L’Habitatge a Barcelona 2008-2010 Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 L’Habitatge a Barcelona 2008-2010 Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 Presentacions .............................................................................................................................................6 L’instrument: el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 .................................................................... 12 Els set eixos del Pla d’Habitatge ..............................................................................................................18 1 Augmentar el sòl destinat a l’habitatge assequible ................................................................................................. 20 2 Atendre la demanda social d’habitatge incrementant i diversificant l’oferta ........................................36 3 Millorar les condicions del parc d’habitatge construït ......................................................................................82 4 Fomentar el lloguer del parc privat d’habitatges ...............................................................................................114 5 Intervenir en les disfuncions socials del mercat immobiliari .......................................................................126 6 Innovar en la construcció i promoure la sostenibilitat i l’ecoeficiència .................................................... 142 7 Proximitat i atenció a la ciutadania. Participació ..............................................................................................164 Coordinació Glòria Oller Projectes d’intervenció integral als barris 194 Equip de redacció Llei de Barris, Fons Feder .................................................................................................................................................194 Lluís Fajarí, Glòria Oller, Imma Santos, Gemma García i Assumpta Bisbal Altres col·laboradors Balanç del Pla d’Habitatge .....................................................................................................................210 Héctor Ayón i Núria Vera Resultats de gestió .......................................................................................................................................................... 212 Edició Balanç econòmic ................................................................................................................................................................213 Ajuntament de Barcelona/Institut Municipal d’Urbanisme Col·laboració institucional: el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ............................................................216 Disseny gràfic i producció DVA Associats, SL Ens municipals gestors del Pla d’Habitatge .........................................................................................218 Arxius fotogràfics Barcelona Gestió Urbanística, SA., Patronat Municipal de l’Habitatge, Institut Regidoria d’Habitatge ............................................................................................................................................ 220 Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Direcció d’Imatge i Serveis Institut Municipal d’Urbanisme .................................................................................................................................222 Editorials de l’Ajuntament de Barcelona i REGESA Barcelona Gestió Urbanística, SA ............................................................................................................................... 224 Fotògrafs Xavier Bolao, JL. Brana, Frederic Camallonga, Luis Clúa, Adrià Goula, José Hevia Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona ................................................................................................ 230 Blach i Vicente Zambrano Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida ............................................................................... 236 Jordi Hereu Alcalde de Barcelona L’accés a l’habitatge és una peça clau per en- del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb fortir la cohesió social. Fer de la política d’habi- Protecció Oficial de Barcelona i dels processos tatge una eina d’integració és un objectiu per d’adjudicació a través d’aquest registre únic. garantir la diversitat, l’equilibri territorial i la També ha facilitat la implementació de políti- convivència. Per tant, les polítiques d’habitatge ques socials i programes adreçats als sectors de s’han de considerar part d’unes polítiques soci- població més vulnerables i amb dificultats més als i integrals, sobre la base de satisfer el dret a grans per accedir o mantenir un habitatge. l’allotjament adequat de les persones. Aquesta Memòria és l’expressió de l’esforç de Així, la construcció d’habitatges és només una les polítiques municipals per donar resposta de les línies de les polítiques d’habitatge, que a les diferents necessitats relacionades amb són diverses i estan orientades a les diferents l’habitatge a la ciutat de Barcelona, des de la situacions. confluència de responsabilitats i recursos apor- tats per les diferents administracions i, especi- En aquest mandat municipal, s’ha donat un alment, per l’Ajuntament. important impuls al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, fruit del desplegament legal de Hi ha molta feina per davant, però també s’han la Carta Municipal de Barcelona, que ha esde- realitzat importants avenços, de contingut es- vingut l’organisme que ha programat i aplicat tructural, per tal de fer efectives les polítiques les polítiques d’habitatge a la ciutat, amb un socials d’habitatge. important nivell de consens, diàleg i implicació de les dues institucions, la Generalitat de Cata- lunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’entesa institucional en aquesta etapa ha fet possible la concreció d’actuacions com el des- plegament de la Xarxa d’Oficines de l’Habitat- ge –per guanyar en proximitat–, la unificació dels ajuts a la rehabilitació, i la consolidació tats, i també a Barcelona. La dificultat d’accés a l’habitatge afecta especialment els joves i la gent gran, però s’està estenent, cada cop més, a nous col·lectius i a amplis sectors de població amb renda mitjana. La crisi econòmica i financera ha provocat grans dificultats de finançament tant a qui vol accedir a un habitatge com a promotors i cons- Ramón García-Bragado i Acín tructors, que s’han quedat sense capacitat de Quart Tinent d’Alcalde renovar el finançament per mantenir l’oferta o per a nous projectes. En aquest context, l’habitatge esdevé un dels punts clau i prioritaris de les polítiques públi- ques de l’Ajuntament de Barcelona. Els objec- tius del Pla d’Actuació Municipal (PAM) s’orien- En aquest mandat les polítiques d’habitatge ten a millorar i facilitar l’accés a un habitatge s’han concebut com a polítiques integrals, amb assequible, a la cohesió social i a l’equilibri terri- capacitat per abastar tots els aspectes, des de torial, atenent especialment els sectors socials l’obtenció i la gestió de sòl, la nova construcció, més desafavorits. la rehabilitació i el manteniment dels habitat- Aquests objectius es concreten a adequar l’ofer- ges, l’accés a l’habitatge de protecció oficial, la ta d’habitatge a les noves necessitats socials, in- gestió de serveis i l’atenció i l’assessorament a crementar la proporció d’habitatge protegit i el les persones en totes les qüestions relacionades parc públic tot augmentant la quantitat d’ha- amb l’habitatge. bitatge de lloguer, promoure la rehabilitació i Sota la direcció de la Regidoria d’Habitatge, el manteniment dels habitatges millorant les s’han agrupat per primera vegada tots els ins- condicions d’habitabilitat i millorar els serveis truments d’execució de les polítiques d’habi- d’atenció, orientació i suport al ciutadà i la co- tatge, amb l’objectiu de donar una resposta di- ordinació de les actuacions de totes les admi- versificada a cadascuna de les problemàtiques i nistracions públiques en matèria d’habitatge a necessitats plantejades. través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Des de l’IMU i BAGURSA, del PMHB, i de l’IMPUiQV, A partir d’aquestes directrius, és destacable s’han desenvolupat i aplicat cada una de les l’esforç que s’ha fet, tant en inversió com en propostes i els projectes per donar noves res- l’impuls de noves fórmules per facilitar l’accés postes i solucions per fer efectiu el dret a l’ac- o el manteniment de l’habitatge, especialment cés a l’habitatge en condicions adequades. Des per aquelles persones que disposen de menys de les Oficines de l’Habitatge, s’ha contribuït a recursos. Són remarcables la posada en marxa apropar i facilitar totes les gestions i els proces- del dret de superfície, el programa d’ascensors sos relacionats amb l’habitatge i l’allotjament o el fons de lloguer social, entre d’altres, com a de les persones. mostra de les actuacions que han portat les po- lítiques d’habitatge a aquests nivells d’activitat L’accés a l’habitatge és una de les principals i d’inversió, i que podreu comprovar tot seguit, preocupacions ciutadanes a totes les grans ciu- en uns moments difícils com els actuals. d’Habitatge del Consell Municipal de Benestar protegit, i facilitar la gestió de l’adjudicació i la El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona Social. Aquest grup de treball va ser el nucli de transmissió dels habitatges amb protecció ofi- s’ha enfortit també amb les seves funcions la creació del Consell de l’Habitatge Social, en el cial de la ciutat. Així mateix, s’estan potenciant propositives i de seguiment de les accions que marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. noves fórmules que garanteixen el dret a l’allot- s’han dut a terme. Per últim, els processos de jament a les persones més necessitades i amb millora de barris amb un fort component d’ha- L’objectiu que es planteja és donar suport social un alt risc d’exclusió social, destinant-hi recur- bitatge se situen en espais de plena participació i ajudar a les persones que necessiten habitat- sos específics i adequats. i corresponsabilitat veïnal, com ara els processos ge, les que ja en tenen però n’han de millorar les de l’ARE de Vallbona o del barri de Trinitat Vella condicions i a les que estan en risc de perdre’l. En el context de dificultats econòmiques i fi- amb motiu de l’enderroc de la presó. Antoni Sorolla i Edo Això vol dir, entre d’altres actuacions, construir nanceres en què hem hagut de treballar, cal Delegat d’Habitatge habitatge nou protegit, facilitar ajuts per al llo- destacar el paper del Patronat Municipal de Vull acabar aquestes línies fent un reconeixe- Ajuntament de Barcelona guer, la rehabilitació d’habitatges i la instal·lació l’Habitatge (PMHB), que ha fet un esforç enco- ment i agraïment personal a totes les persones d’ascensors, i atendre les necessitats dels col- miable incrementant la producció d’habitatge que han contribuït i participat en aquest esforç lectius socialment més vulnerables. nou; introduint noves formes d’accés a l’ha- col·lectiu, des de l’Institut Municipal d’Urbanis- bitatge, com el dret de superfície; gestionant me (IMU) i BAGURSA, el PMHB, l’IMPUiQV, el Con- Així, des d’aquesta nova perspectiva, el Pla més de sis mil habitatges de lloguer, o introdu- sorci de l’Habitatge de Barcelona i el Consell de d’Habitatge incorpora cinc programes trans- int elements d’innovació, edificació sostenible i l’Habitatge Social, o des de les Oficines de l’Ha- Els darrers anys han estat caracteritzats per un versals específics per als col·lectius de gent eficiència energètica, que li han valgut el reco- bitatge; els qui heu estat atenent la ciutadania i seguit de canvis que defineixen una societat gran, persones amb discapacitat, joves, vícti- neixement amb diversos premis i com a trajec- els qui heu estat al darrere amb el vostre treball més complexa, amb una forta repercussió en mes de violència masclista i persones vulnera- tòria en la promoció d’habitatge públic. tècnic, sempre amb implicació i responsabilitat. l’habitatge, i especialment en l’accés a l’habi- bles econòmicament. Aquests anys hem fet uns passos molt significa- tatge assequible. També, l’experiència de l’Institut Municipal del Un tret distintiu de la nova política d’habitatge tius. Ens queda encara molt camí per fer. Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV) De l’esforç inicial, en anteriors mandats muni- és la voluntat de proximitat. La Xarxa d’Oficines i el bagatge del programa Barcelona, Posa’t Aquesta ha estat una feina important, no cipals, per incrementar el parc d’habitatge pro- de l’Habitage, amb presència a tots els distric- Guapa han estat importants pel salt qualitatiu exempta de dificultats, en un moment en què tegit, de diferents tipologies i amb la incorpo- tes de la ciutat, és el punt de trobada del ciuta- i quantitatiu que ha representat la unificació la crisi econòmica ha provocat noves situacions ració del model d’habitatge dotacional, propi dà amb l’Administració en els aspectes vincu- dels ajuts a la rehabilitació a través del Consor- de dificultat per accedir o mantenir l’habitatge de Barcelona i orientat a satisfer la necessitat lats amb l’habitatge; una “finestreta única” on ci de l’Habitatge. Així, prenen una nova relle- o perquè ha deixat moltes persones en el llin- d’habitatge de la gent gran i la gent jove, hem es concentren els serveis que oferim i els acos- vància les actuacions de rehabilitació i millora, dar de l’exclusió residencial. anat avançant cap a un model més elaborat, tem a la ciutadania perquè se’n pugui benefi- especialment pel que fa a l’accessibilitat. més complet i més diversificat que té com a ciar d’una manera més còmoda i fàcil. Aquests objectiu satisfer les especificitats de les neces- serveis s’agrupen en els ajuts a la rehabilitació, L’empresa municipal BAGURSA és l’instrument sitats socials d’habitatge de la nostra ciutat en la inscripció en el Registre de Sol·licitants d’Ha- que ha intervingut en el desenvolupament del tota la seva amplitud, de manera que ningú no bitatge Protegit i l’accés a l’habitatge protegit, Pla d’Habitatge de Barcelona com a operador quedi exclòs i totes les persones siguin degu- els ajuts al lloguer i les borses d’habitatge i el de gestió de sòl i gestor de barris amb accions dament ateses. suport a problemàtiques vinculades a l’habi- de remodelació i rehabilitació. Per encàrrec i en tatge protegit a través de la informació, l’asses- conveni amb el Consorci de l’Habitatge, coordi- L’elaboració del Pla d’Habitatge amb la pers- sorament o la mediació. na i gestiona la Xarxa d’Oficines de l’Habitage pectiva 2008-2016, a partir d’un procés de re- de Barcelona, els ajuts al lloguer, les borses de flexió i debat compartit, tant en el Consell de El Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb mediació, el Registre de Sol·licitants d’Habitat- l’Habitatge Social com amb altres col·lectius i Protecció Oficial de Barcelona, creat a finals ge amb Protecció Oficial de Barcelona i els pro- experts en matèria d’habitatge, recull els pro- de 2008 i en funcionament des de primers de cessos d’adjudicació, la rehabilitació i l’assesso- grames d’actuació d’aquests anys. El Pla es va febrer de 2009, on s’ha d’inscriure tothom qui rament jurídic. fonamentar en les reflexions del Llibre Blanc de vulgui accedir a un habitatge protegit, és una l’Habitatge, els suggeriments de la síndica de nova eina que ens permet identificar les neces- Barcelona i les aportacions del Grup de Treball sitats, quantificar la demanda real d’habitatge L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 13 L’instrument: el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 El Pla d’Habitatge de Barcelona és un instrument de previsió i programació, dirigit a respondre les necessitats d’habitatge i a afavorir la mixtura social, que posa en coherència les polítiques d’or- denació urbana, social i d’habitatge. Aquest es conforma com un Pla estructural que estableix les bases d’actuació en les polítiques d’habitatge adreçades als diferents sectors de població. El Pla d’Habitatge de Barcelona defineix els objectius i els principis d’una política adreçada a res- pondre a les necessitats d’habitatge i allotjament, a afavorir la renovació urbana i la mixtura social i a millorar l’accessibilitat a les persones amb discapacitats, assegurant un repartiment equilibrat i diversificat de l’oferta d’habitatge així com l’atenció prioritària a les persones i unitats de convi- vència econòmicament menys afavorides, entre d’altres. El Pla d’Habitatge de Barcelona configura la definició d’una política integral adreçada a les perso- nes que tenen problemes amb l’habitatge; per a les persones que no disposen d’habitatge i que el necessiten per desenvolupar el seu projecte de vida, per a les persones que disposen d’habitatge però no el tenen en condicions, i per a les persones que disposen d’habitatge però estan en risc de perdre’l per raons socials o econòmiques. El Pla s’articula en set eixos estratègics: 1. Augmentar el sòl destinat a l’habitatge assequible 2. Atendre la demanda social d’habitatge, incrementant i diversificant l’oferta d’habitatge protegit i assequible 3. Millorar les condicions del parc d’habitatge construït 4. Fomentar el lloguer del parc d’habitatge privat 5. Intervenir en les disfuncions socials del mercat immobiliari 6. Innovar en la construcció, promoure la sostenibilitat en l’edificació i l’ecoeficiència 7. Proximitat i atenció a la ciutadania. Participació ciutadana Més enllà dels elements anteriors, la principal novetat del Pla és la voluntat d’esdevenir una veri- table estratègia d’inclusió residencial, és a dir, d’interconnectar les polítiques d’habitatge amb les polítiques municipals d’inclusió social i acció contra la pobresa, per mitjà de programes concrets d’habitatge social adreçats a col·lectius en risc d’exclusió. En l’elaboració del Pla d’Habitatge es va desenvolupar un important procés participatiu. Des de la Regidoria d’Habitatge es va vincular aquest procés participatiu al Consell de l’Habitatge Social de Barcelona i als col·lectius que l’integren. 14 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 15 La participació del Consell en aquest procés va ser continuada durant tot el període de treball d’elaboració del document, tant en la part de l’anàlisi i diagnosi com en la de l’elaboració dels pro- grames i estratègies d’actuació, tant generals com transversals. La implicació del Consell va tenir un doble vessant: la validació del procés participatiu i ser l’espai de debat i reflexió, del qual sorgí l’aportació de suggeriments per a l’elaboració del document de treball del Pla, el seu debat obert i l’aportació d’esmenes. En síntesi, el Pla 2008-2016 dibuixa un horitzó ambiciós i de gir social, tot situant la política d’habi- tatge en el cor del projecte d’una ciutat inclusiva i cohesionada, pensada i practicada des dels barris i amb la implicació d’una ciutadania activista i responsable. 16 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 17 Anàlisi valorativa El Llibre Blanc de l’Habitatge 2006 va constituir El Llibre Blanc, que va ser un dels principals ins- • Ampliar la reserva de sòl públic, evitant-ne la dels tres primers anys un esforç d’anàlisi de la dinàmica del mercat de truments emprats per elaborar el Pla d’Habitat- venda i subhasta. S’ha incorporat la permu- l’habitatge a la ciutat de Barcelona i de reflexió ge de Barcelona 2008-2016, va ser aprovat pel ta d’habitatges en venda a cooperatives; les del Pla d’Habitatge sobre els problemes que una forta conjuntura plenari de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2008. promocions d’habitatge nou de l’Ajuntament expansiva de preus immobiliaris plantejava a no es venen, són o bé de lloguer o bé de dret de Barcelona 2008-2016 l’accés assequible a l’habitatge de molts grups Passats tres anys d’execució, té interès avaluar en quin grau el Pla ha incorporat els objectius de superfície, mantenint la titularitat del sòl; en la perspectiva del Llibre socials de la ciutat. L’estudi es va dur a terme i ha dut a terme algunes de les recomanacions es constata així mateix que no es venen sòls tant des del punt de vista de la demanda com que es feien al Llibre Blanc. qualificats com a residencials. Blanc de l’Habitatge des del de l’oferta, i amb una perspectiva a llarg de Barcelona 2006 termini. La seva elaboració va comptar amb el La primera consideració que voldria fer és que, • Garantir l’accés transparent a l’habitatge de suport d’un grup pluridisciplinar d’experts, es- de la mateixa manera que succeeix amb el Lli- protecció. S’observa que s’ha posat en marxa sent conduït de forma molt participativa. Antón Costas bre Blanc, el Pla va ser elaborat abans de la crisi el Registre unificat de sol·licituds d’HPO i que financera i econòmica de 2008, però els seus s’han adjudicat ja més de 2.000 habitatges. Catedràtic d’Economia de la Universitat El Llibre Blanc es va concloure amb la identifica- de Barcelona ció d’una sèrie d’objectius prioritaris en matèria objectius i actuacions han mantingut la plena • Donar prioritat a la recuperació tant d’habi- Director del Llibre Blanc de l’Habitatge d’habitatge i amb la proposta de línies d’acció vigència en aquests tres anys. tatges com de zones o barris degradats. Els adreçades als responsables de la política d’ha- En segon lloc, i sense entrar en el detall, l’anàlisi resultats mostren que s’ha incrementat la bitatge. Aquests objectius i accions apuntaven, dels documents relatius a l’evolució i balanç del zona de les ARI amb ajudes específiques a per una banda, cap a la consolidació d’algunes Pla en aquests tres anys de vigència permeten la rehabilitació i s’han implementat en nous polítiques que ja estaven en marxa, i, per l’altra, avaluar en quina mesura algunes de les línies barris programes específics i integrals deri- assenyalaven la necessitat d’endegar nous pro- d’acció que es recomanaven en el Llibre Blanc vats de la Llei de Barris. Potser és necessari un grames orientats a donar resposta a les noves han estat incorporades al Pla i han donat els esforç encara més gran en el desenvolupa- necessitats socials com, per exemple, el manteni- seus primers resultats. En aquest sentit, voldria ment de nous barris com el de la Marina de la ment de les funcions residencials del patrimoni destacar els resultats assolits en els següents Zona Franca i el del Bon Pastor. immobiliari existent a la ciutat. objectius del Llibre Blanc: • Donar prioritat als programes de rehabilitació. El Llibre Blanc va ser elaborat en un escenari ex- • Adaptar les polítiques a les diferents neces- S’ha endegat la convocatòria pública per a to- pansiu, anterior a la profunda crisi que afecta el sitats. Els resultats d’aquests tres anys mos- tes les ajudes, i s’ha posat en marxa el progra- sector immobiliari des de 2008. No obstant això, tren que s’ha ampliat notablement l’oferta ma per a la instal·lació d’ascensors amb uns les seves prioritats respecte a les necessitats i els d’habitatge assequible mitjançant l’habitat- resultats destacables. També s’observa que problemes socials en l’accés a l’habitatge, i tam- ge dotacional, les reserves per a contingents s’han incrementat de forma important les bé respecte als objectius i actuacions recomana- especials, el parc públic d’habitatge social i la ajudes dirigides a aquest objectiu. des per a les polítiques municipals d’habitatge, venda de drets de superfície i altres alternati- Aquests resultats mostren, al meu parer, una no han estat afectades per la crisi. Ans al con- ves d’habitatge assequible. elevada coherència entre el Llibre Blanc i el Pla trari, han adquirit fins i tot més vigència. Això és d’Habitatge. degut a què els problemes d’accés a l’habitatge • Consolidar la xarxa d’oficines. Actualment ja assequible s’han intensificat com a conseqüèn- hi ha una oficina per districte, i inclouen no- cia de, per una banda, els efectes restrictius que ves funcions, com la de funcionar com a fines- la crisi financera ha tingut sobre l’accés al crèdit treta única per a tots els temes d’habitatge. hipotecari; i, per l’altra, a l’impacte que la crisi fi- nancera està tenint sobre els ingressos dels col- • Atendre les necessitats específiques de les lectius socials més dèbils com a conseqüència persones grans. S’ha consolidat i ampliat el de l’atur i les reduccions salarials. programa d’apartaments amb serveis per a les persones grans. 18 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 19 Augmentar el Els set eixos del Pla sòl destinat d’Habitatge a l’habitatge Augmentar el sòl destinat a l’habitatge assequible assequible Atendre la demanda social d’habitatge, incrementant i diversificant l’oferta Millorar les condicions del parc d’habitatge construït Fomentar el lloguer del parc privat d’habitatge Intervenir en les disfuncions socials del mercat immobiliari Innovar en la construcció, promoure la sostenibilitat i l’ecoeficiència Proximitat i atenció a la ciutadania. Participació 20 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 21 1 Augmentar el sòl destinat a l’habitatge assequible En els tres primers anys hem impulsat el planejament del 52% d’habitatges previstos al Pla La gestió com a eina d’execució del planejament i obtenció de sòl Hem generat 246.290 m2 de sòl i 1.070.000 m2 de sostre d’habitatge protegit En el planejament aprovat, més d’un 40% del sostre d’habitatge es destina a habitatges amb algun tipus de protecció 22 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 23 Barcelona té una limitació física, ja que no disposa de sòl urbanitzable i pràc- ticament tot el sòl del terme municipal és urbà. Aquest fet, que impossibilita créixer en extensió, dóna una gran importància al planejament i a la gestió ur- banística de renovació urbana com a instruments per fer aflorar sòl i sostre per atendre la nova demanda d’habitatge. Per tal de complir amb l’objectiu d’augmentar el nombre de promocions desti- nades a habitatge assequible, s’han impulsat els processos de planejament i de gestió que han de facilitar l’obtenció de sòl residencial per a habitatge protegit, en els seus diferents règims (especial, general i concertat), i per a habitatge do- tacional públic en els sòls de sistemes qualificats d’HD/7. Nous planejaments amb reserves de sostre per a habitatges protegits El text refós de la Llei d’urbanisme estableix les obligacions de reserves per a la construcció d’habi- tatges de protecció pública: com a mínim, el sòl corresponent al 20%, destinat a règim general i es- pecial, i al 10%, destinat a preu concertat, de l’increment del sostre residencial de nova implantació. En tots els nous desenvolupaments urbanístics que ha portat a terme l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet una reserva de més del 40% del sostre dedicat a habitatge per a habitatges amb algun tipus de règim de protecció, tal i com preveu el Pla d’Habitatge de Barcelona. 24 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 25 Actuacions en planejament i gestió A continuació, es detalla el potencial d’habitatge protegit i dotacional en els principals planeja- ments i el seu estat de desenvolupament actual: El resultat d’aquests tres primers anys de vigència del Pla d’Habitatge ha estat l’aprovació definiti- Planejaments prioritaris previstos Potencial d’HPO Modificació potencial Habitatge amb va de diversos plans que en el seu conjunt han generat 246.390 m2 de sòl per a habitatge protegit, al Pla d’Habitatge 2008-2016 previst al Pla d’HPO planejament AD Pendent és a dir, un 58% de l’objectiu del Pla en el termini 2008-2016, i prop de 1.070.000 m2 de sostre, que MPGM estació Rodalies 200 150 150 és un 43% de l’objectiu del Pla en els seus nou anys de vigència. PERI Polvorí 100 99 99 Sòl (m2) Sostre (m2) Nombre d’habitatges MPGM Primer Cinturó 100 141 141 Habitatge protegit-règims Previsió Pla especial, general i concertat 340.000/380.000 2.100.000/2.500.000 24.000/27.000 MPGM La Trinitat Nova 600 595 595 d’Habitatge 2008-2016 MPGM Can Batlló–La Magòria 600 607 607 Habitatge dotacional 82.000/96.000 360.000/420.000 6.000/7.000 MPGM Plaça de les Glòries, entorns 600 559 105 454 Impulsats Habitatge protegit-règims (promocions especial, general i concertat 213.654 943.655 10.712 MPGM habitatges nous dotacionals 700 625 471 154 2008-2016) a 31/12/2010 Habitatge dotacional 32.636 125.737 1.807 MPGM Bon Pastor 600 623 623 Compliment sobre previsió del Pla 58% 43% 42% MPGM 22@ 2.000 2.682 2.425 257 MPGM Colònia Castells 300 309 309 Aquest nou sostre programat en el planejament permet el desenvolupament de 12.519 habitatges MPGM Hospital Militar–La Farigola 250 190 190 protegits. Aquesta xifra representa un 52% de l’objectiu del Pla, que en el període 2008-2016 pre- MPGM La Vall d’Hebron i entorns 650 640 434 206 veia impulsar 24.000 habitatges. (Teixonera i la Clota) Les tipologies dels habitatges nous impulsats en el planejament són diverses: MPGM Torre Baró 700 710 710 MPGM Casernes de Sant Andreu 1.200 1.204 504 700 Habitatge HPO protegit Venda/Dret de Reallotjats Remodelació barris Habitatge Total MPGM Roquetes PAU 1 150 140 140 concertat superfície/Lloguer (venda i lloguer) (venda i lloguer) dotacional MPGM Sant Andreu–La Sagrera Impulsats 1.297 7.557 494 1.364 1.807 12.519 (Colorantes II, Entorns Sagrera, Prim, 2008-2010 Can Portabella i dotacional Ferran 3.000 3.169 2.565 604 Junoy i Ciutat d’Asunción) MPGM La Marina de la Zona Franca + MPGM c/ Motors, 2-40 6.400 6.156 1.542 4.614 MPGM Meridiana Sud 450 335 90 245 ARE Vallbona 1.200 1.343 0 1.343 Transformació solar antiga presó de Trinitat Vella i entorns 500 407 0 407 MPGM La Verneda Industrial– Torrent d’Estadella 3.800 En estudi MPGM Front Marítim de la Barceloneta 100 En estudi Total 24.200 20.684 11.700 8.984 Àmbit de Can Batlló Àmbit de la presó de Trinitat Vella 26 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 27 Ecobarri al sector de Vallbona Les actuacions en matèria de gestió urbanística s’han centrat en tres objectius clau: Així, la gestió de sòl executada ha permès l’actuació en àmbits urbans com: Plaça Maragall i promocions d’habitatge protegit a • Desenvolupament prioritari per a la creació de nous barris i/o àrees residencials en àmbits de • Europa/Anglesola. L’execució de la MPGM de l’entorn dels carrers Anglesola i Europa està possibi- l’entorn substitució de teixits obsolets o que completin els teixits existents de la ciutat i que afavoreixin litant alliberar els solars on es promocionarà habitatge nou i dotar-los de noves infraestructures una major cohesió social en tot el territori com ara el de la Marina de la Zona Franca, MPGM Plaça de serveis, com la incorporació d’una àmplia zona verda que s’annexarà al cas antic del nucli de de les Glòries i el seu entorn, MPGM Meridiana Sud, MPGM Sant Andreu–La Sagrera (sectors Colo- les Corts. rantes II, la Sagrera i Prim), MPGM de La Vall d’Hebron i entorns (Teixonera i la Clota), MPGM 22@. • Primer Cinturó. L’execució de les especificacions establertes a la MPGM del Primer Cinturó ha • La remodelació i renovació de barris amb l’objectiu de finalitzar aquestes millores urbanes durant permès la perllongació del carrer Teodor Llorente des de la ronda del Guinardó fins a la plaça el període de vigència del Pla: actuacions amb habitatge nou de substitució i urbanització a la Maragall, alhora que ha reordenat les parcel·les existents i ha dotat de noves infraestructures i Trinitat Nova, el Bon Pastor i el Polvorí, ja en la fase final, i l’impuls que s’està donant a la Colònia nova urbanització tot l’àmbit d’actuació. Les famílies afectades han estat reallotjades en els ha- Castells i a Hospital Militar–La Farigola. bitatges nous i s’han indemnitzat els drets posseïts. • Actuacions per a la transformació de grans solars per canvi d’ús de l’activitat afavorint la creació L’actuació es complementa amb una gran illa d’equipaments on s’inclou, a més, la renovació del d’habitatge nou assequible, nous equipaments i espais verds; així s’està actuant, per exemple, mercat amb una nova instal·lació i habitatges nous de protecció oficial. en les antigues Casernes de Sant Andreu, en el solar de l’antiga presó de Trinitat Vella i els seus entorns, o en molts altres emplaçaments en compliment de les especificacions establertes en el planejament vigent. 28 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 29 Les actuacions al barri de Porta i al Sector 1 de Torre Baró permeten la creació d’habitatge nou • Barri de Porta. L’execució del Pla Especial de Reforma Interior del Barri de Porta, al Districte de Nou • Illa Fòrum. L’arribada del tramvia per la Diagonal a aquesta zona de la ciutat ha comportat una trans- A la esquerra: Reordenació La gestió de sòl és Barris, està permetent l’ordenació de les parcel·les existents, regularitzant les façanes dels nous formació urbanística important. La gestió de sòl ha permès l’alliberament de sòl per a la construcció viaria a l’Illa Fòrum. A la l’eina d’execució als dreta, plaça de la Primavera vials i permetent la creació d’habitatge nou en un ampli procés de gestió de sòl que es troba en de tres illes d’habitatges nous, la creació de nous carrers i la urbanització d’espais d’interior d’illa. i promocions d’habitatge més de 240.000 m2 les darreres fases d’execució. protegit a l’entorn generats pel • Pla Especial de Reforma Interior de Santa Coloma. L’execució de la gestió de sòl d’aquest àmbit ha planejament aprovat La creació d’habitatge nou, la connexió dels vials, la creació de noves zones verdes, l’ampliació de permès la transformació d’un espai de la zona nord de la ciutat que, conjuntament amb altres les xarxes de subministrament de serveis i la nova urbanització han transformat aquest barri, tot actuacions a l’entorn, com són l’Avinguda de Santa Coloma, el PERI de Trinitat–Madriguera o l’ano- actualitzant els usos i els serveis de què ara disposa. menada Porta Trinitat, han possibilitat complementar urbanísticament aquesta zona de la ciutat. • Barri de Torre Baró. L’execució de la gestió urbanística del Sector 1 del planejament aprovat per al Barri de Torre Baró, al Districte de Nou Barris, ha permès posar a disposició del promotor els solars Altres actuacions en gestió de sòl: destinats a la construcció d’habitatge nou de protecció. • Estació de Rodalies • Hospital Militar • Lanzarote/Residència La promoció d’un elevat nombre d’habitatges de protecció, la connexió dels nous vials, la urbanit- • Sector Gòtic sud • Lepanto/Lisboa • Perú–Pere IV zació de les zones verdes generades i la dotació de serveis al barri de Torre Baró compleixen amb • Arc del Teatre i Lancaster • La Clota • Campus Audiovisual les especificacions establertes al planejament aprovat. • Hostafrancs • Roquetes • Parc Central • El Polvorí • Turó de la Peira • PERI Diagonal Poblenou • Can Batlló • Pg. Valldaura • Illa delimitada pels carrers Cristóbal de • Poble Sec • La Trinitat Nova Moura/Veneçuela/Maresme/Puigcerdà • La Marina de la Zona Franca • El Bon Pastor • Illa Bolívia/ciutat de Granada/Sancho • Colònia Castells • Casernes de Sant Andreu de Ávila/Badajoz Fàbrica Pons • Vores de Via Augusta • Entorns Sagrera • Illa La Escocesa 30 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 31 Manteniment de la propietat pública del sòl Tenint en compte el cost que comporta l’obtenció de sòl a la nostra ciutat, s’han prioritzat fórmules que garanteixin mantenir-ne la propietat, com ara la construcció d’habitatges en dret de superfície i les permutes. La nova figura del dret de superfície La producció d’habitatge nou que du a terme directament l’Ajuntament, mitjançant el Patronat El PMHB és el principal Municipal de l’Habitatge de Barcelona, s’està fent únicament en règim de lloguer i en dret de su- promotor dels perfície amb l’objectiu de garantir el manteniment de la propietat pública del sòl, tal i com preveia habitatges en dret de el Pla d’Habitatge. superfície i en règim de lloguer El dret de superfície és una figura prevista a la normativa urbanística, a la Llei del dret a l’habitatge i al Codi Civil de Catalunya que permet mantenir, respecte d’un habitatge i de forma temporal, la propietat separada, d’una banda, del sòl, i de l’altra, de l’edificació. c/ Pujades, 314 L’Ajuntament de Barcelona ha proposat i posat en marxa aquesta figura de tinença de l’habitatge Promoció en sòl facilitat amb el convenciment que l’Administració ha de prioritzar l’allotjament per damunt de la propietat. per l’Ajuntament de Barcelona. Dels 109 habitatges, 34 han estat A més, les dificultats de gestió i de cost per obtenir sòl a la ciutat de Barcelona posen més en relleu destinats al Fons de la importància de la titularitat pública del sòl per garantir el seu destí social. Lloguer Social Des de l’Ajuntament hem apostat clarament pel dret de superfície com a instrument per oferir un habitatge digne a les persones amb menys recursos econòmics sense que això signifiqui una des- Manteniment del patrimoni municipal. Permutes per habitatge capitalització pública ni una reducció de la capacitat futura d’intervenció pública en el mercat de l’habitatge. En aquest sentit, també s’ha potenciat la cessió de sòl sota condicions d’ús de l’habitatge Pel que fa a les permutes de sòl a canvi d’habitatge ja construït que destinem al Fons de Lloguer en dret de superfície per part d’altres operadors públics (REGESA) i operadors privats de caire social. Social, dels 355 habitatges que impulsen les cooperatives de la FAVB, 101 habitatges seran lliurats a l’Ajuntament. La publicació del Patronat Municipal de l’Habitatge, Qüestions d’Ha- bitatge, en el número 17, “El dret de superfície: Un nou règim de ti- Estat a 31 desembre Habitatges Adreça nença per a l’habitatge protegit a Barcelona”, va analitzar i recollir de 2010 Total Cooperativa Ajuntament els principals trets que defineixen el dret de superfície, des de la vi- Finalitzats Pujades, 314-324 109 75 34 sió de l’Administració, des de l’àmbit registral i des de la universitat. Almogàvers, 215 94 61 33 Almogàvers, 199-205 64 56 8 En construcció Pamplona, 112 24 15 9 Bolívia, 202-204 16 11 5 Ciutat de Granada, 44 20 16 4 Llicència en tràmit Fluvià, 136-138 28 20 8 Total 355 254 101 Tenint en compte que el Pla preveia a la seva finalització obtenir uns 250 habitatges mitjançant aquest mecanisme, els 101 habitatges actuals representen ja un nivell d’execució del 40%. 