PLA PER A LA REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2010-2020 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 Índex  1.  INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 3  2.  ANTECEDENTS I MARC NORMATIU .............................................................. 4  3.  MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................... 5  3.1  Mapa de soroll .................................................................................................... 6  3.2  Mapa de capacitat acústica ................................................................................. 6  3.3  Mapa de superació .............................................................................................. 8  4.  DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ ACÚSTICA ACTUAL ...................................... 9  4.1  Principals focus de soroll a la ciutat ................................................................... 9  4.2  Zones de superació ........................................................................................... 11  4.3  Zones sensibles ................................................................................................. 11  4.4  Zones tranquil·les .............................................................................................. 12  4.5  Balanç i accions ja executades .......................................................................... 13  5.  PLA PER LA REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2010 - 2020 ................................................................... 19  5.1 Missió ................................................................................................................. 19  5.2 Desenvolupament del Pla ................................................................................... 20  5.3 Línies Estratègiques ............................................................................................ 27  5.4 Pressupost ........................................................................................................... 29  5.5 Accions ............................................................................................................... 30  2 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 1. INTRODUCCIÓ Les grans ciutats, com és el cas de Barcelona, es comporten com un ecosistema urbà en equilibri fràgil i inestable, sobre tot des del punt de vista ambiental, que per norma general consumeixen més del que generen, a excepció de residus i d’impacte ambiental, dos dels aspectes en els que en són unes grans generadores. El funcionament d’aquest ecosistema és complex. Els habitants i visitants d’una ciutat desenvolupen una sèrie d’activitats lligades a la seva vida quotidiana: viuen, es desplacen, treballen, estudien, es diverteixen, es relaxen, consumeixen, etc. La demanda d’aquestes activitats condiciona el dimensionament de la ciutat i per tant la seva configuració, els serveis que es necessiten i les activitats econòmiques, que s’estableixen per satisfer les necessitats demandades. L’activitat i el creixement de les ciutats modifiquen aspectes ambientals, socials i econòmics de les mateixes, és a dir, modifiquen la sostenibilitat. Barcelona ja fa algun temps que es va adonar de que el desenvolupament i la gestió de la ciutat havia de portar-se a terme de manera sostenible i l’any 1994 va signar, juntament amb 250 ciutats europees, la Carta d’Aalborg o Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat ambiental, comprometent-se a adoptar la seva Agenda 21 Local. La culminació d’aquest compromís va ser l’any 2002 en el que el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat va aprovar l’Agenda 21 de Barcelona i el seu Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Un dels impactes ambientals característics de les grans ciutats és el soroll, un vector ambiental que ha anat adquirint rellevància a mida que les ciutats han anat creixent i evolucionant. L’Agenda 21 dins dels seus objectius, ja preveu algunes línies per minimitzar, gestionar i controlar l’impacte acústic de Barcelona entre les quals destaquen accions en matèria de mobilitat i d’educació i comunicació ambiental, per tal d’assolir uns nivells de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat que avanci cap a la cultura de la sostenibilitat. El so passa a ser soroll quan s’introdueix la variable molèstia. Així, s’entén el soroll com a so molest i perjudicial. La molèstia que causa el soroll és fruit del nivell de pressió sonora i també de la durada, però el que més es percep són els nivells alts de pressió que destaquen del soroll de fons. De fet, un soroll no especialment fort pot resultar molest quan no hi ha, o desapareix, el nivell acústic de fons. Així, per exemple, quan es tallen carrers a la ciutat, al baixar un soroll de fons, augmenten les queixes dels veïns per altres tipus de soroll que quedaven amagats per la incidència del trànsit. Finalment, cal tenir en compte que no totes les persones responen d’una manera passiva a les condicions de l’ambient sonor sinó que dites respostes estan estretament lligades a una sèrie de variables no acústiques relacionades amb la situació i context on es percep el soroll, així com amb les característiques socials i culturals de la persona que el 3 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 percep. Així doncs, la resposta al soroll és una resposta complexa que depèn tan dels factors pròpiament acústics com de factors psicosocials, contextuals, simbòlics o emocionals. Totes aquestes variables actuen com a filtre que modifica la percepció del senyal físic. 2. ANTECEDENTS I MARC NORMATIU L’Ajuntament de Barcelona ja porta més de dues dècades treballant per a la minoració de la contaminació acústica de la ciutat. Barcelona va ser pionera a l’Estat en l’elaboració del Mapa de soroll, és a dir, el mapa que permetia conèixer el soroll que hi havia a la ciutat, que es va portar a terme l’any 1990 i es va actualitzar l’any 1997, i disposa des de 1999 d’un títol, el títol tercer, de l’Ordenança Municipal del Medi Ambient Urbà dedicat a la contaminació acústica. L’any 2000, l’Ajuntament es va plantejar l’elaboració d’un programa que emmarqués totes les actuacions a desenvolupar en matèria de reducció de la contaminació acústica. Amb aquest esperit va néixer el Programa Marc per a la minoració de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona, que es va aprovar per la Comissió de Govern el 31 de gener de 2001. El Programa Marc, que es va desenvolupar en una primera fase durant els anys 2001 a 2003, va definir 16 línies d’actuació basades en estratègies de sensibilització, comunicació, correcció i coordinació, creant el Programa – Compromís, que va servir com a base per a el impuls i el desenvolupament de les més de 50 actuacions que es van portar a terme durant aquest període, coordinades per la Taula de Soroll, òrgan que va ser creat per aquest programa. Aquest Programa va tenir un impacte important sobre el territori, tant pel nombre d’actuacions realitzades com per la quantitat d’agents implicats, durant el període 2004 – 2007 es va continuar consolidant el seu desenvolupament d’acord amb les prioritats d’actuació definides en el marc de la Taula del Soroll. Paral·lelament a l’aprovació del primer Programa Marc, l’any 2001 es va elaborar la zonificació acústica de la ciutat, una classificació de la ciutat en cinc zones, atenent al seu ús (residencial, industrial, etc.), a les quals s’assignava un nivell guia, diürn i nocturn, que constituïa el valor màxim admissible que no podia ser superat. Durant el decurs d’aquests últims 8 anys, s’ha anat desenvolupant un marc normatiu tant a nivell europeu, estatal com regional, sobre l’avaluació i la gestió del soroll ambiental, que ha determinat les estratègies a seguir en matèria de control i reducció de la contaminació acústica. A nivell europeu la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny de 2002, ha definit les pautes sobre l’avaluació i la gestió del soroll ambiental i ha establert els Mapes Estratègics de 4 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 soroll i els Plans d’Acció com a eines bàsiques per a la gestió de la contaminació acústica de les ciutats. A nivell estatal ens trobem fonamentalment amb la Ley 37/2003 del Ruido, de 17 de novembre de 2003, el qual es desenvolupa en dos reals decrets: el Real Decreto 1513/2005, de 16 de desembre, pel que es desenvolupa la Ley del Ruido pel que es refereix a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i que són la transposició de la Directiva 2002/49/CE, i el Real Decreto 1367/2007, del 19 d’octubre, que desenvolupa els aspectes relacionats amb la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. Pel que fa a Catalunya, la llei catalana 16/2002 i el seu Reglament D176/2009 “de protecció contra la contaminació acústica” incorporen la necessitat de la realització de mapes estratègics i el seu desenvolupament. Finalment, a nivell municipal s’ha actualitzat el títol de soroll de l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà per tal d’adaptar-la als nous requeriments d’aquest marc normatiu i aprofitar per regular i ordenar alguns aspectes que s’han anat detectant en el decurs dels últims anys. L’Ajuntament de Barcelona, atenent a les seves competències ha desenvolupat el Mapa Estratègic de Soroll de la ciutat que engloba el mapa de soroll, el mapa de capacitat acústica i el mapa de superació. El mapa de soroll va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any 2009 conjuntament amb el mapa de Sant Adrià del Besòs atès que els dos municipis conformen l’aglomeració del Barcelonès I. Així mateix s’ha estat treballant per tal de desenvolupar el Pla per la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fer front a les qüestions relatives al soroll i els seus efectes determinant accions prioritàries a portar a terme: permetin reduir les molèsties del so i alhora protegeixin les zones tranquil·les de la ciutat. 3. MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL El Mapa Estratègic de Soroll és una eina de gestió integral, que permet l’avaluació i gestió global del soroll de la ciutat, per tal de poder conèixer-lo, prevenir-lo, evitar-lo i donar eines per reduir la contaminació acústica. Es composa del mapa de soroll, el mapa de capacitat acústica, el mapa de superació dels nivells de capacitat i les dades referents a la població exposada. A continuació es fa referència amb més detall a cadascun d’aquests components: 5 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 3.1 Mapa de soroll El mapa de soroll representa gràficament sobre el plànol de la ciutat el nivell de soroll que afecta a tots els espais del municipi és a dir, determina la situació acústica actual de Barcelona. Per a l’elaboració d’aquest mapa s’han utilitzat simultàniament dos mètodes: la simulació i el mesurament de nivells de soroll. En total s’han realitzat 2.309 mesures de curta durada i 109 de llarga durada. S’han utilitzat quatre índexs diferents per indicar el nivell sonor en funció de la franja horària: Ld (període diürn, de 7h a 21h), Le (període vespre, de 21h a 23h), Ln (període nocturn, de 23h a 7h), i Lden (nivell equivalent ponderat dia-vespre-nit, que penalitza amb 5 dB el període vespre i 10 dB el període nocturn). Finalment, destacar que els nivells de soroll obtinguts i representats al mapa de soroll s’han desglossat en les diferents fonts de soroll que hi contribueixen i que s’han detectat durant la realització de les mesures o el càlcul de simulació. Aquestes són soroll procedent del trànsit, de les activitats d’oci i les aglomeracions de persones, els eixos comercials, els tramvies i la indústria i s’ha estudiat de manera detallada les següents tipologies d’emissors i receptors de soroll particulars: parcs, illes singulars i grans infraestructures. El mapa de soroll va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any 2009 conjuntament amb el mapa de Sant Adrià del Besòs atès que els dos municipis conformen l’aglomeració del Barcelonès I. 3.2 Mapa de capacitat acústica El mapa de capacitat acústica té com a finalitat marcar els objectius de qualitat acústica del territori, és a dir, els nivells de soroll desitjats per a cada tram de la ciutat durant els 3 períodes horaris (dia, vespre i nit), donant així compliment als requeriments normatius vigents. La capacitat acústica del territori es classifica en les tres següents categories principals segons els usos del sòl, anomenades zones de sensibilitat acústica: Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll. Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll. 6 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 Al seu torn, cada una de les zones de sensibilitat acústica definides es divideix en diverses subzones, en funció dels usos del sòl, per cada una de les quals s’estableixen uns valors límits d’immissió diferents tal i com recull el següent quadre: Usos del sòl Valors límit d’immissió en dB(A) Ld (7h - 21h) Le (21h - 23h) Ln (23h - 7h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres. - - - (A1.1) Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial. 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents 65 65 55 (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectatdes per sistemes generals d’infraestructures de transport, o altres equipaments públics que els reclamin - - - Ld, Le i Ln , = índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit avaluats durant un any. En els usos de sòl (A2),(A4),(B2), (C1) i (C2) , el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no es sobrepassin els nivells reflectits al Mapa de Capacitat vigent. Font: Proposta actualització Ordenança General del Medi Ambient Urbà de Barcelona (2009) A Barcelona s’ha classificat un 48,56% dels trams de la ciutat com a zones de sensibilitat acústica alta (A), un 32,61% dels trams com a zones de sensibilitat acústica moderada (B) i un 18,83% dels trams com a zones de sensibilitat acústica baixa (C). La zonificació actual de la ciutat haurà de ser revisada sempre que es produeixin canvis significatius en la realitat acústica de la mateixa, en els usos del sòl i com a mínim, en els períodes de revisió cada 5 anys. 7 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 El gràfic que es mostra a continuació recull els percentatges actuals de trams de la ciutat que estan classificats com a zones de sensibilitat acústica alta, baixa i moderada: 18,83 % Zona de sensibilitat acústica 48,56 % Zona de baixa sensibilitat acústica alta 32,61 % Zona de sensibilitat acústica Font de dades: Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona (2007). En darrer lloc, la normativa autonòmica vigent i la proposta d’actualització de l’ordenança municipal preveuen la possibilitat d’existència de Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA), referides a aquelles àrees on es declara una protecció i gestió especials de la qualitat acústica; i de Zones Acústiques de Règim Especial (ZARE), referides a aquelles àrees on els nivells de soroll són alts principalment per la presència molt elevada d’activitats d’oci nocturn i/o per tractar-se de carrers estrets on és molt difícil que es produeixi la dispersió del soroll. Són 4 els districtes de la ciutat que disposen de zones classificades com a ZEPQA: Horta - Guinardó, Sarrià – Sant Gervasi i Nou Barris que tenen part de la seva superfície dintre del Parc de Collserola, i un quart, Sants - Montjuïc, situat entorn la muntanya de Montjuïc. Pel que fa a les zones classificades com a ZARE, actualment n’hi ha 3 a Barcelona: la Vila de Gràcia al districte de Gràcia i el Barri Gòtic i la Rambla del Raval al districte de Ciutat Vella. 3.3 Mapa de superació Els mapes de superació tenen com a finalitat identificar els punts de la ciutat on els nivells de soroll existents superen els límits fixats pels objectius de qualitat acústica. Aquests mapes s’obtenen de manera directa, a partir de la resta dels nivells de soroll existents (mapa de soroll) i els nivells de soroll adients (mapa de capacitat): 8 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 La representació gràfica d’aquests resultats permet localitzar les àrees de territori on actualment es produeix una superació i identificar de quin tipus es tracta: Bones: si la superació és menor als 3 dBA Tolerable. Si es superen entre 3 i 5 dBA el nivell de capacitat assignada. A millorar. Si es superen entre 5 i 8 dBA el nivell de capacitat assignada. Prioritària. Si es supera en més de 8 dBA el nivell de capacitat assignada. I així, un cop localitzats en el territori els punts conflictius es pot prioritzar sobre la seva actuació en el present Pla i posteriorment en el desenvolupament de Plans específics que en concretin les alternatives encaminades a millorar la seva qualitat acústica. 4. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ ACÚSTICA ACTUAL L’anàlisi de les principals fonts de soroll a la ciutat i les zones amb nivells acústics a millorar per tal d’indentificar com i on actuar prioritàriament ha esatat un punt de partida per tal de redactar el Pla. També s’analitzen les zones més sensibles al soroll i el nivell que estan rebent actualment i es determinen les zones tranquil·les de la ciutat, que esdevenen zones a protegir. 4.1 Principals focus de soroll a la ciutat Barcelona presenta unes característiques acústiques equiparables (nivells, evolució diària, principals fonts de soroll) a d’altres ciutats europees d’extensió i població similar. Barcelona, com a típica ciutat mediterrània, es caracteritza per ser una ciutat compacta i amb una alta densitat de població. Aquest model mediterrani de creixement, considerat el més sostenible, comporta avantatges ambientals i socials, com per exemple la reducció de l’ocupació del territori, menor consum de recursos i la major interacció social entre els seus habitants, però 9 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 també pot comportar alguns desavantatges degut a l’ús intensiu de la ciutat, com és el cas del soroll. A més cal tenir en compte que Barcelona té diàriament 6 milions de desplaçaments en un dia laboral (4,37 milions de desplaçaments interns i 1,66 desplaçaments externs). Com a dada representativa, i que mostra el nivell de pressió del trànsit, entre l’any 2005 i 2008 hi va haver un increment del 21% del nombre de motos a Barcelona, passant de les 160.392 motos del 2005 fins a les 193.902 del 2008. Els focus de soroll a la ciutat són molt diversos. Les principals fonts del soroll generat a Barcelona són el trànsit, les grans infraestructures de transport, les activitats d’oci, les zones comercials i les activitats industrials, El mapa de soroll reflexa clarament que el trànsit i les activitats d’oci son les principals fonts de soroll a Barcelona. Cal destacar però que el nombre de queixes rebudes pel soroll produït pel trànsit rodat no és significatiu. Això és degut a que aquest no és considerat com un so molest o que els ciutadans i ciutadanes el tenen interioritzat com un soroll intrínsec de la ciutat, motiu per el qual es converteix en el soroll de fons per excel·lència. Les activitats d’oci representen la segona causa de soroll però, a diferència del soroll produït pel trànsit, aquest tipus de soroll està present en zones molt localitzades de la ciutat. Però si ens centrem amb les fonts més molestes per als ciutadans, aquelles que presenten més queixes, podem establir clarament que el soroll produït per els sistemes de climatització i ventilació (25,83%) ocupa el primer lloc, seguida de les activitats de pública concurrència i oci nocturn (21,35%) i les obres a la via pública (13,45) tal i com demostra el següent gràfic on es representen el nombre de queixes de soroll rebudes als serveis tècnics dels districtes i a través del programa IRIS, durant el 2009, segons el tipus de font que genera el soroll: Font de dades: Àrea de Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona (2009). 10 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 Pel que fa a les queixes rebudes a causa de l’oci nocturn destacar que durant els mesos de maig i juny s’incrementen significativament mentre que la resta de l’any es mantenen pràcticament constants. Finalment, comentar que segons l’enquesta Serveis Municipals 2009 el soroll està considerat pels barcelonins com el vuitè problema més important que hi ha a la ciutat amb un 4,5% dels vots. Segons la mateixa enquesta, els ciutadans que viuen a l’Eixample, Ciutat Vella i Gràcia consideren el soroll i la contaminació com un dels 3 problemes més greus del districte. 4.2 Zones de superació A Barcelona, durant el període diürn el 97,4% del total de trams de vial presenten un nivell d’immissió sonora igual o inferior al nivell de capacitat acústica assignada. En els districtes d’Horta i Nou Barris, més del 99% dels trams de vial compleixen amb els valors límits d’immissió establerts. Tot i així, el mapa de superació reflexa que durant el període dia-vespre el 2,6% del total de trams de vial de la ciutat superen el nivell de capacitat assignada. El districte que presenta una major superació és Sarrià - Sant Gervasi, propera al 10,2% i concentrada en els trams de vial ubicats a la part baixa, propera als grans eixos viaris: Avinguda Diagonal, Ronda General Mitre i Carrer Balmes. Durant el període nocturn el 89,5% del total de trams de vial de la ciutat compleixen el nivell de capacitat assignada. En aquest període els tres districtes amb una major superació són Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia i Ciutat Vella (entre el 16% i el 20%). En el cas de Sarrià la superació és deguda al trànsit mentre que en el cas de Gràcia i Ciutat Vella, a més a més de la situació exposada per Sarrià – Sant Gervasi, existeix un nombre representatiu de trams de vial ubicats al voltant de les principals zones d’oci on es supera el nivell de capacitat assignada. 4.3 Zones sensibles Tal i com recull la Ley 37/2003 del Ruido, un altre dels aspectes a considerar en la gestió del soroll, juntament amb les zones de superació prioritàries, és la situació acústica d’hospitals, escoles i llocs vulnerables del soroll com ho són geriàtrics, escoles bressol, biblioteques, auditoris i museus. Els centres d’educació infantil, primària i secundària es troben distribuïts de forma homogènia sobre els vials de la ciutat. Aquest fet provoca que la majoria de centres escolars es trobin en carrers exposats a uns nivells sonors entre 60 i 70 dBA doncs a Barcelona, el nivell sonor de la major part dels trams de vial en període diürn es troben dins d’aquesta franja. La resta de centres escolars estan situats de manera força similar en carrers que presenten uns nivells sonors compresos dins la franja superior (60-70 dBA) i la franja inferior (55-60 dBA). Destacar però, que aquest tipus d’equipaments estan dotats d’infrastructures d’aïllament especials, amb la qual cosa, els nivells sonors 11 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 en l’interior dels centres escolars es troben molt per sota dels nivells sonors presents en els carrers on es troben situats. Pel que fa als centres hospitalaris i clíniques, en període diürn la majoria es troben exposats a nivells compresos entre els 65-75 dBA, mentre que el global de trams de la ciutat estan exposats a nivells compresos entre 55-65 dBA. Aquesta relació es repeteix per als períodes vespre i nit, on els màxims de les distribucions corresponents a centres hospitalaris es troben un rang de nivell sonor per sobre del global de la ciutat. En conseqüència, aquesta relació es reflecteix de la mateixa manera en el nivell dia-vespre- nit. La distribució dels nivells sonors dels centres hospitalaris respon, principalment, a motius d’accessibilitat, situant aquest tipus d’equipaments en trams propers a vials amples i grans artèries de trànsit. Aquests trams presenten nivells de soroll superiors a la mitjana de la ciutat, degut a la seva elevada densitat de trànsit, fent que els nivells sonors en façana dels centres sanitaris es trobin un o dos rangs de soroll per sobre de la mitjana. 4.4 Zones tranquil·les S’entén per zones tranquil·les aquelles zones de la ciutat amb un nivell d’immissió sonora inferior a 50 dBA durant el dia i inferior a 45 dBA durant la nit. A Barcelona hi ha 3 tipologies diferents de zones tranquil·les: els parcs i jardins, les illes singulars i patis interiors i certs trams d’alguns carrers. Els parcs i jardins de la ciutat, que representen una superfície total de 587,4 ha, presenten uns nivells sonors baixos ja que habitualment no són zones pròpiament generadores de soroll sinó que són receptores del soroll produït a les zones limítrofes, principalment del soroll causat pel trànsit. Els de menors dimensions són els que tenen uns nivells més alts en no produir-se gaire atenuació per la distància, mentre que en els parcs més grans és on es registren els nivells sonors més baixos. Destaca el parc de Montjuïc, on el 10% del seu territori té nivells inferiors als 50 dBA en període diürn, i el 18% en període nocturn. El concepte d’illes singulars engloba tant els patis interiors d’illa, molt nombrosos al districte de l’Eixample, com els edificis a 4 vents. La gran majoria d’illes singulars de Barcelona presenten uns nivells d’immissió sonora baixos que permeten classificar-les també com a zones tranquil·les. Per acabar, un 2,3% dels trams de carrer de Barcelona poden ser classificats com a zones tranquil·les. Destaca el districte de Sarrià - Sant Gervasi amb un 6,7% de trams exposats a nivells inferiors a 50 dBA en període diürn i amb un 9,1% de trams exposats a nivells inferiors a 45 dBA en període nocturn i el districte de Nou Barris, amb un 6,7% de trams exposats a nivells inferiors a 50 dBA en període diürn i amb un 13,2% de trams exposats a nivells inferiors a 45 dBA en període nocturn. 12 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 4.5 Balanç i accions ja executades El soroll és una de les variables que cada vegada es tenen més en compte a l'hora de valorar la qualitat de vida que ofereix una ciutat. Per aquest motiu i atès que la contaminació acústica suposa un repte ambiental important, l'Ajuntament de Barcelona ha treballat els darrers vint anys per aconseguir invertir la tendència d’increment dels nivells acústics. Així, es pot dir que, les tres grans línies vertebradores sobre les que s’ha treballat són: En la realització del Mapa Estratègic de Soroll. DIAGNÒSTIC En l’actualització de l’ordenança. PREVENCIÓ I CONTROL I en la realització de Plans d’Acció ACCIÓ 1a fase: Del coneixement a la prevenció i l’acció El soroll, alhora que el conjunt de factors ambientals, ha estat una de les últimes variables a incorporar-se a l’agenda de la gestió dels municipis. Tot i això, en el cas de Barcelona, podem dir que el tractament del soroll es va interioritzar ben d’hora fruit de la creixent aposta per reduir-lo i prevenir-lo. 1. EL MAPA DE SOROLL Un exemple clar de l’històric compromís és que la ciutat va ser pionera a l’Estat en l’elaboració del Mapa de soroll, és a dir, el mapa que permet conèixer el soroll que hi ha a la ciutat, L’any 1990 la ciutat ja disposava de un mapa de caracterització del soroll que va ser actualitzat durant els anys 1997 i 2007. En el cas de la última actualització, aquesta ha permès dotar-nos d’instruments de gestió del soroll per homologar-nos a nivell europeu, sota el marc del Mapa estratègic de Soroll. El Mapa ens ha permès diagnosticar tota la ciutat de forma pormenoritzada i amb una metodologia de mesura estandarditzada a nivell europeu i per tant per primera vegada comparable (respecte dels 14.000 trams de carrer i dels diferents agents sonors). Aquesta informació ens ha ajudat a definir les debilitats en el territori i, per tant, saber on focalitzar les accions del present Pla. 2. ZONIFICACIÓ ACÚSTICA L’any 2001 es va elaborar la primera zonificació acústica de la ciutat, el que va permetre fixar els nivells de soroll desitjats per a cada tram de la ciutat, i per a diferents períodes horaris, establint la nit com a període més restrictiu. La seva actualització s’aprovarà conjuntament amb la modificació del títol soroll lligat a l’Ordenança General de Medi Ambient Urbà, constitueix una pas més per definir uns objectius de qualitat acústica fixats pel territori, és a dir, per definir quina ciutat volem. 13 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 3. ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ L’Ajuntament de Barcelona disposa des de 1999 d’un títol, el títol tercer, de l’Ordenança Municipal del Medi Ambient Urbà dedicat a la contaminació acústica. No obstant, atès els canvis normatius i l’evolució de la pròpia ciutat s’ha treballat en una nova ordenança municipal sobre soroll més restrictiva, més proactiva i innovadora en prevenció i, en general, més adaptada als nous usos de l’espai públic fruit de la transformació que experimenta Barcelona. Com a principals fortaleses s’ha avançat en els següents aspectes : • Recollir en una única ordenança tota la normativa de soroll de la ciutat. • Revisar conceptes, metodologies, procediments… • Desenvolupar millors eines de gestió. • Adaptar-la a la problemàtica acústica de la ciutat. • Delimitar clarament les responsabilitats. Aquest text, que es troba en procés d’aprovació conjuntament amb l’actualització de tota l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà, s’ha elaborat mitjançant un procés participatiu que ha comptat amb les aportacions dels agents implicats. 4. PROGRAMA MARC DE MINORACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Ja l’any 2000, l’Ajuntament es va plantejar l’elaboració d’un programa que emmarqués totes les actuacions a desenvolupar en matèria de reducció de la contaminació acústica. Amb aquest esperit va néixer el Programa Marc per a la minoració de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona, que es va aprovar finalment el 2001. El primer Programa Marc per a la minoració del soroll 2001-2003 ja definia 16 línies d’actuació basades en estratègies de sensibilització, comunicació, correcció i coordinació, servint com a base per a l’impuls i el desenvolupament de les més de 50 actuacions que es van portar a terme durant aquest període. El Programa va funcionar molt bé, tant pel nombre d’actuacions realitzades com per la quantitat d’agents implicats, i així durant el període 2004 – 2007 es va continuar consolidant el seu desenvolupament d’acord amb les prioritats d’actuació definides en el marc de la Taula del Soroll. El Pla per a la reducció de la contaminació acústica es parteix de criteris i línies de treball sorgits del Programa Marc adaptant-lo a les noves necessitats i sobretot intensificant el treball i els recursos. 5. DEPARTAMENT DE REDUCCIÓ I CONTROL DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA 14 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 L’any 2004 es crea el Departament de Reducció i Control de la Contaminació Acústica a fi de donar més impuls a la política municipal de lluita contra el soroll. En aquest sentit, una tasca important és la que es realitza des del Departament per tal de donar suport als districtes per tal de gestionar els aspectes relacionats amb la contaminació acústica. Aquesta funció es materialitza ja sigui exercint de referent quant a conceptes i procediments per a realitzar mesures sonomètriques segons la Ordenança General del Medi Ambient Urbà, fent formació, realitzant mesures de soroll o col·laborant amb els serveis d’inspecció en projectes de condicionament i aïllament d’activitats. En conjunt, es pot dir que aquesta relació ha esdevingut molt fructífera i per tant, es presenta com una coordinació a potenciar en el Pla. Per realitzar un correcte seguiment de les mesures implementades, l’Ajuntament disposa de la Unitat d’Anàlisi Acústica, que s’ocupa de la realització de mesures periòdiques dels nivells sonors a carrers i espais públics, de dur a terme estudis acústics i executar propostes de millora. Com a dada comentar que durant l’any 2008 la Unitat ha gestionat 218 demandes i realitzat 167 inspeccions sonomètriques. 6. CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ La campanya de sensibilització per disminuir el soroll nocturn ("Sense soroll"), amb la del 2009 arriba a la 9a edició amb uns nivells d’acceptació molt alts, ha esdevingut clar referent en la difusió del respecte del silenci prioritzant àrees cada cop més especialitzades en oci nocturn i turisme. Com a referència comentar que durant l’any 2008 la campanya s’ha realitzat a 613 establiments (locals d’oci i terrasses), on s'ha controlat l’horari de tancament, l’excés de taules o el límit d’aforament, l’existència de parament solars i tacs de goma en les cadires i taules de les terrasses, la presència de doble porta, etc. En total s’han fet 2.277 controls. A més, es compta amb 41 promotors que visiten les instal·lacions i es compta amb 16 mims que de manera original i divertida promouen un comportament cívic. Com a resultat del coneixement i experiència adquirit en aquest temps es preveu dotar a la campanya de més recursos i un major desplegament per tal de cobrir les necessitats durant tot l’any, i per tant, passarà de tenir un caràcter puntual a tenir una major continuïtat. De manera similar, la campanya per a la reducció del soroll de les motocicletes i ciclomotors ja és un símbol de la sensibilització per a la reducció de la contaminació acústica al carrer. Com a dades per exemplificar es poden prendre les de l’edició de l’any 2008, en el que es van fer més de 612 mesures sonomètriques a conductors voluntaris donant suport a la guàrdia urbana. El Pla pretén continuar treballant en l’enfortiment de la consciència ambiental tot implicant els agents generadors de soroll i la ciutadania en la col·laboració per la 15 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 disminució de la contaminació acústica, a través de la sensibilització, informació i educació. 7. PROGRAMES-COMPROMÍS Un pas més en la prevenció de la contaminació acústica va ser l’establiment de Programes Compromís. En aquest sentit, s’han implementat Programes Compromís amb el sector de distribució de productes a domicili, les empreses que realitzen obres a la via pública i els tallers de vehicles. Com exemples d’actuacions efectuades en aquests Programes podem esmentar els cursos de formació a conductors d’ambulàncies i a distribuïdors de productes a domicili, la promoció en els tallers del bon manteniment de les motocicletes i ciclomotors i els inconvenients de la instal·lació de tubs no homologats, editar material de sensibilització per difondre els compromisos pactats, etc. El següent pas és doncs donar continuïtat a aquestes iniciatives, que moltes d’elles s’han anat desenvolupant però sense el marc dels convenis un cop finalitzat el seu període de vigència, i, per tant, es treballarà per tal de reestablir-los i enfortir-ne així la col·laboració. De fet, el Pla vol donar un impuls més i renovar els Programes- Compromís anteriors i a l’hora establir-ne d’altres amb el màxim d’agents implicats en la generació de soroll de la ciutat. Aquesta es una actuació que considerem molt important, doncs aconseguim treballar conjuntament amb les activitats i agents generadors de soroll i intentem establir protocols de millores consensuats. 8. TAULA DE SOROLL i TAULA CÍVICA DE SOROLL La Taula de Soroll és l’òrgan intern municipal encarregat de coordinar i impulsar l’actuació municipal per a la reducció del soroll a la ciutat. Aquest comitè va ser creat l’any 2001 fruit del primer Programa marc. És un comitè de caràcter tècnic i interdepartamental, on estan integrades totes les dependències municipals que intervenen en el disseny i l’aplicació de mesures a la ciutat. De manera anàloga i dins del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat es va crear la Taula Cívica del Soroll que conforma un espai de col·laboració entre les àrees municipals i els col·legis professionals, les associacions relacionades amb la prevenció de la contaminació acústica, les associacions de veïns, les federacions i entitats d’agents generadors de soroll, els representants dels grups municipals, etc. Aquests òrgans constitueixen una oportunitat per unificar criteris i formes d’entendre la contaminació acústica des de les diferents àrees municipals i els diferents sectors. És per això que el Pla preveu el seu foment com una de les accions a seguir, perquè cada cop existeixen més agents implicats en la gestió del soroll i més tipus de fonts de soroll que cal tractar sota un paraigües comú. 16 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 9. ACTUACIONS EN REFERÈNCIA AL TRÀNSIT Gran part de l’esforç de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica es centra en el trànsit, causa principal del soroll de la ciutat. Vist en perspectiva, actualment les vies principals de la ciutat continuen presentant apreciables nivells acústics, especialment les considerades com a grans infraestuctures però en general presenten nivells inferiors als que hi havia en el passat. Un cas emblemàtic va ser la construcció de les Rondes que va redistribuir gran part del trànsit que travessava la ciutat, va descongestionar parcialment el centre i en conseqüència va reduir els nivells de soroll, però també va ocasionar que zones històricament més tranquil·les incrementessin els seus nivells acústics. Per tal de disminuir els nivells de la ciutat es duen a terme millores continuades a la via pública: renovació de calçades, substitució de llambordes, aplicació d’asfalts de bones característiques acústiques, instal·lació de pantalles aïllants i, d’una manera molt especial, creació d’illes de vianants i cobertura de vials. Respecte a l’aplicació del paviment sonoreductor, Barcelona va ser de les primeres ciutats europees en incorporar aquest paviment. A dia d’avui es pot dir que aquest material s’ha introduït a la pràctica totalitat de la xarxa bàsica de la ciutat, la qual tot i estar constituïda pel 20% dels carrers soporta el 80% del trànsit i per tant, si s’actua sobre ella s’actua sobre una font de soroll important. 2a fase: Un nou model: la gestió ambiental del soroll El nou context sorgit derivat de l’augment de la consciència ambiental de la ciutadania i del desenvolupament d’un marc normatiu més exigent ha propiciat el desenvolupament del principi de gestió ambiental del soroll. Aquest comporta la consideració del soroll en les diferents tasques del planejament urbà i de la gestió de tot tipus de serveis municipals. Això deixa el camp obert a l’aplicació de diferents mesures correctores i de les mesures tecnològiques més avançades per millorar els nivells acústics. Òbviament aquest model genera diferents sinèrgies, entre les quals està el soroll com a factor de salut, de medi ambient i de convivència. En definitiva com a factor de qualitat de vida. Tenint en compte la diagnosi de la situació actual, des del punt de vista territorial, de fonts de soroll i partint d’una visió global del soroll i la seva gestió a la ciutat de Barcelona proporcionada per aconseguir millorar la qualitat acústica de la ciutat. Així el Pla per la reducció de la contaminació acústica opta per aprofitar el coneixement i experiència municipal en les causes i la gestió de la contaminació acústica a la ciutat. Tot plegat per aprofundir en aquelles accions que han donat 17 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 resultats satisfactoris, desplegant nous mitjans econòmics i materials amb una vocació clara de continuïtat de la feina feta en aquestes dues dècades: donar continuïtat a accions ja endegades i que han funcionat, incorporar totes aquelles accions desenvolupades per altres departaments municipals amb una implicació directa sobre la reducció del soroll, incorporar accions innovadores amb una aposta clara per les noves tecnologies així com actuar en aquelles zones concretes on el mapa de superació ha marcat com a millorar. Fer front a les principals fonts de soroll de la ciutat utilitzant l’estratègia més adequada (canvi del model de mobilitat, mesures infrastructurals, mesures tecnològiques, planificació d’activitats, planificació urbanística, etc.). La principal font de soroll de la ciutat és el trànsit rodat conseqüència de la mobilitat, l’encara estesa utilització del vehicle privat en els desplaçaments diaris per la ciutat i l’augment constant del parc de motociclestes i ciclomotors. Cal treballar doncs per a la millora de la qualitat acústica de l’espai urbà a través d’un canvi en el model de mobilitat que millori l’oferta de transport públic o transport més silenciós, les infrastructures associades i fomenti l’ús de mitjans de transport més silenciosos i respectuosos amb el medi ambient. L’oci nocturn és la segona causa de soroll de la ciutat. Conseqüentment, cal continuar incidint en el control de les activitats d’oci nocturn a través dels òrgans d’inspecció municipals, però també cal continuar implicant i sensiblitzant els agents generadors de soroll i a la ciutadania. Els soroll produïts per focus de soroll puntuals com obres a la via pública, activitats a l’aire lliure, sirenes, activitats de càrrega i descàrrega, entre d’altres, són unes de les principals fonts de queixa dels ciutadans. Per tant per aconseguir un espai urbà amb qualitat acústica, cal minorar l’impacte acústic d’aquestes activitats i introduir, quan sigui possible, criteris acústics en la seva planificació i execució. Actuar per disminuir els nivells de soroll en les zones de superació prioritàries i preservar les zones tranquil·les i sensibles de l’augment de la contaminació acústica. Cal donar prioritat a l’actuació en les zones de superació, és a dir les zones de la ciutat on es supera el nivell de capacitat acústica assignada per la seva classificació, i que han estat identificades amb el mapa de superació. En aquestes zones, cal analitzar la problemàtica concreta de soroll que presenten per aplicar les mesures correctores més adients en cada cas i així assolir nivells acústics acceptables. Cal protegir, tal i com preveu la Ley 37/2003 del Ruido, les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica, juntament amb les zones sensibles com són escoles i hospitals, entre d’altres. 18 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 Implicar els agents generadors de soroll i la ciutadania en la col·laboració per la disminució de la contaminació acústica, a través de la sensibilització, informació i educació per continuar treballant en l’enfortiment de la consciència ambiental. La col·laboració, informació i implicació de la ciutadania és bàsica per fer front de forma global a la contaminació acústica. Els agents implicats en la generació de soroll esdevenen uns aliats importants pel seu coneixement de l’activitat generdora de soroll i la seva capacitat per actuar sobre ella. La comunitat escolar ha de desenvoluapar un rol clau en la formació i la sensiblització de les noves generacions en la cultura de la reducció del soroll. Paral·lelament la informació i sensiblització dels ciutadans és fonamental per tal de que coneguin la problemàtica relativa a la contaminació acústica i col·laborin en la seva resolució. Aprofitar el nou marc normatiu (actualització de l’Ordenança) per intensificar el control de les activitats i els focus de soroll, tot potenciant els òrgans de control municipals i els recursos disponibles. Cal potenciar els sistemes de control i inspecció de la contaminació acústica per tal del vetllar pel compliment de la normativa vigent, en especial l’Ordenança, i conèixer la situació de qualitat acústica de la ciutat i la seva variació. Treballar en la coordinació dels agents municipals implicats en la gestió del soroll i fer de l’Ajuntament un referent en bones pràctiques per la reducció de la contaminació acústica. És necessari que des de l’Ajuntament, com a òrgan precursor de les accions encaminades a minorar la contaminació acústica, es doni exemple quan a bones pràctiques acústiques es refereix i que es millorin els canals de coordinació, formació i gestió interns i externs en matèria de contaminació acústica. Disposar d’informació sobre l’evolució de la qualitat acústica de la ciutat i conèixer l’efectivitat de les accions efectuades. És clau disposar d’un conjunt d’indicadors i de xarxes de vigilància i control que permetin detectar variacions en la qualitat acústica de la ciutat i diposar d’informació sobre els resultats del Pla, sobre tot des del punt de vista territorial. 5. PLA PER A LA REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2010 - 2020 5.1 Missió 19 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 El Pla per a la reducció de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona suposa la culminació d’un procés iniciat amb el Mapa Estratègic de Soroll i neix amb la voluntat de fer tangibles el conjunt de polítiques municipals en matèria de contaminació acústica i esdevenir una eina que les desenvolupi. Tal i com s’ha exposat en el balanç el Pla hereta l’experiència anterior d’algunes de les accions que es van iniciar amb el Programa Marc i proposa noves accions a desenvolupar en el decurs de la seva vigència, que és de 10 anys des de la seva aprovació. Es perfila com un Pla dinàmic en el que es poden anar millorant i concretant noves accions a través dels programes específics d’actuació i per tant s’estableix que a la meitat del període d’execució es produirà una revisió del pla per tal de validar la seva correcta evolució. El Pla constitueix una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona amb la missió de millorar la qualitat acústica de la ciutat impulsant i liderant programes i actuacions prioritàries, marcs de col·laboració, de coordinació i d’informació que permetin minorar la contaminació acústica general de la ciutat, sobre tot en aquelles zones que actualment superen els valors límits i protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. El Pla compta amb la participació i implicació de diverses àrees municipals, principalment amb els 10 districtes de la ciutat, l’Àrea d’Urbanisme i Infraestructures, l’Àrea de Prevenció, Seguretat, Mobilitat, l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida i l’Àrea de Medi Ambient que tenen molta relació en la gestió de la contaminació acústica i en la capacitat per proposar mesures per minorar-la, i és un dels objectius comptar, com s’ha vingut fent fins ara, amb la col·laboració dels principals agents implicats en la producció de soroll a la ciutat i amb la ciutadania, ja que amb ells el camí cap a la reducció de la contaminació acústica té més garanties d’èxit. 5.2 Desenvolupament del Pla La figura que es presenta a continuació resumeix de manera global els passos seguits a l’hora de desenvolupar el Pla. No significa que cronològicament s’hagin seguit els passos un rere un altre; de fet el procés és molt més simultani i diverses etapes s’han realitzat en paral·lel o en funció del resultat d’una etapa s’ha treballat una anterior. Un exemple clar és el de la consulta a les parts implicades que s’ha realitzat durant la totalitat del desenvolupament del Pla i és un procés que es manté obert durant tota la seva vigència. 20 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 A. Anàlisi de les dades Per redactar el Pla ha sigut essencial revisar totes a les fonts d’informació possibles per localitzar les dades rellevants. Inventari de les mesures de reducció vigents A l’hora de redactar el Pla no s’ha començat de zero ja que, com ja s’ha vist, s’ha tingut en compte una gran varietat de mesures per combatre la contaminació acústica ja existents i moltes vegades fruit d’una llarga experiència entorn la problemàtica a nivell local. També s’han recuperat i adaptat mesures realitzades històricament però mai sistematitzades i s’actualitzen i es reforcen moltes de les accions que es van iniciar a les dues edicions del Programa Marc. Consulta d’instruments normatius i de planificació S’ha realitzat un seguiment exhaustiu de la legislació europea, autonòmica i municipal. No obstant també hi ha una sèrie d’instruments d’altre caire, p.ex. de planificació o estratègics que, tot i no disposar de rang jurídic, constitueixen veritables documents de referència a tenir en consideració. 21 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 Visualització de les diferents accions que des de l’Ajuntament es realitzen amb una incidència amb el soroll Les mesures rellevants inclouen aquelles que estan dirigides a combatre la contaminació acústica, però també les mesures amb efectes positius sobre la reducció del soroll que s’apliquen en el marc d’altres polítiques. Identificació dels punts on actuar Com s’ha vist, el Mapa Estratègic de Soroll permet identificar i situar els problemes relacionats amb el soroll sobre punts concrets del territori. Així, només a través d’aquesta diagnosi s’han pogut establir objectius de qualitat i usar d’una manera més eficient la planificació amb la finalitat de reduir el soroll generat a partir de les noves fonts acústiques, protegir els nous emplaçaments sensibles, i també protegir i crear zones tranquil·les. En molts casos són conflictes establerts en determinades zones (com zones residencials pròximes a carreteres principals), entre diferents polítiques (com facilitar la càrrega i descàrrega nocturna per disminuir l’afectació sobre el trànsit enfront la protecció de la qualitat acústica nocturna) o entre diferents actors (per exemple les activitats d’oci nocturn i les queixes dels residents que se’n deriven). El nombre de queixes de ciutadans relacionades amb el soroll també s’ha utilitzat per identificar les fonts de soroll més conflictives. No obstant, la informació obtinguda a través de la gestió de les queixes pot contribuir a detectar i analitzar els punts conflictius, però sempre ha d’anar acompanyada d’altres tipus de recollida de dades. Aposta per les noves metodologies i tecnologies Finalment també cal dir que s’ha efectuat una recerca sobre projectes estrangers, sobretot europeus, per tal d’observar si metodologies/tecnologies existents però encara no aplicades en el nostre territori podrien ser rellevants i convertir-se en eines de control eficaç del soroll. B. Identificació i classificació de les mesures de reducció Respecte el ventall de mesures de reducció existents es poden diferenciar les que estan adreçades als emissors acústics, als receptors acústics o bé són estratègies transversals. Les Accions adreçats als emissors acústics poden ser de: Prevenció. Engloba les Accions destinades a disminuir la capacitat de generar soroll per part dels emissor acústics. 22 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 Correcció. Engloba les Accions destinades a esmenar les emissions acústiques produïdes pels emissors acústics. Sensibilització. Engloba les Accions destinades a reclamar l’atenció i l’interès dels emissors acústics sobre la contaminació acústica. Regulació. Engloba les Accions destinades a controlar les emissions acústiques produïdes pels emissors acústics. Les Accions adreçades als receptors acústics poden ser de: Formació. Engloba les Accions destinades a instruir en tots els aspectes relacionats amb el soroll als receptors acústics. Informació. Engloba les Accions destinades a transmetre coneixements en matèria de contaminació acústica als receptors acústics. Les Accions definides com a estratègies transversals poden ser de: Coordinació. Engloba les Accions destinades a organitzar totes les actuacions i iniciatives en matèria de contaminació acústica desenvolupades. Planejament. Engloba les Accions destinades a planificar el territori per tal de millorar la qualitat acústica de la ciutat. En el següent esquema es recull el criteri de classificació de les Accions utilitzat: PREVENCIÓ FORMACIÓ SEN SIBILITZACIÓ AGENT A QUI S’ADREÇA CORRECCIÓ L’ACCIÓ INFORMACIÓ REGULACIÓ Estratègies transversals COORDINACIÓ PLANEJAMENT 23 Receptor acústic Emissor acústic Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 C. Redacció i estructura del Pla La redacció del Pla s’ha efectuat sota la premisa que cal que sigui operatiu i adaptat a les necessitats de la ciutat, de la població i a la vegada compleixi els requeriments específics de la normativa tant europea i nacional com autonòmica i municipal. En resum, es caracteritza per ser un Pla: Integral, doncs considera totes les fonts de soroll, tant les que contribueixen al soroll de fons, com les que són fonts de soroll més puntuals, posant més èmfasi en les que tenen una major contribució a la contaminació acústica i poden generar una major molèstia als ciutadans. Transversal, doncs considera tots els agents implicats en la generació, gestió i control del soroll, integrant l’administració municipal, els gremis, associacions o col·lectius d’empresaris i activitats i la ciutadania. Global, doncs actua sobre la contaminació acústica des de tots els fronts: prevenció, correcció, control, planificació, coordinació, informació, educació i participació i implicació. Exemplificant, doncs posa com a referència el propi Ajuntament en la gestió dels serveis municipals. El Pla s’estructura en 5 Línies Estratègiques que esdevenen les línies prioritàries d’actuació municipal en matèria de contaminació acústica i que són fruit del diagnosi de la situació acústica actual de la ciutat i de les conclusions que d’ella se’n deriven recollides en el capítol anterior. Al seu torn, cada una de les 5 Línies Estratègiques es detalla en diferents Programes d’Actuació, 18 en total, que determinen els camps concrets sobre els quals actua cada Línia Estratègica. A més a més de l’estructura anteriorment descrita, i degut a la dificultat existent per concretar les actuacions encaminades a disminuir la contaminació acústica en zones concretes del territori, el Pla preveu la possibilitat de definir Plans Específics encaminats a millorar la qualitat acústica de determinades zones de la ciutat per tal de fer front de manera específica als possibles problemes puntuals de soroll que sorgeixin a Barcelona en els propers 10 anys. 24 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 D. Agents implicats i sinèrgies Per a assolir els objectius d’aquest Pla, ha calgut establir nombroses sinèrgies entre diferents àrees municipals, i també entre d’altres agents rellevants d’àmbits supramunicipals, amb la finalitat de consolidar el coneixement de cadascuna de les parts implicades amb les propostes de reducció la contaminació acústica. Com es pot preveure, al tractar-se de un pla amb tanta transversalitat implica que s’hagi hagut de consultar a un gran nombre d’interlocutors. Tot plegat per treballar en coordinació amb les diferents àrees, unificar criteris i línies de treball i posar l’Ajuntament com a referent en bones pràctiques de reducció de la contaminació acústica. 25 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 E. Aprovació, revisió i seguiment Segons El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002,de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos estableix que: L’aprovació dels plans d’acció: El departament competent en matèria de contaminació acústica (Departament de Medi Ambient i Habitatge) és qui els coordina i aprova previ tràmit d’informació pública per un termini no inferior a un mes i audiència a les administracions afectades. En base a aquestes consideracions, el procediment per tal d’aprovar el Pla i elevar-lo a nivell europeu té, com a òrgan competent per fer l’aprovació, la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al seguiment del Pla, un dels principis d’aquest és que sigui un document dinàmic, que s’anirà nodrint de: - la informació de tots els agents implicats - dels propis resultats que esdevinguin de cadascuna de les accions o valors dels indicadors - de la percepció de la població davant de les accions implementades Es considera imprescindible cercar els valors dels indicadors proposats, especialment per d’una banda verificar que el seguiment d’aquests indicadors és factible i que aporta la informació necessària; i d’altra banda mantenir les sinèrgies inter-departamentals. Per això caldrà però, realitzar un seguiment continu de l’evolució de les fitxes definides en aquest projecte per tal de realimentar aquesta informació en la elaboració dels indicadors globals. El Pla té una durada de 10 anys 2010 -2020 però es preveu una revisió del Pla als 5 anys per tal de validar la seva evolució i, si cal, modificar actuacions si s’han produït canvis important de la situació acústica. Tot plegat per tal de consolidar accions que esdevinguin rellevants per a la millora de la qualitat acústica de la ciutat, la reducció de les persones afectades, amb indicadors quantitatius que reflecteixin una disminució dels nivells respecte el mapa estratègic actual i amb una correcta gestió dels costos econòmics destinats. 26 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 5.3 Línies Estratègiques A continuació es presenta un recull de les Línies Estratègiques definides amb els seus corresponents Programes d’Actuació. OBJECTIU: Actuar sobre la mobilitat, la configuració de les vies de transport, les activitats puntuals i/o temporals realitzades a la via pública per reduir l’impacte acústic dels focus de soroll sobre l’espai urbà en general i sobre les zones de superació prioritàries així com protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat. PROGRAMES D’ACTUACIÓ: L1. Millorar la qualitat acústica L1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat. de l’espai urbà. L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. L1.3. Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. L1.4. Millorar la qualitat acústica a les zones de superació prioritàries. L1.5. Protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat. OBJECTIU: Introduir el concepte de capacitat acústica com un element a considerar tant en la planificació de la ciutat, ja sigui en zones de nova urbanització o construcció com en zones de transformació urbanística, com en la gestió de totes les L2. Potenciar la activitats desenvolupades en la ciutat i actuar sobre els incorporació de elements de transmissió del soroll per tal de millorar la qualitat criteris acústics acústica dels espais interiors. en el disseny i la PROGRAMES D’ACTUACIÓ: gestió de la ciutat. L2.1. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupament urbanístic i en la millora de disseny de l’espai públic. L2.2. Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió del soroll a edificacions sensibles i prioritàries. 27 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 OBJECTIU: Millorar la comunicació i coordinació interna i externa de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica, formar el personal i introduir criteris acústics en la definició, planificació i execució dels serveis municipals. PROGRAMES D’ACTUACIÓ: L3. Ambientalit- L3.1.Millorar els sistemes de coordinació i comunicació interns zació acústica de municipals en matèria de contaminació acústica. l’Ajuntament. L3.2.Millorar i agilitar el sistema de comunicació entre el ciutadà i l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. L3.3.Fomentar la formació interna del personal de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. L3.4.Incorporar criteris acústics en la gestió dels Serveis Municipals. OBJECTIU: Implicar i sensibilitzar els agents involucrats en la generació del soroll, la comunitat escolar i la ciutadania en general a través de la seva col·laboració i participació en accions en matèria de contaminació acústica i facilitar el seu accés a la informació relacionada amb el soroll. L4.Implicar i PROGRAMES D’ACTUACIÓ: sensibilitzar la ciutadania en L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents matèria de implicats en la generació de soroll. contaminació acústica. L4.2. Buscar la participació i sensibilitzar a la ciutadania a través de la seva implicació en activitats sobre el soroll. L4.3. Potenciar la difusió de la informació acústica a la ciutadania. L4.4. Formar i sensibilitzar a la comunitat escolar en matèria de contaminació acústica. 