Barcelona per l’acció comunitària Plans, projectes i accions comunitàries Barcelonasocial Ajuntament de Barcelona Edició: Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania Coordinació tècnica: Direcció d’Acció Social. Àrea d’Acció Social i Ciutadania Assessorament lingüístic: INK Catalunya, S.A Disseny Gràfic i maquetació: Estudi Montse Fonoll Fotografies cedides per: Els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sant-Montjuïc, Gràcia, Horta Guinardo, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí Octubre de 2010 Índex PRESENTACIÓ 06 I. ESTRuCTuRACIÓ DE l’ACCIÓ COMuNITÀRIA 10 1.1 Els plans de desenvolupament comunitari 10 1.2 les accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials 10 1.3 les xarxes d’intercanvi solidari 10 II. l’ACCIÓ COMuNITÀRIA EN xIFRES 12 2.1 Plans, projectes i accions per districtes 12 2.2 Els agents de l’acció comunitària 15 2.3 El finançament de l’acció comunitària 16 III. l’ACCIÓ COMuNITÀRIA A NIVEll quAlITATIu 18 3.1 Els plans de desenvolupament comunitari 18 3.2 les accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials 22 3.3 les xarxes d’intercanvi solidari 26 IV. l’ACCIÓ COMuNITÀRIA Al TERRITORI 32 4.1 Ciutat Vella 32 4.2 Eixample 40 4.3 Sants Montjuïc 48 4.4 les Corts 54 4.5 Sarrià - Sant Gervasi 58 4.6 Gràcia 64 4.7 Horta-Guinardó 70 4.8 Nou Barris 76 4.9 Sant Andreu 86 4.10 Sant Martí 92 V. ANNEx: FITxA IDENTIFICATIVA DE lES ACCIONS COMuNITÀRIES 100 Presentació Presentació Aquest document, intenta reflectir una bona part de l’acció comunitària que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, te com a objectiu presentar les dades corresponents a l’any 2009 de manera desagregada i territorialitzada. El primer apartat fa referència a l’estructuració de l’acció comunitària en tres grans línies d’actuació: els plans de des- envolupament comunitari, les accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials i les xarxes d’intercanvi solidari. El segon apartat es refereix als aspectes quantitatius, és a dir, al nombre total de plans, projectes i accions en funció de les tres línies d’actuació esmentades i distribuïts per districtes, al nombre d’agents socials que hi participen i al finança- ment públic en funció de les tres grans línies en què s’estructura l’acció comunitària. El tercer apartat, fa referència als aspectes qualitatius. És a dir, aspectes com la promoció d’aquests diferents projectes, els seus grans objectius, els principals àmbits d’actuació, les seves principals oportunitats i fortaleses, així com les seves amenaces i debilitats. El quart apartat intenta reflectir les principals característiques dels diferents plans, projectes i accions per a cadascun dels districtes de la ciutat. En aquest sentit, es fa referència, al barri o barris on es desenvolupen, així com els sectors de la població als quals s’adrecen, i els diferents àmbits d’actuació en els quals actuen ordenats segons ordre de prioritat. Finalment, es reflecteix gràficament la seva distribució territorial a escala de districte. l’elaboració d’un document d’aquestes característiques no és possible si no va acompanyada d’un intens procés de se- guiment i suport tècnic. En aquest sentit, un primer element que cal considerar és el conveni de col·laboració establert entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) per al període 2008-2010, amb la finalitat d’assegurar aquest procés. Fruit d’aquesta col·laboració, són els diferents programes de formació impulsats en els darrers anys, l’acurat procés de seguiment, tutorització i suport tècnic del que han estat objecte diferents plans i projectes, així com l’elaboració de tot un seguit de documents tècnics de referència, alguns dels quals constitueixen la base d’aquest document. A més, en el marc del projecte CINTRA - Compromís, innovació i transformació de l’acció social - a la ciutat de Barcelona, que té com a finalitat el desenvolupament operatiu i la implementació del model de serveis socials bàsics a la ciutat de Barcelona, es van constituir diversos equips de treball de les direccions de centres de serveis socials, per tal d’impulsar projectes vinculats als eixos en què es fonamenta el nou model de serveis socials. 6 En aquest sentit, en relació amb el desplegament de l’acció comunitària, es van constituir dos equips de treball. un primer equip va focalitzar el treball a establir els criteris tècnics i metodològics que havien d’orientar el lideratge o la participació dels centres de serveis socials en els projectes comunitaris. D’altra banda, el segon equip de treball es va centrar a elabo- rar una proposta de classificació dels diferents tipus d’accions. les propostes d’aquests dos equips de treball constitueixen un altre element bàsic que cal considerar en el procés d’elaboració d’aquest document. D’altra banda, aquest procés de treball conjunt amb els diferents professionals implicats, ha permès consensuar un model unificat de fitxa identificativa de les accions comunitàries. Aquest model de fitxa s’adjunta com a annex i és la base de la major part de la informació que reflecteix aquest document, que com ja hem esmentat correspon a l’any 2009. Creiem que la informació que conté aquest document és una mostra significativa de l’acció comunitària que es desenvolu- pa a la ciutat, però òbviament no reflecteix la seva totalitat. En aquest sentit, pensem que cal esmentar encara que sigui molt breument, altres accions comunitàries que poden ajudar a complementar-la. Així, en el marc de llei de barris, l’any 2009 hi havia en funcionament 83 projectes d’intervenció comunitària vincu- lats amb nou actuacions: al districte de Ciutat Vella, el barri de la Barceloneta; al districte de Sants-Montjuïc, els barris del Poble-sec i la Bordeta; al districte de Gràcia, el barri del Coll; al districte de Nou Barris, els barris de Roquetes i Torre Baró - Ciutat Meridiana; al districte de Sant Andreu, els barris de Trinitat Vella i Bon Pastor - Baró de Viver; al dis- tricte de Sant Martí, el barri del Besòs-Maresme. A més, l’any 2010 s’incorporen a la llei de barris els barris de la Vinya - Can Clos - Plus ultra del districte de Sants-Montjuïc i el Raval Sud del districte de Ciutat Vella. D’altra banda, per a l’any 2010 la Fundació “la Caixa” va obrir una convocatòria de projectes d’intervenció comuni- tària intercultural que s’ha concretat, a la ciutat de Barcelona, en la selecció de tres propostes d’intervenció. D’aquesta manera l’any 2010 es posaran en marxa tres projectes d’intervenció comunitària intercultural en barris dels districtes de Ciutat Vella, Sant Martí i Nou Barris. Finalment, la ciutat de Barcelona és la promotora d’un projecte comunitari d’abast internacional —Eumed Cities—, en el qual també participen les ciutats marroquines de Tànger i Fez, i la libanesa de Ghobayré, que es durà a terme al llarg dels anys 2010 i 2011 amb la finalitat de definir un model d’intervenció comunitària que pugui ser aplicable a altres ciutats de la Mediterrània. Esperem que la informació recollida en aquest document us sigui d’utilitat. 7 I. Estructuració de l’acció comunitària I. Estructuració de l’acció comunitària l’objectiu de tota acció comunitària és transformar i construir ciutadania. l’acció comunitària es justifica en tant que motor de transformació, de canvi tangible cap a territoris i comunitats més inclusives. I planteja aquests canvis a partir de processos de protagonisme col·lectiu, de ciutadania activa amb capacitat relacional i constructiva. A la pràctica això impli- ca la necessitat de considerar diferents nivells d’actuació. De manera sintètica podem considerar tres nivells: • Els plans de desenvolupament comunitari • Les accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials • Les xarxes d’intercanvi solidari 1.1 Els plans de desenvolupament comunitari (PDC) Els plans de desenvolupament comunitari es defineixen com un procés públic d’acció comunitària, amb una forta dimen- sió en el terreny educatiu i dels valors, que a partir d’una visió global persegueix un ventall de transformacions i millores d’un territori, amb la finalitat d’augmentar la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes. un procés on la participa- ció esdevé l’estratègia i l’element metodològic bàsic per aconseguir els seus objectius. Són per tant accions comunitàries planificades per intervenir en un territori determinat, que generalment integren diversos projectes i constitueixen el nivell més ampli de l’acció comunitària. 1.2 Les accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials Són aquelles accions que van adreçades a grups o col·lectius de persones, i es poden desenvolupar de manera conjunta o no amb altres serveis i amb el mateix col·lectiu implicat; que tenen una necessitat comuna i la intervenció de les quals té un efecte multiplicador en el seu impacte. Aquest col·lectiu de persones o grup se sent acompanyat en la resolució del seu problema o interès. D’altra banda, en funció de la seva intensitat se’n distingeixen quatre tipologies: 1. Acció informativa i/o de sensibilització 2. Acció de suport a grups socials i col·lectius 3. Acció de suport a iniciatives veïnals 4. Accions per a la cohesió i/o transformació social 1.3 Les xarxes d’intercanvi solidari Finalment, les xarxes d’intercanvi solidari integren tot un seguit d’accions amb un fort arrelament en el territori i que tenen en comú el fet de que actuen com a generadores de noves dinàmiques associatives i relacionals, alhora que construeixen capital social. Valors com la solidaritat, la confiança i la responsabilitat es troben a la base d’aquestes experiències, i totes elles pretenen estendre i reforçar els vincles ciutadans. En podem distingir cinc tipologies diferents: 1. Bancs de temps i bancs solidaris 2. xarxes d’intercanvi de coneixements 3. xarxes d’intercanvi de béns 4. Cooperatives de consum agroecològic 5. Altres accions 10 II. L’acció comunitària en xifres II. L’acció comunitària en xifres 2.1 Plans, projectes i accions per districtes 2.1.1. PLAnS DE DESEnvoLuPAmEnT ComunITArI Al final de l’any 2009 s’estaven desenvolupant 17 plans de desenvolupament comunitari. D’aquests, 14 estaven ja plena- ment actius amb un total de 108 projectes. D’altra banda, al llarg de l’any s’estaven duent a terme diverses accions preli- minars - diagnosi, prospecció, concreció etc -, amb 3 nous PDC al districte de les Corts, al barri de del Camp d’en Grassot al districte de Gràcia i al barri de Navas al districte de Sant Andreu -, que es consolidaran al llarg de l’any 2010. Districtes PDC Projectes Ciutat Vella 2 11 Eixample 1 10 Sants-Montjuïc 1 11 Les Corts 1 — Sarrià-Sant Gervasi 1 4 Gràcia 2 8 Horta-Guinardó 1 8 Nou Barris 4 35 Sant Andreu 2 4 St. Martí 2 17 Total 17 108 12 2.1.2. ACCIonS D’ATEnCIó CoL·LECTIvA DELS SErvEIS SoCIALS En relació amb les dades que figuren al quadre següent, podem observar com al final de l’any 2009 s’estaven desenvo- lupant un total de 41 accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials. En funció de les diferents tipologies, 19 accions corresponen a accions per a la cohesió i/o transformació social, 11 són accions de suport a grups socials i col·lectius, 6 són accions informatives i/o de sensibilització i 5 són accions de suport a iniciatives veïnals. Districte Projectes 1 2 3 4 Ciutat Vella 5 3 — 1 1 Eixample 8 2 2 3 1 Sants-Montjuïc 5 — 3 — 2 Gràcia 2 1 — — 1 Horta-Guinardó 1 — 1 — — Nou Barris 12 — 4 1 7 Sant Andreu 4 — 1 — 3 St. Martí 4 — — — 4 Total 41 6 11 5 19 Tipologia d’accions 1. Acció informativa i/o de sensibilització 2. Acció de suport a grups socials i col·lectius 3. Acció de suport a iniciatives veïnals 4. Acció per a la cohesió i/o transformació social 13 2.1.3. XArXES D’InTErCAnvI SoLIDArI Pel que fa a les xarxes d’intercanvi solidari, el quadre següent reflecteix un total de 46 iniciatives repartides per tots els districtes de la ciutat. En funció de les diferents tipologies, podem observar que 31 corresponen a la categoria de coopera- tives de consum agroecològic, 9 a la de bancs solidaris i de temps, 2 a la de xarxes d’intercanvi de coneixements, 2 a la de xarxes d’intercanvi de béns i 2 a la categoria d’altres. Districte Projectes 1 2 3 4 5 Ciutat Vella 7 3 — — 3 1 Eixample 6 1 — 1 4 — Sants-Montjuïc 5 - — — 5 — les Corts 1 1 — — — — Sarrià - Sant Gervasi 3 1 — — 2 — Gràcia 10 1 — 1 7 1 Horta-Guinardó 3 — — — 3 — Nou Barris 2 — 1 — 1 — Sant Andreu 3 1 — — 2 — St. Martí 6 1 1 -— 4 — Total 46 9 2 2 31 2 Tipologia d’accions 1. Bancs solidaris i bancs del temps 2. xarxes d’intercanvi de coneixements 3. xarxes d’intercanvi de béns 4. Cooperatives de consum agroecològic 5. Altres 14 2.1.4. ALTrES ACCIonS ComunITàrIES Finalment, l’any 2009 van rebre subvenció de la Direcció d’Acció Social 5 projectes d’acció comunitària en el territori no inclosos en les diferents línies d’actuació anteriorment esmentades. Districte Projectes Ciutat Vella 1 Eixample 1 Sants-Montjuïc 2 St. Martí 1 Total 5 2.1.5. nomBrE ToTAL DE ProjECTES ComunITArIS En funció de les diferents dades esmentades anteriorment, podem constatar que l’any 2009 s’estaven desenvolupant a la ciutat de Barcelona un total de 283 projectes comunitaris. D’aquests, 108 corresponen als diversos projectes inclosos en els plans de desenvolupament comunitari, 41 a les accions d’atenció col·lectiva impulsades pels diferents centres de serveis socials, 46 a les diferents iniciatives incloses en les xarxes d’intercanvi solidari, 5 a projectes d’acció comunitària en el territori que van rebre subvenció municipal i 83 als projectes d’intervenció comunitària desenvolupats en el marc de la llei de Barris. nivell d’actuació Projectes Plans de desenvolupament comunitari 108 Accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials 41 Xarxes d’intercanvi solidari 46 Accions comunitàries subvencionades 5 Projectes d’intervenció comunitària (Llei de Barris) 83 Total 283 2.2 Els agents de l’acció comunitària En aquest segon apartat fem referència als diferents agents —bàsicament entitats i serveis—, que participen en l’acció comunitària que es desenvolupa a la ciutat. En total, tenim constància de la participació d’un total de 548 agents que es distribueixen per districtes segons el quadre adjunt. 