32 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 33 La creació d’un nou barri: la Marina del Prat Vermell La Modificació del Pla General Metropolità La Marina del Prat Vermell és, actualment, una zona de la ciutat de perfil industrial on conviuen naus, magatzems, solars amb usos variats i un petit nucli d’habitatges. Properament, aquesta àrea amb predomini de sòl industrial es convertirà en una zona amb nous espais mixtos de residència i activitat econòmica. La Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca (MPGM), aprovada l’1 de juny de 2006, regula la transformació dels usos existents. El model urbanístic del nou barri de la Marina respon al principi de sostenibilitat i persegueix els objectius següents: • Assolir un barri d’un alt grau de cohesió social, amb habitatges de diferents règims de protecció, habitatges lliures i habitatges dotacionals. • Completar la xarxa viària i reurbanitzar l’àmbit mitjançant la implantació de nivells d’urbanitza- ció adequats a les noves necessitats. • Incorporar una elevada dotació d’equipaments comunitaris públics i d’espais lliures. • Possibilitar un barri de bona qualitat mediambiental i fomentar l’edificació ecoeficient. • Fer compatible l’activitat econòmica amb la residencial. • Establir les condicions adequades per a una mobilitat sostenible. El nou barri tindrà gairebé 11.000 El planejament abasta una superfície de 798.027 m2, que engloba un “Àmbit de Transformació” de habitatges i ocuparà 750.339 m2 i el Passeig de la Zona Franca, eix cívic vertebrador de la transformació que garanteix la aproximadament continuïtat urbana amb els barris contigus. Implicarà la creació d’1.184.657 m2 de sostre, destinant 80 hectàrees de un 26,63% a activitats econòmiques i un 73,37% a habitatge, amb un potencial de 10.865 habitatges, terrenys que avui dels quals 5.161 seran protegits i 5.704 lliures, a més d’uns 1.000 habitatges dotacionals potencials. són majoritàriament Aquesta transformació urbanística es concreta en 14 sectors, a desenvolupar pels corresponents industrials plans de millora urbana. BAGURSA va rebre l’encàrrec municipal de desenvolupar la transformació urbanística de la Marina del Prat Vermell, és a dir, la coordinació de la redacció dels plans de millora urbana amb els documents de gestió urbanística, la redacció dels projectes d’urbanització, l’execució dels projectes de reparcel- lació i la de les obres d’urbanització dels diferents sectors que configuren l’àmbit de transforma. 34 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 35 El Pla Especial d’Infraestructures Desenvolupament dels sectors de planejament El Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca (PEI), aprovat el 26 d’octu- Dels 14 sectors de planejament, hi ha 6 sectors que no han iniciat cap tràmit de transformació i 8 que bre de 2007, concreta i planifica la renovació de les infraestructures i de l’espai públic per desenvo- sí han iniciat el procés de transformació. D’aquests últims, hi ha 4 sectors en estudi del planejament lupar-hi uns serveis d’alt nivell adequats a les noves demandes. derivat, 2 sectors amb el planejament derivat en tràmit i 2 sectors amb el planejament derivat aprovat. Les innovadores actuacions que es plantegen contemplen les estratègies següents: Els sectors que han iniciat alguna mena de tràmit són els següents: • Una visió integral: determinació i solució integral de les necessitats per a cada servei. Sector 8 Sector 10 Sector 3 Sector 14 • Una nova estructuració del transport públic de bus i metro, bàsics en el nou model de ciutat. Reparcel·lació Reparcel·lació • Un nou model viari de gestió del trànsit i de circulació: es possibilita una major fluïdesa, penetració Gestió per cooperació compensació i ús del transport públic, així com la implantació d’una Zona 30. m2 sòl 50.443 m2 70.044 m2 45.424 m2 94.055 m2 • Un model d’urbanització que organitza a l’espai públic els components urbans dels serveis que Sostre total 101.575 m2 156.753 m2 109.729 m2 131.967 m2 garanteixin la convivència de vianants, bicis i vehicles motoritzats i potenciï el caràcter homogeni Sostre habitatge 74.530 m2 115.017 m2 80.513 m2 96.864 m2 i unitari de barri. Sostre activitat econòmica 27.045 m2 41.736 m2 29.216 m2 35.143 m2 • Un model d’ordenació del subsòl flexible: basat en una malla completa de prismes de serveis pel Habitatges 932 1.438 956 1.210 subsòl de la via pública i al llarg dels carrers, permetent el pas de serveis troncals i de distribució. Habitatges protegits 443 683 478 575 • La internalització d’alguns serveis que en la ciutat ja construïda ocupen la via pública, com ara els Habitatges lliures 489 755 528 635 punts de la recollida de residus. Situació Aprovat definitivament Aprovat definitivament Aprovació inicial Aprovació inicial • Espais reservats dins de les illes per donar serveis als seus edificis, espais tècnics per a energia, telecomunicacions, etc. Aquests quatre sectors impliquen l’activació del planejament corresponent a més de 4.500 habi- • Unes xarxes potents de gran capacitat per donar serveis de telecomunicacions i energia i nous tatges potencials, cosa que es correspon amb més del 40% de l’habitatge previst a la Marina. serveis. • Una política d’aprofitament i gestió energètica que estableix l’ús d’energies alternatives amb respecte al medi ambient. Central de Generació d’Energies Complementàriament al desenvolupament del Pla Especial d’Infraestructures, l’Ajuntament de Els 4 sectors aprovats Barcelona ha apostat per la centralització en la generació de l’aigua freda i calenta. Així, es plan- corresponen al 40% de teja el barri de la Marina com el primer district heating que oferirà el servei de climatització per a l’habitatge previst a la ús domèstic aprofitant de forma pionera el fred residual de la regasificadora del port i la biomassa Marina municipal per a la xarxa de climatització i la generació d’electricitat. La nova central s’està construint on abans hi havia l’antiga central tèrmica de SEAT. El terreny està situat a l’interior d’un recinte tancat del Parc Logístic de la Zona Franca de Barcelona. En aquest sentit, el territori cobert és d’una gran rellevància estratègica, ja que es tracta d’un projecte inter- municipal que beneficiarà tant a la ciutat de Barcelona com a la de l’Hospitalet de Llobregat. 36 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 37 2 Atendre la demanda social d’habitatge incrementant i diversificant l’oferta 7.860 habitatges finalitzats o en construcció de diverses tipologies S’imposa la nova figura del dret de superfície amb 1.359 habitatges impulsats Entre finalitzats i en construcció es disposen de 1.206 habitatges dotacionals amb serveis per a la gent gran 38 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 39 La generació d’habitatge nou és un procés llarg i continuat. Això explica la pers- pectiva temporal del Pla d’Habitatge 2008-2016 i comporta la implicació de l’Ajuntament en la coordinació i seguiment de totes les fases, des de la redacció de nous projectes, la sol·licitud i atorgament de llicències, l’inici i acabament de les obres i, fins i tot, el lliurament posterior una vegada finalitzat el procés d’adjudicació. Promoció d’habitatge protegit Són diversos els operadors que participen en el Pla, dels quals destaquen de manera especial el Pa- Gairebé 8.000 tronat Municipal de l’Habitatge i els operadors públics REGESA i l’INCASÒL, que en conjunt desen- habitatges ja estan volupen prop d’un 75% de les promocions; també hi participen cooperatives de la FAVB i sindicals i finalitzats i/o en fundacions. construcció El Patronat Municipal de l’Habitatge és el promotor més important. Els darrers tres anys ha fet una inversió total en obra nova de 111,72 milions d’euros. De fet, l’import invertit s’ha incrementat any rere any fins arribar als 41.107.568,38 euros el 2010. La promoció d’habitatge nou protegit ha potenciat la construcció d’habitatges en dret de superfície i d’habitatges amb serveis per a la gent gran, i ha destinat habitatge dotacional als col·lectius més necessitats. També ha donat resposta a d’altres necessitats residencials i d’allotjament temporal per tal d’atendre situacions i col·lectius molt específics. Prenent com a referència la xifra que fixa el Pla d’Habitatge de 30.000 habitatges assequibles com el potencial d’oferta d’habitatge assequible («finalitzar 6.000 del període anterior, finalitzar 6.000 del nou període, 6.000 habitatges restaran en construcció, 6.000 més amb operador assignat a planejaments aprovats amb gestió de sòl feta, i finalment 6.000 amb planejament en gestió»), en el període 2008-2010, tot i les dificultats derivades de la situació econòmica que sens dubte ha afectat en diferent mesura tots els promotors, fins i tot els públics, el cert és que s’ha aconseguit donar-hi un impuls important. Dels 12.000 habitatges que el Pla d’Habitatge de Barcelona preveia que es finalitzessin entre els anys 2008 i 2016, ja se n’han finalitzat 3.948 i 3.913 més estan en procés de construcció. 40 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 41 Promocions d’habitatges Av. Escolapi Càncer, 2 62 habitatges amb protecció oficial 2008-2010 de venda Pl. Alfonso Comín, 11 REGESA S’han impulsat habitatges protegits a tots els districtes de la ciutat 66 habitatges de lloguer REGESA Habitatges amb protecció oficial Can Travi, 30 Av. Estatut de Catalunya, 1 Pg. Urrutia, 5 Av. Escolapi Càncer, 1 Acabats Tràmit llicència/redacció projecte 81 habitatges 120 habitatges 50 habitatges 99 habitatges En construcció/amb llicència Altres en estudi amb serveis per a en dret de superfície i amb serveis per de venda gent gran 12 per a reallotjats a gent gran REGESA PMHB PMHB PMHB Carles Riba, 17 20 habitatges dotacionals de lloguer INCASÒL Dr. Joaquín Albarrán, 1 48 habitatges dotacionals de lloguer Deià, 31 INCASÒL República Argentina, 102 12 habitatges 42 habitatges de venda i per a reallotjats 3 per a reallotjats PMHB Fundació Família i Benestar Trav. de les Corts, 334 58 habitatges per a reallotjats Pg. Torras i Bages, 137 INCASÒL 118 habitatges Còrsega, 363 en dret de superfície Badalona, 33 32 habitatges REGESA 31 habitatges amb serveis per a per a cooperativistes gent gran Coop. del Teu Barri PMHB St. Pere Mitjà, 81 Almogàvers, 107 Navas de Tolosa, 310 12 habitatges 102 habitatges 76 habitatges Tàrrega, 2 amb serveis per a gent 96 habitatges de lloguer per a cooperativistes de substitució per REGESA Por Font SCCL gran i 78 dotacionals de lloguer remodelació de barris Química, 2 PMHB PMHB 125 habitatges dotacionals de lloguer INCASÒL Fluvià, 94 72 habitatges en dret de superfície PMHB Encuny, 7 114 habitatges dotacionals de lloguer Proviure CZF Reina Amàlia, 33 28 habitatges en dret de superfície Sant Miquel, 2 Ciutat de Granada, 124 i 3 per a reallotjats 8 habitatges 88 habitatges PMHB per a cooperativistes de venda Projecte Habitat 2000 PMHB Camí Antic de València, 96 Fòrum illa A Pg. de l’Exposició, 16 76 habitatges 72 habitatges 20 habitatges amb serveis per a gent gran de lloguer en dret de superfície i i 88 dotacionals de lloguer PMHB 11 per a reallotjats PMHB PMHB 42 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 43 Habitatge protegit de diverses tipologies La promoció d’habitatge nou actua en dos camps bàsics i ben diferenciats: el d’habitatge nou per a segments de la població amb dificultats i el d’habitatge nou destinat als processos de remodelació El dret de superfície com i renovació urbana. a nou règim de tinença ja està en marxa De fet, la proporció d’habitatge nou de substitució es va reduint progressivament, de manera que actualment representa només un 15% del total dels habitatges nous impulsats. ESTAT DELS HABITATGES IMPULSATS A DESEMBRE DE 2010 Reallotjats/ Estat (dades a 31/12/2010) Habitatges Dotacional HPO Remodelació del barri Finalitzats 3.948 1.238 1.914 796 En construcció/amb llicència 3.913 1073 2.134 706 Planejament i gestió aprovats. Operador assignat 2.619 887 1.273 459 Planejament i gestió iniciats 8.044 520 6.677 847 Total 18.524 3.718 11.998 2.808 2.808 3.718 Illa Fòrum RESUM D’ACTUACIONS D’HABITATGE PROTEGIT 2008-2010 72 habitatges de lloguer PMHB Previsió Pla d’Habitatge 2008-2016 Habitatges impulsats a 31/12/2010 Compliment Finalitzat 12.000 3.948 33% En construcció 6.000 3.913 65% Planejament i gestió aprovats. Operador assignat 6.000 2.619 44% Dotacional Habitatge nou Planejament i gestió iniciats 6.000 8.044 11.998 Reallotjats/Remodelació del barri Total 30.000 18.524 62% Aquests anys s’ha implantat la nova tipologia del dret de superfície per tal d’adequar millor l’oferta DISTRIBUCIÓ PER DISTRICTE DELS HABITATGES FINALITZATS, EN CONSTRUCCIÓ I AMB PLANEJAMENT APROVAT a les condicions econòmiques de la demanda. 4,03% 0,94% Aquesta tipologia, juntament amb la d’habitatges amb serveis per a la gent gran, que promou el 16,69% Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona i que està molt consolidada a la ciutat, són clara- 33,28% Ciutat Vella ment les dues tipologies més representatives del model d’habitatge de Barcelona. 2,02% L’Eixample 1,41% Sants-Montjuïc En relació amb els habitatges dotacionals, el 22 de desembre de 2008 es va aprovar definitivament 1,53% Les Corts la MPGM per a la incorporació de sòls públics al sistema d’habitatges dotacionals, que modifica la Sarrià-Sant Gervasi normativa genèrica de la clau HD/7 i preveu la possibilitat de canvi de l’ús dotacional preexistent 6,38% Gràcia a un altre ús dotacional, entre els que s’inclouen els col·lectius altament vulnerables. D’aquesta Horta-Guinardó Nou Barris manera, es poden destinar habitatges dotacionals a altres persones socialment més vulnerables 13,17% Sant Andreu (dones víctimes de violència masclista, unitats de convivència amb vulnerabilitat social i econòmi- 20,56% Sant Martí ca, i persones amb discapacitat). 44 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 45 1. c/ Sancho de Ávila, 136 5. c/ Selva, 57 35 habitatges de lloguer 48 habitatges dotacionals protegit i 17 per a reallotjats REGESA PMHB 6. Cta. de Ribes, 101 56 habitatges en règim cooperativista Llar Unió Catalunya SCCL 7. c/ Ciutat de Granada, 124 88 habitatges de venda en règim general PMHB 5 1 6 7 2. c/ Sant Pere Mitjà, 81 8. Av. d’Escolapi Càncer, 4 12 habitatges de lloguer 38 habitatges de venda REGESA en règim general REGESA 3. c/ Química, 2 125 habitatges dotacionals INCASÒL 4. c/ Almogàvers, 107 102 habitatges en règim cooperativista Por Font SCCL 3 2 4 8 46 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 Camí Antic de València, 96 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 47 76 habitatges amb serveis per a gent gran i 88 dotacionals PMHB Lorem ipsum dolor sit amet, con- sectetur adipscing elit, seddiam nonnumy eiusmod tempor inci- dunt ut labore et doloremagna c/ Coure, 8 aliquam erat volupat. Ut emnin ad minimin veniami quis nostrud 70 habitatges amb serveis per a gent gran i 77 dotacionals PMHB Habitatges dotacionals amb serveis per a gent gran El Pla d’Habitatge preveu impulsar entre 2.000 i 2.500 habitatges nous d’aquesta tipologia. Els 911 impulsats durant el període 2008-2010 representen entre el 45,6% i el 36,4% de compliment. 925 habitatges amb Habitatges dotacionals amb serveis per Finalitzats En construcció Amb llicència, a gent gran en projecte Total serveis per a gent gran ja estan en Parc existent 609 609 funcionament Impulsats dins del Pla d’Habitatge 2008-2016 316 281 314 911 Total 925 281 314 1.520 29 96 189 Finalitzats 281 En construcció 925 Amb llicència Llicència en tràmit Projecte en redacció 48 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 49 Interior tipus dels habitatges amb serveis per a gent gran c/ Coure, 8 70 habitatges amb serveis per a gent gran i 77 dotacionals PMHB Una de les prioritats principals del Pla d’Habitatge de Barcelona és fomentar l’autonomia de la gent gran a través de la garantia d’un habitatge assequible i adaptat a les seves necessitats. Els habitatges dotacionals amb serveis per a gent gran són habitatges de lloguer protegits, en règim d’ús i habitació, amb serveis personalitzats de suport –sol·licitats pels usuaris mateixos als serveis socials– en funció de la seva situació personal. Tenen una superfície d’uns 40 m2 i s’adrecen a persones més grans de 65 anys que duguin una vida autònoma. El lloguer que s’aplica garanteix que els usuaris puguin disposar d’uns recursos propis d’almenys el 85% de l’indicador de renda de suficiència (IRSC), recollit a la Llei de prestacions econòmiques d’assistència social de la Generalitat de Catalunya, és a dir que el lloguer s’aplica en funció dels ingressos. La diferència resultant del lloguer se subvenciona a través de la Regidoria d’Acció Social i Ciutadania. Qui n’és el promotor i qui gestiona els serveis especialitzats? El Patronat Municipal de l’Habitatge és el promotor dels habitatges amb serveis per a gent gran a Barcelona, mentre que l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament és l’encarregada de gestio- nar els serveis que els habitatges proporcionen. Els objectius generals són oferir a les persones grans de la ciutat de Barcelona un habitatge adaptat, segur, confortable i integrat a la comunitat, amb el suport necessari, tant d’atenció directa (amb personal del centre) com indirecta (mitjançant teleassistència), que els faciliti el manteniment dels nivells d’autonomia personal el màxim de temps possible. El suport que s’ofereix manté l’usuari en contacte amb personal especialitzat les 24 hores del dia. Avantatges dels equipaments: • Serveis de suport d’atenció directa (personal) i indirecta (teleassistència) • Projectes de proximitat, integrat a la vida de barri • Accés de les persones amb menys recursos econòmics • Habitatge adaptat i segur 50 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 c/ Can Travi, 30 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 51 81 habitatges amb serveis per a gent gran PMHB Pg. Urrutia, 5 50 habitatges amb serveis per a gaent gran PMHB COM SÓN ELS HABITATGES I QUI SÓN ELS DESTINATARIS El PMHB és el Espai Consten d’un dormitori, sala d’estar, cuina i bany adaptat. Superfície útil aproximada de 40 m2. promotor dels Espais comunitaris habitatges per a Zona d’autobugaderia i estenedors. gent gran, mentre Habitatges que l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania Banys equipats amb una dutxa a ras del paviment per facilitar-ne l’accés i evitar caigudes. Peculiaritats tècniques dels gestiona els serveis habitatges Llum d’emergència per a l’orientació del llogater en cas de fallada en el subministrament elèctric. que els habitatges Alarma centralitzada en bany i dormitori, que permet donar avís en el supòsit d’incident. proporcionen Cuines equipades amb plaques elèctriques. Endolls situats a una alçada suficientment còmode del terra per evitar que la persona gran realitzi esforços innecessaris. Generals Consergeria. Neteja dels espais comuns. Autobugaderia. Altes d’aigua i llum a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona. Alta de la línia telefònica per a l’ús exclusiu del servei de teleassistència. Serveis de suport social Serveis gestionats per l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania Atenció social i individual als usuaris. de l’Ajuntament Facilitar el coneixement dels recursos del barri i ajudar en la seva utilització. Serveis de suport personal Actuacions de caire preventiu i contenció del deteriorament físic i psíquic dels usuaris. Neteja a fons de cadascun dels habitatges un cop al mes. Petit manteniment dels habitatges, sempre que la reparació no requereixi un professional especialitzat. Instal·lació i manteniment d’aparells de teleassistència en tots els habitatges. Coordinació de les actuacions amb els centres de serveis socials de la zona i altres serveis públics que puguin ser requerits pels usuaris. Persones grans amb carències d’habitatge o amb habitatge que tingui dificultats d’accessibilitat Destinataris i/o d’habitabilitat (solidesa o salubritat), que disposin d’un grau d’autonomia funcional per a les activitats bàsiques de la vida diària. Persones grans a partir de 65 anys. Persones amb unes condicions personals que garanteixin poder dur una vida autònoma. Criteris d’accés Persones que no disposin d’habitatge o que en tinguin un amb problemes d’accessibilitat i/o habi- tabilitat. Per accedir-hi cal estar inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barce- lona i complir amb els requisits. L’adjudicació es fa mitjançant un sistema de baremació. 52 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 53 c/ Reina Amàlia, 31 96 habitatges amb serveis per a gent gran PMHB c/ Còrsega, 363 Via Favència, 348 32 habitatges amb serveis 77 habitatges amb serveis per a gent gran per a gent gran PMHB PMHB c/ Navas de Tolosa, 310 76 habitatges amb serveis per a gent gran i 78 dotacionals PMHB 54 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 55 56 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 57 EMPLAÇAMENT DELS HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN PROMOCIONS ACTUALS D’HABITATGES PER A GENT GRAN 281 habitatges amb Emplaçament Nombre habitatges Districte serveis per a gent Habitatges en funcionament gran, inclosos al procés 1. Balboa (Pinzón, 12) 81 Ciutat Vella d’adjudicació per 2. Santa Caterina (Colomines, 3-5) 59 Ciutat Vella baremació iniciat al 3. Marquès de Campo Sagrado, 33, esq. (O.N.) 23 Eixample desembre del 2010 4. Marquès de Campo Sagrado, 35 (Reh.) 15 Eixample 5. Gran Via, 120-124 79 Sants-Montjuïc 6. Coure, 10 70 Sants-Montjuïc 7. Montnegre, 39 60 Les Corts 8. Marina (Taxdirt, 28) 65 Horta-Guinardó 16 9. Via Favència, 446-450 34 Nou Barris 14 10. Via Favència, 374-376 75 Nou Barris 23 19 11. Fernando Pessoa, 5 (Joan Torras, 49) 79 Sant Andreu 10 12. Concili de Trento, 23-29 39 Sant Martí 9 13. Concili de Trento II fase 39 Sant Martí 25 14. Pg. Urrutia, 5 50 Nou Barris 11 15. Camí Antic de València, 96 76 Sant Martí 16. Can Travi, 30 81 Horta-Guinardó Total 925 7 8 20 El mes de desembre del 2010 es va iniciar el procés d’adjudicació dels 281 habitatges en construcció 18 13 entre els inscrits al Registre mitjançant un sistema de baremació. 12 En construcció 5 24 22 21 17. Reina Amàlia 96 Ciutat Vella 4 18. Cibeles (Còrsega, 363) 32 Gràcia 6 15 17 19. Via Favència, 350 77 Nou Barris 3 2 20. Las Navas de Tolosa, 310 b i 312 76 Sant Andreu Total 281 1 Amb llicència i/o en projecte 21. Pere IV, 455 29 Sant Martí 22. Bolívia, 45 105 Sant Martí 23. Infanta Isabel, 9-11 36 Sarrià-Sant Gervasi 24. Viladomat, 142 59 Sant Andreu 25. Casernes de Sant Andreu 85 Sant Andreu Total 314 58 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 59 L’Ajuntament de Barcelona transmet a l’adjudicatari de l’habitatge el dret de superfície i, per tant, la propietat per a un període de 75 anys. L’Administració reté la propietat del sòl. Transcorreguts els El dret de superfície 75 anys, l’habitatge retorna al propietari del sòl. és el nou concepte de tinença i ús de L’Ajuntament garanteix la recompra de l’habitatge, segons el preu estipulat en cada moment, si el l’habitatge que titular el retorna dins dels primers 15 anys. La finalitat perseguida és incentivar-ne la rotació. impulsa l’Ajuntament Avantatges d’aquesta figura: • Permet mantenir la titularitat pública del sòl i, per tant, el seu destí social. • És una figura intermèdia entre el lloguer i la compra. • Es prioritza el valor d’ús de l’habitatge per sobre del valor d’inversió. • És una alternativa d’habitatge més assequible que la compra i que el lloguer, especialment per als joves. • Té una regulació civil molt desenvolupada, que permet blindar les limitacions de l’habitatge des de l’escriptura i amb inscripció al Registre de la Propietat, amb independència de la qualificació o desqualificació de l’habitatge des d’un punt de vista administratiu. • Permet controlar millor que la venda les transmissions ulteriors de l’habitatge. • La recompra de l’habitatge a càrrec de l’Administració en cas d’impagament de la hipoteca facili- ta la subrogació per part de les entitats financeres. • Dóna estabilitat a l’habitatge durant un període de 75 anys. c/ Fluvià, 94 • Durant aquest període, es pot deixar l’habitatge en herència, sense cap limitació. 72 habitatges en dret Habitatges nous amb dret de superfície de superfície • Permet accedir a l’habitatge amb unes quotes d’amortització del crèdit similars a les d’un lloguer PMHB L’objectiu, d’una banda, de mantenir la propietat pública del sòl i de definir un producte més adap- protegit, amb la diferència que després de 25 o 30 anys d’amortització ja no cal fer més tat als joves i a la demanda expressada a través del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protec- Pg. de l’Exposició, 16 pagaments. El lloguer, en canvi, s’ha de pagar sempre. 20 habitatges en dret ció Oficial de Barcelona, amb més garanties per als adjudicataris, i, de l’altra banda, la consolidació de superfície i 11 per a d’un mercat per sota del lliure, amb un important parc de gestió i titularitat pública, han impulsat • Durant els primers 15 anys, l’Administració garanteix la recompra. reallotjats l’Ajuntament a desenvolupar aquest repte: un nou concepte de tinença i ús de l’habitatge. PMHB • La quota d’amortització del préstec en el dret de superfície és constant (únicament subjecte a les La priorització del valor d’ús de l’habitatge per sobre del valor d’inversió, juntament amb la facilitat variacions del tipus d’interès), mentre que el lloguer s’actualitza amb l’IPC anualment. més gran per accedir-hi, fa pensar que el parc d’habitatges amb dret de superfície pugui tenir una • L’habitatge també es pot vendre, retornant-lo a l’Administració pel preu fixat en l’escriptura en rotació alta, més propera a la del lloguer que no pas a la de compra. Alhora, permet controlar millor cada moment. les transmissions ulteriors de l’habitatge. El Pla d’Habitatge preveia l’impuls de 2.000 habitatges en dret de superfície en nou anys. En els tres primers anys de compliment del Pla s’han impulsat 1.359 habitatges en dret de superfície. El principal promotor n’és el Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB). Tipologia Finalitzats En construcció Amb llicència Llicència Projecte en Planejament aprovat en tràmit redacció i operador assignat Dret de superfície 51 628 195 54 10 421 Total 1.359 60 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 61 Casernes de Sant Andreu UH5 c/ Reina Amàlia, 33 103 habitatges en dret 28 habitatges en dret de superfície de superfície i 3 per a REGESA reallotjats PMHB Casernes de Sant Andreu UH3 Av. de l’Estatut de Catalunya, 1 118 habitatges en dret 120 habitatges en dret de de superfície superfície i 12 per a reallotjats REGESA PMHB 62 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 63 PROMOCIONS EN DRET DE SUPERFÍCIE A DESEMBRE DE 2010 Habitatges a barris de remodelació i renovació urbana 269 habitatges en Emplaçament Districte Nombre habitatges La remodelació de barris dret de superfície Patronat Municipal de l’Habitatge ja tenen iniciat el Finalitzats i/o en construcció Les actuacions de remodelació són especialment importants en els polígons que van ser promo- procés d’adjudicació Pg. de l’Exposició, 16 Sants-Montjuïc 20 guts per l’Administració pública a la dècada dels seixanta, molts dels quals estan actualment ame- mitjançant el Registre naçats per greus patologies estructurals. L’operació de remodelació comporta la construcció d’ha- de Sol·licitants Carretes, 48-58 Ciutat Vella 31 bitatges nous de substitució. En tots els casos, l’Ajuntament l’acompanya d’una actuació integral d’Habitatge amb Fluvià, 88 Sant Martí 72 d’urbanització i de millora de l’espai públic, amb la qual cosa s’aconsegueix una transformació del Protecció Oficial de Roc Boronat, 98-112 Sant Martí 95 barri important. Barcelona Av. de l’Estatut de Catalunya, 1 Horta-Guinardó 120 Habitatges Habitatges Av. de l’Estatut de Catalunya, 43 Horta-Guinardó 140 Barri nous Abans 2004 2004-2007 2008-2010 afectats Operador Propers habitatges El Bon Pastor 916 Josep Pla/Pere IV Sant Martí 54 Executat 342 152 190 Rodalies-Renfe Ciutat Vella 75 En execució 161 161 784 PMHB Pl. Isabel Vila, 1-2 Sant Martí 68 Pendent 413 Altres promotors, REGESA Sud-oest del Besòs 429 En construcció Executat 429 176 130 123 Pg. Torras i Bages, 137 Sant Andreu 118 En execució 410 INCASÒL Pg. Torras i Bages, 141 Sant Andreu 103 Pendent Total 896 La Trinitat Nova 995 Altres promocions en programa(1) Executat 459 60 189 210 En execució 45 45 860 INCASÒL Glòries L’Eixample 90 Pendent 491 Marina Zona Franca Sants-Montjuïc 109 El Polvorí 521 Entorns Can Batlló Sants-Montjuïc 189 Executat 422 236 111 75 Perú/Pere IV Sant Martí 45 En execució 50 50 506 INCASÒL/REURSA Maresme Sant Martí 34 Total 463 Pendent 49 Total 2.861 472 582 854 2.560 (1) El nombre d’habitatges és aproximat 64 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 65 El Bon Pastor La remodelació del Bon Pastor és una de les actuacions més importants que s’està duent a terme a Barcelona, ja que contempla la substitució de 784 cases barates, amb problemes d’humitats i po- ques condicions d’habitabilitat, per un nou barri de més de 900 habitatges construïts pel Patronat Municipal de l’Habitatge amb criteris sostenibles i d’estalvi energètic. L’actuació consta de cinc fases, dues de les quals ja s’han finalitzat: els 152 habitatges corresponents a la primera fase es van lliurar l’any 2006, i els 190 corresponents a la segona el desembre de 2010. D’altra banda, ja s’han redactat els avantprojectes dels 161 habitatges previstos a la tercera fase. Habitatges Fases Blocs Inici Final 342 habitatges de Nombre Superfície m2 substitució estan Fase 1 A 2004 2006 152 55-96 finalitzats al barri del Bon Pastor Fase 2 C1, D1, D2 i E1 2008 2010 190 52-90 Fase 3 E2, F1 i F2 En projecte executiu 161 Fase 4 G1, G2, H1, H2, I1 i I2 245 En programa Fase 5 H3, J1, J2 i J3 168 Total 916 La urbanització, duta a terme per la societat municipal BAGURSA ha tingut per objecte la redefi- nició i millora de l’espai públic, amb la definició de noves seccions de vials, l’establiment de noves àrees per a vianants i la millora de l’accessibilitat, mitjançant l’eliminació de les barreres arquitec- tòniques que hi havia a nivell de paviments. S’han emprat materials de llarga durada i baix manteniment. S’ha renovat l’enllumenat, millorant la capacitat lumínica d’acord amb els criteris d’estalvi energètic, i el clavegueram. També s’ha instal- lat mobiliari urbà nou; s’han implantat sistemes de recollida pneumàtica de residus i s’han millorat les xarxes de subministrament de serveis amb el soterrament de les línies aèries. La inversió realitzada en totes les fases d’urbanització és de l’ordre de 8 milions d’euros. L’àmbit d’actuació de les obres té una superfície de 20.480,90 m2. El 3 de juny de 2010, l’Associació Catalana de Promotors Públics de Sòl i Habitatge (AVS Catalunya) va reconèixer l’actuació desenvolupada pel Patronat Municipal de l’Habitatge en la remodelació del Bon Pastor atorgant-li el premi a la millor actuació integral, que distingeix una actuació residencial realitzada amb l’esforç i participació de diferents actors des d’una perspectiva global. 66 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 67 Obres d’urbanització a la Esquema de les fases de primera fase dels habitatges construcció dels habitatges de substitució de les cases del Bon Pastor barates del Bon Pastor Projecte d’urbanització 68 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 69 c/ Cristóbal de Moura, 244 64 habitatges protegits Sud-oest del Besòs Les obres d’urbanització INCASÒL La intervenció a Sud-oest del Besòs, polígon construït amb biguetes aluminoses, forma part del pro- L’actuació urbanística inclou dotar el barri de noves infraestructures, actualitzar i implantar nous grama de remodelació de barris de Barcelona subscrit pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Ca- serveis i renovar integralment l’espai urbà entre els carrers d’Alfons el Magnànim, Llull, Perpinyà i Al 2010, ja s’han talunya i l’Ajuntament de Barcelona l’any 1995. Bona part de les intervencions es deriven a l’INCASÒL, Bernat Metge. finalitzat els 429 habitatges de que fa un encàrrec de gestió a REURSA. BAGURSA s’ha encarregat de l’arranjament dels espais interiors de tota la zona –com ara la supressió substitució previstos a El projecte contempla la substitució d’uns 400 habitatges existents per 429 de nous. La rehabilita- de les barreres arquitectòniques i la millora de l’accessibilitat per als vianants–, la renovació de l’en- Sud-est del Besòs ció de la resta dels edificis del barri, amb 1.862 habitatges, l’assumeix el Patronat Municipal de l’Ha- llumenat i del mobiliari urbà i la millora de l’espai verd existent, introduint una jardineria amb criteris bitatge de Barcelona. L’actuació de rehabilitació s’emmarca també dins del Pla de Barris aprovat per de sostenibilitat que contempla la plantació de 287 arbres nous i 2.340 arbusts. la Generalitat de Catalunya a la convocatòria de l’any 2008. Pel que fa als serveis, s’ha instal·lat una nova xarxa de reg d’aigües freàtiques, s’ha renovat el col- lector d’Alfons el Magnànim i s’ha incorporat la recollida pneumàtica de residus urbans. LA RENOVACIÓ ESTÀ ESTRUCTURADA EN TRES FASES La remodelació del barri ha comportat, a més, la construcció d’un aparcament subterrani al carrer Fases Blocs Final Habitatges Cristóbal de Moura i de la nova línea del tramvia que transcorre pels carrers Cristóbal de Moura i 1B 2001 88 Fase 1 Alfons el Magnànim. 2B 2002 88 3B 65 La inversió realitzada ha estat de 14.531.565,72 euros i s’ha intervingut en un àmbit de 99.386 m2. Fase 2 2004 4B 65 6B 2008 59 Fase 3 7B 2010 64 Total 429 70 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 71 La Trinitat Nova Els habitatges en mal estat i sense serveis, la manca d’infraestructures i la necessitat de millorar l’ac- cessibilitat de l’entorn i les connexions amb la resta de la ciutat han estat els motius pels quals s’ha fet una actuació integral al barri de la Trinitat Nova. El procés, que comporta la substitució de 861 habitatges, finalitzarà amb gairebé 1.000 habitatges construïts, dels quals 459 ja han estat lliurats. HABITATGES DE SUBSTITUCIÓ PROMOGUTS PER L’INCASÒL Ja s’han lliurat 459 Unitat d’Actuació Blocs/Àmbit Inici Final Habitatges habitatges protegits 1 Chafarinas 2001 2003 60 de substitució a la 2 Aiguablava 2003 2005 189 Trinitat Nova Bloc C 2006 2009 102 Bloc B fase 1 2007 2009 80 Bloc B fase 2 2009 2010 28 Total lliurats 459 Bloc G fase 1 2010 En obres 45 Bloc D 103 3 Amb llicència Bloc E 96 Bloc G fase 2 40 Bloc F Llicència en tràmit 25 Bloc I 76 Bloc A 59 En programa Bloc H 92 Total 995 BAGURSA ha executat la gestió de sòl en conveni amb REGESA, així com les obres d’urbanització per a la dotació de nous serveis als habitatges i per millorar la mobilitat de la zona. La inversió realitzada en la urbanització ha estat 7.950.223,41 euros i s’ha intervingut en un àmbit de 13.907 m2. Una part de la urbanització i dels programes de cohesió social a la Trinitat estan subvencionats pel Fons Europeu FEDER. 72 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 73 El Polvorí REURSA, mitjançant un encàrrec de gestió de l’INCASÒL, ha construït els habitatges de substitució d’aquest barri, segons els convenis signats el 1995 entre el Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament per a la remodelació de barris de Barcelona. El procés iniciat el 1997 ha substituït 510 habitatges i 16 locals comercials per habitatges nous de protecció oficial. HABITATGES DE SUBSTITUCIÓ PROMOGUTS PER A L’INCASÒL Fase/UA Bloc Inici Final Habitatges 472 habitatges ja Fase Metalco 1995 1997 124 estan finalitzats i/o en Fase I A-G 1999 2001 112 construcció UA 1 Guadalquivir, 1 2002 2004 111 UA 4 Guadalquivir, 2 2005 2008 66 UA 6 Segura, 2 2005 2008 9 UA5 fase 4 Bloc 1 2008 2011 20 UA5 fase 4 Bloc 2 2008 2011 30 UA5 fase 5 Bloc 1 15 UA5 fase 5 Bloc 2 Amb llicència 16 UA3 fase 5 Bloc 3 18 Total 521 Les obres d’urbanització Ateses les característiques d’aquest barri, situat al costat d’una pedrera, els projectes d’urbanització de BAGURSA s’han adreçat a millorar l’accessibilitat i a connectar la part baixa del barrri amb la zona central, que és on es troben els equipaments i els habitatges nous. Per salvar el desnivell que hi ha, s’han instal·lat escales mecàniques i fixes i també rampes adaptades. La substitució de les xarxes de subministrament de serveis i els nous espais de vials i verds urbanitzats completen l’actuació. La inversió realitzada ha estat de 4.586.297,93 euros i s’ha intervingut en un àmbit de 11.770,18 m2. 