14 de març de 2007
PLENARI DEL PEC DE BARCELONA
EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER UNA EDUCACIÓ
AL SERVEI DE LA COHESIÓ SOCIAL
Convoca: Consell Directiu del PEC
www.bcn.cat/educacio/pec
1 EL PROCÈS PARTICIPATIU 2006-2007
3
2 L’AVALUACIÓ DEL PEC B II (2004-2007)
3
3 EL DIAGNÒSTIC EDUCATIU DE BARCELONA 2007: UN DIAGNÒSTIC COMPARTIT
4
4 EL PEC B III: PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE BARCELONA 2008-2011
4.1 MISSIÓ, VISIÓ I OBJECTIUS PRIORITARIS
5
4.2 EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER UNA EDUCACIÓ AL SERVEI DE LA COHESIÓ SOCIAL
5
4.3 ELS REPTES I LES PROPOSTES DEFINITS PER LES COMISSIONS
7
5 PROJECTES DEL PLA D’ACCIÓ 2004-2007 DEL PEC B
12
6 INSTITUCIONS I ENTITATS DEL PLA D’ACCIÓ 2004-2007 DEL PEC B
14
1 nòstic educatiu de la ciutat, sobre els quals puguem sus-
EL PROCÉS PARTICIPATIU 2006-2007: «BARCELONA, tentar el nou procés participatiu, i perquè serveixi de guia
CIUTAT EDUCADORA», UN NOU IMPULS DEL PEC CAP A en l’elaboració programàtica del nou PEC III B.
L’HORITZÓ 2011 L’avaluació de projectes és una eina útil i necessària.
Útil, perquè permet comprovar fins a quin punt hem acon-
A Barcelona identifiquem el Projecte Educatiu de Ciutat seguit el que preteníem i perquè ajuda a l’orientació o la
com un instrument que ens serveix per portar al terreny reorientació de la continuïtat del projecte. I necessària,
de les realitzacions la idea de ciutat educadora. «Barce- perquè ens incorpora a la cultura de l’avaluació i del ren-
lona, ciutat educadora» és un projecte que es construeix diment de comptes, i encara més quan es tracta de pro-
entre tots, des de la participació i el compromís. És per jectes sostinguts amb recursos públics.
això que durant els darrers anys el PEC B ha tingut com a El procés d’avaluació del PEC s’ha encarregat a un equip
repte mantenir una participació sostinguda i sostenible. A de treball de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Uni-
banda del gran nombre d’actes i trobades que han fet les versitat de Barcelona,2 que l’ha dut a terme amb el suport
comissions i els grups de treball dels projectes, les jorna- de l’Oficina Tècnica del PEC durant el període 2006-2007.
des anuals han anat marcant el ritme d’una participació S’ha volgut analitzar la realitat del PEC des de diferents
continuada. punts de vista, com també les expectatives de futur per fo-
Tanmateix, arribats a la fi del període que es va definir namentar el nou procés participatiu. S’ha estudiat la xarxa
el 2003, el procés participatiu d’enguany ha comportat una relacional, real i potencial, de les institucions participants.
tasca intensa i estimulant en la qual les 310 entitats re- S’ha valorat l’establiment d’un sistema d’indicadors que
presentades pels participants han fet un diagnòstic acurat permeti definir el perfil de Barcelona com a ciutat educa-
de la situació de l’educació a la ciutat i han plantejat uns dora. I s’ha intentat definir nous escenaris i línies estratè-
reptes que caldria assolir en l’horitzó del 2011, com també giques per al període 2008-2011.
un seguit de propostes que servirien per arribar-hi. D’a- El procés que s’ha seguit consta de les etapes següents:
questa manera, s’han posat les bases per a la construcció anàlisi del context, disseny dels instruments i les estratè-
del PEC B III (2008-2011). gies per a la recollida d’informació, estudi de camp, anà-
El treball que avui us presentem es va iniciar a les VII lisi de la informació, i elaboració, presentació i difusió dels
Jornades del PEC B, que es van fer els dies 28, 29 i 30 de resultats.
novembre de 2006, i va continuar amb les reunions de les La informació analitzada procedeix de les fonts se-
comissions de treball dels dies 17 i 18 de gener i 21 i 22 de güents:
febrer de 2007. En el conjunt d’aquestes trobades hi han • Entrevistes a tots els membres de l’Oficina Tècnica del
participat 300 persones, representants de 175 institucions PEC.
i entitats. • Entrevistes amb tots els responsables dels àmbits te-
En aquest dossier trobareu una síntesi dels documents màtics del PEC.
més significatius que ha produït aquest procés i que, un • Qüestionaris aplicats als coordinadors de cada projecte.
cop elaborat el pla d’acció, pensem recollir de manera • Qüestionaris aplicats a les entitats col·laboradores.
més ampliada en la propera publicació «Barcelona ciutat • Qüestionaris aplicats als membres del Consell Directiu
educadora II. El Projecte Educatiu de Ciutat (2008-2011)».1 del PEC.
• Anàlisi documental.
2 Aquest procés ens ha permès copsar la realitat del PEC,
L’AVALUACIÓ DEL PEC B II (2004-2007) el qual s’adreça a la ciutadania en general, però que, ara
per ara, té com a destinataris preferents els infants i els
Davant de l’oportunitat d’obrir una nova etapa del PEC joves (el 71 % dels projectes) per mitjà de les escoles i d’al-
(2008-2011) s’ha volgut posar en funcionament un procés tres institucions educatives (el 68 %).
d’avaluació del Projecte Educatiu de Ciutat que ara es Volem destacar el caràcter dinamitzador del PEC, un
tanca, amb la finalitat de valorar les fortaleses i les man- aspecte que es posa de manifest en el fet que, per exem-
cances per proporcionar elements informatius i de diag- ple, prop de la meitat dels projectes actuals no es duien
1 Tota la documentació elaborada es pot consultar a: www.bcn.cat/educacio/pec
2 Aquest equip ha estat coordinat per Antoni Sans, professor de Sistemes d’Avaluació de la UB i en formen part Àngel Forner, professor del MIDE
de la UB i expert en metodologia avaluativa; Carlos Lozares, professor de Sociologia a la UAB i expert en estudi de xarxes; Marià Manzano, del Con-
sell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i expert en sistemes d’indicadors; Mònica Mato, tècnica de l’equip d’avaluació i experta en tecno-
logies i anàlisi de dades, i Araceli Vilarrasa, directora de Planificació Estratègica del PEC B, IMEB.
3
a terme o tan sols es feien parcialment abans d’inclou- ser un instrument a través del qual es pot elaborar un dis-
re’ls al PEC. curs educatiu compartit i participatiu.
També considerem important que s’estableixin pautes i Tanmateix, es detecta que cal fer un esforç important
procediments que facilitin la reflexió continuada dels im- per fer arribar a tota la comunitat educativa els principis i
plicats i la presa de decisions fonamentada. En aquest els objectius del PEC. Cal aconseguir un impacte més gran
sentit, recomanem l’adaptació de l’avaluació per dossiers en la ciutadania. Es constata una gran divergència entre
dels projectes. projectes i activitats que són d’un gran interès i l’escàs
Els projectes estan orientats als objectius prioritaris que grau de coneixement que, en general, se’n té. No obstant
les institucions i les entitats comparteixen en el marc del això, cal destacar el reconeixement nacional i internacio-
PEC B. Les finalitats que s’identifiquen com a preferents nal de Barcelona com a pionera dels projectes educatius
són, per aquest ordre, les relacionades amb l’educació per de ciutat.
la responsabilitat, el respecte i l’autonomia; la reducció de Relacionat amb el tema de la visibilitat del PEC aparei-
desigualtats educatives, i l’acolliment educatiu. Amb vista xen dos aspectes que presenten elements contraposats.
