PLA D’HABITATGE DE BARCELONA 
2008-2016 
ANNEX D 
 
El Pla d’Habitatge i el Llibre 
Blanc de l’Habitatge de 
Barcelona 
 
 
 
  
1 
 
El Llibre Blanc de l’Habitatge de Barcelona 
Les conclusions del ‘Llibre Blanc de l'Habitatge a Barcelona’ evidencien les 
dificultats econòmiques que podrien tenir una part important de la població de 
Barcelona si hagués d’accedir a un habitatge. 
El Llibre Blanc apunta dos objectius d’actuació prioritària de la política d’habitatge 
d’una ciutat consolidada com Barcelona: facilitar un allotjament digne i assequible 
als ciutadans i ciutadanes amb més dificultats d’accessibilitat, i mantenir la funció 
residencial del parc d’habitatge existent, particularment als barris sotmesos a un 
major grau de degradació. 
En la seva part analítica, es descriu que un 25% de les llars de la ciutat tenen 
ingressos baixos o molt baixos. Dins d’aquest grup de persones o nuclis familiars 
amb ingressos molt baixos, es troben joves en edat d’emancipació amb situacions 
de precarietat laboral i sense possibilitats d’ajuts familiars; gent gran amb 
necessitat d’habitatge assistencial, o que no disposen de recursos suficients per 
atendre el pagament de l’habitatge o les despeses de rehabilitació, per evitar 
caure en situacions de risc; persones amb noves necessitats habitacionals, com 
les divorciades, les famílies monoparentals, llars unipersonals, persones amb 
necessitats especials  i nuclis familiars amb molta necessitat. Sovint, aquestes 
noves necessitats duen a situacions d’exclusió, amuntegament o segregació per 
motius de dificultat d’accés a un allotjament digne i assequible.  
Les recomanacions que es van consensuar es fonamenten en dos objectius: la 
prioritat a les persones, amb un model d’habitatge que doni cobertura a les 
necessitats de la població a través de l’habitatge assequible; i la prioritat a la 
funció residencial dels edificis a través de la promoció activa de la rehabilitació. 
Aquests objectius es desenvolupen en set pilars: Habitatge de lloguer social; nou 
sistema d’adjudicació d’HPO; parc públic de sòl per a ús residencial; promoció 
activa de la rehabilitació; polítiques per a una ciutat cohesionada; urbanisme i 
ciutat sostenible; la ciutat metropolitana i l’habitatge. Cada un d’ells plantejava tot 
un seguit de mesures amb diferents graus de consens. 
 
Com respon el PHB a les recomanacions, objectius i propostes 
del Llibre Blanc 
El conjunt de recomanacions del Llibre Blanc han estat també orientadores del 
treball d’elaboració del PHB, que ha volgut donar un gir qualitatiu i social a l’esforç 
i salt quantitatiu que va representar el Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010, en 
relació a l’increment important de la promoció d’habitatge protegit, doblant-la 
respecte etapes anteriors i assolint quotes de protecció del 30% del conjunt 
d’habitatges construïts, i en relació a la rehabilitació, amb un increment també 
d’aquesta activitat. 
2 
 
Aquest gir qualitatiu i social s’expressa ja d’entrada, com a principi, en la 
definició de a qui s’adreça el PHB: 
1) A les persones que no tenen habitatge 
2) A les persones que tenen habitatge però no el tenen en condicions 
3) A les persones que tenen habitatge però es troben en risc de perdre’l 
Les característiques del Pla es defineixen de la següent manera: 
• Pla estructural no conjuntural: El Pla té l’objectiu d’establir bases estructurals, 
que consolidin les polítiques socials d’habitatge, tant en relació als recursos 
com als col·lectius a qui s’adrecen, especialment aquells que tenen més 
problemes en l’accés a l’habitatge i els qui són més vulnerables. En aquest 
sentit, l’objectiu és disposar a mig i llarg termini d’un parc d’habitatge protegit 
estable. 
• Adreçat a les persones: Contempla no sols la diversitat de recursos, sinó les 
diferents situacions i problemàtiques relacionades amb l’habitatge i el seu 
accés. En aquest sentit, se situa el dret a l’allotjament per sobre del dret de 
propietat, considerant l’habitatge un bé social. 
• Instrument de política social municipal: L’habitatge és una eina de cohesió 
social i territorial bàsica. Forma part de les polítiques de millora social, i en 
aquest sentit, contempla els recursos necessaris per atendre les situacions 
d’exclusió social residencial.  
•  Pla integral i transversal: Com a pla integral contempla tots els recursos 
disponibles per a facilitar l’allotjament. No només la construcció de nou 
habitatge assequible, sinó també els instruments per a la millora  i el 
manteniment en condicions adequades, o els recursos per conservar 
l’habitatge. La transversalitat expressa la disposició dels recursos adequats a 
cada situació i en els programes específics i de contingents especials. 
L’estructuració del Pla en els seus set eixos respon també al seu principi 
orientador i a les característiques definitòries: 
A. Augmentar el sòl destinat a l’habitatge assequible. 
B. Atendre la demanda social d’habitatge, incrementant i diversificant l’ oferta 
d’habitatge protegit i assequible. 
C. Millorar les condicions del parc d’habitatge construït. 
D. Fomentar el lloguer del parc d’habitatge privat. 
E. Intervenir en les disfuncions socials del mercat immobiliari. 
3 
 