74 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 75 La renovació urbana L’aposta per la regeneració del teixit urbà obsolet és una de les principals línies del Pla i durant aquest període s’han impulsat actuacions de renovació urbana importants que, bé per les caracte- rístiques dels seus habitatges, bé per la seva configuració, han esdevingut àrees que requerien una forta intervenció urbanística. És el cas de les àrees d’Hospital Militar–Farigola, la Colònia Castells i Torre Baró, entre d’altres. També s’han recuperat, atès el canvi d’ús de l’activitat, solars importants com el de les Casernes de Sant Andreu, que incorporen un volum molt destacable d’habitatges nous protegits, nous equipa- ments i espai públic. La nova Avinguda de Vallcarca El projecte de l’Avinguda de Vallcarca respon a una intervenció de creació d’habitatge a partir de la MPGM d’Hospital Militar. La nova Avinguda de Vallcarca s’entén com un aglutinador urbà exempt de barreres arquitectòniques que conserva i millora la xarxa viària de trànsit rodat i sobretot mi- llora la mobilitat dels vianants. L’execució de les actuacions aïllades d’expropiació per part de la societat pública BAGURSA va per- metre alliberar els sòls destinats a l’habitatge de protecció per a reallotjament, així com la resta de solars previstos. El Patronat Municipal de l’Habitatge és l’encarregat de la construcció dels habitatges nous, dels quals 42 ja estan acabats. Barri Habitatges 2008-2010 % Habitatges afectats Operador Hospital Militar Executat 42 42 22 En execució — — 0 242 Patronat Municipal de l’Habitatge Pendent 148 148 78 Total habitatges nous 190 100 BAGURSA ha executat també l’obra d’urbanització, que consisteix a perllongar els serveis necessaris per dotar de subministraments els habitatges nous, ampliar les voreres i fer la instal·lació de la reco- llida pneumàtica de residus. La inversió realitzada en la urbanització ha estat de 3.795.958,05 euros i s’ha intervingut a un àmbit de 10.616 m2. 76 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 77 HABITATGES A LA COLÒNIA CASTELLS PROMOGUTS PER L’INCASÒL Fase Bloc Inici Final Habitatges Ja s’han lliurat els Fase 1 Travessera de les Corts 2006 2009 58 primers habitatges per Fase 2 UP A2 8 a reallotjats. Les obres Fase 2 UP B Amb llicència 48 d’urbanització de tot l’àmbit continuen en Fase 2 UP D 10 marxa Fase 2 UP E Projecte en redacció 184 Fase 3 Pendent Pendent 100 Total 408 Les obres d’urbanització El projecte d’urbanització, a càrrec de BAGURSA, s’ha estès a tot el barri i ha renovat les principals vies de connectivitat i l’accessibilitat a la resta de la trama urbana de les Corts. La primera fase d’urbanització contempla la reordenació de les voreres i la millora del carrer de Montnegre (entre els carrers de Nicaragua i d’Entença) i del carrer de l’Equador (entre Travessera de les Corts i el carrer del Marquès de Sentmenat), al voltant de la primera actuació d’habitatge protegit destinat als residents reallotjats. En una segona fase s’ha dut a terme la reforma del tram de la Travessera de les Corts i la Plaça d’Ignasi Barraquer/Avinguda de Sarrià. Travessera de les Corts, 334 58 habitatges per a Colònia Castells El pressupost total de l’actuació és d’uns 110 milions d’euros i l’àmbit d’actuació és de gairebé 50.000 m2. reallotjats INCASÒL El projecte de renovació urbana contempla, d’una banda, la substitució de 280 habitatges i 79 lo- cals de l’antiga colònia i, de l’altra, les obres d’urbanització del barri i d’un tram de la Travessera de les Corts com a nexe integrador entre aquest àmbit i la resta del districte. Els primers habitatges protegits es van lliurar el juliol del 2010. Són 58 habitatges destinats a per- sones reallotjades, i es troben ubicats a la Travessera de les Corts, 334-338/Morales, 1-13. Aquests habitatges han estat promoguts per l’INCASÒL, a través de REURSA, i edificats en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona. L’edifici incorpora paràmetres de sostenibilitat i ecoeficiència com ara energia solar per al preescalfament de l’aigua calenta, ventilació creuada i assolellament de tots els habitatges. Ha estat projectat pels arquitectes Tomeu Ramis, Bàrbara Vich, Aixa del Rey i Víctor Rahola. 78 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 79 Casernes de Sant Andreu Maqueta del projecte d’habitatges i equipaments Casernes de Sant Andreu L’àmbit del planejament de les Casernes de Sant Andreu comprèn dues parcel·les. Es contempla la cons- trucció de 2.000 habitatges nous, dels quals més del 50% seran de protecció oficial i dotacionals. Casernes de Sant Andreu Projecte d’urbanització a Adreça Tipus Habitatges Operador l’àmbit En construcció El projecte d’urbanització Casernes de Sant Andreu, U3 Dret de superfície 118 REGESA Casernes de Sant Andreu, U5 Dret de superfície 103 REGESA La superfície total d’aquest àmbit és de 102.428,4 m2, dels que 54.316 m2 corresponen a vials i zones verdes. Casernes de Sant Andreu, Parcel·la C Dotacional 161 REGESA 382 El projecte d’urbanització estableix com idea central dues grans barres lineals, a dreta i esquerra de Torres i Bages, trencades per la nova vialitat. En paral·lel als dos costats de l’ordenació, discor- Amb llicència/llicència en tràmit ren els dos principals espais públics, el nou Parc de les Casernes al costat oest, i, a l’est, la Rambla Casernes de Sant Andreu U4 (SMU) Habitatge protegit 41 INCASÒL d’equipaments on es disposen, alineats amb el carrer Fernando Pessoa, el gruix principal dels Casernes de Sant Andreu Parcel·la A (SMU) Gent gran 84 Visoren (Promotor privat) nous equipaments. Casernes de Sant Andreu U10 PAU 2 R4c R4d Reallotjats 78 Consorci de la Zona Franca de BCN El projecte reconeix també les alineacions i els grups d’arbrat de gran rellevància, així com el 203 desnivell topogràfic –antigament resolt per un mur de pedra en la parcel·la oest–, com a preexis- En redacció de projecte tències de gran valor que cal incorporar al procés d’urbanització. Casernes de Sant Andreu Parcel·la J (SMU) Gent gran 60 Visoren (Promotor privat) 60 En programa Casernes de Sant Andreu U8, 9, 10, 11 Habitatge protegit 345 Pendent Casernes de Sant Andreu Parcel·la G (SMU) Dotacional 55 Pendent 400 80 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 81 “Aquest model és sens Quan a la Coordinadora Nacional de Jubilats Aquest model és, sens dubte, la millor i més dubte la millor i més i Pensionistes de Catalunya vam tenir conei- completa solució al problema de l’habitatge xement per mitjà del Patronat Municipal de de les persones grans i és la millor alternativa completa solució al l’Habitatge de Barcelona del projecte de l’Ajun- a l’internament. Està comprovat que els usu- tament de Barcelona de construir habitatges aris d’aquests allotjaments amb serveis no se problema de l’habitatge especials per a gent gran, adaptats a les seves senten desplaçats ni anyoren el seu habitatge de les persones grans” necessitats i adreçats a persones amb greus pro- anterior, encara que canviïn de barri o fins i tot blemes d’habitatge i sense recursos propis per de districte, gràcies a les altes prestacions que Juan Manuel Velasco García resoldre’ls, o sigui, per a persones grans conside- ofereix el canvi, que potencia i millora el seu be- rades «dependents econòmics», vam traslladar nestar i felicitat. Consell Assessor de la Gent Gran el nostre interès al Consell Assessor de la Gent de Barcelona Gran. De seguida, el Consell Assessor va assumir La convivència entre els grups d’usuaris sol ser el compromís d’estimular l’Ajuntament de Bar- molt positiva i fomenta l’amistat i la solidaritat celona i oferir la col·laboració del col·lectiu per- entre les persones, que a més se senten ateses i què el projecte es convertís el més aviat possible protegides pels serveis socials de què disposen. en realitat, conscients de la transcendència que Aquest model de serveis socials de l’Ajuntament aquest servei significaria en la resolució dels de Barcelona és pioner a la ciutat, fins i tot a la greus problemes que un gran nombre de perso- resta de l’Estat, i està inclòs entre els millors i més nes grans estaven patint. A més, demanàvem al generosos serveis públics dels països europeus responsable municipal i al Patronat la presència més avançats en matèria de seguretat social. del Consell Assessor en la comissió d’avaluació i adjudicació que es constituís. La solució és de per vida i això garanteix l’esta- bilitat i la tranquil·litat de l’usuari, que se sent Sense cap problema, la nostra demanda va ser autònom, independent i amo d’una llar nova i atesa i, per votació i aprovació del plenari, vam confortable. ser designats el Sr. Jordi Calligó i jo mateix com a representants d’aquest col·lectiu, i en aques- Qualsevol persona més gran de 65 anys de Bar- ta tasca seguim després d’haver estat ratificats celona que es trobi afectada pel problema de en successives renovacions. l’habitatge i cregui que compleix els requisits mínims establerts, pot inscriure’s com a sol- Les expectatives fixades pel nostre col·lectiu a licitant a qualsevol de les oficines de l’habitatge l’inici d’aquest projecte s’han vist complides de l’Ajuntament de Barcelona. plenament. Encara que el nombre d’habitatges construïts no ha estat fins ara el que en principi La Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensio- preveiem, sí que s’estan complint els objectius nistes de Catalunya, a través del Consell Asses- proposats de resoldre els problemes d’habitat- sor de la Gent Gran, continuarà col·laborant i ge més greus en tots aquells casos que fins ara pressionant, si cal, perquè es completi i es co- han pogut accedir a aquest servei. breixi l’última necessitat al més aviat possible. Atès que més d’un 70% de la gent gran d’aques- ta ciutat vivim en pisos de propietat, el nom- bre d’apartaments construïts i en construcció no està molt lluny del rati que li correspondria, dada que també s’ha contemplat. 82 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 83 3 Millorar les condicions del parc d’habitatge construït Un 13% dels habitatges de la ciutat han millorat gràcies als ajuts a la rehabilitació El Programa per a la instal·lació d’ascensors millora l’accessibilitat de 10.350 habitatges S’han endegat 12 Plans de Millora Urbana que permeten instal·lar uns 864 ascensors exteriors i beneficiar 10.287 habitatges 84 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 c/ Degà Bahí, 44 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 85 Rehabilitació de façana Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat pionera en matèria de rehabilita- ció. De fet, té un bagatge molt important d’actuacions en edificis d’habitatges impulsades per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal del Paisatge Urbà amb el segell de qualitat del programa Barcelona, Posa’t Guapa, que aquest any compleix 25 anys de funcionament. La rehabilitació, eix estratègic del Pla d’Habitatge Millorar les condicions del parc d’habitatges construït és una de les principals línies de treball Ajuts econòmics per previstes en el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, tant pel contingut social que implica el fet millorar les condicions de garantir un habitatge digne com pel fet de ser la manera més eficient d’actuar sobre la ciutat d’edificis i habitatges consolidada. Per promoure i potenciar la rehabilitació i assolir els objectius previstos hem implementat un con- junt d’iniciatives amb una única finalitat: facilitar la rehabilitació dels edificis i habitatges. Per això, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, s’han aprovat les Bases Úniques de Rehabili- tació, que simplifiquen la normativa i els processos, i s’han reforçat alguns programes, com el de la instal·lació d’ascensors, alhora que s’han posat més a l’abast de la ciutadania a través de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge. Aquest canvi de model ha comportat una clara millora en l’atorgament d’ajuts a la rehabilitació i ha contribuït, sens dubte, a impulsar les actuacions en matèria de rehabilitació a la ciutat. c/ Diputació, 248 Façana interior 86 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 c/ Ramon i Cajal, 2 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 87 Actuacions de rehabilitació a l’edifici Ajuts al parc d’habitatge construït Implantació d’un nou model d’ajuts Abans de l’aprovació d’unes bases úniques a través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, la ges- tió de la rehabilitació estava molt diversificada entre les diferents administracions i ens gestors. Cada un d’ells actuava segons una normativa pròpia, cosa que comportava que cada ajut generés un expedient diferent, amb la conseqüent duplicació tant de recursos econòmics com humans. ENS GESTORS DELS AJUTS A LA REHABILITACIÓ FINS AL 2009 Gestors dels programes Per primera vegada, Medi Política Oficines de Agència Consorci de els ajuts provinents Programes Ambient i Territorial l’Habitatge del Carmel l’Habitatge BAGURSA Focivesa IMPUiQV Habitatge i O.P. BCN de diverses administracions han Àrees de Rehabilitació tingut un procediment Integral unificat i una Àrees Especials de Rehabilitació Integral tramitació única Pla de Barris Ajuts Generalitat de Catalunya Barcelona Posa’t Guapa Per millorar aquesta situació, s’ha resolt optar per la implantació d’un nou model molt més senzill i que comportarà avantatges importants per a la ciutadania. En el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, s’ha unificat la normativa en matèria d’ajuts a la rehabilitació. En aquest sentit, el desembre del 2009 es van aprovar les Bases Reguladores d’Ajuts a la Rehabilitació Específiques per a la ciutat de Barcelona, Bases Úniques de Rehabilitació que fixen i regulen els criteris per a l’atorgament de tots els ajuts a la ciutat. Els objectius de les Bases Úniques de Rehabilitació són: • Fomentar i regular les actuacions adreçades a la rehabilitació del parc privat existent d’habitatges i d’edificis d’habitatges destinats principalment a residència habitual i permanent. • Facilitar l’accés dels ciutadans als ajuts a la rehabilitació mitjançant els mecanismes administratius i tècnics que facilitin al màxim els tràmits a seguir pels sol·licitants. Aquestes bases úniques han permès que les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació i el procediment de concessió, a partir del 2010, es facin sobre la base del principi de finestreta única a través de les Oficines de l’Habitatge, per tal d’oferir un millor servei. La gestió del back office es fa a través de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, tot aprofitant la seva àmplia experiència. 88 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 c/ Sombrerers, 27 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 89 Rehabilitació de façana Per a tota la ciutat i per a tot tipus d’actuació Les Bases Úniques han incorporat els diferents tipus ajuts: els ajuts d’àmbit general per a tots els edificis d’habitatges de la ciutat i els ajuts d’àmbit territorial, adreçats a determinats territoris que requereixen una intervenció més proactiva i selectiva, com les Àrees de Rehabilitació Integral (ARI), els barris d’atenció especial i les Àrees Extraordinàries de Rehabilitació Integral (AERI). Tal com estableixen les Bases Úniques, la distribució dels ajuts s’ha fet mitjançant les convocatò- ries realitzades pel Consorci, amb els recursos aportats per la Generalitat de Catalunya i l’Ajunta- ment de Barcelona i, en determinats programes, pel Govern de l’Estat. Programes de rehabilitació El ciutadà ha pogut a. Obres en edificis d’habitatges a.1 Obres estructurals tramitar aquests a.2 Obres no estructurals ajuts a través de la a.3 Accessibilitat finestreta única a la a.4 Instal·lacions a.5 Sostenibilitat Xarxa d’Oficines de b. Obres en habitatges b.1 Mínims d’habitabilitat l’Habitatge b.2 Adequació de les instal·lacions existents b.3 Sostenibilitat i rehabilitació energètica b.4 Adaptació de l’habitatge per a persones amb problemes de mobilitat c. Realització de projectes i direccions d’obra d. Conjunts urbans 10% addicional sobre la subvenció que pertoqui e. Cohesió social Ajuts del 100% per a actuacions de rehabilitació Les obres que poden gaudir dels ajuts són sobretot les que tenen per finalitat la rehabilitació d’ele- ments comuns dels edificis. Cal esmentar especialment les actuacions en façanes i mitgeres dels edificis i també en cobertes. Aquestes actuacions són una continuïtat de la campanya «Barcelona, posa’t guapa» iniciada fa 25 anys per l’Ajuntament de Barcelona així com de les actuacions que preveia el Pla per al dret a l’habitatge de la Generalitat de Catalunya. En les intervencions que es duen a terme en aquest tipus de rehabilitació, es té molt en compte l’aplicació de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, que és una norma fonamental per vetllar per la qualitat de les intervencions i integrar-les en l’entorn urbà, ja que aquestes obres, a més de millorar la qualitat de l’edificació i el seu manteniment, tenen un impacte en la configuració del paisatge urbà de la ciutat. A més, en les intervencions que es realitzen es procura fomentar aquelles actuacions que compor- tin mesures de sostenibilitat i d’estalvi energètic com, per exemple, actuacions d’aïllament tèrmic i/o acústic. El Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors destaca especialment com un dels principals objectius de les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació. El motiu és que els ascensors no només aporten millores d’accessibilitat als usuaris dels edificis, sinó que també tenen un paper clar de cohesió social en tant que fixen la població resident en els edificis. 90 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 91 3 Balanç global de les actuacions a la ciutat de Barcelona 1-2. Rehabilitació de patis interiors 1 En el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 es preveia una subvenció total de 240 milions d’eu- 3. c/ Consell de Cent, 373 Façana interior ros en la rehabilitació de 100.000 habitatges. En els tres primers anys del Pla, ja s’ha invertit un 45% del total previst: s’han aportat gairebé 109 milions d’euros en subvencions, d’una inversió to- tal de 392 milions, i s’ha actuat en el 95% dels habitatges previstos, és a dir en 95.222. En definitiva, un 13% dels habitatges de la ciutat han millorat gràcies als ajuts rebuts. AJUTS A LA REHABILITACIÓ 2008-2010 Projecte Pressupost d’inversió Subvenció Habitatges Edificis En els tres primers Àrees de Rehabilitació Integral 80.841.540,42 € 22.934.024,76€ 16.137 1.425 anys del Pla, el 13% dels habitatges de la ciutat Àrea Especial de Rehabilitació han rebut algun ajut Integral de Sants-Badal 3.593.452,92 € 1.691.636,04 € 1.355 83 Àrea Especial de Rehabilitació Integral del Carmel 17.239.906,23 € 9.466.213,71 € 4.673 378 Ajuts a convocatòries de la Generalitat 68.431.077,29 € 21.256.467,31 € 10.601 542 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 156.566.190,99 € 25.123.694,97 € 49.947 2.818 Pla de Barris 10.594.029,36 € 5.368.351,98 € 2.159 149 Ajuts a la instal·lació d’ascensors 54.670.290,61 € 23.053.833,00 € 10.350 710 Total 391.936.487,82 € 108.894.221,77 € 95.222 6.105 Previsió Pla d’Habitatge 800 M€ 240 M€ 100.000 2 Compliment 49% 45% 95% 92 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 c/ Anglà, 3 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 93 Pg. Maragall, 3 Actuacions de rehabilitació a vestíbuls Desglossament dels diferents àmbits dels ajuts Àmbit general L’àmbit general integra els ajuts comuns a tot el territori i inclou tots els edificis de la ciutat que, amb independència de la seva ubicació, compleixin els requisits i obligacions generals establerts. El programa d’ajuts Barcelona, Posa’t Guapa és l’instrument mitjançant el qual l’Ajuntament actua majoritàriament en aquest àmbit general. AJUTS A L’ÀMBIT GENERAL CIUTAT ANYS 2008-2010 Districte Pressupost d’inversió Subvenció Habitatges Edificis Ciutat Vella 13.181.613,70 € 2.324.923,90 € 2.770 209 L’Eixample 58.622.967,50 € 12.050.379,96 € 12.961 744 Sants-Montjuïc 17.903.955,05 € 3.848.994,01 € 6.410 306 Les Corts 10.109.485,29 € 2.092.270,87 € 3.026 146 Sarrià-Sant Gervasi 24.974.437,75 € 5.044.856,13 € 4.828 326 Gràcia 21.995.707,75 € 4.605.065,26 € 5.751 378 Horta-Guinardó 19.328.618,27 € 3.985.184,45 € 6.244 387 Nou Barris 18.942.491,59 € 4.887.480,83 € 5.340 293 Sant Andreu 13.634.621,35 € 2.459.253,80 € 3.832 231 Sant Martí 26.303.370,02 € 5.081.753,07 € 9.386 340 Total 224.997.268,27 € 46.380.162,28 € 60.548 3.360 94 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 95 Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors 2008-2010 El 15 de setembre de 2008 es va posar en marxa el Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors a la ciutat de Barcelona, amb el principal objectiu de resoldre l’inconvenient més habitual dels edificis d’habitatges de Barcelona construïts abans de 1960: la manca d’ascensor, un problema especialment important per a la qualitat de vida de la gent gran i de la població en general. La millora de l’accessibilitat, la universalitat, la cohesió social i l’equilibri territorial eren els propò- sits d’aquest programa que, a més de facilitar ajuts de fins al 60%, establia, per primera vegada, un ajut complementari especial per a persones amb pocs recursos per poder cobrir fins al 100% de la quota que els correspondria aportar a la comunitat per a la instal·lació de l’ascensor. Projecte Pressupost d’inversió Subvenció Habitatges Edificis El programa d’ajuts ha Ajuts a la instal·lació d’ascensors 54.670.290,61 € 23.053.833,00 € 10.350 710 millorat l’accessibilitat a 10.350 habitatges A finals del 2010 s’han finalitzat les obres d’instal·lació de 710 ascensors, sobre els 2.400 que pre- veu el Pla en tot el termini. A més, n’hi ha 183 més que estan en procés d’execució. La bona acollida del programa en aquests dos anys de gestió es deu en gran part a la col·laboració establerta entre l’Ajuntament de Barcelona i els diversos gremis professionals i agents del sector: • Cambra de la Propietat Urbana • Col·legi d’Administradors de Finques • Gremi Empresarial d’Ascensors • Comissió de Rehabilitació i Manteniment d’Edificis de Catalunya, en representació del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres • Col·legi d’Arquitectes, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Col·legi d’Enginyers • Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Les entitats col·laboradores no només han contribuït a la difusió del programa, sinó que també han donat suport actiu a la gestió dels ajuts. En aquests moments hi ha 51 empreses de rehabi- litació i 38 empreses instal·ladores d’ascensors que, mitjançant l’acord subscrit entre els gremis i l’Ajuntament, col·laboren activament en el finançament dels ascensors. Així, les comunitats de pro- pietaris que cedeixen el cobrament de la subvenció a una d’aquestes empreses no han d’avançar els diners per iniciar les obres. Els ajuts també es poden consultar a través del web: www.bcn.cat/consorcihabitatge, que fins al 2010 ha rebut un total de 51.752 visites. c/ Astúries, 2 Ascensor a l’ull d’escala 96 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 Impuls als polígons d’habitatges, que podran instal·lar ascensors exteriors Solucions tècniques i ajuts econòmics per La manca d’ascensors afecta bona part dels polígons d’habitatges que hi ha a la nostra ciutat i en instal·lar ascensors què la instal·lació de l’ascensor només és possible si s’ubica a l’espai públic exterior. Per això, des de exteriors l’inici del programa, l’Ajuntament ha impulsat l’elaboració i aprovació dels Plans de Millora Urbana (PMU) per fer possible aquest tipus d’actuacions i atendre així la mancança d’accessibilitat que presenten aquests nuclis d’habitatges. L’Ajuntament estudia la solució més ajustada a les condicions pròpies de cada conjunt d’edificis i, en funció de les possibilitats arquitectòniques i d’usos, planteja per a cada tipologia d’edifici l’ac- tuació més adient. A finals del 2010 s’havien endegat 12 Plans de Millora Urbana (10 amb aprovació definitiva i 2 amb aprovació inicial), que poden permetre instal·lar uns 864 ascensors i beneficiar 10.287 habitatges. PMU Blocs Escales Habitatges Estat Impuls a la rehabilitació i Trinitat 117 1.467 aprovació definitiva afavoriment de la La Pau 22 32 440 aprovació definitiva cohesió social Sud-oest del Besós 34 130 2.244 aprovació definitiva Ciutat Meridiana 53 212 2.544 aprovació definitiva Urbanització Meridiana/Navas 14 40 264 aprovació definitiva Congrés 1 6 48 aprovació definitiva Guineueta 54 143 1.131 aprovació definitiva Marina del Port 4 12 156 aprovació inicial Polígon Parera 18 18 245 aprovació definitiva Montbau 35 116 983 aprovació inicial Sant Genís dels Agudells 18 20 565 aprovació definitiva Bon Pastor 6 18 200 aprovació definitiva Total 259 864 10.287 Important repercussió econòmica, social i d’impuls al manteniment dels edificis Els bons resultats del programa van més enllà de les xifres dels ascensors instal·lats i del nombre de comunitats que s’hi han pogut acollir. A banda de les millores indubtables en l’accessibilitat dels edificis que propicia el programa, s’ha de reconèixer l’impuls que representa per al sector de la rehabilitació en un moment d’extrema crisi en l’obra nova i l’impacte econòmic que té la subvenció en la generació d’inversió. El Programa afavoreix la cohesió social i la permanència en els barris, ja que evita l’expulsió de gent gran c/ Pardo, 9 i facilita la continuïtat de les famílies en els habitatges que ja no presenten aquest dèficit estructural. Ascensor exterior Programa d’ajuts per a la instal·lació Av. dels Rasos d’ascensors 2008-2010 de Peguera, 27 S’han instal·lat ascensors amb ajuts a tots els districtes de la ciutat Habitatges amb ascensors Horta, 179 Instal·lats Astúries, 2 Av. de Vallcarca, 244 Gasela, 65 En obres En projecte Alella, 41 Trav. de les Corts, 13 Ptge. Marimon, 20 Aragó, 111 Cardenal Tedeschini, 65 Magalhaës, 19 Pardo, 9 Nou de la Rambla, 132 Llull, 23 Josep Estalella, 1 Enric Granados, 5 100 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 c/ Pujades, 181 Façana al nucli antic del L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 101 Poblenou Àmbits específics Responent a les particularitats del territori que conforma la ciutat de Barcelona, es van identificar diversos àmbits d’actuació territorial, amb ajuts d’acord a les seves característiques. Àrees de Rehabilitació Integral Les Àrees de Rehabilitació Integral (ARI) són zones urbanes concretes que, per les seves caracterís- tiques, requereixen una acció específica amb l’objectiu d’impulsar actuacions privades de rehabili- tació i millora dels habitatges així com dels edificis destinats majoritàriament a habitatges. Fins al 2005, les ARI eren tres: Ciutat Vella, Poble Sec i nucli antic de Gràcia. L’any 2006 s’incorporen sis noves àrees: nucli antic del Poblenou, Clot-Camp de l’Arpa, Prosperitat, nucli antic de Sant An- dreu, nucli antic de Sants i nucli antic d’Horta. El total d’ARI a la ciutat era de nou. Al novembre de 2009 les diferents ARI passen a formar una única Àrea de Rehabilitació Integral de Barcelona, i se n’hi afegeixen quatre de noves als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts: nucli antic del Putget i Farró, nucli antic de Sant Gervasi de Cassoles, centre històric de Sarrià, nucli antic de les Corts. ARI BARCELONA: ÀMBITS ALS DISTRICTES APROVATS FINS AL 2010 Districte Àmbit Ciutat Vella Ciutat Vella Les ARI són àmbits que Poble Sec requereixen accions Sants-Montjuïc Nucli antic de Sants específiques de Les Corts Nucli antic de les Corts rehabilitació i per tant Centre Històric de Sarrià reben un major import Sarrià-Sant Gervasi Nucli antic de Sant Gervasi de Cassoles de subvenció Nucli antic del Putget i Farró Gràcia Nucli antic de Gràcia Horta-Guinardó Nucli antic d’Horta Nou Barris Prosperitat Sant Andreu Nucli antic de Sant Andreu Clot-Camp de l’Arpa Sant Martí Nucli antic del Poblenou Ajuts ARI 2008-2010 Pressupost d’inversió Subvenció Habitatges Edificis Ciutat Vella 32.430.625,61 € 8.308.350,98 € 4.854 466 Sants-Montjuïc 15.980.281,17 € 4.480.921,05 € 3.554 301 Gràcia 15.861.008,08 € 4.643.922,71 € 3.577 317 Horta-Guinardó 2.526.732,14 € 939.323,60 € 619 55 Nou Barris 3.512.450,00 € 1.116.907,76 € 935 85 Sant Andreu 4.859.090,53 € 1.550.625,36 € 1.120 97 Sant Martí 5.671.352,90 € 1.893.973,29 € 1.478 104 Total 80.841.540,42 € 22.934.024,76 € 16.137 1.425 ARI BARCELONA 102 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 103 4. Actuacions en façana a edificis ubicats dins de l’àmbit de l’ARI del Poble Sec 5. c/ Nil Fabra, 13 6. c/ Entença, 74 Reconducció d’equips d’aire condicionat 7. c/ Verdi, 90 Rehabilitació de vestíbul 4 1 2 1. Via Laietana, 46 Rehabilitació de terrat i cúpula 5 6 2. c/ Joncar, 33 3. c/ Tapioles ARI del Poble Sec, actuacions a l’edifici 3 7 104 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 105 Àrees Extraordinàries de Rehabilitació Integral Barris d’atenció especial a la ciutat de Barcelona Les Àrees Extraordinàries de Rehabilitació Integral (AERI) són instruments excepcionals, gestionats Són barris on es concentren problemes de regressió urbanística, problemes demogràfics i mancances 1,7 milions d’euros en coordinadament pel Ministerio de Vivienda, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barce- econòmiques i socials, que afecten en molts casos l’estat de conservació de les edificacions, la urba- subvencions atorgades lona. L’objectiu principal és donar una resposta ràpida i satisfactòria a situacions sobrevingudes nització i els serveis en general, i que requereixen una actuació específica per part de l’Administració. a l’AERI de Sants-Badal provocades per causes extraordinàries. En el cas de la ciutat de Barcelona hi ha dues AERI: la del han beneficiat a més Carmel i la Sants-Badal. Els barris inclosos a la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya poden gaudir d’una inversió de 1.300 habitatges excepcional suportada a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat. Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral de Sants-Badal SUBVENCIÓ DESTINADA A LA REHABILITACIÓ DELS PROGRAMES DE LA LLEI DE BARRIS L’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Vivienda van acordar dotar amb 17 milions d’euros Ajuts Pla de Barris 2008-2010 Pressupost d’inversió Subvenció Habitatges Edificis Intervenció l’Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (AERI) del barri de Sants-Badal. Ciutat Vella 3.646.878,42 € 1.894.775,91 € 335 30 dirigida tant a la Sants-Montjuïc 1.480.670,42 € 740.334,74 € 540 31 Fins al desembre del 2010 ja s’han aportat 9 milions d’euros dels 17 compromesos, i resta pendent rehabilitació física l’aportació de dues anualitats de 4 milions per als anys 2012 i 2013. Gràcia 204.804,46 € 102.402,23 48 3 com a la sotenibilitat € ambiental, el benestar Nou Barris 2.555.997,06 € 1.277.999,58 € 448 32 Aquestes actuacions comprenen, bàsicament, la urbanització, l’adequació de l’estructura dels edi- social i la dinamització ficis, l’adequació d’elements comuns i dels habitatges, així com la dotació d’ascensors. Sant Andreu 2.206.793,01 € 1.103.396,52 € 388 37 econòmica Sant Martí 498.885,99 € 249.443,00 € 400 16 Ajuts 2008-2010 Pressupost d’inversió Subvenció Habitatges Edificis Total 10.594.029,36 € 5.368.351,98 € 2.159 149 AERI de Sants-Badal 3.593.452,92 € 1.691.636,04 € 1.355 83 En total s’han dut a terme 12 projectes a més d’URBAN a la Trinitat Nova Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral del Carmel Districte Barris Sta. Caterina / St. Pere El mes d’octubre de 2009 es va signar el darrer conveni entre el Ministerio de Vivienda, la Generali- Ciutat Vella La Barceloneta tat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per un import de 3 milions d’euros, que completaven Raval Sud el total de 16 milions assignats. D’aquests, 14,1 s’han destinat a la rehabilitació d’habitatges privats. Poble Sec Entre altres actuacions, l’AERI contempla la renovació de les façanes dels edificis de la zona afectada, Sants-Montjuïc La Bordeta la instal·lació d’ascensors en els edificis on això sigui possible d’acord amb la normativa municipal i la renovació i soterrament de les xarxes de serveis. La Vinya/Can Clos/Plus Ultra Gràcia El Coll Ajuts 2008-2010 Pressupost d’inversió Subvenció Habitatges Edificis Les Roquetes Nou Barris AERI del Carmel 17.239.906,23 € 9.466.213,71 € 4.673 378 Torre Baró/Ciutat Meridiana La Trinitat Vella Sant Andreu El Bon Pastor/Baró de Viver Sant Martí El Besòs i el Maresme Àmbits de rehabilitació amb ajuts especials Hi ha zones urbanes i barris concrets que, per les seves característiques, requereixen una atenció especial, i per tant, tenen uns ajuts més elevats Àrees de Rehabilitació Integral Àrees Especials de Rehabilitació Integral Pla de Barris Nucli antic del Putget i Farró Torre Baró-Ciutat Meridiana AERI del Carmel Roquetes Prosperitat URBAN la Trinitat Nova Centre històric de Sarrià Trinitat Vella Nucli antic de St. Gervasi de Cassoles Nucli antic d’Horta El Coll Nucli antic de Sant Andreu Nucli antic de les Corts Bon Pastor-Baró de Viver Nucli antic de Gràcia Nucli antic de Sants AERI de Sants-Badal Raval Sud Clot-Camp de l’Arpa La Bordeta Sta. Caterina i St. Pere La Vinya/Can Besós-Maresme Clos/Plus Ultra Poble Sec ARI de Ciutat Vella Nucli antic del Poblenou Barceloneta ARI de Poble Sec 108 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 109 Rehabilitació del parc públic d’habitatge Les actuacions de rehabilitació són essencials per mantenir la qualitat del parc d’habitatge públic i són especialment necessàries en els polígons construïts durant els anys seixanta. Aquestes actua- cions, impulsades pels diferents operadors públics, formen part de l’estratègia pública d’habitatge a Barcelona. Les intervencions han estat variades, segons les necessitats i motivacions de cada cas: reforçament estructural en molts casos a causa de l’aluminosi, rehabilitació d’interiors, aïllament de façanes, reconstrucció de cobertes, reforçament de la cimentació mitjançant micropilotatge, reparació de cambres sanitàries, millora de l’accessibilitat i eliminació de les barreres arquitectòniques. BARRIS AMB ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ DURANT EL PERÍODE 2008-2010 Actuacions dels Polígon Operador Canyelles PMHB operadors públics Sud-oest del Besòs PMHB en la rehabilitació La Trinitat Nova (Patronat) ADIGSA dels polígons La Pau ADIGSA J A Parera ADIGSA La Guineueta ADIGSA Verdun ADIGSA El Turó de la Peira REGESA Actuacions en grups d’habitatges construïts pel PMHB El polígon Canyelles es RESUM DE LES ACTUACIONS beneficia del Pla Director Tècnic i Cromàtic a càrrec del Patolog. estructurals Nombre habitatges % Pressupost (M ) Rehabilitació al polígon de Canyelles PMHB € Executat 5.297 63 64,58 El polígon de Canyelles es va construir durant la dècada dels setanta per respondre, com en el cas En execució 273 3 9,95 d’altres actuacions similars a Barcelona, a les grans onades migratòries. El Patronat Municipal de Pendent 2.813 34 28,73 l’Habitatge (PMHB) va ser el promotor majoritari, encara que també hi va haver promoció privada. Total 8.383 100 103,26 Patolog. puntuals Nombre habitatges % Pressupost (M ) L’any 2006, la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret pel qual es facilitaven ajudes extraor- € Executat 2.122 36 9,67 dinàries per a la reparació de patologies estructurals a tres barris de la ciutat de Barcelona, entre En execució 0 0 0,00 els quals es trobava Canyelles. El maig del 2007 l’Ajuntament i l’Associació de Veïns del barri van signar el conveni on es fixava que les actuacions les realitzaria el PMHB. De moment, s’han dut a Pendent 3.711 64 2,70 terme les següents actuacions: Total 5.833 100 12,37 Total patologies Nombre habitatges % Pressupost (M€) • Diagnosi de l’estat dels edificis i definició dels àmbits i tipologies d’actuació Executat 7.419 52 74,26 • Definició d’un pla d’etapes per a les actuacions proposades En execució 273 2 9,95 Pendent 6.524 46 31,43 • Redacció del Pla Director Tècnic i Cromàtic Total 14.216 100 115,63 • Execució d’obres urgents de reparació • Redacció dels primers projectes 110 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 111 El Pla Director Tècnic i Cromàtic de Canyelles recull els criteris estètics que definiran la nova imatge L’any 2007 també es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Municipal de del barri. Té com a objectiu orientar tècnicament com han de ser les actuacions de rehabilitació en els l’Habitatge amb l’Associació de Veïns per col·laborar amb la Secretaria d’Habitatge del Departament diferents edificis que conformen el barri, proposar la gamma de colors que ha de determinar la futura de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en la millora de l’accessibilitat i l’elimi- imatge del barri, i confeccionar un document de referència per a futures actuacions que es puguin nació de les barreres arquitectòniques. El cost de les obres serà assumit entre el 45% i el 66% per la realitzar. De les accions previstes en el Pla, se’n podrien beneficiar un total de 2.524 habitatges. Generalitat –en funció del tipus d’actuació– i la resta pels veïns, mentre que l’Ajuntament, a través del PMHB, n’assumirà la gestió. En aquest sentit, les actuacions que s’han dut a terme han estat: El pressupost estimat –en cas que es duguin a terme totes les propostes del Pla Director i Cromà- tic– és d’uns 25 milions d’euros. • Aprovació definitiva, en el Plenari del Consell Municipal, del Pla de Millora Urbana per a la regula- ció de la instal·lació d’ascensors exteriors als blocs d’habitatges del barri del Besòs-Maresme, que El cost total de les obres serà assumit en el 60% per la Generalitat de Catalunya, el 25% per l’Ajun- en possibilita la instal·lació en blocs d’habitatges de PB+ 5 d’alçada. tament de Barcelona a través del PMHB i el 15% per cada un dels propietaris dels habitatges de les finques on s’hagin de fer reparacions, que es pot fer efectiu en un període de cinc anys. • Redacció dels projectes executius d’instal·lació d’ascensors per a les tipologies de bloc tipus 2 (sis blocs lineals formats per l’agregació de sis escales, i dos blocs amb cinc escales individuals cada Alhora, s’ha elaborat un Pla d’etapes on es recull la previsió de les diferents fases en les quals s’han un, amb dos habitatges per replà en cada cas). de desenvolupar les actuacions previstes. La proposta contempla la realització de les obres en sis fases que s’executarien al llarg de sis anys. El document recomana actuar, durant els dos primers anys, en edificis de totes les tipologies per Reparació i manteniment d’immobles del Patronat Municipal tal de conèixer millor la problemàtica de cadascuna, alhora que es prioritzen els edificis amb pro- de l’Habitatge blemes estructurals. L’actuació a Canyelles es va iniciar l’estiu del 2009. El Patronat Municipal de l’Habitatge du a terme també una important activitat de manteniment i rehabilitació del parc d’habitatges que administra. Durant aquests darrers anys s’ha incrementat Barri Sud-oest del Besòs. Reparació de patologies estructurals substancialment el fons destinat a aquesta activitat, que representa una inversió total de 9,7 mi- i instal·lació d’ascensors lions d’euros. En desenvolupament del decret de 2006 de la Generalitat de Catalunya d’ajudes extraordinàries 2008 2009 2010 Total per a la reparació de patologies estructurals, el 23 de maig de 2007 l’Ajuntament de Barcelona, el Manteniment i rehabilitació 2.394.915,80 € 3.930.254,95 € 3.337.436,01 € 9.662.606,76 € Patronat Municipal de l’Habitatge i l’Associació de Veïns van signar un conveni per a la reparació de 65 blocs d’habitatges del barri construïts amb ciment aluminós i que presentaven problemes estructurals. El cost de les obres de reparació serà assumit en el 60% per la Generalitat de Catalunya, el 25% per l’Ajuntament de Barcelona a través del PMHB i el 15% restant pels usuaris. Les operacions que s’han dut a terme han estat: • Estudis previs de l’estat de les finques a 38 escales, a petició dels veïns. Realització d’avantprojec- tes (any 2008). • Redacció dels projectes executius de reparacions de lesions existents en elements estructurals, cobertes, façanes i patis corresponents a 30 blocs formats per 624 habitatges. 