PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL I
SOLIDARITAT 2006-2008
“BARCELONA CIUTAT SOLIDÀRIA: UN COMPROMÍS AMB EL MÓN”
Direcció de Solidaritat i Cooperació Internacional
C/ Ciutat, 11
 08002 Barcelona
consellcooperacio@mail.bcn.es
1. Introducció
1.1. Per què un Pla Director de Cooperació Internacional i Solidaritat de
l’Ajuntament de Barcelona
1.2. Com s’ha elaborat
2. El marc de referència
2.1. La nova doctrina i agenda del desenvolupament i de la cooperació per al
desenvolupament
2.2. Les bones pràctiques i estàndards internacionals, guia per a la recerca de
qualitat i de coherència
2.3. Els governs locals i la cooperació per al desenvolupament: respostes locals
a problemes globals
2.4. El marc de referència i els compromisos de la ciutat de Barcelona
3. Orientacions generals: valors i principis que inspiren el Pla Director
3.1. Valors i principis genèrics
3.2. Valors i principis específics
4. Objectius estratègics
5. Modalitats d’actuació
5.1. 5.1.Cooperació per al desenvolupament d’iniciativa municipal directa:
definició, programes i recursos
5.2. Cooperació d’iniciativa municipal concertada: recursos i procediment
d’implementació
5.3. Cooperació per al desenvolupament a iniciativa d’actors privats no
lucratius: definició, programes i recursos
5.4. Altres aportacions de fons regulades pel Pla
5.5. Quadre resum de modalitats, programes i percentatge de recursos a
destinar
6. Prioritats sectorials i geogràfiques
6.1. Prioritats sectorials i temàtiques
6.2. Prioritats geogràfiques
7. Instruments de realització del Pla
7.1. Instruments de planificació, execució i avaluació
7.2. Instruments jurídics
7.3. Instruments de participació
8. L’horitzó pressupostari plurianual
8.1. Repartiment en funció de modalitats, sostres de recursos per modalitats i
anys d’execució
Annex. Compromisos específics de l’Ajuntament de Barcelona
2
1. Introducció
L’Ajuntament de Barcelona va iniciar la seva tasca de cooperació internacional per al
desenvolupament i per a la solidaritat fa més de deu anys, en un context marcat per la
reivindicació ciutadana del 0,7%, per la guerra dels Balcans (en particular per l’impacte
del que s’esdevenia a la ciutat de Sarajevo) i pel moviment ciutadà de solidaritat que la
guerra despertà.
Una dècada més tard, la cooperació per al desenvolupament de l’Ajuntament de
Barcelona ha esdevingut una política distintiva i clau, que mostra alhora el perfil i el
lideratge de Barcelona en el creixent activisme internacionalista de les ciutats
implicades en una transformació positiva del món i de les relacions internacionals, i
també el suport i el compromís amb la solidaritat activa de la ciutadania i de les seves
organitzacions a la societat civil, compromeses en el mateix esforç de solidaritat i
cooperació transformadora.
Altrament dit, es tracta d’una política que combina objectius i actuacions pròpies i el
suport, projecció i reforç de la tasca ciutadana.
1.1. Per què un Pla Director de Cooperació Internacional i Solidaritat de l’Ajuntament
de Barcelona
Amb l’experiència acumulada després d’una dècada de treball i atès el compromís
d’impulsar la política de solidaritat i cooperació –procedint, entre altres coses, a
augmentar de manera important la dotació econòmica per a les activitats de
cooperació per al desenvolupament i solidaritat– es fa evident la necessitat de
disposar d’un document de definició política i concreció d’objectius i criteris, que reculli
els estàndards internacionals i les bones pràctiques, amb una definició pressupostària
explícita i clara. Aquest document s’ha elaborat amb la participació, el diàleg i el
consens amb el sector.
El resultat final és justament el que explícitament deia un dels objectius del present
mandat municipal: l’aprovació, pels màxims òrgans municipals, del Pla Director de
Cooperació Internacional i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona, entès com un
document que, tot i respectant l’autonomia municipal, parteixi dels marcs legals i de
planificació estratègica en matèria de cooperació per al desenvolupament espanyol i
català, concretament els respectius Plans Directors 2005-2008 i 2002-2006, com
també les seves concrecions anuals i estableixi les directrius i compromisos per al cas
de l’Ajuntament.
Per tant, el present Pla Director és una eina de planejament estratègic plurianual, una
guia per a la concreció que permet planificar la implementació de la política de
cooperació per al desenvolupament de cara als propers tres anys i, alhora, facilitar
l’avaluació del seu impacte i qualitat.
En coherència, ha estat concebut com un document:
a. Validable i coherent amb les orientacions, normes, pràctiques i objectius
internacionalment acceptats i, naturalment, amb la legislació, objectius i pautes
consensuades i/o en vigor al propi país i el propi Ajuntament.
3
b. Raonablement ambiciós, tant pel seu marcat caràcter municipalista com per la
voluntat transformadora que busca en els projectes executats directament per
l’Ajuntament i també en el suport  a projectes, programes i actuacions d’altres
actors de la ciutat.
c. Amb voluntat d’estabilitat i de consens reforçat, raó per la qual el seu
període de vigència (2006-2008) abasta el present mandat del Consistori i
també un any i mig del següent.
Globalment, ha estat voluntat de l’Ajuntament de Barcelona que el Pla Director de la
Cooperació Internacional i Solidaritat es basi en els valors d’equitat, de justícia, de
democràcia en la proximitat, de participació, de transparència i bon govern.
1.2. Com s’ha elaborat
Pel que fa a la seva gestació, el Pla Director s’ha elaborat amb un procés participatiu,
amb l’ajut d’experts de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Inicialment, es partí d’un diagnòstic previ, debatut en dos tallers (amb actors
municipals i amb actors de la societat civil, respectivament), d’un qüestionari contestat
per persones i/o grups dels dos col·lectius esmentats, a partir del qual, i amb consultes
amb la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament i els responsables polítics i
tècnics, els especialistes de la universitat redactaren un esborrany de Pla Director.
Una versió prèvia, doncs, va ser debatuda en dos tallers participatius, i també
presentada als grups municipals. Finalment, després de rebre esmenes i
suggeriments, el Pla ha estat debatut i ha obtingut informe favorable del Plenari del
Consell Municipal de Cooperació per al Desenvolupament.
4
2. El marc de referència
A continuació es presenten els principals referents externs que han conformat i
conformaran la política de cooperació per al desenvolupament de l’Ajuntament de
Barcelona i, per tant, del present Pla Director i les actuacions que se’n deriven.
