Serveis Generals i Coordinació Territorial PLA DE FUTUR DEL BARRI VILA DE GRÀCIA 2010-2020 Serveis Generals i Coordinació Territorial ÍNDEX DOCUMENT FINAL-  A// PRESENTACIÓ DEL PROCÉS. DADES TÈCNIQUES. 1.-INTRODUCCIÓ DEL PROJECTE I OBJECTIUS. 2.- COM S‟HA PARTICIPAT. 3.- QUI HI HA PARTICIPAT. 4.-CALENDARI DE REUNIONS.  B// RESULTATS DEL PROCÉS DE DELIBERACIÓ I CONSULTA. 5.- DOCUMENT DE DIAGNOSI VALIDAT SEGONS EIXOS TEMATICS o 5.1. La foto del barri per eixos temàtics. o 5.2.Els resultats de la validació en forma de : Aspectes de millora/punts febles i potencialitats/punts forts del barri per cadascun dels eixos . 6.- LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PLA DE FUTUR SEGONS EIXOS DE TREBALL .  C//CONCLUSIONS : DOCUMENT /RESUM DE LES IDEES PRINCIPALS  D// ANNEXOS Serveis Generals i Coordinació Territorial A// PRESENTACIÓ DEL PROCÉS. DADES TÈCNIQUES 1. INTRODUCCIÓ DEL PROJECTE I OBJECTIUS Amb la mesura de govern “Els barris de Barcelona”de desembre de 2008, el govern municipal continua la línea endegada l‟any 1984 amb la descentralització administrativa i participativa de la ciutat en 10 districtes i amb la mesura de govern de l‟any 2007 “la Barcelona dels Barris”. La delimitació i denominació dels barris que integren els districtes de la ciutat de Barcelona , la modificació del Reglaments d‟organització i funcionament dels districtes i del les normes reguladores de la Participació Ciutadana , amb la nova regulació del Consell de Barris i l‟elaboració d‟un catàleg que estableix els elements bàsics d‟un barri, son algunes de les accions que busquen com a objectiu potenciar la proximitat en les accions municipals. El nou model de gestió territorial , implementat en aquesta legislatura, vol potenciar per una banda ,la territorialització de les politiques centrals amb el reforç de les estructures dels districtes amb la creació de les Direccions de Territori i la figura del tècnic i la tècnica de barri i per l‟altra , la participació de la ciutadania en l‟àmbit de major proximitat a traves dels Consells de Barri. La mesura “Els barris de Barcelona “ concep els barris com la unitat bàsica de convivència, de proximitat i participació , per excel·lència. Els elements que formen part essencial d‟aquesta unitat son els seus veïns i veïnes que conviuen en un territori al voltant d‟uns serveis públics i privats, uns espais oberts , una xarxa d‟equipaments i activitats i ,vertebrat mitjançant un teixit d‟entitats i associacions. Per tal d‟adaptar la intervenció municipal a la realitat de cada territori , cada barri ha elaborat un Pla de Futur amb l’objectiu de concretar les línees estratègiques de treball a deu anys vista, a partir de l’anàlisi i diagnosi de la realitat que s’ha treballat amb veïns , en el si dels Consells de barri i de les comissions de seguiment. Aquest Pla s‟ha fet comptant amb les opinions dels agents claus de la vida del barri : els veïns i veïnes , les entitats i les associacions i aprofitant la feina feta en altres processos i taules sectorials de treball als llocs on hi son. Serveis Generals i Coordinació Territorial 2. COM S’ HA PARTICIPAT? ESPAIS CREATS I REUNIONS ORGANITZADES Presentació de la diagnosi El 23 de març de 2010 es va fer la presentació a la Comissió de Seguiment de la pre- diagnosi del barri elaborada pel tècnic de territori. Espais de reflexió i debat segons eixos de treball: Són els espais de reflexió i debat realitzats amb representants del teixit associatiu, ciutadania individual, tècnics municipals i la comissió de seguiment del consell de barri, on es presenta la pre-diagnosi del barri i es procedeix a debatre „l posteriorment mitjançant la identificació de punts forts i febles sorgint aportacions i idees per cadascun dels eixos de treball plantejats. Tres han estat aquests espais: Dia 25 de maig: Espai públic, urbanisme, habitatge, convivència i prevenció. Dia 26 de maig: Comerç, ocupació, empreses, mercats, mobilitat, transport i seguretat. Dia 27 de maig: Serveis i equipaments, associacionisme i participació Es va fer un buidatge dels continguts de les tres sessions i es van passar per mail a tots els participants per tal de poder fer noves aportacions o suggeriments (termini: finals de juliol) Sessió de conclusions: El 13 d‟octubre de 2010 es realitza aquesta sessió adreçada a tots els participants de les tres sessions de reflexió i debat realitzades al mes de maig. Presentació final: El document final es va presentar a la Comissió de seguiment el dia, i finalment al Consell de barris del 13 de desembre de 2010. Serveis Generals i Coordinació Territorial 3. QUI HI HA PARTICIPAT? Es molt important impulsar en els barris un procés de creació de pensament col·lectiu i de consciencia de territori. en cadascun dels barris. Es va crear un grup de treball, el qui en formava part la comissió de seguiment del consell de barri, representants del teixit associatiu i ciutadania. Es van escollir les entitats més representatives del teixit associatiu del barri: veïnals, comerç, sectors rellevants en el territori (per exemple educatiu, sanitari,..). Pel que fa als representants de la ciutadania, es va seleccionar una mostra representativa entre els ciutadans individuals que assisteixen als consells de barri i entre els ciutadans del barri que estan registrats en el Fitxer de Ciutadans de l‟Ajuntament de Barcelona. Tipologia Assistents Entitat 33 Polític/a 3 Tècnic/a 6 Veïns/Veïnes 6 Total 48 Tipologia Sessió 1 Sessió 2 Sessió 3 Entitat 15 14 16 Polític/a 3 2 3 Tècnic/a 3 2 3 Veïns/Veïnes 4 5 3 Total 25 23 25 Serveis Generals i Coordinació Territorial 4 .CALENDARI DE REUNIONS COMISSIONS DE SEGUIMENT CONSELLS DE BARRI 19/1/ 2010 Constitució nova etapa 25/5/2010 Eix treball:Espai públic, urbanisme, habitatge, convivència i prevenció 26/5/2010 Eix treball: Comerç, ocupació, empreses, mercats i seguretat 27/5/2010 Eix treball: Serveis i equipaments, associacionisme i participació 15/7/2010 Tramesa per correu electrònic del buidatge de les sessions de treball a tots els participants 13/10/2010 Sessió Conclusions 13/10/2010 Comissió de seguiment: Presentació del Pla de Futur 13/12/2010 Consell de barri: Presentació del Pla de Futur Serveis Generals i Coordinació Territorial B//RESULTATS DEL PROCÉS DE DELIBERACIÓ I CONSULTA 4. DOCUMENT DE DIAGNOSI VALIDAT 5.1.La foto de la Vila de Gràcia per eixos temàtics La Vila de Gràcia és el tercer barri pel que fa a població de Barcelona. Està ben dotat d‟equipaments i de serveis, sobre tot culturals. En execució, es troben equipaments educatius, sanitaris, de serveis socials i per a la gent gran. Donades les característiques del barri, hi ha una important escassetat de sòl per a noves construccions, el que dificulta l‟actualització de serveis i la construcció de nous equipaments. La superfície del barri ocupa 1,3 km2, amb una trama urbana irregular amb carrers estrets i 16 places públiques, moltes d‟elles emblemàtiques. L‟ús de l‟espai públic és molt intens i és objecte de molta demanda. I en conseqüència, això genera la necessitat de trobar el punt d‟equilibri entre el benestar dels veïns i veïnes i la realització d‟activitats a l‟espai públic. És un barri ben connectat amb la resta de la ciutat pel transport públic. Des de la posada en marxa del Pla de Mobilitat, l‟any 2005, els ciutadans han guanyat espai públic amb la pacificació de gairebé la totalitat dels carrers, ha disminuït el nombre de vehicles i s‟ha fomentat l‟ús del transport públic i la bicicleta. El comerç de proximitat és l‟activitat econòmica més rellevant del barri. La restauració, l‟activitat artesanal, el disseny, la il·lustració i la producció cultural, en totes les seves vessants des de la música experimental i clàssica, la dansa, el teatre i les arts escèniques, són els altres motors econòmics del territori. La remodelació integral i l‟augment de serveis del mercat de la Llibertat ha fet que aquest mercat hagi augmentat considerablement els seus visitants. Mentre el mercat de l‟Abaceria i el seus voltants esperen el seu torn per la seva reforma integral. El que més agrada als veïns i veïnes d‟aquest territori és que el barri sembla un poble amb una forta cohesió. No obstant, existeixen alguns problemes de convivència generats fonamentalment per les activitats d‟oci nocturn i pel mal ús de l‟espai públic. La Vila de Gràcia és un barri amb una gran tradició associativa i com a exemple les 250 entitats inscrites al fitxer de l‟Ajuntament de Barcelona. El 38% de les quals són culturals i d‟una intensa activitat. El barri és un referent de la cultura popular que emplena l‟espai públic amb programacions que atrau a gent d‟arreu de la ciutat. La Festa Major del barri és de fet una festa de tota la ciutat, Serveis Generals i Coordinació Territorial FOTO DEL BARRI: 1. SERVEIS A LES PERSONES I EQUIPAMENTS De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  Biblioteca VILA DE  Obertura de l‟escola  Compra del sòl per l‟Escola  Construcció de l‟Escola GRÀCIA bressol municipal SANT bressol