112 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 113 Col·laboració entre la El Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i promogut per l’Ajuntament de Barcelona, així Comissió de Rehabilitació Comarques i la Cambra Oficial de Contractistes com en el projecte d’intervenció integral del barri d’Obres de Catalunya van crear el 2007 la Comis- de la Barceloneta. de Catalunya i el Consorci sió de Rehabilitació i Manteniment d’Edificis de Catalunya (RIME), que agrupa les empreses que En el marc d’aquests convenis, un conjunt de l’Habitatge de Barcelona pertanyen a les dues institucions i que estan d’empreses adherides han ofert als usuaris la especialitzades en la reforma, reparació, millora possibilitat d’acceptar la cessió de cobrament Josep Gassiot i Mata i manteniment de tot tipus de construccions. de les subvencions concedides i gestionades President de RIME, Comissió de Rehabilitació La missió d’aquesta comissió és promoure la pel Consorci de l’Habitatge als usuaris, promo- i Manteniment d’Edificis de Catalunya qualitat de les obres i la responsabilitat de les tors de les obres, com a part de la liquidació empreses, és a dir, la garantia que cal oferir als dels treballs efectuats per les empreses en les clients finals. Des de l’inici, la iniciativa respon a condicions i els terminis establerts de forma la convicció, d’una banda, que la rehabilitació i general pel Consorci. Aquest acord ha de facili- el manteniment del patrimoni construït és una tar la realització de les obres. activitat de futur per raons tècniques, econòmi- Estem convençuts que la col·laboració amb el ques i de sostenibilitat, i, de l’altra, que cal definir Consorci de l’Habitatge de Barcelona permetrà i fomentar un conjunt de bones pràctiques en fomentar la rehabilitació de qualitat i l’actua- el sector de la construcció, que tradicionalment ció amb responsabilitat social de les empreses s’ha caracteritzat per la fragmentació i la vulne- que realitzen les obres i alhora contribuirà a do- rabilitat a l’intrusisme professional. nar un millor servei als ciutadans. La RIME ha desenvolupat diverses actuacions dirigides a promoure la professionalització i la transparència del sector de la rehabilitació, el seu desenvolupament tècnic i la millora de la normativa que el regula, tant des del punt de vis- ta tècnic com fiscal. L’exemple més paradigmàtic d’aquestes actuacions ha estat la participació ac- tiva en la creació del Registre d’Empreses Cons- tructores (CONSTA), configurat com un registre de qualitat que agrupa les empreses del sector que es comprometen a oferir qualitat i garantia en els seus serveis, a prestar especial atenció a la seguretat i la salut, a documentar la relació amb els clients i a atendre les seves reclamacions, si s’escau mitjançant l’arbitratge corresponent. D’aquesta manera es va iniciar la col·laboració en- tre la Comissió RIME i el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que creiem que s’anirà consolidant amb el temps, i que té com a finalitat facilitar als particulars, promotors no habituals, una millor realització de les obres de rehabilitació. Aquesta col·laboració s’ha concretat en la participació de la RIME en el Programa d’instal·lació d’ascensors 114 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 115 4 Fomentar el lloguer del parc privat d’habitatges La captació d’habitatges per a la borsa de lloguer i els ajuts per pagar el lloguer han estat els dos programes clau Més de 56.000 ajuts atorgats per pagar el lloguer Els joves ha estat el col·lectiu més beneficiat 116 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 117 La situació que s’havia generat per l’expansió del sector immobiliari en el període 2001-2008, i que havia provocat un fort increment de les rendes de lloguer, im- possibilitava l’accés a un habitatge a molts joves que volien emancipar-se i a les famílies de rendes baixes. Foment del lloguer del parc privat d’habitatges A grans trets a principis de l’any 2008 la situació era: Des de l’Administració impulsem el lloguer • El preu mitjà de lloguer se situava al voltant dels 15 €/m2. a preu assequible • L’activitat constructiva començava a entrar en procés de desacceleració. • Hi havia una oferta escassa d’habitatges a preus moderats i de protecció oficial en relació amb la demanda. Les administracions públiques van donar resposta a aquesta situació amb diferents fórmules, unes dirigides a l’àmbit de l’Habitatge de Protecció Oficial i altres en col·laboració amb el mercat privat amb l’objectiu de fer aflorar els habitatges privats buits i posar-los en lloguer a preus més baixos que els del mercat, alhora que es posava en marxa un sistema d’ajuts al pagament del lloguer per evitar l’exclusió residencial de col·lectius en risc. La situació actual: A causa de la crisi econòmica s’han generat els següents canvis en l’escenari descrit anteriorment: • Els habitatges buits afloren sense esforços donada la dificultat que tenen els seus propietaris en vendre’ls o llogar-los. • La major oferta existent té un impacte a la baixa en els preus de lloguer. • L’atur s’ha situat per sobre del 17% a Catalunya. • S’ha incrementat la precarietat laboral (reducció de jornada, augment dels contractes temporals i de treballs sense contracte). 118 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 119 En conseqüència, malgrat la tendència a la baixa dels preus de lloguer, l’impacte de la crisi en els 2008-2010 ingressos de les famílies i dels joves fa necessari continuar treballant en les línies que assenyala Programes d’ajuts 82 milions d’euros el Pla i alhora analitzar el desenvolupament dels serveis i els seus costos, per tal de maximitzar Nombre d’ajuts Import és l’import de les l’eficiència en la seva prestació. Lloguer Just 15.076 35.163.135 € subvencions atorgades Renda Bàsica d’Emancipació 36.992 38.508.563 € Ajuts al pagament del lloguer Prestacions econòmiques d’especial urgència 1.294 2.364.673 € Pagament de fiança i primer mes de lloguer 273 322.637 € Les prestacions i ajuts de caràcter social per al pagament del lloguer estan integrats pels ajuts Ajuts al lloguer dels habitatges dotacionals amb serveis 2.437 5.719.261 € S’han atorgat més de econòmics no permanents vinculats al lloguer que són competència i s’assignen des dels serveis Total 56.072 82.078.269 € 56.000 ajuts per pagar socials de l’Ajuntament; pel programa de prestacions permanents finançat per la Generalitat de el lloguer Catalunya; i pel programa de la Renda Bàsica d’Emancipació finançat pel Govern de l’Estat. La informació, assessorament, recepció i tramitació dels expedients per a una posterior anàlisi i La Renda Bàsica d’Emancipació validació de la documentació aportada pels sol·licitants d’ajuts i prestacions es fa mitjançant la Excepte el primer any en què es van tramitar al voltant de 10.000 expedients, la mitjana d’expedi- Xarxa d’Oficines de l’Habitatge. ents presentats en els següents anys ha estat aproximadament de 300 expedients mensuals. Durant aquests tres anys s’han atorgat diferents tipus d’ajuts als col·lectius amb més necessitat, De les 17.199 sol·licituds presentades acumulades fins a 31 de desembre, s’han aprovat i estan vi- com són els joves, la gent gran i persones en risc d’exclusió social, amb un volum total per sobre gents 15.424, les quals han cobrat i/o estan en procés de cobrar 12.617 persones, cosa que represen- dels 56.000 ajuts i un import de subvenció de més de 82 milions d’euros. ta un import de 38.508.562,50 euros en subvencions. NOMBRE D’AJUTS ANUALS CONCEDITS SITUACIÓ DE LA RBE A 31 DESEMBRE DE 2010 2008 2009 2010 Resum dels programes d’ajuts al lloguer Total Expedients presentats Expedients aprovats Expedients pagament % pagament ordenat/ Nombre d’ajuts i vigents ordenat aprovat Lloguer Just 4.199 5.232 5.645 15.076 17.199 15.424 12.617 82 Renda Bàsica d’Emancipació 9.551 12.017 15.424 36.992 Prestacions econòmiques d’especial urgència 341 343 610 1.294 Lloguer Just Pagament de fiança i primer mes de lloguer 124 70 79 273 Ajuts al lloguer dels habitatges dotacionals amb serveis 609 905 923 2.437 Pel que fa al programa de Lloguer Just, l’evolució de les sol·licituds tramitades i aprovades en el període 2005-2010 a la ciutat de Barcelona és la següent: Total 14.824 18.567 22.681 56.072 (*) Previsió Pla d’Habitatge 124.000 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Total % aprovats/ Compliment 45% tramitats Expedients tramitats 1.340 3.992 5.097 6.920 7.553 7.668 32.570 (*) Els 56.072 ajuts concedits no corresponen a 56.072 persones atès que una part d’elles repeteixen els anys següents, ja que alguns ajuts 71 són prestacions. Expedients aprovats 1.105 3.124 3.945 4.199 5.232 5.645 23.250 120 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 121 EVOLUCIÓ % EXPEDIENTS APROVATS RESPECTE A TRAMITATS Els joves són el Altres ajuts col·lectiu més afavorit 9.000 Prestacions econòmiques d’especial urgència amb gairebé 40.000 8.000 ajuts al lloguer 7.000 Pel que fa als ajuts urgents per a aquelles situacions especials d’impagament, finançats per l’Àrea 6.000 d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, cal destacar que, tot i que es mantenen vigents i a dis- 5.000 posició dels usuaris, des del 2009 aquests últims han derivat les seves peticions a les prestacions 4.000 econòmiques d’especial urgència de la Generalitat de Catalunya. 3.000 2.000 1.000 Expedients aprovats/any Ajuts lloguer Import Ajuts quotes hipotecàries Import Exp. tramitats Els ajuts estan 0 Exp. aprovats 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2008 326 539.814,14 € 15 21.895,67 € destinats als col·lectius S’observa que el percentatge dels expedients aprovats respecte als tramitats a partir 2009 327 593.463,99 € 16 30.557,34 € més vulnerables de l’any 2008 té una tendència al creixement. 2010 580 1.126.476,33 € 30 52.465,97 € EVOLUCIÓ DE LA SUBVENCIÓ A BARCELONA RESPECTE DE CATALUNYA Total 2008-2010 2.364.673,44 € Import anual subvenció Import mitjà subvenció Catalunya Barcelona % Barcelona Import mitjà su Ajuts al pagament de fiança i primer mes de lloguer Catalunyabvenció Barcelona L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Àrea d’Acció Social, ha finançat les prestacions que donen 2008 38.918.725,86 € 9.022.259,31 € 23 2.111,36 € 2.149,18 € cobertura al pagament de la fiança i del primer mes de lloguer per a contractes mediats per la Borsa 2009 58.977.602,14 € 12.312.242,95 € 21 2.377,36 € 2.353,26 € d’Habitatge. 2010 71.863.303,12 € 13.828.633,74 € 19 2.462,84 € 2.449,71 € Cobertura fiança i 1r mes lloguer Ajuts aprovats Import total Hi hagut un increment d’import invertit a Barcelona coherent amb l’increment dels expedients 2008 124 152.030 € tramitats, malgrat que any rere any el percentatge de sol·licituds no ha tingut el mateix increment. 2009 70 82.997 € 2010 79 87.610 € Nombre d’ajuts concedits als joves en el període 2008-2010 Total 273 322.637 € Entre el Lloguer Just i la RBE, del 2008 fins al 2010, s’han aprovat un total de 39.801 ajuts al lloguer per als joves, considerant els ajuts atorgats i vigents anualment en el cas de la RBE. Ajuts a la gent gran per al pagament dels habitatges dotacionals amb serveis Ajuts al lloguer per a joves 2008 2009 2010 Total Ajuts per al pagament del lloguer habitatges dotacionals amb serveis Ajuts aprovats Import dels ajuts Lloguer Just (col·lectiu joves) 770 941 1.098 2.809 2008 609 1.505.343 € Renda Bàsica d’Emancipació 9.551 12.017 15.424 36.992 2009 905 1.910.523 € Total beneficiats per any 10.321 12.958 16.522 39.801(*) 2010 923 2.303.395 € (*) Els 39.801 ajuts concedits no corresponen a 39.801 persones atès que una part d’elles repeteixen en els anys següents. Total 2.437 5.719.261 € 122 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 123 La Borsa és un servei Mobilització d’habitatges per destinar-los a lloguer de mediació entre Incorporació de la Borsa d’Habitatge Jove els propietaris i els possibles llogaters Des del primer de gener de 2009, la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social de Barcelona i la Borsa Jove d’Habitatge, que eren gestionades pel Patronat Municipal de l’Habitatge i per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, respectivament, van passar al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, amb l’objectiu d’unificar els criteris de gestió de les dues borses i facilitar l’accés a la in- formació i als tràmits corresponents, a través de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge, a totes aquelles persones interessades en l’habitatge de lloguer assequible i en els diferents ajuts al pagament del lloguer. La Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona presta un servei de mediació a les persones propietà- ries d’habitatges buits i a als possibles llogaters. Aquests serveis tenen com a objectiu incrementar el nombre d’habitatges de lloguer a preus assequibles i facilitar-hi l’accés a unitats de convivència i a joves entre divuit i trenta-cinc anys que compleixin els requisits d’accés a les borses. Consolidació de la Borsa d’Habitatges de Lloguer de Barcelona i apropament de la gestió al ciutadà L’accés a la Borsa de Lloguer de Barcelona es fa mitjançant la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona, on es poden realitzar els serveis següents: • Els tràmits corresponents a la recollida de les sol·licituds d’habitatge i la documentació requerida. Cobertura de multirisc de la llar i pòlissa de • La petició dels propietaris interessats. defensa jurídica, a més de l’Avalloguer, com a • Les sol·licituds de subvencions equivalents al 50% de l’IBI dels propietaris d’habitatges inclosos principals avantatges en el programa. per als propietaris • Les sol·licituds de subvenció per a la realització d’obres d’aquests habitatges, condicionades a la convocatòria d’aquestes ajudes. Cal destacar la coordinació entre les Oficines de l’Habitatge i l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida per realitzar les inspeccions tècniques dels habitatges que s’inclouen a la Borsa. Principals resultats en el període 2008-2010: • S’han unificat els criteris de gestió de les dues borses, borsa jove i borsa social. • S’ha mantingut un nivell de contractes anuals nous, al voltant dels 300, malgrat l’impacte de la crisi, que ha afectat la viabilitat econòmica dels sol·licitants, aconseguint una tendència a la bai- xa del preu de lloguer per m2 dels habitatges de la borsa en els darrers tres anys. 124 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 125 Anàlisi de la demanda 2008 2009 2010 Sol·licituds formalitzades 3.258 1.680 1.755 Sol·licituds allotjades 345 297 292 Sol·licituds pendents d’allotjar 2.913 1.383 1.463 D’acord amb els objectius de priorització de la contractació de les famílies amb ingressos inferiors a 3 vegades l’IPREM, els resultats de l’any 2010 han estat un 89% de contractació per a aquests casos. Considerant la contractació acumulada i vigent (1.103 habitatges), la cobertura de la demanda (allotjada, 1.103 + pendent d’allotjar, 1.463) se situa en un 43%. • S’han aprovat les Normes Reguladores de la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona per la Habitatges captats/Contractes signats 2008 2009 2010 Junta General del Consorci en data 9 de novembre de 2010. El preu de lloguer Habitatges captats 407 330 308 dels pisos inclosos a la Borsa és un 21% Contractes signats per any 345 297 292 Subvencions als propietaris menor al de mercat L’any 2009 la contractació a la Borsa Jove d’Habitatge té una davallada a causa de l’impacte de la Les persones que lloguin el seu pis a través de la Borsa de Lloguer poden gaudir dels ajuts i avan- crisi en el col·lectiu jove. tatges següents: Anàlisi de la renda de lloguer 2007 2008 2009 2010 Subvenció obres d’adequació Nombre de sol·licituds habitatges inclosos a la Borsa rebudes Import total sol·licitat Import mitjà per subvenció Es prioritzen les Lloguer mitjà de Borsa (€/m2) 10,80 11,02 10,83 9,88 famílies amb ingressos 2008 21 70.717 € 3.367 Lloguer mitjà de mercat (€/m2) 14,75 14,02 14,00 12,50 inferiors a 3 vegades 2009 115(1) 428.720 € 3.728 % Variació lloguer borsa/lloguer mercat -27 -21 -23 -21 l’IPREM 2010 172(2) 992.027 € 5.767 • S’ha mantingut el nivell de contractes acumulats vigents en el període, per sobre del miler. Total 308 1.491.464 € (1) De les 115 sol·licituds del 2009, 84 expedients no es van poder atendre per exhauriment de la partida pressupostària. Contractació vigent acumulada 2008 2009 2010 (2) De les 172 sol·licituds del 2010, 84 expedients corresponen a les sol·licituds que no es van poder atendre l’any 2009. Borsa d’Habitatge de Lloguer Social 260 324 394 Borsa Jove d’Habitatge 890 634 709 Subvenció equivalent Nombre de sol·licituds Nombre sol·licituds Import mitjà per 50% IBI (propietaris) rebudes atorgades Import total atorgat subvenció Contractes vigents per any 1.150 958 1.103 2008 232 192 25.561,40 € 133 € 2009 321 308 35.424,24 € 116 € • S’han prioritzat les contractacions d’aquelles famílies amb ingressos inferiors a 3 vegades l’IPREM. 2010 (1) 416 395 46.610,00 € 118 € DISTRIBUCIÓ DE CONTRACTES 2010 PER TRAM D’INGRESSOS (1) Dades provisionals pendents del tancament de l’exercici. 11% Cobertura de riscos dels propietaris Amb la publicació del Decret 13/2010, les cobertures dels riscos han quedat establertes amb una cobertura de multirisc de la llar i una pòlissa de defensa jurídica. Els impagaments queden sota l’empara de l’Avalloguer, un règim de cobertures per a contractes de lloguer que assegura als arren- dadors d’habitatges la percepció d’una quantitat, equivalent a un màxim de sis mesos de lloguer, 31% 58% en el cas d’instar un procés judicial per a l’obtenció de sentència de desnonament per impagament Entre 1,5 i 2,5 vegades IPREM Entre 2,5 i 3,5 vegades IPREM de la renda per part de l’arrendatari. La gestió de l’Avantlloguer la fa l’Institut Català del Sòl, com a Entre 3,5 i 5,5 vegades IPREM organisme de la Generalitat de Catalunya que disposa del Registre de contractes de lloguer. 126 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 127 5 Intervenir en les disfuncions socials del mercat immobiliari S’han efectuat més de 6.700 assessoraments jurídics en qüestions relacionades amb l’habitatge S’han adjudicat 215 habitatges per emergències socials Contingents especials d’habitatges per a persones que no poden accedir al parc d’habitatge públic 128 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 129 La transversalitat entre les polítiques d’acció social contra l’exclusió i les polítiques d’habitatge orientades als col·lectius socialment vulnerables conforma l’espai com- partit dels programes i recursos per a la inclusió residencial a la ciutat de Barcelona. La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona (XaHIB) La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona (XaHIB) està concebuda com a xarxa única de recursos La XaHIB garanteix d’inclusió residencial i, per tant, com a espai que garanteix la complicitat, la complementarietat i l’acció l’acció conjunta entre conjunta entre l’Ajuntament i els agents socials de l’habitatge a la ciutat. l’Ajuntament i els agents socials de la La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, defineix l’habitatge d’inclusió com «aquell gestionat per les ciutat administracions públiques o per entitats sense afany de lucre, destinat a atendre persones que, en règim de lloguer o sota altres formes d’ocupació, es destina a atendre persones que requereixen una atenció especial». El Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 recull les previsions pel que fa a habitatges d’inclusió; aquestes previsions queden incorporades també al programa específic d’habitatges per a col·lectius socialment vulnerables. L’existència, d’una banda, d’un programa municipal d’habitatges d’inclusió en el marc de l’àrea d’Acció Social i Ciutadania i, d’altra banda, d’un important nombre d’entitats socials dedicades a la inclusió residencial que disposen o gestionen pisos per atendre persones sense sostre o d’alta vulnerabilitat, permet configurar la Xarxa Única d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona. La XaHIB s’articula a partir de: a) la xarxa d’entitats socials, integrada per entitats sense ànim de lucre que són propietàries o llogate- res de pisos assignats a l’allotjament i la inserció social de persones en risc d’exclusió; b) el programa municipal d’habitatges d’inclusió, format pel conjunt de pisos que l’Ajuntament assigna als itineraris d’inclusió de persones vulnerables, ja siguin de gestió per contracte o bé de gestió acor- dada (per conveni o concertada) amb entitats socials no lucratives. Formaran part de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona, juntament amb l’Administració, les entitats sense afany de lucre que siguin propietàries i/o gestores d’habitatges destinats a col·lectius en situació de risc d’exclusió social i que garanteixin un seguiment socioeducatiu dels seus residents per afavorir la seva futura autonomia en un entorn normalitzat. 130 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 131 Contingents especials i accés dels col·lectius vulnerables El Consorci de l’Habitatge de Barcelona va elaborar i aprovar el Reglament del Registre de Sol- licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona que recull el procés d’adjudicació dels 130 habitatges contingents especials de reserva d’habitatge. reservats per a contingents especials El Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 vincula el concepte de contingents especials de reserva d’habitatge a aquells col·lectius que conformen unitats de convivència amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IPREM o que necessiten atencions especials a causa d’algun tipus de vulnerabilitat socioeconòmica amb risc de conduir a l’exclusió social. S’estableixen cinc programes específics transversals per a col·lectius amb dificultat d’emancipació, recursos econòmics limitats o en risc d’exclusió: • Col·lectiu de persones grans • Col·lectiu de persones amb discapacitat 34 habitatges en servei Objectius de la XaHIB que representen 148 • Dones víctimes de violència masclista • Disposar del coneixement sistematitzat dels recursos residencials per a la inclusió social a Barcelona. places durant aquests • Col·lectiu de persones socialment vulnerables tres anys • Acordar entre tots els agents les diferents tipologies d’habitatge en funció del suport socioeducatiu, la temporalitat i la composició de les unitats familiars. • Col·lectiu de joves • Definir i elaborar el catàleg de serveis de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió. El Consorci de l’Habitatge va acordar la reserva de 130 habitatges (de lloguer i dotacionals) per a • Facilitar la coordinació general de tots els actors implicats en els processos d’inclusió i garantir un contingents especials. millor acompanyament de les persones en risc. Destí Habitatges • Acordar criteris per facilitar la coordinació i el tractament compartit amb altres solucions residencials i altres programes públics i socials vinculats a cobrir les necessitats d’habitatge. Vulnerables econòmics 100 Discapacitats 20 • Visibilitzar i difondre el conjunt d’accions d’inclusió residencial a Barcelona. Dones víctimes de violència masclista 10 Total 130 Itineraris d’inclusió residencial La XaHIB no s’ha d’entendre com un recurs aïllat, ans al contrari, s’ha d’inserir en itineraris d’inclu- Modificació del Pla General Metropolità d’habitatges dotacionals sió residencial de caràcter integral, amb capacitat de satisfer tant les necessitats d’allotjament de El 22 de desembre de 2008 es va aprovar definitivament la modificació del Pla General Metropolità les persones en situació d’exclusió més intensa, com d’operar de palanca d’autonomia en relació per a la incorporació de sòls públics al sistema d’habitatges dotacionals, que incorpora nous sòls amb aquelles altres a punt de culminar els seus trajectes d’inclusió. En conseqüència, cal establir: per a aquest tipus d’habitatges i modifica la normativa genèrica de la clau HD/7, que preveu la pos- a) els serveis que poden derivar persones a la XaHIB (portes d’entrada). sibilitat de canvi de l’ús dotacional preexistent a un altre ús dotacional per a col·lectius altament vulnerables. b) els recursos cap a l’autonomia (portes de sortida). Aquesta modificació permet diversificar el destí dels habitatges dotacionals al conjunt dels con- Durant aquests tres anys, el nombre d’habitatges d’inclusió municipals s’ha incrementat en 18, de ma- tingents especials, tant pel que fa als edificis nous com als ja existents, a mesura que es vagin nera que actualment hi ha 34 habitatges en servei, que representen 148 places. A més, s’han llogat a produint vacants. entitats socials sense afany de lucre 20 habitatges dotacionals més amb aquesta finalitat. 132 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 133 Definició dels contingents especials d’habitatges per a Criteris d’adjudicació persones socialment vulnerables Atenent als diferents nivells de renda i a les circumstàncies de la persona o la unitat de convivència, La Junta General del Consorci de l’Habitatge del 13 d’abril de 2010 va aprovar la definició dels con- s’estableix que els mecanismes d’adjudicació seran el barem de puntuació o el sorteig. tingents especials d’habitatges per destinar a persones socialment vulnerables així com els criteris generals de baremació i el règim econòmic per a l’adjudicació d’aquests habitatges. Mecanismes d’adjudicació Baremació Dones víctimes de violència masclista. Els contingents especials de reserva d’habitatges queden vinculats a persones i col·lectius vulnera- bles, en risc d’exclusió social, a partir dels criteris d’accés de cadascun d’ells. Persones econòmicament vulnerables amb ingressos entre 0,3743 i 1,4035 vegades l’IRSC, ambdós inclosos. Contingents especials Persones amb discapacitat i amb renda inferior o igual a 2,3392 vegades l’IRSC. Dones víctimes de violència Dones que es troben en situació de violència de gènere o que en superen una, en l’àmbit de la Persones grans amb ingressos inferiors o iguals a 2,3392 vegades l’IRSC. masclista parella, familiar o comunitari, inclòs el tràfic i l’explotació sexual, i que es trobin en circumstàncies de precarietat econòmica a causa d’aquesta violència, o bé necessitin un habitatge com a recurs Sorteig Gent jove amb rendes entre 1,4035 i 2,3392 vegades l’IRSC, ambdós inclosos. d’inclusió. Ingressos compresos entre 0,3743 i 2,3392 vegades l’IRSC, ambdós inclosos. Persones econòmicament vulnerables amb ingressos entre 1,4035 i 2,3392 vegades l’IRSC. Persones amb mobilitat reduïda i renda superior a 2,3392 vegades l’IRSC. Persones en risc d’exclusió Persones o unitats de convivència que acreditin la residència continuada a Barcelona, amb ingressos per vulnerabilitat entre 0,3743 i 2,3392 vegades l’IRSC, ambdós inclosos. econòmica El sistema de baremació pot contemplar el fraccionament en trams de renda de les persones sol- licitants per garantir la mixtura econòmica i diversificar, així, les possibilitats d’accés a l’habitatge de les unitats de convivència a cada tram econòmic. Persones amb discapacitat La persona sol·licitant, o algun membre de la unitat de convivència amb algun grau de discapacitat Criteris de baremació igual o superior al 33%, ha d’acreditar la residència continuada per mitjà de l’empadronament a Barcelona. Ingressos entre 0,3743 i 2,3392 vegades l’IRSC, ambdós inclosos. S’ha dissenyat una estructura comuna de criteris de baremació per aplicar als diversos contingents En el cas de persones o unitats de convivència amb mobilitat reduïda, el límit màxim d’ingressos que es concreta en tres grans blocs: quedarà fixat per la tipologia d’habitatge protegit que correspongui. Criteris de baremació Gent gran Unitats de convivència en què totes les persones han de tenir més de 65 anys (a excepció de fills Circumstàncies econòmiques Es ponderen els ingressos de la unitat de convivència en relació amb el nombre de membres de la amb discapacitat a càrrec), amb una composició màxima de dues persones (fins a tres quan hi ha unitat. fills discapacitats a càrrec), amb residència continuada al municipi i ingressos ponderats inferiors o iguals a 2,3392 vegades l’IRSC. Circumstàncies personals S’estableixen criteris per prioritzar determinades situacions de la unitat de convivència: el nombre i familiars de persones a càrrec, el grau de discapacitat, unitats monoparentals, edat del sol·licitant. Totes les persones que constin a la petició han de gaudir d’unes condicions personals que garantei- xin poder dur una vida autònoma (puntuació inferior a 14 en l’escala d’activitats bàsiques de la vida diària o puntuació superior a 8 en la d’avaluació cognitiva). Necessitat d’habitatge S’estableixen criteris per tal de prioritzar situacions concretes de les que se’n deriva la necessitat d’un habitatge. Es té en compte la situació actual de la unitat de convivència en relació amb les Gent jove Unitats de convivència d’1, 2 o 3 membres, amb edat entre 18 i 35 anys. Ingressos entre 1,4035 i condicions en què viuen els seus membres. 2,3392 vegades l’IRSC, ambdós inclosos. 134 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 135 327 situacions Règim econòmic dels habitatges i tipologies d’emergència Es garantiran les subvencions necessàries per tal que el pagament de la renda de lloguer d’aquests analitzades i 215 habitatges no superi, en cap cas, el 30% dels ingressos bruts de l’adjudicatari. Per establir la renda efec- habitatges adjudicats tiva a pagar pels adjudicataris es tindrà en compte els seus ingressos, d’acord amb el següent quadre: Ingressos Renda efectiva a pagar Entre 0,3743 i 0,9356 vegades l’IRSC 20% dels ingressos bruts Entre 0,9356 i 1,8713 vegades l’IRSC 30% dels ingressos bruts El diferencial entre la quota real del lloguer de l’habitatge i la quota mensual efectiva a abonar pels arrendataris serà coberta a través d’una subvenció de les administracions públiques. Els instruments d’actuació per a aquests segments de renda són els següents: • Fons Públic d’Habitatge de Lloguer Social • Habitatge dotacional públic Allotjaments col·lectius per a persones en risc d’exclusió Els allotjaments • Altres tipus: habitatge protegit de lloguer, règim especial o general a 25 anys col·lectius és un dels El Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al dret a l’habitatge 2009-2012 estableix els allotja- recursos per atendre ments col·lectius protegits com un dels recursos del Pla per tal d’atendre les necessitats d’inclusió les necessitats La Mesa d’Habitatges d’Emergència Social residencial de diversos perfils socials específics. Defineix els allotjaments col·lectius protegits com d’inclusió residencial «les construccions d’ús residencial col·lectiu o d’allotjament comunitari temporal, que tenen com El 24 de febrer de 2009 es va constituir la Mesa de Valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a finalitat donar allotjament a col·lectius amb necessitats socials especials de caràcter transitori, emergències socials de Barcelona, amb l’objectiu de donar resposta a situacions d’excepcional vul- i amb necessitats de serveis de suport o tutela». Una de les tipologies existents, segons el mateix nerabilitat econòmica i social com les que comporta la pèrdua sobrevinguda de l’habitatge ha- article, són els «allotjaments per a col·lectius vulnerables». bitual. Des de llavors i fins a finals del 2010, la Mesa ha analitzat un total de 327 situacions i ha Els treballs de la Mesa d’Habitatges d’Emergència Social han posat de manifest que sovint l’adju- adjudicat 215 habitatges del fons de lloguer social. dicació d’un habitatge definitiu no és el tractament més idoni en determinades situacions lligades a processos d’exclusió social i relacional greus. Poder disposar, en aquests casos, d’un recurs social Habitatges d’Emergència Social d’habitatge, transitori i amb suport, seria més adequat. Habitatges adjudicats 2009 75 Així, s’ha iniciat el projecte dels «allotjaments col·lectius per a persones en risc d’exclusió» destinats Habitatges adjudicats 2010 140 a l’allotjament transitori, en règim de lloguer subvencionat. Aquests allotjaments es gestionaran Total adjudicats 2009-2010 215 bé directament des de l’Ajuntament, bé a través d’entitats socials o fundacions. En tots dos casos es duran a terme programes de suport i de seguiment socioeducatiu de les persones allotjades. La construcció d’aquests allotjaments es pot acollir a les subvencions previstes pel Decret 13/2010 i al finançament previst per a les actuacions de lloguer de règim especial a 25 anys, prèvia la signa- tura d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Vivienda i l’Ajuntament. La forma d’accés als allotjaments col·lectius serà a través de la Mesa d’Adjudicació d’Habitatges d’Emergència Social, que avaluarà els casos que es proposin a través de la valoració dels serveis socials i d’habitatge, en funció de les necessitats i condicions del sol·licitant. 136 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 137 Informació, assessorament legal i mediació en Assetjament immobiliari Conveni amb la matèria d’habitatge En el marc de l’assessorament legal als ciutadans i ciutadanes, es poden detectar determinades Fiscalia Superior de situacions que evidencien que els propietaris, per acció o per omissió, pertorben el gaudi del dret Catalunya en matèria El servei d’informació i assessorament legal en matèria d’habitatge es continua oferint mitjançant a l’habitatge dels arrendataris. d’assetjament advocats especialitzats a través de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge. immobiliari En aquests casos, si hi ha suficients indicis, l’Oficina de l’Habitatge inicia un expedient de mediació L’objectiu és facilitar als ciutadans el coneixement necessari dels seus drets i obligacions a fi i efec- entre les parts en conflicte, per tal d’arribar a acords favorables entre les parts que garanteixin el te que puguin defensar-los i alhora impedir situacions o accions no emparades legalment que compliment de les seves obligacions i l’exercici dels seus drets. puguin perjudicar el seu dret a gaudir d’un habitatge digne. En els casos en què s’aprecien indicis d’actuacions delictives, s’analitzen en el marc de la Comissió de Seguiment del Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fiscalia Superior de Catalunya en DEMANDA DEL SERVEI D’INFORMACIÓ REFERENT A L’ÚS D’UN HABITATGE DIGNE matèria d’assetjament immobiliari. En aquest cas, és la Fiscalia mateixa qui orienta les Oficines Temàtica assessorament 2009 2010 2009-2010 de l’Habitatge per a la correcta formalització de l’expedient a fi que s’aporti tota la informació i Lloguer 1.651 3.104 4.755 documentació que faciliti la posterior fase instructora de la Fiscalia. Comunitat de propietaris 242 462 704 Compra 46 176 222 Emergència 228 212 440 Altres 262 215 477 Assetjament 82 42 124 Total 2.511 4.211 6.722 138 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 139 Noves eines d’intervenció administrativa L’entrada en vigor de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, així com del Decret 55/2009, sobre condi- cions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, ha dotat les administracions de no- ves eines d’intervenció administrativa davant de situacions d’ús anòmal dels habitatges. D’aques- tes eines, cal destacar els canvis en matèria de multes com a mecanisme d’execució forçosa de les ordres administratives, que vinculen l’import de la multa a la quantia de la intervenció necessària per mantenir els mínims d’habitabilitat. Així mateix, s’han analitzat diferents situacions d’ús anò- mal dels habitatges i s’ha desenvolupat el protocol d’actuació corresponent: • Protocol·lització de les situacions d’infrahabitatge que siguin detectades, que poden comportar la mateixa declaració d’infrahabitatge i, si es considera necessari per motius de seguretat o d’higiene, la inhabitabilitat de l’immoble i l’ordre de desallotjament, així com la prohibició de disposar-ne al seu propietari per bloquejar el seu tràfic jurídic i la seva inscripció posterior al Registre de la Propietat. • Protocol·lització de les ordres de conservació administratives que estiguin acompanyades amb un detall tècnic de totes les actuacions necessàries i imprescindibles per garantir l’habitabilitat de l’immoble. El fet de generar una ordre de conservació detallada permet quantificar econòmicament la inter- venció i reduir els terminis per a l’execució de l’obra, ja que, en ser una l’actuació, queda autorit- zada pel tràmit de comunicació prèvia i no és necessària l’obtenció de llicència d’obres. Igualment, el fet de quantificar la intervenció permet valorar la possible execució subsidiària per resoldre les deficiències que presenta l’immoble. Dades de les Oficines de l’Habitatge: mediació Unes 470 • Protocol·lització de la situació de sobreocupació. La dificultat de la intervenció administrativa actuacions en temes 1. Conveni amb la Fiscalia del TSJC: la comissió de seguiment del conveni ha analitzat 21 supòsits radica en el possible reallotjament que se’n pugui derivar en el cas de desatenció per part del d’infrahabitatge i de possible assetjament immobiliari a la ciutat de Barcelona i s’han formalitzat un total de 7 responsable de la sobreocupació. En aquest sentit, i com a elements que poden ser coordinats sobreocupació denúncies en haver-se detectat suficients indicis d’assetjament. en funció dels perfils identificats en aquests habitatges, la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió o, en el Durant el 2010 les Oficines de l’Habitatge han instruït 42 nous expedients de mediació per haver futur, els allotjaments col·lectius han de ser serveis i equipaments que puguin donar resposta a detectat indicis d’assetjament immobiliari. algunes d’aquestes situacions. 