutadana.
De fet, la mateixa composició del Pla demostra la capacitat innovadora del procés, ja que dels
projectes que es presenten el 47% són projectes nous; el 18%, projectes que ja existien però
que incorporen alguna innovació a partir de les propostes d’una comissió del procés
participatiu, i, finalment, el 35% són projectes amb continuïtat que han estat valorats
positivament pel fet que donen resposta als reptes i les propostes de les comissions.
21
Finalment, també és interessant analitzar la composició del Pla pel que fa al tipus d’institució
que lidera els projectes. El 44% dels projectes són liderats per l’IMEB; el 28%, per altres
sectors municipals, i el 28%, per entitats ciutadanes. Aquesta composició respon a una tradició
de lideratge de l’Administració, però denota una voluntat d’accentuar el caràcter ciutadà de
l’acció educativa.
Estratègies d’implantació del Pla
La fortalesa del Pla d’acció del PEC es defineix per la capacitat de concreció, pel fet de basar-se
en el consens ciutadà, per la capacitat d’optimitzar recursos en favor d’uns mateixos objectius
i per la capacitat d’adequació i innovació respecte a les necessitats educatives de la ciutat.
No obstant això, la mateixa amplitud i el caràcter innovador de l’experiència plantegen alguns
paranys que caldrà evitar: una excessiva dispersió afavorida per l’amplitud dels temes i per la
mida de la ciutat; un allunyament del sistema educatiu formal que acabi situant el Pla en una
«perifèria educativa»; una excessiva atenció a projectes d’escala ciutadana que desvinculi el
Pla dels barris i dels districtes, i finalment, com a producte de tot això, una burocratització del
Pla que el converteixi en un catàleg de projectes aïllats.
Per tal de potenciar les fortaleses del Pla i evitar aquests paranys, proposem aquí algunes
estratègies d’implantació i seguiment:
Afavorir els elements d’interacció entre els projectes.
Relacionar projectes a diferents escales: de ciutat, de districte, de barri.
Consolidar l’articulació en xarxa dels agents educatius.
Reconèixer i potenciar el caràcter central de l’escola en la construcció de la xarxa educativa.
Fer un seguiment qualitatiu dels projectes que comporti elements d’informació i formació dels
agents participants.
Avaluar els projectes i el Pla a partir d’un sistema d’indicadors.
Afavorir la projecció pública dels projectes.
22
Dimensió
Lleure i educació no formal
Nom del projecte
Xarxa educativa de barri
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Realització d’un projecte de recerca i acció participativa que permeti dissenyar i aplicar accions
per dibuixar un «barri educatiu» on hi hagi accions de coordinació i millora tant en l’espai com
en els agents formals i no formals del territori.
Objectius
Crear un Consell Ciutadà sobre l’educació en el lleure i les activitats extraescolars.
Millorar la coordinació educativa entre l’educació formal i la no formal, vetllant especialment
per la igualtat d’oportunitats.
Completar la participació i la presència de les entitats d’educació no formal al Consell Escolar
del Districte.
Promoure projectes educatius integrats a partir de fomentar la participació dels coordinadors
d’extraescolars en els consells escolars de centre i la seva coordinació amb els claustres dels
centres.
Aplicar de manera intensiva el Pacte per l’ús educatiu dels equipaments escolars.
Vincular els mitjans de comunicació locals al projecte.
Lideratge
Districte de Nou Barris.
Col·laboració
Consell de la Joventut de Barcelona, Consell Escolar Municipal, Esplais Catalans, Federació
Catalana de l'Esplai, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya,
Fundació Jaume Bofill, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Minyons Escoltes i
Guies Sant Jordi de Catalunya, Xarxa 0-18 de Nou Barris.
23
Dimensió
Lleure i educació no formal
Nom del projecte
Pacte per l'ús educatiu dels equipaments escolars  més enllà de l'horari lectiu
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Grup de treball amb l’objectiu de fer el seguiment del desplegament i l’aplicació correcta del
reglament regulador de l’ús dels edificis i les instal·lacions dels centres d’educació infantil i
primària i dels consells escolars municipals.
Objectius
Fomentar un ús no privat de les instal·lacions escolars, sobretot per part de les associacions
educatives.
Fer un seguiment dels recursos necessaris per a una bona gestió d’aquests espais: personal de
consergeria, recursos materials, assegurança de responsabilitat civil, etc.
Estudiar els problemes que genera la legislació actual sobre la responsabilitat del director del
centre escolar i les possibles alternatives i solucions.
Ampliar els espais de cessió, afegint als patis i les pistes esportives altres espais, com ara la
sala d’actes, les aules, l’aula d’informàtica, la biblioteca, etc.
Lideratge
Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya.
Col·laboració
Alianza Cristiana de Jóvenes de la YMCA, Acció Escolta de Catalunya, Consell de la Joventut de
Barcelona, Consell Escolar Municipal, Escoltes Catalans, Esplais Catalans, Federació Catalana
de l'Esplai, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Minyons Escoltes i Guies Sant
Jordi de Catalunya, Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona.
24
Dimensió
Lleure i educació no formal
Nom del projecte
Congrés de l’Educació No Formal
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Realització d’un congrés, amb la participació dels principals moviments de l’associacionisme
educatiu i dels serveis d’educació no formal, per reflexionar sobre les necessitats i els models
d’educació en el lleure i en els serveis d’activitats extraescolars, i per promoure el
reconeixement social de l’educació no formal. El Congrés aspira a definir un model d’educació
en el lleure presentant una oferta variada i accessible a tothom i promovent la qualitat,
l’equitat i la coresponsabilitat d’aquestes activitats.
Objectius
Fer una reflexió conjunta sobre les necessitats i els diferents models d’educació
en el lleure i de serveis extraescolars.
Valorar-ne els diferents aspectes: voluntariat associatiu, projecte educatiu, professionalització,
costos i fiscalitat, limitacions i avantatges estructurals, lleure educatiu i lleure assistencial,
comercialització del lleure, etc.
Definir un model d’educació en el lleure, amb una oferta àmplia, variada i de
qualitat, a l’abast de tota la ciutadania.
Fomentar el reconeixement social de l’educació no formal.
Promoure instruments de control de qualitat de les activitats com a manera de
dignificar l’educació en el lleure.
Estudiar fórmules per abaixar els costos de les activitats extraescolars per facilitar-ne l’accés.
Posar les bases de la coordinació del sector, que podrien arribar a generar un Consell Municipal
de l’Educació No Formal.
Lideratge
Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Acció Escolta de Catalunya, Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, Consell de
la Joventut de Barcelona, Escoltes Catalans, Esplais Catalans, Federació d'Associacions de
Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, Fundació Catalana de l'Esplai, Fundació Jaume Bofill,
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de
Catalunya, Moviment de Centres d'Esplai Cristians.
25
Dimensió
Lleure i educació no formal
Nom del projecte
Pla de promoció de les associacions educatives i l’associacionisme juvenil
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Creació d’un grup de treball que vetlli per la promoció i el reconeixement social de
l’associacionisme educatiu a la ciutat, incentivant les activitats educatives realitzades pel
voluntariat. El treball del grup consistirà a proposar, negociar i seguir la implantació de
mesures amb les administracions i les entitats.
Objectius
Fer un seguiment de la formació dels educadors de les associacions educatives.
Facilitar els tràmits burocràtics derivats de les subvencions i buscar fórmules que n’agilitin la
gestió.
Facilitar la participació i fomentar el model associatiu en el Congrés de l’Educació No Formal.
Lideratge
Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Acció Escolta de Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona, Escoltes Catalans, Esplais
Catalans, Fundació Catalana de l'Esplai, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona,
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Moviment de Centres d'Esplai Cristians.
26
Dimensió
Lleure i educació no formal
Nom del projecte
Educació en valors en l'activitat esportiva «Compta fins a tres i...»
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
És una de les línies de treball de la Taula de l’Educació Física i l’Esport en Edat Escolar, que
consisteix a establir criteris que reforcin models i hàbits esportius saludables basats en la
responsabilitat i el civisme.
Amb l’eslògan «Compta fins a tres i…», s’han definit diferents actuacions i productes
publicitaris que pretenen oferir estratègies i pautes de conducta a les famílies, principals
destinatàries del missatge i model de referència bàsic per als nois i noies en edat escolar.
Objectius
Motivar la reflexió, sensibilitzar i informar sobre els valors educatius de l’esport.
Sensibilitzar, informar i orientar les famílies sobre el seu paper en la transmissió de valors a
través de l’activitat esportiva.
Aconseguir la implicació i la col·laboració activa de tots els sectors responsables de l’educació
esportiva dels més joves.
Lideratge
Direcció d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona i Institut d'Educació de l'Ajuntament de
Barcelona.
Col·laboració
Àrea d'Esports de la Diputació de Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat, Col·legi de
Periodistes de Catalunya, Col·legi Oficial de Llicenciats d'Educació Física de Catalunya, Col·legi
Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Consell de l'Esport Escolar de Barcelona, Divisió de Ciències
de l'Educació de la Universitat de Barcelona, Federació d'APA d'Escoles Municipals, Federació
d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes, Federació d'Associacions de Pares d'Educació
Secundària, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, Grup d'Estudis
de Psicologia de l'Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona, Institut Nacional d'Educació
Física de Catalunya, Secretaria d'Esport de la Generalitat de Catalunya, Unió de Federacions
Esportives de Catalunya.
27
Dimensió
Lleure i educació no formal
Nom del projecte
Eduquem més enllà de l'horari lectiu
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
El projecte proposa un model entorn de l'organització del menjador, les activitats extraescolars
i les vacances, inspirat en els principis de qualitat, coresponsabilitat i equitat. Promou un
moviment de centres educatius amb el màxim de complicitat possible entre tots els agents
educadors per a la millora de «l'altre temps educatiu», i es proposa certificar de manera
objectiva i transparent les bones pràctiques en aquest espai de temps.
Objectius
Millorar la qualitat en els menjadors, les activitats extraescolars i les vacances mitjançant una
autoavaluació que permeti als centres educatius iniciar un procés de millora progressiva per tal
d’assolir una certificació.
Difondre aquest model en el màxim de centres educatius possibles.
Incidir en les polítiques públiques i aconseguir el suport de les administracions.
Crear opinió pública i difondre en la societat el concepte de temps lliure com a temps educatiu.
Impulsar, al voltant d’aquest model, un moviment de centres educatius, associacions familiars,
etc.
Lideratge
Federació Catalana de l'Esplai i Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de
Catalunya.
Col·laboració
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
28
Dimensió
Lleure i educació no formal
Nom del projecte
Model Barcelona: noves escoles d'iniciació esportiva
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Oferir un model progressiu, coherent i equilibrat d’ensenyaments esportius, potenciant la
dimensió educadora de l’esport en edat escolar, a través de la creació i la generalització d’un
model d’escoles esportives a Barcelona.
Objectius
Aconseguir potenciar la dimensió educadora de l'esport en edat escolar.
Oferir un model progressiu, coherent i equilibrat d'ensenyaments esportius dels 6 als 16 anys.
Lideratge
Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya.
Col·laboració
Direcció d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació de l'Ajuntament de
Barcelona.
29
Dimensió
Mobilitat
Nom del projecte
Mou-te amb transport públic
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Campanya per promoure el transport públic en les sortides de les escoles en horari lectiu. La
campanya posa a la disposició de les escoles que s'hi adhereixin una T-E amb cost reduït.
Objectius
Aconseguir el compromís dels centres docents amb l'ús del transport públic.
Promoure l’ús del transport públic en les sortides escolars en horari lectiu.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Ferrocarrils Catalans, Transports Metropolitans de Barcelona.
30
Dimensió
Mobilitat
Nom del projecte
Promoció de les caminades urbanes i els itineraris a peu
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Potenciar el caminar com una manera de desplaçar-se sostenible i saludable tot
dissenyant itineraris a peu per diferents indrets de la ciutat.
Objectius
Dissenyar i promoure itineraris a peu per la ciutat.
