Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011 Desenvolupament i resultats Barcelona, a març de 2011 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats “..la ciutat europea amb un sistema de mercats coberts més complet i uniformement repartit per la ciutat, (que) és Barcelona...” A Barcelona ...”el procés de modernització (del sistema de mercats) va resultar més sostingut i va acabar consolidant un sistema pràcticament únic a l’Europa urbana d’avui. Barcelona no només ha conservat un patrimoni arquitectònic notable que es manté avui plenament vigent, sinó que ha adquirit un protagonisme destacat en la política municipal de l’última dècada.” Fer ciutat a través dels mercats Europa, segles XIX i XX Manuel Guàrdia i José Luís Oyón MUHBA Barcelona 2010 2 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats Introducció L’any 1992 l’Ajuntament de Barcelona impulsa la Aquest informe presenta els resultats dels creació de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona compromisos contrets pel govern municipal per al per a la gestió i administració dels mercats municipals, període 2008-2011. Però, alhora, situa la bona salut amb la missió de potenciar el model barceloní dels mercats de Barcelona i les seves oportunitats de d’activitat econòmica i comercial de proximitat als barris futur a través de l’anàlisi de les claus que han generat com a força creadora de treball i element de cohesió la notable consideració per part de la ciutadania. social. Un model que aposta de manera clara pel comerç urbà equilibrat en els seus formats i per la modernització i el paper de la Xarxa de Mercats Municipals com a equipaments comercials de centralitat. Durant aquests anys la feina feta a partir dels paràmetres anteriors ha estat extensa, i de forma progressiva, els ciutadans han apreciat el salt quantitatiu i qualitatiu dels mercats. La percepció ciutadana, reflectida anualment a l’Enquesta de Serveis Municipals, mostra l’evolució positiva de la valoració que fan els barcelonins dels mercats, que ha passat d’una puntuació de 6,3 l’any 2006 fins a una puntuació de 7 el 2010. Font: Enquesta de Serveis Municipals Els barcelonins avaluen amb un 7 els mercats municipals, la nota més alta atorgada a un servei exclusivament municipal 3 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats CONSELL RECTOR COMITÈ DE DIRECCIÓ President Jordi William Carnes Jordi Torrades Gerent Vicepresident Roger Pallarols Pere X. Sirvent Cap de projectes Membres Montserrat Ballarín Núria Costa Emma Balseiro Cap de Comunicació Ester Capella Ferran Fernández Assumpta Escarp Cap dels Serveis Tècnics Maria Teresa Fandos Joaquim Mestre Francisco Collados Francesc Narváez Cap economicofinancer Oriol Clos Manel Armengol Albert González Cap del Servei Jurídic Bernat Morales Txetxu Sanz Genís Arnàs Joan Estapé Cap del Servei de Mercats Alejandro Goñi Òscar Martín Pere Llorens Cap d’Estudis Manel Ripoll* Eva M. Gajardo Mateu Hernández PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL MERCATS DE Lluís Orri BARCELONA 2008-2011 Gerent Jordi Torrades Coordinació Departament de Comunicació de l’Institut Municipal de Secretari Manel Armengol Mercats de Barcelona Fotografies Interventor Antonio Muñoz Jordi Casañas Impressió (*) El Sr. Manel Ripoll, President de l’Ass. de Comerciants del Mercat de la Boqueria, va morir el passat 5 de març de 2011. Argenfort 4 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats Els mercats de Barcelona són un fet diferencial que contribueix a millorar el posicionament de la ciutat. 