QUADERNS PLA ESTRATÈGIC D’EDUCACIÓ DEL DISTRICTE DE SANT MARTÍ SANT MARTÍ DISTRICTE EDUCADOR Col·labora: SANT MARTÍ DISTRICTE EDUCADOR QUADERNS PLA ESTRATÈGIC D’EDUCACIÓ DEL DISTRICTE DE SANT MARTÍ QUADERNS PLA ESTRATÈGIC D’EDUCACIÓ DEL DISTRICTE DE SANT MARTÍ SANTMARTÍ DISTRICTEEDUCADOR Edita Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona Plaça d’Espanya 5, 08014 Barcelona. Tel. 93 402 36 63 imebatencio@bcn.cat Oficina Tècnica del PECB: pec@bcn.cat www.bcn.cat/educacio/pec Suport tècnic i metodològic Raquel Moreno (D–CAS, Col·lectiu d’Analistes Socials) Disseny Carlos Cubeiro Impressió Gradisa Depòsit legal: B-30472-2010 Imprès en paper reciclat Primera edició: juliol de 2010 Fotografia de portada: Valentí Viñas Índex 1 Presentació 7 2 Aclariments 2.1 Fase de diagnosi 11 metodològics: com s’ha 2.2 Fase propositiva 14 2.3 Fase de redacció del document 15 fet aquest document? 11 2.4 Espais de participació existents durant el procés 15 3 Diagnosi: principals 3.1 Dades sociodemogràfiques de contextualització 17 punts forts i febles 3.2 L’educació a Sant Martí 31 assenyalats pels 3.2.1 Sant Martí, districte educador 31 Els recursos i els serveis del districte participants del pla Fortaleses i febleses assenyalades estratègic 17 3.2.2 Transició escola-treball 49 Els recursos i els serveis del districte Fortaleses i febleses assenyalades 3.2.3 Educació en el lleure 54 Els recursos i els serveis del districte Fortaleses i febleses assenyalades 3.2.4 Coordinació entre els agents 58 Fortaleses i febleses assenyalades 3.2.5 Participació de les famílies i els alumnes 59 Fortaleses i febleses assenyalades 4 Eixos estratègics del pla 61 4.1 Estructuració dels eixos 61 Eix d’actuació: educació compartida 62 Eix d’actuació: diversitat i igualtat d’oportunitats 66 Eix d’actuació: ocupació i educació 69 5 Annex 72 1 Presentació Fonaments del pla És un conjunt d’objectius i estratègies per respondre de manera eficaç als reptes detectats i formulats col·lectivament. Obre un horitzó de possibilitats de treball en comú i de fer de Sant Martí un exemple de coresponsabilitat social i educativa. El Pla estratègic d’educació del Districte de Sant Martí es va iniciar a mitjan 2008 amb l’objectiu de ser l’instrument per a la construcció de Sant Martí com a districte edu- cador. Un instrument que es basa en la participació ciutadana, la planificació estratè- gica i la coresponsabilitat social en l’educació. Liderat pel Districte de Sant Martí, amb el suport de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i la col·laboració del Con- sorci d’Educació de Barcelona i emmarcat en el Pla d’acció del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), es desenvolupa amb el suport i el compromís de les institucions i les en- titats ciutadanes del districte (centres educatius, professionals del territori, entitats educatives i socials, agents econòmics...). Tots plegats amb un únic propòsit: definir un conjunt coherent d’objectius i estratègies orientats a respondre de manera eficaç als problemes i els reptes detectats col·lectivament. En definitiva, millorar l’acció educa- tiva de tots els agents del districte de Sant Martí. Tal com assenyala la Carta de Ciutats Educadores (2004), avui més que mai la ciu- tat disposa d’incomptables possibilitats educadores, però també poden incidir-hi for- ces i inèrcies deseducadores. D’unamanera o d’una altra, la ciutat presenta elements importants per a una formació integral, és un sistema complex i, alhora, un agent edu- catiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius. L’objectiu de la ciutat educadora —amb una identitat interdependent respecte al territori del qual forma part, però també respecte a altres entorns més immediats— 7 és, doncs, aprendre, intercanviar, compartir i, en definitiva, enriquir la vida dels seus habitants. La ciutat educadora ha d’exercir i dur a terme aquesta funció de manera interre- lacionada amb les funcions tradicionals (econòmica, social, política i de prestació de serveis), amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants. En aquesta proposta de Pla estratègic d’educació hem prestat una atenció especial als infants i els joves del districte, però hi ha la voluntat d’anar ampliant aquesta proposta, en etapes posteriors, a persones de totes les edats en la formació al llarg de la vida. Les raons que justifiquen aquesta funció són de tipus social, econòmic i polític, orien- tades sobretot a un projecte de caràcter cultural i formatiu eficient i convivencial. Aquests són els grans reptes del segle XXI: en primer lloc, apostar per l’educació de cada persona, demanera que sigui cada copmés capaç d’expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà, amb la seva singularitat, creativitat i responsabilitat; en segon lloc, pro- moure condicions de plena igualtat perquè tots puguin sentir-se respectats i ser respec- tuosos, capaços de dialogar, i en tercer lloc, conjugar tots els factors possibles perquè es pugui construir una veritable societat del coneixement sense exclusions, per a la qual cosa cal preveure, entre altres necessitats, un accés fàcil de tota la població a les tecno- logies de la informació i de les comunicacions que permeten el seu desenvolupament. No hi ha un moment específic per a la formació, les persones aprenem al llarg de tota la nostra vida a partir de diferents formes d’aprenentatge en una multitud d’àm- bits. Ens estem referint, per tant, no tan sols a l’educació que estableix el sistema educatiu del nostre país, sinó també a l’educació que es duu a terme durant el temps de lleure i que cada dia impulsen un gran nombre d’agents diversos (entitats, centres cívics, biblioteques, ludoteques...). Però també ens referim a l’educació que el nostre entorn ens proporciona, a la manera com aprenem coses noves cada dia: a les nos- tres llars, al veïnat, a través dels mitjans de comunicació... D’aquesta manera, la ciu- tat en conjunt és també un agent educador. Sota aquesta lògica, les ciutats educadores, amb la cooperació de tots els seus 8 agents educadors, col·laboraran de manera bilateral o multilateral per fer realitat el repte d’impulsar la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els infants i joves de Sant Martí. El Pla estratègic d’educació del Districte de Sant Martí pretén ser l’eina que ens ajudi a assolir aquesta fita des de la lògica de la participació, la cores- ponsabilitat i la planificació estratègica. Recopilant tots els aspectes que hem anat desenvolupant en aquesta introducció, podem assenyalar els principis fonamentals següents del pla estratègic: Participació Planificació Qualitat i equitat Proximitat Coresponsabilitat Proactivitat Aquest document pretén ser un recull sintètic, però intenta fer prevaldre la claredat explicativa dels principals resultats de tot el procés. Presentem, per tant, els apartats següents:  Metodologia: un apartat que exposa les diferents fases i metodologies em- prades, com també els agents que hi han participat.  Diagnosi: és el punt de partida per a la redacció del pla estratègic i ha inten- tat recollir les perspectives i les visions dels diferents agents educatius i so- cials del districte sobre els punts forts i els punts febles de l’educació a Sant Martí. L’objectiu ha estat desenvolupar un procés de reflexió i debat per a la ve- ritable finalitat del projecte: definir un pla d’acció amb la col·laboració, el su- port i el compromís dels professionals i del veïnat del districte per millorar l’educació dels joves i els infants a Sant Martí.  Eixos estratègics: emmarquen el projecte i ens ajuden a planificar les accions que s’impulsaran durant els propers anys.  Pla d’acció: estableix la planificació pel que fa a la temporalització i l’organit- zació per a l’inici i el funcionament del pla estratègic. 9 Com a procés viu, el pla estratègic s’ha d’entendre com una eina en evolució cons- tant que preveu fases posteriors d’avaluació, ampliació i reformulació. Aquest és, doncs, un punt de partida per encetar una nova manera de treballar i viure per l’e- ducació a Sant Martí. Carme Turégano López Marleny Colmenares González Direcció de Serveis a les Persones. Direcció de Promoció Educativa Districte de Sant Martí i Desplegament Territorial. Institut d’Educació 10 2 Aclariments metodològics: com s’ha fet aquest document? La metodologia emprada en aquest procés participatiu segueix els criteris establerts per la investigació-acció participativa (IAP), que té com a objectius l’obtenció d’un co- neixement més ampli de la realitat i la seva transformació directa, a partir de la cons- trucció de relacions socials i de processos de reflexió col·lectiva. En definitiva, es tracta de socialitzar les experiències i el coneixement dels diferents actors existents, implicar-los en el procés transformador que experimenta el seu territori i millorar la complicitat i el compromís. Durant tot aquest procés podem diferenciar tres fases, ca- dascuna de les quals ha ajudat en l’orientació i la concreció de la següent; per tant, en tot moment s’han entès com a fases dependents i no addicionals, consecutives i no simultànies. 2.1 Fase de diagnosi La diagnosi que aquí presentem ha tingut com a objectiu posar demanifest les visions existents respecte a la situació actual de l’educació a Sant Martí i s’ha dut a terme entre els mesos de juny de 2008 i gener de 2009. Pot ser entesa com una fase d’o- bertura dins de la qual podem distingir dos àmbits d’objectius clarament indissocia- bles a la pràctica:  Àmbit analític: procura arribar a una reflexió compartida pels diferents actors sobre la realitat del districte, identificant els reptes que es presenten al terri- tori, com també les possibles solucions per afrontar-los. És important assen- yalar que aquesta obertura als diferents discursos va acompanyada de la identificació tant dels punts d’acord com dels punts de desacord, amb la fina- litat de permetre el futur treball conjunt.  Àmbit relacional: cerca la construcció i la reconstrucció de relacions socials per mitjà de la creació d’espais concrets de participació. 11 L’elaboració de la diagnosi es va iniciar amb l’anàlisi de dades sociodemogràfiques d’informes i de documentació preexistents, un aspecte que va possibilitar un primer apropament als elements definitoris i les peculiaritats del districte de Sant Martí. Tot seguit es va iniciar una fase de treball qualitatiu en la qual es van dur a terme un total de quinze entrevistes en profunditat i cinc tallers participatius per a l’elabo- ració de la diagnosi. L’elecció dels agents educatius i socials que van participar en el treball de camp es va dur a terme sota criteris de representativitat territorial, àmbit d’actuació i perspectiva discursiva. En resum, per fer aquesta diagnosi vam parlar pràcticament amb una seixantena d’agents educatius i socials del municipi. A continuació, exposem un quadre resum on apareix el perfil de les persones i els serveis que han participat en la diagnosi: Quinze entrevistes Porta22 Barcelona Activa en profunditat Serveis Socials (Districte de Sant Martí) Punt d’Informació Juvenil de Sant Martí Casal Municipal Infantil de Sant Martí Pla comunitari del Besòs 22@Barcelona Pla jove formació-ocupació Serveis Educatius de Sant Martí AV Vila Olímpica Biblioteca pública Xavier Benguerel Ludoteca Maria Gràcia Pont Pla d’acollida Apropem-nos OCI Programa Èxit (Consorci d’Educació de Barcelona) CET10 Cinc tallers AMPA participatius Centres d’educació infantil i primària Centres d’educació secundària obligatòria Transició escola-treball Entitats de lleure Els assistents als tallers han estat els següents: Educació infantil Escola Bogatell i primària Escola La Farigola del Clot Escola La Llacuna del Poblenou Escola Provençals Escola La Palmera Escola Els Horts Escola Miralletes Escola Eduard Marquina Escola Miró Escola bressol municipal El Xalet de la Paperera Escola bressol municipal La Mar Xica Educació secundària Escola Joan d’Àustria Escola Rambla Prim Escola Sant Josep de Calassanç Escola Front Marítim Escola Salvador Espriu Escola Montseny ETP Clot Associacions de mares Xerrades, Jornades i Tertúlies (XJT), agrupació i pares d’associacions de mares i pares del districte Xarxa Activa de Trobades del Poblenou (XAT), agrupació d’associacions de mares i pares del districte FEM, agrupació d’associacions de mares i pares del districte AMPA Escola La Caixa AMPA Institut Icària AMPA Escola L’Arenal de Llevant Educació en el lleure Ludoteca El Xalet del Clot CET10 OCI ASME Ludoteca Maria Gràcia Pont Transició escola-treball Institut Poblenou Institut Salvador Seguí Institut Joan d’Àustria ETP Clot Porta22 Barcelona Activa Programa Èxit Districte de Sant Martí 13 2.2 Fase propositiva Un cop realitzada aquesta primera diagnosi, es va organitzar un fòrum molt més ampli i obert amb l’objectiu de definir les estratègies i les actuacions que finalment haurien de conformar el Pla estratègic d’educació del Districte de Sant Martí. El fòrum es va celebrar durant la tarda del 18 demarç a les instal·lacions del Centre Cul- tural La Farinera del Clot i hi van participar un total de 56 persones entre entitats, tèc- nics municipals, centres educatius, agents econòmics i altres agents del territori.1 El fòrum va permetre treballar alhora amb un nombre important i divers d’agents i s’hi van presentar diferents espais per reflexionar, proposar i consensuar:  La primera part del fòrum va ser una sessió plenària, en què tots els partici- pants estaven presents i en la qual es van poder explicar diferents aspectes clau com ara els objectius i la metodologia del procés i es van exposar els pri- mers resultats de la diagnosi.  