15 Districte nombre Ciutat Vella 74 Eixample 83 Sants-Montjuïc 65 les Corts 1 Sarrià - Sant Gervasi 40 Gràcia 47 Horta-Guinardó 32 Nou Barris 117 Sant Andreu 40 St. Martí 49 Total 548 2.3 El finançament de l’acció comunitària Aquest tercer apartat fa referència al finançament de l’acció comunitària, exclosos els projectes d’intervenció comunitària impulsats per la llei de Barris. Globalment, el finançament de l’acció comunitària al llarg de l’any 2009 ha suposat un total d’1.193.722 euros. D’aquests, 857.060 euros corresponen als plans de desenvolupament comunitari, 313.662 euros corresponen a les accions comunitàries d’intercanvi i solidaritat i 23.000 euros a l’atorgament de subvencions per a projectes d’acció comunitària en el territori. 2.3.1. ELS PLAnS DE DESEnvoLuPAmEnT ComunITArI Districte Projectes Generalitat de Catalunya 402.525 € Ajuntament de Barcelona 454.535 € Total 857.060 € 2.3.2. LES ACCIonS ComunITàrIES D’InTErCAnvI I SoLIDArITAT Districte Projectes Promoció del voluntariat social 275.130 € xarxes d’intercanvi solidari 38.532 € Total 313.662€ 2.3.3. ALTrES ACCIonS ComunITàrIES Districte Projectes Atorgament de subvencions 2009 23.000 € Total 1.193.722 € 16 III. L’acció comunitària a nivell qualitatiu 3.1 Els plans de desenvolupament comunitari III. L’acció comunitària a nivell qualitatiu 3.1 Els plans de desenvolupament comunitari Els plans comunitaris són —i els hem de definir així— processos relacionals entre els actors d’un territori que tenen com a objectiu la seva millora i transformació. En aquest sentit, per tal d’extreure conclusions ens hem de remetre a elements com la temporalitat, la definició del punt de partida i del punt on volem arribar, i la complexitat del mateix procés, entre altres elements. No disposar d’informació àmplia sobre tot això ens ha de fer mantenir certa prudència a l’hora de formular conclusions, i és d’aquesta manera que redactem i esperem que siguin llegides les línies que presentem a continuació. les presents conclusions parteixen de l’anàlisi de les informacions i reflexions que han aportat els tècnics dels PDC i/o membres d’entitats a través de les fitxes identificatives de les accions comunitàries, complementades amb informacions obtingudes de converses que s’han donat al llarg del 2009. També hem de remarcar que les fitxes identificatives en les quals se centra aquest informe van ser emplenades exclusivament per les 14 experiències que l’any 2009 van tenir fi- nançament municipal com a PDC. Sota el nom de plans comunitaris, a la ciutat de Barcelona hi ha projectes de treball conjunt i en xarxa fonamentats en la par- ticipació d’entitats i serveis, i també en la participació de veïns/es. Aquests projectes són, per tant, processos relacionals que es desenvolupen de maneres molt diferents en el conjunt de les experiències. En uns casos, el fet d’incorporar la població del territori, d’aconseguir la seva implicació i el seu lideratge, és un fet consolidat, fins i tot han estat els veïns i veïnes els que han fet la proposta a l’Administració per impulsar el PDC, com ha passat, per exemple, a Baró de Viver o a Sagrada Família; en altres casos és un objectiu que es vol començar a treballar, com el de Mans i Temps de Sarrià - Sant Gervasi. Entre els factors que ajuden o dificulten aquesta implicació dels diferents actors, segons les informacions analitzades, podem identificar la claredat del missatge donat entorn als PDC, les expectatives generades per part de l’Administració i/o les enti- tats promotores, així com els passos inicials donats en el moment de la seva posada en marxa. Experiències amb un colideratge ciutadà clar des dels inicis han aconseguit nivells de consolidació significatius, quant a participació i accions desenvolupades. També hem de tenir en compte que aquests barris disposaven de certa vertebració del teixit associatiu del territori (Roquetes o Poble-sec, per exemple). El fet de millorar la qualitat i quantitat d’aquesta participació, és a dir, de materialitzar-la en la coresponsabilització d’entitats i persones, en la participació activa en les reflexions conjuntes, en l’impuls de projectes i en un increment del nombre d’aquests participants, així com d’aconseguir un impacte més alt de les accions sobre les problemàtiques detecta- des, continuen sent un repte per a tots els plans comunitaris. les experiències en les quals hi havia un teixit associatiu més dèbil i amb poca tradició de treball conjunt, i en què l’impuls ha recaigut de manera més central en les administracions, han tingut més dificultats per arrencar i definir quin paper podia desenvolupar cadascú en aquest procés. Entre aquestes experiències trobaríem les de la Salut a Gràcia, la del Besòs-Maresme, o la de la darrera etapa del PDC de Ciutat Meridiana. Al mateix temps, hem de destacar que el treball en visió de procés a mitjà termini, i la flexibilitat i l’adaptabilitat en les maneres de fer, estan permetent avançar i consolidar el projecte conjunt en aquestes experiències. Parlar de relacions és parlar d’organització i, en aquest sentit, la fitxa identificativa no ens aporta informació suficient per poder-nos fer una idea clara de com s’organitzen els PDC en el conjunt de la ciutat. l’organització dels PDC, segons les informacions que ens han aportat, també és molt diversa i se centra normalment en el treball en comissions per temàtiques d’interès o necessitats detectades; aquestes comissions disposen de la participació de serveis, de veïns i veïnes (organitzats o no en associacions) o d’ambdós alhora. Segons ens expliquen, els PDC també han anat evolucionant en relació amb la seva organització i gestió. Models d’organització que en moments determinats han estat 18 valorats per part de les mateixes experiències com a fràgils o incomplets han estat modificats pels participants i tècnics di- namitzadors. Com a exemples d’aquest fet, podem posar el PICA del Casc Antic o el PDC de Ciutat Meridiana. El primer està intentant promoure un altre model de gestió més fonamentat en el treball conjunt i menys centrat en la gestió particular de recursos per part de les entitats, malgrat les resistències que això genera. El segon està experimentant la creació d’un espai de participació més obert al barri i més ampli que el conjunt d’entitats promotores del PDC, l’anomenat Grup Comunitari, que, de fet, ja funciona d’altres PDC. Per tal que aquests espais o comissions funcionin, els PDC compten amb professionals que els dinamitzen, els anomenats tècnics o tècniques comunitàries. En els diferents PDC de la ciutat el nombre de professionals dinamitzadors és variable, com també les seves hores de dedicació. Si analitzem el conjunt de dades dels PDC de la ciutat podem apuntar una tendèn- cia clara a partir del 2005 cap a l’impuls de PDC amb un únic dinamitzador. A partir de trobades mantingudes entre l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i alguns equips tècnics dels PDC podem constatar l’existència de cert sentiment de soledat, pressió i desbordament, sobretot entre els tècnics que treballen sols, ja que hi recau el pes de transmetre què és un PDC als diferents actors, la gestió dels conflictes quotidians, la neces- sitat d’incorporar noves persones, etc. un element per analitzar no recollit a la fitxa seria la mobilitat i rotació dels tècnics i tècniques dels PDC, així com la casuís- tica d’aquest fet. Partim de la hipòtesi que a menys claredat a l’inici del procés de quins són els diferents rols, més rotació o abandonament d’aquests professionals. Si fem una anàlisi quantitativa en relació amb la participació aconseguida en el marc dels PDC podem extreure algunes dades que també hem d’observar amb prudència. El nombre de serveis i entitats participants en els PDC és molt divers: va des d’11 agents fins a més de 50. la tipologia també és molt diversa: des del petit comerç fins a grans fundacions, o des de grups informals de veïns fins a associacions de segon nivell. Analitzar en profunditat la tipologia d’entitats i els serveis parti- cipants ens podria aportar molta informació de com funcionen els diferents plans comunitaris. Tenim la hipòtesi que, entre les experiències en què les entitats vinculades al barri tenen més protagonisme i les experiències en què el protagonisme el tenen les entitats/associacions prestadores de serveis, les dinàmiques de participació veïnal són totalment diferents. El nombre de serveis implicats en els diferents PDC també és molt diferent i seria de gran utilitat poder aprofundir en com s’ha donat aquest procés d’apropament i/o incorporació als plans per part d’aquests serveis. Als PDC es desenvolupen entre 4 i 10 projectes. Considerem que aquesta informació pot generar confusió si s’analitza de manera descontextualitzada. No totes les experiències donen la categoria de projecte al mateix conjunt d’activitats, i els recursos econòmics i els actors implicats en cadascun d’aquests projectes també són molt diversos. Entrem ara en la valoració que han fet les experiències del seu propi funcionament, és a dir, en els diversos aspectes identi- ficats així com en els aspectes sobre els quals cal aprofundir. Entre les principals dificultats o amenaces identificades pel conjunt d’experiències hem de destacar principalment dos grups, les que es deriven del paper de l’Administració local i les que es deriven de la metodologia de treball. En el primer d’aquests dos grups trobem com a dificultats o amenaces el sistema de finançament dels PDC, el rol assumit per l’Administració i la possible descoordinació dels PDC amb altres projectes municipals. Mentre que el finançament dels PDC per part de l’Administració es valora positivament, la manera de fer-ho s’identifica com una dificultat. Normalment les subvencions es cobren ben avançat l’any, i aquest fet genera problemes a les entitats gesto- res per fer-se càrrec de les despeses de contractació del personal dinamitzador, o per avançar les despeses dels projectes. D’altra banda, el fet de concentrar la major part del pressupost en el darrer període de l’any, en dates molt properes a la finalització del període de justificació, també genera tensions. S’ha de remarcar que trobar una solució a aquesta dificultat hauria de passar per la planificació dels pagaments per part de les dues administracions cofinançadores, l’Ajuntament i la Generalitat. Pel que fa a l’altra dificultat, el rol assumit per l’Administració local, podríem dir que apareix en el moment en què la població d’un territori rep missatges contradictoris en relació a què és el PDC i quin paper han de tenir les entitats i l’Administració en aquest procés, normalment provinents de diferents serveis o tècnics municipals. En aquest sentit, amb 19 la incorporació de la figura del tècnic de barri per part de l’Ajuntament, s’obre una nova etapa, que es valorarà en el futur. altres dificultats o amenaces en què l’Administració té un paper, s’ha identificat la descoordinació entre els PDC i altres programes desplegats pel municipi. També s’ha de remarcar que aquesta situació ha millorat de manera progressiva i que actualment determinades accions com els plans d’ocupació s’estan articulant tenint en compte els espais de treball conjunt que ja existeixen. un altre exemple d’aquesta possible descoordinació estaria relacionat amb el desencaixament entre projectes genèrics de ciutat i projectes concrets de barri articulats a partir del