Documents Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Agència de Salut Pública de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona Pla d’acció sobre drogues de barcelona 2013-16 Aprovat pel Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en sessió del dia 18 d’octubre de 2013 Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Edició: Barcelona, desembre 2013 Tiratge: 1.000 exemplars D.L.: B.26660-2013 Producció gràfica: El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Imprès amb paper 100% reciclat Professionals i institucions que han participat Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona cristina iniesta blasco Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona conrad casas i segalà Director de Qualitat i Processos de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Joan ramon Villalbí i Hereter Coordinació general M. Teresa brugal i Puig cap del servei de Prevenció i atenció a les dro go- dependències Redacció M. Teresa brugal, anna M. guitart i albert espelt Referència bibliogràfica recomanada: Brugal MT, Guitart AM, Espelt A (Reds). Pla d’Acció so- bre Drogues de Barcelona 2013-16. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2013. 3 Professionals i institucions que han participat agraïm la participació de tots els professionals gerència de recursos Humans i organització. implicats en l’elaboració del Pla i de les instituci- Departament de Prevenció de Riscos Laborals ons que hi han col·laborat. gerència de cultura, coneixement, creativitat i innovació Relació d’oRganismes i institucions representants d’altres administracions: paRticipants en la l’elaboRació del pla d’acció sobRe dRogues 2013-16 Consorci Sanitari de Barcelona. Comitè Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA) de l’AIS Barcelona Litoral grup polític de drogues de l’ajuntament de Comitè Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA) barcelona format pels il·lustríssims regidors: de l’AIS Barcelona Nord Comitè Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA) Sra. Maite Fandos i Payà (CiU) de l’AIS Barcelona Dreta Sra. Sara Jaurrieta i Guarner (PSC) Comitè Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA) Sr. Joan Laporta i Estruch (UxB) de l’AIS Barcelona Esquerra Sra. Imma Moraleda i Pérez (PSC) Òrgan Tècnic de Salut Mental i Addiccions Sra. Belén Pajares i Ribas (PPC) Subdirecció General de Drogodependències. Agència de Sr. Joan Puigdollers i Fargas (CiU) Salut Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Sra. Isabel Ribas i Seix (ICV-EUiA) Consorci d’Educació de Barcelona. I la Delegada de Salut Sra. Cristina Iniesta i Blasco (CiU) Servei de Psiquiatria. Hospital Clínic. Servei de Psiquiatria. Hospital de la Vall d’Hebron Servei de Psiquiatria. Hospital de Sant Pau Professionals dels serveis de l’agència de salut Servei de Psiquiatria. Parc de Salut Mar Pública de barcelona Gerència consell Municipal de benestar social. Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció Membres del grup de treball sobre Servei d’Epidemiologia drogodependències Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències Servei de Programes i Intervencions Preventives Àmbit Prevenció Servei de Salut Comunitària Associació Benestar i Desenvolupament Servei de Salut Laboral Associació de Pacients Dependents a Opiacis Servei d’Assessoria Jurídica Associació de Veïns del barri de Porta Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya representants de l’administració municipal Creu Roja a Barcelona Departament d’Atenció a Persones Vulnerables gerència de Qualitat de vida, igualtat i esports: Direcció Programa d’Adolescència i Joventut /AQVIE Direcció del Programa d’Adolescència i Joventut Direcció de Programa de Salut /AQVIE Direcció del Programa de Dona FCVS/Projecte Home Direcció del Programa de Salut Federació Catalana de Drogodependències Departament d’Atenció a Persones Vulnerables Fundació ESPORTSALUS Departament Família i Infància Fundació Igenus Servei de Gestió de Conflictes Fundació IPSS- Línia Verda. Generalitat Catalunya Departament de Participació Social Fundació “La Caixa” Institut Municipal de Serveis Socials Fundació Salut i Comunitat Institut Barcelona d’Esports Grup Polític Municipal CiU gerència de Prevenció, seguretat i Mobilitat: Grup Polític Municipal ICV-EUiA Direcció de Serveis de Prevenció Grup Polític Municipal PP Guàrdia Urbana de Barcelona Guàrdia Urbana de Barcelona institut del Paisatge urbà i la Qualitat de Vida. Regió Policial Metropolitana de Barcelona – Mossos Departament d’Usos del Paisatge. d’esquadra 5 ÍndeX 1. introducció ....................................................................................................................................................... 9 2. Metodologia ................................................................................................................................................... 13 3. avaluació del Padb 2009-12 .......................................................................................................................... 17 Abordatge de Ciutat ........................................................................................................................................ 19 Poblacions Específiques ................................................................................................................................... 22 Infància i adolescència .............................................................................................................................. 22 Joves i Adults Joves ................................................................................................................................... 25 Població Addicta a Substàncies Psicoactives.............................................................................................. 26 Quadre resum del seguiment objectius del PADB 2009-12 ............................................................................... 30 4. anàlisi de situació .......................................................................................................................................... 47 Com és la Ciutat on Vivim? .............................................................................................................................. 49 Què Sabem dels Ciutadans i Ciutadanes Que Viuen a la Ciutat? ...................................................................... 49 5. Pla d’acció sobre drogues de barcelona 2013-16 ........................................................................................ 59 Marc Conceptual .............................................................................................................................................. 61 Missió, Visió I Valors ........................................................................................................................................ 61 Filosofia I Principis Rectors ............................................................................................................................... 61 Planificació Operativa ....................................................................................................................................... 63 Línia Estratègica 1. Abordatge de ciutat ................................................................................................... 65 Línia Estratègica 2. Perspectiva de salut pública i els seus determinants ................................................... 67 Línia Estratègica 3. Millor accessibilitat als recursos i major inclusió social ................................................ 71 Línia Estratègica 4. Més qualitat i major expertesa.................................................................................... 75 Línia Estratègica 5. Teixint Aliances ........................................................................................................... 77 6. cartera de serveis i pla d’equipaments ......................................................................................................... 79 Cartera de Serveis dels Centres Assistencials .................................................................................................... 81 Criteris del Pla d’equipaments .......................................................................................................................... 82 Propostes Específiques per Equipaments ......................................................................................................... 83 7. disponibilitat de recusos segons districte .................................................................................................... 85 8. sigles i acrònims ............................................................................................................................................. 95 9. bibliografia ..................................................................................................................................................... 99 1. intRoducció 1. Introducció El primer Pla d’acció sobre Drogues de Barcelona, que El model Barcelona de resposta al problema de les dro- farà 25 anys, va representar un punt d’inflexió en gues s’ha construït a partir del lideratge polític, basat l’abordatge d’aquest problema a la ciutat. Va propor- en la transversalitat i el consens de tots els grups muni- cionar un consens social ample per afrontar el problema cipals. Comporta l’existència d’un sistema d’informació de les drogues, i ha estat el model sobre el que s’han sòlid que permet fonamentar en dades les actuacions, bastit els successius Plans de drogues de la ciutat. la combinació de les accions coercitives sobre l’oferta Aquests configuren el que sovint s’ha anomenat el mo- amb les accions de reducció de la demanda basades en del Barcelona de resposta a les drogues. la prevenció i l’atenció de les persones amb consum de drogues. I es recolza en el lideratge professional apor- Amb els Plans d’acció s’ha millorat molt la resposta al tat pels professionals assistencials i de salut pública, i problema, tot responent de forma adaptativa a la seva en la seva implicació social amb totes les parts interes- naturalesa canviant. Algunes fites destacades, entoma- sades. Així, el nou Pla d’acció sobre drogues 2013-16 des al llarg dels anys, són: la consolidació d’una xarxa s’ha fet a partir de les directrius del Grup polític de d’atenció fonamentada en el tractament dels addictes drogues i del Pla de Salut de Catalunya 2011-151, te- com a malalts i en el coneixement científic; la introduc- nint en compte EMCDDA 2013-15 strategy and work ció dels programes de manteniment amb metadona; programme2 de l’Observatori Europeu de les Drogues i l’abordatge de les infeccions més freqüents entre els les Toxicomanies, el Plan de Acción sobre Drogas de usuaris i usuàries de drogues; la resposta a l’emergència España 2013-163 i el Pla Director de Salut Mental i de l’addicció a la cocaïna; els programes de reducció de Addiccions de Catalunya4. El PADB 2013-16 ha partit de danys; la consideració dels estralls causats per l’abús de l’avaluació del Pla anterior, de l’anàlisi dels indicadors l’alcohol en la seva justa dimensió; l’increment de tràfic que defineixen la situació actual de les drogues a la de drogues al casc urbà després de l’enderroc de Can ciutat, del coneixement de la literatura científica sobre Tunis; les necessitats d’atenció de la població d’origen les opcions d’intervenció, i de la participació i aporta- estranger; i la integració de serveis fragmentats i la dis- cions de les diverses parts interessades. Aquestes in- tribució de recursos arreu de la ciutat. Els Plans de dro- clouen els diversos sectors de l’administració executiva gues de 2005-08 i 2009-12 varen posar un èmfasi municipal, així com de l’administració sanitària (CSB i especial en els equipaments, i van comportar la cons- CatSalut, Departament de Salut i ASPCAT). També s’ha trucció d’un model de serveis més integrat. Aquest in- treballat al grup de Treball sobre Drogues del Consell tenta aproximar l’atenció de la població amb problemes Municipal de Benestar Social, que recull els sectors so- d’alcohol i altres drogues i escurçar el temps fins que cials i professionals més implicats i compromesos amb inicien tractament per primera vegada. En aquesta aquesta problemàtica. Les aportacions dels diversos perspectiva, la integració dels serveis d’acollida i reduc- grups polítics han proporcionat visions complemen- ció de danys amb els d’atenció ambulatòria a les addic- tàries, amb accents i prioritats diversos, que s’han reco- cions es configura com un esquema nou que pot llit a les propostes. La situació actual del problema és permetre millorar l’efectivitat dels serveis i la seva efi- millor que anys enrere, i malgrat el context econòmic, ciència, tot reforçant l’equitat. A més, d’ençà el 2009 els serveis existents i previstos permeten afrontar les es va fer especial èmfasi en l’acció conjunta amb el necessitats amb una oferta distribuïda per barris i dis- Servei Català de la Salut (gràcies al Consorci Sanitari de trictes amb criteris d’equitat i ajustats a les necessitats. Barcelona), i a buscar l’encaix en el Pla director de salut S’identifiquen reptes pendents i problemes emergents mental i addiccions. Aquest esforç va dur a la formula- a afrontar, amb una bateria de propostes i accions per ció del Pla operatiu d’integració de les addiccions a la a fer-ho, basades en el coneixement dels fets i les dades xarxa sanitària de la ciutat acordat per l’Ajuntament i el i també en les intervencions efectives. El resultat és un Departament de Salut, que va permetre ampliar serveis Pla bastit sobre les expectatives dels diversos actors i millorar la coordinació i la resposta assistencial durant clau, l’experiència, el coneixement i la ciència, que ha aquests anys. de permetre millorar la situació a la ciutat. 11 2. metodologia 2. Metodologia Per a l’elaboració del Pla d’Acció sobre Drogues de Bar- Aquesta metodologia participativa, es fonamenta en els celona 2013-16 s’ha seguit una metodologia participa- següents principis: tiva seguint les mateixes directrius de plans anteriors. S’ha utilitzat la metodologia participativa pròpia del l’existència d’un model de governança (Figura 1) Health Impact Assessment (HIA)5 o Avaluació de l’Im- considerant que el benestar individual i comunitari està pacte en la Salut (AIS), contactant amb diferents actors determinat per un ampli rang de determinants de la salut i agents sanitaris, socials, educatius, culturals, del lleu- que inclouen des dels aspectes biològics, les circumstàncies re, dels cossos de seguretat i d’altres, a fi de cercar el personals o familiars i estils de vida, l’ambient social (posi- consens polític, social i professional. ció socioeconòmica, cultura, xarxes socials i participació comunitària), el medi físic (qualitat de l’aire, habitatge, Aquesta metodologia implica la priorització de políti- criminalitat, disseny urbà i transport) i els serveis públics. ques o programes en relació als seus potencials efectes en la salut de la població, combinant el debat i el con- l’èmfasi explícit en l’equitat, la justícia social i els sens entre els diferents estaments implicats amb l’evi- drets humans. En aquest context l’equitat té una di- dència de les intervencions plantejades. Els objectius mensió moral i ètica que resulta de les diferències injus- de l’AIS s’adrecen a avaluar els impactes potencials en tes i evitables en l’estat de salut. la salut –positius i negatius– de les polítiques, progra- mes i projectes, l’ús de la millor evidència disponible un enfocament multidisciplinari i participatiu basat per valorar els possibles efectes en la salut d’una polí- en l’experiència i coneixements d’un ampli ventall de per- tica en un marc concret, i la millora de la qualitat del sones afectades o interessades, que s’impliquen durant el procés de presa de decisions públiques a través de re- procés, incloent professionals amb coneixements relle- comanacions per reforçar els impactes positius i mini- vants dels temes tractats, polítics claus, organitzacions no mitzar els negatius. governamentals, i representants dels grups socials que es veuran afectats per una determinada política o projecte. Figura 1. model de governança urbana sobre els determinants de la salut GOVERNANÇA URBANA CONTEXT FÍSIC CONTEXT SOCIECONÒMIC • Natural: clima, geografia. • Factors econòmics: taxes. • Entorn arquitectònic: • Ocupació i condicions de treball. - Urbanisme: infraestructures públiques, • Entorn familiar i domèstic. equipaments (espais verds, etc.) • Polítiques públiques: educació, serveis - Habitatge sanitaris i socials, etc. • Mobilitat I transports. • Transferències socials: pensions, ajuts, etc. • Característiques mediambientals: aire, • Seguretat. aigua, soroll. • Xarxes socials. • Seguretat alimentària i accés a alimentació • Participació a la comunitat. saludable. • Gestió d’emergències. ENTORNS Barri, escola, família, etc. CARACTERISTIQUES INDIVIDUALS Edat, sexe, migració, genètica Font: Elaborat a partir de Borrell C et al.6 15 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 l’ús d’evidència i la informació quantitativa i qua- • Millor accessibilitat als recursos i major inclusió social litativa, que implica l’avaluació del Pla anterior, l’evi- • Més qualitat i major expertesa dència científica quantitativa quan està disponible, i • Teixint aliances quan no ho està, la informació qualitativa (experiència, expectatives dels grups més directament afectats per les I una cartera de serveis i pla d’equipaments. polítiques públiques, etc.). Tal com hem esmentat a la introducció, ens hem basat Totes les aportacions i conclusions s’han revisat, con- per la elaboració d’aquest Pla en les línies estratègi- trastat i incorporat al Pla 2013-16, creant un nou docu- ques marcades a nivell Europeu per l’Estratègia 2013- ment de treball que s’ha fet servir per a la interlocució 15 de l’Observatori Europeu de les Drogues i les amb els diferents grups polítics del Consistori, amb el To xicomanies2, a nivell Estatal pel Plan de Acción sobre Consell Municipal de Benestar Social, i amb els coman- Drogas de España 2013-163 i a nivell autonòmic el Pla daments i tècnics dels diferents sectors de l’administració de Salut de Catalunya 2011-151, Pla Director de Salut autonòmica i municipal, essent finalment aprovat per el Mental i Addicions4; Pla d’Actuació en Prevenció sobre Grup polític de droguesa. Drogues 2012-167; Llibre Blanc de la Prevenció a Ca- talunya8. També s’han utilitzat els objectius de salut L’estructura del nou Pla segueix en síntesi la de l’anterior, reflectits als Plans Municipals de: Pla municipal per a la una primera part amb els resultats de l’avaluació del Pla infància 2013-16; Pla d’Adolescència i Joventut 2013- 2009-12, una segona part amb l’anàlisi de situació, una 16; Pla municipal per a la igualtat d’oportunitats real i tercera amb els objectius plantejats en 5 línees estratè- efectiva entre dones i homes 2012-15; Pla Municipal giques: per a la inclusió social 2013-16; Pla de Treball d’Im- migració 2012-15; Pla Estratègic de l’Esport de Bar- • Abordatge de ciutat celona 2012-22 i el Programa d’Actuació Municipal • Perspectiva de salut pública i els seus determinants 2012-15. a. S’annexa la relació detallada del diferents actors i organismes implicats en el procés. 16 3. aValuació del padb 2009-12 3. Avaluació del PADB 2013-16 El Pla d’Acció sobre Drogues (PADB) 2009-12 es va dis- Baluard va passar a ser un CAS integrat de baixa senyar partint d’una estratègia comuna per al conjunt exigència. de la ciutat i que, alhora, també tingués en compte les • L’ampliació a tots els CAS municipals d’un espai de característiques pròpies dels diferents col·lectius que la reducció de danys, redefinint-los com a CAS integrals. integren. Per aquest motiu es va estructurar en 3 grans • La reducció dels nuclis de mercadeig i consum a la via apartats: Abordatge de ciutat, poblacions vulnerables o pública. específiques (infants, adolescents i joves) i població ad- • Formació de taules tècniques i comunitàries de coor- dicta a substàncies psicoactives. dinació als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí, per tal de reduir l’impacte Per a la seva avaluació se segueix el mateix esquema, ana- del consum a l’espai públic i reduir les molèsties pro- litzant el compliment dels diferents objectius a partir dels vocades pels nous equipaments. indicadors elaborats pel Sistema d’Informació sobre • L’elaboració d’uns Criteris per a la gestió del patrocini Drogues de Barcelona i de les dades, informes o opinions i la publicitat d’alcohol en activitats relacionades amb aportades pels diferents actors implicats i grups més di- l’Ajuntament, els quals varen ser aprovats pel grup rectament afectats per les polítiques púbiques. Al final Polític de Drogues i per la comissió de govern. d’aquest apartat, es presenta unes taules resum amb el • La inclusió a les ordenances municipals i en el no- grau de compliment dels objectius del Pla 2009-12. En menclàtor de la Guàrdia Urbana els supòsits de l’arti- aquestes taules, es pot observar que de 17 objectius i 167 cle 5 de la Llei 10/1991 de 10 de maig i de la llei accions, el 75,4% s’han assolit totalment. A continuació 42/2010 de 30 de desembre, del Parlament de Cata- passarem a detallar l’avaluació en els diferents apartats. lunya i l’Estat espanyol, per tal de regular el consum indegut de begudes alcohòliques i tabac en els esta- bliments públics de lliure concurrència. aboRdatge de ciutat La valoració del grau de compliment d’aquests objectius És un eix transversal i integrador format per 4 objectius és: bona ja que s’ha realitzat el 75% de les accions generals i 28 accions o objectius específics, que tenia plantejades. com a finalitats la reordenació dels espais de consum, la reducció de l’oferta de drogues psicoactives vetllant S’ha garantit que tots els districtes disposessin de com pel compliment efectiu de la normativa, la garantia mínim un equipament assistencial. A la Figura 2 podem d’una coordinació intersectorial eficaç i la implicació veure la nova reordenació d’equipaments a la ciutat de dels ciutadans en les polítiques afavoridores d’estils de Barcelona. Com es pot observar, actualment sols queda vida saludables. un districte sense centre de tractament, el districte de les Corts, la resta del territori compta com a mínim amb un Dels 4 objectius generals, el 100% han tingut un grau recurs assistencial. En aquest gràfic, també podem veure d’acompliment mig-alt, i de les 28 accions el 85,7% els nous dispositius a la zona del Fòrum i a Gràcia, així també s’han assolit, la resta (5 accions) estan en procés com els centres integrals que han sofert una remodelació de realització. i compten amb tractament i reducció de danys. De l’objectiu 1 i 2 “Impulsar la reordenació dels espais També es bona pel que fa a dur a terme accions que con- de consum i evitar nuclis de marginació i concentració tribuïssin a reduir espais de consum problemàtic i impul- que fomentin l’exclusió social i facilitin el consum pro- sar estratègies per eradicar o reduir consum de drogues a blemàtic de drogues” i “Reduir l’oferta de les drogues la via pública. S’han creat meses comunitàries en aquells psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de les nor- territoris que així ho requerien (Ciutat Vella, Sants i Sant matives sobre promoció, publicitat, venda i consum Andreu). A la Figura 3 podem veure l’indicador de con- d’alcohol”, cal destacar: sum problemàtic a la via pública, observant-se, que du- rant la vigència del Pla avaluat s’han reduït les xeringues • L’obertura de dos nous equipaments al Districte de recollides a la via pública en un 38,7%, principalment als Gràcia i de Sant Martí. territoris de Ciutat Vella, Sants i Sant Andreu. • Reordenació dels centres assistencials de Ciutat Vella amb, per una banda, el trasllat del CAS Creu Pel que fa a evitar nuclis de tràfic de drogues al voltant Roja del c/ Junta de Comerç al c/ Davant del Portal de centres educatius i altres equipaments per a adoles- Nou formant el CAS Lluís Companys conjuntament cents i joves, ha estat una de les prioritats dels cossos de amb el Centre Dispensador de Metadona de la seguretat, al igual que reduir l’impacte del consum Generalitat de Catalunya. Per altra banda, la Sala d’alcohol i altres drogues a la via pública. A la Figura 4 19 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 2. mapa de recursos de drogodependències. barcelona, desembre 2012. Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. podem veure l’activitat dels cossos de segure- Figura 3. distribució de la mitjana mensual de xeringues re- tat, observant que algunes comissaries com collides al carrer per districte. barcelona 2004-12. l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí han tingut molta activitat en els darrers anys. 14.000 12.000 Respecte a l’activitat dels cossos de seguretat 10.000 en el control dels conductors sota l’afecte de 8.000 l’alcohol i altres drogues, podem veure a la 6.000 Figura 5 l’evolució de les alcoholèmies realit- 4.000 zades en els darrers anys, com es pot observar, aquestes van experimentar un creixement im- 2.000 portant l’any 2008 i durant els darrers anys 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 s’han mantingut estables. Cal destacar l’elevat nombre d’alcoholèmies preventives, ja que les Ciutat Vella Sants-Montjuiïc Nou Barris positives durant la vigència d’aquest Pla s’han Sant Andreu Sant Martí mantingut al voltant del 7-8%. Font: BCN pel medi ambient, Parcs i Jardins i Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Pel que fa al compliment de la llei del tabac, els darrers estudis realitzats demostren que la concen- tració ambiental de nicotina ha baixat de forma Respecte a l’objectiu 3, “Garantir una coordinació intersectorial considerable en tot els àmbits, fins i tot el privat eficaç entre els diferents nivells de l’Administració local i autonò- (llars), àmbit que no estava contemplat a la llei9. mica, i altres entitats” cal destacar: 20 3. Avaluació del PADB 2013-16 Figura 4. nombre de sancions per consumir begudes alcohòliques i per consum o tinença de drogues il·legals als espais públics, segons districte comissaria i any. barcelona, 2009-2012. 12.000 300 10.000 250 8.000 200 6.000 150 4.000 100 2.000 50 0 0 Ciutat Eixample Sants- Les Sarrià- Gràcia Horta- Nou Sant Sant Ciutat Eixample Sants- Les Sarrià- Gràcia Horta- Nou Sant Sant Vella Montjuïc Corts Sant Guinardó Barris Andreu Martí Vella Montjuïc Corts Sant Guinardó Barris Andreu Martí Gervasi Gervasi 2009 2010 2011 2012 2009 2010 2011 2012 Font: Oficina Permanent Coordinació Operativa. Prefectura. Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona. • La creació dels comitès operatius de Figura 5. evolució de les alcoholèmies realitzades (positives salut Mental i addiccions (COSMIA) en i preventives). barcelona 2005-12. els quatre sectors sanitaris de Barcelona (AIS). Aquests comitès, que inclouen profes- 140.000 sionals de psiquiatria dels hospitals caps de 120.000 sector, professionals de l’atenció ambulatò- 100.000 ria de la salut mental (CSMA i CSMIJ), pro- 80.000 fessionals dels centres de tractament de les 60.000 addiccions (CAS) i professionals de l’atenció 18,9% 15,4% 14,7% 7,1% 8,5% 8,8% 7,3% 7,4%40.000 primària de salut, s’han reunit trimestral- 20.000 ment en els darrers 4 anys, elaborant proto- 0 cols de coordinació i guies de pràctica 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 clínica, per tal de millorar l’atenció i la con- Alcoholèmies real itzades Alcoho lèmies positives tinuïtat terapèutica dels pacients amb tras- torns mentals o d’addiccions. Font: Sistemes d’Informació. Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. • L’elaboració conjunta amb l’Institut Barce- lona Esports i Joventut de programes pre- ventius d’oci saludable com el “de marxa Figura 6. concentracions ambientals de nicotina a diferents fent esport” i l’establiment de taules de àmbits abans i després de la modificació de la llei antitabac coordinació estables. al 2010. barcelona 2010-11. 20 La valoració del grau de compliment de l’ob- 18 jectiu 3 és: accePTable ja que s’han com- 16 plert el 50% de les accions plantejades. 14 12 10 De l’objectiu 4, “Implicar els ciutadans com a 8 veritables agents socials de salut, impulsant 6 decididament accions de prevenció i promoció 4 3,8 de salut, polítiques de vida quotidiana i afavo- 2 0,7 0 ridores d’estils de vida saludables”, cal assenya- Pre Post lar que: Font: López MJ et al.9. • S’han desplegat programes de “salut als barris” a 7 barris (Sant Pere, Santa Caterina bona i Bon Pastor-Baró de Viver. En la fase de participació i la Ribera; Raval; Barceloneta; Poblesec; Ro- ciutadana, en 5 dels 7 barris s’han prioritzat els programes de quetes i Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vall- prevenció del consum d’alcohol i altres drogues en la població 21 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 ju venil, i s’han formulat 4 programes de prevenció • Elaboració i implementació del programa Fem salut selectiva de drogues en l’àmbit comunitari. per a centres educatius i consell escolar. Proposta • S’han incorporat agents de salut com a mediadors participativa de tota la comunitat escolar, en la que socials als barris amb més problemàtica pel que fa al les famílies, els professors i l’alumnat participen en consum de drogues visible a la via publica. Els quals l’estratègia preventiva del centre escolar. han estat molt ben valorats per tots els territoris. • La elaboració i implantació del programa d’habili- • Romanen estables i actius els grups de treball de tats parentals per a famílies. Drogodependències i de Salut del consell Municipal • La reformulació de fulletons de prevenció de drogues de benestar social. per a adolescents • S’ha treballat amb el col·legi de periodistes i amb • Elaboració i realització de mòduls de formació de el consell de l’audiovisual de catalunya per un prevenció de drogues per a professors, educadors i tracte no discriminatori de les persones amb proble- monitors del lleure. mes de drogues, així com s’ha elaborat una guia de • Extensió del programa “de marxa fent esport” a bones pràctiques per tractar al consum d’alcohol i totes les escoles que ho sol·licitin dins del marc de altres drogues en els mitjans. salut al barris. • Col·laboració amb Joventut elaborant dues guies La valoració del grau de compliment de l’objectiu 4 és: sobre consum drogues, sexualitat i alimentació per bona ja que s’han realitzat el 100% de les accions pro- als PIJ i Punt Jip. posades. La valoració del grau de compliment de l’objectiu 1 és: bona ja que s’han complert el 85,7% de les accions poblacions especÍFiQues plantejades. Aquest apartat està integrat per les accions dutes a ter- Aquest fet, s’ha traduït amb un increment en l’edat me ens els sectors de població més vulnerables pel que d’inici del consum d’alcohol, tabac i cànnabis en els fa al consum de risc de drogues (infància i adolescència, nois, si bé en les noies ha experimentat un cert decre- joves i dones). ment, apropant-se en ambdós sexes els patrons de consum (Figura 7). Tot i així, l’evolució del consum per judicial o de risc, tant en el nois com en les noies ha infància i adolescència disminuït. Així tenim que, les borratxeres en els darrers 6 mesos, el tabac setmanal o el cànnabis en els darrers En aquesta població, es varen plantejar 2 objectius amb 30 dies ha experimentat una davallada important en 41 accions distribuïdes entre els àmbits comunitari, de els nois i moderada en les noies (Figura 8). lleure, educatiu, familiar i individual. Aquests objectius anaven dirigits a evitar o, si més no, endarrerir l’edat Pel que fa a la cobertura dels programes de prevenció d’inici del consum de drogues entre els adolescents, universal a les escoles públiques i privades de Barcelona, potenciant els factors de protecció i promovent els hà- s’ha mantingut estable al voltant del 40% de les esco- bits i les actituds saludables, així com a disminuir la les, tant per al programa ‘Sobre Canyes i Petes’ de 3er. prevalença del consum de drogues i els seus problemes ESO com per al programa PASE de 1er. ESO (Figura 9) associats. Aquests objectius s’han assolit en un 85%, i les accions especifiques plantejades en un 83%. Les Durant la vigència del Pla s’ha estès l’oferta d’oci salu- accions que tenen un grau d’assoliment parcial o que dable per a nois i noies menors de 18 anys. En aquest no s’han assolit, corresponen a activitats a realitzar en sentit s’ha ofert, conjuntament amb l’IBE, un progra- l’àmbit familiar. ma d’esport no competitiu a preus assequibles i fora de l’horari escolar per a nois i noies que no realitzen De l’objectiu 1 “Evitar o, si més no, endarrerir l’edat cap més altre activitat extraescolar. Aquest programa d’inici de consum de drogues entre els menors de 18 que es diu “De marxa fent esport” s’ha ofert a secun- anys, reforçant els factors de protecció i la promoció dària i consisteix amb una activitat esportiva monito- d’actituds i hàbits saludables mitjançant activitats preven- ritzada durant 2 dies a la setmana fins que el noi/noia tives de tipus universal en diferents àmbits” cal destacar: fa 18 anys. En la Figura 10, podem veure el nombre de joves que han participat en el programa. En els • La reformulació del programes de prevenció darrers cursos, anualment han participat uns 1.600 universal a les escoles, tenint en compte la perspecti- joves en el programa, dels quals el 49,6% eren noies i va intercultural l’edat mitja era de 16 anys. Pel que fa al país d’origen 22 3. Avaluació del PADB 2013-16 Figura 7. evolució de l’edat d’inici de consum d’alcohol, tabac o cànnabis en escolars d’educació secundària obligatòria (eso). barcelona, 1996-2012. Nois Noies 16 16 14 14 12 12 10 10 8 8 6 6 4 4 2 2 0 0 1996 1999 2004 2008 2011 1996 1999 2004 2008 2011 Alcoh ol Tabac Cannabis Alcoh ol Tabac Cannabis FONT: Enquesta FRESC 2011-12. Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 8. evolució del consum d’alcohol, tabac i cànnabis en escolars de 14 a 18 anys de barcelona, 2004-12. % Nois % Noies 50 50 45 45 40 40 35 35 30 30 25 25 20 20 15 15 10 10 5 5 0 0 2004 2008 2012 2004 2008 2012 Borrat xeres últims 6 mesos Tabac setmanalment Borrat xeres últims 6 mesos Tabac setmanalment Cànnabis últims 30 dies Cànnabis últims 30 dies FONT: Enquesta FRESC 2011-12. Agència de Salut Pública de Barcelona. el 37% eren estrangers i la seva majoria vivien Figura 9. percentatge de la cobertura dels programes de en barris on es dur a terme el programa de prevenció universal de drogues a les escoles de secundaria. Salut als Barris. barcelona 2008-12. Pel que fa al programa Fem Salut, que és una 45 40 proposta participativa de tota la comunitat 35 escolar, on les famílies participen en l’estra- 30 tègia preventiva del centre escolar. Fins a fi- 25 nals del 2012, s’han implicat un total de 20 20 centres educatius i més de 200 famílies en 15 subcomissions. 10 5 El programa de desenvolupament d’habilitats 0 2008-09 2009-10 2010-11 2011-2012 parentals es va endegar en el curs escolar 2011-12, fins a l’actualitat s’han fet 4 cursos PASE 1er. ESO Sobre Canyes i Petes 3er. ESO de formació a professionals de Serveis Socials i FONT: Servei de Salut Comunitària. Agència de Salut Pública de Barcelona. s’està duent a terme en diferents barris on està implementat el programa de Salut als Barris. 23 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 10. nombre de joves que han participat en el programa de prevenció selectiva ‘de marxa Fent esport’. barcelona, 2008-12. 350 300 250 200 150 100 50 0 Ciutat Eixample Sants- Les Sarrià- Gràcia Horta- Nou Sant Sant Vella Montjuïc Corts Sant Guinardó Barris Andreu Martí Gervasi 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. De l’objectiu 2 “Potenciar l’acompanyament educatiu dels infants i adolescents de col·lec- tius més vulnerables per tal de disminuir la prevalença de consum de drogues i problemes associats mitjançant activitats preventives se- lectives i indicades en diferents àmbits” cal destacar: • El disseny i implantació de programes de prevenció selectiva comunitària als bar- ris amb més problemàtica de consum d’al- cohol i altres drogues i amb població juvenil vulnerable. • S’ha consolidat el programa de prevenció indicada de mesures alternatives a menors denunciats per consum d’alcohol i altres dro- gues a la via pública. • S’ha dissenyat una web per a pares per facilitar la informació i assessorament sobre • La KARPA que inclou un espai d’esport, més un espai de alcohol i altres drogues. creació i difusió de material audiovisual de prevenció del • S’ha creat un centre de tractament espe- consum de drogues més un espai formatiu i d’inserció la- cialitzat en joves i les seves famílies per boral. Es realitza a la zona de Roquetes, Torre Baró i Trinitat població que ja han desenvolupat un con- Nova. sum problemàtic de drogues. • L’ESFORÇA’T que es va iniciar a Bon Pastor/Baró de Viver en el curs escolar 2011-12. En aquesta intervenció s’uneix un espai La valoració del grau de compliment de l’ob- esportiu més un espai formatiu i d’inserció treballant l’imat- jectiu 2 és: bona ja que s’han complert el ge mitjançant l’estilisme, el maquillatge, l’escenografia i la 80% de les accions plantejades. fotografia. • FEM SALUT A TRAVÉS DEL CIRC que es va iniciar en el curs En aquest sentit, cal destacar les interven- escolar 2010-11. Aquest programa, que acull uns 700 joves cions de prevenció selectiva que es fan dins anualment, consisteix en cursos de circ per a adolescents del programa salut als barris. Aquestes es amb representacions posteriors a diferents places i actes del realitzen conjuntament amb els plans comu- barri. nitaris, els educadors de carrers, els centres • DIVENDRES ALTERNATIUS i DISSABTES AL POU inclou activi- juvenils i salut comunitària. Aquests progra- tats de lleure no formal i tallers educatius que es realitzen en mes són: caps de setmana. 24 3. Avaluació del PADB 2013-16 Figura 11. nombre de joves que han participat en els programes de formació dins del programa ‘de marxa sense entrebancs’. barcelona 2008-12. 250 200 150 100 50 0 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 Nombre de participants Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. A la Figura 11 podem veure el nombre de joves Figura 12. persones ateses al servei d’orientació sobre dro- que s’han acollit cada any als programes de for- gues (sod) per any. barcelona 2006-12. mació i d’inserció laboral als barris de Roquetes, Torre Baró, Trinitat Nova, Bon Past or i Baró de Persones ateses 600 Viver. Inici Programa mesures alternatives 500 (23/05/2008) Un altre programa que ha presentat un gran 400 creixement en els darrers anys és el Servei d’Orientació de Drogues. Aquest programa dis- 300 senyat com una intervenció de prevenció indica- 200 da dóna resposta als joves que han començat a 100 consumir i les seves famílies. És un programa psico-educatiu al qual s’hi pot accedir per inicia- 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 tiva de la família o bé derivat del programa salut i escola, de l’atenció primària de salut o social, Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública dels CSMIJ, o com a mesura alternativa a una de Barcelona. sanció administrativa per consum d’alcohol i al- tres drogues a la via pública. Des que es va signar D’aquests objectius cal destacar: el protocol de col·laboració entre els cossos de seguretat i l’ASPB, s’atenen una mitjana de 450 • Campanya de prevenció en els mitjans de comunicació amb joves menors de 18 anys anualment (Figura 12). ràdio Flaix • Programa de prevenció per a universitats i centres de formació professional, en què s’aborda de forma conjunta la prevenció Joves i adults Joves del consum de tabac i cànnabis. • Anàlisi de la utilitat de les intervencions entre iguals per a fa- Els 2 objectius i les 29 accions distribuïdes amb cilitar informació preventiva dirigida a usuaris/àries d’èxtasi i diversos àmbits d’actuació, anaven dirigits a altres drogues recreatives en ambients d’oci nocturn. potenciar els factors de protecció en front dels consums de drogues, promovent actituds i hà- La valoració del grau de compliment d’aquests objectius és: bits saludables i prevenint els riscos associats al accePTable ja que s’han realitzat el 65% de les accions pro- consum de drogues. Aquests objectius s’han gramades. assolit en un 60%, i les accions especifiques plantejades en un 65,5%. Les accions que tenen Tot i així, les prevalences del consum de cocaïna i cànnabis en els un grau d’assoliment parcial o no s’han assolit, homes de la població general estan disminuint en els darrers anys. corresponen a activitats a realitzar en l’àmbit Aquest decreixement és especialment marcat en el homes joves de laboral i del lleure. 15-24 anys. Un patró similar s’observa en les dones, malgrat tenir 25 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 13. prevalença de consum de cànnabis o cocaïna en els darrers 12 mesos per sexe i grup d’edat. barcelona, 2007-2011. 60 50 40 30 20 10 0 2007 2009 2011 2007 2009 2011 2007 2009 2011 2007 2009 2011 Cannabis Cocaïna Cannabis Cocaïna Homes Dones 15-24 25-34 35-44 45-54 Font: Plan Nacional de Drogas. Encuesta EDADES 2007, 2009 i 2011. un comportament més erràtic, degut probable- ques de la ciutat. Ha editat més de 15 Guies preventives i 8 Guies ment al baix nombre d’efectius (Figura 13). de dispensació responsable alcohol. També ha realitzat anualment 52 proves preventives d’alcoholèmia i més de 700 anàlisis in situ Respecte als programes de prevenció universal i de les substàncies consumides. selectiva que s’han dut a terme per aquesta fran- ja de població podem dir que, per al programa de ràdio Flaix, s’han elaborat 20 càpsules amb Població addicta a substàncies Psicoactives missatges preventius que s’han passat al llarg de diferents programes d’aquesta emissora. Els 9 objectius generals i les 56 accions estan adreçats a millorar la qualitat i esperança de vida de les persones addictes a les drogues, Quant al programa Passo de fumar és una garantir el seu accés als recursos assistencials, estimular la coor- intervenció de prevenció indicada per deixar de dinació intersectorial i promoure la recerca de les drogodepen- fumar tabac i cànnabis dirigida a joves de 18 a dències. Aquests objectius s’han assolit en un 70%, i les accions 30 anys. Consisteix en una teràpia cognitiu- especifiques plantejades en un 67,8%. Les accions que tenen un conductual que consta de 8 sessions de les que grau d’assoliment parcial o no s’han assolit, corresponen a inter- 5 són presencials i 3 virtuals. Al llarg de 3 anys vencions a realitzar en l’àmbit de la detecció i derivació de l’atenció es van reclutar 166 participants dels que 98 van primària de salut i social, de la inserció socio-laboral, de la perspec- passar a formar part del Grup Intervenció (GI) i tiva de gènere en els programes de tractament i les accions dirigi- 68 del Grup Comparació (GC). L’anàlisi d’efec- des a impulsar i promoure nous equipaments socials. tivitat mostra que la taxa de cessació en el GI va ser del 28.6% front al 5.9% en el GC. Ser Pel que fa als l’objectius 1 i 2, “Potenciar les actuacions que universitari, consumidor diari de tabac i tenir afavoreixin el canvi d’hàbits i comportaments de risc de la pobla- germans no consumidors són característiques ció addicta a l’alcohol i altres drogues” i “Donar el suport neces- que s’associen a participar en una intervenció sari perquè les persones que volen abandonar el consum d’aquest es característiques. d’alcohol i altres drogues ho aconsegueixin” cal destacar: Pel que fa a la intervenció d’educació i suport • Elevat nombre d’inicis per alcohol i increment dels inics per entre iguals, es considera que té un gran impac- cànnabis. te i eficàcia sobretot vinculada a l’access ib ilitat a • El nombre important de pacients que atenen els CAS de la població diana, l’impacte d’aques tes interven- Barcelona i l’alta activitat que realitzen. cions d’iguals en la transmissió de mis satges de • L’increment dels dies d’espera per a una primera visita de metge reducció de riscos associats al consum recreatiu • El lleuger augment de la derivació de l’atenció primària, prin- de drogues en els espais d’oci. Durant aquests cipalment pel que fa referència a l’alcohol. anys, l’Associació Energy-Control ha fet assesso- raments als organitzadors dels esdeveniments La valoració del grau de compliment d’aquests objectius és: organitzats a Barcelona i a les principals discote- accePTable ja que s’ha realitzat el 66,7% de les accions plani- 26 3. Avaluació del PADB 2013-16 ficades. Les accions que tenen un grau d’asso- Figura 14. evolució dels inicis de tractament segons subs- liment parcial o no s’han assolit, corresponen a tància que el motiva. barcelona 1997-2012. activitats a realitzar en l’àmbit laboral i del 2.800 lleure. 2.400 Durant la vigència del Pla 2009-12, es varen 2.000 produir com a mitjana un total de 4.000 inicis 1.600 de tractament anuals, dels quals el 75% van 1.200 ser homes, essent les principals substàncies 800 implicades l’alcohol i la cocaïna (Figura 14). Destaca la estabilització dels casos relacionats 400 amb el consum d’opiacis, i l’increment sostin- 0 gut des de l’any 2009 dels inicis de tractament per cànnabis. Opia cis Cocaïn a Alcohol Cannabis El nombre de pacients atesos en els 6 CAS ges- Font: Sistema d’informació de drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. tionats per l’ASPB i 3 afins (Barceloneta, Ba luard, Sants, Sarrià, Vall Hebron, Horta-Gui nardó, Nou Barris, Garbivent, i Fòrum) (Figura 15) són uns que els recursos amb més llista d’espera (mitjana superior o prope- 8.500 pacients anuals, els quals reben de mitja- ra als 30 dies) són els CAS de la Barceloneta, Sants, Lluís Companys na unes 27 visites especialitzades a l’any (no in- i Clínic. Cal destacar que Barceloneta i Lluís Companys són recursos clou dispensació farmacològica ni presa de de Ciutat Vella, amb molta problemàtica de consum de drogues. mostres d’analítica). Pel que fa a l’objectiu 3, 4 i 5, “Promoure recursos i programes Si observem els inicis de tractament segons cen- d’eficàcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum tre derivador (Figura 16), podem veure que en d’alcohol i altres drogues comporta en la salut i en l’entorn so- els darrers anys s’ha produït un increment de les cial”, “Impulsar polítiques i programes específics que facilitin la derivacions des de l’atenció primària de salut, rehabilitació i integració social de les persones amb problemes bàsicament pel que fa a l’alcohol. Aquest nom- d’alcoholisme i altres drogodependències” i “Disminuir la proble- bre segueix sent insuficient ja que no arriba a un màtica de salut associada al consum d’alcohol i altres drogues en terç del nombre total d’inics i a més és molt di- col·lectius de dones especialment vulnerables”. Cal destacar: ferent segons territori. • L’elevat nombre de pacients atesos als centres de reducció de El temps d’espera per iniciar tractament segons danys, i el nombre important de derivacions d’aquests a un centre es pot veure a la Figura 17. Observem centre de tractament més reglat. Figura 15. nombre de primeres visites, pacients atesos i ràtio segones/primeres. centres aspb i afins*. barcelona 2000-12. 10.000 35,0 9.000 33,0 31,4 30,0 8.000 27,8 28,7 28,0 26,5 28,4 27,5 7.000 25,1 23,1 25,6 25,0 6.000 23,4 22,0 20,0 5.000 4.000 15,0 3.000 10,0 2.000 5,0 1.000 0 0,0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Primeres visites Pacients en tractament Ràtio Segones/ primeres * Barceloneta, Baluard, Sants, Sarrià, Vall Hebron, Horta-Guinardó, Nou Barris, Garbivent, i Fòrum. Font: Sistema d’informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 27 Nombre pacients atesos 3.197 7.315 3.286 7.558 3.256 7.397 3.947 8.388 4.013 8.908 3.633 8.667 Inicis de tractament 3.483 8.651 1997 3.550 8.504 1998 1999 3.670 2000 8.911 2001 3.771 2002 8.491 2003 3.588 2004 8.613 2005 2006 3.652 8.639 2007 2008 3.333 2009 8.471 2010 2011 Raó segones/primeres 2012 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 16. inicis de tractament segons procedència. barcelona 1997-2012. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 1197 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Iniciativa propia Familiars o amics Centres de drogodependències Atenció primària de salut Hospitals i altres serveis sanitaris Seveis Socials Serveis legals o policials Altres Font: Sistema d’informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 17. mitjana anual dels dies d’espera per a la primera visita mèdica als cas de barcelona. 2006-12. 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Barceloneta CECAS Lluís Companys Clínic Garbivent Horta H. Pau Acacies Nou Barris Sants Sarrià Spott Vall Hebron Fòrum Gràcia Font: Sistema d’informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. • L’estabilització de la mortalitat per sobredosi més d’un 10% han estat derivades a un centre de tractament de en ambdós sexes i l’espectacular disminució més alta exigència. dels nous diagnòstics d’HIV i d’altres infecci- oses en pacients consumidors de drogues. Figura 18. usuaris atesos anualment als centres de reducció de danys. barcelona 2009-12. La valoració del grau de compliment d’aquest objectiu és: bona ja que s’han assolit els ob- 2.500 jectius marcats en un 84,6%. Les accions que 2.000 tenen un grau d’assoliment parcial o no s’han assolit, corresponen al cribratge de la violència 1.500 masclista, i al cribratge i derivació dels pacients 1.000 amb TUS des de la atenció primària de salut i social. 500 Així tenim que els centres reducció de danys 0 2009 2010 2011 2012 han vinculat cada any, durant aquest quadrien- Baluard Robador SAPS ni, una mitjana de 4.000 persones amb con- Vall Hebron Zona Franca Fòrum sum de drogues en situació de risc, si bé al Lluís Companys Sants Garbivent darrer any aquest nombre ha disminuït a 3.500 Font: Sistema d’informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública pacients (Figura 18). D’aquestes persones, de Barcelona. 28 Mitjana dies espera N. usuaris 3. Avaluació del PADB 2013-16 Pel que fa a les complicacions associades al con- Figura 19. taxa de mortalitat per sobredosi segons edat i sum de drogues, destaca la mortalitat per so- sexe en residents a barcelona de 15 a 64 anys. barcelona bredosi, que podria ser evitada amb els recursos 1995-2012. i l’atenció necessària. En els quatre anys de du- 25 rada d’aquest Pla, la mortalitat per sobredosi va experimentar un lleuger repunt a l’any 2009 20 degut a l’entrada d’una heroïna d’alta puresa, posteriorment s’ha mantingut constant al vol- 15 tant d’unes 65 morts anuals (Figura 19). 