PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 Document Aprovat Definitivament Maig de 2009 2 Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 Document aprovat definitivament el 29 de maig de 2009 Elaborat per la Regidoria d’Habitatge i els organismes dependents Antoni Sorolla i Edo, Delegat d’Habitatge Josep Maria de Torres i Sanahuja, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) Jaume Fornt i Paradell, gerent del Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona (PMHB) Ricard Barrera i Viladot, gerent de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPUiQV) Francesc Arrabal i Martínez, gerent de BAGURSA Coordinació: Jaume Barnada i López, Director d’Urbanisme i Habitatge (IMU) Lluís Fajarí i Agudo, cap de gabinet, Regidoria d’Habitatge Amb les aportacions de: Jordi Amela i Abella (BAGURSA), Carme Blasi i Carrera (BAGURSA), Gerard Capó i Fuentes (BAGURSA), Xavier González i Garuz (PMHB), Xavier Olivella i Echevarne (IMPUiQV), Joaquim Pascual i Sangrà (PMHB), Esther Ródenas i Estopiñà (BAGURSA), Marisa Sindreu i Torrent(BAGURSA). Amb la col.laboració de: Carles Donat i Muñoz, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) Jordi Torrents i Joan Subirats, Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), Universitat Autònoma de Barcelona Ernest Enríquez i Pere Lleonart, Gabinet d’Estudis Econòmics, SA Mª Jesús Calvo i Nuño, Barcelona Economia Pau Batalla (Director de Serveis de Control de Gestió) Carme Fortea (Cap de Servei del Programa de Persones Vulnerables) Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) Regidoria de Dona i Joventut Regidoria d’Acció Social i Ciutadania Sector d’Urbanisme Amb el suport de: Guillem Fernández, Prohabitatge Correcció i revisió final: Carles-E. Coll www.bcn.cat/habitatge www.consorcihabitatgebcn.cat Barcelona, maig de 2009 3 4 PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 ÍNDEX I. Introducció 11 II. Presentació i objectius 33 III. Anàlisi i diagnosi de la situació de l’habitatge a Barcelona 39 Població i llars 41 Projecció demogràfica 41 Canvis d’habitatge. Moviments residencials 42 Estructura de les llars 42 Segments de població amb dificultats d’accés o precarietat en la tinença d’habitatge 42 Taxa d’emancipació de la joventut 42 Condicions residencials de la gent gran 43 Llars monoparentals 44 Població nouvinguda 44 Persones amb discapacitats 45 Situació persones sense llar 45 Mercat de l’habitatge 46 Situació econòmica i accés a l’habitatge 46 Sobre la distribució territorial de la Renda Familiar Disponible (RFD) a Barcelona 48 Potencial d’oferta d’habitatge 49 Potencial teòric de promoció d’habitatge 49 Grau de cobertura de les necessitats d’habitatge de la població 49 Estimació teòrica de la demanda d’habitatge 49 Formació de noves llars 49 Cadena de vacants 50 Estimació de la cobertura teòrica entre l’ oferta i la demanda d’habitatge 50 Conclusió 51 IV. Estratègies, Instruments i actuacions del Pla d’Habitatge 55 A. Augmentar el sòl destinat a la promoció d’habitatge assequible 57 5 A.1 Impulsar l’obtenció i gestió urbanística de sòl per destinar-lo a habitatge protegit i dotacional públic 57 A.1.1 Potencial del sòl i sostre destinat a habitatge protegit i dotacional. 58 A.1.2 Prioritzar els nous desenvolupaments urbans en els quals els aspectes de gestió de sòl comportin un elevat nombre d’habitatge protegit 59 A.1.3 Renovació urbana. Reserves de sòl en transformacions del teixit urbà obsolet. 61 A.1.4 Reserves de sòls dotacionals i d’equipaments destinats a altres necessitats residencials i d’allotjament 62 A.2 Consolidar (augmentar i preservar) el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, destinats a usos d’habitatge. 65 A.2.1 Adquisició de sòl i/o sostre 66 A.2.2 Recursos obtinguts de la cessió del 10% dels terrenys amb aprofitament urbanístic de nous desenvolupaments urbans. 67 A.2.3 Prioritzar les permutes de sòl públic per habitatge ja construït, o per major quantitat de sòl per habitatge protegit. 67 A.2.4 Prioritzar el manteniment de la propietat pública del sòl en les actuacions municipals. Aplicació del dret de superfície. 67 B. Atendre la demanda social d’habitatge, incrementant i diversificant la oferta d’habitatge protegit i assequible 69 B.1 Demandants d’habitatge protegit amb rendes fins a 2,5 vegades l’IPREM 69 B.2 Demandants d’habitatge protegit amb rendes entre 2,5 i 4,5 vegades l’IPREM 73 B.3 Demandants d’habitatge protegit amb rendes fins a 6,5 vegades l’IPREM 74 B.4 Reallotjament d’afectats de processos de renovació urbana 75 B.5 Atenció a altres necessitats residencials i d’allotjament temporals 76 B.5.1 Desenvolupament del pla d’equipaments residencials per a col·lectius vulnerables 76 B.5.2 Residències d’estudiants 80 C. Millora de les condicions del parc d’habitatge construït 83 C.1 Compliment del deure de conservació i manteniment dels edificis d’habitatges 83 C.2 Optimitzar el marc operatiu de les ajudes a la rehabilitació 85 C.2.1 Unificació en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, de tots els ajuts a la rehabilitació 6 independentment del seu origen. 85 C.2.2 Establir una finestreta única per a la informació i la gestió dels ajuts a la rehabilitació mitjançant la Xarxa d’Oficines d’Habitatge. 86 C.2.3 Impulsar una actitud proactiva des de l’Ajuntament per tal de facilitar l’accés als ajuts per a la rehabilitació així com a programes específics 86 C.3 Àmbit territorial d’aplicació dels programes de rehabilitació 86 C.3.1 Àmbit General 86 C.3.1.1 Obres estructurals. Millora de la seguretat dels edificis 86 C.3.1.2 Obres no estructurals. Millora de la seguretat exterior dels edificis 87 C.3.1.3 Accessibilitat. Millora de l’accessibilitat en els edificis d’habitatges 87 C.3.1.3.1 Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors 88 C.3.1.3.2 Eliminació de barreres arquitectòniques 88 C.3.1.3.3 Adaptació a la mobilitat interior de l’habitatge 89 C.3.1.4 Instal·lacions. Preservar i millorar el paisatge urbà de la ciutat 89 C.3.1.5 Sostenibilitat i rehabilitació energètica. Foment de la sostenibilitat en els edificis d’habitatges 89 C.3.1.6 Programa d’habitabilitat dels habitatges. Obtenció i millora de les condicions d’habitabilitat 90 C.3.2 Àmbits específics 90 C.3.2.1 Àrees de Rehabilitació Integral (ARI) 90 C.3.2.2 Barris i àrees d’atenció especial a la ciutat de Barcelona 92 C.3.2.3 Àrees Extraordinàries de Rehabilitació Integral (AERI) 93 C.3.2.3.1 AERI del Carmel 93 C.3.2.3.2 AERI de Sants-Badal 93 D. Foment del lloguer del parc privat d’habitatges 94 D.1 Ajuts per a col·lectius vulnerables per ajudar a pagar el lloguer 94 D.1.1 Ajuts al pagament del lloguer per a situacions excepcionals 94 D.1.2 Ajuts personalitzats a l’allotjament 95 D.1.3 Subvencions al lloguer de col·lectius amb dificultat 95 D.2 Renda Bàsica d’Emancipació 96 D.3 Mobilització d'habitatges per a destinar-los a lloguer 96 D.3.1 Consolidar i ampliar la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona 97 7 D.3.2 Programa de cessió d’habitatges 99 E. Intervenció en les disfuncions socials del mercat immobiliari 100 E.1 Creació del Registre Municipal de Solars Sense Edificar 100 E.2 Actuació en relació a situacions d’assetjament immobiliari 101 E.2.1 Conveni de col·laboració amb la Fiscalia del TSJC 102 E.3 Actuació en relació als infrahabitatges 103 E.4 Actuació en relació a la sobreocupació d’habitatges 103 E.5 Drets de tanteig i retracte 104 F. Innovació en la construcció, promoció de la sostenibilitat en l’edificació i de l’ecoeficiència 108 F.1 Edificació sostenible i amb criteris de respecte mediambiental 108 F.2 Desenvolupament urbà sostenible. Ecobarris 109 F.3 Certificació energètica 110 F.4 Innovació tecnològica i construcció; el procés constructiu 110 F.5 L’experiència del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) en edificació sostenible 111 F.6 Vetllar per la qualitat i la sostenibilitat de l’habitatge protegit construït en sòl públic 113 F.7 Informació als usuaris i professionals, la consciència social de l’eficiència energètica 114 G. Proximitat i atenció a la ciutadania. Participació. 115 G.1 La Xarxa Integral d’Oficines d’Habitatge 115 G.2 El Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona i els processos d’adjudicació d’habitatges protegits. 116 G.2.1 El Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit 116 G.2.2 El reglament d’adjudicació d’habitatges protegits. 117 G.3 El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona 118 G.4 Processos participatius 119 V. Avaluació economicofinancera de les actuacions i seguiment 121 A. Articulació de la gestió del Pla 123 A.1 Estructura organitzativa 123 8 A.1.1 El Consorci de l’Habitatge 123 A.1.2 L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) 123 A.1.3 Instruments municipals 123 A.1.4 Altres operadors públics per a construir i gestionar 124 A.1.5 Altres operadors sense afany de lucre 125 B. Estudi economicofinancer del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 127 I. Introducció 127 II. Eix 1: Mobilització de sòl 129 Valoració econòmica 129 Mobilització de recursos 129 III. Eix 2: Promoció d’habitatge protegit 131 Agents executors 132 Mobilització de recursos 133 IV. Eix 3: Rehabilitació del parc existent 135 V. Eix 4: Foment del lloguer 139 Ajuts 139 Mobilització de recursos 140 Mobilització del parc desocupat 141 Mobilització de recursos 142 Mobilització de recursos de tot l’eix 142 VI. Eix 5: Sostenibilitat 143 VII. Eix 6: Participació ciutadana i gestió 145 VIII. Anàlisi global 146 Mobilització de recursos 146 Actuacions i llars beneficiades 147 Viabilitat economicofinancera del PHB 148 Incidència socioeconòmica del PHB 148 Indicadors de seguiment 149 C. Seguiment i avaluació del desplegament del Pla i establiment d’indicadors de qualitat de la gestió 151 C.1 Definició dels mecanismes de seguiment i avaluació 151 C.2 Definició dels indicadors de qualitat de la gestió 151 D. Marc Legal 153 VI. Programes específics transversals 155 A. Programa d’habitatge i allotjament per a persones socialment vulnerables 157 B. Programa d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat 177 C. Programa d’habitatge i residencial per a gent gran 201 9 D. Programa d’habitatge per a Joves 219 E. Programa per a dones víctimes de violència masclista 239 VII. Annexos 253 10 I. Introducció 11 12 INTRODUCCIÓ L’accés a l’habitatge és una peça clau per enfortir la cohesió social. Fer de la política d’habitatge una eina d’integració és una prioritat i un objectiu per a garantir la diversitat, l’equilibri territorial i la convivència. Avançar en la definició d’una política integral d’habitatge, representa, en primer lloc, generar i garantir habitatge assequible a les persones que el necessiten per a seguir desenvolupant el seu projecte de vida; en segon lloc, donar garanties als qui ja en tenen, per tal que ho puguin mantenir en les millors condicions; i en tercer lloc, donar el suport adient als qui estiguin en risc de perdre’l per raons socials o econòmiques. Aquests darrers anys han estat caracteritzats per un seguit de canvis que defineixen una societat més complexa. Són canvis que estan tenint una forta repercussió en l’habitatge, i especialment en l’accés a l’habitatge assequible. Per una part, es troben els canvis derivats de l’estructura demogràfica, social i familiar: l’increment de l’esperança i la qualitat de vida ha fet créixer el nombre de gent gran que viu sola; hi ha una notable diversificació de les estructures familiars, amb la reducció del nombre de membres per família, l’augment del nombre de gent que viu sola o amb parella i el de persones separades i famílies monoparentals; o els nous fenòmens migratoris que generen noves necessitats d’habitatge. Per una altra part, els canvis derivats de l’estructura econòmica i l’ocupació i dels nous valors culturals i d’ús de l’habitatge. De la família nucleada a la diversitat convivencial Els canvis demogràfics, socials i culturals, junt amb els intensos fluxos immigratoris associats a la globalització, transformen la tipologia de famílies i les necessitats d’habitatge. Els propers anys es preveu un estancament de la població, que entre el període 2012-2015, pot donar lloc a una davallada moderada de la població, amb un creixement natural i migratori negatiu. L’estructura de les llars segons tipus de nucli, reflecteix una estructura fonamentalment nuclear, però amb una tendència a la diversificació. Les llars unipersonals suposen ja el 26,2% del total de llars i presenten una forta tendència al creixement. Aquesta tipologia, que pot donar-se en diferents moments del curs de la vida de les persones, té un perfil fonamentalment femení, vell i vidu a la ciutat de Barcelona. Les llars sense nucli (un 5,5%) també augmenten a partir de l’any 1991. Aquestes tipologies presenten un doble perfil: per una part, llars en contracció 13 de població vella (en decreixement) i, per altra, llars joves de població estrangera (en augment). Les llars monoparentals presenten un gran increment, on la màxima representació es troba a les llars de dones amb fills, que suposen un 7.7% del total de les llars. Existeix un predomini absolut de la monoparentalitat femenina. Les dones encapçalen el 83,7% de les llars monoparentals de Barcelona, mentre que les encapçalades per homes només són el 16,3%. Entre la gent gran que viu en habitatge independent, el principal inconvenient és la manca d’ascensor. Les persones nouvingudes són les que pateixen en major mesura l’amuntegament residencial (consistent en disposar de menys de 15 m2 per persona resident a l’habitatge). El Cens de població i habitatges de 2001 indica que només el 9,3% dels catalans viu amuntegat, percentatge que ascendeix fins el 22,5% en el cas de la població nouvinguda. Aquesta nova situació ens aboca a cercar solucions innovadores per a potenciar models d’habitatge que donin resposta a la diversitat de necessitats residencials i, especialment, dels grups socials amb més dificultats d’accés a l’habitatge i en situació de risc d’exclusió social, ja sigui per motius econòmics, socials o perquè tenen necessitats especials d’allotjament. De l’increment accelerat de preus a la crisi del mercat immobiliari L’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions ciutadanes a totes les grans ciutats, i també a Barcelona. Els increments dels preus dels habitatges nous, de segona mà o de lloguer, de fins un 300% en la darrera dècada, plantegen un nou panorama de dificultats d’accés a l’habitatge que afecta especialment als joves, a la gent gran i, fins i tot, cada cop més, a amplis sectors de població de nivells de rendes mitges, estenent el problema de l’accés a l’habitatge a nous col·lectius. Tal com han vingut advertint diferents organismes i institucions, estatals o internacionals (Banc d’Espanya, l’OCDE, l’agència de qualificació creditícia Standard & Poor’s, el Observatorio de Coyuntura Económica del Instituto Juan de Mariana, o l’ FMI), el preu de l’habitatge està sobrevalorat entre un 30 i un 40% sobre el que seria el seu preu real. Després d’un cicle d’intensa pujada de preus de l’habitatge, el 2007 va marcar el punt de partida d’un canvi de tendència, de desacceleració, palesa en la reducció superior al 35% dels habitatges visats al Col·legi d’Arquitectes, així com en el descens de les hipoteques sol·licitades, amb l’inici del descens del preu dels habitatges lliures. L’any 2007 ha comportat un canvi de cicle tant en el sector immobiliari com en el de la construcció. Hi ha hagut una reducció generalitzada dels habitatges iniciats i acabats. En aquest context, però, l’habitatge protegit a la ciutat ha experimentat un creixement, prenent un destacat protagonisme en alguns districtes. 14 Per primera vegada, el preu d’obra nova ha crescut menys que la inflació. En canvi, el mercat de lloguer ha mostrat un comportament oposat, amb el manteniment de l’increment del preu del lloguer i el manteniment del nombre de contractes de lloguer. La tendència alcista de l’Euribor durant els darrers quatre anys, i especialment amb més intensitat durant els últims 30 mesos, ha incrementat les quotes mensuals dels préstecs hipotecaris, situat el darrer dia de juny a 5,38 %, la taxa més alta des del 2000. L’increment dels tipus d’interès, junt amb la crisi de les hipoteques “subprime” o d’alt risc, ha provocat una situació de desconfiança financera entre les entitats creditícies, que s’ha traduït en una menor tramitació de crèdits hipotecaris. Per altra part, aquest increment dels tipus d’interès hipotecari coincideix amb la forta desacceleració de l’economia i amb l’increment de l’atur, que ja es comença a manifestar. Està confluint en aquesta situació, una elevada taxa de finançament hipotecària, una percepció generalitzada que els preus dels habitatges baixaran i unes perspectives econòmiques pessimistes, amb previsió que es perllonguin més enllà del 2009. L’IPC se situa proper al 5%; l’evolució del PIB porta a la seva revisió a la baixa, amb valors per sota del 2%, més baixos que els del 2002. La taxa d’atur torna a créixer, després del procés de reducció continuat a partir del 2002, amb previsió de superar el 10%. Tot això configura una situació de fort ajustament de l’economia, en que els indicadors de consum i ocupació apunten a una forta caiguda del creixement. Des del punt de vista social, l’allunyament entre l’increment dels salaris i el del cost de l’habitatge, entre 8 i 12 vegades el segon respecta al primer, o l’increment dels tipus d’interès hipotecari, junt amb la desconfiança financera fruit de la situació econòmica generada per les hipoteques d’alt risc, ha representat que per a moltes persones sigui pràcticament impossible accedir a un habitatge, o fer front al retorn d’un préstec hipotecari o a un lloguer. Aquest situació pot incrementar la vulnerabilitat econòmica de moltes llars. En els darrers anys, l’esforç econòmic per a l’adquisició de l’habitatge ha anat creixent contínuament, fins al 37,1% de la renda bruta anual disponible (el 46,2% si es descompten les deduccions fiscals). Segons el Banc d’Espanya, en el primer trimestre del 2008, el preu d’un habitatge lliure era de 7 vegades la renda bruta anual disponible d’una llar mitjana. A Barcelona, l’any 2007, el nombre d’habitatges nous sense vendre ha crescut un 30%, mentre que la construcció ha caigut un 17%. El preu dels habitatges s’ha incrementat dos punts per sota de la inflació; el primer cop que succeeix des del 2000. L’habitatge de segona mà, va experimentar una lleu caiguda del 2,9%. Per contra, el mercat de lloguer ha manifestat una tendència contrària, amb una puja del 11,6 % respecte el 2006, conseqüència del bloqueig de la oferta. 15 En aquesta situació, la proporció d’habitatges protegits nous sobre el total d’habitatges iniciats va ser del 31,9%, seguint la dinàmica dels darrers anys. L’increment en les reserves d’habitatge protegit en els nous planejaments, fa preveure el manteniment d’aquesta proporció o fins i tot el seu increment en els propers anys. A partir de finals de 2007, i més accentuat durant el 2008, s’ha produït una desacceleració de l’activitat econòmica, situant les previsions de creixement de l’economia en taxes molt inferiors a la dels darrers anys. Les transmissions d’habitatges, tant d’obra nova com de segona mà s’han reduït de manera substancial, al temps que els preus han enregistrat una frenada pràcticament total, iniciant un descens a partir de finals de 2007. La construcció d’habitatges ha internalitzat les dificultats del mercat i es troba en un procés de gran desacceleració, que es reflecteix en la caiguda del nombre d’habitatges iniciats. Les conseqüències d’aquest ràpid procés es tradueixen en una pèrdua creixent de llocs de treball. Aquesta, junt amb l’empitjorament de la renda familiar disponible dels darrers mesos, estan provocant un agreujament de les dificultats de pagament de l’habitatge per a moltes llars, i un fort increment de la morositat hipotecària. S’afegeix a aquesta situació les dificultats de finançament que es troben els accedents a l’habitatge protegit, donada la forta restricció de l’oferta de crèdit de les entitats financeres junt a les dures condicions d’avaluació de risc que han imposat, ha fet disminuir el nombre d’hipoteques contractades i la seva quantia mitjana. Aquesta limitació de crèdit ha afectat amb major intensitat també a promotors i constructors d’habitatge, que els han deixat sense capacitat de renovar finançament per a mantenir la oferta, o per a nous projectes. Les disfuncions del mercat immobiliari Aquesta situació d’increment desordenat dels preus de l’habitatge, ha comportat l’augment de situacions de disfunció en el mercat immobiliari, que afecten a sectors de població econòmicament més febles, i entre ells a col·lectius d’immigrants. La dificultat d’accés a un habitatge assequible, ha comportat l’increment de situacions d’infrahabitatge, no sols per vivendes antigues que no compleixen els mínims d’habitabilitat i requereixen d’adaptació als nous estàndards, sinó pel major nombre de locals utilitzats com habitatge, sense tenir condicions ni poder disposar de la cèdula d’habitabilitat. Per altra part, les mateixes dificultats, han tornat a fer ressorgir situacions de sobreocupació dels habitatges, a través del subarrendament d’habitacions, arribant, fins i tot, a les situacions de llits calents, quan no també a l’amuntegament en condicions d’infrahabitatge. 16 Finalment, hem de fer referència al fenomen de l’assetjament immobiliari que afecta a diferents situacions personals, que veuen vulnerat el seu dret a l’habitatge. Qüestió greu en que conflueixen dos factors: les expectatives de plusvàlua que tenen els propietaris, i la vulnerabilitat econòmica i social de determinades persones (pobresa, gent gran, joves amb salaris precaris...). Habitatges buits a Barcelona El Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona1, s’apropà a un coneixement més precís d’aquesta realitat al municipi de Barcelona, a partir dels estudis previs del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona i, de la investigació sobre les segones residències al municipi i a l’àrea metropolitana de Barcelona a partir de les dades del Cens de població i habitatges de 2001. Les conclusions a les que arribà el Llibre Blanc són, que el nombre d’habitatges buits a Barcelona eren 18.874 (tenint en compte, a més a més, que en aquesta xifra s’incloïen habitatges que, de fet, no podien estar ocupats, bé perquè estaven en procés de rehabilitació o en estat ruïnós o no habitable). Aquests 18.874 habitatges realment buits a Barcelona representaven el 2,82% del total de l’estoc d’habitatges existents a Barcelona segons el Cens d’habitatge de la ciutat. Aquesta xifra es inferior al 5% de desocupació friccional que podria considerar-se necessària per facilitar la mobilitat i el funcionament del mercat residencial. I és inferior també al 4,5% d’habitatges buits trobats en l’estudi de 1997, realitzat també mitjançant visites personals, a una mostra de 500 habitatges sobre un univers de 78.857 habitatges buits del Padró de 1996. Aquestes xifres no avalen, per tant, la idea de l’existència d’un estoc elevat d’habitatges buits a Barcelona, ans tot el contrari. La situació podria haver evolucionat durant aquests darrers anys cap a la reducció del nombre d’habitatges buits a Barcelona. Aquesta conclusió està suggerida pel fet que la forta pressió immigratòria dels darrers anys ha hagut de projectar-se sobre l’escàs parc d’habitatges buits existents, atès que l’oferta de nova construcció a la ciutat de Barcelona és molt inferior a l’augment de població durant aquests anys. De fet, és molt probable que, a causa d’aquesta pressió immigratòria, més que no pas davant d’una situació d’elevada quantitat d’habitatge buit ens trobem amb el fet que s’estan ocupant habitatges que no tenen les condicions d’habitabilitat necessàries. L’augment del lloguer que indica l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya (ECVHP) 2005 porta a pensar que el volum del parc d’habitatges buit de Barcelona s’ha reduït. Altrament, és inexplicable d’ on surten aquests nous habitatges de lloguer. Probablement el que ha entrat de 1 El Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona, dirigit pel Catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, el professor Antón Costas, va ser presentat el maig de 2007. El Llibre Blanc, encàrrec del Consell de Ciutat, és un estudi independent que analitza els problemes d’accessibilitat a l’habitatge, identifica els col·lectius o grups socials amb majors problemes d’accessibilitat i fa recomanacions pel disseny de les polítiques d’habitatge. 17 nou en el mercat de lloguer no són habitatges anteriorment buits, sinó habitatges que estaven en condicions de no habitabilitat. El Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010 El Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010, va representar la concreció del primer pla estructurat d’actuació en política d’habitatge a la ciutat, amb un objectiu especialment quantitatiu, per a donar resposta a una demanda d’habitatge assequible cada cop més creixent. Es va articular en quatre eixos: planejament i política de gestió de sòl; programa de promoció de nou habitatge de protecció; programa de rehabilitació; i atenció al ciutadà i ajuts al lloguer social. El desenvolupament del Pla ha representat durant aquests anys un esforç important de disposició de sòl a través del planejament; d’increment de producció d’habitatge protegit, a uns nivells superiors al 25% del nou habitatge construït, en una situació no gens fàcil. En aquest context, la renovació urbana i el reciclatge del teixit urbà ha tingut un pes específic molt important. Els planejaments del 22@, dels entorns de Sant Andreu i la Sagrera, o de la remodelació del barri del Bon Pastor en són exemples. També ha representat un salt qualitatiu important en les actuacions vinculades al manteniment de l’habitatge i el suport a la rehabilitació tant en forma d’ajuts econòmics directes com en relació a l’assessorament i la gestió dels processos de rehabilitació. A més dels ajuts generalistes de la Generalitat o de l’Ajuntament, ha estat notable el nivell d’actuacions a través de les Àrees de Rehabilitació Integral (ARI’s), les Àrees Especials de Rehabilitació Integral (AERI’s) i les corresponents a les quatre convocatòries de la Llei de Barris. Durant aquests darrers quatre anys, tant des de l’Ajuntament, com des d’altres institucions, ens hem dotat d’instruments d’actuació política i d’espais de reflexió que han aportat un ampli bagatge de suggeriments i propostes sobre les diferents problemàtiques que conflueixen en la capacitat i possibilitat de l’accessibilitat a un habitatge assequible per a la majoria de la població. El Llibre Blanc de l’Habitatge de Barcelona Les conclusions del "Llibre Blanc de l'Habitatge a Barcelona", un informe independent en relació a la situació de l'habitatge a la ciutat de Barcelona, amb voluntat de ser un instrument de consens sobre la realitat i les polítiques d'habitatge a la ciutat, evidencien les dificultats econòmiques que podrien tenir una part important de la població de Barcelona si hagués d’accedir a un habitatge. El Llibre Blanc apunta dos objectius d’actuació prioritària de la política d’habitatge d’una ciutat consolidada com Barcelona: facilitar un allotjament digne i assequible als ciutadans i ciutadanes amb més dificultats d’accessibilitat, i mantenir la funció residencial del parc d’habitatge existent, particularment als barris sotmesos a un major grau de degradació. 18 En la seva part analítica, es descriu que un 25% de les llars de la ciutat tenen ingressos baixos o molt baixos. Dins d’aquest grup de persones o nuclis familiars amb ingressos molt baixos, es troben joves en edat d’emancipació amb situacions de precarietat laboral i sense possibilitats d’ajuts familiars; gent gran amb necessitat d’habitatge assistencial, o que no disposen de recursos suficients per atendre el pagament de l’habitatge o les despeses de rehabilitació, per evitar caure en situacions de risc; persones amb noves necessitats habitacionals, com les divorciades, les famílies monoparentals, llars unipersonals, persones amb necessitats especials i nuclis familiars amb molta necessitat. Sovint, aquestes noves necessitats duen a situacions d’exclusió, amuntegament o segregació per motius de dificultat d’accés a un allotjament digne i assequible, Les recomanacions que es van consensuar es fonamenten en dos objectius: la prioritat a les persones, amb un model d’habitatge que doni cobertura a les necessitats de la població a través de l’habitatge assequible; i la prioritat a la funció residencial dels edificis a través de la promoció activa de la rehabilitació. Aquests objectius es desenvolupen en set pilars: Habitatge de lloguer social; nou sistema d’adjudicació d’HPO; parc públic de sòl per a ús residencial; promoció activa de la rehabilitació; polítiques per a una ciutat cohesionada; urbanisme i ciutat sostenible; la ciutat metropolitana i l’habitatge. Cada un d’ells plantejava tot un seguit de mesures amb diferents graus de consens. Els informes de la Síndica de Barcelona i del Síndic de Greuges de Catalunya Els informes de la Síndica de Greuges de Barcelona i del Síndic de Greuges de Catalunya, constitueixen també documents de reflexió sobre els principals problemes en relació a l’accés a l’habitatge, i sobretot d’atenció als suggeriments que aporten. Les conclusions que aporten remarquen l’existència d’una franja social de persones o unitats familiars amb rendes més baixes (salari mínim, pensions mínimes, pensions no contributives o rendes mínimes d’inserció), que malgrat disposar d’ingressos regulars, queden excloses dels ajuts i de l’accés a l’habitatge social. Evidencien en aquest sentit la necessitat de reservar una part dels pisos per adjudicar segons les circumstàncies familiars i personals baremades dels sol·licitants, o preveure també una reserva d’habitatges per atendre emergències socials. Els seus informes destaquen també, perquè poden comportar problemàtiques de relacions de convivència, de qualitat en l’habitatge o de permanència en la llar, les problemàtiques relacionades amb la sobreocupació d’habitatges; l’assetjament de llogaters amb rendes baixes, sovint amb l’omissió del deure de conservació per part dels propietaris; o la utilització d’habitatges com a apartaments turístics, canviant-ne l’ús original. El Pacte Nacional per l’Habitatge El Pacte Nacional per a l’Habitatge defineix els objectius per avançar en resoldre les diferents problemàtiques associades a fer efectiu l’accés a un 19 habitatge assequible, que concreta recursos i polítiques públiques per afrontar el problema de l’habitatge en els seus diferents vessants. Tenen una especial significació, els objectius i mesures adreçats a les situacions de risc o de clara exclusió social, ja sigui per motius econòmics, per la no disponibilitat d’habitatge o la no disposició d’un habitatge digne, amb referència també a l’infrahabitatge o a la sobreocupació. Val a dir que diversos dels acords del Pacte Nacional de l’Habitatge es basen en aspectes que ja porta a terme l’Ajuntament de Barcelona, que ha estat pioner en moltes de les polítiques. És el cas, per exemple, d’aspectes com les actuacions de planejament en sòl urbà, la prioritat de noves promocions de lloguer, els habitatges dotacionals per a gent gran o les taules locals d’habitatge. Així mateix, recull també diverses reflexions que ja s’expressaven en el Pla de l’Habitatge 2004-2010, com la necessitat de l’IVA reduït per a tot l’habitatge protegit, o les modificacions fiscals per ajudar el lloguer. No obstant, la singularitat de Barcelona (capitalitat, sense sòl urbanitzable, nombre d’habitants, ...) exigeix una lectura particularitzada dels acords del Pacte. L’Objectiu de Solidaritat Urbana a Barcelona L’article 73 de la Llei catalana del dret a l'habitatge estableix que, en un termini de vint anys, els municipis de més de 5.000 habitants hauran de disposar d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% del total d'habitatges principals del municipi, considerant les circumstàncies pròpies del lloc. El creixement del nombre d’habitatges destinats a polítiques socials, en cada quadrienni, no pot ser inferior al 20% del dèficit d’habitatges per arribar a l’objectiu final. A aquests efectes, la llei considera com a habitatges destinats a polítiques socials, els habitatges amb protecció oficial en qualsevol forma d’accés, els habitatges de titularitat pública, els habitatges dotacionals públics, els allotjaments d’acollida d’immigrants, els habitatges cedits a l’Administració pública, els habitatges privats en lloguer de les xarxes de mediació, els habitatges de inclusió, els habitatges privats en lloguer de pròrroga forçosa, habitatges d’empresa destinats als seus treballadors, o altres habitatges promoguts per operadors públics a preu assequible. En el cas de Barcelona, les estimacions del Pacte Nacional de l’Habitatge (Annex IV) situen el dèficit d’habitatge social en un interval que va de 35.000 ( si es comptabilitzen també com a part del parc social els lloguers de renda antiga i els de protecció oficial que no han perdut la qualificació) a 82.000 habitatges (si es comptabilitzen només els habitatges de propietat pública) el que suposa un ritme anual d’entre 1.750 i 4.100 nous habitatges socials fins l’any 2026. 20 Les dades que ofereix el Pacte Nacional de l’Habitatge estan extretes d’un estudi d’habitatge realitzat per mitjà d’enquestes telefòniques2. Aquestes dades són poc acurades, especialment pel que fa al nombre d’habitatges que formen el parc de lloguer anterior a 1985. Aquest Pla Local, de la mateixa manera que el Pla Territorial d’Habitatge, parteix de les dades que proporciona l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població3, les quals són molt més acurades. Els habitatges de lloguer de pròrroga forçosa en règim de renda antiga de la ciutat de Barcelona eren 65.434 l’any 2007. Així doncs, el dèficit mínim d’habitatge social a la ciutat de Barcelona, inclòs el parc de lloguer anterior a 1985, per al compliment de l’Objectiu de Solidaritat Urbana a Barcelona, es pot estimar en 7.439 habitatges. Dades Pacte Nacional Dades enquesta Habitatge (2006) condicions de vida (2007) Parc d’habitatge total 773.201 775.437 Parc d’habitatge principal 606.431 608.163 (2006) 15% d’habitatge principal [a] 90.965 91.227 Parc de lloguer anterior a 1985 38.946 * 65.434 * [b] Parc de titularitat pública [c] 8.871 9.877 Habitatge de protecció oficial 7.430 7.868 1992-2006 Venda [d] Habitatge de protecció oficial 701 609 1992-2006 Lloguer [e] Parc social existent (2006) [f] 55.948 83.788 Objectiu màxim [a-c] 82.094 81.350 Objectiu mínim [a-f] 35.016 7.439 * La discrepància entre els números del parc de lloguer anterior a 1985 entre les dues columnes és una conseqüència de la poca fiabilitat de les dades recollides en les enquestes telefòniques en què es basen les dades de l’annex IV del Pacte Nacional de l’Habitatge. Taula 1: Objectius de Solidaritat urbana per a la ciutat de Barcelona. La primera columna correspon a les dades de l’any 2006 recollides a l’annex IV, pàgina 194, del Pacte Nacional de l’Habitatge. La segona 2 L’Habitatge. Estudi de l’habitatge a Catalunya 2005. Dirección General d’Habitatge, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. Juliol 2006. Estudi realitzat per DEP Consultoria Estratègica, elaborat a partir d’una enquesta telefònica per mostreig, amb 2.000 entrevistes a Catalunya. D’aquestes, 499 corresponen a Barcelona ciutat. La dimensió de la mostra dóna un marge d’error molt elevat i poca fiabilitat com a dades quantitatives. 3 Enquesta condicions de vida i hàbits de la població 2006 (ECVHP 2006). Estadística Social Censos i enquestes. Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Juny 2007. 21 columna correspon a les dades del 2007 recollides per l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. De la mateixa manera que el Pla Territorial d’Habitatge, aquest pla local pren com a referència aquestes dades. Les dificultats per tal d'aconseguir els objectius de solidaritat urbana sorgeixen principalment de dues circumstàncies. D’una banda, cal tenir en compte que els habitatges amb lloguer de pròrroga forçosa suposen una part molt important del parc social d’habitatges de Barcelona. Aquest tipus de lloguer el gaudeixen, sobretot, persones grans que tenen un contracte de lloguer vigent des d’abans del 1985. Per tant, el nombre d’aquest tipus d’habitatges tendirà a decréixer fins que arribarà pràcticament a zero el 2026. Això indica que, per assolir els objectius de solidaritat urbana que estableix la Llei catalana del dret a l’habitatge, Barcelona s’hauria d’apropar als objectius màxims que estableix el Pacte Nacional de l’Habitatge (recollits a la Taula 1). D’altra banda, en el termini de vigència del present Pla d’Habitatge, i d’acord amb els càlculs presentats a l’apartat d’anàlisi i diagnosi, es preveu un potencial de planejament urbanístic que comportaria entre 30.000 i 34.000 habitatges protegits nous, la qual cosa mostra que Barcelona, amb un sòl urbanitzable molt limitat, no té prou potencial per a assolir, mitjançant nova construcció, els objectius màxims de solidaritat urbana que marca el Pacte Nacional de l’Habitatge. El mateix articulat de la Llei del dret a l’habitatge contempla la determinació de circumstàncies que justifiquin la modificació dels percentatges de l’objectiu de solidaritat urbana per a determinats municipis. El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, que serà el marc orientador per a l'aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques que estableix la Llei, determinarà les circumstàncies locals i els criteris de revisió i modificació de l'objectiu de solidaritat urbana. Barcelona, sense sòl urbanitzable, ha mantingut en els darrers anys un important esforç i nivell d’actuació en la promoció d’habitatge protegit, amb proporcions respecte de l’habitatge total construït de l’ordre del 35%, i un nivell de producció superior als 1.500 habitatges, d’una activitat de construcció anual fins ara d’entre 4.000 i 5.000 habitatges. La rehabilitació i renovació del teixit urbà té un pes molt important en la política d’habitatge de la ciutat. Els objectius d’actuació del present Pla d’Habitatge 2008-2016, plantegen impulsar 24.000 nous habitatges protegits i dotacionals, en les diferents fases d’execució, dels quals, 12.000 acabats, 6.000 en construcció, 6.000 amb operador adjudicat. A més a més, 6.000 habitatges més estaran en fase de gestió de sòl. Aquest objectiu representa un ritme anual de increment de nou habitatge protegit de 1.500 unitats anuals, sense tenir en compte altres aportacions a través de polítiques de rehabilitació o intermediació. Aquest ritme de 22 creixement sobrepassa amb escreix l’objectiu mínim establert pel Pacte Nacional de l’Habitatge (320)4. La taula 2 conté el número d’habitatges amb protecció oficial desglossats per tipologia de l’any 2007 i les estimacions de la quantitat d’aquestes tipologies que hi haurà l’any de finalització del present Pla Local (2016). Tipologies habitatge amb Quantitat 2007 Increment 2008-2016 Quantitat estimada protecció oficial 2016 Habitatges de titularitat pública (dotacionals i de lloguer) 9.877 3.500 – 4.000 13.400 - 13.900 Habitatges en dret a superfície 0 2.000 2.000 Habitatges amb protecció oficial de lloguer 609 1.000 1.600 Habitatges amb protecció oficial de compra 7.868 2.800 - 3.200 10.600 - 11.000 Habitatges de inclusió 21 54 75 Habitatges destinats a urgències socials --- 300 300 Habitatges destinats a col·lectius vulnerables 0 150 150 Habitatges per a afectats urbanístics --- 1.800 1.800 Habitatges privats de lloguer de pròrroga forçosa 65.434 * - N 65.434 - N Total habitatge amb protecció oficial 83.809 12.000 - N 95.809 - N * Les dades corresponen a l’enquesta de condicions de vida (IDESCAT) Taula 2: Número d'habitatges amb protecció oficial desglossats per tipologia l’any 2007, increment previst en el període 2008-2016 i estimació per al 2016. La Llei pel dret a l’habitatge i el seu desenvolupament reglamentari Les actuacions durant aquests darrers anys des del Govern de la Generalitat, han representat un gir important cap a una nova cultura de l’habitatge, que ha comportat una major complicitat entre l’Ajuntament i la Generalitat, amb més recursos i major coordinació de les actuacions a través del funcionament del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. El Pla català d’habitatge, amb objectius específics a través dels Decrets del Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007, en favor de la promoció d’habitatge protegit i amb majors recursos; la reforma de la Llei d’Urbanisme; la Llei de Barris; el Pacte Nacional per l’Habitatge; o la Llei del dret a l’habitatge, són factors que visualitzen aquesta nova situació, tant en els objectius com en la forma d’assolir-los. L’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge, i el desenvolupament reglamentari que l’acompanya, posa a disposició nous instruments i noves possibilitats per 4 Tenint en compte les dades proporcionades per l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006, citada anteriorment. 23 fer efectiva aquesta nova orientació en polítiques d’habitatge. La generalització dels habitatges dotacionals per a col·lectius específics amb necessitats socials, el dret de superfície com a forma d’accés a l’habitatge en règim de protecció, el desenvolupament del dret de tanteig i retracte, el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial, el decret d’habitatge per a afectats urbanístics, l’avalloguer, entre altres, representen un pas qualitatiu important en el disseny de polítiques socials d’habitatge. Dins de la Llei, es defineixen els Plans Locals d’Habitatge, on es determinen les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge que el mateix temps constitueixen la proposta marc per concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat. El Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 El Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 (PAM), expressa clarament, entre altres, la vocació per una ciutat cohesionada i inclusiva, que fa de la convivència en la proximitat un element definidor de les seves ambicions. L’habitatge, doncs, és un dels punts clau i prioritaris de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona. El PAM proposa una política municipal d’habitatge proactiva, els objectius de la qual, a Barcelona, s’orienten a: millorar i facilitar l’accés a un habitatge assequible; situar i definir les actuacions relacionades amb l’habitatge tenint com a objectiu la cohesió social i l’equilibri territorial; atendre especialment els sectors socials més desfavorits; prevenir l’exclusió residencial i garantir l’estabilitat i la seguretat dels residents més vulnerables, aplicant transversalment les actuacions necessàries amb els Serveis Personals i els àmbits de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania per aconseguir una ciutat més inclusiva; adequar l’oferta d’habitatge a les noves necessitats socials; incrementar la proporció d’habitatge protegit i el parc públic, augmentant la quantitat d’habitatge de lloguer; promoure la rehabilitació i el manteniment dels habitatges millorant les condicions d’habitabilitat; i millorar els serveis d’atenció, orientació i suport al ciutadà i la coordinació de les actuacions de totes les administracions públiques en matèria d’habitatge a través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. L’apartat 4.1 d’Habitatge del PAM, defineix els següents objectius d’actuació: - Impulsar un model de gestió del sòl que afavoreixi la creació d’habitatge. - Promoure nou habitatge protegit i ampliar el parc públic d’habitatge protegit. - Impulsar el lloguer assequible. - Fomentar actuacions de rehabilitació i remodelació. - Potenciar els recursos, la informació i l’accés a l’habitatge assequible. - Impulsar la coordinació interinstitucional i la participació en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona. La Mesura de Govern per a l’actualització del Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010. El Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016. El 30 de novembre de 2007 es va presentar al Plenari del Consell Municipal la Mesura de Govern de compromisos per al Pla d’Habitatge de Barcelona 2008- 24 2016, amb el compromís d’elaborar, a partir de l’aprovació del Pla d’Actuació Municipal 2008-2011 i de la Llei del dret a l’habitatge, el Pla de l’Habitatge de Barcelona 2008-2016, d’actualització del pla vigent del període 2004-2010, fruit de les reflexions de la nova situació i condicions que s’han exposat també en aquesta introducció. Junt amb aquest compromís, s’avançava en fer efectives altres mesures, com: Aplicar el dret de superfície com a nova fórmula de tinença i ús de l’habitatge, en les noves promocions municipals dutes a terme a través del Patronat Municipal de l’Habitatge; impulsar el lloguer social per a les persones amb rendes baixes que no poden accedir al mercat protegit, constituint un fons d’habitatges de lloguer social, per al que es reservarà un mínim d’un 5% de tots els habitatges de lloguer de nova construcció que es promoguin per l’Ajuntament a incrementar aquest fons; posar en funcionament la Xarxa d’Oficines d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, com a mínim amb una Oficina Integral d’Habitatge en cada Districte, que realitzarà la informació, l’assessorament i gestió dels temes d’habitatge; potenciar els ajuts a la rehabilitació i, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, elaborar unes bases específiques que unifiquin la gestió de tots els ajuts a la rehabilitació a la ciutat, independentment del seu origen, unificant els processos de informació i sol·licitud dels ajuts a la rehabilitació a través de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge, la seva gestió a partir de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, i el pagament a partir del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; i finalment, desenvolupar i aprovar, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, el Registre de Sol·licitants d’habitatge protegit de Barcelona i un Reglament d’adjudicació de l’habitatge protegit a la ciutat. El desenvolupament d’aquests compromisos, senten unes bases estructurals importants en las polítiques d’habitatge impulsades des de l’Ajuntament de Barcelona, amb col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. La transversalitat de les polítiques de ciutat. El Pla de l’Habitatge, el Pla Municipal per a la Inclusió Social, l’Agenda 21 de Barcelona. El concepte de desenvolupament sostenible se sustenta en tres aspectes: la protecció de l’entorn, l’eficàcia econòmica i l’equitat social. Es fonamenta en varis principis: la persona al centre del desenvolupament, la solidaritat en el temps i l’espai, la responsabilitat, la prevenció, la precaució, la governança... Té per objecte respondre a tres objectius indissociables i d’igual valor: - el creixement: permetre una major eficàcia dels processos de producció per cobrir les nostres necessitats fonamentals i satisfer les nostres necessitats immaterials - la divisió: dels fruits del creixement per tal de mantenir la cohesió social i preservar els vincles socials - la protecció: deixar a les generacions futures una terra habitable. 25 El desenvolupament sostenible constitueix un principi “guia” per a l’acció pública. Aquesta ha de cercar la sinèrgia entre aquest tres objectius i aplicar-se a la gestió del territori urbà. Assegurar la diversitat de l’ocupació del territori, facilitar la integració urbana de la població, vetllar per un ús econòmic i valoritzant dels recursos, assegurar la salut pública, aquests són els objectius principals als que la política d’habitatge ha de donar resposta. Treball Ecosistema Producció Recursos naturals Consum Viable Econòmic Ambiental Sostenible Equitatiu Habitable Social Cohesió Qualitat de vida A més del Pla d’Habitatge, l’Ajuntament disposa d’altres instruments estratègics, que en conjunt responen a aquests principis: L’Agenda 21 de Barcelona, i el Pla Municipal per a la Inclusió Social. Barcelona va aprovar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat – Agenda 21 de Barcelona el 9 de juliol de 2002 . Va ser la culminació de quatre anys de treball intens per diagnosticar, fer propostes i construir consens sobre els principals objectius que havíem d’assolir per avançar cap a una ciutat més sostenible. L’Agenda 21 de Barcelona és un pla de treball per a la sostenibilitat del segle XXI. Els eixos directors de l’Agenda, contemplen, entre altres, els següents aspectes: Defensa de la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat i participació. Habitatges més ecoeficients i edificis més accessibles. L’objectiu és el manteniment de la característica tradicional de Barcelona de la seva compacitat i gran complexitat, fruit de la confluència i diversitat d’activitats i usos de l’espai, el model mediterrani de ciutat. 26 Per la seva part, el Pla Municipal per a la Inclusió Social, aposta pel concepte d’inclusió com a nova perspectiva amb capacitat de descriure realitats de desigualtat i vulnerabilitat complexes, així com respostes institucionals innovadores des de l’àmbit local. Entre els seus objectius i programes, figuren l’assequibilitat de l’habitatge, i el donar oportunitats a les persones que no hi podrien accedir a través dels mecanismes de mercat, a través del Pla de l’Habitatge. El Pla per a la Inclusió, contempla també, els serveis d’accés a l’habitatge i inserció laboral de persones en risc d’exclusió, com a conjunt de programes d’acció, configurats per serveis i prestacions, per a persones en situació de fragilitat social i pobresa, amb l’objectiu de facilitar l’accés i la permanència en un habitatge digne, i/o en un lloc de treball, per tal de garantir l’autonomia personal i els ingressos necessaris que evitin processos d’exclusió. Els serveis de cobertura de necessitats bàsiques i d’atenció a persones sense sostre s’adrecen a persones amb dificultat de cobertura de necessitats bàsiques, i a persones sense llar permanent, de manera especial aquelles que travessen dinàmiques de desarrelament social amb poques o nul·les capacitats per a iniciar processos de reinserció. La conjunció d’aquests plans, junt amb altres programes municipals, com el Pacte per la Mobilitat, conformen el conjunt d’actuacions de l’Ajuntament per anar configuren una ciutat més sostenible en tots els seus vessants de desenvolupament orientat a les persones: l’econòmic, l’ambiental i el social. El Consorci de l’Habitatge de Barcelona La Llei de Carta Municipal de 1998 estableix que la planificació, la programació i la gestió de l’habitatge públic en règim de propietat i de lloguer, en el terme municipal de Barcelona correspon exclusivament al Consorci de l’Habitatge. El 15 de gener de 2001 es publicà al DOGC el decret de constitució del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que començà a funcionar com a coordinadora entre Generalitat i Ajuntament, servint per a consensuar alguns convenis i actuacions. L’any 2004 s’inicia un procés de refundació, pel canvi d’Estatuts, l’ampliació del nombre de membres i la redefinició de les competències i recursos. El 13 de desembre de 2004, la junta de govern del Consorci aprova la proposta de modificació dels estatuts. El Consorci exerceix la coordinació dels convenis Generalitat-Ajuntament de noves promocions d’habitatge, de rehabilitació o els decrets d’ajuts als programes de remodelació de barris i patologies estructurals. El febrer de 2006 es publica al DOGC el Decret 34/2006 d’aprovació dels nous Estatuts del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, ampliant les seves funcions i la seva composició, i definint els seus òrgans, amb una Junta General, presidida pel Conseller de Medi Ambient i Habitatge, i una Comissió Permanent, presidida per la Secretària d’Habitatge. 