F. Innovar en la construcció, promoure la sostenibilitat en l’edificació i la 
ecoeficiència. 
G. Proximitat i atenció a la ciutadania. Participació.  
Entre les mesures concretes que desenvolupen les recomanacions del Llibre 
Blanc es poden destacar: 
• Reserves de planejament per a HPO: El PHB defineix en els nous 
planejaments una reserva mínima del 40% per habitatge protegit, assolint 
proporcions del 50 o 60% quan el planejament urbanístic ho faci 
econòmicament viable i d’acord amb les previsions de la Memòria Social 
d’Habitatge. 
• Manteniment de la propietat del sòl: Es plantegen com a mesures de 
promoció i manteniment del sòl d’habitatge protegit, l’adquisició de sòl a 
través d’expropiació o l’obtenció de sòl i sostre en el processos de 
reparcel·lació del planejament urbanístic. S’introdueix la fórmula jurídica 
d’accés a l’habitatge en dret de superfície, com a fórmula per a mantenir la 
propietat del sòl, oferint un habitatge en millors condicions econòmiques. 
• Fons públic d’habitatge de lloguer social. Es constitueix el fons públic 
d’habitatge de lloguer social, dotat amb part de l’habitatge de lloguer amortitzat 
gestionat pel PMHB, i incrementat amb el 5% dels nous habitatges de lloguer, 
amb els obtinguts per permuta de sòl o altres que es puguin incorporar. 
Destinats a emergències socials, i a situacions de vulnerabilitat. Accés per 
baremació a través de la Mesa de valoració. 
• Promoció de la rehabilitació: Es proposa la revisió de les ordenances de 
rehabilitació i els protocols d’actuació, per tal d’agilitar els processos i 
millorar els mecanismes d’actuació en la rehabilitació. Es planteja l’elaboració 
d’unes Bases Reguladores d’Ajuts a la Rehabilitació, en el marc del 
Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que unifiqui la sol·licitud i millori les 
subvencions. El Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors millora 
els ajuts i els processos per a la dotació d’ascensors en tots els edificis 
susceptibles d’instal·lar-se. 
• Ajuts al pagament del lloguer: Millora i increment de la gestió dels ajuts 
personalitzats a l’allotjament i subvencions al lloguer de persones amb 
dificultat.  
• Borsa d’Habitatge de Lloguer i Programa de cessió d’habitatges, destinats a 
la mobilització d’habitatges buits i la seva disposició en lloguer a preus inferiors 
als de mercat.  
• Assetjament immobiliari: Informació, assessorament i suport a través de la 
Xarxa d’Oficines d’Habitatge. Conveni amb la Fiscalia del TSJC per tal de 
4 
 
col·laborar en l’intercanvi d’informació i en l’aportació de documentació per a la 
instrucció de causes penals si se’n deriven de l’actuació.  
• Pla de Xoc contra l’infrahabitatge i la sobreocupació. Establiment d’un Pla de 
xoc d’actuació en les situacions d’infrahabitatge i sobreocupació en els casos 
d’ús indegut o fraudulent de l’habitatge, a partir de la denúncia i la inspecció. 
• Drets de tanteig i retracte: Definició del municipi com a àrea d’aplicació 
dels drets de tanteig i retracte, com a instrument d’actuació en situacions de 
disfuncions en l’ús social de l’habitatge, en situacions de guetificació o 
gentrificació. 
• Desenvolupament urbà i edificació sostenible: Ecobarris. Promoció de 
l’edificació sostenible i aplicació de criteris mediambientals i de 
desenvolupament sostenible en el disseny de nous desenvolupament urbans, 
per a la definició d’ecobarris i la creació d’estructures urbanes més eficients i 
de menor consum energètic i de recursos. Aplicació de la Certificació 
energètica en l’edificació. Aplicació de criteris de qualitat i sostenibilitat de 
l’habitatge protegit construït en sòl públic. 
• La Xarxa Integral d’Oficines d’Habitatge: Estructuració de la Xarxa Integral 
d’Oficines d’Habitatge, en els deu districtes de la ciutat, com a finestra única en 
relació a totes les qüestions relacionades amb l’habitatge, tràmits informació, 
ajuts i gestions. 
• El Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de 
Barcelona i els processos d’adjudicació d’habitatges protegits. Posada en  
funcionament del Registre de Sol·licitants per l’accés a l’habitatge protegit, i 
com a instrument pel coneixement de la demanda social real d’habitatge. 
 