2. Conveni amb la Delegació del Govern per fer un seguiment dels expedients d’enderrocs que ells autoritzen. ASSESORAMENT EN TEMES D’ÚS DIGNE D’HABITATGE Tipus d’actuació 2008-2010 Assetjament (expedients) 120 Sobreocupació/Infrahabitatge (expedients) 353 140 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 141 “Els debats generats han En primer lloc, volem indicar que l’experiència En relació amb la lluita contra l’assetjament de lucre que treballen en l’àmbit de la inclusió contribuït a millorar alguns participativa en el Consell de l’Habitatge Social immobiliari, cal assenyalar que des del Consell social amb la creació de contingents específics i ha resultat positiva, tot i considerar que la solució s’han proposat iniciatives respecte a aquesta la creació del Fons Públic de Lloguer Social, amb aspectes de les polítiques als greus problemes d’habitatge que pateix la po- problemàtica que ja emergia en els anys més el lloguer subvencionat. blació en general requereix profundes polítiques durs de l’especulació urbanística. Cal destacar socials municipals dirigides socials d’habitatge, les quals han de tenir conti- que l’Ajuntament les va prendre en considera- En resum, podem dir que el treball i la participa- als sectors més necessitats, nuïtat en el temps. ció i va formalitzar, en data 4 de juny del 2008, ció en el Consell de l’Habitatge Social han resul- un conveni amb la Fiscalia que ha significat, tat positius, sobretot tenint en compte el ventall tot i que els problemes de La creació al si del Consell dels dos grups de tre- fins al 2010, la incoació de 114 expedients de su- d’entitats participants i que totes ho han fet ball, un sobre les alternatives a la venda i l’altre so- l’habitatge requereixen posats casos d’assetjament immobiliari. amb propostes per millorar les polítiques d’ha- bre infrahabitatge, sobreocupació i assetjament bitatge. Aquesta última és una qüestió impor- canvis estructurals” immobilirari en el qual participem activament, va Un altre aspecte important ha estat la implan- tant en la mesura que el Consell és un òrgan de resultar encertada. Després del temps transcorre- tació de les Oficines de l’Habitatge, a proposta participació i no de govern; per tant, que les pro- José Molina Ayala gut i dels resultats obtinguts, creiem que ha estat de la Generalitat en el marc de la seva política postes de les diferents entitats siguin incorpo- una experiència interessant, perquè en ambdós d’habitatge; el resultat és que a Barcelona n’hi Plataforma pel Dret a l’Habitatge Digne rades als programes de govern dóna sentit a la grups s’han generat debats i propostes i n’han ha una a cada districte. Aquestes oficines tra- pròpia naturalesa participativa del Consell. Si, al sortit conclusions, algunes de les quals s’han in- miten les ajudes i els programes derivats dels contrari, s’hagués concebut com un instrument corporat al Pla d’Habitatge i han influït en el dis- plans pel dret a l’habitatge, però també són el testimonial de participació, el Consell hauria dei- seny de les polítiques municipals d’habitatge. punt de referència on els ciutadans poden fer xat de tenir sentit i ser-hi present resultaria del consultes i demanar assessorament gratuït en tot innecessari. Nosaltres continuarem oberts a En aquest sentit, val la pena destacar que els de- temes relacionats amb l’habitatge. En les es- la participació amb un sentit crític i constructiu bats generats al si del Consell han contribuït a mentades oficines es van efectuar l’any 2009 a fi de garantir els avanços conquerits fins ara i millorar alguns aspectes de les polítiques soci- un total de 2.511 consultes, xifra que va aug- d’ampliar les polítiques socials d’habitatge que als municipals dirigides als sectors més necessi- mentar fins a 4.076 l’any 2010, la majoria de les s’han de fer des de l’Ajuntament i des de la Ge- tats. Ens congratulem d’haver participat fent-hi quals van ser relatives al lloguer i als augments neralitat de Catalunya. aportacions, tot i ser conscients que allò que s’ha de lloguer per obres. Les oficines també s’ocu- aconseguit són petits avanços al greu problema pen de fer, mitjançant uns programes, el se- que pateix la població; perquè, com s’ha indicat guiment de les disfuncions del mercat, ja sigui anteriorment, els problemes de l’habitatge re- relacionades amb l’assetjament immobiliari, quereixen canvis estructurals i profunds que com amb l’infrahabitatge o amb la sobreocupació. a Plataforma continuarem exigint. Una qüestió que a la Plataforma ens preocupa D’acord amb això, hem de fer esment a les ini- de manera especial són els desnonaments per ciatives positives portades a terme per l’anterior raó de precarietat econòmica. Des del Consell es Govern de la Generalitat, com el Pacte Nacional va proposar potenciar i estendre a tota la ciu- per a l’Habitatge, la Llei del dret a l’habitatge i tat la Mesa d’Habitatges d’Emergència Social. els plans pel dret a l’habitatge, amb els corres- L’Ajuntament va recollir la proposta i la Mesa ha ponents instruments d’ajudes al lloguer, entre experimentat un augment constant d’interven- d’altres, els quals han significat canvis quali- cions. Per tant, ens hem de mantenir vigilants tatius positius en aquest context de crisi eco- perquè aquesta Mesa continuï exercint i millo- nòmica. Ara hem de continuar vigilant perquè rant la seva funció d’assegurar una sortida dig- aquests instruments es mantinguin i s’ampliïn na als desnonats per causa de necessitat. als sectors que estan patint seriosament les con- seqüències de la crisi, especialment en els casos S’ha fomentat també la constitució de la Xarxa de desnonament per precarietat econòmica i per d’Habitatges d’Inclusió Social i s’han facilitat impagament de la hipoteca. habitatges de lloguer a les entitats sense ànim 142 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 143 6 Innovar en la construcció i promoure la sostenibilitat i l’ecoeficiència Diverses promocions del Patronat Municipal de l’Habitatge assoleixen la màxima certificació energètica Premis i reconeixements a la tasca permanent del PMHB en matèria d’innovació en la construcció de les noves promocions d’habitatge Un pas endavant en el desenvolupament urbà sostenible: l’ecobarri de Vallbona 144 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 145 La construcció consumeix una gran quantitat d’energia i genera un gran volum Els criteris d’eficiència ambiental i energètica, de residus sòlids urbans que no es reutilitzen ni recuperen. Un dels principals ob- optimitzen la jectius del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 és precisament la promoció utilització de recursos de l’edificació sostenible a la ciutat, però també, tal com recull el sisè eix del Pla, locals la millora en la qualitat, la gestió, la innovació i la seguretat en la construcció i la rehabilitació d’edificis per reduir l’impacte mediambiental. Tanmateix, Barcelona té un clar compromís amb el desenvolupament urbà sos- tenible, que en aquests anys s’ha fet palès no només en les característiques cons- tructives, sinó també amb la incorporació de la certificació energètica dels edificis nous iniciats o a través del model d’ecobarris. Amb la definició dels ecobarris es pretén fer un pas més en les polítiques de desenvolupament sostenible de la ciu- tat, sistematitzant en el territori tots aquests processos i configurant espais d’ex- pansió del model de continuïtat urbana en el desenvolupament sostenible. Els ecobarris són espais ben definits dins de la ciutat, que interaccionen amb la res- ta de la ciutat mitjançant una estructura urbana densa i amb una especial aten- ció a la integració de l’agricultura, la naturalesa i la gestió integral de la mobilitat sostenible. També, comporten la incorporació normalitzada i efectiva de la gestió sostenible de l’aigua, recursos energètics, residus i emissions a la recerca del mà- xim nivell d’autosuficiència possible. Els ecobarris. Vallbona Vallbona és el barri més septentrional de Barcelona, es troba en una posició perifèrica i aïllada respecte del continu urbà de la ciutat; a més, està situat en el corredor natural del riu Besòs, en una zona que separa els termes de Barcelona i Montcada i Reixac i que queda delimitada pel riu a la part oriental. Aquests trets condicionen de manera molt important aquest àmbit i el doten d’una singularitat que cal tenir en compte a l’hora de descriure les seves característiques territorials i els fenòmens socials, econòmics i polítics que hi convergeixen. 146 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 147 El nou barri de Vallbona forma part de les àrees residencials estratègiques (ARE) definides per la Ge- Maqueta de l’ecobarri de La nova ordenació neralitat pel Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística. Vallbona permet, d’entre altres, la conservació de L’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat que el nou barri de Vallbona fos un ecobarri, és a 2 hectàrees d’horts dir un barri sostenible exemplar. Així, el Pla Director Urbanístic (PDU) del futur barri de Vallbona es de- i nous vials amb senvoluparà sota criteris d’eficiència ambiental i energètica, optimitzant la utilització de recursos locals prioritat per a vianants (sòl, sol, aigua, verd i residus) i minimitzant les seves emissions, tot incrementant la qualitat de vida i el respecte a l’entorn. Els criteris de la nova ordenació Els criteris bàsics per dissenyar aquest nou barri s’han formulat a partir del procés participatiu amb associacions i entitats veïnals de Vallbona, al Districte de Nou Barris. Per tal de definir els as- pectes bàsics del nou Pla, al mes de juliol de 2008 es va constituir un grup de treball del qual en for- maven part l’AV Vallbona, l’AV Rec Comtal, la coordinadora d’entitats de Nou Barris i representants del Districte, de la Regidoria d’Habitatge i de Barcelona Regional. L’objectiu del grup de treball era formular uns criteris bàsics sobre els quals fer l’encàrrec tècnic de dissenyar el nou barri. El 17 de desembre del mateix any va concloure el procés de proposta d’ordenació i redacció del Pla i es va presentar la proposta tècnica per a l’ordenació del barri. Criteris urbanístics: a) Unificar el nou barri i la Vallbona existent millorant aquest amb els nous serveis i equipaments. Esquema de la distribució b) Reconèixer, mantenir i qualificar la morfologia estructural del lloc: la plana al costat del riu, pre- d’usos del sòl i sistemes que servar en part la identitat agrícola i reforçar la funció d’eix vertebrador del Rec Comtal. integren el nou barri c) Millorar l’accessibilitat, amb especial atenció al transport públic i a la xarxa de bicicletes, i aug- mentar la connectivitat amb els barris i localitats de l’entorn. d) Fer èmfasi en els criteris de sostenibilitat com a concepte general transversal en tot el procés de planificació, execució i posterior gestió del barri. Ordenació resultant: • Concentració de l’edificació en la zona més allunyada de l’impacte de l’autopista i donar continuïtat al barri existent. • Manteniment d’una zona de 2 hectàrees d’horta vinculada al Rec Comtal. • Articulació geomètrica entorn a una creu viària que canalitza el trànsit rodat i a partir de la qual es generen els carrers residencials amb prioritat per a vianants. • Ordenació en illa tancada que busca la recuperació del carrer com a lloc de trobada. • Previsió dels equipaments tant de caràcter local, que s’integren al barri existent, com de caràcter més general, situats al llarg del marge del riu. • Previsió de les noves connexions amb Trinitat Vella i Montcada i d’una millora de la relació amb el riu Besòs. • Integració de les noves xarxes ferroviàries resultants dels nous traçats. El març del 2009, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar inicialment el PDU de l’ARE de Vallbona. L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 149 Elecció de materials i equips Eliminació dels materials més contaminants –PVC, plastificants, materials pesants– amb l’alternativa 5 promocions ja del polipropilè, pintures naturals basades en silicats; anells domòtics en apartaments per a dotacions compten amb les per a joves; ascensors de baix consum; nova generació de calderes de calefacció de condensació estan- màximes certificacions ques i modulants. energètiques Resultat d’aquesta experiència són els més de 2.000 m2 de plaques solars per a producció d’aigua ca- lenta sanitària (ACS) instal·lades als terrats dels edificis, així com les més de 25 promocions de lloguer on s’han incorporat solucions constructives i tècniques amb criteris de qualitat ambiental i d’eficiència energètica. Amb les promocions de venda, els habitatges construïts amb criteris de sostenibilitat són més de 3.000. Aquests criteris s’han anat completant i millorant amb l’aplicació d’altres de nous, establerts per les normatives que han anat sorgint en els darrers anys per promoure mesures d’estalvi energètic. En aquest sentit, la directiva europea que regula la certificació energètica ha suposat un nou repte i, val a dir, que en els darrers anys el Patronat està realitzant una important tasca d’innovació en alguns dels Més de 2.000 m2 Promoció de l’edificació sostenible seus nous projectes que plantegen solucions energètiques globals per als edificis. de plaques solars instal·lades per a L’Ajuntament de Barcelona, a través del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona com a ope- producció d’aigua rador municipal encarregat de promoure, construir, administrar i mantenir l’habitatge públic i so- Certificació energètica calenta sanitària cial, ha expressat, els darrers anys, una voluntat permanent d’innovació tècnica i energètica amb La certificació energètica dels edificis és una exigència derivada de la Directiva 2002/91/CE. El Reial una clara sensibilitat ambiental, afegida a la qualitat arquitectònica a l’hora de fer ciutat. Aquesta decret 47/2007, de 19 de gener, d’aprovació del procediment bàsic per a la certificació d’eficiència voluntat s’ha estès a totes les noves promocions i està present també en el manteniment del parc energètica d’edificis de nova construcció fa la transposició parcial a l’ordenació jurídica espanyola. de lloguer i en les actuacions de rehabilitació sobre el parc existent. En aquest certificat, i mitjançant una etiqueta energètica, s’assigna a cada edifici una classe ener- gètica d’eficiència que varia des de la classe A, per als més eficients, a la classe G, per als menys Construcció d’habitatges nous eficients. L’objectiu de la seva aplicació és doble: • Millorar les condicions d’eficiència energètica del parc d’edificis de Barcelona. La incorporació en la construcció d’habitatges nous protegits de criteris de sostenibilitat i eficièn- cia energètica implica: • Informar de les implicacions econòmiques i ambientals de l’eficiència energètica als compradors i usuaris d’habitatges així com als professionals del sector. • La consideració singular i individualitzada de cadascuna de les promocions ja des de la fase del projec- te des d’aquesta òptica i tenint en compte les seves característiques, usuaris i entorn. Una mostra de l’actitud ambiental i innovadora de l’Ajuntament de Barcelona és l’alta qualificació ener- • La consideració de cada edifici des d’un punt de vista global en totes les fases de la vida del mateix gètica que han obtingut algunes de les promocions que impulsa a través del PMHB. (projecte, obra, ús de l’habitatge i reciclatge dels materials després de l’enderroc). PROJECTES DEL PMHB AMB QUALIFICACIÓ A I B • La selecció i utilització de materials, sistemes i processos ambientalment eficients (instal·lacions, tan- Certificació energètica Estat Habitatges Característiques caments, construccions, etc. En construcció Còrsega, 363: 32 habitatges Projecte europeu High Combi Sistemes arquitectònics passius amb serveis per a gent gran Ventilacions creuades, sensibilitat en les orientacions, il·luminació natural, façanes i cobertes ven- Classe A En construcció Roc Boronat: 95 habitatges en Connexió a Districlima tilades, filtres d’ombres o verticalització de serveis i instal·lacions. dret de superficie Tràmit de llicència Can Fabra: 80 habitatges Sistemes actius inclosos en els projectes o certificació dotacionals Geotèrmia Xarxa bitèrmica d’aigua per als electrodomèstics, detectors de presència a les zones comunes i/o Navas de Tolosa: 154 habitatges utilització de làmpades de baix consum, reguladors de cabal amb inodors de doble descàrrega o En construcció dotacionals Trigeneració aixetes amb airejadors. Classe B En construcció Via Favència, 348: 77 habitatges amb serveis per a gent gran Motor de cogeneració 150 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 151 Can Travi, 30 Exemples innovadors Projecte: 8.257,72 m2. 81 habitatges Centralització d’ACS i calefacció als per a gent gran, 4 llars habitatges de Can Travi, 30 i Reina amb suport i 28 places Amàlia, 33 d’aparcament Certificació energètica: La centralització d’aigua calenta sanitària (ACS) Previ al Codi Tècnic de i calefacció és una bona alternativa en els habi- l’Edificació tatges per a gent gran, en els quals no és recoma- Arquitecte: nable, per raons de seguretat, fer instal·lacions Sergi Serrat Guillent individuals de gas. La promoció de 81 habitatges Direcció d’execució: per a gent gran de Can Travi incorpora aquest Carles Vima sistema que permet reduir el consum energètic Consultor d’instal·lacions: de l’edifici fins a un 35%. Ferran Torras La instal·lació incorpora un sistema de telegestió Estat: que permet fer un seguiment del funcionament Acabat gener de 2009 a temps real a través d’internet, obtenir una lec- tura instantània dels comptadors i elaborar un Reina Amàlia, 33 històric detallat dels consums de cada habitat- Projecte: ge, així com conèixer el rendiment de la instal- 17.148,56 m2 (7.728,71 m2 per lació i qualsevol anomalia que s’hi pugui produir. a gent gran), 96 habitatges per a gent gran, 31 d’HPO El sistema de captació solar està dimensionat Certificació energètica: per cobrir el 70% de les necessitats energèti- Previ al Codi Tècnic de ques d’ACS, superior al mínim del 60% exigit l’Edificació reglamentàriament. Arquitectes: Eduard Bru, Neus Lacomba Direcció d’execució: Salvador Arisa Consultor d’instal·lacions: Aiguasol i PGI ingeniería Estat: Final previst per març 2011 152 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 153 La trigeneració: ACS, calefacció i Navas de Tolosa, 310 fred a partir de la combustió de gas Projecte: a Navas de Tolosa, 310 18.726,26 m2. 154 habitatges de lloguer, La promoció de 154 habitatges dotacionals al equipaments i places carrer de las Navas de Tolosa incorpora un sis- d’aparcament tema eficient per generar electricitat, calor i Certificació energètica: fred, la trigeneració, i un sistema de producció A (equipaments), d’energia per panells fotovoltaics. B (habitatges) Arquitectes: Juntament amb el sistema fotovoltaic, la pro- ONL arquitectura: Joan moció disposa d’un sistema de trigeneració a Nogúe, Félix Lopez i Txema partir de gas natural per a la generació en la Onzain Arquitectos mateixa promoció d’energia elèctrica, aigua ca- Direcció d’execució: lenta sanitària (ACS), calefacció i fred/refrigera- Miguel Ángel Sinura ció per subministrar als equipaments i als ha- Consultor d’instal·lacions: bitatges. La producció de calor es complementa Aiguasol i Font i Armengol Ingenieros mitjançant una caldera centralitzada de gas de condensació, i la de refrigeració, mitjançant Estat: una bomba de calor aire-aire. En construcció. Inici, novembre 2009 154 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 155 Can Fabra, L’energia geotèrmica: intercanvi Cada habitatge disposarà de la seva pròpia Parellada, 7-13 de fred i calor amb el subsòl a bomba de calor geotèrmica la qual generarà Projecte: Can Fabra directament l’aire calent o fred, que es distribu- 5.499,57 m2. 80 habitatges, irà a cadascuna de les àrees que cal climatitzar, rehabilitació antiga fàbrica La promoció de 80 habitatges dotacionals a una al mateix temps que acumularà l’aigua calenta de Fabra i Coats nau de l’antiga fàbrica Fabra i Coats incorpora sanitària en un dipòsit de 80 litres de capacitat. Certificació energètica: un sistema de geotèrmia. Aquest sistema de A climatització, juntament amb altres mesures La promoció de Can Fabra afegeix al sistema de Arquitectes: d’eficiència energètica, permetrà reduir el con- geotèrmia diverses mesures d’eficiència ener- José Miguel Roldán sum energètic de l’edifici un 75%. gètica –l’ús de bombes d’alt rendiment, control Andrade, Mercè Berengué comunitari de la ventilació mecànica que ajuda Iglesias i Roldán + El sistema d’energia geotèrmica utilitza la ca- Berengué a l’estalvi de més d’un 50% de les renovacions lor continguda en l’escorça terrestre, que em- necessàries, un bon aïllament, l’aprofitament Direcció d’execució: magatzema una part de l’energia provinent del de la il·luminació natural i l’eficiència en l’ús de Pendent Sol durant les hores d’insolació. El subsòl, a pe- la il·luminació artificial–, que permeten obtenir Col·laboradors: tites profunditats, actua com una font de calor/ una certificació d’eficiència energètica A i una Vicenç Sanz i Montsant fred, totalment renovable i inesgotable. L’estal- Permiquel reducció d’emissions de CO2 per un consum vi energètic que es pot assolir se situa entre el d’energia més baix de fins al 75%. Estat: 40-60% i el 75% en relació amb altres sistemes En projecte (segons es compari amb sistemes de bomba de calor, de gas natural o de radiadors elèctrics). La geotèrmia, a més, maximitza la vida útil de la instal·lació, permet un mínim manteniment i operació, té una fiabilitat elevada sense varia- cions de subministrament ni limitacions de cap tipus, disminueix els sorolls i elimina totalment el risc de legionel·losi. L’extracció de l’energia del subsòl es fa mitjan- çant perforacions a profunditats de fins a 100 metres. El bescanvi tèrmic obtingut és apro- fitat per una bomba de calor geotèrmica per transferir l’energia del subsòl a l’habitatge que es vol escalfar o refredar, amb la qual cosa es poden obtenir temperatures de fins a 60 ºC. 156 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 157 Sancho de Ávila, 2a fase Roc Boronat, 108 Xarxa de climatització de districte: la revalorització energètica de residus urbans i Amb aquesta configuració del sistema de produc- Projecte: Projecte: aigua calenta i freda a partir de la producció de fred mitjançant màquines d’ab- ció de calor i fred es redueix l’ús d’energies fòssils 14.968,86 m2. 12.297,74 m2. 95 habitatges, sorció, refredades per aigua de mar. al mínim, ja que només són emprades com a siste- 68 habitatges i local comercial i 84 places l’energia de la planta de residus mes auxiliars. Una xarxa de conductes subminis- aparcament d’aparcament del Besòs a Roc Boronat i Sancho Districlima de Barcelona es basa en l’aprofita- tra calor i fred, amb un estalvi en consum elèctric Certificació energètica: Certificació energètica: de Ávila ment de la calor residual del vapor de la revalo- del 20% i del 50% d’emissions de CO2 comparat Pendent A Les promocions de 95 habitatges del carrer Roc rització energètica de residus urbans de la plan- amb instal·lacions descentralitzades. Arquitecte: Arquitectes: Boronat i de Sancho de Ávila tenen accés al ta de l’empresa TERSA i en la producció de fred BAAS. Jordi Badia Arquitectes J. Sabaté, primer sistema de xarxa urbana de calor i fred mitjançant màquines d’absorció i elements de La promoció d’habitatges del Patronat de Roc Direcció d’execució: H. Espeche; Arquitecta Coord. N. Ayza; Equip d’Espanya, el Districlima. Aquest sistema, que compressió d’alta eficiència, refredats per aigua Boronat és la primera que es connectarà a la Salvador Arisa significarà un 20% d’estalvi en el consum elèc- de mar. xarxa de Districlima i que subministrarà calor A. Ferrer, T. Ricciardi, Col·laboradors: D. Soler, L. Fonseca, tric i una reducció del 50% d’emissions de CO , per a l’escalfament de l’aigua sanitària i la ca- 2 Victòria Llinares (cap P. Gaudio, M. Garrido es basa en l’aprofitament de vapor residual de lefacció. També es deixarà prevista la connexió projecte). Eva Damià i Direcció d’execució: a la xarxa d’aigua freda per a la producció de Nicola Rigoli G3 fred. Igualment, a Sancho de Ávila s’ha disposat AIA. Plaques solars: Ferran Torres Col·laboradors: la connexió al sistema de climatització Districli- Estat: Oriol Vidal Ingenería, SL ma juntament amb un sistema de plaques so- Estat: lars tèrmiques a coberta. Condicionat a la 1a fase (aparcament) En construcció. Inici, juliol 2009 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 159 Cibeles-Còrsega, 363 Projecte High Combi: calor i fred a Aquesta instal·lació es caracteritza per un alt Centralització de clima amb Via Favència, 348 Projecte: través d’energia solar amb suport nivell d’aprofitament energètic, mitjançant sis- cogeneració a Via Favència, 348 Projecte: 6.356,07 m2. 32 habitatges de gas a Còrsega, 363 temes d’energies renovables combinats amb 8.391,01 m2. 77 habitatges per a gent gran, 44 places altres d’alta eficiència energètica. Tots els ele- La promoció de 77 habitatges amb serveis per amb serveis per a gent d’aparcament i CAP “Vila L’edifici Cibeles, format per 32 habitatges amb de Gràcia” ments del sistema cerquen la màxima eficièn- a gent gran a la Via Favència, 348 incorpora un gran serveis per a gent gran, participa en el projec- cia en cada procés i en el seu conjunt, per tal eficient sistema de climatització a través d’un Certificació energètica: Certificació energètica: te europeu High Combi, que permet cobrir el d’optimitzar el rendiment energètic i econòmic, motor de cogeneració suplementat amb dues B A 60% de la demanda total tèrmica sumant ACS, que es tradueix en la disminució de les emissi- calderes de gas. Arquitectes: Arquitectes: calefacció i refrigeració. És un dels primers pro- Vidal, Pons, Galiana Exe Arquitectura. Jaume ons de CO2 de l’edifici. Valor, Marc Obrador, Eli jectes que ha obtingut una lletra A de nivell de El motor de cogeneració permet generar aigua qualificació energètica. calenta sanitària i calefacció i produir a la vega- Direcció d’execució: Sadurní Encarna Garcia da energia elèctrica per vendre a una central. Direcció d’execució: El High Combi, és a dir «high solar fraction he- Aquesta promoció incorpora, a més, un sistema Consultor d’instal·lacions: GPO ating and cooling system with combination of de ventilació de doble flux que consisteix en L3; Cogeneració: Xpressa bioenergy-efirenova Consultor d’instal·lacions: innovative components and methods», o siste- l’extracció, recuperació i impulsió d’aire calent a Aiguasol l’habitatge, cosa que fa que l’edifici sigui ener- Estat: ma de refrigeració i calefacció amb alta fracció Final previst, juny 2011 Estat: solar amb combinació de mètodes i compo- gèticament més eficient. En construcció. Inici, gener nents innovadors, és un projecte internacional 2010 dins del 7è Programa marc de la Unió Europea, en què participen Grècia, Àustria, Itàlia i Espa- nya. Iniciat el juny del 2007, amb una durada prevista de quatre anys, té com a objectius la combinació de dues tecnologies: sistemes so- lars combinats i sistemes de fred solar. Projecte High Combi 160 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 161 Formació i difusió La formació i la informació dels usuaris dels habitatges mitjançant l’organització de campanyes Més de 900 llars porta a porta i xerrades informatives que tenen com a objectiu: incloses a la campanya d’informació i • Informar els usuaris sobre les qualitats dels seus edificis i habitatges en relació amb les oportu- sensibilització nitats d’estalvi d’aigua i energia. energètica • Informar els usuaris sobre aspectes generals de l’estalvi energètic a la llar i orientar-los sobre actuacions senzilles que poden millorar el seu estalvi en el consum energètic. • Sensibilitzar-los respecte a les problemàtiques ambientals del consum no responsable de l’energia. La voluntat permanent d’innovació que implica la participació en tots els àmbits de debat sobre sostenibilitat, la participació amb les universitats, la divulgació de treballs, etc. Campanya informativa i de sensibilització energètica en habitatges amb serveis per a gent gran Conjuntament amb l’Agència de l’Energia, el PMHB va dur a terme una campanya informativa i de sensibilització energètica en els habitatges amb serveis per a gent gran. L’objectiu principal era sen- sibilitzar als residents en l’ús responsable de l’energia i informar-los de la qualitat i característiques dels seus habitatges i equipaments domèstics. Per a la campanya, es van dur a terme dues accions: • Visites porta a porta a un total de 277 habitatges. Les explicacions tècniques, consells i recomana- cions per a l’estalvi energètic es van reforçar amb el lliurament d’una fitxa de consells bàsics per Qüestions d’habitatge sobre innovació i eficiència energètica un habitatge respectuós amb el medi ambient, tant pel que fa al consum d’aigua i energia, com per la gestió de residus a la llar. En el núm. 18 de la publicació periòdica Qüestions d’Habitatge, es van publicar les experiències del Pa- • Xerrades informatives a 8 promocions amb un total de 753 habitatges. tronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona en innovació en eficiència energètica. Desembre 2010. La publicació, a més d’exposar les experiències obtingudes, obre vies per reflexionar sobre cap a on Premis PMHB s’ha d’anar per millorar l’eficiència energètica dels nous edificis i quins aspectes s’han d’enfortir i treballar en un futur. El PMHB ha vist reconegut el seu treball d’innovació permanent amb diversos reconeixements: • Premio Nacional de Vivienda 2010 del Ministerio de Fomento, Secretaría de Estado de Vivienda. La Comissió tècnica de projectes d’habitatge protegit • Diploma de reconeixement per la trajectòria en la incorporació de criteris de sostenibiliat de la con- venció Ajuntament + Sostenible al març del 2010. El Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 preveia, per tal de vetllar per la qualitat i la sostenibilitat • Accèssit premis AVS 2010 a les millors pràctiques en habitatge protegit. Promoció de 81 habitat- de l’habitatge protegit construït en sòl públic, la creació de la Comissió de seguiment dels projectes ges amb serveis per a gent gran de Can Travi. d’edificis d’habitatges amb protecció oficial sobre sòl d’origen públic. • AVS Catalunya a la millor actuació integrada per la remodelació del Bon Pastor. Menció a la pro- En compliment d’aquest objectiu, el 17 de desembre de 2009 es va constituir la Comissió Tècnica de moció de Can Travi en la categoria d’obra nova (2010). Projectes d’Habitatge Protegit, amb l’objectiu de vetllar per la qualitat arquitectònica i la integració • Menció en el Premi d’Habitatge de Protecció Oficial en la convocatòria de la X Bienal Española urbana de l’habitatge protegit, la sostenibilitat, l’ecoeficiència i la racionalitat i eficiència arquitec- de Arquitectura y Urbanismo per la promoció de 50 habitatges amb serveis per a gent gran del tònica dels projectes. Passeig d’Urrutia, 5. Tots els projectes d’habitatge amb protecció oficial i dotacionals sobre sòl d’origen públic, amb • Menció a la millor actuació en habitatge rehabilitat per la promoció de 24 habitatges per a joves operador públic o privat, han de disposar del vist-i-plau de la Comissió abans de l’atorgament de la al carrer Montanyans, 1. Premis AVS d’Habitatge Social a Catalunya (2008). llicència d’obres corresponent. 