Potenciar el caminar com una forma de desplaçament sostenible i saludable.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Associació Barcelona Camina, Direcció d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Sector de
Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
de l'Ajuntament de Barcelona.
31
Dimensió
Mobilitat
Nom del projecte
Promoció de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Coordinar accions educatives adreçades a potenciar l’ús de la bicicleta entre els joves com a
mitjà per desplaçar-se per la ciutat, tant des del punt de vista de la sostenibilitat com de la
salut. El projecte preveu l’existència de rutes segures amb bicicleta en els camins escolars.
Objectius
Aportar recursos als centres docents perquè puguin difondre i potenciar l'ús de la
bicicleta.
Donar coherència i continuïtat a les iniciatives que sorgeixin per promoure la bicicleta entre els
joves.
Amb accions concretes, com ara els programes «Mou-te en bici» i «L'ESO va que vola»,
difondre els valors positius de l'ús de la bicicleta: sostenibilitat i salut.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Amics de la Bici, Bicicleta Club de Catalunya, BiciClot, Direcció d'Esports de l'Ajuntament de
Barcelona, Fundació RACC, Sector de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona,
Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona.
32
Dimensió
Mobilitat
Nom del projecte
Centre de recursos educatius per a la mobilitat
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Creació d’un centre de recursos educatius específic en mobilitat que centralitzi els recursos
educatius sobre aquest àmbit, que els faci accessibles a tothom i que en creï de nous.
Objectius
Centralitzar els recursos educatius sobre mobilitat i fer-los accessibles a tothom.
Elaborar nous recursos per a necessitats específiques (permisos de motocicleta a partir dels 16
anys, mobilitat dels ciclistes, mobilitat de la gent gran, etc.).
Coordinar i innovar els actuals programes d'educació viària per a escolars que fa la Guàrdia
Urbana.
Difondre a la ciutadania les dades de sinistralitat com a base de l'educació per a la mobilitat.
Lideratge
Sector de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Centre Gestor del Parc de Montjuïc, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
33
Dimensió
Mobilitat
Nom del projecte
Xarxa de camins escolars
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Crear camins segurs i agradables perquè els infants puguin anar caminant de casa a l’escola i
a altres equipaments educatius d’una manera autònoma.
Objectius
Ampliar les experiències dels camins escolars ja endegats. Articular un programa de ciutat que
promocioni nous camins i potenciï els que ja hi ha.
Dur a terme unes jornades anuals per fomentar l'intercanvi i el treball comú.
Promoure un estudi sobre mobilitat infantil a primària que permeti conèixer el nombre
d'infants que van caminant a l'escola.
Lideratge
Sector de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Amics de la Bici,* CEIP Barcelona, CEIP Doctor Ferran i Clua, CEIP Joan Antoni Parera, CEIP
Josep M Jujol, CEIP La Farigola del Clot, CEIP La Mar Bella, CEIP Lavínia, CEIP N-I de
Pràctiques, CEIP N-II de Pràctiques, CEIP Nabí, CEIP Pau Casals, CEIP Peu del Funicular, CEIP
Pit Roig, CEIP Sant Joan de Ribera, CEIP Tàbor, CEIPM i IESM Bosc de Montjuïc, CEIPM Parc
del Guinardó, CEIPM Patronat Domènech, CEIPM Pau Vila, Districte d'Horta-Guinardó, Districte
de Ciutat Vella, Districte de Gràcia, Districte de l'Eixample, Districte de les Corts, Districte de
Nou Barris, Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Districte de Sants-Montjuïc,
Districte de Sarrià-Sant Gervasi, EB Bellmunt, Institut d'Educació de l'Ajuntament de
Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona.
34
Dimensió
Mobilitat
Nom del projecte
Plataforma per a la racionalització de l’ús de la moto entre els joves
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Creació d’una plataforma de participació sobre l’ús de la moto a la ciutat, per tal
d’aconseguir un ús cívic d’aquest vehicle que passi pel respecte i la responsabilitat dels seus
usuaris.
Objectius
Reduir els accidents amb participació de motos.
Reduir el soroll produït per les motos.
Elaborar materials i promoure campanyes de sensibilització.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Sector de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Sector de Serveis Urbans i Medi
Ambient de l'Ajuntament de Barcelona.
35
Dimensió
Sostenibilitat
Nom del projecte
Agenda 21 escolar
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Programa adreçat a centres educatius de la ciutat interessats a dur a terme projectes
d’educació ambiental, participació i implicació cívica.
Objectius
Mitjançant un procés participatiu:
Revisar els plantejaments i les pràctiques educatives.
Aconseguir el compromís de la comunitat educativa en algunes accions de millora amb relació
al medi ambient i la sostenibilitat.
Lideratge
Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Fundació Aigües de Barcelona, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
36
Dimensió
Sostenibilitat
Nom del projecte
Agenda 21 de l'educació en el lleure
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Promoure l’educació ambiental en les activitats de les associacions educatives, fomentant
projectes d’educació no formal basats en la sostenibilitat i la participació directa dels infants i
els joves en qüestions relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Objectius
Mitjançant un procés participatiu:
Revisar els plantejaments i les pràctiques educatives en el lleure.
Potenciar el compromís dels moviments d’educació en el lleure amb algunes accions de millora
amb relació al medi ambient i la sostenibilitat.
Potenciar una metodologia centrada en la pràctica del lleure com a aprenentatge de la
participació social.
Proporcionar recursos i eines per a la realització de programes d’ambientalització per a les
entitats d’educació en el lleure.
Lideratge
Consell de la Joventut de Barcelona.
Col·laboració
Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplais Catalans, Federació Catalana de l'Esplai,
Fundació Catalana de l'Esplai, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Minyons
Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Moviment de Centres d'Esplai Cristians, Sector de
Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, Universitat Autònoma de
Barcelona.
37
Dimensió
Sostenibilitat
Nom del projecte
Programa d’activitats escolars «Com funciona Barcelona?»
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Programa d’activitats escolars de medi ambient, format per un conjunt de recursos didàctics
sobre el funcionament ambiental de la ciutat.
Objectius
Sensibilitzar els escolars sobre la necessitat d’implicar-se en la millora ambiental de la ciutat.
Donar a conèixer les instal·lacions relacionades amb la gestió del medi ambient de la ciutat de
Barcelona.
Oferir recursos als centres d’ensenyament per tal que contribueixin a la sensibilització
mediambiental.
Lideratge
Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
38
Dimensió
Sostenibilitat
Nom del projecte
Programa sobre brossa orgànica i gestió integral de residus
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Fer educació i comunicació ambiental destinada a veïns i veïnes, escoles, entitats i comerços
per implantar la recollida selectiva de brossa orgànica. El programa treballa a partir de
campanyes d’informació i divulgació dirigides a la ciutadania en general, i de programes a les
escoles perquè esdevinguin focus d’educació ambiental que irradiïn cap a la resta de la
població.
Objectius
Implantar i, posteriorment, reforçar la recollida selectiva de la brossa orgànica als barris
d'àmbit d'aplicació dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó.
Informar i sensibilitzar tots els agents socials i la població en general sobre la importància de
separar la brossa orgànica en origen.
Fomentar la participació activa en la campanya.
Incrementar la participació en les recollides selectives actuals (paper, vidre i envasos lleugers)
i les deixalleries o punts verds.
Incorporar la gestió integral dels residus als centres escolars, per aconseguir la màxima
minimització i reciclatge dels residus generats, utilitzant el debat i la participació com a eina
principal per definir el programa de gestió interna de residus.
Incorporar a l'aula activitats educatives relacionades amb el projecte, de manera que
constitueixin un eix transversal del programa educatiu de l'escola.
Convertir l'escola en un focus d'educació ambiental que irradiï cap a la resta de la població.
Lideratge
Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona i Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de
l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
CEIPM Ignasi Iglesias, Districte d'Horta-Guinardó, Districte de Nou Barris, Districte de Sant
Andreu, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, URBASER.
39
Dimensió
Sostenibilitat
Nom del projecte
Educació ambiental al pantà de Vallvidrera
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Elaborar i difondre materials educatius i informatius per al coneixement del pantà de
Vallvidrera i el seu entorn, com també per a la sensibilització ambiental.
Objectius
Promoure activitats d'educació ambiental al pantà entre les escoles.
Proporcionar al professorat coneixements científics i instruments metodològics que permetin
aprofitar el pantà com a entorn d'aprenentatge.
Lideratge
Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Col·laboració
Consorci del Parc de Collserola, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Sector de
Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, Societat Catalana d'Herpetologia,
Societat Hàbitats.
40
Dimensió
Èxit escolar i accés al treball
Nom del projecte
Fòrum per a l'Èxit Escolar
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Grup de treball dedicat a la definició de prioritats, l’establiment de criteris i el seguiment de
projectes per tal de potenciar l’objectiu central del Pla d’acció «L'èxit escolar per a tothom, un
orgull de la ciutat». Aquest grup se centrarà especialment a potenciar mesures relacionades
amb els reptes definits en aquesta dimensió i en l’anàlisi transversal dels projectes del Pla
d’acció pel que fa a la seva incidència en la millora de l’èxit escolar de l’alumnat.
Objectius
Actuar com a grup de seguiment i intercanvi d’experiències dels diferents projectes d’aquesta
dimensió.
Actuar com a observatori dels elements que poden dificultar o afavorir la universalització del
graduat en educació secundària.
Contribuir a elaborar un sistema d’informació i avaluació del Projecte Educatiu de Ciutat des
d’una perspectiva estratègica.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
41
Dimensió
Èxit escolar i accés al treball
Nom del projecte
Projecte Èxit
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Incrementar el nombre d’alumnes que arriben a la secundària amb actituds i aprenentatges
bàsics, i incrementar també el nombre de graduats de secundària, a partir d’un programa
d’intervenció educativa integral.
Objectius
Aconseguir una escolarització amb continuïtat per a tot l'alumnat.
Disminuir la taxa d'absentisme escolar.
Assegurar el pas automàtic de l'escola a l'institut.
Millorar el percentatge de graduats escolars a l’educació secundària.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Associació Can Xatarra, Barcelona Activa, Casa del Mig, Casal dels Infants del Raval, Centre
Garcilaso, Consell Escolar Municipal, Districte d'Horta-Guinardó, Districte de Ciutat Vella,
Districte de Gràcia, Districte de l'Eixample, Districte de les Corts, Districte de Nou Barris,
Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Districte de Sants-Montjuïc, Districte de
Sarrià-Sant Gervasi, Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Federació
d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, Fòrum Nord-Cibernàrium, Fundació
Tot Raval, Nasaco, Porta 22, punts d'informació i assessorament acadèmic i professional del
districte d'Horta-Guinardó, punts d'informació i assessorament acadèmic i professional del
districte de Sant Andreu, punts d'informació i assessorament acadèmic i professional del
districte de Sants-Montjuïc, UNIFF de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xarxa 0-18 de
Nou Barris.
42
Dimensió
Èxit escolar i accés al treball
Nom del projecte
Èxit-SmartCities
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Desenvolupar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina per a la
millora dels processos d’aprenentatge i elaborar material en línia per a l’entrenament de les
competències bàsiques.
Objectius
Compartir els objectius del Projecte Èxit.
Participar en la incorporació de les TIC al funcionament escolar.
Definir i portar a terme estratègies comunes, entre l'Iinstitut d’Educació, l'Institute for
Learning Technologies (ILT) i la UB i les escoles implicades, amb l'objectiu de plantejar un
model d'organització escolar adequat a l'aprenentatge a través de les TIC.
Definir un model de formació del professorat i d'entrenament dels tècnics que han d'implantar
el projecte conjunt.
Dissenyar l'Aula del Futur.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Departament d'Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, Universitat de Columbia,
Universitat Politècnica de Catalunya.
43
Dimensió
Èxit escolar i accés al treball
Nom del projecte
Pla de biblioteques  escolars
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Impulsar el funcionament de les biblioteques escolars per fomentar el gust per la lectura.
Objectius
Impulsar el funcionament de les biblioteques dels centres docents públics de la ciutat a través
del suport dels centres de recursos pedagògics (CRP) i del suport específic de l’Institut
d’Educació per als centres de titularitat municipal.