Després de la sessió plenària, els participants van ser dividits en tres grups de treball heterogenis amb la funció de definir un pla d’acció per a cada línia (una per grup) especificant per a cada acció aspectes clau com ara l’objectiu prin- cipal i la justificació, els agents implicats i els recursos necessaris.  Finalment, en una sessió plenària cada grup temàtic va explicar a la resta de participants del fòrum les actuacions que havia definit i consensuat. 1. A l’Annex es pot trobar la re- 14 lació dels assistents al Fòrum. 2.3 Fase de redacció del document El resultat tant del fòrum com de tot el treball de camp realitzat durant els mesos pre- vis va servir per a la redacció final del Pla estratègic d’educació del Districte de Sant Martí. Aquest document recull les tres línies estratègiques que defineixen el marc de partida de les accions que es volen portar a terme durant els propers anys, en les quals s’especifica el marc de partida, els objectius clau que persegueix cada eix i les actuacions concretes que preveu. Finalment, es presenta un pla d’acció, una planificació per a l’inici, la temporalit- zació, l’organització i el seguiment del pla estratègic amb l’objectiu d’explicitar el fun- cionament d’una eina viva, d’una nova perspectiva i manera de treball. 2.4 Espais de participació existents durant el procés Durant tot aquest procés s’ha tingut sempre el suport de la Comissió de Seguiment, constituïda a partir de la del Consell Escolar Municipal del Districte (CEMD), on es va valorar la possibilitat d’ampliar-la per tal que fos representativa. Formalment es va constituir el 8 de setembre de 2008. Formada per 28 persones representants dels di- ferents agents educatius i socials del Districte de Sant Martí, s’ha encarregat de fer la supervisió del procés i de consensuar les entrevistes realitzades, els convidats als tallers participatius, el document de diagnosi inicial i, finalment, el document que re- cull el pla estratègic. A continuació, exposem un quadre resum on apareixen els representants de la Comissió de Seguiment: 15 Carme Turégano Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí i membre del Consell Escolar Municipal del Districte (CEMD) Marleny Colmenares Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) Marta Comas Consorci d’Educació de Barcelona Pere Almera Servei a les Persones del Districte de Sant Martí Elvira Aguirre Servei a les Persones del Districte de Sant Martí Jordi Binefa UGT i membre del CEMD Adolf Castellví Serveis Educatius del Districte Dolors Baqué Directora de l’Institut Joan d’Àustria i membre del CEMD Jaume Prat Director de l’Institut Juan Manuel Zafra i membre del CEMD Pilar Oliva Consellera d’Educació del Districte de Sant Martí i membre del CEMD Carles Meilán President de CET10, entitat del districte, i membre del CEMD Carles Roures President d’OCI, entitat del districte, i membre del CEMD Josep M. Fargas AMPA Institut Icària Àngels Carrasco Directora de l’Escola Bogatell Montserrat Martí Directora de l’Escola La Farigola del Clot Nora Bushida 22@Barcelona Sara Díaz Porta22 Barcelona Activa Xavier Torregrosa Casal Infantil Sant Martí Jordi Giró AV Vila Olímpica Josep Lluís Martos ETP Clot Eduard Miró Director de l’Escola Miró Montse Ortis Representant de la Plataforma Camins Escolars Fina Mayol Directora de l’Escola bressol municipal La Mar Xica Marc Sanmartí 22@Barcelona Mònica Rodríguez Xerrades, Jornades i Tallers (XJT) Anna Grande Directora de l’Escola bressol municipal El Xalet de la Paperera Raquel Moreno Dinamitzadora de la Comissió Rosa Valls Universitat de Barcelona El Pla estratègic d’educació també ha tingut sempre un altre espai de participació, la Comissió d’Impuls, formada per representants del Districte de Sant Martí, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i l’equip redactor. Aquesta comissió s’ha enca- rregat dels aspectes més operatius del projecte, analitzant els resultats de cada fase i participant en la redacció final dels documents presentats. 16 3 Diagnosi: principals punts forts i febles assenyalats pels participants del Pla Estratègic 3.1 Dades sociodemogràfiques de contextualització Per tal de contextualitzar la informació que hem extret del treball de camp dut a terme, tot seguit presentem algunes dades d’interès sobre el districte de Sant Martí i la seva població.2  El districte de Sant Martí té una població total, comptada l’1 de gener de 2009, de 228.817 persones, de les quals més de la meitat són dones (52%). La pro- porció més gran de dones està relacionada amb la seva esperança de vida més alta. En aquest sentit, tal com veurem més endavant, l’edat mitjana de les dones és superior respecte a la dels homes (44 anys com a edat mitjana de les dones davant dels 41 anys dels homes).  És el segon districte amb més població de tot Barcelona; de fet, el 14% de la població de la ciutat viu al districte de Sant Martí. Només el districte de l’Ei- xample supera aquesta proporció (16,5%). 2. La informació que aquí es presenta ha estat proporcionada pel Departament d’Estadística de l’Ajunta- ment de Barcelona i actualment està disponible al web de l’Ajuntament: http://www.bcn.cat/estadistica/ca- tala/index.htm. 17 Àmbit territorial d’intervenció del Pla estratègic d’educació del Districte de Sant Martí Distribució de la població per districtes. Barcelona, 2008 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona  La població del districte ha anat creixent de manera sostinguda i intensa du- rant els darrers anys. Des de l’any 2001 fins al 2009 ha augmentat en gairebé 21.000 persones. Els anys compresos entre el 2001 i el 2003 han estat els més intensos en creixement poblacional, que ha augmentat fins a 10.000 persones en dos anys.  Els indicadors demogràfics clau del districte ens mostren una població més jove que la que trobem al conjunt de la ciutat (l’edat mitjana de la població és més baixa, la taxa de natalitat és més alta i es produeixen menys defuncions). 19 EIXAMPLE 16’5% SANT MARTÍ 14% SANTS-MONTJUÏC 11’2% HORTA-GUINARDÓ 10’5% NOU BARRIS 10’4% SANT ANDREU 9% SARRIÀ-SANT GERVASI, 8’8% GRÀCIA, 7,5% CIUTAT VELLA, 7% LES CORTS, 5’1% Evolució de la població del districte de Sant Martí, 2001-2009 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 235.000 230.000 225.000 220.000 215.000 210.000 205.000 200.000 195.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009  En tota població hi ha dos factors de creixement demogràfic: el creixement migratori (la població que arriba de nou a viure al districte3 menys la que se’n va) i el creixement natural (els naixements menys les defuncions). En el cas de Sant Martí, com en la majoria de territoris catalans, el creixement poblacio- nal s’explica per la immigració i no pel creixement natural.  Aquest creixement migratori està protagonitzat per població tant de nacionali- tat espanyola com estrangera. En realitat, més de la meitat de les altes anuals de població són de gent amb nacionalitat espanyola, un fet provocat principal- ment pel pla urbanístic que es va desenvolupar al districte i que va atreure po- blació amb un poder adquisitiu més alt, a causa de l’alt preu de l’habitatge nou. En aquesta línia, el 34,8% de les altes del 2007 era població provinent de la resta de municipis de Catalunya, i el 15,4%, de la resta de l’Estat.  De fet, el percentatge de població estrangera, comptat l’1 de gener de 2009, era del 15,3%, un percentatge gairebé tres punts per sota de la mitjana de la ciu- tat (18,1%) i que encara disminueix més si tenim en compte el conjunt de po- blació estrangera de la ciutat (l’11,9% de la població estrangera de Barcelona resideix al districte de Sant Martí). 3. Es considera població immigrada tant la població estrangera com la població de nacionalitat espanyola. 20 Per tant, és tota població nouvinguda al districte, independentment de la seva nacionalitat. Taula 1 Indicadors demogràfics. Comparativa Sant Martí i Barcelona Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Edat mitjana 2008 Tots Homes Dones Sant Martí 42 41 44 Barcelona 43 41 45 Creixement natural 2007 Naixements Taxa de natalitat Defuncions Taxa de mortalitat Sant Martí 2.148 9,6 1.940 8,7 Barcelona 13.986 8,8 15.419 9,7 Diferència altes Creixement migratori 2007 Altes noves Baixes noves i baixes Sant Martí 12.746 7.679 4.602 Barcelona 102.993 62.433 40.560 % població estrangera 2009 Població estrangera % sobre el total % sobre el total de població de població del estrangera a districte Barcelona Sant Martí 35.009 11,9% 15,3% Barcelona 294.918 100% 18,1% 21 Taula 2 Immigració per lloc de procedència i districte d’alta, 2007 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Procedència Barcelona % Sant Martí % Catalunya 33.256 32,3% 4.439 34,8% Resta Estat espanyol 15.200 14,8% 1.965 15,4% UE (27) 12.723 12,4% 1.571 12,3% Resta Europa 3.289 3,2% 386 3,0% Àfrica 2.852 2,8% 335 2,6% Amèrica 26.116 25,4% 2.866 22,5% Àsia 9.467 9,2% 1.176 9,2% Oceania 90 0,1% 8 0,1% Total 102.993 100% 12.746 100% 22 Població per lloc de procedència i districte d’alta. Sant Martí, 2007 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona ÀFRICA 2,6% OCEANIA UE (27) 0,1% 12,3% RESTA EUROPA 3,0% ÀSIA CATALUNYA 9,2% 34,8% RESTA ESTAT AMÈRICA ESPANYOL 22,5% 15,4% 23  Respecte a l’evolució de la població de nacionalitat estrangera, el primer que podem observar és que, tal com s’esdevé en el conjunt de la ciutat, el seu pes relatiu ha augmentat els últims anys i ha passat de representar el 10% l’any 2002 a representar el 15,3% l’any 2009. No obstant això, i a causa de la con- juntura econòmica actual, es pot percebre un cert alentiment dels fluxos mi- gratoris. Fins i tot nacionalitats com ara l’equatoriana, la pakistanesa, la xinesa i la peruana han disminuït en nombre i pes relatiu al districte entre l’any 2008 i l’any 2009, mentre que d’altres han augmentat, com és el cas de la italiana,4 que ha passat a ser la segona nacionalitat més nombrosa.  Les principals nacionalitats presents al districte són l’equatoriana (8,9%), la italiana (7,7%), la pakistanesa (7,1%), la xinesa (6,9%) i la peruana (6,3%).  Pel que fa a aquesta composició per nacionalitats, el primer que ens crida l’a- tenció és el poc pes relatiu de les principals nacionalitats, és a dir, cap nacio- nalitat no supera el 9% respecte al conjunt de la població estrangera, la qual cosa denota una àmplia varietat de nacionalitats i procedències de la pobla- ció estrangera que resideix al districte de Sant Martí.  Tot i que es constata l’àmplia diversitat de nacionalitats entre la població es- trangera resident a Sant Martí, també podem afirmar que una àmplia majo- ria prové d’Amèrica Llatina i són de parla hispana, un aspecte rellevant en l’impacte de la seva arribada en el sistema educatiu.  De fet, si fem una comparació de les principals nacionalitats presents al dis- tricte entre els anys 2004 i 2008, podem observar un altre dels principals as- pectes evolutius del districte: ha augmentat la diversitat d’orígens de la població estrangera. Mentre que l’any 2004 les deu principals nacionalitats aglutinaven el 69% del total de població estrangera (només la primera ja en re- presentava el 20%), l’any 2008 només en representen el 61% i cap d’aquestes nacionalitats no supera el 10%. 