27 Els nous estatuts afegeixen a les funcions de planificació de les actuacions d’habitatge públic i de la promoció directa o convinguda amb altres ens públics a Barcelona, la promoció de la política d’habitatge de lloguer per joves o altres col·lectius, la planificació d’actuacions de remodelació i rehabilitació de barris i promoure la dels barris existents de promoció pública, i el control i el seguiment d’actuacions, les noves funcions de gestionar el patrimoni públic d’habitatge i, prèvia delegació, el patrimoni públic de sòl destinat a habitatge de les administracions consorciades, gestionar, prèvia delegació, el sòl de titularitat d’altres administracions a la ciutat, el reglament de criteris de selecció i accés a l’habitatge públic, les polítiques d’atenció al ciutadà en habitatge i gestió del Registre Municipal d’Accés a l’Habitatge de Protecció, i altres funcions que es considerin oportunes. Les funcions del Consorci de l’Habitatge són exercides pels següents òrgans de gestió directa: • Promoció de nou habitatge de protecció i gestió del parc d’habitatge públic municipal, majoritàriament pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), per l’INCASÒL de la Generalitat i per ADIGSA com a entitat gestora també de la Generalitat. • Execució del planejament aprovat, per BAGURSA, societat de l’Ajuntament de Barcelona, com administració actuant urbanística als efectes establerts per la Llei d’Urbanisme de Catalunya. • La gestió i administració de la xarxa d’informació i oficines d’habitatge de Barcelona i del Registre Municipal de Sol·licitants d’Habitatge de protecció, per BAGURSA. • La gestió dels ajuts a la rehabilitació del parc construït, per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV). Dimensió metropolitana. Cohesió social i habitatge en l’àmbit metropolità. El Consorci Metropolità d’Habitatge La problemàtica de l’habitatge depassa cada cop més els àmbits locals i adquireix una dimensió metropolitana tant en les situacions i necessitats que genera, com em les possibilitats de respostes globals i homogènies. L’accés a l’habitatge és un instrument important de cohesió social també intermunicipal. Certs col·lectius vulnerables (gent gran, aturats, immigrants extracomunitaris amb pocs recursos, ...) pateixen més intensament el risc d’exclusió social i de segregació urbana que pot arribar a posar en perill la cohesió social de la nostra societat, que requereixen ser abordats en la dimensió de la ciutat metropolitana. Les relacions entre urbanisme, habitatge i cohesió social és un tema cabdal pel futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que requereixen ser considerats de forma global i integrada en aquest àmbit. Des d’aquesta perspectiva, alguns dels aspectes importants a abordar són: • Prevenció de l’exclusió social: Les polítiques socials d’habitatge a nivell metropolità s’han d’orientar a prevenir l’exclusió social, tant per 28 circumstàncies econòmiques com socials, motivades per condicions vitals, evitant la segregació urbana i residencial. • Programació d’habitatge protegit coordinada en l’àmbit metropolità, de tipologies variades i ben distribuït, fomentant l’equitat i l’equilibri territorial, sobre la base de la solidaritat intermunicipal, assegurant la integració en el medi ambient urbà. • Considerar la rehabilitació i la regeneració urbana com a instrument eficaç a nivell metropolità, per a mantenir la cohesió social i l’entorn urbà saludable, preservant el paisatge i el territori. • Atenció a col·lectius específics a partir de la reserva de contingents especials d’habitatge: gent gran, amb la dotació d’allotjaments d’assistència residencial i d’habitatges dotacionals suficients; persones amb discapacitat, atenent les seves situacions particulars, tant en habitatge protegit de les diferents modalitats, com dotacionals; dones víctimes de violència masclista, amb habitatge dotacional o de lloguer social; o col·lectius vulnerables, amb recursos dotacionals, habitatges d’inclusió o de lloguer social. El mes de febrer de 2008 es va constituir el Consorci Metropolità d’Habitatge, com a consorci voluntari integrat per la Generalitat i els municipis de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en base a un protocol de col·laboració per coordinar totes les polítiques d’habitatge de l’àrea metropolitana de Barcelona. El protocol estableix que les dues institucions col·laboraran i coordinaran les seves accions en matèria de planificació, programació i gestió d’habitatge protegit a través del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per a donar un fort impuls a les polítiques d’habitatge assequible a l’entorn metropolità. Entre les funcions que haurà de desenvolupar figuren: • Coordinar la planificació de les actuacions d’habitatge amb protecció oficial a l’àmbit metropolità • Coordinar la planificació de la promoció d’habitatges directa per part de les administracions públiques, o convingudes amb d’altres ens • Coordinar les actuacions de remodelació o rehabilitació de barris • Gestionar els patrimonis públics de sòl destinats a habitatges amb protecció oficial de les administracions consorciades • Gestionar el sòl de titularitat d’altres administracions a l’àmbit metropolità • Promoure la mobilització de sòls susceptibles d’admetre habitatge amb protecció oficial en els municipis consorciats • Redactar, tramitar i aprovar el reglament de fixació dels criteris de selecció i accés a l’habitatge amb protecció oficial i de promoció pública en el conjunt de municipis del seu àmbit d’actuació • Coordinar el disseny de les polítiques d’atenció al ciutadà en matèria d‘habitatge i la gestió dels registres municipals de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial L’àmbit d’actuació d’aquest consorci abasta els 31 municipis que formen la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta 29 d’un territori de 500 quilòmetres quadrats on viuen més de 3 milions de persones i que, per les seves característiques, requereixen un esforç especial en polítiques socials d’habitatge. Des de l’Ajuntament de Barcelona estem compromesos en el reconeixement de la realitat de les àrees metropolitanes, amb la particular singularitat de l'àrea de Barcelona, i en la concreció del seu corresponent òrgan de govern metropolità per assumir els reptes comuns, especialment la cohesió social metropolitana. En aquest sentit, el Pla d’Habitatge de Barcelona vol ser també un instrument que aporti solucions que poden donar resposta a problemàtiques comunes dels diferents municipis. El Balanç del Pla d’Habitatge 2004-2010 El balanç del Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010, per al primer període 2004-2007, a 31 de desembre de 2007, per a cada una de les quatre prioritats que es fixava, en les seves dades més significatives és el següent: 1. Planejament i política de gestió de sòl El balanç de sostre i habitatges corresponent al planejament aprovat en el període 2004-2007, es mostra a la taula 3. Sostre total habitatge Habitatge Habitatge Total Potencial de (lliure, planejament protegit, protegit Habitatge dotacional Habitatge habitatge dotacional) protegit dotacional protegit i (m2 sostre) (m2 sostre) dotacional (m2 sostre) Potencial de planejament aprovat 953.089 332.278 3.359 83.900 1.611 4.970 definitivament 2004 Potencial de planejament aprovat 2.056.275 638.587 8.598 146.675 2.127 10.725 definitivament 2004 - 2007 Taula 3: Potencial de sostre i habitatges del planejament aprovat en el període 2004-2007. b) Programa promoció de nou habitatge de protecció • S’han impulsat un total de 10.209 habitatges protegits, dels quals pel que fa a les adjudicacions: Habitatges finalitzats / adjudicats: 4.553 30 En construcció i en tràmits/ adjudicats: 3.129 En construcció i en tràmits pendents d'adjudicar: 2.527 • L’habitatge dotacional per joves i els apartaments amb serveis per a gent gran sumen un total de 3.776 habitatges (Gent jove: 2.613; Gent gran: 1.163). • L’habitatge destinat al lloguer representa un 47% sobre el total impulsat. • Tot i que els promotors públics (PMHB, REGESA, INCASÒL) continuen liderant la construcció de nou habitatge (70%), s’ha donat entrada a nous promotors sense afany de lucre (fundacions, cooperatives veïnals i sindicals). c) Programa de rehabilitació • Renovació el 2005 de les tres àrees de rehabilitació existents -Ciutat Vella, Poble Sec i Gràcia- i ampliació el 2006 amb sis de noves -Poblenou, Clot – Camp de l’Arpa, Prosperitat, Sant Andreu, Sants i Horta-Guinardó. • Aprovació de 8 barris d’atenció especial: Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec, Trinitat Vella, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Coll, La Bordeta. Aprovació de l’Àrea Extraordinària de Rehabilitació del Carmel i entorns. • El conjunt d’accions de rehabilitació dels diferents programes especials pel període 2004-2007, ha estat: Ajuts a la Rehabilitació, amb intervencions de rehabilitació en 4.778 habitatges, amb una subvenció de quasi bé 11 milions d’€; ARI’s, amb una actuació rehabilitadora en 16.092 habitatges i locals, amb una subvenció superior a 20,3 milions d’€; Llei de Barris d’Atenció Especial, amb una actuació de rehabilitació en 1.096 habitatges i locals i una subvenció de més de 2,3 milions d’€; Àrea Extraordinària de Rehabilitació del Carmel i entorns, amb actuació rehabilitadora en 2.409 habitatges i locals, amb una subvenció superior als 3,2 milions d’€. El conjunt d’aquestes actuacions han representat la intervenció en 24.375 habitatges i locals, amb una inversió pública en subvencions de més de 36,9 milions d’€. • Impuls a la darrera fase d’actuació als barris de remodelació. Les actuacions per patologies (El Polvorí, Vivendes del Governador, Trinitat Nova, Turó de la Peira, Via Trajana, Sud-oest del Besòs, Canyelles, La Pau, Can Peguera, Guineueta, Verdum i grup d’habitatges J. A. Parera) han incidit en 9.151 habitatges (2.795 de nova construcció i 6.356 rehabilitats), amb una inversió total de quasi bé 222,2 milions d’€. En els barris en transformació urbanística (Bon Pastor, Colònia Castells, Hospital Militar) ha comportat actuar en 1.350 habitatges, dels que 404 han estat per rehabilitació i la resta, 946 habitatges, d’obra nova, amb una inversió total superior a 59,7 milions d’€. • Consolidació del programa de rehabilitació del paisatge urbà (Barcelona Posa’t Guapa). En el període 2004-2007, i dins dels diferents programes, s’han dut a terme 12.894 actuacions, amb una subvenció total de més de 23 milions d’€. 31 d) Atenció al ciutadà • Obertura de l’Oficina d’Habitatge, a la Rambla del Poblenou, i xarxa de ciutat, formada per: Oficina àmbit Ciutat; Ciutat Vella; Poble-sec; Gràcia; L’Eixample; El Carmel; Nou Barris; Sant Andreu; Oficina del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona; Servei d’Habitatge Jove. • Des de la seva creació el juny del 2005 la xarxa d’oficines i el web ha atès un important volum de sol·licituds d’informació sobre habitatge: unes 185.000 atencions i més d’ 1.400.000 visites a la web. • Creació de la Borsa d’Habitatge l’any 2005, per encàrrec del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Integrada actualment per la Borsa Social d’Habitatge i la Borsa Jove. Junt amb el programa de cessió d’habitatges d’ADIGSA a la ciutat, i el programa de la Sociedad Pública de Alquiler (SPA) del Ministerio de la Vivienda, ha comportat la mediació i obtenció de 1.824 habitatges amb contractes vigents i en seguiment (939 Borsa Jove, 260 Borsa Social, 157 ADIGSA, 468 SPA). • Gestió dels Ajuts al Pagament del Lloguer a Barcelona. El 2005 es van tramitar i concedir 1.105 ajuts, per un import de 1,8 milions d’€; el 2006 van ser 3.124, per una quantia de 7,9 milions d’€. Els tramitats durant el 2007, van ser 5.097 ajuts, dels quals es van aprovar 3.945. El 2008, aquesta xifra va ascendir a 6.920, amb 4.199 ajuts aprovats. • Des de l’Ajuntament de Barcelona s’han atorgat uns ajuts, a través del Patronat Municipal d’Habitatge, per al pagament de despeses de contractes i altres serveis, com des de Serveis Personals, adreçats al pagament del lloguer de gent gran, com altres ajuts a persones amb situació de risc social, per fer front al lloguer o a despeses de contractes, amb un total de 1.418 beneficiaris. • Creació i posada en marxa del Registre municipal de sol·licitants d’informació d’habitatge protegit de Barcelona. • Creació de la web Barcelona Habitatge, on es pot accedir a tota la informació sobre habitatge de protecció i dotacional, rehabilitació i els diferents ajuts de totes les administracions. • Creació del Consell d’Habitatge Social de Barcelona, com l’òrgan consultiu i de participació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona en relació a les diferents accions i interessos vinculats a la planificació, la programació i la gestió de les polítiques d’habitatge a la Ciutat. 32 II. Presentació i Objectius 33 34 PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 Presentació El Pla d’Habitatge de Barcelona és un instrument de previsió i programació, dirigit a respondre les necessitats d’habitatge i a afavorir la mixtura social, que posa en coherència les polítiques d’ordenació urbana, socials i d’habitatge. Aquest pretén ser un Pla estructural, més que conjuntural, que senti les bases d’actuació en les polítiques d’habitatge adreçades als diferents sectors de població. Barcelona ha de fer front a un important dèficit d’habitatges socials, i a un desequilibri entre l’oferta i la demanda d’habitatge assequible; posar a disposició una oferta d’habitatges adaptats als diferents perfils de les persones en situació de precarietat, a les persones amb rendes modestes i mitjanes. El Pla d’Habitatge de Barcelona ha de definir els objectius i els principis d’una política adreçada a respondre a les necessitats d’habitatge i allotjament, a afavorir la renovació urbana i la mixtura social, i a millorar l’accessibilitat a les persones amb discapacitats, assegurant un repartiment equilibrat i diversificat de l’oferta d’habitatge. Instrument per a la mixtura urbana i de la diversitat de l’habitatge. Contingut El objectius del Pla d’Habitatge de Barcelona són l’oferta diversificada d’habitatge, la satisfacció de les necessitats d’habitatge, l’equilibri territorial i social, l’atenció prioritària a les persones i unitats de convivència econòmicament menys afavorides, entre d’altres. De conformitat amb l’article 14 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, els plans locals d'habitatge han de contenir els apartats següents: a) L'anàlisi i la diagnosi de la situació de l'habitatge al municipi. b) Els objectius, els programes i les estratègies d'actuació. c) L'avaluació economicofinancera de les actuacions. L’anàlisi i la diagnosi del Pla d’Habitatge de Barcelona L’anàlisi i diagnosi del Pla contempla els següents aspectes: • Anàlisi de l’oferta, d’habitatges i allotjaments públics i privats i de les previsions de sòl i de reserves per habitatge del planejament, així com de l’estat del parc d’habitatges existent. • Anàlisi de la demanda, que comporta una estimació de les necessitats d’habitatge, segons les estimacions de l’evolució demogràfica previsible, de 35 les necessitats en habitatge social i assequible, de les necessitats per atendre les situacions de les persones econòmicament menys afavorides en habitatges i allotjaments temporals, o les necessitats per a col·lectius específics. • Anàlisi de les disfuncions, en relació a l’equilibri social de l’habitatge i de les seves conseqüències. Els objectius i programes d’acció Els principis orientadors del Pla d’Habitatge de Barcelona són: • Permetre, a partir del principi de mixtura social en l’habitatge, una oferta diversificada i equilibrada de les diferents tipologies d’habitatge. • Respondre a les necessitats, principalment de les persones mal allotjades, desafavorides o que presenten dificultats particulars per accedir a un habitatge. • La millora del parc existent i la renovació urbana. L'avaluació economicofinancera Aquest apartat contempla els mecanismes de finançament públic i privat per al desenvolupament del Pla. El finançament públic ha d’expressar els compromisos financers que requereixen un conveni amb la Generalitat. Objectius del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 Els reptes més importants d’aquests moments en matèria d’habitatge han estat recollits en el Pacte Nacional per a l’Habitatge. Aquests, concretats en Barcelona ciutat, i per a la seva expressió en el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, i d’acord amb allò expressat a la introducció, han d’ incidir sobretot en els següents cinc objectius: a) Entendre i vincular les polítiques i actuacions en habitatge en el marc de les polítiques socials i participatives: - Situar i definir les actuacions relacionades amb l’habitatge amb l’objectiu de la cohesió social i l’equilibri territorial. - Prevenir l’exclusió social residencial i garantir l’estabilitat i la seguretat dels residents més vulnerables. - Consolidar el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona com l’òrgan consultiu i de participació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, en relació a les diferents accions i interessos vinculats a la planificació, la programació i la gestió de les polítiques d’habitatge a la Ciutat. 36 - Consolidar el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona, per al coneixement precís de la demanda i per a l’adjudicació de tot l’habitatge protegit a la ciutat. - Consolidar la Xarxa d’Oficines d’Habitatge, com a Xarxa Integral que realitzarà la informació, l’assessorament i gestió de totes les qüestions relacionades amb l’habitatge. b) Impulsar al màxim la construcció de nou habitatge protegit: - Impulsar el planejament i la gestió de sòl d’habitatge protegit, amb preferència a la gestió urbanística i de sòl que comporti reserves per un elevat nombre d’habitatge protegit, un mínim del 40%, completant els processos que permetin la seva execució. - Fixar els objectius de la promoció d’habitatge protegit i assequible en el marc del compromís d’impulsar 12.000 habitatges protegits en el període 2008-2011, i una quantitat equivalent el següent període. - Augmentar la pròpia capacitat pública de construcció, potenciant el Patronat Municipal de l’Habitatge com a principal instrument de la promoció d’habitatge protegit i dotacional i com instrument de gestió del parc públic d’habitatge. - Continuar impulsant el lloguer assequible per tal d’incrementar el parc públic de lloguer. - Promoure la innovació, la construcció sostenible i l’estalvi d’energia, aplicant els criteris de sostenibilitat en l’edificació, en el disseny i l’ús de materials reciclats i/o reciclables. c) Optimitzar el parc construït i de les seves condicions d’estat i d’ús: - Millorar el parc d’habitatges, a través del control de l’estat de l’edificació i el reforç de la rehabilitació amb especial atenció a la millora de la qualitat de vida i de les condicions d’habitabilitat. - Continuar amb la remodelació de barris, i les actuacions en àrees delimitades d’edificis de major antiguitat (projectes integrals de rehabilitació de nuclis antics; projectes de barris d’atenció especial). - Procés unificat, en el marc del Consorci d’Habitatge de Barcelona, de tots els ajuts a la rehabilitació amb criteris d’universalitat, territorialitat i temàtic, que comporti l’augment dels ajuts destinats a l’habitabilitat, la seguretat i l’accessibilitat. Gestió unificada mitjançant la Xarxa d’Oficines d’Habitatge. - Impulsar actuacions específiques per a la actuació en col·locació d’ascensors mitjançant un programa específic. - Millorar els instruments jurídics i normatius per a facilitar la rehabilitació d’edificis. 37 - Potenciar les mesures per a la mobilització del parc desocupat o infrautilitzat per a la seva destinació al lloguer assequible. Consolidar i ampliar les Borses de Lloguer – Borsa Jove i Borsa Social – amb una gestió coordinada i amb la clara voluntat de posar el mercat nous habitatges actualment desocupats. - Aplicar els criteris de sostenibilitat en els programes de rehabilitació. d) Incrementar i rendibilitzar socialment el sòl públic destinat a habitatge: - Aplicar nous règims de tinença de l’habitatge, promovent noves fórmules alternatives a la venda i de potenciació del lloguer, que garanteixin la propietat pública del sòl, tot plantejant també noves formes de gestió. - Garantir, mitjançant quotes i preus diferenciats, l’aplicació de diferents fórmules d’accés a l’habitatge d’acord amb els ingressos dels sol·licitants. - Promoure la participació dels diferents operadors socials, tal com les entitats sense ànim de lucre i les cooperatives, amb la finalitat d’ampliar l’oferta d’habitatge assequible. - Ampliar l’oferta d’habitatge dotacional, amb especial atenció a la gent gran, incorporant col·lectius específics amb necessitat social. e) Actuar per incidir en les disfuncions del mercat immobiliari: - Desenvolupar mesures i actuacions que reforcin i impulsin el suport a la gent amb menys recursos, com la reserva específica d’habitatges per a persones amb rendes baixes, la millora en la gestió dels ajuts al lloguer, els habitatges d’inserció, les actuacions d’habitatge per a gent gran, entre altres. - Promoure actuacions de control, assessorament i regulació que protegeixin a les persones més febles davant les disfuncions del mercat de l’habitatge. - Actuar en la sobreocupació, l’infrahabitatge, i l’assetjament immobiliari, establint les mesures, protocols i actuacions per prevenir, controlar i evitar aquestes situacions. - Establir àrees on es pugui aplicar el dret de tanteig i retracte a favor de l’Ajuntament, en totes les vendes que es produeixin en un determinat àmbit predefinit. Desenvolupar jurídicament la precisió dels àmbits i les seves característiques 38 III. Anàlisi i diagnosi de la situació de l’habitatge a Barcelona 39 40 PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 ANÀLISI I DIAGNOSI L’evolució de la població, de les formes convivencials, junt amb les condicions del parc d’habitatges, o els condicionants econòmics i del mercat de l’habitatge, són factors que configuren l’evolució de la demanda d’habitatge, i especialment de la previsió de situacions de risc d’exclusió social i econòmica. Aquest apartat fa l’anàlisi dels canvis derivats de l’estructura demogràfica, social i familiar, de la diversificació de les estructures familiars, del nombre de gent que viu sola o amb parella i el de persones separades i famílies monoparentals, dels efectes migratoris, o dels col·lectius que requereixen una atenció especial. A partir de les dades aportades, es proposa una diagnosi de la situació i de la projecció en els anys vinents, per tal d’establir l’estimació de la demanda futura d’habitatge. A partir d’aquesta i de les previsions del potencial d’oferta d’habitatges en el període 2008-2016, s’elaborarà la proposta d’actuació del present Pla d’Habitatge. Població i llars Projecció demogràfica Les dades demogràfiques de Barcelona ens mostren que en els darrers quinze anys l’evolució de la població de Barcelona ha estat fortament condicionada pels moviments migratoris, que han estat determinants en l’etapa d’augment poblacional produït des del 2001. Aquest augment és previsible que es mantingui fins el 2009 i es produeixi un lleuger descens des d’aleshores fins el 2016. La projecció per aquests vuit anys preveu una pèrdua de població en aquest període d’uns 24.000 habitants, resultant d’un creixement natural proper a zero i un saldo migratori negatiu, amb una tendència al descens. Aquesta hipòtesi per obtenir un saldo migratori negatiu es basen en un saldo per migracions internes negatiu i un descens del saldo per migracions internacionals, que continuarà essent positiu però més moderat. La projecció de població mostra evolucions diferents segons el grup d’edat: Per una part, una disminució considerable en la franja 20-34 i una disminució moderada en la franja 65 a 79; una tendència moderada però contínua a l’augment de la població entre 50 i 64 anys; i un fort augment entre la població més gran, la de 80 anys i més, així com les franges de 0 a 19 i de 35 a 49 anys. Les dades de projecció de població fins el 2016 ens indiquen que entrem en una etapa d’estabilització i tendència a la reducció, amb 41 un clar eixamplament en la base de la piràmide poblacional, l’estretament en la franja subsegüent, expressió de les baixes natalitats d’anys anteriors i, un engrandiment del cap de la piràmide. Aquesta evolució de la població ens situa en una perspectiva de manteniment de la demanda de creació de noves llars i l’increment de l’atenció de necessitats específiques d’allotjament per a persones grans, en les diferents modalitats residencials. Canvis d’habitatge. Moviments residencials Els canvis residencials produïts a la ciutat, vénen motivats principalment per necessitats que es poden considerar bàsiques, o de primera necessitat, o les relacionades amb la millora, en una proporció similar entre les dues. La població que més canvia d’habitatge és la compresa entre els 25 i els 44 anys. Durant el període 2001-2006, hi ha hagut un augment generalitzat dels canvis d’habitatge, especialment a la franja d’edats entre 30 i 39 anys. La meitat de barcelonins i barcelonines de 30 a 34 anys han canviat de residència, essent més d’un terç els que ho han fet dels de 35 a 39 anys. A mesura que s’avança en el cicle vital els canvis esdevenen menys freqüents. La previsió de nova demanda de creació de noves llars se situa, per tant, prop de la meitat dels demandants d’habitatge, entre les franges d’edat de 25 a 35 anys. Estructura de les llars Segons el tipus de nucli, les llars de la ciutat reflecteixen una estructura fonamentalment nuclear però amb una tendència a la diversificació, amb una forta tendència al creixement de les llars unipersonals, que representen el 26,2% del total, amb un perfil fonamentalment format per dones, d’edat avançada i vidu, amb un augment de les persones solteres, separades i divorciades. Les llars sense nucli, representades fonamentalment per població vella, en decreixement, i llars joves de població estrangera, en augment. Les llars monoparentals presenten un gran increment, especialment formades per dones amb fills. La previsió de l’estructura de les llars, si bé manté una base nuclear, anirà incrementant el nombre de llars unipersonals i especialment monoparentals, de dones amb fills. Aquesta evolució, junt a una situació de dificultats econòmiques, plantejarà noves necessitats residencials, associades a col·lectius específics, de pisos de dimensions petites i assequibles, preferentment de lloguer. Segments de població amb dificultats d’accés o precarietat en la tinença d’habitatge Taxa d’emancipació de la joventut La taxa d’emancipació de la població que té entre 25 i 34 anys a Barcelona ha augmentat en 10 punts entre els anys 2001 i 2006, situant-se novament per sobre del 60% (61,1%). Aquest augment s’ha degut principalment a la població 42 nouvinguda, majoritàriament emancipada en aquestes edats (el 92,9%), mentre que la ja resident a la ciutat se situa per sota de la mitjana (el 54,6%). Els ingressos condicionen l’emancipació del jovent. Gairebé el 60% del joves entre 25 i 34 anys no emancipats, tenen uns ingressos mensuals inferiors a 1.050 euros, reduïnt-se el percentatge en deu punts entre els emancipats (48%). Pràcticament la cinquena part d’aquest grup de població no emancipada té uns ingressos d’entre 751 i 900 euros mensuals. A més de les dificultats econòmiques per a l’accés a l’habitatge, la formació d’una parella ha deixat de ser el principal motiu per a emancipar-se. La projecció de les noves necessitats residencials dels joves se situen en la franja de 25 a 34 anys. La previsió de l’evolució de demanda d’habitatges se situaria entre un escenari d’estabilització de l’actual taxa d’emancipació i una taxa òptima deu punts superior, segons les previsions d’evolució de la situació econòmica i d’estabilització del mercat immobiliari. Els condicionants de les pautes d’emancipació i formació de noves llars observats en aquesta franja d’edats, comportaran una oferta variada d’opcions d’accés a l’habitatge en condicions assequibles, caracteritzada per tipologies d’habitatge amb preus intermedis i baixos, especialment de lloguer o en dret de superfície, així com de les Borses de Lloguer i els ajuts al lloguer. Condicions residencials de la gent gran Més d’un terç de la població de 65 anys o més, que té la propietat pagada, viu en habitatges construïts entre els anys 1901 i 1960; mentre que els que hi viuen de lloguer, més de la meitat ho fan en habitatges d’aquesta antiguitat. Una quarta part dels majors de 65 anys, que viuen de lloguer, ho fan en habitatges anteriors a 1900. En el cas de propietaris, només representa el 5,3% dels majors de 65 anys. La principal mancança en l’equipament dels habitatges entre la gent gran, és l’ascensor, que afecta a 115.779 persones de 65 anys o més, en una proporció doble entre els que són llogaters, respecta dels propietaris. Les projeccions de població i les característiques dels habitatges orienten a l’actuació en dos àmbits: La millora de les condicions d’habitabilitat i accessibilitat de les llars de la gent gran a través de la rehabilitació, i especialment de la instal·lació d’ascensors, facilitant les condicions i els ajuts específics necessaris per a fer-ho possible. Per altre part, la disposició d’habitatges adequats a les necessitats i adaptats a les condicions de les persones grans, ha de ser una 43 prioritat en aquest proper període, especialment adreçada a les situacions econòmiques més precàries. El lloguer social, l’habitatge dotacional amb serveis, els ajuts al lloguer, junt als equipaments especialitzats d’atenció social i residencial, són els principals recursos i instruments a aplicar i desenvolupar per a donar resposta a aquest sector de persones. Llars monoparentals L’evolució de les estructures de la llar, l’aparició de noves situacions residencials i convivencials, introdueix nous riscos i col·lectius susceptibles de patir exclusió social o econòmica. Durant aquest anys s’ha produït un important augment de les llars monoparentals, derivat principalment del creixement de les separacions/divorcis, que han contrarestat el fort descens de les llars monoparentals encapçalades per vidus i, especialment, per vídues. Dins d’aquest grup, són majoritàries les llars encapçalades per dones (83,9%). Les llars monoparentals tenen, en general, un risc major de patir l’exclusió social, com es deriva del fet que la majoria de famílies que viuen en pisos d’entitats de caire social de fundacions són persones soles amb fills al seu càrrec, en la seva majoria dones. La situació econòmica dels propers anys fa preveure un possible increment de situacions de risc d’exclusió per causes econòmiques. Entre aquesta, cal preveure una major incidència de situacions de famílies monoparentals, formades per dones amb fills. És previsible un increment dels recursos a destinar a aquestes situacions, corresponent a part dels contingents especials. Des dels equipaments especialitzats, els habitatges d’inclusió, els habitatges tutelats, els dotacionals, fins els de lloguer social, es conformarà un recorregut residencial per prevenir l’exclusió social. Població nouvinguda Des de les darreries del segle XX han augmentat de forma considerable les immigracions internacionals per motius de treball. Com a conseqüència d’aquests fluxos, entre el 2001 i el 2007, Barcelona quasi bé ha multiplicat per 3,5 la població de nacionalitat estrangera, comportant un increment del seu pes relatiu a la ciutat, essent un 15,4% l’any 2007. Gairebé la totalitat de la població estrangera es concentra en edats actives laboralment i, especialment, en el grup d’edats de 20 a 44 anys (70%), essent lleugerament més nombrosos els homes (52%) que les dones (48%). Entre aquesta població, el règim de tinença predominant de l’habitatge és el lloguer (68%), molt superior a la del conjunt de la població (26,6%). En relació a la tipologia d’habitatges, les persones estrangeres viuen, en general, en pisos 44 més antics i més petits que el conjunt de la població: Les persones nouvingudes pateixen en major mesura l’amuntegament residencial. L’estabilització dels processos migratoris internacionals, amb una certa tendència a la baixa, representaran una aportació a la demanda els propers anys, diversificada, en les diferents tipologies i formes d’accés, sense una especificitat en les fórmules, amb un equilibri entre el lloguer i l’accés a la compra. Persones amb discapacitats A Barcelona l’any 2006 hi ha 106.274 persones amb alguna discapacitat reconeguda amb el certificat de discapacitat, representant el 6,61% del total de la població barcelonina. D’aquestes, un 59,5% té discapacitats físiques (32,54% motòrics i un 26,97% no motòrics), un 18,8% mentals, un 9,4% visuals, un 7,7% psíquiques i un 4,8% auditives. Les discapacitats físiques i mentals són les que han tingut un creixement més important. Les dades sobre la distribució per edats ens revelen que es tracta d’un col·lectiu particularment envellit. Així, més del 60% de la població amb discapacitat reconeguda supera els 60 anys. La franja de 36 a 59 anys, representa el 29%. Les persones discapacitades pateixen un greuge econòmic5 respecte el conjunt de la població, derivat de la suma dels diferents costos d’adaptació que comporta la discapacitat. Aquests varien en funció del tipus de discapacitat que es pateix i del seu grau. Aquest fet s’afegeix sovint a que el sou mitjà de les persones discapacitades és notablement menor al de la resta de la població. En els propers anys, pot ser previsible una presència creixent de les persones discapacitades, amb un augment no tant sols absolut, sinó també respecte a la proporció que ocupa respecte al total de ciutadans. Les necessitats d’aquests col·lectius, a més dels centres d’atenció especialitzats, s’hauran d’orientar a una oferta adaptada diversificada, des dels habitatges dotacionals, al lloguer o el dret de superfície. Situació persones sense llar La situació dels sense llar respon a causes múltiples, sovint acumulades, combinant factors socioeconòmics i emocionals, essent l’exclusió residencial, una causa, i també una conseqüència, d’aquesta situació. En les persones sense llar es manifesta el nivell màxim d’exclusió social. No obstant, l’habitatge és un element necessari però no suficient per a la integració social. 5 “El greuge comparatiu econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona”. Conèixer Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Desembre de 2006. 45 La desestructuració en la majoria d’àmbits de la vida quotidiana i la falta d’autonomia per a readquirir uns hàbits bàsics són els problemes principals que s’uneixen a les dificultats d’accés a l’habitatge. La pròpia situació d’aquestes persones, fa difícil disposar de resultats inequívocs ni d’una xifra total obtinguda amb una periodicitat concreta. Tanmateix, es disposa del nombre de persones ateses pels serveis d’atenció social i d’alguns recomptes irregulars en el temps, a partir dels quals es pot fer una aproximació de la seva composició. Un 73% de les persones sense sostre ateses pels equipaments socials són persones soles, de les que les tres quartes parts són homes i una quarta part dones. Les tres quartes parts de les persones sense llar tenen entre 26 i 64 anys, predominant les persones adultes d’entre 35 i 44 anys, grup que concentra una quarta part del total. L’evolució de persones sense sostre pot tenir una tendència similar a l’actual, amb característiques masculines i dins del marge d’edats de potencials actius laboralment. El recorregut residencial ha d’anar acompanyat del seguiment social del procés d’inserció. Les necessitats d’allotjament i residencials d’aquest col·lectiu específic, van des dels equipaments especialitzats d’allotjament temporal, els habitatges d’inclusió, els habitatges de transició, fins entrar als circuits normalitzats d’accés a l’habitatge, especialment de lloguer de renda baixa. Mercat de l’habitatge Situació econòmica i accés a l’habitatge L’any 2007 suposa un trencament del cicle alcista de l’esforç econòmic necessari per accedir a un habitatge en propietat, tant si és nou com de segona mà. L’evolució positiva de la mitjana dels ingressos familiars combinada amb la ralentització dels preus de venda explica aquest descens, però que encara es troba en uns nivells molt alts (12,84 i 8,9 anys respectivament). L’esforç financer per accedir a un habitatge en propietat de primera mà s’ha incrementat en 10 anys en més de 30 punts, passant d’un 45% dels ingressos familiars al 79,2%. En el cas dels habitatges de segona mà, l’increment de l’esforç de compra no ha estat tan accentuat. S’ha passat de destinar un 32,3% l’any 1998 a un 47,9% l’any 2007. Els tipus d’interès hipotecari va experimentar un descens entre els anys 2000 a 2005, passant del 5,8 al 3,28%. A partir d’aquests any, els tipus hipotecaris van han anat incrementant fins a valors similars als del 2001, amb uns esforços d’accés a l’habitatge nou, quasi bé 25 punts superiors als d’aquell any. 46 Els increments de l’esforç en el mercat de lloguer no han estat tant bruscs, encara que sí força importants. S’ha passat del 14,1% dels ingressos familiars al 25,4%. La relació entre els ingressos i el cost de l’habitatge és el principal condicionant de la satisfacció de les necessitats d’habitatge de la població. El grup d’edat més jove, sobretot de 18 a 24 anys, i la gent gran, de 65 anys i més, són els col·lectius on es concentra un major percentatge de població amb ingressos baixos. Unes tres quartes parts d'ambdós grups, no arriben als 1.050 euros nets mensuals. Gairebé la meitat dels joves-adults (de 25 a 34 anys) ocupats tenen uns ingressos inferiors a aquest llindar. La presència d’un percentatge més elevat de població amb ingressos baixos en aquests grups d’edat és el principal element condicionant de les estratègies residencials, dificultant o retardant l’accés a l’habitatge per a la població jove i la satisfacció de noves necessitats d’habitatge de la gent gran. Entre els anys 2000 i 2006 s’ha aturat la tendència a l’augment de la propietat en favor del lloguer. La propietat ha passat d’un 76,2% a un 71,2% i el lloguer d’un 21,8% a un 25,4%. L’any 2006, el nombre de persones que viuen en lloguer a terminis supera per primer cop a les que viuen en lloguer indefinit. El lloguer a terminis mostra una tendència continuada a l’augment i es consolida com una opció residencial en augment a la ciutat. En el context actual d’augment de la quantia dels pagaments mensuals relacionats amb la hipoteca, cal destacar que la població que viu en habitatges en propietat però pendents de pagar ha augmentat considerablement entre els anys 2000 i 2006 per passar d’un 16,9% a un 22,5%. L’evolució de les dades actuals projecten una situació pels propers anys de resituació dels preus de l’habitatge, amb una percepció generalitzada de que seguirà el seu descens; un finançament alt, la taxa hipotecària, per sobre del 5%, que podria tornar iniciar un procés de baixada continguda; unes perspectives econòmiques no excessivament optimistes a curt termini, amb índexs de creixement per sota del 2%. Malgrat el previsible manteniment de la baixa dels preus de l‘habitatge, les perspectives econòmiques fan preveure el manteniment d’un nivell alt de l’esforç econòmic per a accedir a un habitatge en propietat, i el trencament actual del seu cicle alcista es mantingui amb un lent procés de recuperació de valors més baixos. El deteriorament de la situació econòmica pot comportar, a curt termini, una major dificultat per a les franges de població amb ingressos baixos, joves en edat d’emancipació i gent gran, 47 incrementada per la tendència a la reducció i el procés de desaparició dels lloguers indefinits, els de renda antiga. Sobre la distribució territorial de la Renda Familiar Disponible (RFD) a Barcelona6 S’observa una distribució equitativa de la renda dins de la ciutat amb un nivell de concentració baix, amb tendència a la reducció (2000-2005). S’ha produït un moviment suau cap a una distribució més equitativa de la renda, així com una reducció de la dispersió. La distribució de rendes presenta un cos central sòlid a l’entorn de la renda mitjana, que es pot situar entre poc més de la meitat i una mica més de tres quartes parts de la població del conjunt de la ciutat. Entre el 2000 i el 2005 es va produir una reducció de les àrees amb índexs de rendes molt baixos i un augment important del nombre de zones i d’habitants en les àrees que tenen índexs al voltant de la mitjana. L’evolució de l’RFD ha anat paral·lela al creixement econòmic dels darrers anys i, de l’increment net de població resident, amb un augment mitjà anual del 4,2%. Aquest ha estat generalitzat, però no homogeni, de tal manera que algunes àrees han experimentat avanços importants (Ciutat Vella o Sant Martí), mentre que en altres (Sant Andreu o Nou Barris) han estat relativament estancades. L’anàlisi del mapa resultant palesa les notables diferències entre les zones del nord i les de l’oest de la ciutat. La distància dels valors mitjans entre les zones de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, per una banda, i Nou Barris i Ciutat Vella, per l’altra, és considerable. També és destacable el fet que ni a Nou Barris, ni a Sants-Montjuïc ni a Sant Andreu hi hagi cap zona que assoleixi el valor mitjà de la ciutat, mentre que a Les Corts i a Sarrià-Sant Gervasi succeeix el contrari. Aquestes dades són consistents amb les dades de perfil econòmic, com l’Índex de Capacitat Econòmica Familiar (ICEF) o les dades de l’Agència Tributària (AEAT), a més de l’Índex Sintètic de Desigualtat Social (ISDS), amb matís més social. Si bé l’objectiu del Pla és l’actuació generalitzada en tot l’àmbit de la ciutat, segons les possibilitats, i l’atenció a totes les persones en situació de major feblesa i precarietat independentment del lloc de residència, la distribució de l’RFD presenta un mapa on es visualitzen àmbits amb menor disponibilitat econòmica. És en aquests on també conflueixen en major mesura altres condicionants o problemàtiques afegides, com un major nombre de persones en el llindar de pobresa; l’existència d’un parc d’habitatges construïts més antic, o de polígons dels anys 60 i 70 amb patologies constructives i problemàtiques estructurals i urbanes; o fins i tot una major incidència de les disfuncions del mercat de l’habitatge. Per altra part, solen ser parts de la ciutat on hi ha majors necessitats de renovació 6 “Distribució territorial de la Renda Familiar a Barcelona”. Ajuntament de Barcelona. Gener de 2007. 48 urbana i majors dèficits, al temps que major disponibilitat d’espais d’intervenció urbanística. És en aquestes zones també, en què la millora econòmica experimentada aquests anys, ha anat acompanyada d’actuacions importants en l’àmbit urbanístic, de l’habitatge i social. L’esforç per la millora de la cohesió social, de la mixtura social i urbana, comporten una major intervenció pública en aquestes zones, des de programes socials, d’habitatge assequible en les diferents fórmules, un major esforç en la rehabilitació, o en les actuacions de renovació i regeneració urbana. Potencial d’oferta d’habitatge Potencial teòric de promoció d’habitatge A partir de les possibilitats del planejament urbanístic, el potencial d’oferta d’habitatge lliure per al període 2008-2016 es situa entre les 38.000 i les 43.000 unitats, de les quals entre 18.000 i 20.000 es desenvoluparien en sòls fóra d’àmbits de planejament, per llicència directa tant d’obra nova com de reforma, i entre 20.000 i 23.000 en sòl amb desenvolupament de planejament. El potencial d’oferta d’habitatge protegit per aquest període se situa entre les 24.000 i les 27.000 unitats, mentre que el de l’habitatge dotacional es situa entre les 6.000 i les 7.000 unitats. Grau de cobertura de les necessitats d’habitatge de la població Estimació teòrica de la demanda d’habitatge Formació noves llars Les estimacions de la demanda potencial d’habitatge pel període 2008-2016 s’han realitzat prenent com a referència el grup de població de 25 a 34 anys, edats en les que la població majoritàriament canvia d’habitatge per formar noves llars. La demanda potencial resultant es calcula suposant unes taxes d’emancipació òptimes del 70% i les que hi havia al 2006, que són del 54,6%. Així, la demanda potencial d’habitatge dels joves per formar noves llars en el període de treball, oscil·larà entre les 111.518 i les 124.722 unitats, distribuïdes en tipologies de llar com segueix: - La demanda potencial d’habitatge en llars unipersonals se situa entre les 33.556 i les 37.529 unitats. - En llars sense nucli la demanda serà entre 10.734 i 12.005 unitats. - En llars en parella la demanda se situa entre les 55.483 i les 62.052 unitats. - En llars monoparentals la demanda d’habitatges serà entre 8.341 i 9.328 unitats. - En llars múltiples hi haurà una demanda entre 3.404 i 3.808 unitats. 49 Per altra part, prenent com a referència la distribució de la població de nacionalitat estrangera segons tipologia de la llar, s’ha estimat la distribució de les 76.549 persones que hi haurà de més a Barcelona per efecte de les migracions. En total la població de 25 a 34 anys nouvinguda demandarà 38.811 habitatges. Cadena de vacants A partir de les tipologies de llar on la persona principal té entre 35 i 64 anys, s’ha estimat la distribució de les 35.230 persones que deixaran de residir a Barcelona per efecte de les migracions. En total aquesta població deixarà 19.570 habitatges a Barcelona durant aquests anys. La població de 65 anys i més que marxi de la ciutat donarà un saldo migratori negatiu de 20.804 persones, de les que la gent que no viu amb altres persones, deixarà una vacant de 9.147 habitatges que podran entrar al mercat en el període 2008-2016. Per efecte de l’estructura per edats, la mortalitat entre la població de 65 anys i més serà de 161.160 individus. Si es considera que el 93,5% d’aquestes persones viu en habitatge independent, 150.685 persones de 65 anys i més deixaran de residir a Barcelona entre el 2008 i el 2016 per efecte de la mortalitat. En total, entre 51.742 i 66.252 habitatges podran entrar al mercat per aquesta causa. Estimació de la cobertura teòrica entre la oferta i la demanda d’habitatge L’estimació teòrica de les necessitats d’habitatge de la població a Barcelona entre els anys 2008 i 2016 se situen entre les 150.329 i les 163.533 unitats repartides com segueix: - Entre 111.518 i 124.722 unitats per formació de noves llars de la població que resideix a Barcelona. - 38.811 unitats per la població nouvinguda. El potencial teòric màxim d’oferta d’habitatge a Barcelona en el període 2008- 2016 se situa entre les 108.459 i les 126.969 unitats distribuïdes com segueix: - 19.570 unitats que deixarà la població de 35 a 64 anys que marxi de Barcelona. - 9.147 unitats que deixarà la població de 65 anys i més que marxi de Barcelona. - Entre 51.742 i 66.252 unitats que deixarà la gent gran per efecte mortalitat. - Entre 28.000 i 32.000 habitatges lliures i protegits acabats que potencialment pot desenvolupar el planejament vigent. L’anàlisi de l’estimació de la demanda d’habitatge en els propers vuit anys se situa en un interval entre 150.000 i 163.000 habitatges. La cadena de vacants i el potencial de nou habitatge que permet el 50 planejament, conformen un potencial d’oferta d’entre 108.000 i 127.000 habitatges. Aquestes xifres permeten projectar una situació teòrica amb possibilitats o capacitats de satisfer la demanda que es pugui generar en aquest període. Les xifres obtingudes d’aquest escenari, ofereixen uns valors màxims. Els processos d’urbanització i d’edificació estan condicionats per altres factors relacionats amb la gestió urbanística, amb el context socioeconòmic i amb les estratègies dels agents que intervenen en el sector residencial, entre els més destacats. Tots aquests elements condicionen la capacitat efectiva de produir habitatge, més enllà de la disponibilitat de sòl apte per ésser edificat. El potencial de producció d’habitatge s'entén com el nombre d’habitatges que efectivament poden ser construïts i posats a disposició de la població per satisfer les seves necessitats residencials. Per estimar aquest valor s’han tingut en compte tres factors: - El potencial que ofereix el planejament urbanístic. - L’evolució en els darrers anys dels habitatges finalitzats a la ciutat. - El context socioeconòmic actual. S’ha estimat que el potencial de producció d’habitatge a la ciutat de Barcelona pel període 2008-2016 és entre 28.000 i 32.000 habitatges. Les previsions d’habitatge protegit, ens situarien en una cobertura potencial amb habitatge social i assequible del 54% del total de la previsió d’habitatge del nou planejament, el que representa un 44% del total del potencial d’habitatge nou, amb un nivell d’avenç en el compliment de l’objectiu de Solidaritat Urbana, definit en la Llei del dret a l’habitatge i en el Pacte Nacional per a l’Habitatge, molt alt, el que representa un important esforç públic de cobertura del parc social. CONCLUSIÓ La projecció demogràfica per al període 2008-2016 de previsió del Pla, indica una estabilització de la població de Barcelona, amb tendència a la reducció, que provocarà un eixamplament de la base de la piràmide poblacional, l’estretament de les edats intermèdies fruit dels anys de baixa natalitat, i una ampliació del grup d’edats del cap de la piràmide. Aquesta imatge conforma una perspectiva de manteniment de la demanda de creació de noves llars, amb un increment de les necessitats específiques d’allotjament per a persones grans. La previsió de nova demanda es segueix situant majoritàriament entre la franja d’edat dels 25 a 35 anys. 51 Les característiques i necessitats d’habitatge vindran marcades pels següents aspectes: • Increment del nombre de llars unipersonals, especialment monoparentals, de dones amb fills, que conformaran una part de la demanda de noves necessitats residencials de col·lectius específics. • Increment del nombre de persones grans amb necessitats específiques, des de la millora de les condicions d’habitabilitat i accessibilitat de les llars, a un oferta residencial adequada i adaptada a les seves necessitats, des del lloguer social, els habitatges dotacionals amb serveis i els equipaments especialitzats d’atenció residencial i social. • Presència creixent de persones amb discapacitats, amb necessitats que van des dels centres d’atenció especialitzada, a una oferta residencial diversificada i adaptada, que pot incloure habitatges dotacionals, el lloguer o el dret de superfície. Aquesta serà coberta com a part dels contingents especials, per a col·lectius específics. • Si bé l’evolució de les persones sense sostre no presenta una tendència diferenciada a l’actual, amb unes característiques marcadament masculines i d’edats de potencials actius laboralment, cal emmarcar els processos d’inclusió residencial dins dels d’inclusió social. Els recorreguts residencials han de seguir camins paral·lels als processos d’acompanyament i d’inserció social. La seva atenció ha de passar per recursos d’allotjament temporal i residencials que van des dels equipaments especialitzats, els habitatges d’inclusió i els habitatges de transició, fins entrar definitivament als circuits normalitzats d’accés a l’habitatge, especialment de lloguer de rendes baixes. • Les perspectives d’evolució econòmica i del mercat immobiliari, junt amb esforços financers per accedir a un habitatge, força elevats encara, situen una perspectiva a curt termini de major dificultat en les franges de població amb ingressos baixos, als joves en edat d’emancipació i a la gent gran. Això comportarà no sols una diversificació de tipologies d’habitatge, sinó una especial atenció a una oferta àmplia d’habitatge assequible per rendes baixes i intermèdies, amb una provisió adequada d’habitatge social per a persones i unitats convivencials de capacitats econòmiques molt baixes. Les estratègies, els instruments i les actuacions del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 s’orientaran a atendre la demanda social d’habitatge prevista, incrementant i diversificant la oferta d’habitatge protegit i assequible. Aquesta s’haurà d’estructurar donant resposta als demandants de fórmules d’habitatge més social, corresponents a la franja d’ingressos més baixos; als demandants d’habitatge protegit, amb ingressos intermedis; i als demandants d’habitatge exclosos del mercat lliure, però amb rendes familiars altes. Així mateix, el Pla ha de contemplar també les previsions residencials dels col·lectius específics socialment més vulnerables, incorporant també la perspectiva de gènere, per tal d’atendre les situacions de les persones que poden quedar excloses de l’accés a l’habitatge. 52 D’altra banda, el Pla també ha de contemplar les situacions de reallotjament dels afectats per processos urbanístics, assegurant l’accés als habitatges que la legislació preveu en aquestes situacions. Finalment, des del Pla també es volen contemplar les situacions d’atenció a altres necessitats residencials i d’allotjament temporals, que des d’altres plans i programes o de forma complementària cal preveure per atendre situacions i col·lectius molt específics. 53 54 IV. Estratègies, Instruments i actuacions del Pla d’Habitatge 55 56 A. Augmentar el sòl destinat a la promoció d’habitatge assequible L’objectiu principal referent a la política de sòl a la ciutat de Barcelona és augmentar el sòl destinat a habitatge assequible per tal de fomentar l’accés a un habitatge digne a les persones que viuen a la ciutat de Barcelona, atenent les seves situacions econòmiques particulars, en el marc de la normativa dictada per la Generalitat. Una de les eines principals per a garantir aquest objectiu és la Memòria Social de l’Habitatge. El nou marc legislatiu en matèria d’urbanisme, definit pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme i el seu Reglament, aprovat per Decret 305/2006 de 18 de juliol, estableix les obligacions de reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20%, destinat a règim general i especial, i del 10%, destinat a preu concertat, de l’increment del sostre residencial de nova implantació. A aquesta cal afegir la corresponent al 10% destinada a habitatge concertat de Catalunya que estableix la Llei d’habitatge. Així mateix, la Llei d’Urbanisme estableix l’obligació d’adjuntar la Memòria Social de l’Habitatge en tots els nous planejaments urbanístics. La Memòria Social de l’Habitatge (article 59.1 de la llei d’urbanisme) ha de, en primer lloc, determinar les necessitats d’habitatge protegit i/o assequible que té l’àrea afectada pel planejament urbanístic. En segon lloc, establir el nombre i percentatge d’habitatges de protecció que efectivament es portaran a terme i indicar quins són els perfils socioeconòmics de les persones destinatàries d’aquests habitatges. En tercer lloc, si el planejament contempla habitatges dotacionals, s’ha de justificar la seva necessitat i adequació. Finalment, la Memòria Social ha de fixar els objectius socials que es pretenen assolir amb l’actuació urbanística. A.1 Impulsar l’obtenció i gestió urbanística de sòl per destinar-lo a habitatge protegit i dotacional públic La gestió urbanística és l’instrument essencial i primer de les polítiques d’habitatge i per a l’execució del Pla d’Habitatge. Resulta imprescindible per a una ciutat com Barcelona que vol transformar-se a través de processos de reciclatge urbà, sense ocupar nou sòl, treballant sobre la ciutat consolidada, optimitzant les seves possibilitats i mantenint el model urbà. Barcelona té una limitació estructural, ja que no disposa de sòl urbanitzable, pràcticament tot el sòl del terme municipal és urbà. Aquest fet que impossibilita créixer en extensió, dóna una gran importància i rellevància a la renovació urbana, la reinvenció i reciclatge de la ciutat, i a la gestió urbanística, com a instruments per fer aflorar sòl i sostre per atendre la demanda d’habitatge. Aquests darrers anys, aquestes actuacions han comportat l’ obtenció d’uns 23.000 m2 de sòl anuals per expropiacions i a l’entorn de 150.000 m2 per cessió gratuïta. 57 A través de l’obtenció i gestió de sòl, per adquisició, expropiació, cessions obligades o permutes, es poden fer realitat les previsions del planejament i la seva concreció en habitatge protegit i assequible, així com les d’habitatge dotacional. A.1.1 Potencial de sòl i sostre destinat a habitatge protegit i dotacional Per tal de complir amb l’objectiu d’augmentar el nombre de promocions destinades a habitatge assequible, el present Pla Local impulsa l’obtenció de sòl per tal de destinar-lo a habitatge protegit (règims especial, general i concertat) amb les qualificacions adequades de sòl residencial i, a habitatge dotacional públic en els sòls de sistemes qualificats d’HD/7, segons les fórmules jurídiques previstes per la llei i destinats als contingents especials i programes específics. Tot seguit es detallen les dades del potencial d’habitatge protegit / dotacional per l’execució de planejaments per al període 2008-2016. Aquesta taula mostra una estimació orientativa del nombre d’habitatges, en el marc de les normes urbanístiques del Pla General Metropolità relatives a la densificació, on els valors s’han obtingut a partir de la mitjana de referència de la diversificació d’habitatges. Sòl (m2) Sostre (m2) Nombre d’habitatges Habitatge protegit (règims 340.000 / 2.100.000 / 24.000 / 27.000 especial, general i concertat) 380.000 2.500.000 Habitatge dotacional 82.000 / 96.000 360.000 / 420.000 6.000 / 7.000 Taula 4: Potencial d’habitatge protegit i dotacional per a l’execució de planejaments per al període 2008-2016 L’Ajuntament de Barcelona, a partir de la Modificació del Pla General Metropolità per a la incorporació al sistema d’habitatges dotacionals aprovada el 24 de gener de 2008, proposa assignar sòls al destí d’habitatge dotacional amb una única clau urbanística (HD/7) independentment del col·lectiu al que vagin adreçats. D’aquesta manera s’unifica la regulació urbanística de les diferents tipologies de sistemes d’habitatges dotacionals públics en sòls qualificats de sistemes. L’objectiu d’aquesta qualificació genèrica de l’habitatge dotacional és facilitar una gestió que permeti la diversificació de tipologies i usuaris de l’habitatge dotacional, tot promovent la mixtura d’usos i la cohesió social, en les diferents promocions que es portin a terme. Els objectius de promoció d’habitatge protegit per al període 2008- 2016 són: - La finalització de 6.000 habitatges protegits que ja es troben en execució i que provenen de les promocions impulsades en el període 2004 – 2007 i per tant no estan inclosos en la taula de potencials 2008-2016. 