al futur s’aconsella insistir en les accions orientades a El primer es refereix a aquelles propostes de millora del
col·lectius amb dificultats i estendre el PEC als joves, els PEC que es decanten per un PEC més territorial (per
adults i la gent gran, per mitjà d’activitats de caràcter més exemple, barri) i destaquen l’adequació i el marge de ma-
transversal. També es creu convenient plantejar-se una niobra més gran que pot tenir un PEB (Projecte Educatiu
dedicació més gran a l’educació no formal, als espais re- de Barri) davant d’un PEC de ciutat. Es valora la proximi-
lacionals i a l’educació al llarg de la vida. tat com un element cabdal. Contra aquesta proposta n’a-
Tot i que el treball de l’Oficina Tècnica del PEC B mereix pareixen altres que fan èmfasi en la necessitat de disposar
una valoració molt positiva (el 70 % de les respostes), es de projectes d’una certa envergadura i transversalitat, la
considera un repte de futur avançar en la percepció que qual cosa obliga a una coordinació més important, pot mi-
les entitats tenen del projecte, especialment potenciant la llorar la participació i, sobretot, dóna més sentit d’acció
realització d’accions educatives en cooperació entre les di- de ciutat educadora. No es tracta d’uniformar les actua-
ferents entitats. Cal fer un pas endavant, ja que avui en dia cions, sinó d’incrementar el compromís, fer-lo més pro-
es valoren sobretot els aspectes relacionats amb la infor- fund, més general, més de tots i de tota la ciutat.
mació i l’intercanvi d’experiències educatives. Convé construir un sistema d’indicadors d’educació a la
Les entitats que han format part del PEC B II constituei- ciutat que serveixin per prendre el pols a la ciutat. Aquest
xen una xarxa totalment connectada. Tanmateix, és im- sistema va més enllà del PEC, però pot ser un referent fo-
portant vetllar perquè el lideratge de projectes sigui un namental per inspirar-ne les línies prioritàries i, d’alguna
factor clau per a les entitats que tenen més centralitat a la manera, valorar-ne l’impacte. Aquest sistema ha de ser
xarxa. També cal donar més centralitat en la xarxa a les viu i ha d’estar en evolució constant. També ha de contenir
associacions, les entitats i les empreses d’educació no for- informació sobre els contextos, les capacitats educatives i
mal i superar una certa endogàmia relacional entre enti- els resultats educatius de la ciutat de Barcelona.
tats del mateix tipus temàtic. Caldrà donar resposta a aquests reptes amb imaginació
Les institucions i les entitats que tenen més centralitat i sense perdre la identitat del PEC B.
a la xarxa són les escoles i els instituts d’educació formal,
mentre que les que estan menys connectades són les or- 3
ganitzacions de famílies i veïnatge; les associacions, les EL DIAGNÒSTIC EDUCATIU DE BARCELONA 2007: UN
entitats i les empreses de mitjans de comunicació, i les as- DIAGNÒSTIC COMPARTIT
sociacions, les entitats i les empreses d’altres sectors pro-
ductius. La mirada sobre l’estat de l’educació a la ciutat ofereix un p
El PEC de Barcelona és un projecte que posseeix les ca- aisatge de clarobscurs marcat per la il·lusió d’estar en un
racterístiques de ser participatiu i innovador, té un impor- bon moment, un moment per entendre els dèficits com a o
tant suport institucional i del teixit associatiu i ha portunitats de millora.
aconseguit ser un referent per a molts altres projectes de Aquesta il·lusió se sustenta en un convenciment cada co
ciutat educadora. Es valora molt favorablement que sigui p més gran de la importància de l’educació per al desen-
un projecte global i no excloent, que tingui una visió mul- volupament econòmic i social de la ciutat i, també, en l’aug
tidisciplinària de l’educació i que actuï com a ens de coor- ment del nombre d’infants presents entre nosaltres. Aque
dinació de la xarxa educativa de la ciutat a partir de st creixement, a causa de l’efecte combinat de l’aug-
projectes compartits. També se’n destaca la capacitat de ment de la natalitat i l’arribada dels fills i les filles de fa-
4
mílies immigrades, va acompanyat en el cas de l’educa- 4
ció formal de l’increment d’alumnes per raó de l’exten- EL PEC B III: PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE
sió de l’escolaritat obligatòria fins als setze anys. BARCELONA 2008-2011
Pel que fa a l’educació anomenada informal, l’opció de la
ciutat per un model de desenvolupament sostenible i par- 4.1
ticipatiu fa possibles nombrosos avenços en la seva forma MISSIÓ, VISIÓ I OBJECTIUS PRIORITARIS
d’organització social i cultural. Així mateix, la capacitat de l
a ciutadania d’expressar els seus valors en grans mobilit- MISSIÓ
zacions ciutadanes, en el període recent —sobre l’acci- Liderar el concepte de ciutat educadora com a instrument
dent del Prestige, en contra de la guerra, etc.—, és també òptim per a la construcció d’una ciutat cohesionada so-
un element positiu. D’altra banda, es valora el fet que els cialment en el present i en el futur i aprofundir en aquest
mitjans de comunicació, sovint tan presents com a difu- concepte.
sors de contravalors, opten cada vegada més per for-
mats que afavoreixen la interacció i alliberen els subjectes VISIÓ
del consum passiu. Tanmateix, el baix nivell de forma- Barcelona, territori educatiu.
ció inicial de la població adulta, l’oferta poc articulada de la
formació per adults i l’augment de l’impacte de les indús- OBJECTIUS PRIORITARIS
tries de l’entreteniment, sota control exclusiu del mer- 1 Desenvolupar projectes integrals d’educació.
cat, en la socialització dels infants i els joves representen e 2 Articular projectes educatius de proximitat amb projec-
lements preocupants. tes de ciutat.
En el sector de l’educació formal, el nou marc legisla- 3 Millorar l’èxit escolar i la igualtat d’oportunitats educa-
tiu (LOE), la presència del Pacte Nacional per a l’Educa- tives per a tothom.
ció i el desenvolupament d’un noumarc institucional (Cons 4 Augmentar la capacitat de les institucions educatives
orci d’Educació de Barcelona) defineixen un nou esce- formals i no formals per educar en la diversitat.
nari en el qual els principals actius són la creació dels plan 5 Continuar educant per a la ciutadania inclusiva i solidària.
s d’entorn, els programes LIC i les aules d’acollida, l’exis-
tència de programes forts de reforç escolar i inserció pro- 4.2
fessional, i l’existència d’un programa fort de coneixement EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER UNA EDUCACIÓ AL SERVEI DE LA
de la ciutat que articula en xarxa les entitats culturals i de COHESIÓ SOCIAL
serveis de la ciutat.
En canvi, es consideren punts de feblesa del sistema el d La comunitat educativa ciutadana de Barcelona, implicada
èficit d’escolarització de l’etapa 0-3 anys, la forta dualit- en el procés participatiu del 2006-2007 del Projecte Edu-
zació de la xarxa finançada amb fonts públics, l’elevat fra- catiu de Ciutat, considera que la missió que cal tirar en-
càs escolar, el dèficit de lectura, la manca de centres innov davant col·lectivament en el proper període és liderar el
adors reconeguts, uns edificis poc adequats i una incor- concepte de ciutat educadora com a instrument òptim per
poració feble del món audiovisual i de les TIC al procés d’e a la construcció d’una ciutat cohesionada en el present i
nsenyament. Així mateix, es destaca la necessitat d’apro- en el futur i aprofundir en aquest concepte.
par l’Administració local a la ciutadania.