A les següents taules es comparen els objectius i les línies d’actuació que 
recomanava el Llibre Blanc de l’Habitatge, amb els eixos estratègics del Pla 
d’Habitatge de Barcelona 2008-2016. 
 
 
 
 
 
 
5 
 
Objectius Llibre Blanc    vs.  Mesures PHB 2008-2016 
A1. Prioritat ciutadans ingressos • Programa específic per a demandants 
menors en risc d’exclusió social d’HP amb rendes fins a 2,5 IPREM 
(IV.B.1) 
• El fons públic d’habitatge de lloguer 
social (IV.B.1) 
• L’habitatge dotacional (IV.B.1) 
• El programa d’ajuts a la instal·lació 
d’ascensors (IV.C.3.1.3) 
• El Programa d’habitatge i allotjament per 
a persones socialment vulnerables (VI.A) 
• La resta de Programes específics 
transversals (VI) 
• Ajuts al lloguer (IV.D.1/2) 
A2. Prioritat a la recuperació de les • El programa de barris i àrees d’atenció 
funcions residencials del habitatges especial (IV.C.3.2.2) 
edificis i barris més degradats. 
• La mobilització d’habitatges per destinar-
 los al lloguer (IV.D.3) 
• Els programes de rehabilitació d’àmbits 
específics (IV.C.3.2) 
• La intervenció en les disfuncions socials 
del mercat immobiliari (IV.E) 
• Els processos de participació (IV.G.4) 
• Els programes específics transversals 
(VI) 
 
 
 
 
 
 
6 
 
 
Línies d’acció Llibre Blanc  vs. Mesures PHB 2008-2016 
B1. Constitució d’un parc de lloguer • El fons públic d’habitatge de lloguer 
social i foment del mercat de lloguer social (IV.B.1) 
privat. 
• L’habitatge dotacional (IV.B.1)  
 • Els ajuts al pagament del lloguer 
(IV.D.1/2) 
• La mobilització d’habitatges per destinar-
los al lloguer (IV.D.3) 
• Els programes específics transversals 
(VI) 
B2. Un nou sistema transparent i • El registre de sol·licitants d’HPO i els 
equitatiu d’adjudicació de l’habitatge processos d’adjudicació (IV.G.2) 
de protecció oficial. 
B3. Formació d’un parc municipal • Augmentar i preservar el patrimoni públic 
de sòl per usos residencials. del sòl destinat a habitatge (IV.A.2) 
 • Venda en dret de superfície mantenint la 
titularitat del sòl (IV.A.2.4) 
B4. Promoció activa de la • La finestreta única i les bases unificades 
rehabilitació des de l’Administració pels ajuts a la rehabilitació (IV.C.2.1/2) 
municipal. • La actitud proactiva de l’ajuntament 
 (IV.C.2.3) 
• Els programes de rehabilitació d’àmbit 
general  (IV.C.3.1) 
• Els programes de rehabilitació d’àmbits 
específics (IV.C.3.2) 
• La xarxa integral de les oficines 
d’habitatge (IV.G.1) 
B5. Una política de ciutat compacta • El programa de barris i àrees d’atenció 
i mixta, cohesionada a partir del 
7 
 
barri, que eviti riscos d’exclusió i de especial (IV.C.3.2.2) 
segregació. • Els àmbits específics del ajuts a la 
 rehabilitació (IV.C.3.2) 
• La intervenció en les disfuncions socials 
del mercat immobiliari (IV.E) 
• Els processos de participació(IV.G.4) 
• Els programes específics transversals 
(VI) 
B6. Regulació urbanística i • Innovació en la construcció, promoció de 
sostenibilitat mediambiental i social la sostenibilitat en l’edificació i de 
de la ciutat. l’ecoeficiència (IV.F) 
B7. La ciutat metropolitana i • L’aposta pel consorci metropolità 
l’habitatge. 
 