Dotar els centres docents amb l’aplicació informàtica que facilita la connexió al catàleg
centralitzat.
Oferir recursos de formació a tot el professorat de la ciutat a través dels CRP.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Consorci de Biblioteques de Barcelona.
44
Dimensió
Èxit escolar i accés al treball
Nom del projecte
Biblioteca Baixeres, espai obert al barri
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Obertura i posada en funcionament de la biblioteca escolar de l’escola Baixeres, per als infants
de 3 a 14 anys del barri durant tres dies a la setmana en horari extraescolar, i en horari
escolar per als infants de l’escola.
Objectius
Organitzar i posar en funcionament la biblioteca en horari escolar i extraescolar.
Dinamitzar la lectura i possibilitar un espai on es consultin llibres.
Oferir l’accés a Internet i la consulta de materials audiovisuals per fer i ampliar el treball
escolar.
Lideratge
Associació de Mestres Rosa Sensat.
Col·laboració
Districte de Ciutat Vella, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
45
Dimensió
Èxit escolar i accés al treball
Nom del projecte
Programes culturals
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Potenciar els projectes culturals als centres de secundària, millorant i innovant els que ja hi ha
i creant-ne de nous, per treballar, d’aquesta manera, les potencialitats de l’alumnat i la relació
de col·laboració i treball entre professorat i alumnat.
Objectius
A través de l’assessorament als centres, elaborar projectes culturals que promoguin la
innovació educativa i la millora qualitativa de les activitats culturals.
Crear models de projectes culturals que es desenvolupin amb objectius transversals per tal
d’afavorir la flexibilització en el funcionament intern dels centres.
Afavorir la curiositat pel món cultural com a espai per gaudir de les pròpies potencialitats i de
les dels companys i companyes.
Promoure els espais culturals als centres com a racons de creació i comunicació interpersonal.
Potenciar les activitats culturals com a element articulador en la relació de col·laboració.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
46
Dimensió
Èxit escolar i accés al treball
Nom del projecte
Comunitats d'aprenentatge
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
«Comunitats d’aprenentatge» és un projecte de transformació social i cultural d’un centre
educatiu i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones,
mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais,
incloent-hi l’aula. Les comunitats d’aprenentatge superen el fracàs escolar i els problemes de
convivència als centres educatius.
Objectius
Superar el fracàs escolar.
Assolir els màxims aprenentatges per a tots els nens i nenes.
Superar els conflictes als centres.
Contribuir a la creació i el desenvolupament d’una societat de la informació per a totes les
persones.
Lideratge
Centre de Recerca Social i Educativa (CREA) de la Universitat de Barcelona.
Col·laboració
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
47
Dimensió
Èxit escolar i accés al treball
Nom del projecte
Pla jove de formació-ocupació
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
El Pla té per finalitat afavorir els processos de transició escola-treball d'aquells nois i noies de
la ciutat que, un cop finalitzada l'etapa formativa de secundària obligatòria, abandonen el
sistema escolar sense cap titulació. El Pla actua facilitant mecanismes per afavorir la inserció
laboral dels nois i noies, a través d'un itinerari personalitzat.
Objectius
Acollir una part important dels joves que anualment abandonen la secundària a la ciutat.
Treballar les diferents fases del programa, amb l’eina transversal del seguiment com a element
clau, juntament amb la filosofia d’aprofitament dels recursos existents.
Millorar el sistema de connexió establert amb els centres públics de secundària, per treballar
conjuntament la transició escola-treball dels joves mitjançant els acords per a la transició.
Desenvolupar la connexió iniciada amb els centres concertats de secundària, adaptant les
accions a la forma de treball de les institucions.
Promoure l'ocupació dels joves.
Lideratge
Consell de la Formació Professional de Barcelona.
Col·laboració
Barcelona Activa, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, punts d'informació i
assessorament acadèmic i professional del districte d'Horta-Guinardó, del districte de Sant
Andreu i del districte de Sants-Montjuïc, Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona.
48
Dimensió
Coneixement de la ciutat
Nom del projecte
Innovació del Programa d’activitats escolars
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Promoure la consulta per Internet de les ofertes d’activitats escolars que recull el Programa
d’activitats escolars (PAE) de les 88 entitats que formen el Consell de Coordinació Pedagògica
de Barcelona.
Objectius
Fomentar la consulta del PAE per Internet per part dels docents.
Millorar la classificació temàtica i la recerca de les ofertes d’activitats del PAE per Internet.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Totes les entitats del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona.
49
Dimensió
Coneixement de la ciutat
Nom del projecte
Formació d’educadors i educadores d’entitats ciutadanes
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Millora de la qualitat de les activitats dels programes ciutat-escola d’aquelles entitats
integrants del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona, incidint en la formació dels
educadors i educadores que duen a terme aquestes activitats.
Objectius
Aconseguir una millora qualitativa de les activitats escolars de les entitats del Consell de
Coordinació Pedagògica de Barcelona.
Avançar en la construcció d'un corpus metodològic i d’indicadors d'avaluació de les activitats
educatives de ciutat.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Totes les entitats del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona, Institut de Ciències de
l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
50
Dimensió
Coneixement de la ciutat
Nom del projecte
Igualtat d'oportunitats en els programes ciutat-escola
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Garantir l’accés de sectors escolars amb dificultats econòmiques familiars a les activitats de
pagament del Programa d’activitats escolars. Les entitats que tenen activitats de pagament
lliuren unes beques que permeten la igualtat d’oportunitats.
Objectius
Aconseguir la coresponsabilització de les entitats ciutadanes amb la igualtat d'oportunitats.
Promoure la participació dels agents educatius del territori (CRP) en el funcionament del
Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona.
Facilitar la realització d'activitats educatives de ciutat a grups escolars que, per la seva situació
econòmica familiar, no poden accedir-hi.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
3 per Tr3s Teatre, Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, El Periódico de Catalunya,
ENDESA Distribución Eléctrica,SL, Federació Catalana de Vela, Fundació Caixa Catalunya,
Fundació Francisco Godia, Fundació Privada de l'Escola del Gremi Provincial de Pastisseria i
Museu de la Xocolata, Fundació RACC, Gremi de Restauració de Barcelona, IMAX Port Vell,
L'Aquàrium de Barcelona, Las Golondrinas, Lluïsos de Gràcia, MARINVA Joc i Educació, Museu
d'Arqueologia de Catalunya, Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, Museu Egipci de
Barcelona-Fundació Arqueològica Clos, Planetari Municipal-IMEB, Poble Espanyol de Montjuïc,
SA, Taller de Músics.
51
Dimensió
Coneixement de la ciutat
Nom del projecte
El Web dels Infants
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Informar les famílies i les entitats d’educació no formal d’aquelles activitats per a infants que
s’organitzen des de les entitats del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona en horari
no lectiu a través de l’agenda del Web dels Infants.
Objectius
Coordinar els promotors del Web dels Infants amb el Consell de Coordinació Pedagògica de
Barcelona.
Crear canals d'informació perquè totes les entitats del Consell de Coordinació Pedagògica
enviïn la seva oferta d’educació no formal al Web dels Infants.
Difondre l’existència del web a les entitats d’educació no formal.
Lideratge
Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Totes les entitats del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona, Consell de la Joventut
de Barcelona, Esplais Catalans, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
52
Dimensió
Coneixement de la ciutat
Nom del projecte
Indicadors d'avaluació als programes ciutat-escola
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Establir, mitjançant el debat i el consens al si del Consell de Coordinació Pedagògica de
Barcelona (CPPB), uns indicadors d’autoavaluació de les activitats educatives que les entitats
d’aquesta plataforma ofereixen a les escoles de la ciutat.
Objectius
Promoure la reflexió i el debat al voltant dels paràmetres de qualitat de l'oferta de programes
ciutat-escola des de les institucions del CCPB.
Promoure la reflexió i el debat al voltant dels paràmetres de qualitat en l’ús que fan els grups
escolars de les activitats del Programa d’activitats escolars.
Generar instruments d'autoavaluació per part de les institucions del CCPB.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Totes les entitats del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona.
53
Dimensió
Coneixement de la ciutat
Nom del projecte
Cultura científica i ciutat
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Potenciar l’alfabetització científica i tecnològica dels joves i estimular l’interès i el pensament
científic, així com incrementar l’oferta d’activitats de l’àmbit científic i tecnològic del Programa
d’activitats escolars.
Objectius
Estudi dels tipus i les característiques de l'oferta educativa que les entitats ciutadanes haurien
d'oferir als escolars (0-18 anys), per tal de respondre a la necessària alfabetització científica i
tecnològica dels joves i estimular l'interès i el pensament científic.
Identificar els agents implicats.
Basant-se en l'estudi anterior, i a través de la col·laboració amb empreses i entitats de recerca
i difusió científica, ampliar, d'una manera coherent i integrada, l'oferta d'activitats del
Programa d'activitats escolars en l'àmbit científic i tecnològic.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
54
Dimensió
Coneixement de la ciutat
Nom del projecte
Carta de funcionament del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Oficialitzar la tasca del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona com a òrgan de
participació municipal i com a referent ciutadà de les activitats ciutat-escola.
Objectius
Dur a terme una millora qualitativa i de la igualtat d’oportunitats en les activitats ciutadanes
adreçades a escolars.
Constituir el Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona com a òrgan de participació de
l’Ajuntament de Barcelona.
Definir i aprovar el Manual d’organització i funcionament del Consell de Coordinació Pedagògica
de Barcelona.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Totes les entitats del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona.
55
Dimensió
Coneixement de la ciutat
Nom del projecte
Ciutadania i educació a Barcelona
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Promoure el paper del centre educatiu com a espai d’exercici dels dret i deures ciutadans i com
a dinamitzador cultural del teixit social. Es preveu la realització de les jornades «Ciutadania i
educació a Barcelona», el juny del 2004; l'exposició «Els barris del Besòs cap al futur», amb la
participació d'institucions culturals de la ciutat i del teixit escolar, cultural i econòmic de la
zona, i la construcció de propostes concretes i d'ús general per al coneixement i el
reconeixement de la ciutat.
Objectius
Dur a terme l'experiència «El parlament dels joves del Besòs», amb la participació de gairebé
tots els centres escolars que hi ha des del llevant del Poblenou fins al riu Besòs, tant de
Barcelona com de Sant Adrià.
Promoure recerques i experiències sobre components bàsics de la ciutadania.
Constituir la xarxa Ciutadania i Educació a Barcelona a partir de la creació d'un entorn de
treball que articuli seminaris i experiències de centres educatius, grups de recerca
universitaris, l’Administració i entitats ciutadanes.
Lideratge
IES Barri Besòs.
Col·laboració
Delegació Territorial d'Ensenyament, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Fòrum
Ribera del Besòs.
56
Dimensió
Immigració
Nom del projecte
Fòrum d'Educació i Immigració
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Aquest projecte es proposa la creació d'un grup de treball dedicat a la definició de prioritats,
l’establiment de criteris i el seguiment de projectes per potenciar l’objectiu central del Pla
d’acció «Barcelona, cruïlla de cultures».
Objectius
Potenciar mesures relacionades amb els reptes definits en aquesta dimensió i les mesures
educatives definides pel Pla municipal de la immigració.
Promoure la participació dels fills i filles de famílies immigrades a les entitats d’educació en el
lleure.
Impulsar un treball educatiu afavoridor de la convivència intercultural.
Fer una anàlisi transversal dels projectes del Pla d’acció pel que fa a la interculturalitat i la
inclusió social dels immigrants.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Biblioteca de Sant Pau i de la Santa Creu, Casal dels Infants del Raval, Col·legi d'Educadores i
Educadors Socials de Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell Escolar
Municipal, Escola d'Adults Manuel Sacristán, Escola d'Adults Maria Rúbies, Escola Municipal
d'Adults Francesc Layret, Fundació Jaume Bofill, Nou Barris Acull, Pla municipal de la
immigració, Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, Regidoria Delegada
d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Secretaria General de Joventut.