municipal JAÉN bressol municipal JAÉN  Escola bressol LA MEDIR  En fase d‟adjudicació la FONTANA  Rehabilitació integral de construcció de l‟Escola  Escola JOSEP M. JUJOL l‟Escola REINA VIOLANT bressol municipal NEPTÚ,  Institut VILA DE GRÀCIA  Rehabilitació integral del pistes esportives i un  Poliesportiu mpal PERILL Centre Artesà aparcament  CAP PARE CLARET TRADICIONARIUS  Escola PATRONAT  CAP LARRARD  Obertura de l‟Espai Jove DOMÈNECH: rehabilitació  Punt informació juvenil LA FONTANA integral  Oficina d‟habitatge  Trasllat del Punt informació  Compra del sòl de l‟Escola  Casal de gent gran juvenil a Espai Jove La UNIVERS. Enderroc i GRÀCIA Fontana cessió al Consorci  Casal gent gran  Trasllat de l‟Oficina d‟Educació de Barcelona. SIRACUSA d‟atenció al ciutadà a la Instal·lació provisional de  Casal gent gran seu del districte l‟escola a la pl. del Poble MONTMANY  Obertura Oficina Romaní  Residència i centre de dia d‟habitatge per a gent gran SIRACUSA  Punt d‟informació i asses. per a dones a Gràcia 1. Serveis a les persones i equipaments Serveis Generals i Coordinació Territorial  Punt verd Tabuenca  Nova Central de recollida  Nova edificació a l‟antiga  Punt verd de Gal·la pneumàtica a la plaça “Cibeles”: apartaments Placídia Lesseps tutelats per a gent gran,  Camí escolar Vila-centre  Implantació de la nova nou CAP Vila de Gràcia i  Pla d‟Entorn de la Vila contracta de neteja i de la aparcament. recollida orgànica  Espai per a la gent gran a  Pla d‟Entorn de la Vila curs la Violeta. 2007-2008 i 2008-2009  Nou centre de Serveis .Projecte Programa de Socials al carrer Mozart diversificació curricular  Construcció del nou local 2009-2010 del carrer Alzina: seu de la .Projecte Patis oberts a Fundació Festa Major de l‟Escoles a Sant Josep i Gràcia i dels Castellers Reina Violant  Pla d‟Entorn de la Vila curs 2010-2011 1. Serveis a les persones i equipaments Serveis Generals i Coordinació Territorial FOTO DEL BARRI: 2. ESPAI PÚBLIC, URBANISME, MOBILITAT, HABITATGE De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents -Implantació de les dos superilles Plataforma única als carrers:  Construcció d‟apartaments  Proposar com a barri peatonals del Pla de Mobilitat del Sant Agustí, Santa Tecla, Santa tutelats per a gent gran al d‟atenció especial (Llei de carrer Còrsega 363 barris) l‟àrea delimitada pels districte, amb la pacificació de la Teresa, Venus, Bruniquer (Joan carrers Bailèn, Travessera zona, la reducció del trànsit de Blanques - Escorial), Congost,  Construcció d‟un de Gràcia, Torrent de l‟Olla i vehicles i l‟eliminació de barreres Guilleries (Perla - Or), Rubí (Verdi aparcament de 44 places Còrsega arquitectòniques: - Torrent d'en Vidalet)), Salinas al carrer Còrsega 363  Remodelació de l‟estació de .Illa B1 delimitada entre Còrsega, (Tres Senyores - Providència),  Construcció d‟un nou Gràcia i instal·lació d‟una Gran de Gràcia, Travessera de Tres Senyores (Torrent Vidalet - aparcament al carrer estació transformadora al Gràcia i Torrent de l‟Olla. Torrent de les Flors), Santa Neptú. subsòl dels FGC a la plaça .Illa C2 delimitada entre Clotilde, Santa Rosa, Ramon i Gal·la Placídia Travessera de Gràcia, Torrent de Cajal (Torrent d'en Vidalet - l‟Olla, Providència i Torrent de les Montmany), Encarnació (Torrent Flors. de les Flors - Escorial). -Carrer Astúries: conversió en zona de vianants 2. Espai públic, urbanisme, mobilitat, habitatge Serveis Generals i Coordinació Territorial De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents Plataforma única: Plataforma única als carrers: Martínez de la Rosa, Matilde, Bruniquer (Torrent d'en Vidalet - Mariana Pineda, Sant Pere Màrtir, Montmany), Sol, Virtud, Manrique Sant Domènec, Francisco Giner, de Lara, Ramon i Cajal (Torrent Vidalet-Montmany), Martí, Mateu, Domènech, Apel·les Fenosa, Bellver, Alzina, passatge Frigola, Penedès, Mozart, Ferrer de Riera Sant Miquel, Progrés, Àngel, Blanes, Abdó Terradas, Luis Pere Serafí, Trilla, Verntallat, Antúnez, Perill, Venus i Travessia Vilafranca, Leopoldo Alas, Topazi, de Sant Antoni (Astúries-pl. Anna Rabassa (Tres Senyores- Frank) Travessera de Dalt), Joan Blanques (Ramon i Cajal - Tres Senyores), entorns Mercat Llibertat i Montmany. 2. Espai públic, urbanisme, mobilitat, habitatge Serveis Generals i Coordinació Territorial De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  Travessera de Gràcia (Mare  Travessera de Gràcia (entre  Millores de la zona de jocs de Déu dels Desemparats i Gran de Gràcia i Torrent de infantils de la plaça Gal·la Torrijos): ampliació de la l‟Olla): ampliació vorera i Placídia vorera renovació integral  Places .Nova plaça de les Dones del 36. .Reforma a la plaça Anna Frank. .Urbanització de la plaça Lesseps. .Acondicionament de les places Gal·la Placídia i del Nord  Pintar les Zones 30 a la Vila 2. Espai públic, urbanisme, mobilitat, habitatge Serveis Generals i Coordinació Territorial FOTO DEL BARI: 2. ESPAI PÚBLIC, URBANISME, MOBILITAT, HABITATGE De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  Bus: 6 -7-15-16-17-33-34-22-  Estacions de Bicing:  Construcció de l‟estació de 28-92-27-31-87-39-74 Bruniquer, 59 / Gran de Gracia, Lesseps de la L9  L3, L4, L6 139 / Cano, 1 / Bonavista, 14 / Siracusa, 20/ Montmany, 1 /  FGC Torrent de Les Flors, 102 / Pl  Bus de barri: 114-116 Nord, 4 / Santa Creu, 2 / Nil Fabra, 16 /Cardener, 76 / Milà i Fontanals, 60  Aparcament públic:  Construcció d‟un aparcament Gal·la Placídia, pl del Sol, pl per a motos a Gran de Gràcia Joanic, Siracusa, Torrent de l‟Olla  Renovació de la xarxa de recollida pneumàtica a Gran de Gràcia (Pl. Lesseps- Santa Àgata).  Implantació de la nova contracta de neteja i de la recollida orgànica 2. Espai públic, urbanisme, mobilitat, habitatge Serveis Generals i Coordinació Territorial FOTO DEL BARRI: 3. COMERÇ OCUPACIÓ, EMPRESES I MERCATS De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  Mercat de l‟ABACERIA  Remodelació integral del  Mercat de la LLIBERTAT mercat de la Llibertat.  11 Associacions de  Tancament de la Travessera, comerciants entre Gran de Gràcia i Torrent  1 Eix comercial de l'Olla, l‟últim dissabte de  2 Associacions d‟Artesans mes.  Activitats econòmiques del  Adhesió de l‟eix Gran de barri: comerç de proximitat, Gràcia a la Targeta Barcelona restauració, artesania, disseny, Comerç il·lustració, arts escèniques,  Creació d‟un mercat musica, serveis d‟artesania estable, un cop al professionals,... mes, a la plaça Revolució del juny al desembre. 3. Comerç ocupació, empreses i mercats Serveis Generals i Coordinació Territorial FOTO DEL BARRI: 3. COMERÇ OCUPACIÓ, EMPRESES I MERCATS De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  Festa del comerç al carrer a la primavera i a la tardor  Campanya de Nadal “Descobreix el comerç a Gràcia”  Suport a les activitats organitzades per les associacions de comerciants.  Recolzament a la celebració del festival de documentals internacional DOCS Barcelona (3 edicions) 3. Comerç ocupació, empreses i mercats Serveis Generals i Coordinació Territorial De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  Recolzament a la creació de la Trobada d‟Il·lustradors de Barcelona al Pla de Salmeron per Sant Jordi (3 edicions) 3. Comerç ocupació, empreses i mercats Serveis Generals i Coordinació Territorial FOTO DEL BARRI: 4. CONVIVÈNCIA, PREVENCIÓ, SEGURETAT De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  Pla d‟usos del districte de  Campanya per combatre el Gràcia. soroll juntament amb l‟Àrea de  Pla d‟ocupació de l‟espai Medi Ambient: públic. .Col·locació de limitadors  Camí escolar Vila-centre acústics als concerts realitzats (escoles Vila de Gràcia, Josep M. Jujol, Patronat Domènech). en qualsevol època de l‟any així com als de la Festa Major. .Medicions amb sonòmetres .Accions pedagògiques a nivell de difusió amb l‟ Aula Mòbil 4. Convivència, prevenció, seguretat Serveis Generals i Coordinació Territorial De què disposa el barri? Actuacions realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents .Campanya de mims i promotors adreçada a usuaris i establiments  Inspecció i control del nivell acústic en locals de pública concurrència.  Decret pel qual es limita l‟horari d‟obertura, fins a les 23.00 hores, d‟establiments d‟autoserveis i polivalents (alimentaris) de menys de 150m2, plats preparats i bodegues del barri de la Vila de Gràcia. 4. Convivència, prevenció, seguretat Serveis Generals i Coordinació Territorial FOTO DEL BARRI: 5. ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ De què disposa el barri? Actuacions en realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  Al Fitxer d‟Entitats municipal hi  Cessió d‟espais per a entitats ha inscrites 250 entitats del (Travessera, Milà i Fontanals, barri: Alzina) El 38% són culturals.  