PDC, aquest podria ser el cas del projecte «Visites guiades al mer- cat del Carmel». Inicialment aquestes visites partien d’un projecte conjunt entre el mercat municipal del Carmel, el centre de salut, usuaris amb problemes mentals i els CEIP; actualment han deixat de fer-se ja que les visites als mercats es pas- saran a desenvolupar d’una manera més centralitzada i estandarditzada al conjunt dels mercats municipals de la ciutat a través de la concessió a una empresa externa. En aquest punt podem veure les dificultats i la complexitat que pot suposar fer compatibles objectius de procés i organització comunitària amb objectius de planificació en l’àmbit de la ciutat. En relació amb les dificultats derivades de la metodologia de treball, s’identifiquen, per part de les experiències, la de promoure la comunicació interna i externa, la d’aconseguir més implicació i participació de determinats actors (població que normalment no participa o nouvinguts, per exemple), així com la necessitat de poder mesurar i avaluar l’impacte de les accions. És interessant veure com en el conjunt de la ciutat alguns PDC han actuat per tal de resoldre aquestes dificultats de comu- nicació, de treball amb nouvinguts, etc., accions que la resta de PDC de la ciutat desconeixen. Sense cap dubte, generar espais d’intercanvi entre experiències, podria ajudar molt al desenvolupament del conjunt dels PDC de la ciutat. Com a oportunitats i fortaleses, volem destacar que molts PDC identifiquen els aspectes positius que pot aportar la ma- teixa metodologia del treball comunitari, a més de les pràctiques concretes i millores metodològiques que anomenàvem al paràgraf anterior. Finalment, tanquem aquestes conclusions amb l’últim ítem recollit a la fitxa: aspectes en què cal aprofundir. Molts d’aquests aspectes han estat identificats també a l’apartat d’amenaces i dificultats: la comunicació, la implicació i la par- ticipació de determinats col·lectius, etc. que juntament amb el fet de poder donar resposta a les necessitats identificades en el territori i de desenvolupar projectes que tinguin un efecte directe sobre aquestes problemàtiques existents, esdeve- nen alguns dels principals reptes dels PDC en un moment socioeconòmic marcat per la crisi. El desplegament de projectes que treballin aquests aspectes és una preocupació i un repte que actualment no té resposta. Potser aquesta resposta a la situació actual podrà venir de l’intercanvi entre els plans comunitaris amb altres accions co- munitàries que plantegen pràctiques d’economia solidària, com les xarxes d’intercanvi o les cooperatives de consum, però això només serà possible si som capaços de generar sinergies entre aquests actors, entre aquestes experiències, i si som capaços de sistematitzar i difondre els aprenentatges que anem assolint. No hem d’oblidar el paper central dels serveis públics per abordar aquestes problemàtiques, ni els factors macroeconòmics que les determinen. Però, potser —almenys així ho volem pensar— l’obtenció de respostes creatives en aquesta situació pugui venir de l’impuls d’experiències que articulin l’organització comunitària, els processos que s’estan desplegant en diferents territoris, i les accions més institucionals. Aquest és, per tant, i sense cap dubte, un punt sobre el qual cal conti- nuar reflexionant i aprofundint. Fonts Informe 2009. Plans de desenvolupament comunitari. Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania, 2010. Fitxes identificatives 2009. Plans de desenvolupament comunitari. Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania, 2010. 20 III. L’acció comunitària a nivell qualitatiu 3.2 Les accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials 21 3.2 Les accions d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials l’eix vertebrador de l’informe al qual pertanyen aquestes conclusions, han estat els projectes Calaixos 1 i PC City 2, em- marcats en el procés de desenvolupament operatiu i la implementació del Model de Serveis Socials Bàsics a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, en les conclusions que tot seguit presentem conflueixen tres nivells d’anàlisi: • l’anàlisi de la informació recollida a través de les fitxes identificatives de les accions comunitàries corresponents a l’any 2009. • Reflexions i informacions compartides en les trobades amb les diferents direccions dels centres de serveis socials (CSS). • la informació recollida al llarg d’aquest any 2009 en les sessions de tutories i acompanyament d’experiències fet des de l’IGOP. Sense perdre de vista les precisions anteriors, val la pena resumir algunes dades i certs elements descriptius que ens ajudin a dimensionar mínimament l’acció comunitària duta a terme pels Serveis Socials. Els recollim a continuació. El conjunt d’accions comunitàries amb participació dels centres de serveis socials de la ciutat de Barcelona, identificades a través de les fitxes, són un total de 41, de les quals 27 tenen vinculació directa amb els plans de desenvolupament comunitari. En l’impuls d’aquestes accions hi ha implicats 17 dels 34 centres de serveis socials de la ciutat de Barcelona existents l’any 2009. les accions es desenvolupen a 8 dels 10 districtes, concretament a 25 barris, i hi ha una acció d’àmbit de districte. En relació amb qui promou, l’impuls inicial és divers i predomina la promoció conjunta entre administracions, entitats o veïns en 27 experiències. la resta es reparteixen entre la promoció unilateral per part de l’Administració, en 9 experièn- cies, i l’impuls ciutadà (siguin grups o associacions) en 5 experiències. En aquest punt, el de qui promou l’acció comunitària, volem fer un aclariment. la definició de promotor pot tenir moltes interpretacions. En el cas de la fitxa es fa referència al promotor inicial. Més enllà de definicions acadèmiques, al nostre entendre suposa que l’actor en concret, sigui l’Administració, entitat o grup, explicita la voluntat d’impulsar una acció comunitària, estableix contactes i converses amb altres actors per tal de posar-la en marxa i al mateix temps assumeix compromisos per desplegar-la, siguin econòmics, tècnics o voluntaris. En aquest sentit, el fet que hi hagi accions que fa anys que s’estan desenvolupant, i que els equips de serveis socials, per tant, han anat canviant, ha generat algunes dificultats a l’hora recollir aquesta informació. De manera més detallada, sobre quin és el paper dels CSS en el conjunt d’aquestes accions, i quin tipus d’activitats i pro- jectes desenvolupen, trobem que en 20 experiències el CSS s’identifica a si mateix com a promotor, i en les 21 restants, com a participant. Pel que fa a la classificació de les diferents accions identificades, l’equip de treball que en el marc del projecte CINTRA tenia com a objectiu elaborar una proposta de classificació, finalment la va concretar en el projecte Calaixos, que preveu les quatre categories següents: • 6 accions informatives i/o de sensibilització • 11 accions de suport a grups socials i col·lectius • 5 accions de suport a iniciatives veïnals • 19 accions per a la cohesió i/o transformació social D’una manera una mica més detallada, en les diverses categories trobem les actuacions següents: Les accions informatives i/o de sensibilització es concreten en xerrades o sessions informatives o formatives obertes, a més de l’elaboració d’algun material de difusió. Aquestes accions són considerades com a comunitàries pel fet que han estat tre- ballades conjuntament amb altres actors del territori, o bé perquè tenen com a finalitat incorporar-hi nous grups de població 22 amb l’objectiu de coresponsabilitzar la ciutadania en la resolució de les problemàtiques. Aquestes accions s’organitzen en espais de treball conjunt en els quals hi ha bàsicament serveis i, en el cas dels PDC, les seves dinamitzadores. Trobem exem- ples d’aquest tipus d’activitats en projectes com Alerta, de l’Eixample, o Radars el Coll. quatre d’aquestes experiències tenen vinculació amb els PDC (les de la Barceloneta i Gràcia) i dues no (les de l’Eixample). Les accions de suport a grups socials i col·lectius es tradueixen bàsicament en activitats d’acompanyament per promoure que les persones amb qui es treballa assumeixin graus d’autonomia superiors, consciència com a grup i siguin capaces d’impulsar accions per satisfer les seves necessitats i les de la gent del seu entorn comunitari. Aquest tipus d’accions són impulsades i organitzades segons tres lògiques diferenciades: • A partir de grups creats pels mateixos Serveis Socials. Aquí trobem tres experiències que fan un salt del treball gru- pal, amb què inicialment treballaven objectius individuals, al treb all d’objectius col·lectius perquè aquests siguin promotors d’accions. Es tracta experiències que parteixen de grups de cuidadors, en dos dels casos —xarxa de Cui- dadors, la Colla Cuidadora, i Cuidadors Autònoms—, o d’un grup de dones que pateixen fibromiàlgia. • A partir del treball de carrer i la col·laboració amb alguna entitat del territori. És el cas de dues experiències, una de centrada en el treball amb joves i la cultura hip hop i l’altra en la comunitat gitana. • A partir de xarxes de treball conjunt. A aquesta lògica responen cinc experiències, impulsades o en comissions dels PDC, com la Comissió de Salut del PDC del Poble-sec, o impulsades per xarxes territorials, com la xarxa Jove Bon Pastor. Les accions de suport a les iniciatives veïnals, cinc en total, comprenen dues accions de suport a projectes de voluntariat i tres accions a projectes específics en què té un paper protagonista la ciutadania. En aquest casos, el paper i les acti- vitats dutes a terme per part dels serveis socials comprèn l’acompanyament a entitats amb la idea de promoure la seva autonomia per treballar un tema d’interès comunitari, per exemple Ser Gran al Verdum, o bé l’encaix de la seva dinàmica de treball i els seus objectius en la programació comunitària del barri, per promoure també la participació d’usuaris de serveis socials, com succeeix al barri de Sant Antoni a l’Eixample. Per tant, aquest tipus d’accions s’organitzen a partir del treball conjunt amb grups de veïns o entitats, i en alguns casos a partir d’espais de participació més amplis, com les taules de treball o comissions que es poden generar, per exemple, als PDC. Les accions per a la cohesió i/o transformació social són les més nombroses del conjunt d’accions en què participen els CSS, un total de dinou, de les quals tretze estan integrades en els PDC dels respectius territoris. Des del punt de vista organitzatiu, tant si estan vinculades a un pla comunitari com si no ho estan, s’articulen a partir del treball en xarxa en espais de participació i treball conjunt creats amb la finalitat d’impulsar el projecte o l’acció. Aquest treball conjunt es dóna entre serveis públics i ciutadania, amb diferent pes de l’un o l’altre segons l’experiència. Els objectius i les accions s’encaminen a generar capacitat organitzativa i coresponsabilitat entre serveis i veïns/es per tal d’impulsar les accions acordades. Pel que fa als temes tractats en aquestes accions, predominen els que tenen a veure amb el bon veïnatge, el voluntariat i la salut, que podem trobar a la majoria dels districtes. També es treballa bastant l’educació/formació i la immigració/interculturalitat. Finalment, tenen una presència més residual àmbits com la promoció econòmica, les noves tecnologies o la inserció laboral. Pel que fa als col·lectius prioritaris en què es treballa, predomina la gent gran, els ado- lescents/joves i la infància, a més d’aquelles accions adreçades a la població en general. la descripció d’activitats i formats de l’acció comunitària impulsada pels equips de serveis socials s’ha de completar amb l’anàlisi de les seves oportunitats i fortaleses i també en relació amb les seves febleses i amenaces, a més d’identificar els temes en què s’hauria d’aprofundir per reforçar l’acció comunitària dels serveis socials. En relació amb les oportunitats i fortaleses, podem dir que moltes tenen relació amb el que aporta la mateixa metodolo- gia del treball comunitari, com l’orientació cap a la col·laboració entre actors i el treball en xarxa, el fet de partir de les necessitats identificades conjuntament, buscar intencionadament la implicació de la població, l’elaboració de diagnosis compartides o la participació com a eix vertebrador de la proposta metodològica, entre d’altres. Altres aspectes que cal remarcar positivament estan més lligats a les característiques de les mateixes experiències. Aquí es parla, per exemple, de l’alta implicació de determinats actors, l’apropament i la millora de les relacions amb els ser- veis de salut o la vinculació a un PDC. Des d’un punt de vista més específic trobem el cas concret de l’ús de les noves 23 tecnologies per promoure