Finalment, pel que fa a l’educació en el lleure i més enllà Barcelona, territori educatiu
de l’escola es constata més consciència de la importàn- Les reflexions que s’han fet sobre l’estat de l’educació a la
cia que té i l’existència d’una gran riquesa i pluralitat d’a- ciutat ens fan considerar que ens cal aprofitar les eines
gents que tenen una dilatada trajectòria i experiència tant que tenim per tal de superar els dèficits detectats.
en el camp de les associacions educatives com en el de les El nou context institucional i legislatiu del sistema edu-
empreses de serveis educatius. Així mateix, l’existèn- catiu formal, la riquesa i la pluralitat d’agents i d’entitats
cia d’una xarxa important d’equipaments (biblioteques, ce presents en el camp de l’educació no formal i la capacitat
ntres cívics, ludoteques i casals, escoles) comporta un gra d’expressió creixent de la ciutadania a favor dels valors
n potencial per a aquest sector, que en canvi pateix per la educatius ens donen la capacitat d’afrontar els principals
manca d’un marc legal que l’ordeni, per una accessibili- problemes detectats.
tat molt desigual i per la falta d’articulació dels projec- Pel que fa a l’educació formal, cal resoldre l’escolarit-
tes entre els diferents àmbits territorials (ciutat, districtes zació insuficient en l’etapa 0-3, l’elevat fracàs escolar lli-
i barris). gat a classe i origen i la baixa cohesió de la xarxa escolar
5
finançada amb fons públics. Quant a l’educació no formal, solament el treball de les escoles, sinó també el de tots
s’ha d’esmenar l’accés desigual a les activitats i la manca els agents educatius. La ciutat ha de propiciar l’èxit esco-
d’ordenació del sector. I, finalment, pel que fa a l’educació lar per a tothom des d’una perspectiva d’equitat i d’igual-
informal, cal corregir el nivell de formació relativament tat d’oportunitats, i apostar per polítiques que facilitin
baix de la població adulta, que incideix en el paper de les l’autonomia i la flexibilitat de les institucions educatives,
famílies en la formació dels infants i els joves. l’acompanyament i l’avaluació institucionals, i la innovació
Aquest balanç entre oportunitats i reptes ens posiciona educativa.
a favor de fer del PEC un projecte que entengui Barcelona
com un territori educatiu que condueix i optimitza tots els 4. Barcelona és i vol ser en el futur un gresol cultural.
seus recursos humans, socials, culturals i econòmics a Per això, cal augmentar la capacitat de les institucions
favor del creixement de les persones. educatives formals i no formals per educar en la diver-
sitat.
Objectius prioritaris El treball de les institucions educatives ha de contribuir a
Per tot això, assumim els objectius següents com a prio- construir un marc de convivència i cohesió social per a una
ritaris en la nostra tasca educativa: ciutadania heterogènia. Per fer-ho, cal una educació in-
tercultural, oberta al coneixement i el reconeixement de
1 L’escola no està sola educant . múltiples aportacions culturals i a la creació cultural pro-
Per això, cal desenvolupar projectes integrals d’educa- jectada des del present i cap al futur per avançar en el te-
ció en xarxa que incloguin les aportacions de les famí- rreny dels drets de ciutadania per a tothom.
lies, les escoles, les entitats culturals, les associacions
i les empreses educatives, el món del treball i els mit- 5 Els valors democràtics són la base de la convivència.
jans de comunicació. Per aquesta raó, cal continuar educant per a la ciuta-
La nostra societat necessita un nou sistema educatiu in- dania inclusiva i solidària.
tegrat en el qual els infants, els joves i les persones adul- L’educació per a la ciutadania basada en els drets i deu-
tes puguin aprofitar les oportunitats d’aprenentatge i res civils, polítics i socials constitueix la base sobre la qual
formació presents en tot el teixit social. Bastir projectes s’edifica tot el Projecte Educatiu de Ciutat. Per això, cal
de col·laboració i treball interprofessional entre entitats i obrir més espais de participació per a infants i joves i in-
institucions de l’educació formal, no formal i informal és el centivar una innovació pedagògica de les institucions edu-
gran repte que ens pot fer millorar l’eficiència de tot el catives formals i no formals, basada en mètodes que
projecte en un context de complexitat creixent. promoguin la responsabilitat, la cooperació, el diàleg i la
solidaritat i, d’aquesta manera, fer de la ciutat un escenari
2 Volem construir la xarxa educativa de la ciutat. d’exercici i construcció de ciutadania.
Per fer-ho, cal articular projectes educatius de proxi-
mitat amb un gran projecte col·lectiu que comparteixi Compromís.
tota la ciutat. Per tal de treballar per assolir aquests objectius des de la
La cultura del treball en xarxa es produeix amb força en els participació ciutadana i la coresponsabilització social ens
petits àmbits territorials on autonomia, col·laboració i pro- incorporem al PEC B III 2008-2011 i proposem que la fu-
ximitat donen sentit als projectes educatius i els permeten tura Llei catalana d’educació continuï aprofundint en les
dissenyar accions que responguin a les necessitats educa- responsabilitats de Barcelona per anar apropant el govern
tives integrals de les persones. A Barcelona, aquests pro- de l’educació a la ciutadania.
jectes de proximitat s’han de poder integrar a projectes de
ciutat que els articulin i els potenciïn, i això es pot aconse- Barcelona, 26 de febrer de 2007
guir millorant-ne els recursos, la visibilitat i els resultats.
3 L’educació dels infants i dels joves és una responsabi-
litat compartida.
Per aquesta raó, volem contribuir a millorar l’èxit esco-
lar i la igualtat d’oportunitats educatives per a tothom.
L’èxit escolar és un objectiu important per al desenvolu-
pament personal, la transició al món adult i el reconeixe-
ment social dels infants i els joves al qual contribueix no
6
4.3
ELS REPTES I LES PROPOSTES DEFINITS PER LES COMISSIONS
4.3.1. Comissió de Lleure i Educació no Formal
Objectius prioritaris Reptes Propostes d’actuació
Desenvolupar projectes integrals Definir el lleure i identificar els • Recollir la realitat de les experiències del món del lleure perquè ser-
d’educació actors. veixin per definir i classificar les diverses modalitats, recollir la in-
formació existent que pugui ser cedida des de diferents àmbits i,
Articular projectes educatius de posteriorment, presentar el treball en una jornada oberta a les per-
proximitat amb projectes de sones vinculades al món del lleure.
ciutat • Elaborar un document que identifiqui les experiències positives i sig-
nificatives relacionades amb l’ús dels equipaments escolars per altres
Millorar l’èxit escolar i la igualtat entitats en cada territori.
d’oportunitats educatives per a
tothom Elaborar i garantir criteris, • Elaborar un catàleg, en format electrònic, de recursos recollits en ter-
paràmetres i indicadors de mes de qualitat.
Augmentar la capacitat de les qualitat del lleure. • Elaborar una pàgina web, i incorporar-la a la pàgina del PEC, amb in-
institucions educatives formals i formació, recursos i eines per a la gestió de les entitats de lleure i re-
no formals per educar en la cursos formatius per a responsables, monitors i persones
diversitat. interessades en aquest món.
• Realitzar jornades o seminaris de formació amb aportacions teorico-
Continuar educant per a la pràctiques de models de qualitat educativa en el lleure per a l’actua-
ciutadania inclusiva i solidaria lització de les persones implicades en l’àmbit.
Fer visible a la societat l’activitat • Promoure jornades de lleure a les escoles que reuneixin entitats es-
educativa del lleure. portives, culturals i d’associacionisme, per tal de fomentar el conei-
xement entre els estudiants.
• Elaborar un catàleg, en format electrònic, de recursos recollits en ter-
mes de qualitat tant pel que fa a l’oferta de cada entitat com a l’oferta
que es desenvolupa en xarxa i en projectes relacionats amb l’entorn.
• Comunicar sistemàticament activitats i notícies del món del lleure a
tots els mitjans de comunicació i promocionar-ne alguna, si escau,
de manera específica.