A la següent taula es contrasten les 25 propostes prioritàries del Llibre Blanc de 
l’Habitatge, amb ampli consens, amb les mesures comentades del Pla d’Habitatge 
de Barcelona 2008-2016. 
Les 25 propostes prioritàries del Llibre Blanc en el PHB 2008-2016  
Propostes amb màxim grau de consens i prioritat: acord superior al 80%, i prioritat 
superior a 6,5 
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 
Dificultat d’accés a l’habitatge 
1. Cal considerar l'accés a L’accés a l’habitatge és una peça clau per 
l'habitatge no sols un dret sinó enfortir la cohesió social. Fer de la política 
també un bé. d’habitatge una eina d’integració és una 
prioritat i un objectiu per a garantir la diversitat, 
l’equilibri territorial i la convivència. En aquest 
sentit, l’habitatge es considera un bé social 
important, el sòl públic un bé escàs i 
l’habitatge protegit públic un recurs a mantenir, 
incrementant el parc públic de lloguer i 
conformant un parc estable d’habitatge 
protegit. Així, es prima el dret a l’allotjament 
8 
 
per sobre del dret a la propietat, introduint 
l’accés a l’habitatge en dret de superfície. 
2. Vetllar per adaptar les respostes El PHB proposa la diversificació de recursos i 
a les necessitats, no existeix una la diversitat de situacions en l’accés a 
única solució al problema de l’habitatge: Per la diversificació d’oferta de 
l’habitatge. tipologies d’habitatge protegit i dotacional (Eix 
A); recursos per les diferents franges de poder 
adquisitiu (Eix B); ajuts a la rehabilitació (Eix 
C); ajuts al lloguer i foment del lloguer (Eix D). 
A més, es contemplen els programes 
transversals específics (gent gran, persones 
amb discapacitat, vulnerabilitat econòmica i 
violència masclista), corresponents als 
mateixos contingents especials. 
Territori / Barris 
3. Consolidar la xarxa d’Oficines Implantació de la Xarxa Integral d’Oficines 
d’Habitatge de Districtes, una a d’Habitatge, del Consorci de l’Habitatge de 
cada districte, incloent les funcions Barcelona,  amb una a cada districte, actuen 
de: informació i l’assessorament com a finestreta única d’habitatge a Barcelona, 
(normatives, ajuts...); espai des amb les següents funcions: 
d’on centralitzar les ofertes 
públiques i la intermediació entre 1. Ajuts a la rehabilitació: informació, 
llogaters i propietari; reforçar les tramitació i, resolució. 
estratègies de lluita contra el 
mobbing immobiliari i la 2. Accés a l’habitatge protegit: informació 
discriminació. sobre habitatge protegit, inscripció en el 
Registre de Sol·licitants d’Habitatge 
Protegit, gestió del Registre. 
3. Ajuts al lloguer i borses d’habitatges: 
informació i tramitació i les facilitats als 
propietaris per llogar habitatges. 
4. Suport a problemàtiques vinculades a 
l’habitatge privat: informació, 
assessorament i mediació; orientació legal 
en assetjament immobiliari, sobreocupació i 
infrahabitatge. 
A més cadascuna de les oficines oferiran 
altres serveis complementaris d’habitatge, 
segons les especificitats del districte. 
9 
 
Col·lectius més sensibles 
4. Atendre les necessitats socials i Es contempla el programa específic 
d’habitatge de la gent gran, cada d’allotjament i habitatge per a gent gran 
cop més envellida (contingent especial), amb l’objectiu 
d’incrementar l’habitatge dotacional amb 
serveis (entre 2.000 i 2.500), el fons de lloguer 
social per atendre situacions d’emergència i 
vulnerabilitat social en persones grans, els 
ajuts al lloguer -les persones de més de 65 
anys titulars de contractes amb pròrroga 
forçosa (Col·lectiu A), llogaters dels parcs 
públics (Col·lectiu B)- i els ajuts a la 
rehabilitació, accessibilitat i instal·lació 
d’ascensors –que contemplen el complement 
d’ajuts personalitzats en situacions 
d’insuficiència econòmica-. 
5. Facilitar l’accessibilitat a tots els Es contempla el programa  específic 
habitatges, amb mides i mesures d’habitatge i allotjament per a persones amb 
suficients (Visitabilitat), discapacitat (contingent especial), amb un 
incrementant el nombre increment de la reserva d’habitatges, que 
d’habitatges destinats a la contempla tant l’accés a l’habitatge, com els 
discapacitat en les polítiques recursos de rehabilitació i accessibilitat. 
públiques, contemplant tots els 
tipus de discapacitat i amb atenció Es contempla també la promoció de la 
específica als joves. visibilitat i l’adaptabilitat de l’edifici i els 
habitatges a través de la comissió 
d’arquitectura d’habitatge protegit en sòl 
públic. 
6. És necessari lluitar contra la Es contempla a través de l’eix de disfuncions 
discriminació que part dels del mercat immobiliari, a través de l’atenció en 
propietaris i algunes immobiliàries les Oficines d’Habitatge, i els programes 
practiquen al negar el lloguer a les d’intermediació, especialment el Pla de Suport 
persones immigrades. Cal d’Accés a l’Habitatge, gestionat pel sector 
sensibilitzar a aquest sector de la d’Acció Social i Ciutadania. 
població sobre la no discriminació, 
fomentar la mediació per part d' 
agents socials implicats i 
Ajuntament, i aplicar les sancions 
recollides a la legislació. 
7. Impulsar formes d’emancipació Es contempla el programa transversal 
avançada fomentant lloguers a específic per a joves, amb la disposició dels 
baix preu per a joves. Es planteja recursos per a l’emancipació –habitatges 
10 
 