el treball dels grups (la xarxa de Grups de Cuidadors, la Colla Cuidadora, de l’Eixample), o la generació d’ocupació i vinculació a les experiències comunitàries, com es el cas de les Roquetes. En relació amb les debilitats i dificultats, també n’hem de diferenciar algunes de més genèriques i d’altres de més es- pecífiques. Globalment, relacionades també amb la metodologia de treball comunitari, podem dir que les dificultats se centren en l’organització de les experiències, a trobar el paper que han de tenir els diferents actors (serveis, entitats i veïns) en relació amb el lideratge, la implicació i l’assumpció de compromisos, en l’escassa comunicació interna i externa (entre els diferents espais de participació i cap a qui no participa), o el treball de temes que superen el marge d’acció dels implicats en les taules de treball. En relació amb aspectes interns dels mateixos CSS, en especial la seva organització interna, també s’han identificat algunes debilitats o amenaces, com la indefinició de l’encàrrec en relació amb el treball comunitari, la rotació dels pro- fessionals —que suposa un sobreesforç per vincular els nous professionals a les experiències—, la manca de formació específica en relació amb aquest tema i, finalment, la pressió assistencial existent, sobretot en el moment actual de crisi, que dificulta la planificació per participar en aquests processos, a més de la inexistència o debilitat d’indicadors d’impacte i avaluació sobre les accions comunitàries desenvolupades. Com a aspectes que cal aprofundir s’han identificat diversos elements, com la necessitat de precisar millor les funcions que han d’assumir pels diferents actors, aprofundir més en les metodologies de treball que calen per implicar-hi la po- blació o per tenir èxit en el treball conjunt i en xarxa, la necessitat, també, de desenvolupar instruments i estratègies de comunicació, organització (de les experiències i dels equips de serveis socials) i avaluació. En resum i per tancar aquestes conclusions, podem dir que aquest informe estableix un primer mapa per continuar treballant i aprofundint, però ja ens aporta elements que ens ajuden a configurar-nos una imatge clara de quin tipus de tasques desenvolupen els CSS en relació amb les accions comunitàries de la ciutat. Aquesta primera imatge sobre les accions comunitàries dels CSS a Barcelona ens diu que són molt diverses, amb nivells d’implicació i acció molt diferents, però amb fortaleses i debilitats comunes que poden ser abordades de manera conjun- ta i estratègica. També ens indica que certes dificultats i amenaces poden trobar resposta en els mateixos aprenentatges que ja ha tingut el conjunt d’experiències, i que elements que són obstacles per dedicar temps a impulsar accions co- munitàries, com la pressió assistencial, es poden resoldre per mitjà de les mateixes accions comunitàries. Avui ja hi ha experiències concretes que avancen en aquest sentit, com els grups de cuidadors o d’iniciatives de voluntariat. També hem de dir que han estat moltes les accions presentades en les primeres reunions amb els CSS que no s’ha recollit com a accions comunitàries en aquest informe. Aquestes accions, majoritàriament fonamentades en el treball grupal o en xarxa, mostraven moltes potencialitats per promoure la implicació activa de la ciutadania, i per tant per passar a ser accions comunitàries. què seria necessari, i com fer-ho, suposa una anàlisi molt més complexa i profunda que la que s’ha fet en el present estudi. Fonts Informe 2009. Accions d’atenció col·lectiva de serveis socials. Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania, 2010. Fitxes identificatives 2009. Accions d’atenció col·lectiva de serveis socials. Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania, 2010. referències 1 BÀRBARA, Bet; CRUGEIRA, Àngels; MUNGUILLÓN, Pilar; PALOU, Montse. Calaixos. Una proposta de classificació de les atencions col·lectives de serveis socials d’atenció bàsica. Març del 2009. 2 BONET CASALS, Susana; PÉREZ MARTÍNEZ, Isabel; TORRES MAYENCH, Teresa; VENTURA ORGA, Núria. PC City . Una proposta de criteris tècnics per a l’acció comunitària dels centres de serveis socials bàsics de Barcelona. Març del 2009. 24 III. L’acció comunitària a nivell qualitatiu 3.3 Les xarxes d’intercanvi solidari 25 3.3 Les xarxes d’intercanvi solidari Aquesta tercera línia d’actuació té a veure amb les iniciatives cíviques d’intercanvi solidari: els bancs de temps, les xarxes d’intercanvi —de béns i coneixements— i les cooperatives de consum agroecològic. És cert que no estem parlant d’una realitat nova, ja que el moviment veïnal i altres moviments ciutadans des de fa molts anys impulsen iniciatives d’aquest tipus, i algunes de les experiències que es descriuen fins i tot tenen un parell de dècades d’existència. El que podem des- tacar actualment és l’explosió numèrica i la consolidació d’experiències, junt amb la diversificació d’aquestes pel que fa als objectius, la tipologia dels participants i les activitats. El grau de desenvolupament dels bancs de temps, les xarxes d’intercanvi i les cooperatives de consum agroecològic co- mença a ser significatiu, i això fa que resulti necessari emmarcar-ho en un context més ampli que la descripció circums- tancial. Així doncs, en nombrosos casos és destacable la participació activa d’aquestes experiències en el territori, que ac- tuen com a generadores de noves dinàmiques associatives i relacionals, alhora que construeixen capital social. Valors com la solidaritat, la cooperació, la reciprocitat, la confiança, la transparència i la responsabilitat es troben a la base d’aquestes experiències, i totes elles pretenen estendre i reforçar els vincles ciutadans. una de les primeres conclusions a les quals s’arriba és que les xarxes d’intercanvi solidari que hi ha a la ciutat de Barcelo- na són molt diverses entre si. Hi ha força pluralitat quant a les característiques dels grups —si són més o menys estables, si són més o menys alternatius, si tenen diferent origen segons l’onada de protesta de la qual sorgeixen—, així com en referència a les persones que hi participen —diversitat sociocultural, i també en experiències i tipus de participació asso- ciativa anterior. S’han utilitzat diferents criteris per observar aquesta diversitat i establir un mapa substantiu de les xarxes d’intercanvi soli- dari a la ciutat de Barcelona. Amb aquest objectiu, de cadascuna de les iniciatives se n’ha observat el tipus de lideratge, la participació que es realitza a cada xarxa i les lògiques explicatives que en justifiquen l’existència. utilitzant dos criteris —l’actor que lidera el sorgiment de l’experiència i si aquest lideratge és únic o compartit— s’ha vol- gut dibuixar un mapa d’experiències. Així doncs, s’han tingut en compte les experiències següents: • Les sorgides a partir d’un lideratge compartit entre l’Ajun-tament de Barcelona i l’Associació Salut i Família: els sis bancs de temps gestionats pel teixit associatiu dels barris. • Les impulsades per associacions veïnals i altres entitats formalitzades i/o consolidades: el Banc Solidari d’Intercanvi de Feines i Serveis de l’Eixample, el Banc Solidari de Serveis Gratuïts de les Corts, l’Espai Social de Magdalenes i algunes cooperatives de consum agroecològic més formalitzades. • Les que tenen un lideratge compartit entre col·lectius i associacions formalitzades amb d’altres de poc formalitzades: xarxa d’intercanvi de coneixements de Nou Barris, xarxa d’Intercanvi de Coneixements del Clot - Camp de l’Arpa, xarxa Comunitària de Sant Antoni, xarxa d’Intercanvi de Gràcia i l’Associació de Comunitats Autofinançades. • Altres experiències menys estructurades que s’han considerat a manera d’exemple. Tot i que hi ha una tendència cap a lideratges compartits, les associacions de veïns i altres entitats cíviques encara man- tenen la capacitat de tirar endavant iniciatives de manera autònoma respecte a l’Administració, les cooperatives i altres entitats socials. Continuant amb la voluntat d’establir tipologies, i una vegada estudiats els lideratges, apareix com a pertinent conèixer el tipus de participació que es dóna en cada una de les iniciatives. Si bé quan parlàvem de lideratges ens referíem als col·lectius que emprenien la tasca en el seu origen, quan parlem de participació ens referim a la tipologia de persones que impulsen, coordinen o són usuàries de les iniciatives d’intercanvi solidari. 26 la majoria de les persones que formen part dels espais de coordinació (que prenen diferents noms i formes) de les xarxes d’intercanvi solidari analitzades tenen experiència prèvia en l’àmbit associatiu per tant podem parlar de persones amb una cultura cívica participativa. En la procedència associativa de les persones que participen en els espais de coordinació s’han pogut identificar diversos espais de participació en el passat i que ajuden a explicar el present. Es tracta d’una tipo- logia ideal, que en la realitat es relativitza, però que ens permet entendre un xic més aquestes experiències d’intercanvi. Per tant, doncs, s’estableixen les categories següents: • Algunes persones que participaven en el voluntariat clàssic ara es troben en els bancs de temps coordinats per l’Associació Salut i Família i gestionats pel teixit associatiu dels barris. • Dirigents del moviment veïnal (federat o més heterodox) impulsen i coordinen el Banc Solidari d’Intercanvi de Feines i Serveis de l’Eixample, el Banc Solidari de Serveis Gratuïts de les Corts, l’Espai Social de Magdalenes i la xarxa Comu- nitària de Sant Antoni. • Militants del món de l’educació i la cooperació als anys vuitanta dinamitzen la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Nou Barris i la xarxa d’Intercanvi de Coneixements del Clot - Camp de l’Arpa. • Activistes de l’últim cicle de protesta (1994-2004) conformen experiències com la Xarxa de Gràcia i les cooperatives de consum agroecològic. l’establiment d’aquests espais també ens permet analitzar la relació que es produeix entre ells. Així doncs, una sèrie de conceptes relacionals conformen aquests diferents espais del teixit social: • En un primer moment, doncs, als espais conformats pel moviment veïnal i pels activistes del final dels anys noranta els relaciona el concepte de “dret a la ciutat”. • En un segon moment es pot apuntar que la relació entre els activistes del final dels noranta i el voluntariat clàssic es fonamenta en les idees del “decreixement”. • En un tercer moment, la relació entre els militants del món educatiu i el moviment veïnal podem dir que es vehicula amb la idea de “barri”. • I per acabar, els militants del món educatiu i els activistes del final dels anys noranta posen molt pes en la “transfor- mació social”. Si ens fixem en les persones usuàries de les diverses xarxes d’intercanvi solidari es poden establir també diferències entre iniciatives: • Hi ha un primer grup d’experiències en què és bastant acusada una certa divergència entre l’equip coordinador i els participants (la majoria de bancs de temps i les xarxes d’intercanvi). • En un segon grup, la coincidència entre aquests dos àmbits de participació en la iniciativa és quasi total (Xarxa d’intercanvi de Gràcia, l’Espai Social de Magdalenes i moltes cooperatives de consum). • Un tercer grup es configura com un espai intermedi en què el grup coordinador està format per usuaris sense experièn- cia associativa prèvia i persones que sí que en tenen (Banc de Temps de la Barceloneta, xarxa Comunitària de Sant Antoni i Banc Solidari d’Intercanvi de Feines i Serveis de l’Eixample). També es poden observar tres lògiques internes que motiven el sorgiment d’aquestes experiències. Cal dir, però, que a totes hi ha algun component de les tres, i que per tant no podem parlar de models purs: • Lògica del temps. El temps i el seu repartiment desigual, sobretot per raons de gènere i generacionals, és un dels principals motius que es troben en les argumentacions dels primers projectes de bancs de temps que s’impulsen en diferents àmbits geogràfics. • Lògica del coneixement. El repartiment i l’extensió del coneixement és una de les principals preocupacions d’educadors compromesos amb la transformació social. Aquesta idea impulsa les diverses xarxes d’intercanvi. 