Garantir l’accés de totes les • Estudiar, entre altres possibilitats, la creació d’un carnet del lleure
persones al lleure. per a nois, noies i joves que doni avantatges per a l’accés a equipa-
ments esportius, museus, etc., i que estigui vinculat als transports
municipals.
Organitzar racionalment els • Elaborar un document que identifiqui els equipaments i els recursos
recursos, aprofitar i compartir que hi ha i la titularitat que tenen. Proposar i portar a la pràctica for-
els recursos actuals. mes de rendibilització. Aquesta acció donaria suport i continuïtat al
projecte «Per a l’ús dels equipaments escolars». Premiar d’alguna
manera aquelles accions de treball en xarxa que comparteixen re-
cursos.
• Cercar recursos de manera centrada en cada territori (participar en
les ofertes dels centres de recursos pedagògics des del lleure, per
exemple).
Proposar activitats de lleure • Recollir, valorar i fer conèixer l’oferta qualitativa de què disposen els
familiars i altres que serveixin museus per als infants i les famílies.
per reflexionar sobre els
objectius personals i socials que
el lleure representa.
Elaborar i tenir a l’abast les • Treballar en xarxa des del Projecte Educatiu de Centre al projecte de
eines i les estratègies per territori. S’ha de fer un treball de reflexió i acció sobre les habilitats
treballar en xarxa. de comunicació que cal posar en pràctica per compartir un projecte
entre entitats, famílies, escola (professorat, monitors o educadors,
alumnat, etc.).
7
4.3.2. Comissions de Sostenibilitat i de Mobilitat
Objectius prioritaris Reptes Propostes d’actuació
Desenvolupar projectes integrals Aprofitar les oportunitats • Dur a terme accions d’implicació de nous recursos que puguin enri-
d’educació educatives que, en matèria de quir i diversificar l’oferta de la ciutat.
sostenibilitat i mobilitat, la • Realitzar accions per incidir en la capacitació de tota la ciutadania en-
Articular projectes educatius de ciutat posa a l’abast i tenir un vers les pràctiques de mobilitat sostenible i de desenvolupament sos-
proximitat amb projectes de paper motor en la coordinació tenible en general.
ciutat dels diferents recursos i agents, • Divulgar els canvis en el model de gestió pública que poden esdeve-
per assolir un veritable nir una bona oportunitat per educar, com, per exemple, els des-
Millorar l’èxit escolar i la igualtat funcionament de xarxa tant a comptes en la taxa de recollida de residus per als usuaris dels punts
d’oportunitats educatives per a escala de ciutat com de territori. verds.
tothom
Aconseguir més implicació en la • Portar a terme accions per generar un efecte multiplicador en po-
Augmentar la capacitat de les xarxa de ciutat i de territori dels tenciar la interrelació entre escola, llar, barri i ciutat de la qual es pot
institucions educatives formals i diferents sectors de la esperar millores en el compromís amb l’entorn.
no formals per educar en la comunitat educativa. • Fer accions per mantenir «vius» els camins escolars i crear-ne de
diversitat. nous, per incrementar la seguretat i la qualitat de vida dels nois i les
noies com a principals protagonistes, i per millorar la seva autono-
Continuar educant per a la mia i la seva responsabilitat.
ciutadania inclusiva i solidaria • Donar suport als programes ja consolidats com ara l’Agenda 21 esco-
lar i «Com funciona Barcelona?», potenciar-los i impulsar els que
s’estan engegant, com és l’Agenda 21 dels esplais i els agrupaments.
Fer visible i entenedora la • Dur a terme accions de sensibilització adreçades a promoure canvis
necessitat d’anar construint una d’actitud en les persones que pugui incrementar el compromís de fer
ciutat que creixi amb criteris de una ciutat «més propera i amable». La informació i la divulgació uti-
sostenibilitat. És a dir, saber litzades com a eina educativa hi poden contribuir.
explicar els beneficis • Realitzar accions educatives que ajudin a gestionar aquest procés de
individuals i col·lectius de viure canvi, dissenyades a mida dels diferents sectors de població: gent
en una ciutat que permet un gran, joves, persones immigrades, adults, nens, etc. Per exemple,
desenvolupament sostenible i confeccionar un manual divulgatiu adreçat als pares per implicar-los
saludable. en el procés.
• Efectuar accions educatives per contribuir a la recuperació del carrer
i de l’espai públic com a espai educatiu, de relació i de convivència,
promoure la mobilitat sostenible i segura i potenciar el transport pú-
blic per a tota la ciutadania. Aprofitar els espais verds com a llocs on
poden confluir el civisme, la mobilitat, la biodiversitat, l’educació en
valors democràtics, etc.
• Portar a terme accions de divulgació de bones pràctiques de gestió
pública, fent èmfasi a millorar algunes situacions paradoxals que es
donen en centres públics com ara IES, centres de salut, dependèn-
cies de justícia, etc., on, tot i que es parla de criteris de sostenibilitat,
a la pràctica es malgasta energia per escalfar l’atmosfera quan és in-
necessari.
Aprofitar la ciutat com a entorn • Animar a la participació, la responsabilitat i el diàleg.
educatiu privilegiat, perquè els • Promoure l’educació en comunicació i mitjans, per a una interpreta-
joves i els nois i les noies ció crítica de la realitat. Utilitzar de manera rigorosa les diferents
gaudeixin d’altres espais, temps fonts d’informació i desenvolupar conductes responsables envers les
i oportunitats per posar en TIC, etc.
pràctica els aprenentatges • Fomentar la interculturalitat: diversitat i igualtat de drets per a tots
propis de la nova assignatura els homes i dones, etc.
Educació per a la Ciutadania i • Potenciar la sostenibilitat: defensa i cura de l’entorn com a espai
Drets Humans. comú de convivència, reconeixement de la pertinença a una ciutada-
nia global, consum responsable, etc.
• Promoure una mobilitat segura i responsable, identificant conductes
de risc.
• Practicar normes cíviques, participant en activitats socials de l’entorn
proper, assumint responsabilitats i treballant de manera cooperativa.
• Identificar actituds i estratègies de construcció de la pau des del com-
promís de les actituds convivencials.
8
4.3.3 Comissió d’Èxit Escolar i Accés al Treball
Objectius prioritaris Reptes Propostes d’actuació
Desenvolupar projectes integrals Garantir que tot l’alumnat, en • Col·laborar amb les administracions educatives perquè tots els cen-
d’educació acabar l’ensenyament tres escolars puguin complir el que estableix la competència lingüís-
obligatori, tingui assolits els tica per estimular el gust per la lectura en l’alumnat.
Articular projectes educatius de continguts de les competències • Crear un espai de debat, conjuntament amb l’Administració educativa
proximitat amb projectes de bàsiques que estableix la LOE. i els centres escolars, per arribar a un acord de ciutat sobre quins han
ciutat de ser els coneixements formals necessaris per accedir a l’educació
secundària obligatòria.
Millorar l’èxit escolar i la igualtat
d’oportunitats educatives per a Garantir que tots els joves • Vetllar perquè totes les aules de la ciutat de Barcelona disposin dels
tothom surtin del sistema educatiu amb recursos TIC necessaris per poder assolir la competència digital.
el graduat d’educació • Aprofitar els recursos propis de la ciutat per desplegar les mesures
Augmentar la capacitat de les secundària obligatòria. proposades per la LOE per atendre la diversitat a l’ESO.
institucions educatives formals i • Aconseguir que el programa d’orientació acadèmica i professional
no formals per educar en la «Projecte de vida professional», desenvolupat pel Consorci d’Educa-
diversitat. ció i Barcelona Activa, arribi a tot l’alumnat de 4t d’ESO de la ciutat.
• Acompanyar, amb els recursos de la ciutat, tots els joves perquè pu-
Continuar educant per a la guin construir el seu itinerari de transició, independentment que tin-
ciutadania inclusiva i solidaria guin o no el graduat de secundària, i per possibilitar la seva inserció
social i laboral.