39 mercats d’alimentació i 4 mercats especials actius i amb bon ritme comercial, que acullen 65 milions de visites a l’any, en són l’expressió numèrica. La realitat qualitativa és que els mercats de Barcelona marquen tendència. Són sinònim de menjar bé, que vol dir fer salut des de la base de la dieta mediterrània i gaudir, alhora, dels productes frescos i la gastronomia del nostre país. Els mercats són la millor mostra de l’increment constant de la qualitat de vida a la ciutat. Fa gairebé 20 anys de la creació de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, principal promotor de la transformació dels mercats en les catedrals de l’alimentació en què s’han convertit actualment. Amb un balanç de 19 mercats remodelats, en aquest mandat la inversió ha estat extraordinària. Igual d’important és l’esforç de tots els comerciants que han adaptat els seus establiments a aquesta nova tendència de futur, que permet gaudir de la ciutat a través d’una activitat tan bàsica i tan atractiva com és l’alimentació. A tots -als que venen, als que compren i als que hi treballen-, moltes felicitats per la feina feta. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona 5 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats La col·laboració entre la societat civil i l’administració pública té ara un nom científic “governança”. Però en els mercats de Barcelona aquest és un fet habitual. Des de fa molts anys, i especialment des de la creació de l’Institut de Mercats, es treballa de manera conjunta entre els comerciants i l’Ajuntament de Barcelona. El resultat és un conjunt de 43 mercats amb potència comercial i activitat econòmica. Les renovacions de mercats s’han multiplicat a mesura que es demostraven els beneficis d’unes inversions que incrementen les vendes i l’ús dels mercats. El posicionament com a proveïdors de producte fresc, de qualitat, divers i del territori, afegit al valor dels professionals coneixedors del seu producte, ha determinat una percepció de molt bona valoració del servei dels mercats per part dels ciutadans. La projecció de futur està avalada per diversos indicadors econòmics. El 59% dels paradistes han fet reformes en els darrers 10 anys i el 70% preveuen continuar als mercats els propers 15 anys. La progressiva incorporació de grans operadors comercials per gestionar les superfícies d’autoservei mostra l’interès comercial dels mercats. La preservació dels 8.000 llocs de treball directes que generen els 43 mercats de Barcelona i la creació d’ocupació fomentada per les remodelacions, en són també exemple. Barcelona té en els seus mercats municipals un valor de present i futur. Jordi William Carnes Primer Tinent d’Alcalde President de Mercats de Barcelona 6 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats Índex 01 Els Mercats de Barcelona el 2011 ..................................................................................8 02 Resum d'accions 2008-2011 ........................................................................................12 03 Compromisos i resultats 2008-2011 .............................................................................14 7 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats 01 Els Mercats de Barcelona el 2011 01.1 ELS MERCATS COM A MODEL DE 01.2 UN MODEL COMERCIAL COMPETITIU I COMERÇ DE PROXIMITAT AMB FUTUR El 85% dels usuaris dels mercats el visiten a peu, Aquesta gran afluència té un impacte econòmic el que vol dir que el tenen a un màxim de 10-12 d’entre 950 i 1.100 milions d’euros anuals de minuts caminant des de casa. Això és possible facturació, que representen entre el 7,5% i el gràcies a la xarxa de 43 mercats de la que 8,5% del conjunt del comerç minorista de la ciutat; disposa la ciutat: 39 mercats d’alimentació que però pel que fa a l’alimentació fresca, suposa el cobreixen una part important del territori, més els 35% de quota de mercat, posicionant els 4 mercats no alimentaris. mercats de la ciutat com a un model de comerç minorista, competitiu i amb projecció de futur. Aquesta distribució ha consolidat la fidelització dels clients dels mercats, especialment pel que fa referència a la compra de l’alimentació fresca, fet Els mercats reben 65 milions de que ha anat augmentant a mida que s’han modernitzat els equipaments. visites i generen 1.000 milions de facturació anuals Segons dades de l’Estudi d’Impacte Econòmic dels Mercats de Barcelona de 2009, el conjunt Això està corroborat pel fet que el 52% dels 2.900 de 43 mercats municipals reben 65.000.000 comerciants dels mercats tenen entre 30 i 40 visites anuals. L’Òmnibus municipal de Mercats anys, que la mitjana d’antiguitat dels establiments 2010, posa de manifest que el 65% de ciutadans és de 25 anys, que el 59% han fet reformes en els de Barcelona són usuaris dels mercats darrers 10 anys, i que el 70% preveuen continuar al mercat els propers 15 anys. També l’indicador d’establiments buits que ha passat de 600 el 2006 a només 300 el 2011. 