2.1. La nova doctrina i agenda del desenvolupament i de la cooperació per al
desenvolupament
Els organismes multilaterals, el sistema de Nacions Unides, l’ OCDE, molts països del
Nord i del Sud i, també, la major part dels actors privats i públics del sistema de
cooperació per al desenvolupament s’han compromès no fa gaire amb una agenda
internacional per tal de reduir la pobresa al món. La data marcada per assolir aquesta
reducció de la pobresa és la de l’any 2015. El compromís s’expressa mitjançant vuit
objectius, 18 fites concretes a assolir l’any de referència i amb un sistema pautat
d’indicadors i de procediments d’anàlisi, seguiment i avaluació, que inclou exàmens
intermedis de l’evolució dels compromisos (el primer, justament, l’any 2005).
Addicionalment, a més dels compromisos en matèria de desenvolupament i
d’eradicació de la pobresa, la Declaració del Mil·lenni recull una sèrie de compromisos
que marquen també l’agenda dels actors del sistema internacional de cooperació per
al desenvolupament i de millora de les relacions internacionals. Concretament, es
recullen compromisos en matèria de: construcció de la pau (pau, seguretat i
desarmament); equitat de gènere i promoció de l’autonomia de la dona; medi ambient;
democràcia, drets humans, bon govern i gestió dels assumptes públics, protecció de
les persones i grups vulnerables; especial atenció a les necessitats específiques
d’Àfrica; i enfortiment del sistema de Nacions Unides.
Naturalment, la Declaració, els seus Objectius i la resta de compromisos vinculats
seran una guia bàsica per a l’acció de cooperació i solidaritat de l’Ajuntament.
En el terreny de la “doctrina” del desenvolupament i de la cooperació necessària per
tal d’assolir-lo, cal destacar també que en les dues darreres dècades el corrent
dominant de la idea de desenvolupament ha generat una sèrie de consensos i de
bones pràctiques que es donen per descomptades.
Per dir-ho en altres paraules, comptem amb una sèrie d’idees, conceptes i consensos
que funcionen arreu i per a tothom com a guies per a l’acció, com a elements que
permeten conformar polítiques públiques de qualitat en el terreny del desenvolupament
i de la cooperació.
Entre elles, cal destacar, a efectes del present Pla Director:
1. La consideració del desenvolupament com a bé públic global i com a dret
d’abast estructural i permanent. La consideració de la cooperació per al
desenvolupament com a objectiu limitat i temporal, adreçat simplement a
coadjuvar o facilitar les polítiques de desenvolupament, encara que – amb
coherència amb la concepció del terme – amb orientació transformadora i
allunyada de l’assistencialisme.
2. La consideració del desenvolupament com a procés multidimensional, centrat en
la satisfacció de les necessitats de les persones i en la millora constant del seu
5
benestar, procés que pot tenir diversos models, en funció de les constriccions,
condicionants, opcions i decisions en matèria mediambiental, cultural, social,
econòmica i política de cada cas. En resum, la consideració del
desenvolupament com un procés que vol contribuir a resoldre les causes
estructurals de la pobresa, de les desigualtats, de l’exclusió i de la injustícia.
3. La singularització d’estàndards i referències internacionals, que permeten
planificar i decidir polítiques públiques, amb prioritats sectorials i temàtiques, per
als diferents actors del sistema, relacionant les polítiques entre si i establint
bones pràctiques a l’hora de definir les consideracions bàsiques sobre la
planificació i l’execució.
Finalment, cal recordar que el Pla Director de l’ Ajuntament, com també la seva política
de cooperació per al desenvolupament, han de tenir presents i fer seus els marcs
legals i de planificació estratègica en matèria de cooperació per al desenvolupament
espanyol i català, concretament els respectius Plans Director 2005-2008 i 2002-2006 i
les  respectives concrecions anuals de tots dos.
2.2. Les bones pràctiques i estàndards internacionals, guia per a la recerca de qualitat
i coherència
Dècades d’ajut al desenvolupament i de cooperació, com també el vuitè objectiu de la
Declaració del Mil·lenni abans esmentada (estratègia d’associació per al
desenvolupament) permeten establir un catàleg de bones pràctiques i d’estàndards
internacionals que serviran de guia per a l’acció.
Concretament es volen destacar els següents, de major a menor grau de concreció:
1. Els objectius darrers de les polítiques de desenvolupament i de cooperació per al
desenvolupament, que vénen marcats per l’enfocament de promoció de les
capacitats de les persones, comunitats, ciutats i nacions, enfocament promogut
en particular per Amartya Sen, Martha Nussbaum i el PNUD, que incorpora la
perspectiva de gènere en l’anàlisi i pràctica d’aquestes capacitats per tal
d’assegurar una perspectiva autènticament universal.
2. La manera de concebre la relació entre les diverses polítiques públiques (amb
diversos actors) que afecten el procés de desenvolupament i la cooperació per al
desenvolupament, que es resumeixen en la recerca de coherència,
coordinació i complementarietat entre polítiques i entre actors.
3. Les orientacions relatives a la planificació i instruments, fases i modalitats
d’execució, que han de permetre que els diversos actors implicats s’apropiïn dels
processos, i esdevinguin realment corresponsables.
4. L’aposta per l’estratègia d’associació per al desenvolupament (Vuitè Objectiu
del Mil·lenni), que estableix que l’ajut i la cooperació per al desenvolupament
seran eficaços en la mesura que es basin o donin suport a estratègies de
desenvolupament a mitjà i llarg termini, concebudes i liderades per les autoritats
nacionals o les organitzacions comunitàries del Sud, en col·laboració o
associació amb la societat civil i el conjunt d’actors i sectors polítics i socials de
cada país. Aquestes estratègies han de permetre l’elaboració de polítiques
integrades i coherents de lluita contra la pobresa i l’exclusió i en pro del
desenvolupament social.
6
5. La recerca d’estabilitat, mitjançant modalitats de cooperació i instruments que
vagin més enllà dels projectes anuals i es centrin en l’enfortiment i millora de les
capacitats socials, econòmiques i institucionals.
6. L’establiment d’objectius i fites específics, assolibles en un període de temps
raonable i concret, el compliment del qual es pugui seguir i avaluar mitjançant
indicadors clars, explícits i consensuats, que permetin mesurar el grau
d’acompliment real, l’impacte concret.
