Ajuntament de Barcelona Barcelona és la seva gent, la diversitat de persones que hi viuen i que, La ciutat de Barcelona, al llarg de la història, ha estat l'escenari de moltes precisament pels seus diferents orígens i condicions -personals, socials, lluites per la llibertat i la igualtat de drets. Aquí fou on es fundà el primer físiques-, la converteixen en una ciutat socialment rica i complexa, moviment d'alliberament gai de l'estat espanyol, el1971, en plena dictadura com ho són la major part de les grans ciutats contemporànies. Una franquista. Aquí tingué lloc la pñmera manifestació reivindicativa de l'Estat, ciutat on tothom pugui desenvolupar-hi el seu projecte de vida. contra la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, el 26 de juny de 1977. lles persones transsexuals, lesbianes, gals I bisexuals, també formen L'Ajuntament de Barcelona, des de la recuperació de la democràcia municipal part de la riquesa i la complexitat de Barcelona. Una ciutat, la nostra, el1979, ha estat compromès i ha donat suport al moviment de gais, lesbianes que des de fa anys està treballant per convertir-se en un espai de I persones transsexuals, i també ha impulsat polrtlques de no discriminació llibertat per a to1hom. I vlslbllltzacló d'aquest col·lectiu. Malauradament, però, queda molt camí per recórrer per tal que aquest En aquest mandat la regidoria de Drets Civils té com a missió, recollida pel espai de llibertat i de diversitat sigui viscut plenament per tots els "Programa d'Actuació Municipal 2008-2011", la definició, impuls i gestió de ciutadans lles ciutadanes, ja que, malgrat els Innegables avenços les polítiques públiques de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de promoció, legals, encara podem trobar homofòbia i transfòbla als carrers, als defensa I garantia dels drets de ciutadania, des de les competències pròpies llocs de treball, a les escoles i universitats. del govern local i en coordinació amb tota l'estructura municipal. Aquest Pla Municipal és un pas més en aquest llarg camí. Començà Per això, a principis d'aquest mandat es va fixar l'objectiu d'elaborar un Pla a principis de 2009 amb un ampli diagnòstic per tal de conèixer quina Municipal per al col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual, conjuntament era la situació de les persones lesbianes, gals, transsexuals 1b isexuals amb el Consell Municipal de Gais, Lesbianes I homes I dones Transsexuals, de la nostra ciutat i, posteriorment, gràcies a un procés participatiu en el marc d'un procés participatiu. que va implicar entitats, tècnics i tècniques municipals, persones del món acadèmic i persones a títol individual, s'ha pogut concretar en Aquest Pla Municipal vol articular i coordinar les accions que l'administració les 228 accions que trobareu en aquesta publicació. municipal adreça al col·lectiu de persones lesbianes, gals, transsexuals i bisexuals, vol incorporar la perspectiva LGTB a tota l'estructura municipal i Com a alcalde de Barcelona, és tot un orgull presentar-vos-el perquè, vol articular un sistema de control i avaluació d'aquestes accions. El Pla vol fruit d'un llarg treball de les entitats LGTB de la ciutat I de la Regidoria garantir la Igualtat en l'atenció a les persones LGTB des de la seva diversitat de Drets Civils, és un exemple més de la manera com ens agrada seguir construint Barcelona: amb la participació de tothom. Barcelona, doncs, amb aquest Pla Municipal, continuarà compromesa amb la llibertat, els Drets Humans i la no-discriminació, per a continuar essent una ciutat oberta i acollidora. Jordi HaiWI Alcalde de Barcelona Joaquim Mastra I Gantdo Regidor de Drets Civils Pla Munltfpal per al Col·lectlu Lesbi6, Bai, Transsexual i Bisexual , lndex Introducció al Pla Municipal per al Col·lectiu LGTB __ 4 Apartats i accions--- 17 Marc legal 5 1- Dre1s civils i Pla per al col·leGtiu LGTB -----18 Els organismes internacionals 5 2- Participació social i ciutadana 21 La legislació espanyola 7 3- Homes i dones transsexuals 22 Les administracions públiques lles polltiques LGTB 8 4- Dones lesbianes i transsexuals------- 24 Motivació, objectius i principis del Pla 1o 5- Gent gran 26 Motivació del Pla 10 6- Joventut 27 Objectius del Pla 1o 7- Infància i adolescència (àmbit no escolar) 28 Principis del Pla 10 8- Educació 30 Diagnòstic i procés participati 11 9- Acció social 32 1. B diagnòstic previ 11 10- Salut 33 2. El procés participatiu 13 11- Esports 36 Estructuració del Pla 15 12- Cultura 37 Els continguts 15 13- Relacions internacionals --------38 Temporalització 15 14- Cooperació 39 Trasllat de propostes a altres administracions 16 15- Immigració, minories ètniques, religions i creences _ 40 16- Comerç i turisme 41 17- Ocupació 42 18- Informació i atenció 43 19- Reconeixement i visibilitat 44 20- Prevenció i seguretat 44 Seguiment del Pla 46 Pla Municipal p•r al CaH•ctlu B P.IIIJ.l¡ Lesbi6, Bai, Tnnssexual i Bisexual Introducció al Així, el 19 95 es va crear la Regidoria de Drets CM ls i, tres anys més tard, l'Oficina per la No­ Discriminació, pionera al nostre pals i a Europa com a organisme d'àmbit municipal orientat vers Pla Municipal la defensa dels drets de la ciutadania, amb atenció especial als col·lectius discriminats per raó de sexe i d'orientació sexual, d'edat i de salut fislrn i mental de la ciutat de Barcelona. per al Col-lectiu El2004 es va crear el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals, òrgan consultiu de participació sectorial i plataforma estable de debat amb la finalitat de fomentar polítiques públiques i la igualtat de drets, les llibertats i el reconeixement social dels gais, les LGTB lesbianes i els homes i les dones bisexuals i transsexuals. Més recentment, a partir del2007, el Pla municipal per al col·lectiu LGlB treballa amb els objectius de reforçar el moviment associatiu, fer visible la presència del col·lectiu LGlB en tots els àmbits de la vida de la ciutat i lluitar contra els prejudicis i la discriminació. El Pla d'actuació municipal (PAM) 2008-2011 inclou com a missió de la Regidoria de Drets Les ciutats han esdevingut de forma progressiva i al llarg