01.2.1 Mantenint i creant ocupació Tampoc hem de deixar de posar en valor els més de 8.000 llocs de treball directes, que representen el 7,5% dels ocupats en el comerç minorista de Barcelona, més la contribució a milers de llocs indirectes (Mercabarna, diversos distribuïdors i transportistes, industrials, professionals i serveis,...) La preservació de la ocupació provocada per les remodelacions realitzades i en marxa s’ha calculat en prop de 4.500 llocs de treball, al Font: Omnibus Municipal mateix temps que s’han creat 1.100 noves ocupacions. 8 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats La renovació de 19 mercats ha consolidat el futur (2008) i Llibertat (2009), i s’han posat en marxa dels 2.250 treballadors de les parades, ja que amb diferent nivell d’execució 9 mercats més, els d’altre manera haurien pogut veure perillar el seu de Sant Antoni (el més gran de la ciutat i amb una mitjà de vida si no s’actualitzava el mercat a les remodelació complexa), Sants, Ninot, Fira de necessitats d’avui en dia. A aquests 2.250 Bellcaire, Guinardó, Vall d’Hebron, Bon Pastor, treballadors, s’ha de sumar la incorporació de 489 Guineueta i Provençals. nous treballadors dels nous formats incorporats en els mercats renovats (autoserveis, etc.). Aquest és el mandat on més mercats han estat o estan sent renovats, en total 11, amb la Pel que fa a la previsió dels 9 mercats que es inversió més alta en mercats de tota la troben en remodelació, es preservaran altres història, 125 milions d’euros. 2.219 llocs de treball corresponents a les parades, i la creació de 600 ocupacions corresponents als 18.000 m2 comercials que s’ampliaran en aquests mercats. La remodelació de mercats preserva 4.500 llocs de treball i en crea 1.100 La participació dels grans operadors en els mercats és un altre exemple de l’interès comercial Mercat Provisional del Ninot que generen. Actualment comptem amb 18 autoserveis del sector de l'alimentació, on estan 01.4 ELS MERCATS COM A REFERENTS DEL representades les principals marques com ara PRODUCTE FRESC I SALUDABLE Mercadona, Caprabo-Eroski, Bonpreu, Sorli, SuperEstalvi, Opencor, i també grans Però, n’hi ha prou amb modernitzar els edificis, establiments d’altres sectors com Abacus, Miró... adequar els seus accessos, sala de vendes, Aquest mandat s’han adjudicat els autoservei als façanes, logística, etc.? És suficient per explicar mercats de la Llibertat, Guineueta i Provençals, i la valoració dels barcelonins?. s’ha ampliat el de Les Corts. Durant aquest anys, i especialment els darrers, 01.3 “REMODELEN EL MEU MERCAT”. hem incorporat a les línies estratègiques dels LA INVERSIÓ MÉS GRAN DE LA Mercats Municipals, el fet de posar l’accent en el HISTÒRIA EN MERCATS producte, en la seva qualitat, en la seva frescor, i per tant, en gran mesura també, en la proximitat Fins al 2007, al llarg dels 15 anys anteriors, del seu lloc de producció. Tot plegat com a s’havien remodelat 17 mercats. Però ha estat el exponent de la rellevància que els mercats poden present mandat el que ha suposat un salt definitiu tenir com a espai per promoure i fomentar una i quantitativament significatiu, que ha consolidat el dieta alimentària saludable i equilibrada i el model, apuntant a tenir en els propers anys consum dels productes del país. gairebé el 65% dels mercats renovats. El 74% dels usuaris dels mercats manifesten que 19 mercats renovats i 9 en estan molt o bastant satisfets amb els mercats remodelació municipals, sent els factors de satisfacció més rellevants la varietat i qualitat