7. L’aplicació, en la màxima mesura del possible i respectant la normativa legal
existent (per exemple, protecció de dades de caràcter personal), de pràctiques
que assegurin la participació, la informació i la transparència al llarg de tot
el procés de planificació i execució de les polítiques de cooperació per al
desenvolupament, com també la concurrència i la igualtat de condicions entre els
beneficiaris i entre els  eventuals actors amb qui es concertarà una actuació.
8. El foment i ús de l’avaluació, en el doble sentit d’anàlisi de l’impacte de les
polítiques i actuacions i de millora de la mateixa política de cooperació per al
desenvolupament mitjançant les lliçons apreses.
9. La consideració de les polítiques i actuacions de cooperació per al
desenvolupament, amb independència de l’impacte real a mitjà i llarg termini,
com una oportunitat per fomentar inexcusablement –al Nord i al Sud-
l’enfortiment, la participació i els valors i pautes de conducta propis de la
solidaritat i l’internacionalisme. En suma, una concepció de la cooperació per al
desenvolupament entesa com una pràctica bidireccional, d’aprenentatge mutu, i
no simplement d’assistencialisme paternalista als actors del Sud.
10. La recerca de coordinació i sinergia entre actors.
11. La recerca de coherència entre polítiques (desenvolupament i cooperació,
relacions internacionals i/o internacionalització, promoció comercial i turística,
drets humans, educació...) i també de coherència temporal, a mitjà i llarg
termini, en la política mateixa de cooperació per al desenvolupament.
Per tant, en coherència amb la capacitat limitada d’un actor municipal en matèria de
cooperació per al desenvolupament i al compromís internacionalista, solidari i promotor
del sistema de Nacions Unides de la ciutat i de l’ Ajuntament, el present Pla Director fa
seus els compromisos, objectius, fites, orientacions, agenda i doctrina dominant de la
concepció del desenvolupament i de la cooperació per al desenvolupament, i es
compromet a incorporar-los en tots els components de la seva política de cooperació
per al desenvolupament i de solidaritat.
2.3. Els governs locals i la cooperació per al desenvolupament: respostes locals a
problemes globals
Hi ha també un marc de referència local, centrat en les ciutats com a actors
internacionals i en el foment del municipalisme, que cal tenir present i incorporar-lo.
Concretament, hem de considerar almenys els elements i factors següents:
Primer: Que, per vocació i per experiència, el govern local pot ajudar a corregir
alguns dels efectes negatius que genera arreu el procés de
globalització, efectes que es fan sentir particularment a l’àmbit urbà.
7
Segon: Que els governs locals –per la seva legitimitat, representativitat,
flexibilitat i capacitat d’adaptació– són en molts casos, el nivell
administratiu més eficaç per a resoldre problemes de la ciutadania.
D’aquí ve que els principis de proximitat i d’eficàcia, juntament amb la
importància dels processos de participació, representin un valor afegit a
les actuacions de les autoritats locals.
Tercer: Fa temps que les ciutats han esdevinguts actors internacionals amb un
protagonisme creixent. Aquesta irrupció en l’escena internacional està
lligada a complexos processos de canvi en les relacions internacionals i
institucionals que han fet que, a escala universal, la xarxa de ciutats
estigui liderada per un model de ciutat i d’autoritat local que es
caracteritza per:
a) la promoció de polítiques públiques per donar resposta a
problemes de dimensions globals, però amb clares repercussions
locals.
b) la presència d’un moviment ciutadà actiu i compromès que
exigeix a les seves autoritats actuacions conseqüents amb els
reptes plantejats.
c) Un sistema de relacions basat en la creació de xarxes municipals
i de compromisos ciutat a ciutat que, al seu torn, estableixen
relacions i compromisos amb les entitats supraestatals.
D’aquí, doncs, ve que la cooperació internacional per al desenvolupament des dels
governs locals tingui unes especificitats ben clares, articulades al voltant de conceptes
i pràctiques com la descentralització, la subsidiarietat i la inclusió dels diferents agents
que operen en el sistema.
Aquesta especificitat es concreta en una visió constructiva de la política de proximitat,
que, acceptant la complexitat dels poders en un món creixentment globalitzat, obliga a
apropar les solucions dels problemes tant com sigui possible.
En suma, resulta imprescindible que les ciutats es dotin de recursos per afrontar els
reptes contemporanis i manifestin la seva voluntat d’abordar-los.
Fer aflorar els conflictes, identificar-los i poder canalitzar solucions és també un
mètode de treball que només es pot fer des de primera línia.
2.4. El marc de referència i els compromisos de la ciutat de Barcelona
En el cas concret de Barcelona, observem que es compleixen tots tres elements.
Més concretament, cal destacar la importància i significació de dos d’ells. Primer, que
Barcelona ha optat decididament  per la integració en les diferents estructures, xarxes i
organitzacions que les ciutats han establert, assumint-ne a més un lideratge reconegut
i acceptat. Segon, que el caràcter obert i cosmopolita dels ciutadans de Barcelona ha
afavorit el procés d’obertura vers el context internacional.
Així observem que la ciutadania barcelonina veu bé la projecció exterior de la ciutat i
ha expressat, de manera clara i explícita, la seva voluntat que el govern local no es
mantingui passiu davant qüestions de justícia global, com mostren la campanya per
destinar el 0,7 % del PIB a la cooperació al desenvolupament, el moviment massiu de
8
solidaritat amb la ciutat de Sarajevo o les grans manifestacions viscudes als carrers de
la ciutat contra la intervenció militar a l’Iraq o l’impacte negatiu de la globalització.
Aquests moviments han tingut gran influència en el disseny d’una política internacional
de la ciutat i per conformar la personalitat internacional de la nostra ciutat
El resultat final és un clar compromís de l’Ajuntament en continguts, formes i
procediments que es pot resumir en:
1. L’assumpció d’un paper facilitador en la construcció d’una ciutadania definida per
la cultura de la pau, els drets humans i la solidaritat. Una ciutadania informada,
sensibilitzada, compromesa, que mantingui i reforci les dinàmiques participatives
i associatives, i que tingui capacitat d’incorporar les noves realitats presents a la
ciutat, que ens apropen molts cops a problemàtiques derivades de relacions
internacionals injustes vigents durant els últims anys
2. La concepció de la cooperació per al desenvolupament com una opció política i
una línia estratègica de treball, que es concreta en projectes bilaterals,
multilaterals, programes de cooperació directa des de l’Ajuntament, subvencions
a projectes d’entitats, etcètera, que es va concretar en la decisió de dedicar el
0,7 % dels impostos municipals directes a finançar actuacions de cooperació i
solidaritat. Aquest compromís es reforçarà i ampliarà durant el període de
vigència del Pla Director.