28 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 OBJECTIU: Disposar d’indicadors i sistemes per a controlar el compliment normatiu en matèria de contaminació acústica i l’evolució dels nivells de soroll de la ciutat que permetin realitzar un L5.Implantar i seguiment de la qualitat acústica. potenciar mecanismes pel PROGRAMES D’ACTUACIÓ: control i coneixement de la L5.1. Potenciar els òrgans d’inspecció i control de que disposa qualitat acústica l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. de la ciutat. L5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica a la ciutat. L5.3. Mantenir i actualitzar la informació sobre la situació acústica de la ciutat. 5.4 Pressupost El desenvolupament de les accions lligades al Pla per la reducció de la contaminació acústica 2010-2020 de Barcelona té associat un pressupost de 112.650.112 €.- L1. Millorar la qualitat acústica de l’espai urbà 82.850.112€ L2. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny i gestió de la ciutat 3.150.000 € L3. Ambientalització acústica de l’Ajuntament 20.850.000 € L4. Implicar i sensibilitzar la ciutadania en matèria de contaminació acústica 3.300.000 € L5. Implantar i potenciar mecanismes pel control i coneixement de la qualitat acústica de la ciutat. 2.500.000 € TOTAL PRESSUPOST 112.650.112 € 29 Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 5.5 Accions En el present capítol es recullen totes les Accions proposades per tal d’assolir els objectius fixats pel Pla per a la reducció de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona. Tot seguit es presenta un esquema on, per a cada Línia Estratègica, s’indiquen els Programes d’Actuació derivats i les Accions incloses en cada un d’ells. L1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat. [1] Fomentar l’ús del transport públic. [2] Potenciar la creació d’aparcaments dissuasius. [3] Potenciar el servei Bicing i fomentar-ne l’ús. [4] Fomentar l’ús del servei Carsharing. L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [5] Incrementar les zones per a vianants. [6] Incrementar el carril bici. [7] Aplicar i efectuar el manteniment del paviment sonoreductor. [8] Consolidar la xarxa d’àrees 30. [9] Instal·lar pantalles aïllants del soroll. [10] Potenciar camins escolars. [11] Crear carrils de circulació per a vehicles privats preferents. L1.3. Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. [12] Control de la implementació d’alternatives per a disminuir l’impacte acústic de les activitats de càrrega i descàrrega. [13] Recerca d’alternatives tecnològiques per a disminuir l’impacte acústic de les sirenes. [14] Control i seguiment de la incorporació de criteris acústics en la planificació d’activitats a l’aire lliure. [15] Assegurar la incorporació de criteris acústics en el planejament d’obres a la via pública. L1.4. Millorar la qualitat acústica a les zones de superació prioritàries. [16] Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones de superació prioritàries per desenvolupar els Plans Específics a aplicar. L1.5. Protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat. [17] Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones sensibles a la contaminació acústica per desenvolupar els Plans Específics a aplicar. [18] Preservar les zones tranquil·les i les de sensibilitat acústica alta per desenvolupar els Plans Específics a aplicar. 30 L1. Millorar la qualitat acústica de l’espai urbà. Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 L2.1. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupament urbanístic i en la millora de disseny de l’espai públic. [19] Incorporar el concepte de “capacitat acústica” en la planificació de la mobilitat a la ciutat. [20] Incorporar el concepte de “capacitat acústica” en la planificació de la ciutat. L2.2. Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió del soroll a edificacions sensibles i prioritàries. [21] Fomentar el programa d’aïllament tèrmic i acústic de buits arquitectònics existents en edificis privats d’habitatges (doble vidre). [22] Fomentar el programa d’insonorització de les activitats molestes pel soroll. [23] Fomentar el programa d’ordenació i reubicació d’aparells d’aire condicionat. L3.1. Millorar els sistemes de coordinació i comunicació interns municipals en matèria de contaminació acústica. [24] Impulsar l’actuació municipal a través de la Taula del Soroll. [25] Optimitzar la Intranet per a la gestió del soroll. L3. 2. Millorar i agilitzar el sistema de comunicació entre el ciutadà i l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [26] Millorar el sistema de gestió d’incidències de soroll. [27] Potenciar el servei de mediació en temes de soroll. L3.3. Fomentar la formació interna del personal de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [28] Realitzar programes de formació a tècnics dels districtes. [29] Dur a terme programes de formació a membres de la Guàrdia Urbana. L3.4. Incorporar criteris acústics en la gestió dels Serveis Municipals. [30] Incorporar criteris acústics en les flotes dels serveis municipals. [31] Renovar la flota d’autobusos de Transports 31 Metropolitans de Barcelona. L3. Ambientalització acústica de l’Ajuntament. L2. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny i la gestió de la ciutat. Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [32] Signar Programa – Compromís amb el sector de distribució d’electrodomèstics. [33] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb el sector de distribució de productes a domicili. [34] Efectuar el seguiment del Programa – Compromís amb el sector d’empreses que realitzen obres a la via pública. [35] Signar Programa – Compromís amb el sector de serveis d’urgència, emergència i seguretat. [36] Signar Programa – Compromís amb el sector d’autoscoles. [37] Signar Programa – Compromís amb el sector d’instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació. [38] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb el sector de tallers de reparació de vehicles. [39] Realitzar la campanya d’estiu per a la minoració del soroll derivat dels locals d’oci nocturn i les terrasses. [40] Dur a terme campanyes de sensibilització a conductors de motos. L4.2. Buscar la participació i sensibilitzar a la ciutadania a través de la seva implicació en activitats sobre el soroll. [41] Organitzar activitats sobre el soroll durant el Dia Mundial Contra el Soroll. [42] Organitzar activitats sobre el soroll durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. L4.3. Potenciar la difusió de la informació acústica a la ciutadania. [43] Crear canals per l’accés a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica. L4.4. Formar i sensibilitzar a la comunitat escolar en matèria de contaminació acústica. [44] Potenciar el suport i l’assessorament en temes de soroll d’aquelles escoles que participen en l’Agenda 21 Escolar. [45] Ampliar el préstec de sonòmetres a la comunitat escolar. [46] Organitzar visites a Transports Metropolitans de Barcelona per a estudiants. 32 L4. Implicar i sensibilitzar la ciutadania en matèria de contaminació acústica. Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 L5.1. Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [47] Mantenir i potenciar el suport tècnic i assessorament als districtes. [48] Millora de la gestió dels limitadors acústics. [49] Fomentar el servei de control acústic de la Guàrdia Urbana. L5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat. [50] Realitzar el seguiment dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor. [51] Dur a terme un anàlisi de l’impacte actual de les sirenes. [52] Realitzar estudis acústics de soroll produït per obres a la via pública. [53] Realitzar estudis de dosimetria acústica. L5.3. Mantenir i actualitzar la informació sobre la situació acústica de la ciutat. [54] Crear una xarxa d’estacions de vigilància del soroll en zones prioritàries. 33 L5. Implantar i potenciar mecanismes pel control i coneixement de la qualitat acústica de la ciutat. L1. Millorar la qualitat acústica de l’espai urbà 34 L1 L2 L3 L4 L5 L1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat. [1] Fomentar l’ús del transport públic. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: el transport públic és un transport més eficient ja que el seu ús disminueix el nombre de vehicles privats i, per tant, el nombre de vehicles en circulació. Durant l’any 2008 el 28,37% dels desplaçaments realitzats a la ciutat van ser en transport privat en front del 40,07% realitzats en transport públic i el 31,56% realitzats a peu i en bicicleta. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: conjunt de la Prevenció, Seguretat i Mobilitat i ciutadania (usuaris del transport privat i del operadors de transport. transport públic). Objectiu: Potenciar el transport col·lectiu per tal de disminuir el trànsit rodat i, conseqüentment, disminuir la contaminació acústica. Contingut: Les accions concretes a realitzar són: • Increment de la cobertura dels mitjans de transport públics gràcies a la creació de noves línies de metro, autobús i tramvia. • Augment de la freqüència de pas. • Increment de les interconnexions. • Promoció del seu ús. Indicadors: • Nombre anual de noves estacions de metro/autobús/tren i nombre de noves interconnexions respecte el nombre total d’existents • Reducció en dB(A) de cada vehicle nou incorporat • Nombre d’anàlisis de saturació de transport públic i per franges horàries Accions del Pla de mobilitat urbana relacionades: 3.4.1, 3.4.2, 3.4.3, 3.4.6, 4.1.3, 4.2.1, 4.2.2, 4.3.2 i 4.3.8 Àmbit d’actuació: tota la ciutat. 35 E.A. E.T. R.A. Transport Públic L1.1-01 Transport Públic Línia 1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat Acció 01. Fomentar l’ús del transport públic Acció 01. Fomentar l’ús del transport públic 36 Transport Públic L1.1-01 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................... 38 2. Anàlisi inicial ........................................................................................................ 38 3. Línies de futur ....................................................................................................... 41 4. Conclusions .......................................................................................................... 42 5. Documentació de referència ................................................................................. 45 37 Transport Públic L1.1-01 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és el de potenciar el transport col·lectiu per tal de disminuir el trànsit rodat i, conseqüentment, disminuir la contaminació acústica. Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la xarxa de transport públic i relacionar-lo amb els aspectes de soroll a tenir en compte. Els punts a definir en aquest anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar l’estat actual de les tasques desenvolupades en el foment de l’ús del transport públic. • Explicar les previsions actuals en altres plans de l’ampliació del transport púbic. • Detallar els aspectes de soroll més importants a tenir en compte en aquest augment dels diferents tipus de transport públic. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i operadors de transport. Agent a qui s’adreça l’Acció: Conjunt de la ciutadania (usuaris del transport privat i del transport públic). 2.2. Tasques desenvolupades en el foment de l’ús del transport públic Tal com es desprèn del Pla de Mobilitat Urbana existeixen diferents tipologies de transport públic que han estat potenciades a la ciutat de Barcelona. El transport públic actual es pot diferenciar en les següents tipologies, en funció del servei que donen: - Serveis col·lectius amb obligacions de caràcter públic: o Ferroviaris: Transport amb infraestructura pròpia Metro, ferrocarril, trens i tramvies. 38 Transport Públic L1.1-01 o Autobús: tant urbans com interurbans. o Altres: de caràcter més discrecional, pel seu ús majoritàriament turístic, com són: Telefèric, funicular, tramvia blau. - Serveis col·lectius de caire discrecional: transport escolar, transport de treballadors i circuits turístics. - Serveis de taxi: transport públic individual De l’estudi de les hores puntes i vall del trànsit a la ciutat de Barcelona, s’observa que les principals necessitats estan en les franges horàries de 7 a 9, de 13 a 14 i de 17 a 18, tot i que també s’observa un increment en el trànsit de tornada a la ciutat en període nocturn. Per tant, serà en aquestes franges horàries on caldrà iniciar l’estudi d’increment de el transport públic per tal de disminuir les retencions i en conseqüència l’impacte acústic que en generen. Actualment l’oferta es mesura en vehicles per km en cadascuna de les diferents tipologies de transport anteriorment detallades, a banda de comptabilitzar el nombre de línies o estacions en ús previstes per poder tenir un ratio d’evolució. Pel que fa al tramvia, FGC i RENFE comptabilitzen també els trens per hora punta i sentit, tot i que en la resta de tipologies de transport aquest indicador no s’ha trobat referenciat. 2.3. Previsions actuals d’ampliació del transport públic Del Pla Director d’Infraestructures es desprenen les següents actuacions per tal de millorar la xarxa de transport públic actual. Algunes de les actuacions del Pla Director d’Infraestructures són les següents: - Entrada en funcionament de la nova línia de metro L – 11. En servei. - Reintroducció del tramvia (Trambaix i Trambesós). En servei. - Conversió de la línia L – 4 a L – 2 de metro del tram de la Pau a Pep Ventura. En servei. - Nova estació de metro Maresme – Fòrum. En servei. - Perllongament de la línia L – 3 de Montbau a Canyelles. En servei. 39 Transport Públic L1.1-01 - Perllongament de la L – 1 des de l’Hospitalet de Bellvitge fins al Prat de Llobregat (Plaça Catalunya). En execució. - Perllongament de la L – 1 des de Fondo fins a Badalona Centre. Estudi informatiu en redacció. - Perllongament de la L – 2 des de l’Estació de Sant Antoni fins a l’Estació de Foc – Cisell i la Fira de Monjuïc 2. Projecte constructiu en revisió. - Perllongament de la L – 2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre. Obra en execució. Previsió posada en servei: primavera 2010. - Perllongament de la L – 3 des de Canyelles fins a Trinitat Nova. En servei des de l’octubre de 2008. - Perllongament de la L – 4 des de La Pau fins a l’Estació intermodal de la Sagrera TAV. Pendent projecte constructiu estació Santander L4 i desafecció L9. - Perllongament de la L – 5 des d’Horta fins a Vall d’Hebron, passant pels barris del Carmel i la Teixonera. Obra en execució. Previsió posada en servei: juny 2010. - Creació de la nova línia L – 9 des de l’Aeroport i la Zona Franca fins a Santa Coloma i Badalona. Obres en execució. - Perllongament de FGC des de la Plaça Espanya fins a Gràcia / Provença, passant per Plaça Francesc Macià. Lliurat l’estudi informatiu i pendent de tramitació. 2.4. Aspectes a tenir en compte en quant a la contaminació acústica generada pel transport públic Els indicadors actuals que s’utilitzen per a comptabilitzar el sistema de transport públic actual i per efectuar els estudis corresponents a l’evolució del creixement de les diverses tipologies d’aquest transport, no tenen en compte l’impacte acústic que cadascuna d’aquestes tipologies genera. Per tant, caldria generar indicadors relacionats amb l’impacte que provoquen cadascuna de les tipologies de transport públic substitutives i potenciar aquelles que redueixen el soroll de forma més eficient. També és interessant evolucionar els estudis d’hores punta, sobretot pel que fa la transport públic de superfície atès que és el que genera major grau de contaminació acústica. 40 Transport Públic L1.1-01 3. Línies de futur 3.1.Etapes: A continuació s’anomenen les principals etapes d’aquesta acció: • Incrementar la cobertura dels mitjans de transport • Quantificar les diferents accions de foment de l’ús del transport públic amb una base de contaminació acústica • Analitzar les deficiències en la demanda del transport públic que suposen un augment del soroll (hores punta, etc.). • Atribuir la reducció en dB(A) de cadascuna de les actuacions a dur a terme • Actualització dels indicadors. 3.2.Proposta per avaluar l’augment del transport públic i el seu grau de contaminació acústica Per tot el que s’ha exposat en els apartats anteriors, es proposen dues tipologies d’indicadors principalment. D’una banda, aquells indicadors que oferiran el grau de creixement del transport públic en base a l’augment de la infraestructura o bé de l’augment dels vehicles per quilòmetre d’una mateixa línia. I d’altra banda, indicadors que mostraran la reducció que s’obté en dB(A) de cada tipologia de vehicle utilitzada en el transport públic. Per tant, els indicadors proposats són “Nombre anual de noves estacions de metro respecte el nombre total d’estacions existents”, “Nombre anual de noves estacions d’autobús respecte el nombre total d’estacions existents”, “Nombre anual de noves estacions de tren respecte el nombre total d’estacions existents”, “Nombre anual de noves interconnexions creades respecte el total d’interconnexions existents”, i “Reducció en dB(A) de cada vehicle nou incorporat” en aquests dos darrers, separant entre les diferents tipologies de vehicles. 41 Transport Públic L1.1-01 I d’altra banda, s’analitzaran les saturacions actuals en hores puntes del transport públic per definir el pla d’actuació que pertoqui en funció dels resultats. Per tant, es proposa com a indicador “Nombre d’anàlisis de saturació de transport públic” i “Nombre d’anàlisis d’ús de transport públic per franges horàries”. 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors de la present acció: Nombre anual de noves estacions de metro respecte el nombre total d’estacions existents (NEMetro). Nombre anual de noves estacions d’autobús respecte el nombre total d’estacions existents (NEBus). Nombre anual de noves estacions tren respecte el nombre total d’estacions existents (NETren). Nombre anual de noves interconnexions creades respecte el total d’interconnexions existents (NIntercon). Reducció en dB(A) de cada vehicle nou incorporat (N∆dBA). Nombre d’anàlisis de saturació de transport públic (NESatTP). Nombre d’anàlisis d’ús de transport públic per franges horàries (NEFrangTP). 42 Transport Públic L1.1-01 1.1. Nombre anual de noves estacions de metro respecte el nombre total d’estacions existents (NEMetro) Nom: NEMetro Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 1.2. Nombre anual de noves estacions d’autobús respecte el nombre total d’estacions existents (NEBus) Nom: NEBus Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 1.3. Nombre anual de noves estacions tren respecte el nombre total d’estacions existents (NETren) Nom: NETren Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 1.4. Nombre anual de noves interconnexions creades respecte el total d’interconnexions existents (NIntercon) Nom: NIntercon Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 43 Transport Públic L1.1-01 1.5. Reducció en dB(A) de cada vehicle nou incorporat (N∆dBA) Nom: N∆dBA Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 1.6. Nombre d’estudis de saturació de transport públic (NESatTP) Nom: NESatTP Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 1.7. Nombre d’estudis d’ús de transport públic per franges horàries (NEFrangTP) Nom: NEFrangTP Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 44 Transport Públic L1.1-01 5. Documentació de referència - Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. - Pla Director d’Infraestructures 2001 – 2010. - Cinquè informe de seguiment del PDI 2001 – 2010) – Autoritat de Transport Metropolità (ATM). - Sisè informe de seguiment del PDI 2001 – 2010) – Autoritat de Transport Metropolità (ATM), (abril 2009). 45 L1 L2 L3 L4 L5 L1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat. [2] Potenciar la creació d’aparcaments dissuasius. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: els aparcaments dissuasius tenen per objecte reduir el nombre de vehicles privats que entren a la ciutat i, en conseqüència, afavoreixen a disminuir el soroll derivat del trànsit rodat. En total a Barcelona, segons dades del 2008, hi ha 613.085 places d’estacionament per a ús públic fora de la calçada. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: conjunt de la Prevenció, Seguretat i Mobilitat. ciutadania i als usuaris del vehicle privat procedents de l’Àrea Metropolitana. Objectiu: Potenciar l’ús del transport col·lectiu en els desplaçaments interurbans per tal de disminuir el trànsit rodat a la ciutat i, conseqüentment, la contaminació acústica. Contingut: La creació d’aparcaments dissuasius en punts estratègics (estacions de RENFE, FGC...) de la ciutat permet als ciutadans accedir al centre de Barcelona amb transport públic. A més a més, els aparcaments dissuasius permeten: • Millorar l’accessibilitat general a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. • Reduir la congestió en els principals eixos viaris i en els aparcaments del centre de la ciutat. • Disminuir el temps d’accés al centre de la ciutat. • Reduir el cost econòmic de l’ús dels mitjans de transport metropolitans Indicadors: • Nombre d’aparcaments de dissuasió ubicats a les rodalies amb connexió a la xarxa d’autobusos o a la ferroviària Accions del Pla de mobilitat urbana relacionades: 3.1.9 Àmbit d’actuació: Àrea Metropolitana de Barcelona i ciutat 46 E.A. E.T. R.A. Aparcaments dissuasius L1.1-02 Aparcaments dissuasius Línia 1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat Acció 02. Potenciar la creació d’aparcaments dissuasius. Acció 02. Potenciar la creació d’aparcaments dissuasius. 47 Aparcaments dissuasius L1.1-02 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................... 49 2. Anàlisi inicial ........................................................................................................ 49 2.1. Agents implicats ............................................................................................... 50 2.2. Funcionament actual dels aparcaments dissuasius. .......................................... 50 2.3. Estat actual dels aparcaments de dissuasió. ...................................................... 51 3. Línies de futur dels aparcaments de dissuasió ...................................................... 52 4. Conclusions .......................................................................................................... 53 5. Documentació de referència ................................................................................. 54 48 Aparcaments dissuasius L1.1-02 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és el de potenciar l’ús del transport col·lectiu en els desplaçaments interurbans per tal de disminuir el trànsit rodat a la ciutat i, conseqüentment, la contaminació acústica generada per les pròpies fonts de soroll així com la generada per les congestions. Per tant, amb aquesta acció és pretén reduir el nombre de vehicles privats que entren a la ciutat, combinant així la mobilitat amb d’altres transports que generin menor impacte acústic a través dels aparcaments de dissuasió situats a les estacions de transport públic, permetent l’intercanvi entre el vehicle privat i un mitjà de transport públic. Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial Els aparcaments dissuasius són un tipus específic d’intercanviador, en els qual l’intercanvi es produeix entre el vehicle privat i el transport públic, per tal de dissuadir l’accés a les ciutats en transport privat. L’observació a realitzar dels aparcaments dissuasius (o Park & Ride, en terminologia anglesa, P&R) existents així com de futuribles, no només ha de comptar amb els de la ciutat de Barcelona, sinó amb els de tota l’Àrea Metropolitana, atès que la mobilitat urbana resta fortament condicionada amb les entrades i sortides que es produeixen dels desplaçaments que s’efectuen des dels municipis de l’entorn. D’altra banda, caldrà considerar també l’ús d’aquests aparcaments dissuasius en relació a les alternatives de transport públic que ofereixen a les seves proximitats, per poder avaluar la potencialització dels mateixos en cadascun dels casos. Els aparcaments dissuasius perifèrics, de l’entorn metropolità, es troben situats a punts estratègics com són per exemple estacions de RENFE, FGC, etc. i en alguns casos són també intercanviadors entre més d’un transport públic. Del Pla Director de Mobilitat 2012 i del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 és desprèn que l’oferta d’estacionament vinculada a l’intercanvi modal és actualment insuficient, atesa la manca en alguns casos o a l’alt nivell de saturació en d’altres. A més a més, compten amb deficiències d’il·luminació, de ferm, vigilància 49 Aparcaments dissuasius L1.1-02 d’actes vandàlics als vehicles, etc. entre d’altres i la manca de vigilància fa que en ocasions siguin utilitzats per usuaris que no realitzen l’intercanvi modal. D’altra banda aquest tipus d’aparcaments també queden emmarcats dins el Pla Director d’Infraestructures 2001 – 2010, com a infraestructures associades a les ferroviàries que és el que principalment detalla aquest pla, en el què es proposa la construcció d’aparcaments de dissuasió a totes les estacions de RENFE – Rodalies i FGC que disposin de terrenys adequats i amb una capacitat suficient per satisfer la demanda estimada. I en aquest anàlisi inicial, no podem excloure els aparcaments dels autocars, tant regulars com discrecionals. En el primer dels casos, els autocars regulars de llarg recorregut (> 30 Km), tendeixen a restar estacionats en les 3 estacions principals (Barcelona Nord, Sants i Sant Andreu) i per tant, actuant com a estacionaments dissuasius també. I en el segon dels casos, cal fer notar que hi ha un augment de les necessitats del sector turístic en els darrers anys i que això fa que hi hagi una demanda creixent sobretot en els nuclis turístics. Aquesta falta d’oferta genera estacionaments irregulars en calçada que provoquen retencions associades amb un augment de la contaminació acústica de l’entorn. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Agent a qui va dirigida l’acció Conjunt de la ciutadania i als usuaris del vehicle privat que accedeixen a Barcelona procedents de l’Àrea Metropolitana i dins la ciutat. Usuaris i companyies d’autocars tant regulars com discrecionals. Gestors d’infraestructures ferroviàries. 2.2.Funcionament actual dels aparcaments dissuasius. La major part d’aparcaments de dissuasió estan saturats en relació a la demanda que tenen en els principals eixos de connexió ferroviària, generant doncs la no progressió d’aquest tipus de servei en algunes zones. En determinades ocasions succeeix el contrari, hi ha una manca de connexió entre aquests aparcaments i 50 Aparcaments dissuasius L1.1-02 l’oferta ferroviària, o la coordinació entre l’operador de transport públic i l’aparcament és deficient. Tal i com s’ha esmenat en l’anàlisi inicial, en algunes ocasions els aparcaments destinats a dissuasió de l’ús del vehicle privat són utilitzats per d’altres usuaris amb altres finalitats. Val a dir però, que en poques ocasions la creació d’aquest tipus d’infraestructura correspon a l’administració local, essent habitualment impulsada per les operadores ferroviàries o l’administració autonòmica. En la majoria de situacions aquest tipus d’aparcament no s’està vinculant a la dissuasió del vehicle privat pel públic, sinó que es visualitza com un aparcament aïllat i independent de la connexió al vehicle públic. Els canals de comunicació destinats a la informació d’aquest tipus d’aparcament i dels beneficis ambientals del seu ús resta per explotar, tant des de la ciutat de Barcelona com des de les ciutats origen on estan ubicats els aparcaments. 2.3.Estat actual dels aparcaments de dissuasió. De les dades que es desprenen del Pla Director de Mobilitat 2012, es pot extreure que a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) es localitzen 76 aparcaments de dissuasió, dels quals 48 estan associats a les estacions de RENFE i 25 a les estacions de FGC. Els principals aparcaments de dissuasió amb major capacitat són: el de la Universitat Autònoma de Barcelona (1400 places), el de l’Hospital general (500 places), Rubí, Calafell, Vilanova i la Geltrú i Sant Quirze. Aquests últims amb més de 400 places cadascun. El total de places és de 13.302 (sense incloure els localitzats a la ciutat de Barcelona ni l’aeroport del Prat) i la mitjana de places per aparcament de dissuasió és de 175. Més de a meitat d’aquestes places estan associades a estacions de ferrocarril de RENFE. Amb aquestes dades es conclou que l’oferta dels serveis és insuficient, principalment en les hores de mobilitat obligada. Les zones on es detecta major dèficit són, per ordre: La corona 1, la corona 3C (Terrassa), la corona 2D (Mollet, la Llagosta, Montmeló) i la corona 2C (Sabadell, Cerdanyola i Sant Quirze). Actualment existeixen a la ciutat de Barcelona 3 aparcaments que tot i que actualment no exerceixen com a aparcaments dissuasius, poden esdevenir-hi tot 51 Aparcaments dissuasius L1.1-02 que no està contemplat: un al Fòrum, un altre a la Vall d’Hebron i un darrer al Parc Joan Miró. 3. Línies de futur dels aparcaments de dissuasió Cal tenir en compte que els aparcaments dissuasius que beneficien en major mesura la disminució de la contaminació acústica són aquells que connecten amb el transport públic que no suposa una font sonora elevada per aquells accessos per els quals travessa la ciutat. Per aquest motiu, i ja que el principal contaminant acústic és el trànsit rodat, des d’un punt de vista de reducció de la contaminació acústica els aparcaments de dissuasió a potenciar són aquells que o ve no penetren directament a la ciutat i connecten amb transport ferroviari o els que directament connecten amb RENFE, FGC. Una de les accions proposades en el Pla Director de Mobilitat 2012 per tal de potenciar la millora dels aparcaments de dissuasió és l’estudi per identificar les ubicacions on hi ha dèficit de places d’aparcament per determinar un pla de creació de nous aparcaments de dissuasió o ampliació dels existents, amb els seus corresponents paràmetres de disseny, política tarifària i/o gestió de l’entorn de la instal·lació. Per tant aquest pla, principalment proposa crear noves places d’aparcament en origen als municipis i ampliar i construir aparcaments de dissuasió a les estacions interurbanes de ferrocarril i autobús així com dotar-los dels serveis d’autobús i d’una bona senyalització, i a la vegada gestionar l’aparcament en destinació perquè no incentivi l’ús del vehicle privat. Una altra línia proposada per aquest pla és la creació d’aparcaments de dissuasió per la xarxa d’autobusos, proposant la creació de 600 places (que s’estima suposaran la reducció de 4,4 milions de vehicles per km anuals i 436.800 nous desplaçaments amb transport públic). Tal i com s’ha esmenat en l’apartat anterior, segons els darrers informes de seguiment del Pla Director d’Infraestructures 2001 – 2010 consultats, no hi ha cap acció en curs ni finalitzada respecte els aparcaments de dissuasió lligats a les estacions de RENFE i FGC. Per tant, caldrà doncs incentivar aquestes actuacions, amb les seves planificacions inicials (3 línies d’aparcament: a les estacions de FGC, a les estacions de metro i a les de RENFE). 52 Aparcaments dissuasius L1.1-02 3.1.Etapes: • Caracteritzar la situació actual amb les dades òptimes per tal de poder fer una avaluació de l’ús dels actuals aparcaments dissuasius i dels beneficis acústics que presenten a la ciutat de Barcelona (tant d’aparcaments situats al voltant de estacions com els destinats a transports turístic). • Analitzar cadascun dels aparcaments actuals i realitzar estudis de futures ubicacions per a noves instal·lacions preveient la millora acústica que suposaran. • Elaborar campanyes de comunicació que informin i conscienciïn sobre l’ús i els beneficis acústics que esdevenen, entre d’altres. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució dels aparcaments dissuassius Els indicadors que es proposen són: “Nombre d’aparcaments de dissuasió que disminueixen la circulació a la ciutat de Barcelona (ubicats a les rodalies) amb connexió a RENFE o FGC”, “Nombre d’aparcaments de dissuasió que disminueixen la circulació a la ciutat de Barcelona (ubicats a les rodalies) amb connexió a la xarxa d’autobusos”. 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors per a iniciar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre d’aparcaments de dissuasió que disminueixen la circulació a la ciutat de Barcelona (ubicats a les rodalies) amb connexió a RENFE o FGC (NAPD- FERROV). Nombre d’aparcaments de dissuasió que disminueixen la circulació a la ciutat de Barcelona (ubicats a les rodalies) amb connexió a la xarxa d’autobusos (NAPD- BUS). 2.1. Nombre d’aparcaments de dissuasió amb connexió a línies ferroviàries (NAPD-FERROV). Nom: NAPD-FERROV Mitjans necessaris: - Valor: 53 Aparcaments dissuasius L1.1-02 Caducitat: anual. 2.2. Nombre d’aparcaments de dissuasió amb connexió a la xarxa d’autobusos (NAPD-BUS). Nom: NAPD-BUS Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 5. Documentació de referència • Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. • Estudi de mobilitat de Vallvidrera i les Planes (secció de l’estudi) – Barcelona Regional. Juny 2008. • Pàgina web de FGC. • Nota de premsa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat – El Govern aprova el Pla d’inversions de TABASA que destinarà 433 MEUR en diverses obres de mobilitat (Març 2008). • Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona – Autoritat de Transport Metropolità (ATM), (agost 2008). • Pla Director d’Infraestructures 2001 – 2010 (Document Resum) – Autoritat de Transport Metropolità (ATM), (abril 2002). • Cinquè informe de seguiment del PDI 2001 – 2010) – Autoritat de Transport Metropolità (ATM). • Sisè informe de seguiment del PDI 2001 – 2010) – Autoritat de Transport Metropolità (ATM), (abril 2009). 54 L1 L2 L3 L4 L5 L1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat. [3] Potenciar el servei Bicing i fomentar-ne l’ús. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: la bicicleta és un dels mitjans de transport amb menor impacte acústic. El servei Bicing, que ha tingut un gran èxit, s’inicià al març del 2007 i en el segon any del seu funcionament té més de 180.000 abonats. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: usuaris de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. vehicle privat i conjunt de la ciutadania. Objectiu: Potenciar el transport respectuós amb el medi, més concretament l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport mitjançant l’ús del servei Bicing, per tal de disminuir el trànsit rodat i, conseqüentment, disminuir la contaminació acústica. Contingut: En aquesta acció es contempla la millora de la gestió del Bicing per tal de donar un servei eficient a l’usuari. Es continuarà en la creació de noves estacions en funció de la demanda, així com la col·locació de noves bicicletes i el seu manteniment. Indicadors: Nombre d’abonats al servei Bicing Nombre de bicicletes que disposa el servei Nombre de desplaçaments realitzats en un any Nombre d’estacions Nombre de vehicles elèctrics o híbrids anuals Accions del Pla relacionades: [6] Incrementar el carril bici Accions del Pla de mobilitat urbana relacionades: 3.1.4, 3.1.6. Àmbit d’actuació: Tota la ciutat. 55 E.A. E.T. R.A. Bicing L1.1-03 Bicing Línia 1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat Acció 03. Potenciar el servei de Bicing i fomentar-ne l’ús. 56 Bicing L1.1-03 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................... 58 2. Anàlisi inicial ........................................................................................................ 58 2.1. Agents implicats ............................................................................................... 58 2.2. Funcionament actual del servei del Bicing. ...................................................... 59 2.3. Estat actual de Bicing. ...................................................................................... 59 3. Línies de futur del Bicing ..................................................................................... 60 4. Conclusions .......................................................................................................... 61 5. Documentació de referència ................................................................................. 63 57 Bicing L1.1-03 1. Objectius Els objectius d'aquesta acció són: 1. Potenciar un sistema de mobilitat sostenible. 2. Disminuir la densitat de vehicles privats dels nuclis urbans. 3. Reduir l’emissió sonora del tràfic rodat i l’emissió de gasos contaminants. 4. Augmentar el rendiment del transport públic amb el suport del Bicing. 5. Potenciar l’ús de la bicicleta per a realitzar desplaçaments de curt o mig recorregut. 6. Potenciar una combinació òptima en l’ús dels mitjans de transport públic i amb el Bicing. 7. Millorar el servei actual del Bicing, per tal de potenciar els objectius ja esmentats. Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial Bicing és una modalitat de mobilitat lligada al transport urbà consistent en una flota de bicicletes que es posen a disposició dels seus abonats, amb una operativa àgil i ràpida. Aquest fet permet realitzar desplaçaments ràpids per la ciutat recollint i aparcant les bicicletes en estacions repartides per tot el nucli urbà. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar el funcionament del servei. • Definir l’estat actual del servei Bicing després dels primers anys d’implementació. L'anàlisi inicial es realitza a partir de la informació facilitada pels agents implicats en l'actual sistema de gestió d'incidències. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Barcelona Serveis Municipals. Agent a qui va dirigida l’acció Usuaris de vehicle privat i conjunt de la ciutadania. 58 Bicing L1.1-03 2.2.Funcionament actual del servei del Bicing. A continuació es defineixen els diferents processos de funcionament del Bicing: Accés a les bicicletes dels aparcaments El ciutadà recull la bicicleta en qualsevol aparcament de Bicing, un cop s’ha registrat com a usuari. El vehicle es desbloqueja amb la targeta magnètica que té cada usuari. Aquesta tarja és personal i intransferible. Tipologia de desplaçaments El sevei de bicing està dissenyat per a realitzar desplaçaments curts, no es un servei de passeig amb bicicleta. Per tant, els desplaçaments que sobrepassin els 30 minuts no estan inclosos en la tarifa anual d’abonat. Retorn del vehicle al final del desplaçament El ciutadà pot desplaçar-se pel nucli urbà i escollir l’aparcament que més li convingui per a desar la bicicleta. La majoria de les estacions de Bicing es troben aprop del metro, estacions i aparcaments públics. L’usuari deixa la bicicleta de manera immediata i ràpida. Automàticament, es registra al compte de l’usuari la devolució del vehicle i el temps d’ús del mateix. S’estipula com a ús normal mitja hora i en cas que s’excedeixi d’aquest temps, sense retornar la bicicleta, s’incrementa el cost en fraccions de mitja hora per tal de dissuadir temps perllongats i consolidar així l’ús del servei per a desplaçaments curts i pràctics, amb una fluïdesa en la disposició de bicicletes. 2.3.Estat actual del Bicing. El servei de Bicing és un servei amb una bona acceptació per part dels ciutadans. Hi ha hagut un augment progressiu del servei, amb un increment notori en els darrers anys, lligat també a l’augment del carril bici. Mostra d’això, el 2009 el servei amb més de 6000 bicicletes i 400 estacions. Durant els dos anys de funcionament del Bicing el nombre d'usos registrats és superior als 18.000.000 i el nombre d’abonats és de més de 180.000. L’horari de funcionament del servei és de diumenges a dijous de les 05:00h a les 24:00h i divendres i dissabtes les 24 hores. 59 Bicing L1.1-03 La recollida i aparcament de les bicicletes és immediat en funció de la disponibilitat de cada estació. La majoria de les estacions Bicing estan a prop dels accessos del metro, del tren i dels aparcaments públics per tal de fomentar l’ús del Bicing com a sistema de transport combinat. El servei de Bicing ha anat millorant en l’oferta als usuaris, integrant noves tecnologies que donen major accessibilitat al mateix. Per exemple, la consulta ‘on line’ de la situació de les estacions del Bicing i la disponibilitat de bicicletes o aparcaments (via aplicatiu o SMS) obtenir major informació respecte l’itinerari que es vol fer. Un factor important d’aquest servei és la disponibilitat de les bicicletes o aparcaments en cadascuna de les estacions. Per tal d’aconseguir això, cal que el servei gestioni adequadament la rotació de les bicicletes atès que hi ha estacions principalment de recollida, mentre que d’altres són principalment de destí. És en aquest sentit en el que el servei pot introduir un element contaminant acústicament en funció de l’horari en que s’efectui. Caldrà doncs veure quins horaris són necessaris per fer aquesta renovació de la flota i programar-lo tenint en compte criteris acústics adequats, així com que els vehicles destinats a aquesta distribució no generin forts impactes acústics sobretot en horaris especialment sensibles. 3. Línies de futur del Bicing La previsió de futur del servei del Bicing és la següent: • Augmentar el nombre d’estacions de Bicing en el nucli urbà. • La consolidació del servei Bicing a Barcelona i expansió a altres nuclis propiciarà millorar la mobilitat i fer-la més sostenible. • Ampliar l’horari de funcionament per tal de millorar el servei. • Comunicar les estacions de Bicing amb infraestructures noves de carril Bici i amb d’altres mitjans de transport per potenciar l’ús combinat. • Analitzar la tipologia de vehicles que s’usen a l’hora de transportar i reposar les bicicletes a les estacions per fer la renovació de la flota i promoure vehicles híbrids o elèctrics. En aquest sentit també s’avaluaran els períodes horaris en què es fa la renovació de la flota per veure com intercedeixen en aspectes acústics. I fer un estudi de caracterització acústica del procés de càrrega i descàrrega de les bicicletes. • Està previst ampliar el nombre d'ancoratges a 40 estacions de la ciutat bàsicament localitzades a Ciutat Vella i Eixample. 60 Bicing L1.1-03 3.1.Etapes: • Ampliar la dotació de bicicletes i estacions segons la demanda ho requereixi. • Càlcul dels indicadors proposats. • Reposició dels vehicles segons el resultat obtingut. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució del Bicing Els indicadors que es proposen són “Nombre d’abonats al servei Bicing”, “Nombre de bicicletes que disposa el servei”, “Nombre de desplaçaments realitzats en un any”, “Nombre d’estacions”, “Nombre de vehicles elèctrics o híbrids anuals”, 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors per a realitzar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre d’abonats al servei Bicing (NA). Nombre de bicicletes que disposa el servei (NTB). Nombre de desplaçaments realitzats en un any (ND). Nombre d’estacions (NE). Nombre de vehicles elèctrics o híbrids anuals (NVEH). 61 Bicing L1.1-03 3.1. Nombre d’abonats al servei Bicing (NA) Nom: NA Mitjans necessaris: - Valor: 188649 Caducitat: anual. 3.2. Nombre de bicicletes que disposa el servei (NTB) Nom: NTB Mitjans necessaris: Valor: 6000 Caducitat: anual. 3.3. Nombre de desplaçaments realitzats en un any (ND) Nom: ND Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 3.4. Nombre d’estacions (NE) Nom: NE Mitjans necessaris: - Valor: 400 Caducitat: anual. 62 Bicing L1.1-03 3.5. Nombre de vehicles elèctrics o híbrids anuals (NVEH) Nom: NVEH Mitjans necessaris: - Valor: 0 Caducitat: anual. 5. Documentació de referència • Portal web del Servei de Bicing: www.bicing.com • Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. • Avaluació de les bicicletes del servei Bicing – Auditories de Mobilitat del RACC. Maig 2009. • Recull de Dades bàsiques de mobilitat, abril 2007. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. • Balanç II Programa marc minoració soroll 2005 – 2007, Comissió Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient (juliol 2008). 63 L1 L2 L3 L4 L5 L1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat. [4] Fomentar el Carsharing. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: el servei Carsharing es va implantar a Barcelona l’any 2005 i en l’actualitat conta amb uns 6.000 usuaris. Aquest servei de lloguer de cotxes a curt termini fomentar l’ús racional del vehicle, afavoreix la disminució del trànsit rodat a la ciutat i, conseqüentment, el soroll produït pel mateix. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: conjunt de la Prevenció, Seguretat i Mobilitat. ciutadania i especialment als usuaris del transport privat. Objectiu: Potenciar l’ús racional del vehicle privat per tal de disminuir el trànsit rodat i, conseqüentment, disminuir la contaminació acústica mitjançant el Carsharing. Contingut: El servei Carsharing és un servei de lloguer de cotxes a curt termini en que l’usuari paga per hores d’ús i quilometres recorreguts, sense haver de pagar assegurança, pàrking, etc. A més a més, l’ús del Carsharing: • Dissuadeix als seus usuaris de comprar un vehicle privat propi ja que disposen d’un vehicle només quan el necessiten. • Fomenta l’ús racional del cotxe doncs els usuaris d’aquest servei han de reservar el vehicle abans d’utilitzar-lo i paguen segons el consum real. • La selecció de la flota de vehicles es fa amb criteris de baix consum. • Fomenta l’ús del transport públic ja que promou la utilització racional dels mitjans de transport en funció del desplaçament que cal fer en cada moment. Indicadors: • Nombre d’abonats i usuaris del servei i de vehicles del Carsharing • Nombre de desplaçaments realitzats en un any • Nombre d’estacionaments Carsharing • Nombre de vehicles elèctrics o híbrids incorporats en un any • Nombre de campanyes d’informació del servei Carsharing Àmbit d’actuació: Tota la ciutat. 64 E.A. E.T. R.A. Carsharing L1.1-04 Carsharing Línia 1.1. Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat Acció 4. Fomentar el Carsharing. 65 Carsharing L1.1-04 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................... 67 2. Anàlisi inicial ........................................................................................................ 67 2.1. Agents implicats ............................................................................................... 68 2.2. Funcionament actual de Carsharing ................................................................. 68 2.3. Estat actual del servei Carsharing .................................................................... 68 2.4 Altres beneficis al ciutadà............................................................................. 70 3. Línies de futur en el servei Carsharing ................................................................ 70 4. Conclusions .......................................................................................................... 71 5. Documentació de referència ................................................................................. 73 66 Carsharing L1.1-04 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Potenciar l’ús racional dels mitjans de transport per a cada tipus de desplaçament. 2. Disminuir la densitat de vehicles privats dels nuclis urbans. 3. Disminuir les emissions acústiques dels vehicles privats. 4. Disminuir els kilòmetres recorreguts per part dels vehicles privats. 5. Fomentar l’ús del transport públic per part dels usuaris de Carsharing. 6. Potenciar l’estalvi energètic i de carburants usant tecnologies de combustió més ecològiques. 7. Estalvi individual i social en els costos de la mobilitat. Una mobilitat més sostenible. 8. Potenciar una combinació òptima en l’ús dels mitjans de transport, tan públic com privat. 9. Millorar el servei actual de Carsharing, per tal de potenciar els objectius ja esmentats. 2. Anàlisi inicial Carsharing és una modalitat de mobilitat que consisteix en una empresa que gestiona una flota de vehicles, posant-los a la disposició dels seus abonats, amb una operativa àgil, flexible i adaptable. Aquest fet permet una alternativa a la propietat d’un vehicle per a un ús privat amb unes tarifes basades en les hores d’ús i en els Kilòmetres recorreguts. L' anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del sistema Carsharing. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar funcionament actual del servei Carsharing. • Analitzar evolució del Carsharing en els primers anys d’implantació. • Altres beneficis al ciutadà. 67 Carsharing L1.1-04 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Empreses de Carsharing. Agent a qui s’adreça l’acció Conjunt de la ciutadania i especialment als usuaris del transport privat. 2.2.Funcionament actual de Carsharing Segons la tipologia de client, l’operador de Carsharing ofereix dues modalitats de tarifes que s’ajusten a les necessitats dels usuaris, ja siguin particulars o empreses. A continuació es defineixen les dues fases principals de funcionament del Carsharing actualment: Reserva de vehicle L’usuari reserva el vehicle per Internet o telèfon escollint el punt de recollida, el model del vehicle, en funció de les seves necessitats, i el temps d’ús del vehicle. La reserva es pot realitzar tan sols uns minuts abans, segons la disponibilitat dels vehicles. Accés immediat les 24 h – 7 dies la setmana. Cerca de vehicle L’usuari recull el vehicle i obre les portes amb una tarja magnètica. Les claus estan dins del vehicle de manera que l’usuari disposa automàticament del vehicle. 2.3.Estat actual del servei Carsharing Des de la implantació del servei del Carsharing el 2005 hi ha registrats més de 3.500 clients i més de 6.000 usuaris. 68 Carsharing L1.1-04 A continuació es presenta l’evolució de les dades que fan referència al Carsharing: Evolució nombre d’usuaris: Evolució número usuaris 3000 2500 2000 1500 1000 500 0 2005 2006 2007 2008 Evolució nombre d’aparcaments: Evolució número aparcaments 40 35 30 25 20 15 10 5 0 2005 2006 2007 2008 Els aparcaments de més demanda són: Passeig de Gràcia – Diagonal; Mercat de St. Antoni; Sants – Estació; Passeig de Gràcia – Diputació; Plaça Lesseps. Els cotxes amb més demanda són: Utility (Renault Clio, Seta Ibiza). Compact (Seat Leon i Renault Megane). 69 Carsharing L1.1-04 La distribució dels socis segons tipus de contracte és: 44% Active (ús freqüent). 38% Start (ús menys freqüent). 18% Professionals, institucions i empreses. A partir de l’estudi dels clients potencials i de l’ús actual del servei de Carsharing es dota adaptativament d’una tipologia concreta la flota de vehicles per tal de millorar el servei. 2.4 Altres beneficis al ciutadà Els usuaris de Carsharing disposen de descomptes especials en transports públics, doncs, s’intenta potenciar l’ús del vehicle de manera lògica i racional convidant-lo amb l’ús dels transports públics. 3. Línies de futur en el servei Carsharing Actualment, a Catalunya hi ha 4 nuclis urbans amb punts de recollida de vehicles Carsharing: Barcelona, Sant Cugat, Sabadell i Granollers. La consolidació del servei Carsharing a Barcelona i l’expansió a altres províncies i Comunitats Autònomes propiciaria a millorar la mobilitat i fer-la més sostenible. Desenvolupar accions de sensibilització i educació al ciutadà per part de l’administració pública disminuiria la possessió de vehicles privats i en conseqüència la densitat dels mateixos en els nuclis urbans i la reducció de contaminació. Es proposa augmentar el nombre d’estacionaments Carsharing, el nombre de vehicles en la flota actual i continuar oferint avantatges als usuraris del Carsharing. Tanmateix, dita ampliació de la flota podria ser amb vehicles híbrids o elèctrics i és per això que es proposa un nou indicador que comptabilitzi el nombre d’aquests vehicles incorporats cada any. Atesa la novetat del servei i la manca de coneixement per a usuaris particulars, caldrà doncs potenciar el seu ús a traves de campanyes d’informació dels avantatges del servei i de sensibilització dels avantatges mediambientals que suposa. 70 Carsharing L1.1-04 3.1.Etapes: • Ampliar la dotació de vehicles i estacions segons la demanda ho requereixi. • Càlcul dels indicadors proposats. • Estudi de demanda del servei segons zones i horaris. • Reposició dels vehicles segons el resultat obtingut. • Campanyes d’informació i sensibilització de l’ús del servei. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució del Carsharing Es proposen els indicadors “Nombre d’abonats al servei Carsharing”, “Nombre de vehicles que disposa la flota”, “Nombre de desplaçaments realitzats en un any”, “Nombre d’estacionaments Carsharing” i “Nombre de vehicles elèctrics o híbrids incorporats en un any”. En relació a la informació del servei, es proposa avaluar-ho a través de l’indicador “Nombre de campanyes d’informació del servei Carsharing”. 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors per a realitzar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre d’abonats al servei Carsharing (NCS). Nombre de vehicles que disposa la flota (NTC). Nombre de desplaçaments realitzats en un any (NLL). Nombre d’estacionaments Carsharing (NE). Nombre de vehicles elèctrics o híbrids incorporats en un any (NVEHC). Nombre de campanyes d’informació del servei Carsharing (NCampanyes). 71 Carsharing L1.1-04 4.1. Nombre d’abonats al servei Carsharing (NCS) Nom: NCS Mitjans necessaris: - Valor: 3.500 Caducitat: anual. 4.2. Nombre de vehicles que disposa la flota (NTC) Nom: NTC Mitjans necessaris: Valor: 124 (106 cotxes a BCN) Caducitat: anual. 4.3. Nombre de desplaçaments realitzats en un any (NLL) Nom: NLL Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 4.4. Nombre d’estacionaments Carsharing (NE) Nom: NE Mitjans necessaris: - Valor: 29 (a Barcelona) Caducitat: anual. 72 Carsharing L1.1-04 4.5. Nombre de vehicles elèctrics o híbrids incorporats en un any (NVEHC) Nom: NVEHC Mitjans necessaris: - Valor: 0 Caducitat: anual. 4.6. Nombre de campanyes d’informació del servei Carsharing (NCampanyes) Nom: NCampanyes Mitjans necessaris: - Valor: 0 Caducitat: anual. 5. Documentació de referència - Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. - Documentació facilitada pel Departament Reducció i Control de la Contaminació Acústica. - Dades del servei facilitades per l’operador del Carsharing. www.avancar.es 73 L1 L2 L3 L4 L5 L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [5] Incrementar les zones per a vianants. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: la superfície destinada al vianant al total de la ciutat és de 14,54 km2 (incloent parcs i jardins) mentre que la dedicada al vehicle privat és d’9,52 km2. Agent que promou l’Acció: Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i els Agent a qui s’adreça l’Acció: conjunt de la districtes. ciutadania. Objectiu: Fomentar els desplaçaments a peu i evitar així l’ús del transport privat en els desplaçaments curts per tal de disminuir el trànsit rodat i, conseqüentment, el soroll que d’ell se’n deriva. Contingut: Mitjançant el increment de les zones per a vianants es pretén persuadir als ciutadans d’utilitzar el vehicle privat en els desplaçaments curts. Cal identificar i adequar els trams de carrers que poden ser transformats en zones per a vianants i restringir el pas de vehicles rodats en els mateixos. Amb aquesta acció es pretén realitzar un estudi on s’identifiquin i es prioritzin les accions per augmentar les zones de vianants. Indicadors: • Nombre de desplaçaments a peu • Nombre de noves zones de vianants • Nombre de millores fetes en zones de vianants existents • Nombre de campanyes de sensibilització per a potenciar els desplaçaments curts a peu Accions del Pla de mobilitat urbana relacionades: 1.2.2, 1.2.6 Àmbit d’actuació: Zones concretes de la ciutat. 74 E.A. E.T. R.A. Zones per a vianants L1.2-05 Zones per a vianants Línia 1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll Acció 05. Incrementar les zones per a vianants. Acció 05. Incrementar les zones per a vianants. 75 Zones per a vianants L1.2-05 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................... 77 2. Anàlisi inicial ........................................................................................................ 77 2.1. Agents implicats ............................................................................................... 77 2.2. Estat actual de les zones per a vianants. ........................................................... 77 3. Línies de futur dels aparcaments de dissuasió ...................................................... 78 4. Conclusions .......................................................................................................... 79 5. Documentació de referència ................................................................................. 80 76 Zones per a vianants L1.2-05 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és el d’incrementar les zones per a vianants i fomentar així els desplaçaments a peu per tal d’evitar l’ús del transport privat en els trajectes curts. D’aquesta forma, en disminuir el trànsit rodat, es disminueix conseqüentment la contaminació acústica per la zona determinada. Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del seguiment i l’anàlisi que es realitza en les Zones per a vianants per tal de definir els indicadors adequats a aplicar. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i els districtes. Agent a qui va dirigida l’acció Conjunt de la ciutadania. 2.2.Estat actual de les zones per a vianants. Segons dades del 2008, la superfície destinada al vianant al total de la ciutat és de 14,54 km2 (incloent parcs i jardins) mentre que la dedicada al vehicle privat és d’9,52 km2. En els darrers anys sí s’ha produït però un increment notable atès que des del 2004 fins el 2007 s’ha incrementat en un 12,8 % la superfície destinada a vianants. D’altra banda, també al 2008 es van comptabilitzar més de dos milions d’etapes de desplaçaments a peu, suposant això un lleuger descens respecte anys anteriors. Així mateix, és important també la comunicació en aquest sentit, i és per això que s’han fet campanyes per potenciar els desplaçaments a peu així com celebració de congressos tractant aquesta temàtica. 77 Zones per a vianants L1.2-05 3. Línies de futur de les zones per a vianants Per tal d’aconseguir incrementar el nombre de desplaçaments a peu no només s’han d’incrementar els espais reservats a aquest ús, sinó que també la millora dels actuals. En aquest sentit, es proposen accions com la millora de les voreres (ampliació, eliminació d’obstacles (obres, terrasses,…), etc.), mesures per garantir l’accessibilitat, reducció de l’accidentalitat i l’augment de la senyalització destinada exclusivament a vianants. L’anàlisi s’efectua tenint en compte l’orografia del terreny, discriminant aquells sectors on la pendent és superior al 8 %. Així mateix, s’està elaborant un inventari de les diferents àrees per a vianants existents a cada districte, com a mecanisme de control. També es considera adequat interconnectar les diferents zones per a vianants existents entre sí, per tal de millorar aquests desplaçaments. 3.1.Etapes: • Comptabilitzar les noves zones per a vianants i les existents o efectuar interconnexions. • Avaluar les zones on és factible ampliar les zones per a vianants correlacionant- les amb el Mapa de Superació Acústica. El mateix es farà per les millores que es proposin per les ja existents. • Quantificar l’abans i després d’aquestes noves zones en termes de contaminació acústica. Efectuar campanyes de mesures i avaluació, que permetin establir patrons de millora en situacions similars. • Elaborar campanyes de comunicació que informin i conscienciïn sobre l’ús i els beneficis acústics que esdevenen, i millorar la senyalèctica dels itineraris. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució de les zones per a vianants Es proposen com a indicadors inicials: “Nombre de desplaçaments a peu”, “Nombre de noves zones de vianants”, “Nombre de millores fetes en zones de vianants existents. D’altra banda, i des del punt de vista de comunicació, es proposen el següent indicadors: “Nombre de campanyes de sensibilització per a potenciar els desplaçaments curts a peu”. 78 Zones per a vianants L1.2-05 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors i estudis per a iniciar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre de desplaçaments a peu (NDespl.Peu). Nombre de noves zones de vianants (NNoves-ZV). Nombre de millores fetes en zones de vianants existents (NMillores-ZV). Nombre de campanyes de sensibilització per a potenciar els desplaçaments curts a peu (NCampanyes). 5.1. Nombre de desplaçaments a peu (NDespl.Peu). Nom: NDespl.Peu Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 5.2. Nombre de noves zones de vianants (NNoves-ZV). Nom: NNoves-ZV Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 5.3. Nombre de millores fetes en zones de vianants existents (NMillores-ZV). Nom: NMillores-ZV Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 79 Zones per a vianants L1.2-05 5.4 Nombre de campanyes de sensibilització per a potenciar els desplaçaments curts a peu (NCampanyes). Nom: NCampanyes Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 5. Documentació de referència • Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. • Recull de Dades bàsiques de mobilitat, 2007 i 2008. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. 80 L1 L2 L3 L4 L5 L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [6] Incrementar el carril bici. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: l’any 2008 hi havia 140,2 km de carril bici a Barcelona en front dels 127,5 km que hi havia l’any 2005 dada que representa un increment del 10%. Incrementar el carril bici suposa donar la possibilitat als ciutadans de desplaçar-se amb aquest medi de transport més silenciós. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: usuaris de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. vehicle privat i conjunt de la ciutadania. Objectiu: Adequar la ciutat per tal de potenciar el transport respectuós amb el medi, més concretament l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport, per tal de disminuir el trànsit rodat i, conseqüentment, disminuir la contaminació acústica. Contingut: Mitjançant l’augment del recorregut del carril bici es vol fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Principalment s’instal·la un tipus de carril segregat, bidireccional, amb una peça separadora i amb zones habilitades per l’estacionament de les bicicletes. Indicadors: • Nombre de quilòmetres de carril bici anual • Nombre de quilòmetres de carril bici bidireccional i segregat instal·lat anual • Nombre de quilòmetres de carril bici instal·lat respecte els quilòmetres de carrer totals de la ciutat • Nombre de persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport habitual • Nombre d’aparcaments en superfície de bicicletes Accions del Pla relacionades: [3] Potenciar el servei Bicing i fomentar-ne l'ús. Accions del Pla de mobilitat urbana relacionades: 3.1.3 Àmbit d’actuació: Zones concretes de la ciutat. 81 E.A. E.T. R.A. Carril bici L1.2-06 Carril bici Línia 1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll Acció 06. Incrementar el carril bici. Acció 06. Incrementar el carril bici. 82 Carril bici L1.2-06 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................... 84 2. Anàlisi inicial ........................................................................................................ 84 3. Línies de futur del carril bici ................................................................................ 86 4. Conclusions .......................................................................................................... 87 5. Documentació de referència ................................................................................. 88 83 Carril bici L1.2-06 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és el d’incrementar el carril bici per tal de donar la possibilitat als ciutadans de desplaçar-se amb aquest medi de transport més silenciós, essent alhora, una infraestructura còmode i segura. D’aquesta forma, en disminuir el trànsit rodat, es disminueix conseqüentment la contaminació acústica per la zona determinada. Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del seguiment i l’anàlisi que es realitza en la xarxa de carril bici i la previsió, per tal de definir els indicadors adequats a aplicar. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Agent a qui va dirigida l’acció Conjunt de la ciutadania. 2.2.Estat actual del carril bici. Les diverses tipologies de carril bici es poden classificar en: • Carril bici en calçada o vorera • Carril bici segregat o no segregat: en funció de si existeix o no separació física que aïlli el carril bici de la resta de carrils (calçada o vorera). • Carril bici de sentit únic o de sentit doble. 84 Carril bici L1.2-06 Les darreres dades que es disposen de l’extensió de carril bici, són les que es mostren a continuació: Període Km de carril Variació respecte Aparcaments en bici l’any anterior superfície 2008 140,2 8,0 % 16.450 2007 129,8 0,7 % 14.696 2006 128,9 1,1 % 7.696 2005 127,5 2,5 % 4.552 2004 124,4 2,2 % -- Per tant, com es pot observar de l’evolució del carril bici els darrers anys, ha anat sostenint el creixement, amb un darrer creixement molt superior del 8 %. De la mateixa manera, la infraestructura s’ha adaptat a l’augment de l’ús de la bicicleta com a mode de transport, incrementant notablement els aparcaments en superfície, tal i com es mostra en la taula anterior. Tanmateix hi ha també d’altres places d’aparcaments soterranis (un miler aproximadament), amb un creixement més sostingut. Actualment existeix la comissió Cívica de la Bicicleta i el Vianant, que engloba més de 40 persones i entitats del sector de la bicicleta, de la qual en depèn el Grup d’Infraestructures que col·labora amb la creació de la xarxa per a bicicletes, alhora que dissenya els carrils bici per a cada tips de carrer. Dins l’actual Pacte per la Mobilitat, on es troben representats l’administració, les associacions i les entitats, es contemplen una sèrie d’accions en relació a l’augment del carril bici, com són: • Ampliar, racionalitzar i millorar la xarxa d’itineraris i de carrils bici amb espais protegits i senyalitzats, i definir els llocs adients d’estacionament. • Adherir-se al projecte de construcció d’una ronda costanera per a bicicletes. De forma anual es treballa per donar valor al pla d’aforaments d’intensitats de circulació de bicicletes, basat en la presa de mesures d’aproximadament 50 estacions de detecció automàtica que es complementen amb aforaments de tipus 85 Carril bici L1.2-06 manual. Aquests estudis es fan tant en carrers amb carril bici, com en aquells on no hi ha, per tal de poder planificar correctament noves infraestructures de carril bici allà on la demanda ho sol·licita. A partir d’aquestes Intensitats Mitjanes Diàries (IMD) de la mobilitat en bicicleta s’han construït les aranyes de trànsit de bicicletes a Barcelona. 3. Línies de futur del carril bici Com a primera actuació caldrà comparar les zones de saturació acústica amb els carrils bici existents i estudiar la possibilitat de incorporar nous carrils bici en aquestes zones o bé en d’altres properes que permetin disminuir el trànsit de l’àrea en qüestió tot contrastant amb l’aranya de trànsit de bicicletes de forma anual. L’any 2009 es disposa d’uns 156 quilòmetres de carril bici aproximadament. Caldrà però considerar la tipologia del carril bici existent i correlacionar-la amb les IMD, per tal de extreure’n conclusions i poder determinar quines són les tipologies més prioritàries a desenvolupar. En línies generals, la tendència és a instal·lar un tipus de carril segregat, bidireccional, amb una peça separadora i amb zones habilitades per l’estacionament de les bicicletes. 3.1.Etapes: • Incrementar el nombre de quilòmetres i aparcaments destinats exclusivament a les bicicletes. Avaluar aquest indicador de forma anual i establir objectius de compliment anuals. • Analitzar l’abans i després d’aquestes noves zones en termes de contaminació acústica. Efectuar campanyes de mesures i avaluació, que permetin establir patrons de millora en situacions similars. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució del carril bici Es proposen com a indicadors inicials: “Nombre de quilòmetres de carril bici anual”, “Nombre de quilòmetres de carril bici bidireccional i segregat instal·lat anual”, “Nombre de quilòmetres de carril bici instal·lat respecte els quilòmetres de carrer totals de la ciutat”, “Nombre de persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport habitual”, “Nombre d’aparcaments en superfície de bicicletes”. 86 Carril bici L1.2-06 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors i estudis per a iniciar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre de quilòmetres de carril bici anual (NKmBici). Nombre de quilòmetres de carril bici bidireccional i segregat instal·lat anual (NKmBiciÒptim). Nombre de quilòmetres de carril bici instal·lat respecte els quilòmetres de carrer totals de la ciutat (NKmBici/KmCarrers). Nombre de persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport habitual (NTransp.Bici). Nombre d’aparcaments en superfície de bicicletes (NParkBici). 6.1. Nombre Nombre de quilòmetres de carril bici anual (NKmBici). Nom: NKmBici Mitjans necessaris: - Valor: 140,2 Km (2008) Caducitat: anual. 6.2. Nombre de quilòmetres de carril bici bidireccional i segregat instal·lat anual (NKmBiciÒptim). Nom: NKmBiciÒptim Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 87 Carril bici L1.2-06 6.3. Nombre de quilòmetres de carril bici instal·lat respecte els quilòmetres de carrer totals de la ciutat (NKmBici/KmCarrers). Nom: NKmBici/KmCarrers Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 6.4. Nombre de persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport habitual (NTransp.Bici). Nom: NTransp.Bici Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 6.5. Nombre d’aparcaments en superfície de bicicletes (NParkBici). Nom: NParkBici Mitjans necessaris: - Valor: 16.450 (2008) Caducitat: anual. 5. Documentació de referència • Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. • Dades bàsiques de mobilitat 2008, maig 2009. Informació de la web del Pacte per a la Mobilitat. 88 L1 L2 L3 L4 L5 L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [7] Aplicar i efectuar el manteniment del paviment sonoreductor. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: el paviment sonoreductor redueix entre 2 i 4 dBA el soroll causat per la rodadura. L’any 2007 es van instal·lar 217.380 m2 de paviment sonoreductor a Barcelona i en l’actualitat ja es posa aquest tipus de paviment en la pràctica totalitat de la xarxa bàsica de la ciutat. Agent que promou l’Acció: els Agent a qui s’adreça l’Acció: trànsit rodat. districtes i l’Àrea de Medi Ambient. Objectiu: Efectuar l’aplicació i el manteniment del paviment sonoreductor en determinats carrers de la ciutat de Barcelona, en funció del nivell acústic que presentin. Contingut: • Aplicació de paviment sonoreductor en carrers de la xarxa bàsica i en carrers amb soroll ambiental elevat. • Col·locació de paviment sonoreductor en qualsevol actuació de manteniment i millora als carrers. Indicadors: • Nombre de m2 asfaltats de nou a l'any amb paviment sonoreductor • Nombre de m2 asfaltats de manteniment a l'any amb paviment sonoreductor • Nombre de carrers en els quals s'ha instal·lat paviment sonoreductor respecte el total de carrers de la xarxa viària bàsica Accions del Pla relacionades: [50] Realitzar el seguiment dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor. Àmbit d’actuació: Xarxa viària bàsica i carrers amb soroll ambiental elevat 89 E.A. E.T. R.A. Aplicar paviment sonoreductor L1.2-07 Aplicar paviment sonoreductor Línia 1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll Acció 07. Aplicar i efectuar el manteniment del paviment sonoreductor 90 Aplicar paviment sonoreductor L1.2-07 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................... 92 2. Anàlisi inicial ........................................................................................................ 92 3. Línies de futur de l'aplicació de paviment sonoreductor ...................................... 93 4. Conclusions .......................................................................................................... 94 5. Documentació de referència ................................................................................. 95 91 Aplicar paviment sonoreductor L1.2-07 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és la pavimentació i el manteniment de l’asfalt sonoreductor de les vies de la ciutat, per tal de reduir els nivells de soroll produïts pel trànsit rodat. La priorització dels carrers on actuar es realitzarà, principalment, segons si pertanyen a la xarxa viària bàsica, considerant alhora aquelles vies on s'hi han de realitzar actuacions de manteniment i on hi ha un nivell acústic elevat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la implantació de paviment sonoreductor, i en base a les actuacions realitzades anteriorment definir les accions a emprendre. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Medi Ambient i districtes Agent a qui va dirigida l’acció Trànsit rodat (vehicles públics i privats). 2.2.Estat actual de les zones amb paviment sonoreductor En total l'any 2007 es van instal·lar 217.380 m2 de paviment sonoreductor i en l’actualitat ja es pot dir que la pràctica totalitat de la xarxa viària bàsica de la ciutat ja s’ha asfaltat amb aquest tipus de paviment. Aquest fet és remarcable en quant és a la xarxa bàsica on hi ha més circulació i on aquesta es produeix a la màxima velocitat. Condicions òptimes aquestes per a que l’efectivitat del sonoreductor sigui major (funciona millor a velocitats altes) i per a que actuant sobre un nombre no massa alt de carrers s’aconsegueixi la màxima reducció dels nivells acústics (la xarxa bàsica constitueix el 20% de les vies de Barcelona i, en canvi, soporta el 80% del trànsit). Un cop coberta la xarxa bàsica és imprescindible potenciar les actuacions per al manteniment de la seva eficiència. Els principals efectes observats en les actuacions realitzades amb paviments sonoreductors són la reducció del nivell global d'emissió (entre 2 i 4 dB(A) a curt termini i al voltant dels 2 dB(A) després de 2 anys) i l'alteració espectral del 92 Aplicar paviment sonoreductor L1.2-07 soroll emès, reduint majoritàriament els nivells al voltant dels 630 Hz i amb reduccions més moderades a freqüències altes (3150 Hz). Al següent gràfic es mostra l'evolució de l'esmorteïment per bandes al llarg dels 2 primers anys de vida del paviment instal·lat. Les dades es van obtenir amb mesuraments realitzats al carrer Aragó. 3. Línies de futur de l'aplicació de paviment sonoreductor Un dels factors més importants en la pavimentació de carrers amb asfalt sonoreductor és la periodicitat de renovació dels mateixos. L'aplicació d'asfalt sonoreductor en una via concreta haurà de realitzar-se tenint en compte els següents paràmetres: nivell de soroll de la via i temps transcorregut des de l'última actuació. De la mateixa manera, es realitzaran els estudis de paviments reflectits a l'acció [50] (Realitzar estudis de seguiment dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor). 3.1.Etapes: • Definir el calendari d'aplicació del paviment sonoreductor segons les prioritats: manteniment dels carrers pertanyents a la xarxa bàsica i temps des de la darrera aplicació. • Avaluar l'evolució anual del nombre de m2 aplicats anualment. 93 Aplicar paviment sonoreductor L1.2-07 3.2.Proposta per avaluar l’evolució de l’aplicació i el manteniment del paviment sonoreductor Es proposen tres indicadors: Nombre de m2 asfaltats a l'any amb paviment sonoreductor i Nombre de carrers en els quals s'ha instal·lat paviment sonoreductor 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors per a iniciar i avaluar l’acció descrita en aquest document: Nombre de m2 asfaltats de nou a l'any amb paviment sonoreductor (Nm2 sonored). Nombre de m2 asfaltats de manteniment a l'any amb paviment sonoreductor (Nm2 sonored mant.). Nombre de carrers en els quals s'ha instal·lat paviment sonoreductor respecte el total de carrers de la xarxa viària bàsica (Ncarrers sonored). 7.1. Nombre de m2 asfaltats de nou a l'any amb paviment sonoreductor (Nm2 sonored). Nom: Nm2 sonored Mitjans necessaris: Valor: 95.720 m2 (2008) Caducitat: anual. 7.2. Nombre de m2 asfaltats de manteniment a l'any amb paviment sonoreductor (Nm2 sonored mant.) Nom: (Nm2 sonored mant.) Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 94 Aplicar paviment sonoreductor L1.2-07 7.3. Nombre de carrers en els quals s'ha instal·lat paviment sonoreductor respecte el total de carrers de la xarxa viària bàsica (Ncarrers sonored). Nom: Ncarrers sonored Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Anàlisi de la dinàmica dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor. Abril 2005. Paviment sonoreductor. Fitxes de sostenibilitat. 2001. 95 L1 L2 L3 L4 L5 L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [8] Consolidar la xarxa de zones 30. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: El 2008 hi havia 53.4 km de zones 30 a la ciutat, el que representa un increment de 8.1 km respecte l’implantat el 2007. En aquestes zones la velocitat màxima permesa és de 30 km/h, per tant, es redueix considerablement la velocitat dels vehicles i, conseqüentment, el soroll produït pels mateixos. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: carrers d’ús Prevenció, Seguretat i Mobilitat i els residencial o d’alta sensibilitat acústica amb districtes. una densitat de trànsit elevada. Objectiu: Reduir la velocitat dels vehicles i, conseqüentment, el soroll generat per les acceleracions produïdes pels mateixos. Contingut: Mitjançant la creació de “Zones 30”, és a dir, zones on la velocitat màxima permesa és de 30 km/h, es pretén disminuir la velocitat dels vehicles i, conseqüentment, el soroll produït pels mateixos. Les àrees de la ciutat a definir com a “Zones 30” s’han de senyalitzar correctament per tal de que siguin fàcilment reconegudes per part dels conductors. Indicadors: • Nombre de quilòmetres de Zones 30 creats • Reducció del nivell de soroll produït per zona 30 Accions del Pla de mobilitat urbana relacionades: 1.2.1 Àmbit d’actuació: Zones concretes de la ciutat. 96 E.A. E.T. R.A. Consolidar la xarxa d'àrees 30 L1.2-08 Consolidar la xarxa de zones 30 Línia 1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll Acció 08. Consolidar la xarxa de zones 30 Acció 09. Consolidar la xarxa de zones 30 97 Consolidar la xarxa d'àrees 30 L1.2-08 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................... 99 2. Anàlisi inicial ........................................................................................................ 99 3. Línies de futur de l'aplicació de paviment sonoreductor ...................................... 99 4. Conclusions ........................................................................................................ 101 5. Documentació de referència ............................................................................... 102 98 Consolidar la xarxa d'àrees 30 L1.2-08 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és definir els protocols d'actuació per tal d'avaluar, des del punt de vista de la contaminació acústica, la bondat de les zones 30. Degut a que el nombre de Km de zones 30 creix anualment, es considera necessari correlar la variació de la velocitat de circulació amb la possible variació del nivell sonor. Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'evolució de la implantació de zones 30 a la ciutat de Barcelona, així com les previsions existents. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i els districtes. Agent a qui va dirigida l’acció Carrers d'alta sensibilitat acústica o ubicats en zones on es pretén disminuir la velocitat dels vehicles. 2.2.Estat actual de les zones 30 El 2008 hi havia 53.4 km de zones 30 a la ciutat, el que representa un increment de 8.1 km respecte l’implantat el 2007, restant alhora una tercera fase (de 85 Km de carrer) encara en projecte. Actualment no existeixen estudis que correlacionin la implantació de zones 30 amb la reducció dels nivells sonors atribuïbles al trànsit rodat encara que es sap que existeix una clara percepció de reducció del soroll per part de la població. 3. Línies de futur de la consolidació de la xarxa de zones 30 Donada la manca de dades acústiques relacionades amb les zones 30, les línies de futur proposades es troben orientades a obtenir els diferents paràmetres acústics que permetin els efectes de la reducció de la velocitat sobre el soroll. Aquestes dades 99 Consolidar la xarxa d'àrees 30 L1.2-08 caldrà superposar-les a les previsions d'implantació de zones 30 definides sobre criteris de mobilitat. Per aquest motiu es proposa dur a terme estudis, fonamentats en campanyes de mesuraments acústics, que determinin el nivell de soroll (Ld) en una mateixa via abans i després de la implantació de la zona 30. D'aquesta manera es podrà quantificar la reducció de soroll i preveure per a altres zones de la ciutat de característiques urbanístiques similars. Per tal que els primers estudis siguin representatius, es recomana realitzar-los en àrees tipus, és a dir, aquelles en que les tipologies de carrer (pendent, sentits de circulació, etc) siguin assimilables a d'altres amb reducció de la velocitat prevista. Degut a que la reducció de la velocitat no implica una reducció directa del nombre de vehicles que circulen per una via, la incorporació d'un carrer a la xarxa de zones 30 pot implicar variacions del soroll no en el seu nivell global sinó en d'altres paràmetres. Aquests són els paràmetres d'interès a identificar: Espectre del soroll: la major contribució del soroll de motor enfront el soroll de rodadura (present de manera significativa només a velocitats majors), així com la total desaparició del soroll aerodinàmic, provocarà que el soroll generat pels vehicles pateixi variacions en la seva distribució espectral. Clima de soroll: la reducció de la velocitat de circulació provocarà que el pas de vehicles sigui més llarg, i que per tant els diferents nivells estadístics de percepció puguin veure alterada la seva distribució. Com a paràmetre estadístic més representatiu es proposa l'estudi del clima de soroll (Diferència entre el percentil L10, que ens aporta el nivell superat pel 10 % de les mostres i el percentil L90, que ens dóna informació del nivell superat pel 90 % de les mostres), tot i que l'estudi d'altres percentils poden proporcionar dades de la variació temporal del comportament acústic. Les dades de reducció del nivell sonor obtingudes mitjançant els mesuraments in situ podran ser també contrastades amb les obtingudes mitjançant simulacions, que principalment, serviran per preveure la reducció sonora en les zones 30 projectades. 100 Consolidar la xarxa d'àrees 30 L1.2-08 3.1.Etapes: • Definir tipologies de zones on està prevista l'aplicació de zones 30 • Realitzar l'avaluació de la millora acústica produïda per la introducció de zones 30. • Identificació de les variacions en el comportament acústic d'un vial segons la velocitat de circulació. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució de la implantació de les zones 30 En aquesta mateixa direcció, es proposen dos indicadors: Nombre de quilòmetres de Zones 30 creats i Reducció del nivell de soroll produït per zona 30. 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors per avaluar l’acció descrita en aquest document: Nombre de quilòmetres de Zones 30 creats (Nkm Z30). Reducció del nivell de soroll produït per zona 30 (RLd Z30). El nivell s'obtindrà a partir de la diferència mesurada o calculada per a un mateix vial abans i després de la instauració d'una zona 30. 8.1. Nombre de quilòmetres de Zona 30 creats (Nkm Z30) Nom: Nkm Z30 Mitjans necessaris: - Valor: 53.4 km Caducitat: anual. 101 Consolidar la xarxa d'àrees 30 L1.2-08 8.2. Reducció del nivell de soroll produït per zona 30 (RLd Z30). Nom: Nm2 sonored Mitjans necessaris: - Valor: Ld abans zona 30 - Ld després zona 30 Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat • Pla de mobilitat urbana.2008. • Informe de la 2a fase d’implantacó de les zones 30. Gener 2009. 102 L1 L2 L3 L4 L5 L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [9] Instal·lar pantalles aïllants del soroll. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: les pantalles aïllants de soroll actuen com a element que impedeix o mitiga la transmissió del soroll a les zones habitades properes a grans infraestructures. Actualment existeixen pantalles aïllants del soroll en alguns eixos viaris d’accés a la ciutat com a la Gran Via de les Corts Catalanes o la Ronda de Dalt. Agent que promou l’Acció: els Agent a qui s’adreça l’Acció: persones que districtes i Barcelona d’Infraestructures viuen a prop d’una gran infraestructura de Municipals S.A. (BIMSA) transport. Objectiu: Disminuir el nivell d’immissió sonor provocat principalment per grans infrastructures, i serveis de transport en determinats punts de la ciutat de Barcelona. Contingut: Les accions a dur a terme són: • Instal·lació de pantalles aïllants del soroll en eixos viaris. En l’elecció de les pantalles s’estudiarà la possibilitat d’instal·lar pantalles aïllants de soroll capaces de generar energia mitjançant plaques solars fotovoltaiques. Indicadors: Nombre de punts on s’ha col·locat una pantalla Per cada pantalla instal·lada: • Variació del nivell de soroll abans i després d’instal·lar una pantalla reductora de soroll • Relació entre disminució acústica i cost per metre quadrat Accions del Pla relacionades: [16] Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones de superació prioritàries Àmbit d’actuació: Zones de la ciutat amb superació per proximitat a grans infraestructures 103 E.A. E.T. R.A. Apantallament acústic L1.2-9 Apantallament acústic Línia 1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll Acció 19. Instal·lar pantalles aïllants del soroll. Acció 10. Instal·lar pantalles aïllants del soroll. 104 Apantallament acústic L1.2-9 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 107 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 107 3. Línies de futur de les pantalles aïllants de soroll ................................................ 106 4. Conclusions ........................................................................................................ 108 5. Documentació de referència ............................................................................... 109 105 Apantallament acústic L1.2-9 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és el de disminuir el nivell d’immissió sonor provocat principalment per grans infraestructures, i serveis de transport en determinats punts de la ciutat de Barcelona amb instal·lacions de pantalles aïllants del soroll. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de les pantalles aïllants de soroll implantades a la ciutat de Barcelona. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Districtes i Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. (BIMSA). Agent a qui va dirigida l’acció Persones que es veuen afectades per una gran infraestructura de transport. 2.2.Estat actual de les pantalles aïllants de soroll. Les grans infraestructures de transport generen habitualment un impacte elevat sobre les edificacions tant de caire residencial com d’altres usos que inclús poden ser més sensibles. Per tant, caldrà obtenir solucions per aquests eixos viaris per tal que impactin amb menor mesura i poder complir així amb els límits establerts per la legislació actual. Actualment, a la ciutat de Barcelona i pels grans eixos viaris s’han fet actuacions ja sigui amb tancaments totals o parcials (soterraments) o amb pantalles acústiques de diverses tipologies. Atès el cost econòmic que suposa aquests projectes, de forma generalitzada ja es fan estudis previs, que analitzen les alternatives existents, amb les millores previsibles a aconseguir en cas d’implantació. Moltes vegades aquests estudis van recolzats per una simulació acústica que quantifica els beneficis abans i després de la implantació de la simulació, amb càlculs teòrics. També és cert, que aquests càlculs teòrics solen ser optimistes en comparació amb les millores obtingudes. 106 Apantallament acústic L1.2-9 Exemples clars d’aquest tipus d’actuació a la ciutat de Barcelona, són: el semi- cobriment de la Gran Via, el soterrament d’algunes zones de les rondes d’accés a Barcelona o la instal·lació de barreres acústiques de la Ronda de Dalt. Les solucions són molt diverses i molt específiques en funció de la situació de l’eix viari respecte els diversos receptors (distribució i alçades de les diferents edificacions, etc.), en funció de la tipologia de trànsit, etc. Per tant, per a cada cas, s’haurà de fer un projecte d’estudi de viabilitat, amb una solució concreta i evidentment amb un cost determinat. 3. Línies de futur de les pantalles aïllants de soroll Es proposa fer el seguiment de les pantalles aïllants de soroll tant en les seves fases inicials d’estudi de viabilitat, com de la implantació i millores obtingudes, per tal de posteriorment poder relacionar amb un nou indicador les diferents tipologies existents i la relació de millora (disminució de soroll) obtinguda després de la seva implantació. En aquest sentit també, s’estudiarà la possibilitat d’instal·lar pantalles aïllants de soroll capaces de generar energia mitjançant plaques solars fotovoltaiques. En quant a l’execució de noves actuacions d’apantallament acústic cal dir que aquest tipus d’iniciatives es proposen en diversos dels plans específics en zones de superació per trànsit que ja s’han redactat. Ens referim a: Zona propera a les Rondes: Ronda Litoral: C/Salvador Espriu i Ronda de Dalt: Via Augusta-Boca sud dels Túnels de Vallvidrera d’una banda i C/Arquitectura conjuntament amb altres punts del barri de Montbau. Sobre aquests punts marcats com a prioritaris ja s’ha començat a treballar i s’han diagnosticat i definit les possibles mesures a emprendre per tal de millorar la condició acústica actual a través dels plans específics (veure acció [16]). 3.1.Etapes: • Recollir dades referents a les tipologies de pantalles en projecte o implantades, la reducció obtinguda, el cost, etc. per tal de fer un inventari que permeti establir estàndards d’aplicació. • Estudiar l’abans i després de les zones on s’implantin pantalles acústiques, soterraments o cobriments. Efectuar campanyes de mesures i avaluació, que permetin establir patrons de millora en situacions similars i avaluar acústicament les millores introduïdes per aquesta tipologia de solucions. 107 Apantallament acústic L1.2-9 • Estudiar la possibilitat d’instal·lar pantalles aïllants de soroll capaces de generar energia mitjançant plaques solars fotovoltaiques. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució de la implantació d’apantallament acústic Es proposen com a indicadors inicials: “Nombre de punts on s’ha col·locat una pantalla” i per cada pantalla aïllant de soroll s’haurà de considerar obtenir els següents indicadors: “Variació del nivell de soroll abans i després d’instal·lar una pantalla reductora de soroll”, “Relació entre disminució acústica i cost per metre quadarat” Respecte els estudis que aportin noves conclusions es proposen els següents indicadors: “Nombre d’estudis acústics previs a la implantació de pantalles aïllants de soroll” i “Nombre d’estudis de reducció de contaminació acústica en implantar una pantalla aïllant de soroll respecte el total de pantalles instal·lades”. 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors per avaluar l’acció descrita en aquest document: Nombre de punts on s’ha col·locat una pantalla (NPantalles). Per cada pantalla instal·lada: • Variació del nivell de soroll abans i després d’instal·lar una pantalla reductora de soroll ( L10i Labans - Ldesprés). • Relació entre disminució acústica i cost per metre quadarat ( L 210i /€m ). 9.1. Nombre de punts on s’ha col·locat una pantalla (NPantalles) Nom: NKmCVP Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 108 Apantallament acústic L1.2-9 9.2. Variació del nivell de soroll abans i després d’instal·lar una pantalla reductora de soroll ( L10i Labans - Ldesprés) Nom: L10i Labans - Ldesprés Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 9.3. Relació entre disminució acústica i cost per metre quadarat ( L10i /€m2) Nom: L 210i /€m Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 109 L1 L2 L3 L4 L5 L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [10] Potenciar els camins escolars. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja Baixa X Motivació: molts dels desplaçaments en transport privat es produeixen en les hores d’entrada i sortida a les escoles ja que els pares i mares van a acompanyar o recollir els seus fills a les mateixes. Agent que promou l’Acció: els districtes i l’Àrea de Prevenció, Agent a qui s’adreça l’Acció: alumnes de Seguretat i Mobilitat. primària i secundària. Objectiu: Fomentar els desplaçaments a peu en els trajectes de casa a l’escola/institut i a la inversa i evitar així l’ús del transport privat en aquest tipus de desplaçaments. Contingut: Mitjançant la potenciació de camins prioritaris per escolars es pretén fomentar que els escolars puguin realitzar el trajecte de casa a l’escola i a la inversa a peu d’una manera segura, evitant així que els hagin de portar/recollir a la porta de l’escola en transport privat. Aquest tipus de carrils seran d’ús prioritari per escolars i els seus acompanyants; hauran d’estar correctament senyalitzats i el seu recorregut transcorre per zones segures i amb poc trànsit. Indicadors: • Nombre de Camins Escolars implantats • Nombre d’escoles que participen en un Camí Escolar respecte el total d’escoles • Nombre de Campanyes de sensibilització i divulgació de Camins Escolars • Nombre d’enquestes de seguiment de Camins Escolars amb qüestions relacionades amb la contaminació acústica Accions del Pla relacionades: [44] Potenciar el suport i l'assessorament en temes de soroll d'aquelles escoles que participen en l'Agenda 21 Escolar. Accions del Pla de mobilitat urbana relacionades: 1.2.5 Àmbit d’actuació: Zones concretes de la ciutat, entorn centres escolars. 110 E.A. E.T. R.A. Camins escolars L1.2-10 Camins escolars Línia 1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll Acció 10. Potenciar els camins escolars. Acció 11. Crear camins prioritaris per a escolars. 111 Camins escolars L1.2-10 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 113 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 113 3. Línies de futur dels Camins Escolars ................................................................. 117 4. Conclusions ........................................................................................................ 118 5. Documentació de referència ............................................................................... 120 112 Camins escolars L1.2-10 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és el de fomentar els trajectes dels escolars, de casa a les escoles i a la inversa, a peu i de forma autònoma i evitar així l’ús del transport privat en aquests desplaçaments. Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual dels camins prioritaris per a escolars, per tal de definir els indicadors adequats a aplicar. Val a dir, que molts dels desplaçaments en transport privat es produeixen en les hores d’entrada i sortida a les escoles, ja que els pares i mares van a acompanyar o recollir els seus fills a les mateixes. A més moltes d’aquestes parades, generen un empitjorament en la circulació d’aquestes zones, atesa la parada de vehicles en doble fila. Per aquest motiu, es proposen alternatives a aquest tipus de conducta, que millorin la circulació en aquestes zones on hi ha aglomeracions i que fomentin la mobilitat escolar segura i atractiva per a les famílies. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Districtes i Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). Agent a qui va dirigida l’acció Alumnes de primària i secundària, escoles, famílies. Val a dir però que hi ha d’altres agents implicats en aquesta tipologia de projectes, atès que és necessària la col·laboració d’altres associacions, veïns, establiments del barri, Guàrdia Urbana, agents socials, etc. 2.2.Estat actual dels camins prioritaris per a escolars. El Camí Escolar és una iniciativa que té per objecte promoure i facilitar que els nens i nenes (a partir dels 7 ò 8 anys) vagin a l’escola a peu i de manera 113 Camins escolars L1.2-10 autònoma (sense l’acompanyament d’adults) establint itineraris segurs per aquest ús (no exclusiu). Atès que és una acció que es proposa nova, no hi ha masses referències de camins prioritaris per a escolars existents i les seves millores directes en quant a la contaminació acústica, tot i que les primeres actuacions de Camins Escolars són des de l’any 98. Si existeixen però molts projectes iniciats en aquest sentit, per moltes de les escoles de Barcelona i per tant, caldrà analitzar quines són aquestes millores en relació a la contaminació acústica. A nivell europeu hi ha també d’altres referències com Itàlia, Països Nòrdics, Suïssa, Luxemburg, etc. Dins el Pacte per a la Mobilitat es troben una sèrie d’actuacions que s’han dut a terme en aquest sentit. Per exemple, en el 2007 es va continuar amb el procés participatiu amb les escoles per millorar la mobilitat i la seguretat viària dels alumnes als entorns dels centres escolars. En aquest projecte participen l’IEMB, els districtes, les escoles, les AMPA’s, famílies, agents socials i comercials dels barris, la GUB i el departament de Mobilitat. Caldrà doncs analitzar totes aquestes actuacions realitzades per tal de conèixer quines avaluacions es poden realitzar des del punt de vista de la contaminació acústica. Un exemple d’aquesta tipologia de projecte és el que s’està duent a terme a Poblenou, amb la participació de 15 centres educatius. Aquest projecte consistia inicialment en l’elecció dels itineraris que permetien el desplaçament segur dels alumnes a l’escola, triant-los entre els que utilitzaven la majoria, amb una sèrie de qüestionaris on es recollien els hàbits de mobilitat, camins freqüentats i principals punts de perill. A partir de l’anàlisi d’aquestes enquestes, es va crear una aranya de desplaçaments i es van realitzar una sèrie d’actuacions per tal de millorar els principals punts de conflicte (nous semàfors, actuacions a les voreres, establiment de zones 30, etc.). 114 Camins escolars L1.2-10 A continuació es mostren els centres escolars amb Projecte d’implantació de camins prioritaris per a escolars i la fase executada en el curs 2008 – 2009: FASE 1: FASE 2: FASE 3: Districte Centre Educatiu Diagnòstic Disseny del Implementació entorn escolar projecte del projecte IES Ernest Lluch X CEIP Auró X CEIP Diputació X L’Eixample CEIP Llorers X CEIP Ferran Sunyer X CEIP Joan Miró X CEIP Pràctiques II- Sants – Ramon Pané X Montjuïc CEIP Jaume I X Lycèe Français X Sarrià – Sant Sagrados Corazones X Gervasi CEIP Dolors Monserdà- Santa Pau X IES Vila de Gràcia X CEIP Patronat Domènech X CEIP Josep Mª Jujol X Gràcia CEIP Turó del Cargol X CEIP La Farigola de Vallcarca X CEIP Montseny X IES Bosch i Gimpera X Nou Barris CEIP Prosperitat X IES Icària X CEIP Vila Olímpica X Sant Martí CEIP Bogatell X CEIP Arenal de Llevant X CEIP La Llacuna X 115 Camins escolars L1.2-10 CEIP Mar Bella X CEIP Antoni Brusi X CEIP Voramar X CEIP Pere IV X CEIP Acàcies X Escola Especialitzada La Sagrera X Escola Grèvol X CEIP Fluvià X EBM La Mar Xica X EBM El Xalet de la X Paperera Per tal caldrà abans d’implementar el projecte realitzar campanyes de mesuraments acústics que determinin la bondat pel que fa a la reducció de la contaminació. D’altra banda en les fases anteriors, caldrà introduir conceptes de reducció acústica i prioritzar en funció del Mapa de Superació Acústica existent. Dels estudis de mobilitat que es fan actualment, hi ha estudis específics de Camins Escolars per a zones determinades, que caldrà avaluar en quant als beneficis de disminució de contaminació acústica i correlacionant-los amb el Mapa de Superació Acústica per tal de prioritzar-ne la seva implementació. Val a dir però que el fet que la creació de Camins Escolars es faci amb una implicació de les escoles i de les famílies, fa que la conscienciació sobre l’alumnat respecte conceptes com la contaminació acústica, la sostenibilitat, etc. siguin adquirits de ben petits i tot i que no és fàcilment quantificable, aquesta major conscienciació pot esdevenir en una millora futura. 116 Camins escolars L1.2-10 3. Línies de futur dels Camins Escolars Un cop dut a terme un projecte de creació de Camí Escolar, se’n pretén fer una avaluació a través de qüestionaris o enquestes, als diferents agents implicats. En aquestes, caldria també introduir qüestions relacionades amb la percepció de la variació de la contaminació acústica per tal d’avaluar-ne els resultats i referir-los a nous índex d’aquesta acció o d’altres. Caldrà també una correcta comunicació, no només pels usuaris d’aquests Camins Escolars, sinó per a tota la ciutadania, per que prengui consciència d’aquest tipus d’actuació i col·labori en aquests itineraris. 3.1.Etapes: • Recollir dades referents a la mobilitat actual del transport escolar actual. • Analitzar l’abans i després de les zones on s’implantin Camins Escolars en termes de contaminació acústica. Efectuar campanyes de mesures i avaluació (en hores d’entrada / sortida), que permetin establir patrons de millora en situacions similars i avaluar acústicament els Camins Escolars. • Promocionar campanyes d’informació i sensibilització de Camins Escolars, tant en centres docents com als barris. • Analitzar enquestes de percepció de millora del soroll en les zones on s’implantin Camins Escolars. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució de la implantació de camins escolars Es proposen com a indicadors: “Nombre de Camins Escolars implantats, “Nombre d’escoles que participen en un Camí Escolar respecte el total d’escoles”. En relació a les campanyes de comunicació, es defineixen els següents indicadors: “Nombre de Campanyes de sensibilització i divulgació de Camins Escolars”, “Nombre d’enquestes de seguiment de Camins Escolars amb qüestions relacionades amb la contaminació acústica”. 117 Camins escolars L1.2-10 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors de l’acció descrita en aquest document: Nombre de Camins Escolars implantats (NCE). Nombre d’escoles que participen en un Camí Escolar respecte el total d’escoles (NEsc.CE/Esc.). Nombre de Campanyes de sensibilització i divulgació de Camins Escolars (NCampanyesCEGeneral). Nombre d’enquestes de seguiment de Camins Escolars amb qüestions relacionades amb la contaminació acústica (NEnquestes). 118 Camins escolars L1.2-10 10.1. Nombre de Camins Escolars implantats (NCE). Nom: NCE Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 10.2. Nombre d’escoles que participen en un Camí Escolar respecte el total d’escoles (NEsc.CE/Esc.). Nom: NEsc.CE/Esc. Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 10.3. Nombre de Campanyes de sensibilització i divulgació de Camins Escolars (NCampanyesCEGeneral). Nom: NCampanyesCEGeneral Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 10.4. Nombre d’enquestes de seguiment de Camins Escolars amb qüestions relacionades amb la contaminació acústica (NEnquestes). Nom: NEnquestes Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 119 Camins escolars L1.2-10 5. Documentació de referència • Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. • Camí Escolar Poblenou. Institut d’Educació. • Camins escolars 2009. Estat actual. • El Camí Escolar. Pacte per la mobilitat. Institut d’Educació – Via Pública. 120 L1 L2 L3 L4 L5 L1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [11] Crear carrils de circulació per a vehicles privats preferents. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: actualment un 60% dels vehicles que circulen per Barcelona tenen un sòl ocupant. A més a més, l’ocupació mitjana dels vehicles privats és de 1,14 persones/vehicle en accessos i 1,2 persones/vehicle en ciutat. Objectiu: Potenciar l’augment de l’ocupació de vehicles per tal de disminuir el trànsit rodat i, conseqüentment, disminuir la contaminació acústica mitjançant l’ús compartit del vehicle privat. També és vol potenciar l’ús de vehicles de baixa emissió. Contingut: La creació de carrils VAO (Vehicles d’Alta Ocupació), és a dir, carrils on només poden circular vehicles privats amb més de dos ocupants, especialment en les vies d’accés a la ciutat, fomenta l’ocupació màxima dels vehicles privats tot disminuint el nombre de cotxes que circulen per la xarxa viària i el temps d’accés a la ciutat. Aquesta mesura es pot ampliar permeten també la circulació de vehicles elèctric, de baixa emissió i híbrids pels carrils VAO. Indicadors: • Nombre de quilòmetres de carrils per a vehicles preferents • Ocupació mitjana del vehicle privat • Nombre de connexions entre usuaris per compartir vehicle a través de web • Nombre de Campanyes de difusió de incentius per vehicles híbrids o elèctrics • Nombre d’estudis acústics de reducció de contaminació acústica en implantar un carril per a vehicles preferents Accions del Pla de mobilitat urbana relacionades: 4.3.1. Àmbit d’actuació: Tota la ciutat. En especial els accessos a la mateixa. 121 E.A. E.T. R.A. Carrils vehicles preferents L1.2-11 Carril vehicles preferents Línia 1.2. Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll Acció 11. Crear carrils de circulació per a vehicles privats preferents. Acció 12. Crear carrils de circulació per a vehicles privats preferents. 122 Carrils vehicles preferents L1.2-11 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 124 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 124 3. Línies de futur dels carrils per a vehicles preferents .......................................... 125 4. Conclusions ........................................................................................................ 126 5. Documentació de referència ............................................................................... 128 123 Carrils vehicles preferents L1.2-11 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és el de potenciar l’augment de l’ocupació dels vehicles per tal de disminuir el trànsit rodat i, conseqüentment, disminuir la contaminació acústica mitjançant l’ús compartit del vehicle privat. Amb aquesta acció també es vol potenciar l’ús dels vehicles de baixa emissió. Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual dels carrils per a vehicles privats preferents, com podrien ser els que tenen una ocupació de 3 o més ocupants o vehicles de baixa emissió acústica, híbrids o elèctrics. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Agent a qui va dirigida l’acció Vehicles privats que circulen per la ciutat amb 3 o més ocupants o vehicles de baixa emissió acústica. 2.2.Estat actual dels carrils per a vehicles privats preferents. Actualment el 60 % dels vehicles que circulen per Barcelona tenen un sol ocupant. A més a més, l’ocupació mitjana dels vehicles privats és de 1,18 persones per vehicle, de les dades extretes del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012. Es preveu que l’any 2012 i en base a criteris d’eficiència el nombre mig de persones per vehicle sigui de 1,20. El 70,6 % dels desplaçaments en cotxe es realitzen com a persona que condueix el vehicle i un 29,4 % com a acompanyant. Per això, caldrà doncs promoure l’increment de la ocupació amb avantatges per a aquests tipus de vehicles. La creació de carrils VAO (Vehicles d’Alta Ocupació), és a dir, carrils on només poden circular vehicles privats amb 3 o més ocupants, especialment en les vies d’accés a la ciutat, fomenta l’ocupació màxima dels vehicles privats tot disminuint el nombre de cotxes que circulen per la xarxa viària i el temps d’accés 124 Carrils vehicles preferents L1.2-11 a la ciutat. Aquesta mesura, en funció dels resultats, es pot adaptar a altres requisits mínims de circulació per aquest tipus de carril, com poden ser els vehicles elèctrics, de baixa emissió i híbrids. Un clar exemple és el de la construcció del carril bus – VAO de la C – 58 que es va iniciar al febrer del 2009 i que tindrà una durada aproximada de tres anys. És la primera infraestructura de Catalunya d’aquestes característiques. En aquest cas però, combinaran el transport privat preferent i el transport públic. Cal considerar però que les obres referents a aquest tipus d’infraestructura són, generalment, obres amb una durada important i amb alteracions de trànsit associades a les mateixes. Per aquest motiu, caldrà que en els estudis inicials es realitzin campanyes de mesuraments acústics, per tal que prèviament a l’execució de les obres es tinguin valors reals tant de contaminació acústica com d’intensitat mitjana de vehicles. Només d’aquesta forma es disposarà de dades adients per tal de fer la comparativa adequada un cop implantada la infraestructura i poder així associar la millora real de l’actuació. 3. Línies de futur dels carrils per a vehicles preferents Es proposa que en aquests tipus de creacions de carrils per a vehicles preferents, analitzar amb antelació el grau de contaminació acústica existent i poder comparar-lo així amb el posterior, per poder associar un índex real de millora per a l’acció concreta que s’està avaluant. Un cop extrets els primers resultats d’aquests estudis es podrà fer una tipologia d’actuacions i beneficis acústics, per tal de definir en cada cas noves actuacions. Per tal de augmentar la ocupació en els vehicles privats, cal promocionar la relació entre diferents usuaris per que es puguin posar en contacte i coordinar-se (és l’anomenat Carpooling). Per això es proposa crear un portal web de cotxe compartit per connectar diferents usuaris amb el mateix itinerari. En aquest mateix portal es promocionaran els carrils preferents per a vehicles privats. Així mateix també es difondran els incentius que es destinin a l’adquisició de vehicles eficients (híbrids i elèctrics) que puguin circular per aquests carrils preferents. 3.1.Etapes: • Recollir dades referents a la mobilitat actual de l’ocupació mitjana de vehicle privat i de vehicles de baixa emissió acústica. 125 Carrils vehicles preferents L1.2-11 • Analitzar l’abans i després de les zones on s’implantin carrils per a vehicles preferents en termes de contaminació acústica. Efectuar campanyes de mesures i avaluació, que permetin establir patrons de millora en situacions similars i avaluar acústicament les millores introduïdes per aquesta tipologia de carrils. • Promocionar campanyes d’informació i sensibilització de vehicles de baixa emissió acústica i els incentius per adquirir-los. • Creació de un portal web on es puguin posar en contacte usuaris que vulguin compartir trajecte en cotxe. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució de la implantació dels carrils per vehicles preferents Es proposen com a indicadors: “Nombre de quilòmetres de carrils per a vehicles preferents” i “Ocupació mitjana del vehicle privat”. En relació a les campanyes de comunicació, es defineixen els següents indicadors: “Nombre de connexions entre usuaris per compartir vehicle a través de portal web” i “Nombre de Campanyes de difusió d’incentius per vehicles híbrids o elèctrics”. Respecte els anàlisis que aportin noves conclusions es proposen el següent indicador: “Nombre d’estudis de reducció de contaminació acústica en implantar un carril per a vehicles preferents”. 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors per avaluar l’acció descrita en aquest document: Nombre de quilòmetres de carrils per a vehicles preferents (NKmCVP). Ocupació mitjana del vehicle privat (OVP). Nombre de connexions entre usuaris per compartir vehicle a través de portal web (NUsuWeb). Nombre de Campanyes de difusió d’incentius per vehicles híbrids o elèctrics (NCampanyesVP). 126 Carrils vehicles preferents L1.2-11 Nombre d’estudis de reducció de contaminació acústica en implantar un carril per a vehicles preferents (NEstudisPostCVP). 11.1. Nombre de quilòmetres de carrils per a vehicles preferents (NKmCVP). Nom: NKmCVP Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 11.2. Ocupació mitjana del vehicle privat (OVP). Nom: OVP Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 11.3. Nombre de connexions entre usuaris per compartir vehicle a través de portal web (NUsuWeb). Nom: NUsuWeb Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 127 Carrils vehicles preferents L1.2-11 11.4. Nombre de Campanyes de difusió de incentius per vehicles híbrids o elèctrics (NCampanyesVP). Nom: NCampanyesVP Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 11.5. Nombre d’estudis de reducció de contaminació acústica en implantar un carril per a vehicles preferents (NEstudisPostCVP). Nom: NEstudisPostCVP Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 5. Documentació de referència • Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. • Dades bàsiques 2008 v.02. Direcció de Serveis de Mobilitat. Barcelona, maig 2009. • Nota de premsa de construcció del carril Bus – VAO de la C – 58. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Febrer 2009. • Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona – 2012. Agost 2008. 128 L1 L2 L3 L4 L5 L1.3. Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. [12] Control de la implementació d’alternatives per a disminuir l’impacte acústic de les activitats de càrrega i descàrrega. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: l’activitat de càrrega i descàrrega es duu a terme principalment durant el dia, a primera hora del matí, produint un tipus de soroll amb gran presència d’impulsos que cal reduir. L’any 2008 hi havia 13.123 places destinades a l’activitat de càrrega i descàrrega a Barcelona en front de les 10.440 que hi havia l’any 2005, dada que representa un augment del 25,7%. Agent que promou l’Acció: Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i Àrea Agent a qui s’adreça l’Acció: titulars de de Medi Ambient: Departament de les activitats de càrrega i descàrrega i Control i Reducció de la Contaminació persones que realitzen aquesta activitat. Acústica (DCRCA). Objectiu: Impulsar experiències en les activitats de càrrega i descàrrega per tal d’agilitzar el trànsit rodat i, conseqüentment, disminuir la contaminació a cústica. Contingut: • Requerir la presentació d’un estudi que descrigui i justifiqui com es duran a terme les operacions, des del punt de vista de protecció contra el soroll, durant les operacions de càrrega i descàrrega. • Fomentar la utilització de noves tecnologies que redueixin l’impacte acústic de l’activitat de càrrega i descàrrega en horari nocturn. • Establir mecanismes de control per les activitats de càrrega i descàrrega realitzades en horari nocturn. Indicadors: • Nombre d'autoritzacions concedides per realitzar l'activitat de càrrega i descàrrega en horari nocturn • Reducció mitjana del nivell sonor en activitats de càrrega i descàrrega Accions del Pla de mobilitat relacionades: 4.1.2, 4.3.3. Àmbit d’actuació: Tota la ciutat. 129 E.A. E.T. R.A. Alternatives per a disminuir l'impacte acústic de c/d L1.3-12 Implementar alternatives per a disminuir l'impacte acústic de les activitats de càrrega i descàrrega Línia 1.3. Minimitzar l'impacte acústic dels focus de soroll puntuals Acció 12. Control de la implementació d’alternatives per a disminuir l'impacte acústic de les activitats de càrrega i descàrrega 130 Alternatives per a disminuir l'impacte acústic de c/d L1.3-12 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 132 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 132 3. Línies de futur de l'estudi d'alternatives en zones de càrrega i descàrrega ......... 133 4. Conclusions ........................................................................................................ 135 5. Documentació de referència ............................................................................... 135 131 Alternatives per a disminuir l'impacte acústic de c/d L1.3-12 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és promoure millores en els processos de càrrega i descàrrega que es duen a terme a la ciutat, amb l'objectiu de reduir l'impacte acústic que generen. Les alternatives a estudiar comprenen tant aspectes del procés de càrrega i descàrrega en sí (fases, franja horària, etc) com de la tecnologia implicada en el mateix (vehicles emprats, formació a operaris i agents implicats, etc). Aquesta acció es coordina amb el Pla de Mobilitat Urbana i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir el punt de partida per l'estudi de noves millores, tenint en compte els projectes similars en què ha participat la ciutat de Barcelona, així com l'evolució de l'oferta de zones de càrrega i descàrrega de la ciutat. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i Àrea de Medi Ambient: Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica. Agent a qui va dirigida l’acció Titulars de les activitats de càrrega i descàrrega i persones que realitzen aquesta activitat. 2.2.Evolució de l'oferta d'aparcament per càrrega i descàrrega El 2008 es van crear un total de 393 noves places per a la càrrega i descàrrega de mercaderies. L'increment relatiu a anys anteriors és cada cop menor, passant del 18% els anys 2007-06 al 3.1% els anys 2008-07. La instauració d'aquestes noves places s'ha realitzat d'acord amb criteris de mobilitat, principalment per l'agilització del trànsit rodat. 132 Alternatives per a disminuir l'impacte acústic de c/d L1.3-12 2.3.Estudis previs d'impacte acústic de zones de càrrega i descàrrega En el projecte europeu FIDEUS (Freight Innovative Delivery of Goods in European Urban Spaces), un dels objectius principals és la reducció del soroll produït en activitats de càrrega i descàrrega nocturnes. En l'experiència pilot, en la qual es va disposar d'un vehicle prototip (que incorporava mesures reductores d'emissió de soroll i soroll d'impacte), es van obtenir nivells de l'activitat inferiors als generats pels vehicles emprats habitualment. Per a l'autorització a realitzar càrrega i descàrrega de mercaderies en horari nocturn, es va realitzar un document guia en el qual s'estableixen les exigències acústiques i d'operativitat mínimes per a que un operador pugui ser autoritzat. 3. Línies de futur de l'estudi d'alternatives en zones de càrrega i descàrrega L'impacte acústic associat a les activitats de càrrega i descàrrega presenta diverses fonts i factors associats, orientats en aquests dos grans blocs: Intrínsecs Sorolls  d'impactes  Extrínsecs produïts pel  Alteracions del  desplaçament  trànsit de mercaderies Obertura/tanc Variacions de  ament portes mobilitat Sistemes  hidràulics/mec Horari de les  ànics  operacions d'elevació Variació del  soroll  ambiental 133 Alternatives per a disminuir l'impacte acústic de c/d L1.3-12 A banda de la informació del punt anterior es proposa estudiar la creació d’una microplataforma de distribució de mercaderies que permeti efectuar la darrera fase de la distribució de mercaderies per mitjà de vehicles elèctrics. 