10 Finalment, si observem els nous diagnòstics de 5 VIH en aquest col·lectiu com a exemple de les malalties infeccioses concomitants, observem 0 que en l’últim bienni sols s’han diagnosticat 25 casos vs els 404 que s’han diagnosticat en ho- any mes que mantenen relacions sexuals amb altres Taxes mortalitat homes Taxes mortalitat dones homes, panorama molt diferent al que es veia Font: Sistema d’informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública durant els anys 90. Tot i així, cal destacar l’ele- de Barcelona. vat retard diagnòstic que es produeix, tant en homes com en dones, del col·lectiu d’usuaris de drogues per via parenteral. Figura 20. nombre de nous diagnòstics d’infecció pel ViH i situació clínica dels segons categoria de transmissió. bar- celona, 2011-12. Pel que fa als objectius 6, 7, 8 i 9, “Incorporar la perspectiva de gènere als programes assis- IDUd tencials sociosanitaris i de disminució de riscos 25 i de danys, que tinguin en compte les diferents IDUh necessitats dels homes i les dones”, “Aconseguir HTd la implicació i satisfacció dels professionals de 116 la xarxa d’atenció a les drogodependències i HTh dels recursos de reducció de danys” i “Estimular HSH 404 la coordinació i col·laboració de les diferents Total institucions públiques i entitats no governa- mentals”. Cal destacar: 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% SIDA <200 200<350 350<500 500 i més • El poc impacte en la incorporació de la pers- pectiva de gènere en els programes assis- IDUd: injector de drogues donaIDUh: injector de drogues home tencials i socio-sanitaris HTd: heterosexual dona • El grau de qualitat tècnica i d’implicació dels HTh heterosexual home HSH: home que té sexe amb homes professionals de la Xarxa Font: Sistema d’informació de Drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública • La millora de la coordinació amb la xarxa de Barcelona. especialitzada de salut mental • La consolidació del sistema d’informació SIDB des de l’any 1992 elaborant indicadors La valoració del grau de compliment d’aquest objectiu és: bona trimestrals que es poden consultar a: http:// ja que s’han assolit els objectius marcats en un 71,4%. Les ac- aspb.cat/quefem/documents_informacio_ cions que tenen un grau d’assoliment parcial o no s’han assolit, drogodependencies.htm corresponen a l’apartat d’incorporar la perspectiva de gènere als • El participar en xarxes d’investigació d’excel- programes assistencials. lència com el Grup del CIBERESP de Drogo- dependències o la Red de investigación cooperativa de drogas (RTA). • Guardó “Ramón de Teserach 2007” al pro- grama de Prevenció del Consum de Cànnabis en joves “Xklolias?”(XKpts). 29 Taxes de mortalitat per 100.000 habitants 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 30 QuadRe Resum del seguiment obJectius del padb 2009-12 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) abordaTge de ciuTaT OBJECTIU 1. Impulsar la reordenació dels espais de consum i evitar nuclis de marginació i concentració que fomentin l’exclusió social i facilitin el consum problemàtic de drogues. Distribuir de forma equilibrada equipaments i recursos, garantint que tots els districtes disposin com a mínim d’un equipament. Analitzar, dissenyar i dur a terme accions destinades a la reordenació de barris i zones especialment deprimides per reduir els espais facilitadors de consum problemàtic. Evitar nuclis d’oferta i mercadeig al voltant dels centres educatius i altres equipaments adreçats a adolescents i joves. Implementar noves estratègies per tal d’eradicar, o si més no, reduir l’impacte del consum de drogues a la via pública. Impulsar estratègies per reduir l’impacte del consum d’alcohol i altres drogues en especial atenció en les celebracions d’esdeveniments amb gran afluència de públic. Possibilitar un model d’integració intercultural d’ús de l’espai públic. Potenciar el paper dels agents de salut i entitats veïnals com a mediadors socials per sensibilitzar i afavorir l’adherència de les persones nouvingudes als recursos socials i sanitaris. Mantenir com a prioritat el control dels conductors sota els efectes de l’alcohol i augmentar la prioritat de control dels conductors sota els efectes d’altres drogues. OBJECTIU 2. Reduir l’oferta de les drogues psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de les normatives sobre promoció, publicitat, venda i consum d’alcohol. Coresponsabilitzar a tots els actors de la ciutat en el control de l’oferta. Fer complir les normatives que prohibeixen la venda d’alcohol als menors d’edat i que regulen altres aspectes de la venda i consum d’alcohol, reforçant la implicació i coordinació de tots els cossos de seguretat i inspecció. Adequar la prescripció dels psicofàrmacs en els serveis de salut i afavorir el seu control efectiu en les oficines de farmàcies Eliminar el patrocini per part d’indústries i marques de begudes alcohòliques de les festes populars promogudes per l’Ajuntament i altres activitats municipals, defugint que l’Ajuntament pugui quedar associat a la promoció del consum d’alcohol. 3. Avaluació del PADB 2013-16 31 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) abordaTge de ciuTaT OBJECTIU 2. Reduir l’oferta de les drogues psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de les normatives sobre promoció, publicitat, venda i consum d’alcohol. Vetllar pel compliment de la normativa relativa a la publicitat d’alcohol i limitar la publicitat i promocions encobertes de consum d’alcohol. Desenvolupar i aplicar un codi ètic en totes aquelles campanyes publicitàries que faci l’Ajuntament de Barcelona i que pugui influir sobre les conductes relacionades amb el consum de drogues. Implicar i sensibilitzar els empresaris vinculats al món de la nit i comerciants, per tal d’evitar la venda d’alcohol a menors, la venda ambulant d’alcohol i altres situacions irregulars. Incloure a les ordenances municipals de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana i les d’establiments públics de lliure concurrència els supòsits de l’article 5 de la Llei 10/1991 de 10 de maig, del Parlament de Catalunya, per tal de regular millor el consum indegut de begudes alcohòliques. OBJECTIU 3. Garantir una coordinació intersectorial eficaç entre els diferents nivells de l’Administració local i autonòmica, i altres entitats. Millorar les polítiques de prevenció, intervenció, assistència i inserció mitjançant una coordinació efectiva entre les institucions, amb especial atenció amb el Departament de Salut i Departament de Justícia de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Potenciar un sistema de gestió integrada en el territori dels serveis de Salut Mental, de les addiccions i dels serveis socio-sanitaris per tal de garantir la continuïtat assistencial. Treballar conjuntament amb sectors municipals que poden tenir un paper rellevant en la prevenció (Institut Barcelona Esports, Consorci d’Educació de Barcelona, Joventut, etc.). Facilitar els espais de reflexió, participació i coordinació entre professionals dels diferents àmbits sanitari, social, educatiu, judicial, de seguretat i de l’oci, per tal de potenciar les intervencions i cercar una major coherència. Intensificar la col·laboració amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Salut Pública de Barcelona per a dur a terme programes de prevenció i reducció de danys. Fomentar taules de participació i coordinació entre l’Administració i els empresaris del món de la nit per tal de desenvolupar programes de disminució de riscos associats a l’oci nocturn i fer complir la normativa vigent. OBJECTIU 4. Implicar la ciutadania com a veritable agent social de salut, impulsant decididament accions de prevenció i promoció de salut, polítiques de vida quotidiana i afavoridores d’estils de vida saludables. Impulsar polítiques afavoridores d’estils de vida saludable i facilitar espais de participació ciutadana que potenciïn el teixit social i les organitzacions no governamentals. Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 32 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) abordaTge de ciuTaT OBJECTIU 4. Implicar la ciutadania com a veritable agent social de salut, impulsant decididament accions de prevenció i promoció de salut, polítiques de vida quotidiana i afavoridores d’estils de vida saludables. Establir mecanismes de col·laboració amb els mitjans de comunicació, adequant els missatges que transmeten a la ciutadania, per tal que aquests siguin promotors d’estils de vida saludable i millorin la informació sobre drogues. Iniciar a tots els barris afectats per la Llei de Barris el programa de “Salut als Barris”, sense oblidar aquelles zones que no estan afectades per aquesta Llei i que pateixen o poden patir problemes relacionats amb el consum de drogues. Promoure la solidaritat de la ciutadania per tal que assumeixi la necessitat d’ubicar infrastructures i recursos per a persones amb problemes de drogodependències Promoure intervencions comunitàries dirigides a modificar la pauta social de banalització del consum de drogues, especialment pel que fa al consum d’alcohol i de cànnabis en els adolescents i joves. Reforçar el paper de la família com a institució i nucli de convivència en el qual es promouen valors, així com afavorir un espai de solidaritat i d’ajuda mútua. Impulsar polítiques afavoridores d’estils de vida saludable i facilitar espais de participació ciutadana que potenciïn el teixit social i les organitzacions no governamentals. Establir mecanismes de col·laboració amb els mitjans de comunicació, adequant els missatges que transmeten a la ciutadania, per tal que aquests siguin promotors d’estils de vida saludable i millorin la informació sobre drogues. inFÀncia i adolescÈncia OBJECTIU 1. Evitar o, si més no, endarrerir l’edat d’inici de consum de drogues entre els menors de 18 anys, reforçant els factors de protecció i la promoció d’actituds i hàbits saludables mitjançant activitats preventives de tipus universal en diferents àmbits. Àmbit comunitari: Impulsar programes de formació per als professionals que treballen amb població adolescent i joves dels diferents àmbits d’intervenció que els permeti prevenir i detectar precoçment les addiccions i els trastorns mentals. Elaborar estratègies de prevenció de les addiccions i dels trastorns mentals adreçades a la població adolescent en els diferents àmbits Potenciar la col·laboració amb el PlajoveBCN per tal de cercar estratègies preventives conjuntes Elaborar i difondre material informatiu per sensibilitzar els més joves dels riscos del consum de substàncies psicoactives 3. Avaluació del PADB 2013-16 33 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) inFÀncia i adolescÈncia OBJECTIU 1. Evitar o, si més no, endarrerir l’edat d’inici de consum de drogues entre els menors de 18 anys, reforçant els factors de protecció i la promoció d’actituds i hàbits saludables mitjançant activitats preventives de tipus universal en diferents àmbits. Àmbit del lleure: Promoure activitats d’oci saludable per a infants i adolescents i estimular la creació d’una oferta atractiva d’esport. Sensibilitzar els diferents agents socials de la potencialitat del lleure no formal i informal com a àmbit d’actuació preventiva. Impulsar la formació d’educadors/es del lleure i dotar-los de les eines necessàries perquè puguin desenvolupar accions preventives en els espais no formals i informals. Promoure festes alternatives per a adolescents on no hi hagi consum d’alcohol, i potenciar-les perquè puguin arribar a ser una alternativa real. Àmbit escolar: Facilitar i promoure els programes de prevenció universal amb eficàciab provada. Promoure programes específics de prevenció de les addiccions i altres conductes de risc. Afavorir un model d’escola més participativa, amb la implicació de famílies, alumnat i professorat per a la promoció de la salut. Potenciar el coneixement dels programes de prevenció del consum de drogues desenvolupats per l’ASPB entre les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes dels centres educatius de la ciutat, per tal de reforçar la seva aplicació. Afavorir l’avaluació de les estratègies d’intervenció emprades. Consolidar mòduls de formació per al professorat en la prevenció de les addiccions, acordats amb les institucions educatives. Garantir que els Punts Jove Informa’t i Participa (PUNJIP) dels Centres d’Educació Secundària tinguin informació relacionada amb el consum de drogues i altres temes de salut. b. S’entén per programes de prevenció universal d’eficàcia provada el que diu la literatura científica, que hi inclou als que contenen l’educació crítica per a la presa de decisions i l’entrenament d’habilitats per a identificar la pressió social per a consumir substàncies addictives, així com de resistència i assertivitat per a rebutjar el consum. Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 34 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) inFÀncia i adolescÈncia OBJECTIU 1. Evitar o, si més no, endarrerir l’edat d’inici de consum de drogues entre els menors de 18 anys, reforçant els factors de protecció i la promoció d’actituds i hàbits saludables mitjançant activitats preventives de tipus universal en diferents àmbits. Afavorir que el Programa Salut i Escola assoleixi altes cobertures i la consulta oberta sigui un espai d’informació, cribatge i derivació a serveis sanitaris especialitzats. Afavorir que els centres on estigui implantat el Programa Salut i Escola incorporin intervencions preventives grupals amb eficàcia provada. Disposar d’un catàleg o “Banc d’experiències” per tal de difondre el conjunt de projectes preventius en l’àmbit educatiu que es fan a la ciutat. Àmbit familiar: Impulsar intervencions de sensibilització, informació, formació i assessorament a mares i pares per a la prevenció de les addiccions. Estimular la participació i la implicació de les famílies en el desenvolupament dels programes de prevenció del consum de drogues. Àmbit individual: Sensibilitzar i formar els professionals dels equips d’atenció primària de la salut de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS), per tal de promoure el cribatge i consell sobre el consum de drogues. OBJETIU 2. Potenciar l’acompanyament educatiu dels infants i adolescents de col·lectius més vulnerables per tal de disminuir la prevalença de consum de drogues i problemes associats mitjançant activitats preventives selectives i indicades en diferents àmbits. Àmbit comunitari: Promoure i potenciar intervencions de sensibilització, informació, formació i assessorament a entitats que treballen amb infants i adolescents, especialment d’aquelles activitats dirigides a grups d’adolescents de major risc. Elaborar i promoure programes de prevenció específics per a adolescents en risc aplicables a diferents àmbits d’actuació Promoure i fomentar espais de coordinació interinstitucional per impulsar programes de detecció precoç i intervenció dirigits a menors en risc o amb problemes de consum de drogues. Impulsar protocol d’actuació per oferir un programa de mesures alternatives a menors denunciats per consum d’alcohol a la via pública. 3. Avaluació del PADB 2013-16 35 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) inFÀncia i adolescÈncia OBJETIU 2. Potenciar l’acompanyament educatiu dels infants i adolescents de col·lectius més vulnerables per tal de disminuir la prevalença de consum de drogues i problemes associats mitjançant activitats preventives selectives i indicades en diferents àmbits. Consolidar el programa psicoeducatiu de mesures alternatives per a menors sancionats per tinença i/o consum de drogues il·legals a la via pública. Àmbit del lleure: Col·laborar amb el PlajoveBCN per promoure estratègies d’intervenció orientades a reduir riscos associats a l’ús problemàtic en menors. Potenciar el control de l’oferta, de caràcter preventiu, a la via pública, els espais de socialització juvenil i les diferents festes que acullen a adolescents i joves. Potenciar el lleure no formal i informal com a àmbit d’actuació preventiva per aquells adolescents en situacions de risc. Àmbit escolar: Desenvolupar i impulsar programes de prevenció selectiva i indicada dirigits a grups vulnerables Consolidar la formació continuada en la prevenció de drogodependències dels professionals que intervenen en l’àmbit educatiu. Afavorir circuits de derivació entre la comunitat educativa i els recursos específics per a adolescents i joves (SOD) Explorar esquemes d’intervenció en l’entorn de les escoles secundàries per afavorir la prevenció del consum, tot implicant els centres educatius, els educadors, i les forces policials, valorant experiències com la de l’agent tutor i altres similars. Àmbit familiar: Promoure la detecció precoç d’aquelles famílies que es troben en situació de major vulnerabilitat. Impulsar intervencions selectives amb famílies en risc vinculades a programes i recursos sanitaris, socials o educatius. Fomentar programes específics per a fills i filles de drogodepenents que es troben en tractament. Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 36 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) inFÀncia i adolescÈncia OBJETIU 2. Potenciar l’acompanyament educatiu dels infants i adolescents de col·lectius més vulnerables per tal de disminuir la prevalença de consum de drogues i problemes associats mitjançant activitats preventives selectives i indicades en diferents àmbits. Potenciar la utilització de les noves tecnologies per facilitar informació i assessorament sobre drogues a les famílies Àmbit individual: Consolidar i garantir el Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD). Consolidar els recursos socials, educatius i judicials com a centres derivadors del Servei d’Orientació sobre Drogues. Impulsar la derivació al SOD des dels serveis d’urgències hospitalàries, en els casos d’intoxicacions per consum de drogues. Garantir l’atenció d’aquells adolescents que ja han desenvolupat un consum problemàtic de drogues i les seves famílies. JoVes OBJECTIU 1. Potenciar els factors de protecció en front dels consums de drogues i fomentar actituds i hàbits saludables mitjançant activitats preventives de tipus universal en els diferents àmbits. Àmbit comunitari: Impulsar espais de debat que afavoreixin el coneixement de les problemàtiques de salut de la gent jove, que estiguin orientats cap el canvi de conductes i estils de vida saludable, enfortint la participació social dels joves. Promoure la mobilització i la participació activa de la comunitat en estratègies eficaces per a la reducció de les conseqüències negatives del consum de drogues. Fomentar la transculturalitat en les estratègies preventives adreçades a joves nouvinguts i d’altres cultures. Elaborar material informatiu per sensibilitzar els joves dels riscos del consum de substàncies psicoactives. Dissenyar accions preventives per tal d’evitar les lesions associades als accidents (trànsit, laboral, esportiu, etc.) relacionats amb el consum d’alcohol i altres substàncies psicoactives. 3. Avaluació del PADB 2013-16 37 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) JoVes OBJECTIU 1. Potenciar els factors de protecció en front dels consums de drogues i fomentar actituds i hàbits saludables mitjançant activitats preventives de tipus universal en els diferents àmbits. Assegurar que els Punts d’Informació Juvenils (PIJ) tinguin informació i donin resposta a temes relacionats amb el consum de drogues i de l’àmbit de la salut. Alhora que es garantirà l’orientació individualitzada per a aquells casos que així ho requereixin. Àmbit laboral: Incloure en els plans de prevenció de riscos laborals un mòdul de formació sobre el consum de drogues, riscos i conseqüències legals. Impulsar estratègies preventives basades en la reducció de l’oferta i de la demanda adreçades a afavorir hàbits saludables i a modificar actituds individuals, comportaments nocius i situacions de consum d’alcohol i altres drogues amb la finalitat de millorar el nivell de salut dels treballadors/es. Àmbit del lleure: Promoure iniciatives de lleure juvenil participatiu i saludable, per fomentar la llibertat d’elecció i la capacitat crítica dels joves. Promoure festes alternatives per joves on no hi hagi consum d’alcohol, i potenciar-les perquè puguin arribar a ser una alternativa real. Afavorir iniciatives que millorin la participació dels joves i entitats juvenils per reduir el consum de drogues. Sensibilitzar i formar els monitors i educadors de lleure perquè s’impliquin en el foment d’hàbits saludables i resolució de conflictes. Divulgar, informar i fer complir les ordenances municipals pel que fa a l’ús de l’espai públic. Àmbit individual: Sensibilitzar i formar els professionals dels equips d’atenció primària de la salut per tal de promoure hàbits i estils de vida saludables. Promoure l’ús de les noves tecnologies per tal donar informació sobre els riscos associats al consum de l’alcohol i altres drogues. Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 38 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) JoVes OBJECTIU 2. Potenciar l’acompanyament educatiu dels joves per tal de prevenir els problemes associats al consum de drogues mitjançant activitats preventives selectives i indicades als diferents àmbits. Àmbit comunitari: 1. Fomentar l’ús de les noves tecnologies com a font de difusió de missatges de disminució de riscos per tal de minimitzar els consums problemàtics de drogues. 2. Promoure grups de discussió de joves orientats cap a la reducció del consum de drogues i els seus problemes associats, enfortint la seva participació social i les xarxes relacionals. 3. Promoure i fomentar espais de coordinació interinstitucional –sanitària, social, educativa i/o judicial- per tal d’impulsar programes de detecció i intervenció dirigits a joves en risc o amb problemes de consum de drogues. Àmbit del lleure: Desenvolupar i promoure estratègies de disminució de riscos en espais d’oci per a joves, tot mesurant la seva eficàcia. Afavorir la formació dels treballadors/es que desenvolupen la seva activitat en ambients nocturns d’oci (ex. Primers auxilis, ...). Àmbit laboral: Impulsar programes de prevenció específics per a col·lectius de major risc de consum de drogues i per aquells col·lectius de risc a tercers, promovent l’eliminació o la reducció de les condicions de treball que s’associen a un major risc de consum d’alcohol i drogues il·legals com a estratègies d’afrontament i afavorint la no discriminació laboral. Oferir a les empreses programes de prevenció dels efectes del tabac sobre la salut. Impulsar les intervencions breus motivacionals per alcohol i altres drogues en els plans preventius de les grans empreses. Àmbit formatiu: Impulsar programes de prevenció selectiva i indicada als centres docents (universitat, cicles formatius superiors). Promoure i avaluar en l’àmbit universitari un mòdul de prevenció indicada per a la deshabituació del consum de tabac i cànnabis. 3. Avaluació del PADB 2013-16 39 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) JoVes OBJECTIU 2. Potenciar l’acompanyament educatiu dels joves per tal de prevenir els problemes associats al consum de drogues mitjançant activitats preventives selectives i indicades als diferents àmbits. Àmbit individual: Promoure estratègies de disminució de riscos associades al consum en el marc de la prevenció indicada. Consolidar i garantir el servei d’atenció i orientació per a joves fins a 21 anys que han iniciat consum, i a les seves famílies. Sensibilitzar i formar els professionals dels equips d’atenció primària de l’àrea de salut i de serveis socials, per tal promoure el cribatge, detecció, i derivació als serveis especialitzats dels usuaris problemàtics de drogues. Promoure l’ús de noves tecnologies per tal d’informar, assessorar i donar consell personalitzat sobre el consum d’alcohol i altres drogues. Poblacio addicTa a subsTÀncies PsicoacTiVes OBJECTIU 1. Potenciar les actuacions que afavoreixin el canvi d’hàbits i comportaments de risc de la població addicta a l’alcohol i altres drogues. Àmbit comunitari: Potenciar mesures alternatives a les sentències penals i treballs per a la comunitat en les infraccions administratives per consum de drogues psicoactives, i afavorir que s’incentivin les entitats que hi col·laboren. Incloure la identificació del consum de risc i la dependència a substàncies psicoactives en totes aquelles persones que estan en mesures penals alternatives per conducció temerària o violència de gènere i, si s’escau, fer la derivació a centres especialitzats, d’acord amb les competències municipals i coordinats amb el Departaments de Salut i Justícia de la Generalitat de Catalunya. Promoure les intervencions per a la no discriminació dels consumidors de drogues en l’ús d’instal·lacions d’utilitat pública. Potenciar la participació de les oficines de farmàcia en programes de prevenció i reducció de danys. Àmbit del lleure: Desenvolupar i promoure estratègies de disminució de riscos en espais d’oci per a població consumidora. Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 40 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) Poblacio addicTa a subsTÀncies PsicoacTiVes OBJECTIU 1. Potenciar les actuacions que afavoreixin el canvi d’hàbits i comportaments de risc de la població addicta a l’alcohol i altres drogues. Impulsar i promoure programes de dispensació responsable de begudes alcohòliques per reduir els episodis d’intoxicació i violència en els locals i el seu entorn. Endegar intervencions específiques amb mediadors culturals per a població estrangera per tal d’afavorir consums de menys risc i tinguin coneixement de la normativa legal vigent. Àmbit laboral: Promoure la creació de plans de drogues d’empresa, especialment a l’Ajuntament de Barcelona, que com a entitat pública amb forta vocació social i com a agent d’integració socio-laboral disposi d’un programa de prevenció de l’alcoholisme i altres drogodependències dirigit als treballadors municipals. Àmbit familiar: Estimular la participació de la família en l’acompanyament de l’usuari de drogues cap al canvi d’hàbits i comportaments de risc. Àmbit individual: Millorar la capacitat d’intervenció de l’Atenció Primària de Salut en problemàtiques de salut mental i addiccions, mitjançant l’increment del suport per part de l’atenció especialitzada per tal de disposar d’una cartera de serveis específica en salut mental i addiccions a l’atenció primària. Reforçar la detecció, consell, intervenció breu i derivació als CAS des de l’Atenció Primària de Salut davant de consums crònics per consum d’alcohol i altres drogues psicoactives Impulsar la detecció, consell, intervenció breu i derivació als CAS des dels serveis hospitalaris davant de consums crònics i intoxicacions agudes per consum d’alcohol i altres drogues psicoactives. OBJECTIU 2. Donar el suport necessari perquè les persones que volen abandonar el consum d’alcohol i altres drogues ho aconsegueixin. Àmbit laboral: Promoure mesures d’integració i no discriminació en el lloc de treball del les persones addictes a l’alcohol i altres drogues. 3. Avaluació del PADB 2013-16 41 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) Poblacio addicTa a subsTÀncies PsicoacTiVes OBJECTIU 2. Donar el suport necessari perquè les persones que volen abandonar el consum d’alcohol i altres drogues ho aconsegueixin. Àmbit familiar: Facilitar l’atenció, consell i tractament a aquelles unitats familiars que algun dels seus membres tingui una problemàtica de drogues. Aconseguir que la cartera de serveis d’addiccions estigui realment orientada a les persones usuàries i les seves famílies, tot potenciant un model d’intervenció més actiu i comunitari. Àmbit individual: Assegurar el tractament orientat a l’abstinència per a la dependència de substàncies psicoactives per a qui ho desitgin. Garantir l’accés a l’atenció especialitzada i de qualitat, de forma directa i amb un circuit especial per atendre les situacions de crisi de forma immediata, treballant per reduir el temps d’espera de manera homogènia entre centres. Dispensar assistència sanitària i social, ambulatòria, hospitalària o residencial a les persones amb abús o dependència de drogues. OBJECTIU 3. Promoure recursos i programes d’eficàcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum d’alcohol i altres drogues comporta en la salut i en l’entorn social. Àmbit comunitari: Propiciar sistemes d’acompanyament i tutela per a persones drogodependents amb alta exclusió social. Potenciar nous programes de tractament basats en l’evidència científica, després de la seva autorització per l’autoritat sanitària. Fomentar la recerca aplicada i les avaluacions de les intervencions dutes a terme. Crear recursos socials que afavoreixin la integració i socialització d’aquelles persones drogodepenents que ho necessitin. Fomentar la creació d’unitats de llarga estada i centres de dia per a drogodependents amb patologia dual. Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 42 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) Poblacio addicTa a subsTÀncies PsicoacTiVes OBJECTIU 3. Promoure recursos i programes d’eficàcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum d’alcohol i altres drogues comporta en la salut i en l’entorn social. Promoure la reorganització de les Unitats Hospitalàries de Desintoxicació per incorporar en la cartera de serveis la intervenció en crisi. Impulsar la creació de centres socio-sanitaris d’internament per a malalts crònics amb dependència física o en situació terminal amb consum actiu de drogues. Àmbit laboral: Fomentar tallers ocupacionals i espais de cerca laboral en els centres de tractament especialitzats. Potenciar xarxes socials complementàries als tractaments amb funcions d’inserció laboral, social, ocupació del temps lliure i creació de xarxa relacional. Impulsar l’organització de grups i associacions d’usuaris de drogues psicoactives per tal de garantir els seus drets i deures i facilitar la seva integració social, en l’àmbit laboral. Àmbit del lleure: Afavorir l’accés a programes esportius i de lleure per a usuaris de drogues. Àmbit individual: Facilitar l’accés i millorar l’adherència als recursos socials i sanitaris de les persones amb problemes de drogodependències. Consolidar i millorar la qualitat dels programes de tractament farmacològics i psicoterapèutics. Potenciar programes terapèutics i intervencions de reducció de danys per millorar la qualitat i esperança de vida de la població drogodependent. Adequar la utilització dels serveis disponibles en els CAS en funció de les necessitats individuals del pacient segons un model de gestió de casos i reorganitzar els serveis actuals d’acord amb les noves necessitats estratègiques. Promoure i facilitar programes de prevenció indicada, realitzada per iguals per tal d’evitar les sobredosi, fomentar el consum higiènic i impulsar el sexe segur. 3. Avaluació del PADB 2013-16 43 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) Poblacio addicTa a subsTÀncies PsicoacTiVes OBJECTIU 3. Promoure recursos i programes d’eficàcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum d’alcohol i altres drogues comporta en la salut i en l’entorn social. Garantir l’assistència sanitària global de les persones drogodependents, consolidant els tractaments directament observats de les malalties infeccioses tractables, i assegurar el tractament de les comorbilitats psiquiàtriques. Ampliar la farmacopea disponible (dispensació d’acetilmorfina, bupremorfina per al tractament de les persones heroïnòmanes que han fracassat reiteradament amb els tractaments estàndards per millorar la seva qualitat de vida, aprofitant les opcions de tractament que permeti la participació en assajos clínics degudament autoritzats o les opcions existents de dispensació compassiva. Aconseguir que la cartera de serveis d’addiccions i salut mental estigui realment orientada als usuaris i les seves famílies. Promoure un sistema d’atenció i uns serveis respectuosos amb l’autonomia dels usuaris, responsables en relació a les seves necessitats, i curosos amb els seus drets i obligacions. OBJECTIU 4. Impulsar polítiques i programes específics que facilitin la rehabilitació i integració social de les persones amb problemes d’alcoholisme i altres drogodependències. Promoure programes de rehabilitació i de reinserció per a persones amb addicció a drogues i que estiguin en situació de risc social. Promoure estratègies per facilitar el procés d’integració social i l’acceptació en les xarxes socials i sanitàries normalitzades. Fomentar la creació d’empreses o cooperatives d’usuaris de drogues que puguin establir convenis amb altres empreses per fer treballs de baixa exigència amb benefici social. Promoure la coordinació amb les associacions de persones afectades, associacions de familiars i acostats, per tal de fomentar activitats d’integració social i de canvi d’imatge social de les persones drogodependents. OBJECTIU 5. Disminuir la problemàtica de salut associada al consum d’alcohol i altres drogues en col·lectius de dones especialment vulnerables. Promoure el cribratge, la detecció i el consell sobre el consum de drogues, tant des de l’atenció primària, social i sanitària, com des de l’atenció especialitzada, especialment per a aquelles dones que es troben en una situació de major vulnerabilitat degut a factors de risc personals, familiars i/o socials. Minimitzar els factors de risc que situen a la dona en una situació de major vulnerabilitat davant del consum (parelles o amics consumidors, treballadores del sexe, etc.). Impulsar programes de salut sexual i reproductiva i de cribatge de malalties de transmissió sexual per a usuàries drogodepenents. Fomentar programes d’educació sexual i reproductiva per disminuir el risc associat al consum de drogues durant la gestació i la lactància. Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 44 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) Poblacio addicTa a subsTÀncies PsicoacTiVes OBJECTIU 6. Incorporar la perspectiva de gènere als programes assistencials sociosanitaris i de disminució de riscos i de danys, que tinguin en compte les diferents necessitats dels homes i les dones. Afavorir el treball en xarxa amb la coordinació dels diferents nivells d’intervenció sanitària, social, educativa i comunitària, donant importància a la detecció precoç dels factors de risc associats al consum problemàtic de drogues per part de les dones. Desenvolupar i promoure xarxes de suport social complementàries a la xarxa de recursos assistencial per tal de fomentar la participació de les dones en la detecció i canalització del consum problemàtic de drogues. Promoure la formació dels professionals sanitaris de l’atenció primària per a la detecció de problemes de consum d’alcohol i de drogues entre les dones. Establir mecanismes de coordinació de les oficines de farmàcia, atenció primària de salut i centres de salut mental per afavorir millores en la prescripció de fàrmacs psicoactius. Facilitar l’accés als recursos de tractament a aquelles dones que es troben en una situació d’alt risc (adequant horaris, establint espais per a atendre els fills, etc.). Possibilitar l’accés i adequar els centres d’acollida per a dones maltractades, tenint en compte la problemàtica específica del consum de drogues. Fomentar intervencions específiques per a famílies monoparentals amb fills/es consumidors/es. Facilitar l’accés a les ajudes econòmiques, formatives i laborals, en base a una discriminació positiva, per contribuir als itineraris d’incorporació social. OBJECTIU 7. Aconseguir la implicació i satisfacció dels professionals de la xarxa d’atenció a les drogodependències i dels recursos de reducció de danys Garantir en els plecs de condicions de prestació dels centres d’atenció i seguiment i de reducció de danys de diverses mesures que facin viable la cura i el reciclatge dels professionals mitjançant la formació continuada, supervisió grupal i individual, períodes d’excedència pactats. Incrementar la satisfacció dels professionals mitjançant estratègies de participació i implicació, de desenvolupament professional i de formació apropiades. OBJECTIU 8. Estimular la coordinació i col·laboració de les diferents institucions públiques i entitats no governamentals. Propiciar la coordinació i coherència entre les diferents xarxes públiques o privades que atenen a persones drogodependents, per tal de millorar la seva intervenció i derivació. Millorar la planificació, disseny, gestió i avaluació de les intervencions que es realitzin en matèria de drogues. 3. Avaluació del PADB 2013-16 45 grau d’assoliment dels objectius objectius no assolit baix Mitjà alt (assolit (acceptable) (Bona) parcialment) Poblacio addicTa a subsTÀncies PsicoacTiVes OBJECTIU 8. Estimular la coordinació i col·laboració de les diferents institucions públiques i entitats no governamentals. Potenciar un sistema de gestió integrada en el territori dels serveis de salut mental, addiccions i reducció de danys, que garanteixi la continuïtat assistencial. Avançar en l’ús o l’aplicació de sistemes d’informació que siguin efectius en la integració de dades d’usuaris que comparteixen recursos o serveis de la xarxa sanitària i social. Impulsar la transversalitat en la definició i disseny de nous recursos que integrin les vessants socials, sanitàries i laborals o necessitats de les persones amb problemàtica de consum d’alcohol i altres drogodependències. (pla funcional) OBJECTIU 9. Promoure la formació, la recerca aplicada i el desenvolupament de sistemes d’informació en el camp de les drogodependències. Potenciar la creació d’un programa de formació continuada dels professionals de serveis especialitzats de la xarxa social, sanitària, judicial, educativa, etc., que atenen persones amb problemàtica de drogodependències. Consolidar i perfeccionar el sistema d’informació de drogues de Barcelona (SIDB), com a eina epidemiològica útil per monitoritzar el fenomen social i sanitari de les drogues. Incloure en l’indicador d’urgències hospitalàries del SIDB el consum abusiu d’alcohol. Afavorir la investigació epidemiològica i aplicada en el camp de les drogues. Impulsar la recerca de les diferències de gènere en l’ús de substàncies psicoactives i en les conductes addictives. Potenciar la cultura de l’avaluació com a estratègia per a la millora de la qualitat a les organitzacions i als professionals. 4. anÀlisi de situació 4. Anàlisi de situació Per poder realitzar l’anàlisi de situació s’han utilitzat tres jeràrquica de l’ordre de les taxes de tres indicadors: la fonts principals que ajuden a obtenir dades de la realitat mortalitat per reacció aguda adversa a drogues, les ur- del consum de drogues de la ciutat. Aquestes fonts són: gències en consumidors de drogues i els inicis de tracta- ment segons substància psicoactiva, exceptuant els 1. El sistema d’informació de drogues de bar ce- inicis per tabac. La puntuació alta reflexa que és més lona (sidb) de l’ASPB, que elabora des del l’any gran la problemàtica en el territori estudiat. 1987 els indicadors bàsics d’inicis de tractament dels centres d’atenció i seguiment de les drogodependèn- Amb la distribució per barris (Figura 21) s’observen les cies de la xarxa pública, de l’ús de les urgències pels diferències de l’ICPD entre territoris. Els barris amb una consumidors de drogues en els hospitals públics caps puntuació més alta pertanyen al districte de Ciutat Vella de sector i la mortalitat per reacció aguda adversa a (els quatre barris), al districte de Sants-Montjuïc (barris drogues. de La Marina del Port i la Marina del Prat Vermell); al 2. l’enquesta a estudiants d’educació sec undària districte d’Horta-Guinardó (els barris d’El Carmel, Can (Fresc) de l’ASPB que periòdicament proporciona Baró, Horta i Sant Genís dels Agudells), al districte de informació sobre el cons um de tabac, alcohol, altres Nou Barris (els barris de Torre Baró, Les Roquetes, La drogues i d’altres factors relacionats amb la salut Trinitat Nova, Verdun, La Guineueta i Can Peguera), al dels estudiants de secundària de les escoles públi- districte de Sant Andreu (els barris de Trinitat Vella i Baró ques i privades de la ciutat de Barcelona. de Viver) i al Districte de Sant Martí (els barris del Besòs 3. l’enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues i el Maresme). (edades) i l’enquesta a estudiants (esTudes), proporciona la prevalença de consum d’alcohol i altres Si es compara la distribució dels barris segons els mapes, drogues en població de 15 a 64 anys i de 14 a 18 anys es visualitza que molts barris amb rendes familiars més respectivament, així com els seus patrons de consum baixes són també barris amb una major problemàtica en més rellevants. Són enquestes poblacionals de tota el consum de drogues segons l’ICPD. Aquesta impressió Espanya, encara que les dades reflectides en aquest queda contrastada matemàticament si es calcula la co- document són les que corresponen a Barcel ona ciutat, rrelació de Spearman entre la distribució de la renda proporcionades per l’ASPCAT. familiar dels barris de Barcelona de l’any 2011 i l’ÍcPd del mateix any, donant un resultat de 0.62 (p- valor<0,001), la qual cosa indica que als barris amb un com És la ciutat on ViVim? Índex de Consum Problemàtic més elevat tenen més probabilitat de tenir unes rendes familiars més baixes Barcelona disposa d’una àmplia i consolidada xarxa assis- (Figura 22). Però donat que les conseqüències socials tencial, que s’ha anat adequant als canvis en la real itat del context solen aparèixer més aviat que els problemes del consum de substàncies psicoactives i a les necessitats de salut, si comparem l’ICPD de l’any 2011 amb la i particularitats dels diferents territoris. En els darrers qua- Renda que hi havia a l’any 2008, la correlació encara es tre anys, s’han reestructurat tots els centres d’atenc ió i més gran, amb un valor de 0,67. Aquest fet faria pre- seguiment (CAS) municipals dotant-los d’un model de veure que la situació social del 2011 es podria veure re- tractament integral, alhora que s’han obert dos nous flectida més endavant en temes de problemàtica del centres, el CAS Gràc ia i el CAS Fòrum, en dos districtes consum de drogues. que fins aleshores no disposaven de cap recurs d’atenció a les drogodependències. Pel que fa al Districte de Ciutat Vella es varen reordenar els dispositius assistencials, reu- QuÈ sabem dels ciutadans i bicant el CAS Creu Roja al Cen tre Dispensador de ciutadanes Que Viuen a la ciutat? Metadona format l’actual CAS Lluís Companys, alhora que la Sala Baluard es va reconvertir en un CAS integral Segons dades del Padró municipal de l’any 2012, de baixa exigència. Actualment, a tots els districtes Barcelona té 1.619.831 habitants, dels quals el 52,5% (menys al districte de Les Corts on el problema és poc són dones, el 82,3% de nacionalitat espanyola i el rellevant) hi ha un recurs per a atendre a drogodepen- 44,6% estan compresos en la franja d’edat d’entre 20 i dents i a les seves famílies, amb l’oferta estàndard de la 49 anys; el percentatge d’atur entre els homes és de cartera de serveis. 18,2% i en les dones de 16,2%. l’índex de consum problemàtic d’alcohol i altres La població estrangera a Barcelona la conformen drogues (ICPD) ajuda a establir prioritats segons terri- 286.781 habitants. Les franges d’edat on les persones tori. El seu càlcul es realitza fent la suma de la puntuació immigrants representen percentatges més alts sobre el 49 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 21. mapa de l’Índex de consum problemàtic de drogues i de la renda familiar disponible per càpita, se- gons barri. barcelona 2009-11. Fonts: A) Sistema d’Informació sobre Drogues de Barcelona. Agència Pública de Salut Pública de Barcelona. B) “Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona”, Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. total són els joves de 25 a 29 anys, amb un Figura 22. correlació entre la distribució de la renda familiar 40,3% sobre el total d’aquesta franja i els de i l’índex de consum problemàtic de drogues. barcelona, 30-34 anys amb un 38,8%. (Figura 23) 2011. La població en edat escolar d’ensenyament 250 secundari obligatori resident a Barcelona, a 200 gener de 2012, era de 61.926 joves amb edats compreses entre 12 i 16 anys i el nombre de 150 centres que oferien educació secundària obli- gatòria a la ciutat era de 216. Segons les dades 100 procedents de l’enquesta Fresca del 2012 50 realitzada sobre una mostra de 3.492 estu- diants de secundària, batxillerat i cicles forma- 0 tius de Barcelona, les substàncies psicoactives 0 50 100 150 200 250 més consumides són l’alcohol, el tabac i el Distribució Renda Familiar 2011 cànnabis. El percentatge d’adolescents de 14 a Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d’Informació sobre Drogues de 18 anys, que diuen haver consumit el darrer Barcelona. Agència Pública de Salut Pública de Barcelona i de la “Distribució mes alcohol i/o cànnabis són de 34,6% i 10,6% territorial de la renda familiar a Barcelona”, Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. respectivament, mentre que el consum de ta- bac diari és del 11,0%. Si es comparen les pre- valences de consum en totes les substàncies l’Enquesta Estatal del PND (ESTUDES)b, observem que l’extensió amb les dades del 2008 es constata una dava- del consum entre els estudiants de 14 a 18 anys a Espanya és llada o una estabilització d’aquest consum en molt superior a la de Barcelona, sent les prevalences de consum totes les substàncies. Per altra banda, si com- d’alcohol i de cànnabis en els darrers 30 dies a ESTUDES del 63% parem aquestes dades amb les obtingudes a i 17,2% respectivament i la del consum diari de tabac del 14,4%. b. Enquesta Estatal sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari (ESTUDES) es a. Enquesta FRESC (Factors de Risc en Estudiants de Secun- pot consultar a http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/pdf/ESTUDES_2010.pdf ; dària). Es pot consultar: http://www.aspb.cat/quefem/enques- i el que correspon a Catalunya a: http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/ ta.aspx Drogues/Professionals/Epidemiologia/docs/estudes2010.pdf 50 Índex de Consum Problemàtic 2011 4. Anàlisi de situació A Catalunya, aquestes prevalences són per a Figura 23. població de 20 a 49 anys resident a la ciutat de l’alcohol del 56,4%, per al cànnabis del 21,3% barcelona segons nacionalitat i franges d’edat. barcelona, i per al tabac del 29%. A les Figura 24, Figura 2012. 25 i Figura 26 es mostra l’evolució de les pre- valences de consum de major risc segons sexe i 100% 90% 29,1% 40,3% 38,8% 28,9% 22,6% 15,9% grup d’edat. A destacar la important davallada 80% del consum diari de tabac en noies des de l’any 70% 2001, encara que la prevalença continua sent 60% superior a la dels nois en totes les franges 50% d’edat. Pel que fa a les borratxeres no hi ha di- 40% 30% ferències significatives entre ambdós sexes, ex- 20% cepte en la franja d’edat dels 16 anys, on les 10% noies tenen xifres significativament superiors 0% 20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys 35-39 anys 40-44 anys 45-49 anys (42,5%) a la dels nois (29%). Quant al cànna- bis, cal destacar que poc més d’1 de cada 5 Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera nois de 18 anys l’havia consumit als 30 dies Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.06.2012. Departament previs a la realització de l’enquesta. d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Figura 24. percentatge d’estudiants de secundària de 14 a 18 anys amb consum diari de tabac, segons sexe. barcelona, 1987-2012. % Nois % Noies 40 40 33,0 32,4 30 30 29,4 27,0 23,5 23,0 20 19,0 19,4 20,3 18,1 20 19,8 13,3 14,0 9,8 10,5 10 8,56,2 10 7,1 3,3 4,6 2,9 4,6 5,1 2,5 3,5 2,3 4,6 4,0 3,7 4,0 2,7 1,9 0 0 87 92 94 96 99 01 04 08 12 87 92 94 96 99 01 04 08 12 Any Any 2n ESO 4t ESO 2n BTX/CFGM 2n ESO 4t ESO 2n BTX/CFGM FONT: Enquesta FRESC, 2012. Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 25. percentatge d’estudiants de secundària de 14 a 18 anys que s’han emborratxat darrers 6 mesos, se- gons sexe. barcelona, 1987-2012. % Nois % Noies 80 80 70,6 69,1 60,0 60,2 60 58,054,7 60 46,9 43,0 42,540,0 40 33,8 40 34,9 30,1 29,0 30,9 21,1 20 20 7,5 10,4 9,1 8,3 10,2 13,8 12,6 12,0 14,59,5 11,8 6,3 7,6 7,1 8,14,8 0 0 87 92 94 96 99 01 04 08 12 87 92 94 96 99 01 04 08 12 Any Any 2n ESO 4t ESO 2n BTX/CFGM 2n ESO 4t ESO 2n BTX/CFGM FONT: Enquesta FRESC, 2012. Agència de Salut Pública de Barcelona. 51 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 26. percentatge d’estudiants de secundària de 14 a 18 anys que han consumit cànnabis als darrers 30 dies. barcelona, 1999-2012. % Nois % Noies 40 40 31,5 30 29,1 30 28,1 25,0 22,1 21,5 21,1 20 20 16,0 14,2 14,2 12,5 13,2 10,0 11,0 10 7,1 10 7,5 3,7 5,5 2,6 1,0 2,7 1,5 0 0 99 01 04 08 12 99 01 04 08 12 Any Any 2n ESO 4t ESO 2n BTX/CFGM 2n ESO 4t ESO 2n BTX/CFGM Font: Enquesta FRESC. Agència de Salut Pública de Barcelona. Si analitzem el consum alt risc de cànnabis se- Figura 27. percentatge d’alumnes de 16 a 18 anys que decla- gons l’escala CAST (Cannabis Abuse Screening ra haver consumit tranquil·litzants o pastilles per dormir al- Test)10, els resultats del FRESC indicaven que un guna vegada a la vida. barcelona, 2008-12. 2,6% dels joves de 14 a 18 anys tenien un con- sum problemàtic, entre els nois el 3% i entre les 25 noies el 2,1%. Si comparem aquestes dades 20 amb l’enquesta ESPAD11, en la darrera actualit- zació (2011) aquest percentatge era del 5% i 15 en l’ESTUDES del 4,6%. 