3. L’elaboració, contrastada amb anys de treball sobre el terreny, de fórmules de
col·laboració ciutat-ciutat i de col·laboració entre governs locals que han mostrat
la seva efectivitat.
Amb aquest Pla Director, la ciutat de Barcelona vol reivindicar i fer-se ressò del
patrimoni ideològic i polític que el moviment municipalista ha generat, des de
l'assumpció dels compromisos, declaracions, pactes i tractats d’àmbit internacional,
però també, i molt especialment, des dels propis de les autoritats municipals, assumint
els termes i responsabilitats de la Carta d’Autonomia Local, de la Carta de Ciutats
Educadores (Declaració de Barcelona, 1990), del Compromís de Barcelona proclamat
al Fòrum Universal de les Cultures del 2004, de la Carta de Salvaguarda dels Drets
Humans a la Ciutat, de l’Agenda 21 de la Cultura, dels Estatuts de constitució de la
Xarxa de Governs Locals i Ciutats Unides, de l’Agenda 21 de Barcelona i d’altres.
Cap ciutat no és una illa. La xarxa de les ciutats cobreix el món d’avui i en fa un
organisme viu, àgil, permanentment connectat. El futur del món es presenta com a
eminentment urbà, amb ciutats vinculades per deures recíprocs de solidaritat, que
conserven un patrimoni cultural comú: la democràcia i l’autonomia local, que hauria de
revertir en la construcció d’un globalitat basada en valors solidaris.
9
3. Orientacions generals: valors i principis que inspiren el Pla Director
A efectes pràctics, un Pla Director ha de comptar amb tres elements bàsics, a saber:
a) orientacions generals, valors i principis; b) objectius estratègics; i c) modalitats
d’actuació.
Aquests tres elements permeten, després establir les prioritats, els instruments
d’actuació i l’horitzó pressupostari, general i amb concreció per a cadascuna de les
modalitats.
Concretament, les orientacions generals, valors i principis son el suport filosòfic i base
normativa que inspiren les línies i objectius estratègics i les modalitats d’actuació.
Tanmateix, la seva importància no acaba aquí: hauran de tenir-se també ben presents
a l’hora de programar, anualment, les actuacions específiques en el marc del Pla,  com
també els recursos destinats i la normativa que se’n derivi.
El present Pla Director, amb coherència amb el marc de referència abans explicitat,
estableix dos grans tipus d’orientacions generals, valors i principis: genèrics (propis de
la cooperació per al desenvolupament i la solidaritat) i específics (que deriven del
caràcter local i municipalista i dels compromisos i la història de la ciutat).
3.1. Valors i principis genèrics
La cooperació per al desenvolupament de la ciutat de Barcelona, entesa com un
element facilitador dels processos de desenvolupament, es guiarà sempre pels
principis i valors següents:
• Respecte pels compromisos, doctrina i bones pràctiques acordades de
manera consensuada per  la societat internacional i/o emanades de la comunitat
de desenvolupament. Concretament, i atesa la seva pertinença i rellevància per
al desenvolupament i la cooperació per al desenvolupament, es tindran
especialment presents els compromisos de Copenhaguen sobre el
desenvolupament social (atenció a països menys avançats i compromís 20/20),
Beijing (equitat entre homes i dones i perspectiva de gènere) i El Caire (població
i salut sexual i reproductiva).
• Focalització en les persones i necessitats i benestar de l’ésser humà i, per
tant, preferència per a programes i actuacions que es concentrin en els
processos de desenvolupament, amb especial atenció als col·lectius i zones més
vulnerables i a la recerca d’impacte.
• Orientació cap a la satisfacció de les capacitats socials, institucionals i
democràtiques amb un especial èmfasi en el terreny de les capacitats
institucionals locals i de suport a processos d’autodeterminació dels pobles i
comunitats.
• Concepció de la cooperació per al desenvolupament com a política pública
integradora, harmonitzadora i basada en l’aplicació dels principis d’iniciativa del
Sud, subsidiriarietat, associació i concertació de la cooperació per al
desenvolupament. Per tant, com a política no substitutiva dels diferents papers,
tasques i responsabilitats dels actors privats i públics.
10
• Foment de la sostenibilitat, l’enfortiment i el bon govern i recerca de
l’equitat  entre homes i dones, a través dels enfocaments i metodologies més
usuals internacionalment, el treball específic amb col·lectius de dones i la
transversalitat del gènere en tots els processos del desenvolupament humà.
• Utilització de procediments que assegurin la transparència, informació,
concurrència, participació, i confiança mútua entre actors, com també la
rendició de comptes i l’avaluació.
• Promoció de la sostenibilitat de les actuacions. És a dir, foment d’actuacions
susceptibles de mantenir-se, amb la probabilitat més alta possible, un cop acabi
el suport extern donat a través de la cooperació per al desenvolupament.
• Coherència respecte al conjunt de polítiques municipals, en el marc dels
compromisos, objectius, fites, orientacions, agenda i doctrina dominant de la
concepció del desenvolupament i de la cooperació per al desenvolupament.
3.2. Valors i principis específics
Ateses les especificitats de la visió i missió de Barcelona, la cooperació per al
desenvolupament promoguda per la ciutat (entesa com un element facilitador dels
processos de desenvolupament) es guiarà sempre pels principis i valors específics
següents:
1. Municipalisme i democràcia local: La cooperació municipal té com a objectiu
preferent el reforçament de les capacitats dels governs locals per fer front a les
necessitats dels seus ciutadans, en coherència amb els principis d’autonomia i
de democràcia local, atès que, al Nord i al Sud, uns ajuntaments capaços,
transparents i eficaços són el millor instrument per resoldre els problemes
quotidians dels ciutadans.
2. Tranversalitat i ús solidari de la pràctica acumulada: L’experiència
acumulada al llarg dels darrers anys de gestió municipal en moltes àrees,
reconeguda internacionalment com un referent en l’àmbit urbà, permet
globalitzar i transversalitzar les bones pràctiques, com a procés d’aprenentatge
propi i alhora de socialització de coneixements. És justament el millor d’aquesta
experiència allò que es pot oferir als països del Sud, per tal que puguin avançar
més ràpidament en la recerca de les seves pròpies solucions.