del producte en primer lloc (68%), i l’atenció i el tracte en segon A l’any 2011 ja es poden comptar 19 mercats (34%). En conclusió, el producte fresc i remodelats i 9 en procés de remodelació. saludable és el valor principal del mercat, En aquests quatre anys s’ha finalitzat les seguit de la professionalitat i especialització remodelacions de 2 mercats, els de Les Corts dels comerciants que actuen com a assessors 9 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats i experts d’aquests productes. Els conceptes clau Pla de Dinamització Comercial 2010, Vinculació amb la vida del barri i del impulsat per les Associacions de Comerciants i més serveis pels clients reforcen l’Institut de Mercats com a revulsiu a la crisi, el paper social del mercat responien a aquest conceptes: Saludable, Professional, Innovador, Integrador i Variat. Al mateix temps que es milloren els serveis, s’ha continuat impulsant el paper cohesionador i d’escenari de relació social que han tingut tradicionalment els mercats, on s’han continuat organitzat o recolzant l’organització de centenars d’activitats i accions en l’àmbit cultural, festiu, social, solidari i cívic. L’actualització dels mercats també ha significat el compromís de comerciants, consumidors i l’Institut de Mercats amb la sostenibilitat. En són exemples la millora de la recollida de brossa seleccionada i el foment de la compra sostenible entre els consumidors amb la distribució de Banderola de la Campanya de Dinamització Comercial 400.000 bosses de diversos usos. dels mercats realitzada el 2010 01.6 EL PRESTIGI DEL MODEL DE MERCATS Els mercats són referents de DE BARCELONA I LA SEVA PROJECCIÓ INTERNACIONAL salut, producte fresc de qualitat, i de proximitat El manteniment d’una xarxa comercialment activa de 43 mercats i les 19 remodelacions dutes a Les tendències actuals en el món de l’alimentació terme amb èxit han generat un reconeixement per a nivell internacional, posen en valor cada cop les polítiques impulsades des de fa quasi 20 anys més buscar la qualitat del producte i els seus per l’Institut de Mercats de Barcelona. valors alimentaris i gastronòmics, però també la Són constants les consultes, visites i demandes seva procedència, factors que afavoreixen d’assessorament per part de ciutats catalanes, l’especialització i marquen les apostes de futur espanyoles o d’arreu del món que volen conèixer que hauran de seguir els mercats en els propers Fira Mercat de Mercats tant el sistema de gestió en col·laboració amb les anys. El gran èxit de la Associacions de comerciants dels mercats com el del passat octubre de 2010, amb més de 180.000 model de remodelació aplicat a Barcelona. visitants, és un exemple de la resposta ciutadana a ofertes encaminades cap a aquest sentit. Assessorament tècnic i de gestió 01.5 ELS MERCATS MÉS A PROP, MÉS SOCIALS I MÉS SOSTENIBLES a mercats de 16 ciutats catalanes i de l’Estat. Més de 20 Amb la voluntat de preservar i enfortir l’estreta visites de delegacions d’arreu del relació dels ciutadans i el seu mercat, el mercat del seu barri, des de l’Institut de Mercats de món. Barcelona hem impulsat la incorporació i millora dels serveis que ofereixen els mercats, com per El prestigi obtingut ha posicionat Barcelona a exemple els 24 mercats que ja han ampliat el nivell internacional mitjançant la consolidació de seu horari a més d’una tarda i els 14 que tenen la xarxa Emporion i a través de l’atorgament del servei a domicili centralitzat, per facilitar i projecte europeu MedEmporion, però també, en apropar l’ús d’aquests equipaments. Les facilitats les organitzacions internacionals com el World de compra també incorporen l’aparcament, el wifi Union Wholesale Markets (WUWM) a la que s’ha i les targetes client amb descomptes i, alhora, convidat a Barcelona a exposar i compartir les eines de fidelització. seves bones pràctiques en més d’una ocasió. 