3.1 Etapes: Inicialment es planteja un conjunt de diagnòstics de millora per tal d'identificar i quantificar els factors intrínsecs i extrínsecs: Redacció de protocols d'operació de càrrega i descàrrega segons bones pràctiques acústiques (operativitat i temporització). Priorització de la ubicació de les àrees de càrrega i descàrrega en zones amb capacitat acústica adequada. Seguiment del soroll produït per les activitats de càrrega i descàrrega: campanyes de mesuraments in situ. Determinació de les franges horàries amb menor impacte per l'elaboració de les rutes recomanades per als vehicles. Establiment de requeriments mínims per als sistemes d'elevació i desplaçament de mercaderies des del vehicle fins l'activitat. Redactar programes de formació de bones pràctiques per als operaris de càrrega i descàrrega. Estudi de nous vehicles que minimitzin l'impacte acústic, minimització d'avisadors acústics en horari nocturn. 3.2 Proposta per avaluar el seguiment de la implantació d’alternatives a la càrrega/descàrrega A nivell global, i independentment dels possibles indicadors que es desprenguin de cadascun dels estudis descrits, es proposen tres indicadors de caire global i que permeten monitoritzar l'evolució de la línia: Nombre d'autoritzacions concedides per realitzar l'activitat de càrrega i descàrrega en horari nocturn, i Reducció mitjana del nivell sonor en activitats de càrrega i descàrrega. 134 Alternatives per a disminuir l'impacte acústic de c/d L1.3-12 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors per avaluar l’acció descrita en aquest document: Nombre d'autoritzacions concedides per realitzar l'activitat de càrrgea i descàrrega en horari nocturn (Nautoritz C/D nocturn). Reducció mitjana del nivell sonor en activitats de càrrega i desàrrega (RC/D). El nivell s'obtindrà a partir de la diferència mesurada per a un mateix vial abans i després de la instauració de mesures correctores. La mitjana es calcularà com la mitjana aritmètica de les reduccions obtingudes en les diferents activitats. 12.1. Nombre d'autoritzacions concedides per realitzar l'activitat de càrrgea i descàrrega en horari nocturn (Nautoritz C/D nocturn) Nom: Nautoritz C/D nocturn Mitjans necessaris: - Valor: Caducitat: anual. 12.2. Reducció mitjana del nivell sonor en activitats de càrrega i descàrrega (RC/D) Nom: RC/D Mitjans necessaris: - Valor: Nivell abans implantació millores - Nivell després implantació millores Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Projecte SAMP-Sant Andreu MicroPlataforma dins Projecte MOVELE Inspeccions sonomètriques de càrrega/descàrrega nocturna realitzades per la Unitat Acústica.2008. Descripció del mètode i resultats a Barcelona, Projecte FIDEUS, 2008 135 Alternatives per a disminuir l'impacte acústic de c/d L1.3-12 Condicions permís de descàrrega nocturna. 136 L1 L2 L3 L4 L5 L1.3. Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. [13] Recerca d’ alternatives tecnològiques per a disminuir l’impacte acústic dels avisadors acústics. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: els avisadors acústics són necessaris per donar prioritat de pas als serveis d’urgència i emergència però el seu impacte acústic és considerable. Per tant, cal trobar alternatives tecnològiques que permetin identificar convenientment els senyals acústics, especialment la seva procedència, però disminuint l’impacte acústic que generen. En l’actualitat ja s’estan realitzant estudis amb la col·laboració d’alguns centres universitaris en el camp dels senyals acústics. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: consorci Medi Ambient. Departament de Control i empreses d’ambulàncies i fabricants de Reducció de la Contaminació Acústica sirenes i de vehicles d’urgència i (DCRCA). emergència. Objectiu: Minimitzar l’impacte acústic produït pels senyals acústics dels vehicles d’urgència i emergència. Contingut: Mitjançant la recerca tecnològica es pretén aplicar avanços tecnològics en el mecanisme de funcionament dels avisadors acústics que permetin disminuir l’impacte acústic derivat dels mateixos. Indicadors: - Nombre d’investigacions tecnològiques sobre avisadors acústics elaborats - Disminució del nivell d’emissió sonora dels avisadors acústics aconseguida per les millores tecnològiques aplicades Accions del Pla relacionades: [51] Dur a terme un anàlisi de l'impacte actual del soroll produït per sirenes. Àmbit d’actuació: Tota la ciutat i en especial zones properes a serveis d’urgència i emergència. 137 E.A. E.T. R.A. Alternatives impacte avisadors acústics L1.3-13 Alternatives impacte avisadors acústics Línia 1.3. Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals Acció 13. Recerca d’alternatives tecnològiques per a disminuir l’impacte acústic dels avisadors acústics. 138 Alternatives impacte avisadors acústics L1.3-13 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 106 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 106 3. Línies de futur de les pantalles aïllants de soroll ................................................ 107 4. Conclusions ........................................................................................................ 108 139 Alternatives impacte avisadors acústics L1.3-13 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és el de minimitzar l’impacte acústic produït pels senyals acústics dels vehicles d’urgència i emergència, estudiant alternatives tecnològiques per a disminuir la seva emissió. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de les noves tecnologies que permeten reduir l’impacte acústic generat per les sirenes dels serveis d’urgència i / o emergència de la ciutat de Barcelona, tenint en compte que les sirenes són necessàries per donar prioritat de pas a aquests serveis. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui va dirigida l’acció Consorci d’empreses d’ambulàncies i fabricants de sirenes i de vehicles d’urgència i emergència. 2.2.Estat actual de les alternatives tecnològiques. Atès el gran impacte acústic que causen les sirenes i la funcionalitat que tenen, cal trobar alternatives tecnològiques que permetin identificar convenientment els senyals acústics, especialment la seva procedència, però disminuint l’impacte acústic que generen. En l’actualitat ja s’han realitzat estudis amb la col·laboració d’alguns centres universitaris i / o empreses en el camp dels senyals acústics. Així, s’han detectat diverses alternatives tecnològiques a aplicar en aquest sentit: Reduir la intensitat d’emissió dels avisadors acústics. Adequar la intensitat dels avisadors acústics per tal que el vehicle receptor situat a una distància determinada, pugui sentir el senyal i actuar amb un temps de resposta adient. Per tant, caldrà estudiar quina és aquesta 140 Alternatives impacte avisadors acústics L1.3-13 intensitat acústica mínima i suficient en base a aquesta distància, per no haver de generar major intensitat de la necessària pel seu bon funcionament. Reubicació de la sirena a la part frontal del vehicle enlloc de la part superior. Amb això s’aconsegueix una reducció de 3 dB, amb una directivitat que té major eficiència que amb les sirenes en la part superior. Establir dues freqüències melòdiques amb millors resultats de percepció. Generar altres tonalitats que tot i acomplir amb la funcionalitat d’avisador acústic, no generin tanta molèstia percebuda. Establir l’ús de noves tecnologies en els senyals lluminosos, per tal de reduir al màxim els senyals acústics. Regulació semafòrica a les zones troncals. Instal·lar un emissor codificat d’ones a l’ambulància i un detector de freqüències als semàfors, per tal de detectar la presència de les ambulàncies en servei d’urgència a una distància determinada i poder així donar preferència de pas a les ambulàncies en servei d’urgència a les zones amb recorreguts habituals d’ambulància. També s’han realitzat dues proves pilot per minorar el soroll dels avisadors amb empreses del sector (Federal Signal Vama i ACEA), que consistien en: 1. Canvi automàtic (a traves d’un GPS) del so dels avisadors acústics a ràfega de llum de la Zona Sensible a l’Hospital Clínic. 2. Substitució de l’altaveu habitual al sostre del vehicle i instal·lació d’un altaveu direccional a l’interior del capó. El DCRCA porta temps treballant en aquest sentit conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, qui ha estudiat les alternatives tecnològiques: cadències, bandes de freqüències, etc. Les conclusions a les que s’arriben són que amb l’aplicació de sirenes direccionals (en front de les actuals que són omnidireccionals) es reduiria entre 7 i 10 dB(A) els nivells d’emissió, així com el nivell màxim en el punt de recepció. També es desprèn d’aquest estudi que si s’aconseguís direccionalitat en el pla vertical, es reduiria també el nombre de veïns afectats (alçades de pis). 141 Alternatives impacte avisadors acústics L1.3-13 3. Línies de futur per la implantació d’alternatives tecnològiques Mitjançant la recerca tecnològica es pretén aplicar avanços tecnològics en el mecanisme de funcionament dels avisadors acústics que permetin disminuir l’impacte acústic derivat dels mateixos. Tanmateix, caldrà també estudiar noves tecnologies que permetin limitar la durada dels avisadors acústics al temps establerts en la legislació actual, per impedir-ne un ús perllongat. Per aconseguir aquest objectiu, s’han determinat uns indicadors, que es proposen a continuació i començar a elaborar un inventari d’aquestes diferents tipologies amb els valors resultants. 3.1.Etapes: • Realitzar estudis de millora tecnològica a implementar en les sirenes. • Analitzar la possibilitat de limitar el temps d’ús continu dels avisadors acústics. 3.2.Proposta per avaluar el procés d’investigació i implantació de les noves tecnologies Es proposen com a indicadors: “Nombre d’investigacions tecnològiques sobre avisadors acústics elaborats” i “Disminució del nivell d’emissió sonora dels avisadors acústics aconseguida per les millores tecnològiques aplicades”. És evident però que una forma indirecta d’avaluar aquesta acció, serà tot el que es faci referència a l’acció [51], en la que es tracta les sirenes, des d’un punt de vista d’avaluació i normativa de les mateixes. 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors per avaluar l’acció descrita en aquest document: Nombre d’investigacions tecnològiques sobre avisadors acústics elaborats (NEstudisTecnoSirenes). Disminució del nivell d’emissió sonora dels avisadors acústics aconseguida per les millores tecnològiques aplicades ( L14 Labans - Ldesprés). 142 Alternatives impacte avisadors acústics L1.3-13 13.1. Nombre d’estudis tecnològics sobre avisadors acústics elaborats (NEstudisTecnoSirenes) Nom: NEstudisTecnoSirenes Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 13.2. Disminució del nivell d’emissió sonora dels avisadors acústics aconseguida per les millores tecnològiques aplicades ( L14 Labans - Ldesprés) Nom: L14 Labans - Ldesprés Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 5. Documentació de referència • Transport sanitari d’urgència – Propostes tecnològiques de millora. Strengths Business Engineering. Gener 2002. • Presentació d’Avisadors acústics. Districte Eixample. BCN sense soroll – Ajuntament de Barcelona. Febrer 2008. • Avaluació de la reducció d’impacte acústic de vehicles d’emergència mitjançant ús de sirenes direccionals. Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica – UPC. Juliol 2008. 143 L1 L2 L3 L4 L5 L1.3. Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. [14] Control i seguiment de la incorporació de criteris acústics en la planificació d’activitats a l’aire lliure. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: és molt variada la tipologia d’activitats que es desenvolupen a l'aire lliure (revetlles, actes culturals, reivindicatius, mítings, fires, etc). Com a dada, un 4% de les queixes de soroll rebudes durant l’any 2008 eren degudes a activitats musicals a la via pública. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: promotors Medi Ambient. Departament de Control i d’activitats a l’aire lliure com ara revetlles, Reducció de la Contaminació Acústica festes tradicionals, fires, cercaviles, actes (DCRCA). cívics, actes culturals, actes reivindicatius, actes esportius, fires d’atraccions i mítings. Objectiu: Minimitzar l’impacte acústic produït a la via pública pels actes i activitats de lleure organitzats a l’aire lliure. Contingut: Totes les activitats organitzades a l’aire lliure, tan de caràcter públic com privat, han de disposar d’una autorització municipal on s’especifica l’horari permès per la realització de l’acte i la limitació del nivell sonor durant el període autoritzat. Corre a càrrec dels promotors de dites activitats prendre les mesures adients que garanteixen el compliment dels objectius de qualitat acústica que siguin d’aplicació i l’elaboració d’un estudi acústic on s’estudiïn alternatives d’ubicació. Indicadors: - Nombre d’activitats a l’aire lliure que compleixen els objectius de qualitat acústica. Accions del Pla relacionades: [47] Potenciar el servei del suport tècnic i assessorament als districtes, [55] Millora de la gestió dels limitadors acústics. Àmbit d’actuació: Tota la ciutat. 144 E.A. E.T. R.A. Criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure L1.3-14 Seguiment de la incorporació de criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure Línia 1.3. Minimitzar l'impacte acústic dels focus de soroll puntuals Acció 14. Control i seguiment de la incorporació de criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure 145 Criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure L1.3-14 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 147 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 147 3. Línies de futur de la incorporació de criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure ................................................................................................................... 148 4. Conclusions ........................................................................................................ 148 5. Documentació de referència ............................................................................... 149 146 Criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure L1.3-14 1. Objectius L’objectiu principal d'aquesta acció és definir quins són els punts a contemplar en la realització d'activitats de lleure que es duen a terme a l'aire lliure, per tal de reduir-ne al màxim l'impacte acústic. Donada la diversitat d'activitats que es desenvolupen a l'aire lliure (revetlles, actes culturals, reivindicatius, mítings, fires, etc), caldrà definir paràmetres globals que puguin ser associables a tota la casuística. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén identificar quins són els principals aspectes a definir per tal de determinar l'impacte acústic de les activitats a l'aire lliure, per a poder establir-ne les vies de reduir el seu impacte acústic. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Àrea de Medi Ambient: Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica. Agent a qui va dirigida l’acció Promotors d'activitats a l'aire lliure (revetlles, festes tradicionals, fires, cercaviles, actes cívics, actes culturals, actes reivindicatius, actes esportius, fires d'atraccions, mítings, etc). 2.2.Requeriments actuals per a la planificació d'activitats a l'aire lliure Actualment, per a la realització d'un esdeveniment cal disposar d'una autorització on s'hi especifica l'horari en què es desenvoluparà l'activitat i el nivell límit de soroll permès. És doncs el promotor de l'esdeveniment qui ha de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que es compleixen els objectius de qualitat acústica. En cas de preveure's incompliments, és també el promotor qui ha de dur a terme un estudi d'impacte acústic que permeti definir ubicacions alternatives. És el districte corresponent qui valorarà la possibilitat d’instal·lació de limitadors durant festes i actes del districte i amb coordinació amb el DCRCA es gestionaran les dades i s’efecturà el precinte dels limitadors. 147 Criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure L1.3-14 3. Línies de futur de la incorporació de criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure 3.1.Etapes: Es proposa la incorporació de diferents criteris en les sol·licituds de realització d'activitats a l'aire lliure: Escalar els criteris acústics en funció de la tipologia d'activitat: amb/sense reforç electroacústic, horari de realització, tipologia, etc. Verificar el compliment dels nivells límit d'immissió en els receptors més propers a la realització de l'activitat. Justificar el compliment mitjançant càlculs i mesuraments, en funció del tipus d'activitat. Limitar les zones de la ciutat que poden o no poden allotjar, segons la seva capacitat acústica, determinades tipologies d'activitats a l'aire lliure. Incorporar dades estadístiques que puguin facilitar els diferents Districtes de la ciutat al respecte. Potenciació de les actuals campanyes de control durant les festes majors dels diferents barris i de la ciutat (La Mercè) Realitzar el seguiment de la instal·lació dels limitadors acústics 3.2.Proposta per avaluar el procés d’incorporació de criteris acústics en la planificació de les activitats a l’aire lliure A nivell global, es proposen dos indicadors que permeten monitoritzar l'evolució de l'acció: Nombre d'autoritzacions concedides per realitzar activitats a l'aire lliure acceptades, Nombre d'activitats a l'aire lliure que compleixen els objectius de qualitat acústica. 4. Conclusions En el present apartat es defineix l’indicador: Nombre d’activitats a l’aire lliure controlades amb bones pràctiques acústiques (NAALL). 148 Criteris acústics en la planificació d'activitats a l'aire lliure L1.3-14 14.1. Nombre d’activitats a l’aire lliure controlades amb bones pràctiques acústiques (NAALL) Nom: NAALL Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Criteris de sostenibilitat per a la Ciutat de les persones - Mercè 2008 Informe acústic. Festa Major de Gràcia. 2008. Unitat d’Anàlisi acústica Estudi comparatiu dels nivells acústics de la Festa Major de Gràcia obtinguts els 2008 respecte els obtinguts en anys anteriors. 2008. Unitat d’Anàlisi acústica. 149 L1 L2 L3 L4 L5 L1.3. Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. [15] Assegurar la incorporació de criteris acústics en el planejament i execució d’obres a la via pública. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: Les obres a la via pública tenen un impacte acústic associat difícil de reduir degut a les seves característiques. Tot i així, sí és possible actuar en el seu planejament i en la maquinaria utilitzada durant l’execució de les mateixes per minimitzar al màxim l’impacte acústic que generen. Tot plegat seguint les indicacions vinculants establertes en el Pla d’ambientalització de les obres aprovat per decret d’alcaldia el novembre del 2009. Un 13% de les queixes sobre soroll rebudes durant l’any 2008 eren degudes a les obres a la via pública. Agent que promou l’Acció: els districtes, ACEFAT, BIMSA, l’Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: promotors Medi Ambient. Departament de Control i d’obres a la via pública, persones i empreses Reducció de la Contaminació Acústica implicades en l’execució de les mateixes i (DCRCA) i l’Àrea d’Urbanisme. responsables del disseny de la ciutat.. Objectiu: Planificar les remodelacions de l’espai públic tenint en compte criteris ambientals i assegurar el compliment com a mínim de les especificacions del Pla d’Ambientalització de les obres de l’Ajuntament en l’execució de les obres. Contingut: Corre a càrrec dels responsables del disseny de la ciutat de repensar les noves actuacions en base als nivells acústics i corre a càrrec dels responsables de les obres prendre les mesures adients que garanteixen el compliment del Pla d’ambientalització de les obres. Indicadors: - Nombre de treballadors formants en les bones pràctiques d’execució d’obres en la via pública - Nombre anual d’obres realitzades en la via pública on s’han tingut en compte criteris acústics Accions del Pla relacionades: [34] Seguiment dels Programes - Compromís amb associacions o gremis d'obres a la via pública, [52] Realitzar estudis acústics de soroll produït per obres a la via publica. Àmbit d’actuació: Tota la ciutat 150 E.A. E.T. R.A. Criteris acústics en el planejament i l’execució d’obres en la via pública L1.3-15 Criteris acústics en el planejament i l’execució d’obres en la via pública Línia 2.1. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupament urbanístic i en la millora de l’espai públic Acció 15. Assegurar la incorporació de criteris acústics en l’execució de les obres de millora de l’espai públic 151 Criteris acústics en el planejament i l’execució d’obres en la via pública L1.3-15 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 152 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 152 3. Proposta d’actuacions acústiques aplicades al disseny urbanístic ...................... 153 4. Conclusions ........................................................................................................ 154 5. Documentació de referència ............................................................................... 155 152 Criteris acústics en el planejament i l’execució d’obres en la via pública L1.3-15 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Utilitzar materials absorbents i elàstics en les obres de millora de l’espai públic. 2. Augmentar el confort acústic en espais públics. 3. Sensibilitzar i formar als professionals de la construcció en l’ús de criteris acústics a l’hora d’executar obres. 4. Minimitzar l’impacte acústic produït a la via pública per l’execució d’obres mitjançant el seu planejament i utilitzant les millores tècniques disponibles més adients en cada cas. 5. Fomentar la utilització dels materials i elements més adequats des de un punt de vista acústic en les obres de millora de l’espai públic per tal d’aconseguir espais amb millors condicions de confort acústic. 6. En resum, efectuar el seguiment de les indicacions vinculants establertes en el Pla d’ambientalització de les obres aprovat per decret d’alcaldia el novembre del 2009 en tot allò en referència a la contaminació acústica. 2. Anàlisi inicial L’ anàlisi inicial pretén definir l’estat actual de la planificació urbanística tenint en compte criteris mediambientals. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar els criteris/accions actuals per a dissenyar i millorar l’espai públic segons els criteris acústics més adients. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció. Els districtes i l’Àrea d’Urbanisme. Els districtes, ACEFAT, BIMSA i l’Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’acció 153 Criteris acústics en el planejament i l’execució d’obres en la via pública L1.3-15 Responsables del disseny de la ciutat. Promotors d’obres a la via pública, persones i empreses implicades en l’execució de les mateixes. 2.2.Criteris / accions actuals que es desenvolupen en planificar unes obres A l’hora de planificar una obra que impliqui canvis en l’espai públic caldrà tenir present algunes de les solucions acústiques que ens permeten obtenir un espai públic més agradable. I és que el disseny de la ciutat i la utilització de determinats materials està molt lligat a paràmetres de transmissió o amplificació acústica. Aquí es mostren alguns exemples de possibles solucions: L’ús de barreres acústiques (acció 9). Soterrament de vies sorolloses. Ús de paviment sonoreductor (acció 7). Ús de materials absorbents i amortidors. Realitzar nous desenvolupaments urbanístics, reduint la relació entre l’alçada dels edificis i l’ample dels carrers. Construcció d’edificis pantalla amb usos no residencials com zones esportives o zones verdes. Disseny de noves zones residencials, on es tinguin en compte criteris acústics a l’hora d’ubicar les façanes exposades al soroll i les estances interiors. A la fase d’execució de les obres cal considerar que tot treball a la via pública té un impacte acústic associat, de major o menor durada, que és difícil d’eliminar degut a les seves característiques. Es tracten de treballs a l’aire lliure, en zones poblades, la maquinària utilitzada és força sorollosa, etc. Tot i així, sí és possible actuar durant l’execució de les mateixes per minimitzar al màxim l’impacte acústic que generen. 3. Proposta d’actuacions acústiques aplicades al disseny urbanístic i a l’execució de les obres 1. Els projectes de millora de l’espai públic de la ciutat han d’utilitzar les tècniques i els materials de construcció que permetin augmentar el confort acústic dels mateixos. Així doncs, amb aquesta Acció s’assegura la utilització de materials i elements específics que absorbeixin el soroll en l’espai públic. 2. Un cop efectuada la planificació, cal mantenir un codi de bones pràctiques pel que fa a l’execució de les obres. En el cas de la ciutat de Barcelona ve regulat pel recent Pla d’Ambientalització de les obres que obliga a que determinats projectes realitzin en fase de projecte una Memòria Ambiental de les obres i en fase d’execució, d’un Pla d’Ambientalització que preveu que en cas que es superin els nivells límit s’ha de demanar el permís corresponent. 154 Criteris acústics en el planejament i l’execució d’obres en la via pública L1.3-15 Es realitzarà doncs el seguiment del Pla d’ambientalització. 3. A part del seguiment de la normativa municipal on s’especifica l’horari permès per l’execució de les obres i la limitació del nivell sonor durant el període autoritzat també es proposa: Preveure les necessitats referents a maquinària tenint en compte els nivells d’emissió d’aquesta. Per tant, es proposa realitzar estudis acústics de diferents tipologies de maquinària usada en les obres. informar als ciutadans sobre l’execució de les obres: horari, durada, localització, mesures correctores empreses des de un punt de vista acústic, etc. Organitzar l’ús de la maquinària en funció de l’horari les més sorolloses coincideixin en el menor interval de temps Formar als treballadors per tal de fomentar l’ús de la maquinària de la manera més silenciosa possible. Estudiar la sensibilitat i capacitat acústica de la zona on es realitzin les obres. Estudiar les diferents tècniques emprades en les obres de la via pública i usar la més silenciosa en cada cas. En paral·lel, s’ha realitzat un acord de col·laboració entre l’administració pública i la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya que estableix compromisos i accions conjuntes en matèria d’ambientalització d’obres, incloent la introducció de criteris acústics. Els indicadors proposats són “Nombre anual d’obres realitzades en la via pública on s’han tingut en compte criteris acústics” i “Nombre de treballadors formants en les bones pràctiques d’execució d’obres en la via pública ” 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors per a realitzar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre anual d’obres realitzades en la via pública on s’han tingut en compte criteris acústics (NOCA). Nombre de treballadors formants en les bones pràctiques d’execució d’obres en la via pública (NTFOVP). 155 Criteris acústics en el planejament i l’execució d’obres en la via pública L1.3-15 16.1. Nombre anual d’obres realitzades en la via pública on s’han tingut en compte criteris acústics (NOCA) Nom: NOCA Mitjans necessaris: Estudis acústics de la tipologia de maquinaria i tècniques usades. Valor: 0. Caducitat: anual. 16.2. Nombre de treballadors formants en les bones pràctiques d’execució d’obres en la via pública (NTFOVP) Nom: NTFOVP Mitjans necessaris: -. Valor: -. Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Ordenança general del Medi Ambient Urbà. Pla d’ambientalització de les obres. Decret d’Alcaldia. Gaseta municipal núm.29 Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Contractistes d’obres de Catalunya, novembre del 2009. 156 L1 L2 L3 L4 L5 L1.4. Millorar la qualitat acústica a les zones de superació prioritàries. [16] Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones de superació prioritàries per tal de definir els Plans Específics a aplicar a cadascun dels 10 districtes de la ciutat. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament X Alta X Mitja Baixa Motivació: el mapa de superació mostra que el total de carrers de la ciutat que acompleixen amb la capacitat acústica assignada durant el dia-vespre és del 97,4% i durant la nit un 88,5%. Tot i que la major part de la ciutat està dins dels nivells de qualitat assignats cal actuar sobre aquells que encara no ho estan. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: zones de Reducció de la Contaminació Acústica superació de la ciutat. (DCRCA). Objectiu: Establir les causes de superació i les mesures per millorar la qualitat acústica de les zones de la ciutat considerades com a zones de superació, és a dir, zones on el nivell d’immissió sonora és superior als valors límits d’immissió establerts segons la zona de sensibilitat acústica amb la qual han estat classificades. Cal estudiar i actuar en primer lloc en les zones de superació prioritàries de cadascun dels 10 districtes. Contingut: Mitjançant l’anàlisi i diagnosi de la situació acústica de les zones de superació es pretén estudiar les zones, determinar els focus de soroll més importants en cada zona, l’horari en que es produeix la superació, la presència d’algun agent generador de soroll concret, etc. Fruit d’aquest estudi s’elabora un Pla Específic per a cadascuna de les zones de superació indicant les mesures correctores a aplicar en cada cas. En aquest sentit, ja s’han efectuat els estudis sobre zones de superació per motius d’oci nocturn (Zones Acústiques de Règim Especial-ZARE) i sobre els punts més conflictius de les Rondes. Indicadors: Nombre de trams amb superació Nombre de trams classificats com a ZARE Nombre anual d’estudis realitzats en les zones de superació de la ciutat Àmbit d’actuació: zones de superació 157 E.A. E.T. R.A. Anàlisi i diagnosi Zones Superació Prioritària L1.4-16 Anàlisi i diagnosi Zones Superació Prioritària Línia 1.4. Millorar la qualitat acústica a les zones de superació prioritàries Acció 16. Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones de superació prioritàries de cadascun dels 10 districtes per tal de definir els Plans Específics a aplicar 158 Anàlisi i diagnosi Zones Superació Prioritària L1.4-16 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 160 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 160 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 160 2.2. Seguiment i anàlisi actuals dels nivells d’immissió en les Zones de Superació Prioritària ................................................................................................................ 160 3. Proposta per analitzar els nivells de superació en les zones de superació prioritària 162 4. Conclusions ........................................................................................................ 163 5. Documentació de referència ............................................................................... 164 159 Anàlisi i diagnosi Zones Superació Prioritària L1.4-16 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Estudiar les causes de superació de nivell sonor en la ciutat i definir mesures per a la reducció de nivells sonors. 2. Elaborar un pla específic per a cada zona de superació prioritària a partir de l’estudi i l’anàlisi de les mateixes. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del seguiment i l’anàlisi que es realitza en les Zones de Superació Prioritària per tal de Definir els Plans Específics a aplicar. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar el seguiment i l’anàlisi dels nivells d’immissió en les zones de sensibilitat prioritària. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Zones de superació prioritària de la ciutat. 2.2. Seguiment i anàlisi actuals dels nivells d’immissió en les Zones de Superació En el Mapa de Superació es presenten els trams de la ciutat on hi ha nivells d’immissió superiors als establerts per el mapa de capacitat, per tant, els mapes de superació constitueixen un primer indicador de prioritat en l’actuació per reduir nivells de contaminació acústica elevats. La superació es calcula a partir de la diferència entre la capacitat acústica i el nivell de soroll existent a cada tram de vial. S’ha considerat com a trams de vial que superen la seva capacitat acústica, aquells que l’excedeixen en més de 3 dB. El mapa de superació mostra que el total de carrers de la ciutat que acompleixen amb la capacitat acústica assignada durant el dia-vespre és del 97,4% i durant la nit un 88,5%. 160 Anàlisi i diagnosi Zones Superació Prioritària L1.4-16 Tot i que la major part de la ciutat està dins dels nivells de qualitat assignats cal actuar sobre aquells que encara no ho estan. D’altra banda la normativa autonòmica vigent contempla l’existència de zones on el nivell de soroll és molt elevat, anomenades àrees ZARE (Zona Acústica de Règim Especial). Són aquelles zones on es produeix una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats. Són espais de gran concentració de locals d’oci nocturn que coincideixen amb trams de carrers per a vianants o amb poc trànsit, per tant els sorolls associats a aquest ús predominen i destaquen de forma rellevant, amb nivells per sobre de 8 dBA. Els dos districtes que tenen més oferta d’oci nocturn són Gràcia i Ciutat Vella i tenen alguns trams del vial classificats com a zona ZARE: Districte de Gràcia: La Vila de Gràcia és la que concentra major nombre de locals d’oci. L’estructura de la Vila de Gràcia amb carrers estrets i cases de 2-3 plantes, la gran afluència de gent en l’espai públic i l’absència de trànsit fa que la principal font de soroll sigui el produït per l’oci de les persones. Especialment, a l’entorn de la Plaça del Sol, Plaça de la Virreina, Plaça Rius i Taulet i Plaça de la Revolució juntament amb els carrers pròxims a les quatre places. Totes estan classificades com a zones de sensibilitat acústica alta (A4) i el motiu de la superació és l’oci nocturn. Aquesta àrea de la Vila de Gràcia està classificada com a ZARE. Districte de Ciutat Vella: La seva oferta tant cultural com econòmica, el converteix en una de les zones amb més ús de l’espai públic de Barcelona. L’oferta d’oci és igualment important i amb característiques similars a les de Gràcia. Cal destacar la zona del Gòtic on la proposta d’activitats nocturnes està molt concentrada i es desenvolupa durant tot l’any. Especialment Plaça Real (delimitada pels carrers Ferran, Avinyó, Escudellers i La Rambla) i el Raval (delimitat pels carrers Escudellers, Avinyó i Plaça George Orwell). 161 Anàlisi i diagnosi Zones Superació Prioritària L1.4-16 3. Proposta per analitzar els nivells de superació en les Zones El Mapa de Superació és una eina d’anàlisi eficaç per a detectar les zones de superació prioritària on caldria definir plans estratègics per a minorar els nivells de soroll. Es proposa detectar aquells trams que tenen superació de nivells. Degut a la dificultat existent per concretar les actuacions encaminades a disminuir la contaminació acústica en zones concretes del territori, el Pla preveu la possibilitat de definir Plans Específics. Els tipus de plans específics que ja s’han desenvolupat sorgeixen de dues situacions: - Superació per trànsit rodat i grans infraestructures D’entre els punts detectats a la diagnosi que s’han considerat com a prioritaris s’han desenvolupat Plans específics a les següents zones properes a les Rondes: Ronda Litoral: C/Salvador Espriu i Ronda de Dalt: Via Augusta-Boca sud dels Túnels de Vallvidrera d’una banda i C/Arquitectura conjuntament amb altres punts del barri de Montbau de l’altra. Els Plans Específics per aquests tres punts de superació ja s’han elaborat, es deriven d’algunes accions del propi Pla i constitueixen un document separat i amb entitat pròpia. - Superació per oci nocturn Pel que fa a les zones classificades com a ZARE, s’han definit 2 a Barcelona: la Vila de Gràcia al districte de Gràcia i el Barri Gòtic i la Rambla del Raval al districte de Ciutat Vella. Els Plans Específics per aquestes dues ZARE ja s’han elaborat, es deriven d’algunes accions del propi Pla i constitueixen un document separat i amb entitat pròpia. 3.1.Etapes: • Detectar trams amb superació dels nivells. • Anàlisi i diagnosi de la zona amb superació. • Càlcul d’indicadors. 162 Anàlisi i diagnosi Zones Superació Prioritària L1.4-16 3.2.Proposta per avaluar la diagnosi de les zones de superació Els indicadors proposats són “Nombre de trams amb superació”, “Nombre de trams classificats com a ZARE” i ” Nombre anual de plans específics realitzats en les zones de superació de la ciutat.” 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors de l’acció: Nombre de trams amb superació (NTS). Nombre de trams classificats com a ZARE (NTzare). Nombre anual d’estudis realitzats en les zones de superació de la ciutat (NERS). 16.1. Nombre anual de trams amb superació (NTS) Nom: NTS Mitjans necessaris: Mapes de Soroll i Capacitat. Valor: -. Caducitat: actualització dels mapes de soroll i capacitat 16.2. Nombre anual de trams classificats com a ZARE (NTzare). Nom: NTzare Mitjans necessaris: Mapes de Soroll i Capacitat. Valor: -. Caducitat: actualització dels mapes de soroll i capacitat 16.3. Nombre anual d’estudis realitzats en les zones de superació de la ciutat (NERS). Nom: LZA Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 163 Anàlisi i diagnosi Zones Superació Prioritària L1.4-16 5. Documentació de referència Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona (mapa de Soroll, mapa de capacitat i mapa de Superació). 164 L1 L2 L3 L4 L5 L1.5. Protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat. [17] Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones sensibles a la contaminació acústica per tal de definir els Plans Específics a aplicar. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: la normativa vigent estableix l’obligatorietat de protegir des d’un punt de vista acústic les zones sensibles a la contaminació acústica com són hospitals, escoles, geriàtrics, escoles bressol, biblioteques, auditoris o museus doncs són zones especialment vulnerables al soroll. A més a més, en la majoria de casos, aquest tipus d’equipaments estan situats en trams propers a vials amples i grans artèries de trànsit quedant exposats, conseqüentment, a alts nivells sonors. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça el Pla Específic: Reducció de la Contaminació Acústica zones sensibles a la contaminació acústica. (DCRCA). Objectiu: Millorar la qualitat acústica de les zones sensibles a la contaminació acústica. Dites zones estan situades al voltant dels hospitals, escoles, geriàtrics, escoles bressol, biblioteques, auditoris i museus entre d’altres. Contingut: Mitjançant l’elaboració d’un Pla Específic per a cada zona de sensibilitat acústica on es recullin les mesures correctores més adients per a cada zona es vol millorar la seva qualitat acústica. Indicadors: - Nombre de Plans Específics definits per a zones sensibles a la contaminació acústica. - Nivells d’immissió sonor en les zones sensibles a la contaminació acústica abans i després de l’aplicació del corresponent Pla Específic. Àmbit d’actuació: Zones sensibles 165 E.A. E.T. R.A. Anàlisi i diagnosi Zones Sensibles L1.5-17 Anàlisi i diagnosi Zones Sensibles Línia 1.5. Protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat Acció 17. Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les Zones Sensibles a la Contaminació Acústica per tal de definir els Plans Específics a aplicar. 166 Anàlisi i diagnosi Zones Sensibles L1.5-17 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 168 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 168 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 168 2.2. Seguiment i anàlisi dels nivells d’immissió en les zones sensibles ................ 168 3. Proposta per analitzar els nivells de superació en les zones d’alta sensibilitat .. 169 4. Conclusions ........................................................................................................ 170 5. Documentació de referència ............................................................................... 170 167 Anàlisi i diagnosi Zones Sensibles L1.5-17 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Millorar la qualitat acústica de les zones sensibles tals com hospitals, geriàtrics, escoles i biblioteques entre d’altres. 2. Elaborar un pla específic per a cada zona de sensibilitat acústica on es recullin les mesures correctores més adients per a cadascuna. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del seguiment i l’anàlisi que es realitza en les Zones Sensibles a la Contaminació Acústica per tal de Definir els Plans Específics a aplicar. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar el seguiment i l’anàlisi dels nivells d’immissió en les zones sensibles. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Zones a què s’adreça l’Acció: Zones sensibles a la contaminació acústica. 2.2. Seguiment i anàlisi dels nivells d’immissió en les zones sensibles Tal i com recull la Ley 37/2003 del Ruido, un altre dels aspectes a considerar en la gestió del soroll, juntament amb les zones de superació prioritàries, és la situació acústica d’hospitals, escoles i llocs vulnerables del soroll com ho són geriàtrics, escoles bresssol, biblioteques, auditoris i museus. Els centres d’educació infantil, primària i secundària es troben distribuïts de forma homogènia sobre els vials de la ciutat, per tant, estan exposats als nivells mitjans de Barcelona. 168 Anàlisi i diagnosi Zones Sensibles L1.5-17 La distribució dels nivells sonors dels centres hospitalaris respon, principalment, a motius d’accessibilitat, ja que aquest tipus d’equipaments estan situats en trams propers a vials amples i grans artèries de trànsit. Aquests trams presenten nivells de soroll superiors a la mitjana de la ciutat, degut a la seva elevada densitat de trànsit, fent que els nivells sonors en façana dels centres sanitaris es trobin un o dos rangs de soroll per sobre de la mitjana. En el Mapa de Superació es presenten els trams de la ciutat on hi ha nivells d’immissió superiors. Per tant, amb els Mapes de Soroll, Capacitat i Superació acústica s’analitza la contaminació acústica en les Zones Sensibles i permet un diagnòstic de les mateixes i la definició de plans específics per a disminuir els nivells d’immissió sonora. 3. Proposta per analitzar els nivells de superació en les zones d’alta sensibilitat Els Mapes de Superació i Capacitat són una eina d’anàlisi eficaç per a detectar trams de la ciutat on caldria definir plans estratègics per a minorar els nivells de soroll. 3.1.Etapes: • Detectar les zones sensibles amb superació dels nivells. • Anàlisi i diagnosi de la zona amb superació. • Mesuraments d’immissió en la zona sensible. • Càlcul d’indicadors. 3.2.Proposta per avaluar la diagnosi de les zones sensibles Els indicadors proposats són “Nombre de Plans Específics definits per a zones sensibles a la contaminació acústica” i ” Nivell d’immissió sonora en les zones de sensibilitat acústica abans i després d’implementar els plans específics”. 169 Anàlisi i diagnosi Zones Sensibles L1.5-17 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors de l’acció: Nombre de Plans Específics definits per a zones sensibles a la contaminació acústica (NPE). Diferència del nivell d’immissió sonora en les zones de sensibilitat acústica alta, abans i després d’executar les actuacions (LZA). 17.1. Nombre de Plans Específics definits per a zones sensibles a la contaminació acústica (NPE) Nom: NPE Mitjans necessaris: -. Valor: -. Caducitat: anual. 17.2. Nivell d’immissió sonora en les zones de sensibilitat acústica abans i després d’implementar els plans específics (LZA) Nom: LZA Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona (mapa de Soroll, mapa de capacitat i mapa de Superació). 170 L1 L2 L3 L4 L5 L1.5. Protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat. [18] Preservar les zones tranquil·les i les de sensibilitat acústica alta. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament X Alta Mitja Baixa X Motivació: un 2,3% dels trams de carrer de Barcelona s’han classificat com a zones tranquil·les i un 48,3% com a zones de sensibilitat acústica alta (A). Tant les zones tranquil·les com les de sensibilitat acústica alta tenen un alt valor ambiental i, tal i com estableix la missió d’aquest Pla cal evitar que augmentin els seus nivells acústics. Agent que promou l’Acció: els districtes i Àrea de Medi Ambient. Agent a qui s’adreça l’Acció:zones Departament de Control i Reducció de la tranquil·les i zones de sensibilitat acústica Contaminació Acústica (DCRCA). alta Objectiu: Planificar la mobilitat urbana i interurbana, així com el planejament urbanístic en general, tenint en consideració les zones classificades com a zones d’especial protecció per tal de no incrementar els nivells d’immissió sonora en dites zones. Contingut: Mitjançant l’anàlisi i diagnosi de la situació acústica de les zones tranquil·les i les de sensibilitat acústica alta es pretén definir els Plans Específics per a protegir-les i preservar-les. Es prioritzarà l’actuació sobre les Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA). Indicadors: Nombre de trams classificats com a ZEPQA Evolució temporal dels nivells d’immissió de cada any. Nombre de plans específics desenvolupats Àmbit d’actuació: receptors sensibles de la ciutat i zones tranquil·les i de sensibilitat acústica alta 171 E.A. E.T. R.A. Preservar les zones tranquil·les L1.5-18 Preservar zones tranquil·les Línia 1.5. Protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat Acció 18. Preservar les zones tranquil·les i les de sensibilitat acústica alta 172 Preservar les zones tranquil·les L1.5-18 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 174 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 174 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 174 3. Proposta per elaborar plans específics per a preservar les zones d’alta sensibilitat acústica ....................................................................................................................... 175 4. Conclusions ........................................................................................................ 175 5. Documentació de referència ............................................................................... 176 173 Preservar les zones tranquil·les L1.5-18 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Preservar les zones tranquil·les i de sensibilitat acústica alta 2. Definir plans específics per a preservar aquestes zones. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de les zones on es preveu l’aplicació de plans específics. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Plans específics per a protegir aquestes zones 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Els districtes i Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Zones classificades zones tranquil·les, com de sensibilitat acústica alta i/o amb receptors sensibles. 2.2. Plans específics per a protegir les zones tranquil·les i les ZEPQA La normativa vigent preveu la possibilitat d’existència de Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA), referides a aquelles àrees on es declara una protecció. Són 4 els districtes de la ciutat que disposen de zones classificades com a ZEPQA: Horta - Guinardó, Sarrià – Sant Gervasi i Nou Barris que tenen part de la seva superfície dintre del Parc de Collserola, i un quart, Sants - Montjuïc, situat entorn la muntanya de Montjuïc. Pel que fa a les zones classificades com a ZARE, actualment n’hi ha 3 a Barcelona: la Vila de Gràcia al districte de Gràcia i el Barri Gòtic i la Rambla del Raval al districte de Ciutat Vella. A banda de les zones classificades com a ZEPQA, on els nivells sonors són força baixos, s’entén per zones tranquil·les aquelles zones de la ciutat amb un nivell d’immissió sonora inferior a 50 dBA durant el dia i inferior a 45 dBA durant la nit. A Barcelona hi ha 3 tipologies diferents de zones tranquil·les: els parcs i jardins, les illes singulars i patis interiors i certs trams d’alguns carrers. Un 2,3% dels trams de carrer de Barcelona poden ser classificats com a zones tranquil·les. 174 Preservar les zones tranquil·les L1.5-18 En el cas de les ZEPQA i atès el grau de prioritat en la seva protecció ja s’ha realitzat 3. Proposta per elaborar plans específics per a preservar les zones d’alta sensibilitat acústica Els plans específics proposats per tal de preservar dites zones poden ser efectuats des de diferents vessants, com la planificació de la mobilitat o la regulació dels nivells de les activitats que s’hi puguin desenvolupar. S’han agafat com a prioritàries les actuacions sobre les Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA), referides a aquelles àrees on es declara una protecció i gestió especials de la qualitat acústica. S’ha elaborat un Pla Específic conjunt per totes aquestes ZEPQA. Com en els casos anteriors el document conforma el desenvolupament del Pla però es presenta com a estudi independent. Els indicadors proposats són “Nombre anual de trams classificats com a ZEPQA”, i “Evolució temporal dels nivells d’immissió de cada any” i “Nombre de plans específics desenvolupats” 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors de l’acció 18: Evolució temporal dels nivells d’immissió de cada any. (Etemp niv) Nombre de plans específics desenvolupats (N pesp ) Nombre de trams classificats com a ZEPQA (NTzepqa). 18.1. Evolució temporal dels nivells d’immissió de cada any Nom: E temp niv Mitjans necessaris: Indicador anual 18.2 Valor: -. Caducitat: anual. 18.2. Nombre de plans específics desenvolupats 175 Preservar les zones tranquil·les L1.5-18 Nom: N pesp Mitjans necessaris: Valor: -. Caducitat: - 18.3. Nombre anual de trams classificats com a ZEPQA (NTzepqa). Nom: NTzepqa Mitjans necessaris: Mapes de Soroll i Capacitat. Valor: -. Caducitat: actualització dels mapes de soroll i capacitat 5. Documentació de referència PGM-76, Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana. Mapa de capacitat acústica 176 L2. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny i la gestió de la ciutat L2. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny i la gestió de la ciutat 177 L1 L2 L3 L4 L5 L2.1. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupament urbanístic i en la millora de l’espai públic. [19] Incorporar el concepte de capacitat acústica en la planificació de la mobilitat a la ciutat. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament X Alta X Mitja Baixa Motivació: a Barcelona hi ha zones que estan més saturades acústicament que d’altres, per tant, alhora de planificar la mobilitat de la ciutat, cal tenir present quines són els carrers on es superen el valor límit establert a causa del trànsit, especialment en les vies d’accés a la ciutat en les quals la intensitat mitjana diària és de 1.166.382 vehicles /dia. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: responsables Prevenció, Seguretat i Mobilitat. del disseny de la ciutat i de la distribució de la circulació. Objectiu: Establir el flux circulatori òptim per a cada via de la ciutat a partir de la capacitat acústica de cada via. Contingut: Contempla tant les accions empreses des del punt de vista urbanístic i del disseny de la ciutat que afecten la flux circulatori i a la densitat de vehicles, com les accions referents al Pla de Mobilitat de Barcelona que també afecten al flux circulatori. Ens referim per exemple a la creació de zones de vianants on es restringeix la circulació de vehicles o l’ús de rotondes en cruïlles. Indicadors: Nombre de carrers amb una capacitat acústica òptima anual Nombre de mesures de planificació de la mobilitat que s’han realitzat tenint en compte la “capacitat acústica en la mobilitat” anual Diferència de nivells abans i després de tenir en compte les mesures correctores descrites anteriorment Àmbit d’actuació: Tota la ciutat. 178 E.A. E.T. R.A. Capacitat acústica en la mobilitat L2.1-19 Capacitat acústica en la mobilitat Línia 2.1. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupament urbanístic i en la millora de l’espai públic Acció 19. Incorporar el concepte de capacitat acústica en la planificació de la mobilitat a la ciutat 179 Capacitat acústica en la mobilitat L2.1-19 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 181 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 181 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 181 2.2. Criteris / accions actuals de la mobilitat des del punt de vista de la capacitat acústica ................................................................................................................... 182 3. Proposta per a incorporar la capacitat acústica en la regulació de la mobilitat . 182 4. Conclusions ........................................................................................................ 184 5. Documentació de referència ............................................................................... 185 180 Capacitat acústica en la mobilitat L2.1-19 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Establir la “capacitat acústica en la mobilitat” de cada via a partir del mapa estratègic de soroll de Barcelona 2. Establir el flux circulatori òptim per a cada via de la ciutat a partir de la capacitat acústica de cada via. 3. Disminuir la densitat de vehicles en les vies amb superació de capacitat acústica deguda al volum de vehicles. 4. Augmentar el confort acústic de la ciutadania en les vies amb fluxos circulatoris excessius. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la planificació de la mobilitat que afecta a la flux circulatori tenint en compte criteris acústics. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar les mesures correctores actuals per a regular la densitat de vehicles en el sistema viari. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Area de Prevenció, Seguretat i mobilitat, Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica Agent a qui s’adreça l’Acció: Urbanisme, Àrea de Prevenció, Seguretat i mobilitat. 181 Capacitat acústica en la mobilitat L2.1-19 2.2. Criteris / accions actuals de la mobilitat des del punt de vista de la capacitat acústica El present apartat contempla tant les accions empreses des del punt de vista urbanístic i del disseny de la ciutat que afecten la flux circulatori i a la densitat de vehicles, com les accions referents al Pla de Mobilitat que també afecten al flux circulatori: Actualment, els detalls urbanístics que determinen i regulen el flux de la circulació del trànsit rodat es presenten en el projecte d’Urbanització que és competència de l’Ajuntament de Barcelona. En el projecte d’Urbanització es presenten les seccions de les vies, amplada i número de carrils, l’existència d’un carril central per a vianants, etc. Altres solucions com l’ús de rotondes com a mesura correctora del flux circulatori es preveuen en el PMU (Pla millora Urbanisme) i en el PERI (Pla Especial de Reforma Interior). D’altra banda el Pla de Mobilitat Urbana, també contempla altres qüestions referents a la mobilitat, com establir el sentit de circulació dels vehicles, la sincronització adaptativa de semàfors, assignació d’usos dels carrils, etc. 3. Proposta per a incorporar la capacitat acústica en la regulació de la mobilitat Es proposa tenir en compte el mapa de capacitat i superació acústica en el procés de planificar la mobilitat de la ciutat. Realitzar una planificació de la mobilitat tenint en compte el mapa de superació acústica ens permetrà actuar directament sobre els punts més prioritaris i reduir en conseqüència els nivells Ld i Ln, així s’actua sobre els trams de vial amb major superació de la capacitat acústica en la ciutat de Barcelona. Per altra banda, al realitzar dita planificació tenint en compte el mapa de capacitat acústica es potencia el fet de treballar en la direcció marcada pels objectius de la qualitat acústica. A partir de la situació en els mapes de capacitat i superació acústica es proposa prendre les mesures correctores tals com: Zones de vianants: mesura on restringeix la circulació de vehicles. Ús de rotondes en cruïlles: mesura que obliga a disminuir la velocitat i elimina maniobres sorolloses tals com la parada i l’arrencada dels vehicles. 182 Capacitat acústica en la mobilitat L2.1-19 Espais centrals enjardinats: disminueix el nombre de carrils i en conseqüència el nivell d’emissió del tràfic rodat. Zones 30: mesura que obliga a reduir la velocitat de circulació dels vehicles i per tant redueix el soroll emès pel tràfic rodat (pacificació del transit). Zones de prioritat invertida: zones on es restringeix la circulació de vehicles. Foment del carril bici: fomentar l’ús de la bicicleta, oferint un mitja de transport sostenible. Concentració de l’edificació residencial en les zones més allunyades de l’impacte de les infraestructures viàries: disminuint el nivell d’immissió sonora en les vivendes. Articulació geomètrica entorn a una creu viària: canalitza el trànsit rodat i a partir del qual es generen els carrers residencials amb prioritat per a vianants. Millorar l’accessibilitat de l’àrea amb especial atenció al transport públic: foment de l’ús del transport públic i en conseqüència disminució del nombre de vehicles privats. Reduir les zones mal ateses per el transport públic, com la Zona Franca, polígons de la segona corona, entre d’altres. Revisió de les fases semafòriques per evitar arrencades i frenades brusques dels vehicles. Finançar noves infraestructures de transport (metro, FFGC, etc.) Augmentar els aparcaments intermodals. Augmentar els carrils multiusos en diferents franges horàries. Respecte a l’aplicació del paviment sonoreductor, a dia d’avui es pot dir que aquest material s’ha introduït a la pràctica totalitat de la xarxa bàsica de la ciutat. Actuar sobre la xarxa bàsica no és tasca fàcil ja que tot i estar constituïda pel 20% dels carrers soporta el 80% del trànsit i per tant, si s’actua sobre ella s’actua sobre una font de soroll important. Amb aquestes mesures s’aconseguirà establir un flux circulatori òptim per a cada via de la ciutat a partir de la capacitat acústica de cada via i disminuir així la densitat de vehicles en les vies amb superació deguda al volum de vehicles. Així mateix, es determinarà la bondat en quant a la contaminació acústica que generen aquestes actuacions com d’altres que es puguin proposar per tal de determinar quines són millors des d’un punt de vista de contaminació acústica, per tal que des de la gestió de la mobilitat es tingui en consideració. 183 Capacitat acústica en la mobilitat L2.1-19 3.1.Etapes: • Detectar trams amb superació dels nivells de capacitat • Mesurar “in situ” dels nivell de soroll dels trams esmentats. • Proposar una acció correctora de la mobilitat. • Procés d’implementació de l’acció correctora. • Mesura “in situ” dels nivells de soroll dels trams afectats. • Realitzar estudis de les noves propostes. • Actualització dels indicadors. 3.2.Proposta per incorporar el concepte de “capacitat acústica en la mobilitat” en la planificació de la mobilitat a la ciutat Els indicadors proposats són “Nombre de carrers que compleixen amb la capacitat acústica assignada”, “Nombre de mesures de planificació de la mobilitat que s’han realitzat tenint en compte la “capacitat acústica en la mobilitat” i per tal de quantificar la millora es proposa realitzar mesuraments acústics abans i després d’aplicar la mesura correctora a nivell de mobilitat a partir del mapa de capacitat i superació acústica. Com a resultat dels mesuraments obtindrem els indicadors “Diferència de nivells d’abans i després d’aplicar una solució correctora” 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors per fer un seguiment de l’ús dels criteris acústics a l’hora de dissenyar urbanísticament la ciutat: Nombre de carrers que compleixen amb la capacitat acústica assignada (NCAO). Nombre de mesures de planificació de la mobilitat que s’han realitzat tenint en compte la “capacitat acústica en la mobilitat” anual (NPMCA). Diferència de nivells abans i després de tenir en compte les mesures correctores descrites anteriorment (∆L20 = Labans-Ldesprés). 