3. Concertació: Més enllà del finançament d’iniciatives de les ONGs de la ciutat,
la cooperació per al desenvolupament de la ciutat de Barcelona buscarà també
crear espais de concertació amb el teixit solidari, per tal de crear sinergies,
complementarietat i contribuir a la millora de les capacitats de tots els actors de
cooperació per al desenvolupament presents a la ciutat i, per tant, a la
consecució dels objectius internacionals. En coherència, i sempre que sigui
possible, es procurarà fer que la cooperació local s’estableixi entre ciutats i no
només entre ajuntaments.
4. Creació de xarxes amb altres ciutats: Més enllà de la concertació a la que de
vegades obliguen els programes internacionals de finançament, Barcelona ha
apostat sempre per l’actuació conjunta, concertada i en Xarxa amb la resta de
ciutats del món, per tal de dur endavant projectes de cooperació. En
coherència amb els anteriors valors i principis, aquestes actuacions
11
concertades buscaran afavorir l’autonomia local o la creació de línies de
finançament dels organismes internacionals que permetin acarar problemes
urbans punyents.
5. Suport al sistema multilateral. En el món global en què vivim, resulta
imprescindible no només reforçar el paper del governs locals i fomentar
solucions de proximitat, sinó també enfortir el sistema multilateral de bon
govern que representa, sobretot, Nacions Unides. Congruentment, la
cooperació de la ciutat buscarà el suport al sistema multilateral.
12
4. Objectius estratègics
Un element cabdal d’un Pla Director–imprescindible per planificar, executar i després
avaluar l’impacte– és establir grans objectius estratègics que persegueixin totes les
modalitats, instruments i actuacions.
Les bones pràctiques aconsellen que el nombre d’objectius sigui molt reduït i que
tinguin caràcter genèric, tot i que es recomana establir una llista orientativa del que es
pot incloure dins de cada objectiu per facilitar la permanència i estabilitat i evitar al
màxim la discrecionalitat.
Així doncs, s’estableixen els objectius estratègics següents:
1. Fomentar les capacitats institucionals:
L’objectiu estratègic inclou, almenys, objectius i actuacions específics adreçats a
fomentar  el municipalisme, la democràcia, la participació, la governabilitat i bon
govern, les capacitats culturals i educatives, la protecció dels drets humans,
l’enfortiment i el desenvolupament comunitari i local, amb recerca de l’equitat
entre dones i homes.
D’aquesta manera es potencien actuacions no dirigides únicament a millorar les
estructures i gestió dels serveis bàsics propis de la responsabilitat municipal, sinó
també actuacions orientades a l’intercanvi d’experiències i de coneixements, de
bones pràctiques, formació, capacitació, suport a processos de transparència i
concertació.
Les actuacions s’inspiraran en els principis de desenvolupament local sostenible,
igualtat d’oportunitats i respecte a la diversitat
2. Fomentar les capacitats humanes i socials
Són actuacions específiques orientades al benestar i a la cobertura de les
necessitats socials bàsiques en el sector de salut, l’educació, el sanejament
bàsic, la creació de capacitats productives i de teixit emprenedor i la sostenibilitat
ambiental.
D’aquesta manera es potencien les actuacions enteses com a opcions
transformadores, és a dir, orientades a facilitar la superació de mancances
col·lectives i a avançar cap a la justícia social.
Les actuacions podran prestar especial atenció a col·lectius amb especials
vulnerabilitats, per raons d’edat, discriminació o situació de partida i desigualtats
entre dones i homes.
3. Fomentar i reforçar la construcció de la pau i la cultura dels drets humans
a les ciutats.
L’objectiu estratègic inclou almenys objectius i actuacions específiques
adreçades a construir una ciutat centrada en la pau, el suport  a processos de
pau, la diplomàcia no formal, la creació de cultura de la pau, el foment dels valors
i la pràctica dels drets humans, el foment de la diversitat i de la convivència.
En fer-ho, es farà el possible per crear i/o consolidar espais i instruments de
garantia de drets i de pau, l’enfortiment de la societat civil i, alhora, la generació
de valors i pràctiques coherents amb una ciutadania lliure i solidària amb
capacitat per a decidir el seu present i planificar el seu futur.
13
4. Fomentar i reforçar la tasca de sensibilització i educació de la ciutadania i
dels diversos actors presents a la ciutat.
L’objectiu estratègic inclou àrees de treball i actuacions específiques orientades a
fomentar la sensibilització de la ciutadania sobre les relacions Nord/Sud, les
causes de la pobresa i exclusió del Sud, l’educació per la pau, la solidaritat i el
desenvolupament, el comerç just i el consum responsable, el coneixement i
respecte dels drets humans, com també el suport a campanyes específiques i el
foment del teixit solidari
En fer-ho es procurarà buscar el reforçament de les capacitats dels seus actors,
la diversitat i capacitat de coordinació i complementarietat dels diversos agents,
la complementarietat i sinergia entre els sector públic i privat,  com també el
suport a petites iniciatives ciutadanes de solidaritat a l’àmbit d’entitats/institucions
de similars característiques que reforcin les relacions Nord-Sud.
14
5. Modalitats d’actuació
Establertes les orientacions generals, valors, principis i els grans objectius estratègics,
el tercer element cabdal d’un Pla Director són les modalitats d’actuació, l’instrument
bàsic per a planificar de forma estable i predictible l’assoliment dels objectius.
Concretament, per a desenvolupar els objectius estratègics es preveuen les modalitats
d’actuació següents, flexibles i en molts casos complementàries,
1. Cooperació per al desenvolupament d’iniciativa municipal directa.
2. Cooperació per al desenvolupament d’iniciativa municipal concertada amb
d’altres actors.
3. Cooperació per al desenvolupament per iniciativa d’entitats privades no
lucratives.
5.1. Cooperació per al desenvolupament d’iniciativa municipal directa: definició,
programes i recursos
Per cooperació per al desenvolupament d’iniciativa municipal directa s’entén la que
abasta totes les accions de cooperació per al desenvolupament i en pro de la
solidaritat, realitzades directament i exclusivament per l’Ajuntament de Barcelona.
Per tant, des del punt de vista del cicle del projecte o programa (identificació,
elaboració i formulació, planificació de les fases, execució, seguiment i avaluació dels
resultats i de l’impacte), en aquest cas la responsabilitat de totes i cadascuna de les
fases correspon exclusivament a l’Ajuntament, sempre dins el previst en el present Pla
Director i la normativa vigent.