10 Una altra dada a tenir en compte és la propor- 5 ció d’adolescents de 14 a 18 anys que ha pres alguna vegada a la vida algun tipus de tran- 0 Nois Noies Nois Noies quil·litzant o pastilles per dormir, entenent Amb recepta mèdica Sense recepta mèdica que: són somnífers o sedants (el trankimazin, tranxilium, diazepam,valium, etc). En aquest 2008 2012 cas l’extensió del consum en les noies és signi- Font: Enquesta FRESC. Agència de Salut Pública de Barcelona. ficativament superior a la dels nois, tant si és per una prescripció mèdica (noies 17,2% vs nois 13,6%) com si és sense prescripció mèdica cideix”. Aquest programa conté el “xkpts.com”, l’avaluació12 del (noies 10,5% vs nois 7%) (Figura 27). Aquestes qual ha confirmat la seva efectivitat en la reducció del nombre prevalences a Catalunya són de 15,5% per als d’adolescents que progressaven cap a un consum regular de nois i de 25,2% per a les noies, per a Espanya cànnabis, efecte que augmentava si el programa s’implementava són del 13,3 els nois i del 20,2% en el cas de correctament. les noies. La cobertura dels programes de prevenció universal de drogues L’etapa de l’educació secundària obligatòria és a les escoles de secundària s’ha mantingut estable al llarg dels clau per a la prevenció de comportaments de darrers anys (Figura 28). Durant el curs 2011-12, la mitjana risc per a la salut. Per aquest motiu, des dels d’alumnes de Barcelona que havien fet el programa “Sobre ca- anys 90, l’ASPB ofereix programes educatiu nyes i petes “ va ser del 43%, mentre que el nombre de centres normalitzats de promoció de la salut en l’àmbit va ser del 36% sobre el total de Barcelona. Pel que fa al progra- escolar de tipus universal que s’han anat adap- ma “PASE.bcn” la cobertura va ser del 36% i 37% del total de tant i avaluant al llarg del temps. El programa l’alumnat i de centres, respectivament. La valoració de les co- “Sobre canyes i petes” és el que ha estat dis- bertures cal fer-la tenint el compte el context en que es realitzen senyat més recentment, substituint l’antic “De- els programes, en gran mesura per la voluntat i esforç de tutors 52 4. Anàlisi de situació Figura 28. percentatge de centres escolars de secundària que han participat al programa “pase.bcn” i “sobre canyes i petes”, segons districte. barcelona, 2010-12. 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Ciutat Eixample Sants- Les Corts Sarrià- Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Tot Vella Montjuïc Sant Gervasi Guinardó Barcelona % PASE 2010-11 % Sobre Canyes i Petes 2010-11 % PASE 2011-12 % Sobre Canyes i Petes 2011-12 Font: Servei de Salut Comunitària. Agència de Salut Pública de Barcelona. i tutores de treballar-los en l’aula. En el con- per a joves de 16 i 17 anys que consta de 2 fases. La primera text de voluntarietat que es desenvolupen pot fase consisteix en una sortida escolar programada des de l’àrea considerar-se que a Barcelona, comptar amb d’Educació Física del centre educatiu per participar en una jor- prop del 40 % d’escoles que fan programes nada de 4 hores d’esport no competitiu en una instal·lació es- pot ser valorat positivament. És una cobertura portiva municipal i la segona fase és una activitat esportiva excepcional al país amb possibilitat de creixe- continuada a raó de 2 sessions setmanals, amb la possibilitat de ment. Tot i així, s’observa també una gran participar en 3 sortides de dissabte per a practicar esport urbà. variabilitat territorial, amb cobertures molt La 1a. fase és gratuïta per als participants i un cop realitzada, es diferents entre districtes. Alguns dels distric- dóna la possibilitat de matricular-se gratuïtament a la instal·lació tes més desfavorits tenen una cobertura molt i d’abonar-se pagant una quota molt reduïda al mes fins a com- superior a les d’altres districtes que es consi- plir els 18 anys. En aquesta activitat han participat 2.770 joves deren més benestants. Així per exemple, al a l’any 2012, principalment dels barris en els que hi ha instaurat districte de Ciutat Vella les cobertures són del un programa de Salut als Barris o amb indicadors de consum 75% de l’alumnat en ambdós programes de problemàtic elevat (Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Martí, etc.) prevenció de consum de drogues, mentre que (Figura 29). al districte de Les Corts o de Sarrià-St.Gervasi les cobertures oscil·len entre el 14% i 38% del L’Agència de Salut Pública de Barcelona disposa de dos centres total de l’alumnat, i podrien ser explicades per atendre a adolescents i joves consumidors de drogues i a les perquè reben altres ofertes de tipus preventiu seves famílies. Un és el servei d’orientació sobre drogues d’eficàcia desconeguda però atractives. Una (sod), servei de prevenció indicada que atén a joves fins als 21 situació peculiar és la del districte de Sant anys, amb consums de risc i segueix un model d’intervencions Andreu, amb cobertures d’alumnat que no breus. L’altre és el CAS Horta-Guinardó, que com a servei de re- superen el 10%. ferència de prevenció determinada, disposa d’un programa espe- cífic per atendre adolescents i joves amb problemàtica d’abús o Proporcionar als adolescents activitats alter- dependència de substàncies psicoactives. natives als comportaments de risc, com pot ser la participació en un oci saludable pot El SOD, des del 2n. trimestre del 2008 fins al 31 de desembre de produir efectes beneficiosos en el menor, po- 2012, ha atés 2.020 adolescents i joves, dels quals el 63% han tenciant els factors de protecció i fomentant estat derivats pels cossos de seguretat (Guàrdia Urbana i Mossos el desenvolupament d’hàbits saludables. Per d’Esquadra), per realitzar el programa psicoeducatiu de mesures aquest motiu l’ASPB va iniciar al 2002 el pro- alternatives a la sanció per consum de drogues a la via pública. grama “de marxa sense entrebancs”, que Aquest alt percentatge de derivació contrasta amb els percentat- s’ha anat adaptant i adequant durant els da- ges d’altres serveis derivadors com són la xarxa sanitària amb un rrers anys. Un dels més exitosos és el “de 3%; la xarxa educativa amb un 2,5% i la xarxa social amb 1,4%. marxa fent esport”, que és un programa (Figura 30) 53 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 29. nombre de joves que han participat en el programa de prevenció selectiva “de marxa Fent esport” per curs escolar i districte. barcelona, 2008-12. 350 300 250 200 150 100 50 0 Ciutat Vella Eixample Sants- Les Corts Sarrià- Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Montjuïc St Gervasi Guinardó 2008- 09 2009-10 2010-11 2011-12 Font: Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. La substància principal que motiva l’entrada al Figura 30. procedència dels adolescents atesos al sod. SOD és el cànnabis amb un 98,6% dels casos. barcelona, 2n. trimestre 2008-12. Pel que fa al consum de risc, un 14,7% tenen un consum de cànnabis d’alt risc i un 28,2% té 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 un consum de risc moderat, mentre que per al 59 consum d’alcohol, un 14,5% són bevedors de 51 risc (Figura 31). El perfil majoritari és un noi 419 de 16-17 anys, que viu amb el pare i mare o 1.267 només amb la mare, que està estudiant, que 30 no té un temps d’oci i extraescolar estructurat, 33 que havia consumit cànnabis, alcohol i/o tabac 29 als darrers 30 dies anteriors a iniciar el progra- 132 ma, que no ha fet cap episodi de “binge-drin- king” ni s’ha emborratxat en el darrer any, que Iniciativa pròpia o familiars CAS / CSMIJ / CSMA no té antecedents psicopatològics, que percep ABS - Hospitals Serveis Socials/legals la seva salut com a excel·lent, molt bona o Guàrdia Urbana Mossos d'Esquadra bona i que finalitza el programa psicoeducatiu Centres escolars Altres de manera satisfactòria. Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Agència de Salut Pública de Barcelona. Si s’analitza el nombre d’adolescents i joves derivats als serveis especialitzats de salut ment al i addiccions, un 8,9% ha estat derivat a un CAS Figura 31. percentatge d’adolescents i joves atesos al sod amb consum d’alcohol i cànnabis de risc. barcelona, 2n. amb programa específic per a l’adol escència, i trimestre 2008-2012. un 5,3% ha estat derivat a un Cen tre de Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ) (Fig ura 32). 15 Quant al CAS Horta-Guinardó, aquest servei va iniciar el programa d’atenció a adolescents 10 i joves amb criteris d’abús o dependència a les 14,5% 14,7% drogues a l’any 2007. Durant aquest període 5 ha anat augmentant lleugerament el nombre d’adolescents i joves de 14 a 21 anys que s’han atés. Si al primer any van ser atesos 23 0 joves, a l’any 2012 han estat de 74. Aquest Consum Alcohol de risc Consum Cannabis d’alt risc darrer any, el perfil del jove atès seria la d’un Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Agència de Salut Pública de noi (74%), entre els 15 i 18 anys (74,3%), Barcelona. 54 4. Anàlisi de situació amb demanda de tractament per consum de Figura 32. percentatge d’adolescents i joves que han estat cànnabis (Figura 33). derivats des del sod a un centre especialitzat. barcelona, 2n. trimestre 2008-2012. Pel que fa a la població jove i adulta, segons l’enquesta Estatal de consum en població ge- 10 neral (EDADES) 2011c el consum de drogues és 8 superior en homes que en dones, en qualsevol grup d’edat i tipus de substància psicoactiva, 6 excepte en el consum de tranquil·litzants o 8,9% pastilles per dormir, on la prevalença és supe- 4 rior en les dones. 5,3%2 En el cas de Barcelona, l’extracció de dades de 0 CAS CAMIJ l’EDADES de la ciutat indiquen que a l’any 2011, la substància més consumida era l’al- CAS: Servei d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències; CSMIJ: Centre de cohol, sent la prevalença del consum intens Salut Mental Infanto-juvenil. (Binge drinking) d’alcohol en els homes joves Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Agència de Salut Pública de Barcelona. (15-34 anys) del 34,2% i del 15,5% en la franja més gran. En el cas de les dones aquestes pre- valences són del 25,5% i 5,8% respectivament. La segona substància més estesa són els Figura 33. perfil dels joves de 13 a 21 anys atesos al cas Horta-guinardó. barcelona, 2012. tranquil·litzants/pastilles per dormir, que en el cas del joves afecta a un 3,7% dels homes i un 7% de les dones. En les franges de més edat • 74% nois aquestes prevalences són del 8% en els homes • 74,3% d’entre 15 i 18 anys i del 20% en dones (Figura 34). • 75,7% nacionalitat espanyola • 83,8% inicien tractament per consum de cannabis El cànnabis, és la substància il·legal que té un • 54% està estudiant • El 22,3% inicien per iniciativa pròpia o d’un familiar consum més estès en tots els grups d’edat, • 13,8% són derivats de la xarxa sanitària, 19,4% de la sent la prevalença en els homes joves de 29,9% xarxa social i judicial i 43% del SOD i en les dones del 16%. En la població de 35-64 anys, aquests percentatges són del 13,6 i del 6,6% respectivament. Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Agència de Salut Pública de Barcelona. Quant a la cocaïna, igual que en la resta de substàncies, s’observen diferències de con- sum entre els homes i les dones. La preva- Figura 34. prevalença del consum de cocaïna, cànnabis i lença de consum en el darrer any, en la franja tranquil·litzants en els últims dotze mesos en població de 15 a 64 anys, segons grup d’edat. barcelona, 2011. més jove és de 6,8% en els homes i de 1,8% en les dones. En la població de 35-64 anys 35% aquest percentatge disminueix a 2,7% i 1,7% 30% respectivament. 25% En analitzar la població addicta a alcohol i 20% altres drogues, durant l’any 2012 hi va haver 15% un total de 4.379 inicis de tractament per abús 10% o dependència a substàncies psicoactives. Tal i 5% com es pot veure a la Figura 35, l’alcohol se- gueix sent la principal substància per la que es 0% 15-34 35-64 15-34 35-64 fa demanda de tractament, representant el Homes Dones Binge drinking Sedants/Somnifers Cannabis Cocaïna c. Enquesta sobre alcohol i drogues en població general a Espanya (EDADES) 2011-12, es pot consultar a http://www. pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/pdf/EDADES2011. Font: Enquesta EDADES, 2011. Plan Nacional sobre Drogas. 55 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 35. inicis de tractament per alcohol i altres drogues il·legals, segons substància que provoca la demanda de tractament. barcelona, 1997- 2012. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Opiacis Cocaïna Alcohol Cànnabis Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Agència de Salut Pública de Barcelona. 52% del total dels inicis de Barcelona ciutat. La l’Hospital de la Vall d’Hebron, observem que a l’any 2012 s’hi van cocaïna és la segona substància (21%) que detectar 1.865 urgències amb presència de cocaïna, 1.448 in- ocasiona consultes als CAS de Barcelona, men- toxicacions etíliques, 1.371 amb presencia de cànnabis i 1.348 tre que l’heroïna s’ha estancat en els darrers amb heroïna. Si observem l’evolució veiem que, mentre les ur- anys situant-se en el 16% dels inicis a l’any gències amb consum de cocaïna i cànnabis han augmentat en els 2012, tot i que l’heroïna representa el 40% de darrers anys, les urgències amb consum d’heroïna es mantenen tots els pacients que estan en tractament als constants. Els principals motius per visitar un servei d’urgències centres. Progressivament, des del 2008, el càn- són les sobredosis (60,6%) i els problemes psiquiàtrics concomi- nabis ha augmentat la seva presència en els tants (20,4%). Tot i així, els motius de consulta a urgències varien inicis de tractament en els CAS, arribant a en funció de la substància, en aquest sentit, els consumidors l’11% en el darrer any. únicament d’heroïna presenten com a principals problemes les sobredosis (30,2%) i les complicacions orgàniques concomitants En general, la majoria de persones que inicien (30,9%), mentre que pels que hi van per cocaïna o cànnabis el tractament a Barcelona solen ser homes, principal motiu són les sobredosis, les reaccions adverses a la d’entre 35 i 44 anys, el 40,4% estava a l’atur o substància i les complicacions psiquiàtriques (acatisia, trismus, buscava la primera feina, i un terç dels inicis de crisis de pànic, psicosis induïdes, etc.) (Figura 36). tractament (24,6% dels homes i 22,7% de les dones) eren d’origen estranger. Tot i així, Així doncs, els problemes psiquiàtrics i la comorbiditat psiquià- aquestes característiques eren diferents en fun- trica o somàtica són un dels principals problemes de les perso- ció de la substància per la qual demanaven nes amb trastorn per ús de substàncies. En una mostra de 629 tractament. En aquest sentit, l’any 2012 l’edat policonsumidors de drogues de Barcelona es va observar que mitjana dels inicis de tractament per heroïna se un 41,8% dels pacients amb TUS presentaven, a banda de tras- situava als 42 anys, 36 per a la cocaïna, 48 per torn per substàncies, un trastorn de l’Eix I del DSM-IV (psicosi, a l’alcohol i 30 per al cànnabis. ansietat, trastorn de l’estat d’ànim, trastorn adaptatius, etc.). D’aquests pacients amb comorbiditat psiquiàtrica o patologia Les persones usuàries de drogues són grans dual, el trastorn psiquiàtric més comú era el trastorn de l’estat freqüentadors dels serveis sanitaris, en part d’ànim (27%), la depressió major (17%) i el trastorn per ansie- degut a la falta d’estabilització de la malaltia i tat (15%). Si ens fixem en l’Eix II, un 23% dels pacients presen- en part degut a les malalties concomitants al tava un trastorn antisocial o trastorn límit de la personalitat14 consum (infeccioses, psiquiàtriques, etc.). Així, (Figura 37). algunes revisions mostren que entre un 35% i un 40% de les urgències generals podrien estar Pel què fa a les sobredosis, aquestes són una de les principals relacionades amb el consum d’alguna substàn- causes de morbi-mortalitat entre els injectors de drogues i les cia psicoactiva13. En el cas de Barcelona ciutat, persones consumidores d’heroïna15 i, per altra banda, són evita- si considerem els hospitals del Parc de Salut bles. Si mirem els coneixements que les persones usuàries de Mar (Mar, Fòrum, Peracamps i Esperança) i programes de reducció de danys tenen sobre com prevenir una 56 Percentatge 4. Anàlisi de situació sobredosi, observem que un 16% sabien menys Figura 36. motius de visita a urgències relacionats amb el de dues raons o accions per prevenir o revertir consum de drogues segons substància que motiva la urgèn- una sobredosi. Aquest fet es veu traduït en les cia. barcelona, 2012. taxes de mortalitat per sobredosi, que malgrat 100% que es mantenen constants en els darrers anys 90% (Figura 19) a l’any 2012 a Barcelona van mo- 80% rir 64 persones per reacció aguda adversa a 70% drogues. La majoria d’aquestes defuncions es 60% 50% trobaven a un domicili privat (73%) mentre 40% que les produïdes al carrer sols representaven 30% un 12% de les defuncions. La substància més 20% detectada en els morts per sobredosi és l’he- 10% roïna, 75% de les defuncions, tot i que la ca- 0% Únicament Únicament Únicament Qualsevol racterística principal dels darrers anys és la Cocaïna Heroïna Cànnabis substància presència de més de dues substàncies en les Sobredosis Abstinència mostres analitzades i l’increment del nombre Complicacions Orgàniques Reaccions adverses de defuncions amb presència de cocaïna, pas- Problemes Psiquiàtrics sant d’estar present en un 15% dels casos l’any Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Agència de Salut Pública de 1995 a un 58% l’any 2012 (Figura 38). Barcelona. Figura 37. comorbiditat psiquiàtrica algun cop a la vida en pacients amb trastorn per Ús de substàncies (tus). barcelona, 2000-2006. 30 25 20 15 10 5 0 Eix I Eix II Font: Torrens M et al. 201114. Figura 38. proporció de morts per reacció aguda adversa a drogues segons lloc de defunció. barcelona, 1995-2012. 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Domicili Carrer Bar/Establiments públics Hospital Presó Hotel/pensió Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Agència de Salut Pública de Barcelona. 57 Trastorn de l'estat d'ànim Depressió Major Trastorn d'ansietat Trastorn psicòtic Trastorn alimentari Trastorn del pànic sense agorofòbia Fòbia específica Trastorn Antisocial o límit de la personalitat Trastorn Antisocial Trastorn Límit de la personaltiat Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 39. Raó de mortalitat estandaritzada (smR) segons grups d’edat i sexe en una cohort d’inicis de tracta- ment per alcohol. barcelona, 1997-2009. 30 24,1 20 11,2 9,2 9,6 10 7,16,3 6,3 4,8 0 25-34 anys 35-49 anys 50-64 anys SMR global 25-34 anys 35-49 anys 50-60 anys SMR global Homes Dones Font: Guitart, AM et al. 201116. Si analitzem l’excés de mortalitat en pacients tractament. L’any 2012, 3.557 persones van ser ateses en els amb trastorn per consum d’alcohol (TCA) i cal- programes de reducció de danys. La mitjana d’edat d’aquests culem l’impacte poblacional que pot atribuir-se pacients era de 35 anys, sent majoritàriament homes (82%) i sols a aquest trastorn, observem que hi ha grans un 33% tenien llar, la resta vivia al carrer, en cases okupades o en diferències segons edat i sexe. Així, en un es- institucions. La meitat dels usuaris era d’origen espanyol (49,5%), tudi realitzat en el nostre àmbit16, observem i de les persones d’origen estranger el 55,8% procedia de països que de 7.109 persones que varen iniciar tracta- de la Unió Europea. Els països més representats eren Itàlia amb ment en els CAS de Barcelona per TCA, van 161 persones, Romania amb 73, Marroc amb 57, Algèria amb 41 morir 557 persones (83% homes) en 12 anys. i Rússia amb 32 (Figura 40). L’excés de mortalitat va ser vuit vegades supe- rior respecte a la població general de 18-64 anys de edat, i especialment alt entre el grup Figura 40. distribució del país d’origen de les persones que de 25-34. Es van observar diferències significa- van entrar en contacte amb els programes de reducció de danys. barcelona, 2012. tives segons el sexe (Figura 39). Espanya A Barcelona, es va estimar que el trastorn per ItàliaRomania consum d’alcohol ocasionava 73 morts a l’any; MarrocArgèlia el 3,3% del total de defuncions de la ciutat en RussiaGeorgia aquesta franja d’edat. És a dir, els joves i les BulgariaFrança dones amb TCA tenen un risc elevat de morta- Rep Txeca Portugal litat prematura, per tant és important la detec- Tunicia Ghana ció precoç del consum problemàtic d’alcohol i Alemanya Equador reforçar els programes de prevenció selectiva i Paquistan Polonia indicada. Letonia Colombia Ucrania Amb l’objectiu de prevenir les sobredosis i al- MacedoniaGrècia tres riscos associats al consum de drogues, NigèriaMèxic s’han desplegat a la ciutat programes de re- Lituania Brasil ducció de danys. Aquests programes es cen- Albania Albania tren en vincular a recursos sanitaris aquelles Altres persones que no poden abandonar el consum 0 100 200 300 400 500 600 700 de drogues, per tal de disminuir els riscos asso- Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Agència de Salut Pública de ciats al consum i vehicular-los a programes de Barcelona. 58 5. pla d’acció sobRe dRogues de baRcelona 2013-16 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 maRc conceptual • Oferir serveis i intervencions preventives de qualitat i basades en els determinants que influeixen en el con- Aquest Pla parteix del que s’ha aconseguit amb els sum de risc plans anteriors, i busca mantenir l’impuls i la resposta • Reduir la problemàtica associada al consum d’alcohol de qualitat, explorant enfocaments més integrals sobre les drogues legals i il·legals, tot definint una política integral. missió, Visió i ValoRs S’ha definit un Pla orientat a la consolidació dels prog res- L’anàlisi del consum a la ciutat de Barcelona posa de sos assolits, on són especialment rellevants l’efi ciència i manifest que l’ús de drogues, durant la transició de la l’optimització de recursos, la qualitat i la factibilitat de les infància a la maduresa, es dóna amb certa freqüència. accions que acompanyen als objectius plantejats. Per Aquest consum, habitualment, és abandonat en arribar això, s’ha concentrat el nombre d’obj ectius, accions i a l’edat adulta, però en determinats casos pot evolucio- àmbits, prioritzant aquells que s’han considerat més ade- nar i esdevenir un problema d’abús o de dependència. quats en funció de l’evidencia científica. Aquest risc afecta totes les capes socials, per bé que hi Per altra banda, amb l’avaluació continuada i la priorit- ha factors personals i de l’entorn que hi tenen influèn- zació d’objectius i accions, s’han pogut definir polítiques cia. És per això, que plantegem cinc grans vessants es- amb una alta efectivitat, que es poden redirigir, redimen- tratègiques en què es fonamenta el Pla: prevenir el sionar o potenciar quan calgui al llarg d’aquest Pla. consum, fomentar l’abstinència per a qui vulgui aban- donar consum, reduir els riscos i efectes adversos sanita- Les avaluacions científiques han demostrat arreu que ris i socials per a qui fa un consum esporàdic o habitual, les polítiques efectives d’abordatge de les drogode- minimitzar els danys associats a l’addicció i propiciar el pendències han de ser integrals, amb una combinació canvi cap al tractament per aquells que ho sol·licitin. equilibrada de mesures preventives, dissuasòries, d’in- tervenció i d’assistència sanitària, social i d’in tegració La missió del Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona és laboral, incorporant les intervencions innovadores d’efi- prevenir i reduir el consum de drogues psicoacti- càcia provada. L’experiència internacional mostra que ves, tant les lícites –alcohol, psicòtrops i tabac- com les el retard en l’aplicació de mesures efectives (com els il·lícites, i les seves repercussions negatives en els programes de manteniment en metadona, els d’int er- àmbits individual, familiar i social, per tal de: canvis de xeringues o les actuacions de prevenció se- lectiva) comporta un greu impacte en la salut pública, • Reduir la morbiditat i mortalitat associades al con- que afecta tant les persones drogodependents, com al sum de drogues psicoactives. conjunt de la població17. • Prevenir situacions d’exclusió social de l’individu i del seu entorn. Un abordatge pragmàtic de les polítiques de tracta- • Evitar la vulneració i l’incompliment de la legislació ment de les drogodependències s’ha de basar en vigent. aquests factors. Està demostrat que amagar els proble- mes lligats al consum de drogues és un plantejament errat que mai ha servit per millorar aquesta problemàti- Fent-ho d’acord a un model de base comunitària i inter- ca. Altrament, l’evolució i els canvis de la població en el sectorial en el que participen els diversos agents de consum de substàncies, les dinàmiques pròpies del manera coordinada i en col·laboració. mercat de drogues, i la transformació dels determinants socials i culturals impliquen la necessitat que els plans i les polítiques de drogues s’hagin d’adaptar constant- FilosoFia i pRincipis RectoRs ment a les noves realitats, tot cercant les mesures de major efectivitat. Aquest Pla incorpora els següents principis, presents en tots els àmbits i actuacions plantejades. En el moment actual, els majors reptes plantejats en aquest Pla se centren en els aspectes següents: • equitat i disminució de les desigualtats socials. Totes les accions i estratègies desenvolupades en aquest • La recerca de l’eficiència i optimització de recursos Pla tindran en compte les desigualtats socials presents • La coordinació, amb lideratge participatiu, de tots els en el consum de substàncies psicoactives i l’equitat en actors coresponsables d’aquest Pla l’accés als serveis de tots els consumidors de drogues. 