58 - La finalització de 6.000 habitatges protegits corresponents als potencials del període 2008-2016 - 6.000 habitatges en construcció corresponents als potencials del període 2008-2016 - 6.000 habitatges addicionals disposaran de planejament aprovat, sòl i operador; i 6.000 més es trobaran en procés de gestió de planejament. L’objectiu d’execució d’habitatge dotacional del present Pla, en el seu període de vigència, és la promoció de 5.000 nous habitatges, que es destinaran: - 1.500 / 2.000 habitatges per a joves - 2.000 / 2.500 habitatges per a la gent gran - 500 / 1.000 altres col·lectius específics Els habitatges nous impulsats durant el període de vigència del Pla (els 18.000 habitatges construïts, en construcció o amb planejament i gestió de sòl aprovada), disposaran dels següents règims de tinença especificats a la Taula 5. Habitatge Habitatge Protegit Habitatge Concertat (règims especial i general) Dotacional venda lloguer Venda / Reallotjament Remodelació Lloguer Dret de (venda- (venda- (25 anys) superfície lloguer) lloguer) 2.000 1.000/ 7.000 1.000 1.500 / 5.000 1.500 2.000 Taula 5: Règims de tinença de la previsió dels habitatges nous impulsats durant el període de vigència del Pla. A.1.2 Prioritzar els nous desenvolupaments urbans en els quals els aspectes de gestió de sòl comportin un elevat nombre d’habitatge protegit. Els nous desenvolupaments urbanístics que porti a terme l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les previsions de la memòria social d’habitatge, tendiran a assolir uns percentatges d’habitatge protegit del 50-60%, sempre i quan la viabilitat tècnica i econòmica del planejament urbanístic així ho permeti i superant en tot cas els mínims legals del 40% previstos per al conjunt dels diferents règims. Aquestes previsions seran complementades per reserves d’habitatge dotacional. L’Ajuntament impulsarà modificacions del planejament de sòls amb qualificacions d’usos obsolets i de recuperació de patrimonis d’altres administracions per tal de destinar el sòl recuperat a habitatge protegit. 59 Potencial Planejament Situació urbanística d’Habitatge Protegit MPGM estació de Rodalies Modificació del planejament redactada, pendent de tràmit de llicència d’obra 200 MPGM Front Marítim de la Barceloneta Pendent redacció Modificació PGM 100 MPGM Batlló – La Magòria En execució reparcel·lació. En redacció el projecte d’HP 600 PERI del Polvorí Gestió finalitzada. Projectes en execució i redacció dels darrers habitatges 100 MPGM Colònia Castells En execució gestió de sòl. Inici 2ª fase d’edificació 300 MPGM La Marina de la Zona Sectors 8, 10 i 14 Plans Millora Urbana Franca aprovats, Sectors 3, 6 i 14 en redacció els PMU. 6.400 Reparcel·lació iniciada en PMU aprovats MPGM Hospital Militar – La En execució gestió sòl. Executat el 1er. edifici Farigola de reallotjament; redacció projectes 2ª fase 250 Pendent gestió de sòl. Planejament aprovat. MPGM La Vall d’Hebron i PMU Teixonera I en execució. entorns ( Teixonera i La Clota) PMU Teixonera II pendent de revisió. 650 PMU La Clota conservació i renovació aprovats i pendents d’execució. MPGM Primer Cinturó En execució gestió de sòl i projecte edificació 100 PAU1 pendent execució reparcel·lació i redacció MPGM Roquetes de projectes edificació. PAU2Pendent 150 modificació planejament MPGM Torre Baró Sectors 1 i 3 en execució. Sectors A i B – àrea 2 i Sector 4 pendents de gestió. 700 MPGM Trinitat Nova En execució Fases 1, 2 i 3; en execució la resta de fases 600 ARE Vallbona Pla Director de l’ARE en tràmit d’aprovació inicial. Procés de participació en marxa 1.200 MPGM Bon Pastor En execució gestió de sòl i projectes d’edificació 600 Transformació solar antiga Pendent de nova Modificació PGM. Procés de presó Trinitat Vella i entorns participació iniciat 500 MPGM La Verneda Industrial – Torrent d’Estadella Aprovació Inicial Modificació PGM juliol 2008 3.800 MPGM Plaça de les Glòries, Pendent aprovació Plans Millora Urbana 1, 2 i entorns 7/6b. Redacció projecte habitatges dotacionals 600 MPGM Meridiana Sud En redacció Projecte Reparcel·lació PAU 1 i pendent aprovació PMU PAU 2 450 MPGM Casernes de Sant Sector Millora Urbana en execució. Andreu Projecte Reparcel·lació PAU 2 en tràmit 1.200 d’aprovació MPGM Sant Andreu - La Planejament aprovat (MPGM) i PMU. Pendent Sagrera (sectors Colorantes II, processos de reparcel·lació i redacció de 3.000 La Sagrera i Prim) projectes MPGM 22@ Redacció PMU i Projectes de Reparcel·lació. Edificacions iniciades i en redacció 2.000 MPGM nous habitatges Modificació PGM aprovada definitivament. dotacionals Projectes en redacció 700 POTENCIAL TOTAL D’HABITATGE PROTEGIT 24.200 Taula 6: Potencials d’habitatge protegit en planejaments prioritaris d’actuació període 2008 – 2016 (març 2009). 60 Aquestes actuacions permetran a l’Ajuntament impulsar nous desenvolupaments urbans que, junt amb les altres mesures que es detallen en aquest Pla d’Habitatge, han de permetre assolir els objectius de política social residencial que estableix el nou marc normatiu en matèria d’habitatge i que concreta el present Pla. Els programes de gestió urbanística, per executar durant la vigència del Pla d’Habitatge 2008 - 2016, preveuen el desenvolupament de més de 50 àmbits de planejament on s’obtindrà nou sòl per actuacions d’habitatge protegit. En concret es preveu donar prioritat: - Actuacions que proposin la creació de nous barris i/o àrees residencials que completin els teixits existents de la ciutat i que afavoreix a una major cohesió social en tot el territori de Barcelona a la vegada que reforcen la seva estructura urbana. Entre altres s’actuarà preferentment en: MPGM Plaça de les Glòries i el seu entorn, MPGM Meridiana Sud, MPGM Sant Andreu – La Sagrera (sectors Colorantes II, La Sagrera i Prim), MPGM La Vall d’Hebron i entorns (Teixonera i La Clota), MPGM La Marina de la Zona Franca, MPGM 22@. - Transformació de grans solars per canvi d’ús de l’activitat afavorint la creació de nou habitatge assequible, nous equipaments i espais verds. Com exemple, s’actuarà als emplaçaments de: MPGM Can Batlló – La Magòria, MPGM de les antigues Casernes de Sant Andreu, solar antiga presó de la Trinitat Vella i els seus entorns, etc. - Es continuarà donant prioritat d’actuació a totes les actuacions de remodelació de barris ja iniciades amb l’objectiu de finalitzar aquestes millores urbanes durant el període de vigència del Pla. Es poden citar per la seva significació les actuacions de: PERI del Polvorí, MPGM Colònia Castells, MPGM Trinitat Nova, MPGM Bon Pastor, MPGM Torre Baró, MPGM Hospital Militar – La Farigola. - Finalment, també es proposen actuacions que completin les xarxes urbanes de la ciutat i aportin nou habitatge assequible i equipaments. Per la seva rellevància en aquest apartat es pot citar: MPGM estació de Rodalies, MPGM Front Marítim de la Barceloneta, MPGM Primer Cinturó, MPGM Roquetes, MPGM nous habitatges dotacionals, etc. A.1.3 Renovació urbana. Reserves de sòl en transformacions del teixit urbà obsolet. Una ciutat consolidada com Barcelona no pot aspirar a cobrir la demanda d’habitatge dels seus habitants només, ni tant sols principalment, per mitjà del potencial creixement de la nova construcció. Calen processos de regeneració i reformulació dels teixits urbans consolidats per tal de fer front a les necessitats d’habitatge assequible de la població. L’aposta per la regeneració del teixit urbà obsolet és una de les línies principals d’aquest Pla Local. No té sentit pretendre impulsar un model de creixement 61 extensiu en una ciutat com Barcelona. Cal regenerar àrees i barris de la ciutat per a construir una ciutat densa, compacta i, sobretot, cohesionada socialment. En aquest apartat cal fer referència a 3 tipus d’actuacions que generen nou habitatge protegit destinat al reallotjament de veïns afectats: - Durant aquest mandat és finalitzaran la majoria de les actuacions en els Barris de Remodelació per patologies estructurals, ja que s’han iniciat les darreres promocions en el Polvorí, Turó de la Peira, Via Trajana i Sud –oest del Besòs. Mentre, que s’abordarà la part més important de la remodelació en el barri de la Trinitat Nova. - S’actuarà de manera important en actuacions de renovació urbana (Colònia Castells, Hospital Militar – La Farigola, el Carmel, Bon Pastor i Torre Baró) que tant per les característiques dels seus habitatges o per la seva configuració han esdevingut àrees on és precís i urgent una forta intervenció urbanística. - Finalment, també es preveuen habitatges de reallotjament per tots els veïns que necessitin reallotjament en els distints planejaments on s’actuï. L’objectiu del present Pla és la promoció de 2.500 a 3.000 habitatges en barris de remodelació per patologies estructurals i barris de remodelació urbanística i 1.500 habitatges de reallotjament en altres planejaments. A.1.4 Reserves de sòls dotacionals i d’equipaments destinats a altres necessitats residencials i d’allotjament El Pla d’Equipaments de Barcelona 2005-2015, l’eina de planificació, racionalització i gestió, planteja els objectius bàsics de les necessitats dels diferents equipaments que requereix la ciutat a mig i llarg termini. Entre aquests, es contemplen també els recursos dotacionals especialitzats destinats a l’allotjament temporal o permanent de persones amb necessitats específiques, amb atenció a través dels recursos dels programes dels Serveis Personals. Aquests són els equipaments especialitzats d’atenció i inclusió social. En el nou catàleg d’equipaments, entre altres, es contemplen les residències per a gent gran, les residències per a persones amb discapacitat, les llars- residència i llar amb suport per a persones amb discapacitat, les residències per a sense sostre i els Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). A aquests, cal afegir també les residències d’estudiants. • Residències de gent gran Equipaments adreçats a acollir i donar atenció, de manera permanent o temporal, a persones més grans de 65 anys que no poden fer les activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, alimentació, mobilitat, etc) o necessiten una supervisió constant (per malaltia mental, demència, etc) i no 62 compten amb el suport familiar o social per continuar vivint a casa seva. L’ingrés a les residències públiques es tramita als Centres de Serveis Socials a través de la sol·licitud única. • Residències per a persones amb discapacitat Són equipaments d’acolliment residencial amb prestació de suport extens i generalitzat per a persones adultes, de 16 a 64 anys, amb discapacitat greu. Aquests equipaments proveeixen d’un servei d’acolliment residencial substitutori de la llar, i d’un suport integral personalitzat per tal d’afavorir la màxima autonomia possible i un bon nivell d’integració social i de qualitat de vida. Respecte a la tipologia de discapacitat aquests equipaments poden especialitzar-se en l’acollida de persones: amb discapacitat psíquica profunda (grau ≥75%, barem de tercera persona, no acollits als centres d’atenció especialitzada –CAE-); amb discapacitat psíquica no profunda i trastorns de comportament; amb gran discapacitat física (grau ≥75%, mobilitat reduïda, barem de tercera persona, no acollits als CAE). Places actuals Objectius noves places / grau cobertura Discapacitat psíquica 41 240 / 40% profunda discapacitat psíquica no profunda i trastorns de 24 90 / + 30% comportament gran discapacitat física 106 252 / 30% Taula 7: Previsió d’equipaments residencials per a persones amb discapacitat • Llars-residència i Llars amb suport per a persones amb discapacitat Aquests són equipaments d’acolliment residencial, amb prestació de suport intermitent o limitat per a persones adultes, de 16 a 64 anys, amb discapacitat en grau no inferior al 65%. Poden ser de dos tipus, depenent de la discapacitat: psíquica o física no greu no acollides a residències, ni a CAE, i preferentment usuàries de centres ocupacionals; amb trastorns mentals severs amb necessitats temporals o permanents d’acolliment amb un nivell d’autonomia que no requereixen d’atenció sanitària continuada. L’accés a aquests equipaments es prioritzarà en funció de l’estat de necessitat, l’entorn familiar i la capacitat econòmica. Els serveis que ofereixen són substitutoris de la llar, i s’orienten al manteniment i la millora de l’autonomia de la persona. 63 Equipaments actuals / Objectius noves places / places grau cobertura Discapacitat física i 38 / 420 368 / 50% psíquica no greu Trastorns mentals 38 / 312 175 / 90% severs Taula 8: Previsió de llars residencials per a persones amb discapacitat • Residències per a persones sense sostre Programa municipal d’atenció social a persones sense sostre, d’abril de 2006, emmarcat dins del Pla Municipal per a la Inclusió Social, defineix la xarxa municipal d’equipaments integrals per a persones sense sostre, amb una oferta adequada i diversificada de serveis: acolliment diürn socioeducatiu de caràcter obert, acolliment residencial i serveis d’higiene i alimentació. Els serveis d’acolliment residencial tenen per objectiu la superació de l’exclusió residencial per mitjà de l’accés, si s’escau, a centres residencials de llarga estada, o bé a l’habitatge de lloguer. Els Serveis d’Acolliment Residencial Temporal poden ser: A) Servei residencial temporal de Primera Acollida: Es tracta de centres d’acolliment de primer contacte amb la persona sense sostre, amb un temps d’estada curt, per a valoració i derivació cap a altres recursos. L’objectiu principal és donar cobertura a necessitats bàsiques i operar com a punt de vinculació a serveis de la resta de la xarxa. B) Servei residencial temporal d’Atencions Bàsiques: Es tracta de centres d’acolliment adreçats a persones sense sostre en fases de desarrelament consolidades i avançades, sense capacitat ni motivació inicial per tal de comprometre’s en el seu propi procés d’inserció social. L’objectiu principal és de cobertura de necessitats bàsiques, recuperació d’hàbits personals i socials, i derivació posterior cap a recursos residencials de llarga estada (residències de gent gran o de persones amb discapacitat, centres de salut mental, centres sociosanitaris...) o bé cap a recursos de la pròpia xarxa d’inclusió amb requeriments de més alt compromís personal. C) Servei residencial temporal d’Inserció: Es tracta de centres residencials temporals en el quals la persona atesa es compromet a un pla d’inserció personalitzat. En aquesta tipologia de centres l’estada pot ser curta, en el cas de persones amb poc desarrelament social (incloent-hi aquí el programa d’hotels i pensions), o bé de mitja estada en el cas de persones amb un grau més avançat de desarrelament o en situació consolidada de desestructuració. El Servei d’habitatges d’inclusió, està format per habitatges d’acolliment temporal amb suport socioeducatiu amb l’objectiu que les persones ateses dins la xarxa d’atenció a persones sense sostre puguin finalitzar el seu procés d’inserció social amb el màxim d’autonomia personal. Estan pensats com a recurs-pont abans de finalitzar el procés d’inclusió en un entorn el més normalitzat possible. 64 • Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) Són establiments de residència temporal, que acullen a menors entre 3 i 18 anys, sota mesura de tutela o guarda administrativa mentre no poden retornar amb la seva família o no tenen una família d'acollida. Depenen de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. • Residències d’estudiants Els estudiants universitaris són un col·lectiu que pot arribar ha representar fins a un 10% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En l’actualitat es poden distingir 3 tipus principals de llocs de residència: - Comparteixen habitatge amb familiars - Comparteixen habitatge amb altres estudiants - Residències d’estudiants i Col·legis Majors La ciutat de Barcelona disposa d’unes 6.300 places de residències d’estudiants (incloses la Vila de l’UAB) i poc més de 1.400 places en Col·legis Majors. Aquesta oferta és clarament insuficient ja que sols cobreix el 4,5% del nombre total d’estudiants potencialment demandants. L’objectiu pel període 2008 – 2016 és la promoció de 7 noves residències d’estudiants amb una capacitat de 1.500 / 2.000 places que se situaran preferentment als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants – Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí (Poblenou). A.2 Consolidar (augmentar i preservar) el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, destinats a usos d’habitatge. La Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme de Catalunya, recull l’obligatorietat de constituir aquest patrimoni públic de sòl i habitatge (PPSH). L’obligació de constituir el PPSH, els requeriments relatius als possibles destins dels recursos afectes, com també els procediments per a fer-ne la cessió o l’alienació, es formulen amb independència de l’adaptació o no del planejament urbanístic municipal al nou marc legal urbanístic derivat del DL 1/2005 i el Decret 287/2003. Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general que delimiti àmbits d’actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament, han de diferenciar, com a patrimoni separat de la resta de béns municipals, els béns que integren el Patrimoni públic de sòl i habitatge (PPSH). Queden afectes al PPSH els recursos patrimonials procedents de: aprofitament urbanístic de cessió obligatòria; finques expropiades per incompliment de la funció social de la propietat; finques expropiades per la constitució o ampliació de PPSH; import dels diferencials de preu/valor en les transmissions de finques del Registre de solars; import de les sancions urbanístiques. 65 Però poden augmentar de manera voluntària el volum del PPSH amb recursos no efectes com: habitatges, compres de sòl, aportacions dineràries, etc. Pel que fa als recursos de naturalesa monetària, queden afectes al PPSH i a les seves finalitats o aplicacions quan aquells procedeixen de: operacions d’alienació de béns del PPSH; diferencials de preu/valor en les transmissions de finques del Registre de solars, i de l’import de les sancions urbanístiques; rendiments de la gestió dels béns del PPSH; aprofitament urbanístic de cessió obligatòria, materialitzat totalment o parcial en diners. El PPSH es configura com un instrument dinàmic en constant desenvolupament i necessitat d’actualitzacions periòdiques per tal de reflectir les altes i les baixes portades a terme al llarg del temps. L’afectació d’un recurs al PPSH només desapareix quan la seva alienació o aplicació dóna lloc a un bé no afecte. Els recursos afectes al PPSH s’han de destinar, d’acord amb l’article 153.4 del DL 1/2005, a operacions que tinguin per finalitat: a) Preveure, posar en funcionament i desplegar, tècnicament i econòmica, l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida. b) Fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat. c) Intervenir en el mercat immobiliari per a abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’adquisició de sistemes urbanístics. d) Formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable. És competència de l’Ajuntament, atès el principi d’autonomia municipal, decidir l’aplicació concreta en funció del ventall de supòsits legalment admesos i del criteri d’oportunitat. A.2.1. Adquisició de sòl i/o de sostre L’adquisició directa de sòl i/o de sostre té per objectiu augmentar la capacitat de generar nou habitatge amb protecció a la ciutat, garantint el manteniment de l’alt nivell de promoció dels darrers anys, i per activar el desenvolupament del planejament urbanístic, a partir del lideratge municipal. L’Ajuntament ha vingut destinant en els seus pressupostos d’inversió recursos per a l’obtenció de sòls, ja sigui per expropiació derivada dels planejaments urbanístics, o per adquisició directa als seus propietaris. En els darrers anys, els pressupostos municipals amb vingut destinant a l’entorn d’uns 20 M€ anuals per a l’adquisició de sòl i habitatges destinats a la seva disposició per habitatge públic. Els processos d’expropiació, de concertació i cessions urbanístiques per a la obtenció de sòl i alliberament d’aquest, derivat del planejament i la gestió, han comportat una despesa d’uns 45 M€ durant el 2008. 66 A aquestes quantitats cal afegir uns 20 M€ pels processos de gestió de sòl derivats del planejament, per a la preparació del sòl per a la edificació, que engloben indemnitzacions, enderrocs i urbanitzacions lligades a la promoció dels habitatges. L’objectiu del Pla és reforçar els aspectes d’obtenció i gestió de sòl, especialment en l’obtenció de sòls i sostres, prioritàriament en aquelles expropiacions estratègiques i en els processos de reparcel·lació, amb l’adquisició de sostre per costos d’indemnització i urbanització, per al desplegament dels objectius de producció d’habitatge protegit. La inversió en el termini del Pla superarà els 1.200 M€. A.2.2. Recursos obtinguts de la cessió del 10% dels terrenys amb aprofitament urbanístic de nous desenvolupaments urbans. La Llei d’Urbanisme estableix la cessió gratuïta a l’Ajuntament, del sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic dels sectors de transformació de sòl urbà. L’article 45.2 d’aquesta mateixa llei faculta a l’Ajuntament per distribuir la cessió de sòl amb aprofitament proporcionalment entre les diferents qualificacions de zona de l’àmbit d’actuació, amb l’objectiu d’assegurar la participació de la iniciativa privada en la construcció d’habitatges de protecció pública. En l’article 45.3 s’estableix que la sessió del sòl pot ser substituïda pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o polígon sempre que això suposi una millora de la política d’habitatge. Les estimacions per al període de vigència del Pla apunten que les cessions d'aprofitaments dels planejaments prioritaris suposarà un potencial mínim de sòl que permetrà la construcció d'entre 1.200 i 1.500 habitatges. A.2.3. Prioritzar les permutes de sòl públic per habitatge ja construït o per major quantitat de sòl per habitatge protegit. L’Ajuntament prioritzarà, en els concursos per a l’adjudicació de sòls, les permutes de sòl públic per habitatge ja construït, o per major quantitat de sòl destinat a habitatge protegit, amb l’objectiu d’incrementar el parc públic municipal destinat al lloguer. El Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona s’encarregarà de gestionar el destí dels habitatges obtinguts en aquests processos. Per aquest mecanisme es poden obtenir a l’entorn de 250 habitatges protegits de titularitat pública, destinats al fons públic de lloguer social. A.2.4. Prioritzar el manteniment de la propietat pública del sòl en les actuacions municipals. Aplicació del dret de superfície. 67 La producció de nou habitatge no destinat a reallotjament duta a terme directament per l’Ajuntament, mitjançant el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, es farà únicament en règim de lloguer i en dret de superfície amb l’objectiu de garantir el manteniment de la propietat pública del sòl. El nou marc legislatiu en matèria d’urbanisme i habitatge imprimeix un canvi de rumb respecte les polítiques públiques de finals de segle XX, les quals es caracteritzaven pel foment de la propietat privada dels habitatges de protecció oficial. En canvi, el nou marc normatiu contempla el dret a superfície com a nou règim de tinença i ús dels habitatges de protecció oficial que prioritza el dret d’ús per sobre del dret a la propietat i permet el manteniment de la propietat pública del sòl. Aquest Pla Local prioritzarà el dret de superfície com instrument per oferir un habitatge digne a les persones amb menys recursos econòmics sense que això suposi una descapitalització pública ni una reducció de la capacitat futura d’intervenció pública en el mercat de l’habitatge. En aquest sentit, també es potenciarà la cessió de sòl sota condicions d’ús de l’habitatge en dret de superfície pels operadors privats de caire social. Els solars municipals cedits a altres operadors públics (REGESA, INCASÒL) per a promocions no vinculades a remodelacions de barris o al reallotjament en processos de renovació urbana, es destinaran prioritàriament a règim de lloguer o en dret de superfície. El Pla d’Habitatge proposa un objectiu de destinar 2.000 dels habitatges protegits en règim de dret de superfícies per al període 2008 – 2016. 68 B. Atendre la demanda social d’habitatge, incrementant i diversificant l’ oferta d’habitatge protegit i assequible Per tal de garantir el dret a l'habitatge a les llars que no poden accedir a un habitatge lliure, aquest Pla d'Habitatge preveu, d'acord amb la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, un seguit d'actuacions de nova construcció d’habitatges amb protecció pública. Les modalitats de protecció varien en funció del nivell de renda, valorat en relació a l’ IPREM7, i de les característiques socio-familiars de les llars destinatàries. El procediment d'adjudicació d'aquests habitatges variarà segons la modalitat de protecció. Es realitzarà mitjançant baremació o bé mitjançant sorteig públic. S’establirà una reserva d’habitatges de contingents especials per tal d'atendre les necessitats residencials de col·lectius específics, que, tal com preveu la llei d’habitatge, no serà inferior al 10% del habitatges protegits públics de nova construcció. Es definiran, a partir del descrit a l’article 99 de la llei 18/2007, quatre grups de contingents especials: el col·lectiu de persones grans, el col·lectiu de persones amb discapacitat, les dones víctimes de violència masclista i el col·lectiu de persones socialment vulnerables. Per tal d’afavorir l’arrelament comunitari i el teixit social dels barris de la ciutat, s’establirà una reserva territorial en els processos d’adjudicació d’habitatges de protecció pública per a persones residents en el mateix àmbit de l’entorn de la promoció d’habitatges. Els processos d'adjudicació seran regulats pel Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial i per les bases d’adjudicació en cada cas. L’àmbit territorial es definirà format pels barris inclosos dins d’un radi de 500 metres al voltant del punt on està ubicada la promoció. Aquesta reserva territorial serà com a màxim del 25% per a cada promoció. Quedaran exclosos de la reserva territorial els habitatges dotacionals públics destinats a emergències socials i urgències socials. B.1 Demandants d’habitatge protegit amb rendes fins a 2,5 vegades l’IPREM. Les llars destinatàries són aquelles que conformen unitats convivencials amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IPREM o que necessitin atencions especials per algun tipus de vulnerabilitat socioeconòmica que pot conduir a l’exclusió social. Els instruments d'actuació en aquest segment de renda, pel que fa a habitatges de nova construcció, seran els següents: 7 Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM). S’utilitza com a referència del nivell de renda que serveix per a determinar la quantia de determinades prestacions o per a accedir a determinats beneficis, prestacions o serveis públics. Per a l’any 2008 las quanties seran les següents (REAL DECRETO-LEY 1/2008, de 18 de enero - BOE 19/1/2008): • IPREM mensual: 516,90 euros • IPREM anual (14 pagues): 7.236,60 euros 69 • El fons públic d’habitatge de lloguer social L’objectiu és impulsar un parc públic de lloguer social per a les persones amb rendes inferiors a 2 vegades l’IPREM la situació de les quals es troba en una situació relativament cronificada que els impedeix l’accés a l’habitatge protegit. Formaran part d’aquest fons de lloguer social els antics habitatges de promoció pública i els de qualificació exhaurida administrats pel Patronat Municipal de l'Habitatge, Foment de Ciutat Vella,SA i ADIGSA, els habitatges cedits en lloguer o vitalici qualificats com habitatges de Protecció Oficial de Promoció Pública, o amb qualificació exhaurida, els procedents de permutes de sòl, els habitatges destinats a afectats urbanístics, i tots els de nova construcció procedents de la reserva mínima d’un 5% de tots els habitatges de lloguer de nova construcció que es promoguin per l’Ajuntament, en sòl no dotacional; altres habitatges que les administracions consorciades hi aportin; i qualsevol altre habitatge que el Consorci pugui obtenir per cessió, donació, conveni, lloguer o compra, amb aquesta destinació i ús. Es garantiran les subvencions necessàries per tal que el pagament de la renda de lloguer d'aquests habitatges no superi, en cap cas, el 30% dels ingressos de l'adjudicatari. Els habitatges del fons es destinaran a cobrir, en primer lloc, les situacions d’emergències socials, situacions sobrevingudes que requereixen una actuació residencial immediata (desnonaments, catàstrofes...), i en segon lloc, a atendre les situacions de vulnerabilitat social i econòmica. L’accés, tal com estableix el Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona, llevat dels casos d’emergència social, es realitzarà per baremació, d’acord amb criteris establerts conjuntament amb Serveis Personals de l’Ajuntament. Es constituirà una Mesa de valoració per a l’adjudicació dels habitatges per a emergències socials, que prioritzarà entre les sol·licituds rebudes i formularà la proposta d’adjudicació o denegació. • Habitatge dotacional públic: L’apartat j) de l’article 3 de la Llei del dret a l’habitatge defineix l’habitatge dotacional com el destinat a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d'emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial. La superfície d'aquests habitatges és determinada per les necessitats que s'han de satisfer. També es consideren en aquesta definició, els destinats a estades de curta durada de persones amb necessitat d'acompanyament per a assegurar-ne la inserció social, amb tipologies i dissenys que en permetin l'ús compartit per persones sense llaços familiars. 70 Els col·lectius destinataris de l’habitatge dotacional públic poden ser classificats en quatre categories: 1. Habitatges dotacionals per a joves: Aquest recurs residencial està pensat com a primer habitatge per a l’emancipació dels joves amb recursos econòmics, per unitat de convivència, fins a 3,5 vegades l’IPREM. L'objectiu és garantir l’accés a l’habitatge assequible per aquest sector de població tot assegurant l’equilibri demogràfic i social de la ciutat. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà a través del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit. 2. Habitatges dotacionals amb serveis per a gent gran: Per tal de donar resposta a la demanda cada cop més generalitzada de la gent gran, es prioritzarà la construcció d'habitatges dotacionals destinats a aquest sector de població, especialment per a la gent gran que viu amb recursos econòmics limitats (fins a 2,5 vegades IPREM) en habitatges inadequats. Aquests habitatges dotacionals són apartaments amb serveis per a persones grans amb autonomia pròpia. A més d’oferir un habitatge funcional per les característiques específiques i les limitacions pròpies de l’edat dels usuaris, es complementen amb serveis personalitzats de suport, sol·licitats pels usuaris als Serveis Socials, en funció de la seva situació personal. L’adjudicació d’aquests habitatges es realitzarà mitjançant el reglament de baremació establert. 3. Habitatges dotacionals per a contingents especials: Habitatges dotacionals destinats a cobrir les necessitats temporals d'habitatge de col·lectius específics i grups en risc d'exclusió social (famílies monoparentals, persones discapacitades, habitatges d'inclusió,...), o amb ingressos familiars inferiors a 2,5 vegades l’IPREM. L’adjudicació d’aquests habitatges es realitzarà mitjançant uns criteris de baremació que es desenvoluparan per a cada contingent. Es defineixen quatre grups de contingents especials: el col·lectiu de persones grans, el col·lectiu de persones amb discapacitat, les dones víctimes de violència masclista i el col·lectiu de persones socialment vulnerables. El contingent de persones amb discapacitat, que integra també a les persones amb mobilitat reduïda, es dotarà amb una reserva d’habitatges protegits, que serà superior al 3% que fixa l’article 99 de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge per a persones amb mobilitat reduïda. 4. Habitatges dotacionals per a situacions d’emergència social: 71 Habitatges dotacionals destinats a atendre situacions temporals d’emergència social provocades per situacions sobrevingudes, amb resultat de pèrdua de l’habitatge. A diferència de la resta d’habitatges dotacionals, l’adjudicació d’habitatges per aquestes situacions no estaran subjectes a processos de sorteig ni de baremació, sinó que seran adjudicats de manera directa pels agents gestors d’acord amb l’informe emès per la mesa de valoració per a l’adjudicació. • Habitatge protegit en dret de superfície: El decret 244/2005 del Govern de la Generalitat, reconeix el dret de superfície com un règim de tinença, assimilat a tots els efectes als altres règims d'habitatge protegit. Aquest instrument va dirigit a prioritzar el dret d'allotjament (dret d'ús) per sobre de la inversió (dret de propietat). Per part de l'Ajuntament, implica el compromís de no vendre el sòl destinat a habitatge protegit. Els habitatges en dret de superfície amb finançament de protecció pública es poden destinar en part a llars amb ingressos ponderats entre 1,5 i 2,5 vegades l’IPREM. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà a través del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit. • Habitatges amb protecció oficial per destinar a l’arrendament de règim especial a 25 anys: El Decret 50/2009, de 24 de març i el Decret 244/2005, de 8 de novembre, de desplegament del Pla pel Dret a l'Habitatge 2004-2007 del Govern de la Generalitat, disposen Promocions d’habitatges de lloguer finançats a 25 anys amb ajut públic. El lloguer mensual màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge no pot excedir de 4,04 euros/m2/mes, per a l’any 2008. Els destinataris han de tenir ingressos familiars entre 1,5 i 2,5 vegades l’IPREM. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà a través del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit. • Habitatges amb protecció oficial per destinar a l’arrendament de règim general a 25 anys: Es tracta de promocions d’habitatges de lloguer finançats a vint-i-cinc anys amb ajut públic. El lloguer mensual màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge no pot excedir de 5,66 euros/m2/mes, per a l’any 2008. Els ingressos familiars dels adjudicataris seran de 2’5 vegades l’IPREM. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà a través del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit. En la taula 9 es detallen les estimacions quantitatives per a les diferents modalitats d'habitatge amb protecció oficial destinat a persones o unitats convivencials amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l'IPREM. 72 Fons públic de Habitatge HP Dret de HPO Lloguer de lloguer social dotacional superfície RE i de RG de 25 anys 400-500 6.000-7.000 800 1.000-1.300 Taula 9: Estimacions quantitatives de les modalitats d'habitatges amb protecció oficial destinades a persones o unitats convivencials amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l'IPREM. B.2 Demandants d’habitatge protegit amb rendes entre 2,5 i 4,5 vegades l’IPREM Els destinataris d'habitatge protegit son les famílies o unitats de convivència que tenen ingressos ponderats compresos entre 2,5 i 4,5 vegades l’IPREM, i que manquen d’un habitatge digne o tenen dificultat per mantenir el que ja tenen. Comprèn doncs el conjunt de demandants amb ingressos intermedis, amb necessitat d’accedir a un habitatge amb protecció pública de venda o de lloguer, en les següents modalitats: • Habitatges amb protecció oficial per destinar a l’arrendament de règim general a 10 anys: Promocions d’habitatges de lloguer finançats a deu anys amb ajut públic. El lloguer mensual màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge no pot excedir de 8,89 euros/m2/mes, per a l’any 2008. Els destinataris són les llars amb ingressos entre 3,5 i 4,5 vegades l’IPREM. • Habitatges amb protecció oficial per destinar a l’arrendament de règim general a 25 anys: Es tracta de promocions d’habitatges de lloguer finançats a vint-i-cinc anys amb ajut públic. El lloguer mensual màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge no pot excedir de 5,66 euros/m2/mes, per a l’any 2008. Els ingressos familiars dels adjudicataris estaran entre 2’5 i 3,5 vegades l’IPREM. • Habitatge protegit en dret de superfície: Els habitatges en dret de superfície amb finançament de protecció pública poden ser destinats també a llars amb ingressos ponderats entre 2,5 i 4,5 vegades l’IPREM. • Habitatge protegit de compra en règim general i habitatge de lloguer amb opció de compra en règim general: Habitatges en règim de protecció pública de venda (el preu màxim dels quals, per m2 de superfície útil, per l’any 2008 és de 1.940,48 €) i acollits als ajuts previstos per als promotors d’habitatges amb protecció oficial de règim 73 general a 10 anys, amb opció de compra de l’habitatge arrendat. Els ingressos familiars dels adjudicataris estan entre 3,5 i 4,5 vegades l’IPREM. • Habitatges dotacionals públics per a joves Aquest recurs residencial està pensat com a primer habitatge per a l’emancipació dels joves amb recursos econòmics, per unitat de convivència, fins a 3,5 vegades l’IPREM. • Habitatges dotacionals per a gent gran: La regulació del règim de lloguer contempla la construcció d'habitatges dotacionals sense serveis, destinats a persones grans amb autonomia, i amb recursos econòmics fins a 4,5 vegades l’IPREM. • Habitatges dotacionals públics per a altres col·lectius específics Habitatges dotacionals destinats a cobrir les necessitats temporals d'habitatge de col·lectius específics (famílies monoparentals, persones discapacitades,...) amb ingressos familiars fins a 4,5 vegades l’IPREM. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà a través del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit. Els agents gestors d’aquestes modalitats d’habitatge protegit poden ser operadors privats amb obligació o no de construir habitatge protegit, promotors públics (PMHB, REGESA, INCASÒL), promotors cooperatius i promotors socials. La taula 10 resumeix les estimacions quantitatives de les modalitats d'habitatge amb protecció oficial destinades a persones o unitats convivencials amb ingressos entre 2,5 i 4,5 vegades l'IPREM. HPO Lloguer de HPO Lloguer de HP dret de HPO règim RG a 10 anys RG a 25 anys superfície general 200 300-500 1.200 6.000-7.000 Taula10: Estimacions quantitatives de les modalitats d'habitatges amb protecció oficial destinades a persones o unitats convivencials amb ingressos entre 2,5 i 4,5 vegades l'IPREM. B.3 Demandants d’habitatge protegit amb rendes fins a 6,5 vegades l’IPREM Els demandants d’habitatges protegits amb rendes altes són aquelles persones o unitats convivencials amb rendes fins a 6,5 vegades l’IPREM. Les modalitats d’habitatges amb protecció pública a les que poden accedir són les següents • Habitatge de preu concertat de Catalunya i lloguer amb opció de compra de l’habitatge concertat: 74 Habitatges en règim de protecció pública de venda i acollits als ajuts previstos per als promotors d’habitatges amb protecció oficial amb opció de compra de l’habitatge arrendat. Els preus màxims de venda per metre quadrat de superfície útil de l’habitatge concertat per l'any 2008 és de 4.000 €. Els destinataris són les persones o unitats familiars amb ingressos familiars ponderats no superiors a 6,2 vegades l’IRSC8. • Habitatge de protecció oficial de preu concertat i habitatge de lloguer amb opció de compra en règim concertat: Habitatges en règim de protecció pública de venda i acollits als ajuts previstos per als promotors d’habitatges amb protecció oficial amb opció de compra de l’habitatge arrendat. El preu màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge per l’any 2008 és de 3.001,68 € . Els destinataris són les llars amb ingressos entre 3 i 6.5 vegades l’IPREM. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà a través del Registre de Sol·licitants mitjançant sorteig públic. Els promotors d’aquests habitatges són operadors privats amb obligació o no de construir habitatge protegit La taula 11 resumeix les estimacions quantitatives de les modalitats d'habitatge amb protecció oficial destinades a persones o unitats convivencials amb ingressos de fins a 6,5 vegades l'IPREM Concertat Català Habitatge protegit concertat 10% del nou habitatge lliure 2.000 Taula11: Estimacions quantitatives de les modalitats d'habitatges amb protecció oficial destinades a persones o unitats convivencials amb ingressos de fins a 6,5 vegades l'IPREM. B.4 Reallotjament d’afectats de processos de renovació urbana. L’article 78.12 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge estableix les condicions bàsiques d’accés i el règim jurídic dels habitatges de substitució destinats a fer efectiu el dret de reallotjament. L'objectiu principal és oferir un tipus d’accés a un habitatge amb protecció oficial específic per aquelles persones que, pel sol fet de residir en un habitatge situat en un àmbit 8 L’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) és l’indicador per a aquelles prestacions i serveis competència del govern de la Generalitat de Catalunya en substitució de l’IPREM d’àmbit estatal. La Llei 7/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei 16/2007, de 21 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2008, fixa els següents valors: • IRSC mensual: 552,44 euros • IRSC anual (14 pagues): 7.734,16 euros 75 d’actuació de renovació urbana, es veuen obligats, previs els tràmits legals pertinents, a desocupar l’immoble afectat. Actualment, s’està elaborant el decret que ha de desenvolupar aquesta nova figura, que incorporarà la modificació de la regulació urbanística del dret de reallotjament continguda a l’article 128 del Reglament de la Llei d’urbanisme, per guardar coherència amb el règim jurídic que s’estableix pels habitatges de substitució i, per introduir modificacions en la regulació actual per precisar-la, a partir de l’experiència assolida en la seva aplicació pràctica. La definició de la nova tipologia d’habitatge amb protecció oficial, anomenat Habitatge per Afectats Urbanístics (HAUS), està estrictament vinculada a l’obligació de reallotjament com a resultat d’actuacions urbanístiques. Són aquells habitatges amb protecció oficial destinats a acollir en règim de reallotjament als titulars del dret de reallotjament afectats per actuacions de renovació urbana. Els agents gestors són els operadors privats amb obligació de compliment dels deures de reallotjament; operadors públics (PMHB, REGESA, INCASÒL). Habitatges Afectats Urbanístics 4.000 Taula12: Estimacions quantitatives del nombre d'habitatges destinats a reallotjar els afectats per actuacions urbanístiques. B.5 Atenció a altres necessitats residencials i d’allotjament temporals. A part de la cobertura de les necessitats d’habitatge, hi ha situacions que requereixen recursos d’allotjament temporals i específics que es cobreixen amb les dotacions d’equipaments o per fórmules habitacionals concretes. El seu desenvolupament s’inscriu principalment en el Pla d’Equipaments de Barcelona, encara que algun d’aquest recursos puguin ser coberts amb previsions del Pla d’Habitatge. B.5.1. Desenvolupament del pla d’equipaments residencials per a col·lectius vulnerables • Residències per a gent gran: Equipaments adreçats a acollir i atendre, de manera permanent o temporal, persones més grans de 65 anys que no poden fer les activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, alimentació, mobilitat, etc.) o que necessiten una supervisió constant (per malaltia mental, demència, etc.) i no compten amb el suport familiar o social per continuar vivint a casa seva. L’ingrés a les residències públiques es tramita als centres de serveis socials mitjançant la sol·licitud única. El 2007 hi havia 1.537 places residencials públiques per a 76 gent gran, formades per serveis de llar residència i serveis de residència assistida. • Persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials: Els serveis d’acollida residencial per a persones amb discapacitat estan formats per residències i llars-residència per a persones amb discapacitat física; residències per a persones adultes amb gran discapacitat física; llars- residència per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual i trastorn de l’estructura de la personalitat; i pisos tutelats per a persones adultes (de 18 a 65 anys) amb discapacitat intel·lectual, com a segona fase d’aprenentatge després de la residència. La taula 13 presenta els serveis d’acollida residencial per a persones amb discapacitat actualment existents a Barcelona. Serveis Residencials Servei Residencial Equipament públic per a persones amb 3 apartaments Experimental Vila Olímpica. discapacitat física 6 places Llar-Residència Vila Olímpica Residència Amílcar Persones adultes amb gran discapacitat 18 places física. Titularitat de l’ICASS, gestionat per l’IMPD Llar-Residència Valldaura Persones adultes amb discapacitat 24 places intel·lectual i trastorn de l’estructura de la personalitat. Titularitat de l’ICASS, gestionat per l’IMPD Pisos tutelats Casa Bloc Persones adultes (18 a 65 anys) amb 2 pisos discapacitat intel·lectual, com a segona fase 8 places d’aprenentatge a la Residència Valldaura. Titularitat de l’IMPD Taula 13: Serveis d’acollida residencial per a persones amb discapacitat actualment existents a Barcelona. • Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE): Són establiments, dependents de la Generalitat, de Catalunya que acullen els menors sota mesura de tutela o guarda administrativa mentre no poden retornar amb la seva família o no tenen una família d'acollida. Els CRAE són recursos residencials socioeducatius que acullen menors de 3 a 18 anys en situació familiar de risc social. És un recurs alternatiu a la família des d’on s’ha de facilitar una resposta a les necessitats materials, físiques, afectives, psíquiques i socials, a fi de procurar un desenvolupament global i harmoniós dels menors atesos per a facilitar l’autonomia personal. És un recurs temporal d’estada limitada, que posa l’èmfasi en treballar la tornada a casa del menor (quan sigui possible), o el possible acolliment en família aliena. • Persones sense sostre. Habitatges d’Inclusió: Es defineix a les persones sense llar, a totes aquelles que no poden accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent, i que proporcioni un marc estable de convivència, ja sigui per 77 raons econòmiques o socials, o bé perquè tenen dificultats per a dur una vida autònoma. La nit del 12 de març de 2008, l’Obra Social de Caixa de Catalunya va organitzar, junt amb la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Sostre de la Ciutat de Barcelona, l’Ajuntament i la Fundació Arrels, el primer recompte de persones sense sostre a Barcelona. Aquest recompte va donar lloc a un treball d’aproximació d’aquesta realitat9. D’aquest recompte es van detectar 658 persones pernoctant al carrer i 265 en assentaments. A més, 955 persones van ser ateses en els recursos residencials de la Xarxa d’Atenció a Persones sense sostre. En total es van comptabilitzar 1.878 persones. El perfil que ens mostra l’estudi, és majoritàriament masculí (89,5%), relativament jove, amb una mitjana de 41 anys, i amb una proporció alta d’estrangers (62%). Les tres quartes parts tenen alguns ingressos, encara que insuficients per una vida normalitzada. El programa d’atenció a persones sense sostre, de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, ha rebut un gran impuls amb el desplegament d’una completa xarxa de serveis: – Els serveis d’acolliment residencial, amb una diversificació que permet donar resposta a les diferents característiques i graus de necessitat de les persones que cal atendre: primera acollida, acolliment residencial d’atencions bàsiques, acolliment residencial d’inserció i habitatges d’inclusió; en total, han estat 689 places que han acollit 4.799 persones. – L’atenció en medi obert, primera acollida i tractament, un servei format per 32 professionals. – Les 215 places de centre de dia, distribuïdes en cinc centres, per acollir de 9 del matí a 8 del vespre de dilluns a divendres, durant tot l’any, persones sense sostre perquè puguin dur-hi a terme activitats orientades a potenciar les relacions socials i l’adquisició o recuperació d’hàbits personals, higiènics, culturals, domèstics i laborals. L’ oferta residencial i d’allotjament disponible actualment es descriu a la Taula 14: 9 “Qui dorm al carrer?. Una investigació social i ciutadana sobre les persones sense sostre”, Pedro José Cabrera, María José Rubio, Jaume Blasco. Observatori de la Inclusió Social 4. Col·lecció Eines per a la Inclusió. Fundació Caixa Catalunya. Novembre 2008. 78 Persones Tipus d’acolliment Centre Places diferents acollides Primera Acollida Zona Franca 120 789 Almogàvers 80 1.084 Sant Gervasi 60 1.338 Atencions Bàsiques Meridiana 40 137 Horta 30 78 Inserció Can Planas 50 168 Sant Joan de Déu 50 361 Sta. Lluïsa de Marillac 34 120 Hotels 130 566 Habitatges d’Inclusió Zona Nord, Sud i Oest 95 158 TOTAL 689 4.799 Taula 14: Acolliment residencial de persones sense sostre. Direcció d’Acció Social, 2007 L’article 70 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, reconeix la necessitat de donar suport públic als “habitatges d’inserció”. Es tracta d’una xarxa d’habitatges que allotja a persones amb un alt grau de vulnerabilitat residencial que necessita un tipus de suport especialitzat. Són persones que no poden accedir autònomament al mercat de lloguer, bé per raons administratives, bé perquè necessiten algun tipus de tutela: ja sigui amb la presència permanent o amb la supervisió puntual d’educadors socials. Els ens gestors dels pisos que formen la xarxa d’habitatges d’inserció són entitats privades sense ànim de lucre que estan coordinades per l’Àrea d’Inclusió de la Fundació Caixa Catalunya. La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió la formen a Barcelona 48 entitats (el 52,75% del conjunt d’entitats de la XHI). Aquestes entitats gestionen a la ciutat 197 habitatge, el 63,7% dels quals són de lloguer, un 19,4 de propietat i un 16,9% de cessió (administració, particulars o altres entitats)10. L’Ajuntament de Barcelona disposa d’un parc de pisos amb aquesta finalitat que es pretén ampliar en el període d’aquest Pla. Els objectius per al període del Pla, són la disposició d’uns 120 nous habitatges d’inclusió, dels quals, 54 públics i la resta per a cessió a les entitats de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió. • Allotjament de curta estada per familiars de pacients hospitalaris infantils (Hotel de pacients): 10 Informe 2007 de la Xarxa d’habitatges d’Inclusió. Observatori de la Inclusió Social. Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya. Juliol de 2008. 79 Un hotel de pacients és un servei d’allotjament destinat a tots aquells nens i adolescents (i als seus familiars) que necessiten serveis sanitaris lluny dels seus llocs d'origen, ja sigui en règim d’hospitalització o amb caràcter ambulatori (hospital de dia). És una alternativa a l’hospitalització, quan aquesta no és requerida necessàriament, en tractaments prolongats diàriament. Existeixen diverses ofertes de fundacions i institucions privades. Les tipologies d’habitatges a destinar, quan és el cas, depèn del tipus de requeriment assistencial, podent ser des d’equipaments específics, habitatges dotacionals, habitatges del Fons de lloguer social, o habitatges de lloguer a 30 anys. Els agents gestors, són normalment els corresponents als programes especialitzats de serveis socials, el PMHB, o entitats socials privades. Les estimacions de previsions del nombre de places i la tipologia d’equipament és la que es descriu a la taula 15. TIPUS Situació Previsió D’ALLOTJAMENT Definició usuaris actual 2016 Pisos Inclusió públics Famílies o individus que han fet un procés a Centres residencials i 24 75 poden accedir amb una tutela Xarxa d’habitatges Habitatges d’inclusió d’entitats d’inclusió socials i Fundacions 197 260 Fons de Lloguer Social Famílies afectades per Només a desnonament, sentència de Ciutat 400-500 separació, maltractament, etc Vella Pisos pont per dones Recorregut residencial posterior a la maltractades casa d’acollida --- 16 Pisos per usuaris amb Famílies o grups d’individus vulnerabilitat procedents de pisos d’inclusió o econòmica Serveis Socials Basics, autònoms --- 125 per viure sols amb cost de lloguer baix. CRAES Menors sota mesura de tutela o guarda administrativa en situació 22 (420 28 (500 familiar de risc social places) places)* Taula 15: Equipaments residencials per a col·lectius vulnerables.(*Objectiu per al 2012) B.5.2. Residències d’estudiants Els estudiants universitaris són un col·lectiu que representa poc més del 6% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Cada curs hi pot haver fins a 200.000 estudiants universitaris, dels quals entorn d’un 7% són estrangers. Dels estudiants nacionals, un 44-45% són de la resta de Catalunya i entre el 12-13% de la resta de l’estat espanyol. La demanda es pot segmentar de la següent manera: 80 • Estudiants que vénen de la resta de Catalunya i de l’Estat (1r i 2n cicle d’estudis), amb edats entre 18 i 23 anys. Període d’estada de 9 mesos. • Estudiants Erasmus o similars, amb edats compreses entre els 20 i 22 anys. La durada de l’estada varia entre 4 fins a 9 mesos. • Estudiants de tercer cicle, Màsters, Doctorats, Postgraus. Poden venir sols o amb parella o la família. L’estada varia entre 1 o 2 anys. A aquesta demanda cal incorporar la demanda residencial especialitzada de professors, que s’ha anat incrementant els darrers anys. Les seves estades van des de caps de setmana, fins a períodes curts de 3 a 6 mesos. L’ oferta residencial i d’allotjament disponible actualment es descriu a la Taula 16. L’ oferta de places de residències d’estudiants i Col·legis Majors, és deficitària enfront la demanda potencial, ja que representa a l’entorn del 6% dels estudiants de fóra de l’Àrea Metropolitana. Aquesta insuficiència de l’ oferta, comporta la cobertura de part de la demanda d’estudiants, en pisos compartits de lloguer. Oferta disponible a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (març 2008) Residències d’estudiants 6.277 Col·legis Majors 1.411 Allotjaments per estudiants gestionats per Barcelona Housing Service for Students (BHSS)11 • Pisos/apartaments lloguer (1-4 habitacions) 387 • Habitacions de lloguer (pisos compartits) 250 • Habitatges en família No avaluat TOTAL 8.325 Taula 16: Oferta residencial i d’allotjament per a estudiants, disponible a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a març de 2008. Les residències d’estudiants ofereixen allotjament per a llargues estades i ofereixen règim de pensió completa o bé dret a cuina, entre altres serveis i espais d’ús comunitari. 