27 • Lògica del consum. La voluntat de seguir criteris ecològics i socials en el moment de consumir ha portat a la genera- ció d’iniciatives ciutadanes com són les xarxes d’intercanvi de béns i les cooperatives de consum agroecològic, entre d’altres. l’existència d’aquestes xarxes i iniciatives d’intercanvi solidari implica més riquesa i complexitat en l’acció comunitària de la ciutat. Es constata que l’acció comunitària no només s’impulsa des de l’Administració pública, sinó també des del teixit social. A més, l’acció comunitària guanya potencialitat en fer-ne partícip la societat civil organitzada. En aquest sentit, doncs, les xarxes d’intercanvi solidari poden generar sinergies positives amb els recursos endegats pels Serveis Socials mu- nicipals, així com també els plans comunitaris i les iniciatives de foment del voluntariat i el bon veïnatge. Aquestes xarxes, doncs, poden augmentar la quantitat i la qualitat de l’acció comunitària als barris de la ciutat, i en definitiva la cohesió social de la ciutat. Cal apuntar també que la pluralitat que hi ha entre les iniciatives, tal com hem descrit, afegeix diversificació quant als espais als quals pot arribar el treball comunitari. Hi ha àmbits on l’Administració no pot arribar —bé per falta de recursos, bé per la naturalesa d’actor que té— i en els quals part del teixit associatiu es mou amb facilitat. En aquest sentit, és inte- ressant apostar pel suport a aquestes experiències, així com també pel treball en la construcció de ponts fluids entre actors socials diversos i també actors institucionals. És important comptar amb el teixit social per impulsar polítiques públiques d’inclusió, però també cal dir que és necessari apostar per un teixit social dinàmic, autònom i fort, que desenvolupi inicia- tives des de la seva independència, establint espais de col·laboració d’igual a igual amb l’Administració. Font Guia de xarxes d’intercanvi solidari. Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania, 2009. 28 Barcelona per l’Acció Comunitària L’ACCIó ComunITàrIA AL TErrITorI SAnT GErvASI - BonAnovA SArrIà monTBAu SAnT GEnÍS CIuTAT mErIDIAnA DELS AGuDELLS vALLBonA HorTA CAnYELLES TorrE BAró LA vALL D’HEBron LES TrES TorrES EL PuTGET I FArró LES roQuETES LA CLoTA LA TEIXonErA vALLCArCA LA GuInEuETA I ELS PEnITEnTS PEDrALBES CAn vErDun LA TrInITAT novA EL CoLL PEGuErA EL CArmEL LA ProSPErITATEL Turó DE LA PEIrA LA TrInITAT vELLA PorTA LA FonT SAnT GErvASI - LA SALuT D’En FArGuESGALvAnY vILAPICInA I LA TorrE LLoBETA CAn BAró BAró DE vIvEr LA mATErnITAT I SAnT rAmon SAnT AnDrEu EL GuInArDó EL ConGrÉS I EL BAIX ELS InDIAnS vILA DE GràCIA GuInArDó LES CorTS EL Bon PASTor EL CAmP D’En GrASSoT LA SAGrErA I GràCIA novA SAnTS-BADAL EL CAmP DE L’ArPA nAvAS SAnTS DEL CLoT LA SAGrADA FAmÍLIA LA novA ESQuErrA L’AnTIGA LA vErnEDA DE L’EIXAmPLE ESQuErrA I LA PAu DE L’EIXAmPLE LA DrETA DE SAnT mArTÍ DE L’EIXAmPLE EL CLoT ProvEnÇALS HoSTAFrAnCS LA BorDETA LA FonT DE EL ForT PIEnC GuATLLA ProvEnÇALS DEL SAnT AnTonI EL PArC I LA PoBLEnou LLACunA DEL PoBLEnou EL BESóS I EL LA mArInA mArESmE DE PorT EL rAvAL EL PoBLEnou LA mArInA EL PoBLE SEC EL GòTIC SAnT PErE SAnTA DEL PrAT vErmELL LA vILA DIAGonAL mAr I EL oLÍmPICA FronT mArÍTIm DEL PARC dE moNTjuïC DEL PoBLEnou PoBLEnou zoNA FRANCA-PoRT LA BArCELonETA Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 29 30 Iv. L’acció comunitària al territori CIuTAT vELLA 31 Iv. L’acció comunitària al territori CIuTAT vELLA PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. PlA COMuNITARI DE lA BARCElONETA Barceloneta Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Bon veïnatge Gent gran Bon veïnatge 2. Banc del temps Població en general Salut 3. Escola de salut Voluntariat 4. Taller de cuidar i cuidar-se 5. Relats de vida de la gent gran NOM DEL PLA BARRI Sant Pere 2. PlA COMuNITARI DEl CASC ANTIC (PICA) Santa Caterina la Ribera Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Persones grans del Casc Antic de Gent gran Cultura/lleure Barcelona: detecció i actuacions Persones amb discapacitat Noves tecnologies 2. Xarxa de voluntariat per a la Gent Infància Salut Gran del Casc Antic Adolescents/joves Voluntariat 3. Projecte per a la reflexió i construcció Població en general compartida d’una nova etapa de treball comunitari 4. Xarxa Laboral del Casc Antic 5. II Fira del Treball de Ciutat Vella: Xarxa de Recursos i Oportunitats 6. Estudi: Una aproximació a les perso- nes amb discapacitat del Casc Antic i un diagnòstic per impulsar un procés col·lectiu 32 ACCIONS D’ATENCIÓ COl·lECTIVA DE SERVEIS SOCIAlS ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 1. BARCELONETA MÀGICA. Barceloneta Barceloneta CAMPANYA DE REIS Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a iniciatives veïnals Infància Associacionisme Adults Bon veïnatge Dones Voluntariat Persones nouvingudes ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 2. CUIDAR I CUIDAR-SE Barceloneta Barceloneta Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció informativa i/o de sensibilització Gent gran Salut ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 3. ESCOLA DE SALUT DE LA Barceloneta Barceloneta BARCELONETA Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció informativa i/o de sensibilització Gent gran Salut ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 4. PROJECTE BON VEÏNATGE Barceloneta Barceloneta Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció informativa i/o de sensibilització Gent gran Bon veïnatge ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 5. PARTICIPACIÓ EN EL PDC DEL CASC Casc Antic Sant Pere ANTIC Santa Caterina La Ribera Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Infància Voluntariat social Adolescents/joves Inserció sociolaboral Gent gran Educació/formació Dones Bon veïnatge Persones amb discapacitat 33 xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. BANC DE TEMPS DE LA BARCELONETA Banc del temps Barceloneta 2. ESPAI SOCIAL DE MAGDALENES Altres Gòtic 3. BANC DEL TEMPS DEL RAVAL Banc del temps Raval 4. COOXINO Cooperativa de consum agroecològic Raval 5. ASSOCIACIÓ SALUT I FAMÍLIA Banc del temps Sant Pere Santa Caterina La Ribera 6. TOTA CUCA VIU Cooperativa de consum agroecològic Sant Pere Santa Caterina La Ribera 7. XARXA DE CONSUM SOLIDARI DE CIUTAT Cooperativa de consum agroecològic Sant Pere VELLA Santa Caterina La Ribera AlTRES ACCIONS COMuNITÀRIES PROJECTE ENTITAT 1. METODOLOGIA PER A L’ESTUDI SOBRE EL MOVIMENT LAIC I PROGRESSISTA Fundació Ferrer i Guàrdia Sector de població Àmbit d’actuació Barri Població en general Associacionisme Ciutat Adolescents Lleure Joves Cultura 34 AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. ABA (Associació Barceloneta Alerta) 32. Centre de Serveis Socials del Casc Antic 2. ABS Casc Antic 33. Centre Sant Pere Apòstol 3. ACAM 34. Clínica Barceloneta 4. Acció Social – Ajuntament de Barcelona 35. Club Natació Atlètic Barceloneta 5. AGEDIB 36. Convent de Sant Agustí 6. Agència de Salut Pública de Barcelona 37. Coordinadora de Veïns del Casc Antic 7. AMPA dels CEIP del barri 38. Cooxino 8. Associació Cívica La Nau 39. CSS de la Barceloneta 9. Associació d’Amputats Sant Jordi 40. Districte de Ciutat Vella 10. Associació de Venedors del Mercat de la Barceloneta 41. Escola d’Hoteleria i Turisme CETT 11. Associació de Voluntaris de Sant Camil 42. Església Evangèlica Baptista Barceloneta 12. Associació Demà 43. Espai Brossa 13. Associació Esplai l’Esquitx 44. Espai Social de Magdalenes 14. Associació Propersones Infradotades 45. Farmàcies de la Barceloneta 15. Associació Salut i Família 46. Fragment, Serveis Culturals, SL 16. AV de l’Òstia 47. Fundació Adsis 17. Banc d’Aliments de Barcelona 48. Fundació Casc Antic – Centre Solidari 18. Banc de temps de la Barceloneta 49. Fundació Comtal 19. Banc del temps del Raval 50. Fundació Comtal – Centre Obert Tria 20. Barcelona Activa 51. Fundació Ferrer i Guàrdia 21. Biblioteca F. Bonnemaison 52. Fundació Innovació per l’Acció Social (Fias)-Prisba Serveis 22. Biblioteca Popular de la Barceloneta 53. Fundació Ribermúsica 23. Cansaladeria Roca 54. Fundación J. Valiente Pulido 24. CAP de la Barceloneta 55. GAMAR. AV de la Barceloneta 25. Càritas de Ciutat Vella, Poble-sec 56. Grup d’Educadors per a l’Exclusió (Geipes) 26. Casal de Comerç de Gent Gran 57. Habitatges per a la gent gran Santa Caterina 27. Casal de Gent Gran de la Barceloneta 58. Hospital del Mar 28. Casal Gent Gran de la Mediterrània 59. Institut Gestalt 29. Centre Cívic Convent de Sant Agustí 60. La Puntual – Putxinel·lis 30. Centre Cívic de la Barceloneta 61. Llibreria la Garba 31. Centre de dia La Sèquia de l’ICASS 62. Museu Picasso 35 63. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona 69. Servei d’Infància i Adolescència del Centre Cívic 64. Parròquia de Sant Miquel del Port 70. Tota cuca viu 65. Poliesportiu Marítim – Fundació Claror 71. Unió Democràtica de Pensionistes 66. Pròxims. Serveis a domicili. EI SL 72. Unitats de Convivència de Sant Camil 67. Restaurant La Gavina 73. Universitat de Barcelona 68. Secretaria d’Acció Ciutadana (Generalitat de Catalunya) 74. Xarxa de consum solidari de Ciutat Vella 36 CIuTAT vELLA EL rAvAL EL GòTIC SAnT PErE SAnTA CATErInA I LA rIBErA LA BArCELonETA Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 37 38 Iv. L’acció comunitària al territori EIXAmPLE 39 EIXAmPLE PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. PlA DE DESEVOluPAMENT COMuNITARI DE lA SAGRADA FAMÍlIA Sagrada Família Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Projecte «Caminant fem salut. Rutes Població en general Voluntariat de salut pel barri de la Sagrada Família » Dones Salut 2. Projecte d’unificació i difusió conjun- Persones nouvingudes Promoció econòmica ta de l’oferta d’activitats de salut al barri Gent gran Immigració (Interculturalitat) 3. Diagnòstic de salut Adolescents/joves Entorn i habitatge 4. Xarxa de voluntariat social del barri Infància Cultura/lleure 5. Projecte Camí Amic Adults Bon veïnatge 6. Projecte de dinamització juvenil (web Educació/formació dels joves del barri) Associacionisme 7. 1. Suport al projecte «Temps de Noves tecnologies barri, temps educatiu compartit» Inserció sociolaboral 8. Grup de suport a dones immigrades del barri 9. Accions per fomentar el diàleg intercultural 10. Projecte d’enfortiment del teixit comercial ACCIONS D’ATENCIÓ COl·lECTIVA DElS SERVEIS SOCIAlS ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 1. ALERTA Sagrada Família Sagrada Família Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció informativa i/o de sensibilització Infància Educació/formació Adolescents/joves Entorn i habitatge Salut Cultura/lleure Immigració/interculturalitat ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI Sagrada Família Sagrada Família 2. ALERTA PETITA INFÀNCIA Dreta de l’Eixample Dreta de l’Eixample i Fort Pienc Fort Pienc Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció informativa i/o de sensibilització Infància Educació/formació Salut 40 ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 3. TAULA D’EDUCACIÓ / PLA COMUNITARI Sagrada Família Sagrada Família Dreta de l’Eixample DE LA SAGRADA FAMÍLIA Fort Pienc Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a iniciatives veïnals Infància Voluntariat Adults Salut Població en general Bon veïnatge Associacionisme Cultura/lleure Educació/formació ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 4. TAULA D’EDUCACIÓ / PLA COMUNITARI Sagrada Família Sagrada Família Dreta de l’Eixample DE LA SAGRADA FAMÍLIA Fort Pienc Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Infància Voluntariat social Adults Salut Població en general Bon veïnatge Associacionisme Cultura/lleure Educació/formació ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 5. VOLUNTARIAT PER A LA INTEGRACIÓ Sagrada Família Sagrada Família SOCIAL (VIS) DE LA SAGRADA FAMÍLIA Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a iniciatives veïnals Gent gran Voluntariat Adults Associacionisme Persones nouvingudes Salut Adolescents/joves Immigració/interculturalitat Infància Educació/formació ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 6. XARXA DE GRUPS CUIDADORS / LA Antiga Esquerra de l’Eixample Esquerra de l’Eixample COLLA CUIDADORA Dreta de l’Eixample Fort Pienc Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Cuidadors de persones dependents Salut Gent gran ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 7. RITMES URBANS / ASSOCIACIÓ MUSI- Sant Antoni Sant Antoni CAL DE SANT ANTONI Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Adolescents/joves Cultura/lleure Bon veïnatge Associacionisme 41 ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 8. PARTICIPACIÓ EN LA FESTA MAJOR DEL Sant Antoni Sant Antoni BARRI / CSS SANT ANTONI Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a iniciatives veïnals Població en general Bon veïnatge Immigració/interculturalitat Salut Cultura/lleure xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. BANC SOLIDARI DE FEINES I SERVEIS DE Banc solidari Esquerra de l’Eixample L’EIXAMPLE 2. XARXA DE CONSUM SOLIDARI DE Cooperativa de consum agroecològic Esquerra de l’Eixample L’EIXAMPLE ESQUERRE 3. EL GUARET Cooperativa de consum agroecològic Sagrada Família 4. I UN RAVE ! Cooperativa de consum agroecològic Sagrada Família 5. XARXA COMUNITÀRIA DE SANT ANTONI Xarxa d’intercanvi de béns Sant Antoni 6. XARXA DE CONSUM SOLIDARI DE Cooperativa de consum agroecològic Sant Antoni SANT ANTONI AlTRES ACCIONS COMuNITÀRIES PROJECTE ENTITAT 1. PROJECTES COMUNITARIS PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL Xarxa Comunitària de Sant Antoni Sector de població Àmbit d’actuació Barri Població en general Bon veïnatge Sant Antoni Gent gran Voluntariat Associacionisme AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. ABD Cooperativa de Treballadores Familiars 9. AFAB (Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona) 2. ABS Casanova 10. Agrupació Excursionista Catalunya 3. ABS Gaudí 11. AMPA CEIP Fructuós Gelabert 4. ABS Roger de Flor 12. AMPA CEIP Ramon Llull 5. ABS Sagrada Família 13. AMPA CEIP Sagrada Família 6. ABS Sant Joan 14. AMPA CEIP Tàbor 7. ABS Via Roma 15. AMPA Escola Immaculada Vedruna 8. AE Antoni Gaudí 16. AMPA Escola Marillac 42 17. APC de l’Esquerra de l’Eixample 51. CSMA, Hospital de Dia 18. Assemblea de Joves de l’Eixample 52. CSMIJ 19. Associació de Comerciants Encants Nous 53. CSS Antiga Esquerra de l’Eixample 20. Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família 54. CSS Dreta de l'Eixample 21. Associació del Casal de la Gent Gran 55. CSS Fort Pienc 22. Associació Reiki Barcelona 56. CSS Sagrada Família 23. Associació VIS de la Sagrada Família 57. CSS Sant Antoni 24. AV (comissió organitzadora) 58. Districte de l'Eixample 25. AV (vocalia de dones) 59. EAIA 26. AV de la Sagrada Família 60. EAP l'Eixample 27. AV de Sant Antoni 61. Eix Comercial de la Sagrada Família - Gaudí 28. Banc Solidari de Feines i Serveis de l’Eixample 62. El Guaret 29. Biblioteca Sant Antoni 63. Escola Bressol Fort Pienc 30. CAP Roger de Flor 64. Escola Marillac 31. CAP Sagrada Família 65. Escoles CEIP: Tàbor, Escola Marillac, Escola Immaculada 32. Càritas 66. Espai Família - Nadó la Sagrada Família 33. Casal Infantil Sagrada Família 67. Espai Gent Gran 34. Casal Infantil Fort Pienc 68. Espai infantil Fort Pienc, la Sagrada Família 35. CC Cotxeres Borrell 69. Espai Transformadors 36. CDIAP (ASPANIAS) 70. Fundació Claror 37. CEIP Carlit 71. Hospital Dos de Maig 38. CEIP Concepció 72. Hospital Santa Creu i Sant Pau 39. CEIP Encants 73. I un rave ! 40. CEIP Fort Pienc 74. IES Fort Pius i Balmes 41. CEIP Ramon Llull 75. Institut Barcelona Esports 42. Centre Cívic 76. PAC / Biblioteca de la Sagrada Família 43. Centre Cívic / Creu Roja / AE Catalunya / AV 77. Serveis socials / PIAD 44. Centre de Dia de l’Eixample 78. Vedruna, Fructuós Gelabert, Ramon Llull, 45. Centre de Dia Leal 79. Voluntaris per a la Intervenció Social (VIS) 46. Centre de Dia Sant Antoni 80. Voluntaris Reiki Barcelona 47. Comissió de la Festa Major de Sant Antoni 81. Xarxa Comunitària de Sant Antoni 48. Creu Roja 82. Xarxa de Consum Solidari de l’Eixample Esquerre 49. Creu Roja (voluntariat) 83. Xarxa de Consum Solidari de Sant Antoni 50. CSMA / Fundació Claror 43 EIXAmPLE LA novA ESQuErrA L’AnTIGA LA SAGrADA FAmÍLIA DE L’EIXAmPLE ESQuErrA DE L’EIXAmPLE LA DrETA DE L’EIXAmPLE EL ForT PIEnC SAnT AnTonI Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 44 45 46 Iv. L’acció comunitària al territori SAnTS-monTjuÏC 47 SAnTS-monTjuÏC PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. PlA COMuNITARI DEl POBlE-SEC Poble-sec Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Dinamització i funcionament Infància Bon veïnatge 2. Comunicació i difusió Adolescents/joves Immigració/interculturalitat 3. XIPS Adults Salut 4. Campanya de sensibilització «Forma’t, no et Gent gran Associacionisme conformis» Persones nouvingudes Cultura/lleure 5. Teatre Fòrum (joves i convivència) Dones Educació/formació 6. Club Feina Joves Població en general Entorn i habitatge 7. Concurs d’Iniciatives i Jornada Jove Inserció sociolaboral 8. Puja’m-Baixa’m Noves tecnologies 9. Sensibilització veïnal i activitats intergenara- Promoció econòmica cionals (gent gran) Voluntariat 10. Concurs de Guarniment de Balcons de Festa Major 11. Xarxa d’Intercanvi al Poble-sec (Trocasec) ACCIONS D’ATENCIÓ COl·lECTIVA DElS SERVEIS SOCIAlS ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 1. COMISSIÓ DE MILLORA La Marina Can Clos DE CAN CLOS Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Població en general Bon veïnatge social Cultura/lleure Educació/formació Immigració/interculturalitat Entorn i habitatge ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 2. CUIDADORS AUTÒNOMS / ASSOCIACIÓ La Marina DE FAMILIARS CUIDADORS DE PERSONES La Marina DEPENDENTS Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Gent gran Voluntariat Associacionisme 48 ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 3. COMUNITAT GITANA La Marina Cases Barates Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Infància Bon veïnatge Adolescents/joves Cultura/lleure Població en general Educació/formació Immigració/interculturalitat ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 4. COMISSIÓ D’INSERCIÓ LABORAL / PLA Poble-sec Poble-sec COMUNITARI DEL POBLE-SEC Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Població en general Noves tecnologies social ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 5. COMISSIÓ DE SALUT / PLA COMUNITA- Poble-sec Poble-sec RI DEL POBLE-SEC Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Població en general Salut xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. XARXA DE CONSUM SOLIDARI DE SANTS- Cooperativa de consum agroecològic Hostafrancs HOSTAFRANCS 2. EL CARRETÓ Cooperativa de consum agroecològic Poble-sec 3. GERMINAL POBLE-SEC Cooperativa de consum agroecològic Poble-sec 4. GERMINAL SANTS Cooperativa de consum agroecològic Sants 5. PANXACONTENTS Cooperativa de consum agroecològic Sants AlTRES ACCIONS COMuNITÀRIES PROJECTE ENTITAT 1. EL CENTRE SOCIAL DE SANTS, L’ESPAI D’ACOLLIDA Centre Social de Sants Sector de població Àmbit d’actuació Barri Població en general Associacionisme Sants Cultura/lleure PROJECTE ENTITAT 2. PROJECCIÓ DE LA MARINA: PARTICIPACIÓ I COHESIÓ Unió d’Entitats de la Marina Sector de població Àmbit d’actuació Barri Població en general Associacionisme La Marina Bon veïnatge Cultura/lleure 49 AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. Agència de Salut Pública de Barcelona 34. Centre de Serveis Socials del Poble-sec 2. Agrupament Escolta i Guia Baden Powell 35. Centre Social de Sants 3. AMPA Anna Ravell 36. Cooperativa El Carretó 4. AMPA Carles I 37. Cooperativa Germinal 5. AMPA Ferran Sunyer 38. Coordinadora d'Entitats del Poble-sec 6. AMPA Jacint Verdaguer 39. CRAE Kairos 7. AMPA Sagrat Cor - Aldana 40. CSS la Marina – Zona Franca 8. APC la Marina: taula de tècnics 41. CSSB: taula de tècnics 9. Associació Cultmusic 42. DJOKOTO - La Pau i la Unió 10. Associació Cultural Cristiana Cases Barates 43. EAP Poble-sec / CAP les Hortes 11. Associació d’Artistes Plàstics del Poble-sec 44. El Carretó 12. Associació de Comerciants i Serveis del Poble-sec 45. Escola Anna Ravell 13. Associació de la Fira de Sant Ponç 46. Escola Sagrat Cor 14. Associació de Veïns de Can Clos: taula de tècnics 47. Espai 12@16 15. Associació El Troc 48. Esplai Xerinola 16. Associació Llatinoamericana Dosmundosmil 49. Fundació Hospital Sant Pere Claver 17. Associació Marabal 50. Germinal Poble-sec 18. Associació Sociocultural La Formiga 51. Germinal Sants 19. Associació Teatral Taller 22 52. Panxacontents 20. ATIMCA (Associació de Treballadors Immigrants Magre- 53. Parròquia de la Mare de Déu de Lurdes bins a Catalunya) 54. Parròquia de Sant Pere Claver 21. Barcelona Activa 55. PIAD Sants-Montjuïc 22. Biblioteca Francesc Boix 56. Poble-sec per a Tothom 23. Bona Voluntat en Acció 57. Psicòlegs sense Fronteres de Catalunya 24. CAO de Can Clos: taula d’entitats de Can Clos 58. Punt JIP 25. CAP Manso 59. Residència Pare Batllori 26. Càritas Raval - Poble-sec 60. Tècnica del territori del districte de Sants-Montjuïc i dina- 27. Castellers del Poble-sec mitzadora comunitària. 28. CEIP Can Clos 61. Treball als Barris, AODL 29. CEIP Carles I 62. Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec 30. CEIP Ferran Sunyer 63. Unió d’Entitats de la Marina 31. CEIP Mossèn Jacint Verdaguer 64. Xarxa de consum solidari de Sants-Hostafrancs 32. Centre Cívic El Sortidor 65. Zonasec 33. Centre Cultural Tomás Tortajada – Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya 50 SAnTS-monTjuÏC SAnTS-BADAL SAnTS LA BorDETA HoSTAFrAnCS LA FonT DE GuATLLA LA mArInA DE PorT LA mArInA EL PoBLE SEC DEL PrAT vErmELL PARC dE moNTjuïC zoNA FRANCA-PoRT Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 51 52 Iv. L’acció comunitària al territori LES CorTS 53 LES CorTS xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. BANC SOLIDARI DE SERVEIS GRATUÏTS DE Banc Solidari Maternitat LES CORTS Sant Ramon AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. Banc solidari de serveis gratuïts de les Corts PEDrALBES LA mATErnITAT I SAnT rAmon LES CorTS Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 54 55 56 Iv. L’acció comunitària al territori SArrIà - SAnT GErvASI 57 SArrIà - SAnT GErvASI PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. MANS I TEMPS SarriàSant Gervasi Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Projecte de Voluntariat Gent gran Voluntariat 2. Projecte d’Intercanvi Generacional Infància Immigració/interculturalitat (voluntariat amb la gent gran) Persones nouvingudes Associacionisme 3. Projecte de reforç escolar (voluntariat Població en general amb infants) 4. Projecte d’Alfabetització (voluntariat amb persones nouvingudes) xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. GERMINAL FARRÓ Cooperativa de consum agroecològic Putxet 2. BANC DEL TEMPS DE SARRIÀ - Banc del temps Sarrià SANT GERVASI 3. GERMINAL SARRIÀ Cooperativa de consum agroecològic Sarrià 58 AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. ABD 21. Fundació Boscana 2. ABS Bonaplata i Adriano 22. Fundació Provida 3. ÀBS de Vallcarca 23. Fundació Putxet 4. ABS Sant Gervasi 24. Fundació Síndrome de Down 5. ARED 25. Fundació Vicente Ferrer 6. Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals 26. Germinal Farró 7. Associació d’Estudiants de l’Escola Americana Sarrià 27. Germinal Sarrià 8. Associació Juvenil Soñar Despierto 28. Hospital de Dia d’Esclerosi Múltiple 9. Banc de Temps de Sarrià - Sant Gervasi 29. Institut GURU 10. Biblioteca Clarà 30. Instituts d’educació secundària obligatòria: Sant Ignasi, Lleó XIII 11. Càritas 31. Mujeres Latinas 12. Centre Assís 32. Protectora d’Animals i Plantes de Barcelona 13. Centre d’Higiene Mental les Corts 33. Residència Aura 14. Centre de Dia Bernadette 34. Residència Benedetti 15. Centre de Dia Gent Gran Vallirana 35. Residència Bon Dia Grau 16. Centre de Normalització Lingüística 36. Residència de Gent Gran Harmonia 17. Centre Pedralbes 37. Residència Lleó XIII 18. Club Quipers 38. Residència Nativitat 19. Creu Roja 39. Taller Ocupacional Auxilia 20. Esplai MOVI 40. Veïns del Món 59 SArrIà - SAnT GErvASI vALLvIDrErA, TIBIDABo I LES PLAnES SArrIà SAnT GErvASI - BonAnovA LES TrES EL PuTGET TorrES I FArró SAnT GErvASI - GALvAnY Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 60 61 62 Iv. L’acció comunitària al territori GràCIA 63 GràCIA PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. PlA DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI DE lA SAluT la Salut Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Projecte Barri Educador Població en general Participació ciutadana 2. Projecte Fes Salut! Adults Salut 3. Projecte Radars Gent gran Cultura/lleure 4. Projecte «La Salut fa memòria» 5. Projecte Suport a entitats 6. Comissió Parc Güell 7. Comissió de Festes 8. Grup Comunitari ACCIONS D’ATENCIÓ COl·lECTIVA DElS SERVEIS SOCIAlS ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 1. RADARS, EL COLL / PDC LA SALUT Coll-Vallcarca El Coll Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció informativa i/o de sensibilització Gent gran Bon veïnatge Adults Voluntariat 2. RADARS Coll-Vallcarca El Coll Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Gent gran Associacionisme social Bon veïnatge Voluntariat 64 xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. LES TREMENTINAIRES Cooperativa de consum agroecològic El Coll 2. BANC DEL TEMPS DE GRÀCIA Banc del temps Gràcia 3. XARXA D’INTERCANVI DE GRÀCIA Xarxa d’intercanvi de bens Gràcia 4. CA LA TORNA-EL PINYOL VERMELL Cooperativa de consum agroecològic Gràcia 5. EL RUSC Cooperativa de consum agroecològic Gràcia 6. L’AIXADA Cooperativa de consum agroecològic Gràcia 7. LA TÒFONA Cooperativa de consum agroecològic Gràcia 8. LES VERDURETES Cooperativa de consum agroecològic Gràcia 9. XARXA DE CONSUM SOLIDARI DE GRÀCIA Cooperativa de consum agroecològic Gràcia 10. ASSOCIACIÓ DE COMUNITATS AUTOFI- Altres Gràcia NANÇADES 65 AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. AE Jaume I