162 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 163 Innovació i sostenibilitat que els processos de construcció no siguin de- de fa anys. El PMHB ha estat un dels primers En tots els aspectes relatius a les transformacions predadors de medi ambient i d’energia, i que con- promotors d’habitatge social a adoptar els cri- urbanes i a la implantació de millores de rendi- en els edificis d’habitatges templi molt acuradament l’opció del reciclatge teris establerts al Codi Tècnic de l’Edificació en ment energètic i mediambiental, la participació de materials, cases o barris. projectes en marxa i a sol·licitar la certificació dels veïns, en un cas, i el compromís dels usuaris, Ferran Sagarra energètica establerta pel RD 47/2007. en l’altre, són absolutament necessaris si es pre- Director de l’Escola Tècnica Superior En l’àmbit urbà, diguem simplement que l’en- tenen eficients i constructives. El control dels sis- d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) torn proper a un edifici influeix en el seu resultat En l’entorn urbà, el cicle de demolició–desmun- temes mecànics ha estat sempre bàsic per al bon energètic per reducció de pèrdues tèrmiques per tatge–reutilització al que m’he referit passa per comportament dels edificis, però baixar la persi- contigüitat, efecte ombra o protecció del vent. decisions de rehabilitació, renovació o substitució ana a l’hora convenient, obrir la finestra l’estona Diguem també que la compacitat, l’alçària o la de barris. En aquest aspecte, la ciutat de Barcelo- necessària i no més, etc., és difícil si a casa no hi La innovació en l’arquitectura de l’habitatge con- tipologia dels edificis implica sistemes d’accés i na ha estat pionera i la seva experiència té el re- ha ningú en el moment oportú. Per això la mo- sisteix, en gran mesura, en fer-la avançar cap a distribució més o menys costosos; o que un excés corregut suficient com per constituir, més que un nitorització es fa indispensable en alguns casos, objectius de confort i responsabilitat mediambi- de mineralització o una manca de drenatge na- model, un cas únic d’estudi. El PMHB, com a res- i en especial en els sistemes col·lectius, com ara ental. I aquest objectiu és, avui dia, un dels més tural influeix en el microclima (i cada dia més en ponsable d’un important patrimoni residencial a els panells solars que necessiten neteja i man- seriosos per a tots els que estem involucrats en el el macro). Però afegim que les ciutats han d’anar la ciutat, ha actuat en els seus polígons d’habitat- teniment per ser rendibles, o com les calderes i procés de construcció i molt especialment els ar- passant de ser les grans consumidores d’energia ge, de diverses formes i en funció de cada cas: altres aparells que requereixen un manteniment quitectes, que en som dissenyadors i prescriptors. a ser-ne també productores. En la transformació continuat. També en aquest cas el Patronat s’ha urbana hem de considerar seriosament el cicle de • La remodelació del Bon Pastor –on se substitui- La sostenibilitat (aquest barbarisme és el que ran les 784 «cases barates» de l’any 1929 i amb avançat a altres propietaris públics, externalit- demolició–desmuntatge–reutilització, per decidir s’ha imposat per expressar el que altres anome- zant alguns d’aquests serveis. sobre polítiques de rehabilitació d’edificis o per problemes de nivell freàtic, humitats i habitabi- nen «durabilitat» o «qualitat-de-ser sustentable» optar per uns o altres processos constructius. litat per un nou barri de 900 habitatges cons- Les universitats i els centres de recerca que inten- en termes mediambientals) és un argument es- truït amb criteris de sostenibilitat–, ha anat in- tem establir criteris clars i operatius per definir i sencial a l’arquitectura contemporània. I que es Es tracta de decisions complexes que no es re- corporant les novetats normatives sobre estalvi mesurar el fenomen de la sostenibilitat i propo- tracta d’un repte molt seriós, es desprèn de cons- solen amb eslògans fàcils, però de decisions que energètic i aïllament acústic, fins a optar pel sar alternatives a les formes arquitectòniques i tatacions com la que el 42% del consum d’energia s’han de prendre amb una visió inequívoca de fu- nivell A de certificació energètica als habitatges als modes tradicionals de construcció i que, per final de la Unió Europea es consumeix només en tur i amb una voluntat crítica. de les darreres fases. La remodelació s’ha fet tant necessitem casos d’estudi consistents i amb la construcció que, a més a més, és una de les mà- amb participació del veïns des del primer mo- recorregut, apreciem trajectòries com la del Pa- ximes generadores de residus. Per això, en els darrers anys, la Unió Europea i ment de planejament i incorpora altes prestaci- els governs estan legislant i establint políti- tronat Municipal de l’Habitatge per poder-ne fer ons en l’aspecte ambiental. Em sembla important de subratllar que el repte ques i objectius assolibles amb la intenció de el seguiment. Si més no, perquè no és fàcil trobar mediambiental afecta tant a la manera de pla- respondre a aquest enorme repte. En aquest • La rehabilitació del gran polígon de Canyelles, casos d’estudi en el nostre àmbit geogràfic, amb nificar el territori i la ciutat com a la de projectar context, el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008- dels anys setanta, iniciada el 2009 i amb fina- el perill que un cop més importem solucions bo- l’arquitectura o la construcció –tant al gros de 2016 que aquí es presenta és un referent in- lització prevista al 2015, s’està fent en conveni nes per a altres latituds però no per a nosaltres. l’obra com als materials d’acabat o a les instal- teressant que abasta des de polítiques de re- amb la Generalitat i l’Associació de Veïns i serà, lacions dels edificis–. La producció d’energia, la habilitació de barris (en què s’introdueix el sens dubte, un cas d’estudi significatiu. També seva distribució i la manera d’utilitzar-la estan concepte d’ecobarri aplicat als barris de Trinitat ho serà el cas d’un altre gran polígon, el del condicionades per les decisions dels arquitectes, Vella, Vallbona, la Marina del Prat Vermell o la Sud-oest del Besòs que, en conveni amb l’Ajun- en especial per la tria de materials i components. Verneda Industrial), polítiques de col·laboració tament i l’Associació de Veïns, està essent ob- I em sembla important perquè, encara avui, mol- amb entitats i col·lectius professionals per a la jecte de reparació de patologies estructurals i, ta gent confon l’arquitectura sostenible amb millora en innovació, en processos constructius també amb la Generalitat, de millora de l’ac- aquella que incorpora «gadgets» tals com capta- i en l’aplicació de noves tecnologies a l’habitat- cessibilitat i instal·lació d’ascensors. El mateix dors, dipòsits, plantes trepadores o formes més o ge, o en la comissió de seguiment de projectes tipus de rehabilitació s’ha fet al barri del Baró menys organiques esotèriques. La sostenibilitat, d’habitatge social i, en general, continua l’expe- de Viver, que ja havia estat objecte de remode- lluny de ser una cita literària, és un objectiu con- riència del Patronat Municipal de l’Habitatge lació als anys vuitanta, i que té, per l’experièn- sistent a fer que els edificis tinguin un màxim de (PMHB) que, com a promotor públic, ha desta- cia, un nivell de complexitat addicional. confort amb un mínim de despesa energètica, cat en l’aplicació de criteris de sostenibilitat des 164 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 165 7 Proximitat i atenció a la ciutadania. Participació La Xarxa d’Oficines de l’Habitatge ha atès més de 500.000 consultes presencials. El Registre de Sol·licitants, amb més de 25.000 unitats de convi- vència inscrites, garanteix la màxi- ma transparència en l’adjudicació i transmissió del parc d’habitatges protegits. El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona s’ha consolidat com l’òr- gan consultiu i de participació de les polítiques d’habitatge a la ciutat. 166 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 167 Un dels objectius establerts en el Pla d’Habitatge 2008-2016 era el d’implantar un servei pròxim als ciutadans i ciutadanes, que els permetés accedir a tot tipus d’informació, assessorament i tràmits relacionats amb l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Aquest objectiu s’ha concretat amb la implantació de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge, una a cada districte, gestionada pel Consorci de l’Habitatge de Bar- celona. A més de l’atenció presencial a les mateixes Oficines, s’ha implantat un sistema d’atenció diversificat, a través del servei específic d’habitatge en el te- lèfon d’atenció al ciutadà 010 i del portal www.bcn.cat/habitatge, des d’on els usuaris poden accedir a la informació relacionada amb l’habitatge a Barcelona i altres pàgines web d’interès. La Xarxa d’Oficines de l’Habitatge L’any 2008 es va iniciar un estudi per a la definició i la implantació d’un nou model integral de ges- Barcelona disposa tió de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona. d’una Oficina de l’Habitatge a cada En un principi, es van integrar sota una mateixa imatge i model de funcionament les oficines que districte ja existien i que eren gestionades per diferents operadors: Sants-Montjuïc, Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu, depenent de BAGURSA, l’Eixample, depenent de ProEixample, Horta-Guinardó, de- penent de l’Agència del Carmel, Ciutat Vella, depenent de Foment de Ciutat Vella, i finalment la oficina de Gràcia, depenent directament del districte. Paral·lelament, entre els anys 2008 i 2010, es va completar la Xarxa de les deu oficines, una per districte, amb l’obertura de dues noves oficines de l’habitatge, una a les Corts i l’altra a Sarrià-Sant Gervasi. Així mateix, per tal de millorar i ampliar l’espai d’atenció al públic s’han canviat d’ubicació les ofi- cines de l’Eixample (que a més incorpora l’arxiu centralitzat de les Oficines de l’Habitatge), Gràcia, Sant Martí i Sants. Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona Les Oficines de l’Habitatge funcionen com a finestreta única, i n’hi ha una a cada districte Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Canet, 24 Francisco Giner, 14 Llobregós, 175-189 Nou Barris Pl. Major de Nou Barris, 1 Eixample Sant Andreu Alí Bei, 13-15 Joan Torras, 49 Les Corts Remei, 9 Sant Martí Rambla del Poblenou, 154 Sants-Montjuïc Ciutat Vella Antoni de Capmany, 23 Pintor Fortuny, 17-19 Lorem ipsum dolor sit amet, con- sectetur adipscing elit, seddiam L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 171 nonnumy eiusmod tempor inci- dunt ut labore et doloremagna aliquam erat volupat. Ut emnin ad minimin veniami quis nostrud El model integral de gestió implementat es basa en la informació, tramitació i gestió de quatre serveis bàsics: • Ajuts a la rehabilitació: subvencions per a la rehabilitació. • Accés a l’habitatge protegit: Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barce- lona i adjudicacions d’habitatges. • Ajuts al lloguer i borses d’habitatge: ajuts per pagar el lloguer a joves i col·lectius amb risc d’exclusió residencial, mediació entre propietaris i llogaters amb dificultats d’accés al mercat privat. • Ús digne de l’habitatge: informació i assessorament legal sobre problemàtiques vinculades a l’habitatge privat. A més, s’afegeixen altres serveis complementaris: els específics d’alguns territoris i els que són fruit de la Llei de Barris, dels AERI o la gestió de cèdules d’habitabilitat a l’oficina de Ciutat Vella. Les Oficines de l’Habitatge disposen de personal d’informació especialitzat en l’atenció presencial d’ha- bitatge i de suport tècnic per garantir la qualitat i l’eficiència dels processos de gestió i tràmits que s’hi realitzen. També s’han desenvolupat els corresponents protocols i sistemes integrats d’informació per a totes i cadascuna de les línies de servei obertes. • Desplegament integral de la Xarxa d’Oficines, amb una oficina a cada districte. • Homogeneïtzació de la cartera de serveis. • Creació d’una finestreta única d’habitatge amb atenció especialitzada. DETALL DE LES ATENCIONS PRESENCIALS 2008-2010 Oficina de l’Habitatge Rehabilitació Ajuts lloguer Registre/ Ús digne de i borsa Adjudicacions l’habitatge Total Ciutat Vella 4.016 30.738 24.553 3.934 63.241 L’Eixample 4.015 25.448 16.820 2.452 48.735 Sants-Montjuïc 8.126 29.835 25.749 2.942 66.652 Les Corts 742 7.424 6.279 723 15.168 Sarrià-Sant Gervasi 1.071 4.032 3.708 611 9.422 Gràcia 3.081 54.261 11.912 1.431 70.685 Horta-Guinardó 5.216 16.378 13.004 2.244 36.842 Nou Barris 5.495 24.829 34.717 1.831 66.872 Sant Andreu 3.842 20.817 24.429 1.627 50.715 Sant Martí 4.542 30.255 38.058 3.200 76.055 Total 40.146 244.017 199.229 20.995 504.387 172 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 173 Atenció telefònica 010 El telèfon d’atenció al ciutadà 010 és una eina molt útil per als ciutadans i ciutadanes per obtenir qualsevol informació de la ciutat. Per aquest motiu, i per tal de poder donar un millor servei, s’ha creat una plataforma pròpia d’habitatge al 010, que ofereix una informació especialitzada i permet realitzar tràmits relacionats amb l’habitatge a Barcelona. Informació a través de pàgines web La pàgina web www.bcn.cat/habitatge és un canal indispensable i àgil a través del qual es pot trobar tota la informació relacionada amb l’habitatge a Barcelona. L’atenció multicanal facilita l’accés a la Incorpora tota la informació actualitzada, amb els serveis i els tràmits que poden interessar als informació ciutadans i ciutadanes, i els enllaços a totes les webs relacionades amb l’habitatge a la ciutat. A més, la web www.consorcihabitatgebcn.cat és el portal d’entrada als principals serveis creats pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona, com el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona, que també disposa d’una pàgina pròpia. INDICADORS DEL SERVEI MULTICANAL D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ Atenció multicanal Acumulat 2008-2010 Mitjana anual Consultes ateses presencialment 504.387 168.129 Visites pàgines web 1.811.938 603.979 Consultes ateses telefònicament 166.903 55.634 Total 2.483.228 827.743 174 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 175 Els requisits generals que cal complir són: • Residir i estar empadronat a la ciutat de Barcelona. • Cap membre de la unitat de convivència1 pot ser propietari d’un habitatge. • No superar el límit d’ingressos màxims que estableix la normativa. El procés d’inscripció Per tal de donar facilitats a les persones que volen inscriure’s en el Registre de Sol·licitants, s’ha habilitat el formulari de sol·licitud en model oficial, que es pot emplenar mitjançant els canals següents: • Internet, a través de la web www.registrehabitatgebcn.cat. • Telèfon d’informació 010. En aquest cas, un agent emplenarà la sol·licitud. • Xarxa d’Oficines de l’Habitatge, prèvia sol·licitud de cita. Emplenar la sol·licitud. Prement Sol·licitud d’Inscripció, trucant al 010, o a qualsevol Oficina de l’Habitatge, sol·licitant cita prèvia Recopilar la documentació requerida Illa Fòrum Promoció de 72 habitatges El Registre de Sol·licitants i les adjudicacions de lloguer protegit PMHB D’acord amb el que preveu la Llei del dret a l’habitatge, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha Presentar la sol·licitud i la documentació desenvolupat el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona per tal de gestionar l’adjudicació i la transmissió del parc d’habitatges amb protecció oficial a la ciutat. Es tracta d’un registre únic que permet: El Registre examina la sol·licitud i la documentació • Garantir la màxima transparència en els processos per a l’adjudicació i transmissió del parc d’ha- bitatges amb protecció oficial. S’hi troben defectes La sol·licitud i la documentació són correctes • Obrir els processos d’adjudicació de cadascuna de les promocions d’habitatge que es vagin finalitzant. • Escurçar el termini de lliurament de les promocions. NO es resolen SÍ es resolen • Conèixer la demanda real d’habitatge amb protecció oficial i ajustar-ne l’oferta. els defectes els defectes Els criteris de selecció, els requisits que cal complir i la documentació a acreditar, i els procediments d’adjudicació i accés a l’habitatge amb protecció oficial a Barcelona es regulen, d’una manera total- NO correcte Correcte ment transparent, pel Reglament del Registre, que va aprovar el Consorci de l’Habitatge el 17 de desem- bre de 2008. NO. No s’inscriu en el Registre SÍ. Inscripció completada Qualsevol persona que vulgui accedir a un habitatge amb protecció oficial a la ciutat de Barcelona ha d’estar inscrita en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona. (1) Les unitats de convivència són els grups de persones físiques, amb independència de si tenen relació de parentiu entre elles o no, que acrediten que conviuen en el mateix domicili i que es comprometen a fer-ho. 176 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 177 Consolidació del Registre Per nombre de membres de la unitat Per règim d’habitatge demanat de convivència L’any 2010 ha servit per consolidar el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de 1.401 Lloguer amb opció Barcelona i ha fet palesa la seva utilitat com a eina eficaç, d’una banda, per conèixer la demanda 2.357 567 (9%) (6%) (2%) 271 de compra 17.442 real d’habitatge amb protecció oficial de la nostra ciutat i, d’altra banda, com a instrument de ges- (1%) tió d’adjudicació d’aquests habitatges, ja que facilita i agilita els procediments d’adjudicació, alhora Lloguer gent gran 1.966 que garanteix la màxima transparència del procés. El resultat és que es pot ajustar l’oferta d’una 5.038 manera més adequada a les necessitats de la nostra població. (20%) Lloguer gent jove 6.584 Les inscripcions han augmentat substancialment, passant de les 19.093 unitats de convivència inscrites Dret de superfície 6.086 (2009) a les 25.496 (2010), cosa que significa més d’un 33% d’increment. Lloguer 15.862 17.862 ESTAT DE LES SOL·LICITUTS D’INSCRIPCIÓ A 31 DE DESEMBRE DE 2010 (62%) Propietat 11.872 Estat de les sol·licituds Sol·licituds (unitats de convivència) Sol·licituds inscrites 26.465 1 4 Baixes d'inscripció 493 2 5 3 6 o més Voluntàries 166 Incompliment de requisits 104 DISTRIBUCIÓ DELS INSCRITS 2a renúncia i/o desestimen l'adjudicació 223 Baixes per adjudicataris titulars 476 Districte Unitats de Sol·licitants inscrits Població total % sobre població convivència districte A desembre de 2010, Inscripcions vigents a 31/12/2010 25.496 un total de 25.496 Ciutat Vella 2.470 4.927 106.873 4,61 unitats de convivència Eixample 3.004 4.598 267.534 1,72 PERFIL DE LES PERSONES INSCRITES estan inscrites en el Sants-Montjuïc 2.711 5.007 184.288 2,72 Registre Per edat Per nivell d’ingressos Les Corts 790 1.162 83.225 1,40 2.539 795 261 Sarrià-Sant Gervasi 892 1.342 145.550 0,92 (10%) 2.581 (3%) (1%) 43 7 Gràcia 1.599 2.492 123.253 2,02 (10%) 2.621 (10%) Horta-Guinardó 2.902 4.899 171.026 2,86 Nou Barris 3.463 6.184 169.048 3,66 Sant Andreu 3.148 5.163 147.374 3,50 7.744 Sant Martí 4.517 7.416 232.323 3,19 13.236 (31%) Total 25.496 43.190 1.630.494 2,65 9.721 (38%) (52%) 11.444 (45%) 18 a  35 > 0 a < 0,4 IPREM 4,2105 IRSC a < 5,1462 IRSC 35 a  65 0,4 IPREM a < 1,4035 IRSC 5,1462 IRSC a < 6,0818 IRSC 65 1,4035 IRSC a < 2,3392 IRSC 6,0818 IRSC a  7 IRS 2,3392 IRSC a < 3,2748 IRSC 3,2748 IRSC a < 4,2105 IRSC           178 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 179 c/ Encuny, 7 114 habitatges dotacionals Proviure c/ Villar, 78 30 habitatges de venda i 2 per a reallotjats REGESA c/ Reina Amàlia, 33 96 habitatges amb serveis per a gent gran PMHB c/ Llull, 420 El procés d’adjudicació 42 habitatges de lloguer protegit a l’edifici est PMHB Convocatòria Les bases contindran: L’anunci es publica a: Promocions d’habitages i tipologia Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i Diari Pg. de l’Exposició, 16 Requisits de participació Oficial de la Generalitat de Catalunya. 20 habitatges en dret Un diari dels de més difusió a la ciutat i a les Oficines Llistat provisional de superfície i 11 per a d’admesos de l’Habitatge de Barcelona reallotjats Contingent general, reserva barris/contingents especials www.registrehabitatgebcn.cat PMHB Publicació de llistats definitius d’admesos Comunicació de la data del sorteig Realització del sorteig Publicació de llistats d’afavorits en el sorteig 15 dies hàbils màx. per citar els afavorits en el sorteig Acreditació que es continuen complint els requisits 10 dies hàbils com a màxim per acreditar d’inscripció en el RSHPOB Adjudicació de l’habitatge Els requisits s’hauran de continuar complint fins a la formalització del contracte amb el promotor 180 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 181 Fins a finals de 2010, s’han dut a terme disset procediments d’adjudicació (pel sistema de sorteig, El 25% de cada una de les adjudicacions corresponen a la reserva territorial dels barris que queden in- davant notari i amb seguiment del Consell de l’Habitatge Social) i se n’ha iniciat un altre pel siste- closos en un radi de 500 metres a l’entorn de la promoció, tal com determina el Pla d’Habitatge. Iniciat el procés ma de baremació, en els quals s’han inclòs habitatges de totes les tipologies. d’adjudicació de Això ha representat gestionar un total de 3.452 expedients d’adjudicataris provisionals (entre afavorits 281 habitatges per a Un total de 1.796 habitatges han estat inclosos als procediments d’adjudicació (1.169 com a prime- en el sorteig i reserves), dels quals 517 sol·licitants han participat en més d’un procediment d’adjudica- gent gran pel sistema res adjudicacions i 627 que corresponen a habitatges de segona ocupació). ció. Això significa que 2.935 sol·licituds diferents han participat en processos d’adjudicació d’habitatges. de baremació S’han realitzat Promocions Règim de tinença Habitatges Promotor Primeres adjudicacions d’habitatges en dret de superfície 17 procediments Pg. de l’Exposició Dret de superfície 20 PMHB d’adjudicació amb Reina Amàlia Dret de superfície 28 PMHB Són destacables les convocatòries per a l’adjudicació dels primers habitatges en dret de superfície: un total de 1.796 Casernes de Sant Andreu U3 Dret de superfície 118 REGESA Promocions Habitatges Promotor habitatges Casernes de Sant Andreu U5 Dret de superfície 103 REGESA Pg. de l’Exposició 20 PMHB Villar Venda règim general 30 REGESA Reina Amàlia, 33 28 PMHB Rabí Rubèn Venda règim general 12 PMHB Pg. Torras i Bages, 137 118 REGESA Pg. Torras i Bages, 141 103 REGESA Torre Baró Illa C Venda règim general 99 REGESA Total 269 Torre Baró Illa B Venda règim general 62 REGESA Torre Baró Illa D Venda règim general 57 REGESA Iniciat el procés per a l’adjudicació d’habitatges amb serveis per Torre Baró Illa G Venda règim general 29 REGESA a gent gran Deià Venda règim general 12 Fund. Família i Benestar Social Vallvidrera Venda règim concertat 26 REGESA Al desembre de 2010 s’ha fet la primera convocatòria per a un procediment d’adjudicació d’ha- Encuny Lloguer habitatge dotacional 114 Proviure CZF SL bitatges per baremació, corresponent a 281 habitatges dotacionals amb serveis per a gent gran, promoguts pel Patronat Municipal de l’Habitatge. Mare de Déu del Port Lloguer habitatge dotacional 97 REGESA Sant Pere Mitjà Lloguer 10 anys 12 REGESA Promoció Habitatges Promotor IForum Lloguer règim general 25 anys 69 PMHB Reina Amàlia 96 PMHB Còrsega 32 PMHB Reina Amàlia Dotacional amb serveis gent gran 96 PMHB Via Favència 77 PMHB Còrsega Dotacional amb serveis gent gran 32 PMHB Navas de Tolosa 76 PMHB Via Favència Dotacional amb serveis gent gran 77 PMHB Total 281 Las Navas de Tolosa Dotacional amb serveis gent gran 76 PMHB Venda règim general 41 Diversos ‘Qüestions d’Habitatge’ sobre funcionament Lloguer règim general 26 PMHB dels Registres Únics de Sol·licitants Segones adjudicacions diverses Lloguer 10 anys 14 REGESA promocions d’Habitatge Protegit en l’àmbit europeu Lloguer habitatge dotacional 474 Diversos Lloguer habitatge dotacional mobi- 34 Diversos En el núm.16 de la publicació periòdica Qüestions d’Habitatge, que edi- litat reduïda ta el Patronat Municipal de l’Habitatge, es presenta el «Funcionament Pg. de Santa Coloma Lloguer règim general 30 anys 31 PMHB dels Registres Únics de Sol·licitants d’Habitatge Protegit en l’àmbit europeu». (abril 2009). Conté el resultat de l’estudi encarregat a la Segones adjudicacions mobilitat Venda règim general 3 PMHB reduïda Universitat de Barcelona sobre el funcionament dels registres únics Lloguer 4 Diversos en altres àmbits europeus. També incorpora una mostra dels registres Total 1.796 existents a l’Estat espanyol, tant d’àmbit autonòmic com estatal, i un Nota: PMHB= Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona apartat dedicat al Registre de Sol·licitants d’HPO de Barcelona. Segones adjudicacions Primeres adjudicacions 182 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 183 El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB) es crea en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona i està format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. En aquest És l’organ consultiu i sentit, el CHSB és l’òrgan consultiu i de participació de les polítiques d’habitatge a la ciutat de Bar- de participació de les celona amb la intenció d’esdevenir un instrument de generació d’opinió i de propostes a l’entorn polítiques d’habitatge de la política d’habitatge a la ciutat. Així doncs, les funcions estipulades del CHSB són: • Informar dels avantprojectes d’ordenances municipals i d’altres disposicions de caràcter general que afectin l’habitatge. • Generar debat a l’entorn dels principals instruments de la política d’habitatge municipal i for- mular propostes d’actuació, mitjançant l’elaboració d’informes propis, adreçades al Consorci de l’Habitatge i a les administracions que el conformen. • Seguir i avaluar el compliment dels Plans d’Habitatge de Barcelona. • Seguir i avaluar el compliment de la Llei del dret a l’habitatge a Catalunya i dels plans que es concretin per part de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit d’aplicació de la ciutat de Barcelona. • Impulsar activitats i organitzar jornades i conferències a l’entorn de les prioritats en matèria d’ha- bitatge social que defineixi el Consell. • Usar les noves tecnologies de la informació per fer extensiu el debat sobre la política d’habitatge al conjunt de la ciutadania. • Ser un marc d’intercanvi d’informació, debat i reflexió de les polítiques d’habitatge a Barcelona. • Debatre i assessorar en tots aquells assumptes sobre els quals el Consorci de l’Habitatge de Bar- celona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Administració de la Generalitat li demanin el seu dictamen. El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona s’organitza en un Plenari integrat actualment per 72 membres, que representen els diferents sectors i col·lectius. Hi ha una Comissió Permanent, la qual està formada per la presidència, la vicepresidència i dotze membres, quatre per part de les dues administracions (Ajuntament i Generalitat) i vuit en representació dels diferents blocs d’entitats i col·lectius representats en el Plenari. La vicepresidència, com passa en els consells de participació municipal, l’ocupa una persona de les entitats de caire social. 184 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 185 Membres del Consell d’Habitatge Social de Barcelona Secretaria d’Habitatge. Conselleria Grup Municipal ICV-EUiA Institut Municipal del Paisatge Fundació Família i Benestar Social Fundació Caixa Catalunya Cambra de la Propietat Urbana de Medi Ambient i Habitatge Urbà i la Qualitat de Vida Barcelona Grup Municipal CiU Fundació BENALLAR Consell Social de la Universitat de Director General d’Habitatge. Oficina per la No-Discriminació Barcelona Col·legi d’Administradors de Conselleria Medi Ambient i Grup Municipal PP (OND) Plataforma pel Dret a un Finques Habitatge Habitatge Digne Consell Social de la Universitat Regidoria d’Habitatge Xarxa d’Oficines de l’Habitatge Autònoma de Barcelona Col·legi de Registradors de la Director General Arquitectura i Arrels Fundació Paisatge. Departament de Política Regidoria de Benestar Social Propietat Consell Municipal de Benestar Consell Social de la Universitat Territorial i Obres Públiques Federació d’Associacions de Veïns i Regidoria de Dona i Joventut. Social Politècnica de Catalunya Fiscalia del Tribunal Superior de Veïnes de Barcelona (FAVB) Justícia de Catalunya Directora General de Qualitat Director Programes Joventut Consell Assessor de la Gent Gran Consell Social de la Universitat Ambiental. Departament de Medi Federació Cooperatives Ambient i Habitatge Comissió d’Urbanisme Pompeu Fabra Observatori de Drets Econòmics Consell Municipal de la d’Habitatges de Catalunya Infraestructures i Habitatge. Socials i Culturals( DESC) Immigració Universitat Ramon Llull Directora General de Qualitat Ajuntament de Barcelona Organització de Consumidors i Tres persones expertes en de l’Edificació i Rehabilitació de Consell de la Joventut de Usuaris de Catalunya (OCUC) Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Director Gerent de l’Agència Local habitatge l’Habitatge Barcelona (CJB) Demarcació de Barcelona d’Energia. Regidoria de Medi Habitatge Entorn, SCCL Secretaria General de Joventut. Ambient i Sostenibilitat Secretaria del Consell Municipal Col·legi d’Enginyers Industrials de Departament d’Acció Social i de les Dones Confederació Sindical de Catalunya Convidats Ciutadana Patronat Municipal de l’Habitatge Comissions Obreres(CCOO) de Barcelona Consell Econòmic i Social de Col·legi d’Aparelladors i Subdirector General de Gerent del Consorci de l’Habitatge Barcelona (CESB) Unió General de Treballadors Arquitectes Tècnics de Barcelona Coordinació i Seguiment de de Barcelona Cap Àrea de Patrimoni (UGT), Unió Territorial de BCN Programes d’Habitatge d’Habitatge. Institut Català del Sòl Institut Municipal de Persones Col·legi d’Advocats de Barcelona Director General Adjunt del amb Discapacitat (IMD) Unió Sindical Obrera de Catalunya Director de la Unitat Estratègica Consorci Metropolità de Institut Municipal d’Urbanisme (USOC), Habitatge Social Col·legi d’Agents de la Propietat d’Habitatge Social. ADIGSA l’Habitatge Fundació Foment Habitatge Social Immobiliària Societat Urbanística Qualitat Habitatge Social, SA Síndic de Greuges Grup Municipal PSC Metropolitana de Rehabilitació i Associació ProHabitatge Col·legi Oficial de Diplomats en Gestió, SA (REGESA) Asociación de Promotores Treball Social i Assistents Socials Grup Municipal ERC Promoció i Benestar Social Constructores de España (APCE) de Catalunya Conseller Delegat d’ADIGSA (PROBENS) 186 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 187 L’any 2010 la composició del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona respon a la següent distribució: Processos de participació PERFIL DELS MEMBRES DEL CSHB • Pla d’Actuació Municipal (PAM) d’Habitatge • Elaboració del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 i el CHSB 19% 30% GRUPS DE TREBALL 2008-2010 Grups de treball Membres Sessions Resultats Jornada Auditori Pati Manning Foment lloguer i alternatives a Aportacions en la definició del dret de superfície 21% Administracions la venda 13 4 Entitats socials Comissió de seguiment del RSHPOB i adjudicacions Privats Quaderns del Consell núm. 1 30% Altres Conveni col·laboració Fiscalia per a casos d’assetjament Sobreocupació, infrahabitatge Conveni Govern Civil per als casos de declaració de ruïna El Consell en dades 2008-2010 i assetjament 14 2 Comissió de seguiment de l’ús digne de l’habitatge Tot seguit es resumeix l’activitat del Consell des de la seva creació: Quaderns del Consell núm. 2 El Consell l’integren Manual per a la tramitació de llicències 72 membres • Durant els darrers tres anys el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona ha realitzat un total de representants dels 42 reunions, el 40% formen part del funcionament ordinari (Sessions Plenàries i Comissions Per- Carta al Ministerio de Vivienda per revisió del CTE Processos de rehabilitació 16 4 diferents sectors i manents) i el 60% del funcionament extraordinari (sessions monogràfiques, seminaris, grups de Inici modificació ordenances municipals col·lectius treball i comissions de seguiment), el que posa en relleu la implicació voluntària dels membres Quaderns del Consell núm. 3 del Consell en la seva activitat i el reforça com a òrgan consultiu i de participació de les polítiques Acord del Plenari enviat al Consell de Ciutat, Secretaria d’Estat d’habitatge a la ciutat de Barcelona. d’Habitatge, Mesa del Parlament de l’Estat, Parlament de Catalunya Execucions hipotecàries 17 1 • Durant el període 2008-2010 es pot dir que al CHSB han participat globalment en el conjunt de i desnonaments Sol·licitud de reunió amb jutgessa degana de Barcelona les seves activitats 841 persones, unes 280 persones de mitjana anual. Sol·licitud de reunió ambTSJC • Es va crear el Butlletí Informatiu del Consell, com a recull d’informació sobre habitatge. Durant aquests anys s’han enviat 31 missatges de correu electrònic informatius, amb 169 notícies sobre COMISSIONS DE SEGUIMENT estudis, evolució normativa, legislativa o de polítiques públiques d’habitatge a Barcelona, Cata- Comissió seguiment Membres Sessions Actuació lunya i l’Estat espanyol. Seguiment de l’evolució i composició del Registre • S’han elaborat tres números de Quaderns dels CHSB, per donar a conèixer els resultats dels grups RSHPOB i adjudicacions 11 4 Informació de les convocatòries de sortejos i processos d’adjudicació de treball. Assistència als 5 sortejos El Consell en dades 2008-2010 Informació i seguiment de les atencions, assessoraments i Nombre Entitats Membre 72 Ús digne de l’habitatge 14 2 mediació duts a terme Informació de la Mesa d’Emergències Social Nombre Sessions Plenàries 6 Nombre Comissions Permanents 11 Nombre Reunions de treball 25 Nombre Participants 841 Nombre Butlletins/Notícies 31 / 169 188 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 189 Relacions externes S’han adoptat i emès a les administracions i organismes corresponents els acords següents: • Acord del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona en relació amb l’IVA dels habitatges de llo- guer amb opció de compra, per la tramitació del projecte de llei que regula les Societats Anòni- mes d’Inversió en el Mercat Immobiliari (2009. President del Congrés de Diputats, a la Ministra de Economía y Hacienda i a la Ministra de Vivienda). • Comunicació de les conclusions del Grup de Treball sobre Procediments de Rehabilitació relacio- nada amb la modificació del Codi Tècnic de l’Edificació. (16 de juliol de 2010. Ministra de Vivienda). • Acord sobre els actuals procediments d’execucions hipotecàries i les modificacions legals perquè es contempli la dació del bé en pagament del deute (9 de desembre de 2010. Consell de Ciutat de Barcelona, Secretaría de Estado de Vivienda, Mesa del Parlamento del Estado i Mesa del Parla- ment de Catalunya). Projecció exterior Web del Consell El mes de maig del 2009 el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona va obrir un espai virtual dins del web del Consorci de l’Habitatge de Barcelona: http://www.bcn.cat/consorcihabitatge/ca/consell-habitatge.html Sessions de treball El Consell ha convocat diverses sessions extraordinàries de debat i aportació en temàtiques es- pecífiques, vinculades principalment tant a processos d’elaboració de plans i programes com de qüestions d’interès general. S’han desenvolupat set sessions monogràfiques: • Proposta de Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona • Proposta de Bases Reguladores d’Ajuts a la Rehabilitació específica de Barcelona • Anàlisi i diagnosi. Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 • Infrahabitatge, sobreocupació i assetjament immobiliari Aquest web disposa dels apartats següents: • Seminari sobre mesures de foment del lloguer i alternatives a la venda • Què és el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona? • Pla Català d’Habitatge 2009-2012 • Funcions del CHSB • Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona • Qui forma el CHSB? • Grups de Treball • Butlletins informatius • Col·lecció Quaderns del Consell 190 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 191 Processos participatius Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 Es va vincular el procés participatiu per a l’elaboració del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 a través del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, articulat al seu entorn i amb els col·lectius que l’integren. La participació del Consell en aquest procés ha estat continuada durant tot el període de treball d’elaboració del document, en la part de l’anàlisi i diagnosi, i amb una incidència especial, en el de l’elaboració dels programes i estratègies d’actuació, tant generals com transversals. Aquesta impli- cació ha tingut un doble vessant: • Validar el procés participatiu • Ser l’espai de debat i reflexió, del qual sorgís l’aportació de suggeriments per a l’elaboració del document de treball del Pla i per al seu debat obert i aportació d’esmenes. En aquest procés es van desenvolupar un total de 34 sessions de treball i reunions, en què van participar globalment unes 800 persones. Fruit d’aquest treball es van recollir un total de 177 ob- servacions, suggeriments o propostes. De les propostes concretes presentades (90), el 89% van ser incorporades o assimilades dins del Pla. Processos participatius singulars Procés participatiu de Trinitat Vella Impulsats des de la Regidoria d’Habitatge, s’han realitzat processos participatius de planejament en di- La desaparició de la presó de Trinitat Vella ha representat una oportunitat que pot generar un ferents graus de gestió, en àmbits d’una incidència important en habitatge nou protegit. Entre aquests, canvi i una important millora en el conjunt del barri en termes de benestar, qualitat de vida i co- són destacables, per la seva singularitat, els desenvolupats en els barris de Vallbona i de Trinitat Vella, hesió social, que ha de beneficiar el conjunt de residents del barri. La nova àrea residencial, dotada per a la definició dels respectius documents de planejament de Modificació del Pla General Metropolità. d’equipaments i espais lliures, ha d’actuar de motor d’aquesta transformació. Es va plantejar un procés participatiu sense apriorisme, integrat per una àmplia representació dels Procés participatiu de l’ecobarri de Vallbona veïns i veïnes, a través del seu teixit associatiu, i pels tècnics municipals, amb l’objectiu d’establir l’encàrrec de criteris per definir el document de planejament. L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Vallbona, aprovada en el Decret llei d’octubre del 2007 de mesures urgents en matèria urbanística, comportarà l’aparició d’un nou barri en la perifèria de la El procés participatiu es va iniciar el 2008, amb un apropament i diagnosi inicial de la situació del ciutat, que ha d’integrar l’antic nucli de Vallbona, amb l’aportació de dotacions i serveis adequats barri; es van dur a terme reunions temàtiques sobre habitatge, parc, equipaments, espai públic i a la nova trama urbana. accessibilitat, mobilitat i qualitat ambiental. El procés participatiu de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Vallbona es va plantejar com un La conclusió d’aquest ampli treball va donar lloc a l’encàrrec tècnic a partir dels criteris fixats per encàrrec conjunt dels veïns i de l’Administració, per a la definició dels criteris que han de conformar la Comissió, i es va redactar el document de proposta de planejament. Aquest va ser refrendat pel el document de planejament. conjunt del veïnat, després d’un procés d’explicació i presentació en el barri. Es va desenvolupar a partir de reunions temàtiques sobre: espai públic, mobilitat, habitatge, equi- paments i sostenibilitat-ecobarri. Un cop acabat el procés d’elaboració dels criteris bàsics i redactat el projecte de Modificació del Pla General Metropolità amb els representants veïnals, es va procedir a la fase de presentació i d’infor- mació al conjunt del veïnat, i de validació del treball i de les propostes fetes. 