57
Dimensió
Immigració
Nom del projecte
Formació i informació del professorat i de les AMPA per a l'acolliment d'alumnat i famílies
nouvinguts
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Promoure experiències de formació i informació del professorat per a l’acolliment d’alumnes
procedents de famílies immigrades.
Objectius
Facilitar el coneixement i l’intercanvi de bones pràctiques entre escoles.
Promoure activitats de formació basades en l'intercanvi de professorat entre centres.
Facilitar suport en línia de professorat expert.
Proporcionar suport tècnic a les AMPA per a la inclusió de famílies nouvingudes.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Consell Escolar Municipal, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya.
58
Dimensió
Immigració
Nom del projecte
L’escola del teu fill és la teva escola
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Facilitar la inserció de les famílies immigrants al nou entorn, pel que fa a la llengua i a la
relació amb l’escola i el barri, a través de cursos per a mares i pares en el marc de l’escola.
Objectius
Facilitar la inserció de les famílies immigrants del Raval al nou entorn, especialment a través
de les mares.
Afavorir la comprensió i l’ús de la llengua catalana.
Crear un espai de comunicació entre les mares i proporcionar-los eines que facilitin la relació
amb l’escola.
Lideratge
Associació de Mestres Rosa Sensat.
Col·laboració
Districte de Ciutat Vella, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
59
Dimensió
Immigració
Nom del projecte
Elaboració i difusió de materials de Lectura Fàcil per a persones amb dificultats de lectura
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Coordinar la producció de materials de Lectura Fàcil adreçats a persones amb dificultats de
lectura. Formar els professionals de l’educació i dels serveis personals per a la millora de la
comunicació escrita amb aquest col·lectiu, atenent especialment els immigrants, a través de la
creació d’un centre de referència.
Objectius
Definir i dur a terme una línia editorial de Lectura Fàcil.
Difondre els criteris de Lectura Fàcil entre els professionals que redacten fullets i altres
materials escrits adreçats a immigrants, produits per l'Ajuntament i per altres entitats
col·laboradores del PEC.
Formar el professorat en capacitats comunicatives per introduir els criteris de Lectura Fàcil en
els materials adreçats a les famílies.
Lideratge
Associació Lectura Fàcil.
Col·laboració
Centre Unesco de Catalunya, Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya,
Consorci de Biblioteques de Barcelona, Federació d’Ensenyament de CCOO, Institut d'Educació
de l'Ajuntament de Barcelona, Òmnium Cultural, Projecte AURA (Integració Laboral - Treball
amb Suport).
60
Dimensió
Mitjans de comunicació i societat de la informació
Nom del projecte
Mitjans amb bona educació
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Incrementar el compromís dels mitjans de comunicació com a agents educatius i promoure un
pacte cívic que condueixi a l’aplicació d’un codi d’autoregulació dels mitjans de comunicació en
matèria d’educació, continguts de risc i protecció a la infància. Es promourà la Creació del
Consell Educatiu de BTV.
Objectius
Promoure un pacte cívic a la ciutat per a l’aplicació d’un codi d’autoregulació dels
mitjans de comunicació respecte als continguts de risc.
Promoure iniciatives d’educació en mitjans als mateixos mitjans.
Impulsar la presència de l’educació als mitjans de comunicació. Agenda educativa de la ciutat.
Promoure iniciatives de formació i informació a les famílies sobre l’ús dels mitjans d’informació
i comunicació amb els infants.
Difondre bones pràctiques.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Agència de la Qualitat a Internet, Barcelona Televisió, Col·legi de Periodistes de Catalunya,
Consell Audiovisual de Catalunya, Consell de la Informació de Catalunya, Transports
Metropolitans de Barcelona.
61
Dimensió
Mitjans de comunicació i societat de la informació
Nom del projecte
Educació, ciutat i comunicació
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Promoure l'educació en comunicació potenciant les activitats d’apropament entre els mitjans
de comunicació i les escoles i entitats d’educació no formal i d’educació d’adults.
Objectius
Impulsar programes que posin en relació els mitjans de comunicació, les entitats
especialitzades en educació en comunicació i els centres educatius d’educació formal i no
formal.
Potenciar programes que promoguin i mostrin al públic les produccions realitzades pels infants
i els joves en el marc de les escoles o de les entitats d’educació no formal.
Sistematitzar la informació existent sobre aquestes experiències.
Lideratge
Mitjans, Xarxa d'Educadors i Comunicadors.
Col·laboració
Associació per a Joves TEB, AulaMèdia, Banda Visual, Centre Garcilaso, Drac Màgic, Escola
Solc, Festival Barcelona Visual Sound, IES Fòrum 2004, Institut d'Educació de l'Ajuntament de
Barcelona, Mapasonor, ACD, Teleduca, Educació i Comunicació, Tortuga Roja.
62
Dimensió
Mitjans de comunicació i societat de la informació
Nom del projecte
Accés i creació
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Potenciar l’accés i l’ús d’Internet, com també dels materials multimèdia de qualitat, per part de
tota la ciutadania, a través de les aules multimèdia de les biblioteques populars, amb el suport
d’una persona informadora-dinamitzadora.
Objectius
Estendre l’ús dels mitjans de comunicació a tota la població.
Fomentar la presència de la figura d’un dinamitzador mediàtic a les biblioteques públiques
municipals de la ciutat.
Afavorir la participació de la ciutadania en el procés de creació d’informació.
Oferir un espai per elaborar, transformar i opinar sobre la informació dels mitjans treballant
amb codi copyleft.
Incidir d’una manera simultània en el diàleg intercultural i intergeneracional.
Facilitar la transmissió directa de coneixement d’un grup a l’altre i el contrast d’informació.
Vincular els treballs escolars a les biblioteques com a espai de recerca bibliogràfica i
multimèdia.
Actuar com a plataforma de difusió mediàtica del PEC.
Lideratge
Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Col·laboració
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Vilaweb.
63
Dimensió
Mitjans de comunicació i societat de la informació
Nom del projecte
Millora de l'ús dels equipaments informàtics per a l'educació més enllà de l'horari lectiu
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Estendre l’ús i la producció multimèdia a tota la població, a través d’accions encaminades a
rendibilitzar les infraestructures ja existents.
Objectius
Obrir espais i equipaments per oferir accés a Internet, i optimitzar els equipaments existents.
Estendre l’ús dels mitjans de comunicació a tota la població.
Posar la producció multimèdia a l’abast de tothom.
Lideratge
Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya.
Col·laboració
Centre Garcilaso, Fòrum Nord-Cibernàrium, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
64
Dimensió
Mitjans de comunicació i societat de la informació
Nom del projecte
El món de l'educació als mitjans
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Aquest projecte pretén estudiar i desenvolupar diferents accions i estratègies amb vista a
fomentar una imatge positiva de l’educació i dels ensenyants als mitjans de comunicació.
Objectius
Promoure la bona imatge del sistema educatiu.
Potenciar el reconeixement social dels educadors.
Difondre a la societat les bones notícies en matèria d’educació.
Lideratge
Associació de Mestres Rosa Sensat.
Col·laboració
Barcelona Televisió, Federació Ensenyament de CCOO, Institut d'Educació de l'Ajuntament de
Barcelona.
65
Dimensió
Mitjans de comunicació i societat de la informació
Nom del projecte
Recursos educatius en xarxa
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Fomentar la creació de materials didàctics i de recursos pedagògics en suport digital, aprofitant
el potencial de les noves tecnologies com a eina per facilitar el treball d’equip, la cooperació i
el treball col·lectiu.
Objectius
Estendre l’ús dels mitjans de comunicació a tota la població.
Fomentar la creació de materials didàctics i recursos pedagògics en suport digital,
especialment dissenyats per al seu aprofitament didàctic, a partir de l’aportació de materials ja
existents en altres suports i dels bancs d’informació.
Fomentar la virtualització de museus i exposicions de Barcelona.
Elaborar projectes de rendibilització dels coneixements de les persones basats en l’intercanvi
entre el jovent i la població adulta (bancs d’aprenentatge).
Lideratge
Grup de Recerca d'Ensenyament i Aprenentatge Multimèdia de l'ICE de la Universitat de
Barcelona.
Col·laboració
Consorci El Far, Centre dels Treballs del Mar, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona,
Observatori de Museus de Ciències.
66
Dimensió
Mitjans de comunicació i societat de la informació
Nom del projecte
Multimèdia educatius
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Potenciar la producció de productes multimèdia amb contingut educatiu de qualitat i posar els
materials a l’abast de les escoles i del públic en general, establint convenis de col·laboració
entre institucions públiques i empreses de producció.
Objectius
Donar suport a la producció multimèdia amb contingut educatiu.
Avaluar qualitativament productes multimèdia de caràcter educatiu.
Posar a l’abast de les escoles i de la població en general productes multimèdia de contingut
educatiu i bona qualitat.
Lideratge
Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Col·laboració
Barcelona Multimèdia, Grup de Recerca d'Ensenyament i Aprenentatge Multimèdia de l'ICE de
la Universitat de Barcelona, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
67
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Fòrum d’Educació en Valors
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Grup de treball dedicat a la definició de prioritats, l’establiment de criteris i el seguiment de
projectes per tal de potenciar l’objectiu central del Pla d’acció «Per una ciutadania inclusiva i
solidària». Aquest grup se centrarà especialment a potenciar l’educació en valors en tots els
projectes del Pla d’acció i a portar a terme una anàlisi transversal del Pla des d’aquesta
perspectiva.
Objectius
Contribuir a elaborar un sistema d’informació i avaluació del Projecte Educatiu de Ciutat des
d’una perspectiva estratègica.
Conèixer les experiències i les bones pràctiques d’educació en valors.
Idear i proposar formes de visualització i comunicació de les bones pràctiques educatives que
es produeixen a la ciutat.
Formular criteris per a la inclusió de l’educació en valors en els projectes del PEC i en altres
projectes ciutadans.
Generar nous projectes d’acord amb la informació i la reflexió del que succeeix a la ciutat.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Consell Escolar Municipal, Fundació Jaume Bofill, Institut de Ciències de l'Educació de la
Universitat de Barcelona, Senderi, Butlletí d'Educació en Valors.
68
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Educació en valors al Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Difondre les experiències i les bones pràctiques educatives amb relació al contingut d’educació
en valors dels projectes del Pla d’acció 2004-2007 del PEC, a través d’un banc de projectes de
valors present al web de Senderi.
Objectius
Conèixer les experiències i les bones pràctiques d’educació en valors que es produeixen a la
ciutat.
Garantir que aquestes experiències i bones pràctiques d’educació en valors tinguin una
presència a partir dels webs de Senderi, el PEC i Ciutats Educadores.
Visualitzar i difondre les bones pràctiques educatives, explicant-ne el contingut  d’educació en
valors.
Lideratge
Senderi, Butlletí d'Educació en Valors.
Col·laboració
Consell Escolar Municipal, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
69
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Formació de pares i mares
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Creació d’un pla d’acció coordinat per donar suport educatiu a les famílies davant de les noves
necessitats educatives, a partir d’activitats formatives que potenciïn el diàleg, la creació de
confiança i la compartició d’estratègies entre famílies.
Objectius
Donar suport educatiu a les famílies davant de les noves necessitats educatives.
Detectar necessitats temàtiques i territorials i formular projectes d’intervenció coordinada.
Dinamitzar, enfortir i cohesionar les dinàmiques associatives de pares i mares.
Promoure una metodologia de formació de pares i mares centrada en el diàleg, la creació de
confiança i la compartició d’estratègies entre famílies com a forma de millorar les pràctiques
educatives.
Fomentar la relació entre família i escola.
Compartir experiències i optimitzar els recursos existents.
Lideratge
Consell Escolar Municipal i Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya.
70
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Audiències públiques als nois i noies de Barcelona
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Enfortir el concepte de ciutadania jove i fomentar la participació dels infants i els joves en els
afers de la ciutat a través de les audiències públiques, on els representants institucionals
escoltaran les inquietuds i les propostes dels joves.