4. Hem de tenir en compte que una part important de la població amb nacionalitat italiana correspon a per- sones provinents d’Argentina o d’altres països llatinoamericans, que, a causa del règim per a l’obtenció de 24 la nacionalitat a Itàlia, tenen més facilitats per obtenir aquesta nacionalitat. Principals nacionalitats (més de 1.000 individus). Sant Martí, 2008 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona  Resta de països 36,4%  Marroc 5,5%  Equador 8,9%  Colòmbia 5,3%  Itàlia 7,7%  Bolívia 5,2%  Pakistan 7,1%  Argentina 3,9%  Xina 6,9%  França 3,6%  Perú 6,3%  Brasil 3,2% 25 Principals regions d’origen de la població estrangera resident a Sant Martí, 2008 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 0,9% 57,9% 19,2% 12,6% 9,3%  Amèrica  Europa  Àsia  Àfrica  Oceania 26 Gràfic 6 Població estrangera resident a Sant Martí. Sant Martí, 2004 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 27 FRANÇA 3’3% REPÚBLICA DOMINICANA 3’3% ITÀLIA 4’4% XINA 5’1% PAKISTAN 5’35% ARGENTINA 6’2% MARROC 6’8% COLÒMBIA 7’5% PERÚ 7’9% EQUADOR 20% RESTA PAÏSOS 31’1%  De fet, si fem una comparació de les principals nacionalitats presents al dis- tricte entre els anys 2004 i 2008, podem observar un altre dels principals as- pectes evolutius del districte: ha augmentat la diversitat d’orígens de la població estrangera. Mentre que l’any 2004 les deu principals nacionalitats aglutinaven el 69% del total de població estrangera (només la primera ja en re- presentava el 20%), l’any 2008 només en representen el 61% i cap d’aquestes nacionalitats no supera el 10%.  D’altra banda, les nacionalitats que han augmentat més els darrers quatre anys han estat la italiana, la pakistanesa i la xinesa, no tant pel que fa al seu pes re- latiu respecte al conjunt de població estrangera com en nombres absoluts.  Respecte a la distribució territorial d’aquests percentatges, podem trobar di- ferències significatives, tant pel que fa al percentatge global com a les princi- pals nacionalitats presents. El Besòs i el Maresme és el barri amb el percen- tatge més alt, el 23,6% de la seva població és de nacionalitat estrangera i les principals nacionalitats són la pakistanesa i l’equatoriana (el 30,4% i el 12,1%). Destaquen també els barris del Parc i la Llacuna i la Vila Olímpica del Poble- nou (el 18,7% i el 17,3%, respectivament), on la principal nacionalitat és la ita- liana. En canvi, el barri de la Verneda i la Pau és el barri amb menys percen- tatge de població estrangera (10,7%), bastant per sota de lamitjana del districte.  Respecte a la distribució per edats del conjunt de població de Sant Martí, podem dir que el 16,7% de la població del districte és menor de dinou anys, la qual re- presenta el 14,8% del conjunt de menors de dinou anys de tot Barcelona. Es tracta d’un percentatge lleugerament superior al que representa per al conjunt de la població de la ciutat i que denota, tal com ja hem assenyalat anteriorment, una proporció més alta de la joventut en la població del districte. En aquesta línia, destaca també el pes més gran dels infants menors de quatre anys. 28 Taula 3 Percentatge de població estrangera per barris i principals nacionalitats. Sant Martí, 2009 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Pakistan 30,4% El Besòs i el Maresme 5.355 23,6 Equador 12,1% Itàlia 13,3% El Parc i la Llacuna del Poblenou 2.508 18,7 Xina 9,0% Itàlia 16,2% La Vila Olímpica del Poblenou 1.571 17,3 França 9,5% Equador 9,1% El Camp de l’Arpa del Clot 6.339 16,3 Itàlia 7,6% Itàlia 10,2% El Poblenou 5.053 16,3 Xina 8,7% Diagonal Mar i el Front Marítim Itàlia 11,6% 1.687 15,8 del Poblenou França 6,9% Equador 9,4% El Clot 3.962 14,5 Xina 8,6% Equador 8,7% Provençals del Poblenou 2.498 12,3 Marroc 9,4% Equador 12,2% Sant Martí de Provençals 2.871 10,9 Perú 10,3% Equador 15,6% La Verneda i la Pau 3.154 10,7 Xina 10,3% Equador 8,9% Districte de Sant Martí 35.009 15,3 Itàlia 7,7% 29 Pes relatiu per grups d’edat menors de dinou anys. Comparació territorial, 2008 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 30% 28% 26% 24% 22% 20% 18% 16% 14% 12% 10% 0-4 ANYS 5-9 ANYS 10-14 ANYS 15-19 ANYS  Barcelona  Sant Martí Distribució per edats de la població de Sant Martí i Barcelona, 2008 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 0-4 anys 68.896 10.732 5-9 anys 61.880 9.230 10-14 anys 59.898 8.713 15-19 anys 64.875 9.107 Total menors de 19 anys 255.549 37.782 Percentatge de menors de 19 anys 15,8% 16,7% Total població 1.615.908 226.429 % sobre el total del districte 14,8% 30 3.2 L’educació a Sant Martí Un cop analitzat breument el context demogràfic de partida, entrem en els principals resultats de la diagnosi realitzada, on es presenten les visions existents respecte a la situació actual de l’educació a Sant Martí i se n’analitzen els punts forts i els punts febles. Aquest plantejament recull els aspectes considerats clau per les persones i els serveis que han participat en el projecte; per tant, en cap cas no es pot entendre com la descripció exhaustiva de la realitat educativa del districte, però sí com una aproximació des de diferents punts de vista, com un element de reflexió que ens ha d’ajudar a entendre i a pensar actuacions i estratègies. Aquest apartat està dividit en cinc subapartats, depenent de l’àmbit temàtic que aborden: 1. Sant Martí, districte educador 2. Transició escola-treball 3. Educació en el lleure 4. Coordinació entre els agents 5. Participació de les famílies i els alumnes Cada apartat estableix, si escau, una primera aproximació als recursos i els serveis existents al districte i posteriorment exposa els punts forts i febles considerats com a clau pels participants. Passem, doncs, a tractar cadascun d’aquests aspectes. 3.2.1 Sant Martí, districte educador Els recursos i els serveis del districte El districte de Sant Martí disposa d’un nombre important i un ampli ventall de recur- sos i serveis educatius per a infants i joves del districte. A continuació, exposem un quadre resum amb els centres educatius del districte segons el barri on estan ubi- cats: 31 Taula 5 EEI i escoles bressol 3 1 0 2 1 0 0 2 0 1 10 Escoles 4 5 1 6 4 2 0 3 3 3 31 Instituts 2 2 1 1 0 1 0 1 2 3 13 Centres d’educació especial 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 Ensenyaments artístics i idiomes 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 Escoles privades / concertades 1 3 2 2 2 0 1 1 3 7 22 Escoles d’adults 1 1 0 0 0 0 0 1 0 1 4 Total 12 13 4 11 7 3 1 8 8 15 82 32 Més enllà dels centres educatius, també hi ha un gran nombre d’institucions, serveis, programes i projectes que incideixen en el districte en l’àmbit educatiu: INSTITUCIONS Consorci d’Educació de Barcelona El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) és un ens instrumental de caràcter as- sociatiu que ha estat creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per gestionar de manera conjunta l’educació a la ciutat de Barcelona. El Consorci d’Educació de Barcelona, tal com estableix la Llei 22/1998 de la Carta Municipal de Barcelona, exerceix el conjunt següent de competències i funcions:  La planificació (programació i distribució territorial dels centres docents com- presos en les lleis d’ordenació educativa vigents, llevat dels universitaris, d’a- cord amb el que estableix l’article 61 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre).  Els serveis educatius i els programes d’innovació educativa (la creació, en el marc de la planificació general, i la gestió de centres pedagògics i de recursos, de serveis de suport, assessorament i recerca psicopedagògica, i la formació del personal docent).  L’escolarització (l’aplicació a Barcelona de la normativa de matriculació d’a- lumnes i qualsevol altra d’anàloga que necessiti una adaptació específica).  L’educació complementària i extraescolar.  L’execució dels programes d’educació compensatòria.  La vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria.  La reglamentació i la gestió del transport, del menjador i d’altres serveis es- colars.  La conservació, el manteniment, els subministraments (aigua, gas i llum), les comunicacions, la neteja, els lloguers i la vigilància dels edificis destinats a centres docents públics d’educació secundària obligatòria i postobligatòria, educació primària, educació infantil i educació d’ensenyaments de règim es- pecial i d’adults s’ha d’exercir segons l’Administració a la qual correspongui la 33 titularitat patrimonial del centre, sense perjudici dels acords que es puguin establir en el futur.  La creació, en el marc de la planificació general, la construcció i les obres de reforma, ampliació i millora dels centres docents públics, llevat dels universi- taris, d’acord amb el que estableix l’article 61 de la Llei 22/1998, de 30 de des- embre.  La gestió de tots els centres públics d’educació infantil, d’educació primària i d’educació secundària obligatòria i postobligatòria.  La gestió dels PQPI, de la formació professional específica, dels centres d’en- senyament de règim especial i de l’educació de persones adultes. Serveis Educatius a Sant Martí Depenen orgànicament i funcionalment del Consorci d’Educació de Barcelona i com- prenen els serveis específics següents: Centre de recursos pedagògics (CRP) Els centres de recursos pedagògics són serveis educatius creats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent del professorat. Les seves funcions estan regulades pel Decret 155/1994, de 28 de juny, i són les següents:  Oferta de recursos, d’infraestructura i de serveis als centres docents, als mes- tres i als professors per tal que disposin de materials específics de les dife- rents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d’utilització.  Catalogació dels recursos educatius del medi local i comarcal i elaboració de pautes i informacions complementàries per facilitar-ne l’ús del professorat.  Suport a les activitats docents i a l’intercanvi d’experiències educatives, per tal de fomentar la reflexió del professorat sobre la pràctica docent. 34  Coordinació i organització de l’execució i del seguiment de les activitats de for- mació permanent i col·laboració en la detecció de les necessitats de formació i en l’elaboració de propostes per satisfer-les.  Altres funcions que els atribueixi el Departament d’Educació. Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP)5 Són serveis educatius que donen suport al professorat dels centres docents per tal d’oferir la resposta educativa més adequada al conjunt de l’alumnat, especialment a aquell alumnat que presenta disminucions o més dificultats en el procés d’aprenen- tatge i a les seves famílies. Les seves funcions específiques són les següents:  Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat, conjuntament amb el professorat i altres serveis específics, per tal de trobar la resposta educativa més adequada en cada cas.  Elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars que puguin necessitar els alumnes, conjuntament amb el professorat i altres serveis es- pecífics.  Assessorament als mestres i els professors sobre els projectes curriculars dels centres educatius, concretament en aspectes psicopedagògics i que mi- llorin l’atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes.  Assessorament a l’alumnat, les famílies i el professorat sobre aspectes rela- cionats amb l’orientació personal, educativa i professional.  Col·laboració amb els serveis socials per tal d’oferir atenció als alumnes i les fa- mílies que ho necessitin. Oferta de recursos, d’infraestructura i de serveis als centres docents i al professorat per tal que disposin dematerial específic de les diferents àrees curriculars, demitjans propis de la tecnologia educativa i de pu- blicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d’utilització. 5. Definició aportada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i que actualment està disponible al web següent: www.xtec.cat. 35 Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) (Decret 180/2005, de 30 d’agost, de modificació del Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius): són serveis educatius multidisciplinaris que, en un àmbit territorial definit, donen assessorament i suport als centres docents i al professorat amb relació a aspectes lingüístics, interculturals i de cohesió social. Estan integrats per funcionariat docent dels cossos de mestres i de professors d’ensenya- ment secundari o per personal docent amb contracte laboral fix amb el Departament d’Educació. Les seves funcions són les següents: a) Amb relació als centres educatius i l’alumnat nouvingut i amb risc d’exclusió social:  Assessorament sobre l’organització de l’aula d’acollida i en l’atenció a l’alum- nat amb risc d’exclusió social.  Col·laboració en la sensibilització, la promoció i la consolidació de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.  Col·laboració en la sensibilització i la introducció de l’educació intercultural al procés educatiu.  Orientació en l’adequació dels documents de centre: projecte educatiu, pro- jecte curricular, projecte lingüístic, pla d’acció tutorial i pla d’acollida i inte- gració.  