11 BHSS és la central de reserves del Barcelona Centre Universitari (BCU), destinat a estudiants i professors que es desplacen a Barcelona per motius d’estudi, treball, pràctiques o investigació. Ofereix tot tipus d’allotjaments, des de pisos, habitacions, residències, albergs, hostals... És un servei impulsat per RESA, organisme per a l’allotjament i serveis universitaris, vinculat a la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament i a les universitats de Barcelona, a través del BCU. 81 L’Ajuntament de Barcelona ha signat diversos convenis amb les Universitats per poder satisfer la demanda d’allotjament residencial d’estudiants. L’objectiu del present Pla per al període 2008-2016, és impulsar i facilitar, conjuntament amb les universitats, la construcció de noves residències d’estudiants, per tal de mantenir i incrementar l’atractiu universitari de la ciutat, amb una millor oferta específica, i alliberar pisos que avui estan ocupats per estudiants i que podrien entrar en el mercat de lloguer i de segona mà. La nova oferta de residències d’estudiants, complirà la normativa vigent d’accessibilitat, per tal de satisfer la demanda d’estudiants amb discapacitats. Noves places de Oferta actual residències TOTAL d’estudiants 7.688 1.500-2.000 9.200-9.700 Taula 17: Previsions de noves places de residències per a estudiants. Els agents gestors són les Universitats, operadors socials i privats. Els objectius del període 2008-2016 és disposar entre 1.500 i 2.000 noves places residencials per a estudiants. 82 C. Millora de les condicions del parc d’habitatge construït El foment de la conservació i, especialment, la rehabilitació del patrimoni immobiliari residencial són instruments primordials per a garantir el dret d’un habitatge digne als habitants d'una ciutat consolidada com Barcelona, on les possibilitats de créixer i fer nous edificis és limitada. Les actuacions de rehabilitació recollides en el present Pla tenen un doble objectiu. Per una banda, millorar la qualitat dels habitatges i del teixit urbà de la ciutat i, per l'altra, posar al mercat habitatges vacants per tal de fomentar el lloguer assequible. La bona gestió i la rehabilitació del parc d’habitatges existent és clau per poder fer front a la demanda d’habitatge. Fins ara, les actuacions en l’àmbit de la rehabilitació, subvencionades per les diferents administracions, es dividien, per una banda, en programes generals, enfocats a millorar les condicions –seguretat, accessibilitat, sostenibilitat, etc-- dels edificis i habitatges de tota la ciutat. I per l’altra, en programes territorials, enfocats a intervenir de manera integral en determinades àrees i barris de la ciutat per tal de fer front als problemes específics que presenta el teixit urbà. Aquesta divisió de les intervencions en rehabilitació arrenca de la dècada dels vuitanta del segle passat amb l’impuls de les àrees de rehabilitació integral (ARI) i continua fins l’actualitat. La filosofia d’aquest Pla d’Habitatge referent a la rehabilitació, en consonància amb la Llei pel dret a l’habitatge (articles 36 i 37), consisteix en estendre les actuacions de rehabilitació que fins ara estaven delimitades en zones concretes de la ciutat a tot el terme municipal amb la voluntat de, paulatinament, ampliar les actuacions de rehabilitació integral a tot el teixit urbà de Barcelona. Actualment, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, s’està avançant en el procés per a l’aprovació de les Bases Reguladores d’Ajuts a la Rehabilitació Específiques per a la Ciutat de Barcelona, que unifiquin la gestió de tots els ajuts a la rehabilitació a què es pot accedir, independentment del seu origen, amb la unificació dels processos d’informació i sol·licitud, a través de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge, i la seva gestió a partir de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. C.1 Compliment del deure de conservació i manteniment dels edificis d’habitatges Tal com estableix la legislació d’urbanisme i habitatge, els propietaris d’habitatges i edificis tenen l’obligació de mantenir-los i conservar-los per tal que puguin desenvolupar la seva funció social. El principal objectiu de vetllar pel compliment del deure de conservació i manteniment dels edificis d’habitatges és garantir que els habitatges estiguin en condicions d’habitabilitat adients per al seu ús. El nou marc legislatiu referent a habitatge i urbanisme atorga a les administracions diverses eines d’intervenció. L’article 30 de la Llei del dret a l'habitatge estableix que els propietaris d’immobles destinats principalment a ús residencial tenen el deure de conservar i rehabilitar els habitatges per tal de garantir que estiguin en condicions d’ús efectiu i adequat per part de les 83 persones que hi viuen. Per tal de garantir el compliment d'aquest deure, la Llei del dret a l'habitatge preveu diverses mesures de foment i d’intervenció administrativa, com les ordres d’execució i les mesures d’execució forçosa i, si s'escau, mesures sancionadores. Un cop exhaurides les vies de foment i coercitives, es pot acordar l'expropiació forçosa de la propietat per incompliment de la funció social de l'habitatge. L’article 38 d’aquesta mateixa llei capacita a la Generalitat i els ens locals a ordenar l’execució d’obres i els canvis, reparacions o les adequacions que calguin per fer complir els criteris mínims d’habitabilitat dels habitatges. L'incompliment injustificat d’una ordre d’execució habilita a l’administració per adoptar mesures d’execució forçosa com la imposició de multes coercitives al propietari així com assumir l’execució subsidiària de les actuacions de conservació necessàries. L’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada per unanimitat del Consell Plenari de l’Ajuntament, el 26 de març de 1999, en els seus articles 41 a 43, ja obliga al compliment del deure de conservació i manteniment de les façanes i elements exteriors dels edificis, i de disposar del corresponent certificat de seguretat. Si hi ha un incompliment dels deures de conservació i rehabilitació però es justifica objectivament per causes d’incapacitat econòmica del propietari o en el cas d’habitatges de lloguer de baixa rendibilitat, l’Administració ha d’intentar signar un conveni de rehabilitació amb el propietari per tal que es puguin dur a terme les actuacions de rehabilitació amb suport econòmic públic. En el cas de Barcelona, la Xarxa d'Oficines d'Habitatge assumirà una actitud proactiva de gestió d'ajuts a la rehabilitació per tal de fomentar i agilitzar aquests tràmits. El deure de conservació i rehabilitació no és exigible al propietari en els supòsits que la legislació d’urbanisme estableix en relació a la declaració de ruïna. Aquest tipus de declaracions ha de contenir un pronunciament respecte de si la situació de ruïna s’ha produït a causa de l’incompliment previ del deure de conservació per part del propietari. Si és així, l’Administració ha d’incoar l’expedient sancionador corresponent i, si s’escau, vetllar per garantir el dret de retorn dels ocupants quan no siguin responsables del deteriorament. Un cop transcorreguts dos anys des de la declaració de ruïna, si el propietari no ha rehabilitat l’edifici, l’Ajuntament pot incloure’l en el Registre Municipal de Solars sense Edificar per tal d'impulsar la rehabilitació de l'edifici i la posada al mercat de lloguer protegit dels habitatges que conté. L’article 123 de la Llei del dret a l'habitatge considera una infracció molt greu en matèria de qualitat del parc immobiliari l'incompliment del deure de conservació i rehabilitació si comporta un risc per a la seguretat de les persones o un incompliment d’un programa previ de rehabilitació forçós (apartat f). Així mateix, l’article 40 estableix que un cop exhaurides les vies de foment i coercitives exposades més amunt, l’administració pot acordar l’expropiació forçosa de la propietat per incompliment del deure de conservació i rehabilitació si aquest incompliment comporta un risc per la seguretat de les persones i si l’àmbit territorial en el que està ubicat l’edifici ha estat declarat com a àrea de forta i acreditada demanda residencial. 84 Per a exercir la potestat expropiatòria, l’Ajuntament haurà d’instruir prèviament un expedient d’incompliment de la funció social de la propietat immobiliària que s’expropia. Les propietats immobiliàries eventualment expropiades passaran a formar part del Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge i seran gestionades en funció dels objectius establerts en aquest Pla Local. Els objectius del present Pla se centren en els següents aspectes: • Revisió de les ordenances vinculades a la rehabilitació (la Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona i les ordenances metropolitanes), que contempli i actualitzi, junt a les mesures de promoció i d’intervenció, les mesures sancionadores i multes coercitives, per incomplir el deure de conservació i rehabilitació i incomplir les ordres d’execució dirigides a la reparació i reconstrucció d’habitatges i com a mesura d’execució forçosa de les ordres d’execució d’obres, així com els termes de l’execució subsidiària com a mesura d’execució forçosa davant l’incompliment de les ordres d’execució d’obres. • Elaborar un protocol d’actuació en els processos d’inspecció. Establir un sistema d’inspecció, a partir dels supòsits contemplats per la Llei i les Ordenances Municipals, que potenciï la inspecció, l’adequació de les cèdules d’habitabilitat i la Inspecció Tècnica de l’Edificació (ITE) dels edificis. • L’Ajuntament de Barcelona establirà un protocol de pronunciament municipal respecte les declaracions de ruïna si hi ha hagut incompliment del deure de conservació i rehabilitació per part del propietari. Aquest protocol inclourà aplicacions de sancions als infractors i la inscripció de l’edifici en el Registre Municipal de Solars i Edificis sense Edificar per tal de garantir que en el futur l’edifici complirà la seva funció social de proporcionar habitatge als ciutadans de Barcelona. • L’Ajuntament assumirà les actuacions subsidiàries en els casos de negligència en el deure de manteniment i rehabilitació per part dels propietaris, que puguin comportar situacions de risc per a les persones, com a mesura d’execució forçosa davant l’incompliment de les ordres d’execució emeses. C.2 Optimitzar el marc operatiu de les ajudes a la rehabilitació C.2.1 Unificació, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, de tots els ajuts a la rehabilitació independentment del seu origen. En el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona està prevista l’aprovació de les Bases Reguladores d’Ajuts a la Rehabilitació Específiques per a la Ciutat de Barcelona, que agrupin els ajuts que es concedeixen actualment des de diferents normatives i administracions, cadascuna de les quals té la seva pròpia tramitació. L'objectiu és unificar tots els tràmits en un de sol per tal d'agilitzar i 85 facilitar el procés de tramitació dels ajuts i, d'aquesta manera, evitar les duplicitats d'esforços. Els processos d’informació i sol·licitud dels ajuts a la rehabilitació es duran a terme a través de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge i, la seva gestió unificada, a partir de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. En aquestes bases es contemplaran tots els ajuts existents en l’actualitat però sense que això suposi duplicitat de tràmits per al ciutadà i serà el Consorci de l’Habitatge de Barcelona el que justificarà a cada administració el destí dels fons aportats. C.2.2 Establir una finestreta única per a la informació i la gestió dels ajuts a la rehabilitació mitjançant la Xarxa d’Oficines d’Habitatge. En qualsevol de les oficines que formen la Xarxa d'Oficines d'Habitatge de Barcelona es podrà tramitar qualsevol dels ajuts a la rehabilitació que ofereixen les diferents administracions competents (Ministerio de Vivienda, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona), que seran gestionats centralitzadament per l’Institut del Paisatge Urbà. D'aquesta manera es simplificaran els procediments que haurà d'afrontar el ciutadà per tal d'aconseguir ajuts a la rehabilitació. C.2.3 Impulsar una actitud proactiva des de l’Ajuntament per tal de facilitar l’accés als ajuts per a la rehabilitació així com a programes específics. Un element clau en la rehabilitació, a més d'una gestió àgil, és una actitud proactiva per part de l’ens gestor dels ajuts. La Xarxa d'Oficines d'Habitatge, valent-se de la informació que proporciona la proximitat al territori i al ciutadà, prendrà una actitud proactiva que incentivi i motivi als propietaris a rehabilitar els seus habitatges. El present Pla incorpora el Programa per a la instal·lació d’ascensors en què aquesta proactivitat es considera un element bàsic. El programa d’ajuts no només consisteix en la dotació d’uns fons econòmics en concepte d’ajuts sinó que incorpora com a altres objectius l’assessorament al ciutadà i el suport tècnic per tal d’ impulsar la instal·lació d’ascensors en aquells edificis que no en tenen. C.3 Àmbit territorial d’aplicació dels programes de rehabilitació C.3.1 Àmbit General En l’àmbit general s’inclouen tots els edificis de la ciutat, que amb independència de la seva ubicació, compleixin els requisits i obligacions generals establerts. Els programes de rehabilitació objecte d’ajuts són els següents. C.3.1.1 Obres estructurals. Millora de la seguretat dels edificis El parc d’edificis de la ciutat de Barcelona conté alguns edificis amb patologies estructurals. Alguns dels barris edificats entre els anys 1950 i 1970 86 presentaven en ocasions edificis amb una baixa qualitat dels materials usats en la seva construcció. Aquest fet ha obligat a les administracions a intervenir de forma més específica, intensa i continuada, des de l’any 1991, en la seva millora i rehabilitació. Per tal d’atacar aquestes patologies s’han desenvolupat programes territorials de rehabilitació centrats en els barris i àrees de la ciutat que concentren aquest tipus de problemes. Hi ha sis àrees de Barcelona en procés la rehabilitació per patologies estructurals, en les quals ja s’han realitzat un gran nombre d’actuacions en els darrers anys. Alguns d'aquests processos de rehabilitació estan en les seves darreres fases d’execució: El Polvorí, Sud-oest del Besòs, Via Trajana, Vivendes del Governador, Trinitat Nova, Turó de la Peira i Canyelles. Tot i això, fora d’aquestes àrees i barris també hi ha edificis amb patologies, els quals es podran rehabilitar amb ajut de les administracions a través d’aquest programa general de rehabilitació. Aquest programa contempla les actuacions en fonaments, estructura vertical i estructura horitzontal. Les previsions del període son d’actuar en 320 edificis. C.3.1.2 Obres no estructurals. Millora de la seguretat exterior dels edificis Un altre dels elements importants a tenir en compte pel que fa a la seguretat dels edificis és la necessitat d’actuar sobre els elements exteriors, amb especial atenció a la seguretat de les façanes, cobertes i mitgeres. Aquests elements necessiten un manteniment actiu per evitar que es deteriorin i posin en perill la seguretat tant dels habitants d’aquests edificis com dels vianants que hi passen pel costat. El programa Barcelona Posa’t Guapa, des del 1986, ha vingut actuant en aquests aspectes. Aquest programa actuarà en les obres de façanes, terrats, mitgeres, celoberts i vestíbuls dels edificis d’habitatges. Es preveuen actuacions en aquests elements en 4.000 edificis. En aquest mateix sentit, el Pla estableix com a objectiu preservar i millorar els edificis d'habitatges que consten al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, com a elements essencials de la personalitat i el paisatge de la ciutat. Es fomentaran intervencions de rehabilitació amb un alt grau d’especialització sempre que sigui necessari. Actuacions en edificis que consten al Catàleg. C.3.1.3 Accessibilitat. Millora de l’accessibilitat en els edificis d’habitatges L’objectiu d’aquest programa general de rehabilitació és millorar l’accessibilitat dels edificis d’habitatges per tal de millorar la qualitat de vida de les persones que, per la raó que sigui, tenen problemes d’accessibilitat als seus habitatges. 87 C.3.1.3.1 Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors Una de les principals actuacions en aquest àmbit serà l’increment significatiu dels ajuts municipals destinats a la instal·lació d’ascensors, potenciant també els itineraris practicables. La gent gran, a més de les persones amb mobilitat reduïda, és un sector de la població que pateix molt directament la manca d’accessibilitat dels edificis. El fet de no tenir ascensor en un edifici, pot suposar a una persona gran un esforç molt important a l’hora de fer tasques rutinàries de la vida quotidiana. A més, la gent gran que viu en habitatges de lloguer des de fa més de vint anys gaudeix de lloguers de pròrroga forçosa però, en canvi, els edificis en els que viuen majoritàriament no estan equipats amb ascensors. Per fer front a aquesta situació, s’augmentaran els ajuts municipals destinats a la instal·lació d’ascensors, els quals els gestionarà el Consorci de l’Habitatge a través dels ens instrumentals, de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge i de l’Institut del Paisatge Urbà. També es prendrà una actitud més proactiva des de l’Ajuntament per tal de fomentar que el major nombre possible de propietaris d’edificis sense ascensor s’aculli als ajuts i n’instal·li en el seu edifici. El programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors, gestionat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, té com a objectius: • Universalitat: S’adreça a tots els edificis d’habitatges sense ascensors, amb possibilitats de ser instal·lats. • Cohesió social: Atenció a persones amb menys recursos; manteniment de l’estructura residencial; adequació del parc d’habitatges. • Millora de la qualitat de vida i de l’accessibilitat als habitatges: Factor de normalització de la vida quotidiana en l’accés des de l’habitatge a l’espai públic. • Equilibri territorial: Atenció especial als barris amb més necessitat. El programa contempla la subvenció fins el 60% del pressupost subvencionable, amb una subvenció addicional particular, fins al 100% en cas d’ingressos familiars inferiors a dues vegades l’IPREM, amb la inscripció en el Registre, com a càrrega, amb obligació retorn. A més dels ajuts econòmics, el programa ofereix assessorament i informació legal sobre la normativa aplicable, i tècnic, sobre la fixació de requeriments bàsics, i l’anàlisi de problemàtiques tècniques per a instal·lar un ascensor. El programa preveu també les propostes d’estudis de polígons i barris específics i, la redacció d’un projecte per analitzar la viabilitat de la instal·lació en aquests. Es preveu que mitjançant els ajuts s’instal·lin ascensors en 2.400 edificis. C.3.1.3.2 Eliminació de barreres arquitectòniques. En la línia de millorar l’accessibilitat, es fomentaran actuacions de rehabilitació protegides amb l’objectiu de suprimir les barreres arquitectòniques tant de dins els edificis com entre els edificis, que incloguin la millora d’accessos a l’edifici i 88 als espais comuns, així com la supressió de desnivells. D’aquesta manera les persones discapacitades o amb mobilitat reduïda tindran més facilitat d’accés i d’ús dels edificis d’habitatges de la ciutat. Es preveu que la supressió de barreres arquitectòniques i d’adaptació a la mobilitat comporti actuacions 250 edificis. C.3.1.3.3 Adaptació a la mobilitat interior de l’habitatge. Compren les actuacions de rehabilitació protegides a l’interior dels habitatges, que permeten l’ús i la mobilitat en el seu interior. Aquestes actuacions comporten bàsicament reformes en banys i fer l’habitatge practicable. Es preveu que l’adaptació a la mobilitat interior dels habitatges comporti actuacions en 100 habitatges. C.3.1.4 Instal·lacions. Preservar i millorar el paisatge urbà de la ciutat. El paisatge urbà d’una ciutat com Barcelona defineix, en part, la personalitat i singularitat que la fa única. Un dels objectius del present Pla Local és potenciar les línies d’actuació desenvolupades fins ara per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPUiQV), i a partir d’ara, com a ens instrumental del Consorci. Així doncs, s’impulsarà la rehabilitació dels elements del parc d’habitatges que són part essencial del paisatge urbà de Barcelona. El programa d’instal·lacions contempla les actuacions subvencionables per a les instal·lacions generals comunes, la substitució de dipòsits d’aigua per aigua corrent, la unificació d’antenes de TV, la reordenació d’aparells d’aire condicionat, la incorporació de noves tecnologies i les instal·lacions contra incendis. Es preveu que les intervencions del programa d’instal·lacions comporti actuacions en 800 edificis. C.3.1.5 Sostenibilitat i rehabilitació energètica. Foment de la sostenibilitat en els edificis d’habitatges L’estalvi i la bona gestió de l’energia, l’aigua i els materials són elements centrals per impulsar dinàmiques de desenvolupament sostenible. El present Pla Local es marca com a objectiu fomentar l’eficiència dels edificis a través d’actuacions de rehabilitació. En aquest sentit, en primer lloc, s’implementaran mesures d’estalvi energètic amb la instal·lació de plaques solars tèrmiques i/o fotovoltaiques en les actuacions de rehabilitació i remodelació. En segon lloc, s’impulsaran mesures d’aïllament tèrmic i acústic dels edificis. El conjunt d’actuacions subvencionables d’aquest programa, contempla la millora de l’aïllament tèrmic i/o acústic en habitatges, la instal·lació d’energies alternatives –plaques d’energia solar, tèrmica i/o fotovoltaica o d’altres per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària-, i el foment de la sostenibilitat. Es preveu que les actuacions de sostenibilitat afectaran uns 50 edificis i 2.400 habitatges. 89 C.3.1.6 Programa d’habitabilitat dels habitatges. Obtenció i millora de les condicions d'habitabilitat. La qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes depèn, en part, de les condicions d’habitabilitat dels seus habitatges. El present Pla estableix com a objectiu millorar aquestes condicions d’habitabilitat, especialment en els habitatges més deteriorats. Aquest tipus d’habitatges, normalment, estan ocupats per persones amb pocs ingressos o gent gran que fa molts anys que hi viu de lloguer. Caldrà doncs, protegir des de l’Administració les actuacions de rehabilitació d’habitatges que millorar-ne la seva habitabilitat. En aquest sentit, caldrà preveure actuacions adreçades a incorporar en els habitatges les mesures previstes en les noves normatives que regulen els mínims d’habitabilitat per tal de garantir el seu compliment. El programa, per tant, té com a finalitat actuar en les obres d’obtenció o de millora dels mínims d’habitabilitat dels habitatges. Es preveu l’actuació en uns 160 habitatges. C.3.2 Àmbits específics Són àmbits geogràfics de ciutat, homogenis, delimitats pels elements que el configuren i que formen una àrea d’interès especial. Aquests àmbits territorials introdueixen especificitats pròpies, tant en les actuacions com en les quanties subvencionables, que complementen els programes generals Dins d’aquests àmbits específics existeixen tres tipus d’àrees, segons els plans actuals, sens perjudici que puguin ser modificables pel nou Plan Estatal de la Vivienda i pel Pla d’Habitatge de la Generalitat: les Àrees de Rehabilitació Integrals (ARI) i els centres urbans (CU); el Barris d’Atenció Especial, acollits a la Llei 2/2004; i les Àrees Extraordinàries de Rehabilitació Integral (AERI). C.3.2.1 Àrees de Rehabilitació Integral (ARI) El Real decret 801/2005 de l'1 de juliol, pel qual s'aprova el pla estatal 2005- 2008 per afavorir l'accés dels ciutadans a l'habitatge, estableix que les àrees de rehabilitació integral (article 50) són teixits urbans o barris en procés de degradació física, social o ambiental que hagin estat declarats com a tals per la Comunitat autònoma d'acord amb la comissió bilateral de seguiment del ministeri i amb la participació de l'Ajuntament corresponent amb l'objectiu d'impulsar actuacions integrals de desenvolupaments social i econòmic en el territori. El principal objectiu de les àrees de rehabilitació integral és coordinar la intervenció de les diferents administracions públiques en el teixit urbà per tal d'impulsar processos globals de regeneració i millora urbana amb l'objectiu d'impulsar el desenvolupament social i econòmic del territori i les persones que hi viuen. Aquest instrument té una llarga història a la ciutat de Barcelona des que el 1986 va començar l’ARI de Ciutat Vella. Actualment hi ha declarades set àrees de rehabilitació integral a la ciutat de Barcelona: 90 • Ciutat Vella: ARI de Ciutat Vella • Sants-Monjuïc: àrea nucli antic de Sants, àrea de la Bordeta, àrea d’Hostafrancs, àrea del Poble-sec. • Gràcia: nucli antic de Gràcia. • Horta-Guinardó: àrea del nucli antic d’Horta. • Nou Barris: àrea de Vilapicina, àrea de Prosperitat. • Sant Andreu: àrea de Sagrera, àrea del nucli antic de Sant Andreu, àrea de Trinitat Nova. • Sant Martí: àrea del Camp de l’Arpa, àrea del Clot, àrea del nucli antic de Poble Nou. A més, el 27 de setembre de 2002, per ordre del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va ser declarada l’àrea de rehabilitació del Districte de l’Eixample, que inclou els següents sectors: • Entorn del Mercat de Sant Antoni; entorn de la Sagrada Família; entorn de Fort Pienc; i entorn de l’Esquerra de l’Eixample. A aquests, s’han d’afegir els projectes de Centres Urbans, de preservació de nuclis antics: • Les Corts: àrea de Passatges, àrea de les Corts Noves. • Sarrià- Sant Gervasi: àrea del nucli antic de Sarrià, àrea del Farró- Putxet, Sant Gervasi de Cassoles i Vallvidrera. En els propers anys està previst declarar nous ARI en dos districtes de la ciutat: Sarrià i Les Corts. La taula 18 presenta les estimacions quantitatives de les accions de rehabilitació en el marc de les ARI a la ciutat de Barcelona en el període 2008-2016. Barri o àrea Edificis Habitatges Inversió (€) Subvenció (€) Ciutat Vella 900 9.200 56.000.000 16.000.000 Eixample 190 1.900 12.500.000 4.000.000 Sants-Monjuïc 625 6.600 38.000.000 12.000.000 Les Corts 120 1.080 9.300.000 3.000.000 Sarrià-Sant Gervasi 200 2.400 15.500.000 5.000.000 Gràcia 490 5.300 27.500.000 8.800.000 Horta-Guinardó 220 1.650 9.300.000 3.000.000 Nou Barris 185 2.690 10.000.000 3.200.000 Sant Andreu 140 2.240 11.800.000 3.800.000 Sant Martí 190 2.630 11.700.000 3.750.000 TOTAL 3.260 35.690 201.600.000 62.550.000 Taula18: Estimacions quantitatives de les accions de rehabilitació desenvolupades en el marc de les Àrees de Rehabilitació Integral a la ciutat de Barcelona en el període 2008-2016. 91 C.3.2.2 Barris i àrees d’atenció especial a la ciutat de Barcelona. La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, parteix del fet que hi ha àrees de diverses ciutats de Catalunya que pateixen problemes urbanístics i socials importants, els quals, tendeixen a augmentar si no hi ha una intervenció pública decidida. D’acord amb l’article 5.1 d’aquesta llei, s’entén per barri o àrea urbana d’atenció especial aquelles zones urbanes geogràficament diferenciables, majoritàriament destinades a habitatges habituals, que es trobin, o es puguin trobar si no s’hi actua, en situacions de regressió urbanística, de pèrdua o envelliment de població, en presència de problemes econòmics, socials o ambientals greus o amb la persistència de dèficits socials i urbans importants. El decret 369/2004 de la Generalitat de Catalunya fixa els criteris per avaluar aquestes situacions i estableix que, en cada convocatòria anual, els ajuntaments només podran obtenir finançament per un projecte, amb l’excepció de l’Ajuntament de Barcelona, que pot obtenir finançament per dos projectes en cada convocatòria. L’objectiu del Pla és ampliar les zones catalogades com a barris i àrees d'atenció especial a la ciutat de Barcelona, i per tant, presentar projectes a totes les convocatòries que vagi convocant la Generalitat. Els principals objectius de la declaració de barri o àrea d’atenció especial són la rehabilitació i l’equipament dels elements comuns dels edificis, dels espais públics i de les comunicacions, la millora de les dotacions d’equipaments i serveis de la zona, la dinamització de l’activitat econòmica i la millora del nivell de benestar dels habitants. Actualment hi ha a Barcelona set barris i àrees d’atenció especial: Santa Caterina, Roquetes, Poble-sec, Torre Baró, Trinitat Vella, El Coll i La Bordeta. En la convocatòria del 2008, el barri de la Barceloneta i l'àrea del Besòs-Maresme han estat declarats noves àrees d'atenció especial. Durant el període 2008-2016, en el cas de que es mantinguin els ajuts previstos actualment en la Llei de Barris, es preveu que 16 barris de la ciutat es puguin acollir a aquests ajuts. La taula 19 presenta les estimacions quantitatives de les actuacions de rehabilitació en el marc de la llei de barris i àrees d'atenció especial a la ciutat de Barcelona en el període 2008-2016. Barri o àrea Edificis Habitatges Inversió (€) Subvenció (€) Roquetes 4 60 320.000 160.000 Trinitat Vella 15 90 900.000 450.000 El Coll 40 200 1.900.000 950.000 La Bordeta 40 320 1.900.000 950.000 Noves àrees (16) 350 2.100 30.400.000 15.200.000 TOTAL 449 2.770 35.420.000 17.710.000 Taula 19: Estimacions quantitatives de les accions de rehabilitació desenvolupades en el marc de la Llei de Barris i Àrees d'atenció especial a la ciutat de Barcelona en el període 2008-2016. 92 C.3.2.3 Àrees Extraordinàries de Rehabilitació Integral (AERI) Les Àrees Extraordinàries de Rehabilitació Integral (AERI) són instruments excepcionals, gestionats coordinadament pel Ministerio de la Vivienda, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L'objectiu principal és donar una resposta ràpida i satisfactòria a situacions sobrevingudes provocades per causes extraordinàries. En el cas de la ciutat de Barcelona hi ha dues AERI: la del Carmel i la Sants-Badal. El plantejament general d’aquest pla respecte els AERI que estan actualment en marxa és tendir a integrar-los paulatinament en els programes territorials i generals de rehabilitació de la ciutat de Barcelona. C.3.2.3.1 AERI del Carmel El 8 de febrer de 2005 el Govern de la Generalitat va declarar l'Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral del Barri del Carmel (AERI) amb l’objectiu de desenvolupar un programa d'intervenció a l'entorn, i d'impulsar i fomentar la rehabilitació dels edificis existents, coordinar els programes de millora de l'espai públic i equipaments, i dinamitzar l'execució de nous plans de millora urbana en el territori. Entre altres actuacions l’AERI contempla la renovació de les façanes dels edificis de la zona afectada, la instal·lació d'ascensors en els edificis que sigui possible d'acord amb la normativa municipal i la renovació de les xarxes de serveis, les quals se soterraran un cop els carrers estiguin urbanitzats. El finançament previst en els convenis firmats entre les administracions finalitza el 2008. Es preveu l’actuació en 60 edificis durant el període 2008-2016. C.3.2.3.2 AERI de Sants-Badal El 26 de novembre de 2007 l’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Vivienda van acordar dotar amb 17 milions d’euros l’Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (AERI) del barri de Sants–Badal, afectat per les obres de l’arribada del Tren d’Alta Velocitat a la ciutat. L’objectiu era desenvolupar un programa d'intervenció en l'entorn, impulsar i fomentar la rehabilitació dels edificis existents, coordinar els programes de millora de l'espai públic i equipaments, i dinamitzar l'execució de nous plans de millora urbana en el territori. Es preveu l’actuació en uns 600 edificis d’aquests barris. 93 D. Foment del lloguer del parc privat d’habitatges Atès que la capacitat de producció de nou habitatge protegit en una ciutat com Barcelona és insuficient per tal de garantir l’accés a l’habitatge dels seus ciutadans, cal intensificar els esforços per tal que el major nombre possible de persones i famílies puguin accedir a un habitatge de lloguer del mercat privat a un preu assequible. Per a tal fi, es desenvoluparan diversos programes d’ajuts enfocats en dues direccions. Per una banda, ajuts per a pagar el lloguer, i per l’altra, ajuts destinats a la mobilització del parc desocupat amb l’objectiu de destinar-lo al lloguer. D.1 Ajuts per a col·lectius vulnerables per ajudar a pagar el lloguer La pujada dels preus del lloguer a Barcelona deixa cada vegada més gent fora de l’accés a l’habitatge del mercat lliure, raó per la qual és necessari afavorir que els col·lectius amb més dificultats no resultin exclosos per aquesta dinàmica inflacionista dels preus de lloguer. Amb l’objectiu d’ajudar als col·lectius més vulnerables a pagar les rendes de lloguer, existeixen quatre programes: els “ajuts al pagament del lloguer per a situacions excepcionals” de l’Ajuntament de Barcelona, “Ajuts personalitzats a l’allotjament” de la Generalitat de Catalunya, les “subvencions al lloguer de col·lectius amb dificultat”, de la Generalitat de Catalunya, i la “renda bàsica d’emancipació” del Ministerio de Vivienda. D.1.1 Ajuts al pagament del lloguer per a situacions excepcionals Els ajuts al pagament del lloguer, del Servei de Suport d’Accés a l’Habitatge, gestionats per Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, són uns ajuts puntuals destinats a arrendataris amb dificultats provocades per situacions excepcionals que els impedeixen fer front al pagament de les despeses inicials del lloguer. Estan vinculats a l’accés a habitatges de la Borsa de Lloguer. Aquests ajuts, si és el cas, aniran complementats amb el seguiment d’un programa social gestionat per Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona. Aquests ajuts contemplen el pagament de les despeses de formalització de contracte, la fiança i el primer mes de lloguer. La quantia de la subvenció no pot superar l’equivalent a tres mesos de lloguer. Poden sol·licitar aquest ajut les persones que tenen ingressos per sota de 2,5 vegades l’IPREM, a través dels Serveis Personals. Les prestacions i subvencions atorgades el 2008 es descriuen a la taula 20. Es preveu mantenir una gestió de subvencions de l’ordre de 125 anuals. 94 Suport Accés a l’Habitatge Prestacions 124 Despesa (€) 217.781 Despesa mitjana per expedient (€) 1.756,29 Taula 20: Prestacions per l’accés a l’habitatge del Servei de Suport d’Accés a l’Habitatge. Dades del servei del 2008. D.1.2. Ajuts personalitzats a l’allotjament Els ajuts personalitzats a l'allotjament són ajuts puntuals per tal de fer front a situacions extremes de dificultat de pagament de l'habitatge, ja sigui de lloguer o de compra. Aquests ajuts són gestionats per la Generalitat de Catalunya i tenen com a objectiu evitar la pèrdua de l’habitatge, en el benentès que l'habitatge és la residència habitual del sol·licitant. La quantia de la subvenció no pot superar els 2.800 € anuals. Ho poden sol·licitar les persones amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IPREM. Es preveu la tramitació d’uns 500 ajuts personalitzats anuals. D.1.3 Subvencions al lloguer de col·lectius amb dificultat Les Subvencions al lloguer per col·lectius amb dificultat estan regulades pel decret 244/2005 de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge , prorrogat pel decret 288/2007 de 24 de desembre i per les Resolucions de les convocatòries anuals. Els destinataris d’aquestes subvencions són arrendataris amb ingressos familiars inferiors a 2,5 vegades l’IPREM que es trobin en alguna d’aquestes situacions: les persones de més de 65 anys titulars de contractes amb pròrroga forçosa (Col·lectiu A), llogaters dels parcs públics (Col·lectiu B), persones que es trobin en condicions especials i en situació de risc d’exclusió (llogaters de la borsa de lloguer social) (Col·lectiu C), així com joves fins a 35 anys amb contractes a través de les borses de lloguer (Col·lectiu D). La quantia de la subvenció obeeix al criteri del “lloguer just”, segons el qual el lloguer no ha de superar el 30% dels ingressos dels arrendataris (fins a 2,5 vegades l’IPREM; 20% fins a 1 vegada l’IPREM), amb una subvenció màxima de 240 euros mensuals en el cas de Barcelona. A finals de 2008 s’havien tramitat 6.920 expedients (un 36% més d’expedients tramitats que l’any 2007). D’aquests, el 44% eren renovacions d’antics perceptors i el 56% de nous perceptors. La situació actual del sector immobiliari i la crisi econòmica fa pensar en un increment d’aquestes sol·licituds, però es considera improbable que el ritme de creixement en els propers 8 anys sigui tan alt com el dels últims anys. La previsió del pas de subvenció a prestació, que es farà a través d’una Ordre en tràmit del Conseller de Medi Ambient i Habitatge en el decurs d’aquest any, 95 serà un pas molt important de millora en la percepció d’aquests ajuts, i en el compliment de la important funció social que tenen. El document de treball de l’Avantprojecte de Decret de regulació del Pla per al dret a l'habitatge 2009- 2012, en l’apartat de programes socials d’habitatge, ja ho regula mitjançant el sistema de prestacions previst a l’article 72 de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. Aquest pla d’habitatge es marca com a objectiu augmentar el nombre d'adjudicataris dels ajuts al lloguer per a col·lectius amb dificultats, mitjançant una difusió més eficient d’aquest programa per part de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge i una gestió de la tramitació dels ajuts més pròxima a la ciutadania. Es preveu mantenir una tramitació i aprovació d’expedients de l’ordre de 8.000 anuals. D. 2 Renda Bàsica d’Emancipació La Renda Bàsica d’Emancipació és una prestació de 210 € mensuals que atorga el Ministerio de Vivienda per a joves d'entre 22 i 30 anys que disposin d’una font regular d'ingressos que no superi els 22.000 euros bruts anuals i que també disposin d'un contracte de lloguer vigent. Aquesta prestació està destinada al pagament del lloguer de l'habitatge habitual durant un màxim de quatre anys, siguin o no consecutius. En el cas de no disposar de contracte de lloguer, el ministeri contempla ajuts complementàries per tal de formalitzar el contracte. A més dels 210€ mensuals, els joves poden rebre una única vegada 600 € de préstec sense interessos, per a la fiança i 120 € si es necessita aval amb un avalador privat com a garantia de l'arrendament, per a les despeses de la seva tramitació. L’any 2008 s’ha iniciat la prestació d’aquest servei, que, fins a final d’any, ha tramitat 9.850 sol·licituds a la ciutat, de les que s’han aprovat 9.360 expedients (93%). La Xarxa d’Oficines d’Habitatge de Barcelona, d'acord amb la voluntat de ser la finestreta única en temes d’habitatge per a la ciutadania de Barcelona, gestionarà les peticions d’aquests ajuts del Ministeri, davant la Generalitat de Catalunya, per tal d’incrementar el nombre de perceptors. Es preveu la tramitació d’uns 10.000 expedients anuals. D. 3 Mobilització d'habitatges per a destinar-los a lloguer Tal com ja s’ha exposat, algunes estimacions realitzades sobre el nombre d’habitatges realment desocupats a Barcelona indiquen que aquest no supera el 3% del total del parc d’habitatges de la ciutat, xifra inferior al 5% de desocupació friccional necessària per a facilitar la mobilitat i el funcionament del mercat residencial. Malgrat això, cal actuar en aquest parc buit per tal de facilitar la disposició de part d’aquests habitatges en lloguer. Un dels objectius del present Pla és promoure la mobilització del parc buit d’habitatges. Per a tal 96 fi, a més a més de mesures enfocades a incentivar la rehabilitació, s'impulsaran accions i programes de mediació i concertació entre propietaris i llogaters. Un dels principals objectius del Pla d’Habitatge és fomentar el lloguer assequible. En aquest sentit és molt important potenciar la rehabilitació d’habitatges buits o destinats a altres usos per tal de poder-los destinar al lloguer, tal com preveu el Decret 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del pla per al dret a l’habitatge 2004-2007. L’objectiu del Pla és la incentivació de la disposició d’habitatges buits o amb usos inadequats en lloguer assequible a través dels programes de la Borsa de Lloguer i del programa de cessió d’habitatges que gestiona ADIGSA. Aquest objectiu es promourà a través de les Oficines d’Habitatge, donant a conèixer els incentius establerts per aquesta finalitat. Si és el cas, i exhaurides totes les altres actuacions, i en el cas que la persistència de la situació anòmala de l’habitatge ho fés necessari, es podria aplicar l’expropiació forçosa i temporal de l’usdefruit de l’habitatge, que preveu la Llei del dret a l’habitatge en els seus articles 40 i 42 i les altres mesures previstes als articles 43 i 44. D.3.1 Consolidar i ampliar la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona El Pla estableix que la Borsa de Lloguer Social i la Borsa d’Habitatge Jove han de fusionar-se en una sola Borsa d’Habitatges de Lloguer, amb l’objectiu de racionalitzar els recursos i la gestió, per tal de facilitar l’accés als habitatges de lloguer assequible del mercat privat. La primera atenció als propietaris i als sol·licitants d’habitatge es durà a terme des de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge. Aquest procés de fusió, comportarà la implementació del Servei d’Habitatge Jove a totes les Oficines d’Habitatge de la ciutat, apropant també aquest servei a tots els territoris, mantenint la gestió específica especialitzada en una de les Oficines de Districte. El paper de la Borsa d’Habitatge de Lloguer és, per una banda, oferir a les persones o unitats convivencials amb ingressos inferiors a 5,5 vegades l’IPREM un servei de mediació públic per trobar un habitatge de lloguer en el mercat privat a un preu assequible. I per l’altra, recuperar habitatges buits, o destinats a altres usos, oferint als propietaris uns avantatges per a la posada al dia del seu habitatge i la cobertura dels riscos del lloguer. Aquesta funció de mediació pública beneficia tant als propietaris com als llogaters. Els propietaris reben garanties com la pòlissa d’assegurança de caució contra el risc d’impagament del lloguer, la pòlissa multirisc, el finançament dels arranjaments necessaris de l’habitatge per assolir els mínims d’habitabilitat (fins a un màxim de 6.000 euros) i l’aplicació d’una subvenció equivalent al 50% de l’IBI als habitatges cedits a la Borsa de Lloguer. Per la seva part, el llogater té accés a un lloguer assequible i, a més, es beneficia del finançament de determinades despeses, com les inicials de contractació, en casos de necessitat social. El balanç de les Borses de Lloguer del 2008, es mostra en les següents taules: 97 Borsa Habitatge Lloguer Social Demanda Oferta Total demanda formalitzada 767 Habitatges captats 148 Sol·licituds allotjades 116 Habitatges contractats 116 Cobertura 15,1 % Habitatges disponibles 32 Part ingressos destinats a lloguer 36,75 % Lloguer mitjà Borsa (€/mes) 650 Lloguer mitjà Borsa (€/m2) 11,03 Lloguer mitjà mercat (€/m2) 16 Variació Lloguer BHLLS/mercat - 31,1% Acumulat contractes vigents 286 Taula 21: Balanç del 2008, de la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social. Borsa Jove Habitatge (Servei Habitatge Jove) Demanda Oferta Total demanda formalitzada 2.491 Habitatges captats 259 Sol·licituds allotjades 229 Habitatges contractats 229 Cobertura 9,2 % Habitatges disponibles 30 Lloguer mitjà SHJ (€/mes) 731,70 Lloguer mitjà SHJ (€/m2) 11,06 Lloguer mitjà mercat (€/m2) 16 Variació Lloguer SHJ/mercat - 30,9% Acumulat contractes vigents 824 Taula 22: Balanç del 2008, de la Borsa Jove d’Habitatge del Servei d’Habitatge Jove. Subvenció obres Obres subvencionades 21 Import invertit (€) 70.717,25 Inversió mitjana per pis (€) 3.367,49 Taula 23: Balanç del 2008, de les subvencions per obres de la Borsa d’Habitatge. A més, aquest servei ha comportat també la contractació de 478 pòlisses d’assegurança de la Borsa de Lloguer Social, de les que el 89% corresponen a l’Ajuntament (cobertura de 5 anys) i l’11% corresponen a la Generalitat (cobertura 2 anys), amb una inversió municipal anual de 132.526,60 €. El Servei d’Habitatge Jove té una cartera de 246 pòlisses (103 de caució i 143 multirisc), de l’INJUVE. 98 El Balanç consolidat de les Borses de Lloguer del 2008, es presenta a la taula 24. BALANÇ CONSOLIDAT BHLLS + BHJ Sol·licituds pendents 2.913 Habitatges contractats 345 Total acumulat contractes vigents 1.110 Lloguer mitjà (€/mes) 690,85 Lloguer mitjà (€/m2) 11,04 Lloguer mitjà mercat (€/m2) 16 Variació Lloguer Borses / Lloguer mercat - 31 % Taula 24: Balanç consolidat de les Borses d’Habitatge 2008. D.3.2 Programa de cessió d’habitatges El decret 244/2005, de 8 de novembre de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, regula el Programa de cessió d’habitatges desocupats a través d'ADIGSA i dels ens gestors de les borses de lloguer social. Aquest programa consisteix a oferir als propietaris una renda periòdica a canvi de la cessió, i si s’escau, una subvenció de 6.000 euros per a obres d’acondiciament. La cessió dels habitatges, gestionats a través de la Borsa, es fa per un termini no inferior a 6 anys. L’adjudicació dels habitatges de la Borsa de Lloguer es regularà per un reglament específic, tal com preveu l’article 69 de la Llei del dret a l’habitatge. A través de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge es col·laborarà amb ADIGSA per tal de promoure la cessió d’habitatges desocupats en destí a la Borsa de Lloguer. Es preveu la realització, en total, de 300 contractacions anuals (Borsa de Lloguer i cessió d’habitatges), el que representa un total de 2.400 contractes d’habitatges en els 8 anys de vigència del Pla. 99 E. Intervenció en les disfuncions socials del mercat immobiliari El nou marc normatiu en matèria d’urbanisme i habitatge - constituït com a normes de capçalera pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme i el seu Reglament, aprovat per Decret 305/2006 de 18 de juliol, la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge i la Llei 2/2004, de 4 de juny de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una especial atenció- comporta canvis substancials en les polítiques públiques d’habitatge. Un dels principals objectius d'aquest nou marc legislatiu és protegir la part més desafavorida de la ciutadania en les relacions que es donen en el mercat lliure d’habitatge. Per això regula la protecció dels consumidors i usuaris d’habitatges, la qualitat i els requisits exigits als habitatges i les mesures d’intervenció administrativa en els casos d’utilització irregular dels habitatges. En aquest apartat del Pla Local d'Habitatge de Barcelona es detallen les actuacions referents, en primer lloc, a vetllar pel compliment del deure de conservació i manteniments dels edificis d’habitatges per part dels propietaris. En segon lloc, les actuacions referents a l’assetjament immobiliari. En tercer i quart lloc, les actuacions davant les situacions d’infrahabitatges i sobreocupació, respectivament. I per últim, l’aplicació dels drets de tanteig i retracte a la ciutat de Barcelona. La Xarxa d'Oficines d'Habitatge, d'acord amb la concepció de ser la finestreta única en matèria d'habitatge, serà el punt d'informació de referència pels ciutadans en qüestions relacionades amb les disfuncions del mercat immobiliari, tals com l'assetjament immobiliari, l’infrahabitatge i la sobreocupació. Per aquest motiu, les Oficines d'Habitatge a més d’oferir informació i assessorament a les persones que estiguin suportant alguna d’aquestes situacions, impulsaran, sempre que sigui viable, la mediació entre les parts com a mètode de resolució d’aquest tipus de conflictes per tal de vetllar i garantir el dret dels ciutadans a un habitatge digne, sense haver de recórrer a la via judicial. E.1. Creació del Registre Municipal de Solars Sense Edificar. L’article 169 de la Llei d’urbanisme estableix que els ajuntaments poden crear un registre de solars sense edificar amb l’objectiu de inscriure-hi els solars afectats per declaracions d’incompliment de l’obligació d’edificar, així com les finques sobre les quals s'han acordat ordres d'execució d’obres necessàries per a conservar les condicions objectives d’habitabilitat dels habitatges i no s’hagin dut a terme. En cas que s’incompleixi l’obligació d’edificar o el deure de conservació i manteniment sense justificació objectiva, l’Ajuntament pot adoptar qualsevol de les mesures d’execució forçosa següents: a) l’execució subsidiària a càrrec de 100 la persona obligada, b) la imposició de multes coercitives, fins que es compleixi l’obligació de conservació i c) la inclusió de la finca en el Registre Municipal de Solars sense Edificar. L’article 171 de la Llei d’urbanisme estableix les conseqüències de la inscripció en el registre municipal de solars sense edificar. Els solars o finques que s’inscriguin en aquest registre se sotmetran a un expedient d’alienació forçosa o d’expropiació, en aquest procés es determinarà el preu just pel solar. A llarg de dos anys, la inscripció en el registre pot implicar: a) l'Ajuntament pot expropiar el solar d'ofici, per a edificar-lo. b) l'Ajuntament pot expropiar el solar a instància d'entitats urbanístiques especials, si són beneficiàries de l'expropiació i c) l'Ajuntament pot sotmetre la finca o el solar a alienació forçosa mitjançant la subhasta corresponent, amb el procediment que s'estableixi per reglament. Si en aquest termini de dos anys no s’ha executat l’expropiació de la finca o si la licitació pública ha quedat deserta per segona vegada, el règim d’alienació forçosa queda en suspens per un any. Si en aquest termini d’un any, el propietari no ha iniciat o continuat l’edificació o no ha garantit el compliment de l’obligació d’edificar o rehabilitar, qualsevol persona pot demanar a l’Ajuntament l’expropiació de la finca, de la qual en serà beneficiària. Les inscripcions al Registre municipal de Solars sense edificar es cancel·len mitjançant el compliment de l'obligació d’edificar o mitjançant la realització de les obres de rehabilitació prescrites que garanteixin els mínims d’habitabilitat que exigeix el marc normatiu en matèria d’habitatge. S’elaborarà un cens de solars no edificats als sectors inclosos dins de les àrees de tanteig i retracte definides en el document de Modificació del PGM aprovada inicialment per la comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge en data 21 de febrer de 2008, per tal d’estudiar els processos d’expropiació o edificació forçosa, que en cada cas es poguessin derivar, previstos a la Llei d’Urbanisme. E.2 Actuació en relació a situacions d’assetjament immobiliari L'assetjament immobiliari, tal com defineix la Llei de l’Habitatge, consisteix tota acció o omissió amb abús de dret que té l’objectiu de pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat última de forçar- la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge, és a dir, a marxar-ne en contra de la seva voluntat. Normalment l'assetjant és el propietari o el gestor de la propietat de l'habitatge sobre el qual l'assetjat té un contracte de lloguer en vigor. Aquestes accions poden ser de molts tipus diferents, poden anar des de la violència psicològica fins a l'omissió del deure de conservació i rehabilitació. En qualsevol cas, es posa en perill la integritat psíquica i/o física de l'usuari legítim de l'habitatge. La majoria de les persones que pateixen aquest assetjament a la ciutat de Barcelona tenen un contracte de pròrroga forçosa anterior a 1985. És a dir, una 101 bona part són gent gran amb recursos econòmics limitats i xarxes socials dèbils, la qual cosa fa que es trobin en una situació greu de indefensió davant el poder dels propietaris que els assetgen. La legislació sobre urbanisme i habitatge garanteix el dret a un habitatge digne i, per tant, ha de perseguir i prevenir aquest tipus de situacions. Tot i això, l'assetjament immobiliari no està tipificat com a delicte en el Codi Penal, la qual cosa ha dificultat les actuacions de les diverses administracions competents per fer-hi front. És un objectiu d'aquest Pla Local dotar d’instruments per a actuar contra l'assetjament immobiliari per tal d'erradicar aquest fenomen de la ciutat. L'Ajuntament de Barcelona ha estat pioner en la lluita contra l'assetjament, especialment al districte de Ciutat Vella. Però cal aprofundir les línies endegades i ampliar-les a tota la ciutat. La Xarxa d'Oficines d'Habitatge, d'acord amb la concepció de ser la finestreta única en matèria d'habitatge, serà el punt d'informació de referència per als ciutadans en qüestions relacionades amb l'assetjament immobiliari. Les oficines d'habitatge oferiran també assessorament jurídic a les persones que pateixin assetjament per tal de defensar el seu dret a un habitatge digne. E.2.1 Conveni de col·laboració amb la Fiscalia del TSJC Per tal de millorar i ampliar l'assessorament jurídic que la Xarxa d'Oficines d'Habitatge ofereix als ciutadans, l'Ajuntament de Barcelona ha signat un conveni amb la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a data de 4 de juny de 2008. Aquest conveni plasma la voluntat de les dues institucions de treballar conjuntament per combatre l'assetjament immobiliari denunciant davant els tribunals de la jurisdicció competent les situacions irregulars que es detectin. Aquest conveni contempla l'assignació d'un fiscal per part de la Fiscalia Superior de Catalunya als casos del municipi de Barcelona que mostrin indicis de presumpte assetjament immobiliari. Serà tasca d'aquest fiscal instruir les diligències d'investigació necessàries i, en cas que es detecti assetjament, presentar el cas davant els tribunals. L'Ajuntament, per mitjà de la Xarxa d'Oficines d'Habitatge i amb els criteris acordats amb la fiscalia, recollirà, si s’escau, tota la documentació i proves necessàries de la persona assetjada per tal de poder demostrar davant d'un tribunal la situació d'assetjament que pateix. El conveni estableix la creació d'una Comissió de Seguiment formada per representants de l'Ajuntament i el fiscal assignat als casos d'assetjament. En el marc d'aquesta comissió s'establiran protocols i criteris homogenis per tal que la Xarxa d'Oficines d'Habitatge els apliqui en els casos amb indicis d'assetjament immobiliari. Aquesta comissió també serà el marc d'intercanvi d'informació i d'assessorament mutu entre les dues institucions en aquests temes. El conveni signat el juny del 2008 té una vigència inicial d'un any i es prorrogarà automàticament cada any. És la voluntat d'aquest Pla Local aprofundir en 102 aquesta línia de col·laboració i treball en el termini de la seva vigència. En aquest sentit, s’està treballant també amb la concreció d’un conveni amb la Delegació del Govern per a l’actuació en aquestes situacions. Els objectius d’actuació s’adrecen a: establir un protocol d’actuació per a garantir el seguiment integral des dels diferents àmbits d’actuació i la coordinació dels serveis municipals implicats; requerir els deures de conservació i rehabilitació als propietaris; promoure l’actuació coordinada amb les administracions implicades (Ajuntament, Fiscalia, jutjats, Sindicatura...) per tal que la detecció de casos d’assetjament iniciï un procediment per aturar aquestes situacions; facilitar assessorament jurídic i acompanyament en les gestions. E.3 Actuació en relació als infrahabitatges L’article 3 apartat f de la Llei del dret a l'habitatge defineix infrahabitatge com l’immoble que es destina a allotjament de persones sense disposar de cèdula d’habitabilitat ni reuneixi les condicions mínimes per a obtenir-la. L’objectiu d’aquest Pla Local és aconseguir eradicar les situacions d’infrahabitatge del parc immobiliari de la ciutat. En el cas de Barcelona, les zones d’alta concentració d’aquest tipus d’habitatges estan en àrees i barris coberts per algun dels programes territorials de rehabilitació, tal com recomana la Llei del dret a l'habitatge (article 44.2). La Llei del dret a l'habitatge estableix, a través de l’article 44.5, que les actuacions que duguin a terme les administracions per tal corregir les situacions d’infrahabitatge han de preveure les mesures adequades per acollir les persones que ocupaven aquests immobles amb contractes de lloguer o de cessió d’ús. En aquest sentit, la llei recomana establir programes i acords de cooperació i col·laboració amb serveis d’atenció social competents. E.4 Actuació en relació a la sobreocupació d’habitatges L’article 3, apartat e), de la Llei del dret a l'habitatge, defineix l’habitatge sobreocupat com aquell en el que s’hi duu a terme una activitat d’allotjament amb ocupació excessiva en consideració a la superfície i als serveis de l’habitatge, determinat pels estàndards de superfície per persona que fixen els requisits mínims d’habitabilitat de Catalunya. No entren en aquesta definició les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu si l’excés d’ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l’entorn. L’objectiu d’aquest pla local és eradicar les situacions de sobreocupació dels habitatges i actuar sobre els responsables directes i sobre les causes d’aquestes situacions. En el cas de les zones amb una alta concentració d’habitatges sobreocupats, la Llei del dret a l'habitatge (article 43.2) recomana declarar-les àrees sotmeses als drets de tanteig i retracte i/o àrees de rehabilitació i conservació. En el cas de Barcelona, les zones amb més concentració de sobreocupació estan incloses dins dels programes territorials 103 de rehabilitació, on es defineixen les àrees d’aplicació del dret de tanteig i retracte. L’article 43.3 de la Llei del dret a l'habitatge estableix que la constatació de situacions de sobreocupació pot suposar als responsables la imposició de sancions. En qualsevol cas, cal donar audiència prèvia al propietari si s’acredita que ha consentit expressament la sobreocupació de l’habitatge. Un cop constatada una situació de sobreocupació, l’Ajuntament, a més de prendre les mesures necessàries per tal de redreçar aquesta situació, pot arribar a expropiar temporalment l’usdefruit dels habitatges sobreocupats per a llogar-los posteriorment en condicions adequades. La llei estableix (article 43 de la Llei del dret a l'habitatge) que si cal restituir l’estat d’habitabilitat exigible als habitatges sobreocupats l’Ajuntament, a través dels Districtes, pot ordenar l’execució subsidiària de les obres de reparació necessàries. La Llei també estableix que en les actuacions per corregir situacions de sobreocupació, s’han de preveure les mesures adequades per tal d’acollir les persones afectades, en la mesura que ho permetin els recursos disponibles. S’impulsarà un Pla de Xoc contra l’infrahabitatge i la sobreocupació, que doni resposta immediata, a través de la inspecció, a les denúncies que es produeixin en relació a aquestes situacions. Seguir i coordinar les actuacions que es derivin a través de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge, establint les mesures, els protocols i les actuacions necessaris per prevenir, controlar i evitar aquestes situacions. L’objectiu d’aquestes actuacions és detectar com més aviat millor les situacions d’infrahabitatge i sobreocupació. Una vegada detectats els habitatges problemàtics, i exhaurits els mecanismes de mediació i foment de la rehabilitació, l'Ajuntament, a través dels districtes, establirà les mesures més adients a cada situació, ja siguin de cessió d’ús d’habitatge, o altres ordres d’execució que puguin correspondre, o en casos extrems, la declaració de ruïna, o, quan sigui possible, reincorporar aquests habitatges al parc immobiliari de la ciutat amb totes les garanties de qualitat i habitabilitat que requereix el marc legislatiu vigent en matèria d’habitatge. E.5 Drets de tanteig i retracte Els drets de tanteig i retracte són una de les principals novetats del nou marc legislatiu en matèria d'urbanisme i habitatge. El dret a tanteig obliga que les transmissions oneroses dels béns immobiliaris siguin comunicades a l’Ajuntament per tal que pugui substituir el comprador en les mateixes condicions fixades en la transmissió onerosa. El dret a retracte permet a l’Ajuntament, després de conèixer l’existència d’una transmissió onerosa, pugui adquirir el bé immobiliari en substitució de l’adquirent inicial. 