61 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 • solidaritat i accessibilitat als drets socials. Cal • coresponsabilitat i coordinació. L’ASPB és la res- avançar cap a una ciutat on tothom vegi garantit ponsable de l’execució del Pla. Altres institucions l’exercici dels seus drets i que pugui gaudir d’una com l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de vida digna, on el projecte comú de ciutat sigui inclu- Catalunya i el Consorci Sanitari de Barcelona, dins del siu i cohesionat. Donant cabuda a tota la població, seu àmbit de competències, han de ser coresponsa- independentment de la seva vulnerabilitat o risc de bles en les actuacions en matèria de les drogodepen- patir exclusió social. dències i han de reforçar els mecanismes de coordinació per tal de garantir l’efectivitat de les in- • contundència amb el tràfic de drogues i com- tervencions. promís amb les persones i l’espai públic. Refer- mar el compromís municipal de contribuir a la lluita • Transversalitat. La concepció d’aquest Pla de d’Ac- contra el mercat il·legal de drogues i la voluntat de ció sobre Drogues de Barcelona (PADB) és interdepar- treballar per minimitzar els efectes del seu consum tamental i va més enllà d’una perspectiva de salut. Es sobre les persones i l’espai públic. planteja un treball intersectorial que suposa la coor- dinació amb diversos Plans, tant els municipals (Pla • Perspectiva de gènere. En les accions incloses dins municipal per a la infància 2013-16, Pla d’Adoles- d’aquest Pla es considerarà sistemàticament la pers- cència i Joventut 2013-16, Pla municipal per a la pectiva de gènere (condicions de vida i de treball, igualtat d’oportunitats real i efectiva entre dones i socialització de gènere i necessitats diferents de les homes 2012-15, Pla Municipal per a la inclusió social dones i dels homes). 2013-16, Pla de Treball d’Immigració 2012-15, Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2012-22, Pro- • els consumidors de drogues són persones amb grama d’Actuació Municipal 2012-15) com els auto- tots els drets i per tant, no han de ser objecte de nòmics (Pla de Salut de Catalunya 2011-151, Pla discriminació, independentment de l’origen, l’ètnia o Director de Salut Mental i Addicions4, Pla d’Actuació la cultura. en Prevenció sobre Drogues 2012-167, Llibre Blanc de la Prevenció a Catalunya8, etc.), així com del Plan • Protecció del menor. Seguint les directrius de Accion sobre Drogas 2013-163 del PND i altres sec- l’ONU sobre els drets de l’infant, aquest Pla vetllarà tors diferents del sanitari, establint els criteris d’har- per la protecció del menor per tal que el seu desen- monització i seguiment corresponents. volupament físic, mental i social es doni de forma saludable i adequada. • eficiència, transparència i gestió innovadora i àgil. Per ser eficients cal una coordinació dels recur- • Personalització i intervencions sanitàries i soci- sos i la seva optimització. Es vol afavorir l’intercanvi als basades en l’excel·lència, realitzada per pro- de coneixement i experiències entre els diferents ac- fessionals competents, tot prenent la persona com a tors. La transparència ha de ser un altre principi que centre de l’atenció i basant-se en l’ètica professional impregni el Pla per tal de generar confiança. Aquest i l’evidència de la literatura científica. ha d’orientar-se cap a l’eficiència, impulsant una ges- tió innovadora i àgil. Les avaluacions ens permetran • abordatge integral. Les intervencions en drogode- dissenyar polítiques a mitjà i llarg termini. Hem de pendències s’abordaran de manera global, tenint treballar amb una orientació a resultats, eliminant present el conjunt de problemes associats al feno- duplicitats, amb coherència pressupostària i optimit- men social del consum de les drogues. zació de recursos. • accessibilitat als recursos. L’atenció a les perso- • Participació dels diferents actors implicats, in- nes consumidores de drogues complirà amb els closos les persones usuàries, per tal d’implementar principis generals de l’atenció sanitària a Catalunya, intervencions que possibilitin canvis de conductes serà gratuïta, equitativa, igualitària, universal i de relacionades amb la salut. Per tenir una perspectiva qualitat. transformadora de la societat és important la impli- cació activa de la societat, dels serveis, de les institu- • criteris de qualitat i avaluació en totes les ac- cions, dels agents comunitaris, de les ONGs i de les cions desenvolupades. Introduir els criteris de pròpies persones usuàries. qualitat i d’avaluació en els programes de preven- ció, assistència, i reinserció que es desenvolupin en • interculturalitat. Incorporar la perspectiva intercul- aquest Pla. tural en les diferents polítiques transversals, per tal 62 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 d’assegurar l’equitat, la diversitat i la interacció de les inclouen el context físic (disseny urbà, transport, diferents cultures. habitatge, etc.), el context socioeconòmic (factors econòmics, d’ocupació i les condicions de treball, • recerca, informació i coneixement. Es facilitarà l’entorn domèstic i familiar, etc.), els entorns (són la informació necessària per a la gestió dels recursos els espais on les persones interactuen i on es creen i de les intervencions dutes a terme, s’aprofundirà o resolen problemes relacionats amb la salut: barri, en la recerca i monitoratge del fenomen canviant de escola i lloc de treball), les circumstàncies personals les drogues. Es garantiran les eines necessàries per (edat, sexe, migració, etc.) i els aspectes biològics planificar i desenvolupar programes de prevenció, (Figura 1). Les accions aniran encaminades a la int ervenció, assistencials i de reinserció basats en prevenció universal del consum de l’alcohol i altres l’evi dència científica. drogues, alhora que es dirigiran esforços a poblaci- ons específiques i grups d’alt risc mitjançant inter- • avaluació continua. Els plans de treball desenvolu- vencions de prevenció selectiva i/o indicada. pats tindran objectius i indicadors que seran avaluats periòdicament. 3. Millor accessibilitat als recursos i major inclusió social. Cal oferir ajuda a la primera oportunitat i as- segurar-se que els serveis estan disponibles. Cal ade- planiFicació opeRatiVa quar/mantenir la xarxa assistencial en tots els nivells i garantir l’accés als recursos amb la major rapidesa El Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona comprèn les possible. A les persones que han entrat en un centre grans directrius i objectius que cal portar a terme durant se’ls garantirà un tractament integral. Aquesta línea el període 2013-16 a la ciutat. Les diferents línies i àm- estratègica es desenvoluparà amb accions encamina- bits d’intervenció s’agrupen en 5 grans línies estratègi- des a abastar tot el ventall assistencial, des del llindar ques (Figura 41): de la més baixa exigència fins a la reinserció social i laboral. 1. abordatge de ciutat. Política transversal per tal de dissenyar una estratègia comuna pel que fa al con- 4. Més qualitat i major expertesa. Cal enfortir la sum de drogues al conjunt de la ciutat. Aquesta po- investigació i la formació en el camp de les drogo- lítica hauria de tenir en compte la diversitat i les dependències, assegurar que el coneixement gene- particularitats dels diferents territoris. Hi ha diferents rat sigui comunicat i aplicat, i vetllar pel benestar actors que cal tenir en compte en aquesta governan- dels professionals i els pacients. A banda, els centres ça, no sols el govern municipal, autonòmic o Estatal, assistencials avançaran cap a una gestió de qualitat sinó que també tenen un paper important el sector i excel·lència, segons els models de gestió ISO 9001 i privat i la societat civil a través de les organitzacions i EFQM. els agents socials. Les diferents accions d’aquesta lí- nea estratègica aniran encaminades a la reordenació 5. Teixint aliances. Cal estimular i millorar la col·la- d’espais, al control de l’oferta, al compliment de la boració, coordinació i lideratge participatiu entre els normativa vigent i al control de la publicitat. diferents actors que aborden les diferents perspecti- ves del consum de drogues, ja siguin institucions 2. Perspectiva de salut pública i els seus determi- públiques o privades, o entitats no govern amentals, nants. En l’àmbit local i urbà hi ha factors especí- alhora que s’afavorirà la participació de la pròpia fics que determinen la salut. Aquest determinants comunitat i les associacions d’afectats. 63 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Figura 41. línies estratègiques i objectius del pla d’acció sobre drogues de barcelona 2013-16. Entorns Reduir saludables, l’oferta de Reordenació Abordatge drogues d’espais de ciutat Vetllar pel sense nuclis compliment marginació normativa Endarrerir edat inici Disminuir Àmbit Perspectivaconsum drogues Prevenció Prevenció prevalença Comunitari Promoure Universal salut pública i selectiva i indicada consum drogues hàbits determinants i problemes saludables associats Àmbit Familiar Àmbit Escolar / Formatiu Facilitar Millor Impulsar tractament accessibilitat rehabilitació i Àmbit i afavorir inclusió social canvis hàbits i Promoure Major Incorporar Individual Àmbit comportaments recursos i Inclusió de la població la perspectiva addicta Lleure de risc programes social de gènere de reducció als programes de danys assistencials Més Promoure qualitat Teixint formació, Major Millorar Garantir una aliancesrecerca i expertesa els sistemes Impulsar la expertesa dels coordinació id’informació i participació en professionals col·laboraciódocumentació la prevencióintersectorial i polítiques Millorar eficaç de salut la qualitat dels centres assistencials 64 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 lÍnia estRatÈgica 1. aboRdatge de ciutat obJecTiu 1.1. afavorir els entorns saludables i impulsar la reordenació dels espais de consum per evitar nuclis de marginació que faciliten el consum problemàtic de drogues i l’exclusió social. línies d’acció indicadors 1.1.1. Analitzar, dissenyar i dur a terme accions destinades a la reordenació de barris Núm. xeringues recollides al i zones especialment deprimides per reduir els espais facilitadors de consum carrer problemàtic. 1.1.2. Sostenir una distribució equilibrada d’equipaments, instal·lacions i recursos de Núm. recursos existents drogues en els diferents territoris de la ciutat, tot vetllant perquè tots els districtes disposin d’un equipament, i afavorir la mobilització d’aquests serveis en funció de la necessitat. 1.1.3. Potenciar la seguretat a l’entorn de les escoles i altres equipaments adreçats a Núm. circuits de prevenció i adolescents i joves, afavorint la implicació conjunta de mares i pares, escoles, tècnics seguretat activats del territori i cossos de seguretat. 1.1.4. Implementar noves estratègies, incloent accions sobre el paisatge urbà, per Núm. accions realitzades eradicar, o si més no, reduir l’impacte del consum d’alcohol i altres drogues a la via pública, amb especial atenció als espais i esdeveniments amb gran afluència de públic. 1.1.5. Potenciar el paper de la comunitat, les entitats veïnals, els agents de salut, les Núm. reunions realitzades i/o famílies i la població afectada com a mediadors socials per sensibilitzar i afavorir l’ús impulsades racional de l’espai públic. obJecTiu 1.2. reduir l’oferta i disponibilitat de les drogues psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de la normativa sobre promoció, publicitat, venda i consum d’alcohol i altres drogues. línies d’acció indicadors 1.2.1. Millorar el bon compliment de la Llei del tabac (42/2010, de 30 de desembre Núm. denúncies de 2010), incloent a les ordenances municipals una regulació de les terrasses i Canvi d’ordenança actuant sobre els retranquejaments dels accessos a bars i cafès que vulneren la llei del tabac. 1.2.2. Incrementar el control de la venda d’alcohol a menors i dels horaris de venda Núm. Denúncies d’alcohol al comerç minorista, així com la promoció a l’espai públic i el consum a la Núm. Inspeccions via pública, reforçant la implicació i coordinació de tots els cossos de seguretat i inspecció. 1.2.3. Concentrar en els serveis de salut pública de la ciutat, les sancions derivades de Núm. Expedients sanciona- la detecció i denúncia de la Guàrdia Urbana per incompliment de la normativa dors incoats sanitària que regula la venda i el consum d’alcohol i tabac. 1.2.4. Refermar l’exclusió del patrocini i la publicitat de marques de begudes Elaborar un document admi- alcohòliques en les activitats organitzades per l’Ajuntament, els seus instituts i nistratiu intern difós als empreses. diversos òrgans gestors Continua 65 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 línies d’acció indicadors 1.2.5. Controlar la publicitat de begudes alcohòliques en els espais exteriors, i Disposar d’una instrucció especialment en els suports en el domini públic, per tal d’evitar la publicitat i la municipal difosa a Paisatge promoció del consum d’alcohol que burla l’esperit de la normativa vigent. Urbà que ho expliciti. 1.2.6. Desenvolupar i aplicar un codi ètic en totes aquelles campanyes publicitàries Elaboració i aplicació que faci l’Ajuntament de Barcelona i que puguin influir sobre les conductes d‘un codi ètic relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues. 1.2.7. Continuar les intervencions dels cossos de seguretat pel que fa al consum dels Núm. denúncies menors d’alcohol i altres drogues a la via pública i espais d’oci nocturn. 1.2.8. Impedir els actes públics de promoció de cànnabis en programes i recintes Núm. actes municipals, els seus instituts o empreses i els ens consorciats, tant des de l’àmbit de districte com de ciutat. 1.2.9. Mantenir com a prioritat el control dels conductors sota els efectes de l’alcohol Núm. alcoholèmies i augmentar la prioritat de control dels conductors sota els efectes d’altres drogues. realitzades % de positives 1.2.10. Buscar estratègies per tal de reduir o, si més no, controlar la prescripció de Elaboració guia bones benzodiazepines a l’atenció primària de salut, especialment en població vulnerable. pràctiques i Núm. guies implementades 1.2.11. Abordar la situació dels clubs de cànnabis i les entitats comercials de cultiu i Núm. coordinacions consum de cànem, vetllant perquè compleixin la normativa vigent. Núm. accions policials 1.2.12. Impulsar el desenvolupament i l’aprovació de Mesures de Govern o altres Núm. mesures aprovades tipus de mesures per prevenir el consum d’alcohol i altres drogues i articular la coordinació i ordenació de les actuacions que es realitzin en cada un dels districtes de la ciutat. les mesuRes pRincipals d’aQuesta lÍnia estRatÈgica són: • Distribució territorial equilibrada dels recursos de drogodependències. • Incrementar el control per evitar la venda d’alcohol a menors i fora de l’horari establert en el comerç minorista. • Controlar la publicitat de begudes alcohòliques en els espais exteriors i refermar l’exclusió del patro- cini i la publicitat en les activitats organitzades per l’Ajuntament • Abordar la situació dels clubs de cànnabis i de les entitats comercials de cultiu i consum de cànem. 66 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 lÍnia estRatÈgica 2. peRspectiVa de salut pÚblica i els seus deteRminants obJecTiu 2.1. endarrerir l’edat d’inici de consum d’alcohol i altres drogues, facilitant un entorn que permeti el desenvolupament de la persona i promogui actituds i hàbits saludables, mitjançant activitats preventives universals. línies d’acció indicadors 2.1.1. Àmbit comunitari 2.1.1.1. Impulsar i promoure activament programes de formació per als professionals Núm. programes que treballen amb població adolescent i jove, que els permeti prevenir i detectar de formació realitzats precoçment el consum de risc, les addiccions i els trastorns mentals. Núm. persones formades 2.1.1.2. Elaborar i difondre material informatiu, utilitzant els canals i llenguatges Núm. material editat segons adients, així com les TIC per sensibilitzar a la població adolescent i jove i els seus tipologia entorns dels riscos del consum de l’alcohol i altres drogues. 2.1.1.3. Assegurar que els PIJ tinguin informació i donin resposta a temes relacionats Activitats i assessoraments amb el consum de drogues i de l’àmbit de la salut. realitzats 2.1.2. Àmbit del lleure 2.1.2.1. Implementar programes d’oci saludable per a adolescents i joves a través Núm. programes d’activitats socioculturals i esportives. Núm. de joves que hi ha participat 2.1.3. Àmbit escolar 2.1.3.1. Facilitar i promoure activament que als centres escolars es treballi la Núm. centres amb prevenció universal del consum de drogues, ja sigui impulsant o avançant en els pro gra mes preventius Núm. programes de prevenció i/o promovent que esdevinguin escoles saludables on de escolars que l’han s’abordi la prevenció d’una forma integral. realitzat 2.1.3.2. Incorporar la perspectiva de gènere en els programes preventius universals Modificació dels programes del consum de drogues ja dissenyats. 2.1.3.3. Elaborar, o si més no adaptar, un programa nou d’educació emocional Elaboració del programa adreçat a infants d’educació primària, com a eina de prevenció de drogues i d’altres estils de vida no saludables, violència, assetjament escolar i altres patologies mentals. 2.1.3.4. Afavorir un model d’escola més participativa, amb la implicació de famílies, Núm. escoles amb el alumnat i professorat en les intervencions de promoció de la salut (Programa Fem programa Fem Salut Salut). 2.1.3.5. Potenciar el coneixement dels programes de prevenció del consum de Núm. reunions amb AMPAS drogues desenvolupats per l’ASPB entre les AMPA dels centres educatius de la ciutat, per tal de reforçar la seva aplicació. 2.1.3.6. Garantir que els PUNJIP dels Centres d’Educació Secundària i els PIJ tinguin Núm. fulletons informació relacionada amb el consum de drogues i altres temes de salut. 2.1.3.7. Mantenir les funcions del programa salut i escola als centres d’educació Núm. escoles amb salut i secundària de la ciutat, per afavorir la informació, detecció i derivació d’infants i escola adolescents a serveis sanitaris especialitzats. Continua 67 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 línies d’acció indicadors 2.1.4. Àmbit familiar 2.1.4.1. Impulsar intervencions de sensibilització, informació, formació i assessora- Núm. visites a la Web i ment a mares i pares, tant personals com a través de les TIC. Per tal de, desenvolupar, Facebook de pares millorar i enfortir les habilitats parentals i la seva implicació en la tasca educativa, sobretot pel que fa a la prevenció del consum de drogues. 2.1.4.2. Estimular la participació i la implicació de les famílies i les AMPAs en el Núm.escoles amb participa- desenvolupament dels programes de prevenció del consum de drogues i els ció de pares problemes associats, especialment en els centres escolars. Núm. AMPAs i pares implicats objectiu 2.2. Potenciar l’acompanyament educatiu dels infants, adolescents i joves de col·lectius més vulnerables per disminuir la prevalença de consum de drogues i els problemes associats, mitjançant activitats de prevenció selectiva i indicada. línies d’acció indicadors 2.2.1. Àmbit comunitari 2.2.1.1. Elaborar i promoure, conjuntament amb entitats juvenils i amb el Consell de Núm. programes la Joventut de Barcelona, programes de prevenció específics per a adolescents i joves Núm. joves que s’han acollit en risc, per augmentar les capacitats i habilitats personals de resistència a l’oferta de drogues i disminuir els determinants del consum problemàtic. 2.2.1.2. Consolidar el programa psicoeducatiu de mesures alternatives per a menors Núm. joves i/o famílies que sancionats per tinença i/o consum de drogues il·legals o per consum d’alcohol a la via s’han acollit pública (SOD). 2.2.1.3. Reforçar la formació continuada, en prevenció de drogodependències, dels Núm. cursos realitzats professionals que treballen amb grups vulnerables. Núm. assistents 2.2.1.4. Promoure la figura del jove impulsor del territori, vinculat a associacions Núm. joves formats juvenils o a entitats d’oci saludable, com a referent positiu dels més petits. 2.2.2. Àmbit del lleure 2.2.2.1. Col·laborar amb el Pla jove per promoure estratègies d’intervenció orientades Núm. de col·laboracions a reduir el consum de drogues i al consum intensiu d’alcohol en menors. 2.2.2.2. Potenciar el lleure saludable, a través d’activitats socioculturals i esportives Núm. activitats per aquells adolescents i joves en situacions de risc. Núm. joves que si ha acollit 2.2.2.3. Sensibilitzar i formar als monitors i educadors de lleure perquè s’impliquin en Núm. cursos realitzats el foment d’hàbits saludables i en la resolució de situacions de conflicte. Núm. persones formades 2.2.2.4. Continuar l’acció preventiva en els espais d’oci nocturn i reflexionar la Núm. accions realitzades intervenció a fer en els clubs de cànnabis, per tal d’incidir en la població més jove sobre el consum i les seves conseqüències. 2.2.2.5. Divulgar, informar i fer complir les ordenances municipals pel que fa a l’ús de Núm. sancions l’espai públic. Continua 68 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 línies d’acció indicadors 2.2.3. Àmbit escolar o formatiu 2.2.3.1. Desenvolupar, o si més no adaptar, un programa de prevenció selectiva del Realització del programa consum de drogues i altres estils de vida, dirigits a població de més risc acollits a les aules especials, tipus UEC. 2.2.3.2. Impulsar programes de prevenció selectiva destinats a població juvenil i Núm. programes indicada als centres docents (universitat, cicles formatius superiors). 2.2.3.3. Consolidar la formació continuada en la prevenció de drogodependències Núm. cursos realitzats dels professionals que intervenen en adolescents i joves en situació de risc. Núm. persones formades 2.2.3.4. Afavorir circuits de derivació entre la comunitat educativa per tal que Núm. joves derivats l’alumnat amb consum de risc d’alcohol i altres drogues sigui derivat al SOD. 2.2.3.5. Potenciar protocols i circuits d’intervenció en els entorns i proximitat dels Núm. circuits activats centres educatius, implicant els centres, els educadors, forces policials i altres actors, tot articulant els mecanismes que permetin la intervenció quan sigui necessari. 2.2.4. Àmbit familiar 2.2.4.1. Promoure, en els recursos sanitaris, socials i educatius, la detecció precoç Núm. famílies derivades per d’aquelles famílies que es troben en situació de major vulnerabilitat. recurs 2.2.4.2. Ampliar les intervencions de prevenció selectiva amb famílies en risc, Núm. intervencions vinculades a programes i recursos sanitaris, socials o educatius, treballant les Núm. famílies que s’hi ha habilitats parentals tot prevenint els problemes comportamentals. acollit 2.2.5. Àmbit individual 2.2.5.1. Mantenir el SOD com un servei d’assessorament, atenció i orientació per a Núm. joves i/o famílies adolescents i joves que han iniciat consum i per a les seves famílies a partir del model ateses d’intervenció breu. 2.2.5.2. Articular mecanismes concrets que permetin als recursos socials, educatius, Núm. circuits pactats judicials i cossos de seguretat derivar els adolescents i joves al Servei d’Orientació Núm. joves derivats segons sobre Drogues. recurs 2.2.5.3. Promoure l’ús de les TIC, per tal d’informar, assessorar i donar consell Activitat i núm. visites web i personalitzat als adolescents i joves sobre els riscos del consum de drogues. facebook 2.2.5.4. Reforçar les intervencions motivacionals sobre alcohol a l’atenció primària de Núm. ABS amb Beveu salut amb especial atenció al programa Beveu Menys. Menys 2.2.5.5. Sensibilitzar i formar els professionals dels equips d’atenció primària de l’àrea Núm. persones amb de salut i de serveis socials, per tal promoure el cribratge, la detecció, i la derivació als cribratge serveis especialitzats de les persones amb TUS. Núm. persones derivades 2.2.5.6. Impulsar la figura del referent en addiccions a l’atenció primària sanitària, Núm. ABS amb referent per tal de millorar la detecció i derivació dels pacients amb addiccions, i impulsar les d’addiccions intervencions breus per aquells consumidors de risc. 69 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 les mesuRes pRincipals d’aQuesta lÍnea estRatÈgica són: • Utilitzar els canals i llenguatges propers a la població adolescent i jove, per fer intervencions preven- tives en el consum alcohol i altres drogues. • Implementar programes d’oci saludable per a adolescents i joves. • Incorporar la perspectiva de gènere en els programes preventius universals i impulsar programes de prevenció selectiva per a l’alumnat de major risc. • Elaborar un programa d’educació emocional per prevenir el consum de drogues i altres estils de vida no saludables, violència, assetjament escolar i altres patologies mentals. • Promoure el programa Fem Salut a l’escola i impulsar el programa d’habilitats parentals. • Mantenir el SOD per a adolescents i les seves famílies partir del model d’intervenció breu. • Impulsar la figura del referent en addiccions a l’atenció primària sanitària, per detectar i derivar trastorns per consum de substàncies. 70 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 lÍnia estRatÈgica 3. milloR accessibilitat als RecuRsos i maJoR inclusió social obJecTiu 3.1. donar el suport necessari perquè les persones que volen fer tractament pel consum d’alcohol i altres drogues ho aconsegueixin. així com afavorir el canvi d’hàbits i comportaments de risc. línies d’acció indicadors 3.1.1. Àmbit comunitari 3.1.1.1. Potenciar mesures alternatives a les sentències penals i treballs per a la Núm. persones acollides a comunitat en les infraccions administratives per consum de drogues psicoactives, i les mesures alternatives afavorir que s’incentivin les entitats que hi col·laboren. 3.1.1.2. Buscar estratègies per sensibilitzar i adequar la prescripció dels psicofàrmacs Núm. psicofàrmacs prescrits en els serveis de salut i afavorir el seu control efectiu en les oficines de farmàcies. 