184 Capacitat acústica en la mobilitat L2.1-19 19.1. Nombre de trams amb una capacitat acústica òptima (NCAO) Nom: NCAO Mitjans necessaris: Mapa de capacitat i mapa de superació de soroll. Valor: 11894. Caducitat: anual. 19.2. Nombre de mesures de planificació de la mobilitat que s’han realitzat tenint en compte la “capacitat acústica” en la mobilitat (NPMCA) Nom: NPMCA Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 19.3. Diferència de nivells abans i després de tenir en compte les mesures correctores (∆L20) Nom: ∆L20 Mitjans necessaris: Informe tècnic i mesuraments de nivell sonor. Valor: - Caducitat: anual. 5. Documentació de referència • Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2006 – 2012 – Ajuntament de Barcelona. Informació facilitada per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. • PGM-76, Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana. • Mapa de capacitat acústica. 185 L1 L2 L3 L4 L5 L2.1. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupament urbanístic i en la millora de l’espai públic. [20] Incorporar el concepte de “capacitat acústica” en la planificació de la ciutat. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament X Alta X Mitja Baixa Motivació: en les zones que el mapa de superació mostra que es sobrepassen els nivells de qualitat acústica a més d’aplicar mesures per reduir la contaminació acústica, s’ha d’evitar incorporar nous elements que empitjorin la seva qualitat acústica. Agent que promou l’Acció: Àrea Agent a qui s’adreça l’Acció: responsables d’Urbanisme. del disseny i el planejament urbanístic de la ciutat. Objectiu: Establir els usos del sòl més adients i les activitats que en ell s’hi poden desenvolupar per tal de preservar, i en cap cas superar, els objectius de qualitat acústica marcats pel mapa de capacitat acústica de Barcelona. Contingut: En les zones amb nou desenvolupament urbanístic o canvi d’usos es tindrà en compte no superar en dites zones els valors límits d’immissió fixats pel mapa de capacitat acústica. A més a més, també es regularan les activitats que s’hi desenvolupin tenint en compte sempre el concepte de “capacitat acústica”. L’objectiu és planificar les activitats que es desenvoluparan en cada zona i assegurar un nivell de confort acústic adequat tot regulant la concessió de noves llicències d’activitats classificades com a sorolloses o la renovació de les mateixes. Indicadors: Nombre de projectes de nova urbanització en els que s’ha considerat el concepte de “capacitat acústica” en un any Nombre de projectes de reurbanització en els que s’ha considerat el concepte de “capacitat acústica” en un any Àmbit d’actuació: Tota la ciutat 186 E.A. E.T. R.A. Capacitat acústica en la planificació de la ciutat L2.1-20 Capacitat acústica en la planificació de la ciutat Línia 2.1. Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupament urbanístic i en la millora de l’espai públic Acció 20. Incorporar el criteri de “capacitat acústica” en la planificació de la ciutat 187 Capacitat acústica en la planificació de la ciutat L2.1-20 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 189 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 189 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 189 2.2. Criteris / accions actuals per assignar usos del sòl i les activitats que s’hi desenvolupen .......................................................................................................... 189 3. Proposta d’inserció de criteris acústics en l’actual procediment d’assignació d’usos del sòl i de les activitats que s’hi desenvolupen ......................................................... 190 4. Conclusions ........................................................................................................ 192 5. Documentació de referència ............................................................................... 193 188 Capacitat acústica en la planificació de la ciutat L2.1-20 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Establir usos del sòl tenint en compte els mapes de capacitat i superació acústica de Barcelona. 2. Regular les activitats que es desenvolupen tenint en compte els mapes de capacitat i superació acústica. 3. Planificar les activitats que es desenvolupen en cada zona regulant la concessió o la renovació de noves llicencies d’activitats sorolloses. 4. No superar els nivells establerts en el mapa de capacitat de Barcelona. 2. Anàlisi inicial L' anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del procediment d’assignació dels usos del sòl i les activitats que s’hi desenvolupen. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar els criteris/accions actuals per a assignar usos als sòls i regular les activitats que s’hi desenvolupen. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció Àrea d’Urbanisme Agent a qui s’adreça l’Acció Responsables del disseny i planejament urbanístic de la ciutat. 2.2. Criteris / accions actuals per assignar usos del sòl i les activitats que s’hi desenvolupen La llei d’Urbanisme del 2002 regula el planejament o el desenvolupament urbanístic de les reserves mínimes de zones verdes, equipaments entre d’altres d’acord amb el Pla General Metropolità del 1976 (PGM). Donada una superfície concreta s’hi estableix quin percentatge es destina a zona verda i quin a equipaments. 189 Capacitat acústica en la planificació de la ciutat L2.1-20 Un equipament engloba diferents usos, i en funció de l’ús s’hi poden desenvolupar unes activitats o unes altres. En el Pla de Millora Urbana (PMU) i en el Pla especial de reforma interior (PERI) es regula l’assignació del sòl, en canvi, l’assignació de les activitats que s’hi desenvolupen aquell sòl es competència de l’Ajuntament. Els usos del sòl son aprovats o no per la Comissió Urbanisme de la Generalitat a partir del compliment del PGM i de la Llei d’Urbanisme. Per tant, l’elaboració del PERI i PMU és competència de l’Ajuntament però amb el vist i plau de la comissió d’Urbanisme de la Generalitat. Tant en la llei d’Urbanisme com en el PERI i PMU es tenen en consideració paràmetres tals com la densitat de la població, accessibilitat, els usos del sòl ja existents, etc... El procediment el qual regula l’assignació del sòl es desglossa en les següents parts: 1. L’assignació de l’ús del sòl s’aprova a l’Ajuntament. 2. Els nous continguts que es redactaran al PMU estan en exposició pública durant el període d’al·legacions. 3. Aprovació provisional del nou document. 4. Aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. 5. Elaboració del projecte de reparcel·lació i d’urbanització per part de l’Ajuntament. Actualment, la capacitat acústica no es té en compte i, per tant, caldrà assegurar la seva contemplació a partir d’ara. 3. Proposta d’inserció de criteris acústics en l’actual procediment d’assignació d’usos del sòl i de les activitats que s’hi desenvolupen Es proposa tenir en compte el mapa de capacitat i superació acústica en el procés d’assignar el sòl i les activitats que s’hi desenvolupen. Assignar els usos del sòl i les activitats que s’hi desenvolupen a partir del mapa de superació disminuirà els nivells d’emissió de les activitats en les zones on existeix una superació de nivells. En el cas que no hi hagués superació, el mapa de capacitat ens 190 Capacitat acústica en la planificació de la ciutat L2.1-20 proporciona els criteris acústics i la informació òptima per intervenir en aquest procediment. Considerar els usos del sòl en funció de la capacitat acústica i els seus valors màxims d’immissió en exterior permesos segons l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà que sigui vigent. A continuació es presenta una taula de relacions entre els usos del sòl més habituals i les zones de sensibilitat acústica i les definides a nivell urbanístic: Zona o sistema Zones de sensibilitat acústica Conreus/ Àrees arbustives i prats/ Boscos/ (A1) Espais d’interès natural i altres. Incendis forestals/ Sòls nus/ Aigües interiors Grans equipaments (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural Àrees residencials (A4) Predomini del sòl d’ús residencial. Àrees residencials/ Infraestructures de transport (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents Àrees terciàries (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) Àrees residencials /Zones industrials (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial Àrees terciàries (C1) Recreatius i d’espectacles Zones industrials (C2) Predomini de sòl d’ús industrial Infraestructures de transport / Infraestructures de (C3) Àrees del territori afectades per sistemes serveis tècnics generals d’infraestructures de transport, o altres equipaments públics que els reclamin 4. Proposta per incorporar la capacitat acústica en la planificació de la ciutat 4.1.Etapes: • Assignació d’ús del sòl i activitats. • Consultar el mapa de capacitat i superació. • Aplicar criteris acústics en l’assignació d’usos i activitats. • Mesuraments abans de la planificació. 191 Capacitat acústica en la planificació de la ciutat L2.1-20 • Implementació de l’ús del sòl i l’activitat. • Mesuraments després de l’ implementació. 4.2.Proposta per incorporar el criteri de “capacitat acústica” en la planificació de la ciutat Per tal de quantificar la millora es proposa realitzar mesuraments acústics abans i després de la planificació i assignació de l’ús de sòl i l’activitat que s’hi desenvolupa. Com a resultat dels mesuraments obtindrem els indicadors. Altres indicadors proposats són “Nombre de projectes de nova urbanització en els que s’ha considerat el concepte de capacitat acústica en un any” i “Nombre de projectes de reurbanització en els que s’ha considerat el concepte de capacitat acústica en un any” . 5. Conclusions En el present apartat es defineixen cinc indicadors per a realitzar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre de projectes de nova urbanització en els que s’ha considerat el concepte de “capacitat acústica” en un any (NPCANU: Nombre Projectes Nova Urbanització Capacitat Acústica). Nombre de projectes de reurbanització en els que s’ha considerat el concepte de “capacitat acústica” en un any (NPCAR: Nombre Projectes Reurbanització Capacitat Acústica). 192 Capacitat acústica en la planificació de la ciutat L2.1-20 20.1. Nombre de projectes de nova urbanització en els que s’ha considerat el concepte de “capacitat acústica” en un any (NPCANU) Nom: NPCANU Mitjans necessaris: -. Valor: - Caducitat: anual. 20.2. Nombre de projectes de reurbanització en els que s’ha considerat el concepte de “capacitat acústica” en un any (NPCAR) Nom: NPCANU Mitjans necessaris: -. Valor: - Caducitat: anual. 6. Documentació de referència a. PGM-76, Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana. b. Mapa estratègic de Soroll de Barcelona. c. www.bcn.es/urbanisme 193 L1 L2 L3 L4 L5 L2.2. Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió del soroll a edificacions sensibles i prioritàries. [21] Fomentar el programa d’aïllament tèrmic i acústic de buits arquitectònics existents en edificis privats d’habitatges (doble vidre). Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: el nou Codi Tècnic d’Edificació ha fet més restriccions als requeriments en quant a aïllament acústic que han de complir les noves edificacions. Però Barcelona és una ciutat molt consolidada i, per tant, cal establir altres vies per a la reducció de la transmissió del soroll i l’augment de l’aïllament dels habitatges. Agent a qui s’adreça l’Acció: propietaris i Agent que promou l’Acció: Institut del comunitats de propietaris d'habitatges Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. situats en edificis privats destinats majoritàriament a habitatges. Objectiu: Aconseguir millorar el nivell d’immissió al que estan exposats els habitatges a través de la substitució de vidres i fusteria per altres de millors característiques aïllants en habitatges o locals individuals, i en façanes senceres. Contingut: a) Substitució dels vidres existents en actuacions individuals. b) Substitució dels vidres i les fusteries existents en actuació global. Indicadors: Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes Diferència de nivells abans i després d’instal·lar l’aïllament acústic Capital anual destinat a les subvencions Accions del Pla relacionades: [22] Fomentar el programa d'insonorització de les activitats molestes pel soroll. [23] Fomentar el programa d'ordenació i reubicació d'aparells d'aire condicionat. Àmbit d’actuació: tota la ciutat en preferència en zones de superació 194 E.A. E.T. R.A. Aïllament acústic (doble vidre) L2.2-21 Aïllament acústic Línia 2.2. Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió de soroll a edificacions sensibles i prioritàries Acció 21. Fomentar el programa d’aïllament tèrmic i acústic de buits arquitectònics existents en edificis privats d’habitatge (doble vidre) 195 Aïllament acústic (doble vidre) L2.2-21 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 197 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 197 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 197 2.2. Estat actual de les accions d’aïllament i del sistema de subvenció ................ 198 2.2.1 Accions d’aïllament en edificacions .................................................. 198 2.2.2 Incentius per a la reducció de transmissió de soroll en edificacions ........ 198 2.3 Procés per sol·licitar subvencions ..................................................................... 199 2.4 Dades actuals .................................................................................................... 199 3. Proposta d’accions i incentius per a la reducció de transmissió sonora ............. 199 4. Conclusions ........................................................................................................ 201 5. Documentació de referència ............................................................................... 202 196 Aïllament acústic (doble vidre) L2.2-21 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Potenciar accions d’estalvi energètic o insonorització que es duguin a terme en els buits arquitectònics existents per a millorar les característiques aïllants de l’habitatge. 2. Augmentar el confort acústic en l’interior de les vivendes. 3. Millorar el nivell d’immissió al que estan exposats els habitatges a través de la substitució de vidres i fusteria per altres de millors característiques aïllants en habitatges o locals individuals, i en façanes senceres i fomentar-ne les subvencions. Aquesta acció es coordina amb el programa d’ajudes propi de Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de les actuacions d’aïllament a edificacions sensibles i prioritàries, juntament amb el del sistema de subvencions existent per aquest tipus d’actuacions. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Estat actual de les accions d’aïllament i del sistema de subvenció actuals. • Procés sol·licitud subvencions. • Presentar dades actuals sobre les subvencions destinades a l’aïllament acústic en buits arquitectonics mitjançant la substitució de vidres. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent qui promou l’Acció Institut de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Agent a qui s’adreça l’Acció Propietaris i comunitats de propietaris d’habitatges situats en edificis privats destinats majoritàriament a habitatges. 197 Aïllament acústic (doble vidre) L2.2-21 2.2.Estat actual de les accions d’aïllament i del sistema de subvenció 2.2.1 Accions d’aïllament en edificacions El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE-DBHR) estableix les regles i procediments per complir les exigències bàsiques de protecció contra el soroll. El seu objectiu principal és limitar dins de les edificacions, i en condicions normals d’ús, els nivells d’immissió sonora aèria i estructural. En moltes ocasions, el CTE-DBHR no és suficient per aconseguir un bon grau de confort acústic. El CTE-DBHR fa referència a la projecció, construcció i manteniment de les edificacions. 2.2.2 Incentius per a la reducció de transmissió de soroll en edificacions Actualment els incentius existents es destinen a instal·lar finestres i fusteria amb millors qualitats acústiques en vivendes privades i locals. Per demanar les subvencions a d’Institut de Paisatge Urbà i la Qualitat de vida es requereix només un acord entre els propietaris de l'immoble i uns tràmits administratius que se sintetitzen en el pressupost, inici i final de les obres, i una supervisió dels tècnics municipals. A continuació es mostren els diferents tipus d’ajut que es disposen actualment: a) Actuació global (destinat a propietaris i comunitats de propietaris d'habitatges situats en edificis privats destinats majoritàriament a habitatges): La subvenció serà del 50% del cost de les obres efectuades, amb un màxim de 1500 euros per habitatges afectat. b) Actuació individual (Propietaris i llogaters d’habitatges situats en edificis privats): Canvi de vidres: Subvenció del 50% de l’import de la factura del vidre instal·lat, amb el màxim subvencionable de 1.000 euros per habitatge. Canvi de vidres i de fusteria: Subvenció del 25% de la factura, amb el màxim subvencionable de 800 euros per habitatge. Si la nova fusteria és metàl·lica, caldrà justificar a la factura que es tracta de ruptura de pont tèrmic. Canvi de vidres i restauració de la fusteria (material fusta): Subvenció del 50% de la factura, amb el màxim subvencionable de 1.000 euros per habitatge. 198 Aïllament acústic (doble vidre) L2.2-21 Altres sistemes d’aïllament: Subvenció del 25% de la factura, amb el màxim subvencionable de 600 euros per habitatge. 2.3 Procés per sol·licitar subvencions Abans de realitzar el canvi de vidres, cal presentar l’ Institut del Paisatge urbà o a les oficines d’Atenció al ciutadà la següent documentació: Imprès de sol·licitud signat pel titular de l’habitatge. Documentació del propietari/a o llogater/a. Acreditació de la propietat (escriptura o rebut de l’IBI) o, en el seu cas, contracte de lloguer. Pressupost desglossat (indicant expressament el cost, els metres quadrats i tipus dels vidres que s’instal·laran). Fotografies a color i de qualitat assenyalant els elements objecte de l’actuació (fotografia interior i exterior). Després de realitzar el canvi de vidres, cal presentar la següent documentació: Factura desglossada corresponent a l’actuació realitzada. Rebut corresponent a l’actuació realitzada. Imprès de domiciliació bancària degudament emplenat. Fotografies a color i de qualitat assenyalant els elements objecte de l’actuació. 2.4 Dades actuals Analitzant l’evolució del número de subvencions dedicades a l’aïllament acústic i tèrmic a Barcelona veiem que aquestes han oscil·lat notablement. Podem observar un decreixement a partir del 2003 (més de 600 sol·licituds) fins el 2008 del nombre de subvencions destinades a l’aïllament tèrmic i acústic fins a estabilitzar-se l’any 2008. Com a criteri, totes les sol·licituds que compleixen els requisits que demana d’Institut de Paisatge i la Qualitat de Vida són acceptades. 3. Proposta d’accions i incentius per a la reducció de transmissió sonora 199 Aïllament acústic (doble vidre) L2.2-21 3.1 Etapes: 1. Demanda de sol·licitud de subvenció. 2. Mesurament abans del canvi de vidres. 3. Canvi de vidres. 4. Mesuraments després del canvi de vidres. 5. Seguiment. 3.2 Proposta per avaluar l’evolució de les ajudes a la instal·lació de doble vidre En el present apartat es proposen accions per fomentar l’aïllament acústic i tèrmic en les edificacions en el procés de projecció, construcció i manteniment. Es proposa l’indicador de “Nombre d’edificis als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes” per tal d’adaptar el procés de selecció de sol·licituds. També es proposa detallar els motius de la no concessió de la subvenció. Es realitzaran mesuraments d’immissió sonora abans i després de realitzar l’aïllament dels buits arquitectònics per poder quantificar la millora acústica aconseguida, i així obtindre un indicador de dita millora. L’indicador és “ Nivell d’immissió sonora”. Actualment les subvencions es destinen a l’aïllament acústic de buits arquitectònics. El fet d’augmentar les subvencions, i destinar-les altres solucions d’aïllament com tractar particions, conductes de climatització i ventilació, etc, millorarà el confort acústic a l’interior dels habitatges. Els indicadors que es proposen són el “Capital anual destinat a les subvencions”. Als habitatges situats en zones de superació se’ls facilitarà ajuts atès que es consideraran zones prioritàries. Per tal d’incrementar el número de subvencions destinades a la instal·lació de vidres es proposa millorar el procediment de difusió d’informació de les subvencions dirigides als propietaris d’habitatges. 200 Aïllament acústic (doble vidre) L2.2-21 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors per a realitzar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes (NS/NT). NS: Nombre de subvencions admeses. NT: Nombre total de sol·licituds. Diferencia de nivells abans i després d’instal·lar l’aïllament acústic (∆L23=Labans-Ldesprés). Capital anual destinat a les subvencions (CA). 21.1. Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes (NS/NT) Nom: NS/NT Mitjans necessaris: Dades del Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Valor: 1 Caducitat: anual. 201 Aïllament acústic (doble vidre) L2.2-21 21.2. Diferencia de nivells abans i després d’instal·lar l’aïllament acústic (∆L23) Nom: ∆L23 Mitjans necessaris: Informe tècnic i mesuraments de nivell sonor. Valor: -. Caducitat: anual. 21.3. Capital anual destinat a les subvencions (CA) Nom: CA Mitjans necessaris: Dades del Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Valor: - Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Informació facilitada per l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida: • Campanyes dels programes d'ajuts per a la restauració, protecció i millora del paisatge urbà • Dades dels programes d’ajuts • Programa marc per a la minoració del soroll a Barcelona: Programa d'Aïllament Acústic-IMPU • Informe sobre el programa d’Aïllament Tèrmic i Acústic de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida • www.bcn.es/paisatgeurba 202 L1 L2 L3 L4 L5 L2.2. Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió del soroll a edificacions sensibles i prioritàries. [22] Fomentar el programa d’insonorització de les activitats molestes pel soroll. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: evitar que els sorolls emesos per les activitats es transmetin és un objectiu important per millorar el confort acústic dels veïns d’aquestes activitats doncs, un 6% de les queixes de soroll rebudes durant el 2008 eren degudes al soroll produït per activitats. Agent que promou l’Acció: Institut del Agent a qui s’adreça l’Acció: propietaris o Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. titulars de locals industrials, comercials o de serveis situats en zones d'habitatges. Objectiu: Aconseguir l'aïllament de locals per tal d’eliminar la transmissió dels sorolls i les vibracions causades pel funcionament d'aparells mecànics necessaris i intrínsecs a l'activitat que s'hi realitza. Contingut: Subvenció d’un percentatge del cost de l'adequació per a la insonorització de l’aparell origen del soroll. Indicadors: Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes Diferència de nivells abans i després de la reubicació i la reinstal·lació Capital anual destinat a les subvencions Accions del Pla relacionades: [21] Fomentar el programa d'aïllament tèrmic i acústic de buits arquitectonics existents en edificis privats d'habitatges (doble vidre). [23] Fomentar el programa d'ordenació i reubicació d'aparells d'aire condicionat. Àmbit d’actuació: tota la ciutat en preferència en zones de superació 203 E.A. E.T. R.A. Subvenció per a insonoritzacions d’activitats L2.2-22 Subvenció per a insonoritzacions d’activitats Línia 2.2. Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió de soroll a edificacions sensibles i prioritàries Acció 22. Fomentar el programa d’insonorització de les activitats molestes pel soroll 204 Subvenció per a insonoritzacions d’activitats L2.2-22 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 206 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 206 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 206 2.2. Estat actual del sistema de subvenció per a insonoritzar activitats ................ 207 2.3. Procés de sol·licitud de subvencions .............................................................. 207 2.4. Repercussió de les insonoritzacions als nivells d’immissió sonora ................ 208 3. Proposta de millora del sistema de subvencions ................................................ 209 4. Conclusions ........................................................................................................ 209 5. Documentació de referència ............................................................................... 210 205 Subvenció per a insonoritzacions d’activitats L2.2-22 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Sensibilitzar i incentivar als propietaris de les activitats sorolloses a realitzar un aïllament acústic de l’aparell origen del soroll. 2. Disminuir els nivells d’immissió sonora al veïnatge per part de les activitats sorolloses. Aquesta acció es coordina amb el programa d’ajudes propi de Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 2. Anàlisi inicial L' anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de les insonoritzacions realitzades en les activitats sorolloses, les subvencions destinades en aquest àmbit i l’impacte acústic resultant de l’acció. Les subvencions estan destinades a aïllar elements sorollosos propis de la pròpia activitat, en cap cas es destinen a l’aïllament integral de l’activitat. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Estat actual del sistema de subvenció d’insonoritzacions d’activitats sorolloses. • Procés sol·licitud subvencions. • Repercussió de les insonoritzacions als nivells d’immissió sonora. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Agent a qui s’adreça l’acció Propietaris o titulars de locals industrials, comercials o de serveis situats en zones d'habitatges o espais públics. 206 Subvenció per a insonoritzacions d’activitats L2.2-22 2.2.Estat actual del sistema de subvenció per a insonoritzar activitats A continuació es defineix el funcionament del sistema actual de subvenció d’insonoritzacions d’activitats sorolloses: Condicions específiques: Les subvencions van destinades a propietaris o titulars de locals industrials, comercials o de serveis situats en zones d'habitatges. S’exclouen explícitament aquells casos en què l’adequació sigui conseqüència de la instal·lació d’un negoci nou. El propietari de l’activitat sol·licita la subvenció a l’administració, com a màxim el 25% el pressupost de d’insonorització, i ha de presentar un estudi tècnic per augmentar l’eficàcia del la insonorització. Podran gaudir dels esmentats beneficis els locals industrials, comercials o de serveis, situats en zones d'habitatges, que tinguin llicència, si és procedent i produeixin sorolls i vibracions causats pel funcionament d'aparells d'aire condicionat, cambres frigorífiques, ventiladors, extractors, unitats condensadores i evaporadors, compressors, bombes, torres de refrigeració o altres aparells mecànics necessaris per a l'activitat autoritzada. En cas d’existir denúncies per molèsties de soroll o comunicats de l’Ajuntament, s’ha d’aportar la documentació corresponent a tot el procés de denúncia o avisos. 2.3.Procés de sol·licitud de subvencions En el present apartat es descriu el procés per a tramitar la sol·licitud de subvencions per aïllar acústicament les activitats sorolloses ja existents: Sol·licitud d’inscripció: inscripció al programa de subvencions i sol·licitud de l’informe tècnic (imprès 1 i 2). La tramitació es pot fer “on-line” i els models de sol·licitud es troben en www.bcn.es/paisatgeurba Emissió informe tècnic (30 dies): Un tècnic de Institut de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida visitarà al sol·licitant i emetrà l'informe tècnic de l'actuació prevista. A l’informe tècnic s'assenyalen els requisits i condicions que hauran de complir les actuacions previstes per poder obtenir la subvenció. L'informe permet al sol·licitant calcular la subvenció que obtindrà en funció del grau de compliment de les condicions establertes. Aquest és gratuït i s’ha de realitzar abans de començar les obres. L’inici de les obres depèn del tràmit del permís d’obres. 207 Subvenció per a insonoritzacions d’activitats L2.2-22 Realització obres (la durada màxima de les obres serà de 180 dies) S’ha de presentar el comunicat d’inici d’obres (imprès 3) degudament formalitzat i signat, conjuntament amb la llicència o comunicat d’obres menor en vigor durant els 10 dies naturals posteriors a l’inici de les obres. Els permisos (assabentat, comunicat o llicència), o bé les seves pròrrogues, hauran d’estar vigents fins a la data de finalització de les obres. Finalment, s’ha de comunicar la finalització de les obres i la sol·licitud dels beneficis (imprès 4) durant els 10 dies naturals a la finalització de les obres. S’ha d’adjuntar a l’imprès 4 la següent documentació que es pot sol·licitar a www.bcn.es/paisatgeurba: a. Document de “Declaració responsable” (D), on es reflecteix que el promotor de les obres està al corrent de les seves obligacions fiscals amb l’Administració; i de les subvencions concedides per altres administracions públiques. b. Document d’autorització (A). c. Sol·licitud de transferència bancària, amb el segell de l’entitat corresponent i les factures o rebuts que a continuació es detallen: - Factura/es de les obres realitzades (imprescindible aportar original i còpia per fer la compulsa). - Rebuts o comprovants de pagament de les obres realitzades (imprescindible original i còpia per compulsa). - Rebuts o comprovants de pagaments dels honoraris dels tècnics (imprescindible original i còpia per compulsa). - Rebuts o comprovants de pagament dels costos de les diagnosis i dels estudis tècnics previs a l’elaboració del projecte, en el cas que s’hagin efectuat (imprescindible aportar original i còpia per fer la compulsa). d. Certificat de seguretat, (obligatori en actuacions de rehabilitació de façanes, terrats i cobertes i mitgeres), signat pel tècnic que assumeix la direcció de les obres i visat pel col·legi corresponent. 2.4.Repercussió de les insonoritzacions als nivells d’immissió sonora 208 Subvenció per a insonoritzacions d’activitats L2.2-22 L’aïllament acústic consisteix en revestir amb materials aïllants i elàstics la sala on es realitza l’activitat, aquest fet disminueix la transmissió aèria i estructural del so i en conseqüència disminueix els nivells d’immissió sonora a les vivendes veïnes. 3. Proposta de millora del sistema de subvencions Es proposa l’indicador de “Nombre de locals als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes” per tal d’adaptar el procés de selecció en futures modificacions. La millora introduïda per l’aïllament instal·lat a partir de les subvencions, fins ara, no es quantifica amb cap indicador. Per tant, es proposa realitzar mesuraments d’immissió sonora abans i després d’aïllar l’element sorollós per poder quantificar el confort acústic aconseguit, i així obtindre un indicador de la millora obtinguda. L’indicador és “La diferència de nivells d’immissió sonora”. Aquest informe tècnic es proposa presentar-lo amb la resta de documentació. Actualment les subvencions es destinen a l’adequació de element que emet soroll. El fet d’augmentar les subvencions, i destinar-les també a aïllar el local de l’activitat afavoriria al nivell d’immissió sonora en les vivendes veïnes . L’indicador que es proposa és el “Capital anual destinat a les subvencions” per tal de realitzar un seguiment de l’augment de les subvencions. Als habitatges situats en zones de superació se’ls facilitarà ajuts atès que es consideraran zones prioritàries. Per tal d’incrementar el número de subvencions es millorarà el procediment de difusió d’informació de les subvencions per a insonoritzar acústicament les activitats sorolloses als propietaris i en els casos de denegar una llicència per excés de soroll s’informarà dels processos a seguir per adquirir una subvenció. 4. Conclusions En el present apartat es defineixen tres indicadors per a realitzar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes (NS/NT). NS: Nombre de subvencions admeses. 209 Subvenció per a insonoritzacions d’activitats L2.2-22 NT: Nombre total de sol·licituds. Diferència de nivells abans i després de la reubicació i la reinstal·lació (∆L24=Labans-Ldesprés). Capital anual destinat a les subvencions (CA). CA: Capital anual. 22.1. Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes (NS/NT) Nom: NS/NT Mitjans necessaris: Dades del Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Valor: 1 Caducitat: anual. 22.2. Diferencia de nivells abans i després de la reubicació i la reinstal·lació (∆L24) Nom: ∆L24 Mitjans necessaris: Informe tècnic i mesuraments de nivell sonor. Valor: - Caducitat: anual. 22.3. Capital anual destinat a les subvencions (CA) Nom: CA Mitjans necessaris: Valor: - Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Informació facilitada per l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida: 210 Subvenció per a insonoritzacions d’activitats L2.2-22 • Campanyes dels programes d'ajuts per a la restauració, protecció i millora del paisatge urbà • Dades dels programes d’ajuts • Programa marc per a la minoració del soroll a Barcelona: Programa d'Aïllament Acústic-IMPU • Informe sobre el programa d’Aïllament Tèrmic i Acústic de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida • www.bcn.es/paisatgeurba 211 L1 L2 L3 L4 L5 L2.2. Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió del soroll a edificacions sensibles i prioritàries. [23] Fomentar el programa d’ordenació i reubicació d’aparells d’aire condicionat. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: Més d’un 30% del nombre de mesures realitzades per la Unitat d’Anàlisi Acústica l’any 2009 tenen com a font de soroll els sistemes de climatització. Aquestes peticions de mesura provenen de les queixes que els ciutadans presenten als Districtes. Agent que promou l’Acció: Institut del Agent a qui s’adreça l’Acció: propietaris o Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. comunitats de propietaris d'edificis privats. Objectiu: Evitar les molèsties que puguin causar els aparells o instal·lacions d’aire condicionat mitjançant la seva ordenació o recol·locació, segons la normativa. Contingut: Són objecte d’aquest programa les actuacions efectuades sobre edificis privats que ordenin o reubiquin aparells o instal·lacions d'aire condicionat existents, per evitar molèsties a tercers i la contaminació visual que interfereix la composició arquitectònica de les façanes, tant pel que fa als aparells com a les conduccions o altres elements tècnics de la instal·lació. Indicadors: - Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció en front de totes les sol·licituds rebudes en un any - Diferència de nivells d’emissió i immissió dels aires condicionats abans i després de la reubicació i reinstal·lació - Capital anual destinat a les subvencions - Nombre d’instal·lacions subvencionades amb bones pràctiques acústiques respecte al nombre de subvencions totals acceptades en un any Accions del Pla relacionades: [22] Fomentar el programa d'insonorització de les activitats molestes pel soroll, [23] Fomentar el programa d'ordenació i reubicació d'aparells d'aire condicionat,[37] Renovació i actualització del Programa - Compromís amb gremis de distribució i instal·lació de sistemes de climatització i ventilació Àmbit d’actuació:Tota la ciutat 212 E.A. E.T. R.A. Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 Reubicació aparells aire condicionat Línia 2.2. Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió de soroll a edificacions sensibles i prioritàries Acció 23. Fomentar el programa d’ordenació i reubicació dels aparells d’aire condicionat 213 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 215 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 215 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 216 2.2. Accions actuals dirigides a la subvenció d’aires condicionats ....................... 216 2.3 Procés de sol·licitud de subvencions ................................................................ 217 2.4 Subvencions concedides en l’àmbit d’instal·lació d’aires condicionats ........... 218 3. Modificacions, actuacions i millores del sistema actual de subvencions ........... 219 4. Conclusions ........................................................................................................ 221 5. Documentació de referència ............................................................................... 223 214 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Ordenar o reubicar aparells o instal·lacions d'aire condicionat existents segons la normativa vigent. 2. Reinstal·lar els aparells o instal·lacions d’aire condicionat seguint criteris acústics. 3. Sensibilitzar i formar als professionals del sector en l’ús de criteris acústics i en seguir les normatives i ordenances vigents. 4. Sensibilitzar als titulars de les instal·lacions d’aire condicionat sobre el soroll que poden generar els aparells. 5. Disminuir el nivell d’emissió i immissió acústica per part dels aparells o instal·lacions d’aire condicionat. 6. Incentivar mitjançant subvencions als propietaris d’aparells o aires condicionats per realitzar una instal·lació amb bones pràctiques que minimitzin l’impacte acústic. Aquesta acció es coordina amb el programa d’ajudes propi de Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la instal·lació d’aparells d’aire condicionat i les bones pràctiques en el mateix procés. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar les accions actuals dirigides a la subvenció de la instal·lació d’aires condicionats i a fomentar-ne la correcta instal·lació. • Procés sol·licitud subvencions. • Presentar dades actuals sobre les subvencions destinades a la instal·lació d’aires condicionats. 215 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Agent a qui va dirigida l’acció Propietaris o comunitats de propietaris d'edificis privats. 2.2. Accions actuals dirigides a la instal·lació, control i distribució d’aires condicionats A continuació es presenten les accions actuals en la subvenció dels aparells o instal·lacions d’aires condicionats i el procés de foment i control de les bones pràctiques en la instal·lació per part dels professionals. Estat actual de les subvencions destinades a les instal·lacions d’aire condicionat: Les subvencions actuals són destinades a instal·lacions existents. La demanda de la subvenció pot ser degut a motius estètics (contravenint l'ordenança de paisatge Urbà) o per molèsties a tercers (ordenança de soroll). La subvenció es destina a reubicar i/o endreçar els aparell i les seves conduccions o els elements tècnics annexes. Les subvencions també són destinades a les instal·lacions comunes en el cas d’actualitzacions i millores a nivell tecnològic, energètic, acústic i estètic. Els ajuts són el 25% del pressupost subvencionable. El programa de subvencions és permanent i sempre es pot realitzar la sol·licitud. Sensibilització acústica dels professionals de la distribució i instal·lació: En el 2006 es va signar un acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Calefacció, Ventilació i aire condicionat de Barcelona, que estableix compromisos i accions conjuntes per tal de minorar el soroll produït per les instal·lacions d’aire condicionat. Des d’aleshores s’ha continuat treballant en aquesta direcció i es pretén amb el present Pla renovar la signatura d’aquest Programa-Compromís conjuntament la 216 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 creació d’un nou espai de col·laboració també amb els distribuïdors (veure accions [32] [37]). Aquesta implicació també es manifesta en la proposta d’actualització de l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà on en el seu text es reforcen aquestes línies de col·laboració i control: - S’obliga que els instal·ladors estiguin degudament acreditats per tal de realitzar aquest tipus d’instal·lacions - S’exigeix la corresponsabilitat en la instal·lació tan de l’instal·lador com del propietari de l’equip (cal adjuntar un certificat d’acord amb el procediment que els correspongui seguir). 2.3 Procés de sol·licitud de subvencions En el present apartat es descriu el procés per a tramitar la sol·licitud de subvencions per a reubicar els aparells d’aire condicionat: Sol·licitud d’inscripció: inscripció al programa de subvencions i sol·licitud de l’informe tècnic (imprès 1 i 2). La tramitació es pot fer “on-line” i els models de sol·licitud es troben a www.bcn/paisatgeurba. Emissió informe tècnic (30 dies): Un tècnic de Institut de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida visitarà al sol·licitant i emetrà l'informe tècnic de l'actuació prevista. A l’informe tècnic s'assenyalen els requisits i condicions que hauran de complir les actuacions previstes per poder obtenir la subvenció. L'informe permet al sol·licitant calcular la subvenció que obtindrà en funció del grau de compliment de les condicions establertes. Aquest és gratuït i s’ha de realitzar abans de començar les obres. L’inici de les obres depèn del tràmit del permís d’obres. Realització obres (la durada màxima de les obres serà de 180 dies) S’ha de presentar el comunicat d’inici d’obres (imprès 3) degudament formalitzat i signat, conjuntament amb la llicència o comunicat d’obres menor en vigor durant els 10 dies naturals posteriors a l’inici de les obres. Els permisos (assabentat, comunicat o llicència), o bé les seves pròrrogues, hauran d’estar vigents fins a la data de finalització de les obres. Finalment, s’ha de comunicar la finalització de les obres i la sol·licitud dels beneficis (imprès 4) durant els 10 dies naturals a la finalització de les obres. S’ha 217 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 d’adjuntar a l’imprès 4 la següent documentació que es pot sol·licitar a www.bcn/paisatgeurba: a. Document de “Declaració responsable” (D), on es reflexa que el promotor de les obres està al corrent de les seves obligacions fiscals amb l’Administració; i de les subvencions concedides per altres administracions públiques. b. Document d’autorització (A). c. Sol·licitud de transferència bancària, amb el segell de l’entitat corresponent i les factures o rebuts que a continuació es detallen: - Factura/es de les obres realitzades (imprescindible aportar original i còpia per fer la compulsa). - Rebuts o comprovants de pagament de les obres realitzades (imprescindible original i còpia per compulsa). - Rebuts o comprovants de pagaments dels honoraris dels tècnics (imprescindible original i còpia per compulsa). - Rebuts o comprovants de pagament dels costos de les diagnosis i dels estudis tècnics previs a l’elaboració del projecte, en el cas que s’hagin efectuat (imprescindible aportar original i còpia per fer la compulsa). d. Certificat de seguretat, (obligatori en actuacions de rehabilitació de façanes, terrats i cobertes i mitgeres), signat pel tècnic que assumeix la direcció de les obres i visat pel col·legi corresponent. 2.4 Subvencions concedides en l’àmbit d’instal·lació d’aires condicionats Des de l’any 2002, el nombre de subvencions concedides ha oscil·lat notablement, essent els dos primers anys els de major activitat. Igualment des de l’any 2007 s’observa un nou creixement de les subvencions atorgades mantenint-se fins l’actualitat. Cal remarcar que el nombre d’ajuts donats va molt relacionat amb la fluctuació de la demanda, així doncs el foment del programa a través de diferents accions de difusió incideix directament amb el volum de peticions i de concessions. 218 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 3. Modificacions, actuacions i millores del sistema actual de subvencions 3.1.Etapes: A continuació es descriuen les principals fites d’aquesta acció per etapes: • Mesurament abans de la reubicació de l’aire condicionat. • Reubicació i instal·lació de l’aire condicionat. • Mesuraments després de la instal·lació o reubicació de l’aire condicionat. • Seguiment. 3.2.Proposta per avaluar l’evolució del sistema de subvencions Es proposa l’indicador de “Nombre d’edificis als quals se’ls concedeix la subvenció per disminuir la contaminació acústica en front de totes les sol·licituds rebudes” per tal d’adaptar el procés de selecció en futures modificacions. Es proposa realitzar mesuraments d’immissió i emissió sonora abans i després de la reubicació per poder quantificar el confort acústic aconseguit, i així obtindre un indicador de la millora obtinguda. L’indicador és “ El Nivell d’Emissió i Immissió Sonora”. L’informe tècnic on es mesuren aquests nivells es proposa que es presenti amb la documentació adjunta a la sol·licitud de la subvenció. També resulta bàsic millorar el procediment de difusió d’informació de les subvencions dirigides a la instal·lació d’aires condicionats tenint en compte criteris acústics. L’indicador que es proposa és el “Capital anual destinat a les subvencions” per tal de realitzar un seguiment de l’augment de les subvencions. Per tal d’avaluar les bones pràctiques dels professionals, i tenint en compte els passos recomanats i descrits en el Programes-Compromís, es proposa omplir un formulari referent a les instal·lacions que han estat subvencionades. Aquest formulari s’hauria d’entregar a l’Ajuntament amb la resta de la documentació referent al tràmit de la sol·licitud de subvenció i es mostra a continuació. 219 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 1. Data 2. Hora 4. Nom empresa instal·ladora 3. Tècnic/s d’instal·lació 6. Segell 5. Marca/model aire condicionat 7. Qüestionari d’instal·lació: SI NO Observacions S’ha instal·lat l’equip a la coberta de l’edifici? S’han instal·lat elements d’esmorteïment? (especificar en cas afirmatitu marca/model dels elements amortidors en observacions) S’ha instal·lat l’equip sobre algun element no estructural de la vivenda? Els vidres de la vivenda són dobles i/o duen ribets? Hi ha alguna sortida d’aire directa cap a alguna finestra, porta o balcons? Hi ha alguna sortida d’aire directa cap a alguna finestra, porta o balcons? Hi ha cortines, tendals i/o persianes en la vivenda on s’ha realitzat la instal·lació? 8. Croquis d’instal·lació de l’aire condicionat 220 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 A partir d’aquest qüestionari s’obté una valoració. Per a cada resposta afirmativa es punta amb un punt, obtenint així una puntuació final del 0 al 6 que s’anomena IBPA (Instal·lacions segons les Bones Pràctiques Acústiques). Segons la puntuació obtenim la següent classificació: Si IBPA = 0: Instal·lació sense criteris acústics. Si 0 < IBPA < 3: Instal·lació tenint en compte pocs criteris acústics. Si 3 ≤ IBPA ≤6: Instal·lació d’acord amb els criteris acústics. A partir del valor numèric del IBPA es proposa l’indicador “Nombre d’instal·lacions subvencionades amb el IBPA ≥ 3 respecte al nombre de subvencions totals acceptades”. 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors per a realitzar l’acció descrita en aquest document: Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció per disminuir la contaminació acústica en front de totes les sol·licituds rebudes en un any (NS/NT). NS: Nombre de subvencions admeses. NT: Nombre total de sol·licituds. Diferència de nivells d’emissió i immissió dels aires condicionats abans i després de la reubicació i reinstal·lació (∆LE i ∆LI ). LE : nivell d’emissió. LI : nivell d’immissió. Capital anual destinat a les subvencions (CA). Nombre d’instal·lacions subvencionades amb bones pràctiques acústiques respecte al nombre de subvencions totals acceptades en un any (NIBPA≥ 3/NS). NIBPA≥ 3: Nombre de subvencions amb el NIBPA≥ 3. NS: Nombre de subvencions admeses. 221 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 23.1. Nombre de sol·licituds als quals se’ls concedeix la subvenció per disminuir la contaminació acústica en front de totes les sol·licituds rebudes (NS/NT) Nom: NS/NT Mitjans necessaris: Dades del Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Valor: 1 Caducitat: anual. 23.2. Diferencia de nivells d’emissió dels aires condicionats abans i després de la reubicació i reinstal·lació (∆LE ) Nom: ∆LE Mitjans necessaris: Informe tècnic i mesuraments de nivell sonor. Valor: 0. Caducitat: anual. 23.3. Diferència de nivells d’ immissió dels aires condicionats abans i després de la reubicació i reinstal·lació ( ∆LI ) Nom: ∆LI (El valor recomanat del nivell d’immissió després de la reubicació o reinstal·lació és el límit establer en la OGMAU segons la zonificació) Mitjans necessaris: Informe tècnic i mesuraments de nivell sonor. Valor: - Caducitat: anual. 23.4. Capital anual destinat a les subvencions (CA) Nom: NS/NT Mitjans necessaris: Dades del Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Valor: -. Caducitat: anual. 222 Reubicació aparells aire condicionat L2.2-23 23.5. Nombre d’instal·lacions subvencionades amb bones pràctiques acústiques respecte al nombre de subvencions totals acceptades (NIBPA≥ 3/NS) Nom: NIBPA≥ 3/NS Mitjans necessaris: Informe tècnic. Valor: -. Caducitat: anual. 5. Documentació de referència www.bcn.es/paissatgeurba 223 L3. Ambientalització acústica de l’Ajuntament 224 L1 L2 L3 L4 L5 L3.1. Millorar els sistemes de coordinació i comunicació interns municipals en matèria de contaminació acústica. [24] Impulsar la coordinació a través de la Taula del Soroll i la Taula Cívica del Soroll. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació X Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: la Taula del Soroll va ser creada l’any 2001 fruit del Programa marc per a la minoració de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona. Amb el present Pla es contempla continuar impulsant-la paral·lelament a la Taula Cívica del Soroll, creada l’any 2006 sota el marc del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: tots els Medi Ambient. Departament de Control i sectors implicats en el disseny i l’aplicació Reducció de la Contaminació Acústica de mesures per a la minoració de la (DCRCA). contaminació acústica. Objectiu: Potenciació de la Taula del Soroll, òrgan intern encarregat de coordinar i impulsar l’actuació municipal per la reducció del soroll. De la mateixa manera es preveu potenciar l’òrgan anàleg però d’àmbit extern, l’anomenada Taula Cívica del Soroll. Contingut: La Taula del Soroll serà la coordinadora de les Accions desenvolupades al Pla a nivell municipal i la Taula Cívica a nivell extern per tal de concertar actuacions i promoure la coordinació i cooperació entre entitats i institucions que la seva activitat té relació amb el soroll. Indicadors: Nombre de reunions de la Taula de Soroll i de la Taula cívica del Soroll Nombre d’actes detallades de les reunions Nombre de línies finalitzades Àmbit d’actuació: tota la ciutat 225 E.A. E.T. R.A. Taula del soroll L3.1-24 Taula del soroll i Taula cívica del Soroll Línia 3.1. Millorar els sistemes de coordinació i comunicació interns municipals en matèria de contaminació acústica Acció 24. Impulsar l’actuació municipal a través de la Taula del Soroll. 226 Taula del soroll L3.1-24 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 227 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 227 3. Línies de futur ..................................................................................................... 229 4. Conclusions ........................................................................................................ 230 5. Documentació de referència ............................................................................... 231 227 Taula del soroll L3.1-24 1. Objectius L’objectiu inicial d’aquesta acció és potenciar els òrgans encarregats de coordinar i impulsar l’actuació per a la reducció del soroll de la ciutat tan la interna a nivell municipal com la externa. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual d’aquests òrgans; les seves competències, els seus membres i les principals línies d’actuació. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment, així com les tasques que desenvolupen: Agent que promou l’acció Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui va dirigida l’acció Tots els sectors implicats en el disseny i l’aplicació de mesures per a la minoració de la contaminació acústica. 2.2.Estat actual de la Taula de Soroll i la Taula cívica. La Taula de Soroll és l’òrgan encarregat de coordinar i impulsar l’actuació municipal per a la reducció del soroll a la ciutat. Aquest comitè va ser creat l’any 2001 fruit del Programa marc d’actuació per a la minoració de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona. És un comitè de caràcter tècnic i interdepartamental, on estan integrades totes les dependències municipals que intervenen en el disseny i l’aplicació de mesures per a la reducció de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona. La Taula de Soroll serà la coordinadora de les Accions desenvolupades al Pla i actualment està formada per: Presidència: cinquena tinenta d’alcalde Vice-presidència: gerent de l’Àrea de Medi Ambient. Secretària Tècnica. - Un representant de les següents dependències: 228 Taula del soroll L3.1-24 Cada un dels 10 districtes. Àrea de Medi Ambient. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Àrea d’Urbanisme i Infraestructures. Guàrdia Urbana. Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. Les funcions principals d’aquesta Taula són: Proposar les actuacions sectorials i territorials a realitzar. Coordinar l’actuació municipal en matèria de contaminació acústica. Definir els indicadors i instruments de mesura. Recollir la informació i avaluar l’actuació realitzada. Elaborar un catàleg de les actuacions, informes d’activitat i de resultats. Les principals línies treballades, segons les actes de reunió elaborades són: Ampliar relacions amb Col·legis professionals. Mesurar abans i després de les actuacions que es realitzin en la mobilitat. Elaborar eines que facilitin la descàrrega de dades acústiques i el tractament de les mateixes als districtes. Millorar la informació cap al ciutadà. Millorar la difusió dels ajuts al sol·licitar llicències a Paisatge Urbà. Elaborar una guia de bones pràctiques en fires i actes culturals. De manera anàloga i dins del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat es va crear l’any 2006 la Taula Cívica del Soroll que conforma un espai de col·laboració entre els següents agents: Àrees municipals Els col·legis professionals Les associacions relacionades amb la prevenció de la contaminació acústica Lles associacions de veïns Les federacions i entitats d’agents generadors de soroll Els representants dels grups municipals Les organitzacions cíviques i ambientalistes Experts universitaris, etc. 229 Taula del soroll L3.1-24 Els objectius i funcions bàsiques d’aquest espai de coordinació són: • Rebre informació sobre la planificació i la implementació de les actuacions del Pla de Reducció Acústica de l’Ajuntament • Estudiar i emetre informes i iniciatives o aspectes respecte al soroll a la ciutat • Proposar iniciatives i accions per a la minoracció acústica • Promoure i donar suport a iniciatives en aquest sentit • Concertar actuacions i promoure la coordinació i cooperació entre entitats i institucions que hi treballin sobre aquest tema 3. Línies de futur per la Taula del Soroll i per la Taula cívica del Soroll La creació d’aquests grups de treball i la seva continuïtat, impulsen el seguiment de la reducció contra la contaminació acústica, tot relacionant els diferents agents implicats de l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, és un comitè imprescindible per a vetllar per la reducció del soroll. Per aquest motiu, la Taula tindrà una periodicitat determinada en les seves reunions i s’assoliran els objectius fixats en cadascuna d’elles. En cas que no fos possible, caldrà detallar els motius pels quals s’ha de canviar d’estratègia. Per avaluar la bondat dels objectius marcats, s’establirà una temporalització i uns indicadors que avaluïn les concrecions obtingudes. És a dir, de cadascuna de les línies de treball, s’haurà d’elaborar un programa de seguiment amb una avaluació final, un cop assolits els resultats. Inicialment, es mantindran les actes de reunions detallades i amb el seguiment de les accions pendents a implementar. Anualment, però s’elaborarà un document resum on s’explicitin les línies iniciades en aquest any, tot diferenciant les que es donen per finalitzades i detallant els motius pels quals no s’han finalitzat en cas que fos el cas. Les finalitzades, molt probablement, donaran entrada a indicadors de la resta d’accions del Pla de Barcelona. 3.1.Etapes: • Analitzar els possibles temes a potenciar en relació a la contaminació acústica. • Fer propostes i informes tècnics d’avaluació i millora, tot quantificant les millores assolides en cas d’implementar les solucions. • Promoure les relacions i la coordinació interdepartamental per a millorar la execució dels projectes. 230 Taula del soroll L3.1-24 3.2.Proposta per avaluar la Taula de soroll Per això, es proposen com a indicadors inicials: “Nombre de reunions de la Taula de Soroll”, “Nombre d’actes detallades de les reunions”, “Nombre de línies finalitzades” 4. Conclusions Per tant, en el present apartat es defineixen els indicadors i estudis per a iniciar i avaluar la línia d’acció descrita en aquest document: Nombre de reunions de la Taula de Soroll (NReunions). Nombre d’actes detallades de les reunions (NActes). Nombre de línies finalitzades (NActuacionsAcabades). 24.1. Nombre de reunions de la Taula de Soroll (NReunions) Nom: NReunions Mitjans necessaris: - Valor: 1 Caducitat: anual. 24.2. Nombre d’actes detallades de les reunions (NActes) Nom: NActes Mitjans necessaris: - Valor: 1 Caducitat: anual. 24.3. Nombre de línies finalitzades (NActuacionsAcabades) Nom: NActuacuinsAcabades Mitjans necessaris: - Valor: -- Caducitat: anual. 231 Taula del soroll L3.1-24 5. Documentació de referència • Programa marc d’actuació per a la minoració de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Gener 2001. 232 L1 L2 L3 L4 L5 L3.1. Millorar els sistemes de coordinació i comunicació interns municipals en matèria de contaminació acústica. [25] Optimitzar la Intranet per a la gestió del soroll. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació X Acció en execució Correcció Coordinació X Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: la comunicació interna de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica és important per donar a conèixer les accions que des de diferents àrees s’estan duent a terme. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: totes les Medi Ambient. Departament de Control i àrees i els departaments que configuren Reducció de la Contaminació Acústica l’Ajuntament i el personal que en forma (DCRCA). part. Objectiu: Informar al personal de l’Ajuntament sobre la problemàtica dels soroll i donar a conèixer les actuacions realitzades. Contingut: Mitjançant l’optimització de la Intranet del soroll per a ús intern de l’Ajuntament es vol formar al personal sobre la problemàtica del soroll alhora que serveixi com a punt d’informació sobre les mesures que des de l’Ajuntament es realitzen per millorar la qualitat acústica de la ciutat. Indicadors: Nombre de documents introduïts a la plataforma de gestió Nombre de comunicacions internes realitzades Àmbit d’actuació: municipal 233 E.A. E.T. R.A. Optimització intranet gestió soroll L3.2-25 Optimitzar una intranet per a la gestió del soroll Línia 3.2. Millorar i agilitzar el sistema de comunicació entre el ciutadà i l'Ajuntament en matèria de contaminació acústica Acció 25. Optimitzar una intranet per a la gestió del soroll 234 Optimització intranet gestió soroll L3.2-25 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 235 2. Proposta per l'optimització de la intranet de gestió de soroll ............................. 