La cooperació directa es pot realitzar mitjançant els programes següents:
1. Programes multilaterals, en particular de construcció de pau i reconstrucció
postconflicte armat i suport al municipalisme, al govern i democràcia local i a la
capacitat emprenedora de les ciutats.
2. Cooperació directa a través de convenis i acords amb ciutats concretes i/o
mitjançant xarxes de ciutats (tots dos casos podrien incloure, a través de les
ciutats beneficiàries, actors privats).
3. Programa de sensibilització, foment de la solidaritat ciutadana i educació per
al desenvolupament.
La cooperació directa tindrà destinats, durant la totalitat del període cobert pel Pla
Director, un 25% del total dels recursos. Per necessitat de planificar a tres anys
l’increment progressiu dels recursos, aquesta xifra podrà patir petites variacions en
algun dels períodes.
15
5.2. Cooperació d’iniciativa municipal concertada: definició, recursos i procediment
d’implementació
S’entén per cooperació per al desenvolupament concertada aquella en què alguna o
diverses de les fases bàsiques del cicle del programa o del projecte (identificació,
formulació/planificació o execució) es realitzen de manera concertada, és a dir, sense
que la responsabilitat sigui totalment atribuïble als actors i òrgans decisoris municipals.
La cooperació concertada podrà rebre, durant la totalitat del període cobert pel Pla
Director, un 10% del total dels recursos. Per necessitat de planificar a tres anys
l’increment progressiu dels recursos, aquesta xifra podrà patir petites variacions algun
any.
Pel que fa al procediment, i seguint experiències i pràctiques molt contrastades de la
cooperació pública per al desenvolupament, l’adjudicació es farà mitjançant
mecanismes de transparència, concurrència i igualtat de condicions, bé mitjançant
convocatòria periòdica pública per establir llistes d’eventuals col·laboradors per a
cadascun dels programes, bé mitjançant convocatòries públiques amb bases
restringides. Per assegurar al màxim el consens, com s’especifica en l’apartat
d’instruments, s’elaboraran i faran públiques durant la tardor 2005 unes normes
reguladores i guies de bones pràctiques per a la cooperació concertada.
5.3. Cooperació per al desenvolupament a iniciativa d’ONGS i entitats no lucratives:
definició, programes i recursos
La cooperació per al desenvolupament a iniciativa d’ONGs i d’entitats privades no
lucratives busca assegurar la tasca compromesa i transformadora del teixit social, les
organitzacions de la societat civil i, molt en particular, de les organitzacions no
governamentals de desenvolupament.
Per tant, segons obligació legal i pràctica habitual, es realitzarà mitjançant
convocatòries públiques, amb criteris de concurrència, transparència i igualtat
d’oportunitats.
Es preveuen dos programes bàsics:
Programa de desenvolupament en països del Sud
Programa de sensibilització i programa d’educació per al desenvolupament
El programa de desenvolupament en països del Sud s’executarà mitjançant dues
línies: programes plurianuals i programes anuals.
A aquesta modalitat se li destinaran un 60% del total dels recursos. Per necessitat de
planificar a tres anys, l’increment progressiu dels recursos, aquesta xifra podrà
experimentar petites variacions algun any.
Més concretament, el Programa de desenvolupament en països del Sud disposarà
d’unes bases específiques per a la convocatòria anual i per a la plurianual, com també
per a la convocatòria d’educació i sensibilització per al desenvolupament.
Pel que fa al Programa de sensibilització i al Programa d’educació per al
desenvolupament, se'ls dedicarà un 20% del total de recursos, xifra que podrà tenir
16
petites variacions per la necessitat de planificar a tres anys l’increment progressiu dels
recursos. Comptarà amb bases específiques dins la convocatòria anual.
En tots els casos, es procurarà donar estabilitat al marc normatiu establert per les
bases. Des del punt de vista procedimental i regulador, els formularis, requisits i
mecanismes de seguiment s’adequaran a les característiques de cada una de les
convocatòries.
5.4. Altres aportacions de fons regulades pel Pla
Fora d’aquestes tres modalitats bàsiques d’actuació, el Pla Director preveu dues
aportacions addicionals de fons i de línies d’actuació regulades:
1. L’Ajut Humanitari i d’Emergència, que es coordinarà en el marc del Comitè
Català d’Ajut Humanitari i d’Emergència, i que tindrà com a objectiu bàsic
contribuir des de la ciutat a les tasques de reconstrucció postdesastre natural i/o
conflicte armat en coordinació amb les Nacions Unides. S'hi destinarà un màxim
del 2,5% del pressupost anual
2. Les despeses de gestió1 i avaluació dels projectes, programes i modalitats.
D’acord amb la pràctica internacional, l’avaluació es concep en el doble sentit
d’anàlisi de l’impacte de les polítiques i actuacions sobre el terreny, com també
de lliçons apreses i de millora de la mateixa política a partir de les mateixes
lliçons.
5.5. Quadre resum de modalitats, programes i percentatge de recursos a destinar
Modalitat % Total de recursos
Cooperació municipal directa 25% del total
Cooperació municipal concertada 10% del total
Cooperació a iniciativa d’entitats 60% del total, distribuït de la següent
privades no municipals, mitjançant manera:
convocatòria oberta, pública i
concurrent:
1. Programa de desenvolupament en 1. Programa de desenvolupament al Sud
països del sud 60%  programes   plurianuals
2. Programa de sensibilització, 20% projectes anuals
foment de la solidaritat i educació
per al desenvolupament 2. Programa de sensibilització i educació,
20%
Emergències i Ajut Humanitari 2,5%
Avaluació i Gestió dels programes 2,5%
                                                
1 Addicionalment, l’Ajuntament aporta altres despeses de gestió no comptabilitzades en aquest epígraf:
els salaris dels tècnics, l’import dels espais i del consum derivat o el material fungible, per exemple.
17
6. Prioritats sectorials i geogràfiques
Les especificitats de la cooperació per al desenvolupament de les ciutats fan que
aquest Pla Director sigui selectiu respecte de les prioritats sectorials i/o temàtiques i
més flexible i obert pel que fa a les prioritats geogràfiques.
6.1. Prioritats sectorials i temàtiques
Ateses les característiques específiques de la cooperació que ha de desenvolupar una
ciutat i un Ajuntament, s’opta per establir prioritats sectorials generals, que, per tant, es
perseguiran de forma transversal.