com a model el cas de Dinamarca, dotacionals de lloguer-, els ajuts al lloguer per 
amb crèdits a joves estudiants a joves fins a 35 anys i la RBE, la 
amb futurs ingressos potencials, intermediació i la Borsa de Lloguer, i l’accés a 
controlats des d’Hisenda. l’habitatge en les diferents modalitats, 
especialment en dret de superfície. 
El model de crèdits a joves, desenvolupats en 
alguns països, correspondria a instàncies 
administratives superiors. A Dinamarca, van 
lligats a la concessió de beques d’estudi i 
complementàries a aquestes, o en cas contrari 
avalats per l’Estat i concedits per una entitat 
financera. Aquí i en altres països, és l’Estat qui 
finança aquest crèdits, o organismes tipus 
fundacions. (Actualment  existeix alguna 
d’aquestes fórmules per part d’entitats 
financeres: Caixa Catalunya, Crèdit Estudis, 
fórmula creditícia per a universitaris, 
destinat a finançar les despeses de 
formació; Bancaja, préstec destinat a 
finançar un període d’estada per estudis fora 
de la ciutat de residència habitual; el banc de 
Santander, en col·laboració amb el Ministerio 
de Educación, Cultura i Deportes, havia donat 
crèdits per finalització d’estudis i incorporació 
al treball). En cap cas, són crèdits a 
l’emancipació o accés a l’habitatge. 
III. Les causes pel cantó de l’oferta 
Disponibilitat de sòl 
8. Ampliar la reserva de sòl públic, L’objectiu del Pla és reforçar els aspectes 
evitant la venda o subhasta dels d’obtenció i gestió de sòl, especialment en 
terrenys al millor comprador. l’obtenció de sòls i sostres, prioritàriament en 
aquelles expropiacions estratègiques i en els 
processos de reparcel·lació, amb l’adquisició 
de sostre per costos d’indemnització i 
urbanització, per al desplegament dels 
objectius de producció d’habitatge protegit. En 
els nous planejaments es fixa una reserva 
mínima d’habitatge protegit del 40%. Es 
desenvolupa l’accés a l’habitatge en dret de 
superfície per tal de conservar la titularitat del 
sòl. Es promou la permuta de sòls per 
habitatge ja construït, per incorporar al fons 
públic de lloguer social.  
11 
 
9. A fi de maximitzar la El Pla d’Habitatge enfoca les polítiques socials 
disponibilitat de sòl a Barcelona, d’habitatge de forma integral, en què la 
cal definir el mercat de l’habitatge producció de nou habitatge protegit, 
de forma àmplia, no centrar-se en representa una part del conjunt de les 
habitatges nous, i incloure el parc polítiques, important i necessària, en la que es 
ja construït i altres qualificacions. destina una part molt important dels recursos 
del Pla, amb un nombre menor de persones 
sobre les que repercuteix. En el Pla 
adquireixen gran rellevància les polítiques de 
rehabilitació, com a forma de mantenir i 
millorar l’habitatge, al temps que per obtenir 
habitatges en lloguer a preu assequible, a 
través de les Borses i la mediació. També són 
molt importants tots els aspectes relacionats 
amb els ajuts al lloguer, com una de les 
polítiques actives, amb més eficiència social. 
A Barcelona, dins de la producció de nou 
habitatge protegit, són molt importants també, 
per les característiques de la ciutat, els 
processos de renovació urbana, tant els 
corresponents a la remodelació de barris, com 
els de configuració de nou teixit i nous barris a 
partir de la reconversió i reciclat d’espais. En 
aquest sentit, és de gran importància la 
reutilització de sòls amb qualificacions en 
desús. 
10. Promoure la gestió de sòl des Des de la nova estructura organitzativa de les 
de les polítiques d’habitatge, polítiques d’habitatge, dirigides per la 
mitjançant acords amb tots els Regidoria d’Habitatge, la gestió urbanística del 
agents públics i privats que operin sòl és l’instrument essencial i primer de les 
a la ciutat. polítiques d’habitatge i per a l’execució del Pla 
d’Habitatge. 
L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), elabora 
el catàleg de sòl i designa els operadors 
públics i/o privats per a la construcció en sòl 
de titularitat municipal. Tramita i du a terme 
tots els actes d’autoritat derivats de l’execució 
dels projectes de reparcel·lació aprovats pels 
òrgans de govern municipal, i els procediments 
vinculats a expropiacions per a l’obtenció de 
sòl per a la promoció d’habitatge protegit. 
Barcelona Gestió Urbanística SA (BAGURSA) 
té per objecte, a més de la promoció, la gestió 
12 
 