192 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 193 Una mirada a les Per parlar de la política d’habitatge de l’Ajunta- a l’articulació d’aquesta política amb els nous contactes amb representants de col·lectius de polítiques locals ment de Barcelona i el procés participatiu que ha plans d’intervenció social i urbanística a diver- dones, joves, gent gran o gitanos; la cerca d’al- comportat l’aprovació del seu Pla per als propers sos indrets de la ciutat (22@, Vallbona, Marina, ternatives als mecanismes de venda i de propi- d’habitatge i el paper anys, convé situar el tema en l’escenari actual. La Sagrera,...), on s’han volgut mantenir els criteris etat; o la voluntat d’ajudar en els processos de política pública d’habitatge ha estat una de les de densitat, mixtura social i d’usos i diversitat rehabilitació. Es calcula que a l’entorn del 80% de la participació grans qüestions centrals de debat al país en els de tipologies d’habitatge. de les aportacions realitzades per les diverses darrers anys. I ho ha estat tant en el sentit dels persones i col·lectius van ser incorporades. D’aquests darrers quatre anys destacaria tant Joan Subirats excessos com de les mancances. Com bé sabem ara, els excessos han estat notables. D’una banda, l’esforç realitzat en la promoció d’habitatges Des del meu punt de vista, aquesta construcció Responsable del Programa de Doctorat l’enorme endeutament familiar d’Espanya està com, sobretot, la voluntat d’afrontar les carènci- de la política pública d’habitatge de la ciutat de de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques directament relacionat amb les dependències es i els nous plans des de la lògica de la concerta- Barcelona pot afavorir la seva continuïtat, més Universitat Autònoma de Barcelona financeres que l’accés a la propietat dels habitat- ció i la participació dels principals agents socials enllà de les conjuntures polítiques i econòmi- ges ha generat. De l’altra, es constata l’existència implicats i presents en el Consell de l’Habitatge ques, i contribuir a reforçar la necessària pre- d’una enorme quantitat d’habitatges buits. Tot Social de Barcelona. Ha estat d’aquesta manera sència dels temes de l’habitatge i del seu accés, plegat impacta directament en la salut i l’esta- que s’ha elaborat el Pla d’Habitatge de Barcelo- difícil per a determinats grups i persones, en bilitat de les institucions financeres que estan na per al període 2008-2016. l’agenda municipal dels propers anys. directament implicades en aquesta situació. Al llarg del procés de confecció del Pla, els me- Tanmateix, i malgrat aquest context, es constata canismes de participació han anat variant, una manca de polítiques públiques d’habitatge, tractant d’adaptar-se a les peculiaritats de les i només en el cas de Catalunya es pot parlar de institucions, entitats i persones que es volien l’intent de fer-hi front els darrers anys. involucrar. S’han mantingut reunions del Con- A Barcelona, aquest escenari general ha tingut sell, s’han fet actes específics, s’han incorporat unes característiques peculiars. Les pròpies di- documents d’experts i de ciutadans singulars, mensions de la ciutat i la manca de terrenys i s’han implantat formes virtuals d’interven- disponibles per a grans polítiques expansives ció i seguiment. Així, es calcula que han estat l’han mantinguda notablement fora de la febre implicades més de 800 persones, en diversos constructora. Tot i així, l’encariment dels preus formats i seqüències de participació. No ha fal- ha estat molt important i, per tant, el tema de tat la presència d’actors clau, com la FAVB, els l’accés a l’habitatge, de joves i nouvinguts espe- promotors privats, les fundacions, les entitats cialment, ha estat molt present. És cert també socials i les cooperatives, i també els col·legis que des de fa temps el municipi compta amb professionals, al marge dels evidents nexes i instruments propis d’intervenció en el mercat vincles amb els grups municipals i la resta de de l’habitatge, com és la Regidoria encarregada departaments i entitats de l’Ajuntament. del tema i el Patronat Municipal de l’Habitatge, D’altra banda, sembla clar que en un escenari de llarga tradició a la ciutat. com l’actual no es podia prescindir de la presèn- Els darrers anys, a Barcelona, responent tant a cia en aquest procés de consulta de persones i la pròpia voluntat política del consistori com institucions procedents de les altres esferes de també a la pressió social sobre el tema (recor- govern i d’intervenció, com és l’espai metropo- dem les mobilitzacions que s’han anat produ- lità o la mateixa Generalitat. int en certs moments crítics), la política muni- De tot el procés destacaria, com a mostra del cipal d’habitatge ha estat molt activa. I ho ha neguit que la qüestió de l’habitatge desperta estat tant pel fa a la construcció de habitatges en aquests moments, l’especial èmfasi donat nous com a la rehabilitació dels ja existents o als aspectes relacionats amb l’exclusió social; els 194 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 195 Annex Projectes d’intervenció integral als barris Barris inclosos a la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya Important volum d’inversió cofinançada per l’Ajuntament i la Generalitat FEDER, iniciativa urbana URBAN a la Trinitat Nova Fort impacte qualitatiu als barris amb la incorporació de millores urbanístiques, econòmiques i socials 196 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 197 Pla de Barris El Programa s’estructura en vuit camps d’actuació, alguns dels quals incideixen en la rehabilitació d’edificis: 1. Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds. L’habitatge dins dels projectes d’intervenció integral als barris 2. Rehabilitació dels elements comuns dels edificis. L’anàlisi de les problemàtiques, sorgides en un àmbit concret de la ciutat, relacionades amb la de- gradació de l’entorn urbà i la convivència dóna com a resultat que per resoldre-les amb efectivitat 3. Provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu. és millor tractar-les de manera integral i pluridisciplinar. D’acord amb aquesta conclusió, sorgeixen 4. Incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis per permetre la instal·lació els plans d’intervenció integral, com l’eina més adient per tal d’aturar o invertir aquesta tendència de cablejat o altres sistemes. i fer els barris més agradables i humans. Aquesta estratègia, a més, vincula la implicació de les ad- ministracions que gestionen i inverteixen en aquest sentit. 5. Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà. En són exemples clars els esforços que l’Ajuntament de Barcelona ha fet en alguns barris amb unes 6. Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments. característiques determinades, mitjançant subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya (Pla de Barris) o de la Unió Europea (FEDER - Iniciativa Urbana, URBAN). 7. Programes per a la millora social, urbanística i econòmica. Dades territorials i habitatges beneficiats 8. Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Extensió: 855,77 ha Aquests projectes d’intervenció integral s’executen entre 4 i 6 anys, amb un import màxim del pro- Població: 192.345 habitants jecte de 20 milions d’euros. Habitatges: 89.200 unitats La subvenció per part de la Generalitat és com a màxim del 50% del cost del projecte. Pla de Barris, Llei de Barris: 6 anys d’història i una inversió de 183 milions d'euros Introducció Davant la detecció d’àrees on es concentren situacions de regressió urbanística, problemes de- mogràfics i mancances econòmiques i socials que afecten, en molts casos, l’estat de conservació de les edificacions, la urbanització i els serveis en general, cal una actuació específica per part de l’Administració pública. Aquesta atenció especial s’ha realitzat en el marc de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una especial atenció, desenvolupada pel Decret 369/2004, de 7 de setembre, que ha permès emprendre-hi accions d’intervenció integral, dirigides tant a la re- habilitació física com a la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització econòmica. S’ha creat un fons de foment del Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial concebut com un instrument de col·laboració institucional i financera de la Generalitat amb els municipis. Aquest programa es basa en un repartiment clar i equilibrat entre l’Administració local i la Genera- litat, segons el qual l’elaboració i l’execució dels projectes objecte de finançament corresponen als municipis; la selecció dels projectes i l’assignació dels recursos, al Departament de Política Territo- rial i Obres Públiques, amb l’informe previ d’una comissió mixta, i l’avaluació de l’execució de les ac- tuacions correspon a un comitè d’avaluació i seguiment integrat per la Generalitat, l’Administració municipal i una representació de les entitats ciutadanes i dels agents socials. 198 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 199 Presentació Comissions de seguiment Àmbit d’actuació Les comissions de seguiment estan constituïdes per: Projectes aprovats • 6 membres representants de la Generalitat. Projectes d’intervenció integral als barris de Sta. Caterina/St. Pere, les Roquetes, Poble Sec, Trinitat • 5 membres representants de l’Ajuntament de Barcelona. Vella, Torre Baró/Ciutat Meridiana, la Bordeta, el Coll, Barceloneta, el Besòs i el Maresme, el Bon • 6 membres representants veïnals (entitats veïnals, associacions ciutadanes i representants Pastor/Baró de Viver, Raval Sud i la Vinya/Can Clos/Plus Ultra. d’agents econòmics i socials). En total han estat 12 projectes que beneficien 17 barris. • Així com a qui es consideri interessants per tal d’aclarir punts concrets de la gestió. S’han celebrat un total de 31 comitès d’avaluació i seguiment. Convocatòries Any 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010. Contingut dels projectes 2004-Sta. Caterina/St. Pere Repartiment territorial Els barris de Santa Caterina i de Sant Pere, malgrat la forta inversió municipal que han rebut, en- Districte de Ciutat Vella: cara pateixen greus mancances en matèria de zones verdes, equipaments, millora de les edifica- Sta. Caterina/St. Pere (2004) cions existents i cohesió social. A Santa Caterina s’han concentrat la major part d’intervencions Barceloneta (2008) urbanístiques perquè és l’àrea on es trobaven els principals problemes i disfuncions. A més de les Raval Sud (2010) afectacions històriques no realitzades i de la mateixa trama urbana del barri, impenetrable i enve- llida, s’hi han sumat els problemes urbans i humans. Aquesta transformació i adequació facilitarà Districte de Sants-Montjuïc: l’encaix de la important presència d’immigrants dominicans i magrebins, que es barregen amb la Poble Sec (2005) població arrelada i els joves, els quals cada cop s’interessen més per aquesta zona rica en vivències La Bordeta (2007) i diversitat. La Vinya/Can Clos/Plus Ultra (2010) Districte de Gràcia: El Coll (2007) Districte de Nou Barris: Les Roquetes (2004) Torre Baró/Ciutat Meridiana (2006) Districte de Sant Andreu: Trinitat Vella (2006) El Bon Pastor/Baró de Viver (2009) Districte de Sant Martí: Maresme/Besòs (2008) Dades territorials i habitatges beneficiats Extensió: 819,96 ha Població: 188.625 habitants Habitatges: 87.610 unitats Actuacions: 373 globals que inclouen més d’una actuació, entre les quals més de 112 són de caire social. 200 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 201 2004-Les Roquetes 2006-Torre Baró/Ciutat Meridiana El barri de les Roquetes presenta dèficits clarament superiors a la mitjana de Barcelona. Es tracta Es tracta d’un àmbit que inclou dues zones ben diferenciades. Aquestes diferències són evidents d’un barri amb una densitat d’habitatges alta (bona part, d’autoconstrucció) i una clara tendèn- tant a nivell físic, quant a la tipologia edificatòria, com en l’aspecte social. L’objectiu d’aquest pro- cia a l’augment de la immigració que caldrà integrar. S’hi observen problemes de formació de la jecte és intentar reduir aquestes diferències i connectar els barris a la resta de la ciutat. població resident i la seva situació social i econòmica mostra dèficits. L’actuació integral prevista eliminarà aquells factors de risc d’exclusió social detectats i incidirà en actuacions destinades a garantir la cohesió social del barri i el seu entorn. 2006-Trinitat Vella Aquest barri pateix el fet d’estar situat a la perifèria de la ciutat no només en termes físics, sinó 2005-Poble Sec també en els aspectes econòmic i social. Aquesta condició segregadora es reflecteix en determi- nats trets, sobre els quals s’incideix mitjançant: superació de les barreres que aïllen el barri de la L’objecte d’aquest projecte és millorar les condicions de vida dels ciutadans que resideixen en un resta de la ciutat, potenciació de l’autoestima i la identificació positiva del barri, treball per dina- entorn urbà fràgil. Davant d’aquesta situació, es fa necessària una intervenció pública decidida mitzar la xarxa comunitària, augment de la qualitat de vida dels veïns amb la millora de la ur- que col·labori a fer possible el trànsit entre un Poble Sec amb alts nivells d’envelliment i població banització, la dotació d’equipaments i la modernització dels serveis, i afavoriment dels processos molt arrelada a la seva vida quotidiana i un Poble Sec nou, amb mestissatge cultural, amb població d’integració de la població nouvinguda. infantil i juvenil nouvinguda i necessitats noves d’escola, habitatge, espai públic, associacions, etc. Igualment, el barri necessita una forta correcció en diversos punts que tenen a veure amb l’espai públic, el manteniment d’edificis privats, l’accessibilitat de la trama urbana i l’enfortiment de la convivència veïnal. Les places i carrers encara continuen amb deficiències pròpies d’estructures urbanes envellides de les quals destaca la manca de clavegueram públic. 202 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 203 2007-La Bordeta 2008-La Barceloneta Es tracta d’un territori caracteritzat, malgrat que no ho sembli, per la seva fragilitat. Des del punt Es tracta d’un barri antic amb una tipologia urbana molt característica. El traçat respon a un ur- de vista de l’espai urbà, tenim un teixit que pot patir forts processos de renovació i densificació banisme militar molt regular amb quinze carrers paral·lels al moll, tres carrers tranversals i dues que malmetin el seu caràcter, hereu dels barris obrers que van donar origen al nucli de Sants. places. El projecte d’intervenció integral de la Barceloneta ha de jugar el paper de marc de concer- tació, identificar els camps de treball comuns i les actuacions concretes a realitzar. Alhora, ha de La Bordeta de Barcelona presenta un seguit de potencialitats futures clares: un teixit edificatori permetre consolidar les bases dels processos col·lectius que poden transformar positivament el històric obsolet, mancat de l’activitat econòmica que hi caldria, que pot recuperar la seva qualitat; barri per a la seva gent. un teixit associatiu fort, i la seva posició de centralitat, en relació amb algunes de les grans opera- cions de futur de la ciutat. 2008-Maresme/Besòs 2007-El Coll Avui, el barri del Besòs i el Maresme vol, d’una banda, poder consolidar el procés de millora dels El barri del Coll pateix problemes d’ordre urbanístic, econòmic i social que els propers anys poden habitatges, d’implantació dels equipaments necessaris i de la qualitat urbana dels espais que es agreujar-se i poden produir processos d’involució urbanística i de concentració de problemàtiques va iniciar fa unes dècades. Alhora, espera integrar les transformacions que s’han originat al barri tant socioeconòmiques com de naturalesa física i estructural. Es proposen actuacions que fomen- arran de la revitalització dels seus entorns, fonamentalment com a conseqüència de la transfor- tin la pràctica sociocultural, que impulsin l’activitat veïnal i que ofereixin activitats i iniciatives que mació urbana d’un dels grans sectors del 22@, a l’oest de l’àmbit, i de la zona del Fòrum, al sud, o de cobreixin les necessitats i demandes dels diferents segments de població. Cal aprofitar la presèn- l’arribada del Tram Besòs. Tots aquests processos poden donar a l’àrea un atractiu i una centralitat cia de nombrosos espais verds en el territori. que fins ara no ha conegut. 204 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 205 2009-El Bon Pastor/Baró de Viver 2010-La Vinya/Can Clos/Plus Ultra L’àmbit del Bon Pastor/Baró de Viver és formalment la primera intervenció a escala local d’un seguit El delicat equilibri que trobem avui entre els riscos i les potencialitats del barri de Can Clos, la Vi- d’estratègies d’àmbit territorial d’abast molt més ampli. El PII permet activar el primer pas cap a nya i Plus Ultra ens indica l’oportunitat d’iniciar sense demores un procés de recuperació que posi la millora global, ja que ordena i defineix les primeres actuacions de gra petit que donen sentit a èmfasi en la transversalitat de les actuacions a portar a terme. La complexitat de l’àrea urbanísti- un plantejament sobre el lloc més ampli i actua sobre les dimensions social i econòmica. L’objectiu ca, tant a nivell geogràfic com social, justifica el plantejament d’una estratègia d’intervenció que és revitalitzar i dinamitzar tota la zona vinculant-la definitivament amb la resta de territoris que cohesioni les diferents actuacions d’aquest pla integral amb un conjunt d’actuacions relacionades l’envolten i cohesionant-la internament. amb la finalitat de cercar la connectivitat urbana d’aquesta àrea, vincular socialment aquest ter- ritori dotant-lo de més cohesió social, i crear unes dinàmiques integradores que interconnexionin aquestes tres realitats ciutadanes. 2010-Raval Sud La campanya de rehabilitació d’elements comuns d’habitatges privats. El PII del barri del Raval Sud se centra en les persones i els problemes socioeconòmics, buscant la El pla dins el Pla combinació entre els vells i els nous elements. El parc d’habitatges del barri és antic i amb un dèficit Objectiu de manteniment i de rehabilitació. L’espai públic té poca qualitat perquè la majoria d’immobles estan Es tracta d’un programa integrat al Pla de Barris i que té com a objectiu incidir en la rehabilitació tancats o no tenen cap activitat. Les activitats comercials han disminuït i els establiments que que- dels edificis privats d’habitatges perquè se’n puguin millorar els elements comuns. den es dediquen majoritàriament a usos diferents del comerç tradicional. Pel que fa als equipaments, és destacable l’existència d’un gran nombre amb una forta concentració en la meitat est més propera a les Rambles, que són d’escala ciutat i amb molt trànsit de persones; al sud de l’àmbit, malgrat que Camps d’actuació també n’hi ha molts, generen poca complexitat i riquesa social per la seva capacitat d’atracció. Quant El Pla està pensat com un conjunt d’ajuts que van adreçats a la millora dels elements comuns dels a l’ús de l’espai, el conjunt de les mancances o deficiències esmentades fan que alguns indrets del edificis (queden exclosos els interiors d’habitatge), fet que produeix que la repercusió sigui sobre barri siguin mal usats per col·lectius que originen conflictivitat social, que s’apropien de l’espai públic més d’un camp d’actuació, dels quals destaquen: i dificulten la qualitat de la vida ciutadana i fa que molts ciutadans defugin el barri. • Camp 2: Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius. Actuacions amb un fort compromís social que involucren els propietaris i veïns en la millora del parc d’habitatges del seu barri, mit- jançant la millora de l’accessibilitat, la seguretat i les instal·lacions, de manera sostenible i sovint acompanyat d’un procés de mediació comunitària. • Camp 4: Tecnologies de la informació en els edificis. Actuacions que garanteixen l’accés universal a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), mitjançant la creació de les infraestruc- tures necessàries i la incorporació de l’equip informàtic i tecnològic al servei d’internet als equi- paments municipals i/o edificis d’habitatges privats. • Camp 5: Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà, en especial pel que fa a l’eficiència energètica, l’estalvi del consum d’aigua i el reciclatge de residus. Actuacions dirigides a dotar de la 206 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 207 Logo infraestructura necessària per al consum d’energia i aigua més respectuosa amb el medi ambient, URBAN a la Trinitat Nova així com de les possibilitats de reciclatge i abocament controlats. Antecedents • Camp 8: Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Actuacions dirigides a facilitar l’accés dels usuaris als equipaments col·lectius o edificis, segons la normativa vigent. La Iniciativa Urban (URBAN) és una línia d’actuació que desenvolupa la Comissió Europea dins del seu objectiu general de treballar per la cohesió i la igualtat en tots els països de la UE. Gestió Per articular la concessió de les ajudes URBAN a Catalunya, es va obrir una convocatòria adreçada als municipis de més de 50.000 habitants amb unes bases específiques i amb la participació directa La gestió dels expedients es realitza normalment des de l’Oficina de l’Habitatge del districte. de la Generalitat de Catalunya en el procés de selecció. L’actual Iniciativa Urban recull l’experiència de les anteriors convocatòries de programes finançats per URBAN. Dels projectes presentats pels La gestió dels plans ajuntaments catalans, se’n van aprovar quatre: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Cerdanyola del Vallès. CAMPS D’ACTUACIÓ A GESTIONAR En la mateixa línia de la Llei de Barris, es proposa un projecte de regeneració urbana que, mitjan- Camp Nom camp Inversió a realitzar çant una visió integral, contempla aspectes socials, econòmics i mediambientals que afavoreixen 1 Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds 84.724.121 € un desenvolupament urbà sostenible. 2 Rehabilitació dels elements comuns dels edificis 20.699.613 € L’objectiu principal del projecte és donar continuïtat a l’impuls que es ve realitzant des de fa uns 3 Provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu 40.411.341 € anys per a la millora dels espais urbans, equipaments i serveis a disposició de la població, buscant 4 Incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis per permetre la instal·lació de cablejat 2.466.200 la cohesió social, la qualitat mediambiental i la dinamització dels barris. o altres sistemes € 5 Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà 6.493.926 € Àmbit de l’actuació 6 Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments 2.855.476 € 7 Programes per a la millora social, urbanística i econòmica 12.480.413 € Actuacions 8 Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques 12.869.423 € cofinançades al 50% Total 183.000.513 € entre l’Ajuntament i el Fons Europeu de ESTAT DE GESTIÓ PER PROJECTES Desenvolupament Regional (FEDER) Convocatòria Període Total aprovat Total executat desembre 2010 % executat Santa Caterina 2004-2008 14.616.000,00 € 14.616.000,00 € 100 2004 Les Roquetes 2004-2010 11.054.445,00 € 11.054.445,00 € 100 2005 Poble Sec 2005-2010 16.915.500,00 € 16.915.500,00 € 100 Torre Baró/C. Meridiana 2006-2010 18.042.000,00 € 12.246.595,91 € 68 2006 Trinitat Vella 2006-2010 17.442.986,00 € 13.495.724,25 € 77 La Bordeta 2007-2011 14.765.003,05 € 7.653.845,79 € 52 2007 El Coll 2007-2011 15.724.370,00 € 5.993.536,75 € 38 La Barceloneta 2008-2012 16.106.745,98 € 3.985.093,53 € 25 2008 Maresme/Besòs 2008-2012 14.083.472,92 € 6.353.992,21 € 45 2009 El Bon Pastor/Baró de Viver 2009-2013 17.250.000,00 € 2.801.127,98 € 16 Raval Sud 2010-2018 15.000.000,00 € 123.707,62 € 1 2010 La Vinya/Can Clos/Plus Ultra 2010-2018 12.000.000,00 € 647.710,67 € 5 Total 183.000.522,95 € 95.887.279,71 € 52 208 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 209 Dades territorials i habitatges beneficiats Estat de gestió Extensió: 35,81 ha Període Total aprovat Total executat desembre 2010 % executat Població: 3.720 habitants Habitatges: 1.590 unitats 2008 2007-2013 16.203.820,00 € 4.764.467,59 € 29 Contingut dels projectes Imatges de l’àmbit La Trinitat Nova es caracteritza per ser un barri construït a partir dels anys cincuanta sense cap projecte urbanístic previ i que acumula greus dèficits urbanístics. En els últims anys es va fer evi- dent el deteriorament dels edificis d’habitatge (de superfícies mínimes) i la insuficiència de les infraestructures; de fet, el 1991 es van detectar diverses patologies estructurals de certa gravetat. El projecte El projecte es divideix en tres camps d’actuació: Àrea A. Qualitat de vida El teixit social, les entitats i les associacions de la Trinitat Nova han de trobar recolzament a través de la dinamització d’espais i d’equipaments com la Casa de l’Aigua o de programes com l’itinerari educatiu, centrat en el barri de la Trinitat Nova. Àrea B. Identitat i veïnatge La creació de l’equipament Casal de Barri permetrà centralitzar i coordinar serveis i projectes d’in- tervenció com a eix cívic, amb un equipament sociocultural polivalent, obert i de referència per al conjunt dels ciutadans, i permetrà establir una dinàmica de revitalització i de participació. Àrea C. Entorn físic: remodelació del barri A través de la Iniciativa Urbana es presenta el projecte d’infraestructures, urbanització de carrers i nou espai públic de tot el conjunt d’acord amb les fases d’execució dels diferents operadors, tot contemplant una estratègia de desenvolupament urbà sostenible. Gestió PRESSUPOST APROVAT TOTAL 2007-2013 Àrea A. Qualitat de vida Subtotal àrea A 2.056.200 € Àrea B. Identitat i veïnatge Subtotal àrea B 1.608.952 € Àrea C. Entorn físic: remodelació del barri Subtotal àrea C 12.538.668 € Total 16.203.820 € 210 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 211 Balanç del Pla d’Habitatge Resultats de gestió Balanç econòmic Col·laboració amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona 212 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 213 Resultats de gestió del Pla d’Habitatge de Barcelona Balanç econòmic del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 2008-2016 El Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 preveia una important mobilització de recursos de les Aspectes principals de la política d’habitatge tres administracions que hi intervenen, l’Estat a través del Ministerio de Vivienda, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament. • Consolidació del Consorci de l’Habitatge com a ens de programació i aplicació de les polítiques d’ha- bitatge a Barcelona. • Introducció del dret de superfície com a forma d’accés a l’habitatge, més econòmica i amb major es- Previsió de recursos del Pla tabilitat. S’han iniciat els processos d’adjudicació de les primeres promocions. El volum de recursos econòmics que preveia mobilitzar el Pla, aportats pels diferents actors, ascen- • Augment de la capacitat pública de construcció, havent potenciat el Patronat Municipal de l’Habitat- dia als 4.392 milions d’euros, a raó d’uns 488 milions d’euros anuals, a repartir entre els diferents ge com a principal instrument de la promoció d’habitatge protegit i dotacional i com a instrument de eixos. L’actuació que acumula més recursos és la promoció amb el 38% del total, seguida de la mo- gestió del parc públic d’habitatge. bilització de sòl i les ajudes a la rehabilitació. • Consolidació del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona i dels proces- sos d’adjudicació a través del Registre. 4.392 M€ 4.392 M€ 4.392 M€ • Consolidació de la Xarxa d’Oficines de l’Habitage, amb una oficina per districte i substitució o millora Eix 5: Sostenibilitat Eix 6: Participació ciutadana Consell Comarcal del Barcelonès d’algunes de les existents. L’Oficina de l’Habitatge és l’espai per a tramitació, informació, consulta i Eix 4: Foment del lloguer Sense ànim de lucre assessorament de totes les qüestions relacionades amb l’habitatge. Eix 3: Rehabilitació Generalitat Sector privat Estat • Simplificació dels processos de sol·licitud d’ajuts a la rehabilitació mitjançant les Bases Úniques de Rehabilitació i la finestreta única de la Xarxa d’Oficines de l’Habitage del Consorci de l’Habitatge. Eix 1: Mobilitizació de sòl Privats • Programa per a la instal·lació d’ascensors: adreçat a tots els edificis de 4 plantes o més en què és pos- Sector públic sible instal·lar un ascensor. Gairebé s’han doblat el nombre d’ascensors aprovats. Eix 2: Promoció Ajuntament • Potenciació de les polítiques socials d’habitatge per a aquelles persones amb més dificultats per acce- dir a un habitatge o per a aquelles en risc de perdre’l: Font: Estimació a partir de diverses fonts • Ampliació del Fons d’Habitatges de Lloguer Social, a partir de la dotació pressupostària especí- fica d’Acció Social, per subvencionar el lloguer per a persones amb dificultat fins i tot d’accedir L’origen dels recursos es repartia gairebé en un 70%-30% entre el sector públic i el sector privat. a un lloguer social (400.000 euros el 2010). Dins del sector públic, l’Ajuntament, amb uns 1.783 milions d’euros que equivalen a gairebé 223 • Increment dels recursos d’habitatges destinats a la Mesa d’Habitatges d’Emergència Social, per milions anuals, és qui hi destinava més recursos. atendre els casos sobrevinguts de pèrdua involuntària d’habitatge. • Ampliació del destí dels habitatges dotacionals per a altres col·lectius específics. Definició dels criteris de baremació per l’accés a l’habitatge protegit subvencionat dels col·lectius específics. Balanç econòmic 2008-2010 • Constitució de la Xarxa Local d’Habitatges d’Inclusió, juntament amb Acció Social, com a xarxa única, per tal, entre altres, de millorar els recorreguts i recursos residencials per a persones en En els tres primers anys d’aplicació del Pla, el total de recursos mobilitzats pels set eixos estratè- processos d’inclusió social. gics. Ha estat de 1.660,9 milions d’euros, el que representa un 38% de compliment dels objectius totals del Pla. Això estaria 4,5 punts percentuals per sobre de la previsió corresponent a tres anys. • Inici dels primers projectes d’allotjaments col·lectius per atendre situacions residencials tempo- rals amb acompanyament social (“hotel social”). • Consolidació del Consell de l’Habitatge Social com a òrgan de participació i consulta, que integra tots els organismes, entitats i operadors que intervenen en habitatge a la ciutat. Consolidació dels grups de treball del Consell i de les seves aportacions a les actuacions en habitatge. 214 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 215 Recursos totals del PHB 2008-2016 La distribució percentual dels recursos invertits en el Pla durant aquests tres anys, en cada eix pro- Eixos del Pla d’Habitatge gramàtic, és: Previsió 2008-2016 Execució 2008-2010 Percentatge executat 1. Planejament i gestió(1) 1.500 M 645,1 M 43,0 Eixos del Pla d’Habitatge Inversió Distribució € € Eix 1. Planejament i gestió 645,1 M€ 38,8% 2. Construcció habitatge protegit(2) 1.681 M€ 488,3 M€ 29,0 Eix 2. Construcció habitatge protegit 488,3 M€ 29,4% 3. Rehabilitació(3) 800 M€ 409,5 M€ 51,2 Eix 3. Rehabilitació 409,5 M€ 24,7% 4. Foment del lloguer: ajuts, mobilització(4) 315 M€ 83,7 M€ 26,6 Eix 4. Foment del lloguer 83,7 M€ 5,0% 6. Innovació i sostenibilitat(5) 36 M€ 11,8 M€ 32,8 Eix 5 i 7. Disfuncions i proximitat 11,8 M€ 0,7% 5-7. Disfuncions i proximitat (gestió)(6) 60 M€ 22,5 M€ 37,5 Eix 6. Innovació i sostenibilitat 22,5 M€ 1,4% Total 4.392 M€ 1.660,9 M€ 37,8 Total 1.660,9 M€ 100,0% (1) inclou adquisicions, expropiacions i urbanitzacions (2) del cost de construcció previst (108,000 €/hab.) dels habitatges acabats i en obres (7.863 x 54.000 = 424,6 M€). Cal afegir el 15% d’aquest valor corresponent al sòl, segons el mètode de càlcul de les previsions (15% 424,6=63,7 M€) (3) Es comptabilitza la inversió total inclosos la inversió privada i els ajuts. Inclou la inversió directa del PMHB de reparació i manteniment del parc propi (4) No s’inclouen els costos dels habitatges d’inclusió ni els de les cobertures de riscos (5) Nombre habitatges acabats x 0,6 x 5.000 € (6) S’inclouen els costos de gestió de les Oficines i els serveis (7,5 M€ x 3 anys=22,5 M€) El promig de recursos anuals aplicats en el Pla ha estat de 553,6 milions d’euros, superior a la pre- visió de despesa anual que feia el PHB 2008-2016. Recursos anuals del PHB 2008-2016 Eixos del Pla d’Habitatge Previsió 2008-2016 Execució 2008-2010 Percentatge executat 1. Planejament i gestió 166,7 M€ 215,0 M€ 129,0 2. Construcció habitatge protegit 186,8 M€ 162,8 M€ 87,1 3. Rehabilitació 88,9 M€ 136,5 M€ 153,6 4. Foment del lloguer: ajuts, mobilització 35,0 M€ 27,9 M€ 79,7 6. Innovació i sostenibilitat 4,0 M€ 3,9 M€ 98,3 5-7. Disfuncions i proximitat (gestió) 6,7 M€ 7,5 M€ 112,5 Total 488,0 M€ 553,6 M€ 113,4 216 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 217 Col·laboració institucional: Òrgans de govern i de gestió el Consorci de l’Habitatge de Barcelona El desenvolupament altament satisfactori del Pla d’Habitatge al llarg d’aquest període té molt a De direcció i gestió Representants de l’Ajuntament de Barcelona: veure amb la bona entesa institucional en el si del Consorci de l’Habitatge, que per primera vegada President del Consorci Antoni Sorolla i Edo, Delegat d’Habitatge ha assolit les competències que li atorga la Carta Municipal. Francesc Baltasar i Alberga Jaume Fornt i Paradell, Gerent del Patronat Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la El Consorci de l’Habitatge de Barcelona és una entitat integrada per la Generalitat de Catalunya i Municipal de l’Habitatge Generalitat de Catalunya l’Ajuntament de Barcelona, que va ser creada per l’article 61.7 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, Josep M. de Torres i Sanahuja, Gerent de de la Carta Municipal de Barcelona, amb la finalitat de dur a terme la planificació, la programació i A partir del 29 de desembre del 2010 l’Institut Municipal d’Urbanisme la gestió de l’habitatge públic, en règim de propietat i de lloguer, al terme municipal de Barcelona. Lluís Recoder i Miralles Ariadna Álvarez i Garreta En el decurs de l’any 2008, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona va realitzar funcions de coordi- Conseller de Territori i Sostenibilitat de la nació entre les dues administracions (Ajuntament i Generalitat), i va definir el model de gestió que, Generalitat de Catalunya des de llavors, hauria de regir el Consorci. Alhora, es van posar en marxa les primeres iniciatives per La Comissió Permanent traspassar al Consorci tots els poders en matèria d’habitatge i els recursos econòmics necessaris Vicepresident del Consorci Representants de la Generalitat de Catalunya: per emprendre l’activitat gestora. Ramón García-Bragado i Acín Quart Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament Carme Trilla i Bellart, Presidenta A partir de l’any 2009, el Consorci treballa amb la potestat que li ha estat atorgada per prendre de Barcelona Joaquim Gascó i Palacín els acords que correspongui en matèria d’habitatge a Barcelona, mitjançant convenis amb els di- ferents operadors municipals. En aquests primers anys de gestió, s’han pogut unificar esforços per Núria Pedrals i Pugés aconseguir els recursos necessaris, legals, econòmics i executors per poder treballar pel Pla d’Habi- La Junta General Joan Batlle i Bastardas tatge de Barcelona 2008-2016 en benefici de la ciutat i dels seus ciutadans i ciutadanes. President del Consorci de l’Habitatge De les actuacions desenvolupades pel Consorci en aquests anys, cal destacar: de Barcelona Representants de l’Ajuntament de Barcelona: • L’aprovació del conveni amb la societat municipal BAGURSA per a la gestió de la Xarxa d’Oficines Vicepresident del Consorci de l’Habitatge Antoni Sorolla i Edo, Vicepresident de l’Habitatge de Barcelona, del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de de Barcelona Jaume Fornt i Paradell Barcelona, els ajuts al lloguer, les borses d’habitatge i el suport a les problemàtiques vinculades a l’habitatge privat. Representants de la Generalitat de Catalunya: • L’aprovació del conveni amb l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida per a la Carme Trilla i Bellart, Secretària d’Habitatge Gerent del Consorci gestió dels programes de rehabilitació a Barcelona. Josep M. de Torres i Sanahuja Joaquim Gascó i Palacín, Director General de • L’aprovació de les Bases Reguladores dels Ajuts a la Rehabilitació i la convocatòria 2010 d’ajuts a Promoció de l’Habitatge Secretària la rehabilitació a la ciutat de Barcelona. Immaculada Ribas i Algueró Núria Pedrals i Pugés, Directora General de • La gestió íntegra de les borses d’habitatge, unificades en una sola Borsa d’Habitatge de Lloguer Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de de Barcelona. l’Habitatge Consultius i de participació Miquel Bonilla i Ruiz, Director de l’INCASÒL Consell de l’Habitatge Social Frederic Linares i Aguilar, Conseller Delegat d’ADIGSA Joan Batlle i Bastardas, Director de la Unitat Operativa de l’Habitatge d’ADIGSA 218 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 219 Annex Ens municipals gestors del Pla d’Habitatge 2008-2016 Regidoria d’Habitatge Institut Municipal d’Urbanisme Barcelona Gestió Urbanística, SA Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 221 Regidoria d’Habitatge La Regidoria d’Habitatge, dins l’estructura municipal de la quarta Tinència d’Alcaldia, assumeix les competències municipals en política d’habitatge atribuïdes a l’Ajuntament de Barcelona i la coordinació de tots els instruments municipals posats a disposició de la seva concreció i execució, com l’Institut Municipal d’Urbanisme, BAGURSA, el Patronat Municipal de l’Habitatge i l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, a partir de la delegació de competències atribu- ïdes per decret d’Alcaldia. La Regidoria és la responsable de l’elaboració del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 i del seu compliment. Assumeix les competències de la programació, promoció i gestió d’habitatges; la promoció dels programes de rehabilitació; i els aspectes de relació i informació amb la ciutadania. Exerceix la representació en el Consorci de l’Habitatge de Barcelona i en el Consell de l’Habitatge Social, coordinant les actuacions del Consorci a través dels òrgans municipals. Delegat d’Habitatge Antoni Sorolla i Edo Cap de Gabinet Lluís Fajarí i Agudo Secretàries Rosa Maria Fumadó i Alemany; Maria Andreu i Díez 222 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 223 Institut Municipal d’Urbanisme Òrgans de Govern i de Gestió Relació de personal (a 31/12/2010) President Gerència L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) és l’òrgan encarregat de coordinar i gestionar les polítiques Ramón García-Bragado i