10 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats 11 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats 02 Resum d’accions 2008-2011 Renovació dels mercats 2 mercats remodelats: Les Corts i Llibertat 9 mercats en remodelació: Sant Antoni, Sants, Ninot, Fira de Bellcaire, Guinardó, Vall d’Hebron, Bon Pastor, Guineueta i Provençals 11 mercats en renovació, el nombre més alt en un mandat 125 milions d’€ d’inversió, la més alta de la història El mercat de Sant Antoni, el més gran de la ciutat ha iniciat la renovació 247 obres del Pla de millores als 43 mercats per valor de 2,27 milions d’€ Serveis i Sostenibilitat 24 mercats obren diverses tardes 14 mercats amb servei a domicili 18 autoserveis en funcionament i 2 en licitació 2.889 places d’aparcament a 23 mercats 7 mercats amb targeta client, 12 amb Punt d’informació i 10 amb connexió wifi Increment de la recollida de brossa separada Foment de la compra sostenible: 400.000 bosses reutilitzables Promoció i Participació social Més de 175 activitats promocionals Més de 70 activitats cíviques i socials Més de 50 activitats de foment de la salut Pla de Dinamització comercial 2010 Nous programes educatius 1era Edició de Mercat de Mercats 12 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats Ordenació, competitivitat i prestigi internacional Nova Ordenança de mercats Jornades anuals de debat i formació 1era edició de l’Estudi d’Impacte Econòmic dels Mercats de Barcelona Reconeixement internacional del model Barcelona de gestió i renovació dels mercats Lideratge del projecte europeu MedEmporion 13 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats 03 Compromisos i resultats 2008-2011 El Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011, aprovat pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 31 d’octubre de 2008, conté el compromís del Govern de la ciutat per aquest període, organitzat en objectius i mesures. En aquest document es destaca que “un dels grans pilars de l’economia de Barcelona és el comerç” i, per aquest motiu, el capítol 3.7. del PAM desenvolupa les Mesures i Objectius d’aquest àmbit. A continuació, es recullen -en vermell- les mesures literals acordades i -en tipografia negre- les accions dutes a terme entre 2008 i 2011. 3.7 COMERÇ I MERCATS MUNICIPALS Missió Potenciar el model barceloní d’activitat econòmica i comercial de proximitat als barris com a força creadora de treball i element de cohesió social. Un model que aposta de manera clara pel comerç urbà equilibrat en els seus formats i per la modernització i el paper de la Xarxa de Mercats Municipals de Barcelona com a establiments de centralitat. 3.7.1. Objectiu 1. Impulsar el comerç de • nous programes educatius a mercats proximitat www.menjodemercat.cat i Mesures: • 1era edició de la fira Mercat de Mercats del 22 al 24 d’octubre de 2010, amb 3.7.1.2. Farem promoció comercial dels 180.000 visitants i 150.000 compres mercats municipals donant suport a les directes. iniciatives dels seus comerciants.  Lliurament de premis de reconeixement de la tasca realitzada per les associacions de Més de 175 activitats promocionals comerciants i paradistes dels mercats: Premi  Suport a les campanyes comercials de Sant Mary Santpere, Premi els Millors Mercats del Jordi, Nadal, Reis,... i a les celebracions de Món. barri en les que participen els mercats: Carnaval, Tradicionarius, Tastets, Mostra de Mercats, Vaques Torrades,...  Creació de la Ruta dels Mercats de Barcelona.  Participació a Alimentària 2008 i 2010 i a Barcelona Degusta 2009.  Pla de Dinamització Comercial 2010: • campanya de proximitat, • nova web www.mercatsbcn.cat, i xarxes socials, Celebració de Carnaval a un mercat municipal 14 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats 3.7.2. Objectiu 2. Continuar la millora contínua del marc normatiu del sector comercial i dels mecanismes d’inspecció i control. Mesures 3.7.2.3. Revisarem i actualitzarem les Ordenances i els plans especials de comerç i serveis amb participació activa dels agents implicats.  Desenvolupament i aprovació de la nova Ordenança de Mercats (2009). 