i l’execució d’activitats urbanístiques, és 
l’actuació en el desenvolupament del Pla 
d’Habitatge de Barcelona com a operador de 
gestió de sòl. 
A través del Consorci de l’Habitatge, es 
coordinen tots els operadors públics en 
l’execució de les actuacions d’habitatge, a 
partir dels recursos de cada un d’ells. 
Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) 
11. Vetllar perquè els habitatges L’habitatge protegit en sòl públic, s’executa 
de protecció oficial provinents de preferencialment a través del PMHB, de 
sol públic estiguin gestionats per l’INCASOL i de REGESA. El PMHB gestiona 
promotors públics o privats sense un parc públic de lloguer de més de 8.000 
ànim de lucre, ja siguin les habitatges. A través de convenis, els 
mateixes administracions o d’altres operadors socials (Fundacions, cooperatives 
agents socials, com els que veïnals i sindicals, entitats sense afany 
actualment ja realitzen una tasca lucratiu) desenvolupen un paper 
molt important en aquest sentit. complementari  als promotors públics. 
L’adjudicació de tots els habitatges amb 
promoció oficial a la ciutat, públics i privats, es 
farà a través de la inscripció en el Registre de 
sol·licitants i els mecanismes establerts en el 
seu Reglament, sota control públic i amb el 
compliment de totes les condicions establertes 
en els Plans d’Habitatge de la Generalitat i 
estatal. 
12. Garantir l’accés transparent a L’accés a l’habitatge protegit es farà a través 
l’Habitatge de protecció, establint del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb 
sistemes de control i seguiment Protecció Oficial de Barcelona. L’adjudicació 
per part de l’administració es regula a través del Reglament del Registre. 
municipal. Serà per sortejos de cada promoció, entre els 
sol·licitants que reuneixin les condicions 
adequades a la promoció en concret, o per 
baremació de les condicions personals en el 
cas de contingents especials, a través de la 
corresponent Mesa d’adjudicació, amb 
representació del sector afectat. Aquests 
mecanismes d’adjudicació estan establerts en 
el Reglament del Registre. 
13. Potenciar l’HPO preferentment Es potencia el lloguer i l’accés en dret de 
13 
 
de lloguer, per evitar l’especulació superfície, com a fórmules de mantenir la 
en la seva venda. propietat del sòl i evitar la pèrdua d’habitatges 
en protecció, i generar un parc públic 
d’habitatge protegit. 
A més, la Llei del dret a l’habitatge, determina 
els períodes de protecció en totes les 
tipologies d’habitatge protegit. 
Lloguer vs propietat 
14. Necessitat de polítiques per A més de potenciar el lloguer i l’accés en dret 
afavorir el lloguer, per incrementar de superfície en relació a la nova construcció, 
l’oferta i fer baixar el preu. Major a través de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge, es 
inversió pública en lloguer a promou la intermediació i les Borses de 
Barcelona Lloguer, amb incentius tant pels propietaris 
com pels llogaters; o el programa de cessió 
d’habitatges en lloguer. També s’intensifiquen 
els objectius de gestió dels ajuts al lloguer. 
15. Promoure la intervenció (Fons de lloguer social...aplicació del concepte 
institucional per tal de crear algun de lloguer just, assegurar com a màxim el 30% 
tipus de mecanisme de visat dels de les rendes de lloguer, ... 
Contractes d'Arrendament d'acord 
amb un barem de preus màxims La Borsa de Lloguer o el programa de cessió 
segons la superfície, estat de d’habitatges estableixen uns valors màxims de 
conservació o ubicació de lloguer, per sota del mercat.) 
l'habitatge (preu just). 
16. Corregir el preu màxim per m2 Correspon als plans d’habitatge estatal i de la 
establert per ajuts a habitatge de Generalitat de Catalunya definir aquests 
lloguer o de segona mà al decret aspectes normatius en relació als ajuts. 
d’habitatge, que actualment està 
per sota del preu de mercat. 
Rehabilitació d’habitatges 
17. Donar prioritat a la recuperació En aquest sentit, el Pla contempla l’increment 
tant d’habitatges com de zones i/o de barris amb convenis de rehabilitació (ARI, 
barris degradats, i promoure la AERI, Llei de Barris), per a la rehabilitació 
rehabilitació amb ajuts, a canvi de d’habitatges, així com incorporar en aquests 
garantir la sortida al mercat dels tots els ajuts destinats a la rehabilitació que 
pisos. tenen com a objectiu la incorporació 
d’habitatge buit en lloguer. 
Aplicar en determinats Districtes la 
fòrmula - ja assajada a Ciutat En aquest sentit, la intermediació i les Borses 
Vella - de constitució d’una de Lloguer, amb incentius tant pels propietaris 
14 
 