Objectius
Per part de l’Administració, donar veu i escoltar les inquietuds i les propostes juvenils sobre
diferents àmbits ciutadans.
Fomentar la participació infantil i juvenil en els afers de la ciutat i fomentar l’estima envers la
ciutat.
Enfortir el concepte de ciutadania jove.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
71
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Educació, valors i inclusió social
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Promoure la recerca i el coneixement sobre la inclusió social i la participació ciutadana a través
de la creació d’un espai de recerca, de generació de propostes d’acció i de recursos sobre el
tema.
Objectius
Promoure la recerca i el coneixement sobre la inclusió ciutadana i la participació social a
Barcelona, encarregant estudis específics que donin la informació necessària per a la reflexió i
el desenvolupament de polítiques educatives.
Investigar els valors en el medi urbà a partir dels conflictes emergents en la vida quotidiana
(violència de gènere, violència domèstica, suïcidis, accidents evitables, conductes de risc) per
tal de visualitzar el avenços que es manifesten a través dels esdeveniments ciutadans i,
també, detectar i prevenir retrocessos que debilitin el teixit social.
Descriure les realitats que hi ha en un territori.
Conèixer les seves necessitats.
Investigar i analitzar com es generen i transmeten els valors en el medi urbà.
Lideratge
Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, Institut d'Educació de
l'Ajuntament de Barcelona.
72
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Difusió de bones pràctiques en espais públics
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Potenciar l’ús educatiu dels espais públics per a l’intercanvi i la difusió de bones pràctiques
ciutadanes en educació en valors i afavorir, a la vegada, la interconnexió escola-ciutat.
Objectius
Visualitzar bones pràctiques en els espais públics, afavorint-ne l’ús per a l’intercanvi i la difusió
d’informació.
Donar significat als espais públics i potenciar-ne l’ús educatiu, fomentant la interconnexió
escola-ciutat.
Lideratge
Transports Metropolitans de Barcelona.
Col·laboració
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
73
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Xarxa Barcelona Identitats
Caràcter
Innovació i millora d'un projecte en marxa
Descripció
Convocatòria de projectes, per a escoles i altres entitats educatives, destinada a promoure
l’educació en aquells valors considerats necessaris per a la construcció d’una nova ciutadania.
Objectius
Desenvolupar projectes que reuneixin les condicions que permetin redimensionar les
pràctiques, des dels valors fins a la base de l’educació en la ciutadania.
Acompanyar aquells canvis que tenen a veure tant amb les concepcions com amb els
comportaments en relació amb un sistema de valors.
Potenciar els intercanvis entre les escoles que van teixint la xarxa Barcelona Identitats.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
74
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Educació en relació: repensem la convivència
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Fomentar l’educació emocional i relacional per a una convivència, a tots nivells, basada en els
valors del respecte, la responsabilitat i el reconeixement.
Objectius
Afavorir la convivència entre nois i noies, entre cultures, entre generacions, entre professorat i
alumnat i entre professorat i famílies tant al si de les institucions educatives com a la
comunitat.
Estimular que els centres educatius prestin atenció a les pràctiques de relació i convivència
com a eixos de l’activitat educativa.
Crear espais per compartir i reflexionar al voltant de les relacions personals.
Fomentar una mirada integrada de les persones tot tenint en compte els aspectes emocionals i
relacionals.
Experimentar metodologies de formació i aprenentatge per tal d’aconseguir la implicació
personal i el canvi d’actituds.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Associació Fada, Consell de la Joventut de Barcelona, Regidoria de la Dona de l'Ajuntament de
Barcelona.
75
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Integra
Caràcter
Continuïtat d'un projecte en marxa
Descripció
Educar en valors de responsabilitat, participació i sostenibilitat per millorar la convivència
ciutadana amb els animals de companyia, portant a terme un treball educatiu amb diferents
col·lectius ciutadans (escoles, gent gran).
Objectius
Reduir les tensions que pot generar la convivència amb els animals de companyia.
Contribuir a fer de Barcelona una ciutat més habitable.
Contribuir a impulsar una ciutadania plena i aprofundir en els valors de tinença responsable,
participació i sostenibilitat.
Lideratge
Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals.
Col·laboració
Agència Municipal de Salut Pública, Companyia d'Animals, Districte de Sarrià-Sant Gervasi,
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
76
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Recuperem els jardins escolars
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Retornar als patis i els jardins escolars el seu valor d’entorn educatiu, i aconseguir que
esdevinguin espais afavoridors de les relacions interpersonals i amb l’entorn, per tal de
desenvolupar la responsabilitat, el respecte i l’autonomia en l’ús i la cura d’aquests espais.
Objectius
Fer del pati un àmbit de treball comú per a tot el professorat i implicar tota la comunitat
educativa en projectes que en prevegin el disseny i la influència en les persones i les relacions
que s’hi produeixen.
Aconseguir espais que afavoreixin i potenciïn les relacions interpersonals i amb l’entorn.
Impulsar projectes que s’articulin al voltant d’eixos transversals en un espai on conflueixin
diferents aspectes que cal tractar: interculturalitat, coeducació, sostenibilitat, educació per al
consum, educació per a la salut, resolució de conflictes, etc.
Potenciar el protagonisme de l’alumnat i animar-lo a participar en les decisions que afecten
aquest espai, que és el seu àmbit per excel·lència (responsabilitat), on es produeixen més
relacions (respecte) i on disposen de més llibertat (autonomia).
Incorporar criteris educatius en el disseny dels projectes de realització de les zones d’esbarjo.
Lideratge
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Col·laboració
Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.
77
Dimensió
Valors i ciutadania activa
Nom del projecte
Fer de ciutadans, fer de ciutadanes
Caràcter
Projecte de nova creació
Descripció
Fer de l’escola un espai on s’eduqui els nois i noies de secundària en els valors cívics i
democràtics a partir del coneixement de l’acció pública i del seu abast. El projecte consta d’una
unitat didàctica que promou la participació a partir de l’anàlisi d’un cas i un rol-playing.
Objectius
Desenvolupar els valors democràtics, de manera que cada cop més els ciutadans i les
ciutadanes del districte participin dels problemes generals de la comunitat.
Proporcionar al professorat i l'alumnat del districte una unitat didàctica que promogui la
participació.
Crear un model integrat de relació entre el centre escolar i el territori.
Lideratge
Districte de Sants-Montjuïc.
Col·laboració
Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
78
Organització i participació
Criteris organitzatius
El Projecte Educatiu (PEC) de Barcelona adapta la seva estructura per poder desenvolupar
d’una manera òptima el Pla d’acció 2004-2007. Aquesta modificació s’ha fet tenint en compte
que l’organització està al servei dels seus principis inspiradors i partint d’un concepte
d’educació ampli, característic de les ciutats educadores.
Cal entendre que el PEC té una doble naturalesa. D’una banda, és un instrument de
planificació estratègica de l’acció educadora de la ciutat, per la qual cosa ha de vetllar per
l’aplicació del Pla d’acció que permet assolir els seus objectius. D’altra banda, és un espai de
participació ciutadana, obert a la col·laboració de les entitats i les organitzacions que treballen
amb finalitats educatives en el marc de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, cal que
l’organització:
Permeti el desenvolupament, el seguiment i l’avaluació del Pla d’acció.
Estigui oberta a la incorporació d’organitzacions i de projectes en la seva estructura.
Sigui flexible en els seus plantejaments.
D’altra banda, l’estructura ha de garantir la transversalitat del projecte, tant dins de
l’Administració municipal, cercant la implicació, la coordinació i la col·laboració dels diferents
sectors, com a escala de ciutat, permetent la incorporació d’entitats i organitzacions de tot
tipus que desenvolupin temes educatius de la ciutat o se’n preocupin.
Òrgans de direcció i coordinació
Consell Plenari
És l’òrgan de seguiment del Projecte Educatiu, i ha de vetllar per tal que s’assoleixin els
objectius. Per tant, al Consell Plenari se li ha de presentar la memòria anual i l’informe sobre
l’evolució de l’educació a la ciutat. Està presidit per l’alcalde de Barcelona i es reuneix amb
periodicitat anual.
Està format per tots els participants en els grups de treball, els membres del Consell Directiu i
totes les entitats i les organitzacions de la comunitat educativa que mostren interès a
col·laborar en el Projecte Educatiu de Ciutat.
Consell Directiu
És l’òrgan de direcció del Projecte Educatiu. Per tant, és l’encarregat de marcar les línies
generals del Projecte i d’aprovar i supervisar el Pla d’acció.
Està presidit per la presidenta o el president de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de
Barcelona. Es reuneix tres vegades a l’any de manera ordinària i, quan les circumstàncies ho
requereixen, de manera extraordinària.
Està format per:
Totes les entitats que lideren algun projecte del Pla d’acció 2003-2007.
L’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals i les altres administracions (Generalitat i
Diputació).
Les universitats públiques de Barcelona.
Els sindicats majoritaris en el sector educatiu.
Els consells, les plataformes i els òrgans de coordinació educativa vinculats a l’Ajuntament de
Barcelona.
El Consell Directiu delega el seguiment quotidià del Projecte Educatiu i del Pla d’acció en una
comissió delegada.
Comissió Delegada
És l’òrgan de seguiment quotidià en què delega el Consell Directiu per tal d’agilitar el procés de
presa de decisions. Per tant, és l’encarregat de resoldre aquells temes urgents de direcció del
PEC en els períodes intermedis entre les reunions del Consell Directiu. Es reuneix depenent de
79
les necessitats, amb una probable periodicitat mínima mensual. Està format per un màxim de
vuit persones escollides entre els membres del Consell Directiu.
Comissió Interdepartamental
És un òrgan de coordinació municipal que té com a funció garantir el treball en xarxa i la
transversalitat municipal. Aquesta Comissió té una instància de representació política i uns
equips de treball tècnic.
La seva funció es concreta en:
Vetllar per l’acompliment dels principis de la Carta de Ciutats Educadores des de l’Ajuntament
de Barcelona i contribuir-hi.
Tenir coneixement, informació i difusió de l’oferta educativa que ofereixen les diferents àrees
municipals.
Supervisar l’aplicació del Projecte Educatiu de Ciutat.
Seleccionar les aportacions de l’Ajuntament de Barcelona als diferents congressos
internacionals.
Totes aquelles altres funcions que per la seva vinculació amb l’objecte de la Comissió consideri
convenient sotmetre a informe.
Per tal de definir la composició de la Comissió, cal treballar en una doble lògica: la temàtica,
referent als sectors municipals amb projectes vinculats o vinculables al PEC, i la territorial,
amb la participació dels districtes. Aquesta lògica comporta que la Comissió estigui formada
per:
Sectors i ponències municipals.
Districtes.
Plans estratègics de la ciutat.
Espais de participació
Xarxa Virtual
La Xarxa Virtual del PEC és una plataforma per obrir i dinamitzar el debat educatiu i establir
nous processos i canals de participació ciutadana. Es tracta d’una eina per a la gestió i la
comunicació de la informació i del coneixement que es genera en el PEC d’una manera àgil i
permanent.
La Xarxa Virtual del PEC té un instrument de participació anomenat PEC OBERT.
Així doncs, alguns dels principals objectius d’aquesta Xarxa Virtual són:
Donar a conèixer el Projecte a la resta de la ciutadania i augmentar el seu
reconeixement.
Obrir un canal de participació al debat sobre l’educació.
Esdevenir un espai de trobada i de referència d’iniciatives, bones pràctiques i idees
innovadores per a Barcelona, model de ciutat educadora.
Dotar amb una plataforma de comunicació i de treball les comissions del PEC, els fòrums i els
grups de projecte per reforçar i donar continuïtat al seu treball.
Ampliar l’espai físic i temporal del PEC, com a procés de debat i de participació obert i dinàmic.
Disposar d’una eina de gestió i coordinació del PEC per part dels òrgans directius.
Ser un instrument per a la recepció i l’intercanvi d’experiències i projectes per presentar a les
Jornades Tècniques i ser també una font d’informació i opinió per a l’assessorament del Comitè
Científic de les Jornades.