104 En l’àmbit de la ciutat de Barcelona, els drets de tanteig i retracte seran un instrument per intervenir davant les disfuncions del mercat immobiliari --com ara l'assetjament immobiliari, la gentrificació, la guetificació, etc-- més que una eina per ampliar el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge. Per tant, l’exercici dels drets de tanteig i retracte tindrà un caràcter puntual i estratègic, serà una resposta de l'Ajuntament davant les disfuncionalitats pròpies del mercat lliure immobiliari. La voluntat és garantir que l’esforç de les administracions en ajuts específics vagi en benefici del col·lectiu ciutadà, amb l'objectiu de pal·liar els efectes de caràcter social i econòmic que el mercat immobiliari provoca sobre determinats col·lectius socials en territoris específics de la ciutat. La potestat de l'exercici dels drets de tanteig i retracte correspon a l'Ajuntament. Tot i això, l'article 164.1 de la Llei d'urbanisme estableix que, per determinades àrees, es pot atribuir aquests drets a entitats urbanístiques especials. La Llei d'urbanisme -a diferencia de la Llei del dret a l'habitatge- no contempla la possibilitat de que l'administració titular d'aquests drets pugui exercir-los en favor de tercers, però estableix mecanismes per alienar, cedir els béns que integrin el patrimoni municipal del sòl o constituir sobre aquests drets de superfície (articles 158 a 163). En canvi, la Llei del dret a l'habitatge preveu la possibilitat que l'Administració publica exerceixi els drets de tanteig i retracte, per compte pròpia o en favor de tercers: promotors socials d'habitatge (article 51), promotors públics o privats d'habitatge protegit (article 87.3), els quals hauran de seguir un procediment d'homologació, així com, directament en favor de les persones inscrites en el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial. D’acord amb l’article 15.5 de la Llei del dret a l’habitatge, es fixaran condicions respecte l’ús i la dedicació de l’immoble que assegurin que la seva destinació està vinculada a les polítiques socials d’habitatge de la ciutat, definides per l’Ajuntament de Barcelona i establertes en el present Pla Local. L’article 15 de la Llei del dret a l’habitatge faculta a les administracions per delimitar àrees del municipi en què es podran exercir els drets de tanteig i retracte. En el cas de Barcelona, es va iniciar la modificació del Pla General Metropolità, el febrer de 2008, on es definien els àmbits urbans susceptibles de delimitació d'àrees concretes en què es podria aplicar aquests drets. Per tal de definir aquests àmbits, i d’acord amb la legislació, es van considerar totes aquelles àrees delimitades específicament que disposen de normatives o programes que permeten la promoció generalitzada d’actuacions de rehabilitació d’edificis i habitatges, fruit de convenis amb l’Estat o la Generalitat, que estan incloses en el Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010 i en els Programes específics de Rehabilitació de la Ciutat. Així doncs, els drets de tanteig i retracte a la ciutat de Barcelona es podrien aplicar en quatre tipus d’àrees urbanes que són àmbits específics de rehabilitació: 105 1. Àrees de Rehabilitació Integral i Àrees de Rehabilitació de nuclis antics (Ciutat Vella, Poble-sec, Gràcia, Poblenou, Clot - Camp de l’Arpa, Prosperitat, Sant Andreu, Sants, Horta) 2. Àrees Especials de Rehabilitació Integral (Carmel i Sants-Badal) 3. Àrea de rehabilitació de l’Eixample (Entorn del Mercat de Sant Antoni; entorn de la Sagrada Família; entorn de Fort Pienc; i entorn de l’Esquerra de l’Eixample) 4. Barris d’Atenció Especial (Santa Caterina i Sant Pere, Roquetes, Poble- sec, Trinitat Vella, Torre Baró – Ciutat Meridiana, Coll i La Bordeta) 5. Barris amb convenis específics de rehabilitació (Turó de la Peira, Sud- oest del Besòs i Canyelles). La Llei del dret a l’habitatge contempla, en el seu article 15, i dins dels objectius dels plans locals d’habitatge, la possibilitat que la definició de l’àmbit subjecta als drets de tanteig i retracte, on poder delimitar àrees o polígons susceptibles d’aplicació de l’exercici d’aquests drets, coincideixi amb tot el terme municipal. La concreció d’aquest objectiu en el Pla, fa innecessària la tramitació urbanística de la modificació del Pla General Metropolità. La definició de tot el terme municipal com a àmbit subjecta al dret de tanteig i retracte, es justifica pel fet de disposar només de sòl urbà, amb una alta demanda garantida i una elevada pressió social en relació a la demanda, per l’extensió dels àmbits de rehabilitació al conjunt de la ciutat, i la diversificació de situacions anòmales d’ús de l’habitatge al conjunt del territori. L’exercici d’aquests dret, amb el procediment i garanties establert a la normativa urbanística tal i com disposa l’article 15.8 de la llei del dret a l’habitatge, es farà, però, prèvia delimitació de polígons o àrees específics, a nivell d’habitatge, d’edifici o zones concretes. La delimitació es farà mitjançant la tramitació de l’instrument urbanístic adequat. Pel present Pla d’Habitatge, tal com preveu la Llei del Dret a l’Habitatge, s’estableix el municipi de Barcelona com a àmbit d’aplicació del dret de tanteig i retracte, deixant en suspens la tramitació de la modificació de Pla General Metropolità per a la definició d’àrees d’aplicació del dret de tanteig i retracte. La delimitació de les àrees i polígons d’aplicació, dins de l’àmbit del municipi de Barcelona, amb el procediment i garanties establert a la normativa urbanística, es farà en cada cas, mitjançant la tramitació de l’instrument urbanístic adequat. Aquests respondran als següents supòsits: • Evitar situacions d’assetjament immobiliari, delimitant edificis concrets, justificat a partir de les denúncies interposades. • Evitar les situacions d’expulsió d’ocupants com a conseqüència de processos de concentració de col·lectius en un barri. La 106 delimitació en aquest cas afectaria a un barri o una zona concreta de barri. En el període del Pla es planteja la possibilitat de l’exercici del dret de tanteig i retracte en l’adquisició d’entre 4-6 edificis i 20-40 habitatges. Els habitatges adquirits es destinaran al lloguer, dins dels programes de la Borsa o de cessió en dret de superfície. 107 F. Innovació en la construcció, promoció de la sostenibilitat en l’edificació i de l’ecoeficiència. En els últims anys, ha augmentat l’interès de les administracions públiques en racionalitzar i millorar els processos de construcció perquè, per una banda, la construcció consumeix una gran quantitat d’energia (representa el 42% del consum d’energia final de la UE) i, per l’altra, genera una gran quantitat de residus sòlids urbans que no es reutilitzen ni recuperen. A més, la despesa d’energia i la generació de CO2 que es produeix en el sector domèstic i en activitats relacionades amb els edificis és molt important. Per tot això, s’ha anat desenvolupant un marc normatiu de referència en matèria d’edificació sostenible i d’ecoeficiència, el qual està format per un conjunt legislatiu que va des de directives europees a ordenances municipals. En primer lloc, la directiva COM 2002/91/EC sobre Eficiència energètica als edificis, estableix l’obligació de fixar uns requisits mínims d’eficiència energètica per als edificis nous i rehabilitacions integrals, així com la corresponent certificació energètica. En segon lloc, el Decret 21/2006, de 14 de febrer, regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. En tercer lloc, la modificació integral de l’annex sobre Captació Solar Tèrmica de l’ordenança General de Medi Ambient Urbà, la qual regula la incorporació de sistemes de captació i utilització d’energia solar en els edificis de la ciutat. I finalment, el Reial Decret 314/2006, de 28 de març de 2006, del Codi Tècnic de l’Edificació, i el RD 47/2007 de 19 de gener de certificació energètica dels edificis que inclouen nombroses referències sobre estalvi d’energia i incorporació d’equips d’energia solar tèrmica i fotovoltaica així com el procés de certificació energètica. Aquest Pla, d’acord amb el marc normatiu vigent, estableix com a objectiu millorar l’eficiència en el sector de l’edificació, tant en la fase constructiva com en les altres activitats que s’hi realitzen, per tal de reduir el consum d’energia i de recursos naturals. Per assolir aquest objectiu és imprescindible l’aplicació d’energies renovables, la utilització de nous materials en la construcció i el foment de l’ecoeficiència. Les actuacions en aquest àmbit estan agrupades en quatre categories: edificació sostenible, certificació energètica, innovació tecnològica en la construcció i informació als usuaris i professionals. F.1 Edificació sostenible i amb criteris de respecte mediambiental Un dels principals objectius d’aquest Pla Local és la promoció de l’edificació sostenible a la ciutat de Barcelona. L’edificació sostenible proposa, en primer lloc, el foment de l’eficiència energètica a través de l’adopció de criteris i mesures bioclimàtiques en l’edificació i la integració d’energies renovables en la gestió de la demanda energètica dels edificis i habitatges. En segon lloc, proposa incentivar l’adopció dels criteris de sostenibilitat en la selecció de materials a emprar en l’edificació així com la reutilització dels residus de la construcció. 108 Finalment, l’edificació sostenible ha de promoure una racionalització i estalvi dels consums d’aigua durant els processos de construcció i sobre tot en el posterior ús dels habitatges. Això pot concretar-se en l’adopció de mesures concretes com: el control de la pressió, l’eficiència dels equips de consum fix, la prevenció de fuites, la col·locació de vàters de doble descàrrega o la instal·lació d’aixetes amb airejadors i, per altra banda la recerca d’alternatives reals de reutilització i reaprofitament de les aigües pluvials, o una part de les residuals. F.2 Desenvolupament urbà sostenible. Ecobarris Des de fa anys, Barcelona ha vingut desenvolupant polítiques de desenvolupament sostenible de la ciutat. El procés d’elaboració de l’Agenda 21 de Barcelona i la concreció de l’Acció 21, el Pla de millora Energètica de Barcelona, l’extensió de la utilització d’aigües freàtiques per a la neteja de carrers i el rec, l’extensió de zones verdes per la ciutat, els programes de preservació de la biodiversitat, la millora i integració en el teixit urbà de les infraestructures ambientals de la zona Fòrum, la recuperació de la llera del Besòs, l’extensió i millora dels sistemes de recollida selectiva i aprofitament de la matèria orgànica, la implantació de la xarxa de climatització “district heating and cooling” al districte 22@ junt amb els projectes de la central de biomassa i la implantació d’una nova xarxa “district heating and cooling”, i el projecte d’aprofitament del fred de la regasificadora del Port, o els diferents passos en la mobilitat sostenible, són expressió de les diverses actuacions de canvi de paradigma a Barcelona. Amb la definició dels ecobarris, tenim la ocasió de fer un pas més en aquestes polítiques, sistematitzant en el territori tots aquests processos, configurant espais d’expansió del model, de continuïtat urbana en el desenvolupament sostenible. El model conceptual de l’ecobarri ha d’estar fonamentat en: • La compacitat (proximitat dels components de la ciutat) • La complexitat (diversitat, misticitat d’usos i funcions, augment de sinèrgies, creativitat. Criteri bàsic per a la planificació) • L’eficiència (l’ecosistema urbà és obert en matèria i energia; màxima eficiència en l’ús dels recursos, mínima pertorbació dels ecosistemes) • L’estabilitat i la cohesió social (valors de diversitat elevats, condicions per a fomentar la igualtat d’oportunitats) Els elements estratègics que el defineixen són: • Les xarxes de mobilitat • La xarxa verda • El metabolisme urbà (materials, aigua, residus i energia) El Consell plenari de l’Ajuntament del dia 31 d’octubre de 2008 va acordar que el nou barri de Vallbona, fruit del desenvolupament de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE), fos un ecobarri, és a dir un barri sostenible exemplar. El procés participatiu de l’ARE de Vallbona, ha definit els criteris sota els que s’haurà de redactar el projecte. Aquests estan fonamentats en els criteris 109 d’eficiència ambiental i energètica, optimitzant la utilització de recursos locals (sòl, sol, aigua, verd i residus) i minimitzant les seves emissions, tot incrementant la qualitat de vida i el respecte a l’entorn. Desenvolupament del projecte d’ecobarri de Vallbona, de l’ARE de Vallbona, amb criteris d’eficiència ambiental i energètica, fixant els aspectes socioambientals a desenvolupar: Energia; cicle de l’aigua; residus; mosaic agrícola i espais verds; mobilitat; espai públic i medi social. Desenvolupar aquests principis en altres planejaments, com a experiències extrapolables globalment als projectes de transformació de la Ciutat, com La Marina del Prat Vermell, la Verneda Industrial, o Trinitat Vella. F.3 Certificació energètica La Certificació d’eficiència energètica dels edificis és una exigència derivada de la Directiva 2002/91/CE. El Real Decret 47/2007, de 19 de gener, d’aprovació del procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció, fa la transposició parcial a l’ordenació jurídica espanyola. En aquest certificat, i mitjançant una etiqueta d’eficiència energètica, s’assignarà a cada edifici una Classe Energètica d’eficiència, que variarà des de la classe A, per als energèticament més eficients, a la classe G, per als menys eficients. Aquesta normativa obliga als venedors i arrendadors dels edificis inclosos en el seu àmbit d'aplicació a facilitar als compradors o llogaters, un certificat d'eficiència energètica, que haurà d’incloure informació objectiva de les característiques energètiques dels edificis que porta aparellada una reducció d’emissions de CO2, de tal manera que es pugui valorar i comparar el seu comportament energètic amb la finalitat d'afavorir la promoció d'edificis d'alta eficiència energètica i les inversions en estalvi d'energia. L’objectiu que es persegueix amb la promoció de l’aplicació de la certificació energètica és doble. Per una banda, millorar les condicions d’eficiència energètica del parc d’edificis de Barcelona. I per l’altra, informar de les implicacions econòmiques i ambientals de l’eficiència energètica als compradors i usuaris d’habitatges així com als professionals del sector. F.4 Innovació tecnològica i construcció; el procés constructiu La construcció és un sector productiu que manté mètodes tradicionals de treball i que ha estat bastant refractari a incorporar noves formes tecnològiques, processos industrialitzats o materials nous que millorin l’eficiència i la gestió del procés de construcció, així com a incorporar noves formers de tractament dels residus, de reducció dels recursos o d’aplicació d’energies renovables i nous sistemes energètics. 110 Millorar l’eficiència en el sector de l’edificació, tant en la seva fase constructiva com en la de les activitats que s’hi realitzen, és bàsic per incidir en la contenció, moderació o reducció del consum d’energia i recursos naturals en les grans ciutats com Barcelona. L’objectiu del Pla Local és millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació i la seguretat en la construcció i rehabilitació d’edificis i reduir el impacte global amb una política ambiental equilibrada. Per això cal impulsar la canalització de serveis, la construcció modular i seriada, la innovació en les instal·lacions, etc, amb l’objectiu de millorar globalment els sistemes constructius. En un nivell més general, s’impulsarà la promoció activa de la industrialització de les diferents parts de l’edificació perquè això permetrà millorar la sostenibilitat i l’ecoeficiència dels edificis d’habitatges. Finalment, cal també incorporar el manteniment com a paràmetre de disseny que ha d’evitar l’obsolescència funcional, i com a factor decisiu en el impacte ambiental de la construcció. No podem obviar que la racionalització energètica i constructiva d’un edifici passa per l’establiment d’un eficient programa de manteniment. F.5 L’experiència del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) en edificació sostenible El Patronat Municipal de l’Habitatge ja feia uns anys, abans de l’entrada en vigor de tota la normativa abans esmentada, que havia començat a introduir criteris de sostenibilitat en els projectes a redactar, en els plecs de condicions i en la execució de les obres, com a expressió de la voluntat permanent d’innovació tècnica i energètica amb una clara sensibilitat ambiental sense minvar la qualitat arquitectònica a l’hora de fer ciutat. Aquesta voluntat es fa palesa en les dues branques principals de l’activitat del Patronat: La construcció de nous habitatges protegits; i el manteniment del parc de lloguer i les actuacions de rehabilitació sobre el parc existent. • La construcció de nous habitatges protegits Així doncs en relació a la construcció de nous habitatges, els criteris incorporats tan fan referència als sistemes arquitectònics passius, els sistemes actius inclosos en els projectes i l’elecció de materials i equips, que es poden concretar en: a) Ús preferent de materials no contaminants o reciclables • Façanes de termoargila (permeten la transpiració dels habitatges – afavorint l’estalvi energètic- i substitueixen l’aïllament químic per una cambra d’aire global) en determinades promocions. • Revestiments exteriors i interiors naturals (ciment i cal, i guix respectivament). • Pintures exteriors i interiors fetes amb productes naturals i no contaminants (pintura mineral al silicat a base de pigments naturals, sense dissolvents). • Esmalts, vernissos i protectors d’elements metàl·lics a base d’olis i resines vegetals (sense plom ni dissolvent alifàtic). 111 • Baixants d’aigües residuals i pluvials i desguassos dels sanitaris de polietilè o polipropilè (no de PVC). • Doble vidre per aïllament acústic i tèrmic, sovint per sobre dels estàndards normatius. • Endolls i interruptors elèctrics i fusteries exteriors reciclables. b) Control de l’obra • Adequació, en la mesura del possible, dels edificis als perfils naturals dels solars, minimitzant el moviment de terres. • Minimització dels residus generats per l’obra i control del destí del material sobrant. c) Reducció del consum i estalvi energètic • Orientació i volumetria dels edificis, en funció de les possibilitats urbanístiques, per aconseguir el major estalvi energètic i confort tèrmic. • Ventilació creuada per a una calefacció i refrigeració passiva. • Color de les façanes per a una captació solar passiva. • Cobertes ventilades per la millora dels aïllament i del confort tèrmic. • Aprofitament màxim de la il·luminació natural. • Ús de centrals tèrmiques solars, amb plaques solars, per proveir entorn del 60% d’aigua calenta, combinada amb caldera de gas natural (estalvi energètic del 60% i important reducció d’emissió de CO2) d) A les cases • Aixetes equipades amb regulador de cabal i airejadors (50% d’estalvi d’aigua). • Obertura de les aixetes en posició d’aigua freda. • Sanitaris amb cisternes de capacitat inferior i amb mecanisme de descàrrega d’interrupció voluntària (30% d’estalvi d’aigua). • Interruptor a la sortida per tancar tots els llums de l’habitatge. • Instal·lació per a electrodomèstics bitèrmics (presa d’aigua freda i calenta). • Preinstal·lació domòtica. e) Als espais comuns • Encesa de la il·luminació. d’escales i vestíbuls per detectors de presència (40% d’estalvi d’electricitat). • Ascensors de baix consum (35% d’estalvi energètic). A més, a partir dels nous reptes derivats de la certificació energètica, el PMHB està duent a terme línies d’innovació en els projectes que ara està desenvolupant que plantegen solucions energètiques globals per als edificis, com la producció d’aigua calenta sanitària i calefacció centralitzada, la trigeneració com a sistema de generació energètica únic i comú per als habitatges i els equipaments, el “District heating” al 22@ per fer arribar a l’edifici aigua calenta i freda provinent d’una central, o la geotèrmia per al 112 bescanvi de fred i calor amb el subsòl aprofitant la seva estabilitat tèrmica en relació a la superfície. • El manteniment del parc de lloguer i les actuacions de rehabilitació sobre el parc existent El PMHB, com a gestor d’un parc de lloguer de 5.500 habitatges a Barcelona es planteja les següents estratègies orientades a la sostenibilitat des del punt de vista del manteniment del parc i de la rehabilitació: 1.-Monitorització de les instal·lacions d’aigua calenta sanitària (ACS) solar, per fer-ne un seguiment remot amb la recepció de dades “on-line”, amb la generació d’alarmes de funcionament sobre la qualitat i quantitat de producció. 2.- Nou concurs de manteniment dels habitatges de lloguer, per al manteniment correctiu i el diagnòstic i el manteniment preventiu. 3.- Actuacions de rehabilitació, que a banda de la resolució de les patologies estructurals, pretén la millora en l’accessibilitat dels habitatges i de l’aïllament tèrmic als blocs. F.6 Vetllar per la qualitat i la sostenibilitat de l’habitatge protegit construït en sòl públic És voluntat municipal que en els projectes d’edificis destinats a habitatge protegit, inclosos en els programes municipals, s’apliquin criteris de qualitat arquitectònica, sostenibilitat i innovació de la construcció. En aquest sentit, des del Pla de l’Habitatge 2008-2016, es proposa la creació de la comissió de seguiment dels projectes d’edificis d’habitatges amb protecció oficial sobre sòl d’origen públic. Tots els projectes d’habitatge protegit i dotacional sobre sòl públic amb operador públic (PMHB, REGESA i INCASÒL, etc.) o privat (Fundacions, Cooperatives, altres operadors privats sense ànim de lucre, etc.) hauran de disposar del vist-i-plau de la comissió abans de l’atorgament de la corresponent llicència d’obres. Així mateix, es promourà entre els professionals el coneixement del manual d’accessibilitat i de les condicions i solucions arquitectòniques i de disseny dels habitatges per a persones amb discapacitats, per tal de facilitar l’accessibilitat física com sensorial, així com el que determini el decret d’habitabilitat de la Generalitat. Es crearà la Comissió de seguiment dels projectes d’edificis d’habitatges amb protecció oficial sobre sòl d’origen públic, que vetllarà per la qualitat arquitectònica i integració urbana de l’habitatge protegit, la sostenibilitat, l’ecoeficiència i la racionalitat i eficiència arquitectònica dels projectes. Aquesta Comissió s’aprovarà per decret d’alcaldia que contindrà la seva regulació. La vigència d’aquesta comissió serà la del Pla d’Habitatge 2008 – 2016 o fins la revisió d’aquest. 113 F.7 Informació als usuaris i professionals, la consciència social de l’eficiència energètica Un dels elements essencials per tal de fomentar l’ecoeficiència i la sostenibilitat dels edificis d’habitatges és proporcionar informació acurada i fidedigna als usuaris i professionals del sector, així com als seus destinataris, ja siguin llogaters o propietaris. Per a tal fi es redactarà un manual d’ús de l’habitatge sostenible que contemplarà els diferents elements a tenir en compte a l’hora de comparar habitatges des del punt de vista de la sostenibilitat i l’ecoeficiència així com consells per a la reducció del consum energètic i d’aigua. Pel que fa als professionals del sector de la construcció, se’ls proporcionarà informació detallada, per una banda, sobre les possibilitats d’aplicació dels recursos sostenibles en l’edificació. I per l’altra, sobre les diferents estratègies de millora de l’eficiència energètica dels edificis d’habitatges així com sobre la importància de l’aplicació de la certificació energètica als edificis i habitatges. El principal objectiu d’aquesta actuació és impulsar un canvi de cultura respecte la sostenibilitat i l’ecoeficiència en els habitatges. Fins avui aquests aspectes no eren essencials en la construcció dels edificis ni en les valoracions que feien els usuaris a l’hora de llogar o comprar un habitatge. Però els reptes mediambientals i energètics als que ens enfrontem com a espècie exigeixen un profund canvi de cultura dels agents implicats en afers d’habitatge (usuaris, empreses i administració) que posi en un primer pla la sostenibilitat i l’ecoeficiència. Els objectius concrets d’actuació que defineix el Pla són: • Compromís d’aplicació dels criteris de sostenibilitat i eficiència energètica en l’edificació, en les promocions municipals d’habitatge promogudes pel Patronat Municipal de l’Habitatge. • Actualització dels plecs de condicions dels concursos d’obra, sistematitzant els criteris de sostenibilitat i eficiència energètica mínims requerits en la construcció i equipament d’habitatges. • Avançar en la implantació de la certificació energètica dels edificis d’habitatges municipals. • Creació d’un marc estable de col·laboració amb entitats i col·lectius professionals, com a aula de la Construcció i Rehabilitació, que sigui espai de reflexió en innovació i millora dels processos constructius i, per l’aplicació de noves tecnologies en l’edificació i l’habitatge. 114 G. Proximitat i atenció a la ciutadania. Participació. Amb l’objectiu de consolidar l’habitatge com un nou servei públic, s’aposta per apropar al ciutadà la gestió de l’habitatge, mitjançant l’impuls de les oficines d’habitatge de districte per tal de facilitar els tràmits (finestreta única) i impulsar una política més proactiva en l’accés dels ciutadans als serveis i programes públics en matèria d’habitatge. Així mateix, des de la proximitat es podrà identificar i corregir amb més eficàcia les situacions d'incompliment de la funció social de l’habitatge, del deure de conservació de l'habitatge o de la correcta ocupació dels habitatges. D’altra banda, el Registre Municipal de Sol·licitants d’Habitatge per tal de garantir i coordinar processos justos i transparents en l’adjudicació de tots els habitatges protegits impulsats per l’Ajuntament. Per a tal fi, el reglament d’adjudicació d’habitatge protegit a la ciutat fomentarà la vinculació de les persones amb el seu entorn, tot enfortint el teixit comunitari dels barris i la cohesió urbana i alhora la barreja de grups i situacions socials. G.1 La Xarxa Integral d’Oficines d’Habitatge L’Ajuntament de Barcelona, durant l’últim mandat (2004-2007), va implantar diverses oficines de serveis de rehabilitació i d’habitatge a diferents barris i districtes de la ciutat: Gràcia, Ciutat Vella, Poble-sec, Eixample, Sant Martí, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. La tasca realitzada per aquest conjunt d’oficines ha estat positiva; ha obert un camí d’atenció i proximitat amb la ciutadania, que es vol aprofundir, però s’han detectat algunes mancances que s’han d’esmenar. En el mandat 2008-2011, i durant tota la vigència d’aquest Pla Local, s’obra una nova etapa en la concepció i gestió de l’atenció al ciutadà en matèria d’habitatge. S’ha fet un salt qualitatiu amb la unificació de les diverses oficines territorials i el desplegament de la Xarxa Integral d’Oficines d’Habitatge, del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. La Xarxa Integral d’Oficines d’Habitatge, formada pel conjunt d’oficines repartides per tots els districtes de la ciutat, tindran la funció de ser la finestreta única per temes d’habitatge a Barcelona, independentment de l’administració a qui correspongui. És a dir, qualsevol gestió o informació relacionada amb l’habitatge podrà ser consultada o duta a terme en aquestes oficines. El principal objectiu del projecte de la Xarxa Integral d’Oficines d’Habitatge és la definició d’un nou model integral de gestió que reestructuri, homogeneïtzi i redefineixi l’organització de les Oficines d’Habitatge, proporcionant la mateixa informació i serveis, independentment de la seva organització i dependència administrativa. Així doncs, serà funció de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge la gestió de tots els temes relacionats amb l’habitatge agrupats en: 115 1. Ajuts a la rehabilitació, incloent les tasques d’informació, de tramitació i, de resolució dels ajuts a la rehabilitació. 2. Accés a l’habitatge protegit, amb informació sobre les promocions d’habitatge protegit, la inscripció en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit, la gestió del Registre i les propostes d’adjudicacions d’acord amb el Reglament del Registre. 3. Ajuts al lloguer i borses d’habitatges, donant informació i tramitant els ajuts al lloguer i les facilitats als propietaris per llogar habitatges. 4. Suport a problemàtiques vinculades a l’habitatge privat, amb informació, assessorament i mediació sobre problemàtiques vinculades a l’habitatge privat com l’orientació legal en casos d’assetjament immobiliari, sobreocupació i infrahabitatge. A més dels anteriors serveis, cadascuna de les oficines oferiran altres serveis complementaris relacionats amb l’habitatge, segons les necessitats específiques de cada districte. Per tal de facilitar l’accés a la informació, es preveu un accés multicanal a la Xarxa d’Oficines d’Habitatge, que va des de l’atenció presencial, la gestió a través de la pàgina web, la concertació telefònica, i la plataforma telefònica d’habitatge a través del 010. G.2 El Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona i els processos d’adjudicació d’habitatges protegits. La Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, disposa que el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, mitjançant reglament, ha d’establir els criteris de selecció i d’accés a l’habitatge públic. La Junta General del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, en la seva sessió del 17 de desembre del 2008, va aprovar el Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial a Barcelona, posa en marxa el Registre com a tal. G.2.1 El Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit. D’acord amb el que estableix l’article 92 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, per accedir a un habitatge protegit s’ha de estar inscrit en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial. En aquest sentit, la disposició addicional vint-i-dosena de la mateixa llei, estableix que correspon al Consorci de l’Habitatge de Barcelona regular mitjançant reglament el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de la ciutat. El Registre és un instrument legal per aconseguir un ús eficient dels recursos públics i una gestió adequada del parc d’habitatge amb protecció oficial al municipi de Barcelona, mitjançant un control públic eficaç en la seva adjudicació i transmissió. 116 Els objectius i funcions del Registre són, d’una banda, proporcionar informació fefaent sobre les necessitats d’habitatge protegit a la ciutat, i de l’altra, constituir la base operativa per a l’adjudicació dels habitatges protegits al municipi, tot permetent una millora de la transparència en la gestió dels parcs d’habitatge amb protecció oficial a la ciutat. G.2.2 El reglament d’adjudicació d’habitatges protegits. El Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial concreta el procediment d’adjudicació les línies generals del qual vénen marcades per la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge. L’objectiu del reglament és la millora dels processos d’informació i gestió per a l’adjudicació dels habitatges protegits, i el coneixement de la demanda real d’habitatge protegit i la seva distribució per tipologies. El Reglament del Registre regula les inscripcions, els requisits de les persones sol·licitants, els seus ingressos i, la descripció de la necessitat d’habitatge. També regula el contingut de la sol·licitud d’inscripció i la documentació que s’ha d’acompanyar. Finalment, també incorpora les prescripcions sobre el procés d’inscripció i recursos, els efectes de la inscripció en el Registre, la vigència de les inscripcions, llurs modificacions, les baixes i la regulació sobre la protecció de dades de caràcter personal. En relació a l’adjudicació d’habitatges, es contempla el tipus de promocions i el règim competencial, diferenciant entre els habitatges promoguts sobre sòls públics o sobre sòls lliures amb qualificació urbanística amb destí a protecció. Es preveuen les competències per a l’adjudicació, amb el seu procediment general i la regulació de la seva aplicació, les reserves especials, l’inici del procediment d’adjudicació, les prescripcions sobre publicacions i notificacions, la resolució definitiva, la gestió dels contingents especials de reserva i del contingent general, els sorteig dels habitatges, l’adjudicació, l’ocupació dels habitatges adjudicats i la seva titularitat. Així mateix, es regulen l’adjudicació lliure, els procediments singulars i les segones transmissions. Prèviament a l’adopció pel Gerent del Consorci de l’Habitatge de Barcelona de la resolució d’inici del procediment d’adjudicació, i a l’empara de l’article 23.2 f) de la Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, se sotmetrà a informe preceptiu del districte en el territori del qual estiguin ubicats els habitatges objecte d’adjudicació. El Reglament dedica un capítol als habitatges socials destinats a emergències socials, amb regulació dels fons d’habitatge social, la definició de les situacions d’emergència social, el règim d’adjudicació i renda màxima, les sol·licituds, el sistema d’adjudicació, els criteris de valoració de la insuficiència greu de recursos econòmics, la resolució i la mesa de valoració per a l’adjudicació. Finalment, en els seus darrers apartats es contempla el règim de recursos, amb la disposició de la substitució dels recursos d’alçada i potestatiu de reposició per una reclamació o impugnació davant de la Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit. 117 La inscripció en el Registre tindrà una vigència de tres anys, amb l’ obligació de comunicar durant aquest període qualsevol modificació de les dades presentades. L’incompliment d’aquest deure podrà donar lloc a la cancel·lació de la inscripció. En el cas de promocions dutes a terme per promotors públics, el Reglament fixa l’ampliació del percentatge de reserva per atendre necessitats específiques (contingents especials) fins a un mínim del 10% del total d’habitatges, per a destinar-los a persones i col·lectius vulnerables amb risc d’exclusió social, inclosa la reserva per a persones amb discapacitat. La gestió del Registre, com encàrrec de gestió integral del Consorci de l’Habitatge, es fa a través de BAGURSA. Aquest encàrrec contempla: El desenvolupament del Reglament del Registre; la implantació del sistema de gestió del Registre; la gestió de l’oferta/demanda d’habitatge social a través d’atenció multicanal (telefònica, telemàtica i presencial); i el disseny de les campanyes d’informació i dels plans de comunicació. Els objectius que es fixen amb aquest Pla, en relació al Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit són: • Implantació del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció de Barcelona durant el primer trimestre de 2009 • Iniciar nous processos d’adjudicació d’habitatges, en base al Registre i a l’establert en el seu Reglament, amb major transparència i agilitat • Clarificació de la demanda, a partir de les dades del Registre, i adaptació de la oferta a la diversitat tipològica de la demanda G.3 El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona Tal com defineix l’article 1 del seu reglament, el Consell de l’Habitatge Social és l’òrgan consultiu i de participació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. En formen part representats de la Generalitat i de l’Ajuntament juntament amb els diferents agents socials que intervenen en l’àmbit de la política d’habitatge a la ciutat de Barcelona. Un dels principals objectius del Consell de l’Habitatge Social és enfortir la cultura democràtica i participativa. La voluntat és implicar activament a la ciutadania de Barcelona en el debat i la reflexió al voltant de les qüestions, com la de l’habitatge, que afecten decisivament la seva vida quotidiana. A partir de la informació, el debat i la proposta, el Consell de l’Habitatge Social té per finalitat exercir funcions consultives i de participació en relació a les diferents accions i interessos vinculats a la planificació, la programació i la gestió de les polítiques d’habitatge a la Ciutat. 118 Entre les seves funcions figuren l’informe, el seguiment i l’avaluació del compliment del Pla de l’Habitatge de Barcelona, del Pacte Nacional per a l’Habitatge i de la Llei pel Dret a l’Habitatge, i de les altres polítiques públiques d’habitatge de l’Ajuntament i de la Generalitat a la Ciutat de Barcelona. Així doncs, el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona serà l’encarregat de fer el seguiment de l’aplicació del present Pla de l’Habitatge de Barcelona, tant en el seu Plenari com a través de grups de treball específics, per al seguiment sectorial del Pla. En aquesta tasca el Consell haurà de revisar els objectius del Pla a la meitat de la seva vigència, és a dir, l’any 2012. G.4 Processos participatius Des de la responsabilitat de gestió del Pla d’Habitatge, junt amb els districtes implicats, es promouran i facilitaran processos de participació i implicació ciutadana per a l’elaboració del planejament urbanístic i el seu seguiment en els àmbits de renovació urbana que comportin un alt nombre d’habitatges i un important aportació al desenvolupament del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016. Els processos participatius per a la definició dels criteris bàsics del projecte de l’ARE de Vallbona, amb l’objectiu de plantejar i debatre les diverses línies temàtiques relacionades amb aquest projecte, per tal de definir un document de criteris bàsics que inspiri la futura proposta de l’ARE de Vallbona, o el procés iniciat en el barri de Trinitat Vella pel trasllat de la presó, són dues expressions d’aquest model i objectiu. 119 120 V. Avaluació economicofinancera de les actuacions i seguiment 121 122 A. Articulació de la gestió del Pla A.1 Estructura organitzativa L’articulació, gestió i seguiment dels objectius del Pla de l’Habitatge de Barcelona 2008-2016, es durà a terme a partir dels següents organismes i instruments de gestió i actuació: A.1.1 El Consorci de l’Habitatge El Consorci de l’Habitatge de Barcelona, consorci legal que emana de la Carta Municipal de 1998, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, es va constituir el 15 de gener de 2001(publicació al DOGC del decret de constitució). Les seves funcions, atribuïdes a l’article 85 de la Carta Municipal i pels Estatuts del Consorci, són la planificació de les actuacions d’habitatge públic i la promoció directa o convinguda amb altres ens públics a Barcelona, la promoció de la política d’habitatge de lloguer per joves o altres col·lectius, la planificació d’actuacions de remodelació i rehabilitació de barris i promoure la dels barris existents de promoció pública, i el control i el seguiment d’actuacions, les noves funcions de gestionar el patrimoni públic d’habitatge i, prèvia delegació, el patrimoni públic de sòl destinat a habitatge de les administracions consorciades, gestionar, prèvia delegació, el sòl de titularitat d’altres administracions a la ciutat, el reglament de criteris de selecció i accés a l’habitatge públic, les polítiques d’atenció al ciutadà en habitatge i gestió del Registre Municipal d’Accés a l’Habitatge de Protecció, i altres funcions que es considerin oportunes. Les funcions del Consorci de l’Habitatge són exercides pels òrgans de gestió directa, majoritàriament municipals, i de la Generalitat: l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), BAGURSA, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), per part de l’Ajuntament, i l’INCASÒL i ADIGSA de la Generalitat. A.1.2 L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), que es va constituir el 27 d’abril de 1990, s’ha consolidat com a l’òrgan coordinador i gestor de les polítiques municipals d’habitatge expressades en el Pla d’Habitatge de Barcelona, que impulsa i coordina la construcció d’habitatge de protecció i dotacional a la ciutat, elabora el catàleg de sòl i designa els operadors públics i/o privats per a la construcció en sòl de titularitat municipal. Tramita i du a terme tots els actes d’autoritat derivats de l’execució dels projectes de reparcel·lació aprovats pels òrgans de govern municipal, i els procediments vinculats a expropiacions per a l’obtenció de sòl per a la promoció d’habitatge protegit. A.1.3 Instruments municipals BAGURSA 123 Barcelona Gestió Urbanística SA va ser constituïda el 15 de desembre de 2000. Formada totalment per capital municipal el seu objecte, a més de la promoció, la gestió i l’execució d’activitats urbanístiques, és l’actuació en el desenvolupament del Pla d’Habitatge de Barcelona com a operador de gestió de sòl i gestor de barris amb accions de remodelació i rehabilitació. Per encàrrec i amb conveni amb el Consorci d’habitatge de Barcelona, coordina i gestiona la Xarxa d’Oficines d’Habitatge de Barcelona, els ajuts al lloguer, les Borses de mediació, el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona i els processos d’adjudicació, la rehabilitació i l’assessorament jurídic. PMHB El Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona (PMHB) és un organisme de l'Ajuntament de Barcelona que va ser fundat l'any 1927 amb la finalitat de promoure habitatges de preu assequible per atendre les diferents necessitats socials de Barcelona. En els últims anys ha incrementat notablement la seva producció i s'ha consolidat com a principal instrument municipal en la promoció d'habitatge protegit i dotacional, així com a principal administrador del parc públic d'habitatges de la ciutat. Un dels seus objectius és l'augment de la producció d'habitatges tant de lloguer com de dret de superfície, així com les actuacions per a reallotjats i afectats urbanístics. l'impuls en la innovació i experimentació en qüestions de gestió energètica i construcció sostenible IMPUiQV L'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUQV) és un organisme autònom local, constituït per acord unànime del Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, el 27 de juny de 1997. Les seves funcions, respecte a l’habitatge, se centren en la gestió dels ajuts a la rehabilitació del parc construït. A.1.4 Altres operadors públics per a construir i gestionar REGESA REGESA és una societat mercantil amb capital íntegrament públic del Consell Comarcal del Barcelonès. Desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de l’urbanisme en general mitjançant convenis amb els ajuntaments. La seva activitat contempla: Gestió de sòl; la promoció immobiliària, com a promotor públic; construcció i gestió d’aparcaments; construcció d’equipaments i urbanitzacions; rehabilitació. INCASÒL L'Institut Català del Sòl (INCASÒL) és una empresa pública depenent dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Té com a principal 124 missió desenvolupar quatre grans eixos: la producció de sòl per a activitats econòmiques i serveis, la producció de sòl residencial per a habitatge, la construcció d'habitatge protegit i la rehabilitació i renovació urbana i de patrimoni històric. S'encarrega de dinamitzar, fer el seguiment i assessorar els ajuntaments en l'execució de les obres incloses en els programes d'intervenció integral municipals acollits a la Llei de barris. Així mateix, el Decret llei 1/2007 configura la participació de l'INCASÒL en la gestió de les àrees residencials estratègiques (ARE), les quals tenen com a objectiu mobilitzar sòl residencial a fi de construir habitatge protegit en aquells indrets amb major demanda d'habitatge. ADIGSA ADIGSA és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya, que gestiona, impulsa i executa les polítiques d’habitatge en el territori, dins dels àmbits de l’habitatge social, l’accés a l’habitatge, la rehabilitació i millora del parc públic i l’administració i gestió d’habitatges públics i privats. A.1.5 Altres operadors sense afany de lucre A la nostra ciutat actuen també un seguit d’operadors socials sense afany lucratiu, que han col·laborat en la promoció d’habitatge protegit. Aquests operadors sense afany de lucre, han de seguir vinculats a l’execució del Pla d’Habitatge Barcelona 2008-2016, complementant les actuacions públiques, en la diversitat de les modalitats d’habitatge amb protecció. Cooperatives El sector cooperativista –veïnals i sindicals-, han tingut, des de fa temps un paper important en l’accés a l’habitatge assequible dels seus socis cooperativistes, i en la cohesió social dels barris. La seva activitat s’ha vingut desenvolupant en bona part a través dels convenis per a la disposició de sòl. Operadors Socials Aquests operadors, entre els que es troben Fundacions (Càritas, Arrels..., o les Fundacions de les Obres Socials de les entitats financeres), així com altres entitats no lucratives, han desenvolupat un paper important complementari de les polítiques públiques, especialment en els trams d’habitatge més assequible, o els destinats a col·lectius en risc d’exclusió. Sovint, la seva activitat s’ha beneficiat de convenis amb l’Ajuntament. 125 126 B. Estudi economicofinancer del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-201612 I. Introducció El Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 (PHB) preveu una important mobilització de recursos. Cal destacar que tot i ser realista en relació a la difícil situació econòmica en la que es posa en marxa, aquest és un Pla ambiciós tant per motius socials com directament econòmics, ja que, el sector de la construcció és un dels més afectat per l’atur i un dels que té un efecte multiplicador sobre l’activitat general més elevat. Per això, per poder-se executar es requereix, no només de l’esforç del propi Ajuntament, sinó del de totes les administracions implicades així com dels agents privats que hi intervenen, d’aquí la importància que el PHB disposi d’un estudi economicofinancer (EEF) detallat. Seguint la metodologia feta fins ara al llarg del pla, l’EEF també s’estructura en grans línees o eixos d’actuació: (1) Mobilització de sòl; (2) Promoció d’habitatge protegit; (3) Rehabilitació del parc existent; (4) Foment del Lloguer; (5) Sostenibilitat i (6) Participació ciutadana i gestió del PHB. En realitat, el PHB estableix 7 eixos. El que no s’inclou en el present EEF és el de “Intervenció en les disfuncions socials del mercat immobiliari” amb el ben entès que la majoria de partides que es poden valorar adequadament en ell estan ja incloses en el de “Participació ciutadana i gestió”. En la política d’habitatge de la ciutat hi intervenen tres administracions, el Ministerio de la Vivienda, la Generalitat, i, lògicament, el propi Ajuntament. En la consecució dels objectius, a part d’elles que ho fan de forma directa (Generalitat i Ajuntament) o indirectament (Estat i Generalitat), també hi intervé el Consell Comarcal del Barcelonès a través de REGESA i els agents privats. Al llarg de l’estudi es destaca la implicació de totes les administracions, operadors i agents privats en cada un dels eixos. Per exemple, l’Ajuntament apareix en cada un dels eixos i la seva implicació és notable, mentre que, els agents privats concentren la seva participació en la mobilització de sòl (promotors) i en les actuacions de rehabilitació (famílies). Pel que fa al tractament de les administracions s’ha de tenir en compte que el repartiment de recursos entre elles es realitza segons el criteri del “pagador final” amb independència de l’origen últim dels recursos utilitzats. Un fet a destacar és la creació, junt amb la Generalitat, del Consorci de l’Habitatge, que serà el nucli vertebrador del propi Pla, des d’on es coordinaran 12 L’Estudi economicofinancer del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, ha estat elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics SA, a càrrec de Pere Lleonart (Director del Gabinet) i Ernest Enríquez (Director del Projecte). 