del Coll 29. Escola Montseny 2. Amics de la Gent Gran 30. Escola Virolai 3. AMPA i CEIP Turó del Cargol i Baldiri Reixac 31. Európolis 4. Associació de comunitats autofinançades 32. Fundació Privada Nostra Senyora dels Àngels 5. Associació de Gent Gran Pau Casals 33. IES Bosch i Gimpera 6. AV de Sant Joan 34. Institut Parcs i Jardins 7. AV, pensionistes i jubilats de la Sedeta 35. L’Aixada 8. AVV del Carrer Argentona 36. La Miranda Casal de Barri 9. Banc de Temps de Gràcia 37. La Tòfona 10. Ca la Torna - El pinyol vermell 38. Les Trementinaires 11. CAP Larrard 39. Les Verduretes 12. CAP Pare Claret 40. Obra Social i Parròquia Cor de Maria 13. Càritas 41. Parròquia Sant Tomàs d’Aquino 14. Casal d’Avis Siracusa 42. Sant Estanislau de Kotska - SEK 15. Casal del Barri Cardener 43. Taller d’Història de Gràcia 16. Centre / Residència Franciscà 44. Temps de barri, temps educatiu compartit 17. Centre / Residència Salus 45. Unió Catalana de Sèniors 18. Centre Cívic del Coll 46. Xarxa d’intercanvi de Gràcia 19. Centre Cívic la Sedeta 47. Xarxa de consum solidari de Gràcia 20. Ciberdona 21. Ciutadania no organitzada 22. Club de Petanca Sant Joan 23. Comissió de Festes Parc Güell del Barri de la Salut 24. Creu Roja 25. CSS de Gràcia 26. CSS el Coll 27. El Rusc 28. Escola Mare de Déu del Coll 66 GràCIA vALLCArCA I ELS PEnITEnTS EL CoLL LA SALuT vILA DE GràCIA EL CAmP D’En GrASSoT I GràCIA novA Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 67 68 Iv. L’acció comunitària al territori HorTA-GuInArDó 69 HorTA-GuInArDó PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. PlA COMuNITARI CARMEl AMuNT El Carmel Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Carmel Sent x 100 Població en general Associacionisme 2. Activitats de comunicació Dones Cultura/lleure 3. Fem salut Gent gran Entorn i habitatge 4. Accions formatives i participació en Adults Immigració/interculturalitat congressos Infància Salut 5. Projectes de barri educadors Adolescents/joves Voluntariat 6. Intercanvi de tallers (projecte de Persones nouvingudes Educació/formació voluntariat) Noves tecnologies 7. Activitats de festa major Bon veïnatge 8. Espais de treball ACCIONS D’ATENCIÓ COl·lECTIVA DElS SERVEIS SOCIAlS ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 1. COMISSIÓ DE FAMÍLIA / PLA COMUNITA- Carmel El Carmel RI DEL CARMEL Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Gent gran Voluntariat Dones Població en general xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. ASSOCIACIÓ DE CONSUM ECOLÒGIC Cooperativa de consum agroecològic Can Baró PIRINEU 2. ECOROCAGUINARDA Cooperativa de consum agroecològic Guinardó 3. COOP HORTA Cooperativa de consum agroecològic Horta 70 AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. 40parriba-40pabajo 17. Centre Cívic del Carmel 2. Afi brocat 18. Centre Juvenil Martí Codolar 3. Agència de Promoció del Carmel i Entorns 19. Club de Bolos Leoneses 4. Agència de Salut Pública 20. Coop Horta 5. Agència del Carmel 21. CSS Carmel 6. Associació Dama 22. CTIC Gent Gran 7. Associació de Consum Ecològic Pirineu 23. Districte Horta-Guinardó (tècnica de barri) 8. Biblioteca Juan Marsé 24. Ecorocaguinarda 9. Boca Radio 25. Els Tres Turons 10. CAP el Carmel 26. Farmàcia Padró 11. Càritas el Carmel 27. FOC - Diables i dracs 12. CAS Horta-Guinardó 28. Fundació ADSIS 13. CEIP Coves d’en Cimany 29. Fundació els tres turons 14. CEIP el Carmel 30. Interxarxes 15. CEIP Font d’en Fargas 31. PIAD 16. CEIP Taxonera 32. Programa Accés 71 HorTA-GuInArDó monTBAu SAnT GEnÍS DELS AGuDELLS LA vALL D’HEBron LA CLoTA HorTA LA TEIXonErA EL CArmEL LA FonT D’En FArGuES CAn BAró EL GuInArDó EL BAIX GuInArDó Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 72 73 74 Iv. L’acció comunitària al territori nou BArrIS 75 nou BArrIS PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. PlA COMuNITARI DE ROquETES Roquetes Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. A Roquetes fem salut Infància Associacionisme 2. Projecte de franja (de 12 a 16 anys) Població en general Bon veïnatge 3. L’educació a Roquetes Cultura/lleure 4. A Roquetes fem festa Educació/formació 5. Prevenció i mediació comunitària Inserció sociolaboral 6. Dinamització del petit comerç Salut 7. A Roquetes fem inserció i ocupació Immigració/interculturalitat 8. Grup de dones NOM DEL PLA BARRI 2. PlA DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI DE CIuTAT MERIDIANA Ciutat Meridiana Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. De 5 a 9 Ciutat Meridiana es mou Infància Associacionisme 2. Agafa una bola i apunta Adolescents/joves Bon veïnatge 3. Baixada de Pepinos Adults Cultura/lleure 4. Espai de Joc de Nadal Persones nouvingudes Immigració/interculturalitat 5. Collseroling Població en general 6. Patge Reial 7. Menjars del món 8. Suport a l’associacionisme i a col·lectius (joves, AMPAS...) 9. Històries d’aquí NOM DEL PLA BARRI 3. PlA COMuNITARI DE VERDuM Roquetes Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Verdum barri educatiu Infància Educació/formació 2. Verdum cultural Adolescents/joves Immigració/interculturalitat 3. Verdum famílies (espai familiar de Gent gran Associacionisme Verdum) Persones nouvingudes Bon veïnatge 4. Comunicació i Difusió Població en general Inserció sociolaboral 5. Ser gran a Verdum Adults Promoció econòmica 6. Coordinació, Assessorament i Dones Salut Formació Voluntariat 7. Verdum, barri obert Cultura/lleure 8. Equipament Entorn i habitatge Noves tecnologies 76 NOM DEL PLA BARRI 4. PlA DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI DE lA TRINITAT NOVA Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. El Desván, centre de dinamització Infància Associacionisme infantil Adolescents/joves Bon veïnatge 2. Educació d’adults Adults Cultura/lleure 3. Murs sense fronteres Gent gran Educació/formació 4. Tots juguem Dones Entorn i habitatge 5. Biblioteca comunitària Població en general Immigració/interculturalitat 6. Servei d’atenció a famílies Noves tecnologies 7. Festa Major Salut 8. La Casa de l’Aigua Voluntariat 9. oves 2.0: promoció de les noves tecnologies audiovisuals per als joves de la Trinitat Nova 10. Drets civils: un deure de formació continuada i comunitària ACCIONS D’ATENCIÓ COl·lECTIVA DE SERVEIS SOCIAlS ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 1. NUCLI TÈCNIC / ACCIÓ COMUNITÀRIA Pau Casals Verdum DE VERDUM Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Gent gran Bon veïnatge social Població en general Immigració/interculturalitat Salut Voluntariat ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 2. TAULA DE PREVENCIÓ / PDC DE RO- Roquetes Roquetes QUETES Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Adults Bon veïnatge social Població en general ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 3. TAULA PLA D’ENTORN Roquetes Roquetes Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Adolescents/joves Educació/formació social Persones nouvingudes Associacionisme Cultura/lleure Entorn i habitatge Immigració/interculturalitat Inserció sociolaboral Noves tecnologies Salut 77 ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 4. SER GRAN AL VERDUM / CSS PAU Pau Casals Verdum CASALS Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Gent gran Voluntariat social ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 5. PROJECTE FRANJA Roquetes Trinitat Nova Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Adolescents/joves Cultura/lleure Persones nouvingudes Educació/formació Immigració/interculturalitat ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 6. TAULA JOVE / PDC DE LA Roquetes Trinitat Nova TRINITAT NOVA Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Adolescents/joves Cultura/lleure Persones nouvingudes Educació/formació Immigració/interculturalitat ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 7. PERSONES AJUDEN PERSONES / CO- Roquetes Trinitat Nova MISSIÓ DE SALUT DE LA TRINITAT NOVA Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Gent gran Voluntariat social Població en general Bon veïnatge Salut ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 8. COMISSIÓ SOCIOEDUCATIVA DE LA Roquetes Trinitat Nova TRINITAT NOVA Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Infància Cultura/lleure Adolescents/joves Bon veïnatge ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 9. COMISSIÓ DE SALUT DE Roquetes Roquetes ROQUETES Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Població en general Salut social 78 ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 10. GRUP DE FIBROMIÀLGIA / A LES RO- Roquetes Verdum QUETES FEM SALUT Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Adults Salut Gent gran ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 11. TAULA D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL / Roquetes Roquetes PDC ROQUETES Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Adolescents/joves Inserció sociolaboral social Adults Educació/formació Persones nouvingudes Entorn i habitatge Dones Immigració/interculturalitat Població en general Noves tecnologies Promoció econòmica ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 12. TAULA SOCIOEDUCATIVA / PDC DE Roquetes Roquetes ROQUETES Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Infància Educació/formació social Adolescents/joves Immigració/interculturalitat Població en general Associacionisme Adults Cultura/lleure Persones nouvingudes Inserció sociolaboral Dones Noves tecnologies Salut xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. USERDA9 Cooperativa de consum agroecològic Prosperitat 2. XARXA D’INTERCANVI DE CONEIXEMENTS Xarxa d’intercanvi de coneixements Roquetes DE NOU BARRIS 79 AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. 033 Educa 31. Barcelona Activa (programa treball als barris) 2. ABS Chafarinas 32. Biblioteca de Nou Barris 3. ABS de les Roquetes 33. Biblioteca de Roquetes 4. Agència de Salut Pública 34. CAP Chafarinas 5. Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé 35. CAP Roquetes 6. Ambulatori (treball social i infermeria) 36. Càritas (Nou Barris) 7. AMPA CEIP Aiguamarina 37. CAS 8. AMPA de l’IES La Guineueta 38. Casal de Gent Gran Verdum-Artesania 9. AMPA EBM L’Argimon 39. Casal Infantil Zona Nord 10. AMPA Escola Luz Casanova 40. CEIP Aiguamarina 11. AMPA i CEIP: Antaviana, Claret, Gaudí, Tomàs Moro 41. CEIP Mercè Rodoreda 12. Animadors del Kasal Jove de les Roquetes i Casal de 42. CEIP Sant Jordi Joves de la Prosperitat 43. CEIP Sant Josep Oriol 13. Apartaments per a gent gran del Verdum 44. Centre Cívic 14. Aprendre a aprendre 45. Centre Cultural Els Propis 15. Ass. Inèrcia Catalunya 46. Centre Cultural García Lorca 16. Assessor de LIC Pla d’Entorn 47. Centre Cultural Ton i Guida 17. Associació Amarte 48. Centre d’Atenció Primària Rio de Janeiro 18. Associació AMISI 49. Centre de Dia del Verdum 19. Associació Comunitària Verdum 50. Centre Obert Infància i Adolescència SOIA 20. Associació Cruïlla 51. Club de Petanca de la Trinitat Nova 21. Associació d’Avis del Casal de Gent Gran Verdum – Arte- sania 52. Club de Petanca Ciutat Meridiana 22. Associació de Comerciants de Roquetes 53. Conseller de barri 23. Associació de Ioga Verdum 54 Cooperativa A Prop 24. Associació de Veïns de la Trinitat Nova 55 Coordinador del Casal Infantil El Desván 56 Coordinadora de tallers de cohesió de l’IES la Guineueta 25. Associació de Veïns i Veïnes de Verdum 57 Coordinadora pedagògica de l’IES la Guineueta 26. Associació Esportiva Babar 58 Creu Roja 27. Associació Grup Muntanyès 59 CSS Roquetes 28. Ateneu Popular de Nou Barris 60 CSS Pau Casals 61 Dinamitzador del punt Òmnia de la Trinitat Nova 29. AV de les Roquetes 62 Direccions de les escoles bressol del barri 30. Ballet Folklórico Renacer Boliviano 63 Direccions i AMPA dels tres CEIP dels barri 80 64 Director de l’IES Roger de Flor 92 Parròquia de Sant Bernat de Claravall 65 Districte Nou Barris (tècnics: de prevenció, promoció 93 Parròquia de Sant Sebastià econòmica, de barri, PIAD) 94 Plataforma d’entitats de Roquetes 66 EAP 95 Policia Comunitària (Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urba- 67 EBM Trinitat Nova na) 68 EMB l’Argimon 96 Policia de proximitat dels Mossos d’Esquadra 69 Equip Comunitari del Pla del Verdum 97 Projecte Pistes Antoni Gelabert 70 Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) 98 Punt Òmnia Verdum 71 Equip d’Atenció al Menor 99 Referent del Pla comunitari Generalitat 72 Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP) 100 Representant del grup de salut veïnal 73 Equip de Dinamització de les Pistes Esportives Antoni 101 Representants de les entitats infantils i juvenils del barri Gelabert 102 Representants del grup veïnal de salut 74 Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància (EIPI) 103 Responsable esportiu del projecte de pistes Antoni 