Assessorament sobre el treball tutorial per a l’alumnat nouvingut o amb risc d’exclusió social.  Orientació i assessorament sobre recursos materials i metodològics i sobre estratègies d’immersió lingüística i d’inclusió social.  Col·laboració en la formació permanent del professorat: tutor/a d’acollida, co- ordinador/a lingüístic/a, equip directiu, equips docents i altres.  Promoció d’experiències innovadores i suport a aquestes experiències.  Participació i col·laboració amb altres professionals dels serveis educatius per donar suport als centres d’una manera integrada.  Elaboració de memòries valoratives de les diferents actuacions. 36 b) Amb relació a altres instàncies educatives:  Assessorament a les comissions d’escolarització de zona.  Col·laboració amb les oficines municipals d’escolarització.  Col·laboració amb la inspecció educativa i altres serveis educatius.  Col·laboració amb altres departaments de la Generalitat de Catalunya i altres administracions i institucions. c) Amb relació als plans educatius d’entorn, com a conjunt d’actuacions a la zona educativa per potenciar la integració escolar i social de l’alumnat:  Dinamització de les actuacions dels plans educatius d’entorn.  Col·laboració, coordinació, assessorament i suport. Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) Creat l’any 1993, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) és un organisme autònom de caràcter administratiu de l’Ajuntament de Barcelona. Té com amissió la direcció i la planificació de l’estructura i l’administració dels centres educatius man- tinguts per l’Ajuntament, directament o indirectament, com també l’impuls de les ac- tuacions i la coordinació de totes les instàncies i tots els serveis que puguin incidir en l’educació a la ciutat. Alguns dels seus objectius principals són els següents:  Garantir, amb la implicació de tots els sectors, l’accés de la ciutadania a l’e- ducació, donant suport a les actuacions adreçades a la infància, els joves i les famílies, a partir de la igualtat d’oportunitats i del principi d’equitat.  Potenciar els programes d’escoles bressol.  Facilitar la millora constant dels mecanismes de participació de la comunitat educativa i potenciar el govern democràtic i participatiu dels centres.  Potenciar la millora de les infraestructures i els serveis de la xarxa de centres educatius públics, com també la millora de les estratègies de creixement i consolidació del mapa escolar.  Impulsar actuacions per garantir l’èxit escolar dels estudiants, incidint en la 37 qualitat de l’ensenyament i treballant per aconseguir l’objectiu de rebaixar en el 15% el fracàs escolar i assolir el 85% d’alumnes que cursen ensenyaments postobligatoris.  Impulsar i fer visibles els projectes de xarxes educatives territorials d’educa- ció als barris i als districtes, i fomentar la coresponsabilitat entre les escoles i les entitats.  Impulsar i consolidar el Consorci d’Educació de Barcelona com a instrument de cooperació entre la Generalitat i l’Ajuntament, per a la planificació educa- tiva i per a la gestió del sistema educatiu públic no universitari de la ciutat.  Promoure valors cívics i una formació integral que ajudin a construir una ciu- tadania basada en la responsabilitat, la solidaritat i el compromís amb l’entorn.  Potenciar una formació professional adequada i compatible amb les necessi- tats derivades del teixit econòmic i de la cohesió social a Barcelona i l’àrea metropolitana. Fundació BCN Formació Professional És una entitat municipal que té els objectius estratègics següents per a la formació professional de la ciutat i, per tant, també per als centres de FP i els joves que estu- dien al districte de Sant Martí: 1. Contribuir al desenvolupament d’un sistema de formació professional de qua- litat i eficaç per a la ciutat, tenint com a referent els diferents agents econò- mics i socials de Barcelona i de l’àrea metropolitana. 2. Impulsar iniciatives per a la millora del procés de transició a la vida activa del jovent, especialment per a l’alumnat amb més dificultats d’inserció laboral i social. 3. Fomentar la cultura del treball de qualitat per a la millora del capital humà, optimitzant la inserció laboral del jovent de la FP en el context d’una ocupació qualitativa a fi de reforçar el desenvolupament econòmic de la ciutat. 4. Contribuir, per mitjà de la formació professional, a la consolidació del con- 38 cepte de «Barcelona, territori obert a Europa», mitjançant la gestió d’accions de mobilitat per Europa per al jovent, el professorat de formació professional i el personal de les empreses. Direcció de Serveis a les Persones La Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí té per missió exer- cir la direcció de la planificació i l’execució dels serveis a les persones que hi ha al dis- tricte en l’àmbit de l’acció social, l’educació, la cultura, el benestar, la promoció social i econòmica i l’educació ambiental, i garantir la coordinació amb els àmbits sectorials de referència. Les funcions que duu a terme són, entre d’altres, les següents:  Garantia que els serveis prestats per la Direcció als ciutadans siguin eficaços i eficients i responguin a les seves necessitats.  Disseny de les línies estratègiques, en l’àmbit dels serveis a les persones, que l’organització municipal ha de desenvolupar en els barris del districte.  Direcció de la planificació, l’organització i la prestació dels serveis del Districte per a l’acció social, l’educació, la cultura, el benestar, la promoció social i eco- nòmica i l’educació ambiental, i de qualsevol altre que li sigui designat en l’àm- bit dels serveis a les persones.  Responsable de la interlocució amb els àmbits sectorials de serveis a les per- sones, per a la planificació i la resposta a les demandes dels ciutadans.  Impuls dels òrgans de participació temàtics o sectorials en l’àmbit dels ser- veis a les persones, en coordinació amb la Direcció de Promoció, Participació i Prevenció.  Direcció dels equipaments del Districte, seguint els criteris marc definits per les gerències sectorials.  Impuls dels criteris funcionals definits pels sectors de referència.  Totes aquelles funcions que li siguin atribuïdes per la gerència del Districte en el compliment de les seves atribucions. Per poder dur a terme aquestes tasques, a la Direcció de Serveis a les Persones hi ha dos caps de projectes, equip tècnic i administratiu. La seu actual és a Can Felipa. 39 Equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) Dependent del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Cata- lunya i en coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona, és un equip pluridisciplinari constituït per diversos professionals (psicòlegs, pedagogs, assistents socials i edu- cadors socials). Els EAIA atenen persones menors d’edat amb alt risc social que els són derivades d’altres serveis socials, judicials o policials. La seva funció és, en pri- mer lloc, diagnosticar i valorar aquests menors i les seves famílies i tot seguit re- dactar propostes tècniques i administratives que vagin en benefici seu. Això porta a l’elaboració de plans concrets de millora per al menor i la seva família, dels quals es fa un seguiment un cop aplicat el pla. La feina dels EAIA està coordinada amb altres equips i serveis, i entre les seves funcions també hi ha l’assessorament als serveis socials d’atenció primària en ma- tèria d’infància. PROJECTES I PROGRAMES Programa d’acompanyament a nuclis familiars reagrupants Programa pioner de la ciutat de Barcelona i que es porta a terme al districte de Sant Martí i a tres districtes més. Els objectius principals del programa són els següents:  Facilitar l’acollida i la inserció de les famílies reagrupades a la ciutat de Bar- celona.  Potenciar els aspectes positius del retrobament familiar i ajudar a minimitzar els més complexos.  Millorar la convivència dels barris.  Facilitar el coneixement dels drets i deures de les persones nouvingudes.  Facilitar la planificació i l’acollida dels menors reagrupats al sistema edu- catiu. 40  Potenciar l’adequació mútua a la diversitat social i cultural del territori.  Potenciar el treball en xarxa entre entitats, serveis i ciutadania en general.  Ajudar en la disminució d’aspectes afavoridors de la violència intrafamiliar.  Proporcionar un espai d’informació privilegiat de l’Ajuntament per a les famí- lies reagrupants. Dins d’aquest programa, com a novetat aquest estiu s’està portant a terme el projecte «A l’estiu Barcelona t’acull». La proposta va adreçada a nois i noies immigrants d’e- dats entre dotze i divuit anys, recentment arribats aquí per retrobar-se amb les seves famílies. Consisteix en un seguit d’activitats lúdiques i de lleure que els posen en contacte amb altres nois i noies de la seva edat per tal que s’hi relacionin, coneguin la ciutat i el barri, i comencin a tenir el català com a llengua vehicular. Xarxa de Camins Escolars La Xarxa de Camins Escolars del Poblenou és una iniciativa en marxa per promoure la participació de la comunitat educativa en l’elaboració de projectes de camí esco- lar, per impulsar itineraris escolars segurs i recuperar l’espai públic com a espai de relació i convivència. Actualment, la Macrocomissió del Camí Escolar del Poble- nou, com a motor del projecte, aplega un total de quinze centres educatius, amb la participació del Districte, l’IMEB, 22@, la Guàrdia Urbana i el Sector Mobilitat i Se- guretat. Programa «Salut i escola» (PSiE) i Servei de Salut Comunitària de l’Agència de Salut Pública Sota la gestió del Consorci Sanitari de Barcelona i de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i amb els centres i els serveis educatius i els serveis de salut i comunita- ris presents al territori, es vol impulsar la coordinació de les diferents iniciatives i ac- tuacions que s’estan desenvolupant al districte en l’àmbit de la salut en els centres educatius. L’objectiu prioritari és la millora de la salut dels infants i els adolescents per mitjà d’accions de promoció i prevenció de la salut. 41 «Temps de Barri, Temps Educatiu Compartit» El projecte dissenya, aplica i avalua de manera compartida, des de la coresponsabi- litat social dels agents educatius i socials i la complicitat de les famílies, una oferta d’activitats i recursos de qualitat adreçats a infants i adolescents de tres a setze anys i a les seves famílies. «Temps de Barri, Temps Educatiu Compartit» vol contribuir a la construcció d’un ús dels temps i dels espais educatius dels infants que s’adeqüi a les necessitats de les famílies. Els objectius del programa són els següents:  Contribuir que els barris tinguin una oferta d’activitats educatives fora de l’horari escolar de qualitat i diversificada.  Promoure accions educatives en el temps de lleure que afavoreixin l’harmo- nització del temps en família.  Reforçar el teixit associatiu i el treball en xarxa entre els agents locals.  Potenciar l’ús educatiu del temps fora de l’horari escolar mitjançant els patis escolars i altres equipaments públics. Les propostes que acull aquest projecte són fruit del treball conjunt entre la Direcció d’Usos del Temps, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, el Districte de Sant Martí, la Fundació Jaume Bofill i agents educatius i socials de cada barri. Pla educatiu d’entorn del Besòs És una actuació de coresponsabilització educativa adreçada a infants i joves entre zero i divuit anys dels centres educatius públics i privats concertats de la zona edu- cativa del Besòs; per tant, va adreçat a tot l’alumnat i a tota la comunitat educativa, però amb una sensibilitat especial envers els sectors socials més desfavorits i els nois i noies nouvinguts o amb risc de marginació, per tal de poder donar una res- posta adequada a les necessitats específiques d’aquests col·lectius que permeti as- segurar-ne la igualtat d’oportunitats. Les actuacions proposades pel PEE del Besòs tenen com a prioritat l’assoliment d’aquests objectius:  Incrementar l’èxit escolar, amb la qual cosa es redueixen les desigualtats entre 42 col·lectius.  Enfortir xarxes educatives.  Enfortir la participació en activitats de lleure, per tal de reduir desigualtats.  Enfortir els vincles entre famílies, escola i entorn.  Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana. Per definició, el PEE del Besòs és una iniciativa oberta i de cooperació educativa que vol donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels in- fants i els joves, coordinant i dinamitzant l’acció educativa de la zona més enllà de l’àmbit escolar. Pla comunitari del Besòs És un procés participatiu que parteix d’un acord entre diferents agents, és a dir, Ad- ministració (Generalitat i Districte de Sant Martí), tècnics i serveis de proximitat mu- nicipals, altres administracions, entitats i associacions, i veïns a títol individual. Concebut com un procés d’apoderament de la ciutadania, el seu objectiu principal és la millora del barri del Besòs i el Maresme atenent les dimensions de convivèn- cia, ciutadania (immigració), urbanisme, educació per la salut i educació. Diferents espais de participació (grup promotor, comissions de treball, comissió de seguiment i secretariat) són els encarregats de gestionar el projecte i impulsar les mesures ne- cessàries per a la millora del barri. Llei de barris (el Besòs i el Maresme) Projecte impulsat pel Districte de Sant Martí que incideix en la rehabilitació dels edi- ficis d’habitatges més degradats i la millora de la seva accessibilitat, la renovació de l’espai públic, els equipaments, i la posada en marxa de programes adreçats a equi- librar les desigualtats existents i millorar la cohesió social. Apropem-nos Projecte que va néixer l’any 2001 per iniciativa de veïns i veïnes del barri del Poble- nou i tècnics dels Serveis Personals del Districte de Sant Martí. Actualment també rep suport de la Direcció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament 43 d’Acció Cívica i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Amb els anys, ha anat su- mant persones, entitats i col·lectius, en un procés sempre obert a noves incorpora- cions, i ha anat treballant d’acord amb els seus objectius principals:  Conèixer la realitat convivencial del Poblenou entre ciutadans i ciutadanes de diverses procedències geogràfiques i culturals.  Apropar les diverses cultures que conflueixen al barri, creant canals de co- municació per tal de fomentar el respecte, la solidaritat i les relacions mú- tues.  Propiciar el diàleg i la participació, amb la qual cosa es contribueix a prevenir l’aparició de conflictes i dinàmiques d’exclusió social. El projecte es duu a terme amb els veïns i per als veïns del Poblenou, de tots els grups d’edat i de qualsevol procedència, i implica també els serveis públics que tre- ballen a la zona. Apropem-nos és també una xarxa flexible que relaciona entitats, equipaments, serveis, col·lectius i persones, fa circular la informació sobre recursos i activitats al barri, impulsa iniciatives i canalitza accions que permeten avançar cap a l’assoliment dels objectius esmentats. Projecte «Trenquem el silenci» Impulsat pel Consell de Dones del Districte de Sant Martí i amb la col·laboració dels Serveis Educatius, el Consell Escolar Municipal, els Serveis Socials del Districte i els centres educatius del districte, aquest projecte pretén treballar per la prevenció de la violència de gènere en les relacions de parella en l’adolescència i la joventut. Atès que es detecta que el maltractament s’inicia a edats cada vegada més inferiors i que les noies incorporen, cada vegada més, conductes masclistes en les seves relacions tant amb companyes com amb companys, aquest projecte pretén treballar conjunta- ment amb la comunitat educativa en la sensibilització de l’alumnat, les famílies i el professorat. Les actuacions són diverses i inclouen des de xerrades o tallers fins a l’e- laboració de plans d’acció específics per centre. 44 Programa Servei d’Atenció Social de la Població Itinerant Programa coordinat pels Serveis Socials del Districte i adreçat a les famílies amb ha- bitatge mòbil (abans itinerants, actualment establertes permanentment al districte) per atendre específicament les necessitats socials que presentin. En el cas dels in- fants i els joves, es treballen específicament aspectes com ara l’absentisme, l’accés i la utilització dels serveis i els equipaments del districte i el pas a l’educació secun- dària. 22@Barcelona Amb els projectes concrets de Districte Digital i Crea Talent, 22@Barcelona perse- gueix els objectius següents:  Facilitar l’accés a les noves tecnologies.  Fomentar la formació de primer nivell i difondre els beneficis de les TIC.  Impulsar la divulgació i la creació de continguts i serveis digitals.  Promoure la creació de projectes en col·laboració entre empreses, institucions i entitats del districte.  Afavorir la creació de talent per mitjà d’iniciatives adreçades als alumnes, els mestres i les famílies.  Fomentar la vocació científica i tecnològica, l’esperit emprenedor i el trilin- güisme entre els més joves. Les iniciatives concretes que s’han posat en marxa fins el 2009 són les següents:  Xarxa d’aules multimèdia: dotació de material informàtic per a la creació de cinc noves aules multimèdia al districte.  Memòria virtual de la gent gran: projecte intergeneracional per a la recupe- ració de la memòria històrica local.  Famílies en xarxa: tallers per a mares i pares sobre «família, educació i noves tecnologies».  Descobrim Sant Martí: portal educatiu d’elements arquitectònics del dis- tricte.  Reciclatge d’ordinadors. 45  Company Staying FP: programa de pràctiques d’estudiants de FP en empre- ses 22@Barcelona.  Voluntariat: voluntariat de 22@Network en activitats socials, especialment en alfabetització digital. Programa Èxit En el marc de l’aplicació de la LOE, com a reforç de la coherència entre etapes edu- catives i com a suport al tractament de la diversitat de persones a les aules, el Con- sorci d’Educació de Barcelona gestiona el programa, que va néixer com a aportació de l’Institut Municipal d’Educació a la millora de l’educació a Barcelona. Aquest programa té com a objectiu prioritari reduir els nivells de fracàs actuals i as- solir l’èxit escolar per a tothom. El programa Èxit treballa a tres nivells diferenciats: amb Èxit 1 s’ofereix reforç es- colar a l’alumnat de 5è i 6è de primària i al de 1r i 2n d’ESO, de manera que es dóna continuïtat al pas d’etapa. Amb Èxit 2 s’ofereixen alternatives d’aprenentatge fora del context escolar, com ara tallers, per a aquells grups d’alumnes que tenen més difi- cultats, disposant de recursos del municipi. I amb Èxit 3 s’aporten recursos per a l’o- rientació acadèmica i professional de tot l’alumnat de 4t d’ESO amb l’objectiu d’incentivar la seva continuïtat més enllà de l’etapa obligatòria. Ajuts a les famílies: «Imagina’t l’Estiu» Programa d’ajuts a les famílies per a les activitats de vacances homologades per l’Ajuntament. Per garantir-hi l’accés dels infants de les famílies amb dificultats eco- nòmiques, l’Ajuntament activa cada any un sistema d’ajuts econòmics adreçats a les famílies que tenen uns ingressos iguals o inferiors a la quantitat de 8.921,50 euros bruts anuals per cada membre de la unitat familiar. Els ajuts atorgats en cap cas no poden superar el 90% del cost de l’activitat. L’any 2008, el Districte de Sant Martí va atorgar 901 ajuts econòmics per aquest concepte. 46 Fortaleses i febleses assenyalades S’han assenyalat la varietat i el nombre de centres educatius del districte com a grans fortaleses del territori. No obstant això, es detecten una sèrie de dèficits pel que fa a la infraestructura i el manteniment:  Retard en la construcció d’escoles per donar resposta a la demanda d’una crei- xent població al districte.  Manteniment deficitari dels edificis escolars.  Menjadors deficitaris pel que fa a l’espai; quan es planifiquen els centres esco- lars no es té en compte que a Barcelona es queden a dinar a l’escola bona part dels nens i, per tant, es necessiten menjadors més grans. Això es reflecteix en complicacions a l’hora de dinar, com ara la necessitat de fer torns, cues, el poc temps per menjar...  Manca d’instal·lacions esportives en algunes escoles; alguns centres no tenen gimnàs i els nens fan l’activitat al pati de l’escola.  Manca de recursos tecnològics a les aules: projectors, ordinadors, pissarres di- gitals.  Desconcert per l’elecció i l’assignació de l’empresa responsable de la neteja a les escoles tot i que s’hagi manifestat el descontent generalitzat amb l’empresa en qüestió.  Necessitat d’ampliació dels camins escolars segurs. Més enllà d’aquests recursos, un gran nombre de professionals i educadors treballen actualment en el districte. En aquest sentit, les persones que han participat en el tre- ball de camp han volgut fer menció de la qualitat d’aquests equips compromesos amb el districte, que contribueix a l’èxit del procés educatiu. Es destaca també la bona pre- disposició per a la col·laboració i l’empenta de projectes d’intercanvi amb l’entorn (entre entitats, centres educatius i altres agents educatius i socials del territori). Com a re- sultat de la seva tasca, les escoles disposen de projectes educatius i plans estratègics de centre molt bons. Respecte a la gestió dels centres educatius, hi ha opcions més controvertides, com és el cas d’agrupacions flexibles d’alumnes per donar resposta a la diversitat de si- 47 tuacions, com ara els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge. D’una banda, aquestes agrupacions permeten a l’equip docent facilitar el desenvolupament del pro- cés educatiu, ja que possibilita al professorat treballar amb l’especificitat dels alumnes —els grups «especials» són menys nombrosos. No obstant això, també és cert que aquesta opció genera molts interrogants pel que fa a la seva eficàcia en els aprenen- tatges i a la motivació. A més, malgrat l’esforç de l’Administració per incrementar els recursos, es consi- dera que la manca de mitjans econòmics i humans redueix l’autonomia dels centres educatius per definir estratègies adreçades a donar suport al procés educatiu, com, per exemple, l’impuls de noves tecnologies. Tanmateix el desplegament de la LEC pel que fa a l’autonomia de centres obre un nou horitzó de possibilitats. Respecte a l’alumnat dels centres, es detecten situacions molt diverses entre cen- tres educatius: d’una banda, en alguns centres educatius del districte es detecta una satisfacció i una identificació de l’alumnat amb el centre —identitat de centre—, com també una valoració positiva de l’èxit escolar. Aquestes actituds afavoreixen la com- petència acadèmica amb l’objectiu de «treure bones notes» entre els alumnes. En canvi, alguns professionals manifesten una certa angoixa per gestionar correctament comportaments i actituds contràries d’alguns joves que dificulten la seva trajectòria educativa i professional, com ara la immaduresa, la valoració negativa de l’èxit esco- lar, la falta de participació en activitats extraescolars, la resistència a marxar dels centres, etc. Un dels temes que, sens dubte, creamés controvèrsia és la concentració dels alum- nes nouvinguts en alguns centres escolars, especialment pel que fa a les conseqüèn- cies d’aquesta concentració. Un aspecte sobre el qual potser sí que hi ha un cert consens és que la concentració d’alumnes nouvinguts en alguns centres educatius no afavoreix la cohesió social i un model de societat plural. D’altra banda, aquests centres són poc sol·licitats pels pares i mares autòctons. Val a dir que la immigració no és l’ú- nic factor pel qual les famílies no volen portar els seus fills a una escola. En aquest sen- tit, entenem que és un fenomen complex i que, entre altres coses, està lligat a la 48 variable socioeconòmica i al projecte educatiu de l’escola. Finalment, tot i que el pla estratègic estableixi com a àmbit d’actuació l’educació dels infants i els joves entre zero i divuit anys, s’ha fet una menció especial de la tasca que s’està duent a terme des de l’Escola de Persones Adultes La Verneda-Sant Martí, amb el suport de les associacions de participants Àgora i Heura, ja que fa una impor- tant tasca social per facilitar l’accés a l’educació a les persones adultes del barri i crear xarxa en l’àmbit de Catalunya amb moviments similars. 