127 les actuacions de les diferents administracions implicades i, a través de les Oficines d’Habitatge, es tramitaran tots els ajuts i serveis existents. Per la realització d’aquest treball s’ha utilitzat, fonamentalment, les previsions econòmiques incloses en el Programa financer consolidat 2009-2012 propi de l’Ajuntament, el nou Plan Estatal de la Vivienda y la Rehabilitación 2009-2012 del Ministerio de la Vivienda, així com tots aquells ajuts establertes per la Generalitat, cal dir que, aquests estan pendents de l’actualització del propi Pla d’habitatge de la Generalitat al nou marc estatal. L’EEF s’ha de veure com la valoració econòmica dels respectius eixos d’actuació del PHB que, tot i representar compromisos ferms, s’aniran ajustant a les necessitats canviants en relació a l’habitatge. L’exemple més clar d’això el trobem en l’eix de rehabilitació on establim una sèrie d’actuacions amb les corresponents quanties econòmiques. Ara bé, totes les partides són vasos comunicants i la previsió de recursos s’acabaran redistribuint segons la demanda real. 128 II. Eix 1: Mobilització de sòl En el PHB s’estableix una forquilla pels objectius potencials a assolir en aquest eix, que va des d’un mínim de 422.000 a un màxim de 476.000 m2 de sòl per habitatge, protegit i dotacional, el qual s’originarà per l’execució dels planejaments en el període 2008-2016. Aquest sòl generarà un sostre potencial d’entre 2,46 milions de m2 i, com a màxim, 2,92 milions de m2. El sòl prové majoritàriament de les 22 noves zones de desenvolupament urbà que preveu el PHB, de les quals les més importants són: la Marina del Prat Vermell, la Verneda Industrial – Torrent d’Estadella i Sant Andreu – la Sagrera. Un cop es finalitzin completament aquests noves zones aportaran uns 13.000 nous habitatges de protecció, encara que no tots estaran finalitzats al 2016. Des de l’Ajuntament invertim en aquest eix de forma directa, principalment a través de les empreses municipals, tant en adquisicions, en les expropiacions necessàries, en gestió i en urbanització. Valoració econòmica El preu de mercat del sòl lliure a Barcelona s’estima que és de mitjana 1.200 € / m2 de sostre, dels quals, 200 € corresponen a les càrregues d’urbanització. D’aquesta manera el valor de mercat dels objectius de mobilització de sòl, tenint en compte la forquilla d’objectius de sostre indicada, aniria d’un mínim de 2.952 milions d’euros a un màxim de 3.504 milions, sent, per l’escenari mitjà, de 3.228 milions d’euros. Ara bé, no tot el sòl mobilitzat s’ha d’adquirir. De fet, una part és, des de fa molts anys, propietat municipal, un altre s’ha adquirit recentment i, també n’hi ha de privat o propietat d’altres agents públics i no té perquè acabar sent de titularitat de l’Ajuntament. Per tant, aquests 3.228 milions d’euros de l’escenari mitjà s’han de considerar com una valoració indicativa de la importància econòmica que representa aquest eix, però no com l’efectiva inversió a realitzar. Mobilització de recursos Per quantificar els recursos a mobilitzar i, per tant, la inversió que es farà en aquest eix, es parteix, bàsicament, de les xifres que s’han invertit al llarg del 2008 i de les previsions d’augments d’inversió incloses en el Programa financer consolidat 2009-2012, tot tenint en compte també el ritme d’execució previst de les principals àrees a desenvolupar. En aquesta previsió no només es considera la inversió de l’Ajuntament sinó també la que realitzaran els promotors privats ja sigui per cooperació o per compensació, encara que, ambdues reben un tractament diferenciat. La previsió d’inversió privada computa només en un 40% per cenyir-nos exclusivament a la inversió en sòl destinat a habitatge protegit i concertat, referit als costos de reparcel·lació que els hi corresponen. 129 L’aplicació del 40% es deu a què és el mínim obligatori d’habitatge protegit en els nous desenvolupament a la ciutat. Ara bé, des de l’Ajuntament, tenim el ferm compromís d’augmentar aquest percentatge allà on sigui possible, fins, arribar al 50% en certes actuacions. Una mostra la trobem en la Marina del Prat Vermell on el percentatge d’habitatge protegit projectat se situa prop del 48%. La inversió prevista és de 1.500 milions d’euros, és a dir, 187,5 milions anuals. Aquest recursos seran aportats pràcticament en la seva totalitat per l’Ajuntament i els privats. La participació de la Generalitat en aquest eix és marginal, ja que es limita al 50% dels costos d’urbanització de les actuacions emmarcades en la Llei de Barris. Mobilització de recursos 1.500 1.500 Milions € Milions € Generalitat 0,2% Adquisicions 10,5% Privats 14,5% Nous instruments 13,0% Expropiacions 22,1% Ajuntament 85,2% Gestió i Urbanització 54,4% Instruments Origen Font: Estimació a partir de diverses fonts. L’aportació dels privats es preveu que sigui durant tot el Pla de 216 milions d’euros, dels quals un 26% s’invertirà via cooperació, i la resta, via compensació. El gruix d’aquesta darrera se centra en la Marina del Prat Vermell on les previsions indiquen que a l’any 2016 la gestió i urbanització estarà gairebé finalitzada . Aquest nou desenvolupament conté un total de 14 sectors, dels quals, en l’actualitat el que està en un procés més avançat és el sector 8. L’aportació total a realitzar per l’Ajuntament se situa en els 1.271 milions d’euros, es a dir, 158 milions anuals, ara bé, com ja s’ha indicat l’aportació en termes de valor de mercat del sòl és molt superior. 130 III. Eix 2: Promoció d’habitatge protegit Dins del Pla un objectiu prioritari consisteix en atendre les necessitats d’allotjament i una forma de fer-ho és oferint nou habitatge protegit, sigui de lloguer, en dret de superfície, o de compra. El procés per poder adjudicar un habitatge protegit de nova construcció comprèn diferents fases: gestió urbanística del sòl, la seva urbanització, l’edificació de l’immoble i, finalment, el lliurament de l’habitatge acabat a l’usuari. L’estat d’execució al 2016 dels 24.000 habitatges protegits previstos en el PHB s’estima que es distribuirà a parts iguals entre les quatre fases que acabem de descriure, o sia, 6.000 en cada fase. En el gràfic es mostra, de forma esquemàtica, les etapes corresponents. A l’inici del Pla, Barcelona computava, sense ser tot de titularitat municipal, amb sòl potencial per a uns 30.000 habitatges en règim de protecció oficial, dels quals, uns 6.000 estaven en procés de construcció i la resta del sòl en diferents estats d’execució. Atès que aquests 6.000 no es comptabilitzen com a nous objectius quantitatius del Pla actual, la xifra al final del període descendeix a 24.000 habitatges. Procés d’obtenció de nou habitatge protegit 30.000 30.000 habitatges habitatges E F 24.000 habitatges D 25% C 25% A A + + B B + C B 25% A 25% Inici del Pla 2008 Meitat del Pla 2012 Final del Pla 2016 A En gestió B Amb planejament aprovat, sòl i operador C En construcció D Finalitzats E En construcció en sòl del Pla anterior F Finalitzats en sòl del Pla anterior Font: Elaboració pròpia a partir del PHB. 131 L’anàlisi econòmica d’aquest eix se centra en la inversió que realitzaran els diferents promotors en edificació. Per tant, encara que els actuals habitatges en construcció no formen part dels objectius del Pla la inversió necessària per finalitzar-los s’haurà de produir durant la vigència del mateix i, per tant, entra dins dels còmputs que es realitzen. Així doncs, es comptabilitza la inversió necessària per finalitzar els 6.000 en construcció, la dels 6.000 que s’iniciaran i es finalitzaran i la dels altres 6.000 que s’iniciaran i restaran en construcció a la finalització del Pla. En definitiva, si suposem que els que estaven en construcció al 2008 i els que quedaran per finalitzar al 2016 estan en un grau d’execució del 50% la inversió que computem correspon a iniciar i finalitzar totalment 12.000 habitatges. Agents executors El promotor més important d’habitatge protegit a la ciutat és el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), que en el Pla anterior va executar més d’un terç dels habitatges. Gairebé totes les promocions que realitzarà es destinaran al lloguer i al dret de superfície i, només lliurarà en propietat, els destinats a reallotjar propietaris afectats per actuacions urbanístiques. Participació dels Operadors 12.000 Habitatges Incasòl 14,5% Sense Ànim 15,4% de Lucre Regesa 15,5% Privats 24,5% PMHB 30,1% Operadors Font: Estimació pròpia. L’INCASÒL i REGESA, els altres operadors públics, van realitzar un 37% dels habitatges construïts en el període anterior, la resta la varen executar els operadors sense ànim de lucre, principalment, fundacions i cooperatives, i els operadors privats. 132 El volum de construcció prevista en aquest nou Pla és superior a l’anterior i la previsió de participació en ell segons els tipus d’operadors queda reflectida en el gràfic adjunt. En conjunt, el repartiment entre sector públic i privat queda al 60% - 40%. El promotor més important segueix sent el PMHB, amb un 30% del total, seguit dels privats, amb un 24,5%. Mobilització de recursos La valoració de la inversió en edificació s’eleva a 1.296 milions d’euros, xifra extreta de la mitjana de costos de construcció actualment existents, per un habitatge protegit tipus en què la meitat dels 12.000 habitatges considerats disposaran de garatge vinculat. Ara bé, per quantificar la mobilització total de recursos aquesta xifra s’ha d’incrementar en tres partides importants: el valor de sòl que s’aplica a partir del mòdul corresponent i que es considera, de mitjana per totes les tipologies d’habitatge protegit, del 15%, les subsidiacions als préstecs convinguts de promotors i adquirents que atorga el Ministerio i, l’ajut estatal directe a l’entrada (AEDE) també del Ministerio. Fent-ho així, la mobilització de recursos per aquest eix és de 1.905 milions d’euros, que representen uns 238 milions anuals. D’aquest, la partida més important és la promoció directa (sòl i edificació) que representa uns 1.526 milions. Ara bé, la imputació que fem en l’ EEF del valor del sòl, el 15% dels costos d’edificació, és molt menor al que realment s’inverteix en mobilització i, encara més, si es considerés el valor de mercat del mateix. Mobilització de recursos: instruments i origen 1.905 1.905 Milions d'€ Milions d'€ AEDE 1,5% Consell Comarcal del Barcelonès 11,5% Subsidiacions: a promotors i adquirents 18,4% Generalitat 12,2% Ajuntament 21,5% Estat 23,7% Promoció: inversió en 80,1% edificació i valor imputat del sòl segons mòdul Privats 31,1% Instruments Origen Font: Estimació pròpia a partir de diverses fonts. 133 Per tal d’assignar l’origen concret d’aquesta mobilització de recursos s’han valorat les subvencions mitjanes que poden obtenir els diferents operadors, tant per la construcció d’habitatges protegits tant en règim de lloguer com en règim de compra que atorguen el Ministerio de la Vivienda i la pròpia Generalitat. Per a calcular-les s’ha tingut en compte: el destí dels habitatges segons tipologies de protecció i els règims de tinença que estableix el propi PHB. A més, allà on cal, s’ha considerat un nivell mitjà de les característiques que donen dret a subvenció. El gran gruix d’aquestes subvencions beneficien els habitatges en règim de lloguer i, per tant, els operadors que es dediquen, en una major proporció, a promocions d’ aquest règim redueixen el percentatge de recursos dedicats en edificació. Lògicament, un habitatge de lloguer generarà unes despeses de gestió que els de compra no tenen, qüestió que aquí no s’ha considerat. Per exemple, per al cas concret del PMHB, dels 57 milions anuals d’inversió prevista uns, de mitjana, 6 milions anuals poden provenir de subvencions. Així doncs, la participació de l’Estat, tot i no tenir operador que actuï a la ciutat, se situa en uns 450 milions d’euros que prenen la forma de subvenció als adquirents (AEDE) (6%), subvencions a fons perdut als promotors d’habitatges de lloguer (16%) i subsidiacions de préstecs convinguts a promotors i adquirents (78%). L’aportació de la Generalitat serà força inferior, uns 230 milions d’euros, d’aquest un 92% s’invertirà de forma directa via l’INCASÒL i, la resta, s’articularà, indirectament, a través de subvencions als promotors tant d’habitatges en venda com en lloguer. 134 IV. Eix 3: Rehabilitació del parc existent En les actuacions de rehabilitació protegida cal distingir aquelles que afecten a tot el municipi, que anomenem d’àmbit general, i les circumscrites a zones concretes, les d’àmbit específic. Les actuacions en l’àmbit general consisteixen en subvencions per la rehabilitació que es poden demanar amb independència de la localització de l’habitatge. Per altra banda, les actuacions en àmbits específics se centren en tres figures, les Àrees de Rehabilitació Integral (ARI), els Barris d’Atenció Especial (BAE) i Àrees Extraordinàries de Rehabilitació Integral (AERI) que s’implementen en àmbits concrets de la ciutat i que complementen les actuacions de l’àmbit general. El nombre previst d’habitatges que s’acolliran a la rehabilitació protegida serà d’uns 100.000, o sia, 12.500 anuals, el que suposa un increment de l’ 11%, respecte la mitjana dels últims 6 anys. Habitatges amb Rehabilitació protegida 100.00 Habitatges Àmbit Específic 43,1% 56.900 Habitatges Altres 2% Sostenibilitat 4,6% Patologies Estructurals 6,8% 43.100 Habitatges BAE 6,4% Elements Exteriors 33,8% AERI 10,6% Àmbit General 56,9% ARI 83% Instal·lació Ascensors 52,9% Total habitatges amb Àmbit General Àmbit Específic rehabilitació protegida Font: Estimació pròpia a partir de diverses fonts. Partint del Cens 2001 es pot estimar que el parc total d’habitatges de la ciutat és actualment de 781.000. Per tant, amb el PHB 2008-2016, es preveu actuar, gairebé, sobre un 13% del parc. Aquest percentatge arriba fins el 19% del parc d’habitatges principals construïts abans del 1980, i, és aquest, el més susceptible de necessitar aquests tipus d’intervencions. Dins les actuacions de l’àmbit general preveiem donar un important impuls a la instal·lació d’ascensors; actuant sobre uns 30.000 habitatges. A més, en els 135 últims anys i en els propers, s’està donant una atenció especial a les actuacions per patologies estructural bàsicament centrades en sis zones de Barcelona: El Polvorí, Sud-oest del Besòs, Via Trajana, Vivendes del Governador, Trinitat Nova, Turó de la Peira i Canyelles. Aquestes actuacions tenen com a característica bàsica que manegen uns pressupostos d’execució elevats i, per tant, les subvencions, al ser un percentatge, també són elevades. En l’àmbit específic, l’actuació més destacable són les Àrees de Rehabilitació Integral (ARI’s), la més important en nombre d’habitatges beneficiats és Ciutat Vella, la primera àrea de rehabilitació que es va crear a la ciutat. L’import de les subvencions previstes és de 240 milions d’euros que representaria una aportació de les administracions públiques de 30 milions anuals, dels quals gairebé un 60% correspon a actuacions en l’àmbit general i un 40% en les específiques. Aquesta és però una estimació conservadora ja que manté constants els nivells actuals de subvencions de la Generalitat i de l’Estat i és possible que en el futur decideixin aportar-hi més recursos, a part, quant en el passat, la dotació econòmica, de la Generalitat o del Ministerio, en un àmbit específic d’actuació, s’ha vist sobrepassada per les peticions dels ciutadans l’Ajuntament hi ha aportat més recursos per tal de satisfer la totalitat de demandes. Subvencions previstes 240 Milions € Àmbit Específic 41% 142 Milions € Sostenibilitat 2,1% Altres 2,6% Patologies Estructurals 11,6% 98 Milions € Elements Exteriors 23% AERI 17,5% Àmbit General 59% BAE 18,2% Instal·lació Ascensors 60,8% ARI 64,3% Total Subvencions Àmbit General Àmbit Específic També s’ha de tenir en compte que en el nou Pla Estatal 2009-2012, que en el moment de redactar aquest estudi està pendent de la signatura del conveni entre el Ministerio i la Generalitat, hi ha indicis, com per exemple els ARU’s i el Pla Renove, que ens porten a preveure que els recursos que es destinaran en 136 rehabilitació a la ciutat augmentaran, el que tindria un impacte, molt favorable pel que fa a creació d’ocupació en el sector de la construcció. En l’última gràfica d’aquest apartat s’explicita l’origen de la inversió en rehabilitació, incloent-hi també la participació dels privats, que s’obté com a diferència entre percentatge subvencionat i el global del pressupost de rehabilitació. Per ser curosos, els respectius % de subvenció van referenciats al que s’entén com a pressupost protegible que no té perquè coincidir amb el total de rehabilitació que realitza el privat. Per tant, aquí només es té en compte la inversió que rebrà algun tipus d’ajuda sent aquesta l’estrictament computable al PHB. Lògicament a la ciutat de Barcelona en el període 2008-2016 s’invertirà molt més en rehabilitació, però aquesta no es considera. Origen de la inversió 800 Milions € Ajuntament 9,9% Estat 10% Generalitat 10,1% 474 Milions € Generalitat 13,3% 326 Ajuntament 16,7% Milions € Generalitat 5,4% Privats 70% Estat 24,6% Privats 70% Privats 70% Total Origen Àmbit General Àmbit Específic Font: Estimació pròpia a partir de diverses fonts. Cal destacar que en aquesta valoració no s’hi inclou la rehabilitació pròpia; la que es realitza en els habitatges de titularitat municipal, i que representa uns 12 milions d’euros addicionals d’aportació per part de l’Ajuntament durant la vigència del Pla. Una petita part d’aquest recursos es repercutirà, via el pagament de la renda mensual, als respectius llogaters. Aquests recursos no estan comptabilitzats en les gràfiques anteriors ja que no estan vinculats a cap de les subvencions especificades, ara bé, en el còmput global de mobilització de recursos sí que es consideren. La inversió total estimada se situa doncs en 800 milions d’euros, que es reparteixen al 70% - 30% entre els privats i les respectives administracions públiques. A la seva vegada, la participació pública es distribueix entre les 137 diferents administracions gairebé a terços, a raó dels ja esmentats, 30 milions d’euros anuals. En l’àmbit general l’Administració més implicada, en termes de recursos, és l’Ajuntament i en la rehabilitació circumscrita als àmbits específics és l’Estat. Pel que fa a la Generalitat, tot i no ser la primera en cap dels dos àmbits, en termes globals, és la que hi aporta més recursos. 138 V. Eix 4: Foment del Lloguer L’eix de foment del lloguer s’estructura en dues grans línees d’actuació: els ajuts per al pagament del lloguer i la mobilització del parc privat desocupat per destinar-lo a lloguer. De forma genèrica aquí es parla d’ajuts al lloguer però aquests poden tenir diferents formes d’instrumentalització, uns com a prestacions econòmiques (pagament mensual) i d’altres com a subvencions (pagament i convocatòria anual). Ara bé, a partir del 2009, les actuacions de la Generalitat deixen de ser via subvenció i s’instrumentalitzen com a prestació econòmica tal i com és, des del principi, la Renda Bàsica d’Emancipació. Ajuts De la mateixa manera que en les subvencions a la rehabilitació, aquí també hi actuen les tres administracions alhora. L’ajuntament disposa de quatre programes bàsics: ajuts a l’allotjament per persones sense sostre, el programa de suport a l’accés a l’habitatge, el ajuts a la gent gran pel pagament del lloguer i dels serveis i el Fons de Lloguer Social. El primer es gestiona des del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables i consisteix en ajuts atorgats a persones i famílies que han estat allotjades en pensions al no disposar de domicili propi. Per tant, encara que no prenguin la forma tradicional de l’ajut al lloguer, aquestes prestacions compleixen el requisit de destinar-se a satisfer la necessitat genèrica d’allotjament. Per altra banda, el programa de suport a l’accés a l’habitatge, es gestiona amb un conveni entre el PMHB, a partir del 2009 és ja amb el Consorci de l’Habitatge, i la Regidoria d’Acció Social. Aquest programa preveu ajuts per la formalització del contracte i, en casos de risc de desnonament, s’estableix un pagament que pot arribar a tres mesos de lloguer. Els ajuts a la gent gran se centren en els arrendataris d’habitatges dotacionals amb serveis i consisteixen en el pagament d’un percentatge de la renda que correspondria satisfer segons els mòduls, variable en funció de la situació econòmica, així com dels serveis d’atenció especials als que poden accedir. Per últim, el Fons de Lloguer social consisteix en un estoc d’habitatges titularitat pública destinat a allotjar llars en situacions d’emergència social o de risc d’exclusió. El que aquí es computa és el diferencial que l’Ajuntament paga en concepte de renda i que, de la mateixa manera que en l’anterior cas, depèn de la situació econòmica particular de cada cas. Pel que fa a la seva valoració econòmica aquestes quatre actuacions de l’ajuntament s’unifiquen i queden englobades sota la denominació conjunta d’ajuts per situacions excepcionals, gent gran i fons de lloguer social. La Generalitat disposa de dues línees d’ajuts; una per a col·lectius amb dificultats, destinada a ajudar en el pagament del lloguer a persones amb problemes per assumir mensualment les seves responsabilitats contractuals, i, 139 una segona, els personalitzats a l’allotjament, consistents en ajuts puntuals per evitar, bàsicament, el desnonament. Per últim, l’Estat disposa de la Renda Bàsica d’Emancipació que se centra, lògicament, als joves ja sigui amb pis en lloguer o amb la intenció de llogar-ne un. Les previsions que s’han realitzat han tingut en compte el fet de que tant els programes de la Generalitat com, més encara, la Renda Bàsica d’Emancipació, són de recent creació i, per tant, els elevats ritmes de creixement en el nombre de sol·licituds inicials difícilment es poden extrapolar al futur ja que es deuen sobretot a la dinàmica, per altre banda lògica, de la seva pròpia implantació. La previsió a l’horitzó 2016 és de 124.000 ajuts, a raó d’uns 15.500 anuals, repartits segons les tipologies tal com indica el gràfic adjunt. Ara bé, les diferents administracions haurem d’estar amatents al possible augment de les sol·licituds derivades de l’actual situació de crisis econòmica, el que pot requerir un augment substancial de l’esforç pressupostari. Ajuts al lloguer 124.000 305 305 Actuacions Personalitzats a Personalitzats a Milions € Milions € l'allotjament 2,8% l'allotjament 1,9% Ajuntament Per situacions excepcionals, 9,0% Per situacions excepcionals , 13,6% gent gran i Fons social gent gran i Fons social 13,6% Generalitat Per col·lectius amb Per col·lectius amb dificultats 42,9% dificultats 37,8% 39,6% Renda Bàsica Renda Bàsica Estat 45,3% d'Emancipació d'Emancipació 46,8% 46,8% Tipus d'ajut Valoració Origen Font: Estimació pròpia a partir de diverses fonts. Mobilització de recursos: La quantia total d’ajuts ascendeix a 305 milions d’euros, és a dir, 38,2 milions anuals. La Generalitat i l’Estat assumeixen gran part del pes dels recursos destinats a aquest eix. El gràfic annexa, no obstant, subestima l’esforç de l’Ajuntament, ja que no inclou les despeses d’atenció al ciutadà i tramitació dels ajuts a través de la seva Xarxa d’Oficines d’Habitatge, 140 que es comptabilitzen en l’eix de participació ciutadana. Com es veurà en l’eix de participació ciutadana i gestió, l’Ajuntament assumeix un 40% de la d’aquesta despesa. Mobilització del parc desocupat En aquesta línea es consideren dues actuacions bàsiques a la ciutat: la Borsa d’habitatges de Lloguer de Barcelona i la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió. La Borsa d’habitatge de lloguer s’instrumentalitza a partir de la unificació al 2009 de la Borsa d’habitatge social i la d’habitatge jove. Aquesta unió, alhora que es millora l’eficiència de la gestió, permet que els habitatges de la borsa jove tinguin els mateixos avantatges que els de la social. Fins ara les subvencions, de com a màxim 6.000 €, per l’acondiciament de l’habitatge abans de ser llogat només s’atorgaven als habitatges de la borsa social. Recursos destinats a la mobilització del parc desocupat 10 10 Milions € Milions € Cobertura de riscos 6,9% Subvencions 50% IBI 15,4% Generalitat 28,0% Subvencions per arrenjaments 21,1% Ajuntament 72,0% Ampliació habitatges 56,6% d'inclusió Valoració per instruments Origen Font: Estimació pròpia a partir de diverses fonts. La borsa es basa en la mediació entre arrendador i arrendatari per aconseguir habitatges amb rendes inferiors a les de mercat a canvi d’oferir certs avantatges als propietaris, com subvencions pel pagament de la quota de l’IBI i per l’acondiciament de l’habitatge o assegurances de caució. La previsió d’actuacions és d’unes 400 noves firmes de contracte de lloguer anuals, per tant, estaríem parlant d’unes 3.200 a la finalització del Pla. 141 Per altra banda, la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió d’entitats socials està coordinada per la Fundació Un Sol Món i està destinada a allotjar a persones amb un alt grau de vulnerabilitat que poden necessitar algun tipus de tutela. Aquí es computa l’augment de 54 habitatges nous destinats a inclusió per part de l’Ajuntament que estableix el PHB. Mobilització de recursos: La xifra global de recursos destinats a aquesta línea és d’11 milions d’euros, els quals són aportats entre l’Ajuntament i la Generalitat. Es tracta d’un import modest ja que només una petita part dels habitatges que entren a la borsa de mediació demanen subvenció, pel seu acondiciament. Això porta a pensar que la motivació dels propietaris per aportar el seu habitatge a la borsa està especialment relacionada amb la facilitat de trobar llogater amb un risc assegurat. Així doncs l’efecte econòmico-social de la borsa no es pot mesurar tant pels recursos que aporten les administracions, sinó pel fet de que gràcies a les respectives actuacions, moltes famílies amb solvència limitada tenen accés a un habitatge en unes condicions econòmiques més favorables. En el 2008 els habitatges mediats tenien com a mitjana un lloguer un 31% menor al de mercat. Mobilització de recursos de tot l’eix Per agregació de les dues línees d’actuació descrites els recursos totals destinats a l’eix ascendeixen a 315 milions d’euros dels quals pràcticament la totalitat prendran la forma d’ajuts al lloguer. L’origen global dels mateixos es reparteix bàsicament entre la Generalitat i l’Estat amb un 85% conjunt, la resta és aportada pel propi Ajuntament. 142 VI. Eix 5: Sostenibilitat El Pla posa un gran èmfasi en la millora de l’eficiència ja sigui en la pròpia fase del procés constructiu com en el control del consum energètic dels habitatges un cop entren en ús. En aquest sentit l’eix de sostenibilitat estableix quatre grans categories d’actuacions: a) edificació sostenible, b) certificació energètica, c) innovació tecnològica i d) informació als usuaris i professionals. L’experiència del PMHB com a promotor que porta ja temps introduint aquest criteris en les seves edificacions, ens ha servit de referent per calcular el cost del que en el Pla anomenem edificació sostenible o eco-eficiència, i que es refereix a un ampli ventall d’aspectes, com per exemple, l’elecció dels materials a utilitzar, l’aprofitament de les aigües pluvials, o la pròpia orientació i volumetria de l’edifici en qüestió. L’estimació s’ha fet aplicant un sobrecost per habitatge de 5.000€. Ara bé, ateses les subvencions establertes pel Ministerio i la Generalitat per incentivar l’edificació sostenible que s’atorguen a les construccions que superen els requisits mínims de certificació energètica que estableix la llei, el cost directe a suportar per l’operador pot quedar reduït al 30% del total, és a dir, 1.500 € / habitatge. Mobilització de recursos 36 Milions € Subvenció 30% Generalitat Operador 30% Subvenció 40% Estat Origen Font: Estimació pròpia a partir de diverses fonts. 143 Concretament les subvencions que es tenen en compte són: per part de la Generalitat, 1.500 € per habitatge que superi els requisits mínims preceptius establerts per la normativa vigent i, per part de l’Estat, 2.000 € per habitatge que assoleixi una certificació energètica nivell C. Donades les dificultats d’aplicació que poden aparèixer, en la valoració final d’aquest eix es considera que només s’aplicarà al 60% dels habitatges protegits construïts, així un cop deduïdes les subvencions, el cost efectiu quedaria en 18 milions. 144 VII. Eix 6: Participació ciutadana i gestió La finestreta única, que representen les Oficines d’Habitatge, serà l’interlocutor pel ciutadà respecte a tot allò que faci referència a les problemàtiques de l’habitatge en general i, en concret, als ajuts que s’atorguen amb independència de quina sigui l’Administració responsable. A més, servirà per la pròpia implementació i millora del Pla ja que és, des de la proximitat a la ciutadania, des d’on es copsen millor les seves necessitats reals. Una altra actuació destacable dins d’aquest eix és la creació del Registre Únic, el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona, que permetrà una millora dels processos d’adjudicació dels nous habitatges protegits sigui quin sigui l’operador, un requisit indispensable per la legitimació d’aquest processos. Recursos destinats a participació i gestió 60 60 Suport a Milions € Milions € problemàtiques d'habitatge 2,6% Coordinacció i comunicació 10,7% Ajuntament Registre Únic i adjudicacions 13,3% 40% Ajuts al lloguer i borses 13,5% d'habitatge Serveis per 24,1% la rehabilitació Generalitat 60% Xarxa Integral 35,8% d'Oficines Finalitats Origen Font: Elaboració pròpia a partir del pressupost del Consorci de l’Habitatge. El cost total de l’eix és d’uns 60 milions d’euros a raó d’uns 7,5 milions anuals. Les partides que requereixen majors recursos són: la pròpia Xarxa d’Oficines i els serveis a la rehabilitació. Aquestes despeses de gestió queden emmarcades en el conveni del consorci de l’habitatge entre la Generalitat i el propi Ajuntament, de tal forma que, l’origen dels recursos està repartit a un 60% - 40% respectivament. 145 VIII. Anàlisi Global Mobilització de recursos En aquest apartat es realitza l’agregació de les diferents valoracions econòmiques tot eliminant dues dobles comptabilitzacions i afegint una que no s’ha realitzat (la valoració del sòl en l’eix de promoció, els habitatges nous que aportarà l’Ajuntament per inclusió que estan comptats tant en l’eix de promoció com en el de foment del lloguer i els 12 milions de rehabilitació pròpia que no estan inclosos en l’eix de rehabilitació) que suposa una minoració de 224 milions d’euros de la suma directe dels diferents eixos. A més, com s’ha fet al llarg del treball es diferencia, aquí de forma global, l’origen dels recursos. El volum mobilitzat pel Pla ascendeix als 4.392 milions d’euros, a raó d’uns 549 milions d’euros anuals, a repartir entre els diferents eixos. L’actuació que acumula més recursos és la promoció amb el 38% del total, seguida de la mobilització de sòl i les ajudes a la rehabilitació. Mobilització de recursos del PHB 4.392 4.392 4.392 Milions € Milions € Milions € Eix 5: Sostenibilitat 0,8% Consell Comarcal del Eix: 6 Participació ciutadana 1,4% Barcelonès 4,2% Eix 4: Foment del Lloguer 7,0% Sense Ànim de Lucre 4,4% Generalitat 10,4% Sector Privat Eix 3: 29,2% Rehabilitació 18,5% Estat 15,6% Eix 1: 34,2% Mobilització de sòl Privats 24,8% Sector Públic 70,8% Eix 2: Ajuntament 38,1% 40,6% Promoció Finalitat Origen Sector Públic - Sector Privat Font: Estimació a partir de diverses fonts. L’origen dels recursos es reparteix gairebé en un 70% - 30% entre el sector públic i el sector privat. Dins del sector públic l’Ajuntament, amb uns 1.783 milions d’euros que equivalen a, gairebé, 223 milions anuals, és el que hi destina més recursos. La Generalitat i l’Estat acumulen un 26% del total i, juntament amb el Consell Comarcal del Barcelonès, que recull exclusivament la inversió del seu operador (REGESA), el conjunt d’administracions arriben a 3.110 milions d’euros. 146 Actuacions i llars beneficiades En termes agregats el PHB preveu un total d’unes 257.000 actuacions que beneficiaran a unes 197.000 llars de la ciutat. Els eixos amb un major pes tant en nombre d’actuacions com en nombre de llars beneficiades són el foment del lloguer i la rehabilitació, en canvi en valor econòmic els eixos més importants són la mobilització de sòl i la promoció, ja que, una família que obté un habitatge protegit rep un ajut molt superior que la que obté una subvenció per rehabilitació o pel lloguer. Actuacions i llars beneficiades 257.000 Eix 5: Sostenibilitat 2,3% Eix 1: Mobilització 4,7% de sòl Eix 2: Promoció 4,7% habitatge protegit 197.000 Eix 1: Mobilització de sòl 6,1% Eix 3: 38,9% Eix 2: Promoció 6,1% Rehabilitació habitatge protegit Eix 4: 39,7% Foment del lloguer Eix 4: 49,5% Foment del lloguer Eix 3: 48,2% Rehabilitació Actuacions Llars Font: Estimació pròpia a partir de diverses fonts. El nombre de llars beneficiàries difereix al d’actuacions ja que hi ha llars que al llarg del Pla poden repetir en els ajuts atorgats dins d’un mateix eix o en eixos diferents. Per passar de les actuacions previstes en rehabilitació i en foment del lloguer es té en compte un nivell de repeticions d’un 5% i un 40%, respectivament. També hi ha altres dos fets que fan variar aquesta xifra, els 3.200 contractes previstos en la Xarxa de mediació es comptabilitzen de forma doble ja que tant beneficien l’arrendatari com a l’arrendador; les famílies beneficiades per sostenibilitat no apareixen ja que estan comptabilitzades en l’eix de promoció. 147 Segons les últimes xifres disponibles al 2007 hi havia, a la ciutat, unes 646.000 llars, per tant, s’estaria actuant sobre un 30,5% d’elles. Ara bé, 18.000 llars del total es veuran beneficiades després de la vigència del Pla, 6.000 quan es finalitzin els habitatges en procés d’edificació i les restants quan s’edifiquin els habitatges protegits en el sòl promogut durant aquest PHB. Viabilitat economicofinancera del PHB Aquestes xifres són coherents amb les tendències observades en el passat més recent i malgrat la difícil situació econòmica a l’inici del pla, les quantitats compromeses són relativament modestes en relació als recursos que manegen les diferents administracions. El dubte radica en l’aportació dels privats, no tant en volum previst, que és coherent amb els objectius de creixement de la ciutat, sinó en la seva periodificació, o sia, fins a quin punt aportaran el que s’ha estimat en els terminis previstos. Donat el cas, creiem que les pròpies administracions poden potenciar les actuacions que requereixen una menor participació dels privats, avançar temporalment els recursos o finalment actuar de forma substitutòria. La quantificació econòmica dels objectius expressats en el PHB, és coherent amb el grau d’implicació de cada una de les administracions, i amb els recursos aportats i la futura previsió per cada una d’elles, a través dels ajuts definits en el Plan Estatal de la Vivienda i Rehabilitación, el Pla d’Habitatge de Catalunya i els pressupostos de l’Ajuntament. Incidència socioeconòmica del PHB A continuació es presenta una taula resum d’indicadors del que implica per a l’Ajuntament i la ciutat portar a terme aquest Pla. En ella també es veu com l’Ajuntament reparteix els recursos entre els diferents eixos d’actuació, ara bé, aquí en l’eix de rehabilitació no hi ha comptabilitzats els 12 milions de rehabilitació pròpia. La política d’habitatge representarà el 8,3% del Pressupost consolidat del grup de l’Ajuntament durant el període 2008-2016, xifra elevada si es té en compte el que suposa aquesta política per a altres administracions. Aquest esforç es tradueix en uns 8.990 € de mitjana per unitat familiar o convivencial beneficiada pel Pla aportats per l’Ajuntament. En el quadre no es computen les sol·licituds d’informació que es rebran en les Oficines d’Habitatge. Tenint en compte l’evolució dels últims anys es pot estimar que es rebran, durant tot el Pla, unes 500.000 sol·licituds. 148 Indicadors socioeconòmics del PHB Indicadors Eix 1       Eix 2       Eix 3       Eix 4       Eix 5       Eix 6       Total Anual Volum de recuros totals             1.500 1.675 800 315 36 60 4.380 548 (Milions d'euros) Per part de l'Ajuntament            1.279 341 79 42 6 24 1.771 221 (Milions d'Euros) Esforç anual pel pressupost de  6,04% 1,61% 0,37% 0,20% 0,03% 0,11% 8,37% 8,37% l'Ajuntament   (%) (1)  Famílies beneficiades i % sobre el  12.000     12.000     95.000     78.000     7.200      ‐ 197.000    24.625     total   (2) , (3) (1,9%) (1,9%) (14,6%) (12%) (1,1%) (30,5%) (3,8%) Recursos totals per família  125.000  139.583 8.421 4.038 5.000 ‐ 22.234 ‐ beneficiada   (Euros)             Recursos de l'Ajuntament per  106.583  28.417 834 538 833 ‐ 8.991 ‐ família beneficiada  (Euros) Notes: (1) Sobre el pressupost consolidat de tot el grup de l'Ajuntament de Barcelona al 2008. (2) Nombre de famílies segons el Departament d'Estadística de l'Ajuntament al 2007 és de 645.751. (3) No totes es beneficiaran durant la vigència del Pla. La suma per eixos excedeix el total ja que els beneficiats en sostenibilitat estan també inclosos en promoció. Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts. Indicadors de seguiment El seguiment del PHB és pot basar en les pròpies estimacions previsions que s’han realitzat en aquest estudi, tenint en compte el nivell d’execució, per cada un dels eixos, tant en volum de recursos com en nombre d’actuacions i famílies beneficiades. Indicadors de seguiment Indicadors a partir de l'EEF (pel conjunt del Pla, per eixos, per línees concretes, per administracions, …) Recursos destinats (t) X 100 Recursos objectius (t) Actuacions realitzades (t) X 100 Actuacions objectiu (t) Famílies beneficiades (t) X 100 Famílies beneficiades objectiu (t) Font: Elaboració pròpia. . Lògicament cada indicador ha d’anar acompanyat d’una anàlisi sobre les possibles causes de les desviacions en els objectius marcats o en el nivell 149 cobert de la demanda. Aquests han de servir com a ‘inputs’ per a la millora continuada en la implementació del Pla. A més, allà on calgui, l’Ajuntament intercedirà amb les altres administracions actuants per a la millora en la consecució dels objectius. 150 C. Seguiment i avaluació del desplegament del Pla i establiment d’indicadors de qualitat de la gestió C.1 Definició dels mecanismes de seguiment i avaluació Consell d’Habitatge Social El Consell de l’Habitatge Social és l’òrgan consultiu i de participació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. El Consell s’ha dotat de grups de treball i ha organitzat reunions temàtiques sobre qüestions específiques, que han aportat reflexió i propostes sobre diferents apartats del Pla d’Habitatge, durant el procés d’elaboració. El Consell serà l’encarregat de fer el seguiment de l’aplicació del present Pla de l’Habitatge de Barcelona. Revisarà els objectius del Pla a la meitat de la seva vigència, l’any 2012, i avaluarà el seu compliment al final del període. C.2 Definició dels indicadors de qualitat de la gestió Per tal de fer el seguiment i garantir l’avaluació acurada del Pla d’Habitatge de Barcelona2008-2016, s’establiran el conjunt d’indicadors adequats, que permetin el seguiment del grau d’assoliment dels objectius del Pla. 151 152 D. Marc Legal El desenvolupament del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, s’atén a allò que disposa l’ ordenació legal vigent en matèria d’urbanisme i habitatge, i a les modificacions que es puguin donar en el període del Pla. • Decret 50/2009, de 24 de març, pel qual es modifica el Decret 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l’habitatge 2004- 2007, i s’estableix l’aplicació de mesures per a fer front a la conjuntura econòmica del sector de l’edificació. • Real decreto 2066/2008, de 12 de desembre, pel que es regula el Plan Estatal de Vivienda i Rehabilitació 2009-2012. • Decret 152/2008, de 29 de juliol, pel qual es regulen l'habitatge concertat i l'habitatge de lloguer amb opció de compra. • LLEI 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. • Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, signat el 8 d’octubre de 2007. • Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl. • ACORD GOV/67/2007, de 2 de maig, pel qual s'aprova la constitució del Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els seus estatuts. • DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. • DECRET 34/2006, de 28 de febrer, de modificació del Decret 420/2000, de 27 de desembre, i d'aprovació dels Estatuts del Consorci de l'Habitatge de Barcelona. • DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. • DECRET 244/2005, de 8 de novembre, d'actualització del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007. • Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme • Real decreto 801/2005 de 1 de juliol, pel que s’aprova el Plan Estatal 2005-2008, per afavorir l’accés de la ciutadania a l’habitatge. • Decret 455/2004, de 14 de desembre regulador del Pla de Rehabilitació de Catalunya (2004-2007). • Decret 454/2004 de 14 de desembre, de desplegament del Pla del Dret a l’Habitatge 2004-2007. • Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial • Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial • La Llei 2/2002 de 14 de març d’Urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. 153 154 VI. Programes específics transversals 155 156 A. Programa d’habitatge i allotjament per a persones socialment vulnerables 157 158 PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 Programa d’habitatge i allotjament per a persones socialment vulnerables 159 160 ÍNDEX Introducció 163 1. Situació de les persones socialment vulnerables a Barcelona 164 2. Programes específics i infraestructures residencials existents 166 3. El Programa d’Habitatge i Allotjament per a Persones Socialment Vulnerables 169 A) Previsions del Pla d’Habitatge 169 B) Previsions d’equipaments residencials 173 161 162 Programa d’habitatge i allotjament per a persones socialment vulnerables Introducció Barcelona, com qualsevol gran ciutat contemporània, és socialment complexa; és un marc de convivència d’homes i dones de diferents edats, situacions socials i orígens culturals. Aquesta diversitat suposa una important riquesa, però potencialment pot derivar cap a situacions d’exclusió social si la societat civil i, especialment, les administracions, no prenen mesures per pal·liar les desigualtats socials i les diferències d’oportunitats. Històricament, en el marc de la societat industrial, el concepte de pobresa englobava el conjunt de situacions en les quals les persones amb uns ingressos baixos es trobaven en clara desigualtat material respecte les altres persones de la societat. Amb els canvis socials i tecnològics de les últimes dècades, el concepte de pobresa s’ha quedat petit per a descriure les situacions de desigualtat social que pateixen les persones en les societats contemporànies. El concepte d’exclusió social engloba les situacions de pobresa, que malauradament continuen sent una de les causes de desigualtat social a la ciutat de Barcelona, però va més enllà, incorporant altres situacions de desigualtat com la precarietat laboral i el patiment psicològic, els dèficits d’aprenentatge, la discapacitat i la dependència, la sobrecàrrega de tasques cuidadores, l’afebliment de les relacions comunitàries, la ruptura de vincles afectius, les fractures en la ciutadania de base ètnica o les situacions sobrevingudes i d’emergència social. El compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la inclusió social ha estat de desenvolupar polítiques socials i comunitàries que preservin la diversitat social de Barcelona, però garantint els drets de ciutadania, l’autonomia personal i la inclusió de tota la població. En l’àmbit concret de les polítiques d’habitatge, l’accés a un habitatge digne és una de les peces claus per tal d’aconseguir la inclusió en la societat. El Pla d’Habitatge de Barcelona, d’acord amb la Llei del dret a l’habitatge, considera que les polítiques d’habitatge són elements clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. La radiografia de l’exclusió social està canviant a Barcelona. Si abans requeia, principalment, en homes adults, ara, cada vegada més, recau en dones soles amb fills i en immigrants, que no reben cap tipus d’ajuda familiar ni de les administracions públiques. Així doncs, l’exclusió social s’ha feminitzat a la ciutat de Barcelona, seguint una tendència comuna d’arreu del món. La precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge digne constitueixen els principals problemes d’aquests col·lectius. 163 El Programa específic del Pla d’Habitatge per a persones en situació de vulnerabilitat social es relaciona amb la política de benestar social desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona, especialment a través de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania. Les persones socialment vulnerables tenen un conjunt de característiques i situacions personals que no admeten gaires generalitzacions satisfactòries. Aquestes situacions no es limiten a les persones sense sostre sinó que engloben també les emergències socials i els casos d’incapacitat econòmica crònica per a accedir a un habitatge, encara que sigui un habitatge de protecció oficial. 1. Situació de les persones socialment vulnerables a Barcelona • L’exclusió social de les persones sense sostre Les situacions de màxima exclusió social es materialitzen en la vida al carrer. L’exclusió residencial és una part de la problemàtica del col·lectiu de persones sense sostre, que s’ha de contextualitzar a partir de les conseqüències generades per les transformacions economicolaborals, familiars i socioculturals. Per tant, aquesta és una situació eminentment dinàmica, que en el context de la societat actual, produeix una expansió social de les vulnerabilitats a l’exclusió. Segons la definició de la FEANTSA (Federació Europea d’Associacions Nacionals que Treballen amb Persones Sense Sostre), una persona sense sostre és “tota aquella que no pot accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent, i que proporcioni un marc estable de convivència, bé sigui per manca de recursos econòmics, bé sigui per tenir dificultats personals o socials per portar una vida autònoma”. La nit del 12 de març de 2008, l’Obra Social de Caixa de Catalunya va organitzar, junt amb la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Sostre de la Ciutat de Barcelona, l’Ajuntament i la Fundació Arrels, el primer recompte de persones sense sostre a Barcelona. Aquest recompte va donar lloc a un treball d’aproximació d’aquesta realitat13. D’aquest recompte es van detectar 658 persones pernoctant al carrer i 265 en assentaments. A més, 955 persones van ser ateses en els recursos residencials de la Xarxa d’Atenció a Persones sense sostre. En total es van comptabilitzar 1.878 persones. El perfil que ens mostra l’estudi, és majoritàriament masculí (89,5%), relativament jove, amb una mitjana de 41 anys, i amb una proporció alta d’estrangers (62%). Les tres quartes parts tenen alguns ingressos, encara que insuficients per a una vida normalitzada. Pel que fa a les persones ateses pels serveis municipals destinats a persones sense sostre, el 73% són persones soles, de les que el 75% són homes, d’edats compreses entre 40 i 50 anys i majoritàriament autòctons (67%). La 13 “Qui dorm al carrer?. Una investigació social i ciutadana sobre les persones sense sostre”, Pedro José Cabrera, María José Rubio, Jaume Blasco. Observatori de la Inclusió Social 4. Col·lecció Eines per a la Inclusió. Fundació Caixa Catalunya. Novembre 2008. 164 figura 1. mostra que la majoria de les persones ateses (64%) estan en la fase inicial de desestructuració personal i que només un 8% estan en fase consolidada de desarrelament. Figura 1: Distribució de la població atesa per fases de desarrelament Aquest fet és un indicador que l’actuació de la societat civil i, especialment, les administracions, a través de les polítiques socials i comunitàries poden reeixir en l’intent d’oferir una sortida cap a la inclusió social a les persones sense sostre. • Persones amb ingressos baixos i molt baixos La relació entre els ingressos i el cost de l’habitatge és el principal condicionant de la satisfacció de les necessitats d’habitatge de la població a la ciutat de Barcelona. La figura 2 mostra que el grup d’edat més jove, sobretot de 18 a 24 anys, i la gent gran, de 65 anys i més, són els col·lectius on es concentra un major percentatge de població amb ingressos baixos. Unes tres quartes parts d'ambdós grups, no arriben al llindar dels 1.050 euros nets mensuals. Pel que fa als joves-adults (de 25 a 34 anys) ocupats, gairebé la meitat té uns ingressos inferiors a aquest llindar la qual cosa els dificulta de manera important l’accés a un habitatge adaptat a les seves necessitats. Les franges de població amb un nivell d’ingressos baix o molt baix estan en una situació socialment vulnerable i són susceptibles de caure en dinàmiques d’exclusió social si altres factors vitals, com la manca d’arrelament social, se sumen a la situació crònica d’ingressos baixos que pateixen. A més cal tenir en compte que la dinàmica dels mercats immobiliaris i els possibles efectes de la crisi financera afecten més a les persones amb ingressos baixos, els quals es veuen encara més desplaçats del mercat lliure d’habitatge, ja sigui de compra o de lloguer i, en el cas de les persones amb ingressos molt baixos, els pot deixar en una situació tal que fins i tot les ofertes d’habitatges amb protecció oficial, de compra i de lloguer, queden per sobre les seves possibilitats econòmiques. 165 Figura 2: Ingressos nets mensuals de la població de Barcelona segons grups d’edat (2006) 2. Programes específics i infraestructures residencials existents • PIRMI (Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’ Inserció ) El PIRMI proporciona una prestació econòmica a les llars que demostren que no reben ingressos suficients, fruit de la feina, la renda o altres prestacions. La finalitat del programa és que les persones beneficiàries puguin assumir la seva plena autonomia personal, familiar, econòmica i social. A l’actualitat, aquesta prestació correspon a una quantitat variable d’entre 300 i 400 euros. Renda mínima d'Inserció (PIRMI) 2003 2004 2005 2006 2007 Expedients en actiu a final d'any 3.350 3.394 3.262 2.946 2.779 Taula 1: Expedients actius a finals d’any de les persones adscrites al Programa Interdepartamental de la Renda mínima de Inserció (PIRMI). 2004-2007. Font: Anuari estadístic de l’Ajuntament (2008). La taula 1 presenta l’evolució del número d’expedients actius a finals d’any de les persones adscrites al Programa Interdepartamental de la Renda Mínima de Inserció (PIRMI) a la ciutat de Barcelona en la qual es pot observar una tendència moderada a la disminució d’expedients actius en els últims anys. • Serveis i recursos del Programa Municipal d’Atenció Social a Persones Sense Sostre El desplegament de la xarxa de serveis d’acolliment residencial està formada per: primera acollida, acolliment residencial d’atencions bàsiques, acolliment residencial d’inserció i habitatges d’inclusió. A. Serveis d’Acolliment Residencial Temporal - Servei residencial temporal de Primera Acollida 166 Són centres d’acolliment de primer contacte, amb estada de curta durada, per valoració i derivació cap a altres recursos. Aquest és un recurs dotacional. - Servei residencial temporal d’Atencions Bàsiques Aquests equipaments són centres d’acolliment adreçats a persones sense sostre en fases de desarrelament consolidades i avançades. Derivació posterior cap a recursos residencials de llarga estada (residències de gent gran o de persones amb discapacitat, centres de salut mental, centres sociosanitaris...) o bé cap a recursos de la xarxa municipal d’inclusió. - Servei residencial temporal d’Inserció Centres residencials temporals, en els que la persona atesa es compromet en un pla d’inserció personalitzat. L’estada pot ser curta, en el cas de poc desarrelament social (incloent-hi aquí el programa d’hotels i pensions), o de mitja estada en persones amb un grau més avançat de desarrelament o en situació consolidada de desestructuració. B. Servei d’habitatges d’inclusió Són habitatges d’acolliment temporal amb suport socioeducatiu, amb l’objectiu que les persones ateses finalitzin el seu procés d’inserció social amb el màxim d’autonomia personal. Recurs-pont abans de finalitzar el procés en un entorn normalitzat. En total, durant l’any 2007, s’han acollit 4.799 persones, en 689 places. Tipus d’acolliment Places Persones diferents acollides Primera acollida 260 3.211 Atencions Bàsiques 70 215 Inserció 264 1.215 Habitatges d’inclusió 95 158 TOTAL 689 4.799 Taula 2: Acolliment residencial de persones sense sostre. Font: Direcció d’acció social 2007 • Ajuts a col·lectius socialment vulnerables per a pagar el lloguer La pujada dels preus del lloguer a Barcelona deixa cada vegada més gent fora de l’accés a l’habitatge del mercat lliure, raó per la qual és necessari afavorir que els col·lectius amb més dificultats no resultin exclosos per aquesta dinàmica inflacionista dels preus de lloguer. Amb l’objectiu d’ajudar als col·lectius més vulnerables a pagar les rendes de lloguer, existeixen tres programes actualment en marxa: els “ajuts al pagament del lloguer per a situacions excepcionals” de l’Ajuntament de Barcelona, “Ajuts personalitzats a l’allotjament” de la Generalitat de Catalunya, les “subvencions al lloguer de col·lectius amb dificultat”, de la Generalitat de Catalunya. 167 A. Ajuts al pagament del lloguer per a situacions excepcionals Els Ajuts al pagament del lloguer, gestionats per Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, són uns ajuts puntuals destinats a arrendataris amb dificultats provocades per situacions excepcionals que els impedeixen fer front al pagament del lloguer. Aquests ajuts sempre aniran complementats amb un programa social gestionat per Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és doble; per una banda, complementar les rendes de persones amb ingressos baixos davant de situacions excepcionals, i per l’altra, evitar processos de desnonament i, d'aquesta manera, mantenir les famílies amb dificultats puntuals en el seu habitatge. La quantia de la subvenció no pot superar l’equivalent a tres mesos de lloguer. Poden sol·licitar aquest ajut les persones que tenen ingressos per sota de 2,5 vegades l’IPREM. B. Ajuts personalitzats a l’allotjament Els ajuts personalitzats a l'allotjament són ajuts puntuals per tal de fer front a situacions extremes de dificultat de pagament de l'habitatge, ja sigui de lloguer o de compra. Aquests ajuts són gestionats per la Generalitat de Catalunya i tenen com a objectiu evitar la pèrdua de l’habitatge, amb el benentès que l'habitatge és la residència habitual del sol·licitant. La quantia de la subvenció no pot superar els 2.800 € anuals. Poden sol·licitar aquests ajuts les persones amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IPREM. C. Subvencions al lloguer de col·lectius amb dificultat Les Subvencions al lloguer per col·lectius amb dificultat estan regulades pel decret 244/2005 de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge , prorrogat pel decret 288/2007 de 24 de desembre i per les Resolucions de les convocatòries anuals. Els destinataris d’aquestes subvencions són arrendataris amb ingressos familiars inferiors a 2,5 vegades l’IPREM que es trobin en alguna d’aquestes situacions: llogaters dels parcs públics, llogaters de la Borsa de Lloguer Social i la Borsa Jove, així com les persones de més de 65 anys titulars de contractes amb pròrroga forçosa. La quantia de la subvenció obeeix al criteri del “lloguer just”, segons el qual el lloguer no ha de superar el 30% dels ingressos dels arrendataris, amb una subvenció màxima de 240 euros mensuals en el cas de Barcelona. Durant l’any 2008, s’han tramitat 4.798 sol·licituds (un 55% més que l’any 2007). La situació actual del sector immobiliari i la crisi econòmica fa pensar en un increment d’aquestes sol·licituds. Aquest Pla de l'Habitatge es marca com a objectiu augmentar el nombre d'adjudicataris de les subvencions al lloguer per a 168 col·lectius amb dificultats, mitjançant una difusió més eficient d’aquest programa per part de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge i una gestió dels ajuts més pròxima als ciutadans. • Emergències i Urgències Socials El Centre Municipal d'Atenció Social d'Urgència (CMAUS) de l’Ajuntament de Barcelona és un centre d’atenció social permanent únic a la ciutat, que atén qualsevol situació d’emergència i/o d’alt risc durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, mitjançant l’atenció presencial o telefònica d’un equip de professionals especialitzats, i gestionant un conjunt de recursos i serveis de suport. A partir de l'1 de novembre de 2008 ha entrat en funcionament la nova Central d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), que integra l'actual Centre Municipal d'Atenció a les Urgències Socials (CMAUS) i el Servei d'Emergències Socials. La CUESB pretén que s'atengui qualsevol situació d’emergència a la ciutat i s'asseguri un procés de tractament social posterior a la superació d'aquesta situació. Aquest model parteix de l'anàlisi dels actuals dispositius i de la identificació de les millores necessàries. S'insereix plenament en l'escenari de canvi global dels serveis socials a la ciutat, amb l'objectiu d'enfortir la resposta a les situacions d'emergència social, d'acord a les noves necessitats i als paràmetres d'universalitat, qualitat i proximitat. 