235 3. Conclusions ........................................................................................................ 236 4. Indicadors proposats: .......................................................................................... 236 5. Documentació de referència ............................................................................... 236 235 Optimització intranet gestió soroll L3.2-25 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Definir aquells procediments de gestió interns que permetin millorar el sistema de treball amb la informació associada a temes de soroll. 2. Difondre internament a l'Ajuntament la informació relativa a les actuacions realitzades envers la contaminació acústica. 3. Donar major visibilitat interna, a través de la intranet de l'Ajuntament, a les actuacions realitzades per resoldre les diferents problemàtiques de soroll existents. 2. Proposta per l'optimització de la intranet de gestió de soroll Per tal d'assolir els objectius descrits en aquesta acció, es planteja el desenvolupament de les següents fases: 1. Definició de les tipologies de documents associats a temes de soroll i caracterització de les mateixes. a. Identificar tipus de documents actuals per a les actuacions que s'estan duent a terme i les previstes a mig termini. b. Definir possibles nous tipus de documents. c. Estructuració i nomenclatura de tipus. d. Creació d'una base de dades amb els tipus de documents definits. 2. Estudi de les possibilitats de la plataforma IRIS per a la gestió de documents. a. Anàlisi DAFO de les possibilitats actuals per a la gestió de documents. b. Definir la imbricació de les tipologies de document en el sistema actual. c. Identificació de possibles necessitats per a la gestió de documents a l'entorn actual. 3. Definició d'un programa de difusió interna d'accions de reducció del soroll a. Identificació del tipus d'accions a difondre b. Definició del nombre d'accions a difondre c. Definició de la periodicitat de difusió 236 Optimització intranet gestió soroll L3.2-25 d. Definició del format de difusió: documents, visibilitat web interna, etc. 3. Etapes Definició de les tipologies de documents associats a temes de soroll i caracterització de les mateixes. Estudi de les possibilitats de la plataforma IRIS per a la gestió de documents. Definició d'un programa de difusió interna d'accions de reducció del soroll 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors per a l’acció 25: Nombre de documents introduïts a la plataforma de gestió (NDPG). Nombre de comunicacions internes realitzades (Nci). 25.1. Nombre de documents introduïts a la plataforma de gestió (NDPG) Nom: NDPG Mitjans necessaris: plataforma de gestió definida. Valor: 0 Caducitat: anual 25.2. Nombre de comunicacions internes realitzades (NCI) Nom: NCI Mitjans necessaris: - Valor: 0 Caducitat: anual 5. Documentació de referència Formació del sistema de qualitat per a la gestió del procés IRIS. 2009 237 L1 L2 L3 L4 L5 L3.2. Millorar i agilitzar el sistema de comunicació entre el ciutadà i l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [26] Millorar el sistema de gestió d’incidències de soroll. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació X Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: a través d’internet, de la línia telefònica o l’Oficina d’Atenció al Ciutadà els barcelonins es comuniquen amb l’Ajuntament. És per aquest motiu que encara que ja s’ha fet una millora força important, caldria millorar el sistema de gestió de les incidències de soroll per tal d’agilitzar els tràmits i reduir els temps de resposta. Destacar que durant l’any 2009 es van rebre 700 queixes de soroll a través de l’aplicatiu IRIS. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: tots els Medi Ambient. Departament de Control sectors implicats en la gestió de les i Reducció de la Contaminació Acústica incidències de soroll i a la ciutadania en (DCRCA). general. Objectiu: Facilitar la presentació i la tramitació d’incidències de soroll als ciutadans i coordinar adequadament tots els sectors implicats en la gestió de les mateixes per tal d’agilitzar la seva tramitació. Contingut: Amb aquesta Acció és vol: • Consolidar els circuits, procediments i competències dels diferents òrgans que intervenen en la gestió d’incidències de soroll: Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), Serveis d’Inspeccions dels districtes, Guàrdia Urbana i Telèfon d’Informació i Tramitació de l’Ajuntament de Barcelona (010). Indicadors: Temps de vida d’una incidència Índex de resolució d’incidències Àmbit d’actuació: tota la ciutat 238 E.A. E.T. R.A. Optimització gestió incidències L3.2-26 Optimització sistema de gestió d'incidències Línia 3.2. Millorar i agilitzar el sistema de comunicació entre el ciutadà i l'Ajuntament en matèria de contaminació acústica Acció 26. Millorar el sistema de gestió d'incidències de soroll 239 Optimització gestió incidències L3.2-26 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 241 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 241 3. Anàlisi futura de la gestió d’incidències............................................................. 245 4. Conclusions ........................................................................................................ 246 5. Documentació de referència ............................................................................... 247 240 Optimització gestió incidències L3.2-26 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Facilitar la presentació i la tramitació d’incidències de soroll als ciutadans i coordinar adequadament tots els sectors implicats en la gestió de les mateixes per tal d’agilitzar la seva tramitació. 2. Consolidar els circuits, procediments i competències dels diferents òrgans que intervenen en la gestió d'incidències de soroll: OAC, Districtes, DCRCA, GUB, 010,... 3. Definir un procediment únic per a la gestió d'incidències relacionades amb el soroll, a seguir per tots els agents implicats. 4. Assegurar la traçabilitat de les incidències un cop introduïdes al procediment de gestió. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del sistema de gestió d'incidències relacionades amb el soroll. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Definició dels diferents canals d'entrada d'incidències per als ciutadans. • Definició de les tipologies d'incidència. • Definició del/s procediment/s de gestió d'incidències seguits actualment. Inici Fases Tancament • Grau de traçabilitat actual de les incidències introduïdes. L'anàlisi inicial es realitza a partir de la informació facilitada per alguns dels agents implicats en l'actual sistema de gestió d'incidències. 241 Optimització gestió incidències L3.2-26 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment, així com les tasques que desenvolupen: Ciutadà Principal generador d'incidències, mitjançant els diversos canals d'entrada. Agents gestors de soroll i sistema Departament d’Avaluació, Incidències i Reclamacions (DAIR) Gestiona les peticions realitzades, així com els operadors de l’Àrea i Districtes. Administra l’aplicació IRIS, i assegura la correcta derivació de la incidència al perfil operador. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA) [Àrea de Medi Ambient] Rep les incidències de les quals en té asignada la competencia. Revisa el contingut de les incidències rebudes i emprèn l'acció necessària per a la seva resolució. Redacta la resposta que rebrà el ciutadà. Genera un report periòdic (mensual) amb estadístiques sobre les incidències rebudes. Serveis tècnics de Districte (STD) Rep per assignació automàtica les incidències introduïdes als canals d'entrada corresponents. Revisa el contingut de les incidències rebudes i emprèn l'acció necessària per a la seva resolució. Guàrdia Urbana (GUB) Rep per assignació automàtica les incidències introduïdes als canals d'entrada corresponents. Revisa el contingut de les incidències rebudes i emprèn l'acció necessària per a la seva resolució. 242 Optimització gestió incidències L3.2-26 2.2. Canals d'entrada A continuació es defineixen els diferents canals de comunicació d'entrada existents actualment: Pàgina web Ajuntament de Barcelona El ciutadà introdueix la seva incidència directament mitjançant la plataforma web de l'Ajuntament, que actua com a interfície del sistema de gestió informatitzat IRIS. Oficines d'atenció al ciutadà (OAC) El ciutadà introdueix la seva incidència de manera presencial a una OAC. Aquesta incidència serà introduïda com a instància. Posteriorment, la queixa serà revisada per personal de l'OAC que la introduirà al sistema de gestió informatitzat IRIS. Telèfon del Civisme (900 226 226) El ciutadà realitza una trucada telefònica i exposa el motiu de la incidència. Un agent introdueix la queixa o incidència, etc. al sistema de gestió informatitzat IRIS. Telèfon 010 El ciutadà realitza una trucada telefònica i exposa el motiu de la incidència. En cas de tractar-se d'una queixa de soroll la trucada es deriva al telèfon del civisme i segueix el mateix procediment. Telèfon Guàrdia Urbana (092) El ciutadà realitza una trucada telefònica i exposa el motiu de la incidència. L'agent que recull la trucada, introdueix les dades al sistema de gestió informatitzat. En cas que la incidència es reassigni, la queixa s'introdueix al sistema de gestió informatitzat IRIS. Aquesta introducció es pot realitzar a través de dispositius PDA. 2.3. Tipologies d'incidència A continuació es defineixen les diferents nomenclatures que es poden utilitzar a l'hora de cursar una incidència. Queixa Suggeriment Agraïment Petició de servei 243 Optimització gestió incidències L3.2-26 Consulta Procés actual de gestió d'incidències 244 Optimització gestió incidències L3.2-26 2.4. Traçabilitat actual de les incidències Sistema de gestió IRIS La finestra de Tasques Pendents permet visualitzar en la següent informació sobre la traçabilitat de qualsevol incidència introduïda al sistema: - Fitxes pendents de validació: incidències que han estat reassignades i encara no han estat validades (i.e. acceptada la reassignació). - Alarma: indica que la incidència té algun avís o reclamació pendent per part del ciutadà. - Urgent: incidència que ha de rebre una major prioritat. - Pendent de resposta del ciutadà: incidències que necessiten més informació per part del ciutadà per poder ser resoltes. - Resposta del ciutadà: incidència que ha rebut informació addicional del ciutadà 3. Anàlisi futura de la gestió d’incidències De l’estat actual de la gestió d’incidències, se’n desprèn com a punt principal, que la plataforma informàtica IRIS presenta un ventall prou ampli de possibilitats com per a optimitzar el procés. Tot i així s’ha constatat que, donada la implantació recent de la plataforma IRIS, molts dels perfils implicats encara no desenvolupen totes les tasques de la manera exactament descrita en el manual de qualitat (MQ). Per aquest motiu es continuarà fent l’anàlisi dels diferents agents i de la seva perspectiva envers la gestió d’incidències de soroll mitjançant l’IRIS.. El sistema de gestió IRIS té en compte la major part de les variables per a la gestió d’incidències relacionades amb el soroll. L’assignació als diferents agents és un procés automàtic, la reassignació és només en casos particulars, Així doncs, i per tal de poder detallar els indicadors proposats més endavant, es planteja un desenvolupament en detall del procés de gestió, en el qual a partir de l’anàlisi inicial ja realitzat, es puguin definir els processos d’optimització que permetin que els indicadors se situïn en els valors òptims. 245 Optimització gestió incidències L3.2-26 Al marge de l’IRIS com a eina de comunicació s’està produint un avanç en quant a la incorporació de les noves tecnologies i la nova Ordenança de l’Administració Electrònica, promovent una millora en la prestació dels serveis públics. 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors per a l’acció 26: Temps de vida d’una incidència (TVI). Temps (en dies hàbils) que transcorre des que l’incidència és introduïda al circuit de gestió de queixes fins que es genera una resolució final i s’efectua el seu tancament. Índex de resolució d’incidències (Iri). Quocient entre el nombre total d’incidències introduïdes al sistema gestor IRIS i aquelles que ja s’han tancat. 26.1. Temps de vida d’una incidència (TVi) Nom: TVi Mitjans necessaris: - Valor: 2 (dies hàbils) Caducitat: mensual. 26.2. Índex de resolució d’incidències (IRI) Nom: IRI Mitjans necessaris: - Valor: 0. Caducitat: trimestral. 246 Optimització gestió incidències L3.2-26 5. Documentació de referència Informació facilitada pel Dept. de Control i Reducció de la Contaminació Acústica: Formació del sistema de qualitat per a la gestió del procés IRIS. 2009 Manual de qualitat (MQ) de l’aplicació IRIS. Procediments de l’aplicació IRIS: o PG-03: Gestió de no-conformitats. o PG-06: Control de registres de qualitat. o PG-08: Gestió del sistema IRIS: Resolució, Resposta i Tancament. o PG-08.01: Reassignació de les fitxes IRIS. o PG-08.02: Altes, baixes i/o modificacions a l’aplicació IRIS. Instrucció 41/08 El sistema informàtic IRIS 247 L1 L2 L3 L4 L5 L3.2. Millorar i agilitzar el sistema de comunicació entre el ciutadà i l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [27] Potenciar el servei de mediació en temes de soroll. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació X Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: la Guàrdia Urbana va rebre durant l’any 2008 1.400 queixes de soroll degudes a soroll de veïnatge. Aquest tipus de soroll és el més difícil de tractar ja que influeix la futura convivència dels veïns. És per això, que el servei de mediació resulta útil. Agent que promou l’Acció: Districtes, Agent a qui s’adreça l’Acció: ciutadans Àrea de Medi Ambient, Direcció de que pateixen molèsties de soroll provocades Serveis de Prevenció. per activitats de veïnatge. Objectiu: Trobar una solució als problemes de soroll veïnal que suposi un acord entre totes les parts implicades i evitar així que s’iniciï el tràmit de la denúncia corresponent. Contingut: Continuar potenciant el servei de mediació en temes de soroll com a òrgan conciliador entre ciutadans abans d’iniciar tràmits legals en els casos de problemes de soroll de veïnatge. Indicadors: Nombre anual d’intervencions del servei de mediació en temes de soroll Nombre anual de queixes de soroll tramitades pel servei de mediació que no han desembocat en un procediment judicial Accions del Pla relacionades: [47] Potenciar el servei del suport tècnic i assessorament als districtes. Àmbit d’actuació: Tota la ciutat 248 E.A. E.T. R.A. Servei mediació L3.2-27 Servei mediació Línia 5.1. Millorar i agilitzar el sistema de comunicació entre el ciutadà i l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica Acció 27. Potenciar la mediació en temes de soroll 249 Servei mediació L3.2-27 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 251 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 251 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 251 2.2. Tasques desenvolupades pel servei de mediació ............................................ 252 2.3. Procés de mediació ......................................................................................... 253 2.4. Organització i seguiment del procés de mediació .......................................... 253 3. Proposta per a potenciar el servei de mediació................................................... 254 4. Conclusions ........................................................................................................ 255 5. Documentació de referència ............................................................................... 255 250 Servei mediació L3.2-27 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Potenciar el servei de mediació en temes de soroll entre ciutadans abans d’iniciar processos legals. 2. Potenciar la participació, el diàleg i el compromís ciutadà en la resolució dels conflictes de convivència. 3. Oferir una alternativa a obrir un procés judicial als temes de soroll quotidians mitjançant els diàleg, el consens i el pacte com a vies alternatives. 4. Oferir un espai neutral de relació per tal d’afavorir la resolució de problemes. 5. Realitzar actes de mediació als 10 districtes de Barcelona en el context d’un programa educatiu i en benefici a la comunitat. 6. Atendre les demandes d’intervenció en conflictes susceptibles de ser tractats amb la tècnica de mediació que se li encomanin des de la Secretaria Tècnica de Prevenció del districte. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del servei de mediació en temes relacionats amb el soroll. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar l’estat actual de les tasques desenvolupades els serveis de mediació. • Explicar quin és el procés de mediació. • Explicar l’organització interna del servei de mediació. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Districtes, Àrea de Medi Ambient, Direcció de Serveis de Prevenció. Agent a qui s’adreça l’Acció: 251 Servei mediació L3.2-27 Ciutadans que pateixen molèsties de soroll provocades per activitats de veïnatge. 2.2. Tasques desenvolupades pel servei de mediació La mediació permet aportar un espai de diàleg entre les parts afectades, per a la recerca de solucions a aquelles situacions de trencament de la convivència causades pel soroll. Els supòsits actuals a tractar per part del servei de mediació pel que fa a temes de contaminació acústica en la ciutat de Barcelona són: Infraccions lleus de les ordenances municipals que originen confrontacions entre les persones i que no troben solució en la imposició d’una sanció econòmica. (Ex. Rec de plantes fora d’horari, volum dels aparells de TV o àudio,...) Molèsties denunciades que no es poden comprovar ni mesurar. Fets que per la seva naturalesa no son mesurables, o es produeixen en moments en que la inspecció tècnica o administrativa no hi és, o que quan es poden comprovar i mesurar estan per sota els llindars de la norma. (Ex. Lladrucs de gos o altres molèsties produïdes per animals, sorolls domèstics de mobles, cuina o joguines, crits i cants...) Altres fets no subjectes a norma i dels que es que desprèn algun un tipus de molèstia no prevista en cap ordenament legal i que esdevé un conflicte de convivència. (Ex. Olors de cuina, de productes de neteja, ús d’electrodomèstics en horaris de descans...) Situacions de competència per a l’ús de l’espai públic, és a dir quan hi ha actituds o activitats que tot i ser lícites es molesten, s’incomoden i provoquen el trencament del respecte i la convivència. Supòsits que no s’atenen amb tècniques de mediació: Conflictes multipart. Situacions que comportin una transgressió de la llei o que constitueixin en sí un fet delictiu. (denunciables) Conflictes l’origen dels quals recaiguin sobre infraccions greus o molt greus de les OOMM. (sancionables) Conflictes dins l’àmbit íntim i familiar (baralles, abusos,...) denunciables i/o derivables a Serveis socials) Conflictes comunitaris o grups amb entitat social (derivables cap al Servei de Mediació Comunitària.) 252 Servei mediació L3.2-27 Conflictes en que una de les parts resulti una administració, empresa organització o servei, públic o privat. (derivables a l’OND, la Junta Arbitral de Consum, l’OMIC,...) 2.3. Procés de mediació El procés de mediació es divideix en les següents fases: Recepció de la demanda i obertura de l’expedient del cas amb tota la informació proporcionada per Secretaria Tècnica de Prevenció del Districte. Contactar amb les parts oferint la mediació com a màxim dintre dels 10 dies posteriors a la recepció de la demanda. Si les parts accepten, es realitza la mediació amb un màxim de dues sessions per cas. Si les parts no accepten participar es retorna el cas a la Secretaria Tècnica de Prevenció. Els casos resolts es retornen a la Secretaria Tècnica de Prevenció amb l’expedient, còpia de l’acord signat per les parts, si és el cas, i un informe valoració del mediador. 2.4. Organització i seguiment del procés de mediació Les Secretaries Tècniques de Prevenció demanaran la mediació per als casos contemplats en els supòsits amb una petició formal (fitxa-sol·licitud) i la documentació haguda i recollida a tal efecte, un cop hagi contactat amb les parts i aquestes hagin acceptat de participar en una mediació Cada part sol·licitant signa un document de sol·licitud i accepatció de les condicions de participació en el procés de mediació. El mediador o el seu referent tècnic manté contacte amb la Secretaria Tècnica de Prevenció del Districte mentre duri el procés de mediació per comentar sobre l’evolució del cas, si cal. Es mantenen reunions mensuals de coordinació tècnica entre els mediadors o els seus referents tècnics i les Secretaries Tècniques de Prevenció amb l’objectiu de fer un seguiment dels casos derivats i valorar els resultats que es vagin aconseguint. S’estableixen també reunions cada dos mesos de seguiment entre els mediadors o referents tècnics dels mediadors i la Direcció de Serveis de Prevenció. Aquestes reunions hauran de servir per valorar el compliment dels acords i l’ajust de la coordinació. 253 Servei mediació L3.2-27 A més de les reunions de seguiment amb les Secretaries Tècniques de Prevenció i la Direcció de Serveis de Prevenció es preveurà l’elaboració d’un informe de valoració trimestral sobre els casos derivats a cada entitat mediadora. 3. Proposta per a potenciar el servei de mediació Es proposa realitzar convenis amb universitats de psicologia i llurs grups de recerca per tal de definir els factors que a continuació es presenten: Quines repercussions socials existeixen en temes de soroll. Resolució de conflictes associats al soroll. Factors socials i culturals que intervenen en els conflictes de soroll. Quina dependència existeix en els conflictes de soroll pel que fa a l’edat, el sexe i el nivell adquisitiu. 3.1.Etapes: • Registrar cadascuna de les accions desenvolupades pel servei de mediació. • Aplicar resultats del estudis d’investigació a les tasques de mediació. • Actualització dels indicadors. 3.2.Proposta per avaluar la diagnosi del servei de mediació Per tant, els indicadors proposats són “Nombre anual d’intervencions del servei de mediació en temes de soroll”, “Nombre anual de queixes de soroll tramitades pel servei de mediació que no han desembocat en un procediment judicial” 254 Servei mediació L3.2-27 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors de la present acció: Nombre anual d’intervencions del servei de mediació en temes de soroll (NICS). Nombre anual de queixes de soroll tramitades pel servei de mediació que no han desembocat en un procediment judicial (NQ). 27.1. Nombre anual d’intervencions del servei de mediació en temes de soroll (NICS) Nom: NICS Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 27.2. Nombre anual de queixes de soroll tramitades pel servei de mediació que no han desembocat en un procediment judicial (NQ) Nom: NRE Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Plec de condicions de mediació 2007. MEMÒRIA/PROJECTE per al Servei de Mediació Veïnal. ACCCA / Ajuntament de Barcelona. 255 L1 L2 L3 L4 L5 L3.3. Fomentar la formació interna del personal de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [28] Realitzar programes de formació a tècnics dels districtes. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació X Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: els serveis tècnics dels districtes tenen una relació directa amb la problemàtica de soroll i per aquest motiu és important garantir la seva formació continuada Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control Agent a qui s’adreça l’Acció: serveis i Reducció de la Contaminació Acústica d’inspecció dels 10 districtes de Barcelona. (DCRCA). Objectiu: Proporcionar formació continuada als tècnics dels districtes en l’ús de sonòmetres i instruir-los en la metodologia a seguir per poder realitzar les mesures segons el protocol establert en l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà, en relació a la contaminació acústica de Barcelona. Contingut: Els objectius a assolir per els diferents tècnics dels districtes mitjançant els cursos de formació continuada són: • La informació sobre els valors límit d’immissió establert per als diferents tipus d’activitats en l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà vigent, en relació a la contaminació acústica de Barcelona. • L’ús adequat dels aparells de mesura del soroll. • El coneixement de la metodologia de mesura del soroll establerta per l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà vigent, en relació a la contaminació acústica de Barcelona. Indicadors: Nombre d'accions formatives realitzades Nombre de persones que han participat en accions formatives Accions del Pla relacionades: [47] Potenciar el servei del suport tècnic i assessorament als districtes. Àmbit d’actuació: municipal 256 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L3.3. Fomentar la formació interna del personal de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [29] Dur a terme programes de formació a membres de la Guàrdia Urbana. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació X Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: la Guàrdia Urbana va rebre durant l’any 2008 més de 20.000 queixes de soroll a través del 092 i es fan fer més de 3.000 denúncies en el mateix període. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: membres del Reducció de la Contaminació Acústica cos de la Guàrdia Urbana. (DCRCA). Objectiu: Realitzar cursos de formació adreçats a membres de la Guàrdia Urbana en matèria de contaminació acústica. Contingut: Els objectius a assolir mitjançant els cursos de formació realitzats a membres de la Guàrdia Urbana són: • El coneixement de la metodologia a seguir per realitzar les mesures del nivell de soroll segons el que estableix l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà vigent • La seva iniciació en formes de conducció més segures i més silencioses (evitant acceleracions brusques, activant els senyals acústics només en situacions necessàries...) per tal de poder-les explicar en campanyes de soroll de vehicles i motos. Indicadors: Nombre d'accions formatives realitzades Nombre de persones que han participat en accions formatives Accions del Pla relacionades: [49] Fomentar el servei de control acústic la Guàrdia Urbana. Àmbit d’actuació:municipal 257 E.A. E.T. R.A. Campanyes de formació L3.3-28/29 Realitzar campanyes de formació Línia 3.3. Fomentar la formació interna del personal de l'Ajuntament en matèria de contaminació acústica Acció 28. Realitzar programes de formació a tècnics dels districtes Acció 29. Realitzar programes de formació a membres de la Guàrdia Urbana. 258 Campanyes de formació L3.3-28/29 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 260 2. Proposta per al desenvolupament de campanyes de formació. .......................... 260 3. Conclusions ........................................................................................................ 261 259 Campanyes de formació L3.3-28/29 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Proporcionar formació continuada als tècnics de districte i agents de la Guàrdia Urbana en aquells coneixements i procediments que permetin millorar les tasques relacionades amb l'avaluació i control de la contaminació acústica. 2. Definir dels continguts dels cursos de formació continuada. 3. Determinar les competències adquirides pels assistents que superin satisfactòriament els processos formatius. 2. Proposta per al desenvolupament de campanyes de formació. Per tal de desenvolupar les campanyes de formació es proposen les següents fases: 1. Identificació de les necessitats formatives dels assistents Identificar quins són els aspectes teòrics i continguts pràctics que poden reforçar i complementar de la manera més adequada les tasques que desenvolupen els tècnics de districte i agents de la GU en matèria de contaminació acústica. Aquestes necessitats formatives hauran de determinar títols dels diferents plans formatius que es puguin definir, així com l'índex dels seus continguts. En funció dels continguts de cada acció formativa, caldrà determinar el perfil i la mida dels grups als quals es realitza la formació. 2. Definició dels continguts dels cursos de formació continuada Un cop identificades les necessitats formatives, caldrà desenvolupar els continguts que donin resposta en forma de cursos i accions formatives. Les línies generals en què s'engloben inicialment les formacions són: Fonaments d'acústica general. Descripció i ús dels equips de mesura de soroll. Procediment de mesurament de soroll ambiental. Avaluació de soroll segons Ordenança vigent. Difusió i sensibilització en matèria de contaminació acústica. 260 Campanyes de formació L3.3-28/29 3. Definició dels sistemes d'avaluació de competències adquirides. Per tal de poder valorar si les persones participants en una acció formativa concreta han assolit els objectius formatius mínims, es podrà realitzar una avaluació individual dels coneixements teòrics i pràctics impartits. El mètode d'avaluació tindrà com a principal objectiu la valoració del desenvolupament dels coneixements impartits en casos pràctics, amb els que els assistents puguin trobar-se en les seves tasques habituals. Per aquest motiu, es farà especial èmfasi en l'avaluació de procediments. Per a cada formació es definiran prèviament quines són les competències a adquirir, així com la seva ponderació en l'avaluació final. Tanmateix, algunes accions formatives podran servir com a proves de capacitació per als assistents. 4. Valoració de l'adequació de l'acció formativa per part dels assistents Amb la finalitat d'establir un procés de millora contínua, al finalitzar cada formació es realitzarà una breu enquesta als assistents, on fonamentalment hauran de valorar l'adequació de la formació a les seves necessitats, si s'han assolit els objectius formatius establerts inicialment, així com les possibles correccions a realitzar. D'aquesta manera es pretén establir un canal de resposta per tal que els assistents a les diferents accions formatives puguin contribuir a la millora contínua, i alhora manifestar d'altres possibles necessitats, a introduir en campanyes de formació futura. 3. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors proposats per l’acció 30/31: Nombre d'accions formatives realitzades (NAF). Nombre de persones que han participat en accions formatives (NPPAF). 261 Campanyes de formació L3.3-28/29 28.1. Nombre d'accions formatives realitzades (NAF) Nom: NAF Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 28.2. Nombre de persones que han participat en accions formatives (NPPAF) Nom: NPPAF Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 262 L1 L2 L3 L4 L5 L3.4. Incorporar criteris acústics en la gestió dels Serveis Municipals. [30]Incorporar criteris acústics en la gestió i ens els vehicles dels serveis municipals Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: Els serveis municipals són potencials generadors de soroll a la ciutat sobretot degut a la utilització de vehicles per a la realització del servei. Entre ells, a destacar el Servei de neteja i recollida, Enllumenat i Espais Verds. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: Ajuntament Reducció de la Contaminació Acústica + Sostenible. Responsables de la flota de (DCRCA). vehicles municipals. Empreses contractistes dels serveis municipals. Objectiu: Disminuir l’impacte acústic dels serveis municipals, fomentant la incorporació de vehicles elèctrics i més silenciosos, continuar incorporant els criteris acústics en els Plecs de Condicions Tècniques per a la contractació del servei municipal i finalment, sensibilitzant el personal que porta a terme els serveis municipals. Contingut: En les contractes més recents dels serveis municipals de neteja de l’espai públic i recollida de residus i d’enllumenat ja s’han incorporat criteris ambientals, incloent factors de reducció de la generació de soroll. En base a les Clàusules d’Ambientalització de flotes de vehicles en la contractació, cal fomentar aquests requisits obligatoris i analitzar possibles millores. Indicadors: Nombre de vehicles amb menor impacte acústic incorporats a la flota Nivell de soroll de cada vehicle en els diferents escenaris possibles Nombre de treballadors que han participat en els cursos de formació per a una conducció més silenciosa. Nombre de rutes en horari diürn/nocturn Accions del Pla de mobilitat relacionades:2.2.3 Àmbit d’actuació: municipal 263 E.A. E.T. R.A. Criteris acústics en la flota de vehicles i en els serveis municipals L3.4-30 Criteris acústics en la flota de vehicles i en els serveis municipals Línia 3.4. Incorporar criteris acústics en la gestió dels serveis Municipals Acció 30. Incorporar criteris acústics en la flota de vehicles i en els Serveis Municipals. 264 Criteris acústics en la flota de vehicles i en els serveis municipals L3.4-30 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 265 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 265 3. Proposta .............................................................................................................. 266 4. Conclusions ........................................................................................................ 267 265 Criteris acústics en la flota de vehicles i en els serveis municipals L3.4-30 1. Objectius El gran objectiu d’aquesta acció és disminuir l’impacte acústic dels serveis municipals, i en concret: . 1. Incorporar als serveis municipals vehicles elèctrics més silenciosos. 2. Continuar incorporant els criteris acústics en els Plecs de Condicions Tècniques per a la contractació del servei municipals. 3. Sensibilitzar el personal que executa els serveis municipals, p.ex. servei de neteja i recollida, enllumenat, etc. 2. Anàlisi inicial L' anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la flota municipal de vehicles: Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar l’estat actual dels serveis municipals en quant a generació acústica i la situació de la flota municipal de vehicles. 2.1.Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’acció. Area de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’acció: Ajuntament + Sostenible. Responsables de la flota de vehicles municipals. Empreses contractistes dels serveis municipals. 2.2.Estat actual dels serveis municipals Flota de vehicles La flota municipal de vehicles disposa d’un servei normalment de “renting”, per a realitzar desplaçaments diaris. 266 Criteris acústics en la flota de vehicles i en els serveis municipals L3.4-30 D’altra banda, en els serveis municipals es comptabilitzen un total de 24 vehicles elèctrics o híbrids, excloent els vehicles híbrids sense possibilitat de càrrega. D’aquests 24 actualment es disposa de: - 22 vehicles elèctrics (neteja i recollida de residus). - 1 vehicle híbrid (semaforització). - 1 vehicle elèctric (control de soroll). Cal afegir-hi el parc mòbil de la Direcció d’Espais Verds consta de 217 vehicles de motor de combustió interna, de tipologia molt diversa amb un vehicle elèctric com a prova pilot. Criteris acústics en la gestió dels serveis municipals En les contractes més recents dels serveis municipals de neteja de l’espai públic i recollida de residus i d’enllumenat ja s’han incorporat criteris ambientals, incloent factors de reducció de la generació de soroll. En concret, a les Clàusules d’Ambientalització de flotes de vehicles en la contractació, com a requisits obligatoris i possibles millores s’estableix el següent: - Compliment normativa - Valoració de la menor emissió acústica - Ús de vehicles accionats amb fonts no contaminants i/o renovables amb motors eficients (Vehicles elèctrics, híbrids, gas natural, GLP, biodièsel, bioetanol, E- 85) Els contractistes s’han de centrar també en sensibilitzar els conductors per dur a terme una conducció respectuosa amb el medi ambient (evitant arrencades brusques, frenades brusques, etc), evitant l’arrossegament sorollós de contenidors o altres elements que s’hagin de mobilitzar. 3. Proposta d’incorporació de criteris acústics als serveis municipals 3.1.Etapes: 1. Formació dels treballadors 2. Canvi progressiu de la flota de vehicles 3. Mesuraments sonors de les diferents tipologies de vehicles i escenaris diferents. 267 Criteris acústics en la flota de vehicles i en els serveis municipals L3.4-30 4. Seguiment. 3.2.Proposta per avaluar la diagnosi dels serveis municipals i la flota de vehicles La conducció dels vehicles per part dels treballadors és un factor determinant per al que fa a les emissions acústiques dels vehicles. Per tant, es proposa realitzar formació als treballadors per a que dugin a terme una conducció més adient i tinguin un protocol de treball que redueixi les emissions de soroll. Per tant, es proposa com a indicadors el “Nombre de vehicles elèctrics o híbrids incorporats a la flota respecte el total de vehicles” i per poder quantificar la disminució de l’impacte acústic de cada vehicle, es proposa a partir d’un estudi per a les diferents tipologies de motor i assajos acústics determinar l’indicador “Nivell de soroll de cada vehicle en els diferents escenaris possibles” Per avaluar la distribució horària es proposen els indicadors “Nombre de rutes en horari diürn” i “Nombre de rutes en horari nocturn”. Finalment, es proposa com a indicador el “Nombre de treballadors que han realitzat la formació de conducció i treball” optimitzant les emissions acústiques produïdes. 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors per a realitzar l’acció descrita: Nombre de vehicles amb menor impacte acústic incorporats a la flota (Nv) Nivell de soroll de cada vehicle en els diferents escenaris possibles (LSV). Nombre de treballadors que han participat en els cursos de formació per a una conducció més silenciosa. Nombre de rutes en horari diürn Nombre de rutes en horari nocturn 268 Criteris acústics en la flota de vehicles i en els serveis municipals L3.4-30 30.1. Nombre de vehicles amb menor impacte acústic incorporats a la flota respecte el nombre total de vehicles (NV/NT) Nom: NV/NT Mitjans necessaris: Estudi acústic de les diferents tipologies de motor en diferents escenaris. Valor: 5/1086 Caducitat: anual. 30.2. Nivell de soroll de cada vehicle en els diferents escenaris possibles (LSV) Nom: LSV Mitjans necessaris: Estudi acústic de les diferents tipologies de motor en diferents escenaris. Valor: -. Caducitat: anual. 30.3. Nombre de treballadors que han participat en els cursos de formació per a una conducció més silenciosa Nom: Nombre de treballadors que han participat en els cursos de formació per a una conducció més silenciosa Mitjans necessaris: Formadors de conducció silenciosa. Valor: -. Caducitat: anual. 30.4. Nombre de rutes en horari diürn (NRD) Nom: NRD Mitjans necessaris: -. Valor: -. Caducitat: anual. 30.5. Nombre de rutes en horari nocturn (NRN) 269 Criteris acústics en la flota de vehicles i en els serveis municipals L3.4-30 Nom: NRN Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 5. Documentació de referència Projecte Movele - IDAE Plec de clàusules administratives i plec de condicions tècniques per a la contractació dels serveis de neteja de l’espai públic i recollida de residus municipals a la ciutat de Barcelona. Abril 2008. Nova contracta de Neteja i Recollida característiques acústiques de les ofertes. Abril 2009. Anàlisi comparativa de la contaminació acústica provocada pels diferents sistemes de recollida de residus a Barcelona. Acustinet.2008. Clàusules d’ambientalització de flotes de vehicles en la contractació, març 2009. 270 L1 L2 L3 L4 L5 L3.4. Incorporar criteris acústics en la gestió dels Serveis Municipals. [31] Seguiment de la introducció de criteris acústics en la flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització X Informació Acció en execució X Correcció X Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: actualment la flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) consta de 1.086 autobusos. L’autobús és, després del metro, el mitjà de transport públic més utilitzat a Barcelona doncs un 21% dels desplaçaments realitzats en transport públic durant l’any 2008 van ser en autobús. Així doncs, la xarxa d’autobusos contribueix a disminuir l’ús del transport privat i, per tant, del soroll derivat del trànsit rodat. En l’actualitat TMB ja disposa de 251 vehicles de gas natural. Agent que promou l’Acció: Transports Agent a qui s’adreça l’Acció: responsable Metropolitans de Barcelona (TMB). de la flota d’autobusos de Barcelona i conductors dels mateixos. Objectiu: • Incorporar a la flota d’autobusos vehicles respectuosos amb el medi, que utilitzin energies alternatives i que siguin més silenciosos. • Formar als treballadors per tal de que realitzin la seva feina de la manera més silenciosa possible. Contingut: Les accions a dur a terme són: • La incorporació a la flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona vehicles d’hidrogen i de gas (més silenciosos). • La realització de cursos de conducció més eficient i més silenciosa adreçats als conductors. • L’establiment d’un protocol d’actuació (quan s’ha d’apagar el motor, encendre l’aire condicionat...). Indicadors: - Nombre d’autobusos amb menor impacte acústic incorporats a la flota respecte el total d’autobusos. - Nombre de conductors (sensibilitzats) que han participat en els cursos de formació per una conducció més silenciosa. - Nivell de soroll de cada vehicle en els diferents escenaris possibles Àmbit d’actuació: tota la ciutat 271 E.A. E.T. R.A. Criteris acústics en la flota de vehicles de TMB L3.4-31 Seguiment dels criteris acústics la flota d’autobusos de TMB Línia 3.4. Incorporar criteris acústics en la gestió dels serveis Municipals [31] Seguiment de la introducció de criteris acústics en la flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona. 272 Criteris acústics en la flota de vehicles de TMB L3.4-31 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 273 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 273 3. Proposta .............................................................................................................. 275 4. Conclusions ........................................................................................................ 276 273 Criteris acústics en la flota de vehicles de TMB L3.4-31 1. Objectius En el present document es desenvolupa l’acció 31 de la línia 3. Els objectius són: 1. Renovar la flota d’autobusos per a vehicles més silenciosos i de naturalesa a elèctrica/híbrida. 2. Formar al personal de TMB i als conductors d’autobusos per tal de que desenvolupin la seva feina de la manera més silenciosa possible. 3. Promoure un protocol d’encesa/parada entre d’altres bones pràctiques a l’hora de conduir per tal de disminuir les emissions sonores. 2. Anàlisi inicial L' anàlisi inicial pretén definir l'estat actual la flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: Agents implicats. Explicar els criteris/accions actuals per a minorar l’impacte acústic produït pels autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona. .1 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment, així com les tasques que desenvolupen en les accions 33 i 34 respectivament: Agent que promou l’acció Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Agent a qui va dirigida l’acció Responsable de la flota d’autobusos de Barcelona i conductors dels mateixos. 274 Criteris acústics en la flota de vehicles de TMB L3.4-31 .2 Estat actual de la flota d’Autobusos Fins ara s’han adoptat propulsors de gas natural comprimit, s’ha substituït parcialment el gasoil per biodièsel i s’ha experimentat amb la pila d’hidrogen. Actualment Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), aposta per una propulsió híbrida per els autobusos de la seva flota. És a dir, disposar de dos motors, un tèrmic i l’altre elèctric, amb el que s’aconsegueix reduir fins a un 30% la contaminació i el consum de carburant. TMB preveu posar en servei 5 autobusos de propulsió híbrida, model Tempus de 9,5 m de longitud i 2,4 m d’ample, amb propulsió a base de 2 motors: un elèctric de 67 kw i un altre diesel de 84 kw., durant el projecte MOVELE. Segons les especificacions del fabricant, entre les tres bateries i el dipòsit de 80 litres de carburant sumen energia suficient per recórrer 300 quilòmetres, equivalent a un dia i mig de servei en recorreguts urbans. Una altra característica del prototip d’híbrid és que emmagatzema l’energia que es produeix en els processos de frenada. Quan el conductor deixa de pitjar l’accelerador, el vehicle deixa de consumir energia de les bateries. A més, quan està aturat el seu consum és zero. La tracció elèctrica suposa una millora del confort. Les acceleracions són progressives, el conductor actua menys sobre el fre i no hi ha estrebades perquè no hi ha canvi de velocitats. En paral·lel, es proposa reconvertir l’actual flota d’autobusos dièsel en un sistema de tracció hibrida, incorporant un motor elèctric sincronitzat. Aquest projecte es troba en una fase incial. Actualment, TMB ha entrat a formar part del consorci que impulsa el projecte Ecotrans, finançat pel Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial del Ministeri de Ciència i Innovació. Es tracta d’un projecte de recerca de quatre anys de durada per millorar els sistemes de mobilitat mitjançant tecnologies més eficient des del punt de vista energètic. El projecte Ecotrans consistirà en la planificació i realització del seguiment del disseny d’una nova generació d’autobusos tecnològicament avançats, en col·laboració amb l’Agència d’Ecologia Urbana, Applus-Idiada i el Centre d’Innovació en el Transport de la Universitat Politècnica de Catalunya. 275 Criteris acústics en la flota de vehicles de TMB L3.4-31 Actualment prop d’una quarta part de la flota (251 unitats de 1.086) està integrada per autobusos de gas natural comprimit, i l’any vinent continuarà augmentant la proporció dels que utilitzen aquest combustible menys contaminant i que disposa d’una tecnologia prou contrastada des del punt de vista de l’explotació, amb la intenció d’arribar al 40% del total. D’altra banda, TMB va participar entre els anys 2003 i 2006 en el projecte CUTE d’assaig amb autobusos elèctrics alimentats per piles d’hidrogen, una propulsió 100% neta que podria madurar en el futur, i treballa per experimentar amb autobusos de combustió d’hidrogen quan la indústria estigui en condicions de subministrar-los. La composició actual de la flota d’autobusos és: Combustible Estàndard Articulat Mini busos Midis Dobles i Jardineres Total Biodièsel 30 68 52 - - - 120 Gasoil 429 153 42 24 67 715 GNC 165 86 - - - 251 Pel que fa a la flota dièsel, hi ha 120 unitats que han adoptat el biodièsel 30 (barreja de gasoil i olis vegetals) i recentment s’han incorporat autobusos dièsel d’última generació amb la qualificació Euro 4 i Euro 5, que s’avancen als requeriments ambientals més exigents. D’altra banda, hi ha 715 unitats de Gasoil i 251 de gas natural comprimit, en total una flota de 1.086 vehicles. 3. Proposta per a minoració de l’emissió del soroll dels vehicles En el present apartat es presenten les propostes per minorar l’emissió de soroll per part de la flota d’autobusos de Barcelona. 3.1. Incorporar a la flota vehicles amb motors més silenciosos Referent a la flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona es proposa continuar amb l’acció que actualment s’està desenvolupant, per una banda reconvertir l’actual flota amb motor tèrmic per un sistema híbrid incorporant un motor elèctric sincronitzat, i en incorporar a la flota nous models com el model Tempus esmentat en l’apartat anterior. 276 Criteris acústics en la flota de vehicles de TMB L3.4-31 A llarg termini es proposa substituir la flota d’autobusos de Transports Metropolitans per a vehicles totalment elèctrics i híbrids, en funció d’estudis i d’assajos acústics per a determinar quins motors emeten menys soroll. L’avantatge dels vehicles híbrids i elèctrics són la disminució del soroll, tant a l’exterior com a l’interior, ja que els motors elèctrics són molt més silenciosos que els d’explosió. Per tant, es proposa com a indicador el “Nombre de vehicles amb menor impacte acústic incorporats a la flota respecte el total de vehicles” i per poder quantificar la disminució de l’impacte acústic de cada vehicle, es proposa a partir d’un estudi per a les diferents tipologies de motor i assajos acústics determinar l’indicador “Nivell de soroll de cada vehicle en els diferents escenaris possibles” 3.2. Formació en l’ús dels vehicles per a que siguin més silenciosos La conducció dels vehicles per part dels treballadors d’autobusos de Transports Metropolitants és un factor determinant per al que fa a les emissions acústiques dels vehicles. Per tant, es proposa realitzar formació als treballadors per a que dugin a terme una conducció més adient i tinguin un protocol de treball que redueixi les emissions de soroll. Es proposa com a indicador el “Nombre de treballadors que han realitzat la formació de conducció i treball” optimitzant les emissions acústiques produïdes per aquest tipus de maniobres. 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors: Nombre de vehicles amb menor impacte acústic incorporats a la flota respecte el nombre total de vehicles (NV/NT). NV: Nombre de vehicles amb menor impacte acústic. NT: Nombre total de vehicles de la flota. Nivell de soroll de cada vehicle en els diferents escenaris possibles (LSV). Nombre de treballadors que han participat en els cursos de formació per a una conducció més silenciosa. 277 Criteris acústics en la flota de vehicles de TMB L3.4-31 31.1. Nombre de vehicles amb menor impacte acústic incorporats a la flota respecte el nombre total de vehicles (NV/NT) Nom: NV/NT Mitjans necessaris: Estudi acústic de les diferents tipologies de motor en diferents escenaris. Valor: -. Caducitat: anual. 31.2. Nivell de soroll de cada vehicle en els diferents escenaris possibles (LSV) Nom: LSV Mitjans necessaris: Estudi acústic de les diferents tipologies de motor en diferents escenaris. Valor: -. Caducitat: anual. 31.3. Nombre de treballadors que han participat en els cursos de formació per a una conducció més silenciosa Nom: Nombre de treballadors que han participat en els cursos de formació per a una conducció més silenciosa Mitjans necessaris: Formadors de conducció silenciosa. Valor: -. Caducitat: anual. 278 L4. Implicar i sensibilitzar la ciutadania en matèria de contaminació acústica L4. Implicar i sensibilitzar la ciutadania en matèria de contaminació acústica 279 L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [32] Signar Programa – Compromís amb associacions o gremis de distribució i venda d’electrodomèstics. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova X Sensibilització X Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: la Guàrdia Urbana va rebre més de 400 denúncies de soroll per molèsties de veïnatge, algunes de les quals estan causades pels electrodomèstics el 2008. Les cadenes de distribució d’electrodomèstics són les interlocutores directes amb els consumidors d’aquests tipus d’aparells i a través d’elles es poden fer arribar als consumidors recomanacions sobre el seu ús i la seva instal·lació. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control Agent a qui s’adreça l’Acció: sector de i Reducció de la Contaminació Acústica distribució d’electrodomèstics. (DCRCA). Objectiu: Establir els compromisos entre el sector de distribució d’electrodomèstics i l’Ajuntament de Barcelona relatius al desenvolupament d’accions dirigides a la disminució del soroll ocasionat per l’ús inadequat dels electrodomèstics. Contingut: Mitjançant la incorporació d’un adhesiu per part dels comerciants d’electrodomèstics de Barcelona als aparells (neveres, equips de música, televisors...) es vol informar als consumidors sobre bones pràctiques d’ús per evitar molèsties. Indicadors: - Nombre d’establiments adherits a l’Acord - Nombre de persones formades. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 280 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [33] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb associacions o gremis de distribució de productes a domicili. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova X Sensibilització X Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: la distribució de productes a domicili (pizzes, menjars preparats, missatgeria, etc.) utilitzen normalment la moto com a mitja de treball i de transport, que és un dels focus de soroll importants a la ciutat. Dins d’aquest àmbit es va signar un Programa – Compromís l’any 2006 i es vol continuar treballant i potenciant aquest aspecte. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: empreses del Reducció de la Contaminació Acústica sector de distribució de productes a domicili i (DCRCA). els seus treballadors. Objectiu: Reestablir els compromisos entre el sector de distribució de productes a domicili i l’Ajuntament de Barcelona relatius al desenvolupament d’accions dirigides a la disminució del soroll ocasionat per certs ciclomotors i motocicletes utilitzats en el lliurament de productes a domicili. Contingut: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en elaborar, distribuir i promoure materials de sensibilització sobre la reducció del soroll dirigits al personal de les empreses i als seus client. Indicadors: - Nombre d’establiments adherits a l’Acord. - Nombre de persones formades. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 281 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [34] Seguiment dels Programes – Compromís amb associacions o gremis d’ obres a la via pública. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització X Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: Al 2009 es va realitzar l’última actualització de la signatura del Programa – Compromís amb la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya. S’ha consensuat per tal de donar seguiment al Pla d’Ambientalització d’obres. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: sector Medi Ambient. Departament de Control d’empreses que realitzen obres a la via i Reducció de la Contaminació Acústica pública, persones i empreses implicades en (DCRCA). l’execució de les obres al carrer. Objectiu: Establir els compromisos entre el sector d’empreses que realitzen obres a la via pública i l’Ajuntament de Barcelona relatius a l’execució d’accions directes de sensibilització de les persones i empreses implicades i de comunicació en general, orientades a la reducció de la contaminació acústica ocasionada per les obres al carrer. Contingut: L’Ajuntament de Barcelona i les empreses del sector que realitzen obres a la via pública es comprometen a evitar en la mesura del possible les principals causes de soroll per les obres al carrer i a efectuar el màxim de mesures per a minorar-lo, tant tècniques, com de metodologia de treball, com de bones pràctiques. S’efectuarà el seguiment del Pla d’ambientalització de les obres. Indicadors: - Nombre d’empreses del sector adherides a l’Acord. - Nombre de persones formades.. Accions del Pla relacionades: [15] Assegurar la incorporació de criteris acústics en el plantejament i execució de les obres a la via pública [52] Realitzar estudis acústics de soroll produït per obres a la via pública. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 282 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [35] Renovació i actualització Programa – Compromís amb associacions o gremis de serveis d’urgència, emergència i seguretat. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova X Sensibilització X Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: S’han realitzat un gran nombre de col·laboracions amb els Serveis del Transport d’Emergència, ja que els avisadors acústics dels serveis d’urgència, emergència i seguretat són majoritàriament necessaris però cal buscar la manera de reduir el seu impacte. Un 2% de les queixes de soroll rebudes durant el 2008 eren degudes a sirenes i alarmes. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: sector de Medi Ambient. Departament de Control i serveis d’urgència, emergència i seguretat, Reducció de la Contaminació Acústica treballadors del sector i vehicles utilitzats (DCRCA). pels mateixos. Objectiu: Establir els compromisos entre el sector de serveis d’urgència, emergència i seguretat i l’Ajuntament relatius a l’execució d’accions orientades a la reducció de la contaminació acústica ocasionada per les intervencions dels mateixos i especialment a la reducció del soroll generat pels vehicles d’aquests serveis durant els seus desplaçaments. Contingut: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en el foment del codi de bones pràctiques i a intervenir en les principals causes de soroll durant l’execució d’aquest tipus de serveis. De fet, es tracta de donar continuïtat a les iniciatives de formació, redacció de guies i estudis que es fan anualment reforçant-ho sota el marc dels Programes-Compromís. Indicadors: - Nombre d’empreses de serveis d’urgència, emergència i seguretat adherides a l’Acord. - Nombre de persones formades. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 283 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [36] Signar Programa – Compromís amb associacions o gremis d’autoscoles. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova X Sensibilització X Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: els vehicles originen soroll de motor i soroll de rodadura però la manera de conduir també influeix en l’emissió acústica del vehicle (accelerades, frenades, ús del clàxon, etc.). Un 12% de les queixes de soroll rebudes durant el 2008 eren degudes al soroll produït pel trànsit rodat. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: sector Reducció de la Contaminació Acústica d’autoscoles i els seus alumnes de les (DCRCA). autoscoles. Objectiu: Establir els compromisos entre el sector d’autoscoles i l’Ajuntament relatius a l’execució d’accions orientades a formar als conductors de vehicles privats en la reducció del soroll durant la conducció. Contingut: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en incloure un tema sobre el soroll (com aconseguir una conducció més silenciosa) en els cursos que les autoscoles i veure la possibilitat d’oferir cursos per a conductors que ja disposen de la llicència de conduir. Aquestes accions estaran lligades als curso de conducció eficient que faciliten el RACC i l’ICAEN. Indicadors: - Nombre d’autoscoles adherides a l’Acord en front de les no adherides. - Nombre de persones formades (que participen en els cursos per aconseguir una conducció més silenciosa). Àmbit d’actuació: tota la ciutat 284 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [37] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb associacions o gremis d’instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització X Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: els instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació determinen en moltes ocasions la ubicació de la unitat exterior del sistema i, per tant, han de conèixer quins són els paràmetres a tenir en compte per minorar l’impacte acústic causat pels mateixos. La col·laboració amb el Gremi de Calefacció, Ventilació i Aire Condicionat de Barcelona i amb FERCA s’ha anat mantenint, per exemple en el procés de participació de l’actualització de l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: sector Reducció de la Contaminació Acústica d’instal·ladors de sistemes de climatització i (DCRCA). ventilació i usuaris dels mateixos. Objectiu: Reestablir els compromisos entre el sector d’instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació i l’Ajuntament de Barcelona relatius a l’execució d’accions directes de sensibilització de les persones i empreses implicades i de comunicació en general, orientades a la reducció de la contaminació acústica ocasionada pels aparells de climatització i ventilació. Contingut: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en establir unes bones pràctiques a seguir pel que fa als treballadors i clients de les empreses d’instal·lació del sector. Tot plegat, lligat al compromís de corresponsabilitat en el marc de la proposta d’actualització de la OGMAU, en el procés de participació de la qual, assistiren les entitats del sector. Indicadors: - Nombre d’empreses del sector que s’adhereixen a l’Acord. - Nombre de persones formades. Accions del Pla relacionades:[23] Fomentar el programa d’ordenació i ubicació d’aparells d’aire condicionat Àmbit d’actuació: tota la ciutat 285 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [38] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb associacions o gremis de tallers de reparació de vehicles. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització X Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: el bon manteniment de les motocicletes i ciclomotors, sobretot dels seus tubs d’escapament, és clau per minorar la seva emissió acústica. En aquest sentit, els tallers són els interlocutors directes amb els propietaris de les motos i poden fer recomanacions relatives a la minoració del soroll. Al maig de 2006 es va realitzar l’última actualització de la signatura del Programa – Compromís amb el Gremi Provincial de Tallers de Reparació d’Automòbils de Barcelona que caldrà renovar i potenciar. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control Agent a qui s’adreça l’Acció: sector de i Reducció de la Contaminació Acústica tallers de reparació de vehicles i els clients (DCRCA). dels tallers. Objectiu: Reestablir els compromisos i accions de col·laboració entre el sector de tallers de reparació de vehicles i l’Ajuntament de Barcelona per tal de minorar el soroll produït per les motocicletes i ciclomotors. Contingut: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en dissenyar i distribuir material de sensibilització adreçat als clients dels tallers i al seu torn els tallers col·laboradors es comprometran a promoure entre els seus clients un bon manteniment de les motocicletes i ciclomotors, així com una bona conducció i a difondre els inconvenients de la instal·lació de tubs no homologats. Indicadors: - Nombre de tallers del sector adherits a l’Acord. - Nombre de persones formades Àmbit d’actuació: tota la ciutat Accions del Pla relacionades: [40] Dur a terme campanyes de sensibilització a conductors de motos. 286 E.A. E.T. R.A. Programes compromís L4.1-32 a 38 Programes Compromís Línia 4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [32] Signar Programa – Compromís amb associacions o gremis de distribució i venda d’electrodomèstics. [33] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb associacions o gremis de distribució de productes a domicili. [34] Seguiment dels Programes – Compromís amb associacions o gremis d’ obres a la via pública. [35] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb associacions o gremis de serveis d’urgència, emergència i seguretat. [36] Signar Programa – Compromís amb associacions o gremis d’autoscoles. [37] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb associacions o gremis d’instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació. [38] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb associacions o gremis de tallers de reparació de vehicles. 287 Programes compromís L4.1-32 a 38 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 289 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 289 2.1 Agents implicats ............................................................................................. 290 2.2 Programes Compromís realitzats ..................................................................... 290 3. Proposta de futurs Programes Compromís i contingut ....................................... 292 4. Conclusions ........................................................................................................ 294 288 Programes compromís L4.1-32 a 38 1. Objectius En el present document es desenvolupen les accions encaminades a establir, actualitzar i reactivar, segons el cas, Programes Compromís amb el màxim d’agents implicats en la generació de soroll de la ciutat. Es tracta de les accions 32 a 38 i inicialment es refereixen als següents sectors: 1. Distribució d’electrodomèstics: accions dirigides a la disminució del soroll ocasionat per l’ús inadequat dels electrodomèstics. 2. Distribució de productes a domicili: desenvolupament d’accions dirigides a la disminució del soroll ocasionat per certs ciclomotors i motocicletes utilitzats en el lliurament de productes a domicili. 3. Empreses que realitzen obres a la via pública: accions directes de sensibilització de les persones i empreses implicades i de comunicació en general, orientades a la reducció de la contaminació acústica ocasionada per les obres al carrer. 4. Serveis d’urgència, emergència i seguretat: accions orientades a la reducció de la contaminació acústica ocasionada per les intervencions dels mateixos i especialment a la reducció del soroll generat pels vehicles d’aquests serveis durant els seus desplaçaments. 5. Autoescoles: accions orientades a formar als conductors de vehicles privats en la reducció del soroll durant la conducció. 6. Instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació: accions directes de sensibilització de les persones i empreses implicades i de comunicació en general, orientades a la reducció de la contaminació acústica ocasionada pels aparells de climatització i ventilació. 7. Tallers de reparació de vehicles: accions per tal de minorar el soroll produït per les motocicletes i ciclomotors. 2. Anàlisi inicial L' anàlisi inicial pretén definir què s’ha fet respecte als Programes Compromís per tal de proposar noves eines de cara a futur.. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar les accions executades respecte als diferents Programes Compromís. 289 Programes compromís L4.1-32 a 38 L'anàlisi inicial es realitza a partir de la informació recopil·lada en el Programa Marc de Reducció del Soroll d’anteriors edicions. 2.1 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment, així com les tasques que desenvolupen en les accions 33 i 34 respectivament: Agent que promou les accions. Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica. Agent a qui van dirigides les accions. Sector de tallers de reparació de vehicles i els clients dels tallers. Sector d’instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació i usuaris dels mateixos. Sector d’autoscoles i els seus alumnes de les autoscoles. Sector de serveis d’urgència, emergència i seguretat, treballadors del sector i vehicles utilitzats pels mateixos. Sector d’empreses que realitzen obres a la via pública, persones i empreses implicades en l’execució de les obres al carrer. Empreses del sector de distribució de productes a domicili i els seus treballadors. Sector de distribució d’electrodomèstics. 2.2 Programes Compromís realitzats En el present apartat es descriu quin són i sota quins condicionants els Programes Compromís realitzats fins a dia d’avui i promoguts per l’Ajuntament de Barcelona. 1. Sector de distribució de productes a domicili: Els distribuïdors de pizzes, menjars preparats, missatgeria, etc. utilitzen normalment la moto com a mitja de treball i de transport, que és un dels focus de soroll importants a la ciutat. Dins d’aquest àmbit es va signar un Programa – Compromís amb “Asociación Española de Comidas Preparadas para su Venta a Domicilio” (Prodelivery) al març del 2006. 2. Empreses que realitzen obres a la via pública: al 2009 es va realitzar l’última actualització de la signatura del Programa – Compromís amb la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, entre d’altres qüestions per donar seguiment al Pla d’Ambientalització de les Obres. 3. Instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació: aquests determinen o aconsellen en moltes ocasions la ubicació de la unitat exterior del sistema i, per 290 Programes compromís L4.1-32 a 38 tant, han de conèixer quins són els paràmetres a tenir en compte per minorar l’impacte acústic causat pels mateixos. Al març de 2006 es va iniciar el procés de constitució del Programa – Compromís amb el Gremi de Calefacció, Ventilació i Aire Condicionat de Barcelona tot i que no es va materialitzant. No obstant, s’ha mantingut la col·laboració, i també amb FERCA, per exemple en el procés de participació de l’actualització de l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà. 4. Tallers de vehicles: el bon manteniment de les motocicletes i ciclomotors, sobretot dels seus tubs d’escapament, és clau per minorar la seva emissió acústica. En aquest sentit, els tallers són els interlocutors directes amb els propietaris de les motos i poden fer recomanacions relatives a la minoració del soroll. Al maig de 2006 es va realitzar l’última actualització de la signatura del Programa – Compromís amb el Gremi Provincial de Tallers de Reparació d’Automòbils de Barcelona. No obstant, seguint amb aquest marc creat anualment s’efectuen accions com la campanya de sensibilització de motos (acció [40]) 5. Sector de serveis d’urgència, emergència i seguretat: l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà de Barcelona estableix la prohibició dels avisadors acústics en cas que no sigui estrictament d’urgència i la senyal lluminosa no sigui suficient i la prohibició de les mateixes en les zones sensibles a la contaminació acústica. En cas que un vehicle es trobi aturat per congestió de trànsit, la sirena es posarà en funcionament en períodes de no més de 10 segons, separats un mínim de 2 minuts. Aquestes especificacions s’han establert en base, entre d’altres, a un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i les diferents Associacions del Transport Sanitari de l’any 1998. Aquest conveni es va renovar al 2002 i des d’aleshores tot i que fora del conveni s’ha anat donat continuïtat a aquestes actuacions. Entre d’altres s’efectuen anualment sessions de formació als conductors. El següent pas és doncs donar continuïtat a aquestes iniciatives, que moltes d’elles s’han anat desenvolupant però sense el marc dels convenis un cop finalitzat el seu període de vigència, i, per tant, es treballarà per tal de reestablir-los i enfortir-ne així la col·laboració. De fet, el Pla vol donar un impuls més i renovar els Programes- Compromís anteriors i a l’hora establir-ne d’altres amb el màxim d’agents implicats en la generació de soroll de la ciutat. 291 Programes compromís L4.1-32 a 38 Aquesta es una actuació que es considera essencial doncs s’aconsegueix treballar conjuntament amb les activitats generadores de soroll i establir protocols de millores consensuats. 3. Proposta d’evolució dels Programes Compromís i contingut En el present apartat es presenten les propostes per enfortir els Programes Compromís que ja s’han elaborat anteriorment així com ampliar aquest tipus de col·laboració a d’altres sectors d’incidència destacada en quant a generació de soroll. 1. Sector de distribució d’electrodomèstics: Mitjançant la incorporació d’un adhesiu per part dels comerciants d’electrodomèstics de Barcelona als aparells (neveres, equips de música, televisors...) es vol informar als consumidors sobre: • els nivells de volum recomanats per a cada un dels electrodomèstics per tal de no causar molèsties a tercers. • l’horari en el qual es recomana no posar en funcionament certs electrodomèstics per evitar molèsties a tercers. 2. Sector de distribució de productes a domicili: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en: • S’elaboraran materials específics de sensibilització sobre la reducció del soroll dirigits al personal de les empreses i als seus client. • Es distribuirà aquests materials a les empreses del sector i es sol·licitarà la seva adhesió a la campanya de reducció del soroll. • Les empreses que s’adhereixin a la campanya es comprometran a promoure entre el seu personal, el compliment de la normativa existent relativa al soroll produït per les motocicletes i ciclomotors. • Les empreses que s’adhereixin es comprometran a fer menció de la importància de col·laborar en la millora de la qualitat ambiental de la ciutat i en particular de la reducció del soroll, a l’entrevista de contractació del seu personal i lliurar el material divulgatiu realitzat a aquest efecte. • Les empreses que s’adhereixin lliuraran als seus clients un element divulgatiu, dissenyat de forma expressa per aquesta campanya, en el que manifestin el seu compromís amb la millora de la qualitat ambiental de la ciutat i en el que es promogui la col·laboració dels seus clients. 3. Empreses que realitzen obres a la via pública: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en: 292 Programes compromís L4.1-32 a 38 • L’Ajuntament de Barcelona i les empreses del sector que realitzen obres a la via pública es comprometen a evitar en la mesura del possible les principals causes de soroll per les obres al carrer i a efectuar el màxim de mesures per a minorar- lo, tant tècniques, com de metodologia de treball, com de bones pràctiques. • És posarà en coneixement de les empreses del sector corresponent la signatura d’aquest Programa – Compromís, el seu objectiu i el codi de bones pràctiques establert. • Les empreses constructores que s’adhereixin a l’Acord es comprometran a promoure el compliment del codi de bones pràctiques establert. • S’ incentivarà la col·laboració dels treballadors de les empreses constructores. • S’efectuarà el seguiment del Pla d’ambientalització de les obres. 4. Sector de serveis d’urgència, emergència i seguretat Els compromisos entre ambdues parts es concreten en: • L’Ajuntament de Barcelona i les empreses del sector de serveis d’urgència, emergència i seguretat de la ciutat es comprometen a intervenir en les principals causes de soroll durant l’execució d’aquest tipus de serveis. • El sector de serveis d’urgència, emergència i seguretat posarà en coneixement de tots el seu personal la signatura d’aquest Programa – Compromís, el seu objectiu i el codi de bones pràctiques establert. 5. Sector d’autoescoles: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en: • El sector d’autoscoles estudiaran la possibilitat d’incloure un tema sobre el soroll (com aconseguir una conducció més silenciosa) en els cursos que les autoscoles realitzen per passar l’examen de conduir. • El sector d’autoscoles estudiaran la possibilitat d’oferir cursos per a conductors que ja disposen de la llicència de conduir per aconseguir una conducció més silenciosa. Aquestes accions estaran lligades als cursos de conducció eficient que faciliten el RACC i l’ICAEN. 6. Instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en: • Potenciar la corresponsabilitat lligada al que s’estableix en el marc de l’actualització de l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà • Es faran arribar als instal·ladors un llistat de bones pràctiques a seguir en les instal·lacions de sistemes de climatització i ventilació. • S’elaborarà material de sensibilització adreçat als treballadors i clients de les empreses d’instal·lació del sector, que contindrà informació relativa a les bones pràctiques i l’Ordenança Municipal del Medi Ambient Urbà. 293 Programes compromís L4.1-32 a 38 7. Tallers de reparació de vehicles: Els compromisos entre ambdues parts es concreten en: • Es dissenyarà i editarà un material específic de sensibilització adreçat als clients dels tallers. • Es distribuirà aquest material als tallers del sector adherits a l’Acord. • Els tallers col·laboradors es comprometran a promoure entre els seus clients un bon manteniment de les motocicletes i ciclomotors, així com una bona conducció i a difondre els inconvenients de la instal·lació de tubs no homologats. • El sector de tallers de reparació de vehicles i l’Ajuntament col·laboraran per a la realització d’un espai de coordinació entre professionals, representants de l’Ajuntament i conductors. En tots els casos per tal d’efectuar el seguiment de l’aplicació dels acords establerts, es crearà una Comissió de Seguiment, formada per representants de les dues parts, que es reunirà de forma periòdica per tal de realitzar el seguiment i coordinació del Programa – Compromís. 4. Conclusions En el present apartat es defineixen els indicadors per avaluar les accions de la 32 a la 38 descrites en aquest document. Per a cada Programa Compromís: Nombre d’empreses del sector adherides a cada Acord (NEA). Nombre de persones formades (NPF) 32.1. Nombre d’empreses del sector adherides a cada Acord (NEA). Nom: NEA Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 294 Programes compromís L4.1-32 a 38 32.2 Nombre de persones formades (NPF) Nom: NPF Mitjans necessaris: Formadors Valor: -. Caducitat: anual. 295 L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [39] Realitzar la campanya d’estiu per a la minoració del soroll derivat dels locals d’oci nocturn i les terrasses. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització X Informació X Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: Barcelona, pel seu clima, té una gran quantitat de terrasses i locals d’oci. Durant el 2008 el 21% de les queixes de soroll rebudes eren degudes a al soroll derivat de l’oci nocturn. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: propietaris, Reducció de la Contaminació Acústica clients, personal de terrasses i locals d’oci (DCRCA). nocturn i ciutadania en general. Objectiu: • Controlar el grau de compliment de la normativa per part dels establiments. • Sensibilitzar a la ciutadania als agents implicats en la generació de soroll. • Recollir informació sobre les característiques i necessitats de les diferents zones d’oci, així com els suggeriments dels veïns i persones usuàries de l’oci nocturn. Contingut: La campanya d’oci nocturn es realitza als 10 districtes de la ciutat, centrant la sensibilització a les zones d’oci nocturn que cada districte cregui convenient i inspeccionant els locals d’oci i terrasses acordats. Les principals accions a realitzar dins la campanya d’oci nocturn són: • Realitzar visites de control als establiment amb terrasses i locals d’oci • Realitzar campanya de sensibilització dirigida als clients de les terrasses i locals d’oci nocturn per promoure el respecte al descans dels veïns. • Recollir informació, en les zones d’oci, a través de la recopilació de les propostes i queixes relacionades amb el soroll presentades pels ciutadans. Indicadors: - Nombre d’establiments amb terrasses i locals d’oci inclosos en la campanya. - Nombre d’establiments amb terrasses i locals d’oci que compleixen la normativa de tots els inspeccionats. Àmbit d’actuació: tota la ciutat, especialment les zones de superació per oci. 296 E.A. E.T. R.A. Campanya oci estiu L4.1-39 Campanya oci estiu L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. Acció 39. Realitzar la campanya d’estiu per a la minoració del soroll derivat dels locals d’oci nocturn i les terrasses. 297 Campanya oci estiu L4.1-39 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 299 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 299 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 299 2.2. Contingut de la Campanya .............................................................................. 299 2.3. Propostes d’evolució de la Campanya ............................................................ 300 3. Conclusions ........................................................................................................ 302 298 Campanya oci estiu L4.1-39 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: • Controlar per tal de conèixer de manera exhaustiva el grau de compliment de la normativa per part dels establiments. • Sensibilitzar a la ciutadania en general i concretament als agents implicats en la generació de soroll, per tal d’aconseguir la seva col·laboració en la minoració de la contaminació acústica. • Recollir informació sobre les característiques i necessitats de les diferents zones d’oci, així com els suggeriments i observacions dels veïns i persones usuàries de l’oci nocturn. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la campanya d’oci. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar les característiques actuals de la campanya. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA) i Districtes. Agent a qui s’adreça l’Acció: Propietaris, clients, personal de terrasses i locals d’oci nocturn i ciutadania en general. 2.2. Contingut de la Campanya Barcelona, pel seu clima, té una gran quantitat de terrasses i locals d’oci que des de la primavera fins a principis de la tardor s’intensifiquen fortament. Durant el 2008 el 21% de les queixes de soroll rebudes eren degudes a al soroll derivat de l’oci nocturn. 299 Campanya oci estiu L4.1-39 Així, la campanya d’oci nocturn es realitza als 10 districtes de la ciutat, centrant la sensibilització a les zones d’oci nocturn que cada districte cregui convenient i inspeccionant els locals d’oci i terrasses acordats. Les principals accions que es realitzen dins la campanya d’oci nocturn són: • Realitzar visites de control als establiment amb terrasses i locals d’oci per tal d’analitzar el nivell de compliment de la normativa aplicable als establiments. • Realitzar campanya de sensibilització dirigida als clients de les terrasses i locals d’oci nocturn per promoure el respecte al descans dels veïns. • Recollir informació, en les zones d’oci nocturn per conèixer de primera mà l’estat en termes de soroll de les zones on es realitza la campanya, a través de la recopilació de les propostes i queixes relacionades amb el soroll presentades pels ciutadans. 2.3. Propostes d’evolució de la Campanya Arran del desenvolupament de la Campanya d’estiu de reducció de soroll d’oci nocturn en la seva última edició (juny-setembre 2009) i de l’anàlisi dels resultats s’han obtingut les següents propostes: • Imatge L’evolució de la imatge que s’ha produït amb l’adopció del model de superheroi ha mostrat tenir bona acceptació entre el públic destinatari. No obstant, es considera que aquesta imatge és adequada per elements com la samarreta o cartells i banderoles a la ciutat, però resulta poc entenedora en el símbol triangular, on és més entenedor un pictograma. Es proposa que, en cas de seguir utilitzant la imatge del superheroi, aquest convidi a la reducció del soroll i no al silenci, ja que sinó resulta incongruent amb el missatge oral transmès per l’equip. El lliurament d’una piruleta també ha tingut una bona rebuda i històricament ha esdevingut un dels símbols de la campanya. Com a complement es pot pensar en altres elements que siguin durables i que a més d’inserir la imatge de la campanya poden ajudar a reforçar el discurs de l’equip educatiu. 300 Campanya oci estiu L4.1-39 Al mateix temps, donat que la feina es porta a terme en horari nocturn i l’objectiu és destacar entre la població, es recomana utilitzar un color diferent del negre. Respecte els adhesius destinats als establiments pot veure’s reforçada la seva funció comunicativa a través de l’inclusió d’altes elements permanents als locals i així incrementar la seva implicació i participació en la campanya. • Desenvolupament Inicialment, el treball previ entre el Departament i els Districtes per tal de consensuar criteris a l’hora de desenvolupar la campanya, definir els objectius, establir el conjunt d’establiments a incloure, etc. constitueix un punt de partida que cal reforçar. Així mateix, sobretot pel que fa a la vessant de control, durant la campanya s’establiran entre el Departament i els Districtes els protocols de tramesa de dades per tal que es disposi de la informació en temps real i es puguin prendre decisions àgils. D’altra banda, resulta imprescindible tenir capacitat d’adaptació del discurs per tal d’ajustar-se al màxim a les característiques específiques de cada districte i a la seva realitat. També és necessari efectuar una distribució zonal adequada per tal d’aconseguir la màxima operativitat dels promotors i actors. El reforç en indrets amb alta concentració de veïns o d’oci nocturn són unes de les prioritats detectades. Per últim, es proposa l’extensió de la campanya en el temps especialment en els districtes més actius pel que fa a ús públic dels espais a la nit. 301 Campanya oci estiu L4.1-39 3. Conclusions A continuació es presenten els indicadors resultants per a aquesta acció: Nombre d’establiments amb terrasses i locals d’oci inclosos en la campanya (Nei). Nombre d’establiments amb terrasses i locals d’oci que compleixen la normativa de tots els inspeccionats (Ncn). 39.1 Nombre d’establiments amb terrasses i locals d’oci inclosos en la campanya (Nei). Nom: Nei Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 39.2. Nombre d’establiments amb terrasses i locals d’oci que compleixen la normativa de tots els inspeccionats Nom: Ncn Mitjans necessaris: Valor: -. Caducitat: anual. 302 L1 L2 L3 L4 L5 L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [40] Dur a termes campanyes de sensibilització a conductors de motos. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció X Formació Acció nova Sensibilització X Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: l’any 2008 hi havia a Barcelona 193.902 motocicletes, dada que representa un augment del 4,9% respecte l’any 2007. Principalment, el soroll que produeixen les motocicletes i ciclomotors és degut a l’ús de tubs d’escapament no homologats i a la forma de conducció. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control Agent a qui s’adreça l’Acció: conductors de i Reducció de la Contaminació Acústica ciclomotors i motocicletes, especialment els (DCRCA). joves de entre 14 a 20 anys. Objectiu: Sensibilitzar i informar als conductors de motos per tal d’aconseguir una reducció de la contaminació acústica de la ciutat deguda al soroll produït per les mateixes. Contingut: La campanya de sensibilització a conductors de motos es realitza en punts estratègics dels 10 districtes de la ciutat per tal d’actuar sobre el públic objecte de la mateixa amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana. Les principals accions a realitzar dins la campanya són sensibilitzar als conductors sobre l’ús de tubs d’escapament no homologats i realitzar controls sonomètrics voluntaris. Indicadors: - Nombre de conductors de moto sensibilitzats. - Nombre de motos que superen els valors límits d’emissió establerts per normativa respecte el total de controls sonomètrics voluntaris realitzats durant la campanya. Accions del Pla relacionades: [38] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb associacions o gremis de tallers de reparació de vehicles. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 303 E.A. E.T. R.A. Campanya motos L4.1-40 Campanya motos L4.1. Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. Acció 40. Dur a terme campanyes de sensibilització a conductors de motos. 304 Campanya motos L4.1-40 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 306 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 306 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 306 2.2. Contingut de la Campanya .............................................................................. 306 2.3. Propostes d’evolució de la Campanya ............................................................ 307 3. Conclusions ........................................................................................................ 307 305 Campanya motos L4.1-40 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: Sensibilitzar i informar als conductors de motos per tal d’aconseguir una reducció de la contaminació acústica de la ciutat deguda al soroll produït per les mateixes. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la campanya.. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Característiques actuals de la campanya. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA).Guàrdia Urbana. Agent a qui s’adreça l’Acció: Conductors de ciclomotors i motocicletes, especialment als joves de entre 14 a 20 anys. 2.2. Contingut de la Campanya L’any 2008 hi havia a Barcelona 193.902 motocicletes, dada que representa un augment del 4,9% respecte l’any 2007. Principalment, el soroll que produeixen les motocicletes i ciclomotors és degut a l’ús de tubs d’escapament no homologats i a la forma de conducció. La campanya de sensibilització a conductors de motos es realitza en punts estratègics dels 10 districtes de la ciutat per tal d’actuar sobre el públic objecte de la mateixa amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana. 306 Campanya motos L4.1-40 Les principals accions a realitzar dins la campanya són: • Sensibilitzar als conductors sobre lo inadequat que és utilitzar elements no homologats doncs, a més a més de estar prohibit, la utilització d’aquest tipus d’elements provoca avaries en la moto, augmentant el cost del seu manteniment... • Realitzar controls sonomètrics voluntaris als conductors que ho desitgin per tal d’avaluar la contaminació acústica deguda a la seva moto. Informar als conductors sobre la possible retirada del vehicle per part de la Guàrdia Urbana si la moto supera els valors límit d’emissió establerts per normativa. 2.3. Propostes d’evolució de la Campanya Arran del desenvolupament de les Campanyes de sensibilització i control en les seves últimes edicions (maig, juliol 2009) i de l’anàlisi dels resultats s’han obtingut les següents propostes: • Realitzar-la amb periodicitat major, per incidir en el missatge, augmentar el control i extendre-la a la màxima població possible • Reforçar el suport a la Guàrdia Urbana en casos de revisions dels equips de mesura, manteniment, dubtes, etc. • Elaborar un programa de formació específic dirigit a les necessitats als agents de la Guàrdia Urbana • Nomenar una persona de referència a cada UT per tal d’unificar més fàcilment criteris i línies de treball • Facilitar els equips de mesura més adequats i operatius 3. Conclusions A continuació es presenten els indicadors resultants per a aquesta acció: Nombre de conductors de moto sensibilitzats (Ncs). Nombre de motos que superen els valors límits d’emissió establerts per normativa respecte el total de controls sonomètrics voluntaris realitzats durant la campanya (Nsl) 307 Campanya motos L4.1-40 40.1. Nombre de conductors de moto sensibilitzats (Ncs) Nom: Ncs Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 40.2. Nombre de motos que superen els valors límits d’emissió establerts per normativa respecte el total de controls sonomètrics voluntaris realitzats durant la campanya (Nsl) Nom: Nsl Mitjans necessaris: Valor: -. Caducitat: anual. 308 L1 L2 L3 L4 L5 L4.2. Buscar la col·laboració i sensibilitzar a la ciutadania a través de la seva implicació en activitats sobre el soroll. [41] Organitzar activitats sobre el soroll durant el Dia Mundial Contra el Soroll. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització X Informació X Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: durant el mes d’abril és celebra el dia Mundial Contra el Soroll, una bona ocasió per a fer participar a la ciutadania en activitats relacionades amb la contaminació acústica. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control Agent a qui s’adreça l’Acció: conjunt de i Reducció de la Contaminació Acústica la ciutadania. (DCRCA). Objectiu: Informar i sensibilitzar a la ciutadania sobre la problemàtica del soroll. Contingut: Mitjançant l’organització d’una sèrie d’activitats educatives entorn la contaminació acústics el Dia Mundial Contra el Soroll, es pretén deixar patent la determinació amb la qual s’enfronta l’Ajuntament a aquest problema i les eines que utilitza per millorar la situació de la ciutat dia a dia. S’elabora material de difusió per donar a conèixer a la ciutadania l’existència de l’esdeveniment i les activitats previstes. Indicadors: - Nombre d’activitats i actes organitzats durant el Dia Mundial Contra el Soroll. - Nombre de persones (sensibilitzades) que participen en alguna de les activitats organitzades durant el Dia Mundial Contra el Soroll. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 309 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.2. Buscar la col·laboració i sensibilitzar a la ciutadania a través de la seva implicació en activitats sobre el soroll. [42] Organitzar activitats sobre el soroll durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització X Informació X Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: l’any 2008 el parc de vehicles de Barcelona constava de 990.166 vehicles. L’ús del vehicle privat és una des les principals causes de soroll de la ciutat, per tant, és molt interessant associar la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a la disminució de la contaminació acústica. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: conjunt de la Reducció de la Contaminació Acústica ciutadania. (DCRCA). Objectiu: Informar i sensibilitzar a la ciutadania sobre la problemàtica del soroll. Contingut: Mitjançant l’organització d’una sèrie d’activitats educatives entorn la contaminació acústica i la mobilitat en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, es pretén deixar constància, informar i sensibilitzar del soroll que genera l’excés de trànsit rodat a les ciutats i fomentar l’ús del transport públic en front del vehicle privat. Indicadors: - Nombre d’activitats sobre el soroll organitzades durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. - Nombre de persones (sensibilitzades) que participen en alguna de les activitats organitzades sobre el soroll durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 310 E.A. E.T. R.A. Activitats de sensibilització L4.2-41-42 Activitats de sensibilització L4.2. Buscar la col·laboració i sensibilitzar a la ciutadania a través de la seva implicació en activitats sobre el soroll. Acció 41. Organitzar activitats sobre el soroll durant el Dia Mundial Contra el Soroll. Acció 42. Organitzar activitats sobre el soroll durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. 311 Activitats de sensibilització L4.2-41-42 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 313 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 313 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 313 2.2. Activitats realitzades ....................................................................................... 313 2.3. Propostes d’evolució ....................................................................................... 314 3. Conclusions ........................................................................................................ 315 312 Activitats de sensibilització L4.2-41-42 1. Objectius Els objectius inicials d'aquestes accions són: Informar i sensibilitzar a la ciutadania sobre la problemàtica del soroll. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual. Els punts a definir en aquest anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar les actuacions realitzades pel que fa a la sensibilització en la celebració dels dies internacionals contra el soroll i sense cotxes. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Conjunt de la ciutadania. 2.2. Activitats realitzades Durant el mes d’abril és celebra el dia Mundial Contra el Soroll, una bona ocasió per a fer participar a la ciutadania en activitats relacionades amb la contaminació acústica. Pel que fa a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, segons dades de l’any 2007 el parc de vehicles de Barcelona constava de 991.151 vehicles, dada que representa un increment del 1,3% respecte l’any 2006. L’ús del vehicle privat és una des les principals causes de soroll de la ciutat, per tant, és molt interessant associar la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a la disminució de la contaminació acústica. En aquest sentit l’any 2009 es realitzà una jornada que va pretendre ser un punt de trobada i referència en tots els aspectes relatius a la contaminació acústica, entre professionals i gestors del sector. El conjunt de ponents i conferenciants de la jornada, 313 Activitats de sensibilització L4.2-41-42 referents en el seu àmbit de treball, abastaren diferents punts de vista amb el fons comú de la contaminació acústica. 2.3. Propostes d’evolució Mitjançant l’organització d’una sèrie d’activitats educatives entorn la contaminació acústica el Dia Mundial Contra el Soroll, es pretén deixar patent la determinació amb la qual s’enfronta l’Ajuntament a aquest problema i les eines que utilitza per millorar la situació de la ciutat dia a dia. S’elabora material de difusió per donar a conèixer a la ciutadania l’existència de l’esdeveniment i les activitats previstes. De la mateixa manera i amb la col·laboració de l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona es proposa l’organització d’activitats educatives entorn la contaminació acústica i la mobilitat durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. L’objectiu és informar i sensibilitzar a la gent del problema del soroll que genera l’excés de trànsit rodat a les ciutats i fomentar l’ús del transport públic en front del vehicle privat. Entre les activitats a reformular s’inclourien com exemple: - activitats lúdiques Realització d’activitats populars que tinguin el silenci com a protagonista: sessió de cinema mut, espectacle silenciós, discoteca silenciosa en què el públic pot escoltar la música només amb auriculars, competició de silenci (concurs en petits grups i per a cadascuna de les places), etc. - tallers i jocs Realització de tallers i jocs educatius a l’aire lliure dirigits a un públic infantil i juvenil i orientats a sensibilitzar-los i formar-los en bones pràctiques ambientals per a reduir el soroll en la seva vida quotidiana. S’inclouran actuacions teatralitzades com element dinamitzador. - exposició itinerant Mostra per donar a conèixer la situació de la ciutat en termes de soroll, les actuacions que s’estan realitzant per minorar la contaminació acústica tant a nivell de ciutat com de districte i donar idees sobre com es pot contribuir a millorar els nivells de soroll des del punt de vista ciutadà. Per aquesta actuació es compta amb la Unitat d’Anàlisi Acústica com element expositiu. Una vegada finalitzada la jornada, l’exposició pot reutilitzar-se per altres activitats o pot ser col·locada en altres espais (centres cívics, edificis municipals, entitats...). Les activitats s’orientaran a donar a conèixer al públic la feina que s’està fent a la ciutat per millorar els nivells de soroll, així com sensibilitzar-los sobre la importància de reduir la contaminació acústica per tal de millorar la qualitat de vida de les persones. 314 Activitats de sensibilització L4.2-41-42 3. Conclusions A continuació es presenten els indicadors resultants per a aquesta acció: Nombre d’activitats sobre el soroll organitzades durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (Nass) Nombre de persones (sensibilitzades) que participen en alguna de les activitats organitzades sobre el soroll durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (Npsss) 41.1Nombre d’activitats sobre el soroll organitzades durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (Nass) Nom: NRN Mitjans necessaris: - Formadors i educadors Valor: -. Caducitat: anual. 41.2 Nombre de persones (sensibilitzades) que participen en alguna de les activitats organitzades sobre el soroll durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (Npsss) Nom: Npsss Mitjans necessaris: Valor: -. Caducitat: anual. 315 L1 L2 L3 L4 L5 L4.3. Potenciar la difusió de la informació acústica a la ciutadania. [43] Ampliar canals per l’accés a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació X Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: un dels punts que cal potenciar des de l’Ajuntament de Barcelona en l’actualitat és l’accés a la informació medi ambiental per part de la ciutadania. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: conjunt de la Reducció de la Contaminació Acústica ciutadania. (DCRCA). Objectiu: Facilitar l’accés a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica a la ciutadania. Contingut: Els ciutadans ja disposen d’accés al mapa estratègic de la ciutat però també han de tenir accés a tota la informació relativa al soroll de la que disposa l’Ajuntament de Barcelona de forma actualitzada. Alguns dels canals per permetre l’accés als ciutadans a tota aquesta informació ja estan creats i d’altres s’han d’ampliar, aquest són: la pàgina web sobre el soroll, via telefònica o a través del Servei de Documentació d’Educació Ambiental o la Fàbrica del Sol. Indicadors: - Nombre de visites a la pàgina web del soroll. - Nombre de consultes sobre informació acústica realitzades per part dels ciutadans al Servei de Documentació d’Educació Ambiental i nombre de trucades rebudes al telèfon d’atenció al ciutadà (010) i al telèfon del civisme (900 226 226). Àmbit d’actuació: tota la ciutat 316 E.A. E.T. R.A. Accés a la informació acústica L4.3-43 Accés a la informació acústica L4.3. Potenciar la difusió de la informació acústica a la ciutadania. soroll. Acció 43.Ampliar els canals per l’accés a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica. 317 Accés a la informació acústica L4.3-43 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 319 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 319 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 319 2.2. Canals d’accés a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica.. ........................................................................................................................ 319 2.3. Propostes d’evolució ....................................................................................... 320 3. Conclusions ........................................................................................................ 320 318 Accés a la informació acústica L4.3-43 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: Facilitar l’accés a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica a la ciutadania. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la difusió de la informació acústica. Els punts a definir en aquest anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar els canals actuals d’accés a la informació acústica. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Conjunt de la ciutadania. 2.2. Canals d’accés a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica Els ciutadans ja disposen d’accés al mapa estratègic de la ciutat però també han de tenir accés a tota la informació relativa al soroll de la que disposa l’Ajuntament de Barcelona de forma actualitzada. Alguns dels canals per permetre l’accés als ciutadans a tota aquesta informació ja estan creats i d’altres s’han d’ampliar, aquest són: la pàgina web sobre el soroll, via telefònica o a través del Servei de Documentació d’Educació Ambiental o la Fàbrica del Sol. 319 Accés a la informació acústica L4.3-43 2.3. Propostes d’evolució Un dels punts que cal potenciar des de l’Ajuntament de Barcelona en l’actualitat és l’accés a la informació ambiental per part de la ciutadania. A fi que el Mapa Estratègic i les diferents dades acústiques que se’n deriven estiguin presents en la ment dels diferents públics d'interès i donar continuïtat al projecte durant tota la seva durada, es proposa la redacció de notícies dels fets més destacats i penjar els documents més importants a la web. Els articles es poden penjar a l'apartat de notícies dels webs dels districtes i també a l’apartat de notícies o bones pràctiques de la secció “Civisme” del web de l’Ajuntament de Barcelona. Els documents que s'hagin creat arrel del Mapa Estratègic en el lloc més adient segons la temàtica. D’altra banda, amb el nom de La Fàbrica del Sol, es disposa recentment d’un nou equipament que compta amb un ampli programa d'accions i activitats educatives i lúdiques. Per tant, és previst la infraestructura per tal que actuï com altaveu social de la informació acústica dins d’altres vectors per a la sostenibilitat a la ciutat de Barcelona com ara l'energia i la qualitat ambiental. 3. Conclusions A continuació es presenten els indicadors resultants per a aquesta acció: Nombre de visites a la pàgina web del soroll (Nvw). Nombre de consultes sobre informació acústica realitzades per part dels ciutadans al Servei de Documentació d’Educació Ambiental i nombre de trucades rebudes al telèfon d’atenció al ciutadà (010) i al telèfon del civisme (Ncr). 43.1. Nombre de visites a la pàgina web del soroll (Nvw) Nom: Nvw Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 320 Accés a la informació acústica L4.3-43 43.2.Nombre de consultes sobre informació acústica realitzades per part dels ciutadans Nom: Ncr Mitjans necessaris: Valor: -. Caducitat: anual. 321 L1 L2 L3 L4 L5 L4.4. Formar i sensibilitzar a la comunitat escolar en matèria de contaminació acústica. [44] Potenciar el suport i l’assessorament en temes de soroll d’aquelles escoles que participen en l’Agenda 21 Escolar. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació X Acció nova Sensibilització X Informació X Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: la població escolar està en edat d’aprenentatge i adquisició d’hàbits. És important formar a la comunitat escolar en bones pràctiques per la minoració del soroll i la participació de les escoles en l’Agenda 21 és una bona eina per a fer-ho. Fins el 2009, 263 escoles de Barcelona han participat en diverses modalitats de l’Agenda 21 Escolar. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: el món Reducció de la Contaminació Acústica escolar, especialment a alumnes de primària (DCRCA). i secundària. Objectiu: Seguir incorporant la contaminació acústica al programa Agenda 21 Escolar, principalment amb dos objectius: • Sensibilitzar i formar en matèria de soroll, els escolars de primària i secundària a través de recursos didàctics. • Donar resposta o orientació a les qüestions tècniques sobre soroll de les escoles. Contingut: Les principals accions contingudes dins el Programa d’Educació Ambiental es centren en efectuar xerrades al professorat de les escoles adherides a l’Agenda 21 sobre com solucionar els problemes acústics als centres escolars i dissenyar activitats escolars relacionades amb el soroll. Indicadors: - Nombre d’escoles/instituts adherides a l’Agenda 21 Escolar que participen en activitats de l’àmbit del soroll. - Nombre d’activitats relacionades amb el soroll realitzades dins el programa de l’Agenda 21 Escolar. Accions del Pla relacionades: [10] Potenciar els camins escolars. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 322 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.4. Formar i sensibilitzar a la comunitat escolar en matèria de contaminació acústica. [45] Ampliar el préstec de sonòmetres a la comunitat escolar. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació X Acció nova Sensibilització X Informació X Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja X Baixa Motivació: la població escolar (a Barcelona l’any 2008 hi havien uns 231.300 alumnes) està en edat d’aprenentatge i adquisició d’hàbits. En aquest sentit és important formar a la comunitat escolar en matèria de contaminació acústica. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: comunitat Reducció de la Contaminació Acústica escolar. (DCRCA). Objectiu: Conscienciar als estudiants i a tota la comunitat escolar en general de la problemàtica del soroll a través de la utilització d’instruments de mesura. Contingut: Mitjançant l’ampliació del servei de préstec de sonòmetres existent es pretén efectuar mesures de so en diferents àmbits escolars. El préstec de sonòmetres a les escoles es gestiona des del Servei de Documentació d’Educació Ambiental i, juntament amb el sonòmetre, s’entrega un manual amb les instruccions d’ús del mateix. Indicadors: - Nombre d’escoles que sol·liciten sonòmetres. - Nombre de sonòmetres prestats. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 323 E.A. E.T. R.A. L1 L2 L3 L4 L5 L4.4. Formar i sensibilitzar a la comunitat escolar en matèria de contaminació acústica. [46] Organitzar visites a Transports Metropolitans de Barcelona per a estudiants. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització X Informació X Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja Baixa X Motivació: el transport públic és una eina molt important alhora de planificar la mobilitat a la ciutat doncs el soroll produït pel trànsit és una de les principals causes del soroll urbà. Tot i així, els autobusos també són uns importants generadors de soroll però en l’actualitat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) disposa d’alguns autobusos que funcionen amb tecnologies alternatives més silencioses i organitza visites a les seves instal·lacions per donar a conèixer als estudiants quines són aquestes tecnologies per minimitzar l’impacte acústic dels autobusos. Agent que promou l’Acció: Transports Agent a qui s’adreça l’Acció: alumnes Metropolitans de Barcelona (TMB). d’escoles i instituts. Objectiu: Sensibilitzar als estudiants d’escoles i instituts sobre la problemàtica del soroll, en concret sobre la problemàtica del soroll derivat del transport i de l’existència de noves tecnologies (autobusos d’hidrogen, etc.) aplicables als mitjans de transport públic més silencioses. Contingut: Des de TMB s’organitzen visites per a estudiants de primària i secundària per tal d’instruir-los en la problemàtica del soroll en els mitjans de transport urbà i sobre quines són les mesures aplicades des de TMB per tal de reduir la contaminació acústica a la ciutat. Indicadors: - Nombre de visites organitzades per TMB. - Nombre d’estudiants que participen en les visites a TMB. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 324 E.A. E.T. R.A. Formació i sensibilització escolar L4.4-44 a 46 Formació i sensibilització escolar L4.4. Formar i sensibilitzar a la comunitat escolar en matèria de contaminació acústica. Acció 44. Potenciar el suport i l’assessorament en temes de soroll d’aquelles escoles que participen en l’Agenda 21 Escolar. Acció 45. Ampliar el préstec de sonòmetres a la comunitat escolar. Acció 46. Organitzar visites a Transports Metropolitans de Barcelona per a estudiants. 325 Formació i sensibilització escolar L4.4-44 a 46 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 327 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 327 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 327 2.2. Situació de partida .......................................................................................... 327 2.3. Propostes d’activitats per fomentar la formació i sensibilització de la comunitat escolar ..................................................................................................................... 328 3. Conclusions ........................................................................................................ 330 326 Formació i sensibilització escolar L4.4-44 a 46 1. Objectius Els objectius inicials d'aquestes accions (de la 44 a la 46) són: Continuar potenciant la contaminació acústica al programa Agenda 21 Escolar, principalment amb dos objectius: • Sensibilitzar i formar en matèria de soroll, els escolars de primària i secundària a través de recursos didàctics. • Donar resposta i orientació a les qüestions tècniques sobre soroll de les escoles. Conscienciar als estudiants i a tota la comunitat escolar en general de la problemàtica del soroll a través de la utilització d’instruments de mesura. Sensibilitzar als estudiants d’escoles i instituts sobre la problemàtica del soroll, en concret sobre la problemàtica del soroll derivat del transport i de l’existència de noves tecnologies (autobusos d’hidrogen, etc.) aplicables als mitjans de transport públic més silenciosos. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de la formació i sensibilització escolar. Els punts a definir en aquests anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar la situació de partida. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Comunitat escolar. 2.2. Situació de partida La població escolar (a Barcelona l’any 2008 hi havien uns 231.300 alumnes) està en edat d’aprenentatge i adquisició d’hàbits. En aquest sentit és important formar a la 327 Formació i sensibilització escolar L4.4-44 a 46 comunitat escolar en matèria de contaminació acústica: què és el soroll, com es mesura, com prevenir-la, etc. La formació en les bones pràctiques per la minoració del soroll i la participació de les escoles en l’Agenda 21 són una bona eina per aconseguir-ho. Així, com a dada inicial tenim fins el 2009, 263 escoles de Barcelona han participat en diverses modalitats de l’Agenda 21 Escolar. D’altra banda, el transport públic és una eina molt important alhora de planificar la mobilitat a la ciutat doncs el soroll produït pel trànsit és una de les principals causes del soroll urbà. Tot i així, els autobusos també són uns importants generadors de soroll però en l’actualitat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) disposa d’alguns autobusos que funcionen amb tecnologies alternatives més silencioses i organitza visites a les seves instal·lacions per donar a conèixer als estudiants quines són aquestes tecnologies per minimitzar l’impacte acústic dels autobusos. 2.3. Propostes d’activitats per fomentar la formació i sensibilització de la comunitat escolar Es proposa potenciar les iniciatives escolars ja existents relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat, i incorporar les actuacions relacionades amb el soroll, principalment en aquells centres més sensibles. Els principals programes a incidir-hi són: Com funciona Barcelona? Activitats escolars de medi ambient. - Programa d’activitats escolars impulsat per l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1998 que té com objectiu implicar al públic escolar en la millora ambiental de la ciutat a través de visites a instal·lacions i activitats a l’escola, oferint als centres educatius un recurs més que contribueixi a la sensibilització i al canvi d’actituds de l’alumnat. - En aquest sentit el programa inclou un taller sobre soroll per Educació Primària i un per Educació Secundària que explica la diferencia entre so i soroll, s’analitzen diferents nivells de soroll i en el cas de secundària s’incorpora la Unitat d’Anàlisi Acústica, a través de la quals es mostra la tasca municipal en aquesta temàtica. 328 Formació i sensibilització escolar L4.4-44 a 46 Agenda 21 escolar de Barcelona. - Projecte d’educació, participació i implicació cívica que l’Ajuntament de Barcelona promou des de l’any 2001 on es proposa als centres educatius a realitzar la seva Agenda 21 escolar de manera que professorat, alumnat, personal no docent i famílies s’impliquin en l’educació ambiental de l’escola i de la ciutat de Barcelona. - Els centres participants desenvolupen les iniciatives que consideren per tal de millorar la pròpia escola i l’entorn. És en aquest context, que moltes escoles ja han treballat i segueixen treballant la temàtica del soroll, sent-ne conscients, coneixent-ne els efectes sobre la qualitat de vida i, per tant buscant actuacions per minimitzar-lo. Les principals accions contingudes dins el Programa d’Educació Ambiental són: - Xerrades al professorat de les escoles adherides a l’Agenda 21 Escolar sobre com solucionar els problemes acústics als centres escolars. - Disseny d’activitats escolars relacionades amb el soroll i elaboració del material necessari per les mateixes. Servei de préstec de sonòmetres Mitjançant la creació d’un servei de préstec de sonòmetres es pretén efectuar mesures de so en diferents àmbits escolars. El préstec de sonòmetres a les escoles es gestiona des del Servei de Documentació d’Educació Ambiental i, juntament amb el sonòmetre, s’entrega un manual amb les instruccions d’ús del mateix. Materials educatius- Maleta de soroll La temàtica del so i el soroll no ha estat tractada de manera monogràfica sinó d’una manera molt concreta i breu en alguns de les publicacions de l’Agenda 21 Escolar. En aquest context esmentat es realitzaran materials a disposició dels centres educatius del que es concreta en 3 tipologia de materials: • Guia d’Activitats sobre el So i Soroll • Maleta del So i Soroll • Recull de Recursos de la Maleta Visites a TMB Per últim, des de TMB s’organitzen visites per a estudiants de primària i secundària per tal d’instruir-los en la problemàtica del soroll en els mitjans de transport urbà i 329 Formació i sensibilització escolar L4.4-44 a 46 sobre quines són les mesures aplicades des de TMB per tal de reduir la contaminació acústica a la ciutat. 3. Conclusions A continuació es presenten els indicadors resultants per a aquestes accions: Nombre d’escoles/instituts adherides a l’Agenda 21 Escolar que participen en activitats de l’àmbit del soroll.(Nea21) Nombre d’activitats relacionades amb el soroll realitzades dins el programa de l’Agenda 21 Escolar. (Nas) Nombre d’escoles que sol·liciten sonòmetres.(Nes) Nombre de sonòmetres prestats.(Nsp) Nombre de visites organitzades per TMB.(Nvtmb) Nombre d’estudiants que participen en les visites a TMB.(Nevtmb) 44.1.Nombre d’escoles/instituts adherides a l’Agenda 21 Escolar que participen en activitats de l’àmbit del soroll.(Nea21) Nom: NEA21 Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 44.2 Nombre d’activitats relacionades amb el soroll realitzades dins el programa de l’Agenda 21 Escolar. (Nas) Nom: Nas Mitjans necessaris: Valor: -. Caducitat: anual. 330 Formació i sensibilització escolar L4.4-44 a 46 45.1 Nombre d’escoles que sol•liciten sonòmetres.(Nes) Nom: NES Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 45.2 Nombre de sonòmetres prestats.(Nsp) Nom: Nsp Mitjans necessaris: Valor: -. Caducitat: anual. 46.1 Nombre de visites organitzades per TMB.(Nvtmb) Nom: NVTMB Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 46.2Nombre d’estudiants que participen en les visites a TMB.(Nevtmb) Nom: Nevtmb Mitjans necessaris: Valor: -. Caducitat: anual. 331 L5. Implantar i potenciar mecanismes pel control i coneixement de la qualitat acústica de la ciutat L5. Implantar i potenciar mecanismes pel coneixement de la qualitat acústica de la ciutat 332 L1 L2 L3 L4 L5 L5.1. Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [47]Potenciar el servei de suport tècnic i assessorament als districtes. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació X Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: Els serveis d’inspecció dels districtes controlen que les activitats presents a la ciutat compleixin la normativa en relació a la contaminació acústica i des del Dept. de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA) se’ls hi dóna suport . L’any 2008, des del DCRCA es van realitzar, via Unitat d’Anàlisi Acústica, 338 mesures sonomètriques. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: serveis Reducció de la Contaminació Acústica d’inspecció dels districtes. (DCRCA). Objectiu: Fomentar i assessorar des del DCRCA el control que els serveis d’inspecció dels districtes efectuen per tal d’assegurar el compliment de l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà vigent, en relació a la contaminació acústica. Contingut: Els serveis tècnics d’inspecció tenen una sèrie de responsabilitats en matèria de contaminació acústica, entre les quals destaquen la resolució d’expedients iniciats per una incidència de soroll, el control en la instal·lació de limitadors – registradors ,anàlisi dels estudis d’impacte acústic i el control de la planificació d’activitats a l’aire lliure tenint en compte criteris acústics. El DCRCA, dóna suport t als serveis d’inspecció dels districtes i realitza a través de la Unitat d’Anàlisi Acústica mesures sonomètriques d’aïllament, vibracions i soroll. També realitza campanyes de sensibilització, assessorament d’expedients,etc.. Indicadors: Nombre de mesures sonomètriques anuals realitzades pel DCRCA Nombre de col·laboracions en campanyes de sensibilització acústica Nombre anual de matriculats en els cursos de formació Nombre anual de resolucions d’expedients iniciats per una incidència de soroll Accions del Pla relacionades[14]Control i seguiment de la incorporació de criteris acústics en la planificació d’activitats a l’aire lliure.