1. L’enfortiment de les capacitats socials, humanes, institucionals i
democràtiques de les administracions locals. En funció dels seus objectius
estratègics, es farà el possible perquè la major part d’actuacions reforcin les
capacitats dels governs locals, en coherència amb els principis d’autonomia i
democràcia local, i les capacitats socials i humanes dels seus ciutadans per fer
front a les seves necessitats bàsiques (en particular en el sector de la salut,
l’educació, el sanejament bàsic, la creació de capacitats productives i el teixit
emprenedor).
En coherència, l’acció municipal donarà prioritat, tant o més que al finançament
de serveis i infraestructures, a l’intercanvi d’experiències i la transferència de
coneixements en matèria d’organització i gestió de serveis bàsics.
2. El foment del municipalisme, la democràcia i la participació. Atès que el
foment dels processos de participació i democràcia dels governs locals és un
objectiu estratègic del present Pla i de la cooperació per al desenvolupament de
la ciutat de Barcelona, es procurarà que la major part d’actuacions, directament o
indirectament, fomentin la creació o reforç de teixit associatiu i la participació de
la ciutadania en la gestió dels assumptes públics.
3. El foment dels processos de pau, dels drets humans i dels processos
d’autogovern. En funció dels objectius estratègics, es perseguiran i
consideraran prioritàries les activitats de suport a processos democràtics, de
resolució de conflictes, de foment del respecte dels drets humans, de construcció
de pau, com també la implicació de les societats civils i de les ciutats en la
recerca de pau, respecte als drets humans i consolidació de l’estat de dret.
Concretament, l’acció municipal donarà suport al procés de construcció de la
diplomàcia de les ciutats.
4. L’enfortiment, la perspectiva de gènere i la recerca de l’equitat entre dones
i homes. Atesos els valors i principis generals i els objectius estratègics, es
treballarà per tal que totes les actuacions busquin l’enfortiment dels actors,
persones i col·lectius. En particular, es treballarà des d’una perspectiva de
gènere, entesa com una opció política de transformació que busca un nou model
de relacions entre dones i homes, segons les pràctiques i estàndards
internacionals promoguts pel corrent de “gènere en el  desenvolupament”. Es
partirà de la convicció que el treball des d’una perspectiva de gènere, la recerca
de l’equitat i la potenciació de les dones són condicions essencials de qualsevol
18
política, estratègia i actuacions de desenvolupament i de cooperació per al
desenvolupament.
5. La promoció de la sostenibilitat. Atès el que estableixen els valors i principis
generals i els objectius estratègics, es procurarà fomentar la sostenibilitat
ambiental en totes les actuacions.
6.2. Prioritats geogràfiques
La cooperació de la ciutat de Barcelona parteix, en establir prioritats geogràfiques d’un
doble criteri:
a) La proximitat, entesa no només com a realitat geogràfica, sinó també des del
punt de vista d’aspectes culturals, estratègia d’internacionalització de la ciutat i
vinculació amb col·lectius de població migrant amb presència majoritària a la
ciutat.
b) La necessitat, entesa com a prioritat, de seguir les pràctiques i compromisos
internacionals en matèria de desenvolupament i de cooperació per al
desenvolupament, dels països del Sud més empobrits i menys desenvolupats
En coherència, i seguint la distinció en tres modalitats (directa, concertada i a iniciativa
d’entitats privades no lucratives), s’estableixen les prioritats geogràfiques següents:
1. Per a les modalitats de cooperació directa i de cooperació concertada, es
consideren prioritàries les ciutats de la Mediterrània oriental i occidental i de
l’Amèrica Llatina.
2. Pel que fa a la modalitat de cooperació a iniciativa d’entitats privades no
lucratives, es consideraran prioritaris: els països menys desenvolupats
(particularment a l’Àfrica subsahariana i, eventualment, zones i/o ciutats d’
Amèrica Llatina que no tinguin prioritat per raons geogràfiques estrictes), zones i
països de la Mediterrània (Magrib, Palestina, Sàhara i Balcans), i països
d’Amèrica Llatina (Cuba, El Salvador, Equador, Guatemala, Hondures,
Nicaragua i Colòmbia)
Cada any, en el si del Consell Municipal de Cooperació, i amb prou temps per a tenir-
ho present a l’hora de planificar les actuacions de l’any següent, es decidiran, si
s’escau, zones concretes que podrien considerar-se preferents en les diferents
convocatòries i/o eventuals prioritzacions addicionals i/o complementàries a les ja
previstes en el Pla.
19
7. Instruments de realització del Pla
El Pla director comptarà, per realitzar-se, amb tres tipus d’instruments:
1. Instruments de planificació, execució i avaluació
2. Instruments jurídics
3. Instruments de participació
Els primers han de permetre l’execució i seguiment del Pla, d’acord amb les
orientacions generals, valors, principis, objectius estratègics i modalitats previstes.
Els segons han de permetre disposar de marcs reguladors genèrics, entesos com a
normes marc, per a garantir la plena seguretat jurídica, segons la legislació, normativa
i bones pràctiques, per a cadascuna de les actuacions de cooperació per al
desenvolupament i solidaritat i els diversos actors que hi poden intervenir.
Els tercers han de garantir que mitjans i finalitats, atesa la importància de les
capacitats i la participació, siguin coherents.
Excepcionalment, en ocasió de campanyes de sensibilització i compromís solidari de
gran transcendència i abast internacional o ciutadà, poden preveure's instruments més
polítics, com declaracions institucionals al més alt nivell, a proposta dels òrgans i
instruments de participació.
7.1. Instruments de planificació, execució i avaluació
Concretament, es preveuen els quatre següents:
1. Pla de treball anual. Document concís, de planificació i execució, amb
assignació de recursos en funció del pressupost, coherent amb els valors,
principis, objectius estratègics i horitzó pressupostari plurianual.
Haurà de ser informat pel Consell Municipal de Cooperació abans de ser aprovat
per l’Ajuntament i s’haurà d’aprovar, per assegurar la planificació, el mes de
desembre de l’any anterior
2. Convocatòria unificada per als diversos objectius i modalitats, amb bases
específiques per a cooperació per al desenvolupament.
En la convocatòria, hi haurà de figurar com a annex el conjunt de criteris de
valoració i les puntuacions que s’empraran. Aquesta convocatòria es farà
diferenciant les línies de finançament plurianual i anual, que seran excloents,
com també les corresponents a sensibilització i educació per al
desenvolupament.
D’aquesta convocatòria unificada, se'n desprenen dos documents especialment
importants:
− Bases i criteris de valoració tant per a la convocatòria plurianual com
per a l’anual. Hauran d’estar aprovades per a la convocatòria 2006.