4.3.4 Comissió de Coneixement de la Ciutat
Objectius prioritaris Reptes Propostes d’actuació
Desenvolupar projectes integrals Prosseguir en la construcció Programa de formació
d’educació d’una visió integral i • Detectar necessitats de formació relatives als educadors i les educa-
multidimensional de la ciutat. dores que duen a terme la seva tasca diària en el foment del coneixe-
Articular projectes educatius de ment de la ciutat.
proximitat amb projectes de • Dissenyar i implantar, a partir de la detecció de necessitats, un pla de
ciutat formació especialitzat per a educadors i educadores de ciutat, que en
permeti la futura homologació, com a mínim, a escala de ciutat.
Millorar l’èxit escolar i la igualtat • Dissenyar i implantar un pla de formació basat en l’intercanvi de
d’oportunitats educatives per a bones pràctiques.
tothom
Potenciar la relació interactiva Programa de recerca
Augmentar la capacitat de les entre el ciutadà, la ciutadana i la • Elaborar un projecte de recerca centrat en el diagnòstic del conjunt de
institucions educatives formals i metròpolis. les propostes de coneixement de la ciutat que es fan a la ciutat de
no formals per educar en la Barcelona.
diversitat. • Analitzar l’impacte real de les propostes de coneixement de la ciutat
en tot tipus de públic. Es tracta de conèixer, mitjançant una recerca,
Continuar educant per a la quina repercussió tenen accions que es duen a terme a la ciutat i que
ciutadania inclusiva i solidaria tenen per objectiu apropar-la a la ciutadania.
Crear propostes que portin cap Programa de difusió i comunicació
a la construcció d’una ciutat • Plataforma Virtual de Coneixement de la Ciutat. Elaborar un centre
inclusiva. de referència que permeti aplegar el conjunt de l’oferta que hi ha a la
ciutat i potenciar línies pròpies que permetin una participació activa
dels ciutadans en aquestes activitats.
• Barcelona Arquitectura Oberta. Dissenyar un projecte que tingui com
a principal objectiu conèixer la ciutat de Barcelona centrant l’atenció
en les manifestacions de caràcter arquitectònic i cercant punts de
connexió amb altres dimensions de la ciutat: història, art, literatura,
música, gastronomia, etc. Es tracta que els destinataris puguin ela-
borar criteris per conèixer i valorar com és la ciutat, apropar-s’hi i
veure quina relació hi volen construir.
Potenciar la construcció de • Les cares de Barcelona / La memòria de Barcelona / Barcelona emo-
criteris propis del ciutadà ciona’t! Elaborar un paquet que comprengui materials diversos per
respecte al desenvolupament de conèixer la memòria, el paisatge i els testimonis de les persones que
la ciutat i de la relació que s’hi han col·laborat a construir la Barcelona actual, present i futura. Aquest
estableix. paquet contindrà, entre altres elements, una proposta de ruta amb una
guia amb diverses propostes per treballar els diferents punts esco-
llits. Aquesta acció es pot ampliar amb altres de complementàries.
9
4.3.5. Comissió d’Immigració
Objectius prioritaris Reptes Propostes d’actuació
Desenvolupar projectes integrals Impulsar les xarxes educatives • Fer un mapa de xarxes educatives locals per barris.
d’educació locals com a unitats bàsiques • Crear una autoritat única territorial en matèria educativa, de natura-
d’organització dels recursos lesa col·legiada i amb participació social, responsable de l’organitza-
Articular projectes educatius de educatius destinats a atendre la ció i la gestió de la xarxa educativa local.
proximitat amb projectes de població infantil de família
ciutat immigrada.
Millorar l’èxit escolar i la igualtat Establir una estratègia de ciutat • Millorar els processos d’informació i orientació a menors de família
d’oportunitats educatives per a per atendre la població juvenil immigrada des d’una perspectiva integral.
tothom d’origen immigrat de manera • Incrementar i repensar les propostes de lleure educatiu per a joves
integral. entre catorze i divuit anys a escala de ciutat, en coordinació amb les
Augmentar la capacitat de les entitats d’educació en el lleure i partint de les necessitats manifesta-
institucions educatives formals i des per aquests joves.
no formals per educar en la • Consolidar i ampliar el programa de formació i ocupació juvenil.
diversitat. • Avançar en la participació i la implicació dels joves en la vida ciuta-
dana.
Continuar educant per a la
ciutadania inclusiva i solidaria Reorganitzar els recursos i els • Impulsar els programes de mediació i d’orientació sobre educació i
dispositius adreçats a cultura per als adults immigrats amb fills i filles menors d’edat.
l’aprenentatge i el gaudi de la • Fomentar la dimensió intercultural entre cultura i educació a escala
cultura per part de persones de ciutat, i vetllar per facilitar l’accés de les persones immigrades
adultes immigrades. sense recursos a les activitats culturals en igualtat de condicions que
la resta de la població autòctona.
• Atendre i promoure la dona immigrada a la ciutat i identificar-ne les
necessitats educatives, econòmiques i culturals.
Augmentar la capacitat de les • Fer èmfasi especialment en els mecanismes que permetin dins i fora
institucions educatives formals i del sistema educatiu assolir l’èxit escolar dels joves en general, tenint
no formals per educar en la una cura especial amb els joves immigrants com a col·lectiu que ho
diversitat. pateix amb més intensitat.
4.3.6. Comissió de Mitjans de Comunicació i Societat de la informació
Objectius prioritaris Reptes Propostes d’actuació
Desenvolupar projectes integrals Potenciar l’alfabetització en la • Fer un apropament intergeneracional entre alumnes i educadors per
d’educació gestió de la informació. potenciar l’alfabetització informacional.
• Incidir en l’ús de les TIC i els continguts dels mitjans com a eines d’a-
Articular projectes educatius de prenentatge per si mateixes.
proximitat amb projectes de
ciutat Potenciar el diàleg entre els • Apropar els mitjans locals a les escoles com a eina potent d’educació
mitjans de comunicació i el món en comunicació.
Millorar l’èxit escolar i la igualtat educatiu.
d’oportunitats educatives per a
tothom Incidir en la responsabilitat • Potenciar la producció audiovisual a les escoles.
social dels mitjans de • Potenciar el compromís dels mitjans de comunicació com a agents
Augmentar la capacitat de les comunicació. educatius generant accions que de manera continuada vagin intro-
institucions educatives formals i duint el sentiment de responsabilitat social.
no formals per educar en la Potenciar la imatge de
diversitat. l’educació entre els mitjans de • Continuar l’estratègia del Pacte CE i fer-se ressò de les accions i els
comunicació. continguts de comunicació mediàtica responsable.
Continuar educant per a la
ciutadania inclusiva i solidaria • Crear i posar en marxa un pla estratègic de comunicació i relacions
públiques des de l’Institut d’Educació de Barcelona.
Integrar experiències i recursos • Impulsar i promoure entre la comunitat educativa el catàleg d’expe-
educatius basats en continguts riències d’educació en comunicació.
mediàtics.
Orientar les famílies i els • Generar canals de comunicació cap als pares i les mares, i obrir vies
professionals de l’educació en de diàleg entre tots ells per tal que n’obtinguin suport avaluatiu i de
l’ús de les tecnologies de la recomanació.
indústria del lleure com a eines • Potenciar accions didàctiques arreu de la ciutat, divulgar els criteris
d’educació no formal. d’ús i avaluació d’aquest tipus de productes i obrir línies de col·labo-
ració amb tots els agents implicats.
10
4.4.7 Comissió de Valors i Ciutadania Activa
Objectius prioritaris Reptes Propostes d’actuació
Desenvolupar projectes integrals Posar al centre del debat i de les • Engegar accions senzilles i properes a la ciutadania abans que ac-
d’educació actuacions el valor de tuacions costoses però allunyades: convé simplificar i redescobrir els
l’educació: recuperar valors en el dia a dia.