de la història espais de llibertat per a CM ls definir, impulsar i gestionar les polítiques públiques de l'AJuntament de Barcelona en matèria totes aquelles persones oprimides per les circumstàncies més diverses. A les ciuta1s, hi han anat de promoció, defensa i garantia dels drets de ciutadania des de les competències pròpies del a cercar treball, oportunitats i nous projectes vitals homes i dones que en els seuc; lloa; d'origen govern local i en coordinació amb les diverses àrees, instituts i empreses municipals per tal que no podien desenvolupar la seva vida amb plenib.Jd. la ciutadania conegui els seus drets i les seves responsabilitals i els pugui exercir amb llibertat i eficàcia. Les persones atretes per persones del mateix sexe i les persones transsexuals han patit al llarg dels segles l'opressió de la societat, que les ha qualifirnt, en diferents èpoques, de perverses, L'objectiu primer de la Regidoria de Drets Civils al PAM inclou la mesura de reforçar i potenciar pecadores, malaltes o bé perilloses socialment. Bs sistemes urbans i moltes ciutats del nostre el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals, elaborant, amb la entorn han esdevingut espais de llibertat i 1olerància per a aquestes persones. La ciutat de participació d'aquest Consell i en el marc d'un procés participatiu, el Pla municipal per al col·lectiu Barcelona ha estat i és encara un d'aquests espais d'emancipació. lesbià, gai, transsexual i bisexual. El govern de la ciutat, l'Ajuntament de Barrelona, a partir de l'arribada dels ajuntaments demcxràtics Aquest és, doncs, el Pla municipal per al col·lectiu lesbià, gai, transsexual i bisexual, el conjunt ha destacat pel creixent suport tant a les persones com als col·lectius que treballen per a de polftiques públiques de l'Ajuntament de Barcelona per promoure, defensar i garantir els drets l'acceptació de les persones transsexuals, lesbianes, gais i bisexuals. de ciutadania de persones gais. lesbianes. bisexuals i transsexuals de la ciutat de Barcelona, a partir de les competències pròpies del govern local i coordinant les polítiques de les diverses àrees, districtes. instituts, consorcis i empreses municipals dirigides a aquest col·lectiu. Pàf-5 Pla Municipal par al Col-lactlu Lesbi6, Bai, Transsexual i Bisexual B Marc legal ha estat refutada per les recerques recents. Constata, a més, que l'etiqueta de «traslom mental• pot ocasionar a les persones homosexuals enormes perjudicis per a la seva plena realització social, professional i, sobretot psicològica, i pot ser utilitzada en alguns casos com un pretext per a pràctiques psiquiàtriques repressives. Per això, i atesa. la rompetència. i la influència universah de I'Organitzadó Mundial de la Salut en els mitjans mèdics i psiquiàtrics, l'Assemblea del Consell d'Europa convida l'Organització Mundial de la Salut a suprimir l'homosexualitat de la classificació Els organismes internacionals internacional de malalties. L'homosexualitat va romandre en la classificació internacional de malalties de l'OMS des de la sisena edició fins a la novena, i en la primera i la segona edicions del manual diagnòstic i estadístic dels traslnms mentals de la Societat Americana de Psiquiatria. B 13 de juliol de 1981, la Comissió de Qüestions Socials i de la Salut del Consell d'Europa va EI1 aquells moments, la transsexualitat no figurava en la classificació internacional de malalties presen!ar i expooar públicament un informe sotre la disaiminadó envers les persones t"K:Imosexuals, de l'OMS ni al manual diagnòstic de la Societat Americana de Psiquiatria. El15 de desembre acompanyat d'un projecte de recomanació i d'un projecte de resolució, que van ser aprovats de 1973, la segona edició revisada del manual, i el17 de maig de 1990, la desena edició de 1'1 d'octubre de 1981. la dassificació internacional deixen de considerar l'homosexualitat com a malaltia, però inclouen la transsexualitat com un traslom de la personalitat. La recomanació constata que, malgrat alguns esforços i les noves legislacions dels darrers anys, les persones homosexuals continuen patint discriminacions i, a vegades, opressió. Proclama el B Parlament Europeu ha adoptat diversos acords referents a les persones homosexuals. El 13 dret a l'autodeterminadó sexual i demana abolir les lleis i les pràc1iques contra els actes de març de 19 84 aprova la Resoludó sobre les discriminacions sexuals al lloc de treball, en homosexuals. Demana aplicar la mateixa edat mínima de consentiment per als actes homosexuals què s'adverteix que en la lluita contra les discriminacions de qualsevol tipus no es poden ignorar i heterosexuals. Convida els governs dels estats membres a suprimir les discriminacions contra o acceptar passivament les discriminacions de fet o de dret contra les persones homosexuals. les persones homosexuals i a respectar-ne els drets de ciutadania. Entre aquests destaca el dret Deplora totes les formes de discriminació basades en l'orientació sexual de l'individu i demana d'igualtat de tracte de les persones homosexuals pel que fa a la feina, a la remuneració i a la evitar que, en els estais membres, les peiSOnes homosexuals siguin víctimes de discriminadons segurelat social. Demana també la interrupció de tot tractament o recerca mèdica obligatòria en la contractació laboral i en les condicions de feina. Finalment, demana a la Comissió Europea destinada a modificar les inclinacions sexuals dels adults, i la garantia que la tutela, el dret de que actuï davant l'Organització Mundial de la Salut perquè es tregui l'homosexualitat de la visita i d'allo1jament dels fills no siguin limita1s als pares per la simple raó de la tendènda classificació internacional de malalties. homosexual d'un dels dos. Rnalment, demana als directors de presons i a les autoritals públiques que demostrin que vetllen contra el risc de violació, d'actes de violència o de delictes sexuals a les presons. Pquesta reromarmó és el ~mer recooeixement p.Jblic d'un organisme intei'IIDonal del dret a ser homosexual i a no patir discriminacions per aquesta raó. La resoludó, aprovada el mateix dia, afirma que la consideradó