3.2.2 Transició escola-treball Els recursos i els serveis del districte La transició de l’escola al món del treball és una de les etapes més importants en la trajectòria professional dels joves. En aquest sentit, s’ha volgut fer una menció es- pecial de determinats projectes i programes que es duen a terme i que tenen una funció important en aquesta transició. Val a dir que molts d’aquests projectes i pro- grames són d’àmbit de ciutat; tot i així, la ubicació al mateix districte de Sant Martí els fa especialment rellevants per al projecte: Barcelona Activa Barcelona Activa és l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona que promou l’ocupació i les empreses de qualitat i amb sentit de futur mitjançant set línies d’activitat recollides en el seu pla d’acció. Creada l’any 1986, aquesta empresa municipal va néixer com un viver d’empreses amb setze projectes incubats. Avui, Barcelona Activa s’ha convertit en un referent local i internacional en el suport a les persones emprenedores, la innovació, la mi- llora professional i la creació d’ocupació. Pla jove formació-ocupació El Pla jove formació-ocupació té com amissió afavorir els processos de transició es- 49 cola-treball dels joves que han finalitzat l’etapa d’educació secundària obligatòria i abandonen el sistema educatiu. És un projecte adreçat a l’atenció del col·lectiu de joves que, pel fet de no haver assolit la graduació, podrien quedar en situació de risc, de marginació o de greus dificultats personals i familiars per a la continuació de la seva formació, per a la integració social i per a la inserció laboral. Com a projecte municipal, territorialment, el pla se sustenta en el conjunt de cen- tres dels serveis de Barcelona Activa, que en el cas del districte de Sant Martí està ubicat a les oficines de Can Jaumandreu (el Clot), i col·labora molt estretament amb el Punt d’Informació Juvenil (el Besòs i el Maresme). A més, col·labora estretament amb els centres d’educació secundària tant públics com concertats. Aquest programa, iniciativa de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona l’any 2000, ha estat fruit de la col·laboració entre l’IMEB, Barcelona Activa i la Regidoria de Joventut; actualment forma part dels programes del Consorci d’Educació de Barce- lona, enquadrat en l’objectiu de donar suport als centres educatius, l’alumnat i les fa- mílies, per millorar els itineraris de transició. Campanya d’FP Impulsada per la Fundació BCN Formació Professional, cada any està orientada als joves d’ESO i batxillerat a fi i efecte que coneguin tota l’oferta de la ciutat en matèria d’FP i PQPI. Inclou tots els centres ubicats al districte i té com a producte la guia de la FP Futur prometedor, que s’envia a totes les llars de les famílies de la ciutat amb joves en edats compreses entre quinze i dinou anys. Porta22 Barcelona Activa Ubicat al districte de Sant Martí, és un equipament de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, que es va posar en marxa l’any 2003 amb la missió de detectar i divulgar els canvis i les tendències del món del tre- ball i, alhora, capacitar i orientar les persones amb inquietuds professionals en tot el que fa referència a les noves oportunitats d’ocupació, els sectors econòmics emer- 50 gents, les noves competències professionals i les noves cultures del treball. A més a més, es pot acudir al servei a títol individual per rebre orientació, consultar els re- cursos o inscriure’s a les activitats formatives. Porta22 ofereix sessions grupals d’orientació acadèmica i professional, de recerca de feina i de desenvolupament de competències clau als futurs professionals de Bar- celona que actualment estan cursant 4t d’ESO, batxillerat, formació professional, es- tudis universitaris, etc. En el marc d’utilització d’aquest equipament de ciutat, el Consorci d’Educació de Barcelona i Porta22 porten a terme el programa Projecte de Vida Professional, que té com a objectiu afavorir l’orientació de l’alumnat de 4t de secundària. Servei d’acció socioeducativa «A partir del carrer», impulsat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i el Districte Aquest projecte treballa, a partir de parelles mixtes d’educadors, amb els adoles- cents i els joves que es troben al medi obert. Com a complement a la funció que fan els educadors dels serveis socials d’atenció primària, el projecte persegueix els ob- jectius següents:  Afavorir la detecció de necessitats i la recollida d’informació dels adolescents i els joves i del seu entorn.  Possibilitar la vinculació educativa dels adolescents i els joves amb els edu- cadors. És l’educador qui s’aproxima a les realitats individuals i socials dels joves i es converteix progressivament en un referent per al jove i una figura pont entre el jove i els recursos o serveis de la comunitat.  Constatar els canvis en la dinàmica de la població i el seu entorn i detectar possibles situacions d’emergència, amb la qual cosa es converteix en un ele- ment favorable per a la prevenció de situacions de risc social. Accions de formació per al treball Escoles taller: el programa d’escoles taller i cases d’oficis té com a objectius princi- pals la formació i l’ocupació de joves aturats menors de 25 anys, per mitjà de la seva qualificació i alternant el treball i la pràctica professional mitjançant la realització de 51 projectes concrets que es duen a terme en col·laboració amb entitats públiques o privades sense ànim de lucre. Els joves que hi participen tenen les possibilitats següents (durant un màxim de dos anys):  Aprendre un ofici.  Assolir els objectius de l’educació secundària obligatòria previstos a la LOGSE, en cas de no haver-los assolit abans.  Treballar, cobrant el 75% del salari mínim interprofessional (SMI), en la rea- lització d’un projecte d’interès per a la comunitat dins la localitat on viuen. Actualment, el Districte de Sant Martí disposa d’una escola taller ubicada a Can Jau- mandreu on es poden cursar diferents tipus d’especialitats. La formació professional és una peça clau del sistema educatiu, de la mateixa manera que l’educació primària o l’ESO. És una part de l’estructura que possibilita l’e- ducació i la formació per a tots. La formació professional específica s’ordena en cicles formatius que atorguen la qualificació necessària per executar les tasques pròpies de la professió. La seva durada engloba les hores lectives destinades a la formació en un centre educatiu i les hores destinades a la formació pràctica en centres de treball. En total, oscil·la entre 1.300 i 2.000 hores, que representen, en general, un o dos cursos acadèmics. Actualment hi ha cicles formatius de grau mitjà (CFGM), per als quals és neces- sari haver obtingut prèviament el certificat de l’ESO, i cicles formatius de grau su- perior (CFGS), per als quals cal tenir el títol de batxillerat o equivalent a l’efecte acadèmic. També es pot accedir al grau mitjà de formació professional mitjançant una prova d’accés, que es pot preparar a les escoles de persones adultes o en col·laboració amb un PQPI. Així mateix, a partir de l’any en què es compleixen els dinou anys es pot accedir als cicles formatius de grau superior mitjançant una prova d’accés. A partir de l’any en què se’n compleixen divuit s’hi pot accedir si s’acredita el títol de tècnic relacionat 52 amb aquell al qual es vol accedir i se supera la prova corresponent. Actualment, a Sant Martí hi ha un total de sis centres educatius on es fan CFGM en catorze especialitats i set centres on es fan CFGS en trenta especialitats diferents. Programes de qualificació professional inicial (PQPI) S’adrecen a joves més grans de setze anys que no han obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria. L’objectiu és proporcionar a aquest jovent formació bàsica professional que li permeti una inserció social i laboral satisfactòria, com també la seva continuïtat formativa. Inclouen tres tipus de programes: els plans de transició al treball (PTT), la formació i aprenentatge professional (FIAP) i els pròpia- ment dits programes de qualificació professional inicial. Per mitjà de tots tres programes també hi ha l’oportunitat, per a alguns casos especials, d’obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria, mitjan- çant l’estudi de mòduls especials de formació bàsica a escoles de persones adul- tes. A més, es duu a terme formació per al desenvolupament de competències bàsiques i afavoreixen la transició des del sistema educatiu al món laboral i una especialització tècnica reconeguda oficialment. Acrediten competències professio- nals de nivell 1. Actualment, Sant Martí disposa d’un total de quatre centres que im- parteixen PQPI. Fortaleses i febleses assenyalades No se’ns escapa que bona part dels recursos i els programes que hem indicat formen part d’una estratègia de ciutat. Com a fortalesa pel que fa a això, s’ha volgut assen- yalar la seva ubicació al districte de Sant Martí, un aspecte que facilita en gran ma- nera el seu accés i coneixement entre els joves del nostre districte. A més, tampoc no podem oblidar la ubicació del 22@ Districte Digital, un aspecte que dota Sant Martí amb un teixit empresarial orientat cap a les noves tecnologies. Aquesta presència d’empreses de noves tecnologies promou el desenvolupament de nous talents i carreres que els joves viuen com a més properes, amb la qual cosa s’amplien les seves opcions educatives. 53 Novament, la principal fortalesa indicada pels participants al treball de camp ha estat la gran varietat i l’alt nombre de programes i d’oferta formativa de què disposa Sant Martí per donar suport als joves en aquesta transició cap al món del treball. Tot i així, s’han volgut assenyalar també algunes febleses que caldrà tenir en compte i abordar en els propers anys: En primer lloc, s’ha volgut evidenciar la relació i la coordinació insuficients entre els agents del territori i el poc aprofitament dels recursos existents. Es detecta també la necessitat d’augmentar la informació sobre l’oferta formativa i el context laboral existent. Es planteja, doncs, la necessitat d’enfortir l’orientació professional que es fa a l’ESO i als cicles formatius. Es destaca la importància de dissenyar programes d’actualització i reciclatge pro- fessional, que han de permetre incorporar les innovacions que es produeixen als di- ferents sectors laborals dins del procés formatiu. Entre les dificultats que han d’afrontar els centres que imparteixen formació pro- fessionalitzadora hi ha els dèficits en els recursos per atendre els joves amb neces- sitats educatives especials i específiques. En el cas concret dels joves nouvinguts de parla no llatina, s’ha volgut fer menció de la manca de recursos específics per facili- tar-los l’aprenentatge de la llengua catalana, com són les aules d’acollida de primà- ria. De fet, es detecta, per part dels professionals, una manca d’utilització del català com a llengua vehicular en aquest tipus de formació, no tan sols entre la població nouvinguda, sinó també en el conjunt de l’alumnat. 3.2.3 Educació en el lleure Els recursos i els serveis del districte Sant Martí disposa també d’un gran nombre d’equipaments i recursos de lleure que queden resumits en el quadre resum següent: 54 Taula 5 Recursos lúdics i culturals per barris Centres cívics i culturals 0 1 0 1 0 0 1 1 0 1 5 Centres de barri 3 1 1 3* 0 1 0 0 1 0 10 Biblioteques 0 1 0 1 0 1 0 1** 0 1 4 Ludoteques 2 0 0 1 0 0 0 1 0 1 5 Casals infantils 1 1 0 0 0 0 0 0 1 3 Instal·lacions esportives 3 4 4 4 1 3 1 7 0 7 34 Punt d’Informació Juvenil 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 Total 8 9 5 10 1 5 2 10 1 11 62 * Centre d’imatgeria festiva a Sant Martí ** Sala de lectura 55 A més, també disposa d’un gran nombre d’entitats i associacions que ofereixen un gran ventall de possibilitats lúdiques i culturals al districte. Associacions de mares i pares 51 Botiguers i comerciants 18 Esports 64 Dones 9 Atenció social i salut 10 Veïnals i polítiques 20 Cooperació i solidaritat 22 Infància i joventut 25 Culturals 86 Totals 305 Fortaleses i febleses assenyalades Com a punts forts en l’àmbit de lleure, els participants al treball de camp van desta- car en primer lloc la important oferta d’activitats lúdiques i esportives que presten tant les entitats com els diferents serveis i programes municipals. Es va voler fer una menció especial de l’oferta adreçada a nens i nenes de sis a dotze anys, que és molt àmplia i variada. A més, les activitats ofertes per a aquestes edats no es concentren en una zona determinada del districte, sinó que es troben ben repartides. Val a dir que també s’ha volgut fer menció de l’oferta limitada per a la franja con- creta d’infants de zero a sis anys. En aquest sentit, no ens referim només a activitats 56 únicament per als infants, sinó també, més concretament, a espais infantils-fami- liars on famílies amb nens de zero a tres anys puguin gaudir d’activitats col·lectives i de relació. Respecte als equipaments per a infants que sí que funcionen, tenen una valoració molt positiva per aquest motiu hi ha llargues llistes d’espera, però es con- sideren insuficients. Són els barris del Camp de l’Arpa i Diagonal Mar els que patei- xen més aquesta manca. En aquest sentit, també s’ha destacat l’àmplia presència d’instal·lacions esporti- ves, ja que Sant Martí és un districte amb molts equipaments esportius, clubs, pis- cines... De fet, és un dels districtes ambmés «làmina d’aigua» de Barcelona. Un punt feble, en aquest àmbit, seria que falten pistes cobertes. Això no obstant, al llarg del 2010 està previst cobrir la pista «La Palmera», del barri de La Verneda i la Pau i la pista «Clot de la Mel» del barri del Clot. D’altra banda, i