3.7.2.4. Desenvoluparem un pla Estand de la Fira Mercat de Mercats 2010 d’actuacions tecnicosanitàries dels mercats municipals d’acord amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 3.7.1.3. Millorarem l’oferta de serveis de la xarxa  Pla d’Actuació Tècnico-Sanitària dels de mercats per millorar la vida quotidiana de la 39 mercats d’alimentació. ciutadania: transport a domicili, servei d’informació, introducció de noves tecnologies i 3.7.3. Objectiu 3. Potenciar la participació, la ampliació dels horaris comercials. formació i el suport als comerciants. Més tardes obertes, més servei a domicili, aparcament i autoserveis Mesures  24 mercats obren més d’una tarda i 13 més la 3.7.3.3. Organitzarem jornades i reunions tarda del divendres. tècniques d’interès per als comerciants i  14 mercats amb Servei a domicili. els usuaris als mercats municipals.  18 autoserveis i 2 més en licitació. S’ha  Organització anual de les Jornades adjudicat el de Llibertat i Guineueta i s’ha de Mercats Municipals (4 sessions). ampliat el de les Corts. El de Provençals està en licitació.  Creació del Centre de Recursos dels  2.889 places d’aparcament a 23 mercats: Mercats Municipals CRM, en 1.823 en el mateix edifici i 1.066 pròximes i col·laboració amb la Diputació de conveniades. Barcelona.  7 mercats amb targeta client  Realitzat el 1er Estudi d’Impacte  12 mercats amb Punt d’Informació. Econòmic dels Mercats de  10 mercats amb connexió wifi Barcelona que reflexa el muscle dels mercats: • 1.000 milions d’euros de facturació anual • 8.000 treballadors directes • 65 milions de visites l’any • 69% ciutadans compren al mercat 3.7.3.4. Impulsarem una proposta a la Regidora d’Educació per treballar el comerç de Barcelona a les escoles, a l’educació primària i a l’educació secundària.  Renovació dels programes educatius per a infants de 6 a 16 anys www.menjodemercat.cat, curs Servei a Domicili al Mercat de Clot 2010-2011. 15 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats  Alumnes participants: Mercat de les Corts. Remodelació • 2007-2008: 1.266 finalitzada el 2008 • 2008-2009: 2.060  Reordenació de la sala de vendes. • 2009-2010: 2.562  Renovació de les instal·lacions.  Ampliació de l’espai d’autoservei.  Adequació dels accessos i la façana. 3.7.4. Objectiu 4. Continuar el procés de modernització, millora i remodelació de la xarxa de mercats municipals. Mesures 3.7.4.1. Completarem la remodelació dels mercats de la Llibertat i les Corts.. Iniciarem els processos de remodelació als mercats del Guinardó, Sant Antoni, Ninot, Vall d’Hebron, Guineueta, Sants i la Fira de Bellcaire, així com els estudis previs per a la remodelació dels mercats del Bon Pastor i Provençals. Nou Mercat de Les Corts, remodelat l’any 2008 El Pla d’Actuació Municipal 2008-2011 ha donat continuïtat al procés de modernització dels Mercat de la Llibertat. Rehabilitació mercats de Barcelona amb una inversió de 125 integral finalitzada el 2009 milions d’euros que s’han traduït en actuacions  Recuperació de l’edifici modernista catalogat. als mercats de Les Corts, Llibertat, Sant Antoni,  Construcció d’una planta soterrada per a la Sants, Ninot, Bon Pastor, Vall d’Hebron, logística del mercat: magatzems, brossa i Guinardó, Encants-Fira de Bellcaire, Guineueta i vehicles comercials. Provençals.  Redisseny del circuit comercial.  Incorporació d’un d’autoservei Les millores s’efectuen d’acord amb el model Barcelona de remodelació de mercats que contempla la redefinició del mix comercial, adaptant-lo al que és sostenible comercialment i introduint nous operadors per completar la seva oferta; la recuperació del valor arquitectònic de l’edifici; el soterrament de la logística del mercat i creació de pàrkings i molls de descàrrega allà on es possible; la recollida selectiva de la brossa i compromís ambiental; i la promoció dels mercats que es realitza per mitjà de campanyes de comunicació, campanyes de promoció comercial i l’edició de mitjans de comunicació propis. Interior del nou Mercat de la Llibertat remodelat. Aquesta important inversió realitzada en la millora dels mercats municipals, han permès avançar Mercat de Sant Antoni. Iniciada la remodelació importants projectes: del mercat més gran de la ciutat i de l’obra més complexa dels mercats  Construïts i funcionant els mercats provisionals d’alimentació i dels Encants, i en construcció l’estructura pel Mercat Dominical. 