de l'homooexualitat, tant masrulina com femenina, com una forma de traslom mental no té fonaments cientilics o mèdics sòlids i Pla Municipal p•r al CaH•ctlu Pi\g.ri Lesbi6, Bai, Tnnssexual i Bisexual B Pel que fa a la transsexualitat, l'informe de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu de Així mateix, l'informe de 6 de gener de 2006 de l'experta independent en qüestions de minories 19 de juliol de 1989 i la Resolució del Parlament Europeu del12 de setembre d'aquell mateix del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, la senyora Gay McDougall, afirma que els any, així com la Recomanació 1117/1 989 de l'Assemblea del Consell d'Europa, «insten els grups minoritaris pateixen múltiples formes de discriminació a causa de factors com el gènere, estats membres de la Unió Europea que les seves legislacions reconeguin la realitat de la l'expressió i la identitat de gènere, l'orientació sexual, la discapacitat, l'edat o l'estat de salut. transsexualitat, lluitin contra la discrlminadó d'aquestes peroones i aportin respostes que respectin els seus drets fonamentals•. Els Principis de Yogyakatta sobre l'aplícadó de la legislació íntemacíonal de drets humans en relació amb l'orientació sexuat i la ídentifat de gènere van ser elabora1s per un grup d'especialistes El1 990, la classificació internacional de malalties (CIM-1 O) deixava d'incloure l'homosexualitat de diverses disciplines i amb experiència rellevant en l'àmbtt del dret internacional dels drets en la llista de «trastorns psicològics i del comportament o de l'orientació sexual•. A més, afegia humans, procedents de vint-i-cinc països, a la Universitat Gadjah Mada, aY ogyakarta Qndonèsia), una nota en aquest mateix sentit: •L'orientació sexual en si mateixa no es considera trastorn.• el novembre del2006. Els principis tracten d'una àmplia gamma de normes de drets humans i de la seva aplicació a les qüestions relatives a l'orientació sexual i a la identitat de gènere. B 8 de febrer de 1994, el Parlament Europeu va aprovar la resolució que recomana a la Comissió Afirmen l'obligació primordial que tenen els estats quant a la implantació dels drets humans. Europea que esperoni els estats membres a posar fi a la disaiminació d'homosexuals i lesbianes. cada principi és acompanyat de recomanacions adreçades als estats i a les institucions nacionals La resolució defensa el dret de ccontrnure matrimoni o accedir a règims jurídics equivalents• i i internacionals de drets humans, així com als miijans de comunicació i a les ONG. Bs principis també el dret cde les lesbianes i dels homosexuals a ser pares i a adoptar o criar infan~. parteixen de les normes legals internacionals vinculants que tots els estats han de complir i formulen de manera sistemàtica la forma en què la legislació internacional de drets humans així B 16 de febrer de 1994, el Parlament Europeu va aprovar un informe de la Comissió de Uibertats com als mitjans de comunicació i a les ONG. Els principis parteixen de les normes legals Públiques i Afers Interiors sobre la igualtat jurfdica de les persones homosexuals en la Comunitat internacionals vinculants que tots els estats han de complir i formulen de manera sistemàtica la Europea, que proposava l'elaboració d'una directiva sobre aquest tema. La Comissió, amb forma en què la legEió intemaciooal de drets humans s'ha d'aplicar a les vides i les experiències l'excusa que els tractats comunitaris no atorgaven competències especffiques per suprimir les de les persones de diverses orientacions sexuals i identitats de gènere.2 diferents formes de discriminació, no va confeccionar aquesta directiva. Rnalment, 66 estats membres de les Nacions Unides van signar la Declaració contra l'homofòbia No fou fins al2 d'octubre de 19 97 que se signà el Tractat d'Amsterdam, que modificava el i la discriminació basada en l'orientació sexual, que fou presentada a l'Assemblea General de Tractat de la Unió Europea, i que va entrar en vigor 1'1 de maig de 1999. L'article 13 d'aquest l'Organització el 18 de desembre de 2008. El document insta «tols els estats a emprendre les tractat diu que el Consell de la Unió Europea pot adoptar mesures adequades per lluitar contra mesures necessàries, en especial legislatives o administratives, PEJ garantir que l'orientació sexual la discriminació per motius, entre d'altres, d'orientació sexual.1 o la identitat de gènere no serveixin, sota cap circumstància, com a base per a sancions penals -en especial execucions-, arrestos o detencions-. Bs paisos de majoria musulmana, els Estats L'11 de març de 2004, la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, mitjançant la Units, Rillsia, la Xina i la representació permanent de l'Estat del Va1icà van oposar-se, sense èxit, Resolució 1996/31, afirma que els drets humans no poden ser negats sobre la ~e de a aquesta dedaració, ja que van recollir menys adhesions que els firmarrts.s l'orientació sexual o la identitat de gènere, de manera que manté el principi que to1S els drets humans han de ser exercits per tols els individus amb plena igualtat jurídica. 1 MRABET, .An1Dnl; VLl, Enltc. «Declaracions d'organismes ln18maclonals sobre l'hom0S8111alltll». A: MIRABET, Antoni (ed.). Homosexualitat a l'inici del segle XXI. Barcelona: Claret, 2000, p. 34 i s. 2 Prlnclpllll da Yogyakartll, vallii68IIPifiYOia a htlp:/lwww.JUIIY8Iw1Bpltnclpla.org. s http://www.un.org. Pla Municipal par al CoHactlu Lesbi6, Bai, Transsexual i Bisexual B La legislació espanyola B franquisme va acabar els seus dies amb l'aprovació de la Ley de Peligrosidad y Rehabili1ación la policia, i el míting en el desaparegut cinema Niza i la posterior manifestació del 4 de desembre Social, de 4 d'agost de 1970, que substibJia la Ley de Vagos y Maleantes de 1933, i que del mateix any. Al juny i al desembre del1978 es van continuar fent manifestacions i actes per reprimia ~els qui exerceixin actes d'homosexuali~. Aixl, doncs, el «perillós social•, mereixedor demanar aquesta derogació. de rehabilitació rebia com a mesures •curativeS» l'internament en es1ablimen1s de reeducació, la prohibició de residència en un dererminat llac i la submissió a la vigilància d'un delegat No va ser, però, fins 1'11 de gener de 1979 que el decret llei d'aques1a data va eliminar les governatiu. Les persones a qui es van aplicar aquestes mesures van ser privades de lliber1at i persones homosexuals del catàleg de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social. internades en centres específics, si bé en aplicació de mesures de seguretat i na de penes privatives de llibertat. Les garanties carceràries dels reclusos no es van aplicar mai per aquesls L'article 428.2 de la Llei orgànica 8/1983, de reforma urgent i parcial del Codi Penal, eximeix motius, de manera que la privació dels seus drets va esdevenir encara més cruel. de respor&illilitat penal pel que fa a trasplantamen1s d'òrgans. esterilitzacions i drurgies ~als fetes per un facultatiu, cosa que només beneficia el cirurgià que dugui a terme la intervenció. Amb la mort del dictador el sistema polftic espanyol va comenÇ31' a adequar-se a la realitat: l'abril Aquesta exempció perdura encara en el nou Codi Penal del1995, en l'article 156. del1977, Espanya va ratificar el Pacte internacional de drets civils i polítics de Nova York, i el setembre del1979, el Conveni de Roma per a la protecció dels drets humans. Entretant, el Més tard, el1988, es va abolir el delicte d'esrnndol públic i fou substitu'it per les noves figures desembre del 1978 va ser aprovada la Q::mstitució vigent Es tractava de la primera vegada que d'exhibicionisme i provocació sexual, les quals concretaven amb més precisió legislativa la Espanya renia un reconeixement general de drets fonamentals de la persona amb alguna virtualitat qüestió, i evitaven l'anterior marge d'aplicació dels tribunals. a l'hora de ser tinguts en compre pels tribunals. En l'ampli catàleg de drets humans reconeguts a la ciutadania, al costat de drets com la vida, en van ser catalogats uns altres no menys importants: la igualtat, el principi de no-discriminació, el dret a la intimitat, etc. En definitiva, drets que tenen una clara connexió amb el tracte que la legislació i els poders públics havien brindat a l'homosexualitat i a les persones homosexuals a Espanya fins llavors. Tanmateix, entre l'àmplia llista de possibles discriminacions que la persona pot sofiir, no hi figura la motivada per l'orientació sexual. Però l'article 14 de la Constitució prohibeix, entre d'altres, la discriminació per raó de cqualsevol condició o circumstància personal o social•. Aquest incfs, precisament, és el que permet donar una clara cobertura a la no-discriminació per motiu d'arien1ació sexual. La principal reivindicació del moviment gai i lesbià de l'època era la derogació de la Ley de Peligrosidad y Rehabililación Social. Gal esmentar aquf la manifestació del 26 de juny de 19 77, amb unes quatre mil o cinc mil persones, per la Rambla de Barcelona, durament reprimida per Pla Municipal p•r al CaH•ctlu Pi\g.B Lesbi6, Bai, Tnnssexual i Bisexual B Rnalment, la Llei d'arrendaments urbans 0-AlJ) de 1994, el nou Codi Penal de 1995, les lleis pla d'aquest tipus. El Pla, impulsat i coordinat pel Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual, autonòmiques de parelles de fet oa primera de les quals va ser la catalana el1 998) i la reforma marca les línies d'actuació que després han de desenvolupar els diferents departamen1s del del Codi Civil en matèria de matrimoni el 2005 han posat el nostre pafs en l'avantguarda mundial avils desenvolupar els recursos i serveis necessaris per garantir la correGia atenció del col·lecliu LG1B. 1.1.9 Eslabliment dels circuits i els recursos per donar suport als menors LGTB en situacions familiars conflictives. Llarg !vffd d'Acció Soda! i Ciu1adania - Drets CMis/Accló lwa. d'Educació, D.JIIJ.Jra i Benestar Social!J oventut Pla Municipal per al Col·lectiu Lesbi•. Bei. Trensse~tu•l i Bise~tual Violèl · d rella 1.1 .1O lndusió, dins les prestacions que ofereix el centre de rerursos, d'un servei d'informació i o~entació davant M~à kea d'ArolJ Social I Cllladanla fto:liJ Socia!IDrets Qvils situacions de violència en parelles del mateix sexe. 1.1.11 .Articular recursos per a persones LGlB víctimes o agressores de les seves parelles, que es puguin aplicar des kea d'Acció Social i Ciutadania - Drets CM~Accló dels centres de serveis socials d'atenció primària, posant especial atenció en la formació dels professionals M~ j kea d'Edocacló, QJitura 1 Benestar Sodai/Joventut que atenen aquests serveis. 1.2 Carta europea de salvaguarda dels drels humans a la ciutat T11111iri impllml!l1tació ~liBI 1.2.1 Desenvolupament de lfnies de treball destinades a fomentar espais de reflexió i treball entorn dels drets - kea d'Acció Social I Ciutadania de les persones LGTB en els membres de la xarxa de Ciutats i Pobles de la provincia de Barcelona M~à Drets avils signa1aris de la CariB. 1. 2 .2 Inclusió de les persones activistes LGlB dins el programa xarxa de Ciutats Refugi, impulsat per l', AJuntament Curt kea d'Acció Social I Ciutadania Drets avils i assumit per la Generalitat, a través del qual s'ofereix una acollida tEmporal de persones perseguides a causa de la defensa dels drets humans Vo per raons ideològiques. 1.2.3 Inclusió, dins la Carta de la ciutadania de Barcelona, de referències explícites respecte a la situació del M~à kea d'Acció Sodal i Ciutadania Drets Ovlls col·lectiu LGTR Vegeu també la secció 13.1 de l'apartat «Relacions internacionalS». 1.3 Oficina per la No-Discrimflació (OND) lim*i iT'**raWó RBIIn l!l8la!f Serveis 1.3.1 Ampliació de la difusió dels serveis que ofereix I'OND entre el col·lectiu de persones gais i lesbianes, i en Curt Atea d'Acció Social I Outadania Drets Ovr1s especial de les persones transsexuals (amb materials específics en què es difonguin els mecanismes a través dels quals es puguin denunciar les discriminacions per motius d'homoltransfòbla). 1.3.2 Difusió i consolidació de les accions d'Informació i o~entació que es fan des de I'OND davant de situacions En curs Area d'Acció Social i Ciutadana Drets Ovlls de discriminació, adreçades al col·lectiu de persones seropositives o amb sida. 1.3.3 Desenvolupament d'acb.Jacions que tinguin com a objectiu identificar i combatre les situacions de discriminació Curt kea d'Acció SociaJ I Outadania Drets avils del col·lecliu LGTB en l'àmbit de les assegurances mèdiques I dels serveis bancaris. 1.3.4 Seguiment de les denúncies de tracte discriminatori per motiu d'orientació o Identitat sexual en la publicitat. Curt Atea d'Acció SociaJ I Outadania Orals avils Pla Municipal per al Cal·lectlu Lesbil, Bai, Tnnssexual i Bisexual Fonnaci6 1. 3.5 Desenvolupament de cursos de difusió dels dre1s de les persmes mmOI1ranssexuals i de prevenció de si1l.ladons Curt ka d'Aa:ió SodBI i Ciu1adania Drets Ovlls de discriminació, adreça1s als treballadors i les treballadores de l'Ajuntament. 1. 3.6 Desenvolupament de cursos de difusió dels dre1s de les persmes mmuttranssexuals i de prevenció de situadons En curs ka d'Acció Sodal i Ciutadania Drets Ovils de discriminació, adreça1s a sectors professionals específics. 1.3.7 lndusió de referències explícitEs al col·lecliu LGTB en els cursos de formació per als agen1s de seguretat que En curs ka d'Acció Sodall Ciutadania Drets Ovlls s'incorporin als serveis de seguretat de lMB . 1.3.8 Inclusió de referències explícites a l'homosexualitat i a la transsexuali1at en les sessions formatJves per a centres En curs ka d'Acció Sodall Ciutadania Drets Ovils escolars. Seguiment 1.3.9 lndusió en la memòria anual de I'OND de les discriminacions detectades lles accions desenvolupades en En curs ka d'Acció Sodall Ciutadania OralS Ovils relació amb l'homosexualitat i la transsexualitat. 1. 3. 1O P resentació periòdica de la memòria de I'OND al Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Curt ka d'Acció Sodal l Ciutadania Drets Ovils Transsexual~ fent especial referència als aspectes relacionats amb aques1s col·lectius. 1.4 Clmwbl de Drets HliTBE a la CUat 1.4.1 Inclusió en els estudis i informes de l'Observatori d'ítems espeañcs sobre la situació del coHecUu LGlB, en Curt kfli d'Poi.ó Sodal i Ciutadania Drets CMs especial pel que fa a les condicions de vida, desigualtats i Umi1acions o vulneradons dels drets humans entre aquests col·leclius. 1.4.2 Identificació de bones pràctiques relacionades amb la defensa dels dre1s del col·lectiu LGTB. Miljà kfli d'AOOó Soda! i Clumdania Drets Ovils 1. 4.3 Partidpadó d'associacions LGTB en la Plataforma d'Entita1s CoHaboradores de l'Observatori de Drets Humans ka d'Accló Soda! I Clutadanla Drets Ovils a la Ciutat. LEncu~ 1.5 CoHaboracló de Drets CMis amb altres administracions en relació amb el col·lectlu LGTB Terml~ lmplemenlad6 1. 5. 1 Establiment mecanismes de coordinadó amb el Pla interdepartamental per a la no-discriminació de les persones En curs kfli d'Acció Sodall Clumdania Drets Ovlls homosexuals I transsexuals de la Generalitat, així com amb aquells departamen1s que desenvolupen accions relacionades amb el Pla municipal per al coHecüu LGlB de Barcelona. 1.5.2 Establiment de vies de comunicació i reladó amb aquells organismes llnstitudons públics supramunldpals que Curt Area d'Acció Sodall Ciutadania Drets Ovils incideixen en el desenvolupament d'estratègies o mesures que afecten el col·lectlu LGTB. Pèf.ltl Pla Municipal per al Col-lectiu B Lesbi•. Bai, Transsexual i Bisexual 2. Participació social i ciutadana La important trnjectòria i presència de les associacions i organitzacions LGTB i la tradicional relació que tenen amb l'AJuntament han permès que Bamelona disposi del primer consell municipal LGTB de l'Estat. Aquest consell, i en general les associacions, tenen un paper principal en el procés de desplegament del Pla. Alhora, i conscien1s de la importància per a la ciutat de disposar d'una sode1at civil organitzada, el Pla incorpora mesures de foment i consolidació del teixit associatiu. 2. ParHcipaci6 social i ciutadana 2.1 Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals Termini implemBn1a!i'l ~ISahilal 2.1.1 Definició d'un pla de treball del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals per a tot el CUrt Area d' Proó Social i Ouladania Participació Social mandat, a partir dels eixos que defineix el Pla Municipal per al Col·lectiu LGlB i de forma participada entre tots els membres del Consell. 2.1 .2 Facilitació de la comunicació i la relació entre les persones membres del Consell a través de les nc. Curt Àrea d' Acdó Social i Outadania Participació Social 2.1.3 Trasllat dels principals posicionaments i resolucions del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Curt Area d' Proó Social i Ciuladania Participació Social Transsexuals al Consell de Ciutat. 2.1 .4 Iniciació de la renovació del reglament del Consell, per millorar-ne el funcionament i facilitar els processos de Miijà Àrea d' Acdó Social 1 autadanla Participació Social renovació de la Permanent i del Ple. 2.1 .5 Participació de les associacions de persones gais, lesbianes i homes i dones transsexuals en altres consells En curs Àrea d' Acdó Social i Ciutadania Participació Social municipals, en funció de la seva temàüca. 2.2 Foment de l'associacionisme LGTB Termini implemBn1a!i'l ~IIIBhilal 2. 2. 1 Actualització de les associacions inscrites en l'apartat d'orientació sexual del fitxer general d'enülats ciutadanes Curt kea d'Acció Social i Ciutadania - Participació Ciuladana I de l'Ajuntament. kea d'Edutmó, Cultura i Benestar Participació Social 2.2.2 Inclusió de les associacions inscrites en el fitxer general d'enülats a les llistes de distribució de la informació i Curt Area d'Educadó, Cullura I Benestar Participació Cimdars les activitals que es fan des de Torre Jussana- Serveis ftssociatius. 2.2.3 Promoció de les activitats que fan les associacions LGTB en els centres eMes i altres equipaments culb.Jrals, eMes En curs Compartida Comparlkh i esportius de proximitat de la ciutat (centres dvics, casals de barri, equipaments juvenils, per a dones, per a gent gran, etc.) . 2.2.4 Difusió de les associacions LGlB de la ciutat i de les seves activitats, a través dels miijans de difusió municipals En curs Compartida Compartida (guies d'entitats, agendes d'activitats, etc.). 2. 2.5 Manteniment, dins la convocatòria de subvencions de Drets Civils, del suport a projectes que tenen com a finalitat En curs Area d' Proó Social i Ciuladania Dre!B Civils la no-discriminació per raó d'orientació sexual o idenütat de gènere. 2. 2.6 ~illlEJit i seguiment dels comenis estables de coHaboració amb organrtzacbns de persones gais, lesbianes o trars. En curs Area d' Acdó Social 1a utadanla Orals Civils Pla Municipal p•r al CaH•ctlu Lesbi6, Bai, Tnnssexual i Bisexual B P.llg.21i! 3. Homes i dones transsexuals Dels diferents grups que componen el col·lectiu LGlB, el de les persones transsexuals és el que té alhora una situació i unes caracterfstiques més especffiques, per la qual cosa s'ha tingut una especial cura a adequar i singularitzar aquelles accions o serveis del Pla que s'han considerat que podien donar una resposta espeañca a aquest grup. Així, si bé la perspectiva trans és present en tot el Pla, és cert que s'ha prestat una especial atenció a garantir una resposta adequada a les necessitats d'aquest col·lectiu, sempre des de les limitades competències i capacitat de l'Administració munidpal. 3. Homes i dones b'anssexuals 3.1 A1Bnció municipal Termili IITC)Iementad6 AEls¡xnJdd 3.1.1 Establiment d'un crtteri comú per a tot el consistori que permeti el canvi de nom en la documentació personal Curt Àrea d'Acció Sodall Ciutadania Drets Clvlls/ que emeten l'Ajuntament o els organismes que en depenen, encara que no s'hagi parlat a terme el canvi de Gerència1Secre1aria nom legal. 3.1.2 Establiment d'un protocol especffic per al conjunt dels serveis munidpals en què es concretin pautes, criteris Curt km d'Acció Social i Ciutadania Drets Ovlls i recomanacions específics d'atenció per al col·lectiu de persones trans. 3.1.3 Elaboració d'una guia de serveis i recursos munidpals adreçats específicament al col·lectiu trans de la ciutat. Curt Àrea d'Acció Sodall Ciutadania Drets Qvils 3.1.4 Formadó per al personal tècnic municipal directament vinculada al procés de divulgació del protocol d'atendó Curt Àrea de Rerursos Humans i Organització Rewrsos Humans a les persones transsexuals. Vegeu l'acció 1 .1.4 de la secció «Centre de recursos LGTB•. 3.2 Suport al col·lectiu Termnl Res¡xradBI IITC)Iementar.l6 - 3.2.1 Manteniment dels criteris de priorització de les actMtats adreçades al col·lectiu de persones trans en la I En curs Í lvea d'Acció Social i Ciutadania T Drets Qvils convocatòria de subvendons de Drets Civils. 3.2.2 Foment de la creació d'espais d'informació, relació i atenció al col·lectiu i difusió d'aquests espais. _ 1 M~à 1 Nea d'Acció Social i Ciutadania Drets Ovlls 3.3 Vis ibi lilat Termnl kb...........,. -------.. I!!J)Iementar.l6 ' ""'~"" .......... ____. 3.3.1 Vetlar per la presència del col·lectiu dins el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals. rEn curs l km d'Acció Social i Ciutadania l Participació Social 3.3.2 Divulgació de referents relacionals amb el col·lectiu trans que hagin fet aportacions significatives a la du1at. Curt km d'Acció Social i Ciutadania Drets avils 3.3.3 Presència de fons documentals sobre el col·lectiu trans en la xarxa de biblioteques de Barcelona. En curs Àrea d'Edoc.acló, CuiiJ.Jra I Benestar la..JB . BiblioteQues --- 3.4 Transfòbia 3.4. 1 Vegeu l'acció 1. 3. 1 de la secció «Oficina per la No-Discr1minad6•. 3.4.2 Vegeu l'acció 20.3.1 de la secció «Guàrdia Urbana•. Pla Municipal per al Col-lectiu Lesbi¡, Bai, Transsexual i Bisexual B 3.5 Laboral Termini lmplemenmd6 ~~ 3.5.1 Creació d'un protocol intern d'actuació en la dinamització de programes de Barcelona Activa que defineixi Curt koo d'Acció Social i Ciutadania- Barcelooa Acliva/Cre1s Ovils l'atenció, la formació i l'acompanyament de les persones transsexuals en l'accés al treball. twa de Promoció Econòmial 3.5.2 Seguiment específic de les persones transsexuals dins els processos formatius per evitar les situacions de Curt kea de Promoció Econòmica Barcelona Activa discriminació. 3.5.3 Promoció entre les entitats membres de la Xarxa d'Inserció Sociolaboral de Barcelona de programes que Curt kea de Promoció Econòmica Barcelona Ac1lva s'adrecin al col·lectiu de persones transsexuals. 3.5.4 Promoció de la inclusió del col· lectiu de persones transsexuals en els programes de responsabilitat social M~à kea de Promoció Econòmica Baroaona Activa corporativa de les empreses en l'àmbit de la contractació que es desenvolupen des de la Xarxa d'Inserció Sociolaboral de Barcelona. 3.5.5 Establiment de convenis amb enütats privades per a la formació laboral de les dones transsexuals, que tinguin En curs kea d'Acció Social i Ciutadania Barcelona Ac1lva en compte l'especificitat de la seva situació. 3.6 Pla per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) Termini implemerda!i'! ~~ 3.6.1 Manteniment i actualització de les estratègies de treball del programa ABrTS adreçades de forma específica a Curt kea d'Educació, OJibJ'a I Benestar Dooes les dones trans. 3.6.2 Atenció específica per a aquest col-lectiu dins el programa ABrTS: informació i orientació bàsica, i facilitació Curt kea d'Educació, OJibJ'a i Benestar Dooes de l'accés a la resta de recursos i serveis específics del dispositiu municipal. 3.6.3 Manteniment i ampliació de les llnies de col·laboració amb les entitats i les associacions que treballen des de Curt kea d'Educació, OJibJ'a i Benestar Dones diferents perspectives amb el col·lectiu de treballadores sexuals trans, per desenvolupar estratègies d'~derament i de rerol-lornció laboral, entre d'altres. 3.6.4 Inclusió de les associacions i dels col-lectius que treballin amb persones trans que es dediquin al treball sexual Curt kea d'Educació, OJibJ'a i Benestar Dones en la 1aula de coordinació del Pla. 3.6.5 Inclusió de la perspectiva trans dins la llnia de recerca adreçada a aprofundir el coneixement especffic i el Curt kea d'Educació, OJibJ'a i Benestar Dones fenomen del treball sexual que duu a terme ABrTS. 