3.1.3. Àmbit familiar 3.1.3.1. Estimular la participació de la família en l’acompanyament de l’usuari en Núm. històries familiars tractament per consum d’alcohol i altres drogues. obertes als CAS 3.1.3.2. Incorporar la targeta Cuida’m per a les famílies cuidadores de drogodependents. Núm. targetes dispensades 3.1.3.3. Aconseguir que la cartera de serveis d’addiccions estigui realment orientada Aplicació cartera de serveis a les persones usuàries i les seves famílies, tot potenciant un model d’intervenció més actiu i comunitari. 3.1.3.4. Realitzar estratègies per fer un seguiment dels fills i filles de persones Núm. de fills/filles atesos drogodependents. 3.1.4. Àmbit individual 3.1.4.1. Reforçar la detecció, consell, intervenció breu i derivació als CAS des de Núm. persones cribrades l’Atenció Primària de Salut davant de consums crònics per consum d’alcohol i altres Núm. persones derivades drogues psicoactives. 3.1.4.2. Millorar la gestió de casos entre l’Atenció Primària de Salut i la xarxa Núm. casos coordinats especialitzada de salut mental i addiccions. 3.1.4.3. Impulsar la figura del referent en addiccions a l’atenció primària sanitària, Núm. ABS amb referent per tal de vehicular totes les consultes, la formació, les coordinacions i les intervenci- ons que es realitzen a l’ABS en persones amb TUS. 3.1.4.4. Buscar estratègies per tal d’implementar el control de la prescripció de Núm. guies realitzades benzodiazepines a l’atenció primària de salut, especialitzada i d’urgències. i aplicades 3.1.4.5. Promoure la creació a l’Ajuntament de Barcelona, d’un programa de Existència del programa prevenció de l’alcoholisme i altres drogodependències dirigit als treballadors/es Núm. Treballadors/es municipals, basat en el model de les intervencions breus motivacionals. atesos/es 3.1.4.6. Garantir l’atenció d’aquells adolescents i joves que ja han desenvolupat un Núm. joves atesos als CAS consum problem àtic de drogues i les seves famílies al centre de tractament específic específic per a aquesta franja d’edat. 3.1.4.7. Garantir l’accés a l’atenció especialitzada d’addiccions i de qualitat, de forma Núm. dies en la llista directa i amb un circuit especial per atendre les situacions de crisi de forma d’espera immediata, treballant per reduir el temps d’espera de manera homogènia entre centres. Continua 71 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 línies d’acció indicadors 3.1.4.8. Garantir una cartera de serveis homogènia que contempli tot el ventall Aplicació cartera de serveis assistencial en tots els CAS de Barcelona. 3.1.4.9. Assegurar una assistència sanitària i social, ambulatòria, hospitalària o Núm. persones amb TUS residencial a les persones afectades per un trastorn per ús de substàncies psicoactives. sense assistència 3.1.4.10. Incrementar la capacitat d’acció dels CAS amb la nova història clínica, per Accés a RCA, recepta tal de assegurar l’accés al RCA, la recepta electrònica i la incorporació a la història electrònica i Història Clínica clínica compartida. compartida 3.1.4.11. Respondre a les noves modalitats terapèutiques (patologia dual i trastorn Núm. nous programes addictiu sever) i els consum emergents amb recursos assistencials adequats. implementats 3.1.4.12. Potenciar nous programes de tractament basats en l’evidència científica. Núm. nous programes implementats 3.1.4.13. Promoure la coresponsabilitat i coparticipació de l’usuari/a i la seva família Núm. històries familiars en el tractament. obertes als CAS 3.1.4.14. Garantir l’orientació jurídica a la xarxa de centres d’atenció a les drogode- Núm. CAS amb assessor pendències. jurídic obJecTiu 3.2. Promoure recursos i programes per reduir els efectes negatius que el consum d’alcohol i altres drogues comporta en la salut i en l’entorn social. línies d’acció indicadors 3.2.1. Àmbit comunitari 3.2.1.1. Donar suport a les oficines de farmàcia que participen en programes de Núm. visites realitzades prevenció i reducció de danys. 3.2.1.2. Propiciar sistemes d’acompanyament i tutela per a persones drogodepen- Núm. acompanyaments dents amb alta exclusió social. realitzats 3.2.1.3. Facilitar l’accessibilitat als recursos de salut mental existents a les persones Núm. derivacions / drogodependents amb patologia dual. coordinacions realitzades 3.2.1.4. Assegurar les Unitats Hospitalàries de Desintoxicació, garantint espai i llits en Núm. llits els 4 hospitals caps de sector. 3.2.1.5. Garantir que a la cartera de serveis de l’atenció primària de salut inclogui el Núm. ABS amb PIX programa d’intercanvi de xeringues. 3.2.2. Àmbit del lleure 3.2.2.1. Afavorir l’accés a programes esportius i de lleure per a persones amb Núm. persones que hi han problemes d’alcohol i altres drogues. accedit 3.2.3. Àmbit individual 3.2.3.1. Potenciar els programes i les intervencions de reducció de danys per tal de Núm. persones ateses a millorar la qualitat i esperança de vida de la població drogodependent. REDAN Continua 72 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 línies d’acció indicadors 3.2.3.2. Facilitar l’accés i millorar l’adherència als recursos sanitaris i socials de les Percentatge adherència persones amb problemes de drogues amb risc d’exclusió social. a l’any 3.2.3.3. Estendre el model d’atenció integral als nous CAS de Barcelona, reorganit- Núm. nous CAS com a zant-los segons les noves necessitats estratègiques i donant una atenció individualitza- centre integral da basada en les característiques del pacient. 3.2.3.4. Promoure i facilitar programes de prevenció de reducció de danys, realitzada per Núm. programes realitzats iguals, per tal d’evitar les sobredosi, fomentar el consum higiènic i impulsar el sexe segur. Núm. persones formades 3.2.3.5. Garantir l’assistència sanitària global de les persones drogodependents, Núm. tractaments observats consolidant els tractaments directament observats de les malalties infeccioses tractables (tuberculosi, VIH ), i de les comorbiditats psiquiàtriques. 3.2.3.6. Vetllar que tots els pacients amb TUS tinguin garantit el tractament i el Núm. persones amb TUS finançament de la medicació pel seu trastorn crònic, independentment de si són o no que no han estat ateses beneficiaris de una TSI. 3.2.3.7. Promoure un sistema d’atenció i uns serveis respectuosos amb l’autonomia de la població addicta, responsables en relació a les seves necessitats, i curosos amb els seus drets i obligacions. obJecTiu 3.3. disminuir la problemàtica de salut associada al consum d’alcohol i altres drogues en col·lectius de dones i incorporar la perspectiva de gènere als programes assistencials socio-sanitaris i de disminució de danys. línies d’acció indicadors 3.3.1. Promoure el cribratge, detecció i consell sobre el consum de drogues, fent Núm. proves realitzades especial esment a les benzodiacepines i l’alcohol, a l’atenció primària de salut, Núm. persones derivades l’especialitzada i d’urgències. 3.3.2. Facilitar l’accés als recursos de tractament a aquelles dones que es troben en Núm. recursos amb una situació d’alt risc (adequant horaris, establint espais per a atendre els fills, etc.) adequació especial als CAS i centres de reducció de danys. 3.3.3. Garantir que els programes de tractament incorporin la perspectiva de gènere i Núm. CAS amb programes es promoguin els grups terapèutics de dones. per a dones 3.3.4. Impulsar programes de salut sexual i reproductiva i de cribratge de malalties de Núm. cribratges realitzats transmissió sexual per a dones amb TUS. 3.3.5. Fomentar programes d’educació sexual i reproductiva per disminuir el risc associat al Núm. tallers realitzats consum de drogues durant la gestació i la lactància als CAS i centres de reducció de danys. 3.3.6. Assegurar la valoració del risc de violència masclista amb instruments validats a Núm. dones valorades aquelles dones que pateixen o han patit situacions de maltractament als CAS i centres de reducció de danys. 3.3.7. Afavorir el treball en xarxa i la coordinació amb el circuit de violència masclista Núm. dones derivades que es desenvolupa tant a nivell de districte com de ciutat. 3.3.8. Adequar la Casa d’Acollida del programa residencial de violència masclista, Existència de llits per a tenint en compte la problemàtica específica del consum de drogues, per tal de dones consumidores i els garantir l’accés de la dona i els seus infants. seus fills/es 73 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 obJecTiu 3.4 impulsar polítiques i programes específics que facilitin la rehabilitació i inclusió social de les persones amb problemes d’alcoholisme i altres drogodependències. línies d’acció indicadors 3.4.1. Crear recursos socials (pisos de reinserció, recursos d’allotjament, casa Núm. recursos d’acollida per a dones maltractades, etc.), que afavoreixin la inclusió social d’aquelles socials creats persones drogodependents que ho necessitin. 3.4.2. Fomentar tallers ocupacionals i espais de cerca laboral en els centres de Núm. tallers tractament especialitzats. Núm. persones ateses 3.4.3. Potenciar xarxes socials complementàries als tractaments amb funcions Núm. xarxes d’inclusió social, laboral, ocupació del temps lliure i creació de xarxa relacional. 3.4.4. Promoure programes de rehabilitació i de reinserció per a persones que Núm. programes pateixen addicció a drogues i que estiguin en situació de risc social, així com, fomentar la seva acceptació en les xarxes socials i sanitàries normalitzades. 3.4.5. Impulsar l’organització de grups i associacions de persones afectades per Núm. associacions trastorn de consum d’alcohol i altres drogues psicoactives per tal de garantir els seus subvencionades drets i deures i facilitar la seva inclusió social. 3.4.6. Promoure la coordinació amb les associacions de persones afectades, Núm. coordinacions associacions de familiars i acostats, per tal de fomentar activitats d’integració social i realitzades de canvi d’imatge social de les persones drogodependents. les mesuRes pRincipals d’aQuesta lÍnea estRatÈgica són: • Impulsar la figura del referent en addiccions a l’atenció primària sanitària per millorar l’atenció de pacients amb TUS. • Millorar el control de la prescripció de les benzodiacepines en l’atenció primària de salut, l’especia- litzada i la d’urgències, fent especial èmfasi en les dones. • Incrementar la capacitat d’acció dels CAS amb la nova història clínica, per assegurar l’accés al RCA, la recepta electrònica i la incorporació a la història clínica compartida. • Vetllar que tots els pacients amb TUS tinguin garantit el tractament i el finançament de la medicació pel seu trastorn crònic • Garantir que els programes de tractament incorporin la perspectiva de gènere i es promoguin els grups terapèutics de dones. • Fer cribratge de violència masclista i assegurar la valoració del seu risc a totes les dones que inicien tractament als centres assistencials de drogodependències. • Crear recursos socials que afavoreixin la inclusió social d’aquelles persones drogodependents que ho necessitin. 74 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 lÍnia estRatÈgica 4. mÉs Qualitat i maJoR eXpeRtesa obJecTiu 4.1. Millorar la recerca, la formació, l’expertesa i el benestar dels professionals de la xarxa de drogodependències. línies d’acció indicadors 4.1.1. Fomentar la recerca aplicada i translacional en el camp de l’alcohol i altres Núm. projectes drogues. subvencionats Núm. articles publicats 4.1.2. Augmentar el coneixement sobre l’ús de serveis sanitaris i socials i les Estudi específic desigualtats d’accés per part de la població usuària d’alcohol i altres drogues. 4.1.3. Millorar l’expertesa i la qualificació dels professionals que treballen en el camp Núm. professionals formats de drogues, tot garantint la formació i el coneixement adequat per al maneig de les noves problemàtiques. 4.1.4. Incrementar el coneixement dels treballadors i treballadores mitjançant un pla Núm. professionals amb de formació continuada per cadascun dels rols professionals. formació continuada 4.1.5. Proporcionar capacitació als directius dels centres de drogodependències en Núm. directius formats sistemes de qualitat i gestió de recursos. 4.1.6 Assegurar el benestar i el bon clima laboral dels professionals dels centres de Resultats enquesta tractament de l’ASPB clima laboral obJecTiu 4.2. Millorar la qualitat de la xarxa d’atenció a les drogodependències. línies d’acció indicadors 4.2.1. Potenciar la cultura de l’avaluació com a estratègia per a la millora de la Núm. de centres amb qualitat a les organitzacions i als professionals. quadres de comandament 4.2.2. Estendre la cultura d’excel·lència al conjunt de professionals de la xarxa per Núm. de centres que assegurar el lideratge participatiu i la implicació en les polítiques de qualitat. participen a les taules e qualitat 4.2.3. Adoptar com a model de referència per a la gestió dels Centres assistencials al Preparar memòria EFQM i de la European Foundation for Quality Management (EFQM). sol·licitar la valoració 4.2.4. Assolir l’acreditació ISO 14000 ambiental, i mantenir i consolidar l’acreditació Acreditació ISO 9001 de qualitat dels CAS i dels serveis de l’ASPB relacionats en la prevenció i atenció a les drogodependències. 4.2.5. Crear una Comissió que impulsi l’excel·lència en gestió, implicant al conjunt de Existència Comissió centres assistencials per poder ratificar i millorar la puntuació del segell d’excel·lència. Núm. reunions 4.2.6. Conèixer periòdicament les percepcions i la satisfacció de l’equip humà i dels Enquesta de satisfacció pacients atesos als centres assistencials per tal d’integrar els resultats en l’estratègia bianual per pacients i de qualitat. professionals 75 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 obJecTiu 4.3. Millorar els sistemes d’informació i documentació dels centres assistencials. línies d’acció indicadors 4.3.1. Consolidar i perfeccionar el sistema d’informació de drogues de Barcelona Núm. indicadors SIDB (SIDB), com a eina epidemiològica útil per monitoritzar el fenomen social i sanitari de Percentatge de dades faltans les drogues. 4.3.2. Avaluar anualment l’evolució del Pla de Drogues i crear un quadre de Creació quadre comanda- comandament amb els indicadors monitoritzats pel Grup Polític de Drogues. ment 4.3.3. Implementar i consolidar el nou aplicatiu informàtic SICAS als centres Presència del SICAS a tota la assistencials de l’ASPB i ofertar-lo als altres centres de la xarxa, amb el suport del xarxa de drogues Consorci Sanitari de Barcelona. 4.3.4. Integrar a la història clínica dels CAS (SICAS) l’accés a la recepta electrònica. Realització connexió 4.3.5. Avançar en l’ús i l’aplicació d’un sistema d’informació compartit (Història Realització connexió Clínica Compartida) que integri les dades dels pacients que comparteixen recursos o serveis. 4.3.6. Elaborar un quadre de comandament amb indicadors de qualitat, de procés, Realització del quadre de de rendiment i de resultats que permetin l’avaluació del pla terapèutic del pacient, comandament així com de suport a la gestió del centre. 4.3.7. Afavorir la participació de l’ASPB en el nou disseny del CMBD de salut mental i Presència de l’ASPB en el addiccions per tal que contempli els indicadors de ciutat i els inclosos en la butlleta grup de treball del nou de notificació de l’Observatori del Plan Nacional sobre Drogas. CMBD 4.3.8. Buscar un encaix òptim entre els sistemes d’informació de la ciutat i els del Interconnexió diferents conjunt de Catalunya. sistemes d’informació les mesuRes pRincipals d’aQuesta lÍnea estRatÈgica són: • Fomentar la recerca aplicada i translacional en el camp de l’alcohol i altres drogues. • Millorar l’expertesa i la qualificació dels professionals que treballen en el camp de drogues. • Assegurar el benestar i el bon clima laboral dels professionals dels centres de tractament de l’ASPB • Estendre la cultura d’excel·lència al conjunt de professionals de la xarxa. • Adoptar com a model de referència per a la gestió dels Centres assistencials, l’EFQM, assolir la cer- tificació ISO 14000 ambiental, i mantenir i consolidar la certificació ISO 9001. • Implementar i consolidar el nou aplicatiu informàtic als centres assistencials i elaborar un quadre de comandament amb indicadors de qualitat. • Integrar a la història clínica dels CAS l’accés a la recepta electrònica i incorporar la HC dels CAS en la Història Clínica Compartida. • Afavorir la participació de l’ASPB en el nou disseny del CMBD de salut mental i addiccions. 76 5. Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2013-16 lÍnia estRatÈgica 5. teiXint aliances obJecTiu 5.1. garantir una coordinació i col·laboració intersectorial eficaç entre els diferents nivells de l’administració local i autonòmica i les entitats. línies d’acció indicadors 5.1.1. Articular la col·laboració intersectorial amb tots els Plans Municipals -Pla Núm. coordinacions d’Adolescència i Joventut, Pla Municipal per a la infància, Pla d’inclusió social de realitzades Barcelona, Pla de treball d’Immigració, Pla Estratègic de l’Esport, Pla Municipal per a la Igualtat entre dones i homes- per tal de cercar estratègies conjuntes en l’abordatge del consum de drogues. 5.1.2. Millorar les polítiques de prevenció, intervenció, assistència i inserció Núm. coordinacions mitjançant una coordinació efectiva entre les institucions, amb especial atenció amb realitzades el Departament de Salut, ASPCAT, Departament de Benestar Social i família, Departament d’Interior i Departament de Justícia de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. 5.1.3. Mantenir el sistema de gestió integrada en el territori dels serveis de Salut Núm. de reunions Mental i Addiccions (COSMIA), tot reforçant el paper de l’atenció primària de salut i realitzades de la social per tal de garantir la continuïtat assistencial. 5.1.4. Mantenir i reforçar l’Òrgan Tècnic de Salut Mental i Addicions com a ens Núm. reunions realitzades coordinador de totes les polítiques assistencials en l’àmbit de les drogodependències. 5.1.5. Reforçar la transversalitat, treballant conjuntament amb els sectors municipals Núm. programes conjunts que poden tenir un paper rellevant en la prevenció del consum de drogues (Esports, Educació, Joventut, Infància, Serveis Socials, etc.). 5.1.6. Afavorir el treball en xarxa i la coordinació amb el circuit de les persones sense Núm. coordinacions sostre, mitjançat el SIS, el Departament d’atenció a persones vulnerables i els realitzades educadors de salut de l’ASPB. 5.1.7. Afavorir la creació d’una Taula de Coordinació dels recursos assistencials de Núm. coordinacions drogues i de serveis socials, per oferir una continuïtat al procés terapèutic dels realitzades pacients amb TUS. 5.1.8. Garantir que els territoris amb més problemàtica tinguin una taula tècnica de Núm. taules tècniques coordinació amb els diferents actors 5.1.9. Impulsar la transversalitat en la definició i disseny de nous recursos que Núm. plans funcionals integrin les vessants socials, sanitàries i laborals o necessitats de les persones amb realitzats de forma conjunta problemàtica de consum d’alcohol i altres drogodependències. 5.1.10. Garantir que en el Sistema d’Informació en Prevenció sobre Drogues i Salut Presència dels programes Mental de la Generalitat de Catalunya i del Plan Nacional sobre Drogues inclogui els programes de prevenció realitzats per l’ASPB. 77 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 obJecTiu 5.2. implicar la ciutadania com a agent social de salut, impulsant la participació en les accions de prevenció i polítiques de salut. línies d’acció indicadors 5.2.1. Impulsar els Consells de Salut de Districte com a política afavoridora d’estils de Núm. reunions per Consell vida saludable i facilitadora d’espais de participació ciutadana en temes de salut. de Salut 5.2.2. Facilitar els espais de reflexió, participació i coordinació entre professionals dels Núm. reunions del grup de diferents àmbits sanitari, social, educatiu, judicial, de seguretat, de l’oci i entitats drogues del CMBS ciutadanes, per tal de potenciar les intervencions que es realitzin en el camp de les drogodependències tot cercant una major coherència. 5.2.3. Mantenir els mecanismes de col·laboració amb els mitjans de comunicació, Núm. reunions amb el CAC adequant els missatges que transmeten aquests mitjans a la ciutadania, per tal que Núm. articles als mitjans aquests siguin promotors d’estils de vida saludable i millorin la informació sobre drogues. 5.2.4. Mantenir i ampliar els programes de prevenció en drogodependències en Núm. programes aquelles zones especialment vulnerables i que pateixen o poden patir problemes relacionats amb el consum de drogues, incloses en el programa “Salut als Barris”. 5.2.5. Promoure la solidaritat de la ciutadania per tal que assumeixi la necessitat Núm. reunions fetes d’ubicar infraestructures i recursos per a persones amb problemes de drogodepen- dències. Continua 5.2.6. Col·laborar amb la Xarxa antirumors, per tal de treballar i trencar estereotips Núm. de col·laboracions sobre la ciutadania amb problemàtica de consum d’alcohol i altres drogues. 5.2.7. Advocar en la ciutadania per tal de modificar la pauta social de banalització del Núm. impactes mediàtics consum de drogues, especialment pel que fa al consum d’alcohol i de cànnabis. 5.2.8. Promoure una consciència social sobre la importància dels problemes, danys i Núm. actes amb entitats i costos personals i socials relacionats amb les drogues. persones clau les mesuRes pRincipals d’aQuesta lÍnea estRatÈgica són: • Col·laboració intersectorial i reforç de la transversalitat dels diferents sectors municipals. • Mantenir els COSMIA reforçant el paper de l’atenció primària social i de salut per tal de garantir la continuïtat assistencial. • Afavorir la creació d’una Taula de Coordinació dels recursos assistencials de drogodependències i de serveis socials per garantir la continuïtat del procés terapèutic dels pacients amb TUS. • Mantenir i ampliar els projectes de prevenció en drogodependències inclosos al programa “Salut als Barris”. • Impulsar els Consells de Salut de Districte com a ens de participació ciutadana i el CMBS com un espai de reflexió, participació d’entitats. • Advocar en la ciutadania per modificar la pauta social de banalització del consum de drogues, especi- alment pel que fa a l’alcohol i el cànnabis. 78 6. caRteRa de seRVeis i pla d’eQuipaments 6. Cartera de serveis i pla d’equipaments caRteRa de seRVeis dels centRes • Programa de derivació i coordinació a recursos de assistencials contenció (Comunitats terapèutiques, pisos tutelats, unitats de crisi, etc.). Aquest apartat descriu les activitats que cal desenvolu- • Programes de coordinació i seguiment a Centres de par en els recursos assistencials de drogues. Els Centres Reducció de Danys. d’Atenció i Seguiment (CAS), atenen els trastorns per • Programes de derivació i coordinació a altres recursos l’ús de substàncies (TUS) d’aquelles persones afectades comunitaris. o familiars, que per iniciativa pròpia, fan una demanda específica d’atenció. Així mateix, s’atendran totes aque- Qualitat de l’atenció: lles derivacions procedents de la xarxa d’Atenció Primària de Salut, de Serveis Socials o de les xarxes de serveis es- • Valoració de satisfacció de l’usuari. pecialitzats i de centres i serveis de Justícia, que recoma- • Informació bàsica per l’usuari sobre el servei. nin una orientació diagnòstica i un abordatge terapèutic. • Consentiment informat. A tots els CAS integrals es donarà assistència de reduc- reforç socio-educatiu: ció de danys per donar resposta immediata a persones amb consum de substàncies en actiu, i tractaments més • Tallers de reinserció i formació socio-laboral. estructurats i d’alta exigència per a qui ho sol·liciti. • Atenció a la diversitats lingüístiques i culturals. • Foment del temps d’oci. • Assessorament jurídic. carTera de serVeis del TracTaMenT • Derivació, coordinació i seguiment de recursos ex- aMbulaTori terns (Programa atenció a la Dona, Serveis Socials bàsics, CSS, EAIA etc.). Tractaments psicofarmacològics, psicoterapèutics • Programa de derivació i coordinació a recursos pe- grupals i individuals: nals-judicials (centres penitenciaris, servei d’atenció a la víctima, servei de mesures alternatives, etc.). • Per donar resposta al programes de: • Informació, educació i comunicació (IEC) per a paci- – Programa d’alcoholisme. ents, familiars i amics. – Programa d’ opiacis. • Difusió de materials d’informació, educació i comu- – Programa de cocaïna i altres psicoestimulants. nicació (IEC) (gràfic o audiovisual). – Programa de cànnabis. • Programes d’educació sanitària per a pacients amb – Programa d’altres drogues. TUS (tallers de venopunció, de prevenció de sobredo- – Programa de comorbilitat psiquiàtrica. si, de pràctiques de risc per a malalties infeccioses, de • Tractament al trastorn addictiu sever. sexe segur, etc.) • Tractaments de desintoxicació ambulatòria o hospi- talària (UHD). carTera de serVeis de reducció de danYs Valoració inicial del client i pla d’actuació indivi- dual (PTi) d’acord a protocols: atenció sanitària bàsica: • Avaluació clínica. • Provisió de material estèril i recollida de material usat. • Diagnòstic orgànic, psiquiàtric, social i educatiu • Control malalties infecto-contagioses (cribratge, va- • Atenció en crisi. cunacions, etc). • Atenció a les famílies. • Cures bàsiques. • Prevenció recaigudes i seguiment d’alta. • Intervencions breus motivacionals per adherir-se a un tractament reglat. derivació, coordinació i seguiment a recursos • Tallers educatius sanitari (Prevenció sobredosi, injec- externs: ció segura, etc). • Derivació/acompanyament a atenció sanitària est- • Programa de derivació i coordinació a recursos sani- ructurada: Àrees Bàsiques de Salut (ABS), Hospitals, taris (CAP/ABS, CSMA/CSMIJ, UDH, UPD, d’altres es- Cen tres Salut Mental, etc. pecialitats). • Us de les sales de consum supervisat. 