en termes generals, els equipaments municipals es presenten com a espais sense diferències socials i eines de cohesió social. Els equipaments són espais on poden participar els nens independentment del seu origen social, eco- nòmic, cultural, etc. Això és possible gràcies als ajuts i les beques que permeten in- cloure en les activitats els nens de famílies amb menys recursos econòmics. A més, afavoreix la creació de vincles entre els nens autòctons i els nouvinguts, com també l’aprenentatge del català. També es considera com a punt feble la manca d’informació a la població sobre els recursos de lleure existent al districte. Això no passa amb les activitats esporti- ves, que disposen de la Guia d’activitats extraescolars esportives, de l’Institut Bar- celona Esports. Aquesta guia recull i ordena tota l’oferta esportiva de Barcelona que es fa a partir de setembre. Aquest és un recull molt ben valorat per difondre aques- tes activitats i es considera necessari ampliar-lo al conjunt del lleure, no tan sols a l’esport. En la mateixa línia, la manca d’informació, juntament amb la manca d’una es- tratègia conjunta per part de tots els agents educatius i socials del districte, dóna lloc a una falta d’aprofitament dels recursos existents. Per exemple, es detecta una manca d’aprofitament dels patis els caps de setmana i fora de l’horari escolar i una manca d’activitats extraescolars obertes a tothom, és a dir, tant als alumnes del 57 mateix centre com als alumnes d’altres centres. En aquest sentit, el projecte «Temps de Barri, Temps Educatiu Compartit» està treballant per l’obertura d’aquests espais i activitats als infants i els joves del districte. A més, el Consorci d’Educació de Bar- celona està treballant també per l’actualització de les normatives que facilitaran aquesta obertura. Molt relacionat amb aquesta manca d’oferta conjunta, es detecta també un dèfi- cit en la varietat de l’oferta d’activitats. Tot i que hi ha un ampli ventall d’associacions que organitzen activitats de lleure, es considera que l’oferta no és prou variada. De fet, hi ha la percepció que es repeteixen les mateixes activitats a pràcticament totes les escoles. Una de les causes principals és la poca obertura de les activitats a alumnes de diferents centres educatius. Una oferta conjunta entre centres educatius diferents del mateix territori permetria tenir una oferta més variada. Finalment, com en apartats anteriors, s’ha volgut fer menció d’altres recursos que també hi ha al territori i que tenen un gran valor educatiu, com és el cas de les platges i l’abundància de parcs i jardins, un total de tretze a tot el districte. L’existèn- cia d’una important quantitat d’espais verds, alguns dels quals amb jocs infantils so- bretot per als nens de zero a vuit anys, és una important opció de lleure. 3.2.4 Coordinació entre els agents Fortaleses i febleses assenyalades Tot i la bona voluntat que presenten els diferents agents educatius i socials del terri- tori per treballar de manera conjunta, es detecten alguns dèficits pel que fa a la co- ordinació entre si. En primer lloc, hi ha una manca de coordinació entre els professionals dels equi- paments de lleure, com també entre ells i els professionals dels centres escolars, les entitats i les associacions del territori. Això es veu reflectit, per exemple, en el desconeixement dels projectes i les activitats que cadascú duu a terme o en el fet 58 que les escoles no comparteixen informació sobre els alumnes amb altres profes- sionals. Es detecta, per tant, la necessitat d’un desenvolupament i un enfortiment de les xarxes de coordinació i col·laboració existents, com també de la presència d’un agent o d’una eina que faciliti la sinergia entre projectes (mecanismes d’informació, de difusió, blocs), per tal de facilitar l’aprofitament dels recursos i els esforços. Es valora també la necessitat de nous professionals que desconeixen el territori i els recursos que existeixen. En aquest sentit, manca la creació d’un protocol d’aco- llida per a nous directors per tal d’acompanyar-los en el coneixement dels recursos i les formes de funcionar del territori. Finalment, s’ha volgut fer menció dels dèficits detectats en serveis com ara l’EAP i els serveis socials. Tot i que la tasca que duen a terme aquests professionals es va- lora de manera molt positiva, els agents educatius i socials consideren que presen- ten dèficits en la capacitat de resposta per fer front a les necessitats educatives del districte. 3.2.5 Participació de les famílies i els alumnes Fortaleses i febleses assenyalades L’estreta col·laboració entre els centres educatius i les AMPA és un element estratè- gic. En aquest sentit, la tasca feta per les AMPA en temes com ara materials, sorti- des, xerrades i activitats extraescolars és un complement fonamental del treball dut a terme per les escoles. A més, també hi ha agrupacions o coordinació entre AMPA (XJT) que duen a terme activitats clau, com ara xerrades, jornades i tallers en relació amb el procés educa- tiu i que poden ser un gran suport per a les famílies en la seva tasca educadora. Som plenament conscients de la gran diversitat de realitats que s’esdevenen en- torn de la situació dels centres educatius, dels professionals o dels recursos del dis- tricte. Pel que fa als factors que influeixen més en aspectes com ara l’organització i la dinamització de les associacions de mares i pares (AMPA), els participants del tre- ball de camp han volgut assenyalar la relació amb el nivell educatiu de les famílies o 59 la bona relació establerta amb el centre educatiu i els professionals que hi treballen i el seu suport. Tot i així, destaquen les dinàmiques generalitzades següents:  A l’etapa de primària (escoles) hi ha AMPA més o menys fortes, però quan els fills arriben a secundària els pares i mares deixen de participar a l’AMPA i en el procés educatiu en general.  Les AMPA més febles moltes vegades han arribat a desaparèixer i s’han tor- nat a formar gràcies al suport dels equips docents.  Moltes de les AMPA més fortes tenen dificultats per involucrar nous pares i mares: «Hi participen els mateixos de sempre». A més, tot i la bona voluntat, es detecten dèficits en l’organització d’activitats ex- traescolars per part de les AMPA. En primer lloc, presenten dificultats per a la ges- tió d’aquestes activitats, tant per la manca de famílies implicades o de personal com per la manca de preparació específica dels seus membres. En segon lloc, la rotació d’aquestes famílies fa difícil la continuïtat dels projectes educatius impulsats. No tan sols hi ha diferències entre escoles, sinó també entre moments o cursos. Per acabar, es detecten dificultats per gestionar el servei de consergeria o neteja durant la rea- lització de les activitats extraescolars, especialment en els centres de primària amb un nombre més alt d’activitats i usuaris. Finalment, es destaca la nova proposta dels punts JIP (Joves Informats i Partici- patius), els antics PIDCES, que representen una potencialitat de coordinació amb tots aquells centres educatius que tinguin una oferta de cicles formatius de grau mitjà o superior. També es destaca el projecte «Connectats!», que representa una oportuni- tat per millorar la coordinació entre agents educatius i socials i per fomentar una co- hesió social en el districte. 60 4 Eixos estratègics del pla 4.1 Estructuració dels eixos Arribats a aquest punt, en què ja hem exposat quines són les principals fortaleses i febleses entorn de l’educació assenyalades pels participants al pla estratègic, només ens queda emprendre el camí per encetar un pla d’acció que estableixi mesures per abordar les necessitats i les expectatives detectades des de les bases del compro- mís i la coresponsabilitat dels agents educatius i socials que treballen al districte de Sant Martí. La proposta que tot seguit us presentem agrupa les actua- cions en tres grans eixos conceptuals segons contextos de par- tida i objectius diferencials. Pensem que la complementarietat de tots tres ens ajuda a assolir la finalitat que persegueix el EDUCACIÓ COMPARTIDA pla estratègic: millorar l’acció educativa per als infants i els joves de Sant Martí. Cada eix no es pot entendre de manera OCUPACIÓ aïllada, sinó que s’ha de veure interrelacionat amb la I EDUCACIÓ resta, atès que cadascun aborda etapes, maneres de fer DIVERSITAT i reptes específics. Així, el primer eix ressalta el foment I IGUALTAT D’OPORTUNITATS de la cultura de l’educació compartida, en el coneixement i l’aprofitament dels recursos existents i en la millora de la coordinació com a manera per crear sinergies i potenciar un treball en xarxa més eficient. El segon es planteja el treball per millorar la igualtat d’oportunitats i entendre la diversitat i fer-ne una potencialitat del nostre entorn. Fi- nalment, el tercer eix aborda l’objectiu de la millora de l’ocupació i l’educació sota la lògica de l’optimització dels recursos existents i la coordinació. Així, cal tenir en compte la complementarietat i la interrelació de tots tres eixos: el primer aborda una nova manera de treball; el segon, problemàtiques o necessi- tats específiques dels infants i els joves, com també del seu entorn, i el tercer presta atenció a la transició cap a una altra etapa vital. Tot plegat per més i millor educa- ció a Sant Martí. 61 EIX D’ACTUACIÓ Entorn o context de partida EDUCACIÓ Són molts els agents que diàriament treballen per l’educació dels infants i COMPARTIDA els joves del districte (centres educatius, famílies, entitats ciutadanes, es- portives, culturals, de lleure...). Es tracta de professionals i voluntaris que diàriament fan un gran esforç per millorar l’educació i la convivència als nos- tres barris. No obstant això, molts d’ells han manifestat la preocupació pel desco- neixement mutu i la descoordinació que moltes vegades hi ha entre si. El re- sultat és la duplicitat d’esforços i el desaprofitament dels recursos i, per tant, són els mateixos infants i joves els principals perjudicats. Saber qui fa què, com, quan, amb qui... són qüestions que es plantegen diàriament i que són difícils de respondre. D’altra banda, es presenta el neguit i la necessitat d’«anar tots a l’una», és a dir, de marcar objectius i projectes comuns com una manera d’establir sinergies i fomentar l’ajuda mútua per tal de millorar el projecte educatiu final. Objectiu general Fomentar una cultura de l’educació compartida entre tots els agents edu- catius i socials del territori. Objectius específics 1. Afavorir el coneixement dels agents educatius i socials i dels recursos i els serveis del territori. 2. Garantir el reconeixement i el suport a les famílies en la seva funció edu- cadora. 3. Fomentar el treball en xarxa entre els diferents agents educatius i so- cials i els recursos i els serveis existents. 62 Agents implicats A Guia de recursos Guia amb tots els recursos educatius Districte i agents educatius del districte: implicats, IMEB,  Necessitats econòmiques i de suport CEB, Districte,  Oferta de lleure Centres  Equipaments educatius i de lleure educatius  Serveis educatius Format web i paper i amb el suport d’informadors/coordinadors que disposin de tota la informació i que estiguin al cas per evitar duplicitats. Fomentar la coordinació i l’aprofitament de recursos. Possibilitat d’editar la guia en altres idiomes per a les persones nouvingudes al districte. B Acollida dels nous Dissenyar i establir un pla d’acollida CEB, Districte, directors per a nous directors per tal Centres d’acompanyar-los en el coneixement educatius dels recursos i les maneres de funcionar del territori. Es planteja la possibilitat de disposar de material informatiu de suport amb els recursos i els agents del voltant i amb directors antics que exerceixin de «padrins». 63 A Famílies en xarxa  Oferir formació a les AMPA sobre CEB, IMEB, com dinamitzar-les i gestionar-les. Districte, 22@,  Recursos per a la dinamització de AMPA les AMPA. B Famílies educadores  Formació enfocada a les famílies per Escola de optimitzar les seves competències Persones com a agents educatius fonamentals Adultes La en el suport que poden oferir a Verneda-Sant l’escolarització dels infants i els Martí / Àgora- joves. Heura, CEMD,  Incorporar al programa Èxit la CEMB, Centres formació a les famílies. educatius C Relació família i escola A partir d’un procés de reflexió previ Centres i del disseny de mesures concretes, educatius, AMPA repensar i consolidar la relació família-escola. D Quelcom més que Establir una relació i un compromís CEMD, Entitats lleure més grans entre les entitats de lleure de lleure, AMPA i les famílies a partir de mesures per aconseguir el següent:  Informar sobre el projecte educatiu de les activitats de lleure a les famílies.  