societat combinada -Administració, com pels llogaters, o el programa de cessió 
entitats socials sense ànim de d’habitatges en lloguer, s’adrecen a aquesta 
lucre- que adquireixi habitatge buit finalitat. 
i immobles vells sense ús per , 
després de renovar-los, posar-los Per altra part, l’actuació en els barris de 
al mercat en règim de lloguer. remodelació també té com a objectiu, a més 
L'Administració hauria de vetllar del reallotjament dels veïns afectats en 
per l'ús social d'aquest nou parc habitatges en millors condicions, la 
d'habitatge. rehabilitació de blocs d’habitatges i l’obtenció i 
optimització de sòls per a la promoció de nou 
habitatge en protecció. 
Qualitat i condicions de l’habitatge 
18. Aplicar mesures de lluita contra En el Pla d'Habitatge de Barcelona es detallen 
les situacions d’infrahabitatge. les actuacions referents a vetllar pel 
Millorar l’estat de conservació del compliment del deure de conservació i 
parc més envellit i abandonat, per manteniment dels edificis d’habitatges per part 
evitar el seu ús en condicions dels propietaris i les actuacions davant les 
fraudulentes. No sols referit a situacions d’infrahabitatges. 
l’infrahabitage sinó extensiu a tot 
l'habitatge, a través de la cèdula S’impulsarà un Pla de xoc contra l’ 
d’habitabilitat. infrahabitatge i la sobreocupació, coordinant 
les actuacions que se’n derivin a través de la 
Xarxa d’Oficines d’Habitatge, establint les 
mesures, els protocols i les actuacions 
necessaris per prevenir, controlar i evitar 
aquestes situacions. 
L’objectiu és detectar com més aviat millor les 
situacions d’infrahabitatge i sobreocupació. 
Una vegada detectats i exhaurits els 
mecanismes de mediació i foment de la 
rehabilitació, l'Ajuntament, a través dels 
Districtes, establirà les mesures més adients a 
cada situació, per reincorporar aquests 
habitatges al parc immobiliari de la ciutat amb 
totes les garanties de qualitat i habitabilitat del 
marc legislatiu vigent en matèria d’habitatge. 
Política d’habitatge 
19. Millorar la coordinació i El Consorci de l’Habitatge és el marc 
col.laboració entre totes les institucional de programació de les polítiques 
administracions. d’habitatge a Barcelona, format per la 
Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i és 
l’àmbit on es concerten els programes de 
15 
 