Articular projectes educatius de l’escolarització com a valor que • Generar més espais de participació on es pugui potenciar la ciutada-
proximitat amb projectes de serveix per a la socialització, nia activa; en especial, l’apoderament dels joves perquè realment par-
ciutat com també el valor del saber pel ticipin i exerceixin de ciutadans. Actualment, ja disposem de les
saber i el valor de la cultura. xarxes i les voluntats, però cal que hi hagi més concreció i també cal
Millorar l’èxit escolar i la igualtat visibilitzar els espais que hi ha.
d’oportunitats educatives per a
tothom Fer més política de barri i de • Descentralitzar el PEC cap als districtes.
districte, implicant l’escola i • Estendre les potencialitats dels centres cívics com a part de l’educa-
Augmentar la capacitat de les totes les instàncies ciutadanes ció més enllà de l’escola. Transformar-los en espais de trobada pro-
institucions educatives formals i que treballen en educació. actius, en què els assistents no solament participin de manera
no formals per educar en la passiva.
diversitat.
Aconseguir més vinculació de la • Continuar fomentant l’obertura de les escoles als barris, per conver-
Continuar educant per a la ciutadania amb els ajuntaments tir-les en espais de convivència i civilitat. Per exemple, les instal·la-
ciutadania inclusiva i solidaria o els districtes. cions esportives i les biblioteques poden fer servei a les famílies, als
grups d’esplai i al barri en general.
Aconseguir que l’escola treballi • Generar projectes d’educació en valors per a adults i promoure la idea
per crear persones bones i que no hi pot haver queixa si no es participa, per aconseguir que la po-
competents, amb un compromís blació adulta es comprometi i s’involucri en els processos educatius
ètic i moral amb el seu entorn. (no tan sols com a pares i mares).
És a dir, que l’èxit escolar no • Continuar l’experiència de les escoles de pares i mares, que han acon-
solament signifiqui tenir seguit una bona participació, sobretot quan s’han organitzat per grups
titulacions ni es basi només en d’escoles. També es proposa la col·laboració entre famílies i profes-
els coneixements adquirits. sorat en un mateix taller de convivència.
• Aprofitar les noves tecnologies per congregar no tan sols els joves,
Assumir de debò el repte sinó també tota la ciutadania, en els diversos projectes educatius, com
d’educar-nos al llarg de la vida també promoure un ús més important de la publicitat per fomentar
entenent l’educació com una valors: dur a terme una campanya publicitària forta i constant en el
eina de canvi personal. temps.
• Aprofitar l’àmplia audiència del Canal Metro de Barcelona per difon-
Afavorir la inclusió social: dre bones pràctiques per a infants i joves i per aconseguir que es va-
promoure el respecte a la lori el criteri de promoció de la ciutadania a l’hora de donar la
democràcia, al pluralisme, a la concessió d’aquest servei de comunicació o de renovar-la.
diversitat i a la solidaritat, i • Trobar espais a la ciutat perquè les famílies es trobin i comparteixin
augmentar la consciència i la preocupacions i punts de vista, pensant, des de la quotidianitat, en es-
comprensió de tots els aspectes pais de comunicació i relació.
de la integració social. • Crear un fòrum de mestres per fer un seguiment de l’aplicació de la
nova assignatura Educació per a la Ciutadania i Drets Humans, la qual
Potenciar la participació ha estat considerada com una bona oportunitat educativa.
ciutadana canviant el concepte • Potenciar la relació amb altres ciutats educadores i continuar les tro-
actual de participació. No limitar bades de la xarxa mediterrània d’educació en valors, espai informal
la participació a l’opinió i la d’intercanvi sobre experiències educatives de les ciutats del Medite-
presa de decisions, sinó rrani.
incloure-hi el compromís i • Engegar una nova etapa per al Fòrum de Valors com a espai en el qual
l’esforç. es puguin vincular, de manera transversal i interdisciplinària, les ins-
tàncies vinculades a altres comissions del PEC.
11
5
PROJECTES DEL PLA D’ACCIÓ 2004-2007 DEL PEC B
El Pla d’acció del PEC està format per 46 projectes agrupats en 8 Àmbits:
Lleure i educació no formal, Mobilitat, Sostenibilitat, Èxit i escolar i accés
al treball, Coneixement de la ciutat, Immigració, Mitjans de comunicació
i societat de la informació, i Valors i ciutadania activa.
Àmbit Projecte Entitat líder
1 Lleure i educació no formal Pacte per a l'ús educatiu dels equipaments escolars més enllà FAPAC
de l'horari lectiu
Pla de promoció de les associacions educatives i l’associacionisme Regidoria de Joventut de
juvenil l'Ajuntament de Barcelona
Educació en valors en l'activitat esportiva: «Compta fins a tres» Institut Barcelona Esports. IMEB
Eduquem més enllà de l'horari lectiu Fundació Catalana de l’Esplai
2 Mobilitat Mou-te amb transport públic IMEB
Promoció de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible IMEB
Xarxa de camins escolars Sector de prevenció i seguretat
de l'Ajuntament de Barcelona
3 Sostenibilitat Agenda 21 Escolar Sector de Serveis Urbans
i Medi Ambient de l'Ajuntament
de Barcelona
Agenda 21 d'agrupaments i esplais Consell de la Joventut
de Barcelona
Programa d’activitats escolars «Com funciona Barcelona?» Sector de Serveis Urbans
i Medi Ambient de l'Ajuntament
de Barcelona
Programa sobre brossa orgànica i gestió integral de residus Sector de Serveis Urbans
i Medi Ambient de l'Ajuntament
de Barcelona
Educació ambiental al pantà de Vallvidrera Districte de Sarrià-Sant Gervasi
4 Èxit escolar i accés al treball Fòrum per a l'Èxit Escolar IMEB
Projecte Èxit IMEB
Pla de biblioteques escolars IMEB
Biblioteca Baixeres, espai obert al barri Associació de Mestres Rosa
Sensat
Programes Culturals IMEB
Comunitats d'aprenentatge Centre de Recerca Social
i Educativa (CREA) de la UB
Pla jove de formació-ocupació Consell de la Formació
Professional de Barcelona
Elaboració i difusió de materials de Lectura Fàcil per a persones amb Associació Lectura Fàcil
dificultats lectores
5 Coneixement de la ciutat Innovació del Programa d’activitats escolars IMEB
Formació d’educadors i educadores d’entitats ciutadanes IMEB
Igualtat d'oportunitats en els programes ciutat-escola IMEB
El web dels infants Regidoria de Dona i Drets Civils
de l'Ajuntament de Barcelona
Cultura científica i ciutat IMEB
Carta de funcionament del Consell de Coordinació Pedagògica IMEB
de Barcelona
Ciutadania i educació a Barcelona IES Barri Besòs
12
Àmbit Projecte Entitat líder
6 Immigració Fòrum d'Educació i Immigració IMEB
L’escola del teu fill és la teva escola Associació de Mestres Rosa
Sensat
Mediació intercultural a centres escolars de Nou Barris Associació AMISI
Xamfrà Fundació l’ARC Música
7 Mitjans de comunicació Mitjans amb bona educació IMEB
i societat de la informació
Educació, ciutat i comunicació Mitjans, Xarxa d'Educadors
i Comunicadors
Accés i creació Consorci de Biblioteques de
Barcelona
Millora de l'ús dels equipaments informàtics per a l'educació FAPAC
El món de l'educació als mitjans Associació de Mestres Rosa
Sensat
Multimèdia educatius IMEB
8 Valors i ciutadania activa Fòrum d’Educació en Valors IMEB
Educació en valors al Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona Associació Senderi, Educació