75 Escola d’Adults Freire Gelabert 76 Escola Luz Casanova 104 Sociedad Pajaril Trinitat Nova 77 Escoles bressol: El Torrent, Pla de Fornells 105 Societat Coral de l’Ideal d’en Clavé 78 Federació de Comerç i Serveis de Nou Barris 106 SOIA 79 Fundació Pare Manel 107 Tècnic del punt Òmnia de la Trinitat Nova 80 Grups de dones del barri 108 Tècnica de Prevenció del Districte 81 Guàrdia Urbana 109 Tècnica del Pla d’entorn 82 Habitatges amb serveis comuns 110 Tècnics comunitaris 83 IES La Guineueta 111 Tècnics de barri 84 IES Picasso 112 Ton i Guida 85 IES Roger de Flor 113 Userda9 86 Kasal Jove de les Roquetes 114 VariArt 87 La Indomable 115 Veïns/es 88 La Madriguera 116 Xarxa d’intercanvi de coneixements de Nou Barris 89 Llar d’infants L’Airet 117 Xarxa escolar de la Trinitat Nova (IES, CEIP i escoles bresso 90 Monitors (hip-hop, bàsquet, defensa personal) 91 Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana nou BArrIS CIuTAT mErIDIAnA vALLBonA CAnYELLES TorrE BAró LES roQuETES LA GuInEuETA CAn vErDun LA TrInITAT novA PEGuErA LA ProSPErITAT EL Turó DE LA PEIrA PorTA vILAPICInA I LA TorrE LLoBETA Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 82 83 84 Iv. L’acció comunitària al territori SAnT AnDrEu 85 SAnT AnDrEu PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. PlA COMuNITARI DE BARÓ DE VIVER Baró de Viverl Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Projecte de formació i inserció Població en general Associacionisme sociolaboral: Baró Inserta’t, Baró Bon veïnatge connecta’t Inserció sociolaboral 2. Projecte de promoció social Noves tecnologies 3. Projecte de millora de l’autoestima i Cultura/lleure de la imatge del barri Entorn i habitatge 4. Projecte de millora i racionalització dels serveis ACCIONS D’ATENCIÓ COl·lECTIVA DElS SERVEIS SOCIAlS ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 1. XARXA JOVE BON PASTOR Franja Besòs Bon Pastor Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció de suport a grups socials i col·lectius Adolescents/joves Cultura/lleure ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI Navas COMUNITARI NASACO Garcilaso Sagrera Congrés Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Adolescents/joves Cultura/lleure social Persones nouvingudes Educació/formació Immigració/interculturalitat ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 3. PERSONES GRANS, GRANS PERSONES Garcilaso Districte Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Infància Educació/formació social Salut Entorn i habitatge Immigració/interculturalitat ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 4. XARXA D’ATENCIÓ A LA PETITA INFÀN- Garcilaso Districte CIA DE SANT ANDREU Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Infància Educació/formació social Població en general Salut Entorn i habitatge Immigració/interculturalitat 86 xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. BANC DEL TEMPS DEL BON PASTOR Banc del temps Bon Pastor 2. EL BORRÓ Cooperativa de consum agroecològic Congrés 3. EL REC DE SANT ANDREU Cooperativa de consum agroecològic Sant Andreu AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. AMPA de l’IES Príncep de Viana 21. Club de Petanca de Baró de Viver 2. AMPA EB Manigua 22. Colla de bruixes i diables 3. Associació Baró Comerç 23. CSS Franja Besòs 4. Associació Cultural Sevillana 24. CSS Garcilaso 5. Associació de Comissió de Festes la Pèrgola 25. EAIA del districte de Sant Andreu 6. Associació Esportiva de Baró de Viver 26. EAP Sant Andreu 7. AV Pi Margall de Baró de Viver 27. El Borró 8. Banc de Temps del Bon Pastor 28. El Rec de Sant Andreu 9. Biblioteca del Bon Pastor 29. Escola l’Esperança 10. Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra 30. Escoles bressol públiques del districte 11. CAP de Pediatria del districte de Sant Andreu 31. Espai Familiar Bon Pastor 12. Casal d’Avis de Baró de Viver 32. Espai Jove 13. CDIAP Rella 33. Esplai Don Bosco 14. CEIP Baró de Viver 34. IES Joan Fuster 15. Centre Cívic Baró de Viver 35. IES L’Alzina 16. Centre Cívic del Bon Pastor 36. IES Príncep de Viana 17. Centre Obert Don Bosco 37. IMEB 18. Cercopolis (Universitat de Barcelona) 38. Secretariado Gitano 19. Club de Lluita de Baró de Viver 39. Servei de Dinamització Juvenil 20. Associació Cruïlla 40. Serveis Personals del Districte de Sant Andreu 87 SAnT AnDrEu LA TrInITAT vELLA BAró DE vIvEr SAnT AnDrEu EL ConGrÉS I ELS InDIAnS EL Bon PASTor LA SAGrErA nAvAS Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 88 89 90 Iv. L’acció comunitària al territori SAnT mArTÍ 91 SAnT mArTÍ PlANS DE DESENVOluPAMENT COMuNITARI NOM DEL PLA BARRI 1. PlA DE DESENVOluPAMENT COMuNIATRI APROPEM-NOS Poblenou Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Classes de llengua i coneixement de Infància Bon veïnatge l’entorn Població en general Educació/formació 2. Punt d’acollida Persones nouvingudes Entorn i habitatge 3. Espais de convivència periòdics 4. Participació en el calendari festiu 5. Projecte SAGI (sessions d’acollida grupals per a immigrants sense papers) 6. Projecte Icària a la Biblioteca Xavier Benguerel 7. Projecte Atlas al Centre Cívic Can Felipa 8. Nous projectes: Espai de reforç de català per a joves nouvinguts. Reforç a les AMPA quant a participació NOM DEL PLA BARRI 2. PlA DE DESENVOluPAMENT COMuNIATRI DE BESÒS-MARESME Besòs Maresme Projectes Sector de població Àmbit d’actuació 1. Voluntaris per als Grans Besòs- Adolescents/joves Associacionisme Maresme Adults Bon veïnatge 2. Dona i cultura: Ciutadanes del Món, Gent gran Immigració/interculturalitat Veïnes del Barri Persones nouvingudes Noves tecnologies 3. TIC Besòs Dones Voluntariat 4. Convivència al Sud-oest del Besòs Població en general Cultura/lleure 5. Passejades Històriques pel Barri Teixit associatiu Educació/formació 6. Dinamització dels espais de Infància Salut participació 7. Taula Jove (serveis del barri) 8. Participació en el calendari festiu del barri 9. Formacions 92 ACCIONS D’ATENCIÓ COl·lECTIVA DElS SERVEIS SOCIAlS ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 1. PARTICIPACIÓ EN EL PDC BESÒS Besòs Besòs Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Persones nouvingudes Immigració/interculturalitat social Adults Voluntariat Gent gran Bon veïnatge Dones ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 2. PROJECTE DONA I CULTURA / COMIS- Besòs Besòs SIÓ DE CIUTADANIA DEL PDC BESÒS Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Persones nouvingudes Immigració/interculturalitat social Dones Associacionisme Població en general Cultura/lleure ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 3. VOLUNTARIS PELS GRANS / COMISSIÓ Roquetes Trinitat Nova DE SALUT DEL PDC BESÒS Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Gent gran Bon veïnatge social Adults Voluntariat Salut ACCIÓ CENTRE DE SERVEIS SOCIALS BARRI 4. PARTICIPACIÓ EN EL PDC APROPEM- Poblenou Poblenou NOS Tipus d’acció Sector de població Àmbit d’actuació Acció per a la cohesió i/o transformació Persones nouvingudes Immigració/interculturalitat social Bon veïnatge Cultura/lleure Educació/formació Inserció sociolaboral Voluntariat 93 xARxES D’INTERCANVI SOlIDARI NOM DE L’ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ BARRI 1. XARXA D’INTERCANVI DE CONEIXEMENTS Xarxa d’intercanvi de coneixements Camp de l’Arpa DEL CLOT - CAMP DE L’ARPA 2. COOPERATIVA DE CONSUM ECOLÒGIC DEL Cooperativa de consum agroecològic Camp de l’Arpa CLOT 3. BANC DE TEMPS DE SANT MARTÍ Banc del temps Clot 4. CYDONIA Cooperativa de consum agroecològic Poblenou 5. MASPILUS Cooperativa de consum agroecològic Poblenou 6. VERDNEDA Cooperativa de consum agroecològic Verneda AlTRES ACCIONS COMuNITÀRIES PROJECTE ENTITAT 1. BARRI ACTIU 2009. CONTINUÏTAT La Casa Amarilla Sector de població Àmbit d’actuació Barri Dones Immigració/interculturalitat Districte Persones nouvingudes Cultura/lleure Població en general Bon veïnatge 94 AGENTS quE HI PARTICIPEN 1. Associació Al-Amal 26. Cooperativa de Consum Ecològic del Clot 2. Associació Àmbar-Prim 27. Coordinadora d’Entitats del Poblenou 3. Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí 28. Cydonia (ACAPS) del Poblenou 29. Escola d’Adults Martinet de Nit 4. Associació Cívic, iniciatives socials i ocupació 30. Esplai Flor de Maig 5. Associació Cultural La Casa Amarilla 31. Fundació Surt 6. Associació de Dones Àmbar-Prim 32. Grup de dones de Llatinoamèrica 7. Associació de Pares i Mares del Casal Infantil El Vaixell 33. Grup de dones del Senegal 8. Associació La Flor de Maig 34. Grup de veïns membres de la Comissió de Salut del PDC 9. Associació Martinet per a l’Educació 35. IES Barri Besòs 10. Associació Martinet Solidari 36. JOC riu Besòs 11. Associació Saha (ex-Al Falah) 37. Joventut Obrera Cristiana (JOC), Riu Besòs 12. AV del Poblenou 38. Ludoteca Maria Gràcia Pont 13. Banc de Temps de Sant Martí 39. Maspilus 14. Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner 40. Parròquia del Sagrat Cor 15. Biblioteca Xavier Benguerel 41. Parròquia Santa Maria del Taulat 16. CAP del Besòs 42. Parròquies de Sant Paulí de Nola i Sant Pere Armengol 17. Casal de Gent Gran Paraguai-Perú 43. Punt d’Informació Juvenil Sant Martí 18. CC Can Felipa 44. Servei de Promoció per la Ocupació- GEDI 19. Centre Cívic Besòs 45. Tècnics del plans de desenvolupament comunitari 20. Centre Cívic Can Felipa 46. Treball als Barris, Barcelona Activa 21. Centre de Serveis Socials del Poblenou 47. Verdneda 22. Centre Serveis Socials del Besòs 48. Xarxa d’intercanvi de coneixements del Clot - Camp de 23. CEPAIM l’Arpa 24. Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya 49. Xarxa Solidària del Poblenou 25. Cooperativa d’Habitatges del Sagrat Cor 95 SAnT mArTÍ EL CAmP DE L’ArPA DEL CLoT LA vErnEDA I LA PAu SAnT mArTÍ DE EL CLoT ProvEnÇALS ProvEnÇALS DEL EL PArC I LA PoBLEnou LLACunA DEL PoBLEnou EL BESóS I EL mArESmE EL PoBLEnou LA vILA DIAGonAL mAr I EL oLÍmPICA FronT mArÍTIm DEL DEL PoBLEnou PoBLEnou Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Acció d’atenció col·lectiva de Serveis Socials Xarxa d’intercanvi solidari Altres accions comunitàries 96 97 98 v. Annex: Fitxa identificativa de les accions comunitàries 99 v. Annex: Fitxa identificativa de les accions comunitàries 1. Identificació i ubicació Nom: Districte: Barri: Adreça: Web: Correu electrònic: Telèfon: Data d’inici: Data prevista de finalització (si en té): 2. Promotors de l’acció comunitària SÍ no Quins/Quines Administracions Associacions / Entitats Altres 3. Equip tècnic Referent tècnic Nom: Centre: Altres professionals Nom: Centre: Principals rols tècnics: 4. Objectius generals Breu descripció dels objectius generals de l’acció comunitària Assenyaleu els objectius de procés que es treballen (per ex. comunicació, participació, etc.) Indiqueu paraules o conceptes que serveixen per definir el vostre estil de treball 100 5. Relació de projectes o accions 1 6 2 7 3 8 4 9 5 10 6. Relació d’entitats i/o serveis participants 1 6 2 7 3 8 4 9 5 10 7. Tipus d’acció comunitària* Acció d’atenció col·lectiva dels Serveis Socials Acció comunitària d’intercanvi Acció informativa i/o de sensibilització Banc de temps / Banc solidari de serveis Acció de suport a grups socials i col·lectius Xarxa d’intercanvi de coneixements Acció de suport a iniciatives veïnals Xarxa d’intercanvi de béns Acció per a la cohesió i/o transformació social Cooperativa de consum Altres accions Cooperativa d’autofinançament Plans de desenvolupament comunitari (PDC) Altres accions comunitàries * Assenyaleu amb una creu la que correspongui 101 8. Àmbits d’actuació* Associacionisme Bon veïnatge Cultura / Lleure Educació / Formació Entorn i habitatge Immigració / Interculturalitat Inserció sociolaboral Noves tecnologies Promoció econòmica Salut Voluntariat Altres (a concretar) * Assenyaleu amb un número d’1 a 3 els àmbits d’actuació en què treballeu actualment per ordre de prioritat (1 molt prioritari, 2 bastant priorit., 3 poc priorit.). 9. Sectors de població* Infància Adolescents/Joves Adults Gent gran Persones nouvingudes Dones Població en general Altres (a concretar) * AAssenyaleu amb un número d’1 a 3 els sectors de població amb què treballeu actualment per ordre de prioritat (1 molt prioritari, 2 bastant priorit., 3 poc priorit.). 102 10. Oportunitats i fortaleses* * Identifiqueu les tres o quatre oportunitats i fortaleses principals per ordre d’importància 11. Amenaces i debilitats* * Identifiqueu les tres o quatre amenaces i debilitats principals per ordre d’importància 12. Aspectes que cal aprofundir* * Identifiqueu els tres o quatre aspectes principals per ordre d’importància 13. Bones pràctiques transferibles a altres projectes* * Identifiqueu els tres o quatre aspectes principals per ordre d’importància 103 Barcelona, una ciutat accesible per a tothom www.bcn.cat/acciosocialiciutadania 104