3. El Programa d’Habitatge i Allotjament per a Persones Socialment Vulnerables A) Previsions del Pla d’Habitatge L’objectiu d’aquest programa, en coordinació amb la Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, i amb els recursos que se’n deriven del Pla Municipal per a la Inclusió Social i el Programa Municipal d’Atenció Social a Persones Sense Sostre, és atendre les necessitats residencials bàsiques d’aquelles persones o grups convivencials que requereixen una atenció especial, per la seva situació de vulnerabilitat econòmica o social, ja sigui per situacions especials sobrevingudes o per processos d’exclusió social i residencial. 1. Atenció a persones sense sostre El procés d’inserció social i d’autonomia personal de les persones sense sostre, prèviament ateses des d’algun dels serveis socials que ofereixen les administracions a la ciutat de Barcelona, requereix de recursos pont entre els centres i serveis de primera acollida i l’accés normalitzat a l’habitatge. • Habitatges de Inclusió L’article 70 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, reconeix la necessitat de donar suport públic als “habitatges d’inserció”. La Llei el defineix com l'habitatge gestionat per administracions públiques o per entitats 169 sense afany de lucre que, en règim de lloguer o sota altres formes d'ocupació, es destina a atendre persones que requereixen una atenció especial. Aquests habitatges són polivalents; poden acollir des de persones soles, homes i dones, fins a famílies de diferents tipologies. Els habitatges poden ser compartits, per tant poden acollir fins a quatre persones soles, dues o tres famílies monoparentals o una família nuclear. L’accés a les places del servei d’habitatges d’inclusió social serà a través d’una comissió d’accés; les places s’adjudicaran segons un barem d’accés establert per la Direcció d’Acció Social de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania. L’objectiu del Pla és potenciar i ampliar la xarxa d’habitatges d’inserció, dotada amb habitatges públics dotacionals o del fons de lloguer social, per tal de consolidar la xarxa d’habitatges d’inclusió social a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, es promourà la participació en la gestió d’aquesta xarxa d’habitatges de les entitats socials que treballen amb col·lectius específics en risc d’exclusió i amb habitatges de inclusió. La voluntat del Pla és basar-se en l’experiència de col·laboració d’aquestes entitats amb la Generalitat. Així doncs, es coordinarà l’assignació i la gestió d’aquests habitatges conjuntament amb les entitats sense afany de lucre. Els objectius per al període del Pla, són la disposició d’uns 120 nous habitatges d’inclusió, dels quals, 54 públics i la resta per a disposició a les entitats de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió. 2. Atenció a persones amb alta vulnerabilitat econòmica i social L’objectiu dels habitatges destinats a situacions de vulnerabilitat econòmica i social, és atendre i donar resposta a la necessitat d’habitatge a persones o famílies en situació d’exclusió, per tal de facilitar el seu procés de recuperació i inserció social. S’entendrà per persones amb alta vulnerabilitat econòmica aquelles que siguin derivades dels habitatges d’inclusió, les que no disposen d’habitatge o les que, tot i tenir-ne, aquest no sigui adequat per raons d’habitabilitat ni pugui ser-ho mitjançant solucions constructives normals, i en tots aquests casos, que tinguin ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IPREM. Aquests habitatges formen part dels contingents especials assignats en funció de criteris de baremació establerts per Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona. Podran formar part d’aquests contingents: • Habitatges amb protecció oficial per destinar a l’arrendament de règim especial a 25 anys: 170 El lloguer mensual màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge no pot excedir de 4,04 euros/m2 mes, per a l’any 2008. Els destinataris han de tenir ingressos familiars entre 1,5 i 2,5 vegades l’IPREM. • Habitatge dotacional públic: El Decret 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme defineix els habitatges dotacionals com sistemes públics destinats a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o emancipació, que caldrà explicitar en la corresponent memòria social del planejament. Aquesta categoria residencial també es contemplada per la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge. Destinats a cobrir les necessitats temporals d'habitatge de col·lectius específics i grups en risc d'exclusió social amb ingressos familiars inferiors a 2,5 vegades l’IPREM. • El fons públic d’habitatge de lloguer social El fons públic de lloguer social es destina a les persones amb rendes inferiors a 2 vegades l’IPREM, que es troben en una situació relativament cronificada que els impedeix l’accés a l’habitatge protegit. Es garantiran les subvencions necessàries per tal que el pagament de la renda de lloguer d'aquests habitatges no superi, en cap cas, el 30% dels ingressos de l'adjudicatari. Durant el període del Pla, es disposaran de l’ordre de 150 habitatges destinats a situacions de vulnerabilitat econòmica i social. 3. Emergències socials Els habitatges destinats a emergències socials tenen la funció de cobrir aquelles situacions imprevistes que es produeixen a causa d’un fet extraordinari o d’una situació sobrevinguda que obliguin a les persones amb especials dificultats econòmiques i socials a abandonar el seu habitatge. Aquestes situacions sobrevingudes es poden produir com a conseqüència d’una sentència judicial ferma, condicions higièniques sanitàries o de seguretat precàries, o desallotjaments a causa de males condicions estructurals. L’accés a aquests habitatges es farà a través d’una mesa de valoració formada pel gerent del Consorci d’Habitatge de Barcelona i vocals delegats del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, per Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, pel cap de Serveis Personals de Districtes, pel coordinador de les oficines d’habitatge i per representats dels organismes públics que gestionin aquests habitatges. 171 Aquests habitatges estaran coberts bàsicament pel fons públic d’habitatge de lloguer social. • El fons públic d’habitatge de lloguer social Part dels habitatges del fons públic de lloguer social es destinarà per a les persones amb rendes inferiors a 2 vegades l’IPREM, en una situació relativament cronificada que els impedeix l’accés a l’habitatge protegit, i es troben en situacions d’emergència social. L’objectiu del Pla és incrementar en 300 el nombre de nous habitatges destinats al Fons. • Habitatges dotacionals per a situacions d’emergència social: Habitatges dotacionals destinats a atendre situacions temporals d’emergència social provocades per situacions sobrevingudes, amb resultat de pèrdua de l’habitatge. La taula 3 recull els objectius del programa d’habitatge i allotjament de persones socialment vulnerables. Programa d’Habitatge i Allotjament per a Persones Socialment Vulnerables Destinació Tipologies Objectiu Emergències Fons de Lloguer Social Habitatge dotacional 400-500 Atenció Social Intensa Habitatges inclusió i habitatges Persones sense sostre tutelats 120 Alta vulnerabilitat Habitatges dotacionals, fons de econòmica lloguer social i lloguer de règim 150 especial a 25 anys Taula 3: Objectius del programa d’habitatge i allotjament de persones socialment vulnerables. Les tipologies d’habitatges i equipaments residencials, responen al següent criteri, derivat del finançament dels plans d’habitatge: Superfícies superiors a 90 m2, consideració d’equipaments Superfícies entre 70 i 90 m2, habitatges amb finançament del Pla d’Habitatge Superfícies inferiors a 70 m2, habitatges de lloguer amb ajuts específics B) Previsions d’equipaments residencials A part de la cobertura de les necessitats d’habitatge, hi ha situacions que requereixen recursos d’allotjament temporals i específics que es cobreixen amb les dotacions d’equipaments o per fórmules habitacionals concretes. El seu desenvolupament s’inscriu principalment en el Pla d’Equipaments de 172 Barcelona, encara que algun d’aquest recursos puguin ser coberts amb previsions del Pla d’Habitatge. Desenvolupament del pla d’equipaments residencials per a col·lectius vulnerables • Residències per a gent gran: Equipaments adreçats a acollir i atendre, de manera permanent o temporal, persones més grans de 65 anys que no poden fer les activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, alimentació, mobilitat, etc.) o que necessiten una supervisió constant (per malaltia mental, demència, etc.) i no compten amb el suport familiar o social per continuar vivint a casa seva. L’ingrés a les residències públiques es tramita als centres de serveis socials mitjançant la sol·licitud única. El 2007 hi havia 1.537 places residencials públiques per a gent gran, formades per serveis de llar residència i serveis de residència assistida. • Persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials: Els serveis d’acollida residencial per a persones amb discapacitat estan formats per residències i llars-residència per a persones amb discapacitat física; residències per a persones adultes amb gran discapacitat física; llars- residència per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual i trastorn de l’estructura de la personalitat; i pisos tutelats per a persones adultes (de 18 a 65 anys) amb discapacitat intel·lectual, com a segona fase d’aprenentatge després de la residència. La taula 4 presenta els serveis d’acollida residencial per a persones amb discapacitat actualment existents a Barcelona. Serveis Residencials Servei Residencial Equipament públic per a persones amb 3 apartaments Experimental Vila Olímpica. discapacitat física 6 places Llar-Residència Vila Olímpica Residència Amílcar Persones adultes amb gran discapacitat 18 places física. Titularitat de l’ICASS, gestionat per l’IMPD Llar-Residència Valldaura Persones adultes amb discapacitat 24 places intel·lectual i trastorn de l’estructura de la personalitat. Titularitat de l’ICASS, gestionat per l’IMPD Pisos tutelats Casa Bloc Persones adultes (18 a 65 anys) amb 2 pisos discapacitat intel·lectual, com a segona fase 8 places d’aprenentatge a la Residència Valldaura. Titularitat de l’IMPD Taula 4: Serveis d’acollida residencial per a persones amb discapacitat actualment existents a Barcelona. • Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE): 173 Són establiments, dependents de la Generalitat, de Catalunya que acullen els menors sota mesura de tutela o guarda administrativa mentre no poden retornar amb la seva família o no tenen una família d'acollida. Els CRAE són recursos residencials socioeducatius que acullen menors de 3 a 18 anys en situació familiar de risc social. És un recurs alternatiu a la família des d’on s’ha de facilitar una resposta a les necessitats materials, físiques, afectives, psíquiques i socials, a fi de procurar un desenvolupament global i harmoniós dels menors atesos per a facilitar l’autonomia personal. És un recurs temporal d’estada limitada, que posa l’èmfasi en treballar la tornada a casa del menor (quan sigui possible), o el possible acolliment en família aliena. • Persones sense sostre: El programa d’atenció a persones sense sostre, de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, ha rebut un gran impuls amb el desplegament d’una completa xarxa de serveis: – Els serveis d’acolliment residencial, amb una diversificació que permet donar resposta a les diferents característiques i graus de necessitat de les persones que cal atendre: primera acollida, acolliment residencial d’atencions bàsiques, acolliment residencial d’inserció i habitatges d’inclusió; en total, han estat 689 places que han acollit 4.799 persones. – L’atenció en medi obert, primera acollida i tractament, un servei format per 32 professionals. – Les 215 places de centre de dia, distribuïdes en cinc centres, per acollir de 9 del matí a 8 del vespre de dilluns a divendres, durant tot l’any, persones sense sostre perquè puguin dur-hi a terme activitats orientades a potenciar les relacions socials i l’adquisició o recuperació d’hàbits personals, higiènics, culturals, domèstics i laborals. L’ oferta residencial i d’allotjament disponible actualment es descriu a la Taula 5: Tipus d’acolliment Centre Places Persones diferents acollides Primera Acollida Zona Franca 120 789 Almogàvers 80 1.084 Sant Gervasi 60 1.338 Atencions Bàsiques Meridiana 40 137 Horta 30 78 Inserció Can Planas 50 168 Sant Joan de Déu 50 361 Sta. Lluïsa de Marillac 34 120 Hotels 130 566 Habitatges d’Inclusió Zona Nord, Sud i Oest 95 158 TOTAL 689 4.799 Taula 5: Acolliment residencial de persones sense sostre. Direcció d’Acció Social, 2007 174 • Allotjament de curta estada per familiars de pacients hospitalaris infantils (Hotel de pacients): Un hotel de pacients és un servei d’allotjament destinat a tots aquells nens i adolescents (i als seus familiars) que necessiten serveis sanitaris lluny dels seus llocs d'origen, ja sigui en règim d’hospitalització o amb caràcter ambulatori (hospital de dia). És una alternativa a l’hospitalització, quan aquesta no és requerida necessàriament, en tractaments prolongats diàriament. Existeixen diverses ofertes de fundacions i institucions privades. 175 176 B. Programa d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat 177 178 PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 Programa d’Accés a l’Habitatge per a Persones amb Discapacitat 179 180 INDEX INTRODUCCIÓ 183 1. LA SITUACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A BARCELONA 183 2. PROGRAMES ESPECÍFICS I INFRASTRUCTURES RESIDENCIALS EXISTENTS 191 • SERVEIS RESIDENCIALS I PLA D’EQUIPAMENTS DE SERVEIS SOCIALS 191 3. PROGRAMA D’ACCÉS A L’HABITATGE PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT 193 A. Previsions Pla d’Habitatge 193 B. Previsions d’Equipaments residencials 195 ANNEX: 197 CONDICIONS ARQUITECTÒNIQUES I DE DISSENY DELS HABITATGES PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I PER A PERSONES AMB TRASTORN MENTAL 181 182 INTRODUCCIÓ Les recents iniciatives legislatives de la “Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb situació de dependència” i la “Llei de serveis socials”, afronten de forma directa les necessitats d’assistència personal de persones amb discapacitat. Si bé es tracta d’un avenç molt significatiu envers la igualtat d’oportunitats, hi ha encara aspectes centrals de la vida quotidiana en els quals les persones amb discapacitat es veuen en condicions de desavantatge respecte a la resta de la societat. Un d’aquests aspectes és l’accés a l’habitatge; les necessitats específiques del col·lectiu de persones discapacitades afegeixen major dificultat als problemes habituals d’accés que pateix la població en general. Resulta necessari, doncs, tenir en compte de manera específica el col·lectiu de persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona de manera que, a través del nou Pla d’Habitatge 2008-2016, tingui accés a habitatges assequibles econòmicament i on es garanteixi l’accessibilitat. El còmput del greuge econòmic que suporten les persones amb discapacitat, i que per primera vegada ha estat calculat per a la ciutat de Barcelona, és una eina a considerar en els processos i condicions d’accés a l’habitatge per a aquest col·lectiu. Només a partir del reequilibri d’aquest greuge econòmic es pot garantir la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a una habitatge digne i accessible. El Pacte Nacional de l’Habitatge i la Llei del dret a l’habitatge proporciona un marc propici per tal d’afrontar les necessitats d’habitatge de la població de Barcelona, en general, i de les persones discapacitades, en particular. Cal però tenir present la situació i les característiques de la població amb discapacitat de la ciutat de Barcelona per tal de dur a terme les actuacions necessàries que garanteixin un habitatge digne, accessible i assequible a les persones que pateixen algun tipus de discapacitat. 1. LA SITUACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A BARCELONA A) Augment constant del nombre de persones amb discapacitat a Barcelona La ciutat de Barcelona tenia a gener de 2007 una població total d’ 1.595.110 persones, de les quals 106.397 eren persones amb alguna discapacitat reconeguda amb el certificat de discapacitat. Representaven així el 6,67% del total de la població. Les persones amb discapacitat constitueixen, doncs, un col·lectiu important però, sobretot, amb una presència creixent en els darrers anys tal i com es pot observar en la figura següent. 183 Evolució del nombre de persones amb discapacitat a Barcelona (1998 - 2007) 1600000 1400000 1200000 1000000 800000 600000 400000 200000 0 1998 1999 2000 2001 2002 20T0o3tal Bar2ce0l0o4na 2005 2006 2007 Persones amb Disc Figura 1: Evolució del nombre de persones amb discapacitat a Barcelona (1998-2007) En la figura 1, podem observar com el col·lectiu de persones amb discapacitat no només augmenta cada any, sinó que també ho fa respecte a la proporció que ocupa respecte al total de població de la ciutat. Així, a Barcelona les persones amb algun tipus de discapacitat reconeguda han passat de representar el 3,7% del total de la població l’any 1998 a representar el 6,6% l’any 2007 (figura 2). Evolució del Percentatge de Persones amb Discapacitat   sobre el total de la Població de Barcelona 8 7 6,62 6,67 6 5,9 6,23 5 5,18 5,39 4,95 4,52 4 3,72 4,03 3 2 1 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Figura 2: Evolució del percentatge de persones amb discapacitat sobre el total de població de Barcelona (1998-2007) 184 En particular destaca el fet que es manté un creixement constant (amb una mitja de creixement anual de 5.596 persones/any) fins i tot en moments en què la població total de la ciutat ha disminuït14. B) Les tipologies de les discapacitats El col·lectiu de persones amb discapacitat és molt ampli i divers. Així doncs, respecte a la tipologia de discapacitats, les dades de 2007 mostren com el col·lectiu de discapacitats físics és el més nombrós, representant un 33,35% els Discapacitats Físics Motòrics i un 25,72% els Discapacitats Físics No Motòrics. A la següent taula es pot observar la distribució actual de cada tipus de discapacitat. Persones amb    Discapacitat (2007) Percentatge Físics Motòrics 35488 33,35% Físics No Motòrics 27362 25,72% M Mentals 20343 19,12% Visuals 9608 9,03% Psíquics 8312 7,81% Auditius 5117 4,81% No consta 167 0,16% Total general 106397 100,00% Taula 1: Persones amb discapacitat classificades segons tipologies de discapacitat A la figura 3 es mostra l’evolució en el nombre de persones des del 2001 distingint segons el tipus de discapacitat. Distribució segons tipus de Discapacitat (freqüències) 120000 No Consta 100000 Malalts Mentals 80000 Psíquics 60000 Auditius 40000 Visuals 20000 Físics No Motòrics 0 Físics Motòrics 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Figura 3: Evolució en el nombre de persones discapacitades distingint segons el tipus de discapacitat (2001-2007) 14 Aquest fenomen s’explica, parcialment, per la consideració en els darrers anys de població amb més de 65 anys com a persones amb discapacitat en una proporció molt major a la que ho havia fet fins al moment. Aquest fet està relacionat probablement amb l’entrada en vigor de beneficis fiscals de les persones amb certificat de discapacitat. 185 Una segona classificació a tenir en compte és l’edat de les persones que es podrien arribar a beneficiar d’actuacions específiques, perquè acota els diferents grups de població a considerar. Així, hi ha grups d’edat del col·lectiu de persones amb discapacitat que ja es contemplen en altres programes: la població major de 65 anys es pot acollir als recursos específics per a gent gran i la població menor de 35 anys als destinats a joves. Les dades sobre la distribució per edats revelen que es tracta d’un col·lectiu particularment envellit. Així, gairebé el 50% de la població amb discapacitat reconeguda supera els 65 anys. A la següent taula es mostren els 4 grups d’edat considerats per a l’any 2007. Persones amb discapacitat Percentatge Menors de 18 anys 2.980 2,8 De 18 a 35 anys 8.465 7,96 de 36 a 64 anys 42.563 40 Majors de 65 anys 52.389 49,24 Total 106.397 100 Taula 2: Distribució per edats de les persones amb discapacitat La taula 3 presenta la distribució de la població segons edats i tipus de discapacitat. Si tenim en compte únicament la població entre 35 i 64 anys amb algun tipus de discapacitat (els menors i majors d’aquesta edat es beneficiarien de les actuacions específiques per al col·lectiu de joves i de gent gran respectivament), sense tenir en compta les rendes, la població total és de 42.563 persones. 186    De 0 a 17 anys De 18 a De 36 a 64 Majors Total 35 anys anys de 65 anys Físics Mo Nombre de 518 1616 12623 20731 35488 persones    % d'edat 17,38% 19,095 29,66% 39,57% 33,35 Físics NM Nombre de 258 897 10690 15517 27362 persones    % d'edat 8,66% 10,60% 25,12% 29,62% 25,72 M Mentals Nombre de 228 1991 10887 7237 20343 persones    % d'edat 7,65% 23,52% 25,58% 13,81% 19,12 Visuals Nombre de 125 460 3071 5952 9608 persones    % d'edat 4,10% 5,43% 7,22% 11,36% 9,03 Psíquics Nombre de 1645 3024 3191 452 8312 persones    % d'edat 55,20% 35,72% 7,50% 0,86% 7,81 Auditius Nombre de 203 443 2031 2440 5117 persones    % d'edat 6,81% 5,23% 4,77% 4,66% 4,81 No consta Nombre de 3 34 70 60 167 persones    % d'edat 0,10% 0,40% 0,16% 0,11% 0,16 Total general Nombre de 2980 8465 42563 52389 106397 persones    % d'edat 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% Taula 3: Distribució de les persones amb discapacitat segons edats i tipus de discapacitat. Si entenem que les persones que requereixen mesures d’accessibilitat al seu habitatge són aquelles que tenen dificultat de mobilitat i/o de comunicació15, obtenim les persones que es podrien beneficiar d’habitatges accessibles i assequibles, independentment de la seva situació de rendes. En la següent taula es mostra aquesta distribució: 15 Entenem per persones amb dificultat de mobilitat i/o comunicació aquelles que tenen reduïda permanentment o temporal la possibilitat de desplaçar-se i/o limitada la possibilitat d’utilitzar el medi (llei 20/1991). 187 De 0 a de 18 a De 36 a Majors de Total 17 anys 35 anys 64 65 anys No Nombre de 2187 6874 35591 33927 78579 persones % d’edat 73,39% 81,2% 83,62% 64,76% 73,85% Sí Nombre de 530 1300 5844 17113 24787 persones % d’edat 17,79% 15,36% 13,73% 32,67% 23,3% (en blanc) Nombre de 263 291 1128 1349 3031 persones % d’edat 8,83% 3,44% 2,65% 2,57% 2,85% Total Nombre de 2980 8465 42563 52389 106397 persones % d’edat 100% 100% 100% 100% 100% Taula 4: Persones amb dificultat de mobilitat (2007) Seguint les dades anteriors, les persones amb dificultat de mobilitat i/o de comunicació, en la franja d’edats de 36 a 64 anys, susceptibles d’optar a un pis assequible i accessible a Barcelona és un total de 5.844 persones, amb independència de la seva situació econòmica. C) El greuge econòmic de les persones amb discapacitat L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitats, va publicar l’any 2006 un estudi sobre el greuge econòmic comparatiu de les persones amb discapacitat. A través d’aquesta anàlisi és possible quantificar econòmicament què costa viure dignament a les persones amb discapacitat, segons tipus i nivell, a la ciutat de Barcelona. Aquest estudi constata, en primer lloc, el sou mitjà menor de les persones amb discapacitat respecte a la resta de la població. El sou brut anual de les persones amb discapacitat (incloent-hi els Centres Especials de Treball) és de 15.355,35 euros, mentre que per al total de la població és de 20.728,6. Però, més enllà d’això, l’estudi quantifica el cost de vida afegit que suposa la discapacitat actualment. Aquest cost varia en funció del tipus i grau de discapacitat. En la taula 5 es presenta el quadre resum del greuge econòmic comparatiu mitjà en funció del tipus i grau de discapacitat. 188 Greuge Econòmic Comparatiu Discapacitat Física Grup 1 17.828 € Grup 2 35.890 € Grup 3 46.723 € Discapacitat intel·lectual Grup A 11.289 € Grup B 26.464 € Grup C 36.278 € Discapacitat visual Parcial 9.471 € Total 24.029 € Discapacitat auditiva Llenguatge oral 13.188 € Llenguatge de signes 12.687 € Malaltia mental Grup X 10.887 € Grup Y 22.817 € Grup Z 32.631 € Taula 5: Greuge econòmic comparatiu de les persones amb discapacitat en funció del tipus i grau de discapacitat. Malgrat es tracta d’un cost que varia en funció de la discapacitat, les dades anteriors indiquen que en tots els casos es tracta de valors notablement elevats, de manera que l’índex mitjà del greuge econòmic comparatiu s’ha determinat en 27.398 €. Atès que aquest greuge és el resultat agregat de la suma dels diferents costos derivats de la discapacitat (entre ells el de l’habilitació de l’habitatge), és precís, per tant, calcular el resultat del greuge deduint-ne el cost de l’adaptació de l’habitatge. La taula 6 conté el càlcul realitzat. 189 Cost d'adaptació Greuge Econòmic Comparatiu infraestructural Reequilibri del habitatge ( inversió greuge a 30 anys) Discapacitat Física Grup 1 17.828 € -733 € 17.095 € Grup 2 35.890 € -733 € 35.157 € Grup 3 46.723 € -733 € 45.990 € Discapacitat intel·lectual Grup A 11.289 € ---- 11.289 € Grup B 26.464 € ---- 26.464 € Grup C 36.278 € ---- 36.278 € Discapacitat visual Parcial 9.471 € -120 € 9.351 € Total 24.029 € -120 € 23.909 € Discapacitat auditiva Llenguatge oral 13.188 € -199 € 12.989 € Llenguatge de signes 12.687 € -199 € 12.488 € Malaltia mental Grup X 10.887 € ---- 10.887 € Grup Y 22.817 € ---- 22.817€ Grup Z 32.631 € ---- 32.631 € Taula 6: Càlcul de greuge econòmic comparatiu de les persones amb discapacitat deduint-ne el cost de l’adaptació de l’habitatge. Font: El Greuge Econòmic Comparatiu de les Persones amb Discapacitat D) L’adaptació dels habitatges Un estudi recent de la Office for Disability Issues (GB) i la Universitat de Bristol, assenyalava la notable millora en la qualitat de vida i en la satisfacció de les persones usuàries de productes d’ajudes tècniques, robòtica i domòtica. Alhora, quantificava estalvis de fins a 29.000 € anuals/persona a partir d’una inversió inicial d’entre 900 i 9000 €. Així mateix, els resultats preliminars del Projecte de Vida Independent16 assenyalen la importància de la domòtica, les ajudes tècniques i l’adaptació física i comunicativa de l’entorn tant per la reducció de les necessitats d’assistència personal com en la millora de l’ autoestima i satisfacció dels seus usuaris, que significa una reducció de costos a mig i llarg termini i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Els elements d’adaptació, siguin de la naturalesa que siguin, que es contemplen són els relatius a la infraestructura de l’habitatge (accessos, alçada de les finestres, motorització de 16 Projecte per a l’Autonomia Personal i la Vida Independent, desembre de 2006. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. 190 portes, video-porters, etc.). L’adaptació dels pisos hauria de contemplar tots els tipus de discapacitat i les necessitats de cada col·lectiu, en tot cas d’acord amb la normativa existent sobre accessibilitat física i comunicativa. 2. Programes específics i infraestructures residencials existents SERVEIS RESIDENCIALS I PLA D’EQUIPAMENTS DE SERVEIS SOCIALS La taula 7 presenta els serveis d’acollida residencial per a persones amb discapacitat actualment existents a Barcelona. Serveis Residencials Servei Residencial Equipament públic per a persones 3 apartaments Experimental Vila amb discapacitat física 6 places Olímpica. Llar-Residència Vila Olímpica Residència Amílcar Persones adultes amb gran 18 places discapacitat física. Titularitat de l’ICASS, gestionat per l’IMPD Llar-Residència Persones adultes amb discapacitat 24 places Valldaura intel·lectual i trastorn de l’estructura de la personalitat. Titularitat de l’ICASS, gestionat per l’IMPD Pisos tutelats Casa Persones adultes (18 a 65 anys) 2 pisos Bloc amb discapacitat intel·lectual, com a 8 places segona fase d’aprenentatge a la Residència Valldaura. Titularitat de l’IMPD Taula 7: Serveis d’acollida residencial per a persones amb discapacitat actualment existents a Barcelona El juliol del 2005 es va signar el conveni de col·laboració entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, en matèria de serveis socials i per al desplegament del Pla d’Equipaments de Serveis Socials. El seu estat de desenvolupament és el següent: • Equipaments públics. Cessió de solars o locals per a cinc residències i una llar-residència: 191 Tipus discapacitat Solar/local Districte Malaltia mental Montnegre, 21 Les Corts Física Casernes Sant Andreu Intel·lectual profunda Aiguablava, 55 Nou Barris Intel·lectual amb trastorns de Dr. Font i Quer Sants-Montjuïc comportament Intel·lectual profunda Mas Sauró Sarrià-Sant Gervasi Intel·lectual amb trastorns de Gran Via, 970 Sant Martí comportament Taula 8: Cessió de solars o locals per a cinc residències i una llar-residència classificats per tipus de discapacitat. • Equipaments concertats. Cessió de solars o locals per a sis residències i un centre diürn: Tipus discapacitat Solar/local Entitat Intel·lectual profunda Vigatans, 4 ACAM Física Tortosa, 10 Esclat Física (centre diürn) Gran Via, 120 Fundació Pere Mitjans Física Tres Pins, 31 ASPACE Intel·lectual (trastorns de Coronel Monasterio, 6 Fundació TEB comportament) Intel·lectual profunda P. Taulat, 116 Fundació Pere Mitjans Física Via Augusta, 364 Auxilia Taula 9: Cessió de solars o locals per a sis residències i un centre diürn classificats per tipus de discapacitat • Creació de llars-residència: Tipus discapacitat Solar/local Entitat Física Civader, 3 Associació Civader Intel·lectual Can Calopa L’Olivera Intel·lectual Rda. Guinardó, 111 Mégara Física Llull, 163 Fundació Catalana Paràlisi Cerebral Intel·lectual Pge. Antoni Gasol, 16-18 El Xop Intel·lectual Rasos de Peguera, 32 Can Ensenya Intel·lectual Coronel Monasterio, 6 Fundació TEB Taula 10: Creació de noves llars-residència 192 3. PROGRAMA D’ACCÉS A L’HABITATGE PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT El col·lectiu de persones amb discapacitat conforma, en aquest Pla, un dels contingents especials que defineix la Llei del dret a l’habitatge. El Programa d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat, planteja els recursos residencials i dotacionals adreçats a satisfer les necessitats d’habitatge i allotjament d’aquestes persones, així com les actuacions adreçades a la millora de les seves condicions residencials. A) Previsions Pla d’Habitatge 1. Accés a l’habitatge: El contingent de persones amb discapacitat, que integra també a les persones amb mobilitat reduïda, es dotarà amb una reserva d’habitatges protegits, que serà superior al 3% que fixa l’article 99 de la Llei 18/2007, del Dret a l’Habitatge per a persones amb mobilitat reduïda, assegurant en aquest cas, la satisfacció d’aquesta demanda que indica el mateix article. Aquest contingent s’aplicarà en totes les tipologies d’habitatge protegit, assegurant la cobertura de la demanda, amb accés a través del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial, mitjançant baremació de les condicions dels sol·licitants. En el cas de discapacitats físiques, els habitatges compliran les condicions d’accessibilitat i disseny establertes per la legislació i normativa estatal, la llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, el Real Decreto 505/2007, de 20 d’abril, pel que s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions i, l’autonòmica, com el decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del codi d’accessibilitat, o la disposició transitòria quarta de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, de revisió de l’article 99.1 de la mateixa llei, d’acord amb el que disposi el decret d’habitabilitat de Catalunya per als nous habitatges de protecció oficial, que hauran de ser adaptables de manera general. Així mateix, es vetllarà perquè tots els habitatges públics de nova construcció siguin practicables i adaptables. Amb la voluntat de millorar les condicions d’adaptació, es treballarà junt amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, la concreció dels requisits de preadaptació que contemplin suports i ajudes tècniques necessàries, i que estan contemplades en el codi d’accessibilitat. A través del Registre de Sol·licitants, es definiran i establiran les condicions d’accés a un habitatge amb protecció oficial per a les persones amb discapacitat que siguin propietàries d’un habitatge que no reuneixi les condicions d’habitabilitat i accessibilitat adients. 193 Així mateix, a partir de les necessitats específiques, es contemplaran i definiran reserves del contingent especial en altres tipologies de discapacitats, com el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental, i si és el cas, a través d’entitats del sector i de forma conveniada. Es treballarà en l’elaboració d’un manual, amb els elements que garanteixin l’accessibilitat integral de l’habitatge per a persones amb qualsevol tipus de discapacitat, amb l’objectiu d’aplicar-lo a l’habitatge amb protecció oficial, establint determinades instal·lacions predomòtiques dels habitatges. La reserva del contingent especial per a persones amb discapacitat, comportarà la disposició d’un mínim de 360 habitatges. • Habitatge dotacional per a persones amb discapacitat: L’accés a l’habitatge dotacional de les persones amb discapacitat formarà part de la reserva del contingent especial per aquest col·lectiu, contemplant les diverses situacions i nivells d’edat. Per acord de la Junta General del Consorci d’Habitatge de Barcelona, de la sessió del 23 de setembre de 2008, els habitatges dotacionals de lloguer per a joves, que s’adjudiquin a persones amb discapacitat en virtut de la reserva del contingent especial, podran gaudir de pròrrogues successives de dos anys sense limitació, acreditant en cada període el compliment dels requisits econòmics i el manteniment de la condició de discapacitat. En la sessió de la Junta General del Consorci de 14 d’abril de 2009, es va aprovar també, incrementar fins a 5,5 vegades l’IPREM, el requisit de la renda màxima per l’accés a l’habitatge dotacional de persones amb discapacitat. En el cas de joves amb discapacitat que disposen d’un habitatge dotacional de lloguer per a joves, podran entrar a les llistes del contingent per habitatge protegit destinades a aquest col·lectiu, per tal d’accedir a un habitatge de protecció oficial adequat a la seva situació personal i familiar. La reserva d’habitatges dotacionals per a persones amb discapacitat serà d’un mínim de 150 pel període del Pla. 2. Rehabilitació del parc d’habitatges: Entre els programes de rehabilitació d’àmbit general que contempla el Pla d’Habitatge, el de l’accessibilitat en els edificis d’habitatges té una gran importància. L’objectiu d’aquest programa és millorar l’accessibilitat dels edificis d’habitatges per tal de millorar la qualitat de vida de les persones que, per la raó que sigui, tenen problemes d’accés als seus habitatges • Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors: Dins d’aquests, s’incorpora el Programa per a la instal·lació d’ascensors, que no només consisteix en la dotació d’uns fons econòmics en concepte d’ajuts, amb un increment important, sinó que incorpora com a altres 194 objectius l’assessorament al ciutadà i el suport tècnic per tal de impulsar la instal·lació d’ascensors en aquells edificis que no en tenen. Es preveu que mitjançant els ajuts s’instal·lin ascensors en 2.500 edificis. • Eliminació de barreres arquitectòniques: En la línia de millorar l’accessibilitat, es fomentaran actuacions de rehabilitació protegides amb l’objectiu de suprimir les barreres arquitectòniques tant de dins els edificis com entre els edificis, que incloguin la millora d’accessos a l’edifici i als espais comuns, així com la supressió de desnivells. D’aquesta manera les persones discapacitades o amb mobilitat reduïda tindran més facilitat d’accés i d’ús dels edificis d’habitatges de la ciutat. Es preveu que la supressió de barreres arquitectòniques i d’adaptació a la mobilitat comporti actuacions 250 edificis. • Adaptació a la mobilitat interior de l’habitatge: Comprèn les actuacions de rehabilitació protegides a l’interior dels habitatges, que permeten l’ús i la mobilitat en el seu interior. Es preveu que l’adaptació a la mobilitat interior dels habitatges comporti actuacions en 100 habitatges. 3. Atenció al ciutadà i suport en l’accés a l’habitatge A través de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge, junt amb els sistemes multicanal, es garantirà l’accessibilitat física i comunicativa de la informació i correcta atenció a les persones amb discapacitat. 4. Altres aspectes A través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, es promourà contemplar en la normativa general d’accés a l’habitatge amb protecció i en els Plans d’Habitatge de la Generalitat i de l’Estat, la compensació del greuge comparatiu econòmic en els requisits d’accés a l’habitatge, tant en el nivell d’ingressos màxims, com en els mínims. B) Previsions d’Equipaments residencials Necessitats i previsió d’equipaments de serveis socials per a persones amb discapacitat física, discapacitat intel·lectual i malaltia mental La taula 11 conté l’estimació de necessitats prevista per als propers anys de residències i llars-residència per cadascuna d’aquestes tipologies de discapacitat: persones amb malaltia mental (PMM), persones amb discapacitat intel·lectual (PDI), persones amb discapacitat física (PDF), a desenvolupar a través del Pla d’Equipaments de Barcelona. 195 EQUIPAMENTS DE SERVEIS ESTIMACIÓ EXISTENTS SOCIALS EQUIPAMENTS NECESSITATS I/O EN NECESSARIS TIPOLOGIA DISCAPACITAT fins al 2011 CONSTRUCCIÓ Llars-residència PMM 403 places 479 places No hi haurà dèficit Residències PDI. profund. 1.028 places 771places 5 (257 places) Residències PDI amb 184 places 94 places 3 (90 places) trastorns de conducta Llars-residència PDI 24 (772 places) Residències PDF 1.155 places 658 places 9 (497 places) Llars-residència PDF 32 (768) places Taula 11: Estimació de necessitats prevista per als propers anys de residències i llars residència per cadascuna d’aquestes tipologies de discapacitat: persones amb malaltia mental (PMM), persones amb discapacitat intel·lectual (PDI), persones amb discapacitat física (PDF). 196 Annex CONDICIONS ARQUITECTÒNIQUES I DE DISSENY DELS HABITATGES PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I PER A PERSONES AMB TRASTORN MENTAL17 El sector de persones que presenten discapacitats intel·lectuals i trastorns mentals és, com qualsevol altre, heterogeni i divers. Això no obstant, malgrat pugui semblar una obvietat, ha de servir per relativitzar les seves discapacitats dins d’un límits més amplis: des de les persones que poden viure amb plena autonomia fins a les que necessiten un suport i atenció permanents. El primer que cal assenyalar és que qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental que opti per viure amb independència familiar, laboral i social té el mínim de recursos transversals (mobilitat, habilitat, capacitat o economia) suficients per fer-ho. En segon lloc cal singularitzar que aquesta reflexió abasta únicament els habitatges construïts en promocions finalistes o complementàries amb altres col·lectius (gent jove o gent gran) i, per tant, l’origen del sòl i la seva qualificació ha de ser equipament (clau 7, HD), la seva titularitat municipal i la forma d’adquisició per part del col·lectiu finalista ha de ser prèviament gestionat per l’ajuntament amb cessions, lloguers o vendes i convenis concrets. És des d’aquest marc previ que es planteja una tipologia d’habitatge estricte i una tipologia d’equipament determinat. La diferència no només és una qüestió d’extensió del programa, sinó que planteja la diferencia conceptual entre habitatge i equipament i, per tant, de funcionament i gestió. Pel que fa a les característiques tècniques, arquitectòniques, domòtiques o tecnològiques no han de variar substancialment entre les dues tipologies. Les superfícies i programes explicats a continuació han recollit la informació del text, no aprovat definitivament, del nou decret de condicions d’habitabilitat. És important assenyalar un seguit de conceptes generals que condicionen el programa, el seu plantejament i en darrer terme la seva superfície útil. Així doncs s’han recollit conceptes bàsics lligats a: - la privacitat dels dormitoris i, amb conseqüència, la necessitat de plantejar habitacions per a una persona amb rares excepcionalitats de parelles. - la conveniència de separar espais comuns de cuinar - menjar i estar, per raons d’higiene i funcionament. Sovint hi ha un alt percentatge de persones en aquest col·lectius que tenen un alt hàbit de fumar. Plantejar la separació habitual dels àmbits de cuinar i menjar en una sola peça i de relació social i estar en un altre pot afavorir les bones pautes socials i d’aprenentatge. 17 Document elaborat conjuntament pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, el Patronat Municipal de l’Habitatge i les entitats que atenen persones amb discapacitat intelectuals i trastorns mentals. 197 - la dimensió i estructuració del conjunt d’espais destinats a la neteja de l’habitatge i de l’àmbit del safareig des d’un punt de vista de màximes garanties higièniques. En el primer cas cal preveure un petit espai tancat amb clau per mantenir els elements de neteja (pal de regar, galledes i productes). En el segon cas cal redimensionar l’espai destinat a safareig com a contenidor físic de rentadora i assecadora amb la possibilitar de situar un cova de roba bruta per cada una de les persones que hi viuen. - la previsió d’un espai vinculat al rebedor com a àmbit del monitor que segueix aquell habitatge. El seguiment que és fa per part de les entitats en aquests habitatges és puntual i periòdic, sovint un cop a la setmana. Tanmateix la persona que fa el seguiment necessita un petit espai per tenir una taula i un armari on poder tancar amb clau medicaments o informació sobre els residents. La solució hauria d’anar més enllà de l’estricta col·locació de mobiliari per proposar, un àmbit annex tipus “closet” que poguessin incorporar-se al rebedor durant la presència del monitor a l’habitatge. HABITATGES - APARTAMENTS Aquesta tipologia es considera habitatge a tots els efectes. - Habitatges per entre 1 i 4 persones. - Superfícies útils: mínima 40 m2, 2 persones i un dormitori; màxima 70 m2, 4 persones amb 2 o 3 dormitoris (2 de 10 m2 o 1 de 10 m2 i 2 de 8 m2) - Programa (superfícies útils mínimes): Estar-Menjador (> d’entre 15 i 22 m2), Cuina (>6 m2 més l’espai per menjar, uns 5 m2 més), un o dos bany complets (dutxa, lavabo, wàter > 4m2) i habitacions (>10 m2 fins a 2 i les restants > 8 m2), espais d’emmagatzematge > d’entre 1,7 i 3,7 m2 en funció de les persones) i espai de rentar la roba amb un mínim de 1,4 m2. L’espai de neteja s’ha de plantejar segregat de l’espai de cuina–menjador. Els espais destinats a bany poden segregar l’ús de les peces. Normativa a aplicar: Nou decret d’habitabilitat HABITATGES LLAR – RESIDÈNCIA Aquesta tipologia s’ha de considerar com a equipament a tots els efectes. - Habitatges per entre 4 i 12 persones. - Superfície, entre 60 i 140 m2 útils - Programa: una peça de Estar - (> 25-30 m2), una o dues cuines segregades de l’espai d’estar-menjador tot i que podrien incorporar l’àmbit de menjar diari (> 6 m2 més l’espai de menjar) dos banys complets (dutxa, lavabo i wàter > 6m2) i tantes habitacions com cada programa concret requereixi (>10 o 8 m2), espais d’emmagatzematge > a partir de 3,7 m2 en funció de les persones) i espai de rentar la roba amb un mínim de 1,4 m2. Més 198 qualsevol altre espai que necessiti cada programa concret en funció dels usuaris i entitat responsable. L’espai de neteja s’ha de plantejar segregat de l’espai de cuina – menjador. Els espais destinats a bany poden segregar l’ús de les peces. Normativa a aplicar: decret 318/2006 de 25 de juliol dels serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitats i, proposaria, el nou decret d’habitabilitat pel que fa a les dimensions crítiques i els conceptes genèrics de cada una de les peces. CARACTERÍSTIQUES DE LES PROMOCIONS D’HABITATGES- APARTAMENTS Característiques Generals: - funcionament senzill - funcionalitat - elements de disseny universal, de fàcil comprensió i manipulació - priorització de la seguretat dels elements fixes i mòbils - limitació de la digitalització de manipulació per part dels usuaris Programa (algunes consideracions genèriques): - previsió d’altells per a emmagatzematge. - Accés als espais complementaris de relació amb altres ocupants de la promoció (gent gran o jove). Aquests espais poden ser interiors (sales) o exteriors (patis, terrats). - Poden compartir accessos, vestíbuls o escales amb altres col·lectius de la promoció. Accessibilitat: - portes de 0,80 - possibilitar accés a terrasses i balcons - rampes per salvar desnivells en vestíbuls - ascensors adaptats (cadires de rodes) Acabats: - terres antilliscants en zones humides (banys, cuines i zones exteriors) - Dutxes tancades per tres bandes però, sense porta per la quarta banda - Persianes elèctriques - Fusteries interiors i exteriors amb manetes i tiradors (no poms) - Elements elèctrics normalitzats amb una previsió de col·locar els endolls alts. 199 - Aixetes i elements d’aigua (banys i cuines) amb funcionaments duals (fred i calor) no amb programadors de temperatura. - Ascensors i electrodomèstics amb botoneres de fàcil manipulació. Teleassistència i domòtica: - vídeo – porter a l’accés exterior - previsió de dues línees telefòniques (una d’assistència telefònica 24 hores i l’altre a disposar) - Preses telefòniques a totes les peces de la casa excepte el bany - Previsió per la futura col·locació detectors de presència amb memorització d’hàbits a l’interior dels habitatges - accés a PC, mòbil, TDT, Internet, correu electrònic, etc. Instal·lacions: - aixetes de pas (cuines i banys) més accessibles en general i amb maneta - evitar les instal·lacions privatives de gas (pot admetre’s per la producció d’ACS i calefacció col·lectiu) - previsió electrodomèstics elèctrics (vitro elèctrica, millor per inducció) - climatització i producció ACS amb sistemes col·lectius gestionats per tercers empreses especialitzades) - previsió de presa elèctrica i desaigua per a la col·locació d’aparells individuals d’aire fred en espais exteriors. - Incorporació d’element de prevenció d’incendis com ara un extintor. Gestió: - obligacions derivades del manteniment dels elements privatius (lampisteria, fusteria, electricitat, pintura, etc.) - obligacions derivades de la comunitat (reunions, pagaments de despeses fixes, manteniment d’espais comuns, neteja, bon ús general, etc.) 200 C. Programa d’habitatge i residencial per a gent gran 201 202 PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 Programa d’habitatge i residencial per a gent gran 203 204 ÍNDEX Introducció 207 1. Situació de la gent gran a Barcelona 207 2. Programes específics i infraestructures residencials existents 211 3. Programa d’habitatge i residencial per a gent gran 213 a. Previsions del Pla d’Habitatge 213 b. Previsions d’equipaments residencials 216 205 206 PROGRAMA PER A GENT GRAN Introducció L’augment de l’esperança de vida de la població dels països occidentals ha suposat canvis importants en les societats, les ciutats i en els cicles vitals de les persones. Les persones de més de 65 anys són una part creixent de la població de Barcelona, actualment més del 20%. La gent gran són majoritàriament persones actives, autònomes i dinàmiques que contribueixen significativament a la riquesa humana i social de la ciutat. Tot i això, la desigualtat i l’exclusió social --causades per la dependència, la solitud, les diferències de gènere i la vulnerabilitat econòmica-- són riscos als que han de fer front les persones grans. El concepte d’envelliment actiu, promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i desenvolupat en el programa municipal per a la gent gran 2006-2010, és un dels eixos estratègics que dirigeixen les polítiques públiques destinades a la gent gran a Barcelona. Davant d’una concepció encara avui massa arrelada segons la qual envellir implica passivitat i dependència, el paradigma de l’envelliment actiu posa l’accent en l’autonomia, els drets socials i la vinculació relacional de la gent gran. Les administracions públiques han de garantir que les persones grans gaudeixen de les condicions mínimes que els permetin desenvolupar una vida autònoma i activa. L’habitatge adaptat a les seves necessitats és una peça clau de l’autonomia de les persones grans, especialment per a les persones que disposen d’uns ingressos mensuals reduïts, perquè la qualitat de vida que els ha de permetre ser persones actives està fortament relacionada amb disposar d’un habitatge adaptat a les seves necessitats. Viure sol, especialment a una edat avançada, no ha de ser sinònim de sentir-se sol. Les situacions d’exclusió residencial o de males condicions dels habitatges són alguns dels principals factors que generen dependència i exclusió social entre les persones grans. Aquest Pla vol ser una eina efectiva per tal de garantir que les persones grans, en l’àmbit de l’habitatge, disposaran de productes residencials, subvencions i suport social i assistencial que pal·liïn els dèficits i les mancances que potencialment els poden abocar a situacions d’exclusió social i de dependència. Una de les prioritats principals d’aquest pla local és fomentar l’autonomia de la gent gran a través de la garantia d’un habitatge assequible i adaptat a les seves necessitats. 1. Situació de la gent gran a Barcelona Barcelona, de la mateixa manera que les grans ciutats europees, ha experimentat canvis importants en l’estructura d’edat de la seva població en els últims lustres. Tot i que el grup de persones en edat laboral (de 16 a 64 anys) s’ha mantingut estable, el grup de persones de menys de 16 anys ha disminuït significativament i, en canvi, el grup de persones de més de 65 anys ha experimentat un fort creixement. Aquesta tendència continuarà en la finestra 207 temporal que cobreix aquest pla local, tal com es pot apreciar en la figura 1 que presenta la projecció de l’evolució de la població a Barcelona per grups d’edat en el període 2008-2016. Figura 1: Projecció de la població per Barcelona (2008-2016). Evolució de la població per grups d’edat. L’evolució de la població major de 65 anys de Barcelona, projecta una disminució moderada en la franja de 65 a 79, i un augment important de la població més gran, la de 80 anys i més. Cal tenir present que més de la meitat de les persones de més de 65 anys són dones, i en el cas de les persones de més de 85 anys, més de dos terços. Per tant, l’envelliment presenta un clar biaix de gènere. El creixement de les llars unipersonals, presenta un perfil fonamentalment femení, vell i vidu. Cal destacar que al voltant d’un 10% de les dones de més de 65 anys de Barcelona no tenen ingressos econòmics reconeguts, la qual cosa suposa una doble vulnerabilitat: econòmica i de gènere. Referent a les situacions de vulnerabilitat econòmica de la gent gran, més del 50 % de les persones de més de 65 anys de la ciutat de Barcelona tenen uns ingressos mensuals nets de menys de 751 €, com es pot comprovar en la figura 2. 208 Figura 2: Ingressos nets mensuals de la població de Barcelona segons grups d’edat (2006) Aquesta situació de vulnerabilitat econòmica de bona part de la població de més de 65 anys de la ciutat de Barcelona fa que les polítiques públiques, especialment en l’àmbit de l’habitatge, tinguin un paper clau en garantir un habitatge assequible i adaptat a les necessitats de la gent gran que els permeti desenvolupar una vida activa i dinàmica. Cal tenir present també que, tal com es pot observar en la figura 3, la majoria de la gent gran viu en habitatges antics, anteriors al 1960, i principalment en règim de lloguer. Pel que fa a les condicions dels habitatges de la gent gran a Barcelona, la principal mancança en l’equipament dels edificis habitatges és l’ascensor. El fet de no disposar d’ascensor dificulta l’accessibilitat als habitatges i posa barreres al desenvolupament de tasques rutinàries de la vida quotidiana de les persones grans. La manca d’ascensor en els edificis d’habitatges afecta a 115.779 persones de 65 anys o més, en una proporció doble entre els que són llogaters, respecte dels propietaris, tal com es pot apreciar en la figura 4. 209 Figura 3: Antiguitat de l’habitatge de la població de 65 anys i més de Barcelona segons el règim de tinença (2006) Figura 4: Principal inconvenient de l’habitatge de la població de 65 i més anys a Barcelona segons el règim de tinença (2006) Les dades de les projeccions de població presentades i les mancances dels habitatges i edificis en els que viuen la gent gran orienten les actuacions en matèria d’habitatge recollides en aquest pla en dues direccions. 