81 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 • Tractaments directament observats de diferents pa- consum supervisat, PIX, PMM de baix llindar, inter- tologies orgàniques o mentals en cas que el pacient vencions breus motivacionals, etc.) i espais de mitja i ho necessiti. alta exigència orientats a l’abstinència (programes • Atenció socioeducativa bàsica. lliures de drogues, programes de reinserció laboral...), • Atenció a les necessitats socials bàsiques (aixopluc, de manera que un centre que ofereixi tota la cartera suplement alimentari, higiene, etc.). de serveis marcada en aquest Pla es pugui considerar • Gestió de la Targeta Sanitària Individual i documenta- un centre d’atenció i seguiment integral. ció bàsica necessària. • Valoració i establiment de necessitats socioeducati- • integració en la xarxa sanitària. Els equipaments ves bàsiques i derivació, si s’escau, als recursos adi- de tractament de les drogodependències són equipa- ents de Serveis Socials Basics (menjadors, etc.). ments de salut i com a tals s’integraran dins de la • Tallers socioeducatius (foment del temps d’oci, pre- xarxa sanitària d’utilització pública de Catalunya. laborals, etc). • Derivació, coordinació i seguiment amb recursos ex- • relacions funcionals dels centres de salut men- terns (IMSS, CSS, EAD, EAIA, centres penitenciaris, tal i addiccions. Seguint els criteris del Pla Director etc.). de Salut Mental i Addiccions, es reforçaran els Com i- • Assessorament jurídic. tès Operatius de Salut Mental i Addiccions (COSMIA). Aquests tindran com a missió la creació d’espais ter- ritorials de cooperació entre Centres de Salut Mental cRiteRis del pla d’eQuipaments Infanto Juvenils (CSMIJ), Centre de Salut Mental d’A- dults (CSMA), Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) de El Pla tindrà en compte el model d’atenció i organitza- la xarxa d’atenció a les drogues, Atenció Primària ció del Pla Director de salut mental i addiccions i els de Salut i Hospital de referència, per tal de crear pro- criteris de planificació establerts en el mapa sanitari, tocols conjunts, guies de bones practiques i la gestió socio-sanitari i de salut pública, donant resposta a de casos compartits. aquests criteris: • Transparència. La ubicació de cadascun dels equipa- • accessibilitat. Els equipaments d’atenció a les ad- ments es farà amb el diàleg entre els diferents interlo- diccions s’acostaran als llocs de residència de les cutors polítics, socials i econòmics, amb l’ob jectiu de persones ateses i estaran especialment ben comuni- buscar el màxim consens. cats amb transport públic. Per definir el nombre d’equip aments que necessita la ciutat i els districtes • equitat territorial i solidaritat. La distribució on s’ubiquen es tindrà en compte l’índex de consum territorial dels equipaments per al tractament de les problemàtic de drogues (ICPD) (Figura 21). pers ones drogodependents es farà respectant l’equi- libri territorial, amb l’elaboració d’un mapa de ne- • Magnitud del problema. La necessitat de serveis cessitats i amb una distribució equitativa a tots els es calcularà de manera objectiva segons l’ICPD a districtes de la ciutat, establint les prioritats segons cada districte, indicador de validesa coneguda7. les necessitats sanitàries mesurades objectivament. Aquest índex es construirà amb la suma de la puntu- Les propostes raonades tècnicament haurien de te- ació jeràrquica de l’ordre de les taxes dels indicadors nir el suport polític de la major part dels grups. La següents: mortalitat per reacció aguda adversa a creació de nous equipaments estarà vinculada a la drogues, urgències en consumidors de drogues i ini- necessitat detectada en el territori, tenint en comp- cis de tractament per drogues (sense comptar els te les àrees petites amb especial problemàtica i inicis per addicció al tabac). Així el districte amb pun- l’existència o no de recursos específics de drogues tuació més alta és el de major problemàtica, i els al- (Figura 21). tres se situen successivament. • Qualitat. Els equipaments per a persones amb dro- • continuïtat en el procés terapèutic. Els nous godependències tindran les condicions, les dimensi- centres de tractament de drogodependències oferi- ons i la comoditat que garanteixin que els ran tot el ventall d’opcions terapèutiques que reque- tractaments que ofereixin, des del punt de vista de la reixi l’evolució de la malaltia i tota la cartera de serveis pròpia estructura física de l’equipament, reuneixen especificada en aquest Pla. És a dir, tendiran a dispo- les condicions de qualitat marcades pel decret d’au- sar d’espais de baixa exigència per a tractaments pal- torització administrativa i pels estàndards de qualitat liatius orientats a la reducció de danys (sala de marcats per la Direcció General de Recursos Sanitaris. 82 6. Cartera de serveis i pla d’equipaments • bon veïnatge. L’Ajuntament de Barcelona garantirà amb la mateixa cartera de serveis en ple funciona- que els mitjans humans, materials i econòmics dedi- ment. Així mateix, Es completarà la cartera de serveis cats al manteniment, vigilància, seguretat i garantia al CAS Lluís Companys i el CAS Barceloneta es rees- de qualitat de l’entorn faran d’aquests equipaments tructurarà en un centre integral quan les obres de uns bons veïns. Per tal de garantir això, l’Ajuntament l’Hospital del Mar arribin a terme. quantificarà i proveirà aquests recursos específics. • control i seguiment. Als territoris on s’ubiquin nous recursos socials Per a Persones els equipaments de drogodependències es crearan aMb ProbleMes d’addiccions mecanismes permanents de diàleg amb els actors implicats. En aquest sentit, a cada territori es cons- • Creació d’un centre de allotjament i atenció per a tituiran: persones malaltes drogodependents en situació d’ex- – Una mesa de coordinació amb els diferents actors clusió social, integrant-se el Servei d’Atenció i Pre- implicats i afectats: gestors, tècnics, veïns, policia, venció Sociosanitària (SAPS). les pròpies persones addictes (si és possible). • Pis-refugi per a dones maltractades que pugui acollir – Una mesa tècnica de planificació i gestió: gestors aquelles que el precisen tot i mantenir un consum i tècnics. actiu de drogues. pRopostes especÍFiQues ManTenir recursos saniTaris peR eQuipaments no aMbulaToris nous cenTres d’aTenció i seguiMenT • Garantir la Desintoxicació (UHD) per a qualsevol a Persones drogodePendenTs (cas) substància psicoactiva als Hospitals de les quatre àre- es funcionals de Barcelona S’actualitzarà el Pla Operatiu d’Integració de les Addic- • Garantir l’atenció hospitalària a la patologia dual a la cions a la Xarxa Sanitària de la Ciutat de Barcelona que ciutat. està en curs fins el 2014. • Garantir la disponibilitat de llits per a adolescents amb problemàtica de consum de drogues. • Districte de Nou Barris: Ampliació del CAS Nou Barris, • Garantir la disponibilitat d’hospitalització de suba- situat a Via Favència, a un nou espai per tal d’ade- guts tant per patologia dual com per a malalts con- quar-se al nou model integral de CAS i poder oferir valescents d’altres patologies orgàniques i que siguin tota la cartera de serveis. persones drogodependents. • Districte de Gracia: Cercar un nou emplaçament pel Centre de Salut Mental i Addiccions de Gracia que unifiqui els dos espais i adeqüi el recurs a tota la car- ManTenir PrograMes coMuniTaris: tera de serveis de Salut Mental i Addiccions. • Districte de Sant Martí: Reordenació de l’oferta de • Garantir els programes d’Intercanvi de Xeringues serveis de Salut Mental i Addiccions, prioritzant un (PIX) d’actuació directa amb educadors de carrer, o recurs de Salut Mental i Addiccions per la zona de en centres d’atenció primària de salut o en oficines Sant Martí Nord. de farmàcies, en els llocs on hi hagi una alta concen- • Districte de Ciutat Vella: Trasllat del CAS Baluard dins tració de consumidors per via parenteral amb especi- del barri, per tal de millorar la confortabilitat de les al impacte a la via pública. persones usuàries i dels professionals. El CAS Baluard • Consolidar la unitat sanitària mòbil de reducció de seguirà funcionant en les mateixes condicions actu- danys, com a complement de l’estratègia anterior, als, fins al moment en que el nou equipament previst per tal de reforçar o donar assistència a aquells punts que l’ha de substituir estigui obert i, com a mínim, que, en un moment determinat, ho puguin precisar. 83 7. disponibilitat de Recusos segons distRicte 7. Disponibilitat de recursos segons el districte cas districte i ciuTaT Vella Institut de CAS Parc de neuropsi-Barceloneta Salut Mar quiatria Sí X X X X X 713 atesos/es: * Ciutat vella i addicions (INAD) CAS Lluís Companys Creu Roja * Ciutat Vella Barcelona Creu Roja X X X X X X 991 atesos/es: CAS SPOTT Diputació Diputació 938 atesos/es (dels quals 167 Barcelona Barcelona X X X X X X X són menors 18 anys) Centre Català de CAS CECAS Solidaritat (CECAS) CECAS X X X X X X X 322 atesos/es: Fundació privada Unitat Consorci de 147 atesos/es U. acollida d’Acollida Serveis CECAS X X X 27 atesos/es Pisos de Can Puig Socials BCN reinserció2 CT fora BCN Unitat de Desin- toxicació Hospitalària Parc de Salut Mar INAD X X 103 Atesos/es UHD: (UHD) Habitantsa: Hospital del 104.056 Mar SAPS Creu Roja Barcelona Creu Roja X X X X Agents de Àmbit Salut ASPB Prevenció Contracte X Educació a usuari/a al carrer i ABD Contacte comunitat Farmàcies Privat X X 2 amb PMM2 amb PIX Creu Roja P. d’atenció domiciliaria a PADS Barcelona Creu Roja X drogodependents Sida116 atesos/es: Centre Dispensador Generalitat Depart a- de de ment de X 426 atesos/es Metadona Catalunya Salut / ICS Centre Fundació Robador ASPB Àmbit Contracte X X X 795 atesos/es Prevenció 1.866 atesos/es al recurs CAS Baluard ASPB ABD Contracte X X X X 1.335 atesos/es a l’EVA 443 atesos/es a l’EIA Fundació Fundació Ciutat Ciutat X Seu Social i Valors i Valors 2 Recursos residencial CT: Comunitat Terapèutica; PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues; EVA: Espai de Venopunció Assistida; EIA: Espai Inhalat Supervisat. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. 87 recurs Titularitat Proveïdor adscripció asPb P. lliure drogues P. Metadona P. alcohol P. altres drogues P. Tabac P. contacte socio-sanitari Tallers socio-educatius centre dia r. residencial urbà PiX observacions dades 2012 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 cas districte ii eiXaMPle Unitat de Desinto xi- cació Corporació Corporació Hos pi tal aria Sanitària Sanitària X X Desintoxicació d’alcohol (UHD) Clínic Clínic H. Clínic de Barcelona Farmàcies Privat X X 7 amb PMM14 amb PIX Servei d’Orientació Atenció individual per a sobre ASPB Institut Contracte adolescents i joves fins a 21 Drogues Genus anys i familiars a (SOD) 479 atesos/es :Habitants : 264.997 OBINSO Associació Obra OBINSO Seu social; d’Integració Obra X 1 R. residencial urbà; Social d’Integració 2 CT fora de BCN Social CAS Unitat Addiccions Hospital Corporació Corporació Clínic de Sanitària Sanitària X X X X BCN Clínic Clínic * Esquerra de l’Eixample Fundació Fundació Seu social Font Picant Font Picant 1 CT fora de BCN PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues; CT: Comunitat Terapèutica. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. 88 recurs Titularitat Proveïdor adscripció asPb P. lliure drogues P. Metadona P. alcohol P. altres drogues P. Tabac P. contacte socio-sanitari Tallers socio-educatius centre dia r. residencial urbà PiX observacions dades 2012 7. Disponibilitat de recursos segons el districte cas districte iii sanTs - MonTJuÏc CAS Sants *: Esquerra de l’Eixam- ple-Sants ASPB ABD Contracte X X X X X X X X 1.382 atesos/es Montjuïc-Les Corts Agents de Salut ASPB ABD Contracte X Educació usuari al carrer Contacte comunitat Farmàcies Privat X X 7 amb PMM14 amb PIX Sala mòbil ASPB ABD Contacte X X 270 atesos/es al recursZona Franca 170 atesos/es a l’EVA Programa Habitantsa: Recollida de Ajuntament BCN pel BCN medi 182.771 Xeringues ambient Unitat Mòbil de Dispensació ASPB Institut Genus Contracte X X 49 atesos/esde Metadona Fundació Fundació Seu social; 1 T.Socio-Laboral Salut i Salut i X X per a alcohòlics; 2 . Res. Comunitat Comunitat i urbanes; 2 CT i 1 C. de Dia fora de BCN Fundació Gresol Associació Projecte Proyecto X Programa ambulatori nocturn Home Hombre Catalunya PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues; CT: Comunitat terapèutìca; EVA: Espai de Venopunció Assistida. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. 89 recurs Titularitat Proveïdor adscripció asPb P. lliure drogues P. Metadona P. alcohol P. altres drogues P. Tabac P. contacte socio-sanitari Tallers socio-educatius centre dia r. residencial urbà PiX observacions dades 2012 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 cas districte iV les corTs Farmàcies Privat X X 4 amb PMM4 amb PIX Habitantsa: Unitat Mòbil 82.340 de dispen- sació de ASPB Institut Genus Contracte X X 39 Atesos/es Metadona PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. cas districte V sarriÀ – sanT gerVasi CAS Sarrià * Sarria Sant Gervasi- ASPB ABD Contracte X X X X X X X 618 atesos/es Gràcia Habitantsa: Programa 144.791 Esportiu de Fundació reinserció Privada Subvenció X 338 atesos/es social Mensalus Farmàcies Privat X X 1 amb PMM5 amb PIX PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. 90 recurs recurs Titularitat Titularitat Proveïdor Proveïdor adscripció asPb adscripció asPb P. lliure drogues P. lliure drogues P. Metadona P. Metadona P. alcohol P. alcohol P. altres drogues P. altres drogues P. Tabac P. Tabac P. contacte socio-sanitari P. contacte socio-sanitari Tallers socio-educatius Tallers socio-educatius centre dia centre dia r. residencial urbà r. residencial urbà PiX PiX observacions dades 2012 observacions dades 2012 7. Disponibilitat de recursos segons el districte cas districte Vi grÀcia Germanes Germanes CAS Gràcia Hospitalà- Hospitalà- * Gràcia ries del ries del X X X X 102 atesos/es: Sagrat Cor Sagrat Cor Associació Associació Seu social; 1 Furgoneta RAUXA RAUXA X X X X 1 CT Urbana; Recursos residencials urbans Associació Seu social; 1.CT fora de BCN; ATRA ATRA X 1 Recurs residencial fora de BCN Farmàcies Privat X X 5 amb PMM Habitantsa: 9 amb PIX 121.430 Fundació Telèfon Informació sobre Institut Drogues de Catalunya Línia Verda Generalitat Promoció 1.007 trucades rebudes de Social i BCN; 46 persones ateses de Salut (IPSS) BCN P. Disminució Riscos Joves - Energy ABD Subvenció Programa preventiu en joves a l’ àmbit d’oci Control AAT (Associació Associació Seu social; 1 CT, 2 Recursos d’Ajuda al d’Ajuda al residencials i 1 Centre de dia Toxicòman) Toxicòman fora BCN PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues; CT: Comunitat Terapèutica. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. 91 recurs Titularitat Proveïdor adscripció asPb P. lliure drogues P. Metadona P. alcohol P. altres drogues P. Tabac P. contacte socio-sanitari Tallers socio-educatius centre dia r. residencial urbà PiX observacions dades 2012 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 cas districte Vii HorTa- guinardó CAS Horta- Guinardó *adults: Dte. 1.167 atesos/es Horta- Guinardo ASPB INPROSS Contracte X X X X Programa d’atenció adolescents amb criteri d’abús *P. adoles- o dependència cents i tabac: BCN Ciutat CAS Unitat de Psiquiatria Clinica i Fundació de Fundació de conductes la Gestió la Gestió adictives. Sanitària Sanitària X X X X X X 524 Primeres visites Sant Hospital Hospital Pau-Citran Sant Pau Sant Pau * Esquerra del Eixample Unitat de Desinto- Fundació de Fundació de xicació la Gestió la Gestió Hospitalaria Sanitària Sanitària X X 248 atesos/es UHD (UHD) Hospital Hospital 111 atesos/es Centre Dia Habitantsa: Hospital Sant Pau Sant Pau 169.512 Sant Pau Unitat de Desinto- xicació Hospitalària ICS ICS X X 96 atesos/es UHD (UHD) H. del Vall d’Hebron CAS Vall d’Hebron *Barris 507 atesos/es CAS fronteres ICS/ASPB ICS Contracte X X X X X X 108 atesos/es a REDAN Hospital Vall 14 atesos/es a EVA d’Hebron Exercici físic i esport Suport al Programa Esportistes Esportistes Esportiu Solidaris Solidaris Subvenció X procés de rehabilitació de drogodependents (CT Can Puig) Farmàcies Privat X X 3 amb PMM7 amb PIX Unitat Mòbil de dispensa- Institut ció de ASPB Genus Contracte X X 42 atesos/es Metadona REDAN: Espai de Reducció de Danys; EVA: Espai de venopunció assistida; PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Inter- canvi de Xeringues; CT: Comunitat Terapèutica. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. 92 recurs Titularitat Proveïdor adscripció asPb P. lliure drogues P. Metadona P. alcohol P. altres drogues P. Tabac P. contacte socio-sanitari Tallers socio-educatius centre dia r. residencial urbà PiX observacions dades 2012 7. Disponibilitat de recursos segons el districte cas districte Viii nou barris CAS Nou Barris ASPB Institut Genus Contracte X X X X X X X 933 atesos/es* Nou Barris Habitantsa: Unitat Mòbil 167.637 de dispensa-ció de ASPB Institut Genus Contracte X 159 atesos/es Metadona Farmàcies Privat X X 5 amb PMM7 amb PIX PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. cas districte iX sanT andreu CAS Garbivent * St. Andreu ASPB INPROSS Contracte X X X X X X X 1.562 atesos/es i St Martí Habitantsa: Nord 147.370 Farmàcies Privat X X 4 amb PMM14 amb PIX Agents de Fundació Salut al ASPB Àmbit Contracte X Educació a usuaris carrer Prevenció Contacte comunitat PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. 93 recurs recurs Titularitat Titularitat Proveïdor Proveïdor adscripció asPb adscripció asPb P. lliure drogues P. lliure drogues P. Metadona P. Metadona P. alcohol P. alcohol P. altres drogues P. altres drogues P. Tabac P. Tabac P. contacte socio-sanitari P. contacte socio-sanitari Tallers socio-educatius Tallers socio-educatius centre dia centre dia r. residencial urbà r. residencial urbà PiX PiX observacions dades 2012 observacions dades 2012 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 cas districte iX sanT MarTi CAS Fòrum * Sant Marti Parc de Sud Salut Mar INAD X X X X X X 422 atesos/es Unitat Patologia Dual Parc de Salut Mar INAD X X 201 Atesos/esCentre Fòrum Farmàcies Privat X X 1 amb PMM13 amb PIX Unitat Mòbil Habitantsa: de dispensa- Institut 231.158 ció de PADB Genus Contracte X 57 atesos/es Metadona Associació Associació Social Social X Seu social FORMA 21 FORMA 21 3 Recursos residencials urbans Grup per la reinserció i inserció AEC GRIS X Seu social; 1 CT fora BCN; 1 social (AEC R. residencial urbà fora BCN GRIS) Agents de Salut ASPB ABD Contracte X Educació a usuaris/es al carrer Contacte comunitat PMM: Programa de Manteniment de Metadona; CT: Comunitat Terapèutica. * Sectorització. a. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985. 94 recurs Titularitat Proveïdor adscripció asPb P. lliure drogues P. Metadona P. alcohol P. altres drogues P. Tabac P. contacte socio-sanitari Tallers socio-educatius centre dia r. residencial urbà PiX observacions dades 2012 8. sigles i acRÒnims 8. Sigles i acrònims abs: Àrea Bàsica de Salut. PiJ: Punts d’Informació Juvenils. ais: Avaluació de l’Impacte en la Salut. PiX: Programa d’Intercanvi de Xeringues. aMPa: Associació de Mares i Pares d’Alumnes. PMM: Programa de Manteniment de Metadona. asPb: Agència de Salut Pública de Barcelona. Pnd: Plan Nacional sobre Drogas. Ministerio de Sani- dad, Servicios Socials e Igualdad. asPcaT: Agència de Salut Pública de Catalunya. PunJiP: Punts Jove Informa’t i Participa. cas: Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodepen- dències. rca: Registre Central d’Assegurats. cac: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. redan: Recursos de Reducció de Danys. cMbd: Conjunt Mínim de Base de Dades. sePad: Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodepen- dències. cMbs: Consell Municipal de Benestar Social. sicas: Sistema d’informació dels CAS. cosMia: Comitès Operatius de Salut Mental i Ad diccions. sidb: Sistema d’Informació sobre Drogues de Barcelona. csb: Consorci Sanitari de Barcelona. sis: Servei d’Inserció Socials. cT: Comunitat Terapèutica. sod: Servei d’Orientació sobre Drogues. eMcdda: European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction. Tas: Trastorn Addictiu Sever. eFQM: European Foundation for Quality Management. Tca: Trastorn per Consum d’Alcohol. Fresc: Factors de Risc en Estudiants de Secundària. Tic: Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Hc: Història clínica. Tsi: Targeta sanitària individual. icPd: Índex de Consum Problemàtic de Drogues. Tus:Trastorn per Ús de Substàncies. iso: Organización Internacional de Normalización (In- uec: Unitats d’Escolarització Compartida. tern ational Organization for Standardization). 97 9. bibliogRaFia 9. Bibliografia 1. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Pla 10. Thanki, D.; Domingo-Salvany, A.; Barrio G.; Sánchez de Salut de Catalunya 2011-2015. Disponible: Mañez, A.; Llorens, N.; Suelves, J.M. et al. The choi- http:/ /www20.gencat.cat/docs/salut/Home/ ce of screening instrument matters: The case of Destaquem/Documents/plasalut_vfinal.pdf problematic cannabis use screening in Spanish po- pulation of adolescents. 2. European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA). EMCDDA 2013–15 strategy 11. Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxi co- and work programme. EMCDDA, Lisbon, September manías. Resumen. Informe ESPAD 2011. Consumo 2012. Disponible en: http://www.emcdda.europa.eu/ de sustancias entre escolares de 36 países europeos. attachements.cfm/att_188833_EN_wp2013-15.pdf Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 2012. Disponible: http:// 3. Ministerio de Sanidad, Servicios Socials e Igualdad. www.emcdda.europa.eu/attachements.cfm/ Plan de Acción sobre Drogas. España 2013-16. att_191808_ES_TD3012613ESC.PDF Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. Madrid 2013. Disponible en: http://www. 12. Ariza, C.; Pérez, A.; Sánchez-Martínez, F.; Dieguez, pnsd.msc.es/Categoria2/publ ica/pdf/PLAN_ M.; Espelt, A.; Pasarin, M.I.; et al. Evaluation of the ACCION_SOBRE_DROGAS2013_2016.pdf effectiveness of a school-based cannabis prevention program. Drug Alcohol Depend. (2013), http:// 4. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Pla dx.doi.org/10.1016/j.drugalcdep.2013.02.012 director de salut mental i addiccions de Catalunya. Barcelona, 2006. Disponible: http://www20.gencat. 13. Vitale, S.G.; Van de Mheen, H.; Van de Wiel, A.; cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/ Garretsen, H.F.L. Substance use among emergency Ciutadania/La%20salut%20de%20la%20A%20a%20 room patients: Is self-report preferable to biochemi- la%20Z/D/Depressio/documents/salutmental.pdf cal markers?. Addictive Behaviors (2006), 31:1661- 1669. 5. WHO European Centre for Health Policy. Health Im- pact Assessment. Main concepts and suggested ap- 14. Torrens, M; Gilchrist, G; Domingo-Salvany, A. The proach. Gothenburg consensus Paper. Copenh aguen: psyCoBarcelona Group. Psychiatric comorbidity in WHO Regional Office for Europe, 1999. illicit drug users: Substance-induced versus indepen- dent disorders. Drug and Alcohol Dependence 113 6. Borrell, C; Pons-Viguès, M.; Morrison, J.; Diez, E. (2011), 147-156. Factors and processes influencing health inequalities in urban areas. JECH (2013) 67:389-91. 15. Informe anual 2012: el problema de la drogode- pendencia en Europa. OEDT (2012): Oficina de 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Pla Public aciones de la Unión Europea, Luxemburgo. d’Actuació en Prevenció sobre Drogues 2012-16: Disponible en: http://www.emcdda.europa.eu/pu- Consum de drogues. Problemes associats. Barcelona, blications/annual-report/2012 2012. 16. Guitart, A.M.; Espelt, A.; Castellano, Y.; Bartroli, M.; 8. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Villalbí, J.R.; Domingo-Salvany, A.; Brugal, M.T. Im- Llibre blanc de la prevenció a Catalunya: Consum de pacto del trastorno por consumo de alcohol en la drogues i problemas associats. Barcelona, 2008. mortalidad: ¿hay diferencias según la edad y el sexo? Gac Sanit 2011;25 (5):385-90. 9. López, M.J.; Fernández, E.; Pérez-Rios, M.; Martínez- Sánchez, J.M.; Schiaffino, A.; Galán, I.; Moncada, A.; 17. Babor, T.; Caulkins, J.; Edwards, G.; Fisher, B.; Fu, M.; Montes, A.; Saltó, E.; Nebot, M. Impact of the Foxcroft, D.; Humpheys, K.; Strang, J. (2010) Drug 2011 Spanish smoking ban in hospitality venues: indo- policy and the public good. Oxford: Oxford University or secondhand smoke exposure and influence of out- Press. door smoking. Nicotine Tob Res. 2013;15(5):992-6. 101 Documents Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-16 Agència de Salut Pública de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona