Serveis Generals i Coordinació Territorial PLA DE FUTUR DEL BARRI DE LA FONT D’EN FARGUES Serveis Generals i Coordinació Territorial A// PRESENTACIÓ DEL PROCÉS. DADES TÈCNIQUES 1. INTRODUCCIÓ DEL PROJECTE I OBJECTIUS Amb la mesura de govern “Els barris de Barcelona”de desembre de 2008, l’Ajuntament va donar un pas més en el procés de descentralització administrativa i participativa de la ciutat , iniciat l’any 1984, amb la divisió territorial de la ciutat en districtes. L’any 2007 , amb la mesura de govern “la Barcelona dels Barris” , es van delimitar i denominar els barris de la ciutat. I finalment , l’any 2009 ,s’han modificat el Reglaments d’organització i funcionament dels districtes i del les normes reguladores de la Participació Ciutadana per tal de regular un nou espai de participació: el Consell de Barri. L’objectiu final d’aquestes i d’ altres actuacions municipals és potenciar la proximitat en les accions municipals. El nou model de gestió territorial, implantat aquesta legislatura, aproxima les politiques municipals centrals als districtes i als barris amb la creació de les Direccions de Territori i la figura del tècnic i tècnica de barri. Paral·lelament, amb la constitució dels Consells de barri, s’impulsa la proximitat participativa de l’Ajuntament amb la ciutadania. La mesura “Els barris de Barcelona “ consolida els barris com la unitat bàsica de convivència, de proximitat i participació , per excel·lència. Els elements que formen part essencial d’aquesta unitat son els seus veïns i veïnes, que conviuen en un territori al voltant d’uns serveis públics i privats, uns espais oberts , una xarxa d’equipaments i activitats i ,vertebrat mitjançant un teixit d’entitats i associacions. Per tal d’adaptar la intervenció municipal a la realitat de cada territori, cada barri ha elaborat un Pla de Futur amb l’objectiu de concretar les línees estratègiques de treball a deu anys vista, a partir de l’anàlisi i diagnosi de la realitat que s’ha treballat en el si dels Consells de barri i de les comissions de seguiment. Serveis Generals i Coordinació Territorial Aquest Pla s’ha fet comptant amb les opinions dels agents claus de la vida del barri : els veïns i veïnes , les entitats i les associacions, aprofitant la feina feta en altres processos i taules sectorials de treball als llocs on hi son. Per a què elaborem els Plans de Futur? : • per planificar millor com volem que siguin els nostres barris • per conèixer de més a prop els desitjos i necessitats de la ciutadania envers el seu territori i dibuixar col·lectivament el nostre barri • per organitzar les actuacions a partir de les necessitats i demandes • per compartir un projecte de barri entre tots • per apostar per la proximitat amb la ciutadania En aquest procés s’ha creat l’oportunitat, a la Font d’en Fargues, de disposar d’ un espai de debat i reflexió entre els diferents agents (entitats, ciutadans, administració i polítics), on posar en comú les diferents experiències i visons del barri . Si bé ja existeix una dinàmica de treball comú i en xarxa pel barri, - que té la màxima expressió en l’Associació de Veïns de la Font d’en Fargues, la creació de l’Associació del Casal de la Font d’en Fargues i les noves associacions o Coordinadores que es vagin creant com la recentment constituïda coordinadora d’AMPAs -, aquest procés ha permès fer-ho extensiu a la resta d’entitats presents al barri. Serveis Generals i Coordinació Territorial 2. COM S’HA PARTICIPAT? L’espai on s’ha elaborat el Pla de Futur ha estat la Comissió de Seguiment del Consell de Barri, amb un total de quatre sessions, amb el següent contingut: - 1ª sessió (20 de maig de 2010): en aquesta sessió es constitueix la Comissió de Seguiment, es fa la validació de l’ l’aproximació al territori/diagnosi enviada prèviament als components de la comissió i es presenta el document amb la descripció de com serà el procés de redacció del Pla de Futur. - 2ª sessió (17 de juny de 2010): es treballen els eixos “Serveis a les persones i equipaments” i “Espai públic, urbanisme, mobilitat, i habitatge”. - 3ª sessió: (1 de juliol de 2010): es treballen els eixos ”Comerç, ocupació, empreses i mercats”, “Convivència, prevenció, seguretat”, “Associacionisme i participació”) - 4ª sessió (13 setembre de 2010): es valida l’esborrany del Pla de Futur que s’ha de presentar al Consell de barri. La metodologia La metodologia emprada per a l’elaboració del Pla de Futur del Barri ha estat escollida en funció que és la Comissió de Seguiment la que ha de decidir quines són les principals línies del Pla de Futur, el qual es sotmet a la validació del consell de barri . Ha estat per tant una metodologia adreçada a facilitar el debat inicial per arribar finalment a un consens. El format s’ha concretat en la realització de sessions de treball en forma de tallers, amb el suport de la Fundació Segle XXI que s’ha encarregat de dinamitzar-les. Serveis Generals i Coordinació Territorial El procés per elaborar de manera consensuada les línees estratègiques del Pla de Futur ha estat el següent: En primer lloc, s’ha validat el document d’ Aproximació al Territori /diagnosi que la tècnica de barri ha elaborat prèviament, i que ha servit de punt de partida del Pla de Futur. La documentació utilitzada per l’elaboració de l’Aproximació al territori ha estat: - Pla d’Actuació Municipal – Pla d’ Actuació del barri 2008-2011 - Pla de Millora Urbana i Pla General Metropolità per l’àmbit del Carmel i entorns - Llistat d’equipaments i serveis mapi ficats al barri - Dades rellevants de la gestió dels serveis prestats al territori i projectes en curs i previstos - Altres dades socioeconòmiques i demogràfiques del barri Posteriorment s’ha centrat el debat en cinc eixos de treball, a partir de la “foto del barri”, un document on s’ha recollit la realitat del barri pel que fa a cada un dels eixos i s’han definit els punts forts o potencialitats i els punts febles/aspectes de millora del barri. Els eixos són els següents: - Serveis a les persones i equipaments - Espai públic, urbanisme, mobilitat,i habitatge - Comerç, mercats ,ocupació i empreses . - Convivència, prevenció i seguretat - Associacionisme i participació En una darrera fase s’han consensuat quines són les línies estratègiques de cada eix. Serveis Generals i Coordinació Territorial 3. QUI HA PARTICIPAT? Les persones que han participat en l’elaboració del Pla de Futur són les que composen la Comissió de Seguiment del Consell de Barri, segons s’estableix en les Normes reguladores de la Participació Ciutadana . Aquesta comissió és l’encarregada de fer el seguiment dels temes plantejats al Consell de Barri i l’ òrgan representatiu d’aquest. La seva composició, per tal de garantir la seva representativitat, és la següent: entitats del barri inscrites al Registre d’Entitats, ciutadania individual inscrita al Registre Ciutadà, equips tècnics de Districte i grups polítics de districte. La recomanació de la proporció dels membres que la composen és de 40% representants teixit associatiu del barri , 40% representants polítics i representants equips tècnics i 20% representants de la ciutadania. En el cas del barri de la Font d’en Fargues es va convidar a totes les entitats del barri a participar a la comissió, previ inici del procés d’inscripció en el Registre d’Entitats de la ciutat, amb l’objectiu de que tingués el màxim de representativitat. Les característiques del barri i la seva història associativa, així com l’existència d’un treball en xarxa important, ha derivat en que algunes d’elles han delegat la seva representació en l’AVV , l’Associació del Casal de la Font d’en Fargues o la recentment constituïda Coordinadora d’AMPAs del barri, entenent que comparteixen la mateixa visió del barri. D’altres, amb seu social al barri però d’àmbit ciutat o sense vinculació al territori, no han participat en cap sessió. Serveis Generals i Coordinació Territorial Han participat 21 persones : onze representants del teixit associatiu, set representants polítics i dels equips tècnics del districte i tres representants de la ciutadania a títol individual. Representants politics i dels equips tècnics del districte Representants teixit associatiu del barri Representants de la 14% 33% ciutadania 3 7 11 53% Serveis Generals i Coordinació Territorial 4. Calendari reunions DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ LA FONT D’ EN FARGUES COMISSIONS DE SEGUIMENT CONSELLS DE BARRI LLOC: Escola Font d’en Fargas 4/02/2010: Constitució del Consell de Barri LLOC: Seu del Districte 8/04/2010: reunió consellers i vice-presidents i tècnics del districte. LLOC: Escola Font d’en Fargas 20/05/2010: es constitueix de la Comissió de Seguiment i validació de l’aproximació al territori/diagnosi. LLOC: Escola Font d’en Fargas 17/06/2010: es treballen els eixos “Serveis a les persones i equipaments” i “Espai públic: urbanisme, mobilitat, transports i habitatge”. LLOC: Escola Font d’en Fargas 1/07/2010 es treballen els eixos ”Comerç, ocupació, empreses i mercats”, “Convivència, prevenció, seguretat”, “Associacionisme i participació” LLOC: Escola Font d’en Fargas 13 /09/2010: es valida l’esborrany del Pla de Futur que s’ha de presentar al Consell de barri. LLOC: Escola Font d’en Fargas 3/10/2010: es presenta el Pla de Futur al Consell de Barri. Serveis Generals i Coordinació Territorial B// Resultats del procés de deliberació i consulta 5. Document de Aproximació al territori/diagnosi validat 5.1 La foto del barri La foto del barri ha estat, juntament amb la diagnosi/aproximació al territori realitzada pels tècnics, i validada en Comissió de Seguiment , el punt de partida per a la elaboració del Pla de Futur . Presenta de forma objectiva la realitat actual i futura del barri. S’hi ha recollit la següent informació: - De què disposa el barri: recull, per cada un dels eixos, allò que descriu la realitat del barri pel que fa a equipaments, serveis, espai públic, urbanisme, mobilitat, comerç, transport... S’hi ha incorporat equipaments i serveis que, si bé no estan ubicats territorialment al barri, donen servei i atenció als seus habitants. - Actuacions en marxa i actuacions previstes: aquelles actuacions de l’administració que s’estan executant o que està previst fer-ho. - Demandes procedents d’altres processos participatius: aquells elements de millora que d’una manera o altre han estat exposats en altres espais de comunicació entre el barri i l’administració. La configuració del barri de la Font d’en Fargues, allò que el diferencia de barris que l’envolten ( el Carmel, Horta i el Guinardó) s’explica per la seva història urbanística i la seva ubicació geogràfica, a la falda del turó de la Rovira. A principis del segle XX es va iniciar la seva urbanització en l’estil de les ciutats-jardí, un model urbanístic que es volia diferenciar del industrial, amb cases envoltades de jardins, configurant-se d’aquesta manera un nucli urbà amb personalitat pròpia. A partir dels anys setanta els pisos van anar substituint moltes d’aquestes primeres torres, però degut a que el barri dels periodistes va ser declarat ciutat-jardí no es podia edificar en alçada i s’havia de respectar les distancies entre les cases. Serveis Generals i Coordinació Territorial Així doncs, els jardins de les cases modernistes, juntament amb la gran quantitat d’arbres existents a la via pública representen un tret característic del barri , així com un entorn silenciós degut a la reduïda circulació de vehicles i un baix grau de conflictivitat a l’espai públic. Es un barri de caràcter majoritàriament residencial, entenent aquest concepte no com a indicador de rendes altes sinó com a poca activitat a la via pública: els comerços i els tallers són pràcticament inexistents i els espais públics i de convivència (places, espais de joc infantil, zones verdes...) són molt escassos, ja que no es van dissenyar en el seu moment. La plaça major del barri era la de la Font d’en Fargues, amb la seva font i el seu quiosc modernista, i que actualment no compleix aquesta funció. Degut a la seva orografia, per una banda, i a les característiques de les voreres (estretes, pals de llum...), per l’altra, el barri té carrers amb fortes pendents i greus problemes d’accessibilitat. Amb l’execució del Pla de Millora de l’Espai Públic, que es concreta en l’ eixamplament de voreres, s’ha millorat la mobilitat dels vianants i s’han creat petits espais d’estada a la via pública Existeix un moviment associatiu fort, actiu i reivindicatiu que s’ha articulat en espais d’interlocució i reivindicació respecte, entre d’altres temes, als equipaments del barri (Plataforma Salvem Can Fargues, Associació del Casal de la Font d’en Fargues...). Les entitats, cohesionades i en xarxa, són majoritàriament culturals, en un barri on l’activitat musical i teatral son molt presents, amb elevat sentiment de pertinença i identitat pròpia al barri que presenta una part de la població, que treballa per rescatar- ne la memòria històrica. La Festa Major, la Festa Medieval de Can Fargues , els Divendres culturals i musicals i les Rutes de l’Aigua i Itineraris pel Barri són activitats organitzades i promogudes per aquest moviment associatiu. El Casal de la Font d’ en Fargues acollirà les entitats del barri, oferint els espais necessaris per dur a terme les seves accions culturals, lúdiques i associatives. Serveis Generals i Coordinació Territorial Pel que fa als equipaments i serveis (culturals, esportius, sanitaris, socials...) que donen servei als veïns i veïnes la majoria es troben ubicats fora dels límits del barri. L’excepció són les escoles: amb la renovació pedagògica dels anys setanta, les grans torres del barri que s’havien anat buidant van ser un espai ideal per a la creació d’escoles democràtiques i catalanes, adherides al Col·lectiu d’Escoles per a l’Escola Pública Catalana (CEPEC). Aquestes escoles han esdevingut centres educatiu molt integrats al barri i amb un important treball en xarxa entre ells. L’escola Font d’en Fargues obre els seus patis els caps de setmana, oferint al barri un espai públic dotat amb cistelles, porteries i zona de joc infantil. D’altra banda, el Casal de Barri i l’escola de música de la Masia de Can Fargas seran dos equipaments que, quan estiguin en marxa, proporcionaran al barri espais de relació i activitat dels que actualment no disposa. Serveis Generals i Coordinació Territorial Foto del barri: 1. Serveis a les persones i equipaments De què disposa el barri? Actuacions en marxa Actuacions previstes Demandes procedents d’altres processos participatius /Necessitats Promoció social i associativa S’està rehabilitant el Casal de Barri de la Font d’en Fargues Atenció sanitària Cal un Centre d’Atenció Els espais sanitaris d’atenció Primària més pròxim i/o millorar primària són els CAP d’Horta i del l’accés al CAP Carmel. Carmel Promoció Esportiva Manca d’espais de promoció - L’Escola Font d’en Fargues dins esportiva municipals el projecte Temps de Barri obre el seu pati, amb porteries i cistelles - Equipaments propers al barri: Eurofitness 1. Serveis a les persones i equipaments Serveis Generals i Coordinació Territorial De què disposa el barri? Actuacions en Actuacions Demandes procedents marxa previstes d’altres processos participatius /Necessitats Educació - Escoles: Àngels Garriga, Torrent de Can Carabassa , Pit- Escola Bressol a -Bona part de les escoles (CEIP Roig, Arc Iris, Font d’en Fargas, Heura, SAFA, Escola l’Escola Font d’en Àngels Garriga, CEIP Heura…) d’Educació Especial E Rel, Escola Bressol el Cargol Fargas tenen instal·lacions deficitàries, - Programa Temps de barri, temps educatiu compartit. Els pel que fa als espais esportius principals objectius són reforçar les activitats educatives de qualitat dels nois i noies fora de l’horari escolar i afavorir la conciliació dels temps de les famílies, amb l' implicació i amb la col·laboració de les diferents associacions de mares i pares de centres escolars i de les associacions socioculturals i esportives del barri. 1. Serveis a les persones i equipaments Serveis Generals i Coordinació Territorial De què disposa el barri? Actuacions en marxa Actuacions previstes Demandes procedents d’altres processos participatius /Necessitats Accés a la cultura S’ha finalitzat el procés d’expropiació de la Masia de Can - La Biblioteca Can Mariner és, per Fargues per fer l’escola de música la seva proximitat al barri, la que del districte. El projecte està en més s’utilitza de les 4 que hi ha al fase de en disseny, amb districte, juntament amb la participació diversos agents biblioteca Juan Marsé. 1. Serveis a les persones i equipaments Serveis Generals i Coordinació Territorial Foto del barri: 2. Espai públic, urbanisme, mobilitat, habitatge De què disposa el Actuacions en marxa Actuacions previstes Demandes procedents d’altres barri? processos participatius /Necessitats Espai públic i urbanisme - Amb l'obertura dels Jardins de la - Millora del Passatge Espiell. Masia Can Fargues es guanyarà - Escassos espais públics i de convivència. Manca una plaça major i - Parc del Guinardó un espai verd d’estada i de espais de jocs infantils - Jocs Infantils al Pg. de la - S’ha realitzat l’estudi per a convivència pel barri. Actualment Font de la Mulassa valorar tècnicament la se’n està fent el projecte. - Segueixen havent carrers amb greus - Execució del Pla de instal·lació d’escales problemes d’accessibilitat : Santa Otilia, Millora de l’Espai Públics mecàniques a la Davallada de - MPGM en l’àmbit dels Tres Alt de Pedrell. als carrers Gallecs, Trèvol, Gallecs, Plaça de la Font de la Turons: està prevista la creació - Manquen escales mecàniques o Joan Manen, Mossèn Mulassa i Baixada de d’un gran espai verd estratègic de ascensor-funicular pels carrers de més la ciutat, voltat pels barris de la Josep Bundó, Camil Palautordera Teixonera, el Carmel, la Font d’en pendent Oliveras, Montserrat de Fargues, El Guinardó, Can Baró, Casanoves, Dalmau de la Salut, el Coll i Vallcarca i els Creixell. Penitents 2. Espai públic, urbanisme, mobilitat, habitatge Serveis Generals i Coordinació Territorial De què disposa el barri? Actuacions en Actuacions Demandes procedents d’altres processos marxa previstes participatius /Necessitats Mobilitat i transport - Millora del transport públic. Aquest fet és especialment - Hi ha una estació de Bicing al rellevant en un barri on l’orografia dificulta els Pg. De la Font d’en Fargues amb desplaçaments a peu, i incrementa l’ús del vehicle privat. el Passeig Maragall El bus de barri no connecta la part més amb l’alta, - Transport públic: 10 parades de caracteritzada per un gran desnivell. bus (39, 19, 45) i 19 Parades de - Manca d’ aparcament, tant a la via pública (en part per bus de barri (117) la pressió derivada de les zones verdes i blaves dels barris de l’entorn) com de caràcter públic. - Pacificació del trànsit en algunes zones del barri (Camins escolars). Habitatge - Manca habitatge protegit 2. Espai públic, urbanisme, mobilitat, habitatge Serveis Generals i Coordinació Territorial Foto del barri: 3. Comerç ocupació, empreses i mercats De què disposa el barri? Actuacions en marxa Actuacions previstes Demandes procedents d’altres processos participatius /Necessitats - Existència de tallers, petits en la seva majoria, dispersats per tot el barri. - No hi ha activitat comercial, tret de pocs establiments de restauració. - El mercat més proper és el d’Horta 3. Comerç ocupació, empreses i mercats Serveis Generals i Coordinació Territorial Foto del barri: 4. Convivència, prevenció, seguretat De què disposa el barri? Actuacions en marxa Actuacions previstes Demandes procedents d’altres processos participatius /Necessitats Barri tranquil, amb un baix grau de conflictivitat a l’espai públic. - Guàrdia urbana de proximitat - Policia Comunitària dels mossos d’Esquadra 4. Convivència, prevenció, seguretat Serveis Generals i Coordinació Territorial Foto del barri: 5. Associacionisme i participació De què disposa el barri? Actuacions Actuacions Demandes en marxa previstes procedents d’altres processos participatius /Necessitats - La majoria de les entitats de la Font d’en Fargues són culturals, és un barri on l’activitat musical i teatral son molt presents. Les AMPA de les escoles representen un 25 % de les entitats . - Una organització veïnal, dinàmica i participativa, que s’ha articulat en espais d’interlocució i reivindicació respecte, entre d’altres temes, als equipaments del barri (Plataforma Salvem Can Fargues, Associació del Casal de la Font d’en Fargues...) - La Festa Major, organitzada per l’AVV, es realitza el mes de juny. - Festa Medieval de Can Fargues (AVV i Casal de la Font d’en Fargues) - Divendres culturals i musicals (AVV i Casal de la Font d’en Fargues) - Rutes de l’Aigua i Itineraris pel Barri (AVV i Casal de la Font d’ en Fargues - Cantata de les Vuit Fonts d’Horta-Guinardó 5. Associacionisme i participació Serveis Generals i Coordinació Territorial 5.2 Resultats de la validació en forma de : Aspectes de millora/punts febles i potencialitats/punts forts del barri per cadascun dels eixos temàtics. En referència als serveis i equipaments un dels punts forts del barri és que les escoles estan molt integrades a la vida social del barril i treballen en xarxa, però bona part d’aquests equipaments tenen instal·lacions esportives deficitàries, fet que s’agreuja amb la manca d’espais de promoció esportiva que pateix el barri (en l’actualitat l’únic de que disposa el barri és el pati obert de l’escola Font d’en Fargues, els caps de setmana i alguns períodes de vacances escolars). D’altra banda, els futurs equipaments (casal de barri, escola de musica Can Fargues) representen una oportunitat pel barri. Pel que fa a l’espai públic, la Font d’en Fargues gaudeix d’ un entorn verd per l’abundant arbrat existent als carrers i als jardins de les cases, així com per la proximitat del Parc del Guinardó, però les importants pendents dels seus carrers i la inaccessibilitat que presenten molts d’ells (voreres estretes, pals de llum...) dificulten de manera molt important la mobilitat dels seus veïns, especialment de la gent gran i les persones amb mobilitat reduïda El barri disposa d’escassos espais públics i de convivència degut, entre d’altres factors, a la seva pròpia història urbanística i l’ orografia que el caracteritza. Manca una “plaça major”. De fet és un carrer, el de Pedrell, davant la parròquia, el que fa aquesta funció. Les famílies no disposen d’espais amb jocs infantils on relacionar-se i esbargir-se. El Parc del Guinardó, tot i les seves característiques de zona forestal no és de fàcil accés per les famílies amb infants ni per la gent gran i amb problemes de mobilitat, degut a la seva ubicació a l’extrem nord del barri i la forta pendent dels carrers. Té un baix ús com a espai de trobada i lleure quotidià per la major part dels veïns, fora dels caps de setmana. La manca de transport púbic en un barri on l’orografia dificulta els desplaçaments a peu fa que s’incrementi l’ús del vehicle privat. El bus de barri no connecta la part més baixa (Pg. Maragall, on hi ha el metro i les línees de bus que possibiliten la connexió Serveis Generals i Coordinació Territorial amb la ciutat) amb l’alta, caracteritzada per un gran desnivell. La quantitat de motos i cotxes que hi ha al barri supera de molt la mitjana del districte i de la ciutat, i actualment es fa difícil aparcar els vehicles (entre d’altres motius per la pressió dels cotxes dels barris de l’entorn, on s’han implantat la zona verda i la zona blava, i per la manca d’aparcament públic). L’estacionament de cotxes a les voreres és un fet freqüent, impedint els pas dels veïns i deteriorant-les. Així i tot, hi ha poca circulació de vehicles fet que, juntament amb un baix grau de conflictivitat a l’espai públic, fan de la Font d’en Fargues un barri silenciós i tranquil, en general. Pel que fa al comerç és pràcticament inexistent. Els veïns es veuen obligats a desplaçar-se als barris de l’entorn per comprar els aliments bàsics, fet dificultat de nou per l’orografia que caracteritza la Font d’en Fargues i que, de nou, afecta especialment a la gent gran i amb problemes de mobilitat. Finalment, i en referència a l’associacionisme i la participació al barri, el treball per rescatar la memòria històrica de la Font d’en Fargues , la reivindicació que ha permès recuperar per a l’ús públic espais com el Casal de Barri i la Masia de Can Fargues - amb la que s’ha fet realitat la reivindicació històrica per tal de donar ús públic a la masia i obrir els jardins al barri - i el treball en xarxa de les seves entitats són alguns dels aspectes que caracteritzen un moviment associatiu actiu i reivindicatiu. Serveis Generals i Coordinació Territorial PUNTS FORTS/POTENCIALITATS PUNTS FEBLES/ASPECTES DE MILLORA Serveis a les persones i equipaments Serveis a les persones i equipaments - Escoles molt integrades en la vida social i en xarxa entre elles - Bona part de les escoles (CEIP Àngels Garriga, CEIP Heura…) tenen instal·lacions deficitàries, pel que fa als espais esportius. - Manca d’espais de promoció esportiva municipals. Espai públic: urbanisme, mobilitat, transports i habitatge Espai públic: urbanisme, mobilitat, transports i habitatge - Abundància d’arbrat al barri, tant per l’existent a la via pública com - Escassos espais públics i de convivència . pels jardins de les cases - Manca d’ aparcament, tant a la via pública com de caràcter públic. - Manca de transport públic. - Carrers amb greus problemes d’accessibilitat - Manca de places amb jocs infantils. Comerç, mercats ,ocupació i empreses Comerç, mercats ,ocupació i empreses . - Manca de comerç de proximitat. Serveis Generals i Coordinació Territorial Convivència, prevenció i seguretat Convivència, prevenció i seguretat - Baix grau de conflictivitat a l’espai públic. Barri tranquil. - Entorn silenciós i tranquil. Associacionisme i participació Associacionisme i participació - L’ elevat sentiment de pertinença i identitat pròpia al barri que presenta una part de la població, que treballa per rescatar-ne la memòria històrica. - Moviment associatiu fort, actiu i reivindicatiu. Entitats cohesionades i en xarxa, que participen en la comissió de seguiment de la rehabilitació del Casal Font d’en Fargues i la de seguiment del projecte dels jardins i l’escola de música de la Masia Can Fargues Serveis Generals i Coordinació Territorial 6. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PLA DE FUTUR SEGONS EIXOS DE TREBALL Hi ha un element que cal tenir en compte a l’hora de donar resposta a les necessitats recollides en aquest Pla de Futur (aparcament públic, espais de convivència, equipaments, habitatge...): l'aplicació del MPGM Tres Turons al barri de la Font d’en Fargues (aprovat provisionalment el 30 d’abril de 2010 i pendent de la seva aprovació definitiva per part de la Generalitat) representa la construcció d’habitatges per al reallotjament de les persones afectades, la ordenació de la zona verda del front de Montserrat de Casanovas, la previsió de la creació de dos aparcaments públics ( un a la llengua de Penyal i l’altre en paral·lel al nou vial just abans de Picó i Campanar) i l’obertura d’un vial que connecti la plaça de la Font d’en Fargues amb Picó i Campanar. SERVEIS I EQUIPAMENTS En referència als serveis i equipaments, si bé amb l’escola-bressol, el casal de barri i l’escola de música millorarà la manca d’equipaments públics de proximitat, seguiran mancant espais de promoció esportiva. Cal millorar l’accés als espais d’atenció sanitària (per problemes d’accessibilitat, sobretot per la gent gran). URBANISME, HABITATGE, ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT L ’orografia de la Font d’en Fargues, amb grans pendents, fa que el servei de transport públic actual no cobreixi les necessitats dels veïns i veïnes, sobretot de la gent gran, les persones amb mobilitat reduïda i les que porten cadiretes de nen. El barri precisa un servei de transport que garanteixi la mobilitat interna (connexió del Passeig Maragall amb la part alta del barri ) i la mobilitat externa al barri (no hi ha un transport públic que connecti la part alta del barri amb el metro i les línees de bus que possibiliten la connexió amb la ciutat). L’orografia del barri i el transport públic insuficient influeixen en la necessitat de millorar un element de la mobilitat, com és l’aparcament dels vehicles privats. Per tot això cal fer un estudi de mobilitat que tingui també com a objectiu ordenar la circulació, pacificant el barri i donant preferència al vianant. És necessari reduir el pas i la velocitat de vehicles en algunes zones, sobretot a l’entorn d’alguns dels centres escolars (camins escolars). Serveis Generals i Coordinació Territorial El barri disposa d’ escassos espais públics i de convivència, fet que dificulta de manera molt important la relació dels seus habitants. Si bé es cert que la configuració del barri ve donada per la seva pròpia la seva historia urbanística i que el Pla de Millora de l’espai públic crea petits espais que pal·lien aquest dèficit, cal prioritzar la recuperació de la plaça de la Font d’en Fargues com plaça major del barri i abordar amb decisió la manca d’ espais de joc infantil i de convivència. D’altra banda, cal una actuació global per eliminar les barreres arquitectòniques existents: en el seu moment les fortes pendents del barri es van resoldre amb llargs trams d’escales, que actualment es necessari superar amb l’aplicació d’alternatives tècniques (escales mecàniques...). Molts dels carrers del barri segueixen presentant greus problemes d’accessibilitat degut a les voreres estretes i els obstacles que s’hi troben (pals de llum...). No hi ha habitatge protegit. ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ És necessari el relleu generacional i un augment de la participació de les entitats, així com l’aproximació de la seva tasca als veïns i veïnes del barri. El casal de barri ofereix la oportunitat de promoure-ho al ser un espai de convivència i de trobada tant de diferents col·lectius i persones del barri com de les mateixes entitats. COMERÇ, OCUPACIÓ, EMPRESES I MERCATS El barri té pocs comerços i empreses. En els darrers anys han anat tancant els petits comerços que donaven servei i en l’actualitat pràcticament no hi ha. Cal promoure accions per abordar aquest problema. CONVIVÈNCIA, PREVENCIÓ I SEGURETAT A efectes de promoure la convivència al barri, cal realitzar actuacions educatives preventives per evitar la degradació que es dona en alguns espais públics. Cal proposar mesures per estimular la denuncia de robatoris i així promoure la presència policial que pot prevenir aquests delictes. El coneixement en profunditat de les entitats i del barri per part de la policia de proximitat és necessari per assolir uns nivells de convivència, prevenció i seguretat òptims i de qualitat. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: SERVEIS A LES PERSONES I EQUIPAMENTS LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS - El Casal de Barri de Font d’en Fargues acollirà les entitats del barri, oferint els espais necessaris per dur a terme les seves accions culturals, lúdiques i associatives – esplai, casal de gent gran, música i teatre...- però també ha d’oferir els serveis de proximitat que necessita el barri i que no té en l’actualitat o que s’han de consolidar : espai de joc infantil i adolescent ( casal o ludoteca), sala de lectura ... - Cal garantir la proximitat de l’atenció sanitària. L’orografia del barri fa que Millorar el transport públic per facilitar el desplaçament; crear els dos CAP de referència no donin resposta a les necessitats de les persones un petit ambulatori a la zona alta; reforçar els CAPs amb més amb mobilitat reduïda (gent gran i persones amb discapacitat). Si bé el visites a domicili; fer un conveni amb els serveis geriàtrics nombre d’habitants potser no justifica la creació d’un altre CAP, cal buscar per l’atenció mèdica de les persones amb dificultats de solucions per aproximar els serveis sanitaris a aquest sector de la població mobilitat. - Cal dotar al barri d’espais de promoció esportiva públics, d’ espais esportius Tenint en compte la dificultat de trobar espais al barri per urbans que permetin la pràctica ludicoesportiva del conjunt de la població. ubicar-hi aquests elements, les possibles alternatives són: - Garantir l’aplicació de preus públics en el lloguer de la sala poliesportiva de l’equipament del carrer Trèvol amb l’aplicació d’un conveni. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: SERVEIS A LES PERSONES I EQUIPAMENTS LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS - Obrir més patis escolars com l’actual (escola Font d’en Fargas) i equipar-los millor, ja que són l’alternativa a les pistes poliesportives a la via pública. - Crear circuïts de condicionament físic i running al Parc del Guinardó. - Les diferents entitats del barri es poden organitzar per a la promoció de la pràctica esportiva - Les escoles que hi ha actualment (amb la propera obertura de l’ escola- bressol) donen cobertura a les necessitats educatives actuals del barri, però cal trobar solucions per aquelles que tenen instal·lacions deficitàries, sobretot pel que fa als espais per a practicar l’esport (Àngels Garriga, Heura, escola bressol El Cargol). Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: URBANISME, HABITATGE, ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS El barri necessita millorar en aquells aspectes que afecten la vida diària pel que fa a la mobilitat. Cal realitzar un estudi de mobilitat que millori la qualitat de vida dels veïns i veïnes: Transport públic: l’orografia de la Font d’en Fargues, amb grans pendents, fa que el servei de transport públic actual no cobreixi les necessitats dels veïns i veïnes. El barri precisa un servei de transport que garanteixi: - la mobilitat interna. La connexió del Passeig Maragall amb la part alta del barri resoldria, entre d’altres, la dificultat per arribar a l’escola Font d’en Fargas i al Casal de Barri. I cal tenir en compte la propera obertura del Casal de Barri i la necessitat de un transport que permeti arribar-hi des dels punts més allunyats del barri. - la mobilitat externa al barri. No hi ha un transport públic que connecti la part alta del barri amb el metro i les línees de bus que possibiliten la connexió amb la ciutat, la línea 39 no - Caldria estudiar el desdoblament del dona servei fins al Passeig Maragall, fa un circuït molt lent per anar al centre de la ciutat ja 117 i l’augment de la seva freqüència i que travessa el barri de Gràcia. la possibilitat de connectar el barri amb I , com a reflexió general pel que fa al transport públic i la resta de serveis municipals, cal la línea de metro del Carmel sensibilitzar als treballadors públics respecte al tracte que precisen les persones amb discapacitat i necessitats educatives especials. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: : URBANISME, HABITATGE, ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS Aparcament: de nou l’orografia del barri i el transport públic insuficient - La creació d’aparcament públic i la implantació de influeixen en la necessitat de millorar un element de la mobilitat, com és l’àrea verda pels residents poden resoldre la situació l’aparcament dels vehicles privats. Les places d’aparcament a la via pública actual. són insuficients i no hi ha cap aparcament públic. La pressió de d’implantació d’ àrees verdes i blaves als barris de l’entorn fa que els veïns i veïnes tinguin grans dificultats per aparcar al temps que augmenta l’aparcament indegut a les voreres, deteriorant-les i impedint el pas dels vianants. Circulació: s’ha d’ordenar la circulació de manera que es doni preferència al - La Coordinadora d’AMPAs del barri ha fet una vianant. Cal pacificar el trànsit de vehicles en algunes zones i reduir-ne la proposta en aquest sentit per millorar l’entorn de les velocitat, sobretot a l’entorn d’alguns dels centres escolars. escoles Arc Iris i Pit-Roig. - La creació de Camins Escolars o Camins Amics (com a concepte més global, adreçat a la millora de la mobilitat dels vianants en general). - Són necessaris més passos de vianants, com per exemple al carrer Pedrell/Joan Manen Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: : URBANISME, HABITATGE, ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS Espais públics i de convivència: El barri ha de disposar d’espais públics i de - La plaça de la Font d’en Fargues ha de fer convivència que possibilitin la relació dels seus veïns i veïnes. Cal fer un esforç aquesta funció i se’n ha de recuperar la font. per trobar alternatives a: - Es necessària la recerca d’ espais, tant públics - La manca una “plaça major”, un espai central de trobada del barri. com privats, i treballar per poder ubicar-hi - La manca d’ espais de joc infantil. Els pares i mares no tenen on portar a jugar elements de joc (cal fer-ho de forma paral·lela al els seus infants, la relació al carrer és inviable. pla de mobilitat) com per exemple al Parc del Guinardó (en el seu accés de Pradilla/Montserrat de Casanoves) i al carrer Mas Pujol. - Obrir els patis de les escoles al barri també seria una solució, al mateix temps que resoldria la manca d’espais de promoció esportiva. Hi ha solars i espais sense ús que es podrien destinar a dotar el barri d’ espais de convivència o d’equipaments. El solar del carrer Trèvol o la casa ocupada de la Jungla (que donaria servei al barri de la Font d’en Fargues i el del Guinardó) en són un exemple. Cal saber quins edificis i solars estan qualificats com a equipaments per, a partir d’ un estudi de les necessitats, valorar-ne el seu ús públic. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: URBANISME, HABITATGE, ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS Barreres arquitectòniques: El barri precisa una actuació global per eliminar les barreres arquitectòniques existents: - Les fortes pendents del barri s’han resolt amb llargs trams d’escales. Si bé ja s’ha fet l’estudi de la instal·lació de tres escales mecàniques ( Davallada de Gallecs, Plaça de la Font de la Mulassa i Baixada de Palautordera) , hi ha altres carrers amb fortes pendents que requereixen l’aplicació d’alguna solució tècnica. - Continuen havent-hi carrers amb greus problemes d’accessibilitat degut a les voreres estretes i els obstacles que s’hi troben (pals de llum...). Habitatge: El barri no té habitatge protegit . Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS - És necessari el relleu generacional i un augment de la participació a les entitats del barri, si bé és un fet que es dona en el moviment associatiu en general (el model actual està en crisi i se’n estan creant de nous). El casal de barri ofereix l’ oportunitat de promoure-ho al ser un espai de convivència i de trobada tant de diferents col·lectius i persones del barri com de les mateixes entitats. Permetrà també que es conegui més la tasca feta per l’AVV i per la resta d’entitats i millorar-ne la comunicació. - Les associacions han de ser visibles al espai públic: l’ increment d’ activitats al carrer pot - Caldria realitzar activitats al llarg de aproximar les entitats als veïns i veïnes del barri, al mateix temps que pot potenciar-ne la l’any i no només de manera puntual, participació. buscant els espais públics on poder-les realitzar. La calçotada, que ja no es fa, era una activitat que aplegava molta gent. - Cal promoure noves accions i activitats que reuneixin els diferents col·lectius del barri. Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: COMERÇ, OCUPACIÓ, EMPRESES I MERCATS LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS - El barri té pocs comerços i empreses. En els darrers anys han anat tancant els Les línees d’actuació per abordar aquest problema han petits comerços que donaven servei i en l’actualitat pràcticament no hi ha. Hi ha de ser: un únic supermercat en tot el barri, situat en un extrem. La poca densitat de - la millora de l’accessibilitat i del transport del barri per població, lligat a que la situació del barri és poc estratègica i a que els locals no facilitar-ne l’accés, per una banda, i per que els veïns són econòmics en són el motiu, juntament amb les dificultats derivades de les puguin arribar més fàcilment al mercat i els comerços de fortes pendents i el transport públic deficitari. fora del barri. . - estudiar mesures per mantenir el poc comerç existent i per facilitar la creació d’empreses tenint en compte les característiques del barri (per exemple, l’alt nombre d’escolars), així com la promoció d’alternatives de consum (cooperatives...). Serveis Generals i Coordinació Territorial EIX TEMÀTIC: : CONVIVÈNCIA, PREVENCIÓ I SEGURETAT LÍNIES ESTRATÈGIQUES: ACCIONS - Tot i ser un barri tranquil i amb pocs conflictes de convivència, hi ha alguns espais de - A mode de prevenció i per tal de corregir-ho trobada (les escales de l’escola Pit-Roig o la Davallada de Gallecs, per exemple) on es caldria fer-hi actuacions educatives. dona una degradació de l’espai públic (brutícia, pintades...) - Caldria proposar alguna mesura per corregir-ho. - El fet que sigui un barri residencial facilita els robatoris als domicilis, que darrerament s’han incrementat. D’altra banda existeix algun punt molt localitzat de robatoris, sobretot de bicicletes. El problema és que no es fan denuncies i per tant no hi ha la presència policial que caldria per tal de prevenir-los. - Per exemple que coneguin l’escola d’educació - Per tal de promoure la convivència i poder fer actuacions preventives, la policia de especial, i que els seus usuaris tenen unes proximitat (Guàrdia Urbana) hauria de conèixer més a fons els aspectes més específics necessitats especials, que coneguin les del barri. problemàtiques de les entitats, que coneguin més a les persones/directors/es de les escoles). Per això caldria que tinguessin més contacte amb les entitats i amb la tècnica de barri. Serveis Generals i Coordinació Territorial C// Conclusions- document resum idees principals El procés per elaborar el Pla de Futur ha estat un procés de certa complexitat. Elaborar línees estratègiques generals partint de necessitats concretes i precises és un exercici d’abstracció important però necessari per poder crear un marc que serveixi de punt de partida i arribar a propostes concretes que serveixin per resoldre o millorar la situació actual i futura del barri. Ja se n’han fet algunes que s’han recollit, com un avançament de possibles solucions. S’ha evidenciat el treball en xarxa existent de fa molts d’anys per part de moltes de les entitats del barri. El consens no ha estat difícil, ha existit una coincidència de fons en allò que precisa el barri encara que les activitats de les entitats estiguin orientades a objectius diferenciats i els ciutadans a títol individual visquin realitats diferents. Les aportacions han estat diverses però coincidents en allò que és comú: urbanisme, equipaments, convivència... Compartit és el valor que es dóna a viure en un barri de les característiques de la Font d’en Fargues, hereu de la voluntat dels seus primers habitants de fer-ne una ciutat- jardí. No es plantegen canvis estructurals sino l’ adequació urbanística dels carrers per que siguin practicables i la millora del transport per facilitar la mobilitat dels veïns i veïnes. En aquesta línea, es vol potenciar un barri pacificat, que prioritzi el vianant als vehicles, però també es demanen solucions per trobar espais on aparcar-los i que l’aparcament sigui preferentment pels habitants del barri. Compartit també és el valor que es dona a la convivència i la relació, i per això es demana una actuació important per crear espais que ho facin possible, tot i ser conscients que la història urbanística del barri ho fa complicat. Recuperar la plaça de la Font d’en Fargues – al barri existeix una especial sensibilitat en recuperar els espais històrics - , trobar espais per posar-hi jocs infantils, obrir als veïns i veïnes aquells que ja existeixen, fer activitats al carrer lúdiques i compartides...tot amb l’objectiu d’obrir l’espai públic a la gent. Serveis Generals i Coordinació Territorial Finalment es comparteix també la il·lusió en la posta en marxa del Casal de la Font d’en Fargues, no tant sols perque les entitats recuperaran un espai, ara ja públic, on poder realitzar les seves activitats culturals, musicals, teatrals, lúdiques i socials sinó també, i no menys important, que serveixi com a vertebrador de la vida associativa i del treball compartit pel barri. Ha de ser també un espai potenciador de l’activitat participativa, que faciliti l’aproximació de les entitats als veïns i que els convidi a formar-ne part. De la mateixa manera, l’ús de la masia de Can Fargues com a escola de música i l’obertura dels jardins al barri serà possible en gran part gràcies a la reivindicació veïnal , donant sentit al treball i la dedicació associativa per a l’obtenció de millores per al barri i, per extensió, per a la ciutat. El treball fet durant les sessions de treball per elaborar la proposta del Pla de Futur ha permès no tant sols plantejar i consensuar els aspectes que hi són reflectits, sinó que ha estat també una oportunitat per fer un treball en comú amb visió global de barri, aportant cada entitat aquells elements que coneixen amb més profunditat per l’activitat que els hi és pròpia. S’ha consolidat un nou espai de participació que inclou entitats, ciutadans, polítics i tècnics del districte i s’ha iniciat d’un treball conjunt de construcció de barri que ha de continuar en els propers consells i comissions de seguiment i que ajudarà, entre d’altres a prioritzar les actuacions per als proper s Pla d’Actuació del Districte. Serveis Generals i Coordinació Territorial D// Annexos: Persones que han participat en l’elaboració del Pla de Futur Joan Vallvé , president del Consell de Barri i conseller ICV-EUiA Lluis Vila, vicepresident del Consell de Barri i President de l’AVV de la Font d’en Fargues Iolanda Latorre, consellera CiU Joan Martinez, conseller PSC Manuel Conde, Conseller PP Jordi Coronas , Conseller ERC Àngels Orcau, de l’ AVV Font d’en Fargues Juan A. Jimenez , de l’ Associació del Casal de la Font d’en Fargues Ana Angel, de l’ Associació Cultural 7 Fonts Ricard Catarecha , de la Casa de Los Navarros - Nafarren Etxea Carles Casanellas, de l CEE Rel AMPA Ramir Bullich , de la Coral Font d'en Fargues Elena Roca, de l’ Escola Àngels Garriga AMPA i la coordinadora d’AMPAs Miquel Ruscalleda , de l’ Escola Pit-Roig AMPA i la Coordinadora d’AMPAs Foro Mejias, de la Fundació Privada Temps i Compromís Maria Carmen Blas , de la Plataforma d’Afectats de la Font d’en Fargues Juan Antonio Perez Izquierdo, ciutadà a títol individual Juan Carles Calvera, ciutadà a títol individual Juan Vilanova, ciutadà a títol individual Laura Perez, Cap de Serveis de Territori Marta Isbert, tècnica de barri de la Font d’en Fargues i La Clota Serveis Generals i Coordinació Territorial Buidatge de la sessió de treball del 17 de juny de 2010 Barri de la Font d’en Fargues Eix temàtic Espai públic, Urbanisme, habitatge,mobilitat i transports Es va validar a partir d’un document que va realitzar la tècnica del districte: Marta Isbert , Noves aportacions a la diagnosi: PUNTS FEBLES - Molta presència de cotxes aparcats sobre la vorera. Eix temàtic: Espai públic, Urbanisme, habitatge,mobilitat i transports Línies estratègiques 1- Millorar la mobilitat del barri: Crear una pla de mobilitat. S’hauria de fer un estudi d’accessibilitat per millorar-ho. Aquesta línia és prioritària donat que la resta de propostes van molt relacionades. Concretament proposen algunes idees: Eliminar barreres arquitectòniques Sensibilitzar a les persones que fan un servei públic que coneguin i se’ls formi per tractar a les persones que tenen unes necessitats educatives especials. Estudiar la mobilitat diària amb el centre de la ciutat: veure la freqüència 2- Analitzar espai d’aparcament, augmentar l’aparcament de veïns 3- MILLORAR EL TRANSPORT PÚBLIC Més connexió amb el centre, donat que el 39 passa per gràcia i el camí és llarg Línia 117, no és suficient, buscar un nova línia, que tingui dues rutes. Augmentar la freqüència. 4- Més passos de vianants (exemple: C/ Pedrell/Joan Manel) 5- Pacificació de carrers (lligat a la necessitats d’arpofitar més al parc). Analitzar per on és important prioritzar els vianants i on els cotxes. Altres aportacions no consensuades (si escau) 6 -A banda de les propostes lligades al eix en concret, es va demanar que es fes un esforç i s’intentés arribar al màxim d’opinions i de discursos de la gent del districte. És a dir que no es quedessin només amb la opinió dels que venien a la comissió de seguiment. Fer un diagnòstic del barri: Més enllà dels tallers que s’estan realitzant per recollir propostes, es demana fer una enquesta i que almenys respongués el 20%. Una altre idea és informar bé de quan es realitza el consell de barri i que la gent hi pugui participar. Per tant fer més difusió Serveis Generals i Coordinació Territorial Eix temàtic Serveis i equipaments Validació diagnosi Es va validar a partir d’un document que va realitzar la tècnica del districte: Marta Isbert Idees de consens Principalment tot el llistat de necessitats que plantejava el quadre hi van estar d’acord, van afegir alguna idea més que s’hi estava d’acord Altres aportacions que no estaven en la diagnosi - Atenció sanitària: La necessitat de crear un nou espai d’atenció sanitària aniria lligat en funció de com s’analitza, si mirem la quantitat de gent al barri no seria necessari , si analitzem la orografia del barri, donat que la mobilitat no és molt bona, caldria fer un altre CAP o buscar solucions que facin que el servei CAP sigui més pròxim al ciutadà. - Esports: L’equipament que existeix té uns preus molt elevats. Cal buscar solucions perquè el usuari no sigui el que assumeixi el cost total del manteniment d’aquest equipament . - Educació: Manca d’escola bressol Eix temàtic: Serveis i Equipaments Línies estratègiques 1- Garantir els serveis del Casal de barri i aprofitar-lo. Crear/consolidar esplai d’infants, ludoteca, espai de joc, sala de lectura, que sigui un espai que garanteixi l’accés a la cultura. 2- Atenció Sanitària: Millorar la mobilitat perquè la gent gran pugui arribar al CAP Crear un petit ambulatori a la zona alta Reforçar els caps amb més visites a domicili Fer un convenir amb els serveis geriàtrics per atendre d’una manera més propera, per exemple que es facin visites a les cases. 3- Esports Existeix un equipament esportiu, que els preus són elevats, per això proposen que l’Ajuntament assumeixi una part del cost, així l’usuari li sortirà més barat. Fer un conveni amb qui gestiona l’equipament, fer públic el contracte que tenen. Obrir més patis d’escola, que estiguin més equipats i aprofitar-los més. Recuperar/augmentar espais de jocs infantils Fomentar la pràctica de l’esport, per exemple que s’organitzin les diferents entitats del barri i motivin a practicar l’esport Obrir circuits al parc del Guinardó, caldria equipar-lo Serveis Generals i Coordinació Territorial 4- Educació No caldria més instal·lacions, sinó aprofitar més les que hi ha, per exemple que les escoles aprofitin les instal·lacions esportives Altres aportacions 5- Aprofitar espai de la Jungla com a equipament públic, i que també serviria com a equipament per compartir amb Alt Guinardó 6- Fer un estudi sociològic sobre la necessitat d’equipaments, a què respondrien. Buidatge de la sessió de treball de l’ 1 de juliol de 2010 Buidatge de tallers Districte/barri: Horta/Guinardo Font de Fargues Data i hora: 1/07/10. 19h Lloc: Escola FONT D’EN FARGAS Nom del dinamitzador/a: Núria Rodríguez1 Eix temàtic Comerç, ocupació, empreses i mercats Validació diagnosi Es va validar a partir d’un document que va realitzar la tècnica del districte: Marta Isbert , Idees de consens ( aquestes sorgeixen a partir del debat que es va crear a la sessió ) - En els últims 4-5 anys han tancat diferents comerços o “colmados” - Barri dormitori, amb poca sortida per posar comerços. - Hi ha molt pocs comerços, lligat a la situació del barri que és poc estratègic i els locals que no són econòmics. Els negocis es posen on hi ha una gran demanda i no és el cas d’aquest barri on , per la seva accessibilitat i comunicació no hi ve molta gent i no hi ha un gran potencial de “clients”. - Dificultat en l’accessibilitat del barri i per tant influeix a l’accessibilitat dels comerços existents. - El mercat existent és ben valorat 1 Nota dinamitzadora: donat que eren poques persones es va decidir fer un sol grup. Van haver poques propostes de línies estratègies i en canvi es va fer molt de debat de quina situació hi havia. Caldria ampliar la informació a altres espais i que es poguessin fer més aportacions. Serveis Generals i Coordinació Territorial Altres aportacions que no estaven en la diagnosi Es parla, de la possibilitat de posar una cooperativa de consum. Aquesta proposta ja s’havia fet per l’associació de veïns ( es va fer una xerrada), tot i així veuen el mateix problema i és que la orografia del barri fa que segons a on es posés la cooperativa només arribaria a un petit sector de veïns/es. Eix temàtic: Comerç, ocupació, empreses i mercats Línies estratègiques 1- Millorar la comunicació i el transport dins el barri per poder accedir al poc comerç que hi ha. 2- Mantenir el comerç existent. Altres aportacions no consensuades (si escau) Fomentar empreses/taller per generar feina. ( aquesta proposta es va rebatra perquè contradia el fet que els locals del barri no són econòmics i no estan ben situats. - Fomentar empreses lligades a l’àmbit escolar ( per exemple empreses de monitors/es en el lleure, de material escolar, etc) - Residència d’avis ( tot i que n'hi ha) Eix temàtic Convivència, prevenció i seguretat Validació diagnosi Es va validar a partir d’un document que va realitzar la tècnica del districte: Marta Isbert ( s’hauria d’adjuntar) Idees de consens - Barri tranquil , amb poca immigració, i pocs conflictes de convivència - Existeix algun punt de conflicte molt localitzat i petits robatoris al passeig Maragall (s’ha robat en varies ocasions bicicletes), el problema és que aquests petits robatoris no es denuncien. S’hauria de promoure que es denunciés més. - Existeixen dos cotxes patrulla - La Guardia urbana de proximitat són ben valorats, però consideren que se’ls hauria d’explicar/informar sobre els aspecte més específics del barri ( per exemple informar que hi ha una escola per infants/joves amb necessitats especials) Serveis Generals i Coordinació Territorial Altres aportacions que no estaven en la diagnosi En una ruta concreta hi hagut la queixa del soroll dels camions d’escombraries i dels cubells que recullen. ( s’ha solucionat parlant amb els escombriaires que fan aquesta ruta) Eix temàtic: Convivència, prevenció i seguretat Línies estratègiques 1- Explicar/informar més bé a la policia de proximitat (guàrdia urbana) sobre els aspectes més específics del barri ( per exemple que coneguin l’escola d’educació especial, i que els seus usuaris tenen unes necessitats especials, que coneguin les problemàtiques de les entitats, que coneguin més a les persones/directors/es de les escoles). Per això caldria que tinguessin més contacte amb les entitats i amb la tècnica de barri. Eix temàtic Associacionisme i Participació Validació diagnosi Es va validar a partir d’un document que va realitzar la tècnica del districte: Marta Isbert ( s’hauria d’adjuntar) Idees de consens - Cal augmentar el nombre d’entitats - Augmentar el nombre de joves a la coral o a l’associació de veïns/es - El casal representa una oportunitat perquè pot aconseguir congregar a col·lectius de diferents edats i perfils - Manca de persones disposades a dedicar el seu temps lliure al voluntariat. - La festa major és molt participativa i cada vegada ho és més. - Crisi del model associatiu, ara existeixen noves formes d’agrupar-se que no tenen perquè està sota el model associatiu tradicional - Falten més espais de convivència comuna - Manca de reconeixement públic de les entitats com agents interlocutors vàlids amb l’ajuntament. - Cal fer més visible les activitats/actuacions de les entitats en els espais públics. - S’ha perdut la calçotada i es comenta que aquesta era una activitat que aplegava a gent Altres aportacions que no estaven en la diagnosi Serveis Generals i Coordinació Territorial Eix temàtic: Convivència, prevenció i seguretat Línies estratègiques - El casal es veu com una oportunitat, per poder resoldre: Una major renovació de les generacions dins les entitats Serà un espai per totes les entitats (per tant es relacionaran entre elles) Un espai de convivència ( diferents col·lectius i grups d’edats Un espai de trobada - Les associacions han de ser visibles al espai públic: És necessari fer més activitats al carrer perquè aquestes siguin més accessibles a la gent del barri. Caldria doncs realitzar activtats al llarg de l’any i no només de manera puntual. Cal doncs dinamitzar espais al carrer ( fer una detecció d’espais públics i estratègics on les entitats poden realitzar les seves actvitats, per exemple obrint patis, edificis,etc) - Recuperar espais de trobada dins del barri per millorar la participació - Continuar amb la festa major i el carnaval i buscar altres activitats que reuneixi als diferents col·lectius del barri. Annex Altres propostes que es van comentar que no tenen a veure amb aquests eixos, i que recuperaven el debat del anterior taller (aquestes propostes no van ser consensuades, però les vaig recollir en el debat que es va crear) - Definir més concretament el pla de mobilitat. Que es consulti el noms del carrers que són necessaris revisar, que presenten problemes,etc - Fer més patis obert/jardins/ i horts - Fer seguiment de la recualificació del tres turons. Tenir en compte que s’hi facin equipaments - A la propera comissió de seguiment que es pugui especificar més els espais per millorar ( pla de mobilitat fer-ho participatiu) - Queixa de manca d’aparcament, contradiu amb la necessitat de fer espais pacificats - Fer zona d’àrea verda pel aparcament