Grups de treball de projecte
Constitueixen la cèl·lula bàsica de treball del PEC. La seva funció és impulsar i dur a terme les
tasques necessàries per al desenvolupament d’un dels projectes del Pla d’acció. Estan formats
80
per l’entitat líder, que és qui coordina el grup, i pels representants de les entitats
col·laboradores del projecte.
Comissions de treball
Les comissions de treball constitueixen un dels principals òrgans de participació del PEC. Més
enllà de les convocatòries periòdiques per tal de dur a terme una avaluació exhaustiva del
diagnòstic del PEC (atès que els canvis en el context social, econòmic i polític se succeeixen
amb rapidesa), les comissions constitueixen el principal instrument per al seguiment de
l’execució del PEC, com també per al manteniment de canals de comunicació permanents entre
els responsables tècnics i executors del PEC i el conjunt d’agents que operen en el panorama
educatiu de la ciutat.
Es mantenen les cinc comissions de treball corresponents a les dimensions següents del PEC:
Coneixement de la ciutat.
Lleure i educació no formal.
Mobilitat.
Sostenibilitat.
Mitjans de comunicació i societat de la informació.
Aquestes comissions estan formades per les persones i les entitats significatives de la matèria
a la ciutat i pels representants dels grups de treball dels projectes corresponents a la seva
dimensió.
Així mateix, hi haurà tres fòrums de treball, corresponents als tres objectius prioritaris del
PEC:
Immigració.
Èxit escolar i accés al treball.
Valors i ciutadania activa.
Els fòrums assumeixen les mateixes finalitats que les comissions de treball més la funció de fer
un seguiment transversal de tots els projectes del Pla d’acció, pel que fa a la seva contribució
a l’objectiu central que tenen com a referència.
Jornades Tècniques
Les Jornades Tècniques del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) se celebren anualment a la
tardor, amb la intenció de reunir la comunitat educativa de la ciutat per tractar un tema
d’interès. L’objectiu de les Jornades és debatre temes concrets i conèixer de primera mà
experiències educatives d’un àmbit determinat que contribueixen a assolir l’ideal de ciutat
expressat pel PEC, i fer-ne la màxima difusió.
Les Jornades són un bon instrument de participació, de creació de xarxa i per compartir
informació entre diverses entitats educatives i ciutadanes de Barcelona. Funcionen com un
espai de trobada on es posen en comú els projectes i els avenços realitzats en un àmbit de
treball i en un context educatiu determinats. A l’hora d’escollir les experiències, es prima la
qualitat, la diversitat, l’originalitat i la presència en el territori.
A grans trets, el contingut de les Jornades és el següent: parlaments institucionals a càrrec
dels representants de les entitats del Consell Directiu, conferències magistrals d’obertura i
cloenda a càrrec d’experts en el tema escollit, sessions plenàries a càrrec de teòrics i
investigadors, taules de debat a càrrec de professionals, grups de treball en els quals es
presenten els projectes i les experiències d’institucions i entitats de la ciutat, i presentació de
conclusions de les jornades. En tots aquests formats s’aporta documentació escrita que amplia
la informació donada pels conferenciants.
Aquestes són les Jornades que s’han celebrat fins al moment:
 L’educació en valors per al segle XXI: la responsabilitat, l’autonomia i el respecte
24 i 25 d’octubre de 2000.
81
Les noves ciutadanies: immigració i educació
22, 23 i 24 d’octubre de 2001.
Comunicar i educar
5, 6 i 7 de novembre de 2002.
Civisme i educació i Pla d’acció del PEC 2004-2007
25 i 26 de novembre de 2003.
Coordinació externa
Per la seva mateixa naturalesa i especificitat, el Projecte Educatiu de Ciutat ha de mantenir un
lligam estret amb diverses institucions i associacions, tant de caire local com internacional. El
grau d’implicació i de col·laboració del PEC amb aquestes entitats variarà segons el moment i
l’oportunitat, però sempre serà necessari mantenir uns canals de comunicació oberts i
permanents. D’altra banda, el PEC de Barcelona també està subjecte regularment a peticions
de col·laboració més o menys puntuals per part d’altres municipis o entitats educatives i
ciutadanes.
D’una manera genèrica, aquestes són les principals relacions institucionals del PEC:
Xarxa Estatal de Ciutats Educadores (RECE).
La integren les ciutats educadores de l’Estat espanyol. La seu de la RECE és itinerant i es
trasllada cada dos anys a la ciutat que organitza el Congrés Estatal de Ciutats Educadores, que
se celebra cada any imparell.
Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE).
La integren les ciutats educadores d’arreu del món. El Secretariat de l’AICE té la seva seu
permanent a Barcelona. Cada dos anys es designa la ciutat responsable de l’organització del
Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que se celebra cada any parell.
Altres institucions: en determinades ocasions, per tirar endavant algun dels seus projectes o
bé per donar assessorament i suport, el PEC ha de mantenir contacte amb ajuntaments amb
projecte educatiu de ciutat, ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, la Unió Europea, etc.
Sistema d’informació i avaluació
Després d’un procés de debat, el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) inicia una nova fase
d’execució. Aquesta nova fase es caracteritza per la vocació d’assolir un compromís concret
d’implantació i desenvolupament dels projectes, compromís que es materialitza en el Pla
d’acció 2004-2007. La nova mirada estratègica (amb la definició d’unes prioritats i uns
objectius concrets) implica la necessitat de construir un sistema d’informació que permeti dur
a terme el seguiment de la situació educativa de la ciutat i, també, l’avaluació del compliment
del Pla d’acció.
Els processos d’avaluació són indispensables per a les polítiques públiques. El context en el
qual es desenvolupen és altament canviant, ja que la multiplicitat de factors que hi intervenen
són difícils de controlar i, encara més, de predir. D’aquí prové la necessitat de disposar,
periòdicament, d’informació de la realitat sobre la qual es treballa i es vol incidir (en aquest
cas, l’educació a la ciutat), per tal de saber en quin grau aquesta realitat canvia amb el pas del
temps. D’aquesta manera, gràcies a la informació recollida serà possible adequar les polítiques
educatives als nous escenaris i, per tant, vetllar per tal que siguin efectives i apropiades en
cada moment.
Ateses les limitacions que imposa el context canviant i les limitacions intrínseques de qualsevol
instrument de mesura, el sistema d’informació i avaluació del PEC es planteja tenint en compte
un seguit de condicionants inicials:
> Les externalitats i la causalitat
82
El que es mesura està condicionat per diferents factors aliens a l’execució del Projecte Educatiu
de Ciutat. Per tant, no es poden establir, ni en sentit positiu ni negatiu, simples relacions de
causalitat entre les tendències i l’aplicació del Projecte. Això no significa, però, que no sigui
possible mesurar la incidència del Projecte Educatiu de Ciutat en la realitat educativa de la
ciutat.
> Els límits
Els indicadors no ho expliquen tot. Donen una informació pertinent i significativa, però no
necessàriament completa. Són el punt de partida d’una anàlisi que ha de transcendir el valor
de l’indicador. Per tant, en cap cas no s’han d’entendre els indicadors com una dada absoluta
que pugui ser presa com a instrument fiscalitzador. L’anàlisi no acaba en l’indicador, ans al
contrari: l’anàlisi de la realitat, sempre complexa, parteix de la informació que ens dóna
l’indicador.
> L’economia
Aquest és un valor fonamental d’un sistema d’informació. Per tant, la proposta es planteja,
fonamentalment, a partir de l’aprofitament de les fonts secundàries que ja hi ha.
> Un sistema dinàmic
El mateix sistema està sotmès a una avaluació i revisió constants, tant des d’una perspectiva
tècnica (cal afinar en els sistemes de mesura) com des d’una perspectiva més analítica (la
mateixa realitat és canviant i el sistema cal que s’hi adapti).
Una de les principals virtuts d’un sistema d’indicadors ha de ser la seva capacitat per establir
comparacions amb altres realitats. Només sabent com se situa Barcelona respecte a ciutats
semblants es podran valorar les dades que s’han recollit en la seva justa mesura. De la
mateixa manera, també serà possible avaluar fins a quin punt l’evolució de la realitat respecte
a les diverses dimensions analitzades és semblant a les tendències que s’apunten en altres
territoris.
El principal inconvenient amb el qual hom topa a l’hora de construir un sistema d’indicadors és
la manca de dades, d’una banda, i la seva heterogeneïtat, de l’altra. La manca de dades
oficials per a alguns àmbits en el Pla estadístic de Catalunya o provinents d’enquestes
periòdiques i fiables fa que certes realitats quedin invisibilitzades estadísticament. Així mateix,
l’heterogeneïtat de les dades i el fet que les mesures no es mantinguin amb regularitat al llarg
del temps dificulten significativament les possibilitats de mantenir el sistema.
A continuació es presenta la metodologia que s’ha seguit per a la construcció del sistema
d’informació i avaluació del PEC. Es tracta d’una metodologia simple, basada en els principis
estadístics bàsics.
Fase I. Definició teòrica
El plantejament del sistema s’ha encetat amb una prospecció al voltant dels conceptes i els
fenòmens que es volen mesurar. Aquesta prospecció s’ha dut a terme a través de l’estudi de
les teories formulades i dels estudis empírics que anteriorment han treballat amb els mateixos
conceptes.
Per dur a terme aquesta tasca s’ha pres com a document de referència el treball realitzat per
les vuit comissions del procés participatiu. Aquest document es basa en les aportacions fetes
pel conjunt d’experts que hi van col·laborar. Per tant, es tracta d’un corpus teòric força
consensuat i que recull els elements i les tendències dominants de cada àmbit, com també els
reptes i els criteris d’actuació. Aquest treball s’ha completat amb la recerca i l’anàlisi d’estudis i
investigacions existents, cosa que ha ajudat a situar els antecedents més rellevants.
83
Fase II. Establiment de les dimensions
En la segona fase s’han establert les dimensions dels conceptes definits prèviament. Aquesta
fase ha permès situar aquells àmbits més significatius a partir dels quals s’entenen els
conceptes teòrics.
El sistema d’indicadors del PEC s’estructura a partir de tres objectius prioritaris i
vuit dimensions. Els objectius prioritaris són els que estableix la declaració institucional del
PEC.
La consecució d’aquests objectius prioritaris es desenvolupa des de les vuit dimensions
temàtiques que estructuren el PEC:
Objectius prioritaris Dimensions
Barcelona, cruïlla de cultures Lleure i educació no formal
Per una ciutadania inclusiva i solidària Mobilitat
L’èxit escolar per a tothom, un orgull de la ciutatSostenibilitat
Èxit escolar i accés al treball
Coneixement de la ciutat
Immigració
Mitjans de comunicació i societat de la
informació
Valors i ciutadania activa
Fase III. Operacionalització
Un cop establertes les dimensions, s’elaboren els indicadors que han de permetre mesurar els
fenòmens que volem estudiar. En aquest sistema podem diferenciar dos tipus d’indicadors,
segons els nivells d’anàlisi:
Indicadors descriptius i analítics. Els objectius prioritaris i les dimensions es defineixen a partir
de reptes i objectius genèrics, que van més enllà de la consecució estricta dels projectes que hi
estan vinculats. És per això que per abordar aquests dos nivells d’anàlisi s’utilitzaran
indicadors descriptius (que presenten una situació donada) i indicadors analítics (que copsen la
relació entre dos o més fenòmens).
Indicadors avaluatius. Cada dimensió té associats una sèrie de projectes que, d’alguna manera
o altra, materialitzen els objectius plantejats per a cada dimensió. Cada projecte s’abordarà
mitjançant indicadors avaluatius: de seguiment (indicadors que mostren en quin moment de
l’execució es troba el projecte) i de resultat (indicadors que mesuren l’impacte directe de
l’execució del projecte).
Fase IV. Validació dels indicadors
En aquesta fase es valida el sistema empíricament, des de la pràctica, a través de l’estudi de la
consistència i la potència dels indicadors.