16 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats  En execució la construcció de les pantalles de El projecte de remodelació integral definitiu l’equipament, que disposarà de 4 plantes preveu: soterrades, i alliberarà 4 nous espais públics • Aparcament • Autoservei per a la Ciutat. • Logística i magatzems soterrats El projecte de remodelació integral definitiu • Recuperació del patrimoni modernista preveu: • Conversió dels patis en places públiques • Aparcament • Autoservei • Galeria comercial • Logística i magatzems soterrats • Recuperació del patrimoni modernista Situació Actual de les obres al Mercat de Sants Mercat del Bon Pastor. Construït el mercat provisional 2009  Enderrocat el vell mercat s’ha urbanitzat l’espai mentre es redacta el projecte que preveu l’edifici d’habitatge social que incorporarà el nou mercat.. Interior del Mercat de Sant Antoni, en procés de remodelació El projecte de remodelació integral definitiu preveu: Mercat del Ninot. Construït el mercat • Nou mercat en edifici d’habitatge protegit provisional 2009 • Aparcament  En execució la construcció de les pantalles i • Autoservei l’excavació de les plantes subterrànies. • Logística i magatzems soterrats El projecte de remodelació integral definitiu preveu: • Integració de les parades exteriors a les façanes • Aparcament • Autoservei • Logística i magatzems soterrats Mercat de Sants. Construït el mercat provisional 2009  En execució la construcció de les pantalles i Mercat Provisional del Bon Pastor l’excavació de les plantes subterrànies. 17 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats Mercat de la Vall d’Hebron. Reordenació El projecte de remodelació integral definitiu comercial 2009 preveu:  Actuació important de concentració comercial i • Ampliació de l’aparcament actualització d'instal·lacions, com a mesura • Autoservei provisional fins al desenvolupament del • Logística i magatzems soterrats projecte de remodelació final. Mercat dels Encants-Fira de Bellcaire. Mercat del Guinardó. Construït el mercat provisional 2008 Iniciades les obres  Iniciada l’obra de construcció de l’illa  En execució la fase d’aixecament de les d’equipaments que incorporarà el nou mercat i diferents plantes del nou equipament, per l’autoservei donar cabuda al serveis (aparcaments) i la logística (magatzems, brossa, càrrega i El projecte de remodelació integral definitiu descàrrega) i a l’oferta comercial (ja existent i preveu: de nova incorporació), en un espai obert, però • Nou mercat incorporat en illa en aixopluc sota una gran coberta i amb un d’equipaments circuit comercial continu per a més de 280 • Aparcament comerços. • Autoservei • Logística i magatzems soterrats • El projecte de remodelació integral definitiu Recuperació de la torre del mercat preveu: Mercat de la Guineueta. Projecte redac-tat i • Nou edifici amb coberta inici d’obres • De 14.000 a 34.000 m2  Redactat el projecte de remodelació del • Més comerços i restaurants mercat, s’iniciaran les obres durant 2011. • Aparcament  Les obres es fan sense trasllat a un mercat • Logística i magatzems soterrats provisional, amb tancament de només 40 dies, i una amplia reforma de les instal·lacions, façanes, accessos, zona 3.7.4.2. Desenvoluparem el Pla de millores logística i incorporació d’un autoservei de 2008-2011 amb intervencions d’obres i format mitjà instal·lacions en la xarxa de mercats. Impulsarem les adaptacions necessàries per permetre la El projecte de remodelació integral definitiu mobilitat interna, la concentració comercial i la preveu: racionalització de l’oferta. • Autoservei • Renovació dels establiments exteriors • Logística i magatzems soterrats 247 obres de millora  Realitzades 247 actuacions d’obres i Mercat de Provençals. Projecte redac-tat i inici instal·lacions per valor de 2.271.295€ en els d’obres 39 mercats d’alimentació i els 4 especials.  