Premis Vila de Gràcia com El 10% són de salut i acte de recolzament a les discapacitats. El 7% són d‟educació. associacions El 6% són esportives  Creació del nou model de El 5% són de suport social consells de barri, elecció dels El 5% són de cooperació al membres de la comissió de desenvolupament. seguiment i posada en marxa El 4% són juvenils. de les comissions de El 4% són promoció ciutadania activa. seguiment 5. Associacionisme i participació Serveis Generals i Coordinació Territorial De què disposa el barri? Actuacions en realitzades Actuacions en execució Actuacions pendents  El G-6 , el col·lectiu d'entitats  Suport a les activitats culturals històriques de la Vila organitzades per les de Gràcia associacions 5. Associacionisme i participació Serveis Generals i Coordinació Territorial 5.2 Resultats de la validació en forma de : Aspectes de millora/punts febles i potencialitats/punts forts del barri per cadascun dels eixos temàtics. El barri de la Vila de Gràcia disposa actualment d‟una potent oferta de serveis culturals i d‟un elevat nombre d‟equipaments. Aquest estiu, ha començat la reforma integral de la Violeta que, sens dubte, esdevindrà un centre de referència per a totes les entitats de cultura popular del barri. En projecte, es troben la nova escola de Bailén-Quevedo, així com l‟escola bressol Neptú, seva pista esportiva i l‟aparcament. En marxa, estan les obres del futur nou CAP del barri de la Vila que permetrà desdoblar el CAP Pare Claret i on també s‟hi faran habitatges per a la gent gran i un aparcament soterrat. Pel que fa al col·lectiu de gent gran, el barri és deficitari en equipaments i serveis. Donades les dades demogràfiques, aquest és un col·lectiu creixent. També, es detecta una mancança d‟equipaments esportius generalistes. Respecte a l‟espai públic, és un barri dinàmic i agradable, amb sentiment de „barri‟, una de les coses que més valora la seva ciutadania. Destacar també les nombroses places urbanes que li donen la seva particular fisonomia al territori i l‟accessibilitat a gairebé tot l‟espai públic mitjançant l‟estratègia de pacificació de l‟espai públic duta a terme en els darrers anys. A Gràcia, l‟ús intensiu de l‟espai públic i la concentració d‟oferta d‟oci, principalment, en horari nocturn, generen problemes de convivència entre els seus usuaris i el veïnat. La Vila de Gràcia és un barri on viuen més de 53.000 persones en una superfície de 1,3 km2. La mobilitat es un factor clau d‟aquest territori. La pacificació del trànsit, la priorització dels desplaçaments a peu i amb bicicleta, així com la del transport públic per sobre del privat són els aspectes més ben considerats. Tot i això, destaquem com aspectes a treballar, la problemàtica de les operacions de càrrega i descàrrega, la gestió de les pilones, la dificultat de convivència entre el diferents tipus de transport privat i la indisciplina viària. Respecte al transport públic, el barri gaudeix d‟una bona connexió de transport públic amb la resta de la ciutat. Els aspectes a millorar sorgeixen quan parlem del transport privat: manca d‟aparcaments soterrat, També cal millorar el transport públic pel que fa a la connexió amb els barris de la Salut i el Coll i augmentar els recorreguts del bus de barri. Pel que fa a l‟habitatge i urbanisme, la manca d‟espai per a fer habitatge protegit, la problemàtica de pisos antics amb dificultats d‟accessibilitat sobretot per gent gran i la Serveis Generals i Coordinació Territorial problemàtica que tenen els joves per accedir a habitatges amb preus assequibles serien els aspectes més rellevants.. Quant al comerç, aquest és la principal activitat econòmica del barri, amb un eix comercial i vuit associacions de comerciants que són un clar exponent del model de comerç urbà. Com a potencialitats, un espai públic amable, la bona convivència entre el comerç tradicional i els més avantguardista, la diversitat comercial, el comerç familiar professionalitzat i l‟equilibri existent entre franquícies i petit comerç. Com a punts febles, la manca de flexibilitat i harmonització dels seus horaris, la baixa introducció de les TIC‟S,i les dificultats de càrrega i descàrrega. Respecte a d‟altres activitats econòmiques, destaca la variada oferta gastronòmica, l‟oferta d‟artesania i el pes específic del disseny. Com a dinamitzadors econòmics, els dos mercats del barri: el recentment renovat mercat de la Llibertat i el mercat de l‟Abaceria pendent de remodelació. La cultura té nom propi en un barri amb inquietuds culturals des de sempre. L‟existència d‟unes entitats privades culturalment molt actives, la important oferta cultural, tant popular com avantguardista en totes les disciplines i l‟alt potencial de la multiculturalitat i de la creativitat del barri són un altre dels punts forts d‟aquest territori. Una de les coses que més valora la gent del barri és la familiaritat de la gent, el què el barri sembla un poble. No obstant, aquesta bona convivència es veu alterada bàsicament per l‟oci nocturn. El soroll, les activitats de „botellón, els actes incívics i el mal ús de l‟espai públic són el principals problemes que afecten a la convivència. Respecte a l‟associacionisme i la participació, cal ressaltar el potencial integrador de les nombroses entitats del barri, des de les més històriques i tradicionals fins aquelles més recents. Destacar l‟existència de xarxes professionalitzades, sobre tot culturals, que tenen un pes important en el desenvolupament del barri. El teixit associatiu, en general, és molt tancat. Al barri, hi ha nous col·lectius, com els d‟estudiants Eramus, o els nouvinguts, que són potencials usuaris d‟aquestes associacions. La seva incorporació podria aportar valor afegit en termes de convivència. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: SERVEIS A LES PERSONES I EQUIPAMENTS PUNTS FORTS/POTENCIALITATS PUNTS FEBLES/ASPECTES DE MILLORA Serveis i equipaments Serveis i equipaments  Potent oferta de serveis culturals  Dificultats administratives per a la realització d‟activitats en l‟espai urbà  La Violeta, una oportunitat per esdevenir un centre de  Manca de suport a programes i equipaments de salut mental referència per a totes les entitats de cultura popular del barri. Pocs recursos. No existeix cap centre dedicat a aquesta qüestió per lluitar contra l‟aïllament social.  Manca de suport a domicili per a persones dependents.  Manca de sòl per a zones verdes o equipaments.  Manca de recursos de l‟administració.  Manquen IES i instituts de cicles formatius.  Manca d‟equipaments per a gent gran de caire públic.  L‟incompliment del calendari i dels terminis de les obres i l‟afectació que això provoca al veïnat. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: ESPAI PÚBLIC, URBANISME, MOBILITAT, TRANSPORTS I HABITATGE PUNTS FORTS/POTENCIALITATS PUNTS FEBLES/ASPECTES DE MILLORA Espai públic Espai públic  Millora del paisatge urbà amb arbrat als carrers  Concentració de locals i places on hi ha molt oci nocturn generant  Les places com a espai públic molèsties als veïns i veïnes.  És un barri dinàmic i agradable, amb sentiment de barri  Desequilibri existent entre les places: unes tenen moltes més  L‟ús de l‟espai públic, el qual és patrimoni cultural del barri activitats que d‟altres. Oportunitats  Alguns carrers, per la seva pendent i poca amplada dificulten  Espais sense ús (solars) l‟evacuació de l‟aigua de pluja.  Els voltants de la plaça Joanic, una oportunitat per fer moltes coses.  La sensació que el material emprat en les obres te poca qualitat i que es fa malbé molt ràpidament. Desgast d‟alguns carrers peatonals.  Manca de confiança de l‟administració cap a la gestió d‟espais públics per part de les entitats privades. No es fomenta.  L‟existència de places dures amb manca de zones verdes.  La brutícia i la sensació de regat insuficient per eliminar la pudor d‟orins.  El vincle entre brutícia i incivisme .  Manca de lavabos públics. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: ESPAI PÚBLIC, URBANISME, MOBILITAT, TRANSPORTS I HABITATGE PUNTS FORTS/POTENCIALITATS PUNTS FEBLES/ASPECTES DE MILLORA Mobilitat Mobilitat  Disposar d‟aparcaments per motos i bicicletes  La càrrega i descàrrega i descàrrega fan malbé el carrer (taques,  Connexió amb la resta de la ciutat amb transport públic lloses trancades...)  La plataforma única dels carrers donant prioritat als vianants per  Situació de les pilones: no funcionen bé i els usuaris en fan un mal davant de l‟aparcament per als cotxes a la superfície. ús  La prioritat dels vianants per davant de l‟aparcament per a cotxes a  Dificultats de convivència entre motos, bicis i vianants la superfície  La indisciplina en aparcar  Manca d‟aparcaments per qui ve de fora.  Manca d‟aparcaments de bicis i de carrils bici.  Els carrers de la Vila tenen una mobilitat complexa pels vehicles.  Manca d‟estacionament soterrat. Hi ha menys espai per estacionar i és més car.  Els aparcaments a la superfície treuen espai als vianants  Manca de connexió amb els barris de la Salut i el Coll.  Falta augmentar els recorreguts del bus de barri. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: ESPAI PÚBLIC, URBANISME, MOBILITAT, TRANSPORTS I HABITATGE PUNTS FORTS/POTENCIALITATS PUNTS FEBLES/ASPECTES DE MILLORA Urbanisme i habitatge  Pisos antics amb dificultats d‟accessibilitat, sobretot per gent gran  Joves no troben preus assequibles  Manca d‟habitatge protegit  No hi ha espai per a fer nous habitatges  Manquen pisos de lloguer per a joves  Falta un pla d‟habitatge del districte Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: COMERÇ, OCUPACIÓ, EMPRESES, MERCATS PUNTS FORTS/POTENCIALITATS PUNTS FEBLES/ASPECTES DE MILLORA Comerç Comerç  Vinculació de la marca “Gràcia” al nou comerç de més disseny i  Falta introduir les TIC‟s al comerç de barri per la gestió diària innovació  Les dificultats de càrrega i descàrrega per desenvolupar l‟activitat  La convivència entre els diferents tipus de comerços econòmica  La diversitat comercial  La desaparició del petit teixit industrial i dels tallers artesanals  El comerç familiar professionalitzat  Els furts que es donen en el petit comerç  El comerç de barri que en moments de crisi ajuda a la gent gran  Poca participació de les franquícies a la vida del barri  Tracte personal versus la massificació  La baixa qualitat de l‟hosteleria provocada pel turisme  Equilibri entre franquícies i petit comerç  La competència deslleial dels comerços que no respecten la normativa Ocupació  La poca harmonització dels horaris dels diferents comerços  La manca de flexibilitat horària dels comerciants de tota la vida  Gràcia com a zona artesanal  La varietat de l‟oferta de restauració Mercats Cultura  El tancament de les botigues dels voltants del mercat de l‟Abaceria els dissabtes a la tarda  El lligam del comerç i la cultura  L‟amenaça de la incorporació de supermercats en el moment de la  Pla estratègic de la música. reforma del mercat de l‟Abaceria  Alt potencial de la multiculturalitat del barri Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: CONVIVÈNCIA, PREVENCIÓ, SEGURETAT P UNTS FORTS/POTENCIALITATS PUNTS FEBLES/ASPECTES DE MILLORA Convivència i prevenció  A la nit i a causa de la morfologia dels carrers de la Vila, aquests fan de caixa de ressonància.  Els problemes de sorolls en certes zones del barri.  Problemàtica amb el soroll de la festa major.  Baix impacte de les campanyes de sensibilització sobre el soroll.  Problemàtica del “botellón” a certs indrets, de concentració de la festa, i escassa reacció de la guàrdia urbana durant la nit.  Manca d‟oferta d‟oci per a gent gran  Les dificultats de convivència amb l‟oci nocturn.  La manca de definició sobre quin model d‟oci volem pel barri  La manca de racionalització dels horaris de l‟oci nocturn. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ PUNTS FORTS/POTENCIALITATS PUNTS FEBLES/ASPECTES DE MILLORA  El potencial integrador de les nombroses entitats del barri.  Manca un espai per emmagatzemar la documentació i material  El col·lectiu d‟entitats històriques G6, com a model de cooperació històric de les entitats. privat.  Falta de suport a les entitats culturals més enllà de la festa major.  Pocs recursos i espais per les entitats de part de l‟administració.  L‟existència de xarxes professionalitzades, sobretot culturals.  Manca un lloc que sigui un punt de trobada per les entitats.  L‟existència de les colles de cultura de Gràcia, el G6 i moltes  Manca difusió de les entitats entre la ciutadania gracienca . d‟altres entitats amb un pes important en el desenvolupament del  L‟existència d‟una complexitat normativa i de traves burocràtiques barri. per a poder gestionar les entitats.  La quantitat d‟entitats de tipus social i de cooperació  Manca de recursos per professionalitzar les associacions.  La convivència de la cultura popular, l‟avantguardista i la moderna.  La poca professionalització de les entitats amb patrimoni per La pacificació del trànsit i el nou ús de l‟espai públic per part de les gestionar.   El patrimoni històric cultural propi de les entitats s‟ha deixat de entitats. banda .  L‟oportunitat de generar espais de trobada entre entitats històriques  L‟amenaça que suposa que no existeixi un relleu generacional en amb les més joves . les entitats.  L‟obertura de les entitats tradicionals a les més noves i als veïns del  Manca de comerços associats als eixos comercials. barri.  Manca de punts de trobada i de comunicació entre l‟administració i El col·lectiu d‟estudiants que viu al barri són usuaris potencials de el teixit organitzat jove.  les entitats.  Manca de dinamisme de la mostra d‟entitats.  Solapament d‟actes organitzats per les entitats.  Els universitaris d‟altres països i nouvinguts són un potencial  Manca impuls de les petites associacions veïnals. transformador del barri, tot aportant desenvolupament creatiu i  Endogàmia d‟algunes entitats. Tenen objectius propis i no treballen introduint noves idees i maneres de fer. en projectes compartits.  Sinergia entre les entitats.  Falta consens, comunicació entre entitats, veïns/es i institucions.  Falta relació entre la cultura popular, l‟avantguardista i la moderna. Serveis Generals i Coordinació Territorial 6.LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PLA DE FUTUR SEGONS EIXOS DE TREBALL SERVEIS I EQUIPAMENTS El barri de la Vila de Gràcia disposa actualment d‟una bona oferta de serveis culturals i d‟un elevat nombre d‟equipaments que ben aviat es veurà incrementat per dos noves escoles, una pista esportiva, un nou cap, un nou centre de serveis socials, un nou centre cultural, nous apartaments per a gent gran i nous aparcaments soterrats. No obstant la xarxa esportiva no és suficient per un barri que vol estar en forma i fer pràctica esportiva. També cal una xarxa d‟equipaments educatius sempre d‟acord amb les necessitats de la població. Respecte a la gent gran es necessari treballar per ser un barri on la gent gran tingui qualitat de vida i un envelliment digne. Per altra banda, la Vila de Gràcia és un barri on es lluita contra l‟aïllament i l‟exclusió social en el territori. Es fa necessari treballar des de la proximitat per la inclusió social, el benestar i la salut de les persones. ESPAI PÚBLIC, URBANISME, MOBILITAT, TRANSPORTS I HABITATGE L‟espai públic de la Vila actua com a instrument vertebrador del territori. Ha de ser un espai còmode per la gent, on es conviu i cadascú té el seu lloc, on es posa l‟accent en l‟ampliació de l‟espai per al vianant. Un barri obert als veïns i veïnes, amb més espais de trobada, més espais verds i més espais esportius. Un barri on es comparteix de manera ordenada i millor l‟espai públic. Un barri net i amb serveis públics. Respecte a l‟habitatge, cal prevenir l‟exclusió residencial de la gent que hi viu actualment de manera que pugui continuar-ho fent. Pel que fa a la mobilitat d‟aquest barri amb una superfície de 1,3 km2 i on viuen més de 53.000 persones, cal continuar prioritzant la mobilitat dels vianants i de les bicicletes i vetllant per la disciplina vial. COMERÇ, OCUPACIÓ, EMPRESES I MERCATS L‟activitat econòmica més rellevant del barri és el comerç de proximitat, amb un potent eix comercial i vuit associacions de comerciants. El futur del barri passa per tenir un comerç de proximitat de qualitat, diversificat, professionalitzat, que crea llocs de treball i que és factor de cohesió social. Així mateix, cal un barri amb activitats de restauració de qualitat, que contribueix al creixement i a la generació d‟ocupació. Serveis Generals i Coordinació Territorial Respecte a la cultura, la Vila de Gràcia és sobretot un barri cultural. A més de referència cultural, cal crear la marca „Gràcia‟ com a imatge d‟aquest barri cultural, on es posa en valor el seu patrimoni, experiència i diversitat. Al barri de la Vila és manté el teixit artesanal. Cal potenciar i fer visible aquest sector com un motor més de desenvolupament econòmic i d‟ocupació. La millora i remodelació del mercat de l‟Abaceria és una línia estratègica clau pel barri. A més de la seva importància econòmica com a establiment de centralitat i pel comerç de proximitat que l‟envolta, significa la millora de la qualitat de l‟espai públic i la mobilitat del seu entorn. CONVIVÈNCIA, PREVENCIÓ I SEGURETAT En relació a la convivència, cal un barri amb menys molèsties generades per les activitats de l‟oci nocturn. Així mateix, es creu necessari disminuir la intensitat d‟aquesta activitat. Per altra banda, cal equilibrar territorialment la realització d‟activitats culturals i d‟oci per evitar la seva concentració en determinats indrets. ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ És indispensable que el teixit associatiu i la gent del territori estiguin més connectats. Les entitats han d‟estar obertes a tots i totes. Cal també un barri on es potencia les sinergies entre les entitats i la seva col·laboració. Un barri amb una administració que col·labora i es relaciona amb les associacions per desenvolupar projectes de forma conjunta. Un barri referent de la cultura popular, que es projecta a l‟exterior, donant valor i visibilitat a la seva imatge cultural. I per últim, un barri amb més aprofundiment democràtic i participatiu sobre aquelles qüestions de gran importància i que afecten al territori. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: SERVEIS I EQUIPAMENTS LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS Reforçar la integració dels equipaments dins de la vida del barri: horaris,... Preveure la compra de sol per a equipaments pel barri. Promoure el concepte “un barri en forma”: obrir patis d‟escola, espais oberts per fer esport,... Potenciar la Vila com a referent de cultura popular i potenciar-ne el seu patrimoni. Un barri per a la gent gran: crear equipaments i serveis, diversificar el model de casal, crear oferta d‟activitats, habitatges adaptats, projectes de cooperació,.... Aconseguir un barri més connectat amb accés lliure a internet. Fomentar l‟acció i la cohesió social a través d‟un nou centre cívic. Plaça Lesseps: una possibilitat. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: ESPAI PÚBLIC, URBANISME, MOBILITAT, TRANSPORTS I HABITATGE LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS  L‟habitatge a la Vila: per a joves i per a gent gran. Continuar amb la rehabilitació i adequació del parc d‟habitatges  Projectar l‟ús racional de l‟espai públic  Continuar amb la reducció de la contaminació acústica  Potenciar la connexió entre els barris de Gràcia amb transport públic  Promoure la convivència en l‟espai públic entre vianants, motos i bicicletes  Continuar desenvolupant la mobilitat al barri: càrrega/descàrrega, pilones, accessibilitat,...  Potenciar l‟obertura i la difusió de les entitats a la vida del barri, i com espais de trobada físics i/o virtuals per a tots els veïns i veïnes Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: COMERÇ, OCUPACIÓ, EMPRESES I MERCATS LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS Promoure la creativitat a Gràcia: artesania, disseny, música, arts escèniques, arts plàstiques.... Promoure Gràcia com a marca de qualitat: cultura, cultura popular, artesania, comerç, restauració,.... Remodelar el mercat de l‟Abaceria i el seu entorn. Singularitzar els mercats de la Vila. Donar suport a la convivència entre el comerç tradicional i l‟innovador, a la diversitat i singularitat comercial i a la professionalització del comerç. Fomentar l‟activitat econòmica i l‟ocupació a través d‟un viver d‟empreses Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: CONVIVÈNCIA, PREVENCIÓ I SEGURETAT LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS Projectar l‟ús racional de l‟espai públic Repensar la convivència en l‟espai públic entre vianants, motos i bicicletes Impulsar projectes de convivència en la línia Viure i Conviure, oberts a tothom Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS  Potenciar l‟obertura i la difusió de les entitats a la vida del barri, i com espais de trobada físics i/o virtuals per a tots els veïns i veïnes  Crear espais de diàleg entre entitats, administració i veïnat  Optimitzar la relació i col·laboració entre associacions i administració  Potenciar les sinèrgies entre el teixit associatiu de la Vila  Promoure l‟associacionisme i la participació  Impulsar l‟associacionisme comercial Serveis Generals i Coordinació Territorial C// CONCLUSIONS D‟aquí a deu anys, el nombre de persones grans vivint al barri de la Vila es veurà força incrementat. Cal treballar per disposar de més equipaments i serveis adreçats a la gent gran, més habitatges adaptats, més oferta d‟activitats, més projectes de cooperació i de suport a la gent gran que viurà sola. A tal efecte i per tal de disposar d‟una xarxa d‟equipaments i serveis òptims en un futur, cal preveure la provisió de fons públics per a l‟adquisició de sol destinat a aquesta i a altres finalitats. L‟augment de l‟esperança de vida està provocant diferents situacions en funció de l‟edat de la persona gran i els futurs casals hauran d‟adaptar-se a aquestes diferents situacions sent més diversos i dinàmics. La potenciació del transport públic del barri i la millora continua de l‟accessibilitat a l‟espai són altres accions que faran millorar la qualitat de vida de la gent gran i la resta de veïns i veïnes. Respecte a l‟espai públic, cal dotar al barri de més zones verdes sempre tenint en compte les limitacions que suposa l‟escassa superfície d‟aquest territori. Pel que fa al seu ús, cal millorar la gestió de la intensiva activitat que es fa a l‟espai públic així com equilibrar territorialment la seva realització per evitar la concentració en diversos indrets. En relació a la convivència, cal continuar amb la reducció de la contaminació acústica. El futur de la promoció econòmica del territori com a font creadora de riquesa i de generació de llocs de treball passa per promoure Gràcia com a districte de creativitat, amb una important massa crítica potencial arrelada al barri d‟artesans, dissenyadors, il·lustradors, etc. En la mateixa línia de futur, la promoció de Gràcia com a marca de qualitat envers la cultura, l‟artesania, el comerç, la restauració, ... I en relació a la cultura, la potenciació del barri com a referent de cultura popular, el seu patrimoni i les sinergies entre el teixit associatiu cultural del barri. Respecte als mercats municipals serien accions estratègiques singularitzar la seva oferta d‟acord amb els desitjos, necessitats i tendències de la seva demanda més propera així com la remodelació del mercat de l‟Abaceria i el seu entorn. Serveis Generals i Coordinació Territorial El futur és crear xarxa al barri. Es fa necessari potenciar l‟obertura i la difusió de les entitats de la Vila de Gràcia a la vida del barri i com a espais de trobada físics i/o virtuals per a tots els veïns i veïnes del territori. Així mateix, cal optimitzar la relació i col·laboració entre l‟associacionisme i l‟administració i crear espais de diàleg entre les entitats, l‟administració i el veïnat. Per últim i en relació a l‟activitat econòmica, és necessari impulsar l‟associacionisme comercial. Serveis Generals i Coordinació Territorial D// ANNEXOS Buidatge de tallers Districte/barri: Vil·la de Gràcia Data i hora: 25/05/10 Lloc: Seu Districte de Gràcia Eix temàtic: ESPAI PÚBLIC, URBANISME, HABITATGE, MOBILITAT CONVIVÈNCIA I PREVENCIÓ Validació diagnosi Idees de consens PUNTS FORTS PUNTS FEBLES Espai públic:  Transport públic:  Millora del paisatge urbà amb la - Manca de connexió amb els barris implementació de l‟arbrat als carrers de la Salut i el Coll. -Falta augmentar els recorreguts del  Les places com a espai públic bus de barri.  És un barri dinàmic i agradable, amb  Soroll: sentit de barri - A la nit i a causa de la morfologia dels carrers de la Vila, aquests fan de  L‟ús de l‟espai públic, el qual és caixa de ressonància. patrimoni cultural del barri. - Problemàtica de la festa major. - Baix impacte de les campanyes de  Oportunitats pel barri: sensibilització sobre el soroll.  Espais sense ús (solars)  Habitatge:  Els voltants de la plaça Joanic són - Pisos antics amb dificultats una oportunitat per fer moltes d‟accessibilitat, sobretot per gent coses. gran. - Joves no troben preus assequibles. Mobilitat: -Manca d‟habitatge protegit  Disposar d‟aparcaments per les - No hi ha espai per a fer nous habitatges. motos i les bicicletes - Manquen pisos de lloguer per a  Connexió amb la resta de la ciutat joves. -Falta un pla d‟habitatge del districte. amb transport públic  La plataforma única dels carrers donant prioritat als vianants i per  Oci: davant de l‟aparcament per als cotxes - Problemàtica del “botellón” a certs a la superfície. indrets, de concentració de la festa, i escassa reacció de la guàrdia urbana  La prioritat dels vianants per davant durant la nit. de l‟aparcament per a cotxes a la - Manca d‟oferta per a gent gran. superfície.  Espai públic: -Concentració de locals i places on hi ha molt oci generant molèsties als veïns i veïnes. Serveis Generals i Coordinació Territorial -El desequilibri existent entre les places: unes tenen moltes més activitats que d‟altres. -Alguns carrers, per la seva pendent i poca amplada dificulten l‟evacuació de l‟aigua de pluja. -La sensació que el material utilitzat a les obres te poca qualitat i que es fa malbé molt ràpidament. Desgast d‟alguns carrers peatonals. -Manca de confiança de l‟administració cap a la gestió d‟espais públics per les entitats privades. No es fomenta. -L‟existència de places dures amb manca de zones verdes. -La brutícia i la sensació de regat insuficient per eliminar la pudor d‟orins. -El vincle entre brutícia i incivisme . -Manca de lavabos públics.  