Una de les principals limitacions a l’hora de posar en pràctica un sistema d’indicadors és la
naturalesa de les dades a partir de les quals es treballa. Fonamentalment cal treballar a partir
de dades secundàries, fet que obliga a descartar, en aquest estadi del procés, tots aquells
indicadors que ha estat impossible construir per manca d’informació.
84
Per fer la validació empírica del sistema, en primer lloc, es duu a terme una anàlisi exploratòria
i explicativa bàsica, a fi de descartar tots aquells indicadors poc o gens consistents. Aquestes
proves permetran descartar aquells indicadors més «febles» i, també, saber quins indicadors
són més «densos», és a dir, més significativament explicatius.
Fase V. Construcció d’índexs sintètics
Finalment, en la darrera fase, es construeixen els índexs sintètics. Aquests índexs permeten
resumir tota aquella informació aportada pels indicadors del sistema i, per tant, disposar de
valors sintètics que mostrin l’estat de la qüestió d’una manera clara i resumida.
El sistema d’informació i avaluació del PEC segueix el que s’anomena una estructura d’arbre.
Es perfilen tres nivells, que tenen associats els seus corresponents indicadors: els objectius
prioritaris, les dimensions i els projectes.
85
Objectius prioritaris Dimensions Projectes
Barcelona, cruïlla de Lleure i educació no formal Xarxa educativa de barri
cultures Pacte per l’ús educatiu dels
equipaments escolars més enllà de
Per una ciutadania l’horari lectiu
inclusiva i solidària Congrés de l’Educació No Formal
Pla de promoció de les associacions
L’èxit escolar per a educatives i l’associacionisme
tothom, un orgull de la juvenil
ciutat Educació en valors en l’activitat
esportiva «Compta fins a tres i…»
Eduquem més enllà de l’horari lectiu
Model Barcelona: noves escoles
d’iniciació esportiva
Mobilitat Mou-te amb transport públic
Promoció de les caminades urbanes
i els itineraris a peu
Promoció de la bicicleta com a mitjà
de transport sostenible
Centre de recursos educatius per a
la mobilitat
Xarxa de camins escolars
Plataforma per a la racionalització
de l’ús de la moto entre els joves
Sostenibilitat Agenda 21 escolar
Agenda 21 de l’educació en el lleure
Programa d’activitats escolars «Com
funciona Barcelona?»
Programa sobre brossa orgànica i
gestió integral de residus
Educació ambiental al pantà de
Vallvidrera
Èxit escolar i accés al treball Fòrum per a l’Èxit Escolar
Projecte Èxit
Èxit-SmartCities
Pla de biblioteques escolars
Biblioteca Baixeres, espai obert al
barri
Programes culturals
Comunitats d’aprenentatge
Pla jove de formació-ocupació
Coneixement de la ciutat Innovació del Programa d’activitats
escolars
Formació d’educadors i educadores
d’entitats ciutadanes
Igualtat d’oportunitats en els
programes ciutat-escola
El Web dels Infants
Indicadors d’avaluació als
programes ciutat-escola
Cultura científica i ciutat
Carta de funcionament del Consell
de Coordinació Pedagògica de
Barcelona
Ciutadania i educació a Barcelona
86
Immigració Fòrum d’Educació i Immigració
Formació i informació del
professorat i les AMPA per a
l’acolliment d’alumnat
i famílies nouvinguts
L’escola del teu fill és la teva escola
Elaboració i difusió de materials de
Lectura Fàcil per a persones amb
dificultats de lectura més enllà de
l’horari lectiu
Mitjans de comunicació i Mitjans amb bona educació
societat de la informació Educació, ciutat i comunicació
Accés i creació
Millora de l’ús dels equipaments
informàtics per a l’educació
El món de l’educació als mitjans
Recursos educatius en xarxa
Multimèdia educatius
Valors i ciutadania activa Fòrum d’Educació en Valors
Educació en valors al Projecte
Educatiu de Ciutat de Barcelona
Formació de pares i mares
Audiències públiques als nois i noies
de Barcelona
Educació, valors i inclusió social
Difusió de bones pràctiques en
espais públics
Xarxa Barcelona Identitats
Educació en relació: repensem la
convivència
Integra
Recuperem els jardins escolars
Fer de ciutadans, fer de ciutadanes
Declaració institucional del plenari del Projecte Educatiu de Ciutat
Les entitats sotasignades, membres del Consell Directiu del Projecte Educatiu de Barcelona,
volem expressar, en primer lloc, el nostre agraïment a totes les persones i les entitats que han
col·laborat per dur a terme el procés de posada en marxa d’aquest Projecte, i la nostra
satisfacció per la feina que s’ha fet en el període 1999-2003, que ha mostrat l’encert i
l’adequació d’aquesta iniciativa.
Aquest plenari, però, es produeix en un moment de guerra, en què tots i totes vivim uns dies
de gran inquietud. Volem manifestar el nostre rebuig més absolut a aquesta guerra que creiem
injustificable, i que constitueix una amenaça per a tota la població de la Terra. La considerem
totalment oposada a la voluntat pacífica i educadora que ens mou i que ens impulsa a resoldre
els conflictes evitant la violència, i ens congratulem que, una vegada més, la nostra ciutat hagi
sortit massivament a cridar un «No a la guerra» contundent. I sentim una especial emoció en
veure la mobilització que s’ha produït en la comunitat educativa, per part de l’alumnat i del
professorat de tots els nivells, que ens mostra que l’esperit i la voluntat de pau i solidaritat de
Barcelona es mantenen i es perllongaran.
Aquests dies de trobada ens han permès posar en relleu tota la feina realitzada pels diversos
grups que han posat en comú un conjunt de temes; i també ens han permès analitzar els
canvis fonamentals que s’han produït en els anys transcorreguts des de l’inici del Projecte
Educatiu de Ciutat. Ens trobem en una conjuntura menys favorable que en aquell moment des
del punt de vista de l’educació, atès que la legislació aprovada els darrers anys fa témer
87
estancaments i retrocessos en el desenvolupament del nostre sistema educatiu i crea una
seriosa amenaça de major segmentació i disminució de la igualtat d’oportunitats.
Des de la convicció que cal impedir qualsevol retrocés i que cal continuar construint el Projecte
Educatiu, ens ha semblat necessari establir alguns objectius prioritaris per als anys vinents,
d’acord amb les noves necessitats que la ciutat experimenta i amb la finalitat d’aconseguir el
màxim d’efectivitat en el nostre esforç. La majoria de temes que formen l’entramat d’aquest
Projecte vénen de lluny, i cal continuar treballant-hi; altres, però, apareixen amb força com a
nous reptes i urgències, i necessitem acords per fer-hi front amb eficàcia.
El primer objectiu que considerem prioritari és treballar decididament per un canvi de
mentalitat col·lectiva que faci més reals els principis democràtics de llibertat, d’equitat,
d’igualtat d’oportunitats sense cap tipus de distinció, de sostenibilitat i respecte de l’entorn i el
medi ambient, de pau i d’una nova ètica ciutadana per a la inclusió social que respongui a les
actuals condicions de vida en la societat de la informació, i que doni a tothom, i en especial a
les noves generacions, les eines i els criteris adequats per poder assumir els drets i els deures
que es deriven de la condició de ciutadania. «Per a una ciutadania inclusiva i solidària» és el
lema central que descriu aquest objectiu.
El segon objectiu que considerem prioritari s’articula entorn de la idea de «Barcelona, cruïlla de
cultures». Aconseguir-lo passa per millorar la capacitat d’acollida de les persones nouvingudes,
especialment d’aquelles en edat escolar, i la capacitat d’intercanvi entre les diverses cultures
que avui conviuen a la ciutat, posant a l’abast de tothom el millor de cadascuna. En aquesta
etapa es fa ben evident que la consecució d’una ciutat intercultural és un eix fonamental que
ha de presidir l’acció del Projecte Educatiu de Ciutat.
El darrer objectiu que considerem prioritari és crear les condicions perquè Barcelona sigui en el
futur proper una ciutat lliure de fracàs escolar. Ens cal treballar per eliminar-lo en l’etapa
d’escolarització obligatòria i per modificar els mecanismes que el produeixen. Per això us
proposem la idea de l’«Èxit escolar per a tothom, un orgull de la ciutat», i d’arribar a un acord
sobre un conjunt de fites per aconseguir aquest objectiu, que serà la millor contribució que
puguem fer al futur del jovent barceloní i de tota la ciutat.
Encara que assolir aquests objectius no és senzill, podem fer-los realitat. Comptem amb una
ciutat amb un alt potencial de participació, sempre disposada a treballar generosament per
avançar en les conquestes polítiques i socials. I aquest és el nostre millor patrimoni per
desenvolupar una ciutat educadora. Podem creure, doncs, que les nostres propostes no són
utòpiques, perquè un altre món és possible.
Cal tenir present, alhora, que els nostres progressos incideixen també més enllà de la mateixa
ciutat. Barcelona esdevé un referent educador per a moltes ciutats del món. Aquesta
circumstància ens obliga i ens esperona a treballar més i millor, i ho fem des del convenciment
que totes les ciutats podem aprendre les unes de les altres. És des d’aquest convenciment que
Barcelona ha contribuït i contribueix d’una manera especial a la dinamització, l’extensió i la
millora del moviment de ciutats educadores.
Així doncs, les entitats sotasignades ens comprometem a treballar per concretar les accions
que exigeix l’assoliment d’aquests objectius, i de tot el plantejament del Projecte Educatiu de
Ciutat, i també a presentar, a la tardor, un pla d’acció que visualitzi i concreti el conjunt de
propostes que s’han expressat durant aquests dies. I des d’aquí fem una crida a totes les
institucions, les entitats, les famílies i les persones que se senten identificades amb aquest
Projecte perquè ens acompanyin en aquest procés.
Tenim la convicció que junts serem capaços d’assumir aquest repte i que, una vegada més, la
nostra ciutat obrirà camí en la construcció d’una societat més justa, més solidària i més
esperançada.