Sensibilitzar sobre el valor educatiu de les activitats de lleure. Reconeixement de les entitats de lleure com a part del CEMB, i la seva participació activa. 64 A Un projecte Integrar el lleure de l’entorn (el que es CEMD, Centres educatius, educatiu faci des d’entitats, AMPA o altres Entitats de lleure, compartit serveis municipals) al projecte Ludoteques, Biblioteques, educatiu del centre. Integrar aquests Centres cívics i Casals de agents a les reunions del centre on es barri, Casals infantils defineix el projecte educatiu del centre. B Aprendre Crear espais de formació i intercanvi IMEB, CEMD, CEMB, junts compartits entre els diferents agents Districte educatius i socials. C Escoles Ampliació del programa «Temps de IMEB, Districte, Centres obertes els Barri, Temps Educatiu Compartit» a la educatius, Entitats de lleure caps de resta del districte. setmana Aprofitament dels patis com a espai de lleure i per fer activitats durant els caps de setmana. D El lleure al Obrir l’oferta d’activitats extraescolars Districte, Entitats de lleure, districte al districte perquè els infants i els joves Centres educatius puguin escollir el que els interessi més, independentment de l’escola on estiguin matriculats, i ampliar també l’oferta més enllà de les activitats esportives. E Els joves, A partir del treball conjunt entre els Casals, Entitats, Punt una diferents agents educatius i socials del d’Informació Juvenil, inquietud territori, repensar una oferta específica Biblioteca, Centres de tots de lleure per als joves (i vetllar-hi) que educatius, APC parteixi del principi de lleure actiu amb participació i compromís dels joves. F Un entorn Ampliació del projecte de Xarxa de Districte, IMEB, Guàrdia segur i per Camins Escolars a la resta del districte Urbana, Serveis de compartir com a iniciativa que vol promoure la mobilitat, Centres participació de la comunitat educativa educatius, Entitats en l’elaboració de projectes de camí escolar, per impulsar itineraris escolars segurs i recuperar l’espai públic com a espai de relació i convivència. G Professors Foment del coneixement i el domini de 22@, CRP, Centres 65 connectats les TIC entre el personal docent dels educatius centres educatius del districte per mitjà de formació. EIX D’ACTUACIÓ Entorn o context de partida DIVERSITAT L’èxit escolar, l’atenció als infants i els joves amb necessitats educatives es- I IGUALTAT pecífiques, la convivència als centres educatius i al districte en general..., D’OPORTUNITATS tot plegat són preocupacions creixents entre els professionals i els ciuta- dans de Sant Martí. Sens dubte, abordar tots aquests reptes des d’aquest pla és una tasca ambiciosa, però creiem que des de les actuacions més quotidianes podem contribuir a la igualtat d’oportunitats i a l’èxit escolar. Objectiu general Treballar per la millora de la igualtat d’oportunitats, com també entendre la diversitat i fer-ne una potencialitat del nostre entorn. Objectius específics 1. Vetllar per l’acollida de les persones nouvingudes i per la seva inclusió a la societat d’acollida. 2. Valorar la diversitat com a valor afegit. 3. Fomentar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. 66 A Acollida de joves Joves que participen en entitats del Xarxa d’entitats, al barri barri serien els encarregats d’acollir Apropem-nos, altres joves nouvinguts per ensenyar- Joves voluntaris, los les oportunitats de vida, lleure o Direcció recursos del barri. d’Immigració B Acollida de famílies Establir un pla d’acollida per a famílies Consell Escolar a les escoles nouvingudes en què les famílies del de Districte, centre duen a terme la funció Centres d’acollida tenint en compte els educatius, AMPA elements específics dels nouvinguts. C Classes de català Classes de català per a joves Consorci de per a joves (secundària) en dos vessants: Normalització  Reforç per a aquells que ja estan Lingüística, cursant estudis secundaris. Apropem-nos,  Classes per a aquells que tenen Escoles d’adults entre setze i divuit anys i no disposen de cap altre recurs. D Suport al Suport al reagrupament familiar Districte, reagrupament d’infants i joves de famílies Direcció familiar nouvingudes (xerrades, informació, d’Immigració, assessorament pedagògic i Apropem-nos psicològic...). E Assessorament legal Servei d’assessorament legal per Districte, a famílies estrangeres sobre la Apropem-nos, regularització dels seus fills i filles. Centres Més informació i assessorament educatius també sobre les possibilitats d’accés a l’educació postobligatòria i al mercat de treball per als joves estrangers segons la seva situació administrativa. 67 Sensibilització sobre el fet Sensibilització, per mitjà de tallers, Centres migratori i la diversitat xerrades o dinàmiques als centres educatius, cultural educatius, sobre la diversitat cultural Apropem-nos, com a valor afegit, eliminació de Districte, Consell prejudicis i estereotips o refús Escolar de d’actituds paternalistes o de rebuig Districte, (Apropem-nos). Direcció d’Immigració, IMEB A Places d’escoles Ampliació del nombre de places de les Districte, IMEB bressol escoles bressol. B Escoles Vetllar per l’aplicació de totes les CEB, IMEB, representatives de mesures que el marc legal possibilita Comissió l’heterogeneitat social perquè això sigui possible. d’Escolarització, de la població Centres educatius, Districte C Recursos per atendre Repensar i incrementar els recursos CEB, Districte, les NEE humans necessaris i les metodologies Centres emprades per a l’atenció dels infants i educatius els joves amb necessitats educatives específiques. D El debat entorn a les Establir un espai de debat i reflexió CEB, Centres agrupacions flexibles sobre les agrupacions flexibles com a educatius, dels alumnes manera d’abordar l’atenció dels Serveis alumnes amb necessitats educatives. educatius, Districte, AMPA 68 EIX D’ACTUACIÓ Entorn o context de partida OCUPACIÓ Actualment, Sant Martí està experimentant una reordenació urbanística i eco- I EDUCACIÓ nòmica que té un efecte directe en els seus habitants i que pot implicar una gran oportunitat per incidir i potenciar l’ocupació i l’educació. Es calcula que al districte hi ha més de 1.700 empreses que aglutinen tots els sectors emer- gents de la ciutat i que estanmolt vinculades a la recerca i el desenvolupament dels sectors en qüestió. A més, la planificació estratègica del territori, amb la ubicació d’institucions com ara la UPF i l’IL3-Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, i l’aposta per la formació tecnicoprofessional que actualment demana Europa per a la formació dels joves, presenta Sant Martí com un districte amb tots els elements innovadors potenciadors de la dinà- mica econòmica de la ciutat. En aquest sentit, la diagnosi feta durant els darrers mesos ha posat en relleu l’existència d’una xarxa molt important de recursos, projectes, agents i serveis que avui dia ja treballen al districte de Sant Martí en aquesta tasca. No obstant això, també s’ha posat en relleu la descoordinació i el desconei- xement que moltes vegades hi ha entre si. Objectiu general A partir d’aquest eix d’actuació es planteja preparar els joves de Sant Martí en la formació per a l’ocupació sota la lògica de l’optimització dels recursos existents i la coordinació. Objectius específics 1. Afavorir la coordinació i la cooperació entre els agents educatius i so- cials i els recursos i els serveis del territori, com també el seu coneixe- ment. 2. Oferir una orientació de qualitat que ajudi els joves a encetar la seva ca- rrera professional amb preparació i motivació. 3. Millorar la qualificació i la preparació dels joves per a la vida professional. 69 A Potenciar la Informació actualitzada i detallada sobre l’oferta Districte, Agents plataforma dels aspectes següents: que treballen per informativa  Formació professionalitzadora. la formació i (format web)  Borses de treball i recursos d’orientació. l’orientació al  Ajuda en la realització de pràctiques districte professionals (coneixement de formadors i (Instituts, empreses, informació sobre convenis de Porta22 pràctiques i bonificacions...). Barcelona Activa,  Prospecció de nous filons d’ocupació. 22@, CEB-Pla  Eina per a la detecció de necessitats jove, punts educatives. d’informació  Recollida periòdica d’informació sobre els juvenil...), perfils professionals més demanats al districte Fundació (breu enquesta a una mostra d’empreses de la Barcelona FP zona).  Signatura d’un conveni de col·laboració entre els agents implicats en benefici de la formació i l’ocupació. B Xerrades i Xerrades i tallers als Instituts per afavorir els Barcelona Activa, informació objectius següents: Districte, Agents als Instituts  Fer conèixer l’oferta formativa i les sortides que treballen per professionals que hi ha al districte (en la formació i coordinació amb la proposta anterior). l’orientació al  Sensibilitzar sobre la importància de la districte, formació i la capacitació professional, així com Empresariat de la carrera professional.  Informar sobre determinades sortides professionals (més estigmatitzades).  Fomentar l’apropament al mercat de treball (visites a empreses de la zona, xerrades amb directors de RH i empresaris, visites d’antics alumes...). Creació d’una taula de coordinació entre els Districte centres educatius i els recursos de formació i ocupació de l’entorn. 70 Formació en orientació Formació al professorat de secundària Consorci professional per al que actualment està duent a terme d’Educació de professorat una orientació professional als joves Barcelona, per a la seva atenció integral. Centres educatius, Porta22, Pla jove, Punt d’Informació Juvenil, Fundació BCN FP A Formació contínua per Programa formatiu per als docents Centres als docents dels cicles formatius per conèixer tant educatius, altres mètodes educatius i altres Districte, Entitats maneres d’inserir-se com empreses empresarials, del sector, per tal de detectar les 22@Network necessitats del mercat laboral i els canvis productius del sector. B Foment de les Creació d’una plataforma de Districte, 22@, pràctiques coordinació entre els agents implicats Centres de professionals en la promoció, el repartiment i formació l’aprofitament de les pràctiques professional professionals. 71 Annex Assistents al Fòrum del Pla estratègic d’educació del Districte de Sant Martí M. Jesús Abad Escola Provençals Elvira Aguirre Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí Josep Lluís Alonso Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa Jordi Arnal Servei de Dinamització de la Xarxa Educativa. Oficina Tècnica del PECB (IMEB) Victòria Badía Institut Infanta Isabel Jordi Binefa UGT i membre del CEMD Pilar Boix Escola Antoni Balmanya Àngels Carrasco Escola Bogatell Ramón Casaves Institut Salvador Espriu Neus Castellano Biblioteca Xavier Benguerel Daniel Celma Esplai Xino-Xano Marta Comas Consorci d’Educació de Barcelona Josep Dalmau AV Vila Olímpica Sara Díaz Porta22 Barcelona Activa Carlos Díaz Institut Barri Besòs Josep Maria Fargas AMPA Institut Icària Alicia Fernández Escola Joaquim Ruyra Jordi Ferron Oficina Tècnica del PECB (IMEB) Borja Fornaguera Innotalentum Maria E. Fornos Escola Acàcies Magda Garcia Escola Virrei Amat Isidre García Institut Salvador Seguí Vicky Gilisbars Escola La Llacuna del Poblenou Blanca Giral ETP Clot Jordi Giró AV Vila Olímpica Anna Grande Escola bressol municipal El Xalet de la Paperera Xavier Higón AMPA ETP Clot i representant AMPA escola concertada al CEMD 72 Ramón Jerez 22@Network Carmen Llamazares OADL programa «Treball als barris» Iris Manasanch Casal Municipal El Vaixell Pepi Milián Ludoteca Ca l’Amo Josan Minguela Agrupament Escolta RAKXA Eduard Miró Escola Miró Montserrat Montull Ludoteca Maria Gràcia Pont Carles Moreno Esplai Xino-Xano Adelaida Morte Associació Àgora Pilar Oliva Consellera d’Educació del Districte de Sant Martí Oihane Otegi Coordinació del programa «Temps de Barri, Temps Educatiu Compartit» en el Districte de Sant Martí María Padrós CREA UB Pilar Pareja CCOO de Catalunya Lourdes Pérez AFA (Aula de Formació d’Adults) La Verneda-Sant Martí Daniel Pérez CET10 Manel Planells Institut Front Marítim Noemí Ponce Escola Joan Roca Ernestina Ródenas Xarxa d’entitats Apropem-nos Mònica Rodríguez XJT Roser Roldán IMEB Mercè Saavedra EBM El Bressol del Poblenou Carme Sánchez Escola Els Horts Xavier Secall Institut Poblenou Eusebio Solano Institut Rambla Prim Judith Torredefló Casal infantil El Drac Fco. Javier Torregrosa Casal municipal infantil Sant Martí Carme Turégano Servei a les Persones del Districte de Sant Martí M. Lluïsa Expósito FAPAC 73 74