3.7 Salut Termini lmplem!lltlli'í 3.7.1 Inclusió d'actuacions, dins el programa ABrTS, de capacitació del col·lectiu de persones trans en l'àmbit de la Curt kea d'Educació, OJibJ'a I Benestar Dones prevenció i la salut. Altres serveis municipals Vegeu l'acció 4.1 .3 de l'apartat «Dones lesbianes•. Traslladar: Al Depar1ament de Treball de la Generalitat: -Possibilitat per a les dones trans d'accedir als cursos adreçats al col·lecliu de dones encara que no hagin fet el procés de canvi d'identitat. Pla Municipal p•r al CaH•ctlu Lesbi6, Bai, Tnnssexual i Bisexual B 4. Dones lesbianes i dones transsexuals La necessitat de les lesbianes de ser reconegudes i valorades com a dones ha estat tradicionalment la principal reivindicació i el principal motiu de treball d'aquest sector, ja que s'ha entès com un pas previ i necessari per poder mostrar i expressar l'orientació sexual. Avui, el desenvolupament d'estratègies, accions i serveis adreçats específicament a la dona permet incloure la perspectiva de l'orien1ació sexual en tots els seus àmbits, aprofitant els recursos existents i optimitzant la capacitat d'incidència que aquests tenen. 4. Dones lesbianes i dones transsexuals 4.1 Tennirl Planificació Implementació ~liBI: 4.1.1 Inclusió de la perspectiva de les dones lesbianes i transsexuals en el Pla municipal per a les dones 2010- Curt kea d'Educació, OJIIJ.Jra i Benestar Dones 2014. 4.1.2 Inclusió de la perspectiva de les dones lesbianes i trans en el Pla municipal contra la violència vers les dones Curt kea d'Educació, OJH:ura i Benestar Dones i en la xarxa d'entitats adherides a l'Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència contra les dones. 4.1.3 Inclusió en el Pla municipal contra la violènda vers les dones de les dones trans com a possibles destinatàries, Curt kea d'Educació, OJIIJ.Jra i Benestar Don as tnt i que no tinguin modificada la identitat legal. 4.2 Visibilitat Tennirl Implementació ~liBI: 4.2.1 Promoció d'acluacions en els consells de la dona dels districles per abordar estratègies de prmdmilat orientades Mitjà lwa d'Educació, OJIIJ.Jra i Benaslar Dones a donar visibilitat i a assolir les condicions d'igualtat de les dones lesbianes. 4.2.2 Foment de la presènda d'associacions i persones en representació dels col·lectius de dones lesbianes i Mitjà lwa d'Educació, OJIIJ.Jra i Benaslar Dones transsexuals en els consells de dones. 4.2.3 Difusió espeañca dels serveis adreçats a les dones lesbianes, ja sigui a través de publicacions específiques o Mitjà kea d'Educació, OJIIJ.Jra i Benestar Don as miljançant la inclusió d'un apartat concret en publicacions més àmplies. 4.3 Serveis adreçats a les dones lesbianes Tennlrl impl~ó ~Il at 4.3.1 Recopilació dins el banc de recursos del Centre d'Informació i Recursos per a les Dones (GIRO) d'informació Curt kea d'Educació, OJIIJ.Jra i Benestar Don as sobre el col·lectiu de dones lesbianes i transsexuals. 4.3.2 Inclusió de la dtversitat sexual i afec1iva i la idenütat de gènere en els materials i els recursos pedagògics que Curt kea d'Educació, OJIIJ.Jra i Benaslar Dones es facin des del CI RD. 4.3.3 Desenvolupament d'accions especffiques de visibilitat del fet lèsbic i transsexual des dels punts d'informació i M~à kea d'Educació, OJIIJ.Jra i Benestar Dones atenció a les dones (PlAD). Pla Municipal per al Cal·lettiu Lasbià, Bai, Transs~rxual i Bis~rxual B 4.4 Formació TenTil'll m~entl:ló 4.4.1 Inclusió de la perspectiva LGTB en les aa::ions formatives adreçades a les persones que treballen al CI RD, als l M~à l HP'.i! d'Educació, UJIIiia i Beneslar l Dooes PIAD i a l'Equip d'Atenció a les Dones. 4.5 Observatori TEilllll'll ¡:¡....,...,.,n;~ilat m~entl:l6 •" """" ....... 4.5.1 Inclusió d'informació sobre lesbianes i dones transsexuals en l'Observatori de les Dones de Barcelona. M~à l kea d'Edureció, D.JIIila i Benestar 4.6 Violència de parella TEilllll'll ¡:¡""""". .n ;~ilat m~entl:ló '-=""~ 4.6.1 Inclusió dins les activitats que es posen a disposició de la xarxa d'entitats signatàries de l'Acord ciutadà per Dooes una Barcelona lliure de violència vers les dones d'acb.Jadons que incloguin la perspectiva LGTB. l M~ IN m-.~~~-T Vegeu les accions 1.1. 1O i 1. 1 . 1 1 de la sea::ió «Centre de recursos LGTB•. Pla Municipal p•r al CaH•ctlu Lesbi6, Bai, Tnnssexual i Bisexual B 5. Gent gran Els ràpids avenços que s'han produil a casa nostra de reconeixement i generació de condicions d'igualtat per al col·lectiu LGTB no ens han de fer oblidar les especials dilia.JIIats que han tingut les persones més grans pel ret de ser gais, lesbianes o trans. i l'aportació clau que han fet aquestes generacions en l'assoliment de les condicions de reconeixement de què avui gaudeix aquest col·lectiu. t:s un deure de tothom promourn les condicions perquè aquest sector no es trobi, una vegada més, que hagi de ser el primer a rnivindicar les condicions d'igualtat que es mernix. Per aquest motiu, el Pla preveu la inclusió de mesurns que tinguin com a objectiu garantir el reconeixement de la singularitat i especificitat d'aquest sector i l'adequació dels serveis que depenen de l'Administració en aquest àmbit per tal que reconeguin i tinguin present aquesla realitat 5. Gent gran 5.1 Planificació i creació de recursos Tennlri implementació Responsabililat 5.1 .1 Participació de les associacions i persones LGTB en la Tercera Convenció de les Persones Grans, que tindrà Curt koo d'Acció Social i Ciutadania Partlclpadó Soclav lloc el2011. Acció Social 5.1 .2 Participació de les associacions i persones LGTB en el procés de redacció del Pla municipal per a la gent gran Curt koo d'Acció Social i Ciutadania Acció Social 2011-2014. 5.1 .3 Generació d'un banc de materials i recursos que permeti incorporar la perspectiva LGlB en els plans d'activitats Curt kea d'Acció Social i Ciutadania J'.cdó Social dels casals i esplais municipals de gent gran. 5.1.4 Desenvolupament d'esb.Jdis específics i periòdics sobre la realitat de la gent gran LGTB dins els esb.Jdis sobre Miljà kea d'Acció Social i Ciutadania Participadó SociBV AcdóSo::lal gent gran, que actualment duu a terme l'Observatori Social Barcelona. 5.2 Serveis a les persones grans Jmp~O Responsabilllat 5.2.1 Foment de pums espedlics de trobada adreçats a les persones LG1B i suport a les associacions que treballen T iljaT koo d'Acció Social 1C iutadania T Drets avils/ en aquest àmbit. Acció Social 5.2.2 Vegeu l'acció 1. 1. 3 de la secció «Centre de rea.Jrsos LGTB•. --------.1 5.3 Reconeixement lmp~O P.eliplr&bllllat 5.3.1 Foment dels estudis de recerca o divulgació sobre les aportacions fetes per persones LGTB a la construcció Mi~à 1voo d'Acció Social 1C iutadania Drets CMis de la democràcia, així com de la situació viscuda per aquests sectors durant la dictadura, en el marc de les accions de memòria democrMca. P.!llf.R7 Pla Municipal per al Col·lettiu L!!sbi.ll, Da i, Transsl!xual i Bisl!x:ual 6. Joventud La llarga trajectòria de l'Administració municipal en el desenvolupament de polftiques de jovenM ha permès avui incorporar de forma transversal la perspectiva LG1B en aquest àmbit, a partir de la inclusió, optimitzant i donant més capacitat als miljans de què es disposa, especialment en els àmbits de la informació, el suport a les associacions i iniciatives de les persones joves, i la formació de les persones que treballen en aquest àmbit. &.Joventud 6.1 Planificació Termili in¡:Aementaaó Ralip(mlt:tllal 6.1 .1 Inclusió en el pm per Pla jove de l'Ajuntament d'estratègies i accions específiques entorn del ret LGTB. l M~à l Àrea d'Educació, Cultura i BEJIBS!ar l Jcventud 6.2 Formació per a professionals i personal informador Terml'1i tn~errtacló RelipcJlsatjllal 6.2.1 Integració de continguts LGTB (conceptes bàsics, circuits i recursos) en les jornades de formació adreçades a M~à Àrea d'Educació, Cultura i Benestar Jcventud personal informador juvenil i animador de casals i espais joves. 6.2.2 Revisió i millora de la informació sobre el col·lectiu LGTB que ofereixen els serveis d'informació juvenil. M~à Àrea d'Educació, Cutb.Jra i Benestar JoventJxt 6.2.3 Realització periòdica de xerrades/tallers sobre com tracmr la diversitat sexual i de gènere, i sobre la temàtica M~à Àrea d'Educació, Cultura i Benestar Jcventud LGTB, adreçats a professionals, siguin voluntaris o no, que desenvolupin tasques formatives o de dinamització amb adolescents i joves en l'àmbit de l'educació en el temps lliure. 6.3 Serveis d'informació Terml'll in¡:Aementaa6 llesp(mlb!ilat 6.3.1 Incorporació d'informació sobre el col·lectiu i les associacions LGTB en els punts JIP (•Jove, informa't i participa!•) Curt Àrea d'Educació, Cutn.Jra I Beneslar Jcventud del Servei d'Informació i Dinamització als centres d'educació secundària. 6.3.2 Incorporació d'informació sobre el col·lectiu LGTB (associacions, publicacions, recursos, locals d'oci, etc.) als Curt Àrea d'Educació, Cultura i Blllestar Jcventud punts d'informació juvenil (PIJ) de la ciutat. 6.3.3 Dedicació periòdica d'una campanya informativa unitària al rema LGTB organitzada des de la xarxa de Punts M~à Àrea d'Educació, Cultura i Benestar Jcventud d'Informació Juvenil de Barcelona. 6.3.4 Visibililzació de les realitats del col·lectiu LGTB en els productes comunicatius (fulle1B, agendes, webs ... ) que M~à Àrea d'Educació, Cutb.Jra i Benestar Jcventud elaborin 1ant la Direcció del Programa de JovenM com els serveis i els equipaments QUe en depenguin. 6.3.5 Inclusió dins l'apartat del ponal web de Joventut dedicat al col· lectiu LGTB del màxim d'informació possible M~à Àrea d'Educació, Cutb.Jra I Benestar Jcventud sobre entitats i recursos adreçats a adolescents i joves LGTB. 6.4 Visibilitat Terml'11 m~entacló Res¡xnatjllal 6.4.1 Inclusió d'accions que facin visible el col·lectiu LGTB dins la programació d'activitats dels casals de joves i els Curt Àrea d'Educació, Cultura i Benestar JOVErrtud espais joves de la ciutat. Pla Municipal per al Cal·lectlu Lesbi6, Bai, Tnnssexual i Bisexual B 6.5 Associacionisme i participació Temlni lm~emen&:l6 Res¡xmlbllllat 6. 5. 1 Afavoriment d'espais de relació i d'interacció entre adolescents i joves LGTB en el marc dels casals de joves En curs Arna d· E docacló, CU llu ra 1B eneslllr Joventi.d i els espais joves. 6. 5. 2 Suport a les associacions i les organitzacions juvenils LGTB. En curs Arna d'EdocaciO, CUIIura i Beneslllr Joventi.d 6. 5.3 Difi.sió pertòdirn de les ~ciacions i les organitzacions juvenils LGTB, ai>a' com de les seves activitats, m~ançant En curs Area d'Edocació, CUIIura i BellElSWr Joventi.d els diferenls canals de comunicació de què disposa el Centre de Rea.Jrsos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (web, butlletf electrònic, butlle1f 901 51 52 53, etc.). 6.6 Salut 6 .6. 1 lndusió de forma explícita de referències al col· lectiu LGTB en els recursos, les campanyes i els programes Joventi.d de foment d'hàbits saludables i de prevenció de conductes de risc. especialment en els relacionats amb la sexualitat. 6.7 Coneixement 6. 7.1 Incorporació de preguntes sobre la percepció respecte al col·lecliu LGTB a l'enquesta sociològica a persones Joventi.d joves que periòdicament elabora l'Ajuntament de Barcelona. 7. Infància i adolescència (àmbit no escolar) Tot i que l'àmbit educatiu és un espai central a l'hora de desenvolupar les accions del Pla, és necessari tannbé indoure la perspectiva LGTB en els altres àmbits que s'adrecen als menors i als adolescents dins les capacitats i les competències de l'Administració municipal. 7. Infància i adolescència (àmbit no escolar) 7.1 Planificació i formació Temlni lm~emen&:l6 Res¡xmlbllllat 7 .1.1 lndusió en el Programa municipal per a la infància i l'adolescència 2011·2014 d'estratègies específiques Mitjà f.rfJa d'All:i ó Social i Ciutadania !vx).ó Social entorn del fet LGTB. 7.1 .2 lndusió de la perspectiva LGlB en els processos de formació dels professionals dels equips d'atenció a la Miijà kea d'All:I ó Social I Ciutadania Acció Social infància i a l'adolescència en a~ risc social. Pè¡.zg Pla Municipal per al Col·lediu B Lesbi.li. ea i. TTanssexual i Bisexual 7.2 Visibililat 7. 2.1 Dedicació d'una rommemoració del 4 de juny (Oia Internacional dels Infants Víctimes Innocents de l'Agressió) kea d'AOOó SocBI i Ciutadania AOOóSocial a les vlctimes de la violència homofòbica o transfòbica. l J 7. 3 Recursos per als pares ~Bdlat 7. 3.1 Inclusió de la temàtica LGTB en els espais wetl municipals de suport a pares i mares (www.bcn.caVeducacio Area-. CuOJ•J '""""' ] MEB I Colli