Barcelona, març de 2003
88
Institucions i entitats membres
Entitats del Pla d’acció
3 per Tr3s Teatre *
Acció Escolta de Catalunya
Aeroport de Barcelona *
Agència de la Qualitat a Internet
Agència local d’Ecologia Urbana de Barcelona
Agència Municipal de Salut Pública * o
Alianza Cristiana de Jóvenes de la YMCA
Amical de Mauthausen * 
Amics de la Bici
Àrea d'Esports de la Diputació de Barcelona
Àrea Metropolitana de Barcelona -  Entitat del
Medi Ambient *
Arxius Municipals de Districte *
Associació Barcelona Camina
Associació Can Xatarra
Associació de Mestres Rosa Sensat *
Associació de Veïns de Diagonal Mar
Associació de Veïns del Poblenou
Associació Fada
Associació Lectura Fàcil
Associació per a joves TEB
Associació per a les Nacions Unides a Espanya *
AulaMèdia
Autoritat Portuària de Barcelona *
Banda Municipal de Barcelona *
Banda Visual
Barcelona Activa *
Barcelona Multimèdia
Barcelona Televisió
Biblioteca de Sant Pau i de la Santa Creu
Bicicleta Club de Catalunya
BiciClot
Bisaucii (Sant Adrià)
Casa del Mig
Casa Golferichs *
Casal dels Infants del Raval
CEIP Barcelona
CEIP Doctor Ferran i Clua
CEIP Joan Antoni Parera
CEIP Josep M. Jujol
CEIP La Farigola del Clot
CEIP La Mar Bella
CEIP Lavínia
CEIP N-I de Pràctiques
CEIP Nabí
CEIP Pau Casals
CEIP Peu del Funicular
CEIP Pit Roig
CEIP Sant Joan de Ribera
CEIP Tàbor
CEIPM i IESM Bosc de Montjuïc
CEIPM Ignasi Iglesias
CEIPM Parc del Guinardó
CEIPM Patronat Domènech
CEIPM Pau Vila
89
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona *
Centre de Recerca Social i Educativa de la Universitat de Barcelona
Centre Garcilaso
Centre Gestor del Parc de Montjuïc *
Centre Meteorològic Territorial a Catalunya *
Centre Unesco de Catalunya *
Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya
Col·legi de Periodistes de Catalunya o
Col·legi de Publicitaris i RRPP
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona *
Col·legi Oficial de Llicenciats d'Educació Física de Catalunya o
Comissions Obreres de Catalunya
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya o
Companyia d'Animals
Consell Audiovisual de Catalunya
Consell de l'Esport Escolar de Barcelona o
Consell de la Formació Professional de Barcelona
Consell de la Informació de Catalunya
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Escolar Municipal
Consorci de Biblioteques de Barcelona *
Consorci del Parc de Collserola *
Consorci El Far, Centre dels Treballs del Mar *
Cooperativa d'Habitatges del Sagrat Cor
Cooperativa Gregal
Correus i Telègrafs de Catalunya *
CosmoCaixa *
Departament d'Organització Educativa de la UB
Departament de Didàctica de les Ciències Socials
de la UB
Direcció d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona * o
Diputació de Barcelona
Districte d'Horta-Guinardó
Districte de Ciutat Vella
Districte de Gràcia *
Districte de l'Eixample
Districte de les Corts *
Districte de Nou Barris
Districte de Sant Andreu *
Districte de Sant Martí *
Districte de Sants-Montjuïc
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Entitats del Pla d’acció
Div. Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona o
Drac Màgic *
EB Bellmunt
El Periódico de Catalunya *
ENDESA Distribución Eléctrica *
Escola d'Adults Manuel Sacristán
Escola d'Adults Maria Rubies
Escola Municipal d'Adults Francesc Layret
Escola Solc
Escoltes Catalans
Esplais Catalans
ETANE *
90
Facultat de Pedagogia de la UB
Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament *
Federació Catalana d'ONG per als Drets Humans *
Federació Catalana de l'Esplai
Federació Catalana de Vela *
Federació d'APA d'Escoles Municipals o
Federació d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes o
Federació d'Associacions de Pares d'Educació Secundària o
Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya o
Federació d’Ensenyament de CCOO
Ferrocarrils Catalans
Festival Barcelona Visual Sound
Fòrum Nord-Cibernàrium
Fòrum Ribera del Besòs
Fundació Aigües de Barcelona
Fundació Antoni Tàpies *
Fundació Barcelona Olímpica. Galeria Olímpica *
Fundació Caixa Catalunya *
Fundació Catalana de l'Esplai
Fundació Colección Thyssen-Bornemisza *
Fundació Francisco Godia *
Fundació Jaume Bofill
Fundació Joan Miró *
Fundació Mies Van der Rohe Barcelona *
Fundació Orfeó Català -
Palau de la Música Catalana *
Fundació Privada de l'Escola del Gremi Provincial de Pastisseria i Museu de la Xocolata *
Fundació RACC *
Fundació Teatre Lliure. Teatre Públic de Barcelona *
Fundació Tot Raval
Fundación Vicente Ferrer *
Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol *
Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials d’Educació a Barcelona o
Generalitat de Catalunya, Secretaria General de l’Esport o
Germanetes de l'Assumpció
Gran Teatre del Liceu *
Gremi de Restauració de Barcelona *
Grup d'Estudis de Psicologia de l'Esport de la UAB
Grup de Recerca d'Ensenyament i Aprenentage
Multimèdia de l'ICE de la UB
Guàrdia Urbana de Barcelona *
IES Fòrum 2004
IMAX Port Vell *
Institut de Ciències de l'Educació de la UAB
Institut de Cultura de Barcelona *
Institut d’Educació de Barcelona * o
Institut d’Educació Secundària Barri Besòs * o
Institut Municipal de Mercats de Barcelona *
Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona *
Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya o
Intermon Oxfam *
Jardí Botànic de Barcelona *
L'Aquàrium de Barcelona *
L'Auditori *
Las Golondrinas *
Lluïsos de Gràcia *
Mapasonor. ACD
MARINVA. Joc i Educació *
Mercat de les Flors *
91
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
Mitjans, Xarxa dEducadors i Comunicadors
MON-3 *
Moviment de Centres d'Esplai Cristians
Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí *
Museu d'Arqueologia de Catalunya *
Museu d'Art Contemporani de Barcelona *
Museu d'Història de Catalunya *
Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona *
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella *
Museu de la Música *
Museu de les Arts Aplicades *
Museu Egipci de Barcelona. Fundació
Arqueològica Clos *
Museu Etnològic de Barcelona *
Museu Frederic Marès *
Museu Marítim *
Museu Nacional d'Art de Catalunya *
Museu Picasso de Barcelona *
Nasaco
Nou Barris Acull
Observatori de Museus de Ciències
Oficina Municipal d'Informació al Consumidor *
Òmnium Cultural
Estructura organitzativa del PEC (a 1-10-2004)
Consell Directiu
Presidència
Marina Subirats Martori
Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona
Salvador Rueda Palenzuela, director
Associació de Joves Estudiants de Catalunya
Jordi Ruf Vilches, secretari general
Associació de Mestres Rosa Sensat
Quim Làzaro Garcia, president
Associació Lectura Fàcil
Arcadi Oliveres Boadella, president
Centre de Recerca Social i Educativa de la Universitat de Barcelona
Ramon Flecha Garcia, director
Comissions Obreres de Catalunya
Josefina Pujol Pardo, secretària general de la Federació d’Ensenyament
Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Elena Boadas Mir, cap de serveis educatius de l’Aquàrium
92
Consell de la Formació Professional de Barcelona
Daniel Resines Creus, secretari
Consell de la Joventut de Barcelona
Fabià Mohedano Morales, president
Consell Escolar Municipal
Carme Turró Vicens, secretària
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Marta Clari Padrós
Diputació de Barcelona
Àngel Merino, diputat president de l’Àrea d’Educació
Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya
Joan Jordi Rossell Casas, president
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Joan Garcia Trujillano, secretari
Federació de Treballadors d'Ensenyament-Unió General de Treballadors
Jaume Graells Veguin, secretari general
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Ricard Aymerich Balagueró, president
Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials d’Educació a Barcelona
Jaume Pallarols Rusca, director adjunt
Grup de Recerca d'Ensenyament i Aprenentatge Multimèdia de la Universitat de Barcelona
Miquel Martínez Martín, director de l’ICE
Grup Municipal de Convergència i Unió
Jaume Ciurana Llevadot, regidor
Grup Municipal del Partit Popular
M. Caridad Mejías Sánchez, regidora
Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya
Jordi Portabella Calvete, regidor
Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds
Ricard Gomà Carmona, regidor
Grup Municipal Socialista
Carles Martí Jufresa, regidor
Institut d’Educació de Barcelona
Manel Blasco Legaz, gerent
Antoni Martorell Solanic, director del Projecte Educatiu de Ciutat
Institut d'Educació Secundària Barri Besòs
Josep Catà Tur, director
Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya
Andreu Camps Povill, director
93
Mitjans, Xarxa d'Educadors i Comunicadors
Carme Mayugo Majó, coordinadora
Senderi, Butlletí d'Educació en Valors
Anna Novella Càmara, coordinadora tècnica
Taula de l'Educació Física i l'Esport en Edat Escolar
Albert Soler Sicília, president
Transports Metropolitans de Barcelona
José Antonio Patiño, director de Relacions Externes
Unió Sindical de Treballadors/es d'Ensenyament de Catalunya·Sindicat de Treballadors/es
d'Ensenyament
Maite Comas Climent, Secretariat Nacional
Universitat Autònoma de Barcelona
Joan Carbonell Manils, vicerector d’Estudiants i Promoció Cultural
Universitat de Barcelona
Antoni Sans Martín, vicerector de Sistemes d’Informació i Documentació
Universitat Politècnica de Catalunya
Josep Ferrer Llop, rector
(*) Entitats membres del Consell de Coordinació Pedagògica
(o) Entitats membres de la Taula d’Esports
Comissió Interdepartamental Barcelona Ciutat Educadora
Presidència
Marina Subirats Martori
Regidoria d’Educació
Regidoria de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació
Assumpta Escarp Gibert
Regidoria de Benestar Social
Ricard Gomà Carmona
Regidoria de Salut Pública
Ignasi Fina Sanglas
Regidoria de Joventut
Xavier Florensa Cantons
Regidoria de Serveis Urbans i Medi Ambient
Francisco Narváez Pazos
Regidoria d’Ocupació i Innovació
Maravillas Rojo Torrecilla
Regidoria d’Esports
Pere Alcober Solanas
94
Regidoria de Dona i Drets Civils
Pilar Vallugera Balañà
Regidoria de Ciutat del Coneixement
Jaume Oliveras Maristany
Regidoria de Sòl i Habitatge
Eugeni Forradellas Bombardó
Regidoria de Relacions Ciutadanes I Institucionals
Catalina Carreras-Moysi Carles-Tolrà
Regidoria Delegada per al Pla Municipal d’Immigració
Núria Carrera Comes
Pacte per la Mobilitat
Jordi Hereu Boher
Pla Estratègic del Sector Cultural
Ferran Mascarell Canalda
Acord Cívic de la Neteja
Francisco Narváez Pazos
Pla Estratègic de l'Esport
Pere Alcober Solanas
Pla de Benestar Social
Ricard Gomà Carmona
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
Immaculada Mayol Beltran
Districte de Ciutat Vella
Carles Martí Jufresa
Districte de l’Eixample
Assumpta Escarp Gibert
Districte de Sants-Montjuïc
Immaculada Moraleda Pérez
Districte de les Corts
Montserrat Ballarín Espuña
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Catalina Carreras-Moysi Carles-Tolrà
Districte de Gràcia
Ricard Martínez Monteagudo
Districte d’Horta-Guinardó
Elsa Blasco Riera
Districte de Nou Barris
José Ignacio Cuervo Argudín
95
Districte de Sant Andreu
Jordi Hereu Boher
Districte de Sant Martí
Francisco Narváez Pazos
Secretaria de l'Associació Internacional
Ciutats Educadores (AICE)
Pilar Figueras Bellot
Comissió Delegada del Consell Directiu
Ricard Aymerich Balagueró
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Elena Boadas Mir
Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Lluís Filella Carballo
Comissions Obreres de Catalunya
Fabià Mohedano Morales
Consell de la Joventut de Barcelona
Jaume Pallarols Rusca
Serveis Territorials d’Educació a Barcelona de la Generalitat de Catalunya
Eugènia Salvador Mencerré
Associació Lectura Fàcil
Antoni Sans Martín
Universitat de Barcelona
Josep Serra Florit
Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya
Antoni Martorell Solanic
Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB)
Araceli Vilarrassa Cunillé
IMEB
Jordi Arnal Carrillo
IMEB
Comissió Tècnica de Seguiment
Pia Vilarrubias Codina
Coordinadora de la Dimensió 1 “Lleure i educació no formal”, IMEB
Marta Carranza Gil Dolz
Coordinadora de la Dimensió 2 “Mobilitat”, IMEB
96
Maria Molins Guillemí
Coordinadora de la Dimensió 3 “Sostenibilitat”, IMEB
Nacho Garcia de la Barrera
Coordinador de la Dimensió 4 “Èxit escolar i accés al treball”, IMEB
Antònia Hernàndez Balada
coordinadora de la Dimensió 5 “Coneixement de la ciutat”, IMEB
Marleny Colmenares González
Coordinadora de la Dimensió 6 “Immigració”, IMEB
Araceli Vilarrasa Cunillé
Coordinadora de la Dimensió 7 “Mitjans de
comunicació i societat de la informació” i directora de continguts del PEC, IMEB
Amparo Tomé González
Coordinadora de la Dimensió 8 “Valors i ciutadania activa”, IMEB
Antoni Martorell Solanic
Director del PEC
Oficina Tècnica del PEC
Antoni Martorell Solanic
Direcció
Araceli Vilarrassa Cunillé
Direcció de continguts
Jordi Arnal Carrillo
Direcció executiva
Sandra Abella Grau
Administració
97