[28] Realitzar programes de formació als tècnics dels districtes. [48] Millora de la gestió dels limitadors. Àmbit d’actuació: Tota la ciutat 333 E.A. E.T. R.A. Servei de suport als districtes L5.1-47 Servei de suport als districtes Línia 5.1. Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica Acció 47.Potenciar el servei de suport tècnic i assessorament als districtes 334 Servei de suport als districtes L5.1-47 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 336 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 336 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 336 2.2. Tasques desenvolupades pel servei d’inspecció de districtes ......................... 335 3. Proposta per a potenciar el servei d’assessorament tècnic als districtes en matèria de contaminació acústica ............................................................................................ 337 4. Conclusions ........................................................................................................ 338 5. Documentació de referència ............................................................................... 339 335 Servei de suport als districtes L5.1-47 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Potenciar el suport tècnic i d’assessorament acústic als districtes. 2. Millorar i fomentar el control de la contaminació acústica per part del servei d’inspecció dels districtes. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del suport que proporciona el Departament de Reducció i Control de la Contaminació acústica al Departament d’inspecció dels districtes en matèria de contaminació acústica. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar l’estat actual de la relació entre el Departament de Reducció i Control de la Contaminació acústica i el Departament d’inspecció dels districtes. 2.1. Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment, així com les tasques que desenvolupen: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Serveis d’inspecció dels Districtes. 2.2.Tasques desenvolupades pel servei d’inspecció de districtes Els serveis tècnics d’inspecció tenen una sèrie de responsabilitats en matèria de contaminació acústica, entre les quals destaquen: • La resolució d’expedients iniciats per una incidència de soroll • El control en la instal·lació de limitadors – registradors • El control de l’elaboració i posterior anàlisi dels estudis d’impacte acústic obligatoris segons el que recull l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà, en relació a la contaminació acústica de Barcelona. 336 Servei de suport als districtes L5.1-47 • El control de la planificació d’activitats a l’aire lliure tenint en compte criteris acústics. El Departament d’inspecció de districtes, pel que fa a temes referents al soroll, es relaciona amb el Departament de Reducció i Control de la Contaminació Acústica, en qüestions referents a: Inspecció rep formació referent a conceptes i procediments per a realitzar mesures sonomètriques segons la Ordenança General del Medi Ambient Urbà vigent per part del DCRCA. DCRCA realitza mesuraments de soroll, en el cas que el servei d’inspecció ho requereixi. L’any 2008, des del DCRCA es van realitzar, via Unitat d’Anàlisi Acústica, 338 mesures sonomètriques. El DCRCA col·labora amb els serveis d’inspecció en projectes de condicionament i aïllament d’activitats. Solucionar qualsevol dubte relacionat amb el soroll: resolució dubtes de l’OGMAU, suport de campanyes de sensibilització acústica, demanda d’estudis acústics, etc. Realitza campanyes de sensibilització i de promoció de les accions empreses des de ambdós òrgans Instal·lació de limitadors durant festes i actes del districte, gestió de les dades i precinte dels limitadors 3. Proposta per a potenciar el servei d’assessorament tècnic als districtes en matèria de contaminació acústica Atès el nou marc normatiu que s’està desenvolupant i s’ha desenvolupat ja sorgeix com a necessitat la planificació de programes de formació acurats als requeriments dels districtes i actualitzats periòdicament. Apart dels canvis normatius també cal tenir en compte la creixent tecnificació dels processos i enduriment dels controls a l’hora d’efectuar la mesura i l’anàlisi del soroll. És per això que una acció eficaç a desenvolupar per part del DCRCA és la creació d’un aplicatiu informàtic de descàrrega i anàlisi de les dades obtingudes a través dels sonòmetres. Es tracta d’una aplicació desenvolupada amb format de llibre d’Excel que permet efectuar el tractament i l’anàlisi dels nivells sonomètrics enregistrats al sonòmetre d’una manera fàcil i entenedora. Així, s’assegura la fiabilitat del càlcul i la 337 Servei de suport als districtes L5.1-47 generació automàtica d’una proposta d’acta d’inspecció de nivells sonors que es pot modificar a criteri del tècnic. 3.1. Etapes: 1. Registrar cadascuna de les accions desenvolupades pel servei d’inspecció. 2. Realitzar les jornades formatives teòriques i pràctiques. 3. Registrar cadascuna de les accions desenvolupades pel DCRCA. 4. Actualització dels indicadors. 3.2. Proposta per avaluar el servei de suport als districtes Per tal de potenciar el servei d’assessorament tècnic del DCRCA cap al Departament d’inspecció de Districtes, es proposa registrar com a indicadors el “Nombre de mesures sonomètriques anuals realitzades pel DCRCA”, Nombre de col·laboracions en campanyes de sensibilització acústica”, “Nombre de resolucions d’expedients iniciats per una incidència de soroll anual”. Es proposa formar als inspectors del servei d’inspecció en conceptes d’acústica i procediments pràctics en mesuraments de soroll. Així mateix, caldrà organitzar cursos de reciclatge en conceptes d’acústica, procediments i instrumentació de mesura. Es proposa realitzar els cursos de reciclatge cada any. L’indicador proposat és el “Nombre anual de matriculats en els cursos de formació”. 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors de la present acció: Nombre de mesures sonomètriques anuals realitzades pel DCRCA (NMS). Nombre de col·laboracions en campanyes de sensibilització acústica (NCSA). Nombre anual de matriculats en els cursos de formació (NMCF). Nombre anual de resolucions d’expedients iniciats per una incidència de soroll (NRE). 47.1. Nombre de mesures sonomètriques anuals realitzades pel DCRCA (NMS) 338 Servei de suport als districtes L5.1-47 Nom: NMS Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 47.2. Nombre de col·laboracions en campanyes de sensibilització acústica (NCSA) Nom: NCSA Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 47.3. Nombre anual de matriculats en els cursos de formació (NMCF) Nom: NMCF Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 47.4. Nombre anual de resolucions d’expedients iniciats per una incidència de soroll (NRE) Nom: NRE Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 339 L1 L2 L3 L4 L5 L5.1. Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. 48.Millorar la gestió de limitadors acústics Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació X Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: El control de les activitats de pública concurrència amb nivell sonor superior a 70 dB(A) ve regulat a l’Ordenança General de Medi Ambient Urbà i es fa a través de la instal·lació de dispositius limitació acústica que eviten que els nivells d’emissió del local puguin generar molèstia als ciutadans. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: serveis Reducció de la Contaminació Acústica d’inspecció dels (DCRCA). Districtes. Objectiu: Potenciar i millorar la gestió dels limitadors acústics per tal d’augmentar el control sobre els establiments i alhora simplificar-ne la seva gestió per tal de fer-la més eficaç i que davant de possibles incompliments la resposta per part dels serveis d’inspecció sigui el més ràpida possible. Contingut: El DCRCA, per tal d’ampliar i redissenyar la gestió dels limitadors liderarà un procés per aconseguir: • Unificar la gestió dels diferents models de limitador que compleixen els requeriments de l’Ajuntament • Reduir el temps entre que es produeix una incidència al local i la resposta per part dels serveis d’inspecció Indicadors: Nombre de controls d’instal·lacions de limitadors en un any Nombre de locals amb incidències de nivells acústics detectades en un any Periodicitat mitjana d’entrega d’informes de seguiment dels locals als districtes Accions del Pla relacionades: [47] Potenciar el servei de suport tècnic i assessorament als districtes Àmbit d’actuació: A tota la ciutat 340 E.A. E.T. R.A. Gestió dels limitadors L5.1-48 Limitadors acústics Línia 5.1. Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica Acció 48. Millorar la gestió dels limitadors acústics 341 Gestió dels limitadors L5.1-48 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 342 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 342 3. Proposta per a potenciar el servei ...................................................................... 343 4. Conclusions ........................................................................................................ 344 342 Gestió dels limitadors L5.1-48 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: Potenciar la gestió dels limitadors acústics per: 1. augmentar el control sobre els establiments 2. simplificar-ne la seva gestió per tal de fer-la més eficaç 3. facilitar que davant de possibles incompliments la resposta per part dels serveis d’inspecció sigui el més ràpida possible 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual del servei d’inspecció dels districtes de la ciutat. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar l’estat actual de la gestió dels limitadors. 2.2 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Serveis d’inspecció dels districtes. 2.3 Estat actual de la gestió dels limitadors Els serveis tècnics d’inspecció tenen com a competència el control en la instal·lació de limitadors – registradors. No obstant, aquest és un dels casos en què el DCRCA s’encarrega de la gestió i el precinte d’aquests aparells. L’Ordenança General del Medi Ambient Urbà estableix que les activitats de pública concurrència amb un nivell sonor musical interior superior a 70 dB(A) tenen l’obligació d’instal·lar un limitador/enregistrador acústic que no sigui manipulable. Un limitador acústic és un dispositiu que s’instal·la entre la sortida de la taula de mescles i l’etapa de potència per assegurar que tota la música amplificada del local estigui limitada. i permet: 343 Gestió dels limitadors L5.1-48 • Controlar el nivell d’emissió Sonora de les activitats limitant el volum de la música amplificada. • Enregistrar els nivells de soroll a l’interior dels locals. Per tant, els limitadors no només són eines de control dels nivells d’emissió acústica dels locals sinó també són una eina de prevenció molt important ja que permet actuar quan es detecten nivells alts abans i tot de registrar.-se queixes per aquest motiu. El fet que a més de limitar enregistrin permet preveure altres sorolls no controlats per l’acció del limitador: soroll de les persones i d’altres (equips de música paral·lels). La gestió del sistema de limitadors té les següents fases: - el titular de l’activitat adquireix i instal·la un limitador – enregistrador que compleix amb els requeriments que se li demanen. - la instal·lació la realitza un instal·lador oficial i un cop realitzada s’emet un certificat - el certificat arriba al Districte corresponent el qual tramet la informació al Dpt. de Control i Reducció de la Contaminació Acústica. - un cop revisada la informació ambdós departaments municipals procediran la revisió de la instal·lació “in situ” i al precinte del limitador. - els equips limitadors emeten les dades dels nivells acústics de l’interior dels locals via targeta telefònica - es rep i s’analitzen les dades des del DCRCA a través de la pàgina web del fabricant de limitadors. - es redacten informes d’incidències i es comunica la informació als Districtes que actuen en conseqüència La xifra actual de limitadors instal·lats ascendeix a 65, especialment concentrats als districtes de Ciutat Vella i Eixample, dos dels districtes amb més establiments de la ciutat. Es prioritzen no obstant, els casos en què s’ha detectat alguna incidència o incompliment, quant hi ha un local que disposa de TV, DVD i/o altres equips de reproducció electro-acústica. 3. Proposta per a millorar la gestió dels limitadors acústics L’evolució de creixement d’una actuació de resultats molt satisfactoris com és la instal·lació de limitadors ens porta a pensar en l’augment d’equips d’aquests tipus instal·lats en el futur. En total, s’han calculat uns 500 locals als que potencialment se’l hi podria exigir la instal·lació d’un equip limitador. En conseqüència, i per fer front al volum de dades a gestionar s’analitzen les següents línies de futur: 344 Gestió dels limitadors L5.1-48 • L’aplicació de noves tecnologies a la transmissió de dades (módems GPRS, aprofitar la xarxa wifi municipal,etc.) agilitzarien molt la recepció dels nivells acústics dels locals. • El desenvolupament d’una plataforma web gestora que integri i homogeneïtzi les incidències de tots els models de limitadors i tingui diferents accessibilitats en funció del grau de visió que es defineixi per a cada usuari. • Generació d’avisos automàtics d’incidències ( e-mail, etc.) • Generació automàtica d’informes predefinits. • Assegurar la fiabilitat del sistema • Assegurar la confidencialitat de les dades 3.2 Etapes: 1. Unificar la gestió dels diferents models de limitador amb una plataforma de gestió via web única 2. Reduir el temps entre que es produeix una incidència al local i la resposta per part dels serveis d’inspecció 3. Ampliar l’obligatorietat d’instal·lació a les noves llicències d’activitats de pública concurrència amb equips de reproducció electroacústica es requerirà limitador-enregistrador. 3.3 Proposta per avaluar l’evolució de la millora de la gestió dels limitadors Es proposa realitzar el seguiment de la gestió dels limitadors-enregistradors a través dels indicadors: “Nombre de controls d’instal·lacions de limitadors en un any”, “Nombre de locals amb incidències de nivells acústics detectades”, “Periodicitat mitjana d’entrega d’informes de seguiment dels locals als districtes” 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors de la present acció: Nombre de controls d’instal·lacions de limitadors en un any (NCL). Nombre de locals amb incidències de nivells acústics detectades en un any (NLI). Periodicitat mitjana d’entrega d’informes de seguiment dels locals als districtes (PIL). 345 Gestió dels limitadors L5.1-48 48.1. Nombre de controls d’instal·lacions de limitadors en un any (NCL) Nom: (NCL) Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 48.2. Nombre de locals amb incidències de nivells acústics detectades en un any (NLI). Nom: (NLI). Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 48.3. Periodicitat mitjana d’entrega d’informes de seguiment dels locals als districtes (PIL) Nom: (PIL) Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 346 L1 L2 L3 L4 L5 L5.1. Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [49] Fomentar el servei de control acústic de la Guàrdia Urbana. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: la Guàrdia Urbana actua sobre tot en dos fronts principals en matèria de contaminació acústica: elaboració de campanyes de control acústic als conductors de motos, i actuació immediata davant de sorolls molt molestos que requereixen d’una actuació que implica l’aturada temporal o el tancament de l’activitat origen del soroll. Agent que promou l’Acció: Guàrdia Agent a qui s’adreça l’Acció: Guàrdia Urbana. Urbana. Objectiu: Fomentar i millorar l’activitat de control de la Guàrdia Urbana per tal d’assegurar el compliment de l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà vigent, en relació a la contaminació acústica de Barcelona. Contingut: Els agents de la Guàrdia Urbana realitzen operatius especials de control de motos, ja que són un dels principals focus de soroll de la ciutat, i efectuen mesures sonomètriques quan aquestes siguin de caràcter immediat (sorolls puntuals de veïnatge, de locals d’oci nocturn, etc.). També vetllen pel compliment per part dels titulars d’activitats de tots els aspectes, en quan a soroll es refereix, recollit en l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà, en relació a la contaminació acústica de Barcelona i apliquen les sancions corresponents en cas d’incompliment. Indicadors: - Nombre d’agents matriculats en els cursos de reciclatge d’acústica anuals - Nombre de vehicles mesurats per la Guàrdia Urbana en un any - Nombre de demandes en relació amb el soroll gestionades pels agents de la Guàrdia Urbana. Accions del Pla relacionades: [29] Dur a terme programes de formació a la Guàrdia Urbana. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 347 E.A. E.T. R.A. Control acústic Guàrdia Urbana L5.1-49 Control acústic Guàrdia Urbana Línia 5.1. Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica Acció 49. Fomentar el servei de control acústic de la Guàrdia Urbana 348 Control acústic Guàrdia Urbana L5.1-49 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 350 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 350 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 350 2.2. Tasques desenvolupades per al control del soroll per part de la Guàrdia Urbana 350 3. Proposta per fomentar el servei de control acústic de la Guàrdia Urbana .......... 351 4. Conclusions ........................................................................................................ 351 349 Control acústic Guàrdia Urbana L5.1-49 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Millorar el control de la contaminació acústica per part de la Guàrdia Urbana. 2. Formar el cos de la Guàrdia Urbana en acústica bàsica i mesuraments de soroll. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual de les accions empreses per la Guàrdia Urbana per al que fa el control del soroll en la ciutat: Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar l’estat actual de les tasques desenvolupades per la Guàrdia Urbana per al que fa al control del soroll produït a la ciutat. 2.2 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Guàrdia Urbana. Agent a qui s’adreça l’Acció: Guardia Urbana. 2.3 Tasques desenvolupades per al control del soroll per part de la Guàrdia Urbana Els agents de la Guàrdia Urbana realitzen operatius especials de control de compliment de l’Ordenança General del Medi Ambient per al que fa al desenvolupament d’activitats sorolloses o veïnatge i als nivells d’emissió dels vehicles, generalment motos. El Departament de Reducció i Control de la Contaminació Acústica forma als agents implicats en els mesuraments de soroll. Els mesuraments referents al control d’activitats els realitzen els agents de la unitat de policia administrativa i de seguretat (UPAS) i els mesuraments referents a vehicles, especialment motos en èpoques de campanya, els realitzen els agents de les unitats territorials (UT per districtes). Ambdues unitats reben la formació del ja esmentat departament. 350 Control acústic Guàrdia Urbana L5.1-49 La formació especialment fa referència a la metodologia o procediment de mesura i avaluació de resultats segons l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà vigent i a continguts bàsics d’acústica. 3. Proposta per fomentar el servei de control acústic de la Guàrdia Urbana 3.1.Etapes: 1. Confeccionar continguts teòrics i pràctics del curs. 2. Convocar agents implicats per a matricular-se en el curs. 3. Realitzar les jornades formatives teòriques i pràctiques. 4. Actualització dels indicadors. 3.2.Proposta per avaluar la diagnosi del servei Es proposa continuar formant als agent de la Guàrdia Urbana en conceptes d’acústica i procediments pràctics en mesuraments de soroll. Així mateix, caldrà organitzar cursos de reciclatge en conceptes d’acústica, procediments i instrumentació de mesura. Es proposa realitzar els cursos de reciclatge cada any on apareguin conceptes i/o procediments nous respecte al curs de l’any anterior. Els indicadors proposats són “Nombre d’agents matriculats en els cursos de reciclatge d’acústica anuals”, “Nombre de demandes gestionades per agents de la Guàrdia Urbana en un any” i “Nombre de vehicles mesurats per la Guàrdia Urbana en un any”. 4. Conclusions A continuació es presenten tres indicadors per a la present acció: Nombre d’agents matriculats en els cursos de reciclatge d’acústica anuals (NGUM). Nombre d’activitats mesurades per agents de la Guàrdia Urbana en un any (NAM). Nombre de vehicles mesurats per la Guàrdia Urbana en un any (NVM). 351 Control acústic Guàrdia Urbana L5.1-49 49.1. Nombre d’agents matriculats en els cursos de reciclatge d’acústica anuals (NGUM) Nom: NGUM Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 49.2. Nombre de demandes de soroll gestionades per agents de la Guàrdia Urbana en un any (NAM) Nom: NAM Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 49.3. Nombre de vehicles mesurats per la Guàrdia Urbana en un any (NVM) Nom: NVM Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 352 L1 L2 L3 L4 L5 L5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat. [50] Realitzar estudis de seguiment dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: el paviment sonoreductor pot arribar a reduir entre 2 i 3 dBA el soroll causat per la rodadura. L’any 2008 es van instal·lar 95.720 m2 de paviment sonoreductor a Barcelona i en l’actualitat ja es pot dir que la pràctica totalitat de la xarxa viària bàsica està pavimentada amb sonoreductor. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: carrers on Reducció de la Contaminació Acústica s’ha aplicat paviment sonoreductor. (DCRCA). Objectiu: Avaluar l’esmorteïment dels nivells acústics ambientals que es produeix en carrers on s’ha col·locat paviment sonoreductor, i determinar com aquest esmorteïment evoluciona al llarg del temps per tal de buscar alternatives de millora constant. Contingut: Mitjançant l’elaboració d’estudis acústics s’analitzen les següents variables: • L’evolució temporal de l’esmorteïment dels nivells acústics ambientals. • La freqüència de l’esmorteïment i de la seva evolució temporal en l’espectre de freqüències. Indicadors: - Nombre d’estudis de seguiment dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor realitzats. - Nivell d’immissió sonor obtingut abans i després d’instal·lar el paviment sonoreductor. Àmbit d’actuació: tota la ciutat Accions del Pla relacionades: [7] Aplicar i efectuar el manteniment del paviment sonorreductor. 353 E.A. E.T. R.A. Asfalt paviment sonoreductor L5.1-50 Estudis acústics asfalts amb paviment sonoreductor Línia 5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat Acció 50. Realitzar estudis de seguiment dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor. 354 Asfalt paviment sonoreductor L5.1-50 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 356 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 356 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 356 2.2. Estat actual dels paviments sonoreductors col·locats a la ciutat i dels estudis realitzats .................................................................................................................. 356 3. Proposta d’estudi acústic d’asfalts sonoreductors .............................................. 357 4. Conclusions ........................................................................................................ 358 5. Documentació de referència ............................................................................... 359 355 Asfalt paviment sonoreductor L5.1-50 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Avaluar l’esmorteïment dels nivells acústics d’immissió exterior en les vies on s’ha col·locat paviment sonoreductor. 2. Millorar els asfalts amb paviment sonoreductor a partir de l’estudi realitzat. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir els estudis que es realitzen actualment de l’asfalt sonoreductor. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar l’estat actual dels estudis referents als paviments sonoreductors i l’ús d’aquests. 2.2 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Carrers on s’ha aplicat paviment sonoreductor. 2.3 Estat actual dels paviments sonoreductors col·locats a la ciutat i dels estudis realitzats En l’any 1996 s’estudià els avantatges de col·locar paviment sonoreductor per tal de disminuir l’impacte sonor produït pel transit rodat. Així, l’Ajuntament de Barcelona duu a terme un programa de manteniment i millora de la pavimentació de la ciutat que es pot resumir amb que l’any 2008 es van instal·lar 95.720 m2 de paviment sonoreductor a Barcelona i en l’actualitat ja es pot dir que la pràctica totalitat de la xarxa viària bàsica està pavimentada amb sonoreductor. 356 Asfalt paviment sonoreductor L5.1-50 Tanmateix, s’han realitzat estudis acústics referents a l’esmorteïment temporal i freqüencial de cadascun dels tipus d’asfalt sonoreductor instal·lat. 3. Proposta d’estudi acústic d’asfalts sonoreductors Es proposa a partir del mapa de capacitat i superació escollir aquells trams viaris sense asfalt sonoreductor on hi hagi superació. Aquests trams es consideraran prioritaris en la seva substitució per asfalt sonoreductor. Abans de realitzar el canvi de paviment, es proposa realitzar mesuraments de soroll per tal de quantificar la millora introduïda. A nivell teòric es proposa augmentar el nombre d’estudis de carrers asfaltats amb paviment sonoreductor, per determinar com afecten altres variables presents a la ciutat com són la tipologia de vehicles que freqüenten una via, la tipologia de la via, la densitat del tràfic, etc. El contingut del l’estudi acústic ha d’incloure com a mínim l’evolució temporal i freqüencial de l’esmorteïment de l’asfalt sonoreductor i es recomana incloure: Nivell de soroll de rodadura d’un pneumàtic de referència a una velocitat. CPXL (índex per a vehicles lleugers). CPXH (índex per a vehicles pesats). CPXI (índex de soroll Close Proximity): índex de comparació entre paviments. Espectres freqüencials d’emissió de soroll de cada un dels índex. 3.1 Etapes: 1. Consultar mapa de capacitat i superació acústica per determinar possibles trams susceptibles a ser acabats amb asfalt sonoreductor. 2. Realitzar el mesurament de soroll abans de modificar l’asfalt del tram a canviar. 3. Col·locar asfalt sonoreductor tenint en compte els estudis ja realitzats. 4. Actualització dels indicadors. 357 Asfalt paviment sonoreductor L5.1-50 3.2 Proposta per avaluar la diagnosi de les zones de superació Els indicadors proposats són “Nombre d’estudis realitzats de l’esmorteïment acústic en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor”. Per tal de quantificar la millora es proposa realitzar mesuraments acústics abans i després de la col·locació del l’asfalt sonoreductor es proposa com a indicador “Diferència de nivells d’abans i després de col·locar l’asfalt sonoreductor”. 4. Conclusions A continuació es presenten els indicadors de la present acció: Nombre d’estudis realitzats de l’esmorteïment acústic en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor (NEAS). Diferència de nivells d’abans i després de col·locar l’asfalt sonreductor (∆L54 = Labans-Ldesprés). 50.1. Nombre d’estudis realitzats de l’esmorteïment acústic en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor (NEAS) Nom: NEAS Mitjans necessaris: - Valor: 2 Caducitat: anual. 50.2 Diferència de nivells d’abans i després de col·locar l’asfalt sonreductor (∆L54=Labans- Ldesprés) Nom: ∆L54 Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 358 Asfalt paviment sonoreductor L5.1-50 5. Documentació de referència “Caracterización acústica de diferentes superficies de rodadura en tramos urbanos de ciudad real” per Tecni Acustica. “Caracterització acústica de paviments” per Acustinet. “Medición de la influencia de la superficie de las carreteras en el ruido de rodadura” per Acustinet. Anàlisi de la dinàmica dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor. Evolució dels primers dos anys. SILENCE Handbook 359 L1 L2 L3 L4 L5 L5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat. [51] Dur a terme estudis de soroll produït per avisadors acústics. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: L’emissió dels avisadors acústics té unes característiques en quant a intensitat, components tonals i direccionalitat que cal conèixer per poder proposar les solucions més adients. Agent que promou l’Acció: Àrea de Agent a qui s’adreça l’Acció: empreses Medi Ambient. Departament de Control i que gestionen el servei d’ambulàncies i Reducció de la Contaminació Acústica altres serveis d’urgències i emergència a (DCRCA). Barcelona. Objectiu: Conèixer els nivells sonors provocats pels dispositius acústics dels vehicles destinats a serveis d’urgències i contrastar-ho amb les noves alternatives tecnològiques. Contingut: • S’augmentaran els punts de mesura del nivell d’immissió produït pels avisadors acústics a totes les zones pròximes als Hospitals • S’investigarà la contaminació acústica que generen diferents tipologies de sirenes i es determinarà l’ús que se’n fa d’aquests avisadors • Es realitzaran campanyes de conscienciació per a la millora de l’ús dels avisadors per a tots els conductors d’aquest tipus de vehicle Indicadors: Nombre d’estudis acústics in situ de soroll produït per sirenes realitzats Nombre de punts de mesuraments de soroll de sirenes Nombre de sirenes modelades en assajos acústics Nivell d’immissió a 7,5 m per punt de mesura Campanya de conscienciació pels conductors dels vehicles Campanya de control d’ús de sirenes Accions del Pla relacionades:[13] Recerca d'alternatives tecnològiques per a disminuir l'impacte acústic de les sirenes. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 360 E.A. E.T. R.A. Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 Estudi soroll d’avisadors acústics Línia 5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat Acció 51. Dur a terme estudis acústics de soroll produïts per avisadors acústics 361 Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 363 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 363 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 363 2.2. Estudis acústics actuals referents a sirenes ..................................................... 363 2.3. Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de mesurament per als avisadors acústics .............................................................................................. 364 3. Proposta d’estudi acústic de soroll produït per sirenes ....................................... 365 4. Conclusions ........................................................................................................ 366 5. Documentació de referència ............................................................................... 368 362 Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 1. Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Conèixer els nivells sonors dels avisadors acústics presents en el nucli urbà. 2. Estudiar la tipologia i característiques de radiació dels avisadors acústics i alarmes. 2. Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual dels estudis acústics sobre la radiació sonora produïda per avisadors acústics i alarmes. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar els estudis acústics actuals referents a avisadors acústics i alarmes. • Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de mesurament pels avisadors acústics. 2.1 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Empreses que gestionen el servei d’ambulàncies i altres serveis d’urgències i emergència a Barcelona. 2.2 Estudis acústics actuals referents a avisadors acústics S’han realitzat diversos mesuraments de soroll en dos punts pròxims a l’Hospital Clínic. Els punts es van ubicar al carrer Villarroel amb Provença i al carrer Provença amb Casanova. Les conclusions dels mesuraments són: Els nivells d’immissió exterior a 7,5 m es troben entre 75 i 115 dB(A). En període nocturn s’observen valors superiors a 90 dB(A) a 7,5 m. 363 Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 També s’han realitzat estudis referents al disseny dels avisadors acústicsamb un diagrama de radiació més direccional amb l’objectiu de reduir l’impacte acústic produït per les mateixes. Les conclusions d’aquest estudi són: Els nivells equivalents dia i nit de pas de sirena són més baixos comparats amb els nivells sonors dia i nit del trànsit, això es degut a la poca duració dels del pas de sirena i no pas al baix nivell sonor. L’ús d’avisadors acústics direccionals comportaria: • Reducció entre 7 i 10 dB(A) dels nivells nit i dia respectivament per pas de sirena. • Reducció del nivell màxim en el punt de recepció. • Si es realitzés també direccionalitat en el pla vertical, es reduiria també el nombre de veïns afectats. Altres actuacions que s’han dut a terme fins el moment, són l’establiment de zones sensibles a la contaminació acústica en els principals centres hospitalaris. Es va definir un perímetre d’entorn a 100 metres amb senyals recordatoris de no utilització dels avisadors acústics. Això es va implementar per les zones properes a: l’Hospital Clínic, l’Hospital del Mar, l’Hospital Sant Pau, l’Hospital de la Vall d’Hebró, l’Hospital de l’Esperança i l’Hospital de la Creu Roja. També s’han realitzat convenis de col·laboració amb el sector d’ambulàncies per regular l’ús dels senyals acústics de forma responsable, per reduir el soroll que generen els avisadors acústics. Aquest tipus d’actuacions s’haurien d’avaluar amb indicadors quantificables per decidir el seu grau de millora que han suposat. 2.3 Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de mesurament per als avisadors acústics Actualment, la regulació del funcionament dels avisadors acústicsi alarmes, els nivells màxims permesos i la metodologia de mesura es troba a la Ordenança General del Medi Ambient Urbà. Dita Ordenança està en procés d’actualització i es preveuen els següents canvis: En el període diürn, de 8 a 22 h, s’establirà un nivell màxim de 95 dB(A), a diferència de l’Ordenança anterior on no es determinava cap nivell màxim de dia. 364 Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 En període nocturn, de 22 a 8 h, el nivell màxim permès serà de 70 dB(A) a 7,5 m de distància, tot i que es permetrà variar el nivell de pressió sonora fins a 90 dB(A) en casos en què sigui estrictament necessari. Per tant, els paràmetres són iguals a la normativa municipal ja existent des de l’any 1999. Aquests possibles canvis ja han estat notificats al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques), des del juny de 2008, per tal de que es tingui coneixement de la modificació de la normativa amb antelació suficient. D’altra banda l’actual Ordenança General del Medi Ambient Urbà de Barcelona també estableix la prohibició dels avisadors acústics en cas que no sigui estrictament d’urgència i la senyal lluminosa no sigui suficient i la prohibició de les mateixes en les zones sensibles a la contaminació acústica. En cas que un vehicle es trobi aturat per congestió de trànsit, la sirena es posarà en funcionament en períodes de no més de 10 segons, separats un mínim de 2 minuts. En algunes ocasions s’han fet controls per determinar els incompliments respecte l’ús dels avisadors acústics, com és el cas de la Guàrdia Urbana que va realitzar controls de compliment en les rodalies de l’Hospital Clínic. En aquest informe es conclou que hi ha un 8,33 % d’incompliments pel que fa a ús de la sirena en zones senyalitzades de prohibició. Es continuarà doncs amb aquest tipus de control, on també es classifiqués el compliment en relació a la durada del senyal utilitzat en la resta de zones. 3.Proposta d’estudi acústic de soroll produït per avisadors acústics S’augmentaran els punts de mesura del nivell d’immissió produït pels avisadors acústics a totes les zones pròximes als Hospitals per tal de mesurar l’impacte sonor de les mateixes i modelar diferents tipologies de sirenes, per tal de determinat els beneficis introduïts per els diferents diagrames de directivitat, les freqüències i nivells d’emissió. Així mateix, s’investigarà la contaminació acústica que generen diferents tipologies de sirenes com d’altres paràmetres de disseny dels avisadors acústics que es puguin proposar, per tal de determinar quines són millors des d’un punt de vista de contaminació acústica. Finalment, caldrà determinar l’ús que se’n fa d’aquests avisadors, en relació al compliment de l’Ordenança sobretot en el nivell màxim permès i les freqüències establertes per a la seva utilització. Aquestes característiques quedaran incorporades en 365 Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 els Estudis acústics que es realitzin i on posteriorment es definiran els paràmetres principals a analitzar per tal de poder-los comptabilitzar dins l’indicador en qüestió. També es realitzaran campanyes de conscienciació per a la millora de l’ús dels avisadors per a tots els conductors d’aquest tipus de vehicle per tal que s’ajustin a la normativa establerta, de forma periòdica. En aquest sentit, hi ha formació elaborada per al servei SEM, amb un qüestionari de realimentació que no s’ha pogut analitzar en redactar aquest document. En relació a les campanyes serà interessant fer-ne de verificació del correcte ús dels avisadors acústics. 3.1 Etapes: • Triar punts d’ubicació dels sonòmetres en àries properes a hospitals. • Instal·lar els sonòmetres / Modelar en laboratoris tipologies de botzines. • Elaborar estudis acústics a partir de les mesures “in situ” i dels assajos acústics. • Definició de paràmetres mínims pels estudis acústics d’avaluació d’avisadors acústics. • Actualització dels indicadors. • Campanyes de conscienciació pels conductors de vehicles amb sirenes, per tal de millorar-ne l’ús. Verificar prèviament la retroalimentació obtinguda en anteriors. • Campanyes de control de l’ús que se’n fa dels avisadors acústics. 3.2 Proposta per avaluar la diagnosi dels avisadors acústics Els indicadors proposats són “Nombre d’estudis acústics in situ de soroll produït per sirenes realitzats”, ”Nombre de punts de mesuraments de soroll de sirenes”, “Nombre de sirenes modelades en assajos acústics”, per tal de quantificar la millora obtinguda “Nivell d’immissió a 7,5m per punt de mesura” i per millorar-ne l’ús dels dispositius “Campanya de conscienciació pels conductors dels vehicles“ i Campanya de control d’ús de sirenes”. Els indicadors extrets en aquesta acció, estaran relacionats amb l’acció [13] d’alternatives tecnològiques per la reducció de l’emissió dels avisadors acústics. 4.Conclusions A continuació es presenten els indicadors resultants per a aquesta acció: 366 Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 Nombre d’estudis acústics in situ de soroll produït per sirenes realitzats (NESirenes). Nombre de punts de mesuraments de soroll de sirenes (NPMS). Nombre de sirenes modelades en assajos acústics (NSM). Nivell d’immissió a 7,5 m per punt de mesura (LI7,5m). Campanya de conscienciació pels conductors dels vehícles (CSS). Campanya de control d’ús de sirenes (CCS). 51.1. Nombre d’estudis acústics in situ de soroll produït per sirenes realitzats (NESirenes) Nom: NESirenes Mitjans necessaris: - Valor: 1. Caducitat: anual. 51.2. Nombre de punts de mesuraments de soroll de sirenes (NPMS) Nom: NPMS Mitjans necessaris: - Valor: 2. Caducitat: anual. 51.3. Nombre de sirenes modelades en assajos acústics (NSM) Nom: NSM Mitjans necessaris: - Valor: 1. Caducitat: anual. 367 Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 51.4. Nivell d’immissió a 7,5 m per punt de mesura (LI7,5m) Nom: LI7,5m Mitjans necessaris: Avaluació dels resultats dels mesuraments. Valor: - Caducitat: anual. 51.5. Campanya de conscienciació pels conductors dels vehicles (CSS) Nom: CSS Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 51.6. Campanya de control d’ús de sirenes (CCS) Nom: CCS Mitjans necessaris: - Valor: - Caducitat: anual. 5.Documentació de referència • Presentació de l’Estudi d’impacte acústic: Hospital Clínic. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica. Ajuntament de Barcelona. Juny 2008. • Anàlisi de l’ús dels avisadors acústics de les ambulàncies i impacte acústic ocasionat a l’entorn dels hospitals en horari diürn. Business Strengths Engineering. Gener 2004. • Presentació d’Avisadors acústics. Districte Eixample. BCN sense soroll – Ajuntament de Barcelona. Febrer 2008. 368 Estudi Soroll Avisadors acústics L5.2-51 • Avaluació de la reducció d’impacte acústic de vehicles d’emergència mitjançant ús de sirenes direccionals. Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica – UPC. Juliol 2008. • Informe: Control de senyals acústiques (sirenes) d’ambulàncies. Guàrdia Urbana – UT 2 L’Eixample. Ajuntament de Barcelona. Juliol 2008. • Formació SEM: Els avisadors acústics. Departament de Control i Reducció de la contaminació acústica. Ajuntament de Barcelona. • Transport Sanitari d’Urgència – Guàrdia urbana de Barcelona. Business Strengths Engineering. Juny 2002. 369 L1 L2 L3 L4 L5 L5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat. [52] Realitzar estudis acústics de soroll produït per obres a la via pública. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova Sensibilització Informació Acció en execució X Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: el 13% de les queixes de soroll rebudes el 2008 eren degudes al soroll produït per obres a la via pública. Així doncs, cal disposar d’informació sobre els nivells produïts durant les mateixes per poder prendre les mesures correctores adients. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: empreses Reducció de la Contaminació Acústica contractistes d’obres a la via pública. (DCRCA). Objectiu: Conèixer els nivells sonors provocats per la realització d’obres a la via pública. Contingut: Mitjançant l’elaboració d’estudis acústics de soroll produït per les obres a la via pública s’avalua el nivell sonor provocat per les mateixes. Destacar que aquest tipus d’estudis acústics són d’obligatòria elaboració segons recull l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà, en relació a la contaminació acústica de Barcelona i segons el Pla d’Ambientalització de les obres. Indicadors: - Nombre d’estudis acústics de soroll realitzats per obres a la via pública. - Nivell mig anual de superació de la capacitat en obres en la via pública Accions del Pla relacionades: [15] Assegurar la incorporació de criteris acústics en el plantejament i execució de les obres a la via pública [34] Seguiment dels Programes - Compromís amb associacions o remis d'obres a la via pública. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 370 E.A. E.T. R.A. Estudi obres via pública L5.2-52 Estudi obres via pública Línia 5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat Acció 52. Realitzar estudis acústics de soroll produït per obres a la via pública 371 Estudi obres via pública L5.2-52 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 373 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 373 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 373 2.2. Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de mesurament en les obres de la via pública ....................................................................................... 373 3. Proposta d’estudi acústic en obres de la via pública .......................................... 374 4. Conclusions ........................................................................................................ 374 372 Estudi obres via pública L5.2-52 1 Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Conèixer els nivells sonors deguts a les obres en la via pública. 2 Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual dels estudis acústics sobre les obres que es realitzen en la via pública Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de mesurament en les obres de la via pública. 2.1 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Empreses contractistes d’obres a la via pública. 2.2 Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de mesurament en les obres de la via pública Actualment, la normativa vigent en matèria de contaminació acústica regula el contingut contingut dels estudis d’impacte acústic i/o vibracions en les obres realitzades a la via pública. Així mateix en el cas de la ciutat de Barcelona ve regulat pel recent Pla d’Ambientalització de les obres que obliga a que determinats projectes realitzin en fase de projecte una Memòria Ambiental de les obres i en fase d’execució, d’un Pla d’Ambientalització que preveu que en cas que es superin els nivells límit s’ha de demanar el permís corresponent. 373 Estudi obres via pública L5.2-52 3 Proposta d’estudi acústic en obres de la via pública 3.1 Etapes: • Realitzar l’estudi acústic en cadascuna de les obres en la via pública. • Càlcul dels indicadors. 3.2 Proposta per avaluar la diagnosi dels estudis Es proposa realitzar un estudi d’impacte acústic i/o vibracions tal i com s’especifica en la normativa actual en cadascuna de les obres que es realitzin en la via pública. Amb les mesures o càlculs realitzats es pot comparar amb el mapa de capacitat acústica i determinar l’impacte acústic que produeix l’obra. Els indicadors proposats són “Nombre d’estudis d’impacte acústic realitzats en les obres de la via pública respecte al nombre total d’obres en la via pública en un any” i “Nivell mig anual de superació de la capacitat en obres en la via pública”. El nivell mig anual de superació de la capacitat en obres de la via pública, Lmaso, es calcula segons l’expressió definida en el capítol 4 del present document, i pren com a valor mínim 0,01 i com a valor màxim 10. Amb aquest indicador es penalitza amb més pes les obres en la via pública amb durades llargues. Abans de calcular-lo es necessari realitzar un mesurament d’immissió sonora per a conèixer quin és el nivell de superació en cada cas. 4 Conclusions A continuació es presenten els indicadors per a l’acció 52: Nombre d’estudis d’impacte acústic realitzats en les obres de la via pública respecte al nombre total d’obres en la via pública en un any (NE/NT). NE: Nombre d’estudis acústics realitzats de les obres realitzades en la via pública. NT: Nombre total d’obres realitzades en la via pública. Nivell mig anual de superació de la capacitat en obres a la via pública(Lmaso). ó 0,01 10 374 Estudi obres via pública L5.2-52 Dies obres: Durada en dies de les obres. Superació: Superació en dB del nivell d’immissió sense obres. Dies sense obres: 365 – Dies obres. 52.1. Nombre d’estudis d’impacte acústic realitzats en les obres de la via pública respecte al nombre total d’obres en la via pública en un any (NE/NT) Nom: NE/NT Mitjans necessaris: - Valor: -. Caducitat: anual. 52.2. Nivell mig anual de superació de capacitat en obres en la via pública (Lmaso) Nom: Lmaso Mitjans necessaris: Mesurament de nivell d’immissió en l’obra. Valor: -. Caducitat: anual. 375 L1 L2 L3 L4 L5 L5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat. [53] Realitzar estudis de dosimetria acústica. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació X Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació Planejament Alta Mitja Baixa X Motivació: uns dels principals receptors de la contaminació acústica són els ciutadans, conseqüentment, es necessari disposa de dades qualitatives acurades que mesurin l’impacte acústic que reben els barcelonins. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Agent a qui s’adreça l’Acció: conjunt de Reducció de la Contaminació Acústica persones representatives del total de la (DCRCA). ciutadania de Barcelona. Objectiu: Conèixer els nivells acústics que reben els barcelonins en els diferents escenaris de la ciutat en el seu dia a dia. Destacar que en aquests estudis no es considerarà el soroll al qual estan exposats els ciutadans en el lloc de treball ja que no és una competència municipal. Contingut: L’estudi pilot de dosimetria acústica consisteix en dotar d’un dosímetre a una selecció de ciutadans que realitzen activitats representatives dels barcelonins. Els ciutadans seleccionats porten el dosímetre col·locat com a mínim durant una setmana durant la qual desenvolupen la seva vida normal. Posteriorment s’avaluarà la dosi de soroll que ha rebut cada una de les persones que han participat en l’estudi per tal de conèixer l’impacte acústic rebut en els diferents escenaris de la ciutat. Indicadors: - Nombre d’estudis de dosimetria acústica realitzats. Àmbit d’actuació: tota la ciutat 376 E.A. E.T. R.A. Dosimetria acústica L5.2-53 Dosimetria acústica Línia 5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat Acció 53. Realitzar estudis de dosimetria acústica. 377 Dosimetria acústica L5.2-53 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 378 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 378 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 378 2.2. Estudis referents a dosimetries acústiques en l’àmbit de la ciutat .................. 378 3. Proposta d’estudis de dosimetria acústica en l’àmbit del ciutadà ...................... 379 4. Conclusions ........................................................................................................ 379 378 Dosimetria acústica L5.2-53 1 Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Conèixer i estudiar els nivells de soroll als quals estan sotmesos els ciutadans. 2 Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir l'estat actual dels estudis dels nivells sonors als quals està exposat el ciutadà en diferents situacions urbanes. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Explicar l’estat actual dels estudis dels nivells d’immissió que rep el ciutadà. 2.1 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Conjunt de persones representatives del total de la ciutadania de Barcelona. 2.2 Estudis referents a dosimetries acústiques en l’àmbit de la ciutat Els estudis referents a dosimetries acústiques fan referència exclusivament a l’àmbit del treball. És a dir, fan referència als nivells d’immissió als que estan exposats els treballadors que provenen exclusivament de l’activitat que desenvolupen al treball. Aquests estudis en l’àmbit del treball s’apliquen al Reial Decret 1316/1989 del 27 de octubre, B. 0. E. nº 263 del 2 de novembre de la protección de los trabajadores contra el ruido. 3 Proposta d’estudis de dosimetria acústica en l’àmbit del ciutadà Es proposa realitzar estudis de dosimetria acústica en perfils de ciutadà molt heterogenis. Ciutadans de diferents edats, sexes, classes socials, districtes i costums. Es 379 Dosimetria acústica L5.2-53 proposa dotar els ciutadans que participin en l’estudi d’un dosímetre que mesuri la dosis de soroll a la qual està exposada el ciutadà. Posteriorment aquestes dades s’han d’avaluar per tal de quantificar el grau de molèstia que té el ciutadà. 3.1 Etapes: 1 Establir nombre de dosímetres i perfils dels ciutadans a estudiar. 2 Mesurar la dosis de soroll del ciutadà. 3 Avaluació i obtenció de resultats. 4 Actualització dels indicadors. 3.2 Proposta per avaluar la diagnosi dels estudis Els indicadors proposats són “Nombre d’estudis de dosimetria acústica realitzats en un any” i “Nombre de dosímetres repartits en un any”. 4 Conclusions A continuació es presenten els indicadors per fer un seguiment dels estudis de dosimetria acústica realitzats al ciutadà: Nombre d’estudis de dosimetria acústica realitzats en un any (NEDA). Nombre de dosímetres repartits en un any (ND). 53.1. Nombre d’estudis de dosimetria acústica realitzats en un any (NEDA) Nom: NEDA Mitjans necessaris: - Valor: 0. Caducitat: anual. 380 Dosimetria acústica L5.2-53 53.2. Nombre de dosímetres repartits en un any (ND) Nom: ND Mitjans necessaris: - Valor: 0 Caducitat: anual. 381 L1 L2 L3 L4 L5 L5.3. Mantenir i actualitzar la informació sobre la situació acústica de la ciutat. [54] Foment de les estacions de vigilància de soroll en zones prioritàries. Tipus d’Acció Antecedents Prevenció Formació Acció nova X Sensibilització Informació Acció en execució Correcció Coordinació Grau de prioritat Regulació X Planejament Alta X Mitja Baixa Motivació: el DCRCA disposa de 3 sonòmetres d’intempèrie mòbils per realitzar mesures i conèixer l’evolució dels nivells acústics de la ciutat en període de mig-llarg termini (diferències entre temporades altes/baixes, diferències dies laborables/festius, etc.). S’ha constatat que aquesta és una eina útil i cal potenciar-la. Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control Agent a qui s’adreça l’Acció: ciutadania i Reducció de la Contaminació Acústica en general. (DCRCA). Objectiu: Monitoritzar l’evolució dels nivells acústics en zones d’interès prioritari per coneixe’ls a llarg termini i en detalls. Contingut: Les eines bàsiques necessàries per a la creació d’aquesta xarxa són: • Sonòmetres permanents. • Aplicacions informàtiques de recepció, gestió i combinació de dades. • Aplicacions per al càlcul acústic i representacions informàtiques. Indicadors: Nombre de sonòmetres fixes instal·lats Nombre de mesures correctores sorgides de l’anàlisi de les dades rebudes dels sonòmetres fixes Nombre de trams amb sonòmetres fixes on ha disminuït la superació acústica Àmbit d’actuació: tota la ciutat, en especial zones de superació i zones tranquil·les 382 E.A. E.T. R.A. Xarxa de vigilància L5.3-54 Estacions vigilància soroll Línia 5.2. Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat Acció 54.Foment una xarxa d’estacions de vigilància de soroll en zones prioritàries 383 Xarxa de vigilància L5.3-54 ÍNDEX 1. Objectius ............................................................................................................. 385 2. Anàlisi inicial ...................................................................................................... 385 2.1. Agents implicats ............................................................................................. 385 2.2. Estat actual de les estacions de vigilància de soroll a Barcelona ................... 385 3. Proposta d’estacions de vigilància de soroll ....................................................... 386 4. Conclusions ........................................................................................................ 386 5. Documentació de referència ............................................................................... 387 384 Xarxa de vigilància L5.3-54 1 Objectius Els objectius inicials d'aquesta acció són: 1. Conèixer els nivells sonors en zones d’interès prioritari. 2 Anàlisi inicial L'anàlisi inicial pretén definir de les estacions de vigilància de soroll instal·lades en la via pública. Els punts a definir en aquesta anàlisi són: • Agents implicats. • Estat actual de les estacions de vigilància de soroll a Barcelona. 2.1 Agents implicats A continuació es defineixen els agents implicats actualment: Agent que promou l’Acció: Àrea de Medi Ambient. Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica (DCRCA). Agent a qui s’adreça l’Acció: Ciutadania en General. 2.2 Estat actual de les estacions de vigilància de soroll a Barcelona Actualment, hi ha tres sonòmetres d’intempèrie operatius que s’instal·len en els punts on es requereixi fer un estudi de soroll. La programació d’aquests sonòmetres depèn del fet que motivi la mesura, n’hi ha de diversos tipus en funció de la font de soroll a avaluar: • Avisadors acústics • Obres • Trànsit • Demandes dels districtes • Indústria • Oci nocturn • Queixes ciutadanes • Etc. Les dades són rebudes pel Departament de Reducció i Control de la Contaminació acústica via telefonia mòbil. 385 Xarxa de vigilància L5.3-54 3 Proposta d’estacions de vigilància de soroll Es preveu l’adquisició de 6 equips de mesura del soroll, a part dels 3 existents, per monitoritzar en continu els nivells de soroll existent en punts concrets de la ciutat. A part de la instal·lació per estudiar les fonts de soroll i condicions descrites a l’apartat anterior també es valorarà la instal·lació en els trams de la ciutat on hi ha superació acústica, ja que són els punts més conflictius de la ciutat i així es completaria la seva vigilància. De fet, el mapa de soroll s’ha d’anar actualitzant cada 5 anys però és interessant conèixer l’evolució dels nivells acústics de la ciutat en el període entre actualitzacions. També es concretaran les aplicacions informàtiques de recepció, gestió i combinació de dades i les aplicacions per al càlcul acústic i representacions informàtiques. Es proposen com a indicadors “Nombre de sonòmetres fixes instal·lats”, “Nombre de mesures correctores sorgides de l’anàlisi de les dades rebudes dels sonòmetres fixes” i “Nombre de trams amb sonòmetres fixes on ha disminuït la superació acústica”. 4 Conclusions A continuació es presenten els indicadors per a l’acció 54: Nombre de sonòmetres fixes instal·lats (NSF). Nombre de mesures correctores sorgides de l’anàlisi de les dades rebudes dels sonòmetres fixes (NMCSF). Nombre de trams amb sonòmetres fixes on ha disminuït la superació acústica (NTSA). 386 Xarxa de vigilància L5.3-54 54.1. Nombre de sonòmetres fixes instal·lats (NSF) Nom: NSF Mitjans necessaris: - Valor: 0. Caducitat: anual. 54.2. Nombre de mesures correctores sorgides de l’anàlisi de les dades rebudes dels sonòmetres fixes (NMCSF) Nom: NMCSF Mitjans necessaris: - Valor: 0. Caducitat: anual. 55.3. Nombre de trams amb sonòmetres fixes on ha disminuït la superació acústica (NTSA) Nom: NTSA Mitjans necessaris: - Valor: 0. Caducitat: anual. 5 Documentació de referència • Estudis i localització de sonòmetres d’intempèrie • Característiques sonòmetres d’intempèrie 387 Pla per a la reducció de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 6. INDICADORS DE SEGUIMENT Com s’ha pogut comprovar, cada fitxa de cada Acció disposa d’un conjunt d’indicadors que permeten avaluar l’eficàcia de la mateixa. Aquests indicadors són indicadors concrets que fan referència als resultats obtinguts per cada Acció. Però, dins del Pla per a la minoració de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona es proposen diferents indicadors, que s’exposen a continuació, per tal d’avaluar l’eficiència global del Pla: El mateix Mapa Estratègic de Soroll i la seva actualització ja constitueix un indicador que permet disposar d’informació sobre: • Zones amb superació dels valors límit i evolució respecte el mapa anterior. • Població exposada a diferents nivells d’immissió. • Zones de baixa exposició acústica, valorant la variació de zones tranquil·les de la ciutat. La disponibilitat de punts de control a la ciutat i la realització de mesures periòdiques permetrà disposar d’un indicador global de l’evolució del soroll, que pot ser determinat per zones específiques segons les necessitats. • Lden: per avaluar les molèsties • Lnight: per avaluar les alteracions de la són • L90: per avaluar el soroll de fons (tot el dia / durant la nit / etc.) • L10: per avaluar les puntes de soroll produïdes Un altre categoria d’indicadors globals són els següents: • Nombre d’incidències de soroll rebudes (queixes) • Nombre d’inspeccions de soroll realitzades per tipus de font • Nombre de sancions imposades per soroll • Realització d’una enquesta amb periodicitat anual sobre les molèsties de soroll a la ciutat i comparació dels resultats 388