en Valors
Formació de pares i mares Consell Escolar Municipal
de Barcelona i IMEB
Audiències públiques als nois i les noies de Barcelona IMEB
Xarxa Barcelona Identitats IMEB
Educació en relació: repensem la convivència IMEB
Integra Consell Municipal de
Convivència, Defensa i Protecció
dels animals
Recuperem els jardins escolars IMEB
Fer de ciutadans, fer de ciutadanes Districte de Sants-Montjuïc
13
6
INSTITUCIONS I ENTITATS DEL PLA D’ACCIÓ 2004-2007 DEL PEC B
Acció Escolta de Catalunya, Aeroport de Barcelona*, Agència de la Qualitat a de Veïns i Veïnes de Barcelona, Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya*,
Internet, Agència de Salut Pública de Barcelona*, Alianza Cristiana de Jóvenes de Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Federació de
la YMCA, Amics de la Bici, AMPA CEIP Aiguamarina, AMPA CEIP Baixeras, Apropem- Treballadors/es de l’Ensenyament UGT (FETE-UGT), Ferrocarrils de la Generalitat
nos (Dte. Sant Martí), Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, Àrea d'Esports de Catalunya*, Festival Barcelona Visual Sound, Fòrum Cívic Sagrada Família,
de la Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona-Entitat del Medi Fòrum Nord-Cibernàrium, Fòrum Ribera del Besòs, Fundació Agbar*, Fundació
Ambient*, Arxiu Nacional de Catalunya*, Arxius Municipals de Districte*, Associació Antoni Tàpies*, Fundació Barcelona Olímpica-Galeria Olímpica*, Fundació Caixa
AMISI, Associació Barcelona Camina, Associació Can Xatarra, Associació Catalana Catalunya*, Fundació Catalana de l'Esplai, Fundació Catalana Síndrome de Down,
d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH), Associació Catalana de Dislèxia, Fundació Consell de la Informació de Catalunya, Fundació de l'Escola del Gremi de
Associació de Mestres Rosa Sensat, Associació de Veïns de Diagonal Mar, Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona*, Fundació EIR-El Niu, Fundació
Associació de Veïns del Poblenou, Associació Empresarial Catalana de Publicitat, Escolta Josep Carol, Fundació Francisco Godia*, Fundació Jaume Bofill, Fundació
Associació Esportiva Babar, Associació Fada, Associació Hàbitats, Associació Ibn Joan Miró*, Fundació l’Arc Música, Fundació Mies Van der Rohe Barcelona*,
Batuta, Associació La Formiga, Associació Lectura Fàcil, Associació per a joves Fundació Món-3*, Fundació Orfeo Català-Palau de la Música Catalana*, Fundació
TEB, Associació per a les Nacions Unides a Espanya*, Ateneu Barcelonès*, Banda Projecte AURA-Integració laboral treball amb suport, Fundació RACC*, Fundació
Municipal de Barcelona*, Banda Visual, Barcelona Activa*, Barcelona Multimèdia, Tot Raval, Fundación Vicente Ferrer*, Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i
Barcelona Televisió*, Biblioteca de Sant Pau i de la Santa Creu, Bicicleta Club de Protocol de l’Ajuntament de Barcelona*, Germanetes de l'Assumpció, Golferichs-
Catalunya, BiciClot, Bisaucii (St. Adrià de Besòs), Bombers-Servei de Prevenció i centre cívic*, Gran Teatre del Liceu*, Gremi de Restauració de Barcelona*, Grup de
Extinció d’Incendis i Salvament*, B:SM Divisió Montjuïc*, B:SM Fòrum*, Camí Amic Recerca d'Ensenyament i Aprenentage Multimèdia (GREAM) de l'ICE de la UB,
dels barris de l’Esquerra de l’Eixample i de Sant Antoni, Camí escolar de la zona Grup de Recerca JovenTIC de la UAB i de la UOC, Grup d'estudis de psicologia de
Peu del Funicular, Camí escolar de La Bordeta, Càritas, Casa Àsia*, Casa del Mig, l'esport de la UAB, Grup Muntanyés, Guàrdia Urbana de Barcelona*, Hospital de la
Casal dels infants del Raval, CEIP Antaviana, CEIP Auró, CEIP Baixeras, CEIP Santa Creu i Sant Pau*, IES Barri Besòs*, IES Ernest Lluch, IES Fòrum 2004, IES
Barcelona, CEIP Cavall Bernat, CEIP Diputació, CEIP Doctor Ferran i Clua, CEIP Miquel Tarradell, IESM Bosc de Montjuïc, IESM Rubió i Tudurí, IMAX Port Vell*,
Dolors Monserdà-Santa Pau, CEIP Els Llorers, CEIP Ferran Sunyer, CEIP Gaudí, Impulsem Cooperativa, Inspecció Territorial d’Ensenyament de Barcelona ciutat de
CEIP Gayarre, CEIP Joan Antoni Parera, CEIP Joan Miró, CEIP Josep M. Jujol, CEIP la Generalitat de Catalunya, Institut Barcelona Esports*, Institut de Ciències de
La Farigola del Clot, CEIP La Mar Bella, CEIP Lavínia, CEIP Miquel Bleach, CEIPM l'Educació de la UAB, Institut de Ciències de l'Educació de la UB, Institut de Cultura
Bosc de Montjuïc, CEIPM Ignasi Iglesias, CEIPM Parc del Guinardó, CEIPM Patronat de Barcelona*, Institut de Dret Públic de la UB, Institut Municipal d'Educació de
Domènech, CEIPM Pau Vila, CEIP Nabí, CEIP N-I de Pràctiques, CEIP N-II de Barcelona*, Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida*, Institut
Pràctiques, CEIP Pau Casals, CEIP Perú, CEIP Peu del Funicular, CEIP Pit Roig, CEIP Municipal de Mercats de Barcelona*, Institut Nacional d'Educació Física de
Sant Antoni M. Claret, CEIP Sant Joan de Ribera, CEIP Tàbor, Centre de Cultura Catalunya, Intermón Oxfam*, Jardí Botànic de Barcelona*, Junta Constructora del
Contemporània de Barcelona*, CFA Manuel Sacristán, CM EV Castell de Sant Foix, Temple de la Sagrada Família*, L'Aquàrium de Barcelona*, Las Golondrinas*,
Centre de Recerca Social i Educativa (CREA) de la UB, Centre Garcilaso, Centre L'Auditori*, Lluïsos de Gràcia*, Mapasonor-ACD, Marinva-Joc i Educació*, Medicus
Gestor del Parc de Montjuïc*, Centre Meteorológic Territorial a Catalunya*, Centre Mundi Catalunya*, Mercat de les Flors*, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de
Unesco de Catalunya*, CFA Manuel Sacristán, Col·legi d'Educadores i Educadors Catalunya, Mitjans-Xarxa d'Educadors i Comunicadors, Moviment de Centres
Socials de Catalunya, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Col·legi de Publicitaris i d'Esplai Cristians, Moviment per la Pau*, Museu Barbier Mueller d'Art Precolombí*,
Relacions Públiques, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya*, Museu d'Art Contemporàni de Barcelona*,
Col·legi Oficial de Farmacèutics de la província de Barcelona*, Col·legi Oficial de Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella*, Museu de la Ciència i la Tècnica de
Llicenciats d'Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, Catalunya*, Museu de la Música*, Museu de les Arts Aplicades*, Museu d'Història
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya*, Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona*, Museu Egipci de
de Catalunya, Comisionat de Promoció de la Cultura Científica*, Consell de Barcelona-Fundació Arqueològica Clos*, Museu Etnològic de Barcelona*, Museu
Coordinació Pedagògica de Barcelona, Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Frederic Marès*, Museu Marítim*, Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)*,
Consell de la Formació Professional de Barcelona, Consell de la Informació de Nasaco, Nous veïns i veïnes (Dte. Horta-Guinardó), Oficina Municipal d'Informació
Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell de l'Esport Escolar de al Consumidor*, Òmnium Cultural, Parc d’Atraccions Tibidabo*, Parc Zoològic de
Barcelona, Consell Escolar Municipal de Barcelona, Consell Municipal de Barcelona*, Parcs i Jardins de Barcelona-Institut Municipal*, Pla Comunitari de
Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, Consell Municipal d’Immigració de Roquetes, Pla Comunitari de Verdum, Pla per a la Promoció del Civisme de
Barcelona, Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella*, Consell Municipal del l’Ajuntament de Barcelona, Planetari Municipal-IMEB*, Plataforma d'Entitats i Veïns
Districte de Gràcia*, Consell Municipal del Districte de l’Eixample*, Consell del barri de la Mina (St. Adrià de Besòs), Poble Espanyol de Montjuïc*, Porta 22,
Municipal del Districte de les Corts*, Consell Municipal del Districte de Sant PROBENS, QSL-SC, Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona,
Andreu*, Consell Municipal del Districte de Sant Martí*, Consell Municipal del Regidoria de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona*, Regidoria de
Districte de Sants-Montjuïc*, Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Joventut de l'Ajuntament de Barcelona*, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de
Gervasi*, Consorci de Biblioteques de Barcelona*, Consorci d'Educació de Barcelona-Observatori Fabra*, Renfe Rodalies*, Sant Andreu Teatre*, Secretaria
Barcelona, Consorci del Parc de Collserola*, Consorci El Far-Centre dels Treballs General de l’'Esport de la Generalitat de Catalunya, Sector de Seguretat i Mobilitat
del Mar*, Consorci per a la Normalització Lingüística, Cooperacció*, Cooperativa de l’Ajuntament de Barcelona, Sector d'Urbanisme i Infraestructures de
d'Habitatges del Sagrat Cor, Cooperativa Gregal, Correus i Telègrafs de Catalunya*, l'Ajuntament de Barcelona, Senderi-Educació en Valors, Serveis Territorials
CosmoCaixa-Obra Social de “la caixa”*, Departament de Didàctica de les Ciències d'Educació Barcelona-ciutat de la Generalitat de Catalunya, Sector de Serveis
Socials de la UB, Departament d'Organització Educativa de la UB, Direcció de Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona*, Societat Catalana
Centres i Museus de Ciències de l’ICUB, Direcció de Serveis de Transports i d'Herpetologia, Sodepau*, SOS Racisme*, Taller de Músics*, Teatre Lliure*, Teatre
Circulació de l’Ajuntament de Barcelona, Direcció General de Seguretat Ciutadana Nacional de Catalunya*, Teatre Tantarantana*, Teatre Zona Nord*, Teleduca-
de la Generalitat de Catalunya, Districte de Ciutat Vella, Districte de Gràcia, Districte educació i comunicació, Tortuga Roja, Transports Metropolitans de Barcelona*,
d'Horta-Guinardó, Districte de l'Eixample, Districte de les Corts, Districte de Nou Trivium, Turisme de Barcelona*, Unió de Federacions Esportives de Catalunya,
Barris, Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Districte de Sants- Unión Romaní, Unitat de Formació de Formadors (UNIFF) de la UPC, Universitat
Montjuïc, Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Divisió de Ciències de l'Educació de la Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Columbia, Universitat Politècnica de
UB, Drac Màgic*, EAM Francesc Layret, EB Bellmunt, EBM Puigmal, El Periódico de Catalunya (UPC)*, Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Ramon Llull (URL),
Catalunya*, El Punt-Servei d’assessorament acadèmic i professional (Dte. Horta- URBASER, Vilaweb, Xarxa 0-18 de Nou Barris, 3 per Tr3s Teatre*.
Guinardó), El Punt-Servei d’assessorament acadèmic i professional (Dte. Sant
Andreu), El Punt-Servei d’assessorament acadèmic i professional (Dte. Sants- En negreta, les entitats que lideren els projectes del Pla d’acció 2004-2007.
Montjuïc), ENDESA Distribución Eléctrica*, Escola de Dansa de l’Institut del Amb asterisc, les entitats i serveis que pertanyen al Consell de Coordinació
Teatre-IT Dansa, Escola Pia Calassanci, Escola Proa, Escola Sant Medir, Escola Solc, Pedagògica de Barcelona.
Escoltes Catalans, Esplais Catalans, ETANE*, Facultat de Ciències de la
Comunicació Blanquerna-URL*, Facultat de Pedagogia de la UB, Farmacèutics Gener 2007
Mundi, Federació Catalana de l'Esplai, Federació Catalana de Vela*, Federació
d'AMPA d'Escoles Municipals, Federació d'Associacions Cristianes de Pares
d'Alumnes, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya,
Federació d'Associacions de Pares d'Educació Secundària, Federació d’Associacions
14
CONSELL DIRECTIU DEL PEC DE BARCELONA
2004-2007
• Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona
• Associació de Joves Estudiants de Catalunya
• Associació de Mestres Rosa Sensat
• Associació Lectura Fàcil
• Associació Senderi, Educació en Valors
• Centre de Recerca Social i Educativa de la Universitat de Barcelona
• Comissions Obreres de Catalunya, Federació d'Ensenyament
• Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
• Consell de la Formació Professional de Barcelona
• Consell de la Joventut de Barcelona
• Consell Escolar Municipal de Barcelona
• Consorci de Biblioteques de Barcelona
• Diputació de Barcelona, Àrea d'Educació
• Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya
• Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
• Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
• Federació de Treballadors d'Ensenyament-Unió General de Treballadors
• Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials d'Educació de Barcelona ciutat
• Grups Municipals de l'Ajuntament de Barcelona
• Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona
• Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona
• Institut d'Educació Secundària Barri Besòs
• Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya
• Mitjans, Xarxa d'Educadors i Comunicadors
• Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona
• Taula de l'Educació Física i l'Esport en Edat Escolar
• Transports Metropolitans de Barcelona
• Unió Sindical de Treballadors/es d'Ensenyament de Catalunya-STECs
• Universitat Autònoma de Barcelona
• Universitat de Barcelona
• Universitat Politècnica de Catalunya
Comissió Delegada del Consell Directiu del PEC
Lluís Filella, Comissions Obreres de Catalunya, Federació d'Ensenyament
Claudi Fuster, Associació de Mestres Rosa Sensat
Núria Galan, Consell de la Joventut de Barcelona
Josep M. Garcia, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya
José A. Garcia Saceda, Generalitat de Catalunya, SSTT d'Educació de Barcelona ciutat
Eva Hernández, Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Eugènia Salvador, Associació Lectura Fàcil
Antoni Vallès, Universitat de Barcelona
Antoni Martorell, PEC IMEB
Araceli Vilarrasa, PEC IMEB
Jordi Arnal, PEC IMEB
Sandra Abella, PEC IMEB
Comissió Tècnica del PEC
Pia Vilarrubias, coordinadora Àmbit Lleure i educació no formal
Flor Majado i Maria Molins, coordinació Àmbits Mobilitat i Sostenibilitat
Nacho Garcia de la Barrerra, coordinador Àmbit Èxit escolar i accés al treball
Antònia Hernández i Esteve Barandica, coordinació Àmbit Coneixement de la Ciutat
Marleny Colmenares, coordinadora Àmbit Immigració
Araceli Vilarrasa, coordinadora Àmbit Mitjans de comunicació i societat de la informació
Amparo Tomé, Judit Rifà i Cecilia Peraza, coordinació Àmbit Valors i ciutadania activa
Oficina Tècnica del PEC
Antoni Martorell, director del PEC, IMEB
Araceli Vilarrasa, direcció de planificació estratègica del PEC, IMEB
Jordi Arnal, direcció executiva del PEC, IMEB
Sandra Abella, administració PEC IMEB
Maria José Pedragosa, suport tècnic PEC IMEB
15
Col·labora:
PAPER RECICLAT