Mobilitat: -La càrrega i descàrrega i descàrrega fan malbé el carrer (taques, lloses trancades...). -Situació de les pilones: no funcionen bé i els usuaris en fan un mal ús. -Dificultats de convivència entre motos, bicis i vianants. -La indisciplina a l‟aparcar. -Manca d‟aparcaments per qui ve de fora. -Manca d‟aparcaments de bicis i de carrils bici. -Els carrers de la Vila tenen una mobilitat complexa pels vehicles. -Manca d‟estacionament soterrat. Hi ha menys espai per estacionar i és més car. -Els aparcaments a la superfície treuen espai als vianants Altres aportacions no consensuades (si escau) LÍNIES ESTRATÈGIQUES URBANISME I HABITATGE Volem un barri on la gent que hi viu ho segueixi fent. Que la gent pugui continuar vivint al barri. Serveis Generals i Coordinació Territorial  Es comenta que per poder facilitar-ho seria necessari elaborar un pla d‟habitatge i treballar per a tenir habitatges més accessibles. Lluitar per evitar un efecte “d‟expulsió” de veïns del col·lectiu jove i el de gent gran.  Pisos rehabilitats, ecològics i sostenibles. ESPAI PÚBLIC, CONVIVÈNCIA I PREVENCIÓ Volem un barri còmode per la seva gent, on poder conviure (entenent que cadascú s‟ha d‟autolimitar):  Un barri “digne” on la gent aporti coses positives, amb ganes de tirar endavant, de treballar, on cadascú tingui el seu lloc.  Un barri on la seva gent sigui responsable.  Un barri amb oportunitats per a tots i totes.  Un barri on es respecti les persones i les coses (espai públic).  Treballar un projecte de cooperació en la línia del programa „Viure i conviure‟, per evitar l‟alt índex de persones grans que viuen soles i els molts joves que no es poden independitzar. Un barri amb un espai públic obert als veïns i amb un ús equilibrat, amb més espais de trobada, espais verds i espais esportius.  Potenciar els horts urbans. Si els residents s‟acaben associant es podrien crear petites granges urbanes.  Més vials cívics que pacifiquin tot el barri.  La qüestió de l‟ús equilibrat sorgeix de la idea que hi ha certa concentració d‟activitats a l‟espai públic en determinats llocs. Caldria buscar la manera d‟equilibrar aquesta situació amb altres zones i espais del barri.  Un barri amb més zones verdes. Evitar el paviment dur i posar més vegetació i jardineria. Com a més espais de trobada el grup considera que s‟hauria de pensar en:  Els interiors d‟illa  Repensar els usos dels Jardins de Gal·la Placídia.  Possibles nous espais a la zona de Joanic. Un barri que equilibri la cultura i l‟oci per a que no estiguin tan localitzats i focalitzats en espais públics concrets.  Es comenta que també s‟haurien de tenir en compte que alguns espais del barri són emblemàtics i que és on s‟hi han de celebrar determinades activitats cultural. Aquest seria el cas de la plaça de la Vil·la de Gràcia. Un barri per als veïns i veïnes on la cultura té un paper cívic important. Un barri que tingui espais de trobada dels veïns i veïnes:  L‟espai de trobada no té perquè ser una plaça, poden ser els locals d‟algunes entitats que es podrien obrir al públic. Tot i que hi ha certa manca d‟informació sobre quines entitats i quines activitats.  Canviar alguns noms de carrers Un barri més verd, amb un espai públic més verd i menys dur. Un barri amb menys molèsties generades per les activitats de l‟oci nocturn, tot Serveis Generals i Coordinació Territorial disminuint l‟activitat nocturna al carrer.  El grup comenta dues maneres de poder acabar amb les molèsties als veïns generades pel soroll de l‟activitat nocturna al carrer. Per una banda, es considera que si hi ha menys activitats d‟oci nocturn hi haurà menys molèsties, per altra banda, es proposa pensar més en reeducar en valors cívics a les persones usuàries de l‟activitat nocturna per a que no facin soroll quan estan al carrer. Volem un barri més net, on hi hagi serveis públics:  el bars haurien d‟oferir un servei de WC per a tothom. Es proposa fer-ho mitjançant una deducció dels impostos que permetria pagar una persona per fer la neteja.  O sinó amb WC públics al carrer, però sabent que podria generar cert conflicte la seva ubicació. On es comparteixi de manera ordenada l‟espai públic, amb menys venda ambulant. Amb connexió wi-fi gratuïta per tots MOBILITAT Un barri on la mobilitat de vianants i bicicletes sigui prioritària i es respecti el codi de circulació.  Implantació de carrils bici als vials perimetrals del barri (com per exemple al carrer de l‟Escorial)  Més aparcament soterrat per a residents per a treure els vehicles privats aparcats als carrers  pensar que l‟estacionament soterrat té un cost i que caldria pensar en rebaixes i/o estacionament gratuït per als residents del barri.  Un barri més silenciós amb menys cotxes i motos. Pensar en la implantació de vehicles elèctrics i adaptar el barri amb punts de càrrega elèctrica. Altres aportacions no consensuades  tancament d‟alguns espais públics a la nit pel seu manteniment i gaudir-ne durant el dia. Districte/barri: Gràcia- Vil·la de gràcia Data i hora:26/05/2010 Lloc: seu districte Eix temàtic: Comerç i ocupació PUNTS FORTS PUNTS FEBLES  Comerç:  Horaris comercials: Vinculació de la marca “gràcia” al nou -La competència deslleial dels comerç de més disseny i innovació. comerços que no respecten la La convivència entre els diferents tipus normativa. de comerços. -La poca harmonització dels horaris Serveis Generals i Coordinació Territorial La diversitat comercial. dels diferents comerços. El comerç familiar professionalitzat. -La manca de flexibilitat horària dels El comerç petit i de barri que en comerciants de tota la vida. moments de crisi ajuda a la gent gran.  Comerç: Tracte personal versus la massificació. Equilibri entre franquícies i petit comerç. -Falta introduir les TIC‟s al comerç de  Ocupació: barri per la gestió diària. -Les dificultats de càrrega i Gràcia com a zona artesanal. descàrrega per desenvolupar La varietat de l‟oferta de restauració. l‟activitat econòmica.  Cultura: -La desaparició del petit teixit industrial i dels tallers artesanals. El lligam del comerç i la cultura. -Els furts que es donen en el petit Pla estratègic de la música. comerç. Alt potencial de la multiculturalitat del -Poca participació de les franquícies barri. a la vida del barri. -La baixa qualitat de l‟hosteleria provocada pel turisme.  Oci: -Les dificultats de convivència amb l‟oci nocturn. -Els problemes de sorolls en certes zones del barri. -La manca de definició sobre quin model d‟oci volem pel barri -La manca de racionalització dels horaris de l‟oci nocturn.  Mercats: -El tancament de les botigues dels voltants del mercat de l‟Abaceria els dissabtes a la tarda. -L‟amenaça de la incorporació de supermercats en el moment de la reforma del mercat de l‟Abaceria. Eix temàtic: Comerç i Ocupació. LINIES ESTRATÈGIQUES: Barri amb activitats comercials i de restauració de qualitat: - Donar incentius al petit comerç (Ex. Via reducció d‟impostos). - Manteniment de l‟equilibri entre franquícies i petit comerç. - Potenciar i visibilitzar la restauració de cuina de mercat que respecti una bona qualitat-preu, fent difusió d‟aquells establiments que ho aconsegueixin. - Aplicar la normativa lingüística de rotulació i etiquetatge en el comerç (fent especial èmfasi als comerços de persones nouvingudes). Gràcia com a barri cultural. Serveis Generals i Coordinació Territorial - Aplicar en la seva totalitat el Pla Estratègic de la Música. - Fomentar la imatge de Gràcia com a punt de referència cultural del teatre alternatiu, mantenint els actualment existents. - Millorar la redistribució de recursos de l‟Ajuntament envers les activitats culturals i no només de la Festa Major. - Difondre les activitats culturals de Gràcia cap a la resta de barris de Barcelona. Manteniment del teixit artesanal. - Dinamitzar i assessorar als artesans per tal de visibilitzar els tallers (aparadorisme). - Fomentar les exposicions dels petits artesans. - Potenciar la col·laboració entre el sector artesanal i el comerç. Publicitat i impuls de la marca “gràcia” - Convertir la imatge de Gràcia en una imatge cultural i no tant basada en una Gràcia de l‟oci. - Pla de difusió de les entitats a través del comerç - Rutes culturals relacionades amb el comerç. Manteniment del comerç de barri a través de la professionalització i el relleu generacional. - Fomentar el relleu generacional en els comerços de tota la vida a través de plans ocupacionals - Fomentar l‟associacionisme comercial. - Renovació mercat Abaceria i voltants evitant la incursió de supermercats. - Professionalització del comerç. A) control i seguiment llicències i horaris B) categorització per crear marca i associar idees C) formació en temes de llengua- ús del català i l‟anglès D) gestió del comerç a través de les TIC‟s Altres: - Reclamar des del districte més recursos i competències a l‟administració competent. - Habilitar més zones per càrrega i descàrrega en una franja horària delimitada. Altres aportacions no consensuades: Districte/barri: Vil·la de Gràcia Data i hora: 27/05/10 Serveis Generals i Coordinació Territorial Lloc: Seu Districte de Gràcia Eix temàtic: ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ, SERVEIS I EQUIPAMENTS PUNTS FORTS PUNTS FEBLES Associacionisme i participació:  Associacionisme i participació:  El potencial integrador de les nombroses entitats del barri. -Manca un espai per emmagatzemar la documentació i material històric de  El col·lectiu d‟entitats històriques G6, les entitats. com a model de cooperació privat. -Falta de suport a les entitats culturals  L‟existència de xarxes més enllà de la festa major. professionalitzades, sobretot culturals. -Pocs recursos i espais per les  L‟existència de les colles de cultura entitats de part de l‟administració. de Gràcia, el G6 i moltes d‟altres -Manca un lloc que sigui un punt de entitats amb un pes important en el trobada per les entitats. desenvolupament del barri. -Manca difusió de les entitats entre la  La quantitat d‟entitats de tipus social i ciutadania gracienca. de cooperació. --L‟existència d‟una complexitat  La convivència de la cultura popular, normativa i de traves burocràtiques l‟avantguardista i la moderna. per a poder gestionar les entitats. -Manca de recursos per  La pacificació del trànsit i el nou ús de professionalitzar les associacions. l‟espai públic per part de les entitats. -La poca professionalització de les entitats amb patrimoni per gestionar.  