Acín Josep M. de Torres i Sanahuja, Saray Molins municipals d’habitatge expressades en el Pla d’Habitatge de Barcelona, amb l’atribució de tot un i Pérez seguit de funcions per tal d’acomplir els aspectes del Pla d’Habitatge corresponents a la promoció Vicepresidenta primera d’habitatge assequible i la política de sòl, la rehabilitació, l’orientació i la informació al ciutadà i el M. Assumpta Escarp i Gibert Direcció de Serveis Jurídics lloguer i les xarxes de mediació. Vicepresidenta segona M. Camino Suárez i García, Paquita Chippirraz i Gallurt, Lluís X. Toldrà i Bastida Mitjançant les competències jurídiques i econòmiques que li han estat atorgades, l’Institut té la ju- Inmaculada Moraleda i Pérez risprudència per actuar com a gestor en els tràmits corresponents a totes les actuacions que derivin Membres del Consell Rector Direcció d’Urbanisme i Habitatge d’alguna manera en l’obtenció de sòl per a la construcció d’habitatge protegit a la ciutat de Barcelona. Jaume Barnada i López Elsa Blasco i Riera Tramita i porta a terme tots els actes d’autoritat derivats de l’execució dels projectes de reparcel·lació Ricard Martínez i Monteagudo Direcció de Comunicació i Sistemes aprovats pels òrgans de govern municipal, els procediments vinculats a expropiacions per a l’obtenció Francesc Narváez i Pazos d’Informació de sòl per a la promoció d’habitatge protegit i de les conseqüents actuacions de reallotjament, dels Joan Puigdollers i Fargas Glòria Oller i Luengo projectes d’urbanització i enderroc, i de la reordenació d’espais urbans provinents de l’execució del Montserrat Sánchez i Yuste programa d’inversió directa de l’Ajuntament. Albert Villagrasa i Gil Direcció Econòmica Administrativa Oriol Clos i Costa Lluís Paladio i Díaz, Lídia Rodríguez L’Institut és també responsable de negociar, redactar, tramitar i aprovar els convenis amb els pro- Ramón Massaguer i Meléndez i Fernández, Carlos Rodríguez i Pérez motors públics, privats i sense finalitat de lucre, per tal de construir habitatge de protecció oficial i dotacional en finques de titularitat municipal. Conseller Delegat Antoni Sorolla i Edo En els darrers anys cal destacar les actuacions vinculades al Pla d’Habitatge 2008-2016. Gerent Josep M. de Torres i Sanahuja Institut Municipal d’Urbanisme Què fem? Coordinar i gestionar les polítiques municipals d’habitatge expressades en el Pla d’Habitatge de Barcelona Principals funcions de l’Institut Municipal d’Urbanisme - Tramitar i gestionar jurídica i econòmicament per a l’obtenció de sòl a Barcelona mitjançant: Projectes de reparcel·lació Procediments d’expropiació i actuacions de reallotjament Projectes d’urbanització i enderroc Reordenació d’espais urbans provinents de l’execució del programa d’inversió directa de l’Ajuntament - Negociar, redactar, tramitar i aprovar els convenis amb els diferents promotors per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial 224 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 225 Barcelona Gestió Urbanística, SA Des de la seva creació ara fa 10 anys, BAGURSA ha anat augmentant i millorant les seves competènci- es de treball i té per endavant un gran repte en gestió de sòl ja sigui com a impulsor de l’habitatge de Barcelona Gestió Urbanística, SA (BAGURSA) va ser constituïda el 15 de desembre del 2000. Aques- protecció o per actualitzar el sòl ja existent amb usos que s’adeqüin a les necessitats actuals. ta societat municipal, a més de la promoció, la gestió i l’execució d’activitats urbanístiques, té per objecte l’actuació en el desenvolupament del Pla d’Habitatge de Barcelona com a operador de gestió de sòl i gestor de barris amb accions de remodelació i rehabilitació. Obtenció de sòl per a la construcció d’habitatges de protecció oficial L’actuació de BAGURSA s’ha centrat en les seves àrees d’activitat principal: L’activitat de la societat en gestió de sòl s’ha dirigit a l’assoliment de dues línies de treball provinents • Obtenció de sòl a través del desplegament de l’ordenament vigent en matèria de gestió de sòl i de la gestió directa del sòl existent dins dels àmbits predeterminats de planejament i amb els siste- centrades en actuacions tant d’iniciativa pública com d’iniciativa publicoprivada. mes d’actuació fixats, per expropiació o per reparcel·lació en la modalitat de cooperació. • Dotació de serveis i noves urbanitzacions en els solars alliberats i posats a disposició de la pro- D’aquesta manera, la societat gestiona, en termes generals, dos tipus d’actuacions de gestió de sòl, moció d’habitatge nou. finançades de forma independent, segons el sistema d’actuació predefinit: • Actuacions en remodelació de barris emmarcades en el Pla d’Habitatge 2008-2016 de l’Ajunta- • Actuacions d’iniciativa municipal ment de Barcelona. Són aquelles en què la societat gestiona àmbits pel sistema d’expropiació i desenvolupa una actu- • Coordinació i actuacions directes del Projecte d’Intervenció Integral de Barris (Llei de Barris) i que ació integral del procés. suposen una intervenció tant urbanística com social, amb un component important de rehabili- Aquestes actuacions es realitzen a partir de l’encàrrec i el finançament de l’Ajuntament de Barcelona tació dels barris. previstes al Pla d’Inversions Municipal. • Gestió de la Xarxa d’Oficines de l’Habitage emplaçades en tots els districtes de la ciutat. L’actuació de la societat en aquests àmbits és global i la desenvolupa des de l’inici amb la tra- Així, la tasca desenvolupada per Barcelona Gestió Urbanística, SA dins del Pla d’Habitatge s’ha cen- mitació dels expedients d’expropiació, tant de les propietats com de les ocupacions existents, trat en l’obtenció de sòl on generar habitatges nous, en la remodelació dels barris amb habitatges diferenciant entre famílies afectades i activitats a traslladar, i amb el corresponent reallotjament obsolets o amb diferents patologies constructives i en les urbanitzacions que permetran dotar de de les famílies afectades, el pagament de les indemnitzacions i l’alliberament dels solars que serveis els barris emmarcats en el Pla d’Habitatge 2008-2016. En aquest sentit, aquesta societat, predetermina el planejament vigent. com a principal operador de gestió de sòl de l’Ajuntament de Barcelona, treballa amb l’objectiu • Actuacions d’iniciativa publicoprivada d’augmentar el sòl destinat a habitatge assequible per poder atendre la demanda ciutadana i fo- mentar l’accés a un habitatge digne. L’altra línia d’actuació de la societat és la gestió d’aquells àmbits de gestió urbanística, el sistema d’actuació del qual és el de reparcel·lació en modalitat de cooperació. En aquests àmbits de gestió, la societat desenvolupa la seva acció també d’una manera integral, Barcelona Gestió Urbanística, SA Qui som? Principal operador de gestió de sòl de garantint tots els drets generats i assegurant el compliment dels deures dels diferents propieta- (BAGURSA) l’Ajuntament de Barcelona ris de l’àmbit amb les respectives càrregues urbanístiques. • Obtenció de sòl per a la construcció d’habitatges de protecció oficial Entre les actuacions de gestió de sòl, tant d’iniciativa municipal com publicoprivada, podem des- Què fem? • Obres d’urbanització vinculades a la construcció i rehabilitació d’habitatges tacar, entre d’altres, l’actuació a la Marina del Prat Vermell que significa la creació d’un nou barri, • Accions directes en la remodelació integral de barris la duta a terme a les Casernes de Sant Andreu com a transformació de grans solars per canvi d’ús • Projectes d’intervenció integral als barris (Llei de Barris) de l’activitat o les actuacions a la Trinitat Nova, el Bon Pastor o el Polvorí, que tenen per objectiu la • Consolidació de la Xarxa d’Oficines de l’Habitage remodelació i la renovació urbana. Valors • Innovació en les noves urbanitzacions: adequació a criteris de sostenibilitat i qualitat ambiental • Comunicació de proximitat amb la ciutadania: simplificant i unificant els processos d’informació • Visió global de les actuacions als barris: les actuacions integrals ens permeten donar resposta a les necessitats urbanístiques i socials 226 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 227 Remodelació dels barris Actuacions per la consolidació de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge Barcelona Gestió Urbanística, SA planteja les actuacions urbanístiques des d’una perspectiva global, Una altra gran àrea de treball, i per encàrrec del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, instrumen- amb tot el que això comporta, en un camí que va des de l’execució del planejament fins a la urbanitza- tat mitjançant la signatura de convenis entre els agents, ha estat la creació i consolidació de la Xar- ció final. Aquest camí llarg i complex ens permet viure la remodelació de les zones d’actuació des del xa d’Oficines de l’Habitatge a tots els districtes de la ciutat. Aquestes oficines han estat dotades principi i conèixer de primera mà les necessitats urbanístiques i socials de cadascuna de les zones a de personal qualificat i eines per desenvolupar la seva tasca, tot ampliant les línies d’actuació per urbanitzar o remodelar. oferir un assessorament integral sobre temes d’habitatge a la ciutadania. Aquest assessorament integral comporta desplegar línies de treball on s’inclouen les diferents tipologies temàtiques re- Així, els projectes d’urbanització i remodelació dels barris afectats donen resposta a les necessitats ur- lacionades amb l’habitatge com és el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial, els banístiques i socials, substituint habitatges obsolets, fent nous accessos que millorin la connectivitat, ajuts a la rehabilitació, les borses d’habitatge, el suport a les problemàtiques de l’habitatge privat urbanitzant interiors d’illa i voreres, dotant de serveis de clavegueram i d’enllumenat, instal·lant nou i la coordinació de la xarxa. Això ens ha permès convertir la Xarxa d’Oficines en un únic punt de mobiliari urbà, dignificant i millorant les condicions de vida de les diferents barris on s’actua, etc. referència per a la informació i l’assessorament dels diferents aspectes relacionats amb l’habitatge Pel que fa a la dotació d’infraestructures de serveis, tant a les noves construccions d’habitatge de pro- a la ciutat de Barcelona. tecció promocionades pels operadors públics com per les actuacions en els barris en remodelació, les S’ha treballat també en la línia de millorar la comunicació amb els ciutadans fent-la més propera, urbanitzacions projectades innoven en sostenibilitat ambiental, en resposta a la realitat social que ens fàcil i directa: la finestreta única d’informació sobre temes d’habitatge mitjançant la Xarxa d’Ofici- envolta, tot incorporant elements lumínics més eficients o sistemes de drenatge sostenible, entre d’al- nes o la comunicació directa amb la ciutadania perquè els veïns afectats estiguin informats de les tres, segons el terreny on s’executin. obres de millora als barris, etc. Tot això ha contribuït a crear una línia de comunicació basada en la Dins del grup d’actuacions realitzades per BAGURSA i que s’integren dins del programa del Pla d’Habi- proximitat amb la ciutadania. tatge 2008-2016, en el qual han dut a terme tasques de gestió de sòl i d’urbanització, podem destacar les realitzades als barris de la Trinitat Nova, el Bon Pastor, el Polvorí, Sud-oest del Besòs, Santa Coloma, RESUM D’INVERSIÓ BAGURSA 2008-2010 l’Avinguda Vallcarca, el Passeig de Santa Coloma i el Turó de la Peira, entre d’altres. 2008 2009 2010 Inversió finançament municipal 78.854.710 € 38.449.136 € 45.222.458 € Projectes integrals als barris Llei de Barris Expropiacions 0 0 4.195.548 € Ajuts rehabilitació (extern pressupostari) 851.677 € 930.079 € 1.800.291 € Barcelona Gestió Urbanística, SA també és responsable de coordinar i desenvolupar actuacions direc- tes en projectes d’intervenció integral als barris (Llei de Barris) que simpliquen una intervenció, tant Total finançament municipal 79.706.387 € 39.379.215 € 51.218.297 € urbanística com social, amb l’objectiu principal d’actuar, d’una manera integral, en la rehabilitació Ajuts rehabilitació (extern no pressupostari) 851.677 € 930.079 € 1.800.291 € del barri en qüestió. Aquestes actuacions s’han desenvolupat, entre d’altres, en els barris de Santa Inversió finançament (extern no pressupostari) 17.805.008 € 11.741.449 € 7.818.685 € Caterina, Sant Pere, les Roquetes, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, La Bordeta, El Coll, La Total extern no pressupostari 18.656.685 € 12.671.528 € 9.618.975 € Barceloneta, el Besòs, el Maresme, Poble Sec, el Bon Pastor, Baró de Viver, Raval Sud, La Vinya, Can Clos, Plus Ultra i la Trinitat Nova, aquest últim en un projecte cofinançat amb fons europeus. Total inversió 98.363.072 € 52.050.743 € 60.837.272 € Total inversió (real) 97.511.395 € 51.120.664 € 59.036.982 € En aquests barris d’intervenció integral, s’han gestionat les ajudes directes a la rehabilitació pre- vistes als respectius projectes aprovats i s’ha actuat directament en l’execució d’algunes de les obres d’urbanització i serveis que contemplaven els projectes. Així, podem destacar l’execució de les obres d’urbanització dels carrers Rossend Arús i Olzinelles al barri de La Bordeta, diferents carrers al barri del Poble Sec, al Districte de Sants-Montjuïc, l’execució de les obres de l’anomenat Eix Cívic del Portell, al barri del Coll, al Districte de Gràcia o la finalització de les obres d’urbanització del barri del Sud-oest del Besòs, al Districte de Sant Martí, entre d’altres. L’activitat de la societat també s’ha desplegat en el darrer any en l’actuació sobre l’Àrea Especial de Rehabilitació Integral de Sants-Badal, on per encàrrec del Consorci de l’Habitatge de Barcelona s’han desenvolupat diferents actuacions envers l’actualització del territori. 228 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 229 Consell d’Administració Relació de personal (a 31/12/2010) Direcció Tècnica de la Borsa d’Habitatges de Oficina de l’Habitatge de Nou Barris President Gerència Lloguer de Barcelona Jordi Pons i Fernández, M. Dolores Pradas i Ramón García-Bragado i Acín Francesc Arrabal i Martínez, Anna Rodríguez Marisa Sindreu i Torrent, Mireia Pardo i Navas, Miriam Rey i Camacho, Marc Vidal Vicepresident i Martín, Montserrat Senar i Ponte, Marisol Guerrero, Anna Pintor i Pasquina, Cristina i Nadal González i Cervantes, Héctor Eduardo Ayón, Valios i del Castillo Antoni Sorolla i Edo Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu Carles Coll i Blanco, Pilar Santiago i Trujillo, Direcció Tècnica del Programa d’Actuació per Federico García i Astrain, Ivan Fernández i Membres del Consell d’Administració Núria Vera i Jovani l’Ús Digne de l’Habitatge Pérez, M. Paz Sierra i Ruiz Elsa Blasco i Riera Direcció de Gestió de Sòl Gerard Capó i Fuentes, Maribel Merino i Raimond Blasi i Navarro Oficina de l’Habitatge de Sant Martí M. Camino Suárez i García, Josefina Argelés Olmedo Inmaculada Moraleda i Pérez José M. Coy i Santiago, Montse Tarré i Olaiz, i Tolo, Carme Badell i Pau, Lourdes Canet i Gemma Mumbrú i Moliné Direcció Tècnica del Registre de Sol·licitants Núria Vila i Bellmunt, Jordi Folch i Serra Emeterio, Tristán Llusà i Meléndez, Elena Joan Puigdollers i Fargas d’Habitatge amb Protecció Oficial de Muniesa i Marco, José Piedrafita i Quiroga, Francina Vila i Valls Barcelona Pedro A. Prado i Izquierdo, Inmaculada Ramírez Albert Villagrasa i Gil Esther Ródenas i Estopiñá, Eva Cuello i Vaquero i Muñoz, Javier Valdivia i González Ariadna Álvarez i Garreta Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella Eduard Bolaños i Rodríguez Direcció d’obres Angel Uzqueda i Martínez, Ariadna Campins Carles Esquerra i Coromines Joan Bartra i Ripollés, Joan J. Calpe i Catalán, i Martin, Montserrat Lamana i Ferrer, Josep Enric Lambies i Ortín Antoni Giménez i Sangrà, Elpidi Pedreny i Sobejano i Fernández, Jordi Valle i Valle M. Pilar Solans i Huguet Abella Oficina de l’Habitatge de l’Eixample Conseller apoderat Direcció de Projectes Laura Salom i Garcés, Olga Laguna i Cardenal, Josep M. de Torres i Sanahuja M. Dolors Febles i Domènech, Josep Ll. Delgado Anna Vilaplana i Piulats, Laura Solanas i Director General i Espallargas, Lluís Lamich i Arocas, Rosa Ojados Beltran i López, Marta Penna i Andreu, Roberto Soto i Francesc Arrabal i Martínez Fernández Oficina de l’Habitatge de Sants-Montjuïc Ignasi Conesa i Coma, Arantxa Digón i Martos, Direcció d’Administració i Finances M. Teresa Domínguez i Fabregat, Francisca Josep Badia i Sánchez, Vicente García i Alonso, Sánchez i García, Víctor Navarro i Aroca Alba Martí i Ferrer, M. Remedios Martínez i Boza, M. del Mar Padrós i Ribas, Maria Usón i Oficina de l’Habitatge de les Corts Mazana, Eva Sierra i Ruiz Eva Jou i Caballero, Jaume Molgó i Claris, Beatriz Viol i García, David Gómez i Frutos Oficina de la Marina Oriol Altisench i Barbeito Oficina de l’Habitatge de Sarrià-Sant Gervasi Claudia Benito i Pereira, Teresa Trabal i Direcció Tècnica del Pla de Barris Bendicho Enric Cremades i Pastor, Ferran Pardo i Díaz Oficina de l’Habitatge de Gràcia Coordinació de les Oficines de l’Habitatge Pilar Marsan i Álvarez, Francisca Pérez i Vidal Carme Blasi i Carrera, Montserrat Marza i Cañete Oficina de l’Habitatge d’Horta-Guinardó Pere Isart i Riera, Guillem Cabre-Vediell i Bosch, Direcció Tècnica de Rehabilitació Anna Gudiol i Castellarnau, Ana Becerra i Torné Jordi Amela i Abella 230 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 231 Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona Val a dir que tots aquests habitatges es construeixen amb criteris ambientals i d’estalvi energètic que, en molts casos, van més enllà dels establerts per les normatives vigents i que cerquen siste- El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) és un organisme de l’Ajuntament de Bar- mes energètics més eficients i innovadors. Algunes de les nostres promocions, tal com es detalla celona que va ser fundat l’any 1927 amb la finalitat de promoure habitatges de preu assequible per en aquesta memòria, han obtingut les màximes certificacions energètiques. atendre les diferents necessitats socials de Barcelona. En els últims anys ha incrementat notablement També innovem millorant el nostre parc d’habitatges. En rehabilitació, destaquen les actuacions la seva producció i s’ha consolidat com a instrument municipal en la promoció d’habitatge protegit i extraordinàries en barris o polígons construïts fa unes dècades i que tenen com a objectiu la repa- dotacional, així com a principal administrador del parc públic d’habitatges de la ciutat. ració de patologies estructurals, l’eliminació de barreres arquitectòniques, la millora dels aïllaments, etc. En aquest sentit, cal destacar que durant aquest mandat s’han posat en marxa els convenis de rehabilitació de Canyelles i els de rehabilitació i instal·lació d’ascensors al Sud-oest del Besòs. Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) En la nostra tasca diària també tenen un pes important les actuacions referents a les remodelaci- ons de barris, unes actuacions que impliquen l’enderrocament dels antics edificis i la construcció d’habitatges nous i que suposen una renovació urbana integral (reurbanització dels carrers, crea- Quins són els ció de zones verdes noves, supressió de barreres arquitectòniques, etc.). En aquests moments, una Qui som? nostres actius? de les actuacions més importants que estem duent a terme en aquest àmbit és la remodelació del Bon Pastor. En aquesta legislatura s’ha dut a terme la segona fase, amb la construcció i lliurament de 190 habitatges nous que s’afegeixen als 152 de la primera fase. En aquests moments, ja estem preparant la licitació de les obres de la tercera fase, que aportarà 161 habitatges nous. Promotor públic de Sensibilitat ambien- Innovació en la gestió: l’Ajuntament de Bar- tal: sostenibilitat i efi- noves fórmules per celona Arquitectura de Com a administradors, també ens encarreguem de les tasques de manteniment, adequació i re- i principal ad- ciència energètica per facilitar l’accés a qualitat i adaptada a habilitació dels habitatges que queden lliures abans de ser adjudicats de nou. Un dels nostres ministrador del parc millorar la qualitat de l’habitatge l’entorn públic d’habitatges vida dels usuaris objectius és reforçar el paper social de l’habitatge protegit tot cercant nous mecanismes en l’admi- Dret de superfície nistració d’habitatges i en la recuperació d’aquests, així com eines per facilitar la seva rotació dins del parc públic de lloguer. Amb el propòsit de conèixer millor l’estat de les promocions per tal de poder actuar de manera ràpida i eficaç, hem implantat un nou sistema de manteniment correctiu i La tasca desenvolupada pel Patronat en aquest mandat ha anat dirigida a assolir alguns dels ob- preventiu per a tot el parc d’habitatges. En el període 2007-2010, la inversió pel que fa a la reparació jectius fixats en el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, com ara augmentar la pròpia capacitat i manteniment d’immobles de titularitat del Patronat va ser d’11,9 milions d’euros, sense compta- pública de construcció, promoure la construcció sostenible i l’estalvi d’energia, tot aplicant els cri- bilitzar les actuacions dutes a terme en altres immobles que gestionem i que són patrimoni de teris de sostenibilitat en l’edificació; o millorar el parc d’habitatges reforçant el manteniment i la l’Ajuntament i de l’INCASÒL. rehabilitació. Actualment administrem un patrimoni de gairebé 6.000 habitatges de lloguer i en Un apartat no menys important és el que comprèn totes les accions d’estudi i divulgació que es dret de superfície, tant propis com d’altres administracions. realitzen, com ara la publicació de llibres, l’organització i participació en jornades i congressos re- El pisos que promou el Patronat donen resposta a una àmplia realitat social: persones que sol- lacionats amb l’habitatge, la col·laboració amb la universitat i altres centres educatius, l’atenció a liciten un pis en règim de protecció oficial en general, afectats per actuacions urbanístiques o re- grups nacionals i internacionals, etc. El Patronat edita dues publicacions periòdiques: Qüestions modelacions de barris, i col·lectius específics com ara la gent gran, joves, persones socialment vul- d’Habitatge, que pretén ser un fòrum de debat i reflexió sobre diferents temàtiques relaciona- nerables, persones discapacitades, dones víctimes de la violència masclista, etc. En els últims anys, des amb l’habitatge; i Xifres d’Habitatge. Indicadors del Pla d’Habitatge de Barcelona, que ofereix el volum d’inversió pel que fa a la construcció de noves promocions s’ha vist considerablement informació semestral amb dades sobre la construcció, la rehabilitació i els preus de l’habitatge a incrementat i dels 32 milions d’euros de l’any 2007 s’ha passat a 41 milions d’euros el 2010. Es tracta Barcelona i sobre el nivell de planejament i gestió, construcció, adjudicació d’habitatge protegit, de la màxima inversió realitzada per aquest organisme en els darrers anys. Així, mentre la promo- mesures per al foment del lloguer, etc. ció immobiliària ha minvat, bàsicament per problemes de finançament, la inversió del PMHB ha En definitiva, el Patronat impulsa una arquitectura de qualitat integradora en la ciutat i que prio- pujat fins a rècords històrics. També cal destacar que el nombre de contractes i escriptures signats ritza les persones. Aquesta manera de fer va ser reconeguda amb el Premio Nacional de la Vivienda ha estat de 2.070. 2010 per part del Ministerio de Fomento, un guardó que reconeix tota una trajectòria i, sobretot, el treball de les persones que han format o hi formen part. 232 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 233 Òrgans de Govern i de Gestió Relació de personal (a 31/12/2010) Patronat Municipal de l’Habitatge President Gerència Ramón García-Bragado i Acín Jaume Fornt i Paradell Què fem? Vicepresidenta Departament de Secretaria, Presidència Gemma Mumbrú i Moliné i Gerència Membres del Consell Rector Núria García i Arenas, Rosa M. Ferrer i Pérez, Sílvia Rodríguez i Gràcia Promoció Rehabilitació i Administració i Divulgació i relacions Immaculada Moraleda i Pérez d’habitatges renovació urbanes manteniment del parc públic d’habitatges exteriors Guillem Espriu i Avendaño Oficina Imatge i Comunicació Montserrat Sánchez i Yuste Immaculada Santos i Castilla Carmen Andrés i Añón Habitatges de lloguer Habitatges per a Eduard Freixedes i Plans (amb serveis per a Habitatges en dret afectats urbanístics Secretaria Consell gent gran i habitatges de superfície i remodelacions de Albert Villagrasa i Gil Sergi Llorens i Aguado per a altres col·lectius) barris Elsa Blasco i Riera Departament de Contractació Antoni Sorolla i Edo Jordi Gay i Balaguer, Marta de la Riva i Avella, M. Pilar Solans i Huguet María Ángeles Caballero i Zafra DADES RELLEVANTS Ferran Julián i González Indicadors propis del nivell d’activitat 2007 2008 2009 2010 Josep M. de Torres i Sanahuja Enric Mir i Teixidó Direcció de Serveis Econòmics i Financers Habitatges gestionats en lloguer 5.218 5.528 5.869 5.778 F. Xavier González i Garuz, Purificación Ferreira Habitatges gestionats en venda 2.655 2.509 2.377 2.321 Jesús González i Gutiérrez i García Locals comercials 376 388 383 390 Gerent Àrea de Comptabilitat Indicadors generals del nivell d’activitat 2007 2008 2009 2010 Jaume Fornt i Paradell M. Teresa Villoro i Murciano, Núria Arroyo i Plantilla mitjana 103 105 105 102 Sánchez, Marc Díaz i Busquets, Sonia Vela Inversió (en milers d’euros) 32.059 32.736 37.814 41.108 i Pitar, Joaquim Olaria i Carre, M. Glòria Pérez- Mañanete i Trallero Per compte de l’Ajuntament - - - 226 Àrea d’Informació i Atenció al Client Anna M. Martínez i Martínez, M. Luz Rodríguez i Bodelon, Josep Salva i Buhils, Catalina Sánchez i Celdran, Silvia Soler i Sola, Marta Solé i Ganuza, Isidro Morales i Bustos, Carles Trens i Castella Àrea de Recursos Humans i Serveis Generals Rosa Mateu i Torres, Jordi Marzal i Muelas, Encarnación Cuellas i Fuente, Maria F. Roncero i Escudero, Catalina Noguera i Fabregas, Joaquim Bou i Grimau, Rosario Vallin i Pérez, Silvia Sala i Pérez 234 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 Àrea de Tecnologies de la Informació i Àrea de Projectes i Obres Comunicació Pilar Florensa i Suriñach, Jesús González i Antoni Soler i Navarro, Juan Mayol i Orellana, Gutiérrez, Jaume Vellvé i Campaña, Olga Fernando Hugo Gravet i Leni Barrabés i Carrera, Cecilia Colomer i Artigas, Daniel López i Valdés Àrea de Manteniment i Rehabilitació Direcció de Serveis Jurídics i Patrimonials Purificación Molina i Moncho, Jesús Enrique i M. Dolors Sabartés i Ruescas, M. Begoña de Davins, Mariano Velasco i Betes, Agustí Pujol Aturi i Viguri i Martínez, Anna María Ovejero i Esperalba, Àrea de Patrimoni Montserrat Haro i Jiménez, M. Antonia Fonoll Leonor V. Brozgol i Nieto, Mercè Pons i Roure, i Eslplugas, Antonio Górriz i Alegre, Francisco Pilar Gràcia i Martínez, Inmaculada Gambús Caldito i Navarro, Juan Flores i Bautista i Trallero, Sílvia Martínez i Alamilla, Antoni Sancho i Pifarré, Anna M. Vila i Escalera, Miguel Àrea d’Estudis Angel García i Torralbo, Raimundo Moreno i Cristòfol Querol i Lacarte, Ricard Huertas i Bautista, Agustí Paredes i Aznar, Efrén Barrera de Trias i Tapis, Alejandro Hinojo i Melero, Gemma Ratés i Palau, Cristina Lluch i Torrenta, Isabel Soms i Trillo, José Núñez i Serre, Núria Pont i Torrens, M. Ángeles Sansón i Díaz-Mayordomo, Elisabeth Ricoma i de Villalonga, Raquel Algarra i Rincón, Anna M. Canal i Martí, Victoria E. José-Gil i del Cerro Direcció de Serveis de Gestió de Finques Juan Sánchez i Zamora, M. Ángeles Romero i Bolto, Josep M. de Simón i Tormo, Joan Parera i Frauca, Adelaida Soto i Cano, M. Dolors Balañá i Caroz, M. Nieves Ramos i Canay, Carles García i Escuer, Isabel Rubio i Cantarero, Raquel García i Infante, M. Rebeca Cordeiro i Otero, Núria Gràcia i Ortuño, M. Carmen Melero i García, Carles Carvajal i Faura, Joan Pons i Muniente, Concepció Blanch i Rifa Direcció de Serveis Tècnics Joaquim Pascual i Sangrà, M. Teresa Villar i Fayol, Margarita Lillo i Espinosa, M. Trinidad de los Ríos i Fraile, José A. Berlanga i Cruz, Javier Llabot i Farré, M. Isabel Obiols i Elias 236 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 237 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat permès a l’IMPUiQV invertir en el període 2008-2011 més de 2 milions d’euros en la remodelació de de Vida parets mitgeres singulars com ara la del Jardí Tarradellas a les Corts, la Mitgera dels Objectes a la Barceloneta, el conjunt de mitgeres de Concepción Arenal a Sant Andreu i la Mitgera de la Prosperi- tat amb l’obra de Perejaume “A Joan Brossa” a Nou Barris, entre d’altres. L’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV) és un organisme autònom lo- La tercera línia d’actuació –divulgar el paisatge– se centra en la promoció dels valors del paisatge i cal, constituït per acord unànime del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona el 27 de juny de difusió del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Més enllà de les tasques de conservació i millora del 1997, que canalitza tots els seus recursos a desenvolupar accions destinades a la protecció, millora patrimoni paisatgístic de Barcelona, l’IMPUiQV també s’encarrega de difondre i conscienciar del valor i difusió del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. d’aquest patrimoni i de la importància de preservar-lo mitjançant les rutes i publicacions i accions de Les seves funcions, respecte a l’habitatge, se centren en la gestió dels ajuts a la rehabilitació i mi- participació en les polítiques de millora del paisatge amb col·lectius específics. llora del parc d’edificis construïts. De fet, l’IMPUiQV es crea com a resultat de l’experiència dels pri- Durant el curs 2009-2010 un miler de nois i noies d’entre 11 i 17 anys, de 23 centres educatius de la mers anys de la campanya “Barcelona, posa’t guapa”. L’Ajuntament de Barcelona va fer una aposta ciutat, van aprendre a observar i valorar el paisatge i van fer propostes de millora. Aquesta iniciativa que a la llarga s’ha demostrat encertada gràcies a la complicitat, la implicació i l’esforç dels ciu- s’emmarca dins el programa de l’Audiència Pública als nois i noies de Barcelona. El 4 de maig, prop de tadans, empreses privades i entitats públiques que han col·laborat amb aquesta campanya, que 200 nois i noies reunits al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en representació de l’alumnat enguany arriba al seu 25è aniversari. de totes les escoles participants van llegir i lliurar el Manifest “Barcelona millora el seu paisatge! Me- Barcelona posa’t guapa ha aconseguit dur a terme més de 42.000 actuacions de rehabilitació i millora sures per a la protecció del paisatge urbà”, que recull els resultats, les reflexions i les propostes sobre i, el que és més important, la consolidació d’una nova cultura ciutadana de valoració, protecció i millora la millora del paisatge urbà que van treballar durant el curs. Els escolars van plantejar la restauració del paisatge urbà. En aquest sentit, l’IMPUiQV treballa en tres línies d’actuació que es complementen de parets mitgeres d’edificis d’habitatges amb la seva expressió creativa i van demanar participar entre si i que van dirigits de manera directa a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. en algun projecte col·lectiu concret de millora del paisatge urbà de la ciutat. Donant continuïtat al treball desenvolupat durant el curs 2009-2010, l’IMPUiQV els va proposar fer significativa la seva La primera línia d’actuació –rehabilitar el parc d’edificis construïts– es correspon a la gestió de la aportació tot participant en el disseny dels objectes de la mitgera de l’edifici d’habitatges situat al campanya “Barcelona, posa’t guapa”, que ofereix més de trenta tipus d’actuacions subvenciona- carrer Pescadors, 85 de la Barceloneta, remodelada recentment. bles a tots aquells ciutadans que efectuen obres de restauració i millora de béns particulars a tot Barcelona, sense diferenciar la qualitat de l’edifici ni el poder adquisitiu dels ciutadans. Aquest ins- I per reforçar la cultura del manteniment i conscienciar la ciutadania dels valors de respecte envers el trument de gestió funciona com a incentiu i es fonamenta en la col·laboració entre l’Administració, paisatge com un bé comú que cal estimar i protegir, l’IMPUiQV ha editat en aquest mandat els llibres que dóna suport tècnic i econòmic, i la iniciativa privada de comunitats de propietaris que volen Balcons de Barcelona i Terrats de Barcelona, dos nous volums de la col·lecció Barcelona Paisatges que realitzar obres en façanes, terrats, patis, vestíbuls, etc., per millorar els seus habitatges. ofereixen als ciutadans l’oportunitat de descobrir el patrimoni i la història de la ciutat. Els beneficis que generen les vendes de les rutes i publicacions que edita l’IMPUiQV es dediquen íntegrament a En aquest mandat s’ha assolit el repte d’unificar tots els ajuts a la rehabilitació que oferien les di- accions de protecció i millora del paisatge urbà de Barcelona. ferents administracions, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, prenent com a punt de partida els 25 anys d’experiència en la tutela i gestió de la campanya “Barcelona, posa’t guapa”. Barcelona també forma part de diverses associacions i xarxes internacionals dedicades a la protecció L’IMPUiQV s’ha convertit en el back office de tramitació i gestió dels ajuts. I un bon exemple del i difusió del patrimoni arquitectònic de la ciutat com ara la Ruta Europea del Modernisme i l’Associa- funcionament unificat dels ajuts ha estat la posada en marxa del Programa d’ajuts per a la instal- ció Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració, entre d’altres. lació d’ascensors. A través de diverses eines de gestió, amb la canalització de recursos públics i privats, l’IMPUiQV incentiva De l’experiència d’una rehabilitació de qualitat respectuosa amb el paisatge sorgeix la necessitat la participació de la ciutadania en actuacions de conservació i millora del paisatge urbà i orienta les actu- de crear l’any 1999 l’Ordenança dels usos del paisatge urbà, aprovada per unanimitat en el Consell acions privades sobre el paisatge per tal d’aconseguir que contribueixin a crear un entorn urbà harmònic i Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. D’aquí surt la segona línia d’actuació: endreçar el paisatge. una millor qualitat de vida per als ciutadans. És per això que el model de transformació urbana de Barcelo- L’endreçament de la publicitat i altres elements d’identificació presents a l’espai públic ha revertit na s’ha convertit en referent per a nombroses ciutats del món, que amb la nostra col·laboració han imple- en importants millores del parc d’edificis construït. mentat iniciatives similars com ara “Gaia Bonita” a Portugal, “Valparaiso, ponte en forma” a Xile, “Échame una manita” a Mèxic o, més a prop, “Reus, fes goig”. Estem satisfets de compartir el nostre know-how amb El control i regulació de la publicitat exterior de gran format ha permès actuar sobre un gran nom- altres governs locals d’arreu del món perquè sabem que aquesta tasca educativa permanent reverteix en bre d’edificis d’habitatges que han servit de suport de lones publicitàries durant les obres de res- la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. En això hem treballat fins ara, i en això seguirem treballant tauració de la seva façana. A més a més, l’activitat publicitària autoritzada genera a la ciutat una des de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. compensació d’obligada inversió en la millora del paisatge urbà. Aquest instrument de gestió ha 238 L’HABITATGE A BARCELONA 2008-2010 Òrgans de Govern i Gestió Relació de personal (a 31/12/2010) President Gerència Ramón García-Bragado i Acín Ricard Barrera i Viladot, Elena León i Pina, José María Alonso i Aguirre Vicepresidenta Gemma Mumbrú i Moliné Departament de Comunicació i Premsa Gemma García i Rams, Rosalina Morata i Mota Membres del Consell Rector Carmen Andrés i Añón Secretaria Jurídica Elsa Blasco i Riera Joan Maria Vidal i Tió Ricard Martínez i Monteagudo Inmaculada Moraleda i Pérez Direcció Econòmica i de Recursos Humans Sonia Recasens i Alsina Xavier Olivella i Echevarne, Sandra Pagés Albert Villagrasa i Gil i Bolívar, M. Carmen Alonso i Rivas, Pilar Ramón Carrera i Segués Madriles i Sánchez Oriol Clos i Costa Departament d’Informació i tramitació de la Josep M. Lucchetti i Piu campanya “Barcelona, posa’t guapa” Josep M. de Torres i Sanahuja Iago Almuni i Font, Rosa Galdeano i Sevilla, Conseller Delegat Susana García i Morales, Marisa Hernando i Antoni Sorolla i Edo Enguita, Júlia Lancho i Gil, Ana Belén Martínez i Medina, Roser Pla i Viladecans, Mònica Pons Gerent i Navarro, Anna Sánchez i Campos, Xavier Ricard Barrera i Viladot Sorribas i Vivas, Albert Vinyals i García Direcció Tècnica Manel Clavillé i Inglés, Emma Zurita i Elvira, Xavier García i Alcalà, Josep M. Guardiola i Monserrate, Joan Espinet i Bosch, Carlos del Saz i Barba, Max Haussman i Castella, José Lanzarote i Pemán, Cristina Pérez i Ribó, Josep Ramírez i Galofré, Núria Ripoll i Zarraga, Cristina Martínez i Martínez Departament de Projectes Urbans Marta Guitart i Farrerons, Montserrat Prado i Barrabés, José Luis San Martín i San Martín, Pedro Toxeiro i Calaza Direcció d’Usos del Paisatge Jordi Montanyà i Rifà, M. Àngels Fernández i Sánchez, Manuel Blanco i Sabio, Cayetano Navarrete i Carmona Direcció de Rutes i Publicacions Lluís Bosch i Pascual, Pep Ferré i Vidal, Armando González i Forment, Jordi París i Gil, Inma Pascual i Esteve, Sònia Turón i García.