promoció d’habitatge protegit, de rehabilitació, 
de Borses de Lloguer i d’Ajuts al Lloguer. 
Aquesta implicació institucional es tradueix 
també en una major coordinació i facilitat 
d’acord i concertació amb l’Estat. 
20. L’Administració - la Generalitat, Des de la Secretaria d’Habitatge de la 
en col·laboració amb els Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, 
ajuntaments - hauria de preparar s’està elaborant el Pla Territorial Sectorial 
un Pla General Metropolità de d’Habitatge, que ha de definir les necessitats i 
l’Habitatge, que contempli: objectius de planificació de l’habitatge, els llocs 
de màxima demanda i interès en l’actuació 
- Pla General d’Urbanisme de d’habitatge i les condicions dels llocs on s’ha 
l’Àrea Metropolitana, fixant les d’implantar. 
tipologies de les edificacions 
El Consorci Metropolità d’Habitatge, també 
- Inventari dels habitatges a treballa en la direcció d’establir les necessitats 
construir, tant de promoció pública i potencialitats del conjunt de municipis 
com lliures, determinant els que metropolitans per definir un programa 
han de ser de protecció oficial d’actuació d’habitatge protegit en l’àmbit del 
seu territori. 
- Planificar-ne la construcció 
d’acord amb la demanda prevista El Pla d’Habitatge de Barcelona, es defineix a 
en els propers anys partir de l’anàlisi i diagnosi de la ciutat i els 
potencials del Planejament, per concretar la 
- Preveure un Pla de transport oferta d’habitatge els propers anys. 
públic per fer accessible més sòl, 
per si no pot cobrir-se la demanda. En ell es defineixen les potencialitats i 
objectius de construcció d’habitatges, a partir 
del planejament aprovat o en procés 
d’aprovació i possibilitats de gestió de sòl. 
21. Estendre i aplicar també a En els planejaments de nous barris i en els 
barris consolidats, la filosofia de la nous desenvolupaments urbans, ja s’aplica 
Llei d’Urbanisme sobre la aquest criteri (Can Batlló, Sant Andreu-
necessitat i obligatorietat de Sagrera, La Marina del Prat Vermell, Can 
preveure el nombre Estadella,...). Aquest mateix criteri es ve 
d'infrastructures (escoles, aplicant en actuacions de remodelacions 
biblioteques...) adequades i (PERI Bacardí, Colònia Castells,...), o en 
suficients per a la població, en actuacions  en peces importants (Fort Pienc, 
proporció a la quantitat Myrurgia, Joan de Sada...) o en actuacions 
d'habitatges existents, que ja es aïllades d’habitatges dotacionals, amb la 
contempla en l’habitatge de nova incorporació de programes d’equipaments, a 
construcció. partir de les necessitats dels barris i dels plans 
d’equipaments.  
16 
 
ALTRES PROPOSTES PRIORITÀRIES 
Propostes amb un grau elevat de consens i prioritat, però amb un petit desacord 
(3%) 
22. Donar màxima prioritat a La rehabilitació constitueix un eix estratègic 
programes de rehabilitació, important del Pla d’habitatge, i amb una llarga 
promovent aquesta via com a tradició a la nostra ciutat. 
forma d’accés a l’habitatge. 
La rehabilitació té dos objectius primordials: 
1) La millora del parc construït, que contempla 
des del manteniment de la qualitat de 
l’edificació i de les condicions estructurals 
de l’edifici, a l’assoliment dels estàndards 
d’habitabilitat, o la millora de les condicions 
d’accessibilitat, tant de l’edifici com de 
l’interior dels habitatges (programes 
generals i territorials). 
2) La mobilització d’habitatge buit i la seva 
disposició en lloguer assequible (Borsa de 
lloguer i programa de cessió d’habitatges) 
23. Afavorir les entitats que El PHB contempla la cooperació i concertació 
treballen en habitatge dotacional amb entitats sense afany de lucre per a la 
per a col·lectius específics: reserva disposició d’habitatges d’inclusió, habitatges 
per a comptar amb pisos dignes o dotacionals o de lloguer protegit, formant part 
espais per a tallers. de la reserva de contingents específics, per a 
l’allotjament de persones sense sostre o de 
programes d’atenció a persones d’alta 
vulnerabilitat, o de persones amb discapacitat. 
24. Estimular la creació de El programa d’habitatges dotacionals amb 
cooperatives d’habitatges de gent serveis per a persones grans, per les seves 
gran amb serveis, sense ànim de característiques vinculades a la titularitat dels 
lucre, facilitant-los sòl municipal a habitatges i a la prestació dels serveis 
preu de cadastre i avantatges personalitzats als seus usuaris, és de caràcter 
fiscals d’acord amb el caràcter de públic. 
bé social que les caracteritza. 
Per altra part, es fixa com a prioritat del Pla, la 
cessió de sòls per habitatge protegit en dret de 
superfície, en lloguer o en dret d’ús cooperatiu. 
Altrament la cessió es prioritza a canvi 
d’habitatge construït.  
25. Incrementar els ajuts socials El programa específic per a joves contempla 
17 
 
per a joves tots els recursos destinats a persones fins a 35 
anys, que van des dels recursos a 
l’emancipació, a les diferents ofertes 
d’habitatge protegit, passant pels ajuts al 
lloguer. 
Aquests recursos es destinen en funció de la 
situació social i econòmica del demandant. 
L’accés a altres recursos socials es produeix 
en funció de la situació particular. 
 
 
18