L‟oportunitat de generar espais de -El patrimoni històric cultural propi de trobada entre entitats històriques amb les entitats s‟ha deixat de banda. les més joves. -L‟amenaça que suposa que no existeixi un relleu generacional en les  L‟apertura de les entitats tradicionals entitats. a les més noves i als veïns del barri -Manca de comerços associats als eixos comercials.  El col.lectiu d‟estudiants que viu al -Manca de punts de trobada i de barri són usuaris potencials de les comunicació entre l‟administració i el teixit organitzat jove. entitats. -Manca de dinamisme de la mostra  Els universitaris d‟altres països i d‟entitats. -Solapament d‟actes organitzats per nouvinguts són un potencial les entitats. transformador del barri, tot aportant -Manca impuls de les petites desenvolupament creatiu i introduint associacions veïnals. noves idees i maneres de fer. -Endogàmia d‟algunes entitats. Tenen objectius propis i no treballen en  Sinergia entre les entitats. projectes compartits. -Falta consens, comunicació entre Serveis i equipaments: entitats, veïns/es i institucions.  Bona oferta de serveis culturals -Falta relació entre la cultura popular, l‟avantguardista i la moderna  El centre La Violeta és una oportunitat Serveis Generals i Coordinació Territorial per a esdevenir un centre de  Serveis i equipaments: referència per a totes les entitats de cultura popular del barri -Dificultats administratives per a la realització d‟activitats en l‟espai urbà. -Manca de suport a programes i equipaments de Salut Mental. Pocs recursos i no existeix cap centre dedicat a aquesta qüestió per lluitar contra l‟aïllament social. -Manca de suport a domicili per a persones dependents. -Manca de sòl per fer zones verdes o equipaments. -Manca de recursos de l‟administració -Manquen IES i Instituts de cicles formatius. -Falta d‟equipaments per a gent gran de caire públic. -L‟incompliment del calendari i dels terminis de les obres i l‟afectació que això provoca al veïnat. LÍNIES ESTRATÈGIQUES SERVEIS I EQUIPAMENTS Potenciar més els equipaments del barri.  Els equipaments del barri haurien de poder tenir més temps d‟obertura i més capacitat. Hi ha equipaments que necessiten treballar millor la seva imatge i obrir- se al barri. Volem un barri amb més aprofundiment democràtic.  Es considera important aprofundir en qüestions com tenir més en compte als veïns i veïnes en les grans decisions que afectin al barri i potenciar més la comunicació i la informació. També es creu important treballar més en xarxa amb la societat organitzada i treballar més les relacions amb el teixit associatiu. Un barri més en forma:  Més equipaments esportius  Més espais oberts per a fer esport (algun element per a jugar en places)  Treballar per obrir els patis de les escoles. Un barri referent a Barcelona i al país amb la creació d‟un Casal de la Cultura Popular de Catalunya per aglutinar i posar en valor el patrimoni cultural gracienc.  Es considera que Gràcia té un estil propi i que aquest s‟ha de projectar a l‟exterior. Un barri amb oportunitats per a tothom, tot reforçant les iniciatives privades i públiques existents. Es proposen vàries idees com crear un viver descentralitzat de locals, aprofitar els locals ja existents per a compartir-los, i concertar serveis i espais públics en el si d‟espais privats. Serveis Generals i Coordinació Territorial Potenciar un major i millor ús de l‟espai públic.  Fer ús dels solars desocupats per a crear espais esportius, d‟ús lliures i/o equipaments, encara que siguin provisionals, pel barri.  Facilitar a les entitats la possibilitat de realitzar activitats a l‟espai públic.  Pacificar les voreres i eliminar barreres arquitectòniques dels espais on hi hagi equipaments públics.  Provisió de fons des de l‟Ajuntament per adquirir terrenys per a la realització d‟equipaments quan estiguin disponibles. Mercat propi diferenciat.  Personalitzar i diferenciar els mercats de Gràcia (per exemple amb productes no transgènics).  Acceleració de la reforma del mercat de l‟Abaceria.  Mantenir la parada de llibres del Mercat de l‟Abaceria. Espais per a gent gran i ajuda a la dependència.  Creació d‟equipaments per a la gent gran.  Diversificar el model de casals, fent-los més dinàmics i actius.  Augmentar els serves de suport a domicili per a persones amb dependència. Promoure el model de gestió cívica.  Cercar fórmules per tal de que els equipaments públics siguin gestionats per entitats i no per empreses privades. Més espais educatius.  Construcció d‟un nou IES.  Construcció d‟un Institut de Cicles Formatius. Més suport a programes i equipaments de Salut Mental. Calen més recursos i un centre dedicat a aquesta qüestió per lluitar contra l‟aïllament social. ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ Volem un barri on el teixit associatiu i la gent del territori estiguin més connectats.  Les entitats han de ser obertes a tothom. Hi ha algunes entitats que només permeten entrar al seu local o fer determinades activitats si ets associat o associada. Seria interessant poder obrir les entitats al barri i a les persones que el conformen. S‟ha d‟aprofitar la diversitat de les entitats amb tot el que poden oferir a la gent del barri.  Per estar més connectats, caldrà treballar en un barri de persones per a persones, és a dir, on hi hagi una cohesió entre les entitats (privades i públiques) i els veïns.  Fomentar la difusió tant de les entitats com de les activitats que duen a terme.  Crear espais de diàleg entre entitats-institucions-veïns i veïnes. Potenciar les sinergies entre les entitats.  Crear un programa de cooperació entre entitats per a conèixer la diversitat i la seva oferta.  Millorar la col·laboració entre les entitats.  Potenciar Gracia-net com a espai d‟intercanvi informatiu de les entitats.  Crear un calendari centralitzat de les activitats de les entitats per tal d‟evitar el solapament. Major col·laboració i relació entre administració i entitats. Serveis Generals i Coordinació Territorial  Algunes iniciatives de l‟Administració podrien ser desenvolupades per les entitats.  Optimitzar activitats i/o equipaments entre administració i entitats.  Reutilització d‟espais d‟entitats i de l‟administració per franges horàries i èpoques.  Un hotel d‟entitats permetria impulsar a entitats joves. Un barri que integri les diferències i reconegui la diversitat.  Aprofitar tot el potencial de la gent gran activa a les entitats del barri.  Integrar als estudiants a les entitats del barri.  Integrar a les persones amb discapacitat a les entitats. Un barri que potenciï l‟oferta cultural per aconseguir una imatge de Gràcia cultural on es posi en valor el seu patrimoni, experiències i diversitat. Es comenta que es vol intentar reforçar la imatge cultural de Gràcia que actualment ha perdut força davant la imatge de barri “fashion” i bohemi. No es considera un problema aquesta imatge més actual, però si que no es treballi per donar més valor i visibilitat a les coses que ja tenim. Un barri més connectat amb accés lliure a internet. Altres aportacions corresponents a altres eixos Serveis Generals i Coordinació Territorial Aportacions posteriors no consensuades del Sr. Joan Cervera Serveis Generals i Coordinació Territorial Aportacions posteriors no consensuades de la Sra. Raquel Compta (punt feble) Els aparcaments a les voreres de bicicletes i motos treuen espai als vianants. (línia estratègica) Eliminar l‟estacionament a les voreres de bicicletes i motos. Els vehicles siguin del tipus que siguin han d‟estar estacionats a la calçada. Aportacions posteriors no consensuades del Sr. Ramon Botet (punt feble) Falta suport específic per aquelles entitats que fan activitat pràcticament els 365 dies de l‟any (Línies estratègiques) Treballar per obrir els patis de les escoles sempre en coordinació amb les entitats Un barri referent a Barcelona i al país amb la creació d‟un Casal de la Cultura Popular de Catalunya per aglutinar i posar en valor el patrimoni cultural gracienc. (Caldria especificar que no es tracta tant de crear un nou equipament