Redactat el projecte de remodelació del • 2008: 70 actuacions i 912.067€ d’inversió mercat, s’iniciaran les obres durant 2011.  Les obres es fan sense trasllat a un mercat • 2009: 38 actuacions i 707.217€ d’inversió provisional, amb tancament de només 40 • 2010: 61 actuacions i 520.121€ d’inversió dies, i una amplia reforma de les • 2011: 78 actuacions i 600.000€ d’inversió instal·lacions, façanes, accessos, zona logística i incorporació d’un autoservei de format mitjà 18 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats 3.7.4.3. Donarem suport a l’associació europea 3.9 PARTICIPACIÓ ASSOCIATIVA I ATENCIÓ AL de mercats EMPORION per a la identificació i CONSUMIDOR transferència de bones pràctiques entre els millors mercats. Missió Impulsar els mecanismes de participació Reconeixement del model Barcelona de ciutadana i defensar els drets i la seguretat dels mercats i remodelacions de mercats consumidors mitjançant la informació, l’educació,  Cooperació, intercanvis comercials i la inspecció, la mediació i l’arbitratge, en aplicació agermanaments en el marc de la xarxa de l’estatut del Consumidor. Emporio de mercats d’excel·lència: Borough Market, Leicester, Torino, Budapest 3.9.1. Objectiu 1. Impulsar la participació  Lideratge de Barcelona del projecte associativa en matèria de promoció MedEmporion, finançat per la Unió Europea, econòmica, comerç i consum. amb Torí, Gènova i Marsella, per a la promoció dels mercats com a nuclis del desenvolupament econòmic, social i urbà, Mesures: amb un pressupost de 1.652.000 €. 3.9.1.2. Incorporarem als mercats municipals activitats cíviques, solidàries i • Estudi dels mercats del Mediterrani. culturals dels barris i de la ciutat com a • Recull de Bones pràctiques elements de relació, vertebració i • Projectes pilot integració social. • Festivals: Mercat de Mercats  Membre de World Unión Wholesale Markets Més de 70 accions cíviques  S’han portat a terme fins a 70 activitats (WUWM) des de 2008 relacionades amb el civisme, la cultura i la  Assessorament nacional i internacional als solidaritat, on han participat la major part dels mercats de Gavà, Elx, Mataró, Manlleu, mercats municipals: Bossa solidaria, VIH, Medellín, Gaza, Melbourne, Moçambic, Corea, DJ’s contra la fam, Banc dels aliments,... Bergen... Moltes tenen un caràcter periòdic i regular. Estand MedEmporion a la Fira Mercat de Mercats 2010 Festival DJ’s Contra La Fam al Mercat Fira de Bellcaire 19 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats 3.9.3. Objectiu 3. Impulsar la participació 3.9.3.3. Fomentarem el reciclatge i l’ús de les associativa en matèria de promoció energies renovables als mercats, grans econòmica, comerç i consum. productors i eixos comercials, en coordinació amb l’Àrea de Medi Ambient. Mesures:  Tots els mercats han participat en la nova 3.9.3.2. Durem a terme accions campanya de gestió de residus. El resultat és promocionals de foment de la salut i que el 47% de la brossa que es recull és coneixement dels productes alimentaris a orgànica degudament separada. través de la xarxa de mercats.  400.000 bosses reutilitzables Més de 50 activitats de foment de la salut i el menjar de mercat  Més de 50 activitats vinculades a la salut a tots els mercats: Jornades contra el càncer, Dieta Mediterrània,...  30 programes de TV “La salut al cistell” amb presentació dels 39 mercats d’alimentació, emès a TV3 entre 2009 i 2010. Programació i connexions regulars a BTV des dels mercats i càpsules a 8TV per mostrar productes, avantatges, consells,... Bosses reutilitzables. Presentació de la Setmana Europea Contra el Càncer al Mercat de La Sagrada Família 20 Pla d’actuació municipal Mercats de Barcelona 2008-2011. Desenvolupament i resultats 21 INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA Av. Icària, 145-147, 4a. Planta 08005 Barcelona www.mercatsbcn.cat