210 Per una banda, la millora de les condicions d’habitabilitat i accessibilitat de les llars de la gent gran a través de la rehabilitació. Una de les prioritats serà la instal·lació d’ascensors, per la qual cosa es disposarà d’ajuts específics i es facilitarà les condicions per tal de pal·liar la manca d’accessibilitat que pateixen molts dels edificis d’habitatges en què viuen persones de més de 65 anys. Per l’altra banda, l’increment de l’atenció de necessitats específiques d’allotjament per a persones grans, en les diferents modalitats residencials, amb la disposició d’habitatges adequats a les seves necessitats i adaptats a les seves capacitats, serà una prioritat en aquest proper període, especialment adreçada a les persones grans que pateixen les situacions econòmiques més precàries. Els principals recursos que aquest pla local estableix per tal de fer front a les necessitats d’habitatge de la gent gran de la ciutat de Barcelona són: el lloguer social, l’habitatge dotacional amb serveis, els ajuts al lloguer i els equipaments especialitzats d’atenció social i residencial. 2. Programes específics i infraestructures residencials existents Pel que fa a l’atenció social especialitzada en gent gran, cal destacar dos serveis: • D’una banda, els habitatges amb serveis per a la gent gran. Amb la posada en funcionament durant l’any 2007 de 118 nous habitatges amb serveis, la ciutat disposa d’onze equipaments d’aquest tipus, amb 648 habitatges distribuïts en vuit districtes que han acollit 735 persones. • D’altra banda, el Servei d’Acolliment i Urgències a la Vellesa (SAUV) ha experimentat també un augment dels serveis prestats, en què s’ha passat de 350 persones grans ateses el 2005 a 468 el 2007. Aquest augment en els serveis d’acolliment i urgència és conseqüència de l’envelliment de la població i els canvis en les formes de convivència. Fonamentalment la consideració d’urgència social remet a circumstàncies relacionades amb un succés precipitant, intern o extern a la persona, que requereix d’una atenció immediata pel perill que la situació representa per a la salut i la integritat personal. 211 Evolució de les persones grans acollides en habitatges amb serveis (Direcció d’Acció Social, 2007) Figura 5: Evolució de les persones grans acollides en habitatges amb serveis (Direcció d’Acció Social, 2007) Evolució de les persones acollides al SAV (Direcció d’Acció Social, 2007) Figura 6: Evolució de les persones acollides al SAV (Direcció d’Acció Social, 2007) La taula 1 recull els serveis a la gent gran de les infraestructures residencials i d’acolliment existents. 212 Serveis a la gent gran 2007 Habitatges amb serveis per a gent gran 735 Persones acollides Atenció a les urgències per la vellesa 468 (SAUV) Persones ateses Places residencials per a gent gran 1.537 (públiques): serveis de llar residència i serveis de residència assistida. Centres de dia per a gent gran (públics) 717 Places Taula 1: Serveis a la gent gran 2007. Font: Anuari estadístic de l’Ajuntament de Barcelona. 3. Programa d’habitatge i residencial per a gent gran El programa residencial per a la gent gran contempla diferents recursos, des d’ajuts al manteniment de la llar i la millora de l’accessibilitat, a habitatges dotacionals i als equipaments residencials definits en el Pla d’Equipaments per a gent gran. A) Previsions del Pla d’Habitatge • Habitatges dotacionals amb serveis per a gent gran Apartaments de protecció de caràcter dotacional i amb serveis personalitzats de suport, sol·licitats pels usuaris als Serveis Socials, en funció de la seva situació personal. Aquests habitatges estan en règim d’ús i habitació assequible, adreçats a persones de més de 65 anys amb unes condicions personals que garanteixin poder dur una vida autònoma. El grau d’autonomia funcional es delimitarà d’acord amb allò establert a la sol·licitud de programes i serveis socials d’atenció a la gent gran. A l’efecte es passaran dues escales: la d’activitats bàsiques de la vida diària i d’avaluació cognitiva. En relació al preu dels habitatges, la quantitat que cal garantir per disposar- ne els usuaris és el 85% de l’indicador de renda de suficiència (IRSC), recollit a la Llei de prestacions econòmiques d’assistència social de la Generalitat de Catalunya. Cas de tenir una persona a càrrec, cal garantir la disposició d’una quantitat mínima equivalent al 110% de l’esmentat indicador de suficiència. Si no es pot assumir, el Patronat Municipal de l’Habitatge, els girarà un rebut per l’import corresponent a la quantitat de la qual poden fer-se càrrec. La diferència existent entre la quantitat abonada pels residents i la quota establerta, serà liquidada per l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania. Es vol prioritzar la construcció d'habitatges dotacionals per a gent gran, per a donar resposta a una demanda cada cop més generalitzada d’aquest 213 sector de població, especialment del de menys recursos econòmics o amb habitatges inadequats. En aquest període es preveu promoure uns 2.000 habitatges dotacionals amb serveis per a gent gran. • Habitatges dotacionals per a gent gran: La regulació del règim de lloguer contempla la construcció d'habitatges dotacionals sense serveis, destinats a persones grans amb autonomia, i amb recursos econòmics fins a 4,5 vegades l’IPREM. Aquests són apartaments de protecció de caràcter dotacional, sense serveis o amb un nivell de serveis mínims. També són en règim de lloguer i per a persones majors de 60 anys. En aquest període es preveu promoure uns 500 habitatges dotacionals per a gent gran. • Fons públic d’habitatge de lloguer social Sovint, determinades situacions particulars de la gent gran, deriven en processos de pèrdua del seu habitatge, a causa de la precarietat econòmica, o de situacions de precarietat en la tinença de l’habitatge. Situacions que solen acabar amb el desnonament de l’habitatge habitual. El present Pla, preveu la creació del fons de lloguer social, format pels antics habitatges de promoció pública i els de qualificació exhaurida administrats pel Patronat Municipal de l'Habitatge, Foment Ciutat Vella,SA i ADIGSA, els habitatges cedits en lloguer o vitalici qualificats com habitatges de Protecció Oficial de Promoció Pública, o amb qualificació exhaurida, els procedents de permutes de sòl, els habitatges destinats a afectats urbanístics, i tots els de nova construcció procedents de la reserva mínima d’un 5% de tots els habitatges de lloguer de nova construcció que es promoguin per l’Ajuntament, en sòl no dotacional, altres habitatges que les administracions consorciades hi aportin, i qualsevol altre habitatge que el Consorci pugui obtenir per cessió, donació, conveni, lloguer o compra, amb aquesta destinació i ús. Aquest fons estarà destinat, en primer lloc, a atendre les emergències socials per la pèrdua sobtada de la residència habitual, situacions sobrevingudes que requereixen una actuació residencial immediata (desnonaments, catàstrofes...), i en segon lloc, a atendre les situacions de vulnerabilitat social i econòmica. L’accés, en les situacions de vulnerabilitat social i econòmica, es realitzarà per baremació, d’acord amb criteris establerts conjuntament amb Serveis Personals de l’Ajuntament. 214 Es constituirà una Mesa de valoració per a l’adjudicació dels habitatges per a emergències socials, que prioritzarà entre les sol·licituds rebudes i formularà la proposta d’adjudicació o denegació. El Pla preveu un increment del fons d’entre 400 i 500 habitatges, destinats a les diferents situacions d’emergència i urgències socials, entre les que hi figura l’atenció a persones majors de 65 anys en situació de precarietat, que poden representar de l’ordre del 20% d’aquesta reserva, és a dir, uns 80-100 habitatges. • Ajuts al lloguer Es promourà i potenciarà la sol·licitud de les diferents tipologies d’ajuts al lloguer: els “ajuts al pagament del lloguer per a situacions excepcionals” dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona; els “Ajuts personalitzats a l’allotjament” de la Generalitat de Catalunya; i les “subvencions al lloguer de col·lectius amb dificultat”, de la Generalitat de Catalunya. Els ajuts al lloguer són un instrument molt important, en el cas de persones grans per ajudar a mantenir el seu habitatge. La previsió per a aquests propers anys, és mantenir un nivell d’ajuts al lloguer per a persones grans, del conjunt de tipologies, de l’ordre de 1.600 a 2.000 anuals. • Ajuts a l’accessibilitat i a la instal·lació d’ascensors La gent gran és un sector de la població que pateix molt directament la manca d’accessibilitat dels edificis i habitatges. El fet de no tenir ascensor en un edifici, pot suposar a una persona gran un esforç molt important a l’hora de fer tasques rutinàries de la vida quotidiana. A més, la gent gran que viu en habitatges de lloguer des de fa més de vint anys, els edificis en els que viuen majoritàriament no estan equipats amb ascensors. Per fer front a aquesta situació, s’augmentaran els ajuts municipals destinats a la instal·lació d’ascensors, els quals es gestionaran a través de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge. També es prendrà una actitud més proactiva des de l’Ajuntament per tal de fomentar que el major nombre possible de propietaris d’edificis sense ascensor s’aculli als ajuts i n’instal·li en el seu edifici. Es dedicarà una especial atenció a la gent amb menys recursos, sovint gent gran amb pensions no contributives, per tal que la situació econòmica específica d’algun veí o veïna, no sigui un impediment. En aquest casos se subvencionarà fins al 100% de la part d’aquesta persona, en cas de no poder assumir la despesa, amb la obligació d’inscriure’s al Registre de la Propietat. Es preveu que mitjançant els ajuts s’instal·lin ascensors en 2.500 edificis. Es tramitaran tots aquells ajuts complementaris a persones grans que ho sol·licitin. 215 • Assessorament i suport Les persones grans solen tenir més dificultats a l’accés de la informació o a la resposta a determinades situacions relacionades amb el seu habitatge, o en relació a les condicions contractuals del seu. La consolidació de la Xarxa Integral d’Oficines d’Habitatge, amb la implantació d’una per districte, té l’objectiu d’apropar la informació, gestió i suport en matèria d’habitatge, fent accessible a totes les persones. En aquest sentit, les Oficines tindran una cura especial en donar suport a les demandes de la gent gran, amb informació, assessorament i mediació sobre problemàtiques vinculades a l’habitatge privat com l’orientació legal en casos d’assetjament immobiliari, així com serveis complementaris en relació a contractes de lloguer, obres, etc... B) Previsions d’ Equipaments residencials La previsió d’equipaments per a gent gran contemplada en el Pla d’Equipaments de la Ciutat és la següent: • Residències per a gent gran Equipaments adreçats a acollir i atendre, de manera permanent o temporal, persones més grans de 65 anys que no poden fer les activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, alimentació, mobilitat, etc.) o que necessiten una supervisió constant (per malaltia mental, demència, etc.) i no compten amb el suport familiar o social per continuar vivint a casa seva. L’ingrés a les residències públiques es tramita als centres de serveis socials mitjançant la sol·licitud única. • Servei d’Acolliment i Urgències a la Vellesa (SAUV) Servei temporal que atén durant les vint-i-quatre hores del dia, tots els dies de l'any, les situacions d'urgència social que es poden presentar a persones més grans de 60 anys. • Centres de dia per a gent gran Equipaments per a l’acolliment diürn, adreçat a persones més grans de 65 anys, d’assistència a les activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, alimentació, mobilitat, etc.) o a la seva supervisió constant (per malaltia mental, demència, etc.). La inscripció als centres públics es tramita als centres de serveis socials mitjançant la sol·licitud única. 216 Quadre resum Pla Habitatge Barcelona Habitatge dotacionals per a Increment de 2000/2500 gent gran habitatges Fons públic de lloguer social 80-100 habitatges per a persones grans en risc social Ajuts al lloguer Situacions excepcionals 15 anuals Ajuts personalitzats 100 anuals Subvencions al lloguer per a 1.600-2.000 col·lectius amb anuals dificultat Accessibilitat i instal·lació Instal·lació d’ascensors en d’ascensors 2500 edificis. Taula 2: Quadre resum del programa específic per a gent gran del Pla d’Habitatge 2008-2016. 217 218 D. Programa d’habitatge per a Joves 219 220 PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 Programa d’habitatge per a Joves 221 222 ÍNDEX Introducció 225 1. Situació de la gent jove a Barcelona 225 2. Programes específics i infraestructures residencials existents 230 3. Programa d’habitatge per a gent jove 233 A) Previsions del Pla d’Habitatge 233 1. Accions per a l’emancipació 233 2. Accés a l’habitatge 234 3. Ajuts al lloguer 235 B) Previsions d’equipaments residencials 236 223 224 Programa d’habitatge per a Joves Introducció La població jove (de 18 a 24 anys) i la població jove-adulta (de 25 a 34 anys) de Barcelona és un sector social clau per al futur de la ciutat. El desenvolupament en tots els àmbits de les potencialitats de les persones joves depèn, en gran mesura, de l’accés al mercat laboral i de la disposició d’un habitatge que les permeti emancipar-se. Aquests dos elements, l’accés al mercat laboral i l’accés a l’habitatge, estan íntimament relacionats. Una part important de la gent jove de la ciutat té unes condicions laborals marcades per la temporalitat, la precarietat i una baixa retribució econòmica. La qual cosa condiciona les seves possibilitats d’emancipar-se o d’accedir a un habitatge assequible. L’Ajuntament de Barcelona ha apostat per garantir la igualtat d’oportunitats dels i les joves de la ciutat a través de diverses iniciatives com el Plajovebcn 2006- 2010 i el Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015. L’objectiu principal de les polítiques de joventut de l’Ajuntament de Barcelona és facilitar els processos d’emancipació de la gent jove, en tant que ciutadans i ciutadanes amb capacitat de construir i desenvolupar projectes vitals i amb capacitat de participació en projectes col·lectius. El Plajovebcn 2006-2010 –Pla director de la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelona- va ser elaborat a partir d’un procés participatiu en què prop de 9.000 joves, entre 15 i 29 anys, i prop de 350 entitats i col·lectius juvenils de la ciutat, van aportar propostes i demandes sobre la situació de la gent jove. L’accés a l’habitatge i la necessitat dels joves d’emancipar-se fou una de les principals preocupacions que es van expressar en aquest ampli procés participatiu. El Pla d’Habitatge 2008-2016 recull aquestes preocupacions i posa a l’abast de la gent jove un seguit de mesures amb l’objectiu de facilitar la possibilitat d’emancipar-se i accedir a un habitatge, independentment de la seva situació econòmica, a través de l’oferta de productes residencials assequibles i ajudes a l’habitatge. La gent jove són els principals demandants d’habitatge a la ciutat de Barcelona, per la qual cosa la política d’habitatge ha de saber donar resposta a les seves diverses necessitats i aspiracions. 1. Situació de la gent jove a Barcelona La població jove i jove-adulta (de 20 a 34 anys) de la ciutat de Barcelona l’any 2008 és de 378.000 habitants. Tal com es pot veure en la figura 1, la projecció de la població mostra que, en el període de vigència del Pla Local (2008-2016), aquesta població disminuirà fins, aproximadament, els 312.000 efectius l’any 2016. 225 Figura 1: Projecció de la població de Barcelona 2008-2016. Evolució de la població per grups d’edat. Les necessitats d’habitatge estan molt relacionades amb el cicle de vida de les persones. A la ciutat de Barcelona, la població de 25 a 44 anys és la que més canvia d’habitatge. En aquests grups d’edat es concentra la major part de la mobilitat residencial de la població. A mesura que s’avança en el cicle vital els canvis d’habitatge esdevenen menys freqüents. La figura 2 mostra la població de Barcelona que ha canviat d’habitatge per grups d’edat per als períodes 1996-2000 i 2001-2006. S’observa un increment important de la mobilitat residencial, especialment entre la població jove-adulta; la meitat de barcelonins i barcelonines de 30 a 34 anys han canviat de residencia en el període 2000-2006. En canvi, en el període 1996-2000, la proporció no arribava al terç. 226 Figura 2: Població emancipada de Barcelona que ha canviat d’habitatge per grups d’edat (1996-2006) La relació entre els ingressos i el cost de l’habitatge és el principal condicionant de la satisfacció de les necessitats d’habitatge de la població. La figura 3 mostra que el grup d’edat més jove, sobretot de 18 a 24 anys, i la gent gran, de 65 anys i més, són els col·lectius on es concentra un major percentatge de població amb ingressos baixos. Unes tres quartes parts d'ambdós grups, no arriben al llindar dels 1.050 euros nets mensuals. Pel que fa als joves-adults (de 25 a 34 anys) ocupats, gairebé la meitat té uns ingressos inferiors a aquest llindar. Figura 3: Ingressos nets mensuals de la població de Barcelona segons grups d’edat (2006) 227 La taxa d’emancipació de la població que té entre 25 i 34 anys a Barcelona ha augmentat en 10 punts entre els anys 2001 i 2006, situant-se novament per sobre del 60%. Aquest augment s’ha degut principalment a la població nouvinguda, majoritàriament emancipada en aquestes edats (el 92,9%), mentre que la ja resident a la ciutat se situa per sota de la mitjana (el 54,6%). Entre la població jove de 18 a 24 anys, la principal causa del retardament en l’edat d’emancipació s’ha de buscar en l’allargament dels estudis i en una incorporació més tardana al mercat laboral. En canvi, entre la població jove- adulta la principal causa del retardament de l’emancipació són els ingressos dels que disposen. La presència de joves-adults no emancipats en els trams d’ingressos inferiors a 1.050 € és superior al de joves-adults emancipats. Entre els que perceben de 1.051 a 1.500 €/mes la situació s’equipara, equilibrant-se el percentatge de joves emancipats i no emancipats (el 25% per ambdós col·lectius). A partir d’uns ingressos de 1.500 € mensuals els joves majoritàriament estan emancipats. Una cinquena part dels joves emancipats de 24 a 35 anys perceben més de 1.500 €, mentre que només el 5,9% dels no emancipats ingressen aquestes quantitats. Així doncs, la possibilitat d’emancipació de la gent jove-adulta de Barcelona es veu condicionada principalment pels seus ingressos. Gairebé el 60% del joves entre 25 i 34 anys no emancipats, tenen uns ingressos mensuals inferiors a 1.050 euros, en canvi, en el cas de les persones emancipades d’aquesta franja d’edat el percentatge és del 48%, tal com es pot observar en la figura 4. Figura 4: Ingressos nets mensuals de la població de 25 a 34 anys de Barcelona segons l’estat d’emancipació. 228 La presència d’un percentatge més elevat de població amb ingressos baixos en aquests grups d’edat és el principal element condicionant de les estratègies residencials. Les conseqüències són un increment de la dificultat en l’accés a l’habitatge per part de la gent jove i, per tant, l’increment de l’edat d’emancipació. A més de les dificultats econòmiques per a l’accés a l’habitatge, la formació d’una parella ha deixat de ser el principal motiu per a emancipar-se, com es pot apreciar en la figura 5. Aquest fet marca un important punt d’inflexió en les pautes del cicle vital de la gent jove a la ciutat de Barcelona. Figura 5: Motiu pel qual té previst emancipar-se la població de 25 a 34 anys de Barcelona (1995-2006) En l’anàlisi i diagnosi del Pla d’Habitatge, s’ha considerat que els joves de 24 a 34 anys són la base per a la projecció de les noves necessitats residencials en el seu període de vigència (2008-2016) (De fet, entre el 70 i el 75% de demandants de nou habitatge, solen ser menors de 35 anys). La figura 6 mostra la previsió de l’evolució de la demanda d’habitatges, la qual se situaria entre un escenari d’estabilització de l’actual taxa d’emancipació i una taxa òptima deu punts superior, segons les previsions d’evolució de la situació econòmica i d’estabilització del mercat immobiliari. 229 Figura 6: Estimació de la població de 25 a 34 anys que formarà noves llars. Els condicionants de les pautes d’emancipació i formació de noves llars observats en la població jove i jove-adulta de la ciutat de Barcelona orienten la política d’habitatge d’aquest Pla respecte a la gent jove. Els grans eixos de la qual comportaran una oferta variada d’opcions d’accés a l’habitatge en condicions assequibles, caracteritzada per tipologies d’habitatge amb preus intermedis i baixos, especialment de lloguer o en dret de superfície, així com de les Borses de Lloguer i els ajuts al lloguer. 2. Programes específics i infraestructures residencials existents Recursos Els recursos residencials i els ajuts a l’habitatge que, fins avui, disposaven la gent jove de Barcelona són: • Habitatges dotacionals per a joves (HD7/j) Habitatges de protecció de caràcter dotacional, destinats a atendre les necessitats dels joves que no disposen de recursos suficients per a la seva emancipació, en règim de lloguer assequible i amb contractes temporals per tal de garantir la rotació dels adjudicataris. Són de superfície reduïda i tenen serveis comuns. Aquest recurs residencial està pensat com a primer habitatge per a l’emancipació dels joves amb recursos econòmics per unitat de convivència fins a 3,5 vegades l’IPREM. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà mitjançant sorteig públic. Els requisits per accedir a un habitatge d’aquest tipus són: • Tots els que comparteixen l’habitatge han de tenir menys de 35 anys en el moment de l’adjudicació. 230 • La composició familiar o grup de convivència ha de ser com a màxim de tres persones. • S’ha de tenir residència o treball de manera continuada a Barcelona. • No ser propietari o usufructuari d’habitatge a Barcelona. • No es pot ser propietari de cap habitatge protegit. • Els ingressos anuals personals o de la unitat familiar no han de superar 3,5 vegades l’IPREM. Si són superiors s’aplicarà un coeficient corrector segons el nombre de membres de la unitat familiar. Edificis Habitatges Habitatges dotacionals (HD7/j) 21 1.623 Taula 1: Nombre d’edificis i d’habitatges dotacionals per a joves, en funcionament, l’any 2008. • Renda bàsica d’emancipació La Renda Bàsica d’Emancipació és una prestació de 210 € mensuals que atorga el Ministerio de Vivienda per a joves d'entre 22 i 30 anys que disposin d’una font regular d'ingressos que no superi els 22.000 euros bruts anuals i que disposin de contracte de lloguer vigent. Aquesta prestació està destinada al pagament del lloguer del seu habitatge habitual durant un màxim de quatre anys, siguin o no consecutius. En el cas de no disposar de contracte de lloguer, el ministeri contempla ajudes complementàries per tal de formalitzar el contracte. A més dels 210€ mensuals, els joves poden rebre una única vegada 600 € de préstec sense interessos, per a la fiança i 120 € si es necessita aval amb un avalador privat com a garantia de l'arrendament, per a les despeses de la seva tramitació. L’any 2008 s’ha iniciat la prestació d’aquest servei, que, fins a finals d’agost, ha tramitat 8.430 sol·licituds a la ciutat, de les que s’han aprovat 7.459 expedients (89%). • Ajuts al lloguer per a joves de fins a 35 anys Ajuts que atorga el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per a joves de fins a 35 anys. La quantitat de l’ajut és la diferència entre el lloguer concertat o d’equilibri (lloguer establert en el contracte de lloguer) i el lloguer just (import màxim que hauria de satisfer el llogater), sense superar en cap cas un màxim de 2.880 € anuals (240€ mensuals) i un mínim de 20 € mensuals, quan el resultat dels càlculs que determinen la subvenció sigui inferior a aquesta quantia. • Borsa Jove d’Habitatge 231 Servei de mediació entre les persones propietàries i les llogateres que permet accedir a habitatges de lloguer, en bones condicions i amb totes les garanties legals, a joves entre 18 i 35 anys. Aquest programa ofereix a la gent jove poder accedir a un pis de lloguer a un preu més assequible de l’existent al mercat immobiliari. Aquest fet és possible gràcies als beneficis que, en qüestions tan importants com les assegurances i la mediació, gaudeixen les persones propietàries a l’incloure el seu pis en aquesta Borsa. • Servei d’Habitatge Jove Servei dependent de la Regidoria de Dones i Joventut que ofereix els següents serveis: • Informació i orientació sobre: ajuts al lloguer, habitatges dotacionals i de protecció oficial, mecanismes per trobar pis... • Assessorament tècnic i jurídic a joves que cerquin o tinguin un habitatge de lloguer i/o de propietat. • Gestió i tramitació d’ajuts: o Renda Bàsica d’Emancipació o Ajuts al lloguer • Gestió de la Borsa Jove d’Habitatge. El balanç de la Borsa Jove d’Habitatge, del Servei d’Habitatge Jove, del 2008, es mostra en la següent taula: Borsa Jove Habitatge (Servei Habitatge Jove) Demanda Oferta Total demanda 2.491 Habitatges captats 259 Sol·licituds allotjades 229 Habitatges contractats 229 Cobertura 9,2 % Habitatges disponibles 30 Lloguer mitjà SHJ (€/mes) 731,70 Lloguer mitjà SHJ (€/m2) 11,06 Lloguer mitjà mercat (€/m2) 16 Variació Lloguer SHJ/mercat - 30,9% Acumulat contractes vigents 824 Taula 2: Balanç del 2008, del Servei d’Habitatge Jove. El Servei d’Habitatge Jove, a més, té una cartera de 246 pòlisses (103 de caució i 143 multirisc), de l’INJUVE. • Residències d’estudiants i col·legis majors 232 Els col·legis majors acullen estudiants universitaris durant tot el curs. Els col·legis que tenen convenis amb determinades universitats limiten l'accés als estudiants que hi són matriculats o els ofereixen condicions d'accés preferents. A les residències hi ha joves treballadors i estudiants. Solen permetre llargues estades i ofereixen règim de pensió completa, tot i que en alguns casos també disposen d'espais perquè cadascú es cuini el menjar. La ciutat de Barcelona disposa de 6.300 places de residencies d’estudiants (incloses la Vila de l’UAB) i 1.400 places en col·legis majors. Col·legis Majors Residències Places 1.411 6.277 Taula 3: Nombre de places en residències d’estudiants i col·legis majors a Barcelona. Any 2008. 3. Programa d’habitatge per a gent jove El programa d’habitatge per a gent jove, comprèn els diferents recursos destinats especialment als i les joves, o que tenen una especial incidència en aquest grup d’edat, com a principals demandants d’habitatge (entre el 70 i el 75% del total). A) Previsions del Pla d’Habitatge Els recursos previstos contemplen les accions per a l’emancipació específics per a la gent jove, els programes per a l’accés a l’habitatge protegit i, els ajuts personals al pagament del lloguer. 1. Accions per a l’emancipació • Renda Bàsica d’Emancipació La Xarxa d’Oficines d’Habitatge de Barcelona, amb la voluntat de ser la finestreta única en temes d’habitatge per a la ciutadania de Barcelona, gestionarà les peticions d’aquests ajuts del Ministeri, davant la Generalitat de Catalunya, per tal d’incrementar el nombre de perceptors. L’objectiu és incrementar la informació i el nombre de sol·licituds tramitades, a través del Servei d’Habitatge Jove de la Xarxa d’Oficines d’Habitatges. Es preveu la tramitació d’uns 10.000 expedients anuals. • Habitatges dotacionals per a joves L'objectiu és garantir l’accés al primer habitatge assequible, per afavorir l’emancipació dels i les joves, tot assegurant l’equilibri demogràfic i social de 233 la ciutat. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà mitjançant sorteig públic. L’objectiu del Pla és incrementar entre 1.500 i 2.000 el nombre d’habitatges dotacionals per a joves. • Les Borses d’Habitatge de Lloguer de Barcelona, com a recurs complementari per a millorar l’accés a un habitatge de lloguer El Pla estableix que la Borsa de Lloguer Social i la Borsa d’Habitatge Jove han de fusionar-se en una sola Borsa d’Habitatges de Lloguer, amb l’objectiu de racionalitzar els recursos i la gestió, per tal de facilitar l’accés als habitatges de lloguer assequible del mercat privat. La primera atenció als propietaris i als sol·licitants d’habitatge es durà a terme des de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge. Aquest procés de fusió, ha comportat la implementació del Servei d’Habitatge Jove a totes les Oficines d’Habitatge de la ciutat, apropant també aquest servei a tots els territoris. El paper de la Borsa d’Habitatge de Lloguer és, per una banda, oferir a les persones o unitats convivencials amb ingressos inferiors a 5,5 vegades l’IPREM un servei de mediació públic per trobar un habitatge de lloguer en el mercat privat a un preu assequible. I per l’altra, recuperar habitatges buits, o destinats a altres usos, oferint al propietaris uns avantatges per a la posada al dia del seu habitatge i la cobertura dels riscos del lloguer. Aquesta funció de mediació pública beneficia tant als propietaris com als llogaters i, a més, contribueix a l’objectiu global d’incrementar el lloguer assequible a la ciutat. Els propietaris reben garanties com la pòlissa d’assegurança de caució contra el risc d’impagament del lloguer, la pòlissa multirisc, el finançament dels arranjaments necessaris de l’habitatge per assolir els mínims d’habitabilitat (fins a un màxim de 6.000 euros) i l’aplicació d’una subvenció equivalent al 50% de l’IBI als habitatges cedits a la Borsa de Lloguer. Per la seva part, el llogater té accés a un lloguer assequible i, a més, es beneficia del finançament de determinades despeses, com les inicials de contractació, en casos de necessitat social. L’adjudicació dels habitatges de la Borsa de Lloguer es regularà per un reglament específic, tal com preveu l’article 69 de la llei del dret a l’habitatge. L’objectiu és mantenir un promig de 300 contractacions anuals del conjunt de la Borsa, de les que entre el 60 i el 70% es poden dedicar al Servei d’Habitatge Jove. 2. Accés a l’habitatge • Habitatge protegit en dret de superfície, destinats a llars amb ingressos inferiors a 4,5 vegades l’IPREM. 234 Amb el dret de superfície es pot accedir a l’habitatge mitjançant uns pagaments molt assequibles, durant 25 o 30 anys, i amb quotes mensuals constants. El dret de superfície també incentivarà la rotació dels habitatges protegits. S’inclourà en el contracte l’opció de recompra de l’habitatge, durant 15 anys, als adjudicataris que ho desitgin. Aquests recuperarien el d’aquesta manera el preu pagat actualitzat, de forma equivalent a un compte habitatge, amb dret d’ús des del primer dia, i amb tots els beneficis fiscals de la hipoteca. De les previsions del Pla d’Habitatge, el nombre d’habitatges en dret de superfície amb adjudicataris menors de 35 anys, pot ser d’uns 1.500. • Habitatge protegit règim general i habitatge de lloguer amb opció de compra en règim general. Habitatges en règim de protecció pública de venda (el preu màxim dels quals, per m2 de superfície útil, per l’any 2008 és de 1.940,48 €) i acollits als ajuts previstos per als promotors d’habitatges amb protecció oficial de règim general a 10 anys, amb opció de compra de l’habitatge arrendat. Els ingressos familiars dels adjudicataris estan entre 3,5 i 4,5 vegades l’IPREM. De les previsions del Pla d’Habitatge, el nombre d’habitatges protegits en règim general o de lloguer amb opció de compra, amb adjudicataris menors de 35 anys, pot ser d’uns 3.000. • Habitatges amb protecció oficial per destinar a l’arrendament de règim especial i general a 25 anys El lloguer mensual màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge no pot excedir de 4,04 euros/m2/mes, per a l’any 2008. Els destinataris han de tenir ingressos familiars entre 1,5 i 2,5 vegades l’IPREM. El procediment d’adjudicació d’aquests habitatges serà mitjançant sorteig públic Es tracta de promocions d’habitatges de lloguer finançats a vint-i-cinc anys amb ajut públic. El lloguer mensual màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge de 5,66 euros/m2/mes, per a l’any 2008. Els ingressos familiars dels adjudicataris estan entre 2’5 i 3,5 vegades l’IPREM. De les previsions del Pla d’Habitatge, podrien anar adreçats a adjudicataris menors de 35 anys, uns 900 habitatges de lloguer de renda bàsica de 25 anys, i uns 300 de renda bàsica de 30 anys. 3. Ajuts al lloguer • Ajuts al pagament del lloguer. Subvencions al lloguer de col·lectius amb dificultat Les Subvencions al lloguer per col·lectius amb dificultat estan regulades pel decret 244/2005 de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge , prorrogat 235 pel decret 288/2007 de 24 de desembre i per les Resolucions de les convocatòries anuals. Els destinataris d’aquestes subvencions són arrendataris amb ingressos familiars inferiors a 2,5 vegades l’IPREM que es trobin en alguna d’aquestes situacions: llogaters dels parcs públics, llogaters de la Borsa de Lloguer Social i la Borsa Jove, així com les persones de més de 65 anys titulars de contractes amb pròrroga forçosa. La quantia de la subvenció obeeix al criteri del “lloguer just”, segons el qual el lloguer no ha de superar el 30% dels ingressos dels arrendataris, amb una subvenció màxima de 240 euros mensuals en el cas de Barcelona. Aquest pla d’habitatge es marca com a objectiu augmentar el nombre d'adjudicataris de les subvencions al lloguer per a col·lectius amb dificultats, mitjançant una difusió més eficient d’aquest programa per part de la xarxa d’oficines d’habitatge i una gestió dels ajuts més pròxima als ciutadans. El nombre d’ajuts tramitats, destinats al col·lectiu D, població menor de 35, es situarà a l’entorn de 1.000 anuals. B) Previsions d’Equipaments residencials • Residències d’estudiants Els estudiants universitaris són un col·lectiu que representa el 8% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Actualment, les principals estratègies residencials dels estudiants a Barcelona són: • Compartir habitatge amb familiars • Compartir habitatge amb altres estudiants • Residències d’estudiants o col·legis majors La ciutat de Barcelona disposa de 6.300 places de residències d’estudiants (incloses la Vila de la Universitat Autònoma de Barcelona) i 1.400 places en col·legis majors. Aquesta oferta és clarament insuficient ja que només cobreix el 3% del nombre total d’estudiants. Aquest Pla local es compromet a impulsar, conjuntament amb les universitats, la construcció de noves residències d’estudiants. Les residències d’estudiants ofereixen allotjament a estudiants i joves que treballen. Acostumen a permetre llargues estades i ofereixen règim de pensió completa o bé dret a cuina. L’Ajuntament de Barcelona ha signat diversos convenis amb les Universitats per poder satisfer la demanda d’allotjament residencial d’estudiants. L’objectiu per al període 2008 – 2016 és la promoció de 7 noves residencies d’estudiants amb una capacitat de 1.500 / 2.000 places que se situaran preferentment als districtes de Ciutat Vella, 236 Eixample, Sants – Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí (Poblenou). Quadre resum Pla d’Habitatge Accions Emancipació RBE 10.000 expedients anuals HD7/j 1.500-2.000 Borsa Habitatge 180-210 contractes (SHJ) anuals Accés a l’habitatge HP dret de 1.500 superfície HP RG i lloguer 3.000 amb opció de compra HP lloguer 25 i 30 1.200 anys Ajuts al lloguer 1.000 anuals Pla d’Equipaments Residències 7 noves. 1.500-2.000 places noves d’estudiants Taula 4: Quadre resum del programa específic per a joves del Pla d’Habitatge 2008-2016. 237 238 E. Programa per a dones víctimes de violència masclista 239 240 PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 2008-2016 Programa residencial per a dones víctimes de violència masclista 241 242 ÍNDEX Introducció 245 1. Situació de les dones víctimes de violència masclista a Catalunya i Barcelona 246 2. Programes específics i infraestructures residencials existents 247 A) Serveis d’atenció a les dones 247 B) Altres serveis no exclusivament destinats a dones maltractades 249 3. Programa d’habitatge i residencial per a dones víctimes de violència masclista 249 A. Previsions del Pla d’Habitatge 249 B. Previsions d’equipaments per a dones maltractades a Barcelona 251 243 244 Programa residencial per a dones víctimes de violència masclista Introducció En els últims deu anys, les administracions i la societat civil de la ciutat de Barcelona han fet una aposta ferma per la lluita contra la violència vers les dones. Una de les principals experiències d’aquesta trajectòria és que la violència contra les dones és un fenomen multicausal, la qual cosa fa que sigui imprescindible afrontar el problema de manera transversal i interdisciplinària. Cal promoure el treball des del compromís de diferents serveis, institucions i professionals i garantir l’enriquiment dels marcs conceptuals des de l’aportació de les diferents disciplines. El Pla Municipal contra la violència vers les dones 2007-2009 de la ciutat de Barcelona és el resultat d’un procés de participació de múltiples institucions i agents de la societat civil que, partint del bagatge d’aquests últims anys, han plasmat els tres eixos principals de la lluita contra la violència vers les dones: prevenció, atenció i coordinació. Així mateix, aquest Pla recull la necessitat d’incrementar l’eficàcia i l’efectivitat de les actuacions municipals d’atenció, protecció, reparació i recuperació de les dones que pateixen o han patit violència masclista, a través de la promoció d’accions transversals. Així doncs, els recursos i els serveis municipals han de donar resposta a les diferents necessitats de les dones que pateixen o han patit violència masclista; han de garantir la seva accessibilitat, continuïtat i complementarietat; i han de treballar de manera eficaç en la detecció i la derivació als serveis corresponents, per així evitar la victimització secundària. L’accés a l’habitatge, després dels recursos d’atenció i allotjament especialitzats, és un mecanisme essencial per tal de normalitzar i d’evitar l’exclusió de les dones que estan en el procés de recuperació de les situacions de violència de gènere que han patit. Entre els objectius estratègics del Pla d’Habitatge, en relació a l’atenció, protecció i recuperació de les dones que han patit violència masclista, i com a concreció de les observacions expressades en el Pla Municipal contra la violència vers les dones 2007-2009, planteja: • Posar en marxa pisos pont que permetin oferir un habitatge temporal i compartit, amb suport socioeducatiu, en un entorn el més normalitzat i autònom possible per tal de preparar les dones i els seus fills i filles per a viure de manera independent en un context exempt de violència. • Activar mecanismes que facilitin a les dones acollides l’accés a l’habitatge, tant de promoció oficial com del mercat de lloguer, per tal que puguin culminar el seu procés d’autonomia i recuperació. 245 • Estudiar, en el marc de les competències municipals, les possibilitats de definició d’estratègies de suport per l’accés a l’habitatge a les dones que pateixen o han patit violència masclista, tant pel que fa a l’accés al mercat immobiliari com a la concreció de mesures d’accés als habitatges de protecció oficial. 1. Situació de les dones víctimes de violència masclista a Catalunya i Barcelona En el conjunt de Catalunya, les dones mortes per violència masclista en el període 2004-2008 ha tendit a decréixer moderadament, com es pot observar en la taula 1. Aquest decreixement es pot atribuir, en part, a les polítiques desenvolupades per les administracions i al compromís de la societat civil. L’objectiu però és l’eradicació d’aquesta violència, especialment dels casos més greus; els que desemboquen en la mort de la víctima. 2004 2005 2006 2007 2008 Dones mortes per violència masclista a Catalunya 21 16 12 12 9 * Taula 1: Dones mortes per violència masclista a Catalunya a partir del seguiment dels mitjans de comunicació (2004-2008). Institut Català de la Dona (2008). Tot i ser els casos més punyents, les dones mortes no són les úniques víctimes de violència masclista. Cal tenir present que la violència física no és l’únic tipus de violència a la que estan sotmeses les dones. Existeixen múltiples manifestacions d’aquest tipus de violència que, tot i no ser tant aparatoses com la violència física, tenen un impacte tant o més important en la vida de les dones que en són víctimes. Totes aquestes manifestacions de la violència masclista es fan difícils d’estimar quantitativament perquè només es disposa de dades dels casos de violència que han estat denunciats. Situació a Barcelona L'equip d'atenció a les dones (EAD) és el servei públic municipal especialitzat en l’atenció i protecció a les dones, i els seus fills i filles, que pateixen violència masclista, i la porta d’entrada a tot el dispositiu municipal d’atenció especialitzada. L'evolució de les dones ateses per aquest equip és un indicador parcial de les necessitats assistencials del col·lectiu de dones maltractades a la ciutat de Barcelona. La taula 2 mostra les dades de dones ateses del 2003 al 2007. Val a dir que els casos atesos de situacions de violència de gènere són només una part dels casos reals que es produeixen. La denúncia d'aquest tipus de situacions és encara inferior a la totalitat dels casos existents. 246 2003 2004 2005 2006 2007 Dones ateses amb maltractament (EAD) 814 835 864 917 971 Taula 2: Evolució de les dones ateses amb maltractament per l'Equip d'Atenció a les Dones (EAD) 2003-2007. Font: Anuari estadístic de l'Ajuntament de Barcelona. Així, del conjunt de dones ateses en els Equips d’Atenció a les Dones l’any 2007, només el 26% (242 dones) han posat una o més denúncies. D’aquestes, un 71% té ordre judicial de protecció i allunyament. Un 91% d’aquestes (155 dones) gaudeixen del servei de teleassistència mòbil. El creixement sostingut de les dones ateses per casos de maltractament per part de l'EAD cal atribuir-lo principalment a la tendència creixent a la denúncia d'aquestes situacions. Les campanyes de sensibilització desenvolupades per la societat civil i les institucions han portat a una important conscienciació social sobre el problema de la violència masclista i sobre la necessitat de denunciar aquestes situacions. El perfil de les dones ateses el darrer any, mostra que un 51% tenen estudis mitjans o superiors (batxillerat, cicles formatius de grau mitjà o superior, o estudis universitaris). En relació a la situació laboral, el 51,5% d’elles treballen en el moment del primer contacte; el 40% està a l’atur; el 6% és pensionista; i la resta en altres situacions. En relació als ingressos, el 34% no perceben cap tipus d’ingrés econòmic; el 24% cobra menys de 600 euros mensuals; el 29% entre 601 i 1000 euros; el 10% entre 1001 i 1500; i la resta més de 1500. Aquests ingressos indiquen una situació d’extrema vulnerabilitat i de dificultat per viure autònomament per a una gran part de les dones ateses per violència masclista, situació agreujada quan la dona té fills i filles al seu càrrec, situació que es dóna en el 47% dels casos. A aquesta situació, s’han d’afegir problemàtiques de salut mental, derivades de la situació de violència, diagnosticades (22,1% dels cassos atesos), o que es sospita que puguin patir (el 17%). 2. Programes específics i infraestructures residencials existents Recursos assistencials i infraestructures residencials existents en matèria de prevenció i atenció a les dones que han patit violència masclista. A) Serveis d’atenció residencial a les dones víctimes de violència masclista • Equip d’atenció a les dones (EAD) L’Equip d’Atenció a les Dones és un servei municipal especialitzat en l’atenció a les dones, i els seus fills i filles, que pateixen violència masclista. És un equip multidisciplinari (integrat per treballadores socials, psicòlogues i advocades) que ofereix una atenció integral per tal de poder treballar els 247 processos de recuperació de les dones ateses i dels seus fills i filles, tinguin o no necessitat de recursos d’acollida. L’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) és la porta d’entrada a tot el dispositiu municipal d’atenció especialitzada i de protecció de les dones i els seus fills i filles que pateixen violència masclista. La taula 2 presenta el número de dones ateses per l'Equip d’Atenció a les Dones l'any 2006. L’atenció integral es concreta en un pla de treball adaptat a l’evolució de la situació mentre la dona i els seus fills i filles necessitin qualsevol dels recursos del dispositiu municipal especialitzat en violència masclista. Aquest pla de treball és complementari i està articulat amb els diferents equips dels serveis d’acollida que la dona pugui necessitar. Les usuàries del servei són totes les dones, així com els seus fills i filles i/o altres persones del seu entorn, de la ciutat de Barcelona i majors de 18 anys o menors amb autorització, que pateixen o han patit qualsevol manifestació de la violència masclista, sense discriminació per edat, estat de salut física i mental, situació legal, orientació sexual i/o procedència. • Casa d’acollida per a dones en situació de violència masclista La Casa d’Acollida de Barcelona és un servei residencial temporal que té com a objectiu oferir un lloc d’estada, d’atenció integral, psicosocial, i de suport material a aquelles dones i les seves filles i fills menors d’edat que han patit una situació de violència en la parella o qualsevol entorn de convivència. Per tal de donar una atenció integral, el servei facilitarà els mitjans necessaris per tal de superar les seqüeles de les situacions de violència viscudes promovent un treball d’elaboració de la problemàtica que ajudi a recuperar l’autonomia, l’autoestima i la valoració personals, i coordinant les intervencions amb els recursos de la comunitat i amb els diferents serveis que intervenen en la resolució de la problemàtica de les dones i els seus fills i filles. La taula 3 mostra el nombre de persones acollides l'any 2006. Serveis 2006 2007 Atenció a les dones (EAD) Dones ateses amb maltractament 917 971 Acolliment a dones maltractades Unitats familiars dones acollides 182 160 Persones acollides (dones + infants) 326 288 Taula 3: Dones ateses amb maltractament per l'Equip d'Atenció a les Dones i persones acollides (dones i infants) a la Casa d'Acollida. Any 2006. Font: Anuari estadístic de l'Ajuntament de Barcelona (2008). Informe balanç 2007 (7 de maig de 2008) 248 B) Altres serveis no exclusivament destinats a dones maltractades • Centre Municipal d’Atenció a les Urgències Socials (CMAUS) Servei que, de forma immediata i puntual, atén qualsevol situació social d’urgència fora dels horaris habituals de funcionament de la resta de serveis de la ciutat i dels districtes. Els serveis que es presten des del CMAUS són l’atenció i la valoració de cada cas, la intervenció puntual, la gestió dels recursos d’urgència necessaris: allotjament, ajuts econòmics d’urgència, transport, medicaments, entre altres. Un cop atesa la situació d’urgència, els casos es deriven cap als serveis corresponents, per tal que es faci el tractament apropiat de cada situació o problemàtica. 3. Programa d’habitatge i residencial per a dones víctimes de violència masclista A. Previsions del Pla d’Habitatge La Llei del Dret a l’Habitatge. Contingents especials de reserva d’habitatge La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, contempla per primera vegada la situació específica de les dones maltractades en les condicions i reserves per a l’accés a l’habitatge. Així, a l’apartat j) de l’article 3, sobre definicions, en relació a l’habitatge dotacional públic, entre altres, el defineix com “l'habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de persones que requereixen acolliment o assistència residencial, com les dones víctimes de la violència de gènere”. En el seu article 95, sobre els requisits dels sol·licitants d’habitatge, i a l’apartat 4.a), sobre el dret a ésser inscrit en el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial, es contemplen els “supòsits en què es consideri que l'habitatge no resulta adequat, vinculats a la necessitat de trasllat de domicili per raons de violència de gènere”. Finalment, a l’article 99 de la llei, on es contemplen els contingents especials, i les reserves sobre el nombre total d'habitatges de les promocions per a aquest destí i dur a terme accions positives respecte a les persones i els col·lectius vulnerables amb risc d'exclusió social, en l’apartat cinquè diu: “En l'establiment dels contingents especials de reserva, s'ha de vetllar per garantir l'accés a l'habitatge a les dones que estan en una situació de violència o que en surten i a les que estan en situació de precarietat econòmica a causa d'aquesta violència o necessiten un habitatge per a sortir d'aquesta situació”. El percentatge dels contingents especials de reserva en promocions d'iniciativa pública, inclòs el corresponent a les persones amb discapacitat, no pot ésser inferior al 10% del total d'habitatges de la promoció. El punt sisè del mateix article indica que la reserva de cada promoció per a contingents especials, justificadament, es pot substituir per un programa 249 d'actuació que destini un nombre equivalent d'habitatges als col·lectius de persones amb mobilitat reduïda, a les persones i els col·lectius vulnerables amb risc d'exclusió social, i a les dones que estan en una situació de violència, que en surten i que estan en situació de precarietat econòmica a causa d'aquesta violència, o bé necessiten d’un habitatge per superar-la. Objectiu Promoure accions positives per a l’accés a l’habitatge per a dones en risc d’exclusió social i, especialment, per aquelles que pateixen o han patit situacions de violència masclista. Activar mecanismes que facilitin a les dones acollides l’accés a l’habitatge, de promoció oficial, per tal que puguin culminar el seu procés d’autonomia i recuperació. En el procés de recuperació de l’autonomia personal de les dones maltractades, s’ha evidenciat la necessitat de disposar de nous recursos per a completar el procés de normalització de projecte personal i vital, després de la sortida de la Casa d’Acollida. En aquest sentit, resulta important disposar de pisos pont i de facilitats en l’accés a reserves d’habitatges, per a completar els recursos residencials, i evitar situacions d’exclusió social o econòmica. Contingent especial per a dones víctimes de violència masclista • Pisos pont: Es tracta d’un servei d’acolliment temporal que ofereix, per una banda, un habitatge temporal i compartit amb d’altra/es dona/es en un entorn el més normalitzat i autònom possible i, per l’altra, un suport socioeducatiu, amb l’objectiu de preparar les dones i els seus fills i filles per a viure de manera independent en un context exempt de violència. El Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 compromet, almenys, el lliurament anual de dos pisos destinats a aquesta finalitat, al llarg del seu període de vigència, i mentre la necessitat d’aquest recurs superi la dotació existent. Es preveu un mínim de 16 habitatges pont. • Habitatges dotacionals, habitatges de lloguer i en dret de superfície: Es tracta d’incorporar mesures d’acció positiva que facilitin l’accés de les dones que estiguin en processos de recuperació de situacions de violència masclista i que tinguin assolit un grau d’autonomia tal que no necessitin d’un context d’acolliment temporal. Per tant, un dels criteris a considerar, per motiu de possibles situacions de risc d’exclusió social, tal com preveu els continguts especials de reserva de la Llei del Dret a l’Habitatge, serà haver patit o patir violència masclista. Es dotarà una reserva, com a contingent especial, d’habitatges dotacionals, habitatges de lloguer i en dret de superfície, destinats a dones víctimes de violència masclista, en funció de les previsions de demanda establertes amb els serveis d’atenció a la dona. Es preveu entre 20 i 40 habitatges d’aquestes característiques. • El fons públic d’habitatge de lloguer social 250 El fons públic de lloguer social es destina a les persones amb rendes inferiors a 2 vegades l’IPREM, que es troben en una situació relativament cronificada que els impedeix l’accés a l’habitatge protegit. Es garantiran les subvencions necessàries per tal que el pagament de la renta de lloguer d'aquests habitatges no superi, en cap cas, el 30% dels ingressos de l'adjudicatari. Es tracta d’afavorir que les dones de qualsevol edat que estan en processos de recuperació de situacions de violència masclista puguin accedir a un habitatge com a requisit necessari per poder construir un projecte de vida autònom i exempt de violència. Es preveu entre 20 i 30 habitatges del fons de lloguer social per a cobrir situacions de dones víctimes de violència masclista. S’establiran els criteris de baremació per a l’accés a aquest habitatges. Recurs Tipologies Objectiu Pisos pont Habitatge temporal i compartit 16 Habitatge Procés de normalització. dotacional, de Allotjament individual lloguer i en dret 20-40 de superfície Fons de lloguer Procés de normalització. social Allotjament individual 20-30 Taula 4: Recursos residencials per a dones i infants víctimes de violència masclista. B. Previsions d’equipaments per a dones maltractades a Barcelona Casa d’Acolliment d’Urgència Municipal L’ampliació de serveis i els nous recursos previstos, junt amb el conjunt de centres d’atenció i informació a les dones de la ciutat, tenen l’objectiu de consolidar una xarxa que contribueixi a l’eradicació de les situacions de discriminació i violència, fomentant els processos de presa de consciència, formació i autonomia de les dones. Durant el període de vigència del Pla d’Habitatge de Barcelona, a més del nou servei d’atenció psicològica i de l’ampliació de prevenció al sector d’adolescència, ja aplicats, es preveu una nova casa d’acolliment d’urgència municipal. Actualment, l’acolliment d’urgència es realitza a través de places conveniades amb entitats privades i socials. La posada en funcionament de la Casa 251 d’Acolliment d’Urgència Municipal, en previsió per a l’any 2011, comportarà ampliar i complementar els recursos i recorreguts d’acolliment i residencials, junt a la Casa d’Acolliment Municipal (27 places disponibles, 10 habitacions), i els pisos pont, ja siguin conveniats amb entitats socials, com els municipals que es posaran a dispoció, o altres recursos d’habitatge previstos. Quadre Resum Pla Habitatge Pisos Pont (Habitatge temporal i compartit) 16 Habitatges dotacionals, de lloguer i en dret de 20-40 superfície Fons de lloguer social 20-30 Pla d'Equipaments Casa d'Acolliment d’Urgència Municipal 25 252 VII. Annexos 253 254 A. Anàlisi i Diagnosi de la situació de l’habitatge a Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i Ajuntament de Barcelona. B. Anàlisi de l’esforç dels adjudicataris en els diferents règims de venda i lloguer (HPO i concertat) per a la ciutat de Barcelona. Segons condicions del Pla per al dret a l’habitatge. Direcció de Serveis Econòmics i Financers, Patronat Municipal de l’Habitatge. Octubre 2008. C. Memòria participativa del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016. Març 2009. D. El Pla d’Habitatge i el Llibre Blanc de l’Habitatge de Barcelona E. El Pla d’Habitatge i els informes de la Síndica de Barcelona i del Síndic de Greuges de Catalunya F. Balanç 2008. Primer any d’aplicació del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008 – 2016 255 256