sinó que el conjunt del territori pot actuar com a casal de la cultura popular) Reutilització d‟espais d‟entitats i per a fer tasques que l‟administració tingui previstes de fer fins i tot per franges horàries i èpoques. Un hotel d‟entitats permetria impulsar, com a incubadora, a entitats joves durant un temps Serveis Generals i Coordinació Territorial Aportacions posteriors no consensuades del Sr. Josep M. Flotats (Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps) De: AVC LESSEPS [suez@avclesseps.cat] Enviat el: divendres, 28 / maig / 2010 09:24 Per a: BARES GONZALEZ, JOAN DEDEU Tema: Planificació estratègica de Gràcia Benvolguts Senyor Bares, Una desafortunada confusió de dates (de la que ens hem adonat després de llegir L'Independent d'avui) ens ha impedit assistit a les reunions del procés participatiu per a l‟elaboració del Pla Estratègic de la Vila de Gràcia 2010-2020, celebrades aquesta setmana. Preguem que ens disculpeu. Malgrat això, manifestem la nostra voluntat de prendre part en aquest procés, atès que considerem la planificació estratègica com un procés útil de fer polítiques públiques eficaces; tot esperant la confecció d'un treball seriós, acurat i en profunditat per part de l‟Ajuntament i de totes les parts. Desitgem un procés de planificació participatiu real, deliberatiu i amb retorn de les demandes i propostes. Esperem que aquest procés es fundi sobre el consens real de les persones i entitats participants, que s‟atengui una l'avaluació del pla estratègic anterior i es prevegi un sistema de seguiment i avaluació del procés que s'inicia. Actuant en conseqüència a les nostres assumpcions i considerant-nos corresponsables amb la definició de les polítiques públiques que tenen relació amb el nostre territori i la nostra comunitat, els òrgans de la nostra Associació ja han treballat aspectes que posem a la consideració del grup de treball i que creiem que han de constituir línies estratègiques concretes. Esperem no arribar massa tard en presentar- vos-les. Us avancem dues propostes concretes: a) Integració dels territoris del Districte a través del nexe de la Plaça Lesseps.- Objectiu (doble): - Integració dels territoris del Districte de Gràcia - Nova centralitat de la plaça Lesseps (definició clara de la seva funcionalitat des de les òptiques econòmica i social). Mitjans (2): - Foment de l'activitat econòmica i l'ocupació a través de l'establiment d'un Servei públic d'Empresa a la Plaça Lesseps (Gràcia Emprèn / Gràcia Proactiva / Nexus Gràcia) - Foment de l'acció i la cohesió social a través de l'establiment d'un centre per a la cooperació cívica i veïnal a la Plaça Lesseps (Centre Cívil Lesseps / Centre Cívic Josepets) Rationale: Tal i com es proposa en el PAD 2008-2011, creiem que és important vertebrar i fomentar les relacions i la cooperació entre els barris del nord del districte i la Serveis Generals i Coordinació Territorial Vila de Gràcia (també amb Sant Gervasi, perquè entenem que no hem de tractar els territoris com a compartiments estancs, sinó com a continu urbà que són). Pensem que aquest objectiu estratègic es pot articular mitjançant la nova plaça Lesseps, atorgant-li funcions precises de centralitat. La nova plaça Lesseps ha d‟esdevenir una nova centralitat de Gràcia i de Barcelona. La plaça Lesseps no ha de ser un lloc només de pas o un intercanviador de transport públic, sinó que ha d‟esdevenir un espai de relacions i d'activitat humanes, a la vegada que un eix de la competitivitat i de la cohesió social del Districte i un nou lloc central de la Barcelona que emprèn per al futur. Això es pot aconseguir amb dos elements nous, que us proposem: Nexus Gràcia.- D'una banda, pensem que una bona manera de contribuir a l'integració territorial i a la vegada completar la dinamització de la plaça Lesseps és establir-hi un Servei públic d'Empresa (un equipament amb les funcions de centre de n egocis, viver d‟empreses, centre d‟innovació i creativitat i promoció del comerç, artesans, cultura, etc, servei d'ajut a la consolidació d'empreses, etc) que reactivi/dinamitzi el teixit d'activitat econòmica de Gràcia en la seva diversificació, mitjançant la facilicitació de tots els recursos disponibles per al desenvolupament empresarial i de l‟ocupació, molt en especial la sensibilització sobre l‟esperit empresarial, lligat amb la corresponsabilitat de les empreses i els professionals amb el territori on tenen la seu. Gràcia ha de ser territori d‟oportunitats empresarials a tots nivells i generador de llocs de treball. Estem segurs que situar un centre d‟aquestes característiques a la Plaça Lesseps, generaria una nova centralitat per afavorir la integració dels diferents territoris del Districte i enfortir l‟activitat econòmica i la competitivitat del lloc i, a la vegada, donar a la gran plaça una funció diferent a la d‟intercanviador, per deixar de ser només un lloc de pas. El desenvolupament d‟activitat econòmica i la generació de nous llocs de treball a la Plaça han de exercir un efecte multiplicador en la zona, que afavoreixi l‟obertura de nous negocis, l‟atracció de la inversió privada i la densificació de l‟activitat comercial i de serveis. No creiem que Gràcia hagi d‟esdevenir cap parc temàtic de res, sinó que el seu tramat econòmic s'ha de fonamentar en negocis de tota mena que tinguin projecció de futur, ja sia els que estan adreçats al públic de proximitat, com als que tinguin una projecció que vagi més enllà del barri. Gràcia ha de ser la gran plataforma per als bons professionals. Centre Cívic de Lesseps.- D'altra banda, per tal de fomentar la convivència i relacions de veïnatge a tot nivells, la salut, i la vida associativa i cultural, a la vegada que es faria front a la precarietat d‟equipaments de Centres Cívics i esportius públics al Districte, proposem dot ar la zona d‟un nou equipament polivalent que cobrís les dues funcions: cívica i esportiva. Es tracta d‟un centre destinat bàsicament a l‟enfortiment de la salut pública i la cohesió social del Districte, que hauria de contenir un equipament esportiu mínim, gimnasos i piscina, i equipament de tipus socials, destinats a les entitats veïnals i relacionades amb la salut pública de Gràcia; Serveis Generals i Coordinació Territorial aglutinant, per exemple, els serveis del Districte de dinamització cultural- veïnal, les seus de les AAVV, les de programes específics de foment de la salut pública, d‟ajut social i de promoció de la igualtat de gènere. b) Repensar els usos socials de la plaça a l‟horitzó 2020.- L'urbanisme de la plaça Lesseps no està tancat ni de bon tros. La plaça serà espai de convivència en tant que esdevingui un espai còmode i útil per a la gent que hi viu o treballa, que esdevingui un espai de relacions. En l‟horitzó de la conclusió de les obres d‟aquesta fase històrica (que esperem que sigui coincidint amb la finalització de la línia 9 del Metro), serà una bona ocasió per repensar alguns usos i morfologia de la plaça, especialment de la part sud. Fonamentalment s‟hauria de replantejar la forta pendent que la fa poc utilitzable per moltes activitats, la necessitat imperiosa d‟una àrea important de jocs infantils, la ordenació d‟un espai per gossos i el redefinició del usos d‟alguns equipaments d‟aquest sector junt amb la necessita t de generar més llocs d‟ombra a l‟estiu. Serveis Generals i Coordinació Territorial Relació d’assistents a les sessions de treball ENTITATS Agustí Lapiedra AACC Casc Antic Alessandro IED Carles Pablos Centre Carmen/Veronica Pallini Sala EL OFF de Gràcia Emeteri Frago Associació gastronomica Cargol Gracios Eugeni Rodriguez FAGC Fabio Palma IED Imma Pujades AAVV i CC pl. Virreina Jordi Lluis Casals Diabòlica de Gràcia Jordi Martin AAVV i CC pl. Rovira Jordi Ordoñez Batlle Ass. Artesans de Gràcia Josep Inglés Jubilats i pensionistes Siracusa Josep M. Vall Ass. Artesans de Gràcia Josep Puigdollers Colles de cultura popular Lluc Mayol Saladestar Lluisa Esteban AAVV i CC pl. Diamant Loreto Sicart AAVV plaça raspall Maria Soler Bru Mercat Llibertat President Mariona Castillo NUNART Marta Verdet Associació ARAPDIS Miquel Nebot Ríos Ass. Arapdis Montserrat Gómez AAVV i CC pl. Virreina Núria Tresserras ACIDH Pilar Macia Associació esportiva de gracia Ramon Botet Orfeo Ricard Estruch Fundació festa major Gràcia Roser Vega Martínez Ass. Arapdis Salvador Herbia Batlle Ass. Concessionaris mercat Llibertat Victor Lobo Experimentem amb l'art Victor Nubla Gràcia Territori Sonor Joan Carceles Pascual Ass. Artesans Artistes Firaires de Gràcia Antoni Ramon Graells AAVV Vila de Gràcia Lluis Brau AAVV Vila de Gràcia VEÏNS I VEÏNES Francesc Cuxart Fina Josep M. Contel Joan Cervera Joan Josep Egea Josefina Altés Serveis Generals i Coordinació Territorial Raquel Compta Batet Daniel Celma TÈCNICS Juli Cervera Santi Caño Esther Garcia Ramon Cardona Elvira Conejero Isabel Montané Joan Bares POLÍTICS Alex Lopex Conseller ERC Roger Amigó Conseller ICV Carles Maggi Conseller PSC Serveis Generals i Coordinació Territorial