− Normativa per a assegurar la concurrència i transparència en
cooperació concertada. Un document a consensuar amb el Consell
20
Municipal de Cooperació, entès com a guia i compromís de bones
pràctiques. Haurà d’estar enllestit per a garantir la seva aplicació el 2006.
3. Avaluació trianual del Pla Director de Cooperació Internacional i Solidaritat de
l’Ajuntament de Barcelona i adaptacions o modificacions pertinents.
4. Avaluacions i seguiments anuals de projectes i programes sobre el terreny.
Es farà anualment a través d’un mostreig de projectes i entitats. Busca
augmentar la qualitat de les actuacions, millorar tècnicament els projectes i
programes, optimitzar els resultats i els impactes positius sobre el terreny. En
suma, assegurar al màxim l’aplicació eficient dels fons de cooperació per al
desenvolupament, ajut humanitari i solidaritat.
A més, i d’acord amb la pràctica i normativa habitual, l’Ajuntament realitzarà els
oportuns controls per a garantir el bon ús dels recursos públics.
7.2. Instruments jurídics
Caldrà desenvolupar els instruments jurídics següents:
1. Convenis de col·laboració o convenis marc
2. Contractes tipus (consultories, valoracions, assistència tècnica)
3. Acords marc plurianuals per als objectius estratègics
7.3. Instruments de participació
L’instrument de participació per excel·lència és el Consell Municipal de Cooperació
per al Desenvolupament, òrgan assessor i consultiu de la política municipal de
cooperació per al desenvolupament. També és un espai de diàleg i concertació amb el
teixit solidari per tal de crear sinergies i complemen-tarietats amb l’objectiu d’analitzar,
reflexionar, valorar i incidir sobre les accions de cooperació internacional per al
desenvolupament a fi de contribuir a la creació d’un clima social positiu i orientar
l’activitat municipal en matèria de cooperació internacional cap al desenvolupament,
d’acord amb les Normes Reguladores que li són pròpies.
21
8. L’horitzó pressupostari: escenari global de creixement i repartiment en funció
de modalitats i anys d’execució
És un  compromís del Pla d’Actuació Municipal assolir durant el present mandat la xifra
d’un 1% dels impostos propis dedicat a cooperació i desenvolupament.
Davant aquest compromís s’estableix que l’esforç global pressupostari a la fi del
període de vigència del Pla Director sigui de 8 milions d’ €, amb el següent escenari de
creixement: 2006, 6 milions €; 2007, 7 milions € i 2008, 8 milions €.
8.1. Repartiment en funció de modalitats, sostres de recursos per modalitats i anys
d’execució
Per a garantir la capacitat planificadora, l’estabilitat i la previsibilitat per a tots els actors
implicats, s’estableix el repartiment següent. S’ha d’entendre com un compromís
global, aprovat pel Ple Municipal, que podria estar subjecte a petites variacions
percentuals any rere any, sempre amb el vist-i-plau del Consell de Cooperació i dels
òrgans de govern competents.
2006 % 2007 % 2008 %
Pressupost global 6.000.000 100,00 7.000.000 100,00 8.000.000 100,00
Cooperació municipal directa 1.500.000 25,00 1.750.000 25,00 2.000.000 25,00
Cooperació municipal 570.000 9,50 700.000 10,00 800.000 10,00
concertada
Cooperació entitats privades 3.600.000 60,00 4.200.000 60,00 4.820.000 60,25
no lucratives
Plurianuals 1.800.000 50,00 2.450.000 58,33 3.000.000 62,24
Anuals 1.050.000 29,17 900.000 21,43 850.000 17,63
Sensibilització i educació 750.000 20,83 850.000 20,24 970.000 20,12
Emergències i ajut humanitari 150.000 2,50 160.000 2,29 180.000 2,25
Avaluació i gestió programa 180.000 3,00 190.000 2,71 200.000 2,50
22
ANNEX. Compromisos específics de l’Ajuntament de Barcelona
Conscient de la importància política i tècnica del present Pla Director –el primer, en el
sentit estricte, que s’aprova a un òrgan local espanyol–, l’Ajuntament vol remarcar una
sèrie de compromisos especialment significatius, ja continguts en el Pla mateix.
Com a concreció del compromís general d’impulsar la política de solidaritat i
cooperació internacional, l’Ajuntament de Barcelona vol incentivar, de manera especial
i durant la execució del present Pla Director, actuacions que impliquin:
• Promoure la cooperació transformadora, acompanyada per la voluntat de buscar
els mecanismes adients d’avaluació i aportant models sostenibles de
desenvolupament integral i de reforçament dels governs locals democràtics.
• Promoure la sensibilització ciutadana per fomentar la consciència sobre la
cooperació i la solidaritat entre els pobles, molt especialment a través del
programa d’activitats de la Casa del Món.
• Diversificar les vies de col·laboració amb el sector associatiu dels àmbits de la
cooperació, la pau i els drets humans actius a la ciutat per tal de generar
mecanismes més flexibles i adequats a la realitat de la cooperació internacional
al desenvolupament  que prevegin especialment els aspectes de la plurianualitat
i la concertació.
• Ampliar i millorar els mecanismes de coordinació, tant entre els diferents nivells
de l'administració pública com amb els departaments i serveis de l’Ajuntament
mateixos –especialment Serveis Personals, Participació Ciutadana, Cultura i
Educació–, per tal de guanyar en eficàcia i eficiència en l'elaboració, execució i
avaluació dels projectes de cooperació en totes les seves modalitats.
• Participar activament en programes d’emergència, contribuir en campanyes
d’emergència i ajut humanitari excepcionals i col·laborar en els projectes de
reconstrucció i recuperació posteriors.
• Potenciar el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, ampli i plural, i crear
Consells de Solidaritat i Cooperació als Districtes.
• Ampliar i diversificar els agents actius de la ciutat en projectes de cooperació per
fomentar possibilitats diverses de coneixement de les realitats Nord-Sud i
afavorir intercanvis que enriqueixin la cultura ciutadana.
• Fomentar la implantació del comerç just i del consum responsable com a forma
de potenciar el desenvolupament econòmic just, sostenible i respectuós amb els
drets fonamentals i d’introduir-lo en tots els àmbits de l’Administració Municipal.
• Establir un lligam més estret entre la política de cooperació i la immigració a
través de projectes específics als països d’on provenen la majoria de col·lectius
d’immigrants presents a Barcelona.
• Augmentar el pressupost destinat a la cooperació internacional, com a mínim
fins a un 1% dels ingressos directes municipals.
23